PLARHAB 2020 Pla tècnic per a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius de Barcelona Tom I: Memòria MEMÒRIA Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ÍNDEX 1. EVOLUCIÓ DEL MARC DE REFERÈNCIA ............................................................... 7 7.1.4. Aigües grises i buidat de piscines ..................................................... 44 1.1. NECESSITAT DE PROTECCIÓ DE LES MASSES D’AIGUA. 7.1.5. Aigua de mar ..................................................................................... 45 PROTECCIÓ DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES. ............................ 7 7.1.6. Resum de la quantificació del recurs ................................................ 45 1.2. SOSTENIBILITAT, RESILIÈNCIA I ADAPTACIÓ DAVANT EL CANVI 7.2. CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DEL RECURS .................. 47 CLIMÀTIC ............................................................................................ 8 7.2.1. Aigües freàtiques ............................................................................... 47 1.2.1. El camí cap a una ciutat més sostenible. ............................................ 8 7.2.2. Aigües regenerades .......................................................................... 50 1.2.2. Resiliència i adaptació al canvi climàtic. ............................................. 8 7.2.3. Aigües pluvials .................................................................................. 50 1.3. EL PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL .............................................. 10 7.2.4. Aigües grises ..................................................................................... 51 1.4. BARCELONA I LA SEQUERA .......................................................... 11 7.2.5. Aigua de mar ..................................................................................... 52 1.5. ALTRES CONDICIONANTS PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA 12 7.3. CONSIDERACIONS FINALS RELATIVES AL RECURS HÍDRIC 2. ELS PLANS PREDECESSORS ............................................................................... 12 ALTERNATIU .................................................................................... 53 2.1. EL PLA PER L’APROFITAMENT D’AIGÜES DEL SUBSÒL DE 1998 8. ANÀLISI DE LA DEMANDA ..................................................................................... 53 ........................................................................................................... 12 8.1. ANÀLISI QUANTITATIU DE LA DEMANDA ..................................... 54 2.1.1. Criteris pel desenvolupament del Pla del 98 ..................................... 12 8.1.1. Reg d’espais verds ............................................................................ 54 2.1.2. Objectius de Pla del 98 .................................................................... 13 8.1.2. Fonts i llacs ornamentals .................................................................. 58 2.1.3. Contingut del Pla del 98 .................................................................... 13 8.1.3. Neteja Urbana ................................................................................... 60 2.2. EL PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS 8.1.4. Neteja de la xarxa de clavegueram ................................................... 61 HÍDRICS ALTERNATIUS DE 2009 ................................................... 14 8.1.5. Neteja dels dipòsits reguladors del clavegueram ............................. 62 2.2.1. Criteris pel desenvolupament del PLARHAB 2009 ........................... 14 8.1.6. Auto-neteja i desinfecció dels dipòsits d’acumulació ........................ 63 2.2.2. Objectius del PLARHAB 2009 ........................................................... 14 8.1.7. Reg de camps esportius públics ....................................................... 64 2.2.3. Contingut del PLARHAB 2009. ......................................................... 14 8.1.8. Ompliment de piscines municipals .................................................... 65 2.3. EL PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS 8.1.9. Parcs de bombers municipals ........................................................... 66 HÍDRICS ALTERNATIUS DE 2013 ................................................... 14 8.1.10. Horts urbans ...................................................................................... 66 2.3.1. Criteris pel desenvolupament del PLARHAB 2013 ........................... 14 8.1.11. Altres equipaments ............................................................................ 66 2.3.2. Objectius del PLARHAB 2013 ........................................................... 14 8.1.12. Sectors Industrials ............................................................................. 67 2.3.3. Contingut del PLARHAB 2013. ......................................................... 15 8.1.13. Resum de la quantificació de la demanda ........................................ 68 3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMS D’AIGUA A LA CIUTAT .......................................... 16 8.2. REQUERIMENTS QUALITATIUS DE LA DEMANDA ...................... 69 3.1. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA POTABLE A LA CIUTAT ...... 16 8.2.1. Generalitats ....................................................................................... 69 3.2. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA EN ELS SERVEIS 8.2.2. Qualitat Sanitària i Biològica ............................................................. 69 MUNICIPALS ..................................................................................... 17 8.2.3. Qualitat Fisicoquímica ....................................................................... 69 3.3. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGÜES FREÀTIQUES ALS SERVEIS MUNICIPALS ..................................................................................... 18 8.2.4. Valors recomanats pels diferents usos ............................................. 70 3.3.1. Espais verds ...................................................................................... 19 9. ANÀLISI CREUAT DE L’ORIGEN I ELS USOS DEL RECURS HÍDRIC ................ 72 3.3.2. Neteja viària ....................................................................................... 20 9.1. DETERMINACIÓ DELS USOS APTES EN FUNCIÓ DE L’ORIGEN 3.3.3. Fonts ornamentals ............................................................................. 20 DEL RECURS ................................................................................... 72 3.3.4. Neteja del clavegueram ..................................................................... 21 9.1.1. Aigües del subsòl .............................................................................. 72 3.4. RESUM DE L’EVOLUCIÓ I REPARTIMENT DEL CONSUM D’AIGUA 9.1.2. Aigua regenerada .............................................................................. 72 ALS SERVEIS MUNICIPALS ............................................................ 22 9.1.3. Aigua pluvial ...................................................................................... 72 4. JUSTIFICACIÓ, OBJECTIU I IMPACTE DEL PLA .................................................. 24 9.1.4. Aigües grises ..................................................................................... 73 4.1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE REDACCIÓ DEL NOU PLA 9.1.5. Aigua de mar ..................................................................................... 73 ........................................................................................................... 24 9.2. BALANÇ DE RECURSOS I DEMANDES ......................................... 74 4.2. OBJECTIU DEL PLA ......................................................................... 24 9.2.1. Balanç en funció de l’origen del recurs i del tipus de demanda ........ 74 4.3. IMPACTE DEL PLA EN ELS CONSUMS MUNICIPALS .................. 25 9.3. DEFINICIÓ DE LES LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB .................... 77 5. ÀMBIT I ABAST DEL PLA ....................................................................................... 27 10. LÍNIA D’ACCIÓ 1. MILLORA I AMPLIACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA ................................................................................................................................... 79 6. EL MARC LEGAL EN EL QUAL ES DESENVOLUPA EL PLA .............................. 28 10.1. ANÀLISI DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA EXISTENT ............... 79 7. ANÀLISI DEL RECURS ............................................................................................ 30 10.1.1. Descripció de la xarxa d’aigua freàtica existent ................................ 79 7.1. CONSIDERACIONS GENERALS I QUANTIFICACIÓ DEL RECURS DISPONIBLE ..................................................................................... 30 10.1.2. Modelització de la xarxa d’aigua freàtica existent ............................. 80 7.1.1. Aigües del subsòl .............................................................................. 30 10.1.3. Diagnosi de la xarxa d’aigua freàtica existent ................................... 80 7.1.2. Aigua regenerada .............................................................................. 36 10.2. MILLORA DEL FUNCIONAMENT I LA OPERATIVITAT DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA EXISTENT ......................................... 87 7.1.3. Aigües pluvials ................................................................................... 38 Memòria 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.2.1. Sistema Anella Poblenou - Taulat-Fòrum – Ciutadella ..................... 87 15.4. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL FUNCIONAMENT I TIPOLOGIES 10.2.2. Sistema Montjuïc ............................................................................... 88 DELS SUDS .................................................................................... 109 10.2.3. Sistema Zona Universitària ............................................................... 89 15.5. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE SISTEMES URBANS DE DRENATGE 10.2.4. Sistema Bori i Fontestà ..................................................................... 90 SOSTENIBLE (SUDS) A BARCELONA.......................................... 110 10.2.5. Sistema Vilalba dels Arcs .................................................................. 90 15.5.1. Introducció ....................................................................................... 110 10.2.6. Sistema Joan Miró ............................................................................. 90 15.5.2. Definició dels criteris de disseny i implantació de SUDS ................ 110 10.2.7. Sistema Doctors Dolsa ...................................................................... 90 15.5.3. Extrapolació dels resultats obtinguts a escala ciutat. ..................... 112 10.2.8. Sistema Urgell ................................................................................... 91 15.5.4. Gestió de contaminants de les aigües d’escorrentiu urbà mitjançant SUDS .............................................................................................. 113 10.3. ACTUACIONS D’AMPLIACIÓ DELS SISTEMES EXISTENTS ........ 91 15.6. CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DE SUDS A LA CIUTAT DE 10.3.1. Criteris de planificació de la xarxa d’aigua freàtica ........................... 91 BARCELONA .................................................................................. 114 10.3.2. Actuacions proposades d’ampliació de la xarxa ............................... 93 16. PROTECCIÓ DELS AQÜÍFERS DE BARCELONA ............................................... 115 10.4. PROPOSTA DE NOUS SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES FREÀTIQUES .................................................................................... 96 16.1. PRESSIONS QUE AFECTEN LA QUALITAT I LA QUANTITAT DEL RECURS ......................................................................................... 115 10.4.1. Sistema Passeig de Sant Joan – Av. Diagonal ................................. 96 16.1.1. Esgotaments propers a la zona litoral ............................................. 115 10.4.2. Sistema Ronda de Dalt ..................................................................... 96 16.1.2. Contaminants emergents ................................................................ 115 10.4.3. Sistema Sagrera-AVE ....................................................................... 97 16.2. ESTRATÈGIES ENCAMINADES A LA PROTECCIÓ DE LES 10.4.4. Sistema Can Batlló ............................................................................ 97 AIGÜES SUBTERRÀNIES .............................................................. 116 10.4.5. Sistema Meridiana ............................................................................. 98 16.2.1. Manteniment de clavegueram i control de claveguerons ................ 117 11. LÍNIA D’ACCIÓ 2. APROFITAMENT DE L’AIGUA REGENERADA ....................... 98 16.2.2. Control dels esgotaments de freàtic per obres ............................... 117 11.1. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA D’AIGUA REGENERADA EXISTENT 16.2.3. Registre de sòls i aqüífers contaminats .......................................... 117 ........................................................................................................... 98 16.2.4. Xarxa de control piezomètrica municipal i la seva ampliació .......... 118 11.2. ACTUACIONS D’AMPLIACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA 16.2.5. Analítiques de control ...................................................................... 119 REGENERADA EXISTENT ............................................................... 99 16.2.6. Barreres contra la intrusió marina ................................................... 119 11.3. PROPOSTA D’UN NOU SISTEMA D’APROFITAMENT D’AIGUA REGENERADA. ................................................................................ 99 16.2.7. Tècniques de recàrrega d’aqüífers ................................................. 119 12. LÍNIA D’ACCIÓ 3. APROFITAMENT DE LES AIGÜES GRISES .......................... 100 17. ANÀLISI DE COSTOS GLOBALS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA ................................................... 121 12.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ ............................................... 100 17.1. LÍNIA D’ACCIÓ 1. Sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica .......... 121 12.2. CONSIDERACIONS GENERALS ................................................... 100 17.1.1. Consideracions generals ................................................................. 121 12.2.1. Marc normatiu .................................................................................. 100 17.1.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa 12.2.2. Tipus de tractaments ....................................................................... 101 d’aigua freàtica ................................................................................ 121 12.3. ÀMBIT D’APLICACIÓ ...................................................................... 101 17.1.3. Planificació de la inversió. ............................................................... 121 13. LÍNIA D’ACCIÓ 4. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE COBERTA 17.1.4. Anàlisi econòmic de les despeses d’amortització i explotació de la ................................................................................................................................. 102 xarxa d’aigua freàtica existent. ........................................................ 123 13.1. OBJECTIUS DE LA LÍNEA D’ACCIÓ.............................................. 102 17.1.5. Estudi comparatiu del cost de l’aigua freàtica respecte el preu de 13.2. CONSIDERACIONS GENERALS ................................................... 102 l’aigua potable. ................................................................................ 125 13.2.1. Marc normatiu .................................................................................. 103 17.2. LÍNIA D’ACCIÓ 2. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGUA 13.3. TIPOLOGIES DE COBERTES I DE sistemes d’aprofitament......... 103 REGENERADA ............................................................................... 126 13.3.1. Tipus de cobertes per a l’aprofitament de l’aigua de pluja .............. 103 17.2.1. Consideracions generals ................................................................. 126 13.3.2. Tipus de sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja ..................... 104 17.2.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa 13.3.3. Criteris tècnics bàsics ...................................................................... 104 d’aigua regenerada ......................................................................... 126 13.4. ÀMBIT D’APLICACIÓ ...................................................................... 104 17.2.3. Anàlisi econòmic de les despeses d’amortització i explotació de la xarxa d’aigua regenerada ............................................................... 126 14. LÍNIA D’ACCIÓ 5. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE CAPÇALERA .......................................................................................................... 106 17.3. LÍNIA D’ACCIÓ 3. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES EN EDIFICIS..................................................................... 128 14.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ ............................................... 106 17.3.1. Consideracions generals ................................................................. 128 14.2. CONSIDERACIONS GENERALS ................................................... 106 17.3.2. Anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes 14.3. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE DIPÒSITS D’AIGÜES PLUVIALS A d’aprofitament d’aigües grises ........................................................ 128 COLLSEROLA. ................................................................................ 107 17.4. LÍNIA D’ACCIÓ 4. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES 15. LÍNIA D’ACCIÓ 6. TRACTAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE L’ESPAI PLUVIALS DE COBERTA ............................................................... 132 PÚBLIC MITJANÇANT SUDS. ............................................................................... 108 17.4.1. Consideracions generals ................................................................. 132 15.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ ............................................... 108 17.4.2. Disponibilitat del recurs ................................................................... 132 15.2. ANTECEDENTS .............................................................................. 108 17.4.3. Esquema de funcionament del sistema dissenyat .......................... 132 15.3. CONSIDERACIONS GENERALS ................................................... 109 Memòria 2 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.4.4. Anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta en el centre cívic de Joan Oliver -“Pere Quart” ......................................................................... 132 ANNEXES: 17.5. LÍNIA D’ACCIÓ 5. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS de CAPÇALERA ........................................................... 134 ANNEX 1: INVENTARI DELS SISTEMES D’APROFITAMENT FREÀTIC EXISTENTS 17.5.1. Consideracions generals ................................................................. 134 ANNEX 2: AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE 17.5.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades d’aprofitament de BARCELONA I DELTA DEL BESÓS. AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE LES MASSES D’AIGUA. les aigües pluvials de capçalera ...................................................... 134 ANNEX 3: CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DEL RECURS SEGONS EL SEU ORIGEN 17.5.3. Anàlisi de costos d’explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de capçalera ................................ 135 ANNEX 4: REQUERIMENTS DE QUALITAT EN FUNCIÓ DE L’ÚS DEL RECURS 17.6. LÍNIA D’ACCIÓ 6. SISTEMES URBANS DE DRENATGE ANNEX 5: ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE SOSTENIBLE (SUDS) .................................................................... 136 ANNEX 6: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER A LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES 17.6.1. Consideracions generals ................................................................. 136 D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES 17.6.2. Valoració econòmica de la implantació dels SUDS ........................ 136 ANNEX 7: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES 17.6.3. Anàlisi de costos d’explotació i manteniment dels SUDS ............... 136 D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE COBERTA 17.6.4. Balanç cost – benefici de la implantació de SUDS a la ciutat ......... 137 ANNEX 8: INFRAESTRUCTURES HISTÒRIQUES D’ABASTAMENT D’AIGUA A LA CIUTAT. ANÀLISI 17.7. MESURES DE CONTROL DE L’AQÜÍFER .................................... 138 DE VIABILITAT D’EXPLOTACIÓ. 17.8. RESUM DELS COSTOS d’inversió, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ ANNEX 9: ANÀLISI ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DE LES DELS DIFERENTS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA ....... 138 INFRAESTRUCTURES D’APROFITAMENT DE RHA. 18. MILLORA CONTÍNUA DEL PLA ............................................................................ 139 ANNEX 10: CRITERIS PER A UNA MILLOR OPERATIVITAT DELS SISTEMES 18.1. ACCIONS DE MILLORA EN L’APROFITAMENT DELS RECURSos ANNEX 11: CRITERIS PER LA REDACCIÓ D’UNA FUTURA ORDENANÇA D’APROFITAMENT DE disponibles ....................................................................................... 139 RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS I D’ESTALVI D’AIGUA 18.2. ACCIONS DE MILLORA EN LA GESTIÓ DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA ....................................................................................... 140 ANNEX 12: ESTUDI DE CARACTERITZACIÓ HÍDRICA DELS PARCS DE BARCELONA 18.3. 140 ANNEX 13: PROTOCOL D’ESGOTAMENT D’AIGÜES FREÀTIQUES PER OBRES 18.4. ACCIONS DE MILLORA EN LA PROTECCIÓ DE LES MASSES ANNEX 14: PRINCIPALS REFERÈNCIES DEL MARC LEGAL D’AIGUA .......................................................................................... 140 ANNEX 15: PROCÉS DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ DEL PLA 19. PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ ......................................................................... 141 20. ACTUALITZACIÓ DEL PLA ................................................................................... 141 21. CONCLUSIONS ...................................................................................................... 142 Memòria 3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ÍNDEX DE TAULES Taula 38. Llistat dels consums estimats dels camps esportius actualment regats amb aigua potable ........................................................................................................................ 65 Taula 39. Llistat dels consums estimats de les piscines municipals ......................................... 65 Taula 1. Resum de l’evolució i el repartiment de consums dels diferents serveis municipals .. 23 Taula 40. Parcs de bombers municipals .................................................................................... 66 Taula 2. Pous de l’Ajuntament de Barcelona. ............................................................................ 33 Taula 41. Llistat dels consums dels horts urbans ...................................................................... 66 Taula 3. Pous privats d’ús municipal. ......................................................................................... 33 Taula 42. Altres equipaments municipals actualment servits amb freàtic ................................. 67 Taula 4. Pous privats que aprofiten l’aigua per altres usos ....................................................... 33 Taula 43. Altres equipaments municipals susceptibles de ser abastits amb freàtic .................. 67 Taula 5. Extraccions del metro a Barcelona .............................................................................. 35 Taula 44. Altres equipaments no municipals actualment servits amb freàtic ............................ 67 Taula 6. Cabals dels usos de l’aigua regenerada al T.M. de Barcelona ................................... 38 Taula 45. Altres consums potencials actualment abastits amb potable .................................... 67 Taula 7. Dades pluviomètriques de Barcelona dels darrers 20 anys (episodis amb P>1 mm). 39 Taula 46. Altres consums futurs potencials a la zona Sagrera-AVE ......................................... 67 Taula 8. Volums anuals generats per les conques de la vessant sud de Collserola per un any Taula 47. Taula resum de les demandes actuals i potencials de RHA. .................................... 68 mig. ............................................................................................................................. 40 Taula 48. Proposta de paràmetres biològics a valorar en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua ...... 69 Taula 9. Volums anuals aprofitables per cadascuna de les conques de Collserola per un any Taula 49. Proposta de paràmetres fisicoquímics a valorar en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua 70 mig. ............................................................................................................................. 41 Taula 50. Valors recomanats per als paràmetres fisicoquímics i microbiològics de l’aigua en Taula 10. Volum generat en les tipologies de carrer òptimes per la captació d’aigua de pluja. funció dels diferents usos contemplats en el Pla . ..................................................... 71 .................................................................................................................................... 43 Taula 51. Anàlisi creuat dels usos aptes per als diferents recursos hídrics alternatius Taula 11. Generació d’aigua grisa en litres/persona i dia per diferents tipologies ................... 45 contemplats en el Pla i Línies d’Acció ........................................................................ 78 Taula 12. Taula resum de quantificació de recursos ................................................................. 46 Taula 52. Dades principals dels diferents sistemes existents d’explotació del freàtic ............. 79 Taula 13. Rangs habituals dels paràmetres de qualitat en aigües freàtiques a Barcelona. 2013 Taula 53. Sistemes existents fora de servei .............................................................................. 79 .................................................................................................................................... 48 Taula 54. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Anella Poblenou. ............. 81 Taula 14. Rangs habituals dels paràmetres de qualitat en aigües freàtiques a Barcelona. 2017 Taula 55. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Montjuïc. .......................... 83 .................................................................................................................................... 49 Taula 56. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Zona Universitària. .......... 83 Taula 15. Mostres d’esgotaments d’infraestructures subterrànies (valors mitjos). Font: BCASA Taula 57. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Lesseps. .......................... 84 .................................................................................................................................... 49 Taula 58. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Doctors Dolsa .................. 84 Taula 16. Mostres de mines (valors mitjos). Font: BCASA ........................................................ 50 Taula 59. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Joan Miró. ........................ 84 Taula 17. Qualitat de mostres reals d’aigües pluvials en diferents punts de la ciutat de Barcelona .................................................................................................................... 51 Taula 60. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Rieres d’Horta. ................. 85 Taula 18. Caracterització qualitativa de les aigües grises. Font: AQUA ESPAÑA. ................... 51 Taula 61. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Vilalba dels Arcs. ............. 85 Taula 19. Límits marcats a la directiva 2006/7/CE per aigües de bany costeres i de transició. Taula 62. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema La Maquinista. ................. 85 Font: Directiva 2006/7/CE ........................................................................................... 52 Taula 63. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Burgos – Antoni Campmany Taula 20. Valors orientatius de Kc. Font: Manual de Reg de l’Ajuntament de Barcelona. .................................................................................................................................... 86 Setembre 2013. .......................................................................................................... 55 Taula 64. Diàmetres de canonades i volums de dipòsits en funció dels consums anuals ........ 93 Taula 21. Coeficients de consum mitjà i màxim durant el període d’estiu ................................. 55 Taula 65. Dades dels bombaments del dipòsit de Glòries. ....................................................... 94 Taula 22. Coeficients de consum mitjans estimats per als diferents grups d’espècies ............. 55 Taula 66. Dades dels bombaments del dipòsit de Baró de Viver. ............................................. 95 Taula 23. Consum d’aigua freàtica al 2016 dels parcs connectats a la xarxa d’aigua freàtica. 57 Taula 67. Dades dels bombaments del dipòsit del Passeig de Sant Joan. ............................... 96 Taula 24. Consum d’aigua freàtica al 2016 per a la càrrega de camions per al reg en hidrants. Taula 68. Dades dels bombaments dels dipòsits del sistema Ronda de Dalt. .......................... 97 .................................................................................................................................... 57 Taula 69. Dades dels bombaments del sistema Sagrera-AVE.................................................. 97 Taula 25. Fonts ornamentals connectades a la xarxa d’aigua freàtica ...................................... 58 Taula 70. Dades dels bombaments del sistema Can Batlló. ..................................................... 98 Taula 26. Fonts ornamentals amb previsió de connexió a la xarxa d’aigua freàtica. ................ 59 Taula 71. Dades dels bombaments del sistema Marina Prat Vermell. ...................................... 99 Taula 27. Parcs de neteja existents i consum d’aigua freàtica. ................................................. 60 Taula 72. Resultats d’estalvi econòmic i d’aigua anuals de sistemes d’aprofitament d’aigües Taula 28. Consum actual d’aigua potable per a la neteja urbana. ............................................ 60 grises ........................................................................................................................ 101 Taula 29. Parcs de neteja planificats i consum d’aigua freàtica previst. ................................... 60 Taula 73. Proposta de l’àmbit d’aplicació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises ........... 102 Taula 30. Hidrants existents a la via pública i consum mig per a neteja viària.......................... 61 Taula 74. Resum ordenances municipals d’estalvi d’aigua en relació a l’aprofitament d’aigües Taula 31. Hidrants planificats a la via pública i consum estimat per a neteja viària. ................. 61 pluvials. Font: ACA ................................................................................................... 105 Taula 32.Consum per hidrants per la neteja de la xarxa del clavegueram. ............................... 62 Taula 75. Resum ordenança tipus per pluvials. Font: Diputació de Barcelona ....................... 105 Taula 33.Consum d’aigua freàtica als dipòsits reguladors existents ......................................... 62 Taula 76. Volums aprofitables per un any mig en els punts de captació proposats i volums de dipòsits. ..................................................................................................................... 107 Taula 34. Consum estimat de RHA als dipòsits planificats........................................................ 63 Taula 77. Principals tipus de SUDS ......................................................................................... 109 Taula 35. Consum estimat de RHA per al manteniment dels dipòsits d’acumulació existents. 63 Taula 78. Classificació de carrers tipus inclosos a l’estudi segons l’ample i el pendent ........ 111 Taula 36. Consum estimat d’aigua freàtica per al manteniment dels dipòsits d’acumulació planificats. ................................................................................................................... 64 Taula 79. Volums gestionats per un any mig de pluja pels diferents trams de carrer tipus i tipus de gestió. .................................................................................................................. 112 Taula 37. Llistat dels consums dels camps esportius actualment regats amb aigua freàtica ... 64 Memòria 4 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Taula 80. Volum d’aigua de pluja captat amb la implantació de SUDS a la ciutat, per tipus de ÍNDEX DE FIGURES gestió. ....................................................................................................................... 113 Figura 1. Evolució de la temperatura anual a la zona litoral-prelitoral de Catalunya. Font: Pla de Taula 81. Volums totals gestionats amb la implantació de SUDS a la ciutat, per tipologia de Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic...................................................................... 9 gestió. ....................................................................................................................... 113 Figura 2. Evolució de la pluviometria anual a la ciutat de Barcelona .......................................... 9 Taula 82. Percentatge de reducció de contaminants segons la tipologia de SUDS utilitzada. .................................................................................................................................. 113 Figura 3. Eixos PAM 2016-2019 ................................................................................................ 10 Taula 83. Estimació de concentració de contaminants retinguts segons la tipologia de SUDS Figura 4. Reducció del consum d’aigua potable i freàtica en els diferents escenaris de sequera utilitzada. ................................................................................................................... 114 en serveis municipals que depenen de Medi Ambient i Serveis Urbans ................... 12 Taula 84. Quantificació de contaminants retinguts segons la tipologia de SUDS utilitzada... 114 Figura 5. Evolució del consum total d’aigua potable a Barcelona. Període 1999-2018. ........... 16 Taula 85. Inversions planificades per a la millora i ampliació dels sistemes existents ........... 121 Figura 6. Evolució del consum total d’aigua potable per sectors a Barcelona. Període 1999- 2018. ........................................................................................................................... 16 Taula 86. Inversions planificades per al desenvolupament dels nous sistemes planificats ... 121 Figura 7. Evolució dels consums d’aigua per persona i dia a Barcelona .................................. 17 Taula 87 Inversió i increment de demanda servida per sistemes ............................................ 122 Figura 8. Evolució del consum total d’aigua municipal (potable + freàtica).Període 2004-2018. Taula 88. Llistat de sistemes considerats en l’estudi econòmic ............................................. 123 .................................................................................................................................... 17 Taula 89. Resum de costos de l’aigua freàtica en funció del factor de cost ............................ 124 Figura 9. Evolució del consum total d’aigua per als diferents usos de Medi Ambient i Serveis Taula 90. Taula comparativa entre el cost aigua potable vs aigua freàtica ............................. 126 Urbans ........................................................................................................................ 17 Taula 91. Factors de cost d’explotació aplicats a l’aigua regenerada ..................................... 127 Figura 10. Evolució del consum total d’aigua per als altres usos municipals. ........................... 18 Taula 92. Estimació del cost d’amortització i explotació del sistema d’aigua regenerada ...... 127 Figura 11. Distribució de consums totals d’aigua dels serveis municipals per l’any 2018. ....... 18 Taula 93. Estimació dels costos d’inversió per habitatge per a la instal·lació de mòduls de Figura 12. Evolució del consum d’aigua freàtica i índex de sostenibilitat dels serveis municipals tractament MBR de depuració d’aigües grises ......................................................... 128 .................................................................................................................................... 18 Taula 94. Estimació dels costos de manteniment del sistema de tractament MBR de depuració Figura 13. Evolució del consum total d’aigua dels serveis municipals. Període 1999-2018. .... 19 d’aigües grises en funció de la capacitat de tractament ........................................... 129 Figura 14. Evolució del consum d’aigua freàtica dels diferents serveis municipals .................. 19 Taula 95. Estimació dels costos de control analític en base a la proposta inclosa a l’annex 6 Figura 15. Evolució del consum d’aigua per al reg d’espais verds, expressat en m3 ................ 20 del Pla ....................................................................................................................... 129 Figura 16. Evolució del consum total d’aigua per a la neteja viària, expressat en m3. .............. 20 Taula 96. Costos anuals de control analític en base a la proposta inclosa a l’annex 6 del Pla 3 .................................................................................................................................. 129 Figura 17. Evolució del consum total d’aigua per a fonts ornamentals, expressat en m . ........ 21 Taula 97. Estimació dels costos per consum energètic del sistema de depuració MBR ........ 129 Figura 18. Evolució del consum total d’aigua per a neteja del clavegueram, expressat en m3. 21 Taula 98. Costos de manteniment per habitatge per al tractament d'aigües grises amb sistema Figura 19. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis MBR .......................................................................................................................... 130 Municipals. Dades de l’any 2018. ............................................................................... 25 Taula 99. Costos d’amortització i manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises en Figura 20. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis funció dels mòduls de tractament tipus MBR a instal·lar.......................................... 131 Municipals en el supòsit de substituir tot el volum d’aigua que no requereix la qualitat de l’aigua de boca per RHA. Estimació a partir de les dades de l’any 2016.............. 26 Taula 100. Resum de l’anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’aigües grises i dels beneficis obtinguts.......................................... 131 Figura 21. Índex de Sostenibilitat 2018 vs Índex de Sostenibilitat en el supòsit de substituir tot el volum d’aigua que no requereix la qualitat de l’aigua de boca per RHA. Estimació a Taula 101 Factors de cost per aigua de coberta en edifici existent ......................................... 133 partir de dades de l’any 2016. .................................................................................... 26 Taula 102 Factors de cost per aigua de coberta en edifici nou, per superfície ....................... 134 Figura 22. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis Taula 103. Estimació de costos d’inversió dels dipòsits de pluvials de capçalera .................. 135 Municipals, aplicant les mesures del PLARHAB 2018. Estimació a partir de les dades Taula 104. Estimació factors de cost d’explotació dels dipòsits d’aigües pluvials de capçalera de l’any 2016. ............................................................................................................. 26 .................................................................................................................................. 135 Figura 23. Índex de Sostenibilitat 2018 vs Índex de Sostenibilitat en el supòsit d‘assolir les Taula 105. Estimació de costos de construcció dels SUDS a la ciutat ................................... 136 mesures del PLARHAB 2018. Estimació a partir de dades de l’any 2016. ................ 26 Taula 106. Estimació de costos de manteniment dels SUDS a la ciutat ................................. 136 Figura 24.Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund Taula 107. Estimació de costos globals d’amortització i manteniment dels SUDS en funció del (baix dreta) a l’any 2017. ............................................................................................ 31 volum gestionat ......................................................................................................... 137 Figura 25. Evolució temporal balanç de masses global pel període 2012-2016. ...................... 32 Taula 108. Anàlisi Cost – Benefici de la implantació de SUDS a la ciutat ............................... 138 Figura 26. Distribució del recurs d’aigua del subsòl segons el seu origen. ............................... 36 Taula 109. Resum dels costos d’amortització i inversió de cadascuna de les Línies d’Acció. 138 Figura 27. Conduccions d’aigua regenerada a l’àmbit de Barcelona ........................................ 37 Figura 28. Esquema del procés de tractament de l’aigua regenerada (font:web Àrea Metropolitana de Barcelona) ...................................................................................... 38 Figura 29. Sèrie anual de precipitacions mitjanes diàries per a l’any 2009 en la zona Collserola .................................................................................................................................... 40 Figura 30. Pluja aprofitable en zona urbana en un any mig (2009 -pluviòmetre P23). ............. 42 Figura 31. Pluja aprofitable en teulades d’edificis en un any mig (2009-pluviòmetre P23). ...... 44 Figura 32. Mapes de salinitat als aqüífers superior(centre), mitjà (dalt a la dreta) i .................. 48 Figura 33. Representació de la zonificació orientativa segons qualitat fisicoquímica de l’aigua freàtica i punts de mostreig. ....................................................................................... 48 Memòria 5 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Figura 34. Balanç de recurs-demanda de l’aigua del subsòl. .................................................... 74 Figura 35. Balanç de recurs-demanda de l’aigua regenerada. .................................................. 75 Figura 36. Balanç de recurs-demanda de les aigües grises ...................................................... 75 Figura 37. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials de capçalera de torrents ........................................................................................................................ 75 Figura 38. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials de coberta .............. 75 Figura 39. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials en zona urbana ...... 76 Figura 40. Esquema del procés de modelització de la xarxa d’aigua freàtica. .......................... 80 Figura 41. Esquema del funcionament del sistema de Montjuïc ............................................... 89 Figura 42. Extracte del plànol de conques i torrents de la zona central de la ciutat. .............. 107 Figura 43. Extracte del plànol de conques i torrents de la zona central de la ciutat. .............. 108 Figura 44. Carrers inclosos a l’estudi d’implantació de SUDS a la ciutat de Barcelona. ......... 110 Figura 45. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 1, amb gestió d’aigua de vorera .................................................................................................................................. 111 Figura 46. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 1, amb gestió d’aigua de vorera i calçada .................................................................................................................... 111 Figura 47. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 2, amb gestió d’aigua de vorera. .................................................................................................................................. 112 Figura 48. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 2, amb gestió d’aigua de vorera i calçada .................................................................................................................... 112 Figura 49. Mapa amb els valors màxims de conductivitat elèctrica mesurats a cada pou els dies 17 i 18 de gener de 2017, i línies d’isoconductivitat derivades. ........................ 115 Figura 50. Proposta d’ampliació de la xarxa de piezòmetres d’observació al districte de Poblenou (punts en verd). En blau piezòmetres d’observació de les obres de la Plaça de les Glòries, i en rosa piezòmetres de BCASA ..................................................... 119 Figura 51. Inversió planificada vs % d’increment de demanda anual prevista, per sistemes . 122 Figura 52. Ràtio d’amortització en €/m3/any vs la demanda anual prevista, per sistemes ..... 122 Figura 53. Gràfic que mostra el pes de cada factor de cost .................................................... 125 Figura 54. Anàlisi de costos per categoria i per cadascun dels sistemes de freàtic ............... 125 Figura 55 Gràfic de consums mensuals d'aigua potable ......................................................... 126 Figura 56. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització d’un edifici amb 8 habitatges ............................................................. 130 Figura 57. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització d’un edifici amb 16 habitatges. .......................................................... 130 Figura 58. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització d’un edifici amb 26 habitatges. .......................................................... 131 Figura 59. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització d’un edifici amb 50 habitatges. .......................................................... 131 Figura 60 Proporció d’aigua potable vs aigua de pluja per al reg del mur verd....................... 132 Figura 61. Esquema de funcionament del mur verd de Joan Oliver ........................................ 132 Figura 62. Percentatges de cada factor de cost per a l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta ...................................................................................................................... 133 Memòria 6 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1. EVOLUCIÓ DEL MARC DE REFERÈNCIA La DMA estableix un nou marc de protecció de les aigües amb l'objectiu d'assolir el bon estat ecològic dels sistemes aquàtics superficials, i el bon estat químic i quantitatiu de les masses Amb l’aprovació de la Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60/CE, DMA), s’estableixen els d'aigua subterrània i, particularment, protegir-les, millorar-les i regenerar-les, garantint-ne la criteris de la “nova cultura de l’aigua”, on ja no es considera l’aigua només com a recurs, sinó reducció progressiva de la contaminació i evitant-ne de nova. Els objectius mediambientals per que també cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i del medi ambient, amb una a les aigües subterrànies fixats per la DMA són: funció ecològica i social, i amb un paper com a bé públic que cal protegir i conservar. La DMA és • Evitar o limitar l'entrada de contaminants i evitar el deteriorament de l'estat de totes les l’eina legal que reflecteix la nova manera de gestionar l’aigua, on l’objectiu principal no només es masses d'aigua. centra a satisfer la demanda (usos i explotació), sinó també a equilibrar els diferents usos que en fem amb la necessitat pròpia del medi i la seva conservació (rius, aqüífers, aigües costaneres, • Protegir, millorar i regenerar les masses d'aigua subterrànies i garantir l'equilibri entre etc.). La DMA és un marc normatiu integrat, perquè obliga a redactar plans i programes, i l'extracció i la recàrrega fins a assolir el bon estat de les aigües subterrànies. transparent, perquè implica a les institucions i a la ciutadania en un procés de participació. • Invertir les tendències significatives i sostingudes en l'augment de la concentració de qualsevol contaminant derivada de l'activitat humana amb la finalitat de reduir Dins del paradigma de la nova cultura de l’aigua, el present Pla pretén donar solucions a la progressivament la contaminació de les aigües subterrànies. demanda d’usos que no requereixen aigua de boca, tenint en compte la protecció del medi, fent un ús sostenible i sostingut de l’aigua. El Pla no només analitza el recurs i la demanda, sinó que Seguint els criteris i objectius establerts a la DMA, l’Agencia Catalana de l’Aigua (en endavant busca millorar i garantir el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics de l’entorn. Per a cada ACA), ha redactat el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 ús, assolir el millor recurs, sostenible, de proximitat i de qualitat, assegurant la màxima eficiència (PGDCFC), aprovat per Decret 1/2017 de 3 de gener. Aquest document fa un anàlisi de l’estat (econòmicament viable i emprant les millors tècniques disponibles). actual de les masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Inclou també una valoració del recurs subterrani anual disponible, estableix les zones Aquest Pla, a més, vol buscar un ampli consens, promovent la transparència i la participació en de protecció especial en masses d’aigua subterrània, i defineix un termini d’assoliment d’objectius el seu desenvolupament, integrant tant els diferents sectors implicats en la gestió de l’aigua dels de recuperació i millora d’aqüífers en funció del seu estat actual. serveis municipals que no requereixen una aigua assimilable a la potable, així com experts i estudiosos de la matèria en totes les fases de la seva maduració. Per la massa d’aigua del Baix Besòs i el Pla de Barcelona, l’estat quantitatiu establert per l’ACA és bo, i l’estat qualitatiu establert és dolent, degut a la presència de nitrats, sulfats i clorurs. 1.1. NECESSITAT DE PROTECCIÓ DE LES MASSES D’AIGUA. PROTECCIÓ DE LES Estableix l’any 2027 com a termini per a l’assoliment d’objectius de bon estat químic. Segons el AIGÜES SUBTERRÀNIES. Programa de mesures del PGDCFC, una massa d’aigua subterrània presenta bon estat químic La Directiva Marc de l'Aigua (Directiva 2000/60/CE, DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el quan la composició química de la massa d’aigua: Consell el 23 d’octubre del 2000, és l’instrument d’aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea per a convertir la “nova cultura de l’aigua” en una política concreta que s’ha de • no presenta efectes de salinitat, coordinar amb la resta de polítiques sectorials. Es deixa de veure l’aigua des d’un punt de vista • no supera les normes de qualitat establertes, hidràulic i comercial, i contempla el recurs com a part estructural i funcional indispensable del • no impedeix que els aigües superficials associades assoleixin els objectius mediambientals, medi natural i integrat, alhora, dins d’un marc d’ús i gestió sostenible. • no ocasiona danys significatius al ecosistemes terrestres associats. El procediment d’implantació de la DMA per els estats membres a partir de plans i programes de Per tant, l’objectiu a complir és reduir, a l’horitzó 2027, els paràmetres químics a les aigües gestió dels espais aquàtics s’hauran de fonamentar i articular incorporant els següents principis subterrànies del Baix Besòs i el Pla de Barcelona esmentats anteriorment. bàsics: Per dur a terme el control de la piezometria i de la qualitat de l’aigua subterrània a la ciutat, s’ha • Principi de no deteriorament i manteniment del bon estat de les masses d’aigua superficials i desenvolupat una xarxa de punts de control de l’aqüífer. Aquesta xarxa piezomètrica consta subterrànies. actualment de 74 piezòmetres que permeten fer un seguiment de l’evolució del nivell freàtic. • Principi d’enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs. Alguns d’aquests punts estan telegestionats i permeten obtenir dades en temps real, i d’altres es • Principi de participació social i transparència de les polítiques de l’aigua. mesuren periòdicament de forma manual. En els pous de captació es duen a terme analítiques • Principi de plena recuperació de costos en la gestió dels recursos i de l’espai aquàtics. periòdiques, amb l’objectiu de garantir la qualitat sanitària i físic-química de l’aigua subministrada, en la línia del que disposa l'article 8 de la Directiva Marc de l'Aigua "seguiment de l'estat de les aigües superficials, de l'estat de les aigües subterrànies i de l'estat de les zones protegides", que exigeix als estats membres, en relació a les aigües subterrànies, el seguiment del seu estat químic i quantitatiu. Memòria 7 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.2. SOSTENIBILITAT, RESILIÈNCIA I ADAPTACIÓ DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC o El Pla Director de Gestió de l’Arbrat 2017-2037. o Aplicació de mesures per a la millora de l’eficiència en la gestió de l’aigua per al reg. 1.2.1. El camí cap a una ciutat més sostenible. Inclou mesures per a controls de fuites, automatització del reg, potenciar l’ ús d’aigua Després d’un extens procés participatiu, Barcelona va concretar la seva Agenda 21 en el freàtica. Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, un document àmpliament consensuat que o Execució de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) en més de 20 espais verds, defineix principis, objectius i línies d’acció per avançar vers una ciutat més sostenible. Aquest projecte emmarcat en les accions de suport a les polítiques de gestió del cicle local de document fixa 10 objectius en el marc de la sostenibilitat, entre els quals els Objectius 4 i 10, que l’aigua, en el marc de l’adaptació urbana als efectes del canvi climàtic. fan referència a l’ús racional de l’aigua com a bé escàs, confirmen el compromís de la ciutat en avançar en l’aprofitament dels recursos hídric alternatius. • Objectiu 4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero. Dins d’aquest objectiu destaquem la Dins dels indicadors per objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, fa Línia d’Acció 5, d’estalvi de recursos naturals i millora de l’eficiència en la producció, referència a l’aigua l’Indicador “4.2 Consum d’aigua”. Aquest indicador recull, per una banda, distribució i l’ús de l’aigua i l’energia. En aquesta línia d’acció es fa esment al Pla Tècnic per l’evolució del consum d’aigua per habitant i dia (total i domèstic), i pel qual l’objectiu és la a l’Aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius, i a les seves actualitzacions. reducció, i per altra banda, l’índex de sostenibilitat del consum d’aigua, que és el percentatge de consum d’aigua freàtica en relació al consum total d’aigua (potable més freàtica) per part dels • Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària. Dins d’aquest objectiu destaquem la Línia serveis municipals, objectiu del qual és, lògicament, el seu increment. d’acció 6, que fa referència a l’eficiència en la gestió de l’aigua, adaptant-ne la qualitat als Seguint aquesta línia, en el Pla s’analitza com han evolucionat els consums d’aigua a la ciutat en diferents usos. Incideix en l’aprofitament dels diferents recursos hídrics alternatius els últims anys i en els diferents sectors, i les altres variables que hi poden incidir, amb l’objectiu disponibles: aigua de pluja, aigües grises, aigües depurades i aigües freàtiques. En aquesta de definir quin és l’escenari actual i quins són els possibles escenaris de futur. línia d’acció s’inclou el present Pla i la implantació de SUDS en diferents espais de la ciutat. L’Agenda 21 Local, a Barcelona, es concreta en el programa Barcelona+Sostenible. En aquest Com podem veure, el present Pla és un document que forma part de diverses línies d’acció del sentit, el marc de referència és el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. Entre els Compromís Ciutadà per al Sostenibilitat, i per tant cal desenvolupar el present Pla tenint en objectius marcats en aquest compromís, destaquem els relacionats amb el cicle de l’aigua i en compte el marc actual en què ens trobem, incidint en els aspectes relatius a la millora de l’aprofitament de recursos de proximitat; a partir dels quals es desenvolupen els plans, programes l’eficiència en els sistemes operatius, i la potenciació de l’ús d’altres recursos hídrics alternatius i projectes estratègics específics de les diferents línies d’acció que poden interactuar i cal tenir a més de l’aigua freàtica, que actualment s’estan aprofitant de forma residual a la ciutat. en compte de cara al elaboració del present Pla. Aquests són: 1.2.2. Resiliència i adaptació al canvi climàtic. • Objectiu 1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat. El canvi climàtic és un fet, que suposa un dels grans reptes de la humanitat pel segle XXI. Algunes de les seves conseqüències actualment ja són visibles i per tant cal actuar urgentment. Dins d’aquest objectiu destaquem com a accions transversals: L’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generats per l’acció de l’home en els o Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2020. En el pla es preveuen línies d’acció darrers 150 anys produeix un efecte barrera en l’atmosfera, que no deixa sortir a l’exterior una encaminades a aprofundir en el coneixement de l’efecte del canvi climàtic en la vegetació part important de l’energia terrestre d’ona llarga, fet que provoca que el planeta es vagi escalfant. natural, la selecció d’espècies en funció dels seus requeriments hídrics i dels seus serveis Aquest escalfament, a més d’un augment de la temperatura mitjana de la terra, provoca una ecològics o la incorporació de recursos hídrics alternatius en el reg de la vegetació. Així alteració profunda en variables com la pluviometria, tant en quantitat com en distribució, així com com l’aportació de la vegetació a la regulació microclimàtica i a minimitzar l’efecte illa de afavoreix els fenòmens meteorològics extrems i l’augment dels períodes de sequera, entre calor. d’altres. o Mesura de Govern: programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017) En aquest sentit, les projeccions de la temperatura mitjana anual de la zona prelitoral – litoral de Dins la Línia d’Acció 3, Ampliació del Verd Urbà, destaquem la Mesura de Govern per a Catalunya presenten una tendència robusta a l’alça, que es tradueix en un augment de la impulsar terrats vius i cobertes verdes (2014), que promou entre altres accions la instal·lació temperatura mitjana anual d’uns 0,25ºC per dècada, tal com es mostra al següent gràfic. de sistemes de recollida d’aigües pluvials integrats en diferents tipologies d’edificis i usuaris. Dins la Línia d’Acció 10, Gestió del verd amb criteris d’eficiència en l’ús dels recursos naturals, destaquem: Memòria 8 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. el territori de la ciutat i per tant molt representatiu de la precipitació real. Cal destacar que aquest valor ha anat disminuint també al llarg dels últims anys (a excepció de l’any 2018), ja que la pluviometria anual de Barcelona se situava històricament al voltant dels 600 mm. A la Figura 2 es representa l’evolució de la pluviometria anual mitjana de la ciutat de Barcelona en els darrers 20 anys. Cal remarcar que, a excepció de l’any 2018, els darrers anys analitzats han estat especialment secs, ja que la pluviometria mitjana anual ha estat sensiblement inferior a la mitjana. Figura 1. Evolució de la temperatura anual a la zona litoral-prelitoral de Catalunya. Font: Pla de Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic Amb l’objectiu de construir una ciutat més resilient i menys vulnerable, l’Ajuntament de Barcelona ha redactat el Pla Clima. El Pla Clima pretén ser una visió integradora de les mesures per fer front al canvi climàtic, i té 4 eixos estratègics: mitigació, adaptació/resiliència, justícia climàtica i impuls a l’acció ciutadana. Aquest Pla té un horitzó temporal al 2030, i inclou objectius i mesures estratègiques a curt termini (2018-2020) i a mig-llarg termini (2021-2030). Figura 2. Evolució de la pluviometria anual a la ciutat de Barcelona En el marc d’aquest Pla, s’ha creat la Taula per l’Emergència Climàtica que té com a objectiu elaborar els continguts de la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona. És un grup de Per als diferents escenaris de canvi climàtic RCP, es preveu una disminució de la pluviometria treball del Consell de Sostenibilitat que busca mantenir l’esperit de participació i compromís mitjana a la ciutat de Barcelona d’entre un 14% i un 26% a finals de segle, respecte de la col·lectiu amb el que es va elaborar el Pla Clima a Barcelona. Alhora, hi suma les administracions pluviometria mitjana del període 1971-2000. Aquest descens seria més acusat a la primavera i a de l’Estat i la Generalitat, així com tots els grups municipals, per tal de generar un marc de treball l’estiu, on es registrarien els períodes més secs. que comprometi a l’ajuntament i la resta d’agents implicats a fer front l’emergència climàtica. Pel que fa a la precipitació màxima diària, els diferents escenaris de canvi climàtic mostren un Abans del 31 de desembre de 2019, la Taula plantejarà un Pla d’Acció 2020-2025 amb mesures increment d’entre el 5 i el 10% en el període 2011-2040, però cap a finals de segle es preveu una concretes a desenvolupar per fer front de manera efectiva a l’emergència climàtica i en farà el disminució similar, per tant les variacions globals serien poc significatives. seguiment i l’avaluació. L’Emergència Climàtica a Barcelona ha estat declarada el 15 de gener de 2020. En els diferents apartats d’aquest Pla s’analitza si les previsions dels diferents escenaris de canvi climàtic poden afectar de manera significativa la previsió de futur dels recurs disponible i el En línia amb el Pla Clima, l’any 2016 es va dur a terme el projecte ESMAB (Escenaris Climàtics cobriment de les demandes. Regionalitzats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona), realitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya i Barcelona Regional. En aquest estudi es descriuen les principals característiques del clima actual de la ciutat i les prediccions futures, a partir dels escenaris de canvi climàtic (RCP, Representative Concentration Pathways) definits a l’any 2014. La precipitació mitja anual de la ciutat de Barcelona per al període 1995 a 2018, segons dades de la xarxa de pluviòmetres de l’Ajuntament de Barcelona, actualment gestionats per BCASA, és de 519 mm. Es disposa d’un total de 20-25 pluviòmetres, en funció del període, distribuïts per tot Memòria 9 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.3. EL PLANS D’ACTUACIÓ MUNICIPAL • Al 3er eix “Una Barcelona més humana i en transició ecològica”: Les actuacions en relació a l’estalvi i l’eficiència en la gestió de l’aigua portades a terme en el o En el punt 3.2 “Verd urbà i biodiversitat”, es proposen diverses actuacions que incidiran marc del Pla d’Actuació Municipal (en endavant PAM) 2012-2015, ja van permetre avançar en la en el cicle de l’aigua de la ciutat com l’ampliació dels espais verds i la rehabilitació de reducció del consum d'aigua potable i millorar el drenatge de la ciutat i la qualitat de les aigües parcs i jardins, incloent la seva xarxa de reg. del litoral. Les mesures portades a terme inclouen: o El punt 3.5 “Energia i canvi climàtic”, té com objectiu avançar cap a una gestió pública integral del cicle de l’aigua i es proposa l’actualització del present Pla, del Protocol de • Ampliar i millorar la xarxa freàtica i altres recursos hídrics alternatius i incrementar la utilització Sequera de Barcelona i l’extensió de la xarxa d’aigües freàtiques amb l’objectiu d'aquests recursos per al reg de parcs i jardins, la neteja de carrers i la neteja del clavegueram d’avançar cap a una gestió sostenible i racional de l’aigua incidint en l’estalvi d’aigua (lligat amb el desenvolupament dels Plans predecessors a aquesta actualització). potable, la seva optimització i la substitució per recursos hídrics alternatius. • Millorar la xarxa de reg als parcs i jardins, i implantar una nova xarxa per a l'estalvi d'aigua. • Implantar millores per a l'estalvi d'aigua i energètic a les fonts ornamentals. • Fomentar l'estalvi d'aigua a les dependències i serveis municipals. • Impulsar la instal·lació progressiva de dipòsits de recollida d'aigües pluvials als edificis municipals, així com al parc d’ habitatge públic. El PAM 2016-2019 integra el compromís de la ciutat envers la sostenibilitat en tots els seus eixos: Figura 3. Eixos PAM 2016-2019 Donada la gran transversalitat que té l’aigua als diferents processos de la ciutat, diversos d’aquests eixos en fan referencia: • Al 1er eix, “Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure”, el punt 1.1. Justícia Global té entre els seus objectius garantir l’accés universal als serveis públics municipals (inclòs l’aigua) i les actuacions fan referència a: o Implantar la tarificació social dels serveis municipals. o Impulsar acords amb les companyies subministradores d’aigua, gas i electricitat per evitar els talls per falta de pagament. o Fer auditories dels serveis bàsics per determinar costos reals, origen i destí dels beneficis. Els resultats han de servir perquè les empreses gestores facin les inversions necessàries per evitar situacions de risc en el subministrament. • Al 2n eix, “Una Barcelona amb empenta per a una economia plural”, el punt 2.1 “Desenvolupament i economia de proximitat” té entre d’altres objectius orientar el model econòmic cap a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i proposa la modernització ecològica del comerç fent èmfasi en la reducció del consum d’aigua, entre d’altres. Memòria 10 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.4. BARCELONA I LA SEQUERA • Anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal d’adequar-se als La sequera és un fet recurrent al nostre territori. Al llarg del temps, s’han donat diversos episodis requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la ciutat. de sequera que han comportat que diversos municipis catalans, entre d’altres Barcelona, patissin • Sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua. problemes en l’abastiment d’aigua, arribant a realitzar-se restriccions a l’ús i talls en el • Organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel bon ús dels subministrament per tal d’assegurar l’aigua de boca. recursos hídrics de la ciutat. • Minimitzar els danys a les persones, medi ambient, béns i infraestructures de la ciutat i dels L’abastament d’aigua potable a l’àrea de Barcelona i a la seva zona d’influència es realitza ciutadans. mitjançant un sistema regional en alta que utilitza principalment recursos d’aigua superficial • Facilitar informació als afectats directes i a la resta de la ciutadania en general. regulats pel sistema Ter-Llobregat, que inclou les conques dels rius Ter (amb els embassaments • Col·laborar amb les administracions hidràuliques en el desenvolupament del Protocol en de Sau i Susqueda) i del Llobregat (amb els embassaments de la Baells, Sant Ponç i la Llosa del situació de Sequera i les normatives aplicables en tot moment. Cavall). L’abastament al sistema Ter-Llobregat actualment és deficitari, conseqüència d’això, en els darrers 30 anys s’han hagut d’aplicar mesures d’excepcionalitat en cinc ocasions, fet prou Per al desenvolupament d’aquests objectius, es treballen dues línies complementàries: simptomàtic de què, amb les demandes actuals, la situació no és sostenible. • Per una banda, establir mesures de caire preventiu, d’estalvi i eficiència en la gestió del A nivell de Comunitat Autònoma, l’Agència Catalana de l’Aigua va elaborar al 2016 el Pla Especial recurs, que permetin avançar-se a les possibles situacions de sequera, fent de Barcelona d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PES) (aprovat definitivament el 8 de gener una ciutat resilient. En aquest sentit, es fa referència a tot el treball que s’està desenvolupant de 2020, ACORD GOV/1/2020), que es tradueix en una protocol·lització i millora dels decrets de des dels compromisos de la ciutat per a l’estalvi i l’eficiència, ja sigui del Compromís Ciutadà sequera que s’han desenvolupat els darrers anys, amb una relació d’accions (mesures) per la Sostenibilitat 2012-2022 o el PAM 2016-2019, on moltes de les accions preventives es derivades de l’assoliment d’uns indicadors (nivells de reserva dels embassaments), i que ha de materialitzen en el present Pla. servir de base del pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica. Es defineixen nous • I per altra banda, establir mesures de caire reactiu, on ja en situació de sequera es trobin escenaris d’estat hidrològic respecte els decrets promulgats anys anteriors. Aquests són els clarament definides les tasques concretes a dur a terme i els responsables assignats. escenaris de Prealerta (que a Barcelona s’ha subdividit en Prealerta I i II), Alerta, Excepcionalitat En cas d’assolir els diferents escenaris de sequera, el Protocol té previst portar a terme tot un i Emergència (I, II i III). seguit d’accions, tenint en compte diferents àmbits d’actuació. Per una banda, es defineixen Cal destacar que en el PES s’estableix que els municipis amb una població empadronada igual accions de sensibilització i comunicació, i per altra banda, accions concretes per a l’estalvi o superior a 20.000 habitants han d’elaborar un pla d’emergència per a situacions de sequera d’aigua per aquells serveis o activitats que més consum d’aigua generen (abastament general, dels usos urbans. jardins i espais verds, fonts ornamentals, neteja urbana, neteja de vehicles i instal·lacions En aquesta línia, i arran de la baixa precipitació durant l’any hidrològic 2015/2016, l’Ajuntament esportives i piscines). de Barcelona, per iniciativa de la Gerència d’Ecologia Urbana, inicia al 2016 els treballs Entre d’altres aspectes, cal remarcar que pel que fa als serveis d’àmbit municipal que depenen d’actualització del Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera (2007), amb el nom de Protocol de Medi Ambient i Serveis Urbans, s’ha realitzat una anàlisi de l’estalvi en el consum d’aigua, per Situació de Sequera, que s’annexa al Pla de Protecció Civil Municipal de Barcelona, que és potable i freàtica, que suposaria l’aplicació de les actuacions proposades en els diferents el pla general des d’on es coordinen els grups operatius municipals per afrontar l’emergència. escenaris de sequera. En el Protocol per Situació de Sequera de Barcelona, aprovat en Plenari del Consell Municipal a març de 2018, es desenvolupen el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres externs han de dur a terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures previstes a la normativa vigent, sinó també d’altres mesures extraordinàries, tant de caire preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i una major sensibilització de la ciutadania. Aquest protocol té com a objectiu establir un model d’actuació dels serveis municipals, que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos necessaris, a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera, de forma que la intervenció aconsegueixi els següents objectius específics: Memòria 11 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 2. ELS PLANS PREDECESSORS El subsòl de Barcelona, especialment el corresponent al Poble Nou i a Sant Andreu (ubicats al delta i curs baix del Besòs), és ric en recursos hídrics, fet que va propiciar l’important desenvolupament industrial de finals del segle XIX en aquest sector. No obstant això, la seva sobreexplotació (va arribar a sobrepassar els 60 hm3/any) va donar lloc a un important descens del nivell freàtic i a la salinització de l’aqüífer. A partir dels anys 70 s’inicià un progressiu abandonament per part de les indústries de les explotacions d’aigua del subsòl, fet que va permetre la recuperació del nivell freàtic a les seves cotes naturals. Aquest augment del nivell freàtic va provocar problemes en diferents infraestructures existents al subsòl que s’havien construït quan el nivell freàtic estava anormalment baix, com ara la xarxa de metro. L’aprofitament directe d’un aqüífer actualment infraexplotat, proper i a poca fondària, permet reduir el consum d’aigua potable en usos que no requereixen l’esmentada qualitat de l’aigua, Figura 4. Reducció del consum d’aigua potable i freàtica en els diferents escenaris de sequera en serveis com són determinats serveis municipals, fent un ús més racional i eficient dels recursos hídrics i municipals que depenen de Medi Ambient i Serveis Urbans energètics disponibles. 1.5. ALTRES CONDICIONANTS PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona va redactar l’any 1998 el “Pla per a l’aprofitament de l’aigua del subsòl de Barcelona”, que tenia com a objectiu fer un ús més racional dels recursos A més de tots els condicionants esmentats als apartats anteriors, pel desenvolupament de hídrics totals disponibles, introduint criteris de sostenibilitat mediambiental. El Pla es va sistemes de distribució de recursos hídrics alternatius, en cal tenir present un altre: l’oportunitat desenvolupar per a donar compliment a allò acordat pel Consell Plenari de 25 d’abril de 1997, de del moment de les actuacions, ja que per raons de cost i de reducció de l’impacte a la ciutat, és presentar “una proposta per a l’explotació sostenible i racional de l’aqüífer que permeti mantenir molt convenient lligar l’execució de les obres a les actuacions de nova urbanització o de el seu nivell a cotes raonables”, proposta que cal emmarcar en un context més ampli de millora renovació urbana. Alguns exemples, en el cas de la xarxa del freàtic, són: l’execució de la xarxa de la gestió integral del cicle de l’aigua objectiu recollit als darrers Programes d’Actuació del freàtic del tramvia (Tram Baix i Tram Besòs), la renovació de la xarxa del freàtic de la Ronda Municipal. del Mig, o la remodelació de la xarxa del freàtic dels sectors de la Sagrera i Glòries, per posar alguns exemples. En moltes ocasions, aquest factor d’oportunitat ha pesat més que els factors Un cop assolits els objectius del Pla del 98 i esgotat el seu horitzó temporal i les propostes estrictament hídrics a l’hora de plantejar els desenvolupaments dels sistemes de distribució d’actuació que contemplava, l’Ajuntament va considerar oportú, després de la sequera del 2008, d’aigua no potable. redactar un Pla completament nou, incorporant nous objectius molt més ambiciosos, i ampliant el seu àmbit a altres recursos hídrics alternatius a l’aigua potable, més enllà de l’aigua freàtica, com per exemple l'aigua regenerada o les aigües pluvials. Així va néixer el Pla tècnic per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona del 2009 i posteriorment, l’actualització del mateix al 2013. A continuació s’exposen, a grans trets, els criteris de desenvolupament, contingut i objectius dels Plans anteriors (Pla del 98, PLARHAB 2009 i PLARHAB 2013). 2.1. EL PLA PER L’APROFITAMENT D’AIGÜES DEL SUBSÒL DE 1998 2.1.1. Criteris pel desenvolupament del Pla del 98 El Pla del 98 establia els criteris per tal d'afavorir la utilització de les aigües subterrànies i controlar els problemes causats per l’ascens del nivell freàtic. Aquest Pla, que establia uns objectius amb l’horitzó del 2003, es va desenvolupar mitjançant diferents instruments de planificació i projectes constructius. Entre els projectes executats cal destacar el “Projecte de preservació de les reserves d’aigua potable mitjançant l’aprofitament de les aigües freàtiques pels serveis municipals”, redactat a l’octubre de 2000, i finançat amb una Memòria 12 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. subvenció dels Fons de Cohesió, que va promoure una sèrie d’actuacions que van permetre del 80% dels fonts de Cohesió i que es va concretar en el “Projecte de preservació de les reserves assolir en bona part els objectius del Pla. d’aigua potable mitjançant l’aprofitament de les aigües freàtiques pels serveis municipals”. En aquest horitzó, pel que fa als serveis municipals, el Pla proposava aconseguir, almenys: Entre els instruments de planificació cal destacar que al gener de 1999 es va redactar un “Avanç de Pla Director de l’abastament d’aigua del subsòl de la ciutat a la muntanya de Montjuïc” amb • abastir el 15% dels 4,2 hm3/any, que consumia Espais Verds per al reg de les zones verdes l’objectiu d’aconseguir que la totalitat dels usos municipals de la muntanya que no tenen (prioritàriament les 100 Ha de zones verdes ubicades a l’entorn de les Rondes i dels dipòsits necessitat d’emprar aigua potable (reg d’espais verds, fonts ornamentals i neteja viària), de regulació d’avingudes). poguessin utilitzar l’aigua freàtica, de manera que la muntanya, emblemàtica per als barcelonins, • subministrar un 20% dels 0,5 hm3/any que s’utilitzaven per la neteja de carrers. fos també un referent de sostenibilitat en relació a la gestió de l’aigua. Aquest document es va 3 concebre com una eina d’anàlisi i reflexió pels diferents serveis municipals, estudiant la viabilitat • subministrar 0,35 hm /any a les fonts ornamentals. tècnica i econòmica de les diferents propostes, amb l’objectiu final de redactar posteriorment els • subministrar 0,02 hm3/any per la neteja del clavegueram, estudiant la conveniència de tornar diferents projectes sobre una base amb ampli consens. a introduir les càmeres de descàrrega en alguns indrets molt puntuals. En relació als recursos disponibles, l’Ajuntament de Barcelona va realitzar un estudi amb la És a dir, globalment es proposava arribar a uns aprofitaments mínims en serveis municipals de col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i CLABSA, per tal de redactar el Pla en 1,15 hm3/any, segons els consums de 1997. Aquest volum suposava un 11% dels recursos base a un bon coneixement de la problemàtica entorn les aigües del subsòl del pla de Barcelona. potencialment susceptibles de la seva utilització (estimats en 10 hm3/any), i també suposava un Arran d’aquest estudi, es va quantificar en un màxim d’uns 10 hm3/any el volum màxim d’aigua 13% del consum municipal d’aigua (8,9 hm3/any de mitjana dels anys 1995 - 1997). utilitzable per a mantenir el nivell freàtic a les cotes existents en aquell moment. Pel que respecta als usos pels particulars, es proposava incentivar els aprofitaments en indústries En relació als usos que potencialment es podien abastir amb aigua del subsòl, proposava: i en les noves zones de desenvolupament urbanístic (Front Marítim i la Sagrera) per tal de • afavorir la substitució de l’ús d’aigua potable per aigües del subsòl en aquells usos que no mantenir les extraccions de particulars per sobre dels 1,5 hm3/any assolits al 1996 (consums requereixen tanta qualitat, tant en serveis municipals (reg d’espais verds, neteja de carrers i controlats per l’Ajuntament de Barcelona). clavegueram, fonts ornamentals, neteja de vehicles i instal·lacions de les diferents contractes D’acord amb el Pla, a més d’aquest volum es podrien destinar a la regeneració de la llera del de manteniment, climatització d’edificis públics); com per a usos industrials (refrigeració, Besòs altres 1,5 hm3/any, que estarien lligats a les obres a la llera del riu, llavors en curs i que rentat de cotxes, rentats industrials, reg de zones verdes privades, etc.), sempre que això fos procedirien dels entorns de l’estació del metro del Baró de Viver. En total els aprofitaments possible, tenint en compte tants aspectes tècnics i econòmics com mediambientals. públics serien de 2,65 hm3/any, és a dir de l’ordre del 26,5 % dels recursos totals aprofitables. • abocar aigües del subsòl a la llera del Besòs per donar suport a la seva regeneració, per tal 2.1.3. Contingut del Pla del 98 d’aconseguir un cert cabal ecològic, i al pantà de Vallvidrera per a la seva recuperació, Aquest document, segons les competències que té l’Ajuntament de Barcelona, no podia ser ni ambdues actuacions lligades al procés de les respectives obres globals de més ampli abast. un document urbanístic ni tenir caràcter reglamentari, pel que consistia en un plantejament dels D’acord amb el Pla, la utilització d’aquesta aigua requeria l’execució d’una xarxa de distribució criteris i les mesures que podien impulsar la utilització de les aigües del subsòl, i en una proposta consistent en diferents sistemes a l’entorn dels diferents punts de captació, bàsicament a les de les actuacions a realitzar en aquesta línia pel propi Ajuntament de Barcelona dins del seu filtracions a la xarxa del metro. Aquest plantejament es feia per evitar els tributs que gravaven propi àmbit competencial. Aquest Pla es desenvolupava, per tant, en el marc de la legislació de les captacions, fins i tot les destinades als serveis municipals. Amb l’aprovació, al juliol de 1999, la Generalitat de Catalunya i de l'Estat. de la Llei 6/1999 d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (LOGTA), es va modificar la fiscalitat El Pla contemplava diverses actuacions, entre les quals cal destacar: de l’aigua que es destina als serveis municipals, que queda exempta del cànon de l’aigua. • l’aprofitament de l’edifici de les aigües, a la Ciutadella, estimat en uns 175.000 m3/any. Per aquest fet, es descarta realitzar un aprofitament directe de les filtracions a les infraestructures del metro, ja que es considera més eficaç la captació a través de pous contigus a aquestes. Amb aquesta opció s’obtenia una millor qualitat de l’aigua, i es reduïen les filtracions com a • 3 aprofitaments en obres, corresponents al sistema Alfons el Magnànim – Front Litoral i als 2 conseqüència de la disminució del nivell piezomètric, amb la conseqüent reducció dels problemes dipòsits d’aigües freàtiques, lligats als dipòsits de regulació de L’Escola Industrial i de Zona i riscos que aquestes ocasionaven al gestor de la infraestructura. Universitària, amb una potencialitat conjunta de 342.000 m3/any. 2.1.2. Objectius de Pla del 98 • 4 nous aprofitaments en projecte, corresponents a la mina de Sants, les captacions al El Pla estava previst desenvolupar-lo en diferents etapes, sent la primera la inclosa en el Pla Paral·lel – Poble Sec i del subsòl del Liceu, totes elles per a pujar aigua a Montjuïc. Les seves d’Actuació Municipal 2000-2003, amb una inversió prevista superior als 4 M€, amb una subvenció potencialitats eren de 241.000 m3/any. Memòria 13 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Com a fites més importants del desenvolupament del Pla al llarg d’aquests anys, cal destacar la • Llacs i fonts ornamentals emblemàtiques com la Font màgica de Montjuic, les cascades i les perforació a finals del 2006 de dos pous al Poble Sec a l'entorn de l'Av. Paral·lel que proporcionen fonts de l’eix de Maria Cristina, de la Plaça Catalunya, el llac de l’Espanya Industrial, i altres més de 440.000 m3/any, que es destinen a la muntanya de Montjuïc; i la posada en servei a consums rellevants de fonts i llacs, així com aquells de menor quantia que estiguin situats a principis del 2008 del nou dipòsit d’aigües freàtiques al castell de Montjuïc, de 1.100 m3 de l’entorn de les actuacions planificades. capacitat, que permet el reg de la zona més alta de la muntanya i augmenta la protecció front el • Altres equipaments públics singulars d’elevat consum com el zoològic (l’antic i el nou), risc d’incendis a la muntanya. També, en el marc de les obres dels set grans dipòsits reguladors cotxeres de rentat d’autobusos i vehicles municipals, etc. d'avingudes al clavegueram de Barcelona, s'han realitzat captacions i tancs d'emmagatzematge 2.2.3. Contingut del PLARHAB 2009. d'aigua freàtica que han permès estendre substancialment la xarxa per la ciutat. El Pla feia evident que hi havia demandes existents i previstes que es podien servir amb recursos 2.2. EL PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICS alternatius. Les demandes al 2009 es varen quantificar en un màxim de 5,23 hm3/any inclosos ALTERNATIUS DE 2009 els aprofitaments existents. Les demandes previstes es van estimar en 0,91 hm3/any, essent el 2.2.1. Criteris pel desenvolupament del PLARHAB 2009 total de 6,14 hm3/any (3,94 hm3/any si s’extreuen els consums industrials de la Zona Franca). En el Pla del 2009 es van quantificar uns recursos disponibles màxims que estaven a disposició Amb les actuacions plantejades al Pla es podien arribar a servir 2,59 hm3/any, que afegits als de ser aprofitats distribuïts de la següent manera: en l’al·luvial del Besòs entre 5 i 8 hm3/any i en 0,97 hm3/any servits al 2009 passarien a ser un total de 3,56 hm3/any, corresponents al 90% de el Pla de Barcelona de 2 a 3 hm3/any. Això posava de manifest que els recursos eren superiors la demanda potencial. La inversió prevista en el Pla per al període 2009-2012 era de 4,3 milions a les demandes, amb un sostre potencial de 6,4 hm3/any i que no hi hauria problemes d’euros. L’execució d’aquesta inversió va permetre augmentar en 160.000 m3/any el consum d’abastament. d’aigües freàtiques a la ciutat de Barcelona en aquest període. El Pla del 2009, seguint les línies marcades en el Pla del 98, tractava d’establir els criteris per Entre les actuacions acabades en el període 2009-2013 cal destacar la creació o posta en marxa tal d'afavorir la utilització de les aigües subterrànies i així disminuir els problemes que aquesta de sistemes com Torre Llobeta, Lesseps, Urgell, Carmel i Fira 2. Pel que fa a l’ampliació dels causa a les infraestructures soterrades. A grans trets, el Pla proposava: sistemes existents, s’han continuat les obres pel tancament de l’anella del Poblenou pel front • Estudiar el sostre de recursos disponibles i de demandes, creuament d’ambdós amb criteris litoral i el desenvolupament de la xarxa de Montjuic. qualitatius i quantitatius, amb l’objectiu de definir les actuacions necessàries per substituir Cal destacar també l’execució en aquest període de la canonada d’aigua regenerada provinent progressivament el consum d’aigua potable. de la línia de tractament terciari de la EDAR del Prat de Llobregat, que ja subministra aigua a la • Estudiar la possibilitat de que aquestes aigües disminuïssin els problemes col·laterals en comunitat dels regants riu amunt, i a la barrera contra la intrusió salina. Cal destacar també que infraestructures subterrànies. s’han executat les obres per portar aquesta aigua a la muntanya de Montjuic i a les indústries del polígon de la Zona Franca. • Una valoració econòmica de les actuacions proposades. 2.2.2. Objectius del PLARHAB 2009 2.3. EL PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICS El Pla es centrava en els consums municipals com a objectius principals, tenint en compte també ALTERNATIUS DE 2013 altres consums minoritaris públics però no municipals. També incloïa l’abastament de consums de la Zona Franca amb aigua regenerada. Els consums a subministrar eren similars als del Pla 2.3.1. Criteris pel desenvolupament del PLARHAB 2013 del 98 i són els que es detallen a continuació: El PLARHAB de 2013 és una actualització del Pla de 2009, en el sentit que es realitza una actualització de la quantificació de la demanda actual i futura, tenint en compte els actuacions • Totes les zones verdes amb un consum superior als 3.000 m3/any, i aquelles altres zones realitzades en el període 2009-2012, i es manté com a vàlida l’estimació del recurs realitzada en verdes (i horts urbans) de menor consum però situades a l’entorn de les actuacions el Pla del 2009. Els criteris i els objectius són els mateixos que els establerts en el Pla de 2009 i programades. esmentats anteriorment. • Tots els parcs de neteja viària i als parcs de bombers (actuals i previstos). • Totes les instal·lacions esportives municipals de Montjuic, i a les més importants de la resta 2.3.2. Objectius del PLARHAB 2013 de la ciutat. El PLARHAB 2013 és un document tècnic que inclou les actuacions realitzades en el • Tots els nous dipòsits reguladors del clavegueram que es construeixin (els actuals ja ho desenvolupament de la xarxa d’aigua freàtica a la ciutat en el període 2009-2013, i actualitza la estan), per les tasques de neteja associades a l’explotació d’aquests. planificació de la xarxa d’aigua freàtica tenint en compte els grans projectes d’urbanització de la ciutat que es troben en fase de desenvolupament en aquest període. Memòria 14 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A més, inclou la planificació del desplegament de la xarxa d’aigua freàtica amb l’objectiu de donar una major garantia de subministrament als sistemes existents, plantejant interconnexions entre sistemes i noves captacions en aquells sistemes que siguin deficitaris, a partir d’una visió global de la distribució dels consums i recursos hídrics alternatius de la ciutat. 2.3.3. Contingut del PLARHAB 2013. Les demandes que es podien servir amb recursos alternatius al 2013 es varen quantificar en un màxim de 5,16 hm3/any inclosos els aprofitaments existents. Les demandes previstes es van estimar en 1,36 hm3/any, essent el total de 6,52 hm3/any (4,32 hm3/any si s’extreuen els consums industrials de la Zona Franca). Les actuacions proposades al PLARHAB 2013 són les mateixes que les del Pla de 2009, traient aquelles que ja estan fetes, i traspassant-les als sistemes existents. Amb les actuacions plantejades al Pla es podrien arribar a servir 2,40 hm3/any, que afegits als 1,35 hm3/any servits al 2013 passarien a ser un total de 3,75 hm3/any, corresponents al 87% de la demanda potencial. Entre les actuacions acabades durant el període 2013-2016 cal destacar la construcció del Dipòsit de la Rambla Brasil i l’adequació del Dipòsit del Parc Central del Poblenou. La inversió realitzada durant el període 2013-2016 en el desenvolupament de la xarxa d’aigües freàtiques ha estat de 690.000 €. Aquesta inversió ha permès augmentar en 10.000 m3/any el consum d’aigües freàtiques a la ciutat de Barcelona. En resum, gràcies a les inversions realitzades en els últims anys, en base a les actuacions proposades en els diversos Plans redactats, la ciutat de Barcelona disposava de 27 sistemes operatius, amb una xarxa propera als 87,1 km de longitud i 31 hidrants en servei per a la càrrega de camions cisterna. Memòria 15 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3. EVOLUCIÓ DELS CONSUMS D’AIGUA A LA CIUTAT 130 3.1. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA POTABLE A LA CIUTAT 120 Durant els darrers 20 anys s’ha produït un continuat descens del consum total d’aigua potable a 110 8,5 8,1 8,2 6,8 7,9 7,6 Barcelona, assolint-se el seu mínim l’any 2014, amb un consum total de 91,4 hm3, i amb un petit 6,5 6,3 100 6,4 repunt en el consum fins als 96,14 hm3 consumits el 2017. Aquest descens, reflectit a la Figura 4,1 4,7 4,8 5,2 5,3 5,8 5, suposa una disminució de 16,7% en el consum d’aigua potable a la ciutat durant el període 5,1 5,9 5,7 90 5,1 5,6 1999-2018. 80 Pel que fa al consum domèstic d’aigua potable per habitant i dia, aquest ha passat dels 132,90 70 litres al 1999 als 106,98 litres el 2018. D'aquesta manera, Barcelona se situa al capdavant de les grans ciutats europees pel que fa a estalvi d'aigua en comparació amb Londres (166,50 60 litres/persona/dia o lpd), París (120 lpd) o Roma (234 lpd). És destacable la incidència que el 50 descens del consum domèstic ha tingut i té sobre el consum total ja que representa al voltant del 66% del consum d’aigua potable a la ciutat. 40 120 Domèstic Comercial i industrial Serveis Ajuntament Consum Total Aigua Potable hm3 hm3 hm3 115 Figura 6. Evolució del consum total d’aigua potable per sectors a Barcelona. Període 1999-2018. 110 A la Figura 6 es representa el descens continuat en el consum d’aigua potable a la ciutat 105 desglossat per sectors: domèstic, comercial i industrial, i municipal. Com es pot veure, l’any 2018, el consum d’aigua potable dels serveis municipals és de 5,7 hm3, representant menys del 6% del 100 consum total d’aigua potable de la ciutat, sent el consum domèstic de 63,3 hm3 (66%) i el comercial i industrial de 26,4 hm3 (gairebé del 28%). 95 Aquests valors s’incorporen a l’indicador “4.2 Consum d’aigua” del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, on un dels aspectes que contempla és el consum anual d’aigua potable 90 a la ciutat de Barcelona, tant per al sector domèstic com pel conjunt de sectors (domèstic, comercial–industrial i serveis municipals) repercutit per habitant i per dia. A la Figura 7 es pot veure la seva tendència des del 1999. Figura 5. Evolució del consum total d’aigua potable a Barcelona. Període 1999-2018. Memòria 16 hm3 - milions de m3 114,46 115,13 114,54 112,75 114,53 113,49 109,57 107,12 103,77 100,20 97,59 97,43 97,47 96,51 94,67 91,39 93,25 95,41 96,14 95,34 hm3 - milions de m3 72,9 33,0 114,5 74,0 33,0 115,1 73,5 32,9 114,5 73,7 32,3 112,7 74,0 32,6 114,5 73,5 32,4 113,5 71,3 31,8 109,6 69,2 31,7 107,1 66,6 30,8 103,8 66,6 29,5 100,2 65,2 27,8 97,6 64,9 27,7 97,4 64,6 27,7 97,5 64,0 27,2 96,5 63,8 25,8 94,7 61,1 25,3 91,4 61,8 25,8 93,3 63,1 26,4 95,4 63,6 26,7 96,1 63,3 26,4 95,3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 230 225 9.000.000 220 8.000.000 215 210 7.000.000 205 200 6.000.000 195 5.000.000 190 185 4.000.000 180 175 3.000.000 170 2.000.000 165 160 1.000.000 155 150 0 CONSUM ALTRES USOS MUNICIPALS CONSUM MASU CONSUM TOTAL Figura 7. Evolució dels consums d’aigua per persona i dia a Barcelona Cal destacar el conjunt de les actuacions impulsades per l’Ajuntament de Barcelona en el marc Figura 8. Evolució del consum total d’aigua municipal (potable + freàtica).Període 2004-2018. del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 mitjançant els diferents Programes d’Acció Municipal, que han afavorit el descens generalitzat en el consum d’aigua, i que es Els consums municipals representats a la figura anterior, classificats segons l’origen, resumeixen a continuació: corresponent al consum dels serveis de Medi Ambient i Serveis Urbans (MASU) i el consum d’altres serveis de l‘Ajuntament, es poden desglossar per serveis, tal i com es pot veure a la • Implantació de mesures d’estalvi d’aigua als parcs i jardins Figura 9 i a la Figura 10 . • Regulació del cabal a les fonts de beure i ornamentals • Reducció del consum d’aigua potable per a la neteja viària 5.500.000 • Foment de l’estalvi d’aigua en els edificis de promoció pública 5.000.000 4.500.000 • Reducció del consum d’aigua als edificis municipals 4.000.000 • Estalvi d’aigua a les escoles 3.500.000 3.000.000 • Divulgació de consells i bones pràctiques a la ciutadania en el marc de l’estalvi d’aigua 2.500.000 3.2. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA EN ELS SERVEIS MUNICIPALS 2.000.000 1.500.000 Seguint la tendència general de la ciutat en els últims anys, i amb la voluntat de l’Ajuntament de 1.000.000 ser l’exemple en la implantació de bons hàbits d’estalvi d’aigua, els serveis municipals han 500.000 aconseguit una reducció significativa del seu consum total d’aigua (potable més freàtica) durant 0 el període 2004-2018, tal com es pot veure a la Figura 8. Espais verds Fonts ornamentals Neteja viària Neteja clavegueram Consum total Figura 9. Evolució del consum total d’aigua per als diferents usos de Medi Ambient i Serveis Urbans Memòria 17 l / habitant·dia 208,6 210,8 208,5 202,3 198,3 197,0 188,4 182,8 178,2 169,9 164,9 164,8 165,3 163,2 160,9 156,3 159,2 162,5 163,6 161,2 m3 m3 8.308.843 4.838.891 7.257.616 4.692.627 6.961.820 4.997.324 3.888.620 7.154.064 4.405.807 5.082.284 4.203.817 3.523.742 5.598.547 3.778.190 5.711.181 4.090.970 6.235.870 2.446.894 3.077.508 6.614.500 3.119.522 6.330.632 3.509.501 3.720.762 6.353.946 3.300.441 7.028.914 3.353.795 3.757.753 7.147.018 3.694.091 7.119.930 3.892.448 6.796.086 3.498.365 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. És evident que part d’aquests consums per a serveis municipals no es podran abastir amb aigua que no compleixi els requisits de l’aigua apta pel consum humà, ja que l’ús és pròpiament l’aigua 4.500.000 de boca. Cal doncs definir en quins usos es pot incidir per a reduir el consum d’aigua potable i 4.000.000 introduir els recursos hídrics alternatius. Per exemple, serveis com el zoològic o els equipaments esportius municipals serien susceptibles d’utilitzar aigua no potable, sempre que, prèviament, 3.500.000 procedissin a segregar les seves xarxes interiors de subministrament per a la neteja, reg i/o 3.000.000 d’ompliment de basses o piscines, dels ramals que alimenten altres usos que requereixin la qualitat de l’aigua potable. 2.500.000 En el capítol d’avaluació de les demandes potencials del Pla s’exploren totes aquestes 2.000.000 possibilitats i es delimita l’àmbit susceptible d’ésser abastat amb Recursos Hídrics Alternatius (RHA). 1.500.000 3.3. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGÜES FREÀTIQUES ALS SERVEIS MUNICIPALS 1.000.000 El consum d’aigües freàtiques de la ciutat de Barcelona ha experimentat un important augment 500.000 en els últims anys, gràcies a l’esforç i la inversió realitzada en aquest àmbit, passant de consumir 0,3 hm3 al 1999, fins arribar als 1,27 hm3 al 2016. Això suposa un increment del 422% en el 0 consum d’aigües freàtiques a la ciutat en el període 1999-2016. A la Figura 12 es mostra el progressiu increment en els últims anys del consum d’aigua del subsòl ALTRES EDIFICIS EDIFICIS I EQUIPAMENTS ZOOLÒGIC en substitució de l’aigua potable, en els usos que així ho permeten; i l’evolució de l’índex de MERCATS MUNICIPALS INSTITUT DE CULTURA CONSUM TOTAL sostenibilitat dels serveis municipals en el consum d’aigua. Figura 10. Evolució del consum total d’aigua per als altres usos municipals. (A partir de 2008, el consum dels edificis i equipaments queda inclòs en el consum d’altres edificis). 1.600.000 25 20,2 1.400.000 20,0 19,2 20,2 18,2 18,4 A la figura següent es desglossa el repartiment del consum total dels serveis municipals per a 18,6 20 1.200.000 16,9 16,6 l’any 2018. 16,4 16,6 1.000.000 15 11,0 800.000 9,9 408.367 8,4 10,1 10 600.000 6,4 6,3 748.455 5,0 2.282.465 400.000 3,4 3,6 5 59.077 200.000 0 0 539.555 178.001 anys 28.544 consum total aigua freàtica (m3) índex sostenibilitat (%) 2.551.621 Figura 12. Evolució del consum d’aigua freàtica i índex de sostenibilitat dels serveis municipals Espais verds Neteja viària Fonts ornamentals Neteja clavegueram Zoològic Mercats Municipals Institut de Cultura Altres edificis Figura 11. Distribució de consums totals d’aigua dels serveis municipals per l’any 2018. Memòria 18 m3 4.105.026 3.733.874 3.183.630 3.063.094 2.635.390 2.521.039 2.591.659 2.726.369 2.893.738 3.030.191 3.000.152 3.271.161 3.452.927 3.227.482 3.297.721 consum (m3) índex sostenilitat (%) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Com es pot veure a la figura anterior, el percentatge d’aigües freàtiques consumides pels serveis 2.000.000 municipals equival a un 16,4% del consum total d’aigua per aquests usos. Aquest percentatge 1.750.000 correspon a l’Índex de Sostenibilitat del consum d’aigua pels serveis municipals. D’aquests valors s’extreu que hi ha hagut un fort augment en l’ús de l’aigua freàtica fins el 2012, i un consum 1.500.000 sostingut durant el període 2013-2018. No obstant això, el consum d’aigua potable encara 1.250.000 continua sent molt superior al d’aigua freàtica, tal com es representa a la Figura 13. 1.000.000 750.000 10.000.000 500.000 8.000.000 250.000 0 6.000.000 Espais verds Neteja viària Fonts ornamentals 4.000.000 Neteja clavegueram Altres usos Consum total Figura 14. Evolució del consum d’aigua freàtica dels diferents serveis municipals 2.000.000 A continuació es realitza una anàlisi detallada del consum d’aigües freàtiques per als diferents 0 usos gestionats pel Departament de Medi Ambient i Serveis Urbans, que inclouen espais verds, neteja viària, fonts ornamentals i neteja del clavegueram. 3.3.1. Espais verds AIGUA XARXA (m3) AIGUA FREÀTICA (m3) CONSUM TOTAL (m3) Cal tenir en compte que les necessitats d’aigua pel reg de les zones verdes estan molt condicionades per la meteorologia (pluviometria, humitat, temperatura), ja que aquests Figura 13. Evolució del consum total d’aigua dels serveis municipals. Període 1999-2018. paràmetres incideixen directament en la evapotranspiració de les diferents espècies vegetals. En aquest sentit, a la Figura 15 es mostren les dades del consum total d’aigua per al reg d’espais Desglossant els consums d’aigües freàtiques segons els diferents usos municipals, es pot veure verds, tenint en compte la pluviometria anual com a aportació efectiva d’aigua per al reg. Segons que en els darrers anys hi ha hagut un fort augment en l’ús d’aigües freàtiques per a l’ompliment la font (espais verds), com a volum d’aigua de pluja efectiva per al reg se suposa la precipitació de llacs i fonts ornamentals, i un consum sostingut en l’aprofitament d’aigües freàtiques per al total anual corresponent al pluviòmetre P19 (situat a Sarrià – Sant Gervasi) multiplicada per la reg, la neteja viària i del clavegueram. Cal destacar la utilització en els darrers anys de l’aigua superfície total d’espais verds de la ciutat. freàtica per a altres usos com per exemple per a instal·lacions esportives o per a subministrament a Parcs de Bombers. A la Figura 14 es representa l’evolució del consum d’aigua freàtica desglossada pels diferents serveis municipals. Memòria 19 m3 8.792.347 6.796.086 m3 302.182 305.515 431.112 459.728 538.831 697.786 719.362 705.201 789.006 943.315 945.952 949.394 1.033.269 1.269.752 1.263.150 1.282.369 1.422.939 1.273.611 1.307.061 1.111.559 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. anys com a conseqüència d’un increment del a demanda, l’índex de sostenibilitat s’ha anat 5.000.000 25 mantenint al voltant del 80%. 4.500.000 4.000.000 20 3.500.000 700.000 100 90 3.000.000 15 600.000 80 2.500.000 500.000 70 2.000.000 10 60 400.000 1.500.000 50 1.000.000 5 300.000 40 500.000 200.000 30 0 0 20 100.000 10 Aigua de pluja Aigua freàtica Aigua potable Índex sostenibilitat (%) 0 0 Figura 15. Evolució del consum d’aigua per al reg d’espais verds, expressat en m3 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibilitat (%) Analitzant les dades, es detecta un increment continu en l’ús de l’aigua freàtica per al reg durant Figura 16. Evolució del consum total d’aigua per a la neteja viària, expressat en m3. el període 2007-2012, seguit d’un lleuger descens durant el període 2013-2014, tornant a augmentar els anys 2015-2016. Cal esmentar que no es pot establir una relació clara entre 3.3.3. Fonts ornamentals l’augment de la pluviometria i el descens del consum d’aigua potable per al reg, degut a la En el cas de les fonts ornamentals, el consum d’aigua, tant potable com freàtica, pot patir irregularitat del règim de pluges del clima mediterrani (la precipitació caiguda es concentra en variacions significatives, vinculades a la construcció de noves fonts o bé a l’optimització de les pocs episodis d’elevada intensitat, fet que provoca que bona part de la precipitació es perdi per instal·lacions de les mateixes. escolament superficial). De fet, s’observa un descens del consum d’aigua potable i del consum A partir de les dades recollides es pot extreure que a partir del 2011 el consum d’aigües freàtiques d’aigua freàtica l’any 2018 per l’elevada pluviometria, però també s’observa un descens de l’índex per aquest ús ha experimentant un augment considerable, acompanyat d’un descens significatiu de sostenibilitat, que és de gairebé el 16,5 %. en el consum d’aigua potable. Aquest fet implica un augment de l’índex de sostenibilitat del consum d’aigua en aquest ús, que ha passat del 25,5% al 2011 al 39,6% al 2018, assolint un Respecte l’índex de sostenibilitat del consum d’aigua per al reg d’espais verds s’observa que el màxim del 57,5% al 2015, tal com es representa a la Figura 17. 2012 i 2013 són els anys on aquest índex és més elevat. En els darrers anys, hi hagut un descens respecte aquests valors més alts. A la Taula 1, Resum de l’evolució dels consums dels diferents L’any 2018 ha augmentat sensiblement el consum d’aigua potable respecte d’anys anteriors, això serveis municipals, es detallen els consums i els índexs de sostenibilitat corresponents durant el és degut a què s’ha prioritzat l’ús d’aigües freàtiques per al reg davant d’altres usos. període 1999-2018. 3.3.2. Neteja viària Actualment, la major part de la neteja viària es realitza amb aigües freàtiques. Arran de la sequera del 2008, el consum d’aigua freàtica per aquest ús es va gairebé doblar respecte l’any anterior, en substitució de l’aigua potable, tal com es pot veure a la Figura 16, assolint un índex de sostenibilitat del 90,9%. Aquest valor va decréixer lleugerament fins al 2013, augmentat lleugerament fins el 2015, any a partir del qual aquest índex es manté al voltant del 80 %. Cal destacar que, tot i que el consum total d’aigua per a la neteja viària ha augmentat en els últims Memòria 20 1.901.574 220.317 2.995.313 3.866.584 220.307 2.170.819 2.287.046 236.128 2.716.768 2.378.241 343.109 2.463.097 2.354.513 290.816 1.846.623 2.140.653 267.811 1.988.468 2.331.024 245.963 2.088.761 2.787.318 311.467 1.176.488 2.268.080 335.575 1.593.026 3.008.961 352.726 1.566.485 3.632.265 397.509 1.735.752 2.083.252 494.756 1.821.426 2.576.529 479.725 1.661.210 2.898.013 376.959 1.777.756 1.383.923 428.137 2.059.053 1.949.467 459.516 2.062.106 2.205.928 503.588 2.136.693 4.672.336 374.735 1.907.730 m3 13,35 8,69 8,88 18,27 19,45 18,63 41,79 31,96 47,58 90,86 82,51 77,82 77,77 74,72 73,14 76,31 79,43 80,28 78,97 79,54 % Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.400.000 100 90 1.200.000 180.000 100 80 160.000 90 1.000.000 70 140.000 80 60 800.000 70 120.000 50 60 600.000 100.000 40 50 80.000 400.000 30 40 20 60.000 30 200.000 10 40.000 20 0 0 20.000 10 0 0 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibilitat (%) Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Figura 17. Evolució del consum total d’aigua per a fonts ornamentals, expressat en m3. Figura 18. Evolució del consum total d’aigua per a neteja del clavegueram, expressat en m3. 3.3.4. Neteja del clavegueram A banda de les dades exposades en els gràfics anteriors, altres dades com l’augment del nombre En el consum de neteja del clavegueram s’inclou el consum per a la neteja de dipòsits de d’hidrants operatius, que ha passat de 12 al 2006 fins a 31 al 2018, o el nombre d’escomeses, regulació d’avingudes, i el consum d’ompliment de camions cisterna per a la neteja de la xarxa que ha passat de 72 fins a 165 en el mateix període, fan palesa la progressió en l’ús de l’aigua de clavegueram. A diferència dels altres conceptes, aquest consum s’ha incrementat freàtica en aquests darrers anys. notablement en els últims anys amb la posta en marxa de nous dipòsits de regulació d’avingudes, i especialment el dipòsit anti-DSU de Taulat. Aquest consum s’ha estabilitzat al voltant dels 90.000 m3/any, amb una tendència a la baixa que cal mantenir, amb la millora contínua de l’eficiència de les instal·lacions i dels vehicles de neteja. Aquest ús és el que té un índex de sostenibilitat major, ja que gairebé en la seva totalitat es realitza amb aigües del subsòl, arribant als voltants del 99%. A la Figura 18 es mostra l’evolució del consum d’aigua per a neteja del clavegueram, i el corresponent índex de sostenibilitat. Cal destacar que el consum per part dels camions cisterna per a la neteja de la xarxa de clavegueram és molt reduït, donat que s’utilitzen vehicles amb circuits de recirculació de l’aigua. Memòria 21 m3 12,08 10,71 12,29 14,22 17,77 21,00 17,26 17,78 15,02 38,44 32,00 28,85 25,51 41,56 55,14 51,86 57,54 43,43 43,06 39,57 % m3 4,61 23,44 26,41 36,75 36,82 71,90 84,52 81,54 89,80 91,87 97,16 98,44 98,69 98,08 98,06 94,67 99,21 98,69 99,31 99,41 % Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3.4. RESUM DE L’EVOLUCIÓ I REPARTIMENT DEL CONSUM D’AIGUA ALS SERVEIS MUNICIPALS A la pàgina següent es mostra una taula resum de les dades exposades en els apartats anteriors, corresponents a l’evolució dels consums d’aigua potable i freàtica dels serveis municipals durant el període 1999-2018. També es mostren els índexs de sostenibilitat per a cadascun dels serveis, els sumatoris dels consums, l’índex de sostenibilitat del conjunt dels serveis gestionats per Medi Ambient i Serveis Urbans, que al 2018 ha estat d’un 30,14 %, i l’índex de sostenibilitat global dels serveis municipals, que ha estat d’un 16,36 % durant el mateix període. A partir de les dades exposades en la Taula 1, es poden extreure quatre conclusions del desenvolupament dels sistemes de distribució d’aigua freàtica a la ciutat als darrers anys: • El consum total d’aigua potable dels serveis municipals ha disminuït notablement durant el període 1999-2018, de manera que els 5.684.527 m3 d’aigua potable que s’han destinat a consums municipals representen menys del 84 % del consum total d’aigua. • Simultàniament a aquesta reducció, s’ha produït també una progressiva substitució de volums d’aigua potable per aigua del subsòl. En aquest sentit, el consum d’aigües freàtiques ha incrementat en més d’un 17 % en els darrers 10 anys. Aquesta substitució incideix directament en l’augment dels diferents índexs de sostenibilitat de cadascun dels serveis municipals, com es pot veure a la taula resum. • El consum d’aigua per part dels serveis municipals de medi ambient i serveis urbans representa al voltant d’un 50 % del consum total d’aigua de l’Ajuntament. Per això, durant els últims anys l’esforç en reduir el consum d’aigua potable vers l’augment del consum de freàtic s’ha centrat en aquests serveis. Aquest fet posa de manifest el gran esforç de l’Ajuntament durant els últims anys, arran de la sequera, per disminuir el consum d’aigua potable i potenciar l’aprofitament d’aigües freàtiques per als diferents usos municipals. • L’any 2018 es caracteritza per una reducció de consums totals d’aigua, tant de potable com de freàtica, probablement en part per l’alta pluviometria d’aquest any. No obstant això, l’índex de sostenibilitat global ha estat lleugerament inferior al dels darrers anys, per tant, no sempre el règim pluviomètric permet explicar les variacions en l’índex de sostenibilitat, tot i que sí que sembla explicar la reducció de la demanda.. Memòria 22 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. CONSUMS ANYS: 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 MUNICIPALS (unitats: m3/any) Reg espais verds 2.972.696 2.888.916 2.995.313 2.170.819 2.716.768 2.463.097 1.846.623 2.062.951 2.121.208 1.176.488 1.593.026 1.566.485 1.735.902 1.821.504 1.661.210 1.777.756 2.059.053 2.062.106 2.135.854 1.907.730 83.959 127.706 218.613 219.511 271.167 373.043 288.990 285.173 279.570 327.398 357.028 352.726 397.511 494.756 479.726 376.959 428.137 459.516 503.589 374.735 Coef. Sostenibilitat: 2,75% 4,23% 6,80% 9,18% 9,08% 13,15% 13,53% 12,14% 11,64% 21,77% 18,31% 18,38% 18,63% 21,36% 22,41% 17,49% 17,21% 18,22% 19,08% 16,42% Total: 3.056.655 3.016.622 3.213.926 2.390.330 2.987.935 2.836.140 2.135.613 2.348.124 2.400.778 1.503.886 1.950.054 1.919.211 2.133.413 2.316.260 2.140.936 2.154.715 2.487.190 2.521.622 2.639.443 2.282.465 Fonts ornamentals 1.174.333 1.169.240 1.172.786 891.002 790.823 673.497 727.295 683.519 951.722 284.603 478.098 522.364 652.706 541.023 308.531 326.342 325.638 376.871 442.467 452.284 i llàmines 161.370 140.284 164.276 147.690 170.892 179.013 151.695 147.847 168.173 177.708 225.037 211.845 223.570 384.802 379.200 351.595 441.276 289.381 334.627 296.171 Coef. Sostenibilitat: 12,08% 10,71% 12,29% 14,22% 17,77% 21,00% 17,26% 17,78% 15,02% 38,44% 32,00% 28,85% 25,51% 41,56% 55,14% 51,86% 57,54% 43,43% 43,06% 39,57% Total: 1.335.703 1.309.524 1.337.062 1.038.692 961.715 852.510 878.990 831.366 1.119.895 462.311 703.135 734.209 876.276 925.825 687.731 677.937 766.914 666.252 777.094 748.455 Neteja urbana 359.628 299.335 370.936 337.788 330.116 339.839 204.713 296.423 212.162 30.820 57.760 79.604 86.159 96.636 100.776 95.141 84.781 85.849 87.899 83.553 55.401 28.501 36.153 75.511 79.711 77.798 146.983 139.247 192.594 306.319 272.554 279.304 301.420 285.586 274.381 306.539 327.334 349.557 330.151 324.814 Coef. Sostenibilitat: 13,35% 8,69% 8,88% 18,27% 19,45% 18,63% 41,79% 31,96% 47,58% 90,86% 82,51% 77,82% 77,77% 74,72% 73,14% 76,31% 79,43% 80,28% 78,97% 79,54% Total: 415.029 327.836 407.089 413.299 409.827 417.637 351.696 435.670 404.756 337.139 330.314 358.908 387.579 382.222 375.157 401.680 412.115 435.406 418.050 408.367 Neteja clavegueram 30.502 29.585 28.881 29.282 29.269 29.598 25.799 30.096 16.872 11.668 2.672 1.675 1.465 1.850 1.871 6.365 720 925 400 350 1.000 9.060 10.366 17.016 17.061 67.932 131.644 132.934 148.669 131.890 91.333 105.519 110.768 94.605 94.746 113.097 90.813 69.886 57.461 58.727 Coef. Sostenibilitat: 3,17% 23,44% 26,41% 36,75% 36,82% 69,65% 83,61% 81,54% 89,81% 91,87% 97,16% 98,44% 98,69% 98,08% 98,06% 94,67% 99,21% 98,69% 99,31% 99,41% Total: 31.502 38.645 39.247 46.298 46.330 97.530 157.443 163.030 165.541 143.558 94.005 107.194 112.233 96.455 96.617 119.462 91.533 70.811 57.861 59.077 TOTALS SERVEIS 4.537.159 4.387.076 4.567.916 3.428.891 3.866.976 3.506.031 2.804.430 3.072.989 3.301.964 1.503.579 2.131.556 2.170.128 2.476.232 2.461.013 2.072.388 2.205.604 2.470.192 2.525.751 2.666.620 2.443.917 MEDI AMBIENT 301.730 305.551 429.408 459.728 538.831 697.786 719.312 705.201 789.006 943.315 945.952 949.394 1.033.269 1.259.749 1.228.053 1.148.190 1.287.560 1.168.340 1.225.828 1.054.447 Coef. Sostenibilitat: 6,24% 6,51% 8,59% 11,82% 12,23% 16,60% 20,41% 18,67% 19,29% 38,55% 30,74% 30,43% 29,44% 33,86% 37,21% 34,24% 34,26% 31,63% 31,49% 30,14% Total: 4.838.889 4.692.627 4.997.324 3.888.619 4.405.807 4.203.817 3.523.742 3.778.190 4.090.970 2.446.894 3.077.508 3.119.522 3.509.501 3.720.762 3.300.441 3.353.794 3.757.752 3.694.091 3.892.448 3.498.364 3.953.458 3.727.295 3.590.415 3.389.879 3.981.267 4.105.026 3.733.874 3.183.630 3.072.094 2.635.390 2.521.039 2.591.659 2.726.369 2.883.735 2.995.094 2.865.973 3.135.783 3.347.656 3.146.250 3.240.610 RESTA CONSUMS MUNICIPALS 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 10.003 35.097 134.179 135.379 105.271 81.233 57.111 Total: 3.953.458 3.727.295 3.590.415 3.389.879 3.981.267 4.105.026 3.733.874 3.183.630 3.072.094 2.635.390 2.521.039 2.591.659 2.726.369 2.893.738 3.030.191 3.000.152 3.271.162 3.452.927 3.227.483 3.297.721 8.490.617 8.114.371 8.158.331 6.818.770 7.848.243 7.611.057 6.538.304 6.256.619 6.374.058 4.138.969 4.652.595 4.761.787 5.202.601 5.344.748 5.067.482 5.071.577 5.605.975 5.873.407 5.812.870 5.684.527 CONSUMS TOTALS AJUNT. 301.730 305.551 429.408 459.728 538.831 697.786 719.312 705.201 789.006 943.315 945.952 949.394 1.033.269 1.269.752 1.263.150 1.282.369 1.422.939 1.273.611 1.307.060 1.111.558 Coef. Sostenibilitat: 3,43% 3,63% 5,00% 6,32% 6,42% 8,40% 9,91% 10,13% 11,01% 18,56% 16,90% 16,62% 16,57% 19,20% 19,95% 20,18% 20,24% 17,82% 18,36% 16,36% Total: 8.792.347 8.419.922 8.587.739 7.278.498 8.387.074 8.308.843 7.257.616 6.961.820 7.163.064 5.082.284 5.598.547 5.711.181 6.235.870 6.614.500 6.330.632 6.353.946 7.028.914 7.147.018 7.119.930 6.796.085 Consums d'aigua potable Nota 1: El coeficient de sostenibil itat mesura, per cadascun dels consums dels serveis, la proporció d'aigua freàtica respecte Consums d'aigua freàtica el consum total d'aigua d'aquell servei, expressat en termes percentuals. Inclòs a l 'indicador 4.2 "Consum d'aigua". Consums totals (potable+freàtica) Nota 2: Els consums totals de freàtic no inclouen els volums subministrats fora del T.M. de Barcelona. A la taula següent es detallen els consums de freàtic subministrats a l 'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs en els últims anys: ANYS: 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Consum freàtic 27.540 7.160 52.666 63.682 71.103 59.823 70.670 77.854 52.972 32.773 30.521 21.848 30.223 20.311 CONSUMS ANYS: 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 FREÀTIC MUNICIPALS Reg espais verds 27,83% 41,80% 50,91% 47,75% 50,33% 53,46% 40,18% 40,44% 35,43% 34,71% 37,74% 37,15% 38,47% 39,27% 39,06% 32,83% 33,25% 39,33% 41,08% 35,54% Fonts ornamentals 53,48% 45,91% 38,26% 32,13% 31,72% 25,65% 21,09% 20,97% 21,31% 18,84% 23,79% 22,31% 21,64% 30,55% 30,88% 30,62% 34,27% 24,77% 27,30% 28,09% Neteja urbana 18,36% 9,33% 8,42% 16,43% 14,79% 11,15% 20,43% 19,75% 24,41% 32,47% 28,81% 29,42% 29,17% 22,67% 22,34% 26,70% 25,42% 29,92% 26,93% 30,80% Neteja clavegueram 0,33% 2,97% 2,41% 3,70% 3,17% 9,74% 18,30% 18,85% 18,84% 13,98% 9,66% 11,11% 10,72% 7,51% 7,72% 9,85% 7,05% 5,98% 4,69% 5,57% TOTALS SERVEIS 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% MEDI AMBIENT Taula 1. Resum de l’evolució i el repartiment de consums dels diferents serveis municipals Memòria 23 SERVEIS MUNICIPALS DE SERVEIS MUNICIPALS DE MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. actualment les converteix en un element important a tenir en compte en aspectes com la 4. JUSTIFICACIÓ, OBJECTIU I IMPACTE DEL PLA retenció d’aigües de pluja en el terreny, reducció de la contaminació de les aigües pluvials, recàrrega de l’aqüífer, i que pot arribar a incidir de forma significativa en el cicle de l’aigua a la 4.1. JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE REDACCIÓ DEL NOU PLA ciutat de Barcelona. Com hem vist en l’apartat anterior, a Barcelona, el consum d’aigua potable que procedeix de la xarxa, ha anat disminuint progressivament gràcies a la col·laboració de tots els ciutadans, Finalment, cal destacar que l’any 2016, des de Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A. es va engegar la empreses, comerços, indústries i serveis municipals. Aquesta tendència s’ha de mantenir. tramitació administrativa amb l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA) amb l’objectiu d’aconseguir una ampliació de la concessió d’aigües subterrànies atorgada a l’Ajuntament de La intervenció de les ciutats en el cicle natural de l’aigua és decisiva. Gestionar-la d’una manera Barcelona per a usos municipals (abastament, sense consum humà). L’any 2018, la concessió es responsable és una obligació, especialment en el context mediterrani on els recursos hídrics són va augmentar de 1.810.000 m3/any a un volum de 4.435.000 m3/any. Aquesta aprovació de la nova un bé molt preuat per la seva irregularitat. concessió suposa doblar el recurs disponible d’aigua del subsòl a la ciutat de Barcelona. En aquest context, és obvi que qualsevol iniciativa tendent a substituir aigua potable per recursos Si a aquest increment del recurs s’afegeixen la resta de recursos disponibles (aigua regenerada, hídrics alternatius (aigua de l’aqüífer del Besós, de l’aqüífer del Pla de Barcelona i de l’aqüífer del aigua pluvial,..), esdevé necessari abordar de manera global els requeriments, necessitats, criteris Llobregat, aigua pluvial, aigües grises, aigua regenerada o ús directe d’aigua de mar) redundarà de desenvolupament i disseny de la xarxa per tal de poder aprofitar al màxim i de manera en un estalvi addicional dels recursos provinents de conques llunyanes com la del Ter, o d’un sostenible aquests recursos propers per a tots aquells usos que no requereixen aigua potable. recurs proper, però que implica un elevat consum energètic, com és l’aigua dessalada. Per altra banda, en els darrers anys han evolucionat diversos aspectes referents al cicle de l’aigua que recolzen la idoneïtat de l’actualització del Pla de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona, 4.2. OBJECTIU DEL PLA que són: L’aigua és font de vida, per tant és un bé a protegir. Des d’un punt de vista antropocèntric afirmem • La consolidació de la implantació dels sistemes freàtics ja existents, i l’evolució dels consums que l’aigua és un Dret Humà fonamental però el seu valor va més enllà: és un bé extraordinari i d'aigua freàtica dins del consum municipal d’aigua que es mostren a l’apartat anterior. imprescindible per a la vida terrestre. En conseqüència és obligat, encara que sigui per supervivència, tenir cura i mimar aquest tresor. • Els ensenyaments derivats de la greu sequera de finals del 2007 i principis del 2008, i l'àmplia conscienciació ciutadana que ha sorgit respecte de la necessitat de diversificar les fonts de L’objectiu principal del Pla és, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua, mantenir i millorar el subministrament d’aigua obtenint més profit dels recursos propis de forma sostenible. medi aquàtic per assolir un bon estat ecològic i químic de les aigües superficials i un bon estat quantitatiu i químic de les aigües subterrànies. És a dir, el pla és molt més que un conjunt de • La disponibilitat d'un nou recurs a Barcelona: l'aigua regenerada, procedent de l’EDAR del Prat, tècniques que serveixen per obtenir més recurs o estalviar aigua. i la presa en consideració de l’aprofitament de les aigües pluvials com un recurs alternatiu de Aquest objectiu és coherent i conseqüent amb els quatre principis fonamentals d’una bona gestió proximitat. de l’aigua i es troba alineat amb el Pla Clima 2018-2030 de la ciutat de Barcelona. • El fet que darrerament el subministrament amb recursos hídrics alternatius ha passat a ser un • La sostenibilitat, o sigui, que es mantinguin uns ecosistemes sans que permetin disposar objectiu de les actuacions urbanístiques que es promouen a la ciutat. després de subministraments d’aigua segurs i saludables. • L’augment progressiu d’usuaris i de punts de consum d’aigües freàtiques en els últims anys • Prioritzar els recursos de proximitat amb la gestió local d’aquests. incideixen en la complexitat del manteniment i l’explotació de la xarxa, fent necessària l’elaboració d’una diagnosi del funcionament de la xarxa, així com una proposta d’actuacions • L’eficiència, o sigui, obtenir l’aigua al millor cost possible amb les millors tecnologies possibles de millora en aquest sentit. que ofereixin beneficis ambientals tangibles. • La necessitat d’adoptar mesures de protecció de les aigües subterrànies, en compliment de la • Participació activa de les parts interessades, o sigui, una planificació de baix cap amunt per normativa vigent en aquesta matèria (RD 1514/2009 de protecció de les aigües subterrànies), atorgar legitimitat a les mesures que es prenguin. línia que no s’ha treballat en anteriors plans. En aquest sentit, cal incidir en aquest aspecte, analitzant els impactes que afecten la qualitat i la quantitat del recurs disponible, i proposant actuacions de millora en el sistema de control de l’aqüífer. • El desenvolupament de les tècniques de drenatge urbà sostenible (SUDS) i la implantació d’aquestes en les noves urbanitzacions que s’han dut a terme en la ciutat en els últims anys, Memòria 24 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Addicionalment Barcelona necessita un Pla de Recursos que consideri la seva casuística: 4.3. IMPACTE DEL PLA EN ELS CONSUMS MUNICIPALS Barcelona té un clima mediterrani amb un règim de pluges irregulars i amb un risc de sequera Tal i com s’esmenta anteriorment, segons dades del 2018, el consum total d’aigua potable a la endèmic i recurrent. L’aigua és un recurs escàs i és imprescindible disposar d’una eina que ciutat és de 95,3hm3, del que només el 6% (5,70 hm3) correspon al consum dels serveis identifiqui els recursos hídrics alternatius a l’aigua potable disponibles a la ciutat de Barcelona. municipals. Gràcies a l’impuls fet per l’Ajuntament per tal d’introduir els Recursos Hídrics 3 Barcelona s’ha dotat d’un Pla de Plans, el Pla Clima, que analitza i marca les estratègies Alternatius (RHA), 1,1 hm addicionals s’abasteixen d’aigua freàtica, el que representa que la ciutat 3 mediambientals de la ciutat en l’horitzó 2018-2030. El Pla de Recursos Hídrics Alternatius dóna consumeix un total de 6,8 hm d’aigua per als serveis municipals, tal com es pot veure a la resposta a les necessitats del Pla Clima en l’àmbit de l’abastament d’aigua per usos municipals. Figura 19. Consum total d’aigua Ajuntament de Barcelona – Total: 6,8 hm3 Així doncs, l’objectiu del Pla és, en coherència a l’establert al Pla Clima 2018-2030, definir els Consum d’aigua potable a la Consum d’aigua potable per a usos Consum d’aigua freàtica per a criteris i planificar les actuacions necessàries per a aprofitar al màxim i de forma sostenible i ciutat de Barcelona municipals usos municipals Total: 95,34 hm3 Total: 5,68 hm3 Total: 1,11 hm3 eficient, els recursos hídrics alternatius disponibles a la ciutat de Barcelona, per tal de disminuir el consum d’aigua potable per part dels diferents serveis municipals per aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca. L’actualització del Pla, respecte el Pla del 2013, incorpora aspectes relatius a la protecció de les masses d’aigua subterrànies, l’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic i l’aprofitament dels recursos de proximitat, tot en un marc de transparència i de participació. Per assolir l’objectiu plantejat, el Pla inclou: • Identificar els recursos hídrics alternatius potencialment utilitzables, localitzant-los i caracteritzant-los quantitativament i qualitativament i analitzar la seva aptitud per a utilitzar-los de manera sostenible i eficient. • Incrementar les estratègies de protecció de les masses d’aigua, tant de les aigües subterrànies Figura 19. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis Municipals. Dades de com les superficials. Es destaca la implantació de Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible l’any 2018. (SUDS) a la ciutat. De la figura anterior es poden identificar els següents objectius: • Quantificar i ordenar la demanda d’aigua susceptible de ser satisfeta amb recursos hídrics • En general, s’ha de continuar treballant per a disminuir en la mesura del possible el consum alternatius a l’aigua potable i associar-la de la millor manera a la disponibilitat del recurs. d’aigua, i en concret el d’aigua potable dels serveis municipals. • Incorporar les actuacions desenvolupades i actualitzar el planejament d’inversions en funció • S’ha de procurar que els nous consums es puguin abastir de RHA, si la seva aplicació és viable de les necessitats que han anat sorgint durant els darrers 4 anys, incloent les actuacions i l’ús admet una qualitat d’aigua diferent a l’aigua de boca, evitant així que el consum d’aigua derivades d’altres Plans a nivell de ciutat, com són el Pla del Verd i la Biodiversitat, el Pla de potable augmenti. superilles, el Pla Clima i els Pla d’Actuació Municipal 2016-2019, així com les actuacions • S’ha d’avaluar l’aplicació dels RHA als consums dels serveis municipals existents, i en especial previstes en grans urbanitzacions (com són Glòries o Sagrera). els no inclosos als de Medi Ambient i Serveis Urbans, ja que permetria incidir en la meitat del • Definir les actuacions de millora de les instal·lacions existents per a garantir el seu correcte consum actual d’aigua potable de l’Ajuntament. funcionament i explotació. • Cal continuar millorant i ampliant el subministrament de RHA per al reg d’espais verds, el que permetria incidir en un terç del consum d’aigua potable actual. • Definir les noves infraestructures de captació, emmagatzematge i distribució dels recursos hídrics alternatius en base a les actuals previsions de desenvolupament urbanístic, de manera • Cal continuar millorant i ampliant el subministrament de RHA pels serveis de neteja urbana i que els projectes d’urbanització que les desenvolupin puguin incorporar aquestes previsions. fonts ornamentals per tal que tendeixin a abastir-se totalment amb RHA, tal i com s’està fent amb la neteja del clavegueram on l’ús d’aigua potable és molt residual. Tal i com es detalla més endavant en el Pla, s’estima que el consum municipal d’aigua potable actual que podria ser substituït per RHA es troba al voltant de 3,6 hm3. Això vol dir que, partint de la hipòtesi que el consum d’aigua potable domèstic i comercial/industrial de la ciutat no variessin, el pes del consum municipal d’aigua potable en relació al consum total de la ciutat, baixaria del 6% Memòria 25 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. a prop del 2,4%. A més, considerant el consum ja consolidat d’aigua freàtica i les noves demandes Cal esmentar però, que tot i que s’ha estimat que del total del consum municipal, 5,69 hm3 podrien planificades de consums que poden ser abastits amb altres recursos, s’estima que el consum de ser abastits amb RHA, en aquest Pla es desenvolupen a nivell de projecte bàsic, l’abastament amb RHA augmentaria fins 5,69 hm3. RHA de 1,6 hm3. Així, amb l’aplicació de les mesures del present Pla per a substituir part del consum municipal d’aigua potable per RHA, la distribució de consums a la ciutat seria la que es Així, si s’aconseguís que tot aquell consum municipal d’aigua potable susceptible de ser substituït mostra en la figura següent: per aigua diferent a l’aigua de boca, s’abastís amb RHA, s’aconseguiria assolir la distribució de 3 consums que es mostra en la figura següent. Aplicant aquest supòsit, els serveis de neteja urbana Consum total d’aigua Ajuntament de Barcelona – Total: 7,91 hm i de clavegueram s’abastirien totalment amb aigua freàtica i gran part de les fonts ornamentals i Consum d’aigua potable a la Consum d’aigua potable per a Consum d’aigua RHA per a ciutat de Barcelona usos municipals usos municipals parcs de la ciutat també farien servir aigua freàtica. Total: 94,70 hm3 Total: 5,04 hm3 Total: 2,87 hm3 Consum total d’aigua Ajuntament de Barcelona – Total: 7,91 hm3 Consum d’aigua potable a la Consum d’aigua potable per a Consum d’aigua RHA per a ciutat de Barcelona usos municipals usos municipals Total: 91,75 hm3 Total: 2,22 hm3 Total: 5,69 hm3 Figura 22. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis Municipals, aplicant les mesures del PLARHAB 2018. Estimació a partir de les dades de l’any 2016. En cas d’assolir totes les mesures del present Pla, l’Indicador de Sostenibilitat dels serveis Figura 20. Relació entre els consums d'aigua de la ciutat de Barcelona i dels Serveis Municipals en el municipals es duplicaria, passant del 16,36% actual a un 35,12% tal i com es resumeix a la Figura supòsit de substituir tot el volum d’aigua que no requereix la qualitat de l’aigua de boca per RHA. Estimació 23. a partir de les dades de l’any 2016. La distribució de consums també modificaria l’Indicador de Sostenibilitat dels serveis municipals, passant del 16,36% actual a un 73,66% tal i com es resumeix a la Figura 21. Figura 23. Índex de Sostenibilitat 2018 vs Índex de Sostenibilitat en el supòsit d‘assolir les mesures del PLARHAB 2018. Estimació a partir de dades de l’any 2016. Així, el present Pla desenvolupa diverses línies d’acció per a tendir a assolir un major consum Figura 21. Índex de Sostenibilitat 2018 vs Índex de Sostenibilitat en el supòsit de substituir tot el volum d’aigua procedent de RHA en detriment de l’aigua potable. d’aigua que no requereix la qualitat de l’aigua de boca per RHA. Estimació a partir de dades de l’any 2016. Memòria 26 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 5. ÀMBIT I ABAST DEL PLA mar d’ús directe (sense dessalar) es té en compte únicament de cara a establir criteris generals a desenvolupar en futures actualitzacions del Pla. El cicle urbà de l'aigua constitueix un camp especialment sensible per la ciutadania, que els cicles Pel que fa a l’aigua provinent de les deus naturals i de les mines, cal esmentar que el cabal circulant de sequera posen periòdicament d’actualitat, i sobre el qual és habitual que des de diferents és molt reduït i irregular, fet que dificulta molt que aquestes puguin arribar a ser objecte d’un estaments de la societat civil s’expressin opinions i propostes. En aquest marc cada vegada aprofitament continu. adquireixen més importància els recursos hídrics alternatius. Es tracta d’un tema ampli i complex, que no entén de fronteres administratives, i que presenta freqüents interrelacions entre els El present Pla analitza el volum i la qualitat dels recursos disponibles exposats anteriorment per a recursos, i sobretot entre les demandes potencials. D’altra banda, en aquest debat sol generar poder abastir les demandes potencials. A partir d’aquí s’estableixen les consideracions oportunes certa confusió de conceptes i de xifres, i també en relació als àmbits públic i privat de generació i respecte a les demandes susceptibles de ser abastides per cada recurs, així com els condicionants d'ús de l'aigua. tècnics i econòmics associats. Per tant, cal definir de forma explícita i inequívoca quin és l'àmbit territorial del Pla, quins són els Pel que respecta als usos potencials, la casuística és força dispersa, però s’han intentat agrupar recursos potencialment utilitzables i quines són les demandes que poden ser satisfetes amb sota els següents conceptes: aquests recursos. A partir d’aquestes dades de partida el Pla formula propostes d’actuacions per • Usos municipals a l’espai públic: reg de parcs i zones verdes, horts urbans, hidrants per a respondre a les necessitats de consum d’aigua dels diferents serveis municipals (amb un objectiu càrrega de cisternes per la neteja viària, neteja del clavegueram i, de camions de bombers, d’estalvi), estudiant-les en un marc global per a optimitzar les solucions i valorant-les. ompliment de fonts i llacs ornamentals, etc. L’àmbit territorial del Pla és el municipi de Barcelona, tant a nivell d’usos com de recursos. Això • Usos en instal·lacions municipals: neteja de dipòsits reguladors d’avingudes, parcs de neteja, significa que tan sols es contemplen els usos d’aigua que es realitzen dins del terme centrals de Recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RPRSU), etc. municipal, i tan sols es computen els recursos que es troben disponibles dins del terme municipal (s’exclouen per tant els esgotaments d’estacions de metro situades fora de Barcelona), • Usos lligats als equipaments públics: reg de camps esportius, ompliment de piscines públiques amb independència de l’origen geogràfic d’aquest recurs generat. Així, per exemple, es contempla (quan sigui procedent), o cisternes dels WC dels edificis públics, instal·lacions de rentat l’aprofitament de l’aigua del subalvi del Besòs a la seva marge dreta, i es contempla també l’aigua d’autobusos, trens, etc. regenerada a l’EDAR del Prat que, tot i estar generada fora de Barcelona, es produeix a partir de • Usos lligats als edificis, equipaments privats o a les indústries: reg de jardins, instal·lacions de l’aigua residual que prové en gran part de Barcelona. Aquest recurs arriba a la ciutat de Barcelona rentat de cotxes, cisternes dels WC dels edificis, processos industrials, etc. En aquest cas (fins a Montjuïc) mitjançant la canonada que l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de caldria establir, d’acord amb l’ACA, l’aprovació d’un preu públic pel subministrament a tercers Barcelona han promogut conjuntament. d’aigua no apta pel consum humà, i redactar un protocol per a gestió d’aquesta aigua. El Pla contempla els següents recursos hídrics alternatius per a usos de l’aigua que no requereixen • Usos ambientals: infiltració passiva superficial, recàrrega de l’aqüífer, recuperació de cabal la qualitat de l’aigua potable: ecològic de rius, etc. • L’aigua de la capa saturada del subsòl (aigua freàtica) De tots aquests usos, estan inclosos al Pla a tots els efectes (objectius i proposta d’actuacions) • L’aigua regenerada els usos municipals a l’espai públic, els usos en instal·lacions municipals, i els usos lligats a • L’aigua pluvial equipaments públics (no només els gestionats directament per l’Ajuntament). • Les deus naturals i les mines Finalment, un altre possible ús dels recursos hídrics alternatius, que la ACA va incloure al resum • Les aigües grises del procés participatiu de recollida de propostes pels programes de mesures lligats a la Directiva • L’aigua de mar (sense dessalar) Marc de l’Aigua, és l’alimentació de les xarxes d’aigua potable. Però aquests usos estan totalment exclosos de l’àmbit d’aquest Pla. És cert que un dels aprofitaments més clars i eficients de l’aigua No obstant, a efectes objectius i de proposta d’actuacions, el Pla se centra especialment en l’aigua freàtica és el subministrament en capçalera del sistema d’abastament d’aigua potable: perquè freàtica, l’aigua regenerada i l’aigua pluvial generada en l’espai públic, però també fa incís en suposa un estalvi directe d’altres recursos superficials més llunyans, menys eficients l’aigua pluvial de capçalera captada als Torrents de Collserola, l’aigua pluvial procedent de energèticament, que pertanyen a ecosistemes més vulnerables ambientalment, o més cars com cobertes i les aigües grises dels edificis. Per a aquestes dues últimes (pluvials de coberta i aigües els provinents del sistema d’embassaments Ter- Llobregat o la dessaladora del Prat; ja que en grises) es fa una proposta de consideracions tècniques per a la implementació del seu aquest cas la seva distribució no requereix d’una doble xarxa, es disposa d’una xarxa plenament aprofitament, i en general per a tots els recursos, una proposta d’articulat per a una ordenança operativa i que arriba a tot arreu; i perquè en aquest cas la demanda potencial és tan gran, que no que en reguli el seu ús. El recurs procedent de les déus naturals i les mines, així com l’aigua de té cap altra limitació que la pròpia disponibilitat del recurs. Memòria 27 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A l’àmbit de Barcelona es té coneixement que actualment s’està aprofitant l’aigua del subsòl de 6. EL MARC LEGAL EN EL QUAL ES DESENVOLUPA EL PLA l’al·luvial del Besòs, per a l’alimentació de la xarxa d’aigua potable de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’aigua s’extreu mitjançant pous de captació i es condueix a les centrals de El present Pla és un document tècnic de suport per al desenvolupament de l’aprofitament dels potabilització situades en aquesta zona (Trinitat o Fontsanta). Aquest ús està expressament exclòs recursos hídrics alternatius de què disposa la ciutat, especialment centrat per als diferents usos del Pla perquè la seva utilització requereix la prèvia potabilització de l’aigua, fet que altera la natura municipals. Per tant, aquest es desenvolupa en el marc normatiu relatiu a la gestió de l’aigua, del del recurs, i s’allunya considerablement de l’objecte principal del Pla, que és l’ús de l’aigua sense qual és competència la Generalitat de Catalunya, dins un marc més ampli, estatal i de la Unió tractar, o si es requereix, amb un tractament molt bàsic. Per altra banda, la gestió en alta de l’aigua Europea. apta pel consum humà és competència de l’ACA. Aquest marc normatiu ha experimentat alguns canvis en els últims anys, especialment en relació Al capítol 9 del present document es fa una anàlisi de viabilitats creuades del recurs i la demanda, als aspectes qualitatius de l’aigua regenerada i al control de les masses d’aigua. Especialment cal és a dir, s’analitza quins recursos són aptes per als diferents usos, i d’aquests, s’identifiquen els ressaltar que no existeix cap normativa específica en relació a la gestió de l’aigua del subsòl sense que es contemplen en aquest Pla. S’inclou una matriu que de forma molt sintètica presenta tots tractar. els possibles orígens de l’aigua no potable, tots els possibles usos d’aquesta, i l’especificació de Cal tenir en compte que, per l’àmbit i per la pròpia naturalesa d’aquest Pla, aquest està subjecte l’àmbit del Pla, tant a nivell de proposta d’actuacions com d’establiment de criteris tècnics per al al compliment de la normativa i legislació vigent, però en cap cas no té repercussions sobre seu aprofitament, o establiment d‘una futura ordenança per a l’ús d’aquest tipus de recursos. aquesta ni sobre el planejament urbanístic a la ciutat. A nivell del marc normatiu actual les referències més destacables serien les que es llisten tot seguit. A l’Annex 16, Principals Referències del Marc Legal, s’inclou una descripció més detallada de cadascuna d’elles. També s’inclou un recull normatiu d’altres països en matèria d’aprofitament d’aigües de pluja i de reutilització d’aigües depurades, que es pot tenir en compte de cara a establir criteris en el futur desenvolupament de normatives en aquest àmbit. Àmbit europeu: ➢ Directiva 2000/60/CE Marc de l’Aigua. Aquesta Directiva marca unes pautes generals dirigides fonamentalment a: o Evitar l’empitjorament de la qualitat dels medis receptors i millorar l’estat dels mateixos amb el pas del temps o Impulsar una visió i gestió integrada del cicle de l’aigua, implicant a tots els organismes que hi intervenen (públics i privats) i incrementant la seva participació en la presa de decisions. o Assolir una major transparència en la gestió. En particular, la Directiva Marc de l’Aigua estableix al seu art.1 b) com un objectiu concret, la promoció d’un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. Aquesta sostenibilitat ha de ser entesa en les seves tres vessants: econòmica, social, i mediambiental. També al seu art. 4 (Objectius mediambientals) disposa que els Estats membres hauran de protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantiran un equilibri entre l’extracció i l’alimentació de dites aigües a l’objecte d’assolir un bon estat de les aigües subterrànies com a molt en un termini de quinze anys a partir de l’entrada en vigor de l'esmentada Directiva. De fet, demana que es disminueixi la pressió sobre els medis aquàtics superficials, i això s’aconsegueix aprofitant altres recursos que es tenen a l’abast pels usos que no requereixin la qualitat d’aigua potable. Memòria 28 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Àmbit estatal: ➢ Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higiènic-sanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi (DOGC. de 29 de juliol de 2004). ➢ Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic i altres Reglaments en matèria de gestió de riscos per inundació, cabals ecològics, ➢ Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals. matèria d’aigües de Catalunya. ➢ Reial Decret 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica Reglament del Domini Públic Àmbit metropolità i municipal: Hidràulic, aprovat pel Real Decret 849/1986, d’11 d’abril, i el Reial Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Real Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual ➢ Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, de 2 de maig de 2011. s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. ➢ Reglament del Servei Metropolità del Cicle Integral de l’Aigua, aprovat amb data 26 de març ➢ Reial Decret 1514/2009, de 2 d’octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües de 2019, publicat al BOP el 11 d’abril de 2019. subterrànies contra la contaminació i el deteriorament. ➢ Ordenança tipus sobre l’Estalvi d’Aigua de la Diputació de Barcelona. ➢ Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel que s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. ➢ Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, modificat successivament pels següents Reals Decrets: RD 4/2007, RD 8/2011, RD 17/2012, Llei 11/2012, RD 7/2013. Pel que fa referència a l’ús de l’aigua subterrània, la llei actualment vigent que regula el domini públic hidràulic es concreta en el Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Aquest RD regula el domini públic hidràulic i per tant l’ús de les aigües subterrànies. En ell s’especifica que el dret d’us privatiu s’aconsegueix per concessió administrativa de l’autoritat hidràulica (en aquest cas, l’ACA). En el cas de pous i mines, donat que la Llei d’Aigües de 1985 modifica el seu règim jurídic, ja que passen, també, a tenir la consideració de bens de domini públic, la Llei d’Aigües especifica que per aquelles concessions ja inscrites en el Registre d’Aigües sota la disposició tercera 1 de la Llei 29/1985 de 2 d’agost, seran respectades per l’Administració des del 1 de gener de 1986 i fins a un termini de 50 anys pel que fa a règim d’explotació dels cabals, i tindran dret preferent per a la obtenció de la següent concessió administrativa de conformitat amb la Llei. Per tant, l’aprofitament per part de l’Ajuntament de l’aigua de pous i mines existents, està supeditada al coneixement de la titularitat vigent dels mateixos i l’existència d’una concessió d’ús privatiu conforme al que regula la Llei. ➢ Reial Decret Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües urbanes i Reial decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament de l'anterior. ➢ Plan Nacional de Calidad de las Aguas, Saneamiento y Depuración 2007-2015. Àmbit autonòmic: ➢ Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s’aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021. ➢ Decret 31/2009, de 24 de febrer, pel qual es delimita l’àmbit territorial del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d’octubre. Memòria 29 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 7.1. CONSIDERACIONS GENERALS I QUANTIFICACIÓ DEL RECURS DISPONIBLE 7. ANÀLISI DEL RECURS 7.1.1. Aigües del subsòl En aquest capítol es presenten els diferents recursos hídrics alternatius a l’aigua potable amb els Consideracions generals que es podria comptar per a abastir els usos o demandes que són objecte d’aquest Pla. Els L’aigua del subsòl de Barcelona és força abundant i de bona qualitat. Històricament, les aigües recursos disponibles s’han classificat de la següent manera: subterrànies de Barcelona han estat utilitzades a títol privat, tant per abastament domèstic com ús • Aigües del subsòl: industrial, molt especialment durant finals de segle XIX i la primera meitat del segle XX. A la dècada o Provinents de pous de captació. dels 60 es van arribar a extreure més de 60 hm3/any de forma continuada, provocant un descens o Provinents d’esgotaments d’infraestructures subterrànies. acusat de l’aqüífer i la conseqüent intrusió d’aigua marina, fet que va provocar l’abandonament o Provinents de mines, de déus o d’antics aqüeductes. forçat d’algunes explotacions. Aquest fet, combinat amb la transformació dels antics sectors industrials i la marxa de les fàbriques que consumien gran quantitat d’aigua de la nostra ciutat, ha • Aigües regenerades: provinents del terciari de les EDARS (osmotitzada o no) permès la recuperació de l’aqüífer, ja que avui en dia les extraccions estan força per sota de la • Aigües pluvials recollides a diferents punts de la geografia urbana: capacitat de regeneració de l’aqüífer. o Provinents de l’escorriment superficial de les rieres de Collserola. Els beneficis de la utilització de les aigües del subsòl són els següents: o Provinents de l’escorriment superficial generat en zona urbana (carrers i parcs urbans). o Provinents de l’escorriment de les teulades dels edificis. • És un recurs que es troba repartit uniformement al subsòl de la ciutat, de manera que no es fa necessari construir grans xarxes de distribució per portar l’aigua als punts de consum. • Aigües grises o reutilitzades dels edificis (públics o privats): • El seu comportament és independent dels fenòmens meteorològics a curt termini, de manera o Provinents de dutxes o banyeres (“aigües grises”). que el recurs té un alt grau d’estabilitat i garantia. o Provinents del buidat de piscines. • El propi terreny fa de dipòsit sense necessitat de cap tipus d’inversió en estructures • Aigua de mar. d’emmagatzematge, amb l’afegit que el mitjà anaerobi del subsòl impedeix la proliferació Cal tenir en compte que els recursos provinents de les aigües de pluja i de les aigües del subsòl d’agents biològics a l’aigua. Per tant l’emmagatzematge al terreny és la millor de les garanties estan fortament relacionats, ja que l’aigua de pluja, de manera més o menys diferida en el temps, sanitàries. acaba infiltrant-se i alimentant el freàtic, ja sigui de manera difusa, o concentrada al llarg dels • D’altra banda, l’extracció de l’aigua del terreny és relativament econòmica (només cal un pou i cursos fluvials. Això implica que algunes de les tipologies d’aquesta classificació poden presentar un bombament, generalment d’alçada moderada). punts de coincidència. En aquest sentit, s’han classificat com a pluvials estrictament les aigües d’escorriment superficial, i quan s’infiltren al terreny natural ja es consideren aigües subterrànies. • La utilització de l’aigua del subsòl de forma sostenible contribueix a una certa estabilització Aquest criteri es tradueix en les següents consideracions: dels nivells freàtics i per tant reduir els esgotaments de les filtracions d’infraestructures subterrànies que normalment no s’aprofiten i s’aboquen al clavegueram. • L’aigua de pluja que s’infiltra al terreny es considera com a aprofitament d’aigües pluvials, mitjançant els processos de captació de l’escorriment, retenció i infiltració. En aquest sentit, Avaluació quantitativa l’aigua de pluja es considera el recurs i la recàrrega de l’aqüífer que es produeix es podria Amb l’objecte de quantificar el volum d’aigua que es pot extreure del subsòl de manera sostenible, considerar com un possible ús d’aquesta aigua, juntament amb l’aprofitament de l’aigua de compatible amb la recuperació i manteniment de la seva qualitat, i la seva distribució territorial, cal pluja per al reg. fer una modelització hidrogeològica del pla de Barcelona i del delta del Besòs, així com del seu • L’aigua provinent de les déus o les mines, tot i reaccionar de forma bastant directa als episodis contacte amb l’aqüífer del Llobregat. Aquest model, desenvolupat per al UPC i el CSIC, s’ha anat pluvials, en realitat proporcionen una aigua que prèviament s’ha hagut d’infiltrar al terreny millorant i actualitzant en els darrers anys, amb el suport de les diferents administracions públiques natural, i per això es consideren aigües subterrànies. implicades. A partir d’aquesta classificació es realitza una anàlisi detallada de cadascun dels tipus de recurs, En el marc de la redacció del present Pla, s’ha encarregat al Grup d’Hidrologia Subterrània UPC- tant des del punt de vista quantitatiu, atenent a la millor informació disponible; com qualitatiu, ja CSIC l’ ”Avaluació i Actualització del Balanç de Massa de les Aigües Subterrànies al Pla de sigui a partir d’analítiques pròpies com de la bibliografia existent. També es donaran tota una sèrie Barcelona. Aplicació del Model Hidrogeològic del Pla de Barcelona i el Delta del Besòs”. Aquest de criteris generals relatius al propi recurs, des del punt de vista de la seva disponibilitat, la facilitat estudi consisteix en una actualització de l’anterior, incorporant les dades recollides fins al 2016, i d’obtenció, i d’altres condicionants. una projecció a 2040 segons els escenaris de canvi climàtic previstos. El document complet s’inclou a l’Annex 2 del present document. Memòria 30 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A grans trets, l’estudi inclou: • Recopilació i actualització de la informació existent. • Modelització numèrica dels aqüífers del Pla de Barcelona i delta del Besòs. • Avaluació dels impactes del canvi climàtic. • Avaluació dels impactes hidrogeològics generats pel drenatge d’obres en l’àmbit de Poblenou. • Anàlisi dels contaminats emergents, i d’altres, als aqüífers del Pla de Barcelona i delta del Besòs. Les fonts de recàrrega de l’aqüífer són: • el riu Besòs. • la infiltració de l’aigua de pluja en les zones no urbanitzades (faldes de les serres de Collserola i de Marina). • les pèrdues de les xarxes d’abastament i clavegueram –diferenciant-se en ambdós casos les zones servides amb aigua del Ter i les servides amb aigua del Llobregat–, • l’escolament urbà. • la intrusió marina. L’estudi del pes relatiu de totes aquestes fonts de recàrrega conclou que la font principal de Figura 24.Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a recàrrega de l’aqüífer són les pèrdues de la xarxa de drenatge urbà (30% de la recàrrega total), l’any 2017. seguida per les pèrdues de la xarxa d’abastament (22%) i per la infiltració de l’escolament urbà (20%). En general, els nivells piezomètrics mostren una clara estabilitat durant els últims anys. En els pous situats a les zones mitges i altes de Barcelona, els nivells es mantenen pràcticament En conjunt, el balanç de massa fins al 2016 no ha canviat de forma significativa respecte a constants, amb oscil·lacions petites que reflecteixen la dinàmica i els petits cicles induïts per la l’actualització del model feta el 2012. Si ens fixem exclusivament en l’àmbit de Barcelona, els recàrrega. D’altra banda, a l’aqüífer superficial del delta del Besòs, a la zona del Poblenou, sí resultats obtinguts apunten a que les extraccions totals (excloent les del metro) podrien arribar a 3 s’observa una certa dinàmica, eminentment associada a drenatges d’obres de fonamentacions. ser de fins a 25 hm /any sense arribar a produir impactes negatius significatius, com intrusions marines. L’única excepció serien els bombaments en zones molt properes al mar a l’aqüífer Per a l’escenari de 2040, no es preveu cap canvi substancial en la piezometria del Pla de Barcelona superficial, o en les que ja hi ha una intrusió propera, com ara el Poblenou. i delta del Besòs, i els resultats només apunten a una lleu recuperació dels nivells a l’extrem oest del districte de Sant Andreu. Les imatges corresponents a l’evolució temporal de la piezometria al Com que les extraccions dels últims anys (sense incloure el metro) estan al voltant dels 10-15 3 pla de Barcelona es poden consultar al document de l’Annex 2. hm /any, es calcula que es podrien extreure entre 10 i 15 hm3/any addicionals. D’aquests, entre 5 i 8 hm3/any es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 Als plànols 3.1 i 3.2 es representa la geologia del subsòl de Barcelona i els nivells piezomètrics hm3/any, de la zona del Pla de Barcelona. No es recomana que en l’àmbit de Poblenou (entre actuals. Gran Via i el mar) es superin els 2 hm3/any (incloses les explotacions ja consolidades). Es A la Figura següent es representen els nivells piezomètrics de la zona de Barcelona en l’actualitat. recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat. A la Figura següent es presenta l’evolució temporal del balanç de massa global per al període 2012-2016. A l’Annex 2 es pot consultar l’evolució temporal corresponent a períodes anteriors. Memòria 31 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Dins del concepte genèric d’aigua del subsòl podem distingir diferents tipologies d’aigua subterrània, segons el mètode d’extracció utilitzat. Aquests són: • Aigua freàtica extreta directament del terreny mitjançant pous de captació o d’esgotament (públics o privats) • Aigua freàtica provinent de l’esgotament de l’interior de les infraestructures subterrànies • Aigua de les antigues mines que discorren sota la ciutat, les deus naturals i els antics aqüeductes. A continuació s’analitzen amb detall aquestes diferents tipologies de recurs. 7.1.1.1. Aigua procedent de pous de captació Els pous de captació existents a la ciutat s’han classificat segons les categories següents: • Pous de l’Ajuntament de Barcelona: A la Taula 2 s’adjunta el llistat dels pous municipals, i el volum concessionat per l’ACA per cadascun d’ells. El volum anual concessionat és de 4,4 hm3/any, i el volum extret és de 0,77 hm3/any. • Pous privats: Segons el registre d’aigües de l’ACA (organisme competent), existeixen un total de 165 pous a la ciutat (inclosos els municipals). No obstant, es desconeix quins d’aquests estan en ús, i en cas positiu, quin volum extreuen. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Figura 25. Evolució temporal balanç de masses global pel període 2012-2016. registre dels pous privats existents, que es podrien classificar segons: o Pous privats per a ús municipal: 3. A la VOLUM A partir dels resultats obtinguts amb el model hidrogeològic, es pot concloure que: CODI POU PRIVAT D'ÚS MUNICIPAL SUBMINISTRAT (m3/any) • Actualment, l’única afectació en els nivells piezomètrics perceptible a nivell regional són les URBA Urbaser** 69.807 extraccions al Parc de la Ciutadella, però el seu impacte és lleu (1–2 metres de descens). LICE Liceu 92.710 • A nivell de tot el sistema del Pla de Barcelona i delta del Besòs, extraccions locals com les CNGV Centre neteja Gran Via** 28.230 TOTAL 190.747 obres de l’estació de la Sagrera o de la Plaça de les Glòries, o d’altres de menors, no semblen o causar afectacions significatives en la piezometria. o Taula 3 s’adjunta el llistat dels pous de titularitat privada que tenen un acord amb • L’única problemàtica que sí requereix d’una especial atenció són les intrusions marines a la l’Ajuntament per a l’aprofitament de l’aigua, com el Liceu, o bé dels pous que són privats Barceloneta i al Poblenou, per la qual cosa les extraccions a la zona haurien d’estar sotmeses però que l’aigua s’utilitza per a serveis municipals, com és el cas d’alguns centres de neteja. 3 a un intens inventariat i control de seguiment. Tota la resta de l’àrea d’estudi presenta una El volum estimat és de 190.747 m /any. situació prou bona en termes de nivells piezomètrics i salinitat, i altres explotacions locals com o Pous privats que aboquen a la xarxa de clavegueram: 31. Segons les dades de volums l’estació de la Sagrera o les extraccions per a abastament al Besòs no semblen causar un abocats a la xarxa de clavegueram municipal i registrades per l’Ajuntament de Barcelona, impacte rellevant a escala regional. actualment s’estima que s’estan abocant 820.180 m3/any. No s’inclouen llistats donat que • Els efectes previstos del canvi climàtic són d’impacte molt reduït, i es resumeixen en dos: la es tracta de pous de titularitat privada. depressió dels nivells piezomètrics a les serres de Collserola i de Marina, de fins a 11 metres, o Pous privats que reutilitzen l’aigua per a altres usos (que es conegui): A la Taula 4 es llisten associada a la disminució de la pluviometria; i l’agreujament de les intrusions salines, que es els pous dels quals ens consta que s’està reutilitzant l’aigua i el seu ús. No es disposa de traduiria en increments de 5.500 mgCl/L. A més, en ambdós casos, l’afectació es limitaria a dades de volum extret ni concessionat. En aquesta categoria s’inclouen els pous d’AGBAR l’aqüífer superficial. L’increment del nivell del mar no sembla tenir cap efecte apreciable. del Besòs, que poden extreure aigua per a potabilització, però es desconeix el volum extret anualment. Memòria 32 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. VOLUM o Pous privats en desús o sense dades: 36. A l’Annex 8, Infraestructures Històriques CODI POU PRIVAT D'ÚS MUNICIPAL SUBMINISTRAT d’abastament, s’inclou un llistat d’aquests pous. (m3/any) URBA Urbaser** 69.807 Malgrat la informació disponible, es desconeix el volum total d’aigua que s’extreu en els pous LICE Liceu 92.710 privats, ja que en cap dels casos es disposa del volum real extret. CNGV Centre neteja Gran Via** 28.230 La ubicació dels pous i la seva categoria es representa gràficament al plànol 2.1 del Pla. TOTAL 190.747 Taula 3. Pous privats d’ús municipal. VOLUM VOLUM CODI POU MUNICIPAL CONCESSIONAT (m3 / EXTRET 2018 CODI POU PRIVAT D'ÚS MUNICIPAL ÚS DE L'AIGUA any) (m3/any) MAQUI Pou AGBAR Maquinista potabilització ZUNI Dipòsit Zona Universitària - pou 1 58.000 25.561 MONTS Pou AGBAR Montsolís potabilització ZUN2 Dipòsit Zona Universitària - pou 2 250.000 35.217 STAN3 Central Besos 3. Pou AGBAR Sant Andreu potabilització DOLS Dipòsit Doctors Dolsa 30.000 47.477 PESC1 Dipòsit Joan Miró - pou 1 20.000 8.282 Taula 4. Pous privats que aprofiten l’aigua per altres usos PESC2 Dipòsit Joan Miró - pou 2 25.000 14.564 Per tant, a partir de la informació disponible, el volum mínim teòric extret pels pous existents s’ha DXSA Punt verd Sant Andreu 3.000 71 estimat en 2,09 hm3/any. No es disposa de les dades d’extracció dels pous d’AGBAR, ni si CALP Pou paral·lel - Calàbria (1) 175.000 138.580 actualment estan o no en servei. CAL6 Pous paral·lel - Calàbria (2) 175.000 62.110 TLLO Torre Llobeta - pou 1 7.000 0 7.1.1.2. Aigua d’esgotaments d’infraestructures subterrànies TOLL Torre Llobeta - pou 2 Cartellà 30.000 8.195 FIR1 Dipòsit Fira-2* 100.000 0 Consideracions generals WEPO Edifici de les Aigües (Wellington - Ciutadella) 165.000 157.127 Els esgotaments de les infraestructures subterrànies s’han de realitzar necessàriament per DURG Dipòsit Urgell 130.000 6.348 DTA1 Dipòsit Taulat - pou 1 160.000 mantenir la integritat estructural d’aquestes, fet que, en el context actual, fa que s’intenti realitzar 61.873 DTA2 Dipòsit Taulat - pou 2 160.000 un aprofitament d’aquesta aigua, ja que si no es realitza, l’aigua extreta s’ha d’abocar a la xarxa CANC Can Cadena 3.000 874 de clavegueram, barrejant-se amb l’aigua residual i acabant a la depuradora, generant un cost de PMAQ Parc de la Maquinista 3.000 14.479 depuració que es podria estalviar. PBV1 Pou 1 Baró de Viver 125.000 0 PBV2 Pou 2 Baró de Viver 125.000 0 La baixa qualitat de l’aigua d’esgotaments subterranis limita la seva utilització. Per invertir aquesta PBV3 Pou 3 Baró de Viver 125.000 0 situació, caldria analitzar la qualitat de cadascun dels esgotaments existents, proposar accions de PBV4 Pou 4 Baró de Viver 125.000 5.563 millora de la qualitat de l’aigua (reduint el contacte amb contaminants), i plantejar aprofitaments en VILALBA Dipòsit Vilalba dels Arcs 40.000 17.401 aquells punts més adients estratègicament (en termes de qualitat i de proximitat als punts de CANM Can Mestres 3.000 0 consum). DEIN Dipòsit Escola Industrial 14.000 25.063 GAND Dipòsit Bori i Fontestà 50.000 20.954 Els esgotaments d’infraestructures subterrànies són necessaris quan la fonamentació de la 6 Torre de les Aigües 20.000 18.829 infraestructura es troba per sota del nivell freàtic, o bé quan aquesta es va construir quan el nivell PAVE Dipòsit Rieres d'Horta - pou 30.000 2.231 freàtic estava situat molt per sota dels nivells actuals, com és el cas de la xarxa de TMB, FGC i BURG Pou Burgos* 200.000 0 ADIF. Als plànols 2.2 i 2.3 es representa la ubicació d’aquests esgotaments. BOPA Pou Bon Pastor* 350.000 0 Previsió sistema Sagrera, Passeig Sant Joan i altres 1.734.000 109.002 L’aigua prové igualment de l’aqüífer, però amb algunes diferències rellevants: TOTAL 4.435.000 779.801 • L’aigua del subsòl entra en la infraestructura subterrània, on és canalitzada pel seu interior i Taula 2. Pous de l’Ajuntament de Barcelona. conduïda cap a dipòsits d’acumulació. En aquest procés de transport interior l’aigua subterrània es contamina, i perd la qualitat que tenia en origen (emmagatzemada al subsòl). En molts casos, l’aigua no té prou qualitat o bé no es disposa de la infraestructura necessària pel seu aprofitament, i és abocada a la xarxa de clavegueram. Memòria 33 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Per tant, cal realitzar un anàlisi de la viabilitat de l’aprofitament d’aquest recurs de forma o Edifici UPF C/ Wellington: l’esgotament del freàtic s’utilitza parcialment per a climatització individual per a cada esgotament. A partir dels resultats obtinguts, tant en termes de quantitat de l’edifici en circuit obert (l’aigua extreta passa per l’intercanviador de calor i finalment de recurs disponible en cada cas, com de qualitat i d’eficiència energètica de l’aprofitament, s’aboca a clavegueram), i parcialment per a injecció a l’aqüífer. cal decidir si és viable tècnica i econòmicament desenvolupar les actuacions necessàries per Els pous del Liceu s’han inclòs a l’apartat anterior, donat que aquests no es poden considerar a l’aprofitament d’aquesta aigua. esgotaments, ja que l’esgotament del Liceu es realitza induint un descens del freàtic mitjançant • Per tot això, és sempre preferible la captació directa de l’aigua del subsòl, abans que l’aigua dos pous que bombegen aigua directament del subsòl. s’infiltri a la infraestructura: s’eviten problemes d’evacuació, i es garanteix la qualitat del recurs en cas que es vulgui aprofitar. Malauradament, això només és possible en alguns casos en què la infraestructura subterrània (típicament un túnel de Metro) intercepti una massa d’aigua • La xarxa de Metro de Barcelona disposa d’instal·lacions i cabals d’esgotament significatius, abundant i localitzada. En la majoria dels casos, l’entrada d’aigua es produeix per infiltració essent els més abundants dels esmentats anteriorment. A la Taula 5 s’indiquen els cabals i difusa al llarg del túnel (que fa la funció de dren), i no és possible captar-la des de l’exterior, ja volums extrets (calculats a partir dels cabals mitjos) dels esgotaments de TMB al terme que llavors l’esgotament del túnel no es realitzaria correctament. municipal de Barcelona. Segons les dades exposades, el volum extret al 2016 és de 5,5 hm³/any. Sobre aquest volum total extret s’han de tenir en compte els següents aspectes: • És necessària una bona coordinació entre el gestor de la infraestructura i el gestor de l’aigua, o Es poden considerar com a aprofitables aquells esgotaments que tenen un cabal mig i la delimitació de les respectives responsabilitats i competències. Com que el bombament sol superior a 3 l/s (qualsevol pou de captació directe al subsòl pot extreure aquest cabal sense estar dins de la infraestructura, cal establir clarament aspectes com: problema, i amb major garantia de qualitat). o Qui és el responsable del funcionament del bombament i la garantia d’accés a aquest. o La viabilitat real d’aprofitament dependrà de la qualitat obtinguda, que s’analitza a l’apartat o Qui assumeix les despeses del consum elèctric del bombament. 8.2 del present document. Cal destacar que les darreres analítiques realitzades de les o Qui és el responsable de mantenir nets els elements de transport des dels punts de estacions de Marina, Glòries i Arc de Triomf donen resultats que fan descartar el seu captació fins al bombament. aprofitament directe. En qualsevol cas caldrà estudiar les actuacions necessàries per eliminar les fonts de contaminació de l’aigua esgotada per tal que aquesta es pugui aprofitar o El traçat i el manteniment de les canonades de l’aigua impulsada fins que surten a l’exterior amb garanties. de la infraestructura. Per tant, tenint en compte els aspectes esmentats anteriorment, el volum aprofitable dels Avaluació quantitativa esgotaments de TMB seria de 5,5 hm³/any, sempre en funció de la qualitat del recurs, que és De l’anàlisi conjunt amb els gestors d’aquestes infraestructures es conclou que: variable. • Les instal·lacions de ADIF no disposen d’esgotaments significatius, ja que les estacions Actualment, l’Ajuntament de Barcelona i TMB han signat convenis de col·laboració per a existents no són gaire profundes, i els túnels tampoc, i per tant no es veuen afectats per l’aprofitament de les aigües dels esgotaments de les estacions de Paral·lel, Lesseps, Besòs problemes d’infiltració. Mar i de la galeria de serveis de la Línia 5 a la Rambla Brasil. El volum total esgotat cedit a l’Ajuntament és de 627.341 m3/any, tal com s’indica a la Taula 6. • Les instal·lacions de FGC tampoc tenen esgotaments significatius a la ciutat de Barcelona. En 3 tenen algun de rellevant a la zona de Gornal-Fira, degut al subalvi de la zona de la Riera D’aquest volum s’aprofita actualment una petita part, 15.515 m /any, que podria augmentar Blanca, però es troba al T.M. de l’Hospitalet. significativament, amb un esforç conjunt de les entitats implicades amb l’objectiu de millorar de la qualitat de l’aigua esgotada i augmentar el seu aprofitament. • Alguns edificis singulars de la ciutat disposen d’esgotaments permanents del freàtic que destinen per a altres usos. S’indiquen al plànol 2.3 els esgotaments dels quals es té constància actualment. D’aquests esgotaments destaquem els següents: o Aparcament del centre comercial Diagonal Mar: extreu força quantitat, però és aigua molt salinitzada i actualment no es realitza un aprofitament. o Aparcament de B:SM de Santa Caterina: extreu molt poc cabal i no es pot aprofitar. o Mercat de Sant Antoni: l’esgotament freàtic s’utilitzarà per omplir les cisternes dels WC. Memòria 34 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. V esgotat V cedit a AjB V utilitzat 7.1.1.3. Aigua de mines, déus o antics aqüeductes ESTACIÓ Q mig (l/s) (m3/any) (m3/any) (m3/any) ARC DE TRIOMF* 14,27 449.889 Consideracions generals MARINA* 12,66 399.214 Les mines del Pla de Barcelona són infraestructures subterrànies de tipus dren, que transporten GLÒRIES* 7,58 239.133 LÍNIA 1 S. ANDREU 3,31 104.420 l’aigua subterrània des del punt d’origen fins a un punt de consum. Actualment no se’n BARÓ DE VIVER 5,95 187.696 construeixen, així que les mines existents són vestigis històrics, en la seva major part STA. COLOMA 5,96 187.876 abandonades, si bé algunes encara conserven un cert grau d’aprofitament. PARAL·LEL 14,15 446.250 PARAL·LEL (mixto) 3,14 98.985 La captació d’aigua subterrània mitjançant mines és un punt a tenir en compte en qualsevol estudi PARAL·LEL 2,18 68.831 o valoració de la possibilitat d’explotació de l’aigua, ja que en el subsòl de Barcelona hi són MONUMENTAL 3,12 98.332 LÍNIA 2 presents en un nombre significatiu. Al plànol 2.4 es representa el traçat de les mines existents de ENCANTS 0,32 10.102 CLOT 0,50 15.660 les quals es té constància actualment. SANT MARTÍ 6,37 200.876 Com es pot veure al plànol, la major part de les mines d’aigua es troben situades a la part alta de SANT MARTÍ 4,65 146.657 SANTS ESTACIÓ 0,48 15.070 la ciutat, ja que històricament es construïen per aprofitar l’aigua que s’infiltrava a la muntanya de ESPANYA 4,38 138.022 Collserola. Degut a les dificultats en el manteniment i construcció d’aquestes mines des de la part POBLE SEC 6,80 214.362 alta de la ciutat cap a punts més propers a la costa, la part baixa de la ciutat s’abastia directament PARAL·LEL 1,07 33.830 75.687 0 de pous que extreien aigua del subsòl. Amb la implantació de la xarxa de subministrament d’aigua LÍNIA 3 PARAL·LEL 5,03 158.713 170.294 0 DRASSANES (mixto) 6,07 191.318 potable, tant les mines com els pous de captació es van anar deixant d’utilitzar. Es disposa de LESSEPS 3,10 97.715 66.000 9.383 registre de molts d’aquests pous, però no de tots, ja que gairebé tots ells actualment estan anul·lats VALLCARCA 3,10 97.741 o en desús. CANYELLES 0,64 20.213 BESÒS MAR 17,33 546.510 315.360 5.639 A l’Annex 8, Infraestructures històriques d’abastament d’aigua a la ciutat. Anàlisi de viabilitat BESÒS MAR (mix) 0,95 29.846 d’explotació; s’inclou un recull dels registres històrics de les mines construïdes a la ciutat, tant el SELVA DE MAR 2,26 71.120 que existeix a l’Ajuntament, com el Registre d’Aigües que posa a disposició l’ACA per a consulta POBLE NOU (mixto) 4,87 153.453 pública. També s’ha realitzat el recull de les mines de les que es té informació de la seva BOGATELL (mixto) 0,21 6.725 CIUTADELLA (mixto) 0,58 18.302 localització, ja sigui perquè estan connectades al clavegueram o perquè s’hagin realitzat BARCELONETA 6,62 208.636 inspeccions del seu interior, com de les que tot i no ser accessibles actualment s’aprofiten en la LÍNIA BARCELONETA 1,70 53.760 4 - 11 mesura del cabal que donen. JAUME I 0,94 29.753 URQUINAONA 4,98 156.993 A banda de les mines, existeixen encara restes d’altres infraestructures destinades originalment al PASSEIG DE GRÀCIA 0,81 25.606 transport de l’aigua per a consum i que, actualment, o formen part de la xarxa de clavegueram, o GIRONA 0,90 28.382 han quedat en desús, o directament han desaparegut amb el creixement de la ciutat. Aquestes MARAGALL 1,28 40.434 TORRE BARO 0,84 26.479 antigues infraestructures estan inventariades a l’Annex 8, i el seu traçat es representa al plànol CAN CUIAS 3,56 112.329 2.6. PLAÇA DE SANTS 4,36 137.398 493 VERDAGUER 1,69 53.357 Entre aquestes cal destacar el Rec Comtal, infraestructura que portava l’aigua superficial i subàlvia VIRREI AMAT 0,68 21.536 del riu Besòs des de Montcada fins a Barcelona. La major part del Rec es va anar cobrint al llarg LÍNIA 5 VILAPICINA 1,02 32.263 del temps amb el creixement urbanístic de la ciutat, passant a formar part de la xarxa de HORTA (mixto) 1,72 54.242 clavegueram des de Vallbona fins a Ciutat Vella. Però en el seu tram inicial, des de Montcada fins PE CARMEL 0,70 21.971 al barri de Vallbona de Barcelona, el Rec Comtal encara està operatiu amb les seves PA DIPÒSIT 1,48 46.627 TOTAL EXTRET 5.496.630 característiques originals. Actualment, els usos del Rec Comtal són, per una banda, el d’ús TOTAL APROFITABLE 3.684.284* 627.341 15.515 paisatgístic i ecològic i un ús per al reg, per part dels Horts de la Ponderosa i d’altres horts *Sense tenir en compte els volums de les estacions, de Marina, Glòries i Arc de Triomf informals. La titularitat de la concessió del Rec Comtal es distribueix de la següent manera: 2/3 del cabal corresponen a la Junta Directiva de la sèquia comtal i les seves mines, i 1/3 del cabal Taula 5. Extraccions del metro a Barcelona correspon a l’Ajuntament de Barcelona. Memòria 35 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En el plantejament de viabilitat d’explotació de mines, cal tenir presents els següents factors: Segons les dades de què es disposa de consums d’aigua de mines (no es disposa de la totalitat de les dades de consum d’aigua de mines per tractar-se d’infraestructures de titularitat privada), • Propietat: les mines són per un costat, propietats privades registrades en el Registre Civil i, per l’any 2016 es van consumir 20.647 m3 (dades extretes dels comptadors d’aigua de les mines als tant sotmeses a la normativa del Codi Civil, i per un altre costat són concessions d’aprofitament, quals té accés l’Ajuntament de Barcelona). sotmeses a la Llei d’Aigües. Per tant, encara que moltes d’elles semblin estar en desús, per aprofitar l’aigua d’una mina s’ha de conèixer l’estat legal de la mateixa, quins són els seus A l’àmbit municipal, actualment s’està aprofitant l’aigua provinent d’una surgència al torrent dels propietaris i si la concessió atorgada és encara vigent. Maduixers, que abasteix un dipòsit situat al Parc de Neteja del Torrent dels Maduixers. El seu consum anual (2016) és de 1.512 m3/any. • Forta estacionalitat de cabals: en ser sistemes de captació d’aigua construïts en materials pocs permeables, amb poca profunditat, i forta interacció amb infraestructures soterrades, el cabal Al següent gràfic es representa el repartiment dels diferents recursos d’aigua del subsòl. que es pot obtenir d’elles, a més de ser baix, és molt variable, subjecte com està a la Aigua del subsòl irregularitat de les precipitacions. Per tant la seva explotació estarà fortament condicionada per Aigua de mines aquest factor i sempre requerirà de dipòsits d’emmagatzematge. Rec Comtal 1,8 hm³ 0,02 hm³ • Treballs de manteniment: els costos de manteniment de les mines no són menyspreables i esgotaments subterranis inclouen els treballs de cartografia per al correcte posicionament en plànol, la construcció o 5,5 hm³ Extraccions actuals condicionament de registres per a permetre l’accés als treballs de manteniment, la neteja aqüífer 10,68 hm³ contínua per evitar sedimentacions i incrustacions, l’extracció d’arrels, i la reparació dels esfondraments i altres desperfectes. La zona de captació d’aigua no pot tenir revestiment per Extraccions actuals aqüífer afavorir el drenatge de la mateixa. Recurs disponible aqüífer Recurs disponible aqüífer 12,5 hm³ • D’altra banda, es considera necessari disposar d’un inventari actualitzat de les mines i tenir esgotaments subterranis ben situades i cartografiades les que s’hagin localitzat, en tractar-se de galeries soterrades que Aigua de mines poden interferir amb altres serveis de la ciutat o fins i tot estar involucrades en problemes que Recurs potencial total: 30,5 hm³/any Rec Comtal es puguin produir al subsòl. Avaluació quantitativa Figura 26. Distribució del recurs d’aigua del subsòl segons el seu origen. En l’aprofitament de mines cal tenir en compte el poc cabal que solen aportar (cabals al voltant de 7.1.2. Aigua regenerada 0,5–1 l/s en el millor dels casos) i la seva acusada estacionalitat, que fa necessària la construcció de dipòsits d’emmagatzematge per tal de donar un subministrament constant, que en qualsevol 7.1.2.1. Consideracions generals cas tindrà molt baix cabal i molt susceptible a períodes de sequera. Per tant, l’aprofitament de L’aigua regenerada de depuradora és un recurs de recent aparició, i que en els últims anys s’està mines com a recurs hídric alternatiu només es pot considerar en casos molt puntuals i on no sigui estenent considerablement, fruit de l’escassedat de recursos propis i de l’increment de l’interès pel crític el descens acusat d’aigua, o fins i tot la manca d’aigua en certs períodes. Per això no es reaprofitament dels recursos existents. Segons dades de l’ACA, a Catalunya el consum d’aigua considera un recurs adient com a subministrament d’una xarxa de distribució d’aigua en permanent regenerada ha estat de 29,35 hm3. servei. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua es considera l'aigua reutilitzada com una font alternativa de També s’ha valorat l’aprofitament de les fonts que es localitzen a la vessant barcelonina de recurs per a usos que no siguin com a aigua de beure (industrials, reg de camps de golf, usos Collserola. Aquestes són surgències naturals dels materials pissarrosos i granítics que conformen municipals, reg agrícola i usos ambientals). Aquesta aigua regenerada, ha estat tractada la serra. Aquests materials tenen baixes permeabilitats, per aquesta raó aquestes fonts presenten prèviament en depuradores (EDAR) i posteriorment amb un tractament addicional o complementari cabals minsos i, en algun cas, resulten intermitents, deixant de rajar en èpoques d’estiatge. En el de regeneració (ERA) que li permet assolir la qualitat fisicoquímica i sanitària adequada per ser plànol 2.5 es mostra la localització de les fonts més significatives. reutilitzada en uns usos determinats. Els cabals d’aquestes fonts són de l’ordre de 10-2 a 10-3 l/s. Pel seu reduït cabal i per les poques El tractament per reutilitzar aigües residuals es realitza a les estacions de regeneració d'aigua garanties de poder donar un cabal constant, es considera que l’ús més adequat per aquestes (ERA). En la majoria dels casos, aquestes estacions solen ser instal·lacions independents de les surgències és el lúdic i social que actualment s’està realitzant. depuradores. Segons l'ús final de l'aigua regenerada, cada ERA té un tipus de tractament o un altre. Memòria 36 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A les instal·lacions de la EDAR d’El Prat de Llobregat, que depura les aigües residuals de la meitat Amb data 26 de novembre de 2010, l’Agència de Protecció de la Salut va informar favorablement de Barcelona i d’altres poblacions del Baix Llobregat, s’ha construït la ERA del Prat. A la Figura 27 a l’Ajuntament de Barcelona respecte a l’ús de l’aigua regenerada de la ERA d’El Prat per als usos es representa la xarxa de subministrament complementària a la ERA construïda per l’AMB i els esmentats anteriorment. usos previstos per aquesta xarxa. Amb data 14 de gener de 2011, l’AMB resol subministrar aigua regenerada a l’Ajuntament de 3 Els trams executats dins del terme municipal de Barcelona són: Barcelona per un termini de 2 anys, renovables successivament, amb un volum de 140.000 m /any. Paral·lelament a la inversió realitzada per l’AMB, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat, arran de • Una canonada de distribució per a reg de zones verdes i usos industrials que va des de la ERA la sequera de 2008, la utilització de l’aigua regenerada per al reg de parcs a la muntanya de fins al Passeig del Migdia. Montjuïc, mitjançant la construcció d’un dipòsit de cua de 100 m3 situat al passeig Olímpic amb el • Una canonada de distribució per a la injecció d’aigua a la barrera contra la intrusió salina de Passeig del Migdia, connectat a la canonada provinent de la ERA d’El Prat i a la xarxa de distribució l’aqüífer del Llobregat. d’aigua freàtica de Montjuïc. A banda de la capacitat del sistema per a la generació i distribució d’aigua regenerada, cal tenir en compte els següents aspectes: • L’aigua regenerada té un ampli rang d’usos compatibles amb els seus paràmetres de qualitat, però no es pot interconnectar amb la xarxa d’aigua freàtica, ja que aquesta perdria el seu nivell de qualitat, necessari per a d’altres usos com ara l’abastament de les fonts ornamentals. Per tant, caldria executar sistemes separatius segons els usuaris connectats a cadascun dels sistemes. • Per tal que el sistema tingui total garantia de pressió de subministrament, caldria construir un dipòsit a la muntanya de Montjuic que faci de xemeneia d’equilibri. De totes maneres, aquest fet no afecta al subministrament del freàtic de Montjuic, que penja de les basses de Tres Pins que estan més amunt. • Com s’ha dit anteriorment, la utilització de l’aigua regenerada requereix el vistiplau de l’Agència de Protecció de la Salut, que estableix els usos que es poden cobrir i els paràmetres de qualitat de l’aigua que s’han de complir en tot moment. Aquest fet comporta la realització d’un pla de control analític de l’aigua regenerada en compliment amb el RD 1620/2007. • Respecte a la sostenibilitat econòmica de l’explotació d’aquest recurs, caldria que l’Àrea Metropolitana de Barcelona defineixi una tarifa per tal de cobrir les despeses del tractament, Figura 27. Conduccions d’aigua regenerada a l’àmbit de Barcelona distribució i amortització de les instal·lacions de l’aigua regenerada. Al plànol 4.2. es representa el traçat del sistema de subministrament d’aigua regenerada existent 7.1.2.2. Avaluació quantitativa al terme municipal de Barcelona. La ERA d’El Prat té un cabal de disseny de 3,25 m3/s i una capacitat de tractament per cobrir una Els drets d’explotació d’aquest recurs en l’àmbit metropolità de Barcelona estan concessionats a demanda de 50 hm3/any. El procés de tractament de regeneració d’aigua en aquesta ERA és el l’AMB, segons resolució de l’ACA de 19 d’octubre de 2010. En dita resolució s’estableixen, entre següent: altres condicions particulars: • Els usos que se’n pot donar a l’aigua regenerada: neteja viària, del clavegueram, i reg de parcs i jardins. • La necessitat de disposar, per a l’ús de l’aigua regenerada, d’un informe favorable de l’Agència de Protecció de la Salut amb caràcter previ a la subscripció de contractes o atorgament de títols d’aigua per als usos establerts. Memòria 37 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 7.1.3. Aigües pluvials L’aprofitament de les aigües pluvials es realitza des de fa segles a nivell particular, però el seu aprofitament a nivell municipal és un tema de relativa actualitat a la ciutat de Barcelona. L’interès per l’aprofitament de les aigües de pluja a l’àmbit urbà es recolza en criteris de sostenibilitat, tal com s’exposa a l’apartat 1.2. del present document. L’aprofitament de les aigües pluvials incideix de manera directa en la reducció del volum d’aigua que en episodis de pluja entra a la xarxa de clavegueram i provoca abocaments no controlats al medi receptor, o bé és conduïda a les depuradores, amb la conseqüent despesa econòmica associada. Per tant, l’aprofitament d’aigües de pluja comporta beneficis ambientals i econòmics a considerar. Des del punt de vista d’aquest pla, es consideren els següents tipus d’aigües pluvials susceptibles de ser aprofitades: • Aigües pluvials recollides a capçalera dels torrents, interceptant l’escolament superficial de les rieres naturals de Collserola abans que entrin al medi urbà. • Aigües pluvials recollides a l’espai públic provinents de l’escolament superficial. Figura 28. Esquema del procés de tractament de l’aigua regenerada (font:web Àrea Metropolitana de • Aigües pluvials recollides directament a les cobertes dels edificis. Barcelona) Es descarten les aigües pluvials recollides en xarxes separatives a la via pública i les aigües Com es pot veure a la figura anterior, L’ERA del Prat de Llobregat disposa de dos tractaments de pluvials retingudes als dipòsits de regulació de la xarxa de clavegueram unitària per la seva regeneració, consistents en: elevada càrrega contaminant, similar a la de l’aigua residual. Segons la normativa vigent (R.D. • tractament de regeneració bàsica, format per un procés de coagulació, floculació, 11/1995), es consideren aigües residuals urbanes les aigües residuals domèstiques o industrials microfiltració i desinfecció. Aquest tractament permet reutilitzar l'aigua per al manteniment de o la barreja d’aquestes amb aigües d’escorrentiu pluvial. rius i zones humides, per a la neteja urbana i per a determinats usos industrials. Cal destacar però certs aspectes a tenir en compte de cara a l’aprofitament de l’aigua d’origen • tractament de regeneració avançada, que es realitza en una segona fase, depenent de l’ús pluvial en àmbit urbà: posterior que es vulgui donar a l’aigua regenerada. Per al reg agrícola és necessari fer un • Les aigües pluvials són un recurs irregular, per la pròpia naturalesa del règim de precipitacions tractament d’electrodiàlisi reversible, per a reduir el contingut de sals, i per a la injecció a mediterrani. El recurs només està disponible en les hores o dies posteriors a la pluja, per tant l’aqüífer cal passar un procés d’ultrafiltració i osmosi inversa. la garantia de disponibilitat d’aquest recurs és molt baixa. Això fa que aquest s’hagi de La capacitat de subministrament de les instal·lacions d’aigua regenerada al terme municipal de considerar com a recurs complementari a una altra font de major garantia de subministrament, Barcelona és la següent: com ara l’aigua freàtica, o bé l’aigua potable. CABAL DISSENY • El cost dels elements de captació i emmagatzematge de les aigües pluvials és elevat, donat USOS m3/dia hm3/any que requereixen certa inversió inicial i tenen associats costos de manteniment, ja que Barrera contra intrusió salina 15.000 5,5 s’aconsella que l’aigua pluvial rebi un tractament mínim previ a la seva utilització. Aquest Reg de zones verdes 2.000 0,73 tractament mínim pot anar des d’una filtració fins a una desinfecció d’aquestes aigües segons Usos industrials 7.000 2,56 l’ús que se l’hi vulgui donar. Taula 6. Cabals dels usos de l’aigua regenerada al T.M. de Barcelona • Les aigües pluvials no es poden considerar aigües reutilitzades ni aigües regenerades, ja que aquestes no han tingut un ús previ, sinó que el seu aprofitament consisteix en una retenció de En base a les dades exposades en aquest apartat, es pot concloure que: les aigües per a la seva posterior utilització. Per tant, aquestes no estan subjectes a la • El recurs potencial d’aigua regenerada al terme municipal de Barcelona per a usos industrials, normativa vigent en matèria d’utilització d’aigües depurades (R.D. 1620/2007, de 7 de neteja urbana i reg d’espais verds és de 3,29 hm3/any. desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reutilització d’aigües depurades). No existeix cap tipus de legislació pel que fa a la regulació d’aprofitament de les aigües pluvials. • El recurs disponible actualment l’Ajuntament de Barcelona està estudiant diversos projectes Únicament s’estableix que, la utilització privativa d’aigües pluvials requereix comunicació a que contemplin l’ús de l’aigua regenerada per als usos possibles. l’ACA del seu aprofitament per tal que sigui inscrit al registre d’Aigües. Memòria 38 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • En aquest sentit, a falta d’una normativa clara aplicable al respecte, els requeriments qualitatius quantitatiu del recurs d’aigua pluvial. Es seleccionaran les dades de diferents pluviòmetres en de l’aigua s’estableixen en el present Pla en funció del seu ús, en base a la normativa vigent i funció del tipus de recurs d’aigua pluvial analitzat. a recomanacions extretes de bibliografia i de normativa d’altres països. A l’Annex 4, Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs, es recullen aquestes recomanacions i 7.1.3.1. Aigua pluvial captada a les rieres naturals de Collserola la normativa aplicable en cada cas. Consideracions generals A títol orientatiu, al plànol 4.1.3 es mostra el traçat de les antigues rieres de Barcelona, avui ja Per a l’estimació del volum d’aigua de pluja susceptible de ser aprofitat, cal utilitzar la pluviometria desaparegudes i incorporades a la xarxa de clavegueram, excepte les seves capçaleres de la zona d’un any mig. Per determinar aquest any mig s’analitza la informació pluviomètrica disponible a de Collserola. BCASA dels darrers 20 anys, tenint en compte diferents paràmetres (pluviometria, intensitat de Pel que respecta a les aigües de rieres naturals generades a la serra de Collserola a l’àmbit precipitació, número d’episodis). A la Taula 7 s’exposen les dades de pluviometria utilitzades per barceloní, distingim entre les rieres de la vessant Nord, i les rieres de la vessant Sud: a l’anàlisi. L’any mig correspon a aquell any que tingui el major nombre de paràmetres propers a la mitjana dels últims 20 anys estudiats. S’indiquen en blau els valors que s’acosten més al valor • Les rieres de la vessant Nord són tributàries del riu Llobregat i per tant ja estan complint una mitjà de cada columna. funció mediambiental: alimentar el sistema hídric superficial i subterrani de la conca baixa del riu Llobregat. Per tant, aquestes no s’inclouen a l’anàlisi del recurs, amb l’excepció del pantà Pluja Pluja de Vallvidrera, amb un volum d’explotació de 10.000 m3, i situat a la capçalera de la riera de acumulada Núm. Núm. Episodis acumulada I20 màxima màxima (per Episodis I20>5 mm Vallvidrera. L’aprofitament de l’aigua emmagatzemada pel pantà s’ha de descartar, ja que la mitjana anual episodis) detracció de cabals podria comprometre l’estabilitat de la flora i la fauna dels entorns i del propi 1996 866 84,2 136 63 69 pantà, actualment en desenvolupament dins del programa Barcelona+Sostenible. De fet, 1997 456 92 52 125 42 segons fonts del Patronat de Collserola, únicament es podrien aprofitar les aigües quan es fan 1998 397 73 56 98 44 buidats programats per manteniment del pantà, però es tracta d’actuacions molt esporàdiques 1999 416 128 54 71 47 i en qualsevol cas l’aigua desembassada serveix per alimentar el sistema fluvial del Llobregat. 2000 342 50 64 76 51 En els últims anys s’ha executat un dipòsit de retenció d’aigües de la xarxa de clavegueram de 2001 401 70 48 82 41 Vallvidrera, amb l’objectiu de protegir el pantà dels vessaments de la xarxa de clavegueram en 2002 750 134 67 112 56 episodis de pluja. 2003 476 52,7 56 65,7 45 2004 499 50,1 64 60,9 50 • Les rieres de la vessant Sud que desguassen a la xarxa de clavegueram de la ciutat, i per 2005 544 93,6 51 103,8 47 tant formen part del cicle urbà de l’aigua i són susceptibles d’aprofitament. Les aigües de pluja 2006 413 100,3 40 114,9 36 recollides per aquestes rieres entren al cicle urbà de l’aigua de diferents maneres: 2007 399 88,9 42 85,2 36 o Reg de la vegetació de la vessant sud de la serralada de Collserola 2008 564 57,7 70 88,8 59 2009 457 84,5 52 96,6 41 o Infiltració al terreny, afavorint la recàrrega de l’aqüífer. 2010 630 72,7 70 66,9 50 o I per últim una altra part no arriba a infiltrar-se i acaba entrant a la xarxa de clavegueram, a 2011 758 98,7 56 148,5 51 través de les captacions localitzades de capçalera de la xarxa, o bé segueix circulant en 2012 410 69,6 42 59,1 34 superfície per la zona urbanitzada fins que acaba entrant a la xarxa a través dels embornals. 2013 492 55,1 51 75 39 2014 559 95,4 51 88,2 40 L’aigua que interessa recollir és aquella que encara no ha passat per zones urbanitzades i per tant 2015 321 60,6 37 89,1 33 els contaminants que pot arrossegar són mínims. Per tant els punts de captació i emmagatzematge 2016 418 62,2 36 83,1 25 s’haurien de col·locar a les lleres dels torrents, just aigües amunt dels punts d’entrada d’aquests a MITJANA la xarxa de clavegueram de la ciutat. 457,1 73 52 85,2 44 ACOTADA Taula 7. Dades pluviomètriques de Barcelona dels darrers 20 anys (episodis amb P>1 mm). Avaluació quantitativa Per a l’estimació de la pluja aprofitable per caiguda a les conques vessants a les rieres de Tal com es pot veure a la taula anterior, l’any 2009 és el que té el major nombre de valors propers Collserola, s’ha utilitzat la informació pluviomètrica de 3 pluviòmetres localitzats a diferents punts al valor mitjà dels últims 20 anys. La pluviometria del 2009 serà la utilitzada per a l’anàlisi Memòria 39 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. de l’àmbit de Collserola. A continuació es llisten els pluviòmetres seleccionats per a l’estimació del una superfície inferior a 4 ha no tenen prou capacitat per generar un volum d’aigua de pluja prou volum d’aigua aprofitable, i la precipitació recollida l’any 2009 a cadascun d’ells: significatiu pel seu aprofitament (inferior a 1.000 m3/any), per tant aquestes no s’han tingut en compte. Aplicant doncs aquest criteri, s’obté que el volum d’aigua generat a les capçaleres de les • P1: Centre Pau Casals (Canyelles). P=411 mm. conques de Collserola susceptible de ser aprofitat és de 569.108 m3/any. Aquest volum es • P18: Palau de les Heures, Parc Les Heures. P=491 mm reparteix en 34 punts de captació repartits per la vesant sud de la serralada. La ubicació dels punts • P25: Observatori Fabra. P=499 mm de captació s’indica al plànol 4.1.2. A partir de les dades de precipitació diària dels pluviòmetres seleccionats s’ha creat la sèrie anual A la Taula 8 es detallen els volums generats per les conques de Collserola per un any mig. de precipitacions mitjanes d’aquests tres pluviòmetres (en mm) per a l’any d’estudi (2009). La precipitació mitjana anual d’aquesta sèrie és de 460 mm. CODI CONCA NOM ÀREA (m2) VOLUM (m3) 47 Torrent de Can Borrell 845.410 62223 Per calcular el volum d’aigua de pluja que generarà escorrentiu superficial i que per tant podrà ser 52 Torrent de Can MasDeu_05 697.983 63307 emmagatzemat, s’ha de calcular el llindar d’escorrentiu de cada conca vessant, que dependrà dels 49 Torrent de Cal Notari 695.996 53540 usos del sòl d’aquestes (grau d’impermeabilització, tipus de vegetació, etc.). Com a criteri de 36,37 Torrent de la font del Bacallà 609.745 50557 partida, i tenint en compte els usos del sòl de la zona de Collserola, els episodis de pluja inferiors 70 Torrent de la Font de Muguera 518.711 38316 a 10 mm i superiors a 30 mm no es tenen en compte per al càlcul. 27,28,29 Torrent de Bellesguard 360.528 28388 33 Torrent de l'Infern 257.655 20210 A la Figura 29 es representen els valors mitjans de precipitació diària per al 2009 a la zona de 26 Torrent de la font de Bou 239.088 23083 Collserola ordenats de major a menor. En vermell s’indiquen els episodis de pluja superiors a 10 24 Torrent de Marganet 203.786 18294 mm, que seran susceptibles de ser aprofitats (P> 10 mm). La precipitació aprofitable a la zona de 38,42 Torrent de Sant Genís 186.521 14308 48 Collserola s’estima en 292 mm/any. Torrent d'en Pallos 178.534 13034 59-63 Torrent de la Torre Vella 177.884 14062 80,00 57 Torrent de Valent 171.342 13009 16 Riera de les Monges 158.659 13462 70,00 15 Riera de les Monges 137.537 11899 44 Torrent d'en Pomaret 131.194 9852 60,00 39,40 Torrent Casa Fuster 130.465 10104 50,00 22 Torrent de la Font del Mont 122.962 12028 30,31 Torrent Frare Blanc_03 120.361 9229 40,00 Pluja aprofitable en 51 Torrent Casa Quintana 106.150 8762 30,00 zona Collserola 17,18,19,20,21, 95,96 Torrent dels Arcs 104.693 8461 50 Torrent de Cal Notari 102.805 7876 20,00 43,45,46,101 Torrent de Montbau 96.799 8622 98,99,100 Torrent del Penitents 78.559 7292 10,00 66 Torrent del Nen 74.832 6937 0,00 67,68,69,102 Torrent de Perera 72.106 6570 episodis de pluja en un any mig 10 Torrent de Can Campanya 69.430 5694 91 Torrent de la font del Lleó 65.394 4957 Figura 29. Sèrie anual de precipitacions mitjanes diàries per a l’any 2009 en la zona Collserola 35 Torrent de la font del Bacallà 52.659 6619 5 Torrent de Can Campanya 52.271 4006 Seguint el mètode de càlcul exposat a les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat 11 Torrent de Can Campanya 49.586 3804 de l’àmbit local” de l’ACA (2003), es calcula el llindar d’escorrentiu P0 per a cada subconca de 41 Torrent Casa Fuster 41.853 3380 Collserola. 64,65 Torrent del Nen 41.039 3382 90 Torrent de Marganet 30.269 3842 A partir de la superfície de cada conca, i la pluja neta caiguda (diferència entre la pluja total i el TOTAL 569.108 llindar d’escorrentiu de la conca) , s’obté el volum d’aigua de pluja generat en cadascuna de les Taula 8. Volums anuals generats per les conques de la vessant sud de Collserola per un any mig. conques. Al plànol 4.1.2 es representen els cursos principals d’aigua de la vessant sud de Collserola, Aquest valor correspon al volum generat per la pluja en un any mig en cadascuna de les conques. obtinguts a partir del Model Digital del Terreny de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i la proposta No obstant, cal limitar el volum de precipitació que es pot emmagatzemar, de manera que les de punts de captació i retenció d’aigua de pluja en cada cas. S’ha considerat que les conques amb Memòria 40 precipitació (mm) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. infraestructures necessàries en els conques més grans no causin un excessiu impacte en el medi. 49 Torrent de Cal Notari 695.996 30.469 Per tant cal considerar que no es podrà aprofitar el 100% de la pluja caiguda. 36,37 Torrent de la font del Bacallà 609.745 30.970 70 Torrent de la Font de Muguera 518.711 20.724 En episodis de pluja intensos, o bé amb una precipitació acumulada important, el volum d’aigua 27,28,29 Torrent de Bellesguard 360.528 16.557 que no es pugui emmagatzemar es conduirà cap als punts d’entrada a la xarxa de clavegueram. 33 Torrent de l'Infern 257.655 11.742 26 Torrent de la font de Bou 239.088 15.891 Analitzant les sèries de precipitacions dels darrers 20 anys, s’observa que el 95% d’episodis de 24 Torrent de Marganet 203.786 11.967 pluja tenen una precipitació inferior als 30 mm. Per tant, es pot considerar aquest valor com a punt 38,42 Torrent de Sant Genís 186.521 8.115 de partida per al dimensionament dels sistemes de retenció d’aigües pluvials a les capçaleres de 48 Torrent d'en Pallos 178.534 6.941 les conques, de manera que aquests sistemes tinguin capacitat suficient per retenir el volum de 59-63 Torrent de la Torre Vella 177.884 8.234 pluja neta generat per una precipitació de fins a 30 mm, i les pluges majors siguin captades per la 57 Torrent de Valent 171.342 7.287 xarxa de clavegueram en els punts de captació existents. Per tant, si suposem que els sistemes 16 Riera de les Monges 158.659 8.416 15 d’emmagatzematge d’aigües pluvials de les capçaleres de les conques han de tenir capacitat per Riera de les Monges 137.537 7.563 44 Torrent d'en Pomaret 131.194 5.443 retenir el volum generat per les conques fins a 30 mm, aleshores el volum estimat per al seu 39,40 Torrent Casa Fuster 130.465 5.794 aprofitament és menor que el generat, ja que el règim de pluges mediterrani es caracteritza per la 22 Torrent de la Font del Mont 122.962 8.352 concentració de la major part de la precipitació anual en pocs episodis de pluja. 30,31 Torrent Frare Blanc_03 120.361 5.232 51 Torrent Casa Quintana 106.150 5.345 Aplicant aquest criteri, el volum total d’aigua de pluja que es podria emmagatzemar en un any mig 17,18,19,20,21, 95,96 Torrent dels Arcs 104.693 5.062 equival a 342.258 m3/any, tal com s’exposa a la Taula 9. 50 Torrent de Cal Notari 102.805 4.460 43,45,46,101 Torrent de Montbau 96.799 5.606 98,99,100 Torrent del Penitents 78.559 4.887 66 Torrent del Nen 74.832 4.645 67,68,69,102 Torrent de Perera 72.106 4.345 10 Torrent de Can Campanya 69.430 3.453 91 Torrent de la font del Lleó 65.394 2.771 35 Torrent de la font del Bacallà 52.659 5.217 5 Torrent de Can Campanya 52.271 2.269 11 Torrent de Can Campanya 49.586 2.157 41 Torrent Casa Fuster 41.853 2.021 64,65 Torrent del Nen 41.039 2.061 90 Torrent de Marganet 30.269 3.040 TOTAL 342.258 Taula 9. Volums anuals aprofitables per cadascuna de les conques de Collserola per un any mig. 7.1.3.2. Aigua pluvial de l’escorrentiu superficial de l’espai públic en zona urbana Consideracions generals La captació de les aigües de pluja caigudes a l’espai públic es realitza mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, coneguts com SUDS. Aquests sistemes faciliten la retenció, tractament i drenatge localitzat de l’aigua de precipitació per la seva devolució al medi o per la seva utilització directa, sense necessitat de consum energètic ni de grans infraestructures, aprofitant els processos naturals i de gestió de la ciutat, sempre en les condicions que exigeix la normativa vigent en matèria d’aigües. La inclusió d’aquest recurs potencial en el present Pla obeeix als beneficis que la gestió en origen CODI CONCA NOM ÀREA (m2) VOLUM (m3) de les aigües d’escorrentiu urbà aporta a nivell de ciutat, que són, a grans trets: 47 Torrent de Can Borrell 845.410 33.496 52 Torrent de Can MasDeu 697.983 41.728 Memòria 41 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Una part del volum d’aigua de pluja caiguda és gestionat mitjançant l’emmagatzematge o la infiltració en el terreny d’aquesta, reduint el volum d’escorriment i el cabal punta durant els episodis de pluja. Per tant es redueix el cabal punta i el volum d’aigua que arriba a la depuradora, i el volum abocat al medi receptor. • L’aigua de pluja pot arrossegar diversos contaminants, com ara els hidrocarburs, que en un sistema de drenatge convencional van a la xarxa de clavegueram, i per tant a la depuradora o bé són abocats al medi. La reducció del volum d’aigua de pluja abocada al medi implica una reducció els contaminants abocats, d’aquesta manera es protegeixen les masses d’aigua de la ciutat. • L’augment del volum d’aigua de pluja que s’infiltra al terreny afavoreix la recàrrega de l’aqüífer, que és sempre un objectiu mediambiental molt desitjable. En aquest sentit, cal remarcar que el subsòl és el dipòsit natural per excel·lència, i per tant és el millor dipòsit al plànol 4.1.1 es representen els SUDS recentment executats i en funcionament o que està previst executar a curt termini a la ciutat de Barcelona. Figura 30. Pluja aprofitable en zona urbana en un any mig (2009 -pluviòmetre P23). Avaluació quantitativa De la mateixa manera que en els apartats anteriors, per al càlcul del volum d’aigua de pluja Segons la gràfica i els criteris exposats anteriorment, la pluviometria aprofitable per un any equival aprofitable en zona urbana, s’ha utilitzat la pluja del 2009 d’un pluviòmetre de la ciutat representatiu a 332 mm/any (s’exclouen els episodis amb P<1 mm i dels episodis majors de 15 mm, es tenen d’aquest any mig, amb els valors de precipitació mitjana, màxima diària, número d’episodis i en compte només els primers 15 mm de precipitació). Donat que la superfície de viari de la ciutat intensitat de precipitació més semblants als valors mitjans, per tal que la dispersió de les dades de Barcelona és de 2.390 ha aproximadament, el volum d’aigua generat potencialment aprofitable d’un pluviòmetre en concret respecte de l’any mig sigui mínima. Analitzant de les dades de en zona urbana (sense considerar els espais verds) és de 7,94 hm3/any. precipitació diària dels pluviòmetres situats a la zona central de Barcelona, on es preveu fer una aplicació més extensiva dels SUDS, s’ha optat per utilitzar per a la simulació les dades de No obstant, no es pot considerar que el 100% de l’aigua de pluja caiguda en zona urbana es pot pluviometria real del pluviòmetre P23. Al capítol 5 de l’Annex 5 s’explica amb detall com s’ha captar o gestionar, ja que no es poden col·locar elements de captació o gestió de l’aigua de pluja realitzat la selecció del pluviòmetre per a l’estudi, que s’ha de fer amb dades reals de pluja. en tots els carrers de Barcelona. En aquest sentit, només s’inclouen a l’anàlisi els carrers amb un pendent inferior al 6%, i amb una amplada superior a 9 m, ja que en els carrers que queden fora S’utilitza com a criteri generalitzat per al pre-dimensionament dels SUDS que aquests siguin d’aquest rang, el volum gestionat és menor i el cost d’implantació i manteniment dels SUDS és capaços de gestionar el 80% dels episodis de pluja d’un any mig. En el cas de Barcelona, el 80% molt elevat. Un dels objectius de l’Estudi d’Implantació de Sistemes Urbans de Drenatge dels episodis tenen un a precipitació igual o inferior a 15 mm, per tant s’adopta aquest valor com Sostenible inclòs a l’Annex 5 és estimar el volum d’aigua de pluja que es podria gestionar amb a referència. A la figura 23 es representa la sèrie pluviomètrica per a l’any 2009 en el pluviòmetre SUDS en les tipologies de carrer incloses a l’estudi. P23, i s’indica el llindar de la pluja aprofitable en zona urbana (corresponents als primers 15 mm de precipitació). En aquest estudi, a partir d’un anàlisi de la geometria dels carrers de Barcelona que queden dins A la Figura 30 es representen els valors mitjans de precipitació diària per al 2009 per el pluviòmetre del rang definit anteriorment, es defineixen 4 tipologies de carrer que seran representatives de tots P23 ordenats de major a menor. En vermell s’indiquen les precipitacions que es podrien gestionar els carrers seleccionats. A la següent taula s’indiquen les tipologies de vial estudiades, i el volum mitjançant SUDS. d’aigua de pluja generat per un any mig en cadascuna d’elles (a partir de la pluviometria mitja anual aprofitable). DEFINICIÓ CARRER PENDENT SUPERFÍCIE V generat TIPUS AMPLE (m) TIPUS % (m2) (m3) 1 Estret i pendent mig 9 a 15 0 – 2,5 1.637.602 543.848 2 Ample mig i pendent baix 15 a 40 0 – 2.5 8.679.855 2.882.580 Memòria 42 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3 Ample mig i pendent alt 15 a 40 2,5 – 6 4.716.685 1.566.411 • Annex 11: Criteris per la redacció d’una futura ordenança d’aprofitament de recursos hídrics 4 Ample i pendent baix 40 0 – 2,5 2.163.232 718.409 alternatius i d’estalvi d’aigua. TOTAL 17.197.374 5.711.248 La recollida i utilització de l’aigua pluvial de les cobertes dels edificis per a altres usos comporta Taula 10. Volum generat en les tipologies de carrer òptimes per la captació d’aigua de pluja. els següents beneficis a nivell de ciutat, com són l’aprofitament dels recursos de proximitat disponibles a la ciutat de Barcelona, i la disminució en el consum global d’aigua potable. Aplicant el volum de pluja efectiva a la superfície dels carrers exposada a la taula anterior, el volum A continuació s’exposen les principals característiques d’aquest recurs que el diferencien de les total que es podria recollir en l’espai viari mitjançant la implantació de SUDS a la ciutat de aigües pluvials caigudes i captades a l’espai públic: Barcelona és de 5,71 hm3/any aproximadament. • Les aigües pluvials de coberta tenen millor qualitat que les de l’espai públic, ja que al no circular En el cas dels parcs i jardins urbans, per a l’estimació del volum d’aigua de pluja generat per un pel terra abans de ser captada, no conté contaminants provinents dels vehicles. Tot i així, any mig, es considera una superfície total d’àrea verda de 1.294 ha (no es tenen en compte les l’aigua de pluja, recollida en teulades, no es troba lliure de possibles contaminants com ara els zones forestals de Collserola ni el parc de Montjuïc). Per calcular el volum d’aigua de pluja que metalls pesants presents a l’atmosfera, o de contaminació microbiològica provinent per genera escorrentiu en els parcs per un any mig, cal tenir en compte que el llindar d’escorrentiu és exemple dels excrements d’ocells presents a les teulades, especialment presents al primer superior al dels vials, i el criteri de pluja aprofitable en zona urbana exposat anteriorment no és rentat de les cobertes per l’aigua de pluja. aplicable per als parcs. • En qualsevol cas, prèviament a la seva reutilització, es recomana que les aigües pluvials passin Considerant un valor mig de P per als parcs de 10 mm (corresponent a la precipitació inicial un mínim tractament segons l’ús que es vulgui donar a aquestes. 0 estimada que s’infiltra al terreny actualment, sense la implantació de SUDS), es considera com a • Les aigües pluvials de coberta, amb el corresponent tractament (que sol consistir en una criteri de partida que la precipitació aprofitable serà la suma dels episodis de pluja entre 10 i 25 derivació de les primeres aigües i un filtrat), pel fet de recollir-se i emmagatzemar-se en l’àmbit mm en un any mig, que correspon a una precipitació de 266 mm/any. Per tant, el volum potencial privat, es podrien utilitzar per aquells usos dins de l’àmbit privat que no requereixen la qualitat aprofitable en els parcs, que actualment se’n va per la xarxa de clavegueram, seria de 3,44 de l’aigua potable, com ara el reg de jardins privats (inclosos murs verds, jardins verticals i hm3/any. El volum finalment aprofitable en cada cas dependrà de la tipologia i el disseny dels cobertes verdes), cisternes dels WC, neteja de terres, etc. SUDS adaptats a cada parc en particular. Cal remarcar que l’aprofitament de l’aigua de les teulades com a recurs hídric alternatiu haurà Els volums obtinguts en l’anàlisi del recurs són primeres aproximacions, que s’afinaran i es d’estar degudament regulat i controlat per les autoritats competents, en els següents àmbits: concretaran en els següents capítols. • Caldrà definir els criteris tècnics de disseny, instal·lació, inspecció i manteniment dels sistemes, A l’Annex 5 es descriuen amb detall les tipologies de carrer seleccionades, s’inclouen diverses per garantir el seu correcte funcionament durant el seu període d’explotació. propostes de captació d’aigües de pluja mitjançant SUDS per als diferents carrers tipus, i • Caldrà establir els estàndards de qualitat de l’aigua per als diferents usos, segons la legislació s’exposen tots els càlculs realitzats per a determinar el volum potencial d’aigua de pluja que es vigent, tenint en compte el risc sanitari derivat de la seva aplicació per a usos domèstics privats. podria gestionar a nivell de ciutat amb la implantació de SUDS a l’espai públic. També s’inclou l’anàlisi de l’aigua de pluja que es podria captar en els espais verds de la ciutat. En qualsevol cas, l’aprofitament d’aigües pluvials de les cobertes dels edificis es podrà aplicar en edificis de nova construcció o bé en rehabilitacions integrals. Per tractar-se d’un àmbit privat, Al capítol 15 del present document s’exposa més detalladament la metodologia emprada en aquest tipus d’actuacions s’han de promoure i regular mitjançant les ordenances municipals. l’estudi d’implantació de SUDS a la ciutat de Barcelona i els resultats obtinguts. Avaluació quantitativa 7.1.3.3. Aigua pluvial recollida a les cobertes dels edificis La quantificació aproximada d’aquest recurs potencial disponible s’ha realitzat seguint els criteris Consideracions generals establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua en el document “Aprofitament d’aigua de pluja a S’inclou en el present Pla l’anàlisi d’aquest recurs que pot tenir tant un origen públic com privat, en Catalunya. Dimensionament de dipòsits d’emmagatzematge “, publicat al juny del 2011. termes quantitatius com qualitatius, i un recull de criteris a tenir en compte, que s’exposen a grans Per a l’estimació de la pluja disponible en aquest cas s’ha utilitzat la pluviometria corresponent a trets en aquest apartat, i que s’amplien en els Annexos corresponents a la memòria: un any mig que s’ha fet servir per a l’estudi de l’aigua de pluja captada a l’espai públic (exposada • Annex 7: Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües a l’apartat 7.1.3.2), però amb les següents consideracions: pluvials de cobertes. Memòria 43 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Els primers 1,5 mm de precipitació no s’han d’aprofitar, són les aigües “de primer rentat” que 7.1.4. Aigües grises i buidat de piscines arrosseguen la brutícia acumulada a la superfícies de les cobertes i tenen una elevada càrrega Consideracions generals contaminant. Les aigües grises són totes aquelles aigües usades o generades pels processos domèstics no • L’aigua captada a la coberta dependrà de la seva tipologia, és a dir, si és una coberta verda, fecals, com ara el rentat d’utensilis i roba o el bany de persones. És a dir, totes les aigües residuals de teules, llisa, etc. El tipus de superfície determinarà el coeficient d’escolament superficial de generades per una llar excepte les aigües provinents dels inodors. Tot i així, donada l’elevada la coberta en cada cas, i per tant, el volum d’aigua que podrà arribar al dipòsit concentració en olis i greixos de les aigües derivades del rentat de plats o la quantitat de sabons d’emmagatzematge. Cal dir que, en el cas de els cobertes verdes, l’aigua de pluja caiguda procedents del rentat de roba, generalment la definició d’aigües grises queda acotada a l’aigua directament sobre la superfície verda, encara que no arribi al dipòsit, s’aprofitarà directament procedent de dutxes i banyeres. per al reg. Queda descartada d’aquesta manera l’aigua procedent de processos industrials, cuines, bidets, • Es considera que els sistemes d’aprofitament tindran capacitat per emmagatzemar episodis de rentadores, rentaplats i qualsevol altre tipus d’aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, pluja de fins a 35 mm de precipitació (en els episodis de pluja més intensa l’aigua que no es productes químics contaminants o un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals. pugui recollir s’anirà pel sobreeixidor). De la mateixa manera, es descarta la reutilització d’aigües grises de tots els centres on, a causa A partir d’aquestes consideracions, es calcula el volum de pluja aprofitable per un any mig. Aquest de les seves característiques, les aigües grises generades puguin contenir agents patògens, com correspon a una precipitació aprofitable de 366 mm/any. A la Figura 31 es representa la sèrie ara centres hospitalaris, centres sanitaris, llars de jubilats, etc. pluviomètrica per un any mig (precipitació 2009 en el pluviòmetre P23) i s’indica el llindar de la pluja aprofitable en les teulades dels edificis. Aquest valor correspon a una ràtio anual de 0,36 Pel que fa a l’aprofitament d’aigua de buidat de piscines (en el cas d’edificis públics o privats), m3/m2 de coberta. aquest correspon a l’aprofitament de l’aigua sobrant en superfície i de renovació de la piscina en el cas que no disposi d’un sistema de recirculació, de l’aigua provinent del seu buidat esporàdic 70 per tasques de manteniment o l’aigua de la neteja dels filtres per contra-rentat (rebutjant la primera part del cabal de neteja). 60 Amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi de l’aprofitament de les aigües grises com a recurs potencial 50 i la seva implantació a la ciutat de Barcelona, en el marc de la redacció del present Pla s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a la realització 40 Pluja aprofitable en de l’Estudi d’implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises a la ciutat de Barcelona, el les teulades d'edificis contingut i resultats del qual s’inclouen a l’Annex 6. L’estudi inclou un anàlisi d’aquest recurs, tant 30 en termes quantitatius com qualitatius, i estableix els criteris a tenir en compte per al seu 20 aprofitament, que s’exposen a continuació. L’estudi indica que els principals factors a tenir en compte per a l’aprofitament de les aigües grises 10 són els següents: 0 • Les aigües grises s’han de tractar abans de la seva reutilització. Aquest tractament episodis de pluja en un any mig normalment consisteix en un procés físic i/o químic, desinfecció i emmagatzematge. Per tant es requereix l’ús de depuradores adequades al volum a tractar i que normalment s’ubiquen al Figura 31. Pluja aprofitable en teulades d’edificis en un any mig (2009-pluviòmetre P23). propi edifici, donant cobertura a tots els veïns connectats. • Cal definir els criteris tècnics de disseny, instal·lació, inspecció i manteniment dels sistemes, Segons dades facilitades per la Direcció de Llicències d’Ecologia Urbana, es construeixen una per garantir el seu correcte funcionament durant el seu període d’explotació. mitjana de 165 edificacions anuals, incloent tots els usos (habitatges, equipaments, industrials, terciaris). • No existeix una guia internacional acceptada per a aigües grises ni tampoc legislació catalana o espanyola específica per a aquest recurs. Per aquest motiu, es consideren com a guia de la Els usos que es vulguin donar en cada cas (reg de zones verdes, cisternes WC, neteja) dependran qualitat que les aigües grises els valors establerts per al Reial Decret RD1620/2007 d’aigües de la tipologia de l’edificació i del que es defineixi en la llicència corresponent. regenerades. Memòria 44 precipitació (mm) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. De la mateixa manera que per les aigües pluvials de les cobertes, l’aprofitament d’aigües grises a anàlisi de la potencialitat del recurs pel que fa a l’estalvi d’aigua que comportaria la implantació de l’interior dels edificis es podria aplicar en edificis de nova construcció o bé en rehabilitacions sistemes d’aprofitament d’aigües grises a la ciutat de Barcelona. integrals i s’hauria de regular mitjançant la corresponent ordenança municipal. 7.1.5. Aigua de mar Avaluació quantitativa Consideracions generals Donat que es tracta d’una aigua reutilitzada, la disponibilitat del recurs dependrà del volum d’aigua L’aigua de mar és un recurs il·limitat, no obstant cal tenir en compte les següents consideracions gris generada, que variarà molt en funció de la tipologia de l’edifici (habitatges, oficines, hotels) i de cara a analitzar la viabilitat del seu aprofitament directe: de la capacitat del sistema de tractament utilitzat. A la Taula 11 es mostra un recull de les xifres • Requereix unes instal·lacions executades amb materials resistents a la corrosió provocada per estimades de generació d’aigües grises per diferents tipologies d’edificis. la quantitat de sals dissoltes presents en l’aigua de mar, i diferenciades de la resta de xarxes de distribució, per a que no es barregi amb aigua provinent d’altres tipus de recurs. TIPOLOGIA Estudis internacionals Estudis nacionals GEP Ibèrica • El seu aprofitament es podria plantejar per a usos molt concrets, prioritzant els propers de la 43 - ACA Habitatges Regne Unit (>48 ) 50 (només dutxes) línia de costa, ja que transportar l’aigua a llargues distàncies comporta elevats consums 50-100 - AQUAESPAÑA energètics. Jordània4: 5 (rentamans) • La utilització de l’aigua de mar com a recurs hídric alternatiu requereix realitzar tractaments Oficines - 6 (rentamans) Regne Unit5: 6 (rentamans) previs en funció de l’ús que se li vulgui donar al recurs. Per tant això comportarà despeses de manteniment, neteja, etc. que cal tenir en compte a l’hora de decidir explotar aquest recurs. Hotel 3* Costa Brava: Malta: 37’5% del consum total 67-128 m3/dia segons 80 (hotels 3* i Avaluació quantitativa Hotels per turista temporada superiors) (entre 60 i 90) L’aigua de mar és un recurs potencial que no es pot quantificar, ja que es pot considerar il·limitat. 50-150 (AQUAESPAÑA) El seu ús dependrà més dels factors esmentats anteriorment que de la disponibilitat del recurs. Poliesportius - 30-60 (AQUAESPAÑA) 50 (només dutxes) Actualment l’ús principal de l’aigua de mar es produeix a la dessaladora d’El Prat. La dessaladora del Llobregat és una instal·lació per a la transformació d'aigua marina en aigua dolça que permet Taula 11. Generació d’aigua grisa en litres/persona i dia per diferents tipologies incrementar la garantia i disponibilitat d'aigua potable d'abastament urbà, a l'àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Anoia, Garraf, els dos Vallesos i el D’aquesta taula s’adopta com a valor de referència un volum de generació de 50 l/persona i dia, Maresme. Amb una capacitat de producció d'aigua potable de fins a 60 hectòmetres cúbics a l'any, a partir del qual es desenvolupa l’estudi realitzat per la UAB. Segons les dades treballades per la és la més gran d'Europa per a abastament urbà. UAB, s’estableix que aproximadament el 30% del consum d’aigua a les llars de Catalunya es Actualment l’ús directe de l’aigua de mar (sense dessalar) per a usos municipals es restringeix destina a l’ompliment de les cisternes dels WC. Donat que el consum d’aigua potable a Barcelona bàsicament al zoo de Barcelona, per ompliment dels vasos dels animals marins. Es té constància s’estableix en 108 l/pers-dia, s’estima un consum diari de 35 l/persona i dia per a aquest ús. Per d’altres aprofitaments d’aigua de mar en àmbit privat, per a usos molt concrets com: tant, en el cas dels habitatges es genera recurs suficient per a cobrir la demanda. • Ompliment de piscines (ja sigui de clubs esportius, spas o tancs d’aquaris), amb sistemes d’ompliment i buidat diaris. Considerant el ritme de desenvolupament urbanístic dels darrers 5 anys, s’obté que, amb la • Sistemes de refrigeració industrial amb circuit tancat. implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises en tots els nous edificis d’habitatges, es • Sistemes contra incendis. podria aconseguir un recurs addicional total de 300.000 m3, que es poden separar segons: El volum total d’aigua de mar utilitzat actualment es desconeix, donat que la majoria • Habitatges construïts en els darrers 5 anys: 91.000 m3 d’aprofitaments es duen a terme en àmbit privat, però s’estima que el volum mínim aprofitat 3 • Habitatges en construcció a 2016: 163.000 m3 actualment és de 1 hm /any. Cal esmentar que en funció del cas, per a l’explotació d’aquest recurs és necessari tramitar la • Habitatges amb llicència en tràmit a 2016: 47.000 m3 sol·licitud de concessió a l’autoritat competent. Donat que les dades de nombre d’habitatges construïts i en construcció de què s’ha disposat per 7.1.6. Resum de la quantificació del recurs a l’elaboració d’aquest estudi no és en termes anuals, i que el ritme de construcció d’habitatges S’exposa a continuació una taula resum amb la quantificació dels diferents recursos disponibles pot variar en el temps, no es pot determinar una xifra de recurs disponible anual respecte a la analitzats anteriorment. S’inclouen els recursos en l’àmbit públic i per a usos públics, per tant no producció d’aigües grises en habitatges, sinó que cal entendre els resultats obtinguts com un s’inclouen el recurs que es pugui generar en l’àmbit privat, com són les aigües grises i l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta. Memòria 45 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Els volums indicats per a cadascun dels recursos corresponen a: • Respecte al recurs provinent d’aigües pluvials, ja siguin aigües de coberta o aigües captades a Collserola, aquest s’ha d’entendre com un recurs de proximitat, complementari a l’aigua • Volum utilitzat: correspon als consums actuals d’aigua freàtica per als diferents serveis potable, ja que no pot donar garantia de subministrament degut a l’estacionalitat del recurs. municipals exposats a l’apartat 3 del present document. • L’aigua regenerada és un recurs abundant i continu, ja que prové de l’aigua depurada. No • Volum concessió: correspon als volums concessionats per l’entitat competent a nom de obstant, el seu aprofitament dependrà de la posta en marxa i el correcte funcionament de la l’Ajuntament de Barcelona. ERA del Prat. • Volum aprofitable: màxims potencialment disponibles, extrets de les dades disponibles i dels • Les aigües grises són un recurs més robust que les aigües pluvials de coberta, ja que és un estudis realitzats per a les diferents tipologies de recurs. recurs de generació contínua i amb una major garantia de subministrament, doncs és • Volum aconsellable: és una porció del potencial, atenent a criteris d’exclusió com la mala independent de la meteorologia. qualitat, el baix rendiment, etc. • L’aigua de mar és un recurs potencial que es pot tenir en compte per a usos molt concrets en VOLUM VOLUM VOLUM VOLUM USOS zones properes a la costa, si més no en aquest Pla no s’analitza aquest recurs en profunditat. TIPUS DE RECURS APROFITABLE ACONSELLABLE CONCESSIÓ MUNICIPALS (hm3/any) (hm3/any) (hm3/any) (hm3/any) Pous Captació 12,5(1) 9,0(1) 4,4(5) 1,26 Aigua del Esgotaments TMB 5,5(2) 3,68(2) 0,63 0,015 subsòl Rec Comtal 1,8 1,8 1,8 0 Aigua regenerada 3,29(3) 3,29(3) 0,14 0 Zona urbana 7,94(4) 5,7(4) - ≈ 0 Aigua pluvial Rieres Collserola 0,57(4) 0,34(4) - 0 Aigua de mar ∞ ∞ - 0 RECURSOS TOTALS MÀXIMS* 31,6 23,81 6,97 1,275 (hm³/any) *Sense comptar l'aigua de mar Taula 12. Taula resum de quantificació de recursos (1) Segons estudi UPC inclòs a l’Annex 1 de la memòria. Estimat en 10-15 hm3, considerem 12 per al càlcul (2) Segons dades TMB, i viabilitat condicionada a l’estudi de qualitats; (3) Segons dades de AMB (4) Elaboració pròpia (5) Resolució de concessió d’aigües subterrànies de l’ACA a l’ajuntament de Barcelona. A la vista dels resultats de l’anàlisi quantitatiu exposat en aquest apartat, i dels diferents factors a tenir en compte en l’explotació d’aquests recursos, es pot concloure que: • L’extracció mitjançant pous de captació situats en punts on l’aigua freàtica és abundant i de bona qualitat, és la solució més adient per disposar d’aigua amb garantia de subministrament relativament independent de les irregularitats pluviomètriques a curt termini, garantia de qualitat i relativament econòmica. Per qualitat i quantitat, aquest hauria de ser el recurs de referència que hauria de suportar la major part de les demandes d’aigua no potable de la ciutat. Memòria 46 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 7.2. CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DEL RECURS • Pous d’extracció d’aigua freàtica municipals. L’aprofitament dels recursos hídrics alternatius existents a Barcelona depèn en gran mesura de la • Dipòsits d’emmagatzematge. qualitat fisicoquímica i microbiològica de les aigües a utilitzar, per dos motius principals: • Punts de consum (hidrants, aixetes, etc.) • L’adequació de les característiques del recurs hídric a l’ús que d’ell se’n vol donar, o el que és • Pous d’extracció privats. el mateix, l’acompliment dels requeriments de les demandes. La freqüència i tipologia d’anàlisis que es realitzen depenen del tipus de punt de mostreig definits • La garantia sanitària per la salut de les persones que puguin entrar en contacte de manera anteriorment. En qualsevol cas, tots ells fan referència a aigua freàtica bombejada directament del directa o indirecta amb aquestes aigües. terreny mitjançant pous de captació (amb o sense dipòsit d’acumulació previ a la distribució, Ambdós aspectes es tracten en detall en el capítol 8.2 del present document. segons els casos). A l’Annex 3 del present document s’adjunta un estudi detallat de la qualitat mitja D’altra banda, per poder determinar quins recursos hídrics disponibles són aptes per satisfer els de l’aigua dels punts de control més destacats. diferents usos establerts en el present Pla, és imprescindible conèixer quines són les En general, la geologia de Barcelona (veure plànol 3.1) es pot simplificar en 4 zones segons les característiques qualitatives bàsiques de cadascun d’ells. Aquest són: seves característiques hidrogeològiques: Serra de Collserola (materials majoritàriament • Aigües freàtiques: metamòrfics), els deltes del Llobregat i del Besòs (ventalls al·luvials) i el Pla de Barcelona (ventalls al·luvials). - Aigua de pous de captació. El nivell piezomètric (veure plànol 3.2) depèn majoritàriament del balanç hídric (aportacions- - Aigua d’esgotament d’infraestructures subterrànies. extraccions), però també de les infraestructures soterrades (túnels o pàrquings) i dels bombaments - Aigua de mines, deus i infraestructures històriques d’abastament. que hi ha distribuïts a tota la ciutat. • Aigües regenerades de depuradora La composició química de l’aigua freàtica depèn de l’origen de les aportacions que l’alimenten. L’estudi d’ ”Avaluació i actualització del balanç de massa de les aigües subterrànies al Pla de • Aigües pluvials, recollides a diferents punts de la geografia urbana: Barcelona” realitzat per la UPC-CSIC (veure Annex 2) fa una estimació de l’origen de les - Aigües pluvials de l’escorrentiu superficial de les zones de bosc de Collserola. aportacions, a partir de l’anàlisi qualitatiu de l’aqüífer en els diferents punts de control. Aquestes - Aigües pluvials de l’escorrentiu superficial en zona urbana. són: - Aigües pluvials de les cobertes dels edificis. • La recàrrega natural de l’aqüífer. Aquesta prové principalment de les serralades de Collserola i de la Marina i del riu Besòs. Per tant, el flux natural de l’aqüífer discorre de muntanya cap a • Aigües grises, que ja han patit una utilització: mar, travessant diferents unitats geològiques i arrossegant components naturals d’aquestes - Aigües procedents de dutxes i banyeres. (calç,..). - Aigües de buidat de piscines procedents d’edificis (públics o privats). • La intrusió marina. En algunes zones properes a la costa es produeix el fenomen de la intrusió En aquest capítol es descriu la caracterització de la qualitat fisicoquímica i microbiològica dels marina, són zones en què l’aigua de mar penetra puntualment terra endins, augmentant la diferents recursos hídrics alternatius considerats en el present Pla. A l’Annex 3 “Caracterització de salinitat de l’aigua subterrània. A la Figura 32 es representa un mapa de salinitat dels aqüífers la qualitat del recurs segons el seu origen” s’analitza amb més profunditat diferents aspectes de la de Barcelona l’any 2017, extret de l’estudi de la UPC-CSIC. A l’Annex 2 del present document qualitat de l’aigua dels diferents recursos hídrics alternatius. S’inclou la caracterització de l’aqüífer s’inclou l’estudi complet, en el qual es pot veure l’evolució de la salinitat de l’aqüífer dels del a partir de criteris geològics i de mostrejos de control de qualitat històric dels punts d’explotació, la 1925 fins a l’actualitat, i la tendència al 2040 tenint en compte els efectes del canvi climàtic. caracterització del Rec Comtal, i una recerca bibliogràfica de l’àmbit normatiu, guies tècniques o • Aportacions d’origen antròpic, que inclouen les pèrdues de la xarxa d’abastament d’aigua estudis realitzats en aquest àmbit. potable i les pèrdues de la xarxa de clavegueram. 7.2.1. Aigües freàtiques • Aigua de pluja que s’infiltra en zona urbana, en menor quantitat (Barcelona és una ciutat amb un alt grau d’impermeabilitat). 7.2.1.1. Aigua de pous de captació Les aigües freàtiques de Barcelona estan sotmeses a un control analític periòdic, en el qual es mesuren diferents paràmetres fisicoquímics i microbiològics de l’aigua. Aquest control analític exhaustiu es realitza en 57 punts de control repartits per la ciutat de Barcelona, que poden ser: Memòria 47 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Figura 32. MFiagpureas 5 d.2e-1 1s.a Mlinapiteast d ae lssa al inqiütaítf earlss asquüpífeerrsi osur(pceerinortr (ees),q umeritrjaà) , ( dalt a la dreta) i mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2017. Figura 33. Representació de la zonificació orientativa segons qualitat fisicoquímica de l’aigua freàtica i profund (baix a la dreta) al 2017. punts de mostreig. Amb l’objectiu d’analitzar distribució geogràfica de la qualitat de l’aigua del subsòl i la seva evolució Campanya de camp Hivern 2013 en els darrers anys, s’han recollit les dades de diferents paràmetres corresponents a dues Rang habitual Rang habitual Rang habitual Rang habitual campanyes de mostreig: hivern 2013 i hivern 2017. Els rangs obtinguts per als diferents Paràmetre Z. Llobregat Z. Centre Z. Besós Z. Litoral paràmetres mesurats permeten establir una certa zonificació de la qualitat de l’aigua freàtica, que (4) (3) (2) (1) es pot resumir, a títol orientatiu, a la Figura 33. pH a 20 ºC (upH) 7 - 8 7 - 8 7 - 8 7 - 8 Conductivitat a 1500 - 2000 1000 - 1300 1000 - 1500 1500 - 2500 A la Taula 13 i la Taula 14 s’indiquen els paràmetres mesurats i els rangs obtinguts per a cada 20 º C (µS/cm) zona a partir de les dades de qualitat obtingudes als diferents punts de mostreig indicats. Clorurs (mg Cl/l) 200 - 400 50 - 200 100 - 200 200 - 400 Bor (mg B/l) < 0,20 < 0,20 < 0,50 < 0,50 Als plànols 3.3 es representa geogràficament els valors qualitatius dels diferents paràmetres Nitrats (mg NO3/l) 50 - 125 75 - 125 < 100 < 100 analitzats en els punts de control de l’aqüífer. Sulfats (mg SO4/l) 200 - 350 150 - 250 150 - 250 200 -350 Sodi (mg Na/l) 100 -150 50 - 100 100 - 150 150 - 250 Calci (mg Ca/l) 150 - 200 100 - 150 100 - 150 150-250 Magnesi (mg Mg/l) 50 - 75 40 - 60 20 - 40 50 - 100 Potassi (mg K/l) 1 - 5 1 - 5 1 - 15 1 - 25 Alcalinitat 250 - 325 200 - 350 300 - 350 300 - 450 (mg CaCO3/l) Ferro (ppb) < 50 < 40 < 40 < 50 Manganès (ppb) < 5 < 5 < 20 < 20 Taula 13. Rangs habituals dels paràmetres de qualitat en aigües freàtiques a Barcelona. 2013 Memòria 48 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Campanya de camp Hivern 2017 A l’Annex 3 “Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen” s’adjunta un estudi Rang habitual Rang habitual Rang habitual Rang habitual qualitatiu detallat dels punts de mostreig de la ciutat de Barcelona, amb gràfics de la seva evolució Paràmetre Z. Llobregat Z. Centre Z. Besós Z. Litoral en els últims anys per els paràmetre fisicoquímic i microbiològic més significatius mesurat. pH a 20 ºC (upH) 7 - 8 7 - 8 7 - 9 7 - 8 7.2.1.2. Aigua d’esgotaments d’infraestructures subterrànies Conductivitat a 1300 - 1900 900 - 1300 900 - 1500 500 - 55400 20 º C (µS/cm) La qualitat de l’aigua provinent dels esgotaments de l’interior de les infraestructures subterrànies Clorurs (mg Cl/l) 170 - 370 90 - 240 90 - 240 200 - 400 és molt variable, en funció de les característiques de la pròpia infraestructura: dels contaminants Bor (mg B/l) < 0,20 < 0,20 < 0,20 < 0,70 amb els què l’aigua es pugui barrejar en el seu trànsit per dins de la infraestructura, així com de Nitrats (mg NO3/l) 40 - 130 10 - 110 < 100 < 130 possibles aportacions d’aigües residuals canalitzades en aquests punts d’extracció. Per tant, en Sulfats (mg SO /l) 200 - 300 100 - 220 120 - 200 100 - 520 cada cas cal fer un estudi particularitzat per valorar el seu possible aprofitament, ja que la viabilitat 4 d’aquest dependrà de la dificultat i el cost de les tasques de manteniment que siguin necessàries Sodi (mg Na/l) 100 -150 50 - 100 100 - 180 100 - 220 (manteniment de filtres, neteja de canals, decantació per reduir les matèries en suspensió, etc.), Calci (mg Ca/l) 100 - 250 80 - 170 100 - 150 120 - 270 més que de la qualitat fisicoquímica i microbiològica de l’aigua en origen. Magnesi (mg Mg/l) 50 - 85 25 - 60 20 - 40 30 - 80 Potassi (mg K/l) 1 - 3 1 - 5 1 - 20 1 - 30 Tal com s’ha exposat a l’apartat 7.1.1. d’aquest capítol, actualment existeixen 5 esgotaments Alcalinitat subterranis de la xarxa de metro que subministren aigua a diferents sistemes d’aprofitament 250 - 320 150 - 340 215 - 340 120 - 440 (mg CaCO3/l) d’aigua del subsòl. A la Taula 15 s’exposen els paràmetres mesurats en aquests esgotaments. Els valors de la qualitat de l’aigua obtinguts estan a dins dels rangs esperats per poder explotar el Ferro (ppb) < 50 < 40 < 40 < 50 recurs. Manganès (ppb) < 5 < 10 < 20 < 20 Taula 14. Rangs habituals dels paràmetres de qualitat en aigües freàtiques a Barcelona. 2017 ALFONS EL RAMBLA POU METRO POU METRO PARÀMETRE LESSEPS MAGNÀNIM BRASIL FONTRODONA SALVÀ Determinació de pH a A partir dels valors dels rangs habituals a les diferents zones identificades exposats a les taules 8,04 7,6 7,5 7,5 7,5 20 ºC (upH) anteriors, es pot concloure que: Conductivitat a 20 º C 911,8 1633,5 1601 1747,3 1724,1 • La composició de les aigües subterrànies varia de clorurades-sulfatades sòdiques (zones prop (µS/cm) de la serralada de Collserola) a clorurades-sulfatades càlciques –magnèsiques (zones prop Matèries en suspensió 4,02 6,03 6,07 4,95 4,95 del mar). C(mlogr/ul) rs (mg Cl/l) 85,3 202,4 258 268,2 252,6 • En general els rangs de 2017 dels diferents compostos analitzats són menors que els de 2013, Fòsfor total (mg P/l) 0,17 1,5 0,17 0,2 0,17 exceptuant zones al voltant del Poble Nou i zones properes al riu Besòs. Nitrats (mg NO3/L) 71,1 17,8 65,2 67 68 Sodi (mg Na/L) 69 170,4 122,1 167 159,6 • Els valors de conductivitat elèctrica tant alts a la zona litoral al 2017 (més de 55.000 uS/cm) indiquen un augment de la intrusió marina al voltant de la zona del Poble Nou (veure plànol Calci (mg Ca/L) 94,5 152 151,1 143,6 146,8 3.3.1). Magnesi (mg Mg/L) 30,4 43,2 64,3 57,4 54,7 Sulfats (mg SO4/l) 142,4 266,1 237,2 214,2 212,2 • Les altes concentracions de clorurs a la part alta de la ciutat (veure plànol 3.3.2) posen de Potassi (mg K/l) 4,7 10,2 2,5 3,7 3,6 manifest les possibles pèrdues de la xarxa d’abastament en aquest sector. Índex de Langelier 0,78 0,6 0,7 0,5 0,64 Les concentracions de nitrats, sulfats i d’altres contaminants emergents (pesticides, tensioactius, SAR 1,55 3,1 1,9 3,1 3 contaminants organoclorats, drogues d’abús, etc.) en les aigües subterrànies, tot i no ser molt Bacteris aeròbics 22ºC 736,6 698,3 523,6 258,4 272,2 elevades, indiquen que pot haver-hi pèrdues de la xarxa d’aigües residuals o filtracions (ufc/ml) d’indústries, ja que les concentracions mesurades sovint són superiors a les concentracions Enterococs (ufc/100ml) 1,5 5,6 0,9 0,75 0,7 presents en d’altres fonts de recàrrega. Les anàlisis de contaminants emergents s’han realitzat en Legionel·la spp 21 38,73 8,3 12,4 93,7 2 zones pilot situades al Poble Sec i a Sant Adrià del Besòs (veure plànol 3.3.10), no obstant Taula 15. Mostres d’esgotaments d’infraestructures subterrànies (valors mitjos). Font: BCASA caldria realitzar un estudi més extens a la resta de la ciutat, per a poder controlar la presència i evolució d’aquests contaminants. Memòria 49 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 7.2.1.3. Aigua de mines, deus i infraestructures històriques d’abastament 7.2.2. Aigües regenerades Les antigues mines que discorren per la ciutat tenen ubicada la seva zona de captació, El tractament per reutilitzar aigües residuals es realitza a les estacions de regeneració d’aigua generalment, a la Serra de Collserola. Això implica que l’aigua que discorre a través de la (ERA) associades a l’efluent de les depuradores. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona existeixen conducció acostuma a tenir uns valors de sals dissoltes inferiors al que és habitual al pla de tres estacions de regeneració d’aigua, una de les quals dóna servei a la ciutat de Barcelona, l’ERA Barcelona. del Prat de Llobregat. En aquesta ERA s’han construït dos processos de regeneració d’aigua, que donen s’ha adoptat com a criteri produir dues qualitats d’aigua: Tot i això, cal tenir en compte el risc de contaminació que poden patir aquestes aigües al llarg del seu recorregut fins al punt final de consum. Les mines que s’exploten actualment a la ciutat de • Procés de regeneració bàsica, destinat al manteniment del cabal ecològic del riu Llobregat, Barcelona tenen uns valors de qualitat adequats per l’ús que s’està donant a l’aigua. Cal esmentar manteniment de les zones humides, neteja urbana i ús industrial. Consta de les següents que el recurs de mines i déus és un recurs escàs i puntual, la seva qualitat sol ser molt similar a la etapes: coagulació, floculació, microfiltració i desinfecció. de l’aigua de l’aqüífer. Es detecten petites diferències segons la zona on s’ubica cada mina. A la • Procés de regeneració avançada, que consta de dos sub-processos: Taula 16 es mostren exemples de valors mitjos de qualitat de 4 mines que estan connectades a aprofitaments municipals (algunes estan actualment en desús). o ultra-filtració i osmosis inversa per a la injecció directa a l’aqüífer com a barrera contra la intrusió salina. VIVER LABERINT CAN TORRENT PARÀMETRE o electrodiàlisis reversibles, per a reg agrícola. TRES PINS MARQUESA SOLER MADUIXER Els diferents tractaments aplicats a l’ERA es realitzen en compliment al RD1620/2007 pels Determinació de pH a 20 ºC (upH) 7,4 7,9 7,7 7,4 diferents usos descrits en ell. Conductivitat a 20 º C (µS/cm) 2086,3 747,1 1216,6 893 Matèries en suspensió (mg/l) 4,9 - 4,9 4,02 REGENERACIÓ ULTRAFILTRACIÓ- PARÀMETRE BÀSICA OSMÒSI Clorurs (mg Cl/l) 311 75,5 235,3 121,5 Fòsfor total (mg P/l) 1,7 2,9 1,7 0,17 Determinació de pH a 20 ºC (upH) 7,8 - Nitrats (mg NO3/L) 38,7 6 18,3 12 Conductivitat a 20 º C (µS/cm) 1923 1099 Sodi (mg Na/L) 185,6 47,4 76,5 72 Matèries en suspensió (mg/l) 5,6 1 Calci (mg Ca/L) 246 90,3 125,3 92,7 Magnesi (mg Mg/L) 42,7 29,4 47 27,6 Terbolesa (NTU) 1,4 0,26 Sulfats (mg SO4/l) 311 105,5 152,1 97,3 Fòsfor total (mg P/l) 2,2 0,8 Potassi (mg K/l) 9,7 2,3 2 1,9 Nitrogen total (mg N/l) 8,5 4,2 Índex de Langelier 0,9 - 0,5 0,2 Escherichia coli (ufc/100 ml) - 0,02 SAR 3 - 1,5 1,6 Bacteris aeròbics 22ºC (ufc/ml) 981,3 402,6 242 63 Nematodes intestinals (ous/10l) - 0 Enterococs (ufc/100ml) 83 26 60 1,7 Legionel·la spp (ufc/l) 87,6 78,5 25,6 12,4 Taula 17. mostra els valors mitjos de qualitat de les aigües regenerades a l’ERA del Prat de Llobregat, a la Taula 16. Mostres de mines (valors mitjos). Font: BCASA sortida de la regeneració bàsica i de la ultra-filtració i osmosis inversa, segons dades facilitades per l’Àrea Pel que fa a l’aprofitament de les aigües del Rec Comtal per al reg, segons els resultats analítics Metropolitana de Barcelona. dels punts de control (REC-4.-Parc de Montcada-Reixagó i el REC-3.-Vallbona-Oristà), aquest no 7.2.3. Aigües pluvials hauria de ser directe (sense tractament previ). Pel que fa a la qualitat fisicoquímica, metalls i L’aigua de pluja és, a priori, gairebé aigua destil·lada, ja que prové de la condensació d’aigua metal·loides, aquesta es considera adient per a un ús de reg, en canvi, la qualitat microbiològica prèviament evaporada. Però al llarg del seu recorregut pel cicle hidrològic, la seva composició i no es considera apta per al reg sense un tractament per a millorar-ne la qualitat. Igualment cal qualitat canvien, i es va carregant de diverses substàncies. Les aigües pluvials tindran una advertir, que donat l’ús que es fa del Rec Comtal aigües avall del últim punt de control (REC 3), es composició o una altra segons l’atmosfera i les superfícies amb les que hagi tingut contacte. probable que la concentració dels paràmetres microbiològics avaluats, sigui encara més elevada. A l’Annex 3 “Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen” s’adjunta l’estudi qualitatiu detallat del Rec Comtal. Memòria 50 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. La contaminació de l’aigua de pluja és de naturalesa difusa, és a dir, que la pluja escombra A l’Annex 3 “Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen”, apartat 2, s’inclouen uniformement tota la superfície urbana. Una gota d’aigua que neix als núvols més o menys pura, diferents referències bibliogràfiques sobre qualitat d’aigües d’escolament urbà (en funció del tipus rep ja a l’atmosfera un cert grau de contaminació i comença a captar sòlids i contaminació de xarxa, de l’ús que se li dona al sòl, etc.). associada al circular pels teulats i els carrers. Ja s’intueix, doncs, que l’aigua recollida directament 7.2.4. Aigües grises quan arriba a terra serà de millor qualitat que la recollida després de l’escolament superficial. Les aigües grises són aigües reutilitzades d’edificis, que poden provenir de diferents orígens: Per tant, cal considerar de manera diferenciada els diferents tipus d’aigua pluvials incloses en el Pla, que són les següents en funció del punt on es capten: • Aigües procedents de dutxes i banyeres • Aigua pluvial captada directament de les cobertes (abans d’arribar a terra). • Aigües de buidat de piscines En el primer cas sempre és necessari realitzar un tractament mentre que en el segon cas el • Aigua captada en zona urbana un cop passat l’escolament superficial (mitjançant SUDS). tractament depèn de l’ús previst. Les guies tècniques existents recomanen una caracterització • Aigua captada a les capçaleres dels torrents de Collserola, un cop passat l’escolament prèvia i determinar l’ús que donarà a l’aigua grisa, per tal d’escollir el tipus de tractament més superficial en zona de bosc. adequat. Els sistemes per reciclar aigües grises poden variar molt segons el volum d’aigua a A l’Annex 3 “Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen” es poden consultar tractar, la qualitat de l’aigua d’origen, la qualitat de l’aigua que es requereix després del tractament, diverses referències sobre caracterització de la qualitat de l’aigua pluvial. Aquestes referències es la complexitat del tractament, els costos associats, etc. Per tant, es pot requerir un sistema molt complementen a les dades de la Taula 17, que corresponen a mostres reals recollides a la ciutat simple de reutilització fins a un sistema complex de tractament fisicoquímic i biològic. En tots els de Barcelona. casos s’ha de tenir en compte la seva correcta senyalització i seguretat, ja que es tracta d’aigua no potable. Es disposa d’informació de qualitat d’aigües grises procedent d’empreses especialitzades en el ESCOLAMENT SUDS DIPÒSIT PLUVIAL PARÀMETRE sector i de la “Guia técnica de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises en edificios” de TEULADES1 3 TORRE BARÓ2 CIUTAT GRANADA Aquaespaña, informació que s’analitza a l’Annex 3 de “Caracterització de la qualitat del recurs Determinació de pH a 20 ºC (upH) 7,67 8,85 7,8 segons el seu origen” a l’apartat de bibliografia. A més a més, també es disposa de dades de la experiència al municipi de Sant Cugat del Vallés, on es van començar a implantar sistemes de Conductivitat a 20 º C (µS/cm) 96,5 206 723 reutilització d’aigües grises, arran de l’ordenança municipal de l’estalvi de l’aigua del 2008. Matèries en suspensió (mg/l) 71,5 154,5 - Clorurs (mg Cl/l) <10 8,5 106 A la Taula 18 es mostra un exemple de dades de qualitat de les aigües grises abans i després de Fòsfor total (mg P/l) 0,1 0,26 0,17 ser tractades. Nitrogen total (mg N/L) 2,3 2,25 - AFLUENT EFLUENT Nitrats (mg NO3/L) 4,1 3,4 7,9 PARÀMETRE (ABANS DEL (DESPRÉS DE Sodi (mg Na/L) <50 <50 62,3 TRACTAMENT) TRACTAMENT) Calci (mg Ca/L) <50 <50 70,1 Escherchia coli (UFC/100 ml) 101 – 105 0 - <200 Magnesi (mg Mg/L) <10 <10 15,4 Escherchia coli (NMP/100ml) Terbolesa (NTU) 22-200 2 - 10 39 7,5 6,6 Terbolesa (NTU) 14,8 185 - Sólids en suspensió (mg/l) 45 - 330 10 Taula 17. Qualitat de mostres reals d’aigües pluvials en diferents punts de la ciutat de Barcelona Demanda Biològica d’Oxigen (mg/l) 90 - 290 8 Font: Diverses procedències: Clor lliure (mg/l) - 0,5 – 2,0 1 Mitjana de mostres recollides a la ciutat de Barcelona en el marc del projecte SOSTAQUA (CDTI) 2Mitjana de mostres recollides a les SUDS de Torre Baró en el marc del projecte SOSTAQUA (CDTI) pH - 7 - 8 3Dipòsit emmagatzematge d’aigües pluvials procedents de teulada, pel reg de façana verda. Taula 18. Caracterització qualitativa de les aigües grises. Font: AQUA ESPAÑA. De la taula anterior cal destacar l’elevada variabilitat de les aigües pluvials en funció de l’episodi de precipitació, del tipus de superfície d’aportació al punt de mostreig, de l’estat de neteja de la mateixa, etc. Es contempla també l’aigua de buidat de les piscines com a possible recurs dins de l’apartat d’aigües grises. En aquest sentit, les aigües que conté una piscina per al seu ús públic, segons el RD 742/2013, han de complir les següents característiques: Memòria 51 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • No ser irritant per als ulls, la pell i les mucoses. Taula 19. Límits marcats a la directiva 2006/7/CE per aigües de bany costeres i de transició. Font: Directiva 2006/7/CE • Estar lliure de microorganismes patògens. Per la resta d’usos especificats al Pla no existeix cap normativa pel que fa a l’aigua de mar, • No fer perceptible la presència de sòlids en suspensió, escumes, olis o greixos. simplement les limitacions marcades a nivell qualitatiu necessàries pels usos definits. Cal Els paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua que fixa aquesta normativa, en relació a les esmentar que segons els usos requerits, l’aigua de mar pot requerir un sistema mínim de correctes condicions fisicoquímiques i microbiològiques de l’aigua, són els següents: tractament com pot ser un filtratge, per tal d’evitar obturacions de bombes i millorar el manteniment de les instal·lacions. • Nivell de pH: 7,2 – 8 • Clor lliure (in-situ): 0,5 – 2 ppm Cl2 • Clor combinat (in-situ): ≤ 0,6 ppm Cl2 • Brom total: 2 - 5 ppm Br2 • Àcid isocianúric: ≤ 75 ppm • Transparència: Que sigui ben visible el desguàs de fons • Temperatura de l’aigua 24 -30 ºC • Absència de Escherichia coli, pseudomona aeruginosa i legionel·la spp. Per a reutilitzar l’aigua procedent dels buidats de les piscines s’estima que la qualitat de l’aigua és la que hi ha dins el vas de la piscina. Pel que fa a la reutilització de l’aigua procedent del rentat dels filtres, es recomanable rebutjar la primera part del cabal de neteja a contra-rentat, que conté la major part de matèries en suspensió retingudes al filtre, i emmagatzemar la resta per al seu posterior ús. Com en la resta de recursos hídrics alternatius, cal tenir en compte l’ús al que es destinarà aquesta aigua i, en funció d’això, pot ser necessari declorar l’aigua prèviament. 7.2.5. Aigua de mar L’Aigua de mar és un recurs il·limitat, però a nivell qualitatiu es troba força limitat degut a les seves característiques fisicoquímiques i microbiològiques. Una de les característiques més obvies és la elevada concentració de sals, tenint una conductivitat que va dels 50.000 als 60.000 µS/cm. Això fa que sigui una aigua amb elevat poder corrosiu i que per al seu ús siguin necessaris materials adequats per resistir aquest grau de corrosió. A nivell normatiu l’única limitació que existeix a nivell de qualitat de l’aigua de mar, es la marcada per la Directiva 2006/7/CE, transposada a la normativa espanyola en el RD 341/2007, que fa referència a la gestió de la qualitat de l’aigua de bany. On s’especifica quina ha de ser la qualitat de l’aigua de mar per la protecció de la salut humana. En aquesta directiva es realitza una classificació de l’estat qualitatiu de l’aigua de mar segons dos paràmetres microbiològics, Enterococs intestinals i Escherichia colli. A la següent taula s’especifiquen els valors d’aquests paràmetres per una qualitat bona i excel·lent de l’aigua de bany. Paràmetres Qualitat bona - excel·lent Enterococs intestinals (UFC/100ml) 200-100 Escherichia coli (UFC/100ml) 500-250 Memòria 52 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 7.3. CONSIDERACIONS FINALS RELATIVES AL RECURS HÍDRIC ALTERNATIU En base a tot l’exposat anteriorment en aquest capítol, es poden extreure les següents conclusions: 8. ANÀLISI DE LA DEMANDA L’aigua del subsòl de Barcelona és un recurs hídric alternatiu abundant i de molt bona qualitat. Per El present capítol inclou un anàlisi quantitatiu detallat de la demanda actual dels diferents serveis tant, cal potenciar el seu aprofitament per als usos públics que no requereixin la qualitat de l’aigua que actualment estan utilitzant aigua freàtica, a partir dels consums reals dels darrers anys, i una potable. No obstant, fora de l’àmbit dels aqüífers del Pla de Barcelona i l’al·luvial del Besòs (a la estimació de la demanda potencial de les instal·lacions i equipaments existents susceptibles zona alta de Barcelona), l’aigua freàtica és més escassa i per tant les demandes d’aigua no potable d’aprofitar recursos hídrics alternatius que actualment s’abasteixen amb aigua potable. Alhora en aquest sector es podrien cobrir amb aigua de pluja (parcialment), o bé ampliant la també s’ha fet una estimació de la demanda potencial de les instal·lacions i equipaments planificats infraestructura d’abastament d’aigua freàtica existent cap a aquest sector, en funció de les a la ciutat, en tots aquells àmbits on es preveuen usos que no requereixin la qualitat de l’aigua demandes. Per altra banda, cal destacar que a la zona del Poblenou els esgotaments s’han de potable. controlar i limitar per contenir la intrusió salina en aquesta zona. Per a dur a terme aquesta anàlisi s’han consultat els consums i previsions de consums als tècnics L’aigua de pluja a la ciutat de Barcelona és un recurs estacional, degut al règim de pluges irregular dels diferents serveis urbans i equipaments públics que podrien ser abastits amb recursos hídrics del clima mediterrani, i per tant s’ha d’entendre com un recurs de proximitat que en alguns períodes alternatius. s’haurà de complementar amb un altre recurs (potable o freàtica). La seva qualitat en origen és S’inclou també un anàlisi qualitatiu detallat de la demanda en funció dels diferents usos, establint molt bona, no obstant aquesta pot veure’s afectada per les característiques i funcionament dels els requeriments de qualitat que ha de complir l’aigua per tal de ser apta per a cadascun dels usos sistemes de captació i emmagatzematge, podent requerir un tractament d’aquesta aigua previ al previstos en el present Pla, en compliment de la normativa vigent. seu ús final. L’aigua regenerada és també un recurs abundant i de bona qualitat que pot ser apta per a diferents usos. Cal esmentar que els tractaments necessaris per a la seva obtenció tenen un alt cost econòmic, que es repercuteix en el preu final d’aquesta aigua. També cal tenir en compte que requereix una xarxa d’impulsió i distribució independent de la xarxa d’aigua freàtica, ja que ambdues aigües no es poden barrejar. Les aigües grises depurades es poden considerar també un recurs abundant, en comparació amb els usos pels quals està previst el seu aprofitament (a nivell d’edificacions). La seva qualitat depèn del sistema de depuració utilitzat, i del seu correcte manteniment, que haurà de ser dissenyat per complir amb els paràmetres de qualitat establerts per als usos recomanats (ompliment de cisternes dels WC i reg de zones verdes interiors dels edificis). L’aigua de pluja infiltrada al terreny mitjançant SUDS, més que un recurs hídric alternatiu pròpiament dit, es pot considerar com a font d’alimentació d’un altre recurs, l’aigua del subsòl, ja que l’aigua captada pels SUDS no acostuma a ser aprofitada directament. El més habitual és que aquesta s’infiltri a l’aqüífer per al seu posterior aprofitament com a aigua freàtica. El procés de depuració de l’aigua d’escolament superficial es realitza al propi SUDS i a la capa no saturada del subsòl. Memòria 53 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8.1. ANÀLISI QUANTITATIU DE LA DEMANDA 8.1.1. Reg d’espais verds Es presenten en aquest capítol les estimacions dels consums urbans susceptibles d’utilitzar Com ja s’ha exposat en l’apartat 1.2.1 del present Pla, el Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona recursos hídrics alternatius, en l’àmbit establert al capítol 4. Podem distingir entre els usos 2020 preveu entre les seves línies d’acció promoure la utilització de recursos hídrics alternatius següents: per al reg de parcs i jardins. També cal destacar la Mesura de Govern: programa d’impuls de la infraestructura verda urbana, essent un dels seus objectius principals l’increment de la • Usos dels serveis de medi ambient: infraestructura verda a la ciutat en 1 m2/habitant en l’horitzó 2030, en el marc del Compromís de - Reg d’espais verds (parcs i jardins, horts urbans, murs verds i cobertes verdes municipals) Barcelona pel Clima. En aquest marc es preveu per tant un augment de la demanda de recursos - Fonts i llacs ornamentals hídrics alternatius per al reg dels parcs i jardins de la ciutat. - Neteja viària i de camions de neteja (en parcs de neteja) Per a l’estimació de la demanda hídrica dels espais verds urbans, es disposa de les següents dades de partida: - Neteja de la xarxa i dipòsits reguladors del clavegueram • Consums reals del jardins regats amb aigua freàtica actualment. - Neteja i desinfecció dels dipòsits d’aigua freàtica • Llistat de les superfícies dels espais verds existents, desglossades en les següents tipologies: • Usos d’altres equipaments públics: gespa, arbust, flor, forestal, i entapissant. - Reg de camps esportius o altres • Inventari de l’arbrat viari. - Ompliment de piscines • Manual de reg, on s’explica la metodologia per al càlcul de les necessitats hídriques de cada - Hidrants per a parcs de bombers tipologia, necessàries per a obtenir les programacions de reg en cadascuna d’elles. - Altres equipaments municipals i no municipals A continuació es resumeix breument la metodologia que s’ha seguit per al càlcul de les necessitats - Instal·lacions de rentat de vehicles (cotxeres TMB, cotxeres ADIF,...) hídriques dels parcs i jardins, amb l’objectiu de determinar la demanda potencial per al reg d’aquests espais amb recursos hídrics alternatius: Les dades relatives als consums actuals d’aigües freàtiques estan recollides al capítol 3 del present document. Aquestes dades s’obtenen a partir dels registres de consum dels comptadors, i per tant 1. Càlcul de l’evapotranspiració corresponen a dades reals. Les dades reals aporten molta informació, però corresponen a una Amb l’obertura dels estomes, necessària per fer la fotosíntesis, es produeix una pèrdua d’aigua situació variable, subjecta a les circumstàncies puntuals de cada consum (avaries, aturades per per transpiració. Per tant, el consum d’aigua de les plantes depèn de la taxa d’evaporació i de les obres, decrets de sequera, variabilitat interanual a causa de la pluviometria, etc.). Per tant, per a condicions ambientals que l’afavoreixen. La disponibilitat i reserva d’aigua en el sòl ha de ser l’estimació del consum anual dels diferents serveis i equipaments que actualment consumeixen suficient per compensar les pèrdues per transpiració de la planta. Per tal d’evitar que les plantes aigua freàtica, s’han utilitzat aquestes dades com a punt de partida per a obtenir consums mitjos i pateixin el que s’anomena estrès hídric (quan la planta perd molta més aigua de la que rep), l’aigua ràtios de consum aplicables a futures instal·lacions. Per a cadascun dels usos recollits en aquest que es perd per evaporació s’ha de reposar amb el reg per tal que les plantes puguin realitzar apartat s’inclou una breu descripció de la metodologia utilitzada per a l’estimació del consum mig correctament les seves funcions vitals. anual. L’evapotranspiració d’una espècie determinada es calcula mitjançant la següent fórmula: Al final del present capítol s’inclou un quadre resum de la quantificació de la demanda actual i Et= Et x Kc ; on: futura per a cadascun dels serveis i usos susceptibles de ser abastits amb recursos hídrics 0 alternatius. Et: és l’evapotranspiració corresponent a l’espècie objecte de l’estudi, en l/m2/dia. Per a l’estimació de la demanda futura, s’ha consultat als diferents usuaris de la xarxa d’aigües Et0: és l’evapotranspiració de referència, valor que s’obté de les estacions agrometeorològiques freàtiques, les seves previsions de desenvolupament (pel que fa als nous equipaments, Kc : correspon al coeficient de cultiu, és un factor de correcció que ajusta el valor de referència en instal·lacions i usos que puguin ser abastits amb recursos hídrics alternatius), amb l’objectiu funció de l’espècie o tipologia de la vegetació. A la taula següent s’adjunten valors orientatius del d’incorporar-les com a demandes potencials en el present Pla. coeficient Kc: Al Document núm. 2, Plànols, es representa la localització de les demandes actuals i futures recollides en aquest apartat. Memòria 54 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. cultiu hivern primavera i tardor estiu A partir dels resultats obtinguts amb el treball de camp realitzat, amb els quals s’han obtingut els valors de Kc exposats a la taula anterior, s’han ajustat els valors del coeficient Kc indicats al manual gespa de clima humit 0,2 0,3 - 0,6 1 de reg per a les diferents estacions de l’any. Els valors de Kc adoptats per a l’estimació de les gespa de clima càlid 0 0,25 0,5 necessitats hídriques dels parcs de Barcelona són els següents: flor de temporada 0,2 0,4 0,6 entapissants 0,2 0,4 0,6 arbustos 0,2 0,4 0,6 ESTACIÓ arbres 0,2 0,4 0,6 ESPÈCIE hivern primavera-tardor estiu Taula 20. Valors orientatius de Kc. Font: Manual de Reg de l’Ajuntament de Barcelona. Setembre 2013. gespa 0,2 0,48 0,73 arbust 0,2 0,32 0,48 En agricultura, el coeficient corrector utilitzat és el coeficient de cultiu (Kc), que correspon a la entapissant 0,2 0,32 0,48 demanda d’aigua necessària per a un bon rendiment de creixement del cultiu. No obstant, en flor 0,2 0,32 0,48 jardineria aquests coeficients solen ser més baixos, ja que interessa que les plantes no pateixin arbre 0,2 0,32 0,48 estrès hídric però que tinguin un ritme de creixement no molt elevat, per reduir les tasques de Taula 22. Coeficients de consum mitjans estimats per als diferents grups d’espècies manteniment dels jardins. Aquest coeficient s’anomena també Kj (coeficient de jardí). 2. Càlcul de les necessitats hídriques de les espècies vegetals Així doncs, s’ha realitzat una estimació de la demanda hídrica anual per a cadascun dels espais Amb l’objectiu d’ajustar aquests coeficients de cultiu anteriors, extrets a partir de dades verds de la ciutat, seguint la metodologia de càlcul descrita anteriorment, i a partir de les dades bibliogràfiques d’estudis d’altres països, per a la present actualització del Pla s’ha realitzat un recopilades següents: Estudi de Caracterització Hídrica de diferents espècies de vegetació que es troben en els parcs i • Els valors de kc estimats per a les diferents tipologies d’espècie a partir dels valors obtinguts jardins de la ciutat. en l’estudi (Taula 22). L’estudi consisteix en determinar els coeficients de cultiu (kc) de forma experimental de diferents • Les dades d’evapotranspiració de referència de les estacions agrometeorològiques del Raval espècies d’arbres, arbusts i gespes a la ciutat i durant els mesos d’estiu. A l’Annex 12, i de l’Observatori Fabra. Caracterització hídrica de diferents espècies dels parcs de Barcelona, s’exposa amb detall la • La superfície de cada grup d’espècie existent als parcs i jardins de la ciutat (dada facilitada per metodologia de presa de dades de camp i de càlcul dels coeficients màxims i mitjos per a les espais verds). espècies estudiades. Com que no es disposa de les dades de detall de les espècies existents a cada parc, només de la Els coeficients de consum (Kc) mitjans i màxims obtinguts per a les diferents espècies estudiades tipologia general, de cara a la demanda hídrica s’ha suposat que: durant el període d’estiu, calculats a partir del mètode del balança hídric del sòl s’exposen a la Taula 21. • Les superfícies de gespa corresponen a gespa de clima humit (no es disposa de dades de detall d’on es localitzen les gespes de clima càlid). VALORS Kc • Les demandes hídriques de les flors i entapissants s’assimilen a les demandes de les espècies ESPÈCIE Kc promig Kc màxima arbustives obtingudes a partir de l’estudi realitzat. C3 exposada al Sol 0,73 0,79 GESPES C3 exposada a l'ombra • Els espais verds catalogats com a forestals es consideren espècies arbòries madures i per tant 0,58 0,63 Viburnum Tinus exposat al Sol 0,48 0,7 no es reguen (Collserola, Montjuïc, Parc de l’Oreneta,...). Viburnum Tinus exposat a l'ombra 0,41 0,53 ARBUSTIVES Cotoneaster Horizontalis 0,41 0,53 Pistacia lentiscus 0,41 0,7 Pinus pinea 0,48 0,7 ARBÒRIES Platanus x hispanica 0,48 0,7 Cercis Siliquastrum 0,48 0,7 Taula 21. Coeficients de consum mitjà i màxim durant el període d’estiu Memòria 55 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A partir d’aquestes hipòtesis, aplicant la metodologia exposada anteriorment, s’ha calculat la Segons les dades extretes de l’informe anual de consum d’aigua que elabora BCASA, el consum demanda total anual d’aigua per al reg d’espais verds de la ciutat, que s’estima en 2.465.698 d’aigua de xarxa (potable +freàtica) per al reg d’espais verds del 2016 ha estat de 2.521.622 m3. m3/any. Aquest valor no inclou: Aquest consum inclou el reg de parcs (qualsevol superfície) i de l’arbrat viari (aquest últim no inclòs en l’estudi de demanda, tal com s’ha explicat anteriorment). • La demanda hídrica de l’arbrat viari que no est troba dins dels parcs. • Els espais verds amb superfície inferior a 100 m2. • Les zones forestals de la ciutat. • Les demandes d’espais com ara el Fòrum, el Zoo, o el Consorci de la Zona Franca, on els consums d’aigua són assumits per les entitats que els gestionen en cada cas. Si fem la comparativa entre l’aigua aportada per al reg (sumant el consum d’aigua per al reg el volum d’aigua de pluja aprofitable per al reg) i la necessitat hídrica dels parcs de Barcelona per a l’any 2016, s’obté que l’aigua total aportada és un 30% superior a la necessitat hídrica dels parcs. A l’Annex 12, Estudi de caracterització hídrica de diferents espècies vegetals, s’adjunten les taules Aquesta diferència pot ser deguda a: completes a partir de les quals s’obté aquest valor. S’adjunten també els llistats de les demandes • Desviacions entre els valors mitjos d’evapotranspiració i de Kc adoptats per a l’estudi i els actuals i potencials per al reg de cadascun dels espais verds de la ciutat: valors reals diaris en funció dels quals es gestiona el reg dels espais verds (s’estima en el 5%). • Taula A12.1: parcs connectats a la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica. La demanda actual • La demanda hídrica de l’arbrat viari i dels espais verds amb superfície inferior a 100 m2, que estimada és de 405.730 m3/any. no s’ha inclòs en les estimacions de demanda dels parcs (estimada entre el 1% i el 5% del • Taula A12.2 parcs connectats a la xarxa d’aigua potable que es podrien regar amb recursos consum). hídrics alternatius. Es considera, de cara al reg amb Recursos Hídrics Alternatius, que els parcs • Pèrdues de la xarxa de reg (les pèrdues en la xarxa de distribució d’aigua per al reg es poden pels quals seria rentable fer-hi arribar la xarxa d’aigua d’ aigua freàtica serien aquells que tenen considerar entre el 15% i el 20% del consum). una demanda superior a 1.000 m3/any. La demanda estimada correspon a 1.717.621 m3/any. • Taula A12.3: parcs connectats a la xarxa d’aigua potable amb una demanda estimada inferior a 1.000 m3/any. La demanda potencial estimada és de 342.347 m3/any. Els parcs estan A la vista dels resultats, es pot concloure que l’estimació de les necessitats hídriques dels diferents ordenats segons el consum d’aigua estimat, de major a menor. parcs de Barcelona segons la metodologia de càlcul utilitzada es pot donar com a vàlida, i per tant és la que s’utilitzarà per a la planificació de les infraestructures proposades en el present Pla, amb Respecte a l’estimació d’aigua de pluja aprofitable per al reg, aquest volum s’ha calculat un increment del 10% considerant les pèrdues de la xarxa. seguint la metodologia de càlcul següent: • Es considera una superfície verda total de 4.103.706 m2, equivalent a la superfície verda total menys la superfície forestal (que no es rega), extreta del llistat de superfícies de parcs de la Respecte al consum anual d’aigua freàtica per al reg dels espais verds regats durant l’any 2018 ciutat proporcionat per Espais Verds. amb aquest recurs, aquest es detalla a les taules 24 i 25. • Per al càlcul de la pluviometria anual aprofitable per al reg es consideren els episodis de pluja amb 2 mm < P < 18 mm. Es considera que en els episodis de precipitació inferior l’aigua no s’arriba a infiltrar al subsòl. Respecte al valor màxim, es considera que per episodis de precipitació superiors a 18 mm, només s’aprofiten els primers 18 mm, la resta se’n va per escorrentiu superficial a la xarxa de clavegueram. Segons aquest criteri, la pluviometria mitjana anual aprofitable per al reg dels pluviòmetres seleccionats per a l’anàlisi (situats a la zona centre de Barcelona) corresponent a l’any 2016 equival a 175 mm. Amb aquestes dades de partida, s’obté que el volum de pluja aprofitable per al reg d’espais verds corresponent a l’any 2016 s’estima en 718.150 m3. Cal tenir en compte que aquest valor s’ha calculat a partir de valors mitjans, i que pot variar substancialment segons la zona de la ciutat que s’analitzin. Memòria 56 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. consum consum NOM REG NOM REG (m³/any) (m³/any) Diagonal Mar Dipòsit Reg 52.183 Lesseps 683 Dipòsit Zona Universitària (Tram-Baix) 50.332 Parterres Ceres-Llobregat 726 Altres regs 41.028 Carrer Jaume Huguet 555 Ciutadella 30.775 Eduard Torroja 399 Dipòsit Zona Universitària (Palau Reial) 29.390 Pallars-Bac de Roda (Illa Diagonal-Pallars) 343 Dipòsit Taulat 24.584 Pça. Sant Jordi /Font Ceres (Part. Joan Maragall) 92 Josep Ferreter, Garcia Fària 14.082 Palau Sant Jordi 150 Viver Tres Pins (alt i baix) + mina 14.050 Parc Juli González 130 Parc central de Nou Barris 13.890 Aportació a DA Cobi 6 Passeig dels Cims 12.720 TOTAL 432.925 Dipòsit Estatut 12.555 Taula 23. Consum d’aigua freàtica al 2016 dels parcs connectats a la xarxa d’aigua freàtica. Parc de Joan Miró i Espanya Industrial 11.423 Parc Gran Via - Rbla Prim 10.847 Joan Brossa 10.739 consum CODI BDE NOM HIDRANT (m³/any) Dipòsit Doctors Dolsa 10.703 Parc Central Poble Nou 10.591 1 Dipòsit Escola Industrial 1.380 Mossèn Cinto 9.956 2 Dipòsit Bori i Fontestà 1.326 Parc del Poble Nou 7.341 3 Dipòsit Zona Universitària 630 Torre Llobeta 7.059 4 Torre de les aigües 1.956 Parc Gran Via - Lope de Vega (muntanya) 5.183 5 Av. Paral·lel 1.468 Mirador de l'Alcalde 4.783 6 Wellington 538 Parc de la Maquinista 4.726 7 Dipòsit Doctors Dolsa 10.703 Parc Estació del Nord 4.574 8 Dipòsit Parc Central Nou Barris - Vilalba dels Arcs 0 Parc de Nova Icària 3.865 9 Dipòsit parc de Joan Miró 2.171 Parc Gran Via - Selva de Mar ( muntanya) 3.283 12 Bilbao - Taulat 10 Jardins Aclimatació 2.971 13 Llull - Prim 0 Parterres Poble Espanyol 2.518 17 Baró de Viver 407 Parc de Carles I 2.197 18 Rambla Raval 297 Can Cadena 2.182 21 Parc de la Maquinista 859 Dipòsit Bori i Fontestà (Turó Parc) 1.942 23 Urgell 1.603 Jardins Manel Sacristan 1.792 25 Torre Llobeta 5.661 Mirador del Poble Sec 1.469 28 Lesseps 1.470 Jardins Josep Maria Sostres 1.464 29 Parc Centre Poblenou - Bac de Roda 1.371 Jardins Carles Barral 1.439 Parc Nord Urbaser 1.527 Jardins Joan Fuster Ortells 1.351 TOTAL 33.376 Jardins Primavera 1.349 Taula 24. Consum d’aigua freàtica al 2016 per a la càrrega de camions per al reg en hidrants. Parc Gran Via - Selva de Mar (mar) 1.312 Carrer Pere Moragues 1.083 Per al càlcul del cabal punta necessari per al reg d’espais verds, s’han utilitzat les dades de consum Parc del Clot 1.042 d’aigua freàtica i potable dels jardins connectats a la xarxa d’aprofitament d’aigües freàtiques dels Jardins Sota Jardí Botànic 999 Plaça Armada + Costa Llobera 843 mesos d’estiu, i la programació del reg dels jardins connectats. A l’apartat 10.3.1. es descriu amb Jardins Jaime Gil Biedma 825 detall els càlculs realitzats que s’han utilitzat per al disseny de les xarxes. Parc Gran Via - Lope de Vega (mar) 800 Respecte a la demanda potencial estimada per al reg d’espais verds planificats, s’ha considerat Carlos Ibáñez 750 un augment del 10% respecte de les demandes actuals. Parterres Ceres-Besós 851 Memòria 57 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8.1.1.1. Cobertes verdes i murs verds Volum del PREVISIÓ CONSUM CODI Denominació FONTS Vas (m3) ANUAL (m3/any) Barcelona compta amb una superfície aproximada de 4 ha de cobertes verdes i murs verds. 01-010 Gran Llac - Parc de la Ciutadella 6.622 142.946 Aquestes superfícies solen incorporar sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja per al reg, que 01-012 Gran Cascada - Parc de la Ciutadella 1.800 34.320 es complementa amb aigua potable. Per al seu baix consum, es considera que s’hauria de 01-017 Monument del Centenari - Parc Ciutadella 53 791 fomentar el reg d’aquestes cobertes amb aprofitaments de l’aigua de pluja o bé mitjançant la 01-019 Font dels Tres Dragons - Parc de la Ciutad 47 1.808 01-024 Font del Desconsol - Parc de la Ciutadella 103 114 reutilització d’aigües grises depurades. Cal destacar que durant l’any 2017, l’Institut Municipal de 02-007 Estany del Parc Joan Miró - Dona i Ocell 393 3.193 Paisatge Urbà va promoure el concurs de cobertes verdes, “Qui té una coberta té un tresor”, del 02-010 Llacs de la Biblioteca Joan Miró 2.394 11.746 qual van sorgir 10 propostes guanyadores, amb una superfície aproximada de 4.000 m2. 02-013 Torre de les Aigües 105 252 03-004 Estany Inferior - Jard M Cinto Verdaguer 290 4.794 Actualment ja s’han construït aquestes 10 cobertes verdes. 03-005 Estany Superior - Jard M Cinto Verdaguer 59 742 Les cobertes verdes són elements associats en general a un edifici o equipament. A l’Annex 7, 03-012 Font de Ceres 84 553 Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de 03-014 Cascada de la Plaça Neptú 15 102 03-028 Estany dels Quatre Brolladors cobertes, es realitzen una sèrie de recomanacions tècniques per al disseny, explotació i 25 420 03-029 Estany de la Marató 23 412 manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials en cobertes, tant a nivell quantitatiu 03-030 Font Lluminosa 105 1.704 com qualitatiu. 03-031 Font Quadrada de les Petxines 8 263 Al plànol 5.10 es representen gràficament les cobertes i murs verds existents i previstos a curt 03-032 Estany del Pavelló Alemany 204 1.129 03-033 PL. Estany del Pavelló d'Itàlia 204 1.129 termini en edificis municipals a la ciutat de Barcelona. 03-034 FONT DE LES VIDUES 6 179 03-036 Font de Ceràmica Octogonal - Jard Laribal 8.1.2. Fonts i llacs ornamentals 4 78 03-040 Font Màgica - Eix Mª Cristina 3.000 11.700 Tal com s’ha exposat a l’apartat 3.3.3. del present document, el 39,6% del consum d’aigua per a 03-041 Cascada I - Eix Mª Cristina 69 466 l’ompliment de fonts ornamentals a la ciutat es realitza amb aigües freàtiques. L’objectiu del Pla 03-042 Cascada II - Eix Mª Cristina 155 972 03-043 Cascada III - Eix Mª Cristina 370 1.788 és arribar a un índex de sostenibilitat en el consum d’aigua per a fonts ornamentals del 95%. 03-044 Cascada IV - Eix Mª Cristina 290 1.446 A la Taula 25 s’adjunta el llistat de les fonts que actualment estan connectades a la xarxa d’aigua 03-090 Llançament - Jocs Olímpics de 1992 4 94 freàtica, un total de 48, el volum del vas i el consum anual previst. A partir d’aquestes dades es 03-094 Passeig de les Cascades - Besòs 71 790 03-109 Llac del Parc del Mirador del Poble Sec calcula el cabal de disseny de la canonada d’abastament corresponent a cada font. La previsió del 147 1.006 03-111 Estany dels Jardins d'Aclimatació 31 224 consum anual per a l’ompliment i manteniment d’aquestes fonts és de 314.946 m3/any. 03-117 Font Ornamental Cobriment de Sants 21 251 Les fonts ornamentals considerades per al seu futur abastament amb aigua freàtica incloses en el 04-006 PALAU DE PEDRALBES (EXTERIOR DRETA) 36 293 desenvolupament de la xarxa són aquelles que compleixen els requisits següents: 04-007 PALAU DE PEDRALBES (EXTERIOR ESQUERRA) 36 293 04-008 PALAU DE PEDRALBES (CASCADA) 173 1.280 • El seu consum anual supera els 1.000 m3. El Pla preveu la connexió a la xarxa d’aigües 04-009 PALAU DE PEDRALBES (OCTOGONAL DRETA) 5 112 04-010 PALAU DE PEDRALBES (OCTOGONAL ESQUERRA) freàtiques de 71 fonts ornamentals que actualment estan servides amb aigua potable, que 5 112 04-011 Octogonal Merlets - Palau de Pedralbes 2 85 consumeixen més de 1.000 m3/any i que sumen un consum total de 342.974 m3/any. A la 04-012 PALAU DE PEDRALBES (ESTANY DAVANT PALAU) 216 1.487 Taula 26 s’adjunta el llistat de les fonts que actualment estan servides amb aigua potable i 05-011 Bassa Petita - Turó Parc 10 99 que el seu consum anual és superior a 1.000 m3. S’han inclòs les fonts que, tot i tenir la 05-012 Estany dels Nenúfars - Turó Parc 528 2.767 08-017 La Flama 30 222 connexió preparada per rebre aigües freàtiques, s’alimenten amb aigua potable degut a altres 08-020 Font Sidney del Parc Central de Nou Barris 1.056 10.267 condicionants d’operativitat de la xarxa (cabal, pressió, interacció amb altres usuaris...). estan 08-021 Font Triangular del P Cent. de Nou Barris 2.113 17.535 indicades en color lila. 09-010 Llac del Parc de La Maquinista 330 2.292 10-005 Font dels Ponts - Parc del Clot 216 818 • El seu consum anual s’estima entre 500 i 1.000 m3 i la seva ubicació és propera a la xarxa 10-015 Ritus de Primavera - Parc del Clot 1 17 d’aigua freàtica existent o planificada conjuntament per altres usos (reg, parcs de neteja, 10-029 Font sobre el Llac - Parc de Diagonal Mar 325 1.530 10-030 Font del Costat Mar - Parc de Diagonal Mar 1.845 5.928 dipòsits planificats,...). 10-032 Llac del Parc de Diagonal Mar 12.000 41.400 El consum total anual estimat de les fonts amb consum inferior a 1.000 m3/any no connectades a 10-044 Llac Superior del Centre del Disseny de Barcelona 987 1.934 10-045 Llac Inferior del Centre del Disseny de Barcelona 261 1.063 la xarxa d’aigua freàtica és de 30.212 m3/any. TOTAL 36.875 314.946 Al plànol 5.2 del Pla s’indica la ubicació de les fonts i llacs ornamentals existents i si estan Taula 25. Fonts ornamentals connectades a la xarxa d’aigua freàtica connectades a la xarxa d’aigua freàtica o a la xarxa d’aigua potable. Memòria 58 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Volum del PREVISIÓ CONSUMS Volum del PREVISIÓ CONSUMS CODI Denominació FONTS 3 CODI Denominació FONTS Vas (m ) 2017 (m3/any) Vas (m3) 2017 (m3/any) 03-007 Llac de l'Espanya Industrial 5.441 49.588 08-004 Llac del Parc de la Guineueta 71 1.970 01-009 Dama del Paraigües - Parc de la Ciutadella 40 1.044 08-008 Llac del Parc Tecnològic BCNord - Fòrum N 1.852 4.472 01-013 Font de les Tres Gràcies 15 1.011 08-009 Triangular 1 del Fòrum Nord - Costat Mar 121 1.190 01-014 Monument a Picasso 179 5.358 08-010 Triangular 2 del Fòrum Nord - Costat Besòs 114 1.624 01-018 Parc de les Cascades 238 1.321 08-011 Triangular 3 del Fòrum Nord - Costat Llobr 117 4.781 02-001 Gran Via - Passeig de Gràcia 739 5.524 08-012 Font de la Plaça del Virrei Amat 324 4.978 02-002 Bessona Llobregat - Plaça Catalunya 161 1.285 08-014 Font de la Plaça Verda de la Prosperitat 91 1.118 02-003 Bessona Besòs - Plaça Catalunya 161 1.285 08-015 Homenatge a Manuel de Falla 324 1.528 02-005 Plaça Gaudí - Sagrada Família 388 9.931 08-016 Estanys de la Plaça Francesc Layret 168 1.303 02-011 Font dels Sis Putti - Plaça Catalunya 80 1.284 08-019 La Font Mutant 80 13.692 03-002 Font del Mirador de l'Alcalde 284 3.272 08-022 Font de la Plaça de César Vallejo 9 1.222 03-011 Piràmide dels Jardins de Can Sabaté 63 1.052 08-023 Làmina de Via Favència - Plaça Karl Marx 5 1.512 03-039 Font dels Tres Mars - Eix Mª Cristina 229 7.300 09-001 Llac del Parc de la Pegaso 2.664 18.197 03-045 a Llacs 1 a 22 - Llobregat - Eix Mª Cristina 23 5.980 09-004 Llac del Parc de la Trinitat 2.775 16.830 03-066 09-007 Font Cibernètica de Can Fabra 256 2.414 03-067 a Llac 1 a 22 - Besòs - Eix Mª Cristina 23 5.980 03-088 09-008 Guèiser de la Plaça Islàndia 188 1.426 03-089 Passeig de les Cascades Llobregat 71 1.840 09-011 Cascada dels Jardins de la Casa Bloc 131 2.414 03-092 Font del Carrer del Foc - Besòs 119 4.321 10-009 Llac de la Nova Icària 2.056 8.467 03-093 Font del Carrer del Foc - Llobregat 78 2.626 10-011 Canal 1 del Parc de Carles I 608 5.959 03-095 Llac dels Jardins dels Drets Humans 43 1.106 10-013 Làmina Nord de Rambla Prim 199 1.378 03-099 Cascada I - Anella Olímpica 357 2.785 10-014 Làmina Sud de Rambla Prim 199 1.378 03-100 Cascada II - Anella Olímpica 542 3.452 10-017 Canal 3 del Parc de Carles I 342 4.571 03-101 Cascada III - Anella Olímpica 928 5.591 10-018 Font de la Plaça dels Voluntaris 1.550 12.720 03-102 Estany de les Cascades del Palauet Albéniz 126 3.605 10-036 Cascada 1 de Gran Via 167 1.301 03-103 Dones a la Cascada - Palauet Albéniz 210 5.508 10-037 Cascada 2 de Gran Via 156 1.274 03-104 Estany Magnoliers - Palauet Albéniz 89 18.427 10-038 Cascada 3 de Gran Via 148 1.255 03-105 Nu a l'Estany - Palauet Albéniz 45 1.716 10-043 Llac del Parc de Sant Martí 748 3.295 03-106 Font del Teatre - Palauet Albéniz 49 1.735 TOTAL 35.770 342.974 03-113 Cascades - Jardins Mossèn Cinto Verdaguer 259 1.061 04-001 Canal del Jardí de Les Corts - Euclidiana 103 1.245 Taula 26. Fonts ornamentals amb previsió de connexió a la xarxa d’aigua freàtica. 04-017 Font dels Jardins dels Doctors Dolsa 37 1.138 04-018 Coberta de Carles III 88 1.711 S’indica a la taula anterior en color lila aquelles fonts que físicament estan connectades a ala xarxa 05-003 Escultura infinita 56 1.019 d’aigua freàtica però que actualment estan abastides amb aigua potable, ja sigui per manca de 05-021 Estany dels Jardins de Piscines i Esports 121 1.481 recurs o per altres aspectes tècnics. 06-008 Piscines de la Creueta del Coll 902 6.665 06-009 Font d'Hèrcules 50 1.740 07-002 Font del Parc del Guinardó 19 1.568 07-004 Font Castellana (2 vasos) 373 3.745 07-005 Làmina dels Jardins del Príncep de Girona 956 9.442 07-018 Estany del Faune - Parc del Laberint 390 1.218 07-026 Estany dels Dofins - Parc del Laberint 3.528 18.000 07-035 Canal Romàntic - Parc del Laberint 2.104 11.525 07-036 Bassa de les Bombes - Parc del Laberint 200 1.740 08-002 Homenatge a la Mediterrània - Plaça Sóller 400 3.480 Memòria 59 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8.1.3. Neteja Urbana A la Taula 28 s’adjunta el consum d’aigua potable que es destina actualment a la neteja urbana, La neteja urbana a la ciutat de Barcelona està dividida en quatre zones, que agrupen diferents desglossat per Districtes, segons les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Neteja Urbana. districtes, de la següent manera: Consum - Zona Centre: Ciutat vella, Eixample i Gràcia DISTRICTE (m3/any) Ciutat Vella 31.674,51 - Zona Oest: Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià Eixample 13.199,85 - Zona Nord: Horta-Guinardó i Nou Barris Sants-Montjuïc 4.930,60 - Zona Est: Sant Andreu i Sant Martí. Les Corts 1.968,72 Cadascuna d’aquestes zones té associat un Parc Central, on es netegen els vehicles de recollida Sarrià-Sant Gervasi 2.700,44 de residus sòlids urbans, i els Parcs de Districte, on es netegen els vehicles de neteja viària. A Gràcia 6.334,05 més, cada zona disposa de centres auxiliars, que no tenen consum d’aigua significatius Horta-Guinardó 6.812,69 (magatzems, aparcaments, etc.). Nou Barris 7.010,60 L’aigua per a la neteja urbana, que inclou la neteja viària i la pròpia neteja dels vehicles, s’extreu Sant Andreu 3.868,71 Sant Martí 7.324,78 dels punts següents: TOTAL CIUTAT 85.824,95 • Hidrants per càrrega de camions: Taula 28. Consum actual d’aigua potable per a la neteja urbana. o Hidrants situats a la via pública (on es carreguen les cubes de neteja viària) o Hidrants situats a l’interior dels parcs de neteja viària A partir de l’any 2017, des de la Direcció de Serveis de Neteja Urbana s’ha impulsat la construcció • Boques d’aigua per mànegues situades als centres de neteja (per al rentat de vehicles). de nous Parcs de Neteja, de manera que en el futur aquests tipus d’instal·lacions siguin propietat de l’Ajuntament de Barcelona. En aquestes noves instal·lacions, de la mateixa manera que en les A continuació s’exposen les dades recollides corresponents a la demanda actual i prevista per a existents executades per l’Ajuntament de Barcelona, es preveu que es subministri aigua freàtica la neteja urbana, per a cadascun dels punts d’extracció previstos (hidrants, parcs de neteja). per a la càrrega de cisternes i neteja de vehicles. A la Taula 29 es llisten els Parcs de neteja A la Taula 27 s’adjunta un llistat dels Parcs de Neteja existents a dia d’avui, i el consum mig d’aigua planificats per l’Ajuntament, que substituiran els parcs existents que són de les diferents contractes freàtica anual, en aquells parcs que actualment estan servits amb aigua freàtica. de neteja, i el consum d’aigües freàtiques previst per cadascun d’ells. El nombre indicat per a cada CONSUM parc correspon al Parc que substituiran (indicat a la Taula 27). ZONA NOM PARC FREÀTIC MIG (m3/any) Parc Central Sector B (Consorci Zona Franca) NO Parc Districte Sants-Montjuic (L'Hospitalet Av. Gran Via 169) (1) SI 28.230 CONSUM PREVIST ZONA NOM PARC 3 OEST (m /any) Parc Torrent Maduixers SI 2.647 (1) Parc de Can Batlló 29.000 Parc de Districte les Corts (alt) (2) NO OEST (2) Parc de Districte Nou Camp / Maternitat 3.200 Parc de Districte les Corts (baix) (2) NO (3) Parc de neteja de Joan Miró 3.500 Parc Central Sector B (Consorci Zona Franca) NO CENTRE (4) Parc de neteja Marina- Ali Bei 3.000 Parc de Fontrobada SI 3.696 CENTRE (5) Parc de neteja Vallcarca 2.000 Parc de Districte Eixample Esquerre (3) NO Parc de Districte Eixample Dret (4) NO Nou Parc de neteja de Prim 18.000 EST Parc de Districte de Gràcia (Santa Perpètua 11) (5) SI 900 Nou Parc de Districte Llacuna Poble Nou 3.000 Parc Central C/ Motors 21 (l'Hospitalet) NO TOTAL 61.700 NORD Parc de Districte Rieres d'Horta SI 3.296 Taula 29. Parcs de neteja planificats i consum d’aigua freàtica previst. Parc de Districte Canyelles NO Parc Central Urbaser SI 16.170 Els consums per a neteja viària dels hidrants existents es detallen a la Taula 30. D’aquesta taula EST Parc de Districte Forum SI 3.703 s’exclouen els hidrants del Castell de Montjuïc, que són d’ús exclusiu per a bombers, i els que TOTAL 58.642 estan actualment fora de servei. El consum mig s’ha calculat a partir del consum dels dos darrers Taula 27. Parcs de neteja existents i consum d’aigua freàtica. anys (2015,2016). Memòria 60 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. CONSUM MIG CONSUM CODI NOM 3 ZONA ADREÇA (m /any) (m3/any) 1 Dipòsit Escola Industrial 12.555 Hidrant Can Batlló 8.000 2 Dipòsit Bori i Fontestà 16.079 Hidrant dipòsit Muntaner 8.000 OEST 3 Dipòsit Zona Universitària 17.214 Hidrant Parc Espanya Industrial 8.000 4 Torre de les Aigües 15.922 Hidrant Coberta de Sants 8.000 5 Av. Paral·lel 18.450 Hidrant en Parc de neteja de Joan Miró 8.000 6 Wellington 14.146 Hidrant en parc de neteja Marina- Ali Bei 8.000 CENTRE 7 Dipòsit Doctors Dolsa 26.833 Hidrant dipòsit Pg. Sant Joan 8.000 8 Parc Central de Nou Barris 3.144 Hidrant en parc de neteja Vallcarca 8.000 9 Dipòsit Joan Miró 19.344 Hidrant entorns Rambla Carmel 8.000 12 Taulat - Bilbao 470 Hidrant Av. Rio de Janeiro 8.000 NORD 13 Rambla Prim - Llull 156 Hidrant Ronda de Dalt / Aiguablava 8.000 17 Baró de Viver 8.039 Hidrant entorns Vall d'Hebron 8.000 18 Rambla del raval 3.820 Hidrant en Parc de neteja de Prim 8.000 20 parc de neteja Forum 1.255 Hidrant Felip II - Clot 8.000 21 Parc de la Maquinista 11.068 EST Hidrant Parc del Poblenou (Llacuna / Av. Litoral) 8.000 23 Dipòsit Urgell 20.151 Hidrant en zona Glòries 8.000 25 Torre Llobeta 9.699 Hidrant entorns Hospital de Sant Pau 8.000 26 Dipòsit Estatut 10.455 TOTAL 136.000 27 Dipòsit Estatut 0 Taula 31. Hidrants planificats a la via pública i consum estimat per a neteja viària. 28 Lesseps 10.094 29 Parc del Poblenou 4.292 A partir de les dades exposades a les taules anteriors, s’extreu que la demanda total (actual i 30 Selva de Mar 552 potencial) per als serveis de neteja urbana, és de 621.845 m3/any. 31 Rambla Brasil 2.308 Parc Central Sant Andreu (URBASER) 53.637 8.1.4. Neteja de la xarxa de clavegueram TOTAL 279.676 Taula 30. Hidrants existents a la via pública i consum mig per a neteja viària. La neteja de la xarxa de clavegueram es realitza amb camions de neteja hidropneumàtics. Aquests camions s’abasteixen dels diferents hidrants situats a la via pública. Cal destacar que, amb la nova A la Taula 31 es detallen els hidrants planificats, tant en l’ampliació dels sistemes existents com contracta de neteja i conservació de la xarxa de clavegueram, s’han renovat els vehicles de neteja. en els nous sistemes planificats. El consum previst d’aquests hidrants s’ha calculat tenint en Els nous vehicles disposen de sistemes de recirculació d’aigua, reduint el consum d’aigua compte un increment de la demanda futura d’un 10% respecte del consum actual, i repartint el total necessària per a la neteja de la xarxa. Per tant les dades de consum anual s’han extret de les dels consums entre els hidrants existents i els futurs (s’ha suposat que el consum global futur dades de consum de 2016, any en què han començat a operar aquests nous vehicles. A la Taula 33 es detalla el consum actual d’aigua freàtica per a la neteja del clavegueram captada d’aigua es repartirà entre els hidrants existents i els futurs, ja que la càrrega de cisternes dels des dels hidrants de subministrament d’aigua freàtica existents. camions es redistribuirà amb l’entrada en servei dels nous hidrants, no es dispararà pel fet de disposar de nous hidrants. La ubicació dels hidrants existents i planificats es grafia al plànol 5.3.1. Memòria 61 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. CONSUM 8.1.5. Neteja dels dipòsits reguladors del clavegueram CODI NOM (m3/any) L’estimació de la demanda d’aigua freàtica per a la neteja dels dipòsits reguladors del clavegueram 1 Dipòsit Escola Industrial 18 existents s’ha calculat a partir del consum total i el nombre de neteges realitzades al 2016. Amb 2 Dipòsit Bori i Fontestà 44 aquestes dades s’obtenen els m3 consumits per unitat de neteja per a cada dipòsit. Per a 3 Dipòsit Zona Universitària 148 l’estimació del nombre de neteges anuals a realitzar, s’han aplicat els següents criteris: 4 Torre de les Aigües 171 • El nombre de neteges post-episodi estimades per als dipòsits que es troben a la zona central 5 Av. Paral·lel 20 – baixa de la seva conca, correspon al nombre d’episodis de pluja en un any mig (2009) que 6 Wellington 6 superen una I20’ de 15 mm/h, que per al 2009 són 17 episodis. 7 Dipòsit Doctors Dolsa 1.124 8 parc Central de Nou Barris 3 • El nombre de neteges post-episodi estimades per als dipòsits situats a la part alta de la seva 9 Dipòsit Joan Miró 53 conca, que s’omplen menys cops, correspon al nombre d’episodis de pluja en un any mig 12 Taulat - Bilbao 0 (2009) que superen una I20’ de 25 mm/h, que per al 2009 són 11 episodis. 13 Rambla Prim - Llull 0 • El nombre de neteges post-episodi per al Dipòsit anti-DSU de Taulat correspon al nombre 17 Baró de Viver 69 d’episodis de pluja en un any mig (2009) que superen el llindar de la I20’ de 5 mm/h, que per al 18 Rambla del raval 268 2009 són 40 episodis. 20 parc de neteja Forum 0 • S’ha afegit una neteja programada per als dipòsits de laminació, ja que en llargs períodes 21 Parc de la Maquinista 169 sense pluja es realitzen neteges de manteniment de les instal·lacions. 22 Diposit Taulat 0 23 Diposit Urgell 16 A la Taula 33 s’adjunta el llistat dels dipòsits reguladors del clavegueram existents i el seu consum 25 Torre Llobeta 43 previst per un any mig. 26 Diposit Estatut 48 27 Diposit Estatut 0 núm. 28 Lesseps 10 neteges 29 Parc del Poblenou 457 NOM DIPÒSIT TIPUS VOLUM (m3) any mig m3/neteja TOTAL 30 Selva de Mar 5 Dipòsit Escola Industrial laminació 27.000 18 69,6 1.253 31 Rambla Brasil 6 Dipòsit Bori i Fontestà laminació 71.000 12 383,0 4.595 Parc Central Sant Andreu 41 Dipòsit Zona Universitària laminació 105.500 12 342,8 4.113 TOTAL 2.719 Dipòsit Doctors Dolsa laminació 50.500 12 394,5 4.734 Taula 32.Consum per hidrants per la neteja de la xarxa del clavegueram. Dipòsit Parc Central Nou Barris laminació 14.000 12 166,5 1.998 Dipòsit Parc de Joan Miró laminació 55.000 18 443,5 7.983 El consum d’aigua potable registrat per a la neteja de la xarxa de clavegueram per al 2016 és de Dipòsit de la Fira - 2 laminació 1.600 12 17,5 210 925 m3. Aquest consum correspon a ompliments dels camions de neteja que s’han realitzat amb Dipòsit Urgell laminació 14.800 18 145,8 2.624 aigua potable per manca puntual de disponibilitat d’aigua freàtica. Av. Estatut laminació 65.200 18 866,2 15.591 Dipòsit de Taulat anti-DSU 51.000 40 981,8 39.273 La implantació de nous hidrants a la via pública planificats amb el desenvolupament de la xarxa TOTAL 82.376 d’aigües freàtiques prevista en el present Pla permetrà optimitzar el recurs i reduir el consum d’aigua potable per a aquest ús. Per tant, es pot considerar que la demanda futura per a la neteja Taula 33.Consum d’aigua freàtica als dipòsits reguladors existents de la xarxa de clavegueram equival al total de consum d’aigua (potable + freàtica) consumida actualment, que correspon a 3.645 m3/any. Per al càlcul de la demanda prevista per als nous dipòsits reguladors del clavegueram segons la planificació vigent de la xarxa, s’ha fet una estimació de la superfície aproximada dels dipòsits planificats, a partir del seu volum i d’una fondària mitja, estimada en 8 m, obtinguda a partir de les fondàries dels dipòsits existents. A partir de la superfície dels dipòsits existents i del seu consum per m2 neteja, s’obté una ràtio de consum m3 de neteja per m2 de dipòsit, obtenint el consum per a cada dipòsit segons el seu volum. A la Taula 34 s’exposen els resultats obtinguts de consum anual per a la neteja dels dipòsits planificats. Memòria 62 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Codi NOM DIPÒSIT Volum (m3) núm. 1 Escola Industrial 200 NOM DIPÒSIT TIPUS VOLUM (m3) neteges m3/neteja TOTAL 2 Bori i Fontestà 400 any mig 3 Zona Universitària 700 Hospital Militar laminació 27.000 12 202,5 2.430 4 Doctors Dolsa 900 Navas laminació 17.000 18 127,5 2.295 5 Rambla Raval 50 Parc de la Guineueta - Artesania laminació 12.100 12 90,8 1.089 6 Paral·lel 48 Sagrera-AVE laminació 90.000 24 675,0 16.200 7 Viver Tres Pins - 1 225 Torrent Estadella / Bon Pastor Anti-DSU 41.000 40 307,5 12.300 8 Passeig Olimpic 100 Interceptor de Rieres - Estadella Anti-DSU 23.000 40 172,5 6.900 9 Vilalba dels Arcs 370 Torre Baró / Torrent Tapioles Anti-DSU 30.000 40 225,0 9.000 10 Joan Miró 625 Vallbona Anti-DSU 2.000 40 15,0 600 11 Taulat 2.000 Bac de Roda Anti-DSU 80.000 40 600,0 24.000 12 Fira 2 78 Bogatell Anti-DSU 80.000 40 600,0 24.000 14 castell de Montjuïc 1.200 Ciutadella - Barceloneta Anti-DSU 50.000 40 375,0 15.000 15 Alfons el Magnànim 600 Port Vell - Colon Anti-DSU 15.000 40 112,5 4.500 16 Urgell 150 Port Vell - Pg. Montjuic Anti-DSU 7.500 40 56,3 2.250 17 Viver Tres Pins - 2 225 Cementiri Montjuic Anti-DSU 5.000 40 37,5 1.500 18 Viver Tres Pins - 3 225 Motors Anti-DSU 72.000 40 540,0 21.600 20 Lesseps 45 Amadeu Torner Anti-DSU 22.000 40 165,0 6.600 21 Parc La Maquinista 60 Seat Anti-DSU 16.000 40 120,0 4.800 22 Parc Central Poblenou 60 ZAL Anti-DSU 32.000 40 240,0 9.600 25 Torre llobeta 60 Guipúscoa Alarcón Anti-DSU 10.000 40 75,0 3.000 26 Estatut 1.000 TOTAL 167.664 28 Rambla Brasil 33 Taula 34. Consum estimat de RHA als dipòsits planificats. Hidrant Selva de Mar 30 Diagonal Mar 412 A partir de les dades de consum previst en els dipòsits existents i previstos segons la planificació La Mina Sudest Besòs 85 vigent exposades anteriorment, s’obté que la demanda total en concepte de neteja dels dipòsits Dipòsit Muntaner 275 de retenció del clavegueram equival a 250.000 m3/any. Jardí Botànic 600 Coberta de Sants 120 Ciutadella-1 30 8.1.6. Auto-neteja i desinfecció dels dipòsits d’acumulació Ciutadella-2 30 Les tasques de manteniment dels dipòsits d’acumulació d’aigües freàtiques impliquen un consum TOTAL 10.936 d’aigua, ja que els dipòsits s’han de buidar, almenys un cop l’any, per a la seva neteja i desinfecció. Taula 35. Consum estimat de RHA per al manteniment dels dipòsits d’acumulació existents. Tot i que aquestes tasques s’intenten realitzar quan els dipòsits estan buits, per a optimitzar el recurs, per a l’estimació del consum d’aigua per aquest concepte s’ha considerat que tots els dipòsits existents i planificats es buidaran un cop l’any per a la realització de les tasques de Pel que fa a la demanda futura, cal tenir en compte el consum estimat en concepte de neteja i manteniment. desinfecció dels dipòsits d’aigües freàtiques planificats. A la Taula 36 s’adjunta un llistat dels dipòsits planificats i del seu volum. Es considerarà igualment que el consum anual per aquest A la Taula 36 s’adjunten els volums dels dipòsits existents i el seu volum útil. concepte correspon al volum previst dels dipòsits. Memòria 63 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A la Taula 38 es llisten les instal·lacions esportives municipals que actualment consumeixen aigua NOM DIPÒSIT Volum (m3) potable per al reg. Comprenen camps de futbol, de tennis, pistes d’atletisme i d’altres esports (golf, Can Batlló 1000 rugbi, etc.). En aquesta taula s’indica la superfície regable de cadascuna, i el consum previst, en 3 Pg. Santa Coloma 500 m /any. El consum s’ha calculat segons les ràtios per al reg facilitades per l’Institut Barcelona Prim 1000 Esports: Sagrera 2000 • Camps de gespa natural: 2,86 l/m2 Vallcarca 700 /dia Pg. Sant Joan 200 • Camps de gespa artificial: 0,23 l/m2/dia • Pistes de sauló o terra: 0,08 l/m2/dia Baró de Viver 200 • Pistes de terra batuda: 7,30 l/m2/dia Barceloneta 30 Parc Trinitat 30 DISTRICTE NOM CENTRE Superfície consum Bac de Roda 600 regable (m2) previst 1 Camp Municipal de Futbol Parc de la Catalana 4.560 390 Bellesguard 1400 (m /any) 2 Instal·lacions Esportives de l'Escola Industrial 4.560 390 Can Sentmenat 30 2 Complex Esportiu Municipal Fort Pienc 4.560 390 Parc de l'Oreneta 30 3 Complex Esportiu Municipal Pau Negre-Parc del Migdia 6.300 539 Foc - 1 150 3 Pistes Municipals de Tennis Montjuïc 1.448 2.150 Foc - 2 500 3 Camp Municipal de Rugbi La Foixarda 9.800 838 Joan Brossa 500 3 Camp Municipal de Softbol 4.595 393 Ampliació Viver Baix 600 3 Escola Municipal d`Hípica La Foixarda 3.500 299 Ciutadella-Circumvalació 2000 3 Estadi Municipal d`Atletisme Joan Serrahima 7.015 600 3 Camp Municipal d'Agility Plaça Mons 30 2.500 214 3 Camp Municipal de Futbol la Satàlia 4.560 390 sagrera-AVE 1500 3 Camp Municipal de Futbol Julià de Campmany 6.615 6.899 Meridiana 30 3 Camp Municipal de Futbol Ibèria 4.560 390 Glòries 1500 3 Complex Esportiu Municipal La Bàscula 6.615 566 Parc Guinardó 150 4 Complex Esportiu Municipal Arístides Maillol 4.560 390 Motors 1200 5 Centre Esportiu Municipal Can Caralleu 4.929 421 Collserola 2000 5 pistes de tennis Can Caralleu 2.160 5.755 TOTAL 17.880 5 Camp Municipal de Futbol Vallvidrera 4.560 390 Taula 36. Consum estimat d’aigua freàtica per al manteniment dels dipòsits d’acumulació planificats. 6 Camp Municipal de Futbol Nou Sardenya (Europa) 6.615 566 6 Camp Municipal de Futbol l'Àliga 6.615 566 7 Velòdrom Municipal d'Horta 1.550 1.194 8.1.7. Reg de camps esportius públics 7 Centre Esportiu Municipal Guinardó 7.895 675 El consum total d’aigua per al reg de camps esportius públics de la ciutat de Barcelona és un 7 Centre Esportiu Municipal Horta 6.784 580 consum no menyspreable, que s’ha de tenir en compte en el desenvolupament del Pla. En els 7 Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron - pistes terra 1.448 124 batuda darrers anys s’han connectat a la xarxa d’aigua freàtica algunes instal·lacions esportives situades 7 Tennis vall d'Hebron - pistes sintètiques 648 55 en la proximitat d’algun dels sistemes en funcionament. A la Taula 37 es detallen els consums 7 Camp Municipal de Futbol Sant Genís 6.615 566 7 Camps Municipals de Rugbi i Futbol Teixonera Vall d’aigua freàtica anuals de les instal·lacions actualment connectades a la xarxa d’aigües freàtiques. 18.937 1.619 d'Hebron 7 Camp Municipal de Futbol Carmel 4.560 390 CONSUM 2016 7 Camp d'atletisme Can Dragó 6.615 566 CAMPS D’ESPORTS PÚBLICS (m3/any) 7 Pitch and Putt Can Dragó 8.500 8.864 Estadi Olimpic Lluis Companys 4.248 8 Camp Municipal de Futbol Canyelles 4.560 390 Camp de Beisbol Pérez Rozas 8.153 8 Camp Municipal de Futbol Torrent del Bosc 6.615 566 Complex Pau Negre 8.205 8 Camp Municipal de Futbol Turó de la Peira 4.560 390 Camp Hockey Pau Negre 5.133 8 Camp Municipal de Futbol Nou Barris 4.560 390 TOTAL 25.739 8 Complex Esportiu Municipal Guineueta 4.560 390 Taula 37. Llistat dels consums dels camps esportius actualment regats amb aigua freàtica Memòria 64 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. consum consum estimat Superfície DISTRICTE NOM CENTRE previst DISTRICTE NOM CENTRE Volum (m3) 3 regable (m2) (m /any) (m3/any) 1 Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella 332 3.287 8 Camp Municipal de Futbol Porta 6.615 566 1 Centre Esportiu Municipal Can Ricart 1337,5 13.241 8 Camp Municipal de Futbol Vallbona 6.615 566 1 Centre Esportiu Municipal Colom 280 5.432 9 Centre Esportiu Municipal Bon Pastor 5.100 436 1 Centre Esportiu Municipal Sant Sebastià 2625 25.988 9 Camp Municipal de Futbol Trinitat Vella 8.560 732 1 Centre Esportiu Municipal Marítim 919 9.098 9 Camp Municipal de Futbol Nou Bon Pastor 10.615 908 2 Centre Esportiu Municipal Joan Miró 420 4.158 9 Camp Municipal de Futbol Narcís Sala 6.615 566 2 Centre Esportiu Municipal Estació Del Nord 500 4.950 10 Centre Esportiu Municipal Júpiter 6.355 543 2 Centre Esportiu Municipal Aiguajoc Borrell 448 4.435 10 Complex Esportiu Municipal Mar Bella 7.015 7.800 2 Centre Esportiu Piscina Sant Jordi 10000 99.000 10 Complex Esportiu Municipal Clot de la Mel 4.560 390 2 Centre Esportiu Municipal Sagrada Família 1364 13.504 10 Camp Municipal de Futbol Maresme 6.615 566 3 Centre Esportiu Municipal Piscines Bernat Picornell 8750 86.625 10 Camp Municipal de Futbol Júpiter 4.560 390 3 Piscina Municipal de Montjuïc 3825 37.868 10 Camp Municipal de Futbol Bogatell 6.615 566 3 Centre Esportiu Municipal La Bordeta 3450 9.222 10 Camp Municipal de Futbol Menorca 4.560 390 3 Centre Esportiu Municipal l`Espanya Industrial 11310 111.969 10 Camp Municipal de Futbol Sant Martí de Provençals 4.560 390 4 Centre Esportiu Municipal Les Corts 4219 41.768 10 Camp Municipal de Futbol Poble Nou - Agapito 6.615 566 Fernández 5 Centre Esportiu Municipal Can Caralleu 3115 30.839 10 Complex Esportiu Municipal Olímpia 6.615 566 5 Centre Esportiu Municipal Putxet 1796 17.780 TOTAL 55.232 6 Centre Esportiu Municipal Claror 1427 14.127 Taula 38. Llistat dels consums estimats dels camps esportius actualment regats amb aigua potable 6 Centre Esportiu Municipal Perill 760 7.524 6 Centre Esportiu Municipal Can Toda 1420 34.364 A partir de les dades exposades en les taules anteriors, s’obté que la demanda total per al reg de 6 Centre Esportiu Municipal Sardenya 972 9.623 camps esportius municipals és de 80.971 m3/any. 7 Centre Esportiu Municipal Carmel 2148 7.360 En qualsevol cas, es consideraran de cara al desenvolupament de la xarxa d’aigua freàtica 7 Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d'Hebron 550 5.445 aquelles instal·lacions en les quals el seu consum anual sigui significatiu (més de 1.000 m3/any). 7 Piscina Municipal de La Clota 520 5.148 7 Centre Esportiu Municipal Mundet 2745 27.176 8.1.8. Ompliment de piscines municipals 7 Centre Esportiu Municipal Guinardó 1662 16.454 L’ompliment de les piscines municipals actualment es realitza amb aigua potable en la seva 7 Centre Esportiu Municipal Horta 3000 29.700 totalitat, exceptuant la piscina de la Torre de les Aigües, que és la única que s’abasteix amb aigua 7 Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron 150 1.485 freàtica. Cal destacar però, que en l’època de bany l’aigua freàtica que s’utilitza pel seu ompliment 8 Centre Esportiu Municipal Can Dragó 4100 40.590 rep un tractament previ amb clor. Aquesta instal·lació està inclosa dins la categoria de fonts 8 Centre Esportiu Municipal Can Cuyàs 625 12.489 8 Centre Esportiu Municipal Artesania 709 11.581 ornamentals. 8 Centre Esportiu Municipal Cotxeres Borbó 1958 19.384 En qualsevol cas, l’aigua freàtica que s’utilitzi en el futur per a l’ompliment de piscines municipals 9 Centre Esportiu Municipal Bon Pastor 562 5.564 haurà de complir tots els requeriments de qualitat establerts per la normativa vigent per a piscines, 9 Centre Esportiu Municipal Sant Andreu 919 4.398 i sempre en conformitat amb l’Agència de salut Pública de Barcelona, tal com s’indica al capítol 9 Centre Esportiu Municipal La Sagrera 450 4.455 9 Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella 385 13.876 8.2. del present document. 10 Centre Esportiu Municipal Júpiter 2389 23.651 A la Taula 39 es llisten les piscines públiques municipals de la ciutat, el seu volum i el seu consum 10 Centre Esportiu Municipal Can Felipa 1808 17.899 anual estimat, a partir de les dades facilitades per l’Institut Barcelona Esports. El consum anual 10 Centre Esportiu Municipal Bac De Roda 1906 18.869 estimat és de 909.770 m3/any. 10 Centre Esportiu Municipal Vintró "Joan Alentorn" 1669 16.523 10 Centre Esportiu Municipal Nova Icària 814 8.059 10 Centre Esportiu Municipal Maresme 2735 22.488 10 Centre Esportiu Municipal La Verneda 1250 12.375 TOTAL 92.324 909.770 Taula 39. Llistat dels consums estimats de les piscines municipals Memòria 65 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8.1.9. Parcs de bombers municipals Segons informació facilitada pel Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de 2 3 l’Ajuntament de Barcelona, el consum d’aigua en els parcs de bombers correspon a usos d’aigua CODI EQUIPAMENT superfície (m ) consum (m /any) HU1 Hort Urbà Masia Can Mestres 1.590 7.419 potable i sanitària. Per a la neteja dels vehicles, eines, pràctiques i ompliment de camions utilitzen HU2 Hort Urbà de Pedralbes 475 410 els hidrants situats a la via pública. L’hidrant utilitzat en cada cas varia en funció del recorregut HU3 Hort Urbà Masia Can Soler 960 429 dels vehicles, per tant el consum d’aigua per als bombers no es pot centralitzar ni ubicar de manera HU4 Hort Urbà Baró de Viver 1.020 921 estàtica. HU5 Hort Urbà Parc de la Trinitat 2.205 3.460 Actualment bombers utilitzen únicament l’hidrant d’aigua freàtica del parc de Joan Miró, amb un HU6 Hort Urbà Sagrada Família 500 554 consum mig de 51 m3/any. Al castell de Montjuïc hi ha un hidrant per a bombers, però actualment HU7 La Casa de l'Aigua-Hort Urbà 600 942 no s’utilitza (no té consum). HU8 Hort Urbà Masia Can Cadena 780 2.184 HU9 Hort Urbà de Can Peguera 210 330 Donat que el consum estimat per a Bombers és poc significatiu respecte del consum previst per a HU10 Hort Urbà Can Pujades 500 749 la resta d’usuaris, en el nou Pla es tindrà en compte la possibilitat d’incloure en el desenvolupament HU11 Hort Urbà de Sant Pau del Camp 180 282 de la xarxa la col·locació d’hidrants d’aigua freàtica en la proximitat dels parcs de bombers, sempre HU12 Hort Urbà Torre Melina 930 1.460 i quan sigui viable tècnica i econòmicament (aprofitant el desplegament de la xarxa per a altres HU13 Hort Urbà Collserola 300 1.010 usos). A la Taula 40 es llisten els parcs de bombers existents i la seva ubicació. HU14 Hort Urbà de l'Avi 300 471 TOTAL 10.550 20.621 Taula 41. Llistat dels consums dels horts urbans NOM PARC ADREÇA SANT ANDREU Av. Rio de Janeiro 68-72 De la taula anterior, destaquem els horts marcats en color lila, que es reguen o bé tenen mitjans LLEVANT Carrer Castella 6-16 per a regar-se amb recursos hídrics alternatius. Aquests són: ZONA FRANCA Carrer 60 8-10 Zona Franca • Hort de Can Cadena: actualment es rega amb aigua freàtica. El seu consum és de 2.184 VALL D’HEBRON Carrer Coll i Alentorn 5 m3/any, segons dades de 2016, tal com s’indica a la Taula 42. MONTJUÏC Pg. Josep Carner 48 • Hort de la Masia Can Soler: Actualment el reg es realitza amb aigua provinent de la mina de EIXAMPLE C/ Aragó, 2 can Soler, que s’emmagatzema a la bassa existent, però no disposa de comptador, per tant es VALLVIDRERA Crtra. de Vallvidrera 43-53 desconeix el seu consum real. S’ha fet una estimació a partir de les dades de la resta dels Taula 40. Parcs de bombers municipals horts existents. 8.1.10. Horts urbans • Hort de la Masia Can Mestres: Aquest hort disposa d’un pou i d’una bassa d’acumulació, per A la Taula 41 s’adjunta el llistat dels horts urbans que estan en explotació, on s’indica la superfície a poder regar-se amb aigua freàtica, però actualment està en desús i es rega amb aigua i el consum anual. Donat que no es disposa de dades de consum de tots els horts urbans, ja que potable. no tots tenen comptador segregat per a l’hort, a partir de les dades disponibles s’ha realitzat una Actualment es desconeix la previsió d’implantació de noves superfícies destinades a horts urbans estimació de consum per als horts urbans en funció de la seva superfície. El mateix criteri s’ha a la ciutat de certa entitat, que pugui ser considerats per al reg amb aigües freàtiques. Per tant en aplicat per a estimar el consum dels horts que actualment es troben en construcció, projectats o el present Pla es treballarà amb les demandes dels horts actualment en funcionament. bé planificats a curt termini i dels quals es coneix la seva superfície i ubicació. 8.1.11. Altres equipaments En aquesta categoria s’inclouen tots aquells altres equipaments, gestionats per l’Ajuntament de Barcelona o d’altres entitats, que no es poden catalogar en cap categoria anterior, entre els quals es troben el Jardí Botànic, el Fòrum, el Museu del Disseny, etc. A la Taula 42 es llisten els equipaments municipals que actualment estan connectats a la xarxa d’aigua freàtica, i el seu consum anual mig. Memòria 66 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. CONSUM EQUIPAMENT CONSUM EQUIPAMENT (m3/any) (m3/any) Fòrum 27.821 AE12 Cotxera metro Triangle Ferroviari 4.500 Altres consums 45.875 AE13 Cotxera Bus El triangle Ferroviari 4.500 Mercat dels Encants 3.821 AE17 Cotxera Bus Zona Franca 4.500 Museu Disseny 1.659 AE18 Cotxera Bus Horta 4.500 TOTAL 79.174 AE19 Cotxera metro Vilapicina 4.500 Taula 42. Altres equipaments municipals actualment servits amb freàtic AE20 Cotxera metro Roquetes 4.000 AE21 Cotxera metro Vall d'Hebron 4.500 AE22 Cotxera metro Sagrera 4.500 En la fase de redacció del present Pla s’ha realitzat una ronda de consultes amb diferents gestors AE23 Cotxera metro Sant Genís 4.500 municipals, amb l’objectiu d’estimar els equipaments en els quals es poden identificar usos que TOTAL 40.000 actualment es realitzen amb aigua potable i que es podrien realitzar amb recursos hídrics Taula 45. Altres consums potencials actualment abastits amb potable alternatius. Aquests equipaments es llisten a la Taula 43. EQUIPAMENT CONSUM (m3/any) AE9 Taller 1 31.536 CONSUM EQUIPAMENT (m3/any) AE10 Taller 2 31.536 Zoo Ciutadella 150.000 AE11 Rentat de trens 15.768 Estació del Nord 5.000 AE12 Cotxera metro Triangle Ferroviari 4.500 TOTAL 155.000 AE13 Cotxera bus Triangle Ferroviari 4.500 AE14 Estació AVE 15.768 Taula 43. Altres equipaments municipals susceptibles de ser abastits amb freàtic AE16 Cotxeres Prim 15.768 A la Taula 44 es llisten els equipaments no municipals que actualment estan connectats a la xarxa TOTAL 120.888 d’aigua freàtica, i el seu consum anual mig. Taula 46. Altres consums futurs potencials a la zona Sagrera-AVE CONSUM EQUIPAMENT (m3/any) 8.1.12. Sectors Industrials La Mina-sudest Besòs 830 Parc Nord - Fòrum 2004-Nord. (sant Adrià) 25.376 A banda de les demandes analitzades anteriorment, susceptibles totes elles de ser abastides amb Jardí Botànic 13.725 aigües freàtiques, o bé amb altres recursos hídrics alternatius, com ara les aigües pluvials, o les Antic Jardí Botànic 4.874 aigües grises (aplicable en equipaments municipals), cal tenir en compte una demanda potencial TOTAL 44.805 molt important, que són els sectors industrials de la Zona Franca. La demanda potencial estimada Taula 44. Altres equipaments no municipals actualment servits amb freàtic de les indústries de la Zona Franca, la ZAL i el Port de Barcelona (segons les dades utilitzades per al dimensionament de la canonada del sistema d’aigua regenerada existent que prové de la EDAR d’El Prat) que es podrien abastir amb aigua regenerada és de 2.200.000 m3/any. Cal tenir en compte també en l’anàlisi de la demanda potencial de recursos hídrics alternatius les En qualsevol cas, cal fer dues consideracions relatives als consums industrials: instal·lacions de rentat de vehicles del transport públic, que es llisten a la Taula 45, i que s’estimen en 40.000 m3/any (dades extretes del Pla de Sostenibilitat de TMB). • Les demandes d’aigua manifestades pels consumidors industrials superen els seus actuals consums d’aigua potable, ja que una part significativa dels seus consums actuals provenen de A la Taula 46 es llisten els consums potencials planificats a les futures instal·lacions de l’AVE a La pous propis que arribat el cas deixarien d’utilitzar (el qual contribuiria a la lluita contra la intrusió Sagrera, que suposen una demanda futura de 120.888 m3/any (segons les dades extretes dels salina d’una manera més directa i racional que no pas realitzant recàrregues amb aigua projectes). osmotitzada). Memòria 67 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Aquests consums inclús podrien ser superiors en funció del número d’usuaris privats que DEMANDA SUMA DEMANDA DEMANDA realment decidissin apostar per l’aigua regenerada, el qual dependrà òbviament del preu i de DEMANDES D EMANDA POTENCIAL DEMANDES FUTURA TOTAL (hm³/any) ACTUAL (ACTUALMENT les condicions (pressió i garantia) de subministrament d’aquest recurs. Si no s’augmenta la ACTUALS PLANIFICADA MÀXIMA POTABLE) capacitat de generació, és obvi que el subministrament d’aquestes noves demandes hauria de Parcs i jardins 0,466 2,062 2,528 0,253 2,781 venir d’una redistribució de les quantitats actualment subministrades als altres usos. Horts Urbans 0,0026 0,018 0,0206 0,021 0,042 Fonts i llacs 8.1.13. Resum de la quantificació de la demanda 0,315 0,343 0,658 0,034 0,692 ornamentals 4,41 Les demandes actuals i potencials de recursos hídrics alternatius dels diferents serveis i Neteja urbana 0,338 0,086 0,424 0,198 0,622 equipaments de la ciutat exposades en els capítols anteriors es resumeixen a la taula 47, Neteja dipòsits i 0,097 0,001 0,098 0,179 0,277 xarxa clavegueram expressades en hm3/any. Instal·lacions 0,025 0,055 0,08 0,008 0,088 esportives Els consums considerats inclouen les demandes municipals i no municipals, classificats segons Piscines els conceptes següents: 0 0,91 0,91 0,01 0,920 municipals 1,27 Parcs de bombers 5E-05 0,0004 0,00045 0,0005 0,001 • Demanda actual: correspon als consums actuals que ja estan servits amb recursos hídrics Altres equipaments 0,079 0,155 0,234 0,032 0,266 alternatius. municipals SUBTOTAL 1,32 3,63 4,95 0,74 5,69 • Demanda potencial: correspon als consums actuals, actualment servits amb aigua potable, MUNICIPAL però que podrien potencialment ser servits amb recursos hídrics alternatius. En aquesta Reg d'Espais Verds 0,020 - 0,020 - 0,02 categoria s’ha inclòs la demanda potencial d’aigua regenerada per a usos industrials de la Forum Sant Adrià 0,026 - 0,026 - 0,03 Zona Franca, estimada en 2,2 hm3/any. Altres equipaments 0 0,04 0,04 0,121 0,16 Industries Zona Franca 0 2,2 2,2 - 2,20 • Demanda futura planificada: correspon als consums futurs planificats, vinculats a noves SUBTOTAL NO 0,046 2,24 2,286 0,121 2,41 actuacions urbanístiques a la ciutat, que ara mateix no existeixen i per tant no generen cap MUNICIPAL DEMANDA TOTAL consum, però que podrien potencialment ser servits amb recursos alternatius. Les demandes 1,37 5,87 7,24 0,86 8,10 MÀXIMA futures planificades de les quals no es tenen dades en la fase de redacció del Pla, s’han estimat Taula 47. Taula resum de les demandes actuals i potencials de RHA. en un 10% de la suma de les demandes actuals. S’han exclòs d’aquesta taula els consums corresponents a usos que no requereixen la qualitat de l’aigua potable en l’interior dels edificis municipals (reg d’espais interiors, ompliment de cisternes A la vista de les dades exposades a la taula anterior, que corresponen al sumatori de les demandes dels WC, neteja, etc.). d’aigua que poden ser cobertes amb Recursos Hídrics Alternatius (RHA) dels diferents serveis i equipaments municipals i no municipals de la ciutat, es pot concloure que l’horitzó a dia d’avui de la demanda actual i futura de RHA és de 8,10 hm3/any. Actualment es subministren 1,35 hm3/any d’aigua del subsòl, per cobrir una part de les demandes actuals dels serveis municipals i equipaments públics de la ciutat. La demanda total de RHA dels serveis i equipaments municipals de la ciutat s’estima en 5,69 hm3/any. Per a poder satisfer-la amb recursos hídrics alternatius, caldria quadruplicar el volum subministrat actualment. Memòria 68 NO MUNICIPALS MUNICIPALS Altres Medi Ambient 0,104 1,219 1,120 2,510 1,224 3,729 0,0505 0,685 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8.2. REQUERIMENTS QUALITATIUS DE LA DEMANDA En realitat, les aigües freàtiques, per exemple, tenen una càrrega contaminant associada molt menor que les aigües residuals regenerades, i per tant, si no es produeix una contaminació de la 8.2.1. Generalitats mateixa al llarg del procés d’emmagatzematge i distribució, el risc associat a la seva reutilització Els usos que es contemplen dins de l’àmbit del Pla s’han agrupat en les següents tipologies a es considera menor. Però en qualsevol cas, en utilitzar una aigua no potable per usos urbans, és efectes d’anàlisi dels seus requeriments de qualitat: necessari contemplar un control analític adequat per a garantir la qualitat sanitària. Aquest control • Reg d’espais verds (parcs i jardins, camps esportius i altres) analític contempla, habitualment, un control microbiològic bàsic i de legionel·losi. En cas de realitzar tractaments de desinfecció de l’aigua per cloració, també es recomana fer un control del • Reg d’horts urbans clor lliure residual. • Neteja urbana: hidrants per neteja (viària o del clavegueram) o per incendis, així com boques Cal tenir especial cura en el cas de la legionel·la i es recomana utilitzar les guies tècniques de baldeig, o ompliment de cubes als parcs de bombers realitzades posteriorment al RD 865/2003 on s’estableixen els criteris tècnics per donar • Neteja de dipòsits reguladors del clavegueram compliment al mateix, ja que aquestes, a més d’ampliar els annexos del RD, desenvolupen nous • Fonts i llacs ornamentals protocols per totes les instal·lacions que poden ser susceptibles a la proliferació i propagació de la legionel·la. • Instal·lacions de rentat de vehicles (cotxeres TMB, trens, vaixells Port, magatzems municipals, etc.) A l’Annex 4 “Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs” es recullen el RD 1620/2007 i el RD 865/2003, així com diferents guies tècniques i normes UNE que fan referència a la qualitat • Ompliment piscines de l’aigua en funció del seu ús. Les recomanacions d’aquests reglaments, guies i estudis per als • Interior edificis: cisternes WC diferents usos establerts en el present Pla es resumeixen a la taula 51 del present capítol. • Recàrrega de l’aqüífer Dins de la qualitat biològica també s’inclouen els bioindicadors, que són una mesura de l’estat ecològic de l’aigua. Per als usos definits al Pla hi ha diversos bioindicadors que donen informació L’ús que es doni al recurs hídric determinarà els requisits en quant a qualitat fisicoquímica i directa, com poden ser l’analítica d’algues, la determinació de cianobacteris, diatomees, macròfits, microbiològica que s’han de complir. Dit d’un altra manera, la idoneïtat d’una aigua per un ús macro invertebrats, amfibis, peixos i espècies al·lòctones. A la Taula 48 es recullen els paràmetres concret vindrà determinada per la seva qualitat sanitària i fisicoquímica. biològics recomanats per a valorar la qualitat microbiològica de l’aigua. Els paràmetres fisicoquímics donen una informació extensa de la composició química de l’aigua i Legionel·la ssp de les seves propietats físiques, però no aporten informació de la presència biològica a l’aigua, per Escherichia Coli aquesta raó cal combinar el control d’aquests paràmetres conjuntament amb el control de diferents Nematodes intestinals paràmetres biològics que donen informació de la qualitat sanitària de l’aigua de consum. Indicadors Microorganismes aerobis biològics 8.2.2. Qualitat Sanitària i Biològica Clostridium sulfitoreductors Enterococs intestinals En tots els usos actualment vigents existeixen possibles vies de contacte directe o indirecte amb Bioindicadors: algues, cianobacteris... l’aigua. Per aquest motiu cal assegurar la seva qualitat sanitària i evitar riscs als treballadors o al públic en general. Taula 48. Proposta de paràmetres biològics a valorar en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua No hi ha un cos normatiu que sigui aplicable estrictament als usos que són objecte del Pla i pels 8.2.3. Qualitat Fisicoquímica múltiples orígens de l’aigua possibles. En aquest sentit, i tal i com s’ha comentat al capítol 7 del Alguns dels usos previstos en el present Pla comporten exigències de qualitat fisicoquímica de Pla (Marc Legal), la millor referència disponible és el Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, l’aigua a tenir en compte com a requeriment de la demanda. pel que s’estableixen el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. Aquesta normativa és d’aplicació estrictament a les aigües residuals depurades i posteriorment regenerades. Però Els paràmetres fisicoquímics són d’especial interès en usos com el reg o fonts, per valorar com que pels altres recursos alternatius considerats dins l’àmbit d’aquest Pla no existeix una possibles problemes de manteniment de les instal·lacions i donant informació complementaria norma d’obligat compliment a aplicar, es considera raonable extrapolar les consideracions del RD important per a determinar l’estat ecològic de les fonts. a aquests altres orígens. Això es fa en el benentès que en realitat el RD incideix bàsicament sobre A més, aquests paràmetres donen informació de la qualitat de l’aigua de l’aqüífer i poden ser l’ús posterior de l’aigua, no essent determinant l’origen del recurs hídric, ja que els condicionants indicadors de possible contaminació. de qualitat de l’aigua per usos estan enfocats a l’aigua producte. Els paràmetres fisicoquímics que s’han considerat rellevants pels usos descrits en el present Pla són els següents: Memòria 69 BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Indicadors de sòlids: els sòlids representen una de les característiques físiques més importants S’aconsella l’anàlisi d’uns paràmetres mínims per tal d’avaluar la qualitat de l’aigua, tenint en de l’aigua. L’anàlisi de sòlids en suspensió i terbolesa són bons indicadors de la presència de compte la procedència d’aquesta aigua i els requeriments finals d’ús. A la taula següent es recull contaminació general a l’aigua, degut a que la majoria de contaminants es troben associats als la proposta de paràmetres fisicoquímics a analitzar per valorar la qualitat de l’aigua. sediments, especialment a les partícules més fines. • Indicadors de salinitat: conductivitat, cations i anions de calci, magnesi, sodi, carbonat, Sòlids en suspensió bicarbonat, clorurs i sulfats, són paràmetres indicadors de la salinitat de l’aigua utilitzada Indicadors de sòlids Terbolesa juntament amb la Relació d’Absorció de Sodi (RAS), la duresa i l’índex de Langelier. S’ha de Conductivitat tenir en compte que a mesura que augmenta la salinitat, augmenta la possibilitat de Calci contaminació del sòl i la possibilitat de crear problemes fitotòxics sobre les plantacions. També Magnesi Sodi són paràmetres importants per a determinar possibles problemes de manteniment en Carbonat infraestructures de reg, fonts i llacs. Indicadors salinitat Bicarbonat Clorurs • Metalls i metal·loides: la presència de metalls poden ser indicatius, per exemple, de Sulfats contaminació d’origen industrial o contaminació difusa per tràfic rodat. Cal dir que RAS concentracions no molt elevades d’alguns metalls ja poden donar problemes de toxicitat per Índex Langelier l’ús de l’aigua per reg. Fòsfor Total Nutrients Nitrats • Nutrients: la concentració de nutrients com el nitrogen i el fòsfor, també és determinant per a Nitrits segons quins usos, com els de reg d’espais verds o horts urbans. Arseni Beril·li • Altres: Bor - El pH cal controlar-lo degut a que és un paràmetre indicador de com poden evolucionar Cadmi molts paràmetres, com per exemple el fòsfor i els metalls que en cas de disminució Cobalt Metalls i Coure d’aquest pot fer precipitar compostos insolubles. El pH també té relació en l’equilibri semimetalls Crom químic de l’amoni i amoníac que poden arribar a ser tòxics pel medi. Manganés - El clor lliure cal analitzar-lo en cas de disposar de tractament de clor en continu. Molibdè Seleni - L’oxigen dissolt és un paràmetre important pels ecosistemes aquàtics. Una Vanadi concentració elevada sol anar lligat amb un entorn estable. pH Altres oxigen dissolts Clor lliure Taula 49. Proposta de paràmetres fisicoquímics a valorar en l’anàlisi de la qualitat de l’aigua 8.2.4. Valors recomanats pels diferents usos L’elecció dels paràmetres a analitzar es determina majoritàriament en funció de l’ús de l’aigua. Així, a partir de la recerca bibliogràfica de normativa, guies i articles, especificada a l’Annex 4, “Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs”, es desenvolupa la següent taula de valors recomanats per als paràmetres especificats com a control mínim de la qualitat del recurs de la demanda. Memòria 70 FISICOQUÍMICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. USOS POSSIBLES PARÀMETRES Legionella ssp (UFC/L)(1) <100 <100 <100 <100 <100 <100 <100 <100 <100 <100 Escherichia Coli (UFC/100ml) 0 - 100 - 200 - 1000(4) 100 0-200(4) 0-200(4) 10.000 200 10.000 0 0-200(4) 10.000 0 - 1000(4) Nematodes intestinals (huevos/10L) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Indicadors biològics Micoorganismes aerobis (UFC/100ml) <100000 Clostridium sulfitoreductors (UFC/100ml) 10 Enterococs intestinals (UFC/100ml) 100 Bioindicadors: algue, cianobacteris... (ind/ml) 20000 Sòlids en suspensió (mg/l) 20-35(4) 20 20 20 35 20 35 10 - 20(4) 35 35 Indicadors de sòlis Terbolesa (UNT) 10 10 20 10 15 5 15 5 2 - 10(4) 15 2 Conductivitat (µS/cm-1 20ºC) 3000 3000 3000 Calci (mg/l) 0-400(5) Magnesi (mg/l) 0-60(5) Sodi (mg/l) 0-900(5) Carbonat (mg/l) 0-3(5) Indicadors salinitat Bicarbonato (mg/l) 0-600(5) Clorurs (mg/l) 0-1100(5) Sulfats (mg/l) 0-1000(5) RAS (meq/l) 0 - 15(5) 6 Índex Langelier (6) +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 +/-0,3 +/- 0,5 +/- 0,5 +/- 0,5 Fòsfor Total (mg/l) < 2 <2 Nutrients Nitrats (mg/l) 5 - 20 Nitrits (mg/l) 0,3 - 1 Arserni (mg/l) 0,1 0,1 Beril·li (mg/l) 0,1 0,1 Bor (mg/l) 0,5 - 2(5) 0,5 Cadmi (mg/l) 0,01 0,01 Cobalt (mg/l) 0,05 0,05 Metalls i Coure (mg/l) 0,2 0,2 semimetalls Crom (mg/l) 0,1 0,1 Manganés (mg/l) 0,2 0,2 Molibdè (mg/l) 0,01 0,01 Níquel (mg/l) 0,2 0,2 Seleni (mg/l) 0,02 0,02 Vanadi (mg/l) 0,1 0,1 Valors extrets de normatives pH (pH) (7) 6,5 - 8,4 6,5 - 8,4 6,5 - 8,4 6,5 - 8,4 8 6,5 - 8,4 7,2 - 8,0 7 - 8 6,5 - 8,4 Altres oxigen dissolts (mg/l) 4 - <7(8) Valors extrets de guies/estudis Clor lliure (mg/l) (7) 1 - 4 1 - 4 1 - 4 1 - 4 1 - 4 1 - 4 0,5 - 2 0,5 - 2 1 - 4 (1) Valors extrets del RD 865/2003 i les guies tècniques que estableixen els criteris higienics-sanitaris per la prevenció i control de la legionel·la (2) Per aquest ús s'ha aplicat els criteris marcats al RD/742/2013, pel qual s'estableixen els criteris tecnocasanitaris de les piscines (3) Es considera que en la majoria dels casos el recurs hídric alternatiu que es farà servir per aquest ús és el d'aigües grises (4) Valors extrets del RD 1620/2007, pel que s'estableix el régim jurídic de la reutilització d'aigües depurades, on s'especifiquen diferents rangs per diferents usos de reg. (5) Rangs que estableix la NTJ 17R, Guia técnica de Utilització d'aigües regenerades i d'altres recursos hídrics no potables per al reg en jardineria (6) Valors recomanats per no tenir problemes a les instal·lacions a nivell d'incrustacions (7) Tots els valors de pH i Clor lliure especificats entre rangs, són els recomanats en cas de existir sistema de desinfecció (8) Límit mínim i màxim , per tal d'assegurar la supervivencia de la fauna aquàtica Taula 50. Valors recomanats per als paràmetres fisicoquímics i microbiològics de l’aigua en funció dels diferents usos contemplats en el Pla . Memòria 71 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Reg d'espais verds (parcs, jardins, camps esportius i altres) Reg d'horts urbans Neteja urbana Hidrants per ompliment de cubes als parcs de bombers Neteja de dipòsits i xarxa de clavegueram Fonts i llacs ornamentals Instal·lacions rentat de vehicles, neteja vaixells Port, etc. Ompliment de piscines (2) públiques Equipaments i edificis: cisternes (3) WC, neteja Usos Industrials Usos mediambientals (recarrega d'aqüífers) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Desinfecció (mitjançant cloració en continu). 9. ANÀLISI CREUAT DE L’ORIGEN I ELS USOS DEL RECURS HÍDRIC • Descalcificació En el present capítol es realitza el balanç de recursos hídrics alternatius disponibles i de demandes 9.1.2. Aigua regenerada actuals i potencials d’aquests recursos, i s’estableix quins són els recursos aptes pels diferents Els usos inclosos en l’àmbit del present Pla que es podrien cobrir amb l’aigua regenerada són els usos que es contemplen en el Pla, a partir de l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu dels recursos i següents: demandes realitzat als capítols 7 i 8 del present document. • Serveis urbans: reg de zones verdes (amb restriccions en cas que hi hagi aspersió), neteja 9.1. DETERMINACIÓ DELS USOS APTES EN FUNCIÓ DE L’ORIGEN DEL RECURS viària, subministrament a parcs de neteja, neteja de la xarxa de clavegueram i de les seves En aquest apartat es defineixen, en base als requeriments de qualitat fixats per a cada ús, els instal·lacions, reg de camps esportius (amb les mateixes restriccions en cas que el reg es faci diferents usos que es poden cobrir amb cadascun dels recursos hídrics alternatius disponibles a la amb aspersió), i d’altres usos assimilables. ciutat. • Equipaments públics: reg de murs verds, cobertes verdes i jardins interiors (amb limitacions si 9.1.1. Aigües del subsòl el reg es fa per aspersió), parcs de bombers, ompliment de cisternes dels WC, neteja de Aquesta tipologia de recurs inclou les aigües extretes directament del subsòl mitjançant pous de superfícies i d’altres usos assimilables. captació, les aigües dels esgotaments subterranis, i les aigües de mines i surgències naturals. • Usos industrials (a excepció de la indústria alimentària): neteja de vehicles, neteja de Aquestes aigües són aptes per als usos següents: superfícies industrials, dipòsits d’emmagatzematge d’aigua contra incendis, altres processos • Serveis urbans: reg de zones verdes, reg d’horts urbans, ompliment de fonts ornamentals, industrials i d’altres usos assimilables. neteja viària, subministrament a parcs de neteja, neteja de la xarxa de clavegueram i de les Cal destacar que, segons la normativa vigent, està expressament prohibit l’ús d’aquesta aigua seves instal·lacions, reg de camps esportius, subministrament a parcs de bombers i d’altres per a l’ompliment de les fonts i llacs ornamentals. usos assimilables. Altres usos que es poden satisfer amb aigua regenerada, però que queden fora de l’àmbit del • Equipaments públics i usos residencials: reg de murs i cobertes verdes, reg de jardins i horts present Pla, són: privats, ompliment de piscines, ompliment de cisternes dels WC, neteja de superfícies i d’altres • Usos ambientals: manteniment de cabals ecològics dels rius, recàrrega d’aqüífers i d’altres usos usos assimilables. assimilables. • Usos industrials: neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, dipòsits • Subministrament a equipaments i edificis privats: inclouria el reg de jardins i camps esportius d’emmagatzematge d’aigua contra incendis, altres processos industrials i d’altres usos privats (sempre amb limitacions en el reg per aspersió), neteja de superfícies i ompliment de assimilables. cisternes dels WC. Altres usos possibles no inclosos en el present Pla són: • Reg de conreus en explotacions agrícoles. • Alimentació en capçalera del sistema de potables, prèvia potabilització. L’aigua regenerada està subministrada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual es • Reg de conreus en explotacions agrícoles. compromet a garantir el compliment dels paràmetres de qualitat establerts en el RD 1620/2007 que L’ajuntament de Barcelona ja ha implementat l’ús de l’aigua subterrània (principalment per a reg, regula l’ús de l’aigua regenerada en els punts de subministrament. En aquest sentit, no es preveu neteja urbana i fonts ornamentals) des de fa molts anys. Per a satisfer altres usos, des del punt de a priori la realització de cap tractament previ a la seva utilització, no obstant, en el cas que l’aigua vista de qualitat de l’aigua, caldria realitzar un anàlisi químic més detallat d’elements no majoritaris regenerada no s’aprofiti directament, i aquesta s’emmagatzemi en dipòsits d’acumulació, pot ser (com metalls pesants) i de contaminats emergents (pesticides, fàrmacs, entre d’altres) a tota la necessari un procés desinfecció mitjançant cloració en continu. ciutat per tal de determinar el tractament més idoni. 9.1.3. Aigua pluvial L’aprofitament d’aquest recurs requereix sovint la realització d’algun o varis dels següents Tal com s’ha exposat a l’apartat 7.1.3 del present Pla, les aigües pluvials es poden distingir en tres tractaments previs, en funció de la qualitat de l’aigua d’origen, que pot variar substancialment tipologies diferents: aigües pluvials de capçalera del torrents, aigües pluvials d’escorrentiu depenent de si es tracta d’aigua extreta directament del subsòl o bé d’aigua d’esgotaments superficial en zona urbana, i agües pluvials de les cobertes dels edificis. subterranis. Els tractaments més habituals són: 9.1.3.1. Aigua pluvial de la capçalera del torrents • Filtració de sòlids i gruixos. En l’àmbit del Pla, l’aigua pluvial de les rieres de Collserola es podria utilitzar per als usos següents: • Decantació de matèria en suspensió. Memòria 72 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Serveis urbans: reg d’espais verds i d’horts urbans, neteja viària, neteja de la xarxa de • Equipaments i edificis públics o privats: Reg de jardins interiors, murs i cobertes verdes, reg clavegueram i de les seves instal·lacions, ompliment de fonts i llacs ornamentals, i d’altres usos d’horts urbans, neteja de superfícies, ompliment de cisternes dels inodors i d’altres usos assimilables. assimilables. • Equipaments públics: reg de murs verds, cobertes verdes i jardins interiors, reg de camps • Usos industrials: neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, dipòsits esportius, parcs de bombers, parcs de neteja, ompliment de cisternes dels WC, neteja de d’emmagatzematge d’aigua contra incendis, altres processos industrials i d’altres usos superfícies i d’altres usos assimilables. assimilables. • Usos industrials: neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, dipòsits En qualsevol cas, les aigües pluvials, sigui quin sigui el seu origen, hauran de passar per un d’emmagatzematge d’aigua contra incendis, altres processos industrials i d’altres usos tractament de filtració de sòlids i gruixos, decantació de fins i matèria en suspensió i desinfecció assimilables. segons l’ús que se l’hi vulgui donar. Altres usos que es poden satisfer amb aigua de les capçaleres dels torrents, però que queden fora 9.1.4. Aigües grises de l’àmbit del present Pla, són: Com ja s’ha exposat en apartats anteriors, aquest recurs pot tenir dos orígens diferents: aigües • Usos ambientals: infiltració passiva superficial per a recàrrega d’aqüífers i d’altres usos provinents de dutxes o banyeres, i aigües provinents del buidat de piscines. En qualsevol cas, assimilables. l’aprofitament d’aquest recurs per als usos esmentats ve condicionat pel correcte funcionament els • Equipaments i edificis privats: reg de jardins, horts i camps esportius privats, ompliment de processos de depuració d’aquestes aigües, i del compliment dels requeriments de qualitat de piscines, neteja de superfícies i ompliment de cisternes dels WC. l’efluent obtingut fixats per la normativa vigent per als usos definits en cada cas. Aigua de dutxes o banyeres 9.1.3.2. Aigua pluvial de zona urbana Dins de l’àmbit del present Pla es contempla l’ús de les aigües de dutxes o banyeres en L’aigua pluvial de l’escorrentiu superficial de la zona urbana de la ciutat es podria utilitzar per als equipaments i edificis públics o privats per a l’ompliment de cisternes dels WC. usos següents: Fora de l’àmbit del present Pla, aquest recurs es pot aprofitar per altres usos com reg de zones • Serveis urbans: reg d’espais verds i d’horts urbans, neteja viària, neteja de la xarxa de verdes, refrigeració, neteja de superfícies, neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, clavegueram i de les seves instal·lacions, i d’altres usos assimilables. processos industrials i d’altres usos assimilables. • Equipaments públics: reg de murs verds, cobertes verdes i jardins interiors, reg de camps esportius, instal·lacions de neteja de vehicles, neteja de superfícies i d’altres usos assimilables. Cal tenir en compte que per poder aprofitar aquest recurs és necessari sotmetre’l a un tractament de depuració de l’aigua adequat que pot consistir en una decantació, filtració, tractament biològic i • Usos industrials: neteja de vehicles, dipòsits d’emmagatzematge d’aigua contra incendis, neteja desinfecció. de superfícies industrials, altres processos industrials i d’altres usos assimilables. Buidat de piscines No obstant, els usos contemplats en aquest Pla preveuen únicament usos mediambientals, que són: L’aprofitament de les aigües de buidat de piscines quedaria acotat a l’interior dels equipaments (tant públics com privats) i a l’interior d’edificis que disposin d’aquest recurs. Els usos per aquest • Reg d’espais verds. aprofitament serien els següents: • Tractament de l’aigua en origen (l’aigua pluvial captada a l’espai públic mitjançant SUDS no va • Reg de jardins interiors, murs verds i cobertes verdes a la depuradora, i durant el procés de retenció-infiltració s’eliminen els contaminants • Ompliment de cisternes dels WC arrossegats per l’aigua de pluja). • Refrigeració • Infiltració passiva superficial per a recàrrega dels aqüífers. • Neteja de superfícies Per tractar-se d’una aigua reutilitzada, prèviament a la seva reutilització és necessari realitzar un 9.1.3.3. Aigua pluvial de les teulades dels edificis tractament de filtració i, si s’escau, de decloració. En qualsevol cas, el tipus de tractament a realitzar Des d’un punt de vista qualitatiu, l’aigua pluvial recollida a les teulades dels edificis és apta per a es definirà en funció de la qualitat requerida pels usos que es preveu cobrir amb aquest recurs. cobrir les necessitats del serveis urbans de la ciutat. No obstant, donat que el seu origen es situa 9.1.5. Aigua de mar a l’interior dels edificis, ja siguin públics o privats, es consideren únicament els usos que es podrien cobrir a dins de l’àmbit de gestió individual de cada equipament o edifici. Aquests són: Com ja s’ha exposat al capítol 8 del present document, l’aigua de mar pot ser apte per a diferents usos, en funció el tractament a què es sotmeti aquets recurs abans de ser utilitzat. L’aigua de mar Memòria 73 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. pot cobrir usos molt concrets, i cal adaptar les instal·lacions per tal de què suportin l’atac químic • Aigua del subsòl: El recurs total disponible corresponent a les masses d’aigua subterrànies dels components corrosius que conté. Aquests són: de la ciutat (sense tenir en compte les extraccions actuals) és d’uns 18 hm3/any, segons les • Obtenció d’aigua potable en plantes dessaladores. Aquest ús no es contempla en el Pla, ja que dades exposades a l’apartat 7.1.1. No obstant, la demanda de recursos hídrics alternatius de l’aigua dessalada té una qualitat superior a la que es requereix per als usos establerts en el Pla. la ciutat que es podria servir amb aigua del subsòl és de 5,69 hm3/any. Per tant, el recurs • Ompliment de piscines. potencialment disponible és superior a la demanda estimada. A la Figura 34 es representa el • Sistemes de refrigeració amb circuit tancat. volum potencial disponible d’aquest recurs i la demanda potencial estimada en el present Pla. • Sistemes contra incendis. 9.2. BALANÇ DE RECURSOS I DEMANDES El balanç de recursos i demandes es realitza tenint en compte els usos previstos i els recursos AIGUA DEL SUBSÒL disponibles a l’àmbit públic. En el present Pla no es preveu la utilització dels recursos potencialment 5,69 hm³ disponibles a l’àmbit privat per a usos públics (tant municipals com no municipals), ja que actualment no existeix una regulació al respecte. De l’anàlisi de tots els recursos hídrics alternatius disponibles a la ciutat a l’àmbit públic, s’extreu 12,5 hm³ usos consumtius que el recurs potencial màxim, sense incloure les extraccions d’aigua del subsòl que s’estan V no aprofitat realitzant actualment, i sense comptar l’aigua de mar, és de 31,6 hm3/any, dels quals es podrien extraccions actuals aprofitar 23,8 hm3/any (correspon aproximadament a un 75%). No obstant, cal destacar que en l’actualitat l’Ajuntament de Barcelona disposa de concessions amb els organismes competents de cada recurs per a la utilització d’un total de 7 hm3/any. (veure taula 12 de l’apartat 7.1.6). 12,31 hm³ Recurs total: 30,5 hm³/any Pel que fa a les demandes actuals, la demanda total d’aigua dels usos que no requereixen la qualitat de l’aigua potable i que es podria cobrir amb recursos hídrics alternatius per a usos municipals és de 4,95 hm3/any (veure Taula 4 de l’apartat 8.1.13). Si es té en compte el volum Figura 34. Balanç de recurs-demanda de l’aigua del subsòl. anual servit per a usos públics no municipals des de les instal·lacions d’abastament d’aigua freàtica municipals, i la demanda potencial actual per aquests usos, la demanda total actual de recursos hídrics alternatius per a usos públics de la ciutat ascendeix a 5,04 hm3/any, volum inferior al • Aigua regenerada: El recurs total que és capaç de generar la ERA d’El Prat és de 50 hm3/any. concessionat actualment. D’aquest volum total generat, la demanda estimada al terme municipal de Barcelona que es podria cobrir amb aquest recurs és de 5,5 hm3/any per a injecció a l’aqüífer, 2,56 hm3/any per Analitzant la demanda total màxima dels serveis municipals (suma de les demandes actuals i les a usos industrials, i 0,73 hm3/any per al reg de zones verdes, dels quals estan concessionats demandes futures planificades), veiem que aquesta ascendiria a 5,69 hm3/any. Aquest valor és actualment a l’Ajuntament de Barcelona 0,14 hm3/any. A la Figura 35 s’exposa el volum sensiblement superior al volum concessionat actualment, per tant, amb el desenvolupament de les potencial disponible i els possibles usos que es poden cobrir amb aquest recurs. actuacions previstes en el present Pla, caldrà revisar en un futur les concessions vigents i preveure, si s’escau, la seva ampliació. El consum actual d’aigua (potable + freàtica) dels serveis municipals exposats a l’apartat 3.1. del present document equival a 6,79 hm3/any. En el cas que s’arribés al sostre del Pla, és a dir, que s’arribin a cobrir les demandes actuals i potencials dels servies municipals establertes a l’anàlisi de la demanda (equivalent a 5,69 hm3/any), i tenint en compte els criteris fixats (en quant a consum mínim anual), l’índex de sostenibilitat del consum d’aigua de l’Ajuntament (calculat a partir dels consums de 2018) arribaria al 83,79%. 9.2.1. Balanç en funció de l’origen del recurs i del tipus de demanda Un cop exposat el balanç global de recursos i demandes, en aquest apartat es fa un creuament dels recursos disponibles i les demandes potencials que es podrien cobrir amb cadascun dels recursos. Memòria 74 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Aigua regenerada al T.M. de Barcelona Aigües pluvials de capçalera de torrents 0,14 hm³/any 0,59 hm³/any 0,23 hm³ 5,5 hm³/any 2,56 hm³/any 0,34 hm³ V concessionat AjB usos consumtius Reg zones verdes CZF V no aprofitable 41,21 hm³/any Recurs potencial: 0,57 hm³/any en un any mig Intrusió salina Industria ZF Figura 37. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials de capçalera de torrents Recurs total: 50 hm³/any usos fora T.M. • Aigües pluvials de coberta: Actualment no es pot quantificar la demanda potencial d’aquest Figura 35. Balanç de recurs-demanda de l’aigua regenerada. recurs, ja que aquesta dependrà del nombre i tipologia dels sistemes d’aprofitament de les aigües pluvials de coberta que es vagin implantant a la ciutat, i dels usos que se es vulguin • Aigües grises: Aquest és un recurs potencial generat principalment en àmbit privat i per a usos cobrir en cada cas (reg de cobertes, ompliment de cisternes,...). Per tant en aquest cas es fa privats, per tant no es fa el balanç de recurs demanda total de ciutat, es fa per habitatges. A la un balanç entre el volum potencial i el volum aprofitable per m2 de coberta. El volum potencial Figura 36 s’exposa el balanç de recurs generat i demanda esperada per persona i dia en correspon a l’aigua de pluja que cau en un any mig a la ciutat (veure apartat 7.1.3 del present habitatges.. document), i el volum aprofitable correspon al volum efectiu, descartant els episodis de pluja superiors a 30 mm, que es considera que no es poden emmagatzemar, i inferiors a 1,5 mm, Aigües grises que no s’han de recollir ja que tenen una elevada càrrega contaminant (arrosseguen la brutícia de la coberta). A la Figura 38 es representa el balanç entre el volum potencial i el volum aprofitable d’aquest recurs. 15 l/persona i dia Aigües pluvials de coberta 35 l/ persona i dia 0,11 m³/m² ús consumtiu WC 0,36 m³/m² V no aprofitat Recurs potencial: 50 l/persona i dia usos consumtius V no aprofitable Figura 36. Balanç de recurs-demanda de les aigües grises • Aigües pluvials de capçalera dels torrents: Aquest recurs actualment no s’està aprofitant, Recurs potencial: 0,47 m³/m² de coberta (per un any mig) per tant no es pot estimar la demanda potencial per als usos que es podrien cobrir amb aquets recurs, que s’ha d’entendre com un recurs de proximitat. Per tant, es fa un balanç entre el volum Figura 38. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials de coberta potencial, que correspon a l’aigua de pluja que cau a les conques vessants als torrents de Collserola en un any mig, i el volum aprofitable, que s’obté de deduir del volum potencial el volum d’aigua de pluja que s’infiltra al terreny, depenent dels usos del sòl de cada conca, i el volum d’aigua de pluja que no es podria emmagatzemar en episodis de pluja importants i entraria a la xarxa de clavegueram per sobreeiximent (tal com s’exposa a l’apartat 7.1.3.1. del present document). Aquest balanç es representa a la Figura 37. Memòria 75 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Aigües pluvials en zona urbana: En aquest cas, l’objectiu de poder gestionar aquest recurs de forma sostenible és naturalitzar el cicle de l’aigua, que es trenca en les zones urbanes degut a la impermeabilització massiva del territori. En el present Pla es quantifica el volum d’aigua de pluja caiguda a l’espai públic (sense considerar els parcs i jardins urbans) que es podria gestionar mitjançant la implantació de SUDS (Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible), segons els criteris exposats a l’apartat 7.1.3.2 del present document. En aquest cas, el volum potencial correspon a l’aigua de pluja que cau en un any mig als carrers de la ciutat, i el volum gestionat s’obté de quantificar l’aigua de pluja que es podria captar amb els SUDS (corresponent als episodis de pluja inferiors a 15 mm). A la Figura 39 es representa el balanç entre el volum potencial i el volum d’aquest recurs. Aigües pluvials en zona urbana 2,23 hm³ 5,71 hm³ V no aprofitable V gestionat Recurs potencial per un any mig: 7,94 hm³/any Figura 39. Balanç de recurs potencial i aprofitable de les aigües pluvials en zona urbana A partir de l’anàlisi creuat dels usos establerts i els recursos aptes i disponibles per a cada ús exposat en els apartats anteriors d’aquest capítol, s’ha elaborat la Taula 52, en la qual s’indica quins recursos es poden fer servir per a cobrir les diferents demandes que admeten la utilització d’aigua no potable, amb les limitacions definides en l’anàlisi dels requeriments de qualitat en funció de l’ús. Memòria 76 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. definir els criteris a tenir en compte per a l’elaboració d’una Guia Tècnica d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes. 9.3. DEFINICIÓ DE LES LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB A continuació es defineixen les línies d’acció del Pla. Per cadascuna d’elles s’exposa, a grans • LA5: Impulsar l’aprofitament de les aigües pluvials dels torrents de Collserola. Un cop trets, l’estratègia plantejada per al seu desenvolupament i el benefici esperat amb la seva aplicació. analitzada la potencialitat d’aquest recurs, el Pla inclou una proposta de situació dels punts de captació i de criteris tècnics a tenir en compte de cara al disseny, construcció i manteniment • LA1: Millora i ampliació de la xarxa d’aigua freàtica existent. Aquesta línia d’acció inclou un dels dipòsits o basses d’infiltració-retenció o emmagatzematge de les aigües pluvials. anàlisi de l’estat i funcionament de la xarxa existent, la proposta d’actuacions necessàries per • LA6: Impulsar el tractament de les aigües pluvials a l’espai públic. A partir de l’anàlisi de a la millora del seu funcionament i la proposta d’actuacions d’ampliació de la xarxa per a satisfer potencialitat d’aquest recurs, el Pla proposa les actuacions a realitzar a l’espai públic per a les demandes dels més importants punts de consum dels diferents serveis municipals i captar i tractar aquesta aigua pluvial, mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, equipaments públics. analitzant el cost econòmic d’inversió i manteniment d’aquests sistemes, i quantificant els • LA2: Impulsar l’aprofitament de l’aigua regenerada. Aquesta línia d’acció vol impulsar la posta beneficis obtinguts per a la ciutat. en marxa del subministrament d’aigua regenerada a la muntanya de Montjuïc per a donar servei En els capítols següents s’exposa cadascuna d’aquestes línies d’acció, explicant els criteris fixats als usos aptes que estiguin situats a l’àmbit proper a la xarxa executada. per al seu desenvolupament, la metodologia de treball, l’àmbit d’aplicació, i les actuacions plantejades. • LA3: Impulsar l’aprofitament de les aigües grises. A partir de l’estudi realitzat per la UAB, i seguint el camí iniciat per altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, el Pla defineix els criteris tècnics a tenir en compte per a la redacció d’una futura ordenança d’aprofitament de recursos hídrics alternatius, en l’àmbit de la reutilització de l’aigua dels edificis. • LA4: Impulsar l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta. Al present Pla s’ha realitzat una revisió de les actuacions i experiències en aquest àmbit realitzades a la ciutat per tal de Memòria 77 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. USOS CONSUMTIUS USOS AMBIENTALS Pous de captació LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 Aigua freàtica Esgotaments subterranis LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 Mines i surgències regeneració bàsica LA2 LA2 LA2 LA2 LA2 Aigua regenerada regeneració avançada LA2 Buidat piscines LA3 LA3 LA3 LA3 LA3 Aigües grises Dutxes/banyeres LA3 LA3 LA3 LA3 Cobertes LA4 LA4 LA4 LA4 LA4 Aigua pluvial Torrents Collserola LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 Zona urbana (SUDS) LA6 LA6 Aigua de mar Taula 51. Anàlisi creuat dels usos aptes per als diferents recursos hídrics alternatius contemplats en el Pla i Línies d’Acció A la Taula 51 s’indiquen: • Els usos aptes per a cadascun dels recursos disponibles, ombrejats amb el color corresponent al recurs. • Les diferents Línies d’Acció que es desenvolupen en aquest Pla, totes elles amb l’objectiu d’ampliar la utilització dels Recursos Hídrics Alternatius a la ciutat. Les caselles de la taula 52 on es situen les Línies d’Acció del Pla corresponen a l’àmbit d’aplicació contemplat en el present Pla per a cadascuna d’elles Memòria 78 Reg d'espais verds Reg d'horts urbans Neteja urbana Neteja de la xarxa i dipòsits de clavegueram Fonts i llacs ornamentals Reg de camps esportius Ompliment de piscines Hidrants de bombers Altres equipaments Instal·lacions rentat de vehicles de neteja, autobusos, etc. Ompliment cisternes inodors Reg de jardins, murs i cobertes verdes Neteja de superfícies Neteja de vehicles, vaixells Refrigeració Altres usos industrials Reg agrícola Recuperació de cabals al riu Injecció a l'aqüífer Infiltració passiva superficial Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. CONSUM 10. LÍNIA D’ACCIÓ 1. MILLORA I AMPLIACIÓ DE LA XARXA NOM SISTEMA LONGITUD EXTRACCIONS BOMBAMENTS ESCOMESES 2017 D’AIGUA FREÀTICA (m) (m³/any) Sistema Escola Industrial 128 1 3 3 20.297 Sistema Bori i Fontestà 912 1 3 4 12.536 Sistema Zona Universitària 5.348 2 3 7 87.538 10.1. ANÀLISI DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA EXISTENT Sistema Liceu-Paral·lel-Montjuïc 20.591 4 10 45 190.239 En aquest apartat es realitza un anàlisi de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica de la ciutat, Sistema Taulat - Fòrum 1 2 13 108.716 tant des del punt de vista físic com de funcionament. Aquest anàlisi s’ha realitzat seguint els Sistema Anella Poblenou 28.897 1 7 40 376.691 passos següents: Edifici de les aigües 1 1 3 201.631 • Realització d’un inventari de la xarxa existent: la xarxa d’aigua freàtica executada a la ciutat Torre de les Aigües 135 1 1 1 20.785 està inventariada al SITE (Sistema d’Informació Territorial), gestionat per BCASA. En el marc Sistema Doctors Dolsa 791 1 3 5 43.143 Sistema Vilalba dels Arcs 1.225 1 4 6 19.006 de l’elaboració del present Pla s’ha realitzat una auditoria de la xarxa inventariada al SITE, Sistema Joan Miró 2.615 3 4 10 32.827 consistent en l’aixecament a camp de diversos trams de xarxa seleccionats segons la fiabilitat Sistema la Maquinista 458 1 3 3 12.794 de les dades d’origen a partir de les quals aquests trams es van representar en el SITE. Amb Sistema Baró de Viver 14 1* 1 1 5.699 els resultats de l’auditoria, s’ha actualitzat el SITE corregint les diferències detectades. Sistema Fira-2 71 1 1 2 355 • Modelització de la xarxa existent: a partir de les dades de la xarxa extretes del SITE, s’ha Sistema Urgell 44 1 2 3 20.373 modelitzat la xarxa existent amb un software lliure de simulació hidràulica de xarxes Sistema Torre Llobeta 798 1 2 3 12.716 d’abastament d’aigua a pressió. A l’apartat 10.1.2 del present capítol s’exposa la metodologia Sistema Lesseps 3.800 1** 2 3 8.662 de càlcul utilitzada per a l’anàlisi del funcionament de la xarxa tenint en compte els consums Sistema Rieres d'Horta 3.160 3 5 6 38.341 dels punts que s’abasteixen actualment amb aigua freàtica. Sistema Sants - Rambla Brasil 198 1** 1 1 5.360 Bon Pastor 74 1 1 1 0 A partir dels resultats obtinguts de la modelització de la xarxa existent, es realitza la Diagnosi de Burgos-cobertura de Sants 1.040 1 3 3 0 la xarxa, en la qual s’identifiquen aquells punts on es produeixen deficiències en el funcionament Can Cadena 43 1 1 1 1.691 de la xarxa, ja sigui per insuficiències de cabal o de pressió, que poden produir que en ocasions Torrent Maduixers 373 1*** 0 1 2.557 no es pugui garantir l’abastament amb aigua freàtica en condicions òptimes. A l’apartat 10.1.3 TOTALS 70.715 27 63 165 1221957 del present capítol s’exposa la diagnosi de funcionament de cadascun dels sistemes d’aigua * A baró de Viver hi ha 1 pou operatiu i 3 executats fora de servei freàtica existents. ** Esgotaments TMB *** Es una surgència 10.1.1. Descripció de la xarxa d’aigua freàtica existent Taula 52. Dades principals dels diferents sistemes existents d’explotació del freàtic La xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica existent es divideix en 27 sistemes, dels quals 23 estan operatius i 4 estan fora de servei, per diversos motius. A la Taula 52 es llisten els sistemes operatius i el volum servit anualment, i a la Taula 53 es llisten els sistemes existents que estan NOM SISTEMA ESTAT MOTIU fora de servei i el motiu. L’aigua freàtica s’extreu del subsòl mitjançant 27 pous de captació actualment operatius. La xarxa Can Soler fora de servei antiga mina, manca d'aigua existent té 87,1 km de longitud, i dóna servei en un total de 165 escomeses, mitjançant 63 Can Mestres fora de servei pou aturat Laberint fora de servei antiga mina, manca d'aigua bombaments. A l’Annex 1, Inventari dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica existents Parc de l'Oreneta fora de servei manca d'aigua S’inclouen també en aquest annex els esquemes de funcionament i de bombament de tots els sistemes operatius. Taula 53. Sistemes existents fora de servei Memòria 79 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.1.2. Modelització de la xarxa d’aigua freàtica existent En el present apartat s’exposa les eines utilitzades i la metodologia seguida per a la modelització i el disseny de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica. 10.1.2.1. Descripció general de la metodologia de càlcul Per la modelització de la xarxa d’aigua freàtica de Barcelona s’ha utilitzat un programa de càlcul anomenat EPANET, per a la simulació de xarxes d’abastament a pressió. Aquest programa inclou les equacions de la mecànica de fluids, i utilitza mètodes de solució per mètodes iteratius per resolució de les mateixes. Pel càlcul de les pèrdues de càrrega es pot escollir entre les equacions de Darcy-Weisbach, les de Collebrook-White o les de Hazen Williams, sent aquestes últimes les utilitzades. 10.1.2.2. Processament de la informació de base La xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica existent i planificada està introduïda al Sistema d’Informació Territorial (SITE) de BCASA, un sistema d’informació tipus GIS que permet l’exportació de la xarxa a altres programes tipus GIS o de modelització de xarxes. Per a poder fer la modelització de la xarxa amb el programa EPANET, s’ha fet una extracció de les dades del dades físiques de la xarxa des del SITE al programa QGIS, com ara els diàmetres de les Figura 40. Esquema del procés de modelització de la xarxa d’aigua freàtica. canonades, geometria, traçat, ubicació els dipòsits, arquetes de control, etc. Ja amb les dades de la xarxa en QGIS, s’afegeixen les dades hidràuliques necessàries per tal que el programa 10.1.2.3. Modelització de la xarxa EPANET pugui fer les modelitzacions de la xarxa. Aquestes són: L’EPANET és un programa que permet modelitzar el funcionament de la xarxa amb unes demandes donades en el transcurs del temps. El programa suposa que el cabal és constant, i • Cotes considera que és un fluid incompressible. No permet calcular per tant cops d’ariet. • Demandes • Volums de dipòsits El resultats obtinguts amb el programa són la pressió, el cabal, la velocitat i la demanda. Aquests • Bombes resultats són els que s’han incorporat en els plànols adjunts de diagnosi i de prognosi. Tots • Corbes de les bombes aquests paràmetres es calculen en funció de les dades que s’han incorporat en el model; les • Cabal punta de les demandes cotes, diàmetres de les canonades, demandes, volums de dipòsits, etc. A partir de les dades • Revisió de la xarxa i adequació de capes, etc. introduïdes, l’EPANET permet interpretar com funcionarà la xarxa amb les condicions establertes. Un cop introduïdes les dades físiques i hidràuliques de la xarxa, mitjançant l’eina GISWATER es realitza el traspàs de les dades del QGIS al EPANET, on ja es poden fer les simulacions 10.1.3. Diagnosi de la xarxa d’aigua freàtica existent hidràuliques de la xarxa. Aquest programa permet retornar els resultats de les simulacions al A continuació es descriu, per a cadascun dels sistemes, els resultats obtinguts a partir del model QGIS, des del qual es poden representar gràficament. Els plànols 6, de Diagnosi de la xarxa, de simulació respecte al funcionament de la xarxa, seguint la metodologia exposada en l’apartat s’han realitzat seguint aquesta metodologia. anterior. Aquest procediment s’ha fet servir tant per a obtenir la Diagnosi de la xarxa existent com per a Als plànols 6.1 a 6.17 es representen els resultats de cabals, velocitats i pressió obtinguts amb planificar les actuacions de millora en aquells sistemes on s’han detectat problemes de la modelització de la xarxa per a cadascun dels sistemes. funcionament de la xarxa. A la figura següent es representa el procediment de càlcul seguit per a la modelització de la xarxa que s’ha explicat anteriorment. Memòria 80 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.1.3.1. Sistema Anella Poblenou - Taulat-Fòrum – Ciutadella annotation demand pattern_id Parc Juli Gonzalez 0.92 REG El sistema Anella Poblenou és un sistema complex que integra els sistemes següents: Estació del Nord 0.75 REG • Sistema Taulat-Fòrum. Aquest sistema s’abasteix dels dos pous d’abastament d’aigua Gran Via 3 2 REG Audotori Gran - Esplanada 1 2.93 REG freàtica de l’Av. Sant Ramon de Penyafort, que omplen el dipòsit d’acumulació d’aigua Jardins Manuel Sacristán 1 REG freàtica existent de 2.000 m3 de volum, vinculat al dipòsit de regulació del clavegueram de Jardins Josep Maria Sostres 0.68 REG Taulat, i dóna servei a les escomeses de la zona Fòrum i a la neteja del dipòsit de Reg Sud 6.08 REG clavegueram de Taulat. Reg Jaume Huguet - Messina 4.44 REG • Sistema Alfons el Magnànim – Front Litoral. Aquest sistema s’abasteix també dels dos pous Reg Pere Moragues-Trapani 2.56 REG Parc Nova Icària 1.45 REG de Sant Ramon de Penyafort, que omplen el dipòsit d’Alfons el Magnànim, de 600 m3, del Reg Felip Malla 2.27 REG qual s’alimenta l’anella Poblenou. Aquest dipòsit té una aportació de l’esgotament del freàtic Jardins Carles Barral 0.69 REG de TMB de l’estació Besòs Mar, que està aturada per un problema en el tub de TMB que va Jardins Joan Fuster 0.59 REG cap al dipòsit. Aquest sistema consta dels següents dipòsits d’acumulació, que formen els Font del Desconsol 0.4 LLAC corresponents subsistemes: Parc del Poblenou 8.88 REG o Dipòsit parc central del Poblenou: té un volum de 60 m3, i dóna servei a un hidrant i al Jardins Jaume Gil Biedma 0.3 REG Gran Via 2 1.81 REG reg del parc. Diagonal Mar dipòsit reg 10.81 REG o Selva de Mar: té un volum de 30 m3, i dóna servei a l’hidrant de Selva de Mar. Reg Pallars - Bac de Roda 1.38 REG Llac Diagonal Mar 27.78 LLAC o Dipòsit de reg del Parc Diagonal Mar: té un volum de 412 m3, i dóna servei al reg del parc. hidrant pere IV 20 HIDRANT o Sistema Ciutadella. Aquest sistema s’abasteix del pou d’extracció d’aigua freàtica de Esplanda Hotel Hilton 2.93 REG l’Edifici de les Aigües, que omple el dipòsit de Ciutadella, de 60 m3 de volum, i que dona Gran Llac - Ciutadella 15.33 LLAC servei al reg del parc i a l’hidrant de Wellington-Pujades. Els llacs del parc de la Ciutadella Gran Via 1 2.22 REG s’alimenten directament del pou de l’Edifici de les Aigües. El dipòsit de Ciutadella pot rebre Gran Via 4 1.08 REG aigua també del dipòsit d’Alfons el Magnànim. Reg Parc del Poblenou 1.63 REG Reg Parc del Clot 2.39 REG • Parc de la Mina: tot i que està en el terme municipal de Sant Adrià, el reg del parc de la Mina Intercanvi Llac Parc del Clot 0.5 LLAC s’abasteix també dels pous de Sant Ramon de Penyafort, que omplen un dipòsit d’acumulació Llac Museu Disseny 2.88 REG de 85 m3 situat en aquest parc. Museu blau - Plaça Forum 2.68 REG Reg Museu Disseny 3.13 REG A la Taula 54 es llisten les escomeses connectades al Sistema Poblenou i cabals utilitzats per a Gran Cascada - Ciutadella 4.17 LLAC la modelització de la xarxa. Parc Carles I 1.72 REG Hidrant Selva de Mar 20 HIDRANT Hidrant Wellington 20 HIDRANT Hidrant CN Taulat 10 HIDRANT Reg Garcia Fària 5.58 REG Gran Via 5 2.18 REG Eduardo Torroja 1,08 REG Taula 54. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Anella Poblenou. Memòria 81 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. La modelització d’aquests sistemes s’ha realitzat de forma conjunta, degut a les interconnexions 10.1.3.2. Sistema Montjuïc existents entre ells. Els criteris de partida adoptats per a la modelització de la xarxa són els El sistema Montjuïc s’abasteix dels pous d’esgotament freàtic del Liceu i dels pous d’aprofitament següents: de Calàbria. El sistema consta de 4 dipòsits d’acumulació, que formen els subsistemes • Al dipòsit d’Alfons el Magnànim li arriba aigua del metro i dels pous de Taulat. corresponents: • El dipòsit de Ciutadella te una vàlvula de manteniment de pressió tarada a 60 mca. • Dipòsit de la Rambla del Raval, de 150 m3 de volum, que rep les aigües dels pous de Liceu, • El dipòsit de Selva de Mar te una vàlvula de regulació de cabal tarada a 1,5 l/s. i les bombeja cap al dipòsit de Paral·lel. Aquest dipòsit també dóna servei a l’hidrant de la • No s’han considerat els hidrants de Prim ni de Bilbao. Rambla del Raval. • La xarxa funciona com anella, excepte en la zona de Bac de Roda passada la Diagonal on el • Dipòsit de Paral·lel, de 240 m3 de volum, rep les aigües del dipòsit del Raval i dels pous de tub està malmès. captació d’aigua freàtica del carrer Calàbria/Paral·lel. L’esgotament de TMB de Paral·lel està • No s’han considerat els 21 l/s que es cataloguen com a altres consums i que es conclou que connectat a aquest dipòsit, però per motius de qualitat aquesta aigua no s’està aprofitant són fuites o comptadors avariats. No es poden assignar a cap consum. actualment. Des del dipòsit de Paral·lel es dóna servei a diversos regs de l’entorn, a un hidrant • No es disposa de les dades de cabal de les escomeses de reg de Ciutadella. i al centre de neteja de Font Trobada, i es bombeja l’aigua als dipòsits del Viver de Tres Pins • Els cabals punta s’han calculat a partir de les lectures dels consums dels mesos d’estiu i del Jardí Botànic. (mitjana juliol i agost). En aquelles escomeses que estaven connectades a potables, s’han 3 utilitzat els consums de potable. Per obtenir el cabal punta, s’ha dividit el consum mensual • Dipòsit del Jardí Botànic, de 600 m de volum, dóna servei al reg del Jardí Botànic. entre el temps programat de reg, obtingut a partir de les programacions de reg dels parcs • Basses del Viver de Tres Pins, són tres basses de 225 m3 cadascuna. Des d’aquestes es dona servei a diferents escomeses de reg de la muntanya, a instal·lacions esportives i a la Els resultats de la modelització de la xarxa posen de manifest que el cabal demandat pels punts Font Màgica entre altres fonts. De la bassa inferior del Viver de Tres Pins es bombeja aigua de consum connectats a l’anella és molt elevat, i per tant la pressió és molt baixa en tot el sistema. cap al Dipòsit del Castell de Montjuïc. Amb el cabal demandat, les pressions de la canonada a l’anella surten negatives. No obstant, en • Dipòsit del Castell de Montjuïc, de 1.200 m3 de volum, que s’alimenta de la bassa inferior del el sistema Taulat, integrat en el model de simulació de l’Anella Poble Nou, les pressions són Viver, i que dóna servei a diversos regs de la part alta de la muntanya. També dóna servei correctes. als sistemes antiincendis del Castell de Montjuïc. Als plànols 6.2. es representen els resultats de cabals, velocitats i pressió obtinguts amb la Els criteris de partida establerts per a la modelització de la xarxa d’aquest sistema són els modelització de la xarxa. següents: Dels resultats obtinguts es conclou que el sistema Taulat funciona correctament, però en el • L’aigua de subministrament als diferents sectors és la següent: sistema Poblenou el cabal circulant és massa elevat. El sistema no suporta aquest cabal i la o Des del Liceu al Paral·lel: 11.1 l/s pressió de la xarxa no és adequada per a regar els parcs. Aquest fet posa de manifest que les o Pou 1 Calàbria : 3,6 l/s grans xarxes que funcionen mitjançant grups de pressió presenten problemes d’abastament, fet o Pou 2 Calàbria : 4,6 l/s que incrementa el cost d’explotació i manteniment d’aquestes. o Aigua que puja a Montjuïc: 19 l/s (1 bomba en marxa) Pel que fa a la operativitat del sistema, analitzant el seu funcionament, es detecta que: o Del Viver al Castell pugen 7.8 l/s. • Es consideren com dipòsits per la simulació totes les fonts de l’Eix Maria Cristina, el complex • El sistema Taulat és deficitari, no hi ha recurs suficient per subministrar aigua a totes les Pau Negre i el camp de beisbol. escomeses connectades amb el cabal i la pressió requerides. • Es consideren aturats els hidrants d’incendis de Montjuïc. • L’ompliment dels dipòsits d’Alfons el Magnànim – Taulat – Parc de la Mina no disposa d’un • Es considera que l’aigua que surt per gravetat del Viver de Tres Pins, ho fa des de la segona control automàtic remot. L’ompliment i el repartiment del recurs només es pot controlar en bassa. horari laboral, fet que implica que el recurs disponible no es pugui aprofitar i distribuir de • El funcionament de les fonts de Montjuïc es limita fins a les 10 del matí (de les 00 h fins a les manera eficient. 10 h). • El bombament als tancs de neteja del dipòsit de clavegueram de Taulat està bloquejat degut • Els cabals punta s’han calculat a partir de les lectures dels consums dels mesos d’estiu a les fuites detectades. (mitjana juliol i agost), seguint la mateixa metodologia aplicada al sistema Poblenou. A la Taula 55 es detallen els cabals punta calculats que s’han introduït en el model de simulació per a la modelització de la xarxa. Memòria 82 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. annotation demand pattern_id verds per al reg, es considera que sí que es podria efectuar el reg en aquestes condicions. Reg Albeniz 4 REG Els jardins el Teatre Grec sí que tindria pressió suficient per al reg, per sobre de 60 mca. Reg climatització 0.97 REG • En els parcs de la zona del carrer Foc, el jardí sota el nou botànic i el Sant Jordi tenen pressió Ceres Llobregat 1.97 REG Reg sota botànic 3.46 REG insuficient, però els de Pierre de Coubertine superen els 50 mca. Antic botànic 0.61 REG • Els jardins que es reguen des del castell tenen pressió suficient per a poder regar Reg Viver baix 3 REG correctament. Hidrant Aldana 20 HIDRANT Camp de rugbi 2 LLAC • Els regs que s’abasteixen del dipòsit de Paral·lel tenen un consum superior al cabal màxim Reg Cims 2.88 REG que poden subministrar els bombes. Ceres Besos 2.79 REG Per tant, es pot concloure que, amb les consideracions de demandes i horaris adoptats per a la Reg Sant Jordí 4.46 REG modelització, el sistema Montjuïc no proporciona pressió d’aigua suficient per al reg dels espais Font Ceres 0.32 LLAC verds que s’hi connecten, i la capacitat d’acumulació d’aigua dels dipòsits no és suficient per a Font Miró - Plaça Neptú 0.06 LLAC Llac Albeniz 1.64 LLAC garantir el cabal requerit pels consums connectats al sistema. Camp beisbol 3 LLAC Cal destacar que la Font màgica, que és un gran consumidor, tenen prioritat respecte la resta de Llac climatització 0.12 LLAC consumidors, per reomplir el vas de la font els dies previs a les actuacions. Reg Joan Brossa 3.6 REG Pl. Armada i Costa Llobera 3.21 REG Pel que fa a la operativitat del sistema, analitzant el seu funcionament, es detecta que: Jardí Joan Maragall 0.92 REG • El sistema no té prou recurs per a donar servei a les escomeses connectades. Piere de Coubertine 1.35 REG Carles Ibañez 2.23 REG • Actualment la majoria de les escomeses que composen els sistemes d’abastament d’aigua Pau Negre Hochey 1.2 LLAC freàtica de no estan ni telecontrolades ni telesupervisades. És necessita tenir un control total Pau Negre 2.78 LLAC dels usuaris per a poder garantir el servei a cadascun d’ells, gestionar millor el recurs i fer un Cascada II 11 LLAC us de l’aigua més eficient. Viver 3 Pins - Bassa superior 5.37 REG Font de les vidues 0.02 LLAC 10.1.3.3. Sistema Zona Universitària Hidrant Raval 10 HIDRANT Mossen Cinto LLac i Reg 1.61 REG El sistema Zona Universitària s’abasteix de dos pous de captació que donen un cabal de 12 l/s i Parterres davant Poble Espanyol 3.1 REG 5 l/s respectivament (17 l/s en continu), i omplen el dipòsit d’acumulació d’aigua freàtica, amb un Pg. de les Cascades - Llobregat 0.27 LLAC volum de 700 m3, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram de Zona 5 llacs i fonts 0.61 LLAC Universitària. A la taula següent s’indiquen els punts als quals dóna servei aquest sistema i els Reg fossar del Castell 3.8 REG cabals punta considerats per a la modelització de la xarxa. Teatre Grec 8.28 REG escomesa Q (l/s) pattern_id Estadi Lluis Companys 1.79 REG Trambaix 5 REG Aeromodelisme 1 REG Trambaix 6 REG Mirador de l'Alcalde 6.3 REG Trambaix 17.03 REG Jardí de la Primavera 1.83 REG Fonts Palau Reial 7.55 REG Mirador del Poble Sec 2.42 REG Fonts Palau de Pedralbes 1.23 LLAC Taula 55. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Montjuïc. Trambaix 6 REG Arístides Mallol 1 Els resultats de la simulació d’aquest sistema posen de manifest que: Hidrant Marí i Franquès 20 HIDRANT • En els regs que funcionen per gravetat, els parcs de l’Av. de l’Estadi queden per sota de 46 Taula 56. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Zona Universitària. mca de pressió, el Jardí Botànic per sota de 42 mca, i els parterres de la Font de Sant Jordi La simulació comença amb el funcionament dels llacs del Palau Pedralbes, i el sistema funciona per sota de 46 mca. Tot i que la pressió obtinguda és inferior als 50 mca requerits per espais correctament. L’hidrant i el poliesportiu Arístides Maillol, tenen una bomba exclusiva per ells i per tant, també funcionen correctament. No obstant, quan s’inicia el reg, donat que el cabal de reg Memòria 83 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. és molt elevat, les bombes no poden subministrar el cabal requerit a la pressió necessària per al 10.1.3.5. Sistema Doctors Dolsa reg. També es comprova que el dipòsit es buida ràpidament. El sistema Doctors Dolsa s’abasteix d’un pou d’extracció d’aigua freàtica que omple el dipòsit 3 Per tant, a la vista dels resultats obtinguts, es conclou que, amb les consideracions de demandes d’emmagatzematge d’aigua freàtica, de 900 m de volum, vinculat al dipòsit de regulació de la i horaris introduïts, es desprèn que el sistema funciona correctament, per l’horari de fonts, però xarxa de clavegueram de Doctors Dolsa, amb un cabal mig de 4 l/s (2 l/s en continu). A la Taula no funciona en l’horari que entren els regs en funcionament per falta de cabal en el bombament 58 es llisten els punts de consum que depenen d’aquest sistema i els cabals considerats per a la i diàmetre insuficient de la canonada. modelització de la xarxa. A més, el sistema dóna servei als tancs de neteja del dipòsit de la xarxa de clavegueram. Analitzant la operativitat del sistema, es detecta que la bomba del pou d’abastament 1 està escomesa Q (l/s) pattern_id sobredimensionada. El tub que dóna servei al reg del Trambaix i als regs associats a aquesta Hidrant Dolsa 20 HIDRANT canonada té moltes fuites i per tant no està connectat al sistema. La seva reparació és molt Reg Goday 2.24 REG complicada, ja que es troba sota els vies del tramvia. Jardins Doctors Dolsa 5.03 REG 10.1.3.4. Sistema Lesseps Taula 58. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Doctors Dolsa Aquest sistema obté l’aigua de l’esgotament de TMB de Lesseps, que bombeja l’aigua cap a un Segons els resultats de la modelització de la xarxa, el sistema funciona correctament. No obstant, dipòsit d’acumulació de 45 m3, i dóna servei als regs de la Ronda del Mig i de la plaça Lesseps, la bomba del pou d’abastament existent està sobredimensionada, i no funciona correctament. als hidrants de Lesseps i Muntaner, i al centre de neteja de Santa Perpètua. Actualment existeix 10.1.3.6. Sistema Joan Miró una canonada de distribució per la Ronda general Mitre que connecta el dipòsit de Lesseps amb el dipòsit de Muntaner, però actualment aquesta instal·lació està fora de servei per manca El sistema Joan Miró s’abasteix de dos pous d’extracció d’aigua freàtica que omplen un dipòsit d’aigua. El cabal de subministrament de l’esgotament introduït en el model de simulació del d’emmagatzematge d’aigua freàtica de 625 m3, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de sistema és de 4,6 l/s. Els cabals punta estimats dels diferents punts de consum s’adjunten en la clavegueram de Joan Miró. Ambdós pous subministren un cabal total de 3,5 l/s (2,4 l/s en taula següent. continu). A la Taula 60 es llisten els punts de consum que depenen d’aquest sistema i els cabals considerats per a la modelització de la xarxa. A més, el sistema dóna servei als tancs de neteja escomesa Q(l/s) pattern_id del dipòsit de la xarxa de clavegueram. Actualment aquest sistema és deficitari, no disposa de Centre neteja 1.5 REG recurs suficient per satisfer el cabal requerit per a l’ompliment del llac de l’Espanya Industrial en Hidrant Lesseps 8 HIDRANT un temps raonable. La modelització de la xarxa s’ha realitzat considerant que aquest llac Reg Lesseps 1.89 REG Hidrant Muntaner 20 HIDRANT s’abasteix amb aigua potable (tal com està actualment). Amb aquestes consideracions, la Reg Ronda del Mig 6 REG modelització de la xarxa dona un resultat satisfactori. Reg plaça 2 REG escomesa Q (l/s) tipus Taula 57. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Lesseps. Bombers 1 HIDRANT Segons els resultats de la modelització, a l’inici de la simulació s’omple el dipòsit de Muntaner, i Font Dona i ocell 0.91 LLAC Llac biblioteca 5.54 LLAC un cop ple es posen en marxa els hidrants. Posteriorment entren en funcionament els regs, amb Llac Espanya industrial 12.59 LLAC pressions correctes. No obstant, quan el dipòsit de Muntaner es buida, les bombes no poden Reg Escorxador 3.96 REG subministrar el cabal necessari per al seu ompliment a la pressió requerida. Amb el dipòsit ple, Reg Espanya industrial 1.22 REG els regs connectats al dipòsit de Muntaner funcionen correctament a la pressió requerida. Hidrant diputació 20 HIDRANT Per tant, es pot concloure que els sistema funciona correctament excepte quan es solapa la Taula 59. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Joan Miró. demanda del reg amb l’ompliment del dipòsit de Muntaner. Analitzant la operativitat del sistema, es detecta que actualment falta recurs, tal com posa de Respecte a la operativa de la xarxa, els bombaments funcionen correctament, però cal destacar manifest la modelització de la xarxa. Actualment, als mesos d’estiu alguns regs del parc es que l’aigua provinent del metro en aquest punt dóna problemes de qualitat als usuaris connectats, connecten a potables per manca de recurs d’aigua freàtica. tapona la xarxa de reg i embruta els aspersors. Memòria 84 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.1.3.7. Sistema Bori i Fontestà escomesa Q (l/s) pattern_id Hidrant Fabra i Puig 20 HIDRANT El sistema Bori i Fontestà s’abasteix d’un pou de captació que omple un dipòsit d’acumulació Llac triangular 4.89 LLAC d’aigua freàtica de 400 m3 de volum, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram Llac Sidney 2.44 LLAC de Bori i Fontestà, amb un cabal de 4,8 l/s (3,5 l/s en continu). Aquest sistema dóna servei a un Parc Forum nord 4.56 REG hidrant, al reg del Turó Parc, i al tanc de neteja manual del dipòsit de clavegueram de Bori i Taula 61. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Vilalba dels Arcs. Fontestà. A l’inici de la simulació quan funcionen els llacs i entra una hora l’hidrant de Fabra i Puig, tot Les bombes d’extracció d’aigua freàtica estan sobredimensionades. La bomba treu massa aigua funciona correctament durant el temps de la simulació. Pel cabal considerat el dipòsit aguanta 7 i hi ha risc de colmatació del pou per arrossegament de fins. hores sense buidar-se. Òbviament per l’emplenat dels llacs es necessitaria més volum de dipòsit Segons els resultats de la modelització de la xarxa, el sistema funciona correctament. No obstant, però aquest aspecte no s’ha simulat. Més tard es posa en marxa el sistema de reg funcionant cal comprovar el funcionament de la xarxa tenint en compte les aturades i arrencades de la també correctament. A partir dels resultats obtinguts, amb les consideracions de demandes i bomba del pou d’abastament. horaris introduïts, es pot concloure que els sistema funciona correctament. Destaquem també que el sistema és deficitari puntualment quan es buida el dipòsit per a realitzar Analitzant la operativa dels sistema, es detecta que el cabal considerat a la modelització és els tasques de neteja del dipòsit de regulació del clavegueram (no s’ha modelitzat aquest superior al real. La capacitat del pou és de 1 l/s, per tant la bomba està sobredimensionada. Es aspecte). rega un terç de la superfície del parc donat que en aquest sistema el recurs és inferior a les demandes connectades a ell. 10.1.3.8. Sistema Carmel-Clota – Rieres d’Horta El sistema Rieres d’Horta s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica i de dos esgotaments 10.1.3.10. Sistema Torre Llobeta del dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram de Rieres d’Horta, que omplen el dipòsit El sistema de Torre Llobeta s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica que alimenten un d’abastament d’aigua freàtica, amb un volum de 1.000 m3. dipòsit d’acumulació de 60 m3. El cabal d’abastament del pou de captació s’estima en 0,5 l/s. El El pou de captació existent subministra 1 l/s, i els dos esgotaments que subministren aigua al sistema dóna servei al reg de les cotxeres de Borbó, a un hidrant i a la Font de la Flama. Els dipòsit donen, el que està més a muntanya, 13,79 l/s i l’altre 1,36 l/s. A la taula següent s’indiquen resultats de la modelització de la xarxa donen un correcte funcionament d’aquest sistema pel que els punts de consum i els cabals considerats per a la modelització de la xarxa. respecta a les demandes establertes i les pressions requerides per al reg. A banda dels resultats de la simulació de la xarxa, cal destacar que un dels dos pous escomesa Q (l/s) pattern_id Hidrant Carmel CN 20 HIDRANT d’abastament està fora de servei per motius de seguretat. Per tant, amb el recurs que dóna un Hidrant Carmel Ext 20 HIDRANT dels dos pous, el sistema és deficitari, no hi ha recurs suficient per donar servei als punts de Arqueta Intercanvi Reg 1 Rieres d'Horta 5.43 REG consum connectats. Taula 60. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Rieres d’Horta. 10.1.3.11. Sistema La Maquinista A més d’aquests punts considerats, el sistema també dóna servei al parc de neteja de Rieres El sistema de la Maquinista s’abasteix d’un pou de captació que omple un dipòsit d’acumulació d’Horta i als tancs de neteja del dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram. de 60 m3. El cabal subministrat pel pou s’estima en 7,3 l/s (5 l/s en continu). Aquest sistema dóna A partir dels resultats de la modelització, es pot concloure que els sistema funciona correctament. servei al llac i al reg del parc de la Maquinista, i a un hidrant. Els cabals considerats en la modelització de la xarxa s’adjunten a la taula següent. 10.1.3.9. Sistema Vilalba dels Arcs El sistema Vilalba dels Arcs s’abasteix d’un pou de captació que omple el dipòsit d’acumulació escomesa Q (l/s) pattern_id d’aigua freàtica de 370 m3 de volum, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram Hidrant la Maquinista 20 HIDRANT del Parc Central de Nou Barris. Aquest dóna servei al reg i als llacs del Parc Central, a un hidrant Reg La maquinista 2.68 REG i als tancs de neteja del dipòsit de clavegueram. Llac La Maquinista 0.76 LLAC Segons les dades de la simulació, la bomba del pou de captació subministra un cabal de 4,67 l/s Taula 62. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema La Maquinista. (1 l/s en continu). Els cabals considerats en la modelització de la xarxa són els següents: La modelització de la xarxa d’aquest sistema dóna resultats satisfactoris tant de cabal com de pressió de funcionament, per tant es conclou que aquest sistema funciona correctament. Memòria 85 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.1.3.12. Sistema Urgell escomesa Q (l/s) pattern_id El sistema d’Urgell s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica que alimenta un dipòsit Reg Pavia 1.66 REG Reg Sugranyes 1.66 REG d’acumulació de 150 m3, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram del carrer Hidrant Burgos 20 HIDRANT Urgell. El pou d’abastament del sistema dóna un cabal mig de 4 l/s (2 l/s en continu). El sistema Font Cobriment Sant 2.77 LLAC dóna servei a un hidrant i a la neteja del dipòsit de clavegueram. Donat que el sistema no presenta problemes d’operativitat i és molt petit, no s’ha considerat necessari realitzar la Taula 63. Cabals punta estimats per a la modelització del sistema Burgos – Antoni Campmany modelització de la xarxa. De la llista anterior, cal tenir en compte que els regs encara no han entrat en funcionament, a 10.1.3.13. Sistema Escola Industrial l’espera de la consolidació de la vegetació, i la font de moment no es posarà en marxa per motius El sistema d’Escola Industrial s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica que alimenta un de qualitat. El cabal teòric d’abastament del pou és de 10 l/s. Amb aquest cabal d’entrada, els dipòsit d’acumulació de 200 m3, vinculat al dipòsit de regulació de la xarxa de clavegueram de resultats de la modelització donen que el sistema funciona correctament. l’Escola Industrial. El pou d’abastament del sistema dóna un cabal mig de 2 l/s (1 l/s en conitnu). El sistema dóna servei a un hidrant i a la neteja del dipòsit de clavegueram. Donat que el sistema 10.1.3.18. Sistema Bon Pastor no presenta problemes d’operativitat i és molt petit, no s’ha considerat necessari realitzar la El sistema de Bon Pastor està format per un pou de captació d’aigua freàtica connectat a un modelització de la xarxa. dipòsit d’acumulació de 30 m3, que dóna actualment servei a un reg de la nova urbanització de la zona de Bon Pastor, amb una demanda estimada de 2,2 l/s. El cabal d’extracció del pou 10.1.3.14. Sistema Torre de les Aigües d’abastament és de 8 l/s, suficient per satisfer les demandes connectades. Per tant, el sistema El sistema Torre de les Aigües s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica que alimenta funciona correctament. directament a un hidrant, i omple el llac de l’interior d’illa. El pou d’abastament del sistema dóna un cabal mig de 16,5 l/s (10 l/s en continu). Donat que el sistema no presenta problemes d’operativitat i és molt petit, no s’ha considerat necessari realitzar la modelització de la xarxa. 10.1.3.15. Sistema Rambla Brasil El sistema de Rambla Brasil s’abasteix d’un esgotament subterrani de TMB que omple un dipòsit d’acumulació de 33 m3 ubicat a l’interior del túnel de TMB però de propietat municipal i gestionat per BCASA. Aquest sistema dóna servei a un hidrant. Donat que el sistema no presenta problemes d’operativitat i és molt petit, no s’ha considerat necessari realitzar la modelització de la xarxa. 10.1.3.16. Sistema Baró de Viver El sistema Baró de Viver està format per un pou d’abastament que dóna servei a un hidrant directament, sense dipòsit d’acumulació. El pou d’abastament del sistema dóna un cabal mig de 18,3 l/s en continu. Donat que el sistema no presenta problemes d’operativitat i és molt petit, no s’ha considerat necessari realitzar la modelització de la xarxa. 10.1.3.17. Sistema Antoni Campmany – Burgos El sistema d’Antoni Campmany-Burgos s’abasteix d’un pou de captació d’aigua freàtica que omple un dipòsit d’acumulació de 120 m3. Aquest sistema dóna servei a diferents elements de la coberta de les vies d’ADIF en el tram plaça de Sants – Riera Blanca. A la Taula 63 es llisten els punts als quals dóna servei aquest sistema. Memòria 86 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.2. MILLORA DEL FUNCIONAMENT I LA OPERATIVITAT DE LA XARXA D’AIGUA • Construcció de 4 nous pous de captació d’aigua freàtica a la Canòpia, per abastir el dipòsit FREÀTICA EXISTENT d’acumulació planificat a la Canòpia de 1.500 m3 de volum, que subministrarà aigua a l’anella A partir de la diagnosi del funcionament de cada sistema, exposada a l’apartat anterior, es per resoldre els problemes de manca de recurs que hi ha actualment. proposen les actuacions necessàries pel condicionament dels sistemes existents, amb els • Implantació d’un nou sistema de reg a la Canòpia que sigui independent de l’anella Poblenou. objectius de donar servei als usuaris en condicions òptimes, millorar la operativitat dels sistemes • Interconnexió de l’anella amb el dipòsit d’acumulació en construcció del Passeig de Sant i optimitzar les tasques manteniment de la xarxa. Joan. La modelització de la xarxa s’ha realitzat tenint en compte els criteris següents: • Connexió de l’anella amb el nou sistema de l’Av. Meridiana. • S’han considerat les demandes actuals i planificades en les actuacions d’ampliació de la • Restablir la connexió que falta a Bac de Roda per l’Av. Diagonal. xarxa, per tal de comprovar que la xarxa funcioni correctament amb la incorporació al sistema • Tancar l’anella des de la Gran Via fins al Front Litoral. de les escomeses planificades. S’introdueixen aquestes actuacions proposades en el model de simulació de la xarxa, obtenint • S’ha considerat un 10% de pèrdues a la xarxa. uns resultats satisfactoris. En tots els punts de consum, es donen pressions superiors a 50 mca., durant una jornada laboral de 8 hores. Aquests resultats s’obtenen fent la consideració que el • Totes les demandes funcionen al mateix temps excepte les demandes que provenen d’un cabal màxim que es subministra al llac de Diagonal mar és de 9 l/s. Si calgués omplir el llac hidrant, que s’ha comptat el període de càrrega dels camions. S’han modelitzat els sistemes després d’un buidat complet, o si es requereixen cabals superiors, aquesta operació s’hauria de perquè funcionin amb totes les demandes al mateix temps durant 8 h. coordinar amb espais verds, per tal que no coincideixi amb els horaris de reg. Respecte a la operativitat de la xarxa, s’ha analitzat cadascun dels sistemes per detectar les mancances actuals i determinar les actuacions necessàries par a poder realitzar una correcta 10.2.1.2. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa explotació de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica. Com a criteris generals, aplicables a tots A continuació es descriuen els actuacions de millora en la operativitat de la xarxa necessàries els sistemes, destaquem: per a una òptima explotació del sistema: • Tots els bombaments han de disposar de transductors de pressió, comptadors d’aigua i • Cal implantar un sistema de control automàtic remot per a l’emplenat dels dipòsits del sistema d’electricitat, per poder realitzar el control de consums d’aigua i energia dels sistemes. Taulat – Alfons el Magnànim – Parc de la Mina. El sistema d’emplenat dels dipòsits de Taulat • Tots els elements de control i operació dels sistemes (comptadors d’aigua, elèctrics, - Alfons el magnànim – Parc de la Mina no és un sistema automàtic, és un operador qui transductors de pressió, bombaments, valvuleria) han d’estar telecontrolats, de manera que manualment des del centre de control controla l’emplenat de Taulat i Alfons el Magnànim en es puguin operar i supervisar dels del centre de control de BCASA. horari laboral, i en el cas del parc de la Mina ho fa manteniment manualment. Per a poder fer un us eficient del recurs i donar un millor servei cal programar un sistema automàtic remot Respecte al seguiment i control de la qualitat de l’aigua, es proposen a nivell general instal·lar que gestioni els emplenats automàticament d’acord amb les demandes de casa sistema. sistemes de cloració en continu en aquells dipòsits que no en disposin. En tot cas, es valorarà la viabilitat de la implantació dels sistemes en cada cas, tenint en compte l’espai disponible, si el • Cal realitzar un estudi de tota la xarxa del sistema, per detectar les fuites existents i comprovar dipòsit té sobreeixidor al clavegueram, i la priorització de les actuacions. l’estat de la xarxa, localitzar els consums no controlats, etc. 10.2.1. Sistema Anella Poblenou - Taulat-Fòrum – Ciutadella • Cal instal·lar a totes les escomeses un transductor de pressió, una vàlvula motoritzada i un cabalímetre per rebre totes les dades al centre de control de BCASA, excepte a les 10.2.1.1. Actuacions de millora del funcionament de la xarxa escomeses que ja en disposin. Tal com s’ha exposat a l’apartat de diagnosi de la xarxa, l’anella Poblenou no funciona • Cal reprogramar el control horari a la vàlvula d’emplenat del dipòsit del parc central del correctament, es donen pressions negatives en algunes escomeses de reg, provocades per falta Poblenou. de cabal en les bombes d’impulsió i perquè la secció de la canonada de sortida de la impulsió del dipòsit d’Alfons el Magnànim és insuficient per subministrar el cabal requerit a l’anella. • Cal modificar les instal·lacions de Fonts que ho requereixin per a fer possible l’emplenat amb control horari. Per a donar solució a aquests problemes detectats, es proposen les següents actuacions: • Les arquetes de by-pass de Sant Ramon de Penyafort estan situades sota places • Substituir les 4 bombes d’impulsió existents al dipòsit d’Alfons el Magnànim per 5 noves d’aparcament i no es pot accedir. Caldria desplaçar-les i ubicar-les en un lloc de fàcil accés bombes amb una capacitat de 13 l/s i 85 mca. per a realitzar els tasques de manteniment. • Cal instal·lar un bombament independent per a l’hidrant de Taulat/Rambla Prim. Memòria 87 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Cal instal·lar cabalímetres i comptadors elèctrics a tots els bombaments que no en tenen, • L’increment de volum del dipòsit del Viver permetrà augmentar al seu torn el cabal que per poder realitzar el telecontrol de tots els elements. alimenta el dipòsit del castell fins a 32 l/s, per a satisfer els demandes actuals i futures. Això fa necessari incrementar la capacitat del dipòsit del castell de Montjuïc fins a 1.400 m3, per • Cal instal·lar transductors de pressió a tots els bombaments del sistema Taulat, que permetin poder emmagatzemar i subministrar correctament l’aigua que li arribarà del Viver. rebre la lectura des del centre de control de BCASA. • El tub d’impulsió del Viver al Castell presenta una disminució de la secció per calcificació en • Les neteges automàtiques i manuals del dipòsit de clavegueram de Taulat tenen fuites, cal l’interior del tub. Caldria recuperar la secció original del tub, per poder guanyar capacitat, estudiar millores per eduir aquestes fuites, tenint en compte les característiques de la mitjançant una descalcificació de la xarxa. instal·lació o bé fer la instal·lació nova. • El bombament que dóna servei al Mirador de Poble Sec, Carlos Ibáñez, Jardins de la • Cal renovar les arquetes existents del sistema, incorporant drenatges en les mateixes, Primavera, Plaça Armada, Costa Llobera i centre de neteja, està treballant a alta pressió per canviant les tapes per tapes de l’Ajuntament de Barcelona, i substituint la valvuleria antiga poder regar els parcs de la muntanya directament des del dipòsit de Montjuic. Es proposa la allà on sigui necessari. construcció d’un nou dipòsit de 300 m3 per poder regar aquests parcs per gravetat. • Cal instal·lar una arqueta de control a Auditoris, no espot accedir al comptador ja que està • Reparació o substitució del tram de xarxa comprès entre el Liceu i el Raval, ja que aquest té situat a l’interior d’una sala d’Espais Verds, i incorporar un transductor de pressió i un fuites en diversos punts. comptador d’aigua telecontrolat. L’objectiu d’aquesta ampliació dels dipòsits i dels bombaments del sistema Montjuïc és generar 10.2.2. Sistema Montjuïc dos pisos de pressió, un des del dipòsit del Castell i l’altre des del dipòsit de Viver. La xarxa connectada al primer dipòsit (cota 175) seria la del Pg. Olímpic i la de l’Avinguda de l’Estadi fins 10.2.2.1. Actuacions de millora del funcionament de la xarxa a la plaça St. Jordi. La xarxa connectada al Viver (cota 125) seria la resta de l’Avinguda de l’Estadi Segons els resultats de la modelització de la xarxa del sistema de Montjuïc, s’ha comprovat que i totes les fonts i cascades de l’Avinguda Maria Cristina. Amb aquesta actuació integral es preveu el sistema no proporciona pressió d’aigua suficient per al reg dels espais verds que s’hi resoldre els problemes de manca de pressió en alguns punts, i poder dotar d’aigua a tots els connecten, i la capacitat d’acumulació d’aigua dels dipòsits no és suficient per a garantir el cabal punts de Montjuïc. requerit pels consums connectats al sistema. Per a resoldre aquesta problemàtica, el Pla preveu S’introdueixen aquestes modificacions a la xarxa en el model de simulació del sistema, i es les següents actuacions: comprova que el sistema funciona correctament, considerant totes les demandes de reg simultànies durant 8 hores i les demandes de les fonts de l’Eix Maria Cristina durant 7 hores. • Renovació del tub d’impulsió que dona servei a Mirador de Poble Sec, Carlos Ibáñez, Jardins A la figura següent es representen gràficament les actuacions proposades per a la millora del de la Primavera, Plaça Armada, Costa Llobera i centre de neteja, ja que s’està aprofitant un funcionament de la xarxa descrites anteriorment. tram de l’antiga xarxa de baldeig. Aquest tub està instal·lat just al costat de la xarxa de gas, van en paral·lel. Caldria d’instal·lar també un sistema de control de petites fuites, per temes de seguretat. • Construcció d’un nou pou d’abastament a la plaça Josep Maria Folch i Torres, que alimenti el dipòsit de Paral·lel, amb una capacitat aproximada de 20 l/s. • Construcció d’un nou pou d’abastament al carrer Sant Llàtzer que alimenti el dipòsit del Raval, amb un cabal estimat de 1 a 5 l/s. • Connexió de l’esgotament subterrani de la Biblioteca de Sant Pau, al carrer Hospital, amb el dipòsit del Raval. Aquest esgotament té un cabal estimat de 1 l/s. • Connexió del sistema de Montjuïc amb el nou sistema del Pg. de Sant Joan mitjançant una canonada per la Ronda Sant Pere, les Rambles, i el carrer Hospital fins al dipòsit de la Rambla del Raval. Amb aquestes actuacions s’aconseguiria augmentar el cabal que puja al Viver fins a 38 l/s, per a poder subministrar els demandes actuals i futures. Per poder gestionar aquest augment de cabal, es proposa un augment de volum de la tercera bassa del Viver fins a 600 m3. Caldrà renovar les bombes per tal que siguin capaces de subministrar aquest cabal. Memòria 88 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.2.2.2. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa A continuació es descriuen els actuacions de millora en la operativitat de la xarxa necessàries per a una òptima explotació del sistema: • Cal instal·lar a totes les escomeses un transductor de pressió, una vàlvula motoritzada i un cabalímetre per rebre totes les dades al centre de control de BCASA, excepte a les escomeses que ja en disposin. • Cal renovar les tres bombes de Paral·lel que impulsen aigua a Viver de Tres Pins i instal·lar- hi transductors de pressió a tots els bombaments del dipòsit de l’Av. Paral·lel. • Als Jardins d’Aclimatació, un dels regs alimenta també el llac. Cal segregar-lo en dues escomeses independents, una pel reg i una pel llac. • La xarxa interna de l’estadi Serrahima es troba en un estat que impedeix la connexió a la xarxa d’aigua freàtica. Caldria condicionar tota la xarxa interior del complex esportiu. • A la xarxa que s’alimenta del Viver de Tres Pins, cal realitzar les següents actuacions: o Construir noves canalitzacions i recablejar els senyals dels dipòsits, sensors, etc. o Instal·lar grups de pressió individuals en els parcs on el reg per gravetat no proporciona pressió suficient. o La impulsió a castell de Montjuic es posa en marxa quant es detecta falta de nivell en el Castell de Montjuic, com que els enllaços de comunicació són sense cables i en la zona la cobertura es molt deficient, les bombes han de funcionar en mode manual. Cal instal·lar un sistema de comunicació per cable per que les bombes puguin funcionar de forma autònoma. o Cal instal·lar transductors de pressió a la part baixa de la xarxa de distribució, aprofitant les arquetes existents. • Cal instal·lar comptadors de cabal i elèctrics en tots els bombaments que abasteixen als regs i que impulsen aigua a d’altres dipòsits, amb els elements necessaris per al seu telecontrol des del centre de control de BCASA. 10.2.3. Sistema Zona Universitària 10.2.3.1. Actuacions de millora del funcionament de la xarxa Segons els resultats obtinguts a la diagnosi de la xarxa, quan estan tots els elements connectats simultàniament en servei, el sistema no funciona correctament per falta de cabal i diàmetre insuficient de la canonada d’abastament. Per tant, caldrà analitzar el funcionament del sistema amb les noves connexions previstes, per determinar si realment és necessari construir un nou pou d’abastament. Com ja s’ha exposat a la diagnosi, el tub d’abastament del reg del Trambaix està en mal estat i Figura 41. Esquema del funcionament del sistema de Montjuïc té moltes pèrdues, per tant està desconnectat i no s’hi poden connectar nous regs. Cal substituir aquest tub, no obstant aquesta actuació no està inclosa en el present Pla, ja que el manteniment i la substitució d’aquest tub és a càrrec del TRAM. Memòria 89 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Analitzant la operativitat del sistema, es detecta que la bomba del pou d’abastament 1 està 10.2.5. Sistema Vilalba dels Arcs sobredimensionada. El tub que dóna servei al reg del Trambaix i als regs associats a aquesta 10.2.5.1. Actuacions de millora del funcionament de la xarxa canonada té moltes fuites i per tant no està connectat al sistema. La seva reparació és molt complicada, ja que es troba sota els vies del tramvia. Com ja s’ha exposat a la diagnosi, aquest sistema presenta una manca de recurs per a poder donar servei als elements connectats en condicions òptimes. Per a resoldre aquesta 10.2.3.2. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa problemàtica, i donat que el subsòl d’aquesta zona no hi ha prou aigua, per augmentar el recurs A continuació es descriuen els actuacions de millora en la operativitat de la xarxa necessàries disponible es planteja connectar aquest sistema amb el nou sistema previst a la Ronda de dalt, per a una òptima explotació del sistema: que aportarà aigua des del subalvi del Besòs. • La bomba d’extracció del pou 1 del Dipòsit de Zona Universitària (DZUN) està 10.2.5.2. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa sobredimensionada, per tant cal substituir-la per una bomba adequada al cabal d’aigua que Es proposen les següents actuacions de millora per aconseguir una òptima explotació dels dóna el pou. sistema: • Cal establir un control horari a les escomeses dels regs i llacs del sistema, per tal d’optimitzar • La bomba del pou d’abastament està sobredimensionada. La capacitat del pou és inferior al el recurs. cabal que extreu la bomba, per tant cal canviar-la per una bomba que s’adapti al recurs • Cal renovar les arquetes de control d’intercanvi del Palau Reial, i instal·lar comptadors en els existent, que extregui aproximadament 1 l/s. punts on no n’hi hagi. • Cal instal·lar transductors de pressió als regs i llacs connectats al sistema, que permetin rebre • Cal instal·lar un comptador a cada ramal de parcs i jardins que penja del tub de TRAM. la lectura al centre de control de BCASA. • Alguns llacs del Palau de Pedralbes s’alimenten de l’escomesa del reg. Cal separar els regs • Cal telesupervisar el comptador elèctric del pou d’abastament i de l’hidrant. de l’emplenat dels llacs, de manera que cada element tingui la seva arqueta de control • Cal instal·lar comptadors en els sistemes de neteja manual i automàtica del dipòsit de corresponent. clavegueram que permetin rebre la lectura al centre de control de BCASA. • Respecte als comptadors, cal telecontrolar els comptadors elèctrics existents, i instal·lar 10.2.6. Sistema Joan Miró comptadors d’aigua automàtics. 10.2.4. Sistema Bori i Fontestà 10.2.6.1. Actuacions de millora del funcionament de la xarxa Tal com s’ha exposat a la diagnosi, el sistema presenta una manca important de recurs. Per a 10.2.4.1. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa resoldre aquesta problemàtica, i poder satisfer les demandes actuals i futures connectades a Es proposen les següents actuacions de millora per aconseguir una òptima explotació dels aquest sistema, es fan les següents actuacions: sistema: • Construcció d’un nou pou d’abastament que alimenta el dipòsit d’acumulació de Joan Miró, • Substitució de la bomba del pou d’abastament per una bomba que s’ajusti a les necessitats amb una capacitat de 2 l/s. Des del dipòsit de Joan Miró es dóna servei al nou parc de neteja, de l’aqüífer, i a les demandes de les connexions actuals i futures previstes al sistema. La que i també als regs i llacs del parc de Joan Miró. hi ha actualment treu massa cabal. • Es proposa la construcció de 3 nous pous d’abastament per a l’ompliment directe del llac de • Retirada de la segona bomba del pou que està espatllada i aturada. l’Espanya Industrial, per tal que no depengui del dipòsit de Joan Miró. • Cal instal·lar un transductor de pressió en el bombament de l’hidrant que permeti fer la lectura 10.2.6.2. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa des del centre de control de BCASA. Cal instal·lar comptadors i transductors de pressió en aquells elements on sigui necessari, que • Cal instal·lar comptadors d’aigua i d’electricitat telecontrolats en l’escomesa de la neteja permetin rebre la lectura al centre de control de BCASA. manual i automàtica del dipòsit de regulació del clavegueram de Zona Universitària. 10.2.7. Sistema Doctors Dolsa • Cal realitzar el desdoblament de l’escomesa del reg del Turó Parc, remodelar les arquetes que estiguin en mal estat. 10.2.7.1. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa Les actuacions necessàries per a la correcte explotació d’aquest sistema són els següents: Memòria 90 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • La bomba del pou d’abastament està sobredimensionada, cal substituir-la per una que s’ajusti 10.3.1. Criteris de planificació de la xarxa d’aigua freàtica al cabal que pot aportar l’aqüífer en aquest punt. Analitzats els recursos disponibles i els diferents usos establerts en els apartats anteriors, cal • Cal instal·lar transductors de pressió als bombaments del sistema, que permetin rebre la establir uns criteris generals per al desenvolupament de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica, lectura al centre de control de BCASA. en base a diferents aspectes. A continuació s’exposen els criteris establerts en el present Pla per a la planificació de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica. • Cal remodelar les arquetes exteriors per a facilitar les tasques de manteniment de la xarxa. 10.3.1.1. Distribució territorial del recurs 10.2.8. Sistema Urgell La geografia de la ciutat de Barcelona, situada entre la serralada de Collserola, els rius Llobregat 10.2.8.1. Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa i Besòs i el mar, dóna lloc a l’existència de varies zones dins la ciutat amb característiques Les actuacions necessàries per a la correcte explotació d’aquest sistema són els següents: hidrogeològiques ben diferents, que es descriuen a continuació: • Cal realitzar millores en l’accés al magatzem de les garrafes dels sistema de cloració del • A la part central de Barcelona (quaternari recent i una part del quaternari antic i el terciari), dipòsit. és factible aprofitar l’aigua emmagatzemada en el subsòl i per tant es poden plantejar • Cal instal·lar un comptador al pou d’abastament que permeti rebre la lectura al centre de captacions i aprofitaments localitzats, inclús plantejar la possibilitat de generar xarxes de més control de BCASA. longitud per distribució de l’aigua o la creació de dipòsits per poder satisfer el cabal punta que demanen alguns usos. 10.3. ACTUACIONS D’AMPLIACIÓ DELS SISTEMES EXISTENTS • A la zona de Sant Andreu i front fluvial del Besòs, el freàtic és abundant i superficial, per tant En aquest apartat es descriuen les actuacions d’ampliació dels sistemes d’aprofitament d’aigua a més de satisfer els usos establerts en aquest sector de la ciutat, pot perfectament aportar freàtica existents que proposa el Pla, en base a les demandes definides en l’apartat 8, Anàlisi de aigua a d’altres zones on el freàtic no estigui disponible. la Demanda. • A la part alta de la ciutat propera a la serralada de Collserola, el subsòl està compost per Per a cadascun dels sistemes es proposen diferents actuacions d’ampliació de la xarxa, amb pissarres i granitoïds, materials poc permeables. Per tant, no és viable fer-hi captacions l’objectiu de donar servei a els demandes establertes a l’àmbit d’influència d’aquests. En el d’aigua freàtica. Per tant, en aquesta zona caldria plantejar l’aprofitament d’altres recursos present capítol es descriuen les actuacions proposades per a cada sistema i les corresponents hídrics alternatius, com ara els aigües pluvials, o bé portar l’aigua mitjançant canalitzacions demandes servides. Aquestes es representen gràficament als plànols 7.1 a 7.17, on s’indiquen des d’altres punts de la ciutat on el recurs sigui més abundant. els punts que es connecten a la xarxa i el consum anual estimat de cadascun d’ells. • A la zona litoral tampoc es recomana fer captacions d’aigua freàtica degut a què en aquest La planificació de la xarxa d’aigua freàtica s’ha realitzat tenint en compte diferents criteris, com sector l’aqüífer pot patir problemes de salinització, i per tant la qualitat de l’aigua extreta no ara els requeriments dels diferents usuaris i de l’explotació de la xarxa, o bé criteris de és apta per als usos establerts en el present Pla. Per això cal portar també l’aigua des d’altres sostenibilitat i eficiència energètica de les instal·lacions. zones, que poden ser l’al·luvial del Besòs o bé de pous de captació situats a la zona central, De forma global, es pot dir que existeixen dues formes conceptualment diferents de plantejar els o bé impulsar l’aprofitament d’altres recursos hídrics alternatius. sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica, que són: Pel que fa a l’aigua del subsòl captada a través dels esgotaments d’infraestructures subterrànies, • Crear unitats de gestió petites, alimentades per captacions individuals, de manera que cada la ubicació d’aquests esgotaments determinarà la viabilitat del seu aprofitament, per a donar unitat de demanda funcioni de forma independent. servei a les demandes que es trobin situades al seu àmbit d’influència. En qualsevol cas, es 3 • Crear una xarxa mallada, amb sistemes interconnectats entre sí, que permeti l’abastament tindran en compte aquells esgotaments que tinguin un cabal superior a 50.000 m /any. des de diferents pous de captació, on es vagin connectant els punts de consum. 10.3.1.2. Requeriments dels usuaris Degut a la distribució territorial del recurs i de les demandes a la ciutat, es poden adoptar Aquest criteri inclou tant aspectes quantitatius com qualitatius de la demanda establerta pels qualsevol dels dos plantejaments segons el cas, i fins i tot la combinació d’ambdós. En qualsevol diferents usuaris, a partir de l’anàlisi de la demanda realitzat a l’apartat 8 del present Pla. A cas, cal destacar que la interconnexió de xarxes i sistemes entre sí aporta més seguretat i fiabilitat continuació s’exposen els criteris de planificació de la xarxa establerts a partir de les necessitats de subministrament, criteri que s’ha seguit en el desenvolupament de la xarxa d’aigua freàtica de recollides arran de les reunions tècniques que s’han dut a terme amb els diferents usuaris durant la ciutat, com es pot veure en els dos grans sistemes en funcionament (Montjuïc i Poble Nou). la redacció del present Pla. Memòria 91 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Reg d’espais verds i horts urbans preveurà col·locar un hidrant per la recàrrega de camions previ la seva sortida per la jornada de neteja de carrers. El criteri de partida per a la planificació de la connexió dels espais verds a la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica establert en el present Pla, com ja s’ha exposat en l’apartat 8.1.1 del present Per tal de garantir el cabal necessari per a la càrrega de camions en els hidrants, caldrà document, consisteix en: incorporar un dipòsit de regulació en aquests, per garantir un cabal de sortida de 20 l/s (necessari per una càrrega adequada dels camions). • la connexió dels espais verds que tinguin un consum estimat superior a 1.000 m3/any. Neteja dels dipòsits reguladors del clavegueram • la connexió dels espais verds que tinguin un consum estimat entre 500 i 1.000 m3/any i que es puguin connectar fàcilment a la xarxa d’aigua freàtica existent i planificada. Tots els dipòsits de retenció d’aigua hauran de ser netejats després del seu buidat amb un recurs hídric alternatiu, sigui quin sigui el seu volum. La neteja de la xarxa de clavegueram s’haurà de Els consums estimats s’han calculat a partir dels resultats obtinguts de l’estudi de necessitats realitzar sempre amb recurs hídric alternatiu. hídriques dels espais verds que s’inclou a l’Annex 12 del present document. La metodologia de càlcul s’explica breument a l’apartat 8.1.1 del present document. Equipaments esportius El dimensionament de la xarxa d’abastament per al reg d’espais verds es realitza tenint en Es connectaran a la xarxa d’abastament d’aigua freàtica aquells camps esportius que tinguin un 3 compte els criteris següents: consum estimat superior a 1.000 m /any. • la xarxa d’abastament ha de garantir una pressió mínima en el punt de sortida de 50 mca per Altres equipaments públics tal que l’aigua en els aspersors tingui la pressió necessària per a regar correctament. En aquest apartat s’inclouen altres equipaments municipals (com el zoològic, l’edifici Fòrum, • El cabal punta de disseny de la xarxa equival al cabal necessari per a obtenir la pluviometria Museu del Disseny,...), les piscines públiques, i les instal·lacions de rentat de vehicles destinats requerida per al reg dels diferents grups d’espècies especificats en el Manual de Reg d’Espais al transport públic (trens i autobusos). Verds, edició setembre 2013. S’adopta com a valor de referència per al càlcul la pluviometria En aquests casos, es prioritzaran aquells equipaments que consumeixen més quantitat d’aigua, orientativa per a un difusor, equivalent a 50 l/m2/h (corresponent a l’element que requereix o aquells que quedin a prop de la xarxa planificada i que tinguin alguna singularitat en el seu major cabal segons el manual de reg). Tenint en compte que habitualment els parcs grans consum que faci viable la connexió als sistemes d’aprofitament de recursos hídrics alternatius. es divideixen en sectors de 100 m2 aproximadament, s’ha suposat que el sistema pugui abastir a dos sectors simultàniament, per tant el cabal de disseny equival a 10 m3/h, és a dir, 10.3.1.3. Disseny de la xarxa 2,7 l/s. El disseny i planificació de la xarxa s’ha de realitzar tenint en compte els següents aspectes: En qualsevol cas, i per a parcs de grans dimensions, caldrà verificar aquestes hipòtesis de • Sectorització de la xarxa: permet una gestió més eficient de la xarxa, facilita les tasques de dimensionament adoptades com a criteri general de planificació de xarxes, i adaptar-les per a manteniment, la detecció i reparació de fuites sense haver de deixar fora de servei els altres cada cas en particular. punts de consum. Cal sectoritzar les canonades amb una vàlvula de tall, cada 300 metres Respecte dels horts urbans, es connectaran aquells que es situïn a prop d’un punt de connexió aproximadament, amb desguàs connectat al clavegueram, per tasques de manteniment o de de la xarxa d’abastament d’aigua freàtica, i el seu consum sigui significatiu. modificacions de la xarxa, per exemple, connexions de noves escomeses o ramals. En les Llacs i fonts ornamentals derivacions de la canonada principal caldrà instal·lar també una vàlvula de tall. El criteri establert en el present Pla per a l’abastament de llacs i fonts ornamentals amb recursos • Mallatge de la xarxa: cal interconnectar entre sí els diferents sistemes d’aprofitament d’aigua hídrics alternatius fixa els objectius següents: freàtica sempre que sigui possible, per tal que aquests puguin ser abastits com a mínim des de dos punts diferents. Aquesta redundància incrementa la garantia de servei, ja que permet • la connexió d’aquelles fonts que tinguin un consum anual estimat superior a 1.000 m3/any. l’abastament alternatiu en cas de fallida d’un dels sistemes. • la connexió d’aquelles fonts que tinguin un consum anual estimat entre 500 i 1000 m3/any i • Connexió a la xarxa d’aigua potable: les escomeses d’aigua freàtica han disposar de estiguin situades al costat d’una xarxa existent o planificada per a altres usos. connexió a la xarxa d’aigua potable, per tal de garantir el subministrament en cas que l’aigua Hidrants per neteja urbana i del clavegueram freàtica no compleixi els requeriments de qualitat per a l’ús o bé hi hagi manca de disponibilitat d’aigua en el sistema. Els hidrants es situaran propers als dipòsits d’abastament, en llocs de fàcil accés i estacionament pels camions de recàrrega. A més, sempre que sigui possible, en tots els centres de neteja es • Subministrament per gravetat: sempre que sigui possible caldrà dissenyar xarxes que funcionin per gravetat, ja sigui total o parcialment, mitjançant la instal·lació d’un dipòsit en un Memòria 92 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. punt alt a partir del qual es puguin satisfer les demandes per gravetat. En el cas que no sigui CABAL CONSUM ANUAL 3 possible, es plantejaran sistemes locals focalitzats en parcs i àrees d’influència del voltant, INSTANTANI DNI (MM) DN PN-10 DN PN-16 V (M ) (M3/ANY) en els que el cabal estigui satisfet per un bombament puntual, sense plantejar grans xarxes (L/S) de distribució. 0-2.500 0,80 35 40 40 30 2.500-5.000 1,61 40,8 50 50 30 • En les xarxes a pressió, en els elements que no requereixen pressió que hi estiguin 5.000-10.000 3,22 53 65 65 70 connectats, com ara els dipòsits, ompliment de fonts o els hidrants, caldrà incorporar vàlvules 10.000-15.000 4,82 61 75 75 150 o algun altre mecanisme similar que permeti mantenir la pressió en el sistema en el cas que 15.000-20.000 6,43 73,44 90 90 150 s’obri la vàlvula de subministrament d’aquests elements, per garantir que la pressió a la xarxa 20.000-30.000 9,65 89,76 110 110 200 es mantingui en els valors necessaris pel bon funcionament dels regs connectats. 30.000-40.000 12,86 102 125 125 250 • Cal posar una ventosa per treure o introduir aire en els punts alts o canvis bruscos de rasant, 40.000-50.000 16,08 114,2 140 140 350 i sempre al voltant de cada 300 metres de canonada. 50.000-60.000 19,29 130 160 160 450 • En passos sota instal·lacions ferroviàries, sobretot Tramvia, cal posar les canonades dins 60.000-80.000 22,51 146,8 180 180 550 d’un passatubs, amb dues arquetes a cada extrem del creuament. Igualment cal fer-ho en 80.000-100.000 25,72 163,2 200 200 700 calçades amb un trànsit molt intens o en grans vies de circulació. 100.000-150.000 48,23 204 250 250 1.000 150.000-200.000 64,30 244,81 300 300 1.400 • Dimensionament de les canonades d’abastament: la justificació dels diàmetres de les 200.000-300.000 96,45 326,41 400 400 2.000 canonades i dels volums dels dipòsits s’ha realitzat seguint els criteris indicats a la Taula 64. 300.000-400.000 128,60 326,41 400 400 2.700 o Càlcul del diàmetre de les conduccions: a partir del consum (en m³/any), es passa a cabal 400.000-500.000 160,75 368,2 450 450 3.400 instantani (en l/s) per poder aplicar-li la fórmula de Colebrook fent que l’aigua no superi 500.000-600.000 192,90 409,2 500 500 4.200 una velocitat de 1,5 m/s, i d’aquí s’obté el diàmetre interior mínim de les conduccions, que Taula 64. Diàmetres de canonades i volums de dipòsits en funció dels consums anuals s’arrodoneix a l’alça per dos tipologies de pressió nominal: PN10 i PN16. o Càlcul del volum dels dipòsits: a partir del consum (expressat en m³/any), es passa a 10.3.1.4. Eficiència energètica de les instal·lacions cabal diari, considerant 3 regs a la setmana. Respecte a l’eficiència energètica de les instal·lacions, en el disseny i la planificació de la xarxa o Puntualment en alguns sistemes caldria considerar uns factors punta i simultaneïtats, els caldrà segui els criteris següents: quals es tracten en cada cas. • El disseny de les instal·lacions s’haurà de realitzar tenint en compte la Normativa d’eficiència energètica ISO 50001. • Incloure propostes de millora en el control de consums per part dels usuaris, amb l’objectiu de fomentar un bon ús de l’aigua freàtica. • Identificar aquells sistemes que tenen una major despesa d’energia, i proposar actuacions de millora en l’eficiència energètica de les instal·lacions. 10.3.2. Actuacions proposades d’ampliació de la xarxa En aquest apartat s’exposen les actuacions planificades per al desenvolupament de la xarxa per a cadascun dels sistemes existents, amb l’objectiu de satisfer les demandes actuals i potencials detectades a l’entorn dels sistemes existents. Als plànols 7 es representen gràficament les actuacions d’ampliació de la xarxa existent. S’inclouen en els plànols les taules amb el consum anual previst dels punts de consum actuals i planificats, a partir de les quals s’obté l’increment previst de la demanda d’aigua freàtica per a cada sistema. Memòria 93 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.3.2.1. Sistema Anella Poblenou - Taulat-Fòrum – Ciutadella de canonades. Aquestes actuacions són complementàries a les actuacions descrites a l’apartat de millora de la xarxa existent. Aquest sistema presenta un alt grau de desenvolupament, de fet la xarxa primària està pràcticament tota construïda només queda la continuació per Bac de Roda, de Diagonal fins a 10.3.2.3. Sistemes Zona Universitària – Bori i Fontestà. Llull que està amb desperfectes que caldria reparar. A continuació es descriuen les actuacions previstes sobre aquest sistema existent, que té el seu Les noves demandes a satisfer amb les actuacions d’ampliació de l’anella Poble Nou s’estimen eix primari vinculat al traçat del tramvia per la Diagonal. en 369.661 m3/any. Per abastir aquestes noves demandes previstes, es preveu la construcció S’ha previst connectar el sistema de Zona Universitària amb el sistema de Ronda de Dalt, i amb de 6 km nous de canonades i s’han modificat 300 m de canonada existent, passant a 315 mm el sistema de Bori i Fontestà, per donar més garantia al funcionament dels respectius sistemes. de diàmetre. Aquestes noves demandes es preveu que puguin ser abastides amb el recurs Es preveu també la construcció de 6,4 km de noves canonades per donar servei a les demandes provinent del dipòsit previst a Glòries. Les característiques tècniques de les instal·lacions de de l’entorn del sistema. bombament del dipòsit de Glòries són: Les noves demandes a satisfer per les actuacions d’ampliació d’aquests dos sistemes suposen 190.676 m3/any addicionals als actuals, dels quals 94.638 m3/any corresponen a consums propis DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) del sistema de Zona Universitària, i els restants 96.038 m3/any corresponen al sistema Bori i Glòries Pou Captació (4 ut) <20 <50 Fontestà. Glòries Distribució anella (4 ut) <20 <100 Aquest consum addicional s’ha previst que es pugui donar des de les instal·lacions existents del dipòsit de Zona Universitària, reforçant les bombes del reg, tal com s’ha exposat a l’apartat Glòries Hidrant <20 <50 10.2.3. A més, caldria potenciar el grup existent amb un altre pel reg de la nova zona de la Glòries Llac <5 <50 Diagonal entre Francesc Macià i Plaça de les Glòries. Taula 65. Dades dels bombaments del dipòsit de Glòries. 10.3.2.4. Sistema Lesseps Entre les actuacions planificades d’ampliació d’aquest sistema, cal destacar les següents: 3 Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: • Connexió dels dipòsits existents del parc de la Nova Icària (10 m ), del parc del Port Olímpic (10 m3) i del parc del Poble Nou (400 m3) a la xarxa primària de l’anella, fet que permetrà • Ampliació del recurs existent amb l’esgotament del metro del Vallcarca. També està previst desconnectar de la mateixa els consums directes d’aquests parcs i passar a abastir-los des portar l’aigua des del sistema de la Ronda de Dalt a través d’un ramal de connexió. Es preveu dels dipòsits, per millorar el funcionament del sistema. la construcció d’un dipòsit d’acumulació d’aigua freàtica de 700 m3 a la zona de Vallcarca, 3 vinculat al dipòsit de regulació del clavegueram planificat en aquest sector, per • Construcció d’un dipòsit de 30 m per a abastir el nou hidrant situat a l’entorn de la Plaça dels emmagatzemar i distribuir aquest nou recurs. Voluntaris. • Posta en marxa del Dipòsit de Muntaner, i de la xarxa d’aprofitament freàtic de la Ronda • Connexió de noves demandes importants al sistema, com ara el zoo, el dipòsit de regulació General Mitre, que s’alimentarà d’aquest nou esgotament i donarà servei als regs de la zona. de la xarxa de clavegueram de Ciutadella i algunes fonts. Amb el nou dipòsit de clavegueram es preveu la construcció d’un dipòsit d’acumulació d’aigua freàtica de 2.000 m3 des del qual • Construcció de noves canonades per a la connexió del reg dels parcs de l’entorn. es donaria servei a les neteges del propi dipòsit i a aquests grans consums previstos. En conjunt, les demandes a satisfer per les actuacions de construcció d’aquest sistema s’estimen en 31.519 m³/any. 10.3.2.2. Sistema Montjuïc La previsió és que aquest sistema de distribució de Montjuïc s’expandeixi fins a connectar amb 10.3.2.5. Sistema Doctors Dolsa altres sistemes adjacents, que són: Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: • Nou sistema Marina – Prat Vermell – Can Batlló pel costat Llobregat (carrer Foc) • Connexió d’una mina al carrer Joan de Sada, amb el dipòsit situat al metro de Sants i amb el • Sistema Joan Miró pel costat Muntanya. dipòsit de Doctors Dolsa. • Sistema Pg. de Sant Joan – Av. Diagonal des del Liceu. • Connexió del reg dels Jardins Bacardí. Per poder connectar-los cal remodelar l’interior del parc per segregar els consums d’aigua potable dels consums d’aigua freàtica. Les noves demandes a satisfer per les actuacions d’ampliació d’aquest sistema suposen 84.924 m3/any addicionals als actuals. Per abastir els nous consums es preveu la construcció de 5,4 km Les demandes planificades al sistema Doctors Dolsa s’estimen en 1.470 m3/any. Memòria 94 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.3.2.6. Sistema Joan Miró 10.3.2.10. Sistema Bon Pastor Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: La previsió de connexions futures en aquets sistema consisteix en el reg dels parcs previstos en la planificació urbanística de la zona. El consum previst és de 24.000 m3/any. • Connexió d’aquest sistema amb la xarxa de l’Av. Diagonal i amb el sistema Can Batlló a la plaça Espanya, per poder rebre aigua d’aquest sistema en cas necessari. 10.3.2.11. Sistema Baró de Viver • Amb la nova captació prevista per a l’ompliment del llac de l’Espanya Industrial exposada a La planificació del sistema preveu extreure l’aigua dels quatre pous existents a Baró de Viver, i l’apartat 10.2.6, es preveu poder portar més aigua al dipòsit de Joan Miró i poder abastir les portar-la a un tanc de 200 m3 proper. Aquest esgotament produirà un efecte positiu en el metro, fonts de l’Eix Maria Cristina amb un nou bombament des d’aquest dipòsit. rebaixant les infiltracions que té la infraestructura. • Extensió d’una canonada per l’Avinguda Mistral pel reg dels seus parterres. Aquest dipòsit no farà una funció d’acumulació sinó bàsicament de distribució de l’aigua, la qual Les noves demandes a satisfer per les actuacions d’ampliació d’aquest sistema s’estimen en tindrà diverses destinacions: 11.247 m3/any addicionals als actuals. • Abastament de les demandes properes al sistema. Les noves demandes a satisfer per les actuacions d’ampliació d’aquest sistema s’estimen en 59.291 m3/any. Per a regar els parcs 10.3.2.7. Sistema Carmel-Clota – Rieres d’Horta de cota alta s’ha previst la construcció d’un dipòsit de 30 m3, i dotar-lo amb un grup de pressió Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: de <5 l/s i <50 mca, per donar pressió a la cota elevada a la que estan els parcs. • Connexió amb el nou sistema planificat a la Ronda de Dalt, per tal que pugui rebre recurs • Abastament a d’altres sistemes propers. Com que el sistema de Baró de Viver és altament d’aquest nou sistema en cas que sigui necessari. excedentari en aigua, s’ha previst la seva connexió cap als sistemes de Ronda de Dalt i de • Augmentar el recurs existent amb l’aportació de l’esgotament de l’estació d’Horta de TMB, en Sagrera-AVE (del qual penja l’anella del Poblenou), i per tant enviarà aigua cap a aquests cas que la qualitat de l’aigua sigui acceptable. sistemes per poder servir els seus consums. S’estima que com a màxim sortiran 1,0 hm3/any de Baró de Viver cap als esmentats sistemes, que ja tenen fonts pròpies d’abastament. Les demandes previstes a satisfer per les actuacions previstes en aquest sistema s’estimen en Aquesta connexió s’entén com un recurs complementari al propi de cada sistema. 2.777 m³/ any. Com que els consums aliens al sistema són molt superiors als consums propis, les canonades 10.3.2.8. Sistema Vilalba dels Arcs d’impulsió s’han dimensionat tenint en compte un cert factor de simultaneïtat, però tenint en compte també que existiran uns dipòsits que rebran l’aigua, l’acumularan i faran de capçalera Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: dels consums que parteixen d’ells. Per tant la canonada no té la missió de portar tota l’aigua • Connexió amb el nou sistema planificat a la Ronda de Dalt, per poder rebre recurs ja que el necessària pel sistema: entre el que transporta la canonada i el que acumula el dipòsit, s’obté el sistema actualment és deficitari. Amb aquesta nova aportació es podrà donar servei a tots cabal suficient per garantir els consums. els punts connectats actualment al sistema, on actualment no hi ha recurs suficient per a tots. El dipòsit de Baró de Viver, com ja s’ha comentat anteriorment, s’ha dimensionat tenint en compte Les demandes que es podran satisfer amb la connexió d’aquest sistema a la Ronda de Dalt que no és un dipòsit d’acumulació, sinó de distribució. L’única reserva que s’ha comptat és per s’estimen en 20.147 m3/any. la càrrega de camions cuba, uns 50 m3 i per satisfer les demandes locals apuntades anteriorment. 10.3.2.9. Sistema Torre Llobeta Les característiques tècniques de les instal·lacions dels bombaments des del dipòsit de Baró de Viver seran les següents: Les actuacions previstes per a l’ampliació d’aquest sistema consisteixen en: • Connexió del dipòsit existent amb l’esgotament de TMB de Virrei Amat, situat al carrer Costa DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) i Cuixart, depenent de la qualitat de l’aigua provinent de l’esgotament. Baró de Viver 4 Pous <20 <50 • Construcció d’una canonada pel carrer Amílcar per abastir el Parc del Guinardó. Es preveu Sagrera Transvassament <20 <50 un nou dipòsit de 150 m3 des del qual s’abastiran els consums dels regs. Laberint Transvassament <40 <280 Baró de Viver Reg Local <5 <100 Les noves demandes a satisfer per les actuacions previstes en sistema s’estimen en 16.153 3 Taula 66. Dades dels bombaments del dipòsit de Baró de Viver. m /any. Memòria 95 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 10.4. PROPOSTA DE NOUS SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES FREÀTIQUES Existeixen dos trams de canonades de polietilè pertanyents a aquest sistema: un al carrer Pi i La proposta de nous sistemes d’aprofitament d’aigües freàtiques es realitza tenint en compte els Maragall abans del Parc de les Aigües i un altre a Pg. Sant Joan, que caldrà tenir en compte següents factors: quan es construeixin la resta de trams. • Aprofitar les actuacions de nous desenvolupaments urbanístics a la ciutat, que permetin la 10.4.2. Sistema Ronda de Dalt implantació de nous sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica. Aquesta actuació contempla el subministrament del recurs freàtic del Besòs des del dipòsit de Baró de Viver, per portar-lo fins a un dipòsit a cota 171, situat al Parc del Laberint. El seu volum • En zones ja consolidades de la ciutat, on el volum de demandes de recursos hídrics serà de 2.500 m3. alternatius pugui justificar el desenvolupament d’un nou sistema. Des d’aquí, per gravetat, es preveu fer un abastament dels consums que queden als voltants de Als plànols 8.1 a 8.5 es representen gràficament els nous sistemes planificats. la Ronda de Dalt costat Besòs, mitjançant una canonada primària que discorrerà paral·lela a la 10.4.1. Sistema Passeig de Sant Joan – Av. Diagonal mateixa, i que inclourà el dipòsit de Vilalba i del Carmel. Aquest nou sistema està vinculat a la planificació de la nova urbanització de l’Av. Diagonal, entre Des del Besòs s’ha previst que es necessitin 60 l/s en continu, que pujaran amb una canonada la plaça Francesc Macià i Glòries, i a la remodelació del Passeig de Sant Joan, que ja s’ha de 315 mm de diàmetre PN25/16 de la cota +19 a la cota +170. executat en alguns trams. La construcció d’aquest sistema permetria la connexió els sistemes Malgrat que les canonades s’ha previst que vagin en rasa, caldrà analitzar a l’hora de realitzar el Zona Universitària-Bori i Fontestà amb l’anella Poblenou a la plaça de les Glòries. projecte constructiu la viabilitat d’incorporar un tram de la canonada per dins de la galeria de Aquest sistema s’abastiria amb aigua freàtica, provinent d’un pou situat a 100 m de la cruïlla l’antic aqüeducte de Montcada, en aquell tram on coincideixin, i sempre que les seves condicions Diagonal – Pg. St. Joan i del dipòsit de la plaça de les Glòries, i donaria servei a les demandes ho permetin. situades a la zona central de la ciutat. Des del dipòsit del Laberint s’abastarà un altre dipòsit situat a cota +185 m, a la rotonda del Per una millor operativitat del sistema, que funciona a pressió, s’ha dividit el mateix en 4 sectors: Bellesguard, de 1400 m3 de capacitat. Des d’aquí s’abastaran tots els consums que queden a • Sector 1: Inclou els consums del Passeig Sant Joan per damunt de la Diagonal. banda i banda del dipòsit mitjançant un altre canonada que discorrerà per la zona llindar a la Ronda de Dalt. Entre aquests consums destaquen el Parc Güell i Creueta del Coll. S’ha previst • Sector 2: Inclou els consums del Passeig Sant Joan per sota de la Diagonal i aniria a també que en les zones a on es pugui necessitar més pressió que la que pot donar el dipòsit connectar amb el dipòsit de Ciutadella. s’abasteixi el consum corresponent mitjançant un petit dipòsit, com és el cas del Parc de l’Oreneta • Sector 3: Inclou els consums de la Diagonal de la banda Llobregat respecte el Pg. St. Joan. i el Parc de Can Setmenat, on es preveu construir un dipòsit de 30 m3. També des d’aquest dipòsit es preveu abastir el sistema de Lesseps, • Sector 4: Inclou els consums de la Diagonal de la banda Besòs respecte el Pg. St Joan. En el parc de l’Oreneta, que antigament s’abastia de l’aigua d’una mina, actualment no hi ha Les demandes a satisfer per les actuacions vinculades a aquest nou sistema s’estimen en 94.747 3 recurs. El pla preveu resoldre aquest problema portant aigua des d’aquest nou sistema per al reg m /any. del parc. Actualment s’està executant un dipòsit d’acumulació d’aigua freàtica de 150 m3, situat a l’interior Les demandes a satisfer per les actuacions de construcció d’aquest nou sistema suposen de l’antic museu del clavegueram, que donarà servei a la canonada del passeig de Sant Joan i a 322.794 m3/any. un hidrant. A més, també es donarà servei, a través de les interconnexions, a altres sistemes com Zona Les característiques tècniques de les instal·lacions de bombament des del dipòsit seran les Universitària, Lessseps-Vallcarca, Carmel Clota o Villalba dels Arcs. següents: Els grups de bombament que s’han tingut en compte en tot el sistema són els següents: DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) Pg. St. Joan Sector 2. Pg St Joan Nord <20 <100 Pg. St. Joan Sector 3. Diagonal Llobregat <20 <100 Pg. St. Joan Sector 4. Diagonal Besòs <20 <100 Taula 67. Dades dels bombaments del dipòsit del Passeig de Sant Joan. Memòria 96 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Els dipòsits estan dimensionats en funció del cabal que han de moure i en funció del cabal que DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) els entra des del seu pou de subministrament. Així el dipòsit de Pg. Santa Coloma és el primer Laberint Reg Laberint i voltants <20 <100 que rep l’aigua dels pous de Baró de Viver i per tant rebrà un cabal més gran que els altres dos. Laberint Dipòsit Bellesguard <20 <50 Aquest dipòsit està dimensionat en 500 m3 per aquest motiu. El dipòsit de Prim és de 1.000 m3 donat que té un consum més gran, com es veu en el següent quadre. Per últim el de l’Estació de Bellesguard Parc dels entorns <5 <100 la Sagrera té un volum de 1.500 m3, ja que a més dels propis consums ha de subministrar aigua Can Sentmenat Reg Parc <5 <100 al sistema de la Meridiana. Parc de l’Oreneta Reg Parc <5 <100 Les característiques tècniques de les instal·lacions de bombament des dels diferents dipòsits són Taula 68. Dades dels bombaments dels dipòsits del sistema Ronda de Dalt. les següents: 10.4.3. Sistema Sagrera-AVE DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) La implantació d’aquest nou sistema està vinculada a les obres d’urbanització de la zona de la Santa Coloma Transvasament <20 <50 Sagrera i el seu entorn, associades a les obres del tren d’alta velocitat i al parc lineal de la Santa Coloma Reg < 20 <100 Sagrera. Prim Transvasament <20 <50 El sistema s’articula en tres subsistemes, donat que cal cobrir una extensió de terreny molt gran Prim Reg < 20 <100 Prim Hidrant Centre Neteja <20 <50 que va des del Barri de la Trinitat fins al Clot, i a més aprofita una instal·lació existent heretada Prim Hidrant <20 <50 de l’antiga instal·lació fabril de Sant Andreu. A grans trets, aquests subsistemes consisteixen en: Prim Pou 1 <20 <50 • El primer subsistema consta d’un dipòsit situat al Passeig Santa Coloma a l’alçada del carrer Prim Pou 2 <20 <50 Torres i Bages. Aquest té un volum de 500 m3 i disposarà de les instal·lacions necessàries Prim Transvasament <20 <50 per rebombar l’aigua de distribució cap al següent dipòsit, i per la distribució de l’aigua al reg Estació Sagrera Transvasament <20 <50 local. A més s’ha considerat la possibilitat de dotar el dipòsit amb un pou de captació propi Estació Sagrera Reg <20 <100 per tenir major garantia de subministrament, si bé aquest no consta al Pla perquè s’ha Estació Sagrera Hidrant <20 <50 determinat que amb les aportacions de Baró de Viver aquest pou perd el seu sentit. Pous captació A dipòsit <20 <50 Taula 69. Dades dels bombaments del sistema Sagrera-AVE. • El segon subsistema consta d’un dipòsit d’abastament lligat al dipòsit de regulació del clavegueram de la Rambla Prim, i tindrà una capacitat de 1000 m3. Com en el cas anterior, 10.4.4. Sistema Can Batlló disposarà de les instal·lacions necessàries de rebombament cap al següent i últim dipòsit, i Aquest nou sistema està vinculat a les actuacions d’urbanització del Sector de Can Batlló, entre de les instal·lacions de reg per l’abastament dels parcs locals. Igualment, s’ha previst dotar- les quals es preveu l’execució d’un gran parc i d’un centre de neteja urbana. Aquest nou sistema lo de dos pous independents de captació d’aigua freàtica. preveu donar servei a aquestes noves demandes i a les existents de l’entorn, i la implantació • El tercer subsistema consta d’un dipòsit d’abastament lligat a la nova estació de la Sagrera – d’un hidrant per a la càrrega de camions. AVE. Aquest serà de 1.500 m3 i disposarà de les instal·lacions necessàries per abastar al reg El Pla preveu connectar aquest sistema amb els sistemes més propers que són el de la Marina local de la zona, més un hidrant situat a Felip II, i per rebombar aigua cap al sistema de la del Prat Vermell i el de Joan Miró. Aprofitant la canonada de connexió cap al sistema de Joan Meridiana. Igual que els anteriors, disposarà d’un pou de captació independent. Miró, es regaran els arbres del costat mar i muntanya de la Gran Via. Les demandes a satisfer per les actuacions de construcció d’aquest nou sistema s’estimen en Aquest sistema es planteja com un sistema reversible, que es pugui alimentar tant d’aigua 264.029 m3/any. freàtica com d’aigua regenerada. El recurs provindrà de: Hi ha instal·lada una canonada de petita longitud de polietilè DN125 mm PN16 pertanyent a • Una captació subterrània d’aigua freàtica situada al voltant de l’antiga riera de Tena. aquest sistema, que servirà per alimentar el reg del Pg. Santa Coloma, i que caldrà tenir en • Aigua regenerada de la ERA del Llobregat, que es podrà subministrar mitjançant la canonada compte quan es construeixin la resta de trams. de connexió amb la xarxa de reg del sistema de la Marina el Prat Vermell. Les actuacions planificades inclouen un sistema de telecontrol per permetre la gestió de tot el Aquest sistema permetrà també l’abastament del nou sistema de la Marina del Prat Vermell amb sistema. aigua freàtica des de Can Batlló, en cas de manca de recurs de l’aigua regenerada. Memòria 97 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Les demandes a satisfer per les actuacions vinculades al desenvolupament d’aquest sistema 11. LÍNIA D’ACCIÓ 2. APROFITAMENT DE L’AIGUA REGENERADA s’estimen en 61.918 m3/any. El Pla preveu, per al desenvolupament d’aquest sistema, la construcció d’un dipòsit d’acumulació Tal com s’ha exposat a l’anàlisi del recurs, per al desenvolupament d’aquesta línia d’acció cal d’aigua freàtica de 1.000 m3 i 5,8 km de nova xarxa. tenir present que aquesta aigua té uns usos limitats per raons sanitàries ja que estan totalment Les característiques tècniques de les instal·lacions de bombament des del dipòsit seran les proscrits aquells usos que poden donar lloc a aerosols (per tant, no pot ser utilitzada en el reg següents: per aspersió o en les fonts). Actualment està en tràmit una nova directiva europea que és encara més restrictiva en relació als usos permesos. Els usos potencials són: DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL (l/s) PRESSIÓ (mca) • El reg de parcs i jardins mitjançant degoteig Can Batlló A sist. Joan Miró <20 <50 • La neteja viària, sempre que no es produeixin aerosols o tolls Can Batlló Reg (2 ut) <5 <100 • La neteja del clavegueram (incloent la neteja dels dipòsits de regulació d’avingudes) Can Batlló Hidrant <20 <50 • El reg de l’arbrat d’alineació dels carrers amb màniga des de camió cisterna Can Batlló A sist. Marina < 20 <100 11.1. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA D’AIGUA REGENERADA EXISTENT Pou de A ompliment dipòsit <5 <100 El sistema existent per al subministrament d’aigua regenerada de l’ERA del Prat cap a la Zona captació Taula( 27u0.t )D ades dels bombaments del sistema Can Batlló. Franca, la ZAL i la muntanya de Montjuïc, consta dels següents elements, tal com es representa 10.4.5. Sistema Meridiana al plànol 4.2.: La planificació d’aquest nou sistema està vinculada a la nova urbanització prevista a l’Avinguda • Una estació de bombament existent (situada a les instal·lacions de la ERA del Prat) que Meridiana, entre Glòries i Fabra i Puig. capta les aigües del canal previ al bombament actual de l’aigua del terciari, i impulsa l’aigua cap a la canonada troncal del sistema. El Pla preveu que aquest sistema s’alimenti del futur dipòsit de l’Estació de l’AVE a la Sagrera, de 1.500 m3 de volum, que per bombament alimenta a tota la xarxa i als seus consums, i també • Una canonada troncal existent que discorre pel polígon Pratenc, el carrer A de la Zona del dipòsit de Plaça de les Glòries – la Canòpia (en cas de manca de recurs en un dels dos Franca, el carrer Motors, i arriba fins el dipòsit Aquesta es divideix en diferents trams, les sistemes, es podria abastir de l’altre). característiques dels quals estan indicades als plànols: La canonada també es connecta amb la zona de Can Dragó a Nou Barris, consums que també o Tram gestionat per l’AMB: inclou el traçat per dins de les instal·lacions de l’EDAR i pel estan abastats pel dipòsit del sistema la Sagrera – AVE del Pg St. Coloma. polígon Pratenc (des de la Depuradora fins a l’antiga llera del riu), el tram del carrer A de Les demandes a satisfer per les actuacions de construcció d’aquest nou sistema suposen 31.222 la Zona Franca, el creuament sota la Ronda Litoral, i el tram del Passeig de Zona Franca m3/any. El Pla preveu, per al desenvolupament d’aquest sistema, 5,4 km de nova xarxa. fins a la cruïlla amb el carrer Motors. Les característiques tècniques de les instal·lacions de bombament des del dipòsit seran les o Tram gestionat per l’Ajuntament de la pujada a Montjuic, que inclou el tram des de la cruïlla següents: cabal 20 l/s i pressió inferior a 100 mca. Pg. Zona Franca – Motors fins al dipòsit de davant del Palau Sant Jordi. El tub es va projectar i construir en PEAD 200 mm PN16 per part de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que està plantejada en un futur la seva substitució per un de 400 mm (o el seu desdoblament) per atendre els nous requisits generats per la necessitat expressada per l’Àrea Metropolitana que el sistema de la Zona Franca pugui funcionar “en retrocés”, és a dir des del dipòsit cap al polígon. o Tram gestionat per l’Ajuntament des del dipòsit fins a les basses del Viver de Tres Pins. Consisteix en una canonada PEAD D200 PN16 que va des del dipòsit fins a la bassa inferior del Viver de Tres Pins. • Un dipòsit de bombament de 100 m3 de volum davant del Palau Sant Jordi, preparat per impulsar les aigües fins a les basses del Viver de Tres Pins. Des d’aquest dipòsit s’abasteix també un hidrant. Es va plantejar inicialment la idea que aquest dipòsit, donat que l’aigua Memòria 98 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. regenerada està actualment aturada a la depuradora del Prat, rebés aigua freàtica, i que les 11.3. PROPOSTA D’UN NOU SISTEMA D’APROFITAMENT D’AIGUA REGENERADA. bombes d’impulsió es connectessin al sistema de distribució de reg, el que finalment, ha A partir de la xarxa d’aigua regenerada existent, el Pla proposa la creació d’un nou sistema quedat descartat degut a que en el Pla s’ha plantejat una solució més robusta consistent en d’aprofitament d’aigua regenerada a l’entorn de La Marina del Prat Vermell, amb l’objectiu de abastir tota la muntanya mitjançant pisos de pressió. donar servei a les demandes dels diferents serveis municipals previstes en aquest sector, que són: 11.2. ACTUACIONS D’AMPLIACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA REGENERADA EXISTENT • Reg de zones verdes i equipaments esportius La xarxa d’aigua regenerada existent no està en servei, degut a què l’Estació de Regeneració d’Aigua d’El Prat es troba aturada. No obstant, en previsió de què aquesta xarxa pugui entrar en • Neteja de la xarxa de clavegueram i dipòsits reguladors funcionament en els propers mesos, s’ha analitzat la seva capacitat i les demandes potencials • Neteja urbana que es podrien abastir amb aigua regenerada a l’entorn de la Zona Franca i Montjuïc. Aquest nou sistema s’alimentarà del dipòsit d’aigua regenerada existent de 100 m3 situat al Donat que el RD 1620/2007 no permet l’abastament directe de fonts ornamentals amb aigua passeig Olímpic, o bé des de l’ampliació del mateix, prevista en l’apartat d’ampliació del sistema regenerada, es desestima inicialment la possibilitat d’alimentar el sistema de distribució de existent. L’aigua regenerada impulsada cap aquests dipòsits es subministrarà per gravetat a un Montjuïc amb aquesta aigua, ja que aquest sistema alimenta nombroses fonts de la muntanya. dipòsit central de distribució planificat de 1.200 m3 de volum situat al carrer Motors, vinculat al Per tant es planteja que els sistema d’aigua regenerada existent abasteixi les demandes dels dipòsit regulador del clavegueram planificat en aquest punt. Des del dipòsit del carrer Motors serveis urbans i equipaments públics situades als barris de La Marina de la Zona Franca. s’abastiran les demandes municipals que es distribueixen pel Passeig de la Zona Franca i per la 3 Per a poder donar garantia de subministrament d’aigua regenerada per als usos establerts, nova àrea de la Marina del Prat Vermell, i suposen 42.106 m /any. caldria ampliar el dipòsit existent situat al Passeig Olímpic davant del Palau Sant Jordi, que Amb l’objectiu de què el funcionament d’aquest sistema no depengui de la posta en marxa de actualment té 100 m3 de volum, amb un nou dipòsit de 500 m3, situat al costat de l’existent. l’estació de regeneració d’aigua d’El Prat, es planteja com un sistema reversible, és a dir, que El funcionament plantejat dels sistema existent amb aqueta ampliació seria el següent: pugui rebre aigua regenerada des del dipòsit del passeig Olímpic o bé pugui rebre aigua freàtica des del nou sistema de Can Batlló. A més, aquest sistema disposarà d’una connexió amb el • L’aigua regenerada arribaria de la ERA per impulsió cap al dipòsit existent a través de la sistema de distribució de Montjuïc. xarxa ja executada. A més, aquest sistema disposarà d’una connexió amb el sistema de distribució de Montjuïc, des • El nou dipòsit s’ompliria, si és possible, per gravetat, des del dipòsit existent, i des d’aquest del dipòsit planificat de 500 m3. dipòsit es faria la distribució per gravetat al barri de la Marina del Prat Vermell i al dipòsit Les característiques tècniques de les instal·lacions de bombament des del dipòsit de Motors d’acumulació del carrer Motors vinculat al dipòsit de regulació del clavegueram planificat en seran les següents: aquest sector. Als plànols 9 es representa gràficament les actuacions planificades per a l’ampliació del sistema DIPÒSIT INSTAL·LACIÓ CABAL PRESSIÓ d’aigua regenerada existent, amb l’objectiu de donar servei al nou sistema de La Marina del Prat Motors Reg <20 (l/s) <100 (mca) Vermell – Can Batlló. Motors Hidrant <20 <50 Motors Hidrant <20 <50 Taula 71. Dades dels bombaments del sistema Marina Prat Vermell. Als plànols 9 es representa la proposta de desenvolupament d’aquest nou sistema reversible. Memòria 99 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 12. LÍNIA D’ACCIÓ 3. APROFITAMENT DE LES AIGÜES GRISES • Es descarta l’aprofitament d’aigües grises d’edificis amb possibilitat de produir patògens o amb requeriments elevats de qualitat d’aigua per motius de seguretat, com centres 12.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ hospitalaris, residències per a gent gran, escoles, etc. De l’anàlisi creuat dels usos aptes per als diferents recursos hídrics alternatius contemplats en el • Pel que fa a la quantificació del recurs, es considera un volum de generació del recurs de 50 Pla, se’n deriva la Línia d’Acció 3 d’aprofitament de les aigües grises a la ciutat de Barcelona. l/persona i dia, i s’estima un consum diari de 35 l/persona i dia per a l’ompliment de les cisternes d’inodors. Per tant, els edificis considerats generen recurs suficient per a cobrir la L’objectiu és el d’impulsar l’aprofitament de les aigües grises a la ciutat de Barcelona, primer, demanda establerta. estudiant el seu potencial d’estalvi, tant d’aigua com econòmic i, segon, determinant el possible àmbit d’aplicació i les condicions tècniques a aplicar per a l’aprofitament d’aquest RHA. • Pel que fa a la qualitat del recurs, aquest té una composició molt variada segons el seu origen. El que s’ha de vigilar amb cura és l’eficàcia del tractament per a que l’aigua grisa tractada no En aquest context, i com ja s’ha comentat anteriorment, s’ha signat un conveni de col·laboració tingui contaminants microbiològics i la seva terbolesa sigui mínima. amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a la redacció de l’ “Estudi sobre el potencial de generació i aprofitament d’aigües grises a la ciutat de Barcelona per a diferents tipologies • S’ha de tenir en compte la seva correcta senyalització. d’usos” (que s’adjunta com a apèndix de l’Annex 6 del Pla) i que inclou les tasques següents: • S’ha de fer èmfasi en la conscienciació dels usuaris vers la utilització de productes químics • Anàlisi de les tecnologies actuals en matèria de depuració d’aigües grises. Experiències i que poden fer malbé els sistemes de tractament. desenvolupament en altres ciutats. Pel que fa a l’aprofitament d’aigües de piscines, es considera que: • Establiment de les bases per a la redacció d’una guia tècnica de bones pràctiques en la • Es pot aprofitar l’aigua sobrant en superfície i de renovació de la piscina en el cas que no implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises. disposi d’un sistema de recirculació, l’aigua provinent del seu buidat esporàdic per tasques • Recull de criteris per a la redacció d’una ordenança municipal d’estalvi d’aigua en referència de manteniment o l’aigua de la neteja dels filtres (rebutjant la primera part del cabal de neteja). a l’aprofitament d’aigües grises. • L’ús del recurs pot ser l’ompliment de cisternes d’inodors o reg de jardins del propi edifici. • Estudi dels beneficis esperats, en relació a la quantificació de l’estalvi aconseguit, tant en • S’estima que la qualitat de l’aigua és similar a la que hi ha dins el vas de la piscina. termes de quantitat d’aigua com en termes econòmics. • Donat que, a priori, l’aigua provinent de piscines és de bona qualitat, només s’ha • Extrapolació dels resultats obtinguts a la ciutat de Barcelona: estimació de la potencialitat del d’emmagatzemar, filtrar i declorar, si s’escau. També es pot fer servir en coordinació amb recurs i de l’estalvi d’aigua aconseguit amb l’aprofitament d’aigües grises. sistemes d’aigües grises. A l’Annex 6 del Pla es desenvolupen les “Consideracions tècniques per a la implementació 12.2.1. Marc normatiu d’aprofitaments d’aigües grises” on es proposen els criteris tècnics a aplicar per aquests No existeix una guia internacional acceptada per a aigües grises ni tampoc legislació catalana o aprofitaments i a l’Annex 11 s’estableixen les consideracions administratives a incloure en una espanyola específica per a aquest recurs. En absència de regulació, els documents de base que futura ordenança d’aprofitament de recursos hídrics alternatius i d’estalvi d’aigua i que reguli entre actualment s’apliquen al nostre territori per a l’aprofitament de les aigües grises són bàsicament d’altres, l’aprofitament d’aigües grises i piscines a la ciutat de Barcelona. la Guia tècnica de recomanacions per al reciclatge d’aigües grises en edificis d’Aquaespaña i 12.2. CONSIDERACIONS GENERALS l’Ordenança Tipus sobre l'Estalvi d'Aigua de la Diputació de Barcelona. L’anàlisi quantitatiu i qualitatiu del recurs s’ha desenvolupat al capítol 7 del Pla. Cal esmentar que Per aquest mateix motiu, es considera com a guia de criteris de qualitat de les aigües grises en aquesta línia d’acció s’han tractat tant les aigües grises pròpiament (dutxes i banyeres) com tractades, els valors establerts en el Reial Decret RD1620/2007 d’aigües regenerades. les aigües de piscines, amb diferents consideracions tal com s’exposa a continuació. Tanmateix la freqüència d’anàlisis que considera aquest real decret es considera excessiva i, En línies generals, pel que fa a les aigües grises, es considera que: donat el cost de les analítiques, podria frenar la iniciativa per a implantar l’aprofitament d’aquest recurs. • Les aigües grises a aprofitar són les provinents exclusivament de les dutxes i banyeres (es descarta l’aigua de rentamans perquè pot anar carregada de productes químics, olis i greixos A l’annex 6 es desenvolupa una proposta de consideracions tècniques per la implementació de o restes de matèria orgànica que en dificultaria el ser tractament). sistemes d’aprofitament d’aigües grises, establint els paràmetres a analitzar en un control de qualitat de l’aigua, límits a tenir en compte i les freqüències a aplicar. • Les aigües grises s’han de tractar abans de la reutilització. • Les aigües grises tractades es faran servir per a l’ompliment de cisternes d’inodors. Memòria 100 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 12.2.2. Tipus de tractaments especialment als serveis municipals, el seu ús en equipaments com poliesportius municipals Per a escollir el tipus de tractament s’han de tenir en compte la quantitat i qualitat de l’aigua a reduiria considerablement el consum d’aigua potable. tractar, la possibilitat d’incorporar altres aportacions com aigües pluvials o de piscines que poden L’impuls d’aquests RHA s’haurà de fer mitjançant ordenança municipal. Per tal de definir els canviar la qualitat de l’aigua a tractar, l’ús de l’aigua tractada i aspectes econòmics, entre d’altres. criteris dels habitatges que haurien d’instal·lar un sistema d’aprofitament d’aigües grises s’ha de Tot i que hi ha tota una sèrie de tecnologies disponibles per al tractament de les aigües grises, tenir en consideració l’estalvi d’aigua potable aconseguit i l’amortització econòmica del sistema que es llisten a l’estudi de la UAB, l’experiència aconsella aplicar els següents criteris en el per tal d’arribar a un equilibri. A l’estudi realitzat per la UAB es fa una simulació de la implantació moment d’escollir la tecnologia a instal·lar: d’un sistema de tractament d’aigües grises per tal de quantificar l’estalvi d’aigua i l’estalvi econòmic en funció del número habitatges d’un edifici. Els càlculs s’han fet tenint en compte les • Es tindrà en compte la qualitat d’origen de les aigües grises i l’ús que es vol fer de l’aigua següents dades de base: tractada. • S’han considerat els preus d’instal·lació d’un tractament biològic amb membranes • Es prioritzaran les tecnologies que no facin servir productes químics. Per aquest motiu, les (concretament un MBR) sense sistema de desinfecció. S’estima que aquestes membranes tecnologies més utilitzades combinen un tractament primari, seguit d’un tractament biològic. s’han de renovar cada 4 anys i es té en compte el manteniment anual del sistema. En funció de la seva eficiència caldrà complementar-los amb un tractament terciari de desinfecció. • Es disposa del preu per m3 d’aigua, amb factures bimensuals, i sense aplicar possibles bonificacions (família nombrosa, jubilats, bons socials, etc.). • També s’ha de tenir en compte el consum energètic i els costos de manteniment d’aquests sistemes. • Finalment, es disposa de les dades mitges per habitatge de número de persones, consum d’aigua, i distribució dels usos de l’aigua en les llars, tot això per cada districte de Barcelona. Segons aquests criteris es recomana aplicar Reactor Biològics de Membrana o biomembranes (MBR per les seves sigles en anglès) o els Reactors Biològics Seqüencials (SBR per les seves Els resultats indiquen que la implantació d’aprofitaments d’aigües grises sempre produeix estalvi sigles en anglès), tot i que, segons l’estudi de la UAB, l’eficiència dels MBR és major en el de consum d’aigua potable. En canvi, pel que fa a l’estalvi econòmic, aquest es troba condicionat tractament d’aigües grises, per tant, és el sistema de tractament més recomanat per a per l’economia d’escala ja que quants més habitatges té l’edifici, més curt es el període l’aprofitament d’aquest tipus d’aigua. d’amortització del sistema (veure apartat 17.3, d’anàlisis de costos de sistemes d’aprofitament d’aigües grises). A la Taula 72 es resumeixen els resultats d’estalvi d’aigua en funció del nombre 12.3. ÀMBIT D’APLICACIÓ d’habitatges per edifici i els períodes d’amortització. De l’estudi realitzat per la UAB es pot concloure que l’aplicació de les aigües grises a la ciutat de Barcelona es factible en edificis d’habitatges, hotels i poliesportius, ja que la producció abasteix 8 hab. 16 hab. 26 hab. 50 hab. àmpliament la demanda del recurs. En canvi, els edificis d’oficines no generen la suficient quantitat d’aigua gris per satisfer la demanda, fet que fa desaconsellar la seva aplicació a menys Període d’amortització (anys) >12 anys 10 anys 6 anys 3 anys que es faci en coordinació amb l’aprofitament d’altres RHA com les aigües de piscines o les Estalvi d’aigua anual per pluvials. 249 m3 498 m3 809 m3 1.556 m3 edifici També s’aconsella l’aprofitament de les aigües grises recollint les d’aigües només de dutxes i Taula 72. Resultats d’estalvi econòmic i d’aigua anuals de sistemes d’aprofitament d’aigües grises banyeres, excloent altres orígens, i els seu aprofitament exclusivament per a l’ompliment de les cisternes d’inodors. Considerant les dades d’edificis en construcció o en procés d’obtenir la L’Ordenança tipus d’estalvi d’aigua de la Diputació de Barcelona proposa aplicar l’aprofitament llicència d’obres, si s’hagués disposat d’una ordenança d’aprofitament d’aigües grises, es calcula d’aigües grises per a edificis de 8 o més habitatges. Aquesta mesura sembla adequada per que els últims 5 anys s’hagués pogut estalviar més de 300.000 m3, si s’apliqués a tots els municipis en què el nombre mitjà d’habitatges per edifici es troba al voltant de 8, ja que prendre habitatges. com a criteri el període d’amortització descoratjaria la implantació d’aquests sistemes D’altra banda, el model urbanístic compacte i d’alta densitat de la ciutat, on les piscines i els d’aprofitament. A Barcelona en canvi, el número mitjà d’habitatges per edifici és de 26 habitatges, jardins no són la norma general, fa que la reutilització de les aigües de buidat de piscines tingui segons les dades de llicències d’obres dels últims 5 anys (2012-2017). Si l’aprofitament d’aigües una aplicació limitada. Tot i que l’aprofitament d’aquest recurs a nivell de ciutat és certament grises s’apliqués a edificis de 16 o més habitatges, la mesura donaria cobertura al voltant del menor i no ha estat comptabilitzat, és important tenir en compte la seva aplicació per tal de reduir 74% dels habitatges. el consum d’aigua potable. Cal destacar que l’aprofitament d’aigües de piscines pot beneficiar Per tant, tenint en compte les simulacions fetes, es considera adient impulsar l’aprofitament d’aigües grises per a edificis que amortitzin la inversió en aproximadament 10 anys, és a dir, Memòria 101 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. edificis de nova construcció de 16 o més habitatges. En el cas d’edificis que demanin llicència 13. LÍNIA D’ACCIÓ 4. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS d’obres per reforma substancial caldria valorar la implantació d’aquest RHA cas per cas, en funció DE COBERTA de l’ús final de l’edifici i l’espai disponible per als locals tècnics del sistema de depuració. 13.1. OBJECTIUS DE LA LÍNEA D’ACCIÓ Pel que fa a poliesportius i hotels, i d’altres edificacions amb dutxes o banyeres, l’àmbit d’aplicació es fixa en funció del consum d’aigua destinat a dutxes i banyeres. En aquest cas, es considera L’aigua de pluja és un recurs hídric alternatiu, sostenible i de bona qualitat que pot substituir que es podria aplicar que un edifici que consumeixi més de 500 m3/any, hauria d’instal·lar l’aigua de boca per a molts usos que no requereixen la qualitat de l’aigua potable. Si bé al clima sistemes d’aprofitament d’aigües grises. mediterrani l’aigua de pluja no és un recurs que es pugui garantir de forma contínua, amb un bon disseny del sistema d’aprofitament, emprant les millors tecnologies disponibles y amb un bon Pel que fa a l’aprofitament d’aigües de piscines, seguint el criteri aplicat a l’Ordenança tipus manteniment, es pot obtenir un recurs de qualitat durant bona part de l’any a un cost raonable. d’estalvi d’aigua de la Diputació de Barcelona, es recomana l’aprofitament d’aquest RHA a L’aprofitament de l’aigua de pluja en una coberta aporta els següents beneficis, tant per a l’usuari piscines a partir de 30 m2 de superfície. L’aigua es pot aprofitar per al reg o per a l’ompliment de com pel medi ambient, que són: cisternes d’inodors. Igualment per a instal·lacions que prevegin ampliar la piscina, caldria valorar cas per cas la implantació d’aquest RHA, en funció de l’espai disponible per als locals tècnics • És un recurs de proximitat i de qualitat. d’emmagatzematge i/o del sistema de tractament. • Redueix el volum d’aigua que arriba a la xarxa de clavegueram a través dels baixants de A la Taula 73 es resumeix l’àmbit d’aplicació de les aigües grises i de piscines que es podria les cobertes dels edificis, per tant es redueix el volum d’aigua de pluja que s’aboca al aplicar a la ciutat de Barcelona. medi receptor en els episodis de pluja i el volum d’aigua que arriba a la depuradora. • L’amortització de la inversió és viable sempre que es realitzi un bon disseny i Origen Tractament Ús Àmbit d’aplicació dimensionament de la instal·lació. Edificis de nova construcció de 16 o L’objectiu d’aquesta Línia d’Acció és per tant promoure i afavorir la implantació de sistemes Emmagatzematge i més habitatges, poliesportius i hotels. Aigües grises de Cisternes d’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes a la ciutat de Barcelona, en el marc de la tractament En general, edificis que facin servir dutxes i banyeres d’inodors (es recomana MBR) 500 m3 anuals d’aigua per a dutxes o sostenibilitat i l’aprofitament dels recursos de proximitat, amb la finalitat d’aconseguir els beneficis banyeres. esmentats anteriorment. Cisternes Aigües de piscines Emmagatzematge En aquest sentit, en aquesta línia d’acció es recullen les consideracions generals per a la d’inodors (sobrants, contra- Nova construcció. instal·lació d’aquests sistemes, es defineix l’àmbit d’aplicació recomanat, i s’estableixen els rentats de filtres i Piscines de 30m2 de superfície. Emmagatzematge, Reg de criteris tècnics per a la redacció d’una guia tècnica per a la instal·lació d’aquests sistemes buidats) filtratge i decloració jardins d’aprofitament a la ciutat de Barcelona. Aquests criteris es desenvolupen a l’Annex 7 del present document, “Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de Taula 73. Proposta de l’àmbit d’aplicació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises cobertes”. Igualment, de cara a regular la implementació d’aquests sistemes, a l’Annex 11 es fa una proposta d’articulat per a una ordenança d’aprofitament de recursos hídrics alternatius, entre d’altres, el de les aigües pluvials procedents de cobertes de la ciutat. 13.2. CONSIDERACIONS GENERALS A partir de l’anàlisi del recurs d’aigua pluvial, i de l’anàlisi creuat de l’origen i els usos dels recursos hídrics realitzat, es considera que l’aprofitament d’aigües pluvials de les cobertes té un ús potencial significatiu, per això es considera adient desenvolupar aquesta Línia d’Acció . Un resum de les conclusions d’aquest anàlisi és el següent: • En general, l’aigua de pluja recollida en coberta és de bona qualitat, tot i que no es troba totalment lliures de contaminants. Memòria 102 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • El volum d’aigua de pluja aprofitable per un any mig, considerant que els sistemes 13.3. TIPOLOGIES DE COBERTES I DE SISTEMES D’APROFITAMENT d’aprofitament han de tenir capacitat per emmagatzemar pluges de fins a 35 mm de 13.3.1. Tipus de cobertes per a l’aprofitament de l’aigua de pluja precipitació (equivalent aproximadament al 95% dels episodis de pluja en un any mig), Des de l’Ajuntament de Barcelona s’està treballant en una nova ordenança de cobertes mosaic, s’estima en 0,36 m3/m2 de coberta. Aquest valor s’obté considerant que els primers 1,5 mm on es tenen en compte aspectes que afecten a la resiliència i la sostenibilitat medi ambiental, i de pluja no es recullen, ja que fan el rentat de la coberta, i que les pluges de més de 35 mm, entre d’altres, es planteja l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta. Per a aquesta nova l’aigua que no es pugui recollir s’anirà pel sobreeixidor. Segons aquest criteri, el volum mig ordenança s’han avaluat els diferents tipus de cobertes (segons la classificació del CTE) les quals estimat d’aigua recollida correspon a 1 l/m2 de coberta. es relacionen amb els usos que se’ls hi pot donar. En aquest sentit, la implantació de sistemes • Les aigües pluvials de cobertes que s’acumulen a un dipòsit requereixen un tractament bàsic d’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes depèn directament del tipus de coberta que consisteix en la derivació de les primeres aigües (els primers 1,5 mm), que són les que edificada. A continuació es detalla aquesta classificació i en termes generals, per a cadascuna acostumen a arrossegar la major part de contaminants presents en les cobertes, i en la filtració d’aquestes es detalla la viabilitat d’un aprofitament d’aigües pluvials: de les aigües d’entrada al dipòsit d’emmagatzemament, per tal d’evitar l’entrada de sediments. • Coberta lleugera: segons el CTE, aquella en la què la seva càrrega permanent deguda • Com a usos potencials de les aigües pluvials de coberta es defineixen els següents: reg de únicament al seu tancament no excedeix d’1KN/m2 (102 kg/m2). L’emmagatzematge i jardins, jardins verticals, murs verds, cobertes verdes, horts, ompliment de cisternes d’inodors, aprofitament de les aigües pluvials ha de ser fora de la coberta. neteja de terra, etc., sempre i quan no es generin aerosols. • Coberta no lleugera: segons la CTE, poden tenir una sobrecàrrega d’ús mínim de 204 kg/m2. 13.2.1. Marc normatiu D’aquestes se’n distingeix: El marc normatiu bàsic en el que s’ha d’emmarcar l’aprofitament de les aigües pluvials de o Coberta no lleugera amb pendent ≤12%. L’emmagatzematge i reaprofitament de l’aigua cobertes, ha de tenir en compte tant normes d’edificació com de qualitat de l’aigua. pluvial pot ser a dins o fora de la coberta. A nivell constructiu la normativa que aplica en un context estatal i autonòmic és el següent: o Coberta no lleugera amb pendent >12%. L’emmagatzematge i reaprofitament de les • Llei estatal 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació d’edificació, que estableix els criteris aigües pluvials ha de ser fora de coberta. bàsics que han de complir els edificis. En general, per tant, en cobertes no lleugeres amb pendent >12%, no es recomana un sistema • Codi Tècnic d’Edificació (CTE en endavant), aprovat el 18 de març al Reial Decret d’aprofitament a la pròpia coberta, ja que la inversió estructural per adequar la coberta hauria de 314/2006. ser mot elevada, fins i tot per a un aprofitament del tipus “coberta verda amb substrat amb • Decret 21/2006, publicat al DOGC de 16/02/2006, decret de criteris ambientals i capacitat de retenció d’aigua”, ja que el cost per a evitar problemes d’erosió i lliscaments seria d’ecoeficiència en els edificis. molt elevat. A nivell sanitari i de qualitat de les aigües pluvials, actualment no existeix una normativa d’obligat En tots els casos el CTE recomana la implantació d’aquests sistemes en cobertes de superfície compliment. Per tant, en aquest cas es recomana considerar els paràmetres recollits a l’apartat superior a 150 m2. Això és degut a que a les cobertes de menys de 150 m2, en el supòsit 8.2. Requeriments qualitatius de la demanda, per a cadascun dels usos, fins que es reguli de d’adequar un 50% de la seva superfície com a coberta aljub o coberta verda (menys de 75 m2) forma expressa la qualitat d’un aprofitament d’aigües pluvials o de l’aigua en funció de l’ús. En el implica una inversió molt elevada en cost/m2, degut a la repercussió que té l’elevació de materials cas que l’ús de l’aigua pluvial de cobertes pugui provocar aerosols, caldrà considerar el RD a la coberta (lloguer de grua, permisos), el transport dels materials, l’automatització del sistema 865/2003, sobre prevenció i control de legionel·losi. de reg, etc. en una superfície reduïda. En el cas de plantejar un dipòsit fora de la coberta, tant La utilització privativa d’aigües pluvials requereix comunicar a l’ACA el seu aprofitament per tal en cobertes lleugeres com no lleugeres (independentment de la inclinació), s’hauria d’analitzar que sigui inscrit al Registre d’Aigües. El formulari requerit per l’ACA per la seva inscripció és el el requeriment d’ús per tal de dimensionar un dipòsit que pugui satisfer la demanda d’aigua. H0345 “comunicar l’existència d’un pou fins a 7.000m3/any o d’aigües pluvials per a la seva Des del punt de vista del volum d’aigua de pluja aprofitable, s’estima que en les cobertes de 150 autorització i inscripció al registre d’aigües”. m2 de superfície es genera un volum aproximat de 54 m3/any. Un episodi de pluja de 35 mm Cal esmentar, que d’altres països europeus, com Anglaterra, Alemanya o França, disposen de genera un volum aprofitable de 5,25 m3. El nombre màxim de dies sense pluja a Barcelona, legislació i/o guies d’ús i recomanacions relatives a la implementació d’aprofitaments d’aigües analitzant el període 2003-2012, és de 42 dies. Per tant, considerant que el dipòsit està ple, pluvials, com són els British Standard anglesos (BS), les DIN alemanyes o les NF franceses. podria garantir el subministrament només de 125 l/dia. Criteris i valors de les quals es tenen en consideració alhora de definir les “Consideracions Per tant, es considera que en les cobertes inferiors a 150 m2 el volum d’aigua recollida no és tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes” de l’Annex 7. sostenible, tant des del punt de vista econòmic, com del volum d’aigua aprofitat. Memòria 103 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A l’apartat 17.4.s’analitzen les despeses d’inversió i manteniment d’aquests sistemes, i REG EMMAGATZEMATGE REG PER CAPILARITAT s’estableix la superfície mínima de coberta recomanada per a la implantació de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes. Cal destacar que els aljubs sota coberta i substrats amb capacitat de retenció d’aigua també tenen una funció d’aïllament tèrmic de l’edifici. 13.3.2. Tipus de sistemes d’aprofitament de l’aigua de pluja 13.3.3. Criteris tècnics bàsics Existeixen diferents tipus de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes. Aquests s’han A continuació es detallen alguns criteris tècnics bàsics a tenir en compte per tal d’implementar classificat en tres grans grups en funció del sistema d’emmagatzematge que utilitzen: sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials, cal esmentar que aquests aspectes es desenvolupen • Emmagatzematge en dipòsit en detall a l’Annex 7 de “Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes”: Consisteix en la recollida de les aigües pluvials de cobertes, canalitzades i emmagatzemades en un dipòsit, a poder ser tancat i soterrat per a una protecció dels raig solars (ja que és el sistema • Els materials de sistemes d’emmagatzematge de l’aigua de pluja no poden alterar en cap cas més segur per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada) i una posterior distribució per al la qualitat de l’aigua emmagatzemada. seu ús. Per tal de garantir la funcionalitat i sostenibilitat dels sistema d’aprofitament d’aigües • Per una millor conservació de l’aigua, caldrà garantir la protecció del dipòsit dels raig pluvials de cobertes mitjançant dipòsit, aquests sistemes han de disposar dels següents ultraviolats i de les temperatures extremes, per evitar la proliferació de legionel·la. elements: • És imprescindible l’existència d’un registre o arqueta d’entrada al sistema d’emmagatzematge, per tal de permetre la seva inspecció, neteja i manteniment, així com CAPTACIÓ per assegurar la limitació d’entrada al personal no autoritzat. (cobertes, DERIVACIÓ (de les DESINFECCIÓ EMMAGATZEMATGE primeres aigües) • Els components instal·lats dins del sistema d’aprofitament han de ser fàcilment desmuntables canals, (si és DISTRIBUCIÓ (dipòsit) buneres, i FILTRACIÓ necessari) en cas d’avaries. etc.) • El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i asseguri la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. • Coberta verda acumuladora d’aigua o aljub • Tot sistema d’emmagatzematge ha de constar d’un sobreeixidor i d’una alimentació des Una coberta verda aljub, és una coberta enjardinada, construïda amb un sistema drenant que de la xarxa d’abastament municipal, per tal de garantir l’abastament en casos en que el permet que hi hagi emmagatzemada aigua a tota la coberta. Es fa una consideració especial a règim pluviomètric no garanteixi el reg durant l’any. aquest tipus de coberta, degut a la seva casuística constructiva. El sistema de reg d’aquest tipus • En cas de ser un dipòsit convencional cal, una derivació de les primeres pluges, una de coberta sol ser per capil·laritat o bé sistema de reg per degoteig. entrada anti-turbulència, un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal mínim per l’ús, un sifó de protecció a la sortida de l’aigua. CAPTACIÓ • Caldrà garantir un control periòdic mínim de manteniment i de qualitat de l’aigua pluvial EMMAGATZEMATGE DISTRIBUCIÓ emmagatzemada segons el sistema d’aprofitament. (per filtració a través de la coberta verda) (sota la capa drenant) • S’ha de tenir en compte la seva correcte senyalització de tot el sistema. Les cobertes aljubs necessiten diferents tipus de components en funció dels usos que es vulgui 13.4. ÀMBIT D’APLICACIÓ donar a l’aigua emmagatzemada. Pel que fa al component més important per la construcció d’una coberta d’aquest tipus es la utilització de lloses lleugeres i/o plaques d’aïllament de polièster amb Per tal d’emmarcar l’àmbit d’aplicació pel que fa al reaprofitament d’aigües pluvials provinents de una capa de morter. Entre aquestes lloses es deixa una separació per on entra l’aigua a la zona cobertes, s’han analitzat diferents ordenances municipals en l’àmbit de Catalunya i estudis d’emmagatzematge. relacionats amb l’estalvi d’aigua en l’àmbit de Catalunya i que contemplen l’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes. • Coberta verda amb substrat amb capacitat de retenció d’aigua Cal fer especial menció al document elaborat per l’ACA d’“Aprofitament d’aigua de pluja de Aquest sistema d’aprofitament d’aigües pluvials consisteix en un sistema de coberta verda on Catalunya”, de juny del 2011, on es fa una anàlisi exhaustiva de les diferents ordenances l’aigua es drena a través de vegetació, pel que te un primer ús pel reg de la vegetació de la municipals, relatives a l’estalvi de l’aigua, i que contemplen l’aprofitament de les aigües pluvials. coberta i en cas de precipitació abundant, l’aigua sobrant pugui quedar emmagatzemada a la capa inferior de la vegetació. Memòria 104 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Entre d’altres aspectes, destaca l’esforç per tal d’unificar criteris per al dimensionament de A l’estudi sobre l’aplicació d’ordenances municipals per l’estalvi de l’aigua realitzat per la UAB a dipòsits d’emmagatzematge d’aigües pluvials de coberta. petició de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, realitzat al 2011, recalca la importància d’adaptar les ordenances municipals d’estalvi d’aigua segons la seva realitat, De totes les ordenances que s’han analitzat, a la Taula 74 es fa un resum d’aquelles relatives a especialment a la tipologia urbanística, per exemple en el cas d’aigües pluvials es considera que ciutats amb una densitat de població i nivell urbanístic més semblants a la ciutat de Barcelona. té un major potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa, mentre que els sistemes de reutilització d’aigües grises són d’especial interès en municipis amb una tipologia compacta Àmbit d’aplicació de l’aprofitament d’aigües pluvials de per motius d’economia d’escala. L’ordenança tipus d’estalvi de l’aigua que proposa la diputació Municipi Tipus ordenança coberta de Barcelona, desembre del 2005, estableix els criteris d’obligatorietat i casuística per Barberà del l’aprofitament d’aigües pluvials que es recullen a la Taula 75. Edificacions i construccions amb espais no pavimentats Estalvi d’aigua Vallès susceptibles de ser regats superiors a >1000m2 Habitatges >100 m2 de zona verda o amb piscina amb Tipus Sistema de reutilització d’aigües que 2 Àmbit d’aplicació plurifamiliars superfície <30 m (*) ordenança s’ha d’incorporar Habitatges Contempla diferents opcions, que en funció Un sistema de reutilització d’aigües grises <8 habitatges i >100 m2 unifamiliars del cas, requeriran una o altre solució o un sistema d’aprofitament d’aigua de de zona verda o piscina >100 m2 de zona verda o amb piscina de pluja o un sistema per a la reutilització 2 Granollers Estalvi d’aigua Hotels Habitatge <30m superfície <30 m2 (**) sobrant de piscines plurifamiliar ≥8 habitatges >300 m2 Un sistema per a l’aprofitament d’aigua de Edificis d’usos >100 m2 de zona verda de zona verda o piscina pluja o un sistema de reutilització d’aigua diversos <30m2 sobrant de piscines >100 m2 de zona verda o amb piscina de Equipaments Ordenança Un sistema de reutilització d’aigües grises 2 superfície <30 m2 (***) >150 m construïts i <100 tipus per o un sistema per l’aprofitament d’aigua de m2 de zona verda o Eficiència energètica, l’estalvi de pluja o un sistema per a la reutilització Habitatge piscina <30m2 estalvi d’aigua, l’aigua d’aigua sobrant de piscines Sant Joan Tots els edificis amb consum d’aigua destinada a usos que no unifamiliar 2 contenidors i recollida segons la >150 m construïts i >100 Un sistema per l’aprofitament d’aigua de Despí necessitin potabilitat 2 selectiva, vegetació i Diputació de m de zona verda o pluja o un sistema per a la reutilització Barcelona piscina <30m2 d’aigua sobrant de piscines energia solar Hotels Un sistema d’aprofitament d’aigua de >100 m2 de zona verda o Taula 74. Resum ordenances municipals d’estalvi d’aigua en relació a l’aprofitament d’aigües pluvials. pluja o un sistema per a la reutilització piscina >30 m2 Font: ACA d’aigua sobrant de piscines (*) Han d’incorporar un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja o per a la reutilització d’aigua sobrant de piscines. Altres Edificis d’usos diversos Un sistema d’aigua de pluja per al reg habitatges diferents als anteriors (**) Han d’incorporar un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja o un sistema per a la reutilització d’aigua sobrant amb >100 m2 de zona de piscines o un sistema de reutilització d’aigües grises. verda (***) Han d’incorporar un sistema de reutilització d’aigües grises un dels dos sistemes següents: un sistema per Taula 75. Resum ordenança tipus per pluvials. Font: Diputació de Barcelona l’aprofitament d’aigua de pluja o un sistema per a reutilització d’aigua sobrant de piscines. En aquestes ordenances en particular i en general a les ordenances municipals de Catalunya L’aigua pluvial recollida a les cobertes dels edificis, tal com ja s’ha esmentat, pot ser utilitzada analitzades, el factor limitant per l’àmbit d’aplicació és la quantitat de superfície verda a regar. En per a reg de jardins, jardins verticals, murs verds, cobertes verdes, horts urbans, ompliment de termes generals per tant, el que implica una obligatorietat o no, és si hi ha zona verda i la seva cisternes d’inodors, neteja de terra, etc. àrea. A més a més, cal tenir en compte que aquest tipus d’ordenances, també en termes És important que no es generin aerosols en el seu ús, doncs els controls analítics i de tractament generals, no obliguen a un sistema de recollides de pluvials, sinó a un aprofitament d’algun tipus de les aigües hauria de ser molt més acurat per a evitar riscos, i per tant associat a elevats costos de RHA (ja sigui d’aigües pluvials, aigües grises, aigües de recuperació de piscines o altres). de manteniment del sistema. Memòria 105 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Segons l’especificat en apartats anteriors, a nivell d’eficiència del sistema i retorn de la inversió 14. LÍNIA D’ACCIÓ 5. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS hi ha dos factors claus que es recomana tenir en consideració per a que la implantació d’un DE CAPÇALERA sistema d’aprofitament de pluvials de coberta sigui eficient, aquests són la superfície (que aquesta sigui >150m2) i la pendent de la coberta (amb pendent >12% d’inclinació, només es 14.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ recomana instal·lació d’aprofitament de pluvials fora de la coberta). Cal esmentar també, que en L’aprofitament de les aigües pluvials generades a les conques vessants dels torrents de la zona cobertes lleugeres, l’aprofitament només es podrà fer fora de la coberta. de bosc de Collserola es planteja en el present Pla amb l’objectiu d’assolir els beneficis següents: A l’Annex 7, de consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials • Aprofitament dels recursos hídrics de proximitat. L’emmagatzematge de les aigües pluvials de cobertes, es proposa que a tots els edificis de nova construcció, grans rehabilitacions, canvis de Collserola es planteja amb l’objectiu d’aprofitar les aigües de pluja generades en aquesta d’ús de l’edifici i rehabilitació de cobertes amb una superfície verda superior a 100 m2 es realitzi zona per a cobrir els usos que es puguin satisfer amb aigua no potable en l’entorn més proper l’anàlisi de la viabilitat d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta. Quedarien exempts de dels punts de captació, per reduir el consum d’aigua potable i reduir despeses energètiques l’aplicació d’estudi d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes els edificis patrimonials. També generades pel transport d’aigua del subsòl des dels punts de captació d’aquesta. es detallen els requisits mínims, l’àmbit d’aplicació i criteris tècnics específics per al • Protecció de les masses d’aigua que constitueixen el medi receptor de la xarxa de drenatge dimensionament dels dipòsits, disseny i components bàsics d’un sistema d’aprofitament de i clavegueram de la ciutat. Actualment, l’aigua de pluja que es genera a les conques rurals pluvials, recomanacions de manteniment i control analític de l’aigua i especificacions mínimes de de Collserola entra a la xarxa de clavegueram mitjançant fossars de captació situats a la llera qualitat de l’aigua. dels torrents, a l’inici de la zona urbana de la ciutat. Travessa la ciutat i és abocada al medi receptor, arrossegant sediments i els contaminants de l’interior de la xarxa de clavegueram. Per tant, l’emmagatzematge d’aquesta aigua de pluja redueix el volum d’aigua abocat al medi en episodis de precipitació intensos. • Protecció de la xarxa de clavegueram. L’aigua de pluja dels torrents de Collserola arrossega gran quantitat de sediments, fulles, etc. Gran part d’aquests queden retinguts en els fossars de sedimentació del punts d’entrada a la xarxa de clavegueram, però és inevitable que una altra part entri a la xarxa. Aquests sediments circulen per la xarxa de clavegueram des de la part alta de la ciutat i es van acumulant en els col·lectors de la part baixa, que tenen menor pendent, i que poden generar problemes de retenció d’aigua en alguns punts i de reducció de secció en els col·lectors principals de la xarxa. 14.2. CONSIDERACIONS GENERALS El desenvolupament d’aquesta línia d’acció s’ha de realitzar tenint en compte les consideracions següents, que ja s’han introduït al capítol 7 del present Pla, i que s’exposen a continuació: • Les rieres de la vessant Nord de Collserola aboquen als rius Llobregat i Ripoll, per tant contribueixen al manteniment del cabal ecològic d’aquests rius. Per aquest motiu no es planteja el seu aprofitament (a més, en alguns casos els punts de captació quedarien fora del terme municipal de Barcelona). Es considera en aquest línia d’acció l’aprofitament de les rieres de la vessant Sud, que desguassen a la xarxa de clavegueram de la ciutat. • Es considera com a criteri general de dimensionament dels dipòsits d’emmagatzematge que aquests siguin capaços de retenir el volum d’aigua de pluja generat a la seva conca vessant corresponent a un episodi de 30 mm de precipitació (equivalent a la precipitació del 95% dels episodis de pluja per un any mig), tal com s’exposa a l’apartat 7.1.3. En dit apartat es quantifica el volum d’aigua de pluja aprofitable en un any mig, equivalent a 342.258 m3/any, considerant que s’aprofita l’aigua generada a totes les conques superiors a 4 ha. Memòria 106 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Els punts de captació i emmagatzematge de les aigües pluvials s’han de situar a les lleres dels torrents, aigües amunt de l’inici de les zones urbanitzades, per tal de minimitzar la quantitat de contaminants que puguin ser arrossegats. • Es considera que les conques amb una superfície inferior a 4 ha no tenen prou capacitat per generar un volum d’aigua de pluja prou significatiu pel seu aprofitament (inferior a 1.000 m3/any), per tant aquestes quedarien excloses de l’anàlisi de viabilitat. • La proximitat del punt de captació al punt d’utilització. La ubicació d’aquests punts de captació, a la zona alta de la ciutat, redueix les possibilitats d’ús de l’aigua recollida, que es podria utilitzar per al reg de zones verdes properes, o bé per a la creació de basses naturalitzades que afavoreixin l’augment de la biodiversitat a la zona de Collserola. La dispersió en el territori dels diferents possibles punts de captació dificulten la concentració Figura 42. Extracte del plànol de conques i torrents de la zona central de la ciutat. d’aquest recurs i la seva posterior distribució. • La implantació d’una infraestructura de captació i emmagatzematge dependrà de l’espai físic A partir dels resultats exposats a la Taula 9, es seleccionen aquelles conques que tenen una disponible, de l’impacte ambiental generat, i de la possibilitat d’accés amb vehicle al punt de major conca vessant, per a la priorització de la planificació de dipòsits d’emmagatzematge captació per al manteniment de les instal·lacions. Aquests aspectes s’hauran estudiar per a d’aigües pluvials. Dels 34 punts de captació analitzats a l’apartat 7.1.3, obtinguts a partir dels cada cas a nivell de projecte constructiu. cursos principals d’aigua que es generen mitjançant el Model Digital del Terreny de la ciutat, es seleccionen els punts de captació on s’estima que el volum d’aigua de pluja aprofitable és • Per a l’aprofitament de l’aigua emmagatzemada per a altres usos, caldrà realitzar almenys superior a 8.000 m3/any. Aplicant aquest criteri es proposen 10 punts de captació, que recollirien un tractament físic, consistent en una filtració de gruixos i decantació de sòlids en suspensió, 218.044 m3/any, corresponent al 63% del volum aprofitable estimat per un any mig. A la Taula i, en funció de l’ús i del temps de retenció estimat de l’aigua de pluja en el sistema, una 76 es llisten els punts de captació proposats, la superfície de la conca vessant corresponent i el desinfecció. En qualsevol cas, els tractaments necessaris es valoraran en funció de la qualitat volum aprofitable en un any mig per a cadascuna de les conques. de l’aigua de pluja que es reculli. 14.3. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE DIPÒSITS D’AIGÜES PLUVIALS A COLLSEROLA. ÀREA VOLUM VOLUM A partir dels càlculs realitzats per a l’estimació del volum generat aprofitable a les conques CODI NOM TORRENT CONCA GENERAT DIPÒSIT vessants als torrent de Collserola, es pot detectar i ubicar aquells punts on es podrà recollir major (ha) (m3) (m³) quantitat d’aigua, corresponents als punts que tenen una major conca vessant. 33 Torrent de Can MasDeu 69,8 41.728 10.500 Al plànol 4.1.2 es representen la totalitat dels cursos principals d’aigua de la vessant sud de 24 Torrent de Can Borrell 84,54 33.496 10.100 Collserola, obtinguts a partir del Model Digital del Terreny de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i 43 Torrent de la font del Bacallà 60,97 30.970 8.500 la proposta de punts de captació i retenció d’aigua de pluja en cada cas. 22 Torrent de Cal Notari 69,6 30.469 9.000 49 Torrent de la Font d'en Magués 51,87 20.724 6.000 A la Figura 42 es representen els torrents i les conques vessants de la zona central de Collserola, 19-20-21 Torrent de Bellesguard 36,05 16.557 4.700 i es detaquen les més importants, és a dir, on es podria captar un major volum d’aigua amb la 46-47 Torrent de la Font de Bou 23,91 15.891 4.000 implantació de dipòsits en els punts de captació indicats situats a les lleres dels torrents. 62 Torrent de l'Infern 25,77 11.742 3.300 54 Torrent de la Font del Mont 12,3 8.352 2.000 77-78 Torrent de Sant Genís 18,65 8.115 2.500 TOTAL 453,46 218.044 60.600 Taula 76. Volums aprofitables per un any mig en els punts de captació proposats i volums de dipòsits. Com es pot veure a la taula anterior, es proposen 10 dipòsits d’emmagatzematge d’aigües pluvials, amb un volum total de 60.600 m3. Memòria 107 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Al plànol 10.1 es representen les conques indicades a la taula anterior, amb els cursos principals 15. LÍNIA D’ACCIÓ 6. TRACTAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS d’aigua de cadascuna d’elles i la proposta de punts de captació i emmagatzematge d’aigua de pluja en cada conca. DE L’ESPAI PÚBLIC MITJANÇANT SUDS. A la figura següent es fa un balanç entre el volum potencial, que correspon a l’escorrentiu d’aigua 15.1. OBJECTIUS DE LA LÍNIA D’ACCIÓ de pluja generat a les conques vessants dels torrents de Collserola en un any mig, el volum L’objectiu d’aquesta línia d’acció és realitzar el tractament en origen de les aigües d’escorrentiu gestionat pels 10 dipòsits proposats, i el volum no gestionat, que correspon al volum generat per urbà, per a obtenir els següents beneficis en la gestió del cicle de l’aigua de la ciutat: les conques en les quals el Pla no preveu actuar. El volum no aprofitable correspon al volum que • Reducció del volum d’aigua que entra a la xarxa de clavegueram, i per tant que arriba a la no es podria emmagatzemar i entraria a la xarxa de clavegueram (en episodis de pluja intensos). depuradora o bé és abocat al medi receptor, ja que una part del volum d’aigua de pluja Aigües pluvials de capçalera de torrents caiguda és gestionat mitjançant l’emmagatzematge o la infiltració en el terreny d’aquesta. • Protecció de les masses d’aigua que constitueixen el medi receptor de la xarxa de drenatge 0,12 hm³ i clavegueram de la ciutat. L’aigua de pluja en zona urbana arrossega diversos contaminants, 0,23 hm³ com ara metalls pesants i hidrocarburs, que en un sistema de drenatge convencional entren a la xarxa de clavegueram, i per tant van a la depuradora o bé són abocats al medi. La gestió de l’aigua de pluja en origen redueix la quantitat de contaminants abocats al medi. Una gran 0,22 hm³ V no aprofitable part dels contaminants són retinguts en el punt de captació, i amb el procés d’infiltració natural V gestionat de l’aigua de pluja en el terreny es produeix un tractament primari d’adsorció dels Volum potencial: 0,57 hm³/any V no gestionat contaminants, que minimitza el risc que aquests arribin a l’aqüífer. • La naturalització del cicle de l’aigua implica un augment del volum d’aigua de pluja que Figura 43. Extracte del plànol de conques i torrents de la zona central de la ciutat. s’infiltra al terreny, afavorint la recàrrega de l’aqüífer. En aquest sentit, cal remarcar que el subsòl és el dipòsit natural per excel·lència, on, en condicions normals, la qualitat de l’aigua En qualsevol cas, caldrà analitzar en cada punt la viabilitat tècnica i econòmica de la implantació es manté estable. d’aquests dipòsits d’emmagatzematge, i estudiar la possibilitat de combinar en aquests dipòsits l’aprofitament de les aigües pluvials amb l’aigua freàtica del sistema Ronda de Dalt proposat a la • La captació d’aigua de pluja mitjançant SUDS produeix un augment de la potencialitat de Línia d’Acció 1. l’aigua de pluja com a recurs per al reg de les zones verdes que conformen el propi SUDS, ja que aquest rep aportacions d’aigua de pluja de la seva conca vessant, a més de la que cau a sobre del propi SUDS. 15.2. ANTECEDENTS En els darrers anys, a l’àmbit de la urbanització de diferents sectors de la ciutat, s’han anat implantant diversos tipus de SUDS, entre les quals cal destacar les SUDS del barri de la Marina del Prat Vermell, Can Cortada, Bon Pastor, o Torrent de les Monges. Al plànol 4.1.1 es representen els SUDS recentment executats i en funcionament o que està previst executar a curt termini a la ciutat de Barcelona. En el marc de l’estudi de superilles, desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona en els últims anys, es proposa entre les actuacions relacionades amb el cicle de l’aigua i el verd, un augment significatiu de les zones verdes en l’espai públic, que s’aprofita per a la implantació de SUDS. El criteris establerts en l’estudi segons el tipus de via són: • Via bàsica: assolir un mínim d’un 10% de superfície verda permeable. • Via local: assolir un mínim d’un 20% de superfície verda permeable. • Via veïnal: assolir un mínim d’un 30% de superfície verda permeable. Memòria 108 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Des de la Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat s’ha impulsat recentment la realització de l’Estudi ciutat de Barcelona presenta una sèrie de reptes transversals i comuns a tots els operadors de recopilació i anàlisi de les experiències amb sistemes i dispositius de drenatge urbà sostenible municipals, especialment pels responsables manteniment i gestió de l'espai públic i en a la ciutat de Barcelona, a càrrec de l’empresa Green Blue Management, especialista en disseny particular els espais verds. En aquest sentit, cal dotar als SUDS dels corresponents recursos i modelització de SUDS. Aquest estudi fa un recull de les experiències en SUDS a la ciutat de per a la seva conservació, i redactar un Pla de Manteniment específic pels SUDS, Barcelona i en d’altres ciutats, exposa les principals característiques i beneficis dels SUDS, i consensuat i aprovat pels diferents operadors municipals que intervenen en la seva defineix les diferents tipologies de SUDS aplicables a la ciutat de Barcelona. L’objecte d’aquest conservació. estudi és desenvolupar els criteris de disseny, execució i conservació dels SUDS i proposar la 15.4. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL FUNCIONAMENT I TIPOLOGIES DELS SUDS implantació de diferents tipologies de SUDS en funció dels carrers tipus seleccionats. De forma general, el funcionament dels SUDS consisteix en captar l’aigua de pluja que cau en la En el marc de la redacció del present Pla, i seguint la línia de treball iniciada amb l’estudi anterior, conca vessant associada a ells, per a una posterior reutilització o bé per a infiltració al terreny. BCASA ha encarregat a l’empresa Green Blue Management la redacció de l’Estudi Per tant, per un correcte funcionament d’aquests dispositius és necessari que aquests estiguin d’Aprofitament de les aigües pluvials mitjançant Sistemes urbans de Drenatge Sostenible a la lligats a una urbanització integral de l’espai públic, per tal de donar pendent de la superfície a ciutat de Barcelona. En els següents apartats es resumeixen els criteris de partida i els resultats gestionar cap al SUDS. Les dimensions i la tipologia d’aquests determinaran la seva capacitat obtinguts amb aquest estudi. El document complet d’adjunta a l’Annex 5 del present document. de gestió de l’aigua de pluja en origen, pel que fa al volum d’aigua gestionat com a la retenció de contaminants aconseguida. 15.3. CONSIDERACIONS GENERALS Existeixen diferents tipus de SUDS en funció de les característiques morfològiques de l’àmbit La implantació de sistemes de captació o aprofitament de les aigües de pluja de l’espai públic d’aplicació, el tipus de clima, l’objectiu a assolir, el context urbanístic, etc. La classificació pot venir condicionada per diversos factors que cal tenir en compte: d’aquests sistemes és molt oberta, però s’intenten tipificar en funció de la quantitat i el tipus de • Els SUDS funcionen correctament en zones amb pendent baix, ja que pendents elevats tractament que es dóna a l’aigua d’escorrentiu captada. A la taula següent es classifiquen els poden produir elevades velocitats d’escorriment i arrossegament de fins que poden inutilitzar principals tipus de SUDS segons la seva funció principal. ràpidament els SUDS. TIPUS CATEGORIA • Els SUDS requereixen pel seu bon funcionament que el subsòl on es situïn tingui una Estanys de detenció estesa (Secs) permeabilitat moderada a alta, que permeti la ràpida infiltració cap al terreny natural de l’aigua A. RETENCIÓ Estanys de retenció (Humits) acumulada en el SUDS. Per tant cal limitar la seva implantació en zones de la ciutat que Aiguamolls compleixin aquest requisit. Rases drenants o cunetes vegetades • Els SUDS funcionen de manera òptima amb pluges de baixa a moderada intensitat. En els Pous i rases d’infiltració/ detenció episodis de pluja del clima mediterrani, d’intensitat moderada a elevada, els SUDS poden B. INFILTRACIÓ Estanys d’infiltració gestionar una part del volum generat i poden reduir el cabal punta, però no de manera Paviments permeables i modulars significativa. Escossells d’infiltració • La disponibilitat d’aigua captada pels SUDS té una gran variabilitat en el temps, degut al règim C. BIOFILTRES Canals de gespa (secs, humits)(Swales, cunetes) VEGETALS de pluges del clima mediterrani. Per tant cal plantejar en cada cas quin és l’ús que es vol Franges de bioretenció donar a l’aigua recollida i/o emmagatzemada. En qualsevol cas es recomana prioritzar la Tècniques patentades (estructures alveolars, etc) D. EMMAGATZEMATGE infiltració davant la reutilització directa del recurs, ja que aquesta segona opció té un major Aljubs cost d’inversió inicial i de manteniment que cal considerar. Taula 77. Principals tipus de SUDS • En cas que es vulgui emmagatzemar l’aigua captada pels SUDS per a un ús posterior De cara a l’elecció d’un o altre sistema, cal tenir en compte que no tots els sistemes tenen la mitjançant dipòsits d’acumulació, caldrà incloure un sistema de desinfecció de l’aigua prèvia mateixa capacitat de tractament de contaminants. En aquest sentit, les franges de bioretenció al seu ús, i un protocol de seguiment i control de qualitat de l’aigua emmagatzemada en funció són les que tenen una major capacitat de remoció de contaminants, front d’altres sistemes, com del seu ús. ara les cunetes vegetades o bé els paviments permeables. A l’apartat 7.2 de l’estudi es fa un anàlisi de la capacitat de tractament de les aigües d’escorrentiu urbà per a diferents tipologies de • La implantació de SUDS implica la reforma del model de disseny i gestió l'espai públic, que SUDS. ha de fomentar el manteniment i permetre la recuperació de processos naturals a l'entorn urbà tant com la participació ciutadana. Així, la implementació de SUDS a l'espai urbà de la Memòria 109 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 15.5. ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE Barcelona per un any mig. És a dir, que els SUDS es dissenyen per a què siguin capaços de (SUDS) A BARCELONA. gestionar el 80% dels episodis de pluja d’un any mig, i en el cas de Barcelona, el 80% dels 15.5.1. Introducció episodis tenen un a precipitació igual o inferior a 15 mm. A la figura 23 es representa la sèrie pluviomètrica per a l’any 2009 en el pluviòmetre P23, i s’indica el llindar de la pluja aprofitable L’objectiu principal de l’estudi és fer una quantificació del volum d’aigua de pluja caiguda a l’espai en zona urbana (episodis inferiors a 15 mm). públic realment aprofitable (que es podria captar a l’espai públic mitjançant SUDS) a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, s’ha realitzat un anàlisi detallat del funcionament de diferents • Els coeficients d’escorrentiu superficial adoptats per al càlcul del volum d’aigua a gestionar tipologies de SUDS en diferents tipologies de carrer, definides amb l’objectiu de poder extrapolar pels SUS s’estableixen en c=0.95 en vials i voreres impermeables, c=0.60 en superfícies de els resultats obtinguts a tots els carrers de la ciutat de Barcelona que compleixin els requisits sauló i c=0.30 en zones verdes. exposats anteriorment per a la implantació de SUDS. A grans trets, l’estudi consisteix en: • S’inclouen a l’estudi els carrers amb un pendent inferior al 6%, i amb una amplada superior a • Anàlisi de la tipologia dels carrers de Barcelona i definició de 6 carrers tipus i un espai verd 9 m, ja que en els carrers que queden fora d’aquest rang, el volum gestionat és menor i el representatius per al desenvolupament de l’estudi. cost d’implantació i manteniment dels SUDS és molt elevat. A la figura següent es representa en color blau els carrers inclosos a l’estudi (queden fora de l’estudi els carrers en blau del • Anàlisi de la pluviometria a utilitzar per al disseny i la modelització dels SUDS. Polígon Industrial de la Zona Franca). • Disseny i modelització de les tipologies de SUDS més adients per a la ciutat de Barcelona aplicades a 6 espais públics tipus (5 carrers tipus i 1 espai verd) representatius de la ciutat per a un any mig. • Estimació del volum potencial que es podria gestionar amb els SUDS a nivell de ciutat. • Estimació de la capacitat de retenció i tractament de contaminants dels SUDS dissenyats. • Estudi econòmic de la implantació i manteniment dels SUDS. 15.5.2. Definició dels criteris de disseny i implantació de SUDS Els criteris de partida que s’han aplicat per al desenvolupament del present estudi són: • La permeabilitat del terreny natural s’ha escollit tenint en compte la bibliografia existent i els resultats obtinguts en els diferents assaigs de permeabilitat realitzats en els SUDS executats recentment a la ciutat. S’han descartat de l’estudi les zones altes de Barcelona, on el subsòl té una permeabilitat molt baixa. • La cota del nivell freàtic en tota la ciutat s’ha extret del model hidrogeològic de la ciutat de Barcelona, desenvolupat pel CSIC. S’han descartat les zones de la ciutat on el nivell freàtic està situat a una fondària inferior a 1,5 m respecte de la cota de fons del SUDS, ja que es considera que en aquestes zones no és aconsellable fer noves infiltracions. • La pluja de disseny dels SUDS correspon a la pluja d’un any mig (2009) d’un pluviòmetre de la ciutat representatiu d’aquest, amb els valors de precipitació mitjana, màxima diària, número d’episodis i intensitat de precipitació més semblants als valors mitjans, per tal que la dispersió Figura 44. Carrers inclosos a l’estudi d’implantació de SUDS a la ciutat de Barcelona. de les dades d’un pluviòmetre en concret respecte de l’any mig sigui mínima. Analitzant de les dades de precipitació diària dels pluviòmetres situats a la zona central de Barcelona, on 15.5.2.1. Definició dels carrers tipus per a l’estudi d’implantació de SUDS es preveu fer una aplicació més extensiva dels SUDS, s’ha optat per utilitzar per a la simulació les dades de pluviometria real del pluviòmetre P23. Al capítol 5.3 de l’Annex 5 s’explica amb A partir d’un anàlisi de la geometria dels carrers de Barcelona que queden dins del rang definit detall com s’ha realitzat la selecció del pluviòmetre per a l’estudi, que s’ha de fer amb dades anteriorment, es defineixen 5 tipologies de carrer que seran representatives de tots els carrers reals de pluja. seleccionats. També s’inclou en l’estudi l’anàlisi d’un espai verd tipus, de superfície mitjana i pendent baix. A la següent taula s’indiquen les tipologies de vial incloses a l’anàlisi d’implantació • El criteri de dimensionament adoptat per als SUDS és que siguin capaços de gestionar una de SUDS a la ciutat. pluja de 15 mm (15 l/m2). Aquesta precipitació correspon al percentil 80 de la pluviometria de Memòria 110 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. DEFINICIÓ CARRER PENDENT TIPUS AMPLE (m) TIPUS % . 1 Estret i pendent mig 9 a 15 0 – 2,5 2 Ample mig i pendent baix 15 a 40 0 – 1 3 Ample mig i pendent mig 15 a 40 1 – 2,5 4 Ample mig i pendent alt 15 a 40 2,5 – 6 5 Ample gran i pendent baix 40 0 – 2,5 6 Espai verd - - Taula 78. Classificació de carrers tipus inclosos a l’estudi segons l’ample i el pendent A l’Annex 5 es descriuen amb detall les tipologies de carrer seleccionades, i s’inclouen les figures corresponents a la localització dels diferents carrers tipus dins dels carrers marcats en blau a la figura anterior. 15.5.2.2. Disseny preliminar dels SUDS proposats en els diferents carrers tipus Per a cadascun dels carrers tipus, l’estudi fa diverses propostes de disseny de SUDS en funció dels següents criteris: • La superfície d’espai públic que es pretén gestionar. Es defineixen diferents distribucions de SUDS en els carrers tipus en funció de quina gestió de l’aigua es vulgui fer. Aquestes són: o Gestió de les aigües d’escorrentiu de la vorera. Figura 45. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 1, amb gestió d’aigua de vorera o Gestió de les aigües d’escorrentiu de la vorera i de la calçada. o Addicionalment, en els carrers tipus “Eixample” s’ha analitzat la proposta de superfície verda del projecte “superilles”, amb l’objectiu d’analitzar la quantitat d’aigua que pot gestionar un carrer amb el % de verd definit en el projecte. • La capacitat de tractament dels SUDS dels contaminants arrossegats per les aigües d’escorrentiu urbà. Els mecanismes de tractament de contaminants utilitzats en el disseny dels SUDS són la sedimentació, filtració, adsorció, biodegradació, o la precipitació, entre d’altres. L’elecció d’un o altre tipus de SUDS s’ha de realitzar en funció de la càrrega contaminant de les aigües que arriben al SUDS i de la qualitat de l’aigua a la sortida dels SUDS que es vol obtenir. Per al cas de Barcelona, s’han considerat les següents tipologies de SUDS: o Parterres inundables per a la gestió de les aigües pluvials de vorera. o Franges de bioretenció per a la gestió de les aigües pluvials de calçada. o Addicionalment, també s’ha analitzat el paviment permeable per la gestió de les aigües Figura 46. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 1, amb gestió d’aigua de vorera i calçada pluvials de calçada en el carrer tipus 3. A les figures següents es representen alguns exemples de les plantes i seccions proposades per als diferents carrers tipus inclosos a l’estudi. A l’Annex 5 es poden consultar les figures corresponents a totes les casuístiques analitzades. Memòria 111 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Per a la modelització dels carrers tipus s’han seleccionat trams de carrer reals representatius de cadascuna de les tipologies definides. La longitud de tram de carrer modelitzat per a cada tipologia de SUDS depèn de la distribució dels parterres en cada cas, que és lleugerament diferent en funció de la superfície verda que s’ha estimat necessària en cada carrer tipus per assolir l’objectiu desitjat (gestionar el V80 en tots els carrers tipus). A la Taula 79 s’indiquen els trams de carrer seleccionats per a la modelització, la longitud del Figura 47. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 2, amb gestió d’aigua de vorera. tram d’estudi per a cada carrer tipus, i els volums resultants de la modelització de la pluja per un any mig. També s’inclouen els resultats obtinguts de l’aplicació de SUDS en un espai verd tipus. Longitud CARRER TIPUS DE V a % TIPUS tram V generat Vinfiltrat MODELITZAT GESTIÓ clavegueram reducció estudi sense viari 339,7 101,53 238,17 30% 1 C/ Riera Alta 60 amb viari 326,6 284,6 42 87% criteri superilles 292,92 278,12 14,8 95% sense viari 778,36 361,13 417,23 46% 2 C/ Mallorca 90 amb viari 769,78 685,28 84,5 89% criteri superilles 705,85 705,85 0 100% sense viari 750,31 317,51 432,8 42% 3 C/ Rocafort* 86 amb viari* 750,31 694,31 56 93% criteri superilles 705,85 705,85 0 100% sense viari 724,88 296,27 428,61 41% 4 C/ Lepant 84 amb viari 710,54 588,14 122,4 83% criteri superilles 650,03 634,03 16 98% sense viari 1747,6 587,82 1159,78 34% 5 Gran Via 86 amb viari 1747,6 1521,6 226 87% Figura 48. Distribució de SUDS proposades per al carrer tipus 2, amb gestió d’aigua de vorera i Jardins 6 7054** 100% superfície 1861,48 1628,08 233,4 87% calçada Bacardí** *en aquets cas s’ha modelitzat que el viari es gestiona amb paviments permeables ** superfícies en ha. Taula 79. Volums gestionats per un any mig de pluja pels diferents trams de carrer tipus i tipus de gestió. Aquesta proposta correspon a un disseny preliminar definit per a la modelització i estimació de 15.5.3. Extrapolació dels resultats obtinguts a escala ciutat. la pluja que poden gestionar els SUDS, en qualsevol cas aquest pot variar per adaptar-se a les A partir dels resultats obtinguts de volums gestionats per a cada carrer tipus que s’exposen a la necessitats de cada carrer en particular, que es faria ja en fase de redacció dels projectes taula anterior, es pot obtenir una estimació del volum d’aigua de pluja que es podria gestionar d’urbanització corresponents. per un any mig si s’assolís l’objectiu de la Línia d’Acció 6 del Pla, corresponent a la implantació de SUDS en els carrers de la ciutat seleccionats segons els criteris de partida i que es 15.5.2.3. Modelització dels SUDS proposats representen a la Un cop definits els carrers tipus, es modelitzen amb el software Micro Drainage les diferents tipologies de SUDS dissenyades per a un any complet de pluja. Com s’ha explicat a l’apartat de criteris de disseny dels SUDS, es modelitzen els registres de precipitació del pluviòmetre P23 situat a l’Eixample, per a l’any mig 2009. Memòria 112 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. TIPUS DE V GESTIONAT GESTIÓ (m3) SENSE VIARI 2.622.006 AMB VIARI 5.766.117 SUPERILLES 5.876.299 PARCS 2.987.737 Taula 81. Volums totals gestionats amb la implantació de SUDS a la ciutat, per tipologia de gestió. 15.5.4. Gestió de contaminants de les aigües d’escorrentiu urbà mitjançant SUDS La quantificació dels beneficis obtinguts amb la implantació de SUDS a la ciutat, pel que fa a la Figura 44 de l’apartat 15.5.2. Als plànols 10.1 es representa amb més detall els diferents carrers reducció de contaminants, es realitza mitjançant una estimació de la quantitat de contaminants tipus seleccionats per al desenvolupament dels SUDS a la ciutat. retinguts pels SUDS a partir del volum d’aigua gestionat, segons la tipologia de SUDS i el A la Taula 80 s’exposen els volums totals d’aigua de pluja gestionats en m3/any per cadascun percentatge de reducció de contaminants assignat a cadascuna d’elles. dels carrers tipus modelitzats. Aquests varien en funció del tipus de gestió que es realitzi (gestió Donat que actualment no es disposa de dades reals de reducció de contaminants en els SUDS de voreres, voreres i viari, o concepte “superilles”). que actualment hi ha en funcionament a la ciutat de Barcelona, per aquest estudi s’han adoptat com a dades de partida els valors extrets de guies tècniques basades en experiències en altres països. A la Taula 82 s’exposen els valors adoptats per a la quantificació de la gestió de contaminants Longitud tram TIPUS DE V gestionat % Longitud V TOTAL TIPUS modelitzat GESTIÓ per tram reducció total (m) GESTIONAT que es pot aconseguir amb la implantació de SUDS proposada en aquest estudi. La caracterització de la càrrega contaminant de l’aigua de pluja de la ciutat de Barcelona s’ha extret sense viari 101,53 30% 239.560 de les dades exposades al capítol 7.2.3 del present document, i el percentatge de reducció de 1 60 amb viari 284,6 87% 141.570 671.514 contaminants segons la tipologia dels SUDS s’ha obtingut a partir dels valors fixats en Guies criteri superilles 278,12 95% 656.224 Tècniques redactades en base a l’experiència en aquest camp desenvolupada en d’altres ciutats sense viari 361,13 46% 978.690 2 90 243.907 1.857.162 arreu del món. amb viari 685,28 89% criteri superilles 705,85 100% 1.912.908 sense viari 317,51 42% 478.905 3 86 amb viari* 694,31 93% 129.715 1.047.237 % de reducció de Sòlids en Metalls Fosfor Nitrogen criteri superilles 705,85 100% 1.064.643 contaminants* Suspensió pesants Total (P) Total (N) sense viari 296,27 41% 337.783 Paviments permeables 80 75 60 50 4 84 amb viari 588,14 83% 95.770 670.550 Franges de bioretenció 85 85 60 50 criteri superilles 634,03 98% 722.870 587.068 Parterres inundables 60 80 50 40 sense viari 587,82 34% 5 86 85.890 1.519.654 * Font: valors mitjos de Guies de SUDS UK, Canada, USA, Australia amb viari 1521,6 87% Taula 82. Percentatge de reducció de contaminants segons la tipologia de SUDS utilitzada. 6 7054 100% superficie 1628,08 87% 12.945 2.987.737 Aplicant els percentatges de la taula anterior als valors de contaminació obtinguts de la Taula 80. Volum d’aigua de pluja captat amb la implantació de SUDS a la ciutat, per tipus de gestió. caracterització inicial de l’aigua d’escorrentiu urbà, s’obtenen els valors d’alguns dels contaminants retinguts per a cada tipologia de SUDS proposada en l’estudi, expressats en Separant els resultats obtinguts segons el tipus de gestió que es realitzi de l’aigua de pluja, concentració (mg/l). Els valors obtinguts s’exposen a la Taula 83. obtenim els volums totals indicats a la taula següent. Memòria 113 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Sòlids en suspensió Metalls pesants P total N total l’aigua de pluja sigui conduïda a la xarxa de clavegueram, i es protegeixin les voreres i (mg/l) (Zn) (mg/l) (mg/l) (mg/l) calçades de possibles acumulacions d’aigua de pluja. Concentració inicial Vorera 9,7 0,040 0,383 2,64 • La implantació de SUDS a l’espai públic en cap cas implica la possibilitat de reducció de la calçada 292,5 0,495 0,800 7,60 capacitat de la xarxa de clavegueram, ja que els SUDS no són capaços de gestionar la pluja Concentració retinguda de disseny de la xarxa de clavegueram, corresponent a la pluja de 10 anys de període de Vorera retorn. Cal entendre els SUDS com un element complementari al sistema convencional de * Paviments permeables 7,8 0,030 0,230 1,318 drenatge, capaç de gestionar en origen el volum d’aigua de pluja caigut a l’espai públic * Franges bioretenció 8,2 0,034 0,230 1,318 corresponent al 80% dels episodis de pluja, tant per la captació del volum d’escorrentiu * Parterres inundables 5,8 0,032 0,192 1,054 generat com per la retenció de contaminants, i permetre la infiltració al terreny per a la Calçada recàrrega de l’aqüífer. Però el sistema de clavegueram ha de ser capaç de gestionar el 100% * Paviments permeables 234,0 0,371 0,48 3,80 de l’aigua de pluja, tant de l’espai públic com de les cobertes dels edificis, per a pluges de fins * Franges bioretenció 248,6 0,421 0,48 3,80 a 10 anys de període de retorn. En cas de colmatació dels SUDS, que no permeti la correcta * Parterres inundables 175,5 0,396 0,40 3,04 infiltració de l’aigua de pluja, cal disposar dels embornals i sobreeixidors necessaris per a Taula 83. Estimació de concentració de contaminants retinguts segons la tipologia de SUDS utilitzada. garantir el correcte funcionament del sistema de drenatge de l’espai públic. Aplicant els resultats obtinguts al volum d’aigua de pluja retingut pels diferents tipus de gestió de • La capacitat d’infiltració de l’aigua de pluja en el terreny natural depèn directament de la seva l’espai públic estudiats, s’obtenen els valors de contaminants retinguts a nivell de ciutat. Els permeabilitat. És a dir, els terrenys sorrencs tenen molta més capacitat d’infiltració que els resultats s’exposen a la Taula 84. terrenys argilosos. Per tant, per a cada cas concret d’implantació de SUDS, caldria realitzar un assaig de permeabilitat del terreny natural, per comprovar la capacitat d’infiltració de l’aigua V Sòlids en Metalls TIPUS DE P total N total de pluja en el terreny. TIPOLOGIA DE SUDS GESTIONAT suspensió pesants (Zn) GESTIÓ (kg/any) (kg/any) (m³/any) (kg/any) (kg/any) • En aquells vials i places on existeixin infraestructures subterrànies, com ara ferrocarrils, SENSE VIARI parterres inundables 2.622.006 15.502 85 510 2.808 aparcaments, dipòsits, etc. no es recomana la implantació de SUDS que suposin una infiltració franges de directa al terreny, ja que l’augment de la infiltració de l’aigua de pluja podria ocasionar 765.568 1.350 2.059 14.940 AMB VIARI bioretenció 5.766.117 problemes en dites infraestructures, a més que aquesta tipologia de SUDS no funcionarien franges de correctament. 781.793 1.379 1.318 10.756 SUPERILLES bioretenció 5.876.299 • En el mateix sentit, en aquelles zones on es tingui constància de l’existència de sòls PARCS parterres inundables 2.987.737 17.389 96 572 3.150 contaminats, no es recomana la implantació e tipologies de SUDS que afavoreixin al infiltració al terreny, ja que es podria produir un arrossegament de contaminants del subsòl cap a Taula 84. Quantificació de contaminants retinguts segons la tipologia de SUDS utilitzada. l’aqüífer. • El disseny dels SUDS s’ha re realitzar de manera que, després d’un episodi de pluja, el 15.6. CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DE SUDS A LA CIUTAT DE BARCELONA dispositiu de retenció d’aigua quedi buit en menys de 72 hores. Això vol dir que la part visible Tot i que l’estudi d’implantació de SUDS a la ciutat de Barcelona planteja la incorporació en la que emmagatzema l’aigua del SUDS ha de quedar buida en 24 hores perquè no es formin tolls en els propis SUDS que puguin afavorir la proliferació de mosquits o bé puguin generar urbanització de tots els vials de la ciutat que compleixin les característiques exposades a l’estudi, problemes d’olors per l’aigua estancada. cal tenir en compte altres factors, que incideixen en el funcionament dels SUDS. Aquests són: • Donat que Barcelona és una ciutat amb una elevada densitat de serveis, cal buscar tècniques • La configuració dels SUDS en cada cas s’haurà d’adaptar a la morfologia del carrer, és a dir, compatibles amb zones que tinguin aqueta problemàtica, de manera que puguin conviure en l’existència de guals, carrils BUS, etc. que poden fer variar la configuració proposada en l’espai públic els serveis existents amb el drenatge sostenible. aquest estudi i per tant l’eficiència total de captació dels SUDS. En qualsevol cas, aquest és • Cal tenir en compte també la intensitat de l’ús de les zones a urbanitzar abans de planificar la un factor que caldrà analitzar en la fase de redacció els projectes d’urbanització implantació de SUDS, ja que en alguns casos on aquesta intensitat sigui molt elevada (per corresponents. l’afluència de persones, freqüència d’actes públics, etc.) la durabilitat i el funcionament dels • Els SUDS han de disposar sempre d’elements de sobreeixidor a la xarxa de clavegueram, per SUDS podrien veure’s afectats. a que en cas de pluges superiors a la pluja de disseny dels SUDS (15 mm de precipitació), Memòria 114 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 16. PROTECCIÓ DELS AQÜÍFERS DE BARCELONA Aquesta elevada salinitat és un problema mediambiental i limita tant la quantitat a extreure com els usos que es poden donar a les aigües subterrànies del districte de Poblenou. A més a més, 16.1. PRESSIONS QUE AFECTEN LA QUALITAT I LA QUANTITAT DEL RECURS la salinitat màxima permesa pels abocaments d’aigua a la xarxa de clavegueram és d’uns 3.000– Els aqüífers situats en el subsòl del Pla de Barcelona, en trobar-se en gran part en medi urbà, 3.500 µS/cm, el que limita la gestió de les aigües salines en cas que s’extreguin. estan sotmesos a una sèrie de riscos derivats de la pròpia activitat urbana i industrial. El fet de Cal remarcar altres problemes derivats dels esgotaments de freàtic per obres com poden ser els que Barcelona disposi de una zona litoral força extensa afegeix riscos derivats de la interacció assentaments diferencials o esquerdes en edificacions properes, o col·lectors obturats per de les aigües subterrànies amb les aigües marines, i la conseqüent contaminació que es pot manca d’instal·lació dels decantadors adequats, entre d’altres. produir. A continuació s’exposen les principals pressions a les que està sotmesa l’aigua subterrània i l’impacte que aquestes poden suposar tant al propi recurs hídric com a les infraestructures existents. 16.1.1. Esgotaments propers a la zona litoral El subsòl de la ciutat de Barcelona presenta una geologia molt variable i, per tant, presenta un comportament hidrogeològic molt diferent. La zona del litoral de Barcelona es composa de materials molt permeables (sorres i graves principalment) i amb molta capacitat d’emmagatzematge d’aigua. Aquests condicionants hidrogeològics afavoreixen que les activitats que es desenvolupen en el subsòl tinguin un impacte directe en els aqüífers. El fort desenvolupament industrial que va suportar la ciutat, sobretot a Poble Nou i Sant Andreu durant el segle passat, va provocar la baixada del nivell de l’aigua freàtica. Així es va iniciar en la zona propera al litoral un procés d’intrusió marina que no es va poder revertir fins que les indústries transformadores de Poblenou no es van traslladar i les explotacions que Aigües de Barcelona tenia al curs baix del Besòs no es van aturar. Al seu temps, aquest procés de recuperació del nivell freàtic a la zona al·luvial del Besòs ha comportat problemes de filtracions en totes aquelles estructures on no es va tenir en compte i ha obligat a l’existència de bombaments permanents, com és el cas del metro. Actualment, el gran nombre d’esgotaments de freàtic per obres que s’estan realitzant, principalment a l’àmbit de Poblenou, com a conseqüència del creixement exponencial de la població i del desenvolupament post-industrial de la ciutat, ha provocat en gran part una sèrie d’oscil·lacions piezomètriques a l’aqüífer superficial del delta del Besòs. A nivell regional Figura 49. Mapa amb els valors màxims de conductivitat elèctrica mesurats a cada pou els dies 17 i 18 aquestes extraccions no semblen provocar afectacions significatives però en termes de salinitat de gener de 2017, i línies d’isoconductivitat derivades. les zones de la Barceloneta i el Poblenou presenten intrusions marines. Considerant que l’aigua de mar té una conductivitat elèctrica d’uns 50.000 µS/cm, si actualment les aigües subterrànies 16.1.2. Contaminants emergents del Districte de Poblenou presenten valors de conductivitat elèctrica entre els 1.417 µS/cm i els 55.357 µS/cm, es posa de manifest la presència d’una falca d’aigua salina, tal i com es reflexa a Apart de la necessitat d’extracció d’aigües freàtiques per a l’execució d’obres i per resoldre la Figura 49 inclosa a l’estudi “Aplicació del model hidrogeològic del Pla de Barcelona i Delta del problemes en infraestructures subterrànies urbanes (aparcaments, túnels, baixos...), cal tenir Besòs” (inclòs a l’Annex 2). present la seva utilitat per cobrir la demanda urbana d’aigua i per tant es fa estrictament necessari conèixer la qualitat química i biològica de les aigües subterrànies, així com els mecanismes de recàrrega. En els aqüífers urbans es poden trobar una gran quantitat i varietat de contaminants depenent de l’origen de la seva recàrrega, que pot ser molt diversa: pèrdues de les xarxes d'abastament i de clavegueram, recàrrega des de masses d'aigües superficials sovint contaminades, recàrrega Memòria 115 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. d’aigua d’escolament urbà, intrusió d'aigua de mar, etc. Fins fa relativament poc els estudis i la Els valors de les concentracions de contaminants detectats en els aqüífers (nitrats, carboni, legislació mediambientals centraven la seva atenció en substàncies considerades prioritàries sulfats, plaguicides, organoclorats i HAPs) són similars als presents a les aigües residuals, (compostos com el DDT, els plaguicides o un gran nombre de compostos clorats) que estan conseqüència de la recàrrega per pèrdues de la xarxa de sanejament. legislats des de fa temps a causa de la seva toxicitat, de les seves implicacions ambientals i del La zona de l’aqüífer més propera al riu Besòs ha resultat ser la més contaminada, superant sovint seu volum de producció. Aquestes substàncies constitueixen una mínima part dels milers de les concentracions del propi riu. És on s’han detectat les majors concentracions de tensioactius, contaminants de diversa naturalesa que, com a conseqüència de l’activitat humana, entren fàrmacs, filtres UV i drogues d’abús. constantment al medi ambient. Dins d’aquesta gran quantitat de contaminants destaquen els contaminants emergents (pesticides, productes farmacèutics, drogues d'abús, detergents Apart de l’impacte que suposen les fonts difoses de contaminació com l’arrossegament de tensioactius, productes industrials, productes de cura personal, estrògens, etc.,) perquè són poc contaminants des de les fonts de recàrrega dels aqüífers, cal tenir en compte també la coneguts i es troben escassament legislats. La denominació de contaminants emergents no ha contaminació provinent de focus puntuals, com residus enterrats, abocaments puntuals de fer pensar exclusivament en substàncies “noves”. És cert que realment alguns són nous però d’indústries o particulars, fuites de dipòsits de combustibles, entre d’altres. En aquest cas, la molts d’aquests compostos són extensament utilitzats des de fa temps i la seva toxicitat i/o la contaminació es pot produir tant per la migració de contaminants de la zona no saturada d'aigua seva presència en el medi hídric poden ser ben conegudes i haver estat llargament investigades. (sòl contaminat) cap a la zona saturada (aqüífer) com per la introducció del contaminant N’hi ha d’altres que, gràcies a l’avenç de la tecnologia, ara és possible mesurar-los i avaluar-ne directament a l’aqüífer. Un cop la contaminació ha arribat a les aigües subterrànies, aquesta es els efectes. En definitiva, els contaminants emergents són contaminants no regulats susceptibles pot desplaçar i provocar els seus efectes a punts allunyats d'on s'ha originat el problema. A de ser regulats en un futur, en funció de la investigació dels seus efectes potencials sobre la salut Barcelona, l’augment del nivell freàtic dels darrers anys ha provocat incidències relacionades i de les dades disponibles que puguin demostrar la seva presència. amb la mobilització de contaminants que estaven retinguts al sòl i que s’han manifestat en saturar-se d’aigua les capes contaminades. Els contaminants emergents són motiu d'especial preocupació per diverses raons: A diferència de la dificultat de corregir o prevenir les fonts de contaminació difosa, en el cas dels • s'han detectat tant en aigües residuals urbanes (tractades o no) com en el medi hídric focus puntuals cal aplicar el principi de responsabilitat ambiental de “qui contamina, paga”. afectat per aquestes aigües residuals (tant superficial com subterrani). Aquest principi implica que aquell operador que hagi causat danys mediambientals ha de prendre • Alguns, tot i detectar-se en baixes concentracions, poden ser tòxics i persistents, arribant les mesures correctives i preventives necessàries i sufragar tots els costos relacionats amb la a produir efectes potencialment nocius en els ecosistemes i la salut humana. reparació del dany, sense perjudici d’altres sancions o procediments administratius que s’apliquin a cada cas. • Els productes de degradació d'alguns d'aquests compostos són encara més tòxics que els productes dels que procedeixen. 16.2. ESTRATÈGIES ENCAMINADES A LA PROTECCIÓ DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES Una de les principals fonts de contaminants emergents són les aigües residuals urbanes no tractades i els efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Si es té en Les aigües subterrànies, apart del seu valor ecològic, tenen una gran importància com a recurs, compte que: fet que ha provocat el desenvolupament de plans d’aprofitament en àmbits urbans. Aquests plans no només s’han de centrar en satisfer la demanda sinó també en equilibrar aquesta amb la • Moltes d’aquestes EDAR no han estat dissenyades per tractar aquest tipus de necessitat pròpia del medi i la seva conservació. compostos. Com s’ha indicat anteriorment, els estudis realitzats sobre els aqüífers del Pla de Barcelona i • Part de l’aigua del riu Besòs procedeix dels efluents d’EDARs i que el riu Besòs és una delta del Besòs determinen que hi ha un predomini de les aigües residuals com a font de de les fonts de recàrrega dels aqüífers del Pla de Barcelona i del Delta del Besòs. recàrrega. Si bé les concentracions dels diversos contaminants presents en aquestes aigües són • El 30 % de les recàrregues dels aqüífers de l’àrea urbana de Barcelona prové de les relativament baixes degut el procés d’atenuació natural, la seva distribució condicionarà el tipus pèrdues de la xarxa de clavegueram. d’ús de les aigües subterrànies a les zones urbanes. Aquest fet junt amb la intrusió salina a la zona de Poblenou obliga a desenvolupar estratègies per tal de protegir l’aqüífer, tant de manera No és d’estranyar que una proporció d’aquests contaminants i dels seus metabòlits passi a les preventiva com correctiva. aigües del subsòl. Actualment, es realitzen diverses actuacions per tal de monitoritzar, prevenir i minimitzar els Les diferents fonts de recàrrega i els percentatges de les seves contribucions als aqüífers del Pla impactes que es produeixen sobre l’aqüífer i que inclouen: de Barcelona i del delta del Besòs, així com la distribució dels contaminants emergents en les aigües subterrànies de l’entorn de Barcelona, es recullen a l’estudi “Aplicació del model hidrogeològic del Pla de Barcelona i Delta del Besòs” (Annex 2). Memòria 116 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Manteniment del clavegueram i control de claveguerons • Control del clavegueró d’activitats sotmeses llicències ambientals: Incorporant un informe • Control dels esgotaments de freàtic per obres de l’estat del clavegueró, afegint-lo al procediment de llicencies d’activitats segons Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats: En aquest cas, les conclusions • Registre de sòls i aqüífers contaminats de l’informe condicionen l’autorització d’abocament d’aigües residuals. • Xarxa de control piezomètrica municipal i la seva ampliació • Control del clavegueró d’edificis: la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) inclou la inspecció • Analítiques de control del clavegueró dels edificis. La finalitat de la ITE és instituir un sistema de control periòdic A més, les barreres contra la intrusió salina i la utilització de tècniques de recàrrega d’aqüífers, de l'estat dels edificis d'habitatges per tal de verificar el deure que tenen els propietaris podrien formar part de les mesures encaminades a la protecció de l’aqüífer, no obstant la seva de conservar i rehabilitar els seus immobles. Es tracta d’una inspecció visual de viabilitat, principalment des del punt de vista qualitatiu, cal que sigui validada mitjançant l’estructura, fatxada i coberta, i de les xarxes comunes de sanejament i abastament. analítiques que compleixin amb la normativa vigent per a cadascun dels usos establerts. S’espera que aquesta inspecció impulsi els propietaris a no abandonar el manteniment dels edificis incloent els seus claveguerons. 16.2.1. Manteniment de clavegueram i control de claveguerons Donat que una part important de la recàrrega de l’aqüífer és produeix des de la xarxa de 16.2.2. Control dels esgotaments de freàtic per obres clavegueram, produint contaminació encara que atenuada amb contaminants regulats (nitrats, Des de l’Ajuntament de Barcelona, de forma complementaria amb d’altres administracions, es amoni, etc.) i emergents (fàrmacs, cosmètics i drogues d’abús, etc.), és evident que calen vetlla per a que la qualitat dels aqüífers no sigui alterada per les obres que es puguin fer a la actuacions directes sobre l’estanqueïtat del mateix. Aquestes es poden dividir entre les que es ciutat i per a que la quantitat de les aigües extretes estigui controlada. Aquest seguiment es porta porten a terme en la xarxa municipal de clavegueram i les que es poden aplicar a les xarxes a terme mitjançant l’aplicació del Protocol d’esgotament d’aigües freàtiques per obres (inclòs a l’ privades de sanejament. Annex 13 del present document) i de l’autorització d’aquest procediment. Pel que fa a la xarxa de clavegueram municipal, Barcelona disposa d’uns 1.800 km de xarxa de Tal i com estableix el Codi Tècnic d’Edificació (CTE), qualsevol esquema d’esgotament de l’aigua clavegueram amb antiguitats diverses, amb alguns trams de més de cent anys, coincidint del terreny s’ha de fonamentar en els resultats d’un estudi previ geotècnic i hidrogeològic, que normalment amb els barris mes antics de la ciutat (Ciutat Vella, Eixample, Sants Montjuic i contempli les característiques hidràuliques del terreny i el disseny d’esgotament a partir de Gràcia). Per tal de mantenir en bon estat la xarxa, es porten a terme inspeccions en les que es l’execució d’una prova pilot amb pous de bombament i algun piezòmetre i/o la realització d’un determina els trams a rehabilitar i es prioritzen les actuacions en funció de la gravetat del defecte. model hidrogeològic local com a eina per a dimensionar l’esgotament. En funció del cabal estimat Els criteris per prioritzar les actuacions fins fa poc es basaven en mantenir la funcionalitat i la i les característiques de les aigües a extreure, es requereix la instal·lació de decantadors que seguretat estructural de la xarxa però l’evolució de la legislació i la conscienciació ambiental fan evitin l’arribada de llims i sorres a les clavegueres, així com l’execució d’un o més piezòmetres que la protecció del medi ambient siguin incorporades a les anàlisis de l’estat de la xarxa. El de control ubicats a espai públic de fàcil accés. Una vegada acabat l’esgotament, l’Ajuntament darrer Pla director de clavegueram de la ciutat, el PICBA’06, va adreçar les seves planificacions incorpora aquests piezòmetres a la xarxa municipal de vigilància de les aigües subterrànies, fent a donar compliment a la DMA i més concretament a la Directiva d’aigües de bany que instava a un control periòdic de nivell freàtic i qualitat de l’aigua. reduir els sobreeiximents cap al medi en temps de pluja per tal de protegir les zona de bany, en D’aquesta manera es controla la quantitat i la qualitat de l’aigua extreta a les obres, que va a el cas de Barcelona, les platges. El proper Pla director de clavegueram, incorpora mesures per parar majoritàriament a la xarxa de clavegueram i per tant a les Estacions Depuradores d’Aigües tal de reduir les fuites del clavegueram municipal que s’infiltren fins l’aqüífer. Residuals (EDAR), així com el nivell freàtic i la salinitat de l’aqüífer a l’entorn d’aquestes. Pel que fa a les xarxes internes de clavegueram, s’anomena clavegueró al conducte de titularitat En aquelles obres on la salinitat de l’aigua freàtica a extreure és molt elevada i podria ocasionar privada destinat a la conducció de les aigües pluvials i residuals procedents de les finques, fins danys a la planta biològica de l’EDAR receptora, es valora la possibilitat d’abocar les aigües a la claveguera pública. En el cas de Barcelona, es considera que el manteniment del clavegueró directament a mar mitjançant la seva canalització a través d’un tub instal·lat a l’interior del de cada edifici és responsabilitat del propietari de l’edifici, sigui d’habitatges o de activitats clavegueram o bé la seva infiltració en el terreny. Aquestes solucions depenen de la distància de comercials o industrials. En aquest sentit, igual que la xarxa de clavegueram municipal, poden l’obra a mar i la viabilitat de la canalització o de l’espai disponible on poder realitzar la infiltració trobar-se claveguerons molt antics que mantenen la seva funcionalitat però que poden tenir fuites al terreny. importants. Donada la gestió privada d’aquests, l’impuls per a reduir les fuites en aquest àmbit s’està realitzant de les següents maneres: 16.2.3. Registre de sòls i aqüífers contaminats • Control del clavegueró d’edificis nous: Incorporant la inspecció del clavegueró en la D’una banda, els sòls contaminats estan regulats en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i llicència de primera ocupació dels edificis per evitar que el constructors aprofitin sòls contaminats i en el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació claveguerons antics que no acompleixen els criteris tècnics. Memòria 117 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. d'activitats potencialment del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. informació que es pot extreure dels estudis geotècnics i hidrogeològics o d’altres fonts a les què Els aspectes essencials recollits en les dues normes són: l’Ajuntament té accés, es notifiquen si escau indicis de contaminació als sòls o les aigües subterrànies a l’ARC i/o a l’ACA. ‐ La definició d'un conjunt d'activitats econòmiques que tenen la consideració de potencialment contaminants del sòl. 16.2.4. Xarxa de control piezomètrica municipal i la seva ampliació ‐ L'establiment d'un règim d'informació en matèria de sòls contaminats entre els titulars de El control de l’aqüífer és un aspecte essencial en l’explotació sostenible i segura d’aquest. les activitats potencialment contaminants i les administracions regionals competents. L’actual xarxa piezomètrica consta de 15 piezòmetres telesupervisats en temps real, i 18 punts de control de nivell telesupervisats situats en els pous de captació. Addicionalment, es disposa ‐ Els criteris pels quals un sòl pot ser declarat com a contaminat tenint en compte el risc de 44 piezòmetres i 14 pous de control de nivell de mesura manual, i 1 punt de control també que el mateix pot suposar per a la salut de les persones o el medi ambient. manual en una mina. Així mateix, es prenen mostres de qualitat en molts punts d’aquesta xarxa ‐ L'obligació, amb caràcter general, per als causants de la contaminació o propietaris dels (pous, mines, dipòsits, hidrants, estacions de metro, etc.). Al plànol 12.1 es mostra la situació de sòls afectats d'escometre tasques de descontaminació. Igualment estableix un règim la xarxa de control piezomètric a la ciutat, que inclou piezòmetres i pous, i al plànol 3.2 es voluntari de descontaminació a què poden acollir-se els que així ho desitgin sense que hi representen els nivells piezomètrics mitjans a l’actualitat (lògicament existeixen ajustos locals hagi una declaració formal de sòl contaminat, havent de quedar registrada la derivats de les condicions geològiques, bàsicament les antigues lleres). descontaminació voluntària a la comunitat autònoma corresponent. Pel que respecta al control de la qualitat de l’aqüífer, actualment es disposa de 46 punts de Les comunitats autònomes, d'acord amb aquesta norma, tenen l'obligació d'elaborar un inventari mostreig, corresponents a pous de captació, tant municipals com privats, en els quals es prenen dels sòls contaminats existents en el seu àmbit territorial així com una relació prioritzada mostres d’aigua i s’analitzen periòdicament, tal com s’exposa a l’Annex 3. La ubicació d’aquests d'aquests. A Catalunya, l’entitat encarregada de gestionar l’inventari de sòls és l’Agència de punts de mostreig s’indica al plànol 12.3. Residus de Catalunya (ARC) que informa a l’Ajuntament de Barcelona dels sòls contaminats Amb l’objectiu de millorar la xarxa de punts de control de l’aqüífer, el present Pla proposa la existents al terme municipal. instal·lació d’un total de 32 nous piezòmetres repartits en diferents punts de la ciutat. La ubicació D’altra banda, tal i com s’exposa a l’apartat 1.1 del present Pla, la gestió d’aqüífers està regulada els piezòmetres proposats s’ha realitzat segons els criteris següents: per la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de l’any 2000 i la seva derivada de l’any 2006, la Directiva • 13 nous piezòmetres situats a prop d’una estació remota existent. S’ha intentat que el d’Aigües Subterrànies (DAS) sobre la protecció de les aigües subterrànies contra la màxim número de nous piezòmetres s’instal·lin a prop d’estacions remotes existents ja contaminació. El seu principi bàsic és l’assoliment del bon estat de les masses d’aigües, incloses telecontrolades per tal de disposar de dades en continu amb els menors costos possibles. les subterrànies. Amb aquest objectiu, les entitats competents han de implementar les eines per a protegir les masses d’aigua, prevenir el seu deteriorament addicional, protegir i millorar l’estat • 7 nous piezòmetres situats en zones de les quals no es disposa de gaire informació. dels ecosistemes aquàtics i promoure un ús sostenible de l’aigua. De manera complementària, • 12 nous piezòmetres a la zona del Poble Nou que s’utilitzarien també com a punts de l’article 5 de l’esmentat Reial Decret 9/2005, estableix la relació entre sòls i aigües subterrànies mostreig, i servirien per a controlar la intrusió marina en la franja litoral de l’aqüífer, per contaminades determinant que, en cas de indici o evidència de contaminació dels aqüífers, s’ha tant estarien formades per un sensor de conductivitat, el qual està lligat a un sensor de de notificar a l’autoritat hidràulica competent. temperatura per a fer les correccions, i un sensor de nivell. La ubicació d’aquests es Les competències a Catalunya per a l’aplicació d’aquestes directives recauen sobre l’Agència representa a la Figura 50. Catalana de l’Aigua (ACA). L’ACA determina els criteris tècnics per afrontar la contaminació per Al plànol 12.2 es representa la proposta d’ubicació dels piezòmetres proposats, i al plànol 12.4 focus puntuals i les fases a seguir en les descontaminacions d’emplaçaments. Un cop es té s’indiquen els punts de mostreig proposats, que corresponen als nous piezòmetres proposats. coneixement d’un cas d’afecció de les aigües subterrànies i es disposa de les dades de caracterització de l’episodi, l’ACA posa en coneixement de l’ens administratiu local afectat la informació disponible al respecte. La informació sobre sòls o aqüífers contaminats comunicada a l’Ajuntament és recopilada per BCASA que integra en el seu sistema d’informació geogràfica tant la ubicació de la contaminació com el tipus de contaminant. Aquesta informació és útil en diversos procediments de l’Ajuntament com per exemple la redacció del present Pla, la redacció del Pla de gestió del clavegueram o l’atorgament de llicències d’obres que podrien implicar l’esgotament del freàtic o el moviment de terres, entre d’altres. A més, aquest tipus de informació és bidireccional ja que a partir de la Memòria 118 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ne la propagació terra endins. Aquests bombaments poden ser tant d’extracció com d’injecció d’aigua, sempre que aquesta sigui de qualitat admissible (regenerada, potable...). Actualment l’ACA utilitza aquesta estratègia amb bombaments d’injecció a l’entorn del delta del Llobregat i Zona Franca per establir una barrera hidràulica contra la intrusió marina. Per tant, s’hauria de valorar energètica i hidrogeològicament l’establiment de nous bombaments prop del mar, fins a uns 100 – 200 m de la línia de costa, i en el cas de que extreguin aigua, el seu abocament a clavegueram o a medi extern, especialment a l’àrea d’influència d’aquelles zones més afectades per les intrusions salines (Poble Nou). A més, per aplicar aquesta solució s’ha de tenir en compte que està prohibit abocar aigües amb alta conductivitat a la xarxa de clavegueram. L’aigua salina s’hauria de retornar al medi d’origen, ja sigui a través de noves canalitzacions individuals de cada bombament fins al mar per dins del clavegueram o, en un futur, unificant aquestes canalitzacions connectant-les a un gran tub que aboqui a mar, sempre i quan sigui viable. Això podria implicar un augment del cost a les obres que han d’esgotar freàtic i a les instal·lacions amb bombaments permanents, com poden ser instal·lacions de la xarxa de metro. 16.2.7. Tècniques de recàrrega d’aqüífers La infiltració d’aigua mitjançant SUDS o la injecció d’aigua regenerada al terreny són accions de recàrrega d’aqüífers i, per tant, cal tenir present l’impacte que poden suposar en el medi receptor, incloent la qualitat del terreny i de l’aigua on s’utilitzen aquestes tècniques. Actualment no existeix una legislació a nivell europeu específica per a regular les tècniques de recàrrega. Sí existeixen però recomanacions sobre com realitzar la recàrrega, pel que des dels Figura 50. Proposta d’ampliació de la xarxa de piezòmetres d’observació al districte de Poblenou (punts en verd). En blau piezòmetres d’observació de les obres de la Plaça de les Glòries, i en rosa piezòmetres òrgans europeus s’impulsa que els projectes relatius a recàrrega d’aqüífers contemplin: de BCASA • Qualitat de l’aigua a infiltrar 16.2.5. Analítiques de control • Qualitat de l’aigua existent al subsòl (a l’aqüífer i a la zona no saturada) Pel que fa a la intrusió salina, tot i que des de BCASA es realitza un control de la qualitat de • Ús de l’aigua injectada l’aigua associada als aprofitaments i un seguiment mensual dels nivells piezomètrics, seria interessant afegir un control periòdic de les conductivitats mitjançant la realització de perfils de • Impacte ambiental que produirà la recàrrega a l’ecosistema conductivitat en piezòmetres seleccionats. La realització de perfils de conductivitat ens permeten Les recomanacions europees es recullen en les esmentades Directiva Marc de l’Aigua (DMA) i estudiar la salinitat de l’aqüífer i delimitar la falca salina. Actualment, aquest control s’està fent en la Directiva d’aigües subterrànies (DAS). A l’article 11 (3f) de la DMA requereix que els com a part dels controls dels esgotaments de freàtic per obres en què es requereix al constructor projectes relacionats amb recàrrega artificial o augment de masses subterrànies contemplin la realització d’un perfil de conductivitats a l’inici i al final de l’esgotament. controls periòdics i disposin d’autorització prèvia a la seva execució, de manera que es comprovi Pel que fa a d’altres tipus de contaminants, la realització d’analítiques per tal de conèixer la que l’aigua infiltrada o injectada tingui una qualitat que no comprometi la de l’aigua subterrània. contaminació existent pot ser molt costosa i complexa degut a la quantitat de contaminants Igualment, l’objecte de la DAS és el de protegir l’aigua subterrània de la contaminació i del emergents detectats. Podria ser interessant però identificar aquells paràmetres contaminants deteriorament, pel que el coneixement de la qualitat de l’aigua de recàrrega és necessari. existents a les aigües residuals i analitzar-los a les aigües subterrànies. D’aquesta manera, es En el cas d’Espanya existeix legislació referent a la recàrrega d’aqüífers tot i que es troba molt podrien delimitar les zones afectades per pèrdues en la xarxa de sanejament com a complement dispersa (Llei d’Aigües, Pla Hidrològic Nacional, avaluacions ambientals, Normes de Qualitat de les actuacions realitzades per al manteniment de clavegueram i control de claveguerons. Ambiental, etc.). 16.2.6. Barreres contra la intrusió marina L’existència de bombaments permanents a prop de la línia de mar com a mesura preventiva o correctora s’ha demostrat com una possible estratègia per tal de retenir la intrusió marina i evitar- Memòria 119 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. El Real Decret d’Aigües Regenerades (1620/2007) defineix condicions més concretes per a la • És un sistema d’emmagatzematge que no té els inconvenients de l’emmagatzematge en reutilització de l’aigua. En el cas d’usos ambientals, com és el cas de la recàrrega de l’aqüífer, el superfície: no es produeix degradació de l’aigua pels agents biològics, decret marca valors llindar admissibles per a certs paràmetres químics, tant per a la recàrrega • Finalment, l’aigua emmagatzemada a l’aqüífer no requereix la construcció de costosos directa com per les accions de recàrrega indirecta. En el cas de recàrrega per infiltració els dipòsits que a més caldrà mantenir, i la seva extracció posterior és relativament econòmica. paràmetres a controlar es troben a l’Annex I.A del RD 1620/2007 i són: Escherichia Coli, Sòlids en suspensió, Nitrogen total i Nitrats, mentre que per la injecció directa s’ha d’afegir a més el Tanmateix, no tots els SUDS són vàlids per a fer una infiltració directe en el terreny i cada zona control de Nematodes Intestinals. requereix un tipus de SUDS en funció de les seves característiques. En aquest sentit, s’ha de treballar des del disseny dels mateixos tenint en compte les condicions de l’entorn, la qualitat de Per últim, per acomplir amb el RD 1620/2007 cal realitzar analítiques del paràmetres indicats per l’aigua d’entrada i la qualitat objectiu de l’aigua de sortida (aquesta última és, a priori, la mateixa a conèixer la qualitat de l’aigua que anirà a parar a l’aqüífer. Les freqüències mínimes de mostreig per a tots els SUDS que recarreguin l’aqüífer). i anàlisi de cada paràmetre venen determinades per l’Annex I.B de l’esmentat decret. No obstant, en el cas de les SUDS, l’aplicació d’aquestes freqüències s’hauria d’ajustar ja que la infiltració L’annex 5 del present Pla, dedicat a l’estudi de l’aprofitament de les aigües pluvials mitjançant només es produeix quan hi ha pluja. SUDS a la ciutat de Barcelona, selecciona els SUDS a implantar tenint en compte que l’objectiu és la infiltració de l’aigua a l’aqüífer. Per tant, els SUDS escollits han de tenir necessàriament 16.2.7.1. Aigua regenerada certa capacitat de retenció i/o tractament de la contaminació per tal de protegir l’aqüífer. Per Tal i com s’explica al punt 8.1.2., les aigües residuals poden ser tractades per tal de ser aquest motiu s’ha de considerar des de la fase de disseny un sistema que permeti monitorar el reutilitzades. Aquests tractaments es realitzen a les diferents estacions de regeneració d’aigua SUDS i així poder determinar la qualitat de l’aigua a infiltrar. A més, l’esforç invertit a la fase de (ERA) existents al territori metropolità i varien en funció del ús final de l’aigua regenerada. disseny i construcció no té sentit sense un Pla de manteniment que garanteixi la funcionalitat i sobretot la capacitat de tractament de l’aigua a llarg termini. Per poder utilitzar l’aigua regenerada per a la recàrrega d’aqüífers, aquesta ha de ser de màxima qualitat i per això, després d’un procés de regeneració bàsica, se li aplica un segon procés de regeneració avançada on rep tractaments d’ultrafiltració i d'osmosi inversa. Un cop regenerada aquesta aigua es retorna a l’aqüífer mitjançant pous d'injecció profunda. L’ERA del Prat va entrar en funcionament l’any 2007 i subministra aigua a la comunitat dels regants riu amunt, i a la barrera hidràulica contra la intrusió salina. La injecció d’aigua a l’aqüífer ha disminuït les concentracions de clorurs, sodi, potassi, calci, magnesi, sulfats i amoni, mantenint-se estables els bicarbonats, mentre que els nitrats han augmentat molt lleugerament. S’estima que la millora de la qualitat de l’aigua ha arribat a una distancia de 1 a 2 Km des dels pous d’injecció. Donats aquests resultats positius, caldria plantejar la possibilitat d’instal·lar una ERA també a la EDAR del Besòs i utilitzar l’aigua d’igual manera, tant per a la recàrrega de l’aqüífer com per a fer barrera contra la intrusió marina que s’ha detectat a la zona del Poblenou. 16.2.7.2. SUDS (Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible) Els SUDS faciliten i augmenten el volum d’aigua de pluja que s’infiltra al terreny, i per tant recarreguen l’aqüífer, un objectiu mediambiental molt desitjable. En aquest sentit, és just reconèixer que el subsòl és el dipòsit natural per excel·lència, i que realment és el millor dipòsit possible per emmagatzematge d’aigua, perquè a més fa altres funcions: • Produeix un efecte de regulació, ja que la lentitud del procés d’infiltració i transport subterrani fa que els aqüífers siguin menys sensibles a les variacions a curt termini lligats a l’estacionalitat de les pluges. • Produeix un efecte de depuració natural de les aigües. Memòria 120 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17. ANÀLISI DE COSTOS GLOBALS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I SISTEMA PEC (IVA INCLÒS) AMORTITZACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA MONTJUÏC 7.592.214 ANELLA POBLENOU 6.709.919 CIUTADELLA 4.206.984 L’objecte d’aquest anàlisi és identificar i valorar els costos reals dels recursos hídrics alternatius LESSEPS - VALLCARCA 3.594.538 que poden ser aprofitats a la ciutat, en substitució de l’aigua potable. ZONA UNIVERSITÀRIA 3.379.394 BARÓ DE VIVER 3.243.159 Aquest anàlisi s’aplica a cadascuna de les línies d’acció proposades al Pla, tenint en compte que JOAN MIRÓ 2.103.024 les dades de partida de cada línia d’acció són diferents. TORRE LLOBETA 1.484.873 17.1. LÍNIA D’ACCIÓ 1. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGUA FREÀTICA VILALBA DELS ARCS 501.415 17.1.1. Consideracions generals DOCTORS DOLSA 369.245 En aquest capítol es realitza un anàlisi econòmic complet de les despeses associades al RIERES D'HORTA 91.488 desenvolupament i l’explotació dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica existents i planificats BON PASTOR 51.619 a la ciutat. Aquest anàlisi es realitza des d‘un punt de vista econòmic i de sostenibilitat. En aquest TAULAT - FORUM 17.526 sentit, s’inclou la valoració econòmica de les següents fases: TOTAL 33.345.399 Taula 85. Inversions planificades per a la millora i ampliació dels sistemes existents • Anàlisi econòmic de les actuacions planificades a la xarxa d’aigua freàtica. • Anàlisi econòmic de les despeses d’amortització i explotació de la xarxa d’aigua freàtica SISTEMA PEC (IVA INCLÒS) existent. SAGRERA - AVE 14.931.132 RONDA DE DALT 25.819.118 17.1.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa d’aigua freàtica PASSEIG DE SANT JOAN 5.864.525 S’inclou en aquest apartat la valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa CAN BATLLÓ 4.146.870 d’aprofitament d’aigua freàtica, que inclouen les següents actuacions: MERIDIANA 3.415.328 TOTAL 54.176.973 • Actuacions de millora del funcionament de la xarxa d’aigua freàtica existent. Taula 86. Inversions planificades per al desenvolupament dels nous sistemes planificats • Actuacions de millora de l’operativitat de la xarxa d’aigua freàtica existent. 17.1.3. Planificació de la inversió. • Actuacions d’ampliació dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica existents. Per tal de prioritzar i planificar la inversió, s’ha tingut en compte l’estimació de volums de • Actuacions d’implantació de nous sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica. demanda d’aigua freàtica. Sota el criteri de poder abastir com més serveis millor, sempre que això tingui un cost raonable, s’estableix una priorització d’inversions. A la Taula 87 s’exposa el El pressupost de les inversions planificades per a l’ampliació i millora dels sistemes existents càlcul de l’amortització i l’increment de la demanda que comporta la inversió prevista, per desglossat per sistemes detalla a la Taula 85. A la Taula 86 es llisten les inversions planificades sistemes, classificats per sistemes existents i nous sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica. per al desenvolupament de nous sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica. A la Figura 51 es representa gràficament les inversions ordenades de major a menor segons A l’Annex 9, Anàlisi econòmic de la inversió, explotació i amortització de les infraestructures l’increment de demanda que cobreixen. D’aquesta manera es pot detectar quines són les d’aprofitament de RHA, s’inclouen les fitxes resum del pressupost de les actuacions planificades inversions més rentables en referència a la demanda estimada que podran satisfer. per a cadascun dels sistemes d’aprofitament. Per a estimar l’amortització de la inversió s’ha establert un període d’amortització de 47 anys, en El pressupost total de les actuacions planificades per a la millora i l’ampliació dels sistemes el qual s’amortitza el 90% de la inversió, de forma lineal. Així s’obtenen els valors de l’amortització existents ascendeix a 33.345.399 € (IVA inclòs). per cada sistema, en €/any, tal com s’indica a la Taula 87. Si es repercuteix l’amortització anual El pressupost total de les actuacions planificades per al desenvolupament dels nous sistemes per sistema en el volum servit (m3/any d’increment de demanda satisfeta), s’obté una ràtio ascendeix a 54.176.973 € (IVA inclòs). d’amortització en €/m3/any. Memòria 121 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Increment de amortització Analitzant la inversió d’acord amb l’import absolut previst respecte la demanda que pot satisfer inversió demanda % de la ràtio Sistemes inversió planificada anual d'increment inversió amortització cada sistema, es detecta que el sistema nou planificat de la Ronda de Dalt és el més car però, planificada (€) (milers €) estimada (m3) de demanda (€/any) (€/any m3) Anella Poblenou-Ciutadella- alhora, és el segon sistema que cobreix més demanda. De fet, el sistema que aporta més aigua Taulat 10.934.429 € 10.934 369.661 24,46% 209,38 0,001 és el d’edifici de les aigües i Ciutadella-anella litoral ja que es preveu que s’aportarà aigua al zoo, Dipòsit Zona Universitària 3.379.394 € 3.379 94.638 6,26% 64.711,80 0,68 que passarà a ser el major consumidor arribant gairebé als 150.000 m3 de consum anual Montjuïc 7.592.214 € 7.592 84.924 5,62% 145.382,82 1,71 previstos. Aquest resulta el sistema més rentable ja que amb poca inversió, donat que és un Dipòsit Joan Miró 2.103.024 € 2.103 60.835 4,03% 40.270,67 0,66 sistema existent, aporta gairebé una quarta part de la demanda total estimada. Està clar doncs, Baró de Viver 3.243.159 € 3.243 59.291 3,92% 62.103,04 1,05 que aquesta seria una de les inversions a fer amb major prioritat. Lesseps-Vallcarca 3.594.538 € 3.595 27.369 1,81% 68.831,58 2,51 Bon Pastor A la 51.619 € 52 24.000 1,59% 988,45 0,04 Dipòsit Vilalba dels Arcs Figura 52 es representa gràficament la ràtio d’amortització per cada sistema, ordenats de major 501.415 € 501 20.147 1,33% 9.601,56 0,48 Torre Llobeta a menor segons el percentatge d’increment de demanda satisfeta. 1.484.873 € 1.485 16.353 1,08% 28.433,74 1,74 Dipòsit Rieres d’Horta 91.488 € 91 2.777 0,18% 1.751,91 0,63 Dipòsit Doctors Dolsa 369.245 € 369 1.470 0,10% 7.070,64 4,81 6,0 30% total millores dels sistemes existents 33.345.398 € 33.345 € 761.465 50,39% 638.528,90 0,84 Ronda de Dalt 4,810 25.819.118 € 21,36% 5,0 25% 25.819 322.794 494.408,64 1,532 Sagrera-AVE 14.931.132 € 14.931 264.029 17,47% 285.915,29 1,083 Passeig de Sant Joan 4,0 20% 5.864.525 € 5.865 69.755 4,62% 112.299,41 1,61 Can Batlló 4.146.870 € 4.147 61.918 4,10% 79.408,15 1,28 Meridiana 3,0 15% 2,515 3.415.328 € 3.415 31.222 2,07% 65.399,90 2,09 total ampliació de xarxa 2,095 freàtica amb nous 2,0 1,7121,610 1,739 10% sistemes 54.176.973 € 54.177 749.718 49,61% 1.037.431,40 1,38 1,532 1,282 TOTALS 1,083 1,047 87.522.371 € 87.522,37 1.511.183 100,00% 1.675.960,29 1,11 1,0 0,684 0,662 0,631 5% 0,477 Taula 87 Inversió i increment de demanda servida per sistemes 0,001 0,041 - 0% 30.000 30% 25.819 25.000 25% 20.000 20% 14.931 ràtio amortització (€/any m3) % d'increment de demanda 15.000 15% 10.934 Figura 52. Ràtio d’amortització en €/m3/any vs la demanda anual prevista, per sistemes 10.000 7.592 10% 5.865 3.595 4.147 A partir del gràfic anterior, es detecta que hi ha tres sistemes que superen els 2 €/m3/any de ràtio 5.000 3.379 3.243 3 .415 5% 2.103 1.485 d’amortització. Aquests són Doctors Dolsa, Lesseps-Vallcarca i Meridiana, ja que tenen un cost 52 501 91 369 - 0% d’inversió molt elevat en relació a l’increment de demanda satisfeta. Això és degut a què les inversions en aquests sistemes inclouen l’estesa de xarxa per la interconnexió amb altres sistemes, i no es pot repercutir en nous consums satisfets. Per altra banda, l’Anella Litoral-Taulat- Ciutadella és la que té una ràtio d’amortització menor, això és degut a què es preveu que Sistemes de freàtic abasteixi el zoo de Barcelona, amb un consum molt elevat, com ja s’ha explicat anteriorment. inversió planificada (milers €) % d'increment de demanda Figura 51. Inversió planificada vs % d’increment de demanda anual prevista, per sistemes Memòria 122 inversió planificada (milers €) percentatge de demanda ràtio amortització (€/any m3) percentatge de demanda Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.1.4. Anàlisi econòmic de les despeses d’amortització i explotació de la xarxa d’aigua 17.1.4.2. Anàlisi de costos d’explotació dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica freàtica existent. La complexitat dels sistemes existents és molt variable, per tant, s’ha considerat interessant L’objectiu d’aquest anàlisi és conèixer el cost total de l’aigua freàtica a la ciutat de Barcelona, disposar tant dels costos globals de l’aigua freàtica com de dades del cost en funció de cada tenint en compte totes les despeses associades a la seva explotació, tant directes com indirectes, sistema. Els resultats obtinguts permetran detectar aquells sistemes que són més rentables i els necessàries per a poder donar un servei òptim als usuaris connectats i potencials; i les despeses que requereixen una major despesa d’explotació. d’amortització de les inversions efectuades en el desenvolupament de la xarxa. Cal dir que, així com algun factor està relacionat amb el volum subministrat, com és l’energètic, Els diferents factors de cost que es tenen en compte en el present estudi s’extreuen de la Guía la major part dels costos són fixes i independents del consum, per tant un increment del volum de Tarifas de Abastecimiento y Saneamiento de Agua, publicada per l’AEAS (Asociación subministrat suposa una disminució del cost per metre cúbic d’aigua. Española de abastecimiento de Agua y Saneamiento), A més, en funció del factor de cost que s’estigui estudiant, aquest s’ha de repartir de forma Per a l’elaboració de l’estudi s’han utilitzat les dades de volums subministrats i dels costos equitativa entre els 45 punts de control o bé de forma ponderada en funció del volum d’aigua energètics associats dels tres darrers anys en els diferents punts de control seleccionats. Amb freàtica que es pot obtenir en aquest punt. tot, es calculen els costos anuals per factor de cost, per sistema i s’estableix un global a partir del volum mig subministrat al llarg dels tres darrers anys i dels costos estimats. A continuació s’exposen els diferents factors de cost considerats en el càlcul de les despeses d’explotació i els criteris d’aplicació seguits en cada cas. Al següents apartats s’exposen les dades de partida i la metodologia utilitzades per a dur a terme l’estudi. Despeses de personal: Aquest concepte inclou les despeses de personal intern. El cost es comptabilitza en base a les 17.1.4.1. Sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica analitzats hores anuals del personal i al preu/hora segons al categoria professional d’aquest. Aquestes Tal com s’exposa a l’apartat 10.1., existeixen actualment 23 sistemes operatius, de diversa despeses es divideixen en: tipologia. Per a l’elaboració de l’anàlisi econòmic es descarten els sistemes que estan operatius • Despeses directes: corresponen al personal que intervé de forma directa en la gestió del però dels quals es tenen poques dades, i els sistemes recentment executats que fa molt poc servei, com ara el personal que fa el manteniment i explotació de la xarxa, i controls de temps que han entrat en funcionament. A la Taula 88 es llisten els sistemes inclosos en l’estudi i qualitat de l’aigua. Les despeses directes es repercuteixen de la següent manera: el 20 % de els punts analitzats per a cadascun d’ells. forma lineal a cada punt de control i el 80 % restant, es reparteix de forma proporcional al POUS CONSUM 2017 volum subministrat pel punt de control. NOM SISTEMA BOMBAMENTS ESCOMESES CAPTACIÓ (m³/any) • Despeses indirectes: corresponen al personal d’estructura de l’empresa, que intervé de forma Sistema Escola Industrial 1 3 3 20.297 indirecta (personal del servei de sistemes d’informació i d’administració). Les despeses Sistema Bori i Fontestà 1 3 4 12.536 Sistema Zona Universitària 2 3 7 87.538 indirectes es reparteixen uniformement per cada punt de control, és a dir, no depenen del Sistema Liceu-Paral·lel-Montjuïc 4 10 45 190.239 volum que s’obtingui en cada punt. Sistema Taulat - Fòrum 2 2 13 108.716 Subministraments: Sistema Anella Poblenou 2 7 40 376.691 Edifici de les aigües 1 1 3 201.631 En aquest apartat s’inclouen els subministraments necessaris per a realitzar el manteniment de Torre de les Aigües 1 1 1 20.785 la xarxa. Els costos per subministraments per dur a terme les tasques de manteniment (recanvis, Sistema Doctors Dolsa 1 3 5 43.143 etc...) s’han repercutit de manera que un 10 % s’imputa de forma fixe a cada punt de control i el Sistema Vilalba dels Arcs 1 4 6 19.006 90 % restant es reparteix proporcionalment al volum extret en el punt de control. Sistema Joan Miró 2 4 10 32.827 Sistema la Maquinista 1 3 3 12.794 Consums energètics: Sistema Baró de Viver 1 1 1 5.699 Aquest concepte correspon a la despesa energètica associada al consum de les bombes Sistema Urgell 1 2 3 20.373 Sistema Torre Llobeta 2 2 3 12.716 d’extracció d’aigua del subsòl, i del consum energètic dels bombaments des dels dipòsits Sistema Lesseps 1 2 3 8.662 d’acumulació als diferents punts de consum. En aquest cas, els punts de consum que requereixin Sistema Rieres d'Horta 2 5 6 38.341 una gran elevació de l’aigua consumiran molta més energia que aquells sistemes on els punts TOTALS 26 56 156 1.211.994 de consum siguin molt propers als dipòsits o bé els pous de captació siguin molt superficials. Per Taula 88. Llistat de sistemes considerats en l’estudi econòmic Memòria 123 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. tant, el cost de l’energia s’imputa íntegrament al volum d’aigua bombat en cada punt de 17.1.4.4. Resum de costos d’amortització i explotació de l’aigua freàtica bombament. Aplicant els criteris exposats en l’apartat anterior, s’obté que el cost mig per metre cúbic d’aigua Neteja, desinfecció i control de qualitat: freàtica a la ciutat de Barcelona, tenint en compte les despeses d’explotació i d’amortització de Els serveis exteriors de neteja i desinfecció van associats als sistemes que disposen de dipòsit, la xarxa, és de 1,085 €/m3. Aquest valor és un valor mig, que s’obté del sumatori del cost per m3 i els seus costos s’han repartit proporcionalment al volum que passa per cada dipòsit. En el cas d’aigua de cadascun dels factors de cost considerats en l’estudi. A la Taula 89 es presenta un de les analítiques, el cost també es repercuteix als volums que dóna servei l’analítica, és a dir, resum dels resultats obtinguts a partir dels quals s’obté el cost total de l’aigua freàtica. als volums que es veurien afectats en cas de detectar-se qualitat insuficient en algun dels punts. A l’Annex 9 es pot consultar el detall d’aquests imports, per cadascun dels sistemes i per cada En aquest factor de cost incloem els serveis que es subcontracten, són els serveis exteriors i punt de control, tenint en compte el volum d’aigua freàtica servit per a cada sistema. incloent les tasques de neteja i desinfecció i la realització d’analítiques per al control del recurs. Cloracions i descalcificacions: Sense amortitzacions Amb amortitzacions Aquestes despeses corresponen als subministraments necessaris per a la realització de FACTOR COST Total cost (€) €/m3 % €/m3 % cloracions i descalcificacions en aquells sistemes que ho requereixin. Les despeses es Personal (directes i indirectes) reparteixen en funció del volum servit en cada punt de control, en aquells sistemes on es realitza 1 383.655,95 0,343 43,90% 0,343 31,60% cloració o descalcificació (no es fa en tots). 2 Subministrament manteniment 122.040,00 0,109 13,96% 0,109 10,05% 3.1 Consums energètics A l’Annex 9 s’exposa amb detall les dades de partida i la metodologia seguida per a l’obtenció 207.666,88 0,186 23,76% 0,186 17,11% dels costos d’explotació per m3 corresponents a cadascun dels conceptes. 3.2 Cloració 28.361,73 0,025 3,25% 0,025 2,34% 3.3 Descalcificació 6.767,68 0,006 0,77% 0,006 0,56% 17.1.4.3. Anàlisi de costos d’amortització dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica 4.1 Neteja i desinfecció 21.150,00 0,019 2,42% 0,019 1,74% Per al càlcul de l’amortització de les inversions en la xarxa d’aigua freàtica, s’ha seguit la 4.2 Analítiques 104.312,00 0,093 11,94% 0,093 8,59% metodologia següent, definida en base a la informació disponible. TOTAL 873.954,24 100,00% Per a definir com s’amortitza la inversió es defineix un període de vida útil. D’acord amb el 5 Amortitzacions 339.981,55 0,304 € 28,01% Ministeri d’Hisenda aquest és de 50 anys per a l’obra civil i de 20 anys per a les instal·lacions. TOTAL 1.213.935,79 1,085 € 100,00% Com que no es disposa de forma segregada de la part de la inversió que correspon a l’obra civil Volum distribuït 1.118.844 m3 i la part que correspon a les instal·lacions, es pot considerar que un 90% de la inversió correspon Taula 89. Resum de costos de l’aigua freàtica en funció del factor de cost a l’obra civil i un 10% a les instal·lacions. Aquest plantejament suposa considerar un termini d’amortització mig, ponderat, de 47 anys (corresponent al període de vida útil de la El següent gràfic representa el repartiment de les despeses d’explotació i amortització en infraestructura). Per altra banda, es pot suposar que el valor residual és del 10 % de la inversió, percentatges. Es posa de manifest que els dos factors de cost més elevats són les amortitzacions per tant, l’import a amortitzar serà el 90 % de la inversió. i els costos de personal. Els consums energètics representen el tercer factor de cost més elevat. L’import total de les inversions realitzades en sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica fins a l’actualitat ascendeix a 18.236.112 €. Aquest és l’import total, ja que no es disposa de la inversió segregada per sistemes. Per tant, per a poder repercutir aquest import sobre cada sistema, s’ha realitzat una valoració econòmica actualitzada de cada sistema en funcionament, aplicant els preus unitaris que s’han utilitzat per al càlcul del pressupost de les actuacions planificades sobre la xarxa ja executada. L’import total d’aquesta valoració és de 66.085.335 €. El quocient d’aquestes dues xifres ens dóna el factor de reducció que cal aplicar en la inversió estimada per a cada sistema. Considerant que l’import a amortitzar és el 90% de la inversió, en 47 anys, podem calcular el cost anual d’amortització per a cada sistema i en funció del volum servit per sistema, obtenint un valor mig anual de 0,304 €/m3. A l’Annex 9 s’esposa una taula amb els despeses d’amortització calculades per a cada sistema. Memòria 124 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Figura 53. Gràfic que mostra el pes de cada factor de cost Figura 54. Anàlisi de costos per categoria i per cadascun dels sistemes de freàtic El càlcul de les despeses d’amortització i explotació individualitzades per a cada sistema, en 17.1.5. Estudi comparatiu del cost de l’aigua freàtica respecte el preu de l’aigua potable. funció del volum servit i els despeses energètiques i directament imputables a cada sistema, pot fer variar significativament el cost de l’aigua entre diferents sistemes. A la figura següent es En el cas particular de la ciutat de Barcelona, cal tenir present que si prenem com a referència el representa, per a cada sistema en servei analitzat, el cost de l’aigua en €/m3. A partir d’aquest preu per metre cúbic que costa l’aigua potable per l’Ajuntament i el comparem amb el cost de gràfic es posa de manifest que el cost de l’aigua freàtica més elevat correspon a l’anella l’aigua freàtica, no estem comparant els mateixos conceptes ja que en el primer cas no es tracta Poblenou, donat que es tracta d’un sistema molt gran, en què les despeses energètiques del cost real de l’aigua, sinó d’un preu que no internalitza els diferents factors del cost, com derivades del transport de l’aigua encareixen el cost final respecte d’altres sistemes. podrien ser els ambientals, i que a més, disposa d’una subvenció. En el cas de l’aigua freàtica, però, quan parlem del preu per metre cúbic sí que podem equiparar-ho al cost de l’aigua, tractant- se, a més, d’un cost que assumeix en la seva totalitat l’Ajuntament de Barcelona A banda de l’estimació del cost de l’aigua freàtica, per tenir un ordre de magnitud del cost de l’aigua freàtica com a recurs alternatiu, s’ha volgut comparar amb el preu que es paga per l’aigua potable a companyia, tenint en compte que hi ha un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, en el qual s’estableixen uns costos mensuals fixes i un cost variable, el corresponent al consum, que es paga a 0,5469 €/m3. A partir de la factura de l’aigua potable s’ha fet una estimació de quin és el preu mig per metre cúbic d’aigua potable. Per a fer-ho, s’ha tingut en compte l’ordre de magnitud dels consums mensuals de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2017, que s’exposen a la figura següent. Memòria 125 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.2. LÍNIA D’ACCIÓ 2. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGUA REGENERADA 17.2.1. Consideracions generals L’aprofitament de l’aigua regenerada presenta algunes particularitats en relació amb l’aigua del subsòl. En primer lloc, l’aigua regenerada té un titular, que és l’entitat que la produeix, concretament l’Agència Catalana de l’Aigua, qui ha autoritzat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’ús d’aigua regenerada fins un cabal de 400.000 m3/any. Per tant, cal adquirir aquesta aigua, que té un preu, que correspon al tractament que es realitza a l’estació d’aigua regenerada d’El Prat. Cal tenir en compte també que aquest recurs es produeix a la ERA d’El Prat, i cal transportar-lo fins al dipòsit municipal situat a la muntanya de Montjuïc, des del qual es preveu realitzar el subministrament, tal com s’exposa a l’apartat 11 del present document. 17.2.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa d’aigua regenerada Figura 55 Gràfic de consums mensuals d'aigua potable S’inclou en aquest apartat la valoració econòmica de les actuacions planificades a la xarxa d’aigua regenerada, que inclouen les següents actuacions: A la taula següent s’exposa una comparativa entre el preu de l’aigua potable que paga • Actuacions d’ampliació del sistema d’aigua regenerada existent, consistent en l’ampliació de l’Ajuntament de Barcelona, el preu que paguen altres ajuntaments, tenint en compte en ambdós la capacitat del dipòsit existent de 150 m3 amb la construcció d’un nou dipòsit de 500 m3. casos els termes fixos i variables establerts, i el cost de l’aigua freàtica. Comparant el preu de l’aigua potable per a l’Ajuntament de Barcelona, uns 1,06 €/m3, veiem que aquest és molt proper • Actuacions de desenvolupament de la xarxa d’aigua regenerada al nou sistema Marina Prat al ràtio estimat anteriorment de 1,085 €/m3 de cost de l’aigua freàtica. Vermell. A l’Annex 9 s’inclou la fitxa resum del pressupost de les actuacions planificades per al desenvolupament d’aquest nou sistema. El pressupost total de les actuacions planificades aigua potable aigua freàtica ascendeix a 5.487.255 € (IVA inclòs). cost per l'Aj cost altres desglossament factura de BCN (€/m3) (€/m3) factors de cost cost (€/m3) 17.2.3. Anàlisi econòmic de les despeses d’amortització i explotació de la xarxa d’aigua Consum aigua 0,547 1,29 Personal (directes i indirectes) 0,343 regenerada Quota servei 0,147 0,147 Subministrament_manteniment 0,109 Canon aigua 0,174 0,174 Consums energètics 0,186 Per a realitzar l’anàlisi econòmic del sistema d’aigua regenerada s’ha seguit la mateixa IVA 10% Consum, quota i canon 0,087 0,087 Cloració 0,025 metodologia que en el cas d’aigua freàtica i s’han aprofitat els ràtios obtinguts per a fer una Conservació Comptador 0,088 0,088 Descalcificació 0,006 estimació de costos. Donat que l’aigua regenerada és subministrada per l’AMB, al afegir un preu IVA 21% Conservació Comptador 0,018 0,018 Desinfecció 0,019 de compra, establert en 0,45 €/m3 (la confirmació d’aquest import resta pendent de la signatura Analítiques 0,093 del conveni d’explotació de l’aigua regenerada entre l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB). Amortitzacions 0,304 preu (€/m3) 1,060 1,803 preu (€/m3) 1,085 A continuació s’exposen els criteris adoptats per a l’estimació de les despeses d’explotació i amortització de l’aigua regenerada. Taula 90. Taula comparativa entre el cost aigua potable vs aigua freàtica 17.2.3.1. Anàlisi de costos d’explotació dels sistemes d’aprofitament d’aigua regenerada Les despeses d’explotació de la xarxa d’aigua regenerada es poden assimilar a les despeses contemplades en l’explotació de la xarxa d’aigua freàtica, a excepció del cost energètic, el qual, donat que l’aigua es subministra a la cota del dipòsit, i no es tenen consums energètics associats a l’extracció de l’aigua del subsòl, s’ha suposat un 50% inferior al cost energètic d’explotació de l’aigua freàtica. Es considera que les despeses energètiques associades al bombament des de la ERA fins al dipòsit de distribució del Passeig Olímpic estaran incloses en el preu de venda de l’aigua regenerada, ja que les estacions de bombament es troben dins de la ERA d’El Prat. La Memòria 126 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ràtio escollida per a repercutir els costos de consum energètic s’obtenen de l’estudi annexat a la Per a l’estimació del cost global del subministrament de l’aigua regenerada en aquest nou memòria. En la resta de casos, s’apliquen les ràtios calculades en l’apartat 17.1, que es sistema planificat, cal tenir en compte l’amortització de la infraestructura ja executada, resumeixen a la taula següent: l’amortització de les noves actuacions a executar, i el cost d’explotació de l’aigua calculat anteriorment. Es considera que el total de la inversió es repercuteix en el total de la demanda estimada a satisfer amb aquets nou sistema, que correspon a 42.106 m3/any. A partir d’aquest factors de cost d’explotació cost (€/m3) volum estimat, es calcula la ràtio d’amortització estimada en €/m3/any. Personal (directes i indirectes) 0,343 Subministraments i manteniment 0,109 A la taula següent es resumeixen els paràmetres que s’han tingut en compte per a l’estimació del Consums energètics 0,093 cost d’amortització i explotació del sistema planificat d’aigua regenerada a La Marina del Prat Cloració 0,025 Vermell. Desinfecció 0,019 Analítiques 0,093 TOTAL 0,682 FACTORS DE COST COST (€/m3/any) Taula 91. Factors de cost d’explotació aplicats a l’aigua regenerada COSTOS EXPLOTACIÓ 1,13 Al cost d’explotació estimat per m3 caldrà afegir el preu de l’aigua, que s’ha d’abonar a l’entitat RÀTIO AMORTITZACIÓ XARXA EXISTENT 0,52 subministradora (l’AMB, en aquest cas), que s’estima que serà de 0,45 €/m3 aproximadament RÀTIO AMORTITZACIÓ XARXA PLANIFICADA 2,49 per a l’Ajuntament de Barcelona (segons estudis previs). Per tant, el cost d’explotació incorporant TOTAL 4.14 el preu de l’aigua s’estima en 1,13 €/m3. Taula 92. Estimació del cost d’amortització i explotació del sistema d’aigua regenerada 17.2.3.2. Anàlisi de costos d’amortització del sistema d’aprofitament d’aigua regenerada Un dels costos que té un pes important i que cal establir és l’amortització de la inversió realitzada per a la construcció de la xarxa al llarg de la vida útil de la instal·lació. Per al càlcul de l’amortització s’ha seguit la mateixa metodologia que en el càlcul de l’amortització de la xarxa d’aigua freàtica (amortització lineal en un període de 47 anys). La xarxa de distribució de s de la ERA d’El Prat fins al carrer Motors ha estat executada per l’AMB, per tant, no s’ha de tenir en compte per al càlcul de l’amortització, ja que la repercussió d’aquesta canonada en el cost vindrà inclosa en el preu de compra de l’aigua per l’Ajuntament de Barcelona. La inversió realitzada per l’Ajuntament de Barcelona es refereix al tram de tub que va des del carrer Motors fins el dipòsit del passeig Olímpic, situat a la cota 68, al cost del dipòsit i a la xarxa de distribució a l’entorn del dipòsit que inclou un hidrant. Aquesta inversió correspon a 1.146.936,07 € (IVA inclòs). Segons els criteris adoptats, l’import anual a amortitzar de la infraestructura executada serà de: I = 0,9 x 1.146.936,07 / 47 = 21.962,61 € Seguint el mateix criteri per a la xarxa d’aigua regenerada a executar per a poder arribar als punts de consum previstos, l’import anual a amortitzar es calcula segons: I = 0,9 x 5.487.255 /47 = 105.075,10 € Memòria 127 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.3. LÍNIA D’ACCIÓ 3. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES EN EDIFICIS habitatges podria ser necessari incorporar un segon mòdul, incrementant el cost d’inversió a 720 €/habitatge fins a un edifici de 49 habitatges en que el cost torna a reduir-se fins a 367,35 17.3.1. Consideracions generals €/habitatge i a partir del qual caldria incorporar un tercer mòdul, i així successivament. S’ha de Els costos d’implantació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises estan fortament relacionats tenir en compte que aquestes dades són estimacions que s’han d’ajustar cas per cas, en el amb el número d’habitatges connectats al sistema de tractament i a la possibilitat d’incorporar- moment del disseny del sistema de depuració, i que el seu únic objectiu és donar una idea de los en el moment de construcció de l’edifici. Així mateix, la seva amortització es veu directament com la economia d’escales incideix en els costos d’inversió d’aquests sistemes. relacionada amb el preu de l’aigua potable ja que quant més cara sigui aquesta, més rentable és l’ús d’aquests sistemes. Fins ara, donades aquestes variables, els criteris econòmics de decisió per a impulsar aquests sistemes no eren del tot favorables. Actualment però, les condicions estan OCUPACIÓ PRODUCCIO PRODUCCIÓ PRODUCCIÓ canviant ja que, d’una banda les tecnologies s’estan millorant i abaratint, i de l’altre, el preu de MITJANA PER D'AIGÜES AIGÜES GRISES AIGÜES GRISES l’aigua té una tendència creixent arreu del territori. Per tant, avui dia els criteris de decisió no LLAR A GRISES - DADES DIARI PER LLAR DIARI PER LLAR BARCELONA PER AL DISSENY 3 poden ser exclusivament econòmics i s’han de prioritzar els seus beneficis ambientals, sobretot (L/dia) (m /dia) (persones) (Lpd) pel que fa a la conservació dels recursos hídrics. En un futur pròxim, els criteris econòmics 2,49 50 124,35 0,12 recolzaran clarament la implantació d’aquests sistemes. 17.3.2. Anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’aigües grises PRODUCCIÓ COST COST 17.3.2.1. Anàlisi dels costos d’inversió D'AIGÜES Nº MÒDULS MBR D'INVERSIÓ D'INVERSIÓ GRISES DIARI HABITATGES A INSTAL·LAR PER ALS PER L’aplicació dels sistemes d’aigües grises és considera viable sobretot per a noves construccions PER EDIFICI 3 MODULS MBR HABITATGE (m /dia) o rehabilitacions substancials per una raó evident: la necessitat d’instal·lar la xarxa independent 8 0,96 1 12.000,00 € 1.500,00 € que reculli l’aigua de les dutxes i banyeres i les condueix al sistema de tractament, fa que la implantació en edificacions existents sigui costosa, mentre que durant la construcció de l’edifici, 16 1,92 1 12.000,00 € 750,00 € el cost afegit pot considerar-se marginal. 24 2,88 1 12.000,00 € 500,00 € D’altra banda, el número d’habitatges connectats incideix en el sistema de depuració ja que, a 25 3,00 2 18.000,00 € 720,00 € major volum a tractar per a cobrir la demanda, s’han d’instal·lar sistemes amb major capacitat de 26 3,12 2 18.000,00 € 692,31 € tractament. L’Estudi d’implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises a la ciutat de 49 5,88 2 18.000,00 € 367,35 € Barcelona (annex 6) realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet servir d’exemple 50 6,00 3 22.000,00 € 440,00 € un sistema MBR modular en què un mòdul pot tractar 3.000 L diaris d’aigua grisa i té un cost de 12.000€. Una vegada superat aquest volum, s’han d’instal·lar més mòduls progressivament, els 74 8,88 3 22.000,00 € 297,30 € costos dels quals no augmenten de forma lineal. Aquest cost es reparteix entre els habitatges Taula 93. Estimació dels costos d’inversió per habitatge per a la instal·lació de mòduls de tractament connectats, per tant en general, a major nombre d’habitatges, menor cost d’inversió. MBR de depuració d’aigües grises Si es consideren les dades de producció d’aigües grises establertes en apartats anteriors 17.3.2.2. Anàlisi dels costos d’explotació d’aquest Pla (50 Lpd) i la ocupació mitjana per habitatge a la ciutat de Barcelona (2,49 persones per habitatge), es pot estimar que la producció mitjana d’aigües grises a tractar per habitatge és El costos d’explotació dels sistemes de tractament d’aigües grises inclouen: el manteniment de 124,35 L diaris. Tenint en compte aquests criteris, edificis de fins a 24 habitatges podrien preventiu i correctiu, el control analític del sistema i el cost energètic de la depuració en si utilitzar un sistema amb un únic mòdul de tractament pagant menys diners aquells edificis que mateixa. tinguin més habitatges connectats. Tal i com s’explica a l’Annex 6 del Pla, es recomana que el manteniment preventiu inclogui una neteja semestral dels filtres previs al tractament i una neteja anual dels dipòsits del sistema. També s’ha de tenir en compte el canvi de les membranes de filtració al final de la seva vida útil Com es pot veure a la Taula 93, en un edifici de 8 habitatges (prenent com referència l’Ordenança seguint les indicacions del fabricant, que per al sistema MBR utilitzat com exemple és de 4 anys. tipus d’estalvi d’aigua), el cost d’inversió destinat als mòduls MBR pot ser de 1.500€ per habitatge mentre que en un edifici de 24 habitatges, el cost per habitatge és de 500€. A partir de 25 Memòria 128 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Cal esmentar que no s’ha tingut en compte el cost de l’aigua potable que es consumeix durant COST PUNTS DE PARÀMETRE FREQÜENCIA COST OBSERVACIONS les neteges dels dipòsits però sobretot l’aigua potable que es consumeix en cas de baix ANALITICA MOSTREIG rendiment del tractament o fuites en el sistema (inodors que perden aigua). En aquest punt cal Terbolesa 10,00 € 2 2/any 40,00 € Control semestral recordar que l’entrada d’aigua potable al sistema és comunitari per a tots el veïns, i que un E. coli 20,00 € 2 2/any 80,00 € consum molt elevat pot disparar el preu ja que s’aplicarien les tarifes dels trams superiors del pH 5,00 € 2 2/any 20,00 € Es cas d’addició de cànon de l’aigua, més cares quant major sigui el volum consumit. Finalment, dir que s’ha Clor lliure 15,00 € 2 2/any 60,00 € clor considerat incloure explícitament en el preu del manteniment, el seguiment dels comptadors Taula 95. Estimació dels costos de control analític en base a la proposta inclosa a l’annex 6 del Pla d’aigua i un anàlisis del rendiment del sistema per tal de detectar quant abans millors les fuites o la disminució de capacitat de tractament del sistema. ESTIMACIÓ DELS COSTOS DE CONTROL ANALÍTIC Vist això, els costos de manteniment poden ser molt variables en funció del sistema. Segons el seguiment de les instal·lacions de l’Ajuntament de Sant Cugat, exposat a les “Jornades de Cost analític anual genèric 120,00 € reutilització de les aigües grises” realitzades a Sant Cugat del Vallès l’any 2015, els costos de manteniment es podien trobar entre 800 €/any i 1.800 €/any. Pel que fa les dades incorporades Cost analític anual per a sistemes que 80,00 € addicionen clor o d’altres biocides a l’estudi de la UAB, els costos de manteniment del sistema modular MBR es resumeixen a la següent taula. Taula 96. Costos anuals de control analític en base a la proposta inclosa a l’annex 6 del Pla Per últim, el cost energètic del sistema d’aigües grises es pot desglossar en el cost de moure PRODUCCIO COST SUBST. l’aigua per la xarxa independent d’aigua gris, i el cost de la depuració en si mateixa. El primer D'AIGÜES GRISES - MÒDULS MBR A QUOTA ANUAL DE MEMBRANA DADES PER AL MANTENIR MANTENIMENT depèn de la morfologia de l’edifici i, per tant, del grup de pressió necessari. Pel que fa al segon, (CADA 4 ANYS) DISSENY (Lpd) s’ha estimat que per al sistema MBR pres com exemple a l’estudi de la UAB, el consum energètic 0-3000 L/dia 1 900 € 750 € mig és de 1,75 kWh/m3. Si es considera un preu mig de 0,15 €/kWh, el cost és de 0,26 €/m3 3000 - 6000 L/dia 2 1.200 € 1.500 € d’aigua depurada. En un edifici que requereixi depurar 3000 L/dia, el cost diari pel consum 6000-9000 L/dia 3 1.500 € 2.250 € energètic seria inferior a un euro, aproximadament 0,78 cèntims, i per tant, el cost mensual seria d’uns 24€. Aquests preus no inclouen altres imports inclosos a les factures de llum com impostos 9000 - 12000 L/dia 4 1.700 € 3.000 € o potencia contractada. ≥12000 L/dia ≥5 ≥2.000 € ≥3.750 € CONSUM Taula 94. Estimació dels costos de manteniment del sistema de tractament MBR de depuració d’aigües PREU MIG DEL ENERGÈTIC MIG COST DIARI DE COST MENSUAL grises en funció de la capacitat de tractament COST DE KWH EN SISTEMA DEPURACIO DE DEPURACIÓ DEPURACIÓ HABITATGE DEPURACIÓ (3000 l) (3000 l) Pel que fa al cost del control analític del sistema aquest pot estar incorporat als contractes de D'AIGÜES GRISES manteniment. En tot cas, seguint les propostes de l’Annex 6, el control analític inclou el control 0,15 €/kWh 1,75 kWh/m3 0,26 €/m3 0,78 € 23,58 € de diversos paràmetres, en el moment de la posta en marxa del sistema i posteriorment de Taula 97. Estimació dels costos per consum energètic del sistema de depuració MBR manera semestral, a la sortida de l’aigua tractada i a un punt allunyat en la xarxa de distribució (l’inodor més allunyat del sistema de tractament). A la Taula 95 i la Taula 96 següents s’estima A la següent taula es resumeixen els costos mensuals i anuals per habitatge, tenint en compte el cost del control analític en base aquests criteris, amb preus aproximats d’anàlisis fetes a tots els costos desglossats en aquest apartat, que inclouen un quota anual de manteniment, la laboratori. substitució de membranes cada 4 anys, el cost anual de control analític i el cost energètic de depuració de l’aigua. Per a un edifici amb 16 habitatges, a partir dels quals es proposa impulsar la implantació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises, el cost mensual de manteniment del sistema estaria al voltant dels 8 €. Memòria 129 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 8 hab. 16 hab. 26 hab. 50 hab. Cost de manteniment 15,57 € 7,79 € 7,28 € 5,07 € mensual per habitatge Cost de manteniment anual 186,87 € 93.43 € 87,30 € 60,90 € per habitatge Taula 98. Costos de manteniment per habitatge per al tractament d'aigües grises amb sistema MBR 17.3.2.3. Anàlisi de l’amortització L’amortització dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises està directament relacionada amb el preu de l’aigua. Allà on la tarifa de l'aigua subministrada és baixa, els sistemes d’aprofitament d’aigües grises tenen períodes llargs d’amortització i el seu impuls només es pot basar en criteris ambientals. En canvi, per ubicacions amb tarifes més cares, els períodes d’amortització s’escurcen i els criteris econòmics recolzen la seva implantació. Existeix per tant un preu de l’aigua a partir del qual qualsevol sistema d’estalvi d’aigua és rendible. Figura 56. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització d’un edifici amb 8 habitatges A l’esmentat estudi realitzat per la UAB, s’ha estimat l’estalvi econòmic d’aplicar els sistemes d’aigües grises comparant els costos d’instal·lació, de manteniment i energètics amb els beneficis obtinguts, calculats a la seva vegada com el cost total de l’aigua de xarxa estalviada. En general, el sistema tarifari de l’aigua té diversos components que solen incloure la quota fixa de servei, la part variable segons consum, la quota de conservació de comptadors i connexions, el cànon de l’aigua, altres recàrrecs que poden estar vinculats o no al cicle de l’aigua com la taxa de clavegueram o la taxa de gestió de residus, i l’IVA. Tots aquells imports calculats en funció del consum d’aigua potable són susceptibles de ser reduïts amb la implantació de sistemes d’aigües grises. Tal i com s’ha resumit en la Línia d’acció 3 d’aprofitament de les aigües grises, l’estalvi de l’aigua potable que s’utilitzaria per als inodors, que és al voltant del 32% del total de l’aigua consumida en les llars, fa que en edificis a partir de 16 habitatges el període d’amortització dels sistemes sigui d’uns 10 anys. A continuació es presenten els resultats de les simulacions d’amortització per a edificis amb 8 habitatges (Ordenança tipus d’estalvi d’aigua), 16 habitatges (proposta de regulació d’aigües grises a Barcelona), 26 habitatges (nombre mitjà d’habitatges en els edificis amb tràmit de llicència dels anys 2012-2017) i 50 habitatges. El punt en que es creuen les línies Figura 57. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització de les gràfiques és l’any en què el cost de l’aigua potable estalviat iguala el cost del sistema d’un edifici amb 16 habitatges. incloent instal·lació, manteniment, control analític i cost energètic. Memòria 130 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3000L 6000L Volum<3000L 12 anys 10 anys 6 anys 3 anys Estalvi d’aigua anual per 249 m3 498 m3 809 m3 1.556 m3 edifici Estalvi econòmic anual per edifici per reducció de 881 € 2.973 € 5.589 € 11.866 € consum d’aigua potable *Els costos de manteniment inclouen un quota anual de manteniment, la substitució de membranes cada 4 anys, el cost anual de control analític i cost energètic de depuració de l’aigua. Figura 59. Rendibilitat dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Simulació del període d’amortització Taula 100. Resum de l’anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’un edifici amb 50 habitatges. d’aigües grises i dels beneficis obtinguts. Tal i com es pot veure a les taules resum següents, per a un sistema que permeti el tractament de 3.000 L diaris d’aigües grises, els costos d’aprofitament de l’aigua grisa es troba al voltant dels 1,64 €/m3. Aquest cost es reduiria fins 1,09 €/m3 per a edificis que han de tractar fins 9.000 L/dia donat que el sistema dóna servei a més habitatges. Memòria 131 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.4. LÍNIA D’ACCIÓ 4. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE En un cas general, cal establir quines són les necessitats d’aigua del mur o superfície verda a COBERTA regar. La part de coberta aprofitable per a obtenció del recurs és la que ens determinarà quanta 17.4.1. Consideracions generals aigua de pluja podem obtenir. Tot i que existeixen ordenances sobre l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta a d’altres 17.4.3. Esquema de funcionament del sistema dissenyat ciutats similars a nivell urbanístic a Barcelona, no es disposa d’informació general i contrastada El sistema dissenyat consta d’una arqueta amb un filtre mecànic a la que hi arriben les aigües d’anàlisis de costos segons les característiques d’aquests sistemes. recollides a la coberta, un dipòsit de 35 m3 en el que s’hi instal·la un bombament que porta l’aigua A nivell municipal, a la ciutat de Barcelona, existeixen alguns exemples d’aprofitament d’aigües cap al sistema de reg per degoteig. En el cas del centre cívic de Joan Oliver, un 80 % de l’aigua pluvials de coberta, i és a partir de la pròpia experiència que es fa una anàlisi de costos. Així, que s’estima necessària per al reg dels murs verds prové de la pluja, la resta d’una escomesa després d’avaluar les experiències de les que es disposa d’informació, es decideix analitzar amb d’aigua potable. És per això que el sistema consta d’un sensor de nivell de l’aigua que hi ha en detall una de les més representatives per fer un estudi de costos. Es tracta del sistema el dipòsit, de manera que si el nivell en aquest és inferior a 30 cm, l’aigua que es farà servir serà d’aprofitament d’aigües pluvials del centre cívic Joan Oliver - Pere Quart, al districte de Les Corts, potable i, en cas que el nivell estigui per sobre d’aquest llindar, es faria servir l’aigua de pluja per al reg del mur verd del mateix centre cívic, el qual es rega majoritàriament amb aigua de pluja acumulada en el dipòsit. recollida a la coberta de l’edifici. D’altra banda, és significatiu també conèixer com caldria implantar un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta en un edifici de nova planta. En aquest cas, es reduirien considerablement els costos d’inversió, i per tant, els d’amortització. És per això que també s’inclou en aquesta línia d’acció certs condicionants de tipus general i una valoració del cost del recurs. 17.4.2. Disponibilitat del recurs En el cas del centre cívic de Joan Oliver, i en base a l’estudi inclòs al projecte de la infraestructura, l’aigua de pluja aporta fins un 80% del recurs necessari, és a dir, satisfà fins un 80% les necessitats d’aigua per al reg del mur verd. El 20% restant és aigua potable. D’acord amb la vegetació projectada, són necessaris uns 442 m3 anuals d’aigua per al reg. D’aquests, se n’obtenen 352 de l’aigua de pluja recollida a la coberta. Així, la distribució segons l’origen del recurs és la següent: Figura 61. Esquema de funcionament del mur verd de Joan Oliver Aquest esquema de funcionament pot ser vàlid per a un edifici de nova planta, incorporant els 20% següents elements: recollida de pluvials de coberta, filtre mecànic, dipòsit, bombament per regar la superfície verda, és interessant també considerar l’opció d’omplir el dipòsit amb aigua potable (no només per manca de recurs, sinó per possibles tasques de manteniment del sistema d’aprofitament de les aigües de coberta). En un edifici de nova planta, es pot preveure la col·locació del dipòsit a l’interior de l’edifici, en una sala d’instal·lacions, de manera que els costos de construcció del sistema baixen considerablement, en comparació als costos de construcció 80% del dipòsit a carrer en el cas de Joan Oliver. 17.4.4. Anàlisi de costos d’inversió, explotació i amortització del sistemes d’aprofitament aigua de pluja aigua potable d’aigües pluvials de coberta en el centre cívic de Joan Oliver -“Pere Quart” Per a fer l’estudi del cost d’aprofitament de l’aigua de pluja recollida a la coberta s’han considerat Figura 60 Proporció d’aigua potable vs aigua de pluja per al reg del mur verd els següents factors de cost: manteniment, desinfecció, analítiques, amortització i consums energètics. Els costos de personal s’han repercutit en la resta de costos, no estan desglossats. No s’han tingut en compte costos de cloració ja que es preveu que el reg sigui per degoteig. Memòria 132 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. S’ha partit de les dades considerades al projecte constructiu d’aquesta infraestructura i als COST PERCENTATGE REPERCUSSIÓ requisits que es va considerar des de BCASA que calia tenir en compte per a fer un correcte FACTOR COST TOTAL (€) COST TOTAL (€/m3) seguiment del sistema i poder fer una correcta explotació. Analitzem tot seguit els diferents factors de cost i com s’han calculat: manteniment 200,00 15,67% 0,57 consums energètics 30,91 2,42% 0,09 Costos de manteniment: neteja i desinfecció 140,00 10,97% 0,40 S’ha estimat una jornada de tècnic anual, que serien uns 200 € anuals. avaluació riscos 32,50 2,55% 0,09 amortitzacions 872,56 68,38% 2,48 Consums energètics: totals 1.275,97 100,00% 3,62 En aquest cas, s’aprofita l’estudi fet en la redacció del projecte d’execució del mur verd, on Taula 101 Factors de cost per aigua de coberta en edifici existent s’estima un consum anual de 168 KWh. Això representen 31 € anuals de cost. Neteja i desinfecció: A la Figura 62 es representen els percentatges corresponents a cada factor de cost de la taula anterior. S’ha estimat una neteja i desinfecció del dipòsit cada 5 anys, amb un cost aproximat de 700 €. Per tant, s’ha repercutit la part proporcional d’aquest cost de forma anual. factors de cost manteniment Amortitzacions: 16% consums energètics 2% Cal conèixer quina serà la vida útil de la infraestructura i quina és la inversió realitzada per tal de poder repercutir la inversió al llarg dels anys de vida útil de la instal·lació. En aquest cas, s’ha seguit el mateix raonament que en el cas de l’aigua freàtica. En base al pressupost del projecte neteja i desinfecció d’execució del mur verd del centre cívic de Joan Oliver, s’ha vist que la relació entre obra civil i 11% instal·lacions és de 2/3 a 1/3. Així doncs, tenint en compte que s’estima una vida útil de les instal·lacions de 20 anys i una vida útil de 50 anys de l’obra civil, obtenim un valor de la vida útil amortitzacions avaluació riscos 3% “ponderat” de 40 anys, que és el valor que s’ha fet servir per repercutir altres costos. 68% Avaluació de riscos: En tractar-se d’un tipus d’instal·lació de la que no es disposa de suficient experiència, es considera adient fer una caracterització de la instal·lació el primer any incloent un anàlisi de risc. manteniment consums energètics neteja i desinfecció avaluació riscos amortitzacions Per conèixer quin és el valor anual d’aquest factor de cost s’ha calculat quin és el cost mitjà de fer una primera avaluació de riscos el primer any i una revisió de l’avaluació de riscos un cop Figura 62. Percentatges de cada factor de cost per a l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta cada cinc anys (la mateixa freqüència amb què es farà la neteja i desinfecció del dipòsit). Tenint en compte que s’estimen 40 anys de vida útil de la infraestructura i que el primer any caldria fer D’acord amb el gràfic, veiem que el factor de cost més important és l’amortització de la inversió. una caracterització de la instal·lació i un primer anàlisi de risc per 250 € mentre que la resta Igual que en el cas de l’aigua regenerada, el cost d’amortització disminueix conforme augmenta d’anys es faria una revisió de l’avaluació de riscos cada cinc anys per un import de 150 €, la el volum del recurs utilitzat, per tant, per a un ús amb poc consum, com seria aquest cas, que repercussió anual d’aquest factor de cost seria de 32,50 € anuals. estem de l’ordre dels 380 m3 anuals, els costos d’inversió acaben tenint un pes considerable. Neteja i desinfecció Cal tenir en compte que la mida del dipòsit es calcula tenint en compte les necessitats hídriques Es preveu una desinfecció i neteja del dipòsit una vegada cada cinc anys que, repercutit en els de la vegetació (consum diari) i el màxim de dies sense ploure que hi podria haver en una sèrie 40 anys de vida útil de la infraestructura, representa un cost de 140 €/anuals. d’anys. Cal tenir en compte també que cal buscar un equilibri entre la mida del dipòsit i el recurs disponible, que serà funció de la superfície i característiques de la coberta. I, per tant, no té sentit A la Taula següent s’exposa un resum dels costos totals associats a aquest sistema, del preveure un dipòsit insuficient que deixi perdre gran part del recurs com tampoc té sentit fer un percentatge que representa cada factor de cost respecte el total i de la seva repercussió en €/m3 dipòsit excessivament gran, que no s’arribi a omplir només que en dues o tres pluges a l’any. de recurs utilitzat. D’acord amb el document de “Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials per al reg de murs verds i jardins verticals” redactat per Memòria 133 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. l’Ajuntament de Barcelona i BCASA, la mida òptima d’un dipòsit de pluvials de coberta per a o En edifici ja construït, amb coberta superior a 700 m2: 3,62 €/m3 d’aigua cobertes grans (de més de 700 m2) estaria al voltant dels 30 m3. Aquest volum encaixa amb el o En edifici de nova construcció, amb coberta superior a 700 m2: 2,34 €/m3 d’aigua cas del mur verd de Joan Oliver, que es considera prou representatiu. En qualsevol cas, el volum òptim del dipòsit dependrà en cada cas de la superfície de la coberta i de la demanda prevista a Per últim, esmentar que malgrat els costos econòmics, els beneficis ambientals dels sistemes satisfer. d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta, són importants en quant a l’estalvi d’aigua potable, aspecte que cal tenir en compte alhora de plantejar la implantació d’aquests sistemes. Per a poder estimar el cost global d’amortització i explotació per m3 de recurs obtingut, s’han aplicat els costos de manteniment obtinguts en el cas particular estudiat anteriorment, adaptant 17.5. LÍNIA D’ACCIÓ 5. SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE els costos d’inversió, proporcionals al volum estimat del dipòsit. A la Taula 102 s’exposen els CAPÇALERA resultats obtinguts per als diferents casos estudiats 17.5.1. Consideracions generals cas d’edifici de nova planta i/o en reformes integrals, amb un canvi significatiu del cost tant en la Les actuacions proposades a la Línia d’Acció 5 consisteixen en la implantació de dipòsits de inversió com en el cost de l’aigua per m3, ja que en el segon supòsit els costos d’amortització retenció d’aigües pluvials a les lleres dels torrents de Collserola, concretament en aquells que quedarien reduïts considerablement i s’obtindrien costos del recurs molt més baixos. A la taula tenen una major conca vessant associada, on es preveu que el volum recollit sigui més gran. Tal següent s’inclou l’anàlisi de Es consideren tres casos, per a diferents superfícies de coberta. com s’indica a la descripció de la línia d’acció, el pla preveu la construcció d’un total de 10 dipòsits d’acumulació, amb un volum total de 60.600 m3. Per a la realització de l’anàlisi de costos d’explotació i amortització d’aquests dipòsits, donat que 2 2 2 en l’actualitat la ciutat no disposa d’infraestructures d’aquest tipus en servei, s’han adoptat les COBERTES de + 700 m COBERTES de 400 a 700 m COBERTES DE 200 a 400 m següents consideracions: FACTOR COST % COST COST COST % COST COST COST % COST COST • L’import d’execució de l’obra civil dels dipòsits d’acumulació d’aigües pluvials s’ha calculat COST (€/any) TOTAL (€/m3) (€/any) TOTAL (€/m3) (€/any) TOTAL (€/m3) aplicant els preus unitaris utilitzats per al càlcul de l’execució de l’obra civil dels dipòsits de manteniment 200,00 24,25% 0,57 200,00 26,32% 0,91 200,00 29,46% 1,82 regulació de la xarxa de clavegueram, ja que pel seu volum s’assimilen més a aquests que als dipòsits d’acumulació d’aigua freàtica, que són de volum menor. consums 30,91 3,75% 0,09 30,91 4,07% 0,14 30,91 4,55% 0,28 energètics neteja i • Les despeses d’explotació i amortització dels dipòsits s’han estimat seguint els criteris 140,00 16,98% 0,40 140,00 18,43% 0,64 140,00 20,62% 1,28 desinfecció establerts en l’explotació i amortització de la xarxa d’aigua freàtica. avaluació 32,50 3,94% 0,09 32,50 4,28% 0,15 32,50 4,79% 0,30 riscos 17.5.2. Valoració econòmica de les actuacions planificades d’aprofitament de les aigües amortitzacions 421,17 51,08% 1,20 356,38 46,90% 1,62 275,38 40,57% 2,51 pluvials de capçalera totals 824,58 100,00% 2,34 759,79 100,00% 3,45 678,79 100,00% 6,18 Tal com s’exposa en l’apartat 14 del present document, les actuacions planificades en la Línia d’Acció 5 consisteixen en la construcció de dipòsits de retenció d’aigües pluvials a la capçalera Taula 102 Factors de cost per aigua de coberta en edifici nou, per superfície dels torrents de Collserola, abans que aquesta aigua entri a la xarxa de clavegueram. Resumint, els valors obtinguts són: El recurs d’aigua pluvial és un recurs variable, lligat al règim de pluges del clima mediterrani que tenim a la ciutat. Per tant, per obtenir una màxima rendibilitat de la inversió associada a la • Cost inversió (dipòsit, canonades, i tots els elements associats): construcció i explotació d’aquests dipòsits, aquests es plantegen com a reversibles, és a dir, que o En edifici ja construït: 1.110 €/m3 de dipòsit (la inversió contempla, a banda de les es puguin abastir directament de l’aigua de pluja o bé de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica, instal·lacions, l’obra civil necessària per a la construcció del dipòsit soterrat en concretament del sistema Ronda de Dalt. vorera, incloent la reposició del paviment, PEC amb IVA inclòs) L’aprofitament de l’aigua pluvial d’aquests dipòsits s’entén com un recurs de proximitat, és a dir, o En edifici de nova construcció: 535 €/m3 de dipòsit (la inversió contempla les que es planteja com un recurs pensat per abastir possibles usos situats a l’entorn d’aquests instal·lacions necessàries i el dipòsit, entenent que aquest s’ubica en el propi dipòsits, com ara el reg d’espais verds, horts urbans, etc. edifici, ja sigui en una sala d’instal·lacions com en l’aparcament de l’edifici) A continuació s’exposen els preus unitaris utilitzats per a l’estimació de la inversió associada a la • Cost de l’aigua (inclou amortització de la inversió, manteniment de la instal·lació i construcció els dipòsits de retenció de pluvials en capçalera: analítiques): Memòria 134 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Obra civil: 400 €/m3. FACTORS DE COST cost (€/m3) • Instal·lacions electromecàniques: 40.000 €. Personal (directes i indirectes) 0,343 Subministraments i manteniment 0,109 • Instal·lacions de telecontrol: 15.000 €. Consums energètics 0,046 • Instal·lacions de tractament i desinfecció: 25.000 €. Cloració 0,025 Desinfecció 0,019 A partir d’aquests preus unitaris es pot realitzar una estimació de la inversió necessària per a la Analítiques 0,093 construcció d’aquests dipòsits. A la Taula 103 s’exposa la valoració econòmica corresponent als TOTAL 0,635 costos d’inversió associats a la construcció dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials proposats obtinguts de l’aplicació dels preus unitaris estimats per a cadascun dels dipòsits proposats. Taula 104. Estimació factors de cost d’explotació dels dipòsits d’aigües pluvials de capçalera VOLUM Aplicant els factors de cost corresponents a l’explotació i a l’amortització dels sistemes, s’obté CODI NOM TORRENT IMPORT DIPÒSIT (m³) que el cost estimat per a l’aprofitament de l’aigua pluvial de capçalera és de 2,83 €/m3/any. 33 Torrent de Can MasDeu 10.500 4.280.000 De l’anàlisi realitzat s’extreu a priori que el cost de l’aprofitament de les aigües pluvials de 24 Torrent de Can Borrell 10.100 4.120.000 capçalera és molt superior al cost de l’aprofitament de l’aigua freàtica, no obstant cal tenir en 43 Torrent de la font del Bacallà 8.500 3.480.000 compte altres beneficis que genera l’aprofitament d’aquest recurs, que ja s’han anomenat 22 Torrent de Cal Notari 9.000 3.680.000 anteriorment: 49 Torrent de la Font d'en Magués 6.000 2.480.000 19-20-21 Torrent de Bellesguard 4.700 1.960.000 • L’aigua pluvial que es capta a la capçalera dels torrents és aigua que no entra al sistema de 46-47 Torrent de la Font de Bou 4.000 1.680.000 clavegueram unitari, i per tant és aigua que no s’ha de depurar, o bé que no arriba al medi 62 Torrent de l'Infern 3.300 1.400.000 receptor. Per tant, al cost directe obtingut se li hauria de deduir el cost de depuració d’aquesta 54 Torrent de la Font del Mont 2.000 880.000 aigua, que no és menyspreable. 77-78 Torrent de Sant Genís 2.500 1.080.000 • Els sediments que entren a la xarxa de clavegueram a través dels fossars de captació dels TOTAL 60.600 25.040.000 torrents de Collserola poden produir problemes a la xarxa de clavegueram. L’arrossegament Taula 103. Estimació de costos d’inversió dels dipòsits de pluvials de capçalera dels sediments produeix problemes d’erosió de la xarxa, i possibles obturacions o males olors per acumulació de sediments en els punts de baix pendent de la xarxa. La retenció dels 17.5.3. Anàlisi de costos d’explotació i amortització del sistemes d’aprofitament d’aigües sediments que arrossega l’aigua en capçalera redueix els costos derivats de la gestió de pluvials de capçalera residus de la xarxa de clavegueram. Donat que actualment aquests tipus de sistemes d’aprofitament no existeixen a la ciutat, per a • El volum d’aigua que entra a la xarxa pels fossars de captació dels torrents en episodis de l’estimació dels costos d’explotació i amortització d’aquests s’ha seguit la mateixa metodologia pluja intensos és important, i pot arribar a produir insuficiències de capacitat de la xarxa de de càlcul que per l’anàlisi de costos de l’aigua freàtica. Per tant, s’ha suposat que: clavegueram en alguns punts crítics aigües avall dels punts d’entrada d’aquests torrents. La • El període d’amortització dels sistemes considerat és de 47 anys. La inversió total prevista retenció d’aquest volum d’aigua en capçalera redueix el cabal punta que entra a la xarxa de és de 25,04 M€, i el volum aprofitable total és de 218.044 m3/any. Considerant que l’import a clavegueram, i per tant millora el funcionament i la capacitat de desguàs de la xarxa a la amortitzar correspon al 90% de la inversió, s’obté que la despesa mitjana d’amortització anual conca aigües avall dels punts de captació. és de 2,19 €/m3. • Els costos d’explotació d’aquests sistemes d’aprofitament s’han estimat a partir dels factors de cost obtinguts per a l’explotació de la xarxa d’aigua freàtica, ja que les tasques de neteja, manteniment i desinfecció d’aquests són similars als dels dipòsits d’aigua freàtica. Els consums energètics es consideren inferiors ja que aquests sistemes estan concebuts per a subministrar l’aigua per gravetat, per tant el factor de cost energètic és sensiblement inferior. Aquests són: Memòria 135 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 17.6. LÍNIA D’ACCIÓ 6. SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE (SUDS) 17.6.3. Anàlisi de costos d’explotació i manteniment dels SUDS En el present apartat es fa una síntesi dels criteris aplicats, els càlculs realitzats i els resultats obtinguts en l’anàlisi de costos d’explotació i manteniment dels SUDS realitzat en l’estudi que 17.6.1. Consideracions generals s’inclou a l’Annex 5. Per al repartiment de costos anuals, es fixa una vida útil dels SUDS de 20 En l’Estudi d’Implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible desenvolupat en el marc anys, període a partir del qual es considera que els SUDS poden perdre la seva funció de filtració del present Pla, s’ha realitzat una anàlisi econòmica que inclou una estimació de costos i descontaminació, per acumulació de fins i contaminants en el propi SUDS. Les actuacions a d’inversió, de manteniment, de gestió de residus, formació, etc. S’inclou també un anàlisi cost- realitzar al llarg de la vida útil dels SUDS, que poden tenir freqüències diferents en funció de la beneficis de la implantació de SUDS a escala de ciutat. tasca a realitzar, es reparteixen uniformement al llarg de la vida útil dels SUDS, per poder obtenir Les dades de partida emprades per a la realització d’aquest estudi s’han extret d’estudis realitzats un cost anual mitjà per superfície de SUDS. a nivell internacional, ja que a la ciutat de Barcelona no es disposa de dades suficients per a la Els aspectes considerats són els següents: realització d’aquest estudi econòmic. Per tant els resultats obtinguts són una primera estimació realitzada a partir de bibliografia, que caldrà en un futur contrastar i completar amb les • Despeses de manteniment: inclouen el manteniment de la vegetació, reparació de l’erosió, experiències dels SUDS que es vagin desenvolupant a la ciutat. rehabilitació de superfícies d’infiltració, anivellació de superfícies irregulars i manteniment de sobreeixidors. Als següents apartats s’exposen els criteris seguit i els resultats obtinguts d’aquests estudis. • Despeses de gestió de residus: es considera que, al final de la seva vida útil, el paquet de 17.6.2. Valoració econòmica de la implantació dels SUDS terres que forma el SUDS (que inclou terra vegetal i el substrat granular que afavoreix la En aquest apartat s’analitzen les despeses associades a la construcció dels diferents tipus de infiltració) s’ha de retirar i portar a abocador. Es considera una taxa d’abocament de residus SUDS proposats en l’estudi. Aquests són: contaminats de 200 €/m3. Aquest cost s’aplica a les franges de bioretenció, que reben una • Parterres inundables, per la gestió de les aigües pluvials de voreres major càrrega contaminant que els parterres inundables. Es considera un gruix de 80 cm de • Franges de bioretenció, per la gestió de les aigües pluvials de calçada la capa de terres que caldria retirar i portar a abocador. Per als parterres inundable s’aplica un cost de 30 €/m2, corresponent al cànon d’abocament de terres i residus inerts. El cost associat a la construcció d’aquestes s’ha estimat aplicant a les diferents unitats d’obra que conformen cada tipologia de SUDS, els preus unitaris extrets del banc de preus BEDEC • Despeses de formació: donat que els SUDS són tècniques noves, es considera apropiat que 2016 del ITEC. A l’Annex 5 s’exposen les unitats d’obra considerades en cada cas i la els operaris que hagin de realitzar tant la construcció com el manteniment d’aquests comptin metodologia de càlcul que s’ha seguit. Els costos estimatius d’execució material, obtinguts de amb un curs de formació per a poder dur a terme aquestes tasques correctament. S’estimen construcció de les tipologies de SUDS considerades per m2 són els següents: els següents costos de formació: • Parterres inundables: 115 €/m2 en voreres i 45 €/m2 en parcs (s’estima un 40% del cost per o 36 €/m2 per a formació en instal·lació de SUDS. Es considera que es realitza un sol cop, no haver de demolir paviments). i que el cost es repercuteix al llarg dels 20 anys de la vida útil dels SUDS. • Franges de bioretenció: 186 €/m2. o 0,29 €/m2/any per a formació en manteniment de SUDS (calculat per una vida útil de 20 A partir d’aquestes ràtios, a la Taula 105 s’indica el cost estimatiu de construcció dels SUDS anys). proposats en la Línia d’Acció 6 del Pla. A la Taula 106 s’exposen els costos d’explotació dels SUDS obtinguts en base als criteris exposats anteriorment. TIPUS DE A SUDS TOTAL TIPOLOGIA DE SUDS 2 COST (€/m2) COST (M€) GESTIÓ (m ) GESTIÓ TIPUS DE TIPOLOGIA DE A SUDS MANTENIMENT FORMACIÓ COST TOTAL RESIDUS 115 109 GESTIÓ SUDS TOTAL (m2) (€/m²/any) (€/m²/any) (M€/any) SENSE VIARI parterres inundables 947.451 (€/m²/any) franges de SENSE VIARI parterres inundables 947.451 3,13 1,2 2,09 6,1 186 264 AMB VIARI bioretenció 1.421.867 AMB VIARI franges de bioretenció 1.421.867 5,43 8 2,09 22,1 franges de 186 526 SUPERILLES franges de bioretenció 2.828.896 5,43 8 2,09 43,9 SUPERILLES bioretenció 2.828.896 PARCS parterres inundables 585.920 3,13 1,2 2,09 3,8 PARCS parterres inundables 585.920 45 26 Taula 106. Estimació de costos de manteniment dels SUDS a la ciutat Taula 105. Estimació de costos de construcció dels SUDS a la ciutat Memòria 136 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A la Taula 107 s’exposa l’estimació del cost global per m3 d’aigua gestionada pels SUDS, tenint • Millora de la qualitat de l’aire. L’augment del verd millora la qualitat de l’aire, ja que la en compte el cost d’amortització de la inversió, i el cost de manteniment anual exposat vegetació absorbeix el CO2 i contribueix a la reducció de l’efecte hivernacle. Aquesta millora anteriorment. es quantifica en un benefici de 0,097 €/m2/any. A SUDS V cost cost TIPUS DE amortització cost total • Augment del valor de la propietat. L’increment del verd suposa una millora de la qualitat de TOTAL gestionat inversió manteniment GESTIÓ (€/m2) (€/m3 2 3 2 2 gestionat) vida de l’entorn, i per tant es considera que els habitatges propers a zones verdes estan més (m ) (m ) (€/m ) (€/m ) SENSE VIARI 947.451 2.622.006 115 6,42 5,75 4,40 ben valorats que la resta. Per tant, es considera que la implantació de SUDS implica un AMB VIARI 1.421.867 5.766.117 186 15,52 9,30 6,12 augment del valor de la propietat que es quantifica en dit estudi en 0,969 €/m2/any. SUPERILLES 2.828.896 5.876.299 186 15,52 9,30 11,95 • Disminució de la mortalitat per les onades de calor. La reducció de la temperatura a la ciutat PARCS 585.920 2.987.737 115 6,42 5,75 2,39 i la mitigació de l’efecte illa de calor que s’aconsegueix amb la implantació de SUDS es Taula 107. Estimació de costos globals d’amortització i manteniment dels SUDS en funció del volum tradueix també en la reducció de la mortalitat per les onades de calor. Per a quantificar aquest gestionat benefici, s’ha adoptat la ràtio obtinguda d’un estudi realitzat a Washington sobre els beneficis de les cobertes vegetades, que equival a 4,69 €/m2/any. • Creació de llocs de treball. La construcció i el manteniment dels SUDS comporten la creació 17.6.4. Balanç cost – benefici de la implantació de SUDS a la ciutat de llocs de treball de diferents graus de qualificació, des de titulació universitària, formació En aquest apartat s’exposen els criteris establerts i els resultats obtinguts de l’anàlisi cost-benefici professional o secundària. Els beneficis en aquest aspecte dependran de la vida útil dels realitzat en l’estudi d’Implantació de SUDS a la ciutat inclòs a l’Annex 5 del present document. SUDS, de la tipologia d’aquestes, i dels criteris de partida considerats. En aquest cas, es Aquest anàlisi consisteix en realitzar una comparativa entre les despeses d’inversió, explotació quantifica el benefici obtingut considerant l’estalvi pel govern que implica la contractació de i gestió de residus analitzades a l’apartat anterior; i els beneficis econòmics i ambientals que persones en situació d’atur. S’adopten els valors obtinguts d’estudis realitzats als USA, que suposa per a la ciutat la implantació de SUDS a l’espai públic. La quantificació dels beneficis equivalen a: ambientals s’ha realitzat a partir de dades bibliogràfiques extretes d’estudis desenvolupats a o 84 €/m2 associats a la construcció dels SUDS altres ciutats del món, on la implantació dels SUDS té un recorregut molt més ampli que a la o 0,67 €/m2/any associats al manteniment dels SUDS ciutat de Barcelona. Els aspectes considerats en aquest balanç són els següents: • Estalvi en costos de depuració d’aigua. Amb la implantació de SUDS es redueix el volum A partir dels valors exposats anteriorment, es realitza el balanç cost-benefici de la implantació de d’aigua que arriba a la depuradora en episodis de pluja, ja que bona part de les aigües SUDS a la ciutat, amb els següents criteris: d’escorrentiu urbà són captades pels SUDS i no entren a la xarxa de clavegueram. El cost de • Es considera una vida útil dels SUDS de 20 anys. depuració d’aigües residuals a les EDARS de l’Àrea metropolitana de Barcelona s’ha estimat • Es considera una amortització lineal al llarg de la vida útil dels SUDS. Per tant els costos en 0,45 €/m3, en base a l’import del cànon de l’aigua (a falta de més dades). inicials de construcció i finals de gestió de residus es reparteixen uniformement en 20 anys. • Estalvi d’energia. La implantació de SUDS implica un augment significatiu del verd a la ciutat. A la taula següent es presenten els resultats obtinguts de l’aplicació de les ràtios exposades L’augment de la vegetació mitiga l’efecte illa de calor a la ciutat, gràcies a l’augment de les anteriorment a nivell ciutat, per a les diferents tipologies de SUDS i els escenaris de gestió zones d’ombra i a la reducció de l’evapotranspiració que es produeix a les zones permeables proposats. respecte de les pavimentades. Estudis desenvolupats en altres ciutats estableixen que ’existència de zones permeables amb vegetació a la ciutat poden aconseguir una reducció de temperatura de fins a 0,7ºC. En aquest cas, la ràtio considerada és de 0,514 €/m2/any, extreta del Pla d’Infraestructura Verda realitzat a la ciutat de Nova York l’any 2010. • Reducció d’emissions de CO2. Com ja s’ha dit anteriorment, l’augment del verd mitiga l’efecte illa de calor, i això es tradueix en una reducció en la despesa d’energia i per tant de les emissions de CO2 produïdes a les centrals elèctriques. Aquest estalvi es quantifica en 0,014 €/m2/any, extret de l’estudi citat anteriorment. Memòria 137 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. TIPUS DE GESTIÓ 17.8. RESUM DELS COSTOS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DELS COST UNITARI SENSE DIFERENTS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA SUPERILLES COSTOS VIARI AMB VIARI PARCS construcció (M€/any) 5,4 13,2 26,3 1,3 A partir dels resultats obtinguts de l’anàlisi econòmic de la implantació de cadascuna de les Línies explotació (M€/any) 6,1 22,1 43,9 3,8 d’Acció del Pla, s’obtenen les ràtios econòmiques referents als costos d’inversió, amortització i TOTAL COSTOS (M€/any) 11,5 35,3 70,2 5,1 explotació dels diferents recursos hídrics alternatius analitzats. Depuració aigua 0,45 1,2 2,6 2,6 1,3 A la Taula 109 es resumeixen els principals resultats obtinguts, per poder fer una comparativa estalvi energètic 0,514 0,5 0,7 1,5 0,3 entre els costos derivats de les propostes d’aprofitament de recursos hídrics alternatius reducció CO2 0,014 0,0 0,0 0,0 0,0 proposades en les diferents Línies d’Acció del Pla. millora qualitat aire 0,097 0,1 0,1 0,3 0,1 Augm. valor propietat 0,969 0,9 1,4 2,7 0,6 disminució mortalitat 4,69 4,4 6,7 13,3 2,7 cost creació llocs de treball 4,87 4,6 6,7 13,3 2,7 Volum costos d'amortització LÍNIES D'ACCIÓ CONCEPTE gestionat TOTAL BENEFICIS (M€/any) 11,7 18,2 33,7 7,8 d'inversió + explotació (m³/any) (€/m³/any) COMPARATIVA COST - BENEFICI (M€/any) 0,2 -17,1 -36,5 2,7 Millora i ampliació dels sistemes existents 33,5 M€ 711.877 1,98 LA1. Aprofitament de Taula 108. Anàlisi Cost – Benefici de la implantació de SUDS a la ciutat l'aigua freàtica Implantació de nous sistemes 54,2 M€ 749.718 2,47 A la vista dels resultats obtinguts d’aquest anàlisi estimatiu, es pot concloure que la implantació LA2. Aprofitament de Nou sistema Marina Prat Vermell 5,5 M€ 42.106 4,14 de SUDS en voreres i en parcs és sostenible, tant des d’un punt de vista econòmic com social i l'aigua regenerada ambiental. En canvi, en el cas dels SUDS que gestionen viari i en el cas de les superilles, tot i Implantació de sistemes en edificis 16 hab 12.000 498 1,64 (mínim recomanat per la implantació) €/edifici (per edifici) que el benefici ambiental és superior a l’obtingut amb la gestió únicament de les voreres, com LA3. Aprofitament de les aigües grises Implantació de sistemes en edificis 26 18.000 que la despesa de la inversió inicial és molt més elevada, el balanç global és negatiu. hab (nombre mitjà d'habitatges per edifici €/edifici 809 1,24 a BCN) (per edifici) No obstant, cal considerar que, encara que l’esforç econòmic inicial és important, els beneficis Implantació de sistemes en cobertes de 12.000 110 * 6,18 obtinguts a mig i llarg termini són molt significatius. 200 a 400 m² €/edifici (per coberta) LA4. Aprofitament de Implantació de sistemes en cobertes de 16.000 220* les aigües pluvials de 3,45 400 a 700 m² €/edifici (per coberta) cobertes Implantació de sistemes en cobertes de + 19.000 360* 17.7. MESURES DE CONTROL DE L’AQÜÍFER 2,34 700 m² €/edifici (per coberta) Tal com s’ha exposat a l’apartat 16.2.4 del present document, el Pla inclou la proposta d’ampliació LA5. Aprofitament de les aigües pluvials de Implantació de dipòsits de retenció 25 M€ 218.000 2,83 de la xarxa de control de l’aqüífer, consistents en la La ubicació els piezòmetres proposats s’ha capçalera realitzat segons els criteris següents: Implantació de SUDS per a gestió d'aigua 109 M€ 2.622.000 4,40 • 13 nous piezòmetres connectats a una estació remota existent. El preu unitari estimat és de voreres Implantació de SUDS per a gestió d'aigua de 13.000 €/unitat. LA6. Aprofitament 264 M€ 5.766.000 6,12 de voreres i calçades d'aigües pluvials a • 7 nous piezòmetres sense estació remota. El preu unitari estimat és de 10.000 €/unitat. l'espai públic Implantació de SUDS segons el model 526 M€ 5.876.000 11,95 Superilles • 12 nous piezòmetres a la zona del Poble Nou amb sensor de conductivitat incorporat. El Implantació de SUDS en parcs i jardins 26 M€ 2.987.000 2,39 urbans preu unitari estimat és de 20.000 €/unitat. *Valor mig Els punts de mostreig proposats es corresponen amb els nous piezòmetres planificats, per tant Taula 109. Resum dels costos d’amortització i inversió de cadascuna de les Línies d’Acció. no impliquen un cost associat propi addicional al del cost de construcció del propi piezòmetre. Aplicant els preus unitaris indicats anteriorment, s’obté el cost total associat a la implantació d’aquests nous elements, estimat en 480.000 € (IVA inclòs). Memòria 138 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Els períodes d’amortització de les infraestructures considerats per a cada línia d’acció són els 18. MILLORA CONTÍNUA DEL PLA següents: • 47 anys per a la xarxa d’aigua freàtica i regenerada, considerant l’amortització del 90% L’anàlisi dels diferents recursos hídrics alternatius de què disposa la ciutat que s’ha realitzat en de la inversió. el present Pla incideix en les millores en els aprofitaments existents, com ara l’aigua freàtica, i • 40 anys pels sistemes d’aprofitament d’aigües grises i d’aigües pluvials de cobertes, obre noves vies d’aprofitament d’altres recursos de proximitat, presentades en les línies d’acció considerant l’amortització del 90% de la inversió. que s’han desenvolupat. Aquestes línies d’acció defineixen la potencialitat dels recursos • 47 anys pels sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de capçalera, considerant existents, estableixen els criteris tècnics a tenir en compte en cada cas, i obren la porta a línies l’amortització del 90% de la inversió. de treball a seguir en el futur de cara a impulsar l’aprofitament dels diferents recursos analitzats. • 20 anys per la implantació de SUDS a l’espai públic. En aquest sentit, a continuació s’exposen, a grans trets, les accions de millora contínua que caldrà realitzar amb posterioritat al tancament del Pla, en els diferents àmbits que s’han treballat. 18.1. ACCIONS DE MILLORA EN L’APROFITAMENT DELS RECURSOS DISPONIBLES A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que, en l’àmbit públic, l’aigua freàtica que es pugui subministrar millorant i ampliant els sistemes existents és la més econòmica, front la Els recursos hídrics alternatius disponibles analitzats en el present Pla estan subjectes a diversos implantació de nous sistemes i l’aigua regenerada, en les quals l’amortització de la inversió a factors, com ara el comportament i l’evolució de l’aqüífer, la climatologia en el cas de les aigües realitzar fa augmentar considerablement el cost global per m3 (en el cas de l’aigua regenerada, pluvials, la seva qualitat i la legislació vigent, que regeix els termes en els quals es podran cal afegir a més el preu de l’aigua que cal pagar a l’entitat subministradora). aprofitar dits recursos. En la fase de redacció del Pla s’han posat de manifest diverses accions que es poden impulsar per una millora contínua del coneixement i caracterització dels recursos A nivell d’edificacions, l’aprofitament de les aigües grises és més econòmic que l’aprofitament de disponibles. Aquestes són: les aigües pluvials, no obstant en cobertes de superfície elevada (+ 700 m2), les despeses globals són més ajustades ja que el recurs que s’obté és major i per tant disminueix el cost per m3. • Realitzar campanyes analítiques per a la millora de la caracterització de la qualitat de les aigües pluvials de coberta, de les rieres de Collserola, i de les aigües d’escorrentiu urbà, L’aprofitament de les aigües pluvials dels torrents implica una major despesa que en donat que actualment es disposa de poc volum de dades. l’aprofitament de l’aigua freàtica, però segons l’estimació realitzada, aquesta és menor que el cost de l’aigua regenerada. • Realitzar proves de monitorització dels SUDS, amb l’objectiu de poder valorar empíricament la capacitat de gestió de l’aigua, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu, i poder En el cas dels SUDS, el cost de l’aigua gestionada no s’ha de comparar amb la resta de Línies estudiar el seu comportament al llarg del temps. Els resultats obtinguts serien una eina molt d’Acció del Pla, ja que l’objectiu dels SUDS proposats és la infiltració de l’aigua al terreny, no la útil de cara a programar les actuacions de manteniment necessàries i d’estimar amb més seva reutilització directa. En aquest cas, s’ha fet un anàlisi cost-benefici de la gestió de l’aigua fiabilitat la seva vida útil. en origen mitjançant SUDS (tenint en compte també aspectes socials i mediambientals), obtenint- se un resultat positiu en el cas de la gestió de l’aigua de les voreres. • Realitzar campanyes de presa de mostres dels esgotaments de TMB que tenen un cabal significatiu i susceptible de ser aprofitat, per valorar la viabilitat del seu aprofitament. Els esgotaments que no són aprofitats actualment s’aboquen a la xarxa de clavegueram. • En el mateix sentit, seria interessant realitzar una campanya d’investigació, que no ha estat possible realitzar en la fase de redacció del present Pla, d’aquells pous o esgotaments subterranis permanents que, encara que són de propietat particular, donen una aigua de bona qualitat i en abundància. Aquest recurs es podria aprofitar mitjançant convenis o acords d’aprofitament d’acord amb els titulars dels pous o esgotaments. • En el present Pla s’ha analitzat amb detall, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, l’aprofitament dels diferents recursos hídrics disponibles. No obstant, aquesta anàlisi es pot millorar i actualitzar amb els dades que es van recopilant des de BCASA, amb la col·laboració dels diferents agents municipals i no municipals implicats. Memòria 139 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • El present Pla contempla la utilització de l’aigua de mar com a un possible recurs alternatiu, freàtica disposin d’aquesta informació i puguin executar els projectes i les obres segons els no obstant aquesta via no s’ha desenvolupat com a línia d’acció del Pla. Per tant, es pot criteris establerts. aprofundir en aquesta línia en el futur, mitjançant la recopilació de dades qualitatives, • De l’anàlisi econòmic de l’explotació de la xarxa d’aigua freàtica es desprèn el cost del control assessorament amb experts, etc. per estudiar la sostenibilitat tècnica i econòmica d’aquest analític de la qualitat de l’aigua en alguns sistemes és molt elevat. Caldrà per tant analitzar recurs, entès com un recurs de proximitat (per a possibles usos propers a la línia de costa). aquesta factor de cost amb detall, per sistemes, i plantejar accions per a la reducció el cost, sense perdre la garantia de qualitat del subministrament de l’aigua freàtica. En el mateix sentit, cal anar buscant accions de millora en l’eficiència energètica de els instal·lacions, per 18.2. ACCIONS DE MILLORA EN LA GESTIÓ DE LA XARXA D’AIGUA FREÀTICA tal de poder donar un servei més econòmic i sostenible. 18.3. A banda de l’esforç realitzat en la present edició del Pla per integrar la xarxa en un GIS que permet realitzar modelitzacions hidràuliques de la xarxa existent, i de les accions de millora del 18.4. ACCIONS DE MILLORA EN LA PROTECCIÓ DE LES MASSES D’AIGUA funcionament i de la operativitat de la xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica proposades a la Línia d’Acció 1, cal seguir treballant en aquest aspecte, donat que la xarxa d’aigua freàtica és una En la línia de les accions proposades per a la millora, control i seguiment de l’estat de les masses xarxa viva que va canviant al llarg del temps. A grans trets, caldrà seguir treballant en els d’aigua, es proposen les següents accions de millora contínua a desenvolupar: següents aspectes: • Realitzar una nova versió del model hidrogeològic que modelitzi el comportament de les • Realitzar actualitzacions periòdiques del GIS de la xarxa d’aigua freàtica existent, amb la masses d’aigua subterrànies de la ciutat incorporant els volums gestionats per la implantació integració de la xarxa que es vagi executant i dels canvis que es vagin fent (per exemple de SUDS a la ciutat, per poder analitzar quin efecte tindrien sobre l’aqüífer. canvi de bombes, nous pous de captació, etc.) • Impulsar la reparació de les fuites de la xarxa de clavegueram, per reduir les filtracions d’aigua • La xarxa planificada no s’ha pogut modelitzar en la present edició del Pla. El seu residual cap al subsòl, substituint-les per infiltracions d’aigua amb menor càrrega contaminant predimensionament s’ha realitzat en base a les taules exposades a l’apartat de criteris de provinent dels SUDS. disseny de la xarxa de la Línia d’Acció 1. Aquesta planificació s’hauria de comprovar i • Estudiar la necessitat i viabilitat de desenvolupar i aplicar noves tècniques de millora de la modelitzar prèviament a la redacció dels corresponents projectes constructius. qualitat de les aigües del subsòl, com ara la reducció dels components volàtils mitjançant tècniques d’aireació tipus air-stripping. • De la mateixa manera que en aquesta edició del Pla han aparegut nous sistemes • Millorar la coordinació amb l’Àrea Metropolitana en el control d’abocaments de les indústries d’aprofitament degut a grans actuacions d’urbanització que ha desenvolupat l’Ajuntament de a la xarxa de clavegueram de la ciutat, que per filtració poden arribar a contaminar les masses Barcelona, com ara el sistema vinculat a l’Av. Meridiana, en el futur poden aparèixer noves d’aigua subterrànies. oportunitats de desenvolupament de la xarxa que no s’han considerat en aquest Pla, per tant caldrà anar actualitzant la xarxa planificada, de la mateixa manera que cal actualitzar la xarxa existent. • La diagnosi de la xarxa d’aigua freàtica existent s’ha realitzat amb el programa de modelització hidràulica EPANED. Les dades introduïdes en el model de cabal punta en els punts de consum i de cabal d’extracció de les bombes dels pous de captació són, en la majoria dels casos, dades teòriques calculades a partir dels consums mensuals i de les característiques dels models de les bombes. Amb l’objectiu de millorar la diagnosi, seria necessari realitzar campanyes de camp de presa de mesura de cabals en diversos punts de control de la xarxa. Amb les dades obtingudes es podrà calibrar el model de simulació de la xarxa, i comprovar que els resultats són similars al comportament real de la xarxa. • Des de BCASA s’està treballant en la redacció d’una Guia de criteris tècnics de la xarxa d’aigua freàtica de la ciutat de Barcelona. Aquesta guia és un recull dels criteris tècnics que s’han de seguir en el disseny, projecte i execució de les obres vinculades a la xarxa d’aigua freàtica de la ciutat. Es preveu la publicació a curt termini d’aquest recull, per tal que els tècnics implicats en el projecte i el seguiment de les obres de construcció de la xarxa d’aigua Memòria 140 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 19. PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ Aquest procés comunicatiu es realitzarà posteriorment a l’aprovació del Pla, i es gestionarà a través de la Direcció de Comunicació i Participació de l’Ajuntament de Barcelona. Dit procés La participació ha pres una especial importància com instrument essencial per construir la ciutat, consistirà, a grans trets, en una campanya de comunicació del Pla tant a nivell de l’Ajuntament entenent-los com processos que permeten una millora de la conceptualització de les polítiques com del ciutadà, enfocada a la sensibilització en l’ús de l’aigua i en les tasques que es fan des públiques, introduint el coneixement dels grups d’interès. Així, des de l'Àrea d'Ecologia, de l’Ajuntament en el marc de la sostenibilitat en l’ús de l’aigua, i en una estratègia de divulgació Urbanisme i Mobilitat s'impulsen espais de participació que tenen formes molt diverses: consells del Pla. sectorials, comissions de seguiment, jornades i tallers, entre altres. Finalment, durant l’any 2019, s’ha realitzat una sessió de l’Àgora titulada “Pla d’Aprofitament de L'objectiu dels processos de participació és incorporar el coneixement tècnic, pràctic i contextual Recursos Hídrics Alternatius, cap a una gestió sostenible i racional de l’aigua per lluitar contra el dels grups d’interès per tal d'enriquir els projectes i plans, i millorar la presa de decisions Canvi Climàtic”. públiques, tant políticament com tècnicament. Durant la fase de redacció del present Pla, s’ha dut a terme uns espais de participació, que s’ha materialitzat en la celebració de tres jornades de participació, consistents en una primera part de 20. ACTUALITZACIÓ DEL PLA presentació del pla, objectius i línies d’acció proposades, una segona part de treball en grups i recull d’idees i propostes realitzades pel participants en les jornades, i una tercera part de posta L’aplicació de les línies d’acció proposades en aquest Pla en l’àmbit públic està lligada al en comú de les propostes i debat obert entre tots els participants. desenvolupament urbanístic de la ciutat. Per tant, la materialització de les actuacions proposades pot veure’s afectada per canvis en la planificació urbanística, i per la disponibilitat pressupostària Aquestes tres jornades de participació han consistit en: per al desenvolupament de les línies d’acció. • Una primera jornada de participació interna amb personal tècnic de BCASA. Un altre aspecte que podrà implicar variacions en la planificació proposada serà l’evolució de la • Una segona jornada de participació amb tècnics municipals de diverses àrees de l’Ajuntament normativa mediambiental comunitària, espanyola o catalana, a més del propi ritme d’avançament de Barcelona. de les obres descrites en el Pla, que pot condicionar les futures execucions de les noves canonades. • Una tercera jornada amb experts que han participat en l’assessorament tècnic en el desenvolupament de l’anàlisi del recurs i de la demanda, l’anàlisi econòmica i en algunes de línies d’acció proposades en el Pla. D’aquestes jornades han sorgit moltes propostes interessants, algunes d’elles s’han pogut incorporar al Pla i d’altres s’han inclòs dins les accions de millora contínua a dur a terme en el futur. A l’Annex 15 s’inclouen els informes resultants d’aquestes jornades, on es fa una exposició de la metodologia de treball de les jornades realitzades, i es recullen les idees i propostes aportades pels participants. El procés de comunicació del Pla té com a objectius principals els següents: • Posar en valor la gestió pública i directa de l’aigua a la ciutat. • Incrementar el grau de coneixement de l’ús de l’aigua per part dels usuaris. • Fomentar l’ús responsable de l’aigua, amb l’objectiu de reduir el seu consum i augmentar l’índex de sostenibilitat del consum d’aigua. • Incidir en aspectes relatius a la protecció de les masses d’aigua subterrànies, l’adaptació i resiliència davant el canvi climàtic • Posar en valor l’aprofitament d’altres recursos de proximitat disponibles a la ciutat. Memòria 141 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 21. CONCLUSIONS Actualment, l’índex de sostenibilitat municipal és del 16,36%. La potencialitat dels recursos El present Pla desenvolupa els criteris i planifica les actuacions necessàries per a aprofitar al hídrics alternatius per abastir la demanda municipal permetria assolir un índex de sostenibilitat màxim i de forma sostenible i eficient, els recursos hídrics alternatius disponibles a la ciutat de municipal del 71,90%. El Pla, amb els criteris de planificació establerts, permetrà assolir un índex Barcelona, per tal de disminuir el consum d’aigua potable per part dels diferents serveis de sostenibilitat del 36,33% amb una inversió de 93,2 M€. Aquesta xifra es pot reduir a un 30% municipals per aquells usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de boca. (28 M€), aprofitant les noves urbanitzacions per implantar la xarxa de distribució d’aigua freàtica, L’Ajuntament de Barcelona, amb el nou Pla de Recursos Hídrics Alternatius de la ciutat de ja que els costos d’obra civil associats es redueixen considerablement, tal com s’ha anat fent des Barcelona (PLARHAB) 2020, dóna compliment als objectius del Compromís Ciutadà per la de l’inici del desenvolupament dels sistemes d’aprofitament d’aigua freàtica. Sostenibilitat 2012-2022, de fer de Barcelona una ciutat més equitativa, pròspera, autosuficient i El Pla incorpora els criteris tècnics a tenir en compte per a l’elaboració d’una Guia Tècnica sostenible, i al Pla Clima, que en la línia d’acció núm. 8 “Ni una gota perduda” promou tancar el d’aprofitament d’aigües grises i d’aigües pluvials de coberta, per tal d’establir les bases per a la cicle de l’aigua i optimitzar l’ús d’aigua freàtica, promoure l’ús de l’aigua regenerada i afavorir la seva implementació, línia en la qual es continua treballant. infiltració d’aigua en el subsòl. Cal entendre el Pla com un document viu, que s’anirà actualitzant i millorant de forma contínua, Aquest Pla, mitjançant el desenvolupament de les seves 6 Línies d’Acció, impulsa: atenent a les necessitats de la ciutat en el marc de l’aprofitament dels diferents recursos hídrics • La consolidació de l’aprofitament de l’aigua freàtica com a recurs alternatiu de proximitat, alternatius. abundant i de qualitat per a l’abastament dels serveis municipals. • La implantació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises, en edificis de nova construcció o Barcelona, gener de 2020 sotmesos a una rehabilitació integral, que permet un estalvi del 30% del consum d’aigua potable en els edificis on s’incorporin aquests sistemes. • La naturalització del cicle de l’aigua i el tractament en origen de l’aigua de pluja caiguda a l’espai públic mitjançant la implantació de SUDS, fet que aporta beneficis importants a nivell de ciutat, com són l’increment del verd i la conseqüent reducció de l’efecte “illa de calor”, i la protecció de les masses d’aigua de l’entorn de la ciutat, amb la reducció dels abocaments al medi. • L’aprofitament de l’aigua regenerada per als usos aptes de ser abastits amb aquest recurs, com a recurs de proximitat a la Zona Franca i a La Marina del Prat Vermell, mitjançant la implantació d’un nou sistema de distribució en aquest sector. • L’aprofitament de les aigües pluvials de coberta en edificis de nova construcció o sotmesos a una rehabilitació integral, per al reg d’espais verds vinculats a edificis (jardins, murs verds, cobertes verdes...) i d’altres usos compatibles, que podria cobrir fins al 80% de la demanda estimada. • L’aprofitament de les aigües pluvials generades a les conques vessants dels torrents de Collserola, com a recurs complementari a l’aigua del subsòl, per a usos municipals com ara el reg d’espais verds o la neteja urbana. A banda de l’estalvi d’aigua potable aconseguit, la retenció d’aquesta aigua aporta d’altres beneficis a la ciutat, com són la protecció de les masses d’aigua (es redueix el volum abocat al medi en episodis de pluja) i la protecció de la xarxa de clavegueram contra l’arrossegament de sediments i l’erosió. Memòria 142