PLARHAB 2020 Pla tècnic per a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius de Barcelona Tom II: Annexes 1 a 4 ANNEX 1: INVENTARI DELS SISTEMES D’APROFITAMENT FREÀTIC EXISTENTS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 1: INVENTARI DELS SISTEMES D’APROFITAMENT FREÀTIC EXISTENTS ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................ 2 2. SISTEMA ANELLA POBLENOU ..................................................................... 3 3. SISTEMA LICEU-PARAL·LEL-MONTJUÏC ..................................................... 6 4. SISTEMA CIUTADELLA ................................................................................ 20 5. SISTEMA BORI I FONTESTÀ ........................................................................ 23 6. SISTEMA ZONA UNIVERSITÀRIA ................................................................ 27 7. SISTEMA DOCTORS DOLSA ........................................................................ 33 8. SISTEMA ESCOLA INDUSTRIAL.................................................................. 38 9. SISTEMA JOAN MIRÓ ................................................................................... 41 10. SISTEMA TORRE DE LES AIGÜES .............................................................. 47 11. SISTEMA BARÓ DE VIVER ........................................................................... 49 12. SISTEMA TORRE LLOBETA......................................................................... 53 13. SISTEMA VILALBA DELS ARCS .................................................................. 57 14. SISTEMA TAULAT-FORUM .......................................................................... 63 15. SISTEMA LA MAQUINISTA........................................................................... 69 16. SISTEMA CAN CADENA ............................................................................... 72 17. SISTEMA LESSEPS - VALLCARCA ............................................................. 73 18. SISTEMA URGELL ........................................................................................ 76 19. SISTEMA FIRA 2 ........................................................................................... 81 20. SISTEMA CARMEL CLOTA .......................................................................... 85 21. SISTEMA SANTS: ANTONI CAPMANY –BURGOS ...................................... 92 22. SISTEMA RAMBLA BRASIL ......................................................................... 99 23. SISTEMA BON PASTOR ............................................................................. 102 24. SISTEMA TORRENT MADUIXERS ............................................................. 108 Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1. INTRODUCCIÓ Es presenta en aquest annex cadascun dels 23 sistemes en servei, mitjançant unes fitxes explicatives, que en fan una descripció funcional (com operen i què abasteixen), una descripció material (elements que integren els sistemes), i altres aspectes a tenir en compte, així com fotografies de les instal·lacions principals i detalls tècnics dels bombaments, dels pous de captació, etc. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 2. SISTEMA ANELLA POBLENOU • Reg Jardins Manel Sacristán • Reg Jardins Josep Maria Sostres DESCRIPCIÓ FUNCIONAL • Reg Jardins Joan Fuster Ortells El sistema de l’Anella de Poblenou està compost per un dipòsit d’abastament de 600 m3 (anomenat • Reg parc 1 Gran Via (GVCC, 961 - Parc Clot - Bac de Roda) - Banda Muntanya Alfons el Magnànim), des d’aquest dipòsit mitjançant un bombament de 4 bombes es dona servei a • Reg parc 4 Gran Via (GVCC, 962 - Lope de Vega) - Banda Mar més d’una trentena d’usuaris. El funcionament d’aquest bombament es per pressió. • Reg parc 3 Gran Via (GVCC. - Rambla Prim) - Banda Mar/Besòs L’aigua del sistema prové de l’aigua dels pous de Taulat, ubicats a Sant Adrià de Besós. També existeix una petita aportació d’aigua provinent del metro, L4, és aigua que filtra al túnel de TMB i que • Reg parc 2 Gran Via (GVCC, 1061 Selva de Mar - Andrade) - Banda Muntanya a través d’una bomba es conduïda cap al dipòsit d’abastament d’Alfons el Magnànim. Per temes • Reg parc 5 Gran Via (GVCC, 972- Selva de Mar)- Banda Mar/Besòs qualitatius aquesta aportació no està contínuament en ús i no es considera com a cabal disponible • Reg Parc del Clot per al sistema. • Reg Badajoz - Museu del Disseny Elements connectats al sistema de l’Anella de Poblenou: • Reg Pallars - Bac de Roda (Illa Diagonal-Pallars) UA13 • Hidrant Bilbao-Taulat • Reg Eduard Torroja • Hidrant Llull-Prim • Edifici Mercat dels Encants • Dipòsit d'abastament Selva de Mar (hidrant) • Edifici Museu del disseny • Dipòsit d'abastament Diagonal Mar (reg) DESCRIPCIÓ MATERIAL • Dipòsit d'abastament Parc Centre de Poblenou (hidrant + reg) • Dipòsit d'abastament Ciutadella (hidrant + reg) L’aigua que prové dels pous de Taulat pot emplenar el dipòsit d’Alfons el Magnànim, el dipòsit • Dipòsit d'abastament de EV : Parc del Cobi de Taulat o el dipòsit del parc de la Mina. Existeixen un parell d’arquetes que, mitjançant vàlvules motoritzades telecontrolades i no telecontrolades, permeten que l’aigua d’aquests • Llac Diagonal Mar pous arribi a Alfons el Magnànim, a parc de la Mina o a Taulat, depenent de les necessitats • Llac 1 Gran Via de cadascun dels sistemes. • Llac Museu del Disseny En el cas del dipòsit de parc de la Mina, l’emplenat s’ha de fer manualment, els altres dos • Llac Parc del Clot dipòsit s’omplen de forma remota. • Reg Passeig Garcia i Fària (Bac de Roda - Josep Ferrater i Mora) L’aigua que prové del metro, arriba al dipòsit mitjançant un tub de polietilè de diàmetre DN- • Reg Parc del Poble Nou 90, i té una arqueta intermitja per desviar l’aigua a la claveguera en cas necessari. • Reg Parc de Nova Icària Des del dipòsit d’Alfons el Magnànim surt una canonada de diferents diàmetres, de polietilè • Reg Pere Moragues – Trepani de PN-16, aquesta canonada passa per tot el Front Litoral de Barcelona, puja per Wellington, • Reg Felip Malla – Tarento Meridiana, Glories, Gran Via de les Corts Catalanes i tanca per Alfons el Magnànim. • Reg Jaume Huguet – Messina Aproximadament té uns 9 km de longitud. • Reg Parc Juli González (Bilbao-Taulat) Les bombes que impulsen l’aigua a l’anella són de la marca ROWATTI, model MEKV50-18, • Reg Parc de Carles I per treballar a 6 l/s i 120 mca. • Reg Parc Estació del Nord Al dipòsit d’Alfons el Magnànim hi ha una bomba que pot portar l’aigua fins a Taulat és de la • Reg Jardins Jaime Gil Biedma marca HIMANAR model SM-80/200D, per 15 l/s i 9.5 mca. • Reg Jardins Carles Baral Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA DE BOMBAMENT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGE DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3. SISTEMA LICEU-PARAL·LEL-MONTJUÏC Raval. Posteriorment es va afegir una bomba submergida per l’hidrant GRUNDFOS SP14A- 13 de 4kW que dóna com a màxim 18 m3/h a 37 mcda. DESCRIPCIÓ FUNCIONAL Canonada d’impulsió Raval a Paral·lel: la canonada situada al carrer de Sant Pau és de El sistema del Liceu-Paral·lel-Montjuïc, neix a l’esgotament del Gran Teatre del Liceu, d’on polietilè de diàmetre DN-125. Té associades unes boques d’aigualeig. mitjançant una canonada de polietilè es bombeja l’aigua fins a un dipòsit situat a la Rambla El Dipòsit del Paral·lel: té una capacitat de 240 m³, i té 3 sistemes de bombament en del Raval. Des d’aquí es bombeja l’aigua fins a un dipòsit situat al Paral·lel. Aquest dipòsit funcionament: del Paral·lel, també s’abasteix d’aigua que prové de dos pous situats a la cruïlla de Calàbria amb Parlament i d’un esgotament de TMB que per temes de qualitat està fora de servei. Des • Sistema d’impulsió a Montjuïc, format per tres bombes de la marca PENTAX, model d’aquest últim dipòsit, el de Paral·lel, l’aigua es bomba fins a dos dipòsits situats a la muntanya MSVD5/37. de Montjuic, que són el Viver de Tres Pins (3 basses cobertes) i el Jardí Botànic. Per últim, • Bomba per l’hidrant: existeix una bomba Grundfos CR90-1-1, de 20 l/s, que donarà aigua encara hi ha un altre dipòsit que es situa a una cota superior, al baluard del castell de Montjuïc, a un hidrant situat davant del teatre del Molino. a la cota de 175 m, que s’abasteix de la bassa inferior de Viver de Tres Pins. • Bombes aigualeig: aquest sistema de bombament, està format per dues bombes, marca Grundfos CR-5-26, de 1,5 l/s i 137 mcda. Des del dipòsit de Raval s’abasteix un hidrant ubicat a la Rambla de Raval. • El dipòsit del Paral·lel també té un abastament provinent de dos pous situats al carrer Calàbria amb Parlament, i disposen cada un d’ells d’una bomba marca INDAR, sent el Des del dipòsit de Paral·lel s’abasteixen diferents regs, un hidrant i un centre de neteja model de la bomba per un pou BL-148-2 i per l’altre BL-148-4. La canonada d’unió entre municipal. els pous i el dipòsit és de polietilè de diàmetre nominal 160mm i pressió PN-10. • Sistema d’aigualeig: està format per unes canonades de polietilè de diàmetre nominal DN- Elements connectats: 75 mm, en els carrers Roser, Salvà, Poeta Cabanyes i Tapioles. Existeixen boques de reg - Hidrant Paral·lel Aldana repartides en tot aquests carrers. Del carrer Roser, surt un ramal, de DN-75, que va cap - Reg Parc de la primavera al carrer Nou de la Rambla, i desprès continua per passeig de Montjuïc, que també té - Centre de neteja de Font Trobada associades boques d’aigualeig, i a més dóna servei al Centre de Transferència de Residus - Reg Plaça de Carlos Ibáñez de Font Trobada. - Reg Plaça de l’Armada • Sistema de subministrament a parcs i jardins: des del carrer Roser, surt un ramal que puja pel passeig de Miramar, de diàmetre nominal PN-75 i dóna servei al parc de la Primavera. - Reg Jardins de Costa i Llobera La canonada continua pujant, fins a la Plaça Carlos Ibàñez, i continua avançant amb una - Reg Parc Mirador Poble Sec canonada de diàmetre nominal DN-100, que dóna servei a la Plaça de l’Armada i tot seguit - Dipòsit d’abastament Jardí Botànic als jardins de Costa i Llobera. En general totes les canonades del sistema són de polietilè, a excepció de les que estan dins • En quan a l’últim dipòsit situat a la cota més elevada, té una capacitat de 1.100 m³ i té dels dipòsits que són en algun cas d’acer. connectats sistemes de reg, un subministrament a hidrants d’ús exclusiu de bombers per Canonada impulsió Liceu a Raval: està situada al carrer de la Unió, i és de diàmetre DN-125 protecció de la part alta de la muntanya de Montjuïc i un subministrament antiincendis al mm. Té unes boques de reg connectades. Castell de Montjuïc. Dipòsit del Raval: té una capacitat de 150 m³, hi ha dues bombes, INDAR BL-148-1 que impulsen l’aigua al dipòsit del Paral·lel, de capacitat 10 l/s i 12 mca. A aquest dipòsit hi ha associada un xarxa de boques d’aigualeig que no està en servei, al llarg de la Rambla del Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA DE BOMBAMENT Raval i bombes dels pous de Calàbria Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Paral·lel impulsió de Montjuïc Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Paral·lel bomba hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Paral·lel bombament aigualeig i parcs Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Dipòsit Viver Tres Pins. Impulsió castell Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POUS DEL SISTEMA Pou CAL2 Pou CAL1 Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA HIDRANT RAVAL Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. DESCRIPCIÓ SUBSISTEMA DISTRIBUCIÓ MONTJUÏC IMATGES DEL SISTEMA Raval El sistema de distribució de Montjuïc parteix dels dipòsits del Viver de Tres Pins, 3 basses cobertes de 240m3 cadascuna, i del Jardí Botànic, i és un sistema que majoritàriament funciona per gravetat . També es disposa d’un grup de pressió que dona servei a aquells parcs que per cota no poden regar correctament amb el sistema per gravetat. El grup de pressió és INDAR mod. VLR 8-40 per donar 3 l/s a 28 mcda També es considera sistema de distribució, tot el sistema que s’abasteix del dipòsit del Castell de Montjuïc. Elements connectats a les basses de Viver de Tres Pins: - Reg superior Viver de Tres Pins (connectat a la bassa superior i amb bombament exclusiu) - Reg Teatre Grec - Reg Jardins d'Aclimatació - Estadi Olímpic de Montjuïc - Reg Palauet Albèniz - Reg parterres Plaça Sant Jordi (Font Ceres - Llobregat) Paral·lel - Reg parterres Palau Sant Jordi - Reg Jardins sota Nou Botànic - Reg Parc Pierre de Coubertain - Reg parterres Francesc Ferrer i Guàrdia Av. (Pl. Sant Jordi - Font Ceres Besós) - Reg parterres Av. Estadi - Maragall (davant estadi Joan Serrahima) - Reg parterres Francesc Ferrer i Guàrdia Av. (Davant Poble Espanyol) - Font Fundació Miró - Reg Antic jardí Botànic - Font Màgica - Cascades Maria Cristina - 5 llacs i fonts - Font Ceres - Font Mies Van der Rohe - Font Pavelló Itàlia - Font d ela Vídua - Dipòsit abastament Estadi Joan Serrahima Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. - Dipòsit abastament Pau Negre Camp de Hockey pel cap grup de bombament. La impulsió des del Viver de Tres Pins fins al dipòsit del Castell, - Dipòsit abastament Pau Negre Complex Esportiu – Parc del Migdia es fa mitjançant 3 bombes situades a la tercera bassa, de la marca INDAR model 153-6, que donen 2.80 l/s a 51 mca. La canonada d’impulsió és de polietilè de diàmetre nominal DN-110 - Dipòsit abastament Pérez Rozas mm i PN-10. Existeixen dues bombes d’aigua potable, pel subministrament alternatiu en cas Elements connectats a Castell de Montjuïc: de no disposar de freàtic, són de la marca GRUNDFOS model NK-65-125. - Reg Pg. dels Cims SISTEMA DE BOMBAMENT - Fossar del Castell Viver Tres Pins Superior - Reg Jardins mirador de l'Alcalde - Reg Jardins de Joan Brossa - Reg i llacs Mossèn Cinto (reg gravetat) - Hidrants d’us exclusiu bombers - Dipòsit sistema antiincendis Castell de Montjuïc DESCRIPCIÓ MATERIAL La canonada parteix dels dipòsits de Viver de Tres Pins de 720m³ i del Jardí Botànic de 600 m³, és de polietilè, diàmetre nominal DN-200 mm i quan s’ajunten segueix sent del mateix diàmetre. Aquesta canonada baixa pel carrer dels Tres Pins fins a l’Avinguda de l’Estadi, on es transforma a una canonada de diàmetre nominal 140mm. En aquest punt es bifurca en dues canonades, del mateix diàmetre que l’anterior, DN-140mm, una bifurcació continua per l’Avinguda de l’Estadi, on finalment acaba en un tap, i l’altre baixa pel Passeig de Santa Madrona, i també acaba en un tap, esperant futures prolongacions. La bomba que s’utilitza pel reg del Viver Superior és del tipus INDAR model BL 155-7, amb la particularitat que és trifàsica a 220 V. Per pressuritzar els parcs que no tenen prou pressió només amb la gravetat, s’han incorporat tres bombes INDAR VLR 8-40, per donar 2,5 l/s a 25 mcda. El dipòsit del Castell de 1.100 m3 consta de dos sistemes de reg i un sistema de subministrament a hidrants (d’ús exclusiu per bombers) i a un dipòsit antiincendis. Un dels sistemes de reg, s’abasteix de quatre bombes marca GRUNDFOS model CR 15-4 per donar un cabal de 4,72 l/s i 44 mca, hi ha connectada una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-125 i PN-16. L’altre sistema de reg que abasteix únicament el Fossar disposa d’una bomba BOCSA model XV15. El sistema d’incendis impulsa l’aigua mitjançant dues bombes marca GRUNDFOS model CR 90-6-2, de 28.33 l/s i 108 mca, i té connectada una canonada d’acer que es bifurca en tres canonades de polietilè dues de diàmetre nominal DN-225 i una tercera de DN-200 i PN-16. Per últim existeix una canonada exclusiva pel reg dels Jardins de Mossèn Cinto, que dóna subministra directament des del dipòsit per gravetat, sense passar Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Dipòsit castell. Aigua Potable Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Dipòsit castell. Impulsió d’incendis Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBES PRESSIÓ SORTIDA VIVER TRES PINS Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Viver de Tres Pins Castell Montjuïc Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA CIUTADELLA SISTEMA DE BOMBAMENT Sistema de reg DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Ciutadella està format per un dipòsit de 60 m3 que s’abasteix, o bé de l’anella del Poblenou, o del pou d’abastament d’Edifici de les Aigües. Elements connectats al dipòsit: - Reg del parc de la Ciutadella - Hidrant Wellington-Ciutadella DESCRIPCIÓ MATERIAL Dins del dipòsit existeixen tres bombes pel reg, INDAR UGP-0630/09 de 5,5 kW (5 l/s i 66 mcda) i una bomba per l’hidrant i per desguassar al clavegueram INDAR UGP-0660/04 de 5,5 kW ( 15 l/s i 20 mcda) En quant a l’edifici de les aigües la bomba existent és BOCSA BN-65/250, 5,5 kW que dóna 54 m3/h a 20 mcda. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Edifici de les aigües Sistema hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA BORI I FONTESTÀ SISTEMA DE BOMBAMENT Hidrant DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Bori i Fontestà està format per un dipòsit de 400m³, que està a l’interior d’un dipòsit més gran d’aigües pluvials. El dipòsit s’abasteix d’un pou, que dona un cabal de 3.5 l/s. Elements connectats al dipòsit: - Reg del parc de Turo Parc - Llac del turó Parc - Hidrant Bori i Fontestà - Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials DESCRIPCIÓ MATERIAL La bomba que hi han instal·lada en el pou d’abastament és de la marca HMT 6 SD 15-15, de 3.5 l/s, d’aquí surt una canonada que va a parar al dipòsit d’abastament freàtic, de diàmetre nominal DN-110 mm. El tanc de freàtic és de 400 m³, amb 3 bombaments. El bombament de reg i neteges manuals té una canonada de polietilè de diàmetre nominal 110 mm, i és un bombament format per dues bombes model INDAR UGP 0650-12 de 20CV, donant 7,2 l/s a 110 mca. El bombament de neteges automàtiques està format per dues bombes, una INDAR UGP 0650/03 4CV i una GRUNDFOS SP 30-3 de 4CV que dóna pressió en cas que baixi la mateixa en el sistema. El bombament de l’hidrant està format per una bomba marca INDAR UGP 810-2R per 20 l/s i 29 mcda i te dos calderins de 300 litres cada un. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Pou de captació Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. TANCS DE NETEJA I REG TANC NETEJA JOCKEY Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA ZONA UNIVERSITÀRIA SISTEMA DE BOMBAMENT Hidrant DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Zona Universitària s’abasta d’un pou de freàtic situat a l’interior del dipòsit d’aigües pluvials. D’aquest pou s’extreuen 5 l/s que va a omplir un tanc. Posteriorment es va executar un altre pou a l’exterior, que serveix per augmentar el cabal d’entrada al dipòsit existent, dona 12l/s. El total d’aigua abasta a tot el reg del Tramvia de la Diagonal, a tots els consums de l’interior del Palau Reial a un hidrant i a un complex esportiu situat al carrer Martí i Franquès. Elements connectats al dipòsit: Reg Trambaix Reg Palau Reial Arístides Maillol Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials Hidrant Llacs i fonts Palau Reial DESCRIPCIÓ MATERIAL El dipòsit de captació d’aigua freàtica és de 700 m³, i d’ell parteixen dues canonades, una per l’hidrant i l’altre pel reg. L’hidrant rep l’aigua impulsada per una bomba tipus INDAR BL 203-1 per 17 l/s i 23 mca, mitjançant una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-160 mm i pressió PN-10. El reg del Trambaix i del Palau Reial i la neteja manual del dipòsit, parteix d’una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-140 mm i pressió nominal 16 bar, per on circula aigua impulsada per dues bombes IDEAL model STX30/12, per 6,7 l/s i 132 mcda. Per la neteja automàtica hi ha dues bombes IDEAL 30/03. La bomba que hi ha en l’interior del pou de la cambra seca és de la marca IDEAL STX 42/7, PER 9 l/s i 71 mcda. La bomba del pou exterior és una bomba EMC 6SB- 46/7 de 9,2 kW, de 12 l/s a 42 mcda El total de canonada soterrada per aquest sistema és de 3.700 m. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bombes de reg i neteja automàtica Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bomba del pou interior Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Perfil del pou interior Bomba del pou exterior Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Perfil pou exterior Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA DOCTORS DOLSA Pou de captació DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Doctors Dolsa s’abasta d’un pou de freàtic situat a l’exterior del dipòsit d’aigües pluvials. L’aigua que s’extrau del pou passa a un dipòsit d’acumulació, des d’on s’abasten els sistemes de neteja, el llac exterior, un hidrant situat al costat de l’entrada del dipòsit i el reg dels parcs exteriors. Elements connectats al dipòsit: - Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials - Hidrant - Parc de Doctors Dolsa - Parc de Goday DESCRIPCIÓ MATERIAL La bomba que hi ha dintre del pou de captació és INDAR model 154-7, i funciona a 4 l/s i 45 mca. Seguidament, arriba el tanc d’acumulació que és de 900 m³, en el interior del qual hi han 5 bombes submergides. Hi han dues bombes que subministren aigua a les mànegues de neteja del dipòsit a través d’una canonada de diàmetre nominal DN-110 mm, i al reg exterior dels parcs de Doctors Dolsa i de Bacardí i Goday. Aquestes bombes són INDAR model BL- 194-4, i funcionen a 10 l/s i 77 mca. L’altre sistema de bombament és el que subministra aigua als tancs de neteja, format per dues bombes, de la marca INDAR model BL 193-1, i donen 8.33 l/s i 20 mca. Per últim existeix un altre bomba que dóna servei al llac i a un hidrant. Aquesta bomba és INDAR model BL 203-2 per 25 l/s i 40 mca. L’altre sistema de bombament és el que subministra aigua als tancs de neteja, format per dues bombes, de la marca INDAR model BL 193-1, i donen 8.33 l/s i 20 mca. Per últim existeix un altre bomba que dóna servei al llac i a un hidrant. Aquesta bomba és INDAR model BL 203-2 per 25 l/s i 40 mca.. SISTEMA DE BOMBAMENT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Mànegues del dipòsit i reg Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Llac i hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Ompliments tancs de neteja Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU DEL SISTEMA IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA ESCOLA INDUSTRIAL SISTEMA DE BOMBAMENT Bomba del pou DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema d’Escola Industrial s’abasta d’aigua d’un pou situat al recinte de la diputació i dóna un cabal de 2 l/s L’aigua que subministra aquest pou va a parar a un tanc de 200 m³. Des del tanc s’abasteixen els sistemes de neteja de l’interior del dipòsit i un hidrant situat al carrer Rosselló. Elements connectats al dipòsit: - Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials - Hidrant DESCRIPCIÓ MATERIAL La bomba que hi ha dintre del pou de captació és Grundfos SP 8 A-07. Seguidament, arriba el tanc d’acumulació que és de 200 m³. En l’ interior de la cambra seca hi han 4 bombes submergides. Hi han dues bombes que subministren aigua a les mànegues de neteja del dipòsit a través d’una canonada de diàmetre nominal DN-90 mm, a més disposen de calderins. Aquestes bombes són dues de la marca Zeda ZN-32/160. Les altres dues bombes subministren aigua als bolcadors basculants mitjançant una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-110 mm, i aquestes són Zeda ZN-65/125. Per últim la bomba que alimenta a l’hidrant és de la marca Indar BL-202-01 i a més disposa de calderí. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Sistema ompliment bolcadors i mànegues neteja Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA JOAN MIRÓ SISTEMA DE BOMBAMENT Bombes del reg i mànegues de neteja DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Joan Miró s’abasta de tres pous. L’aigua captada s’introdueix en un tanc de 625m³, que serveix per proveir d’aigua a quatre sistemes de bombament. Característiques a destacar: Elements connectats: - Reg parc de l’Escorxador - Reg parc Espanya Industrial - Hidrant carrer Diputació - Llac del parc de l’Escorxador - Llac Biblioteca - Llac Espanya Industrial - Parc de bombers de Joan Miró - Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials - Centre de neteja de Joan Miró DESCRIPCIÓ MATERIAL Les bombes situada dins dels pous de captació 1 i 2, són de la marca INDAR 4609F de 1,1 kW per donar 2.3 l/s a 30 mcda. La bomba del pou 3 és d ela marca La canonada que surt dels pous 1 i 2 va fins al tanc de freàtic és de polietilè, de diàmetre nominal DN-110 mm i pressió nominal PN-10. El tanc que té una capacitat de 625 m³, abasteix a quatre sistemes. El primer és per al reg del parc de l’Escorxador, el reg d’Espanya Industrial, la font de l’Escorxador, les neteges manuals del dipòsit de retenció d’aigües pluvials i per a l’hidrant parc de bombers. Disposa de dues bombes de la marca INDAR model BL-155-7, que donen 5 l/s a 70 mca, i que impulsen l’aigua per una canonada de polietilè de diàmetre nominal 110 mm i pressió nominal PN-10. El segon és per a l’hidrant del carrer Diputació, el llac de l’Espanya Industrial i el llac d ela Biblioteca, té una bomba de la marca INDAR model BL-202- 1, de 20 l/s i 30 mca, i una canonada que li arriba de polietilè de diàmetre nominal DN-160 i PN-10. El tercer és per a la neteja automàtica del dipòsit de retenció d’aigües pluvials, està format per dues bombes, marca INDAR model BL-147-3, que donen 8 l/s a 25 mca, mitjançant una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-110 mm i PN-10. El quart bombament consta d’una bomba que abasteix al Centre de Neteja de Joan Miró. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bombes de l’hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bombes ompliment tancs de neteja Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bombes dels pous 1 i 2 - Bomba pou 3 Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU DEL SISTEMA Pou PESC2 Pou PESC1 Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA TORRE DE LES AIGÜES SISTEMA DE BOMBAMENT Bombes del pou DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Torre de les Aigües està situat entre els carrers, Bruc, Roger de Llúria, Consell de Cent i Diputació. Es composa d’un pou que dóna servei a un hidrant situat a Roger de Llúria amb Consell de Cent, i puntualment també a una piscina de banys situada dins del jardins de Torre de les Aigües. Elements connectats: - Hidrant Torre d eles Aigües - Piscina DESCRIPCIÓ MATERIAL La bomba situada a l’interior del pou, és de la marca INDAR BL-202-02 i dóna 15 l/s. Directament des del pou surt una canonada, de polietilè de diàmetre nominal DN-125 mm, pressió nominal 10 bar. Dins de la caseta de la piscina, es produeix una derivació mitjançant canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-90 mm i pressió nominal PN-10. ASPECTES A TENIR EN COMPTE Alguns aspectes a tenir en compte són: Aquest sistema no engloba la bomba existent que dóna aigua del pou a la piscina, ni el sistema de cloració de la mateixa. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA BARÓ DE VIVER POUS DEL SISTEMA DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema de Baró de Viver, està composat per quatre pous de captació, sense equipar, que actualment no donen servei a cap instal·lació, excepte un que es va equipar per donar servei a un hidrant de nova implantació. Els pous son d’uns 27 metres de profunditat i tenen un gran potencial d’aigua per estar ubicats a l’àrea hidrològica del Besòs. DESCRIPCIÓ MATERIAL Els pous es situen,entre el Parc de la Trinitat i el riu Besòs, al costat del Passeig de Santa Coloma. Malgrat que els pous no estan equipats, les bombes són existents i són de la marca ESPA, model S8F/1.La bomba de l’hidrant és una d’aquestes i dóna 15 l/s a 23 mcda. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA DEL POU Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA TORRE LLOBETA SISTEMA DE BOMBAMENT Bomba del pou DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema es constitueix a partir d’un dipòsit, el qual es nodreix d’un pou situat a l’interior de la cambra seca. Existeix un segon pou que està fora de servei per temes de seguretat. Elements connectats: - Hidrant Torre Llobeta - Llac de la Flama - Reg Jardins de Xiringoi DESCRIPCIÓ MATERIAL El pou té una bomba INDAR UGP 4306F de 0,5 CV, que dóna 1 l/s a 22 mcda. El dipòsit d’abastament és de 50 m3. La sortida cap a l’hidrant és una canonada de polietilè de PN 10 de 160 mm, la qual té una derivació en passar per davant de la font la Flama, de 75 mm, la qual entra fins dins del dipòsit del llac. Aquesta bomba és una HIMANAR VLR66-10 de 7,5 CV i dóna 20 l/s a 20 mcda. Hi ha un altre canonada soterrada al carrer Antoni Costa i Cuixart de polietilè PN10 DN 110 amb dos coarrugats de 110 mm que arriba fins al reg dels Jardins de Xiringoi. El dipòsit disposa de sistema de cloració en continu. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bomba hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU EXTERIOR DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU INTERIOR DEL SISTEMA IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA VILALBA DELS ARCS SISTEMA DE BOMBAMENT Bomba del pou i omplenat de tancs de neteja DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema s’abasteix d’una captació d’aigua freàtica amb una bomba instal·lada en el pou, que envia l’aigua a un tanc de freàtic situat a l’interior del dipòsit de regulació d’aigües pluvials de Vilalba dels Arcs. Des d’aquest dipòsit i a través de bombaments es dóna servei a un hidrant, al reg del Parc Central de Nou Barris i als sistemes de neteja del dipòsit. Les canonades que van cap a l’hidrant tenen una derivació per connectar els llacs. Elements connectats: - Llac Sidney - Llac Triangular - Hidrant - Neteges manuals i automàtiques del dipòsit de retenció d’aigües pluvials - Reg parc Central de Nou Barris DESCRIPCIÓ MATERIAL El pou de captació està equipat amb una bomba marca INDAR model BL-154-4 i pot treballar a 4 l/s i 25 mca. La canonada que porta l’aigua fins al tanc de freàtic és de polietilè de 110 mm de diàmetre PN-10. El tanc té una capacitat de 370 m³. En quant als consums que hi ha connectats al sistema es composen dels següents sistemes de bombament: el sistema que dóna servei actualment a l’hidrant situat al carrer Fabra i Puig es composa d’una bomba marca INDAR model BL-202-2 de 20 l/s i 42 mca que és abastat mitjançant una canonada de polietilè de diàmetre nominal 140 mm i PN10, el següent sistema és el de reg que està composat per un grup de bombament format per dues bombes marca INDAR model BL-147-10, que donen 7.6 l/s i 99 mca, mitjançant una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-125 mm i PN- 16, el sistema de mànegues de neteja està format per una bomba marca INDAR model BL- 155-6, que dóna 7 l/s i 49 mca i per últim el sistema d’emplenat dels tancs de neteja, està format per dues bombes de la marca INDAR model BL-154-2 de 3.5 l/s i 12 mca, connectades a una canonada de polietilè de diàmetre nominal DN-110 mm i PN10. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bomba hidrant Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bomba reg Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Bomba mànegues de neteja. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGES DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA TAULAT-FORUM Els pous estan interconnectats amb el dipòsit d’Alfons el Magnànim. DESCRIPCIÓ FUNCIONAL Aquest sistema està inteconnectat amb el d’Alfons el Magnànim, a través de les bombes de sortida. El sistema s’abasteix de dos pous situats al carrer Sant Ramon de Penyafort, en el parc de la Mina. Des d’aquí parteix una canonada que porta l’aigua fins al DESCRIPCIÓ MATERIAL tanc de freàtic que està a l’interior del dipòsit ANTI-DSU de Taulat. El dipòsit té quatre sistemes de bombament del qual s’abasteixen. Un és per omplir els tancs Els pous de captació estan equipats amb una bomba marca INDAR model BL- de neteja, l’altre és per les mànegues de neteja, i hi ha dos més que són pel 205-2 i pot treballar a 15 l/s i 30 mca. La canonada que porta l’aigua fins al tanc reg, anomenats reg Sud i reg Nord. de freàtic és de polietilè de 200 mm de diàmetre nominal PN-10. El tanc té una Característiques a destacar: capacitat de 2000 m³. Els consums que hi ha connectats al sistema són, el de l’ompliment dels tancs de neteja, composat per dues bombes marca Consum anual: 200.142 m³/any GRUNDFOS CR 90-2-2 de 29 l/s i 10.2 mca, d’on parteix una canonada de Cabal extracció del pou: 10 l/s c/u d’acer al principi, i a continuació de polietilè de 110 mm de diàmetre nominal Existeix una derivació en la canonada que va dels pous al tanc, que PN10. Seguit hi ha el sistema d eles mànegues de neteja, composat per dues abasteix al dipòsit per reg del Parc de la Mina, en explotació per part bombes marca GRUNDFOS mod. CR 32 -2 que donen 7.5 l/s i 31.6 mcda, que de l’Ajuntament de Sant Adrià. tenen connectades una canonada d’acer i després de polietilè de diàmetre 110 mm i PN-10. En quant al sistemes de reg, el de la zona nord, està format per Elements connectats al reg Nord: dues bombes marca GRUNDFOS mod. CR -32- 4, que donen 7.3 l/s i 70 mca, - La Mina les quals tenen connectades una canonada primer d’acer i després de polietilè - Llull Taulat de 140 mm de diàmetre nominal PN10. Per últim el reg de la zona sud, està - Parc Nord-Oest format per 6 bombes marca GRUNDFOS nod. CR -32- 4, que donen 7.3 l/s i 70 - Elements connectats al reg Sud: mca, que tenen connectades una canonada primer d’acer i després transformada a polietilè de diàmetre nominal DN-160 mm i PN-10. - Explanada 1 - Reg C-2 - Edifici Forum - Reg Garcia Faria Taulat - Neteja dipòsit pluvials - Explanada 2 - Plaça Forum - Forum rampa - Hidrant BCN – Neta - Forum escala - Futur Zoo - Reg Parc Sud - Dipòsit Plaça Forum - Port Sud Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU DEL SISTEMA Pou DTA2 Pou DTA1 Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA DE BOMBAMENT Pous captació Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Tancs de neteja Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Mànegues de neteja, reg zona nord i reg zona Sud Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IMATGE DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA LA MAQUINISTA POU DEL SISTEMA DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema té un pou de captació el qual porta l’aigua fins a un dipòsit d’abastament. Elements connectats: - Reg parc de la Maquinista - Hidrant de Maquinista - Llac d ela Maquinista DESCRIPCIÓ MATERIAL El pou està situat junt al llac, s’extreuen uns 8 l/s. El volum del dipòsit soterrat és de 30 m³. Totes les bombes són submergides. Per l’hidrant hi ha instal·lada una bomba de 10 CV Indar UGP-0820/1R que dóna 25 l/s a 20 mcda. La canonada que dóna servei a l’hidrant és una canonada de polietilè de 160 mm de diàmetre i PN 10. Pel llac tenim una bomba INDAR UGP 47006 de 2 CV que dóna 4 l/s a 20 mcda. La canonada que surt del dipòsit cap el llac és de polietilè de 110 mm PN 10. Per últim la bomba que alimenta al reg és INDAR UGP 630/09 de 7,5 CV i n’hi ha dies unitats. Donen 2 l/s a 60 mcda. La canonada que surt del dipòsit és de polietilè de diàmetre 75 mm PN 10. Així mateix també existeix una bomba directa d’esgotament al clavegueram, INDAT Tucano 80T. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA DEL HIDRANT BOMBA DE REG Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA DEL LLAC Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA CAN CADENA DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema està constituït per un pou, d’on es capta l’aigua pel sistema, i s’envia en una bassa a cel obert. DESCRIPCIÓ MATERIAL La captació es realitza mitjançant una bomba de 2 CV. IMATGE DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA LESSEPS - VALLCARCA BOMBA DE L’HIDRANT DESCRIPCIÓ FUNCIONAL Aquest és un dels dos sistemes que s’abasteix d’una surgència de l’interior del metro, en concret a la parada de Lesseps. Les surgències de les vies arriben a un pou situat a la confluència de la via normal per on passen els trens amb una via antiga sense us actual. Des d’aquí l’aigua es bomba cap al dipòsit amb una bomba FLYGT que és responsabilitat de Metro. El dipòsit situat a la cantonada de l’avinguda de Vallcarca amb Travessera de Dalt, serveix per nodrir a un hidrant, a un centre de neteja i a un reg. Així mateix està la infraestructura preparada per abastar a la central de RPRSU situada en el mateix emplaçament. Per altre banda existeix part de la infraestructura feta per abastar als regs de la zona de la ronda del mig. DESCRIPCIÓ MATERIAL La canonada que surt del metro i va pel carrer fins al dipòsit és de polietilè de 160 mm PN10. La de l’interior del metro que és competència de personal de ATM és d’acer galvanitzat de 110 mm. A l’interior de la cambra seca del dipòsit existeix una bomba que dóna aigua a l’hidrant HIMANAR SM 80/160C de 3 CV que dóna 10 l/s a 10 mcda. Pel reg hi ha 3 bombes INDAR V-4-120 de 3 CV, que donen 1.6 l/s a 70 mcda. El buidat del dipòsit i de la cambra seca es produeix per gravetat. El dipòsit, de 30 m3, també té un sobreeixidor. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA DEL REG Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA URGELL BOMBA DE L’HIDRANT DESCRIPCIÓ FUNCIONAL Aquest sistema sorgeix de la necessitat de netejar el dipòsit d’aigües pluvials ubicat al carrer Urgell entre Mallorca i València. Existeix un dipòsit de 160 m3, a partir del qual s’abasteixen la neteja del dipòsit, i un hidrant. El sistema s’alimenta d’un pou. DESCRIPCIÓ MATERIAL El pou es situa a la confluència dels carrers Urgell amb Mallorca. La bomba situada en el seu interior és de la marca INDAR UGP-640/03 de 3 CV per moure 5,8 l/s a 30 mcda. Des del dipòsit s’abasteix un hidrant amb una bomba de la marca HIMANAR BM-65/125 de 10 CV, per 18,5 l/s a 1.9 bar. Pel sistema de neteja existeixen dues bombes de la marca INDAR VLR 4/120 de 3 CV que donen 1.6 l/s a 70 mcda. Els tancs de neteja s’abasteixen directament per gravetat amb una canonada de polietilè de 90 mm de diàmetre PN 10. El dipòsit disposa de cloració en continu i és de 150 m3. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA DEL POU BOMBA DEL SISTEMA DE NETEJA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. FOTOS DEL SISTEMA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA FIRA 2 BOMBA D’OMPLENAT DELS TANCS DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema està dissenyat per la neteja d’un dipòsit d’aigua pluvial situat al centre de convencions la Fira del carrer del Foc. El dipòsit de freàtic es nodreix d’un pou de captació amb una bomba. DESCRIPCIÓ MATERIAL A partir del dipòsit que és de 50 m3, s’instal·len dues bombes per l’omplenat dels tancs de neteja, de la marca GRUNDFOS NB-50-125 de 5,5 kW i 12,5 l/s a 21 mcda. Existeix un altre bomba que serveix per donar servei a les mànegues de neteja manual, de la marca GRUNDFOS NB-32-200/210 de 7,5 kW i 8,3 l/s a 45 mcda. En quant a la boma del pou és INDAR UGP-0450/08 de 1,5 kW que treballa a 3 l/s i 20 mcda. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER MÀNEGUES NETEJA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER LLAC BOMBA POU CAPTACIÓ Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA CARMEL CLOTA BOMBA D’OMPLENAT DELS TANCS DESCRIPCIÓ FUNCIONAL Actualment el sistema inclou un dipòsit de 1000 m3 que es nodreix de dos esgotaments que es produeixen per sobrepressió en dos cambres diferents. Per complementar aquest recurs s’ha proveït el dipòsit amb un pou exterior. Un dels hidrants és el que hi ha al centre de neteja i l’altre és el que hi ha al parc de damunt del dipòsit. Elements connectats: - Reg parc de les Rieres d’Horta/Rosa de Luxemburg - Hidrant Centre de Neteja - Hidrant punt Verd - Centre de neteja DESCRIPCIÓ MATERIAL Les bombes que bombejant des de la cambra d’esgotament fins al dipòsit de 1000 m3, són de la marca ABS mod. JC34HD que donen 6 l/s a 21,5 mcda amb una potencia de 3 kW . La bomba del pou de captació exterior és de la marca INDAR mod. 4306F i dóna 1 l/s a 19 mcda amb una potencia de 0.4 kW. Les dues bombes que porten aigua als dipòsits de neteja són de la marca FLYGT mod. ITTSHE80-200/220 amb un cabal de 35 l/s i una pressió de 40 mcda, desenvolupant una potencia de 17 kW. Les tres bombes del sistema de neteja manual són de la marca FLYGT i donen 1.5 l/s a 54 mcda i una potencia de 1,5 kW. Pels hidrants hi han dues bombes independents però iguals. Aquestes són de la marca FLYGT mod. ITTSHE65-160/110 per un cabal de 20 l/s a una pressió de 35 mcda i una potencia de 11 kW. En quan a les bombes de reg instal·lades seran de la marca FLYGT mod. ITT5SV23F040T, donant un cabal de 2.36 l/s a 77 mcda i una potencia de 3.3 kW. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER MÀNEGUES NETEJA Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER REG Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER HIDRANT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA PER POU EXTERIOR Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA D’ESGOTAMENT SOBREPRESSIÓ Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU EXTERIOR Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA SANTS: ANTONI CAPMANY –BURGOS BOMBA BUIDAT DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema està ubicat al c/Burgos cantonada c/Riera de Tena, al barri de Sants. Està format per un dipòsit d’abastament de 150m³ soterrat que es nodreix d’un pou d’esgotament d’aigua freàtica ubicat a una distancia de 300m. Elements connectats: - Reg zona Antoni Capmany 1 - Reg zona Antoni Capmany 2 - Hidrant Cobertura de Sants (Burgos – Riera de Tena) - Font (actualment no es subministra aigua freàtica a la font) DESCRIPCIÓ MATERIAL El dipòsit disposa de 4 bombaments: - Bombament per a reg: 2 bombes HIMANAR BOCSA XV-F 10-12 amb modes de funcionament Variador/Arrencador. - Bombament per a font: 1 bomba HIMANAR BOCSA XV-F 10-6 amb modes de funcionament Arrencador/arrencada directe. - Bombament per a l’hidrant: 1 bomba HIMANAR INDAR MN 65-160-C amb modes de funcionament Variador/Arrencador. - El sistema de recirculació del dipòsit d’abastament disposa de dues bombes marca HIMANAR INDAR RGT 20 que recirculen l’aigua També hi ha una bomba d’esgotament a la cambra seca marca HIMANAR INDAR DRINOX. El pou d’abastament disposa d’una bomba marca HIMANAR INDAR UGP -0640/05 (6.6l/s) amb mode de funcionament Arrencador. L’aigua que es subministra en aquest sistema està clorada mitjançant un sistema de cloració en continu. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA HIDRANT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA FONT BOMBES SISTEMA CLORACIÓ Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBES DE REG BOMBA POU D’ABASTAMENT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA RAMBLA BRASIL BOMBA BUIDAT DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema està ubicat la rambla Brasil amb carrer de Sants, al barri de Sants. Està format per un dipòsit d’abastament de 33m³ soterrat que es nodreix d’un dipòsit d’aigua freàtica de TMB. Elements connectats: - Hidrant Sants Rambla Brasil DESCRIPCIÓ MATERIAL El dipòsit disposa de 2 bombaments: - Bombament per a l’hidrant: 1 bomba BN 65-250 7.5CV amb un cabal de 20l/s a 12mca amb modes de funcionament Variador/Arrencador. - El sistema de recirculació del dipòsit d’abastament disposa d’una bombes marca HIMANAR INDAR RGT 20 que recirculen l’aigua L’aigua que es subministra en aquest sistema està clorada mitjançant un sistema de cloració en continu. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBA HIDRANT BOMBA HIDRANT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA BON PASTOR BOMBES REG DESCRIPCIÓ FUNCIONAL El sistema està ubicat a l’Avinguda Mollerussa, molt aprop del creuament amb el carrer Biosca. Està format per un dipòsit d’abastament de xxm³ soterrat que es nodreix d’un pou d’abastament d’aigua freàtica Elements connectats: - Reg Mollerussa DESCRIPCIÓ MATERIAL El dipòsit disposa de 2 bombaments: - Bombament per al reg: 2 bombes HIMANAR BOCSA XV-F 10 amb modes de funcionament Variador/Arrencador. - El sistema de recirculació del dipòsit d’abastament disposa d’una bombes marca HIMANAR INDAR RGT 20 que recirculen l’aigua El pou d’abastament disposa d’una bomba marca HIMANAR INDAR UGP -0640/05 (6.6l/s) amb mode de funcionament Arrencador. L’aigua que es subministra en aquest sistema està clorada mitjançant un sistema de cloració en continu. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BOMBES RECIRCULACIÓ BOMBA ESGOTAMENT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. POU D’ABASTAMENT Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. SISTEMA TORRENT MADUIXERS DESCRIPCIÓ FUNCIONAL La font del Torrent de Maduixers està situada al Parc de Torrent de Maduixers, es troba al Districte de Sarrià–Sant Gervasi i aquest parc està delimitat pels carrers Josep Garí, Comte de Sert, Carles Pirozzini i els habitatges del carrer Collserola núm. 23 - 29. Des de la font del Torrent de Maduixers es subministra aigua freàtica al dipòsit del centre de neteja de Torrent Maduixers. Es tracta d’uns 400metres de tub en rasa que uneixen la font amb el dipòsit. Elements connectats: - Dipòsit del centre de neteja de Torrent Maduixers Annex 1. Inventari dels sistemes d’aprofitament freàtic existents ANNEX 2: AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS. AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE LES MASSES D’AIGUA. AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS Novembre de 2017 Enric Vázquez-Suñé Joan Botey i Bassols Marc Diviu Franco Teresa Palma López Cèlia Riera Bayo Grup d’Hidrologia Subterrània CSIC-UPC AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Taula de continguts 1 Introducció ............................................................................................................................ 3 1.1 Objecte dels treballs ...................................................................................................... 3 1.2 Objectiu .......................................................................................................................... 4 1.3 Metodologia de treball .................................................................................................. 4 2 Síntesi geològica .................................................................................................................... 5 3 Actualització de dades de piezometria, hidroquímica, extraccions i paràmetres hidràulics 7 Paràmetres hidràulics .......................................................................................................... 13 4 Avaluació i actualització de la recàrrega dels aqüífers ........................................................ 18 5 Implementació de les dades en el model numèric ............................................................. 19 5.1 Descripció del model ................................................................................................... 19 5.2 Resultats ...................................................................................................................... 20 Piezometria..................................................................................................................... 20 Salinitat: concentració de clorurs ................................................................................... 26 5.3 Balanç de massa ........................................................................................................... 33 5.4 Conclusions del model ................................................................................................. 35 6 Avaluació dels impactes del canvi climàtic .......................................................................... 36 7 Avaluació dels impactes hidrogeològics generats pel drenatge d’obres en l’àmbit de Poblenou .............................................................................................................................. 41 8 Anàlisi dels contaminats emergents, i d’altres, als aqüífers del Pla de Barcelona i delta del Besòs .................................................................................................................................... 45 9 Conclusions .......................................................................................................................... 53 Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i Pla de Barcelona Annex 2: Pous amb dades noves per al període 2012-2017 Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona Annex 5: Informe d’actualització de 2012 IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 2 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS Novembre de 2017 Enric Vázquez-Suñé Joan Botey i Bassols Marc Diviu Franco Teresa Palma López Cèlia Riera Bayo Grup d’Hidrologia Subterrània CSIC-UPC AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 1 Introducció 1.2 Objectiu L'objecte d'aquesta actualització és aportar dades sobre el balanç de massa de les aigües 1.1 Objecte dels treballs subterrànies en el municipi de Barcelona. Aquestes dades són necessàries per conèixer amb precisió el comportament hidràulic i l’estat dels aqüífers estudiats alhora que disposar d’una En els últims 50 anys s’ha pogut veure com els aqüífers del Baix Besòs i Pla de Barcelona han metodologia de quantificació dels processos hidrogeològics capaç de ser utilitzada com a eina patit importants modificacions tant en la seu règim hidràulic com en la seva qualitat. Les en la gestió i administració dels recursos hídrics. Mitjançant aquestes eines i el coneixement oscil·lacions dels nivells piezomètrics han estat –i estan– fortament condicionades per les dels aqüífers, una correcta gestió ha de conduir a un aprofitament sostenible dels recursos, de extraccions d’aigües subterrànies, com a conseqüència de l'explosió demogràfica i del forma compatible amb la recuperació i el manteniment de la seva qualitat ambiental. desenvolupament post-industrial de la ciutat. Des dels anys 90, a la ciutat de Barcelona i el seu entorn, s’ha pogut observar una pujada progressiva dels nivells d'aigua subterrània. Aquest augment de nivells piezomètrics està provocat pels canvis en el cicle hidrològic, induïts per les 1.3 Metodologia de treball variacions en el grau d'urbanització, en els usos del sòl i –sobretot– pels canvis en els usos de l’aigua (canvis en els sistemes d’abastament i clavegueram, en les dotacions i en l’explotació En els treballs realitzats en les actualitzacions del model hidrogeològic, s’ha destinat un interès de les aigües subterrànies, etc.). especial a les incògnites existents en el model conceptual de funcionament del sistema, entre les quals es poden citar com a molt rellevants les afeccions produïdes pels drenatges d’obres al Els estudis relacionats amb la hidrogeologia dels aqüífers de Barcelona (en especial els dels districte del Poblenou. deltes del Besòs i del Llobregat) han estat nombrosos des dels anys 60. En ells han participat, Més exhaustivament, les tasques realitzades en la construcció i actualització del model han tant l’administració pública hidràulica, com grups de recerca, empreses i particulars. Però no estat: és fins a finals dels anys 90 que l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb CLABSA i el Grup d’Hidrologia Subterrània (UPC–CSIC) inicien els estudis necessaris per conèixer les causes 1. Revisió i síntesi de la informació geològica i hidrogeològica. (Apartat 2 i annex 1) d’aquests problemes i definir les possibles mesures de correcció. A partir d'aquells treballs es 2. Recopilació i actualització de la informació existent sobre l’evolució piezomètrica de va redactar i aprovar el primer "Pla d'Aprofitament del Freàtic de Barcelona". Posteriorment, i les aigües subterrànies en l’àmbit d’estudi. (Apartat 3 i annex 2) amb la implicació d’altres administracions públiques com l’Entitat Metropolitana de Serveis 3. Recopilació i actualització de la informació sobre l’evolució de la composició química Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana de les aigües subterrànies en l’àmbit d’estudi. (Apartat 3 i annex 2) de l’Aigua (ACA), juntament amb les administracions locals (inclòs l’Ajuntament de Barcelona) i 4. Determinació de la situació actual i evolució temporal de les extraccions d’aigües en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior subterrànies. (Apartat 3 i annex 2) d’Investigacions Científiques (CSIC), es van ampliant aquells treballs per tal d’aportar les eines i 5. Recull de dades de paràmetres hidràulics dels aqüífers. (Apartat 3) coneixements necessaris per poder quantificar el comportament hidràulic dels aqüífers 6. Avaluació i actualització de la recàrrega als aqüífers. (Apartat 4) estudiats, alhora que disposar d’una metodologia de quantificació dels processos 7. Modelació numèrica dels aqüífers del Pla de Barcelona i delta del Besòs. (Apartat 5) hidrogeològics per a la redacció d’un Programa de Gestió dels Aqüífers del Pla de Barcelona i 8. Avaluació dels impactes del canvi climàtic. (Apartat 6) Delta del Besòs. 9. Avaluació dels impactes hidrogeològics generats pel drenatge d’obres en l’àmbit de Poblenou. (Apartat 7 i annex 3) Ara, a demanda de Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. (BCASA) i per tal de poder determinar una 10. Anàlisi dels contaminats emergents, i d’altres, als aqüífers del Pla de Barcelona i delta gestió adequada dels recursos hídrics del subsòl de Barcelona, s’ha realitzat una actualització del Besòs. (Apartat 8 i annex 4) del model hidrogeològic del Pla de Barcelona i delta del Besòs fins a 2016 (amb dades) i 2040 (projecció) a partir de l’actualització ja feta l’any 2012 i de dades facilitades per BCASA. Respecte a aquesta darrera actualització (adjuntada com a annex), aquest informe detalla quins canvis s’han introduït i quins resultats se’n deriven. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 3 GHS UPC-CSIC 4 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 2 Síntesi geològica sempre dels ulls dels observadors els afloraments rocosos existents. D’aquí s’infereix que la consulta o interpretació dels escassos mapes geològics antics –anteriors als anys 30 o 40– sigui Des del punt de vista geològic regional, Barcelona es troba als Catalànids. Des de la costa fins a molt valuosa. Cal tenir en compte, a més, que els treballs d’investigació geològica fets abans l’interior, els Catalànids es divideixen en quatre estructures morfodinàmiques: la depressió dels anys 40 o 50 són pocs, i que varen fer-se amb les tècniques disponibles aleshores, que Litoral, la serralada Litoral, la depressió Prelitoral i la serralada Prelitoral. En aquest context, la evidentment no són comparables a les actuals. ciutat es troba exactament entre la serralada Litoral i la depressió Litoral, en l’actual marge continental català d’origen extensiu. Aquest marge mostra una configuració estructural en Finalment, en l’actualitat, si bé es pot disposar de nombroses dades de perforacions de horst i semifosses que continua fins al mar Mediterrani. reconeixement del subsòl realitzades amb objectius molt diversos (estructurals, hidrogeològics, geotècnics, etc.), la seva fiabilitat pot ser molt dubtosa ja que freqüentment no Les roques que afloren en aquest sector de la serralada litoral han experimentat una llarga i s’ha comptat amb un tècnic qualificat que en tragués tota la informació possible, fet que fa complexa història geològica que es pot sintetitzar en quatre grans etapes: la orogènia que les dades tinguin sempre un caire molt local o concret que, si bé pot ser útil per respondre Hercínica, l'extensió mesozoica (principalment cretàcica), l'orogènia alpina (règim compressiu a la necessitat immediata que va motivar la realització dels sondeigs, dificulta una posterior durant el Paleogen) i l'extensió neògena. En conseqüència, el massís rocós resultant es troba tasca d’interpretació geològica. afectat per nombroses falles que provoquen basculaments i enfonsaments diferencials en la zona d'estudi. L’annex 1 descriu la naturalesa del subsòl de Barcelona, elaborada a partir d’informacions disponibles procedents de mapes antics, articles bibliogràfics, així com de descripcions dels Tradicionalment es diferencien a escala regional dos sistemes de falles normals i direccionals sondeigs o perforacions que s’han consultat al llarg dels estudis realitzats pel GHS IDAEA-CSIC i amb cabussaments de moderats a forts i adreces preferents NE-SW i NW-SE. Aquestes falles en el present estudi. donen lloc a un conjunt de graons situats entre la serra de Collserola i Marina i el mar Mediterrani. Algunes d'aquestes falles són en realitat bandes relativament estretes (pocs km) i llargues (desenes de km) que concentren la major part de la deformació i que contrasten amb les zones situades entre aquestes bandes on la deformació és escassa. Atès que aquestes falles han jugat diverses vegades al llarg de la seva història geològica, en les bandes de deformació es troben roques d'edats i tipologies molt diverses. Més en detall, les falles regionals s'agrupen en diverses famílies: a) Falles NNE-SSO paral·leles a determinats segments de la línia de costa. Són les més importants. b) Falles NE-SO paral·leles a altres segments de la costa. c) Falles NNO-SSE paral·leles als rius Llobregat i Besòs. d) Falles OSO-ENE o EO, són les de menor entitat. L’estudi i el coneixement aprofundit de les formacions geològiques presents en el subsòl de l’entorn Barcelonès no és gens fàcil. Aquesta dificultat és deguda a factors d’índole diversa: d’una banda, la pròpia complexitat de l’estructura geològica del subsòl barceloní, enclaustrat entre la serralada de Collserola, el mar i els terrenys més recents (al·luvials del Besòs), i que a més està –o havia estat– solcat per innumerables rierols o rieres. Aquestes rieres han tingut una rellevància especial en la història de les ciutats i els pobles del sector, en general, i en el seu desenvolupament urbanístic, en particular. D’altra banda, la progressiva urbanització de les zones urbanes, accelerada durant els anys 60 i 70, que ha anat cobrint d’edificacions, vies de comunicació i altres infraestructures l’anomenat “Pla de Barcelona”, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, el delta del Besòs, Badalona i part de Figura 2-1. Mapa geològic de Barcelona i entorn. les serralades de Collserola i Marina. Aquesta activitat constructiva ha fet desaparèixer per IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 5 GHS UPC-CSIC 6 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 3 Actualització de dades de piezometria, hidroquímica, extraccions i paràmetres hidràulics A partir de les dades ja incorporades al model en la seva darrera actualització de 2012, s’han actualitzat les dades de nivells piezomètrics i clorurs fins al 2016. En general, els nivells piezomètrics mostren una clara estabilitat durant els últims anys. En els pous situats a les zones mitges i altes de Barcelona, els nivells es mantenen pràcticament constants, amb oscil·lacions petites que reflecteixen la dinàmica i els petits cicles induïts per la recàrrega. No es detecten variacions que posin de relleu, com en èpoques passades, efectes d’una explotació intensiva de les aigües subterrànies. D’altra banda, a l’aqüífer superficial del delta del Besòs, a la zona del Poblenou, sí s’observa una certa dinàmica, eminentment associada a drenatges d’obres de fonamentacions. Quant a l'evolució temporal de la concentració de clorurs, es pot assumir que es manté pràcticament constant, amb petites variacions, a excepció de les zones més properes a la costa. Així doncs, sobre les dades incorporades ja al model en l’actualització prèvia: 1.- S’han completat les sèries temporals fins al 2016 de dades dels pous gestionats per BCASA: nivells piezomètrics (h), concentracions de clorurs (Cl) i extraccions (Q). 2.- S’han completat les sèries temporals d’extraccions de tercers: principalment, esgotaments requerits per obres al districte de Poblenou, a la plaça de les Glòries i a l’estació de Sagrera. a. Sagrera: s’ha allargat el període de drenatge previst inicialment en l’actualització de 2012. S’ha establert una extracció de 45 L/s durant el període 2013-2019. b. Glòries: s’ha incorporat el seu drenatge, amb un cabal de 150 L/s durant el període 2018-2019, segons les previsions actuals de les obres. Comentaris: - l’actualització d’aquestes sèries temporals de dades a partir de dades reals fins a finals de 2016 i amb previsions actualitzades per al futur, fa que els resultats discrepin lleugerament respecte als presentats en l’actualització de 2012 degut a que, com és d’esperar, les previsions fetes aleshores no s’han donat exactament a la realitat. - per qüestions lligades a l’estabilitat numèrica del model, la proximitat geogràfica d’alguns pous ha requerit la seva agrupació en el model hidrogeològic. Figura 3-1. Ubicació dels pous amb dades noves respecte a l’actualització de 2012. Dades de nivells. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 7 GHS UPC-CSIC 8 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Figura 3-2. Ubicació dels pous amb dades noves respecte a l’actualització de 2012. Figura 3-3. Ubicació dels pous amb dades noves respecte a l’actualització de 2012. Dades de clorurs. Dades d’extraccions. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 9 GHS UPC-CSIC 10 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 28 4.5 26 4.0 24 3.5 22 3.0 20 2.5 18 2.0 16 1.5 14 1.0 12 10 Calculat 0.5 Observat 8 0.0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 Figura 3-4. A tall d’exemple: sèrie completa de dades de nivell piezomètric al pou DBNK. Figura 3-6. A tall d’exemple: sèrie completa d’extraccions al pou DBRA. 650 2250 600 2000 550 1750 500 1500 450 400 1250 350 1000 300 750 250 500 200 150 Calculat 250 QQ66 Observat QQ21 100 0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 Figura 3-5. A tall d’exemple: sèrie completa de dades de concentració de clorurs al pou MANS. Figura 3-7. A tall d’exemple: sèrie completa d’extraccions a les zones QQ21 i QQ66. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 11 GHS UPC-CSIC 12 Concentració de clorurs (mg/L) Nivell piezomètric (msnm) Cabal d'extracció (m3/d) Cabal d'extracció (m3/d) AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Paràmetres hidràulics POU 1 En l’informe del projecte d’esgotament de la Plaça de les Glòries s’explica que s’han executat En el cas del POU 1 s’ha vist clarament l’efecte d’una vora de recàrrega, és a dir, l’aqüífer tres pous de bombament i en cadascun d’ells s’ha realitzat un assaigs de bombament. Els assajat està en contacte amb un altre aqüífer més permeable. Això és coherent amb el fet que paràmetres hidràulics obtinguts en aquests assaigs es resumeixen en la Taula 3-1. Per tal de l’assaig correspon a les margues pliocens, al costat oest de la falla. La interpretació de l’assaig verificar aquests resultats s’han fet un seguit de càlculs, que es desglossen a continuació. ens dóna un valor de permeabilitat d’uns 13 m/d per a aquests materials. La interpretació és coherent tant per al piezòmetre com per al pou de bombament, figura 3-9. Assaig 1 Transmissivitat 205 m2/d 25 Permeabilitat horitzons inferiors 2 m/d (0,002 cm/s) POU 1 assaig Pou 1 Permeabilitat horitzons superiors 15 m/d (0,017 cm/s) 20 PIEZ 1A Coef. emmagatzament 0,08 PIEZ 1B Assaigs 2 i 3 15 Transmissivitat 1068 a 1180 m2/d Permeabilitat horitzons sorrencs 40 a 50 m/d (0,05 a 0,06 cm/s) 10 Coef. emmagatzemament inicial 1.10-4 Coef. emmagatzament final 0,09 a 0,15 5 Taula 3-1. Resum dels paràmetres hidràulics obtinguts a partir de la interpretació dels assaigs de bombament. 0 0.0001 0.001 0.01 0.1 1 10 Interpretació analítica: temps (d) Per a la interpretació analítica dels resultats dels assajos de bombament, s’ha avaluat la 1ª part 2ª part descens en 1 cicle 6.5 1 geometria del problema i s’ha tingut en compte l’aplicabilitat dels mètodes de càlcul. Com a T (m2/d)=0.183 Q/s 12.6 81.6 mètode de càlcul s’ha fet servir el mètode de Jacob, que es basa en ajustar una recta a les K (m/d) 1.3 8.2 dades finals de l’assaig (descens vs. temps), i del pendent d’aquesta recta s’obté directament la transmissivitat de l’aqüífer assajat. Cal recordar que aquest mètode (com gairebé tots els Figura 3-9. Interpretació de l’assaig de bombament al pou 1. càlculs de paràmetres a partir d’assaigs de bombament) es basa en assumir que l’aqüífer és homogeni i isòtrop, i el pou de bombament i d’observació són totalment penetrants en l’aqüífer assajat. També es pot considerar l’efecte d’una vora de recàrrega o tipus barrera hidràulica. Val a dir que la geometria de cada assaig no és l’adient, ja que el pou de bombament i els piezòmetres no tenen la mateixa longitud ni estan oberts en el mateix aqüífer. Per aquesta raó, s’ha descartat interpretar els piezòmetres oberts a la part inferior del tram més profund. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 13 GHS UPC-CSIC 14 descens (m) AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 POU 2 POU 3 El POU 2 ja s’ha perforat en el Pliocè sorrenc. Es pot veure (Figura 3-10) l’efecte contrari al pou La interpretació és molt similar a l’anterior (Figura 3-11). De fet, és força coherent amb valors 1, és a dir, un efecte de vora corresponent a un límit impermeable. Això és coherent amb el fet molt semblant obtinguts tant en el pou (T = 350–450 m2/d) com en els piezòmetres (T = 1200 que l’assaig correspon a les sorres pliocens, al costat est de la falla. La interpretació de l’assaig m2/d). El problema de la interpretació és el mateix que en el cas anterior, és a dir, la ubicació ens dóna un valor de permeabilitat d’uns 20-70 m/d, i una transmissivitat de 350-1200 m2/d. dels piezòmetres respecte el pou de bombament total o parcialment fora de l’aqüífer assajat. Com es veu, és una diferència molt substancial. Però cal comentar que els dos piezòmetres no Considerem força consistent els valors obtinguts a partir de l’ajust del pou. estan ubicats dins l’aqüífer a l’alçada del pou. Els efectes de drenatge diferit (aportacions d’aigua des d’altres capes superiors o inferiors) poden ser importants. Creiem que el valor més 14 representatiu de l’aqüífer correspon a l’ajust en el pou de bombament, és a dir, un valor de T 13.8 al voltant de 350-450 m2/d. El fet de calcular l’ajust de la recta no ens indica possibles pèrdues 13.6 13.4 descens en 1 cicle 0.7 de càrrega i que el valor de la transmissivitat és força consistent. En el cas que es confirmi T (m2/d)=0.183 Q/s 354 13.2 K (m/d) 20 l’efecte addicional de vora impermeable, els descensos en el cas de produir un drenatge 13 POU 3 12.8 encara seran majors que el previst, i per tant el cabal d’extracció tendirà a disminuir. 12.6 12.4 12.2 0.8 12 1ª part 2ª part 0.0001 0.001 0.01 0.1 1 10 0.7 descens en 1 cicle 0.2 0.5 0.6 T (m2/d)=0.183 Q/s 1238.8 495.5 0.6 K (m/d) 69 0.5 0.5 1ª part 2ª part 0.4 PIEZ 2A descens en 1 cicle 0.2 0.5 PIEZ 2B 0.4 T (m2/d)=0.183 Q/s 1239 496 0.3 K (m/d) 69 28 0.2 0.3 PIEZ 3B 0.1 0.2 0 0.0001 0.001 0.01 0.1 1 10 0.1 0 8 0.0001 0.001 0.01 0.1 1 10 descens en 1 cicle 0.7 7.5 T (m2/d)=0.183 Q/s 354 Temps(d) 7 K (m/d) 20 6.5 Figura 3-11. Interpretació de l’assaig de bombament al pou 3. 6 POU 2 5.5 5 Coeficient d’emmagatzament: 4.5 4 0.0001 0.001 0.01 0.1 1 10 Pel que fa al coeficient d’emmagatzament (Ss), els valors avaluats són els obtinguts a l’estudi Temps(d) realitzat per Pujades et al., 2014 als carrers Padilla i Bruc, carrers que es troben a la traça del túnel de la línia d’alta velocitat. Els objectius d’aquest estudi van ser: (1) determinar l'eficàcia Figura 3-10. Interpretació de l’assaig de bombament al pou 2. de les excavacions verticals per evitar els assentaments causats per bombament, i (2) la quantificació de les propietats hidràuliques a escala real d'una excavació vertical amb pantalles executades per jet-grouting. La geologia que travessa el túnel és igual o molt similar a la geologia que es troba sota de la Plaça de les Glòries de Barcelona. Tots els paràmetres s’han obtingut de la interpretació d’assaigs hidràulics. Els paràmetres hidràulics de cadascuna de les diferents litologies es troben a la Taula 3-2. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 15 GHS UPC-CSIC 16 Descens (m) Descens (m) Descens (m) Descens (m) AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Lithology Top (depth) Bottom (depth) k (m/d) Ss (m1) E (MP) 4 Avaluació i actualització de la recàrrega dels aqüífers Medium sand with clay matrix 0 1.8 45 Clay 1.8 12 50 Per poder actualitzar el model i ajustar-lo a les dades mesurades del període 2012-2016 i el Gravel and sand with clay matrix 12 13.6 45 període futur fins al 2040, en primer lloc s’han allargat totes les funcions temporals que Clay 13.6 16 50 16 18.5 900 afecten a la recàrrega dels aqüífers que tenen una certa dependència temporal tant de factors Sand and gravel with clay matrix Clay 18 5 19.5 0.05 1.80E01 938 climàtics com socials i urbanístics. Entenem com a factors climàtics la pluja, l’evapotranspiració Fine–medium sand 19.5 20.7 9.92 9.65E06 933 i el cabal del riu Besòs, dades que ens permeten calcular els valors de recàrrega natural i Marl 20.7 21.2 0.2 9.23E06 975 urbana i la interacció dels aqüífers amb el riu Besòs. Com a factors socials i urbanístics es Fine–medium sand 21.2 24.3 3.95 9.07E06 992 consideren la densitat de població, dotacions d’aigua en xarxa i els usos del sòl, paràmetres Fine–medium sand with clay matrix 24.3 28.8 4.12 8.93E06 1008 amb els que s’avalua la corresponent recàrrega urbana de les unitats aqüíferes. Medium–coarse sand with clay matrix 28.8 37.7 4.91 9.42E06 955 Fine sand with clay matrix 37.7 46.4 0.3 3.18E05 283 En la present actualització s’han substituït els valors extrapolats amb els valors reals del Fine–medium sand with clay matrix 46.4 51.5 0.03 6.46E06 1392 període 2012-2016. Aquesta actualització inclou la pluja i el càlcul de la recàrrega per infiltració Marl 51.5 52.6 1.00E03 6.19E06 1454 de pluja en el sòl. Per al càlcul de la recàrrega en el model s’ha creat una funció de temps que Fine–medium sand with clay matrix 52.6 54.1 16.45 7.75E06 1161 aglutina diversos tipus de recàrrega atenent al tipus d’aigua original i a la procedència de Marl 54.1 58.7 9.00E04 4.99E05 180 l’aigua abans d’infiltrar-se al terreny. Un cop actualitzats els valors de pluviometria, la Medium sand with clay matrix 58.7 60 1 1.02E05 884 Marl 60 70 1.00E04 1.06E05 849 metodologia utilitzada és la mateixa que la feta servir en ocasions anteriors (veure apartat 2.2, pàgina 7, de l’informe modelació 2012, annex 5). Taula 3-2. Descripció de les capes del carrer Bruc. Valors de conductivitat hidràulica i d'emmagatzemament obtinguts d'assaigs de bombament, i valors d'E utilitzats per als càlculs numèrics. S’ha de tenir en compte que no es coneixen els valors de conductivitat 200 hidràulica de la zona no saturada. 180 160 140 * Referències: 120 Pujades, E., Vázquez-Suñé, E., Carrera, J., Vilarrasa, V., De Simone, S., Jurado, A., Ledesma, A., Ramos, G., Lloret, 100 A., 2014. Deep enclosures versus pumping to reduce settlements during shaft excavations. Eng. Geol. 169, 80 100–111. doi:10.1016/j.enggeo.2013.11.017 IDAEA (2015) Avaluació de les possibilitats d’esgotament del freàtic durant la construcció de la nova Plaça de 60 Glòries, Abril 2015. Informe Tècnic BIMSA. 40 20 0 1915 1925 1935 1945 1955 1965 1975 1985 1995 2005 2015 Figura 4-1. Sèrie pluviomètrica 1915-2017 200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 Figura 4-2. Sèrie pluviomètrica 1990-2017 (ampliació de la Figura 1915-2017) IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 17 GHS UPC-CSIC 18 Precipitació (mm) Precipitació (mm) AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 5 Implementació de les dades en el model numèric 5.2 Resultats Piezometria 5.1 Descripció del model A grans trets, l’evolució històrica dels nivells piezomètrics al Pla de Barcelona i al delta del Per a l’actualització del model s’ha tingut en compte la pluja fins el 2016 i s’han creat les noves Besòs pot resumir-se com segueix: funciones de temps de recàrrega, s’han afegit dades de noves extraccions i dades actualitzades - 1925: de nivells i clorurs. Les simulacions s’han dut a terme per als períodes 1915-2016 (amb dades La piezometria sembla relativament natural, presentant els gradients esperables observades) i 2016-2040 (extrapolació). A continuació, es presenta una síntesi dels resultats segons la topografia del terreny. del model actualitzat. La feina de modelar numèricament un sistema suposa expressar el model conceptual en termes de paràmetres susceptibles de ser utilitzats per un programa informàtic. La conceptualització tractada al capítol anterior és la base de les tasques que es descriuen a l’informe de 2012 (annex 5) on s’exposa de quina manera les dades hidrogeològiques i el model conceptual han estat introduïdes en el model numèric. S’han actualitzat i avaluat les dades sobre el balanç de massa de les aigües subterrànies en el municipi de Barcelona mitjançant l’aplicació del model hidrogeològic del pla de Barcelona i delta del Besòs. L’objectiu és que s’entengui per què determinades variables han estat tractades de determinada manera, de quina forma s’han simulat els mecanismes de flux del sistema en general, quines simplificacions han hagut de realitzar-se, quines condicions de contorn s’han adoptat, quina ha estat l’estratègia de calibració i finalment a quins resultats s’ha arribat. Per això, resultarà imprescindible tractar a grans trets la filosofia del problema invers, de la calibració automàtica i per suposat, del programa utilitzat, VisualTRANSIN. Figura 5.2-1. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1925. Només es percep una depressió important molt localitzada al centre del districte de Sant Andreu, d’uns 10 metres de descens respecte al seu entorn (cota -6 msnm respecte als 4 msnm de la zona). Probablement responia a les extraccions realitzades per les nombroses indústries ubicades a la zona. Aquestes extraccions afecten als aqüífers superficial i mitjà (capes 1 i 2 del model). D’altra banda, a l’aqüífer mitjà els nivells són lleugerament més baixos al front marítim del Poblenou i de Badalona (extrem est del model), una diferència de l’ordre d’1 metre. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 19 GHS UPC-CSIC 20 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - 1965: - 1985: Es produeix una baixada generalitzada dels nivells als districtes de Sant Andreu i de A Sant Andreu, els nivells es recuperen, prop de 10 metres a l’aqüífer superficial Sant Martí, d’uns 5 metres respecte al 1925. És especialment notòria al centre de Sant respecte al 1965. A l’aqüífer profund, la recuperació és total. A Sant Martí els nivells Andreu, on els nivells arriben a baixar fins als -20 msnm als aqüífers superficial i mitjà, i també es recuperen. Les indústries s’estan traslladant fora de Barcelona. fins als -8 msnm en el profund. La baixada de nivells també es deixa notar a la part oest En canvi, apareix una petita depressió a Sant Adrià de Besòs, que afecta especialment del districte de Sant Martí en l’aqüífer superficial, on és d’uns 8 metres respecte al l’aqüífer profund. Són descensos lleus d’uns 2 metres respecte a l’entorn. Aquesta 1925. depressió s’associa al drenatge de l’aparcament subterrani de la Plaça de la Vila. Per últim, l’aqüífer mitjà pateix una baixada de nivells de fins a 8 metres respecte al A l’aqüífer mitjà els nivells al Poblenou es recuperen pràcticament del tot, recuperant 1925 a la zona del Poblenou. la situació dels anys 20 i 30. Probablement, tot plegat fos degut a l’activitat industrial, també. Figura 5.2-2. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), Figura 5.2-3. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1965. mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1985. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 21 GHS UPC-CSIC 22 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - 2005: - 2017: Els nivells a Sant Andreu s’han recuperat pràcticament del tot, l’alteració ja no és Les extraccions de Sant Adrià de Besòs deixen de percebre’s a nivell regional. Per la apreciable a nivell regional. També ha disminuït l’afectació de Sant Adrià de Besòs, on resta, la situació és manté força estable, és a dir, les extraccions al Parc de la Ciutadella els cabals d’extracció per al drenatge de l’aparcament s’han reduït substancialment. són l’única alteració de nivells apreciable a nivell regional. Com a novetat, apareixen les extraccions del Parc de la Ciutadella, tot i ser molt lleus: causen descensos d’entre 1 i 2 metres. Conjuntament amb les extraccions a Sant Adrià de Besòs, són les úniques afectacions locals perceptibles a nivell regional en qualsevol dels tres aqüífers. Figura 5.2-4. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), Figura 5.2-5. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2005. mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2017. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 23 GHS UPC-CSIC 24 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - 2040: Salinitat: concentració de clorurs De cara al futur, no es preveu cap canvi substancial en la piezometria del Pla de Barcelona i delta del Besòs, i els resultats només apunten a una lleu recuperació dels En termes generals, la salinitat de les aigües subterrànies al Pla de Barcelona i al delta del nivells a l’extrem oest del districte de Sant Andreu. Besòs presenta una distribució espacial prou homogènia i estable en el temps. Només es detecten dues excepcions, zones on les concentracions són lleugerament superiors (+200 mgCl/L aproximadament): les immediacions del riu Besòs a l’alçada de Montcada i Reixac, i la meitat sud-oest del Pla de Barcelona. Aquestes dues peculiaritats es detecten des de meitat del segle XX, i la situació només va empitjorar lleument durant els anys 70 i 80 al Pla de Barcelona. En el cas del Besòs, es podria explicar per la intensa activitat industrial aigües amunt; i en el cas del Pla de Barcelona, atenent a que la zona afectada és la zona habitualment abastada amb aigua del Llobregat –més salina que la del Ter–, sembla raonable pensar que es deu a pèrdues en la xarxa d’abastament. Figura 5.2-6. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 25 GHS UPC-CSIC 26 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Més enllà d’aquesta descripció general: - 1965: - 1925: Precisament, aquestes tres intrusions avancen uns 500 metres terra endins en l’aqüífer No hi ha cap intrusió marina important a excepció de tres de molt lleus a la superficial, a les tres zones. La salinitat de l’aqüífer superficial a les primeres illes de Barceloneta, al Poblenou i a Sant Adrià de Besòs. Es tracta de concentracions d’entre cases augmenta fins als 15.000 mgCl/L, fins als 20.000 mgCl/L a l’aqüífer mitjà a la zona 2.500 i 5.000 mgCl/L com a màxim. Les intrusions de la Barceloneta i de Sant Adrià de del Poblenou, i a l’aqüífer profund fins als 12.500 i 17.500 mgCl/L a les zones de la Besòs afecten principalment als aqüífers superficial i profund, mentre que la intrusió Barceloneta i del Poblenou, respectivament. A més, apareix una zona d’alta salinitat del Poblenou afecta al superficial i al mitjà. tant a l’aqüífer mitjà com sobretot al profund al centre de Sant Adrià de Besòs, ja de 10.000 mgCl/L a l’aqüífer profund. Figura 5.2-7. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), Figura 5.2-8. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1925. mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1965. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 27 GHS UPC-CSIC 28 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - 1985: - 2005: Al Poblenou, la situació roman estable. En general, la situació millora respecte al 1985. En zona urbana, les concentracions A la Barceloneta, mentre la salinitat a l’aqüífer superficial disminueix lleugerament, a màximes a l’aqüífer superficial passen a ser d’uns 7.500 mgCl/L. Al Poblenou, la l’aqüífer profund augmenta fins als 17.500 mgCl/L. salinitat de l’aqüífer mitjà es redueix dels 20.000 als 17.500 mgCl/L, i de 17.500 a A Sant Adrià de Besòs la situació empitjora clarament. La intrusió marina avança uns 15.000 mgCl/L a l’aqüífer profund. Al centre de Sant Adrià de Besòs l’afectació 500 metres més a l’aqüífer superficial, i la salinitat al centre de la població augmenta desapareix i la salinitat recupera valors normals. I a la Barceloneta, la situació és similar fins als 15.000 mgCl/L tant a l’aqüífer mitjà com al profund. a la de 1985. Figura 5.2-9. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), Figura 5.2-10. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 1985. mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2005. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 29 GHS UPC-CSIC 30 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - 2017 i 2040: En endavant, l’únic canvi que es detecta és un lleuger empitjorament a la Barceloneta: la salinitat de l’aqüífer mitjà augmenta lleugerament, passant dels 8.000 mgCl/L de l’any 2005 a uns 12.500 mgCl/L al 2017 i 15.000 mgCl/L al 2040. Figura 5.2-11. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), Figura 5.2-12. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2017. mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040. Per tant, la situació actual i la que es preveu en les properes dècades a data d’avui és una salinitat molt baixa a tot el pla de Barcelona i delta del Besòs (inferior als 250 A excepció del centre de Sant Adrià de Besòs, on l’evolució de l’estat de les aigües subterrànies mgCl/L), amb valors una mica més elevats a la meitat sud-oest del pla de Barcelona i a s’explica principalment per l’evolució del drenatge de l’aparcament subterrani de la Plaça de la les immediacions del riu Besòs a l’alçada de Montcada i Reixac (a l’entorn dels 350 Vila, la resta d’increments locals de la salinitat responen a activitat industrial i extraccions mgCl/L), i tres petites intrusions marines: la de la Barceloneta, i dues més, al Poblenou associades. i a Sant Adrià de Besòs, amb salinitats màximes en zona urbana d’uns 5.000 mgCl/L. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 31 GHS UPC-CSIC 32 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 5.3 Balanç de massa En conjunt, el balanç de massa fins al 2016 no ha canviat de forma significativa respecte a l’actualització del model feta el 2012. Si ens fixem exclusivament en l’àmbit de Barcelona, els resultats obtinguts apunten a que les extraccions totals (excloent les del metro) podrien arribar a ser de fins a 25 hm3/any sense arribar a produir impactes negatius significatius, com intrusions marines. L’única excepció serien els bombaments en zones molt properes al mar a l’aqüífer superficial, o en les que ja hi ha una intrusió propera, com ara el Poblenou. Com que les extraccions dels últims anys (sense incloure el metro) estan al voltant dels 10-15 hm3/any, es calcula que es podrien extreure entre 10 i 15 hm3/any addicionals. D’aquests, entre 5 i 8 hm3/any es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 hm3, de la zona del Pla de Barcelona. No es recomana que en l’àmbit de Poblenou (entre Gran Via i el mar) es superin els 2 hm3 d’extraccions anuals (incloses les explotacions ja consolidades). Es recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat. A la Figura 5.3-1 es presenta l’evolució temporal del balanç de massa global per al període 2012-2016, mentre que la resta de períodes anteriors es presenten a l’annex 5 (informe de 2012). Figura 5.3-1.Evolució temporal balanç de masses global pel període 2012-2016. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 33 GHS UPC-CSIC 34 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 5.4 Conclusions del model 6 Avaluació dels impactes del canvi climàtic - A nivell general, l’evolució temporal dels nivells piezomètrics i de la salinitat de les aigües En aquesta actualització, i d’acord amb BCASA, a més de l’escenari actual, basat en dades subterrànies al Pla de Barcelona i al delta del Besòs mostra una clara millora respecte a les observades i extrapolacions sobre aquestes, també s’ha estudiat un escenari de canvi climàtic. dècades dels anys 60 a 80. - Actualment, l’única afectació en els nivells piezomètrics perceptible a nivell regional són L’escenari A (actual) inclou totes les dades reals o raonablement estimades en el passat fins al les extraccions al Parc de la Ciutadella, però el seu impacte és lleu (1–2 metres de 2017. Les extrapolacions de futur s’han fet a partir de les tendències actuals, sent en el cas de descens). les extraccions la mitjana de l’últim any natural amb dades. - Les importants depressions dels nivells degudes a l’activitat industrial durant la segona meitat del segle XX s’han recuperat del tot, i afectacions posteriors com la del drenatge de L’escenari CC de canvi climàtic s’ha basat en els resultats i recomanacions de l’informe “El l’aparcament subterrani de la Plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs han reduït prou el canvi climàtic” de gener de 2017 realitzat per Barcelona Regional. D’acord amb aquest seu impacte com per no ser destacables a aquesta escala. informe, s’ha definit com segueix: - En conseqüència, sempre a nivell de tot el sistema del Pla de Barcelona i delta del Besòs, - un augment del nivell del mar de 20 cm acumulats a l’any 2040, seguint una evolució extraccions locals com les obres de l’estació de la Sagrera o de la Plaça de les Glòries, o lineal des de l’actualitat (2017). d’altres de menors, no semblen causar afectacions significatives en la piezometria. - una disminució de la pluviometria del 7% acumulat a l’any 2040, amb evolució lineal - Similarment, també en termes de salinitat la situació ha millorat significativament des del 2011. A la pràctica, això s’ha traduït en una reducció de la recàrrega dels respecte dècades enrere. Actualment només hi ha dues zones amb salinitats destacables: aqüífers del 7% restringida a les zones naturals (serres de Collserola i de Marina), atès la Barceloneta i el Poblenou, amb concentracions a l’entorn de 12.500 mgCl/L en l’aqüífer que la recàrrega en les zones urbanes està eminentment condicionada per factors superficial en el primer cas, i de 17.500 i 15.000 mgCl/L en els aqüífers mitjà i profund en antròpics. Per a més detalls, consultar l’informe de 2012 (Annex 5, apartat 2.2, pàgina el segon cas, respectivament. En ambdues zones, les extraccions d’aigües subterrànies 7). són encara importants. * Les zones de recàrrega natural són les zones 78, 114 i 25, consultables a l’informe de 2012 (figura 7, pàgina 10, annex 5). - Tot plegat porta a concloure que l’única problemàtica que sí requereix d’una especial atenció són les intrusions marines a la Barceloneta i al Poblenou, per la qual cosa les extraccions a la zona haurien d’estar sotmeses a un intens inventariat i control de seguiment. Tota la resta de l’àrea d’estudi presenta una situació prou bona en termes de nivells piezomètrics i salinitat, i altres explotacions locals com l’estació de la Sagrera o les extraccions per a abastament al Besòs no semblen causar un impacte rellevant a escala regional. - Pel que fa al balanç de massa, es calcula que les extraccions al conjunt de Barcelona – excloent les del metro– podrien encara augmentar en 10-15 hm3/any addicionals als 10- 15 hm3/any actuals sense que això causés impactes negatius importants, especialment en termes de salinitat. D’aquests 10-15 hm3/any addicionals, entre 5 i 8 hm3/any es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 hm3, de la zona del Pla de Barcelona. - No obstant això, no es recomana que en l’àmbit de Poblenou (entre Gran Via i el mar) es superin els 2 hm3 d’extraccions anuals (incloses les explotacions ja consolidades). Es recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 35 GHS UPC-CSIC 36 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 En termes de piezometria, els resultats del model restringeixen els efectes del canvi climàtic a les zones de recàrrega natural, les serres de Collserola i de Marina. Es preveu un descens dels nivells piezomètrics de fins a 11 metres a l’aqüífer superficial. Els aqüífers mitjà i profund no perceben cap alteració. D’altra banda, per tant, el model no preveu que l’increment del nivell del mar tingui cap afectació en termes de nivells piezomètrics. Figura 6-1. Mapes de piezometria als aqüífers superior (esquerra), Figura 6-2. Diferències entre els escenaris actual i de canvi climàtic en la piezometria als aqüífers superior mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040 en l’escenari de canvi climàtic. (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 37 GHS UPC-CSIC 38 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Pel que fa a la salinitat de les aigües subterrànies, les afectacions degudes al canvi climàtic són mínimes, i es limiten a un lleu empitjorament de les intrusions a l’aqüífer superficial (empitjorament màxim de l’ordre d’un increment de la salinitat de 5.500 mgCl/L), un empitjorament que és pràcticament inapreciable als aqüífers mitjà i profund. Figura 6-3. Mapes de salinitat als aqüífers superior (esquerra), Figura 6-4. Diferències entre els escenaris actual i de canvi climàtic en la salinitat als aqüífers superior mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040 en l’escenari de canvi climàtic. (esquerra), mitjà (dalt dreta) i profund (baix dreta) a l’any 2040. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 39 GHS UPC-CSIC 40 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 7 Avaluació dels impactes hidrogeològics generats pel drenatge d’obres en l’àmbit de Poblenou Amb l'objectiu de determinar la hidrodinàmica de les aigües subterrànies freàtiques i la seva evolució històrica, i de poder preveure quina serà l’evolució futura i la magnitud dels impactes hidrogeològics deguts a obres de drenatge a l’àmbit del Poblenou, s’ha realitzat un estudi més focalitzat en aquest districte atès el gran nombre d’extraccions presents i els impactes que ja s’han deixat notar. Per dur a terme aquestes tasques ha estat necessari conèixer amb precisió el comportament hidràulic dels aqüífers a l’entorn de la zona d’estudi, alhora que disposar d’una metodologia de quantificació dels processos hidrogeològics. Mitjançant aquestes eines i el coneixement dels aqüífers, una correcta gestió ha de conduir a un aprofitament sostenible i segur dels recursos hidràulics de la zona, de forma compatible amb les diverses activitats de la zona, incloses les constructives. Concretament, les principals tasques realitzades han estat: - revisar la informació hidrogeològica del districte i refinar el model hidrogeològic local - prendre mesures de conductivitat elèctrica i temperatura - prendre mesures del nivell piezomètric a partir de les quals s’han construït piezometries actualitzades - recopilar i actualitzar les dades disponibles d’extraccions (ubicació i cabal extret al llarg del temps), molt especialment associades a drenatges d’obres. Actualment, els valors de conductivitat elèctrica de les aigües subterrànies al districte del Poblenou oscil·len entre els 1.417 µS/cm i els 55.357 µS/cm, posant de manifest la presència d’una falca d’aigua salina (Fig. 7-1). Com a referències per valorar aquests valors, es pot considerar que l’aigua de mar té una salinitat d’uns 50.000 µS/cm, i la salinitat màxima permesa per als abocaments d’aigua a la xarxa de clavegueram és d’uns 3.000–3.500 µS/cm. Pel que fa a la distribució geogràfica dels valors mesurats, la conductivitat decreix de mar a terra endins (Fig. 7-1), i és que es tracta d’una falca d’origen marí. Més particularment, aquests valors dibuixen dos fronts salins més avançats: un en direcció nord a l’extrem nord-est del barri d’El Poblenou (pous RTES–PRLL); i un en direcció nord-est a l’alçada –precisament– de la plaça de les Glòries (pou AVAL) (Fig. 7-1). Les dades d’extraccions posen de manifest que l’aqüífer superficial al Poblenou s’ha estat explotant per al drenatge d’obres des del 2004 –com a mínim–, generalment amb un volum total d’extracció menor a 1 hm3. Tanmateix, durant el període 2009-2013 l’explotació de l’aqüífer és molt intensa, arribant a un màxim de 4’2 hm3 l’any 2009. Aquestes dades han permès, amb el model hidrogeològic local del Poblenou, reconstruir Figura 7-1. Mapa amb els valors màxims de conductivitat elèctrica mesurats a cada pou els l’evolució piezomètrica d’aquests anys (2009-2016). Per als anys 2016 i 2017 s’ha disposat dies 17 i 18 de gener de 2017, i línies d’isoconductivitat derivades. d’observacions directes dels nivells piezomètrics. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 41 GHS UPC-CSIC 42 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Així doncs, efectivament durant el període 2010-2013 els nivells van descendir clarament a tot el Poblenou, de l’ordre de 2 metres de mitjana. Els anys 2014-2016 els nivells es van recuperar, i de nou a partir del 2016 es produeix un descens clar, més localitzat a la zona oest del districte, sota la Plaça de les Glòries (carrers d’Àlaba a Ciutat de Granada i de Bolívia a Pallars, aproximadament) (Figura 7-2). Aquesta depressió s’agreuja el 2017 i es desplaça cap a la plaça, on va començar el drenatge de les obres dels túnels viaris que han de travessar-la (Figura 7-3). Finalment, havent recopilat tots els bombaments dels que es té constància, la seva magnitud i localització, i s’ha simulat l’efecte conjunt i acumulat de tots ells sobre els aqüífers de la zona, amb la intenció específica de valorar quines deformacions del terreny podrien haver causat o estar causant. Els resultats porten a concloure que les extraccions passades i presents no semblen suposar un risc rellevant en termes de deformacions, per bé que sí suposen altres impactes descrits en els paràgrafs precedents. En resum, doncs, el principal impacte que estan patint els aqüífers del Poblenou, i molt especialment l’aqüífer superficial, és la intrusió salina. Aquest és un problema no només mediambiental –que també– sinó de potencials greus conseqüències en el desenvolupament del districte. D’entrada, l’elevada salinitat actual limita els usos que es poden donar a les aigües subterrànies de la zona. Però és més: en un districte on el desenvolupament urbanístic és molt significatiu actualment, i precisament on els drenatges per a cimentacions de noves edificacions suposen la major part de les extraccions, una elevada salinitat fa que estigui prohibit l’abocament de l’aigua extreta a la xarxa de clavegueram i que es requereixi el dimensionament i la construcció d’algun col·lector per abocar-la directament al mar. Aquest requeriment suposarà un important obstacle tant econòmic com executiu per a futures obres a la zona. Tot plegat fa necessari un seguiment acurat dels bombaments per tal d’intentar revertir la situació i millorar la qualitat mediambiental de les aigües subterrànies. Concretament, pel que fa al seguiment de l’estat de les aigües subterrànies, convindria mantenir en bones condicions els pous d’observació que actualment té BCASA al districte i dotar-los de sensors de nivell i conductivitat que en permetin la monitorització. A més, seria desitjable ampliar la xarxa de piezòmetres per millorar la representativitat espacial de les dades. A la Figura 7- se’n detalla una proposta. I pel que fa a mesures preventives o correctores, l’estratègia que sembla més factible i efectiva seria conservar o implementar bombaments el més a prop possible del mar, per tal que retinguin la falca salina i n’evitin la propagació terra endins. L’evolució més recent ja ha permès observar com la falca que estava present ja dues illes de cases per sota de Glòries (2016) (Figura 7-2), es va mantenir estàtica mentre els bombaments a la zona es van mantenir actius però va avançar ràpidament fins a la plaça en el moment en que aquests bombaments van cessar (2017) (Figura 7-3). Figura 7-2. Piezometria del districte del Poblenou corresponent al desembre de 2016. L’annex 3 relata detalladament l’estudi realitzat a nivell més local en l’àmbit del districte del Poblenou, les dades recopilades i utilitzades, i tots els resultats obtinguts, amb figures incloses. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 43 GHS UPC-CSIC 44 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Figura 7- . Proposta d’ampliació de la xarxa de piezòmetres d’observació al districte de Poblenou (punts en verd). En blau piezòmetres d’observació de les obres de la Plaça de les Glòries, i en piezòmetres Figura 7-3. Piezometria del districte del Poblenou corresponent al gener de 2017. de BCASA. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 45 GHS UPC-CSIC 46 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 8 Anàlisi dels contaminats emergents, i d’altres, Per poder encarar aquests problemes i resoldre les qüestions que se’n deriven, cal entendre als aqüífers del Pla de Barcelona i delta del Besòs quins processos condicionen la qualitat química i biològica de les aigües subterrànies i, per tant, també és necessària la quantificació del balanç d’aigua subterrània, en especial dels A l’àrea urbana de Barcelona i el seu entorn, diverses institucions han desenvolupat plans mecanismes de recàrrega (origen, quantitat i qualitat). d'aprofitament d'aigües subterrànies en àmbits urbans. Els estudis realitzats han permès conèixer quina ha estat l’evolució i quina és la situació actual dels aspectes hidrodinàmics i Els aqüífers urbans poden patir contaminacions d’orígens molt diversos, incloent les pèrdues hidroquímics dels seus aqüífers. S’ha fet èmfasi en l’estat hidroquímic i la contaminació, en la de les xarxes d'abastament i de clavegueram, la recàrrega des de rius o altres cossos d'aigua identificació de les fonts de recàrrega, així com la determinació dels processos que afecten la superficial que sovint estan contaminats, la recàrrega d’aigua d’escolament urbà, la intrusió concentració espacial i temporal d'aquests compostos a mesura que avancen a través de d'aigua de mar, etc. Com a resultat, un gran nombre i varietat de contaminants es poden l'aqüífer i interactuen amb el terreny. trobar en els aqüífers urbans (Howard et al., 1996; Barrett et al., 1999; Lerner, 2002; Morris et al., 2005; Vázquez-Suñé et al., 2005; Wakida et Lerner, 2005; Naik et al., 2008). A més dels L’atenuació de certs compostos, tant els més habituals (nitrat, amoni, etc.) com els que no ho contaminants “habituals”, en el medi hídric hi ha nombrosos contaminants orgànics de diversa són (organoclorats, surfactants, COE, etc.), depèn de diversos factors ambientals, com ara el naturalesa, entre els quals els contaminants orgànics emergents o COE (poc coneguts i temps de trànsit per l’aqüífer, el potencial redox, nutrients disponibles, les característiques del escassament legislats) són motiu d'especial preocupació per diverses raons. En primer lloc, terreny, la temperatura, etc. diverses classes de COE, com són els pesticides, els productes farmacèutics, les drogues d'abús, els tensioactius i productes industrials, els productes de cura personal, els estrògens, En el cas dels aqüífers urbans de Barcelona i el seu entorn, les condicions redox del medi són etc., s'han detectat tant en aigües residuals urbanes (tractades o no) com en el medi hídric les que més condicionen les reaccions i la capacitat d’atenuació de molts dels compostos afectat per aquestes aigües residuals (tant superficial com subterrani). Alguns COE poden ser presents. L’existència d’aquests processos d’atenuació permeten l’autodepuració d’aquestes tòxics i persistents i, tot i detectar-se en baixes concentracions, poden produir efectes aigües en els aqüífers. La presència i concentració de contaminants és relativament baixa en potencialment nocius en els ecosistemes i la salut humana (alguns són disruptors endocrins). A comparació a les aigües que influeixen en els aqüífers (aigües residuals, riu Besòs, etc.). Aquest més, els productes de degradació d'alguns d'aquests compostos són encara més tòxics que els coneixement permet definir els usos potencials de les aigües subterrànies urbanes segons la productes dels que procedeixen. qualitat requerida. Tot plegat ha motivat la realització de nombrosos estudis successius i complementaris a partir L'aigua subterrània, cada cop amb major freqüència, és considerada un factor bàsic en la gestió dels quals s’ha pogut detallar la hidroquímica de les aigües subterrànies de l’àrea de Barcelona de les zones urbanes (veure els treballs de: Lerner, 1996; Chilton et al., 1997; Eyles, 1997; i conèixer la seva dinàmica, tant en termes de fluxos com de processos químics interns. Chilton, 1999; Ellis, 1999; Llamas et Custodio, 2002; Howard et Israfilov, 2002; AIH_GE, 2004). Aquests treballs han constant de la construcció de models hidrogeològics, de la recollida de D’entrada, el bombament intensiu de les aigües subterrànies per a usos diversos (abastament, dades de camp, d’anàlisis de laboratori, d’estudis multi-isotòpics, i de treballs específics indústria, etc.) pot produir una sèrie de conseqüències no desitjades com ara la subsidència del centrats en problemàtiques concretes (com els COE), a més de l’establiment de diverses xarxes terreny o el deteriorament de la qualitat de l'aigua provocat per diferents causes (p. ex.: de control. L’annex 4 detalla tots aquests estudis i publicacions diverses que se n’han derivat. intrusió marina). En segon lloc, aquest bombament tendeix a reduir-se o abandonar-se a causa de la contaminació de les aigües i/o a canvis en els usos del sòl (p. ex.: reubicació d'indústries). Un primer resultat d’aquests estudis ha estat la identificació de les diverses fonts de recàrrega En aquest últim cas, el descens en l’explotació sol provocar una recuperació dels nivells dels aqüífers del Pla de Barcelona i del delta del Besòs (Vázquez-Suñé et al., 2010): piezomètrics, generant inundacions i danys en moltes infraestructures subterrànies urbanes. 1.- El riu Besòs, l’aigua del qual en bona mesura procedeix dels efluents d’EDARs Aquests és el cas de Barcelona i el seu entorn urbà. (Estacions Depuradores d’Aigües Residuals), especialment durant l’estiu 2.- La infiltració de les precipitacions a les zones altes de la ciutat que no es troben Per controlar aquests problemes estructurals és habitual haver de bombar aigua subterrània urbanitzades, considerada aigua de recàrrega natural “neta” en zones específiques de l’àmbit urbà (aparcaments, baixos, túnels, etc.). Però, a més d’això, 3.- Les pèrdues de la xarxa de subministrament d'aigua a la zona NE, procedent del riu cal tenir present que el bombament d’aigües subterrànies pot ser necessari o útil per cobrir Ter diversos aspectes de la creixent demanda d’aigua urbana, i també pel fet d’esdevenir un recurs 4.- Les pèrdues de la xarxa de subministrament d'aigua a la zona SO, procedent del riu estratègic que permet cobrir la demanda en moments puntuals en què les fonts habituals Llobregat d’abastament poden presentar problemes (sequeres, accidents, etc.). Aquestes últimes 5.- Les pèrdues de la xarxa de clavegueram en el sector NE, abastat amb aigua del Ter consideracions porten a preguntar-se si l'aigua subterrània urbana pot ser utilitzada amb 6.- Les pèrdues de la xarxa de clavegueram en el sector SO, abastat amb aigua del seguretat. Llobregat IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 47 GHS UPC-CSIC 48 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 7.- Aigües d’escolament urbà: l’aigua de pluja lixivia gran part de la deposició El predomini de les aigües residuals s’ha evidenciat amb els estudis isotòpics de les molècules atmosfèrica urbana en superfície (diversos tipus de “pols urbana”, emissions de de nitrat, de carboni i de sulfat, que permeten determinar-ne l’origen. En el cas concret dels vehicles i indústries, etc.) i recarrega els aqüífers a través de la infiltració directa o nitrats i el carboni, es detecten processos geoquímics de volatilització, nitrificació i pèrdues de la xarxa de clavegueram desnitrificació associats a l’oxidació de la matèria orgànica. 8.- La intrusió d'aigua de mar. Al tractar-se de compostos provinents de la xarxa de sanejament, és d’esperar que el procés d'atenuació natural prossegueixi en el temps i en disminueixi la concentració en els aqüífers. La presència d’aquestes diferents fonts de recàrrega es fa prou evident en els canvis espacials De fet, aquests processos d’autodepuració fan que, tot i l’elevat percentatge que suposen les de la composició de les aigües del subsòl de Barcelona. A grans trets, poden diferenciar-se tres aigües residuals en la recàrrega dels aqüífers, les concentracions d’aquests contaminants en dominis: els aqüífers siguin relativament baixes, amb màxims de vora 300 mg/L de nitrats. Tot i així, 1.- Les aigües dels pous i fonts que capten les parts altes de la Serra de Collserola aquest valors i la seva distribució tenen fortes implicacions en la determinació de la qualitat (materials majoritàriament metamòrfics d’edat paleozoica) i la part alta del piemont potencial de les aigües subterrànies per a determinats usos i, conseqüentment, en la gestió de quaternari generalment presenten valors baixos de contingut en la majoria d’ions, les aigües subterrànies a les zones urbanes. per estar pròxims a la zona de recàrrega i en contacte amb materials de baix contingut en magnesi i calci. 2.- Les aigües del Pla de Barcelona, que al seu torn poden separar-se clarament en dos grups: sector SO i sector NE. A mesura que les aigües discorren de muntanya a mar, s’aprecia un progressiu augment de la mineralització, passen de ser clorurades- sulfatades sòdiques a càlciques i magnèsiques, i en quasi tots els pous s’aprecia un increment en el contingut de nitrats (també en fosfats i alguns metalls con el zinc). Probablement aquesta evolució és deguda a la interacció amb les formacions travessades i/o la influència de la recàrrega d’aigües residuals i d’escolament urbà. De fet, les aigües residuals resulten ser la principal font de recàrrega en aquesta zona. A més d’aquesta evolució de muntanya a mar, es pot veure com les aigües del sector SO de Barcelona estan més mineralitzades que les del sector NE. Aquest fet concorda amb una recàrrega influenciada per aigües de clavegueram o d’abastament, i a la diferent composició de les aigües d’abastament als sectors SO (aigua d’origen Llobregat) i NE (aigua d’origen Ter). 3.- Les aigües subterrànies al delta del Besòs són dures, es classifiquen en clorurades sulfatades sòdiques i presenten alts continguts en clorurs i sulfats. A prop de la costa, les aigües són clorurades sòdiques, i la seva salinitat total és més elevada. Aquest fet mostra una forta influència d’aigua salada provocada per una intrusió marina, Figura 8-1. Distribució de les fonts de recàrrega dels aqüífers de Barcelona, en diferents accentuada pels bombaments presents (i els passats). punts de mostreig i mitjana global. (Llegenda: REC = aigua recarregada en la zona de Collserola; RIV = aigua riu Besòs; TER = Així doncs, les aigües presents als aqüífers de l’àrea urbana de Barcelona són una barreja de les aigua abastament origen Ter; LLOB = aigua abastament origen Llobregat; SW_T = aigua diverses fonts de recàrrega, i estan afectades per diversos processos d’atenuació que en bona residual origen Ter; RUNOFF = aigua d’escolament urbà; SW_LL = aigua residual origen Llobregat). part depenen de l’estat redox dels aqüífers. Posant números a la distribució de la recàrrega dels aqüífers de Barcelona, anàlisis estadístiques multivariades aplicades a les dades recollides A més dels contaminants més típicament observats, la llista de compostos analitzats és (Carrera et al., 2004; Vàzquez-Suñé et al., 2010) permeten estimar que el 30% té com a origen completa: la xarxa de sanejament; el 22%, les aigües d’abastament; el 20% prové de la infiltració de - contaminants orgànics emergents (“COE”s) escolament superficial urbà; el 17% prové de precipitació infiltrada a la zona nord (no urbana); - plaguicides i l’11 % del riu Besòs. La contribució de la intrusió d'aigua de mar és gairebé insignificant. - compostos farmacèutics actius: 72 fàrmacs detectats, especialment analgèsics i Aquests percentatges són valors mitjans i varien espacialment. antibiòtics, i 23 metabòlits - compostos industrials: organoclorats, HAP, surfactants o tensioactius, ... IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 49 GHS UPC-CSIC 50 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 - drogues d'abús (DAs): cocaínics, compostos similars a les amfetamines, opiacis, cannabinoides, lisèrgics i benzodiazepines, sumant un total de 21 compostos diferents - estrògens - productes de cura personal: 11 compostos de filtres UV detectats - diversos tipus de tensioactius que es troben en detergents i productes de neteja: alquilfenols polietoxilats (APEOs), alquilbenzens sulfonats lineals (LAS) i productes de degradació d’ambdós, que sovint presenten una elevada toxicitat. De tots ells, els més habituals en les aigües subterrànies de l’entorn de Barcelona són: (1) els plaguicides, només detectats a la zona d’influència del riu Besòs; (2) els organoclorats (tetracloroetilè i tricloroetilè), detectats en pràcticament totes les mostres recollides i sobrepassant en molts casos els límits legals establerts per a aigua potable (RD140/2003); i (3) els HAP, associats a la combustió dels motors dels vehicles i a les indústries, que s’han detectat de forma molt puntual i dispersa. La zona més contaminada és la més propera al riu Besòs, on s’han detectat les majors concentracions de tensioactius, fàrmacs (concentracions màximes superiors als 100 ng/L), filtres UV i drogues d’abús (concentracions màximes al voltant de 200 ng/L). De fet, les concentracions detectades en els aqüífers han estat sovint superiors a les detectades en el riu, i són típiques de les aigües residuals, la qual cosa torna a posar de manifest la important recàrrega i contaminació que suposen les pèrdues de la xarxa de clavegueram en els aqüífers de l’entorn de Barcelona. Amb tot, és també la zona del Besòs on les condicions dels aqüífers són més reductores, la qual cosa afavoreix els processos d’atenuació, especialment dels APEOs. Altres compostos, com les DAs o els LAS es degraden en una mesura similar tant en ambients reductors com en ambients oxidants. L’annex 4 desenvolupa amb més detall els treballs fets relatius a la contaminació dels aqüífers de Barcelona i els seus resultats, així com les referències incloses en aquest apartat. Figura 8-2. Concentracions de diferents fàrmacs detectats als aqüífers de Barcelona. Rangs i valors mitjans. (López-Serna et al., 2013) IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 51 GHS UPC-CSIC 52 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 9 Conclusions termes de salinitat. D’aquests 10-15 hm3/any addicionals, entre 5 i 8 hm3/any es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 hm3, de la zona del Pla - Els diversos estudis d’actualització del coneixement de la geologia de l’àrea de Barcelona de Barcelona. han permès la millora dels models hidrogeològics de la zona, tant a nivell regional com a - No obstant això, no es recomana que en l’àmbit de Poblenou (entre Gran Via i el mar) es nivell més local per a estudis en àmbits com l’entorn de la Plaça de les Glòries o el superin els 2 hm3 d’extraccions anuals (incloses les explotacions ja consolidades). Es districte del Poblenou. recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat (veure més avall). - Aquestes millores, conjuntament amb les dades noves incorporades, han permès - Els efectes previstos del canvi climàtic són d’impacte molt reduït, i es resumeixen en dos: l’actualització del model hidrogeològic del Pla de Barcelona i delta del Besòs a partir del la depressió dels nivells piezomètrics a les serres de Collserola i de Marina, de fins a 11 qual ha estat possible descriure l’evolució i l’estat actual de les aigües subterrànies de metres, associada a la disminució de la pluviometria; i l’agreujament de les intrusions Barcelona. salines, que es traduiria en increments de 5.500 mgCl/L. A més, en ambdós casos, l’afectació es limitaria a l’aqüífer superficial. - A nivell general, l’evolució temporal dels nivells piezomètrics i de la salinitat de les aigües - En tot cas, caldria valorar quins problemes a nivell local podrien causar aquests efectes i subterrànies al Pla de Barcelona i al delta del Besòs mostra una clara millora respecte a les com aquests podrien suposar limitacions en els usos que actualment s’estan fent de les dècades dels anys 60 a 80. aigües subterrànies. - Actualment, l’única afectació en els nivells piezomètrics perceptible a nivell regional són - L’increment del nivell del mar no sembla tenir cap efecte apreciable. les extraccions prop del Parc de la Ciutadella (UPF), però el seu impacte és lleu (1–2 metres de descens). - L’estudi detallat al districte del Poblenou conclou que si bé les nombroses extraccions han - Les importants depressions dels nivells degudes a l’activitat industrial durant la segona causat una intrusió marina molt significativa, no suposen un risc rellevant de meitat del segle XX s’han recuperat del tot, i afectacions posteriors com la del drenatge de deformacions del terreny. l’aparcament subterrani de la Plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs han reduït prou el - Aquesta greu intrusió marina, que afecta molt especialment l’aqüífer superficial, no seu impacte com per no ser destacables a aquesta escala. només limita altament els usos a què es pot destinar l’aigua que s’extregui al districte, - En conseqüència, sempre a nivell de tot el sistema del Pla de Barcelona i delta del Besòs, sinó que pot suposar un greu obstacle econòmic i executiu a futures obres que extraccions locals com les obres de l’estació de la Sagrera o de la Plaça de les Glòries, o requereixin un drenatge del subsòl a la zona. d’altres de menors, no semblen causar afectacions significatives en la piezometria. - Per tot plegat, és essencial un seguiment continu i acurat de les aigües subterrànies del - Tanmateix, les nombroses extraccions que està havent al districte del Poblenou des dels districte. En aquest sentit, convindria mantenir en bon estat els piezòmetres que BCASA hi darrers 15 anys fan que aquesta també sigui una zona d’alt interès en el seguiment de té, i construir-ne de nous que millorin la cobertura espacial de la xarxa d’observació l’estat de les aigües subterrànies de Barcelona. actualment disponible. A més, convindria dotar tots aquests pous de sensors que registrin - Similarment, també en termes de salinitat la situació ha millorat significativament l’evolució dels nivells piezomètrics i de la conductivitat elèctrica de l’aigua. respecte dècades enrere. Actualment només hi ha dues zones amb salinitats destacables: - En termes de mesures preventives o correctores, es recomana establir i mantenir actius la Barceloneta i el Poblenou, amb concentracions a l’entorn de 12.500 mgCl/L en l’aqüífer bombaments prop del mar per tal de retenir la intrusió salina. superficial en el primer cas, i de 17.500 i 15.000 mgCl/L en els aqüífers mitjà i profund en el segon cas, respectivament. En ambdues zones, les extraccions d’aigües subterrànies - L’estudi de la contaminació als aqüífers de l’àrea de Barcelona conclou que les aigües són encara importants. presents als aqüífers de l’àrea de Barcelona són una barreja de les diverses fonts de - Tot plegat porta a concloure que la problemàtica que requereix una major atenció són les recàrrega –que suposen diferents riscos i tipus de contaminació potencial–, i estan intrusions marines a la Barceloneta i al Poblenou, per la qual cosa les extraccions a la zona afectades per processos d’atenuació que en bona part depenen de les condicions redox haurien d’estar sotmeses a un intens inventariat i control de seguiment (veure més avall). dels aqüífers. Tota la resta de l’àrea d’estudi presenta una situació prou bona en termes de nivells - Aquestes fonts de recàrrega són el riu Besòs, la infiltració de l’aigua de pluja en les zones piezomètrics i salinitat, i altres explotacions locals com l’estació de la Sagrera o les no urbanitzades (faldes de les serres de Collserola i de Marina), les pèrdues de les xarxes extraccions per a abastament al Besòs no semblen causar un impacte rellevant a escala d’abastament i clavegueram –diferenciant-se en ambdós casos les zones servides amb regional. aigua del Ter i les servides amb aigua del Llobregat–, l’escolament urbà –per infiltració directa o per pèrdues en el clavegueram–, i la intrusió marina. - Pel que fa al balanç de massa, es calcula que les extraccions al conjunt de Barcelona – - L’estudi del pes relatiu de totes aquestes fonts de recàrrega conclou que la font principal excloent les del metro– podrien encara augmentar en 10-15 hm3/any addicionals als 10- són les pèrdues de la xarxa de clavegueram (30% de la recàrrega total), seguida per les 15 hm3/any actuals sense que això causés impactes negatius importants, especialment en pèrdues en l’abastament (22%) i per la infiltració d’escolament urbà (20%). IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 53 GHS UPC-CSIC 54 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. - Aquest predomini de les fuites del clavegueram es posa de manifest tant en l’anàlisi de nitrats, carboni i sulfats de l’aigua, com en l’estudi d’altres tipus de contaminants, atès que les concentracions detectades sovint són les típiques de les aigües residuals, i Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes superior a les concentracions presents en altres fonts de recàrrega. d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. - D’entre aquests altres contaminants, els més habituals són els plaguicides (especialment a la zona Besòs), els organoclorats i els HAP. - La zona més contaminada és la propera al riu Besòs, on s’han detectat les majors concentracions de tensioactius, fàrmacs (concentracions màximes superiors als 100 ng/L), filtres UV i drogues d’abús (concentracions màximes al voltant de 200 ng/L). - Amb tot, és també la zona del Besòs on les condicions dels aqüífers són més reductores, la qual cosa afavoreix els processos d’atenuació, especialment dels APEOs. Altres compostos, com les DAs o els LAS es degraden en una mesura similar tant en ambients reductors com en ambients oxidants. - De fet, les concentracions dels diferents contaminants en els aqüífers, generalment molt menors a les presents en les fonts de recàrrega, posen de manifest l’existència de Index processos d’atenuació notables. 1 Introducció 2 1.1 Situació geogràfica 2 1.2 Metodologia 4 2 Geologia de la zona cartografiada 7 2.1 Context urbà de la zona de estudi 8 2.2 Antecedents de la geologia del Pla de Barcelona i del delta del Besòs 9 2.3 Geologia del basament prequaternari 17 2.4 Geologia del Quaternari 21 2.5 Mapa d´isòbates 26 2.6 Columnes sintètiques 30 2.7 Talls geològics 37 2.8 Esquema de relacions del quaternari 51 3 Referencies bibliogràfiques 53 IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-1 IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC 55 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes disòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 1 Introducció La zona d’estudi comprèn el Pla de Barcelona i el delta del Besòs. L’objectiu del treball és actualitzar la geologia de la zona cartografiada tant en superfície com en el substrat prequaternari. A més, es mostra el mapa d’isòbates del prequaternari, les columnes sintètiques de totes les unitats identificades així com els esquemes de relacions de fàcies i els talls geològics elaborats d´acord amb aquesta actualització. 1.1 Situació geogràfica La zona d’estudi (Fig. 1) es troba localitzada en l’àrea metropolitana de la Ciutat de Barcelona, comprenent el sector més septentrional del Pla de Barcelona i del delta del Besòs. Geogràficament, el pla de Barcelona és una extensió lleugerament inclinada cap al mar, que abasta des de la vessant marítima de la serra de Collserola, i sent el seu punt més àlgid el Tibidabo (512 m), cap el mar Mediterrani, amb una inclinació més o menys continua des del peu de Collserola fins la Gran via del 4%, i des d’aquest punt fins el mar, amb una inclinació mitjana més suavitzada del 1%. FIGURA 1: Localització geogràfica de la zona de estudi (de color vermell). El relleu de la zona d’estudi queda definit per tres sectors geomorfològics: La xarxa de drenatge es disposa preferentment perpendicular a la costa, encara que una petita part drena cap els al·luvials dels deltes del Besòs i del Llobregat. El naixement dels - Els relleus de les serralades de Collserola i Marina, que comprenen el sector SO rius o rieres es situa en les zones altes de la serra, on es troben els materials granítics o de la serralada litoral catalana, i cotes de fins a 525 m. Tenen una orientació metamòrfics. Durant el seu curs rodegen els materials terciaris i discorren sobre la plana paral·lela a la costa. Aquests relleus estan formats principalment per granits i al·luvial fins el mar o els deltes adjacents. roques metamòrfiques Paleozoiques. Un aspecte destacable és la relació entre les incisions que es produeixen en els rius i el - Paral·lelament a aquesta, i segons un pla de falla, afloren amb cotes inferiors substrat en el que shi ha encaixat. Aquesta relació està molt condicionada per la (entre els 50 i els 100 metres aproximadament) materials detrítics d’edat terciària. presència de falles, per lexistència i límits dels deltes, per levolució del nivell del mar, per A peu dels relleus principals es disposen materials de peudemont, de gran la seva dinàmica sedimentària i, per tant, pel rebliment tant dels deltes com de moltes extensió, poden arribar a cobrir altres formacions. daquestes incisions que shavien encaixat en el substrat. Aquesta evolució ha Amb menys alçada i fins arribar a la costa, amb pendents relativament suaus, condicionat la geometria dels dipòsits sedimentaris que estan presents en tot aquest - apareixen materials detrítics d’edat quaternària que formen els deltes del sector (Vázquez-Suñé et al., 2010). Llobregat i del Besòs, i la plana litoral de Badalona. IDAEA-CSIC IDAEA CSIC GHS UPC-CSIC A1-2 GHS UPC CSIC A1 3 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. determinades estructures geològiques i, per altre cantó, diagrafies realitzades en molts 1.2 Metodologia dels sondeigs amb la finalitat de facilitar la correlació estratigràfica. El caràcter urbà de la zona d’estudi condiciona la metodologia portada a terme per La integració de totes les dades provinents de les diferents fonts d’informació que s’han satisfer els objectius marcats inicialment. Les dades utilitzades per la realització del estudi descrit anteriorment, constitueixen l’essència del estudi estratigràfic del quaternari i del geològic inclouen informació històrica, en particular mapes geològics i fotografies aèries substrat terciari que es presenta en aquest treball. La correlació de les fàcies antigues, dades de camp, diferents tècniques geofísiques i testificacions de sondeigs. sedimentàries i sísmiques s’ha realitzat a partir de la correlació de les diferents superfícies estratigràfiques definides i de la interpretació de canvis laterals de fàcies. La quantitat de dades en brut disponibles a Barcelona és molt gran, tot i això aquesta informació és poc útil sense un procés de filtrat i de normalització, així com sense un A continuació s’aborda amb més detall lo relatiu a la base de dades HYDOR i les eines emmagatzematge ordenat i georeferenciat. SIG desenvolupades pel Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS) que han servit com a base per aquest estudi. El sistema de coordenades utilitzat és el European Datum 1950. La principal font d’informació són els sondeigs provinents d’antics estudis geològics i geotècnics desenvolupats pel grup d’investigació Grup d’Hidrologia Subterrània (UPC- La base de dades (HYDOR) CSIC) o facilitats per l’administració pública. Suposen un afegit directe d’informació sobre la composició del subsòl, tot i això, la descripció litològica dels mateixos segueix estils La base de dades geoespacial (HYDOR) és del tipus "Personal Geodatabase" (ArcGIS- molt diferents i en alguns casos pot arribar a ser poc fiable si la qualificació dels tècnics ESRI). Per més informació consultar Velasco et al., 2012 i Velasco et al., 2013. La seva que han realitzat la testificació no és l’adequada. Per aquest motiu és imprescindible fer estructura facilita: 1) l'estandardització i harmonització de dades; 2) l'emmagatzematge i un primer filtrat dels sondeigs dels quals la situació espacial sigui dubtosa o dels que la tractament de gran quantitat de dades espai - temporals; i 3) la creació i l'execució de seva descripció litològica ofereixi dubtes. Després d’aquest primer filtrat es disposa de consultes simples i ràpides. gairebé 356 sondeigs en la zona d’estudi, amb profunditats que arriben fins els 250 metres de profunditat i que han estat incorporats a una geodatabase desenvolupada per Per tal de garantir l'estandardització i harmonització de les dades, s'han definit possibles l’emmagatzematge de dades hidrogeològiques (Velasco et al., 2012). llistes de valors (diccionari de termes) per als diferents atributs de la base de dades (llista de litologies, llista de fòssils, etc....) i s'ha establert un protocol d'entrada (tenint en No obstant, altres tipus de tècniques també han contribuït a millorar el coneixement compte diferents estàndards internacionals (ex. INSPIRE). geològic de l’àrea d’estudi. L’existència de cartografies geològiques i fotografies aèries antigues permeten tenir una visió prèvia al procés d’edificació massiva que ha tingut lloc Principalment, la base de dades (HYDOR) conté entrades per emmagatzemar els en les últimes dècades. El treball de camp i la visualització directa de les diferents següents tipus de dades: geogràfiques (e.g. Model Digital del Terreny, ...), hidrològiques litologies i estructures en el subsòl aprofitant el desenvolupament d’obres en superfície o (e.g. rius), ambientals (e.g. àrees vulnerables, usos del sòl, ...), hidroquímiques subterrànies com és el cas dels túnels (ex. Línia L9 del metro), també és una opció molt (paràmetres fisico-químics) i hidrogeològiques (descripció de pous, mesures de nivell, útil i valuosa en les zones urbanes. cabals d'extracció, ...). Pel que fa a les dades geològiques, la base de dades D’altra banda, l’ús de tècniques geofísiques ha permès correlacionar i donar major emmagatzema d’una manera endreçada i estructurada dades procedents de consistència a escala regional a les diferents dades de caràcter superficial o puntual testificacions de sondeigs, cates i afloraments (e.g. litologia, fòssils, edat, unitats prèviament descrites. S’han utilitzat, per un cantó, perfils geofísics marins en les estratigràfiques, etc..). D’altra banda donen la possibilitat d’introduir les dades proximitats de la zona d’estudi que han servit per prolongar i donar coherència regional a geotècniques (e.g. proves de laboratori) i dades procedents d’assaigs geofísics (e.g. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-4 GHS UPC-CSIC A1-5 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. diagrafies). Les noves dades resultants de la interpretació i dels treballs de modelatge s'emmagatzemen per separat; donant lloc, si es requereix, a la seva posterior 2 Geologia de la zona cartografiada reinterpretació. Des del punt de vista geològic regional, Barcelona es troba als Catalànids. Des de la Les eines SIG costa fins a l’interior, els Catalànids es divideixen en quatre estructures morfodinàmiques: la depressió Litoral, la serralada Litoral, la depressió Prelitoral i la serralada Prelitoral. En Les eines de processament de dades i anàlisi geològic en un entorn SIG (HEROS) s'han aquest context, la ciutat es troba exactament entre la serralada Litoral i la depressió desenvolupat com una extensió de l'entorn ArcMap (ArcGIS, ESRI). Es van realitzar amb Litoral, en l’actual marge continental català d’origen extensiu. Aquest marge mostra una ArcObjects, que és un kit per a desenvolupadors de ArcGIS, basat en el model d'objectes configuració estructural en horst i semifoses que continua fins al mar Mediterrani. components (COM) i programat en Visual Basic utilitzant l'entorn de Visual Studio (Microsoft). Aquestes eïnes s'han realitzat per administrar, visualitzar, analitzar i Les roques que afloren en aquest sector de la serralada litoral han experimentat una interpretar les dades geològiques emmagatzemades a la base de dades espacial. llarga i complexa història geològica que es pot sintetitzar en quatre grans etapes: la orogènia Hercínica, l'extensió mesozoica (principalment cretàcica), l'orogènia alpina Aquestes eines permeten a l'usuari utilitzar les dades geològiques emmagatzemades i (règim compressiu durant el Paleogen) i l'extensió neògena. En conseqüència, el massís facilitar la interpretació geològica (veure Fig. 1). Poden generar columnes estratigràfiques rocós resultant es troba afectat per nombroses falles que provoquen basculaments i detallades dels sondeigs seleccionats mitjançant consultes personalitzades. És possible enfonsaments diferencials en la zona d'estudi. crear automàticament un perfil geològic mostrant les columnes litològiques dels sondeigs, juntament amb les seves dades geofísiques o geotècniques i les unitats estratigràfiques Tradicionalment es diferencien a escala regional dos sistemes de falles normals i definides en cadascun dels sondeigs. Basat en un entorn d'anàlisi interactiu, l'usuari és direccionals amb cabussaments de moderats a forts i adreces preferents NE-SW i NW- capaç d'analitzar i definir les possibles superfícies correlació existents, unitats i falles. La SE. Aquestes falles donen lloc a un conjunt de graons situats entre la serra de Collserola i informació obtinguda representada per les unitats geològiques pot convertir llavors en un Marina i el mar Mediterrani. Algunes d'aquestes falles són en realitat bandes relativament entorn 3D. estretes (pocs km) i llargues (desenes de km) que concentren la major part de la deformació i que contrasten amb les zones situades entre aquestes bandes on la deformació és escassa. Atès que aquestes falles han jugat diverses vegades al llarg de la seva història geològica, en les bandes de deformació es troben roques d'edats i tipologies molt diverses. Més en detall, les falles regionals s'agrupen en diverses famílies: a) Falles NNE-SSO paral·leles a determinats segments de la línia de costa. Són les més importants. b) Falles NE-SO paral·leles a altres segments de la costa. c) Falles NNO-SSE paral·leles als rius Llobregat i Besòs. d) Falles OSO-ENE o EO, són les de menor entitat. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-6 GHS UPC-CSIC A1-7 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.1 Context urbà de la zona de estudi 2.2 Antecedents de la geologia del Pla de Barcelona i del delta del Besòs L’estudi i el coneixement aprofundit de les formacions geològiques presents en el subsòl D’entre tot el material consultat, cal destacar els treballs realitzats durant el segle passat i de l’entorn Barcelonès no és gens fàcil. Aquesta dificultat és deguda a factors d’índole principis del present, pel seu gran interès com a pioners en l’estudi de la geologia i la diversa: d’una banda, la pròpia complexitat de l’estructura geològica del subsòl barceloní, hidrogeologia a l’àrea de Barcelona. D’aquests treballs s’ha pogut extreure gran quantitat enclaustrat entre la serralada de Collserola, el mar i els terrenys més recents (al·luvials d’informació sobre el coneixement geològic del subsòl de la ciutat i de les característiques del Besòs), i que a més està - o havia estat - solcat per innumerables rierols o rieres. hidràuliques del aqüífers existents. Aquestes rieres han tingut una rellevància especial en la història de les ciutats i els pobles del sector, en general, i en el seu desenvolupament urbanístic, en particular. Al 1838, J.A. Llobet i Vall Llosera (Llobet i Vall Llosera 1840) relaciona la morfologia de la ciutat de Barcelona amb la situació de la línia de costa, i traça el recorregut de les D’altra banda, la progressiva urbanització de les zones urbanes, accelerada durant els principals rieres que solcaven el Pla de Barcelona en aquella època. També fa referencia anys 60 i 70, que ha anat cobrint d’edificacions, vies de comunicació i altres a les característiques del aqüífers i les aigües subterrànies en diferents barris, a partir de infraestructures l’anomenat “Pla de Barcelona”, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, El la informació de 34 pous, amb mesures de la profunditat del nivell de l’aigua i a les Delta del Besòs, Badalona i part de les serralades de Collserola i Marina. Aquesta característiques litològiques del materials que s’anaven travessant al construir-los. En activitat constructiva ha fet desaparèixer per sempre dels ulls dels observadors els aquestes primeres descripcions del subsòl ja apareixen certes expressions populars afloraments rocosos existents. D’aquí s’infereix que la consulta o interpretació dels referides a les diverses litologies, com poden ser el “fetge de vaca”, que fa esment al escassos mapes geològics antics - d’abans dels anys 30 ó 40 - sigui molt valuosa. Cal aspecte de les margues blaves del Pliocè (Terciari); la “terra d’escudelles”, que correspon tenir en compte, a més, que els treballs d’investigació geològica fets abans dels anys 40 ó a uns nivells de sorres miocenes (Terciari) que s’utilitzaven per a rentar els estris de 50 són pocs, i que varen fer-se amb les tècniques disponibles aleshores, que evidentment cuina; el “cervell de gat”; el “tortorà”, referit a certes concrecions noduloses carbonatades; no són comparables a les actuals. etc. Finalment, en l’actualitat, si bé es pot disposar de nombroses dades de perforacions de A parir de mitjans del Segle XIX es donen d’altres treballs de gran transcendència en el reconeixement del subsòl realitzades amb objectius molt diversos (estructurals, coneixement geomorfològic, geològic i hidrogeològic del Pla de Barcelona, com ara el hidrogeològics, geotècnics, etc.), la seva fiabilitat pot ser molt dubtosa donat que d’Idelfons Cerdà que a mitjans de segle realitza un aixecament topogràfic de la ciutat freqüentment no s’ha comptat amb un tècnic qualificat que en tragués tota la informació necessari per als seus projectes urbanístics (Fig. 2). possible, fet que fa que les dades tinguin sempre un caire molt local o concret que, si bé pot ser útil per respondre a la necessitat immediata que va motivar la realització dels Al 1891, amb Garcia Faria com a “Ingeniero Jefe de Alcantarillado y Saneamiento” es fa sondeigs, dificulta una posterior tasca d’interpretació geològica. Per les raons una relació de 27 pous amb dades litològiques i de nivell piezomètric, principalment esmentades, tot seguit es descriu la naturalesa del subsòl de Barcelona, elaborada a situats en la zona de l’Eixample, Poble Sec, Hostafrancs i Ciutat Vella. També es va partir d’informacions disponibles procedents de mapes antics, articles bibliogràfics, així realitzar l’aixecament topogràfic de la ciutat (Fig. 3), eina fonamental per a la realització com de descripcions dels sondeigs o perforacions que s’han consultat al llarg dels estudis del seu Pla de projectes de clavegueram i sanejament necessaris degut al creixement de realitzats pel GHS UPC-CSIC i en el present estudi. la ciutat. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-8 GHS UPC-CSIC A1-9 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Tant a la topografia de Cerdà com la de García Faria s’endevina el traçat de les antigues rieres que creuaven el Pla de Barcelona, destacant-se el fet que algunes d’elles mostren una topografia més elevada que la de l’àrea per la que transcorren. Això és degut a que probablement es tractava de desviaments de les lleres naturals i els marges de la riera (motes), normalment estaven més elevats que el terreny. El 1896, G. Moragas va publicar un estudi sobre el Delta del Besòs (Moragas, 1896) que, tot i que la descripció litològica és escassa, proporciona gran informació sobre les característiques i comportament hidràulic dels materials que formen els aqüífers del delta (Fig. 4). FIGURA 2: Cerdà, I., 1855. Pla dels voltants de la cuitat de Barcelona. Escala 1:10000. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-10 GHS UPC-CSIC A1-11 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 3: Topografia del 1891 de García Faria entre el sector Oest de la Ciutat de Barcelona i el Riu Besòs. Topografia utilitzada en els treballs de Rubio y Kindelán 1909. FIGURA 4: Mapa de l’inventari de punts d´aigua al Besòs (Moragas, 1896). IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-12 GHS UPC-CSIC A1-13 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Pot parlar-se també del famós - i també excel·lent pels seus detalls - mapa geològic del de les condicions paleoclimàtiques i sedimentaries en que es varen donar. També ha Pla de Barcelona, de Jaume Almera, publicat per la Diputació de Barcelona l’any 1900, a estat molt rellevant els treballs sobre el Pliocè, sobretot els treballs de Jaume Almera de escala 1:40.000, i amb la topografia inclosa. Cal destacar, a més, que també aquesta finals de Segle XIX (Almera, 1894) i síntesis més recents com la de Martinell, 1988. En publicació ha estat molt útil per la determinació del traçat d’algunes rieres i torrents antics, aquests treballs es defineixen els trets estratigràfics, faunístics i cronoestratigràfics avui emmascarats per la urbanització de la ciutat (Fig. 5). fonamentals del pliocè aflorant, especialment cap el vessant Llobregat. Actualment es disposa de la cartografia a escala 1:50.000 de la sèrie MAGNA del IGME (IGME, 1977), coeditada posteriorment amb l’IGC (IGC-IGME-, 2005) i també de l’excel·lent mapa geològic de la superfície del terreny barceloní, preparat i publicat per A. Ventayol l’any 1978 (Ventayol, 1978), a escala 1:25000, a partir de dades procedents de perforacions, principalment realitzades amb objectius geotècnics. Al 1988 Sanz Pareda (Sanz Pareda, 1988) fa un recull i síntesi de la informació geològica i hidrològica del Pla de Barcelona. Al 1997 la UPC, per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona i la col·laboració de CLABSA, va fer l’estudi hidrogeològic del Pla de Barcelona (UPC et al., 1997), que va ser dut a terme amb valuoses aportacions de Transports Metropolitans de Barcelona, Direcció General de Ports i transports i la Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya i Aigües de Barcelona. D’aquests treballs també es va fer una síntesis geològica (Figura 6) a partir de la nombrosa informació recopilada de sondeigs. Bona part de la informació continguda en el Mapa de Ventayol està recollida en el Mapa Geotècnic de Barcelona (ICC, 2000). En els últims 20 anys el Grup d’hidrologia Subterrània (CSIC-UPC) ha treballat FIGURA 5: Cartografia geològica de J. Almera, 1900. Font ICC. profundament en estudis hidrogeològics en l’àmbit del Barcelonès aplicats a la gestió dels recursos hidràulics subterranis i en els aspectes hidrogeològics referents a l’enginyeria El 1909, C. Rubio i A. Kindelán (Rubio i Kindelán, 1909) milloren substancialment el civil en excavacions, túnels (Metro, AVE, etc.), drenatges i d’altres obres o projectes. En coneixement sobre el subsòl de Barcelona a partir de dades de nombrosos pous, algú tots aquests treballs s’ha disposat i generat abundant informació geològica que ha estat la d’ells de fins a 173 m de fondària. En aquest estudi es realitzen una sèrie de talls base per a la realització del present estudi. longitudinals i transversals per tal de delimitar i caracteritzar els aqüífers, tenint com a objectiu el buscar noves fonts de subministrament d’aigua per tal de satisfer la demanda creixent de la ciutat a principis de segle. Cal destacar els treballs científics de Solé Sabarís sobre el quaternari barcelonès (Solé Sabarís, 1963) de mitjans del segle XX, en el que es defineixen les diferents terrasses dels rius Llobregat i Besòs, i el quaternari continental del Pla de Barcelona; amb esment IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-14 GHS UPC-CSIC A1-15 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.3 Geologia del basament prequaternari Dins del basament prequaternari es poden diferenciar roques d’orígens i edats molt diverses (Fig. 7). Principalment, el basament del subsòl barcelonès està constituït per un important ventall de roques paleozoiques així com per roques d’edat Mesozoica i Terciàries. 2.3.1 Formacions paleozoiques 2.3.1.1 Formacions ígnies Al peu de la serra de Collserola i en la serra de marina hi ha un conjunt de roques granítiques corresponents a l'aflorament del gran batòlit granític paleozoic que compon el sòcol de la serralada litoral de les Catalànides i la base de la plataforma costanera. FIGURA 6: Síntesi geològica de Barcelona. Mapa geològic. (UPC, Aj. Barcelona, CLABSA, 1997). FIGURA 7: Mapa geològic regional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Velasco et al., 2012). IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-16 GHS UPC-CSIC A1-17 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. La intrusió d'aquests materials plutònics granodiorítics es va produir durant l'etapa Totes les roques estan afectades per una foliació molt penetrativa, especialment evident distensiva posthercínica. Aquesta intrusió va generar més d'una aurèola de en les fil·lites, en què la traça de l'estratificació queda emmascarada. D’altra banda, els metamorfisme, un conjunt de falles d'ordre menor en direcció NO-SE que, en els últims nivells de gres i quarsítics permeten reconèixer localment l'estratificació. estadis de la intrusió, va afavorir la injecció de nombroses famílies de dics centimètrics a 2.3.1.4 Silurià mètrics de pòrfirs, aplites i quars. Pissarres i fil·lites ampelítiques de color negre amb petits cristalls de sulfurs L'alteració fisicoquímica de les granodiorites afavorida per les diàclasis que presenten (principalment pirita). S'alteren en color blanc, sovint pigmentat per carbonats i òxids de dóna com a resultat un material sorrenc poc consistent amb contingut variable d'argila i Fe que els donen una coloració bigarrada. A més són fisurables, toves, untuoses al tacte i oxihidròxids de ferro: el sauló. A més és relativament freqüent trobar nivells de pinyol amb una foliació ben desenvolupada. Presenten fines i discontínues intercalacions de associats a les zones de major alteració, sobretot en les àrees de menys altitud on els pissarres silíciques, quarsites i lidites. granits presenten una naturalesa més bàsica. 2.3.1.5 Silurià-Devonià 2.3.1.2 Formacions metamorfitzades Successió carbonatada de 70 a 90 m d'espessor formada per un conjunt de nivells molt Suprajacents a les roques granítiques es desenvolupa un complex sistema de materials característics. Tradicionalment es diferencien tres nivells anomenats Da, Db i Dc. dipositats durant el Paleozoic (pissarres, esquistos, quarsites ordovíciques i calcàries del Devonià). Tots aquests materials van ser plegats durant l'orogènia Hercínica i afectats per 2.3.1.6 Carbonífer la intrusió del batòlit granític que va donar lloc a una important aurèola de metamorfisme. El carbonífer està format per dos nivells molt ben diferenciats: El grau de metamorfisme que va disminuint a mesura que augmenta la distància respecte a la intrusió, origina principalment tres tipus de roques metamòrfiques. (1) Cornianes a) Carbonífer marí de 40 m d'espessor. A la base predominen les pissarres grises pelítiques a la zona de contacte; (2) cornianes i esquists calcosilicatats formats a partir que alternen amb ftanites i lidites seguides d'un nivell de lidites compactes. A d'un antic nivell ric en carbonats, i (3)esquists clapejats a la part externa en transició amb sobre se situen un conjunt de calcàries amb pirolusita que atorga un color negre a les fil·lites que ja no es troben afectades per metamorfisme (Sanz Parera, 1988). Durant la roca. El tram superior està constituït per pissarres vinoses a verds que alternen l'orogènia Alpina aquests materials no van poder plegar enfront dels esforços amb calcàries i dolomies vermelloses. compressius produint una fracturació fràgil que va generar una intensa xarxa de falles. Aquestes falles individualitzen diversos blocs paral·lelament, des de la Serra de b) Successió terrígena en fàcies Culm. Formada per gresos i grauvaques amb Collserola fins al mar. estructures de corrent i restes vegetals. Presenten intercalacions dissimètriques 2.3.1.3 Ordovicià superior de conglomerats amb còdols de fins a 5 cm i nivells de pissarres grises més o menys arenosos. La potència estimada és d'entre 25 i 100 m d'espessor. Formacions de gresos, grauvaques i quarsites blanques que s'alternen amb fil·lites marrons molt homogènies amb nivells de grafit de color gris fosc intercalats; aquests últims més abundants cap al sostre. Localment hi passades de roques volcàniques, calcàries i roques calcosilicatades. La potència estimada és d'uns 200 m. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-18 GHS UPC-CSIC A1-19 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.3.2 Formacions mesozoiques Mostra una clara compartimentació en blocs separats per falles. Cap al sector oest (Esplugues, Hospitalet, Cornellà, Barcelona) solen trobar nivells més sorrencs, mentre 2.3.2.1 Triàsic que cap a l'Est (Sagrera, Delta del Besòs) solen ser més margosos. Materials del Triàsic en fàcies Buntsandstein i Muschelkalk. Es tracta de calcàries, 2.4 Geologia del Quaternari dolomies, gresos i lutites vermelles amb nivells de conglomerats a la base. Els cants són majoritàriament de quars i de lidita. Els materials que presenten un aflorament superficial més extens als peus de les serralades de Collserola i Marina són d’edat quaternària. Pràcticament tot ell està cobert 2.3.3 Formacions terciàries per formacions quaternàries d’edat més antiga, formant una plataforma suaument 2.3.3.1 Miocè inclinada des de la serralada fins el mar, formada per materials detrítics de peudemont. A les parts més baixes es desenvolupen els materials quaternaris més recents, de caire La formació terciària més antiga que es troba a Barcelona i Badalona és d'edat miocena i al·luvial, dels rius Besòs i Llobregat (Figura 8). des del punt de vista litològic es distingeixen dos conjunts molt ben diferenciats: Entre els dos sectors esmentats, cal distingir un salt o escarpament morfològic, d’uns 20 a) Zona de Barcelona: Potències properes als 150 m. Presenta nivells de bretxes i a 30 m de desnivell, per bé que avui aquest salt és de difícil observació directa, degut a la arenoses quarsítiques, més o menys massives, de color gris vermellós clar a la urbanització de la ciutat i de tota l’Àrea Metropolitana. Tot i això, encara es pot apreciar base, entre les quals s'intercala un complex de gresos argiloses molt menys en l’àrea de l’Hospitalet - Cornellà, gairebé seguint la línia fèrria de la RENFE cap a competent. Tot això coronat per una alternança d'argiles groguenques, gresos i l’Oest, a l’igual que cap a l’Est, des de la plaça de les Glòries en direcció a Sant Andreu, petits rodals de conglomerats. així com al llarg de la línia del ferrocarril a la Sagrera. b) Zona de Montjuïc: Fonamentalment margues o argiles blaves o groguenques (sovint sorrenques) i gresos quarsítics massives de color gris o vermellós amb passades de conglomerats, amb un grau de cimentació diferent segons el lloc. 2.3.3.2 Pliocè L'última formació terciària present al Barcelonès és d'edat pliocena. Es distingeixen dos tipus bàsics: el argilós-margós i el sorrenc. El primer d'ells està format per argiles i margues blavoses d'origen marí, amb un gruix poc definit per l'escassetat d'afloraments, sobre el qual es disposen unes seqüències conglomeràtiques amb matriu sorrenca- lutítica amb còdols procedents de la serralada litoral. Es disposen sobre un sòcol de naturalesa granítica, pissarrosa o sobre el propi Miocè. El gruix dels materials pliocens és molt variable a causa de que la base s'adapta a un paleorelleu de blocs escalonats des de la serralada fins al mar ja que la seva part més superficial ha estat sotmesa a una intensa erosió prequaternària de caràcter fonamentalment fluvial a través de rierols i torrents que baixaven de la serra de Collserola pel pla de Barcelona fins al mar. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-20 GHS UPC-CSIC A1-21 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.4.1 Pleistocè (Quaternari antic) Comprèn els dipòsits de peudemont i cons de dejecció que discorren de muntanya a mar i que defineixen la major part del “Pla de Barcelona”. Estan constituïts per argiles vermelles amb nòduls o crostes carbonatades, i de sorres i gravetes intercalades. Mostren un cert grau de compactació. En general són poc permeables però localment poden ser altes. El quaternari antic es recolza sobre el sòcol terciari, o paleozoic, que presenta unes superfícies no planes (paleorelleus) a causa de l'efecte erosiu de les rieres sobre els materials prequaternaris, que fa que el gruix variable d'aquests materials pugui arribar fins als 30 m . La formació consta d'un nivell basal de graves poc arrodonides, amb matriu argilosa vermella. La litologia dels cants elongats o còdols (procedents de l'erosió de les pissarres) i el seu baix grau de rodament indiquen un origen proper com és la Serralada de Collserola. Aquest nivell detrític, que correspon a antics cons de dejecció, originats sota un règim pluviomètric de tipus torrencial en un clima càlid i humit, es va fent cada vegada de major gruix a mesura que augmenta la distància a Collserola, fins arribar a transformar-se en sorres englobades per argiles vermelles. Aquestes argiles vermelles, juntament amb les falques de sorra, ja comentades, constitueixen la base de l'anomenat "tricicle" de Barcelona, que sembla estar relacionat amb processos de tipus climàtic corresponents a períodes humits. Per sobre de les argiles vermelles amb sorres, hi ha uns nivells de llims de color groc o marró, d'origen eòlic, i que contenen nombrosos nòduls calcaris, que poden arribar a constituir petites zones aglomerades (popularment anomenats "el cervell de gat"). Finalment, per sobre dels llims amb nòduls pot existir una crosta calcària de caràcter zonal, que pot arribar a tenir gruixos de fins a 1 metre (com en el Tortorà). Aquests sediments revelen unes condicions de formació de tipus àrid que afavoreixen els moviments verticals d'aigua a causa de la forta evapotranspiració i la formació de dipòsits FIGURA 8: Mapa geològic del basament prequaternari. Les línies vermelles representen les falles calcaris per dissolució d'aigua. interpretades. De color blau s’indica el riu Besòs. La resta de colors indiquen les diferents litologies que composen el substrat. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-22 GHS UPC-CSIC A1-23 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Aquests tres nivells (argiles vermelles, llims grocs o marrons amb nòduls i crostes) El delta s’ha dividit en dues seqüències (seqüència superior i seqüència inferior), amb un formen l'anomenat tricicle, ja que sovint es presenta repetit fins a tres vegades en una espessor de l’ordre de les desenes de metres, limitades en la base per superfícies mateixa vertical. La manera com es presenta depèn de les condicions de formació dels erosives (inclosos paleorelleus), que representen períodes d’erosió subaèries, dipòsits i d'una eventual erosió posterior. probablement degut a caigudes del nivell del mar associades amb canvis glacioeustàtics ocorreguts durant el Quaternari (Velasco et al., 2012). 2.4.2 Holocè (Quaternari recent) Seguint els diferents traçats longitudinals de les rieres i torrents que travessaven el Pla de La seqüència inferior està limitada per dues superfícies erosives (sequence boundary, Barcelona, es poden trobar dipòsits de sorres i graves fluvials, pràcticament actuals, amb SB) i està constituïda principalment per sediments continentals (associacions de fàcies de una granulometria grollera, de còdols poc arrodonits d'una litologia paleozoica o granítica. rebliments de canals fluvials i plana d’inundació). Degut a la falta d’informació sobre la El seu gruix i amplada superficial vénen condicionats per la importància de la riera que les connexió entre aquesta unitat i els seus equivalents temporals, tant marins com de va originar. transició, és pràcticament impossible realitzar una subdivisió en “System tract”. El nivell quaternari recent de més extensió es troba localitzat a banda i banda del Pla de Per el contrari, en la Seqüència Superior s’han identificat dipòsits continentals, marins i de Barcelona, a les zones limítrofes de l'Est (Besòs) i Oest (Llobregat), i correspon a transició, de manera que sí que s’han pogut definir “key surface” i els següents “System materials al·luvials recents dels rius esmentats. Concretament en l'àmbit del Besòs es tracts”: a) un “late lower system tract” (LLST) (Posamentier and Allen, 1999), b) un poden trobar formacions fluvials o fluvio-deltaiques, que poden arribar a gruixos molt “transgressive systems tract” (TST) (Van Wagoner et al., 1988), y c) un “regressive importants, de l'ordre de fins a uns 60 m, i estan relacionades amb l'activitat erosiva i systems tract” (RST) (Embry and Johannessen, 1992). sedimentària dels rius (formació i erosió dels dipòsits tipus terrassa) i els canvis del nivell del mar durant les èpoques quaternàries. El “late lower system tract” (LLST) s’ha definit a partir de la identificació de dipòsits de canals fluvials que descansen sobre superfícies erosives (es a dir “sequence boundary” La complexa arquitectura de les successions costeres i deltaiques es deu principalment a SB). Se suposa que aquests canals es van dipositar durant l’inici d’una pujada relativa del la gran influència que sobre aquesta tenen les variacions del nivell del mar. nivell del mar després d’una baixada del mateix, retreballant els relleus desenvolupats Concretament, la distribució de fàcies en aquests ambients, està condicionada per la durant la baixada del nivell del mar. relació que existeix entre l’espai d’acomodació (subsidència + canvis eustàtics) i l’aportació de sediments. En el cas del Delta del Besòs, de la mateixa manera que en El “transgressive systems tract” (TST) està constituït per associacions de fàcies de canals altres deltes Mediterranis, les variacions eustàtiques han presentat un paper molt fluvials retreballats (front deltaic transgressiu). Està limitada en la base per una superfície important en el seu desenvolupament (e.g. Somoza et al., 1998; Montaner and Solà, transgressiva (ST) que s’interpreta com una superfície d’erosió degut a l’onatge i es 2004, Gámez et al., 2007), de manera que és necessari realitzar un anàlisis d’estratigrafia caracteritza per estar constituïda per graves pertanyents al “late lower system tract” seqüencial per tal de diferenciar sèries de seqüències, System tract i key surfaces. (LLST) retreballades durant la transgressió marina. Al sostre aquesta seqüència es troba Aquesta diferenciació és útil per predir tendències deposicionals i granulomètriques que limitada per una superfície de màxima inundació (MFS), la qual s’ha identificat als ens ajuden a definir la geometria dels principals cinturons de fàcies i així poder construir sondeigs mitjançant de canvis sobtats en la. Això és degut per la transició de sediments un model geològic robust. més grollers a sediments més fins interpretats com pertanyents al Prodelta. La superfície de màxima inundació (MFS) marca el canvi de tendència de granodecreixent cap a IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-24 GHS UPC-CSIC A1-25 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. granocreixent, definint al mateix temps les tendències retrogradacionals a es pot apreciar per la seva morfologia la zona a on es dipositen els sediments deltaics. progradacionals respectivament en els cinturons de fàcies. Segons el mapa, les isòbates han quedat certament condicionades per la presència de les falles tot i que, sembla ser, que una erosió posterior ha homogeneïtzat tota El “regressive systems tract” (RST) indiquen una tendència granocreixent (les argiles i l’estructura. En aquest sentit s’observa com la trajectòria del riu Besòs segueix la llims del prodelta passen a sorres i graves dins del front deltaic) i també una distribució de trajectòria de les falles que han afectat la superfície del substrat. fàcies progradacional. Per últim el quaternari recent és molt conegut i es troba travessat per nombroses captacions. Històricament, va fer possible l'expansió industrial d'àmplies zones de les comarques del Barcelonès i Besòs, mitjançant l'explotació dels grans recursos hidràulics subterranis, coneguts ja des de finals del segle XIX. 2.5 Mapa d´isòbates L’elaboració d’un mapa batimètric del subsòl ha tingut com objectiu conèixer l’estructura basal del basament a on es dipositaven els sediments que apareixen als talls (Figures 9 i 10). Així doncs aquests dos processos s’han desenvolupat de forma sincrònica i s’han condicionat l’un a l’altre. La informació de base de la que s’ha disposat per a dur a terme el mapa, han estat 333 sondeigs repartits per tota l’àrea d’estudi emmagatzemats en una base de dades a on s’hi troba la informació de tots els sondeigs recopilats en els últims anys. Degut a que la finalitat principal del mapa d’isòbates ha estat la reconstrucció d’una superfície 3D que mostres la batimetria del basament en format TIN, no s’ha buscat definir una equidistància homogènia per tota l’àrea d’estudi. Amb tot i, en general, les isòbates mostren una equidistància general de 10 metres tot i que a les zones a on la densitat d’informació de sondeigs era major, s’ha augmentat la seva freqüència mentre que, a les zones a on no es disposava d’informació s’han pogut inferir a partir de la cartografia digital del model d’elevacions del Terreny i la relació amb les corbes veïnes. A més, a cada isòbata se l’hi ha incorporat un atribut d’elevació que permet la seva conversió a una superfície que mostra en 3D la morfologia del substrat en el seu conjunt. En general la batimetria forma una conca de recepció, amb depocentre localitzat a la zona SE coincident amb l’àrea de desembocadura del riu Besòs, limitada pels relleus ubicats a les parts mes occidentals de la zona. Mostra les zones incidides per les rieres i IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-26 GHS UPC-CSIC A1-27 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 9: Mapa de Batimetria de la zona d’estudi. En color vermell la isolínia que correspon a la conta 0 FIGURA 10: TIN de la batimetria mostrada a Figura 9. Els punts de color verd mostren els sondeigs utilitzats m.s.n.m. Les isolínies amb valors positius s’il·lustren amb color blau i les línies de color verd mostren les que es troben dins de la zona d’estudi. isolínies amb valors negatius. Els punts de color groc mostren els sondeigs inclosos en los 9 perfils geològics i els punts i els punts de color verd la resta de sondeigs que no s’han contemplat per realitzar la batimetria. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-28 GHS UPC-CSIC A1-29 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.6 Columnes sintètiques Se han realitzat 6 columnes sintètiques a partir de la informació dels sondeigs localitzats a la figura 11. Per dur a terme aquesta tasca s’han utilitzat les eines HEROS que permet obtenir la columna litològica per a cadascun dels sondeigs (e.g. inclouen les unitats geològiques, observacions addicionals, característiques del gra, matriu, etc.); on la seva informació es troba emmagatzemada a la base de dades HYDOR (veure l’apartat 1.3). FIGURA 11: Mapa de localització de les columnes estratigràfiques sintètiques (verd). A més, s’ha representat la traça del riu Besòs en blau a mode de situació. FIGURA 12: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_006 extreta de la base de dades. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-30 GHS UPC-CSIC A1-31 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 14: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_057 extreta de la base de dades. FIGURA 13: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_043 extreta de la base de dades. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-32 GHS UPC-CSIC A1-33 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 15: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_206 extreta de la base de dades. FIGURA 16: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_252 extreta de la base de dades. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-34 GHS UPC-CSIC A1-35 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.7 Talls geològics En aquest projecte s’han elaborat un total de 9 perfils geològics a l’àrea del delta del Besòs (5 en direcció SO-NE paral·lels a la costa i 4 sub-perpendiculars en direcció NO- SE) formant una malla que cobreix un àrea d’uns 30 km2 (Figura 18 i Figures 21 a 29). La realització dels talls geològics ha comportat la interpretació i correlació manual d’un total de 137 sondeigs distribuïts en els diferents perfils en funció de la seva localització. Per l’escala vertical s’ha utilitzat una exageració de 200 m, i l’escala horitzontal s’ha definit automàticament en funció de la longitud de cadascun. Utilitzant l’eina desenvolupada HEROS 10, que permet observar en un mapa la posició de cada sondeig així com consultar-los i crear perfils de correlació, ha estat possible traspassar la interpretació al format digital incloent-hi, en cada element, els atributs pertanyents. La figura 19 mostra l’exemple d’un dels talls elaborats interpretats en aquesta plataforma abans de ser exportat. FIGURA 18: Mapa de la traça dels talls geològics representada en línies vermelles. Al mapa s’han inclòs els sondeigs que s’han utilitzat per la seva realització (groc), així com els emprats per fer el mapa d’isòbates FIGURA 17: Columna estratigràfica del sondeig CG_0017/15_001 extreta de la base de dades. (verd). A més s’ha destacat en blau el riu Besòs. L’ortofotomapa s’ha extret del servei del ICGC. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-36 GHS UPC-CSIC A1-37 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. La interpretació de fàcies a escala de seqüències deposicionals ha estat basada en Velasco et. al. (2012) i, s’ha dut a terme a partir de l’estudi de la seva posició en profunditat i en planta, la naturalesa i composició del sediment i atenent a la relació amb els sondeigs veïns. Per fer més precisa la interpretació s’ha elaborat de forma sincrònica a aquest apartat un mapa de la batimetria del subsòl per tal de contextualitzar la posició de les diferents fàcies a la zona. En total s’han identificat 6 associacions de fàcies dintre del complex deltaic (A, B, C1, C2, FIGURA 20: Esquema que mostra l’evolució seqüencial dels materials deltaïcs quaternaris damunt del D, E, F), s’han diferenciat cinc basaments diferents (margues i gresos Pliocens, basament en funció dels canvis relatius del nivell del mar. conglomerats Miocens i granits pissarres i dics Paleozoics), i s’han representat els rebliments antròpics. S’interpreta que aquests dipòsits poden haver estat dipositats durant una caiguda relativa del nivell del mar durant un episodi de Lowstand, en el moment en el que la baixada del La associació de fàcies A es localitza a la part basal de la seqüència sedimentària just a nivell de base propicia la incisió de canals fluvials (Fig. 20f). sobre del substrat i del límit de seqüència 1 (Fig. 20a) i, està formada majoritàriament per dipòsits de graves heteromètriques. Aquesta unitat mostra una geometria lenticular en La unitat B es troba present en la majoria de les seccions que s’han fet a l’àrea d’estudi seccions transversals i tabular en les longitudinals, la seva presència està restringida a mostrant una gran extensió areal. S’emplaça damunt la unitat anterior i, quan aquesta no les depressions canaliformes que mostra la batimetria del substrat i en alguns talls es veu hi és present, damunt del substrat de forma discordant. afectada per les falles del basament. Aquesta associació de fàcies està formada principalment per graves i gresos alternats amb lutites que passen lateralment a paquets lutítics més potents. Donada la seva composició, és freqüent que es trobi erosionada en la seva part més superior per la deposició de les següents unitats. S’interpreta com a fàcies de canals d’alta sinuositat dipositats durant una pujada relativa del nivell del mar en un esdeveniment transgressiu (Fig. 20b). Estratigràficament la unitat C1 està dipositada damunt de la unitat B però en alguns sectors apareix discordantment damunt de la unitat A o del propi substrat. Està formada per graves heteromètriques amb una selecció precària i de la mateixa forma que en la unitat A, presenta secció transversal còncava amb sostre planar i una longitudinal més tabular. La superfície que separa l’associació de fàcies C1 i C2 ha estat interpretada com una FIGURA 19: Exemple d’un perfil de correlació de sondeigs creat a partir de l’eina desenvolupada HEROS 10 superfície transgressiva mentre que el sostre de la unitat C2 ha estat interpretat com una on es mostren els polígons i línies de correlació així com els sondeigs implicats. superfície de màxima inundació (Fig. 20ad). La unitat C2 està formada per paquets de IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-38 GHS UPC-CSIC A1-39 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. graves molt ben seleccionades possiblement com a resultat del retreballament de la de canals fluvials com ho son les fàcies A, B i C1. Pel que fa a l’associació de fàcies C2, associació de fàcies C1. també apareixen amb morfologies tabulars però, en aquest cas es dipositen formant el que es coneix com backstepping degut al seu comportament transgressiu i la resta L’associació de fàcies D representa el quint paquet sedimentari del complex deltaic. Està d’associacions de fàcies lligades al estatge de Highstand apareixen amb geometries en format per unitats molt potents de argiles y llims grises amb puntuals intercalacions de forma de falca amb comportament progradant. En relació al substrat, els dos primers talls capes més gresoses i cert contingut fossilífer marí. En secció longitudinal presenta una travessen els dos tipus existents de pliocens i en el tercer i el quart (el més llarg de la geometria en forma de falca, mentre que en la transversal aquesta és més longitudinal sèrie) hi apareixen les unitats granítiques. Finalment, l’últim tall longitudinal mostra amb major potència cap a la seva part central. Atenent a les seves característiques l’estructura de les unitats deltaiques dipositades damunt d’un substrat d’edat Miocena que aquesta unitat progradant s’interpreta que ha estat dipositada a la part més pro-deltaica està encavalcant damunt de les roques granítiques. durant una pujada del nivell del mar en una etapa de Highstand (Fig. 20c). Els següents quatre talls, abasten tota l’extensió del delta però en aquest cas de forma Com la unitat anterior, la posició de l’associació de fàcies E queda restringida cap a la transversal en direcció NE-SO començant per la zona més costanera fins als relleus zona més costanera. Esta formada per paquets de sorres i graves amb certa proporció circumdants situats a la part NO de l’àrea d’estudi. Degut a la orientació d’aquests talls, d’elements més fins i, a més, s’hi poden trobar traces de contingut fossilífer marí de fauna es poden apreciar de forma satisfactòria les parts més deprimides que corresponen a costera. Les típiques seqüències “shallowing upwards” que presenta així com la antics canals i rieres a on s’hi diposita l’associació de fàcies A. Com es pot observar per naturalesa de la seva composició i la geometria que presenta l’identifiquen com fàcies exemple al tall 6, en molts casos aquestes zones més deprimides que aprofiten els canals progradants del front deltaic (Fig. 20e). estan condicionades per la presència de falles normals. La resta d’associacions de fàcies entapissen la resta de fàcies i també el substrat en els casos en els que presenta A la part superior de la sèrie esmentada (i de la seqüència deposicional B), s’emplaça elevacions anòmales. l’associació de fàcies F. Esta formada per fàcies heterogènies que alternen seqüències de sorres, graves i lutites intercalades a paquets més lutítica o conglomeràtics molt potents. S’interpreten com fàcies proximals de la plana d’inundació ja que mostren les característics ambients deposicionals com són els rebliments de canals fluvials, sediments d’overbank o desbordament i, dipòsits de peu de món (Fig. 20d). Per últim i entapissant, o erosionant les unitats més superiors de la seqüència apareixen els dipòsits antròpics. Aquesta unitat monòtona recobreix, seguint la topografia, la seqüència sedimentària. En alguns sectors i, gracies a la informació aportada pels sondeigs, es poden identificar antics abocadors que s’observen als talls com puntuals excavacions aïllades a on augmenta la potència d’aquests dipòsits. Els primers cinc talls que s’han desenvolupat a la zona d’estudi, tallen el delta de forma longitudinal i van des de l’Est fins a l’Oest. Degut a la seva orientació, s’observen preferentment tabulars pel que fa a les associacions de fàcies de rebliments de canals i IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-40 GHS UPC-CSIC A1-41 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 22: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_2. FIGURA 21: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_1. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-42 GHS UPC-CSIC A1-43 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 23: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_3. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-44 GHS UPC-CSIC A1-45 FIGURA 24: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_4. AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-46 GHS UPC-CSIC A1-47 FIGURA 25: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_5. FIGURA 26: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_6. AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. FIGURA 28: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_8. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-48 GHS UPC-CSIC A1-49 FIGURA 27: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_7. AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. 2.8 Esquema de relacions del quaternari Les relacions tant laterals com verticals de les diferents fàcies depositades al llarg del Quaternari s’han representat gràficament en 2 esquemes diferents. El primer d’ells (Figura 30) mostra detalladament les relacions existents entre les fàcies, mentre que en el segon (Figura 31) constitueix un esquema de la estructura deltaica en el seu conjunt. FIGURA 30: Taula de relació de fàcies del Quaternari. La línia negre de punts indica el canvi lateral de fàcies, la línia vermella indica el contacte erosiu, la blava indica la superfície de màxima inundació i la línia taronja indica el contacte discordant. FIGURA 29: Gràfic on es mostra la interpretació geològica del Perfil_9. El delta del Besòs s’ha separat en dos seqüències, amb espessors mètrics a decamètrics, limitats a la base per extenses superfícies erosives (Velasco et al., 2012). Aquestes superfícies representen períodes d’exposició subaèria, probablement associades a descensos relatius del nivell del mar en relació a les variacions glacio- eustàtiques al llarg del Quaternari. La seqüència estratigràfica inferior queda limitada a base i a sostre per 2 superfícies erosives. Internament, de base a sostre, es diferencien les unitats A i B (“Unitat_A” i “Unitat_B” respectivament. Aquesta nomenclatura es troba a totes les unitats dins dels esquemes, com a la Figura 30). La primera, unitat A, correspon principalment a depòsits de reblert de canal, mentre que la segona (unitat B) està associada a dipòsits de plana IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-50 GHS UPC-CSIC A1-51 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. deltaica que ràpidament canvien a fàcies costaneres i marines. El contacte entre ambdues unitats és un contacte de tipus discordant. 3 Referencies bibliogràfiques Almera, J., 1894. Descripción de los terrenos pliocénicos de la Cuenca del Bajo Llobregat y Llano de Barcelona. Mem. R. Acad. De Ciencias y Artes de Barcelona, vol. 3, núm. 2, p. 1-355. Cerdà, I., 1855. Plano de los alrededores de la Ciudad de Barcelona levantado por orden del gobierno para la formación del proyecto de Ensanche, esc. Aprox. 1:5000. Barcelona, reproduït a Galera et al. (1972), làm. 117, p. 178, i a Galera et al. (1982), làm, 158. Embry, A.F., Johannessen, E.P., 1992. T-R sequence stratigraphy, facies analysis and reservoir distribution in the uppermost Triassic-Lower Jurassic succession, western Svedup Basin, Arctic Canada. In: Vorren, T.O., Bergsager, E., Dahl- Stamnes, Ø.A., Holter, E., Johansen, B., Lie, E., Lund, T.B. (eds.). Arctic Geology and Petroleum Potential. Amsterdam, Norwegian Petroleum Society, 121-146. FIGURA 31: Esquema conceptual del delta del Besòs (Velasco et al., 2012). S’indiquen amb les lletres A - E les diferents unitats diferenciades. La línia de color blau senyala la posició de la superfície de màxima Gámez, D., 2007. Sequence stratigraphy as a tool for water resources management in inundació (MFS). alluvial coastal aquifers: application to the Llobregat delta (Barcelona, Spain). Doctoral Thesis. Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 177 pp. Pel que fa a la seqüència estratigràfica superior presenta millor desenvolupament, de ICC; Bosch y Ventayol, 2000. Mapa geotècnic de Barcelona, esc. 1:25000, mem. Expl. I manera que la seva correlació amb les superfícies sísmiques a la zona offshore és de instruccions (en CD-ROM). Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: gran qualitat. Més en detall, a la base de aquesta seqüència s’identifiquen els primers Departament de Política territorial i Obres Públiques, Direcció General d´Actuacions dipòsits fluvials, unitat C1 (“Unitat_C1”), que erosionen el sostre de la seqüència inferior. Concertades d´Arquitectura i Habitatge, RSE Aplicaciones Territoriales, SA. Damunt d’aquests, i principalment com a conseqüència d’una re-mobilització dins dels Llobet y Vall-Llosera, J.A., 1840. Acerca de la descripción jeognóstica del terreno que mateixos dipòsits de la unitat C1, es troben els sediments majoritàriament sorrencs ocupa la Ciudad de Barcelona. Bol. R. Ac. Cienc. Nat. Y Artes de Barcelona, núm, (“Unitat_C2”) que constitueixen la sèrie sedimentaria transgressiva. El contacte entre 4, p. 2-7. aquests materials i els que constitueixen el prodelta, unitat D (“Unitat_D”), queda definit Montaner, J., Solà, J., 2004. Reconstrucció d’estadis paleogeogràfics recents a la plana per la superfície d’inundació màxima, que marca el moment en el que el mar va presentar del Baix Ter. Els aiguamolls del Baix Ter, 23, Torroella de Mongrí, 9-26. el seu nivell màxim relatiu. Aquesta unitat D, prodelta, junt amb les unitats E i F formen la Moragas, ., 1986. Estudio general sobre el régimen de las aguas contenidas en terrenos sèrie sedimentària regressiva. Més en detall, la unitat E correspon al front deltaic que permeables del delta acuífero del Besòs. Anales de la revista de Obras Públicas canvia lateralment, i de forma gradual, a la plana deltaica que correspon a la unitat F i al [Madrid]. prodelta que correspon a la unitat D. Riba, O., Colombo, F., 2009. Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana. 271 pp. ISBN 9788492583393. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-52 GHS UPC-CSIC A1-53 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Annex 1: Síntesi geològica: geologia, talls geològics i mapes d’isòbates del Delta del Besòs i del Pla de Barcelona. Rubio, C., Kindelan, A., 1909. Apuntes para el estudio de la hidrologia subterrània del Ventayol, A., Albaigés, A., Cortal, J.M., Gallart, F, López, C., López, J.L., Santaeularia, J., Llano de Barcelona. Bol. Comisión. Mapa Geol. Esp. [Madrid: IGME], vol. 30 (10, 2a 1978. Mapa geotécnico de Barcelona, Esplugues, l´Hospitalet, Sant Adrià, Santa sèrie), p. 93-102, 3 làm., 1 mapa geol. 1:200.000 i 2 làm. Sondatges. Coloma, esc. 1:25000, mem. Barcelona: Impr. Magnograf. 32 p. Sanz Parera, M., (1988). El Pla de Barcelona: Constitució i característiques físiques. San Cugat del Vallès: Llibres de la Frontera. 138 p. Solé Sabaris, L., 1963. Ensayo de interpretación del Cuaternario Barcelonés. A: Miscel. Barcinonensia. Vol. 2 Barcelona: Publ. Serv. Cult. Ayunt, p. 8-54. Somoza, L., Barnolas, A., Arasa, A., Maestro, A., Rees, J.G., Hernández-Molina, F.J., 1998. Architectural stacking patterns of the Ebro delta controlled by Holocene high- frequency eustatic fluctuations, delta-lobe switching and subsidence processes. Sedimentary Geology, 117, 11-32. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ajuntament de Barcelona, Clavegueram de Barcelona S.A. (CLABSA), 1997. Estudi hidrogeològic del Pla de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ajuntament de Barcelona, Clavegueram de Barcelona S.A. (CLABSA), 110pp. Van Wagoner, J.C., Posamentier, H.W., Mitchum, R.M., Vail, P.R., Sarg, J.F., Loutit, T.S., Hardenbol, J., 1988. An overview of the fundamentals of sequence stratigraphy and key definitions. In: Wilgus, C.K., Hastings, B.S., Kendall, C.G.St.C., Posamentier, H.W., Ross, C.A., Van Wagoner, J.C. (eds.). Sea-level changes: an integrated approach. Society of Economic Palaeontologists and Mineralogists, 42(Special Publication), 39-46. Vázquez-Suñé, E., Carrera, J., Tubau, I., Sánchez-Vila, X., Soler, A., 2010. An approach to identify urban groundwater recharge. Hydrology and Earth System Sciences, 14- 10, 2085-2097. Velasco, V., Cabello, P., Vázquez-Suñé, E., López-Blanco, M., Ramos, E., Tubau, I., 2012. A sequence stratigraphic based geological model for constraining hydrogeological modelin in the urbanized area of the Quaternary Besòs delta (NW Mediterranean coast, Spain). Geologica Acta, 10-4, 373-393. Velasco, V., Gogu, R., Vázquez-Suñé, E., Garriga, A., Ramos, E., Riera, J., Alcaraz, M., 2013. The use of GIS-based 3D geological tools to improve hydrogeological models of sedimentary media in an urban environament. Environ. Earth. Sci., 68, 2145- 2162. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A1-54 GHS UPC-CSIC A1-55 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Annex 2: Pous amb dades noves per al període 2012-2017 Pou Adreça / Descripció X Y h Cl Q DFI2 Dipòsit Fira-2 427872.986 4578546.387 No Sí No Pou Adreça / Descripció X Y h Cl Q DFLI Dipòsit del Front Litoral - Alfons el Magnànim 434644.015 4584973.035 No Sí No DIPA Piezòmetre Diagonal / Pallars 433696.999 4584354.001 Sí No No ALF2 Piezòmetre Alfons el Magnànim - Llull 434645.815 4584958.225 Sí No No DIPR Piezòmetre Diagonal / Provençals 433713.000 4584464.001 Sí No No ALFM Hidrant Alfons el Magnànim - Llull / Prim 434601.084 4584877.445 No Sí Sí DJOM Dipòsit de Joan Miró 428783.736 4580963.793 No Sí No ALPE Piezòmetre Almogàvers / Pere IV 432867.953 4583699.817 Sí No No DLES Dipòsit Lesseps 428950.432 4584366.997 No Sí Sí ANFE Piezòmetre Pl. Angeleta Ferrer 433097.265 4585304.707 Sí No No DTA1 Pou 1 Dipòsit Taulat (muntanya) 434470.911 4585794.388 No Sí No BATA Piezòmetre Badajoz - Tánger 432420.802 4583671.700 Sí No No DTA2 Pou 2 Dipòsit Taulat (mar) 434496.441 4585781.578 No Sí Sí BCAN Bassa Can Cadena 432948.519 4585793.209 No Sí No DUME Piezòmetre Pl. Duc de Medinacelli 431360.221 4581077.914 Sí No No BCI1 Boca de Reg pou PCI1 431988.362 4582413.891 No Sí No DURG Dipòsit d'abastament d'Urgell 429175.104 4581993.392 Sí No No BILT Hidrant Bilbao - Taulat 433738.883 4583508.860 No Sí No DXSA Hidrant Punt Verd Sant Andreu 433391.790 4588530.320 No Sí Sí BPLM Bassa Parc del Laberint - Marquesa 428562.340 4588129.716 No Sí No DZUN Hidrant dipòsit Zona Universitària (c/ Martí Franquès) 426329.287 4581696.753 No Sí Sí BSFO Bassa superior edifici Fòrum 434872.973 4584694.093 No Sí No EXPO Pou de Expohotel 428313.127 4581286.567 Sí Sí No BVIG Bassa intermitja Viver Tres Pins 429995.288 4579740.752 No Sí No FENG Font C/ Enginyeria 427476.218 4585494.690 No Sí No BVIS Bassa Superior Viver Tres Pins 429996.218 4579700.162 No Sí No FMOM Piezòmetre Frederic Mompou 433058.495 4582648.604 Sí No No BVIT Bassa Inferior Viver Tres Pins 429990.959 4579790.002 No Sí No FRIG Pou de la Frigo 432867.978 4584437.528 Sí Sí No CAHU Cantabria - Huelva 433177.829 4585776.258 Sí No No FTAU Dipòsit d'abastament de Taulat 435182.169 4585327.452 No Sí No CAL6 Calàbria nº6 (Paral·lel Pou 2) - Clau en sortida pou 429806.946 4580787.075 No Sí Sí FVIL Dipòsit de freàtic de Vilalba dels Arcs 430421.098 4587525.031 No Sí Sí CALP Calàbria - Parlament (Paral·lel Pou 1) - Clau en sortida pou 429833.786 4580771.155 No Sí Sí GUIA Piezòmetre Guipúscoa / Agricultura 433198.687 4585550.767 Sí No No CANC Pou Can Cadena 432959.599 4585770.739 No Sí Sí HBAV Hidrant Baró de Viver 433163.794 4589063.133 No Sí No CANM Tapa de reg Can Mestres 428466.861 4579054.663 Sí No Sí HBRA Hidrant Dipòsit Rambla Brasil 427254.202 4580823.705 No Sí No CANS Can Soler 427528.295 4586337.981 No Sí No HCIU Hidrant Ciutadella HCIU 432041.813 4582541.041 No Sí No CIH2 Hidrant Ciutadella pou PCI2 (c/ Pujades-Wellington) 432042.773 4582536.831 No Sí No HEST Hidrant Av.Estatut c/ Jerez 429338.923 4587065.229 No Sí No CMON Dipòsit Castell de Montjuïc 430174.847 4579526.211 No Sí No HJOM Hidrant del dipòsit de Joan Miró (c/ Diputació) 428815.696 4580930.783 No Sí Sí CNGV Pou Centre de Neteja Gran Via 426266.590 4578038.608 No Sí No HLES Hidrant Lesseps 428927.492 4584394.328 No Sí No COLA Pou de la CocaCola 433762.593 4586174.214 No Sí No HMA1 Hospital del Mar - 1 432451.057 4581704.967 Sí No No CPF1 Pou freàtic mòdul 1 429323.193 4587027.119 No Sí No HMA2 Parc de Recerca Biomèdica 432554.798 4581805.906 Sí No No CPF2 Pou freàtic mòdul 2 429426.052 4586916.328 No Sí No HMAQ Hidrant de la Maquinista 432891.733 4587620.183 No Sí Sí CIU1 431873.261 4582346.812 Sí No Sí HOCO Pou de l'Hotel Comerç 431100.461 4581197.906 Sí Sí No CIU2 432129.290 4582214.570 Sí No Sí HOSP Av. Hospital Militar 428739.773 4584593.589 Sí No No CIU3 431933.640 4582172.581 Sí No No 431921.058 4581942.991 HPOB Hidrant P.C. Poble Nou 433340.580 4584495.404 No Sí No CIU4 Sí No No 427931.912 4578041.655 HRAV Hidrant Raval 430638.009 4581050.809 No Sí No CLAB CLABSA Sí No No 433762.593 4586174.214 HRHO Hidrant Av.Estatut Punt Verd 429284.072 4587002.709 No Sí No COLA Pou de la CocaCola Sí No No HSEM Hidrant Selva de Mar 433247.244 4585116.216 No Sí No COPU Lluis Companys- Pujades 431766.150 4582265.363 Sí No No HTLL Hidrant de Torre Llobeta 431105.122 4586598.545 COTX Cotxeres de Sants 427786.632 4580720.441 No Sí No Sí No No HURG Hidrant Urgell 429172.644 4581990.672 No Sí No DALM Lluis Dalmau 434124.498 4585496.370 Sí No No HVIL Hidrant del Dipòsit de Vilalba (c/ Fabra i Puig - Urrutia) 430182.508 4587504.833 DANO Pou de la Danone 431073.925 4584417.001 No Sí No Sí Sí No 429202.033 4585852.688 DBIF Hidrant dipòsit Borí Fontestà (c/ Dr.Fleming) 427756.597 4582678.504 I205 Isop S205 Sí No No No Sí No 428829.193 4585914.061 DBNK Pou de Deutsche Bank 429684.604 4583128.710 I207 Isop S207 Sí No No Sí Sí No I211 428377.985 4586263.295 Sí No No DBRA Dipòsit freàtic Rambla Brasil 427250.172 4580829.555 No Sí Sí IPIV Piezòmetre Institut Pere IV 433128.205 4583976.595 Sí No No DCNP Dipòsit Centre Neteja Primavera 430466.223 4580317.660 No Sí No JO23 Av. Joan XXIII - Armstides Maillol 426618.838 4581772.261 Sí No No DDDO Hidrant Dipòsit Doctors Dolsa (c/ Fígols - Carles III) 427172.127 4581452.026 No Sí Sí 433960.264 4584960.950 DEIN Hidrant dipòsit Escola Industrial (c/ Rosselló) 428824.664 4582056.395 JOCR Sí No No No Sí Sí Taula A1-1 (II). Llistat de pous gestionats per BCASA amb dades noves respecte a Taula A1-1 (I). Llistat de pous gestionats per BCASA amb dades noves respecte a l’actualització de 2012. Coordenades en ETRS89 UTM 31N. l’actualització de 2012. Coordenades en ETRS89 UTM 31N. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A2-1 GHS UPC-CSIC A2-2 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Pou Adreça / Descripció X Y h Cl Q Pou Adreça / Descripció X Y h Cl Q LESP Llac Espanya Industrial 428122.304 4580930.318 No Sí No PLAG Parc Laberint Garrofers - Arqueta prèvia a llac jardí Romàntic 428514.128 4587938.096 No Sí No LICE Gran Teatre del Liceu 430783.371 4581315.119 Sí No No PLAM Parc Laberint Marquesa - Broc de sortida a bassa 428573.620 4588143.116 No Sí No LLAT Llatzeret - Bilbao 433329.555 4583870.183 Sí No No PLCC Parc del Laberint - Cascada Camèlies 428450.129 4588001.927 No Sí No LLES Llull - Espronceda 433619.046 4583949.551 Sí No No PLGE Parc Laberint - Gran Estany 428558.879 4588038.796 No Sí No LLUP Piezòmetre Llull/Pamplona 432625.526 4582899.677 Sí No No PLPA Parc Laberint - Llac pati d'accés 428718.848 4587851.765 No Sí No LOPE 433383.036 4584015.643 Sí No No PLSP Parc Laberint - Safareig Petit 428683.628 4587934.035 No Sí No MAAG CEIP Sant Martí - Marià Aguiló 433063.605 4583908.975 Sí No No PMAQ Pou la Maquinista - Bidó interior 432822.592 4587560.393 No Sí No MACS MACOSA 434134.948 4584124.088 Sí Sí No POLO Sí No No MAGR Magoria, pou 427815.246 4579850.189 Sí Sí No PRHO P ou Dipòsit Rieres d'Horta 4 29259.073 4 587153.859 No Sí Sí MAL1 Mallorca/Naves 432222.742 4585013.844 Sí No No PRIM Prim - Via Trajana 433057.554 4586477.910 Sí No No MAL3 Mallorca/Pg. Sant Joan 430629.857 4583432.263 Sí No No PRLL Piezòmetre Provençals / Llull 433910.858 4584219.020 Sí No No MAL4 Mallorca/Rbla. Catalunya 429887.691 4582700.228 Sí No No PRRT Piezòmetre Provençals / Ramón Turró 434002.718 4584129.909 Sí No No MAL5 Mallorca/Urgell 429151.074 4582006.082 Sí No No PUIG Pou de l'empresa PUIG 433530.019 4588294.919 Sí Sí No MANS Pou Ambulatori Manso 429151.074 4582006.082 Sí Sí No PZU2 Pou nou Zona Universitària 426387.197 4581610.633 No Sí No MIOR Sortida mina Parc de l'Oreneta 425821.800 4583414.650 No Sí No RALL 433265.391 4583369.983 Sí No No MPS3 Piezòmetre Poble Sec 3 430036.656 4580740.504 Sí No No RAVL D ipòsit Pla Central Raval 430647.949 4581037.549 Sí Sí No MPS4 Piezòmetre Poble Sec 4 430228.056 4580738.432 Sí No No RI25 Pou Ripoll 25 431027.196 4581872.938 No Sí No MSAN Mina de Sants (MSAN) 426906.552 4580830.757 No Sí No RINM Pou de la Residència Immaculada 429555.925 4587366.517 Sí Sí No NAES Piezòmetre N'Arai/Escudellers 431193.102 4581316.176 Sí No No ROBO Piezòmetre Roc Boronat - Bolívia 432476.444 4583903.470 Sí No No ORDU Pou C/ Orduña 430888.817 4587239.507 Sí Sí No RODI Piezòmetre Roc Boronat - Diagonal 432431.724 4583950.520 Sí No No PABI Pallars - Bilbao 433256.865 4583924.774 Sí No No RPER Arqueta Pérez Rozas 428782.815 4579490.201 No Sí No PAFR PAFR - Paral·lel-Bombament metro C/ Fontrodona 430403.826 4580704.931 No Sí No RPOB CEIP Sant Martí - Rambla Poble Nou 432821.055 4584023.417 Sí No No PAGR 432782.731 4583454.047 Sí No No RTES Ramón Turró - Espronceda 433765.885 4583833.410 Sí No No PAHI Hidrant del Paral.lel 430233.657 4580773.412 No Sí No SALL Pou del col·legi La Salle Bonanova 427482.408 4584220.428 Sí Sí No PARA Dipòsit de Paral.lel 430389.946 4580693.011 No Sí No SANT Sí No No PASA PASA - Paral·lel-Bombament Metro C/Salvà 430396.956 4580711.171 No Sí No TAHI Hidrant Torre de les Aigües (c/ Consell de Cent) 4 30517.702 4 582748.093 No Sí No PBIF Pou Dipòsit Borí Fontestà 427954.709 4582834.603 No Sí Sí TAIG Pou Torre de les Aigües 430590.992 4582748.302 No Sí Sí PBV1 Pou 1 Baró de Viver 433140.974 4589061.243 No Sí No TENB Tennis Barcelona 426272.736 4582822.585 Sí Sí No PCI1 Pou Ciutadella 1 cap a Pg. Picasso - presa sortida pou 431950.312 4582427.512 No Sí No TOLL Pou freàtic a la Pça. Torre Llobeta 430990.401 4586449.125 Sí Sí Sí PCI2 Pou Ciutadella 2 prop c/ Wellington 431972.912 4582450.151 No Sí No TOTR Torrevieja - Trelawny 432709.259 4581852.845 Sí No No PDFL Picatge Dipòsit Front Litoral 434276.967 4585341.188 No Sí No TRIN Via Barcino (Nus de Trinitat) 432532.001 4588786.577 Sí No No PEAR Piezòmetre Pl. Espanya - Arenas 428910.095 4580805.802 Sí No No TRME Sí No No PENG Pou de mina 427422.228 4585501.491 No Sí No TXAL Pou de Textil Algodonera 430764.611 4582572.671 Sí Sí No PEPA Piezòmetre Pl. Espanya - Paral·lel 429051.014 4580723.371 Sí No No URB1 Urbaser (URB1) 433466.370 4587113.137 No Sí No PEPO 428947.374 4580767.262 Sí No No URBA Urbaser (Sortida mànega) 433380.739 4587109.728 Sí Sí No PGR1 Pg. de Gràcia / Aragó (Muntanya - Llobregat) 430146.891 4582634.656 Sí No No URTA Urgell - Tamarit 429849.940 4581301.516 Sí No No PGR2 Pg. de Gràcia / Aragó (Muntanya - Besòs) 430188.891 4582669.655 Sí No No VITB (Bassa) Viver Tres Pins (Bassa que rep l'aigua de VITP) 429918.590 4579978.873 No Sí No PGR3 Pg. de Gràcia / Aragó (Mar - Besòs) 430221.891 4582639.655 Sí No No VITP Viver Tres Pins - Broc procedent d'una possible mina 429915.730 4579948.653 No Sí No PGR4 Pg. de Gràcia / Consell de Cent (Muntanya - Llobregat) 430240.890 4582518.655 Sí No No WECA Cascada del Parc de la Ciutadella 431992.901 4582367.881 No Sí No PGR5 Pg. de Gràcia / Diputació (Muntanya - Besòs) 430367.890 4582467.654 Sí No No WEHI Hidrant Wellington 432130.062 4582438.370 No Sí No PGR6 Pg. de Gràcia / Gran Via (Muntanya - Llobregat) 430421.889 4582318.653 Sí No No WELL Tub d'entrada a la cascada de Ciutadella 431971.831 4582342.591 No Sí No PGR7 Pg. de Gràcia / Gran Via (Mar - Llobregat) 430468.888 4582281.653 Sí No No WEPO Pou Wellington (Wellington - Llull) 432145.202 4582435.640 No Sí No PLAB Parc Laberint inferior 428628.038 4587824.695 No Sí No Taula A1-1 (IV). Llistat de pous gestionats per BCASA amb dades noves respecte a Taula A1-1 (III). Llistat de pous gestionats per BCASA amb dades noves respecte a l’actualització de 2012. Coordenades en ETRS89 UTM 31N. l’actualització de 2012. Coordenades en ETRS89 UTM 31N. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A2-3 GHS UPC-CSIC A2-4 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Pou X Y QQ14 432665.003 4583734.038 Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al QQ15 432566.004 4583921.039 Poblenou. QQ17 433036.002 4583581.035 QQ19 433203.002 4583498.034 QQ20 433495.010 4584511.033 QQ21 433801.003 4583554.029 QQ23 432500.898 4583105.639 QQ27 433158.005 4583977.035 QQ34 433111.007 4584152.035 QQ35 433804.009 4584366.031 QQ37 432778.003 4583712.037 QQ38 433098.016 4585382.037 Taula de continguts QQ41 432975.001 4583428.035 QQ50 432750.002 4583626.037 QQ53 433256.001 4583384.033 QQ54 432563.003 4583802.039 1 – Introducció A3-2 QQ56 432351.003 4583824.041 2 – Metodologia A3-2 QQ57 432287.000 4583502.041 QQ58 432836.001 4583515.037 3 – Avaluació de l’estat de les aigües freàtiques (gener 2017) A3-3 QQ59 432199.999 4583298.041 3.1.- Conductivitat elèctrica A3-3 QQ60 434126.015 4584985.029 QQ61 433731.016 4585204.032 3.2.- Temperatura A3-9 QQ63 433336.008 4584229.034 4 – Evolució de les extraccions al Poblenou (2009-2017) A3-12 QQ64 432452.004 4583954.040 QQ65 432571.996 4582889.038 5 – Evolució piezomètrica (2009-2016) A3-21 QQ66 432401.002 4583707.040 QQ67 432478.002 4583632.039 6 – Situació piezomètrica actual (2017) A3-21 QQ68 433598.001 4583263.030 7 – Quantificació del possible impacte acumulat A3-32 QQ69 432557.002 4583688.039 Taula A1-2. Llistat de pous d’extracció de tercers amb dades noves respecte a l’actualització de 2012, sense incloure Sagrera ni Glòries. Coordenades en ETRS89 UTM 31N. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-1 GHS UPC-CSIC A2-5 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. 1 - INTRODUCCIÓ 3 - AVALUACIÓ DE L’ESTAT DE LES AIGÜES FREÀTIQUES (Gener 2017) L'objectiu d’aquest estudi és determinar la hidrodinàmica de les aigües subterrànies L’estudi fisicoquímic a l’entorn del Poblenou i la plaça de les Glòries té per objectiu freàtiques, quina ha estat la seva evolució històrica i poder preveure quina serà l’evolució futura caracteritzar la situació de la temperatura i de la salinitat. Aquest coneixement detallat ha i magnitud dels impactes hidrogeològics deguts a obres de drenatge a l’àmbit del Poblenou. permès avaluar i controlar l'impacte degut a les actuacions de bombament. Per dur a terme aquestes tasques ha estat necessari conèixer amb precisió el comportament Les mesures es van obtenir durant la campanya de camp realitzada els dies 17 i 18/01/2017, hidràulic dels aqüífers a l’entorn de la zona d’estudi, alhora que disposar d’una metodologia de que va constar de la realització de perfils de conductivitat i temperatura al llarg de la quantificació dels processos hidrogeològics. Mitjançant aquestes eines i el coneixement dels profunditat dels pous existents a l’entorn de la plaça de les Glòries: barris d’El Parc i la Llacuna aqüífers, una correcta gestió ha de conduir a un aprofitament sostenible i segur dels recursos del Poblenou, i El Poblenou. Aquests perfils es van realitzar amb una sonda multiparamètrica hidràulics de la zona, de forma compatible amb les diverses activitats de la zona, incloses les SEBA, amb un espaiat entre mesures d’entre dos i cinc metres segons les característiques dels constructives. pous i els valors observats. En els últims 50 anys s’ha pogut veure com els aqüífers del Baix Besòs i Pla de Barcelona han patit importants modificacions tant en la seu règim hidràulic com en la seva qualitat. Les 3.1.- Conductivitat elèctrica oscil·lacions dels nivells piezomètrics han estat, i estan, fortament condicionades per les extraccions de les aigües subterrànies, com a conseqüència de l'explosió demogràfica i del Els valors de conductivitat elèctrica oscil·len entre els 1417 µS/cm i els 55357 µS/cm, posant desenvolupament post-industrial de la ciutat. de manifest la presència d’una falca d’aigua salina (Fig. 1). Com a referències per valorar aquests valors, es pot considerar que l’aigua de mar té una salinitat d’uns 50.000 µS/cm, i la Des dels anys 90, a la ciutat de Barcelona i el seu entorn, s’ha pogut observar una pujada salinitat màxima permesa per als abocaments d’aigua a la xarxa de clavegueram és d’uns 3000– progressiva dels nivells d'aigua subterrània. Aquest augment de nivells piezomètrics està 3500 µS/cm. provocat pels canvis en el cicle hidrològic, induïts per les variacions en el grau d'urbanització i usos del sòl i sobretot, en els canvis en els usos de l’aigua (canvis en els sistemes d’abastament i Pel que fa a la distribució geogràfica dels valors mesurats, la conductivitat decreix de mar a clavegueram, en les dotacions i en l’explotació de les aigües subterrànies, etc.). terra endins (Fig. 1), i és que es tracta d’una falca d’origen marí. Més particularment, aquests valors dibuixen dos fronts salins més avançats: un en direcció nord a l’extrem nord-est del barri Per altra banda, a l’aqüífer superficial del Delta del Besòs, a la zona del Poblenou, sí d’El Poblenou (pous RTES–PRLL); i un en direcció nord-est a l’alçada –precisament– de la plaça s’observa una certa dinàmica a causa del bombament que s'ha estat realitzant a la zona per a la de les Glòries (pou AVAL) (Fig. 1). construcció de fonamentacions de nous edificis. Els nivells freàtics mostren oscil·lacions de fins a 2-3 m degut a aquests bombaments. Els valors transmesos des de l’obra de Glories concorden amb els valors mesurats pels autors d’aquest informe, i situen els valors més baixos a l’entorn més immediat a l’obra. Descriure l’evolució temporal a escala local de la distribució geogràfica de la conductivitat 2 - METODOLOGIA elèctrica és difícil atesa la gran diferència en la magnitud dels valors observats: entre febrer de S’ha posat un especial interès en aclarir les afeccions produïdes pels drenatges d’obres al 2015 i gener de 2017, l’augment general és d’un ordre de magnitud, d’entre 10 i 35 vegades, Poblenou. Aquesta anàlisi inclou: per bé que el pou LLES es desmarca amb un augment de 300 vegades. Això fa que les diferències espacials observades el febrer de 2015 no resultin observables a gener de 2017 per a. Revisió i síntesi de la informació hidrogeològica existent i mesures de Conductivitat ser d’una magnitud massa petita en relació als valors observats. En tot cas, el front més avançat Elèctrica i Temperatura als aqüífers del Poblenou. al nord-est del barri d’El Poblenou (que ja s’observava el febrer de 2015) s’ha mantingut, la qual b. Recopilació i actualització de la informació existent sobre l’evolució piezomètrica i cosa portaria a pensar que la distribució espacial a escala local no ha variat. I és que aquesta extraccions de les aigües subterrànies en la zona de l’àmbit d’estudi. distribució està fortament condicionada per la geologia local (Fig. 4). c. Determinació de la situació passada, actual i previsió futura de les extraccions A escala més general, es pot observar que la falca salina ha avançat aproximadament un d’aigües subterrànies, en especial pel drenatge d’obres. quilòmetre al conjunt del districte del Poblenou. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-2 GHS UPC-CSIC A3-3 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 1. Mapa amb els valors màxims de conductivitat elèctrica Figura 2. Mapa amb els valors màxims de conductivitat elèctrica mesurats a cada pou els dies 17 i 18 de gener de 2017, i línies mesurats a cada pou el febrer de 2015, i línies d’isoconductivitat d’isoconductivitat derivades. derivades. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-4 GHS UPC-CSIC A3-5 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 4. Model geològic 3D de la zona del Delta del Besòs (exageració vertical: x30). Es pot observar la forma dels aqüífers, i la localització i profunditat dels pous d’observació, així com quines unitats geològiques travessen. Les superfícies groga i grisa delimiten l'aqüífer Figura 3. Comparativa de la distribució de la conductivitat elèctrica de superior del delta del Besòs; entre la grisa i la verda, es troba un l’aigua en les campanyes de febrer de 2015 (blau) i de gener de 2017 aqüitard; a sota, un aqüiclude; i finalment, sota la superfície blau cel, (vermell). es troba un aqüífer profund. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-6 GHS UPC-CSIC A3-7 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. El districte del Poblenou es troba, des del punt de vista geològic, en la trobada de la Serralada de Marina amb el delta del Besòs. El delta presenta, a grans trets, un aqüífer (msnm) BATA ROBO RODI ALPE RPOB CIUSA AVAL MAAG IPIVI DIPA DIPR LLES RTES PRLL PRRT RARO NIFP 0 1927 superficial, separat d’un de profund per un aqüitard (sediments prodeltaics) i un aqüiclude. Per -1 1417 1955 1678 39073 4273 2869 35788 tant, en funció de la profunditat dels pous d’observació, aquests aportaran informació sobre -2 2158 2057 36722 2060 2104 2038 1814 5351 6237 1678 3279 44766 una unitat hidrològica o una altra (Fig. 4). -3 1526 2162 2159 3416 37008 2086 2112 2319 1911 9025 15490 8201 9454 3690 53744 -4 1529 1437 2166 2262 37295 2113 2120 2601 2008 19361 27249 17844 17230 7277 54550 Concretament, només tres pous (BATA, ROBO i RODI) arriben a l’aqüífer profund, i tota la -5 1532 1440 2170 2140 2128 2141 29697 39009 27487 10864 55357 -6 1729 1443 2177 2136 2275 44642 31711 11939 resta només arriben a l’aqüífer superior (Fig. 1 i 4). -7 1927 1446 2184 2144 2324 50275 35936 13014 -8 2125 1449 2192 24739 2553 2373 18123 -9 2323 1452 23232 -10 2521 1462 3600 26795 -11 -12 2546 1473 4292 -13 -14 2571 1484 4985 -15 2596 1478 5678 -16 2755 1472 5938 -17 -18 2914 1466 6198 -19 3225 1461 -20 1464 -21 -22 1467 Taula 1. Perfils de conductivitat elèctrica als pous mostrejats durant la campanya dels dies 17 i 18 de gener de 2017. Els valors acolorits corresponen a mesures reals; la resta són valors interpolats linealment. Figura 5. Perfils de conductivitat elèctrica als pous mostrejats durant 3.2.- Temperatura la campanya dels dies 17 i 18 de gener de 2017 La temperatura mesurada als diferents pous i piezòmetres varia entre els 17,60 °C (pou PRRT) i els 21,50 °C (pou RPOB), tot i que, exceptuant aquests dos valors puntuals, tota la resta estan continguts en l’interval 19–21 ºC (Fig. 6 i 7, i taula 2). Les distribució geogràfica de la temperatura no mostra cap patró evident, com tampoc es pot concloure gran cosa dels perfils de temperatura al llarg de la profunditat. I és que la variabilitat de les temperatures mesurades és petita i, de fet, propera al marge d’error en les mesures. D’altra banda, la profunditat dels pous és també reduïda i, per tant, la columna d’aigua mostrejada és curta. L’única observació que sí es pot fer a nivell general és que les temperatures a profunditat tendeixen –en general– a disminuir (Fig. 7): els dies en què es van prendre les mesures van ser, precisament, els primers dies de 2017 en què realment va fer fred a Barcelona. Per tant, l’aigua més superficial sembla que encara conservava la inèrcia tèrmica de temperatures ambient més elevades que les de l’aqüífer. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-8 GHS UPC-CSIC A3-9 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. (msnm) BATA ROBO RODI ALPE RPOB CIUSA AVAL MAAG IPIVI DIPA DIPR LLES RTES PRLL PRRT RARO NIFP 0 19,50 -1 18,52 20,00 19,50 19,70 20,40 20,50 20,22 -2 20,30 20,50 19,75 20,80 20,20 20,00 19,60 19,69 19,50 20,60 19,92 20,62 20,22 -3 20,80 20,30 21,00 20,60 19,75 20,78 20,20 19,75 19,85 19,88 19,30 20,80 18,76 20,75 20,22 -4 20,80 20,20 20,30 21,50 19,75 20,76 20,20 19,50 20,10 19,64 19,25 20,40 17,60 20,62 19,98 -5 20,80 20,14 20,30 19,72 20,75 20,19 19,92 19,40 19,20 20,20 20,50 19,75 -6 20,48 20,08 20,28 19,69 20,19 19,74 19,35 20,07 20,25 -7 19,68 20,02 20,24 19,66 20,19 19,43 19,50 19,94 20,00 -8 19,36 19,96 20,20 19,64 19,50 19,11 19,95 -9 19,30 19,90 19,91 -10 19,20 19,86 20,60 19,77 -11 -12 19,36 19,82 20,37 -13 -14 19,52 19,78 20,14 -15 19,70 19,77 19,91 -16 19,55 19,76 19,55 -17 -18 19,40 19,75 19,20 -19 19,70 19,74 -20 19,72 -21 -22 19,70 Taula 2. Perfils de temperatura pous mostrejats durant la campanya dels dies 17 i 18 de gener de 2017. Els valors acolorits corresponen a mesures reals; la resta són valors interpolats linealment. Figura 6. Mapa amb els valors màxims de temperatura mesurats a cada pou els dies 17 i 18 de gener de 2017. Figura 7. Gràfic amb tots els perfils de temperatura realitzats a la zona d’estudi. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-10 GHS UPC-CSIC A3-11 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. 4 - EVOLUCIÓ DE LES EXTRACCIONS AL POBLENOU (2009-2017) Amb motiu de l’actualització del model, s’ha afegit nova informació obtinguda de noves dades d’extraccions a la zona del Poblenou referents a obres puntuals durant els últims anys (2009-2017). Del període que es disposa de dades (2009-2017), es veu que els anys 2009 (sobretot) i 2010 (Figura 9) són els que més s’ha drenat (4.2 hm3/a i 2.5 hm3/a respectivament), mentre que del 2010 fins ara s’ha notat una clara disminució, amb valors normalment per sota d’1 hm3/a a excepció del 2012 amb un repunt de més de 2 hm3/a. Es coneix que l’explotació de l’aqüífer superficial pel drenatge de cimentacions s’ha vingut produint de forma clara des del 2004, com a poc. Les figures 9 a 16 mostren la distribució espacial i temporal de les extraccions al Poblenou al llarg dels anys 2009 a 2016. Figura 8. Evolució de les extraccions d’obres al Poblenou entre 2009 i Figura 9. Extraccions, 2009. 2016. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-12 GHS UPC-CSIC A3-13 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 10. Extraccions, 2010. Figura 11. Extraccions, 2011. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-14 GHS UPC-CSIC A3-15 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 12. Extraccions, 2012. Figura 13. Extraccions, 2013. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-16 GHS UPC-CSIC A3-17 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 14. Extraccions, 2014. Figura 15. Extraccions, 2015. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-18 GHS UPC-CSIC A3-19 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. 5 - EVOLUCIÓ PIEZOMÈTRICA (2009-2016) També s’ha afegit la informació relativa a l’evolució de la superfície piezomètrica durant el període 2009 - 2016. Aquestes piezometries s’han obtingut a partir dels resultats del model numèric dels aqüífers de Barcelona. Aquest model reprodueix acuradament l’evolució de la piezometria en funció de les dades d’extraccions considerades. L’evolució obtinguda es mostra en les Figures 17 a 24. 6 - SITUACIÓ PIEZOMÈTRICA ACTUAL (2017) Addicionalment, es disposa de la piezometria del conjunt del Poblenou a principis de 2017. Al gener i febrer de 2017 es va realitzar una campanya de camp de mesura dels nivells piezomètrics a l’àmbit del Poblenou en motiu de les obres de Plaça les Glòries. Es va realitzar una presa de mostres d'aigua per valorar el seu estat i qualitat, i es va fer el seguiment dels nivells piezomètrics per tal de conèixer el seu estat en l'actualitat i comprovar la seva evolució temporal. Els mapes piezomètrics permeten conèixer i avaluar la geometria de la superfície de les aigües freàtiques així com les línies de flux preferents i ubicar els possibles punts d’extracció d’aigües subterrànies en l’àmbit d’estudi. La piezometria que s'ha obtingut després de la recopilació i el processament de les dades recollides a camp mostra una certa variabilitat. Com es pot observar a les piezometries, entre la zona de la costa i la de Glòries (entre els carrers de Badajoz–Tànger i Àvila–Almogàvers) existeix un con de bombament. Aquesta piezometria coincideix i és coherent amb les dades de les extraccions de què es disposa, com s’ha pogut veure prèviament. El mapa piezomètric corresponent a febrer de 2017 (Figura 26), mostra l’efecte additiu dels bombaments de Glòries sobre la piezometria anterior (Figura 25), desplaçant el con de bombament cap al drenatge de Figura 16. Extraccions, 2016. Glòries, una situació coherent amb el que es podria esperar. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-20 GHS UPC-CSIC A3-21 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 17: Piezometria, 2009. Figura 18. Piezometria, 2010. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-22 GHS UPC-CSIC A3-23 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 19. Piezometria, 2011. Figura 20. Piezometria, 2012. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-24 GHS UPC-CSIC A3-25 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 21. Piezometria, 2013. Figura 22. Piezometria, 2014. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-26 GHS UPC-CSIC A3-27 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 23. Piezometria, 2015. Figura 24. Piezometria, 2016. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-28 GHS UPC-CSIC A3-29 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Figura 25. Mapa piezomètric de la zona d'estudi, on es poden Figura 26. Mapa piezomètric de la zona d'estudi, on es poden observar els nivells mesurats als pous d’observació el desembre de observar els nivells mesurats als pous d’observació el gener de 2017, 2016, així com les línies de flux derivades. així com les línies de flux derivades. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-30 GHS UPC-CSIC A3-31 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 3: Impacte hidrogeològic de drenatges d’obres al Poblenou. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. 7 - QUANTIFICACIÓ DEL POSSIBLE IMPACTE ACUMULAT Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de Per quantificar quins poden ser els efectes acumulats dels bombaments al districte del Poblenou en un escenari corresponent al període 2014 a 2017, s’ha fet una nova simulació amb l’àrea de Barcelona el model numèric disponible. Aquesta simulació ha consistit en assignar el cabal màxim de bombament en cadascuna de les ubicacions en què s’ha bombat durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017. S’ha suposat que tot aquests bombaments repartits al llarg d’aquest període Introducció actuen simultàniament, i que extreuen un cabal constant durant un any sencer. El volum total bombat ha estat d’uns 1.82 hm3, que equival al bombament sumats els anys 2014-2017. L'aigua subterrània, cada cop amb major freqüència, és considerada un factor bàsic en la gestió de les zones urbanes (veure els treballs de: Lerner, 1996; Chilton et al., 1997; Eyles, 1997; La piezometria obtinguda (Figura 27) és similar a l’observada en els últims anys, amb uns Chilton, 1999; Ellis, 1999; Llamas et Custodio, 2002; Howard et Israfilov, 2002; AIH_GE, 2004). nivells que poden arribar a -1 en la part central de l’àmbit estudiat. Tot i així, els nivells estan D’entrada, el bombament intensiu de les aigües subterrànies per a usos diversos (abastament, més alts que durant el període 2009-2013. No es detecten zones amb descensos significatius indústria, etc.) pot produir una sèrie de conseqüències no desitjades com ara la subsidència del que puguin suposar un risc de produir moviments del terreny. terreny o el deteriorament de la qualitat de l'aigua provocat per diferents causes (p. ex.: intrusió marina). En segon lloc, aquest bombament tendeix a reduir-se o abandonar-se a causa de la contaminació de les aigües i/o a canvis en els usos del sòl (p. ex.: reubicació d'indústries). En aquest últim cas, el descens en l’explotació sol provocar una recuperació dels nivells piezomètrics, generant inundacions i danys en moltes infraestructures subterrànies urbanes. Aquests és el cas de Barcelona i el seu entorn urbà. Per controlar aquests problemes estructurals és habitual haver de bombar aigua subterrània en zones específiques de l’àmbit urbà (aparcaments, baixos, túnels, etc.). Però, a més d’això, cal tenir present que el bombament d’aigües subterrànies pot ser necessari o útil per cobrir diversos aspectes de la creixent demanda d’aigua urbana, i també pel fet d’esdevenir un recurs estratègic que permet cobrir la demanda en moments puntuals en què les fonts habituals d’abastament poden presentar problemes (sequeres, accidents, etc.). Aquestes últimes consideracions porten a preguntar-se si l'aigua subterrània urbana pot ser utilitzada amb seguretat. Per poder encarar aquests problemes i resoldre les qüestions que se’n deriven, cal entendre quins processos condicionen la qualitat química i biològica de les aigües subterrànies i, per tant, també és necessària la quantificació del balanç d’aigua subterrània, en especial dels mecanismes de recàrrega (origen, quantitat i qualitat). Els aqüífers urbans poden patir contaminacions d’orígens molt diversos, incloent les pèrdues de les xarxes d'abastament i de clavegueram, la recàrrega des de rius o altres cossos d'aigua superficial que sovint estan contaminats, la recàrrega d’aigua d’escolament urbà, la intrusió d'aigua de mar, etc. Com a resultat, un gran nombre i varietat de contaminants es poden trobar en els aqüífers urbans (Howard et al., 1996; Barrett et al., 1999; Lerner, 2002; Morris et Figura 27. Efecte acumulat dels bombaments del període 2014-2017 al., 2005; Vázquez-Suñé et al., 2005; Wakida et Lerner, 2005; Naik et al., 2008). A més dels al districte del Poblenou. contaminants “habituals”, en el medi hídric hi ha nombrosos contaminants orgànics de diversa naturalesa, entre els quals els contaminants orgànics emergents o COE (poc coneguts i escassament legislats) són motiu d'especial preocupació per diverses raons. En primer lloc, diverses classes de COE, com són els pesticides, els productes farmacèutics, les drogues d'abús, els tensioactius i productes industrials, els productes de cura personal, els estrògens, etc., s'han detectat tant en aigües residuals urbanes (tractades o no) com en el medi hídric IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A3-32 IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-1 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. afectat per aquestes aigües residuals (tant superficial com subterrani). Alguns COE poden ser hidrològic, produïts per les variacions en el grau d’urbanització i en els usos del sòl, i – tòxics i persistents i, tot i detectar-se en baixes concentracions, poden produir efectes principalment– per l’ús de les aigües (canvis en els sistemes i volums d’abastament, i potencialment nocius en els ecosistemes i la salut humana (alguns són disruptors endocrins). A explotació de les aigües subterrànies). A finals dels anys 90, l’Ajuntament de Barcelona va més, els productes de degradació d'alguns d'aquests compostos són encara més tòxics que els promoure un estudi (Aj. Barcelona, CLABSA, GHS; 1997) sobre l’evolució i la situació de les productes dels que procedeixen. aigües subterrànies al terme municipal de Barcelona, que va permetre conèixer les causes d’aquests problemes i definir possibles mesures de correcció. A partir d’aquí, es van redactar i Tot seguit, es mostren els trets bàsics de l’estat hidroquímic (i de contaminació) dels aqüífers aprovar el primer i el segon “Pla d’aprofitament del freàtic”, actualment en marxa. També han urbans de Barcelona i el seu entorn, la seva relació amb les fonts de recàrrega i els principals estat molt importants els estudis hidrogeològics i de modelització posteriors, promoguts per processos modificadors que s’estan produint. l’ACA (ACA, AMB, ATLL, GHS, 2009). Amb tots aquests treballs, ha quedat palès que el coneixement de les formacions geològiques Hidrogeologia presents en el subsòl de l’entorn del Barcelonès no es gens fàcil. Aquesta dificultat és deguda a factors d’índole diversa: d’una banda, la pròpia complexitat de l’estructura geològica del Barcelona i la seva àrea d’influència inclou la ciutat i alguns municipis de la zona metropolitana subsòl barceloní, enclaustrat entre la serralada de Collserola, el mar i els terrenys més recents (Figura A2-1), amb una població de més de 2 milions de persones. La zona està delimitada per (al·luvials del Besòs), i que a més està –o havia estat– solcat per innumerables rierols o rieres; i la serra de Collserola, el mar Mediterrani i els deltes del Besòs (al nord-est) i del Llobregat d’altra banda, la progressiva urbanització de les zones urbanes, accelerada durant els anys 60 i (sud-oest). El clima és mediterrani amb una precipitació mitjana d'uns 600 mm/any. 70, que ha anat cobrint d’edificacions, vies de comunicació i altres infraestructures el Pla de Barcelona, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, el delta del Besòs, Badalona i part de les serralades de Collserola i Marina. Aquesta activitat constructiva ha fet desaparèixer per sempre dels ulls dels observadors els afloraments rocosos existents. Això dificulta enormement una posterior tasca d’interpretació geològica i hidrogeològica. Tot i així, s’ha identificat un seguit d’aqüífers de diverses litologies i edats que es troben sota la ciutat (Figura A2-1). L'aqüífer paleozoic està compost per esquistos i granits. Els aqüífers quaternaris corresponen als sediments al·luvials i deltaics associats als rius Besòs i Llobregat; a les zones intermèdies (Pla de Barcelona) hi ha un recobriment de sediments associats a piemonts provinents de la serra, dipositats sobre els materials paleozoics o terciaris (majoritàriament Pliocè). Aquests aqüífers tenen diferents entrades d’aigua o recàrregues identificades (Vázquez-Suñé et al., 2010) procedents de: (1) el riu Besòs, que conté –gran part– aigües secundàries efluents d’EDARs (Estacions Depuradores d’Aigües Residuals), especialment durant l’estiu; (2) la infiltració de les precipitacions a les zones altes de la ciutat que no es troben urbanitzades (considerada com aigua de recàrrega natural “neta”); (3) les pèrdues de la Figura A2-1. Descripció esquemàtica de la hidrogeologia de Barcelona. A l’esquerra, les xarxa de subministrament d'aigua a la zona NE, procedent del riu Ter; (4) les pèrdues de la principals unitats hidrogeològiques. A la dreta, mapa piezomètric. (Per a una millor xarxa de subministrament d'aigua a la zona SO, procedent del riu Llobregat; (5) les aigües comprensió, s’han representat les corbes d’igual nivell en equidistàncies diferents. Les residuals generades en el sector NE (procedents del riu Ter); (6) aigües residuals en el sector línies vermelles representen línies de flux). SO (procedents del riu Llobregat); (7) aigües d’escolament urbà: l’aigua de pluja lixivia gran En els últims 40-50 anys s’ha pogut veure com els aqüífers del Baix Besòs i el Pla de Barcelona part de la deposició atmosfèrica urbana en superfície (diversos tipus de “pols urbana”, han patit importants modificacions tant en el seu règim hidràulic com en la seva qualitat. Les emissions de vehicles i indústries, etc.) i recarrega els aqüífers a través de la infiltració directa o oscil·lacions dels nivells piezomètrics han estat i encara estan fortament condicionades per les pèrdues del clavegueram; i (8) la intrusió d'aigua de mar. extraccions d’aigua subterrània, motivades per l’explosió demogràfica i el desenvolupament post-industrial de la ciutat. Els estudis relacionats amb la hidrogeologia dels aqüífers considerats han estat nombrosos des dels anys seixanta. Hi han participat tant l’Administració Hidràulica, com grups d’investigació, empreses i particulars. Des dels anys 90, a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies s’ha pogut observar una pujada progressiva dels nivells d’aigua subterrània. Aquest augment de nivells piezomètrics ha estat provocat pels canvis en el cicle IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-2 GHS UPC-CSIC A4-3 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Hidroquímica i contaminació És evident que algunes de les possibles fonts de recàrrega esmentades poden introduir diversos tipus de contaminants als aqüífers (aigües residuals, escolament urbà, recàrrega des del riu, intrusió marina), però també es poden donar episodis de contaminació a partir de (1) focus puntuals, com el lixiviat de residus enterrats per oscil·lacions del nivell piezomètric, abocaments puntuals de particulars, indústries o dipòsits de combustibles, entre d’altres; o (2) per canvis en les condicions hidroquímiques (p. ex.: pH, Eh), que en determinats casos afavoreixen l’atenuació (degradació, adsorció, etc.) d’alguns contaminants. A l’àrea urbana de Barcelona s’han dut a terme nombroses campanyes de recollida de mostres d’aigua en diversos piezòmetres i pous per a la seva anàlisi química. Als anys 60 es va fer un estudi exhaustiu, però molt centrat en els recursos hidràulics en els deltes del Besòs i Llobregat (MOP, 1966). Posteriorment es van seguir fent estudis, tot i que de caire més local. El 1997 (Aj. Barcelona, CLABSA, GHS, 1997) es fa un important estudi hidrogeològic i de modelització, que inclou la primera campanya exhaustiva de mostreig hidroquímic i isotòpic, i estableix una xarxa de control operada per CLABSA (actualment BCASA) formada per entre 30 i 50 punts, que mesura nivells i en la que habitualment es fa un mostreig entre 1 i 4 cop a l’any des de 1997 i Figura A2-2. Distribució de pous o piezòmetres mostrejats en la campanya de 2006-2007. fins l’actualitat. Aquesta xarxa de control de les aigües subterrànies de Barcelona es complementa amb les dels ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona, Agbar i l’ACA. A més, a partir dels estudis promoguts per l’ACA (ACA, AMB, ATLL, GHS, 2009) i diversos A part de l’evolució temporal, la distribució espacial també és complexa, però s’han pogut ajuntaments –en especial Barcelona (Aj. Barcelona, GHS, 2012), Sant Adrià de Besòs (Aj. St. diferenciar diversos dominis, com ara (Figures A2-3 i A2-4): Adrià de Besòs, GHS, 2013) i Badalona–, s’han pogut fer noves campanyes extenses o puntuals (destaquen les campanyes del 2006-2007 (Figura A2-2), i les del 2010) que han complementat 1. Les aigües dels pous i fonts que capten les parts altes de la Serra de Collserola (materials la informació de les xarxes de control amb noves dades hidroquímiques, isotòpiques o de certs majoritàriament metamòrfics d’edat paleozoica) i la part alta del piemont quaternari, compostos específics. A partir de totes aquestes dades i de l’estudi i recopilació de dades generalment presenten valors baixos de contingut en la majoria d’ions, per estar pròxims prèvies, s’ha pogut entendre l’evolució de la hidroquímica dels aqüífers urbans de l’àrea de a la zona de recàrrega i en contacte amb materials de baix contingut en magnesi i calci. Barcelona. 2. Les aigües del Pla de Barcelona se separen clarament en dos grups: sector SO i sector NE. Com a síntesi de tots aquest treballs es pot dir que l'evolució de la hidroquímica dels aqüífers A mesura que les aigües discorren de muntanya a mar, s’aprecia un progressiu augment està condicionada per l'evolució de les extraccions i les variacions dels nivells piezomètrics, i en de la mineralització, passen de ser clorurades-sulfatades sòdiques a càlciques i general per l’evolució del balanç hídric. A la part est de la ciutat, a la zona del delta del Besòs, magnèsiques, i en quasi tots els pous s’aprecia un increment en el contingut de nitrats durant els anys 70 es va produir un deteriorament molt important de la qualitat de l’aigua (també en fosfats i alguns metalls con el zinc). Probablement aquesta evolució és deguda subterrània degut a les fortes extraccions que van induir a una forta progressió de la intrusió a la interacció amb les formacions travessades i/o la influència de la recàrrega d’aigües marina cap als aqüífers (la intrusió va arribar a uns 2 km de la costa al marge dret del riu). Cap residuals i d’escolament urbà. A més d’aquesta evolució de muntanya a mar, es pot veure als anys 80, l’efecte de la intrusió es desplaçà cap al centre del delta, i el 1997 les anàlisis com les aigües del sector SO de Barcelona estan més mineralitzades que les del sector NE. indicaven l’existència d’intrusió en el marge dret amb una concentració de 900 mg/L de Aquest fet concorda amb una recàrrega influenciada per aigües de clavegueram o clorurs. En l’actualitat, la intrusió ha retrocedit quasi totalment. Alguns pous del marge dret d’abastament, i a la diferent composició de les aigües d’abastament als sectors SO (aigua del Besòs (a la zona SO) encara estan afectats per intrusió salina, i l’explicació d’aquest fet d’origen Llobregat) i NE (aigua d’origen Ter). probablement resideix en les extraccions que es realitzen en el metro (Bogatell i Llacuna) i a la zona del Parc de la Ciutadella i la Universitat Pompeu Fabra. En altres zones del voltant del riu Besòs, la disminució de les extraccions i la consegüent recuperació dels nivells ha produït de nou un flux cap al mar, i alguns dels pous que s'havien salinitzat tornen a tenir característiques semblants a les dels anys 50. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-4 GHS UPC-CSIC A4-5 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Figura A2-3. Mapa de concentracions en nitrat (símbol) i amoni (valor numèric) de la campanya 2006-2007. Figura A2-4. Representació del mapa de diagrames de Stiff (esquerra) i de clorurs (dreta). Gràfic d’evolució temporal en un pou proper al riu Besòs (nivell freàtic = groc; cabals d’extracció = blau; i clorurs = vermell). S’aprecia l’evolució de la intrusió marina als anys vuitanta en relació a l’evolució de les extraccions i el nivell freàtic. En el mapa de clorurs s’han afegit les possibles influències de les fonts de recàrrega principals. 3. Les aigües del sector corresponent al marge esquerre del Besòs (Santa Coloma i Badalona) són les menys mineralitzades. A les zones més elevades de la serralada de Marina, constituïdes per materials granítics, les aigües són bicarbonatades càlciques. A mesura que les aigües discorren pels aqüífers cap el mar es van tornant bicarbonatades- clorurades càlciques-sòdiques. L’aigua circula seguint el seu pendent natural i es va carregant progressivament en sodi; per tant atenua la relació calci/sodi, que inicialment IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-6 GHS UPC-CSIC A4-7 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. és elevada. El pas de l’aigua pels materials granítics produeix un enriquiment en sodi (Na) Cal afegir que el desenvolupament d’estudis multi-isotòpics (!18OH2O, !DH2O, !15N, per dissolució i un empobriment en calci (Ca) per precipitació de carbonat càlcic. A tot !18ONO3, !34S, !18OSO4, !13C) ha estat una eina molt útil que ha permès reforçar alguns això, cal sumar-hi els processos d’intercanvi catiònic entre el sodi i el calci quan s’arriba dels postulats anteriors obtinguts a partir dels models conceptuals hidrodinàmics i als materials argilosos de piemont. Aquest procés de seguida arriba a l’equilibri, i es hidroquímics (Anson et al., 2011; Jurado et al., 2013). Les dades utilitzades pertanyen a les manté constant fins que descarrega al mar. diverses campanyes de mostreig realitzades (campanya general 1997-1999, campanya general 2006-2007 i campanya específica 2008-2010). L'aplicació de la geoquímica d'isòtops estables 4. Les mostres situades a l’entorn del riu Besòs tenen una composició molt semblant al riu, (18O, D, 34S, 15N, 13C) permet identificar les diferents fonts de recàrrega, posant de manifest amb valors baixos en nitrats, fosfats o zinc, i alts valors d’amoni. Això es correlaciona molt que les aigües subterrànies de la zona d'estudi són una barreja de les diferents fonts de bé amb el baix contingut d’oxigen de l’aigua i amb el fet de trobar-se en un medi reductor, recàrrega identificades en el model conceptual: aigua recarregada per Collserola, aigua que s’associa a la presència de matèria orgànica per contaminació d’aigües residuals i del d’abastament (origen Ter o Llobregat), aigua residual, escolament urbà i aigua de mar. riu. La gran majoria de les mostres tenen una composició variable, més semblant a la del riu com més pròxima s’hi troba, entre l’aigua del Besòs i les aigües residuals (s’assemblen La composició isotòpica de la molècula de l'aigua (!18OH2O i !DH2O) permet identificar les molt), i l’aigua de la xarxa d’abastament (origen Ter). Això posa de manifest que el riu fonts de recàrrega naturals (aigua de pluja, escolament urbà i aigua de mar), a més d'establir la Besòs aporta aigua a l’aqüífer, en especial en l’entorn dels forts bombaments existents en relació isotòpica entre l'origen de la pluja i les aigües d'abastament i residual. Les aigües el sector de Sant Adrià de Besòs. subterrànies de la zona estudiada corresponen a una barreja de totes elles. També s’ha pogut observar que molts d’aquests compostos es degraden un cop entren a l’aqüífer. Tubau et al., 2014 i Jurado et al., 2015 mostren com la composició de les La composició isotòpica de la molècula del nitrat (!15N, !18ONO3) (Figura A2-6) i la diferents mostres no pot explicar-se tan sols per mescla entre l’aigua del Besòs i l’aigua de composició isotòpica !13CCID de les aigües subterrànies estudiades mostren que a la zona l’aqüífer, sinó que cal tenir en compte l’existència de reaccions químiques d’atenuació per d'estudi l'aigua residual és la principal font d'aportació de nitrogen i matèria orgànica. El tal de poder explicar els valors mesurats (Figura A2-5). fraccionament isotòpic bidimensional (15NNO3, 18ONO3) causat per les reaccions químiques que es produeixen, tant en zona no saturada com en zona saturada, permet identificar els processos geoquímics de volatilització, nitrificació i desnitrificació associats a la degradació de la matèria orgànica. Aquests processos expliquen la distribució espacial i la concentració de nitrat i amoni en l'aigua subterrània. L'ús conjunt de la composició isotòpica del nitrat dissolt i del carboni del CID permet indicar que la desnitrificació sembla estar relacionada amb l'oxidació de matèria orgànica. Aquest fet és de vital importància, ja que al tractar-se de dos compostos (nitrat i matèria orgànica) que tenen el seu origen en les pèrdues de la xarxa de sanejament, el procés d'atenuació natural pot pensar-se que tindrà continuïtat en el temps. La composició isotòpica de la molècula del sulfat (!34SSO4 i !18OSO4) permet caracteritzar isotòpicament les principals fonts de recàrrega i diferenciar entre diferents orígens del sofre (fonts naturals o antròpiques). En general, a gairebé tota l'àrea estudiada excepte en els punts propers a la zona de recàrrega natural (Serra de Collserola) –on l'origen del sulfat pot ser atribuït a l'oxidació de sulfurs–, les aigües subterrànies estan afectades per aigua residual – amb la consegüent aportació d'altres contaminants– i per les aigües d'abastament d’origen Ter Figura A2-5. La mescla pura entre aigües (mescla conservativa) dóna lloc a composicions que resulten combinació lineal (segons les proporcions !1 i !2) entre les aigües extrem i Llobregat. Els valors !34SSO4 i !18OSO4 d'alguns dels pous mostrejats prop del litoral (EM1 i EM2). Les desviacions respecte a aquesta combinació lineal indiquen reaccions presenten una barreja entre aigua subterrània i aigua del mar, podent-se determinar que la químiques que alteren el contingut en determinats compostos i trenquen el caràcter salinització és produïda per la intrusió marina. L'enriquiment isotòpic 18OSO4 és indicatiu de conservatiu de la mescla. (Jurado et al., 2015) que, a més de donar-se la barreja d'aigües de diferent composició isotòpica, en la zona propera al riu Besòs s'està produint un procés de sulfat-reducció. L'existència d'aquests 5. Les aigües subterrànies al delta del Besòs són dures, es classifiquen en clorurades processos reductius també és de vital importància en la depuració natural de les aigües de sulfatades sòdiques i presenten alts continguts en clorurs i sulfats. A prop de la costa, les l'aqüífer, ja que en aquestes condicions són diversos els contaminants orgànics que poden ser aigües són clorurades sòdiques, i la seva salinitat total és més elevada. Aquest fet mostra degradats de manera natural. una forta influència d’aigua salada provocada per una intrusió marina, accentuada pels bombaments presents (i els passats). IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-8 GHS UPC-CSIC A4-9 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. compost detectat en concentracions més altes. S’ha constatat que les concentracions són majors en mostres que tenen més amoni i baix contingut en oxigen dissolt. Aquests productes de degradació són absents en condicions oxidants, on el riu Besòs no és la principal font de recàrrega. En aquest cas, només s’ha detectat l’últim producte de la cadena de degradació (el NP), el que suggereix que els compostos dels que prové s’han atenuat. Tot això demostra que els APEOs i els seus productes de degradació són més persistents o es degraden menys en condicions reductores que oxidants. Per contra, els LAS, sembla que es degraden igual independentment de les condicions reductores o oxidants dels aqüífers (Figura A2-7). Figura A2-6. Es representa la composició isotòpica del nitrat. Els valors més baixos de !15N entre +11‰ i +13’5‰, i els valors de !18ONO3 entre +1‰ i +3‰, es localitzen a la zona del Pla de Barcelona. Els valors de !15N augmenten cap a la zona del delta del riu Besòs, on els valors són més alts que en la resta de zones (!15N = +19‰ a +34‰). La composició isotòpica del nitrat indica de forma clara que prové d’aigües residuals. Dades de la campanya general 2006-2007. Caixes de valors de Vitòria et al.,2004. Aspectes específics: En les campanyes de 2006-2007, i en diverses campanyes específiques entre 2008 i 2011, s’han analitzat molts altres compostos químics, isotòpics i d’altres contaminants orgànics, inclosos Figura A2-7. Distribució espacial de diversos surfactants (LAS i de certs productes de contaminants orgànics emergents (COE). La llista de compostos inclou els plaguicides, degradació dels APEOs: NP2EC i NP). (Tubau et al., 2010) compostos farmacèutics actius, compostos industrials (organoclorats, HAP, surfactants, etc.), drogues d'abús (DAs), estrògens i productes de cura personal. Noves campanyes de mostreig (2010 i 2011) van permetre determinar la presència de 95 De tots ells, es va observar que els més habituals en les aigües subterrànies eren: (1) els productes farmacèutics (72 fàrmacs i 23 metabòlits) (Lopez-Serna et al., 2013) i 11 compostos plaguicides, que només es van detectat a la zona d’influència del riu Besòs; (2) organoclorats de filtres UV (Jurado et al., 2014). Els Filtres UV es troben en multitud d’aplicacions com ara els (tetracloroetilè i tricloroetilè), els quals es van detectar en pràcticament totes les mostres filtres i cremes de protecció solar, cosmètics, xampús, etc. És el primer cop que se’n recollides i en molts casos sobrepassen els límits legals per a aigua potable (RD140/2003); (3) determinava en aigües subterrànies, i alguns d’ells poden tenir una toxicitat elevada. També es els HAP, associats a la combustió dels cotxes i indústries, s’han detectat de forma molt puntual va analitzar la presencia d’estrògens, però no se’n va detectar en cap mostra. i dispersa. En el cas dels fàrmacs, es va veure que els nivells de concentració trobats van ser majors del A resultes d’aquesta campanya també es van estudiar (Tubau et al., 2010) diversos tipus de que s'esperava, amb concentracions màximes superiors a 100 ng/L per a molts compostos, surfactants que es troben en detergents i productes de neteja tant domèstics com industrials: especialment analgèsics i antibiòtics, i en algun cas fins i tot superior a 1 µg/L (Figura A2-8) els alquilfenols polietoxilats (APEOs), els alquilbenzens sulfonats lineals (LAS) i els productes de (López-Serna et al., 2013). Aquestes són les concentracions que normalment es troben en degradació d’ambdós. Alguns d’aquests productes, especialment els productes de degradació, aigües residuals. De fet, les concentracions que es troben als aqüífers influenciats pel riu Besòs tenen una elevada toxicitat. van ser similars o fins i tot superiors a les trobades en el propi riu. Són els aqüífers del Besòs els Sempre s’ha trobat algun o diversos d’aquests compostos en les mostres analitzades. Les que mostren majors concentracions de fàrmacs i filtres UV (Figures A2-9 i A2-10). Tot i això, és concentracions més altes d’APEOs i els seus productes de degradació s’han detectat en els també en aquests aqüífers (ambient reductor) on s’ha avaluat una major capacitat aqüífers propers al riu Besòs. De fet, en el moment del mostreig, les concentracions en d’atenuació, tant per als fàrmacs com per als filtres UV, major que en la resta dels aqüífers l’aqüífer van ser majors que en el riu. Un dels productes de degradació, el NP2EC, va ser el estudiats (ambient oxidant). IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-10 GHS UPC-CSIC A4-11 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Figura A2-10. Concentracions de determinats fàrmacs detectades al Poble Sec (esquerra) i al delta del Besòs (dreta). Es pot observar clarament com els aqüífers estan molt més contaminats a la zona Besòs, probablement degut als efluents de les depuradores al riu. Llegenda: ACRIN = acridina, ACRON = acridona, CBZ-EP = 10,11-epoxi-carbamazepina, 3 OH CBZ = 3-hidroxi-carbamazepina, 2 OH CBZ = 2-hidroxi-carbamazepina, CBZ = carbamazepina. (Jurado et al., 2014) El factor que condiciona la presència i les concentracions dels fàrmacs i filtres UV en les aigües subterrànies és principalment la recàrrega a partir de fonts d’aigua contaminada (principalment aigua residual). El tipus de material geològic que conforma l’aqüífer no sembla tenir gran influència, com tampoc està clar l’efecte de la profunditat. També cal destacar que alguns metabòlits tenen una presència molt significativa. Per exemple: l'àcid salicílic és ubic en totes les àrees amb concentracions que superen els 600 ng/L, però els seus metabòlits són Figura A2-8. Concentracions de diferents fàrmacs detectats als aqüífers de Barcelona. encara més abundants (Figura A2-8). Aquest fet remarca la importància de l’estudi dels Rangs i valors mitjans. (López-Serna et al., 2013) processos de degradació que afecten aquests compostos en els aqüífers. A Jurado et al., 2012 es mostra una síntesis dels treballs sobre la presència de drogues d’abús (DAs) en les aigües subterrànies de Barcelona. Al 2010 es van recollir 37 mostres d'aigua subterrània urbana en tres àrees de la ciutat de Barcelona i es van analitzar un total de 21 drogues de diversos tipus: cocaínics, compostos similars a les amfetamines, opiacis, cannabinoides, lisèrgics i benzodiazepines. Tant les concentracions més altes trobades (al voltant de 200 ng/L) com el major nombre de DAs detectades, es van trobar en els aqüífers propers al riu Besòs, que com ja s’ha vist està molt influenciat per aigües residuals. En altres àrees de la ciutat les concentracions són més baixes i a més s’hi troba un nombre molt menor de drogues, el que suggereix un origen local (Figura A2-11). La cocaïna i el seus metabòlits són dominants en els barris més pròspers, mentre que el MDMA (èxtasi), més barat, és el més abundant en barris més modestos. S’ha calculat que la concentració en els aqüífers és generalment més baixa del que li tocaria per la mescla d’aigües residuals amb la resta d’aigües de l’aqüífer. Això suggereix que les DAs pateixen processos de degradació, tant en ambients reductors (zona Besòs) com oxidants (la resta). Figura A2-9. Concentracions totals de fàrmacs detectades als diferents llocs de mostreig. (López-Serna et al., 2013) IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-12 GHS UPC-CSIC A4-13 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Tot i que aquests valors poden semblar significatius (p. ex.: els valors d’aigües d’origen residual és força elevat), la presència i concentració de contaminants és relativament baixa. Això és degut a l’existència de processos d’atenuació que permeten l’autodepuració d’aquestes aigües en els aqüífers. Tot i així, aquest valors i la seva distribució tenen fortes implicacions en la determinació de la qualitat potencial de les aigües subterrànies per a determinats usos i, conseqüentment, en la gestió de les aigües subterrànies a les zones urbanes. Figura A2-11. Drogues d’abús (Das) detectades als diferents punts de mostreig (veure figura x3). Llegenda: LOR = lorazepam, ALP = alprazolam, DIA = diazepan, EPH = efedrina, MDMA = 3,4-metilendioximetanfetamina (èxtasi), EDDP = 2-etilidina-1,5-dimetil-3,3- difenilpirolidina, METH = metadona, MOR = morfina; CE = cocaetilè, BE = benzoilecgonina, CO = cocaïna. (Jurado et al., 2012) Quantificació. Balanç hídric i fonts de recàrrega i contaminació: Com s’ha vist en les anàlisis hidroquímiques i isotòpiques, les aigües presents als aqüífers de l’àrea urbana de Barcelona són una barreja de les diverses fonts de recàrrega. A més, estan afectades per diversos processos d’atenuació que en bona part depenen de l’estat redox dels aqüífers. Figura A2-12. Càlcul de la proporció de mescla de les diverses aportacions als aqüífers de Per poder quantificar el balanç hídric d’aquests aqüífers, així com les diferents aportacions de Barcelona. En el pous (cercles petits) i la mitja (cercle gros amb xifres). (Llegenda: REC = la recàrrega, s’han fet i actualitzat diversos models de flux i transport de soluts. No obstant aigua recarregada en la zona de Collserola; RIV = aigua riu Besòs; TER = aigua abasament això, aquest tipus de modelització no sempre permet identificar la contribució de cadascuna origen Ter; LLOB = aigua abastament origen Llobregat; SW_T = aigua residual origen Ter; de les fonts a la recàrrega total. RUNOFF = aigua d’escolament urbà; SW_LL = aigua residual origen Llobregat). Quantificar les fonts de recàrrega no és una tasca senzilla, ja que només en alguns casos és Conclusions possible la mesura directa i, tot i així, les incerteses són grans. És el cas de l'avaluació de pèrdues en el clavegueram ( Wolf et al., 2004; Blackwood et al., 2005) o en el subministrament Diverses institucions (ajuntaments de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs i d’altres; d'aigua potable (Valdés i Castelló, 2003). Tenint en compte aquestes incerteses, el càlcul de les l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, etc.) han desenvolupat plans proporcions de mescla de les diverses aigües es pot fer mitjançant un mètode d'anàlisi estadística multivariada, MIX ( ; d'aprofitament d'aigües subterrànies en àmbits urbans que es basen en que la gestió de les Carrera et al., 2004 Vàzquez-Suñé et al., 2010) A partir d’aquesta anàlisi, i suposant que els pous mesurats són representatius del aigües ha d'incidir en criteris d'optimització global de l'aigua a partir de polítiques d'estalvi i reutilització, alhora que es pretenen reduir els impactes en les estructures subterrànies comportament del conjunt de l'aqüífer, s’ha avaluat que la distribució de la recàrrega dels aqüífers urbans de Barcelona ( produïts per l'ascens de nivells. Els usos de l'aigua subterrània estan lligats a la seva qualitat i a Figura A2-12) és la següent: el 22% té com a origen la xarxa de subministrament d'aigua; el 30%, les aigües residuals; el 17% prové de precipitació infiltrada a la possible evolució temporal de les seves fonts de recàrrega. la zona nord (no urbana); l’11 % del riu Besòs; i el 20% de la infiltració de escolament superficial urbà. La contribució de la intrusió d'aigua de mar és gairebé insignificant. Aquests En el cas de l’àrea urbana de Barcelona i el seu entorn, es coneix quina ha estat l’evolució i la percentatges són valors mitjans i varien espacialment. situació actual dels aspectes hidrodinàmics i hidroquímics dels seus aqüífers. S’ha fet èmfasi en l’estat hidroquímic i la contaminació, en la identificació de les fonts de recàrrega i en la IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-14 GHS UPC-CSIC A4-15 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. determinació dels processos que afecten la concentració espacial i temporal d'aquests Chilton, J. (1999) Groundwater in the urban environment: selected city profiles, Balkema, Lisse, The compostos a mesura que avancen a través de l'aqüífer i interactuen amb el terreny. Netherlands, 341 pp. Ellis, B. (1999) Impacts of urban growth on surface water and groundwater quality, IAHS no. 259, IAHS, La hidroquímica i el transport de contaminants implica una juxtaposició de processos, amb la Wallingford, UK, 437 pp. Eyles, E. (1997) Environmental geology or urban areas. Geological Association of Canada, London, Spec. participació d'advecció, dispersió, difusió, dilució, adsorció, complexació, biodegradació i altres Publ. no. 3. processos de transformació. L’atenuació de certs compostos, tant els més habituals (nitrat, Howard, K.W.F., Eyles, N., Livingstone, S., 1996. Municipal landfilling practice and its impact on amoni, etc.) com els que no ho són (organoclorats, surfactants, COE, etc.) depèn de diversos groundwater resources in and around urban Toronto, Canada. Hydrogeology Journal 4 (1), 64–79. factors ambientals, com ara el temps de trànsit per l’aqüífer, el potencial redox, nutrients Howard, K. W. F. and Israfilov, R. (2002) Current problems of hydrogeology in urban areas, urban disponibles, les característiques del terreny, la temperatura, etc. agglomerates and industrial centres, Series IV: Earth and Environmental Sciences – Vol. 8, Kluwer Academic Publishers, Dordecht, 500 pp. En el cas dels aqüífers urbans de Barcelona i el seu entorn, les condicions redox del medi són Jurado, N. Mastroianni, E. Vazquez-Suñe, J. Carrera, I. Tubau, E. Pujades, C. Postigo, M. Lopez de Alda, D. les que més condicionen les reaccions i la capacitat d’atenuació de molts dels compostos Barceló (2012) “Drugs of abuse in urban groundwater. A case study: Barcelona”. Science of the presents. L’existència d’aquests processos d’atenuació permeten l’autodepuració d’aquestes Total Environment 424 (2012) 280-288. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2012.02.074. aigües en els aqüífers. La presència i concentració de contaminants és relativament baixa en Jurado, A., Vàzquez-Suñé, E., Soler, A., Tubau, I., Carrera, J., Pujades, E., Anson, I. (2013). Application of multi-isotope data (O, D, C and S) to quantify redox processes in urban groundwater. Applied comparació a les aigües que influeixen en els aqüífers (aigües residuals, riu Besòs, etc.). Aquest Geochemistry 34 (2013) 114–125, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.apgeochem.2013.02.018 coneixement permet definir els usos potencials de les aigües subterrànies urbanes segons la Jurado, A.; P. Gago-Ferrero, E. Vàzquez-Suñé, J. Carrera, E. Pujades, M.S. Díaz-Cruz, D. Barceló (2014). qualitat requerida. Urban groundwater contamination by residues of UV filters. JOURNAL OF HAZARDOUS MATERIALS 271 (2014) 141–149. http://dx.doi.org/doi:10.1016/j.jhazmat.2014.01.036 Jurado, A.; E. Vàzquez-Suñé; J. Carrera; I. Tubau; E. Pujades (2015) Quantifying chemical reactions by Referències using mixing analysis. SCIENCE OF THE TOTAL ENVIRONMENT 502 (2015) 448–456. doi: 10.1016/j.scitotenv.2014.09.036 ACA, AMB, ATLL, GHS, (2009). Model hidrogeològic del Pla de Barcelona i Delta del Besòs per a Lerner, D. N. (1996) Guest editor’s preface: theme issue on urban groundwater, Hydrogeol. J., 4 (4–5). l’obtenció d’alternatives d’aprofitament per a la producció d’aigua de consum. Informe tècnic. 313 Lerner, D.N., 2002. Identifying and quantifying urban recharge: a review. Hydrogeology Journal 10, 143– pp. 152. Ajtm Barcelona, CLABSA, GHS (1997). Estudi de les aigües subterrànies del Pla de Barcelona. Ajuntament López-Serna, R.; A. Jurado, E. Vàzquez-Suñé, J. Carrera, M. Petrovi! and D. Barceló (2013). Occurrence of de Barcelona, 1997. 95 pharmaceuticals and transformation products in urban groundwaters underlying the metropolis Ajtm Barcelona, GHS (2012). Avaluació i actualització del balanç de massa de les aigües subterrànies al of Barcelona, Spain. Environmental Pollution 174 (2013) 305-315. Pla de Barcelona. aplicació del model hidrogeològic del Pla de Barcelona i Delta del Besòs. Informe Doi:10.1016/j.envpol.2012.11.022 Tècnic.109 pp. Llamas, R. and Custodio, E. (2002) Intensive use of groundwater: Challenges and Opportunities, Ajtm Sant Adrià de Besòs, GHS (2013). Estudi i seguiment de l’evolució del drenatge i dels nivells freàtics Balkema, Lisse, The Netherlands, 478 pp. a l’entorn de la Plaça de la Vila de Sant Adrià de Besòs (periode 2011-2012). Informe Tècnic.124 pp. MOP (1966). Estudio de los Recursos Hidráulicos Totales de las Cuencas de los rios Besós y Bajo Ansón,I., E. Vázquez-Suñé, N. Otero, R. Puig, A. Soler, I. Tubau and J. Carrera (2011). Application of multi- Llobrega. Comisaría de Aguas del Pirineo Oriental y Servicio Geológico de Obras Públicas. isotopic studies (18O, D, 15N, 34S, 13C) to identify hydrochemichal processes in groundwater in an Barcelona. 4 tomos. urban area. AIG-9. 9th International Symposium on Applied Isotope Geochemistry. Tarragona, Morris, B.L., Darling, W.G., Gooddy, D.C., Litvak, R.G., Neumann, I., Nemaltseva, E.J., Poddubnaia, I., Spain. 19 - 23 September 2011. 2005. Assessing the extent of induced leakage to an urban aquifer using environmental tracers: an Barrett, M.H., K. M. Hiscock, S. Pedley, D.N. Lerner, J. H. Tellam and M. J. French (1999) Marker species example from Bishkek, capital of Kyrgyzstan, Central Asia. Hydrogeology Journal 14, 225–243. for identifying urban groundwater recharge sources: a review and case study in Nottingham, UK Naik, P.K., Tambe, J.A., Dehury, B.N., Tiwari, A.N., 2008. Impact of urbanization on the groundwater Water Resources. Vol. 33, nº 14, pp 3083 – 3097. regime in a fast growing city in central India. Environmental Monitoring and Assessment 146, 339– Blackwood, D., Ellis, J., Revitt, D., and Gilmour, D.(2005) Factors influencing exfiltration processes in 373. sewers, Water Sci. Technol., 51(2), 147–154. Tubau, I., Vázquez-Suñé, E., Carrera, J., González, S., Petrovic, M., López de Alda, M.J., Barceló, D. (2010) Carrera, J., Vázquez-Suñé, E.; Castillo, O., and Sánchez-Vila, X. (2004). A methodology to compute mixing Occurrence and fate of alkylphenol polyethoxylate degradation products and linear alkylbenzene ratios with uncertain end-members, Water Resour. Res. 40(12); doi:10.1029/2003WR002263. sulfonate surfactants in urban groundwater. Barcelona case study”. JOURNAL OF HYDROLOGY, Chilton, J., Hiscock, K., Younger, P., Morris, B., Puri, S., Nash, H., Aldous, P., Tellam, J., Kimblin, R., and Volume 383, Issues 1-2, 15 March 2010, Pages 102-110. doi:10.1016/j.jhydrol.2009.11.030. Hennings, S. (1997) Groundwater in the urban environment: problems processes and Tubau, I.; E. Vàzquez-Suñé; A. Jurado; J. Carrera (2014) Using emma and mix analysis to assess mixing management, 27th Cong. Int. Assoc. Hydrogeologists (IAH), 21–27 September 1997, Nottingham, ratios and to identify hydrochemical reactions in groundwater. SCIENCE OF THE TOTAL Balkema, 682 pp. ENVIRONMENT 470–471 (2014) 1120–1131, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.scitotenv.2013.10.121 Valdés, J. and Castelló, J. (2003) The Management of Distribution Networks by Sectors and the Barcelona Experience, in IWA, ed.,II International Conference on efficient use and Management of IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-16 GHS UPC-CSIC A4-17 AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Annex 4: Hidroquímica i contaminació dels aqüífers urbans de l’àrea de Barcelona. APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I DELTA DEL BESÒS – ACTUALITZACIÓ 2017 water in urban areas, 2003. http://paginas.fe.up.pt/_mjneves/publicacoes files/data/es/ponencias/por autor/pdf/10043.pdf. Last access: 20 January 2010 Annex 5: Informe d’actualització de 2012 Vázquez-Suñé, E., Sánchez-Vila, X., and Carrera, J. (2005) Introductory review of specific factors influencing urban groundwater, an emerging branch of hydrogeology, with referente to Barcelona, Spain, Hydrogeol. J., 13(3), 522–533. Vázquez-Suñé, E.; J. Carrera, I. Tubau, X. Sánchez-Vila, and A. Soler (2010) An approach to identify urban groundwater recharge. Hydrol. Earth Syst. Sci. (HESS), 14, 2085-2097, 2010. Doi:10.5194/hess-14- 2085-2010. Vitoria, L., Otero, N., Soler, A. & Canals, A. (2004) Fertilizer characterization: Isotopic data (6, S, O, C, and Sr). Environmental Science and Technology, 38 (12), 3254–3262. Wakida, F.T., Lerner, D.N., 2005. Non-agricultural sources of groundwater nitrate: a review and case study. Water Research 39, 3–16. Wolf, L., Held, I., Eiswirth, M., and Hotzl, H.: Impact of leaky sewers on groundwater quality, Acta Hydroch. Hydrob., 32(4-5), 361–373, 2004. IDAEA-CSIC IDAEA-CSIC GHS UPC-CSIC A4-18 GHS UPC-CSIC AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Tauladecontinguts 1.- INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................... 3 1.1.- Objectiu ........................................................................................................................................... 4 1.2.- Metodologia de treball. .................................................................................................................... 4 2.- AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ ................................................................................................................. 4 2.1.- Recopilació i actualització de l’evolució piezomètrica i hidroquímica de les aigües subterrànies AVALUACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL BALANÇ (2006-2011). ............................................................................................................................................ 4 2.2.- Avaluació i actualització de la recàrrega als aqüífers (2006 – 2011). ................................................. 7 DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL 2.3.- Determinació de la situació actual i evolució temporal de les extraccions d’aigües subterrànies a la zona de Poble Nou. ................................................................................................................................ 12 PLA DE BARCELONA. 3.- IMPLEMENTACIÓ DADES ACTUALITZADES EN EL MODEL NUMÈRIC. ...................................................... 14 3.1.- Balanç de massa, flux subterrani i salinització ................................................................................. 14 APLICACIÓ DEL MODEL HIDROGEOLÒGIC DEL PLA DE BARCELONA I Balanç global ...................................................................................................................................... 14 DELTA DEL BESÒS. Balanç de masses temporal ................................................................................................................ 17 3.2.- Avaluació dels impactes hidrogeològics generats pel drenatge d’obres en l’àmbit de Poble Nou. ... 22 Juny 2012 3.3.- Previsions evolució futura. ............................................................................................................. 24 Descripció dels escenaris .................................................................................................................... 25 4. CONCLUSIONS ........................................................................................................................................ 29 ANNEX A: EXTRACCIONS POBLE NOU. ........................................................................................................ 30 ANNEX B: CLORURS POBLE NOU ................................................................................................................ 35 ANNEX C: MODEL HIDROGEOLÒGIC ........................................................................................................... 43 ANNEX D. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ DE MASSA. EVOLUCIÓ I SITUACIÓ A 2011 ................................ 82 ANNEX E. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ DE MASSA. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS FINS 2011 ........................ 93 ANNEX F. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ DE MASSA. EVOLUCIÓ DELS CLORURS FINS 2011 .................... 100 ANNEX G. ESCENARIS D’EMISIÓ DE GASOS AMB EFECTE INVERNACLE ...................................................... 106  Enric Vázquez-Suñé Alejandro Serrano-Juan Maria del Mar Garcia Alcaraz Violeta Velasco Grup Hidrologia Subterrània CSIC-UPC pág.1 pág.2 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 1.-INTRODUCCIÓ 1.1.-Objectiu En els últims 50 anys si ha pogut veure com els aqüífers del Baix Besòs i Pla de Barcelona han patit L'objecte d'aquest treball és actualitzar i avaluar les dades sobre el balanç de massa de les aigües importants modificacions tant en la seu règim hidràulic com en la seva qualitat. Les oscil·lacions dels nivells subterrànies en el municipi de Barcelona mitjançant l’aplicació del model hidrogeològic del pla de Barcelona piezomètrics han estat, i estan, fortament condicionades per les extraccions de les aigües subterrànies, com i Delta del Besòs. conseqüència de l'explosió demogràfica i del desenvolupament post-industrial de la ciutat. 1.2.-Metodologiadetreball. Des dels anys 90, a la ciutat de Barcelona i el seu entorn, s’ha pogut observar una pujada progressiva dels nivells d'aigua subterrània. Aquest augment de nivells piezomètrics està provocat pels canvis en el cicle Per tal d’assolir aquest objectiu s’ha d’actualitzar el coneixement hidrogeològic dels aqüífers considerats. hidrològic, induïts per les variacions en el grau d'urbanització i usos del sòl i sobretot, en els canvis en els Es posarà un especial interès en actualitzar el model conceptual de funcionament del sistema, concretament, usos de l’aigua (canvis en els sistemes d’abastament i clavegueram, en les dotacions i en l’explotació de les el balanç de massa de les aigües subterrànies. En particular s’avaluaran la seva recàrrega, les modificacions aigües subterrànies, etc.). de les característiques del flux subterrani, les relacions amb les aigües superficials, qualitat i previsions evolució futura, i en conseqüència, els recursos hidràulics disponibles. També es farà èmfasi en determinar la Els estudis relacionats amb la hidrogeologia dels aqüífers de Barcelona (en especial els dels Deltes del situació actual i l’evolució temporal de les extraccions d’aigües subterrànies, en particular les afeccions Besòs i Llobregat) han estat nombrosos des dels anys seixanta. En ells han participat, tant l’administració produïdes pels drenatges d’obres al Poble Nou. El resultat d’aquesta tasca serà un model actualitzat dels pública hidràulica, com grups de recerca, empreses i particulars. Però no és fins finals dels anys 90 que aqüífers. l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb CLABSA i el Grup d’Hidrologia Subterrània (UPC - CSIC) inicien els estudis necessaris per conèixer les causes d’aquests problemes i definir les possibles mesures de correcció. 2.-AVALUACIÓIACTUALITZACIÓ A partir d'aquells treballs es va redactar i aprovar el primer "Pla d'Aprofitament del Freàtic de Barcelona". 2.1.-Recopilacióiactualitzaciódel’evoluciópiezomètricaihidroquímicadeles aigüessubterrànies(2006-2011). Posteriorment, i amb la implicació d’altres administracions públiques com l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i l’Agència Catalana S’han actualitzat les dades de nivells piezomètrics i Clorurs. En general els nivells piezomètrics mostren de l’Aigua (ACA), juntament amb les administracions locals (inclòs l’Ajuntament de Barcelona) i amb una clara estabilitat durant els últims anys. En els pous situats a les zones mitges i altes de Barcelona, els col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior d’Investigacions nivells es mantenen pràcticament constants, amb oscil·lacions petites que reflexen la dinàmica i els petits Científiques (CSIC), es van ampliant aquells treballs per tal d’aportar les eines i coneixements necessaris per cicles induïts per la recàrrega. En la Figura 1 i Figura 2 es mostren la situació i evolució dels pous HOSP, poder quantificar el comportament hidràulic dels aqüífers estudiats, alhora de disposar d’una metodologia de DBNK, DANO, PUIG com exemple d’aquesta estabilitat. No hi ha efectes que demostrin, com en èpoques quantificació dels processos hidrogeològics per a la redacció d’un Programa de Gestió dels aqüífers del Pla passades, efectes d’una explotació intensiva de les aigües subterrànies. Únicament el piezòmetre HOSP de Barcelona i Delta del Besòs. mostra alguna influència d’extraccions per possibles obres o drenatges (p.ex. la L9 del Metro). La Motivació d’aquest estudi és la necessitat de conèixer amb precisió el comportament hidràulic dels Per altra banda, a l’aqüífer superficial del Delta del Besòs, a la zona del Poble Nou, si que s’observa una aqüífers estudiats alhora que disposar d’una metodologia de quantificació dels processos hidrogeològics certa dinàmica (Figura 3 i Figura 4). En aquestes figures es poden observar variacions del nivell en els pous capaç de ser utilitzada com a eina en la gestió i administració dels recursos hídrics en un àmbit urbà. LOPE i DALM durant aquests últims cinc anys a causa del bombament que s'ha estat realitzant a la zona per Mitjançant aquestes eines i el coneixement dels aqüífers, una correcta gestió ha de conduir a un aprofitament a la construcció de fonamentacions de nous edificis (Annex A: Extraccions Poble Nou) Els nivells mostren sostenible dels recursos, de forma compatible amb la recuperació i manteniment de la seva qualitat oscil·lacions de fins a 2 - 3 m degut a aquests bombaments. Els valors mínims s’assoleixen durant el 2007 i ambiental. el 2010. Altres mínims com al 2004 demostren que hi ha hagut altres bombaments i drenatges. Quant a l'evolució temporal de la concentració de clorurs, observant els següents punts de mostreig de la Figura 3 a la Figura 5, es pot assumir que es manté pràcticament constant, amb petites variacions. Tot i així, el punt MACS, més proper a la costa, es manté entre 3000 i 6000 mg/L, tot i que es dubta de la seva pág.3 pág.4 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA representativitat donat el seu mal estat. Presenta un mínim de concentració de clorurs el 2011, tot i tendir a estabilitzar-se. Figura 3. Nivells en els pous de la zona baixa de Barcelona. Figura 1. Localització dels pous de mostreig nivells. Figura 4. Localització dels pous de mostreig de clorurs. Figura 2. Nivells en els pous de la zona alta de Barcelona. pág.5 pág.6 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Rec P 1 · 1 A (1 )· 2 [1] total nat clav abas abas clav Els termes , nat , clav1 , clav2 , abas i són els percentatges de recàrrega procedent en funció dels usos del sòl, de la recàrrega natural, de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d’abastament en tant per uns i sense unitats; els termes P i A són volums de precipitació i d’aigües d’abastament respectivament . La recàrrega procedent d’aigua de pluja s’ha dividit en dos components en funció de si és tracta d’una zona urbana o no urbana. En zona no urbana, la recàrrega per aigua de pluja és deguda a la infiltració pel terreny natural ; mentre que en zona urbana la recàrrega per precipitació és deguda a la infiltració de les possibles pèrdues del clavegueram. El terme que va multiplicant a la Precipitació (P) representa el volum (o cabal) P 1 recarregat procedent d’aigua de precipitació. La part de recàrrega natural és: nat i la part de P · pèrdues pel clavegueram és clav1 , on Beta representa l’ús del sòl, pren valor 0 en zona natural i valor 1 en zona urbana, els valors intermitjos són funció de la densitat d’habitants, els valors depenen de l’espai i del Figura 5. Evolució temporal de clorurs. t temps; nat és el percentatge de recàrrega natural d’aigua de pluja, s’ha calculat fent balanç diari d’aigua 2.2.-Avaluacióiactualitzaciódelarecàrregaalsaqüífers(2006–2011). en el sòl , aquest balanç depèn del tipus de sòl i de vegetació, pel càlcul de la funció s’han pres valors Per a poder actualitzar el model i ajustar-lo a les dades mesurades del període 2006-2011, en primer lloc clav1 s’han allargat totes les funcions temporals que afecten a la recàrrega dels aqüífers que tenen una certa constants; és el tant per ú de pèrdues en la xarxa de clavegueram quan plou, considerat constant en dependència temporal tant amb factors climàtics com socials i urbanístics. Entenem com a factors climàtics l’espai i en el temps. la pluja, l’ETP i el cabal del riu, dades que ens permeten calcular els valors de recàrrega natural i urbana o la La recàrrega d’aigua d’abastament també s’ha dividit en dos components en funció de si prové directament interacció dels aqüífers amb el riu Besòs. Com a factors socials i urbanístics es consideren la densitat de de pèrdues en la xarxa d’abastament o si provenen de pèrdues en la xarxa de clavegueram. En aquest últim població, dotacions agua en xarxa i els usos del sòl, paràmetres amb els que s’avalua la corresponent cas estarien incloses les aigües residuals. El terme de recàrrega per pèrdues en la xarxa d’abastament és recàrrega urbana de les unitats aqüíferes. A abas on A és el volum d’aigua lliurada i és funció de l’espai i del temps i abas és el tant per ú de pèrdues Pel càlcul de la recàrrega en el model s’ha creat una funció de temps [1] que aglutina varis tipus de en la xarxa d’abastament que va a parar a recàrrega. recàrrega atenent al tipus d’aigua original i a la procedència de l’aigua abans d’infiltrar-se al terreny, aquest A (1 )· tipus són: El terme de recàrrega per pèrdues en la xarxa de clavegueram quan no plou és abas clav2 on representa el tant per ú d’aigua d’abastament que un cop consumida va a parar al clavegueram, és a dir el 1) aigua de pluja que s’infiltra pel terreny natural (o no urbanitzat), aquesta seria una “recàrrega natural” (la recàrrega a través del riu s’ha tractat a de forma diferent mitjançant una altre funció de percentatge d’aigua d’abastament que s’utilitza queda retinguda, la resta va a parar al clavegueram i clav2 és temps); el tant per ú de pèrdues en la xarxa de clavegueram. 2) aigua de pluja procedent de pèrdues en la xarxa de clavegueram ; Per tal d’extrapolar les dades climàtiques fins el 2050 el que s’ha fet ha estat repetir la distribució de la 3) aigua d’abastament procedent de pèrdues en la xarxa d’abastament i pluja des de’l 1997 a 2006 en totes les zones es repeteixen els cicles de 10 anys en els períodes següents: 2007-2016, 2017-2026-2027-2036, 2037-2046, 2047-2050. 4) aigua d’abastament procedent de pèrdues en la xarxa de clavegueram. pág.7 pág.8 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA En la present actualització s’han substituït els valors extrapolats amb els valors reals del període 2007- 2011. Aquesta actualització inclou la pluja i el càlcul de la recàrrega per infiltració de pluja en el sòl. Les dades de pluja es presenten en la Figura 6, on es veu la seva ciclicitat durant les últimes dues dècades, obtenint uns màxims de 250mm al 1994 i màxims constants els següents anys que oscil·len entre els 150 i 160mm. A partir de les dades de pluja s’han calculat les funcions d’entrada de recàrrega de les diverses zones considerades. Seguidament també es presenta el mapa que defineix cadascuna de les zones de recàrrega (Figura 7). Figura 6. Pluja mesurada per al període 1990-2012. Figura 7. Mapa de zones de recàrrega que s’han introduït al model numèric. pág.9 pág.10 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Algunes de les funcions de temps de recàrrega es presenten a la Figura 8 i Figura 9. La primera figura fa A la Figura 9 es veu com totes tres funcions temporals segueixen una mateixa tendència: augment referència a la zona RN_78, zona íntegrament no urbana on tot la recàrrega es natural. Al igual que en la considerable des de 1915 fins a 1960 degut al creixement urbanístic, xarxes d’abastament i clavegueram, gràfica de la pluja, es representen bé els pics i la ciclicitat de les últimes dues dècades, extrapolant-la a futur dotacions i població, en el cas de la zona RN_71 (Eixample-Paral·lel), el creixement és major degut a que per a la simulació d’escenaris. sempre ha estat urbanitzat i a l’alta densitat de població que registra. En totes les zones es reflexa una brusca caiguda de la recàrrega entre els anys 70 i 90, deguda a la millora de les xarxes i disminució de dotacions. 2.3.-Determinaciódelasituacióactualievoluciótemporaldelesextraccions d’aigüessubterràniesalazonadePobleNou. Amb motiu de l’actualització del model, s’ha afegit nova informació obtinguda de noves dades d’extraccions a la zona de poble nou referents a obres puntuals. Segons la informació que disposem de la resta d’extraccions no hi ha hagut modificacions rellevants en els últims anys (2006-2011). A les figures de l’Annex A es mostra l’evolució temporal 2006-2011 de les extraccions a la zona de poble nou, així com la seva localització espacial. La Taula 1. Extraccions anuals en (m3/d) de Poble Nou considerades en l’actualització del model numèric. presenta els cabals d’extracció anuals per a cada obra puntual a la zona de Poble Nou considerades al model numèric. En el model, algunes d’aquestes extraccions s’ha introduït de forma agrupada degut a la seva proximitat geogràfica. Del període que es disposa de dades (2008-2011), es veu que els anys 2008, i sobretot, 2009 son els que més s’ha drenat (2.9 i 4.2 hm3 respectivament) mentre que del 2010 fins ara s’ha notat una clara disminució Figura 8. Funció temporal de recàrrega de la zona no urbana RN_78. (0.8 hm3 al 2011). No es disposa de dades de les extraccions d’abans del 2007. Tot i així es creu que l’explotació de l’aqüífer superficial pel drenatge de cimentacions s’ha vingut produint de forma clara des de, al menys, el 2004 (veure Taula 1). Figura 9. Funció temporal de recàrrega de les zones urbanes i mixtes RN_62, RN_71 i RN_84. pág.11 pág.12 m3/d/m2 m3/d/m2 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 3.-IMPLEMENTACIÓDADESACTUALITZADESENELMODELNUMÈRIC. Cod. Y UTM X UTM 2008 2009 2010 2011 2012 Per a l’actualització del model s’ha tingut en compte la pluja del període 2006-2011 i s’han creat les noves QQ11 4584804 433101 473.42 -- -- -- -- funciones de temps de recàrrega, s’han afegit dades de noves extraccions i dades actualitzades de nivells i clorurs. Les simulacions s’han dut a terme pel períodes 1915-2011(amb dades) i 2012-2050 (extrapolat). Els QQ20 4584635 433627 1656.99 1578.08 -- -- -- resultats del model actualitzat es presenten tot seguit. QQ12 4584420 433849 284.05 -- -- -- -- 3.1.-Balançdemassa,fluxsubterraniisalinització QQ16 4584500 433933 355.07 -- -- -- -- QQ18 4584636 433811.8 443.84 1479.45 -- -- -- Balançglobal QQ35 4584588 433858.7 -- 287.67 739.73 -- -- En les Taules de l’Annex D es mostra el balanç de masses global per a tot el període modelat (1915 - 2011), en termes de valors totals durant els 96 anys simulats. Per a facilitar la comprensió dels valors llistats, QQ34 4584385 433215.7 -- 1420.27 -- -- -- la primera és un índex de zones, a la resta de taules els valors positius indiquen entrades al sistema mentre QQ43 4584212 433314.4 -- -- -- 1353.86 1353.86 QQ27 4584162 433272.8 17.75 -- 47.34 -- -- que els negatius indiquen sortides. La Taula 2 es mostra un balanç resumit en funció de diverses agrupacions més entenedores. QQ21 4583758 433846.6 0.27 2130.41 690.41 -- -- QQ51 4584142 432998.8 -- -- -- -- 138.08 QQ17 4583764 433163 2130.41 1420.27 -- -- -- QQ19 4583668 433282 2.37 2.37 -- -- -- QQ40 4583795 433214.4 -- -- -- -- -- QQ45 4583668 433282 -- -- -- 46.03 46.03 QQ14 4583930 432784.3 59.18 394.52 -- -- -- QQ23 4583731 432771.5 1726.03 1972.60 986.30 -- -- QQ26 4583795 432835.5 63.12 236.71 591.78 -- -- QQ29 4583887 432864.7 0.33 -- -- -- -- QQ37 4583886 432863.1 -- -- 1400.55 -- -- QQ50 4583843 432884.3 -- -- -- 322.19 322.19 QQ15 4584092 432665 98.63 345.21 -- -- -- QQ13 4583963 432436.5 591.78 295.89 -- -- -- QQ22 4583869 432317.7 0.33 -- -- -- -- QQ52 4583748 432405.8 -- -- -- 497.10 -- Totals (en hm3) 2.88 4.22 1.63 0.81 0.68 Taula 1. Extraccions anuals en (m3/d) de Poble Nou considerades en l’actualització del model numèric. pág.13 pág.14 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA A continuació es llisten xifres totals que segurament seran més explícites en quant síntesi del balanç global, La Taula 2 mostra la simplificació del conjunt de les zones del balanç segons l’aqüífer al que pertanyen. En la Figura 10 s’esquematitza el Balanç global obtingut per aqüífers amb el cabal mig anual el període d’estudi (1915 – 2011). D’aquest balanç es destaquen com a entrades: (1) les entrades per recàrrega urbana, uns 30 hm3/a, de les quals unes 18 corresponen a l’àrea de Barcelona, (2) les entrades des del riu Besòs (9 hm3 en total i 2 per a Barcelona), (3) les aportacions des de la Cubeta de la Llagosta amb uns 6.7 hm3/a. Com a sortides destaquen: (1) les extraccions que s’han realitzat al conjunt dels aqüífers, amb un promig d’uns 35 hm3/a, uns 21 corresponen a l’àrea de Barcelona; (2) les descarregues laterals cap els aqüífers del Llobregat, uns 3 hm3/a; (3) el drenatge que suposen les línies de Metro, amb un promig d’uns 3 hm3/a; (4) les sortides per les Rieres uns 3 hm3/a (la meitat a Barcelona); (5) les sortides globals d’aigua de mar, de l’ordre de 1 hm3/a (0.5 a Barcelona). Això contrasta amb l’evolució que ha patit la intrusió marina, especialment en l’aqüífer principal del Besòs. Val a dir que aquestes xifres representen el balanç que s’estableix entre l’aqüífer i el mar al llarg de tota la línia de costa. Evidentment la evolució i magnitud de la intrusió depèn en gran mesura d’on es situen els centres de bombament. En aquest cas estan principalment localitzats a la capçalera del Delta del Besòs. Figura 10. Gràfic que sintetitza el balanç de masses global (Blaus) simplificat, per aqüífers i la part corresponent a Barcelona (en Vermell i rosa). Valors mig període modelat (hm3/a). Taula 2. Balanços de masses per tipus de condició (valors en hm3/a): Cabal mig en períodes de 5 anys a nivell global i a  Barcelona i balanç anual a Barcelona (2000-2011). pág.15 pág.16 TAULA RESUM BALANÇ GLOBAL Global 1916 a 1925 1926 a 1935 1936 a 1945 1946 a 1955 1956 a 1960 1961 a 1965 1966 a 1970 1971 a 1975 1976 a 1980 1981 a 1985 1986 a 1990 1991 a 1995 1996 a 2000 2001 a 2006 2007 a 2011 RECÀRREGA 30.07 19.30 22.67 23.24 25.82 30.75 33.50 37.03 39.77 40.72 38.23 40.84 35.65 33.14 32.71 36.65 APORTS RIU BESÓS 8.86 7.19 11.29 10.34 14.81 21.93 13.08 7.60 10.15 6.88 3.92 1.15 2.77 3.31 4.92 6.88 APORTS RIERES -3.35 -2.79 -3.52 -3.14 -1.93 -2.63 -2.00 -2.09 -2.78 -3.96 -4.75 -6.25 -4.98 -4.43 -3.98 -5.57 DESCÀRREGA METROS -3.07 -0.32 -0.62 -1.46 -1.34 -1.40 -1.16 -1.72 -2.78 -4.11 -4.42 -6.64 -8.27 -9.39 -7.62 -6.34 TOTAL EXTRACIONS -35.27 -18.86 -23.76 -25.57 -44.37 -60.45 -65.35 -59.64 -57.10 -46.30 -35.74 -27.14 -22.25 -20.16 -23.90 -28.40 APORTS DES DE LA LLAGOSTA 6.70 6.57 6.58 6.59 6.60 6.38 7.08 6.72 6.97 7.00 6.57 6.83 7.04 6.82 6.63 7.06 DESCÀRREGA AL MARGE DEL DELTA DEL LLOBREGAT -3.42 -2.44 -2.61 -2.35 -1.81 -2.27 -2.31 -2.99 -3.50 -4.65 -5.31 -6.08 -5.61 -5.23 -5.17 -5.73 DESCÀRREGA TOTAL AL MAR -0.69 -9.42 -9.82 -7.82 1.31 5.48 17.05 15.72 8.39 5.72 3.00 -1.10 -4.31 -4.62 -3.88 -3.93 VARIACIÓ D'EMMAGATZEMATGE -0.17 -0.82 0.16 -0.20 -0.89 -2.18 -0.04 0.70 -0.85 1.30 1.50 1.59 0.02 -0.60 -0.31 0.58 TAULA RESUM BALANÇ BCN Global 1916 a 1925 1926 a 1935 1936 a 1945 1946 a 1955 1956 a 1960 1961 a 1965 1966 a 1970 1971 a 1975 1976 a 1980 1981 a 1985 1986 a 1990 1991 a 1995 1996 a 2000 2001 a 2006 2007 a 2011 RECÀRREGA BCN 18.33 12.13 14.30 14.74 16.32 19.15 20.43 22.28 23.92 24.22 22.59 24.22 20.76 19.32 19.86 21.11 EXTRACIONS BCN -21.57 -16.83 -21.70 -21.51 -27.01 -37.06 -36.89 -34.40 -36.37 -28.09 -14.54 -8.94 -7.47 -6.05 -10.31 -14.22 APORTS RIU BESÓS BCN 2.03 2.54 2.37 2.34 1.99 2.72 2.41 1.47 2.58 1.02 1.54 0.76 1.55 2.41 1.68 1.72 APORTS RIERES BCN -3.35 -2.79 -3.52 -3.14 -1.93 -2.63 -2.00 -2.09 -2.78 -3.96 -4.75 -6.25 -4.98 -4.43 -3.96 -4.00 DESCÀRREGA METROS BCN -2.60 -0.32 -0.62 -1.45 -1.31 -1.35 -1.09 -1.64 -2.70 -4.06 -4.25 -5.12 -6.23 -7.23 -5.64 -4.44 DESCÀRREGA TOTAL AL MAR BCN -0.55 -7.53 -7.86 -6.26 1.05 4.39 13.64 12.58 6.71 4.58 2.40 -0.88 -3.44 -3.70 -3.01 -3.00 VARIACIÓ D'EMMAGATZEMATGE BCN 7.59 11.98 17.17 15.08 9.99 12.59 3.46 2.49 7.77 7.60 -1.50 -2.20 -0.17 -0.92 1.97 5.25 TAULA RESUM BALANÇ BCN 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 RECÀRREGA BCN 18.31 18.54 18.74 20.95 18.72 21.11 21.11 21.11 21.11 21.11 21.11 21.11 EXTRACIONS BCN -7.10 -7.44 -8.11 -8.57 -9.30 -14.22 -14.22 -14.22 -14.22 -14.22 -14.22 -14.22 APORTS RIU BESÓS BCN 0.92 0.30 2.30 3.07 0.98 1.72 1.72 1.72 1.72 1.72 1.72 1.72 APORTS RIERES BCN -3.42 -3.53 -3.61 -4.59 -4.02 -4.00 -4.00 -4.00 -4.00 -4.00 -4.00 -4.00 DESCÀRREGA METROS BCN -5.78 -5.71 -6.30 -7.08 -5.85 -4.44 -4.44 -4.44 -4.44 -4.44 -4.44 -4.44 DESCÀRREGA TOTAL AL MAR BCN -2.55 -2.75 -3.01 -3.37 -2.97 -3.00 -3.00 -3.00 -3.00 -3.00 -3.00 -3.00 VARIACIÓ D'EMMAGATZEMATGE BCN -0.08 -0.16 0.74 0.57 0.16 5.25 5.25 5.25 5.25 5.25 5.25 5.25 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Balançdemassestemporal L’evolució de diversos components del balanç es força il·lustratiu de l’evolució del conjunt del sistema i els impactes produïts. Així, en la Figura 12 es veu com durant els anys 60-70’s es donen les màximes Fins ara s’havia tractat el balanç de masses integrat en el temps que abasta el model (1915 – 2011). Però és extraccions. En un primer moment es destaquen les extraccions a al·luvial del Besòs (equivalent a la Vall de gran interès analitzar l’evolució temporal del sistema. El model ofereix la possibilitat d’efectuar un balanç Baixa del Delta del Llobregat) arribant a superar els 30 hm3/a. Posteriorment s’incrementen molt les en cada interval de temps. En aquest cas, els períodes considerats són mensuals. Per a il·lustrar alguns fets extraccions a l’aqüífer principal del Delta del Besòs, que també arriben a un màxim d’uns 30 hm3/a. La resta que poden resultar d’interès, es presenta gràficament la informació d’evolució temporal resultant del model de les extraccions (Barcelona, Badalona, etc.) són poc significatives. Però si es destaquen cap el final del per a algunes zones d’interès. De la Figura 11 a la Figura 15 es mostra l’evolució temporal segons els termes període (a partir dels 80’s) un increment molt significatiu de les extraccions per drenatges d’obres bàsics del balanç descrits a la Taula 2. De la Figura 11 es dedueix que a l’aqüífer les extraccions i la subterrànies que afecten especialment a l’aqüífer del Besòs amb màxims d’uns 10 hm3/a. En aquestes recàrrega urbana han estat els termes més importants i han condicionat l’evolució dels altres termes del extraccions s’hi hauria d’ incloure el drenatge pel Metro en l’àmbit Besòs. En la Figura 13 s’agrupa el total balanç, especialment la variació en l’emmagatzament ( S). Tot i així la variació en l’emmagatzament es veu de les extraccions i les compara amb les corresponents a Barcelona. Es veu clarament com en els últims anys en gran mesura controlada per les aportacions del riu Besòs. En resultes, les aportacions del Riu Besòs (1980-2011) han augmentat molt significativament les extraccions en l’aqüífer superficial del Delta degut representen uns dels termes més significatius de la recàrrega en aquest aqüífer i esdevé el contrapunt al principalment al drenatge d’infraestructures i obres subterrànies. efecte de les extraccions. Està clar que en l’última dècada hi ha una clara estabilització del sistema. Tot i així, s’observa un petit repunt en les extraccions (s’han tingut en compte les del Poble Nou) i en la recàrrega. A la Figura es presenten les extraccions separades per Barcelona (BCN), les corresponents a la capa De forma global aquets dos components es compensen. inferior de l’aqüífer (C2), les al·luvials (ALUV), les corresponents a una capa aqüífera superior (SUP) i les de Badalona (BDN). Figura 11. Evolució temporal balanç de masses global. Un valor negatiu indica sortides del sistema, mentre que un valor positiu indica entrades. Figura 12. Evolució de les extraccions separat per zones en (hm3/a). pág.17 pág.18 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA El factor més important de la recàrrega en tot l’àmbit d’estudi és la recàrrega urbana. En la Figura 15 es veu molt clarament la diferencia en el valor de la recàrrega global (rec urb) i a l’àmbit de Barcelona (rec BCN). Val a dir que el increment que s’observa fa referència al valor mig de la recàrrega a l’àmbit actualment urbanitzat en el que la superfície urbanitzada ha anat augmentant en el temps. Un valor unitari típic de la recàrrega en una zona urbanitzada pot quedar comprés entre els 200 a 300 mm/a. Figura 13. Evolució temporal de les extraccions. Un valor negatiu indica sortides del sistema. A la Figura 14 es mostra quina ha estat l’evolució del drenatge global de la xarxa de Metro. Al igual que succeeix amb el cas anterior s’observa com a partir dels anys 70-80’s es produeix un fort increment en els cabals infiltrats. Els màxims valors s’obtenen a finals dels 90’s amb un drenatge pels túnels d’uns 10 hm3/a. Actualment el drenatge total és de l’ordre del 4 – 5 hm3/a. S’ha de tenir present que no s’han comptat les extraccions del Metro o FGC situats a l’àmbit del Delta del Llobregat. Figura 15. Evolució temporal de Recàrrega als aqüífers (expressat en hm3/a). Si ens fixem exclusivament en l’àmbit de Barcelona els resultats obtinguts il·lustren que unes extraccions totals (Metro exclòs) inferiors a 25 hm3/a que són factibles i que no han de produir impactes significatius per intrusió marina. L’excepció es produeix en el cas de bombar en zones molt properes al mar a l’aqüífer superficial, o en les que ja hi ha una intrusió propera, com ara el Poble Nou. Com l’extracció (Metro exclòs) en els últims anys està al voltant del 10-15 hm3/a es calcula que es podrien extreure entre 10 – 15 hm3/a addicionals. D’aquests entre 5 i 8 hm3/a es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 hm3 de la zona del Pla de Barcelona. No es recomana que en l’àmbit de Poble Nou (entre Gran Via i el Mar) es superin els 2 hm3 d’extraccions anuals (a més de les explotacions ja consolidades). Es recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat . A la Figura 16 es presenta l’evolució temporal balanç de masses global pel període 2006-2011, mentre que la resta de períodes anteriors es presenten a l’annex D. Figura 14. Evolució temporal dels drenatges pel Metro. Un valor negatiu indica sortides del sistema. pág.19 pág.20 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 3.2.-Avaluaciódelsimpacteshidrogeològicsgeneratspeldrenatged’obresen l’àmbitdePobleNou. Un dels punts específics que s’ha incidit en aquesta actualització ha estat en determinar els impactes que els drenatges per la cimentació d’edificis produeix en la zona del Poble Nou. No es disposa de dades prèvies a 2007. A partir de 2008 l’Ajuntament de Barcelona ha fet registre de les obres que drenen els aqüífers. Tal com s’ha comentat abans, a la zona de Poble Nou els cabals extrets han estat importants durant aquests últims anys, on al 2009, s’ha arribat a extreure uns 4 hm3. Actualment (2012) les extraccions es situaran al voltant de 1 hm3. La xarxa de control existent, tant de nivells com de química no cobreix prou bé tot aquest àmbit, pel que resulta una manca de visió global del comportament de l’aqüífer. La integració de tota la informació que suposa el model permet donar continuïtat (en l’espai i en el temps) a la determinació d’aquest comportament. Si ens fixem en l’evolució del nivell freàtic es veu que el conjunt de drenatges produeix 1 o 2 conus de descens importants, de fins a 3 m en les zones properes a l’explotació (no es té en compte l’efecte local a l’entorn dels pous) (a la Figura 17 es pot veure l’evolució dels últims anys a l’Annex E). A resultes d’aquests descensos i conus de bombament s’ha produït un increment de la salinitat per intrusió marina (Figura 18, es pot veure l’evolució dels últims anys a l’Annex F). Val a dir que en els darrers 20 anys la situació de la intrusió en aquest sector (aq. Superficial del Delta del Besòs) ha millorat molt (veure l’evolució dels últims anys a l’Annex F) i que el increment observat en aquests darrers anys és poc important. Tot i això, es recomana un seguiment acurat d’aquets procés, tant des d’un punt de vista dels nivells com del punt de vista qualitatiu. . Figura 16.Evolució temporal balanç de masses global pel període 2006-2011. pág.21 pág.22 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 3.3.-Previsionsevoluciófutura. Per a la simulació d’escenaris futurs es defineixen indicadors de qualitat pels aqüífers de Barcelona on cal destacar algunes peculiaritats que són importants per a la designació dels indicadors de qualitat. Són aqüífers que es troben sota zones urbanes i que reben directament les aigües provinents de les pèrdues al clavegueram, abastament, aigües d’escolament superficial urbà, etc. A més, el cabal del riu Besòs està, en part, format per aigües residuals urbanes i industrials depurades. Part d’aquest cabal s’infiltra als aqüífers de l’al·luvial i Delta del Besòs. Les aigües subterrànies estan sotmeses a una evolució industrial complexa. En el conjunt del Pla de Barcelona (especialment L’Hospitalet, Cornellà, Poble Nou, etc.), Badalona i Delta del Besòs és on s’ha ubicat gran part del cinturó industrial de Barcelona. La ubicació de les indústries així com les activitats desenvolupades a les mateixes, han anat variant des del començament del segle XX. Això ha comportat una forta variabilitat en l’explotació dels recursos hídrics subterranis i en la presencia Figura 17. Piezometria de detall en la zona de Poble Nou, en el sector de extraccions per drenatges. d’elements potencialment contaminants en els aqüífers. A Més a més hi ha una altre característica que fa a les aigües d’aquests aqüífers particularment vulnerables a la contaminació. Són aqüífers costaners i per tant susceptibles a sofrir processos d’intrusió marina. Aquesta peculiaritat condicionarà el model de gestió. L’evolució de las extraccions, en particular, als aqüífers del Delta ha estat molt variables tan temporal com espacialment. Això, junt amb a la gran heterogeneïtat lateral dels sediments fluviodeltaics, dóna lloc a una distribució de salinitat heterogènia que s’observa clarament amb les dades de concentració dels clorurs a l’aqüífer principal i al·luvial del Delta . És evident que la millor situació per als diversos aqüífers correspon a la recuperació del seu estat natural o si més no, que assoleixin els criteris descrits a l’apartat anterior. Una de les consideracions que cal fer és que una correcta gestió ha d’implicar una inversió de les tendències negatives en l’evolució dels paràmetres de qualitat prèviament definits. Donat que ens trobem en una zona urbana la presència de paràmetres hidroquímics no desitjables és habitual i en certa manera previsible. En el cas de les contaminacions producte de les pèrdues en les xarxes urbanes cal intentar minimitzar-les amb una eficient gestió de les xarxes, mentre que les de tipus puntual per Figura 18. Situació calculada de la intrusió en la zona de Poble Nou, en el sector de extraccions per drenatges. indústries o d’altres activitats cal poder-les avaluar i corregir arribat el cas. Tot i així es de preveure que sempre pugui haver una certa concentració en determinat paràmetres (p. Ex. El Nitrat) difícil de reduir. L’ús de tècniques de potabilització com l’osmosi permeten depurar i fins i tot potabilitzar l’aigua en molts dels casos. De totes formes, el paràmetre que més limita l’ús de l’aigua per a rec, industrial, inclús ús de boca, ha estat històricament la salinitat. El principal problema de qualitat que presenten aquests aqüífers és la intrusió marina produïda per molts anys d’explotacions excessives. En aquest cas, tant els clorurs com la conductivitat elèctrica en resulten bons pág.23 pág.24 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA indicadors. Es prendran les concentracions en Clorurs com un dels principals referents alhora de definir l’estat de referència La situació de referència (A) correspon a una prolongació de la situació en aquesta el grau d’intrusió en el La millor situació desitjable seria aquella en la que no hi haguessin valors superiors a 1000 mg/l per a usos Delta és moderada i principalment es localitza en la cantonada sud-oest del Delta a l’alçada aproximada de la de industrials ni superiors a 500 mg/L per a rec o ús de boca. La pitjor situació correspondria a la assolida als Ciutadella. anys 60 i 70, mentre que la situació actual de recuperació dels aqüífers es considera prou bona (en salinitats). L’escenari més desfavorable correspon al (I), on les extraccions són màximes en tots els punts contemplats, De tots els escenaris proposats en el pla original, s’han simulat un total de 6 escenaris. Tenint en compte en aquesta situació es dona una significativa reducció dels nivells en l’àmbit dels bombaments (Figura 19). que es tracta d’una actualització del model, s’ha considerat simular aquells escenaris més radicals: el C, I, J i L’escenari (J) correspon a una situació idèntica a la més desfavorable (I) però reduint les extraccions a K, tots ells prenent com a referència el A. En el següent apartat es descriuen les particularitats de cadascun. AGBAR a 10 hm3/a. A l’escenari K també es redueixen les extraccions a AGBAR a 10 hm3/a i també a Sant Per petició explícita, també s’ha simulat un escenari de canvi climàtic, que es basa en una reducció mitjana Adrià a 4.7 hm3/a. Els descensos són menors (Figura 20). Es pot dir que amb un bon control de la qualitat de lineal en el temps del 6% anual de la pluja, tenint en compte diferents factors de reducció depenent de les aigües subterrànies i els cabals d’extracció a l’entorn de Sant Adrià, juntament assegurant una bona l’estació de l’any. connexió entre el riu Besòs i l’aqüífer els riscos de salinització són relativament baixos. L’escenari Q de canvi climàtic té poca incidència tant en els nivells com en el increment de la salinitat. Descripciódelsescenaris En la tots els escenaris les afeccions per intrusió marina són mínimes. La definició dels escenaris es pot trobar en els documents presentats a l’ACA al 2009. En la present Tot seguit es mostren les figures de diferencies, en nivells, entre l’escenari de referència (A) i els escenaris actualització no s’ha considerat necessari fer-los tots ja que motes de les simulacions fetes són poc I i K. significatives per tal d’avaluar la disponibilitat de recursos a llarg termini. Tot seguit es descriuen els diversos escenaris. Escenari A: Es mantenen les extraccions dels últims anys. Les extraccions de Agbar-Besòs a la central de Sant Andreu són de 10 hm3/any i les del centre de Sant Adrià del Besòs són de 4.7 hm3/any. L’escenari A és el que s’ha pres com a escenari de referència. Extraccions actuals, Riu Besòs ben connectat (Variant 9B, 15). Escenari C: Escenari idèntic a l’A però les extraccions al centre de Sant Adrià del Besòs són de 9.5 hm3/any. Escenari I: Extraccions Sant Andreu 15 hm3/any, Sant Adrià 9.5 hm3/any i la resta. Al punt “Sagrera” les extraccions són de 4 hm3/any durant els 3 primers anys de la simulació. Escenari J: Escenari idèntic a (I) però les extraccions Sant Andreu 10 hm3/any. Escenari K: Escenari idèntic a (I) però les extraccions a Sant Adrià són de 4.7 hm3/any. Escenari Q: Escenari de canvi climàtic. Escenari igual al de referència (A) però que suposa una reducció en la pluja segons els documents facilitats per CLABSA (veure l’Annex G). Concretament s’ha treballat amb l’escenari “Media Total a l’estació Fabra”. La resta de paràmetres del model (apart de la projecció de la recàrrega i la interacció amb el Riu Besòs (que ja s’ha explicat) es mantenen constants segons l’estat actual (2012). Un resum dels escenaris considerats es pot veure a la Taula 3. pág.25 pág.26 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Figura 19. Diferències de nivells (m) entre els escenaris A i I. Figura 20. Diferències de nivells (m) entre els escenaris A i K. Taula 3. Resum dels diferents escenaris simulats. pág.27 pág.28 Escenari SAN3 SAD MAQU BVI BONP SAGR** TRAJ FENIX RBLANC PSEC 9B 10B 11B 15 16 AA 1100 44..773355 00 00 00 00 00 00 00 00 XX XX A1 10 4.735 0 0 0 0 0 0 0 0 X X A2 10 4.735 0 0 0 0 0 0 0 0 X X B 15 4.735 0 0 0 0 0 0 0 0 X X CC 1100 99..4477 00 00 00 00 00 00 00 00 XX XX D 15 9.47 0 0 0 0 0 0 0 0 X X E 10 4.735 3.2 0 0 0 0 0 0 0 X X F 10 4.735 0 2 0 0 0 0 0 0 X X G 10 4.735 0 0 2 0 0 0 0 0 X X H 15 9.47 3.2 0 0 0 0 0 0 0 X X II 1155 99..4477 33..22 22 22 44 33 00..3322 00..3322 00..3322 XX XX I1 15 9.47 3.2 2 2 4 3 0.32 0.32 0.32 X X I2 15 9.47 3.2 2 2 4 3 0.32 0.32 0.32 X X JJ 1100 99..4477 33..22 22 22 44 33 00..3322 00..3322 00..3322 XX XX KK 1100 44..773355 33..22 22 22 44 33 00..3322 00..3322 00..3322 XX XX L 10 4.735 0 0 0 4 0 0 0 0 X X M 10 4.735 0 0 0 0 3 0.32 0.32 0.32 X X N 5 4.735 0 0 0 0 0 0 0 0 X X O 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 X X P* 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 X X Q SEIsMcUeLnAaCriI Óig uDaEl RaEl FdeE RreÈfNeCrèIAnc AiaM B(A H)I PpÒerTòE qSuI eC AsuNpVoI sCaL uIMnÀa TrIeCd:u AcUcGióM eEnN lTa NpIlVuEjaLL DEL MAR 60 CM AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 4.CONCLUSIONS S’han actualitzat i avaluat les dades sobre el balanç de massa de les aigües subterrànies en el municipi de Barcelona mitjançant l’aplicació del model hidrogeològic del pla de Barcelona i Delta del Besòs. Això inclou les dades de nivells piezomètrics i concentracions de clorurs, així como totes les altres necessàries relatives a les funcions de recàrrega i les funcions d’extracció de la zona de Poble Nou dins del model numèric. Com a resultats de la modelació, s’ha quantificat el balanç de massa. L’extracció (Metro exclòs) en els últims anys està al voltant del 10-15 hm3/a es calcula que es podrien extreure entre 10 – 15 hm3/a addicionals. D’aquests entre 5 i 8 hm3/a es podrien extreure de la zona al·luvial del Besòs, mentre que la resta, uns 2-3 hm3 de la zona del Pla de Barcelona. Un dels punts específics que s’ha incidit en aquesta actualització ha estat en determinar els impactes que els drenatges per la cimentació d’edificis produeix en la zona del Poble Nou. Si ens fixem en l’evolució del nivell freàtic es veu que el conjunt de drenatges produeix 1 o 2 conus de descens importants, de fins a 3 m en les zones properes a l’explotació (no es té en compte l’efecte local a l’entorn dels pous). No es recomana que en l’àmbit de Poble Nou (entre Gran Via i el Mar) es superin els 2 hm3 d’extraccions anuals (a més de les explotacions ja consolidades). Es recomana controlar aquestes extraccions i fer-ne un seguiment acurat. A resultes d’aquests descensos i conus de bombament s’ha produït un increment de la salinitat per intrusió marina. Val a dir que en els darrers 20 anys la situació de la intrusió en l’aqüífer Superficial del Delta del Besòs ha millorat molt i que el increment observat en aquests darrers anys és poc important. Tot i això, es recomana un seguiment acurat d’aquets procés, tant des d’un punt de vista dels nivells com del punt de vista qualitatiu. Per a la simulació d’escenaris futurs als aqüífers de Barcelona s’ha definit com a indicador de qualitat respecte la intrusió marina el clorur. De tots els escenaris proposats en el pla original, s’han simulat un total de 6 escenaris. Tenint en compte que es tracta d’una actualització del model, s’ha considerat simular aquells escenaris més radicals: el C, I, J i K, tots ells prenent com a referència el A. Per petició explícita, també s’ha simulat un escenari de canvi climàtic, que es basa en una reducció mitjana lineal en el temps del 6% anual de la pluja, tenint en compte diferents factors de reducció depenent de l’estació de l’any. L’escenari més desfavorable correspon al (I), on les extraccions són màximes en tots els punts contemplats, en aquesta situació es dona una significativa reducció dels nivells en l’àmbit dels bombaments. Els escenari C, J i K corresponen a una situació on les extraccions són menors que a l’escenari (I). Els descensos calculats són menors. L’escenari Q de canvi climàtic té poca incidència tant en els nivells com en el increment de la salinitat. En la tots els escenaris les afeccions per intrusió marina són mínimes. pág.29 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA ANNEX A: EXTRACCIONS POBLE NOU. DRENATGES CIMENTACIONS AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Extraccions any 2009 pág.31 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Extraccions any 2011 pág.33 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA ANNEX B: CLORURS POBLE NOU pág.35 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Concentració de clorurs al 2007 ppáág.37 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Concentració de clorurs al 2009 pág.39 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Concentració de clorurs al 2011 pág.41 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA A.1.-Introducció La feina de modelar numèricament un sistema suposa expressar el model conceptual en termes de paràmetres susceptibles de ser manejats per un programa d’ordinador. La conceptualització tractada al capítol anterior és la base de las tasques que es descriuen al present capítol. Això significa que aquí s’exposarà de quina manera les dades hidrogeològiques i el model conceptual han estat introduïdes en el model numèric. L’objectiu és que s’entenia perquè determinades variables han estat tractades de determinada manera, de quina forma s’han simulat els mecanismes de flux del sistema en general, quines simplificacions han hagut de realitzar-se, quines condicions de contorn s’han adoptat, quina ha estat l’estratègia de calibració i finalment a quins resultats s’ha arribat. Per a això resultarà imprescindible tractar a grans trets la filosofia del problema invers, de la calibració automàtica i per suposat, del programa utilitzat, VISUALTRANSIN. A.2.- METODOLOGIA A.2.1- El procés de modelació La Figura A.1 pretén il·lustrar el procés de modelació. Ja s’ha dit que un model numèric és el reflex del model conceptual, i que la seva semblança a la realitat està acotada per la mesura en que el model conceptual estigui més o menys propera a la mateixa. ANNEX C: MODEL HIDROGEOLÒGIC El programa VISUALTRANSIN resol el problema invers utilitzant calibració automàtica. Per a la resolució de l’equació de flux aplica el mètode dels elements finits, lo que porta a la necessitat d’efectuar una discretització espaial del domini. El problema que afronta el present treball es resoldrà en règim transitori, pel que tindrà rellevància també la discretització temporal. A més és necessari dir que l’anàlisi crític dels resultats del model condueix freqüentment a replantejar característiques més o menys extretes del model conceptual, generant-se un mecanisme iteratiu que comporta la millora del model, si l’examen de resultats és vertaderament objectiu. A.2.2.- VISUALTRANSIN: El problema invers i la calibració automàtica El problema invers consisteix en l’estimació dels paràmetres del model a partir de mesures de les respostes del sistema i de la informació prèvia de dits paràmetres convenientment ponderada. En el nostre cas aquestes mesures de la resposta del sistema són les històries de nivells (hidrogrames) i concentracions dels pous distribuïts en el domini de la zona a modelar, mesures que s’utilitzen en el procés de calibració, això és, en el procés de trobar els paràmetres del model pels que la diferència entre concentracions i nivells calculats i mesures sigui òptima. pág.43 pág.44 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA INFORMACIÓ Antecedents Geologia Hidrogeologia Hidrogeoquímica Meteorologia MODEL CONCEPTUAL DEFINICIÓ DEL DOMINI DISCRETITZACIÓTEMPORAL DEFINICIÓ DE LA GEOMETRIA FUNCIONS DE TEMPS DISCRETIZACIÓN ESPACIAL MODEL NUMÈRIC Figura A.2.a.- Pous dels que les seves dades piezomètriques han estat utilitzades a la calibració CALIBRACIÓ (VISUAL TRANSIN ) ANÀLISI DE RESULTATS CONCLUSIONS Figura A.1.- Diagrama del procés de modelació. Figura A.A.b.- Pous en el que les seves dades de concentració han estat utilitzades a la calibració pág.45 pág.46 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA En quant a fe és el coeficient de nus o element segons que el paràmetre estigui associat a un u un altre ens geomètric. Aquest coeficient serveix per a introduir la variabilitat espaial, Per a definir què significa una relació òptima entre valors mesurats i calculats generalment suposadament coneguda, dins la zona. L’exemple més directe serien les cotes dels rius s’utilitza el concepte de diferència o error. La manera més usual d’expressar aquesta diferència (introduïdes com a coeficients de nus) o la variació de l’espessor saturat (introduïdes com és la definició d’una funció de distància entre el valor mesurat z* i el valor calculat z. El mètode coeficient d’element). utilitzat pel programa VISUALTRANSIN és el de Màxima Verosimilitut, que consisteix en El paràmetre de zona és el paràmetre que el programa calibra, i està associat en general a maximitzar la probabilitat d’observar les dades mesurades amb respecte als paràmetres, això és, formacions geològiques, usos del sòl, etc. En quant a la funció de temps, el seu ús més comú es es maximitza la verosimilitut dels paràmetres. Aquest mètode ha estat utilitzat amb èxit en troba relacionat amb la recàrrega, encara que al model que aquí es descriu s’han utilitzat l’estimació de paràmetres de flux (Carrera, 1984) i transport (Medina i Carrera, 1995) funcions de temps per a altres paràmetres, com es veurà més endavant. Sigui A.2.4.- Dades per a la calibració. Tractament dels nivells mesurats F = ( h - h*)t V -1 h h ( h - h*) (1) on h i h* són respectivament els nivells calculats i els mesurats, i a més * t -1 * S’han utilitzat les dades de 1224 pous i piezòmetres on s’ha mesurat algun cop el nivell Fi = ( pi – pi ) Vi ( pi – pi ) (2) * piezomètric i les dades de 9380 pous o piezòmetres on s’han mesurat concentracions. Algunes en la que pi i pi són respectivament els i-ésimos paràmetres calculats i mesurats, aleshores d’elles compten amb històries de nivells molt completes, que abrasen quasi o la totalitat del definim a la funció objectiu període simulat, mentre que en altres casos la quantitat de dades queda lluny de ser profunda. J = Fh + i Fi (3) Les dades de piezometria utilitzades provenen de les xarxes de control dels Ajuntaments de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, CLABSA, ACA, Agbar, ATLL, GISA, Adif, VISUALTRANSIN minimitza la funció objectiu J amb respecte als paràmetres del model, FCIHS i nombroses dades pròpies. que representen les propietats de l’aqüífer. Fh i Fi són les contribucions dels nivells i dels El tractament de la informació de nivells suposa també assumir que certs comportaments no paràmetres a la funció objectiu, mentre que i és el factor de pes de las funció objectiu dels podran ser reproduïts pel model ja que els processos que els provoquen no són tinguts en paràmetres de tipus i. compte. Això succeeix amb els nivells dinàmics i amb determinats efectes locals. A això cal afegir errors detectats a les posicions i a les cotes dels pous, que han portat a que alguns no A.2.3.- Parametrització siguin tinguts en compte a la calibració. El mateix succeeix amb alguns punts on s’han mesurat concentracions. Al context del programa, els paràmetres físics del model conceptual són introduïts com funció d’un conjunt finit de paràmetres del model (paràmetres de zona). El paràmetre físic Pi, que en A.3.- LÍMITS DEL MODEL I CONDICIONS DE CONTORN general es considera variable a l’espai i el temps, s’expressa com: A.3.1.- Domini espaial i temporal del model Pi(x, t) = Pz fe(x) f z(t) (4) Els límits de qualsevol model no es poden definir de manera arbitrària, sinó que han d’estar considerant-se condicionats per la geometria i extensió dels aqüífers (definició geològica), per aspectes Pz , paràmetre de zona geomorfològics i d’usos del territori, per coneixement dels aqüífers i disposició de dades i en fe(x), coeficient d’element (o de nus) ocasions, per límits administratius. Els aqüífers del Pla de Barcelona i Delta del Besòs han estat f z(t), funció de temps objecte de diversos estudis i projectes del que en resulta un cert volum d’informació. Això ha permès una bona caracterització d’aquests aqüífers a nivell general, que s’ha ampliat en aquest En el cas més general, considerant no linealitat (el paràmetre en sí depèn de la variable d’estat estudi. Aquesta caracterització consta dels Aqüífers del pla de Barcelona (inclou part dels h), es té municipis de Barcelona, Sant Just, Esplugües, Cornellà, L’Hospitalet i Montcada) i Badalona (Badalona i Santa Coloma), Aqüífer Al·luvial del Besòs, aqüífer superficial del Delta del Pi(x, t,h) = Pz fe(x) f z(t) fNL(h(x,t)) (5) Besòs, aqüífer principal del Delta del Besòs i aqüífer inferior del Delta del Besòs on fNL(h(x,t)) és la funció no lineal definida per al paràmetre en qüestió. En el cas del model objecte d’aquest treball s’han definit els següents contorns: pág.47 pág.48 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Divisòria d’aigües a la serra de Collserola, amb flux (cabal) nul. Els aqüífers del Pla de Barcelona i del Delta del Besòs estan en contacte amb altres aqüífers, com els del Delta del Llobregat. Els aqüífers del Pla de Barcelona descarreguen als aqüífers del Delta del Llobregat. Depenent de les propietats hidràuliques locals del contorn s’establirà un cabal de descàrrega lateral cap a l’aqüífer del Delta del Llobregat. Els aqüífers del Delta del Besòs reben un flux subterrani procedent de la Cubeta de La Llagosta a l’estret de Montcada. S’adopta la línia de costa amb contorn de l’Aqüífer Superficial. Per als aqüífers principal i inferior del Delta del Besòs el límit amb el mar s’estableix a uns pocs km de la línia de costa actual corresponent a la part submergida d’aqüífer sota el mar. Aquest límit s’ha obtingut partir de les dades de geologia marina i geofísica. Les condicions de contorn corresponents als límits del model són aquelles que permeten Figura A.3.- Mapa de situació i zones d’extraccions al model. Zones areals i puntuals. assignar les condicions físiques reals o suposades als límits del model. Normalment es poden diferenciar condicions de nivell fix, allà on el nivell piezomètric i les seves possibles variacions NIVELL FIX són suficientment ben conegudes, i les de cabal fix quan és el flux el que es pot arribar a quantificar. En tot cas, convé considerar també les condicions mixtes (goteig) en les que es fixa D’aquestes se n’han definit 9 zones que han seguit els següents criteris: una relació lineal entre el nivell a l’aqüífer i el flux que travessa el contorn. 1. El nivell del mar Capa 1: Aqüífers superficials. Al contorn corresponent al Mar CABAL FIX Mediterrani s’ha establert una condició mixta o de goteig. S’estableix la cota del nivell piezomètric de 0.3 m, que és aproximadament la diferència de la cota mitjana del mar a S’ha aplicat la condició de Cabal Nul a les divisòries de les Serralades de Collserola i Marina. l’àrea de Barcelona respecte a la cota mitjana del mar a Alacant (cota de referència Es l’opció per defecte. A part s’han assignat específicament 3 zones de cabal nul per assegurar habitual). Aquest valor pot suposar-se constant en el temps al tractar-se d’una zona on una correcte funcionament del model allí on poden existir solapaments amb d’altres condicions les marees no presenten una amplitud important. de contorn. 2. Superfície corresponent al Mar en la Capa 1: L’Aqüífer Principal del Delta del Extraccions Besòs està separat del mar per sediments actuals del prodelta. L’espessor d’aquests En tot estudi hidrogeològic és imprescindible obtenir dades fiables sobre les extraccions sediments és màxim a la línia de costa actual i va disminuint progressivament cap a d’aigües subterrànies, donat que aquestes formen una de les components més representatives mar, fins a desaparèixer. En aquest punt té lloc la descàrrega de l’aqüífer al mar. Els del balanç hídric. En aquest model s’han fet servir dades històriques (des del 1915) que s’han sediments de prodelta semiconfinen l’aqüífer amb un nivell de càrrega superior que pogut recopilar sobre extraccions. Les dades d’extraccions utilitzades provenen dels correspon al nivell del mar. Degut a que la fondària de l’aqüífer va augmentant es fa Ajuntaments de Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, etc., CLABSA, ACA, Agbar i de necessari corregir l’efecte de la densitat d’aigua salada respecte a l’aigua dolça. Per nombroses dades i estudis propis. aquesta raó s’assigna un camp de nivell fix variable a la superfície del mar que Les dades d’extraccions es presenten agrupades per “zones” en el cas que no estiguin ben representa la variació de pressió respecte al nivell del mar si aquest fos d’aigua dolça. definides totes les ubicacions dels diversos punts d’extracció existents i quan es disposa d’una 3. El nivell del mar Capa 2: Aqüífer Principal del Delta del Besòs. Per a l’Aqüífer aproximació del valor global i la seva evolució temporal. S’han diferenciat un total de 8 zones. Principal el contacte amb el mar s’estableix en la seva zona de descàrrega submarina. En el cas que les dades puntuals siguin prou acurades es considera cada una per separat. S’han Degut a les diferències de densitat entre aigua dolça i aigua de mar s’ha considerat que diferenciat un total de 31 punts d’extracció. El total de zones assignades es de 42, Figura A.3. el nivell de 0,3 m com el nivell mig del mar ha de ser corregit en funció del nivell de aigües dolces equivalent donat que al model no es simularan fenòmens de densitat pág.49 pág.50 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA variable. El valor obtingut un cop corregit, equivalent a nivell en aigua dolça, és de 2,41 m. (Veure capítol de caracterització hidrogeològica). 4. El nivell del mar Capa 3: Aqüífer Inferior del Delta del Besòs. Per a l’Aqüífer Principal el contacte amb el mar s’estableix en la seva zona de descàrrega submarina molt més prufona i allunyada que l’aqüífer principal. Degut a les diferències de densitat entre aigua dolça i aigua de mar s’ha considerat que el nivell de 0,3 m com el nivell mig del mar ha de ser corregit en funció del nivell de aigües dolces equivalent donat que al model no es simularan fenòmens de densitat variable. El valor obtingut un cop corregit, equivalent a nivell en aigua dolça, és de 3.5 m (Veure capítol de caracterització hidrogeològica). 5. Assignació de cotes a rieres i riu Besòs: Es considera que rieres i riu Besòs estan (al menys en part) relacionats amb els aports o drenatges cap i del aqüífers respectivament. Per això cal assignar una cota de referència a cada un d’ells que representa el nivell hidràulic en aquell punt. Com la cota al llarg del riu i les rieres és variable s’assigna mitjançant un camp de cotes variable que s’extreu del MDT de la zona d’estudi. El grau de connexió hidràulica entre aquesta massa d’aigua i l’aqüífer s’establirà en funció de la condició de goteig que tot seguit es comentarà. Figura A.4a. - Zones de nivell fix definides al model a la capa 1. 6. Assignació de cotes al metro: És el mateix que pel cas anterior. En aquest cas s’assignen un camp de cotes variables que correspon a la cota de la solera dels túnels del Metro. 7. Contorn de descàrrega cap la Vall Baixa i Delta del Llobregat: Aquest contorn situa el punt de descàrrega dels aqüífers del Pla Barcelona cap el Delta del Llobregat. Històricament el nivell hidràulic en aquets punt ha estat força variable i condicionat a les extraccions d’Agbar a la Vall Baixa. La variabilitat dels nivells s’ha implementat mitjançant una funció de temps. 8. Contorn de descàrrega cap el Delta del Llobregat i Montjuic: La situació és la mateixa que el cas anterior. Aquest contorn situa el punt de descàrrega dels aqüífers del Pla Barcelona cap el Delta del Llobregat i Montjuic. Històricament el nivell hidràulic en aquets punt ha estat força variable i condicionat a les extraccions a Zona Franca i al marge del Delta del Llobregat a L’Hospitalet. La variabilitat dels nivells s’ha implementat mitjançant una funció de temps. 9. Contorn d’entrada d’aigua des de la Cubeta de la Llagosta: La situació és similar al cas anterior però en sentit invers. Aquest contorn situa el punt de d’entrada d’aigua Figura A.4b. - Zones de nivell fix definides al model a la capa 2. subterrània a l’estret de Montcada, des de la Cubeta de la Llagosta. És una zona de confluència de rius juntament amb l’estretament de l’aqüífer. Això ha fet que històricament els nivells hidràulics en aquets punt no han variat gaire. Per aquesta raó s’assigna una condició de nivell corresponent al nivell en aquest punt. A la Figura A.4 es presenten la localització dels diferents elements de Nivell Fix que s’han definit en el model. pág.51 pág.52 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA sent k la conductivitat vertical mitja i L el seu espessor. Finalment s’han definit 44 zones diferents de goteig que corresponen a: 12 trams de Metro. 3 contorns amb el mar (capes 1, 2 i 3) 3 trams de contacte amb el Delta del Llobregat 5 Trams del Riu Besòs 21 rieres En els casos del Metro i el Riu Besòs l’assignació és variable en el temps i per tant s’aplica mitjançant les funcions de temps corresponents. La resta són constants en el temps. Totes les funcions de temps estan disponibles a la base de dades. A les Figures A.5 es presenten la localització dels elements de goteig de línies de metro i rieres que s’han definit en el model. Figura A.4c. - Zones de nivell fix definides al model a la capa 3. GOTEIG Interacció de l’aqüífer amb rieres, riu Besòs, obres lineals, descàrregues/entrades al Mar o d’altres aqüífers. Tant els rius com les possibles línies de drenatge de caràcter lineal (canals, obres lineals subterrànies) tenen un tractament propi a causa de la influència que aquest tipus d’elements tenen en el comportament hidrogeològic del sistema. En aquestes situacions les entrades o sortides d’aigua a l’aqüífer són funció de la diferència de nivells entre l’element i l’aqüífer, de manera que es poden escriure com: q (h H ) on q és el cabal per unitat de longitud tant de sortida (q<0) com d’entrada (q>0) a l’aqüífer, H és la cota de la làmina lliure d’aigua en superfície, és el coeficient de goteig, h és el nivell piezomètric a l’aqüífer. Un valor alt de suposa una bona connexió hidràulica (h pròxim a H). Per a aplicar aquesta condició (condició mixta) és necessari definir quina és la cota del riu, Figura A.5.a. - Zones de goteig lineals definides al model corresponents al metro. canal o obra lineal (H) en cada nus de la malla en que s’aplica aquesta condició i un paràmetre de zona per a que serà el que calibrarà el model, els valors previs calculats aplicats al model es poden veure a l’apartat de Resultats de la Calibració. Un punt a destacar és el tractament que se li ha donat a la interacció dels aqüífers amb el mar. Aquesta relació ha estat tractada mitjançant l’aplicació d’una condició mixta. Aquesta condició permetrà simular la relació entre els nivells de l’aqüífer i el mar i els fluxos resultants, ja que quan el nivell a l’aqüífer sigui superior al del mar es produirà descàrrega de l’aqüífer al mar (condicions naturals), i el contrari passarà en condicions afectades per bombaments, cas en el que es produirà inversió del flux. En aquest cas, q és el cabal per unitat de superfície i és k/L, pág.53 pág.54 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Geologia. Es té en compte la distribució típica de la mida de gra en un ambient deltaic. Tot i que es tracta bàsicament de sorres i graves, la transmissivitat dependrà directament de la heterogeneïtat i la mida de gra i espessors de l’aqüífer. La distribució dels valors de T deduïts a partir de les dades obtingudes de l’estudi sedimentològic realitzat. Els valors puntuals obtinguts amb la interpretació dels assaigs hidràulics i revisió de les dades existents. El número total de zones de transmissivitat que s’han considerat és de 61. Concretament, 31 zones en la capa 1 (Collserola, Pla de Barcelona, aqüífer al·luvial del Besòs i aqüífer Superficial del Besòs); 16 zones a la capa 2 (aqüífer Principal del Delta del Besòs) i 6 zones a la capa 3 (aqüífer Inferior del Delta del Besòs). Per establir la connexió entre les diverses capes, s’han unit amb elements unidimensionals, als quals s’ha assignat uns valors de permeabilitat distribuïts en 4 zones diferents entre la Capa 1 – Capa 2 i de 3 entre la Capa 2 – Capa 3. En aquests elements unidimensionals també s’han assignat uns gruixos (espessors) que representen la separació entre les diverses capes. Com que les geometries són complexes i els gruixos variables s’assignen mitjançant camps de gruixos variables. Els valors dels paràmetres que es donen com a entrada al model és una hipòtesi prèvia que després, el propi model variarà per permetre un millor ajust de les dades piezomètriques i la Figura A.5.b. - Zones de goteig lineals definides al model corresponents a les rieres i riu Besòs. coherència entre les hipòtesis i les dades de nivell mesurat. A la Taula A.1. (veure a l’apartat de Resultats de la calibració) es presenten els valors d’informació prèvia de Transmissivitat. A les figures A.7 es troben representades totes les diferents zones de transmissivitat CONCENTRACIÓ EXTERNA utilitzades al model numèric per a la capa 1, la capa 2, la capa 3 i els Elements unidimensionals que les uneixen. Condicions de contorn pel problema de transport: Per a resoldre el problema de simulació de transport s’ha considerat l’ús de l’ió Clorur (Cl). La seva utilització donat el seu caràcter conservatiu, permet simular l’evolució de la intrusió marina als aqüífers del Delta i altres processos de contaminació a la resta dels aqüífers. Ha estat necessari assignar unes condicions de contorn en les que es defineixin les concentracions d’entrada de concentració a les diverses zones de cabal fix anteriorment descrites, per les zones de nivell del mar i en general en els demés elements del model susceptibles de suposar una entrada o sortida d’aigua del model. A.4.- PARÀMETRES ZONALS A.4.1.- Zones de Transmissivitat i Emmagatzematge Tractamentdelatransmissivitat/permeabilitat La transmissivitat s’ha tractat al model com constant per zones. Tot i que es conegut que T és molt variable, fins i tot en zones amb un aspecte homogeni, aquest tractament permet reproduir els trets més significatius de la piezometria a partir d’uns paràmetres representatius de cada zona, els quals presenten un grau d’incertesa relativament petit. La separació de zones s’ha fet atenent a tres criteris: pág.55 pág.56 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Figura A.7.a.- Zones de transmissivitat utilitzades al model numèric per a la capa 1 Figura A.7.b.- Zones de transmissivitat utilitzades al model numèric per a la capa 2 pág.57 pág.58 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Figura A.7.c.- Zones de transmissivitat utilitzades al model numèric per a la capa 3 Figura A.7.d.- Zones de permeabilitat utilitzades al model numèric per als elements unidimensionals entre la capa 1 i la 2. pág.59 pág.60 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Figura A.7.e.- Zones de permeabilitat utilitzades al model numèric per als elements unidimensionals entre la capa 2 i la 3. Figura A.7.e.- Zones d’espessors per als elements unidimensionals entre la capa 2 i la 3. pág.61 pág.62 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Figura A.8a.-Divisió de les zones de coeficient d’emmagatzematge del model numèric per a la capa 1 del model. Figura A.7.e.- Zones d’espessors per als elements unidimensionals entre la capa 2 i la 3. Tractament del coeficient d’emmagatzematge El número total de zones de coeficient d’emmagatzematge que s’han considerat és de 12, Figures A.8. Concretament, 7 zones en la capa 1 (Collserola, Pla de Barcelona, aqüífer al·luvial del Besòs i aqüífer Superficial del Besòs); 1 zones per a la capa 2 i 3 (aqüífers Principali Inferior del Delta del Besòs). Per establir la connexió entre les diverses capes, s’han unit amb elements unidimensionals, als quals s’ha assignat uns valors de coeficient d’emmagatzematge distribuïts en 4 zones diferents entre Capa 1, Capa 2 i Capa 3. pág.63 pág.64 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA A.4.2.- Tractament de la recàrrega Per tal de cobrir tota la superfície modelada s’han hagut de determinar quins són els criteris bàsics que condicionen la recàrrega als aqüífers. La recàrrega està condicionada per les condicions d’urbanització del sòl i la seva evolució temporal. En el cas que ens ocupa les zones urbanitzades són la immensa majoria de l’àrea a modelar. Així doncs, l’evolució de la urbanització, la demanda i consum d’aigua, el increment de la població, etc., han estat els elements bàsics per a la zonificació i quantificació de la recàrrega. Tanmateix, en les zones no urbanitzades s’ha realitzat un estudi del balanç d’aigua al sòl. La zonificació d’àrees de recàrrega al model contempla la suma de tots aquests aspectes i usos del sòl, amb el que la complexitat del sistema queda ben representada. Les funcions inicials d’entrada de recàrrega al model s’han calculat mitjançant una metodologia complexa, però es dóna la suficient llibertat al model per a calibrar aquestes funcions per separat en cada una de les àrees zonificades, que, tot i tenir característiques generals comunes, tenen certes diferències que indueixen a comportaments una mica diferents en la recàrrega final. A l’apartat de calibració es veu quins són els valors calibrats finals, els quals constitueixen una interessant aportació de la modelació. S'ha introduït la recàrrega per a cada zona mitjançant una funció temporal que representa la variabilitat. Cadascuna d'aquestes funcions té assignada un coeficient de ponderació (en Figura A.8b.-Divisió de les zones de coeficient d’emmagatzematge del model numèric per a la capa 2 del model. principi té un valor igual a 1), que es podrà modificar en funció del calibratge (Els valors de totes aquestes funcions utilitzades estan especificades en les bases de dades corresponents). La manera com s’introdueix al model és com un valor de recàrrega per unitat de superfície. En total s’ha dividit el model en 38 zones de recàrrega (figures A.9). Els valors d’informació prèvia de recàrrega que s’han introduït al model quedaran representats a la taula A.3. (a l’apartat de Resultats de Calibració). Figura A.8c.-Divisió de les zones de coeficient d’emmagatzematge del model numèric per a la capa 3 del model. pág.65 pág.66 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA A.5.- DISCRETIZACIÓ TEMPORAL El temps inicial s’ha pres a principis del Segle XX i el final correspon al Desembre del 2006. El temps inicial s’ha pres al 1915, donat que en aquella època concorren dos factors; el primer és existeixen el primers treballs sobre la hidrogeologia de Barcelona i també comencem a disposar d’algunes mesures piezomètriques. Les més antigues disponibles daten del 1838. el segon factor és que s’inventarien algunes explotacions d’aigües subterrànies i l’explotació als aqüífers encara no és tan forta com al cap dels anys pròxims. A partir d’aquí es poden calcular uns nivells i unes concentracions que permeten establir unes bons condicions inicials per a la modelació. Gràcies a això es pot determinar la situació inicial, tant en piezometria com en concentració i prendre’s com a situació de sortida per a la modelació. Tot i així el gran nombre de dades (piezometria, concentracions, extraccions, etc.) es comença a disparar a partir dels anys 50’s. L’elevada quantitat de mesures piezomètriques disponibles ha permès realitzar una separació de la discretització temporal, així els temps d’observació són anuals entre el 1915 i el 1960. a partir del 1960 són mensuals fins a acabar al desembre de 2006. El número total de temps d’observació és de 597. Per altra part es defineix el que es coneix com temps de càlcul, que són una subdivisió dels temps d’observació. Per a escollir-los hi ha que basar-se en els criteris de precisió de l’esquema numèric d’interpolació temporal. D’acord amb això s’han pres com intervals un valor constant anual, al principi, i mensual a partir de 1960. Així el model els mateixos intervals de temps d’observació i de càlcul. A.6.- DISCRETIZACIÓ ESPAIAL Figura A.9.- Divisió de les zones de recàrrega del model a la Capa 1. La discretització suposa dividir el domini en una sèrie d’elements o cel·les que el cobreixin A.4.5.- Tractament de la porositat, dispersivitat i difusió (paràmetres de transport) sense solapar-se. El mètode dels elements finits resol l’equació de flux d’aigua subterrània en els vèrtexs dels elements (normalment triangulars), i dins de cada un dels elements interpola Per al tractament de la porositat s’han diferenciat les tres capes i els elements linealment. L’error comès és molt petit si el tamany de l’element és petit en relació amb la unidimensionals, assignant un únic valor de porositat per a cada un d’elles. Per a la capa 1 i els variabilitat de la funció interpolada (en aquest cas els nivells). Per altra banda tampoc cal fer elements 1D s’ha assignat 0.2 mentre que a les capes 2 i 3 de 0.18. elements massa petits ja que conduiran a un augment del temps de càlcul. En el cas de la dispersivitat longitudinal i transversal s’ha assignat un únic valor del paràmetre En aquest cas s’ha dividit la superfície del domini en 2977 nusos i 6565 elements triangulars per a tot el model, sent el valor de la dispersivitat longitudinal igual a 250 m i el valor del (Figura A.10.). Aquests elements són més petits, de l’ordre de 20 m, en la zones en les que ha dispersivitat transversal de 100 m. estat necessari representar la geometria amb més detall amb la finalitat d’acotar les zones amb marge d’error moderat. El tamany mig dels elements és d’uns 100-200 metres. No obstant, el tamany dels elements és major cap a la zona submergida assolint uns tamanys mitjos de l’ordre de 500 m. Aquest número dóna una idea sobre el màxim grau de precisió que es pot obtenir. La generació de la malla d’elements s’ha fet en el propi programa VISUALTRANSIN, seguint els següents criteris: la malla s’adapta als contorns pág.67 pág.68 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA la malla s’adapta a les zones delimitades prèviament (que s’utilitzen posteriorment per a delimitar les zones dels diferents paràmetres: T, S, R…) la malla s’adapta als elements singulars (per exemple, riu, rieres, metro, etc.) En general quasi tots els aqüífers existents a nivell de detall podrien considerar-se com aqüífers multicapa, ja que en la seva majoria estan formats per diferents formacions geològiques amb diversos nivells o capes de composició heterogènia (llims, sorres, graves). A pesar d’aquestes diferències texturals, normalment existeix un alt grau de connexió hidràulica que fa que les possibles pèrdues de càrrega degut a aquests motius siguin relativament petites, i per tant a l’escala regional que es realitza la modelització del flux els errors als nivells calculats degut a aquests factors puguin considerar-se molt petits i totalment assumibles. Tot i així s’ha considerat la subdivisió del model en 3 capes que representen els aqüífers més significatius. A la capa 1 s’han representat els aqüífers corresponents al pla de Barcelona (inclou part dels municipis de Barcelona, Sant Just, Esplugues, Cornellà, L’Hospitalet i Montcada) i Badalona (Badalona i Santa Coloma), Aqüífer Al·luvial del Besòs, aqüífer superficial del Delta del Besòs. A la capa 2 s’ha considerat l’aqüífer principal del Delta del Besòs i a la capa 3 l’aqüífer inferior del Delta del Besòs. Entre els aqüífers principal i superficial existeixen intercalacions de potents nivells llim- argilossos que actuen com aqüitards separadors d’entre els aqüífers. L’esquema seguit per a tenir en compte aquest triple aqüífer, ha estat convertir el model en 3 capes, de manera que cada capa representa un dels aqüífers. Amb aquesta idea es triplica la malla a la zona d’existència d’aquests 3 aqüífers, superposen les 3 capes i les connecta mitjançant elements unidimensionals que representen els aqüitards. Figura A.10.- Malla d’elements finits. Els límits de la zona tricapa venen determinats per la geologia. En els primers punts on es duplica la malla, el nivell piezomètric és igual en les dues capes (la capa llim-argillosa és molt petita). L’altre contorn és la zona de contacte amb el mar, on, com ja s’ha exposat, s’aplica una condició de nivell fix i goteig a cada capa. A la Figura A.10 s’ha superposat la malla a la A.7.- NIVELLS PIEZOMÈTRICS CALCULATS imatge del plànol urbà del ICC. Allà pot apreciar-se que la malla segueix amb gran exactitud alguns trets singulars de la fisiografia de la zona com són rieres, riu, zones urbanitzades, usos Per a apreciar la distribució espacial de la piezometria se l’ha dibuixat per diversos temps que del sòl, etc. cobreixen la totalitat de l'interval modelat (Figures A.23. i A.24). Per a elaborar aquestes Figures s'han seleccionat alguns punts d'interès en l'àrea del model amb l'objecte de mostrar la distribució espai-temporal dels nivells calculats i al seu torn comparar aquests nivells amb els observats. pág.69 pág.70 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 1925 2012 Figura A.23a.- Mapes piezomètrics per la capa 1 per a quatre temps diferents, abastant la totalitat del període modelat 1965 1985 1925 2005 1965 pág.71 pág.72 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 1985 1925 2005 1965 1985 2012 Figura A.23b.- Mapes piezomètrics per la capa 2 per a quatre temps diferents, abastant la totalitat del període modelat 2005 pág.73 pág.74 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA A.8.- CONCENTRACIONS CALCULADES Ja s’han comentat prèviament que a més de calibrar els paràmetres de flux i els nivells piezomètrics, també s’han calibrat els paràmetres que controlen el transport de soluts en les aigües subterrànies, utilitzant com a paràmetre de calibració les concentracions de Cl- Mesurades en el període d’estudi. Per veure la distribució espaial de les concentracions s’han representat els mapes de concentracions en Cl- en 4 temps que cobreixen la totalitat de l’interval modelat (Figures A.26 i A.27). També s’han seleccionat alguns punts d’interès en els quals es pot veure l’evolució dels Cl. mesurats vers els Cl. calculats pel model (Figures A.28.) amb l’objectiu de veure la distribució espaial i temporal de les concentracions calculades alhora que es comparen amb les mesures realitzades (concentracions mesurades). 2012 Figura A.23c.- Mapes piezomètrics per la capa 3 per a quatre temps diferents, abastant la totalitat del període modelat Com es veu el model ha aconseguit reproduir amb bastant precisió la forma de la superfície piezomètrica. L'anàlisi dels ajustaments demostra que també l'evolució temporal ha pogut ser ben reproduïda. Els ajustaments entre els valors mesurats i calculats es consideren molt satisfactoris. En general la variabilitat temporal i les seves aptituds en les oscil·lacions se solen reproduir amb gran precisió en gairebé tot l'àmbit modelat. Existeixen alguns hidrogrames en els quals alguns pics no coincideixen amb les dades restant amplituds diferents (encara que dintre d'uns marges 1925 raonables). Aquestes petites discussions poden deure's a diversos factors com que les dades de cabals d'extracció que es disposen poden ser en alguns moments del període modelat, poc precisos i o bé que els punts extractors del bombament poden anar-se desplaçant per requeriments estratègics de l'empresa que els gestiona. Per exemple, una empresa pot tenir diversos pous. En el model en aquesta explotació, es tracta de forma conjunta, però en la realitat la resposta a punts d'observació pròxims pot donar comportaments lleugerament diferents. Un altre dificultat en la calibració ha estat el fort gradient hidràulic en el conjunt del domini (de nivells mesurat de 300 fins a mar en pocs km)i també el fet que piezòmetres profunds a collserola estiguin ranurats a cotes molt diferents observant variacions en els nivells degudes probablement a fluxos verticals. Aquestes raons justifiquen que les majors errors entre els 1965 nivells mesurats i els calculats es donguin a les parts altes de les serres. Les Figures A.25 és el mapa d'errors (nivell mesurat vers nivell calculat) i també la contribució de cada pou a la funció objectiu. Aquest mapa és molt explícit ja que ajuda a valorar el grau d'ajustament arribat pel model. Veient aquests mapes s'aprecia que els ajustaments obtinguts són, per a l'escala del model, molt bons. pág.75 pág.76 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 1925 1985 1965 2005 1985 2005 2012 Figura A.26a.- Mapes d’isoconcentracions en diversos temps calculades pel model. Capa 1 pág.77 pág.78 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA 2005 2012 Figura A.26b.- Mapes d’isoconcentracions en diversos temps calculades pel model. Capa 2 1925 2012 Figura A.26c.- Mapes d’isoconcentracions en diversos temps calculades pel model. Capa 3 1965 1985 pág.79 pág.80 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA En general es pot dir que els resultats obtinguts en quant a concentracions són molt satisfactoris. Les tendències generals queden ben reproduïdes al igual que els rangs dels valors obtinguts mostren diferències molt raonables. Es pot dir que a nivell qualitatiu es reprodueix  força bé el comportament i evolució de la salinitat (Cl) en els aqüífers del Delta del Besòs. Tot i així, cal insistir en que aconseguir un ajust tant precís com l’obtingut pels nivells és força difícil ja que per calibrar el transport de contaminats, qualsevol error en el model  conceptual inicial fa que sigui molt complicat poder reproduir els resultats. Les petites incerteses del model conceptual produeixen importants modificacions en els resultats. Per això es consideren que els resultats obtinguts de la calibració del model respecte a l’evolució espaial  i temporal de les concentracions de Cl als aqüífers considerats suposa un gran pas endavant pel que respecte al coneixement del seu comportament hidrogeològic. També cal destacar que donada la qualitat assolida per aquest model, fa que es disposi d’una gran eina, precisa i amb capacitat predictiva, per tal de ser utilitzada en el marc d’una correcta gestió de les aigües subterrànies del domini estudiat.    ANNEX D. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ DE MASSA. EVOLUCIÓ I SITUACIÓ A 2011 pág.81 pág.82 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA ZONE STORAGE RECHARGE PRESC.HEAD PRESC.FLOW LEAKAGE 1 8924.36 9.61E+07 0 0 -54756.5 2 1718.87 3.37E+07 0 -6.15E+07 -1.15E+07 3 -912080 1.99E+07 0 -2.57E+08 -5.71E+07 4 1.86E+08 4.39E+07 0 -4.96E+07 3.63E+06 5 -28.6618 5.01E+07 0 -6.26E+07 -1.05E+07 6 -118.433 2.94E+07 0 -1.16E+07 -2.26E+07 7 -580069 2.17E+08 0 -6.10E+07 -4.95E+07 8 1.94E+06 1.02E+08 6.55E+08 -2.96E+07 -1.21E+07 9 104261 2.12E+07 1.80E+08 -1.19E+08 -6.78E+06 10 -7.37E+06 5.22E+07 0 -1.08E+07 -6.54E+07 11 -1.60E+06 1.93E+07 0 -8.79E+07 -1.25E+07 12 2372.32 1.25E+07 0 -1.86E+08 -4.04E+07 13 ---- 3.14E+07 0 -1.81E+08 -5.24E+08 14 ---- 1.59E+07 ---- -5.01E+07 4.06E+08 15 ---- 1.94E+07 ---- -3.05E+08 2.63E+07 16 ---- 2.51E+07 ---- -7.72E+07 -638971 17 ---- 1.54E+07 ---- -2.76E+07 -1.06E+08 18 ---- 3.22E+07 ---- -7.63E+08 -2.35E+07 19 ---- 3.31E+07 ---- -7.35E+07 6.65E+07 20 ---- 1.99E+08 ---- -3.03E+06 12466 21 ---- 1.08E+08 ---- 0 7398.4 22 ---- 2.89E+08 ---- 0 2.54E+08 23 ---- 2.82E+08 ---- 0 4.17E+06 24 ---- 1.11E+08 ---- 0 3.88E-13 25 ---- 4.34E+07 ---- 0 -6.23E+07 26 ---- 7.34E+07 ---- 0 5.16E+06 27 ---- 7.97E+07 ---- -1.31E+06 -4.44E+07 28 ---- 1.86E+08 ---- 0 -1.34E+07 29 ---- 2.50E+08 ---- 0 -1.02E+07 30 ---- 1.31E+08 ---- 0 -2.85E+07 31 ---- 1.64E+08 ---- 0 -6.84E+07 32 ---- 8.12E+07 ---- 0 -6.51E+07 33 ---- 2.09E+07 ---- -2.96E+07 -7.96E+07 34 ---- 2.80E+07 ---- -7.09E+06 -2.10E+08 35 ---- 2.94E+06 ---- 0 ---- 36 ---- 2.95E+08 ---- -1.38E+07 ---- 37 ---- 1.86E+08 ---- -1.30E+07 ---- 38 ---- 1.50E+07 ---- -1.38E+07 ---- 39 ---- 2.07E+07 ---- 0 ---- 40 ---- ---- ---- -2.66E+07 ---- 41 ---- ---- ---- -1.18E+08 ---- 42 ---- ---- ---- -5.37E+07 ---- 43 ---- ---- ---- 0 ---- 44 ---- ---- ---- 0 ---- 45 ---- ---- ---- -139954 ---- 46 ---- ---- ---- 0 ---- 47 ---- ---- ---- -1.70E+06 ---- 48 ---- ---- ---- 0 ---- 49 ---- ---- ---- 0 ---- 50 ---- ---- ---- -6.07E+08 ---- 51 ---- ---- ---- -8.59E+06 ---- 52 ---- ---- ---- -1.36E+07 ---- 53 ---- ---- ---- -173273 ---- 54 ---- ---- ---- -2.49E+06 ---- 55 ---- ---- ---- -1.03E+06 ---- 56 ---- ---- ---- -1.79E+06 ---- 57 ---- ---- ---- -4.15E+06 ---- 58 ---- ---- ---- -668251 ---- SUM. 1.78E+08 3.44E+09 8.35E+08 -3.34E+09 -7.59E+08 FLOW MASS BALANCE ERROR: 1.03924 Balanç de masses. Nomenclatura de cada zona. Balanç de masses global per zones al període modelat (m3). pág.83 pág.84 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA ZONE STORAGE RECHARGE PRESC.HEAD PRESC.FLOW LEAKAGE 1 93.0 1 ,001,189.6 - - -570.4 2 17.9 350,597.9 - - 640,934.4 - 120,149.0 3 -9,500.8 207,022.9 - - 2,673,156.3 -594,514.6 4 1,941,979.2 457,357.3 - - 516,619.8 37,791.7 5 -0.3 521,465.6 - - 652,303.1 - 109,176.0 6 -1.2 305,883.3 - - 120,585.4 - 235,455.2 7 -6,042.4 2 ,264,166.7 - - 635,138.5 - 516,096.9 8 20,164.4 1 ,063,687.5 6,822,895.8 -308,681.3 - 126,117.7 9 1,086.1 220,701.0 1,877,375.0 -1,241,895.8 -70,651.5 10 -76,722.8 544,035.4 - - 112,544.8 - 681,722.9 11 -16,705.6 201,542.7 - - 915,463.5 - 130,088.5 12 24.7 129,918.8 - - 1,937,291.7 -421,169.8 13 ---- 327,071.9 - - 1,883,718.8 -5,454,531.3 14 ---- 165,787.5 ---- - 521,529.2 4 ,226,239.6 15 ---- 201,600.0 ---- - 3,179,729.2 273,438.5 16 ---- 261,569.8 ---- - 804,263.5 -6,655.9 17 ---- 160,657.3 ---- - 287,706.3 -1,101,968.8 18 ---- 335,930.2 ---- - 7,948,812.5 -244,363.5 19 ---- 345,099.0 ---- - 765,461.5 6 92,739.6 20 ---- 2,075,760.4 ---- - 31,541.4 129.9 21 ---- 1,125,406.3 ---- - 77.1 22 ---- 3,011,760.4 ---- - 2 ,648,302.1 23 ---- 2,940,125.0 ---- - 4 3,450.7 24 ---- 1,158,958.3 ---- - 0 .0 25 ---- 451,575.0 ---- - - 649,054.2 26 ---- 765,065.6 ---- - 5 3,706.7 27 ---- 830,176.0 ---- - 13,654.6 - 462,567.7 28 ---- 1,938,364.6 ---- - - 139,816.7 29 ---- 2,603,020.8 ---- - - 106,036.5 30 ---- 1,364,291.7 ---- - - 296,713.5 31 ---- 1,704,083.3 ---- - - 712,149.0 32 ---- 846,196.9 ---- - - 678,229.2 33 ---- 217,596.9 ---- - 308,518.8 - 828,756.3 34 ---- 291,996.9 ---- - 73,808.3 -2,190,906.3 35 ---- 30,646.6 ---- - ---- 36 ---- 3,072,000.0 ---- - 143,557.3 ---- 37 ---- 1,941,114.6 ---- - 135,438.5 ---- 38 ---- 156,236.5 ---- - 143,926.0 ---- 39 ---- 216,020.8 ---- - ---- 40 ---- ---- ---- - 276,611.5 ---- 41 ---- ---- ---- - 1,232,708.3 ---- 42 ---- ---- ---- - 559,630.2 ---- 43 ---- ---- ---- - ---- 44 ---- ---- ---- - ---- 45 ---- ---- ---- -1,457.9 ---- 46 ---- ---- ---- - ---- 47 ---- ---- ---- - 17,679.4 ---- 48 ---- ---- ---- - ---- 49 ---- ---- ---- - ---- 50 ---- ---- ---- - 6,326,739.6 ---- 51 ---- ---- ---- - 89,507.7 ---- 52 ---- ---- ---- - 142,032.3 ---- 53 ---- ---- ---- -1,804.9 ---- 54 ---- ---- ---- - 25,977.3 ---- 55 ---- ---- ---- - 10,726.0 ---- 56 ---- ---- ---- - 18,670.2 ---- 57 ---- ---- ---- - 43,213.2 ---- 58 ---- ---- ---- -6,960.9 ---- SUM. 1,854,385.4 35,805,729.2 8,700,270.8 -34,750,000.0 -7,901,583.3 Evolució temporal balanç de masses global pel període 1956-1960. Les màximes extraccions es donen a l’Al·luvial del Besòs. Balanç de masses per zones. Valors total període modelat 1915-2011 (m3/a). pág.85 pág.86 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal balanç de masses global pel període 1966-1970. . Les màximes extraccions s’han desplaçat Evolució temporal balanç de masses global pel període 1986-1990. Les extraccions han disminuït molt, però cap a l’aqüífer principal del Besòs. s’incrementen al aqüífer superficial . pág.87 pág.88 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA . Evolució temporal balanç de masses global pel període 2001-2006. Evolució temporal balanç de masses global per Barcelona pel període 2007-2011 pág.89 pág.90 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal balanç de masses global per Barcelona pel període 2001-2006. Evolució temporal balanç de masses global per Barcelona pel període 2006-2011. pág.91 pág.92 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA     ANNEX E. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ Evolució temporal dels nivells piezomètrics al 2004 DE MASSA. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS FINS 2011 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al 2005 pág.93 pág.94 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal dels nivells piezomètrics al 2006 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Juny 2008 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al 2007 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Desembre 2008 pág.95 pág.96 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Juny 2009 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Juny 2010 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Desembre 2009 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Desembre 2010 pág.97 pág.98 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA     ANNEX F. RESULTAT DEL MODEL. BALANÇ Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Juny 2011 DE MASSA. EVOLUCIÓ DELS CLORURS FINS 2011 Evolució temporal dels nivells piezomètrics al Desembre 2011  pág.99 pág.100 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal dels clorurs al 1970 Evolució temporal dels clorurs al 1990 Evolució temporal dels clorurs al 1980 Evolució temporal dels clorurs al 2000 pág.101 pág.102 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal dels clorurs al 2006 Evolució temporal dels clorurs al 2008 Evolució temporal dels clorurs al 2007 Evolució temporal dels clorurs al 2009 pág.103 pág.104 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Evolució temporal dels clorurs al 2010  ANNEX G. ESCENARIS D’EMISIÓ DE GASOS AMB EFECTE INVERNACLE Evolució temporal dels clorurs al 2011 pág.105 pág.106 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA Los escenarios de emisión de Gases con Efecto Invernadero (GEI) se pueden agrupar en 4 o - sociedad: soluciones de orden mundial: sociedad, economía, medio ambiente e grandes familias: A1, A2, B1 y B2 cuyas características principales se resumen a continuación: igualdad social diferencias regionales: Ausencia de medidas en relación con el - Escenario A1: clima par ciertos sectores. o población: crece hasta mediados de siglo y posteriormente disminuye. Escenario B2: o crecimiento económico: rápido. o - población: aumenta regularmente pero de manera mas lenta que en A2. o tecnología: más eficiente y rápidamente introducida. o - crecimiento económico: desarrollo intermedio. o sociedad: aumento de las relaciones sociales y culturales o - tecnología: desarrollo tecnológico menor que A1 y B1. o diferencias regionales: disminuyen las diferencias en cuanto a ingresos por o - sociedad: prioridad a las soluciones locales frente a las mundiales. Interés por habitantes. el medio ambiente y la igualdad social. Dentro de la familia A1 se han creado tres subfamilias según se produzca el cambio o - diferencias regionales: se centra principalmente en niveles regionales y locales. tecnológico: En nuestro estudio hemos considerado los escenarios A1B, A2, B1 (y B2 limitadamente a - A1F1: utilización intensiva de combustibles fósiles. un modelo de circulación general MCG). - A1B: utiliza de manera equilibrada todo tipo de fuentes, es decir, suponiendo que todas las fuentes de energía evolucionen del mismo modo, no se dependerá de una más que de otras. - A1T: utilización de fuentes de energía de origen no fósil. - Escenario B1: o - población: crecimiento rápido hasta mediados de siglo y posterior descenso. o - crecimiento económico: evolución hacia una economía de servicios y de información. o - tecnología: utilización menos intensiva de los materiales, introducción de energías renovables y aprovechamiento eficaz de los recursos. o - sociedad: soluciones de orden mundial: sociedad, economía, medio ambiente e igualdad social o - diferencias regionales: ausencia de medidas en relación con el clima par ciertos sectores. - Escenario A2. o - población: crecimiento rápido hasta mediados de siglo y posterior descenso. o - crecimiento económico: evolución hacia una economía de servicios y de información. o - tecnología: utilización menos intensiva de los materiales, introducción de energías renovables y aprovechamiento eficaz de los recursos. pág.107 pág.108 AVALUACIÓ DEL BALANÇ DE MASSA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES AL PLA DE BARCELONA pág.109 ANNEX 3: CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DEL RECURS SEGONS ELS SEU ORIGEN Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 3: CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DEL RECURS SEGONS EL SEU ORIGEN ÍNDEX 1 CARACTERITZACIÓ DE L’AQÜÍFER .................................................................................. 2 2 CARACTERITZACIÓ QUALITATIVA DELS PUNTS DE CONTROL D’AIGUA FREÀTICA 7 3 CARACTERITZACIÓ DEL REC COMTAL ............................................................................ 9 4 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................... 15 Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1 CARACTERITZACIÓ DE L’AQÜÍFER El Pla de Barcelona presenta una variació espacial de la seva composició. En general, el punts mostrejats presenten major quantitat d’ions segons es troben més a prop del mar. Així doncs, les En general la geologia de Barcelona (Plànol 3.1) es pot simplificar en 4 zones segons les seves aigües prop de la serralada, de composició clorurada-sulfatada sòdica, progressivament va canviant característiques hidrogeològiques: Serra de Collserola (materials majoritàriament metamòrfics), els a una composició clorurada-sulfatada càlcica-magnèsica, tal i com s’observa a la Figura 2 (diagrama deltes del Llobregat i del Besòs (ventalls al·luvials) i el Pla de Barcelona (ventalls al·luvials). La relació de Piper). El diagrama de Piper és una representació de la composició de les aigües mostrejades entre els rius i els materials encaixants està molt condicionada per la presència de falles, per segons els cations i anions principals. Aquests es separen per seccions romboïdals i és útil per l’existència dels deltes que limiten l’evolució del Pla de Barcelona, per l’evolució del nivell del mar, per comparar la composició iònica d'un conjunt de mostres d'aigua, però no es recomanat per a la seva dinàmica sedimentària i, per tant, pel rebliment tant dels deltes com de moltes d’aquestes comparacions espacials. incisions que s’havien encaixat en el substrat (Vázquez-Suñé et al., 2010). El flux hidràulic (Plànol 3.2) és depenent del balanç hídric però també de les infraestructures soterrades (túnels o pàrquings) i dels bombaments que hi ha distribuïts a tota la ciutat. Aquest flux, que discorre de muntanya cap a mar, travessa diferents unitats geològiques i és un dels condicionants de la hidroquímica de les aigües subterrànies. El principal condicionant –o si més no un dels principals condicionants– és l’aigua que recarrega els aqüífers. La recàrrega natural prové principalment de les serralades de Collserola i de la Marina i del riu Besòs. Recolzant l’estudi fet pel Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS, CSIC-UPC), es pot observar que hi han aportacions antròpiques per pèrdues de la xarxa d’abastament (veure Figura 1), per pèrdues de la xarxa d’aigües residuals –incloent les pèrdues d’escolament que es barregen dins del clavegueram amb les aigües residuals– i per intrusió marina. Figura 1. Composició de l'aigua de pluja (no es disposa de valors de sulfats i bicarbonats) i de les xarxes d'aigua potable (barreja Llobregat-Ter i aigua del Llobregat) mitjançant diagrames de STIFF. Les mostres preses a punts propers a les fonts de recàrrega presenten més semblances com més a prop d’aquestes es troben. La representació espacial de la composició hidroquímica dels punts mostrejats es pot veure al Plànol 3.3 mitjançant diagrames de STIFF. Els diagrames de STIFF són una presentació gràfica dels ions majoritaris de les mostres d’aigua. La seva representació és un polígon on als eixos de la banda esquerra es troben els cations i als eixos de la banda dreta els anions. És una manera molt senzilla i ràpida per comparar composicions d’aigües de diferents fonts. També són útils per comprovar la direcció del flux (p.e. presència de falles amb fluxos verticals) o bé per indicar com la composició iònica d'una massa d'aigua canvia en l'espai i/o en el temps (si ja es coneix prèviament la direcció de flux). La serra de Collserola i les parts altes dels al·luvials del Pla de Barcelona són les zones on l’aigua de pluja és captada pels pous i fonts de la serralada. No disposem de gaire informació de la zona ja que no hi ha gaires punts de control; degut a que aquests es troben molt a prop de la zona de recàrrega i, per tant, els cabals extrets són poc importants. Així doncs, en general la composició trobada en els Figura 2. Diagrama de Piper on s'observa fàcilment la composició de les aigües subterrànies de la ciutat de punts mostrejats és pobre en la majoria d’ions; degut també a que travessen materials amb baix Barcelona (campanya de mostreig: Hivern 2017). contingut en magnesi i calci. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 2 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Cal remarcar que al centre del Pla de Barcelona la concentració de ’ions és menor que a les proximitats Segons la campanya de camp realitzada, la major part de punts al voltant de la zona del Poble Nou dels rius Llobregat i Besòs (Plànol 3.3). De fet, la composició de les aigües dels punts propers al riu presenten valors superiors a 3000 uS/cm, arribant fins a valors superiors a 55000 uS/cm (Figura 4) Besòs és molt semblant a la composició del riu. Això indica principalment: (i) que els materials trobats als punts que capten l’aqüífer superior. travessats són molt permeables i (ii) que hi ha una aportació important d’aigua del riu cap a l’aqüífer. Això implica també que hi ha una aportació de contaminants presents al riu que, un cop afegits al flux de l’aigua subterrània, la concentració de contaminants es redueix degut a la pròpia capacitat dels aqüífers a reduir les seves concentracions per processos de reducció i oxidació (RED-OX) i per la barreja amb aigües de diferents fonts de recàrrega. És a dir, els propis aqüífers tenen una capacitat de neteja. Es pot observar a la Figura 3 l’evolució temporal de punts representatius de cadascuna de les zones de la ciutat: part alta del Pla de Barcelona (SALL), centre del Pla de Barcelona (DANO), voltants del riu Besòs (PUIG), voltants del riu Llobregat (TENB) i zona prop del mar (WEPO). Cal remarcar però, que el punt SALL, tot i ser-hi prop de la zona de recàrrega per pluja (amb una concentració baixa de sals) presenta valors majors que no pas el punt DANO, situat el centre de la ciutat. Els valors més alts de conductivitat elèctrica del punt SALL poden ser per una aportació addicional de sals; probablement de pèrdues de la xarxa d’aigües residuals i/o pèrdues de la xarxa d’aigua potable. Figura 4. Perfils de conductivitat elèctrica realitzats als voltants de la zona de Glòries (GHS, CSIC-UPC). La relació amb altres punts mostrejats a la ciutat es pot veure al Plànol 3.3.1 A la zona del Poble Nou el gradient hidràulic és baix, de manera la direcció del flux de les aigües subterrànies és molt sensible a qualsevol alteració de la seva direcció. Així doncs, els esgotaments per la execució de noves infraestructures són claus en la intrusió marina però també per reduir afectacions a infraestructures subterrànies (p.e. filtracions a pàrquings). En aquest sentit, cal tenir molt en compte el tipus d’esgotaments i la seva durada que es facin a la ciutat. D’altra banda la conductivitat elèctrica en altres treballs que comportin esgotaments del nivell freàtic que es fan a la ciutat. Així doncs, és molt important que la monitorització d’aquest paràmetre sigui més extensa i acurada prop Figura 3. Evolució temporal de la Conductivitat Elèctrica (uS/cm) de punts representatius de la part alta del Pla del mar (monitoritzant a tota la vertical altres zones com els voltants de la Ciutadella i/o del port a més de Barcelona (SALL), el centre del Pla de Barcelona (DANO), els voltants del riu Besòs (PUIG), els voltants del de la zona del Poble Nou). D’aquesta manera la reacció de control de la intrusió salina serà més ràpida riu Llobregat (TENB) i la zona prop del mar (WEPO). La seva posició espacial esquematitzada es troba a la i evitant escenaris com el cas del Poble Nou. A més es tindrà més informació per prendre decisions dreta. relacionades a la localització més idònia de nous esgotaments (incloent el seu tipus i durada) assegurant la sostenibilitat dels aqüífers. Al Plànol 3.3.1 s’il·lustra l’esmorteïment espacial de la conductivitat elèctrica a la gran majoria de punts mostrejats; excepte a la zona del Poble Nou, on degut als bombaments per executar noves Per poder analitzar la viabilitat de l’ús de les aigües subterrànies com a recurs alternatiu per a reg infraestructures la intrusió salina s’ha vist en augment. Aquesta zona altament afectada per la intrusió principalment, s’ha analitzat la relació d’adsorció del Sodi (Sodium Adsorption Ratio, Index SAR). + marina ha estat possible visualitzar-la i controlar-la mitjançant l’auscultació detallada de la obra de L’índex SAR és un paràmetre que reflecteix la possible influencia de l’ió sodi (Na ) a les propietats del Glòries. En aquest control realitzat pel grup d’hidrologia subterrània (GHS, CSIC-UPC) es van prendre sòl degut al seu efecte dispersant en front de col·loides del sòl, afectant així la permeabilitat. Cal mostres de punts que capten aigua de l’aqüífer superior de Barcelona (excepte el control realitzat amb remarcar però que aquests efectes no depenen tan sols de la concentració de Sodi sinó que també els punts BATA, ROBO i RODI que arriben a l’aqüífer profund). de la resta de cations. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. El seu càlcul, en mil·liequivalents per litre (meq/l), es fa a partir de la proporció de la concentració de Sodi (Na+) dividida per l'arrel quadrada de la meitat de la concentració de Calci (Ca2+) més la concentració de Magnesi (Mg2+): [𝑁𝑎+] 𝑆𝐴𝑅 = 2+ 2+ √([𝐶𝑎 ] + [𝑀𝑔 ]) 2 Els sòls que tenen valors de SAR majors o iguals que 13 poden representar una major dispersió de matèria orgànica i de partícules d'argila, una menor conductivitat hidràulica saturada (Ksat), una menor aireació, i una degradació general de l'estructura del sòl (USDA, 2017). Segons l’anàlisi fet a la xarxa de control de la ciutat, en general, l’estat de l’aigua utilitzada té bons valors per al seu ús. Cal remarcar però que hi ha un canvi en la composició de l’aigua que s’utilitza lluny del punt de bombament (veure Plànol 3.3.4). Aquest canvi en la composició d’aigua és notori als esgotaments prop del Poble Nou. La qualitat de l’aigua empitjora a mida que discorre per les canonades de distribució als punts de servei (FTAU, DFLI, HPOB, HCIU i HSEM). Aquest fet també és notori al liceu (HRAV). Per contra, la barreja de diferents punts de bombament al voltant del carrer Paral·lel millora la qualitat de l’aigua abans del seu ús (PAHI). Com s’ha mencionat anteriorment, cal tenir en compte la concentració d’altres ions i no només l’índex SAR. A la Figura 5 es pot veure la relació del risc per adsorció del sodi front el risc per alts valors de conductivitat elèctrica. Valors d’índex SAR baixos (poc risc d’adsorció de Sodi) presenten valors alts de conductivitat elèctrica, fet que cal tenir en compte alhora de decidir l’ús que es farà de les aigües subterrànies ja que hi ha un alt risc de salinitzar el sòl i augmentar la intrusió salina. Figura 5. Relació de risc per adsorció de Sodi i conductivitat elèctrica. Tot i tenir valors d’índex SAR baixos, hi ha un alt risc de salinització del sòl degut als alts valors de conductivitat elèctrica. L’anàlisi del Ferro (Plànol 3.3.5) es realitza només als pous i piezòmetres que aporten aigua a la xarxa d’aprofitament de freàtic. El punt ORDU (amb tub d’acer naval) presenta uns valors aïllats de 1.79 mg/l Fe, sobrepassant el valor llindar per al seu ús. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 4 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Les concentracions de nitrats (NO3), carboni i sulfats de l’aigua posen de manifest l’alta aportació de les aigües residuals al balanç hidràulic de l’aqüífer de Barcelona. En detall, els nitrats presenten valors menors a 50 mg/l NO3 (valor llindar per al seu ús com a aigua de boca recomanat per la Directiva Marc de l’Aigua, DMA) als voltants de la ciutat. A l’interior de Barcelona els seus valors, superen en general els 50 mg/l però per altra banda són menors que el límit recomanat per a reg (100 mg/l NO3), excepte en 5 punts (veure Plànol 3.3.7) on el valor màxim és de 128 mg/l NO3. Pel que fa als sulfats (SO4) (veure Plànol 3.3.8), els punts amb més concentració coincideixen amb els punts amb major concentració de nitrats; excepte el punt DFI2, que té 500 mg/l SO4. Com s’ha comentat anteriorment, existeix un percentatge alt d’aportació d’aigües residuals, ja sigui per pèrdues de la xarxa de clavegueram o bé per la aportació d’aigua del riu Besòs cap a l’aqüífer, però també hi ha contaminants resultants de filtracions de benzineres o d’altres indústries (veure Plànol 3.3.9). Això queda palès per la existència de contaminants emergents. En general els contaminants més habituals són els plaguicides, els organoclorats i els PAH (Hidrocarburs Aromàtics Policíclics). La zona dels voltants del Besòs (especialment la zona prop del mar) és la zona on s’ha observat una contaminació més notòria. Així, es van realitzar estudis concrets de contaminants emergents en 2 zones pilot. Aquestes zones es troben al Poble Sec i a Sant Adrià del Besòs, on es van realitzar Figura 6. Concentracions totals de fàrmacs detectades als diferents llocs de mostreig. (López-Serna et al., 2013. campanyes de camp l’any 2010 i 2012 per a diferents compostos contaminants. A la Figura 6 es poden Extret de l’informe Avaluació i actualització del balanç de massa de les aigües subterrànies al Pla de Barcelona, veure els resultats del mostreig de fàrmacs de l’any 2012 en les 2 zones pilot. GHS, CSIC-UPC, Novembre 2017). Les campanyes de mostreig realitzades es van detectar les majors concentracions de tensioactius, L’anàlisi d’aquests paràmetres segons els rangs extrets al 2013 i al 2017 permet parlar d’una certa fàrmacs (concentracions màximes superiors als 100 ng/L), filtres UV i drogues d’abús (DAs) zonificació a nivell de qualitat de l’aigua freàtica, que es pot resumir, a títol orientatiu, a la Figura 7. En (concentracions màximes al voltant de 200 ng/L). Tot i així, degut a l’ambient reductor d’aquesta zona general aquests rangs dels diferents compostos analitzats son menors exceptuant zones amb s’afavoreix una atenuació de les concentracions de contaminants (comuns i emergents), especialment problemàtiques descrites anteriorment: zones al voltant del Poble Nou i zones properes al riu Besòs. dels APEOs (del seu nom en anglès alkyl phenol ethoxylates), DAs (drogues d’abús) o els LAS (de l’anglès linear alkylbenzene sulfonates). Pel que fa als DAs i LAS s’ha observat que es degraden de manera similar en ambient reductors i oxidants (Jurado, 2013). A l’annex 4 de l’informe “Avaluació i actualització del balanç de massa de les aigües subterrànies al Pla de Barcelona” es troba descrit amb més detall les campanyes de mostreig i els seus resultats que s’han realitzat de contaminants emergents. Figura 7. Representació de la zonificació orientativa segons qualitat físico-química de l’aigua freàtica. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 5 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Taula 1. Comparació de rangs habituals dels paràmetres de qualitat en aigües freàtiques de la ciutat de CONCLUSIONS GENERALS Barcelona (2013 – 2017). La composició de les aigües subterrànies varia de clorurades-sulfatades sòdiques (zones prop de la Campanya de camp Hivern 2013 serralada de Collserola) a clorurades-sulfatades càlciques –magnèsiques (zones prop del mar). Rang habitual Rang habitual Rang habitual Rang habitual Paràmetre Els valors de conductivitat elèctrica tant alts (fins a 55000 uS/cm) indiquen un augment de la intrusió Z. Llobregat Z. Centre Z. Besós Z. Litoral marina al voltant de la zona del Poble Nou. Caldria realitzar una monitorització continua a tota la línia pH a 20 ºC (upH) 7 - 8 7 - 8 7 - 8 7 - 8 de costa amb ampliació dels punts de control per realitzar el seu seguiment i evitar que la intrusió sigui Conductivitat a 20 º C (µS/cm) 1500 - 2000 1000 - 1300 1000 - 1500 1500 - 2500 més extensa. Clorurs (mg Cl/l) 200 - 400 50 - 200 100 - 200 200 - 400 Les altes concentracions de clorurs a la part alta de la ciutat posen de manifest les possibles pèrdues Bor (mg B/l) < 0,20 < 0,20 < 0,50 < 0,50 de la xarxa d’abastament. Nitrats (mg NO3/l) 50 - 125 75 - 125 < 100 < 100 Sulfats (mg SO4/l) 200 - 350 150 - 250 150 - 250 200 -350 Les concentracions de nitrats, sulfats i d’altres contaminants emergents (pesticides, contaminants organoclorats, drogues d’abús, etc.) en les aigües subterrànies indiquen pèrdues en la xarxa d’aigües Sodi (mg Na/l) 100 -150 50 - 100 100 - 150 150 - 250 residuals i filtracions d’indústries ja que les concentracions mesurades sovint són superiors a les Calci (mg Ca/l) 150 - 200 100 - 150 100 - 150 150-250 concentracions presents en altres fonts de recàrrega. Cal remarcar que els anàlisis de contaminants Magnesi (mg Mg/l) 50 - 75 40 - 60 20 - 40 50 - 100 emergents s’han realitzat en 2 zones pilot situades al Poble Sec i a Sant Adrià del Besòs. Caldria Potassi (mg K/l) 1 - 5 1 - 5 1 - 15 1 - 25 realitzar un estudi a la resta de la ciutat. Alcalinitat 250 - 325 200 - 350 300 - 350 300 - 450 (mg CaCO /l) La composició general de les aigües mostrejades indica que el seu ús és possible per a reg (tot i tenir 3 risc de salinització del sòl per valors alts de conductivitat elèctrica) i per a neteja d’infraestructures de Ferro (ppb) < 50 < 40 < 40 < 50 la ciutat (carrers i dipòsits de retenció d’aigües pluvials). Manganès (ppb) < 5 < 5 < 20 < 20 L’ajuntament de Barcelona ja ha implementat l’ús alternatiu de l’agua subterrània (principalment per a Campanya de camp Hivern 2017 reg) des de fa molts anys. Per donar un altre ús (p.e. aigua de boca), a aquestes aigües caldria realitzar Rang habitual Rang habitual Rang habitual Rang habitual un anàlisis hidroquímic més detallat d’elements no majoritaris (com metalls pesants) i de contaminats Paràmetre Z. Llobregat Z. Centre Z. Besós Z. Litoral emergents (pesticides, fàrmacs, entre d’altres) a tota la ciutat per tal de dissenyar el tractament més pH a 20 ºC (upH) 7 - 8 7 - 8 7 - 9 7 - 8 idoni. Conductivitat a 20 º C (µS/cm) 1300 - 1900 900 - 1300 900 - 1500 500 - 55400 Clorurs (mg Cl/l) 170 - 370 90 - 240 90 - 240 200 - 400 Bor (mg B/l) < 0,20 < 0,20 < 0,20 < 0,70 Nitrats (mg NO3/l) 40 - 130 10 - 110 < 100 < 130 Sulfats (mg SO4/l) 200 - 300 100 - 220 120 - 200 100 - 520 Sodi (mg Na/l) 100 -150 50 - 100 100 - 180 100 - 220 Calci (mg Ca/l) 100 - 250 80 - 170 100 - 150 120 - 270 Magnesi (mg Mg/l) 50 - 85 25 - 60 20 - 40 30 - 80 Potassi (mg K/l) 1 - 3 1 - 5 1 - 20 1 - 30 Alcalinitat 250 - 320 150 - 340 215 - 340 120 - 440 (mg CaCO3/l) Ferro (ppb) < 50 < 40 < 40 < 50 Manganès (ppb) < 5 < 10 < 20 < 20 Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 6 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 2 CARACTERITZACIÓ QUALITATIVA DELS PUNTS DE CONTROL D’AIGUA LÍMIT DETECCIÓ LLINDARS PLARHAB FREÀTICA PARÀMETRES LABORATORI (per l’ús més (ASPB)* restrictiu)** En aquest apartat es presenta una relació història de dades de qualitat dels punts de control de l’aigua Calci mg/L ≥ 10 0 – 400 freàtica més significatius de Barcelona. A la ciutat de Barcelona es porta analitzant qualitativament el Magnesi mg/L ≥ 2 0 – 60 recurs d’aigua freàtica en els diferents punts d’emmagatzematge i de distribució de la ciutat des de Sodi mg/L ≥ 10 0 – 900 Conductivitat a 20ºC µS/cm 10 - 11500 3000 1996, per tal de donar compliment a la normativa vigent i per tal d’assegurar la qualitat sanitari i evitar Clorurs mg/L ≥ 10 0 - 1100 riscs als treballadors o al públic en general. Sulfats mg/L ≥ 10 0 – 1000 Bor mg/L ≥ 0,05 0,5 – 2 PARÀMETRES ANALITZATS Determinació de pH a 20ºC 4,0 - 10 6,5 – 8,4 Índex de Langelier N/A 0,5 S’han establert diverses tipologies de mostreig o de control, en funció dels grups de paràmetres a Índex SAR N/A 0 – 15 analitzar i la freqüència d’anàlisis al llarg de l’any. Aquestes són: Alcalinitat mg/L ≥ 20 600 - Control sistemàtic: mostrejos semestrals amb un mínim de paràmetres fisicoquímics i Fòsfor mg/L ≥ 0,17 < 2 microbiològics. S’analitzen un total de 25 paràmetres. Nitrats mg/L ≥4,0 20 - 60 - Control complert: mostreig anual amb analítica complerta a nivell fisicoquímic i microbiològic. Oxidabilitat al permanganat mg O2/L ≥ 0,5 < 10 S’analitzen un total de 44 paràmetres. Recompte d'enterococs ufc/100 mL ≥ 4 100 - Control extraordinari: analítiques necessàries en cas de realitzar actuacions puntuals i/o Recompte d'Escherichia coli NMP/100 mL ≥ 1 0 Recompte de Legionella spp. (ufc/L) ≥ 100 < 100 excepcionals. En funció de les necessitats s’analitzen uns o altres paràmetres. Bacteris aerobis a 22ºC ≥ 2 < 100000 Taula 2. Grup de paràmetres que s’han analitzat al present annex amb el seu límit de detecció i llindar més En els gràfics que es presenten a continuació, s’ha fet una tria de resultats analítics dels paràmetres restrictiu marcat al Pla. (fisicoquímics i microbiològics) que es consideren més representatius i més limitant per a valorar la qualitat de l’aigua analitzada (l’aigua freàtica), per al seu ús que actualment se li està donant *límits de detecció que te penjats l’ASPB a la seva web (principalment reg d’espais verds, ompliment de fonts, neteja viària i neteja de clavegueram). Aquests **Segons l’ús del recurs el límit pot variar força, pel que s’ha escollit per aquesta taula el valor més restrictiu per cada paràmetre. paràmetres, un total de 18, es relacionen a continuació: Aquests llistat de paràmetres es pot veure modificat segons noves necessitats i són revisats anualment. PUNTS DE MOSTREIG En l’actualitat a Barcelona ciutat es tenen 57 punts de mostreig per al control de qualitat de l’aigua freàtica. Aquests han anat variant al transcurs dels anys, ja que es poden veure modificats en funció de les necessitats de cada moment, del creixement de la xarxa d’aprofitament de l’aigua freàtica (nous pous, noves infraestructures), etc. Així, anualment es realitza una revisió d’aquests i es planifica el control qualitatiu de cada període. Tal com ja s’ha esmentat, es presenten els resultats analítics dels punts de control més significatius. Cal comentar però, que al plànol 12.3 es presenten la totalitat dels punts de control i la seva ubicació. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 7 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. RECULL DE RESULTATS ANALÍTICS Per a donar una idea de l’evolució de la qualitat de l’aigua freàtica dels darrers anys, en aquest recull de dades es presenten els resultats analítics dels paràmetres ara esmentats i d’aquells punts de control que s’han considerat més significatius, on de forma gràfica es mostren les dades des del 2009. Per cada punt seleccionat, s’han realitzat les següents agrupacions de paràmetres: • Gràfics de cations i anions: paràmetres que s’analitzen per tal de caracteritzar l’aqüífer a nivell hidrogeològic. En general es pot veure als gràfics que són paràmetres molt estables i tots ells es troben dins dels llindars recomanats al Pla. • Gràfic amb els paràmetres de l’Índex de Langelier, Índex SAR, alcalinitat i pH: paràmetres d’elevat interès per l’ús de reg i fonts, ja que donen molta informació alhora de valorar possibles problemes de manteniment de la xarxa (calcificació). L’índex SAR i de Langelier són dos paràmetres que s’han començat a analitzar en els últims anys per tal de donar millor informació de la qualitat de l’aigua. En general a tots els punts de control aquests paràmetres es troben dins dels límits marcats al Pla com a recomanables. Respecte a la alcalinitat sempre es troba per sota del valor acceptable per l’ús de l’aigua més restrictiu. A excepció del punt de control que es té al Centre de neteja de Gran Via, on en general es troba per sobre dels 600 mg/l recomanat, però que per l’ús de l’aigua d’aquest punt es considera que és un valor acceptable que no afecta al servei donat. • Gràfic de fòsfor, nitrats, oxidabilitat i pH. El fòsfor i els nitrats ens donen una idea dels nutrients pel reg d’espais verds i risc de proliferació d’algues en fonts ornamentals. En general, pel que fa a nutrients, s’observa poca variabilitat, trobant-se dins dels rangs recomanats per cada ús. Cal esmentar però, que en algun cas es detecten pics de nitrats, però tot i això, s’ha de dir que en cap cas ha afectat el subministrament, ja que aquests pics són puntuals, comprovant-se en les següents mostres que es torna a nivells normals. Per altra banda, l’oxidabilitat ens dóna informació de la presència de matèria orgànica a l’aigua, i el pH, de les condicions d’acidesa o basicitat de l’aigua. Cal esmentar que el pH es representa tant en aquest gràfic com en l’anterior per l’estreta relació que hi ha entre el pH i els diferents paràmetres que es representen en ambdós casos. • Gràfic de paràmetres microbiològics: ens donen informació sobre la qualitat sanitària i el possible risc pels treballadors. Per aquests es disposa de protocols especials, que en cas de detecció per sobre dels llindars establerts es realitzen les actuacions necessàries establertes per cada cas. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 8 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3 CARACTERITZACIÓ DEL REC COMTAL PUNTS DE MOSTREIG El traçat del Rec Comtal actualment actiu va des del terme municipal de Montcada i Reixac, fins a L’objectiu d’aquest apartat és valorar la qualitat de l’aigua del Rec Comtal per al seu ús. Com a l’ETAP (Estació de Tractament d’Aigua Potable) del Besòs, al terme municipal de Barcelona. antecedents cal dir que es disposa de mostres de la qualitat de l’aigua del Rec Comtal en 2 punts de Actualment, els usos del Rec Comtal són, per una banda, el d’ús paisatgístic i ecològic i un ús per al control des de febrer de 2012. Entre l’abril de 2013 i març de 2014 es va intensificar la recollida en reg, per part dels Horts de la Ponderosa i d’altres horts informals. ambdós punts de mostreig, fent-se una recollida mensual en cada punt comprenent un període d’un any, per tal de fer una diagnosi detallada de l’estat de la qualitat de l’aigua del Rec. Després del mes El control de la qualitat de l’aigua al Rec Comtal es realitza en 2 punts, al Parc de Montcada i Reixac de març de 2014, i un cop finalitzat l’estudi de diagnosi de la qualitat de l’aigua, s’ha protocol·litzat el (REC-4) i a Vallbona-Oristà (REC-3). Amb aquestes analítiques s’avalua la viabilitat de l’aprofitament mostreig semestral pels paràmetres fisicoquímics, i trimestral pels paràmetres microbiològics, per tal d’aquestes aigües, recorregut de les quals passa per diversos trams, alguns a cel obert i d’altres de realitzar un seguiment en ambdós punts, fent ús del mateix protocol que se segueix per al mostreig soterrats. S’estudia des d’un punt de vista de qualitat fisicoquímica i microbiològica l’aprofitament de dels punts d’aprofitament de recursos hídrics alternatius de Barcelona. les aigües del Rec per a un ús urbà de l’aigua a la ciutat de Barcelona (ús de reg). PARÀMETRES ANALITZATS En el següent plànol es localitzen els 2 punts del Rec Comtal on es realitza la recollida de mostres al Des de que s’ha protocol·litzat el mostreig s’analitzen un total de 24 paràmetres, entre els quals es seu traçat: troben paràmetres fisicoquímics generals (indicadors de presència de sòlids, de presència de nutrients, duresa de l’aigua, indicadors de salinitat...), metalls, metal·loides i paràmetres microbiològics. Cal esmentar, que durant el període d’un any en que es va intensificar el mostreig per a fer un estudi de detall de la qualitat de l’aigua del Rec Comtal, es van analitzar un total de 45 paràmetres. REC3 Els paràmetres analitzats actualment de forma sistemàtica són els següents: REC4 Fisicoquímics Metalls i metal·loides Microbiològics Alcalinitat (TAC) Bor Bacteris Aerobis a 22ºC Amoni Calci Clostridium perfringens Clorurs Magnesi Coliformes totals Conductivitat a 20ºC Potassi Enterococs Fòsfor total Sodi Escherichia coli Índex de Langelier Legionella spp. Índex SAR Matèries en suspensió Figura 8. Traçat Rec Comtal des del Parc de Montcada a ETAP Besòs Punts de mostreig. Nitrats Oxidabilitat pH a 20ºC RESULTATS ANALÍTICS Sulfats Pel que fa als paràmetres fisicoquímics analitzats, tal com es pot observar en els resultats analítics Temperatura obtinguts (veure els gràfics), en cap cas se superen els valors recomanats per al reg en l’àmbit del Taula 3. Paràmetres de control per l’estudi del Rec comtal. Pla. Cal esmentar també, que els valors mitjans mesurats en cadascun dels punts son equiparables, de manera que es pot confirmar que no hi ha una influència externa que alteri la qualitat fisicoquímica de l’aigua durant el pas del Rec Comtal des del punt REC4 al REC3. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 9 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En general, es pot afirmar que la qualitat fisicoquímica de l’aigua és estable, és a dir, no s’han detectat En la taula següent es resumeix, per a cada paràmetre microbiològic analitzat, el percentatge de variacions importants influenciades per l’estacionalitat. Tampoc no s’han detectat variacions de mostres que han superat els límits establerts com a valors guia per al reg en cadascun dels punts de qualitat fisicoquímica influenciades per les variacions de cabal. mostreig: El pH mesurat es pot considerar molt neutre, amb valors que oscil·len dins un rang entre 7,3 i 7,7 upH. Paràmetres microbiològics REC4 REC3 L’alcalinitat es troba entre 255 i 355 mg/l. Coliformes totals 12,5% 82,6% En quant als indicadors de salinitat de l’aigua, els valors de conductivitat es troben entre els 1200 i Escherichia coli 16,7% 78,3% 1380 µS/cm 20ºC. I els clorurs es troben entre els 140 i 225 mg/l. Clostridium perfringens 24% 79,2% Enterococs 12% 79,2% Pel que fa a indicadors de sòlids, els valors de matèries en suspensió es troben en tots els casos per sota del límit de detecció del laboratori (>5mg/l). Bacteris Aerobis a 22ºC 12% 37,5% Legionella spp. 21,7% 8,7% En quant als indicadors de presència de nutrients, per una banda, l’amoni, excepte una ocasió que es Taula 4. Percentatge de mostres que superen el valor guia per a rec per als paràmetres microbiològics mesura 1,45 mg/l, en cap altre cas se supera l’1 mg/l, molt per sota del valor guia establert per al reg. analitzats. La mitjana dels nitrats es troba en 14,5 mg/l i la del fòsfor en 0,5 mg/l. I els sulfats se situen en 135 mg/l de mitjana. Cal esmentar que, sovint, l’increment de concentració microbiològica detectada en ambdós punts, pot arribar a augmentar un o fins hi tot dos ordres de magnitud entre el punt de control REC4 i REC3. Pel que fa a l’oxidabilitat de l’aigua, aquesta es troba en 2 mg/l de mitjana i la temperatura de l’aigua Es pot concloure per tant, que des d’un punt de vista de contaminació microbiològica, l’aprofitament oscil·la entre els 20,5 i 23 ºC. de l’aigua del Rec Comtal avui dia no pot ser directe ja que no compliria els criteris de qualitat sanitària mínims per poder fer un correcte ús d’ella. En quant als Índex mesurats, el de Langelier oscil·la entre 0,2 i 0,5, i el SAR, entre 3,1 i 3,7. Els resultats obtinguts en relació a metalls i metal·loides mesurats, no superen els valors recomanats per al reg en l’àmbit del Pla. Les mitjanes dels paràmetres mesurats es troben en 122 mg pel Calci; 27,5 mg/l pel Magnesi; 15,5 mg/l pel Potassi; 141,2 mg/l pel Sodi i 0,2 mg/l pel Bor Total. Molts dels resultats analítics obtinguts pel que fa contaminació microbiològica, a diferència dels paràmetres fisicoquímics i els metalls i metal·loides, es troben per sobre dels valors guia establerts per l’aigua de reg recomanats al Pla. Per tant, l’aprofitament de les aigües del Rec Comtal no es pot considerar viable per al reg sense anar associat a una actuació de millora de la qualitat microbiològica de l’aigua. En aquest cas a mes, sí que es detecta una gran diferència entre els punts de control REC4 i REC3, evidenciant la influència que pot tenir el pas de l’aigua del Rec a cel obert (ja sigui per deposicions d’animals, descomposició de vegetació, abocament de residus...), sent les concentracions detectades en el punt REC3 més elevades que en el cas del REC4. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 10 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. GRÀFICS ▪ Resultats analítics Parc de Montcada (REC4) Metalls i Metal·loides Clorurs, Sulfats, Alcalinitat i Conductivitat 35 180 400 1400 160 30 350 1350 140 300 25 120 1300 250 20 100 200 1250 15 80 150 60 1200 10 40 100 5 1150 20 50 0 0 0 1100 Magnesi potassi Bor total Calci Sodi Clorurs Sulfats Alcalinitat (TAC) Conductivitat a 20ºC pH, Temperatura, MES, Índex Langelier i Índex SAR Nutrients i Oxidabilitat 25 4 3 18 16 3,5 2,5 20 14 3 2 12 15 2,5 10 1,5 2 8 10 1,5 1 6 1 4 5 0,5 2 0,5 0 0 0 0 Amoni Fòsfor total Oxidabilitat Nitrats Deter. pH a 20ºC Matèries en suspensió Temperatura Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 11 pH (upH) / Temperatura (ºC) /MES (mg/l) Potassi / Bor / Magnesi (mg/l) Índex SAR / Índex Langelier Calci / Sodi (mg/l) Amoni / Fòsfor totall Clorurs / Sulfats / Alcalinitat (mg/l) Oxidabilitat (mg/l) Nitrats (mg/l) Conductivitat (µS/cm) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. E.Coli i Coliforms Enterococs i Clostridium perfringens 1000 100000 10000 100 1000 100 10 10 1 1 Recompte d'Escherichia Coli Recompte de Coliformes Recompte d'enterococs Recompte de Clostridium perfringens Bacteris aerobis a 22ºC Legionella 1000 10000 1000 100 100 10 Per sota del límit de detecció 1 10 Bacteris aerobis a 22ºC Recompte de Legionella spp Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 12 ufc/ml ufc/100ml NMP/100ml ufc/l NMP/100 ml Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ▪ Resultats analítics Parc de Montcada (REC3) Metalls i Metal·loides Clorurs, Sulfats, Alcalinitat i Conductivitat 35 180 400 1400 160 30 350 1350 140 300 25 120 1300 250 20 100 200 1250 15 80 150 60 1200 10 100 40 5 1150 20 50 0 0 0 1100 potassi Bor total Magnesi Calci Sodi Clorurs Sulfats Alcalinitat (TAC) Conductivitat a 20ºC pH, Temperatura, MES, Índex Langelier i Índex SAR Nutrients i Oxidabilitat 25 6 3 20 18 5 2,5 20 16 14 4 2 15 12 3 1,5 10 10 8 2 1 6 4 5 0,5 1 2 0 0 0 0 Deter. pH a 20ºC Matèries en suspensió Temperatura Amoni Fòsfor total Oxidabilitat Nitrats Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 13 pH (upH) / Temperatura (ºC) /MES (mg/l) Potassi / Bor / Magnesi (mg/l) Índex SAR / Índex Langelier Calci / Sodi (mg/l) Amoni / Fòsfor total Clorurs /Sulfats/ Alcalnitat (mg/l) Oxadibilitat (mg/l) Nitrats (mg/l) Conductivitat (µS/cm) Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. E.Coli i Coliforms Enterococs i Clostridium perfringens 10000 100000 10000 1000 1000 100 100 10 10 1 1 Recompte d'Escherichia Coli Recompte de Coliformes Recompte d'enterococs Recompte de Clostridium perfringens Bacteris aerobis a 22ºC Legionella 1000 10000 1000 100 100 10 Per sota del límit de 1 10 Bacteris aerobis a 22ºC Recompte de Legionella spp Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 14 ufc/ml NMP/100ml ufc/l ufc/100ml Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 4 BIBLIOGRAFIA Llopart-Mascaró, A., Ruiz, R., Martínez, M., Malgrat, P., Rusiñol, M., Gil, A., Suárez, J., Puertas, J., Rio, H., Paraira, M., Rubio, P. (2010). Analysis of rainwater quality: Towards Sustainable Rainwater Management in Urban Environments - Sostaqua Project. Novatech Junio 2010, Lyon. Custodio, E., Llamas, M.R. (1983). Hidrologia Subterranea. Capítulo 4.2: Composición de las aguas subterráneas. Jurado, A. (2013). Occurrence and fate of emergint contaminants in urban groundwater. A case study: Barcelona. PhD Thesis. Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS, CSIC-UPC). Agència Catalana de l’Aigua (ACA). (2007). Fitxa de caracterització, anàlisis de pressions, impactes i anàlisi del risc d’incompliment de la DMA. USDA (2017). http://websoilsurvey.nrcs.usda.gov/ Sartor, J.D., Boyd G.B., Agardy, F.G. (1974). Water pollution aspects of street surface contaminants, Journal WPCF, Vol. 46, Nº 3, Marzo págs. 458-467. Citat per Wainelista, 1979; i Manning et. al. 1977, citat per Huber, Vázquez-Suñé, E., Botey i Bassols, J., Diviu, M., Palma, T., Riera, C. (2017). Avaluació i actualització del balanç 1979. de massa de les aigües subterrànies al pla de Barcelona. Aplicació del model hidrogeològic del pla de Wanielista, M.P., et.al. (1979). Stormwater management. Quantity and quality. Ann Arbor Science Publishers, Barcelona i delta del Besòs. Informe tècnic. Grup d’Hidrologia Subterrània (GHS, CSIC-UPC). Inc.; ISBN:0-250-40261-0; Ann Arbor Vázquez-Suñé, E., Carrera, J., Tubau, I., Sánchez-Vila, X., Soler, A. (2010). An approach to identify urban Huber, W., Dickinson, R. (1988). Stormwater management model. Version 4., Part A User’s manual. groundwater recharge. Hydrology and Earth System Sciences, 14-10, 2085-2097. Environtmental Research Agency. Office of Research and Development, EPA/600/3-88/001a. Junio. Publicat també per Matrtraw,1977. Brezonik, 1975. Weibel et. al. 1966. Deutsch, J.C; et. Al. (1989). Mémento sur l’evacuation des eaux pluviales. La documentation francaise. Ministére de l’equipement, du logement des transports et de la mer. Direction de l’architecture et de l’urbanisme. ISBN: 2-11-002179-9. París. Novonty, V. (1991); “Urban difusse pollution: sources and abatement”. Water Environment&Technology. U. S.. Desembre. págs. 60-65. Novotny, V. (1992). Nonpoint Source Pollution. Unit Pollutant Loads. Their fit in abatement strategies. Water Environment & Technology, U.S. Gener, pàgs. 40-43. Pres de Masalek, 1978. Valiron, F. Tabuchi, J.P., (1992). Maitrise de la pollution urbaine par temps de pluie. État de l’art. Association Générale de hygiénistes et techniciens Municipaux;Tec&Doc-Lavoisier. ISBN: 2-85206-863-X, París. Jinénez Gallardo, B. R., (1992)., Contaminación por escorrentía ubana, del Colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos. Pres de Andrews 1992, 1993 i USEPA 1982. Thomas, P.R. and Greener, G.R. (1993). “Rainwater Quality from Different Roof Catchment”. Water Science & Technology, Vol. 28, nº 3-5, págs. 291-299. Suárez, J. .(1994). “Modelos de calidad del agua del río Nalón (Tramo superior). Aplicación al estudio del estiaje húmedo.” Tesis Doctoral; Universidad de Cantabria. Departamento de Ciencias y Técnicas del Agua y del Medio Ambiente, Santander, Junio. Agafada de Malgrat, 1995. Valiron, F. Affholder, M. (1996). Guide de conception et de gestion des réseaux d’assainissement unitaires. Caraco, (2000). citat en EPA 2002. EPA 2002, Considerations on the design of Treatment BMP to improve water quality. U.S. Environtmental Protection Agency, Cincinnati. U.S. EPA/600/R-03/103. Schueler, T.R. 2000. “Sources of Urban Stormwater Pollutants Defined in Wisconsin”, artículo 7 en The Practice of Watershed Protection. Ed. Thomas R. Schueler y Heather K. Holland. Center for Watershed Protection, Ellicott City, M.D. Gromaire, M. C., Garnaud, S., Saad, M. I Chebbo, G. (2001) “Contribution of different sources to the poluution of wet weather flows in combined sewe flows”. Water Research, Vol. 35 nº 2, pàgs. 521-533. Burton, G.A. and Pitt, R.E. (2002). Stormwater Effects Handbook: A tollbox for watershed managers, scientists and engineers. Lewis Publishers, CRC Press Co., Florida. 929 págs. Anta, J., Cagio, J., Beneyto, M., Molina, J. Jácome, A., Puertas, J. Y Suárez, J. (2004) “Contaminación de las aguas de escorrentía urbana en las redes separativas de aguas pluviales. Experiencias en una cuenca urbana en la ciudad de Santiago de Compostela,” II Congreso Internacional de Ingeniería Civil, Territorio y Medio Amiente, págs. 1221-1132. Santiago de Compostela. Suárez, J., Del Río, H., Jácome, A., Martínez, M., Llopart-Mascaró, A., Ruiz, R., Malgrat, P., Ures, P., Puertas, J. (2010). Estudio de los flujos de contaminación generados en tiempo de lluvia en una cuenca separativa del noroeste de España. XXXII Congreso Interamericano de Ingenieria Sanitaria y Ambiental. CIISA - AIDIS. Noviembre 2010, República Dominicana. Annex 3. Caracterització de la qualitat del recurs segons el seu origen 15 ANNEX 4: REQUERIMENTS DE QUALITAT EN FUNCIÓ DE L’ÚS DEL RECURS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 4: REQUERIMENTS DE QUALITAT EN FUNCIÓ DE L’ÚS DEL RECURS ÍNDEX 1 TAULES RESUM NORMATIVES, GUIES I REFERENCIES ..................... 2 2 BIBLIOGRAFIA.......................................................................................... 7 Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1 TAULES RESUM NORMATIVES, GUIES I REFERENCIES Es presenta en aquest annex una recopilació en forma de taula d’aquelles normatives o referències bibliogràfiques que han servit per l’elaboració del capítol 8.2 de requeriments qualitatius de la demanda de la Memòria del Pla, que estableixen requeriments de qualitat del recurs hídric en funció del seu ús. RD 1620/2007 RD 865/2003 PARÀMETRES 1 Usos urbans 2 Usos Agrícoles 3 Usos Industrials 4 Usos Recreatius 5 Usos Ambientals (legionel·losis) Legionella ssp 100 UFC/l 100 - 1000 UFC/l 100 UFC/L 100 UFC/l Ausencia - 100 - 1000 - 10000 Escherichia Coli 0 - 200 UFC/100ml 100 - 1000 -10000 UFC/100ml 200 - 10000 UFC/ 100 ml 0 - 1000/100ml UFC/100ml Nematodes intestinals 1 huevo/10L 1 huevo/10L 1 huevo/10L 1 huevo/10L 1 huevo/10L Indicadors biològics Micoorganismes aerobis Coliforms totals Enterococs fecals Bioindicadors: algue, cianobacteris... Sòlids en suspensió 10 - 20 mg/l 20 - 35 mg/l 5 - 35 mg/l 20 - 35 mg/l Sòlids dissolts Indicadors de sòlis Sólids totals Terbolesa 2 - 10 UNT 10 UNT 1 - 15 UNT 10 UNT < 15 UNF Conductivitat 3 dS/m Calci Magnesi Sodi Carbonat Indicadors salinitat Bicarbonato Clorurs Sulfats RAS 6 meq/L 6 Duresa Índex Langelier Fòsfor Total 2 mg/l Nutrients Nitrats 10 mg/l Nitrits Alumini Arserni 0,1 mg/L Beril·li 0,1 mg/l Bor 0,5 mg/l Cadmi 0,01 mg/l Cobalt 0,05 mg/l Coure 0,2 mg/l Crom 0,1 mg/l Ferro < 2 mg/l Metalls i semimetalls Manganés 0,2 mg/l Mercuri Molibdè 0,01 mg/l Níquel 0,2 mg/l Plom Seleni 0,02 mg/l Sodi Vanadi 0,1 mg/l Zinc Mecuri pH 6,5 - 9,0 pH Temperatura Altres Clor residual lliure Clor residual total oxigen dissolts Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 2 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. RD 742/2013 criteris norma UNE 100030 RD 1341/2007 RD 140/2003 Agua de PARÀMETRES tecnosanitaris de les IN:2005 (Legionel·losis) Aigües de bany consumo humano piscines Legionella ssp 100 UFC/l <100 UFC/L Escherichia Coli 900 - 500 UFC/100ml 0 UFC/100 ml 0 UFC en 100ml Nematodes intestinals Indicadors biològics Micoorganismes aerobis <100000 UFC/ml Coliforms totals 0 UFC en 100ml Enterococs fecals 330 - 185 UFC/100ml 0 UFC en 100ml Bioindicadors: algue, cianobacteris... Sòlids en suspensió Sòlids dissolts Indicadors de sòlis Sólids totals Terbolesa <15UNF ≤ 5 UNF 1-5 UNF Conductivitat 2500 µS/cm-1 a 20º Calci Magnesi Sodi Carbonat Indicadors salinitat Bicarbonato Clorurs 250 mg/l Sulfats RAS Duresa Índex Langelier Fòsfor Total Nutrients Nitrats 50 mg/l Nitrits Alumini 200 µg/l Arserni 10,0 µg/l Beril·li Bor 1,0 µg/l Cadmi 5,0 µg/l Cobalt Coure 2,0 µg/l Crom 50 µg/l Ferro < 2 mg/l 200 µg/l Metalls i semimetalls Manganés 50 µg/l Mercuri 1,0 µg/l Molibdè Níquel 20 µg/l Plom 10 µg/l Seleni 10 µg/l Sodi 200 mg/l Vanadi Zinc Mecuri pH 6,50 - 9,0 pH 7,2 - 8,0 pH 6,5 - 9,5 pH Temperatura 24 - 30 ºC Altres Clor residual lliure 0,5 - 2 mg/l 1,0 mg/l Clor residual total oxigen dissolts Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 3 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. EPA Guidelines for water reuse 2012 PARÀMETRES Reutilització per reutilització Reutilització potable reutilització urbana embassament reutilització industrial agricultura medioambiental indirecta Legionella ssp Escherichia Coli Nematodes intestinals Indicadors biològics Micoorganismes aerobis no detectables / 100ml - ≤200 no detectables / 100ml - ≤200 no detectables / 100ml - ≤200 Coliforms totals ≤200 /100ml ≤200 /100ml no detectables / 100ml /100ml /100ml /100ml Enterococs fecals Bioindicadors: algue, cianobacteris... Sòlids en suspensió ≤30 mg/l ≤30 mg/l ≤30 mg/l ≤30 mg/l ≤30 mg/l Sòlids dissolts Indicadors de sòlis Sólids totals Terbolesa ≤2 NTU ≤2 NTU ≤2 NTU ≤2 NTU Conductivitat Calci 0,7-3,0 dS/m Magnesi Sodi Carbonat Indicadors salinitat Bicarbonato Clorurs Sulfats RAS Duresa Índex Langelier Fòsfor Total Nutrients Nitrats Nitrits Alumini 5 mg/l Arserni 0,1 mg/l Beril·li 0,1 mg/l Bor 0,75 mg/l Cadmi 0,01 mg/l Cobalt 0,05mg/l Coure 0,2 mg/l Crom 0,1 mg/l Ferro 5 mg/l Metalls i semimetalls Manganés 0,2 mg/l Mercuri Molibdè 0,01 mg/l Níquel 0,2 mg/l Plom 5 mg/l Seleni 0,02 mg/l Sodi Vanadi 0,1 mg/l Zinc 2 mg/l Mecuri pH 6 - 9 pH 6-9pH 6-9pH 6-9pH 6,5 - 8,5 Temperatura Altres Clor residual lliure 1 mg/l C2 1 mg/l C2 1 mg/l C2 1 mg/l C2 1 mg/l C2 1 mg/l C2 Clor residual total oxigen dissolts Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 4 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Ordenança municipal ACA, 2006. Criteris de qualitat de l'aigua regenerada segons els diferents usos PARÀMETRES de granollers 2007 Tipus aigua A Tipus aigua B Tipus aigua C Tipus aigua D Tipus aigua E (Aigua de reg) Legionella ssp absència Absència Escherichia Coli absència <200 UFC/100ml <1000 ufc/100ml <10000 ufc/100ml Nematodes intestinals <1 ou/10L <1 ou/10L <1 ou/10L < 1 ou/l <1 ou/l Indicadors biològics Micoorganismes aerobis Coliforms totals Enterococs fecals Bioindicadors: algue, cianobacteris... Sòlids en suspensió <10 mg/l <20 mg/l <35 mg/l <35 mg/l < 35 mg/l Sòlids dissolts Indicadors de sòlis Sólids totals Terbolesa <2NTU <5 NTU < 10 NTU Conductivitat 0-3,00 dS/m 2500 µS/cm 3000 µS/cm 3000 µS/cm 3000 µS/cm 3000 µS/cm Calci 0-400 mg/l Magnesi 0-60 mg/l Sodi 0-70 mg/l Carbonat Indicadors salinitat Bicarbonato 0-500 mg/l Clorurs 0-350 mg/l 250 mg/l 2000 mg/l Sulfats 0-1000 mg/l 2000 mg/l RAS 0-15 Duresa Índex Langelier Fòsfor Total <1 - 2 mg/l 10 mg/l Nutrients Nitrats <30 mg/l <5 - <10 mg/l Nitrits <30 mg/l Alumini 1 - 20 mg/l Arserni <0,1 mg/l 10 µg/l 0,5 - 2 mg/l 10 µg/l Beril·li 0,5 mg/l Bor 0-3 mg/l 1 µg/l < 1 - 2 mg/l < 1 - 2 mg/l < 1 - 2 mg/l < 1 - 2 mg/l Cadmi <0,01 mg/l 5 µg/l 0,01 - 0,05 mg/l <0,01 mg/l <0,01 mg/l <0,01 mg/l Cobalt <0,05 mg/l 5 mg/l Coure <0,2 mg/l 2000 µg/l 0,2 - 5mg/l 2000 µg/l Crom <0,1 mg/l 50 µg/l 1 mg/l 50 µg/l Ferro <1,5 mg/l 200 µg/l 2 - 20mg/l 200 µg/l Metalls i semimetalls Manganés 50 µg/l 2 - 10 mg/l 50 µg/l Mercuri <0,2 mg/l Molibdè <0,05 mg/l <0,05 mg/l <0,05 mg/l <0,05 mg/l Níquel 20 µg/l 2 mg/l 20 µg/l Plom <5 mg/l 10µg/l 0,2 - 10 mg/l 10µg/l Seleni <0,02 mg/l 10 µg/l <0,02 mg/l <0,02 mg/l <0,02 mg/l <0,02 mg/l Sodi Vanadi 1 mg/l Zinc <2 mg/l 3 - 10 mg/l Mecuri 1 µg/l 0,05 mg/l 1 µg/l pH 6,5-8,5 u pH 6,5 - 9,5 6 - 9 6,5 - 9,5 Temperatura Altres Clor residual lliure Clor residual total oxigen dissolts Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 5 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Sintesis criteris Guia tècnica recomanació aigües PLEC MANTENIMENT PARÀMETRES Valors ASPB NTJ 17R qualitat per reg. SOSTAQUA Aigües grises reg Mujeriego FONTS BCASA CDTI (AQUA España) Legionella ssp ≥ 100 ufc / l <100 UFC/l 1000 UFC/l ≥ 1 NMP / 100 ml // ≥ 4 ufc / 100 no detectat - <200 Escherichia Coli <1 NMP/100ml 200 UFC/100ml ml UCF/100ml Nematodes intestinals <1 huevos/10l Micoorganismes aerobis ≥ 2 ufc / ml 100000 UFC/ml Indicadors biològics Coliforms totals ≥ 1 NMP / 100 // ≥ 4 ufc / 100 ml No detectable Ausencia - <200 Enterococs fecals ≥ 4 ufc / 100 ml 100 UFC/100ml UFC/100ml Bioindicadors: algue, cianobacteris... 20000 inf/ml Sòlids en suspensió ≥ 5,0 mg / l 15 - 20 mg/l <15 mg/l 20 mg/l Sòlids dissolts ≥ 50 mg / l 0-2000 mg/l 450 mg/l Indicadors de sòlis Sólids totals 450 mg/l Terbolesa ≥ 0,20 UNF <10 NTU 5 NTU <2 - <10 NTU Conductivitat 10 - 11500 μS / cm a 20ºC 0-3 dS/m 0,7 - 3,0 dS/m a 25ºC 700 ms/cm2 <2000 μS / cm a 20ºC 3000 µS/cm Calci 0-400 mg/l 0-400 mg/l Magnesi 0-60 mg/l 0-60 mg/l Sodi 0-900 mg/l ≥9 mg/l 70 mg/l Carbonat 0-3 mg/l 0-3 mg/l Indicadors salinitat Bicarbonato 0-600 mg/l ≤ 90 mg/l 90 mg/l Clorurs ≥ 10,0 mg/l 0-1100 mg/l ≤140 - ≤100 100 mg/l Sulfats 0-1000 mg/l 200 mg/l RAS (TAS) 0-15 6 3 Duresa Índex Langelier Fòsfor Total ≥ 0,17 mg P / l <2 mg/l Nutrients Nitrats ≥4,0 mg / l <10 mg/l 20-60 mg/l Nitrits ≥0,100 mg / l 0,3 - 1 ppm Alumini ≥ 20,0 μg / l 5 mg/l <5 mg/l Arserni ≥1,00 μg / l 0,1 mg/l 0,1 mg/l Beril·li 0,1 mg/l 0,1 mg/l Bor ≥ 0,050 mg / l 0-2 mg/l ≤ 0,7 - 3 mg/l 0,7 mg/l Cadmi ≥0,25 μg / l 0,01 mg/l 0,01 mg/l <0,01 mg/l Cobalt ≥1,00 μg / l 0,05 mg/l 0,05 mg/l Coure ≥0,020 mg / l 0,2 mg/l 0,2 mg/l <0,2 mg/l Crom ≥ 4,0 μg / l 0,1 mg/l 0,1 mg/l <0,1 mg/l Ferro ≥20,0 μg / l 5 mg/l Fosfor total ≥ 0,17 mg P / l Metalls i semimetalls Manganés ≥ 4,0 μg / l 0,2 mg/l 0,02 mg/l Mercuri ≥ 0,20 μg / l Molibdè 0,01 mg/l 0,01 mg/l Níquel ≥1,00 μg / l 0,2 mg/l 0,02 mg/l <0,2 mg/l Plom ≥1,00 μg / l 5 mg/l Seleni ≥1,00 μg / l 0,02 mg/l 0,02 mg/l Sodi ≥10,0 mg / l ≤3 - ≤70 mg/l Vanadi ≥1,00 μg / l 0,1 mg/l 0,01 mg/l Zinc ≥20,0 μg / l 2 mg/l <2 mg/l Mecuri ≥0,20 μg / l <0,001 mg/l pH 4,0 - 10,0 6,5-8,5 6,5 - 8,4 6,5-8,4 6,5-8,5 8 pH 7,8 - 8 pH Temperatura Altres Clor residual lliure ≥ 0,1 mg / l 1 mg/l 1-4 ppm 0,5 - 2,0 cl2mg/l Clor residual total ≥ 0,1 mg / l ≤ 1 mg/l oxigen dissolts 4 mg/l >7 mg/l Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 6 FISICOQUÍMICS BIOLÒGICS Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 2 BIBLIOGRAFIA Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), (2006-2010). Proyecto SOSTAQUA. Línea 3: Valorización de las Aguas Pluviales. Normatives Canada Mortgage and Housing Corporation Ottawa, Ontario, 2002.Report on rain water harvesting and grey water re-use for potable and non-potable uses Real decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua de consumo humano. Real decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de las aguas depurades. Real decreto 865/2003, de 4 de juliol, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionel·losis. Real decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control del a legionel·losis. Real decreto 1341/2007, de 11 de octubre, sobre la gestión de la calidad de las aguas de baño. Real decreto 742/2013, de 27 de septiembre, por el que se establecen los criterios técnico- sanitarios de las piscines. Agència Catalana de l’aigua, 2006. Criteris de qualitat de l’aigua regenerada segons diferents usos. Organización Mundial de la Salud (OMS). (1989). Directrices Sanitarias sobre el uso de aguas residuales en agricultura y acuicultura. Serie de informes técnicos 778. Ginebra, Suiza U.S.E.P.A., (2004). Storm Best Managment Prectices Design Guide. Volume 1: General Considerations. U.S. Environmental Protection Agency, Cincinnati. 179 pàgs. EPA/600/R- 04/121. Report to the 80th legislature, (November 2006). Rainwater Harvesting Potencial and Guidelines for Texas. Guies i estudis Consorci de la Costa Brava, Evolució de la qualitat de l’aigua regenerada en les xarxes de Tossa de mar i de lloret de Mar en el període juny – desembre 2007. Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme. (2011). NTJ 17R Utilització d’aigües regenerades i d’altres recursos hídrics no potables per al reg en jardineria. Norma espanyola UNE 100030, abril 2017, Prevención y control de la proliferación y diseminación de Legionella en instalación.. Equipo técnico de sanidad ambiental y salud laboral, Guía técnica para la prevención y control de la Legionelosis en instalaciones. Mujeriego, R. (1990). Red secundaria para distribución de agua freática para diferentes usos municipales en la ciudad de Barcelona. Ordenança municipal per l’estalvi d’aigua de Granollers, 2007, Butlletí oficial de la província de Barcelona, Núm. 189. Wilcox, L.(1988). The quality of water for irrigation use. USDA. Tech. Bull. Nº 962. Pág 40. U.S. Salinity laboratory staff. (1954). Diagnosis and improvement of saline and alkalin soils. Agriculture handbook, nº 60. Annex 4. Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs 7