PLARHAB 2020 Pla tècnic per a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius de Barcelona Tom III: Annexes 5 a 15 ANNEX 5: ESTUDI D’IMPLANTACIÓ DE SISTEMES URBANS DE DRENATGE SOSTENIBLE Barcelona Cicle de l’Aigua - BCASA Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Ajuntament de Barcelona Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje So stenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para e l Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. TA084 Julio 2017 Versión v1 www.GreenB lueManagement.com TA093 Abril 2018 Ver sión v1 www.GreenBlueManagement.com Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 7.7. Descripción de la propuesta Tipo 5: Jardín Bacardí ..........................................48 ÍNDICE 8. ANÁLISIS DE SENSIBILIDAD DE LA EFICIENCIA DE UNA CALLE TIPO ANTE DIFERENTES EVENTOS DE LLUVIA................................................................................... 51 8.1. Análisis para el año tipo 2009, con registros de varios pluviómetros ..............51 RESUMEN EJECUTIVO .......................................................................................................... 3 8.1.1. Pluviómetro P2 .......................................................................................................51 1. ANTECEDENTES Y OBJETO .......................................................................................... 5 8.1.2. Pluviómetro P3 .......................................................................................................53 2. REVISIÓN DEL MARCO NORMATIVO ............................................................................ 7 8.1.3. Pluviómetro P23 .....................................................................................................54 8.1.4. Pluviómetro P24 .....................................................................................................56 3. EXPERIENCIAS DE SUDS EN CIUDADES ...................................................................... 9 8.2. Análisis para la lluvia de diseño de T = 10 años .................................................57 3.1. Burdeos (Francia) ................................................................................................. 10 9. ANÁLISIS DE LA EFICIENCIA VOLUMÉTRICA DE LAS PROPUESTAS TIPO 3.2. Wuhan (China) ...................................................................................................... 11 MEDIANTE MODELIZACIÓN NUMÉRICA ............................................................................ 59 3.3. Nueva York (EEUU) .............................................................................................. 11 3.4. Washington DC ..................................................................................................... 13 9.1. Análisis para la propuesta Tipo 1: C/ Riera Alta .................................................59 9.2. Análisis para la propuesta Tipo 2 ........................................................................61 4. METODOLOGÍA DEL PRESENTE ESTUDIO ................................................................. 15 9.2.1. Análisis para la C/ Mallorca .....................................................................................61 5. ANÁLISIS DE FACTORES FÍSICOS .............................................................................. 17 9.2.2. Análisis para la C/ Rocafort .....................................................................................61 5.1. Usos del suelo y geometría de las calles de Barcelona .................................... 17 9.2.3. Propuesta Tipo 2 ....................................................................................................62 5.2. Hidrogeología ....................................................................................................... 19 9.3. Análisis para la propuesta Tipo 3: Gran Via .......................................................62 5.3. Pluviometría .......................................................................................................... 21 9.4. Análisis para la propuesta Tipo 4: C/ Lepanto ....................................................64 5.3.1. Análisis de los percentiles pluviométricos ............................................................... 22 9.5. Análisis para la propuesta Tipo 5: Jardines de Bacardí ....................................65 5.3.2. Selección del año tipo ............................................................................................ 23 10. VALORACIÓN DE LA EFICIENCIA VOLUMÉTRICA A ESCALA CIUDAD ............... 67 5.3.3. Lluvia de diseño ..................................................................................................... 25 10.1. Gestión únicamente de la escorrentía de la acera .............................................70 6. SELECCIÓN DE LAS CALLES/ESPACIOS PÚBLICOS TIPO ....................................... 27 10.2. Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 ...........................70 6.1. Tipo 1: Calle estrecha (9-15 m), de pendiente baja (0-2,5 %) ............................. 29 10.3. Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas .....71 6.2. Tipo 2: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) .............. 29 11. SELECCIÓN DE PARÁMETROS PARA EL ANÁLISIS COSTE-BENEFICIO Y 6.3. Tipo 3: Calle ancha (> 40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) ................................. 30 ESTIMACIÓN DE RATIOS .................................................................................................... 73 6.4. Tipo 4: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente media (2,5-6 %) ........... 30 11.1. Costes de construcción .......................................................................................74 6.5. Tipo 5: Parque – Jardín urbano ........................................................................... 31 11.2. Costes de mantenimiento ....................................................................................75 7. SELECCIÓN Y DISEÑO PRELIMINAR DE LOS SUDS PROPUESTOS ........................ 33 11.3. Coste gestión de residuos ...................................................................................76 7.1. Análisis de la capacidad de tratamiento de las escorrentías de los SUDS ...... 33 11.4. Costes por cursos de formación .........................................................................77 7.2. Selección de los SUDS propuestos .................................................................... 36 11.5. Ahorro en coste de tratamiento del agua infiltrada (excepto energía) ..............77 7.2.1. Pavimentos permeables (I-PAV) ............................................................................ 36 11.6. Ahorro de energía .................................................................................................77 7.2.2. Parterres inundables (I-PAR).................................................................................. 37 11.7. Reducción de emisiones de CO2 .........................................................................78 7.2.3. Franjas de biorretención (T-BIO) ............................................................................ 38 11.8. Mejora de la calidad del aire ................................................................................78 7.2.4. Otros ...................................................................................................................... 38 11.9. Incremento del valor de la propiedad ..................................................................78 7.3. Descripción de la propuesta Tipo 1: C/ Riera Alta ............................................. 40 11.10. Disminución de la mortalidad por olas de calor ............................................78 7.4. Descripción de la propuesta Tipo 2 .................................................................... 42 11.11. Generación de empleo ....................................................................................79 7.4.1. Propuesta para la C/ Mallorca ................................................................................ 42 11.12. Ahorro en tasas de aguas pluviales ...............................................................79 7.4.2. Propuesta para la C/ Rocafort ................................................................................ 43 11.13. Aumento del verde ..........................................................................................80 7.5. Descripción de la propuesta Tipo 3: Gran Via .................................................... 45 11.14. Mejora de la calidad del agua .........................................................................80 7.6. Descripción de la propuesta Tipo 4: C/ Lepanto ................................................ 46 11.15. Beneficios educacionales ...............................................................................82 TA093_Informe_v1 Pág. 1 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 12. ANÁLISIS COSTE-BENEFICIO A NIVEL CIUDAD ..................................................... 83 13. CONCLUSIONES ........................................................................................................ 85 ANEXOS ANEXO nº 1: Bibliografía ANEXO nº 2: Cálculos de pre-dimensionamiento de los SUDS propuestos ANEXO nº 3: Resultados modelización de los SUDS propuestos ANEXO nº 4: Valoración económica de costes y beneficios TA093_Informe_v1 Pág. 2 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. RESUMEN EJECUTIVO seleccionado cuatro tipos de vías, a los que se ha añadido una quinta categoría para contemplar la implantación de SUDS en los parques y jardines urbanos de titularidad pública. En julio de 2017, Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA), dentro de los trabajos de actualiza- En total, como presenta el Capítulo 6. , el análisis contempla un total de 5 vías/espacios públi- ción del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Bar- cos tipo (con sub-clasificaciones), en los cuales se plantean actuaciones de regeneración ur- celona, encarga a Green Blue Management S.L.P. (GBM) la elaboración del presente estudio, bana que permiten mantener los usos actuales (bien gestionando sólo el agua de las aceras o cuyo objeto es estimar en Barcelona el potencial de aprovechamiento de las aguas pluviales también la del viario), así como una propuesta cuyo objetivo es llegar a los porcentajes de mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) a nivel ciudad, tomando como pavimentos permeables y zonas verdes planteados en el modelo de Supermanzanas (Capítulo punto de partida un estudio previo de recopilación y análisis de las experiencias con SUDS de 7. ). la ciudad condal (Green Blue Management, 2017). Posteriormente se analiza, mediante modelización numérica, cómo varían los resultados de Este Estudio se centra en analizar, para el conjunto de la ciudad de Barcelona, el potencial del una de las calles tipo, según el pluviómetro de donde procedan los datos de precipitación del aprovechamiento de las aguas pluviales para su infiltración al terreno, con los siguientes dos año tipo seleccionado (Capítulo 8. ). Una vez seleccionado el registro pluviométrico a emplear, objetivos principales: la modelización se realiza para cada una de los diferentes SUDS de cada módulo de calle, y • Proteger el acuífero y mantener el aprovechamiento del nivel freático los resultados se extienden al tramo de calle estudiado (Capítulo 9. ). Los cálculos se realizan • Aprovechar el crecimiento del verde en la ciudad para gestionar el recurso natural agua con el empleo del software especializado Micro Drainage (www.xpsolutions.com), que permite de lluvia contemplar la retención temporal en origen del agua de lluvia, su infiltración al subsuelo y/o su evacuación laminada hacia la red de alcantarillado municipal, empleando la descripción geo- Para ello se propone el empleo de soluciones basadas en la naturaleza, como los Sistemas métrica y características físicas de cada tipo de SUDS. Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS), destacando la necesidad de considerar la gestión sos- tenible de las escorrentías urbanas en las actuaciones derivadas de otros planes a nivel ciudad, A continuación, se pasa a sectorizar las calles de Barcelona en base a los parámetros definidos como el Plan del Verde y la Biodiversidad 2012-2020 o el Plan de Movilidad Urbana 2013-2018 de ancho y pendiente, determinando cuántos kilómetros de calle entran dentro de cada uno de (junto con los criterios técnicos para la implantación de las Supermanzanas), así como en los los cuatro tipos estudiados. Asimismo, se determina la superficie de parques y jardines urbanos futuros desarrollos urbanísticos y en las obras de remodelación que se llevan a cabo constan- correspondiente al tipo 5, y se pasa entonces a extrapolar los resultados de los tramos de ca- temente en la ciudad, de modo que mejorando la gestión de las aguas pluviales localmente, se lles/espacios tipo al conjunto de la ciudad, para cada uno de las tres situaciones estudiadas generar un impacto global cuando estas actuaciones diseminadas se multiplican. (gestión únicamente de la escorrentía de la acera; gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80; gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas). Este enfoque de drenaje sostenible, extendido a nivel mundial (Estados Unidos, Australia, Ja- pón, Singapur, China, Reino Unido, Suecia, Holanda, Alemania, Francia…), e impulsado desde De este modo, a todas las calles cuyo ancho y pendiente esté en el mismo rango, se le aplica la Comisión Europea (quien promociona la infraestructura verde especialmente en el ámbito el mismo volumen por metro de longitud de calle que el obtenido en el análisis del tramo de urbano, para gestionar el agua de lluvia y el riesgo de inundaciones, fomentando la multifuncio- calle de ese tipo, y el volumen de agua que deja de verterse al saneamiento unitario se obtiene nalidad de los espacios y como parte de estrategias de regeneración urbana), ya está presente, de multiplicar dicho ratio unitario por la longitud de calles de ese tipo. entre otros, en el Plan de Gestión del distrito de cuenca fluvial de Cataluña para el período Por último, para valorar el impacto de implementar SUDS en Barcelona se ha realizado un 2016–2021. En Barcelona, desde el año 2005, numerosos proyectos de urbanización y remo- análisis coste-beneficio con los principales impactos (coste construcción y mantenimiento, ge- delación de espacios verdes han incorporado SUDS para la gestión descentralizada del agua neración de empleo, coste cursos de formación…) siguiendo la metodología de HR Wallingford de lluvia: Torrent de les Monges, Parc del Putget, La Marina, Can Cortada, Bon Pastor… Ade- (2004). La selección de los impactos y su valoración, se ha basado en otros análisis similares, más, hay varios proyectos en redacción que tienen en cuenta esta aproximación sostenible, principalmente los realizados para Washington DC y Nueva York), tomando de ellos algunos como la reforma de l’Avinguda Meridiana y el Parc Lineal de la Sagrera. de los ratios empleados. Finalmente, se realiza el balance mediante el sumatorio de todos los Con el fin de realizar una valoración a escala ciudad del potencial de aprovechamiento de las impactos, con signo positivo los beneficios y negativo los costes. aguas pluviales mediante SUDS, en el presente Estudio se han seleccionado una serie de tra- Cabe mencionar que también se ha estimado cuantitativamente (apartado 11.14. ) la cantidad mos de vías/espacios públicos tipo. Para ello se ha tenido en cuenta la clasificación viaria del de contaminantes que quedarían retenidos en los SUDS a escala ciudad (para cada uno de las modelo de Supermanzanas, que plantea la división de vías básicas, locales y vecinales, junto tres situaciones contempladas), aunque no se ha introducido en el balance final. con los denominados ejes cívicos, así como diversos factores físicos, como las pendientes y los anchos de las calles de Barcelona, analizados en el Capítulo 5. Finalmente, se han TA093_Informe_v1 Pág. 3 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 4 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 1. ANTECEDENTES Y OBJETO enfoque alternativo (complementario al convencional), son las siguientes (Woods-Ballard et al., 2015): En julio de 2017, Barcelona Cicle de l’Aigua SA (BCASA) encarga a Green Blue Management - Proteger masas de agua existentes. S.L.P. (GBM) la elaboración del presente estudio, cuyo objeto es estimar en Barcelona el po- tencial de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje - Preservar patrones de drenaje naturales. Sostenible (SUDS) a nivel ciudad, tomando como punto de partida un estudio previo de recopi- - Minimizar y desconectar superficies impermeables. lación y análisis de las experiencias con SUDS de la ciudad condal (Green Blue Management, - Contemplar el aprovechamiento del agua de lluvia. 2017). - Tratar el agua de lluvia en origen. Este estudio se enmarca dentro de los trabajos de actualización del Plan Técnico para el Apro- vechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona, cuyo objeto es definir los - Utilizar cadenas de gestión de SuDS para eliminar contaminantes. criterios y planificar las actuaciones necesarias para aprovechar al máximo y de forma sosteni- ble, los recursos hídricos alternativos disponibles a la ciudad, entre los que se encuentra el aprovechamiento de las aguas pluviales (que es un recurso de proximidad). Así, es imprescindible considerar la gestión sostenible de las escorrentías urbanas en las ac- tuaciones derivadas de otros planes a nivel ciudad, como el Plan del Verde y la Biodiversidad o el Plan de Movilidad Urbana que incorpora el concepto de Supermanzanas, así como en los futuros desarrollos urbanísticos, y aprovechar las obras de remodelación que se llevan a cabo en la ciudad (como la que actualmente está teniendo lugar en uno de los espacios tipo estudia- dos en este documento, Figura 1), para mejorar la gestión de las escorrentías urbanas local- mente, y generar un impacto global cuando estas actuaciones diseminadas se multiplican. Figura 2: Los cuatro pilares del drenaje sostenible (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015). Figura 1: Obras de remodelación de los Jardines de Bacardí, diciembre 2017 (Fuente: Green Blue Management). A continuación se especifican los objetivos particulares de cada uno de los cuatro pilares del enfoque de SUDS (Figura 2), basados en el Manual de SuDS del Reino Unido (Woods-Ballard Este Estudio se centra en analizar, para el conjunto de la ciudad de Barclona, el potencial del et al., 2015): aprovechamiento de las aguas pluviales para su infiltración al terreno, con los siguientes dos objetivos principales: Control de la Cantidad • Proteger el acuífero y mantener el aprovechamiento del nivel freático - Reutilizar/Aprovechar parte de la escorrentía. • Aprovechar el crecimiento del verde en la ciudad para gestionar el recurso natural agua - Contemplar la gestión del riesgo de inundación. de lluvia - Proteger el medio receptor. Para ello se propone el empleo de soluciones basadas en la naturaleza, como los SUDS, que - Preservar el ciclo hidrológico natural. tratan de imitar las condiciones previas al desarrollo urbanístico. Las directrices básicas de este - Drenar eficientemente la cuenca. TA093_Informe_v1 Pág. 5 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. - Potenciar la gestión en origen. - Dotar al sistema de resiliencia frente a cambios futuros. Control de la Calidad - Prevenir la generación de contaminación. - Interceptar la contaminación. - Tratar la contaminación. - Diseñar un mantenimiento adecuado. Figura 3: Oportunidades de construcción de infraestructuras multifuncionales (Fuente: Green Blue Management). - Dotar al sistema de resiliencia frente a cambios futuros Las propuestas que se presentan a lo largo de este Estudio van en la línea de aprovechar las Diseño para el ciudadano sinergias con otros planes y estrategias (Figura 3), aumentando la superficie que el verde ocupa - Maximizar la multifuncionalidad. en la ciudad y mejorando la calidad de vida de la ciudadanía, que como se aprecia en las imá- genes de la Figura 4, demanda más vegetación en las terrazas de bares y cafeterías. - Mejorar el aspecto visual. - Implantar sistemas de gestión de escorrentías seguros. - Dotar al sistema de resiliencia frente a cambios futuros. - Hacer partícipe al ciudadano. - Promover los aspectos educacionales. Diseño para la biodiversidad - Contribuir a la biodiversidad local. - Promover y proteger hábitats y especies locales. - Contribuir a la conectividad de hábitats. Figura 4: Maceteros en las calles de Barcelona frente a bares y cafeterías (Fuente: Green Blue Management). - Generar ecosistemas diversos, autosostenibles y resilientes. TA093_Informe_v1 Pág. 6 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 2. REVISIÓN DEL MARCO NORMATIVO para asegurar que después de la urbanización se produzca la misma infiltración de agua de lluvia al subsuelo que la que se produciría en régimen natural”, y añade que “este objetivo se La normativa de referencia en Europa en términos de drenaje se encuentra recogida por las consigue mediante técnicas de urbanización de bajo impacto que compensen las zonas imper- Directivas 2000/60/CE y 2007/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo Europeo. Poste- meabilizadas por la edificación y las infraestructuras con zonas de infiltración forzada, con el fin riormente a estas, se publicaron tres documentos que impulsan la filosofía de drenaje sosteni- de mantener el equilibrio global del ciclo hidrológico”. ble: ▪ Directrices sobre mejores prácticas para limitar, mitigar o compensar el sellado del suelo (Comisión Europea, 2012), donde se fomenta la utilización de materiales y superficies permeables, la infraestructura verde y los sistemas naturales de captación. ▪ Construir una infraestructura verde para Europa (Comisión Europea, 2014), promocionando la infraestructura verde, especialmente en el ámbito urbano, para gestionar el agua de lluvia y el riesgo de inundaciones, fomentando la multifuncionalidad de espacios y como parte de las estrategias de regeneración urbana. ▪ Urban Water Atlas for Europe (Gawlik et al, 2017), donde se manifiesta la necesidad de integrar la gestión del agua para conseguir ciudades resilientes que afronten los riesgos asociados al cambio climático y que garanticen la calidad de vida de los ciudadanos. Figura 6: Algunos documentos de referencia a nivel nacional. El interés en la temática ha crecido exponencialmente en los últimos años, como se puso de manifiesto en la Jornada RedSuDS, celebrada en marzo de 2017 en Madrid, donde participaron más de 25 ponentes y 200 asistentes, procedentes de la administración, mundo empresarial, industria, universidad y centros de investigación. En el debate se identificó la necesidad de un marco que regule la creación y gestión de SUDS y la cooperación entre administraciones; así como la importancia de divulgar y conocer el inventario de SUDS existentes en España (Perales y Carballo, 2017). Figura 5: Documentos de referencia a nivel europeo. En España, una de las primeras referencias escritas de un organismo Nacional, data del año 2002, año en el que el Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía presentaba como ejemplo de urbanización sostenible donde el agua de lluvia se gestionaba con SUDS la del distrito de Kronsberg, en Hannover (Alemania). Desde ese momento, son varias las publicacio- nes que apuestan por la descentralización de la gestión del agua de lluvia vinculada al ciclo urbano del agua (mediante, entre otras, la permeabilización de las superficies urbanas, la cap- Figura 7: Jornada RedSuDS 2017 (Fuente: IIAMA, 2017). tación de agua en aljibes, la construcción de cubiertas vegetadas); estableciendo que debería ser obligatoria en las normativas municipales para las nuevas actuaciones urbanísticas y fo- mentada con incentivos económicos en las acciones de regeneración urbana (Comité de Cabe destacar que, actualmente, la Dirección General del Agua está trabajando para poner en Expertos en Sequía del MMA, 2007). Según el Libro Verde de Sostenibilidad Urbana y Local marcha un proceso conducente a la adopción de un Pacto Nacional por el Agua, donde apuesta (Rueda Palenzuela, 2012) con relación al riesgo de inundación, considera que “es fundamental por una nueva línea de trabajo, impulsando mejoras tecnológicas, como el drenaje urbano sos- que en los procesos de urbanización se exija el mantenimiento de la permeabilidad del suelo, tenible, encaminadas a la disminución de la contaminación difusa y apostando por la adaptación TA093_Informe_v1 Pág. 7 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. de las redes de drenaje de las ciudades en aras a garantizar su eficacia y sostenibilidad, así como la reducción de la vulnerabilidad ante el riesgo de inundación. Aun así, se echan en falta guías y manuales que traten el diseño, construcción y mantenimiento de SUDS, aunque se puede encontrar información al respecto en la Monografía de Gestión de las aguas pluviales del CEDEX (Puertas Agudo et al., 2008) y la nueva norma de drenaje su- perficial de la Instrucción de Carreteras (Boletín Oficial del Estado, 2016a). Asimismo, cabe destacar que la falta de proyectos demostradores disponibles con una monitorización apro- piada, es una barrera importante a abordar para conseguir hacer realidad este nuevo enfoque. Este enfoque también está presente en la Ordenanza de Gestión y Uso Eficiente del Agua en la Ciudad de Madrid del 2006 (que en su artículo 8 indica que “en todas las actuaciones de urbanización [...] deberán utilizarse superficies permeables, minimizándose la cuantía de pavi- mentación u ocupación impermeable a aquellas superficies en las que sea estrictamente nece- sario”); y su filosofía concuerda con lo establecido por el Real Decreto 1290/2012, que en su artículo 259ter indica que los proyectos de nuevos desarrollos urbanos “deberán plantear me- didas que limiten la aportación de aguas de lluvia a los colectores”. Recientemente, la aprobación del Real Decreto 638/2016 impulsa el cambio de paradigma en España desde la óptica convencional del drenaje urbano hacia un drenaje que incorpore SUDS como solución habitual, pues en su artículo 136ter indica que “Las nuevas urbanizaciones, po- lígonos industriales y desarrollos urbanísticos en general, deberán introducir sistemas de dre- naje sostenible, tales como superficies y acabados permeables, de forma que el eventual in- cremento del riesgo de inundación se mitigue”. A nivel de cuenca fluvial, también se está empezando a incluir la filosofía de los SUDS. Por ejemplo, en el Decreto 1/2017, de 3 de enero, por el que se aprueba el Plan de gestión del distrito de cuenca fluvial de Cataluña para el período 2016–2021 se lee: “Los instrumentos de planeamiento urbanístico, de ordenación del territorio y de planificación sectorial que prevean la ejecución de nuevos desarrollos urbanísticos o polígonos industriales o de infraestructuras lineales que puedan producir alteraciones en el drenaje y escorrentía de la cuenca o cuencas interceptadas y en el régimen hidrológico de los cauces o masas de agua subterráneas final- mente receptores, deben introducir medidas correctoras y/o compensatorias que garanticen la menor alteración posible respecto a la situación preexistente como pueden ser, entre otras, la utilización de pavimentos porosos permeables, la ejecución de rasas o balsas de retención.” Para una adecuada implementación de los SUDS es aconsejable que el plan de gestión de aguas pluviales esté integrado y en coordinación con el resto de planes y proyectos de la ciu- dad. En Barcelona, por ejemplo, el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2012-2020, el Pla de Mobi- litat Urbana de Barcelona 2013-2018 y los Criteris Tècnics per a la Implantació de les Superilles, se aproximan a este enfoque en algunas líneas de acción. TA093_Informe_v1 Pág. 8 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 3. EXPERIENCIAS DE SUDS EN CIUDADES Las experiencias a nivel internacional avalan los SUDS y sus beneficios, y muestran que es posible introducir estas soluciones en la ciudad consolidada. De hecho, algunas ciudades como, Nueva York o Washington, han evaluado el coste-beneficio de implementar SUDS y los han incluido en el planeamiento urbano. La Agencia de Protección del Medio Ambiente de Estados Unidos (EPA, Environmental Protec- tion Agency) elaboró una guía que describe cómo las comunidades pueden desarrollar un plan integral a largo plazo que integre la gestión del agua pluvial en sus planes de desarrollo econó- mico, inversión en infraestructura y cumplimiento ambiental (EPA, 2016a). Dicha guía ha sido avalada por un Memorándum, enviado a los administradores regionales, donde partes intere- sadas e investigadores destacan los siguientes patrones (EPA, 2016b): ▪ Las ciudades no pueden esperar para hacer frente a las amenazas de inundación y salud pública del agua de tormenta: sólo con infraestructura convencional no basta. Figura 8. Transición de Benaguasil hacia una gestión más sostenible de las aguas pluviales (Fuente: Elaboración propia). ▪ Muchas ciudades coinciden en que una aproximación eficaz, completa y de largo plazo a la gestión del agua de lluvia incluye SUDS de gestión en origen. En lo que respecta a las grandes ciudades, la primera experiencia de Madrid de la que se tiene ▪ La gestión de pluviales debe integrarse con otros planeamientos como el desarrollo eco- constancia es la del parque del Gomeznarro, del 2003 (Castro-Fresno et al., 2013); pero es en nómico, la movilidad o la habitabilidad, favoreciendo inversiones “inteligentes” y nuevas los últimos años cuando se está apostando fuertemente por la integración de los SUDS en los fuentes de financiación. espacios verdes, apoyándose en la Ordenanza del Agua (Ayuntamiento de Madrid, 2006). ▪ Los beneficios de esta aproximación van más allá del cumplimiento de la regulación vi- gente, convirtiendo las amenazas en oportunidades. En Europa, la Comisión promociona la infraestructura verde especialmente en el ámbito urbano, para gestionar el agua de lluvia y el riesgo de inundaciones, fomentando la multifuncionalidad de los espacios y como parte de estrategias de regeneración urbana. Países como Francia, Suecia, Holanda, Reino Unido o Alemania tienen una amplia experiencia en SUDS. En comparación a otros países, España cuenta todavía con pocas experiencias de SUDS, mu- chas de ellas ligadas a proyectos de investigación. Es el caso de las del municipio de Benagua- sil (de 11.000 habitantes), que en 2015 recibió el premio nacional de Ciudad Sostenible en la categoría de gestión del ciclo del agua (Figura 8). Figura 9. SUDS en las zonas verdes de la parcela sita en la intersección C/ Alfonso XIII – C/ Paraguai, Madrid (Fuente: Green Blue Management). TA093_Informe_v1 Pág. 9 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. En Barcelona, desde el año 2005, numerosos proyectos de urbanización y remodelación de Desde 1992, se ha instalado un centro de monitorización y control meteorológico, conocido espacios verdes han incorporado la filosofía de gestión descentralizada del agua de lluvia con como RAMSES, Régulation de l'Assainissement par Mesures et Supervision des Équipements soluciones basadas en la naturaleza. Además, hay varios proyectos en redacción que tienen et Stations. Por ejemplo, cuando el centro RAMSES detecta que hay demasiada agua entrante en cuenta esta aproximación sostenible, como la reforma de l’Avinguda Meridiana y el Parc en el cuenco de detención Le Bassin Lamothe-Lescure, la tubería saliente se cierra y el agua Lineal de la Sagrera, entre otros (Green Blue Management, 2017). se redirige hacia el cuenco, donde se acumula hasta que es seguro volver a abrir la tubería y liberar el agua hacia el río Garonne (Par, 2017). Figura 10. Ejemplos de SUDS en Barcelona (Fuente: Institut Municipal d’Urbanisme y Espais Verds, Ajuntament de Barce- lona). Figura 11. Cuenco de detención Le Bassin Lamothe-Lescure en Burdeos (Fuente: Par, 2017). A continuación, se describe con cierta extensión la experiencia recabada en drenaje sostenible de algunas ciudades, por su interés para el presente Estudio. Para evaluar su mantenimiento, en 2007, 598 SUDS fueron estudiados. Se constató que el 71% de los sistemas estaban relativamente en buenas condiciones; entre el otro 29%, el 44% no había tenido ningún tipo de mantenimiento (Aldea et al., 2012). 3.1. Burdeos (Francia) Además, entre las conclusiones del estudio, se destaca la falta de comunicación a los ciudada- En 1982, dos importantes tormentas consecutivas, seguidas de inundaciones, alentaron a la nos, lo que ha generado los siguientes problemas (Bourgogne, 2010): comunidad de Burdeos (Communité Urbaine de Bordeaux, CUB) a iniciar un programa para luchar contra las inundaciones. Al estar vagamente estudiados los SUDS, el Centre d’Études - Ignorancia de la existencia de una solución compensatoria en la mayoría de los casos. Techniques de L’Équipement comenzó a investigar y monitorizar pavimentos permeables (en - Ignorancia de cómo funciona el cuenco de detención. aparcamientos) y cuencos de detención. En 1985, después de terminar los experimentos en los - Ignorancia de las razones que llevaron a la implementación de un SUDS. primeros pavimentos permeables, este tipo de sistemas comenzó a implementarse tanto en aparcamientos como en calles por sus buenos resultados (Aldea et al., 2012). - Ignorancia del interés de mantener el equipo. En 2008, los estudios contabilizaban más de 10.000 SUDS, siendo las técnicas más empleadas En julio de 2013, se produjo una lluvia extrema, comparable en intensidad a la de 1982. La el pavimento permeable y el cuenco de detención (Aldea et al., 2012). Exactamente, a comien- actuación conjunta de los SUDS y los equipos RAMSES consiguió que no se produjeran ningún zos de esta década ya se contaba con 82 cuencos que almacenan 2.545.000 m3 de agua (Bour- daño grave, más allá de algún sótano anegado (Par, 2017). gogne, 2010). TA093_Informe_v1 Pág. 10 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 3.2. Wuhan (China) En este parque se adoptaron conceptos “esponja”, como recolectar agua de lluvia Una encuesta reciente muestra que el 62% de las ciudades chinas experimentaron inundacio- con pavimentos permeables, depurar el nes, con pérdidas económicas superiores a los 100 mil millones de dólares entre 2011 y 2014 agua de lluvia con un jardín de lluvia y re- (Dai,2017; Li, 2017). gar las plantas con agua de lluvia. El sis- Para hacer frente a estas situaciones, entre 2015 y 2016, el tema de recolección de agua de lluvia ges- gobierno chino lanzó el Programa de Ciudades Esponjas tiona el 70% del agua de lluvia, suficiente (SCP, del inglés: Sponge City Programme). El concepto para regar el cinturón verde en el parque; “ciudad esponja” visualiza una ciudad con una gestión del ahorrando USD 217.708 $ al año (Dai, agua que absorbe, almacena, infiltra y purifica el agua de 2017). Figura 13. Garden Expo Park en Wuhan (Fuente: Sustainia & C40, 2015). lluvia y su posterior reutilización. El objetivo es que, para 2020, el 80% de las áreas urbanas absorban y reutilicen, al menos, el 70 % del agua de lluvia (Dai,2017; Li, 2017). El 3.3. Nueva York (EEUU) SCP se va a implementar en 30 ciudades en dos períodos de tres años; y, hasta la fecha, se han gastado más de 12 La ciudad de Nueva York registra alrededor de 1092 – 1270 mm de precipitación al año, con mil millones de dólares en SCP (Biswas, 2017). Con ello, se pocas variaciones mes a mes. De su superficie total, aproximadamente el 72% es impermeable, Figura 12. Concepto de Ciudades Esponjas. espera que la filosofía se amplíe a Fuente: Biswas (2017) lo que significa que el agua no puede infiltrarse o ser absorbida por las plantas, generando escala nacional y, en última instancia, ayudar a mejorar las condiciones urbanas (Dai, 2017; Li, graves problemas (City of New York, 2010). 2017). En 2010, el Departamento de Protección Medioambiental (DEP) evaluó el impacto de dos es- La ciudad de Wuhan fue elegida como piloto del SCP por su vulnerabilidad frente a las inunda- trategias diferentes para reducir las Descargas de Sistemas Unitarios (DSU): la estrategia verde ciones (con una frecuencia, en las últimas décadas, de casi una vez cada tres años), e incumplir (Green Strategy) y la estrategia gris (Grey Strategy). Para ello, realizó un modelo de la red los estándares de calidad del agua. Ante ello, se han desarrollado los siguientes proyectos: (sanitaria y pluviales) de 9 cuencas con un software comercial (InfoWoks). De estas modelacio- nes se obtuvo que con la estrategia verde (que incluye tanto SUDS como la parte de la infraes- tructura convencional que se considera más eficiente), se reducen aproximadamente 75 millo- nes de m3 de DSU al año más que con la gris; invirtiendo 1.500 millones de dólares menos (City of New York, 2010). La estrategia verde se recoge en el Plan de Infraestructura Verde de la Ciudad de Nueva York. Dicho plan busca mejorar la calidad del agua, no únicamente reducir las DSU; y, para ello, se plantean los siguientes objetivos (City of New York, 2010): ▪ Capturar los primeros 25 mm de lluvia caídos sobre el 10% de la superficie im- permeable de las áreas donde el alcantarillado sea combinado, mediante detención o técnicas de infiltración, para el 2030. Con este 10%, las DSU se reducirán aproximada- Tabla 1. Tipos, áreas e inversiones planificadas de SCP en Wuhan para el periodo 2015-2017 (Fuente: Dai, 2017). mente unos 6,3 hm3/año, que representa un 8,1% del global de la ciudad. ▪ Ofrecer beneficios sostenibles cuantificables (reducir el efecto isla de calor, reducir el Como ejemplo para el SPC, se presenta el Garden Expo Park de Wuhan, galardonado con el uso de energía, aumentar el valor del suelo y limpiar el aire) que las infraestructuras Prize of China Habitat Environment en 2016. Fue construido entre 2012 y 2015 sobre el mayor grises no proporcionan. vertedero de basura de la ciudad; sin embargo, ahora es una de las áreas de entretenimiento más populares. TA093_Informe_v1 Pág. 11 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. verdes como franjas de biorretención o pavimentos permeables y contribuir al programa Greenstreets. Figura 16. Jardín de lluvia y pavimento permea- Figura 17. Franja de biorretención en Dean St. ble en Queens College & 4th Ave. (Fuente: City of New York, 2012a). (Fuente: City of New York, 2014). Figura 14. Predicción de reducciones en DSU (izq.) y estimación económica (dcha.) (Fuente: City of New York, 2010). ▪ Los nuevos desarrollos representan una oportunidad para incorporar técnicas en origen fácilmente en el diseño. De hecho, en 2012, para garantizar la implementación de infra- El análisis realizado por DEP (basado en usos del suelo, superficies impermeables, tendencias estructuras verdes en estas zonas, el DEP incluyó en Rules of the City of New York (City de desarrollo, proyectos de reconstrucción de carreteras planificados, etc.) muestra que es po- of New York, 2012c): “la tasa de descarga de aguas pluviales al alcantarillado debe ser 3 sible incorporar infraestructuras verdes en el 52% del área de Nueva York, mucho más de el mayor de 0,25 ft /s o el 10% del flujo permitido en el plan de drenaje”. lo necesario para cumplir con el objetivo del 10 %. Para alcanzar el objetivo del 10 %, se combinan las diferentes técnicas de infraestructura verde en función del uso del suelo: ▪ Para la zona edificada, se propone incluir cubiertas vegetadas, aljibes, pavimentos permeables, franjas de biorretención, jardines de lluvia, o depósitos de detención sub- superficiales en aparcamientos, parques, zonas comunes, etc. Figura 18. Ejemplo de franja de biorretención en calle residencial. Fuente: City of New York (2010). Por ejemplo, en la cuenca del río Bronx el reparto de porcentajes se muestra a continuación: ▪ El 3 % del área impermeable se capta con franjas de biorretención, alcorques y cunetas Figura 15. Plaza Kiely Hall antes, durante y tras su construcción (Fuente: City of New York, 2012a). vegetadas. ▪ El 3 % del área impermeable se capta mejorando los estándares de los nuevos desa- rrollos, incluyendo franjas de biorretención, cubiertas azules y verdes, depósitos subsu- ▪ Las calles de Nueva York suponen el 28 % de las cuencas que generan las DSU, pues perficiales, entre otros. están compuestas por pavimentos impermeables (asfalto, hormigón) en su mayoría. No obstante, las aceras y medianas crean oportunidades para incorporar infraestructuras TA093_Informe_v1 Pág. 12 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ El 3 % del área impermeable se capta en colegios, zonas residenciales y otros desarro- Por ello, en junio de 2016, el DEP presentó un plan de contingencia para alcanzar el hito mar- llos. cado del 1,5% (City of New York, 2017). ▪ El 1 % del área impermeable se capta en áreas adicionales en espacios disponibles (aparcamientos, zonas de ocio…). 3.4. Washington DC Desde 2010, se han implementado varios programas de monitorización para evaluar la eficacia Entre 2011 y 2012, el gobierno de Washington DC constituyó un equipo de trabajo para que de la iniciativa del DEP. Los tres programas principales son: plantas pilotos iniciales, áreas de elaborase un “plan paraguas” para mitigar los efectos del cambio climático y el resultado quedó demostración en vecindarios y monitorizaciones de beneficios ecológicos (City of New York, plasmado, en 2013, con el Sustainable DC Plan (Hoverter, 2015). Entre sus objetivos, aparece 2016a). reducir la presión sobre la infraestructura de aguas pluviales y reducir el riesgo de inundación a largo plazo; y, para conseguirlo, se propuso que, para 2032, el agua de lluvia del 75 % del Los resultados de las plantas pilotos iniciales demostraron que las diferentes tipologías de in- escenario ha de ser capturada, bien para infiltración o bien para reutilización (District of Colum- fraestructura verde gestionaban, al menos, el objetivo de los primeros 25 mm (1 in). Por ejem- bia, 2013). Tres años después de su lanzamiento, se han convertido 76,7 ha de área impermea- plo, las franjas de biorretención han demostrado ser efectivas para retener la escorrentía, tal y ble en permeable (District of Columbia, 2016). como se recoge en la siguiente figura (City of New York, 2012a): Figura 21. Parterres inundables en el parque Georgetown Waterfront en varias épocas del año (Fuente: Green Blue Mana- gement). Figura 19. Franja de biorretención monitorizada en la cuenca del río Bronx (Fuente: City of New York, 2012b). A partir de 2013, el DEP ha creado y actualizado un mapa web en GIS, llamado GreenHUB En 2013, la regulación de Washington incluyó que, en proyectos con 464,5 m2 o más de movi- (link), para consultar las infraestructuras verdes construidas, en construcción o programadas miento de tierras, se debe retener 30,5 mm de lluvia. Para proyectos de renovación, donde se (City of New York, 2014). En febrero de 2016, el 90 % de las infraestructuras construidas eran afecta a la estructura, el movimiento de tierras excede los 464,5 m2 y el coste construcción es SUDS en las calles, como franjas de biorretención (City of New York, 2017). mayor al 50 % del valor del proyecto inicial, se debe retener 20,3 mm de lluvia. Los desarrollos A pesar de los esfuerzos realizados y las reurbanizaciones deben cumplir que el 50 % de la retención requerida sea gestionada en por el DEP (y sus agencias socias), la origen; cuando no sea posible, pueden comprar créditos de retención de aguas pluviales superficie impermeable total gestio- (Stormwater Retention Credits, SRCs) o pagar una tarifa (In-Lieu Fee, ILF). Además, a los ve- nada en 2015 sumaba el 0,6 %, frente cinos se les cobra una tarifa de aguas pluviales (que contribuye a la implementación del alcan- a los 1,5 % marcados. Algunos moti- tarillado separativo) y una tasa de ríos limpios (cuyo objetivo es reducir las descargas del sis- vos fueron las limitaciones físicas tema unitario). No obstante, se les ofrece un descuento del 55 % en la tarifa de aguas pluviales (como suelos pobres, nivel freático y un 4 % en la de ríos limpios cuando existen SUDS en sus propiedades (Kats and Glassbrook, alto y sustratos rocosos), las limitacio- 2016). nes de espacio, los conflictos con Para facilitar que se alcancen estos requisitos publicaron, en 2014, un estándar de diseño de otros proyectos, o las condiciones am- Figura 20. Objetivos marcados en NYC Green Infrastructure infraestructuras verdes en las calles (franjas de biorretención, alcorques inundables, pavimen- bientales, entre otros. Plan (Fuente: City of New York, 2016b). tos permeables) donde aparecen dibujos técnicos, especificaciones, tipos de plantas y progra- mas de mantenimiento (District of Columbia, 2014a; District of Columbia, 2014b). TA093_Informe_v1 Pág. 13 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Para reproducir los costes y beneficios a escala ciudad se define un escenario base (vida útil, requerimientos de reposición, porcentajes de extensión según uso del suelo o tipología, diferenciación de dise- ños, costes estimados…). Y, en base a di- cho escenario, se utilizan diferentes meto- dologías, hipótesis, ratios y estudios pre- vios de diferentes instituciones para cuan- Figura 22. Franjas de biorretención en las calles de Washington DC (Fuente: Green Blue Management). tificar económicamente los diferentes im- pactos. En 2016, el Departamento de Servicios Generales (Department of General Services) y el De- En la franjas de biorretención se han con- partamento de Energía y Medio Ambiente (Department of Energy & Environment), junto a más siderado los impactos de la Tabla 2. La de 100 expertos, elaboraron un análisis en profundidad de los costes y beneficios de incluir, en vida útil estimada ha sido 25 años, con un Tabla 2. Impactos analizados en la franja de biorretención. 40 años, combinaciones de cubiertas vegetadas o reflectantes, paneles fotovoltaicos, aljibes, coste de reparación igual a la mitad del NOTA: un "menos" indica un costo o impacto negativo, un franjas de biorretención, pavimentos permeables o reflectantes y árboles, y combinaciones de coste inicial. Han diferenciado en dos tipos: "más" indica un beneficio o impacto positivo (Fuente: Kats and Glassbrook, 2016). estas soluciones en Washington DC (Kats and Glassbrook, 2016). franjas estándar (94%) y mejoradas con un dren (6%). Los beneficios que se valoran incluyen el ahorro de los costes de energía, la mejora de la cali- dad del aire y la salud pública, la reducción de la escorrentía, la mitigación del cambio climático y una mayor resiliencia y empleo. Mientras que los costes que se consideran son los de cons- El resultado, mostrado en la Tabla 3, es trucción, mantenimiento, reparación y/o reposición y capacitación laboral. que es necesario alrededor de 2 millones El análisis coste-beneficio parte de la definición básica de cada una de las técnicas y sus com- de dólares para implementar SUDS en 40 ponentes. A continuación, se seleccionan los impactos (positivos y negativos) a tener en cuenta años. en el balance. Además, se ilustra la direccionalidad del impacto (es decir, si aumenta o dismi- Este informe concluye que no considerar la nuye) y los pasos secuenciales y causales que conducen al mismo con una serie de diagramas, gestión del sol y la lluvia de manera siste- similares al siguiente: mática cuesta a las ciudades miles de mi- llones de dólares de gastos innecesarios en salud, energía y otros costes de dre- naje, además de degradar el confort, la ha- bitabilidad y la resiliencia urbana. Tabla 3. Resumen del análisis coste-beneficio en Washing- ton DC (Fuente: Kats and Glassbrook, 2016). Figura 23. Vías de mitigación del cambio climático en franjas de biorretención. Nota: las flechas hacia arriba (↑) in- dican un aumento y las flechas hacia abajo (↓) indicar una disminución; las casillas sombreadas indican vías inclui- das en los resultados del análisis coste-beneficio (Fuente: Kats and Glassbrook, 2016). TA093_Informe_v1 Pág. 14 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 4. METODOLOGÍA DEL PRESENTE ESTUDIO El objetivo del presente estudio es poder estimar el potencial de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante SUDS a nivel ciudad, para lo cual se siguen los pasos grafiados en la Figura El punto de partida del presente Estudio es la propuesta de mejora de los espacios públicos 26. presentada de manera muy básica en el “Estudio de recopilación y análisis de las experiencias con SUDS de la ciudad de Barcelona” (Green blue Management, 2017). En éste, se propuso la incorporación de SUDS en tres calles tipo, y una pequeña plaza; estos espacios fueron selec- cionados según su tipología de urbanización, en base a la clasificación establecida en el docu- mento de criterios técnicos establecidos para la implantación de las Supermanzanas (Ajunta- ment de Barcelona, 2016). La Figura 24 muestra la superficie de zona verde y de pavimento permeable propuesta en comparación con la requerida en el modelo de Supermanzanas. Comparació paràmetres proposta i document criteris tècnics Superilles Proposta Superilles* Via tipus Zona Verda Pav. Perm. Zona Verda Pav. Perm. Gran Via de les Corts Catalanes (Via Bàsica) 6% 41% 10% 10% C/ Nàpols - Opció 1 (Via Local/Básica) 7% 20% 20% 20% C/ Nàpols - Opció 2 (Via Local/Básica) 10% 0% 20% 20% C/ de la Riera Alta (Via Veïnal) 5% 16% 30% 30% Plaça Goya (Node veïnal/Eix cívic) 8% 92% 40% 40% * (Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, 2016) Figura 24: Comparación de parámetros entre la propuesta inicial y los criterios del modelo Supermanzanas (Fuente: Green Blue Management, 2017). En el mencionado estudio se estimó la capacidad de almacenamiento de agua de los SUDS propuestos de manera preliminar, y sin emplear modelización numérica. Las propuestas se Figura 26: Metodología del presente Estudio (Fuente: Elaboración propia). presentaron en unas fichas tipo como la de la Figura 25. Con el fin de realizar una valoración a escala ciudad, se han seleccionado una serie de tramos de vías/espacios públicos tipo. Para ello se ha tenido en cuenta la clasificación viaria del modelo de Supermanzanas, que plantea la división de vías básicas, locales y vecinales, junto con los denominados ejes cívicos (Ajuntament de Barcelona, 2016), así como diversos factores físicos, como las pendientes y los anchos de las calles de Barcelona, analizados en el Capítulo 5. Finalmente, se han seleccionado cuatro tipos de vías, a los que se ha añadido una quinta ca- tegoría para contemplar la implantación de SUDS en los parques y jardines urbanos de titulari- dad pública. En total, como presenta el Capítulo 6. , el análisis contempla un total de 5 vías/espacios públi- cos tipo (con sub-clasificaciones), en los cuales se plantean actuaciones de regeneración ur- bana que permiten mantener los usos actuales (bien gestionando sólo el agua de las aceras o también la del viario), así como una propuesta cuyo objetivo es llegar a los porcentajes de pavimentos permeables y zonas verdes planteados en el modelo de Supermanzanas (Capítulo 7. ). Posteriormente se analiza, mediante modelización numérica, cómo varían los resultados de Figura 25: Propuesta inicial de incorporación de SUDS en la calle tipo Nàpols (Fuente: Green Blue Management, 2017). una de las calles tipo, según el pluviómetro de donde procedan los datos de precipitación del año tipo seleccionado (Capítulo 8. ). Una vez seleccionado el registro pluviométrico a emplear, TA093_Informe_v1 Pág. 15 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. la modelización se realiza para cada una de los diferentes SUDS de cada módulo de calle, y los resultados se extienden al tramo de calle estudiado (Capítulo 9. ). Los cálculos se realizan con el empleo del software especializado Micro Drainage (www.xpsolutions.com), que permite contemplar la retención temporal en origen del agua de lluvia, su infiltración al subsuelo y/o su evacuación laminada hacia la red de alcantarillado municipal, empleando la descripción geo- métrica y características físicas de cada tipo de SUDS. A continuación, se pasa a sectorizar las calles de Barcelona en base a los parámetros definidos de ancho y pendiente, determinando cuántos kilómetros de calle entran dentro de cada uno de los cuatro tipos estudiados. Asimismo, se determina la superficie de parques y jardines urbanos correspondiente al tipo 5, y se pasa entonces a extrapolar los resultados de los tramos de ca- lles/espacios tipo al conjunto de la ciudad, para cada uno de las tres situaciones estudiadas (gestión únicamente de la escorrentía de la acera; gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80; gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas). De este modo, a todas las calles cuyo ancho y pendiente esté en el mismo rango, se le aplica el mismo volumen por metro de longitud de calle que el obtenido en el análisis del tramo de calle de ese tipo, y el volumen de agua que deja de verterse al saneamiento unitario se obtiene de multiplicar dicho ratio unitario por la longitud de calles de ese tipo. Por último, para valorar el impacto de implementar SUDS en Barcelona se ha realizado un análisis coste-beneficio con los principales impactos (coste construcción y mantenimiento, ge- neración de empleo, coste cursos de formación…) siguiendo la metodología de HR Wallingford (2004). La selección de los impactos y su valoración, se ha basado en otros análisis similares, principalmente los realizados para Washington DC y Nueva York), tomando de ellos algunos de los ratios empleados. Finalmente, se realiza el balance mediante el sumatorio de todos los impactos, con signo positivo los beneficios y negativo los costes. Cabe mencionar que también se ha estimado cuantitativamente (apartado 11.14. ) la cantidad de contaminantes que quedarían retenidos en los SUDS a escala ciudad (para cada una de las tres situaciones contempladas), aunque no se ha introducido en el balance final. TA093_Informe_v1 Pág. 16 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 5. ANÁLISIS DE FACTORES FÍSICOS 5.1. Usos del suelo y geometría de las calles de Barcelona Con el objetivo de poder estimar el potencial de aprovechamiento de las aguas pluviales me- diante SUDS a nivel ciudad, este estudio se centra en el análisis de dos categorías de espacios públicos: las calles y los parques y jardines urbanos. Para ello se ha elaborado un Sistema de Información Geográfica (SIG) que permite agrupar las calles y espacios públicos con características similares en lo que respecta a su comportamiento en la temática de estudio. Tomando como referencia la experiencia de otras ciudades y las especificaciones de varios manuales de diseño de SUDS, se decide clasificar estos espacios según el uso del suelo; y dentro de las calles, según su ancho y pendiente. Asimismo, se con- sidera la distancia de la superficie al nivel freático. En el Capítulo 6. se presenta la clasificación finalmente empleada y su justificación, mientras Figura 28: Planos de parcelario, topográfico y urbanismo del tramo de la calle Mallorca estudiado (Fuente: Ajunta- que a continuación se muestra el proceso de análisis realizado con el SIG. ment de Barcelona). Como información de partida se introduce un Modelo Digital del Terreno (MDT) con un paso de malla de 5 m (MDT05), y una ortofoto (PNOA Máxima Actualidad), que se ha obtenido del Cen- Del mismo modo, se ha obtenido la capa de usos del suelo (Figura 29), de la cual se han tro Nacional de Información Geográfica (CNIG), todo ello en el sistema ETRS89. seleccionado para el presente análisis los Parques y Jardines Urbanos, de titularidad pública. Por otro lado, de la página web del Ayuntamiento de Barcelona (http://w20.bcn.cat/cartobcn/), De estos, para la extrapolación a escala ciudad se ha excluido el Montjuïc, por su gran exten- se ha obtenido la Guía Urbana (Figura 27), así como los planos más detallados de parcelario, sión (318,4 ha) y particularidad en cuanto a usos y topografía. El resto de Parques y Jardines topográfico y urbanismo en formato .dwg (Figura 28). Urbanos ocupan una superficie total de 1.294,5 ha (Figura 30). Figura 27: Guía Urbana de Barcelona (Fuente: Ajuntament de Barcelona). Figura 29: Capa de usos del suelo en Barcelona (Fuente: Ajuntament de Barcelona). TA093_Informe_v1 Pág. 17 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. La Figura 31 muestra la información de la capa de anchos de calles, con un intervalo de 10 m. Tras la selección explicada en el Capítulo 6. , se disgregan las calles en cinco grupos (Figura 32): un conjunto de calles de los que no se tiene dato (de valor nulo), y que por lo tanto quedan fuera del estudio; aquellas cuyo ancho es menor de 15 m, y que aunque sería posible instalar SUDS, se tendría que analizar cada caso con detalle, por lo que se decide también extraerlas del estudio; y por último los tres intervalos de anchos que sí se contemplan en el presente estudio. Figura 32: Anchura de las calles de Barcelona, en los intervalos de estudio (Fuente: BCASA-Elaboración propia). Figura 30: Parques y Jardines Urbanos en Barcelona (Fuente: Ajuntament de Barcelona). Por su parte, la Figura 33 muestra la información de la capa de pendientes de calles, con un Las capas de pendientes y anchos de calles han sido facilitadas por Barcelona Cicle de l’Aigua intervalo de 2/4 %. Se observa que hay una serie de calles en Collserola que están incluidas SA (BCASA) a partir de la información disponible. en el intervalo 0-2 %, cuando se conoce que en la mayoría de ellas la pendiente es mucho más elevada. Figura 31: Anchura de las calles de Barcelona, en intervalos de 10 m (Fuente: BCASA-Elaboración propia). Figura 33: Pendiente de las calles de Barcelona, en intervalos de 2/4 % (Fuente: BCASA-Elaboración propia). TA093_Informe_v1 Pág. 18 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Así, se disgregan las calles de pendiente 0 % del resto, y por su localización, una parte se incorpora al grupo cuya pendiente es 0-2,5 %, y se detraen del estudio las localizadas en la sierra de Collserola, pues no se conoce su pendiente real (Figura 34). Por otro lado, como se explica en el capítulo 6. , tampoco se estudiarán las calles con pendientes superior al 6 %, ya que la instalación de SUDS se tendría que analizar para cada caso con detalle. Figura 34: Pendiente de las calles de Barcelona, en los intervalos de estudio, antes (izq.) y después (dcha.) de la asignación de las calles de pendiente nula (Fuente: BCASA-Elaboración propia). 5.2. Hidrogeología La información geológica (Figura 35) se obtiene de la hoja “Barcelonés” del mapa geológico de Cataluña (escala 1:50 000, 2016), descargada de la página web del Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (www.icgc.cat). Figura 35: Geología de Barcelona (Fuente: Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña). Con el objetivo de evaluar la capacidad de infiltración de los suelos en los que se va a proponer la construcción de sistemas de drenaje sostenible, se superpone al mencionado plano geoló- gico la localización de las calles tipo estudiadas, así como las tres zonas, que actualmente ya cuentan con SUDS, de las que se disponen los valores de los ensayos de permeabilidad en zanja realizados antes de la construcción de los mismos (Figura 36). TA093_Informe_v1 Pág. 19 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 37: Valores típicos de permeabilidad para diferentes materiales (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015). Para los cálculos, al valor obtenido en los ensayos de campo (Ke), suele aplicársele un factor de seguridad (F) que depende de varios factores. En base a los valores sugeridos en la tabla 25.2 de Woods-Ballard et al. (2015), para este estudio se toma F = 1,5. Así, a partir del menor valor de permeabilidad de los obtenidos en las tres zonas de Barcelona anteriormente mencio- nadas, y aplicándole dicho factor de seguridad, el valor que se emplea en la modelización del Figura 36: Geología de Barcelona (Fuente: Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña – Elaboración propia). comportamiento hidráulico de las estructuras de infiltración propuestas es: Kc = Ke / F = 1,48 * 10-3 / 1,5 cm/s = 9,87 * 10-4 cm/s = 0,03552 m/h La permeabilidad obtenida en los ensayos, realizados siguiendo el método británico BRE Digest En este estudio se emplea este valor del coeficiente de permeabilidad en todos los casos, aun- 365, ‘Soakaway Design’ (BRE, 2016), para cada una de las tres zonas mencionadas, es la que para estudios posteriores más de detalle, se podrían emplear diferentes valores según la siguiente: localización del espacio de estudio. La Figura 38 muestra la localización de las calles en las que finalmente se ha propuesto la construcción de SUDS (resultado explicado posteriormente - PAU1 del barrio de Roquetes. Distrito de Nou Barris: en el Capítulo 10. ), sobre el plano geológico de Barcelona. Ke = 1,48x10-3 cm/s = 0,05328 m/h - Barrio de Bon Pastor. Fases E, F y G de la Vivienda. Distrito de Sant Andreu: Ke = 1,73x10-3 cm/s = 0,0625 m/h - La Marina de la Zona Franca. Distrito Sants/Mont Juïc: Ke = 2,00x10-3 cm/s = 0,0720 m/h Referenciando estos valores a la tabla de valores típicos de permeabilidad para diferentes ma- teriales de la Figura 37, se observa que los valores arriba presentados están en el rango de suelos con buenos ratios de infiltración. TA093_Informe_v1 Pág. 20 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 39: Altura sobre el nivel del mar del Nivel Freático en Barcelona (Fuente: BCASA). 5.3. Pluviometría Figura 38: Geología de las calles consideradas en este estudio (Fuente: Elaboración propia). En este Estudio se propone complementar la red tradicional de colectores (unitaria) con el em- pleo de técnicas de drenaje sostenible, con el objetivo de fomentar la retención en origen de las Finalmente, la Figura 39 muestra la altura sobre el nivel del mar del nivel freático en Barcelona escorrentías, de modo que sólo ante eventos de lluvia de magnitud significativa se produzca un (información facilitada por BCASA), dado que será un dato a considerar en la selección de la rebose hacia la red de colectores unitaria. El agua retenida en los SUDS se evacuará por pro- tipología de SUDS a proponer, según se explica en el Capítulo 6. . cesos de evaporación, evapotranspiración e infiltración al terreno subyacente. En este enfoque es de vital importancia contemplar no sólo los eventos de grandes lluvias, sino también los más frecuentes. De este modo, el planteamiento es el siguiente: - Diseñar los Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible para que sean capaces de gestio- nar en su totalidad un alto porcentaje de los eventos de precipitación anuales. - Comprobar el funcionamiento de los SUDS propuestos para un año tipo, con datos de precipitación cincominutal. - Comprobar que el funcionamiento conjunto de SUDS y los elementos de rebose hacia la red de colectores unitaria es capaz de gestionar la lluvia de diseño de periodo de retorno T = 10 años (según los criterios de diseño establecidos por BCASA). TA093_Informe_v1 Pág. 21 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Los SUDS pueden diseñarse en base a diferentes criterios: reducción de escorrentía, volumen 5.3.1. Análisis de los percentiles pluviométricos de calidad, control de inundaciones… En el caso que nos ocupa el criterio principal es el pri- Se ha realizado un estudio pluviométrico de las series de precipitación diaria de varios pluvió- mero, la reducción de escorrentías. Para ello, un objetivo ampliamente utilizado en los países metros localizados en la ciudad de Barcelona (datos facilitados por BCASA), con el fin de hallar donde estas técnicas están más implantadas, es el de capturar y eliminar el volumen de agua los volúmenes de precipitación diarios correspondientes a los principales percentiles emplea- asociado con la tormenta de percentil 80. dos en el diseño de sistemas de drenaje. Estos percentiles son muy útiles para definir los obje- Para calcular cuál es este volumen en el caso de Barcelona, se cuenta con información de tivos de reducción y tratamiento de escorrentía. Los datos de precipitación diaria finalmente series pluviométrica con datos de precipitación diaria facilitados por BCASA, recabados en los evaluados corresponden a las estaciones pluviométricas P2, P3, P20. P23 y P24, cuya locali- pluviómetros de la amplia red con la que cuenta el Ayuntamiento de Barcelona (Figura 40). El zación se indica en la Figura 41. La selección de estos pluviómetros ha venido condicionada análisis de los percentiles pluviométricos realizado se presenta en el apartado 5.3.1. . por la disponibilidad de los registros pluviométricos y por su representatividad en cuanto a la localización de las calles y espacios públicos para los cuales se realiza la propuesta de SUDS en este Estudio. Figura 40: Localización de los pluviómetros del Ayuntamiento de Barcelona (Fuente: BCASA). Figura 41: Mapa de localización de los pluviómetros seleccionados (Fuente: BCASA). El apartado 5.3.2. presenta la serie cincominutal de un año de duración seleccionada para analizar el comportamiento de los SUDS propuestos, mientras que en el apartado 5.3.3. se muestra la lluvia de diseño empleada para la infraestructura de saneamiento y drenaje de Bar- La Tabla 4 resume los resultados obtenidos en el análisis de percentiles. Del análisis conjunto celona. de estos resultados y de la información que se presenta en el apartado 5.3.2. , se selecciona el pluviómetro P23 como representativo para ser utilizado a lo largo del presente Estudio. Así, los SUDS propuestos se diseñarán para que sean capaces de captar retener un volumen de precipitación de 15 mm, que es el volumen que no es superado en el 80% de los días con precipitación (V80 = 15 mm), y evacuarlo (por procesos de evaporación, evapotranspiración e TA093_Informe_v1 Pág. 22 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. infiltración al terreno) en menos de 48 horas. Cabe mencionar que, con el objetivo de no en- 5.3.2. Selección del año tipo mascarar los resultados, no se han contabilizado los días en los que la precipitación total diaria Para el presente Estudio se emplea el año 2009 como año tipo, dado que éste fue el año se- fue menor de 1 mm. leccionado en el estudio realizado por BCASA (2017) a partir de la información pluviométrica disponible de los últimos 20 años, presentada en la Tabla 5. Pluja acumulada Pluja acumulada Pluja acumulada Núm. Episodis anual (envolvent Núm. Episodis I20 màxima mitjana anual màxima (episodis) I20>5 mm màxims) 1997 456 681 92 52 125 42 1998 398 835 73 56 98 44 1999 417 790 128 54 71 47 2000 381 717 50 64 76 51 2001 411 730 70 48 82 41 2002 738 1323 134 67 112 56 2003 463,3 789,7 52,7 56 65,7 45 2004 485,6 863 50,1 64 60,9 50 2005 535,6 1008 93,6 51 103,8 47 Tabla 4: Resultados del análisis de percentiles pluviométricos de las estaciones P2, P3, P20, P23 y P24 (Fuente: 2006 404,8 758,2 100,3 40 114,9 36 Elaboración propia). 2007 385,3 831,1 88,9 42 85,2 36 2008 538,7 914,6 57,7 70 88,8 59 2009 457,1 795,7 84,5 52 96,6 41 2010 603,8 1073,6 72,7 70 66,9 50 Los resultados obtenidos también se pueden mostrar presentado la probabilidad de no exce- 2011 680,8 1285,4 98,7 56 148,5 51 dencia para ciertos volúmenes de precipitación diaria. Como ejemplo, la Figura 42 muestra los 2012 465,3 684,2 69,6 42 59,1 34 datos del pluviómetro P23. 2013 472,6 765,4 55,1 51 75 39 2014 448,4 869,6 95,4 51 88,2 40 2015 273,9 633,5 60,6 37 89,1 33 2016 285 543,5 62,2 36 83,1 25 MITJA ACOTADA 456,55 792,85 72,85 52,00 86,70 43,00 Tabla 5: Datos pluviométricos de Barcelona de los últimos 20 años (Fuente: BCASA). Este año tipo se empleará para determinar el comportamiento en continuo a lo largo de un año tipo (con datos de precipitación cincominutal de los pluviómetros seleccionados), de los siste- mas de drenaje sostenible que se plantean. Para no extender excesivamente el análisis, final- mente se opta por analizar el comportamiento de los SUDS propuestos para una de las calles tipo (en concreto la C/Mallorca), empleando los registros cincominutales del año 2009 de los pluviómetros P2, P3, P23 y P24, cuyos principales parámetros se muestran en la Tabla 6. De los resultados presentados en el Capítulo 8. se desprende que con los registros de los pluviómetros P2 y P3, se obtienen los mayores índices de retención en origen del agua de lluvia, y con los del P24 los menores. Así, el pluviómetro P23 arroja unos resultados próximos a los del P24 pero algo menores, y es por ello que se selecciona como representativo para el estudio del resto de calles y espacios tipo. Figura 42: Probabilidad de no excedencia de volúmenes de precipitación diaria para el pluviómetro 23 (Fuente: Elaboración propia) TA093_Informe_v1 Pág. 23 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Tabla 6: Principales parámetros de los registros de precipitación del año 2009 de los pluviómetros seleccionados (Fuente: Elaboración propia). Las siguientes imágenes presentan la precipitación registrada en el año tipo 2009 en los plu- viómetros seleccionados. Figura 44: Precipitación registrada en el pluviómetro 3 durante el año 2009 (Fuente: BCASA-Elaboración propia). Figura 43: Precipitación registrada en el pluviómetro 2 durante el año 2009 (Fuente: BCASA-Elaboración propia) Figura 45: Precipitación registrada en el pluviómetro 23 durante el año 2009 (Fuente: BCASA-Elaboración propia) TA093_Informe_v1 Pág. 24 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Intervalo Precipitación Intensidad (minutos) (mm) (mm/h) 5 1,6667 20,0 10 3,0833 37,0 15 5,3333 64,0 20 9,8333 118,0 25 14,0833 169,0 30 7,5833 91,0 35 4,0000 48,0 40 2,5000 30,0 45 2,0833 25,0 50 1,6667 20,0 55 1,0833 13,0 Tabla 7: Lluvia de diseño para la infraestructura de saneamiento y drenaje de T=10 años (Fuente: BCASA). Figura 46: Precipitación registrada en el pluviómetro 24 durante el año 2009 (Fuente: BCASA-Elaboración propia). 5.3.3. Lluvia de diseño Aunque no es el objetivo de este Estudio, en el análisis presentado en el Capítulo 8. Se com- prueba que el funcionamiento conjunto de los SUDS propuestos y los elementos de rebose hacia la red de colectores unitaria es capaz de gestionar la lluvia de diseño empleada para la infraestructura de saneamiento y drenaje de Barcelona. Así, la lluvia de diseño considerada es la indicada por BCASA (Tabla 7), de periodo de retorno T = 10 años, con intensidad pico de 169 mm/h y cuya precipitación total es de 52,9 mm (34 mm hasta pasado el pico). TA093_Informe_v1 Pág. 25 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 26 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 6. SELECCIÓN DE LAS CALLES/ESPACIOS PÚBLICOS TIPO Con el objetivo de poder estimar el potencial de aprovechamiento de las aguas pluviales me- diante SUDS a nivel ciudad, se comienza por agrupar las calles y espacios públicos con carac- terísticas similares en lo que respecta a su comportamiento en la temática de estudio. Para la selección de dichas características, se toma como referencia la experiencia de otras ciudades y las especificaciones de varios manuales de diseño de SUDS. De la bibliografía con- sultada, se presenta a continuación la más relevante. En el manual de la ciudad de Filadelfia sobre calles verdes (City of Philadelphia, 2014), se presentan actuaciones de remodelación del espacio público para la gestión del agua de lluvia mediante sistemas de drenaje sostenible, según la tipología de calle. A continuación, se mues- Figura 48: Posible remodelación de una calle local, de ancho medio y con cierta pendiente, con alcorques de infil- tración en alineación de arbolado y zonas de biorretención en los extremos de la calle (Fuente: City of Philadelphia, tran algunas de ellas, adaptando la nomenclatura a la empleada en el modelo Supermanzanas 2014. Nombre original: Neighborhood Street). de Barcelona para no llevar a confusión: Figura 49: Posible remodelación de una vía básica, ancha y con poca pendiente, con pavimento permeable y zo- nas de biorretención (Fuente: City of Philadelphia, 2014. Nombre original: Urban Arterial Street). Otras referencias dan cifras más concretas en cuanto a valores máximos a partir de los cuales Figura 47: Posible remodelación de una calle vecinal, estrecha y con fuerte pendiente, con pavimento permeable en franjas de acera y línea de aparcamiento, y zonas de biorretención en los puntos bajos (Fuente: City of Philadel- no se recomienda el uso de ciertas técnicas. Así, el manual de Georgia (Atlanta Regional Com- phia, 2014. Nombre original: Local Street). mission, 2016), establece las siguientes pendientes máximas: - Pavimentos permeables; franjas vegetadas: 6% - Franjas de biorretención: 20% - Cunetas vegetadas: 4% - Jardines inundables: 15% TA093_Informe_v1 Pág. 27 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Otro parámetro importante es el de la distancia al nivel freático, ya que se recomienda que, si Adicionalmente, y para ver la influencia de la selección del pluviómetro en el resultado, en uno se van a emplear técnicas de infiltración, éste debe estar a una profundidad contada desde la de los casos (C/ Mallorca, del Tipo 2), el análisis se realiza contemplando los registros de lluvia base del dispositivo de 0,6 m (Woods-Ballard et al., 2015) o 1 m (Atlanta Regional Commission, cincominutales durante el año tipo (2009) de cuatro pluviómetros (P2, P3, P23 y P24). Como 2016). se describe en el apartado 8.1. , el pluviómetro 23 es el que arroja resultados intermedios en cuanto al volumen de agua de lluvia recuperado, y por tanto es el que se emplea en el resto del Con todo ello, finalmente, se han establecido cuatro tipos de calles para los cuales se va a estudio. proponer una estrategia de recuperación de aguas pluviales, en función de su ancho y su pen- diente. En este Estudio no se considera la particularidad de que en alguna zona el nivel freático pudiera estar demasiado somero como para no recomendar el empleo de SUDS de infiltración, En resumen, la selección de casuística a considerar es la siguiente: pues no parece ser el caso en la mayoría del espacio urbano, pero es un punto a tener en cuenta en estudios más detallados. • Tipo 1: Calle estrecha (9-15 m), de pendiente baja (0-2,5 %) La estrategia se plantea para tres situaciones: Se toma como ejemplo la calle Riera Alta, entre C/ del Bisbe Laguarda y C/ d’Erasme de Janer, que tiene una pendiente media del 1,62 % y un ancho de 12,9 m. a) Conservando los usos actuales y gestionando únicamente la escorrentía producida en la acera; Se estudian tres situaciones: b) Conservando los usos actuales y gestionando la escorrentía producida tanto en la acera - Gestión únicamente de la escorrentía de la acera como en la calzada (vía completa); - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 c) Aplicando los parámetros de porcentajes de superficie verde y superficie permeable es- - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas. tablecidos en los criterios del modelo Supermanzanas, y gestionando la escorrentía pro- ducida tanto en la acera como en la calzada (vía completa). • Tipo 2: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) En las dos primeras situaciones, el criterio de diseño ha sido que los SUDS propuestos sean capaces de recuperar una gran parte de la escorrentía que se genera a lo largo del año, en En este caso se estudian dos calles tipo: concreto, el volumen de percentil 80, explicado en el apartado 5.3. En la tercera situación, este ▪ Por un lado, se toma como ejemplo la calle Mallorca entre C/ Viladomat y C/ Borrell, que criterio se ve excedido por el volumen de almacenamiento potencial que genera la aplicación tiene una pendiente media del 0,5 % y un ancho de 20 m. de los criterios del modelo Supermanzanas (Ajuntament de Barcelona, 2016), que establece Se estudian tres situaciones, y cada una de ellas, se analiza con las lluvias de tres plu- los siguientes porcentajes mínimos: viómetros (un total de nueve casos): - Vía Básica: 10% zona verde 10% Superficie Permeable - Gestión únicamente de la escorrentía de la acera - Vía Local: 20% zona verde 20% Superficie Permeable - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 - Vía Vecinal: 30% zona verde 30% Superficie Permeable - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas. - Nodos Locales/Vecinales: 40% zona verde 40% Superficie Permeable ▪ Adicionalmente, se estudia la calle Rocafort, entre C/ Aragó y C/ València, que tiene una Al respecto cabe mencionar que se ha contabilizado la zona verde como superficie permeable, pendiente media del 1,8 % y un ancho de 20 m. y no se ha forzado a obtener un porcentaje de superficie permeable adicional a ésta. Se estudian dos situaciones: Además, se contempla la estrategia para los Parques y Jardines públicos de Barcelona, exclu- - Gestión únicamente de la escorrentía de la acera yendo el Montjuïc, por su gran extensión y particularidad en cuanto a usos y topografía. - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V Para cada uno de estos 5 tipos de espacios públicos (cuatro de calles y el quinto de parques y 80 jardines), se selecciona un tramo de calle (o parque/jardín) representativo. Para el Tipo 2, que engloba al mayor porcentaje de calles, se evaluarán dos tramos de calle con diferentes pen- dientes y proponiendo alternativas en cuanto a los elementos de drenaje sostenible propuestos. TA093_Informe_v1 Pág. 28 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. • Tipo 3: Calle ancha (> 40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) Se toma como ejemplo la Gran Via de les Corts Catalanes, entre C/ Entença y C/ Rocafort, que tiene una pendiente media del 0,98 % y un ancho de 50 m. Se estudian dos situaciones: - Gestión únicamente de la escorrentía de la acera - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 • Tipo 4: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente media (2,5-6 %) Se toma como ejemplo la calle Lepanto, entre C/ València y C/ Mallorca, que tiene una pen- Figura 50: Calle Riera Alta vista desde C/ Bisbe Laguarda (izq.) y desde C/ d’Erasme de Janer (dcha.). (Fuente: Google Maps) diente media del 3,20 % y un ancho de 20 m. Se estudian tres situaciones: Como se aprecia en la Figura anterior, esta calle tiene un solo carril de circulación, y una línea - Gestión únicamente de la escorrentía de la acera de aparcamiento en cordón. La calzada cuenta con un ancho de 5,75 m (dos de ellos dedicados - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 a estacionamiento), y las aceras son de 2,90 m la estrecha y 4,25 m la ancha. - Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas. 6.2. Tipo 2: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente baja (0- • Tipo 5: Parque – Jardín urbano 2,5 %) Se toma como ejemplo los Jardines Bacardí, localizado en la Travessera de les Corts, 122, en En este caso se estudian dos calles tipo. el distrito Les Corts. Por un lado, se toma como ejemplo la calle Mallorca entre C/ Viladomat y C/ Borrell, que tiene Se estudia el caso de que gestione la escorrentía del parque completo, al menos cumpliendo una pendiente media del 0,5 % y un ancho de 20 m. Este tramo de estudio tiene una longitud el criterio V80, pero también para que sea capaz de gestionar íntegramente la escorrentía pro- de 90 m. ducida por la tormenta de diseño de periodo de retorno T = 10 años. A continuación, se describen los tramos de calles y el jardín seleccionados para el presente Estudio. 6.1. Tipo 1: Calle estrecha (9-15 m), de pendiente baja (0-2,5 %) Se toma como ejemplo la calle Riera Alta, entre C/ del Bisbe Laguarda y C/ d’Erasme de Janer, que tiene una pendiente media del 1,62% y un ancho de 12,9 m. Este tramo de estudio tiene una longitud de 59 m. Figura 51: Calle Mallorca vista desde C/ Viladomat (izq.) y desde C/ Compte Borrell (dcha.) (Fuente: Google Maps). Como se aprecia en la Figura anterior, esta calle tiene tres carriles de circulación (en el mismo sentido), y una línea de aparcamiento en cordón. La calzada tiene un ancho total de 10 m (dos de ellos dedicados a estacionamiento), y las aceras son de 5 m cada una. TA093_Informe_v1 Pág. 29 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Adicionalmente, se estudia la calle Rocafort, entre C/ Aragó y C/ València, que tiene una pen- diente media del 1,8 % y un ancho de 20 m. Este tramo de estudio tiene una longitud de 86 m. Figura 54: Laterales de la Gran Via de les Corts Catalanes vistos desde C/ Entença (Fuente: Google Maps). Figura 52: Calle Rocafort vista desde C/ València (izq.) y desde C/ Aragó (dcha.) (Fuente: Google Maps). Como se aprecia en la Figura anterior, esta calle tiene dos carriles de circulación (en el mismo sentido), y dos líneas de aparcamiento en cordón. La calzada tiene un ancho total de 10 m (cuatro de ellos dedicados a estacionamiento), y las aceras son de 5 m cada una. Figura 55: Tramo central de la Gran Via de les Corts Catalanes visto desde C/ Rocafort (Fuente: Google Maps). 6.3. Tipo 3: Calle ancha (> 40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) Se toma como ejemplo la Gran Via de les Corts Catalanes, entre C/ Entença i C/ Rocafort, que Como se aprecia en las Figuras anteriores, esta vía tiene una calzada central de 15,6 m de tiene una pendiente media del 0,98 % y un ancho de 50 m. Este tramo de estudio tiene una ancho con cinco carriles de circulación (todos en el mismo sentido), y una distribución simétrica longitud de 86 m. en los laterales, donde cada uno cuenta con una mediana de 9 m, una calzada lateral de 5 m de ancho con dos carriles para vehículos y una acera de 3 m. 6.4. Tipo 4: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente media (2,5-6 %) Se toma como ejemplo la calle Lepanto, entre C/ València i C/ Mallorca, que tiene una pendiente media del 3,20 % y un ancho de 20 m. Este tramo de estudio tiene una longitud de 84 m. Figura 53: Tramo central de la Gran Via de les Corts Catalanes visto desde C/ Entença (Fuente: Google Maps). TA093_Informe_v1 Pág. 30 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 56: Calle Lepanto vista desde C/ Mallorca (izq.) y desde C/ València (dcha.) (Fuente: Google Maps). Como se aprecia en la Figura anterior, esta calle tiene tres carriles de circulación (en el mismo sentido), y una línea de aparcamiento en cordón. La plataforma viaria tiene un ancho total de 10 m, y las aceras de 5 m cada una. 6.5. Tipo 5: Parque – Jardín urbano Se toman como ejemplo los Jardines de Bacardí, localizado en la Travessera de les Corts, 122, Figura 58: Vista aérea de los Jardines de Bacardí. Los números indican las salidas por las que la escorrentía aban- junto al Estadio del Fútbol Club Barcelona, en el distrito Les Corts. Este jardín urbano tiene una dona el parque (Fuente: Google Maps – elaboración propia). superficie total de 7.054 m2. Como en muchos de los parques de la ciudad, las zonas verdes se encuentran elevadas res- pecto a las zonas de paso, y la mayor parte de la escorrentía discurre por los caminos, erosio- nándolos y arrastrando gran cantidad de finos. En este caso, la pendiente general es de no- roeste hacia el sureste, y en los accesos sur del parque (numerados del 1 al 4 en la Figura 58), se han dispuesto unas rejas transversales que dirigen las escorrentías (y sus arrastres) al sis- tema de alcantarillado unitario). Las siguientes imágenes muestran la situación actual del par- que, en estos momentos (diciembre 2017) parcialmente en obras para habilitar una nueva zona de recreo de perros. Figura 59: Imágenes de la entrada 1 a los Jardines de Bacardí. (Fuente: elaboración propia). Figura 57: Localización y vista aérea de los Jardines de Bacardí (Fuente: Google Maps). TA093_Informe_v1 Pág. 31 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 60: Imágenes de la entrada 2 a los Jardines de Bacardí. (Fuente: elaboración propia). Figura 63: Imágenes de la entrada 5 a los Jardines de Bacardí. (Fuente: elaboración propia). Figura 61: Imágenes de la entrada 3 a los Jardines de Bacardí. (Fuente: elaboración propia). Figura 62: Imágenes de la entrada 4 a los Jardines de Bacardí. (Fuente: elaboración propia). En las imágenes anteriores se observa que, además de los arrastres, otra consecuencia de la disposición de los caminos respecto a las zonas verdes es que en las entradas se producen encharcamientos que fomentan el crecimiento de la vegetación en el propio camino. En la en- trada marcada como 5 en la Figura 58, a pesar de no ser un punto bajo, debido a la configura- ción del acceso que no permite la salida de la escorrentía, también se producen molestias para los ciudadanos tras las lluvias, como se observa en las siguientes fotografías: TA093_Informe_v1 Pág. 32 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 7. SELECCIÓN Y DISEÑO PRELIMINAR DE LOS SUDS PRO- mejor calidad que el agua que gestionan los sistemas de saneamiento (por ejemplo, en cuanto a carbono orgánico total o microbiología), en el lavado de las superficies arrastran contaminan- PUESTOS tes como sedimentos o hidrocarburos. Para la selección de los tipos de dispositivos de drenaje sostenible propuestos en el presente Una de las ventajas de utilizar SUDS en la gestión de las aguas pluviales es que el diseño Estudio se ha considerado en primer lugar el medio urbano denso que constituye la ciudad de detallado de los mismos debe contar con la capacidad de tratamiento y eliminación de conta- Barcelona, así como la necesaria compatibilidad de usos del espacio público que se analiza en minantes de cada una de las técnicas empleadas. No obstante, una cuantificación de la calidad el presente Estudio: las calles y los parques y jardines urbanos. del agua obtenida siempre será difícil de determinar a priori, dado el gran número de factores El objetivo principal de los SUDS es el de captar y gestionar en origen (en este caso reteniendo influyentes. e infiltrando las aguas al subsuelo) un alto porcentaje de los eventos de precipitación anuales, Entre los mecanismos de eliminación de contaminantes que pueden producirse con el empleo detrayendo así una gran parte de la escorrentía que llega al sistema de saneamiento unitario. de técnicas SUDS cabe citar los de sedimentación, filtración y biofiltración, adsorción, biode- Así, el diseño preliminar de los SUDS se realizará para que sean capaces de retener el volumen gradación, volatilización, precipitación, nitrificación y consumo de nutrientes, los cuales se ex- de percentil 80 (V plican en el siguiente apartado, donde también se da una idea de la capacidad de depuración 80), que es de 15 mm (para este Estudio), según se ha explicado en el apar- tado 5.3.1. . De este modo, los SUDS deberán ser capaces de almacenar, bien en superficie de cada sistema. (por ejemplo, en la depresión conformada por un parterre deprimido respecto al pavimento que lo rodea), o sub-superficialmente (por ejemplo, en la subbase granular de los pavimentos permeables), la escorrentía generada en su cuenca drenante por una precipitación de 15 mm. 7.1. Análisis de la capacidad de tratamiento de las escorrentías de Para realizar los cálculos preliminares que permitan estimar las dimensiones de los SUDS pro- los SUDS puestos, se emplean los siguientes coeficientes de escorrentía: - C = 0,95 para pavimentos impermeables o permeables duros (como hormigón o ado- Un aspecto muy importante a tener en cuenta en el proceso de diseño, y por tanto en la selec- quines permeables, del lado de la seguridad), ción del tipo de SUDS, es el que se refiere a los procesos de tratamiento y eliminación de contaminantes. Entre los mecanismos que se pueden producir en los SUDS, cabe citar los - C = 0,60 para terrizo (sauló), siguientes: - C = 0,30 para zonas verdes (en el lado de la seguridad, pues normativas de sanea- - Sedimentación: es uno de los mecanismos fundamentales; gran parte de los contami- miento como la de la ciudad de Valencia emplean 0,20 para zonas verdes urbanas). nantes están ligados a fracciones de sedimento, por lo que la eliminación de éstas con- Por su parte, para el cálculo de los volúmenes de almacenamiento disponible es necesario duce a una reducción de los contaminantes asociados. definir el índice de huecos. Cuando el agua se almacena en superficie, el índice de huecos será - Filtración y biofiltración: los contaminantes transportados en asociación con los sedi- de 1, mientras que para un material granular uniforme, como pueden ser las gravas que forman mentos deben ser filtrados antes de la infiltración definitiva de las aguas al freático; esto la subbase de los pavimentos permeables, suele emplearse un índice de huecos de entre 0,3 puede efectuarse mediante elementos vegetales, geotextiles o filtros naturales. y 0,4 (Woods-Ballard et al., 2015). Para el presente estudio se considera que el volumen de huecos en las capas de gravas es del 35%, y no se considera el volumen disponible en otro - Adsorción: es un proceso complejo por el cual los contaminantes son retenidos al entrar tipo de material (como en la propia tierra vegetal), dado que se considera que este parámetro en contacto con ciertas partículas del suelo. ya se ha tenido en cuenta en la definición del coeficiente de escorrentía. - Biodegradación: además de los procesos químicos, se pueden establecer igualmente En el Anexo nº2, se muestran los cálculos de pre-dimensionamiento realizados para las ca- procesos biológicos de degradación. lles/espacios urbanos tipo, cuya configuración y valores más destacables se presentan en apar- - Volatilización: la transformación de ciertos contaminantes en gases puede ocurrir en tados posteriores de este Capítulo. compuestos derivados del petróleo y en ciertos pesticidas. Por otro lado, dado que el destino de las aguas captadas y almacenadas temporalmente en los - Precipitación: es el mecanismo más común para eliminar metales pesados, transfor- SUDS propuestos es la recarga del acuífero, es fundamental asegurar la protección del mismo mando constituyentes solubles en partículas insolubles, eliminadas por sedimentación. de posibles contaminaciones. Así, un parámetro fundamental en la selección de los SUDS es - Plantas: el consumo de nutrientes por parte de las plantas es un mecanismo importante su capacidad de tratamiento de las escorrentías urbanas, que, aunque a priori presentan una de eliminación de estos contaminantes (fósforo, nitrógeno). TA093_Informe_v1 Pág. 33 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. - Nitrificación: proceso en el cual el amonio se transforma primero en nitrito y éste en En esta misma fuente (Woods-Ballard et al., 2015), se presentan las conclusiones de varios nitrato, mediante la acción de las bacterias aerobias del suelo. Los nitratos pueden ser estudios que evidencian la protección que los SUDS suponen para los acuíferos, entre ellos el consumidos por las especies vegetales. realizado por Jefferies et al. (2008), que concluye que: - “El riesgo de contaminación de acuíferos por escorrentía de autopistas que pasa a tra- vés de dispositivos SUDS es baja. Hay evidencia de sólo ratios muy bajos de movi- Así, al proponer la tipología y disposición de los diferentes elementos del sistema de drenaje miento descendente de contaminantes. sostenible en las calles y espacios públicos tipo, se ha considerado que no todos los dispositi- vos de drenaje sostenible tienen el mismo potencial de tratamiento de las escorrentías (por - La vasta mayoría de metales pesados, Hidrocarburos Aromáticos Policíclicos (PAH) e ejemplo, el de las franjas de biorretención es superior al de los parterres inundables), ni toda la Hidrocarburos Totales del Petróleo (TPHs) son retenidos en los primeros 10 cm de escorrentía la misma contaminación (la proveniente de las cubiertas está más limpia que la del suelo. La capa vegetal de algunos SUDS tomará algunos de los contaminantes reteni- viario). dos en el suelo, disminuyendo aún más el riesgo de su movilización hacia los acuíferos”. De la gran cantidad de información existente sobre la capacidad de tratamiento de los SUDS Las franjas de biorretención son uno de los tipos de SUDS que mayor capacidad de tratamiento de las escorrentías pluviales, se presenta en la Tabla 8 una recopilación proveniente de Woods- tienen, gestionando la escorrentía generada en zonas próximas (gestión en origen). Hunt et al. Ballard et al. (2015) que presenta valores de concentración de contaminantes antes y después (2012) presentan una recopilación de datos que demuestra su eficiencia en el tratamiento de la de su paso por diversos tipos de SUDS. escorrentía, entre otros, los siguientes: - La mayoría (>80 %) de los hidrocarburos (tolueno, naftaleno) presentes en la escorren- tía son capturados por una capa fina de acolchado (mulch), donde se transforman como consecuencia de la actividad microbiológica; - Los PAHs están principalmente asociados a partículas, y por tanto son capturados en los primeros centímetros del sustrato de la franja de biorretención; - Los metales pesador preponderantes (plomo, cobre y zinc) se han encontrado atrapa- dos en los primeros 20 cm de la capa del sustrato de la franja de biorretención; - Diversos estudios muestran altos ratios de remoción de metales pesados. Muchos manuales de diseño establecen porcentajes de remoción de contaminantes que ofre- cen los diferentes tipos de SUDS. La Tabla 9 muestra una recopilación a partir de los presen- tados en diversas publicaciones (Atlanta Regional Commission; 2016 CIRIA C609, 2004; City of Edmonton, 2014; Government of South Australia, 2009) para algunos de ellos. Tabla 8: Comportamiento de dispositivos SUDS en la reducción de la contaminación de la escorrentía urbana (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015) TA093_Informe_v1 Pág. 34 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Total de sólidos Fósforo total Nitrógeno total % Reducción de contaminantes en suspensión Metales pesados (P total) (N total) (TSS) CIRIA C609(1) * Pavimentos permeables 60-95 60-95 50-80 65-80 * Franjas de biorretención 50-80 50-90 50-60 40-50 * Parterres inundables 45-75 85-90 60-70 55-60 Adelaide(2) * Pavimentos permeables 50-80 10-50 50-80 40-80 * Franjas de biorretención/ 40-90 30-50 30-50 parterres inundables Edmonton(3) * Pavimentos permeables 85-89 35-90 55-85 35-42 * Franjas de biorretención/ 59-90 80-90 5-65 46-50 parterres inundables Georgia(4) * Pavimentos permeables 80 60 50 50 * Franjas de biorretención 85 95 80 60 * Parterres inundables 60 50 10 30 (1) CIRIA C609 (2004). Sustainable drainage systems, hydraulic, structural and water quality advice. London (UK). - Para parterres inundables se muestran los datos de balsas de infiltración. (2) Government of South Australia (2009). Water sensitive urban design, greater Adelaide region. Dept. of Planning and Local Government. Disponible en: https://www.sa.gov.au/topics/planning-and-property/land-and-property- development/planning-professionals/water-sensitive-urban-design (3) City of Edmonton (2014). Low Impact Development. Best Management Practices. Design Guide. Ed. 1.1 . Canadá. Disponible en: https://www.edmonton.ca/city_government/documents/PDF/LIDGuide.pdf Tabla 10: Índices de peligrosidad de contaminación según el uso del suelo (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015). (4) Atlanta Regional Commission (2016). Georgia Stormwater Management Manual . Georgia (USA). Disponible en: http://atlantaregional.org/wp-content/uploads/2017/03/gsmm-2016-final.pdf - Para parterres inundables se muestran los datos de balsas de detención. Tabla 9: Capacidad de remoción de contaminantes (en porcentaje) de los SUDS (Fuente: Elaboración propia a par- tir de diversos documentos: Atlanta Regional Commission; 2016 CIRIA C609, 2004; City of Edmonton, 2014; Go- vernment of South Australia, 2009). Con todo, en la selección de los SUDS, se tiene en cuenta el origen de las escorrentías y la capacidad de tratamiento de cada dispositivo de drenaje sostenible, y se aplica, para el diseño en el aspecto de calidad, el método simplificado basado en índices propuesto por el Manual de SUDS del Reino Unido (Woods-Ballard et al., 2015). Este se basa en seleccionar los SUDS (individualmente, o una combinación de ellos), de tal modo que su índice de capacidad de tra- tamiento sea superior al índice de contaminación de la escorrentía que gestiona. Las siguientes tablas muestran los índices a aplicar en cada caso. Tabla 11: Índice de capacidad de mitigación de los SUDS en el caso de que el medio receptor sean aguas superfi- ciales (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015). TA093_Informe_v1 Pág. 35 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 64: SUDS estructurales aplicables a la ciudad de Barcelona: cuadro resumen (Fuente: Green Blue Manage- ment, 2017). Considerando las características de cada uno de los espacios tipo considerados, pensando que el objetivo es aprovechar el recurso natural agua de lluvia para contribuir a la recarga del acuí- fero y reducir el agua que debe ser conducida y tratada en las depuradoras (o que en el peor de los casos es vertida al medio sin tratamiento), y siguiendo las recomendaciones indicadas Tabla 12: Índice de capacidad de mitigación de los SUDS en el caso de que el medio receptor sean aguas subte- en diferentes manuales de diseño (Atlanta Regional Commission, 2016; City of Philadelphia, rráneas (Fuente: Woods-Ballard et al., 2015). 2014; Woods-Ballard et al., 2015), se han seleccionado tres tipos de SUDS para su incorpora- ción a las propuestas: pavimentos permeables, parterres inundables y franjas de biorretención. En gran medida la selección ha venido condicionada por la necesidad de tratamiento de la 7.2. Selección de los SUDS propuestos escorrentía. Siguiendo el método simplificado basado en índices presentado anteriormente (Woods-Ballard et al., 2015), de la Tabla 10 puede asignarse al entramado viario de Barcelona La selección se realiza de entre la tipología identificada en el Estudio previo sobre SUDS reali- una peligrosidad de contaminación de nivel medio, mientras que para las zonas peatonales y zado para el Ayuntamiento de Barcelona (Green Blue Management, 2017), que clasifica sus los parques y jardines, podría asignarse un nivel bajo. Por su parte, y dado que se contempla posibles tipos en base a su función principal (detención, retención, filtración, infiltración y trata- la infiltración de las aguas tratadas al acuífero subyacente, de la Tabla 12 se observa que tanto miento), asignándoles un código. Así, los tipos de SUDS estructurales aplicables a la ciudad de pavimentos permeables como franjas de biorretención cumplirían los requisitos de tratamiento Barcelona se muestran en la Figura 64, y son: aljibes (R-ALJ); zanjas drenantes (F-RAS); fran- de la escorrentía proveniente del viario (con mayor poder de tratamiento estas últimas), mien- jas vegetadas (F-FRA); cubiertas verdes (F-COB); pavimentos permeables (I-PAV); pozos, zan- tras que los parterres inundables serían apropiados para gestionar las aguas de tránsito peato- jas y depósitos de infiltración/detención (I/D-DIP); alcorques de infiltración (I-ESC); parterres nal. inundables de infiltración/detención (I/D-PAR); cunetas vegetadas (T-CUN); estanques y hume- dales (T-EST); y franjas de biorretención (T-BIO). A continuación, se presenta una breve explicación de cada uno de los tipos seleccionados, así como de otros que podrían ser de aplicación. 7.2.1. Pavimentos permeables (I-PAV) Los pavimentos permeables (I-PAV) son superficies transitables que permiten el paso del agua a su través, el almacenamiento en la sub-base (en base de gravas y/o geoceldas) y la infiltración o evacuación a través de tubos o estructuras drenantes. Pueden ser superficies continúas TA093_Informe_v1 Pág. 36 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. porosas (hormigón, asfalto, resinas), modulares porosas (césped o gravas reforzadas, adoqui- infiltración (del agua al terreno) o de detención (con conducción a punto de vertido), en cuyo nes porosos) o modulares permeables (adoquines con junta). caso el código asignado es (D-PAR). Figura 67: Parterres inundables de diferentes configuraciones: para calles que mantienen sus usos actuales (izq), y para calles que se transforman dando prioridad a los peatones y al verde (dcha) (Fuente: Institut Municipal d’Urba- Figura 65: Pavimento permeable en zonas de aparcamiento de hormigón poroso (izq.) y adoquines con junta nisme de Barcelona). (dcha.) (Fuente: Green Blue Management). En zonas con pendientes elevadas, pueden construirse bermas intermedias que fomenten la Cabe destacar que en los cálculos se ha considerado una permeabilidad mínima del pavimento retención del agua, o construirse de manera aterrazada. permeable de 4.000 mm/h, algo superior al mínimo recomendado en Woods-Ballard et al. La Figura 68 muestra cómo podría ser la remodelación de un pequeño jardín para gestionar el (2015) de 2.500 mm/h. agua de lluvia proveniente de zonas adyacentes. La Figura 65 muestra cómo podría ser la remodelación de una franja de aparcamiento con pavimento permeable. Figura 66: Posible actuación: construcción pavimento permeable (Fuente: Proyecto CoSuDS ). Figura 68: Posible actuación: construcción parterre inundable (Fuente: Proyecto CoSuDS ). La Figura 69 muestra imágenes de espacios públicos de Barcelona que ya cuentan con parte- 7.2.2. Parterres inundables (I-PAR) rres inundables. Los parterres inundables (I-PAR) son depresiones de poca profundidad con vegetación, que aportan una laminación de las aguas de lluvia. Pueden hacer las funciones de estanques de TA093_Informe_v1 Pág. 37 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 69: Imágenes de (de izq. a dcha.) La Marina, Bon Pastor y Parque Joan Reventós (Fuente: : Institut Munici- pal d’Urbanisme de Barcelona). Figura 71: Posible actuación: construcción franja de biorretención (Fuente: Proyecto CoSuDS ). 7.2.3. Franjas de biorretención (T-BIO) Barcelona ya cuenta con algunas franjas de biorretención, como muestra la Figura 72. Las franjas de biorretención (T-BIO) son grandes alcorques para generar espacios de creci- miento radicular para los árboles y vegetación en las calles, al tiempo que favorecen la lamina- ción, el tratamiento y la posterior infiltración de agua al terreno. La principal diferencia con los parterres inundables es su capacidad de tratamiento de las escorrentías, debido al mayor es- pesor de la capa de sustrato. Figura 72: Imágenes de las franjas de biorretención de Bon Pastor (Fuente: Institut Municipal d’Urbanisme de Bar- celona). Figura 70: Franjas de biorretención en la ciudad de Washington DC (Fuente: Green Blue Management). 7.2.4. Otros La Figura 71 muestra cómo podría ser la remodelación de un tramo de acera en una franja de Otros posibles SUDS a considerar son los alcorques de infiltración (I-ESC), que se definen biorretención. como sistemas que permiten la acumulación de agua sobre unos sustratos que cumple las condiciones edafológicas necesarias para el arbolado urbano pero que resuelven el problema de carga de tránsito mezclando tierra vegetal modificada con piedra angular o celdas estructu- rales (Figura 73). TA093_Informe_v1 Pág. 38 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 73: Alcorques de infiltración en la ciudad de Washington DC (izq.) y en Barcelona (dcha.) (Fuente: Green Blue Management e Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona). También podrían emplearse pozos, zanjas y depósitos de infiltración (I-DIP), que se definen como estructuras subterráneas de laminación y acumulación de agua de lluvia para su infiltra- ción al terreno, formadas generalmente por celdas estructurales o gravas, rodeados con geo- textil (Figura 74). Figura 75: Esquema de los depósitos de infiltración construidos en el barrio de Roquetes de Barcelona (arriba), y resultados de la modelización de su comportamiento ante diferentes eventos de lluvia (abajo) (Fuente: Institut Mu- nicipal d’Urbanisme Barcelona y Green Blue Management). Figura 74: Depósitos de infiltración en la nueva sede del BBVA, en Madrid (Fuente: Ayuntamiento de Madrid). Estos últimos pueden ser especialmente indicados cuando en superficie no se dispone de sufi- ciente almacenamiento. Un ejemplo en Barcelona es la actuación en el PAU1 del barrio de Roquetes (Distrito de Nou Barris), donde, a pesar de que la pendiente del viario es del 11%, los depósitos de infiltración construidos pueden ser capaces de retener completamente el volumen de agua generado por la tormenta de diseño de 10 años de periodo de retorno (Figura 75). TA093_Informe_v1 Pág. 39 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 7.3. Descripción de la propuesta Tipo 1: C/ Riera Alta De los 15 m de longitud del módulo tipo, 7 m se restituirían por una franja de parterre inundable en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m, pero sólo en la acera En primer lugar, y como se hará en el resto de propuestas, se realiza un análisis preliminar de más ancha, dejando la escorrentía de la otra acera sin gestionar por los SUDS. Esto la necesidad de imbornales en este tramo de calle, para el cumplimento de máxima lámina de supondría una ocupación de la zona verde del 9% de la calle. Para facilitar que la esco- agua, siguiendo lo establecido en la guía de criterios técnicos generales de la red de alcantari- rrentía del tramo que no tiene franja de parterre inundable llegue a ésta, se podrá em- llado de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2015). plear, por ejemplo, pavimento estriado. Figura 77: Planta de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso a) (Tipo 2). Figura 76: Tabla de referencia para el cálculo de la necesidad de imbornales (Fuente: Ajuntament de Barcelona, 2015). En el caso de la calle Riera Alta, entre C/ del Bisbe Laguarda y C/ d’Erasme de Janer, que tiene una pendiente media del 1,62 %, un ancho de 12,9 m y una longitud de 59 m, existen actual- mente imbornales a cada lado de la calzada, pero de una tipología no contemplada en la guía Figura 78: Sección transversal de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso a) (Tipo 2). referida. Tomando de la guía el tipo de reja Barcelona 1 individual, se establece un área dre- nada de 196 m2, con lo que debería haber un imbornal (en cada lado) cada 30,3 m, y, por tanto, La escorrentía producida por este módulo tipo (15 m) para la lluvia de percentil 80 2 imbornales a cada lado, más uno al principio de la calle antes del paso de peatones (lo que (V80=15 mm), es de 0,81 m3 (sólo se gestiona la acera más ancha). Considerando que hacen un total de 6 imbornales, que se estima es lo que hay en la actualidad). la franja de parterre propuesta puede almacenar en superficie una altura media de Por simplificación, se podrían tomar 2 módulos de 30 m. No obstante, se considera más apro- 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que piado subdividir cada uno de estos en dos, de modo que finalmente se analizan 4 módulos de la pendiente media de la calle es del 1,62 %, el volumen de almacenamiento disponible 15 m cada uno (aunque el imbornal sólo estará en los módulos alternos), y para cada módulo, en cada módulo sería de 1,50 m3, y por tanto superior al V80 establecido como criterio se propone una disposición de SUDS según las diferentes casuísticas estudiadas. En este de diseño. caso, se plantea un simple cambio del lado en el que se sitúa la franja de aparcamiento, para que posibilite la inclusión de ciertos SUDS (de modo que la franja de aparcamiento se sitúa en el lado donde la acera es más estrecha). Las propuestas para este Tipo 1 se presentan a con- b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 tinuación: En este caso, para cada lado se establece una propuesta. En el lado de la acera más a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera ancha, cada 15 m, 7 m se restituirían por una franja de biorretención en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m. En el lado de la acera más estrecha, donde se ha situado la línea de aparcamiento, de los 15 m de longitud del módulo tipo, 4 m se TA093_Informe_v1 Pág. 40 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. restituirían por una franja de biorretención de 2 m de ancho (equivalente a algo menos En este caso, en el lado de la acera más ancha, cada 15 m, 12 m se restituirían por una de una plaza de aparcamiento). Esto supondría que la zona verde ocuparía el 10% de franja de biorretención en la alineación de arbolado, con un ancho de 2 m. En el lado de la calle. la acera más estrecha, donde se ha situado la línea de aparcamiento, de los 15 m de longitud del módulo tipo, 12 m se restituirían por una franja de biorretención de 2,8 m de ancho (equivalente a dos plazas de aparcamiento). Esto supondría que la zona verde ocuparía el 30% de la calle. Cabe destacar que esta configuración tiene poco sentido práctico, pues el aplicar el criterio Supermanzanas, supondría una reordenación completa de la calle, en la que cabría esperar que se dejase un vial de circulación, y una reagrupación de las zonas verdes. Siendo así, sería conveniente que el vial tuviese pendiente hacia uno de sus laterales (donde se colocaría una franja de biorretención), mientras que el resto de zona Figura 79: Planta de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso b) (Tipo 2). verde que gestionase sólo agua de las aceras, podría ser parterre inundable. No obs- tante, para el objeto de este informe, se sigue con la configuración modular arriba ex- puesta. Figura 81: Planta de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso c) (Tipo 2). Figura 80: Sección transversal de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso b) (Tipo 2). La escorrentía producida por este módulo tipo (15 m) para la lluvia de percentil 80 (V80=15 mm), es de 2,55 m3 (1,42 m3 en el lado de la acera más ancha y 1,13 m3 en el otro lado). Considerando que las zonas de biorretención propuestas pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la calle es del 1,62 %, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de 2,85 m3 (1,50 m3 en el lado de la acera más ancha y 1,34 m3 en el otro lado), y por tanto superior al V80 establecido Figura 82: Sección transversal de la propuesta para la C/ Riera Alta, caso c) (Tipo 2). como criterio de diseño. La escorrentía producida por este módulo tipo (15 m) para la lluvia de percentil 80 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas (V80=15 mm), es de 2,29 m3 (1,29 m3 en el lado de la acera más ancha y 1,00 m3 en el otro lado). Considerando que los parterres propuestos pueden almacenar en superficie TA093_Informe_v1 Pág. 41 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la calle es del 1,62%, el volumen de alma- cenamiento disponible en cada módulo sería de 5,92 m3 (2,47 m3 en el lado de la acera más ancha y 3,45 m3 en el otro lado), y por tanto superior al V80 establecido como criterio de diseño. 7.4. Descripción de la propuesta Tipo 2 Como se ha comentado en capítulos anteriores, en este caso se estudian dos calles tipo, plan- teando propuestas alternativas, que podrían a su vez combinarse entre ellas. Figura 83: Planta de la propuesta para la C/ Mallorca, caso a) (Tipo 2). 7.4.1. Propuesta para la C/ Mallorca En primer lugar, se realiza un análisis preliminar de la necesidad de imbornales en este tramo de la calle Mallorca, entre C/ Viladomat y C/ Borrell, que tiene una pendiente media del 0,5 %, un ancho de 20 m y una longitud de 90 m. Para el tipo de reja Barcelona 1 individual, la guía (Ajuntament de Barcelona, 2015) establece un área drenada de 181 m2, con lo que deberá haber un imbornal cada 18 m, y, por tanto, 5 imbornales a cada lado, más uno al principio de la calle antes del paso de peatones (lo que hacen un total de 12 imbornales, el doble de los ac- tuales). Figura 84: Sección transversal de la propuesta para la C/ Mallorca, caso a) (Tipo 2). Con esta disposición, se establecen 5 módulos de 18 m cada uno, a lo largo de la calle. Para La escorrentía producida por este módulo tipo (18 m) para la lluvia de percentil 80 cada uno de estos módulos, se propone una disposición de SUDS según las diferentes casuís- (V 3 3 80=15 mm), es de 2,30 m (1,15 m a cada lado). Considerando que los parterres pro- ticas estudiadas, que se presenta a continuación: puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la De los 18 m de longitud del módulo tipo, 9 m se restituirían por una franja de parterre calle es del 0,5%, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de 3 inundable en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m. A ambos lados de la 4,79 m (2,40 m3 a cada lado), y por tanto superior al V80 establecido como criterio de calle se haría la misma actuación, lo que supondría una ocupación de la zona verde del diseño. 8% de la calle. Para facilitar que la escorrentía del tramo que no tiene franja de parterre inundable llegue a ésta, se podrá emplear, por ejemplo, pavimento estriado. b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 En este caso, para cada lado se establece una propuesta. En el lado del carril bus, cada 18 m, 10 m se restituirían por una franja de biorretención en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m. En el lado donde está la línea de aparcamiento, de los 18 m de longitud del módulo tipo, 5 m (equivalente a una plaza de aparcamiento) se restituirían por una franja de biorretención de 3,5 m de ancho (2m de la línea de aparcamiento y 1,5 m de la acera). Esto supondría que la zona verde ocuparía el 9% de la calle. TA093_Informe_v1 Pág. 42 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 85: Planta de la propuesta para la C/ Mallorca, caso b) (Tipo 2). Figura 87: Planta de la propuesta para la C/ Mallorca, caso c) (Tipo 2). Figura 86: Sección transversal de la propuesta para la C/ Mallorca, caso b) (Tipo 2). Figura 88: Sección transversal de la propuesta para la C/ Mallorca, caso c) (Tipo 2). La escorrentía producida por este módulo tipo (18 m) para la lluvia de percentil 80 La escorrentía producida por este módulo tipo (18 m) para la lluvia de percentil 80 (V =15 mm), es de 4,81 m3 (2,42 m3 80 en el lado del carril bus y 2,39 m3 en el lado del (V80=15 mm), es de 4,41 m3 (2,21 m3 a cada lado). Considerando que los parterres pro- aparcamiento). Considerando que las zonas de biorretención propuestas pueden alma- puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede cenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la calle es del 0,5%, el calle es del 0,5%, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de 5,91 m3 (2,63 m3 en 12,77 m3 (6,39 m3 a cada lado), y por tanto superior al V80 establecido como criterio de el lado del carril bus y 3,28 m3 en el lado del aparcamiento), y por tanto superior al V80 diseño. establecido como criterio de diseño. c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas 7.4.2. Propuesta para la C/ Rocafort De los 18 m de longitud del módulo tipo, 10,5 m (equivalente a algo más de dos plazas de aparcamiento) se restituirían por una franja de biorretención de 3,5 m de ancho (2m En primer lugar, se realiza un análisis preliminar de la necesidad de imbornales en este tramo de la línea de aparcamiento y 1,5 m de la acera). A ambos lados de la calle se haría la de la calle Rocafort, entre C/ Aragó y C/ València, que tiene una pendiente media del 1,8 %, un misma actuación (al considerar que existirá cambio de uso, con menos espacio para el ancho de 20 m y una longitud de 86 m. Para el tipo de reja Barcelona 1 individual, la guía vehículo), lo que supondría una ocupación de la zona verde del 20% de la calle. (Ajuntament de Barcelona, 2015) establece un área drenada de 198 m2, con lo que debería haber un imbornal a cada lado cada 18,9 m, más uno al principio de la calle antes del paso de TA093_Informe_v1 Pág. 43 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. peatones. Con ello la calle se dividiría en 4,5 módulos. Por simplificación, se toman 4 módulos 3,21 m3 (1,61 m3 a cada lado), y por tanto superior al V80 establecido como criterio de de 21,5 m cada uno, lo que supondría disponer de un total de 10 imbornales, 4 más de los diseño. actuales). Para cada uno de estos módulos, se propone una disposición de SUDS según las diferentes b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 casuísticas estudiadas, que se presenta a continuación: En este caso, se mantiene la propuesta anterior para gestionar la escorrentía de la a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera acera, y para la gestión de la escorrentía de la calzada, se plantea la construcción de De los 21,5 m de longitud del módulo tipo, 9 m se restituirían por una franja de parterre franjas de aparcamiento con pavimento permeable, donde debe respetarse la propor- inundable en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m. A ambos lados de la ción de una medida de área permeable por cada dos medidas de área impermeable que calle se haría la misma actuación, lo que supondría una ocupación de la zona verde del drenan a ella. Con esto, cada 21,5 m, se restituirían 9 m de la alineación de arbolado 6% de la calle. Para facilitar que la escorrentía del tramo que no tiene franja de parterre por una franja de parterre inundable de ancho 1,5 m, y 18 m de la línea de aparcamiento inundable llegue a ésta, se podrá emplear, por ejemplo, pavimento estriado. se restituirían con pavimento permeable (dejando franjas de 3,5 m de ancho para el cruce de servicios, por ejemplo). Esto supondría que la zona verde ocuparía el 6 % de la calle, y adicionalmente habría un 17 % de pavimento permeable. Figura 89: Planta de la propuesta para la C/ Rocafort, caso a) (Tipo 2). Figura 91: Planta de la propuesta para la C/ Rocafort, caso b) (Tipo 2). Figura 90: Sección transversal de la propuesta para la C/ Rocafort, caso a) (Tipo 2). La escorrentía producida por este módulo tipo (18 m) para la lluvia de percentil 80 Figura 92: Sección transversal de la propuesta para la C/ Rocafort, caso b) (Tipo 2). (V80=15 mm), es de 2,80 m3 (1,40 m3 a cada lado). Considerando que los parterres pro- puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede La escorrentía producida por este módulo tipo (21,5 m) para la lluvia de percentil 80 ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la (V80=15 mm), es de 5,86 m3 (2,80 m3 en las aceras y 3,06 m3 en la calzada). calle es del 1,8 %, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de TA093_Informe_v1 Pág. 44 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Considerando que los parterres propuestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona cen- tral), y que la pendiente media de la calle es del 1,8%, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo en los parterres sería de 3,21 m3 (1,61 m3 a cada lado). Por otro lado, considerando un espesor del pavimento permeable de 30 cm, con un volumen de huecos de gravas en la base del 35 %, y que la pendiente media de la calle es del 1,8%, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo en el pavimento permeable sería de 3,50 m3 (1,75 m3 a cada lado). Por tanto, el volumen total de alma- cenamiento disponible por módulo sería de 6,71 m3, y por tanto superior al V80 estable- cido como criterio de diseño. 7.5. Descripción de la propuesta Tipo 3: Gran Via En el caso de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre C/ Entença i C/ Rocafort, que tiene una pendiente media del 0,98 %, un ancho de 50 m y una longitud de 86 m, existen actualmente imbornales de tipo buzón, de diferente geometría. Dado que el cálculo de imbornales tipo buzón no está contemplado en la guía de referencia (Ajuntament de Barcelona, 2015), y requiere de un cálculo más detallado, se opta por establecer la modulación por un criterio geométrico. Por similitud a la modulación de otros casos, se divide el tramo en 5 módulos de 17,2 m de longitud Figura 93: Planta de la propuesta para la Gran Via, caso a) (Tipo 2). cada uno. Por otro lado, y considerando las modificaciones de sección tipo realizadas en otras grandes vías de la ciudad de Barcelona, se propone el siguiente cambio: ampliar el ancho de la acera, a costa de reducir el ancho del bulevar y desplazar la calzada lateral hacia el centro. Así, man- teniendo el ancho de la calzada en 15,6 m, en cada lateral habría (desde el centro hasta las fachadas): una mediana no accesible a los peatones de 3 m de ancho, un vial secundario de Figura 94: Sección transversal de la propuesta para la Gran Via, caso a) (Tipo 2). 5 m y una acera de 9,2 m. Con esta disposición, y con módulos de 17,2 m cada uno, se propone una disposición de SUDS La escorrentía producida por este módulo tipo (17,2 m) para la lluvia de percentil 80 según las diferentes casuísticas estudiadas, que se presenta a continuación: (V80=15 mm), es de 4,19 m3 (2,09 m3 a cada lado). Considerando que los parterres pro- a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede De los 17,2 m de longitud del módulo tipo, 11 m se restituirían por una franja de parterre ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la inundable en la acera, con un ancho de 1,5 m. A ambos lados de la calle se haría la calle es del 0,98 %, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de 3 3 misma actuación, lo que supondría una ocupación de la zona verde del 16% de la calle 4,82 m (2,41 m a cada lado), y por tanto superior al V80 establecido como criterio de (ya que se considera que la mediana de 3 m está vegetada, gestione o no el agua del diseño. viario). Para facilitar que la escorrentía del tramo que no tiene franja de parterre inunda- ble llegue a ésta, se podrá emplear, por ejemplo, pavimento estriado. b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 En este caso, se mantiene la propuesta anterior para gestionar la escorrentía de la acera, y para la gestión de la escorrentía de la calzada, se plantea la construcción de franjas de biorretención en la mediana. Con esto, cada 17,2 m, 11 m se restituirían por TA093_Informe_v1 Pág. 45 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. una franja de parterre inundable en la acera, con un ancho de 1,5 m, y en 13 m de la En consecuencia, el volumen total de almacenamiento disponible por módulo sería de mediana, se construiría una franja de biorretención de 2 m de ancho (en este caso, toda 11,91 m3, y por tanto superior al V80 establecido como criterio de diseño. la mediana debería estar deprimida respecto a los viales. Dado que no se aumenta la zona verde, la ocupación de la misma seguiría siendo del 16 % de la calle. 7.6. Descripción de la propuesta Tipo 4: C/ Lepanto En primer lugar, se realiza un análisis preliminar de la necesidad de imbornales en este tramo de la calle Lepanto, entre C/ València i C/ Mallorca, que tiene una pendiente media del 3,20 %, un ancho de 20 m y una longitud de 84 m. Para el tipo de reja Barcelona 1 individual, la guía (Ajuntament de Barcelona, 2015) establece un área drenada de 207 m2, con lo que deberá haber un imbornal cada 20,7 m, y, por tanto, 4 imbornales a cada lado, más uno al principio de la calle antes del paso de peatones (lo que hacen un total de 10 imbornales, 4 más de los actuales). Con esta disposición, se establecen 4 módulos de 20,7 m cada uno, a lo largo de la calle. Para cada uno de estos módulos, se propone una disposición de SUDS según las diferentes casuís- ticas estudiadas, que se presenta a continuación: a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera De los 20,7 m de longitud del módulo tipo, 8 m se restituirían por una franja de parterre inundable en la alineación de arbolado, con un ancho de 1,5 m. A ambos lados de la calle se haría la misma actuación, lo que supondría una ocupación de la zona verde del 6% de la calle. Para aumentar la retención, es necesario la construcción de 1 berma, o ejecutar 2 tramos, de longitud 4 m cada uno, en el módulo tipo. Para facilitar que la Figura 95: Planta de la propuesta para la Gran Via, caso b) (Tipo 2). escorrentía del tramo que no tiene franja de parterre inundable llegue a ésta, se podrá emplear, por ejemplo, pavimento estriado. Figura 96: Sección transversal de la propuesta para la Gran Via, caso b) (Tipo 2). La escorrentía producida por este módulo tipo (17,2 m) para la lluvia de percentil 80 (V80=15 mm), es de 10,93 m3 (4,19 m3 en las aceras y 6,74 m3 en la calzada, y la mitad de esas cantidades en cada lado). Considerando que los parterres propuestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la calle es del Figura 97: Planta de la propuesta para la C/ Lepanto, caso a) (Tipo 2). 0,98 %, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo en los parterres sería de 4,82 m3 (2,41 m3 a cada lado). Asimismo, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo en las franjas de biorretención sería de 7,09 m3 (3,54 m3 a cada lado). TA093_Informe_v1 Pág. 46 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 98: Sección transversal de la propuesta para la C/ Lepanto, caso a) (Tipo 2). La escorrentía producida por este módulo tipo (20,7 m) para la lluvia de percentil 80 Figura 100: Sección transversal de la propuesta para la C/ Lepanto, caso b) (Tipo 2). (V =15 mm), es de 2,72 m3 80 (1,36 m3 a cada lado). Considerando que los parterres pro- puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los bordes y mayor en la zona central), que tienen una berma en el tramo La escorrentía producida por este módulo tipo (20,7 m) para la lluvia de percentil 80 medio, y que la pendiente media de la calle es del 3,2%, el volumen de almacenamiento (V80=15 mm), es de 5,55 m3 (2,77 m3 en el lado del carril bus y 2,78 m3 en el lado del disponible en cada módulo sería de 3,26 m3 (1,63 m3 a cada lado, y 0,82 m3 en cada aparcamiento). Considerando que las zonas de biorretención propuestas pueden alma- sub-cuenco creado por la berma), y por tanto superior al V80 establecido como criterio cenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede ser menor en los de diseño. bordes y mayor en la zona central), y que la pendiente media de la calle es del 3,2%, el volumen de almacenamiento disponible en cada módulo sería de 4,67 m3 (1,87 m3 en el lado del carril bus y 2,80 m3 en el lado del aparcamiento), y por tanto algo inferior al b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 V80 establecido como criterio de diseño. No obstante, se decide no aumentar la longitud En este caso, para cada lado se establece una propuesta. En el lado del carril bus, cada de los SUDS propuestos para mantener aproximadamente las magnitudes propuestas 20,7 m, 12 m se restituirían por una franja de biorretención en la alineación de arbolado, en el resto de casos, ya que se asume que, a mayor pendiente, más dificultoso es ges- con un ancho de 1,5 m. En el lado donde está la línea de aparcamiento, de los 20,7 m tionar el mismo volumen de agua de lluvia. de longitud del módulo tipo, 5 m (equivalente a una plaza de aparcamiento) se restitui- rían por una franja de biorretención de 3,5 m de ancho (2m de la línea de aparcamiento y 1,5 m de la acera). Esto supondría que la zona verde ocuparía el 9% de la calle. En c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas ambos lados, para aumentar la retención, es necesario la construcción de 1 berma, o De los 20,7 m de longitud del módulo tipo, 12 m (equivalente a algo más de dos plazas ejecutar 2 tramos en el módulo tipo. de aparcamiento) se restituirían por una franja de biorretención de 3,5 m de ancho (2m de la línea de aparcamiento y 1,5 m de la acera). A ambos lados de la calle se haría la misma actuación (al considerar que existirá cambio de uso, con menos espacio para el vehículo), lo que supondría una ocupación de la zona verde del 20% de la calle. En ambos lados, para aumentar la retención, es necesario la construcción de 1 berma, o ejecutar 2 tramos en el módulo tipo. Figura 99: Planta de la propuesta para la C/ Lepanto, caso b) (Tipo 2). TA093_Informe_v1 Pág. 47 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Para estimar cuál es la distribución de superficies en los parques y jardines de Barcelona, se parte de un listado de 1.892 parques, ubicados en los distritos 1 a 10, facilitado por BCASA. De su análisis se desprende que más de la mitad de la superficie de los parques está vegetada, mientras que las zonas pavimentadas ocupan un 30% de media. Con estos datos, y a partir de los coeficientes de escorrentía considerados en este estudio, se obtiene un coeficiente de es- correntía medio de 0,55 para los parques y jardines (Tabla 13), que será el que se aplica tam- bién al seleccionado para el estudio. Total verde Total sauló Total pavimento TOTAL 2 Superficie total (m ) 5.934.736 2.046.703 3.369.521 11.350.960 Coeficiente de escorrentía asociado 0,30 0,60 0,95 Superficie impermeable 1.780.421 1.228.022 3.201.045 6.209.488 Figura 101: Planta de la propuesta para la C/ Lepanto, caso c) (Tipo 2). Coeficiente de escorrentía global 0,55 Porcentaje de superficie total 52% 18% 30% 100% Tabla 13: Análisis de la distribución de superficies en los parques y jardines de Barcelona (Fuente: BCASA-Elabo- ración propia) Dado que la superficie total de los Jardines de Bacardí es de 7.054 m2, la superficie generadora de escorrentía será de 3.080 m2. Con esto, se propone una disposición de SUDS según las dos casuísticas estudiadas, que se presenta a continuación: Figura 102: Sección transversal de la propuesta para la C/ Lepanto, caso c) (Tipo 2). Se estudia el caso de que gestione la escorrentía del parque completo, al menos cumpliendo el criterio V80, pero también para que sea capaz de gestionar íntegramente la escorrentía pro- La escorrentía producida por este módulo tipo (20,7 m) para la lluvia de percentil 80 ducida por la tormenta de diseño de periodo de retorno T = 10 años. (V =15 mm), es de 5,08 m3 80 (2,54 m3 a cada lado). Considerando que los parterres pro- puestos pueden almacenar en superficie una altura media de 20 cm de agua (que puede a) Gestión de la escorrentía del parque completo, con criterio V80 ser menor en los bordes y mayor en la zona central), que tienen una berma en el tramo medio, y que la pendiente media de la calle es del 3,2%, el volumen de almacenamiento Para captar y almacenar hasta su infiltración la escorrentía generada por una lluvia de disponible en cada módulo sería de 8,74 m3 (4,37 m3 a cada lado, y 2,18 m3 en cada volumen el de percentil 80, se propone acondicionar las zonas verdes del parque cer- sub-cuenco creado por la berma), y por tanto superior al V80 establecido como criterio canas a las salidas, deprimiéndolas respecto a los caminos, una profundidad de 30 cm, de diseño. con taludes 1V:2H, conformando una serie de parterres inundables de ancho medio 3 m y longitud variable, siendo la suma de 122,2 m. Esto supondría que los parterres inun- dables ocuparían unos 319 m2, es decir, el 8,2 % de la zona verde y el 4,5 % de la superficie total del parque. 7.7. Descripción de la propuesta Tipo 5: Jardín Bacardí La propuesta para estos jardines consiste en modificar ligeramente la configuración de los mis- mos, de modo que las zonas de paso queden elevadas sobre las zonas verdes, o al menos sobre algunas de ellas, y así poder retener las escorrentías generadas en las áreas adyacentes. TA093_Informe_v1 Pág. 48 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 103: Planta de la propuesta para los Jardines de Bacardí, caso a) (Tipo 5). La escorrentía producida en estos jardines para la lluvia de percentil 80 (V80=15 mm), es de 58,2 m3, mientras que el volumen de almacenamiento disponible en los parterres inundables propuestos sería de 73,32 m3, y por tanto superior al V80 establecido como criterio de diseño. b) Gestión de la escorrentía del parque completo, con criterio T10 Para captar y almacenar hasta su infiltración la escorrentía generada por la lluvia de diseño de periodo de retorno T = 10 años, se propone aumentar las zonas verdes de- primidas respecto al caso anterior (V80), lo que puede necesitar de una remodelación algo más profunda del parque, para asegurar que toda el agua llega a las zonas verdes deprimidas contempladas. Manteniendo la consideración de que la profundidad de al- macenamiento en los parterres inundables es de 30 cm, con taludes 1V:2H, y la misma longitud total de 122,2 m, el ancho medio necesario sería aproximadamente de 6 m. Esto supondría que los parterres inundables ocuparían unos 810 m2, es decir, el 20,9 % de la zona verde, y el 11,5 % de la superficie total del parque. La escorrentía producida en estos jardines para la lluvia de T10 (VT10=53 mm), es de 205,62 m3, mientras que el volumen de almacenamiento disponible en los parterres inundables propuestos sería de 219,96 m3, y por tanto superior al volumen establecido como criterio de diseño. TA093_Informe_v1 Pág. 49 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 50 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 8. ANÁLISIS DE SENSIBILIDAD DE LA EFICIENCIA DE UNA Con todo, los SUDS propuestos en la C/ Mallorca son capaces de reducir el volumen anual de agua de lluvia que entra en el sistema unitario en los siguientes porcentajes (se presenta el CALLE TIPO ANTE DIFERENTES EVENTOS DE LLUVIA resultado obtenido para el P23, y la horquilla de resultados del resto de pluviómetros): Como se ha mencionado en el apartado 5.3. , el análisis de la C/ Mallorca ha servido para a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera: 46 % (45 - 47 %) seleccionar el pluviómetro P23 como el de referencia para el resto de casos. A continuación, b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80: 89 % (87 - 96 %) se resumen los resultados obtenidos para el año tipo 2009, para la lluvia registrada en cada uno de los cuatro pluviómetros analizados (P2, P3, P23 y P24), y para cada situación. Así c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas: 100 % mismo, se presenta el comportamiento de los SUDS propuestos para la tormenta de diseño de periodo de retorno 10 años. 8.1.1. Pluviómetro P2 Los cálculos, a nivel de pre-dimensionamiento, se realizan con el empleo del software especia- a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera lizado Micro Drainage (www.xpsolutions.com), que permite contemplar la retención temporal en origen del agua de lluvia, su evacuación laminada hacia la red de alcantarillado municipal y/o su infiltración al subsuelo, empleando la descripción geométrica y características físicas de cada tipo de SUDS. La modelización se realiza para cada una de los diferentes SUDS de cada módulo de calle, y los resultados se extienden al tramo de calle estudiado. Los resultados de las modelizaciones realizadas se presentan en el Anexo nº 3 de este documento. A lo largo de este capítulo, se presenta la estimación de volúmenes de agua de lluvia que son Figura 104: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por retenidos y aprovechados como riego pasivo o en la recarga del acuífero a lo largo del año tipo rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). (“agua recuperada”), para cada pluviómetro, y con ello la reducción del volumen de agua de entrada a la red unitaria. Asimismo, se presenta, a modo de ejemplo, el comportamiento de los SUDS propuestos en la calle Mallorca para la tormenta de diseño de 10 años de periodo de retorno (T10). 8.1. Análisis para el año tipo 2009, con registros de varios pluvió- metros Figura 105: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). A continuación, se muestran unas gráficas en las que se visualiza la capacidad de retención e infiltración de agua de lluvia de los SUDS propuestos para la calle Mallorca (Tipo 2) ante uno de los eventos anuales más relevantes, para las tres situaciones de estudio. Asimismo, se re- b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 sumen en unas tablas los principales resultados obtenidos, tanto a nivel individual de cada uno de los SUDS propuestos, como a nivel del tramo de calle seleccionado. De los resultados obtenidos se desprende que con los registros de los pluviómetros P2 y P3, se obtienen los mayores índices de retención en origen del agua de lluvia, y con los del P24 los menores. Así, el pluviómetro P23 arroja unos resultados próximos a los del P24 pero algo me- nores, y es por ello que se selecciona como representativo para el estudio del resto de calles y espacios tipo. Figura 106: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Ma- llorca, caso b), Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 51 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 111: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c),Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). Figura 107: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P2 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 71,75 33,84 37,92 47% Parterre inundable 33,94 33,84 0,10 100% Figura 108: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, Sin SUDS 37,82 0,00 37,82 0% caso b), Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 141,92 136,32 5,60 96% Franja biorretención (carril bus) 71,32 68,02 3,30 95% Franja biorretención (aparcamiento) 70,60 68,30 2,30 97% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 65,07 65,07 0,00 100% Franja biorretención 65,07 65,07 0,00 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 14: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Mallorca (2009-P2). e) Resultados para la calle tipo Figura 109: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). Pluvio 2009-P2 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 717,52 338,35 379,17 47% Parterre inundable 339,35 338,35 1,00 100% Sin SuDS 378,17 0,00 378,17 0% C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 709,62 681,62 28,00 96% Franja biorretención (carril bus) 356,60 340,10 16,50 95% Franja biorretención (aparcamiento) 353,01 341,51 11,50 97% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 650,68 650,68 0,00 100% Franja biorretención 650,68 650,68 0,00 100% Figura 110: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c), Tipo 2 (2009- Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. P2, evento 21 oct). Tabla 15: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Mallorca (2009-P2). TA093_Informe_v1 Pág. 52 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 8.1.2. Pluviómetro P3 a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Figura 115: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). Figura 112: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). Figura 116: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b), Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). Figura 113: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). Figura 117: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Figura 114: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Ma- llorca, caso b), Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). Figura 118: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c), Tipo 2 (2009- P3, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 53 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 8.1.3. Pluviómetro P23 a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Figura 119: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c),Tipo 2 (2009-P3, evento 21 oct). d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P3 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Figura 120: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por escorrentía escorrentía escorrentía Volumen rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P23, generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a evento 21 oct). (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 78,57 37,06 41,51 47% Parterre inundable 37,16 37,06 0,10 100% Sin SUDS 41,41 0,00 41,41 0% C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 155,40 146,00 9,40 94% Franja biorretención (carril bus) 78,09 71,89 6,20 92% Franja biorretención (aparcamiento) 77,31 74,11 3,20 96% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 71,25 71,25 0,00 100% Franja biorretención 71,25 71,25 0,00 100% Figura 121: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. terre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Tabla 16: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Mallorca (2009-P3). b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 e) Resultados para la calle tipo Pluvio 2009-P3 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 785,66 370,58 415,08 47% Parterre inundable 371,58 370,58 1,00 100% Sin SuDS 414,08 0,00 414,08 0% Figura 122: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 777,00 730,00 47,00 94% rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Ma- Franja biorretención (carril bus) 390,47 359,47 31,00 92% llorca, caso b), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Franja biorretención (aparcamiento) 386,53 370,53 16,00 96% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 712,47 712,47 0,00 100% Franja biorretención 712,47 712,47 0,00 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 17: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Mallorca (2009-P3). TA093_Informe_v1 Pág. 54 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 123: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la Figura 127: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c),Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P23 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a 3 3 3 Figura 124: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por (m ) (m ) (m ) Convencional (%) rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 77,84 36,11 41,72 46% Parterre inundable 36,81 36,11 0,70 98% Sin SUDS 41,02 0,00 41,02 0% C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 153,96 137,06 16,90 89% Franja biorretención (carril bus) 77,37 67,17 10,20 87% Franja biorretención (aparcamiento) 76,59 69,89 6,70 91% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 70,58 70,58 0,00 100% Franja biorretención 70,58 70,58 0,00 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 18: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Mallorca (2009-P23). Figura 125: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). e) Resultados para la calle tipo Pluvio 2009-P23 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 778,36 361,13 417,23 46% Parterre inundable 368,13 361,13 7,00 98% Sin SuDS 410,23 0,00 410,23 0% C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 769,78 685,28 84,50 89% Franja biorretención (carril bus) 386,84 335,84 51,00 87% Figura 126: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Franja biorretención (aparcamiento) 382,94 349,44 33,50 91% rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c), Tipo 2 (2009- C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 705,85 705,85 0,00 100% P23, evento 21 oct). Franja biorretención 705,85 705,85 0,00 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 19: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Mallorca (2009-P23). TA093_Informe_v1 Pág. 55 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 8.1.4. Pluviómetro P24 a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Figura 131: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). Figura 128: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). Figura 132: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b), Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). Figura 129: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). Figura 133: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b),Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Figura 130: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Ma- llorca, caso b), Tipo 2 (2009-P2, evento 21 oct). Figura 134: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c), Tipo 2 (2009- P24, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 56 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 8.2. Análisis para la lluvia de diseño de T = 10 años Aunque el objetivo de diseño de las propuestas presentadas no es reducir los caudales pico de entrada a la red unitaria, la propia retención en origen produce una laminación de las escorren- Figura 135: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la tías, como se ha observado en los gráficos presentados anteriormente. En este apartado, se franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c),Tipo 2 (2009-P24, evento 21 oct). presenta, a modo de ejemplo, el comportamiento de los SUDS propuestos en la calle Mallorca para la tormenta de diseño de 10 años de periodo de retorno (T10). d) Resultados de los SUDS tipo Se observa que la reducción de caudales pico es variable, incluso inapreciable en algunas si- Pluvio 2009-P24 tuaciones, excepto para el caso del criterio de Supermanzanas, donde el volumen de almace- Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción namiento disponible es tal que incluso para esta lluvia tan intensa, los caudales pueden redu- escorrentía escorrentía escorrentía Volumen cirse significativamente (del orden de un 90% en el caso de esta calle tipo). generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 84,54 37,68 46,85 45% a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Parterre inundable 39,98 37,68 2,30 94% Sin SUDS 44,55 0,00 44,55 0% C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 167,21 145,41 21,80 87% Franja biorretención (carril bus) 84,03 71,73 12,30 85% Franja biorretención (aparcamiento) 83,18 73,68 9,50 89% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 76,66 76,56 0,10 100% Franja biorretención 76,66 76,56 0,10 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 20: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Mallorca (2009-P24). Figura 136: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a), Tipo 2 (T=10 años). e) Resultados para la calle tipo Pluvio 2009-P24 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción escorrentía escorrentía escorrentía Volumen generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 845,35 376,81 468,54 45% Parterre inundable 399,81 376,81 23,00 94% Sin SuDS 445,54 0,00 445,54 0% Figura 137: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Mallorca, caso a),Tipo 2 (T=10 años). C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 836,04 727,04 CFCC 87% Franja biorretención (carril bus) 420,14 358,64 61,50 85% Franja biorretención (aparcamiento) 415,90 368,40 47,50 89% C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 766,60 765,60 1,00 100% Franja biorretención 766,60 765,60 1,00 100% Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. Tabla 21: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Mallorca (2009-P24). TA093_Informe_v1 Pág. 57 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Figura 138: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Figura 142: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Ma- rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso c), Tipo 2 (T=10 llorca, caso b), Tipo 2 (T=10 años). años). Figura 139: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la Figura 143: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención del lado del aparcamiento tipo de la C/ Mallorca, caso a),Tipo 2 (T=10 años). franja de biorretención tipo de la C/ Mallorca, caso a),Tipo 2 (T=10 años). Figura 140: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Mallorca, caso b), Tipo 2 (T=10 años). Figura 141: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención del lado del carril bus tipo de la C/ Mallorca, caso a),Tipo 2 (T=10 años). TA093_Informe_v1 Pág. 58 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 9. ANÁLISIS DE LA EFICIENCIA VOLUMÉTRICA DE LAS PROPUESTAS TIPO MEDIANTE MODELIZACIÓN NUMÉRICA De manera análoga al capítulo anterior, a continuación, se resumen los resultados obtenidos para el año tipo 2009, con los datos registrados en el pluviómetro P23, para cada calle tipo y para cada situación. Figura 145: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- Los cálculos, a nivel de pre-dimensionamiento, se llevan a cabo mediante un modelo matemá- terre inundable tipo de la C/ Riera Alta, caso a), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). tico que resuelve las ecuaciones de flujo no permanente de la red/sistema para las lluvias es- pecificadas. Para ello se emplea el software especializado MicroDrainage® de XPSolutions, b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 (versión v2017.1.1), que permite contemplar la retención temporal en origen del agua de lluvia, su infiltración al terreno y/o su evacuación laminada hacia el punto de vertido, empleando la descripción geométrica y características físicas de cada tipo de SUDS. El cálculo se lleva a cabo mediante el “Método del Hidrograma Completo (Full Hydrograph Method)”, basado en el “Procedimiento Wallingford (Wallingford Procedure)”. El software incluye las ecuaciones de con- tinuidad, energía y cantidad de movimiento completas para llevar a cabo el análisis. La modelización se realiza para cada una de los diferentes SUDS de cada módulo de calle, y los resultados se extienden al tramo de calle estudiado. Figura 146: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por A lo largo de este capítulo, se presenta la estimación de volúmenes de agua de lluvia que son rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado de la acera ancha de la C/ Riera retenidos y aprovechados como riego pasivo o en la recarga del acuífero a lo largo del año tipo Alta, caso b), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). (“agua recuperada”), para cada calle o espacio público tipo, y con ello la reducción del volumen de agua de entrada a la red unitaria. 9.1. Análisis para la propuesta Tipo 1: C/ Riera Alta Figura 147: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera franja de biorretención tipo del lado de la acera ancha de la C/ Riera Alta, caso b), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 144: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Riera Alta, caso a), Tipo 1 (2009-P23, Figura 148: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por evento 21 oct). rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado de la acera estrecha de la C/ Riera Alta, caso b), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 59 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 149: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la Figura 153: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado de la acera estrecha de la C/ Riera Alta, caso b), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 franja de biorretención tipo del lado de la acera estrecha de la C/ Riera Alta, caso c), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). oct). c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P23 - Tramo tipo Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Área SUDS escorrentía escorrentía escorrentía Volumen (m2) generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Riera Alta (Usos Actuales-SV) 84,92 25,38 59,54 30% 10,50 Parterre inundable 25,78 25,38 0,40 98% 10,50 Sin SuDS 59,14 0,00 59,14 0% 0,00 C/ Riera Alta (Usos Actuales-CV) 81,65 71,15 10,50 87% 18,50 Figura 150: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Acera ancha-Franja Biorretención 45,44 39,84 5,60 88% 10,50 rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado de la acera ancha de la C/ Riera Acera estrecha-Franja Biorretención 36,21 31,31 4,90 86% 8,00 Alta, caso c), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). C/ Riera Alta (Superilles) 73,23 69,53 3,70 95% 57,60 Acera ancha-Franja Biorretención 41,23 37,53 3,70 91% 24,00 Acera estrecha-Franja Biorretención 32,00 32,00 0,00 100% 33,60 Nota: La longitud de la calle Riera Alta estudiada es de 60 m, que se dividen en 4 módulos de 15 m cada uno. Tabla 22: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Riera Alta (2009-P23). e) Resultados para la calle tipo Calle Tipo: Riera Alta Figura 151: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario franja de biorretención tipo del lado de la acera ancha de la C/ Riera Alta, caso c), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía oct). generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (%) C/ Riera Alta (Usos Actuales-SV) 339,70 101,53 238,17 30% 1,69 Parterre inundable 103,13 101,53 1,60 98% 1,69 Sin SuDS 236,57 0,00 236,57 0% 0,00 C/ Riera Alta (Usos Actuales-CV) 326,60 284,60 42,00 87% 4,74 Acera ancha-Franja Biorretención 181,76 159,36 22,40 88% 2,66 Acera estrecha-Franja Biorretención 144,84 125,24 19,60 86% 2,09 C/ Riera Alta (Superilles) 292,92 278,12 14,80 95% 4,64 Acera ancha-Franja Biorretención 164,92 150,12 14,80 91% 2,50 Acera estrecha-Franja Biorretención 128,00 128,00 0,00 100% 2,13 Figura 152: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Nota: La longitud de la calle Riera Alta estudiada es de 60 m, que se dividen en 4 módulos de 15 m cada uno. rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado de la acera estrecha de la C/ Riera Alta, caso c), Tipo 1 (2009-P23, evento 21 oct). Tabla 23: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Riera Alta (2009-P23). TA093_Informe_v1 Pág. 60 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 9.2. Análisis para la propuesta Tipo 2 9.2.1. Análisis para la C/ Mallorca Este análisis se presenta en el capítulo anterior. A continuación, se resumen los resultados obtenidos para el tramo de calle estudiado. Figura 155: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Rocafort, caso a), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Calle Tipo: Mallorca Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 778,36 361,13 417,23 46% 4,01 Parterre inundable 368,13 361,13 7,00 98% 4,01 Sin SuDS 410,23 0,00 410,23 0% 0,00 C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 769,78 685,28 84,50 89% 7,61 Franja biorretención (carril bus) 386,84 335,84 51,00 87% 3,73 Franja biorretención (aparcamiento) 382,94 349,44 33,50 91% 3,88 C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 705,85 705,85 0,00 100% 7,84 Franja biorretención 705,85 705,85 0,00 100% 7,84 Figura 156: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Nota: La longitud de la calle Mallorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable de la C/ Rocafort, caso b), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Tabla 24: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Mallorca (2009-P23). 9.2.2. Análisis para la C/ Rocafort a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Figura 157: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable de la C/ Rocafort, caso b),Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 154: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Rocafort, caso a), Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 158: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el aparcamiento permeable de la C/ Rocafort, caso b), Tipo 2 (2009- P23, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 61 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 9.2.3. Propuesta Tipo 2 De los resultados anteriores se desprende que el empleo de pavimentos permeables también es una buena estrategia para reducir los volúmenes de agua que anualmente entran en el sis- Figura 159: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el tema de alcantarillado unitario de la ciudad. No obstante, para la extrapolación a escala ciudad, aparcamiento permeable de la C/ Rocafort, caso b),Tipo 2 (2009-P23, evento 21 oct). se tomará como referencia la C/ Mallorca, cuya propuesta con Franjas de Biorretención va en la línea municipal de aumentar el verde en Barcelona. c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Este escenario no se analiza para esta calle tipo. 9.3. Análisis para la propuesta Tipo 3: Gran Via d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P23 a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Área SUDS escorrentía escorrentía escorrentía Volumen (m2) generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Rocafort (Usos Actuales-SV) 93,79 39,69 54,10 42% 13,50 Parterre inundable 44,79 39,69 5,10 89% 13,50 Sin SuDS 49,00 0,00 49,00 0% 0,00 C/ Rocafort (Usos Actuales-CV) 93,79 86,79 7,00 93% 49,50 Aceras-Parterre inundable 44,79 39,69 5,10 89% 13,50 Calzada-PavimentoPermeable 49,00 47,10 1,90 96% 36,00 Nota: La longitud de la calle Rocafort estudiada es de 86 m, que se dividen en 4 módulos de 21,5 m cada uno. Figura 160: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la Gran Via, caso a), Tipo 3 (2009-P23, Tabla 25: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Rocafort (2009-P23). evento 21 oct). e) Resultados para la calle tipo Calle Tipo: Rocafort Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (%) (m3/m) Figura 161: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- C/ Rocafort (Usos Actuales-SV) 750,31 317,51 432,80 42% 3,69 terre inundable tipo de la Gran Via, caso a), Tipo 3 (2009-P23, evento 21 oct). Parterre inundable 358,31 317,51 40,80 89% 3,69 Sin SuDS 392,00 0,00 392,00 0% 0,00 C/ Rocafort (Usos Actuales-CV) 750,31 694,31 56,00 93% 8,07 Aceras-Parterre inundable 358,31 317,51 40,80 89% 3,69 Calzada-PavimentoPermeable 392,00 376,80 15,20 96% 4,38 Nota: La longitud de la calle Rocafort estudiada es de 86 m, que se dividen en 4 módulos de 21,5 m cada uno. Tabla 26: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Rocafort (2009-P23). TA093_Informe_v1 Pág. 62 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Este escenario no se analiza para esta calle tipo. d) Resultados de los SUDS tipo Pluvio 2009-P23 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Área SUDS escorrentía escorrentía escorrentía Volumen 2 (m ) generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a Figura 162: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por (m3) (m3) (m3) Convencional rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la Gran Via, caso b), Tipo 3 (2009-P23, evento 21 oct). (%) Gran Via (Usos Actuales-SV) 174,76 58,78 115,98 34% 16,50 Parterre inundable 66,98 58,78 8,20 88% 16,50 Sin SuDS 107,78 0,00 107,78 0% 0,00 Gran Via (Usos Actuales-CV) 174,76 152,16 22,60 87% 42,50 Mediana-Franja Biorretención 107,78 93,38 14,40 87% 26,00 Acera-Parterre inundable 66,98 58,78 8,20 88% 16,50 Tabla 27: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la Gran Via (2009-P23). Figura 163: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la e) Resultados para la calle tipo franja de biorretención tipo de la Gran Via, caso b), Tipo 3 (2009-P23, evento 21 oct). Calle tipo: Gran Via de les Corts Catalanes Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (%) (m3/m) Gran Via (Usos Actuales-SV) 1.747,60 587,82 1.159,78 34% 6,84 Parterre inundable 669,82 587,82 82,00 88% 6,84 Sin SuDS 1.077,78 0,00 1.077,78 0% 0,00 Gran Via (Usos Actuales-CV) 1.747,60 1.521,60 226,00 87% 17,69 Mediana-Franja Biorretención 1.077,78 933,78 144,00 87% 10,86 Figura 164: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Acera-Parterre inundable 669,82 587,82 82,00 88% 6,84 rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la Gran Via, caso b), Tipo 3 (2009-P23, Nota: La longitud de la Gran Via de les Corts Catalanes estudiada es de 86 m, que se dividen en 5 módulos de 17,2 m cada uno. evento 21 oct). Tabla 28: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Gran Via (2009-P23). Figura 165: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la Gran Via, caso b), Tipo 3 (2009-P23, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 63 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 9.4. Análisis para la propuesta Tipo 4: C/ Lepanto a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Figura 169: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Lepanto, caso b), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 166: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en el parterre inundable tipo de la C/ Lepanto, caso a), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 170: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Lepanto, caso b), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 167: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en el par- terre inundable tipo de la C/ Lepanto, caso a), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Figura 171: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la franja de biorretención tipo del lado del carril bus de la C/ Lepanto, caso b), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Figura 168: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo del lado del aparcamiento de la C/ Le- panto, caso b), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 172: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en la franja de biorretención tipo de la C/ Lepanto, caso c), Tipo 4 (2009- P23, evento 21 oct). TA093_Informe_v1 Pág. 64 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 9.5. Análisis para la propuesta Tipo 5: Jardines de Bacardí En este caso, para cada una de las dos situaciones estudiadas, se presenta el comportamiento del parque con los SUDS propuestos, tanto para la lluvia del año tipo como para la tormenta de Figura 173: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en la diseño de 10 años de periodo de retorno (T10). franja de biorretención tipo de la C/ Lepanto, caso c), Tipo 4 (2009-P23, evento 21 oct). a) Gestión de la escorrentía del parque completo, con criterio V d) Resultados de los SUDS tipo 80 Pluvio 2009-P23 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Área SUDS escorrentía escorrentía escorrentía Volumen (m2) generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a (m3) (m3) (m3) Convencional (%) C/ Lepanto (Usos Actuales-SV) 90,61 37,03 53,58 41% 24,00 Parterre inundable 43,43 37,03 6,40 85% 24,00 Figura 174: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Sin SUDS 47,18 0,00 47,18 0% 0,00 rebose a la red unitaria (línea magenta) en los parterres inundables de los Jardines de Bacardí, caso a), Tipo 5 C/ Lepanto (Usos Actuales-CV) 177,63 147,03 30,60 83% 35,50 (2009-P23, evento 21 oct). Franja biorretenció-naparcamient0 88,89 76,49 12,40 86% 17,50 Franja biorretención-carril bus 88,74 70,54 18,20 79% 18,00 C/ Lepanto (Criteri Superilles-CV) 81,25 79,25 2,00 98% 84,00 Franja biorretención 81,25 79,25 2,00 98% 84,00 Nota: Longitud tramo tipo: 20,7 m Tabla 29: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS tipo de la C/ Lepanto (2009-P23). e) Resultados para la calle tipo Figura 175: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en los par- terres inundables de los Jardines de Bacardí, caso a), Tipo 5 (2009-P23, evento 21 oct). Calle Tipo: Lepanto Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (%) C/ Lepanto (Usos Actuales-SV) 724,88 296,27 428,61 41% 3,53 Parterre inundable 347,47 296,27 51,20 85% 3,53 Sin SUDS 377,41 0,00 377,41 0% 0,00 C/ Lepanto (Usos Actuales-CV) 710,54 588,14 122,40 83% 7,00 Franja biorretenció-naparcamient0 355,58 305,98 49,60 86% 3,64 Figura 176: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Franja biorretención-carril bus 354,96 282,16 72,80 79% 3,36 rebose a la red unitaria (línea magenta) en los parterres inundables de los Jardines de Bacardí, caso a), Tipo 5 C/ Lepanto (Criteri Superilles-CV) 650,03 634,03 16,00 98% 7,55 (T=10 años). Franja biorretención 650,03 634,03 16,00 98% 7,55 Nota: La longitud de la calle Lepanto estudiada es de 84 m, que se dividen en 4 módulos de 20,7 m cada uno. Tabla 30: Resultados de la eficiencia volumétrica para el tramo estudiado de la calle tipo Lepanto (2009-P23). TA093_Informe_v1 Pág. 65 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Figura 177: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en los par- Figura 181: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en los par- terres inundables de los Jardines de Bacardí, caso a), Tipo 5 (T=10 años). terres inundables de los Jardines de Bacardí, caso b), Tipo 5 (T=10 años). b) Gestión de la escorrentía del parque completo, con criterio T10 c) Resultados para el parque/jardín tipo Pluvio 2009-P23 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m2) (%) Jardines de Bacardí (Usos Actuales) Parterres inundables (V80) 1.861,48 1.628,08 233,40 87% 0,23 Figura 178: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por Parterres inundables (T10) 1.861,48 1.861,48 0,00 100% 0,26 rebose a la red unitaria (línea magenta) en los parterres inundables de los Jardines de Bacardí, caso b), Tipo 5 (2009-P23, evento 21 oct). Tabla 31: Resultados de la eficiencia volumétrica para el parque/jardín tipo, Jardines de Bacardí (2009-P23). Para la tormenta de diseño de 10 años de periodo de retorno, como se aprecia en las figuras, la reducción de caudal es poco significativa cuando el volumen de almacenamiento se calcula con el criterio de retener la escorrentía generada por la tormenta de percentil 80 (V80), mientras que el aumentar dicho volumen de almacenamiento puede repercutir en que la lluvia de diseño de T10 no genere escorrentía que acabe entrando en la red de saneamiento unitaria. Figura 179: Altura de la lámina de agua (línea azul) respecto a la cota del labio del aliviadero (línea roja) en los par- terres inundables de los Jardines de Bacardí, caso b), Tipo 5 (2009-P23, evento 21 oct). Figura 180: Hidrogramas de entrada (línea azul), de salida por infiltración al subsuelo (línea verde) y de salida por rebose a la red unitaria (línea magenta) en los parterres inundables de los Jardines de Bacardí, caso b), Tipo 5 (T=10 años). TA093_Informe_v1 Pág. 66 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 10. VALORACIÓN DE LA EFICIENCIA VOLUMÉTRICA A ES- CALA CIUDAD Así, los resultados de la calle tipo en cuanto a la estimación del aprovechamiento de las aguas pluviales mediante SUDS, se extrapolan al resto de calles de Barcelona, multiplicando los va- A partir del Sistema de Información Geográfica (SIG) elaborado, se han agrupado las calles y lores unitarios obtenidos por la longitud total del viario de cada tipo (Tipos 1 a 4), o por la su- espacios públicos con características similares en lo que respecta a su comportamiento en la perficie de parques y jardines urbanos, en el Tipo 5. Los resultados se muestran en las Figuras temática de estudio, siguiendo la casuística explicada en el Capítulo 6. . y Tablas siguientes. En lo que respecta a las calles, el presente Estudio plantea la construcción de SUDS en el 52 % del total de las mismas, según la distribución mostrada en la Tabla 32. En esta misma tabla se • Tipo 1: Calle estrecha (9-15 m), de pendiente baja (0-2,5 %) observa que un 4,3% de las calles no se han podido categorizar, por no conocer su anchura. Se extrapolan los resultados del análisis de la calle Riera Alta, entre C/ del Bisbe Laguarda y C/ d’Erasme de Janer, que tiene una pendiente media del 1,62 % y un ancho de 12,9 m. A partir del SIG, se obtiene que el 10,59 % de las calles de Barcelona entran dentro de esta tipología, suponiendo una longitud total de 141,57 km, cuya localización se muestra en la Figura 183. Tabla 32: Distribución por tipos de las calles de Barcelona (Fuente: Elaboración propia). La localización de estos grupos se presenta en la Figura 182. Figura 183: Localización de las calles Tipo 1 (Fuente: Elaboración propia). A partir de los resultados de la calle tipo, mostrados en el Capítulo 9. , se realiza la estimación del volumen de escorrentía que puede ser infiltrado en el año tipo (2009) en este tipo de calles, para cada una de las tres situaciones o escenarios planteados, en el global de la ciudad. Los resultados se muestran en la Tabla 33. Figura 182: Localización por tipos de las calles de Barcelona (Fuente: Elaboración propia). TA093_Informe_v1 Pág. 67 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Pluvio 2009-P23 A partir de los resultados de la calle tipo, mostrados en el Capítulo 9. , se realiza la estimación Calle Tipo: Riera Alta Barcelona - Tipo 1 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario Longitud de Volumen de del volumen de escorrentía que puede ser infiltrado en el año tipo (2009) en este tipo de calles, escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía calles e s c o r r e n t ía para cada una de las tres situaciones o escenarios planteados, en el global de la ciudad. Los generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado ( m ) infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (m3) resultados se muestran en la Tabla 34. (%) C/ Riera Alta (Usos Actuales-SV) 339,70 101,53 238,17 30% 1,69 141.570 239.567 Parterre inundable 103,13 101,53 1,60 98% 1,69 239.567 Sin SuDS 236,57 0,00 236,57 0% 0,00 0 Pluvio 2009-P23 C/ Riera Alta (Usos Actuales-CV) 326,60 284,60 42,00 87% 4,74 141.570 671.513 Calle Tipo: Mallorca Barcelona - Tipo 2 Acera ancha-Franja Biorretención 181,76 159,36 22,40 88% 2,66 376.010 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario Longitud de Volumen de Acera estrecha-Franja Biorretención 144,84 125,24 19,60 86% 2,09 295.503 escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía calles e s c o r r e n t ía C/ Riera Alta (Superilles) 292,92 278,12 14,80 95% 4,64 141.570 656.219 generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado ( m ) infiltrado Acera ancha-Franja Biorretención 164,92 150,12 14,80 91% 2,50 354.206 (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (m3) Acera estrecha-Franja Biorretención 128,00 128,00 0,00 100% 2,13 302.013 (%) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 778,36 361,13 417,23 46% 4,01 373.620 1.499.156,68 Tabla 33: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para las calles Tipo 1 (Fuente: Elaboración propia). Parterre inundable 368,13 361,13 7,00 98% 4,01 1.499.156,68 Sin SuDS 410,23 0,00 410,23 0% 0,00 0,00 C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 769,78 685,28 84,50 89% 7,61 373.620 2.844.822,07 Franja biorretenció (carril bus) 386,84 335,84 51,00 87% 3,73 1.394.178,60 • Tipo 2: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) Franja biorretenció (aparcament) 382,94 349,44 33,50 91% 3,88 1.450.643,48 C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 705,85 705,85 0,00 100% 7,84 373.620 2.930.201,09 Franja biorretenció 705,85 705,85 0,00 100% 7,84 2.930.201,09 Se extrapolan los resultados del análisis de la calle Mallorca entre C/ Viladomat y C/ Borrell, que tiene una pendiente media del 0,5 % y un ancho de 20 m. Tabla 34: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para las calles Tipo 2 (Fuente: Elaboración propia). A partir del SIG, se obtiene que el 27,95 % de las calles de Barcelona entran dentro de esta tipología, suponiendo una longitud total de 373,62 km, cuya localización se muestra en la Figura • Tipo 3: Calle ancha (> 40 m), de pendiente baja (0-2,5 %) 184. Se extrapolan los resultados del análisis de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre C/ En- tença y C/ Rocafort, que tiene una pendiente media del 0,98 % y un ancho de 50 m. A partir del SIG, se obtiene que el 6,43 % de las calles de Barcelona entran dentro de esta tipología, suponiendo una longitud total de 85,89 km, cuya localización se muestra en la Figura 185 . Figura 184: Localización de las calles Tipo 2 (Fuente: Elaboración propia). TA093_Informe_v1 Pág. 68 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. A partir del SIG, se obtiene que el 7,17 % de las calles de Barcelona entran dentro de esta tipología, suponiendo una longitud total de 95,77 km, cuya localización se muestra en la Figura 186. Figura 185: Localización de las calles Tipo 3 (Fuente: Elaboración propia). A partir de los resultados de la calle tipo, mostrados en el Capítulo 9. , se realiza la estimación Figura 186: Localización de las calles Tipo 4 (Fuente: Elaboración propia). del volumen de escorrentía que puede ser infiltrado en el año tipo (2009) en este tipo de calles, para cada una de las dos situaciones o escenarios planteados, en el global de la ciudad. Los resultados se muestran en la Tabla 35. A partir de los resultados de la calle tipo, mostrados en el Capítulo 9. , se realiza la estimación del volumen de escorrentía que puede ser infiltrado en el año tipo (2009) en este tipo de calles, Pluvio 2009-P23 para cada una de las tres situaciones o escenarios planteados, en el global de la ciudad. Los Calle Tipo: Gran Via de les Corts Catalanes Barcelona: Tipo 3 resultados se muestran en la Tabla 36. Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario Longitud de Volumen de escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía calles e s c o r r e n t ía generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado ( m ) infiltrado (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (m3) Pluvio 2009-P23 (%) Calle Tipo: Lepanto Barcelona - Tipo 4 Gran Via (Usos Actuales-SV) 1.747,60 587,82 1.159,78 34% 6,84 85.890 587.063,34 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario Longitud de Volumen de Parterre inundable 669,82 587,82 82,00 88% 6,84 587.063,34 escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía calles e s c o r r e n t ía Sin SuDS 1.077,78 0,00 1.077,78 0% 0,00 0,00 generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado ( m ) infiltrado Gran Via (Usos Actuales-CV) 1.747,60 1.521,60 226,00 87% 17,69 85.890 1.519.653,30 (m3) (m3) (m3) Convencional (m3/m) (m3) Mediana-Franja Biorretención 1.077,78 933,78 144,00 87% 10,86 932.589,96 (%) Acera-Parterre inundable 669,82 587,82 82,00 88% 6,84 587.063,34 C/ Lepanto (Usos Actuales-SV) 724,88 296,27 428,61 41% 3,53 95.770 337.784,39 Parterre inundable 347,47 296,27 51,20 85% 3,53 337.784,39 Tabla 35: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para las calles Tipo 3 (Fuente: Elaboración propia). Sin SUDS 377,41 0,00 377,41 0% 0,00 0,00 C/ Lepanto (Usos Actuales-CV) 710,54 588,14 122,40 83% 7,00 95.770 670.544,85 Franja biorretenció-naparcamient0 355,58 305,98 49,60 86% 3,64 348.853,38 Franja biorretención-carril bus 354,96 282,16 72,80 79% 3,36 321.691,48 • Tipo 4: Calle de ancho medio (15-40 m), de pendiente media (2,5-6 %) C/ Lepanto (Criteri Superilles-CV) 650,03 634,03 16,00 98% 7,55 95.770 722.873,15 Franja biorretención 650,03 634,03 16,00 98% 7,55 722.873,15 Se extrapolan los resultados del análisis de la calle Lepanto, entre C/ València y C/ Mallorca, Tabla 36: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para las calles Tipo 4 (Fuente: Elaboración propia). que tiene una pendiente media del 3,20 % y un ancho de 20 m. TA093_Informe_v1 Pág. 69 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. • Tipo 5: Parque – Jardín urbano Se extrapolan los resultados del análisis de los Jardines Bacardí, localizado en la Travessera Los apartados siguientes muestran los resultados globales para cada uno de las tres situacio- de les Corts, 122, en el distrito Les Corts. nes o escenarios planteados. A partir del SIG, se obtiene que el 12,77 % de la superficie de Barcelona entran dentro de esta tipología, suponiendo un área total de 12,94 km2, cuya localización se muestra en la Figura 187. 10.1. Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Para la situación en la que sólo se gestiona la escorrentía de la acera, y en los parques y jardines el criterio es retener el volumen de V80, se estima que en el año tipo (2009) el volumen de escorrentía aprovechado en infiltración es de 3,91 hm3, suponiendo una reducción del 50% respecto de la escorrentía generada en la zona de estudio que actualmente vierte al sanea- miento unitario de la ciudad (Tabla 38). Figura 187: Localización de los parques y jardines urbanos, que conforman el Tipo 5 (Fuente: Elaboración propia). A partir de los resultados del parque tipo, mostrados en el Capítulo 9. , se realiza la estimación del volumen de escorrentía que puede ser infiltrado en el año tipo (2009) en el conjunto de parques y jardines urbanos de titularidad pública de Barcelona (excluyendo el Montjuïc), para Tabla 38: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para la situación en la que sólo se gestiona la esco- cada una de las dos situaciones o escenarios planteados. Los resultados se muestran en la rrentía de la acera, y en los parques y jardines el criterio es retener el volumen de V80 (Fuente: Elaboración propia). Tabla 37. Pluvio 2009-P23 10.2. Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Parque/Jardín Urbano Tipo: Jardines de Bacardí Barcelona - Tipo 5 Lugar Volumen de Volumen de Volumen Reducción Volumen unitario Área Parques Volumen de escorrentía escorrentía escorrentía Volumen de escorrentía y Jardines escorrentía Para la situación en la que se gestiona la escorrentía de la vía completa con el criterio de retener generado i n f i l t r a d o r e b o s e a u n i t a r i o R e s p e c t o a infiltrado U r b a n o s i n f i l t r a d o el volumen de V , también para los parques y jardines urbanos, se estima que en el año tipo (m3) (m3 3 80 ) (m ) Convencional (m3/m2) (m2) (m3) (%) (2009) el volumen de escorrentía aprovechado en infiltración es de 6,02 hm3, suponiendo una Jardines de Bacardí (Usos Actuales) Parterres inundables (V ) 1.861,48 1.628,08 233,40 87% 0,23 12.945.000 2.987.737 reducción del 88% respecto de la escorrentía generada en la zona de estudio que actualmente 80 Parterres inundables (T10) 1.861,48 1.861,48 0,00 100% 0,26 12.945.000 3.416.056 vierte al saneamiento unitario de la ciudad (Tabla 39). Tabla 37: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para los parques y jardines urbanos, que conforman el Tipo 5 (Fuente: Elaboración propia). TA093_Informe_v1 Pág. 70 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Escenario: criterio supermanzanas, gestionando la escorrentía del viario Volumen de Reducción Longitud de % respecto total Área de SUDS Capacidad de Nº SUDS total escorrentía Volumen Tipo de Calle calles d e c a l l e s total a c u m u lación total (ud) infiltrado 2009 R e s p 2 3 ec t o a (m) (%) (m ) (m ) (m3/año) Convencional (%) Tipo 1 (C/ Riera Alta) 141.570 10,59% 18.876 543.629 55.885 656.219 95% Acera ancha-Franja Biorretención 9.438 226.512 23.285 354.206 91% Acera estrecha-Franja Biorretención 9.438 317.117 32.600 302.013 100% Tipo 2 (C/ Mallorca) 373.620 27,95% 41.513 1.525.615 265.076 2.930.201 100% Franja biorretenció 41.513 1.525.615 265.076 2.930.201 100% Tipo 3 (C/ Gran Via) 85.890 6,43% 19.974 424.456 59.468 1.519.653 87% Mediana-Franja Biorretención 9.987 259.667 35.393 932.590 88% Acera-Parterre inundable 9.987 164.789 24.076 587.063 0% Tipo 4 (C/ Lepanto) 95.770 7,17% 9.121 335.195 58.240 722.873 98% Franja biorretención 9.121 335.195 58.240 722.873 98% Superficie Volumen de Reducción % respecto total Área de SUDS Capacidad de parques y Nº SUDS total escorrentía Volumen Parques y jardines urbanos de área urbana total a c u m u lación total jardines (ud) infiltrado 2009 R e s p e c t o a 2 (%) (m2) (m3) (m ) (m3/año) Convencional (%) Tipo 5 (Jardines de Bacardí ) 12.945.000 12,77% 9.176 1.487.335 403.655 3.416.056 100% Parterres inundables (T10) 9.176 1.487.335 403.655 3.416.056 100% TOTAL 98.660 4.316.231 842.324 9 .245.003 98% Tabla 40: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para la situación en la que se gestiona la escorren- Tabla 39: Resultados de la eficiencia volumétrica de los SUDS para la situación en la que se gestiona la escorren- tía de la vía completa, con el criterio de Supermanzanas, y en los parques y jardines el criterio es retener el volu- tía de la vía completa con el criterio de retener el volumen de V , también para los parques y jardines urbanos men de T10 (Fuente: Elaboración propia). 80 (Fuente: Elaboración propia). 10.3. Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Super- manzanas Para la situación en la que se gestiona la escorrentía de la vía completa, con el criterio de Supermanzanas, y en los parques y jardines el criterio es retener el volumen de T10, se estima que en el año tipo (2009) el volumen de escorrentía aprovechado en infiltración es de 9,24 hm3, suponiendo una reducción del 98% respecto de la escorrentía generada en la zona de estudio que actualmente vierte al saneamiento unitario de la ciudad (Tabla 40). TA093_Informe_v1 Pág. 71 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 72 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 11. SELECCIÓN DE PARÁMETROS PARA EL ANÁLISIS En el presente Estudio se ha puesto el foco en estimar los volúmenes de agua de lluvia que pueden llegar a aprovecharse mediante el empleo de SUDS tanto en las calles como en los COSTE-BENEFICIO Y ESTIMACIÓN DE RATIOS parques y jardines urbanos de titularidad pública de Barcelona. La realización de un análisis Los SUDS son infraestructuras "verdes" perfectamente compatibles con los sistemas tradicio- coste-beneficio de las medidas planteadas, es un ejercicio adicional que se acomete de manera nales de gestión de aguas pluviales urbanas, con los que se consigue disminuir las escorrentías muy estimativa, en base a datos ya existentes (en su mayoría), y que deberá ser objeto de un que acaban siendo recibidas en colectores, tanques de tormenta o estaciones depuradoras de análisis más detallado para dotarle del rigor necesario a la hora de tomar decisiones. aguas residuales (o vertidas a los medios receptores sin tratamiento, en el peor de los casos), Para este estudio, se han seleccionado como principales referencias las evaluaciones realiza- además de reducir los arrastres de sólidos. Entre sus múltiples beneficios, podrían citarse los das en las ciudades de Nueva York (City of New York, 2010) y Washington (Kats and Glass- siguientes: brook, 2016), que se han complementado con la recopilación de datos a nivel internacional - mejora del estado de las masas de agua, presentada en uno de los informes del proyecto europeo E²STORMED (Morales-Torres et al., 2016). - protección frente a inundaciones y sequías, En el marco de dicho proyecto se desarrolló una herramienta de apoyo a la toma de decisiones, - adaptación y mitigación (sumideros CO2) al impacto del cambio climático, disponible de manera gratuita en la web del proyecto (http://www.e2stormed.eu/results/), que - reducción consumo energético en el ciclo urbano del agua (aprovechamiento de pluvia- permite calcular costes, consumos energéticos y emisiones de diferentes estrategias de dre- les, menor volumen de agua a plantas de tratamiento, menos bombeos, etc.), naje, que pueden combinarse con una gran variedad de otros parámetros económicos, energé- ticos y medioambientales, así como con otros criterios sociales, políticos y paisajísticos (Figura - provisión de servicios ecosistémicos, la conectividad y la restauración ecológicas para 188). En el presente Estudio no se ha llegado a emplear esta herramienta, pero los criterios la conservación de la biodiversidad, reforzando los valores del Agua y de los Espacios disponibles en la misma han servido como referencia para la selección de los parámetros pre- Verdes. sentados en este Capítulo. La consideración de los impactos directos, tanto positivos (beneficios) como negativos (costes), de los SUDS para realizar un análisis económico es una tarea ardua, que generalmente se viene realizando con suposiciones generales dado que existe muy poca información de su valor monetario. Algunos de los factores que introducen incertidumbre a dicho análisis son (Royal Haskoning, 2012): - Tipo de suelo: los costes de excavación son más altos en suelos rocosos y la oportunidad de implementar soluciones de infiltración varía. - Nivel freático: algunas medidas necesitan geomembranas, lo que aumenta el coste. - Criterios de diseño: requisitos más estrictos para gestionar la escorrentía, conducen a me- didas SUDS más complicadas o mayores. - Características del diseño: una siembra extensiva es más costosa que si se permite la colonización natural. Económicos Energéticos Emisiones CO2 Otros cuantitativos Cualitativos Coste de gestión del agua de Consumo de gestión del agua Emisiones por gestión del agua Volumen de agua reutilizado Calidad de agua global - Problemas de acceso y requisitos de espacio: algunas medidas abarcan terrenos que, de lluvia de lluvia de lluvia Coste de construcción y Consumo de construcción y Emisiones de construcción y Capacidad de eliminación de Volumen de agua infiltrado lo contrario, se emplearían para el desarrollo urbanístico. mantenimiento mantenimiento mant. sólidos suspendidos Coste de tratamiento y Consumo de tratamiento y Emisiones de tratamiento y Capacidad de eliminación de Caudal pico de descarga - Ubicación: las variaciones regionales en los costes de mano de obra y materiales, la topo- transporte transporte trans. nutrientes Emisiones evitadas por Capacidad de eliminación de grafía, las condiciones del suelo (especialmente la permeabilidad) y las características cli- Beneficios de reutilización Ahorros por reutilización Escorrentía producida reutilización metales pesados Beneficios de mejora de Ahorros por mejora de Emisiones evitadas por mejora Volumen de vertidos de red Evaluación de servicios matológicas locales afectarán a los criterios de diseño. aislamiento aislamiento de aislamiento unitaria medioambientales Protección frente a CO2 absorbido por la - Nueva construcción o reurbanización: el costo de instalar una solución SUDS en un desa- Número de vertidos anuales inundaciones vegetación rrollo existente implica costos muy diferentes a uno diseñado como parte de un nuevo Figura 188: Criterios disponibles en la herramienta de apoyo a la toma de decisiones E2STORMED (Fuente: desarrollo. www.e2stormed.eu/results/). TA093_Informe_v1 Pág. 73 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Para la estimación de los costes de construcción y mantenimiento de los SUDS propuestos, se han empleado los valores calculados en el Estudio previo sobre SUDS realizado para el Ayun- Como se aprecia en la Tabla 41, al parterre inundable no se le han asignado costes tamiento de Barcelona (Green Blue Management, 2017), a los que se ha añadido una disgre- adicionales por la gestión del agua de lluvia, pues se asume que su construcción es gación de los mismos para diferenciar cuáles de ellos son adicionales a los que se tendrían en análoga a una zona verde convencional, aunque deprimida respecto a las superficies una zona verde convencional que no gestionase el agua de lluvia de zonas adyacentes. Así, adyacentes. los costes de construcción y de mantenimiento se ha disgregado en coste por zona verde (círculo verde en las siguientes tablas) y en coste por gestionar el agua de lluvia (círculo azul Respecto al Tipo 5 (parques y jardines urbanos), al emplazarse los parterres inundables en las siguientes tablas). propuestos en una parte de las zonas verdes ya existentes, se ha decido reducir el coste de construcción a un 10% del valor mostrado en la Tabla 41, pues dichas estimaciones Por último, cabe mencionar que al tratarse de evaluaciones externas a la Unión Europea (en están planteadas para su ejecución en zonas de calle con pavimento impermeable. su mayoría), muchos costes/beneficios están en otra en dólares americanos, y la conversión de dólares a euros empleada en este informe ha sido de 1 $ = 0,83 €. Cabe destacar que el coste unitario obtenido, 114,94 €/m2, se encuentran dentro de la horquilla que se presenta en el proyecto E2STORMED (Morales-Torres et al., 2015): 30 – 130 €/m2. 11.1. Costes de construcción Como se ha comentado anteriormente, los costes de construcción se han tomado de Green Blue Management (2017), y se presentan a continuación. ▪ Coste de construcción franja de biorretención: Como se aprecia en la Tabla 42, en la franja de biorretención sí se han diferenciado costes asociados a la gestión del agua de lluvia, principalmente derivados por la nece- ▪ Coste de construcción del parterre inundable: sidad de un mayor espesor de sustrato que aporte una mayor capacidad de tratamiento Cost construcció Parterre Inundable de las escorrentías, y la necesidad (en general) de estructuras de entrada y rebose de Tipus Unitats Descripció nº a b h Amidament Preu unitari Referència Import m2 DEMOLICIÓ DE PAVIMENT DE PANOTS COL·LOCATS SOBRE FORMIGÓ, DE 1 48.70 48.70 5.86 € (4) 285.38 € las escorrentías. FINS A 20 CM DE GRUIX I FINS A 2 M D'AMPLÀRIA, AMB COMPRESSOR I CÀRREGA SOBRE CAMIÓ 2 m3 EXCAVACIÓ DE RASA, EN TERRENY NO CLASSIFICAT, INCLOSES 1 48.70 0.40 19.48 6.86 € (1) 133.63 € Cabe destacar que el coste unitario obtenido, 185,99 €/m , se encuentran dentro de la PART PROPORCIONAL D'EXCAVACIÓ EN ROCA I TALL PRÈVI EN TALUSSOS, ENTIBACIONS I ESGOTAMENTS horquilla que se presenta en el proyecto E2STORMED (Morales-Torres et al., 2015): m3 CÀRREGA AMB MITJANS MECÀNICS I TRANSPORT DE TERRES A 1 48.70 0.60 29.22 26.40 € (4) 771.41 € INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESI-DUS, AMB CONTENIDOR 4,5 – 328 €/m2. DE 5 M3 DE CAPACITAT m3 APORTACIÓ I INCORPORACIÓ DE TERRA PER A JARDINERIA 1 48.70 0.60 29.22 42.92 € (1) 1,254.12 € VEGETAL ADOBADA, A GRANEL, AMB MINICARREGADORA PER A ANIVELLAMENT SOBRE PNEUMÀTICS AMB ACCESSORI ANIVELLADOR, AMB UN GRUIIX DE 30 A 80 CM PER A PARTERRES DE PLANTES ARBUSTIVES. ut PLANTACIÓ D'ARBUST EN CONTENIDOR D'1,5 A 3 L, EXCAVACIÓ DE 9 48.70 438.30 5.65 € (4) 2,476.40 € CLOT DE PLANTACIÓ DE 30X30X30 CM AMB MITJANS MANUALS, EN UN PENDENT INFERIOR AL 35 %, REBLERT DEL CLOT AMB TERRA DE L'EXCAVACIÓ BARREJADA AMB UN 10% DE COMPOST I PRIMER REG PA INSTAL·LACIÓ DE REG PER DEGOTEIG, MITJANÇANT ANELL INCLOSA LA 1 1.00 45.00 € (3) 45.00 € PART PROPORCIONAL PER A L'EMPALMAMENT AMB LA XARXA GENERAL DE REG, CLAUS I MECANISMES NECESSARIS m2 MALLA ANTIHERBES I ENCOIXINAMENT AMB ESCORÇA DE PI DE 30 A 50 1 48.70 48.70 8.54 € (4) 415.90 € MM, SUBMINISTRADA EN SACS DE 0,8 M3, ESCAMPADA AMB MITJANS MANUALS EN CAPA UNIFORME DE GRUIX FINS A 10 CM m PECES DE MORTER DE CIMENT, PER A ESCOCELLS, DE 113X20X7 CM, 1 24.70 24.70 8.73 € (3) 215.63 € AMB UN CANTELL BISELAT TOTAL 5,597.47 € Àrea Parterre Inundable (m2): 48.70 48.70 TOTAL (€/m2) 114.94 (1) Pardo, F. (2012). Projecte d’urbanització del P.M.U. per a l’ajust de la localització dels habitatges de l’Avinguda de l’Estatut. Districte Horta-Guinardó . AuningIntraesa Consultoría & Ingeniería. Direcció de projectes d’urbanització i edificació de Barcelona Gestió Urbanística S.A.; Ajuntament de Barcelona. (2) Valls-Benavides, G. (2016). Proyecto de ejecución de habilitación de parcela municipal para parque de esparcimiento en Bétera (Valencia). Redación a cargo de Planifica y Green Blue Management. Promotor: Ayuntamiento de Bétera. (3) Lara, L., Subils, I., Fernandez, M., Rubio, M. (2016). Estudi per a la implantació de sistemes de sòls estructurals i paviments drenants per millorar la plantació de l’arbrat de l’espai viari de Barcelona. Revisió novembre 2016. Parcs i Jardins, Institut Municipal. Ajuntament de Barcelona. (4) Banco de Precios BEDEC 2016 del ITEC (5) El·laboració pròpia Tabla 41. Costes de construcción del parterre inundable (Fuente: Green Blue Management, 2017). TA093_Informe_v1 Pág. 74 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Cost construcció Franja de Biorretenció Import zona Import Tipus Unitats Descripció nº a b h Amidament Preu unitari Referència Import total verda gestió aigua ▪ Coste de mantenimiento del parterre inundable: m2 DEMOLICIÓ DE PAVIMENT DE PANOTS COL·LOCATS SOBRE FORMIGÓ, DE 1 1.50 11.00 16.50 5.86 € (4) 96.69 € 96.69 € FINS A 20 CM DE GRUIX I FINS A 2 M D'AMPLÀRIA, AMB COMPRESSOR I CÀRREGA SOBRE CAMIÓ Parterres inundables m3 EXCAVACIÓ EN RASA EN PRESÈNCIA DE SERVEIS FINS A 2 M DE 1 1.50 11.00 0.40 6.53 13.49 € (3) 88.09 € 88.09 € (I-PAR) FONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE (SPT 20-50), REALITZADA AMB Cost anual zona Cost anual gestió Cost plurianual Cost plurianual RETROEXCAVADORA I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA Accions Freqüència habitual verda aigua zona verda gestió aigua m3 EXCAVACIÓ EN RASA EN PRESÈNCIA DE SERVEIS FINS A 2 M DE 1 1.50 11.00 0.55 9.14 13.49 € (3) 123.36 € 123.36 € FONDÀRIA, EN TERRENY COMPACTE (SPT 20-50), REALITZADA AMB Manteniment periòdic RETROEXCAVADORA I AMB LES TERRES DEIXADES A LA VORA Reg; gestió de la vegetació i remoció de plantes no desitjades; Remoció de sediments i Al llarg de l'any m3 CÀRREGA AMB MITJANS MECÀNICS I TRANSPORT DE TERRES A 1 1.50 11.00 0.48 7.90 26.40 € (4) 208.69 € 208.69 € 102.76 360.87 escombraries; resembrar àrees amb poc creixement vegetatiu (ocasional any 1) INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESI-DUS, AMB CONTENIDOR Manteniment ocasional DE 5 M3 DE CAPACITAT 3 Trimestralment (o quan sigui m CÀRREGA AMB MITJANS MECÀNICS I TRANSPORT DE TERRES A 1 1.50 11.00 0.67 11.07 26.40 € (4) 292.25 € 292.25 € Eliminar el sediment dels sistemes de pre-tractament quan es trobin plens al 50% 14.62 necessari) INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESI-DUS, AMB CONTENIDOR DE 5 M3 DE CAPACITAT Manteniment correctiu m2 LÀMINA SEPARADORA DE GEOTÈXTIL 'POLYFERLT TS 20' O SUPERIOR, 1.1 74.40 81.84 1.79 € (2) 146.49 € 146.49 € Reparació de l'erosió i altres danys deguts a la resembra o la replantación Quan sigui necessari (trienal) 10.28 COL·LOCADA m2 GEOMEMBRANA DE POLIETILÉ D'ALTA DENSITAT D'1,5 MM DE GRUIX 1.1 11.00 1.15 13.92 6.76 € (2) 94.07 € 94.07 € Cinquenalmente (o quan sigui Reparació o rehabilitació de les estructures d’entrada i eixida 21.56 necessari) m3 SUBMINISTRAMENT DE GRAVES DE PEDRERA DE PEDRA GRANÍTICA, PER 1.50 11.00 0.20 3.30 33.20 € (1) 109.56 € 109.56 € Rehabilitar les superfícies d’infiltració utilitzant tècniques d’escarificació si la capacitat Cinquenalmente (o quan sigui 21.93 A DRENS SENSE FINS DE GRANULOMETRIA DE 20 MM A 40 MM, d’infiltració disminueix necessari) COMPACTADES AL 98% PM. Cinquenalmente (o quan sigui Anivellar superfícies irregulars i restaurar la topografia de disseny 10.97 m3 APORTACIÓ I INCORPORACIÓ DE TERRA PER A JARDINERIA VEGETAL 1 1.50 11.00 0.30 4.95 42.92 € (1) 212.45 € 212.45 € necessari) ADOBADA, A GRANEL, AMB MINICARREGADORA PER A ANIVELLAMENT Inspecció SOBRE PNEUMÀTICS AMB ACCESSORI ANIVELLADOR, AMB UN GRUIIX DE Revisió ordinària d'estructures d’entrada, eixida i sobreixidors a la recerca de possibles 30 A 80 CM PER A PARTERRES DE Mensualment - obstruccions PLANTES ARBUSTIVES Revisió ordinària dels talusos de la zona d'infiltració, les estructures, les conduccions, etc. m3 APORTACIÓ I INCORPORACIÓ DE TERRA PER A JARDINERIA VEGETAL 1 1.50 11.00 0.50 8.25 42.92 € (1) 354.09 € 354.09 € Mensualment - a la recerca de possibles danys ADOBADA, A GRANEL, AMB MINICARREGADORA PER A ANIVELLAMENT Revisió ordinària de les superfícies d’infiltració buscant possibles zones compactades i Mensualment i després de fortes SOBRE PNEUMÀTICS AMB ACCESSORI ANIVELLADOR, AMB UN GRUIIX DE - entollaments pluges 30 A 80 CM PER A PARTERRES DE PLANTES ARBUSTIVES Inspecció tècnica de les estructures d'entrada i els sistemes de pretractament per analitzar Semestralment 8.24 l'acumulació de sediments i establir la freqüència necessària per a la seva eliminació ut PLANTACIÓ D'ARBUST EN CONTENIDOR D'1,5 A 3 L, EXCAVACIÓ DE CLOT 9 1.50 11.00 148.50 5.65 € (4) 839.03 € 839.03 € DE PLANTACIÓ DE 30X30X30 CM AMB MITJANS MANUALS, EN UN Àrea (m2): 48.70 PENDENT INFERIOR AL 35 %, REBLERT DEL CLOT AMB TERRA DE L'EXCAVACIÓ BARREJADA AMB UN 10% DE COMPOST I PRIMER Total € en 20 anys: 3049.87 REG * Zona verda 2,374.90 PA INSTAL·LACIÓ DE REG PER DEGOTEIG, MITJANÇANT ANELL INCLOSA LA 1 1.00 45.00 € (3) 45.00 € 45.00 € * Gestió aigua 674.97 PART PROPORCIONAL PER A L'EMPALMAMENT AMB LA XARXA GENERAL 2 DE REG, CLAUS I MECANISMES NECESSARIS Total €/m : 62.63 PA ESTRUCTURA D'ENTRADA I EIXIDA A BASE DE FORMIGÓ I GRAVA DE 1 1.00 30.00 € (5) 30.00 € 30.00 € * Zona verda 48.77 PEDRERA DE GRANULOMETRIA 40 MM A 70 MM * Gestió aigua 13.86 m2 MALLA ANTIHERBES I ENCOIXINAMENT AMB ESCORÇA DE PI DE 30 A 50 1 1.50 11.00 16.50 8.54 € (4) 140.91 € 140.91 € Total €/m2/any: 3.13 MM, SUBMINISTRADA EN SACS DE 0,8 M3, ESCAMPADA AMB MITJANS * Zona verda 2.44 MANUALS EN CAPA UNIFORME DE GRUIX FINS A 10 CM m PECES DE MORTER DE CIMENT, PER A ESCOCELLS, DE 113X20X7 CM, 2 1.50 11.00 33.00 8.73 € (3) 288.09 € 288.09 € * Gestió aigua 0.69 AMB UN CANTELL BISELAT TOTAL 1,918.95 € 1,149.82 € 3,068.77 € Nota: Los valores presentados en esta tabla no tienen aplicadas las correspondientes tasas de descuento. Àrea Franja Biorretenció (m2): 1.50 11.00 16.50 Tabla 43. Coste de mantenimiento del parterre inundable (Fuente: Green Blue Management, 2017). TOTAL (€/m2) 1 85.99 116.30 € 69.69 € 185.99 € (1) Pardo, F. (2012). Projecte d’urbanització del P.M.U. per a l’ajust de la localització dels habitatges de l’Avinguda de l’Estatut. Districte Horta-Guinardó . AuningIntraesa Consultoría & Ingeniería. Direcció de projectes d’urbanització i edificació de Barcelona Gestió Urbanística S.A.; Ajuntament de Barcelona. (3) Lara, L., Subils, I., Fernandez, M., Rubio, M. (2016). Estudi per a la implantació de sistemes de sòls estructurals i paviments drenants per millorar la plantació de l’arbrat de l’espai viari de Barcelona. Revisió novembre 2016. Parcs i Jardins, Institut Municipal. Ajuntament de Barcelona. (4) Banco de Precios BEDEC 2016 del ITEC (5) El·laboració pròpia Tabla 42. Costes de construcción de la franja de biorretención (Fuente: Green Blue Management, 2017). En el análisis coste-beneficio, el coste de construcción será computado en el primer año. 11.2. Costes de mantenimiento En las siguientes tablas se presentan los costes asociados a las operaciones de mantenimien- Figura 189. Costes de mantenimiento a lo largo de la vida útil del parterre inundable de 48,7 m2 (Fuente: Green Blue Mana- tos habituales (periódicas, ocasionales y correctivas) e inspección, necesarias para los diferen- gement, 2017). tes tipos de SUDS planteados; y, en las figuras, se muestra cómo fluctúan dichos costes a lo largo de su vida útil. Como se ha comentado anteriormente, los costes de mantenimiento se han tomado de Green Blue Management (2017). TA093_Informe_v1 Pág. 75 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Cabe destacar que el coste unitario obtenido de media en el periodo de análisis es de 3,13 €/m2/año, valor que se encuentra dentro de la horquilla que se presenta en el pro- yecto E2STORMED (Morales-Torres et al., 2015): 1,5 – 4,9 €/m2/año. Respecto al Tipo 5 (Jardines de Bacardí), al emplazarse los parterres en una parte de jardines ya existentes, se ha decido aplicar únicamente el coste de gestión de agua de lluvia, pues la gestión de la zona verde es la que se está realizando actualmente. ▪ Coste de mantenimiento de la franja de biorretención: Franges de biorretenció (T-BIO) Figura 190. Costes de mantenimiento a lo largo de la vida útil de la franja de biorretención de 16,5 m2 (Fuente: Green Blue Management, 2017). Cost anual zona Cost anual Cost plurianual Cost plurianual Accions Freqüència habitual verda gestió aigua zona verda gestió aigua Manteniment periòdic Al llarg de l'any Reg; Remoció de sediments, escombraries i males herbes de la superfície 34.82 122.27 (ocasional any 1) Manteniment ocasional En este caso, el coste unitario obtenido de media en el periodo de análisis es de Reposició de vegetació per mantenir la densitat de plantació Quan sigui necessari (anualment) 8.70 5,43 €/m2/año, valor que se encuentra dentro de la horquilla que se presenta en el pro- Quan sigui necessari Remoció de sediments i escombraries acumulats a l'entrada 14.62 (trimestralment) yecto E2STORMED (Morales-Torres et al., 2015): 0,3 – 12,5 €/m2/año. Eliminar acumulacions de sediments (>10 cm), escarificar la superfície i replenar amb Quan sigui necessari substrat i encoixinament orgànic; Restauració de zones erosionades i millora de la 61.13 (cinquenalment) protecció contra l'erosió Manteniment correctiu Quan sigui necessari Reposició de dany causat deliberada o fortuïtament 30.69 (cinquenalment) En el análisis coste-beneficio, el coste de mantenimiento será computado año a año. Para tener Quan sigui necessari, però Restituir el substrat, l'encoixinament i la vegetació - previsiblement > 20 anys en cuenta las intervenciones plurianuales, se ha decidido calcular los valores unitarios de la Inspecció Tabla 43 y la Tabla 44, y, a dicho resultado, aplicarle la tasa de descuento. Revisió ordinària per detectar acumulació de sediments, entollaments, densitat de Trimestralment - plantació, plantes en mal estat o creixement de mala herba Revisió ordinària d'estructures d'entrada i sortida a la recerca de possibles obstruccions Trimestralment - Inspecció tècnica de la superfície d'infiltració i avaluació del temps de buidatge a la base Anualment i després de fortes 6.18 (dren si és el cas) per determinar necessitats de manteniment pluges Inspecció tècnica per a realització d'assaig de permeabilitat 5 anys 12.36 Exemple: Gran Via Àrea (m2): 16.50 11.3. Coste gestión de residuos Total € en 20 anys: 1790.48 * Zona verda 1,080.58 * Gestió aigua 709.90 Los sedimentos que se van acumulando en los SUDS suelen contener bajos niveles de metales, Total €/m2 en 20 anys: 108.51 hidrocarburos, entre otros, si van siendo eliminados adecuadamente con las frecuencias esta- * Zona verda 65.49 * Gestió aigua 43.02 blecidas (Woods-Ballard et al., 2015). Total €/m2/any: 5.43 * Zona verda 3.27 No obstante, se ha considerado oportuno estimar cuál sería el coste de la deposición controlada * Gestió aigua 2.15 en depósito autorizado de residuos de las tierras de las zonas de biorretención al final de su Nota: Los valores presentados en esta tabla no tienen aplicadas las correspondientes tasas de descuento. vida útil (considerada de 20 años). Aunque, como se ha indicado en el apartado, los metales Tabla 44. Coste de mantenimiento de la franja de biorretención (Fuente: Green Blue Management, 2017). pesados suelen acumularse en los primeros centímetros de tierra, del lado de la seguridad se ha contemplado que todo el paquete de suelo vegetal propuesto en las franjas de biorretención será tratado como residuo contaminado. Así, tomando como valor de referencia el del banco de precios del Instituto de Tecnología de la Construcción de Cataluña, ITeC, para tierras contaminadas especiales (LER 17053 (J)), que es de 200 €/m3 tierra contaminada, y dado que el espesor de la capa de tierras en las franjas de biorretención es 0,80 m, se emplea el siguiente ratio: 160 €/m2 de franja de biorretención TA093_Informe_v1 Pág. 76 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Se ha considerado este coste al final del tiempo de análisis, pues se trata de una intervención Dado que en el apartado siguiente (11.6. ) se incluyen los costes de energía, éstos serán habitual en el final de la vida útil del SUDS. Además, ha sido únicamente imputado en las franjas excluidos del valor considerado en este beneficio. Para ello se emplea Melgarejo (2009), pues de biorretención, pues son el tipo de SUDS propuesto para gestionar el agua procedente de los disgrega los costes del tratamiento de agua residual: viales, con mayor carga contaminante. “En la Comunidad Valenciana, según los datos obtenidos de la EPSAR (Entidad Pública de Saneamiento de Aguas Residuales de la Comunidad Valenciana), los costes de depuración ascienden a un total de 0,220 €/m3, que se distribuyen del modo siguiente: los costes de per- sonal ascienden a 0,088 €/m3 (40%); los de la energía, 0,042 €/m3 (19%); los de residuos, 0,035 11.4. Costes por cursos de formación €/m3 (16%); los de mantenimiento, 0,026 €/m3 (12%); los de reactivos, 0,015 €/m3 (7%), y bajo Los costes de los cursos de formación varían en función del tiempo y la capacitación. En United el epígrafe de varios (material de laboratorio, vehículos, combustible, jardinería, etc.), se con- 3 Planning Organization’s Building Careers Academy en Washington DC cuesta 4.000 $ por es- tabilizan gastos por 0,014 €/m (6%).” tudiante un programa de 14 semanas a tiempo completo; mientras que en BEST Academy de En consecuencia, el ratio empleado en el análisis es: Nueva York son 8.500 $ por 17 semanas. En Kats and Glassbrook (2016) se emplea el prome- Total costes depuración (0,220 €/m3) – Total costes energía (0,042 €/m3) = dio de estos costes por participante para estimar los costes de formación: 6.468 $/participante. = 0,178 €/m3 de agua infiltrada en los SUDS En este documento, se emplea: - En instalación: - 617 empleos/millón ft2 = 6,71·10-3 empleos/m2 11.6. Ahorro de energía 6.468 $/participante = 5.368 €/participante 2 El efecto isla de calor puede detectarse a lo largo del año, pero es especialmente preocupante 36,00 €/m durante el verano cuando, además, aumenta la demanda de electricidad para el aire acondicio- En el análisis coste-beneficio este coste solo se imputa el primer año, porque los reem- nado, la contaminación del aire, y la mortalidad y enfermedades relacionadas con el estrés plazos o construcciones futuras adicionales ocurrirán en un mercado bien desarrollado térmico. La vegetación es capaz de mitigar este efecto, al ofrecer sombra y una mayor evapo- y los individuos podrán ser formados en el trabajo. transpiración en zonas pavimentadas. En modelos que consideran árboles en las calles y pavi- - En mantenimiento: mentos permeables a largo de la ciudad de Nueva York, se demostraron reducciones de la temperatura del aire promedio de 0,7oF (City of New York, 2010). - 4,9 empleos/millón ft2 = 5,33·10-5 empleos/m2 Respecto a las franjas de biorretención, éstas contribuyen al enfriamiento de las ciudades tanto 6.468 $/participante = 5.368 €/participante en verano como en invierno. Sin embargo, es menor en invierno porque la evapotranspiración 0,29 €/m2/año es mínima (Kats and Glassbrook, 2016). En el análisis coste-beneficio este coste se imputa constate en todos los años del aná- Hasta el momento, ningún estudio estima el ahorro de energía indirecto generado por las franjas lisis. de biorretención en la ciudad de Washington; no obstante, existe un estudio donde se estima que el enfriamiento urbano a partir de árboles con gran follaje generara entre 1,50 y 4,50 $ anuales (Kats and Glassbrook, 2016). Para calcular los beneficios de implementar infraestructuras verdes en la ciudad de Nueva York, 11.5. Ahorro en coste de tratamiento del agua infiltrada (excepto el Departamento de Protección Medioambiental (DEP) las ha diferenciado en: completamente energía) cubierta de vegetación (como son las cubiertas verdes) y parcialmente cubiertas (las franjas de La reducción del volumen de escorrentía y caudales punta que ofrecen los SUDS mejora el biorretención, por ejemplo). funcionamiento de las Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR), pues reduce el Como punto de partida, el DEP asumió que todas las áreas con vegetación tenían los mismos volumen de efluentes y, con ello, sus costes (Perales-Momparler y Andrés-Doménech, 2008). beneficios que las calles con árboles; pues, según el MFRA (New York Municipal Forest Re- De este modo, se ha considerado el beneficio que supone no tratar la escorrentía en la EDAR, source Analysis), los árboles existentes en las calles de Nueva York eliminan o evitan 129 ya que es almacenada e infiltrada antes de la llegada a la misma por los SUDS. TA093_Informe_v1 Pág. 77 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. toneladas de ozono, 63 toneladas de partículas y 193 toneladas de dióxido de nitrógeno cada 11.8. Mejora de la calidad del aire año. Además, consideró que las áreas totalmente cubiertas de vegetación tenían beneficios Las infraestructuras verdes compensan la contaminación eliminando directamente los contami- adicionales. Después dividió el total de beneficios de energía, dióxido de carbono, calidad del nantes del aire, reduciendo las emisiones de las plantas de energía y reduciendo las altas tem- aire y el valor de propiedad por el área total de calles con árboles (11,110 acres) para obtener peraturas y la luz solar que contribuyen a la formación de ozono (City of New York, 2010). el valor promedio por superficie de estos beneficios individuales. Por último, el DEP calculó los beneficios multiplicando esos valores por la superficie correspondiente de nueva infraestructura En este documento, se emplea el valor de calidad del aire mostrado anteriormente para SUDS verde. parcialmente vegetados; aunque en el coste de construcción se hayan considerado 9 arbus- tos/m2 y se podría seleccionar los beneficios del completamente vegetado (es decir, el análisis La Tabla 45 presenta los beneficios una vez implantado íntegramente el Plan de Infraestructura estaría del lado de la seguridad): Verde de la Ciudad de Nueva York. 474 $/acre = 0,097 €/m2/año 11.9. Incremento del valor de la propiedad Los beneficios estéticos que proporcionan las infraestructuras verdes pueden mejorar la calidad de vida del vecindario. Un ejemplo que constata este beneficio es que los parques y jardines Tabla 45. Beneficios anuales de infraestructura verde en 2030 ($/acre) (Fuente: City of New York, 2010). de Nueva York aumentan el valor de las propiedades adyacentes. De hecho, dentro de los cinco años posteriores a su apertura, las propiedades han aumentado en un 9,4% o incluso más; lo En este documento, se emplea el valor de ahorro de energía mostrado para SUDS parcialmente que conduce a aumentos en los ingresos fiscales (City of New York, 2010). vegetados; aunque como en el coste de construcción se han considerado 9 arbustos/m2, se El valor empleado en este análisis para estimar el beneficio por el incremento del valor de la podría seleccionar los beneficios del completamente vegetado (es decir, el análisis estaría del propiedad procede de la Tabla 45¡Error! No se encuentra el origen de la referencia. para S lado de la seguridad): UDS parcialmente vegetados; aunque en el coste de construcción se hayan considerado 9 ar- 2.504 $/acre = 0,514 €/m2/año bustos/m2 y se podría seleccionar los beneficios del completamente vegetado (es decir, el aná- lisis estaría del lado de la seguridad): 4.725 $/acre =0,969 €/m2/año 11.7. Reducción de emisiones de CO2 La infraestructura verde reduce la energía necesaria en calefacción y refrigeración, las emisio- nes de dióxido de carbono (CO2) a través de su eliminación directa del aire y evita las emisiones 11.10. Disminución de la mortalidad por olas de calor de las centrales eléctricas. De hecho, actualmente la presencia de árboles en la ciudad de En Kats and Glassbrook (2016) se estima la mortalidad por olas de calor en Washington DC, Nueva York proporciona 27,8 millones de dólares en ahorros de energía año y reduce el CO2 siguiendo los siguientes pasos: (1) estimar el número de muertes por olas de calor; (2) usar los en 113,016 toneladas según el MFRA (City of New York, 2010). resultados de (1) para estimar la variación en la mortalidad relacionada con el calor debido a la En este documento, se emplea el valor de reducción de emisiones de CO2 mostrado en la Tabla implementación de infraestructuras verdes; y (3) valorar este cambio. 45 para SUDS parcialmente vegetados; aunque en el coste de construcción se hayan conside- Con esta metodología obtienen que reducir la mortalidad por olas de calor con cubiertas vege- rado 9 arbustos/m2 y se podría seleccionar los beneficios del completamente vegetado (es de- tadas se traducen en beneficios valorados en 0,26 $/ft2/año. Para las franjas de biorretención cir, el análisis estaría del lado de la seguridad): el rendimiento es 100 % mejor que en cubiertas vegetadas, por lo que el equivalente es el doble: 68 $/acre = 0,014 €/m2/año 0,52 $/ft2/año = 4,69 €/m2/año TA093_Informe_v1 Pág. 78 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 11.11. Generación de empleo - En instalación: La construcción y el mantenimiento de SUDS potencian la creación de empleo verde para dife- 617 empleos/millón ft2 = 6,71·10-3 empleos/m2 rentes niveles de cualificación o formación. Por ejemplo, la Oficina de Planificación de Washing- 15.093 $/desempleado = 12.527 €/desempleado ton DC (DC Office of Planning) estima que el 37 % de las oportunidades de empleo verde en la 84,01 €/m2 ciudad requerirá poca o ninguna formación; el 42 % requerirá un grado de formación profesio- nal; y el 21 % restante, una licenciatura. De hecho, Bureau of Economic Analysis estima que En el análisis coste-beneficio este beneficio solo se imputa el primer año, pues se con- invertir un millón de dólares en franjas de biorretención genera 8,08 puestos de trabajo directos sidera que es donde se construyen todos los SUDS. (Kats and Glassbrook, 2016). Los beneficios netos dependerán del período de análisis, pues las diferentes tecnologías tienen - En mantenimiento: ciclos de vida diferentes y será necesario reemplazarlas en diferentes frecuencias. En Kats and 4,9 empleos/millón ft2 = 5,33·10-5 empleos/m2 Glassbrook (2016) se selecciona un horizonte temporal de 40 años y considera que todas las tecnologías se instalan en el primer año, generando los empleos por labor y por tipo de SUDS 15.093 $/desempleado = 12.527 €/desempleado mostrado en la Tabla 46. 0,67 €/m2/año En el análisis coste-beneficio este beneficio se imputa constate en todos los años del análisis. 11.12. Ahorro en tasas de aguas pluviales Como se mencionaba en el Capítulo 3. , en la ciudad de Washinton DC existen varios tipos de tasas de aguas pluviales. En Kats and Glassbrook (2016) se calcula lo que los vecinos ahorran por gestionar el agua en origen mediante los créditos de retención de aguas pluviales (Storm- water Retention Credits, SRCs). Los SRCs se aplica al volumen de agua almacenado y su coste está tarifado en: 1,75 $/gal = 383,71 €/m3 Este concepto puede aglutinar otros parámetros de difícil cuantificación, como es el beneficio por la mejora de la calidad de agua, o la menor necesidad de ampliación y renovación de la Tabla 46. Empleos requeridos para la instalación y el mantenimiento de SUDS (Fuente: Kats and Glassbrook, 2016). infraestructura más convencional de colectores, depósitos de tormenta, etc. En España, actualmente no existe ninguna tasa específica que justifique la inclusión de ese Estos puestos de trabajo generalmente van destinados a los desempleados de la ciudad, lo que parámetro en el análisis; sin embargo, este valor da idea del coste real que la gestión de las se traduce en ahorro para el gobierno. En el Distrito de Columbia, por promedio, un desem- aguas de lluvia puede tener para un municipio cuando la legislación es exigente en cuanto a pleado de 24 – 35 años de edad le cuesta al gobierno federal y estatal 15.093 $/año. Esto los vertidos en tiempo de lluvia a los medios receptores, como es el caso de Estados Unidos. incluye 2.949 $ en impuestos estatales no percibidos, 3.221 $ en impuestos de la Ley Federal Dado que el RD 1290/2012 establece que se cree un inventario de puntos de desbordamiento de Contribuciones de Seguros (FICA), 8.530 $ en impuestos federales perdidos y 293 $ en pa- de aguas de escorrentía y la cuantificación de alivios para 2019, se podría pensar que en los gos de asistencia social. De los valores mostrados en la Tabla 46, para el presente trabajo se próximos años la legislación se endurezca, y con ella las multas por incumplimiento. Es por ello, toman los obtenidos para las franjas de biorretención, que se extienden también a los parterres se ha decidido cuantificar los ahorros que supondrían la implementación de SUDS en Barcelona inundables, del siguiente modo: para este parámetro, aunque sólo en el caso en que los SUDS se dimensionan con el criterio de Supermanzanas, pues es ahí donde se aprecian reducciones de caudal pico notables. TA093_Informe_v1 Pág. 79 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. No obstante, esta valoración se presenta aparte del balance coste-beneficio, porque su valor el zinc, ya que otros metales como cadmio, cobre y níquel se encontraban por debajo del nivel es tan alto que distorsionaría el resultado del análisis. de detección en las muestras analizadas. Cabe destacar que los porcentajes de reducción de metales pesados presentados en la la Tabla 47 se han seleccionado considerando que la eva- luación se va a centrar en la concentración de zinc. Con todo, los valores de concentración inicial que se consideran en el análisis se presentan en la Tabla 48; los valores del viario fueron 11.13. Aumento del verde obtenidos en el transcurso del proyecto SOSTAQUA (CDTI), recopilados en informes y publi- cados en artículos, entre otros en Llopart-Mascaró et al. (2010). Los valores de Sólidos en Sus- Los SUDS son fuentes de oportunidades para crear espacios verdes que ayuden a promover y pensión Totales (TSS) y Zinc (Zn) en acera proceden de análisis recientes realizados por proteger la naturaleza, a la vez que gestionan el agua de lluvia. A pequeña escala, por ejemplo, BCASA a escorrentía procedente de la Plaça de les Dones de Nou Barris, mientras que el valor los árboles en las calles facilitan la anidación, migración y alimentación para una gran variedad del Fósforo (P) total y el Nitrógeno (N) total en aceras se ha tomado del valor que para zona de aves, mariposas, abejas y otros insectos (City of New York, 2010). residencial se presenta en la Tabla 2.23 de Puertas et al. (2008), y que a su vez procede de Aunque se reconoce este beneficio, no se incluye su valoración monetaria en el análisis global. EPA (1983). Metales TSS P total N total pesados (Zn) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) 11.14. Mejora de la calidad del agua Concentración inicial Acera 9,7 0,040 0,383 2,64 Según se ha explicado ampliamente en el apartado 7.1. , los SUDS tienen una gran capacidad Viario 292,5 0,495 0,800 7,60 de tratamiento y mejora de la calidad de las aguas de escorrentía. Tabla 48. Concentración inicial de contaminantes (Fuente: BCASA; EPA, 1983; Llopart-Mascaró et al., 2010; Proyecto SOS- Con el objetivo de cuantificar en cierta medida la reducción de contaminantes que podría darse TAQUA (CDTI)). en cada uno de los escenarios planteados en el presente Estudio, se seleccionan unos porcen- tajes medios de reducción de contaminantes para cada uno de los tipos de SUDS contempla- dos, a partir de los valores recopilados en la Tabla 9. Así, los valores que se emplean a conti- Así, la concentración de contaminantes retenida en las diferentes técnicas SUDS se ha hallado nuación en la cuantificación, se presentan en la Tabla 47. al aplicar los porcentajes de eliminación de la Tabla 47 a la concentración inicial de la Tabla 48, y se presenta en la Tabla 49. Total de sólidos Fósforo total Nitrógeno total % Reducción de contaminantes en suspensión Metales pesados Metales (P total) (N total) TSS P total N total (TSS) pesados (Zn) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) Pavimentos permeables 80 75 60 50 Concentración retenida Franjas de biorretención 85 85 60 50 Parterres inundables 60 80 50 40 Acera * Pavimentos permeables 7,8 0,030 0,230 1,318 Tabla 47. Porcentaje de reducción de contaminantes en los SUDS seleccionados (Fuente: Elaboración propia a partir de * Franjas biorretención 8,2 0,034 0,230 1,318 diversos documentos: Atlanta Regional Commission; 2016 CIRIA C609, 2004; City of Edmonton, 2014; Government of South Australia, 2009). * Parterres inundables 5,8 0,032 0,192 1,054 Viario * Pavimentos permeables 234,0 0,371 0,48 3,80 Por otro lado, es importante conocer las concentraciones de contaminantes presentes inicial- * Franjas biorretención 248,6 0,421 0,48 3,80 * Parterres inundables 175,5 0,396 0,40 3,04 mente (antes de su paso por el SUDS) en las aguas de escorrentía, que dependerán de muchos factores, entre ellos, el uso del suelo y el tiempo seco precedente. Para este caso, se toman Tabla 49. Concentración de contaminantes retenida (Fuente: Elaboración propia). concentraciones de contaminantes obtenidas de análisis realizados en la ciudad de Barcelona, diferenciando entre escorrentía procedente de acera y de viario. De entre todos los contami- nantes que podrían analizarse, se seleccionan aquellos que son más significativos, y de los que se tienen datos para Barcelona. En particular, de entre los metales pesados, se ha seleccionado TA093_Informe_v1 Pág. 80 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Para calcular los contaminantes retenidos en los SUDS tras implementar varias técnicas SUDS Volumen de Metales escorrentía Procedencia % Procedencia TSS P total N total a escala ciudad, se ha partido de la estimación del volumen de escorrentía infiltrado en un año, Tipo de Calle pesados (Zn) infiltrado 2009 e s c o r r e n t í a escorrentía (kg/año) (kg/año) (kg/año) 3 (kg/año) obtenido en apartados anteriores. Para el Tipo 5 (Parques y Jardines), se ha tomado la calidad (m /año) Tipo 1 (C/ Riera Alta) 671.513 77.367 138 229 1.627 de agua del tipo “acera”. Se han analizado los tres escenarios, obteniendo los siguientes resul- Acera ancha-Franja Biorretención 376.010 39.570 71 124 872 tados: Acera 59,64 1.849 8 52 296 Viario 40,35 37.721 64 73 577 Acera estrecha-Franja Biorretención 295.503 37.796 67 105 755 Acera 50,21 1.223 5 34 196 a) Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Viario 49,78 36.573 62 71 559 Tipo 2 (C/ Mallorca) 2.844.822 365.375 647 1.010 7.280 Franja biorretenció (carril bus) 1.394.179 179.061 317 495 3.568 Acera 50 5.748 24 160 919 Volumen de Metales Viario 50 173.314 293 335 2.649 escorrentía TSS P total N total Tipo de Calle pesados (Zn) Franja biorretenció (aparcament) 1.450.643 186.313 330 515 3.712 infiltrado 2009 ( k g / a ñ o ) (kg/año) (kg/año) 3 (kg/año) Acera 50 5.980 25 167 956 (m /año) Viario 50 180.333 305 348 2.756 Tipo 1 (C/ Riera Alta) 239.567 1.394 8 46 253 Tipo 3 (C/ Gran Via) 1.519.653 236.706 412 583 4.318 Mediana-Franja Biorretención 932.590 Viario 100 231.865 392 448 3.544 Parterre inundable 239.567 1.394 8 46 253 Acera-Parterre inundable 587.063 Acera 100 4.840 20 135 774 Sin SuDS 0 0 0 0 0 Tipo 4 (C/ Lepanto) 670.545 86.121 152 238 1.716 Tipo 2 (C/ Mallorca) 1.499.157 8.725 48 287 1581 Franja biorretenció-aparcamiento 348.853 44.805 79 124 893 Parterre inundable 1.499.157 8.725 48 287 1581 Acera 50 1.438 6 40 230 Viario 50 43.367 73 84 663 Sin SuDS 0 0 0 0 0 Franja biorretención-carril bus 321.691 41.316 73 114 823 Tipo 3 (C/ Gran Via) 587.063 3.417 19 112 619 Acera 50 1.326 5 37 212 Parterre inundable 587.063 3.417 19 112 619 Viario 50 39.990 68 77 611 Tipo 5 (Jardines de Bacardí ) 2.987.737 24.634 102 687 3.938 Sin SuDS 0 0 0 0 0 Parterres inundables (V80) 2.987.737 Acera 100 24.634 102 687 3.938 Tipo 4 (C/ Lepanto) 337.784 1.966 11 65 356 TOTAL 8.694.271 790.202 1.452 2.746 18.878 Parterre inundable 337.784 1.966 11 65 356 Sin SuDS 0 0 0 0 0 Tabla 51. Contaminantes retenidos en los SUDS para el escenario b) (Fuente: Elaboración propia). Tipo 5 (Jardines de Bacardí ) 2.987.737 17.389 96 572 3150 Parterres inundables (V80) 2.987.737 17.389 96 572 3150 c) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas TOTAL 5.651.308 3 2.891 181 1082 5959 Al igual que en el escenario b), para diferenciar la concentración en acera y viario, se ha repar- Tabla 50. Contaminantes retenidos en los SUDS para el escenario a) (Fuente: Elaboración propia). tido proporcionalmente el volumen de escorrentía infiltrado al ancho de la calle. b) Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 En este escenario, para diferenciar la concentración en acera y viario, se ha repartido propor- cionalmente el volumen de escorrentía infiltrado al ancho de la calle. TA093_Informe_v1 Pág. 81 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Volumen de % Metales escorrentía Procedencia TSS P total N total Tipo de Calle Procedencia pesados (Zn) infiltrado 2009 e s c o r r e n t í a (kg/año) (kg/año) (kg/año) (m3 escorrentía (kg/año) /año) Tipo 1 (C/ Riera Alta) 656.219 75.905 136 224 1.593 Acera ancha-Franja Biorretención 354.206 37.276 67 117 822 Acera 60 1.742 7 49 278 Viario 40 35.534 60 69 543 Acera estrecha-Franja Biorretención 302.013 38.629 68 107 771 Acera 50 1.250 5 35 200 Viario 50 37.379 63 72 571 Tipo 2 (C/ Mallorca) 2.930.201 376.340 666 1.040 7498 Franja biorretenció 2.930.201 376.340 666 1.040 7498 Acera 50 12.080 50 337 1931 Viario 50 364.261 616 703 5567 Tipo 3 (C/ Gran Via) 1.519.653 236.706 412 583 4318 Mediana-Franja Biorretención 932.590 Viario 100 231.865 392 448 3544 Acera-Parterre inundable 587.063 Acera 100 4.840 20 135 774 Tipo 4 (C/ Lepanto) 722.873 92.842 164 257 1850 Franja biorretención 722.873 92.842 164 257 1850 Acera 50 2.980 12 83 476 Viario 50 89.862 152 173 1373 Tipo 5 (Jardines de Bacardí ) 3.416.056 28.165 116 Parterres inundables (T10) 3.416.056 Acera 100 28.165 116 785 4502 TOTAL 9 .245.003 809.958 1 .495 2 .103 15259 Tabla 52. Contaminantes retenidos en los SUDS para el escenario c) (Fuente: Elaboración propia). Figura 191. Paneles informativos en SUDS en The George Washington University (Fuente: Green Blue Management). 11.15. Beneficios educacionales Hacer partícipes a la ciudadanía enseñándoles cómo funcionan los SuDS mejora su percepción y su mantenimiento a largo plazo. Por ello, es práctica habitual instalar paneles explicativos enfocados a las visitas de colegios, universidades, congresos… como los mostrados en la Fig- ura 191. TA093_Informe_v1 Pág. 82 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 12. ANÁLISIS COSTE-BENEFICIO A NIVEL CIUDAD Impacto Incluido No incluido Costes de construcción (-) X Costes de mantenimiento (-) X Coste gestión de residuos (-) X El análisis coste-beneficio a nivel ciudad se ha realizado siguiendo la metodología mostrada en Costes por cursos de formación (-) X Ahorro en costes de tratamiento del agua infiltrada (excepto energía) (+) X HR Wallingford (2004), que se basa en el concepto de “coste a lo largo de la vida útil” (en inglés, Ahorro de energía (+) X Whole Life Cost, WLC) de los SUDS. Éste trata de identificar los costes totales a lo largo de Reducción de emisiones de CO2 (+) X toda su vida y luego, utilizando técnicas de contabilidad estándar, actualizar estos costes al Mejorar la calidad del aire (+) X presente con el Valor Actual Neto (VAN), según muestra la Figura 192. Incremento del valor de la propiedad (+) X Disminución de la mortalidad por olas de calor (+) X Generación de empleo (+) X Ahorro en tasas de aguas pluviales (+) X Aumento del verde (+) X Mejora de calidad del agua (+) X Nota: un "menos" indica un coste o impacto negativo y un "más" indica una un beneficio o impacto positivo. Tabla 53. Costes y beneficios incluidos en el análisis (Fuente: Elaboración propia). La valoración económica de los costes y beneficios incluidos se ha presentado en el Capí- tulo 11. , y se resume en la Tabla 54. Figura 192. Metodología coste de la vida útil de los SUDS. Fuente: HR Wallingford (2004) Siguiendo la citada metodología, en este Estudio se han seguido los siguientes pasos: 1. Identificar, seleccionar y valorar los costes y beneficios Los costes y beneficios identificados están recogidos en el Capítulo 11. En el proceso de selección se ha renunciado a consi- derar aquellos costes y beneficios intangibles (Arrojo et al., 2003); de modo que en la Nota: un "menos" indica un coste o impacto negativo y un "más" indica una un beneficio o impacto positivo. Tabla 53 se resumen los impactos incluidos y los no incluidos en el análisis. TA093_Informe_v1 Pág. 83 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Costes de construcción 3. Determinar la tasa de descuento * Parterre inundable 114,94 2 €/m La tasa de descuento es la tasa empleada para convertir todos los costes y beneficios - Zona verde 114,94 2 €/m futuros al ‘valor presente’, de modo que puedan ser comparados. - Gestión agua 0,00 €/m2 *Franja de biorretención 185,99 €/m2 En Reino Unido, un valor recomendado para evaluar SUDS es 3,5 % y, para largo plazo, - Zona verde 116,30 €/m2 un 6 % (HR Wallingford, 2004); y en el análisis de Washington DC emplea el 3 % (Kats and - Gestión agua 69,69 €/m2 Glassbrook, 2016). En España, el Plan Hidrológico Nacional propone adoptar como tasa Costes de mantenimiento1 de descuento para la evaluación económica de las transferencias un valor del 4% para un * Parterre inundable 3,13 €/m2/año periodo de análisis de 50 años (MIMAM, 2000). - Zona verde 2,44 €/m2/año 2 En este documento, la tasa de descuento utilizada es el 3 %. - Gestión agua 0,69 €/m /año *Franja de biorretención 5,43 €/m2/año - Zona verde 3,27 €/m2/año 4. Cálculo de costes y beneficios - Gestión agua 2,15 €/m2/año El análisis coste-beneficio se ha realizado de forma individualizada para cada coste y be- Coste gestión de residuos neficio a lo largo de los 20 años, y los valores obtenidos se presentan en el Anexo nº 4, * Franja de biorretención (gestión agua) 160,00 €/m2 para cada uno de las tres las tres situaciones o escenarios planteados: Costes de cursos de formación * Instalación 36,00 €/m2 ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera * Mantenimiento 0,29 €/m2/año ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Ahorro en coste de tratamiento del agua infiltrada (excepto energía) 0,178 €/m3 agua infiltrada Ahorro de energía 0,514 €/m2/año ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Reducción de emisiones de CO2 0,014 €/m2/año Mejorar la calidad del aire 0,10 €/m2/año 5. Balance Incremento del valor de la propiedad 0,969 €/m2/año Disminución de la mortalidad por olas de calor 4,691 €/m2/año Finalmente, se han sumado todos los impactos (en positivo los beneficios y en negativo los Generación de empleo costes) para obtener el balance presentado en la Tabla 55. * Instalación 84,01 €/m2 2 Escenario: * Mantenimiento 0,67 €/m /año Escenario: sin gestionar Escenario: criterio gestionando la la escorrentía del viario superilles Ahorro en tasas de aguas pluviales 383,71 €/m3 almacenado escorrentía del viario 1 Costes de construcción 115.632.313 € 259.474.101 € 531.522.805 € Se presenta la media aunque en el análisis coste-beneficio se calcula con costes anuales y plurianuales - Zona verde 115.632.313 € 171.873.265 € 345.871.626 € Tabla 54. Resumen de la valoración económica unitaria de costes y beneficios. - Gestión agua 0 € 87.600.837 € 185.651.179 € Costes de mantenimiento 65.292.916 € 118.840.478 € 245.374.475 € - Zona verde 36.571.852 € 70.578.274 € 142.455.850 € - Gestión agua 28.721.064 € 48.262.204 € 102.918.625 € Coste gestión de residuos 0 € 114.703.005 € 243.088.410 € 2. Determinar el periodo de análisis * Franja de biorretención (gestión agua) 0 € 114.703.005 € 243.088.410 € Costes por cursos de formación 61.922.800 € 81.081.343 € 174.304.273 € El periodo de análisis debe abarcar, al menos, la vida útil de todos los SUDS analizados * Instalación 55.204.604 € 72.284.578 € 155.393.464 € * Mantenimiento 6.718.196 € 8.796.765 € 18.910.809 € (HR Wallingford, 2004; Kats and Glassbrook, 2016). En este caso, se selecciona 20 años, Ahorro en costes de tratamiento del agua infiltrada (excepto energía) 15.414.714 € 23.714.807 € 25.217.005 € que es un valor de vida útil común en los parterres inundables y en las franjas de biorre- Ahorro de energía 12.067.238 € 15.800.769 € 33.967.636 € Reducción de emisiones de CO 327.705 € 429.094 € 922.444 € tención (CNT, 2006), y el empleado en el Estudio previo que sirve de referencia en la esti- 2 Mejorar la calidad del aire 2.284.293 € 2.991.040 € 6.429.976 € mación de los costes de construcción y mantenimiento (Green Blue Management, 2017). Incremento del valor de la propiedad 22.770.647 € 29.815.748 € 64.096.278 € Disminución de la mortalidad por olas de calor 110.231.888 € 144.336.973 € 310.287.795 € Generación de empleo 144.501.873 € 189.209.886 € 406.753.147 € Balance 64.750.329 € -167.800.609 € -346.615.683 € Ahorro en tasas de aguas pluviales 4.952.778.303 € Tabla 55. Balance del análisis coste-beneficio. TA093_Informe_v1 Pág. 84 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. 13. CONCLUSIONES Escenario: Escenario: sin gestionar Escenario: criterio gestionando la la escorrentía del viario superilles escorrentía del viario Con el fin de realizar una valoración a escala ciudad del potencial de aprovechamiento de las Costes de construcción 115.632.313 € 259.474.101 € 531.522.805 € - Zona verde 115.632.313 € 171.873.265 € 345.871.626 € aguas pluviales mediante SUDS, en el presente Estudio se han seleccionado un total de 5 - Gestión agua 0 € 87.600.837 € 185.651.179 € tramos de vías/espacios públicos tipo (teniendo en cuenta la clasificación viaria del modelo de Costes de mantenimiento 65.292.916 € 118.840.478 € 245.374.475 € - Zona verde 36.571.852 € 70.578.274 € 142.455.850 € Supermanzanas, así como diversos factores físicos, como las pendientes y los anchos de las - Gestión agua 28.721.064 € 48.262.204 € 102.918.625 € Coste gestión de residuos 0 € 114.703.005 € 243.088.410 € calles de Barcelona), en los cuales se han planteado actuaciones de regeneración urbana que * Franja de biorretención (gestión agua) 0 € 114.703.005 € 243.088.410 € permiten mantener los usos actuales (bien gestionando sólo el agua de las aceras o también la Costes por cursos de formación 61.922.800 € 81.081.343 € 174.304.273 € * Instalación 55.204.604 € 72.284.578 € 155.393.464 € del viario), así como una propuesta cuyo objetivo es llegar a los porcentajes de pavimentos * Mantenimiento 6.718.196 € 8.796.765 € 18.910.809 € permeables y zonas verdes planteados en el modelo de Supermanzanas. Ahorro en costes de tratamiento del agua infiltrada (excepto energía) 15.414.714 € 23.714.807 € 25.217.005 € Ahorro de energía 12.067.238 € 15.800.769 € 33.967.636 € Tras analizar, mediante modelización numérica, cómo responden los SUDS propuestos en cada Reducción de emisiones de CO2 327.705 € 429.094 € 922.444 € Mejorar la calidad del aire 2.284.293 € 2.991.040 € 6.429.976 € módulo de calle, los resultados se han extendido al tramo de calle estudiado, pasando poste- Incremento del valor de la propiedad 22.770.647 € 29.815.748 € 64.096.278 € Disminución de la mortalidad por olas de calor 110.231.888 € 144.336.973 € 310.287.795 € riormente a extrapolar los resultados de los tramos de calles/espacios tipo al conjunto de la Generación de empleo 144.501.873 € 189.209.886 € 406.753.147 € ciudad, para cada uno de las tres situaciones estudiadas (gestión únicamente de la escorrentía Balance 64.750.329 € -167.800.609 € -346.615.683 € de la acera; gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80; gestión de la esco- rrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas). Ahorro en tasas de aguas pluviales 4.952.778.303 € La siguiente tabla resume el volumen de escorrentía que puede ser aprovechado anualmente en infiltración, y la reducción que supone respecto de la escorrentía generada en la zona de Cabe mencionar que también se ha estimado cuantitativamente la cantidad de contaminantes estudio que actualmente vierte al saneamiento unitario de la ciudad. que quedarían retenidos en los SUDS a escala ciudad (para cada uno de las tres situaciones contempladas), aunque no se ha introducido en el balance final. La siguiente tabla resume la estimación de las cantidades de algunos contaminantes que anualmente quedarían retenidos Vía completa, criterio en los SUDS tras implementar varias técnicas SUDS a escala ciudad: Únicamente acera Vía completa, criterio V80 supermanzana Reducción Reducción Reducción Volumen de Volumen de Volumen de Metales Volumen Volumen Volumen escorrentía escorrentía escorrentía TSS P total N total Tipo de calle/espacio público Respecto a Respecto a Respecto a pesados (Zn) infiltrado 2009 infiltrado 2009 infiltrado 2009 (kg/año) (kg/año) (kg/año) 3 Convencional 3 Convencional Convencional (kg/año) (m /año) (m /año) (m3/año) (%) (%) (%) Únicamente acera 32.891 181 1.082 5.959 Tipo 1 (C/ Riera Alta) 239.567 30% 671.513 87% 656.219 95% Vía completa, criterio V 790.202 1.452 2.746 18.878 Tipo 2 (C/ Mallorca) 80 1.499.157 46% 2.844.822 89% 2.930.201 100% Tipo 3 (C/ Gran Via) 587.063 34% 1.519.653 87% 1.519.653 87% Vía completa, criterio supermanzana 809.958 1.495 2.103 15.259 Tipo 4 (C/ Lepanto) 337.784 41% 670.545 83% 722.873 98% Tipo 5 (Jardines de Bacardí ) 2.987.737 87% 2.987.737 87% 3.416.056 100% TOTAL 5.651.308 50% 8.694.271 88% 9.245.003 98% Barcelona, abril de 2018 Por último, para valorar el impacto de implementar SUDS en Barcelona, se ha realizado un Sara Perales Momparler análisis coste-beneficio con los principales impactos (coste construcción y mantenimiento, ge- neración de empleo, coste cursos de formación…) siguiendo la metodología de HR Wallingford (2004). La selección de los impactos y su valoración, se ha basado en otros análisis similares, principalmente los realizados para Washington DC y Nueva York, tomando de ellos algunos de los ratios empleados. El balance final, obtenido del sumatorio de todos los impactos (con signo Ingeniera de Caminos, C. y P. positivo los beneficios y negativo los costes), se presenta en la siguiente Tabla: Colegiada nº 19.313, CICCP TA093_Informe_v1 Pág. 85 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 86 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ANEXO nº 1: Bibliografía TA093_Informe_v1 Pág. 87 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 88 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (2013a). Pla del Verd i de la Biodiversitat 2012-2020. Disponible en: 907/2007, de 6 de julio, y otros reglamentos en materia de gestión de riesgos de inundación, http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-verda-i-biodiversi- caudales ecológicos, reservas hidrológicas y vertidos de aguas residuales. BOE núm. 314, pp. tat/pla-verd-i-la-biodiversitat 91133 – 91175. Disponible en: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2016-12466 Ajuntament de Barcelona (2013b). Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2013-2018. Disponi- BRE (2016). BRE Digest 365 Soakaway design. Building Research Establishment Ltd. UK. ble en: http://mobilitat.ajuntament.barcelona.cat/ca/pla-de-mobilitat-urbana/presentacio Disponible en: https://www.designingbuildings.co.uk/wiki/BRE_Digest_365_Soakaway_design Ajuntament de Barcelona (2015). Guia de criteris tècnics generals de la xarxa de clavegueram Bourgogne, P. (2010) 25 ans de solutions compensatoires d’assainissement pluvial sur la de Barcelona. Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. Disponible en: http://ajuntament.barce- communauté urbaine de Bordeaux. NOVATECH 2010. Disponible en: http://documents.ire- lona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-es-transforma/prescripcions-tecniques/documen- vues.inist.fr/bitstream/handle/2042/35597/13201-109BOU.pdf?seq.. tacio-ambits Castro-Fresno, D., Andrés-Valeri, V.C., Sañudo-Fontaneda, L.A., Rodriguez-Hernandez, J. Ajuntament de Barcelona (2016). Criteris Tècnics per a la Implantació de les Superilles a Bar- (2013). Sustainable Drainage Practices in Spain, Specially Focused on Pervious Pavements. celona. Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. 2013, 5, 67-93. Disponible en: http://dx.doi.org/10.3390/w5010067 Aldea, X., Nie, L., Baban A. (2012). Recommendations on the management of increased urban City of Philadelphia. (2014). City of Philadelphia Green Streets Design Manual. Mayor’s Office runoff, including knowledge based fro SUDS and proposal for RWH in urban context. of Transportation and Utilities. Disponible en: http://www.phillywater- Deliverable report 5.3.2 of EU FP7 project - PREPARED. Disponible en: http://www.prepared- sheds.org/img/GSDM/GSDM_FINAL_20140211.pdf fp7.eu/viewer/file.aspx?FileInfoID=296 City of New York (2010). NYC Green Infrastructure Plan. A Sustainable strategy for clean wa- Arrojo, P.; Miguelez, E.; Atwi, M. (2003). Análisis y valoración socioeconómica de los trasvases terways. Disponible en: http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/NYCGreenIn- del Ebro previstos en el Plan Hidrológico Nacional Español. Madrid, Adena/WWF. Disponible frastructurePlan_ExecutiveSummary.pdf en: https://www.uv.es/choliz/AnalisisTrasvase%20(FNCA).pdf City of New York (2012a). NYC Green Infrastructure: 2012 Annual Report. Disponible en: Atlanta Regional Commission (2016). Georgia Stormwater Management Manual. Disponible http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/gi_annual_report_2013.pdf en: http://atlantaregional.org/wp-content/uploads/2017/03/gsmm-2016-final.pdf City of New York (2012b). NYC Green Infrastructure Plan: 2012 Green Infrastructure Pilot Ayuntamiento de Madrid (2006). Ordenanza de Gestión y Uso Eficiente del Agua en la Ciudad Monitoring Report. Disponible en: http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastruc- de Madrid. BO. Ayuntamiento de Madrid 22/06/2006 num. 5709 pag. 2410-2443. Disponible en: ture/2012_green_infrastructure_pilot_monitoring_report.pdf http://www.madrid.es/UnidadWeb/UGNormativas/Normativa/2006/Ficheros/ANM200650.pdf City of New York (2012c). Rule Governing House/Site Connections to the Sewer System. Rules Biswas, A.K. ; Hartley, K. (2017). Tackling the challenges of sponge cities. China Daily. Dispo- of the City of New York. Environmental Protection. Disponible en: nible en: http://www.chinadaily.com.cn/opinion/2017-09/26/content_32491069.htm http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/water_sewer/chapter_31.pdf Boletín Oficial del Estado (2012). Real Decreto 1290/2012, de 7 de septiembre, por el que se City of New York (2014). NYC Green Infrastructure: 2013 Annual Report. Disponible en: modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/gi_annual_report_2014.pdf de 11 de abril, y el Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, de desarrollo del Real Decreto-ley City of New York (2016a). Green Infrastructure monitoring strategy and protocols report. Dispo- 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las normas aplicables al tratamiento de nible en: http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/gi-performance-metrics-report- las aguas residuales urbanas. BOE núm. 227, pp. 66167 – 66194. Disponible en: appendices-2016.pdf https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2012-11779 City of New York (2016b). NYC Green Infrastructure: 2015 Annual Report. Disponible en: Boletín Oficial del Estado. (2016a). Orden FOM/298/2016, de 15 de febrero, por la que se http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/gi_annual_report_2016.pdf aprueba la norma 5.2 - IC drenaje superficial de la Instrucción de Carreteras. BOE núm. 60, Sec. I, pp. 18882-19023. Disponible en: https://www.boe.es/boe/dias/2016/03/10/pdfs/BOE-A- City of New York (2017). NYC Green Infrastructure: 2016 Annual Report. Disponible en: 2016-2405.pdf http://www.nyc.gov/html/dep/pdf/green_infrastructure/gi_annual_report_2017.pdf Boletín Oficial del Estado (2016b). Real Decreto 638/2016, de 9 de diciembre, por el que se CNT (2006). Green values - National Stormwater Management Calculator. Center for Neigh- modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico aprobado por el Real Decreto 849/1986, borhood Technology. Disponible en: http://greenvalues.cnt.org/national/calculator.php de 11 de abril, el Reglamento de Planificación Hidrológica, aprobado por el Real Decreto TA093_Informe_v1 Pág. 89 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (2016). Criteris Tècnics per a la Implantació de les EPA (2016b). Memorandum - Community Solutions for Stormwater Management: A Guide for Superilles a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Voluntary Long-Term Planning. Office of Water, United States Environmental Protection Agency. Disponible en: https://www.epa.gov/sites/production/files/2016-10/docu- Comisión Europea (2012). Directrices sobre mejores prácticas para limitar, mitigar o compensar ments/memo_long-term_stormwater_guide-508.pdf el sellado del suelo. Documento de trabajo de los servicios de la comisión. SWD (2012) 101 final/2. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. ISBN 978-92-79-26211-1. Disponible en: Gawlik, B.M., Easton, P., Koop, S., Van Leeuwen, K., Elelman, R. (2017). Urban Water Atlas http://ec.europa.eu/environment/soil/pdf/guidelines/pub/soil_es.pdf for Europe. European Comission. Publications Office of the European Union, Luxembourg. Dis- Comisión Europea (2014). Construir una infraestructura verde para Europa. Oficina de Publica- ponible en: https://ec.europa.eu/jrc/en/publication/urban-water-atlas-europe ciones Oficiales de la Unión Europea. ISBN 978-92-79-39996-1. Disponible en: http://ec.eu- Green Blue Management (2017). Estudi de recopilació i anàlisis de les experiències amb siste- ropa.eu/environment/nature/ecosystems/docs/GI-Brochure-210x210-ES-web.pdf mes i dispositius de drenatge sostenible a la ciutat de Barcelona i proposta de línies d’acció. Comité de Expertos en Sequía del MMA (2007). La Sequía en España: Directrices para Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat DEVB. Medi Ambient Barcelona. Institut Municipal Parcs minimizar su impacto. Direción General del Agua del Ministerio de Medio Ambiente. Disponible i Jardins de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. en: http://www.mapama.gob.es/imagenes/en/09047122800474f9_tcm11-18066.pdf Hoverter, S. (2015). Washington, DC: Targeting Urban Heat Islands. Georgetown Climate Cen- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2017). DECRETO 1/2017, de 3 de enero, por el ter. Disponible en: http://www.georgetownclimate.org/files/report/GCC-DC_UrbanHeat-Au- que se aprueba el Plan de gestión del distrito de cuenca fluvial de Cataluña para el período gust2015_1.pdf 2016–2021. Departamento de Territorio y Sostenibilidad. Núm. 7281 – 5.1.2017. Disponible en: HR Wallingford (2004). Whole Life Costing For Sustainable Drainage. Disponible en: http://epri- http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/Normativa/Decret_PG2ncicle_es.pdf nts.hrwallingford.co.uk/983/1/SR627-Whole-life-costing-sustainable-drainage.pdf Dai, L.; Van Rijswick; H.F.M.W.; et al. (2017). Governance of the Sponge City Programme in Hunt, W.F., Davis, A.P., Traver, R.G. (2012). Meeting Hydrologic and Water Quality Goals China with Wuhan as a case study. International Journal of Water Resources Development. through Targeted Bioretention Design. J. Environ. Eng. 2012.138:698-707. Disponible en: Disponible en: https://doi.org/10.1080/07900627.2017.1373637 https://ascelibrary.org/doi/abs/10.1061/%28ASCE%29EE.1943-7870.0000504 District of Columbia (2013). Sustainable DC Plan. District Office of Planning (OP) & Depart- IIAMA (2017). La realidad presente y futura de los SuDS a debate. Instituto Universitario de ment of Energy & Environment (DOEE) USA. Disponible en: https://sustainable.dc.gov/si- Investigación de Ingeniería del Agua y Medio Ambiente. Disponible en: tes/default/files/dc/sites/sustainable/page_content/attachments/DCS-008%20Re- https://158.42.229.95/iiama/en/newsroom/news/la-realidad-presente-y-futura-de-los-suds-a- port%20508.3j.pdf debate.html District of Columbia (2014a). Green Infastructure Standars. Department of transportation. Dis- Jefferies, C., Napier, F., Nicholson, F. (2008). Source control pollution in sustainable drainage. ponible en: https://ddot.dc.gov/sites/default/files/dc/sites/ddot/publication/attachments/2014- Final report, Project EUEW01, SNIFFER, Edinburgh, Scotland. Disponible en: https://rke.aber- Final%20DDOT%20Green%20Infrastructure%20Standards.pdf tay.ac.uk/en/publications/source-control-pollution-in-sustainable-drainage-final-report District of Columbia (2014b). Greening DC Streets. Department of transportation. Disponible Kats, G., Glassbrook, K. (2016). Achiving Urban Resilience: Washington DC. Capital E. USA. en: https://ddot.dc.gov/GreenInfrastructure Disponible en: https://cap-e.com/wp-content/uploads/2016/12/SmartSurfacesDCFullReport.pdf District of Columbia (2016). Third year progress report. Sustainable DC. USA. Disponible en: Llopart-Mascaró, A.; Ruiz, R.; Martínez, M.; Malgrat, P.; Rusiñol, M.; Gil, A.; Suárez, J.; Puertas, http://www.sustainabledc.org/wp-content/uploads/2014/04/SustainableDC2016ProgressRe- J.; del Río, H.; Paraira, M.; Rubio, P. (2010). Analysis of rainwater quality: Towards Sustainable port.pdf rainwater management in urban environments – Sostaqua Project. Novatech 2010. Lyon, Fran- EPA (1983). Results of Nationwide Urban Runoff Program. Volume I. Final Report. US. Envi- cia. ronmental Protection Agency, Washington D.C. Disponible en: Li, H.; Ding, L.; Ren, M.; et al. (2017). Sponge City construction in China: A survey of the chal- https://www3.epa.gov/npdes/pubs/sw_nurp_vol_1_finalreport.pdf lenges and opportunities. Water 2017, 9(9), 594; doi:10.3390/w9090594. Disponible en: EPA (2016a). Community Solutions for Stormwater Management: A Guide for Voluntary Long- http://www.mdpi.com/2073-4441/9/9/594 Term Planning - Draft. Office of Water, United States Environmental Protection Agency. Dis- Melgarejo, J. (2009). Efectos ambientales y económicos de la reutilización del agua en Es- ponible en: https://www.epa.gov/sites/production/files/2016-10/documents/draftlongtermstorm- paña. CLM Economía, 15, 245-270. Disponible en: http://hdl.handle.net/10045/33318 waterguide_508.pdf TA093_Informe_v1 Pág. 90 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. MIMAM (2000). Plan Hidrológico Nacional-Análisis Económicos. Ministerio de Medio Am- Woods-Ballard, P., Wilson, S., Udale-Clarke, H., Illman, S., Scott, T., Ashley, R. y Kellagher, biente. Madrid. Disponible en: https://www.chsegura.es/chs/planificacionydma/planhidrologico- R. (2015). The SUDS Manual, CIRIA. London (UK). Disponible en: http://www.ciria.org/Mem- nacional/phn/ berships/The_SuDs_Manual_C753_Chapters.aspx Morales-Torres, A., Perales-Momparler, S., Jefferies, C., Andrés-Doménech, I. (2015). Report on Stormwater Management. E2STORMED Project. Disponible en: www.e2stormed.eu Morales-Torres, A., Escuder-Bueno, I., Andrés-Doménech, I. and Perales-Momparler, S. (2016). Decision Support Tool for energy-efficient, sustainable and integrated urban storm- water management. Environmental Modelling & Software, vol. 84, pp. 518–528. Disponible en: http://dx.doi.org/10.1016/j.envsoft.2016.07.019 Par, T. (2017). Inside one of the detention basins that protect Bordeaux from flooding. Invisible Bordeaux. Online guide. Disponible en: http://invisiblebordeaux.blogspot.com.es/2017/05/in- side-one-of-detention-basins-that.html Perales, S., Carballo, G. (2017). Jornada RedSuDS 2017. Los sistemas de drenaje sostenible ya están aquí. Ciudad Sostenible. Disponible en: http://www.ciudadsostenible.eu/numeros- anteriores/33 Perales-Momparler, S., Andrés-Dómenech, I. (2008). Los sistemas de drenaje urbano sosteni- ble: una alternativa a la gestión del agua de lluvia. V Congreso Nacional de la Ingeniería Civil. Sevilla. http://ovacen.com/wp-content/uploads/2015/05/gestion-del-agua-en-el-planea- miento.pdf Proyecto CoSuDS. Collaborative Transition towards sustainable urban drainage: making it hap- pen at distric scale. Disponible en: http://www.climate-kic.org/projects/collaborative-transition- towards-sustainable-urban-drainage-making-it-happen-at-district-scale/ Puertas Agudo, J., Suárez López, J., & Anta Álvarez, J. (2008). Gestión de las Aguas Pluviales. Implicaciones en el diseño de los sistemas de saneamiento y drenaje urbano. Madrid: Centro de Estudios Hidrográficos (CEDEX). ISBN: 978-84-7790-475-5. Royal Haskoning (2012). Cost and benefits of sustainable drainage system. Final report, 9X1055. Committee on Climate Change. London, UK. Disponible en: https://www.theccc.org.uk/archive/aws/ASC/2012%20report/Royal%20Haskon- ing%20Costs%20and%20Benefit%20of%20SuDS%20Final%20Report.pdf Rueda Palenzuela, S. (2012). Libro Verde de Sostenibilidad Urbana y Local en la Era de la Información. Madrid: Convenio de colaboració entre el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente y la Agencia de Ecología Urbana de Barcelona. Disponible en: http://www.mapama.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/medio-ambiente- urbano/libro_verde_final_15.01.2013_tcm7-247905.pdf Sustainia & C40 (2015). Wuhan: Landfill Transformed into a Green Garden. Global Opportunity Explorer. Disponible en: http://www.globalopportunityexplorer.org/cities/landfill-transformed- into-a-green-garden TA093_Informe_v1 Pág. 91 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 92 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ANEXO nº 2: Cálculos de pre-dimensionamiento de los SUDS pro- puestos TA093_Informe_v1 Pág. 93 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 94 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Geometría SUDS Calle Tipo: Riera Alta Barcelona - Tipo 1 Lugar Nº SUDS Nº SUDS Nº SUDS por Área de SUDS Área de SUDS Área de SUDS por Capacidad de Capacidad de Capacidad de Longitud de Nº SUDS total Á r e a d e S U D S Capacidad de por módulo p o r c a l l e m e t r o d e c alle p o r m ó d u l o p o r c a l l e m e t r o d e calle a c u m u l a c i ó n por acumulación por acumulación por calles ( u d ) total a c u m ulación total (ud) (ud) (ud/m) (m2) (m2) (m2/m) módulo c a l l e m e t r o de calle ( m ) (m2) (m3) (m3) (m3) (m3/m) C/ Riera Alta (Usos Actuales-SV) 1,00 4,00 0,07 10,50 42,00 0,70 1,50 6,02 0,10 141.570 9.438 99.099 14.201 Parterre inundable 1,00 4,00 0,07 10,50 42,00 0,70 1,50 6,02 0,10 141.570 9.438 99.099 14.201 Sin SuDS 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 141.570 0 0 0 C/ Riera Alta (Usos Actuales-CV) 2,00 8,00 0,13 18,50 74,00 1,23 2,85 11,38 0,19 141.570 18.876 174.603 26.855 Acera ancha-Franja Biorretención 1,00 4,00 0,07 10,50 42,00 0,70 1,50 6,02 0,10 141.570 9.438 99.099 14.201 Acera estrecha-Franja Biorretención 1,00 4,00 0,07 8,00 32,00 0,53 1,34 5,36 0,09 141.570 9.438 75.504 12.654 C/ Riera Alta (Superilles) 2,00 8,00 0,13 57,60 230,40 3,84 5,92 23,69 0,39 141.570 18.876 543.629 55.885 Acera ancha-Franja Biorretención 1,00 4,00 0,07 24,00 96,00 1,60 2,47 9,87 0,16 141.570 9.438 226.512 23.285 Acera estrecha-Franja Biorretención 1,00 4,00 0,07 33,60 134,40 2,24 3,45 13,82 0,23 141.570 9.438 317.117 32.600 Nota: La longitud de la ca l le Riera Al ta estudiada es de 60 m, que se dividen en 4 módulos de 15 m cada uno. Geometría SUDS Calle Tipo: Mallorca Barcelona - Tipo 2 Lugar Nº SUDS Nº SUDS Nº SUDS por Área de SUDS Área de SUDS Área de SUDS por Capacidad de Capacidad de Capacidad de Longitud de Nº SUDS total Á r e a d e S U D S Capacidad de por módulo p o r c a l l e m e t r o d e c alle p o r m ó d u l o p o r c a l l e m e t r o d e calle a c u m u l a c i ó n por acumulación por acumulación por calles ( u d ) total a c u m ulación total (ud) (ud) (ud/m) (m2) (m2) (m2/m) módulo c a l l e m e t r o de calle ( m ) (m2) (m3) (m3) (m3) (m3/m) C/ Mallorca (Usos Actuales-SV) 2,00 10,00 0,11 27,00 135,00 1,50 4,79 23,96 0,27 373.620 41.513 560.430 99.476 Parterre inundable 2,00 10,00 0,11 27,00 135,00 1,50 4,79 23,96 0,27 373.620 41.513 560.430 99.476 Sin SuDS 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 373.620 0 0 0 C/ Mallorca (Usos Actuales-CV) 2,00 10,00 0,11 32,50 162,50 1,81 5,91 29,53 0,33 373.620 41.513 674.592 122.594 Franja biorretenció (carril bus) 1,00 5,00 0,06 15,00 75,00 0,83 2,63 13,13 0,15 373.620 20.757 311.350 54.486 Franja biorretenció (aparcament) 1,00 5,00 0,06 17,50 87,50 0,97 3,28 16,41 0,18 373.620 20.757 363.242 68.108 C/ Mallorca (Criteri Superilles-CV) 2,00 10,00 0,11 73,50 367,50 4,08 12,77 63,85 0,71 373.620 41.513 1.525.615 265.076 Franja biorretenció 2,00 10,00 0,11 73,50 367,50 4,08 12,77 63,85 0,71 373.620 41.513 1.525.615 265.076 Nota: La longitud de la ca l le Malorca estudiada es de 90 m, que se dividen en 5 módulos de 18 m cada uno. TA093_Informe_v1 Pág. 95 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Geometría SUDS Calle Tipo: Gran via de les Corts Catalanes Barcelona - Tipo 3 Lugar Nº SUDS Nº SUDS Nº SUDS por Área de SUDS Área de SUDS Área de SUDS por Capacidad de Capacidad de Capacidad de Longitud de Nº SUDS total Á r e a d e S U D S Capacidad de por módulo p o r c a l l e m e t r o d e c alle p o r m ó d u l o p o r c a l l e m e t r o d e calle a c u m u l a c i ó n por acumulación por acumulación por calles ( u d ) total a c u m ulación total (ud) (ud) (ud/m) (m2) (m2) (m2/m) módulo c a l l e m e t r o de calle ( m ) (m2) (m3) (m3) (m3) (m3/m) Gran Via (Usos Actuales-SV) 2,00 10,00 0,12 33,00 165,00 1,92 4,82 24,11 0,28 85.890 9.987 164.789 24.076 Parterre inundable 2,00 10,00 0,12 33,00 165,00 1,92 4,82 24,11 0,28 85.890 9.987 164.789 24.076 Sin SuDS 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 85.890 0 0 0 Gran Via (Usos Actuales-CV) 4,00 20,00 0,23 85,00 425,00 4,94 11,91 59,54 0,69 85.890 19.974 424.456 59.468 Mediana-Franja Biorretención 2,00 10,00 0,12 52,00 260,00 3,02 7,09 35,44 0,41 85.890 9.987 259.667 35.393 Acera-Parterre inundable 2,00 10,00 0,12 33,00 165,00 1,92 4,82 24,11 0,28 85.890 9.987 164.789 24.076 Nota: La longitud de la Gran Via de les Corts Catalanes estudiada es de 86 m, que se dividen en 5 módulos de 17,2 m cada uno. Geometría SUDS Calle Tipo: Lepanto Barcelona - Tipo 4 Lugar Nº SUDS Nº SUDS Nº SUDS por Área de SUDS Área de SUDS Área de SUDS por Capacidad de Capacidad de Capacidad de Longitud de Nº SUDS total Á r e a d e S U D S Capacidad de por módulo p o r c a l l e m e t r o d e c alle p o r m ó d u l o p o r c a l l e m e t r o d e calle a c u m u l a c i ó n por acumulación por acumulación por calles ( u d ) total a c u m ulación total (ud) (ud) (ud/m) (m2) (m2) (m2/m) módulo c a l l e m e t r o de calle ( m ) (m2) (m3) (m3) (m3) (m3/m) C/ Lepanto (Usos Actuales-SV) 2,00 8,00 0,10 27,00 108,00 1,29 4,79 19,17 0,23 95.770 9.121 123.133 21.856 Parterre inundable 2,00 8,00 0,10 27,00 108,00 1,29 4,79 19,17 0,23 95.770 9.121 123.133 21.856 Sin SUDS 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 95.770 0 0 0 C/ Lepanto (Usos Actuales-CV) 2,00 8,00 0,10 32,50 130,00 1,55 5,91 23,63 0,28 95.770 9.121 148.215 26.935 Franja biorretenció-naparcamient0 1,00 4,00 0,05 15,00 60,00 0,71 2,63 10,50 0,13 95.770 4.560 68.407 11.971 Franja biorretención-carril bus 1,00 4,00 0,05 17,50 70,00 0,83 3,28 13,13 0,16 95.770 4.560 79.808 14.964 C/ Lepanto (Criteri Superilles-CV) 2,00 8,00 0,10 73,50 294,00 3,50 12,77 51,08 0,61 95.770 9.121 335.195 58.240 Franja biorretención 2,00 8,00 0,10 73,50 294,00 3,50 12,77 51,08 0,61 95.770 9.121 335.195 58.240 Nota: La longitud de la ca l le Lepanto estudiada es de 84 m, que se dividen en 4 módulos de 20,7 m cada uno. Geometría SUDS Parque/Jardín Urbano Tipo: Jardines de Bacardí Barcelona - Tipo 5 Lugar Nº SUDS Nº SUDS Nº SUDS por m2 Área de SUDS Área de SUDS Área de SUDS por Capacidad de Capacidad de Capacidad de Área Parques y Nº SUDS total Á r e a d e S U D S Capacidad de por módulo p o r p a r q u e / d e parque/jardín p o r m ó d u l o p o r m2 de acumulación por acumulación por acumulación por Jardines (ud) total a c u m ulación total (ud) jardín ( u d / m 2) (m2) parque/jardín p a r q u e / j a r d ín m ódulo p a r q u e / j a rdín m 2 d e p a r q u e/ Urbanos (m2) (m3) (ud) (m2) 3 3 2 (m2/m2) (m ) (m ) jardín (m3/m2) (m ) Jardines de Bacardí (Usos Actuales) Parterres inundables (V80) - 5,00 0,000709 - 319,28 0,05 - 73,32 0,01 12.945.000 9.176 585.920 134.552 Parterres inundables (T10) - 5,00 0,000709 - 810,48 0,11 - 219,96 0,03 12.945.000 9.176 1.487.335 403.655 TA093_Informe_v1 Pág. 96 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 97 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ANEXO nº 3: Resultados modelización de los SUDS propuestos TA093_Informe_v1 Pág. 98 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 99 de 125 Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 225 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 20/06/2019 05:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2019 08:10 100.067 0.067 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 06/01/2019 11:35 100.047 0.047 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 22/07/2019 03:55 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/01/2019 10:30 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 04/09/2019 15:25 100.049 0.049 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 29/01/2019 13:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/09/2019 11:00 100.076 0.076 0.1 0.0 0.1 0.9 O K 31/01/2019 00:45 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 17/09/2019 22:20 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 05/02/2019 14:15 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/09/2019 16:45 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 11/02/2019 16:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2019 17:30 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 12/02/2019 21:50 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/10/2019 05:45 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 02/03/2019 11:30 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/10/2019 01:50 100.202 0.202 0.1 0.2 0.3 2.4 O K 28/03/2019 04:00 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 22/11/2019 08:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/03/2019 20:00 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 27/11/2019 02:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 07/04/2019 02:50 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2019 15:35 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 10/04/2019 10:55 100.055 0.055 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 14/12/2019 18:25 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 16/04/2019 10:45 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/12/2019 07:30 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 19/04/2019 12:40 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2019 05:30 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/04/2019 13:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 29/12/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 26/04/2019 08:25 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 30/04/2019 18:45 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 14/05/2019 16:25 100.027 0.027 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 31/05/2019 17:30 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 05/06/2019 13:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 06/06/2019 23:55 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K (m³) (m³) 20/06/2019 05:00 1650 0.033 0.0 0.0 20/06/2019 08:35 09/07/2019 08:10 1795 1.027 0.0 0.0 09/07/2019 13:40 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 22/07/2019 03:55 1480 0.053 0.0 0.0 22/07/2019 04:35 Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 04/09/2019 15:25 1505 0.358 0.0 0.0 04/09/2019 16:05 (m³) (m³) 14/09/2019 11:00 3115 0.510 0.0 0.0 14/09/2019 11:50 17/09/2019 22:20 3420 0.046 0.0 0.0 18/09/2019 09:45 06/01/2019 11:35 2380 0.840 0.0 0.0 06/01/2019 13:10 20/09/2019 16:45 3180 0.254 0.0 0.0 20/09/2019 19:30 09/01/2019 10:30 2795 0.396 0.0 0.0 10/01/2019 00:40 01/10/2019 17:30 1510 0.095 0.0 0.0 01/10/2019 18:30 29/01/2019 13:25 1445 0.004 0.0 0.0 29/01/2019 13:35 09/10/2019 05:45 1455 0.049 0.0 0.0 09/10/2019 06:00 31/01/2019 00:45 6350 0.480 0.0 0.0 03/02/2019 02:30 20/10/2019 01:50 5240 0.808 0.0 0.1 22/10/2019 14:05 05/02/2019 14:15 3100 0.060 0.0 0.0 06/02/2019 17:35 22/11/2019 08:15 1445 0.004 0.0 0.0 22/11/2019 08:25 11/02/2019 16:25 1445 0.004 0.0 0.0 11/02/2019 16:35 27/11/2019 02:40 1765 0.007 0.0 0.0 27/11/2019 02:50 12/02/2019 21:50 1470 0.020 0.0 0.0 12/02/2019 22:25 29/11/2019 15:35 1520 0.201 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 02/03/2019 11:30 4690 0.041 0.0 0.0 04/03/2019 14:50 14/12/2019 18:25 2085 0.327 0.0 0.0 15/12/2019 02:25 28/03/2019 04:00 3155 0.368 0.0 0.0 28/03/2019 21:25 21/12/2019 07:30 9585 0.148 0.0 0.0 23/12/2019 12:40 30/03/2019 20:00 5485 0.434 0.0 0.0 31/03/2019 17:20 28/12/2019 05:30 1485 0.040 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 07/04/2019 02:50 2955 0.446 0.0 0.0 07/04/2019 21:15 29/12/2019 17:35 1575 0.011 0.0 0.0 29/12/2019 19:55 10/04/2019 10:55 5320 0.195 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:45 3195 0.062 0.0 0.0 16/04/2019 11:00 19/04/2019 12:40 1480 0.024 0.0 0.0 19/04/2019 13:25 21/04/2019 13:10 1530 0.008 0.0 0.0 21/04/2019 14:45 26/04/2019 08:25 2495 0.218 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:45 2345 0.255 0.0 0.0 30/04/2019 20:10 14/05/2019 16:25 1760 0.245 0.0 0.0 14/05/2019 17:05 31/05/2019 17:30 1550 0.089 0.0 0.0 31/05/2019 17:50 05/06/2019 13:00 1520 0.020 0.0 0.0 05/06/2019 13:45 06/06/2019 23:55 1460 0.012 0.0 0.0 07/06/2019 00:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: 20/09/2019 16:45 Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 12.0 0.700 12.0 1.400 12.0 2.100 12.0 0.100 12.0 0.800 12.0 1.500 12.0 2.200 12.0 0.200 12.0 0.900 12.0 1.600 12.0 2.300 12.0 0.300 12.0 1.000 12.0 1.700 12.0 2.400 12.0 0.400 12.0 1.100 12.0 1.800 12.0 2.500 12.0 0.500 12.0 1.200 12.0 1.900 12.0 0.600 12.0 1.300 12.0 2.000 12.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 1 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/10/2019 01:50 Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 198 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 02/01/2019 11:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2019 12:55 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 09/01/2019 10:20 100.048 0.048 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 31/01/2019 05:30 100.065 0.065 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 05/02/2019 14:00 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/02/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2019 22:25 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/03/2019 01:10 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2019 08:25 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/03/2019 17:00 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2019 03:15 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 10/04/2019 10:00 100.021 0.021 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 16/04/2019 10:35 100.062 0.062 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 21/04/2019 13:55 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 26/04/2019 05:30 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 30/04/2019 18:10 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 14/05/2019 16:20 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 05/06/2019 13:00 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2019 22:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/06/2019 07:50 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2019 08:05 100.119 0.119 0.1 0.0 0.1 1.4 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 02/01/2019 11:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2019 11:45 06/01/2019 12:55 2295 0.498 0.0 0.0 06/01/2019 13:45 09/01/2019 10:20 2780 0.489 0.0 0.0 10/01/2019 02:45 31/01/2019 05:30 6010 0.682 0.0 0.0 02/02/2019 21:55 05/02/2019 14:00 1490 0.052 0.0 0.0 05/02/2019 14:30 06/02/2019 17:35 1445 0.004 0.0 0.0 06/02/2019 17:45 02/03/2019 22:25 4025 0.071 0.0 0.0 04/03/2019 17:15 10/03/2019 01:10 1675 0.036 0.0 0.0 10/03/2019 05:10 28/03/2019 08:25 2900 0.394 0.0 0.0 28/03/2019 20:25 30/03/2019 17:00 5700 0.343 0.0 0.0 31/03/2019 17:30 07/04/2019 03:15 2990 0.531 0.0 0.0 07/04/2019 22:50 10/04/2019 10:00 4885 0.131 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:35 3205 0.372 0.0 0.0 17/04/2019 14:55 21/04/2019 13:55 1470 0.053 0.0 0.0 21/04/2019 14:25 26/04/2019 05:30 2620 0.290 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:10 2795 0.257 0.0 0.0 01/05/2019 15:30 14/05/2019 16:20 1525 0.353 0.0 0.0 14/05/2019 17:00 05/06/2019 13:00 1455 0.074 0.0 0.0 05/06/2019 13:20 06/06/2019 22:35 1690 0.117 0.0 0.0 07/06/2019 00:00 20/06/2019 07:50 1475 0.012 0.0 0.0 20/06/2019 08:30 09/07/2019 08:05 1795 1.240 0.0 0.0 09/07/2019 12:55 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 2 Green Blue Management Page 3 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 25/08/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 14/09/2019 11:35 100.076 0.076 0.1 0.0 0.1 0.9 O K Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 17/09/2019 12:25 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 20/09/2019 18:10 100.203 0.203 0.1 0.3 0.4 2.4 O K 30/09/2019 05:05 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 01/10/2019 17:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2019 05:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 0.000 12.0 0.700 12.0 1.400 12.0 2.100 12.0 15/10/2019 15:20 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 0.100 12.0 0.800 12.0 1.500 12.0 2.200 12.0 20/10/2019 01:45 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 0.200 12.0 0.900 12.0 1.600 12.0 2.300 12.0 21/10/2019 04:35 100.145 0.145 0.1 0.0 0.1 1.7 O K 0.300 12.0 1.000 12.0 1.700 12.0 2.400 12.0 22/11/2019 08:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 0.400 12.0 1.100 12.0 1.800 12.0 2.500 12.0 29/11/2019 16:05 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 0.500 12.0 1.200 12.0 1.900 12.0 14/12/2019 16:15 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 0.600 12.0 1.300 12.0 2.000 12.0 21/12/2019 07:30 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/12/2019 00:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Weir Overflow Control 28/12/2019 05:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 29/12/2019 17:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 25/08/2019 17:35 1465 0.008 0.0 0.0 25/08/2019 18:05 14/09/2019 11:35 2150 0.540 0.0 0.0 14/09/2019 12:00 17/09/2019 12:25 2810 0.179 0.0 0.0 17/09/2019 22:50 20/09/2019 18:10 3110 0.755 0.0 0.1 20/09/2019 19:10 30/09/2019 05:05 1455 0.021 0.0 0.0 30/09/2019 05:25 01/10/2019 17:45 1490 0.052 0.0 0.0 01/10/2019 18:20 09/10/2019 05:40 1460 0.045 0.0 0.0 09/10/2019 05:55 15/10/2019 15:20 1465 0.139 0.0 0.0 15/10/2019 15:45 20/10/2019 01:45 1510 0.131 0.0 0.0 20/10/2019 02:25 21/10/2019 04:35 3700 1.006 0.0 0.0 22/10/2019 15:30 22/11/2019 08:05 1450 0.008 0.0 0.0 22/11/2019 08:20 29/11/2019 16:05 1495 0.144 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 14/12/2019 16:15 2375 0.323 0.0 0.0 15/12/2019 00:35 21/12/2019 07:30 6505 0.200 0.0 0.0 24/12/2019 11:20 26/12/2019 00:30 3055 0.039 0.0 0.0 26/12/2019 23:10 28/12/2019 05:30 1485 0.028 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 29/12/2019 17:10 1560 0.015 0.0 0.0 29/12/2019 19:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 4 Green Blue Management Page 5 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2019 18:10 Event: 21/10/2019 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 179 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.145 0.145 0.1 0.0 0.1 1.7 O K 06/01/2009 12:35 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.168 0.168 0.1 0.0 0.1 2.0 O K 05/02/2009 14:05 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.162 0.162 0.1 0.0 0.1 1.9 O K 02/03/2009 23:45 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.206 0.206 0.1 0.9 1.1 2.5 O K 16/04/2009 10:45 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 29/11/2009 16:15 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.5 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 13:30 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:10 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 0.7 22/10/2009 13:20 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 12.0 0.700 12.0 1.400 12.0 2.100 12.0 0.100 12.0 0.800 12.0 1.500 12.0 2.200 12.0 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 12.0 0.900 12.0 1.600 12.0 2.300 12.0 0.300 12.0 1.000 12.0 1.700 12.0 2.400 12.0 0.400 12.0 1.100 12.0 1.800 12.0 2.500 12.0 0.500 12.0 1.200 12.0 1.900 12.0 0.600 12.0 1.300 12.0 2.000 12.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 202 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/06/2009 19:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2009 12:40 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 09/07/2009 08:00 100.131 0.131 0.1 0.0 0.1 1.6 O K 09/01/2009 10:10 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 17/07/2009 03:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/07/2009 04:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:30 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:00 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:40 100.083 0.083 0.1 0.0 0.1 1.0 O K 05/02/2009 14:00 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:15 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 12/02/2009 21:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/09/2009 18:10 100.209 0.209 0.1 1.9 2.0 2.5 O K 01/03/2009 08:45 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2009 22:20 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/03/2009 05:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/10/2009 05:30 100.054 0.054 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 28/03/2009 04:00 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 15/10/2009 15:20 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/03/2009 17:15 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 20/10/2009 01:35 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 07/04/2009 02:30 100.034 0.034 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/10/2009 04:35 100.210 0.210 0.1 2.2 2.4 2.5 O K 10/04/2009 12:25 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/11/2009 07:55 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 16/04/2009 10:45 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 29/11/2009 15:25 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 17/04/2009 12:35 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 14/12/2009 15:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/04/2009 13:45 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 21/12/2009 07:15 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.048 0.048 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 26/12/2009 00:20 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/12/2009 05:30 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 12:40 100.051 0.051 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.031 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:05 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:15 06/06/2009 22:35 1675 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:00 06/01/2009 12:40 2245 0.483 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 25/06/2009 19:35 1445 0.004 0.0 0.0 25/06/2009 19:45 09/01/2009 10:10 2805 0.423 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 09/07/2009 08:00 1790 1.337 0.0 0.0 09/07/2009 13:25 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 17/07/2009 03:55 1445 0.004 0.0 0.0 17/07/2009 04:05 22/01/2009 19:25 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:35 22/07/2009 04:10 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:20 31/01/2009 06:00 6000 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 16:15 25/08/2009 17:30 1450 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 05/02/2009 14:00 3105 0.042 0.0 0.0 05/02/2009 15:05 13/09/2009 14:40 4225 0.340 0.0 0.0 14/09/2009 12:15 12/02/2009 21:40 1485 0.044 0.0 0.0 12/02/2009 22:30 17/09/2009 12:15 3860 0.068 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 01/03/2009 08:45 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 08:55 20/09/2009 18:10 3090 0.952 0.0 1.0 20/09/2009 19:00 02/03/2009 22:20 4045 0.058 0.0 0.0 04/03/2009 17:15 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 10/03/2009 05:15 1445 0.004 0.0 0.0 10/03/2009 05:25 01/10/2009 17:35 1490 0.072 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 28/03/2009 04:00 3140 0.355 0.0 0.0 28/03/2009 21:30 09/10/2009 05:30 1505 0.397 0.0 0.0 09/10/2009 05:55 30/03/2009 17:15 5775 0.376 0.0 0.0 31/03/2009 17:20 15/10/2009 15:20 1470 0.171 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 07/04/2009 02:30 3865 0.428 0.0 0.0 07/04/2009 22:20 20/10/2009 01:35 1515 0.067 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 10/04/2009 12:25 5245 0.137 0.0 0.0 11/04/2009 05:20 21/10/2009 04:35 3615 1.507 0.0 1.4 22/10/2009 13:10 16/04/2009 10:45 1455 0.103 0.0 0.0 16/04/2009 11:00 22/11/2009 07:55 1460 0.012 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 17/04/2009 12:35 3015 0.181 0.0 0.0 17/04/2009 15:15 29/11/2009 15:25 1525 0.161 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 21/04/2009 13:45 1445 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 14/12/2009 15:45 2265 0.293 0.0 0.0 15/12/2009 01:05 26/04/2009 08:20 2540 0.387 0.0 0.0 26/04/2009 08:45 21/12/2009 07:15 6115 0.220 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 30/04/2009 18:05 2350 0.255 0.0 0.0 30/04/2009 20:00 26/12/2009 00:20 2830 0.055 0.0 0.0 26/12/2009 22:40 14/05/2009 12:40 1745 0.408 0.0 0.0 14/05/2009 17:05 28/12/2009 05:30 1485 0.044 0.0 0.0 28/12/2009 06:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 12.0 0.700 12.0 1.400 12.0 2.100 12.0 0.100 12.0 0.800 12.0 1.500 12.0 2.200 12.0 29/12/2009 17:00 1580 0.026 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 12.0 0.900 12.0 1.600 12.0 2.300 12.0 0.300 12.0 1.000 12.0 1.700 12.0 2.400 12.0 0.400 12.0 1.100 12.0 1.800 12.0 2.500 12.0 0.500 12.0 1.200 12.0 1.900 12.0 0.600 12.0 1.300 12.0 2.000 12.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActSV_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 18:10 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_T10 SPAIN Mallorca_ActSV_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 186 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.211 0.211 0.1 2.4 2.5 2.5 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.008 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 1.5 28 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.008 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActSV_T10 SPAIN Mallorca_ActSV_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActSV_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActSV_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 12.0 0.700 12.0 1.400 12.0 2.100 12.0 0.100 12.0 0.800 12.0 1.500 12.0 2.200 12.0 0.200 12.0 0.900 12.0 1.600 12.0 2.300 12.0 0.300 12.0 1.000 12.0 1.700 12.0 2.400 12.0 0.400 12.0 1.100 12.0 1.800 12.0 2.500 12.0 0.500 12.0 1.200 12.0 1.900 12.0 0.600 12.0 1.300 12.0 2.000 12.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 176 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 20/06/2019 05:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/07/2019 08:10 100.130 0.130 0.2 0.0 0.2 2.1 O K 06/01/2019 11:35 100.075 0.075 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 22/07/2019 03:55 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/01/2019 10:30 100.058 0.058 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 04/09/2019 15:25 100.074 0.074 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 29/01/2019 13:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/09/2019 11:00 100.119 0.119 0.2 0.0 0.2 1.9 O K 31/01/2019 00:45 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 17/09/2019 22:20 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 05/02/2019 14:15 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/09/2019 16:45 100.059 0.059 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 11/02/2019 16:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2019 17:30 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 12/02/2019 21:50 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2019 05:45 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/03/2019 11:30 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/10/2019 01:50 100.207 0.207 0.2 1.3 1.5 3.4 O K 28/03/2019 04:00 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/11/2019 08:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/03/2019 20:00 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 27/11/2019 02:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 07/04/2019 02:50 100.048 0.048 0.2 0.0 0.2 0.8 O K 29/11/2019 15:35 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 10/04/2019 10:55 100.082 0.082 0.2 0.0 0.2 1.4 O K 14/12/2019 18:25 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 16/04/2019 10:45 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/12/2019 07:30 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 19/04/2019 12:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/12/2019 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/04/2019 13:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 29/12/2019 17:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 26/04/2019 08:25 100.046 0.046 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 30/04/2019 18:45 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 14/05/2019 16:25 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 31/05/2019 17:30 100.017 0.017 0.1 0.0 0.1 0.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 05/06/2019 13:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 06/06/2019 23:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K (m³) (m³) 20/06/2019 05:00 1650 0.033 0.0 0.0 20/06/2019 05:15 09/07/2019 08:10 1795 1.027 0.0 0.0 09/07/2019 13:45 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 22/07/2019 03:55 1480 0.053 0.0 0.0 22/07/2019 04:35 Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 04/09/2019 15:25 1505 0.358 0.0 0.0 04/09/2019 16:05 (m³) (m³) 14/09/2019 11:00 3115 0.510 0.0 0.0 14/09/2019 11:50 17/09/2019 22:20 3420 0.046 0.0 0.0 18/09/2019 09:45 06/01/2019 11:35 2380 0.840 0.0 0.0 06/01/2019 13:25 20/09/2019 16:45 3180 0.254 0.0 0.0 20/09/2019 19:30 09/01/2019 10:30 2795 0.396 0.0 0.0 10/01/2019 00:40 01/10/2019 17:30 1510 0.095 0.0 0.0 01/10/2019 18:30 29/01/2019 13:25 1445 0.004 0.0 0.0 29/01/2019 13:35 09/10/2019 05:45 1455 0.049 0.0 0.0 09/10/2019 06:00 31/01/2019 00:45 6350 0.480 0.0 0.0 03/02/2019 02:30 20/10/2019 01:50 5240 0.808 0.0 2.3 22/10/2019 13:20 05/02/2019 14:15 3100 0.060 0.0 0.0 06/02/2019 17:35 22/11/2019 08:15 1445 0.004 0.0 0.0 22/11/2019 08:25 11/02/2019 16:25 1445 0.004 0.0 0.0 11/02/2019 16:35 27/11/2019 02:40 1765 0.007 0.0 0.0 27/11/2019 02:50 12/02/2019 21:50 1470 0.020 0.0 0.0 12/02/2019 22:25 29/11/2019 15:35 1520 0.201 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 02/03/2019 11:30 4690 0.041 0.0 0.0 04/03/2019 14:50 14/12/2019 18:25 2085 0.327 0.0 0.0 15/12/2019 02:25 28/03/2019 04:00 3155 0.368 0.0 0.0 28/03/2019 21:25 21/12/2019 07:30 9585 0.148 0.0 0.0 23/12/2019 12:40 30/03/2019 20:00 5485 0.434 0.0 0.0 31/03/2019 17:20 28/12/2019 05:30 1485 0.040 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 07/04/2019 02:50 2955 0.446 0.0 0.0 07/04/2019 21:15 29/12/2019 17:35 1575 0.011 0.0 0.0 29/12/2019 19:55 10/04/2019 10:55 5320 0.195 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:45 3195 0.062 0.0 0.0 16/04/2019 11:00 19/04/2019 12:40 1480 0.024 0.0 0.0 19/04/2019 13:25 21/04/2019 13:10 1530 0.008 0.0 0.0 21/04/2019 14:45 26/04/2019 08:25 2495 0.218 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:45 2345 0.255 0.0 0.0 30/04/2019 20:10 14/05/2019 16:25 1760 0.245 0.0 0.0 14/05/2019 17:05 31/05/2019 17:30 1550 0.089 0.0 0.0 31/05/2019 17:50 05/06/2019 13:00 1520 0.020 0.0 0.0 05/06/2019 13:45 06/06/2019 23:55 1460 0.012 0.0 0.0 07/06/2019 00:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: 20/09/2019 16:45 Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 16.4 0.700 16.4 1.400 16.4 2.100 16.4 0.100 16.4 0.800 16.4 1.500 16.4 2.200 16.4 0.200 16.4 0.900 16.4 1.600 16.4 2.300 16.4 0.300 16.4 1.000 16.4 1.700 16.4 2.400 16.4 0.400 16.4 1.100 16.4 1.800 16.4 2.500 16.4 0.500 16.4 1.200 16.4 1.900 16.4 0.600 16.4 1.300 16.4 2.000 16.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 1 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/10/2019 01:50 Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 227 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 02/01/2019 11:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2019 12:55 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 09/01/2019 10:20 100.075 0.075 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 31/01/2019 05:30 100.116 0.116 0.2 0.0 0.2 1.9 O K 05/02/2019 14:00 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/02/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2019 22:25 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2019 01:10 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2019 08:25 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 30/03/2019 17:00 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 07/04/2019 03:15 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 10/04/2019 10:00 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 16/04/2019 10:35 100.095 0.095 0.2 0.0 0.2 1.6 O K 21/04/2019 13:55 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2019 05:30 100.067 0.067 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 30/04/2019 18:10 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 14/05/2019 16:20 100.061 0.061 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 05/06/2019 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 06/06/2019 22:35 100.020 0.020 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 20/06/2019 07:50 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2019 08:05 100.204 0.204 0.2 0.6 0.8 3.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 02/01/2019 11:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2019 11:45 06/01/2019 12:55 2295 0.498 0.0 0.0 06/01/2019 13:45 09/01/2019 10:20 2780 0.489 0.0 0.0 10/01/2019 02:55 31/01/2019 05:30 6010 0.682 0.0 0.0 02/02/2019 23:00 05/02/2019 14:00 1490 0.052 0.0 0.0 05/02/2019 14:30 06/02/2019 17:35 1445 0.004 0.0 0.0 06/02/2019 17:45 02/03/2019 22:25 4025 0.071 0.0 0.0 04/03/2019 17:15 10/03/2019 01:10 1675 0.036 0.0 0.0 10/03/2019 05:10 28/03/2019 08:25 2900 0.394 0.0 0.0 28/03/2019 20:25 30/03/2019 17:00 5700 0.343 0.0 0.0 31/03/2019 17:30 07/04/2019 03:15 2990 0.531 0.0 0.0 07/04/2019 22:50 10/04/2019 10:00 4885 0.131 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:35 3205 0.372 0.0 0.0 17/04/2019 15:00 21/04/2019 13:55 1470 0.053 0.0 0.0 21/04/2019 14:25 26/04/2019 05:30 2620 0.290 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:10 2795 0.257 0.0 0.0 01/05/2019 15:30 14/05/2019 16:20 1525 0.353 0.0 0.0 14/05/2019 17:00 05/06/2019 13:00 1455 0.074 0.0 0.0 05/06/2019 13:20 06/06/2019 22:35 1690 0.117 0.0 0.0 07/06/2019 00:00 20/06/2019 07:50 1475 0.012 0.0 0.0 20/06/2019 08:30 09/07/2019 08:05 1795 1.240 0.0 0.3 09/07/2019 12:55 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 2 Green Blue Management Page 3 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 25/08/2019 17:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 14/09/2019 11:35 100.115 0.115 0.2 0.0 0.2 1.9 O K Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 17/09/2019 12:25 100.061 0.061 0.2 0.0 0.2 1.0 O K Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 20/09/2019 18:10 100.216 0.216 0.2 4.5 4.6 3.5 O K 30/09/2019 05:05 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 01/10/2019 17:45 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2019 05:40 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 0.000 16.4 0.700 16.4 1.400 16.4 2.100 16.4 15/10/2019 15:20 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 0.100 16.4 0.800 16.4 1.500 16.4 2.200 16.4 20/10/2019 01:45 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.200 16.4 0.900 16.4 1.600 16.4 2.300 16.4 21/10/2019 04:35 100.203 0.203 0.2 0.3 0.5 3.3 O K 0.300 16.4 1.000 16.4 1.700 16.4 2.400 16.4 22/11/2019 08:05 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 0.400 16.4 1.100 16.4 1.800 16.4 2.500 16.4 29/11/2019 16:05 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.500 16.4 1.200 16.4 1.900 16.4 14/12/2019 16:15 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.600 16.4 1.300 16.4 2.000 16.4 21/12/2019 07:30 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/12/2019 00:30 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Weir Overflow Control 28/12/2019 05:30 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 29/12/2019 17:10 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 25/08/2019 17:35 1465 0.008 0.0 0.0 25/08/2019 18:05 14/09/2019 11:35 2150 0.540 0.0 0.0 14/09/2019 12:00 17/09/2019 12:25 2810 0.179 0.0 0.0 17/09/2019 22:50 20/09/2019 18:10 3110 0.755 0.0 1.9 20/09/2019 19:00 30/09/2019 05:05 1455 0.021 0.0 0.0 30/09/2019 05:25 01/10/2019 17:45 1490 0.052 0.0 0.0 01/10/2019 18:20 09/10/2019 05:40 1460 0.045 0.0 0.0 09/10/2019 05:55 15/10/2019 15:20 1465 0.139 0.0 0.0 15/10/2019 15:45 20/10/2019 01:45 1510 0.131 0.0 0.0 20/10/2019 02:25 21/10/2019 04:35 3700 1.006 0.0 1.0 22/10/2019 15:05 22/11/2019 08:05 1450 0.008 0.0 0.0 22/11/2019 08:20 29/11/2019 16:05 1495 0.144 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 14/12/2019 16:15 2375 0.323 0.0 0.0 15/12/2019 00:35 21/12/2019 07:30 6505 0.200 0.0 0.0 24/12/2019 11:20 26/12/2019 00:30 3055 0.039 0.0 0.0 26/12/2019 23:10 28/12/2019 05:30 1485 0.028 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 29/12/2019 17:10 1560 0.015 0.0 0.0 29/12/2019 19:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 4 Green Blue Management Page 5 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2019 18:10 Event: 21/10/2019 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 195 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2009 22:35 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.209 0.209 0.2 1.9 2.1 3.4 O K 06/01/2009 12:35 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.065 0.065 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 13/09/2009 14:35 100.209 0.209 0.2 1.9 2.1 3.4 O K 05/02/2009 14:05 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.020 0.020 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.207 0.207 0.2 1.3 1.5 3.4 O K 02/03/2009 23:45 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/03/2009 04:00 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/10/2009 05:35 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/03/2009 17:35 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 15/10/2009 15:15 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2009 02:20 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 20/10/2009 01:40 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/04/2009 12:20 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/10/2009 04:35 100.215 0.215 0.2 4.1 4.2 3.5 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/04/2009 14:15 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 29/11/2009 16:15 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.020 0.020 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/04/2009 08:20 100.059 0.059 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 21/12/2009 07:15 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 30/04/2009 18:05 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/12/2009 00:15 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.066 0.066 0.2 0.0 0.2 1.1 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.2 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.0 14/09/2009 12:05 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.8 20/09/2009 19:10 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 3.7 22/10/2009 13:10 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:05 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 16.4 0.700 16.4 1.400 16.4 2.100 16.4 0.100 16.4 0.800 16.4 1.500 16.4 2.200 16.4 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 16.4 0.900 16.4 1.600 16.4 2.300 16.4 0.300 16.4 1.000 16.4 1.700 16.4 2.400 16.4 0.400 16.4 1.100 16.4 1.800 16.4 2.500 16.4 0.500 16.4 1.200 16.4 1.900 16.4 0.600 16.4 1.300 16.4 2.000 16.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 218 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 02/01/2009 11:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/06/2009 19:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2009 12:40 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 09/07/2009 08:00 100.207 0.207 0.2 1.2 1.4 3.4 O K 09/01/2009 10:10 100.052 0.052 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 17/07/2009 03:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/07/2009 04:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:00 100.047 0.047 0.2 0.0 0.2 0.8 O K 13/09/2009 14:40 100.125 0.125 0.2 0.0 0.2 2.1 O K 05/02/2009 14:00 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 17/09/2009 12:15 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 12/02/2009 21:40 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/09/2009 18:10 100.220 0.220 0.2 6.2 6.4 3.6 O K 01/03/2009 08:45 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2009 22:20 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/10/2009 17:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2009 05:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/10/2009 05:30 100.080 0.080 0.2 0.0 0.2 1.3 O K 28/03/2009 04:00 100.027 0.027 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 15/10/2009 15:20 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 30/03/2009 17:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 20/10/2009 01:35 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:30 100.049 0.049 0.2 0.0 0.2 0.8 O K 21/10/2009 04:35 100.219 0.219 0.2 5.5 5.7 3.6 O K 10/04/2009 12:25 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/11/2009 07:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 16/04/2009 10:45 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2009 15:25 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 17/04/2009 12:35 100.066 0.066 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 14/12/2009 15:45 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:45 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 21/12/2009 07:15 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/04/2009 08:20 100.072 0.072 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 26/12/2009 00:20 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 28/12/2009 05:30 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 12:40 100.081 0.081 0.2 0.0 0.2 1.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.031 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:05 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:15 06/06/2009 22:35 1675 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:00 06/01/2009 12:40 2245 0.483 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 25/06/2009 19:35 1445 0.004 0.0 0.0 25/06/2009 19:45 09/01/2009 10:10 2805 0.423 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 09/07/2009 08:00 1790 1.337 0.0 0.7 09/07/2009 12:55 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 17/07/2009 03:55 1445 0.004 0.0 0.0 17/07/2009 04:05 22/01/2009 19:25 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:35 22/07/2009 04:10 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:20 31/01/2009 06:00 6000 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 16:15 25/08/2009 17:30 1450 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 05/02/2009 14:00 3105 0.042 0.0 0.0 05/02/2009 15:05 13/09/2009 14:40 4225 0.340 0.0 0.0 14/09/2009 12:15 12/02/2009 21:40 1485 0.044 0.0 0.0 12/02/2009 22:30 17/09/2009 12:15 3860 0.068 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 01/03/2009 08:45 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 08:55 20/09/2009 18:10 3090 0.952 0.0 3.7 20/09/2009 18:55 02/03/2009 22:20 4045 0.058 0.0 0.0 04/03/2009 17:15 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 10/03/2009 05:15 1445 0.004 0.0 0.0 10/03/2009 05:25 01/10/2009 17:35 1490 0.072 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 28/03/2009 04:00 3140 0.355 0.0 0.0 28/03/2009 21:30 09/10/2009 05:30 1505 0.397 0.0 0.0 09/10/2009 05:55 30/03/2009 17:15 5775 0.376 0.0 0.0 31/03/2009 17:20 15/10/2009 15:20 1470 0.171 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 07/04/2009 02:30 3865 0.428 0.0 0.0 07/04/2009 22:20 20/10/2009 01:35 1515 0.067 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 10/04/2009 12:25 5245 0.137 0.0 0.0 11/04/2009 05:20 21/10/2009 04:35 3615 1.507 0.0 5.0 22/10/2009 13:05 16/04/2009 10:45 1455 0.103 0.0 0.0 16/04/2009 11:00 22/11/2009 07:55 1460 0.012 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 17/04/2009 12:35 3015 0.181 0.0 0.0 17/04/2009 15:15 29/11/2009 15:25 1525 0.161 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 21/04/2009 13:45 1445 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 14/12/2009 15:45 2265 0.293 0.0 0.0 15/12/2009 01:05 26/04/2009 08:20 2540 0.387 0.0 0.0 26/04/2009 08:45 21/12/2009 07:15 6115 0.220 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 30/04/2009 18:05 2350 0.255 0.0 0.0 30/04/2009 20:00 26/12/2009 00:20 2830 0.055 0.0 0.0 26/12/2009 22:40 14/05/2009 12:40 1745 0.408 0.0 0.0 14/05/2009 17:05 28/12/2009 05:30 1485 0.044 0.0 0.0 28/12/2009 06:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 16.4 0.700 16.4 1.400 16.4 2.100 16.4 0.100 16.4 0.800 16.4 1.500 16.4 2.200 16.4 29/12/2009 17:00 1580 0.026 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 16.4 0.900 16.4 1.600 16.4 2.300 16.4 0.300 16.4 1.000 16.4 1.700 16.4 2.400 16.4 0.400 16.4 1.100 16.4 1.800 16.4 2.500 16.4 0.500 16.4 1.200 16.4 1.900 16.4 0.600 16.4 1.300 16.4 2.000 16.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 18:10 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10_v... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 211 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.222 0.222 0.2 7.2 7.3 3.7 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.016 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 4.7 25 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.016 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10_v... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Apar_T10_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 16.4 0.700 16.4 1.400 16.4 2.100 16.4 0.100 16.4 0.800 16.4 1.500 16.4 2.200 16.4 0.200 16.4 0.900 16.4 1.600 16.4 2.300 16.4 0.300 16.4 1.000 16.4 1.700 16.4 2.400 16.4 0.400 16.4 1.100 16.4 1.800 16.4 2.500 16.4 0.500 16.4 1.200 16.4 1.900 16.4 0.600 16.4 1.300 16.4 2.000 16.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 202 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 20/06/2019 05:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/07/2019 08:10 100.200 0.200 0.1 0.0 0.1 2.6 O K 06/01/2019 11:35 100.105 0.105 0.1 0.0 0.1 1.4 O K 22/07/2019 03:55 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/01/2019 10:30 100.075 0.075 0.1 0.0 0.1 1.0 O K 04/09/2019 15:25 100.094 0.094 0.1 0.0 0.1 1.2 O K 29/01/2019 13:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/09/2019 11:00 100.154 0.154 0.1 0.0 0.1 2.0 O K 31/01/2019 00:45 100.056 0.056 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 17/09/2019 22:20 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 05/02/2019 14:15 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/09/2019 16:45 100.076 0.076 0.1 0.0 0.1 1.0 O K 11/02/2019 16:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2019 17:30 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 12/02/2019 21:50 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2019 05:45 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/03/2019 11:30 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/10/2019 01:50 100.213 0.213 0.1 3.3 3.4 2.8 O K 28/03/2019 04:00 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/11/2019 08:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/03/2019 20:00 100.051 0.051 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 27/11/2019 02:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 07/04/2019 02:50 100.063 0.063 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 29/11/2019 15:35 100.045 0.045 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 10/04/2019 10:55 100.104 0.104 0.1 0.0 0.1 1.4 O K 14/12/2019 18:25 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 16/04/2019 10:45 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/12/2019 07:30 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 19/04/2019 12:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/12/2019 05:30 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/04/2019 13:10 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 29/12/2019 17:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 26/04/2019 08:25 100.058 0.058 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 30/04/2019 18:45 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 14/05/2019 16:25 100.049 0.049 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 31/05/2019 17:30 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 05/06/2019 13:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 06/06/2019 23:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K (m³) (m³) 20/06/2019 05:00 1650 0.033 0.0 0.0 20/06/2019 08:35 09/07/2019 08:10 1795 1.027 0.0 0.0 09/07/2019 13:45 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 22/07/2019 03:55 1480 0.053 0.0 0.0 22/07/2019 04:35 Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 04/09/2019 15:25 1505 0.358 0.0 0.0 04/09/2019 16:05 (m³) (m³) 14/09/2019 11:00 3115 0.510 0.0 0.0 14/09/2019 11:55 17/09/2019 22:20 3420 0.046 0.0 0.0 18/09/2019 09:45 06/01/2019 11:35 2380 0.840 0.0 0.0 06/01/2019 13:50 20/09/2019 16:45 3180 0.254 0.0 0.0 20/09/2019 19:30 09/01/2019 10:30 2795 0.396 0.0 0.0 10/01/2019 00:40 01/10/2019 17:30 1510 0.095 0.0 0.0 01/10/2019 18:30 29/01/2019 13:25 1445 0.004 0.0 0.0 29/01/2019 13:35 09/10/2019 05:45 1455 0.049 0.0 0.0 09/10/2019 06:00 31/01/2019 00:45 6350 0.480 0.0 0.0 03/02/2019 02:35 20/10/2019 01:50 5240 0.808 0.0 3.3 22/10/2019 13:15 05/02/2019 14:15 3100 0.060 0.0 0.0 06/02/2019 17:35 22/11/2019 08:15 1445 0.004 0.0 0.0 22/11/2019 08:25 11/02/2019 16:25 1445 0.004 0.0 0.0 11/02/2019 16:35 27/11/2019 02:40 1765 0.007 0.0 0.0 27/11/2019 02:50 12/02/2019 21:50 1470 0.020 0.0 0.0 12/02/2019 22:25 29/11/2019 15:35 1520 0.201 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 02/03/2019 11:30 4690 0.041 0.0 0.0 04/03/2019 14:50 14/12/2019 18:25 2085 0.327 0.0 0.0 15/12/2019 02:25 28/03/2019 04:00 3155 0.368 0.0 0.0 28/03/2019 21:25 21/12/2019 07:30 9585 0.148 0.0 0.0 23/12/2019 12:40 30/03/2019 20:00 5485 0.434 0.0 0.0 31/03/2019 17:20 28/12/2019 05:30 1485 0.040 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 07/04/2019 02:50 2955 0.446 0.0 0.0 07/04/2019 21:15 29/12/2019 17:35 1575 0.011 0.0 0.0 29/12/2019 19:55 10/04/2019 10:55 5320 0.195 0.0 0.0 11/04/2019 05:30 16/04/2019 10:45 3195 0.062 0.0 0.0 16/04/2019 11:00 19/04/2019 12:40 1480 0.024 0.0 0.0 19/04/2019 13:25 21/04/2019 13:10 1530 0.008 0.0 0.0 21/04/2019 14:45 26/04/2019 08:25 2495 0.218 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:45 2345 0.255 0.0 0.0 30/04/2019 20:10 14/05/2019 16:25 1760 0.245 0.0 0.0 14/05/2019 17:05 31/05/2019 17:30 1550 0.089 0.0 0.0 31/05/2019 17:50 05/06/2019 13:00 1520 0.020 0.0 0.0 05/06/2019 13:45 06/06/2019 23:55 1460 0.012 0.0 0.0 07/06/2019 00:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: 20/09/2019 16:45 Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 13.1 0.700 13.1 1.400 13.1 2.100 13.1 0.100 13.1 0.800 13.1 1.500 13.1 2.200 13.1 0.200 13.1 0.900 13.1 1.600 13.1 2.300 13.1 0.300 13.1 1.000 13.1 1.700 13.1 2.400 13.1 0.400 13.1 1.100 13.1 1.800 13.1 2.500 13.1 0.500 13.1 1.200 13.1 1.900 13.1 0.600 13.1 1.300 13.1 2.000 13.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 1 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P2 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM3icro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/10/2019 01:50 Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 193 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 02/01/2019 11:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2019 12:55 100.046 0.046 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 09/01/2019 10:20 100.100 0.100 0.1 0.0 0.1 1.3 O K 31/01/2019 05:30 100.160 0.160 0.1 0.0 0.1 2.1 O K 05/02/2019 14:00 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/02/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2019 22:25 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2019 01:10 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2019 08:25 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 30/03/2019 17:00 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 07/04/2019 03:15 100.054 0.054 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 10/04/2019 10:00 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 16/04/2019 10:35 100.123 0.123 0.1 0.0 0.1 1.6 O K 21/04/2019 13:55 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2019 05:30 100.087 0.087 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 30/04/2019 18:10 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 14/05/2019 16:20 100.081 0.081 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 05/06/2019 13:00 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 06/06/2019 22:35 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 20/06/2019 07:50 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2019 08:05 100.208 0.208 0.1 1.5 1.6 2.7 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 02/01/2019 11:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2019 11:45 06/01/2019 12:55 2295 0.498 0.0 0.0 06/01/2019 13:45 09/01/2019 10:20 2780 0.489 0.0 0.0 10/01/2019 02:55 31/01/2019 05:30 6010 0.682 0.0 0.0 02/02/2019 23:05 05/02/2019 14:00 1490 0.052 0.0 0.0 05/02/2019 14:30 06/02/2019 17:35 1445 0.004 0.0 0.0 06/02/2019 17:45 02/03/2019 22:25 4025 0.071 0.0 0.0 04/03/2019 17:15 10/03/2019 01:10 1675 0.036 0.0 0.0 10/03/2019 05:10 28/03/2019 08:25 2900 0.394 0.0 0.0 28/03/2019 20:25 30/03/2019 17:00 5700 0.343 0.0 0.0 31/03/2019 17:30 07/04/2019 03:15 2990 0.531 0.0 0.0 07/04/2019 22:50 10/04/2019 10:00 4885 0.131 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:35 3205 0.372 0.0 0.0 17/04/2019 15:00 21/04/2019 13:55 1470 0.053 0.0 0.0 21/04/2019 14:25 26/04/2019 05:30 2620 0.290 0.0 0.0 26/04/2019 08:55 30/04/2019 18:10 2795 0.257 0.0 0.0 01/05/2019 15:30 14/05/2019 16:20 1525 0.353 0.0 0.0 14/05/2019 17:05 05/06/2019 13:00 1455 0.074 0.0 0.0 05/06/2019 13:20 06/06/2019 22:35 1690 0.117 0.0 0.0 07/06/2019 00:00 20/06/2019 07:50 1475 0.012 0.0 0.0 20/06/2019 08:30 09/07/2019 08:05 1795 1.240 0.0 1.4 09/07/2019 12:50 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 2 Green Blue Management Page 3 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM3icro Drainage Source Control 2017.1 PM3icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 25/08/2019 17:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 14/09/2019 11:35 100.145 0.145 0.1 0.0 0.1 1.9 O K Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 17/09/2019 12:25 100.078 0.078 0.1 0.0 0.1 1.0 O K Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 20/09/2019 18:10 100.217 0.217 0.1 4.9 5.0 2.8 O K 30/09/2019 05:05 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 01/10/2019 17:45 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2019 05:40 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 0.000 13.1 0.700 13.1 1.400 13.1 2.100 13.1 15/10/2019 15:20 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 0.100 13.1 0.800 13.1 1.500 13.1 2.200 13.1 20/10/2019 01:45 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.200 13.1 0.900 13.1 1.600 13.1 2.300 13.1 21/10/2019 04:35 100.207 0.207 0.1 1.3 1.5 2.7 O K 0.300 13.1 1.000 13.1 1.700 13.1 2.400 13.1 22/11/2019 08:05 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 0.400 13.1 1.100 13.1 1.800 13.1 2.500 13.1 29/11/2019 16:05 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.500 13.1 1.200 13.1 1.900 13.1 14/12/2019 16:15 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.600 13.1 1.300 13.1 2.000 13.1 21/12/2019 07:30 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/12/2019 00:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Weir Overflow Control 28/12/2019 05:30 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 29/12/2019 17:10 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 25/08/2019 17:35 1465 0.008 0.0 0.0 25/08/2019 18:05 14/09/2019 11:35 2150 0.540 0.0 0.0 14/09/2019 12:00 17/09/2019 12:25 2810 0.179 0.0 0.0 17/09/2019 22:50 20/09/2019 18:10 3110 0.755 0.0 2.7 20/09/2019 19:00 30/09/2019 05:05 1455 0.021 0.0 0.0 30/09/2019 05:25 01/10/2019 17:45 1490 0.052 0.0 0.0 01/10/2019 18:20 09/10/2019 05:40 1460 0.045 0.0 0.0 09/10/2019 05:55 15/10/2019 15:20 1465 0.139 0.0 0.0 15/10/2019 15:45 20/10/2019 01:45 1510 0.131 0.0 0.0 20/10/2019 02:25 21/10/2019 04:35 3700 1.006 0.0 2.1 22/10/2019 13:20 22/11/2019 08:05 1450 0.008 0.0 0.0 22/11/2019 08:20 29/11/2019 16:05 1495 0.144 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 14/12/2019 16:15 2375 0.323 0.0 0.0 15/12/2019 00:35 21/12/2019 07:30 6505 0.200 0.0 0.0 24/12/2019 11:20 26/12/2019 00:30 3055 0.039 0.0 0.0 26/12/2019 23:10 28/12/2019 05:30 1485 0.028 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 29/12/2019 17:10 1560 0.015 0.0 0.0 29/12/2019 19:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 4 Green Blue Management Page 5 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM3icro Drainage Source Control 2017.1 PM3icro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2019 18:10 Event: 21/10/2019 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 270 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2009 22:35 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.209 0.209 0.1 1.9 2.1 2.7 O K 06/01/2009 12:35 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.097 0.097 0.1 0.0 0.1 1.3 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.055 0.055 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 13/09/2009 14:35 100.216 0.216 0.1 4.5 4.6 2.8 O K 05/02/2009 14:05 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.207 0.207 0.1 1.3 1.5 2.7 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/03/2009 04:00 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/10/2009 05:35 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/03/2009 17:35 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 15/10/2009 15:15 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2009 02:20 100.055 0.055 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 20/10/2009 01:40 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/04/2009 12:20 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/10/2009 04:35 100.215 0.215 0.1 3.9 4.0 2.8 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/04/2009 14:15 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 29/11/2009 16:15 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/04/2009 08:20 100.074 0.074 0.1 0.0 0.1 1.0 O K 21/12/2009 07:15 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 30/04/2009 18:05 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/12/2009 00:15 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.087 0.087 0.1 0.0 0.1 1.1 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 2.3 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:10 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.6 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 1.6 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 4.8 22/10/2009 13:15 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 13.1 0.700 13.1 1.400 13.1 2.100 13.1 0.100 13.1 0.800 13.1 1.500 13.1 2.200 13.1 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 13.1 0.900 13.1 1.600 13.1 2.300 13.1 0.300 13.1 1.000 13.1 1.700 13.1 2.400 13.1 0.400 13.1 1.100 13.1 1.800 13.1 2.500 13.1 0.500 13.1 1.200 13.1 1.900 13.1 0.600 13.1 1.300 13.1 2.000 13.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 186 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 02/01/2009 11:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/06/2009 19:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2009 12:40 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 09/07/2009 08:00 100.208 0.208 0.1 1.6 1.7 2.7 O K 09/01/2009 10:10 100.067 0.067 0.1 0.0 0.1 0.9 O K 17/07/2009 03:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/07/2009 04:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:00 100.068 0.068 0.1 0.0 0.1 0.9 O K 13/09/2009 14:40 100.160 0.160 0.1 0.0 0.1 2.1 O K 05/02/2009 14:00 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 17/09/2009 12:15 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 12/02/2009 21:40 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/09/2009 18:10 100.216 0.216 0.1 4.5 4.6 2.8 O K 01/03/2009 08:45 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2009 22:20 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2009 05:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/10/2009 05:30 100.102 0.102 0.1 0.0 0.1 1.3 O K 28/03/2009 04:00 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 15/10/2009 15:20 100.046 0.046 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 30/03/2009 17:15 100.048 0.048 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 20/10/2009 01:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:30 100.067 0.067 0.1 0.0 0.1 0.9 O K 21/10/2009 04:35 100.217 0.217 0.1 4.9 5.0 2.8 O K 10/04/2009 12:25 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/11/2009 07:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 16/04/2009 10:45 100.027 0.027 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2009 15:25 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 17/04/2009 12:35 100.086 0.086 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 14/12/2009 15:45 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:45 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 21/12/2009 07:15 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/04/2009 08:20 100.091 0.091 0.1 0.0 0.1 1.2 O K 26/12/2009 00:20 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 28/12/2009 05:30 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 12:40 100.106 0.106 0.1 0.0 0.1 1.4 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.031 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:05 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:15 06/06/2009 22:35 1675 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:00 06/01/2009 12:40 2245 0.483 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 25/06/2009 19:35 1445 0.004 0.0 0.0 25/06/2009 19:45 09/01/2009 10:10 2805 0.423 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 09/07/2009 08:00 1790 1.337 0.0 1.8 09/07/2009 12:55 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 17/07/2009 03:55 1445 0.004 0.0 0.0 17/07/2009 04:05 22/01/2009 19:25 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:35 22/07/2009 04:10 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:20 31/01/2009 06:00 6000 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:45 25/08/2009 17:30 1450 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 05/02/2009 14:00 3105 0.042 0.0 0.0 05/02/2009 15:05 13/09/2009 14:40 4225 0.340 0.0 0.0 14/09/2009 12:20 12/02/2009 21:40 1485 0.044 0.0 0.0 12/02/2009 22:30 17/09/2009 12:15 3860 0.068 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 01/03/2009 08:45 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 08:55 20/09/2009 18:10 3090 0.952 0.0 4.5 20/09/2009 18:50 02/03/2009 22:20 4045 0.058 0.0 0.0 04/03/2009 17:15 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 10/03/2009 05:15 1445 0.004 0.0 0.0 10/03/2009 05:25 01/10/2009 17:35 1490 0.072 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 28/03/2009 04:00 3140 0.355 0.0 0.0 28/03/2009 21:30 09/10/2009 05:30 1505 0.397 0.0 0.0 09/10/2009 05:55 30/03/2009 17:15 5775 0.376 0.0 0.0 31/03/2009 17:20 15/10/2009 15:20 1470 0.171 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 07/04/2009 02:30 3865 0.428 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 20/10/2009 01:35 1515 0.067 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 10/04/2009 12:25 5245 0.137 0.0 0.0 11/04/2009 05:20 21/10/2009 04:35 3615 1.507 0.0 6.1 22/10/2009 13:10 16/04/2009 10:45 1455 0.103 0.0 0.0 16/04/2009 11:00 22/11/2009 07:55 1460 0.012 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 17/04/2009 12:35 3015 0.181 0.0 0.0 17/04/2009 15:15 29/11/2009 15:25 1525 0.161 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 21/04/2009 13:45 1445 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 14/12/2009 15:45 2265 0.293 0.0 0.0 15/12/2009 01:05 26/04/2009 08:20 2540 0.387 0.0 0.0 26/04/2009 08:45 21/12/2009 07:15 6115 0.220 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 30/04/2009 18:05 2350 0.255 0.0 0.0 30/04/2009 20:00 26/12/2009 00:20 2830 0.055 0.0 0.0 26/12/2009 22:40 14/05/2009 12:40 1745 0.408 0.0 0.0 14/05/2009 17:20 28/12/2009 05:30 1485 0.044 0.0 0.0 28/12/2009 06:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 13.1 0.700 13.1 1.400 13.1 2.100 13.1 0.100 13.1 0.800 13.1 1.500 13.1 2.200 13.1 29/12/2009 17:00 1580 0.026 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 13.1 0.900 13.1 1.600 13.1 2.300 13.1 0.300 13.1 1.000 13.1 1.700 13.1 2.400 13.1 0.400 13.1 1.100 13.1 1.800 13.1 2.500 13.1 0.500 13.1 1.200 13.1 1.900 13.1 0.600 13.1 1.300 13.1 2.000 13.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_2009- Checked by SPM PM2icro Drainage Source Control 2017.1 PM2icro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 18:10 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10_v0.... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10_v0.... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 197 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.223 0.223 0.1 7.4 7.5 2.9 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.016 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 5.4 25 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.016 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10 SPAIN Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10_v0.... Checked by SPM File TA093_Mallorca_ActCV-FraBio_Bus_T10_v0.... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 13.1 0.700 13.1 1.400 13.1 2.100 13.1 0.100 13.1 0.800 13.1 1.500 13.1 2.200 13.1 0.200 13.1 0.900 13.1 1.600 13.1 2.300 13.1 0.300 13.1 1.000 13.1 1.700 13.1 2.400 13.1 0.400 13.1 1.100 13.1 1.800 13.1 2.500 13.1 0.500 13.1 1.200 13.1 1.900 13.1 0.600 13.1 1.300 13.1 2.000 13.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P2 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 147 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 20/06/2019 05:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/07/2019 08:10 100.044 0.044 0.3 0.0 0.3 1.4 O K 06/01/2019 11:35 100.033 0.033 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 22/07/2019 03:55 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/01/2019 10:30 100.028 0.028 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 04/09/2019 15:25 100.035 0.035 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 29/01/2019 13:25 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/09/2019 11:00 100.050 0.050 0.3 0.0 0.3 1.6 O K 31/01/2019 00:45 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 17/09/2019 22:20 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 05/02/2019 14:15 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/09/2019 16:45 100.028 0.028 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 11/02/2019 16:25 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2019 17:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 12/02/2019 21:50 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2019 05:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/03/2019 11:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/10/2019 01:50 100.134 0.134 0.3 0.0 0.3 4.3 O K 28/03/2019 04:00 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 22/11/2019 08:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/03/2019 20:00 100.020 0.020 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 27/11/2019 02:40 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 07/04/2019 02:50 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 29/11/2019 15:35 100.017 0.017 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 10/04/2019 10:55 100.039 0.039 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 14/12/2019 18:25 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 16/04/2019 10:45 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/12/2019 07:30 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 19/04/2019 12:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/12/2019 05:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/04/2019 13:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 29/12/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 26/04/2019 08:25 100.022 0.022 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 30/04/2019 18:45 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 14/05/2019 16:25 100.019 0.019 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 31/05/2019 17:30 100.008 0.008 0.1 0.0 0.1 0.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 05/06/2019 13:00 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 06/06/2019 23:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K (m³) (m³) 20/06/2019 05:00 1650 0.033 0.0 0.0 20/06/2019 05:15 09/07/2019 08:10 1795 1.027 0.0 0.0 09/07/2019 13:40 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of 22/07/2019 03:55 1480 0.053 0.0 0.0 22/07/2019 04:35 Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak 04/09/2019 15:25 1505 0.358 0.0 0.0 04/09/2019 16:05 (m³) (m³) 14/09/2019 11:00 3115 0.510 0.0 0.0 14/09/2019 11:50 17/09/2019 22:20 3420 0.046 0.0 0.0 18/09/2019 09:45 06/01/2019 11:35 2380 0.840 0.0 0.0 06/01/2019 13:10 20/09/2019 16:45 3180 0.254 0.0 0.0 20/09/2019 19:30 09/01/2019 10:30 2795 0.396 0.0 0.0 10/01/2019 00:40 01/10/2019 17:30 1510 0.095 0.0 0.0 01/10/2019 18:30 29/01/2019 13:25 1445 0.004 0.0 0.0 29/01/2019 13:35 09/10/2019 05:45 1455 0.049 0.0 0.0 09/10/2019 06:00 31/01/2019 00:45 6350 0.480 0.0 0.0 03/02/2019 02:30 20/10/2019 01:50 5240 0.808 0.0 0.0 22/10/2019 14:10 05/02/2019 14:15 3100 0.060 0.0 0.0 06/02/2019 17:35 22/11/2019 08:15 1445 0.004 0.0 0.0 22/11/2019 08:25 11/02/2019 16:25 1445 0.004 0.0 0.0 11/02/2019 16:35 27/11/2019 02:40 1765 0.007 0.0 0.0 27/11/2019 02:50 12/02/2019 21:50 1470 0.020 0.0 0.0 12/02/2019 22:25 29/11/2019 15:35 1520 0.201 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 02/03/2019 11:30 4690 0.041 0.0 0.0 04/03/2019 14:50 14/12/2019 18:25 2085 0.327 0.0 0.0 15/12/2019 02:25 28/03/2019 04:00 3155 0.368 0.0 0.0 28/03/2019 21:25 21/12/2019 07:30 9585 0.148 0.0 0.0 23/12/2019 12:40 30/03/2019 20:00 5485 0.434 0.0 0.0 31/03/2019 17:20 28/12/2019 05:30 1485 0.040 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 07/04/2019 02:50 2955 0.446 0.0 0.0 07/04/2019 21:15 29/12/2019 17:35 1575 0.011 0.0 0.0 29/12/2019 19:55 10/04/2019 10:55 5320 0.195 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:45 3195 0.062 0.0 0.0 16/04/2019 11:00 19/04/2019 12:40 1480 0.024 0.0 0.0 19/04/2019 13:25 21/04/2019 13:10 1530 0.008 0.0 0.0 21/04/2019 14:45 26/04/2019 08:25 2495 0.218 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:45 2345 0.255 0.0 0.0 30/04/2019 20:10 14/05/2019 16:25 1760 0.245 0.0 0.0 14/05/2019 17:05 31/05/2019 17:30 1550 0.089 0.0 0.0 31/05/2019 17:50 05/06/2019 13:00 1520 0.020 0.0 0.0 05/06/2019 13:45 06/06/2019 23:55 1460 0.012 0.0 0.0 07/06/2019 00:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P2 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P2 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: 20/09/2019 16:45 Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 31.9 0.700 31.9 1.400 31.9 2.100 31.9 0.100 31.9 0.800 31.9 1.500 31.9 2.200 31.9 0.200 31.9 0.900 31.9 1.600 31.9 2.300 31.9 0.300 31.9 1.000 31.9 1.700 31.9 2.400 31.9 0.400 31.9 1.100 31.9 1.800 31.9 2.500 31.9 0.500 31.9 1.200 31.9 1.900 31.9 0.600 31.9 1.300 31.9 2.000 31.9 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 1 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P2 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P2_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/10/2019 01:50 Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 141 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 02/01/2019 11:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2019 12:55 100.018 0.018 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 09/01/2019 10:20 100.034 0.034 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 31/01/2019 05:30 100.044 0.044 0.3 0.0 0.3 1.4 O K 05/02/2019 14:00 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/02/2019 17:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2019 22:25 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2019 01:10 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2019 08:25 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 30/03/2019 17:00 100.017 0.017 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2019 03:15 100.020 0.020 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 10/04/2019 10:00 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 16/04/2019 10:35 100.043 0.043 0.3 0.0 0.3 1.4 O K 21/04/2019 13:55 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2019 05:30 100.031 0.031 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 30/04/2019 18:10 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 14/05/2019 16:20 100.029 0.029 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 05/06/2019 13:00 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2019 22:35 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 20/06/2019 07:50 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2019 08:05 100.073 0.073 0.3 0.0 0.3 2.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 02/01/2019 11:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2019 11:45 06/01/2019 12:55 2295 0.498 0.0 0.0 06/01/2019 13:45 09/01/2019 10:20 2780 0.489 0.0 0.0 10/01/2019 02:45 31/01/2019 05:30 6010 0.682 0.0 0.0 02/02/2019 21:55 05/02/2019 14:00 1490 0.052 0.0 0.0 05/02/2019 14:30 06/02/2019 17:35 1445 0.004 0.0 0.0 06/02/2019 17:45 02/03/2019 22:25 4025 0.071 0.0 0.0 04/03/2019 17:15 10/03/2019 01:10 1675 0.036 0.0 0.0 10/03/2019 05:10 28/03/2019 08:25 2900 0.394 0.0 0.0 28/03/2019 20:25 30/03/2019 17:00 5700 0.343 0.0 0.0 31/03/2019 17:30 07/04/2019 03:15 2990 0.531 0.0 0.0 07/04/2019 22:50 10/04/2019 10:00 4885 0.131 0.0 0.0 11/04/2019 05:25 16/04/2019 10:35 3205 0.372 0.0 0.0 17/04/2019 14:55 21/04/2019 13:55 1470 0.053 0.0 0.0 21/04/2019 14:25 26/04/2019 05:30 2620 0.290 0.0 0.0 26/04/2019 08:50 30/04/2019 18:10 2795 0.257 0.0 0.0 01/05/2019 15:30 14/05/2019 16:20 1525 0.353 0.0 0.0 14/05/2019 17:00 05/06/2019 13:00 1455 0.074 0.0 0.0 05/06/2019 13:20 06/06/2019 22:35 1690 0.117 0.0 0.0 07/06/2019 00:00 20/06/2019 07:50 1475 0.012 0.0 0.0 20/06/2019 08:30 09/07/2019 08:05 1795 1.240 0.0 0.0 09/07/2019 12:05 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 2 Green Blue Management Page 3 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P3 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 25/08/2019 17:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 14/09/2019 11:35 100.053 0.053 0.3 0.0 0.3 1.7 O K Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 17/09/2019 12:25 100.029 0.029 0.2 0.0 0.2 0.9 O K Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 20/09/2019 18:10 100.143 0.143 0.3 0.0 0.3 4.6 O K 30/09/2019 05:05 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 01/10/2019 17:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2019 05:40 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 0.000 31.9 0.700 31.9 1.400 31.9 2.100 31.9 15/10/2019 15:20 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 0.100 31.9 0.800 31.9 1.500 31.9 2.200 31.9 20/10/2019 01:45 100.011 0.011 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.200 31.9 0.900 31.9 1.600 31.9 2.300 31.9 21/10/2019 04:35 100.088 0.088 0.3 0.0 0.3 2.8 O K 0.300 31.9 1.000 31.9 1.700 31.9 2.400 31.9 22/11/2019 08:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 0.400 31.9 1.100 31.9 1.800 31.9 2.500 31.9 29/11/2019 16:05 100.013 0.013 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.500 31.9 1.200 31.9 1.900 31.9 14/12/2019 16:15 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 0.600 31.9 1.300 31.9 2.000 31.9 21/12/2019 07:30 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/12/2019 00:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Weir Overflow Control 28/12/2019 05:30 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 29/12/2019 17:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 25/08/2019 17:35 1465 0.008 0.0 0.0 25/08/2019 18:05 14/09/2019 11:35 2150 0.540 0.0 0.0 14/09/2019 12:00 17/09/2019 12:25 2810 0.179 0.0 0.0 17/09/2019 22:50 20/09/2019 18:10 3110 0.755 0.0 0.0 20/09/2019 19:15 30/09/2019 05:05 1455 0.021 0.0 0.0 30/09/2019 05:25 01/10/2019 17:45 1490 0.052 0.0 0.0 01/10/2019 18:20 09/10/2019 05:40 1460 0.045 0.0 0.0 09/10/2019 05:55 15/10/2019 15:20 1465 0.139 0.0 0.0 15/10/2019 15:45 20/10/2019 01:45 1510 0.131 0.0 0.0 20/10/2019 02:25 21/10/2019 04:35 3700 1.006 0.0 0.0 22/10/2019 13:30 22/11/2019 08:05 1450 0.008 0.0 0.0 22/11/2019 08:20 29/11/2019 16:05 1495 0.144 0.0 0.0 29/11/2019 16:40 14/12/2019 16:15 2375 0.323 0.0 0.0 15/12/2019 00:35 21/12/2019 07:30 6505 0.200 0.0 0.0 24/12/2019 11:20 26/12/2019 00:30 3055 0.039 0.0 0.0 26/12/2019 23:10 28/12/2019 05:30 1485 0.028 0.0 0.0 28/12/2019 06:20 29/12/2019 17:10 1560 0.015 0.0 0.0 29/12/2019 19:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 4 Green Blue Management Page 5 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P3 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P3 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P3_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2019 18:10 Event: 21/10/2019 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 147 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2009 22:35 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/01/2009 11:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.080 0.080 0.3 0.0 0.3 2.5 O K 06/01/2009 12:35 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/07/2009 04:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.029 0.029 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 02/08/2009 00:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 13/09/2009 14:35 100.114 0.114 0.3 0.0 0.3 3.6 O K 05/02/2009 14:05 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 01/03/2009 09:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.107 0.107 0.3 0.0 0.3 3.4 O K 02/03/2009 23:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/09/2009 05:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/03/2009 04:00 100.013 0.013 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/10/2009 05:35 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 30/03/2009 17:35 100.017 0.017 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 15/10/2009 15:15 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2009 02:20 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 20/10/2009 01:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/04/2009 12:20 100.011 0.011 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/10/2009 04:35 100.155 0.155 0.3 0.0 0.3 4.9 O K 16/04/2009 10:45 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/04/2009 14:15 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2009 16:15 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/04/2009 08:20 100.028 0.028 0.2 0.0 0.2 0.9 O K 21/12/2009 07:15 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 30/04/2009 18:05 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/12/2009 00:15 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.030 0.030 0.2 0.0 0.2 1.0 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 13:00 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:05 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 0.0 22/10/2009 13:40 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 31.9 0.700 31.9 1.400 31.9 2.100 31.9 0.100 31.9 0.800 31.9 1.500 31.9 2.200 31.9 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 31.9 0.900 31.9 1.600 31.9 2.300 31.9 0.300 31.9 1.000 31.9 1.700 31.9 2.400 31.9 0.400 31.9 1.100 31.9 1.800 31.9 2.500 31.9 0.500 31.9 1.200 31.9 1.900 31.9 0.600 31.9 1.300 31.9 2.000 31.9 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 179 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.011 0.011 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 02/01/2009 11:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/06/2009 19:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 06/01/2009 12:40 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 09/07/2009 08:00 100.075 0.075 0.3 0.0 0.3 2.4 O K 09/01/2009 10:10 100.025 0.025 0.2 0.0 0.2 0.8 O K 17/07/2009 03:55 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/07/2009 04:10 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:25 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:30 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:00 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 13/09/2009 14:40 100.056 0.056 0.3 0.0 0.3 1.8 O K 05/02/2009 14:00 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 17/09/2009 12:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 12/02/2009 21:40 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 20/09/2009 18:10 100.192 0.192 0.3 0.0 0.3 6.1 O K 01/03/2009 08:45 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/09/2009 05:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 02/03/2009 22:20 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/10/2009 17:35 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/03/2009 05:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/10/2009 05:30 100.038 0.038 0.2 0.0 0.2 1.2 O K 28/03/2009 04:00 100.013 0.013 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 15/10/2009 15:20 100.018 0.018 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 30/03/2009 17:15 100.018 0.018 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 20/10/2009 01:35 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:30 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 21/10/2009 04:35 100.202 0.202 0.3 0.2 0.5 6.4 O K 10/04/2009 12:25 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 22/11/2009 07:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 16/04/2009 10:45 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 15:25 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 17/04/2009 12:35 100.031 0.031 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 14/12/2009 15:45 100.010 0.010 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:45 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 21/12/2009 07:15 100.012 0.012 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 26/04/2009 08:20 100.034 0.034 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 26/12/2009 00:20 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.014 0.014 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 28/12/2009 05:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 12:40 100.036 0.036 0.2 0.0 0.2 1.2 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.031 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:05 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:15 06/06/2009 22:35 1675 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:00 06/01/2009 12:40 2245 0.483 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 25/06/2009 19:35 1445 0.004 0.0 0.0 25/06/2009 19:45 09/01/2009 10:10 2805 0.423 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 09/07/2009 08:00 1790 1.337 0.0 0.0 09/07/2009 13:20 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 17/07/2009 03:55 1445 0.004 0.0 0.0 17/07/2009 04:05 22/01/2009 19:25 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:35 22/07/2009 04:10 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:20 31/01/2009 06:00 6000 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 16:15 25/08/2009 17:30 1450 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 05/02/2009 14:00 3105 0.042 0.0 0.0 05/02/2009 15:05 13/09/2009 14:40 4225 0.340 0.0 0.0 14/09/2009 12:15 12/02/2009 21:40 1485 0.044 0.0 0.0 12/02/2009 22:30 17/09/2009 12:15 3860 0.068 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 01/03/2009 08:45 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 08:55 20/09/2009 18:10 3090 0.952 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 02/03/2009 22:20 4045 0.058 0.0 0.0 04/03/2009 17:15 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 10/03/2009 05:15 1445 0.004 0.0 0.0 10/03/2009 05:25 01/10/2009 17:35 1490 0.072 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 28/03/2009 04:00 3140 0.355 0.0 0.0 28/03/2009 21:30 09/10/2009 05:30 1505 0.397 0.0 0.0 09/10/2009 05:55 30/03/2009 17:15 5775 0.376 0.0 0.0 31/03/2009 17:20 15/10/2009 15:20 1470 0.171 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 07/04/2009 02:30 3865 0.428 0.0 0.0 07/04/2009 22:20 20/10/2009 01:35 1515 0.067 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 10/04/2009 12:25 5245 0.137 0.0 0.0 11/04/2009 05:20 21/10/2009 04:35 3615 1.507 0.0 0.1 22/10/2009 13:20 16/04/2009 10:45 1455 0.103 0.0 0.0 16/04/2009 11:00 22/11/2009 07:55 1460 0.012 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 17/04/2009 12:35 3015 0.181 0.0 0.0 17/04/2009 15:15 29/11/2009 15:25 1525 0.161 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 21/04/2009 13:45 1445 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 14/12/2009 15:45 2265 0.293 0.0 0.0 15/12/2009 01:05 26/04/2009 08:20 2540 0.387 0.0 0.0 26/04/2009 08:45 21/12/2009 07:15 6115 0.220 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 30/04/2009 18:05 2350 0.255 0.0 0.0 30/04/2009 20:00 26/12/2009 00:20 2830 0.055 0.0 0.0 26/12/2009 22:40 14/05/2009 12:40 1745 0.408 0.0 0.0 14/05/2009 17:05 28/12/2009 05:30 1485 0.044 0.0 0.0 28/12/2009 06:20 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 31.9 0.700 31.9 1.400 31.9 2.100 31.9 0.100 31.9 0.800 31.9 1.500 31.9 2.200 31.9 29/12/2009 17:00 1580 0.026 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 31.9 0.900 31.9 1.600 31.9 2.300 31.9 0.300 31.9 1.000 31.9 1.700 31.9 2.400 31.9 0.400 31.9 1.100 31.9 1.800 31.9 2.500 31.9 0.500 31.9 1.200 31.9 1.900 31.9 0.600 31.9 1.300 31.9 2.000 31.9 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 SPAIN Mallorca_SupI_2009-P24 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_2009-P24_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 18:10 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_T10 SPAIN Mallorca_SupI_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 176 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.205 0.205 0.3 0.7 1.0 6.5 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.015 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 0.6 45 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.015 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Mallorca_SupI_T10 SPAIN Mallorca_SupI_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Mallorca_SupI_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Mallorca_SupI_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 31.9 0.700 31.9 1.400 31.9 2.100 31.9 0.100 31.9 0.800 31.9 1.500 31.9 2.200 31.9 0.200 31.9 0.900 31.9 1.600 31.9 2.300 31.9 0.300 31.9 1.000 31.9 1.700 31.9 2.400 31.9 0.400 31.9 1.100 31.9 1.800 31.9 2.500 31.9 0.500 31.9 1.200 31.9 1.900 31.9 0.600 31.9 1.300 31.9 2.000 31.9 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 175 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.145 0.145 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 06/01/2009 12:35 100.021 0.021 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 13/09/2009 14:35 100.168 0.168 0.1 0.0 0.1 1.3 O K 05/02/2009 14:05 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/09/2009 12:20 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.162 0.162 0.1 0.0 0.1 1.2 O K 02/03/2009 23:45 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2009 05:35 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 15/10/2009 15:15 100.022 0.022 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:20 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/10/2009 01:40 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/10/2009 04:35 100.205 0.205 0.1 0.7 0.8 1.5 O K 16/04/2009 10:45 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 29/11/2009 16:15 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 26/04/2009 08:20 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/12/2009 07:15 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.021 0.021 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/12/2009 00:15 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.3 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 13:30 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:10 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 0.4 22/10/2009 13:20 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 7.5 0.700 7.5 1.400 7.5 2.100 7.5 0.100 7.5 0.800 7.5 1.500 7.5 2.200 7.5 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 7.5 0.900 7.5 1.600 7.5 2.300 7.5 0.300 7.5 1.000 7.5 1.700 7.5 2.400 7.5 0.400 7.5 1.100 7.5 1.800 7.5 2.500 7.5 0.500 7.5 1.200 7.5 1.900 7.5 0.600 7.5 1.300 7.5 2.000 7.5 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 266 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.026 0.026 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.1 1.1 1.1 1.5 O K 06/01/2009 12:35 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.094 0.094 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.054 0.054 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.212 0.212 0.1 2.8 2.8 1.6 O K 05/02/2009 14:05 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.205 0.205 0.1 0.7 0.8 1.5 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.033 0.033 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.053 0.053 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.210 0.210 0.1 2.2 2.3 1.6 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.073 0.073 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.085 0.085 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.2 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:10 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.9 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.9 20/09/2009 19:05 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.7 22/10/2009 13:15 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 7.5 0.700 7.5 1.400 7.5 2.100 7.5 0.100 7.5 0.800 7.5 1.500 7.5 2.200 7.5 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 7.5 0.900 7.5 1.600 7.5 2.300 7.5 0.300 7.5 1.000 7.5 1.700 7.5 2.400 7.5 0.400 7.5 1.100 7.5 1.800 7.5 2.500 7.5 0.500 7.5 1.200 7.5 1.900 7.5 0.600 7.5 1.300 7.5 2.000 7.5 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActCV-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcAncha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 264 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.026 0.026 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.1 0.9 1.0 1.4 O K 06/01/2009 12:35 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.094 0.094 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.054 0.054 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.211 0.211 0.1 2.4 2.5 1.4 O K 05/02/2009 14:05 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.205 0.205 0.1 0.7 0.8 1.4 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.032 0.032 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.053 0.053 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.209 0.209 0.1 1.9 2.0 1.4 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.036 0.036 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 29/11/2009 16:15 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.073 0.073 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.085 0.085 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.1 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:10 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.8 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.7 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.4 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 6.7 0.700 6.7 1.400 6.7 2.100 6.7 0.100 6.7 0.800 6.7 1.500 6.7 2.200 6.7 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 6.7 0.900 6.7 1.600 6.7 2.300 6.7 0.300 6.7 1.000 6.7 1.700 6.7 2.400 6.7 0.400 6.7 1.100 6.7 1.800 6.7 2.500 6.7 0.500 6.7 1.200 6.7 1.900 6.7 0.600 6.7 1.300 6.7 2.000 6.7 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_ActSV-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_ActCV-AcEstrecha_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 188 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.021 0.021 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.207 0.207 0.1 1.2 1.3 1.9 O K 06/01/2009 12:35 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.064 0.064 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.206 0.206 0.1 0.9 1.0 1.9 O K 05/02/2009 14:05 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.205 0.205 0.1 0.8 0.9 1.9 O K 02/03/2009 23:45 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.026 0.026 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.211 0.211 0.1 2.6 2.7 2.0 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.058 0.058 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.065 0.065 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.6 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.5 14/09/2009 12:05 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.4 20/09/2009 19:10 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.1 22/10/2009 13:10 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:05 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 9.3 0.700 9.3 1.400 9.3 2.100 9.3 0.100 9.3 0.800 9.3 1.500 9.3 2.200 9.3 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 9.3 0.900 9.3 1.600 9.3 2.300 9.3 0.300 9.3 1.000 9.3 1.700 9.3 2.400 9.3 0.400 9.3 1.100 9.3 1.800 9.3 2.500 9.3 0.500 9.3 1.200 9.3 1.900 9.3 0.600 9.3 1.300 9.3 2.000 9.3 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcAnc_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcAncha_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 122 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 02/01/2009 11:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.063 0.063 0.2 0.0 0.2 1.1 O K 06/01/2009 12:35 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 22/07/2009 04:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 02/08/2009 00:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.018 0.018 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 13/09/2009 14:35 100.097 0.097 0.2 0.0 0.2 1.7 O K 05/02/2009 14:05 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/03/2009 09:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.090 0.090 0.2 0.0 0.2 1.5 O K 02/03/2009 23:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:20 100.018 0.018 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 20/10/2009 01:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.131 0.131 0.2 0.0 0.2 2.3 O K 16/04/2009 10:45 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 29/11/2009 16:15 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 26/04/2009 08:20 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 21/12/2009 07:15 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/12/2009 00:15 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.5 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 12:05 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:05 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 0.0 22/10/2009 13:30 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 23:20 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 17.3 0.700 17.3 1.400 17.3 2.100 17.3 0.100 17.3 0.800 17.3 1.500 17.3 2.200 17.3 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 17.3 0.900 17.3 1.600 17.3 2.300 17.3 0.300 17.3 1.000 17.3 1.700 17.3 2.400 17.3 0.400 17.3 1.100 17.3 1.800 17.3 2.500 17.3 0.500 17.3 1.200 17.3 1.900 17.3 0.600 17.3 1.300 17.3 2.000 17.3 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 SPAIN RieraAlta_SupI-AcEst_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM File TA093_RieraAlta_SupI-AcEstrecha_2009-P23... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 269 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.1 0.9 1.0 1.6 O K 06/01/2009 12:35 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.084 0.084 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.050 0.050 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.211 0.211 0.1 2.4 2.5 1.7 O K 05/02/2009 14:05 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.206 0.206 0.1 1.1 1.1 1.6 O K 02/03/2009 23:45 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.049 0.049 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.027 0.027 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.209 0.209 0.1 1.8 1.8 1.7 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.034 0.034 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.068 0.068 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.028 0.028 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.079 0.079 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.1 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.8 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.7 20/09/2009 19:15 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.5 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 8.0 0.700 8.0 1.400 8.0 2.100 8.0 0.100 8.0 0.800 8.0 1.500 8.0 2.200 8.0 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 8.0 0.900 8.0 1.600 8.0 2.300 8.0 0.300 8.0 1.000 8.0 1.700 8.0 2.400 8.0 0.400 8.0 1.100 8.0 1.800 8.0 2.500 8.0 0.500 8.0 1.200 8.0 1.900 8.0 0.600 8.0 1.300 8.0 2.000 8.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 269 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.024 0.024 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.1 0.9 1.0 1.6 O K 06/01/2009 12:35 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.084 0.084 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.050 0.050 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.211 0.211 0.1 2.4 2.5 1.7 O K 05/02/2009 14:05 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.206 0.206 0.1 1.1 1.1 1.6 O K 02/03/2009 23:45 100.013 0.013 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.049 0.049 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.027 0.027 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.209 0.209 0.1 1.8 1.8 1.7 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.034 0.034 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.068 0.068 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.028 0.028 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.036 0.036 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.079 0.079 0.1 0.0 0.1 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.1 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.8 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.7 20/09/2009 19:15 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.5 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 8.0 0.700 8.0 1.400 8.0 2.100 8.0 0.100 8.0 0.800 8.0 1.500 8.0 2.200 8.0 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 8.0 0.900 8.0 1.600 8.0 2.300 8.0 0.300 8.0 1.000 8.0 1.700 8.0 2.400 8.0 0.400 8.0 1.100 8.0 1.800 8.0 2.500 8.0 0.500 8.0 1.200 8.0 1.900 8.0 0.600 8.0 1.300 8.0 2.000 8.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-Part_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-Part_2009-P23_v0.S... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 60 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.072 0.072 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.070 0.070 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 02/01/2009 11:15 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.251 0.251 0.3 0.0 0.3 1.2 O K 06/01/2009 12:35 100.083 0.083 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 22/07/2009 04:05 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.145 0.145 0.2 0.0 0.2 0.4 O K 02/08/2009 00:35 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.040 0.040 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.101 0.101 0.1 0.0 0.1 0.2 O K 13/09/2009 14:35 100.306 0.306 0.3 1.4 1.8 1.8 O K 05/02/2009 14:05 100.052 0.052 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.079 0.079 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 01/03/2009 09:15 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.303 0.303 0.3 0.5 0.9 1.8 O K 02/03/2009 23:45 100.048 0.048 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 30/09/2009 05:05 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.036 0.036 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.057 0.057 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.070 0.070 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 09/10/2009 05:35 100.082 0.082 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.078 0.078 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 15/10/2009 15:15 100.115 0.115 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.086 0.086 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 20/10/2009 01:40 100.061 0.061 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.086 0.086 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 21/10/2009 04:35 100.307 0.307 0.3 1.8 2.1 1.8 O K 16/04/2009 10:45 100.043 0.043 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.033 0.033 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.105 0.105 0.1 0.0 0.1 0.2 O K 29/11/2009 16:15 100.117 0.117 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.052 0.052 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 26/04/2009 08:20 100.162 0.162 0.2 0.0 0.2 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.087 0.087 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.082 0.082 0.1 0.0 0.1 0.1 O K 26/12/2009 00:15 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.036 0.036 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.172 0.172 0.2 0.0 0.2 0.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 06/06/2009 23:55 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 13:00 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 12:05 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 01:20 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:40 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 16:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:50 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:25 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.6 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:10 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.3 20/09/2009 19:15 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 19:55 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:20 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:25 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 05:55 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:20 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:25 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:10 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 1.1 22/10/2009 13:10 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 14:50 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:15 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:30 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 00:40 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:45 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:50 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 20:05 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.320 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Porous Car Park Structure 29/12/2009 17:00 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Width (m) 2.0 Membrane Percolation (mm/hr) 4000 Length (m) 18.0 Max Percolation (l/s) 40.0 Slope (%) 1.80000 Safety Factor 1.5 Depression Storage (mm) 0 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Porosity 0.35 Evaporation (mm/day) 0 Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Invert Level (m) 100.000 Membrane Depth (m) 0 (m³) (m³) Weir Overflow Control 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:25 Discharge Coef 0.460 Width (m) 2.000 Invert Level (m) 100.300 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 SPAIN Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM File TA093_Rocafort_ActCV-PavPer_2009-P23_v... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 274 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2009 22:35 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.208 0.208 0.1 1.6 1.7 2.5 O K 06/01/2009 12:35 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.089 0.089 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.052 0.052 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 13/09/2009 14:35 100.215 0.215 0.1 3.9 4.0 2.6 O K 05/02/2009 14:05 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.208 0.208 0.1 1.5 1.6 2.5 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/03/2009 04:00 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/10/2009 05:35 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 15/10/2009 15:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2009 02:20 100.051 0.051 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 20/10/2009 01:40 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/04/2009 12:20 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/10/2009 04:35 100.212 0.212 0.1 2.8 2.9 2.6 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2009 16:15 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/04/2009 08:20 100.070 0.070 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 21/12/2009 07:15 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/04/2009 18:05 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.082 0.082 0.1 0.0 0.1 1.0 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.8 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.3 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 1.2 20/09/2009 19:05 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 4.0 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 12.1 0.700 12.1 1.400 12.1 2.100 12.1 0.100 12.1 0.800 12.1 1.500 12.1 2.200 12.1 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 12.1 0.900 12.1 1.600 12.1 2.300 12.1 0.300 12.1 1.000 12.1 1.700 12.1 2.400 12.1 0.400 12.1 1.100 12.1 1.800 12.1 2.500 12.1 0.500 12.1 1.200 12.1 1.900 12.1 0.600 12.1 1.300 12.1 2.000 12.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 SPAIN GranVia_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_GranVia_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 271 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 06/06/2009 22:35 100.027 0.027 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.209 0.209 0.2 2.4 2.5 3.7 O K 06/01/2009 12:35 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.100 0.100 0.2 0.0 0.2 1.8 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.057 0.057 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 13/09/2009 14:35 100.216 0.216 0.2 6.0 6.1 3.8 Flood Risk 05/02/2009 14:05 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 17/09/2009 12:20 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.208 0.208 0.2 2.2 2.3 3.7 O K 02/03/2009 23:45 100.015 0.015 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 28/03/2009 04:00 100.034 0.034 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 09/10/2009 05:35 100.021 0.021 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 30/03/2009 17:35 100.045 0.045 0.2 0.0 0.2 0.8 O K 15/10/2009 15:15 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 07/04/2009 02:20 100.056 0.056 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 20/10/2009 01:40 100.016 0.016 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 10/04/2009 12:20 100.030 0.030 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/10/2009 04:35 100.215 0.215 0.2 5.2 5.3 3.8 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/04/2009 14:15 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 29/11/2009 16:15 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.026 0.026 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/04/2009 08:20 100.076 0.076 0.2 0.0 0.2 1.3 O K 21/12/2009 07:15 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 30/04/2009 18:05 100.040 0.040 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 26/12/2009 00:15 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/12/2009 05:30 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.089 0.089 0.2 0.0 0.2 1.6 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 3.2 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:35 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 2.3 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 2.2 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 6.7 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 17.7 0.700 17.7 1.400 17.7 2.100 17.7 0.100 17.7 0.800 17.7 1.500 17.7 2.200 17.7 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 17.7 0.900 17.7 1.600 17.7 2.300 17.7 0.300 17.7 1.000 17.7 1.700 17.7 2.400 17.7 0.400 17.7 1.100 17.7 1.800 17.7 2.500 17.7 0.500 17.7 1.200 17.7 1.900 17.7 0.600 17.7 1.300 17.7 2.000 17.7 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 2.000 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Fra-Bio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-FraBio_2009-P23_v0.... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 274 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 06/06/2009 22:35 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.208 0.208 0.1 1.6 1.7 2.5 O K 06/01/2009 12:35 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.089 0.089 0.1 0.0 0.1 1.1 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 31/01/2009 06:10 100.052 0.052 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 13/09/2009 14:35 100.215 0.215 0.1 3.9 4.0 2.6 O K 05/02/2009 14:05 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.023 0.023 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.208 0.208 0.1 1.5 1.6 2.5 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/10/2009 17:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 28/03/2009 04:00 100.031 0.031 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/10/2009 05:35 100.019 0.019 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 15/10/2009 15:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 07/04/2009 02:20 100.051 0.051 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 20/10/2009 01:40 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 10/04/2009 12:20 100.028 0.028 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/10/2009 04:35 100.212 0.212 0.1 2.8 2.9 2.6 O K 16/04/2009 10:45 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.035 0.035 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 29/11/2009 16:15 100.039 0.039 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/04/2009 08:20 100.070 0.070 0.1 0.0 0.1 0.8 O K 21/12/2009 07:15 100.029 0.029 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 30/04/2009 18:05 100.037 0.037 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 26/12/2009 00:15 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.082 0.082 0.1 0.0 0.1 1.0 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.8 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.3 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 1.2 20/09/2009 19:05 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 4.0 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.220 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 12.1 0.700 12.1 1.400 12.1 2.100 12.1 0.100 12.1 0.800 12.1 1.500 12.1 2.200 12.1 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 12.1 0.900 12.1 1.600 12.1 2.300 12.1 0.300 12.1 1.000 12.1 1.700 12.1 2.400 12.1 0.400 12.1 1.100 12.1 1.800 12.1 2.500 12.1 0.500 12.1 1.200 12.1 1.900 12.1 0.600 12.1 1.300 12.1 2.000 12.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 SPAIN GranVia_ActCV-Par_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM File TA093_GranVia_ActCV-Par_2009- Checked by SPM PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 PM2i3cro 0DrSaRiCnXage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 256 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.026 0.026 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.204 0.204 0.0 0.6 0.6 0.8 O K 06/01/2009 12:35 100.039 0.039 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.097 0.097 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.055 0.055 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 13/09/2009 14:35 100.208 0.208 0.0 1.5 1.5 0.8 O K 05/02/2009 14:05 100.011 0.011 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/09/2009 12:20 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.204 0.204 0.0 0.5 0.5 0.8 O K 02/03/2009 23:45 100.014 0.014 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.033 0.033 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 09/10/2009 05:35 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.044 0.044 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 15/10/2009 15:15 100.040 0.040 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 07/04/2009 02:20 100.054 0.054 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 20/10/2009 01:40 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.029 0.029 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 21/10/2009 04:35 100.207 0.207 0.0 1.3 1.4 0.9 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.036 0.036 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 29/11/2009 16:15 100.041 0.041 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 26/04/2009 08:20 100.074 0.074 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 21/12/2009 07:15 100.030 0.030 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/04/2009 18:05 100.039 0.039 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/12/2009 00:15 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.087 0.087 0.0 0.0 0.0 0.4 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.7 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:10 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.5 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.5 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 1.5 22/10/2009 13:05 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:40 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 4.1 0.700 4.1 1.400 4.1 2.100 4.1 0.100 4.1 0.800 4.1 1.500 4.1 2.200 4.1 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 4.1 0.900 4.1 1.600 4.1 2.300 4.1 0.300 4.1 1.000 4.1 1.700 4.1 2.400 4.1 0.400 4.1 1.100 4.1 1.800 4.1 2.500 4.1 0.500 4.1 1.200 4.1 1.900 4.1 0.600 4.1 1.300 4.1 2.000 4.1 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActSV_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActSV_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 259 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.028 0.028 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.1 0.9 1.0 1.4 O K 06/01/2009 12:35 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.106 0.106 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.060 0.060 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.211 0.211 0.1 2.4 2.5 1.5 O K 05/02/2009 14:05 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.026 0.026 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.207 0.207 0.1 1.3 1.4 1.4 O K 02/03/2009 23:45 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.035 0.035 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.022 0.022 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.047 0.047 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.042 0.042 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.059 0.059 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.031 0.031 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.210 0.210 0.1 2.2 2.3 1.5 O K 16/04/2009 10:45 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.038 0.038 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.043 0.043 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.027 0.027 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.079 0.079 0.1 0.0 0.1 0.6 O K 21/12/2009 07:15 100.032 0.032 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.041 0.041 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.008 0.008 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.093 0.093 0.1 0.0 0.1 0.7 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 1.4 09/07/2009 12:55 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:35 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.0 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 1.0 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 2.8 22/10/2009 13:15 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:10 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 7.0 0.700 7.0 1.400 7.0 2.100 7.0 0.100 7.0 0.800 7.0 1.500 7.0 2.200 7.0 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 7.0 0.900 7.0 1.600 7.0 2.300 7.0 0.300 7.0 1.000 7.0 1.700 7.0 2.400 7.0 0.400 7.0 1.100 7.0 1.800 7.0 2.500 7.0 0.500 7.0 1.200 7.0 1.900 7.0 0.600 7.0 1.300 7.0 2.000 7.0 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Apar_2009-P... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 210 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.041 0.041 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.206 0.206 0.0 1.1 1.1 1.0 O K 06/01/2009 12:35 100.063 0.063 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.189 0.189 0.0 0.0 0.0 0.9 O K 02/08/2009 00:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.123 0.123 0.0 0.0 0.0 0.6 O K 13/09/2009 14:35 100.209 0.209 0.0 1.9 2.0 1.0 O K 05/02/2009 14:05 100.017 0.017 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.039 0.039 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.206 0.206 0.0 0.9 1.0 1.0 O K 02/03/2009 23:45 100.023 0.023 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.027 0.027 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.052 0.052 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.032 0.032 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/03/2009 17:35 100.091 0.091 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 15/10/2009 15:15 100.064 0.064 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.144 0.144 0.0 0.0 0.0 0.7 O K 20/10/2009 01:40 100.025 0.025 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.046 0.046 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.209 0.209 0.0 1.9 2.0 1.0 O K 16/04/2009 10:45 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.058 0.058 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 29/11/2009 16:15 100.068 0.068 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.004 0.004 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.040 0.040 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.121 0.121 0.0 0.0 0.0 0.6 O K 21/12/2009 07:15 100.048 0.048 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.064 0.064 0.0 0.0 0.0 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 13/05/2009 07:35 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 14/05/2009 16:25 100.153 0.153 0.0 0.0 0.0 0.7 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 2.2 09/07/2009 11:45 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 23/01/2009 00:00 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:55 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 1.5 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 1.5 20/09/2009 19:00 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 21:00 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 3.9 22/10/2009 13:10 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:25 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.006 0.006 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 4.7 0.700 4.7 1.400 4.7 2.100 4.7 0.100 4.7 0.800 4.7 1.500 4.7 2.200 4.7 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 4.7 0.900 4.7 1.600 4.7 2.300 4.7 0.300 4.7 1.000 4.7 1.700 4.7 2.400 4.7 0.400 4.7 1.100 4.7 1.800 4.7 2.500 4.7 0.500 4.7 1.200 4.7 1.900 4.7 0.600 4.7 1.300 4.7 2.000 4.7 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 SPAIN Lepanto_ActCV-FraBio_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM File TA093_Lepanto_ActCV-FraBio_Bus_2009-P2... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 212 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 06/06/2009 22:35 100.016 0.016 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/07/2009 08:05 100.173 0.173 0.1 0.0 0.1 1.9 O K 06/01/2009 12:35 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 09/01/2009 08:25 100.046 0.046 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 25/08/2009 17:25 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 04/09/2009 15:40 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 31/01/2009 06:10 100.033 0.033 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 13/09/2009 14:35 100.187 0.187 0.1 0.0 0.1 2.0 O K 05/02/2009 14:05 100.007 0.007 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 17/09/2009 12:20 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 20/09/2009 16:50 100.181 0.181 0.1 0.0 0.1 2.0 O K 02/03/2009 23:45 100.009 0.009 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 10/03/2009 01:25 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 01/10/2009 17:35 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 28/03/2009 04:00 100.020 0.020 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 09/10/2009 05:35 100.012 0.012 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 30/03/2009 17:35 100.027 0.027 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 15/10/2009 15:15 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 07/04/2009 02:20 100.032 0.032 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/10/2009 01:40 100.010 0.010 0.0 0.0 0.0 0.1 O K 10/04/2009 12:20 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 21/10/2009 04:35 100.207 0.207 0.1 1.3 1.4 2.3 O K 16/04/2009 10:45 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 22/11/2009 07:55 100.003 0.003 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 17/04/2009 14:15 100.022 0.022 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 29/11/2009 16:15 100.025 0.025 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/12/2009 16:00 100.015 0.015 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 26/04/2009 08:20 100.044 0.044 0.1 0.0 0.1 0.5 O K 21/12/2009 07:15 100.018 0.018 0.0 0.0 0.0 0.2 O K 30/04/2009 18:05 100.024 0.024 0.1 0.0 0.1 0.3 O K 26/12/2009 00:15 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 13/05/2009 07:35 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 28/12/2009 05:30 100.005 0.005 0.0 0.0 0.0 0.0 O K 14/05/2009 16:25 100.047 0.047 0.1 0.0 0.1 0.5 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 13:30 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:10 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 1.0 22/10/2009 13:15 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.300 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.0 0.0 0.0 0.0 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 10.9 0.700 10.9 1.400 10.9 2.100 10.9 0.100 10.9 0.800 10.9 1.500 10.9 2.200 10.9 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 10.9 0.900 10.9 1.600 10.9 2.300 10.9 0.300 10.9 1.000 10.9 1.700 10.9 2.400 10.9 0.400 10.9 1.100 10.9 1.800 10.9 2.500 10.9 0.500 10.9 1.200 10.9 1.900 10.9 0.600 10.9 1.300 10.9 2.000 10.9 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 1.500 Invert Level (m) 100.200 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 SPAIN Lepanto_SupI_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_Lepanto_SupI_2009-P23_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 273 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.021 0.021 1.0 0.0 1.0 5.0 O K 06/06/2009 22:35 100.034 0.034 1.6 0.0 1.6 8.3 O K 02/01/2009 11:15 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/07/2009 08:05 100.307 0.307 2.4 40.0 42.4 75.1 O K 06/01/2009 12:35 100.051 0.051 2.4 0.0 2.4 12.4 O K 22/07/2009 04:05 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 09/01/2009 08:25 100.145 0.145 2.4 0.0 2.4 35.5 O K 02/08/2009 00:35 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 19/01/2009 19:10 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 25/08/2009 17:25 100.004 0.004 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 22/01/2009 19:20 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 04/09/2009 15:40 100.007 0.007 0.3 0.0 0.3 1.8 O K 31/01/2009 06:10 100.089 0.089 2.4 0.0 2.4 21.7 O K 13/09/2009 14:35 100.311 0.311 2.4 86.0 88.4 76.4 O K 05/02/2009 14:05 100.014 0.014 0.7 0.0 0.7 3.5 O K 17/09/2009 12:20 100.032 0.032 1.6 0.0 1.6 7.9 O K 01/03/2009 09:15 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 20/09/2009 16:50 100.307 0.307 2.4 44.5 46.9 74.8 O K 02/03/2009 23:45 100.019 0.019 0.9 0.0 0.9 4.6 O K 30/09/2009 05:05 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.4 O K 10/03/2009 01:25 100.006 0.006 0.3 0.0 0.3 1.4 O K 01/10/2009 17:35 100.022 0.022 1.0 0.0 1.0 5.4 O K 28/03/2009 04:00 100.043 0.043 2.1 0.0 2.1 10.5 O K 09/10/2009 05:35 100.027 0.027 1.3 0.0 1.3 6.5 O K 30/03/2009 17:35 100.061 0.061 2.4 0.0 2.4 14.9 O K 15/10/2009 15:15 100.052 0.052 2.4 0.0 2.4 12.8 O K 07/04/2009 02:20 100.093 0.093 2.4 0.0 2.4 22.8 O K 20/10/2009 01:40 100.021 0.021 1.0 0.0 1.0 5.1 O K 10/04/2009 12:20 100.038 0.038 1.8 0.0 1.8 9.3 O K 21/10/2009 04:35 100.310 0.310 2.4 74.8 77.2 75.7 O K 16/04/2009 10:45 100.007 0.007 0.3 0.0 0.3 1.8 O K 22/11/2009 07:55 100.005 0.005 0.3 0.0 0.3 1.3 O K 17/04/2009 14:15 100.047 0.047 2.3 0.0 2.3 11.6 O K 29/11/2009 16:15 100.054 0.054 2.4 0.0 2.4 13.2 O K 21/04/2009 13:40 100.003 0.003 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 14/12/2009 16:00 100.033 0.033 1.6 0.0 1.6 8.0 O K 26/04/2009 08:20 100.099 0.099 2.4 0.0 2.4 24.2 O K 21/12/2009 07:15 100.040 0.040 1.9 0.0 1.9 9.7 O K 30/04/2009 18:05 100.051 0.051 2.4 0.0 2.4 12.5 O K 26/12/2009 00:15 100.010 0.010 0.5 0.0 0.5 2.4 O K 13/05/2009 07:35 100.004 0.004 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 28/12/2009 05:30 100.010 0.010 0.5 0.0 0.5 2.4 O K 14/05/2009 16:25 100.122 0.122 2.4 0.0 2.4 29.7 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 56.1 09/07/2009 12:50 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:50 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:55 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 30.2 14/09/2009 12:00 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 30.3 20/09/2009 19:15 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 21:00 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:45 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 116.8 22/10/2009 13:15 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 17:25 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.320 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.005 0.005 0.3 0.0 0.3 1.3 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 244.4 0.700 244.4 1.400 244.4 2.100 244.4 0.100 244.4 0.800 244.4 1.500 244.4 2.200 244.4 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 244.4 0.900 244.4 1.600 244.4 2.300 244.4 0.300 244.4 1.000 244.4 1.700 244.4 2.400 244.4 0.400 244.4 1.100 244.4 1.800 244.4 2.500 244.4 0.500 244.4 1.200 244.4 1.900 244.4 0.600 244.4 1.300 244.4 2.000 244.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 50.000 Invert Level (m) 100.300 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterV80_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterV80_T10 SPAIN JardBacardi_CriterV80_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 303 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.318 0.318 2.4 177.6 180.0 77.9 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.388 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 124.2 23 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.388 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterV80_T10 SPAIN JardBacardi_CriterV80_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.320 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 244.4 0.700 244.4 1.400 244.4 2.100 244.4 0.100 244.4 0.800 244.4 1.500 244.4 2.200 244.4 0.200 244.4 0.900 244.4 1.600 244.4 2.300 244.4 0.300 244.4 1.000 244.4 1.700 244.4 2.400 244.4 0.400 244.4 1.100 244.4 1.800 244.4 2.500 244.4 0.500 244.4 1.200 244.4 1.900 244.4 0.600 244.4 1.300 244.4 2.000 244.4 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 50.000 Invert Level (m) 100.300 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Summary of Results for Continuous Rainfall Half Drain Time : 181 minutes. Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Storm Max Max Max Max Max Max Status (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) 05/06/2009 13:00 100.007 0.007 1.0 0.0 1.0 5.0 O K 06/06/2009 22:35 100.011 0.011 1.6 0.0 1.6 8.3 O K 02/01/2009 11:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 09/07/2009 08:05 100.096 0.096 7.2 0.0 7.2 70.3 O K 06/01/2009 12:35 100.017 0.017 2.4 0.0 2.4 12.4 O K 22/07/2009 04:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 09/01/2009 08:25 100.033 0.033 4.8 0.0 4.8 24.2 O K 02/08/2009 00:35 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 19/01/2009 19:10 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 25/08/2009 17:25 100.001 0.001 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 22/01/2009 19:20 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 04/09/2009 15:40 100.002 0.002 0.3 0.0 0.3 1.8 O K 31/01/2009 06:10 100.024 0.024 3.4 0.0 3.4 17.4 O K 13/09/2009 14:35 100.130 0.130 7.2 0.0 7.2 95.3 O K 05/02/2009 14:05 100.005 0.005 0.7 0.0 0.7 3.5 O K 17/09/2009 12:20 100.011 0.011 1.6 0.0 1.6 7.9 O K 01/03/2009 09:15 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 20/09/2009 16:50 100.124 0.124 7.2 0.0 7.2 90.6 O K 02/03/2009 23:45 100.006 0.006 0.9 0.0 0.9 4.5 O K 30/09/2009 05:05 100.000 0.000 0.0 0.0 0.0 0.4 O K 10/03/2009 01:25 100.002 0.002 0.3 0.0 0.3 1.4 O K 01/10/2009 17:35 100.007 0.007 1.0 0.0 1.0 5.4 O K 28/03/2009 04:00 100.014 0.014 2.1 0.0 2.1 10.5 O K 09/10/2009 05:35 100.009 0.009 1.3 0.0 1.3 6.5 O K 30/03/2009 17:35 100.019 0.019 2.8 0.0 2.8 14.1 O K 15/10/2009 15:15 100.017 0.017 2.5 0.0 2.5 12.8 O K 07/04/2009 02:20 100.023 0.023 3.4 0.0 3.4 17.1 O K 20/10/2009 01:40 100.007 0.007 1.0 0.0 1.0 5.1 O K 10/04/2009 12:20 100.013 0.013 1.8 0.0 1.8 9.3 O K 21/10/2009 04:35 100.185 0.185 7.2 0.0 7.2 135.4 O K 16/04/2009 10:45 100.002 0.002 0.3 0.0 0.3 1.8 O K 22/11/2009 07:55 100.002 0.002 0.3 0.0 0.3 1.3 O K 17/04/2009 14:15 100.016 0.016 2.3 0.0 2.3 11.6 O K 29/11/2009 16:15 100.018 0.018 2.6 0.0 2.6 13.1 O K 21/04/2009 13:40 100.001 0.001 0.1 0.0 0.1 0.7 O K 14/12/2009 16:00 100.011 0.011 1.6 0.0 1.6 8.0 O K 26/04/2009 08:20 100.031 0.031 4.5 0.0 4.5 23.0 O K 21/12/2009 07:15 100.013 0.013 1.9 0.0 1.9 9.7 O K 30/04/2009 18:05 100.017 0.017 2.5 0.0 2.5 12.5 O K 26/12/2009 00:15 100.003 0.003 0.5 0.0 0.5 2.4 O K 13/05/2009 07:35 100.001 0.001 0.2 0.0 0.2 1.0 O K 28/12/2009 05:30 100.003 0.003 0.5 0.0 0.5 2.4 O K 14/05/2009 16:25 100.034 0.034 5.0 0.0 5.0 25.1 O K Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) (m³) (m³) 05/06/2009 13:00 1940 0.056 0.0 0.0 05/06/2009 13:15 02/01/2009 11:15 1445 0.004 0.0 0.0 02/01/2009 11:25 06/06/2009 22:35 1530 0.125 0.0 0.0 07/06/2009 00:05 06/01/2009 12:35 2225 0.471 0.0 0.0 06/01/2009 20:20 09/07/2009 08:05 1780 1.472 0.0 0.0 09/07/2009 13:00 09/01/2009 08:25 2915 0.462 0.0 0.0 10/01/2009 02:45 22/07/2009 04:05 1445 0.004 0.0 0.0 22/07/2009 04:15 19/01/2009 19:10 1445 0.004 0.0 0.0 19/01/2009 19:20 02/08/2009 00:35 1445 0.004 0.0 0.0 02/08/2009 00:45 22/01/2009 19:20 1715 0.007 0.0 0.0 22/01/2009 19:30 25/08/2009 17:25 1455 0.012 0.0 0.0 25/08/2009 17:45 31/01/2009 06:10 5985 0.481 0.0 0.0 31/01/2009 17:05 04/09/2009 15:40 1450 0.021 0.0 0.0 04/09/2009 15:55 05/02/2009 14:05 3105 0.031 0.0 0.0 05/02/2009 14:30 13/09/2009 14:35 4225 0.444 0.0 0.0 14/09/2009 12:10 01/03/2009 09:15 1445 0.004 0.0 0.0 01/03/2009 09:25 17/09/2009 12:20 3855 0.061 0.0 0.0 17/09/2009 22:50 02/03/2009 23:45 3965 0.066 0.0 0.0 04/03/2009 17:40 20/09/2009 16:50 3170 0.593 0.0 0.0 20/09/2009 19:20 10/03/2009 01:25 1680 0.018 0.0 0.0 10/03/2009 01:40 30/09/2009 05:05 1445 0.004 0.0 0.0 30/09/2009 05:15 28/03/2009 04:00 3155 0.366 0.0 0.0 28/03/2009 21:35 01/10/2009 17:35 1495 0.076 0.0 0.0 01/10/2009 18:30 30/03/2009 17:35 5660 0.395 0.0 0.0 31/03/2009 20:55 09/10/2009 05:35 1490 0.080 0.0 0.0 09/10/2009 06:00 07/04/2009 02:20 3870 0.413 0.0 0.0 07/04/2009 22:40 15/10/2009 15:15 1475 0.154 0.0 0.0 15/10/2009 15:50 10/04/2009 12:20 5245 0.125 0.0 0.0 11/04/2009 05:30 20/10/2009 01:40 1495 0.072 0.0 0.0 20/10/2009 02:25 16/04/2009 10:45 1565 0.031 0.0 0.0 16/04/2009 10:55 21/10/2009 04:35 3615 1.369 0.0 0.0 22/10/2009 15:20 17/04/2009 14:15 1580 0.159 0.0 0.0 17/04/2009 15:05 22/11/2009 07:55 1460 0.016 0.0 0.0 22/11/2009 08:20 21/04/2009 13:40 1450 0.008 0.0 0.0 21/04/2009 13:55 29/11/2009 16:15 1475 0.182 0.0 0.0 29/11/2009 16:45 26/04/2009 08:20 2495 0.403 0.0 0.0 26/04/2009 08:50 14/12/2009 16:00 2230 0.260 0.0 0.0 15/12/2009 01:25 30/04/2009 18:05 2340 0.248 0.0 0.0 30/04/2009 19:55 21/12/2009 07:15 6115 0.207 0.0 0.0 23/12/2009 12:40 13/05/2009 07:35 1455 0.012 0.0 0.0 13/05/2009 07:55 26/12/2009 00:15 2820 0.053 0.0 0.0 26/12/2009 22:50 14/05/2009 16:25 1520 0.401 0.0 0.0 14/05/2009 16:45 28/12/2009 05:30 1480 0.032 0.0 0.0 28/12/2009 06:15 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Continuous Rainfall Model Details Storm Max Max Max Max Max Max Status Storage is Online Cover Level (m) 100.320 Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) Infiltration Basin Structure 29/12/2009 17:00 100.002 0.002 0.3 0.0 0.3 1.3 O K Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time of Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Event (mins) (mm/hr) Volume Volume Vol Peak (m³) (m³) 0.000 733.2 0.700 733.2 1.400 733.2 2.100 733.2 0.100 733.2 0.800 733.2 1.500 733.2 2.200 733.2 29/12/2009 17:00 1560 0.023 0.0 0.0 29/12/2009 17:30 0.200 733.2 0.900 733.2 1.600 733.2 2.300 733.2 0.300 733.2 1.000 733.2 1.700 733.2 2.400 733.2 0.400 733.2 1.100 733.2 1.800 733.2 2.500 733.2 0.500 733.2 1.200 733.2 1.900 733.2 0.600 733.2 1.300 733.2 2.000 733.2 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 50.000 Invert Level (m) 100.300 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 5 Green Blue Management Page 6 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 SPAIN JardBacardi_CriterT10_2009-P23 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActT10_2009-P23_v0.SR... Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Event: 20/09/2009 16:50 Event: 21/10/2009 04:35 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 1 Green Blue Management Page 2 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterT10_T10 SPAIN JardBacardi_CriterT10_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Summary of Results for Rainfall Profile Rainfall Profile Half Drain Time : 234 minutes. Impermeability Factor 1.000 Climate Change % +0 Storm Max Max Max Max Max Max Status Event Level Depth Infiltration Overflow Σ Outflow Volume Time Rain Time Rain Time Rain Time Rain (m) (m) (l/s) (l/s) (l/s) (m³) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) (mins) (mm/hr) Rainfall Profile 100.252 0.252 7.2 0.0 7.2 185.0 O K 5 20.000 20 118.000 35 48.000 50 20.000 10 37.000 25 169.000 40 30.000 55 13.000 15 64.000 30 91.000 45 25.000 Storm Duration Rain Flooded Overflow Time-Peak Time Area Diagram Event (mins) (mm/hr) Volume Volume (mins) (m³) (m³) Total Area (ha) 0.388 Rainfall Profile 55 57.727 0.0 0.0 57 Time (mins) Area From: To: (ha) 0 4 0.388 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Green Blue Management Page 3 Green Blue Management Page 4 Avda. del Puerto 180 BCASA Avda. del Puerto 180 BCASA 46023 Valencia Estudi SUDS 46023 Valencia Estudi SUDS SPAIN JardBacardi_CriterT10_T10 SPAIN JardBacardi_CriterT10_T10 Date 15/12/2017 Designed by ECR Date 15/12/2017 Designed by ECR File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM File TA093_JardBacardi_ActV80_T10_v0.SRCX Checked by SPM Micro Drainage Source Control 2017.1 Micro Drainage Source Control 2017.1 Model Details Event: Rainfall Profile Storage is Online Cover Level (m) 100.320 Infiltration Basin Structure Invert Level (m) 100.000 Safety Factor 1.5 Infiltration Coefficient Base (m/hr) 0.05328 Porosity 1.00 Infiltration Coefficient Side (m/hr) 0.00000 Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) Depth (m) Area (m²) 0.000 733.2 0.700 733.2 1.400 733.2 2.100 733.2 0.100 733.2 0.800 733.2 1.500 733.2 2.200 733.2 0.200 733.2 0.900 733.2 1.600 733.2 2.300 733.2 0.300 733.2 1.000 733.2 1.700 733.2 2.400 733.2 0.400 733.2 1.100 733.2 1.800 733.2 2.500 733.2 0.500 733.2 1.200 733.2 1.900 733.2 0.600 733.2 1.300 733.2 2.000 733.2 Weir Overflow Control Discharge Coef 0.460 Width (m) 50.000 Invert Level (m) 100.300 ©1982-2017 XP Solutions ©1982-2017 XP Solutions Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ANEXO nº 4: Valoración económica de costes y beneficios TA093_Informe_v1 Pág. 100 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Página en blanco TA093_Informe_v1 Pág. 101 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Costes de construcción (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Parterre inundable Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 11.390.218 0 11.390.218 64.414.572 0 64.414.572 18.940.474 0 18.940.474 18.940.474 14.152.616 0 14.152.616 67.344.335 0 67.344.335 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 TOTAL 20 BARCELONA TOTAL 11.390.218 0 11.390.218 64.414.572 0 64.414.572 18.940.474 0 18.940.474 0 0 0 18.940.474 14.152.616 0 14.152.616 6.734.433 0 6.734.433 115.632.313 ▪ Gestionando la escorrentía del viario Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 20.306.361 12.167.402 32.473.764 78.455.136 47.009.664 125.464.800 18.940.474 0 18.940.474 30.199.372 18.095.212 48.294.584 67.235.058 17.237.487 10.328.559 27.566.046 67.344.335 0 67.344.335 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 TOTAL 20 BARCELONA TOTAL 20.306.361 12.167.402 32.473.764 78.455.136 47.009.664 125.464.800 18.940.474 0 18.940.474 30.199.372 18.095.212 48.294.584 67.235.058 17.237.487 10.328.559 27.566.046 6.734.433 0 6.734.433 259.474.101 TA093_Informe_v1 Pág. 1 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 63.224.131 37.883.372 101.107.502 177.429.308 106.314.162 283.743.471 18.940.474 0 18.940.474 30.199.372 18.095.212 48.294.584 67.235.058 38.983.241 23.358.433 62.341.674 170.951.003 0 170.951.003 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 TOTAL 20 BARCELONA TOTAL 63.224.131 37.883.372 101.107.502 177.429.308 106.314.162 283.743.471 18.940.474 0 18.940.474 30.199.372 18.095.212 48.294.584 67.235.058 38.983.241 23.358.433 62.341.674 17.095.100 0 17.095.100 531.522.805 TA093_Informe_v1 Pág. 2 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Costes de mantenimiento (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Parterre inundable Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 734.324 46.511 780.834 4.152.786 263.030 4.415.816 1.221.086 77.341 1.298.428 1.298.428 912.414 57.791 970.205 4.341.667 738.526 5.080.193 2 203.009 45.156 248.165 1.148.065 255.369 1.403.434 337.577 75.089 412.666 412.666 252.243 56.107 308.351 1.200.283 717.015 1.917.298 3 216.805 43.841 260.646 1.226.089 247.931 1.474.020 360.520 72.902 433.421 433.421 269.386 54.473 323.859 1.281.855 696.131 1.977.986 4 191.355 42.564 233.919 1.082.162 240.710 1.322.871 318.199 70.778 388.977 388.977 237.763 52.887 290.650 1.131.382 675.855 1.807.237 5 185.782 139.783 325.564 1.050.642 790.507 1.841.150 308.931 232.441 541.372 541.372 230.838 173.683 404.522 1.098.429 2.974.734 4.073.162 6 198.408 40.121 238.528 1.122.045 226.892 1.348.937 329.926 66.715 396.642 396.642 246.526 49.851 296.377 1.173.079 637.059 1.810.138 7 175.117 38.952 214.069 990.331 220.283 1.210.615 291.197 64.772 355.969 355.969 217.587 48.399 265.986 1.035.374 618.503 1.653.878 8 170.017 37.817 207.834 961.487 213.867 1.175.354 282.716 62.886 345.601 345.601 211.250 46.989 258.239 1.005.218 600.489 1.605.707 9 181.571 36.716 218.287 1.026.830 207.638 1.234.469 301.929 61.054 362.983 362.983 225.606 45.621 271.227 1.073.534 582.999 1.656.532 10 160.257 120.578 280.835 906.293 681.899 1.588.192 266.487 200.506 466.992 466.992 199.123 149.821 348.944 947.514 2.566.031 3.513.546 11 155.589 34.608 190.198 879.896 195.719 1.075.616 258.725 57.549 316.274 316.274 193.323 43.002 236.325 919.917 549.532 1.469.449 12 166.163 33.600 199.764 939.695 190.018 1.129.714 276.308 55.873 332.181 332.181 206.462 41.749 248.211 982.435 533.527 1.515.962 13 146.658 32.622 179.279 829.387 184.484 1.013.871 243.873 54.246 298.119 298.119 182.226 40.533 222.759 867.110 517.987 1.385.097 14 142.386 31.672 174.058 805.230 179.111 984.341 236.770 52.666 289.436 289.436 176.918 39.353 216.271 841.854 502.900 1.344.754 15 152.063 104.012 256.074 859.954 588.212 1.448.166 252.861 172.958 425.819 425.819 188.942 129.237 318.179 899.068 2.213.481 3.112.549 16 134.213 29.853 164.066 759.006 168.829 927.835 223.178 49.643 272.821 272.821 166.762 37.094 203.856 793.528 474.031 1.267.560 17 130.304 28.984 159.287 736.899 163.912 900.811 216.678 48.197 264.875 264.875 161.905 36.013 197.918 770.416 460.225 1.230.640 18 139.159 28.140 167.299 786.980 159.137 946.117 231.404 46.793 278.197 278.197 172.908 34.964 207.873 822.774 446.820 1.269.594 19 122.824 27.320 150.144 694.598 154.502 849.101 204.240 45.430 249.670 249.670 152.611 33.946 186.557 726.191 433.806 1.159.997 TOTAL 20 119.246 89.721 208.967 674.367 507.397 1.181.764 198.291 149.195 347.486 347.486 148.166 111.481 259.647 705.040 1.909.368 2.614.408 BARCELONA TOTAL 3.825.248 1.032.570 4.857.818 21.632.746 5.839.448 27.472.195 6.360.897 1.717.033 8.077.930 0 0 0 8.077.930 4.752.961 1.282.993 6.035.954 18.849.019 18.849.019 65.292.916 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 1.385.911 220.079 1.605.990 5.354.571 850.292 6.204.863 1.221.086 77.341 1.298.428 2.061.110 327.299 2.388.409 3.686.837 1.176.460 186.819 1.363.279 4.341.667 274.993 4.616.661 2 447.102 213.669 660.771 1.727.413 825.526 2.552.939 337.577 75.089 412.666 664.925 317.766 982.691 1.395.357 379.532 181.378 560.910 1.200.283 266.984 1.467.267 3 434.080 207.446 641.526 1.677.100 801.482 2.478.582 360.520 72.902 433.421 645.558 308.511 954.069 1.387.490 368.478 176.095 544.573 1.281.855 259.208 1.541.063 4 421.437 201.404 622.840 1.628.253 778.138 2.406.390 318.199 70.778 388.977 626.756 299.525 926.281 1.315.258 357.746 170.966 528.711 1.131.382 251.658 1.383.039 5 697.687 886.465 1.584.152 2.695.566 3.424.922 6.120.489 308.931 232.441 541.372 1.037.592 1.318.339 2.355.931 2.897.303 592.247 752.494 1.344.741 1.098.429 826.462 1.924.891 6 397.245 189.842 587.087 1.534.784 733.469 2.268.254 329.926 66.715 396.642 590.777 282.331 873.108 1.269.750 337.210 161.152 498.361 1.173.079 237.212 1.410.291 7 385.674 184.313 569.987 1.490.082 712.106 2.202.188 291.197 64.772 355.969 573.570 274.108 847.678 1.203.647 327.388 156.458 483.846 1.035.374 230.303 1.265.677 8 374.441 178.944 553.386 1.446.681 691.365 2.138.047 282.716 62.886 345.601 556.864 266.124 822.988 1.168.590 317.852 151.901 469.753 1.005.218 223.595 1.228.813 9 363.535 173.733 537.268 1.404.545 671.228 2.075.773 301.929 61.054 362.983 540.645 258.373 799.018 1.162.001 308.595 147.477 456.071 1.073.534 217.082 1.290.616 10 601.831 764.672 1.366.503 2.325.219 2.954.368 5.279.587 266.487 200.506 466.992 895.036 1.137.211 2.032.247 2.499.239 510.877 649.108 1.159.985 947.514 712.913 1.660.428 11 342.667 163.760 506.426 1.323.918 632.697 1.956.616 258.725 57.549 316.274 509.610 243.541 753.151 1.069.425 290.880 139.011 429.891 919.917 204.621 1.124.538 12 332.686 158.990 491.676 1.285.358 614.269 1.899.627 276.308 55.873 332.181 494.767 236.448 731.215 1.063.396 282.408 134.962 417.370 982.435 198.661 1.181.096 13 322.996 154.359 477.355 1.247.920 596.378 1.844.298 243.873 54.246 298.119 480.356 229.561 709.917 1.008.036 274.182 131.031 405.213 867.110 192.875 1.059.985 14 313.589 149.863 463.452 1.211.573 579.008 1.790.580 236.770 52.666 289.436 466.365 222.875 689.240 978.676 266.196 127.215 393.411 841.854 187.257 1.029.111 15 519.145 659.613 1.178.758 2.005.754 2.548.464 4.554.218 252.861 172.958 425.819 772.066 980.968 1.753.034 2.178.853 440.687 559.927 1.000.614 899.068 614.965 1.514.033 16 295.587 141.260 436.848 1.142.024 545.770 1.687.794 223.178 49.643 272.821 439.594 210.081 649.675 922.496 250.916 119.912 370.828 793.528 176.508 970.036 17 286.978 137.146 424.124 1.108.761 529.874 1.638.635 216.678 48.197 264.875 426.790 203.962 630.752 895.627 243.607 116.419 360.027 770.416 171.367 941.783 18 278.619 133.152 411.771 1.076.467 514.441 1.590.907 231.404 46.793 278.197 414.359 198.021 612.381 890.577 236.512 113.028 349.541 822.774 166.376 989.150 19 270.504 129.273 399.778 1.045.113 499.457 1.544.570 204.240 45.430 249.670 402.291 192.254 594.544 844.214 229.623 109.736 339.360 726.191 161.530 887.720 TOTAL 20 447.819 568.988 1.016.807 1.730.181 2.198.327 3.928.509 198.291 149.195 347.486 665.991 846.192 1.512.183 1.859.669 380.141 482.998 863.138 705.040 530.475 1.235.514 BARCELONA TOTAL 8.919.534 5.616.970 14.536.505 34.461.284 21.701.583 56.162.867 6.360.897 1.717.033 8.077.930 13.265.022 8.353.490 21.618.512 29.696.442 7.571.537 4.768.085 12.339.622 6.105.043 6.105.043 118.840.478 TA093_Informe_v1 Pág. 3 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Subtotal Zona verde Gestión agua Subtotal Total Zona verde Gestión agua Total Zona verde Gestión agua Total 1 4.315.054 685.219 5.000.273 12.109.569 1.922.968 14.032.537 1.221.086 77.341 1.298.428 2.061.110 327.299 2.388.409 3.686.837 2.660.610 422.498 3.083.108 11.021.155 698.060 11.719.215 2 1.392.059 665.262 2.057.321 3.906.611 1.866.960 5.773.571 337.577 75.089 412.666 664.925 317.766 982.691 1.395.357 858.327 410.192 1.268.519 3.046.871 677.728 3.724.600 3 1.351.514 645.885 1.997.399 3.792.826 1.812.582 5.605.409 360.520 72.902 433.421 645.558 308.511 954.069 1.387.490 833.327 398.245 1.231.572 3.253.940 657.989 3.911.929 4 1.312.149 627.073 1.939.222 3.682.356 1.759.788 5.442.144 318.199 70.778 388.977 626.756 299.525 926.281 1.315.258 809.056 386.646 1.195.701 2.871.969 638.824 3.510.792 5 2.172.258 2.760.020 4.932.278 6.096.127 7.745.594 13.841.720 308.931 232.441 541.372 1.037.592 1.318.339 2.355.931 2.897.303 1.339.388 1.701.795 3.041.184 2.788.319 2.097.942 4.886.261 6 1.236.827 591.076 1.827.903 3.470.973 1.658.769 5.129.743 329.926 66.715 396.642 590.777 282.331 873.108 1.269.750 762.612 364.451 1.127.063 2.977.816 602.153 3.579.969 7 1.200.802 573.860 1.774.663 3.369.877 1.610.456 4.980.333 291.197 64.772 355.969 573.570 274.108 847.678 1.203.647 740.400 353.835 1.094.236 2.628.258 584.614 3.212.872 8 1.165.828 557.146 1.722.974 3.271.725 1.563.549 4.835.275 282.716 62.886 345.601 556.864 266.124 822.988 1.168.590 718.835 343.530 1.062.365 2.551.707 567.587 3.119.294 9 1.131.872 540.919 1.672.790 3.176.432 1.518.009 4.694.441 301.929 61.054 362.983 540.645 258.373 799.018 1.162.001 697.898 333.524 1.031.422 2.725.124 551.055 3.276.179 10 1.873.809 2.380.817 4.254.627 5.258.572 6.681.417 11.939.990 266.487 200.506 466.992 895.036 1.137.211 2.032.247 2.499.239 1.155.368 1.467.983 2.623.352 2.405.228 1.809.703 4.214.932 11 1.066.897 509.868 1.576.765 2.994.092 1.430.869 4.424.961 258.725 57.549 316.274 509.610 243.541 753.151 1.069.425 657.836 314.378 972.214 2.335.173 519.422 2.854.596 12 1.035.823 495.017 1.530.840 2.906.886 1.389.193 4.296.079 276.308 55.873 332.181 494.767 236.448 731.215 1.063.396 638.676 305.222 943.897 2.493.874 504.293 2.998.168 13 1.005.653 480.599 1.486.252 2.822.219 1.348.731 4.170.950 243.873 54.246 298.119 480.356 229.561 709.917 1.008.036 620.074 296.332 916.405 2.201.125 489.605 2.690.730 14 976.362 466.601 1.442.963 2.740.019 1.309.448 4.049.466 236.770 52.666 289.436 466.365 222.875 689.240 978.676 602.013 287.701 889.714 2.137.014 475.345 2.612.359 15 1.616.364 2.053.714 3.670.078 4.536.091 5.763.449 10.299.540 252.861 172.958 425.819 772.066 980.968 1.753.034 2.178.853 996.631 1.266.295 2.262.926 2.282.248 1.561.066 3.843.314 16 920.315 439.816 1.360.131 2.582.730 1.234.280 3.817.010 223.178 49.643 272.821 439.594 210.081 649.675 922.496 567.455 271.185 838.641 2.014.341 448.058 2.462.399 17 893.510 427.006 1.320.516 2.507.505 1.198.330 3.705.835 216.678 48.197 264.875 426.790 203.962 630.752 895.627 550.927 263.287 814.214 1.955.671 435.008 2.390.679 18 867.485 414.569 1.282.054 2.434.471 1.163.427 3.597.898 231.404 46.793 278.197 414.359 198.021 612.381 890.577 534.881 255.618 790.499 2.088.581 422.338 2.510.918 19 842.219 402.494 1.244.713 2.363.564 1.129.541 3.493.105 204.240 45.430 249.670 402.291 192.254 594.544 844.214 519.302 248.173 767.475 1.843.407 410.037 2.253.444 TOTAL 20 1.394.290 1.771.552 3.165.842 3.912.872 4.971.602 8.884.474 198.291 149.195 347.486 665.991 846.192 1.512.183 1.859.669 859.703 1.092.318 1.952.020 1.789.716 1.346.589 3.136.305 BARCELONA TOTAL 27.771.091 17.488.514 45.259.604 77.935.518 49.078.965 127.014.483 6.360.897 1.717.033 8.077.930 13.265.022 8.353.490 21.618.512 29.696.442 17.123.321 10.783.208 27.906.529 15.497.417 15.497.417 245.374.475 TA093_Informe_v1 Pág. 4 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Coste gestión de residuos (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Parterre inundable Parterre inundable 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 TOTAL 20 BARCELONA TOTAL 0 0 0 0 0 0 0 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable 1 0 0 0 0 2 0 0 0 0 3 0 0 0 0 4 0 0 0 0 5 0 0 0 0 6 0 0 0 0 7 0 0 0 0 8 0 0 0 0 9 0 0 0 0 10 0 0 0 0 11 0 0 0 0 12 0 0 0 0 13 0 0 0 0 14 0 0 0 0 15 0 0 0 0 16 0 0 0 0 17 0 0 0 0 18 0 0 0 0 19 0 0 0 0 TOTAL 20 15.931.784 61.553.632 23.693.554 13.524.034 BARCELONA TOTAL 15.931.784 61.553.632 0 23.693.554 13.524.034 0 114.703.005 TA093_Informe_v1 Pág. 5 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable 1 0 0 0 0 2 0 0 0 0 3 0 0 0 0 4 0 0 0 0 5 0 0 0 0 6 0 0 0 0 7 0 0 0 0 8 0 0 0 0 9 0 0 0 0 10 0 0 0 0 11 0 0 0 0 12 0 0 0 0 13 0 0 0 0 14 0 0 0 0 15 0 0 0 0 16 0 0 0 0 17 0 0 0 0 18 0 0 0 0 19 0 0 0 0 TOTAL 20 49.603.825 139.205.907 23.693.554 30.585.124 BARCELONA TOTAL 49.603.825 139.205.907 0 23.693.554 30.585.124 0 243.088.410 TA093_Informe_v1 Pág. 6 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Costes por cursos de formación (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Parterre inundable Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 3.567.774 28.334 3.596.108 20.176.670 160.236 20.336.906 5.932.752 47.116 5.979.868 5.979.868 4.433.044 35.206 4.468.250 21.094.364 167.524 21.261.888 2 0 27.509 27.509 0 155.569 155.569 0 45.744 45.744 45.744 0 34.180 34.180 0 162.645 162.645 3 0 26.708 26.708 0 151.038 151.038 0 44.411 44.411 44.411 0 33.185 33.185 0 157.908 157.908 4 0 25.930 25.930 0 146.639 146.639 0 43.118 43.118 43.118 0 32.218 32.218 0 153.308 153.308 5 0 25.174 25.174 0 142.368 142.368 0 41.862 41.862 41.862 0 31.280 31.280 0 148.843 148.843 6 0 24.441 24.441 0 138.221 138.221 0 40.643 40.643 40.643 0 30.369 30.369 0 144.508 144.508 7 0 23.729 23.729 0 134.195 134.195 0 39.459 39.459 39.459 0 29.484 29.484 0 140.299 140.299 8 0 23.038 23.038 0 130.287 130.287 0 38.310 38.310 38.310 0 28.625 28.625 0 136.212 136.212 9 0 22.367 22.367 0 126.492 126.492 0 37.194 37.194 37.194 0 27.792 27.792 0 132.245 132.245 10 0 21.716 21.716 0 122.808 122.808 0 36.110 36.110 36.110 0 26.982 26.982 0 128.393 128.393 11 0 21.083 21.083 0 119.231 119.231 0 35.059 35.059 35.059 0 26.196 26.196 0 124.654 124.654 12 0 20.469 20.469 0 115.758 115.758 0 34.037 34.037 34.037 0 25.433 25.433 0 121.023 121.023 13 0 19.873 19.873 0 112.386 112.386 0 33.046 33.046 33.046 0 24.693 24.693 0 117.498 117.498 14 0 19.294 19.294 0 109.113 109.113 0 32.084 32.084 32.084 0 23.973 23.973 0 114.076 114.076 15 0 18.732 18.732 0 105.935 105.935 0 31.149 31.149 31.149 0 23.275 23.275 0 110.753 110.753 16 0 18.187 18.187 0 102.849 102.849 0 30.242 30.242 30.242 0 22.597 22.597 0 107.527 107.527 17 0 17.657 17.657 0 99.854 99.854 0 29.361 29.361 29.361 0 21.939 21.939 0 104.395 104.395 18 0 17.143 17.143 0 96.945 96.945 0 28.506 28.506 28.506 0 21.300 21.300 0 101.355 101.355 19 0 16.643 16.643 0 94.122 94.122 0 27.676 27.676 27.676 0 20.680 20.680 0 98.403 98.403 TOTAL 20 0 16.158 16.158 0 91.380 91.380 0 26.870 26.870 26.870 0 20.077 20.077 0 95.537 95.537 BARCELONA TOTAL 3.567.774 434.185 4.001.959 20.176.670 2.455.426 22.632.096 5.932.752 721.994 6.654.746 0 0 0 6.654.746 4.433.044 539.485 4.972.529 21.094.364 2.567.106 23.661.469 61.922.800 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 6.286.079 49.922 6.336.001 24.286.732 192.877 24.479.609 5.932.752 47.116 5.979.868 9.348.579 74.243 9.422.822 15.402.690 5.336.072 42.377 5.378.449 21.094.364 167.524 21.261.888 2 0 48.468 48.468 0 187.259 187.259 0 45.744 45.744 0 72.081 72.081 117.824 0 41.143 41.143 0 162.645 162.645 3 0 47.056 47.056 0 181.805 181.805 0 44.411 44.411 0 69.981 69.981 114.393 0 39.945 39.945 0 157.908 157.908 4 0 45.686 45.686 0 176.510 176.510 0 43.118 43.118 0 67.943 67.943 111.061 0 38.781 38.781 0 153.308 153.308 5 0 44.355 44.355 0 171.369 171.369 0 41.862 41.862 0 65.964 65.964 107.826 0 37.652 37.652 0 148.843 148.843 6 0 43.063 43.063 0 166.377 166.377 0 40.643 40.643 0 64.043 64.043 104.685 0 36.555 36.555 0 144.508 144.508 7 0 41.809 41.809 0 161.531 161.531 0 39.459 39.459 0 62.177 62.177 101.636 0 35.490 35.490 0 140.299 140.299 8 0 40.591 40.591 0 156.826 156.826 0 38.310 38.310 0 60.366 60.366 98.676 0 34.457 34.457 0 136.212 136.212 9 0 39.409 39.409 0 152.259 152.259 0 37.194 37.194 0 58.608 58.608 95.802 0 33.453 33.453 0 132.245 132.245 10 0 38.261 38.261 0 147.824 147.824 0 36.110 36.110 0 56.901 56.901 93.012 0 32.479 32.479 0 128.393 128.393 11 0 37.147 37.147 0 143.518 143.518 0 35.059 35.059 0 55.244 55.244 90.303 0 31.533 31.533 0 124.654 124.654 12 0 36.065 36.065 0 139.338 139.338 0 34.037 34.037 0 53.635 53.635 87.672 0 30.614 30.614 0 121.023 121.023 13 0 35.014 35.014 0 135.280 135.280 0 33.046 33.046 0 52.073 52.073 85.119 0 29.723 29.723 0 117.498 117.498 14 0 33.994 33.994 0 131.340 131.340 0 32.084 32.084 0 50.556 50.556 82.640 0 28.857 28.857 0 114.076 114.076 15 0 33.004 33.004 0 127.514 127.514 0 31.149 31.149 0 49.083 49.083 80.233 0 28.016 28.016 0 110.753 110.753 16 0 32.043 32.043 0 123.800 123.800 0 30.242 30.242 0 47.654 47.654 77.896 0 27.200 27.200 0 107.527 107.527 17 0 31.110 31.110 0 120.194 120.194 0 29.361 29.361 0 46.266 46.266 75.627 0 26.408 26.408 0 104.395 104.395 18 0 30.204 30.204 0 116.694 116.694 0 28.506 28.506 0 44.918 44.918 73.424 0 25.639 25.639 0 101.355 101.355 19 0 29.324 29.324 0 113.295 113.295 0 27.676 27.676 0 43.610 43.610 71.286 0 24.892 24.892 0 98.403 98.403 TOTAL 20 0 28.470 28.470 0 109.995 109.995 0 26.870 26.870 0 42.340 42.340 69.209 0 24.167 24.167 0 95.537 95.537 BARCELONA TOTAL 6.286.079 764.993 7.051.071 24.286.732 2.955.605 27.242.338 5.932.752 721.994 6.654.746 9.348.579 1.137.687 10.486.267 17.141.013 5.336.072 649.380 5.985.452 21.094.364 2.567.106 23.661.469 81.081.343 TA093_Informe_v1 Pág. 7 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 19.571.791 155.432 19.727.223 54.925.379 436.198 55.361.577 5.932.752 47.116 5.979.868 9.348.579 74.243 9.422.822 15.402.690 12.067.732 95.838 12.163.569 53.547.231 425.254 53.972.484 2 0 150.905 150.905 0 423.494 423.494 0 45.744 45.744 0 72.081 72.081 117.824 0 93.046 93.046 0 412.868 412.868 3 0 146.510 146.510 0 411.159 411.159 0 44.411 44.411 0 69.981 69.981 114.393 0 90.336 90.336 0 400.842 400.842 4 0 142.243 142.243 0 399.183 399.183 0 43.118 43.118 0 67.943 67.943 111.061 0 87.705 87.705 0 389.167 389.167 5 0 138.100 138.100 0 387.557 387.557 0 41.862 41.862 0 65.964 65.964 107.826 0 85.151 85.151 0 377.832 377.832 6 0 134.077 134.077 0 376.268 376.268 0 40.643 40.643 0 64.043 64.043 104.685 0 82.670 82.670 0 366.827 366.827 7 0 130.172 130.172 0 365.309 365.309 0 39.459 39.459 0 62.177 62.177 101.636 0 80.263 80.263 0 356.143 356.143 8 0 126.381 126.381 0 354.669 354.669 0 38.310 38.310 0 60.366 60.366 98.676 0 77.925 77.925 0 345.770 345.770 9 0 122.700 122.700 0 344.339 344.339 0 37.194 37.194 0 58.608 58.608 95.802 0 75.655 75.655 0 335.699 335.699 10 0 119.126 119.126 0 334.310 334.310 0 36.110 36.110 0 56.901 56.901 93.012 0 73.452 73.452 0 325.921 325.921 11 0 115.656 115.656 0 324.573 324.573 0 35.059 35.059 0 55.244 55.244 90.303 0 71.312 71.312 0 316.429 316.429 12 0 112.288 112.288 0 315.119 315.119 0 34.037 34.037 0 53.635 53.635 87.672 0 69.235 69.235 0 307.212 307.212 13 0 109.017 109.017 0 305.941 305.941 0 33.046 33.046 0 52.073 52.073 85.119 0 67.219 67.219 0 298.264 298.264 14 0 105.842 105.842 0 297.030 297.030 0 32.084 32.084 0 50.556 50.556 82.640 0 65.261 65.261 0 289.577 289.577 15 0 102.759 102.759 0 288.378 288.378 0 31.149 31.149 0 49.083 49.083 80.233 0 63.360 63.360 0 281.143 281.143 16 0 99.766 99.766 0 279.979 279.979 0 30.242 30.242 0 47.654 47.654 77.896 0 61.515 61.515 0 272.954 272.954 17 0 96.860 96.860 0 271.824 271.824 0 29.361 29.361 0 46.266 46.266 75.627 0 59.723 59.723 0 265.004 265.004 18 0 94.039 94.039 0 263.907 263.907 0 28.506 28.506 0 44.918 44.918 73.424 0 57.983 57.983 0 257.285 257.285 19 0 91.300 91.300 0 256.221 256.221 0 27.676 27.676 0 43.610 43.610 71.286 0 56.295 56.295 0 249.792 249.792 TOTAL 20 0 88.641 88.641 0 248.758 248.758 0 26.870 26.870 0 42.340 42.340 69.209 0 54.655 54.655 0 242.516 242.516 BARCELONA TOTAL 19.571.791 2.381.814 21.953.605 54.925.379 6.684.215 61.609.594 5.932.752 721.994 6.654.746 9.348.579 1.137.687 10.486.267 17.141.013 12.067.732 1.468.598 13.536.330 53.547.231 6.516.500 60.063.730 174.304.273 TA093_Informe_v1 Pág. 8 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Ahorro en costes de tratamiento del agua infiltrada, excepto energía (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 42.643 266.850 104.497 104.497 60.126 531.817 2 41.401 259.078 101.454 101.454 58.374 516.327 3 40.195 251.532 98.499 98.499 56.674 501.289 4 39.024 244.205 95.630 95.630 55.023 486.688 5 37.888 237.093 92.844 92.844 53.421 472.513 6 36.784 230.187 90.140 90.140 51.865 458.750 7 35.713 223.483 87.515 87.515 50.354 445.389 8 34.673 216.973 84.966 84.966 48.888 432.416 9 33.663 210.654 82.491 82.491 47.464 419.821 10 32.682 204.518 80.088 80.088 46.081 407.594 11 31.730 198.561 77.756 77.756 44.739 395.722 12 30.806 192.778 75.491 75.491 43.436 384.196 13 29.909 187.163 73.292 73.292 42.171 373.006 14 29.038 181.712 71.158 71.158 40.943 362.142 15 28.192 176.419 69.085 69.085 39.750 351.594 16 27.371 171.281 67.073 67.073 38.592 341.353 17 26.574 166.292 65.119 65.119 37.468 331.411 18 25.800 161.449 63.223 63.223 36.377 321.758 19 25.048 156.746 61.381 61.381 35.317 312.387 TOTAL 20 24.319 152.181 59.593 59.593 34.289 303.288 BARCELONA TOTAL 653.452 4.089.154 1.601.295 0 1.601.295 921.353 8.149.460 15.414.714 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 119.529 506.378 104.497 166.001 270.498 119.357 531.817 2 116.048 491.629 101.454 161.166 262.620 115.881 516.327 3 112.668 477.310 98.499 156.472 254.971 112.505 501.289 4 109.386 463.408 95.630 151.914 247.544 109.229 486.688 5 106.200 449.911 92.844 147.490 240.334 106.047 472.513 6 103.107 436.806 90.140 143.194 233.334 102.958 458.750 7 100.104 424.084 87.515 139.023 226.538 99.960 445.389 8 97.188 411.732 84.966 134.974 219.940 97.048 432.416 9 94.358 399.740 82.491 131.043 213.534 94.222 419.821 10 91.609 388.097 80.088 127.226 207.314 91.477 407.594 11 88.941 376.793 77.756 123.520 201.276 88.813 395.722 12 86.351 365.818 75.491 119.923 195.414 86.226 384.196 13 83.836 355.164 73.292 116.430 189.722 83.715 373.006 14 81.394 344.819 71.158 113.039 184.196 81.276 362.142 15 79.023 334.776 69.085 109.746 178.831 78.909 351.594 16 76.721 325.025 67.073 106.550 173.623 76.611 341.353 17 74.487 315.558 65.119 103.446 168.566 74.379 331.411 18 72.317 306.367 63.223 100.433 163.656 72.213 321.758 19 70.211 297.444 61.381 97.508 158.889 70.110 312.387 TOTAL 20 68.166 288.780 59.593 94.668 154.261 68.068 303.288 BARCELONA TOTAL 1.831.644 7.759.640 1.601.295 2.543.766 4.145.061 1.829.002 8.149.460 23.714.807 TA093_Informe_v1 Pág. 9 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 116.807 521.576 104.497 166.001 270.498 128.671 608.058 2 113.405 506.384 101.454 161.166 262.620 124.924 590.348 3 110.102 491.635 98.499 156.472 254.971 121.285 573.153 4 106.895 477.316 95.630 151.914 247.544 117.753 556.459 5 103.782 463.413 92.844 147.490 240.334 114.323 540.252 6 100.759 449.916 90.140 143.194 233.334 110.993 524.516 7 97.824 436.812 87.515 139.023 226.538 107.760 509.239 8 94.975 424.089 84.966 134.974 219.940 104.622 494.407 9 92.209 411.737 82.491 131.043 213.534 101.574 480.007 10 89.523 399.744 80.088 127.226 207.314 98.616 466.026 11 86.915 388.101 77.756 123.520 201.276 95.744 452.452 12 84.384 376.797 75.491 119.923 195.414 92.955 439.274 13 81.926 365.823 73.292 116.430 189.722 90.248 426.480 14 79.540 355.168 71.158 113.039 184.196 87.619 414.058 15 77.223 344.823 69.085 109.746 178.831 85.067 401.998 16 74.974 334.780 67.073 106.550 173.623 82.589 390.289 17 72.790 325.029 65.119 103.446 168.566 80.184 378.922 18 70.670 315.562 63.223 100.433 163.656 77.848 367.885 19 68.612 306.371 61.381 97.508 158.889 75.581 357.170 TOTAL 20 66.613 297.447 59.593 94.668 154.261 73.380 346.767 BARCELONA TOTAL 1.789.927 7.992.523 1.601.295 2.543.766 4.145.061 1.971.735 9.317.758 25.217.005 TA093_Informe_v1 Pág. 10 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Ahorro de energía (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 50.894 287.816 84.630 84.630 63.237 300.907 2 49.411 279.433 82.165 82.165 61.395 292.143 3 47.972 271.295 79.772 79.772 59.607 283.634 4 46.575 263.393 77.448 77.448 57.870 275.373 5 45.218 255.721 75.192 75.192 56.185 267.352 6 43.901 248.273 73.002 73.002 54.548 259.565 7 42.623 241.042 70.876 70.876 52.960 252.005 8 41.381 234.021 68.812 68.812 51.417 244.665 9 40.176 227.205 66.807 66.807 49.920 237.539 10 39.006 220.587 64.862 64.862 48.466 230.620 11 37.870 214.162 62.972 62.972 47.054 223.903 12 36.767 207.925 61.138 61.138 45.683 217.382 13 35.696 201.869 59.358 59.358 44.353 211.050 14 34.656 195.989 57.629 57.629 43.061 204.903 15 33.647 190.281 55.950 55.950 41.807 198.935 16 32.667 184.738 54.321 54.321 40.589 193.141 17 31.715 179.358 52.738 52.738 39.407 187.515 18 30.791 174.134 51.202 51.202 38.259 182.054 19 29.895 169.062 49.711 49.711 37.145 176.751 TOTAL 20 29.024 164.138 48.263 48.263 36.063 171.603 BARCELONA TOTAL 779.884 4.410.441 1.296.847 0 1.296.847 969.024 4.611.041 12.067.238 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 89.670 346.446 84.630 133.356 217.985 76.118 300.907 2 87.058 336.355 82.165 129.472 211.636 73.901 292.143 3 84.522 326.558 79.772 125.701 205.472 71.749 283.634 4 82.061 317.047 77.448 122.039 199.487 69.659 275.373 5 79.670 307.813 75.192 118.485 193.677 67.630 267.352 6 77.350 298.847 73.002 115.034 188.036 65.660 259.565 7 75.097 290.143 70.876 111.683 182.559 63.748 252.005 8 72.910 281.692 68.812 108.430 177.242 61.891 244.665 9 70.786 273.487 66.807 105.272 172.080 60.088 237.539 10 68.724 265.522 64.862 102.206 167.068 58.338 230.620 11 66.723 257.788 62.972 99.229 162.202 56.639 223.903 12 64.779 250.280 61.138 96.339 157.477 54.989 217.382 13 62.893 242.990 59.358 93.533 152.891 53.388 211.050 14 61.061 235.913 57.629 90.809 148.437 51.833 204.903 15 59.282 229.041 55.950 88.164 144.114 50.323 198.935 16 57.556 222.370 54.321 85.596 139.917 48.857 193.141 17 55.879 215.894 52.738 83.103 135.841 47.434 187.515 18 54.252 209.605 51.202 80.682 131.885 46.053 182.054 19 52.672 203.500 49.711 78.332 128.043 44.711 176.751 TOTAL 20 51.137 197.573 48.263 76.051 124.314 43.409 171.603 BARCELONA TOTAL 1.374.081 5.308.865 1.296.847 2.043.517 3.340.364 1.166.418 4.611.041 15.800.769 TA093_Informe_v1 Pág. 11 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 279.188 783.500 84.630 133.356 217.985 172.144 763.841 2 271.056 760.680 82.165 129.472 211.636 167.130 741.593 3 263.161 738.524 79.772 125.701 205.472 162.262 719.994 4 255.497 717.014 77.448 122.039 199.487 157.536 699.023 5 248.055 696.130 75.192 118.485 193.677 152.948 678.663 6 240.830 675.854 73.002 115.034 188.036 148.493 658.896 7 233.816 656.169 70.876 111.683 182.559 144.168 639.705 8 227.005 637.057 68.812 108.430 177.242 139.969 621.073 9 220.394 618.502 66.807 105.272 172.080 135.892 602.983 10 213.974 600.488 64.862 102.206 167.068 131.934 585.421 11 207.742 582.998 62.972 99.229 162.202 128.091 568.370 12 201.691 566.017 61.138 96.339 157.477 124.360 551.815 13 195.817 549.531 59.358 93.533 152.891 120.738 535.743 14 190.113 533.526 57.629 90.809 148.437 117.222 520.139 15 184.576 517.986 55.950 88.164 144.114 113.807 504.989 16 179.200 502.899 54.321 85.596 139.917 110.493 490.281 17 173.981 488.252 52.738 83.103 135.841 107.274 476.001 18 168.913 474.031 51.202 80.682 131.885 104.150 462.137 19 163.994 460.224 49.711 78.332 128.043 101.116 448.676 TOTAL 20 159.217 446.819 48.263 76.051 124.314 98.171 435.608 BARCELONA TOTAL 4.278.220 12.006.202 1.296.847 2.043.517 3.340.364 2.637.899 11.704.951 33.967.636 TA093_Informe_v1 Pág. 12 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Reducción de emisiones de CO2 (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 1.382 7.816 2.298 2.298 1.717 8.172 2 1.342 7.588 2.231 2.231 1.667 7.934 3 1.303 7.367 2.166 2.166 1.619 7.703 4 1.265 7.153 2.103 2.103 1.572 7.478 5 1.228 6.945 2.042 2.042 1.526 7.260 6 1.192 6.742 1.982 1.982 1.481 7.049 7 1.157 6.546 1.925 1.925 1.438 6.844 8 1.124 6.355 1.869 1.869 1.396 6.644 9 1.091 6.170 1.814 1.814 1.356 6.451 10 1.059 5.990 1.761 1.761 1.316 6.263 11 1.028 5.816 1.710 1.710 1.278 6.080 12 998 5.647 1.660 1.660 1.241 5.903 13 969 5.482 1.612 1.612 1.204 5.731 14 941 5.322 1.565 1.565 1.169 5.564 15 914 5.167 1.519 1.519 1.135 5.402 16 887 5.017 1.475 1.475 1.102 5.245 17 861 4.871 1.432 1.432 1.070 5.092 18 836 4.729 1.390 1.390 1.039 4.944 19 812 4.591 1.350 1.350 1.009 4.800 TOTAL 20 788 4.457 1.311 1.311 979 4.660 BARCELONA TOTAL 21.179 119.772 35.218 0 35.218 26.315 125.220 327.705 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 2.435 9.408 2.298 3.621 5.920 2.067 8.172 2 2.364 9.134 2.231 3.516 5.747 2.007 7.934 3 2.295 8.868 2.166 3.414 5.580 1.948 7.703 4 2.228 8.610 2.103 3.314 5.417 1.892 7.478 5 2.164 8.359 2.042 3.218 5.260 1.837 7.260 6 2.101 8.116 1.982 3.124 5.106 1.783 7.049 7 2.039 7.879 1.925 3.033 4.958 1.731 6.844 8 1.980 7.650 1.869 2.945 4.813 1.681 6.644 9 1.922 7.427 1.814 2.859 4.673 1.632 6.451 10 1.866 7.211 1.761 2.776 4.537 1.584 6.263 11 1.812 7.001 1.710 2.695 4.405 1.538 6.080 12 1.759 6.797 1.660 2.616 4.277 1.493 5.903 13 1.708 6.599 1.612 2.540 4.152 1.450 5.731 14 1.658 6.407 1.565 2.466 4.031 1.408 5.564 15 1.610 6.220 1.519 2.394 3.914 1.367 5.402 16 1.563 6.039 1.475 2.324 3.800 1.327 5.245 17 1.517 5.863 1.432 2.257 3.689 1.288 5.092 18 1.473 5.692 1.390 2.191 3.582 1.251 4.944 19 1.430 5.526 1.350 2.127 3.477 1.214 4.800 TOTAL 20 1.389 5.365 1.311 2.065 3.376 1.179 4.660 BARCELONA TOTAL 37.315 144.170 35.218 55.495 90.713 31.676 125.220 429.094 TA093_Informe_v1 Pág. 13 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 7.582 21.277 2.298 3.621 5.920 4.675 20.743 2 7.361 20.657 2.231 3.516 5.747 4.539 20.139 3 7.147 20.056 2.166 3.414 5.580 4.406 19.553 4 6.938 19.472 2.103 3.314 5.417 4.278 18.983 5 6.736 18.904 2.042 3.218 5.260 4.154 18.430 6 6.540 18.354 1.982 3.124 5.106 4.033 17.893 7 6.350 17.819 1.925 3.033 4.958 3.915 17.372 8 6.165 17.300 1.869 2.945 4.813 3.801 16.866 9 5.985 16.796 1.814 2.859 4.673 3.690 16.375 10 5.811 16.307 1.761 2.776 4.537 3.583 15.898 11 5.642 15.832 1.710 2.695 4.405 3.479 15.435 12 5.477 15.371 1.660 2.616 4.277 3.377 14.985 13 5.318 14.923 1.612 2.540 4.152 3.279 14.549 14 5.163 14.489 1.565 2.466 4.031 3.183 14.125 15 5.012 14.067 1.519 2.394 3.914 3.091 13.714 16 4.866 13.657 1.475 2.324 3.800 3.001 13.314 17 4.725 13.259 1.432 2.257 3.689 2.913 12.927 18 4.587 12.873 1.390 2.191 3.582 2.828 12.550 19 4.453 12.498 1.350 2.127 3.477 2.746 12.184 TOTAL 20 4.324 12.134 1.311 2.065 3.376 2.666 11.830 BARCELONA TOTAL 116.182 326.047 35.218 55.495 90.713 71.636 317.866 922.444 TA093_Informe_v1 Pág. 14 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Mejora de la calidad del aire (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 9.634 54.483 16.020 16.020 11.970 56.961 2 9.353 52.896 15.554 15.554 11.622 55.302 3 9.081 51.355 15.101 15.101 11.283 53.691 4 8.816 49.860 14.661 14.661 10.955 52.127 5 8.560 48.407 14.234 14.234 10.636 50.609 6 8.310 46.997 13.819 13.819 10.326 49.135 7 8.068 45.629 13.417 13.417 10.025 47.704 8 7.833 44.300 13.026 13.026 9.733 46.314 9 7.605 43.009 12.646 12.646 9.450 44.965 10 7.384 41.757 12.278 12.278 9.174 43.656 11 7.169 40.540 11.920 11.920 8.907 42.384 12 6.960 39.360 11.573 11.573 8.648 41.150 13 6.757 38.213 11.236 11.236 8.396 39.951 14 6.560 37.100 10.909 10.909 8.151 38.788 15 6.369 36.020 10.591 10.591 7.914 37.658 16 6.184 34.970 10.283 10.283 7.683 36.561 17 6.004 33.952 9.983 9.983 7.460 35.496 18 5.829 32.963 9.692 9.692 7.242 34.462 19 5.659 32.003 9.410 9.410 7.031 33.459 TOTAL 20 5.494 31.071 9.136 9.136 6.827 32.484 BARCELONA TOTAL 147.630 834.884 245.489 0 245.489 183.434 872.857 2.284.293 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 16.974 65.581 16.020 25.244 41.264 14.409 56.961 2 16.480 63.671 15.554 24.509 40.062 13.989 55.302 3 16.000 61.817 15.101 23.795 38.895 13.582 53.691 4 15.534 60.016 14.661 23.102 37.762 13.186 52.127 5 15.081 58.268 14.234 22.429 36.663 12.802 50.609 6 14.642 56.571 13.819 21.776 35.595 12.429 49.135 7 14.216 54.923 13.417 21.141 34.558 12.067 47.704 8 13.802 53.324 13.026 20.526 33.551 11.716 46.314 9 13.400 51.770 12.646 19.928 32.574 11.375 44.965 10 13.009 50.263 12.278 19.347 31.625 11.043 43.656 11 12.630 48.799 11.920 18.784 30.704 10.722 42.384 12 12.263 47.377 11.573 18.237 29.810 10.409 41.150 13 11.905 45.997 11.236 17.706 28.942 10.106 39.951 14 11.559 44.658 10.909 17.190 28.099 9.812 38.788 15 11.222 43.357 10.591 16.689 27.280 9.526 37.658 16 10.895 42.094 10.283 16.203 26.486 9.249 36.561 17 10.578 40.868 9.983 15.731 25.714 8.979 35.496 18 10.270 39.678 9.692 15.273 24.965 8.718 34.462 19 9.971 38.522 9.410 14.828 24.238 8.464 33.459 TOTAL 20 9.680 37.400 9.136 14.396 23.532 8.217 32.484 BARCELONA TOTAL 260.110 1.004.953 245.489 386.832 632.321 220.800 872.857 2.991.040 TA093_Informe_v1 Pág. 15 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 52.849 148.314 16.020 25.244 41.264 32.586 144.593 2 51.310 143.995 15.554 24.509 40.062 31.637 140.382 3 49.816 139.801 15.101 23.795 38.895 30.716 136.293 4 48.365 135.729 14.661 23.102 37.762 29.821 132.323 5 46.956 131.775 14.234 22.429 36.663 28.953 128.469 6 45.588 127.937 13.819 21.776 35.595 28.109 124.727 7 44.261 124.211 13.417 21.141 34.558 27.291 121.094 8 42.971 120.593 13.026 20.526 33.551 26.496 117.567 9 41.720 117.081 12.646 19.928 32.574 25.724 114.143 10 40.505 113.671 12.278 19.347 31.625 24.975 110.818 11 39.325 110.360 11.920 18.784 30.704 24.247 107.591 12 38.180 107.145 11.573 18.237 29.810 23.541 104.457 13 37.068 104.025 11.236 17.706 28.942 22.855 101.415 14 35.988 100.995 10.909 17.190 28.099 22.190 98.461 15 34.940 98.053 10.591 16.689 27.280 21.543 95.593 16 33.922 95.197 10.283 16.203 26.486 20.916 92.809 17 32.934 92.425 9.983 15.731 25.714 20.307 90.106 18 31.975 89.733 9.692 15.273 24.965 19.715 87.481 19 31.043 87.119 9.410 14.828 24.238 19.141 84.933 TOTAL 20 30.139 84.582 9.136 14.396 23.532 18.584 82.459 BARCELONA TOTAL 809.855 2.272.739 245.489 386.832 632.321 499.347 2.215.714 6.429.976 TA093_Informe_v1 Pág. 16 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Incremento del valor de la propiedad (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 96.035 543.104 159.694 159.694 119.326 567.806 2 93.238 527.286 155.043 155.043 115.851 551.268 3 90.523 511.928 150.527 150.527 112.476 535.212 4 87.886 497.017 146.143 146.143 109.200 519.623 5 85.326 482.541 141.886 141.886 106.020 504.488 6 82.841 468.486 137.754 137.754 102.932 489.795 7 80.428 454.841 133.742 133.742 99.934 475.529 8 78.086 441.593 129.846 129.846 97.023 461.678 9 75.811 428.731 126.064 126.064 94.197 448.231 10 73.603 416.244 122.392 122.392 91.454 435.176 11 71.459 404.120 118.828 118.828 88.790 422.501 12 69.378 392.350 115.367 115.367 86.204 410.195 13 67.357 380.922 112.006 112.006 83.693 398.248 14 65.395 369.827 108.744 108.744 81.255 386.648 15 63.491 359.056 105.577 105.577 78.889 375.387 16 61.641 348.598 102.502 102.502 76.591 364.453 17 59.846 338.445 99.516 99.516 74.360 353.838 18 58.103 328.587 96.618 96.618 72.194 343.532 19 56.411 319.016 93.804 93.804 70.092 333.526 TOTAL 20 54.768 309.725 91.072 91.072 68.050 323.812 BARCELONA TOTAL 1.471.626 8.322.418 2.447.126 0 2.447.126 1.828.530 8.700.946 22.770.647 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 169.205 653.736 159.694 251.640 411.334 143.633 567.806 2 164.277 634.696 155.043 244.310 399.354 139.450 551.268 3 159.492 616.209 150.527 237.195 387.722 135.388 535.212 4 154.847 598.261 146.143 230.286 376.429 131.445 519.623 5 150.337 580.836 141.886 223.579 365.465 127.616 504.488 6 145.958 563.919 137.754 217.067 354.820 123.899 489.795 7 141.707 547.494 133.742 210.744 344.486 120.291 475.529 8 137.579 531.548 129.846 204.606 334.452 116.787 461.678 9 133.572 516.066 126.064 198.647 324.711 113.385 448.231 10 129.682 501.035 122.392 192.861 315.253 110.083 435.176 11 125.904 486.441 118.828 187.244 306.071 106.877 422.501 12 122.237 472.273 115.367 181.790 297.157 103.764 410.195 13 118.677 458.518 112.006 176.495 288.502 100.742 398.248 14 115.220 445.163 108.744 171.354 280.099 97.807 386.648 15 111.864 432.197 105.577 166.364 271.940 94.959 375.387 16 108.606 419.609 102.502 161.518 264.020 92.193 364.453 17 105.443 407.387 99.516 156.814 256.330 89.508 353.838 18 102.372 395.521 96.618 152.246 248.864 86.901 343.532 19 99.390 384.001 93.804 147.812 241.615 84.369 333.526 TOTAL 20 96.495 372.817 91.072 143.507 234.578 81.912 323.812 BARCELONA TOTAL 2.592.865 10.017.726 2.447.126 3.856.077 6.303.202 2.201.009 8.700.946 29.815.748 TA093_Informe_v1 Pág. 17 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 526.822 1.478.450 159.694 251.640 411.334 324.832 1.441.354 2 511.478 1.435.388 155.043 244.310 399.354 315.371 1.399.373 3 496.581 1.393.581 150.527 237.195 387.722 306.186 1.358.614 4 482.117 1.352.991 146.143 230.286 376.429 297.268 1.319.043 5 468.075 1.313.584 141.886 223.579 365.465 288.609 1.280.624 6 454.442 1.275.324 137.754 217.067 354.820 280.203 1.243.325 7 441.205 1.238.179 133.742 210.744 344.486 272.042 1.207.111 8 428.355 1.202.115 129.846 204.606 334.452 264.118 1.171.953 9 415.878 1.167.102 126.064 198.647 324.711 256.426 1.137.818 10 403.765 1.133.109 122.392 192.861 315.253 248.957 1.104.678 11 392.005 1.100.106 118.828 187.244 306.071 241.706 1.072.503 12 380.588 1.068.064 115.367 181.790 297.157 234.666 1.041.265 13 369.503 1.036.955 112.006 176.495 288.502 227.831 1.010.937 14 358.740 1.006.753 108.744 171.354 280.099 221.195 981.492 15 348.292 977.430 105.577 166.364 271.940 214.752 952.905 16 338.147 948.961 102.502 161.518 264.020 208.498 925.150 17 328.298 921.321 99.516 156.814 256.330 202.425 898.204 18 318.736 894.487 96.618 152.246 248.864 196.529 872.043 19 309.453 868.434 93.804 147.812 241.615 190.805 846.644 TOTAL 20 300.439 843.139 91.072 143.507 234.578 185.247 821.984 BARCELONA TOTAL 8.072.920 22.655.473 2.447.126 3.856.077 6.303.202 4.977.665 22.087.018 64.096.278 TA093_Informe_v1 Pág. 18 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Disminución de la mortalidad por olas de calor (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Total Parterre inundable Parterre inundable 1 464.904 2.629.148 773.075 773.075 577.654 2.748.729 2 451.363 2.552.571 750.558 750.558 560.829 2.668.669 3 438.216 2.478.224 728.697 728.697 544.494 2.590.941 4 425.453 2.406.043 707.473 707.473 528.635 2.515.476 5 413.061 2.335.964 686.867 686.867 513.238 2.442.210 6 401.030 2.267.926 666.861 666.861 498.289 2.371.078 7 389.349 2.201.870 647.438 647.438 483.776 2.302.017 8 378.009 2.137.738 628.581 628.581 469.685 2.234.968 9 366.999 2.075.473 610.273 610.273 456.005 2.169.872 10 356.310 2.015.023 592.498 592.498 442.723 2.106.672 11 345.932 1.956.333 575.241 575.241 429.829 2.045.313 12 335.856 1.899.352 558.486 558.486 417.309 1.985.740 13 326.074 1.844.031 542.219 542.219 405.155 1.927.903 14 316.577 1.790.322 526.427 526.427 393.354 1.871.751 15 307.356 1.738.176 511.094 511.094 381.897 1.817.234 16 298.404 1.687.550 496.208 496.208 370.774 1.764.305 17 289.713 1.638.398 481.755 481.755 359.975 1.712.917 18 281.274 1.590.678 467.723 467.723 349.490 1.663.026 19 273.082 1.544.347 454.100 454.100 339.311 1.614.589 TOTAL 20 265.128 1.499.366 440.874 440.874 329.428 1.567.562 BARCELONA TOTAL 7.124.089 40.288.531 11.846.448 0 11.846.448 8.851.849 42.120.971 110.231.888 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 819.116 3.164.715 773.075 1.218.179 1.991.254 695.324 2.748.729 2 795.258 3.072.539 750.558 1.182.698 1.933.256 675.072 2.668.669 3 772.095 2.983.047 728.697 1.148.251 1.876.948 655.409 2.590.941 4 749.607 2.896.162 707.473 1.114.806 1.822.280 636.320 2.515.476 5 727.774 2.811.808 686.867 1.082.336 1.769.204 617.786 2.442.210 6 706.576 2.729.911 666.861 1.050.812 1.717.673 599.793 2.371.078 7 685.997 2.650.399 647.438 1.020.206 1.667.644 582.323 2.302.017 8 666.016 2.573.203 628.581 990.491 1.619.072 565.362 2.234.968 9 646.618 2.498.255 610.273 961.642 1.571.914 548.895 2.169.872 10 627.784 2.425.490 592.498 933.633 1.526.130 532.908 2.106.672 11 609.499 2.354.845 575.241 906.440 1.481.680 517.386 2.045.313 12 591.747 2.286.257 558.486 880.038 1.438.524 502.317 1.985.740 13 574.511 2.219.667 542.219 854.406 1.396.626 487.686 1.927.903 14 557.778 2.155.017 526.427 829.521 1.355.947 473.482 1.871.751 15 541.532 2.092.249 511.094 805.360 1.316.454 459.691 1.817.234 16 525.759 2.031.310 496.208 781.903 1.278.110 446.302 1.764.305 17 510.446 1.972.146 481.755 759.129 1.240.884 433.303 1.712.917 18 495.579 1.914.705 467.723 737.018 1.204.741 420.682 1.663.026 19 481.144 1.858.936 454.100 715.552 1.169.652 408.430 1.614.589 TOTAL 20 467.130 1.804.793 440.874 694.710 1.135.584 396.534 1.567.562 BARCELONA TOTAL 12.551.966 48.495.454 11.846.448 18.667.130 30.513.578 10.655.004 42.120.971 144.336.973 TA093_Informe_v1 Pág. 19 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 2.550.328 7.157.124 773.075 1.218.179 1.991.254 1.572.502 6.977.543 2 2.476.047 6.948.664 750.558 1.182.698 1.933.256 1.526.701 6.774.313 3 2.403.929 6.746.276 728.697 1.148.251 1.876.948 1.482.234 6.577.003 4 2.333.912 6.549.783 707.473 1.114.806 1.822.280 1.439.062 6.385.440 5 2.265.934 6.359.012 686.867 1.082.336 1.769.204 1.397.147 6.199.456 6 2.199.935 6.173.798 666.861 1.050.812 1.717.673 1.356.454 6.018.890 7 2.135.860 5.993.979 647.438 1.020.206 1.667.644 1.316.945 5.843.582 8 2.073.650 5.819.397 628.581 990.491 1.619.072 1.278.588 5.673.381 9 2.013.253 5.649.900 610.273 961.642 1.571.914 1.241.347 5.508.137 10 1.954.614 5.485.340 592.498 933.633 1.526.130 1.205.192 5.347.706 11 1.897.684 5.325.573 575.241 906.440 1.481.680 1.170.089 5.191.947 12 1.842.411 5.170.459 558.486 880.038 1.438.524 1.136.009 5.040.725 13 1.788.749 5.019.863 542.219 854.406 1.396.626 1.102.921 4.893.908 14 1.736.649 4.873.653 526.427 829.521 1.355.947 1.070.797 4.751.367 15 1.686.067 4.731.702 511.094 805.360 1.316.454 1.039.609 4.612.978 16 1.636.959 4.593.886 496.208 781.903 1.278.110 1.009.329 4.478.619 17 1.589.280 4.460.083 481.755 759.129 1.240.884 979.931 4.348.174 18 1.542.990 4.330.178 467.723 737.018 1.204.741 951.389 4.221.528 19 1.498.049 4.204.056 454.100 715.552 1.169.652 923.679 4.098.571 TOTAL 20 1.454.417 4.081.608 440.874 694.710 1.135.584 896.776 3.979.195 BARCELONA TOTAL 39.080.716 109.674.335 11.846.448 18.667.130 30.513.578 24.096.701 106.922.464 310.287.795 TA093_Informe_v1 Pág. 20 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Generación de empleo (en euros) ▪ Gestión únicamente de la escorrentía de la acera Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Parterre inundable Parterre inundable Parterre inundable Franja biorretención Parterre inundable Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 8.325.691 66.120 8.391.810 47.083.894 373.924 47.457.818 13.844.558 109.949 13.954.507 13.954.507 10.344.868 82.155 10.427.023 49.225.407 390.931 49.616.338 2 0 64.194 64.194 0 363.033 363.033 0 106.746 106.746 106.746 0 79.762 79.762 0 379.545 379.545 3 0 62.324 62.324 0 352.459 352.459 0 103.637 103.637 103.637 0 77.439 77.439 0 368.490 368.490 4 0 60.509 60.509 0 342.193 342.193 0 100.619 100.619 100.619 0 75.184 75.184 0 357.757 357.757 5 0 58.747 58.747 0 332.227 332.227 0 97.688 97.688 97.688 0 72.994 72.994 0 347.337 347.337 6 0 57.035 57.035 0 322.550 322.550 0 94.843 94.843 94.843 0 70.868 70.868 0 337.221 337.221 7 0 55.374 55.374 0 313.155 313.155 0 92.080 92.080 92.080 0 68.804 68.804 0 327.399 327.399 8 0 53.761 53.761 0 304.034 304.034 0 89.398 89.398 89.398 0 66.800 66.800 0 317.863 317.863 9 0 52.196 52.196 0 295.179 295.179 0 86.795 86.795 86.795 0 64.854 64.854 0 308.605 308.605 10 0 50.675 50.675 0 286.582 286.582 0 84.267 84.267 84.267 0 62.965 62.965 0 299.616 299.616 11 0 49.199 49.199 0 278.235 278.235 0 81.812 81.812 81.812 0 61.131 61.131 0 290.889 290.889 12 0 47.766 47.766 0 270.131 270.131 0 79.429 79.429 79.429 0 59.351 59.351 0 282.417 282.417 13 0 46.375 46.375 0 262.263 262.263 0 77.116 77.116 77.116 0 57.622 57.622 0 274.191 274.191 14 0 45.024 45.024 0 254.624 254.624 0 74.870 74.870 74.870 0 55.944 55.944 0 266.205 266.205 15 0 43.713 43.713 0 247.208 247.208 0 72.689 72.689 72.689 0 54.314 54.314 0 258.452 258.452 16 0 42.440 42.440 0 240.008 240.008 0 70.572 70.572 70.572 0 52.732 52.732 0 250.924 250.924 17 0 41.204 41.204 0 233.017 233.017 0 68.516 68.516 68.516 0 51.197 51.197 0 243.615 243.615 18 0 40.004 40.004 0 226.230 226.230 0 66.521 66.521 66.521 0 49.705 49.705 0 236.520 236.520 19 0 38.838 38.838 0 219.641 219.641 0 64.583 64.583 64.583 0 48.258 48.258 0 229.631 229.631 TOTAL 20 0 37.707 37.707 0 213.244 213.244 0 62.702 62.702 62.702 0 46.852 46.852 0 222.943 222.943 BARCELONA TOTAL 8.325.691 1.013.206 9.338.896 47.083.894 5.729.936 52.813.830 13.844.558 1.684.831 15.529.390 0 0 0 15.529.390 10.344.868 1.258.932 11.603.800 49.225.407 5.990.550 55.215.957 144.501.873 ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio V80 Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 14.669.074 116.497 14.785.571 56.675.058 450.094 57.125.152 13.844.558 109.949 13.954.507 21.815.667 173.252 21.988.920 35.943.426 12.452.156 98.891 12.551.047 49.225.407 390.931 49.616.338 2 0 113.104 113.104 0 436.984 436.984 0 106.746 106.746 0 168.206 168.206 274.953 0 96.010 96.010 0 379.545 379.545 3 0 109.809 109.809 0 424.256 424.256 0 103.637 103.637 0 163.307 163.307 266.944 0 93.214 93.214 0 368.490 368.490 4 0 106.611 106.611 0 411.899 411.899 0 100.619 100.619 0 158.551 158.551 259.169 0 90.499 90.499 0 357.757 357.757 5 0 103.506 103.506 0 399.902 399.902 0 97.688 97.688 0 153.933 153.933 251.621 0 87.863 87.863 0 347.337 347.337 6 0 100.491 100.491 0 388.255 388.255 0 94.843 94.843 0 149.449 149.449 244.292 0 85.304 85.304 0 337.221 337.221 7 0 97.564 97.564 0 376.946 376.946 0 92.080 92.080 0 145.096 145.096 237.176 0 82.819 82.819 0 327.399 327.399 8 0 94.722 94.722 0 365.967 365.967 0 89.398 89.398 0 140.870 140.870 230.268 0 80.407 80.407 0 317.863 317.863 9 0 91.964 91.964 0 355.308 355.308 0 86.795 86.795 0 136.767 136.767 223.562 0 78.065 78.065 0 308.605 308.605 10 0 89.285 89.285 0 344.959 344.959 0 84.267 84.267 0 132.784 132.784 217.050 0 75.791 75.791 0 299.616 299.616 11 0 86.684 86.684 0 334.912 334.912 0 81.812 81.812 0 128.916 128.916 210.728 0 73.584 73.584 0 290.889 290.889 12 0 84.160 84.160 0 325.157 325.157 0 79.429 79.429 0 125.161 125.161 204.591 0 71.441 71.441 0 282.417 282.417 13 0 81.708 81.708 0 315.687 315.687 0 77.116 77.116 0 121.516 121.516 198.632 0 69.360 69.360 0 274.191 274.191 14 0 79.329 79.329 0 306.492 306.492 0 74.870 74.870 0 117.976 117.976 192.846 0 67.340 67.340 0 266.205 266.205 15 0 77.018 77.018 0 297.565 297.565 0 72.689 72.689 0 114.540 114.540 187.229 0 65.378 65.378 0 258.452 258.452 16 0 74.775 74.775 0 288.898 288.898 0 70.572 70.572 0 111.204 111.204 181.776 0 63.474 63.474 0 250.924 250.924 17 0 72.597 72.597 0 280.483 280.483 0 68.516 68.516 0 107.965 107.965 176.482 0 61.625 61.625 0 243.615 243.615 18 0 70.482 70.482 0 272.314 272.314 0 66.521 66.521 0 104.821 104.821 171.341 0 59.831 59.831 0 236.520 236.520 19 0 68.430 68.430 0 264.383 264.383 0 64.583 64.583 0 101.768 101.768 166.351 0 58.088 58.088 0 229.631 229.631 TOTAL 20 0 66.436 66.436 0 256.682 256.682 0 62.702 62.702 0 98.803 98.803 161.506 0 56.396 56.396 0 222.943 222.943 BARCELONA TOTAL 14.669.074 1.785.172 16.454.246 56.675.058 6.897.145 63.572.203 13.844.558 1.684.831 15.529.390 21.815.667 2.654.886 24.470.553 39.999.943 12.452.156 1.515.381 13.967.537 49.225.407 5.990.550 55.215.957 189.209.886 TA093_Informe_v1 Pág. 21 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Año Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Subtotal Total Instalac. Mant. Total Instalac. Mant. Total 1 45.672.360 362.714 46.035.074 128.172.823 1.017.904 129.190.728 13.844.558 109.949 13.954.507 21.815.667 173.252 21.988.920 35.943.426 28.161.030 223.645 28.384.675 124.956.802 992.364 125.949.166 2 0 352.150 352.150 0 988.256 988.256 0 106.746 106.746 0 168.206 168.206 274.953 0 217.131 217.131 0 963.460 963.460 3 0 341.893 341.893 0 959.472 959.472 0 103.637 103.637 0 163.307 163.307 266.944 0 210.807 210.807 0 935.398 935.398 4 0 331.935 331.935 0 931.526 931.526 0 100.619 100.619 0 158.551 158.551 259.169 0 204.667 204.667 0 908.153 908.153 5 0 322.267 322.267 0 904.395 904.395 0 97.688 97.688 0 153.933 153.933 251.621 0 198.706 198.706 0 881.702 881.702 6 0 312.880 312.880 0 878.053 878.053 0 94.843 94.843 0 149.449 149.449 244.292 0 192.918 192.918 0 856.022 856.022 7 0 303.767 303.767 0 852.479 852.479 0 92.080 92.080 0 145.096 145.096 237.176 0 187.299 187.299 0 831.089 831.089 8 0 294.920 294.920 0 827.649 827.649 0 89.398 89.398 0 140.870 140.870 230.268 0 181.844 181.844 0 806.882 806.882 9 0 286.330 286.330 0 803.543 803.543 0 86.795 86.795 0 136.767 136.767 223.562 0 176.548 176.548 0 783.381 783.381 10 0 277.990 277.990 0 780.139 780.139 0 84.267 84.267 0 132.784 132.784 217.050 0 171.405 171.405 0 760.564 760.564 11 0 269.893 269.893 0 757.416 757.416 0 81.812 81.812 0 128.916 128.916 210.728 0 166.413 166.413 0 738.412 738.412 12 0 262.032 262.032 0 735.356 735.356 0 79.429 79.429 0 125.161 125.161 204.591 0 161.566 161.566 0 716.905 716.905 13 0 254.400 254.400 0 713.937 713.937 0 77.116 77.116 0 121.516 121.516 198.632 0 156.860 156.860 0 696.024 696.024 14 0 246.991 246.991 0 693.143 693.143 0 74.870 74.870 0 117.976 117.976 192.846 0 152.291 152.291 0 675.751 675.751 15 0 239.797 239.797 0 672.955 672.955 0 72.689 72.689 0 114.540 114.540 187.229 0 147.856 147.856 0 656.069 656.069 16 0 232.812 232.812 0 653.354 653.354 0 70.572 70.572 0 111.204 111.204 181.776 0 143.549 143.549 0 636.960 636.960 17 0 226.031 226.031 0 634.324 634.324 0 68.516 68.516 0 107.965 107.965 176.482 0 139.368 139.368 0 618.408 618.408 18 0 219.448 219.448 0 615.849 615.849 0 66.521 66.521 0 104.821 104.821 171.341 0 135.309 135.309 0 600.396 600.396 19 0 213.056 213.056 0 597.911 597.911 0 64.583 64.583 0 101.768 101.768 166.351 0 131.368 131.368 0 582.909 582.909 TOTAL 20 0 206.851 206.851 0 580.496 580.496 0 62.702 62.702 0 98.803 98.803 161.506 0 127.542 127.542 0 565.931 565.931 BARCELONA TOTAL 45.672.360 5.558.157 51.230.518 128.172.823 15.598.158 143.770.981 13.844.558 1.684.831 15.529.390 21.815.667 2.654.886 24.470.553 39.999.943 28.161.030 3.427.093 31.588.123 124.956.802 15.206.780 140.163.583 406.753.147 TA093_Informe_v1 Pág. 22 de 125 Estudio de aprovechamiento de las aguas pluviales mediante Sistemas Urbanos de Drenaje Sostenible (SUDS) en la actualización del Plan Técnico para el Aprovechamiento de los Recursos Hídricos Alternativos de Barcelona. Ahorro en tasas de aguas pluviales (en euros) ▪ Gestión de la escorrentía de la vía completa, con criterio Supermanzanas Tipo 1 Tipo 2 Tipo 3 Tipo 4 Tipo 5 Año Franja biorretención Franja biorretención Parterre inundable Franja biorretención Total Franja biorretención Parterre inundable 1 21.443.654 101.712.184 9.238.076 13.580.525 22.818.601 22.347.326 154.886.486 2 20.819.081 98.749.693 8.969.006 13.184.976 22.153.982 21.696.433 150.375.229 3 20.212.700 95.873.488 8.707.773 12.800.948 21.508.720 21.064.498 145.995.368 4 19.623.981 93.081.057 8.454.148 12.428.105 20.882.253 20.450.969 141.743.076 5 19.052.409 90.369.958 8.207.911 12.066.121 20.274.032 19.855.310 137.614.637 6 18.497.484 87.737.823 7.968.845 11.714.680 19.683.526 19.277.000 133.606.443 7 17.958.722 85.182.353 7.736.743 11.373.476 19.110.219 18.715.534 129.714.993 8 17.435.653 82.701.313 7.511.401 11.042.210 18.553.611 18.170.421 125.936.887 9 16.927.818 80.292.537 7.292.622 10.720.592 18.013.215 17.641.185 122.268.822 10 16.434.775 77.953.920 7.080.216 10.408.342 17.488.558 17.127.364 118.707.594 11 15.956.092 75.683.417 6.873.996 10.105.186 16.979.182 16.628.509 115.250.092 12 15.491.352 73.479.046 6.673.783 9.810.860 16.484.643 16.144.184 111.893.293 13 15.040.147 71.338.879 6.479.401 9.525.107 16.004.508 15.673.965 108.634.265 14 14.602.085 69.261.048 6.290.680 9.247.677 15.538.357 15.217.441 105.470.160 15 14.176.781 67.243.736 6.107.456 8.978.327 15.085.784 14.774.215 102.398.214 16 13.763.865 65.285.180 5.929.569 8.716.822 14.646.392 14.343.898 99.415.741 17 13.362.976 63.383.670 5.756.864 8.462.934 14.219.798 13.926.115 96.520.137 18 12.973.763 61.537.544 5.589.188 8.216.441 13.805.629 13.520.500 93.708.871 19 12.595.887 59.745.188 5.426.396 7.977.127 13.403.523 13.126.699 90.979.487 TOTAL BARCELONA 20 12.229.016 58.005.037 5.268.346 7.744.784 13.013.129 12.744.368 88.329.599 TOTAL 328.598.243 1.558.617.073 141.562.420 208.105.243 349.667.662 342.445.931 2.373.449.394 4.952.778.303 TA093_Informe_v1 Pág. 23 de 125 ANNEX 6: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER A LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 6: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER LA IMPLEMENTACIÓ DE SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................................... 2 2. AIGÜES GRISES ....................................................................................................................................... 2 2.1. PROPOSTA D’AMBIT D’APLICACIÓ ............................................................................................... 2 2.2. CRITERIS RELATIUS AL DISSENY ................................................................................................. 2 2.3. CRITERIS RELATIUS AL MANTENIMENT ....................................................................................... 3 2.4. CONTROL ANALITIC ........................................................................................................................ 4 2.5. SENYALITZACIÓ I INFORMACIÓ ALS USUARIS ............................................................................ 5 3. AIGÜES DE PISCINES .............................................................................................................................. 6 3.1. PROPOSTA D’AMBIT D’APLICACIÓ ............................................................................................... 6 3.2. CRITERIS RELATIUS AL DISSENY ................................................................................................. 6 3.3. CRITERIS RELATIUS AL MANTENIMENT ....................................................................................... 6 3.4. CONTROL ANALITIC ........................................................................................................................ 7 3.5. SENYALITZACIÓ I INFORMACIÓ ALS USUARIS ............................................................................ 7 4. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................................... 7 APÈNDIX - ESTUDI SOBRE EL POTENCIAL DE GENERACIÓ I APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES A LA CIUTAT DE BARCELONA PER A DIFERENTS TIPOLOGIES D’USOS ............................ 8 Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1. INTRODUCCIÓ 2. AIGÜES GRISES El present annex té per objectiu recopilar consideracions tècniques i bones pràctiques a tenir en 2.1. PROPOSTA D’AMBIT D’APLICACIÓ compte en la implantació de sistemes d’aigües grises i de buidat de piscines per a maximitzar el Tal i com s’indica al Capítol 12 – Línia d’acció 3. Aprofitament de les aigües grises, es proposa que seu rendiment i mantenir el seu bon funcionament al llarg de la seva vida útil. Aquestes l’àmbit d’aplicació del sistemes d’aigües grises i aigües de piscines segueixi els següents criteris: consideracions es tindran en compte per a una futura guia tècnica d’implantació d’aigües grises i aprofitament d’aigües de piscines en diferents tipus d’edificis i usos on es podria fer servir aquest • Es proposa la instal·lació en edificis de nova construcció de 16 o més habitatges, poliesportius Recurs Hídric Alternatiu (RHA). i hotels. En general, edificis que facin servir 500 m3 anuals d’aigua per a dutxes o banyeres. En aquest context i amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi de l’aprofitament de les aigües grises • Es recomana que els sistemes d’aigües grises recullin i tractin exclusivament les aigües de com a recurs potencial i la seva implantació a la ciutat de Barcelona, s’ha signat un conveni de dutxes i banyeres per a l’ompliment de les cisternes dels vàters. S’ha d’especificar que no es col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a la redacció de l’“Estudi recomana la captació d’aigua per aquest sistema d’altres llocs, en especial aigües provinents d’implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises a la ciutat de Barcelona”, el contingut i de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui resultats del qual s’inclouen en l’Apèndix del present annex. contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals. A més, aquest annex s’ha d’entendre com a complement d’altres aspectes de les aigües grises que es desenvolupen en altres apartats del Pla i que a continuació es llisten: • S’exceptua la instal·lació d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a la gent gran, centres educatius (almenys Al Capítol 7 – Anàlisis del recurs s’analitzen els recursos hídrics disponibles, i en concret, els punts els d’educació primària), escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i 7.1.4 i 7.2.4 fan referència a la caracterització de les aigües grises en termes de quantitat i qualitat. característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals Al Capítol 8 – Anàlisi de la demanda, en concret al punt 8.2.Requeriments qualitatius de la requereixi una intervenció específica. demanda, es resumeixen els requisits de qualitat que ha d’assolir l’aigua utilitzada per a cada ús contemplat en el Pla. 2.2. CRITERIS RELATIUS AL DISSENY Al Capítol 9 – Anàlisi creuat de l’origen i els usos del recurs hídric, la quantificació dels usos El disseny de l’edifici ha de contemplar la separació de xarxes dels baixants d’aigües residuals domèstics de l’aigua indica que la producció d’aigües grises abasteix àmpliament la demanda per (amb contingut fecal) i un únic baixant per a les aigües grises (recollida de dutxes i banyeres). En al seu ús proposat, és a dir, exclusivament en inodors. aquest sentit, s’ha de garantir que no es pugui contaminar o confondre’s amb la xarxa d’aigua Al Capítol 12 – Línia d’acció 3. Aprofitament de les aigües grises es plategen les propostes per tal potable. Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aprofitar les aigües grises a la ciutat de Barcelona. d’aigües grises haurien de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte amb Al Capítol 17 – Anàlisi de costos globals d’inversió, explotació i amortització dels sistemes un color diferent a les de potable. d’aprofitament de RHA, i en concret al punt 17.3, s’analitzen els aspectes econòmics de la El dimensionament del sistema de tractament i la seva capacitat d’emmagatzematge s’ha de fer implantació d’aquestes sistemes. a partir de la demanda d’aigua dels usos als que s’aplicarà l’aprofitament. L’objectiu és reduir al A l’Annex 4 – Requeriments de qualitat en funció de l’ús del recurs es detalla la recerca bibliogràfica màxim possible l’estancament de l’aigua i optimitzar el sistema de tractament. Tal i com s’indica al de normativa, guies i articles, per a determinar els valors recomanats per a cada paràmetre a capítol 9 del Pla, la generació del recurs en habitatges a la ciutat de Barcelona s’ha establert en 50 controlar de la qualitat del recurs segons l’ús. L/persona i dia, i la demana d’aigua per als inodors és de 35 L/persona i dia. A més, s’ha de valorar la instal·lació de sistemes amb retorn per tal d’evitar que l’aigua es quedi estancada en els trams A l’Annex 11 – Criteris per la redacció d’una futura ordenança d’aprofitament de Recursos Hídrics finals de la xarxa de distribució. Aquests sistemes evitarien l’aparició de males olors en períodes Alternatius es proposen els criteris d’aplicació i regulació de les aigües grises a la ciutat de amb poc ús com vacances o caps de setmana. Barcelona. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 2 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Segons l’esmentat al capítol 12 del Pla, l’elecció del sistema de tractament de l’aigua tindrà en • En cas de fer servir productes químics, s’han de tenir en compte les indicacions de la legislació compte la qualitat d’origen de les aigües grises i l’ús que es vol fer de l’aigua tractada. A més, es vigent en relació al emmagatzematge de productes químics i les instruccions tècniques prioritzaran les tecnologies que no facin servir productes químics i en funció de la seva eficiència complementàries. s’ha de valorar complementar-los amb un tractament terciari de desinfecció. També s’ha de tenir • S’ha d’ubicar i dissenyar el local de tal manera que els habitants dels habitatges propers al en compte el consum energètic i els costos de manteniment d’aquests sistemes. Seguint aquests local tècnic no pateixin molèsties derivades del soroll que pugui produir el funcionament normal criteris, i tenint en compte l’àmbit d’aplicació que es proposa, el sistema col·lectiu de tractament del sistema de depuració. En concret, s’ha d’evitar que les parets del local siguin contigües recomanat es del tipus Reactor Biològic de Membrana (MBR, per les seves sigles en anglès). amb algun habitatge, i les bombes han de disposar de coixinets de fixació a les parets per a El sistema ha de tenir un sobreeixidor, a poder ser per gravetat, o vàlvules de buidatge connectades reduir l’impacte de les vibracions o estar allunyades de les parets. a la xarxa de clavegueres, així com una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el • Ha de disposar d’un embornal amb sifó per tal de recollir possibles vessaments, connectat per subministrament d’aigua a les cisternes dels inodors. gravetat a la xarxa d’aigües residuals de l’edifici o al clavegueram. Per tal de facilitar el control analític, s’ha de disposar d’una aixeta o similar que permeti extreure • Es prioritzarà que el local estigui per sobre del nivell de la xarxa de clavegueram. aigua al final del tractament (aigua subministrada). En aquest sentit, també s’han de valorar la instal·lació de sistemes de control de la qualitat en continu existents actualment en el mercat. • Ha de disposar d’un endoll per a la connexió d’equips. Pel que fa al sistema de bombeig, s’ha d’establir un sistema de doble bomba com a mesura • Ha de disposar d’una presa d’aigua potable per a les neteges. preventiva d’avaries. • Ha de disposar d’una caixa o indret específic fàcilment localitzable per tal de guardar la Per tal de poder comprovar l’eficiència i el bon funcionament de la depuradora, s’ha de disposar de documentació. comptadors d’aigua del subministrament d’aigua grisa tractada cap a les cisternes i del Durant la posta en marxa de la instal·lació, en reparacions importants o modificacions substancials subministrament d’aigua de xarxa cap al dipòsit d’aigua grisa depurada. Per tal de quantificar la es farà servir un colorant no tòxic i biodegradable per a detectar fuites o encreuaments en el producció d’aigües grises és recomanable disposar també d’un comptador de l’aigua grisa sistema. En aquest sentit, per a noves edificacions, és recomanable fixar un temps d’injecció d’entrada al sistema. d’aquest colorant per a informar a l’usuari de l’ús d’aigua no potable. Una vegada passat aquest Cal preveure les parts comunes als edificis i construccions destinades a allotjar l’equip de temps inicial, no és recomanable colorar l’aigua ja que un dels paràmetres de control de qualitat depuració. Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema juntament amb els altres de l’aigua és la terbolesa que es pot veure modificada per l’ús d’aquests colorants. subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorri per l’interior dels edificis i construccions, evitant així l’ impacte visual. 2.3. CRITERIS RELATIUS AL MANTENIMENT Altres suggeriments pel que fa a l’espai destinat a la depuradora són: Per al bon funcionament dels sistemes de depuració s’ha de fer manteniment preventiu dels • Ha de ser de fàcil accés i de dimensions adequades, per tal de garantir-ne el manteniment i mateixos. En els habitatges de nova construcció és molt recomanable que, mentre no estigui control en condicions de seguretat. constituïda la comunitat de veïns, el promotor subscrigui el contracte de manteniment de la instal·lació, amb una durada mínima de dos anys. • Ha de ser d’ús exclusiu. Es recomana que la porta d’accés disposi de clau i que es senyalitzi adequadament (“Local tècnic”, “Sala de Depuració”, “Prohibit el pas a tota persona no Les tasques de manteniment haurien d’incloure: autoritzada”, etc.). • Neteja de filtres almenys dues vegades l’any i llur reposició quan se n’esgoti la vida útil. • La sala haurà de disposar d’un sistema de ventilació per tal d’evitar l’acumulació dels possibles • Neteges periòdiques dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, com a mínim, una vegada l’any. gasos emesos per la descomposició de la matèria orgànica que porta l’aigua i dels vapors Es tindran en compte les indicacions recomanades pel fabricant dels equips o del responsable despresos dels productes químics possiblement utilitzats en la desinfecció (lleixius, clor). de mantenir-los en cas que es consideri necessari incrementar aquesta freqüència. Prèviament a la neteja dels dipòsits, aquests s’han de buidar totalment i, si és possible, rentar-los amb aigua per evitar possible reaccions químiques amb els productes de neteja. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Revisió periòdica del sistema de bombeig. • L’Escheríchia coli (E.coli) és un microorganisme bacterià indicador de la contaminació fecal àmpliament utilitzat com indicador bàsic pel que fa a seguretat sanitària. Aquest indicador ha • Es recomana que l’empresa de manteniment, o els usuaris del sistema, facin lectures dels de ser 0 UFC/100 ml, és a dir, absència d’aquest microorganisme. comptadors de manera regular per tal de comprovar que el sistema de depuració d’aigües grises no consumeix una quantitat d’aigua de xarxa anormalment elevada. Els consums • En els casos en que s’aplica una desinfecció amb clor, s’ha de controlar el pH i el clor lliure (o anormals poden indicar deficiències en el sistema de depuració o fuites en les cisternes. biocida que s’estigui emprant). El primer ha d’estar entre 7 i 8 unitats de ph, per a que el clor Addicionalment, és important conèixer el rendiment dels sistemes d’aprofitament d’estalvi afegit sigui efectiu. El segon indica que la dosificació de clor és suficient per a mantenir la d’aigua amb la lectura dels comptadors i comunicar-la als usuaris. desinfecció durant tota la xarxa de subministrament i ha d’estar entre 0,5 i 2,0 mg/L de Cl2. • Es recomana regular l’aportació d’aigua potable al dipòsit final d’aigua tractada, per limitar al Altres paràmetres que es podrien analitzar per a tenir informació complementària: mínim l’omplerta addicional i reduir consums i costos de l’aigua de xarxa de la comunitat. • Les matèries en suspensió (MES) són les partícules que es troben a l’aigua i que no Aquesta regulació es faria amb una bona regulació de la sonda de nivell del dipòsit o regulant sedimenten. Aquest indicador està molt lligat a la terbolesa de l’aigua. Segons el RD 1620/2007 al mínim el cabal. es recomana que aquest indicador no sigui superior a 10 mg/L. • L’empresa encarregada del manteniment haurà de prendre totes les mesures adients durant • Els nematodes intestinals són també indicadors de risc sanitari en la reutilització d’aigües les operacions de manteniment per garantir la seguretat dels treballadors i evitar accidents, depurades. Segons el RD 1620/2007 es recomana que aquest indicador no sigui superior a 1 especialment en els casos en què es facin servir productes químics. En concret, s’haurà de ou/10 L. preveure la possible formació de gasos tòxics per la interacció d’elements químics. Per aquest motiu, s’haurà de garantir una bona ventilació del local per evitar intoxicacions per inhalació Presa de mostres abans de l’entrada del personal. Les mostres d’aigua es poden recollir en recipients de plàstics nets per al seu posterior transport i anàlisis. Els recipients per als anàlisis microbiològics (E. Coli i nematodes) han de ser estèrils, per 2.4. CONTROL ANALITIC evitar contaminacions. Es recomana que durant el transport les mostres estiguin refrigerades i protegides de la llum, i que l’anàlisi comenci en un termini màxim de 24h des de la recollida de No hi ha normativa específica de la UE, estatal o autonòmica sobre aprofitament d'aigües grises i mostres. També, es recomanable deixar córrer l’aigua tractada abans d’agafar la mostra per tal els criteris de qualitat sanitària a aplicar a aquest tipus d’aigua. En aquest sentit, al capítol 8 del Pla d’evitar mostrejar l’aigua estancada a l’aixeta. es proposen els paràmetres i rangs de qualitat que hauria d’assolir l’aigua tractada en funció de l’ús. A continuació es resumeixen els criteris de qualitat que ha d’assolir l’aigua tractada per a Punts de mostreig l’ompliment de cisternes d’inodors i es proposa la freqüència del control analític i els punts de Es valorarà realitzar el control analític en els punts de mostreig següents: mostreig. • Entrada del sistema de tractament (a l’inici de la posta en marxa del sistema) Paràmetres indicadors • Sortida del sistema de tractament Es considera que els següents paràmetres són bons indicadors de la qualitat de l’aigua grisa tractada a subministrar i caldria analitzar en els sistemes d’aprofitament d’aquest tipus: • Cisterna d’inodor allunyada del sistema • La terbolesa és un indicador del contingut de partícules o impureses que té l’aigua i que li treu La valoració de la qualitat de l’aigua d’entrada al sistema es podria fer almenys en el moment inicial la transparència. Una elevada terbolesa indica deficiència en el sistema de depuració o filtratge per tal de caracteritzar l’aigua que entra al sistema. Aquesta caracterització seria més acurada si i, a més, pot reduir l’efectivitat del sistema de desinfecció. D’altra banda, la terbolesa està es fa quan tots els habitatges connectats al sistema estiguin ocupats. relacionada amb la percepció per part dels usuaris, que estan habituats a la transparència de Després, ja amb el sistema en funcionament, amb una analítica a la sortida del sistema de l’aigua potable. Es recomana que aquesta no superi els 2 NTU. tractament i a una cisterna d’inodor allunyada del sistema ja es podria tenir un bon control del funcionament general de la instal·lació. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 4 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Freqüència de mostreig 2.5. SENYALITZACIÓ I INFORMACIÓ ALS USUARIS Els paràmetres terbolesa i E.coli són indicadors aconsellables per a la valoració rutinària de la Pel que fa a la senyalització dels sistemes de depuració d’aigües grises es poden tenir en compte qualitat de les aigües grises i del funcionament dels sistemes. Aquests paràmetres s’haurien de les següents indicacions: controlar a l’aigua tractada i subministrada amb mostres que alternin matí/tarda amb una freqüència mínima semestral. • La instal·lació ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. S’ha d’indicar que l’aigua subministrada Pel que fa a instal·lacions que incorporen desinfecció amb clor, es recomana també controlar a és no potable amb el logotip adient. l’aigua tractada i subministrada amb mostres que alternin matí/tarda amb una freqüència mínima semestral. • En els edificis plurifamiliars que disposin de sistemes d’aigües grises, s’haurà de penjar en diversos llocs ben visibles com portes d’accés, ascensors, porta local tècnic o entrada És aconsellable valorar instal·lar un control en continu dels paràmetres en que aquesta tecnologia d’aparcament recomanacions de bones pràctiques. estigui desenvolupada. • S’ha d’indicar als usuaris que l’abocament de productes com tints, colorants, pintures, Seguint els criteris del RD 1620/2007 de reutilització d’aigües depurades, es podria valorar també medicaments, matèria orgànica (menjar), pot fer malbé la instal·lació i que no s’han d’abocar controlar les matèries en suspensió i els nematodes intestinals. a les dutxes i banyeres. Si algun dels paràmetres superés els valors màxims establerts, s’haurien de realitzar mesures de Pel que fa a la informació dels usuaris, caldria transmetre i mantenir actualitzada tota la manteniment correctiu i repetir el control analític per tal de comprovar el correcte funcionament del documentació referent al sistema, i en concret, es poden considerar les següents recomanacions: sistema. • La documentació que s’hauria de tenir disponible per als usuaris, empreses de manteniment i A la taula següent es resumeix la proposta de control analític dels sistemes d’aigües grises un cop tècnics de l’ajuntament és la següent: aquests ja es troben en funcionament, incloent els indicadors a controlar, els valors màxims, la freqüència del control analític recomanada i els punts de mostreig per a aigües grises tractades - Manual d’instal·lació que es faran servir per a l’ompliment de cisternes: - Manual de funcionament del sistema (fabricant) Freqüència Paràmetre Valor màxim Punt de mostreig - Llistat de característiques dels elements accessoris del sistema (marca, model i mínima - Sortida del sistema de tractament referències dels fabricants dels mateixos) Terbolesa Semestral 2 NTU - Cisterna d’inodor allunyada del sistema - Llistat de característiques dels consumibles i referències dels fabricants i subministradors - Sortida del sistema de tractament 0 UFC/mL E. Coli Semestral - Cisterna d’inodor allunyada del - Còpia del contracte de manteniment i referències de l’empresa contractada Absència sistema - Registre de les operacions de manteniment efectuades - Sortida del sistema de tractament Clor lliure 0,5 - 2,0 mg/L Semestral - Cisterna d’inodor allunyada del (en cas d’addicionar clor) de Cl2 • L’empresa encarregada del manteniment de les instal·lacions mantindrà informats els usuaris sistema - Sortida del sistema de tractament de totes les operacions que s’efectuïn (manteniment, neteja, reposició de productes pH Semestral 7 – 8 UpH - Cisterna d’inodor allunyada del (en cas d’addicionar clor) consumibles, recanvi, reparacions, lectura dels comptadors d’aigua, controls analítics i els seus sistema Matèries en suspensió resultats). A valorar 10 mg/L - Sortida del sistema de tractament (MES) • El protocol de manteniment haurà d’estar en tot moment a disposició del personal encarregat Nematodes intestinals A valorar 1 ou / 10 L - Sortida del sistema de tractament del manteniment, i contindrà tota la informació necessària per garantir un bon manteniment en Taula 1: Proposta de paràmetres analítics, freqüència i punts de mostreig a controlar en els sistemes condicions de seguretat. d’aigües grises • En cas de venda o arrendament de l’edifici o construcció, el propietari de l’immoble ha de tenir al corrent la revisió de les instal·lacions del sistema d’aprofitament de les aigües grises, i Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 5 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. facilitar a l’adquirent o llogater una còpia del document de descripció dels sistemes d’estalvi Els criteris de disseny dels sistemes d’aprofitament d’aigües de piscina es pot diferenciar per l’ús d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció. que es preveu per aquest recurs. En el cas de reg per a zones verdes, tant si aquest recurs s’utilitza sol o en coordinació amb sistemes d’aigua de pluja, el càlcul de les dimensions del dipòsit • Comprovar el manteniment realitzat per l’empresa contractada, la seva freqüència (revisió d’emmagatzematge es pot fer en primer lloc en funció de l’àrea de la zona verda a regar. Altres mensual mínima) i l’existència del llibre de registre de les actuacions fetes i els subministres criteris a tenir en compte són la quantitat d’aigua generada (en cas que sigui inferior a la demanda utilitzats. per m2 de zona a regar) o l’espai disponible. Donat que aquesta aigua es pot utilitzar per a les Altres recomanacions: mateixes aplicacions que l’aigua de pluja, les recomanacions per al disseny dels dipòsits per • Durant els períodes de poc ús de l’aigua grisa es recomana posar una pastilla de clor dins dels emmagatzemar aquest recurs es poden consultar al capítol 13 del Pla que descriu la Línia d’acció dipòsits dels WC, evitant així que l’aigua que es quedi sense utilitzar a les cisternes es corrompi 4 d’aprofitament de les aigües pluvials de les cobertes. i emeti males olors. Pel que fa al tractament de l’aigua, aquest també depèn de l’ús que se’n vulgui donar. Es recomana • Es recomana la revisió periòdica i la substitució de la goma de silicona del polsador dels WC una filtració i, en cas d’utilitzar-la per al reg, es fa necessària una decloració prèvia. Si es preveu per tal d’evitar les fuites i, en conseqüència, el consum d’aigua constant de les cisternes que coordinar aquest RHA amb sistemes d’aigües grises, s’ha de tenir en compte la dilució que produeix desequilibri el balanç de la demanda teòrica i ús final d’aigua grisa tractada. la barreja d’aigües grises amb aigua de piscines per tal d’adaptar el sistema de depuració a la qualitat de l’aigua a tractar. Pel que fa a les instal·lacions, els sistemes d’aprofitament de RHA han d’estar integrats en els 3. AIGÜES DE PISCINES espais i construccions per tal d’evitar l’impacte visual. En aquest cas es valorarà la canalització soterrada cap al dipòsit d’emmagatzematge i /o tractament. 3.1. PROPOSTA D’AMBIT D’APLICACIÓ El disseny de la piscina i el seu sistema de filtratge han de facilitar la derivació de l’aigua, cap als Per garantir les condicions d'higiene a les piscines públiques, es renova diàriament una quantitat dipòsits d’emmagatzematge o cap al clavegueram. El sistema de neteja dels filtres de la piscina ha mínima de l'aigua. A causa dels volums importants dels vasos de les piscines aquesta renovació, de disposar d’una zona transparent que permeti visualitzar la primera part del cabal de neteja en que en termes de percentatge pot semblar petita, en realitat implica el rebuig d'un important volum què la terbolesa és major, i així poder ajustar millor el volum a rebutjar. d'aigua. A més, durant el manteniment de les piscines, el contra-rentat dels filtres consumeix un volum important d’aigua que es pot utilitzar rebutjant la primera part de l’aigua que conté la major 3.3. CRITERIS RELATIUS AL MANTENIMENT part de les matèries en suspensió. Els criteris de manteniment dels sistemes de reutilització d’aigües de piscines són similars als que Tal i com s’indica al Capítol 12 – Línia d’acció 3. Aprofitament de les aigües grises, es proposa que es recomanen per als sistemes d’aprofitament d’aigües de pluja. En general es recomana establir l’àmbit d’aplicació dels sistemes d’aprofitament d’aigües de piscines inclogui piscines de nova un Pla de Manteniment que inclogui les inspeccions i els procediments de manteniment necessaris construcció de 30m2 de superfície o més. per tal de garantir el bon funcionament de la instal·lacions i allargar la seva vida útil. Aquest pla de manteniment hauria d’incloure almenys les següents actuacions: Els principals usos serien el reg o l’ompliment de cisternes d’inodors. En tot cas, es pot considerar el seu aprofitament en conjunt amb d’altres RHA com les aigües de pluja o les aigües grises. • Comprovació absència d’obstacles, obturacions i brutícia en els elements del sistema • Comprovació regular de l’estanqueïtat 3.2. CRITERIS RELATIUS AL DISSENY • Comprovació de sediments i neteja del dipòsit d’emmagatzematge El disseny de les instal·lacions ha de contemplar la separació de xarxes. Per aquest motiu, s’ha de • Comprovació del bon funcionament i calibratge de sondes ajustat a les necessitats garantir que no es pugui contaminar o confondre’s amb la xarxa d’aigua potable. Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aigües reutilitzades haurien • Comprovació del bon funcionament del sistema de bombament de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte amb un color diferent. • Neteja periòdica dels dipòsits i altres elements del sistema Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 6 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Presa de mostres i control analític de l’aigua neteja, reposició de productes consumibles, recanvi, reparacions, lectura dels comptadors d’aigua, controls analítics i els seus resultats). 3.4. CONTROL ANALITIC • El protocol de manteniment haurà d’estar en tot moment a disposició del personal encarregat El control analític de l’aigua a utilitzar es defineix en funció de l’ús final de l’aigua tractada. En del manteniment, i contindrà tota la informació necessària per garantir un bon manteniment en aquest sentit l’aigua de les piscines ha d’assolir els criteris de qualitat recomanats per a cada ús condicions de seguretat. establerts al capítol 8 del Pla. En cas que l’aigua de piscines s’utilitzi per al reg es poden aplicar els • En cas de venda o arrendament de l’edifici o construcció, el propietari de l’immoble ha de tenir paràmetres de control, els valor admesos, i la freqüència de mostreig descrita a l’Annex 7 de al corrent la revisió de les instal·lacions del sistema d’aprofitament de les aigües grises, i Consideracions tècniques per l’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes. facilitar a l’adquirent o llogater una còpia del document de descripció dels sistemes d’estalvi S’ha de tenir especial cura amb l’ús de l’aigua en usos que tenen possibilitat d’aspersió. En aquests d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció. casos, cal portar un control més exhaustiu segons els criteris marcats al RD 865/2003, sobre • Comprovar el manteniment realitzat per l’empresa contractada, la seva freqüència (revisió prevenció i control de legionel·losi. mensual mínima) i l’existència del llibre de registre amb les actuacions fetes i els subministres utilitzats. 3.5. SENYALITZACIÓ I INFORMACIÓ ALS USUARIS Pel que fa a la senyalització dels sistemes d’aprofitament d’aigües de piscines es poden tenir en compte les següents indicacions: 4. BIBLIOGRAFIA • La instal·lació ha d’estar senyalitzada tant als dipòsits com en els punts de subministrament 2005, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Ordenança Tipus sobre l'Estalvi d'Aigua d’aigua. S’ha d’indicar que l’aigua subministrada és no potable amb el logotip adient. 2008, Ajuntament de Sant Cugat del Vallés, Ordenança municipal per a l’estalvi de l’aigua • S’haurà de penjar en diversos llocs ben visibles com portes d’accés, ascensors, porta del local 2016, AQUAESPAÑA, Guia técnica de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises en tècnic o entrada d’aparcament, les recomanacions de bones pràctiques per a l’ús d’aquest edificios recurs. 2018, Saurí, D. et al, Estudi sobre el potencial de generació i aprofitament d’aigües grises a la ciutat Pel que fa a la informació dels usuaris, caldria transmetre i mantenir actualitzada tota la de Barcelona per a diferents tipologies d’usos. documentació referent al sistema, i en concret, es poden considerar les següents recomanacions: • La documentació que s’hauria de tenir disponible per als usuaris, empreses de manteniment i tècnics de l’ajuntament és la següent: - Manual d’instal·lació - Manual de funcionament del sistema (fabricant) - Llistat de característiques dels elements accessoris del sistema (marca, model i referències dels fabricants dels mateixos) - Llistat de característiques dels consumibles i referències dels fabricants i subministradors - Còpia del contracte de manteniment i referències de l’empresa contractada, si escau - Registre de les operacions de manteniment efectuades • L’empresa encarregada del manteniment de les instal·lacions d’estalvi d’aigua mantindrà informats els usuaris de les instal·lacions de totes les operacions que s’efectuïn (manteniment, Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 7 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. APÈNDIX INDEX ESTUDI SOBRE EL POTENCIAL DE GENERACIÓ I APROFITAMENT D’AIGÜES GRISES A LA CIUTAT DE BARCELONA PER A 0. Resum executiu DIFERENTS TIPOLOGIES D’USOS 1. Introducció. 2. Anàlisi detallat de les tecnologies actuals en matèria de depuració d’aigües grises. 3. Experiències i desenvolupament de sistemes d’aigües grises en entorns urbans. 4. Bases per a la redacció d’una Guia Tècnica de Bones Pràctiques sobre aigües grises. 5. Recull de criteris per a la redacció d’una Ordenança municipal d’estalvi d’aigua en l’apartat d’aigües grises. 6. Anàlisi de l’estalvi generat per l’aplicació de sistemes de grises en diferents tipologies Ramon Garcia Sala, GEP Ibérica edificatòries per a ús en inodors. Ramon@gep.es 7. Extrapolació de resultats a Barcelona amb estimació de recursos, demandes i estalvi d’aigua. 8. Conclusions. Paula Rodríguez Villanueva, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona 9. Bibliografia consultada paula_r_v@hotmail.com ANNEX 1: Instruccions per a l’eina de càlcul d’estalvi per utilització d’aigües grises en edificis residencials. David Saurí Pujol, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona (coordinació) ANNEX 2: Esquema funcionament sistema d’aigües grises David.sauri@uab.cat ANNEX 3: Exemple analítica aigües grises Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 8 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Índex de taules RESUM EXECUTIU Taula 1 : Recull d’experiències de sistemes de reciclatges d’aigües grises per habitatges Les aigües grises formen part d’una família de recursos hídrics alternatius (aigües pluvials, aigües Taula 2: Valors de referència per a distints paràmetres de qualitat de l’aigua (AQUAESPAÑA) freàtiques, etc.) aptes per a ser emprats en usos que no requereixen condicions de potabilitat. Es defineixen generalment com aquella part de les aigües residuals de les llars o d’equipaments Taula 3: Comparació de criteris entre la Ordenança Marc d’Estalvi d’Aigua de la Diputació de públics i privats que provenen de rentamans, banyeres, dutxes i, més excepcionalment, de Barcelona i ordenança d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès rentadores i cuina. Entorn d’un 80% de les aigües residuals generades a una llar son aigües grises. Taula 4: Càlcul de les aigües grises generades segons tipologia edificatòria Els usos més comuns d’aigües grises són el reg de jardins i l’ompliment de les cisternes de WCs. Taula 5: Demanda d’aigua per a inodors en diferents tipologies edificatòries Les aigües grises es poden aplicar a una gran varietat de tipologies edificatòries: habitatges, Taula 6: Nombre de persones/ domicili Per districtes. Barcelona 2017 oficines, instal·lacions esportives, equipaments municipals i hotels però no són recomanables per a equipaments sanitaris o educatius. Taula 7: Consum mitjà d’aigua als domicilis per districtes. Barcelona 2013 No existeix una guia internacional acceptada per aigües grises ni tampoc legislació espanyola o Taula 8: Sistema tarifari de l’aigua a Barcelona. Preu mensual de l’aigua (a) i cànon (b) segons catalana específica per aquest recurs. Alguns països com ara Alemanya o el Regne Unit han blocs de consum. Any 2017 desenvolupat guies pròpies que mostren en conjunt una gran diversitat de criteris i valors llindar en Taula 9: Estalvis físics generats per la utilització de sistemes d’aigües grises per edificis, habitatges les concentracions de les diferents substàncies presents en l’aigua gris. i districtes de Barcelona A nivell tecnològic, un dels sistemes de tractament més efectius és el Reactor Biològic de Taula 10 : Resum períodes d’amortització i estalvis físics i econòmics segons nombre d’habitatges Membrana (MBR) o biomembrana mitjançant el qual l’aigua grisa es sotmet primer a una per edificis degradació biològica, que elimina la matèria biodegradable dissolta a través de microorganismes, i després a una ultrafiltració a través de membrana, que elimina partícules, sediments, bacteris i els virus absorbits a les aigües grises, donant com a resultat un aigua transparent i lliure d’olors. Índex de figures L’any 2015 hi havia 55 municipis catalans que havien aprovat una ordenança d’estalvi d’aigua Figura 1: Tipologia de sistemes d’aigües grises sumant una població total al voltant del milió de persones. 32 d’aquests municipis inclouen Figura 2: Evolució del nombre d’ordenances d’estalvi d’aigua aprovades. 2002-2013 l’aprofitament d’aigües grises a les seves ordenances però pocs han avançat significativament en aquest àmbit, essent l’excepció més important Sant Cugat del Vallès, municipi pioner en l’aplicació Figura 3: Tipologia de mesures d’estalvi d’aigua contemplades a les ordenances i nombre de d’aquests sistemes. municipis que havien adoptat cada mesura l’any 2010 El volum d’aigües grises generat en diferents tipologies edificatòries pot ser molt variat (veure taules Figura 4: Distribució usos de l’aigua a l’interior de les llars. Catalunya, Espanya, França i EEUU 1 i 4). Per a tipologies com habitatges, hotels i poliesportius es considera que l’aigua gris generada Figura 5: Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona (en litres/persona/dia). 1995-2015 en dutxes, banyeres i, en alguns casos, de rentamans és suficient per a cobrir la demanda dels WCs . En canvi, pel cas d’oficines, l’aigua generada no seria suficient per assegurar la demanda. En aquest estudi i per a la tipologia d’habitatges de la ciutat de Barcelona es treballarà amb el valor de 50 litres/persona/dia (lpd) com volum de producció d’aigua gris a una llar i únicament provinent d’aigua de banyeres i dutxes. La demanda d’aigua gris pot variar molt segons les tipologies edificatòries i usos previstos (veure taules 1 i 5). Per a la tipologia residencial i tenint en compte la distribució dels consums d’aigua per usos a l’interior de les llars (veure figura 4) s’estableix pel cas de Barcelona una demanda unitària Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 9 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. per a WCs de 35 lpd, que representa aproximadament el 30 % del consum total mitjà d’aigua d’una 1. INTRODUCCIÓ llar a la ciutat de Barcelona. El present treball te com a objectiu avaluar el possible desenvolupament de sistemes d’aprofitament Els criteris que s’utilitzaran per avaluar si l’aprofitament d’aigües grises és una opció factible en la d’aigües grises per a usos domèstics i altres a la ciutat de Barcelona. Les aigües grises formen planificació dels recursos alternatius a Barcelona són l’estalvi en termes físics (metres cúbics part d’una família de recursos hídrics alternatius com les aigües pluvials o les aigües freàtiques d’aigua de xarxa que seria substituïda per aigües grises) i l’estalvi econòmic, que resultaria de aptes per a usos que no requereixen condicions de potabilitat La justificació del treball es basa en comparar els costos d’instal·lació, de manteniment i energètics d’aquests sistemes amb els l’estalvi potencial d’aigua de la xarxa pública que es podria generar si es substituís per aigües grises beneficis obtinguts, calculats a la seva vegada com el cost total de l’aigua de xarxa estalviada (preu, part de l’aigua utilitzada en llars, oficines, centres esportius, hotels, etc, especialment aquella cànon de sanejament i IVA). utilitzada per l’ompliment de les cisternes dels WCs. Atès que els usos no potables suposen la Aportant dades referents al nombre de persones per domicili (taula 6) i als consums mitjans d’aigua major part de la despesa hídrica domèstica, la introducció de les aigües grises en el cicle hidrològic en litres/persona/dia (Lpd) pels 10 districtes de la ciutat (taula 7) l’estudi també permet discriminar pot contribuir a alliberar recursos necessaris per a complir amb altres objectius de la planificació consums i estalvis a escala de districte. Juntament amb les dades d’edificis i habitatges construïts, hidrològica, com per exemple el manteniment dels ecosistemes fluvials. per construir i en tràmit i mitjançant el full de càlcul Excel®s’han fet simulacions d’estalvi físic i Els criteris que s’utilitzaran per avaluar si l’aprofitament d’aigües grises és una opció factible en la econòmic. planificació dels recursos alternatius a Barcelona són primer, l’estalvi en termes físics; en altres En termes d’estalvi físic i considerant el nombre d’habitatges construïts, per construir i en tràmit paraules, litres o metres cúbics d’aigua de xarxa que serien substituïts per aigües grises, i, en segon (període 2012-2017), l’aprofitament d’aigües grises podria suposar l’estalvi de fins uns 300.000 lloc, l’estalvi econòmic, que resultaria de comparar els costos de inversió de la instal·lació, del metres cúbics per any a la ciutat de Barcelona o l’equivalent a 120 piscines olímpiques (veure taula manteniment d’aquests sistemes amb els beneficis obtinguts, calculats a la vegada com el cost 9). Aquets valor es redueix fins a 220.000 m3/any o el seu equivalent en 88 piscines olímpiques si econòmic total de l’aigua de xarxa estalviada (preu de l’aigua més cànon més IVA). no es consideren els edificis amb un nombre menor de 16 habitatges, ja que és a partir d’aquest El treball s’estructura de la manera següent; per acabar aquesta introducció contextualitzem el valor que s’aconsegueixen amortitzacions de 10 o menys anys, valor considerat com a llindar recurs d’aigües grises en el debat entre sistemes centralitzats i sistemes descentralitzats assequible entre les experts. d’abastiment d’aigua que inclou també els recursos alternatius. A continuació, es fa una breu Pel que fa als estalvis econòmics i comparant els beneficis monetaris de l’estalvi d’aigua de xarxa presentació de les principals tecnologies de tractament d’aigües grises i un recull d’experiències en amb els costos derivats del sistema, edificis amb 8 o menys habitatges (el llindar de l’ordenança l’ús d’aigües grises en entorns urbans diferents. En quart i cinquè lloc respectivament, de Sant Cugat) no arribarien mai a compensar mai costos amb beneficis, mentre que edificis amb s’introdueixen les bases per a la redacció d’una guia tècnica sobre aigües grises i els criteris 16 habitatges amortitzarien la inversió en gairebé 10 anys, els edificis de 20 habitatges podrien principals per a la formulació d’una ordenança d’estalvi d’aigua amb un èmfasi en els recursos amortitzar-la en cinc anys i mig i edificis de 50 habitatges en uns dos anys i mig, amb estalvis anuals alternatius. El sisè punt del treball entra en l’estalvi generat per l’ús d’aigües grises mitjançant per edifici de gairebé 3.000, 4.000 i gaire bé 12.000 euros respectivament (veure taula 10). l’anàlisi de materials de referència i la determinació de l’oferta i la demanda d’aigua gris per a usos Des d’un punt de vista de sostenibilitat i conservació dels recursos hídrics, el desenvolupament domèstics. El setè punt concreta el punt anterior amb una anàlisi exhaustiva del potencial de les dels sistemes d’aigües grises és interessant i convenient en la mesura que pot substituir recursos aigües grises pels districtes de la ciutat de Barcelona, amb càlculs, per una banda, sobre recursos d’alta qualitat per recursos de qualitat inferior però adequada a certs usos bàsics de les llars. i demanda d’aigua gris pels habitatges construïts recentment, en construcció o en tràmit i, per un Tanmateix, des d’un punt de vista estrictament econòmic, la rendibilitat d’aquests sistemes altre, sobre els costos dels sistemes de tractament i el seu manteniment. A les conclusions es dependrà de l’evolució dels preus de l’aigua, de les tendències en el consum i, en el cas de l’àmbit resumeixen els aspectes principals de l’estudi i els resultats de les anàlisis d’estalvi físic i econòmic. domèstic, del nombre d’habitatges servits, amb una clara influència de les economies d’escala, Altrament, les dades més rellevants es presenten en el resum executiu que es troba al encara que d’una manera no lineal. començament del treball. En l’annex del treball s’hi pot trobar les instruccions per operar un full de càlcul Excel® (en arxiu apart) i un exemple pel cas d’edificis de 16 habitatges. Amb el document Excel adjunt es poden efectuar simulacions d’estalvis físics i econòmics segons el nombre d’habitatges per edifici i el tipus de rebut (mensual, bimensual, trimestral...), així com de períodes d’amortització de la inversió i manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 10 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En el present treball, entendrem sistema centralitzat com aquell que habitualment té un únic origen 2. ANÀLISI DETALLAT DE LES TECNOLOGIES ACTUALS EN MATÈRIA (per exemple, aigua potable de la xarxa municipal d’abastiment); una única infraestructura i també DE DEPURACIÓ D’AIGÜES GRISES una única gestió que generalment és tècnicament experta i jerarquitzada amb l’objectiu d’assegurar que el recurs arribi a l’usuari final de manera segura i fiable. Per la seva part, els sistemes Les aigües grises es defineixen generalment com aquella part de les aigües residuals de les llars descentralitzats poden tenir orígens diversos (aigua de la pluja, i agua del freàtic; aigua reciclada o d’equipaments públics i privats que provenen de rentamans, banyeres, dutxes i, més de la llar); poden fer servir infraestructures diferents de captació de transport i poden implicar excepcionalment, de rentadores i cuina. Es calcula que entorn d’un 80% de les aigües residuals múltiples tipologies de gestió (persones individuals, comunitats de veïns; empreses de generades a una llar son aigües grises, amb quantitats que oscil·len entre els 15-55 manteniment; ajuntaments, etc.). Els objectius de seguretat i fiabilitat són importants però els litres/persona/dia (lpd) i els 90–120 lpd. Un cop tractada, l’aigua gris es pot aplicar al reg de jardins, usuaris també poden introduir altres objectius com l’estalvi d’aigua de xarxa; costos econòmics neteja de superfícies exteriors i interiors, neteja de vehicles; rentadora i ompliment de cisternes de menors, preocupació per la sostenibilitat ambiental, etc. WCs. El nombre i varietat d’usos possibles dependrà molt del sistema de depuració. A nivell internacional, els usos més comuns són el reg de jardins i l’ompliment de les cisternes de WCs. Els sistemes descentralitzats de subministrament d’aigua (aigües subterrànies, sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials, sistemes d’aprofitament d’aigües grises, sobrants de la neteja de Les aigües grises es poden aplicar a una gran varietat de tipologies edificatòries, com ara filtres de piscina, entre altres) poden contribuir de manera significativa a reduir la dependència de habitatges, oficines, instal·lacions esportives, equipaments municipals i hotels, entre altres. En les xarxes centralitzades d’aigua potable i a minimitzar també els costos de construcció i operació alguns països també, s’instal·len sistemes d’aigües grises en centres d’ensenyament però no hi de xarxes separatives. Per tant, els sistemes descentralitzats són beneficiosos en la mesura que ha exemples d’aplicació a hospitals o altres equipaments sanitaris. De la revisió de la literatura poden absorbir demandes addicionals d’aigua sense haver de recórrer a les xarxes centralitzades internacional es pot concloure que existeix una gran diversitat de criteris i valors llindar en les de subministrament. concentracions de diferents substàncies presents en l’aigua gris. Els sistemes descentralitzats també presenten alguns inconvenients. En primer lloc, existeix un A nivell espanyol, no es disposa d’una normativa estatal i vinculant en aquest tema. Per tant, es problema de “buit legal”, ja que les lleis i normatives que regulen els sistemes centralitzats, en el parteix de les recomanacions que es poden fer des dels organismes internacionals com nostre cas el RD 1620/2007, no tenen un equivalent en el cas dels sistemes descentralitzats. La l’anteriorment esmentada de l’Organització Mundial de la Salut o les guies de bones pràctiques, manca de legislació és especialment rellevant per la qualitat de l’aigua. Al no haver-hi estàndards estats de la qüestió o ordenances d’altres països com Alemanya amb la H.201 o el Regne Unit. A amb força legal, augmenta la incertesa sobre responsabilitats en el cas de problemes i augmenta nivell Espanyol és el RD 1620/2007 l’únic que regula la reutilització de les aigües residuals també la incertesa sobre la propietat d’aquests fluxos. depurades, però no s’especifica el cas dels edificis, per la qual cosa només servirà com una guia, sobretot per als nivells de qualitat exigibles. La inexistència d’un marc legal que reguli estrictament El risc sanitari associat als sistemes descentralitzats esdevé el factor principal d’influència en l’ús el funcionament i requisits de les instal·lacions de reutilització de les aigües en edificació, ha obligat d’aquests recursos. El risc i especialment la seva percepció sol variar segons el grau de contacte a molts municipis a fer un pas endavant en aquest àmbit a través d’ordenances municipals d’estalvi personal amb l’aigua reciclada. En general, els usuaris estan disposats a utilitzar aigua d’aigua. Aquestes ordenances són més exigents i limiten l’origen de les aigües grises a dutxes, dessalinitzada i també aigua de pluja mentre que l’aigua residual depurada presenta una banyeres i rentamans així com restringeixen el seu ús posterior únicament per l’ompliment de acceptació menor (sobretot quan es tracta d’aigua que no ve de la pròpia llar). En qualsevol cas, cisternes dels inodors. Val a dir que és recomanable no incloure les aigües provinents de l’acceptabilitat augmenta quan es contemplen usos no potables. rentamans, per evitar problemes derivats de contaminació i perquè amb l’aigua de banyeres i Igualment, la recerca sembla indicar que, per qüestions d’economies d’escala, els sistemes dutxes ja es cobreix la demanda. descentralitzats implicarien un major consum energètic i una petjada de carboni més gran que els En síntesi, doncs, la lògica d’aprofitament de les aigües grises es basa en el concepte de “fit for sistemes centralitzats. També valdria avaluar el seu impacte en el rendiment de les infraestructures purpose” o adequar qualitats a usos sota l’argument de que molts d’aquests usos no requereixen de depuració on arribarien fluxos més petits i amb majors concentracions de substàncies una aigua de qualitat potable. A aquest tipus d’aigua destinada a usos no potables, com l’ompliment contaminants. de cisternes dels vàters, la neteja de la casa, el rentat del cotxe o el reg del jardí, s’anomena aigua de servei. En aquest context, per tant, l’aigua gris esdevé un potencial recurs per a aquesta aigua de servei. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 11 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. La selecció de la tecnologia més adient pel reciclatge de les aigües grises dependrà de diferents • El Reactor biològic de membrana (MBR) o biomembrana és un procés aeròbic on l’aigua factors: grisa es sotmet a una degradació biològica, que elimina la matèria biodegradable dissolta a ‐ través de microorganismes, i a una ultrafiltració a través de membrana, que elimina partícules, Característiques de les aigües grises a tractar sediments, bacteris i els virus absorbits a les aigües grises, donant com a resultat un aigua ‐ Ús de l’aigua tractada transparent i lliure d’olors. És un procés que no requereix una posterior desinfecció i és ‐ Especificacions requerides per a l’aigua tractada energèticament eficient i respectuós amb el medi ambient. És de fàcil muntatge i transport (en mòduls) i adequat per aigües grises amb graus diversos de contingut de contaminació. Es pot ‐ Viabilitat tècnica donar amb dues combinacions possibles; una filtració externa (fora del reactor) o amb les ‐ Altres aportacions d’aigua a recuperar (pluvials, aigua sobrant de neteja de filtres de membranes submergides dins del reactor. piscines…) • El Reactor Biològic Seqüencial (SBR) és un procés biològic aeròbic basat en els fangs actius. ‐ Aspectes econòmics Un cultiu de microorganismes és barrejat, en un medi airejat, amb l’aigua grisa a fi de que ‐ Aspectes legals aquests microorganismes degradin la matèria orgànica que contingui. El reactor opera en règim discontinu i tots els processos tenen lloc de forma seqüencial al mateix tanc. El procés es dóna En l’actualitat existeixen diverses tecnologies aplicables per la reutilització d’aigües grises, les en un o més dipòsits dividits a l’interior en dos o més cambres independents on es combina principals característiques de les quals es resumeixen a la Figura 1. reacció, aeració i clarificació. Val a dir que el SBR és un sistema molt efectiu per utilitzar-se amb De totes les tecnologies esmentades, les més recurrents en l’actualitat són les que combinen un aigua residual, però amb aigües grises la seva efectivitat disminueix. tractament primari amb un filtre de gruixos, seguit d’un tractament secundari biològic (MBR o SBR) o químic (coagulació). Depenent de l’eficiència del procés d’eliminació de matèria orgànica fins aquest punt, el procés es complementaria amb un tractament terciari de desinfecció. Tal i com s’explica a la nota informativa alemanya H.2011 , entre les diferents tecnologies possibles són preferibles aquelles que no comportin l’ús de productes químics i que impliquin un cost energètic i de manteniment baix. Per tant, seguint aquesta recomanació, els sistemes més utilitzats en l’actualitat són els sistemes biològics, les tecnologies de membranes o una combinació entre aquests dos. Es per aquest motiu, que actualment el camp de la investigació es centra en la millora del sistema de membranes però no es contempla el canvi o un nou sistema d’aigües grises. En moltes d’aquestes tecnologies de membrana es pot aconseguir l’eliminació no només de la major part de la matèria orgànica sinó també actuar com a barrera de virus i bacteris, fent innecessari el darrer tractament de desinfecció. En cas contrari, en què sigui necessari un tractament terciari, es recomanable utilitzar mètodes alternatius com els UV abans que el mètode convencional de la cloració per evitar la creació de reaccions no controlades i la formació de clorhídrics. Les tecnologies més emprades i que compleixen aquests requisits són el: MBR i el SBR. A continuació, oferim una breu descripció de cadascuna: 1 Vegeu fbr-Information Sheet H201 Greywater Reciclying: https://ocw.unihe.org/pluginfile.php/615/mod_folder/content/0/08_Greywater_recycling_information_sheet_fr om_Germany.pdf?forcedownload=1 Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 12 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Figura 1. Tipologia de Sistemes d’Aigües Grises. Fonts: Albert Soriano Rull. 2014 Tecnologías y soluciones para el tratamiento centralizado de aguas grises en edificios. El INSTALADOR nº 523. Boyjoo, Y., Vishnu, K. i Ang, M. 2013 A review of greywater characteristics and treatment processes. Water Science & Technology 67.7, 1403-1424. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 13 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. etc que presenten els fisicoquímics. Tanmateix, i en un context en que no s’ha produït episodis 3. EXPERIÈNCIES I DESENVOLUPAMENT D’AIGÜES GRISES EN greus d’estrès hídric i existeix, en canvi, una important crisi econòmica, en ocasions l’entusiasme ENTORNS URBANS per contribuir a la sostenibilitat s’ha diluït i han augmentat les queixes pels costos econòmics de la Moltes ciutats, tant dels països desenvolupats com dels països en vies de desenvolupament, han instal·lació i manteniment dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. impulsat sistemes d’aprofitament d’aigües grises amb un ventall molt heterogeni de normatives Moltes altres ciutats i països estan estudiant, desenvolupant i implementant sistemes pel que fa a recollida, tractament i ús final. d’aprofitament d’aigües grises. A la Taula 1 es presenta una selecció de casos d’estudi procedents A Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, el referent local bàsic en termes d’aprofitament d’aigües de ciutats i països com Berlin, Irlanda, Nagpur (Índia) i Taiwan. A més, afegim també dos ciutats grises és el municipi de Sant Cugat del Vallès. Aquest municipi compta des de l’any 2002 amb una catalanes on aquests sistemes figuren dins les ordenances d’estalvi d’aigua com són Sant Cugat ordenança d’estalvi d’aigua que inclou explícitament l’aprofitament d’aigües grises. En la seva del Vallès i Sant Adrià del Besòs. A la taula hi figura el consum mitjà d’aigua per habitant i dia, que versió actual (2008) i en espera d’una nova ordenança per l’any 2018, l’ordenança de Sant Cugat oscil.la entre les xifres relativament baixes de Berlin i Sant Adrià del Besòs (una mica per sobre del Vallès estableix que tots aquells edificis amb 8 o més habitatges i que generin més de 400 dels 100 lpd) i la prou elevada de Taiwan (274 lpd), mentre que Sant Cugat, Irlanda i Naipur es m3/any en aigua emprada a dutxes i banyeres han de comptar obligatòriament amb un sistema trobarien entre els 135 i els 150 lpd. d’aprofitament d’aquests fluxos que utilitzi l’aigua gris per omplir els dipòsits dels inodors. Amb Pel que fa al tipus de sistema utilitzat, a la taula es pot comprovar com predomina una gran varietat aquesta pràctica es calcula que es poden produir estalvis de fins el 35% en el consum d’aigua de d’opcions amb sistemes físics, químics i biològics o, més freqüentment combinacions d’aquests. xarxa en un edifici i que equivaldrien a aproximadament 30 m3 (30.000 litres) per habitatge i any. En els casos d’Irlanda, Sant Cugat i Sant Adrià sembla detectar-se una transició cap els sistemes L’any 2014 Sant Cugat del Vallès disposava de 170 sistemes d’aigües grises instal·lats que fisicobiològics basats en membranes, mentre que en altres casos s’utilitza la desinfecció final amb donaven servei a 4.500 habitatges amb un total de 24.000 usuaris (27’5% de la població total del raigs ultraviolats. municipi). L’origen de l’aigua gris també és prou variat. Les regulacions més restrictives (Berlin, Sant Cugat i Tot i que cal tenir presents molts altres factors, l’aprofitament d’aigües grises també ha contribuït a Sant Adrià) limiten els fluxos a aquells procedents de dutxes, banyeres, i en alguns casos, la reducció notable en el consum d’aigua per habitant que ha experimentat el municipi en els darrers rentamans, mentre que en els altres casos s’inclou també aigua procedent de rentadores i àmbit anys. Així, i amb una població de 55.285 habitants, al 2001 la despesa d’aigua per habitant i dia de la cuina en general. Aquesta major o menor varietat de fonts de subministrament resulta de la sumava 193 litres. A l’any 2014, el nombre d’habitants havia augmentat fis els 87.118 mentre que manca de normativa, abans esmentada, sobre les exigències en l’origen, destí o en la qualitat de la despesa mitjana per habitant i dia havia disminuït fins els 139 litres. l’aigua gris que es tradueix en aportacions també diferents, que van des dels 15-20 lpd en un dels Els quinze anys d’experiència en l’aprofitament d’aigües grises a Sant Cugat permeten extreure casos de Berlin fins els 95 lpd de Taiwan. En qualsevol cas i pel que fa al cas de dutxes/banyeres, algunes lliçons interessants. Primer, un nivell d’acceptació alt per part dels usuaris malgrat els les quantitats generades en els casos d’Irlanda i Taiwan serien molt semblants (entorn de 50 lpd) problemes generats arran de la instal·lació dels primers sistemes. En una enquesta realitzada el als casos de Sant Cugat i Sant Adrià. En relació a la demanda, aquesta també varia en funció dels juliol del 2008, l’acceptació inicial que era elevada es va veure matisada per queixes de males usos als que es destina l’aigua gris. Es pot veure com, amb excepció dels casos catalans, que olors, mal aspecte i altres deficiències generades pels tractaments fisicoquímics aleshores limiten l’ús a les cisternes d’inodors, en els altres casos es donen en general xifres prou altes, com dominats. Altrament, cal dir també que aquesta enquesta es va fer durant un dels períodes de els més de 70 lpd a Índia i a Taiwan, derivades d’un rang d’usos més ampli. Una darrera dada sequera més durs que han patit les Conques Internes de Catalunya i per tant en un ambient interessant és el consum energètic que tenim pel cas de Berlin i també pels casos catalans i que socialment favorable a la contenció en la despesa d’aigua i a l’ús de recursos alternatius. La reforma es troba entorn de 1.5-1.75 kWh/m3. Si ho comparem amb el cost energètic dels sistemes de l’ordenança de l’any 2008 introduí també un canvi fonamental en el disseny dels sistemes: enlloc centralitzats, aquest cost mitjà tendeix a ser més elevat. Per exemple, una depuradora amb de calcular la mida del sistema d’emmagatzematge segons l’aigua generada a la dutxa o bany, el tractament terciari avançat (que inclou també una dessalinitzadora) com la de Benidorm, té una càlcul es fa a partir de la demanda d’aigua per l’inodor a fi de minimitzar el temps que l‘aigua passa despesa energètica mitjana de 1’2 kWh/m3. La EDAR del municipi veí de la Vila Joiosa, sense al sistema. També a partir del 2008, els tractaments fisicoquímics basats en la desinfecció per clor dessalinitzadora, té una despesa de 0’54 kWh/m3. Evidentment, aquestes xifres no suposen tots han deixat pas progressivament als tractaments fisicobiològics basats en membranes (comentats els costos potencialment existents, com els derivats de transportar l’aigua regenerada des de les anteriorment), més eficients i sense els efectes no desitjats en termes d’olors, aspecte de l’aigua, EDARS fins a la seva destinació final. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 14 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. BERLIN IRLANDA INDIA (Nagpur) TAIWAN Sant Cugat Sant Adrià Malla + cambra amb Sedimentació + Sistema escuma d'adsorció + filtre Filtració (filtre polipropilè + Fisicoquímics Biològic (flux vertical per un · Filtració de gruixos + Sistema reciclatge aigües de gruixos + tancs GAC + Carbó actiu en SBRs (pocs) Fisicoquímics filtre de sòl o RBC) + desinfecció (clor o brom). grises d'equalització + tancs de malla) + esterilització (UV) MBRs (els més presnets MBRs Neteja (eliminar la MO) + · Filtració + Membranes filtració + aeració i tanc + emmagatzematge actualment) (Desinfecció amb UV) d'emmagatzematge Aigua grisa de dutxes, Aigua grisa de dutxes, Aigua grisa de dutxes, Aigua grisa de dutxes, banyeres, aixetes, Aigua grisa de dutxes i Aigua grisa de dutxes i Origen recurs banyers, aixetes i banyeres, aixetes i de banyeres i aixetes rentaplats, rentadores i banyeres banyeres rentadores. bugaderia aixetes de cuina Recurs 30-35 (CAS 1) ≈ 95 ** (50 dutxes + 45 (Litres/persona i dia) 86 (2006) 80 50 ( estimació GEP Ibérica) 50 ( estimació GEP Ibérica) 15-20 (CAS 2) bugaderia) (Lpd) ≈73 * (22 cisternes + 51 Demanda (Lpd) 15 - 55 58 (2006) 72 48 25 (estimació GEP Ibérica) mitjana reg) Consum total d’aigua 108 al 2012-Berliner 150 (2006) 135 274 136 (2015) 92 (2015) àmbit domèstic (Lpd) WasserBetriebe* Cisternes dels WC i altres Cisternes dels WC i reg de Cisternes dels WC i usos Destí de l'aigua grisa Cisternes dels WC usos (rentat del cotxe, reg Cisternes WCs Cisternes WCs verdures al pati exteriors de jardí,…) Demanda Energètica del sistema de grises 1’5 - - - 1’75 1’75 (kWh/m3) Abundant però amb Limitat degut a l'elevada Abundant degut a la Limitat, clima sec i Limitada degut a presència Limitada degut a presència Subministrament d'aigua períodes puntuals de densitat de població i elevada precipitació lleugerament humit habitual de sequeres habitual de sequeres sequera precipitació desigual Taula 1 : Recull d’experiències de sistemes de reciclatges d’aigües grises per habitatges Font: Elaboració pròpia Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 15 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Paràmetre Valor 4. BASES PER A LA REDACCIÓ D’UNA GUIA TÈCNICA DE BONES PRÀCTIQUES SOBRE AIGÜES GRISES Coliformes Totals 10 -106 UFC/100 ml Escherichia Coli 10 -105 UFC/100 ml L’eficiència i la sostenibilitat són la base per l’elaboració de criteris i guies a aplicar en ciutats i Nitrogen 2,1-31,5 mg/l pobles per establir una estratègia comuna en la gestió de l’aigua, i les aigües grises no en són una Taula 2: Valors de referència per a distints paràmetres de qualitat de l’aigua excepció. Per tant, resulta necessari poder comptar amb materials de referència que ens siguin Font: AQUAESPAÑA d’utilitat. En aquest apartat la principal font d’informació que utilitzem és el document produït per Segons la guia, el disseny i posta en pràctica d’una instal·lació de reciclatge d’aigües grises caldrà AQUAESPAÑA sobre aigües grises realitzat l’any 2001 i reformat l’any 2016, i que es pot consultar que tingui en compte les consideracions següents: en el següent enllaç: 1. Dades de partida: conèixer la demanda d’aigua tractada pels usos als que es vulgui destinar, http://aquaespana.org/sites/default/files/documents/files/Guia.tecnica%20grises.pdf la producció d’aigua gris, la qualitat de l’aigua d’entrada i de sortida i el balanç hídric. AQUAESPAÑA és una entitat professional amb més de 35 anys de trajectòria que agrupa 2. Tipus de tractament a utilitzar, que dependrà de molts factors; característiques de l’aigua gris, empreses del sector i que vol vetllar pel compliment de bones pràctiques professionals en el cicle ús final de l’aigua tractada i aspectes econòmics. Com ja s’ha vist abans, les opcions són molt integral de l’aigua. Compta amb una comissió específica sobre aigües grises que és l’autora del diverses (sense tractament o amb tractament químic, físic-químic o biològic, etc.). document de referència del qual passem a exposar-ne els aspectes més rellevants pel present informe. 3. Recepció d’aigües grises. Cal considerar elements com el disseny de les canalitzacions, la col·locació de comptadors d’aigua i de sobreeixidors i el dimensionament del dipòsit segons el La guia tècnica comença per delimitar l’àmbit de possibles usos de les aigües grises, excloent volum d’aigua a reciclar. Caldrà observar les recomanacions sobre el temps de retenció de explícitament els consums humans definits en el paràgraf 1 de l’article 2 del Reial Decret 140/2003, l’aigua, el sistema de descàrrega, així com procurar una bona senyalització, protecció i de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de qualitat de l’aigua pel consum humà. accessibilitat al sistema de només personal autoritzat. Per a usos residencials destaca les cisternes de WCs i reg de jardins privats, així com la neteja de paviments i de vehicles. Exclou, però, fluxos provinents de cuines, rentadores i rentavaixelles que, 4. Emmagatzematge de l’aigua tractada: minimitzar el volum del tanc, considerar el caudal, en altres països, són autoritzats. Igualment, exclou de les possibles tipologies edificatòries on instal·lar comptadors d’aigua i de nou pensar en una bona senyalització i accessibilitat implementar sistemes d’aprofitament d’aigües grises, els equipaments sanitaris, les residències de autoritzada. la tercera edat i els centres d’ensenyament infantil i de primària. En canvi, implícitament, s’accepta 5. Altres consideracions: necessitat o no de desinfecció com a tractament final del procés i la la instal·lació d’aquests sistemes en centres d’educació secundària i superior. comprovació de l’estanqueïtat del sistema mitjançant un colorant per diferenciar de l’aigua de La guia d’AQUAESPAÑA recomana que el dimensionat dels equips es faci, no a partir de la consum humà. possible aigua gris generada, sinó a partir de la demanda a fi d’evitar l’emmagatzematge i/o tractament d’aigua gris que després s’hauria de rebutjar i també suggereix valors orientatius pels 5. RECULL DE CRITERIS PER A LA REDACCIÓ D’UNA ORDENANÇA paràmetres més important de qualitat de l’aigua gris, tot i que cal recordar que ara per ara no MUNICIPAL D’ESTALVI D’AIGUA EN L’APARTAT D’AIGÜES GRISES existeix cap normativa ni estatal ni autonòmica al respecte (veure Taula 2). Segons la Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i també d’acord amb Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya de 2003, els municipis poden elaborar i aprovar ordenances en el marc de les seves competències, entre les que es troba la protecció del medi Paràmetre Valor ambient. En funció d’aquesta potestat, el municipi de Sant Cugat del Vallès va aprovar la primera Sòlids en suspensió 45-330 mg/l ordenança d’estalvi d’aigua de Catalunya i de l’estat espanyol al novembre del 2002 que era Turbidesa 22-200 NTU d’obligat compliment pels edificis de nova construcció i per grans rehabilitacions. Des d’aleshores, DBO (O ) 90-290 mg/l una cinquantena de municipis catalans han aprovat ordenances semblants. Dins el circuit de les 5 2 llicències municipals, aquestes ordenances detallen la documentació necessària a aportar pels Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 16 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. promotors i les sancions a establir en casos d’incompliment, així com les responsabilitats dels La flexibilitat i, especialment tenir en compte el model urbanístic dominant a cada municipi, és diferents agents que intervenen en la posta en funcionament de les ordenances. potser el criteri fonamental a l’hora d’adaptar l’ordenança marc a cada realitat municipal. Així, mentre que pels usos d’aigua a l’interior de les llars es poden adoptar mesures independentment L’expansió de les ordenances d’estalvi d’aigua als municipis catalans es va veure molt facilitada del model urbanístic, el mateix no succeeix quan parlem de recursos alternatius per a usos per l’aprovació al Desembre del 2005 de l’Ordenança Tipus per a l’Estalvi d’Aigua per part de la exteriors. Diputació de Barcelona mitjançant el Grup Nova Cultura de l’Aigua de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat. Aquesta ordenança marc volia servir de model per als municipis que La Figura 3 indica la tipologia de mesures d’estalvi d’aigua contemplades a la Ordenança Marc de volguessin fomentar l’estalvi d’aigua en base a dos objectius principals: primer, augmentar la Diputació de Barcelona dividides en tres grans grups: mesures orientades a millorar l’eficiència l’eficiència en l’ús de l’aigua mitjançant la incorporació de mecanismes d’estalvi als punts de en l’ús; mesures de substitució (recursos alternatius) i altres mesures. Per a cada mesura s’indica consum, tant a l’interior com a l’exterior de les llars i, segon, promoure l’aprofitament de recursos el nombre de municipis que l’havien inclòs a la seva ordenança específica. hídrics alternatius, com aigües subterrànies, aigües pluvials i aigües grises. A partir de la taula es pot veure com, pel que fa a usos interiors, la regulació del cabal de dutxes, rentamans i WCs és present a un gran nombre d’ordenances mentre que, en relació als recursos alternatius, domina l’aprofitament d’aigües pluvials, la qual cosa no ha de sorprendre, ja que bona part dels municipis amb ordenança són municipis amb una tipologia urbanística de baixa densitat caracteritzada per habitatges unifamiliars sovint amb jardí susceptible de ser regat amb aquest recurs alternatiu. La presència de piscines en aquests municipis també explica la obligatorietat de reutilitzar els sobrants d’aigua destinada a netejar els filtres de les piscines. El nombre de municipis que inclouen l’aprofitament d’aigües grises a les seves ordenances, 32, és menor que en el cas dels altres recursos, però tot i així força significatiu. Finalment, cal assenyalar també, l’adopció de mesures d’estalvi d’aigua en usos com el reg de jardins (restringint en alguns casos les superfícies destinades a espècies altament consumidores d’aigua com les gespes) i la regulació de la pressió a l’entrada d’edificis i habitatges. Figura 2. Evolució del nombre d’ordenances d’estalvi d’aigua aprovades. 2002-2013 Font: Domènech. L., Vallès, M. Saurí, D. i Coll, E. 2011 Estudi sobre l’aplicació de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, i comunicació personal d’Enric Coll, Secretari de la Xarxa de Ciutat i Pobles cap a Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. La Figura 2 representa l’evolució en el nombre d’ordenances aprovades (noves i modificacions de les existents) des de la primera ordenança de Sant Cugat l’any 2002. En total, l’any 2015 hi havia 55 municipis amb una ordenança d’estalvi d’aigua sumant una població total en l’entorn del milió de persones. Es pot comprovar com el nombre d’ordenances creix de manera important a partir de l’any 2005, arribant a un màxim l’any 2008, amb 11 noves ordenances i 3 modificacions. A aquest fet hi va contribuir l’episodi de sequera del 2007-2008 que va esperonar les iniciatives per a l’estalvi d’aigua. L’any 2010 és el darrer any amb un nombre significatiu d’ordenances aprovades (8 de noves i 3 modificades) i, a partir d’aquest moment, la xifra cau en gran part arran de la crisi econòmica i immobiliària i el canvi de prioritats dels municipis. Altrament, la crisi també dificultà de manera important la posta en pràctica d’aquestes mesures degut a la forta contracció de l’activitat constructora a partir de l’any 2009. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 17 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Figura 3. Tipologia de mesures d’estalvi d’aigua contemplades a les ordenances i nombre de municipis que havien adoptat cada mesura l’any 2010. Font: Domènech. L., Vallès, M. Saurí, D. i Coll, E. 2011 Estudi sobre l’aplicació de les ordenances municipals per a l’estalvi d’aigua a Catalunya A l’estudi sobre les ordenances elaborat per Domènech i altres (2011) també s’incloïa un apartat on es reflectien els resultats d’una enquesta realitzada entre tècnics municipals amb responsabilitats en gestió de recursos hídrics. En relació als sistemes d’aigües grises, una de les qüestions que més preocupaven era la del manteniment, especialment arran dels problemes generats per alguns sistemes fisicoquímics. Altrament, els tècnics també argumentaven qüestions de tipus econòmic, com ara la percepció de l’ordenança com una barrera per part dels promotors i la dificultat de visualitzar davant els usuaris l’estalvi d’aigua de la xarxa generat per l’ús d’aigua Taula 3: Comparació de criteris entre la Ordenança Marc d’Estalvi d’Aigua de la Diputació de Barcelona i ordenança gris. Els tècnics municipals estimaven com molt difícil quantificar l’estalvi d’aigua provocat per d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès l’aplicació de les ordenances: aproximadament la meitat pensaven que en els propers 10 anys seria Font: Elaboració pròpia a partir de l’Ordenança Marc d’Estalvi d’Aigua de la Diputació de Barcelona i l’Ordenança d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès entre un 5 i un 15%, tot i que alguns consideraven que podia arribar al 30%, principalment gràcies A la taula, els criteris fan referència a quatre grans qüestions generals i a un conjunt de qüestions a l’aprofitament de les aigües regenerades procedents d’EDARs i/o de les aigües freàtiques. més específiques referides a les aigües grises. En relació a les qüestions més generals, Passant ja a concertar amb més detall els criteris a tenir en compte en una redacció d’ordenança l’Ordenança Marc de la Diputació sembla més exhaustiva en la seva definició de criteris, d’estalvi d’aigua a nivell municipal, la Taula 2 compara l’Ordenança Marc per a l’estalvi d’aigua de especificant, per exemple els supòsits on aplicar els sistemes d’estalvi o incloent annexos on es la Diputació de Barcelona amb l’Ordenança actualment vigent de Sant Cugat del Vallès. detallen procediments i persones responsables. En canvi, a l’Ordenança de Sant Cugat es fan explícits els usos que han d’incorporar sistemes d’estalvi per bé que les descripcions tècniques són més breus i no s’inclouen annexos. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 18 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Concretant pel cas de les aigües grises, l’Ordenança de Sant Cugat, molt més exhaustiva en línies generada arribaria als 41 lpd, un volum suficient per assegurar els 25 lpd d’aigua per les cisternes generals, que la Ordenança Marc de la Diputació de Barcelona, especifica els requisits mínims dels inodors. Com a resultat dels successius períodes de sequera de la dècada de 2000 i de la crisi d’obligatorietat; detalla també els usos autoritzats i no autoritzats tant pel que fa a l’origen de l’aigua econòmica iniciada a l’any 2008, el consum mitjà d’aigua per habitant a la RMB i a la ciutat de gris com al seu destí final, introdueix mecanismes de control per temes de seguretat (color de les Barcelona ha disminuït d’una manera significativa, en part per la introducció de mecanismes canonades) i explicita també els consums mínims per a diferents tipologies, en general inferiors als d’estalvi en dutxes i inodors i el canvi d’hàbits dels usuaris cap actituds més conservacionistes. assenyalats a la Ordenança Marc de la Diputació de Barcelona. Tanmateix, sembla raonable assumir que malgrat el descens en termes absoluts, els percentatges sobre la despesa total de dutxes i inodors es mantenen en uns nivells semblants, tot i que 6. ANÀLISI ESTALVI GENERAT PER APLICACIO DE SISTEMES DE evidentment caldrien estudis més aprofundits per a ratificar-ho. GRISES EN DIFERENTS TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES PER A ÚS EN Aquestes estimacions es poden completar amb altres càlculs provinents de fonts diverses a fi de INODORS trobar unes xifres representatives. Així i pel que fa a la oferta o quantitat d’aigua gris que, potencialment, es pot generar segons tipologies i usos, la Taula 4 ofereix un conjunt de casos dels Aquest apartat i el següent constitueixen la part central del treball en la mesura que quantifiquen que se’n deriven quantitats prou diverses. l’estalvi que suposaria utilitzar aigües grises per les cisternes dels inodors bàsicament en tipologies residencials. L’estalvi potencial esperat es presentarà en termes físics (litres o metres cúbics d’aigua) i en termes econòmics (cost de l’aigua de xarxa no utilitzada com a conseqüència de la seva substitució per aigua gris). En aquest darrer cas, el cost de l’aigua estalviada es compararà amb el cost d’instal·lar i mantenir un sistema o sistemes d’aigües grises en un edifici. Pel que fa a l’àmbit domèstic, la determinació de l’aigua grisa generada a una llar depèn dels volums d’aigua emprats en aquells usos susceptibles de ser reciclats com aigua gris. Tot i que, com hem vist, hi ha exemples que també consideren aigua gris aquella aigua procedent de cuines, rentadores, rentamans i rentavaixelles, en aquest treball limitarem la definició només a fluxos procedents de dutxes i banyeres. Igualment, també hem vist com entre els usos finals de l’aigua gris es trobava també el reg de jardins o la neteja de vehicles o espais de la llar. Aquests usos corresponen majoritàriament a tipologies edificatòries de baixa densitat que són minoritàries en contextos urbans compactes com Barcelona, per la qual cosa limitarem els possibles usos de l’aigua gris a les cisternes dels inodors. A l’hora de determinar aquests fluxos, en primer lloc necessitem saber com es distribueix el consum domèstic d’aigua a les llars. A la Figura 4 es proporcionen dades sobre la distribució del consum d’aigua a les llars de la Regió Metropolitana de Barcelona, Espanya, França i Estats Units d’Amèrica. Si limitem l’aigua gris a aquella generada per dutxes i banyeres, podem comprovar als gràfics com aquesta oscil.la entre un 33 i 34% a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i a Espanya, mentre que als Estat Units i a França s’inclouen en aquest concepte les aigües provinents de rentamans. Si ara ens fixem en la despesa hídrica associada als inodors, aquesta variaria a Figura 4: Distribució usos de l’aigua a l’interior de les llars. Catalunya, Espanya, França i EEUU Font: Domene, E., et al : ESTUDIO DEL CONSUMO DE AGUA EN LOS EDIFICIOS DE LA ZONA METROPOLITANA prop del 20% pels casos de la RMB, Espanya i França i els EEUU amb una demanda superior del DE BARCELONA SITUACIÓN ACTUAL Y POSIBILIDADES DE AHORRO. Barcelona, 2004. (RMB); 30% aproximadament. Cal aclarir que les dades corresponents a la RMB han esta extretes d’un https://www.iagua.es (Espanya), https://www.service-client.veoliaeau.fr (França), i www.waterrf.org (EEUU) estudi realitzat l’any 2004 per la Universitat Autònoma de Barcelona i les Fundacions AGBAR i ABERTIS. En aquest any i segons l’estudi citat, la despesa mitjana d’aigua als habitatges de En general, però, es pot comprovar com en el cas dels habitatges les xifres es situen a la banda tipologia intensiva (pisos) de la RMB era de 120 lpd, amb la qual cosa la quantitat d’aigua gris alta o inclús per sobre de les obtingudes anteriorment en l’anàlisi d’usos de l’aigua a l’interior de Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 19 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. les llars. Pel que fa als casos de la RMB i sempre prenent com a referència l’estudi anteriorment Recycling Systems in Urban Mixed-Use Regeneration Areas: Economic Analysis and Water Saving Potential. Second World Sustainability Forum 6. Greening the economy – Greywater treatment and flow rate regulation as a job generator, citat de l’any 2004, la xifra que mes s’aproximaria a les anteriors seria la de l’ACA mentre que la water, energy and CO2 saver. By the Malta Business Bureau’s EU LIFE+ Investing in Water Project. Desembre 2013). 7. xifra de AQUAESPAÑA i de GEP Ibérica seria de 50 lpd. Aquest darrer valor o valors propers són Optimized MBR for greywater reuse systems in hotel facilities Natasa Atanasova , Montserrat Dalmau , Joaquim Comas, Manel Poch, Ignasi Rodriguez-Roda, Gianluigi Buttiglieri Journal of Environmental Management (2017) 1-9 citats a la literatura internacional i també són els valors que, segons l’experiència pràctica de GEP Ibérica, cobreixen àmpliament la demanda d’aigua en cisternes d’inodors. Cal insistir, però, que aquesta xifra s’ha d’entendre sempre com una xifra de referència i que la qüestió clau d’assegurar Càlcul de la demanda d’aigua pera inodors una oferta suficient d’aigua gris per a cobrir la demanda d’inodors resta satisfeta inclús amb un La taula 5 indica el litres/persona/dia (lpd) corresponents a la demanda d’aigua d’inodors segons volum de 40 lpd, tal i com veiem anteriorment. diferents fonts i estudis, nacionals i internacionals. En el cas dels habitatges, les xifres tenen un En el cas de les oficines es pot veure clarament que la quantitat recollida és molt petita, ja que rang de dispersió força elevat, entre quantitats relativament modestes en alguns casos, vinculades només provindria dels rentamans. En alguns casos, però, hi ha experiències de derivar les aigües possiblement a certs nivells de desenvolupament (Nagpur, Índia), i altres de molt elevades (EEUU) grises sobrants generades en habitatges properes cap a edificis d’oficines (Zadeh i altres , 2012). que probablement impliquen aparells amb descàrregues de 12 litres o més. En canvi, les xifres de Pel que fa a hotels, en principi i per dades obtingudes en hotels de Malta i de la Costa Brava, no hi l’ACA, BCASA i el tram baix del segment de l’estudi d’AQUAESPAÑA poden indicar el pes creixent hauria problema en assegurar una oferta amplia, ja que el nombre i durada de dutxes en hotels de d’aparells més eficients. Segons dades de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès, les xifres per sol i platja implica un ús d’aigua de fins 90 lpd. Finalment, per poliesportius, l’ús d’aigua a les dutxes poliesportius i oficines serien una mica més elevades que en el cas dels habitatges i sent les dels també asseguraria cabals suficients per omplir les cisternes d’inodors. hotels les mes elevades de totes les tipologies. FONT QUANTITAT AIGUA ( lpd) ACA1 27 TIPOLOGIA Estudis internacionals Estudis nacionals GEP Ibèrica AQUAESPAÑA2 18-45 BCASA3 27 Regne Unit1: Superior a 43 ACA/BCASA2 4 Habitatges 3 50 (només dutxes) Ajuntament Sant Cugat del Vallès 48 la demanda (>48 ) 50-100 AQUAESPAÑA Ajuntament Sant Adrià del Besòs5 25 Jordània4: 5 (rentamans) Estudi Internacional ( Regne Unit)6 48 Oficines Regne Unit5: 6 - 6 (rentamans) Estudi Internacional (EEUU)7 64 (rentamans) Estudi internacional (França )8 21-38 ( 20% demanda total de la llar) Hotel 3 estrelles Costa Estudi internacional (Berlín)9 15-55 Brava7: entre 128 i 67 10 Malta6: 37’5% del Estudi internacional (Nagpur, Índia) 22 m3 /dia segons 80 ( hotels 3 estrelles i Hotels consum total per turista Estudi Internacional (Irlanda)11 58 temporada (però no superiors) (entre 60 i 90) s’indica ocupació Estudi internacional (Taiwan)12 72 50-150 (AQUAESPAÑA) Ajuntament Sant Cugat ( poliesportius)13 48 Ajuntament Sant Cugat ( hotels)14 60 Poliesportius - 30-60 (AQUAESPAÑA) 50 ( només dutxes) Oficines(*)15 18-20 Taula 4: Càlcul de les aigües grises generades segons tipologia (lpd) (*) A Espanya la superfície mitjana per treballador d’oficina es situa entorn d’uns 13 m2 ( en descens per la crisi i les Fonts: 1. Sara Zadeh , Rachel Lombardi , Dexter Hunt and Christopher Rogers 2012 Greywater Recycling Systems in necessitats d’optimitzar espais) Urban Mixed-Use Regeneration Areas: Economic Analysis and Water Saving Potential. Second World Sustainability Taula 5: Demanda d’aigua per a inodors en diferents tipologies Forum 2. Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 2011 Aprofitament d’aigua de pluja a Catalunya. Disponible a https://aca Fonts: [1] Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 2011 Aprofitament d’aigua de pluja a Catalunya. Disponible a: web.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/campanyes_sensibilitzacio/aprof_aigues_pluvials.pdf3. https://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/campanyes_sensibilitzacio/aprof_aigues_pluvials.pdf. AQUAESPAÑA 2016. Guía Técnica de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises en edificios. Disponible a [2] AQUAESPAÑA 2016. Guía Técnica de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises en edificios. Disponible a http://www.aquaespana.org/guia-tecnica-de-recomendaciones-para-el-reciclaje-de-aguas-grises-en-edificios.4.US AID http://www.aquaespana.org/guia-tecnica-de-recomendaciones-para-el-reciclaje-de-aguas-grises-en-edificios. and Ministry of Water and Irrigation of Jordan N.D. Office Buildings. Water Efficiency Guide. Disponible a [3]Pren com referència la xifra proporcionada a l’estudi de l’ACA. [4]GEP Ibérica. http://www.mwi.gov.jo/sites. 5. Sara Zadeh , Rachel Lombardi , Dexter Hunt and Christopher Rogers 2012 Greywater [5] GEP Ibérica. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 20 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. [6] Jabornig, S. 2014 Overview and feasibility of advanced grey water treatment systems for single households. Urban A la ciutat de Barcelona, el consum d’aigua s’ha vist reduït substancialment durant els darrers anys Water Journal, Vol. 11, No. 5, 361–369. [7] https://www.epa.gov/sites/production/files/2017-03/documents/ws-facthseet-indoor-water-use-in-the-us.pdf. degut a molts factors, com ara la major sensibilització ciutadana respecte els episodis de sequera [8] https://www.cieau.com/le-metier-de-leau/ressource-en-eau-eau-potable-eaux-usees/quels-sont-les-usages- que han comportat una canvi de comportament social envers un ús eficient i sostenible de l’aigua, domestiques-de-leau/ [9]Nolde, E. 2000 Greywater reuse System for toilet flushing in multi-storey buildings- over ten years experience in Berlin. però també la major eficiència de moltes tecnologies domèstiques, des de rentadores fins WCs. Urban Water 1, 275-284. La Figura 5 il·lustra el descens en el consum d’aigua a Barcelona, que ha passat dels 139 lpd del [10] Mandal, D., Labhasetwar, P., Dhone, S., Dubey, A.S., Shinde, G. i Wate, S. 2010 Water conservation due to greywater treatment and reuse in urban setting with specific context to developing countries. Resources, Conservation 1995 als 105 lpd del 2015 (una reducció del 25 % aproximadament). Hi ha pocs exemples a l’estat and Recycling 55 356-361. [11]Li, Z., Boyle, F.i Reynolds, A. 2010 Rainwater harvesting and greywater treatment systems for domestic application in Ireland. Desalination 260, 1-8. espanyol i a Europa de reducció tan intensa en el consum d’aigua que a Barcelona, probablement [12] Juan, Y., Chen, Y. i Lin, J. 2016 Greywater reuse System design and economic analysis for residential buildings in es pot atribuir en bona mesura als impactes dels episodis de sequera de les dècades de 1990 i Taiwan. Water 8,546 1-11. [13] GEP Ibérica. 2000 i també als efectes de la crisi econòmica i l’augment dels preus i tributs vinculats al cicle [14] GEP Ibérica. hidrològic. [15] GEP Ibérica. Pel càlcul de metres quadrats d’oficina per treballador, veure EXPANSION, 28.03.2014. En síntesi, l’ús d’aigües grises és factible per a les tipologies d’habitatges, hotels i poliesportius però no pels edificis d’oficines a no ser que, com s’ha comentat abans, es puguin derivar sobrants d’aigua gris procedents d’edificis d’habitatges propers. Tanmateix, això no vol dir que no hi hagi interès per les aigües grises en aquestes tipologies. Malgrat l’estalvi sigui petit (les aigües grises només suposarien un 30% del total de la demanda d’aigua pels WCs d’oficines), l’interès per obtenir certificats ambientals tipus LEED i Breaam pot esperonar iniciatives per a l’estalvi d’aigua en aquests edificis i, per tant, per implantar sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Segons les dades presentades en aquest apartat, en tots els casos les aigües grises generades en dutxes i banyeres serien en principi suficients per a garantir l’ompliment de cisternes d’inodors, amb la qual cosa, es podria concloure que, potencialment, les aigües grises contribuirien a estalviar entorn d’un 30 % de la demanda d’aigua de xarxa en el cas dels habitatges i una xifra similar o potser una mica superior pel que fa a hotels i poliesportius. 7. EXTRAPOLACIÓ DE RESULTATS A BARCELONA: ESTIMACIÓ DE RECURSOS, DEMANDES I ESTALVI D’AIGUA Figura 5: Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona (en litres/persona/dia). 1995-2015 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Ajuntament de Barcelona En aquest darrer apartat del treball es presentaran les estimacions de recursos, demandes i estalvi d’aigua (en termes físics i econòmics) resultants del possible desenvolupament d’aigües grises a A fi de proporcionar una anàlisi que s’ajusti el màxim possible a les diferents realitats dels barris la ciutat de Barcelona. El supòsit bàsic amb el que es treballarà és que les aigües grises a recuperar barcelonins, treballarem també amb dades desagregades a nivell de districte pel que fa a 1) nombre seran aquelles provinents de dutxes i banyeres i que el seu únic destí serà les cisternes dels mitjà de persones per domicili (2017), i 2) consum mitjà d’aigua per persona i dia (2013) [Taules 6 inodors. La tipologia bàsica d’aquesta càlculs serà la tipologia residencial, per la qual cosa i 7]. Tot i ser conscients de les disparitats temporals, que procurarem matisar més endavant, treballarem amb la base de dades proporcionada per BCASA sobre edificis i habitatges construïts, aquestes dades ens han de permetre en principi determinar la producció mitjana d’aigües grises i per construir o en tràmit entre els anys 2012 i 2017. També es presentaran càlculs més generalistes també la demanda potencial mitjana per cadascun dels districtes de Barcelona. A escala de per altres tipologies com les oficines, tot i que en aquest cas, els fluxos d’aigua gris no són suficients districtes, es pot veure com a l’any 2013, els consums més elevats es situaven al districte de Sarrià en absolut per assegurar la demanda dels inodors ja que la única font són els rentamans. Sant Gervasi (135 lpd) mentre que els més baixos corresponien a Nou Barris (92 lpd). Almenys un Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 21 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. altre districte (Sant Andreu) tenia un consum inferior als 100 lpd, mentre que Sant Martí, Horta- Districte Consum mitjà (lpd) Guinardó i Sants- Montjuic es situaven lleugerament per sobre dels 100 lpd. Ciutat Vella 105,90 Eixample 119,30 En estimar l’estalvi econòmic, treballarem també amb els preus i taxes (cànon) de l’aigua Sants-Montjuic 102,69 corresponents a l’any 2017. Com ja hem comentat, l’estalvi econòmic potencial es considerarà com Les Corts 120,74 el valor monetari en euros/any d’aquella quantitat d’aigua estalviada en la descàrrega d’inodors, Sarrià/Sant Gervasi 135,22 aquests darrers ara alimentats per aigües grises. Gràcia 112,03 Horta / Guinardó 101,03 Una qüestió metodològica que també convé aclarir és que les xifres d’aigua de xarxa estalviada Nou Barris 92,12 per utilitzar grises i el seu valor econòmic s’agregaran a nivell d’edifici tot i que també serà possible Sant Andreu 98,66 veure les mateixes xifres a escala d’habitatge individual. La raó de treballar a escala d’edifici és Sant Martí 100,51 que el sistema de tractament és un equipament comunitari (como ho són l’ascensor o la neteja MITJANA 108’6 d’espais comuns) que, econòmicament, repercuteix en el conjunt dels veïns. En aquest mateix Taula 7: Consum mitjà d’aigua als domicilis per districtes. Barcelona 2013 Font: Gil Olcina, A., Hernández, M., Morote, A., Rico, A., Saurí, D. y March, H. 2015: Tendencias del sentit també convé recordar que les aigües grises tenen un comptador col·lectiu per a tot l’edifici i consumo de agua potable en la ciudad de Alicante y Área Metropolitana de Barcelona. 2007-2013. no comptadors individuals a cada habitatge (veure Annex 2). Alicante: Universidad de Alicante, Instituto Interuniversitario de Geografía. D’acord amb la distribució dels consums a l’interior de les llars catalanes, expressada a la figura 4 Districte Població total Nombre domicilis Persones/domicili i d’acord també amb les dades i experiència en el sector de l’empresa GEP Ibérica, per aquest Ciutat Vella 102.250 40.105 2,55 estudi la demanda d’aigua gris per a l’ompliment de les cisternes d’inodors en l’àmbit residencial Eixample 267.784 112.042 2,39 Sants-Montjuic 182.354 73.682 2,47 de la ciutat de Barcelona en mitjana és de 35 lpd. Aquesta quantitat variarà una mica per sobre o Les Corts 82.201 32.771 2,50 per sota segons el barri en funció de la capacitat dels sistemes a instal·lar. Per exemple, si assumim Sarrià/Sant Gervasi 149.734 56.113 2,66 que les necessitats per un bloc d’habitatges es situen en 7.000 litres/dia i que el fabricant/ Gràcia 121.566 52.478 2,31 instal·lador treballa amb mòduls de 3.000 litres (volum del dipòsit), aleshores en un districte com el Horta / Guinardó 169.187 68.958 2,45 de Ciutat Vella potser n’hi hauria prou amb 2 mòduls ( =6.000 litres), mentre que a un altre districte Nou Barris 166.805 66.008 2,52 com Sarrià es podria afegir un tercer mòdul fins arribar als 9.000 litres. Sant Andreu 14.7693 58.836 2,51 Sant Martí 236.163 93.986 2,51 El càlcul de l’estalvi econòmic i de la rendibilitat del sistema presta una certa complexitat en raó Taula 6: Nombre de persones/ domicili Per districtes. Barcelona 2017 sobretot de l’estructura tarifària de l’aigua a la ciutat de Barcelona que, en la seva part variable, Font: Ajuntament de Barcelona inclou el preu de l’aigua, el cànon i també l’IVA. Aquesta estructura tarifària es basa en blocs de consum que segueixen un criteri de progressivitat pel que fa a preus i tributs, tal i com es reflecteix Pel que fa al nombre de persones per domicili, la mitjana de Barcelona per l’any 2017 es situava a la Taula 8. A més, els llindars de cada bloc poden variar segons les circumstàncies, com el fet de per sota de 3 (2’487), amb un màxim a Sarrià- Sant Gervasi (2’66) i un mínim a Gràcia (2’31). En que la llar sigui de família nombrosa, que disposi de bons socials per motius de pobresa, etc. Totes general, Barcelona, segueix una tendència també observada a altres grans ciutats espanyoles i aquestes i altres possibles modificacions no seran tingudes en compte en el present estudi però si europees cap a la disminució del nombre de persones per domicili, amb un pes creixent de les llars que es tindrà en compte, en canvi, el fet de que el rebut domiciliari de l’aigua es bimestral. unipersonals i de dues persones. a. Preu de l’aigua Com ja s’ha dit, les xifres del consum mitjà d’aigua a l’àmbit domèstic corresponen a l’any 2013. A Tram Consum ( m3) Preu ( €) la figura 5 el consum domèstic(lpd) al 2015 el consum mitjà es situava en uns 105 lpd (3 litres per sota de la xifra del 2013. 1 0-6 0’6189 2 7-9 1’2379 Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 22 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3 10-15 1’8568 Determinació de l’estalvi econòmic 4 16-18 2’4757 El càlcul de l’estalvi econòmic i de la rendibilitat dels sistemes d’aigua gris conté una certa complexitat en raó sobretot de l’estructura tarifària de l’aigua que com ja s’ha comentat abans, 5 >18 3’0946 aquesta es basa en blocs de consum que cal tenir en compte a l’hora de calcular els estalvis. Altrament, els sistemes de tractament d’aigües grises també tenen uns costos fixos i variables que b. Cànon cal incorporar en els càlculs. 3 L’Annex 1 incorpora un full de càlcul Excel® que inclou les variables necessàries per a realitzar els Tram Consum ( m ) Preu ( €) càlculs de l’estalvi econòmic. També s’inclou una breu explicació de com procedir amb les 1 0-9 0’4863 simulacions, de manera que es possible obtenir estalvis físics i econòmics d’aigua segons el 2 9-15 1’1202 nombre d’habitatges i districte i comparar aquests estalvis amb els costos d’instal·lació, 3 15-18 2’8005 manteniment i energètics (sense considerar el consum d’energia del grup de pressió) d’un sistema 4 >18 4’4808 de tractament d’aigua gris. Taula 8: Sistema tarifari de l’aigua a Barcelona. Preu mensual de l’aigua (a) i cànon (b) segons blocs de consum. Any En línies generals, mentre que, com és d’esperar, l’estalvi físic es produeix en tots els possibles 2017 Font: Aigües de Barcelona i ACA escenaris de nombre d’habitatges i districtes, l’estalvi econòmic presenta més dubtes si més no quan es compara amb els costos d’instal·lació i manteniment dels sistemes de tractament. La Taula 10 resumeix alguns dels resultats derivats de simulacions de beneficis (reduccions en la factura de Determinació de l’estalvi físic l’aigua per utilitzar aigües grises) i costos (instal·lació, manteniment i energètics del sistema de La Taula 9a resumeix, pels districtes de Barcelona, l’estalvi estimat d’aigua de xarxa (en litres i tractament) anuals i segons el nombre d’edificis per habitatge. En funció d’aquests anàlisis i m3) derivat de la instal·lació d’un sistema d’aprofitament d’aigües grises a edificis residencials. Per resultats econòmics, es considera el segon escenari de 16 habitatges com el mínim raonable a a cadascuna de les tres categories en que es troben dividits els habitatges (construïts; per construir partir del qual instal·lar sistemes de reciclatge d’aigües grises en edificis. i en tràmit), la taula principal indica el consum total d’aigua diari i també l’estalvi d’aigua derivat de substituir aigua de xarxa per aigua grisa en inodors. Les variacions per districte responen lògicament al nombre d’edificis i d’habitatges per districte presents en cada categoria i que representen totals pel període 2012-2017. Segons la taula 9b, pel conjunt de la ciutat, aquesta taula estima l’estalvi generat per l’ús de grises als inodors en uns 823.000 L/dia o 823 m3/dia. Anualment, l’estalvi seria de més de 300 ML d’aigua o uns 300.000 m3, equivalents a unes 120 piscines olímpiques. En funció dels posteriors anàlisis i resultats econòmics, es considera un escenari d’un edifici tipus de 16 habitatges com el mínim raonable a partir del qual instal·lar sistemes de reciclatge d’aigües grises en edificis implica una amortització assequible. Per tant es presenten les Taules 9c i 9d amb l’estalvi en m3 d’aigua en aplicar els sistemes d’aigües grises en aquells edificis ≥ 16 habitatges, per tal d’obtenir una visió lo més realista possible. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 23 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Nº Nº CONSUM CONSUM CONSUM Nº ESTALVI Nº d'edificis d'habitatges ESTALVI d'edificis Nº ESTALVI TOTAL TOTAL TOTAL Nº d'edificis d'habitatges (L/dia) PER PER (L/dia) EN d'habitatges (L/dia) (L/dia) (L/dia) (L/dia) CONSTRUITS CONSTRUITS CONSTRUIIR CONSTRUIR TRÀMIT EN TRÀMIT CIUTAT VELLA 6 237 64.001 21.120 8 226 61.030 20.140 4 35 9.452 3.119 SANTS - MONTJUIC 20 313 79.391 26.993 26 746 189.219 64.334 10 100 25.364 8.624 LES CORTS 17 298 89.951 26.086 19 361 108.968 31.601 6 38 11.470 3.326 SARRIÀ-SANT GERVASI 57 224 80.569 20.948 48 232 83.447 21.696 23 154 55.392 14.402 GRÀCIA 22 169 43.735 13.558 35 324 83.848 25.993 20 195 50.464 15.644 EIXAMPLE 11 234 66.720 19.349 21 468 133.439 38.697 23 324 92.381 26.791 HORTA-GUINARDÓ 23 445 110.148 38.001 48 446 110.395 38.086 10 94 23.267 8.027 SANT ANDREU 10 41 10.153 3.401 37 989 244.913 82.046 9 166 41.108 13.771 SANT MARTÍ 38 811 204.599 71.610 39 1.059 267.165 93.508 12 327 82.496 28.873 NOU BARRIS 9 93 21.589 8.204 15 350 81.250 30.875 6 46 10.679 4.058 TOTAL 213 2.865 770.857 249.270 296 5.201 1.407.574 446.976 123 1.479 402.072 126.635 TOTAL (M3) 771 249 1.408 447 402 127 Taula 9a : Estalvis físics generats per la utilització de sistemes d’aigües grises per edificis, habitatges i districtes de Barcelona. Font: Elaboració pròpia L DIARIS ESTALVIATS A BARCELONA AMB SISTEMES AIGÜES GRISES 822.881 L ANUALS ESTALVIATS A BARCELONA AMB SISTEMES AIGÜES GRISES 300.351.488 m3 DIARIS ESTALVIATS A BARCELONA AMB SISTEMES AIGÜES GRISES 823 m3 ANUALS ESTALVIATS A BARCELONA AMB SISTEMES AIGÜES GRISES 300.351,49 120 PISCINES OLÍMPIQUES PISCINA OLÍMPICA = 2500 m3 Taula 9b : Estalvis d’aigua totals amb utilització d’aigües grises. Barcelona. Font: Elaboració pròpia Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 24 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Taula 9c : Estalvis físics generats per la utilització de sistemes d’aigües grises per edificis, habitatges i districtes de Barcelona ≥ a 16 habitatges. Font: Elaboració pròpia Taula 9d : Estalvis d’aigua totals amb utilització d’aigües grises a ≥16 habitatges a Barcelona. Font: Elaboració pròpia Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 25 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Segons aquests càlculs sembla evident que les economies d’escala juguen un paper molt important en determinar la rendibilitat econòmica dels sistemes d’aigües grises però no d’una manera lineal. 8 16 20 26 50 A la simulació presentada anteriorment, el guany més important en rendibilitat sembla donar-se al HABITATGES HABITATGES HABITATGES HABITATGES HABITATGES passar dels 8 als 20 habitatges. En canvi, el pas de 20 a 50 habitatges ofereix uns rendiments (límit (mitjana base proporcionalment menors. (límit eficiència) (rang mitjà) ordenances) de dades) (rang alt) Període amortització >12 9,5 - 10 5,5 - 6 3,5 - 4 2 - 2,5 8. CONCLUSIONS (anys) Estalvi anual Les anomenades aigües grises (aigües recollides de dutxes, banyeres i en alguns països, també per edifici 249 498 622 809 1.555,5 de rentamans, rentadores i de la cuina) formen part de la família de recursos hídrics alternatius (m3) potencialment molt importants en contribuir a reduir la dependència dels recursos hídrics provinents Estalvi anual de les xarxes convencionals. El seu aprofitament es basa en el principi de que només una part 881 2.973 4.019 5.589 11.866 per edifici (€) relativament petita dels usos de l’aigua a, per exemple, una llar, requereixen condicions de Taula 10 : Resum períodes d’amortització i estalvis físics i econòmics segons nombre d’habitatges per edificis. potabilitat i que aquests usos es poden satisfer perfectament amb recursos de qualitat inferior a la Font: Elaboració pròpia de l’aigua potable. En el cas de les aigües grises, aquesta argumentació es concreta de manera més freqüent en reciclar les aigües procedents de dutxes i banyeres a fi d’utilitzar-les per omplir les A la Taula 10 es simulen els 5 escenaris estudiats. Un primer escenari de la simulació fa referència cisternes dels WCs. a edificis de 8 habitatges que és, per exemple, el llindar establert en la ordenança de Sant Cugat. Actualment, els sistemes de depuració d’aigua gris que millor semblen complir els objectius de En aquest cas, l’estalvi monetari anual per edifici arribaria a uns 880 euros/any i no compensaria seguretat i qualitat dels tractaments són els anomenats Reactors Biològics de Membrana, que els costos d’instal·lar un sistema, amb un període d’amortització que s’estendria força més enllà combinen un tractament físic amb un altre de biològic per a obtenir una aigua transparent i lliure dels 12 anys. Així, no hi hauria cap benefici econòmic i la instal·lació d’un sistema de tractament d’olors perfectament adequada per a les cisternes del inodors, segons les especificacions del Real de grises implicaria un cost pels usuaris que s’ha estimat en uns 25€/mes, la qual cosa només seria Decreto 1620/2007 sobre Reutilització d’Aigües Residuals. En aquest sentit, convé destacar que possible assumir sota una ferma convicció de que l’estalvi d’aigua és una obligació social i encara no es disposa al nostre país d’una reglamentació específica sobre aigües grises però si de ciutadana que si convé s’ha d’assumir econòmicament. Guies de Bones Pràctiques com la publicada per la organització empresarial AQUAESPAÑA que El segon escenari contempla edificis de 16 habitatges, obtenint aquest valor a partir del qual es donen indicacions força precises sobre els requeriments i funcions d’aquests sistemes. considera una amortització de 10 anys, raonable segons els experts. En el tercer escenari es pren L’aprofitament d’aigües grises resta inclòs en les ordenances locals d’estalvi d’aigua aprovades per una xifra mitjana dins el rang d’habitatges per edifici de 20 habitatges. En aquest cas, l’estalvi anual uns 55 municipis catalans des del 2005. Concretament, 32 d’aquests municipis estipulen que, a per edifici superaria els 4.000 € i el període d’amortització es reduiria a entre 5 i 6 anys. En quart partir d’un cert nombre d’habitatges, els edificis residencials han d’instal·lar obligatòriament aquests lloc, prenem com a referència la xifra de 26 habitatges (mitjana de tota la base de dades). Aquí sistemes. Sant Cugat del Vallès, que compta amb la primera ordenança d’estalvi d’aigua aprovada l’estalvi anual per edifici es d’uns 5.600 € aproximadament i el període d’amortització passa a ser a Catalunya i a l’Estat, ha instal·lat des del 2002 uns 170 sistemes d’aprofitament d’aigües grises, de tres anys i mig. Finalment, per edificis amb un alt nombre d’habitatges (50), l’estalvi anual es que donen servei a unes 24.000 persones (aproximadament un 30% de la població del municipi). situa en més de 11.800 €/edifici i el període d’amortització disminueix fins a 2,5 anys. Tots els El volum d’aigües grises generat en diferents tipologies edificatòries pot ser molt variat. Per a escenaris analitzats s’han realitzat sota el supòsit d’una cobertura del 100% del sistema d’aigües tipologies com habitatges, hotels i poliesportius es considera que l’aigua gris generada en dutxes, grises. Els escenaris també inclouen la despesa energètica, calculada en funció del preu mig del banyers i, en alguns casos, rentamans es suficient per a cobrir la demanda dels WCs. En canvi, kWh en habitatges i el consum energètic mitjà de les depuradores d’aigües grises (veure simulació pel cas dels edificis d’oficines l’aigua generada no seria suficient per assegurar la demanda. En a l’Annex 1). No s’ha considerat el consum d’energia derivat del grup de pressió per dependre de les característiques específiques de cada edifici. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 26 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. aquest estudi i per la tipologia d’habitatges de la ciutat de Barcelona s’ha estimat una producció Des d’un punt de vista de sostenibilitat i conservació dels recursos hídrics, el desenvolupament d’aigua gris procedent de dutxa/banyera de 50 lpd. dels sistemes d’aigües grises és interessant i convenient en la mesura que pot substituir recursos d’alta qualitat per recursos de qualitat inferior però adequada a certs usos bàsics en les llars. Igualment, la demanda d’aigua gris pot variar molt segons tipologies edificatories i usos previstos. Tanmateix, des d’un punt de vista estrictament econòmic, la rendibilitat d’aquests sistemes Per a la tipologia residencial i tenint en compte la distribució dels consums d’aigua per usos a dependrà molt de l’evolució dels preus de l’aigua, de les tendències en el consum i, en el cas de l’interior de les llars, pel cas de Barcelona, la demanda mitjana per a WCs és de 35 lpd, que l’àmbit domèstic, del nombre d’habitatges servits, amb una clara influència de les economies representa aproximadament el 30 % del consum mitjà d’aigua domèstica per llar a la ciutat de d’escala encara que d’una manera no lineal Barcelona. Aportant dades referents al nombre de persones per domicili i als consums mitjans d’aigua en litres/persona/dia pels 10 districtes de la ciutat, l’estudi també permet discriminar consums i estalvis 9. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA a una escala més detallada. Si bé en els districtes barcelonins no hi ha diferències excessives en el nombre de persones per domicili (màxim de 2’61 per Sarrià Sant Gervasi i mínim de 2’36 per Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 2011 Aprofitament d’aigua de pluja a Catalunya. Disponible a: Gràcia) si que n’hi ha en els consums mitjans d’aigua en litres/persona/dia (Sarrià Sant Gervasi https://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/sensibilitzacio/campanyes_sensibilitzacio/aprof_aigu 135 lpd - Nou Barris 92 lpd). es_pluvials.pdf . La darrera part del treball s’ha ocupat de calcular estalvis físics i econòmics. Pel que fa a la AQUAESPAÑA 2016. Guía Técnica de recomendaciones para el reciclaje de aguas grises en determinació de l’estalvi econòmic s’han considerat tres items; el preu de l’aigua (en €/m3); el cànon edificios. Disponible a http://www.aquaespana.org/guia-tecnica-de-recomendaciones-para-el- de l’aigua (en €/m3) i l’IVA (10%). Barcelona segueix un sistema tarifari basat en blocs de consum, reciclaje-de-aguas-grises-en-edificios . tant pel que fa al preu de l’aigua com al cànon. Com les factures són bimensuals, tots els càlculs es presenten segons aquesta periodització. La darrera font d’informació utilitzada a l’estudi és el Atanasova , N, Montserrat Dalmau , Joaquim Comas , Manel Poch , Ignasi Rodriguez-Roda, 2017 nombre d’edificis segons el seu estat (construïts, per construir i en tràmit) i segons la seva tipologia Optimized MBR for greywater reuse systems in hotel facilities Gianluigi Buttiglieri Journal of (el nombre d’habitatges per edifici) pel període 2012-2017. En el cas dels edificis d’habitatges s’ha Environmental Management , 1-9. fet una tasca prèvia d’agrupació per districtes. Boyjoo, Y., Vishnu, K. i Ang, M. 2013 A review of greywater characteristics and treatment Amb aquestes dades i mitjançant el full de càlcul Excel ® s’han fet simulacions d’estalvi físic i processes. Water Science & Technology 67.7, 1403-1424. econòmic, en aquest darrer cas introduint també dades referents als costos d’instal·lació i Domènech. L., Vallès, M. Saurí, D. i Coll, E. 2011 Estudi sobre l’aplicació de les ordenances manteniment de sistemes de tractament d’aigua gris, despesa energètica inclosa. En termes municipals per a l’estalvi d’aigua a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona, i comunicació d’estalvi físic i considerant el nombre d’habitatges construïts, per construir i en tràmit (període 2012- personal d’Enric Coll, Secretari de la Xarxa de Ciutat i Pobles cap a Sostenibilitat de la Diputació 2017), l’aprofitament d’aigües grises podria suposar l’estalvi de fins uns 300.000m3/any a la ciutat de Barcelona. de Barcelona o l’equivalent a 120 piscines olímpiques. Si només es consideren edificis amb un Hatfield, E., C. A. Booth and S. M. Charlesworth 2014 Greywater Harvesting – Reusing, Recycling nombre d’habitatges igual o superior a 16, el que impliquen períodes d’amortització assequibles de and Saving Household Water. Water Resources in the Built Environment: Management Issues and com a màxim 10 anys, s’obtenen estalvis de 220.000 m3/any o l’equivalent a 88 piscines Solutions, First Edition. Edited by Colin A. Booth and Susanne M. Charlesworth. Chichester: John olímpiques. Wiley & Sons, Ltd. Pel que fa als estalvis econòmics i comparant els beneficis monetaris de l’estalvi d’aigua de xarxa Jabornig, S. 2014 Overview and feasibility of advanced grey water treatment systems for single (preu + cànon + IVA) amb els costos d’instal·lació, de manteniment i energètics dels sistemes de households. Urban Water Journal, Vol. 11, No. 5, 361–369. tractament, edificis amb 8 o menys habitatges (el llindar de l’ordenança de Sant Cugat) no arribarien mai a compensar costos amb beneficis, mentre que edificis amb 16 habitatges amortitzarien el Juan, Y., Chen, Y. i Lin, J. 2016 Greywater reuse System design and economic analysis for sistema a partir de gairebé 10 anys, els de 20 habitatges en uns cinc anys i mig, i edificis de 50 residential buildings in Taiwan. Water 8,546 1-11. habitatges en uns dos anys i mig. Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 27 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Li, Z., Boyle, F.i Reynolds, A. 2010 Rainwater harvesting and greywater treatment systems for domestic application in Ireland. Desalination 260, 1-8. Malta Business Bureau 2013 Greening the economy – Greywater treatment and flow rate regulation as a job generator, water, energy and CO2 saver. EU LIFE+ Investing in Water Project Mandal, D., Labhasetwar, P., Dhone, S., Dubey, A.S., Shinde, G. i Wate, S. 2010 Water conservation due to greywater treatment and reuse in urban setting with specific context to developing countries. Resources, Conservation and Recycling 55 356-361. Nolde, E. 2000 Greywater reuse System for toilet flushing in multi-storey buildings- over ten years experience in Berlin. Urban Water 1, 275-284. Oron , G., M. Adel, V.Agmon , E. Friedler, R. Halperin, Leshem, E. and , D. Weinberg 2014 Greywater use in Israel and worldwide: Standards and prospects, Water Research 58 , 92-101. Soriano, A. 2014 Tecnologías y soluciones para el tratamiento centralizado de aguas grises en edificios. El INSTALADOR nº 523. US AID and Ministry of Water and Irrigation of Jordan N.D. Office Buildings. Water Efficiency Guide. Disponible a http://www.mwi.gov.jo/sites Zadeh , S: Rachel Lombardi , Dexter Hunt and Christopher Rogers 2012 Greywater Recycling Systems in Urban Mixed-Use Regeneration Areas: Economic Analysis and Water Saving Potential. Second World Sustainability Forum Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 28 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 1: INSTRUCCIONS PER A L’EINA DE CÀLCUL D’ESTALVI PER L’Excel presentat només considera el consum d’aigua, el cànon de l’aigua, l’I.V.A i la conservació UTILITZACIÓ D’AIGÜES GRISES EN EDIFICIS RESIDENCIALS (VEURE del comptador. En cas de conèixer la resta de dades només cal introduir-les al quadre inferior i es sumaran al cost total. FULL EXCEL ADJUNT AL TREBALL) Un altre element a tenir en compte en aquest apartat és la cobertura (%) del sistema de grises. Si Eina creada amb dades mitjanes obtingudes a partir de l’Ajuntament de Barcelona, GEP Ibérica i no és del 100% l’estalvi real serà inferior. Aigües de Barcelona. Té com a objectiu aconseguir un nombre aproximat dels beneficis ambientals (estalvi dels m3 d’aigua) i dels beneficis econòmics pels habitatges que implementin un sistema de Per tant, només cal seleccionar del desplegable el districte o la mitjana que es vulgui analitzar i ja reutilització d’aigües grises per la demanda d’ompliment de cisternes dels vàters. s’agafaran les dades de la fulla Excel anterior. Passes a seguir: 3. Obrir fulla Excel: Rendibilitat 1. Obrir Fulla Excel: Càlcul_base_EstalviM3 Aquest apartat combina les dades obtingudes de l’estalvi econòmic, que es generaria utilitzant un sistema d’aigües grises, amb la inversió que s’hauria de fer com a comunitat per aquest sistema i Només cal introduir el Nº d’Habitatges i el Nombre de Mesos del Rebut segons el districte sobre que vindrà en funció del volum d’aigua gris que generin (estalvi per edifici L/dia) igual que el cost el que es vulgui analitzar l’estalvi. de manteniment i el cost de substitució del material (canvi de filtres) que es donarà cada 4 anys. Els resultats es generen sols. El gràfic acompanyat per una taula inferior permet veure fàcilment el creuament d’aquests dos 2. Obrir fulla Excel: Estalvi € conceptes i per tant en quants anys estarà el sistema amortitzat. Quant més elevat sigui el nombre d’habitatges per edifici l’amortització es donarà abans. En canvi, per edificis inferiors a 8 habitatges Simulació d’una factura estàndard d’aigua sense tenir en compte possibles descomptes o ja no es contempla en les ordenances d’estalvi d’aigua i amb 8 habitatges les corbes no es creuen ampliacions de trams i amb els preus de l’aigua del 2017. Existeixen diferents elements a la factura en un termini curt de temps. Però, val la pena analitzar la situació amb aquests 8 habitatges. de l’aigua, es poden incloure tants com es vulgui: La fila ACTUAL, de la taula inferior del gràfic, determina els diners que haurien tingut que pagar ‐ Subministrament d’aigua: Quota de servei (dependrà del tipus d’habitatge) i consum aigua cada any com a comunitat de no tenir sistema d’aigües grises. La fila GEP (empresa que ha (s’aplica una fórmula tenint en compte el funcionament del cost segons els trams i el seu preu i proporcionat el càlcul i les dades d’inversió i manteniment) especifica el que han invertit com a el Nombre de Mesos del Rebut). comunitat cada any pel sistema. Si bé ja hem comentat que no es creuaran, el que significa que ‐ Cànon de l’aigua: (s’aplica una fórmula tenint en compte el funcionament del cost segons els aquesta comunitat no veurà un estalvi econòmic a curt termini, la diferència d’aquests dos trams i el seu preu i el Nombre de Mesos del Rebut). conceptes després de 12 anys simbolitza el cost de no tenir el sistema a tenir-lo. Si aquest valor es ‐ Total: Suma dels dos conceptes anteriors i posteriorment aplicar l’I.V.A corresponent que en divideix entre els 12 anys, entre els 12 mesos i entre el nombre d’habitatges (8) el resultat és que aquest cas està al 10%. cada habitatge tindria un cost extra mensual d’entre 20-25€ aproximadament. En aquest casos, cal fer un balanç sobre l’esforç econòmic dels habitatges i l’objectiu ambiental principal d’aquests ‐ Conservació del comptador: preu fixe sistemes: l’estalvi d’aigua. També s’inclou la despesa energètica, calculada en funció del preu mig ‐ Taxa de Clavegueram: que es divideix en trams o blocs i dependrà de l’Ajuntament. del kWh en habitatges i el consum energètic mig de les depuradores d’aigües grises segons GEP ‐ Taxa Metropolitana de Tractament de Residus Municipals Ibérica. No s’ha considerat el consum d’energia derivat del grup de pressió. ‐ Quota de servei: S’ha estimat una quota de servei mitjana de 13€/mes o de 26€/rebut, en aquest El funcionament d’aquesta fulla és senzill. Està unit a la fulla anterior, per tant ja estarà seleccionat cas cada 2 mesos. S’ha estipulat aquest valor per considerar que la majoria d’habitatges de el districte o la mitjana amb les dades corresponents a la primera i segona fulla de l’Excel. Els únic Barcelona són del tipus entre C i F segons el que estableix Aigües de Barcelona i les seves valors possibles a modificar són els trams i els preus en cas de què en un futur canviïn. La resta es quotes de servei conseqüents. genera sol. http://www.aiguesdebarcelona.cat/facturadelaigua/preus-tarifes/ Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 29 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. L’Excel està protegit, de manera que aquelles dades que no siguin considerades susceptibles de canviar (Nº habitatges, Nombre de mesos del rebut, preus de l’aigua...) estan bloquejades. Si es vol fer alguna modificació addicional es pot desprotegir les fulles que es vulguin a: “Revisar”  “Desproteger Hoja” (No es necessari contrasenya). A continuació es presenta una simulació completa de l’Excel amb l’escenari de 16 habitatges, límit establert pels tècnics on s’aconsegueix una amortització assequible de 10 anys Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 30 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 2: MOSTRA D’ANALÍTICA D’AIGÜES GRISES ANNEX 3: ESQUEMA DE CONNEXIONS D’UN EDIFICI AMB SISTEM D’AIGÜES GRISES INSTAL.LAT Font: GEP Ibérica Font: GEP Ibérica Annex 6. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises 31 ANNEX 7: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER A LA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE COBERTA Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 7: CONSIDERACIONS TÈCNIQUES PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’APROFITAMENT D’AIGÜES PLUVIALS DE COBERTES ÍNDEX 1 OBJECTIU ............................................................................................................................. 2 2 CRITERIS GENERALS ......................................................................................................... 2 2.1 Requisits de sostenibilitat ............................................................................................ 2 2.2 Marc normatiu ............................................................................................................. 2 2.3 Qualitat i usos de l’aigua de pluja ................................................................................ 2 2.4 Classificació dels sistemes d’aprofitament .................................................................. 3 2.5 Classificació tipus de cobertes .................................................................................... 4 2.6 Àmbit d’aplicació ......................................................................................................... 4 3 COMPONENTS ..................................................................................................................... 5 3.1 Elements de captació .................................................................................................. 6 3.1.1 Cobertes ........................................................................................................... 6 3.1.2 Baixants ............................................................................................................ 6 3.2 Elements de Pre-tractament ........................................................................................ 6 3.2.1 Eliminació de les primeres pluges .................................................................... 6 3.2.2 Filtres ................................................................................................................ 6 3.2.3 Decantació ........................................................................................................ 6 3.3 Dipòsit d’emmagatzematge ......................................................................................... 6 3.3.1 Ubicació del dipòsit ........................................................................................... 6 3.3.2 Material del dipòsit ............................................................................................ 7 3.3.3 Components bàsics del dipòsit ......................................................................... 7 3.3.4 Dimensionament del dipòsit d’emmagatzematge ............................................. 7 3.4 Sistema de desinfecció ............................................................................................... 9 3.5 Components xarxa de distribució ................................................................................ 9 3.5.1 Equip de bombeig ............................................................................................. 9 3.5.2 Emissors per sistema de reg ............................................................................ 9 3.5.3 Canonades i elements accessoris .................................................................... 9 3.5.4 Garantia de subministrament ............................................................................ 9 4 PROGRAMA DE MANTENIMENT I CONTROL ANALÍTIC ................................................ 10 5 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................... 11 Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1 OBJECTIU • Codi Tècnic d’Edificació (CTE en endavant), aprovat el 18 de març al Reial Decret 314/2006. L’objectiu d’aquest annex és el d’analitzar i descriure els criteris a tenir en compte per a la redacció • Decret 21/2006, publicat al DOGC de 16/02/2006, decret de criteris ambientals i d’una guia tècnica per a l’aprofitament d’aigües pluvials de coberta. d’ecoeficiència en els edificis. Es presenten, entre d’altres, els elements habituals que componen un sistema d’aprofitament A nivell sanitari i de qualitat de les aigües pluvials, actualment no existeix una normativa d’obligat d’aigües pluvials recollides en cobertes d’edificis, recomanacions per tal de dur un correcte compliment. Pel que en aquest cas es recomana considerar els paràmetres recollits a l’apartat 8.2. manteniment i control de la qualitat de l’aigua per garantir criteris mínims sanitaris de protecció per Requeriments qualitatius de la demanda, per a cadascun dels usos, fins que es reguli de forma la població marcats per les normatives corresponents, o recomanacions per al dimensionament expressa la qualitat d’un aprofitament d’aigües pluvials o de l’aigua en funció de l’ús. En el cas que d’un dipòsit de recollida d’aigües pluvials de coberta. l’ús de l’aigua pluvial de cobertes pugui provocar aerosols, caldrà considerar el RD 865/2003, sobre prevenció i control de legionel·losi. 2 CRITERIS GENERALS La utilització privativa d’aigües pluvials requereix comunicar a l’ACA el seu aprofitament per tal que sigui inscrit al Registre d’Aigües. El formulari requerit per l’ACA per la seva inscripció és el H0345 Dins del context del Pla de recursos hídrics alternatius de la ciutat de Barcelona, s’ha volgut donar “comunicar l’existència d’un pou fins a 7.000m3/any o d’aigües pluvials per a la seva autorització i un èmfasis especial a l’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes, dedicant una línia d’acció inscripció al registre d’aigües”. específica per aquest recurs amb l’objectiu de mantenir i/o incrementar l’aigua disponible per a l’abastament, afavorir l’ús d’un recurs de proximitat i de bona qualitat i reduir l’aigua gestionada al Cal esmentar, que d’altres països europeus, com Anglaterra, Alemanya o França, disposen de sistema de sanejament. legislació i/o guies d’ús i recomanacions relatives a la implementació d’aprofitaments d’aigües pluvials, com són els British Standard anglesos (BS), les DIN alemanyes o les NF franceses. 2.1 REQUISITS DE SOSTENIBILITAT 2.3 QUALITAT I USOS DE L’AIGUA DE PLUJA Dins les estratègies de Barcelona cap a la sostenibilitat ambiental de la ciutat s’estan desenvolupant plans de resiliència i adaptació al canvi climàtic. Precisament dins aquest concepte Cal tenir en compte que l’aigua de pluja que es capta a les cobertes no és pura, degut a de sostenibilitat, pel que fa al cicle de l’aigua, existeixen alguns aspectes clau sobre els que l’arrossegament d’elements contaminants que pugui haver a l’atmosfera i a la coberta, com poden l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta poden influir: ser fulles, pols, excrements d’ocells, etc. - Aprofitament d’un recurs hídric alternatiu de proximitat i de qualitat. Segons els resultats del projecte SOSTAQUA finançat pel CDTI durant el període 2007-2010, - Reducció i relentització de l’escorrentia procedent de les cobertes. l’aigua de pluja procedent d’escolament de teulades presenta la següent concentració mitjana de - Ajuda a la gestió de les inundacions. contaminants: - Reducció de l’impacte ambiental sobre el clavegueram. Rang de Mitjana de - Reducció del manteniment de la xarxa de clavegueram. Contaminant concentracions concentracions - Reducció del volum de tractament de pluja a les EDARs. E.Coli (NMP/100ml) 20-103 39 2.2 MARC NORMATIU Enterococs intestinals (NMP/100ml) 102-104 170 El marc normatiu bàsic en el que s’ha d’emmarcar l’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes, Sòlids en suspensió (mg/l) 10-125 71 ha de tenir en compte tant normes d’edificació fins com de qualitat de l’aigua. Terbolesa (NTU) 10-40 15 A nivell constructiu la normativa que aplica en un context estatal i autonòmic és el següent: P total (mg/l) 0-0,5 0,1 • Llei estatal 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació d’edificació, que estableix els criteris N total (mg/l) 0-5 2,3 bàsics que han de complir els edificis. DQO (mg/l) 0-70 31 Taula 1. Concentracions de contaminants de l'aigua de pluja (Font: SOSTAQUA) Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 2 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En aquest sentit, considerant tant la qualitat hipotètica de l’aigua recollida com la qualitat de filtració, etc. Tots ells es defineixen en detall a l’apartat 3 d’aquest annex. “Components d’un referència de l’aigua de pluja per l’ús potencial sembla que un cert nivell de tractament per l’aigua sistema d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes”. de pluja recollida pot ser necessari (almenys derivació de les primeres aigües i una filtració). • Coberta acumuladora d’aigua o aljub 2.4 CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT Una coberta verda aljub, és una coberta enjardinada, construïda amb un sistema drenant que permet que hi hagi emmagatzemada aigua a tota la coberta. Es fa una consideració especial a Avui en dia existeixen diferents tipus de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes, en aquest tipus de coberta, degut a la seva casuística constructiva. El sistema de reg d’aquest tipus el present Pla s’han classificat en tres grans grups en funció del sistema d’emmagatzematge del de coberta sol ser per capil·laritat o bé sistema de reg per degoteig. recurs: • Emmagatzematge en dipòsit Consisteix en la recollida de les aigües pluvials de cobertes, canalitzades i emmagatzemades en un dipòsit, a poder ser tancat i soterrat per a una protecció dels raig solars (ja que és el sistema més segur per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada) i una posterior distribució per al seu ús. Per tal de garantir la funcionalitat i sostenibilitat d’aquests tipus de sistemes d’aprofitament, cal realitzar un sistema de recollida (captació), una derivació de les primeres aigües, una filtració, emmagatzematge, desinfecció (si escau) i distribució adequat per cada cas. A grans trets un sistema d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes en dipòsit consisteix en: Figura 2: Esquema d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta acumuladora d’aigua o aljub Les cobertes aljubs, necessiten diferents tipus de components en funció dels usos que es vulgui donar a l’aigua emmagatzemada. Pel que fa al component més important per la construcció d’una coberta d’aquest tipus es la utilització de lloses lleugeres i/o plaques d’aïllament de polièster amb una capa de morter. Entre aquestes lloses es deixa una separació per on entra l’aigua a la zona d’emmagatzematge. • Coberta verda amb substrat amb capacitat de retenció d’aigua Aquest sistema d’aprofitament d’aigües pluvials consisteix en un sistema de coberta verda on l’aigua es drena a través de vegetació, pel que te un primer ús pel reg de la vegetació de la coberta i en cas de precipitació abundant, l’aigua sobrant pugui quedar emmagatzemada a la capa inferior de la vegetació. Figura 1: Esquema d’aprofitament d’aigües pluvials de coberta amb un dipòsit d’emmagatzematge Els sistemes d’aprofitament amb emmagatzematge convencional disposen de molts elements que completen la instal·lació, aquests van des d’elements de captació a les cobertes, com poden ser Figura 3: Esquema d’aprofitament d’aigües pluvials en un sistema de coberta verda canals de recollida, buneres, baixants, elements de derivació de les primeres pluges, elements de Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 2.5 CLASSIFICACIÓ TIPUS DE COBERTES dimensionar un dipòsit que pugui satisfer la demanada d’aigua. En aquest cas però, per a superfícies inferiors a 150 m2 s’hauria d’estudiar la seva viabilitat cas per cas. L’aplicació de l’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes dependrà d’un aspecte bàsic que és la classificació de les cobertes segons les diferents tipologies d’edificació. En aquest sentit, des de 2.6 ÀMBIT D’APLICACIÓ l’Ajuntament de Barcelona s’està treballant en una nova ordenança de cobertes mosaic, on es tenen en compte aspectes que afecten a la resiliència i la sostenibilitat medi ambiental, i entre Per tal d’emmarcar l’àmbit d’aplicació pel que fa al reaprofitament d’aigües pluvials provinents de d’altres, es planteja l’aprofitament de les aigües pluvials de coberta. cobertes, s’han analitzat diferents ordenances municipals en l’àmbit de Catalunya i estudis relacionats amb l’estalvi d’aigua en l’àmbit de Catalunya i que contemplen l’aprofitament d’aigües Per a aquesta nova ordenança s’han avaluat els diferents tipus de cobertes (classificació de la pluvials de cobertes. CTE) les quals es relacionen amb les aplicacions que se’ls hi pot donar. A continuació es detalla aquesta classificació i en termes generals, per a cadascuna d’aquestes es detalla la viabilitat d’un Cal fer especial menció al document elaborat per l’ACA “d’Aprofitament d’aigua de pluja de aprofitament d’aigües pluvials: Catalunya”, de juny del 2011, on es fa una anàlisi exhaustiva de les diferents ordenances municipals, relatives a l’estalvi de l’aigua, i que contemplen l’aprofitament de les aigües pluvials. • Coberta lleugera: segons el CTE, aquella en la què la seva càrrega permanent deguda Entre d’altres aspectes, destaca l’esforç per tal d’unificar criteris per al dimensionament de dipòsits únicament al seu tancament no excedeix d’1KN/m2 (102 kg/m2). En aquest cas, d’emmagatzematge d’aigües pluvials de coberta. l’emmagatzematge i reaprofitament de les aigües pluvials ha de ser fora de la coberta, i es recomana per a aquelles cobertes amb una superfície superior a 150 m2. De totes les ordenances que s’han analitzat, a continuació, es fa un resum d’aquelles relatives a ciutats amb una densitat de població i nivell urbanístic més semblants a la ciutat de Barcelona. • Coberta no lleugera: segons la CTE, poden tenir una sobrecàrrega d’ús mínim de 204 kg/m2. D’aquestes se’n distingeix: Municipi Tipus ordenança Àmbit d’aplicació o Coberta no lleugera amb pendent ≤12%. L’emmagatzematge i reaprofitament de Barberà del Edificacions i construccions amb espais no pavimentats Estalvi d’aigua l’aigua pluvial pot ser a dins o fora de la coberta, i es recomana per a aquelles Vallès susceptibles de ser regats superiors a >1000m2 cobertes amb una superfície superior a 150 m2. Habitatges >100 m2 de zona verda o amb piscina plurifamiliars amb superfície <30m2 (1) o Coberta no lleugera amb pendent >12%. L’emmagatzematge i reaprofitament de les aigües pluvials ha de ser fora de coberta, i es recomana per a aquelles cobertes Contempla diferents opcions, que en Habitatges 2 funció del cas, requeriran una o altre amb una superfície superior a 150 m . unifamiliars solució En general, per tant, en cobertes no lleugeres amb pendent >12% d’inclinació, no es recomana un Granollers Estalvi d’aigua >100 m2 de zona verda o amb piscina de Hotels sistema d’aprofitament a la pròpia coberta, ja que la inversió estructural per adequar la coberta superfície <30m2 (2) hauria de ser mot elevada, fins hi tot per a un aprofitament del tipus “coberta verda amb substrat Edificis d’usos >100 m2 de zona verda amb capacitat de retenció d’aigua”, ja que el cost per a evitar problemes d’erosió i lliscaments seria diversos molt elevat. >100 m2 de zona verda o amb piscina de Equipaments superfície <30m2 (3) En quant a la superfície mínima per al plantejament d’un sistema d’aprofitament d’aigua de pluja a Eficiència energètica, la pròpia coberta, per tant altre cop només en el cas de cobertes no lleugeres, es recomana que Sant Joan estalvi d’aigua, contenidors Tots els edificis amb consum d’aigua destinada a usos que aquesta sigui superior a 150 m2. Això és degut a que a les cobertes de menys de 150 m2, en el Despí i recollida selectiva, no necessitin potabilitat supòsit d’adequar un 50% de la seva superfície com a coberta aljub o coberta verda (menys de 75 vegetació i energia solar m2) implica una inversió molt elevada en cost/m2, degut a la repercussió que té l’elevació de Taula 2: resum ordenances municipals. Font: ACA materials a la coberta (lloguer de grua, permisos), el transport dels materials, l’automatització del (1) Han d’incorporar un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja o un sistema per a la reutilització d’aigua sobrant de sistema de reg, etc. en una superfície reduïda. piscines. Per últim, en el cas de plantejar un dipòsit fora de la coberta, tant a cobertes lleugeres com no (2) Han d’incorporar un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja o un sistema per a la reutilització d’aigua sobrant de lleugeres (independentment de la inclinació), s’hauria d’analitzar el requeriment d’ús per tal de piscines o un sistema de reutilització d’aigües grises. Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 4 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. (3) Han d’incorporar un sistema de reutilització d’aigües grises un dels dos sistemes següents: un sistema per L’aigua pluvial recollida a les cobertes dels edificis, tal com ja s’ha esmentat, pot ser utilitzada per a l’aprofitament d’aigua de pluja o un sistema per a reutilització d’aigua sobrant de piscines. reg de jardins, jardins verticals, murs verds, cobertes verdes, horts urbans, ompliment de cisternes En aquestes ordenances en particular i en general a les ordenances municipals de Catalunya d’inodors, neteja de terra, etc. analitzades, el factor limitant per l’àmbit d’aplicació és la quantitat de superfície verda a regar. En És important que no es generin aerosols en el seu ús, doncs els controls analítics i de tractament termes generals per tant, el que implica una obligatorietat o no, és si hi ha zona verda i la seva de les aigües hauria de ser molt més acurat per a evitar riscos, i per tant associat a elevats costos àrea. A més a més, cal tenir en compte que aquest tipus d’ordenances, també en termes generals, de manteniment del sistema. no obliguen a un sistema de recollides de pluvials, sinó a un aprofitament d’algun tipus de RHA (ja sigui d’aigües pluvials, aigües grises, aigües de recuperació de piscines o altres). Segons l’especificat en apartats anteriors, a nivell d’eficiència del sistema i retorn de la inversió hi ha dos factors claus que es recomana tenir en consideració per a que la implantació d’un sistema A l’estudi sobre l’aplicació d’ordenances municipals per l’estalvi de l’aigua realitzat per la UAB a d’aprofitament de pluvials de coberta sigui eficient, aquests són la superfície (que aquesta sigui petició de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat, realitzat al 2011, recalca la importància >150m2) i la pendent de la coberta (amb pendent >12% d’inclinació, només es recomana d’adaptar les ordenances municipals d’estalvi d’aigua segons la seva realitat, especialment a la instal·lació d’aprofitament de pluvials fora de la coberta). Cal esmentar també, que en cobertes tipologia urbanística, per exemple en el cas d’aigües pluvials es considera que te un major lleugeres, l’aprofitament només es podrà fer fora de la coberta. potencial en municipis amb una tipologia urbanística difusa, mentre que els sistemes de reutilització d’aigües grises són d’especial interès en municipis amb una tipologia compacta per Per la futura ordenança d’estalvi d’aigua de Barcelona es proposa que a tots els edificis de nova motius d’economia d’escala. L’ordenança tipus d’estalvi de l’aigua que proposa la diputació de construcció, grans rehabilitacions, canvis d’ús de l’edifici i rehabilitació de cobertes amb una Barcelona, desembre del 2005, estableix els següents criteris d’obligatorietat i casuística per superfície verda de >100 m2 es realitzi l’anàlisi de la viabilitat d’aprofitament d’aigües pluvials de l’aprofitament d’aigües pluvials. coberta. Quedarien exempts de l’aplicació d’estudi d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes els edificis patrimonials. Els requisits mínims i detall de l’àmbit d’aplicació es troben en la proposta Tipus Sistema de reutilització d’aigües que s’ha Àmbit d’aplicació d’ordenança d’estalvi de l’aigua i aprofitament de recursos hídrics alternatius, de l’Annex 11. ordenança d’incorporar Un sistema de reutilització d’aigües grises o <8 habitatges i >100 m2 de un sistema d’aprofitament d’aigua de pluja o 3 COMPONENTS zona verda o piscina <30m2 un sistema per a la reutilització sobrant de Habitatge piscines Centrant-nos en els sistemes d’aprofitament de pluvials del tipus emmagatzematge en dipòsit, per plurifamiliar Un sistema per a l’aprofitament d’aigua de 2 tal garantir la funcionalitat i sostenibilitat d’aquest tipus de sistemes d’aprofitament, cal realitzar un ≥8 habitatges >300 m de pluja o un sistema de reutilització d’aigua zona verda o piscina <30m2 sistema de recollida, emmagatzematge, desinfecció (si s’escau) i distribució adequat per cada cas. sobrant de piscines Ordenança Un sistema de reutilització d’aigües grises o La construcció d’un sistema d’aprofitament de pluvials associat al propi edifici, ja sigui per al reg tipus per >150 m2 construïts i <100 un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja d’un mur verd, jardí vertical, jardins adjacents a l’edifici o fins i tot per lavabos o neteja de terres, es l’estalvi de m2 de zona verda o piscina o un sistema per a la reutilització d’aigua recomana que vagi implícit en projectes inicial de l’edificació o remodelació integral de l’edifici, per l’aigua Habitatge <30m2 sobrant de piscines tal de que els costos d’amortització siguin assumibles. segons la unifamiliar >150 m2 construïts i >100 Un sistema per l’aprofitament d’aigua de pluja Diputació de A grans trets un sistema d’aprofitament pluvial de cobertes consisteix en: m2 de zona verda o piscina o un sistema per a la reutilització d’aigua Barcelona <30m2 sobrant de piscines - Captació Un sistema d’aprofitament d’aigua de pluja o >100 m2 de zona verda o - Pre-tractament Hotels un sistema per a la reutilització d’aigua piscina >30 m2 sobrant de piscines - Dipòsit d’emmagatzematge (amb sistema de desinfecció, si s’escau) Edificis d’usos diversos Altres - Distribució diferents als anteriors amb Un sistema d’aigua de pluja per al reg habitatges >100 m2 de zona verda Taula 3: Resum ordenança tipus per pluvials. Font: Diputació de Barcelona Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 5 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3.1 ELEMENTS DE CAPTACIÓ - Bola flotant: És un sistema que necessita menys espai per la seva instal·lació. Consisteix en un caneló cònic amb una bola flotant que es va emplenant amb les primeres pluges fins 3.1.1 Cobertes que la bola obtura la desviació i es deixa passar l’aigua al tanc d’emmagatzematge de La recollida d’aigües pluvials es realitza de forma directa des de les cobertes dels edificis. pluvials. Existeixen diferents classes de cobertes a la ciutat de Barcelona, com són cobertes tipus terrat 3.2.2 Filtres (1.764,4 Ha)*, amb teules (330,6 Ha)* o les cobertes lleugeres (513,9 Ha)*. Un altre element clau per l’aprofitament de les aigües pluvials de cobertes són els filtres. Al mercat La superfície de captació és un punt molt important alhora de dissenyar un sistema d’aprofitament existeixen molts tipus de filtres, en general la seva classificació dependrà de la ubicació de la seva d’aigües pluvials, ja que el material del que estigui feta, la seva inclinació i posició poden alterar la instal·lació. A continuació es fa menció a nivell genèric dels tipus de filtres existents per tal de qualitat i quantitat de l’aigua recollida. poder fer una filtració de gruixos i evitar la seva entrada al dipòsit d’emmagatzematge. *Ha totals per tipus de coberta a la ciutat de Barcelona. Dades extretes de presentació de cobertes i murs verds a Barcelona 2010, Ajuntament de Barcelona. - Filtre als canelons: Filtres que s’instal·len als canelons de les teulades per tal d’evitar la obturació de fulles als baixants. 3.1.2 Baixants - Filtres en baixants: Aquests poden ser per baixants circulars o rectangulars. Es poden Per tal de canalitzar l’aigua de pluja recollida a les cobertes cal la instal·lació d’un sistema de instal·lar a l’inici del baixant, entre mig o a la connexió del dipòsit d’emmagatzematge. conducció d’aquestes. Aquests sistemes de canalització han de ser capaços de recollir i de - Filtres a l’entrada del dipòsit: Solen instal·lar-se previ a l’entrada del dipòsit transportar l’aigua fins al seu emmagatzematge. Alguns exemples d’aquests: d’emmagatzematge. Just a la connexió de la canonada d’entrada. O fins i tot a les tapes per - Safates, canals i baixants: La funció d’aquests elements és recollir l’aigua de pluja vessant i tal de recollir aigua que caigui a sobre d’aquests. conduir-la cap al sistema d’emmagatzematge. Existeixen diferents materials, coure, xapa, - Filtres externs: Filtres instal·lats en arquetes de recollida de l’aigua. Solen ser sistemes de PVC... Aquests últims no presenten problemes de corrosió i són mecànicament molt cistelles de fàcil manteniment. resistents. 3.2.3 Decantació - Buneres: Sistema d’evacuació de les aigües pluvials d’una coberta, existeixen diferents Un sistema de decantació es considera necessari només en el cas que no es pogués instal·lar un classes, segons el tipus d’instal·lació. Caldereta amb bonera no sifònica, galleda amb sistema d’eliminació de les primeres pluges i no es pogués instal·lar filtratge de les aigües als bonera sifònica, bonera sifònica, bonera sifònica amb arquilla de bombament, reixa diferents punts de recollida. A més a més, cal tenir en compte que un pretractament de decantació electrosoldada per canaleta de drenatge... necessita un espai extra per la instal·lació d’aquest, així com un manteniment més complex. 3.2 ELEMENTS DE PRE-TRACTAMENT 3.3 DIPÒSIT D’EMMAGATZEMATGE 3.2.1 Eliminació de les primeres pluges El disseny del dipòsit d’emmagatzematge pot ser divers. Hi ha però aspectes clau que s’han de Per l’aprofitament d’aigües pluvials de coberta s’ha de tenir molt present el concepte de que les considerar i que són la ubicació del dipòsit, el seu material de construcció i els seus elements primeres aigües de pluja són les aigües més contaminades, degut a l’arrossegament de la brutícia constituents. A més a més cal realitzar un bon dimensionament d’aquest. acumulada a la coberta, a més a més de les fulles, excrements d’ocells i altres animals, que no 3.3.1 Ubicació del dipòsit hauria d’arribar al sistema d’emmagatzematge. Pel que es recomana que els primers 1,5 mm de pluja es desestimin.. Dos exemples de sistemes de derivació de les primeres pluges, també Per la ciutat de Barcelona es consideren 2 categories de dipòsit segons la seva ubicació: anomenat derivació del “first flush”, són: - Dipòsit tancat en superfície - Caneló de separació: És un sistema de derivació de les primeres pluges molt simple de - Dipòsit tancat soterrat construir, operar i mantenir. Consisteix en un caneló connectat mitjançant una politja a un Per la classe de projectes que s’estan considerant, aprofitament de pluges de cobertes d’edificis en tanc de desviació de les primeres pluges. Un cop el tanc de desviació està ple, aixeca zones urbanes. Els dipòsits soterrats són el sistema més recomanable en punts amb poca l’extrem del caneló i deixa de desviar aigua pluvial i es comencen a emmagatzemar les disponibilitat d’espai, a més és el sistema més segur per tal de garantir la qualitat de l’aigua aigües pluvials netes. emmagatzemada, ja que s’eviten possibles afeccions per incidència de la radiació solar i Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 6 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. escalfament de l’aigua emmagatzemada, així com possibles actes de vandalisme. No obstant el simplifica el model de càlcul a dues variables d’entrada: la de superfície de recollida i la superfície seu cost de construcció serà més elevat que un dipòsit en superfície. de reg (concretament, es parla de superfície equivalent de gespa). Els dipòsits en superfície són el sistema més recomanable si es disposa d’espai suficient per la A més a més, el document de l’ACA també presenta una zonificació territorial per Catalunya seva ubicació i es vol abaratir costos de construcció i manteniment. segons la variable precipitació-evapotranspiració. A cada municipi l’hi correspon una determinada zona, en el cas de Barcelona l’hi correspon l’àbac 5. En qualsevol cas, per tal de facilitar la distribució de l’aigua pluvial recollida, seria recomanable que el dipòsit estigués ubicat el més proper possible a la coberta, si aquesta ho permet, per tal de La hipòtesis de càlcul marcada per l’ACA és la següent: poder distribuir l’aigua per gravetat. Superfície de captació 3.3.2 Material del dipòsit - La recollida es planteja a cobertes no transitables. No es té en compte l’escolament de Els materials de sistemes d’emmagatzematge de l’aigua de pluja no poden alterar en cap cas la zones pavimentades o enjardinades. qualitat de l’aigua emmagatzemada. - La superfície d’entrada als àbacs és la projecció de la superfície horitzontal de la següent figura. Els materials més utilitzats per la construcció dels dipòsits són: plàstic (polietilè o polipropilè), formigó i fibra de vidre. Els tres tipus presenten durabilitats elevades. Els de fibra de vidre tenen un cost més elevat i els prefabricats de plàstic són els més barats. Per altra banda, els de formigó son més fàcils de mantenir (donen menys problemes de reparacions). 3.3.3 Components bàsics del dipòsit Els components bàsics que s’haurien de considerar per incloure en un dipòsit per garantir la seva funcionalitat són: - Entrada anti-turbulència per evitar la re-suspensió dels sediments dipositats al fons. - Canalització del sobreeiximent del dipòsit cap al sistema de drenatge convencional, cap a una zona propera que es pugui regar o per infiltrar-ho al terreny si és viable. Figura 4: Supefície de teulada per al càlcul de dipòsits de pluvials (font: The Texas manual rainwater - Indicador de nivell d’aigua al dipòsit. Harvesting, TWDB, 2005) - Sistema de protecció contra insectes: en especial mosquits, rosegadors o altres animals. Superfície equivalent a reg (gespa) - L’accés al dipòsit tindrà unes mesures mínimes de boca home, que garanteixin les operacions de neteja i desinfecció. Aquests sistema s’utilitza per tal d’adaptar el càlcul de cada jardí, ja que les necessitats de reg no - El material del dipòsit ha de ser opac a la llum per tal d’evitar la proliferació d’algues i altres són les mateixes segons el que hi hagi plantat. Per tal d’unificar es busca una equivalència entre biofilms al seu interior. tipus de plantes i les seves necessitats hídriques i s’extreu un valor de gespa equivalent amb la - Alimentació de la xarxa municipal d’abastament i/o altres recursos hídrics alternatius. següent formula: 3.3.4 Dimensionament del dipòsit d’emmagatzematge Al 2011 l’ACA va realitzar una guia per l’“Aprofitament d’aigua de pluja a Catalunya, dimensionament de dipòsits d’emmagatzematge”, per tal d’unificar criteris pel que fa al dimensionament de dipòsits d’emmagatzematge d’aigües pluvials, tal i com s’ha comentat a Essent: l’apartat 2.7 d’aquest annex. Aquesta metodologia proposada per l’ACA, consisteix en un càlcul Si superfície de cada tipus simple basat en àbacs. Els àbacs s’han obtingut a partir d’un model d’ompliment-buidatge d’un Kci coeficient de cultiu, taula 6 dipòsit d’aigua pluvial on intervenen diferents variables (superfície de captació, eficiència de Kdi coeficient de densitat, taula 7 recollida, pluviometria de la zona, demanada d’aigua a nivell mensual, etc..). Aquest sistema ei eficiència per cada tipus de reg, taula 8 Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 7 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Tipus de planta Coeficient de cultiu (K ) Plurifamiliar Plurifamiliar semi- ci Unifamiliar intensiu intensiu Planta de zona àrida. 0,2 – 0,3 Dutxa 41 43 43 Xerojardineria Inodor (WC) 27 30 27 Fruites 0,6 – 0,7 Lavabo 23 39 23 Arbres 0,6 – 0,8 Cuina 5 5 5 Arbust 0,7 – 0,8 Aixetes 30 30 47 Flors 0,8 – 1,0 Rentadora 13 16 16 Gespa 1,0 Rentavaixelles 7 8 7 Horta 1,0 Altres usos 10 10 10 Taula 4: Coeficient de cultiu (Font: Pujol, l (2000). Mètode per al càlcul de les necessitats diàries d’aigua. Regaven) Taula 7: Valors adoptats per a l’estimació de la distribució per usos del consum domèstic d’aigua segons la Densitat Coeficient de densitat (Kdi) tipologia de l’habitatge (Elaboració feta per l’ACA, a aprtir dels resultats del “Estudi del consum d’aigua als edificis de la Regió Metropolitana de barcelona” (ICTA, Fundació Agbar, Fundació Abertis, DMAH) Baixa 0,6 Mitja 1,00 L’àbac corresponent a la zona de Barcelona és el de la Catalunya meridional, representat al Alta 1,0 següent gràfic: Taula 5: Coeficient de densitat (Font: Costello, L. Et al (1991). Estimating wàter requeriments of landscape plantings. The landscape coeficient method. California: Extension University of California, Divison of Agriculture and natural resources Sistema Eficiència (%) Mànega 65% Aspersió 75% Degoteig 80% Taula 6: Eficiència de reg (Font: Fuentes Yagüe, J.L. (1998). Técnicas de riego. 3er edición. Madrid. Ed. Mundiprensa y Ministerio de Medio Ambiente) Els àbacs no contemplen la demanda d’aigua de pluja per a altres usos que no sigui reg. Si a més d’usar l’aigua per al reg, es vol incorporar aigua per a la neteja de terres, WC i altres usos que no requereixin la qualitat d’aigua potable, es recomana calcular la demanda diària a través de la Taula 7 i calcular el volum necessari per a satisfer aquesta demanda durant un mes, valor que se sumaria al volum requerit per al reg obtingut amb els àbacs. Figura 5: Àbac Zona corresponent a la Catalunya meridional (font: ACA) Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 8 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3.4 SISTEMA DE DESINFECCIÓ - Elements de nivell: La posada en marxa, aturada i funcionament de la bomba ha de ser automàtica, a través de boies i pressòstats. El sistema de desinfecció ha de ser un sistema opcional per aquells casos en cas que es consideri necessari per l’ús que es vulgui donar a l’aigua pluvial emmagatzemada. 3.5.2 Emissors per sistema de reg Un sistema de desinfecció permanent de l’aigua emmagatzemada, com per exemple un sistema de Es recomana que els elements emissors de l’aigua de reg siguin degoters, sistemes de distribució cloració o ultraviolat, es pot instal·lar per garantir les concentracions de patògens que estableixi la que no provoquen aerosols, i que disminueixen el risc de la instal·lació. Cal valorar que si s’utilitzen normativa de referència en cas de que el reg pugui produir aerosols, tot i que cal esmentar, que es aspersors o difusors, caldrà justificar el compliment del Decret 865/2003, sobre prevenció i control recomana instal·lar sistemes de reg que evitin la generació d’aerosols. de legionel·losi. També es pot considerar necessari un sistema de desinfecció en cas que l’aigua recollida es En el cas de que s’utilitzi un sistema de reg que pugui produir aerosols, serà necessari dotar el retingui emmagatzemada un període prolongat de temps abans del seu ús, per tal d’evitar la sistema d’aprofitament de pluvials d’una unitat de desinfecció (cloració, UV, o altres sistemes), ja proliferació de patògens i males olors. que l’aigua recollida és molt probable que contingui patògens i aquests s’han d’eliminar abans del seu ús. Val a dir que, en cas d’un ús de l’aigua de pluja per al reg amb un sistema per degoteig (el més recomanat en aquests casos) no s’acostuma a requerir una desinfecció en continu de les aigües. 3.5.3 Canonades i elements accessoris Les canonades han d’estar homologades per a l’ús de reg, així com per a ésser instal·lades en 3.5 Components xarxa de distribució condicions d’intempèrie en cas de ser necessari. A més a més d’estar senyalitzades per tal de no Per tal de completar un sistema d’aprofitament de pluvials de cobertes cal instal·lar una xarxa de confondre amb la instal·lació d’aigua potable. distribució de l’aigua emmagatzemada. Aquesta serà diferent per cada projecte i necessitats d’ús. Les instal·lacions a mantenir han de disposar d’un accés adient pels equips i persones. Els Pel que a grans trets una xarxa de distribució ha de comptar amb els següents elements: accessos han de poder assumir les dimensions i pes dels elements que han d’entrar i sortir. Les - Bombeig instal·lacions i elements a mantenir han de ser accessibles, per tant cal garantir unes mesures - Emissors per reg mínimes perimetrals al voltant dels equips a mantenir: arqueta de decantació, accés al dipòsit, - Canonades quadres elèctrics, etc. - Garantia de subministrament Cal preveure sistemes de purga i de desguàs de la instal·lació d’aigua. 3.5.1 Equip de bombeig En general, tota la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i Tal i com s’ha comentat, si resulta viable, s’aconsella instal·lar el dipòsit en la coberta, per tal de asseguri la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. poder distribuir l’aigua per gravetat amb sistemes de reg per degoteig. D’aquesta forma, el consum 3.5.4 Garantia de subministrament energètic, les despeses de manteniment i la fiabilitat de la instal·lació poden ser les més òptimes. Per tal garantir la funcionalitat i sostenibilitat d’aquests tipus de sistemes, un dels aspectes a En el cas de que no sigui possible instal·lar el dipòsit a una cota superior serà necessari la considerar és l’aprofitament d’altres recursos hídrics alternatius que es tinguin a l’abast en cas de instal·lació d’un grup de bombeig, que ha de constar com a mínim dels següents elements: situacions en les que el sistema no garanteixi les necessitats hídriques requerides (és a dir, no - Aspiració: El sistema d’aspiració està dotat d’una boia que manté sempre el punt d’aspiració disposar de prou aigua pluvial). Així, altres recursos hídrics alternatius que es poden considerar en la part més propera a la superfície de la làmina d’aigua. L’aspiració per la part superior són: evita l’entrada de sòlids. S’ha de dotar al sistema d’un element que faciliti l’encebament del - Aigua freàtica: en cas que existís un pou o punt de subministrament proper. tub d’aspiració de la bomba. - Aigua regenerada: també en cas que existís un punt de subministrament proper. - Bombes: Bomba seca, és a dir, situada en superfície o bomba submergible, amb la que cal - Aigües grises: en cas de tractar-se d’un edifici d’habitatges, hotel, etc. en el que es disposa preveure sistema d’extracció per a la seva reparació i/o reposició. S’aconsella la col·locació d’aigües procedents de dutxes i banyeres suficients per al seu ús. de vàlvules de tall per tal de poder aïllar els diferents elements de la instal·lació. També seria recomanable la instal·lació d’una segona bomba, d’iguals característiques per donar garantia de funcionament i possibilitat d’alternança. Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 9 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En cas de no disposar de recurs hídric alternatiu disponible en períodes de manca de Nota: Criteris de manteniment en base a la BS, DIN, i NF, adaptats al sistema motiu d’estudi (clima de Barcelona: precipitacions, caldrà tenir en compte disposar d’una escomesa d’aigua potable per garantir Mediterrani litoral central; Precipitació: 651 mm; Número de dies de pluja: 81 dies/any). l’abastament. Per una millor conservació de l’aigua, caldrà garantir la protecció del dipòsit dels raig ultraviolats i de les temperatures extremes, per evitar la proliferació de legionel·la. 4 PROGRAMA DE MANTENIMENT I CONTROL ANALÍTIC És imprescindible la existència d’un registre o arqueta d’entrada al sistema d’emmagatzematge, L’establiment d’un programa de manteniment i control del sistema d’aprofitament de pluvials serà per tal de permetre la seva inspecció, neteja i manteniment, així com per assegurar la limitació l’element clau per tal de garantir el seu correcte funcionament al llarg de la vida útil i garantir la d’entrada al personal no autoritzat. qualitat de l’aigua subministrada. Els components instal·lats dins del sistema d’aprofitament han de ser fàcilment desmuntables en Al marge de les intervencions de reparació, cal preveure la realització d’un manteniment preventiu cas d’averies. de les instal·lacions, que serà fonamental per a garantir l’èxit de qualsevol proposta d’aprofitament d’aigües pluvials, amb les següents operacions: Durant el primer any de funcionament de la instal·lació, per tal de caracteritzar el sistema i definir els punts crítics, es recomana realitzar una analítica trimestral de paràmetres bàsics i legionel·la. Si Freqüència Component Mesura Realització els paràmetres superen els valors recomanats, caldrà realitzar les actuacions necessàries per tal mínima d’adequar la instal·lació i el programa de manteniment per garantir la qualitat de l’aigua requerida Coberta i àrees de Inspecció i Comprovació absència d’obstacles, 6 mesos per l’ús. En cas de tenir una instal·lació amb risc de generació d’aerosols, cal portar un control més captació neteja estanqueïtat exhaustiu segons els criteris marcats al RD 865/2003, sobre prevenció i control de legionel·losi. Baixants, buneres Inspecció i Comprovació de l’absència d’obstacles i 6 mesos coberta neteja neteja A la taula 9 es presenten els paràmetres mínims recomanats per l’anàlisi de les aigües pluvials de Sistema de Inspecció i Comprovació de l’estat de sediments i neteja 6 mesos cobertes per tal de caracteritza-les. derivador neteja Sistema de Inspecció i Comprovació del sistema 1 mes Paràmetres Límit Freqüència d’anàlisi desinfecció neteja Calibrat sondes En funció de la tecnologia 6 mesos E.Coli (NMP/100ml) 0-200 Cada 4 – 6 mesos Filtre Inspecció i Comprovació de l’estat de sediments i neteja 6 mesos Legionella spp. (UFC/l) <100 Cada 9 – 12 mesos neteja SS (mg/l) 20 – 35 Cada 4 – 6 mesos Dipòsit Inspecció Control de l’absència de fuites i brutícia, Anual Terbolesa (NTU) 2 – 10 Cada 9 – 12 mesos comprovació de l’estabilitat i el correcte estat dels elements Cadmi (mg/l) 0,01 Cada 9 – 12 mesos Manteniment Buidat, neteja i desinfecció 5 anys (1) Coure (mg/l) 0,2 Cada 9 – 12 mesos Grup de pressió Inspecció/Mante Comprovació visual, absència de fuites, Anual Crom (mg/l) 0,1 Cada 9 – 12 mesos niment corrosió i prova de posada en marxa automàtica, nivell boies, pressòstats, etc. Níquel (mg/l) 0,2 Cada 9 – 12 mesos Canonades i Inspecció i Comprovació del sistema 6 mesos pH (upH) 6,5 – 8,4 Cada 9 – 12 mesos sistemes de reg (2) neteja Conductivitat a 20ºC (µS/cm) 3000 Cada 9 – 12 mesos Taula 8. Programa de manteniment (1) Aquesta freqüència mínima recomanada pel manteniment del dipòsit s’ha establert en cas que el dipòsit sigui soterrat Taula 9. Programa de mostreig i les aigües emmagatzemades no s’utilitzin en cap sistema que provoqui aerosols. (2) Sempre que sigui un sistema per degoteig, en cas d’un sistema amb aerosols el seu manteniment i control ha de ser més restrictiu. Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 10 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 5 BIBLIOGRAFIA Aprofitament d’aigua de pluja a Catalunya, dimensionament de dipòsits d’emmagatzematge, juny 2011, Agència catalana de l’Aigua. Guia tècnica d’aprofitament d’aigües pluvials en edificis, AQUAESPAÑA, 2016 Ordenança municipal per a l’estalvi de l’aigua, ajuntament de Sant Cugat del Vallés. Estudi sobre l’aplicació de les ordenances municipals d’estalvi d’aigua, març 2011. ICTA-UAB, Xarxa de ciutats i pobles ca a la sostenibilitat. Guia de terrats vius i cobertes verdes, Àrea d’Ecologia urbana. Ajuntament de Barcelona, Desembre 2015. Formulari H0345, comunicació d’aprofitament d’aigües subterrànies o d’aigües pluvials, ACA. Estudi de l’ordenança de cobertes mosaic, per l’Ajuntament de Barcelona, febrer 2017. Estudi de l’ordenança de les cobertes mosaic, ajuntament de Barcelona, febrer 2017. Fachadas y azoteas verdes, Conalep, Colegio Nacional de Educación Profesional Técnica, SEP Guía de diseño para captacion del agua de lluvia, Unidad de Apoyo Técnico en Saneamiento Básico Rural, UNATSABAR, enero 2001. ABNT NBR 15527, Norma Brasileira. Água de chuva – aproveitamento de cobertures em áreas urbanes para fins nao potávies – requisitos. Octubre 2007, PR NF P16-005, Systèmes de récupération des eaux de pluie, 2008. BSI British Standards, BS 8515:2009. Rainwater Harvesting System. DIN 1989-1, “Planificació, instal·lació, servei i manteniment de sistemes d’utilització d’aigua de pluja”, abril 2002. The Texas manual on Rainwater Harvesting. Austin, Texas: Texas Water Development Board, 2005. Real decreto 865/2003, de 4 de juliol, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionel·losis. Informe tècnic d’actuació sobre alguns dels murs verds executats a Barcelona de de 2014 a l’actualitat, desembre 2016, BCASA. Consideracions tècniques per la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials per al reg de murs verds i jardins verticals, BCASA. Annex 7. Consideracions tècniques per a la implementació d’aprofitament d’aigües pluvials de cobertes 11 ANNEX NÚM. 8: INFRAESTRUCTURES HISTÒRIQUES D’ABASTAMENT D’AIGUA A LA CIUTAT. ANÀLISI DE VIABILITAT D’EXPLOTACIÓ. Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 8: INFRAESTRUCTURES HISTÒRIQUES D’ABASTAMENT ÍNDEX 1 MINES ............................................................................................................................................ 2 1.1 INTRODUCCIÓ. ANTECEDENTS HISTÒRICS .................................................................. 2 1.2 ASPECTES HIDROGEOLÒGICS ....................................................................................... 2 1.3 ASPECTES LEGALS .......................................................................................................... 3 1.4 VIABILITAT D’EXPLOTACIÓ DE LES MINES DE BARCELONA ..................................... 3 1.4.1 Inventari de mines .................................................................................................... 3 1.4.2 Localització de les mines ......................................................................................... 4 1.4.3 Estimació de cabals ................................................................................................. 9 1.4.4 Propostes d’explotació ............................................................................................. 9 1.5 CONSIDERACIONS PEL MANTENIMENT ...................................................................... 10 1.6 VALORACIONS ECONÒMIQUES .................................................................................... 10 1.7 CONCLUSIONS ................................................................................................................ 11 1.8 PLANOLS DE LES MINES LOCALITZADES I PENDENTS DE SER INSPECCIONADES12 1.9 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LES MINES VISITADES ........................................... 13 2 ALTRES INFRASTRUCTURES RELACIONADES AMB L’ABASTAMENT HISTÒRIC ............. 33 3 INVENTARI DE MINES ................................................................................................................ 34 Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1 MINES 1.2 ASPECTES HIDROGEOLÒGICS 1.1 INTRODUCCIÓ. ANTECEDENTS HISTÒRICS Les mines són captacions horitzontals que consten d’un zona de captació d’aigua i d’una zona de conducció que transporta aquesta aigua cap a diferents punts de consum. A part, tota mina té un seguit de pous al llarg del seu traçat, la funció dels quals és la de ventilar la galeria, la d’extreure el Històricament, les aigües subterrànies de Barcelona han estat utilitzades a títol privat, tant per material excavat, accedir a l’interior i il·luminar. abastament domèstic com ús industrial, molt especialment durant finals de segle XIX i la primera meitat del segle XX. Aquests tipus de captacions es construïren antigament, generalment amb mètodes molt rudimentaris, en zones on no hi havia cap altra possibilitat per poder aprofitar l’aigua doncs no era Remuntant cap als inicis de les primeres mines de Barcelona, trobem que a finals del segle XIII possible fer un pou i no es disposava de cursos superficials d’aigua. Aquest és el cas de les zones comença a ser corrent la canalització d’aigua de font per a portar-la a la ciutat. Així doncs, a principis situades en materials amb molt poca permeabilitat com són les pissarres i els granits, que, en el cas del segle XIV sortia en el Pla de la Boqueria una font amb aigua de Montjuïc. Però, donat que les de la ciutat de Barcelona, es troben a la Serra de Collserola i als diferents Turons de la ciutat. aigües d’aquesta muntanya no podien satisfer les necessitats d’una ciutat en continu creixement, es Generalment s’aprofitava l’existència d’una font i s’excavava una galeria per poder recollir, en una va decidir aprofitar les aigües de la Serra de Collserola. Per tant, a mitjans del segle XIV es va única sortida, les múltiples petites surgències i traspuaments que apareixen en un contacte entre construir la primera mina de Barcelona anomenada de Can Cortès a Sarrià, fent que aquesta aigua materials moderadament permeables sobre materials molt poc permeables. captada a la serra de Collserola arribés a la Plaça de Sant Jaume a través de la Font de Sant Honorat. El fet que en aquests tipus de materials l’obra hidràulica més adient hagués estat la construcció d’una galeria o mina en comptes d’un pou era principalment la poca profunditat que es podia assolir Cap a principis del segle XVIII, la ciutat ja disposava de cinc mines, tot i que en aquella mateixa en un pou excavat a mà en una zona de materials poc permeables i amb el nivell de l’aigua molt època es van trobar que el principal problema per a la ciutat era el transport de l’aigua en comptes condicionat al règim estacional de pluges. La zona de captació d’un pou d’aquestes característiques de la obtenció, doncs les conduccions de les mines requerien d’un manteniment difícilment sempre és menor que la d’una galeria excavada, per molt curta que aquesta sigui. Una altra assumible per l’Ajuntament. conveniència per a construir una mina en comptes d’un pou era la canalització i transport de l’aigua L’abastament de la ciutat de Barcelona al 1826 es feia a través de més de 9000 pous, un aqüeducte extreta cap a qualsevol punt de la ciutat utilitzant només la força de la gravetat. D’una mateixa mina de la part baixa de la ciutat, de les fonts obertes en el centre urbà procedents moltes d’elles d’aigua solen haver-hi diferents ramals que transporten l’aigua a diferents usuaris, els quals recullen l’aigua de mina i de fonts de Collserola i Montjuïc, i en aquella època es va deixar de consumir l’aigua de la des de la mateixa canaleta de la mina o des de pous o dipòsits situats al final del seu recorregut. Sèquia Comtal per la mala qualitat de l’aigua. Davant d’aquesta situació preocupant de disponibilitat Sobre dades de cabals, la quantitat d’aigua que sol captar una mina és molt minsa. De dades d’aigua, algunes de les mines que actualment estan registrades, es van anar construint per antigues de finals del segle XVIII, concretament el 1790, de les 8 mines que hi havia en iniciatives privades. funcionament a Barcelona, amb un recorregut total d’uns 54 km, treien uns 12 l/s. Donat que el cabal Per tant la captació d’aigua subterrània mitjançant mines és un punt a tenir en compte en qualsevol que proporcionen les mines d’aigua està molt lligat al règim pluviomètric, en època de sequera, el estudi o valoració de la possibilitat d’explotació de l’aigua, doncs en el subsòl de Barcelona hi són cabal disminueix considerablement. Això queda palès en el fet que les mateixes 8 mines abans presents en nombre no despreciable. comentades, al 1804 proporcionessin un total d’uns 5 l/s. Així es va fer en l’Estudi de l’Aqüífer del Pla de Barcelona realitzat per l’Ajuntament l’any 1997, en De dades actuals sobre cabals que es disposa, la major part de les mines no arriben a 0,5 l/s, tot i que es va considerar el possible cabal drenat per les mines com una de les extraccions del sistema que amb alguna excepció com la mina Santa Teresa localitzada durant l’elaboració d’aquest a tenir en compte. document, amb un cabal mesurat de 0,5 l/s. Malauradament, al llarg dels anys les mines majoritàriament han quedat en desús i han patit interferències amb el desenvolupament urbanístic Actualment, amb motiu del Pla Tècnic per a l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius a de la ciutat, pel que han vist reduït o anul·lat el seu cabal, ja sigui perquè han estat tallades o per Barcelona, es considerarà la viabilitat d’explotació d’aquest recurs. En aquest document es presenta enfonsaments que hagin pogut patir. la informació que es disposa, les consideracions tant tècniques com legals que intervenen en l’explotació d’aquest tipus de captacions, i la seva viabilitat econòmica. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 2 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.3 ASPECTES LEGALS Les mines són per un costat, propietats privades registrades en el Registre Civil i, per tant sotmeses 1.4 VIABILITAT D’EXPLOTACIÓ DE LES MINES DE BARCELONA a la normativa del Codi Civil, i per un altre costat són concessions d’aprofitament, sotmeses a la Llei d’Aigües. Per tant, per aprofitar l’aigua d’una mina s’ha de conèixer l’estat legal de la mateixa, quins Com a complement a les fonts de recurs d’aigua subterrània disponibles a Barcelona, s’ha analitzat són els seus propietaris i si la concessió atorgada és encara vigent. la informació i coneixement que es disposa de l’estat de les mines registrades, així com s’han fet inspeccions a camp per tal de poder localitzar-les i valorar la seva viabilitat d’explotació. La llei vigent actualment que regula el domini públic hidràulic es concreta en el Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio en el que s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Pel que fa En el plantejament de viabilitat d’explotació de mines cal tenir presents abans els següents factors referència a l’ús de l’aigua subterrània o freàtica, s’especifica que el dret d’us privatiu s’aconsegueix que poden ser decisius alhora de plantejar-se una viabilitat efectiva: per concessió administrativa. • Propietat: les mines són per un costat, propietats privades registrades en el Registre Civil i, per En el cas de pous i mines, la Llei d’Aigües especifica que per aquelles concessions ja inscrites en el tant sotmeses a la normativa del Codi Civil, i per un altre costat són concessions d’aprofitament, Registre d’Aigües sota la disposició tercera 1 de la Llei 29/1985 de 2 d’agost, seran respectades per sotmeses a la Llei d’Aigües. Per tant, encara que moltes d’elles semblin estar en desús, per l’Administració des del 1 de gener de 1986 i fins a un termini de 50 anys pel que fa a règim aprofitar l’aigua d’una mina s’ha de conèixer l’estat legal de la mateixa, quins són els seus d’explotació dels cabals, i tindran dret preferent per a la obtenció de la següent concessió propietaris i si la concessió atorgada és encara vigent. En el capítol 1.3 d’aquest annex administrativa de conformitat amb la Llei. s’exposen els detalls dels aspectes legals que cal tenir en consideració. Per tant, l’aprofitament de l’aigua de pous i mines existents per part de l’Ajuntament, està supeditada • Forta estacionalitat de cabals: en ser sistemes de captació d’aigua construïts en materials pocs al coneixement de la propietat dels mateixos i la existència d’una concessió d’ús privatiu conforme al permeables, amb poca profunditat, i forta interacció amb infraestructures soterrades, el cabal que regula la Llei. que es pot obtenir d’elles, a més de ser baix, és molt variable, subjecte com està a la irregularitat de les precipitacions. Per tant la seva explotació estarà fortament condicionada per aquest factor Pel que fa a l’Ordenança Municipal, en ella es regula els requeriments de manteniment de les mines i sempre requerirà de dipòsits d’emmagatzematge. com a infraestructura existent al subsòl de la ciutat i que per tant poden estar sotmeses a les interferències i canvis urbanístics que es produeixen. • Treballs de manteniment: els costos de manteniment de les mines no són menyspreables i inclouen els treballs de cartografia per al correcte posicionament en plànol, la construcció o L’objectiu de l’ordenança és el de vetllar per al bon ús de l’aigua extreta per les mines i per a evitar condicionament de registres per a permetre l’accés als treballs de manteniment, la neteja interferències o degradacions de les mateixes derivades de les noves construccions que es vagin contínua per evitar sedimentacions i incrustacions, l’extracció d’arrels, i la reparació dels fent, tant en superfície com en el subsòl. esfondraments i altres desperfectes. Cal tenir present que la zona de captació d’aigua no pot A tal efecte els propietaris de les mines estan obligats a facilitar a l’Ajuntament tota la informació tenir revestiment per afavorir el drenatge de la mateixa. referent a la situació, cabal d’aigua i qualitat de les mateixes i a realitzar la neteja i reparacions per 1.4.1 Inventari de mines garantir la seva estabilitat estructural. S’han consultat els registres històrics de les mines construïdes a Barcelona, tant el present a D’altre banda, en cas de realitzar construccions en els solars sobre les mines, els responsables de Barcelona Cicle de l’Aigua S.A. (BCASA), com el Registre d’Aigües que posa a disposició l’ACA per les obres hauran de garantir la estabilitat de les mateixes i procedir a les obres necessàries per a la a consulta pública. seva consolidació, així com mantenir els punts d’accés practicables. 1.4.1.1 Registre disponible a BCASA BCASA disposa del registre de mines de l’antic Departament d’Abastament de l’Ajuntament de Barcelona, en el qual hi és present informació de caire administratiu (còpies del escrits de propietat) i tècnic (plànols de situació i en alguns casos cabals mesurats). Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 3 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Aquest registre, sense ser complert té, a més del valor històric que suposa per la ciutat, el valor De fet, les que actualment estiguin connectades a clavegueram són les candidates a explotar doncs d’aportar una informació que d’altra manera hauria estat difícil de trobar, doncs en la major part dels en aquest cas no hi haurà interferència amb possibles propietaris que tinguin concessió. Al plànol casos les mines han entrat en desús i per tant ni es mantenen ni exploten, ni es coneix propietat 2.4 del Document 2 del Pla es poden observar les mines classificades segons si s’han localitzat. reconeguda en l’actualitat. 1.4.2.1 Accessos Durant els anys 60-70 l’Ajuntament de Barcelona va fer la tasca d’inventariar les mines existents a la ciutat, i rehabilitar algunes en desús per a la seva explotació. Aquest és el cas de la Mina de Sants o A l’arxiu municipal existeix un llistat amb la localització dels accessos a 50 mines així com contacte la Mina de Can Clos, entre d’altres. Posteriorment, aquests treballs van deixar de realitzar-se, dels seus propietaris. Aquest llistat es va mantenir actualitzat durant la dècada dels anys 90. Tot i mantenint-se únicament el registre de la localització dels seus accessos, fins que a finals dels anys que la localització expressada en el llistat en molts casos (64%) és bastant vaga, referint-se al carrer 90 aquesta tasca també va quedar en desús. Actualment es disposa de l’arxiu paper el qual s’utilitza per on discorre la mina sense cap referència de nº postal o cruïlla de carrers, s’ha fet una tria de les per informar sobre la presència de mines als ciutadans que ho requereixin. que es podrien intentar localitzar, resultant el nombre de 19. Amb motiu de l’Estudi de l’Aqüífer del Pla de Barcelona de 1997 es va procedir a la digitalització en Malauradament, en la majoria de casos l’accés a la mina o ha estat tapat en la urbanització de el SITE, GIS municipal per a la gestió de Sanejament i altres serveis del subsòl, dels plànols carrers o es troba a l’interior d’edificis privats, pel que s’ha optat per intentar localitzar els accessos a existents en el registre així com de les dades de cabal trobades. En el plànol 2.4 es pot observar la les mines de les que consta que, o bé s’han connectat a clavegueram o existeix algun expedient de traça i codis de les mines inventariades, i en el capítol 3 d’aquest annex el llistat de totes elles. tramitació de la seva connexió al clavegueram. En el marc d’aquest Pla, s’ha completat el registre en el SITE amb algunes mines de les que no es 1.4.2.2 Connexions al clavegueram va agafar informació al 1997, i s’ha obtingut informació relativa a la connexió de les mines al Segons la informació que disposa l’Ajuntament, existeix un total de 19 mines que han estat clavegueram, així com la localització de possibles accessos i propietaris. El total de mines connectades al clavegueram. S’ha realitzat la inspecció del clavegueram dels 19 casos en base a la inventariat és de 162, de les quals es coneix el seu traçat segons plànols en 144 casos. localització del punt de connexió que es dóna, doncs normalment s’indica el carrer i entre quins dos 1.4.1.2 Registre d’Aigües de l’ACA carrers es troba. A la taula 1 s’ha resumit el resultat de les inspeccions. L’ACA posa a disposició pública el Registre d’Aigües en el qual hi són presents tant els pous com les mines que disposen de concessió per al seu aprofitament. En aquest registre hi són presents 11 mines, de les quals es dóna informació referent al nom del propietari i en alguns casos el cabal obtingut i consum anual que se’n realitza. Per qüestions legals de privacitat de dades, en el registre no es faciliten dades d’ubicació, ni per adreça ni coordenada geogràfica, pel que la consulta d’aquest registre ha servit per a complementar dades en aquelles mines en que hi apareix el nom tal i com està registrat a l’arxiu municipal, però no ha permès verificar la seva existència al registre municipal en cas de constar exclusivament el nom del propietari actual. Per aquest motiu, i donat el nombre bastant inferior present al Registre d’Aigües respecte de l’arxiu municipal, la informació que s’ha treballat ha estat fonamentalment la present a BCASA. 1.4.2 Localització de les mines Per tal de poder realitzar una estimació de les mines candidates a ser explotades cal primer considerar aquelles que actualment són fàcilment localitzables, ja sigui perquè tenen un accés conegut i practicable, es té coneixement de que s’han connectat al clavegueram, o es té constància de que s’han inspeccionat en època recent. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 4 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. IDENTIFICACIÓ MINA UBICACIÓ CONNEXIÓ CONNEXIÓ MINA MINA OBSERVACIONS CODI NOM TROBADA LOCALITZADA VISITADA 6 Duran i Sanillosa C/Osi - C/Monterols NO NO NO 9 Renart Ronda de dalt - Major de Sarrià SI SI NO Tub D400 sec C/Teodora Lamadrid- 65 Muntanya C/Castanyer NO SI SI Visitada en un tram petit. Porta aigua. Marsans Masferrer / Sol 26 de Baix C/Les Corts - C/Joaquim Molins SI SI NO Pràcticament seca (es veu humitat al tub) 27C Santa Teresa C/Castellet SI SI NO Cabal mesurat 0,5 l/s 17/12/2008 37 Can Travi C/Cartellà - C/Pitàgores SI SI SI En ús per particulars. Sense excedents. C/Baltasar Gracian - Av. 42 Planas o Dragó Meridiana SI NO NO Aboca per clavegueró amb residuals. 54 Can Mantega C/Galileu-Av. Madrid-Caballero NO SI NO 55 Hort Nou C/Riera d'Escuder 28 NO NO NO S'han vist claveguerons anul·lats C/Santaló-Avenir-Travessera 66 Francisco Vilumara Gràcia SI SI SI Es veu tub humit 69 Can Sitja C/Vent 37 SI NO NO Es veu tub humit 71 Brusi C/Balmes 380 NO SI SI No es pot mesurar cabal. Aigua estancada 72 Garcia Faria C/Arenys - C/Plutó NO NO NO 76 Santa Fe de Nou Mexic C/Bori Fontestà NO NO NO 99 Can Gloria Camí de Cal Notari NO NO NO Connecta tota la secció. 128 Torrent Belem C/Planella 29 SI SI NO Seca C/Pompeu fabra - Riera de Can 130 Font de la Cabreta Toda NO NO NO 143 Can Brossa C/Nou de Santa Eulàlia 26 NO NO NO 145 Can Grau C/Florida-Convent-Flor de Neu NO NO NO TOTALS 8 9 4 Taula 1. Resultat inspecció connexions mines al clavegueram Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 5 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Per això no s’han pogut inspeccionar més que certs trams de les mines localitzades, restant la Les principals dificultats en identificar connexions procedents de mines han estat: majoria de longitud d’elles sense visitar. Aquests trams haurien de ser visitats per equips • Manca de cabal procedent de la mina, de manera que tot i observar-se connexions, en estar especialistes en treballs d’aquest tipus, corresponents a inspeccions de risc elevat, tant per manca seques no hi ha garantia de que procedeixin de mina. d’oxigen com per risc d’esfondrament. • Connexions de mines que s’hagin fet a claveguerons o que posteriorment s’hagin utilitzat 1.4.2.3.2 Visites realitzades com a claveguerons. En barrejar-se amb aigua residual és difícil poder detectar que A continuació es descriuen les mines que s’han localitzat al carrer en les localitzacions on es procedeixen d’aigua de mina, i encara que ho fos caldria desconnectar el clavegueró del tub buscaven connexions al clavegueram, i s’ha pogut entrar en elles: procedent de mina per a poder utilitzar l’aigua. De les 19 possibles connexions s’han identificat 8, i només 1 cas permetria aprofitar l’aigua: • Mina 65. Muntanya: s’han trobat diversos pous de registre així com l’antiga entrada principal a la mina. S’han pogut recórrer uns 50 m fins a un punt on hi ha un salt d’uns 11 m sense • En 3 casos (mines 26, 66, 69) el tub identificat no presenta aigua circulant sinó només una pates. Al llarg d’aquest recorregut, la mina té una secció de 1,90 m d’alçada i 0,80 m certa humitat. d’amplada màxima amb una cubeta de 0,30 m d’amplada, tapada per lloses d’argila, per on circula l’aigua. La secció està construïda amb formigó, pel que aquest tram no correspon a la • En 1 cas (mina 37) el tub de connexió procedeix d’una mina privada en ús, i s’observa molt zona de captació sinó a la galeria de transport de l’aigua. poc cabal corresponent a més a aigua residual, pel que s’ha utilitzat com a clavegueró, i Al carrer Teodora Lamadrid cantonada C/Castanyer s’han trobat 2 tapes de mina. La situada creiem que la mina actualment no deu tenir gaire excedent després de la seva explotació. a la mateixa cantonada correspon a un accés lateral de uns 3 m de profunditat. L’accés està sec però te la solera formada per uns pans d’argila molt fangosos que impedeixen caminar al • En 1 cas (mina 42) el tub que anys enrera es va identificar clarament per tenir aigua neta, ara llarg de tot el recorregut. El pou del carrer Teodora Lamadrid dóna a la vertical de la mina. Té ha disminuït molt el cabal i està barrejat amb aigua residual. una profunditat de 11,5 m i s’observa aigua al fons. Aigües avall s’han trobat 2 pous més que donen a la vertical de la mina, i l’antiga entrada a la • En 2 casos (mines 9 i 128) la connexió trobada està seca. En el cas de la mina 9 es tracta mateixa: l’antic accés està situat a la planta -2 del pàrking del mercat de Sant Gervasi. Al d’un tub de D400 mm que sembla ha de correspondre a la mina per trobar-se en un torrent mateix C/Teodora Lamadrid cantonada C/Rubinstein hi ha un altre pou de 11,8 m de (torrent de les Monges) on no pot correspondre a res més. En el cas de la mina 128, profunditat i al C/Rubinstein entre Teodra Lamadrid i Buscarons un altre de 22,5 m de s’observa com tota la secció de la mina connecta a la claveguera. profunditat total, doncs en aquest punt es produeix un salt des d’una profunditat de 11,8 m • En 1 cas (mina 27C) el tub que connecta amb la claveguera porta aigua neta i s’ha mesurat fins a 22,5 m. un cabal de 0,5 l/s. És l’únic cas que podria ser factible aprofitar l’aigua. • Mina 71. Brusi: al carrer Balmes 380 a la vorera just per sobre de General Mitre, s’ha trobat Arran d’aquestes inspeccions, s’han trobat 2 mines de les que no s’ha pogut localitzar la connexió a l’accés a una mina consistent en un pou pel que es pot baixar al fons mitjançant 2 trams la claveguera, però sí s’ha localitzat el seu accés i s’ha pogut entrar en elles sense poder fer tot el d’escales diferents, fins a una profunditat de uns 20 m. Entre els 2 trams de mines es recorregut pel seu interior. travessa una zona per on s’observa els fonaments d’un edifici, pel que la mina al menys en aquest tram discorre per sota dels edificis. 1.4.2.3 Inspeccions en mines En arribar a la zona que porta aigua, la secció té una alçada de 1,90 m i amplada de 1 m i està formada per obra vista. L’aigua circula de en tota l’amplada de la secció amb un calat 1.4.2.3.1 Seguretat d’uns 5 cm. Al cap de poca metres de recorregut el detector de gasos ha començat a indicar manca d’oxigen, pel que s’ha hagut de suspendre la visita. Les mines són considerades espais confinats, i com a tals requereixen d’unes mesures de seguretat A la calçada del carrer Balmes davant també del nº 380 hi ha un pou de uns 2 m de bastant restrictives i imprescindibles per a ser visitades. profunditat el qual permet accedir a una galeria de 0,70 m d’alt i 0,60 m d’amplada per on Per a l’elaboració d’aquest document, les visites han estat realitzades per la brigada d’inspecció de discorre un tub de D150, la qual s’ha visitat al llarg d’uns 30 m no podent anar més enllà per clavegueram de BCASA, i per tant s’han realitzat fins al punt que ho permet el protocol d’inspecció haver de recórrer la galeria a “gates”. de clavegueram, que té una casuística semblant fins a certa mesura amb les mines, però diferent en punts importants. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 6 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Mina 128. Torrent Betlem: en visitar la claveguera del C/Planella entre els carrers Marquesa fons de la mina, no es va poder mesurar la seva profunditat. D’altra banda el terra de la de Villalonga i Horaci, s’ha trobat una secció que es dirigeix cap a l’interior de la finca nº 31 i càmera on es troba el pou estava totalment sec, pel que l’aigua que es va trobar en altres a partir d’un punt es redueix a 1 m d’alçada i 0,70 m d’amplada estant excavada en el terreny trams no procedeix del pou. Aquest fet juntament amb la mala qualitat de l’aigua que es natural però trobant-se totalment seca. S’ha suposat que es tracta de l’antiga mina Betlem pugui infiltrar per la muntanya per causa dels lixiviats de l’antic abocador, va desestimar que es va empalmar en tota la seva secció al clavegueram. En trobar-se totalment seca no l’aprofitament de la mina de Can Clos. s’ha seguit fent la inspecció. • Mina 66. Vilumara: visitada l’agost de 2000 per Vertisub a petició de l’Ajuntament per causa Al capítol 1.8 s’ha adjuntat un reportatge fotogràfic de les mines inspeccionades. Es recomana que d’unes filtracions a un edifici del carrer Santaló, i visitada parcialment al març de 2006 per es realitzi la inspecció per part d’equips especialistes en treballs de risc en espais confinats. En Clabsa per topografiar un tram accessible des d’un parking del C/ Laforja. l’apartat 1.6 s’adjunta una estimació econòmica del cost d’inspecció de les mines localitzades. La mina visitable té una longitud aproximada de 176 m amb una secció variable entre 1,60 m i 1 m d’alt i 0,60 m d’ample. En el tram aigües amunt del carrer Laforja presenta nombrosos A més d’aquestes inspeccions, es té constància d’altres realitzades per les brigades de BCASA o esfondraments que fan que l’aigua s’estanqui. En el tram aigües avall, la mina estava en contractades externament: pitjor estat i presentava gran quantitat d’arrels que obstruïen l’aigua i segurament els tubs de desguàs, fet que va provocar la filtració en l’edifici del C/Santaló. Aquest fet també pot • Mina 85. Sants: visitada al febrer de 2000 per Vertisub amb motiu de l’encàrrec de explicar que no s’hagi pogut identificar clarament la connexió al clavegueram, doncs l’Ajuntament a Clabsa de posar novament en servei la instal·lació d’un bombament per possiblement el tub de desguàs sigui un tub pel que actualment es veu humitat i també abastir l’hidrant del carrer Arizala. estigui obstruït per arrels. La mina, d’uns 18 m de profunditat, es troba tallada pel túnel de Metro a l’alçada de la Carretera de Sants – Arizala i això és el que provocava que l’aigua s’acumulés i donés una • Mina 37. Can Travi: visitada al maig de 2008 per Vertisub amb motiu de conèixer la seva làmina d’uns 2,45 m, suficient com per a ser bombada. Malgrat tot l’aigua s’infiltra lentament posició exacta d’un tram concret per tal de no ser afectada per les obres de clavegueram a al Metro, pel que aquesta captació artificial no té cabal garantit per bombament. realitzar a la zona, doncs és conegut que aquesta mina està en explotació per part dels Durant la inspecció es va poder localitzar aigües amunt la zona de captació de la mina, veïns. totalment inundada, que en ser una excavació aproximadament tubular de dimensions Es va realitzar l’aixecament topogràfic de la mina al llarg d’uns 200 m per determinar la seva suficients com per a que pogués nedar un submarinista però amb molt poc espai, va haver posició amb precisió. La secció té una alçada variable al voltant dels 1,20 m d’alt i amplada de finalitzar-se al cap de pocs metres. Aigües avall de la intersecció amb el metro, la galeria 0,60 m. L’aigua circula per la solera tot i que amb dificultats en alguns punts per de la mina continua amb dimensions 1,40 m d’alt i 0,60 m d’ample, però totalment seca i desprendiments i falta de manteniment. esfondrada en una longitud que es va estimar de 14 m. Finalment es va poder continuar la visita fins al punt en que l’excavació de la mina va quedar interrompuda. El total de longitud • Mina 63. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: visitada al desembre de 2008 per personal de la mina es va estimar en 225 m. de l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de conèixer la viabilitat de la seva utilització. L’any 2001 es va aturar el bombament per causa de la seva poca garantia de cabal i ser Es va localitzar una galeria de 1,65 m d’alt i 0,70 m d’ample a la banda Llobregat del recinte. substituït per un aprofitament alternatiu (Doctors Dolsa). No hi ha cabal circulant per aquesta galeria, tot i que la solera està humida. La inspecció només es va realitzar puntualment per no disposar de punts de ventilació. • Mina 178. Can Clos: visitada al novembre de 2006 per les brigades de Clabsa amb motiu A la banda Besòs del recinte, sota el nou Hospital existeix una altre galeria actualment d’unes humitats existents als edificis de Can Clos encaixats en el vessant de la muntanya. interceptada per aquesta nova construcció. El cabal que es filtra s’ha recollit mitjançant un La mina correspon a una de les galeries d’excavació de la muntanya de Montjuic quan tub D150 mm a un pou a partir del qual s’aboca al sistema de desguàs de l’Hospital, aquesta era utilitzada com a pedrera de material de construcció i posteriorment van ser barrejant-se amb les aigües residuals. Es va mesurar el cabal d’entrada al pou resultant ser tapades en passar a ser l’abocador de la ciutat. Els lixiviats i infiltració que es produïda en el de 0,05 l/s. terreny eren drenats per aquestes galeries, pel que durant els anys 90 l’Ajuntament va instal·lar un sistema de bombament per extreure l’aigua acumulada. Aquest sistema va ser Posteriorment, l’any 2016, Vertisub inspecciona aquest tram de mina per a trobar l’origen clausurat a finals dels anys 90. d’unes filtracions dins del bloc quirúrgic del nou hospital. Amb la inspecció determinen que la Actualment la galeria té uns 32 m de longitud, alçada 1,85 m i amplada 1,15 m al llarg de tot filtració és deguda a la obturació d’aquest tub de by-pass que es va instal·lar amb la el recorregut. Es van observar diferents ramals tots ells tapiats. L’aigua s’acumulava en el construcció del nou hospital i que dóna sortida a l’aigua de la mina. punt baix de la mina amb una alçada de fins a 0,45 m. Tot i que existeix un pou a la solera al Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 7 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Mina 87. La Salle: visitada al febrer de 2012 a petició del propietari per si interessés realitzar • Mina 183. Font Rubia: Accés situat al carrer Tirso núm. 44. La mina es troba dins una un canvi de titularitat. parcel·la tancada amb cadenat. La galeria de la mina és d’uns 40 m de longitud situada a La mina està excavada en la major part del seu recorregut amb unes dimensions variables una profunditat entre 5-7 m. L’amplada és d’uns 0,6 m i l’alçada d’uns 1,8 m. Es va recollir de fins a 1,60 m d’alt i 0,6 m d’ample. Actualment l’aigua discorre per un tub instal·lat per dins mostra el 13/5/2013 obtenint uns resultats microbiològics bons. de la galeria. La galeria presenta un enfonsament en capçalera que no impedeix que l’aigua segueixi discorrent per l’interior del tub. El cabal declarat pel propietari és d’uns 0,6 l/s i • Mina 21. Pomareta: Mina inspeccionada parcialment per la Unitat del Subsòl dels Mossos l’anàlisi químic indica que la qualitat és correcte. d’Esquadra. L’accés utilitzat va ser un pou situat en el carrer Pintor Gimeno, en front del núm. 7. La longitud del tram inspeccionat només van ser de 38 m ja que la mina presenta parts • Mines 32 i 32A. Parc Güell: visitades a l’octubre de 2014, conjuntament amb personal del enfonsades que impedeixen el pas. Aquest tram de mina es troba a uns 6 m de profunditat i CSIC, Vertisub, Mossos d’Esquadra i de l’Ajuntament a petició del personal del Parc Güell. té una secció de 2 m d’alçada i 0,6 m d’amplada. El tram inspeccionat està completament Es van visitar 2 mines: una d’uns 50 m de llarg consisteix en una galeria que acaba en un sec. pou-cisterna per on s’escola la majoria de l’aigua. I l’altra, formada per una galeria principal amb regalims d’aigua en ambdues parets que finalitza en un espai més ample amb • Mina 57. Font de Jesús o Nen Jesús: Mina inspeccionada per diferents entitats, entre les filtracions d’aigua més abundants. quals es troba l’Ajuntament i la Unitat del Subsòl dels Mossos d’Esquadra. La mina té una El cabal circulant no es va poder mesurar però visualment s’observava que era molt inferior a longitud aproximada de 1,5 km i es tracta d’una galeria excavada en terres, amb secció en la mitjana de mines visitades. L’anàlisi químic realitzat al març del 2012, va indicar forma de volta i de mides variables, d’amplada interior entre 0,70 i 1 m, i d’alçada interior a la contaminació microbiològica. part central entre 1,7 i 2.5 m. En general es troba en força bon estat de conservació a excepció d’algun tram amb algun col·lapse de terra que, en alguns casos, impossibiliten la • Mines 1011 (C/Arenys nº111) i 1014 (C/Arenys nº 50): al gener de 2012, amb motiu de seva inspecció. En tot el recorregut visitable de la mina s’ha detectat un tub de fibrociment de l’estudi hidrològic del sector de La Teixonera es van localitzar dues mines en l’entorn del diàmetre aproximat de 150 mm al nivell de solera, que canalitza un cabal continu d’aigua C/Arenys. d’uns 1,7 l/s. Amb la construcció d’un hotel al carrer Còrsega núm. 344-352 que afecta de ple Davant del nº 111 en una cata es va poder observar amb CCTV l’existència d’una mina a uns el traçat de la mina, s’ha construït un nou pou de mina al carrer Còrsega i s’ha donat 6 m de profunditat amb aigua estancada al seu interior i amb sospites de possible continuïtat a l‘aigua a través d’un tub penjat en un dels forjats de l’aparcament soterrani. contaminació per fecals. Podria correspondre a la mina Gran de Garcia Fària amb codi 72 de l’arxiu de l’Ajuntament. • Mina 64. Rovira i Santoma: : Mina inspeccionada parcialment per la Unitat del Subsòl dels En el solar nº 50 del mateix carrer es va observar una mina que va a parar a un magatzem a Mossos d’Esquadra, concretament el tram de la cruïlla entre els carrers Comte Borrell i Aragó partir del qual l’aigua es canalitza mitjançant un tub del que no es coneix el seu recorregut ni on hi ha un pou d’accés a la mina d’uns 5 m de profunditat. En els gairebé 30 m on desaigua, sospitant que deu anar a un punt indeterminat del clavegueram. inspeccionats, la secció en forma de volta té una alçada interior entre els 0,9 i 1,25 m, i una amplada entre 0,7 i 1 m. Es tracta d’una galeria excavada en terra, sense revestir, amb una • Mina 1018. Vallcarca: Mina trobada i inspeccionada per la Unitat del Subsòl dels Mossos canaleta en la part central de la solera protegida per lloses. No té aigua. d’Esquadra. Trobat un pou d’accés a l’Av. Vallcarca aproximadament en front del núm. 188. Des d’aquest pou s’accedeix a una sala on s’observen dues bifurcacions: una en direcció • Mina 69. Can Sitja: Suposadament connectada a la claveguera del Torrent Mariner. L’any mar que es troba en bon estat i amb una petita làmina d’aigua, i una altra en direcció 2016 es van inspeccionar els pous d’accés des de el carrer Eduard Toda fins el carrer muntanya amb ensorraments i trams on l’aigua supera els 1,8 m. L’amplada de la galeria és Torrent Mariner de cara a una inspecció del seu interior per part de la Unitat del Subsòl dels d’uns 0,8 m i l’alçada d’uns 1,9 m. Mossos d’Esquadra. • Mina 126. Font d’en Fargas: Mina inspeccionada per la Unitat del Subsòl dels Mossos • Mina 7. Margenat: Mina inspeccionada parcialment per la Unitat del Subsòl dels Mossos d’Esquadra. Es troba situada en l’antiga propietat de Can Fargas, que a finals del segle XIX d’Esquadra, concretament el tram que es troba en el carrer Anglí. L’amplada de la galeria és va arranjar la font amb la construcció d’una gruta. En aquesta gruta es troba l’entrada per on de 0,55 m i l’alçada varia entre els 1,2 i els 1,55 m. Inspeccionats dos nivells, no es va trobar s’accedeix a la mina. Aquesta està formada per una galeria principal d’uns 60 m de llargada aigua en el seu recorregut. Es va trobar algun tram amb petits despreniments. amb alguna bifurcació lateral de longituds inferiors als 20 m. L’amplada de la galeria principal • Mina 8. Grott – Pantà de Vallvidrera: Es tracta d’una galeria de quasi 1,5 km que connecta és variable, entre els 0,65 i els 0, 95 m, igual que l’alçada que varia entre els 1,3 i 2 m. Hi ha el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a la Plaça dels Germans presència d’aigua, però no s’ha pogut mesurar el cabal. Rubió i Bellver. La funció d’aquesta galeria era la de transportar aigua des del Pantà fins a Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 8 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. l’antic municipi de Sarrià a través de dues canonades: una de la companyia d’aigua de Sant De les inspeccions realitzades amb motiu d’aquest estudi, només s’ha pogut mesurar d’una manera Cugat del Vallès i l’altra de la companyia d’aigua de Sabadell. L’amplada de la galeria és de fiable l’aigua abocada al clavegueram per la Mina Santa Teresa, al C/Castellet, resultant un cabal de 1,7 m i l’alçada és variable entre els 2 i 3 m. 0,5 l/s. Per últim, es dóna el cas d’algunes mines que no tenen connexió al clavegueram i no s’ha pogut Tot i haver fet, actualment o en anys anteriors, la inspecció de part de 17 mines més, en aquestes localitzar el seu accés ni inspeccionar, i que se sap que estan en servei. De fet actualment són només s’ha pogut mesurar amb fiabilitat el cabal en la Mina Font de Jesús, essent aquest d’uns 1,7 aprofitades en la mesura en què donen cabal d’aigua: l/s. En la resta de mines no s’ha pogut mesurar el cabal ja sigui perquè no s’ha tingut certesa de que l’aigua circulant sigui representativa del cabal en la zona de captació o per manca d’aigua degut a • Mina 86A Laberint - Marquesa: està localitzada, i connecta amb una canonada que arriba fins al obstruccions per enfonsaments o arrels. dipòsit forestal de capçalera del Parc del Laberint. El seu cabal és petit, molt estacional, però la seva qualitat és bona. Per tant en l’aprofitament de mines s’ha de tenir en consideració el poc cabal que solen aportar i la seva acusada estacionalitat, fet que comporta la utilització de dipòsits de regulació per tal de poder • Mina 86B Laberint – Ferro: està localitzada, arriba a l’alçada del jardí romàntic del Parc del donar un suministre constant, tot i que amb molt baix cabal i molt susceptible a períodes de sequera. Laberint. Mateixa casuística que l’anterior. A aquestes consideracions cal afegir també els costos d’explotació i de manteniment que es descriuen en els següents apartats. • Mina 86C Laberint – Garrofers: està localitzada, arriba a la part de baix del Parc del Laberint. Mateixa casuística que les anteriors 1.4.4 Propostes d’explotació • Mina 1017 de la font del Bacallà: només es coneix el broc de la canonada que arriba a la bassa 1.4.4.1 Mines candidates a ser explotades de la Masia de Can Soler, que dóna servei a uns horts urbans. El cabal és petit, i la qualitat és bona. Tenint present els baixos cabals que ofereix l’explotació mitjançant mines, hi ha altres factors a tenir en compte a l’hora de plantejar-se l’explotació d’aigua captada en mina: 1.4.3 Estimació de cabals • Propietat: les mines a Barcelona es van construir majoritàriament com a iniciativa privada i Les mines són captacions que es caracteritzen en general per aportar cabals entorn a pocs litres per actualment la majoria d’elles segueixen sent de propietat privada. Per aquest motiu encara segon i amb un règim molt variable. Això és degut bàsicament a tres factors: que es localitzi una mina cal esbrinar qui és el seu propietari i si la mina està en ús per tal de poder aprofitar els excedents. • Solen construir-se en zones amb poca permeabilitat (en el cas de Barcelona en terrenys paleozoics amb pissarres fissurades i granits) aprofitant l’aigua que s’escola a poca • Interacció amb el medi urbà: en ser captacions horitzontals i a vegades a no molta profunditat per les esquerdes i altres discontinuïtats del terreny. profunditat, és habitual que en entorns urbans siguin interceptades per la construcció de galeries per serveis o edificacions sense que moltes vegades no s’apreciï durant la • La poca profunditat a la que es troben fa que estiguin molt condicionades pel règim de pluges construcció. i per tant el cabal és força estacional i directament lligat a la pluviometria. Per aquest motiu, el que es proposa en aquest document és en primer terme el plantejament • Precisament per la poca profunditat a la que es troben és fàcil que l’estacionalitat del cabal d’explotació de les mines que estan connectades al clavegueram, doncs ja han estat cedides a no sigui deguda exclusivament a la pluviometria sinó que també es poden veure fortament l’Ajuntament o bé en aquest cas s’aprofitaran els excedents de mines encara que estiguin en ús. influenciades per pèrdues a les xarxes d’abastament que poden donar temporalment cabals superiors al que pot oferir el terreny i veure’s minvats un cop es reparen les fuites. De les inspeccions realitzades en base a les 19 localitzacions que consten al registre del Departament d’Abastament de l’Ajuntament com a connectades al clavegueram, es conclou que A tall d’exemple, tal com s’ha indicat a l’apartat 1.1, l’any 1790 l’abastament de Barcelona amb aigua l’únic cas en que existeix actualment un cabal connectat al clavegueram suficient com per a ser de mina es produïa mitjançant 8 mines que aportaven un total de 12 l/s. I si bé eren una font explotat i que a priori no està barrejat amb aigua residual és la Mina 27C. Santa Teresa, situada al d’aportació d’aigua ràpidament van haver de ser complementades amb pous. carrer Castellet i amb cabal mesurat en 0,5 l/s el 17/12/2008. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 9 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. En segon terme es proposa inspeccionar amb equips adients les mines que s’han localitzat, per tal registre cada certs metres (aconsellable 50 m) o al menys garantir pous d’accés separats d’esbrinar si tenen aigua d’on arriba l’aportació i per tant decidir la viabilitat d’explotació, i si no tenen una distància que permeti la ventilació de la mina i per tant l’accés sense equips especials. la causa d’aquest fet. La problemàtica de moltes d’elles és que en tenir una longitud considerable, i traçat anterior a que s’urbanitzés la ciutat, travessen nombrosos solars edificats i per tant discorren sota 1.4.4.2 Mines candidates a ser inspeccionades edificis. Caldrà situar les zones públiques on és factible aprofitar un pou existent o construir un de nou. D’altra banda en moltes ocasions els pous situats en carrers es troben asfaltats i Es proposa la inspecció més a fons de 3 mines que s’han pogut localitzar o fins i tot inspeccionar per tant caldrà localitzar-los i destapar-los. algun tram amb els equips que disposen les brigades d’inspecció de clavegueram de BCASA, però que tal com s’ha comentat a l’apartat 1.4.3.2.1 requereixen d’equips especialitzats en inspeccions • Neteja zona circulació – tubs desguàs: caldrà realitzar els treballs de neteja necessaris per d’espai confinats amb més risc. tal de que no existeixin obstruccions que dificultin la circulació de l’aigua (acumulació terres per petits esfondraments). En els tubs de petites dimensions caldrà tenir cura de que no es La descripció del que s’ha pogut veure de les mines s’ha realitzat a l’apartat 1.4.3.2.2. A continuació produeixin incrustacions de cal que poden arribar a obturar-los o a disminuir el cabal s’adjunta una taula resum de les que requereixen inspecció més a fons. Al capítol 1.8 s’adjunten els significativament. plànols de situació de les mateixes. • Retirada d’arrels: és molt freqüent que una de les causes d’obstrucció de mines sigui per Denominació mina Motiu aturada inspecció Longitud l’entrada d’arrels a les mateixes, doncs cal tenir en compte que en la zona de captació estimada d’aigua les parets de les galeries no estan revestides per facilitar el drenatge cap a la mina. 65. Mina Muntanya Salt de 11 m sense pates 1.500 m • Reparacions de esfondraments: ja sigui per entrada d’arrels, per treballs de construcció 71. Brusi Manca d’oxígen 890 m que es produeixin en la vertical de la mina i per l’edat d’aquestes galeries (moltes d’elles excavades a principis del segle XX) caldrà reparar les zones deteriorades que poden suposar 128. Torrent Betlem Mina seca. No localitzats punts 450 m esfondraments imminents o existents. En moltes ocasions els esfondraments afecten a la ventilació zona de captació (per no tenir gaire revestiment) que justament és la part de la galeria més petita i dificultosa de circular. Taula 2. Mines candidates a ser inspeccionades La longitud estimada d’inspecció s’ha valorat en funció de la longitud total representada en els 1.6 VALORACIONS ECONÒMIQUES plànols originals de les mines, sense saber si actualment la totalitat de la longitud és practicable. El total de longitud a visitar és de 2.840 m. Per causa de tota la problemàtica que suposa l’explotació de les mines, i donat el baix cabal que se sol obtenir, en aquest apartat només es presenta els conceptes que s’hauria de tenir en compte per a realitzar la valoració del que costaria la inspecció de mines localitzades, per a si es donés l’eventual cas d’explotació real d’una mina, fet ara per ara no contemplat. 1.5 CONSIDERACIONS PEL MANTENIMENT Els conceptes que caldria tenir en compte per a estimar el cost d’aprofitament de les mines són els Un dels aspectes que cal tenir en compte alhora de plantejar-se la viabilitat d’explotació de les mines següents: d’aigua és el manteniment que cal fer de les mateixes per tal de no patir disminucions o manca de • Inspecció dels seu recorregut per a determinar l’estat en que es troba. cabal per causes alienes a la pròpia recàrrega natural: • Construcció/rehabilitació de pous de registre. • Cartografia: en primer lloc cal tenir una bona cartografia i topografia de la mina que permetrà la seva localització i ajudarà a evitar afeccions per causa d’interferències amb altres serveis i • Cartografia de detall per ubicar en planta i alçat les mines i els seus accessos. noves construccions. • Construcció de dipòsits de regulació de l’aigua extreta. • Construcció / acondicionament pous d’accés: per tal de poder realitzar les tasques de manteniment de la mina i facilitar la seva inspecció, cal que aquesta disposi de pous de • Treballs de manteniment periòdic: inspecció, neteja i reparació. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 10 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Val a dir que per a la inspecció del recorregut de mines es podria tenir en compte els costos - S’han intentat localitzar les mines connectades a clavegueram, per evitar els problemes d’inspecció d’empreses que es dediquen a treballs a l’interior d’espais confinats amb al risc, però cal de propietat de les mateixes. Del total de 19 mines teòricament connectades al fer notar que actualment la Unitat del Subsòl de Mossos d’Esquadra te com a servei aquest tipus clavegueram, s’han localitzat 8, i només una d’elles aboca cabal suficient com per a d’inspeccions, pel que els costos no entrarien en una valoració econòmica real. plantejar-se l’explotació (0,5 l/s Mina Santa Teresa). - S’han localitzat i inspeccionat puntualment 2 mines més de les quals no s’ha trobat 1.7 CONCLUSIONS connexió al clavegueram però porten aigua, pel que es recomana realitzar la inspecció amb equips adients al llarg de tot el seu recorregut. • La utilització de les mines d’aigua a Barcelona com a recurs per a l’abastament hídric de la ciutat, s’ha vingut fent a títol privat, especialment durant els segles XVIII i XIX. Els baixos - S’han localitzat 1 mina més que, tot i connectar a la claveguera, està seca, pel que també cabals obtinguts (entre 1 i 2 l/s) van fer que en l’antiguitat el suministre a la ciutat es es recomana inspeccionar-la amb equips adients per tal d’esbrinar la causa perquè no complementés amb pous d’explotació. porta aigua. • La principal característica d’aquest sistema d’explotació és la gran estacionalitat de cabals, • Per tot això es conclou que l’aprofitament de mines com a recurs hídric alternatiu en estar situades en zones amb materials poc permeables i excavades superficialment. només pot arribar a suposar solucions en casos molt puntuals i on no sigui crític el D’altra banda en ser excavacions superficials i horitzontals estan fortament sotmeses a descens acusat d’aigua, o fins i tot la manca d’aigua en certs períodes. Per això no es intercepció per part d’infraestructures relacionades amb el desenvolupament de la ciutat. considera un recurs adient com a subministrament d’una xarxa de distribució d’aigua en permanent servei. • En el plantejament de viabilitat d’explotació de mines, cal tenir presents els següents factors: D’altra banda, es considera necessari disposar d’un inventari actualitzat de les mines i tenir ben - Propietat: originalment es van construir a títol privat i en l’actualitat la gran majoria d’elles situades i cartografiades les que s’hagin localitzat, en tractar-se de galeries soterrades que poden ho segueixen sent encara que moltes semblin en desús. interferir amb altres serveis de la ciutat o fins i tot estar involucrades en problemes que es puguin produir al subsòl. - Forta estacionalitat de cabals: pels motius esmentats (sistema en materials pocs permeables, poca profunditat, forta interacció amb infraestructures soterrades), el cabal que es pot obtenir d’elles a més de ser baix és molt variable. Per tant la seva explotació estarà fortament condicionada per aquest factor i sempre requerirà de dipòsits d’emmagatzematge. - Rehabilitació: es tracta d’instal·lacions amb mes de 100 anys d’antiguitat i per a la seva posta en marxa cal emprendre actuacions de certa importància: topografia per ubicar correctament la instal·lació, neteja, molt possiblement rehabilitació per reparar esfondraments, millora de les condicions de seguretat per a l’accés a la mina en tasques d’inspecció, i manteniments posteriors. Aquests costos poden condicionar la viabilitat de l’explotació. - Treballs de manteniment: els costos de manteniment de les mines no són menyspreables: neteja contínua per evitar sedimentacions i incrustacions, l’extracció d’arrels, i la reparació dels esfondraments i altres desperfectes. Cal tenir present que la zona de captació d’aigua no pot tenir revestiment per afavorir el drenatge de la mateixa. • En el present document s’ha recopilat l’inventari de mines existents a la ciutat a partir dels registres de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agencia Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de localitzar les mines adients a ser explotades per a l’Ajuntament, tenint en compte els factors citats en l’anterior punt. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 11 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.8 PLANOLS DE LES MINES LOCALITZADES I PENDENTS DE SER INSPECCIONADES Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 12 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1.9 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LES MINES VISITADES MINA 65. MUNTANYA Foto 1. Aspecte general de la Mina a l’alçada del C/Folgueroles Foto 2. Detall de les lloses d’argila de la solera. Per sota corre l’aigua. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 13 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 3. Punt en que es produeix un salt de 11 m. Foto 5. Punt d’accés mitjançant pou de registre. Primer tram d’escales trobat Foto 4. En el salt l’aigua és canalitzada per un tub. Foto 6. Primer tram d’escales trobat. Vista cap a l’interior de la mina. MINA 71. BRUSI Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 14 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 7. Entre els dos trams d’escales s’observa la cimentació dels edificis. Foto 9. Aspecte de la mina en el punt de connexió a la claveguera. Foto 8. Aspecte de la mina, situada a uns 20 m de profunditat, on es veu circular una làmina d’uns 5 Foto 10. Interior de la mina totalment seca. S’observen arrels. cm d’aigua. MINA 85. SANTS MINA 128. TORRENT BETLEM Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 15 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 11. Zona de captació d’aigua, de petites dimensions i totalment inundada. Inspecció realitzada Foto 12. Aspecte del punt on existeix un enfonsament estimat en 15 m. Inspecció realitzada per per Vertisub. Vertisub. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 16 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 14. Porta d’accés a la galeria principal, situada a Can Clos. Foto 15. Aspecte de la galeria en el punt on comença a haver acumulació d’aigua. Foto 13. Punt final de la mina on no es van continuar els treballs d’excavació. Inspecció realitzada per Vertisub. MINA 178. CAN CLOS Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 17 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 66. VILUMARA Foto 16. Pou de bombament ple d’aigua. La sala on es troba té la solera totalment seca. Foto 17. Aspecte dels nombrosos enfonsaments trobats en les galeries. Inspecció realitzada per Vertisub. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 18 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 18. Aspecte de les arrels trobades al llarg de la galeria de desguàs cap a la claveguera. Foto 19. Pou i tub de desguàs de la mina. El tub està totalment obturat per arrels. Inspecció Inspecció realitzada per Vertisub. realitzada per Vertisub. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 19 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 37. CAN TRAVI MINA 63. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU Foto 21. Aspecte de la galeria situada al costat Llobregat. Té humitat però no aigua circulant. Foto 20. Aspecte de l’interior de la Mina Can Travi, actualment en ús. Inspecció realitzada per Vertisub. Foto 22. Galeria costat Besòs tallada pel nou edifici. L’aigua que s’infiltra és recollida per un tub. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 20 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 23. Pou on s’aboca l’aigua recollida pel tub de la fotografia anterior. L’aigua és bombada cap al sistema de desguàs de l’Hospital. Foto 24. Aspecte de la galeria i d’un pou trobat en la inspecció del 2016 per part de Vertisub. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 21 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 27C. SANTA TERESA Foto 25. Tub per on s’aboca l’aigua procedent de la mina a la claveguera. Molta presència d’arrels. Foto 27. Aspecte de la mina en el primer tram. Tota la solera està plena d’arrels. L’aigua circula per sota. Foto 26. Aspecte del tub un cop retirades les arrels per poder mesurar el cabal. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 22 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 87. LA SALLE Foto-30. Aspecte de l’interior del pou de la plaça d’Emili Mira. Foto-28. Entrada principal de la galeria visitable situada entre els num.33 i 35 del carrer Teodor Roviralta . Foto-31. Situació del pou d’accés situat en la rampa d’accés a l’aparcament del CosmoCaixa. Foto-29. Aspecte de l’interior de la galeria. S’observa la canonada a la solera per on és conduïda l’aigua. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 23 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINES 32 I 32A. PARC GÜELL Foto-34. Punt final de la mina on hi ha el pou d’acumulació d’aigua. Foto-32. Tram inicial del darrera del col·legi. Foto-35. Vertical del pou on s’acumula l’aigua. Foto-33. Tram interior excavat en roca on es comença a apreciar aigua. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 24 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto-36. Entrada mina sala Hipòstila. Foto 38. Aspecte de la mina a l’altre banda de l’abocament d’àrids. Foto 37. Abocament àrids interior mina que impedeix totalment el pas. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 25 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 72B. GRAN DE GARCIA FÀRIA Foto 39. Imatge de l’interior de la mina presa amb CCTV des de l’interior d’un sondeig davant del nº 111 del C/ Arenys. Foto 41. Aspecte de l’accés de la mina per l’interior d’un magatzem. Foto 40. Imatge de l’altre costat de la mina des de l’interior d’un sondeig davant del nº 111 del C/ Arenys. MINA 181. C/ ARENYS, 50 Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 26 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. Foto 42. Detall de l’accés de la mina. Foto 43. Visió de la part interior de la mina. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 27 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 183. FONT RUBIA MINA 21. POMERETA Foto 46. Aspecte de l’inici del tram en direcció Sant Gervasi. Foto 44. Entrada a la mina. Foto 45. Detall de l’aigua que circula. Foto 47. Estat del tram en direcció a General Mitre. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 28 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 57. FONT DE JESÚS Foto 48. Tub de fibrociment que transporta l’aigua, ubicat a la solera de la mina. Foto 50. Aspecte del tram a l’alçada del carrer Mallorca. Foto 49. Pou de mina tapat des de l’exterior. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 29 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 57. FONT DE JESÚS Foto 51. Aspecte del tram amb la secció més reduïda Foto 53. Entrada a la galeria des del pou d’accés.. Foto 52. Aspecte del tram amb la secció més alta. Les parets no estan revestides. Foto 54. Detall de les lloses que protegeixen la canaleta central per on antigament hi circulava aigua.. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 30 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 69. CAN SITJA MINA 7. MARGENAT Foto 55. Interior del pou d’accés del carrer Vent. Foto 58. Estat de la galeria sentit muntanya.. Foto 57. Galeria inundada aigües amunt del pou d’accés.. Foto 59. Sostre d’un pou situat en el carrer Anglí.. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 31 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. MINA 8. GROTT – PANTÀ DE VALLVIDRERA Foto 60. Tram amb despreniments. Foto 62. Aspecte de la galeria amb les dues canonades adossades en una de les parets. Foto 61. Tram final sentit mar. Foto 63. Detall de la volta de la galeria. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 32 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. • Aqüeducte Alt de Montcada: aquesta infraestructura es va construir amb la finalitat de portar l’aigua a cota +140 m sobre el nivell del mar i, per tant, donar més pressió a la xarxa 2 ALTRES INFRASTRUCTURES RELACIONADES AMB L’ABASTAMENT d’abastament de la ciutat. Tot i que l’obra va estar acabada al 1909, no va entrar en HISTÒRIC funcionament fins el 1987, quan es va aprofitar un 70% de la instal·lació per a connectar les aigües del Ter i del Llobregat. En tot cas, es podria analitzar la viabilitat d’encabir-hi A banda de les mines, existeixen encara restes d’altres infraestructures destinades originalment al addicionalment un tub d’aigua freàtica que des de la zona de Besòs portés aigua cap a la part transport de l’aigua per a consum i que, actualment, o formen part de la xarxa de clavegueram, o alta de la ciutat, aspecte que s’explicitarà al capítol d’actuacions. han quedat en desús, o directament han desaparegut amb el creixement de la ciutat. El traçat d’aquestes antigues infraestructures es troben en el plànol 2.62.6 (juntament amb les antigues mines • Aqüeducte de Dosrius: aquesta conducció es va acabar de construir l’any 1871 i transportava de la ciutat). Aquestes són: l’aigua captada al subsòl de Dosrius fins a Gràcia. Aquestes aigües, un cop arribades a Gràcia, es distribuïen per aquesta població, per Sant Gervasi, l’Eixample i Ciutat Vella. Aquest • Rec o Sèquia Comtal: aquesta infraestructura portava l’aigua superficial i subàlvia del riu Besòs aqüeducte tenia una longitud aproximada de gairebé 52 km, amb 22 viaductes i 47 túnels. L’any des de Montcada fins a Barcelona a través d’una sèquia constituïda per un canal construït de 1872 es van adquirir uns terrenys a Sant Martí de Provençals per a ubicar-hi els anomenats terra, amb un recorregut de 12 km, donant nom fins i tot a algun carrer de la ciutat (el carrer del dipòsits de Dosrius, amb capacitat per a contenir 17.000 m3 a una cota +95 m. L’any 1881, les Rec a Ciutat Vella). El tram urbà dins de la ciutat de Barcelona es va anar cobrint al llarg del aigües subterrànies captades al marge dret del Riu Besòs es van introduir dins l’aqüeducte temps; de tal manera que, si bé la infraestructura segueix existint, aigües avall de Vallbona ha general per a sumar-se amb les procedents de Dosrius. perdut irreversiblement la seva funció original, passant a formar part de la xarxa de clavegueram en l’actualitat en tot el tram des d’aquest barri fins a Ciutat Vella. Però de fet en tot el tram inicial • Aqüeducte del Baix Vallès: aquest aqüeducte transportava fins a Barcelona les aigües captades des de Montcada fins al barri de Vallbona de Barcelona, el Rec Comtal encara està a Can Tintorer de Barberà. Al 1881, l’aqüeducte tenia una longitud aproximada de poc més de funcionalment operatiu amb les seves característiques originals. D’altra banda, l’Ajuntament de 18 km amb una capacitat de transport de 1700 m3 diaris. Barcelona n’és el titular de la concessió administrativa, juntament amb la Junta Directiva de la sèquia comtal i les seves mines; aquesta concessió continua vigent, i s’està plantejat recentment la seva recuperació com a font addicional d’aigua pre-potable per la planta del Besós, acordant la cessió parcial dels seus cabals (500 l/s concessionats) a la companyia d’Aigües de Barcelona, reservant-se l’Ajuntament la part que estimi oportuna pels seus propis consums al barri de Vallbona. Per tal de fer realitat aquesta possibilitat, s’ha dut a terme una campanya d’inspeccions especialitzades de la major part del tram inicial del Rec Comtal al terme municipal de Montcada, detectant-se en el tram inspeccionat com a mínim un clavegueró connectat i un embornal de drenatge. Resta pendent d’analitzar la viabilitat de la seva desconnexió. • Mina de Montcada: per tal d’augmentar els cabals del Rec Comtal, a partir de l’any 1778 s’inicià la construcció de galeries subterrànies per a captar l’aigua subàlvia del riu Besòs amb una longitud total d’uns 610 m. Aquesta construcció es va anomenar Mina de Montcada per estar situada just en front del poble de Montcada. • Galeria de Montcada: aquesta conducció es va construir l’any 1825 per tal de transportar l’aigua captada en la Mina de Montcada fins a Barcelona amb un recorregut d’uns 10 km. Aquesta galeria va estar en servei fins el 1914, any en que fou substituïda per un nou sistema de conducció format per una canonada de ciment armat de mig metre de diàmetre col·locat dins d’una galeria de protecció. Aquesta nova galeria es va anomenar Mina o Galeria Nova de Montcada. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 33 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 3 INVENTARI DE MINES 50 Font del Ocellets 100 Desconeguda 168 Pou Sta. Ursula 52 Sant Joan de Deu 102 Can Carabassa 169 Font de la Budallera CODI NOM 53 Bacardi 103 Calvet 170 Pous Aigua 0 Rec Comtal 54 Can Mantega 105 Font del Cuento 172 Travessera de Gracia 1 Borras 55 Hort Nou 106 Can Baro 174 Pujol (Pintor Pradilla) 2 Cal Canonge 57 Font de Jesus 107 Dona Tula 175 Vilajoana 4 Cuyas de Sarria 58 Manantial de Propietarios 109 Casa Fiat 176 Can Barruel 5 Asil del Desert 59 Fenix de aguas potables 110 Pou Jose Canela 177 Can Verdaguer 6 Duran i Sanillosa 60A Nueva 114 Molí del Vent 178 Can Clos 7 Margenat 60B Canet 115 Hospital Militar (Vallpar o Nieta) 179 Torrents de Can Cortada i Aroles 8 Pantà de Vallvidrera 60C Soler 116 Homer 180 Mina C. Segur 9 Renart 60D Sauri 118 Renom 181 Mina C. Arenys 10 San Estanislao 61 PARTAGAS 119 Torrent dels Arcs 183 Mina Font Rúbia 11 San Luís 62 J. Bertran Musitu i "Vila-Rubira S.A." 121 Funicular Montjuic 1000 Desconeguda 12 d'En Serra i Figueres 63 H. Santa Creu i Sant Pau 123 Can Carreras 1001 Desconeguda 14 Marques de Sentmenat 63' H. Santa Creu i Sant Pau 126 Font d'en Fargas 1008 Aqüeducte de Montcada 15 La Forja i Turó Park 64 Rovira i Santoma 128 Torrent Belem 1012 Mina Canadencs 18 Casa Pedralbes 65 Muntanya 130 Font de la Cabreta 1014 Mina C. Arenys 50 19 Frare Blanc 66 Francisco Vilumara 131 Mina Vella - Aigües de Montcada 1015 Aqüeducte de Dosrius 20 Muller o Rafael 67 Roviralta i Bertran 132 Torre Armera 1016 Aqüeducte del Baix Vallès 21 Pomereta 68 Solà Gironella 133 Torrent del Remei 1017 Font del Bacallà 22 Salom 69 Can Sitja 134 Asil Duran 1018 Mina Vallcarca 24 Vilana 70 Can Caralleu 135 Santa Rosalia 1019 Vila Joana 25 La Nina 71 Brusi 136 Alt de Montcada 26 Marsans Masferrer - Sol de Baix 72 Mina Gran Garcia Faria 137 Torrent Magoria 27A Font del Lleo 73 Torrent Maduixer 138 Duran i Senillosa 27B Dalt (Nova) 74 Can Negre 139 Mina Nova - Aigües de Montcada 27C Santa Teresa 75 Tebaida 142 Pou Miquel de Sants 27D Baixa 76 Escoles Pies - Santa Fe de Nou Mexic 143 Can Brossa 28 Monestir de Pedralbes 77 Marquès de Ponsich 144 Via Favencia 30 Coma i Moreta 78 Figuerola 145 Can Grau 31 Can Coll 79 Bertran Serra - Cabrinetti 146 Pou Sant Miquel 32 Parc Güell - Sala Hipòstila 80 El Paradís 147 Convent Immaculada Concepció 32A Parc Güell 81 Aigues Sant Andreu 148 Pintor Pahissa 34 Can Comte 82 Can Vintro 149 Margarit 35 Aigues d'Horta 83 Can Sitjà 150 Cementiri de les Corts 36 Can Cortada 84 Can Barret - Montbau 151 Col.legi de Sant Miquel 37 Can Travi 85 Sants 152 Antonio de Campmany 39 Santa Creu 86A Laberint – Marquesa 153 Mas Casanovas 40 Canyelles 86B Laberint - Ferro 154 Riera i Rials 41 Conde de Moy 86C Laberint - Garrofers 155 Virreina 42 PLANAS O DRAGO 87 La Salle 156 Can Canut 43 PARELLADA 88 Lesseps 157 Craywinckel 44 Santa Eulalia 89 Casa Montero 158 Jaume Piquet 45 Pique 91 Santuari de Nostra Sra. del Coll 159 La Torre Llusana 47 Pou Serret 92 Bellasguard 160 Saulonera 48 Can Verdaguer 94 Casa Torres 161 Granja Vella 49 Victor o Raspall 97 Facultat de Farmàcia Diagonal 162 Institut Obrers Invàlids 99 Can Gloria 164 Riera Can Toda Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 34 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. A continuació es mostra el llistat amb les dades més rellevants de cada una de les mines. El traçat es mostra en el plànol 2.4 PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS SI - Plaça Primer de 0 Rec Comtal Ajuntament de BCN - - - SI SI NO Maig - Connectada al Barri de Vallbona Domingo Miquel i 1 Borras Compte - - - NO NO NO NO - Repartidor al C/ Major de Sarrià, 177 Escuelas Profesionales Pendent d'identificar la connexió a la claveguera de 2 Cal Canonge Salesianas - - - NO NO Potser Potser Pèrdues d'aigua la Plaça Artós 4 Cuyas de Sarria Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 5 Asil del Desert Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Montserrat Raventós SI - Cruïlla C/ Osi amb C/ 6 Duran i Sanillosa Espona 1,5 1950 - NO NO Monterols NO - Accés principal al C/ Fontcoberta s/n (08034) Companyia de Jesús Tarraconense - 7 Margenat Col·legi St Ignasi - - - SI SI NO NO - Accés principal al C/ Anglí 62 (08017) Mina Grott. Al 1853 comença la seva construcció i al 1863 comença el subministrament d'aigua. Capta l'aigua de l'embassament de Vallvidrera. Hi ha un 8 Pantà de Vallvidrera Juan Soler Solervicens - - - SI SI NO NO - repartidor al C/ Vidal i Quadres, 3. Secció 1,8 x 0,8 m. Dades extretes arxiu ACA, expedient DT0643. Titular Manuel Pla Salat. Possible connexió a clavegueram NT283B per clavegueró 16362937 entre pou 395367 i canvi secció 631779. Torrent i passatge Tub D400 PVC sec a data 31/12/2008. Petició nº SI - Ronda de Dalt amb SI - Ronda de Dalt en mal estat. 2422. Accés principal al carrer Santa Magdalena, 8 9 Renart Paulina Pla Salat 0,9 - - SI NO Major de Sarrià amb Major de Sarrià Accés dificultós (08012). Rómulo Miquel y 12 d'En Serra i Figueres Sagàs - - - NO NO NO NO - - Marques de 14 Sentmenat Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Va des del C/ Tres Torres, 59 (prop cantonada amb 15 La Forja i Turó Park Desconeguda - - - NO NO NO NO - Ganduxer) fins al C/ Vallmajor, 12 SI - C/ Teodora Lamadrid amb C/ En la inspecció per a la connexió a la claveguera es 18 Casa Pedralbes Desconeguda - - - SI SI Castanyer NO - va trobar la mina 65 (Muntanya) Comunidad de S'ha trobat un pou d'accés davant la tanca d'entrada 19 Frare Blanc propietarios - - - SI NO NO NO - al Ptge. Lucà Té un dipòsit soterrat de 506m2 amb capacitat per a 2000m3 fora de servei al 1968. El dipòsit estava als Jardins de Martí l'Humà (entre els carrers Quatre Camins, Bellesguard, Santa Isabel i Jaume Càncer). Comunidad de Accés principal al C/ Sant Joan de la Salle entre els 20 Muller o Rafael propietarios - - - NO NO NO NO - carrers Alcoi i Ribagorza. Antonio Fortesa Despreniments de 21 Pomereta (copartícipe) - - 4,1 SI SI NO NO terres Accés principal al C/ Pintor Gimeno, 7 (08022) Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 35 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS Potser connectada amb la Ronda de Dalt. Amb la construcció de la Ronda de Dalt la van tallar. Accés Laboratorios Dr. Sense aigua. de la mina a la vorera del C/ Císter davant el nº3 22 Salom Andreu - - - NO NO Potser Potser Solicitud de Baixa (davant el C/ Claracal) Vertisub la va inspeccionar al 2002. Al desembre de 2003 es va trobar un pou junt a la Plaça del Camp de l'Àliga en realitzar les obres de la Clínica Quirón. La mina estava seca. Es va tapar el pou. Al 2006, inspecció durant les obres de la clínica Quiron: la Proposta de mina està seca i tallada per la Ronda de Dalt. Accés 25 La Nina Antonio Thomas Saura 0,0 2006 - SI SI NO NO clausura principal a l'Av. Hospital Militar, 126 (08023) Informació facilitada per Àngel Sicília. Es va connectar a la claveguera en la cruïlla de Joaquim Molins al C/ Les Corts (costat Besòs - Mar). Hi havia un repartidor al C/ Dolors Masferrer i Bosch nº5. Marsans Masferrer - Mª Teresa Ferre SI - C/ Les Corts amb C/ SI - C/ Les Corts amb Accés principal al C/ Eduardo Conde. Al desembre 26 Sol de Baix Pedret - - 2,8 - 6 SI NO Joaquim Molins C/ Joaquim Molins - de 2008 connexió seca. Ana Carolina Coll Embús que Mina en servei. Al 2008 els propietaris van fer una Landau obstaculitza la neteja. El distribuïdor es troba a l'Av. Pearson, 66- 27A Font del Lleo (copropietaria) 0,3 - - NO NO NO NO sortida de l'aigua 68. 27B Dalt (Nova) Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Any 2002: desaigua mitjançant un tub de ferro en el Ana Carolina Coll penya-segat d'un solar del C/ Castellet. L’aigua Landau s'acabava filtrant a la claveguera per la tapa. 27C Santa Teresa (copropietaria) 0,5 2008 - SI NO SI - C/ Castellet SI - C/ Castellet - Posteriorment es va fer la connexió a la claveguera. 27D Baixa Desconeguda - - - NO NO NO NO - - L'any 1997 es va posar un limnímetre per intentar monitoritzar-la. Utilitzen l'aigua al Monestir de Monestir de Pedralbes. El 60% va a la claveguera. L'accés 28 Pedralbes Monjas Clarisas 0,5 1993 - SI NO NO NO - principal està a l'Av. Mare de Déu de Lorda (08033) Potser connectada a la claveguera al C/ Alegre de Eugenio Durán y Dalt amb C/ Legalitat. Hi ha un pou d'accés a la 31 Can Coll Borrell - - - NO NO Potser Potser - vorera del C/ Providència davant el nº 127 Parc Güell - Sala 32 Hipòstila Desconeguda - - - SI SI NO NO - Extreta de plànol general de 1970 32A Parc Güell Desconeguda - - - SI SI NO NO - Dibuixada a partir de la inspecció del dia 14/3/2012 Segons arxiu, l'accés principal es troba al C/ Girona, Jose Manuel Oliva 38 però l'adreça no correspon amb la situació de la 34 Can Comte Hernandez - - - NO NO NO NO - mina. Sociedad General de Hi ha un pou de registre al C/ Cartellà amb C/ 35 Aigues d'Horta Aguas - - - NO NO NO NO Pèrdues d'aigua Petrarca Marques de Casa Accés principal al C/ Germans Desvalls potser a la 36 Can Cortada Cortada - - - NO NO NO NO - cruïlla amb la Ronda de Dalt Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 36 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS Mina amb usuaris en explotació. Al final desaigua en SI - Potser al carr. una font actualment clausurada i desviada a la Joan Puigbó transv. que va a Bda. de SI - C/ Cartellà amb claveguera. No té excedents d'aigua que s'aboquin a 37 Can Travi (copropietari) 0,1 1948 - SI SI la Plana C/ Pitàgores Pèrdues d'aigua la claveguera. Accés principal al C/ Xerès s/n Manuel March Pastor Accés principal al C/ Concepció Arenal 232 però no 40 Canyelles (socio) 0,9 1966 - NO NO NO NO - correspon l'adreça amb la situació de la mina. Potser connecta al C/ Monlau, 46. Localitzat un pou d'accés al C/ Pacífic cantonada amb C/ Pegàs. Es veu aigua al fons. Deu abocar les seves aigües a la Mina Manuel Quesada Antiga de Montcada en l'encreuament Riera d'Horta 41 Conde de Moy Bayle 2,6 1957 7,1 - 18,6 SI NO Potser Potser - amb Concepció Arenal. Inspecció 30/10/2004 a petició de Ramon Arandes. SI - C/ Baltasar Sembla que desaigua al clavegueram pel clavegueró SI - C/ Baltasar Gracian Gracian amb Av. nº 12598695. No s'ha pogut mesurar el cabal. Accés 42 PLANAS O DRAGO Pedro Monje Roca - - - NO NO amb Av. Meridiana Meridiana - principal al C/Boada davant el 29-31. Construcciones 43 PARELLADA Baponsa S.A. - - - NO NO NO NO - Final de la mina al C/ Sòcrates, 86 44 Santa Eulalia José Cararach Mauri - - - NO NO NO NO - - 45 Pique Miguel Martí - - - NO NO NO NO - - 47 Pou Serret Pedro Vintró Serret - - - NO NO NO Potser - - Cabal de 0.5l/s al 1854. Hi ha un pou d'accés a la mina al costat de l'entrada del camp de futbol del Col·legi Major Vives. La clau d'accés es troba al col·legi. El final de la mina es troba al C/ Europa, 49 Victor o Raspall Hermanos Gasull 0,0 1971 - NO NO NO NO - 162, però al 1971 no hi arribava aigua. Potser connecta a la claveguera prop de l'Av. 50 Font del Ocellets Sr. Lluís Carulla - - - NO NO Potser Potser Pèrdues d'aigua Victòria o C/ Manila / C/ Font Ocellets Potser connecta a la claveguera al C/ Maria Monasterio Santa Auxiliadora on cota solera 77.93m, però el 9/2/2011 52 Sant Joan de Deu Isabel de Sarriá - - 3,6 - 55,7 NO NO Potser Potser - no s'ha trobat connexió a Maria Auxiliadora 53 Bacardi No hay datos 1,1 1955 - NO NO NO NO - - Pou trobat al 2003 al C/ Galileu cantonada C/ Remei. Està sec. Hi ha un pou d'accés a la mina a la calçada de la Ronda General Mitre davant dels nº 25-27, i un altre pou d'accés a la vorera del C/ Numància entre SI - C/ Galileu entre Av. Obstrucció de els nº 181-183. Accés principal al C/ Evarist Arnús 20 54 Can Mantega Narciso Paricio 0,0 2003 4,3 SI NO Madrid i Caballero NO corrent i 35. SI - C/ Riera d'Escuder, En la inspecció per a trobar la connexió a la 55 Hort Nou Vicente Martí 1,3 1955 - NO NO 28 NO - claveguera s'han vist claveguerons anul·lats Potser connecta a la claveguera en un embornal costat Besòs del C/ Pau Claris entre Mallorca i 57 Font de Jesus Juan Viladot - - 2,5 - 26,5 SI SI Potser Potser - València 58 Manantial de Desconeguda - - - NO NO NO Potser - - Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 37 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS Propietarios Fenix de aguas 59 potables Francisco Lacambra 13,9 - - NO NO NO Potser - - 60A Nueva Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 60B Canet Eugenia Casanovas - - - NO NO NO NO Pèrdues d'aigua - 60C Soler Eugenia Casanovas - - - NO NO NO NO Pèrdues d'aigua - 60D Sauri Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 61 PARTAGAS Mariano Paulí (albañil) 0,4 - - NO NO NO NO - Accés principal en el C/ Bellesguard J. Bertran Musitu i 62 "Vila-Rubira S.A." Felipe Bertran Guell - - - NO NO NO NO - Accés principal en el C/ Lucà Galeria interceptada per l'hospital de nova construcció. El cabal que es filtra s'ha recollit amb H. Santa Creu i Sant un tub D150mm a un pou a partir del qual s'aboca al 63 Pau Sr. Segú 0,1 2008 - SI NO NO NO - sistema de desguàs. Informació cedida per personal de l'hospital de Sant Pau: la mina porta aigua. Hi ha una arqueta al C/ mas Casanovas (actualment Ronda del Mig). No se sap si amb les obres de TMB s'ha interceptat. Visitada al desembre de 2008 per personal del Departament d'Abastament (AjB) i Clabsa. Galeria H. Santa Creu i Sant de 1.65m d'alt i 0.70m d'ample a la banda Llobregat 63' Pau Sr. Segú - - - SI SI NO NO - del recinte. No hi circula aigua. 2016: l'ALCA localitza un pou a Comte Borrell - Arago, i els Mossos d'Esquadra la visiten. No te aigua. 2007: no es va trobar cap pou pels carrers Comte Borrell entre Diputació i Consell de Cent. 2004: es va localitzar un pou en un solar en obres a Comte Borrell - Consell de Cent, on es veia aigua. No 64 Rovira i Santoma Desconeguda 8,3 1887 0,1 - 22 SI SI NO NO - se sap què ha passat amb aquest pou. Localitzada el 31/12/2008. Inspeccionat el tram davant mercat Sant Gervasi. Petició nº 2423. 2004: mesurats 5cm d'aigua en un pou trobat a la cantonada entre els carrers Castanyer i Teodora Lamadrid. Desembre 2008: es va visitar en un tram petit i portava aigua. Hi ha una tapa metàl·lica a la vorera del C/ Balmes en front del nº378. Hi ha un 65 Muntanya Marial S.A. 4,0 1846 12,2 SI SI NO NO - accés al C/ Rios Rosas, 59 per un pou Visitada per Vertisub i posteriorment al 2006 per Clabsa. entrada per un pàrking del C/ Laforja - SI - C/ Santaló entre Santaló. té diversos desprendiments a l'alçada del C/ Francisco Vilumara SI - C/ Santaló entre Avenir i Trav. de Madrazo. Al 2006 tenia aigua. El tub de connexió a 66 Francisco Vilumara Bayona 1,1 2000 - SI SI Avenir i Trav. de Gràcia Gràcia - la claveguera al desembre de 2008 estava humit. Al 1993 hi havia filtracions d'aigua de la mina cap el col·lector de clavegueram. Aquestes es trobaven a 125m aigües amunt del pou de clavegueram de la vorera del Pg. de Sant Gervasi. Accés principal al 67 Roviralta i Bertran Srs. Vidal-Quadras - - - SI NO NO NO - Torrent de l'infern. 68 Solà Gironella Ramón Vila Farro - - - NO NO NO NO - - Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 38 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS El tub de connexió del C/Vent a la claveguera al desembre de 2008 estava humit. Maig 2016: Connecta aigües residuals: T111 c/Rectoria, claveguerons escola, claveguerons CEM Horta i 69 Can Sitja Ajuntament de BCN 2,3 - 11,3 SI SI SI - C/ Vent, 37 SI - C/ Vent, 37 - altres claveguerons. Subministra aigua a la Font de Can Caralleu. Es canalitza per canonada dins de la mina per a evitar contaminacions de les filtracions que es produeixen. Gertrudis Milá i Possible accés al Torrent de Can Caralleu amb Major 70 Can Caralleu Camps - - - NO NO NO NO - de Can Caralleu. En desús des de 1949. No es pot mesurar el cabal ja 71 Brusi Desconeguda 0,0 1980 - SI SI SI - C/ Balmes, 380 NO - que l'aigua està estancada. Mina Gran Gracia 72 Faria Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Possible accés a la mina a la vorera de l'Av. del Doctor Andreu entre els carrers Josep Garí i Dr. 73 Torrent Maduixer El Tibidado S. A. 0,4 1963 - NO NO NO NO - Ribes i Perdigó. 74 Can Negre Desconeguda - - - NO NO NO NO - Possible accés principal al C/Bonaplata 29 i 54 Potser connecta a la claveguera al capdamunt del C/ Sagrat Cor. Possible accés principal al C/ General 75 Tebaida Colegio San Ignacio - - - NO NO Potser Potser - Vives a la cantonada entre Martorell i Peña. Escoles Pies - Santa Possible accés principal al C/ Santa Fe de Nou Mèxic 76 Fe de Nou Mexic Desconeguda - - - NO NO SI - C/ Bori i Fontestà NO - tocant a la Pl. Sant Gregori Taumaturg Potser connecta a la claveguera T130 que creua Ronda de Dalt. Accés principal al Parc del Castell de l'Oreneta. Podria ser que Parcs i Jardins l'hagués 77 Marquès de Ponsich Ramón Rué - - - NO NO Potser Potser - inspeccionada. Coop. San Genís dels 78 Figuerola Agudells - - - NO NO NO NO - - Potser connecta a la claveguera en un embornal Bertran Serra - Bertran y Serra (Sr. prop Av. Infanta Carlota, 25bis. Accés principal a 79 Cabrinetti Castells) - - - NO NO Potser Potser - l'Av. Infanta Carlota, 25 Potser connecta a la claveguera al C/ Sigüenza amb Antonio Barbosa C/ Sant Dalmiro, on hi ha un dipòsit d'aigua neta. 80 El Paradís Vitros - - - NO NO Potser Potser - Accés principal al Ptge. Sigüenza. 81 Aigues Sant Andreu Desconeguda - - - NO NO NO Potser - - 82 Can Vintro Sr. Altimira - - 9,7 - 10,5 NO NO NO NO - - Abasteix una finca del Pg. Valldaura, 18. Accés 83 Can Sitjà Ari Kriens - - - NO NO NO NO - principal a la Casa Sitjà nº2 Can Barret - Alimentava la font de Can Barret. Accés principal 84 Montbau Desconeguda - - 2,1 NO NO NO NO - possiblement al C/ Poesia Interceptada pel metro on produeix filtracions. Té un sistema de captació que alimenta un hidrant en 85 Sants Francisco Heredia 5,6 1993 20,9 - 21 SI SI NO NO - desús. Accés principal suposat: C/ Sants, 300 Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 39 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS 86A Laberint - Marquesa Desconeguda 0,0 2010 - SI NO NO NO - Font de la Marquesa 86B Laberint - Ferro Desconeguda - - - SI NO NO NO - Font del Ferro 86C Laberint - Garrofers Desconeguda - - - SI NO NO NO - Font del Garrofer Joaquín Morató 87 La Salle Comerna 0,0 1971 0 - 27,8 NO NO NO NO - - Accés principal suposat a Torrent de l'Olla amb Pl. 88 Lesseps Desconeguda - - - NO NO NO NO - Lesseps Potser connecta a la claveguera D400 del Pg. St. 89 Casa Montero Francisco Figuerola - - - NO NO Potser Potser - Francesc amb M.D. de Lorda Santuari de Nostra 91 Sra. del Coll Escuela del Santuario - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Santuaris 94 Casa Torres Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Facultat de La mina no és de la Facultat de Farmàcia, se la van 97 Farmàcia Diagonal Desconeguda - - - NO NO NO NO - trobar. Accés principal dins de la Facultat SI - A partir del solar del 99 Can Gloria Ajuntament de BCN 4,0 1983 - NO NO Camí de Cal Notari 19 NO - Accés principal suposat al C/ Cal Notari, 4 Aquesta mina és inventada. S'ha localitzat un pou de 100 Desconeguda Desconeguda - - 34,5 NO NO NO NO - mina. Petició modificació núm 1430 102 Can Carabassa Eugenio Nomen Sales - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Pedrell, 166 103 Calvet Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 106 Can Baro Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 107 Dona Tula Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 109 Casa Fiat Francisco Moreno - - - NO NO NO NO - Traçat aproximat 110 Pou Jose Canela Hijos de Jose Canela 116,6 - - NO NO NO Potser - Anàlisis químiques de l'aigua 114 Molí del Vent Desconeguda - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Alella, 26. Hospital Militar 115 (Vallpar o Nieta) Desconeguda - - - NO NO Potser Potser - Accés principal suposat a l'Av. Hospital Militar, 117 L'aigua va a un pou del C/ Homer, 40 i d'aquí es 116 Homer Desconeguda - - - NO NO Potser Potser - suposa que la bomben a la claveguera. 121 Funicular Montjuic Desconeguda 0,1 1972 - NO NO NO NO - - Any 2000: interceptada per unes obres en un solar 123 Can Carreras Concepción Mompart 0,0 2000 - SI NO NO NO - prop de la Plaça Karl Marx 126 Font d'en Fargas Mas Margarita - - - SI SI NO NO - - 128 Torrent Belem Desconeguda - - - SI NO SI - C/ Planella, 29 SI - C/ Planella, 29 - Connecta a la claveguera tota la secció. Està seca La font es trobava a uns 100m de la Riera de Can SI - C/ Pompeu Fabra - Toda. Al 1980 una anàlisi va declarar l'aigua no 130 Font de la Cabreta Ajuntament de BCN - - - NO NO Riera de Can Toda NO - potable. Mina Vella - Aigües Potser connectada a la claveguera a C/ Aragó amb 131 de Montcada Ajuntament de BCN - - - NO NO Potser Potser - C/ Roger de Llúria 132 Torre Armera Juan de Ros 0,0 1972 - NO NO NO NO - Accés principal suposat a Cartellà / Petrarca Potser connectada a la claveguera a C/ Torrent del 133 Torrent del Remei Desconeguda - - - NO NO Potser Potser - Remei prop C/ Sant Eudald Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 40 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS Passa a ser una claveguera com a desguàs del Asilo Duran Torrent Betlem. Accés principal suposat per un pou 134 Asil Duran (servidumbre) - - - NO NO NO NO - del C/ Roura 25 135 Santa Rosalia Desconeguda 0,1 1969 - NO NO NO NO - - Mina Nova - Aigües 136 de Montcada Ajuntament de BCN - - - SI SI NO NO - - 137 Torrent Magoria Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 142 Pou Miquel de Sants Desconeguda - - - NO NO NO Potser - - SI - C/ Nou de Santa 143 Can Brossa Ajuntament de BCN - - - NO NO Eulàlia, 26 NO - Accés principal suposat al C/ Major de Sarrià 208 Accés principal suposat per un pou al C/ Joaquim 144 Via Favencia Desconeguda 1,4 1972 - NO NO NO NO - Valls amb C/ Viladrosa SI - C/ Florida entre C/ Convent i C/ Flor de 145 Can Grau Curtidos Zaragoza 1,5 1973 - NO NO Neu NO - - 146 Pou Sant Miquel Desconeguda - - 11 NO NO NO Potser - - 148 Pintor Pahissa F.A.M.I.C. - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Pintor Pahissa, 17-21 La mina arribava a la casa de pagès de 300 anys del 149 Margarit Desconeguda - - - NO NO NO NO - C/ Margarit, 105 Cementiri de les Accés principal suposat a la cantonada entre l'Av. 150 Corts Dolores Llavallol - - - NO NO NO NO - Joan XXIII i el Cementiri Col.legi de Sant 151 Miquel Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Antonio de 152 Campmany Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 153 Mas Casanovas Motserrat Casanova - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Mas Casanovas 55-59 Cº Antiguo San Genis Accés principal suposat al C/ Jaume Piquet 38, 159 La Torre Llusana dels Agudells nº 6 - - - NO NO NO NO - reblert de terra al 1971 160 Saulonera Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Terrenos del complejo 161 Granja Vella Martí Codolar - - - NO NO NO NO - - 164 Riera Can Toda Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 168 Pou Sta. Ursula Desconeguda - - - NO NO NO Potser - - 170 Pous Aigua Desconeguda - - - NO NO NO Potser - - Travessera de 172 Gracia Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Pujol (Pintor 174 Pradilla) Desconeguda - - - NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Pintor Pradilla Manuel Roviralta Accés principal suposat proper a Santa Caterina de 176 Can Barruel Alemany - - - NO NO NO NO - Siena 177 Can Verdaguer Ajuntament de BCN - - 0,8 - 1,5 NO NO NO NO - Accés principal suposat al C/ Escultor Ordóñez, 121 178 Can Clos Ajuntament de BCN - - - SI SI NO NO - Accés principal al C/ Diligències Torrents de Can Agustí Coll Callicó 179 Cortada i Aroles 1950 0,8 - - NO NO NO Potser - Interceptada en obres dipòsit Estatut juliol 2009 180 Mina C. Segur Desconeguda - - - SI NO NO NO - Mina segons plànols Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 41 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. PROFUNDITAT CONNECTADA A LA CONNEXIÓ A LA (m segons CLAVEGUERA? CLAVEGUERA CABAL ANY pous amb (SEGONS ARXIU TROBADA? ANTECEDENTS CODI NOM TITULARITAT (l/s) CABAL dades) LOCALITZADA? VISITADA? AjB) (REALITAT) PROBLEMES OBSERVACIONS Mina segons plànols i sondatge fet en front del núm. 181 Mina C. Arenys Desconeguda - - - SI NO NO NO - 111 Informació facilitada per l'Ajuntament. Accés pel C/ 183 Font Rubia Desconeguda - - 5 - 7 SI SI NO NO - Tirso, 44. Profunditat 5-7 m. No es té constància de cap mina. S'ha vist al carrer un pou amb aigua al fons que sembla neta i es veu 1000 Desconeguda Desconeguda - - - NO NO NO NO - corre. Trobats a camp 1 pou amb la Petició de modificació 1001 Desconeguda Desconeguda - - - SI NO NO NO - 2237 Aqüeducte de 1008 Montcada Desconeguda - - - SI SI NO NO - - 1012 Mina Canadencs Desconeguda - - - SI NO NO NO - Aqüeducte existent 1014 Mina C. Arenys 50 Desconeguda - - - SI NO NO NO - - Aqüeducte de 1015 Dosrius Desconeguda - - - NO NO NO NO - - Aqüeducte del Baix 1016 Vallès Desconeguda - - - NO NO NO NO - - 1017 Font del Bacallà Desconeguda 0,2 2011 - SI NO NO NO - Subministra aigua a la bassa de Can Soler Trobat pou d'accés a l'Av. Hospital Militar entre Josep Jover i Gustavo Bécquer. Inspeccionada pels 1018 Mina Vallcarca Desconeguda - - - SI SI NO NO - Mossos. Mina trobada durant les obres de reforma de la Vil·la Joana - Museu Verdaguer. No es coneix el traçat ni es disposa de cap altre plànol on es tingui 1019 Vila Joana Desconeguda - - - SI NO NO NO - constància. Annex 8. Infraestructures històriques d’abastament 42 ANNEX NÚM. 9: ANÀLISI ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES D’APROFITAMENT DE RHA. Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. ANNEX 9: ANÀLISI ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES D’APROFITAMENT DE RHA ÍNDEX 1 FITXES D’INVERSIONS PLANIFICADES SEGONS SISTEMES ............... 2 2 ESTUDI DE COSTOS DE L’AIGUA FREÀTICA I L’AIGUA REGENERADA 3 Annex 9. Anàlisi econòmic 1 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona. Edició 2020. 1 FITXES D’INVERSIONS PLANIFICADES SEGONS SISTEMES S’inclou en aquest annex les fitxes amb les inversions planificades per a cadascun dels sistemes d’aigües freàtiques, així com la inversió per al sistema reversible de Can Batlló. Aquestes valoracions s’han obtingut a partir de preus establerts en funció de la tipologia de tub, dels bombaments previstos, dipòsits dimensionats, etc... en base a uns ràtios calculats. La inclusió de la xarxa planificada en un GIS ha permès automatitzar els amidaments. Incloem tot seguit la taula de preus unitaris que s’ha tingut en compte en fer les fitxes d’inversions: ID UNITAT DESCRIPCIÓ PREU UNITARI PEC (€/UNITAT) Pou 20 a 30 ut Pou d'aigua freàtica de 20 a 30 m 31.500 Pou 30 a 40 ut Pou d'aigua freàtica de 30 a 40 m 42.000 Dipòsit < 100 m3 m3 Dipòsit soterrat de volum menor a 100 m3 945 Dipòsit > 100 m3 m3 Dipòsit soterrat de volum major a 100 m3 525 Rasa de canonada inclosa reposició paviment per tubs de Rasa de tub < 90 mm m 284 diàmetre menor de 90 mm, inclosa part proporcional d'arquetes Rasa de canonada inclosa reposició paviment per tubs de Rasa de tub > 250 mm m diàmetre major de 250 mm, inclosa part proporcional 599 d'arquetes Rasa de canonada inclosa reposició paviment per tubs de Rasa de tub 90< >250 mm m diàmetre entre 90 mm i 250 mm, inclosa part proporcional 378 d'arquetes Inst. Dipòsit ut Instal·lacions elèctiques i mecàniques associades a un dipòsit 100.000 Telcontrol dipòsit ut Instal·lacions de telecontrol associades a un dipòsit 80.000 Desinfecció dipòsit ut Instal·lacions de cloració associades a un dipòsit 40.000 Bomba 1 ut Bomba de Q< 5l/s H<50 mcda 4.250 Bomba 2 ut Bomba de Q< 5l/s 50