Pla tècnic per a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Resum Gener 2020 BC N ÍNDEX Contingut UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT 1. LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA 6 2. EL CANVI CLIMÀTIC I LA DISPONIBILITAT D’AIGUA 6 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT 7 2 El compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022 8 BCASA El Pla d’actuació municipal (PAM) 2016-2019 10 Ecologia El Protocol de sequera 11 Urbana Pla de Protecció i conservació de les masses d’aigua de la ciutat 12 recursos hídrics El PLARHAB 2020 13 alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA 4. EL CONSUM D’AIGUA A LA CIUTAT 16 Com ha evolucionat el consum d’aigua a la ciutat? 16 Com ha evolucionat el consum d’aigua freàtica als serveis municipals? 18 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT 20 AIGÜES DEL SUBSÒL 21 AIGUA REGENERADA 25 AIGÜES GRISES 27 AIGÜES PLUVIALS 28 AIGUA DE MAR 32 6. USOS QUE ES PODEN COBRIR AMB RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS 33 EL PLA 7. OBJECTIUS I IMPACTE DEL PLARHAB 36 Per què cal un nou PLARHAB? 36 Quins objectius té i com els vol assolir? 37 Com impacta el pla en els consums municipals? 37 Com impacta el pla en els consums no municipals? 38 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB 39 3 LÍNIA D’ACCIÓ 1. BCASA MILLORA I AMPLIACIÓ DE L’APROFITAMENT DE L’AIGUA FREÀTICA 41 Ecologia LÍNIA D’ACCIÓ 2. Urbana APROFITAMENT DE L’AIGUA REGENERADA 44 Pla de recursos hídrics LÍNIA D’ACCIÓ 3. alternatius APROFITAMENT DE LES AIGÜES GRISES 46 de Barcelona (PLARHAB 2020) LÍNIA D’ACCIÓ 4. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE COBERTA 49 LÍNIA D’ACCIÓ 5. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE CAPÇALERA 52 LÍNIA D’ACCIÓ 6. TRACTAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE L’ESPAI PÚBLIC MITJANÇANT SUDS 55 9. ANÀLISI DE COSTOS GLOBALS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA 60 10. CONCLUSIONS 62 11. ACRÒNIMS 63 Un pla integral, sostenible i resilient 5 BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT 1. LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA L’aigua és font de vida; per tant, és un nostra ciutat, amb un clima mediterrani, bé que cal preservar. Des d’un punt de on el règim de pluges és irregular i el vista antropocèntric, l’aigua és un dret risc de sequera endèmic i recurrent, els humà fonamental, però el seu valor recursos hídrics són un bé molt preuat va més enllà: és un bé extraordinari i per la seva disponibilitat irregular. imprescindible per a la vida terrestre. Per tant, esdevé necessari aprofitar Per tant, és absolutament necessari, els recursos disponibles de manera encara que sigui per supervivència, tenir responsable i sostenible. cura d’aquest recurs tan preuat. En aquest context, és obvi que Amb l’aprovació de la Directiva marc qualsevol iniciativa que tendeixi a de l’aigua (Directiva 2000/60/CE, substituir aigua potable per recursos DMA), s’estableixen els criteris de hídrics alternatius (RHA) redundarà la “nova cultura de l’aigua”, on ja no en un estalvi addicional dels recursos 6 es considera l’aigua només com a provinents de conques llunyanes, com recurs, sinó que també es reconeix la del Ter, o d’un recurs proper, però que BCASA com a part indispensable de la vida i implica un consum energètic elevat, del medi, amb una funció ecològica i com és l’aigua dessalada. Ecologia social i amb un paper com a bé públic Urbana que cal preservar. Així, l’aigua passa Seguint el paradigma de la nova Pla de a considerar-se part estructural i cultura de l’aigua, el Pla tècnic per recursos hídrics funcional indispensable del medi a l’aprofitament de recursos hídrics alternatius natural, integrada, alhora, en un marc alternatius de Barcelona (PLARHAB de Barcelona (PLARHAB d’ús i de gestió sostenible. 2020) inclou propostes, per als casos 2020) en què no es requereix la qualitat de La intervenció de les ciutats en el cicle l’aigua potable, d’abastament amb de l’aigua és decisiva, ja que es duu a recursos hídrics alternatius i promou la terme una elevada explotació del recurs protecció del medi, fent un ús sostenible i se n’altera el procés natural. A la i sostingut de l’aigua. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT 2. EL CANVI CLIMÀTIC I LA DISPONIBILITAT D’AIGUA El canvi climàtic és un fet i també L’evolució de la pluviometria de suposa un dels grans reptes de la la ciutat de Barcelona segueix la humanitat per al segle XXI. Algunes de tendència d’aquestes previsions, ja les seves conseqüències ja són visibles que la precipitació mitjana anual de i, per tant, cal actuar urgentment. Barcelona se situava històricament L’escalfament global, a més d’un al voltant dels 600 mil·límetres; no augment de la temperatura mitjana de obstant això, si s’observen els darrers la Terra, provoca una alteració profunda vint anys, la precipitació mitjana anual de la pluviometria, tant en quantitat és de 502 mil·límetres (segons dades com en distribució, fet que afavoreix extretes de la xarxa de pluviòmetres de els fenòmens meteorològics extrems i l’Ajuntament de Barcelona, actualment l’augment dels períodes de sequera. gestionats per Barcelona Cicle de l’Aigua, SA). En el marc del Compromís de Barcelona pel Clima, l’Ajuntament de Barcelona En el marc d’aquest Pla, es va crear la 7 ha desenvolupat el Pla Clima, que Taula per l’Emergència Climàtica que té engloba tots els aspectes relacionats com a objectiu elaborar els continguts BCASA amb el canvi climàtic tenint en compte de la Declaració d’Emergència Climàtica quatre eixos estratègics: la mitigació, de Barcelona. És un grup de treball del Ecologia l’adaptació i la resiliència, la justícia Consell de Sostenibilitat que busca Urbana climàtica i l’impuls a l’acció ciutadana. mantenir l’esperit de participació i Pla de Dins l’eix de l’adaptació i la resiliència, compromís col·lectiu amb el que es recursos hídrics es desenvolupa el projecte ESAMB va elaborar el Pla Clima a Barcelona. alternatius (Escenaris Climàtics Regionalitzats a L’Emegència Climàtica de Barcelona ha de Barcelona (PLARHAB l’Àrea Metropolitana de Barcelona), dut estat declarada el 15 de gener de 2020. 2020) a terme per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Servei Meteorològic de Catalunya i Barcelona Regional. En aquest estudi es descriuen les principals característiques del clima actual de la ciutat i les prediccions futures. El projecte ESAMB preveu una disminució de la pluviometria mitjana a la ciutat de Barcelona d’entre un 14% i un 26% al final del segle, respecte de la pluviometria mitjana del període 1971-2000. Aquest descens resulta més acusat a la primavera i a l’estiu, en què es projecten els períodes més secs. Compromís de Barcelona pel Clima: compromís de l’Ajuntament de Barcelona i de les entitats signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022, en el qual es reafirmen els compromisos internacionals i locals ja signats per Barcelona, entre els quals destaquen el Compact of Mayors, i el pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’adaptació al canvi climàtic de la Unió Europea; i es fixa com a objectius de mitigació la reducció en un 40% de les emissions de CO2 al 2030 respecte al 2005, i l’increment del verd urbà en 1,6 km2. Pla Clima: Pla Integral i transversal que conté totes les accions que du a terme l’Ajuntament de Barcelona per assolir els objectius fixats en el Compromís de Barcelona pel Clima. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT El Compromís ciutadà per la • El consum d’aigua per habitant i dia sostenibilitat 2012-2022 (total i domèstic), l’objectiu del qual és que es redueixi. Defineix els principis, els objectius i les línies d’acció per avançar cap a una ciutat • L’índex de sostenibilitat del més sostenible. Aquest compromís fixa consum d’aigua, per part dels deu objectius en el marc de la sostenibi- serveis municipals. En aquest cas, litat, tres dels quals , de forma directa o l’objectiu és que s’incrementi, és indirecta, fan referència a la gestió soste- a dir, substituir l’aigua potable en nible de l’aigua com a bé escàs. determinats usos municipals per recursos hídrics alternatius. Mitjançant aquests objectius establerts, es confirma el compromís de la ciutat El PLARHAB 2020 és un document que per avançar en l’ús eficient de l’aigua i forma part de diverses línies d’acció del 8 en l’aprofitament dels recursos hídrics Compromís ciutadà per la sostenibilitat alternatius i de proximitat. i, per tant, es desenvolupa amb BCASA l’objectiu d’augmentar la sostenibilitat, L’assoliment dels objectius del Compromís la resiliència urbana i l’adaptació al Ecologia ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022 es canvi climàtic de la ciutat en l’àmbit del Urbana mesura mitjançant indicadors. En el cas cicle de l’aigua, seguint el paradigma de Pla de dels recursos hídrics, destaca l’indicador la dita nova cultura de l’aigua. recursos hídrics del consum d’aigua, que es divideix de la alternatius manera següent: de Barcelona (PLARHAB 2020) Índex de sostenibilitat: és el percentatge de consum d’aigua freàtica en relació al consum total d’aigua (potable més freàtica). Resiliència urbana: capacitat de les ciutats de preparar-se, resistir i recuperar-se ràpidament davant d’una crisi, ja sigui d’origen natural (inundacions, terratrèmols, sequeres) o d’origen antropològic (relacionat amb xarxes de subministrament, de transport, etc.) UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT _ 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT Objectiu 1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat Accions transversals: Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020. El pla proposa afavorir la planta- ció d’espècies amb baixos requeriments hídrics i la implantació de RHA per al reg de la vegetació. Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana. Línia d’acció 3: ampliació del verd urbà. 9 Mesura de govern per impulsar terrats vius i cobertes verdes. Promou, entre altres BCASA accions, la instal·lació de sistemes de recollida d’aigües pluvials integrats als edificis amb cobertes verdes, per regar la vegetació. Ecologia Urbana Pla director de gestió de l’arbrat 2017-2037. Pla de recursos hídrics alternatius Aplicació de mesures per millorar l’eficiència en la gestió de l’aigua per al reg. de Barcelona (PLARHAB 2020) Implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) en vint espais verds. Objectiu 4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero Línia d’acció 5: estalvi de recursos naturals i millora de l’eficiència en la produc- ció, la distribució i l’ús de l’aigua i l’energia. En aquesta línia d’acció s’emmarca el PLARHAB i les seves actualitzacions. Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària Línia d’acció 6 per a l’eficiència en la gestió de l’aigua, adaptant-ne la qualitat als diferents usos. Incideix en l’aprofitament dels diversos RHA disponibles: aigua de pluja, aigües grises, aigües depurades i aigües freàtiques, i en la implantació de SUDS en dife- rents espais de la ciutat, en línia amb el que proposa el PLARHAB. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT _ 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT El Pla d’actuació municipal model econòmic cap a la mitigació i (PAM) 2016-2019 l’adaptació al canvi climàtic i proposa la modernització ecològica del El Pla d’actuació municipal (PAM) és comerç fent èmfasi en la reducció del el full de ruta que orienta sobre quin consum d’aigua. model volem per a la nostra ciutat. El PAM estableix les línies prioritàries, • En el tercer eix, “Una Barcelona més els objectius i les actuacions que el humana i en transició ecològica”, es Govern de la ciutat desplegarà durant parla del “verd urbà i biodiversitat” el mandat, estructurats en cinc eixos i es proposen diverses actuacions principals. El vector de l’aigua és que incideixen en el cicle de l’aigua transversal als diferents processos a la de la ciutat, com ara l’ampliació ciutat; per tant, és present en diversos dels espais verds i la rehabilitació eixos del PAM. de parcs i jardins, incloent-hi la 10 seva xarxa de reg. També hi ha un • En el primer eix, “Una Barcelona punt dedicat a “energia i canvi BCASA diversa que asseguri el bon viure”, climàtic”, que té com a objectiu s’inclou la “justícia global”, que té avançar cap a una gestió pública Ecologia entre els seus objectius garantir integral del cicle de l’aigua, en Urbana l’accés universal als serveis públics què es proposa l’actualització del Pla de municipals (l’aigua inclosa). PLARHAB i del Protocol de sequera, recursos hídrics amb l’objectiu d’avançar cap a una alternatius • En el segon eix, “Una Barcelona gestió sostenible i racional de l’aigua de Barcelona (PLARHAB amb empenta per a una economia incidint en l’estalvi d’aigua potable, 2020) plural”, s’inclou el “desenvolupament la seva optimització i la substitució i economia de proximitat”, que té, per recursos hídrics alternatius. entre altres objectius, orientar el Eixos del PAM 2016-2019 Una Barcelona Barcelona amb Una Barcelona Barcelona Una Barcelona diversa que empenta per més humana participativa que oberta i asseguri el bon una economia i en transisió garanteixi el bon compromesa viure plural ecològica govern amb el món Font: Ajuntament de Barcelona. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT _ 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT El Protocol de sequera En aquest Pla especial s’estableix que els municipis amb una població L’abastament d’aigua potable a l’àrea de igual o superior a 20.000 habitants Barcelona i a la seva zona d’influència han d’elaborar un pla d’emergència es fa mitjançant un sistema regional en en situacions de sequera per als usos alta que utilitza principalment recursos urbans. d’aigua superficial regulats pel sistema Ter-Llobregat, que inclou les conques En aquesta línia, l’Ajuntament de dels rius Ter (amb els embassaments Barcelona va aprovar el 2018 el Protocol de Sau i Susqueda) i Llobregat (amb els per situació de sequera, amb l’objectiu embassaments de la Baells, Sant Ponç de definir el conjunt sistemàtic i la Llosa del Cavall). d’actuacions davant una situació de sequera, per una gestió de l’aigua més Al segle XXI s’han aplicat mesures eficient i una major sensibilització d’excepcionalitat en tres ocasions al ciutadana. Per assolir aquest objectiu, 11 sistema Ter-Llobregat, amb restriccions el protocol treballa en dues línies i talls en el subministrament en de treball complementàries: d’una BCASA alguns usos concrets per assegurar la banda, fa referència a les mesures disponibilitat de l’aigua per al consum establertes en el PLARHAB, de caire Ecologia humà. preventiu, d’estalvi i eficiència en la Urbana gestió del recurs, per avançar-se a les Pla de En conseqüència, la Generalitat possibles situacions de sequera, i fer de recursos hídrics de Catalunya va elaborar, el Pla Barcelona una ciutat resilient; alternatius especial d’actuació en situacions i, d’altra banda, defineix mesures de de Barcelona (PLARHAB d’alerta i eventual sequera (aprovat caire reactiu perquè, un cop identificada 2020) definitivament el 8 de gener de 2020, una situació de sequera, es trobin ACORD GOV/1/2020), que es tradueix clarament definides les tasques en una protocol·lització i millora dels concretes que cal dur a terme i els decrets de sequera dels darrers anys. responsables assignats. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT _ 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT Protecció i conservació de les masses gestió del districte de conca fluvial de d’aigua de la ciutat Catalunya 2016-2021 (PGDCFC), que es basa en l’evolució dels indicadors La DMA estableix un nou marc de esmentats, l’evolució de la demanda protecció de les aigües amb l’objectiu i de les pressions a la demarcació d’assolir el bon estat ecològic dels hidrogràfica i els seus recursos sistemes aquàtics superficials i el bon potencials. estat químic i quantitatiu de les masses d’aigua subterrània. Els objectius Per a les aigües subterrànies, BCASA mediambientals fixats per la DMA per a duu a terme el control del nivell i les masses d’aigua són els següents: de la qualitat de l’aigua subterrània de la ciutat mitjançant una xarxa • Protegir, millorar i regenerar les de 91 punts de control de nivell i 46 masses d’aigua subterrània, amb punts d’anàlisi, on es duen a terme 12 l’objectiu d’aconseguir una reducció analítiques periòdiques, amb l’objectiu progressiva de la contaminació i fer- de controlar la qualitat físicoquímica BCASA ne un ús sostenible. i microbiològica de l’aigua subterrània subministrada. Ecologia • Protegir, millorar i regenerar les Urbana masses d’aigua superficial, aplicant D’altra banda, per a les aigües Pla de les mesures necessàries per reduir superficials, i en relació amb el que recursos hídrics progressivament els abocaments de estableix el RD1290/2012, la ciutat alternatius contaminants. de Barcelona disposa de sensors per de Barcelona (PLARHAB al control de tots els punts de sortida 2020) L’avaluació de l’estat ecològic i químic prioritaris de descàrrega del sistema de les aigües superficials, o químic i unitari de clavegueram al medi receptor. quantitatiu de les aigües subterrànies, A més, l’Ajuntament de Barcelona esdevenen indicadors de referència i promou campanyes de mesura del control dels efectes antròpics actuals control de la qualitat de l’aigua del i futurs en els recursos hidrològics. litoral en episodis de pluja intensos, per valorar l’evolució de la contaminació Seguint els criteris i objectius abocada. establerts a la DMA, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha redactat el Pla de Sistema unitari de clavegueram: la xarxa de clavegueram recull i transporta l’aigua pluvial i l’aigua residual pels mateixos conductes. UN PLA INTEGRAL, SOSTENIBLE I RESILIENT _ 3. RESILIÈNCIA URBANA I SOSTENIBILITAT EN LA GESTIÓ DEL CICLE DE L’AIGUA A LA CIUTAT El PLARHAB 2020 el PLARHAB incorpora mesures relatives a la protecció de les masses El pla inclou una anàlisi exhaustiva d’aigua superficial, orientades a la dels RHA disponibles a la ciutat i dels naturalització del cicle de l’aigua i la diferents usos que es poden cobrir reducció dels abocaments, i mesures amb aquests recursos, i alhora planteja de protecció de les masses d’aigua eines per conservar i millorar el bon subterrània, encaminades a limitar estat ecològic de les masses d’aigua de l’entrada de contaminants i a mantenir- l’entorn de la ciutat. En aquest sentit, ne el bon estat. En aquesta línia, s’analitza quin és el recurs més adient inclou propostes de millora del control per a cada ús, valorant-ne la proximitat, del nivell i de la qualitat de l’aigua la qualitat i la viabilitat econòmica i subterrània a la ciutat que es duu a tècnica, amb l’objectiu d’assolir una terme actualment mitjançant l’augment gestió de l’aigua sostenible en tots els de punts de control i anàlisi. sentits. 13 És a dir, el PLARHAB és molt més que un La redacció del PLARHAB 2020 s’ha conjunt de tècniques que serveixen per BCASA dut a terme buscant un ampli consens obtenir més recursos o estalviar aigua. i garantint la transparència i la El pla es troba alineat amb el Pla Clima Ecologia participació en el seu desenvolupament 2018-2030 de la ciutat de Barcelona i és Urbana i en totes les fases de l’elaboració, coherent i conseqüent amb els quatre Pla de amb la implicació dels diversos agents principis fonamentals d’una bona gestió recursos hídrics i sectors implicats en la gestió de de l’aigua: alternatius l’aigua dels serveis municipals, així com de Barcelona (PLARHAB d’experts i estudiosos de la matèria. • Sostenibilitat, amb el manteniment 2020) d’uns ecosistemes sans que permetin El PLARHAB 2020 segueix en la línia disposar de subministraments de fomentar la gestió sostenible de d’aigua segurs i saludables. l’aigua com a recurs, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i • Priorització dels recursos de d’estalviar aigua potable, fent èmfasi proximitat amb una gestió local en l’aprofitament de les aigües d’aquests. grises i les aigües pluvials com a recursos de proximitat. En aquest • Eficiència, obtenint l’aigua al millor sentit, el PLARHAB examina també la cost possible i amb les millors sostenibilitat de l’aprofitament dels tecnologies, que ofereixin beneficis diversos recursos hídrics alternatius ambientals tangibles. des d’un punt de vista econòmic, analitzant els costos d’explotació i • Participació activa de les parts amortització de cadascun. interessades, amb una planificació de baix cap amunt per atorgar En línia amb les directrius de legitimitat a les mesures que es la DMA i del PGDCFC de l’ACA, prenguin. 14 BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) 15 BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB Diagnosi 2020) dels recusos hídrics alternatius de Barcelona DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA 4. EL CONSUM D’AIGUA A LA CIUTAT Com ha evolucionat el consum 1999 a 106,98 litres l’any 2018, cosa d’aigua a la ciutat? que suposa un descens del 19,5%. D’aquesta manera, Barcelona se situa Durant els darrers anys s’ha produït al capdavant de les grans ciutats un descens progressiu del consum europees pel que fa a estalvi d’aigua total d’aigua potable a Barcelona, en en comparació amb Londres, amb 166 gran part gràcies a l’estalvi d’aigua en litres per habitant i dia, París amb 120, o l’àmbit domèstic, que representa al Roma amb 234. voltant del 66% del consum d’aigua El 2018, el consum total d’aigua potable potable a la ciutat. El consum ha passat a la ciutat de Barcelona se situa en 95,3 de 133 litres per habitant i dia l’any hectòmetres cúbics. 16 Evolució del consum d’aigua potable (total i domèstic) per persona i dia BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Font: BCASA. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 4. EL CONSUM D’AIGUA A LA CIUTAT En línia amb aquesta tendència general d’aigua potable del 33,05%, gràcies a de la ciutat, en aquest mateix període, la progressiva substitució de l’aigua els serveis municipals han aconseguit potable per RHA en els usos dels reduir el seu consum total d’aigua un serveis municipals que no requereixen 22,70%, i una reducció en el consum la qualitat de l’aigua potable. Consum d’aigua dels serveis municipals. Període 1999-2018 17 BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Font: BCASA. Aquest descens ha estat possible • Foment de l’estalvi d’aigua als gràcies a les accions impulsades per edificis de promoció pública. l’Ajuntament en diferents àmbits: • Reducció del consum d’aigua als • Implantació de mesures d’estalvi edificis municipals i les escoles. d’aigua als parcs i jardins. • Divulgació de consells i bones • Regulació del cabal a les fonts de pràctiques a la ciutadania en el marc beure i ornamentals. de l’estalvi d’aigua. • Reducció del consum d’aigua potable en la neteja viària. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 4. EL CONSUM D’AIGUA A LA CIUTAT Com ha evolucionat el consum d’aigua assolit un índex de sostenibilitat del freàtica als serveis municipals? 16,36% el 2018. El reg dels espais verds, el subministrament a fonts ornamentals El consum d’aigües freàtiques i la neteja viària són els usos per als dels serveis urbans i equipaments quals es consumeix un volum més alt municipals s’ha quadruplicat des que d’aigua freàtica. se’n va iniciar l’aprofitament, i s’ha Evolució del consum d’aigua freàtica dels diferents serveis municipals i índex de sostenibilitat. Període 1999-2018 18 BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Font: BCASA. Aigües freàtiques: aigües subterrànies emmagatzemades per sota de la capa saturada del subsòl o nivell freàtic. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 4. EL CONSUM D’AIGUA A LA CIUTAT El consum d’aigua per part dels serveis serveis. Això es tradueix en el fet que municipals de medi ambient i dels l’índex de sostenibilitat del conjunt dels serveis urbans representa entre el serveis gestionats per Medi Ambient 40% i el 50% del consum d’aigua de i Serveis Urbans, que el 2018 ha estat l’Ajuntament. Per això, durant els últims d’un 30,14%, és superior a l’índex anys, l’esforç per reduir el consum de sostenibilitat global dels serveis d’aigua potable s’ha centrat en aquests municipals. Índex de sostenibilitat dels serveis municipals de medi ambient i el conjunt de consums de l’Ajuntament. Any 2018 Reg d’espais verds 16,42% 19 BCASA Fonts ornamentals i làmines 39,57% Ecologia Neteja urbana 79,54% Urbana Pla de recursos Neteja de clavegueram 99,41% hídrics alternatius de Barcelona TOTAL DE SERVEIS DE MEDI AMBIENT 30,14% (PLARHAB 2020) RESTA DE CONSUMS MUNICIPALS 1,73% CONSUMS TOTALS DE L’AJUNTAMENT 16,36% Font: BCASA. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Els diversos recursos hídrics alternatius a l’aigua potable disponibles a la ciutat són els següents: Aigües Aigua extreta mitjançant pous de captació de del subsòl l’aqüífer de Barcelona o del drenatge d’infraes- tructures subterrànies per al seu aprofitament directe. També inclou l’aigua de surgències i mines. Aigua Aigua depurada i sotmesa a un tractament regenerada addicional (tractament terciari) per aconseguir la qualitat requerida per als usos establerts. 20 Aigües grises Aigua procedent de banyeres, dutxes i del buidat BCASA de piscines que es poden reaprofitar amb un Ecologia tractament adequat mitjançant la instal·lació de Urbana petites depuradores als edificis. Pla de recursos Aigües pluvials • Aigua de pluja caiguda en zona urbana que hídrics alternatius genera escolament superficial als carrers. de Barcelona • Aigua de pluja caiguda a les zones de muntan- (PLARHAB 2020) ya de la ciutat que circula per les lleres dels torrents de les àrees forestals. • Aigua de pluja de les cobertes dels edificis. Aigua de mar Aigua captada directament del mar que, amb un tractament previ i unes instal·lacions resistents a la corrosió de la sal i independents de la resta de xarxes de distribució, es pot aprofitar direc- tament per als usos establerts. L’aprofitament dels diversos recursos ornamentals, industrial, etc.) amb hídrics alternatius existents a la qualitat dels recursos hídrics Barcelona depèn, en gran mesura, de la alternatius. qualitat fisicoquímica i microbiològica de les aigües, per dos motius principals: • La garantia sanitària per a les persones que puguin entrar en • La correspondència dels diferents contacte de manera directa o usos (reg, neteja, abastament fonts indirecta amb aquestes aigües. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT fa l’aigua des del punt d’extracció AIGÜES DEL fins al punt d’emmagatzematge i SUBSOL distribució, que varia en funció del tipus d’infraestructura d’on es faci l’aprofitament. Les aigües del subsol s’anomenen també aigües subterrànies o freàtiques. • Aigua de mines i deus naturals. Les aigües subterrànies del pla Les mines del pla de Barcelona de Barcelona són un recurs força són petites galeries subterrànies, abundant i de bona qualitat, apte per construïdes anteriorment al a l’aprofitament directe per a diferents desplegament de la xarxa de usos que no requereixen la qualitat de distribució d’aigua potable, que l’aigua potable. captaven i transportaven dels del punt d’origen fins al punt de Origen de l’aigua consum. L’aigua procedent de les 21 deus naturals i les mines, que té el L’aigua del subsol o subterrània pot seu origen en la infiltració de l’aigua BCASA tenir diversos orígens: de pluja a la zona de Collserola, és un recurs irregular i escàs, fet que Ecologia • Aigua provinent de pous de captació. dificulta molt que puguin arribar Urbana L’aigua es bombeja directament a ser objecte d’un aprofitament Pla de des dels pous de captació continuat. recursos d’aigua de l’aqüífer cap a dipòsits hídrics alternatius d’emmagatzematge i distribució de • El Rec Comtal de Barcelona. El de Barcelona l’aigua freàtica. (PLARHAB Rec Comtal és una infraestructura 2020) històrica d’abastament d’aigua • Aigua provinent d’esgotaments de la ciutat que portava l’aigua en infraestructures subterrànies. superficial i subàlvia del riu Besòs L’aigua freàtica que s’extreu des de Montcada fins a Barcelona. d’infraestructures subterrànies, com Alguns trams del Rec es va anar ara de la xarxa de metro o d’edificis cobrint al llarg del temps amb singulars que requereixen un el creixement urbanístic de la esgotament permanent, es condueix ciutat. Però, en el seu tram inicial, cap a dipòsits d’acumulació des des de Montcada fins al barri de d’on es distribueix cap als punts de Vallbona de Barcelona, el Rec consum. En aquest cas, la qualitat de Comtal encara està operatiu amb l’aigua obtinguda depèn del camí que les seves característiques originals. Aigües subterrànies: aigües que es troben emmagatzemades en el subsòl, en els espais intergranulars o porositats del sòl, les cavitats i espais subterranis de les roques. Aqüífer : massa de sòl porosa i permeable que permet l’emmagatzematge i la circulació de l’aigua pels seus porus o escletxes. També s’anomena capa saturada del subsòl. La fondària a la què es troba la capa saturada del subsòl o aqüífer s’anomena nivell freàtic. Esgotament d’infraestructures subterrànies: les construccions que es troben per sota del nivell freàtic, com ara la xarxa de túnels de metro i ferrocarril, o aparcaments subterranis, necessiten bombejar constantment l’aigua freàtica per mantenir la integritat de la infraestructura i evitar que aquesta s’inundi. Déus: surgències naturals d’aigua que brolla del subsòl, per alguna escletxa de la roca, provinent de la infiltració de l’aigua de pluja, en zones de muntanya. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Actualment, els usos del Rec Comtal d’abastament i de drenatge urbà; són, d’una banda, el paisatgístic i no obstant això, cal remarcar que ecològic i, de l’altra, l’ús per al reg. aquests valors es troben dins els rangs habituals de les grans ciutats. Les principals fonts de recàrrega També rep aportacions de l’aigua de són les pèrdues de les xarxes pluja i del riu Besòs. Fonts de recàrrega de l’aqüífer Drenatge urbà àmbit Llobregat Infiltració pluja 22 13,9% zona no urbana 17,4% BCASA Ecologia Urbana Riu Besòs Pla de recursos Infiltració pluja 10,6% hídrics zona urbana alternatius 20,2% de Barcelona (PLARHAB 2020) XAP Ter 8,6% Drenatge urbà XAP Llobregat àmbit Besòs 13,1% 16,2% Font: UPC-CSIC. Model hidrogeològic de Barcelona. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Trets per destacar • El mateix terreny fa de dipòsit d’emmagatzematge de l’aigua, i la • És un recurs que es pot explotar manté en condicions òptimes per directament des de qualsevol punt aprofitar-la. de l’aqüífer, de manera que no és necessari construir grans xarxes • L’extracció de l’aigua del terreny de distribució per portar l’aigua als és relativament econòmica, ja que punts de consum. l’aqüífer de Barcelona es troba a poca fondària. • Té un alt grau d’estabilitat i garantia de subministrament, ja que no es veu influït directament Quantificació del recurs pel règim de pluges irregular propi del clima mediterrani. Els models El PLARHAB 2020 inclou una anàlisi de comportament de l’aqüífer quantitativa dels diversos tipus d’aigua 23 no preveuen efectes apreciables del subsòl, de manera que n’obté el derivats del canvi climàtic en les volum potencial total, que es reparteix BCASA masses d’aigua subterrània. de la manera següent: Ecologia Urbana Pla de Quantificació del recurs disponible d’aigua del subsòl recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB Extraccions 2020) Aigua de mines actuals aqüifer 3 0,02 hm3/any 10,68 hm /any Esgotaments subterranis Rec comtal 3 5,5 hm3/any 1,8 hm /any Recurs disponible Recurs aqüifer potencial total 3 12,5 hm3/any 30,5 hm /any Font: BCASA. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Qualitat de l’aigua del subsòl indiquen que pot haver-hi pèrdues de la xarxa d’aigües residuals o filtracions La composició de les aigües del subsòl d’indústries, ja que les concentracions de Barcelona varia de clorurades- mesurades sovint són superiors a les sulfatades sòdiques (zones prop de la concentracions presents en altres fonts serralada de Collserola) a clorurades- de recàrrega. sulfatades càlciques-magnèsiques (zones prop del mar). Valors de La qualitat de l’aigua provinent dels conductivitat elèctrica alts a la zona esgotaments de l’interior de les litoral el 2017 (més de 55.000 uS/cm) infraestructures subterrànies pot variar indiquen un augment de la intrusió en funció dels contaminants amb què marina al voltant de la zona del Poble l’aigua es pot barrejar en el seu trànsit Nou i altes concentracions de clorurs per dins la infraestructura fins al punt a la part alta de la ciutat posen de d’acumulació i aprofitament. Per tant, 24 manifest les possibles pèrdues de la en cada cas cal fer un estudi específic xarxa d’abastament en aquest sector. per valorar-ne el possible aprofitament. BCASA La presència de nitrats, sulfats i La qualitat de l’aigua de les antigues Ecologia altres contaminants emergents mines és molt similar a la de l’aigua de Urbana (pesticides, tensioactius, contaminants l’aqüífer. Tot i això, cal tenir en compte Pla de organoclorats, drogues d’abús, etcètera) el risc de contaminació que poden recursos hídrics en les aigües subterrànies, tot i que patir aquestes aigües al llarg del seu alternatius amb concentracions no gaire elevades, recorregut fins al punt final de consum. de Barcelona (PLARHAB 2020) Intrusió marina : penetració d’aigua salada dins d’una massa d’aigua dolça, que pot ser superficial o subterrània (aqüífer). DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT industrials, els usos municipals, el reg AIGUA agrícola i els usos ambientals. REGENERADA Origen de l’aigua L’aigua regenerada de depuradora és un L’aigua regenerada prové de l’aigua recurs d’aparició recent, que els últims tractada prèviament a les estacions anys s’està estenent considerablement, depuradores d’aigües residuals (EDAR), fruit de l’escassedat de recursos la qual se sotmet posteriorment a un propis i de l’increment de l’interès pel tractament addicional o complementari reaprofitament dels recursos existents. de regeneració que li permet assolir la qualitat fisicoquímica i sanitària Es considera l’aigua regenerada com adequada per ser reutilitzada en usos una font alternativa de recurs per a determinats. usos que no requereixin la qualitat de 25 l’aigua de beure, com és el cas dels usos BCASA Ecologia Esquema del procés de tractament de l’aigua regenerada Urbana Pla de recursos hídrics alternatius Mantenimednet B rairucse lona i zones humid(PeLsARHAB REGENERACIÓ BÀSICA 2020) Floculació decantació Microfiltració Desinfecció AIGUA DEPURADA Reg zones Neteja Ús verdes urbana industrial REGENERACIÓ AVANÇADA Ultra- Osmosi BARRERA CONTRA filtració inversa INTRUSIÓ SALINA REG Electrodiàlisi AGRÍCOLA reversible Font: Àrea Metropolitana de Barcelona. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Trets per destacar Quantificació del recurs • L’aigua regenerada és un recurs L’estació depuradora d’aigües residuals molt abundant i de generació del Prat de Llobregat disposa d’una continuada, ja que té el seu estació d’aigua regenerada amb origen en l’aigua depurada. El seu capacitat per generar 50 hm3/any i potencial aprofitament està lligat d’una xarxa de distribució que pot al funcionament de l’estació de subministrar aigua a la ciutat de regeneració d’aigua (ERA) del Prat de Barcelona, des de la Zona Franca, amb Llobregat, gestionada per l’AMB. capacitat per servir fins a 3,29 hm3/any. Actualment l’Ajuntament de Barcelona • Els sistemes de distribució d’aigua està estudiant diversos projectes que regenerada són habitualment contemplin l’ús de l’aigua regenerada separatius de la resta de sistemes per als usos possibles. 26 de distribució, ja que els usos compatibles són més restrictius que BCASA per la resta de recursos. Qualitat de l’aigua regenerada Ecologia • La utilització de l’aigua regenerada Els estàndards de qualitat de l’aigua Urbana requereix el vistiplau de l’Agència de regenerada estan fixats pel Reial decret Pla de Protecció de la Salut. 1620/2007, que regula l’aprofitament recursos hídrics d’aquest recurs en funció dels diferents alternatius usos. de Barcelona (PLARHAB 2020) L’ERA d’El Prat disposa de dos processos de regeneració d’aigua, bàsica i avançada, que permeten obtenir aigua de diferent qualitat, en funció de l’ús que se li vulgui donar. Quantificació del recurs disponible d’aigua regenerada. Volum estimat a l’Ajuntament de BCN 0,14 hm3/any Reg zones verdes CZF 0,59 hm3/any Usos fora T.M. 41,21 hm3/any Intrusió salina 5,5 hm3/any Usos industrials 2,56 hm3/any Recurs total 50 hm3/any Font: BCASA. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Quantificació del recurs AIGÜES GRISES Segons estudis nacionals i internacionals, la generació d’aigües grises als habitatges està al voltant Origen de l’aigua dels 50 litres per persona i dia en habitatges i poliesportius, i fins a 80 • Les aigües grises són totes aquelles litres per persona i dia en hotels de usades o generades pels processos categoria superior. Considerant el ritme domèstics no fecals. Actualment es de desenvolupament urbanístic de la limita a l’aigua procedent de dutxes o ciutat dels darrers cinc anys, s’obté banyeres. que, amb la implantació de tecnologies d’aprofitament d’aigües grises en tots • Les aigües de buidat de piscines els nous edificis d’habitatges, es podria resulten de l’aigua sobrant en aconseguir un recurs addicional total de 27 superfície o bé de renovació de 300.000 m3/any. la piscina, en cas que aquesta no BCASA disposi de sistemes de recirculació; del buidat esporàdic de la piscina per Qualitat de les aigües grises Ecologia tasques de manteniment, i de l’aigua Urbana de la neteja dels filtres. Les guies tècniques existents Pla de recomanen fer una caracterització recursos hídrics prèvia i determinar l’ús que es donarà alternatius Trets per destacar a l’aigua grisa i la qualitat que se li de Barcelona (PLARHAB ha d’exigir, per escollir el tipus de 2020) • És un recurs relativament fàcil de tractament més adequat. ser tractat en origen i reutilitzat en diversos usos no potables, com ara Per tant, la qualitat de l’aigua depèn del la descàrrega d’inodors, la neteja sistema de depuració utilitzat i del seu o el reg de jardins de l’interior dels correcte manteniment, que ha de ser edificis. dissenyat per complir els paràmetres de qualitat establerts per als usos que es • Les aigües grises són un recurs més vulguin satisfer amb aquest recurs. abundant i robust que les aigües pluvials, ja que es generen de manera contínua i no depenen del règim de pluges, de manera que ofereix més garantia de subministrament. • Cal dotar els edificis d’uns equips de tractament d’aigües grises (minidepuradores) per obtenir la qualitat exigida per a la reutilització. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Origen de l’aigua AIGÜES PLUVIALS L’aigua de pluja es pot classificar en tres categories diferents, segons la seva procedència o el punt on es reculli. L’aigua de pluja té una bona qualitat en el seu origen i, amb un tractament • Aigua de pluja caiguda en zona simple, pot ser apta per a diversos urbana: correspon a l’aigua de pluja usos, com ara el reg i la neteja, tant en que cau a l’espai públic, que circula l’àmbit públic com en l’àmbit privat. pels carrers i parcs de la ciutat i és L’aprofitament de l’aigua de pluja, en recollida pels embornals de la xarxa una ciutat densa com Barcelona, aporta de clavegueram. nombrosos beneficis ambientals per a la ciutat: • Aigua de pluja dels torrents de zones 28 forestals: correspon a l’aigua de pluja • L’aigua de pluja és un recurs de que cau a les zones de muntanya de BCASA proximitat i el seu aprofitament la ciutat, com ara Collserola, i circula comporta una reducció en el consum per les lleres dels torrents existents Ecologia d’aigua potable per a usos que no a la falda de la serralada, fins a Urbana requereixen la qualitat que dona arribar als fossars de sedimentació Pla de l’aigua potable. existents, on entra a la xarxa de recursos hídrics clavegueram i és conduïda cap a la alternatius • L’aprofitament de l’aigua de pluja depuradora o bé cap al medi receptor. de Barcelona redueix el volum d’aigua que entra (PLARHAB 2020) a la xarxa de clavegueram de la • Aigua de pluja de les cobertes ciutat en temps de pluja. Per tant, dels edificis: correspon a l’aigua es redueix el volum d’aigua que va de pluja que cau en l’àmbit privat a les depuradores i el volum dels i que actualment es condueix pels abocaments al medi receptor (el litoral baixants dels edificis cap a la xarxa i el riu Besòs) en temps de pluja, de de clavegueram. manera que es protegeixen les masses d’aigua de l’entorn de la ciutat. Embornals: reixes de captació i recollida de l’aigua de pluja cap a la xarxa de clavegueram. Fossars de sedimentació: obres singulars de captació i canalització de l’aigua de pluja dels torrents, situades a la llera d’aquests, amb elements per a la retenció de sediments, i una entrada directa a la xarxa de clavegueram, normalment situades al seu inici. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Trets per destacar Aigües pluvials en zona urbana • Les aigües pluvials són un recurs Les aigües de pluja en zona urbana es irregular, per la naturalesa del recullen mitjançant sistemes urbans règim de precipitacions mediterrani, de drenatge sostenible (SUDS). Aquests amb pocs episodis al llarg de l’any sistemes afavoreixen la retenció, el i d’elevada intensitat. Per tant, en tractament i el drenatge localitzat de determinades èpoques de l’any, i l’aigua de pluja per a la devolució al en funció de l´ús, per a disposar de medi o per a la utilització directa, sense garantia de subministrament, caldrà necessitat de consum energètic ni de complementar l’abastament amb un grans infraestructures, aprofitant els recurs més estable. processos naturals en la gestió del cicle de l’aigua. • Les aigües pluvials s’han de sotmetre a un tractament previ al seu ús, Per a la quantificació d’aquest recurs, 29 consistent, com a mínim, en una es consideren els criteris de partida filtració i derivació de les primeres següents: BCASA aigües. • Aquests sistemes es dissenyen Ecologia per a gestionar els primers 15 Urbana Quantificació del recurs mm de precipitació dels dies de Pla de pluja. A nivell general, aquest és recursos hídrics Per conèixer el recurs d’aigua pluvial el volum evacuat (per processos alternatius disponible a la ciutat s’estableixen d’evaporació, evapotranspiració i de Barcelona (PLARHAB criteris de partida diferents en funció de infiltració al terreny) en menys de 48 2020) les particularitats de les tres categories h. En un any mig, els primers 15 mm d’aigua de pluja considerades. L’anàlisi de precipitació dels dies de pluja de la potencialitat d’aquest recurs es equivalen a 332 mm/any. desenvolupa en els tres casos a partir de la pluviometria anual corresponent a • S’ha considerat que als vials amb un any mitjà, que correspon a 480 mm. una amplada inferior a 9 metres o un pendent superior al 6%, la implantació de SUDS és més complicada i, per tant, aquesta tipologia de vials es descarta a priori. No obstant això, es pot valorar cada cas en particular. Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS): dispositius de captació i emmagatzematge de l’aigua de pluja que circula per l’espai públic per a la seva posterior infiltració o reutilització. Normalment són infraestructures verdes, com ara parterres inundables o cunetes vegetades. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Aigües pluvials dels torrents • Les dimensions dels dipòsits de de zones forestals retenció d’aquestes aigües pluvials depenen de la conca associada a En aquest cas, l’aigua que interessa cada torrent o punt de recollida, però recollir és aquella que encara no les seves dimensions han d’estar ha passat per zones urbanitzades i, acotades per minimitzar l’impacte en per tant, els contaminants que pot el territori que implica la construcció arrossegar són mínims. Per tant, els d’aquest tipus d’infraestructures. Per punts de captació i emmagatzematge tant, es considera que la precipitació d’aquestes aigües s’haurien de col·locar màxima que han de poder gestionar a les lleres dels torrents, just aigües aquests dispositius correspon a 30 amunt dels punts d’entrada d’aquests a mm. La precipitació aprofitable, en la xarxa de clavegueram de la ciutat. aquest cas, correspon a 292 mm/any. El volum generat depèn del coeficient 30 • En aquest cas, i tenint en compte les d’infiltració, que varia segons els característiques del sòl de la zona de usos del sòl de les conques vessants. BCASA Collserola, es considera com a criteri de partida que els episodis de pluja Ecologia que es poden aprofitar corresponen Urbana a aquells que tenen una precipitació Pla de superior a 10 mm. recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Pluja aprofitable per un any mig en zona urbana, Collserola i cobertes 60 50 Pluja aprofitable zona Collserola: 292 mm/any 40 Pluja aprofitable en zona urbana (carrers): 332 mm/any 30 Pluja aprofitable en zona urbana (cobertes): 366 mm/any 20 10 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 episodis de pluja en un any mig Font: BCASA. Aplicant els criteris exposats en cada pluvials generats estimats a partir de la cas, i amb la superfície considerada en pluviometria d’un any mig. cadascun, s’obtenen els volums d’aigües precipitació (mm) DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT Volum d’aigües pluvials generades per un any mig segons el seu origen VOLUM GENERAT TIPOLOGIA AIGÜES PLUVIALS Àrea (ha) V (hm3/any) Zona urbana 2.390 7,94 Torrents en zones forestals 698 0,57 Cobertes dels edificis 0,47 m3/m2 de coberta 31 BCASA Font: BCASA. Ecologia Urbana Aigües pluvials de les cobertes Qualitat de l’aigua de pluja Pla de dels edificis recursos L’aigua de pluja és gairebé aigua hídrics alternatius Les aigües pluvials de coberta tenen destil·lada, ja que prové de la condensació de Barcelona més bona qualitat que les de l’espai d’aigua prèviament evaporada. Però (PLARHAB 2020) públic, ja que, en no circular per terra al llarg del seu recorregut pel cicle abans de ser captades, no contenen hidrològic, la seva composició i qualitat contaminants provinents dels vehicles. canvien, i es va carregant de diverses Tot i així, l’aigua de pluja, recollida a les substàncies. Les aigües pluvials tenen una teulades, no es troba lliure de possibles composició o una altra segons l’atmosfera contaminants, com ara els metalls pesants i les superfícies amb les quals hagi tingut presents a l’atmosfera o la contaminació contacte. També influeix en la qualitat microbiològica provinent, per exemple, de l’aigua de pluja el temps que fa que dels excrements d’ocells presents a les no plou (les superfícies de contacte teulades, especialment existents al primer estan més brutes i, per tant, hi ha més rentat de les cobertes per l’aigua de pluja. arrossegament de partícules). Així, doncs, la qualitat de l’aigua de pluja pot tenir • Per tant, d’una banda, cal descartar les una gran variabilitat, això fa que sigui primeres aigües de pluja, que són les necessari fer un tractament d’aquesta que fan un primer rentat de la coberta i aigua abans d’utilitzar-la. corresponen als primers 1,5 mm de precipitació. En el cas de l’aigua de pluja caiguda en zona urbana i que es gestiona mitjançant • D’altra banda, cal acotar, també, SUDS, el procés de depuració de l’aigua les dimensions dels dispositius d’escolament superficial es pot fer en el d’emmagatzematge, aprofitant els mateix SUDS, mitjançant sistemes que primers 35 mm de les precipitacions. són capaços de retenir un alt percentatge de contaminants. En el cas dels SUDS que Així, doncs, el rang d’aprofitament de les afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja aigües de pluja de coberta se situa entre al terreny, aquest fet és important, ja que l’1,5 i els 35 mm de precipitació. Segons la l’aigua captada acaba arribant a l’aqüífer i pluviometria d’un any mitjà, aquest rang alimentant el recurs d’aigua del subsòl. equival a 366 mm/any. DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 5. ELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DISPONIBLES A LA CIUTAT perquè no es barregi amb aigua AIGUA provinent d’altres tipus de recurs. DE MAR • El seu aprofitament es podria plantejar per a usos molt concrets, La ubicació de la ciutat de Barcelona, prioritzant els propers a la línia de amb més de 13 km de costa, obre la la costa, ja que transportar l’aigua possibilitat de plantejar l’aigua de a llargues distàncies comporta alts mar com un recurs alternatiu a l’aigua consums energètics. potable, per als usos que ho permetin. • La utilització de l’aigua de mar com a L’aigua de mar és un recurs il·limitat; recurs hídric alternatiu pot requerir no obstant això, cal tenir en compte fer tractaments previs en funció de les consideracions següents de cara a l’ús que es vulgui donar al recurs. Per 32 analitzar la viabilitat de l’aprofitament tant, això pot comportar despeses de directe: manteniment, neteja, etcètera, que BCASA cal tenir en compte a l’hora de decidir • Requereix unes instal·lacions explotar aquest recurs. Ecologia executades amb materials resistents Urbana a la corrosió provocada per la Aquest recurs es té en compte en aquest Pla de quantitat de sals dissoltes presents pla únicament de cara a establir criteris recursos en l’aigua de mar, i diferenciades hídrics generals per desenvolupar en futures alternatius de la resta de xarxes de distribució, actualitzacions. de Barcelona (PLARHAB 2020) DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA 6. USOS QUE ES PODEN COBRIR AMB RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS En el marc del desenvolupament del PLARHAB s’ha dut a terme una anàlisi quanti- tativa detallada de la demanda actual i potencial dels usos que es podrien satisfer amb RHA a la ciutat. S’han quantificat els consums actuals i potencials dels serveis i equipaments municipals i els equipaments públics no municipals. El PLARHAB es- tableix, també, els requeriments de qualitat que ha de complir l’aigua perquè sigui apta per als diferents usos previstos, en compliment de la normativa vigent. Els usos susceptibles d’utilitzar els recursos hídrics alternatius disponibles a la ciutat són els següents: 33 BCASA Ecologia Reg d’espais Fonts i llacs Neteja Neteja de la Reg d’horts Urbana verds ornamentals urbana xarxa i dipòsits urbans Pla de de clavegueram recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Hidrants de Reg de camps Instal·lacions Ompliment Recàrrega de bombers esportius de rentat de piscines l’aqüífer de vehicles Recuperació de Altres Reg de jardins, Neteja de Usos cabals al riu equipaments murs i cobertes superfícies industrials Cisternes Refrigeració Neteja de d’inodors vaixells DIAGNOSI DELS RECUSOS HÍDRICS ALTERNATIUS DE BARCELONA _ 6. USOS QUE ES PODEN COBRIR AMB RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS A la taula següent es quantifiquen els usos que es poden cobrir amb RHA a l’àmbit públic (no s’inclouen els usos ambientals i els corresponents a l’àmbit privat). Anàlisi quantitativa detallada de la demanda actual i potencial dels usos que es podrien satisfer amb RHA en l’àmbit públic a la ciutat. Dades en milers de m3 anuals MEDI AMBIENT ALTRES EQUIPAMENTS EQUIPAMENTS I SERVEIS URBANS MUNICIPALS PÚBLICS NO MUNICIPALS 34 CONSUM ACTUAL RHA 466 3 338 97 315 25 0 79 - 26 0 20 BDCAESMA ANDA ACTUAL RHA 2.062 18 86 1 343 55 910 155 - - 40 0 (AMB POTABLE) Ecologia Urbana DEMANDA ACTUAL TOTAL 2.528 21 424 98 658 80 910 234 - 26 40 20 Pla de recursos hDídrEicMs ANDA POTENCIAL 2.781 42 622 277 692 88 920 266 1 26 161 20 alternatius de Barcelona (PL 20T2O ARHAB 0T) AL 4.414 1.275 207 Font: BCASA Balanç del recurs i demanda demanda actual i l’augment produït pel desenvolupament dels serveis i Aquest balanç consisteix a establir els equipaments públics planificats, quins usos es poden cobrir amb ascendeix a 5,89 hm3/any. Per tant, per cadascun dels recursos hídrics satisfer el total de la demanda dels alternatius disponibles a la ciutat, serveis urbans i els equipaments públics segons la disponibilitat i els de la ciutat caldria quadruplicar el requeriments de qualitat fixats per a volum d’aigua subministrat actualment. cada ús. El balanç entre els recursos disponibles La demanda actual de RHA dels i la seva demanda potencial planteja serveis urbans i dels equipaments grans oportunitats de millora per públics de la ciutat és de 5,04 hm3/any, incrementar l’índex de sostenibilitat dels quals actualment es cobreixen (consum d’aigua potable / consum total) 1,35 hm3/any amb aigua freàtica. La tant pel que fa al consum dels serveis demanda potencial, que inclou la municipals com pel que fa a la ciutat. El Pla EL PLA 7. OBJECTIUS I IMPACTE DEL PLARHAB Per què cal un nou PLARHAB? • La disponibilitat d’un nou recurs a Barcelona: l’aigua regenerada, A Barcelona, el consum d’aigua potable procedent de l’EDAR del Prat. ha anat disminuint progressivament gràcies a la col·laboració de tota la • La consolidació de la implantació ciutadania, les empreses, els comerços, dels sistemes freàtics existents. la indústria i els serveis municipals. Per mantenir aquesta tendència, i • La necessitat d’adoptar mesures de potenciar l’estalvi d’aigua a la ciutat protecció de les aigües subterrànies, en tots els àmbits, és imprescindible en compliment de la normativa disposar d’una eina que analitzi els vigent en aquesta matèria. En recursos hídrics alternatius disponibles aquesta línia, el pla analitza els a la ciutat, defineixi els usos que són impactes que afecten la qualitat i susceptibles de ser coberts amb la quantitat del recurs disponible i 36 aquests recursos en substitució de proposa actuacions de millora en el l’aigua potable i estableixi els criteris sistema de control de l’aqüífer. BCASA tècnics necessaris per aprofitar aquests recursos, amb garantia de qualitat i de • El desenvolupament dels sistemes Ecologia forma sostenible. Aquesta eina és el urbans de drenatge urbà sostenible Urbana Pla per a l’aprofitament dels recursos (SUDS) i la seva implantació en les Pla de hídrics alternatius de Barcelona. noves urbanitzacions que s’han dut recursos hídrics a terme a la ciutat els últims anys, alternatius D’altra banda, els darrers anys han que constitueixen elements que de Barcelona (PLARHAB evolucionat diversos aspectes referents poden incidir de forma significativa 2020) al cicle de l’aigua que donen suport en el cicle de l’aigua a la ciutat de a la idoneïtat de l’actualització del Barcelona. PLARHAB, que són els següents: • L’ampliació del cabal de la concessió • El coneixement adquirit des de la de l’ACA que regula l’aprofitament gran sequera de finals del 2007 de les aigües subterrànies per part i principis del 2008 i l’àmplia de l’Ajuntament de Barcelona, que conscienciació ciutadana que ha actualment ja ha finalitzat la seva sorgit respecte de la necessitat tramitació: des dels 1,8 hm3/any de diversificar les fonts de fins a 4,4 hm3/any concessionats subministrament d’aigua i obtenir actualment. més profit dels recursos de proximitat de manera sostenible. En aquest context, pren força la implementació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises i d’aigües pluvials als edificis. EL PLA _ 7. OBJECTIUS I IMPACTE DEL PLARHAB Quins objectius té i com els vol assolir? Per aconseguir els objectius fixats, el PLARHAB proposa sis línies d’acció, totes L’objectiu del PLARHAB és definir els criteris elles encaminades a impulsar l’aprofitament i planificar les actuacions necessàries per dels diferents RHA disponibles, de forma aprofitar al màxim i de forma sostenible i racional i sostenible. Les línies d’acció que eficient els RHA disponibles a la ciutat de es desenvolupen en el pla tenen com a Barcelona, especialment, a fi de disminuir el objectiu potenciar l’aprofitament de tots els consum d’aigua potable per part dels diferents recursos hídrics alternatius existents de la serveis municipals per a aquells usos que no ciutat per cobrir les demandes d’aquells usos requereixen la qualitat d’aquest tipus d’aigua. que es poden satisfer amb aigua no potable. Principalment per a usos municipals, on des El PLARHAB, un pla tècnic i estratègic, de ja fa anys es fa una aposta clara per a té també com a objectiu la coordinació aquest tipus de recursos, però també per a amb la resta de plans i actuacions que usos en l’àmbit privat i per a usos ambientals. es desenvolupin a la ciutat. La visió de 37 conjunt en la planificació que proporciona el PLARHAB fa possible que es pugui coordinar Com impacta el pla en els consums BCASA la promoció i l’extensió de l’aprofitament municipals? dels RHA disponibles amb altres actuacions Ecologia estratègiques de la ciutat. L’oportunitat Actualment, el consum d’aigua potable i Urbana que es presenta en les noves actuacions freàtica per als usos municipals es reparteix Pla de urbanístiques i en grans projectes és que de la manera següent: recursos hídrics poden ser complementàries a les actuacions alternatius descrites al PLARHAB, de manera que Amb els nous equipaments municipals de Barcelona (PLARHAB s’afavoreixi la reducció de l’impacte ambiental planificats que s’han considerat al pla, el 2020) i econòmic de les obres. consum total previst serà de 7,91 hm3/any. Distribució de consum d’aigua a la ciutat i per als usos municipals. Any 2018 Consum total d’aigua Ajuntament de Barcelona - Total: 6,8 hm3 Consum d’aigua potable Consum d’aigua potable Consum d’aigua freàtica a la ciutat de Barcelona per a usos municipals per a usos municipals Total: 95,34 hm3 Total: 5,68 hm3 Total: 1,11 hm3 Neteja Altres clav. consums 5% 5% Comercial i Reg industrial espais Reg 27,68% verds espais Altres 34% verds Municipal 5,96% Neteja consums 34% urbana 57% 29% Domèstic 66,33% Fonts Fonts ornamentals ornamentals 8% 27% Neteja urbana 1% Font: BCASA. EL PLA _ 7. OBJECTIUS I IMPACTE DEL PLARHAB El PLARHAB estima que el consum D’aquesta manera, el pes del consum municipal d’aigua potable actual que municipal d’aigua potable en relació podria ser substituït per recursos amb el consum total de la ciutat baixaria hídrics alternatius (RHA) es troba al del 6% a prop del 2,4% (suposant que el voltant de 3,6 hm3/any. Tenint en compte consum d’aigua potable de la resta de la els consums servits actualment amb ciutat es mantingui estable). aigua freàtica, i els consums previstos dels serveis i equipaments municipals Les actuacions definides al PLARHAB planificats, la demanda potencial total permetran un increment del consum de RHA serà de 5,69 hm3/any. En cas que d’aigua freàtica d’1,5 hm3/any respecte s’arribés a cobrir el 100% de la demanda del consum actual. En aquest escenari, potencial municipal amb RHA, l’índex l’índex de sostenibilitat dels serveis de sostenibilitat del consum d’aigua municipals es duplicaria, passant del de l’Ajuntament arribaria al 73,66% 16,36% actual al 35,12%. 38 (calculat segons els consums actuals). BCASA Ecologia Evolució de l’Índex de sostenibilitat del consum d’aigua als serveis municipals Urbana Pla de recursos ACTUAL PLARHAB 2020 FUTUR hídrics alternatius de Barcelona Consum (PLARHAB 2020) RHA Consum 16,36% Consum Potable RHA 26,34% 35,12% Consum Consum Consum RHA Potable Potable 73,66% 83,64% 64,88% Font: BCASA. Com impacta el pla en els consums L’aprofitament de les aigües pluvials, a no municipals? més de l’estalvi d’aigua generat, aporta nombrosos beneficis en l’àmbit de ciutat, El pla impulsa la implantació de ja que se’n redueix l’entrada a la xarxa sistemes d’aprofitament d’aigües grises de clavegueram, de manera que dismi- i pluvials, en l’àmbit tant públic com nueix els cabals màxims que circulen privat, que en tots els casos implica per la xarxa i els costos de tractament un estalvi d’aigua potable en els usos de l’aigua a la depuradora i protegeix les establerts. masses d’aigua de l’entorn de la ciutat. S’estima que els sistemes d’aprofita- Aquests beneficis són compartits amb la ment d’aigües grises per a la recàrrega implantació dels SUDS, els quals apor- d’inodors pot reduir el consum d’aigua ten, alhora, altres beneficis ambientals potable al voltant d’un 30% en els nous per a la ciutat, com ara la recàrrega de habitatges on s’implantin. l’aqüífer i l’augment del verd a la ciutat. EL PLA 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB El Pla de recursos hídrics alternatius Així, la resta de línies d’acció que es 2018 es desenvolupa en sis proposen pretenen impulsar altres línies d’acció (LA), que impulsen recursos hídrics alternatius, com l’aprofitament de: l’aprofitament de l’aigua regenerada (LA2), l’aprofitament de les aigües • les aigües freàtiques (LA1), grises (LA3) o l’aprofitament de l’aigua • les aigües regenerades (LA2), pluvial (LA4, LA5 i LA6). El tractament de les aigües pluvials de l’espai públic • les aigües grises (LA3), mitjançant SUDS (LA6) és la línia que • les aigües pluvials de coberta (LA4), dona més impuls a un ús ambiental, ja que afavoreix una infiltració de les • les aigües pluvials de capçalera (LA5) aigües pluvials en el terreny urbanitzat • i les aigües pluvials a l’espai públic amb garantia de qualitat. mitjançant SUDS (LA6). En l’àmbit privat prenen especial força 39 Per a usos municipals s’està fent un l’aprofitament de les aigües grises i esforç important per ampliar cada de les aigües pluvials de coberta, que BCASA cop més l’ús de recursos hídrics proposen un aprofitament per a usos alternatius sostenibles, de proximitat lligats als edificis on s’implantin aquests Ecologia Urbana i amb una qualitat adient per als usos sistemes. L’aprofitament d’aquests previstos en cada cas. En aquest recursos, especialment la seva aplicació Pla de sentit, especialment l’aigua freàtica, en l’àmbit domèstic, es pot convertir recursos hídrics és un recurs alternatiu que cobreix un en un important descens del consum alternatius percentatge important de la demanda de l’aigua potable a nivell de ciutat. Per de Barcelona (PLARHAB hídrica dels serveis municipals, però incentivar un ús de recursos hídrics 2020) que encara té un llarg recorregut. La alternatius en l’àmbit privat, el pla primera línia d’acció (LA1) proposa inclou una proposta d’articulat per al accions per seguir avançant en la desenvolupament d’una ordenança que millora i l’ampliació de la xarxa d’aigua en reguli l’ús, i es detallen els criteris freàtica de la ciutat. per a l’elaboració d’una guia tècnica, tant per a aigües grises com per a aigües Si bé l’aigua freàtica és, en general, un pluvials de coberta, a fi de marcar les recurs proper, abundant, de qualitat bases per a la seva implementació. i regular quant a garantia de volum, en l’àmbit públic cada cop hi ha més Així, les línies d’acció del PLARHAB experiències on altres recursos hídrics impulsen l’aprofitament dels diferents poden garantir les demandes allà on recursos disponibles a la ciutat per a l’aigua freàtica no pot arribar o es múltiples usos definits tant en l’àmbit troba salinitzada per intrusió marina públic com privat, així com per a usos en punts propers a la línia de la costa. ambientals. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB A la taula següent es fa una anàlisi creuada dels usos aptes per ser coberts amb els diferents RHA disponibles. LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA1 LA2 LA2 LA2 LA2 LA2 LA2 LA3 LA3 LA3 LA3 LA3 LA4 LA4 LA4 LA4 LA4 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA5 LA6 LA6 EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 1. MILLORA I AMPLIACIÓ DE L’APROFITAMENT DE L’AIGUA FREÀTICA Objectiu • reg d’espais verds, jardins, murs verds, cobertes verdes, horts urbans Analitzar l’estat i el funcionament i superfícies esportives; de les instal·lacions existents, • neteja de carrers, xarxa de definir les actuacions de millora clavegueram i dipòsits de retenció necessàries per donar servei als d’aigües pluvials; usuaris en condicions òptimes • ompliment de fonts i llacs i planificar les actuacions ornamentals; d’ampliació de la xarxa freàtica • rentat de vehicles; per satisfer les demandes de • hidrants per a parcs de bombers, recursos hídrics alternatius dels • i ompliment de piscines públiques. serveis urbans i equipaments públics de la ciutat. 41 Balanç de recurs - demanda planificada BCASA Què és Les actuacions previstes al pla d’ampliació de la xarxa preveuen Ecologia Urbana L’aigua freàtica és aigua del subsòl que satisfer una demanda de RHA estimada s’obté mitjançant pous de captació, o en 1,5 hm3/any. Afegint aquesta nova Pla de recursos bé d’esgotaments d’infraestructures demanda als consums actuals, segueix hídrics subterrànies, per a l’aprofitament havent-hi recurs disponible per a alternatius de Barcelona directe. És un recurs que s’ha aprofitat futures planificacions. (PLARHAB històricament a la ciutat per al consum 2020) humà fins a la implantació de la xarxa d’aigua potable, i que en els darrers vint anys l’Ajuntament de Barcelona n’ha impulsat l’aprofitament per cobrir Balanç recurs aigua freàtica alguns dels usos per als quals no es requereix la qualitat de l’aigua potable. AIGUA FREÀTICA Usos Demanda a satisfer 1,5 hm3 /any L’aigua freàtica es considera, en general, apta per satisfer la majoria dels usos Consums que es proposen al pla. Tot i això, actuals 3 aquesta línia d’acció se centra en els 1,35 hm /any usos dels serveis urbans i equipaments públics de la ciutat que no requereixen la qualitat de l’aigua potable: Volum disponible per a futures planificacions Volum concessionat 1,55 hm3/any 4,4 hm3/any Font: BCASA. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Beneficis Desenvolupament previst Els principals beneficis que s’obtenen El reforç i l’ampliació de la xarxa existent amb el reforç i l’ampliació de la xarxa previstos en el pla consisteix en la d’aprofitament d’aigua freàtica són els construcció de 27 nous dipòsits, amb un següents: volum total de 16.740 m3, i 27 nous pous de captació; la renovació de 2 km de • Augment de l’estalvi en aigua potable xarxa existent; la implantació de 123 km dels serveis urbans i equipaments de nova xarxa, i la instal·lació de sensors municipals en 1,5 hm3/any. Per tant, i actuadors a la xarxa existent per a la s’aconsegueix un augment de l’índex millora de l’operativitat de la xarxa. de sostenibilitat del consum d’aigua dels serveis municipals del 35,12%, vers el 16,36% actual. Cost 42 • Augment de la resiliència de la ciutat El pressupost estimat per al BCASA davant episodis de sequera, ja que desenvolupament de la xarxa d’aigua els serveis urbans que s’abasteixin freàtica prevista al pla és de 87,5 milions Ecologia amb aigua no potable es veurien d’euros. Aquest pressupost correspon Urbana menys afectats per les mesures d’es- al total d’inversions previstes en la Pla de talvi d’aigua potable establertes al línia d’acció, que es poden categoritzar recursos hídrics Protocol per situació de sequera de segons: alternatius Barcelona. de Barcelona (PLARHAB • Actuacions de millora i ampliació 2020) dels sistemes existents, estimades Implantació actual en 33,3 milions d’euros. La xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica • Actuacions de desenvolupament existent està formada per 27 sistemes de nous sistemes d’aprofitament, actualment operatius, té 87,1 km estimades en 54,2 milions d’euros. de longitud i disposa de 31 dipòsits d’acumulació amb una capacitat total Alhora, aquestes actuacions es de gairebé 11.000 m3. L’aigua freàtica poden desglossar per sistemes i es s’extreu del subsòl mitjançant 27 pous poden ordenar segons el percentatge de captació i dona servei actualment a d’increment d’aigua servida que s’obté a un total de 165 escomeses, per impulsió, partir de la inversió planificada, tal com mitjançant 63 bombaments. s’indica a la figura següent. Hidrants: elements situats a la via pública i connectats a la xarxa de distribució d’aigua potable o freàtica que permeten al recàrrega de cisternes de camions per a diferents usos (bombers, neteja viària, reg, etc.) Escomeses: punts de subministrament d’aigua, connectats a la xarxa de distribució d’aigua freàtica, que normalment disposen d’un comptador per al control del consum d’aigua. Actuadors: conjunt d’elements que formen part de la xarxa de distribució d’aigua freàtica i que permeten el control de la circulació d’aquesta per la xarxa i el subministrament d’aigua on sigui necessari, com ara bombes, vàlvules, arquetes d’intercanvi amb la xarxa d’aigua potable, etc. Poden controlar-se manualment o mitjançant telesupervisió (control remot des del centre de control de BCASA). EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Sistemes d’abastament d’aigua freàtica ordenats segons el % de demanda servida respecte el total, i inversió associada a cada sistema 30.000 30% 25.000 25% 20.000 20% 15.000 15% 10.000 10% 43 5.000 5% 0% BCASA Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona Sistemes de freàtic (PLARHAB 2020) Font: BCASA. Sistemes de freàtic Aquesta classificació pot ser una aconsegueixin augmentar més el eina molt útil a l’hora de planificar consum d’aigua freàtica amb menys les inversions, per prioritzar les que inversió. inversió planificada (milers €) Anella litoral- Taulat-Ciutadella Ronda de Dalt Sagrera-AVE Dipòsit Zona Universitària Liceu-Montjuïc Passeig de Sant Joan Can Batlló Baró de Viver Meridiana Lesseps-Vallcarca Bon Pastor Dipòsit Vilalba dels Arcs Torre Llobeta Dipòsit Joan Miró Dipòsit Rieres d’Horta Dipòsit Doctors Dolsa percentatge de demanda EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 2. APROFITAMENT DE L’AIGUA REGENERADA Objectiu de Llobregat, des d’on surten diverses conduccions per cobrir diferents usos: Analitzar la viabilitat de una d’elles entra al terme municipal de l’aprofitament de l’aigua Barcelona i arriba fins al passeig de la regenerada i impulsar-ne la Zona Franca. utilització per als usos aptes per ser coberts amb aquest recurs. Usos Els usos aptes per ser abastits amb Què és aigua regenerada, segons la normativa vigent, són els següents: L’aigua regenerada és aigua depurada i sotmesa a un tractament terciari • Injecció a l’aqüífer com a barrera 44 que, en funció de la qualitat d’aigua contra la intrusió marina. requerida per a l’ús establert, consisteix • Reg de zones verdes. BCASA en una regeneració bàsica (floculació/ decantació, microfiltració i desinfecció) • Neteja urbana i del clavegueram. Ecologia o una regeneració avançada (que, a més Urbana • Usos industrials. a més, preveu la ultrafiltració i l’osmosi Pla de inversa, o electrodiàlisi reversible). En • Ompliment de cisternes d’inodors. recursos hídrics l’àmbit de Barcelona, aquest recurs es alternatius produeix actualment a l’ERA del Prat de Barcelona (PLARHAB Actuacions proposades 2020) El pla preveu el desenvolupament d’un sistema d’abastament d’aigua Sistema d’abastament d’aigua regenerada a Barcelona regenerada al sector de la Marina del i volums que pot abastir Prat Vermell, per al subministrament de serveis urbans i equipaments públics, que estarà connectat amb el sistema d’aprofitament d’aigua freàtica de Can Batlló, de manera que ambdós sistemes siguin reversibles, és a dir, que es puguin abastir amb un o altre recurs, segons la Zones verdes seva disponibilitat. 0,73 hm3/any El desenvolupament d’aquest nou sistema es farà des del dipòsit existent al passeig Olímpic, que està preparat per rebre aigua regenerada des de la xarxa existent a la Zona Franca. Barrera El desenvolupament d’aquest nou contra la sistema implicarà la posada en marxa intrusió salina ERA El Prat Usos industrials del dipòsit i la xarxa d’abastament 5.5 2,56 d’aigua regenerada ja executats i que hm3/any hm3/any actualment no estan en funcionament. Font: BCASA. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB L’entitat subministradora d’aigua Beneficis regenerada a la ciutat és l’AMB. Per tant, caldrà signar un conveni de regulació Els principals beneficis que s’obtenen de l’aprofitament d’aquest recurs que amb la utilització de l’aigua regenerada inclogui, entre altres aspectes, el règim en substitució de l’aigua potable per als de tarifes aplicable. usos aptes són similars als obtinguts amb l’aprofitament de l’aigua freàtica, que són els següents: Balanç de recurs - demanda planificada • Estalvi d’aigua potable. Tal com s’ha exposat a l’anàlisi del • Augment de la resiliència de la ciutat recurs, la xarxa d’aigua regenerada davant episodis de sequera. que té el seu origen a l’ERA del Prat de Llobregat i entra al terme municipal de Barcelona té capacitat per poder servir 45 Cost fins a 3,29 hm3/any, dels quals 0,14 hm3/any estan concessionats a BCASA La inversió prevista en el Pla per al l’Ajuntament de Barcelona. desenvolupament del nou sistema Ecologia d’aprofitament d’aigua regenerada de la Els usos municipals aptes per ser Urbana Marina del Prat Vermell - Can Batlló és coberts amb aigua regenerada pel Pla de de 6 milions d’euros. conjunt del sistema de la Marina del recursos hídrics Prat Vermell - Can Batlló s’estimen en alternatius un total de 42.106 m3/any. de Barcelona (PLARHAB 2020) EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 3. APROFITAMENT DE LES AIGÜES GRISES Objectiu Impulsar l’aprofitament d’aigües grises en noves edificacions i equipaments per estalviar aigua potable. Què és Les aigües grises es classifiquen en dos tipus: 46 • Aigua procedent de banyeres i dutxes que es pot reutilitzar amb un BCASA tractament previ. Aspectes que cal considerar Ecologia • Aigua procedent del buidatge de En una ciutat compacta com Barcelona, Urbana piscines. el recurs més abundant és el que Pla de generen les aigües procedents de recursos hídrics banyeres i dutxes, més que el de buidat alternatius Usos de piscines. de Barcelona (PLARHAB 2020) • Ús principal: Ompliment de cisternes d’inodors. • Altres usos: Tractament • Reg d’espais verds (jardins, cobertes verdes, murs verds o jardins verticals) per degoteig. • Neteja de terres. Balanç de recurs - demanda • Reg de superfícies esportives Aquest és un recurs generat (només per a aigües procedents principalment en l’àmbit privat i per a de piscines). usos privats. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Recurs versus demanda en funció de la tipologia d’edificació. TIPOLOGIA RECURS GENERAT DEMANDA ESPERADA (litres/persona i dia) (litres/persona i dia) HABITATGES 43 - 50 35 (WC) HOTELS 80 (més de 3 estrelles) 35 (WC) 47 POLIESPORTIUS 50 25 (WC) BCASA Ecologia Urbana Font: BCASA. Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB Beneficis exclusivament les aigües de dutxes 2020) i banyeres. Es descarta l’aigua L’ús de les aigües grises en l’àmbit privat provinent de rentamans, cuines, té un potencial d’estalvi d’aigua molt bidets, rentadores, rentaplats, alt, amb una repercussió important en processos industrials i qualsevol l’àmbit de ciutat. aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents o productes químics • Estalvi d’aigua: 30% de la demanda contaminants, així com un alt nombre d’aigua potable de xarxa en d’agents infecciosos o restes fecals. habitatges. • Es descarta la instal·lació d’aquests • Estalvi estimat en noves edificacions sistemes de recuperació d’aigües (tenint en compte el ritme de grises als centres hospitalaris, centres creixement actual): 300.000 m3/any, sanitaris, llars i residències per a la segons el ritme d’edificació de la gent gran, centres educatius (almenys ciutat dels darrers 5 anys. els d’educació primària), escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, Àmbit d’aplicació generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels • Edificis de nova construcció de 16 quals requereixi una intervenció habitatges o més, poliesportius i específica. hotels (edificis amb un consum de més de 500 m3 anuals d’aigua per a Al pla es detallen els criteris per a dutxes o banyeres). la redacció d’una guia tècnica per instal·lar aquests sistemes. • Es recomana que els sistemes d’aigües grises recullin i tractin EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Ordenança Cost Al pla es proposa un articulat per L’aplicació dels sistemes d’aigües grises a la redacció d’una ordenança es considera viable sobretot per a noves d’aprofitament de recursos hídrics construccions o rehabilitacions integrals alternatius i d’estalvi d’aigua que inclou per la necessitat d’instal·lar una xarxa un apartat específic per impulsar independent. En el cas d’edificacions l’aprofitament de les aigües grises i de existents, la instal·lació resulta costosa, piscines. mentre que durant la construcció de l’edifici, el cost afegit pot considerar- se marginal. Els costos d’inversió i manteniment per habitatge depenen del nombre d’habitatges de l’edifici. Pel que fa a l’amortització, es considera viable 48 en edificis a partir de 16 habitatges, on en menys de 10 anys es recupera la BCASA inversió. Ecologia Urbana Pla de Anàlisi de costos d’inversió i manteniment anual dels sistemes d’aprofitament recursos hídrics d’aigües grises, i estalvi previst alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) 8 16 26 50 habitatges habitatges habitatges habitatges Cost d’inversió per habitatge 1.500 € 750 € 692 € 440 € Cost anual de manteniment per habitatge* 186,87 € 93,43 € 87,30 € 60,90 € Període d’amortització >12 anys 10 anys 6 anys 3 anys Estalvi d’aigua anual per edifici 249 m3 498 m3 809 m3 1.556 m3 Estalvi econòmic anual per edifici per reducció de consum d’aigua potable 881 € 2.973 € 5.589 € 11.866 € * Els costos de manteniment inclouen un quota anual de manteniment, la substitució de membranes cada 4 anys, el cost anual de control analític i cost energètic de depuració de l’aigua. Font: BCASA - UAB EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 4. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE COBERTA Objectiu Impulsar l’aprofitament d’aigües pluvials de coberta per al reg d’espais verds vinculats a edificis i altres usos compatibles. Què és DipDòsipitò dseit rdeec orellcidoall ida AljuAbl jsuobt aso ctoab ceorbtae rta SubSsutbrastt raamt ba mb d’aidg’üaeigsü pelsu vpilaulvsi adles de verdvearda capcaacpitaacti tdaet de Aigua de pluja recollidaco ebnceo rcbtoaebrteartes reternetceiónció d’edificis per utilitzar-la al mateix edifici o a la parcel·la on es troba situat. Re•c RoelRlcideoalgl i ddeae dceo bertes verdes per 49 plucvpialauplvsiila·llasritat. Usos • Aïllament tèrmic dels edificis. BCASA S’han considerat tres tipologies • Reg d’horts urbans. Ecologia d’emmagatzematge d’aigua de pluja de Urbana coberta i es defineixen els usos aptes BDaerlDaivenarçciv idóa ció Pla de segons la tipologia: el recurs recursos primpreirmese res hídrics Eaing üaaeiqgsuüeesst cas es fa un balanç entre el alternatius de Barcelona volum potencial i el volum aprofitable (PLARHAB per metre quadrat de coberta. El volum 2020) potencial correspon aR el’gaRieggua de pluja FqiulteFr eicltarue en un any mitjà a la ciutat (de 0,47 m³/m² de coberta) i el volum aprofitable correspon al volum efectiu, i es descarta el volum que supera els 35 mm d’un episodi de pluja, que es Dipòsit de recollida Aljub sota cobceorntas idera que nSou ebss tproatt aemmbm agatzemar, d’aigües pluvials de verda i el que és inferiocra ap a1c,5it amt mde, que coberta correspondria a lesre ateignüceiós que s’haurien de deDsipcDòasirpittòasr,i tja que arrosseguen càrrega • Reg d’espais verds (jardins, cobertes contaminant (derivació de les primeres verdes, murs verds o jardins aigües que fan un rentat de la brutícia Recollida de dDeipò lsiat d ec roecbolleida Aljub sota coberta Substrat amb verticals). pluvials d’aigües pluvials der ta). verda capacitat de coberta retenció • Reg de superfícies esportives. Recollida de • Reg d’horts urbans. pluvials • Cisternes d’inodors. • Neteja de terres. Derivació Derivació primeres primeres aigües aigües Reg Filtre Reg Filtre Dipòsit Dipòsit EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Balanç aigües pluvials de coberta. V no aprofitable Usos consumtius 0,11 m3/m2 de coberta i any 0,36 m3/m2 de coberta i any 50 Recurs potencial BCASA 0,47 hm3/any Ecologia Urbana Font: BCASA. Pla de recursos hídrics alternatius Beneficis una coberta verda, de teules, llisa, de Barcelona (PLARHAB etcètera. El tipus de superfície 2020) L’aprofitament de les aigües pluvials és determina el coeficient d’escolament interessant pels motius següents: superficial de la coberta en cada cas i, per tant, el volum d’aigua que pot • És un recurs de proximitat. arribar al dipòsit d’emmagatzematge. • Es tracta d’aigua, en general, de bona Cal dir que, en el cas de les cobertes qualitat. verdes, l’aigua de pluja caiguda directament sobre la superfície verda, • Implica la reducció de l’aigua que encara que no arribi al dipòsit o aljub, entra a la xarxa de clavegueram en s’aprofita directament per al reg. temps de pluja. • Considerant el recurs potencial, pot suposar un estalvi de 12.000 m3/any Àmbit d’aplicació acumulatius (implantació en noves edificacions tenint en compte el Es recomana l’anàlisi de la viabilitat ritme de creixement actual). de l’aprofitament d’aigües pluvials de coberta: Aspectes que cal considerar • En edificis de nova construcció, grans rehabilitacions, canvis d’ús de • Cal tenir en compte que l’aigua l’edifici i rehabilitació de cobertes. de pluja és un recurs estacional, • En el cas d’una superfície verda que en períodes secs (manca superior als 100 m2. de precipitacions) sovint cal complementar amb un altre recurs • Quedarien exempts d’aquesta més constant. anàlisis els edificis patrimonials. • Requeriments de la coberta: • El volum d’aigua captada a la coberta superfície superior a 150 m2 i depèn de la tipologia, és a dir, si és pendent inferior al 12%. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Al pla es detallen els criteris per a la redacció d’una guia tècnica per Mur verd amb sistema d’aprofitament instal·lar aquests sistemes. d’aigües de pluja, Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”. Ordenança Al pla es fa una proposta d’articulat per a la redacció d’una ordenança d’aprofitament de recursos hídrics alternatius i d’estalvi d’aigua que inclou un apartat específic per a l’aprofitament de l’aigua de pluja recollida en cobertes. 51 Cost BCASA S’ha analitzat un cas concret Font: BCASA. d’instal·lació d’un sistema Ecologia d’aprofitament d’aigües pluvials per al Urbana reg d’un mur verd, al Centre Cívic Joan Pla de Oliver “Pere Quart”, al districte de les recursos hídrics Corts. S’ha analitzat el cas tant en el alternatius supòsit d’edifici ja construït com en de Barcelona (PLARHAB el cas d’edifici de nova construcció, 2020) amb un canvi significatiu del cost de la inversió: • En edifici ja construït: 1.100 €/m3 de dipòsit. • En edifici de nova construcció: 780 €/m3 de dipòsit. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 5. APROFITAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE CAPÇALERA Objectiu l’aigua pluvial recollida en zona no urbana es considera apta per als usos següents: Impulsar l’aprofitament de les • Reg d’espais verds. aigües pluvials generades a les • Reg d’horts urbans. conques vessants dels torrents • Neteja viària i del clavegueram. de Collserola com a recurs • Reg de superfícies esportives. complementari. • Reg de jardins, murs i cobertes verdes. • Rentat de vehicles. Què és • Hidrants per a parcs de bombers. Aquest recurs prové de l’aigua de pluja de les zones de bosc de Collserola que Per aprofitar l’aigua emmagatzemada circula pels torrents del vessant sud de cal fer almenys un tractament físic que la serralada. Aquesta aigua, si s’inter- consisteix en una filtració i decantació 52 cepta abans d’entrar a la zona urbana, de sòlids en suspensió i, en funció de té una baixa concentració de contami- l’ús i del temps de retenció estimat BCASA nants i, per tant, es pot emmagatzemar i de l’aigua de pluja en el sistema, una utilitzar posteriorment per a usos que no desinfecció. Ecologia Urbana requereixen la qualitat de l’aigua potable. Pla de Balanç del recurs recursos hídrics Usos Es fa un balanç entre el volum potencial, alternatius de Barcelona Per la ubicació concreta del lloc on es que correspon a l’escorrentiu d’aigua (PLARHAB genera el recurs, s’ha d’entendre com un de pluja generat a les conques vessants 2020) recurs de proximitat i, per tant, s’ha de dels torrents de Collserola en un any plantejar com a alternatiu als usos que es mig, el volum gestionat pels deu dipòsits facin relativament a prop dels punts de proposats i el volum no gestionat, recollida d’aigua i que puguin ser coberts que correspon al volum generat amb aigua no potable. En aquest sentit, per les conques en les quals no es Balanç aigües pluvials de capçalera de torrents V no gestionat V no aprofitable 0,12 hm3 /any 0,23 hm3 /any V gestionat 0,22 hm3 /any Recurs potencial 0,57 hm3/any Font: BCASA. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB preveu actuar. El volum no aprofitable Aspectes que cal considerar correspon al volum que no es podria emmagatzemar i entraria a la xarxa de • L’aigua de pluja és un recurs clavegueram. estacional, que depèn del règim de pluges i, per tant, no es pot donar garantia de subministrament. Beneficis Així, doncs, cal plantejar-ne l’aprofitament com a recurs L’aprofitament de l’aigua de pluja complementari a altres recursos més emmagatzemada per l’ús posterior estables, com ara l’aigua freàtica. mitjançant dipòsits de retenció d’aigües pluvials, a més d’un benefici directe • Els dipòsits de retenció s’han de en l’estalvi d’aigua potable, genera els situar a les proximitats del punt beneficis següents a la ciutat: de captació, a les lleres dels torrents, i, per tant, la geografia 53 • Protecció de les masses d’aigua i de del terreny pot limitar-ne el volum la biodiversitat: i, en conseqüència, la capacitat de BCASA • El volum retingut en aquests retenció. Ecologia dipòsits de retenció no entra a Urbana la xarxa de clavegueram i, per • Es considera com a criteri de partida Pla de tant, disminueix el volum d’aigua que les conques inferiors a 4 ha de abocat al medi en episodis de superfície no generen un volum prou recursos hídrics significatiu per ser aprofitat (inferior alternatius pluja. a 1.000 m3/any). Com més gran sigui de Barcelona (PLARHAB • Amb el plantejament d’aquests la conca vessant, més gran serà el 2020) dipòsits per a usos ambientals, volum que generi. com ara basses naturalitzades. • Protecció de la xarxa de • Es considera també que el volum clavegueram: L’aigua que circula dels dipòsits de retenció proposats pels torrents de Collserola entra a la han de tenir capacitat per xarxa de clavegueram a una velocitat emmagatzemar el volum generat alta i amb una càrrega important en episodis de fins a 30 mm de de sediments, tot i l’existència dels precipitació, que correspon al 95% fossars de sedimentació. La retenció dels episodis de pluja en un any d’aquesta aigua protegeix la xarxa de mitjà. clavegueram de l’erosió i de l’entrada de sediments, que s’acumulen a la part baixa de la ciutat, on els pendents són més baixos. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Actuacions proposades Cost Segons els aspectes considerats, el pla L’estimació de la despesa total preveu la implantació de deu dipòsits d’inversió per a la implantació dels deu de retenció d’aigües pluvials, situats a dipòsits de retenció plantejats equival a les lleres dels torrents on s’ha estimat 25 milions d’euros. que es generarà un volum més gran. Aquests dipòsits tindrien un volum total de 60.600 m3 i serien capaços de recollir un volum aproximat de 218.000 m3/any (valor estimat a partir de la pluviometria d’un any mitjà). 54 Ubicació dels dipòsits de captació d’aigües dels torrents proposats BCASA i conca vessant associada. Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) Font: BCASA. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB LÍNIA D’ACCIÓ 6. TRACTAMENT DE LES AIGÜES PLUVIALS DE L’ESPAI PÚBLIC MITJANÇANT SUDS Objectiu Definició dels SUDS Impulsar la gestió i el tractament Els SUDS són dispositius que capten en origen de les aigües de pluja l’aigua d’escorriment urbà per a un ús de la zona urbana de la ciutat posterior o bé per a infiltració al terreny. Per tant, per a un correcte funcionament mitjançant SUDS (sistemes d’aquests dispositius és necessari urbans de drenatge sostenible). que estiguin lligats a una urbanització integral de l’espai públic perquè es pugui donar el pendent de la superfície per Què és gestionar l’aigua cap als SUDS. Les aigües de pluja de la zona urbana Hi ha diferents tipus de SUDS en funció de la ciutat són aquelles que cauen als de les característiques morfològiques vials i als parcs i jardins urbans, que de l’àmbit d’aplicació, el tipus de clima, 55 generen l’escorrentiu superficial i que l’objectiu que es vol assolir, el context es recullen a la xarxa de clavegueram urbanístic, etcètera. La classificació BCASA mitjançant els embornals. d’aquests sistemes és molt oberta, però s’intenten tipificar en funció de la Ecologia quantitat i el tipus de tractament que Urbana es dona a l’aigua d’escorrentiu captada. Pla de A la taula següent es classifiquen els recursos hídrics principals tipus de SUDS segons la alternatius funció principal. de Barcelona (PLARHAB 2020) TIPUS CATEGORIA Estanys de detenció estesa (secs) A. RETENCIÓ Estanys de retenció (humits) Aiguamolls Rases drenants o cunetes vegetades Pous i rases d’infiltració/detenció B. INFILTRACIÓ Estanys d’infiltració Paviments permeables i modulars Escocells d’infiltració Canals de gespa (secs, humits) (swales, cunetes) C. BIOFILTRES VEGETALS Franges de bioretenció Tècniques patentades (estructures alveolars, etcètera) D. EMMAGATZEMATGE Aljubs EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB SUDS a la Marina del Prat Vermell, al Bon Pastor i a la plaça de les Dones. Font: BCASA. 56 BCASA L’elecció del tipus de SUDS que es vol les aigües pluvials en origen, Ecologia implantar depèn de l’objectiu que es retenint aquests contaminants Urbana vulgui assolir. En aquest sentit, cal en les primeres capes del subsòl i Pla de destacar que les franges de bioretenció minimitzant el risc de contaminació recursos són les que tenen més capacitat de de l’aqüífer per la infiltració hídrics alternatius tractament de contaminants davant d’aquesta aigua. de Barcelona altres sistemes. (PLARHAB 2020) • Naturalització del cicle de l’aigua, que ve donada per la implantació de Beneficis SUDS, que afavoreixen la recàrrega de l’aqüífer, mitjançant infiltració, El tractament d’aquestes aigües de i d’aquesta manera es reparen els pluja en origen mitjançant SUDS aporta efectes adversos en el cicle de l’aigua els beneficis directes següents sobre el produïts per la impermeabilització cicle de l’aigua: massiva de les ciutats. • Protecció de les masses d’aigua que • Augment del volum útil de l’aigua de constitueixen el medi receptor de la pluja a les zones verdes integrades xarxa de drenatge i clavegueram de en els SUDS, ja que el volum d’aigua la ciutat. La gestió en origen de les de pluja que rep la vegetació dels aigües d’escorrentiu urbà redueix el SUDS correspon a l’aigua de pluja volum d’aigua que entra a la xarxa de que hi cau directament a sobre, més clavegueram i, per tant, es redueix el l’aigua de pluja de la seva conca volum d’aigua que va a la depuradora associada. o bé que és abocat directament al medi. Es redueixen, per tant, els A més, la implantació de SUDS a l’espai impactes en el medi i els costos públic formats per superfícies vegetades associats a la depuració de l’aigua. comporta nombrosos beneficis per a la ciutat, directament relacionats • Tractament de les aigües en origen, amb l’augment del verd: la reducció de ja que les aigües d’escorrentiu urbà l’efecte “illa de calor”, que comporta una arrosseguen una gran quantitat de reducció de l’estalvi energètic; la reducció contaminants (sòlids en suspensió, de les emissions de CO2, i per tant millora matèria orgànica, metalls pesants, de la qualitat de l’aire; la creació de olis, hidrocarburs, etcètera). La llocs de treball (per a la implantació i el majoria de SUDS estan concebuts manteniment dels SUDS), i una millora de perquè facin un tractament de la qualitat de vida. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Àmbit d’aplicació • La geometria dels vials. S’ha considerat que als vials amb L’àmbit d’aplicació proposat per una amplada inferior a 9 metres implantar SUDS a l’espai públic s’ha o un pendent superior al 6%, la establert tenint en compte els aspectes implantació de SUDS és més següents: complicada i, per tant, aquesta tipologia de vials es descarta a priori. • La geologia del terreny. Els SUDS No obstant això, es pot valorar cada plantejats funcionen per infiltració, cas en particular. per tant, es descarta a priori la implantació de SUDS a les zones de la ciutat on el subsòl sigui més A la figura següent s’indiquen els impermeable i a les zones on l’aqüífer carrers inclosos en l’estudi, segons es trobi molt a prop de la superfície, els criteris exposats anteriorment. La per evitar possibles problemes que longitud total és de 696 quilòmetres. 57 es puguin generar per acumulació S’inclouen també tots els parcs i d’aigua a les capes superficials del jardins urbans, exceptuant les zones BCASA subsòl. forestals i la muntanya de Montjuïc, per la seva singularitat. La superfície total Ecologia considerada és de 1.295 hectàrees. Urbana Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB Mapa de carrers inclosos a l’estudi d’implantació de SUDS a Barcelona. 2020) Font: BCASA. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB Criteris de disseny • El tipus de gestió que es vol dur a terme. La tipologia, les dimensions Els criteris de disseny establerts a i la distribució dels SUDS depenen la proposta d’implantació de SUDS directament del tipus de gestió desenvolupada en aquesta línia d’acció de l’aigua de pluja que es vulgui s’han definit tenint en compte els aconseguir. S’han analitzat els casos aspectes següents: següents: • El volum d’aigua de pluja que s’ha 1. Gestió de l’aigua de pluja de de gestionar. El criteri de partida voreres, mitjançant parterres establert per a la gestió d’aigües inundables. d’escorrentiu en zona urbana mitjançant SUDS és que aquests 2. Gestió de l’aigua de pluja de les sistemes puguin gestionar els voreres i la calçada, mitjançant 58 primers 15 mm de precipitació franges de bioretenció. dels dies de pluja. El 80% dels dies BCASA de pluja d’un any mig tenen una 3. Gestió de l’aigua de pluja amb precipitació inferior a 15 mm, i a el criteri de distribució del verd Ecologia nivell general, el volum acumulat del projecte de les superilles. En Urbana es pot evacuar en menys de 48 h. aquest cas, es plantegen, també, Pla de Intentar gestionar percentatges franges de bioretenció. recursos hídrics superiors implicaria la necessitat alternatius de dispositius més grans i, per de Barcelona (PLARHAB tant, unes despeses d’inversió i 2020) manteniment més altes. Volums i contaminants gestionats amb la implantació de SUDS a Barcelona Contaminants TIPUS DE GESTIÓ Tipologia de Àrea Volum Gestionat SUDS SUDS total (m2) (m³/any) retinguts (Kg/any) NOMÉS VORERES parterres inundables 947.451 2.622.006 18.905 VORERES I CALÇADA franges de bioretenció 1.421.867 5.716.117 783.917 RESERVA VERD SUPERILLES franges de bioretenció 2.828.896 5.876.299 795.246 PARCS I JARDINS parterres inundables 585.920 2.987.737 21.207 Font: Green Blue Management. EL PLA _ 8. LÍNIES D’ACCIÓ DEL PLARHAB 4. Gestió de l’aigua de pluja de parcs estudis internacionals respecte de la i jardins. Es proposa gestionar el concentració d’aquests contaminants a total de la superfície dels parcs l’aigua d’escorrentiu urbà (obtinguda a de la ciutat, excloent zones partir de campanyes de mostreig dutes forestals i Montjuïc, mitjançant a terme a la ciutat de Barcelona). la implantació de parterres inundables. Cost Aplicant els criteris de disseny establerts a l’àmbit d’aplicació La inversió estimada per dur a terme definit s’obtenen els resultats la implantació de SUDS proposada en següents: Per a l’estimació de la aquesta línia d’acció del pla depèn del retenció de contaminants als SUDS, tipus de gestió de l’aigua de pluja que es s’han aplicat els percentatges de vulgui fer. reducció de contaminants fixats en 59 BCASA Costos d’inversió de la implantació de SUDS a Barcelona Ecologia Urbana Pla de recursos hídrics TIPUS DE GESTIÓ COST (M€) alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) NOMÉS VORERES 109 VORERES I CALÇADA 264 RESERVA VERD 526 PARCS I JARDINS 26 Font: Green Blue Management. EL PLA 9. ANÀLISI DE COSTOS GLOBALS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA L’objecte d’aquesta anàlisi és identificar cada línia d’acció són diferents. A la i valorar els costos reals dels RHA taula següent es pot veure la inversió que es poden aprofitar a la ciutat, en requerida, el volum que es podria substitució de l’aigua potable. Aquesta gestionar amb cada línia d’acció i els anàlisi s’aplica a cadascuna de les costos d’amortització i explotació línies d’acció proposades al pla, tenint corresponents. en compte que les dades de partida de Anàlisi de costos globals d’inversió, explotació i amortització dels sistemes d’aprofitament de RHA Cost 60 LÍNIES D'ACCIÓ CONCEPTE Costos Volum gestionat d'amortització d'inversió (m³/any) + explotació (€/m³/any) BCASA Ecologia LA1. Aprofitament Millora i ampliació 33,5 M€ 711.877 1,98 Urbana de l’aigua freàtica dels sistemes existents Pla de recursos hídrics Implantació de nous sistemes 54,2 M€ 749.718 2,47 alternatius de Barcelona (PLARHAB 2020) LA2. Aprofitament Nou sistema Marina 5,5 M€ 42.106 4,14 de l’aigua Prat Vermell regenerada LA3. Aprofitament Implantació de sistemes 12.000 498 1,64 de les aigües en edificis 16 hab (mínim recomanat €/edifici (per edifici) grises per la implantació) Implantació de sistemes en edificis 18.000 809 1,24 26 hab (nombre mitjà d'habitatges €/edifici (per edifici) per edifici a BCN) EL PLA _ 9. ANÀLISI DE COSTOS GLOBALS D’INVERSIÓ, EXPLOTACIÓ I AMORTITZACIÓ DELS SISTEMES D’APROFITAMENT DE RHA Cost LÍNIES D'ACCIÓ CONCEPTE Costos Volum d'amortització d'inversió gestionat (m³/any) + explotació (€/m³/any) LA4. Aprofitament Implantació de sistemes 12.000 110 * 6,18 61 de les aigües en cobertes de 200 a 400 m² €/edifici (per coberta) pluvials de BCASA cobertes Ecologia Urbana Implantació de sistemes 16.000 220* 3,45 en cobertes de 400 a 700 m² €/edifici (per coberta) Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB Implantació de sistemes 19.000 360* 2,34 2020) en cobertes de + 700 m² €/edifici (per coberta) LA5. Aprofitament Implantació de dipòsits 25 M€ 218.000 2,83 de les aigües de retenció pluvials de capçalera LA6. Aprofitament Implantació de SUDS per a gestió 109 M€ 2.622.000 4,40 d’aigües pluvials a d'aigua de voreres l’espai públic Implantació de SUDS per a gestió 264 M€ 5.766.000 6,12 d'aigua de voreres i calçades Implantació de SUDS segons 526 M€ 5.876.000 11,95 el model Superilles Implantació de SUDS en parcs 26 M€ 2.987.000 2,39 i jardins urbans *Valor mig Font: BCASA. EL PLA 10. CONCLUSIONS Per mitjà del PLARHAB es desenvolupen els criteris i es planifiquen les actuacions necessàries per aprofitar al màxim i de manera sostenible i eficient els recursos hídrics alternatius disponibles a la ciutat de Barcelona, a fi de disminuir el consum d’aigua potable per part dels diversos serveis municipals per als usos que no requereixen la qualitat d’aquest tipus d’aigua. L’Ajuntament de Barcelona, amb el nou Pla de recursos hídrics alternatius de la ciutat de Barcelona (PLARHAB) 2020, dona compliment als objectius del Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022 de fer de Barcelona una ciutat més equitativa, pròspera, autosuficient i sostenible, i al Pla Clima, que, en la línia d’acció número 8, “Ni una gota perduda”, promou tancar el cicle de l’aigua i optimitzar l’ús de l’aigua freàtica, promoure l’ús de l’aigua regenerada i afavorir la infiltració d’aigua al subsòl. Aquest pla, mitjançant el desenvolupament de les seves sis línies d’acció, impulsa: 62 • La consolidació de l’aprofitament de l’aigua freàtica com a recurs alternatiu de BCASA proximitat, abundant i de qualitat per a l’abastament dels serveis municipals. Ecologia • La implantació de sistemes d’aprofitament d’aigües grises en edificis de nova Urbana construcció o sotmesos a una rehabilitació integral, que permet un estalvi del 30% Pla de del consum d’aigua potable als edificis on s’incorporen aquests sistemes. recursos hídrics alternatius • La naturalització del cicle de l’aigua i el tractament en origen de l’aigua de pluja que de Barcelona (PLARHAB cau a l’espai públic mitjançant la implantació de SUDS, fet que aporta beneficis 2020) importants per a la ciutat, com ara l’augment del verd i la consegüent reducció de l’efecte “illa de calor”, així com la protecció de les masses d’aigua de l’entorn de la ciutat, amb la reducció dels abocaments al medi. • L’aprofitament de l’aigua regenerada per als usos compatibles com a recurs de proximitat a la Zona Franca i a la Marina del Prat Vermell, mitjançant la implantació d’un nou sistema de distribució en aquest sector. • L’aprofitament de les aigües pluvials de coberta en edificis de nova construcció o sotmesos a una rehabilitació integral, per al reg d’espais verds vinculats a edificis (jardins, murs verds, cobertes verdes...) i altres usos compatibles, que podria cobrir fins al 80% de la demanda estimada. • L’aprofitament de les aigües pluvials dels torrents de Collserola, com a recurs complementari a l’aigua del subsòl, per a usos municipals com ara el reg d’espais verds o la neteja urbana. A banda de l’estalvi d’aigua potable que s’aconsegueix, la retenció d’aquesta aigua aporta altres beneficis a la ciutat, com ara la protecció de les masses d’aigua (es redueix el volum abocat al medi en episodis de pluja) i la protecció de la xarxa de clavegueram contra l’arrossegament de sediments i l’erosió. Actualment, l’índex de sostenibilitat municipal és del 16,36%. La potencialitat dels recursos hídrics alternatius per satisfer la demanda municipal permet assolir un índex de sostenibilitat d’un 73,66%. Les actuacions de desenvolupament de xarxa previstes al pla permetran assolir un índex de sostenibilitat als servies municipals del 35,12%, amb una inversió de 93,2 milions d’euros. 11. ACRÒNIMS DMA Directiva Marc de l’Aigua RHA Recursos Hídrics Alternatius PLARHAB Pla tècnic per l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius ESAMB Escenaris Climàtics Regionalitzats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona PAM Pla d’Actuació Municipal ACA Agència Catalana de l’Aigua PGDCFC Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 EDAR Estació Depuradora d’Aigües Residuals 63 ERA Estació de Regeneració d’Aigua BCASA BCASA Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A. Ecologia Urbana XAP Xarxa d’Aigua Potable Pla de recursos AMB Àrea Metropolitana de Barcelona hídrics alternatius de Barcelona SUDS Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (PLARHAB 2020) BCN PLARHAB 2020 Edició Gener de 2020