L’acció internacional de l’Ajuntament de Barcelona durant la crisi de la Covid-19 La crisi sanitària sense precedents que ha hagut d’afrontar Barcelona entre març i juny de 2020 ha reorientat les activitats de les àrees de govern i els serveis municipals cap a la lluita contra la pandèmia. Aquest també ha estat el cas de l’acció internacional, que s’ha posat al servei de la resposta a la crisi sanitària, primer, i a la crisi social i econòmica, després. Així, en els darrers mesos, l’acció internacional de l’Ajuntament – impulsada per la Tercera Tinència d’Alcaldia i executada per la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals – s’ha orientat a la consecució dels objectius següents:  Anticipar-se a les necessitats plantejades per la pandèmia, a partir de l’experiència de ciutats italianes i xineses.  Intercanviar pràctiques amb altres ciutats afectades, a nivell bilateral i a través de xarxes, per tal de facilitar la resolució dels reptes vinculats a la Covid-19 – en molts casos, sense precedents a la ciutat;  Donar suport al cos consular de Barcelona en la seva tasca d’atenció a les persones no residents a la ciutat que la declaració d’estat d’alarma va atrapar a Barcelona;  Impulsar posicionaments comuns de les ciutats europees a favor d’una resposta social i solidària a la crisi generada per la Covid-19, i amb l’objectiu d’aconseguir l’accés directe de les ciutats als fons europeus per a la recuperació. En aquest context, l’acció internacional ha estat inserida de ple en els mecanismes de governança de la crisi, a través de la presència de la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, en el comitè de crisi; el contacte permanent del gabinet de la Tercera Tinència i de la Direcció de Relacions Internacionals amb la resta d’àrees de govern, i l’establiment de canals clars per fer arribar la informació aconseguida a nivell internacional que pogués ser útil a nivell municipal. Aquests mecanismes han facilitat la identificació ràpida de prioritats i reptes de la ciutat i el Govern Municipal i la possibilitat de trobar respostes i experiències en altres ciutats. Al mateix temps, han facilitat el suport del serveis municipals a les comunitats de d’estrangers no residents que s’han trobat a Barcelona durant la durada de l’Estat d’Alarma. A continuació, dona compte de les accions més destacades dutes a terme en l’àmbit de Relacions Internacionals entre març i juny de 2020 en relació a la crisi sanitària, social i econòmica causada per la Covid-19. Tercera Tinència d’Alcaldia Juliol de 2020 1. SUPORT AL COS DIPLOMÀTIC 3 2. GESTIÓ DE DONACIONS I ALTRES SUPORTS 4 2.1 DONACIONS I SUPORT DE CIUTATS XINESES 4 2.2 IMPLICACIÓ I DONACIONS DE LES COMUNITATS XINESA I COREANA A LA CIUTAT 4 3. INTERCANVIS DE CONEIXEMENTS I ESTRATÈGIES DE RESPOSTA A LA CRISI SANITÀRIA AMB ALTRES CIUTATS 5 3.1 CONTACTES BILATERALS I AMB GRUPS AD HOC DE CIUTATS 5 3.2 INTERCANVIS EUROPEUS EN XARXA 6 3.2.1 ESPAIS D’INTERCANVI EN EL MARC D’EUROCITIES 6 3.2.2 ESPAIS D’INTERCANVI EN EL MARC DE PROGRAMES EUROPEUS 7 3.3 INTERCANVIS GLOBALS EN XARXA 7 3.3.1 “EXPERIÈNCIES D’APRENENTATGE EN DIRECTE” #BEYONDTHEOUTBREAK (UN-HABITAT, CGLU I METROPOLIS) 7 3.3.2 GRUP DE TREBALL I WEBINARS DEL CIDEU 8 3.3.3 ALTRES INTERCANVIS 8 3.4 EINES I MECANISMES D’INTERCANVI I APROFITAMENT PER A L’AJUNTAMENT 8 3.4.1 DE BARCELONA AL MÓN 9 3.4.2 DEL MÓN A BARCELONA 9 4. SEGUIMENT DE LES MESURES D’ALTRES CIUTATS PER A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA 9 5. INCIDÈNCIA POLÍTICA DE LES CIUTATS 10 5.1 ÀMBIT EUROPEU 10 5.2 ÀMBIT GLOBAL 11 5.2.1 COVID-19: CRISI SANITÀRIA, RECUPERACIÓ I DRETS DIGITALS 11 5.2.2 75È ANIVERSARI DE L’ONU 12 2 1. Suport al cos diplomàtic El dilluns 16 de març, un dia després de la declaració de l’Estat d’Alarma, la tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, va adreçar una carta al conjunt del cos consular de Barcelona per posar-los en coneixement de la crisi sanitària i posar l’Ajuntament, i en particular la Direcció de Relacions Internacionals, a la seva disposició. Des d’aquell moment, els consolats van fer arribar a la Direcció de Relacions Internacionals múltiples sol·licituds de col·laboració i ajut. Des de l’Ajuntament, s’ha atès totes les sol·licituds del cos consular operant sota el principi que les persones no residents a Barcelona poguessin accedir al mateix suport i serveis socials que les persones residents. Així, inicialment més de 1.000 turistes de diverses nacionalitats van veure cancel·lats els seus vols. Se’ls va reubicar en hotels que van quedar oberts per atendre aquestes emergències. Durant els mesos d’abril i maig, alguns d’ells encara no podien tornar als seus països. Després de portar més d’un mes a Barcelona, l’allotjament hoteler ja no era factible per la falta de recursos econòmics, fet que va augmentar les situacions d’emergència social entre població no resident. En aquests casos, es va posar al servei dels consolats els dispositius d’emergència de Serveis Socials (allotjament assequible, punts d’alimentació, equipaments d’higiene municipals). En els casos en què es va necessitat, també es va donar suport a persones no residents sense llar o malaltes que necessitaven un centre d’acollida. En paral·lel, la Tercera Tinència d’Alcaldia i la Direcció de Relacions Internacionals van estar en contacte amb el Ministeri d’Afers Exteriors per transmetre les necessitats detectades a Barcelona per part de la comunitat internacional i fer seguiment de la política de repatriacions en un context de mobilitat internacional altament restringida. A partir de maig, algunes nacionalitats llatinoamericanes ja van veure restablerts alguns vols amb els seus països. Quan des dels consolats es va transmetre la falta d’equipaments de protecció sanitària per als viatjants i preocupació en relació a la possibilitat de contagi durant la tornada, se’ls va proveir amb mascaretes i guants per a la seva seguretat en els vols. Un cop passada la fase més aguda de l’emergència sanitària, i en previsió de la crisi social i econòmica que causaria la pandèmia, es va començar a traslladar als cònsols les mesures econòmiques en marxa a la ciutat per pal·liar els efectes de la crisi. Així, el dia 6 de maig, la tercera tinenta d’alcaldia va enviar una segona carta al cos consular acompanyada d’un informe sobre les mesures preses per l’Ajuntament per gestionar la crisi sanitària i l’enfocament previst per a la recuperació econòmica, per tal que el cos consular el pogués transmetre internacionalment. En aquest sentit, també es va celebrar la reunió anual amb el cos consular de la ciutat – en format virtual – per tal d’atendre les inquietuds dels representants diplomàtics en nom de les seves comunitats i governs, i traslladar les mesures preses per a la reactivació de la ciutat. Així, l’11 de juny l’alcaldessa va encapçalar la reunió per parlar sobre els reptes de Barcelona en l’escenari post-Covid, juntament amb la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, el tinent d’alcaldia Albert Batlle i el regidor Xavier Marcé. Al voltant de 50 representants del cos consular, encapçalats pel degà del cos i cònsol general britànic, Lloyd Milen, van participar- hi i van plantejar les seves inquietuds en àmbits com la seguretat, la cultura, els serveis socials, la nova normalitat o les expectatives en relació al turisme. Al mateix temps, el Govern Municipal va demanar als cònsols de traslladar als seus països d’origen que Barcelona és un destí segur i en procés de reactivació econòmica. També se’ls va demanar – especialment als europeus – que traslladessin la importància que la ciutat pugui accedir als fons que es posin a disposició per a la recuperació. 3 2. Gestió de donacions i altres suports Des de l’inici de la crisi sanitària, tant les comunitats xinesa i coreana de Barcelona com diverses ciutats xineses van manifestar la seva solidaritat de forma activa, ja fos mitjançant donacions de material mèdic de primera necessitat o intercanvis d’experiències mediques, com també a través de l’oferta de contactes de proveïdors xinesos que va facilitar l’adquisició de material per part de l’Ajuntament. Des de la Direcció de Relacions Internacionals es va portar la relació tant amb les ciutats xineses amb voluntat de fer donacions com amb els proveïdors referenciats pels membres de la comunitat asiàtica i coreana a la ciutat. 2.1 Donacions i suport de ciutats xineses Diverses ciutats xineses amb algunes de les quals Barcelona té establerts acords de col·laboració o agermanaments, com Xangai (agermanada amb Barcelona des de 2001), Guangzhou, Shenzhen, Yiwu, Nanjing i Guiyang, van fer donacions de material mèdic de primera necessitat com ara mascaretes, bussos o ulleres de protecció. En aquest sentit, la Tercera Tinenta d’Alcaldia va estar en contacte permanent amb l’ambaixador espanyol a la Xina per coordinar la gestió de les donacions amb el govern de l’Estat i poder fer efectiva la solidaritat entre ciutats. A data 23 de juny s’havien rebut 256.200 mascaretes i 200 granotes “bussos”. D’altra banda, algunes d’aquestes ciutats han compartit amb hospitals i representants municipals de Barcelona les seves experiències mèdiques i de caràcter social per fer front a pandèmia. 2.2 Implicació i donacions de les comunitats xinesa i coreana a la ciutat Les comunitats xinesa i coreana de Barcelona, tant a nivell particular com d’associacions o empreses xineses de la ciutat i de la Xina, es va mobilitzar oferint donacions de material mèdic a la ciutat, a hospitals o a la Guàrdia Urbana. Així, diversos membres de la comunitat xinesa i coreana van gestionar donacions provinents de compres a la Xina. En aquests casos, es va gestionar el contacte amb el donant, es va fer la gestió duanera, la logística al magatzem municipal i la distribució entre els serveis municipals. A data 23 de juny s’havien rebut més de 265.500 mascaretes, 11.000 guants, 300 granotes “bussos”, 96 tests i 15.040 ulleres de protecció. D’altra banda, empreses i particulars de la comunitat xinesa van realitzar donacions de material mèdic que ja tenien a disposició a Barcelona. En aquests casos, per tal d’evitar desplaçaments de la població, l’Ajuntament va habilitar un número de telèfon i es va encarregar de recollir el material a cada domicili. A data 5 de maig s’havien rebut més de 26.000 mascaretes, 74.000 guants, 40 ulleres, 6.000 barrets de protecció, gairebé 6.000 monos de protecció, 13 litres d’hidro-alcohol i 37 d’alcohol. Finalment, la comunitat xinesa de la ciutat també va realitzar una tasca activa d’oferta de contactes de proveïdors a les administracions per a la compra de material mèdic. De fet, a inicis d’abril van arribar a Barcelona 12 tones de material sanitari adquirides per l’Ajuntament a un fabricant de Xangai gràcies a la col·laboració de la comunitat xinesa i als seus contactes al país asiàtic. Aquest material es va destinar a protegir el personal dels serveis municipals essencials. 4 Donació de l’Ajuntament de la ciutat de Colònia Els treballadors de l’Ajuntament de Colònia -ciutat amb qui Barcelona està agermanada des de 1984- van fer una donació de 10.000 euros a cadascuna de les ciutats amb qui estan agermanats, ciutats que vam patir les conseqüències de la pandèmia. Els diners els van recollir entre els treballadors municipals i les donacions es van canalitzar a través del seu departament de Relacions Internacionals. 3. Intercanvis de coneixements i estratègies de resposta a la crisi sanitària amb altres ciutats Un eix principal de l’acció internacional durant els mesos de la pandèmia ha estat el contacte constant amb altres ciutats per tal de compartir coneixements i estratègies de resposta a l’emergència sanitària i social. Aquests intercanvis s’han realitzat de forma bilateral – amb ciutats i grups de ciutats amb les quals Barcelona manté una relació més intensa –, i també en el marc de les principals organitzacions de ciutats en les quals participa Barcelona (CGLU, Eurocities, C40). La cooperació entre ciutats i l’intercanvi de coneixements ha permès:  Anticipar-nos a problemes vinculats a una malaltia desconeguda fins al moment;  Reforçar i millorar les estratègies de gestió de la crisi i de recuperació econòmica i social;  Seguir posicionant Barcelona com a referent per a una sortida inclusiva, consensuada, verda i digital de la crisi. 3.1 Contactes bilaterals i amb grups ad hoc de ciutats Des de l’inici de la pandèmia, Barcelona ha estat en contacte amb ciutats amb qui manté una relació més estreta per tal d’intercanviar impressions, coneixements i experiències sobre la crisi sanitària. A l’inici, es van prioritzar contactes amb ciutats italianes – que ja portaven dues setmanes convivint amb l’emergència quan es va declarar l’Estat d’Alarma. Més tard, es va canviar ampliar el cercle a altres ciutats espanyoles i europees, i també a ciutats americanes – on la pandèmia va arribar més tard i, per tant, podia ser més útil l’experiència de Barcelona contra la Covid-19. a. Reunions amb diverses ciutats durant el mes de març. Es va parlar amb els alcaldes o regidors de ciutats com Milà, Roma, Florència i Viena per aprendre de les seves experiències, per intercanviar informació i per coordinar acció a nivell europeu. L'alcaldessa va parlar amb l'alcalde de Milà, Guiseppe Sala, i la resta de contactes es van mantenir principalment des de la Tercera Tinència d’Alcaldia. b. Reunió virtual de l'alcaldessa amb alcaldes d'Amèrica Llatina. El 7 d’abril, l’alcaldessa Ada Colau va participar en una videoconferència amb l’alcaldessa Bogotà, Claudia Lopez; el governador de l’Havana, Reinaldo García; l’alcalde de Medellín, Daniel Quintero, i l’intendent de Montevideo, Christian Di Candia. L'objectiu principal: intercanviar experiències amb ciutats que es trobaven en un punt més incipients de la pandèmia i que podien anticipar mesures ja aplicades a Barcelona. c. Plataforma "El Día Después": intercanvis entre ciutats a nivell estatal. El 29 d'abril la plataforma "El Día Después", impulsada per la Red Española por el Desarrollo Sostenible i un conjunt d’entitats interessades en accelerar la implementació de l’Agenda 2030 va reunir alcaldes i alcaldesses de 15 ciutats de l’Estat en un fòrum públic per compartir solucions, iniciatives pràctiques i un full de ruta que ajudi a 5 superar les seqüeles de la crisi sanitària. Laia Bonet va participar-hi en representació de Barcelona juntament amb els alcaldes i alcaldesses de les ciutats de Madrid, València, Gijón, Bilbao, Sevilla, Santa Cruz de Tenerife, Càceres, Múrcia, Lugo, Palma de Mallorca, Gavà, Arnedo i Riba-roja. Com a resultat, Barcelon forma part, juntament amb les ciutats citades, de la Comunitat de Ciutats d’aquesta incubadora de solucions sostenibles, al si de la qual lidera diversos grups de treball relacionats amb mesures econòmiques i tecnològiques per afrontar la desescalada. d. Reunió virtual amb Los Angeles. El 30 d'abril es va celebrar una reunió amb representants de Los Angeles per compartir respostes a la crisi sanitària i plans per a la desescalada. Per part de l'Ajuntament hi van participar la tinenta d’alcaldia Laia Bonet; la gerent municipal, Sara Berbel; el comissionat per a l’Agenda 2030, Miquel Rodríguez, i el gerent d’Economia i Recursos, Albert Dalmau. Per part de Los Angeles, la tinenta d’alcaldia de Relacions Internacionals, Nina Hachigian, i la sots- directora de Relacions Internacionals, Jen Tolentino. e. Trobada sobre habitatge post Covid-19 amb París i Londres. L’Ajuntament va impulsar una trobada online amb els regidors d’habitatge de Londres i París per tractar sobre l’impacte de la crisi sanitària en l’habitatge a nivell local i sobre estratègies post Covid-19. La trobada va tenir lloc el 22 de maig en el marc de CGLU amb la participació de la regidora d’Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín; el tinent d’alcalde d’Habitatge i Desenvolupament Residencial de l’Ajuntament de Londres, Tom Copley; el tinent d’alcalde d’Habitatge de París, Ian Brossat, i l’exrelatora de les Nacions Unides sobre el Dret a un Habitatge Adequat, Leilani Farha. 3.2 Intercanvis europeus en xarxa Europa és, per proximitat i característiques socials i polítiques de les ciutats, l’àmbit natural de les relacions internacionals de Barcelona. En el cas de l’emergència generada per la Covid-19, es va prioritzar l’espai europeu on fer un esforç d’intercanvi més intens. Això es va produir sobretot en espais facilitats la xarxa de grans ciutats europees – Eurocities – però també en el marc de programes urbans de la Comissió Europea on participa Barcelona. 3.2.1 Espais d’intercanvi en el marc d’Eurocities La setmana següent a la declaració de l’Estat d’Alarma, la tercera tinenta d’alcaldia sol·licita la secretària general d’Eurocities centrar l’activitat de la xarxa en la resposta a la pandèmia: a nivell tècnic, en facilitar intercanvis sobre com les ciutats estàvem abordant la pandèmia i, a nivell polític, a incidir sobre la Comissió Europea per poder accedir als fons de recuperació que ja al març es comencen a posar sobre la taula. Així, el 17 de març té lloc una primera reunió virtual del Comitè Executiu – on Barcelona està representada per la tinenta d’alcaldia Laia Bonet – en què es decideix habilitar espais d’intercanvi entre les ciutats de la xarxa. Arran d’això: a. Es posa en marxa l’espai web Live updates COVID-19, on es difonien (també via butlletí periòdic a les ciutats) mesures posades en marxa per les ciutats de la xarxa contra la Covid. b. El 26 de març va tenir lloc una reunió virtual d'alcaldes i representants polítics de les ciutats membres del comitè executiu i dels presidents dels fòrums d'Eurocities en la qual es van posar sobre la taula els diversos enfocaments i prioritats en la lluita contra la Covid. També es va abordar una proposta a adoptar pel Comitè Executiu per reivindicar una resposta social i solidària a la crisi. Per part de Barcelona hi va participar Laia Bonet (vegeu l’apartat 5 per a més informació). 6 c. Tots els grups de treball d’Eurocities (societat del coneixement, ciutadania digital, desenvolupament econòmic, afers socials, habitatge, mobilitat, gent gran, entre d’altres) també es van centrar en la pandèmia. Representants directius o polítics de l’Ajuntament han participat en 11 reunions temàtiques específiques organitzades per la xarxa sobre temes tan rellevants com el futur del treball, estratègies de mitigació de l’impacte socioeconòmic, l’impacte de gènere de la Covid, estratègies d’ocupació, o mesures pel dret a l’habitatge durant i després la crisi. 3.2.2 Espais d’intercanvi en el marc de programes europeus a. Trobada del programa IUC sobre Covid-19 a ciutats asiàtiques i europees. El 27 de març, el director de Relacions Internacionals, Felip Roca, va participar a la primera reunió virtual asiàtica del programa europeu International Urban Cooperation (IUC) centrat en Covid-19 i la col·laboració de les ciutats per a la gestió de la prevenció de desastres urbans. Hi van participar les ciutats de Guangzhou, Penampang (Malàisia), Gwangju (Corea), Bolonya, Granada, Manchester, Niça, Roma i Stuttgart i la xarxa Eurocities. b. Webinar del programa europeu Intelligent Cities Challenge. El 15 d’abril comissionat Michael Donaldson va explicar les polítiques digitals de Barcelona en la lluita contra la Covid-19 en el webinar “Building cities’ resilience: mobilising the local ecosystems” organitzat pel programa Intelligent Cities Challenge finançat per la Comissió Europea. 3.3 Intercanvis globals en xarxa En l’àmbit global, les principals xarxes de ciutats (CGLU, Metropolis, C40) i d’altres d’àmbit llatinoamericà (CIDEU) van reorientar bona part de la seva activitat en facilitar intercanvis dels seus membres sobre la crisi de la Covid-19. 3.3.1 “Experiències d’aprenentatge en directe” #BeyondTheOutbreak (UN-Habitat, CGLU i Metropolis) Les “experiències d’aprenentatge en directe” #BeyondTheOutBreak coorganitzades per ONU-Habitat i les xarxes CGLU i Metropolis van començar el 25 de març amb l’objectiu de compartir solucions i visions de la recuperació de la crisi sanitària. Han participat alcaldes i representants de ciutats de tot el món en diverses sessions temàtiques que han comptat amb la participació de la secretària general adjunta de les Nacions Unides i directora executiva d’ONU-Hàbitat, Maimunah Mohd Sharif; la llavors relatora especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’habitatge, Leilani Farha, i el president de CGLU, Mohamed Boudra, entre d’altres. - L’alcaldessa va participar el 6 de maig en la sessió “El lideratge de les dones en l’era post Covid-19. Una perspectiva dels governs locals i regionals”, coorganitzada a més a més per UN-Women. - La tinenta d’alcaldia Laia Bonet va intervenir en la primera sessió del cicle el dia 25 de març; en la trobada sobre habitatge del dia 1 d'abril; en la sessió sobre tecnologies digitals del 15 d'abril, i en la sessió sobre democràcia local de 18 de juny. - El tinent d’alcaldia Joan Subirats va participar en la trobada sobre mobilització cultural de 22 d’abril. 7 3.3.2 Grup de treball i webinars del CIDEU Les ciutats que formen el Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) van crear el grup de treball "Abordaje integral de la gestión del Covid-19" i van organitzar diversos webinars d’intercanvi. - El 25 de març el director de Justícia Global i Cooperació Internacional, David Llistar, va participar en la primera videoconferència del grup. - El dia 14 d’abril, la gerent municipal va participar en el cinquè webinar: "Articulación y Coordinación de Comités de Crisis en el Abordaje Integral del Covid-19". - El 5 de maig la tinenta d’alcaldia Laura Pérez va participar al vuitè webinar: "Impacte de gènere i resposta local en l'abordatge integral del Covid-19". 3.3.3 Altres intercanvis a. Reunió virtual d'intercanvi de coneixement de la xarxa C40. El 27 de març va tenir lloc una reunió virtual d'intercanvi de coneixement sobre Covid-19 convocada per la xarxa C40 que va congregar 45 alcaldes i representants de ciutats, entre els quals els alcaldes/alcaldesses de Los Angeles (president de la xarxa), Londres, París, Milà, Seül, Bogotà, Madrid, Melbourne i Nova Delhi. Per part de l'Ajuntament hi va participar Laia Bonet. b. Iniciativa "Cities for Global Health". El mes de març Metropolis i AL-LAs (Alianza eurolatinoamericana de cooperación entre ciudades) van posar en marxa, amb el suport de CGLU, la iniciativa “Cities for Global Health”, mitjançant la qual els governs locals i regionals de tot el món comparteixen iniciatives dissenyades específicament com a reacció a la Covid-19 i també iniciatives per fer front a altres emergències sanitàries. Barcelona ha compartit diverses iniciatives en aquest espai. Durant el mes de juny Metropolis va fer públic que plataforma ha rebut 600 iniciatives de diverses ciutats. c. Webinar sobre ciutats inclusives Cities for All. Laia Bonet va participar el 29 d'abril al webinar del grup de ciutats inclusives Cities for All destacant els esforços de Barcelona per combatre la fractura digital i avançar en el disseny universal durant la crisi sanitària. d. Webinar UNESCO sobre racisme, discriminació i exclusió. El 20 d'abril, la UNESCO va realitzar la primera edició de webinars d'intercanvi d'experiències sobre les mesures per afrontar la crisi sanitària a nivell mundial i local. Va estar centrat en les accions per lluitar contra els creixents racisme i discriminació, i Barcelona va estar escollida com a ciutat de bones pràctiques. Hi va participar la directora de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat, Aida Guillén. 3.4 Eines i mecanismes d’intercanvi i aprofitament per a l’Ajuntament Una prioritat principal de la Tercera Tinència d’Alcaldia i la Direcció de Relacions Internacionals durant la pandèmia va ser que l’increment de la vinculació i els intercanvis amb altres ciutats fos útil per a la resposta a la pandèmia del conjunt de l’Ajuntament i serveis municipals. Amb aquest objectiu, s’establiren mecanismes per assegurar un flux d’informació clar entre l’Ajuntament i la resta de ciutats i, alhora, que la informació que arribava fos fàcilment aprofitable per a les àrees rellevants de l’Ajuntament. 8 3.4.1 De Barcelona al món Des de la posada en marxa de les mesures contra la pandèmia, des de la Tercera Tinència es comencen a elaborar documents que facilitin l’intercanvi i l’accés d’altres ciutats d’Europa i el món a les mesures preses per Barcelona:  Durant els mesos de març i abril, s’actualitza periòdicament un document de síntesi en anglès amb totes les mesures adoptades pel Govern Municipal. Aquest document, a més de ser públic a la pàgina en anglès de la Direcció de Relacions Internacionals, es difonia entre els contactes internacionals de l’Ajuntament.  Durant el mes de maig es van fer públics dos informes elaborats per la Primera i la Tercera tinències sobre les lliçons apreses en la gestió de l'emergència sanitària i com l'Ajuntament està enfocant la recuperació, amb èmfasi en la dimensió econòmica. Els documents, publicats en la pàgina en anglès de la Direcció de Relacions Internacionals, s'han compartit amb xarxes com Eurocities i CGLU i amb diverses ciutats. Primera edició: Barcelona and the Covid-19 outbreak: lessons learned and our way forward Segona edició: Barcelona and the Covid-19 outbreak: lessons learned and our way forward / Second volume 3.4.2 Del món a Barcelona Des del mes de març la Direcció de Relacions Internacionals ha actualitzat periòdicament un recull de les mesures que apliquen altres ciutats del món per fer front a la crisi, en especial pel que fa la gestió i prestació de serveis socials, la recuperació econòmica i la gestió de la desescalada. El document identificava mesures rellevants en relació a les prioritats i reptes identificades pel comitè de crisi del Govern Municipal i per les diferents àrees. Aquest document s’enviava a les diverses tinències, gerències i àrees municipals, amb les quals es feia posterior seguiment a través dels tècnics de la Direcció de Relacions Internacionals referents per a cada tinència. 4. Seguiment de les mesures d’altres ciutats per a la recuperació econòmica El mes d’abril, un cop es comencen a posar en marxa el disseny i execució de mesures per a la reactivació econòmica, es va començar un treball per identificar i fer seguiment de mesures i pràctiques innovadores d'altres ciutats, amb l’objectiu de nodrir la tasca de planificació feta des del Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica (CECORE). Així, amb la col·laboració del CIDOB es va fer seguiment i anàlisi de les mesures que desenvolupen ciutats com Londres, Milà, Berlín, Viena, Amsterdam, Tel Aviv o Manchester en temes prioritaris com ocupació, comerç o turisme, que va cristal·litzar en breus fitxes de síntesi de cadascuna de les polítiques d’interès per a Barcelona. D’altra banda, s’ha constituït un grup de treball ad hoc amb Hèlsinki i Amsterdam per compartir estratègies de reactivació econòmica – concretament, en l’àmbit del turisme. 9 5. Incidència política de les ciutats Al llarg dels mesos d’emergència sanitària, l’activitat d’incidència política des del municipalisme s’ha intensificat encara més: la magnitud crisi social i econòmica depassa les capacitats de l’Ajuntament per afrontar-la en solitari, i requereix esforços alineats de la resta de nivells de govern. Així, l’Ajuntament ha treballat amb altres ciutats d’Europa per incidir sobre la resposta de la UE. També s’ha treballat amb ciutats d’arreu per posar èmfasi en qüestions prioritàries per a la ciutat, com és la transició digital justa o la inversió en ciència. En paral·lel, l’Ajuntament també s’ha implicat en els processos de consulta internacionals vinculats a la commemoració del 75è aniversari de l’ONU. 5.1 Àmbit europeu Des de l’inici de la pandèmia, el Govern Municipal ha tingut dues prioritats en relació a la política europea: d’una banda, assegurar una resposta social i solidària, compartida entre tots els països de la Unió. De l’altra, facilitar l’accés directe de les ciutats als fons europeus per a la recuperació A més a més, la coincidència temporal entre la pandèmia i la negociació per al nou marc financer plurianual de la UE ha causat que el debat sobre el pla de recuperació europeu es vinculi al conjunt del pressupost europeu. Per això, les reivindicacions municipals han inclòs també l’increment de partís urbans dels fons estructurals – del 6% previst actualment a almenys un 10%. Val a dir que, en l’àmbit europeu, la incidència política s’ha fet sempre de la mà d’Eurocities. a. Declaració conjunta d’Eurocities: crida a la solidaritat transfronterera i a una forta col·laboració entre tots els nivells de govern. A principis d'abril es va fer pública una declaració conjunta de la xarxa Eurocities en què es feia una crida a la solidaritat transfronterera i a una forta col·laboració entre tots els nivells de govern durant la crisi sanitària. b. Article conjunt d’Amsterdam, Barcelona, Milà i París: aprenentatge de la crisi de 2008 i accés als fons estructurals de la UE. Les alcaldesses d’Amsterdam, Barcelona i París i l’alcalde de Milà van signar un article conjunt publicat el 14 d'abril a diaris com El País o Il Corriere della Sera on van demanar a les institucions europees que prevalguin els principis de solidaritat i cooperació per abordar la crisi sanitària, que la resposta a la crisi de 2008 basada en l’austeritat sigui un aprenentatge i l'accés directe a part dels fons estructurals desbloquejats per la Comissió Europea. c. Reunió amb els comissaris europeus d’Economia, Pressupost, Política de Cohesió, i el Vicepresident Executiu per al New Green Deal. El 12 i el 23 de juny van tenir lloc de forma telemàtica la primera reunió política d’Eurocities els nous representants de la Comissió Europea des que van assumir els càrrecs a principis d’aquest 2020. Les reunions es van centrar en les necessitats de les ciutats en els propers pressupostos de la UE, així com dels instruments extraordinaris que la Comissió Europea ha presentat com a resposta a la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques i socials. L’alcaldessa es va reunir amb el comissari responsable d’Economia, Paolo Gentiloni, i amb el vicepresident de la Comissió Europea responsable de l’European Green Deal, Frans Timmermans. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet es va reunir amb el comissari de Pressupost, Johannes Hahn, i amb la comissària de Política de Cohesió. Els missatges principals van ser la petició d’accés directe als fons de 10 recuperació europeus; l’alineament dels nous fons estructurals amb les prioritats d’emergència social, transició digital i transició ecològica de les ciutats, i la petició de reserva d’almenys el 10% dels fons estructurals (especialment, els FEDER) per a les ciutats. d. Crida la Comissió Europea i als governs nacionals per finançar adequadament una transició digital justa. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet, en una carta oberta amb tinents d’alcaldia responsables d’innovació i digitalització de 15 ciutats europees, va sol·licitar el suport dels governs nacionals i de la Comissió Europea per “garantir que els beneficis de la digitalització arribin a totes i tots, oferir oportunitats econòmiques, reduir desigualtats i protegir drets”. La carta es va publicar el mes de juny al web d’Eurocities i a diversos periòdics com Eldiario.es. A més de Barcelona, les ciutats signatàries eren Atenes, Anvers, Bristol, Gant, Glasgow, Lisboa, Londres, Màlaga, Milà, Nantes, Porto, Rijeka, Rotterdam i Sevilla. e. #Cities4Science: Barcelona lidera la crida municipalista europea perquè la UE incrementi la inversió en recerca i innovació davant de la crisi sanitària, social i econòmica. Amb l’impuls de Barcelona i el suport de Madrid, Berlín, Milà, Munic i Estocolm, aplegades sota el nom de #Cities4Science, el 17 de juny es va enviar una carta de les alcaldesses i alcaldes als presidents i presidentes de la Comissió Europea, el Consell Europeu, al Parlament Europeu i els diversos grups parlamentaris, a la comissària d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, així com als representants dels estats membres davant la Unió Europea, en la qual es fa una crida municipalista que fa seves les peticions de la comunitat científica i acadèmica per assolir un major compromís de la UE per incrementar l’aportació i ajuts a la recerca i posicionar l’ecosistema europeu de recerca com a referent en el context internacional científic i d’innovació. 5.2 Àmbit global A nivell global, la incidència política s’ha centrat en la crisi sanitària i econòmica – també respecte a l’acceleració de la digitalització que s’ha produït durant el confinament i les seves implicacions en termes de drets digitals. A més, però, el 2020 se celebra el 75è aniversari de l’ONU, que compta amb una fort paper de les ciutats i, per tant, l’Ajuntament s’ha implicat també en el procés a través de les xarxes municipalistes globals de les quals forma part (Metropolis i CGLU). 5.2.1 Covid-19: crisi sanitària, recuperació i drets digitals a. Reunió extraordinària de presidència de CGLU: Decàleg per a l'era posterior a Covid-19. El 20 d’abril es va celebrar de forma telemàtica una reunió extraordinària de presidència de CGLU l’objectiu de la qual va ser establir un full de ruta de cara a abordar els nous desafiaments plantejats per la pandèmia, el “Decàleg per a l'era posterior a Covid-19”. Es tracta d’una “carta política de CGLU en aquests temps de crisi, basada en la Declaració de Durban i centrada en el compromís dels governs locals i regionals per construir un món solidari”. L’alcaldessa hi va participar en tant que enviada especial de CGLU davant les Nacions Unides. b. Principis de la Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals per protegir els drets digitals en l’ús de la tecnologia contra la Covid-19. La Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals va publicar el 14 de maig el document “Protegir els drets digitals en aplicacions tecnològiques relacionades amb la Covid-19”, una guia de deu principis compartits que s’haurien de seguir en l’aplicació de les tecnologies digitals que tinguin per objectiu fer front a la crisi de la Covid-19. L’Ajuntament de Barcelona, 11 cocreador de la coalició amb les ciutats de Nova York i Amsterdam, va impulsar el document, que incorpora aportacions i reflexions de ciutats com Amsterdam, Chicago, Hèlsinki, Milà, Nova York, Portland, Porto i Toronto. c. Crida dels alcaldes de C40 per una recuperació econòmica sana, equitativa i sostenible. El 6 de maig va tenir lloc la primera reunió de la Global Mayors Covid-19 Recovery Task Force del grup de ciutats C40, en la qual va participar Laia Bonet en representació de Barcelona. Les ciutats van publicar una declaració de principis per donar forma a la recuperació on demanen que “no es retorni a la vida de sempre i s’aprofiti la recuperació de la crisi per construir una societat millor, més sostenible i més justa”. 5.2.2 75è aniversari de l’ONU En el seu 75è aniversari, l’ONU ha iniciat una conversa global sobre el futur del multilateralisme i el paper de la cooperació global en la construcció del futur. El secretari general ha encarregat dos per nodrir aquest debat de cara a l’Assemblea General de setembre. Un d’ells s’ha encarregat a CGLU sobre la visió del multilateralisme que tenen els líders locals i regionals dels desafiaments que s'acosten, el futur que imaginem -horitzó 2045- i un sistema multilateral inclusiu i en xarxa. En aquest context, CGLU està organitzant un procés de consulta entre els seus membres per alimentar el contingut de l’informe. a. Consulta de Metropolis i del CEMR sobre el rol de ciutats i àrees metropolitanes el multilateralisme. El 25 de maig, la xarxa Metropolis va organitzar el webinar “The place of Metropolitan Spaces within the Future of Multilateralism”, i el dia 16 de juny, el Consell Europeu de Municipis i Regions va celerar la seva pròpia consulta. Totes dues sessions s’emmarquen en procés de debat i consulta impulsades per CGLU amb motiu del 75è aniversari de les Nacions Unides i el paper de la cooperació global en la construcció del futur. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet va participar en tots dos debats, defensant que cal reforçar el multilateralisme fent-lo inclusiu: reconeixement de les ciutats, reforç del sistema de drets humans amb nous drets digitals i climàtica, i feminització de la governança global. b. Buró executiu de CGLU: l'alcaldessa reivindica el multilateralisme i el municipalisme i presenta la consulta global vinculada al 75è aniversari de les Nacions Unides. El buró executiu i reunions previstes pels dies 27-29 de maig a Roma es van celebrar de manera telemàtica amb la capital italiana com amfitriona. El dia 29 va tenir lloc el buró executiu, on l’alcaldessa, en tant que enviada especial de CGLU davant les Nacions Unides, va explicar l’encàrrec que el secretari general d'aquesta organització ha fet a CGLU per dur a terme una consulta a escala mundial a governs locals i regionals. L’alcaldessa va posar en relleu la importància de l’ONU i com el multilateralisme s’ha de centrar cada vegada més en els municipis i donar veu als governs locals, i com aquests han de treballar conjuntament per teixir una xarxa internacional d’aliances. 12