GUIA PER CREAR UNA 
XARXA D’APROFITAMENT 
ALIMENTARI COMUNITÀRIA
Fem-la créixer des dels barris
Índex
1 . L’aprofitament alimentari, una necessitat per l’emergència climàtica ---------------------------------------2
2. Creem xarxes d’aprofitament alimentari  --------------------------------------------------------------------------3
Com funciona aquesta xarxa?--------------------------------------------------------------------------- 3
Acció comunitària: respostes col·lectives a problemes col·lectius------------------------------- 4
La creació de les xarxes: la governança i els primers assajos------------------------------------- 5
L’acció d’aprofitament: l’espigolada! ---------------------------------------------------------------- 6
L’acció d’aprofitament: cuinar de manera sostenible! --------------------------------------------- 7
L’acció d’aprofitament: apuntar els indicadors! ---------------------------------------------------- 8
3. Experiències de la ciutat de Barcelona ---------------------------------------------------------------------------- 9
4. Receptari de consells ------------------------------------------------------------------------------------------------- 10
GUIA PER CREAR UNA  XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 
1 L’aprofitament alimentari, una necessitat per l’emergència climàtica 
L’aprofitament alimentari és la solució al problema global generat
per les pèrdues i el malbaratament, que es produeix a tot el circuit
agroalimentari i que té unes conseqüències molt severes al planeta
pels greus impactes socioambientals que provoca.
Les pèrdues i el malbaratament són els responsables del 8%
d’emissions de CO2 i d’una petjada hídrica de 250 km
3 d’aigua* a
escala mundial, anualment.
Per tant, l’objectiu d’aquesta guia és donar recursos sobre com
crear una xarxa d’aprofitament alimentari comunitària als barris i
actuar per aprofitar els aliments de manera col·lectiva. Un barri
sostenible és aquell que promou que les persones i els comerços
locals treballin per millorar el medi ambient en l'àmbit veïnal.
Barcelona té un repte, que és evitar la generació d'excedent
alimentari al llarg de la cadena; aquest objectiu es pot aconseguir
reduint el malbaratament d’aliments, empoderant les persones amb
mesures no assistencials a través de l’acció comunitària,
contribuint a la millora de la sobirania alimentària i fomentant el dret
a l’alimentació sostenible.
*Font: Article d’Opcions sobre l’aprofitament
alimentari i la lluita contra el canvi climàtic.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 2
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariCom funciona aquesta xarxa?
Una xarxa de persones, entitats Aquests aliments no es poden A través d’una crida de voluntariat i Aprofitant aquesta iniciativa, 
i equipaments d’un barri ens vendre però són vàlids per al d’enxarxament amb el barri, les generem dinàmiques comunitàries 
unim per dur a terme accions consum perquè mantenen les persones voluntàries ens trobem d'aprenentatge col·laboratiu i 
comunitàries d’aprofitament propietats nutritives i habitualment per recollir aquests accions de difusió i de 
alimentari. continuen sent segurs. Es tracta aliments. sensibilització ambiental.
d’aliments no processats, com 
Rescatem aliments, espigolant, ara verdures, fruites i llegums Aquests aliments els podem Podem aprofitar altres activitats, 
principalment de les botigues sense coure. cuinar, en forma d’àpat popular i com ara jornades, festes, etc., per 
locals del barri, amb una gratuït (berenar, esmorzar, dinar o incloure-hi un esmorzar o un dinar 
freqüència en funció de la sopar), i on tothom pot assistir-hi. d’aprofitament. 
capacitat de la xarxa. L’única condició és acabar-s’ho tot o 
emportar-s’ho en carmanyoles de 
casa.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 3
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariAcció comunitària: respostes col·lectives a problemes col·lectius
L’acció comunitària és un procés d’autoorganització d’una comunitat
(població, entitats, col·lectius, serveis, etc.) per a l’impuls d’iniciatives que
donin respostes a les seves necessitats i problemes.
Els objectius són la millora de la qualitat de vida, la inclusió i la cohesió social,
a través del protagonisme dels vincles socials.
La creació d’una xarxa d’aprofitament alimentari enforteix i empodera la
comunitat, alhora que promou la sensibilització i l’educació; en aquest cas,
sobre la sobirania alimentària, el medi ambient i la sostenibilitat, però també
en l’ecofeminisme.
L’enfortiment comunitari té sempre una dimensió política, d’organització,
mobilització i articulació de les demandes o propostes.
El primer pas per a la creació d’una xarxa d’aprofitament alimentari és
detectar persones, grups, entitats i equipaments del barri amb interès per
l’alimentació i la sostenibilitat i trobar-se amb elles. Caldrà veure si hi ha gent
que ja es reuneix per aprofitar aliments del barri. Sovint hi ha xarxes formals o
informals que ja tenen activitat i potser ens hi podem afegir.
Si no trobem grups al barri que ja s’hi dediquin o simplement volem organitzar
una xarxa nova, podem dirigir-nos als grups de consum ecològic, equipaments
públics com ara casals, centres cívics, biblioteques, associacions veïnals, plans
comunitaris, etc. Des d’allà ens poden oferir espais de trobada i contactes
amb entitats i grups que tinguin aquestes mateixes inquietuds, per tal de
sumar persones més diverses al projecte.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 4
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariLa creació de les xarxes: la governança i els primers assajos
Per al funcionament de la xarxa és important que n’assumeixin el Detectar aliances
lideratge un grup de persones amb prou múscul per avançar i
fer-la créixer. A la vegada, és important anar incorporant una amb el barri
mirada de governança horitzontal i de participació activa de
totes les persones, entitats o col·lectius implicats. D’aquesta
manera, tots poden esdevenir protagonistes del procés i de la Explicar el
creació del projecte comú. projecte
Un cop establert el grup de persones que estem interessades a
crear una xarxa d’aprofitament comunitària, es tracta de
començar a treballar conjuntament en la definició del projecte, Debatre la forma
en la identificació de les aliances que podem fer (grups de de la governança
consum ecològic, equipaments, comerços, entitats del barri) i
anar-nos-hi apropant per explicar el projecte.
Pensar i planificar
Podem debatre quina forma volem que tingui la xarxa: si ha de
ser una plataforma d’entitats, si ha de tenir entitat pròpia o si ha les accions
de ser una xarxa informal veïnal. Amb les dues primeres opcions
serà més fàcil poder arribar a obtenir recursos i subvencions.
Recomanem fer proves a petita escala de les accions que
pensem: ens donarem a conèixer, generarem nous vincles al
territori i més persones s’acostaran per participar-hi.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 5
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariL’acció d’aprofitament: L’espigolada! 
Espigolar és un terme que s'utilitzava tradicionalment per
referir-se a la recol·lecció de les espigues o restes que havien
quedat després de la sega del cereal.
Però avui dia també s’utilitza per definir l’acció de recollir els
aliments que estan a punt de ser malbaratats, ja sigui al camp o
a la ciutat, a través de les botigues o dels distribuïdors
d'aliments.
El petit comerç de barri és un tipus de botiga que sovint té bona
predisposició per cedir els excedents d'aliments que no poden
vendre, ja que són molt conscients del seu valor i del
malbaratament que suposa llençar-los.
Recomanem contactar amb les botigues amb anterioritat, per
explicar-los la iniciativa i saber si s’hi afegeixen el dia de
l'espigolada, i fer ruta pels comerços amb les persones que
participen en l'acció.
Normalment ajuda molt oferir un cartell o fullets amb la
informació de l’acció que es farà al barri, perquè es pengi a la
mateixa botiga o equipament. També recomanem convidar les
persones de les botigues a dinar.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 6
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariL’acció d’aprofitament: Cuinar de forma sostenible! 
Una de les parts més gratificants de les accions que duu a terme una El dia que té lloc l’àpat, es recomana fer accions de visibilització i
xarxa d’aprofitament alimentari és cuinar els aliments recuperats. Per sensibilització que ajudaran a difondre el projecte i guanyar aliances,
fer-ho, es necessitarà un equip de cuina d'entre les persones convidant el veïnat i utilitzant l’espai públic.
participants de la xarxa que coordinarà l'elaboració d’àpats. El més
recomanable és cuinar a les cuines dels equipaments públics. Recomanem aprofitar les festes de barri per beneficiar-se de les
sinergies generades. També és recomanable organitzar els àpats
Com que no es tindrà certesa dels aliments recollits fins al dia abans de entorn dels dies mundials, com el 5 de juny, Dia Mundial del Medi
cuinar, els menús sempre seran sorpresa. Per això recomanem Ambient o la Setmana Europea de Prevenció de Residus, per
planificar plats senzills i versàtils, que no necessitin gaire elaboració, aprofitar-ne la difusió. A la Fàbrica del Sol, l’equipament referent en
estris ni equips. Amb una mica d'imaginació de l'equip de cuina es educació ambiental de la ciutat, ens poden assessorar sobre quines
poden aconseguir plats boníssims. Es calcula que per cada quilo activitats es poden fer, com ara tallers, exposicions, actuacions
d’aliments cuinats s’acaben aprofitant 0,68 kg. musicals, etc.
Coses importants que cal tenir en compte:
La seguretat alimentària: per evitar la contaminació dels
aliments, ja sigui física, química o biològica i preservar 
la cadena del fred. 
Minimitzar la generació de residus.
Separar totes les fraccions generades.
Convidar prou gent perquè s’ho mengin tot i no sobri res.
Fer una crida perquè els comensals portin carmanyoles
per endur-se el que hagi sobrat.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 7
2 Creem xarxes d’aprofitament alimentariL’acció d’aprofitament: Apuntar els indicadors! 
Recomanem fer un recull dels indicadors socials i ambientals de les activitats i accions que es duen a terme. Es generarà molt de coneixement que pot
servir tant per avaluar el resultat en relació amb l’esforç fet i identificar possibles millores, com per obtenir dades per comunicar i sensibilitzar. El
millor és que hi hagi una persona responsable de la recollida i el tractament dels indicadors.
És important fer una bona difusió de manera continuada. Buscar espais i plataformes on es pugui fer difusió. Explicar al barri les accions que s’estan
fent, aprofitant reunions de les plataformes veïnals o visites a grups i entitats del barri, com també les xarxes socials i els cartells.
Podem incloure la perspectiva de gènere tenint en compte el nombre de dones i homes que hi participen i identificar accions que fomentin una
participació equitativa.
Us recomanem que documenteu el següent en una llista:
Nombre d’entitats que hi participen. Nombre d’accions de comunicació, com 
ara el nombre de cartells que s’han 
Nombre de persones que han fet imprès i penjat. 
voluntariat.
Format de l’aprofitament dels aliments.
Nombre de persones informades.
Kg d’aliments recollits.
Nombre de botigues involucrades.
Kg aprofitats.
Nombre de comensals.
Kg de C0
Nombre de racions cuinades. 2
equivalent estalviat.
(1 kg d’aliments aprofitats equival a
Nombre de dones i homes que s’hi 2,5 kg de CO estalviats.)
han involucrat. 2
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 8
3 Experiències de la ciutat de Barcelona
1. Nevera Solidària
2. Nevera Solidària
3. Nevera Solidària
4. Nevera Solidària
5. L’Arrel, la Xarxa d’Aliments de l’Ateneu 
Independentista La Barraqueta
6. L’Ateneu L’Entrebanc 
7. La Comuna d’Aliments de Sagrada Família
8. Associació Som la Clau - Ecologia i Transició 
Urbana 
9. Xarxa d’Aliments de Gràcia
10. Xarxa d’Aliments del Poblenou de l'Ateneu 
Popular la Flor de Maig
11. Xarxa d’Aliments de Sants de l’Ateneu 
Popular de Sarrià
12. Xarxa d’Aliments Reciclats de Sants
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 9
4 Receptari de consells 
QUÈ EN FEM DELS ALIMENTS ESPIGOLATS? QUINES CUINES PODEM FER SERVIR?
Depenent de la infraestructura de cada iniciativa, els aliments es poden Podem fer servir les cuines comunitàries dels equipaments públics
classificar, cuinar, repartir i consumir. Totes les parts del procés són (ateneus, casals, centres cívics, biblioteques, escoles, etc.), posant-nos
susceptibles de fer-se col·lectivament i de totes elles podem inferir d'acord amb elles prèviament. Si no disposem de cuina, podem cuinar al
processos comunitaris, de conscienciació i aprenentatge. carrer, demanant llicència d’ús públic al districte corresponent.
QUI POT PARTICIPAR EN LES NOSTRES ACTIVITATS? QUINES MESURES D’HIGIENE I SEGURETAT CAL QUE
SEGUIM?
Recomanem que les iniciatives siguin obertes i inclusives a les diferents
persones i grups del barri. Per a això està bé pensar com es pot arribar Cal que les persones voluntàries i organitzadores que hauran de
als diferents col·lectius i com ens hi podem dirigir perquè se sentin manipular aliments rebin formació d’higiene i seguretat dels aliments.
interpel·lats per les accions que portem a terme. S’ha de disposar de font d’aigua potable a prop per rentar sovint, i de
guants, davantals, còfies o barrets per manipular el menjar de manera
QUÈ FEM AMB LES RESTES I ELS RESIDUS QUE ES higiènica. Cal separar els aliments crus dels preparats i no deixar-los a
GENEREN? temperatura ambient més de dues hores.
La major part dels residus que generarem són restes orgàniques i, per Més informació, al web de la
tant, compostables; per això, es poden llençar a un compostador Generalitat de Catalunya.
comunitari o, si no, al contenidor marró.
L’esperit d’aquestes iniciatives és precisament generar el mínim de
restes possible i aprofitar els aliments al màxim.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 10
4 Receptari de consells 
QUIN TIPUS D’ALIMENTS PODEM APROFITAR? ON PODEM TROBAR RECURSOS PER FER 
L’ESDEVENIMENT MÉS SOSTENIBLE?
Amb una infraestructura bàsica podem aprofitar aliments d’origen
vegetal (fruita i verdura) i també pa, ja que cap d’ells necessiten Si volem que l’esdeveniment sigui sostenible, podem trobar
refrigeració i es mantenen a temperatura ambient. informació al banc de recursos per a entitats de l’Aula Ambiental
de la Sagrada Família.
COM ENS ASSEGUREM QUE ELS ALIMENTS ESPIGOLATS
ESTAN EN BON ESTAT? També us recomanem la guia: ”Des dels equipaments culturals,
fem pinya contra el canvi climàtic”, que ofereix idees, consells i
Fruites, verdures i pa són productes que no necessiten mantenir una bones pràctiques per combatre el canvi climàtic des del punt de
cadena de fred ni el seu consum comporta riscos alimentaris. Tots es vista de la persona programadora, tallerista, usuària o entitat.
revisen a la recollida i en aquest punt es trien, per descartar parts
malmeses i també per portar un registre del que s’ha recollit.
Generalment els aliments que s’entreguen són perfectament
comestibles, amb petites imperfeccions o que no compleixen amb
certs criteris visuals i per això són difícils de vendre. També, sovint els
comerciants renoven el gènere diàriament per garantir-ne la frescor,
com en el cas del pa.
PER A QUI SÓN ELS ALIMENTS QUE S’ESPIGOLEN?
Per generar lògiques d’empoderament, solidaritat, participació i
transversalitat de la xarxa, recomanem que les persones participants i
destinatàries dels aliments siguin les mateixes.
GUIA PER CREAR UNA XARXA D’APROFITAMENT ALIMENTARI COMUNITÀRIA. Fem-la créixer des dels barris. 11
Crèdits:
EDICIÓ:
Ajuntament de Barcelona
Àrea d’Ecologia Urbana
COORDINACIÓ:
Laura Reñaga, Lis Francès
Ajuntament de Barcelona. Àrea d’Ecologia Urbana
AUTORIA DEL TEXT:
Espai Ambiental SCCL i Cuchara Associació 
d'Emancipació Alimentària
DISSENY:
Joel Marco
Barcelona, desembre del 2020