BARCELONA GREEN DEAL UNA NOVA AGENDA ECONÒMICA PER A BARCELONA JAUME COLLBONI UNA NOVA AGENDA ECONÒMICA PER A BARCELONA JAUME COLLBONI, PRIMER TINENT D’ALCALDIA El nostre és el temps de les ciutats i les regions metropolitanes. Vivim en un món on la revolució digital ha comportat un canvi en els valors, en la nostra manera de ser, d’actuar i relacionar-nos, i a la vegada en un planeta que mostra símptomes evidents d’esgotament i que demana canvis radicals per afrontar una transició ambiental- ment i socialment justa d’acord amb els objectius de l’agenda 2030 fixada per les Nacions Unides. Barcelona no pot ser aliena als grans debats del món, n’ha de ser protagonista. Barcelona ha de tenir veu pròpia, ha de crear aliances amb les insti- tucions, amb la ciutadania i la societat civil, amb la resta de ciutats del món per expressar la veu d’una societat oberta, plural, ambiciosa i emprenedora. Així ho hem fet al llarg de la nostra història, i tenim tots els elements per tornar-ho a fer i projectar una nova dècada de progrés compartit. Barcelona és en totes les seves dimensions una ciutat meravellosa. Plena de reptes, inquietuds i sobretot plena de futur. Una ciutat que entre les seves prioritats necessita afrontar el salt d’escala me- tropolità per abordar de forma eficient els reptes que tenim per a la propera dècada. El present document és una explicació d’una nova agenda econòmica per a Barcelona. Perquè la ciutat és també una realitat econòmica. Una realitat econòmica que requereix projectar-se de nou cap al futur amb ambició, amb una agenda per al progrés econòmic com- partit, socialment just, ambientalment responsable i amb capacitat de generar aliances entre ciutadania, institucions i societat civil. A la vegada en cadascun dels grans reptes que afrontem com a so- cietat, hi ha una oportunitat econòmica, si som capaços de jugar-la amb ambició. I per això, amics i amigues, la ciutat necessita un pla. I aquest pla suposa dues coses: una nova agenda econòmica per a la propera dècada i un pacte entre societat civil i Administració per poder dur-lo a terme i impulsar la creació de llocs de treball de qualitat a Barcelona. Vivim en una època de canvi de paradigma en l’era digital. Parlo d’una transició integral on la informació és energia, les dades són petroli, els drets i les franquícies esdevenen combustible fòssil; una època on la formació i la recerca són infraestructures bàsiques, on els mercats són líquids i globals, i on la competitivitat s’ha de lluitar diàriament. Vivim un canvi de paradigma de dimensió tan descomunal com el que va suposar fa gairebé 600 anys l’aparició de la impremta. Per tot això ens cal un gran pacte socioeconòmic per afrontar-ho amb èxit. Aquest és el nostre BCN Green Deal, un full de ruta obert per al conjunt d’agents econòmics i socials per traçar les grans línies es- tratègiques que han de guiar el futur econòmic de la ciutat i el seu impuls municipal. UNA NOVA AGENDA ECONÒMICA PER A BARCELONA BCN GREEN DEAL: 10 PRIORITATS I 38 MESURES PER A LA PROPERA DÈCADA Una agenda per assolir el BCN Green Deal, composta per 10 pri- oritats i 38 mesures pensades per enfortir la ciutat a través de la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat, que avui obro al seu debat públic i per a la qual els demano ajuda per dur-la a terme, com ha fet Barcelona en les grans ocasions. EN CLAU DE COMPETITIVITAT: • PRIORITAT 1: CIUTAT EMPRENEDORA • PRIORITAT 2: CAPITAL DIGITAL • PRIORITAT 3: CIUTAT DE TALENT • PRIORITAT 4: BARCELONA OBERTA AL MÓN EN CLAU DE SOSTENIBILITAT: • PRIORITAT 5: ECONOMIA CIRCULAR I DE VALOR • PRIORITAT 6: NOUS POLS D’ACTIVITAT ECONÒMICA • PRIORITAT 7: L’ECONOMIA DEL VISITANT EN CLAU D’EQUITAT: • PRIORITAT 8: ECONOMIA MÉS SOCIAL I SOLIDÀRIA • PRIORITAT 9: PETITA ECONOMIA PER FER GRAN LA CIUTAT • PRIORITAT 10: BONA FEINA: QUALITAT I OCUPABILITAT EN CLAU DE COMPETITIVITAT: PRIORITAT 1: CIUTAT EMPRENEDORA La primera de les prioritats se centra a fer de Barcelona una ciutat facilitadora de l’activitat econòmica. Una ciutat amiga dels negocis, de les iniciatives empresarials i de l’emprenedoria; de la gran economia i també de la petita economia. Avui una empresa es constitueix a Barcelona en una mitjana de 48 h, però hi ha més elements que cal abordar i que poden dificultar que una empresa pugui estar operant a Barcelona. En definitiva, volem que la ciutat de Barcelona esdevingui una zona franca per a emprenedors, emprenedores i autònoms durant els seus primers anys d’activitat. MESURES: 1. PLA BARCELONA FÀCIL Impulsarem una reducció dels tràmits i barreres per a l’activitat econòmica de les empreses, els professionals i la ciutadania en general, per tal d’afavorir i facilitar que tothom que tingui una idea pugui desenvolupar-la a la ciutat. En aquest sentit, adherirem Barcelona a la Finestreta Única Empresarial i posarem en marxa el nostre propi Portal Únic Empresarial amb la voluntat de simplificar, agilitzar i millorar l’eficiència en la relació ciutat-Administració. 2. ZERO IMPOSTOS PER A EMPRENEDORS Des d’aquest mes de gener, els nous emprenedors i autònoms no hauran de pagar la taxa d’inici d’activitat econòmica durant el seu primer any d’activitat a la ciutat. Aquesta és una mesura que pot ajudar aquests professionals a donar les primeres passes i a engegar la seva activitat. Dins d’aquesta mateixa línia, per afavorir el creixement i la conso- lidació de l’activitat dels autònoms, incrementarem el milió d’euros anual del programa Llança’t, que ja es va iniciar durant el mandat 2015-2019, i que té per objectiu subvencionar els costos de les taxes municipals, la Seguretat Social i despeses de gestoria a aquests professionals durant el seu primer any d’activitat. PRIORITAT 2: CAPITAL DIGITAL La segona prioritat és sense cap mena de dubte la capitalitat digital de Barcelona. Mantenir-la, impulsar-la i protegir-la. Som una ciutat capdavantera en el món digital: el 2019 hem estat la quarta ciutat més innovadora d’Europa i la tercera preferida per iniciar una start-up, segons el prestigiós StartUp Heatmap Europe. El sector TIC s’acosta als 60.000 llocs de treball a la ciu- tat, dada que significa un augment consolidat durant els darrers 6 anys. Representa el 5,5% dels llocs de treball i prop del 4% del teixit empresarial a la ciutat. A ulls del món som l’epicentre digital i emprenedor del nostre país i hem d’aprofitar aquesta fortalesa de cara a la construcció del nostre model econòmic per al futur, avançant en la capaci- tació digital de la ciutat, impulsant nous espais per fomentar l’economia digital i assegurant que Barcelona pugui continuar comptant amb el Mobile World Congress més enllà de l’any 2023. En aquest sentit, també hem de considerar el concepte d’huma- nisme tecnològic, com un concepte clau que ens ha d’ajudar a entendre que la tecnologia ha de servir per donar resposta tant als problemes quotidians com als grans temes als quals s’enfronta una ciutat com Barcelona. Un primer pas per aconseguir-ho és que la innovació tecnològica es fonamenti en una ètica pública que fomenti i atorgui capacitats a la ciutadania, i que no la converteixi en un subjecte passiu que pugui anul·lar la seva llibertat o creativitat. Dins d’aquesta prioritat, també cal vetllar per la protecció dels drets digitals de les persones, i perquè tecnologies que cada cop tenen més impacte, com la intel·ligència artificial o el big data, serveixin realment per millorar els serveis públics i no per generar noves desigualtats. Tots aquests elements han de confluir a l’epicentre de la nostra agenda econòmica, essent una de les puntes de llança que han de fer girar la roda de la nostra economia i, a la vegada, exercint com a motor transformador per al conjunt de sectors de la ciutat. MESURES: 1. ECOSISTEMA DIGITAL: FORMAREM 3.000 PROFESSIONALS DIGITALS EN ELS PROPERS 5 ANYS El nostre ecosistema requereix un major volum de persones amb capacitats digitals avançades que la ciutat no pot proveir (programadors/es de webs, analistes de big data, dissenyadors/ es de videojocs, experts/es en realitat virtual o encriptació, entre d’altres). En aquest sentit impulsarem una iniciativa a gran escala per for- mar talent digital com una de les majors iniciatives per impulsar la capitalitat digital. Formarem 3.000 nous professionals digitals en els propers 5 anys, a través d’una iniciativa ambiciosa, la IT Academy, impulsada mitjançant Barcelona Activa i el centre de formació digital Cibernàrium, comptant, també, amb el sector privat. Serà un programa adreçat a joves emprenedors però també al reskilling de professionals d’altres sectors que vulguin reciclar-se en el món digital. Aquest és un aspecte fonamental per a Barcelona. La digitalit- zació és una constant en la vida de la ciutat i com a tal ens hem d’assegurar que aquesta estigui al servei de les persones i no al revés, amb una acció pública que prioritzi l’interès general i l’ètica davant de la influència cada cop més gran de la tecnologia. 2. NOUS ESPAIS PER A L’ECONOMIA I L’EMPRENEDORIA La capitalitat digital en termes d’innovació ha de seguir comp- tant amb l’impuls dels poders públics per establir nous espais facilitadors de l’activitat econòmica a la ciutat. Per a això, a través de Barcelona Activa i altres operadors obri- rem en aquest mandat tres nous espais destinats a l’activitat econòmica: • Palo Alto • Estadi Lluís Companys • Port Olímpic Tots tres seran espais que caldrà obrir necessàriament a la col- laboració amb la societat civil, orientant-los a diferents sectors econòmics, a través d’una crida a sumar-se a aquests projectes. 3. CAPITALITAT MUNDIAL DEL MÒBIL: UN FUTUR MÉS ENLLÀ DEL 2023 No podem parlar de capitalitat digital, sense referir-nos a un l’ele- ment clau del nostre posicionament global, com ha estat el Mobile World Congress. Aquest és un exemple del que Barcelona pot aconseguir quan combina ambició, col·laboració interinstitucional i el suport de la societat civil. Volem que la ciutat doni el millor de si mateixa durant la celebració del Mobile World Congress. Però no n’hi ha prou amb el funcionament ordinari: la ciutat treballarà la seva candidatura per a que Barcelona continuï sent la seu d’aquest esdeveniment més enllà de l’any 2023 per tal que, en clau externa, assegurem el nostre posicionament global en aquest àmbit i, en clau interna, puguem continuar enfortint l’economia digital a nivell local. Una iniciativa que liderarem en col·laboració amb totes les institucions impulsades per la Fundació Mobile World Capital Barcelona. PRIORITAT 3: CIUTAT DE TALENT Any rere any, empreses i societat hem pres consciència que el talent és l’element cabdal de la nostra economia. La fortalesa de la nostra economia no rau, com a altres països, en el petroli ni en els recursos naturals. La fortalesa de la nostra economia rau en les persones. En la nostra capacitat de formar, atreure, retenir i acollir el talent que hi ha a la societat, en els nostres centres educatius i de recerca, en les start-ups o en les grans companyies. La transformació digital, la globalització, l’emergència climàtica o l’envelliment de la població són factors que estan transformant les nostres societats i models econòmics, i el talent del futur haurà de tenir els coneixements i les competències necessàries per donar resposta a aquests reptes. Hem de posar en el centre de totes les polítiques municipals aque- lles iniciatives públiques i privades que fomentin la generació, atracció i promoció del talent, impulsant un seguit d’actuacions distribuïdes al voltant del que podríem anomenar “cicle de vida” del talent. MESURES: 1. IMPULS GLOBAL DEL TALENT L’Ajuntament de Barcelona vol fer una aposta estructural pel talent, un concepte que parteix del potencial de les persones com a motor per a la innovació social i la competitivitat empresarial, per a la creació d’ocupació de qualitat, inclusiva i que impulsi el progrés social. Per fer-ho, impulsarem una mesura de govern específica, que reforci i posi en valor les aliances necessàries per a la generació, el desenvolupament i l’atracció de talent a la ciutat, i que també vinculi la promoció del talent amb els valors de la marca Bar- celona, com una destinació referent per dur a terme projectes vitals i professionals. 2. PLA DE RETORN A més de la importància de generar talent i de retenir-lo a la nostra ciutat, cal fer també una aposta per la recuperació i atrac- ció del talent fugat. Per a això, impulsarem un pla de retorn del talent, que ens permeti incentivar el retorn a Barcelona de les persones joves menors de 35 anys que van emigrar especialment a causa de la crisi econòmica. A través d’aquest pla preveiem que serà possible començar a promoure el retorn de diversos centenars de joves, que ja hem detectat que estan interessats a poder tornar a Barcelona, fent que la seva experiència migratòria reverteixi en una aportació valuosíssima professionalment i culturalment per a la ciutat, i als quals els oferirem una cartera de serveis a mida de les seves necessitats o interessos. 3. OFICINA BENVINGUDA AL TALENT INTERNACIONAL Posarem en marxa l’International Welcome Desk o Center, per oferir atenció presencial al talent internacional, que s’ubicarà a l’edifici MediaTIC, al cor del 22@, junt amb l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Aquest espai esdevindrà una potent finestreta única per als pro- fessionals internacionals a la seva arribada a Barcelona, per facilitar tota mena de tràmits municipals i per trobar també assessorament sobre aspectes vinculats a la vida social i comu- nitària de la ciutat. Amb això reforçarem una estratègia integral de 360 graus, que també engloba el Barcelona International Community Day, l’es- deveniment anual que, amb més de 4.000 assistents, serveix per donar la benvinguda als professionals internacionals i facilitar el seu establiment i integració per convertir-se en nous barcelonins i barcelonines. 4. UNA APOSTA PEL TRILINGÜISME Farem una aposta en relació amb el domini de l’anglès a l’Ad- ministració, no tan sols pel que fa a aquells que ens visiten, sinó com una eina crítica contra l’obsolescència i com un element que ens aporta valor en diversos aspectes. En aquest sentit, impulsarem la possibilitat de realitzar tràmits municipals en llengua anglesa, així com també la formació en anglès entre el personal municipal i la inclusió de l’anglès com un element positiu en el sistema d’accés a l’administració pública. PRIORITAT 4: BARCELONA OBERTA AL MÓN La quarta prioritat té a veure amb la nostra capacitat de projec- tar-nos al món com una ciutat global. La nostra capacitat de generar nous imaginaris, projectar una visió, uns valors, i a la vegada anar a cercar les oportunitats internacionals. El posicionament diferenciat de Barcelona és una palanca de futur per poder generar percepcions favorables quant a la implantació de noves activitats econòmiques al nostre territori, per incenti- var la instal·lació d’empreses, per internacionalitzar l’economia o per potenciar el sentiment de pertinença i estima dels ciutadans. Per a assolir tot això redoblarem els nostres esforços en projec- ció internacional, amb l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat encara més oberta al món. MESURES: 1. PLA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL impulsarem una nova estratègia de promoció econòmica interna- cional, que fixi les prioritats de la ciutat en matèria de promoció de ciutat, la connectivitat internacional i les accions municipals a la recerca d’oportunitats econòmiques i d’inversions a l’exterior, en un treball conjunt amb la societat civil de la ciutat. 2. MARCA BARCELONA: UNA ESTRATÈGIA DE CIUTAT A principis del 2019 es va presentar el brand book, Identitat i posicionament de Barcelona. Un nou relat, com a resultat del procés participatiu amb agents locals i internacionals per a la cocreació del nou relat de Barcelona. D’aquest procés en resulta la nova idea de marca i la signatura alwaysBarcelona. Processos similars també els van impulsar altres ciutats globals amb I Love NY, Be Berlin o I Amsterdam. Un cop definit el nou relat de la marca-ciutat, ara hem de cons- truir la reputació que volem de la nostra ciutat, i això és una tasca constant i col·lectiva, que impulsarem a través del desen- volupament d’un pla específic de la marca Barcelona, que és un actiu molt important per a la nostra economia. Ho farem amb les entitats signants del “Memoràdum d’entesa per a la identitat i la reputació de Barcelona”: Port, Aeroport, Mobile World Capital Foundation, FC Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Acció, Barcelona Global, Fira de Barce- lona i la Cambra de Comerç de Barcelona. També farem una campanya internacional per fer difusió del nou relat de Barcelona, amb focus en pilars clau amb missatges segmentats i amb el suport de pilars com la connexió, el talent i la iniciativa. Així mateix impulsarem un baròmetre de resiliència de mar- ca-ciutat per mesurar l’evolució de la percepció internacional i el posicionament de la ciutat en relació amb els impactes externs que es puguin produir. 3. BARCELONA I L’AMBICIÓ INTERNACIONAL L’Ajuntament, acompanyat d’iniciatives de la societat civil, im- pulsarà la creació de noves eines de col·laboració publicoprivada, com una Agència de Captació d’Inversions Internacionals per sortir a l’exterior a la cerca d’aquelles companyies que volen instal·lar-se a Barcelona i facilitar i acompanyar el seu procés d’aterratge a la ciutat. Volem anar, de forma decidida, a cercar els grans de la tecnologia i de l’ecosistema empresarial, per convèncer-los que Barcelona és un dels millors llocs del món per ubicar-hi la seu de les seves companyies. 4. BARCELONA WEEK Per tenir presència arreu del món, en aquells espais que con- siderem estratègics des del punt de vista de les oportunitats econòmiques, impulsarem grans missions de caràcter econòmic i empresarial, amb alta representació institucional i també amb la implicació de diferents sectors de la ciutat, cosa que ens per- metrà potenciar l’impacte promocional d’aquestes iniciatives de diplomàcia econòmica. Aquestes grans missions, les “Barcelona Week”, haurien d’im- pulsar-se amb caràcter anual, aprofitant l’organització d’algun acte de caràcter commemoratiu, cultural o esportiu, en el marc de mercats estratègics de la ciutat de Barcelona. EN CLAU DE SOSTENIBILITAT: PRIORITAT 5: ECONOMIA CIRCULAR I DE VALOR Barcelona acaba d’aprovar la Declaració d’Emergència Climà- tica, amb un conjunt de mesures que majoritàriament aporten solucions en clau ecològica, com l’Agència pública d’energia o la Zona de Baixes Emissions. Hem de plantejar alternatives per evitar que l’emergència climàti- ca es converteixi en una emergència que generi noves desigualtats socials o de competitivitat. Aquesta és una de les claus en què es fonamenta l’aposta que fem a través del BCN Green Deal. La necessària transició ecològica que hem d’afrontar, s’ha de llegir també en termes d’oportunitat de creixement econòmic i generació de nova ocupació. Ens calen mesures que garanteixin una creació de riquesa sostenible en el temps, amb l’entorn i que generi cohesió social, en el que ha de suposar una acció decidida per a la transformació de la nostra economia. El recent estudi de la Fundació Ellen MacArthur “Completing the Picture – How the Circular Economy Tackles Climate Chan- ge”, demostra el paper de l’economia circular en la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, destacant que, essent crucials els sistemes d’energies renovables, aquestes tan sols aborden el 55% del repte que suposa el canvi climàtic, i que la resta de la proble- màtica prové de la forma com fabriquem i consumim productes i aliments. Per això, lluitar contra el canvi climàtic també reque- reix la transformació cap a un nou model productiu de consum, que sigui més social, més digital i, en definitiva, més circular. Necessitem generar riquesa i creixement econòmic, sostenible en el temps i amb l’entorn, per generar també cohesió social. Perquè parlar de canvi climàtic també vol dir parlar d’equitat, ja que els que menys emissions generen també són els qui més en pateixen les conseqüències. Per això, impulsarem un paquet de mesures en clau econòmica, de transformació del nostre model productiu, alineades amb l’Agenda 2030 i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. MESURES: 1. ESTRATÈGIA 2020-2030 DE L’ECONOMIA PER A LA SOSTENIBILITAT Properament presentarem una estratègia 2020-2030 per im- pulsar el que anomenem economia per a la sostenibilitat, pen- sada amb visió holística, que incorpori actuacions específiques inspirades també en experiències internacionals, articulades al voltant de tres vectors d’actuació, seqüencials i complementaris: a. Desfrenar, i aixecar barreres –burocràtiques, administratives i culturals– que, en aquest moment, representen obstacles per a la inversió en matèria d’economia verda. En aquest sentit, com a exemple, revisarem el conjunt de procediments administratius que actualment s’han de seguir per poder realitzar inversions de millora de l’eficiència energètica. Unes inversions que, a escala d’agregat, són generadores d’activitat econòmica i ocupació. b. Accelerar la presa de decisions de particulars i empreses que vulguin invertir en eficiència energètica, creant incentius que accelerin el canvi i que multipliquin els impactes en termes de sostenibilitat però també en termes de generació d’activitat eco- nòmica i ocupació. c. Regular (obligar), perquè la nova activitat econòmica que vulgui instal·lar-se a la ciutat estigui alineada amb els valors de la sosteni- bilitat i que l’existent s’adapti als nous paradigmes mediambientals. 2. ECODISTRICTE DEL BESÒS Desenvoluparem l’Eix Besòs com a nou eix verd de la ciutat, per donar un nou impuls a l’activitat econòmica i l’ocupació vinculades a l’activitat industrial innovadora (indústria 4.0) i a la transició ecològica. Aquest Ecodistricte del Besòs ha de ser un espai catalitzador d’activitat econòmica, innovació, coneixement i talent “verds”, que articularem al voltant de dos pols econòmics: • El pol nord, com un espai per aglutinar les pimes industrials que aposten per la nova indústria 4.0, per l’economia verda i circular que són generadores d’ocupació de qualitat i valor afegit. • El pol sud, coincident amb el Campus Besòs impulsat per la UPC i el Consorci Besòs, com a pol de coneixement, recerca, innovació i emprenedoria vinculades amb l’economia verda. Un espai on tenim previst crear, en els propers anys, una nova incubadora de start-ups “verdes” que puguin aprofitar tot el potencial innovador i de talent que es generarà des del Campus Besòs i vincular-lo amb l’ecosistema econòmic i empresarial de la ciutat. 3. CREACIÓ D’UN FONS D’INVERSIONS PER AL PROGRAMA “BARCELONA, POSA’T SOSTENIBLE” Dins dels paquets de mesures d’acceleració que formen part de l’estratègia del nou BCN Green Deal –i que vam acordar fa pocs dies en el marc de l’aprovació del pressupost 2020 de l’Ajunta- ment de Barcelona–, vull destacar la creació d’un fons de fins a 50 milions d’euros que han d’actuar com una palanca per a la inversió privada, així com un instrument de coinversió amb altres fons provinents d’altres administracions i privats per tal d’avançar en l’acceleració d’aquesta transició. Aquest fons no només mobilitzarà recursos financers per a inver- sions productives, equipaments i habitatges, sinó que indirecta- ment accelerarà la consolidació i creixement de les empreses que treballen en la cadena de valor de l’energia i la sostenibilitat en sentit ampli, fet que suposarà un element generador d’ocupació, en termes quantitatius i qualitatius. 4. ACORD ESTRATÈGIC PER A LA PROMOCIÓ DE L’ECONOMIA SOLAR I DE LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA Ens cal també dinamitzar la generació d’energia fotovoltaica i la rehabilitació energètica a partir de donar un impuls a l’activitat econòmica vinculada. Per això activarem dues línies d’actuació: una interna del go- vern municipal (en clau de fiscalitat) i una altra amb la qual treballarem per assolir un acord estratègic amb els sectors eco- nòmics de la generació d’energia fotovoltaica i la rehabilitació energètica, per tal de fomentar comunitats energètiques, nous agents operadors, i especialment la generació de perfils laborals en aquest àmbit. PRIORITAT 6: NOUS POLS D’ACTIVITAT ECONÒMICA Les polítiques urbanístiques són una eina fonamental per poder generar nous pols innovadors d’activitat econòmica, adaptant espais de la ciutat consolidada i generant teixit econòmic, des de la proximitat. Amb aquesta finalitat, farem una aposta en favor de la creació de clústers dins dels àmbits de la digitalització, la innovació o la indústria 4.0, conjugant aquests dos elements: urbanisme i economia, tal com la ciutat ja va fer, per exemple, amb el 22@ (segurament, el darrer moment en què Barcelona va ser capaç de transformar-se a gran escala amb una visió econòmica de progrés). Pel que fa al binomi urbanisme i economia, també hem de pren- dre en especial consideració les infraestructures i el seu impacte econòmic local i internacional, amb l’objectiu de millorar la connectivitat i la nostra competitivitat com a ciutat. Tanmateix, dins d’aquesta estratègia d’interrelacionar la plani- ficació urbanística amb l’economia, tindrem molt presents les oportunitats que s’estan obrint al sector de les indústries creatives (disseny, videojocs, edició digital, publicitat, etc.), un àmbit que ja compta amb 145.000 llocs de treball a la ciutat i que ha creat 43.000 llocs de feina en els darrers 6 anys. Les indústries creatives abracen un amplíssim ventall d’activi- tats que aporten creativitat intensiva a processos tecnològics i econòmics i són per definició un potent vector transformador de l’economia tradicional, i una part important de la clau per impulsar-les radicarà en la capacitat que tinguem de lligar la visió econòmica amb la visió urbanística de la ciutat. MESURES: 1. VISIÓ ECONÒMICA PRESENT EN EL DESENVOLUPAMENT URBÀ DE LA CIUTAT Abordarem les grans reformes urbanes, per tal de dotar-les de dimensió econòmica, traslladant aquesta lògica a àmbits clau com el Port Olímpic, el mateix 22@, la Zona Franca o les grans infraestructures que impulsarà la ciutat en aquesta dècada. 2. ESTRATÈGIA CONJUNTA ENTRE URBANISME I PROMOCIÓ ECONÒMICA Per passar de l’estratègia econòmica a la implementació urbana dels projectes amb major eficiència, i per poder fer atenció con- junta respecte a les iniciatives de desenvolupament econòmic al territori, definirem una estratègia conjunta d’urbanisme i promoció econòmica, iniciant aquesta lògica a la zona del 22@, atesa la seva especial singularitat i com un sector clau per reforçar el potencial de Barcelona respecte del sector tecnològic. 3. UN NOU IMPULS ALS POLÍGONS INDUSTRIALS Desplegarem un pla d’ajuts als polígons d’activitat econòmica, amb transformacions importants en espais com el Torrent d’Esta- della, la Verneda Industrial, el Bon Pastor i altres emplaçaments. I també hem d’intensificar el caràcter urbà de la Zona Franca a través del planejament urbanístic, mantenint l’activitat produc- tiva en aquell àmbit però a la vegada, incrementant els usos ter- ciaris, amb una aposta per la indústria 4.0, la transició ecològica, la digitalització o la impressió 3D. 4. UNA ESTRATÈGIA PER REECONOMITZAR EL CENTRE DE LA CIUTAT Revisarem els instruments urbanístics que siguin necessaris per tal d’impulsar una estratègia de reeconomització de la zona cen- tre de la ciutat, amb l’objectiu d’implantar al centre de Barcelona nous espais d’activitat econòmica que compleixin amb una triple premissa: que siguin de proximitat, que siguin emprenedors i que siguin innovadors. 5. UNA AGENDA BCN D’INFRAESTRUCTURES PER A LA COMPETITIVITAT Treballarem per tal que el Govern d’Espanya compti amb una agenda compartida sobre Barcelona en matèria d’infraestructu- res, per poder millorar la nostra connectivitat i competitivitat, que abordi els següents elements clau: • Finalització del nus ferroviari de la Sagrera i l’Alta Velocitat. • Inversions de millora de la xarxa de Rodalies. • Ampliació i millora de la connectivitat: un port i un aeroport sostenibles. • Corredor Mediterrani. 6. UN CLÚSTER D’INDÚSTRIES CREATIVES La creació d’un clúster d’indústries creatives de la ciutat, per facilitar la seva internacionalització i un millor aprofitament del seu potencial transformador sobre el conjunt de l’economia local, suposa una oportunitat de primer nivell per al futur. Amb la mi- rada posada en el 22@ nord, convertirem el Centre DissenyHub de les Glòries en un espai de promoció creativa i empresarial al voltant de les indústries creatives, com el disseny o la moda. Acompanyarem aquesta iniciativa amb l’impuls de polítiques afavoridores de la dinamització del sector, com la creació d’una gran fira internacional sobre indústries creatives, que faciliti el creixement i la consolidació de les empreses mitjanes de Barce- lona, així com la creació de nous espais que permetin convertir Barcelona en una ciutat exportadora de projectes. 7. UN CLÚSTER D’ECONOMIA BLAVA La transformació del Port Olímpic que impulsarem, per tal de recuperar-lo com un espai atractiu d’activitat per a tota la ciu- tadania, suposa una oportunitat per generar també un clúster dedicat a l’economia blava, on es desenvolupin totes aquelles iniciatives innovadores relacionades amb el món de la nàutica, la sostenibilitat, el comerç, la restauració o els serveis vinculats al sector marítim. PRIORITAT 7: L’ECONOMIA DEL VISITANT Barcelona es debat entre dues possibilitats: esdevenir una ciutat turística o bé, ser una ciutat amb turisme. I crec, òbviament, que volem ser una ciutat amb turisme: una ciutat per a la qual el turisme és un aliat. Es tracta d’un debat obert a tot Europa, perquè al marge de la ri- quesa i la creació de llocs de treball que suposa, la sobresaturació turística existent en algunes zones centrals de moltes ciutats ha implicat evidents alteracions en el modus vivendi local, ha influït en la pujada dels preus i ha incrementat els conflictes mediambientals. El turisme és, ara per ara, una realitat inqüestionable. Convé, en aquest sentit, que diferenciem entre congressistes, firaires, expatriats, artistes deslocalitzats i turistes de cap de setmana. A Barcelona, per exemple, els visitants per raons de feina són milions cada any. Per això, parlant malament del turisme i dels nostres visitants, només aconseguirem parlar malament de Barcelona. És imprescindible, doncs, gestionar amb criteris de ciutat els diversos fluxos de visitants, tenint en cada cas una oferta clara, unes propostes concretes i la màxima capacitat per anticipar-nos als conflictes que suposa ser, com som, una ciutat que vol ser visitada per molta gent. Hem d’aconseguir que els 150.000 visitants que cada dia rebem se sentin part de Barcelona, com si fossin l’onzè districte de la ciutat, i que els residents apreciem el valor essencial que ens aporten els visitants que rebem. MESURES: 1. MAJOR CONTRIBUCIÓ DELS VISITANTS AL CONJUNT DE LA CIUTAT Un dels objectius que ens hem fixat és augmentar la contribució del turisme a Barcelona. Cada any dormen a la ciutat més de 18.000.000 de visitants que generen riquesa a la nostra econo- mia, però que també generen despesa dels nostres serveis pú- blics des de la neteja fins a la seguretat, reptes que ens obliguen a controlar-ho, com també els habitatges il·legals d’ús turístic i reptes de convivència que l’Ajuntament mitjançant els seus serveis públics ha de mitigar. Per poder aconseguir-ho, és imprescindible augmentar la contri- bució dels visitants, de la mateixa manera que ja fan altres ciutats europees com Amsterdam, Berlín, Roma o París. Per això, hem acordat amb la Generalitat la creació d’un recàrrec de l’anomenada taxa turística, que destinarem a millorar la promo- ció, dotar-nos de noves eines de gestió, invertir en millors serveis públics per al conjunt de la ciutadania i també millorar el potencial de la ciutat en matèria digital o cultural, entre altres qüestions. 2. AMPLIACIÓ DELS ESPAIS TURÍSTICS DE LA CIUTAT AMB VISIÓ METROPOLITANA I DE PAÍS De la mateixa manera que Barcelona serà economia i cultura o no serà, Barcelona serà metropolitana o no serà. Per això els proposo que Turisme de Barcelona, un dels majors exponents de la col·laboració publicoprivada, esdevingui una institució que hem de “metropolitanitzar”. Per gestionar el repte turístic, hem de ser capaços de projectar-nos al món ampliant el perímetre turístic de la ciutat i diversificant la nostra oferta més enllà de les icones patrimonials que ens han donat un extraordinari reconeixement mundial. Per això, incentivarem i ajudarem les indústries creatives, la cultura, l’esport, la recerca i el territori a crear nous espais turístics, nous imaginaris, que congreguin el màxim interès dels barcelonins i alhora esdevinguin nous centres d’atracció per aconseguir que els nostres visitants esdevinguin també ciutadans a temps parcial de Barcelona. 3. FONS TURISME I CULTURA Crearem un fons econòmic per incentivar la producció o la importació de nous continguts culturals, en tant que això suposi i impliqui un valor exemplificant i culturitzant. Aquest fons s’ha de dur a terme amb la col·laboració de la societat civil, seguint així una tradició de complicitat i mecenatge que ha permès posar en marxa a Barcelona institucions culturals tan rellevants com el MACBA, la Fundació Miró o la Fundació Tàpies i que manté la flama d’iniciatives privades tan reeixides com els projectes artístics Vila Cases o el Museu Egipci, per citar únicament alguns exemples de referència. EN CLAU D’EQUITAT: PRIORITAT 8: ECONOMIA MÉS SOCIAL I SOLIDÀRIA Cada vegada, l’economia social i solidària és més visible i reco- neguda com un àmbit econòmic amb una important contribució al conjunt de l’economia de Barcelona (s’estima que actualment ja suposa un 7% del PIB de la ciutat i un 8% de l’ocupació). Més enllà d’unes activitats que compten amb formes jurídiques singulars, com les cooperatives o les mutualitats, aquest és un àmbit econòmic i empresarial que posa molta atenció en els prin- cipis que són fonamentals des del punt de vista de la justícia social i que també contribueixen a definir els valors que defensem com a ciutat: sostenibilitat, equitat, inclusió, democràcia econòmica, etc. Per tot això, es tracta d’un àmbit econòmic que resulta especialment interessant per a la política pública. Volem una economia social i solidària forta i integrada en el teixit econòmic, que aporti el millor a l’economia de la ciutat i que pugui enriquir-se de la mescla i la suma amb la resta d’ac- tors econòmics. 1. ESTRATÈGIA D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A través d’un impuls compartit amb les federacions i el teixit d’empreses i entitats que representen la diversitat de famílies de l’economia social i solidària, elaborarem una estratègia de ciutat 2020-2030 on definim el rumb i les prioritats en aquesta matèria durant la dècada. Aquesta estratègia ha de posar sobre la taula molts dels reptes i oportunitats comuns a tot el teixit econòmic (digitalització, qualitat laboral, economia de plataforma, transició ecològica...). Volem assegurar un creixement d’aquest àmbit a la ciutat sense perdre de vista els seus valors específics, consolidant les políti- ques i serveis municipals, així com impulsant noves infraestruc- tures de referència com la que probablement serà la incubadora de cooperatives més gran d’Europa, al complex de Can Batlló. 2. CAPITAL DE L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE L’any 2015, juntament amb altres 200 ciutats de tot el món, Barcelona va signar el pacte de Milà propiciat per la FAO on ens comprometem a treballar per nous models agroalimentaris sostenibles, sans i justos arreu del món. Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021, acollint la trobada mundial del pacte de Milà, fet que suposa una oportunitat per poder marcar l’agenda de les ciutats dins d’aquest àmbit. Per tant, durant tot l’any 2021 l’alimentació serà un tema central a la nostra ciutat en una proposta on volem sumar la societat civil partint d’una triple visió: • La necessitat d’afrontar els problemes de salut derivats de l’evolució de les nostres dietes i aliments. • Repensar el nostre model agroalimentari, que és el responsable d’entre el 20% i el 30% de les emissions que provoquen el canvi climàtic. • Aprofitar una oportunitat econòmica: especialment per al sector agroalimentari i per al sector del comerç de proximitat i la restauració, ja que cada vegada hi ha una major demanda ciutadana de productes locals i directes dels productors, amb criteris ecològics. PRIORITAT 9: PETITA ECONOMIA PER FER GRAN LA CIUTAT El comerç, la restauració i els serveis de proximitat són el cos i l’ànima econòmics de la ciutat. Aquests sectors integren el que podem anomenar “petita economia”, un espai que resulta clau en termes de pes econòmic i en generació d’ocupació, però que també és determinant en la configuració de l’estructura de la ciutat. Per això diem que aquests sectors no només formen part de la història i de l’ADN de Barcelona, sinó que a més tenen un paper clau en el model de ciutat que volem projectar cap al futur. Constatada aquesta realitat, som conscients dels reptes que el sector comercial té en aquests moments: les noves formes de co- mercialització (e-commerce), els canvis en els hàbits de consum (sobretot, de les persones joves), la manca de professionalització i de digitalització dels comerços, principalment dels de dimensió més petita. Hem de contribuir de forma decisiva a enfortir el comerç i la res- tauració, generant sinergies entre ambdós sectors i amb els 43 mercats municipals que integren un dels serveis públics millor valorats per la ciutadania i que suposen un orgull per a la ciutat. I hem de fer-ho amb el propi sector, avançant en paràmetres de competitivitat i sostenibilitat. MESURES: 1. CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DEL COMERÇ I LA RESTAURACIÓ A partir de la posada en funcionament del cens de locals de Barcelona, que ens ha de permetre identificar i mantenir actua- litzada la informació de tota l’activitat que es realitza a Barcelona, podrem també obtenir informació sobre els locals buits. Aquesta mesura servirà, doncs, per detectar oportunitats i mancances per a operadors econòmics i també per preservar el model urbà i comercial de la ciutat a través d’una actuació pública. 2. IMPULS DE LA CULTURA DE LA PLANIFICACIÓ EN EL SECTOR COMERCIAL I LA RESTAURACIÓ Farem acompanyament als eixos i associacions comercials per- què tots comptin amb el seu propi pla estratègic, oferint models de plans estratègics amb un ventall especialitzat de plans i pro- grames adequats al comerç i la restauració, i complementant-los a través de suport econòmic per al seu impuls i enfortiment. 3. APROFUNDIR I INNOVAR EN LA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA CONSTITUINT LES PRIMERES APEU DE CATALUNYA I D’ESPANYA El futur del comerç i la resta d’activitat i serveis de proximitat passa, de manera inexcusable, per la importació i adequació a les nostres ciutats dels Business Improvement Districts (BID). Hi ha un ampli consens privat i polític a favor de les APEU i un avantprojecte de llei de la Generalitat que donarà l’aixopluc nor- matiu que el passat mandat ens faltava quan es van iniciar les dues proves pilot a Sant Andreu i el Born. Per això, de la mà de la Fun- dació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, i de la resta del sector comercial de la ciutat, tornarem a posar fil a l’agulla per fer realitat aquesta magnífica expressió de col·laboració publicoprivada. 4. ESTRATÈGIA D’ÚLTIMA MILLA Dissenyarem una estratègia, des de la visió d’eficiència i de sos- tenibilitat i en col·laboració amb els sectors implicats en l’eclosió de les plataformes de transport d’última milla. Considerarem la necessitat d’implantar centres de distribució urbana de mercaderies d’última milla, l’ús de vehicles de zero emissions i de tecnologies de transport intel·ligent, així com la possible aplicació de mesures fiscals per reduir l’impacte de les externalitats negatives derivades de la distribució física a domicili per part de grans empreses, amb l’objectiu de poder contribuir a l’enfortiment del comerç de proximitat. 5. SEGUIR ENFORTINT I MODERNITZANT LA XARXA DE MERCATS MUNICIPALS Hem completat la remodelació de 28 dels 40 mercats de la xarxa de la ciutat, amb l’obertura dels mercats de Bon Pastor i Vall d’Hebron i la reobertura del servei del Mercat de Núria, i estem continuant amb les remodelacions de Sant Andreu i l’Abacería de Gràcia. També es troben en fase d’estudi i avantprojecte els mercats de Montserrat i Horta, i estem iniciant estudis de futur a Galvany. Apostarem per desenvolupar actuacions dirigides a mantenir la competitivitat dels mercats municipals, en àmbits com la digi- talització, la introducció en l’e-commerce, l’ampliació de serveis com l’horari o el servei a domicili i d’altres, fent ús de les noves tecnologies. Continuarem impulsant els mercats com a espais centrals dels barris, on les activitats lúdiques, socials, culturals i gastronò- miques els permeten ser no tan sols motors comercials dins l’entorn, sinó llocs de trobada i cohesió social dels barris. I, per descomptat, treballarem amb els comerciants per reduir el seu impacte mediambiental, pel que fa a l’energia i a la reducció d’utilització de plàstics. Per últim, cal remarcar la tasca d’aquests equipaments com a referents de la promoció i distribució d’alimentació saludable i sostenible, que tindran un paper rellevant en el marc de la celebració, l’any 2021, de Barcelona Capital de l’Alimentació Sostenible. 6. LA PROTECCIÓ DELS COMERÇOS EMBLEMÀTICS Abordarem la protecció dels comerços emblemàtics, que són símbol i expressió de la identitat de Barcelona, a través d’un treball conjunt amb el sector comercial que ens permeti dissenyar estratègies on es conjuguin la tradició i la innovació. PRIORITAT 10: BONA FEINA: QUALITAT I OCUPABILITAT L’ocupació de qualitat és fonamental per garantir unes condicions de vida dignes, una societat civil forta i cohesionada, i també una Barcelona que ofereixi un bon equilibri entre treball i vida personal. La lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat, el feminisme i el progrés econòmic compartit formen part dels principis programàtics sobre els quals el govern de la ciutat vol fer pivotar la seva acció. Aquests principis són especialment rellevants en tot el que tingui a veure amb les polítiques d’ocupació, en tant que la generació de treball de qualitat i la millora de les condicions d’ocupabilitat de les persones, requereix progrés econòmic i de competitivitat, ja que només així serà possible incidir en la reducció de desigualtats i garantir drets socials. En els darrers anys s’ha produït un fenomen de precarització de les condicions de treball, que afecta tots els sectors i que ha incrementat la vulnerabilitat de les persones treballadores. Per tant, hem de desplegar mesures que vagin a favor de la mi- llora del treball, en termes de més qualitat i millor ocupabilitat. MESURES: 1. PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ DE QUALITAT: ACORD PER A L’OCUPACIÓ DE QUALITAT A BARCELONA Impulsarem un Acord per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, per tal de concertar polítiques i mesures concretes amb els sin- dicats i els agents socioeconòmics de la ciutat, així com amb el treball en xarxa amb les entitats que col·laboren desenvolupant ac- cions de la millora de l’ocupabilitat i de la inserció de les persones. En aquest sentit, també reimpulsarem el debat sobre el salari mínim de referència, acompanyant-lo amb mesures que ne- cessàriament tinguin en compte l’evolució del cost de la vida, en matèria d’igualtat, estabilitat i qualitat de l’ocupació. Entre d’altres, també haurem de concretar mesures per impulsar una major qualitat de l’ocupació respecte de les noves formes de treball (economia de plataforma), que apostin per la recuperació salarial i que redueixin la bretxa salarial. 2. NOVES CLÀUSULES SOCIALS A LA CONTRACTACIÓ Volem fer una aposta per aquells sectors econòmics que creïn ocupació de qualitat. Per això, aprofundirem en la inclusió de clàusules socials a la contractació pública, tant com a element de creació d’ocupació per a col·lectius vulnerables, com des del punt de vista de la garantia del compliment d’uns estàndards de qualitat en l’ocupació o d’igualtat de gènere, per lluitar contra la precarietat laboral des del sector públic. 3. MÉS ACOMPANYAMENT ALS PROCESSOS DE MILLORA DE L’OCUPABILITAT I A L’ATENCIÓ A LES PERSONES La transformació econòmica ha d’anar acompanyada de trans- formació i adaptació en les capacitats de les persones. Per això, reforçarem i millorarem els processos d’acompanyament i de millora de l’ocupabilitat dels col·lectius que més ho necessitin, posant èmfasi en l’adaptació contínua als canvis tecnològics i en les demandes del món laboral. Ho farem posant en marxa un nou model de servei integral d’ocu- pació que englobi l’orientació professional, la intermediació, el model d’oficina i les aplicacions tecnològiques necessàries per a una actuació més integrada i dissenyarem un sistema d’informació per a l’ocupació a la ciutat. 4. UN NOU ACORD AMB EL SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (SOC) Treballarem per aconseguir un nou acord amb el Servei d’Ocu- pació de Catalunya (SOC), que ens permeti accelerar la creació d’un consorci per a la gestió de competències en matèria de planificació, gestió i execució de les polítiques actives d’ocupació. UNA FORMA CONJUNTA DE FER CIUTAT: SUMAR X MULTIPLICAR, LA NOVA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA Per poder abordar una resposta global a la construcció d’una ciutat forta, potent, dinàmica i referent com la que he exposat, resulta imprescindible treballar conjuntament amb els actors privats i amb objectius alineats, per tal d’avançar en la planificació a mitjà i llarg termini. Una col·laboració publicoprivada que requerirà estabilitat i de marcs de governança clars, amb eficiència, professionalitat i transparència. Es tracta d’afrontar, en definitiva, el repte de sumar esforços per poder multiplicar els resultats. Aquesta és per a mi una de les grans claus d’avui: el desenvolupa- ment del BCN Green Deal implica un seguit de mesures concretes, però també requereix col·laboració, concertació i d’acord amb els sectors privats i amb el conjunt de la societat. No es tracta tan sols de plantejar una nova agenda econòmica per a Barcelona. Es tracta també de fer una crida a tots els sectors de la ciutat perquè ens emplacem a fer-la possible i a treballar junts, com ja hem fet en el passat i com hem de tornar a fer en el futur. Si aspirem a fer que Barcelona aprofiti les oportunitats d’aquesta dècada, per poder esdevenir una de les millors ciutats del món des del punt de vista del talent, la qualitat de vida i l’activitat eco- nòmica, hem d’aliar-nos, creure que és possible i fer-ho possible. Treballant plegats, farem que Barcelona sigui imparable. BARCELONA, GENER 2020