BARCELONA GREEN DEAL UNA NOVA AGENDA ECONÒMICA PER A BARCELONA JAUME COLLBONI UNA NOVA AGENDA ECONÒMICA PER A BARCELONA JAUME COLLBONI, PRIMER TINENT D’ALCALDIA El nostre és el temps de les ciutats i les regions metropolitanes. Vivim en un món on la revolució digital ha comportat un canvi en els valors, en la nostra manera de ser, d’actuar i relacionar-nos, i a la vegada en un planeta que mostra símptomes evidents d’esgotament i que demana canvis radicals per afrontar una transició ambiental- ment i socialment justa d’acord amb els objectius de l’agenda 2030 fixada per les Nacions Unides. Barcelona no pot ser aliena als grans debats del món, n’ha de ser protagonista. Barcelona ha de tenir veu pròpia, ha de crear aliances amb les insti- tucions, amb la ciutadania i la societat civil, amb la resta de ciutats del món per expressar la veu d’una societat oberta, plural, ambiciosa i emprenedora. Així ho hem fet al llarg de la nostra història, i tenim tots els elements per tornar-ho a fer i projectar una nova dècada de progrés compartit. Barcelona és en totes les seves dimensions una ciutat meravellosa. Plena de reptes, inquietuds i sobretot plena de futur. Una ciutat que entre les seves prioritats necessita afrontar el salt d’escala me- tropolità per abordar de forma eficient els reptes que tenim per a la propera dècada. El present document és una explicació d’una nova agenda econòmica per a Barcelona. Perquè la ciutat és també una realitat econòmica. Una realitat econòmica que requereix projectar-se de nou cap al futur amb ambició, amb una agenda per al progrés econòmic com- partit, socialment just, ambientalment responsable i amb capacitat de generar aliances entre ciutadania, institucions i societat civil. A la vegada en cadascun dels grans reptes que afrontem com a so- cietat, hi ha una oportunitat econòmica, si som capaços de jugar-la UNA NOVA amb ambició. I per això, amics i amigues, la ciutat necessita un pla. I aquest pla AGENDA suposa dues coses: una nova agenda econòmica per a la propera dècada i un pacte entre societat civil i Administració per poder ECONÒMICA dur-lo a terme i impulsar la creació de llocs de treball de qualitat a Barcelona. PER A BARCELONA Vivim en una època de canvi de paradigma en l’era digital. Parlo BCN GREEN DEAL: d’una transició integral on la informació és energia, les dades són petroli, els drets i les franquícies esdevenen combustible fòssil; una 10 PRIORITATS I 38 MESURES PER A LA PROPERA DÈCADA època on la formació i la recerca són infraestructures bàsiques, on els mercats són líquids i globals, i on la competitivitat s’ha de lluitar diàriament. Una agenda per assolir el BCN Green Deal, composta per 10 pri- oritats i 38 mesures pensades per enfortir la ciutat a través de la Vivim un canvi de paradigma de dimensió tan descomunal com competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat, que avui obro al seu debat el que va suposar fa gairebé 600 anys l’aparició de la impremta. públic i per a la qual els demano ajuda per dur-la a terme, com ha Per tot això ens cal un gran pacte socioeconòmic per afrontar-ho fet Barcelona en les grans ocasions. amb èxit. Aquest és el nostre BCN Green Deal, un full de ruta obert per al EN CLAU DE COMPETITIVITAT: conjunt d’agents econòmics i socials per traçar les grans línies es- tratègiques que han de guiar el futur econòmic de la ciutat i el seu • PRIORITAT 1: CIUTAT EMPRENEDORA impuls municipal. • PRIORITAT 2: CAPITAL DIGITAL • PRIORITAT 3: CIUTAT DE TALENT • PRIORITAT 4: BARCELONA OBERTA AL MÓN EN CLAU DE SOSTENIBILITAT: • PRIORITAT 5: ECONOMIA CIRCULAR I DE VALOR • PRIORITAT 6: NOUS POLS D’ACTIVITAT ECONÒMICA • PRIORITAT 7: L’ECONOMIA DEL VISITANT EN CLAU D’EQUITAT: • PRIORITAT 8: ECONOMIA MÉS SOCIAL I SOLIDÀRIA • PRIORITAT 9: PETITA ECONOMIA PER FER GRAN LA CIUTAT • PRIORITAT 10: BONA FEINA: QUALITAT I OCUPABILITAT EN CLAU DE COMPETITIVITAT: PRIORITAT 2: PRIORITAT 1: CAPITAL DIGITAL CIUTAT EMPRENEDORA La segona prioritat és sense cap mena de dubte la capitalitat digital de Barcelona. Mantenir-la, impulsar-la i protegir-la. La primera de les prioritats se centra a fer de Barcelona una Som una ciutat capdavantera en el món digital: el 2019 hem estat ciutat facilitadora de l’activitat econòmica. Una ciutat amiga dels la quarta ciutat més innovadora d’Europa i la tercera preferida negocis, de les iniciatives empresarials i de l’emprenedoria; de per iniciar una start-up, segons el prestigiós StartUp Heatmap la gran economia i també de la petita economia. Europe. El sector TIC s’acosta als 60.000 llocs de treball a la ciu- Avui una empresa es constitueix a Barcelona en una mitjana tat, dada que significa un augment consolidat durant els darrers de 48 h, però hi ha més elements que cal abordar i que poden 6 anys. Representa el 5,5% dels llocs de treball i prop del 4% del dificultar que una empresa pugui estar operant a Barcelona. teixit empresarial a la ciutat. En definitiva, volem que la ciutat de Barcelona esdevingui una A ulls del món som l’epicentre digital i emprenedor del nostre zona franca per a emprenedors, emprenedores i autònoms durant país i hem d’aprofitar aquesta fortalesa de cara a la construcció els seus primers anys d’activitat. del nostre model econòmic per al futur, avançant en la capaci- tació digital de la ciutat, impulsant nous espais per fomentar MESURES: l’economia digital i assegurant que Barcelona pugui continuar comptant amb el Mobile World Congress més enllà de l’any 2023. 1. PLA BARCELONA FÀCIL Impulsarem una reducció dels tràmits i barreres per a l’activitat En aquest sentit, també hem de considerar el concepte d’huma- econòmica de les empreses, els professionals i la ciutadania en nisme tecnològic, com un concepte clau que ens ha d’ajudar a general, per tal d’afavorir i facilitar que tothom que tingui una entendre que la tecnologia ha de servir per donar resposta tant idea pugui desenvolupar-la a la ciutat. als problemes quotidians com als grans temes als quals s’enfronta una ciutat com Barcelona. En aquest sentit, adherirem Barcelona a la Finestreta Única Empresarial i posarem en marxa el nostre propi Portal Únic Un primer pas per aconseguir-ho és que la innovació tecnològica Empresarial amb la voluntat de simplificar, agilitzar i millorar es fonamenti en una ètica pública que fomenti i atorgui capacitats l’eficiència en la relació ciutat-Administració. a la ciutadania, i que no la converteixi en un subjecte passiu que pugui anul·lar la seva llibertat o creativitat. 2. ZERO IMPOSTOS PER A EMPRENEDORS Dins d’aquesta prioritat, també cal vetllar per la protecció dels Des d’aquest mes de gener, els nous emprenedors i autònoms drets digitals de les persones, i perquè tecnologies que cada cop no hauran de pagar la taxa d’inici d’activitat econòmica durant tenen més impacte, com la intel·ligència artificial o el big data, el seu primer any d’activitat a la ciutat. Aquesta és una mesura serveixin realment per millorar els serveis públics i no per generar que pot ajudar aquests professionals a donar les primeres passes noves desigualtats. i a engegar la seva activitat. Tots aquests elements han de confluir a l’epicentre de la nostra Dins d’aquesta mateixa línia, per afavorir el creixement i la conso- agenda econòmica, essent una de les puntes de llança que han lidació de l’activitat dels autònoms, incrementarem el milió d’euros de fer girar la roda de la nostra economia i, a la vegada, exercint anual del programa Llança’t, que ja es va iniciar durant el mandat com a motor transformador per al conjunt de sectors de la ciutat. 2015-2019, i que té per objectiu subvencionar els costos de les taxes municipals, la Seguretat Social i despeses de gestoria a aquests professionals durant el seu primer any d’activitat. MESURES: 1. ECOSISTEMA DIGITAL: FORMAREM 3.000 PROFESSIONALS 3. CAPITALITAT MUNDIAL DEL MÒBIL: DIGITALS EN ELS PROPERS 5 ANYS UN FUTUR MÉS ENLLÀ DEL 2023 El nostre ecosistema requereix un major volum de persones No podem parlar de capitalitat digital, sense referir-nos a un l’ele- amb capacitats digitals avançades que la ciutat no pot proveir ment clau del nostre posicionament global, com ha estat el Mobile (programadors/es de webs, analistes de big data, dissenyadors/ World Congress. Aquest és un exemple del que Barcelona pot es de videojocs, experts/es en realitat virtual o encriptació, entre aconseguir quan combina ambició, col·laboració interinstitucional d’altres). i el suport de la societat civil. En aquest sentit impulsarem una iniciativa a gran escala per for- Volem que la ciutat doni el millor de si mateixa durant la celebració mar talent digital com una de les majors iniciatives per impulsar del Mobile World Congress. la capitalitat digital. Formarem 3.000 nous professionals digitals en els propers 5 anys, a través d’una iniciativa ambiciosa, la IT Però no n’hi ha prou amb el funcionament ordinari: la ciutat Academy, impulsada mitjançant Barcelona Activa i el centre de treballarà la seva candidatura per a que Barcelona continuï sent la formació digital Cibernàrium, comptant, també, amb el sector seu d’aquest esdeveniment més enllà de l’any 2023 per tal que, en privat. Serà un programa adreçat a joves emprenedors però clau externa, assegurem el nostre posicionament global en aquest també al reskilling de professionals d’altres sectors que vulguin àmbit i, en clau interna, puguem continuar enfortint l’economia reciclar-se en el món digital. digital a nivell local. Una iniciativa que liderarem en col·laboració amb totes les institucions impulsades per la Fundació Mobile Aquest és un aspecte fonamental per a Barcelona. La digitalit- World Capital Barcelona. zació és una constant en la vida de la ciutat i com a tal ens hem d’assegurar que aquesta estigui al servei de les persones i no al revés, amb una acció pública que prioritzi l’interès general i l’ètica davant de la influència cada cop més gran de la tecnologia. 2. NOUS ESPAIS PER A L’ECONOMIA I L’EMPRENEDORIA La capitalitat digital en termes d’innovació ha de seguir comp- tant amb l’impuls dels poders públics per establir nous espais facilitadors de l’activitat econòmica a la ciutat. Per a això, a través de Barcelona Activa i altres operadors obri- rem en aquest mandat tres nous espais destinats a l’activitat econòmica: • Palo Alto • Estadi Lluís Companys • Port Olímpic Tots tres seran espais que caldrà obrir necessàriament a la col- laboració amb la societat civil, orientant-los a diferents sectors econòmics, a través d’una crida a sumar-se a aquests projectes. PRIORITAT 3: 2. PLA DE RETORN A més de la importància de generar talent i de retenir-lo a la CIUTAT DE TALENT nostra ciutat, cal fer també una aposta per la recuperació i atrac- ció del talent fugat. Per a això, impulsarem un pla de retorn del Any rere any, empreses i societat hem pres consciència que el talent, que ens permeti incentivar el retorn a Barcelona de les talent és l’element cabdal de la nostra economia. persones joves menors de 35 anys que van emigrar especialment a causa de la crisi econòmica. La fortalesa de la nostra economia no rau, com a altres països, en el petroli ni en els recursos naturals. La fortalesa de la nostra A través d’aquest pla preveiem que serà possible començar economia rau en les persones. En la nostra capacitat de formar, a promoure el retorn de diversos centenars de joves, que ja hem atreure, retenir i acollir el talent que hi ha a la societat, en els detectat que estan interessats a poder tornar a Barcelona, fent nostres centres educatius i de recerca, en les start-ups o en les que la seva experiència migratòria reverteixi en una aportació grans companyies. valuosíssima professionalment i culturalment per a la ciutat, i als quals els oferirem una cartera de serveis a mida de les seves La transformació digital, la globalització, l’emergència climàtica necessitats o interessos. o l’envelliment de la població són factors que estan transformant les nostres societats i models econòmics, i el talent del futur 3. OFICINA BENVINGUDA AL TALENT INTERNACIONAL haurà de tenir els coneixements i les competències necessàries Posarem en marxa l’International Welcome Desk o Center, per per donar resposta a aquests reptes. oferir atenció presencial al talent internacional, que s’ubicarà a Hem de posar en el centre de totes les polítiques municipals aque- l’edifici MediaTIC, al cor del 22@, junt amb l’Oficina d’Atenció lles iniciatives públiques i privades que fomentin la generació, a l’Empresa. atracció i promoció del talent, impulsant un seguit d’actuacions Aquest espai esdevindrà una potent finestreta única per als pro- distribuïdes al voltant del que podríem anomenar “cicle de vida” fessionals internacionals a la seva arribada a Barcelona, per del talent. facilitar tota mena de tràmits municipals i per trobar també assessorament sobre aspectes vinculats a la vida social i comu- MESURES: nitària de la ciutat. 1. IMPULS GLOBAL DEL TALENT Amb això reforçarem una estratègia integral de 360 graus, que L’Ajuntament de Barcelona vol fer una aposta estructural pel també engloba el Barcelona International Community Day, l’es- talent, un concepte que parteix del potencial de les persones com deveniment anual que, amb més de 4.000 assistents, serveix per a motor per a la innovació social i la competitivitat empresarial, donar la benvinguda als professionals internacionals i facilitar el per a la creació d’ocupació de qualitat, inclusiva i que impulsi seu establiment i integració per convertir-se en nous barcelonins el progrés social. i barcelonines. Per fer-ho, impulsarem una mesura de govern específica, que reforci i posi en valor les aliances necessàries per a la generació, 4. UNA APOSTA PEL TRILINGÜISME el desenvolupament i l’atracció de talent a la ciutat, i que també Farem una aposta en relació amb el domini de l’anglès a l’Ad- vinculi la promoció del talent amb els valors de la marca Bar- ministració, no tan sols pel que fa a aquells que ens visiten, sinó celona, com una destinació referent per dur a terme projectes com una eina crítica contra l’obsolescència i com un element que vitals i professionals. ens aporta valor en diversos aspectes. En aquest sentit, impulsarem la possibilitat de realitzar tràmits municipals en llengua anglesa, així com també la formació en anglès entre el personal municipal i la inclusió de l’anglès com un element positiu en el sistema d’accés a l’administració pública. PRIORITAT 4: reputació de Barcelona”: Port, Aeroport, Mobile World Capital Foundation, FC Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, BARCELONA OBERTA AL MÓN Diputació de Barcelona, Acció, Barcelona Global, Fira de Barce- lona i la Cambra de Comerç de Barcelona. La quarta prioritat té a veure amb la nostra capacitat de projec- També farem una campanya internacional per fer difusió del tar-nos al món com una ciutat global. nou relat de Barcelona, amb focus en pilars clau amb missatges La nostra capacitat de generar nous imaginaris, projectar una segmentats i amb el suport de pilars com la connexió, el talent visió, uns valors, i a la vegada anar a cercar les oportunitats i la iniciativa. internacionals. Així mateix impulsarem un baròmetre de resiliència de mar- El posicionament diferenciat de Barcelona és una palanca de futur ca-ciutat per mesurar l’evolució de la percepció internacional per poder generar percepcions favorables quant a la implantació i el posicionament de la ciutat en relació amb els impactes de noves activitats econòmiques al nostre territori, per incenti- externs que es puguin produir. var la instal·lació d’empreses, per internacionalitzar l’economia o per potenciar el sentiment de pertinença i estima dels ciutadans. 3. BARCELONA I L’AMBICIÓ INTERNACIONAL L’Ajuntament, acompanyat d’iniciatives de la societat civil, im- Per a assolir tot això redoblarem els nostres esforços en projec- pulsarà la creació de noves eines de col·laboració publicoprivada, ció internacional, amb l’objectiu que Barcelona sigui una ciutat com una Agència de Captació d’Inversions Internacionals per encara més oberta al món. sortir a l’exterior a la cerca d’aquelles companyies que volen instal·lar-se a Barcelona i facilitar i acompanyar el seu procés MESURES: d’aterratge a la ciutat. 1. PLA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL Volem anar, de forma decidida, a cercar els grans de la tecnologia impulsarem una nova estratègia de promoció econòmica interna- i de l’ecosistema empresarial, per convèncer-los que Barcelona cional, que fixi les prioritats de la ciutat en matèria de promoció és un dels millors llocs del món per ubicar-hi la seu de les seves de ciutat, la connectivitat internacional i les accions municipals a companyies. la recerca d’oportunitats econòmiques i d’inversions a l’exterior, en un treball conjunt amb la societat civil de la ciutat. 4. BARCELONA WEEK Per tenir presència arreu del món, en aquells espais que con- 2. MARCA BARCELONA: UNA ESTRATÈGIA DE CIUTAT siderem estratègics des del punt de vista de les oportunitats A principis del 2019 es va presentar el brand book, Identitat econòmiques, impulsarem grans missions de caràcter econòmic i posicionament de Barcelona. Un nou relat, com a resultat del i empresarial, amb alta representació institucional i també amb procés participatiu amb agents locals i internacionals per a la la implicació de diferents sectors de la ciutat, cosa que ens per- cocreació del nou relat de Barcelona. D’aquest procés en resulta metrà potenciar l’impacte promocional d’aquestes iniciatives de la nova idea de marca i la signatura alwaysBarcelona. Processos diplomàcia econòmica. similars també els van impulsar altres ciutats globals amb I Love NY, Be Berlin o I Amsterdam. Aquestes grans missions, les “Barcelona Week”, haurien d’im- pulsar-se amb caràcter anual, aprofitant l’organització d’algun Un cop definit el nou relat de la marca-ciutat, ara hem de cons- acte de caràcter commemoratiu, cultural o esportiu, en el marc truir la reputació que volem de la nostra ciutat, i això és una de mercats estratègics de la ciutat de Barcelona. tasca constant i col·lectiva, que impulsarem a través del desen- volupament d’un pla específic de la marca Barcelona, que és un actiu molt important per a la nostra economia. Ho farem amb les entitats signants del “Memoràdum d’entesa per a la identitat i la EN CLAU DE SOSTENIBILITAT: MESURES: 1. ESTRATÈGIA 2020-2030 DE L’ECONOMIA PER A LA SOSTENIBILITAT PRIORITAT 5: Properament presentarem una estratègia 2020-2030 per im- pulsar el que anomenem economia per a la sostenibilitat, pen- ECONOMIA CIRCULAR I DE VALOR sada amb visió holística, que incorpori actuacions específiques inspirades també en experiències internacionals, articulades al voltant de tres vectors d’actuació, seqüencials i complementaris: Barcelona acaba d’aprovar la Declaració d’Emergència Climà- tica, amb un conjunt de mesures que majoritàriament aporten a. Desfrenar, i aixecar barreres –burocràtiques, administratives solucions en clau ecològica, com l’Agència pública d’energia o la i culturals– que, en aquest moment, representen obstacles per a Zona de Baixes Emissions. la inversió en matèria d’economia verda. En aquest sentit, com a exemple, revisarem el conjunt de procediments administratius Hem de plantejar alternatives per evitar que l’emergència climàti- que actualment s’han de seguir per poder realitzar inversions de ca es converteixi en una emergència que generi noves desigualtats millora de l’eficiència energètica. Unes inversions que, a escala socials o de competitivitat. Aquesta és una de les claus en què es d’agregat, són generadores d’activitat econòmica i ocupació. fonamenta l’aposta que fem a través del BCN Green Deal. b. Accelerar la presa de decisions de particulars i empreses que La necessària transició ecològica que hem d’afrontar, s’ha de vulguin invertir en eficiència energètica, creant incentius que llegir també en termes d’oportunitat de creixement econòmic accelerin el canvi i que multipliquin els impactes en termes de i generació de nova ocupació. Ens calen mesures que garanteixin sostenibilitat però també en termes de generació d’activitat eco- una creació de riquesa sostenible en el temps, amb l’entorn i que nòmica i ocupació. generi cohesió social, en el que ha de suposar una acció decidida per a la transformació de la nostra economia. c. Regular (obligar), perquè la nova activitat econòmica que vulgui instal·lar-se a la ciutat estigui alineada amb els valors de la sosteni- El recent estudi de la Fundació Ellen MacArthur “Completing bilitat i que l’existent s’adapti als nous paradigmes mediambientals. the Picture – How the Circular Economy Tackles Climate Chan- ge”, demostra el paper de l’economia circular en la reducció de 2. ECODISTRICTE DEL BESÒS gasos amb efecte d’hivernacle, destacant que, essent crucials els Desenvoluparem l’Eix Besòs com a nou eix verd de la ciutat, sistemes d’energies renovables, aquestes tan sols aborden el 55% per donar un nou impuls a l’activitat econòmica i l’ocupació del repte que suposa el canvi climàtic, i que la resta de la proble- vinculades a l’activitat industrial innovadora (indústria 4.0) màtica prové de la forma com fabriquem i consumim productes i a la transició ecològica. i aliments. Per això, lluitar contra el canvi climàtic també reque- reix la transformació cap a un nou model productiu de consum, Aquest Ecodistricte del Besòs ha de ser un espai catalitzador que sigui més social, més digital i, en definitiva, més circular. d’activitat econòmica, innovació, coneixement i talent “verds”, que articularem al voltant de dos pols econòmics: Necessitem generar riquesa i creixement econòmic, sostenible en el temps i amb l’entorn, per generar també cohesió social. • El pol nord, com un espai per aglutinar les pimes industrials que Perquè parlar de canvi climàtic també vol dir parlar d’equitat, aposten per la nova indústria 4.0, per l’economia verda i circular ja que els que menys emissions generen també són els qui més que són generadores d’ocupació de qualitat i valor afegit. en pateixen les conseqüències. • El pol sud, coincident amb el Campus Besòs impulsat per la UPC i el Consorci Besòs, com a pol de coneixement, recerca, innovació Per això, impulsarem un paquet de mesures en clau econòmica, de i emprenedoria vinculades amb l’economia verda. Un espai on transformació del nostre model productiu, alineades amb l’Agenda tenim previst crear, en els propers anys, una nova incubadora de 2030 i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. start-ups “verdes” que puguin aprofitar tot el potencial innovador i de talent que es generarà des del Campus Besòs i vincular-lo amb l’ecosistema econòmic i empresarial de la ciutat. 3. CREACIÓ D’UN FONS D’INVERSIONS PER AL PROGRAMA “BARCELONA, POSA’T SOSTENIBLE” PRIORITAT 6: Dins dels paquets de mesures d’acceleració que formen part de l’estratègia del nou BCN Green Deal –i que vam acordar fa pocs NOUS POLS D’ACTIVITAT ECONÒMICA dies en el marc de l’aprovació del pressupost 2020 de l’Ajunta- ment de Barcelona–, vull destacar la creació d’un fons de fins Les polítiques urbanístiques són una eina fonamental per poder a 50 milions d’euros que han d’actuar com una palanca per a generar nous pols innovadors d’activitat econòmica, adaptant la inversió privada, així com un instrument de coinversió amb espais de la ciutat consolidada i generant teixit econòmic, des altres fons provinents d’altres administracions i privats per tal de la proximitat. d’avançar en l’acceleració d’aquesta transició. Amb aquesta finalitat, farem una aposta en favor de la creació Aquest fons no només mobilitzarà recursos financers per a inver- de clústers dins dels àmbits de la digitalització, la innovació sions productives, equipaments i habitatges, sinó que indirecta- o la indústria 4.0, conjugant aquests dos elements: urbanisme ment accelerarà la consolidació i creixement de les empreses que i economia, tal com la ciutat ja va fer, per exemple, amb el 22@ treballen en la cadena de valor de l’energia i la sostenibilitat en (segurament, el darrer moment en què Barcelona va ser capaç sentit ampli, fet que suposarà un element generador d’ocupació, de transformar-se a gran escala amb una visió econòmica de en termes quantitatius i qualitatius. progrés). Pel que fa al binomi urbanisme i economia, també hem de pren- 4. ACORD ESTRATÈGIC PER A LA PROMOCIÓ DE L’ECONOMIA dre en especial consideració les infraestructures i el seu impacte SOLAR I DE LA REHABILITACIÓ ENERGÈTICA econòmic local i internacional, amb l’objectiu de millorar la Ens cal també dinamitzar la generació d’energia fotovoltaica i la connectivitat i la nostra competitivitat com a ciutat. rehabilitació energètica a partir de donar un impuls a l’activitat econòmica vinculada. Tanmateix, dins d’aquesta estratègia d’interrelacionar la plani- ficació urbanística amb l’economia, tindrem molt presents les Per això activarem dues línies d’actuació: una interna del go- oportunitats que s’estan obrint al sector de les indústries creatives vern municipal (en clau de fiscalitat) i una altra amb la qual (disseny, videojocs, edició digital, publicitat, etc.), un àmbit que treballarem per assolir un acord estratègic amb els sectors eco- ja compta amb 145.000 llocs de treball a la ciutat i que ha creat nòmics de la generació d’energia fotovoltaica i la rehabilitació 43.000 llocs de feina en els darrers 6 anys. energètica, per tal de fomentar comunitats energètiques, nous agents operadors, i especialment la generació de perfils laborals Les indústries creatives abracen un amplíssim ventall d’activi- en aquest àmbit. tats que aporten creativitat intensiva a processos tecnològics i econòmics i són per definició un potent vector transformador de l’economia tradicional, i una part important de la clau per impulsar-les radicarà en la capacitat que tinguem de lligar la visió econòmica amb la visió urbanística de la ciutat. MESURES: 1. VISIÓ ECONÒMICA PRESENT EN EL DESENVOLUPAMENT 5. UNA AGENDA BCN D’INFRAESTRUCTURES URBÀ DE LA CIUTAT PER A LA COMPETITIVITAT Abordarem les grans reformes urbanes, per tal de dotar-les de Treballarem per tal que el Govern d’Espanya compti amb una dimensió econòmica, traslladant aquesta lògica a àmbits clau agenda compartida sobre Barcelona en matèria d’infraestructu- com el Port Olímpic, el mateix 22@, la Zona Franca o les grans res, per poder millorar la nostra connectivitat i competitivitat, infraestructures que impulsarà la ciutat en aquesta dècada. que abordi els següents elements clau: 2. ESTRATÈGIA CONJUNTA ENTRE URBANISME • Finalització del nus ferroviari de la Sagrera i l’Alta Velocitat. I PROMOCIÓ ECONÒMICA • Inversions de millora de la xarxa de Rodalies. Per passar de l’estratègia econòmica a la implementació urbana • Ampliació i millora de la connectivitat: un port i un aeroport dels projectes amb major eficiència, i per poder fer atenció con- sostenibles. junta respecte a les iniciatives de desenvolupament econòmic • Corredor Mediterrani. al territori, definirem una estratègia conjunta d’urbanisme i promoció econòmica, iniciant aquesta lògica a la zona del 22@, 6. UN CLÚSTER D’INDÚSTRIES CREATIVES atesa la seva especial singularitat i com un sector clau per reforçar La creació d’un clúster d’indústries creatives de la ciutat, per el potencial de Barcelona respecte del sector tecnològic. facilitar la seva internacionalització i un millor aprofitament del seu potencial transformador sobre el conjunt de l’economia local, 3. UN NOU IMPULS ALS POLÍGONS INDUSTRIALS suposa una oportunitat de primer nivell per al futur. Amb la mi- Desplegarem un pla d’ajuts als polígons d’activitat econòmica, rada posada en el 22@ nord, convertirem el Centre DissenyHub amb transformacions importants en espais com el Torrent d’Esta- de les Glòries en un espai de promoció creativa i empresarial della, la Verneda Industrial, el Bon Pastor i altres emplaçaments. al voltant de les indústries creatives, com el disseny o la moda. I també hem d’intensificar el caràcter urbà de la Zona Franca a Acompanyarem aquesta iniciativa amb l’impuls de polítiques través del planejament urbanístic, mantenint l’activitat produc- afavoridores de la dinamització del sector, com la creació d’una tiva en aquell àmbit però a la vegada, incrementant els usos ter- gran fira internacional sobre indústries creatives, que faciliti el ciaris, amb una aposta per la indústria 4.0, la transició ecològica, creixement i la consolidació de les empreses mitjanes de Barce- la digitalització o la impressió 3D. lona, així com la creació de nous espais que permetin convertir Barcelona en una ciutat exportadora de projectes. 4. UNA ESTRATÈGIA PER REECONOMITZAR EL CENTRE DE LA CIUTAT Revisarem els instruments urbanístics que siguin necessaris per 7. UN CLÚSTER D’ECONOMIA BLAVA tal d’impulsar una estratègia de reeconomització de la zona cen- La transformació del Port Olímpic que impulsarem, per tal de tre de la ciutat, amb l’objectiu d’implantar al centre de Barcelona recuperar-lo com un espai atractiu d’activitat per a tota la ciu- nous espais d’activitat econòmica que compleixin amb una triple tadania, suposa una oportunitat per generar també un clúster premissa: que siguin de proximitat, que siguin emprenedors dedicat a l’economia blava, on es desenvolupin totes aquelles i que siguin innovadors. iniciatives innovadores relacionades amb el món de la nàutica, la sostenibilitat, el comerç, la restauració o els serveis vinculats al sector marítim. PRIORITAT 7: Per poder aconseguir-ho, és imprescindible augmentar la contri- bució dels visitants, de la mateixa manera que ja fan altres ciutats L’ECONOMIA DEL VISITANT europees com Amsterdam, Berlín, Roma o París. Per això, hem acordat amb la Generalitat la creació d’un recàrrec Barcelona es debat entre dues possibilitats: esdevenir una ciutat de l’anomenada taxa turística, que destinarem a millorar la promo- turística o bé, ser una ciutat amb turisme. I crec, òbviament, ció, dotar-nos de noves eines de gestió, invertir en millors serveis que volem ser una ciutat amb turisme: una ciutat per a la qual el públics per al conjunt de la ciutadania i també millorar el potencial turisme és un aliat. de la ciutat en matèria digital o cultural, entre altres qüestions. Es tracta d’un debat obert a tot Europa, perquè al marge de la ri- quesa i la creació de llocs de treball que suposa, la sobresaturació 2. AMPLIACIÓ DELS ESPAIS TURÍSTICS turística existent en algunes zones centrals de moltes ciutats ha DE LA CIUTAT AMB VISIÓ METROPOLITANA I DE PAÍS implicat evidents alteracions en el modus vivendi local, ha influït en De la mateixa manera que Barcelona serà economia i cultura la pujada dels preus i ha incrementat els conflictes mediambientals. o no serà, Barcelona serà metropolitana o no serà. Per això els proposo que Turisme de Barcelona, un dels majors exponents El turisme és, ara per ara, una realitat inqüestionable. Convé, de la col·laboració publicoprivada, esdevingui una institució que en aquest sentit, que diferenciem entre congressistes, firaires, hem de “metropolitanitzar”. expatriats, artistes deslocalitzats i turistes de cap de setmana. A Barcelona, per exemple, els visitants per raons de feina són Per gestionar el repte turístic, hem de ser capaços de projectar-nos milions cada any. al món ampliant el perímetre turístic de la ciutat i diversificant la nostra oferta més enllà de les icones patrimonials que ens han donat Per això, parlant malament del turisme i dels nostres visitants, un extraordinari reconeixement mundial. Per això, incentivarem només aconseguirem parlar malament de Barcelona. i ajudarem les indústries creatives, la cultura, l’esport, la recerca És imprescindible, doncs, gestionar amb criteris de ciutat els i el territori a crear nous espais turístics, nous imaginaris, que diversos fluxos de visitants, tenint en cada cas una oferta clara, congreguin el màxim interès dels barcelonins i alhora esdevinguin unes propostes concretes i la màxima capacitat per anticipar-nos nous centres d’atracció per aconseguir que els nostres visitants als conflictes que suposa ser, com som, una ciutat que vol ser esdevinguin també ciutadans a temps parcial de Barcelona. visitada per molta gent. 3. FONS TURISME I CULTURA Hem d’aconseguir que els 150.000 visitants que cada dia rebem Crearem un fons econòmic per incentivar la producció o la se sentin part de Barcelona, com si fossin l’onzè districte de la importació de nous continguts culturals, en tant que això suposi ciutat, i que els residents apreciem el valor essencial que ens i impliqui un valor exemplificant i culturitzant. aporten els visitants que rebem. Aquest fons s’ha de dur a terme amb la col·laboració de la societat MESURES: civil, seguint així una tradició de complicitat i mecenatge que ha permès posar en marxa a Barcelona institucions culturals 1. MAJOR CONTRIBUCIÓ DELS VISITANTS AL CONJUNT DE LA CIUTAT tan rellevants com el MACBA, la Fundació Miró o la Fundació Un dels objectius que ens hem fixat és augmentar la contribució Tàpies i que manté la flama d’iniciatives privades tan reeixides del turisme a Barcelona. Cada any dormen a la ciutat més de com els projectes artístics Vila Cases o el Museu Egipci, per citar 18.000.000 de visitants que generen riquesa a la nostra econo- únicament alguns exemples de referència. mia, però que també generen despesa dels nostres serveis pú- blics des de la neteja fins a la seguretat, reptes que ens obliguen a controlar-ho, com també els habitatges il·legals d’ús turístic i reptes de convivència que l’Ajuntament mitjançant els seus serveis públics ha de mitigar. EN CLAU D’EQUITAT: 1. ESTRATÈGIA D’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA A través d’un impuls compartit amb les federacions i el teixit d’empreses i entitats que representen la diversitat de famílies PRIORITAT 8: de l’economia social i solidària, elaborarem una estratègia de ciutat 2020-2030 on definim el rumb i les prioritats en aquesta ECONOMIA MÉS SOCIAL I SOLIDÀRIA matèria durant la dècada. Aquesta estratègia ha de posar sobre la taula molts dels reptes Cada vegada, l’economia social i solidària és més visible i reco- i oportunitats comuns a tot el teixit econòmic (digitalització, neguda com un àmbit econòmic amb una important contribució qualitat laboral, economia de plataforma, transició ecològica...). al conjunt de l’economia de Barcelona (s’estima que actualment Volem assegurar un creixement d’aquest àmbit a la ciutat sense ja suposa un 7% del PIB de la ciutat i un 8% de l’ocupació). perdre de vista els seus valors específics, consolidant les políti- Més enllà d’unes activitats que compten amb formes jurídiques ques i serveis municipals, així com impulsant noves infraestruc- singulars, com les cooperatives o les mutualitats, aquest és un tures de referència com la que probablement serà la incubadora àmbit econòmic i empresarial que posa molta atenció en els prin- de cooperatives més gran d’Europa, al complex de Can Batlló. cipis que són fonamentals des del punt de vista de la justícia social i que també contribueixen a definir els valors que defensem com 2. CAPITAL DE L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE a ciutat: sostenibilitat, equitat, inclusió, democràcia econòmica, etc. L’any 2015, juntament amb altres 200 ciutats de tot el món, Per tot això, es tracta d’un àmbit econòmic que resulta especialment Barcelona va signar el pacte de Milà propiciat per la FAO on interessant per a la política pública. ens comprometem a treballar per nous models agroalimentaris sostenibles, sans i justos arreu del món. Volem una economia social i solidària forta i integrada en el teixit econòmic, que aporti el millor a l’economia de la ciutat Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i que pugui enriquir-se de la mescla i la suma amb la resta d’ac- el 2021, acollint la trobada mundial del pacte de Milà, fet que tors econòmics. suposa una oportunitat per poder marcar l’agenda de les ciutats dins d’aquest àmbit. Per tant, durant tot l’any 2021 l’alimentació serà un tema central a la nostra ciutat en una proposta on volem sumar la societat civil partint d’una triple visió: • La necessitat d’afrontar els problemes de salut derivats de l’evolució de les nostres dietes i aliments. • Repensar el nostre model agroalimentari, que és el responsable d’entre el 20% i el 30% de les emissions que provoquen el canvi climàtic. • Aprofitar una oportunitat econòmica: especialment per al sector agroalimentari i per al sector del comerç de proximitat i la restauració, ja que cada vegada hi ha una major demanda ciutadana de productes locals i directes dels productors, amb criteris ecològics. PRIORITAT 9: MESURES: PETITA ECONOMIA 1. CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DEL COMERÇ I LA RESTAURACIÓ A partir de la posada en funcionament del cens de locals de PER FER GRAN LA CIUTAT Barcelona, que ens ha de permetre identificar i mantenir actua- litzada la informació de tota l’activitat que es realitza a Barcelona, podrem també obtenir informació sobre els locals buits. Aquesta El comerç, la restauració i els serveis de proximitat són el cos mesura servirà, doncs, per detectar oportunitats i mancances i l’ànima econòmics de la ciutat. Aquests sectors integren el que per a operadors econòmics i també per preservar el model urbà podem anomenar “petita economia”, un espai que resulta clau i comercial de la ciutat a través d’una actuació pública. en termes de pes econòmic i en generació d’ocupació, però que també és determinant en la configuració de l’estructura de la 2. IMPULS DE LA CULTURA DE LA PLANIFICACIÓ ciutat. Per això diem que aquests sectors no només formen part EN EL SECTOR COMERCIAL I LA RESTAURACIÓ de la història i de l’ADN de Barcelona, sinó que a més tenen un Farem acompanyament als eixos i associacions comercials per- paper clau en el model de ciutat que volem projectar cap al futur. què tots comptin amb el seu propi pla estratègic, oferint models Constatada aquesta realitat, som conscients dels reptes que el de plans estratègics amb un ventall especialitzat de plans i pro- sector comercial té en aquests moments: les noves formes de co- grames adequats al comerç i la restauració, i complementant-los mercialització (e-commerce), els canvis en els hàbits de consum a través de suport econòmic per al seu impuls i enfortiment. (sobretot, de les persones joves), la manca de professionalització i de digitalització dels comerços, principalment dels de dimensió 3. APROFUNDIR I INNOVAR EN LA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA més petita. CONSTITUINT LES PRIMERES APEU DE CATALUNYA I D’ESPANYA El futur del comerç i la resta d’activitat i serveis de proximitat Hem de contribuir de forma decisiva a enfortir el comerç i la res- passa, de manera inexcusable, per la importació i adequació a tauració, generant sinergies entre ambdós sectors i amb els 43 les nostres ciutats dels Business Improvement Districts (BID). mercats municipals que integren un dels serveis públics millor valorats per la ciutadania i que suposen un orgull per a la ciutat. Hi ha un ampli consens privat i polític a favor de les APEU i un I hem de fer-ho amb el propi sector, avançant en paràmetres de avantprojecte de llei de la Generalitat que donarà l’aixopluc nor- competitivitat i sostenibilitat. matiu que el passat mandat ens faltava quan es van iniciar les dues proves pilot a Sant Andreu i el Born. Per això, de la mà de la Fun- dació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, i de la resta del sector comercial de la ciutat, tornarem a posar fil a l’agulla per fer realitat aquesta magnífica expressió de col·laboració publicoprivada. 4. ESTRATÈGIA D’ÚLTIMA MILLA Dissenyarem una estratègia, des de la visió d’eficiència i de sos- tenibilitat i en col·laboració amb els sectors implicats en l’eclosió de les plataformes de transport d’última milla. Considerarem la necessitat d’implantar centres de distribució urbana de mercaderies d’última milla, l’ús de vehicles de zero emissions i de tecnologies de transport intel·ligent, així com la possible aplicació de mesures fiscals per reduir l’impacte de les externalitats negatives derivades de la distribució física a domicili per part de grans empreses, amb l’objectiu de poder contribuir a l’enfortiment del comerç de proximitat. 5. SEGUIR ENFORTINT I MODERNITZANT LA XARXA DE MERCATS MUNICIPALS PRIORITAT 10: Hem completat la remodelació de 28 dels 40 mercats de la xarxa de la ciutat, amb l’obertura dels mercats de Bon Pastor i Vall BONA FEINA: QUALITAT I OCUPABILITAT d’Hebron i la reobertura del servei del Mercat de Núria, i estem continuant amb les remodelacions de Sant Andreu i l’Abacería L’ocupació de qualitat és fonamental per garantir unes condicions de Gràcia. També es troben en fase d’estudi i avantprojecte els de vida dignes, una societat civil forta i cohesionada, i també una mercats de Montserrat i Horta, i estem iniciant estudis de futur Barcelona que ofereixi un bon equilibri entre treball i vida personal. a Galvany. La lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, Apostarem per desenvolupar actuacions dirigides a mantenir la la diversitat, el feminisme i el progrés econòmic compartit formen competitivitat dels mercats municipals, en àmbits com la digi- part dels principis programàtics sobre els quals el govern de la talització, la introducció en l’e-commerce, l’ampliació de serveis ciutat vol fer pivotar la seva acció. com l’horari o el servei a domicili i d’altres, fent ús de les noves Aquests principis són especialment rellevants en tot el que tingui tecnologies. a veure amb les polítiques d’ocupació, en tant que la generació de Continuarem impulsant els mercats com a espais centrals dels treball de qualitat i la millora de les condicions d’ocupabilitat de barris, on les activitats lúdiques, socials, culturals i gastronò- les persones, requereix progrés econòmic i de competitivitat, ja miques els permeten ser no tan sols motors comercials dins que només així serà possible incidir en la reducció de desigualtats l’entorn, sinó llocs de trobada i cohesió social dels barris. I, per i garantir drets socials. descomptat, treballarem amb els comerciants per reduir el seu En els darrers anys s’ha produït un fenomen de precarització impacte mediambiental, pel que fa a l’energia i a la reducció de les condicions de treball, que afecta tots els sectors i que d’utilització de plàstics. ha incrementat la vulnerabilitat de les persones treballadores. Per últim, cal remarcar la tasca d’aquests equipaments com a Per tant, hem de desplegar mesures que vagin a favor de la mi- referents de la promoció i distribució d’alimentació saludable llora del treball, en termes de més qualitat i millor ocupabilitat. i sostenible, que tindran un paper rellevant en el marc de la MESURES: celebració, l’any 2021, de Barcelona Capital de l’Alimentació Sostenible. 1. PROMOCIÓ DE L’OCUPACIÓ DE QUALITAT: ACORD PER A L’OCUPACIÓ DE QUALITAT A BARCELONA 6. LA PROTECCIÓ DELS COMERÇOS EMBLEMÀTICS Impulsarem un Acord per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, Abordarem la protecció dels comerços emblemàtics, que són per tal de concertar polítiques i mesures concretes amb els sin- símbol i expressió de la identitat de Barcelona, a través d’un dicats i els agents socioeconòmics de la ciutat, així com amb el treball conjunt amb el sector comercial que ens permeti dissenyar treball en xarxa amb les entitats que col·laboren desenvolupant ac- estratègies on es conjuguin la tradició i la innovació. cions de la millora de l’ocupabilitat i de la inserció de les persones. En aquest sentit, també reimpulsarem el debat sobre el salari mínim de referència, acompanyant-lo amb mesures que ne- cessàriament tinguin en compte l’evolució del cost de la vida, en matèria d’igualtat, estabilitat i qualitat de l’ocupació. Entre d’altres, també haurem de concretar mesures per impulsar una major qualitat de l’ocupació respecte de les noves formes de treball (economia de plataforma), que apostin per la recuperació salarial i que redueixin la bretxa salarial. 2. NOVES CLÀUSULES SOCIALS A LA CONTRACTACIÓ Volem fer una aposta per aquells sectors econòmics que creïn UNA FORMA CONJUNTA DE FER CIUTAT: ocupació de qualitat. Per això, aprofundirem en la inclusió de SUMAR X MULTIPLICAR, clàusules socials a la contractació pública, tant com a element de creació d’ocupació per a col·lectius vulnerables, com des del LA NOVA COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA punt de vista de la garantia del compliment d’uns estàndards de qualitat en l’ocupació o d’igualtat de gènere, per lluitar contra la Per poder abordar una resposta global a la construcció d’una precarietat laboral des del sector públic. ciutat forta, potent, dinàmica i referent com la que he exposat, resulta imprescindible treballar conjuntament amb els actors 3. MÉS ACOMPANYAMENT ALS PROCESSOS DE MILLORA privats i amb objectius alineats, per tal d’avançar en la planificació DE L’OCUPABILITAT I A L’ATENCIÓ A LES PERSONES a mitjà i llarg termini. La transformació econòmica ha d’anar acompanyada de trans- Una col·laboració publicoprivada que requerirà estabilitat formació i adaptació en les capacitats de les persones. Per això, i de marcs de governança clars, amb eficiència, professionalitat reforçarem i millorarem els processos d’acompanyament i de i transparència. millora de l’ocupabilitat dels col·lectius que més ho necessitin, posant èmfasi en l’adaptació contínua als canvis tecnològics Es tracta d’afrontar, en definitiva, el repte de sumar esforços per i en les demandes del món laboral. poder multiplicar els resultats. Ho farem posant en marxa un nou model de servei integral d’ocu- Aquesta és per a mi una de les grans claus d’avui: el desenvolupa- pació que englobi l’orientació professional, la intermediació, ment del BCN Green Deal implica un seguit de mesures concretes, el model d’oficina i les aplicacions tecnològiques necessàries però també requereix col·laboració, concertació i d’acord amb els per a una actuació més integrada i dissenyarem un sistema sectors privats i amb el conjunt de la societat. d’informació per a l’ocupació a la ciutat. No es tracta tan sols de plantejar una nova agenda econòmica per a Barcelona. Es tracta també de fer una crida a tots els sectors de 4. UN NOU ACORD AMB EL SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (SOC) la ciutat perquè ens emplacem a fer-la possible i a treballar junts, Treballarem per aconseguir un nou acord amb el Servei d’Ocu- com ja hem fet en el passat i com hem de tornar a fer en el futur. pació de Catalunya (SOC), que ens permeti accelerar la creació d’un consorci per a la gestió de competències en matèria de Si aspirem a fer que Barcelona aprofiti les oportunitats d’aquesta planificació, gestió i execució de les polítiques actives d’ocupació. dècada, per poder esdevenir una de les millors ciutats del món des del punt de vista del talent, la qualitat de vida i l’activitat eco- nòmica, hem d’aliar-nos, creure que és possible i fer-ho possible. Treballant plegats, farem que Barcelona sigui imparable. BARCELONA, GENER 2020