I N F O R M E 2 0 2 0 Presentació Si féssim la vista enrere respecte fa un any, segura- ment ens sorprendríem sobre els grans canvis que, en només 12 mesos, s’han produït a les nostres vides. L’eclosió de la Covid-19 ha esdevingut, segurament, el primer fenomen de la història contemporània amb un impacte simultani pel conjunt de la humanitat i les seves conseqüències són ben visibles a nivell mundial, amb afectació en tota mena d’àmbits, com l’economia, la salut, la sostenibilitat, la innovació o, en un sentit ampli, sobre la pròpia qualitat de vida. La pandèmia i la crisi sanitària han comportat un canvi de paradigma total respecte al context que prevèiem fa un any. Durant el 2020, les previsions inicials de creixement van donar pas a una aturada de l’activi- tat en multitud de sectors del nostre teixit productiu, amb les conseqüents dificultats per multitud de ne- tacada en l’àmbit econòmic a nivell internacional. Per gocis, autònoms, empreses i establiments comercials, exemple, resulta significatiu que durant el 2020 ens així com per a un important nombre de persones tre- mantinguem entre les 25 ciutats més competitives del balladores. món per cinquè any consecutiu, segons el prestigiós Global Power City Index, o que se’ns segueixi conside- En aquest moment tan extraordinari, us presentem el rant un entorn atractiu per a la inversió. 18è informe anual de l’Observatori de Barcelona, que ens aporta perspectiva sobre la posició de Barcelona La progressió de la ciutat dels darrers anys com a pol i la seva àrea metropolitana respecte a altres ciutats tecnològic i d’emprenedoria digital, una de les nostres i metròpolis de tot el món. Aquesta publicació és el principals fortaleses, no es veu afectada per la pandè- resultat de la col·laboració entre l’Ajuntament de Bar- mia, sinó que a més es continua consolidant, ja que celona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Ser- som la 8a ciutat tecnològica d’Europa (Tech Cities of veis i Navegació, i engloba tota una sèrie d’indicadors the Future) o el 5è Start-up hub més gran del continent diversos dels anys 2019 i 2020, que per tant recullen (EU-startups). parcialment els efectes de la Covid-19. Durant els darrers anys, a Barcelona hem fet una Una de les conclusions destacades d’aquest informe aposta per la generació, captació, retenció i l’impuls és que Barcelona es continua mostrant com un espai de talent, com un dels motors que han de guiar la dinàmic, potent, resilient i capaç de transmetre segu- reactivació econòmica, desenvolupant una estratègia retats, com ho demostren els bons resultats de la ciu- pròpia que ens està donant fruits, tal com demostra la tat en la majoria d’indicadors que es recullen. nostra posició com a 5a ciutat més atractiva per a tre- ballar a l’estranger per als experts digitals (Decoding Una visió transversal ens mostra que Barcelona, a dia Global Talent), o el fet que som la 4a ciutat preferida d’avui i malgrat la crisi global, manté una posició des- per al talent global (Boston Consulting Group). OBSERVATORI BARCELONA 2020 2 Presentació També cal remarcar la tradició cultural i creativa de Però també som conscients que tenim grans reptes Barcelona, doncs ocupem la 9a posició d’Europa en tot just davant nostre, com la superació de la pandè- intensitat creativa segons els resultats de The Cultural mia, l’enfortiment del sistema de salut, la generació and Creative Cities Monitor i destaquem especialment d’ocupació de qualitat, la reducció de les desigual- en els àmbits de capital humà, formació i ocupació en tats, el creixement sostenible i inclusiu, o la transfor- activitats creatives i intensives en coneixement. mació digital. Uns reptes que es podrien sintetitzar en la ferma voluntat de seguir construint un model La percepció de Barcelona com a ciutat atractiva per de ciutat basat en una triple premissa: més competi- als visitants i per als emprenedors també segueix sent tivitat, més sostenibilitat i més equitat. molt favorable (8a ciutat del món segons Resonance Consulting), un element que haurem d’aprofitar per En definitiva, el nostre objectiu és facilitar i impulsar la esperonar el creixement econòmic i la inversió inter- reactivació de la ciutat en totes les seves dimensions, nacional, així com per tornar a atraure visitants i per alhora que aprofundim en la transformació del model reimpulsar l’activitat turística a través de la cultura i socioeconòmic, aprofitant les oportunitats que ens d’un model d’economia del visitant basat sobretot en ofereixen els fons europeus Next Generation EU. Una la qualitat. tasca que entenem a través de la coresponsabilitat pu- blicoprivada, com una filosofia basada en la voluntat de Aquests són tan sols alguns dels exemples que ens sumar esforços per tal d’aconseguir multiplicar resul- demostren que Barcelona és una realitat social i eco- tats; i en la qual volem comptar amb la participació im- nòmica que segueix oferint confiança en un moment prescindible dels agents econòmics i socials, amb uns caracteritzat per la incertesa, i també que disposem objectius alineats per tal d’avançar a mig i llarg termini. del suficient potencial per continuar esdevenint una ciutat referent en l’horitzó de la post-pandèmia. Per fer-ho, necessitem disposar d’eines com aquest Comptem amb institucions educatives d’excel·lència, document, que ens permetin conèixer i avaluar amb tant públiques com privades (per exemple, segons el rigor l’evolució socioeconòmica de la ciutat i ens aju- Financial Times som la única ciutat amb dues escoles din a entendre millor qui som i cap a on volem anar. de negocis en el top 10 dels MBA del continent eu- Per això, vull transmetre la meva felicitació als equips ropeu); tenim un ecosistema empresarial robust que tècnics que han fet possible la publicació d’aquest in- reforçarem en els propers anys amb el desenvolupa- forme, ja que crec que també és un bon exemple de ment d’1 milió de metres quadrats al districte tecnolò- la col·laboració entre institucions que contribueix a gic del 22@; i exercim el nostre lideratge des d’una de enfortir el gran projecte col·lectiu que és Barcelona. les principals àrees metropolitanes i urbanes d’Euro- pa, amb una ubicació estratègica com a pont entre les Jaume Collboni i Cuadrado dues ribes del Mediterrani i amb un fort vincle amb Primer tinent d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat Llatinoamèrica. i Hisenda OBSERVATORI BARCELONA 2020 3 Presentació Presentació Em congratula presentar la 18a edició de l’Observato- ri de Barcelona, una publicació fruit de la col·laboració entre la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajunta- ment de Barcelona amb l’objectiu de posicionar la ciutat respecte a altres urbs de primer nivell al món. Aquest mapeig anual s’elabora a partir de 3 indica- dors que s’agrupen en sis blocs: pol d’activitat econò- mica; sostenibilitat, qualitat de vida i cohesió; mercat laboral i formació; societat del coneixement; turisme; i preus i costos. A més, la publicació inclou un estudi monogràfic on s’analitzen els resultats de l’Enquesta del clima empresarial a l’AMB que elaborem conjunta- ment la Cambra i l’Idescat. L’edició d’enguany deixa resultats tant positius com negatius, en un 2020 marcat pels efectes socioeconò- mics de la pandèmia Covid-19. Sota aquest context, cal destacar que, aquest darrer any, Barcelona ha els propers anys. Aquest és un resultat fruit de dèca- mantingut la seva posició com a pol d’activitat eco- des d’esforços i dedicació conjunta per part de tots nòmica i s’ha situat per cinquè any consecutiu entre els agents econòmics. les vint-i-cinc ciutats amb més competitivitat global (i entre les deu primeres d’Europa). Els punts forts Tanmateix, la pandèmia també ha impactat fortament que destacàvem en la passada edició: la innovació, sobre un pilar vertebrador d’aquesta ciutat oberta al el talent, l’emprenedoria i una bona xarxa d’infraes- món com és el turisme. El 2019 ens va deixar unes tructures, entre d’altres, han permès dotar la ciutat xifres molt positives en passatgers a l’aeroport, vi- d’un teixit empresarial fort i dinàmic que s’ha mos- sitants, creueristes, congressos i delegats. La ciutat trat resilient en aquest any tan complicat a tots ni- és atractiva per la seva oferta cultural, gastronòmica, vells. Aquesta capacitat d’adaptació que ha mostrat esportiva i formativa (amb dues de les millors esco- la ciutat barcelonina és sobretot patent en l’àmbit les de negocis del món). Però la pandèmia ha supo- tecnològic, en tant que es perfila com a hub de refe- sat l’aturada en sec del sector, del qual en depenen rència per a start-ups a nivell europeu —mantenint la moltes activitats clau: l’hoteleria, la restauració, una cinquena posició en aquest àmbit el darrer any—; i part del comerç, el transport i tot aquell teixit que es d’entre les ciutat més prometedores per a empreses desenvolupa al voltant de la celebració de fires i con- tecnològiques emergents, figurant en la classificació gressos. La suspensió o desenvolupament intermitent de les trenta amb millor ecosistema a nivell mundial. de l’activitat de tots aquests sectors fruit de les res- En aquest sentit, Barcelona manté la confiança i bona triccions ha tingut el seu reflex en el balanç econòmic imatge envers als inversors internacionals, que veuen de l’any. No obstant això, els principals indicadors de una oportunitat per fer negocis i encetar projectes referència mostren que la reputació i la preferència que reforcen les perspectives i oportunitats econòmi- com a destí per als visitants internacionals es manté, ques de la ciutat com a referent del sud d’Europa en el que ha de servir d’impuls per dedicar tots els esfor- OBSERVATORI BARCELONA 2020 4 Presentació ços a mantenir el teixit productiu vinculat a aquestes activitats durant el temps que duri la crisi sanitària i continuar treballant amb determinació en la seva transformació mediambiental i digital. En aquest sentit, malgrat les dificultats actuals, no s’han de perdre de vista els objectius que ens vàrem marcar a mitjà i llarg termini: treballar per desenvolu- par un teixit industrial basat en el coneixement, l’ener- gia, la biotecnologia, les TIC, la intel·ligència artificial, l’espai, la seguretat, el Big Data i la indústria 4.0, de la mà de les start-ups que venen atretes per les oportu- nitats que ofereix Barcelona: mà d’obra qualificada, qualitat de vida i uns preus i costos competitius. De la mà dels fons europeus Next Generation EU, tindrem l’oportunitat d’impulsar projectes transformadors per al nostre teixit productiu i que esdevindran el valor i les oportunitats del futur. Amb tot, des de la Cambra esperem que aquest infor- me sigui una eina útil per a tots els agents econòmics i socials, sense els quals sortir d’aquesta crisis no serà possible i de ben segur treballaran perquè Barcelona sigui un referent competitiu en valor afegit, sostenibi- litat, innovació i cohesió social. Mònica Roca i Aparici Presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2020 5 Presentació Crèdits AJUNTAMENT DE BARCELONA Jaume Collboni i Cuadrado Primer tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda Albert Dalmau i Miranda Gerent de l’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Directora d’estudis Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Mònica Roca i Aparici Presidenta Xavier Carbonell i Roura Director gerent Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures Carme Poveda i Martínez Directora d’Anàlisi Econòmica del Gabinet d’Estudis Econòmics EQUIP TÈCNIC Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Teresa Udina i Abelló Economista Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez i Cubero Estadística i llicenciada en investigació i tècniques de mercats Alejandra Marly i Omedes Economista i periodista Disseny gràfic i coordinació Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2020 6 Crèdits Índex El sumari és interactiu. Feu clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament. Per tornar al sumari, cliqueu sobre el cercle vermell situat al peu de cada pàgina. 9 INTRODUCCIÓ 57 C iutats europees preferides per ubicar-hi una nova start-up l’any 2019 58 I nnovació a ciutats del món l’any 2019 13 FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2019 60 P rincipals ciutas del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2019 17 RESULTATS 62 P oblació ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2019 19 Pol d’activitat econòmica 64 P oblació ocupada en ciència i tecnologia l’any 2019 21 Introducció i despeses en recerca i desenvolupament a les 22 Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2020 regions europees l’any 2018 23 C iutats tecnològiques del futur a Europa l’any 2020 67 Turisme 24 P rincipals àrees urbanes del món receptores 69 Introducció de projectes d’inversió internacional l’any 2018 70 P rincipals aeroports europeus per volum de persones 25 Activitat emprenedora als països del món l’any 2019 passatgeres l’any 2019 27 C iutats globals atractives per a visitants i emprenedors 72 Turistes internacionals a ciutats del món l’any 2019 l’any 2021 74 Creuers als principals ports del món l’any 2019 28 P rincipals ciutats del món per nombre de congressos i de delegats i delegades l’any 2019 75 Preus i costos 77 Introducció 29 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social 78 Cost de la vida a ciutats del món l’any 2020 31 Introducció 80 I mpost de societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat 32 Seguretat en ciutats del món l’any 2019 Social a països del món l’any 2020 33 L’esport en ciutats del món l’any 2020 34 E quilibri treball-vida personal en l’entorn de la crisi 84 P reu del lloguer de locals comercials en ciutats del COVID en ciutats del món 2020 món l’any 2019 35 Ciutats creatives i culturals d’Europa l’any 2019 86 P reu del lloguer del sòl logístic a les principals àrees 36 P oblació en risc de pobresa o exclusió social a les urbanes d’Europa l’any 2020 regions europees l’any 2019 88 P reu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats 37 E missions de tCO per càpita en ciutats d’Europa europees el 20202-e l’any 2020 90 Nivells salarials a ciutats del món l’any 2018 38 D esenvolupament de l’ecosistema de transport públic urbà en ciutats del món, 2020 93 SÍNTESI DE RESULTATS 39 Mercat laboral i formació 94 Síntesi de resultats 41 Introducció 100 Posicionament de Barcelona en rànquings 42 A tractiu laboral de talent digital a ciutats del món internacionals de ciutats l’any 2019 44 Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2019 101 MONOGRÀFIC 46 T reball a temps parcial a les regions europees l’any 2019 103 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 48 L a taxa d’atur a les regions europees l’any 2019 Evolució del 2020 49 P oblació treballadora amb estudis universitaris 105 Resum executiu a les regions europees l’any 2019 106 La marxa dels negocis. Evolució i perspectives 50 Millors escoles de negocis europees l’any 2020 109 E volució i perspectives de les principals variables empresarials 53 Societat del coneixement 117 Annex metodològic 55 Introducció 56 P rincipals start-ups hubs a Europa l’any 2020 OBSERVATORI BARCELONA 2020 7 Índex INTRODUCCIÓ Introducció Us presentem l’Informe 2020 de l’Observatori de Barcelona. • Una taula de síntesi que presenta el conjunt dels in- dicadors per visualitzar-ne els resultats i un gràfic del L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda posicionament internacional de Barcelona segons per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç diversos rànquings. de Barcelona que té la col·laboració d’altres entitats de • Un article monogràfic elaborat per la Cambra de Co- la ciutat que, any rere any, hi prenen part facilitant in- merç en què es presenta una anàlisi del clima em- formació i fent aportacions clau sobre els seus sectors presarial a l’àrea metropolitana de Barcelona l’any d’activitat. 2020, que inclou un tractament específic dels prin- cipals sectors econòmics. D’aquesta manera, a partir Amb aquesta divuitena edició de l’informe anual de de les opinions de l’empresariat es contextualitza l’Observatori de Barcelona es pretén oferir diverses re- l’entorn en què s’han trobat Catalunya i la ciutat de ferències per a la presa de decisions dels agents econò- Barcelona. mics interessats a fer negocis o establir-se a Barcelona, per atreure talent i donar suport en la presentació de L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets candidatures a esdeveniments o en l’obertura de seus a següents: la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el posicionament de Barcelona • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indica- respecte de les principals ciutats del món en un conjunt dors, definits preferentment a escala de ciutat, però d’indicadors econòmics i socials. susceptibles d’ampliació a altres àmbits territorials. • Les fonts d’informació són entitats i institucions in- L’Informe 2020 presenta una sèrie de característiques ternacionals de prestigi reconegut. que es resumeixen a continuació: • La major part de fonts són de rànquings internacio- nals, i en set indicadors, les dades s’obtenen a partir • Una selecció de 35 indicadors significatius que ofe- d’una mostra que recull les principals àrees urbanes. reixen als lectors i les lectores una presentació sintè- tica i eficient de les magnituds més rellevants des del • Els indicadors incorporen, on és possible, una repre- punt de vista del posicionament de la ciutat, del que sentació gràfica de l’evolució que permet avaluar la la caracteritza i dels reptes que cal assolir, que es pre- progressió en cada àmbit concret. senten en sis àmbits temàtics: pol d’activitat econò- • Les dades i la informació que s’hi recullen són de mica; qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social; màxima actualitat i atenen la disponibilitat existent. mercat laboral i formació; societat del coneixement; turisme; i preus i costos. Com a novetat, l’informe d’aquest any incorpora 5 nous indicadors: Ciutats tecnològiques del futur i Ciutats glo- bals atractives per a visitants i emprenedors que formen part del capítol «Pol d’activitat econòmica», Emissions de tCO2-e per càpita i Desenvolupament de l’ecosistema de transport públic urbà a «Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social», i Principals start-ups hubs a Europa al capítol «Societat del coneixement». OBSERVATORI BARCELONA 2020 11 Introducció FITXA ESTADÍSTICA BARCELONA 2019 Fitxa estadística Barcelona 2019 Oslo Estocolm Copenhaguen Dublín Berlín Amsterdam Varsòvia Londres Brussel·les Frankfurt Praga París Munic Zuric Ginebra Lió Milà 1.800 km 1.000 km Bilbao Saragossa Barcelona Roma Madrid Palma Lisboa Atenes Sevilla Tunis Alger Rabat OBSERVATORI BARCELONA 2020 14 Fitxa estadística Barcelona 2019 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 101,4 Població (1 gener 2020) 1.666.530 Població estrangera (% sobre total) (1 gener 2020) 21,7% Densitat (habitants/km2) (1 gener 2020) 16.442,0 Climatologia (observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual 18,4 ºC Precipitació anual (mm) 648,0 Hores de sol 2.954,3 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES PIB (variació interanual %) - Catalunya 1,9 PIB (variació interanual %) - Barcelona 2,3 Persones afiliades a la Seguretat Social 1.133.542 Taxa d’atur 16-64 anys (%) (4T) 8,5 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) (4T) 73,1 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) (4T) 79,9 IPC (variació mitjana, %) - província de Barcelona (2020) -0,3 Exportacions (milions d’€) - província de Barcelona 57.077,0 Importacions (milions d’€) - província de Barcelona 73.708,4 Inversions a l’exterior (milions d’€) - Catalunya 1.261,4 Inversions de l’exterior (milions d’€) - Catalunya 3.838,7 Empreses - província de Barcelona 477.734 Empreses estrangeres a Catalunya 8.908 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - província de Barcelona 65.734 Eixos comercials 22 Mercats municipals (nombre i superfície comercial [m2]) 43/288.218 Hotels Nombre 686 Places 83.667 Turistes 9.472.562 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud [m]) 3/3.352;2.660;2.528 Persones passatgeres 52.686.314 Persones passatgeres internacionals (%) 73,4 Port Superfície terrestre (ha) 1.113,2 Molls i atracadors (km) 23,2 Trànsit total (milers de tones) 67.693,4 Activitat firal i congressual Salons firals +150 Visites a Fira de Barcelona +2.500.000 Superfície ocupada pels salons (m2) +1.410.000 Congressos i convencions 1.733 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya (curs 2018/2019) 258.922 Alumnes estrangers (província de Barcelona) (curs 2018/2019) 24.476 Empreses innovadores a Catalunya 6.378 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 10; 4.780 Carril bici (km i abonats bicing + bicing elèctric) 210,8; 111.911 Biblioteques públiques (nombre i visites usuaris) 40; 6.729.140 Museus, col·leccions, centres d’exposició i espais arquitectònics (nombre i milions usuaris) 71; 26,8 Equipaments esportius públics (nombre i milers abonats) 1.912; 192,9 Espectadors teatre, música –grans auditoris– i cinema 9.522.659 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Cambra de Barcelona, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona. OBSERVATORI BARCELONA 2020 1 5 Fitxa estadística Barcelona 2019 RESULTATS Pol d ’act ivitat econòmica Introducció L’economia de la ciutat de Barcelona va mostrar una evo- a l’atracció d’inversió estrangera en aquest àmbit en lució positiva de l’activitat econòmica i del mercat de tre- la primera edició del rànquing de Ciutats tecnològiques ball durant el 2019 i el PIB de la ciutat va experimentar un del futur l’any 2020-21, segons fDi Intelligence. creixement real del 2,3% en el conjunt de l’any, impulsat pel comportament favorable de la demanda interna i la Altres indicadors refermen l’atractiu de Barcelona per inversió empresarial, tot i que amb una certa desaccele- fer-hi negocis i la bona imatge de la ciutat a l’exterior. ració en el transcurs de l’any. D’aquesta manera, durant el període 2014-19 la ciutat encadena sis anys conse- la inversió internacional, com ho mostra el fet que és cutius d’increment interanual de l’activitat i assoleix una la 2a ciutat del sud d’Europa amb millors perspectives evolució macroeconòmica més favorable que el conjunt de futur el 2020-2021, la 10a ciutat d’Europa amb més de la zona euro. El 2020, la pandèmia de la Covid-19 ha potencial econòmic i la 3a en connectivitat entre les desencadenat una crisi econòmica d’una intensitat sense grans ciutats europees, segons l’informe FDi Cities and precedents a escala global i el tercer trimestre la variació Regions of the Future 2020/21 (grup Financial Times). interanual del PIB català se situa en el -8,8%, en un en- Així mateix, se situa com la 9a ciutat més atractiva per torn d’alta incertesa. Les previsions per al 2020 són d’una als inversors internacionals segons l’EY Attractiveness forta caiguda de l’activitat a l’economia catalana, que Survey Europe 2019, i ocupa la 7a posició entre les prin- —com l’espanyola— mantindria una evolució més desfa- cipals àrees urbanes del món en captació de projectes vorable que el conjunt de la zona euro, enmig d’una crisi d’inversió estrangera l’any 2018 i destaca com a 4a ciu- amb especial afectació a les economies del sud d’Europa. tat en captació de projectes d’R+D, segons KPMG. En aquest complex context econòmic, l’Ajuntament de - Barcelona ha creat el Centre de Coordinació de Res- nals, el 2019 Barcelona se situa per tercer any consecu- posta Econòmica —CECORE— amb l’objectiu de abor- tiu com a líder mundial en nombre de participants i per dar un pla d’acció específic que defineixi les mesures i segon any en 4a posició segons el nombre de reunions accions necessàries per la recuperació econòmica de organitzades, en el rànquing que elabora la Internatio- Barcelona. Aquestes mesures estan alineades amb el nal Congress and Convention Association (ICCA). Barcelona Green Deal, l’Agenda Econòmica de la ciutat, que planteja un full de ruta integral, executiu, a llarg Quant a l’emprenedoria, l’any 2019, la taxa d’activitat termini i obert al debat públic a partir de tres grans ob- emprenedora (TEA) a Catalunya (8,3%) supera les de jectius estratègics: competitivitat, sostenibilitat i equitat. Suècia (8,2%), Alemanya (7,6%)i Itàlia (2,8%), mentre que la de la província de Barcelona (7,1%) es manté per Pel que fa al posicionament internacional, Barcelo- sobre de la mitjana espanyola (6,1%) i la taxa d’empre- na es manté per cinquè any consecutiu entre les 25 nedoria femenina catalana (7,3%) se situa a l’entorn de ciutats amb més competitivitat global segons l’infor- la de la Unió Europea (7,4%). Tant la Cambra de Comerç me Global Power City Index 2020, de la Mori Memorial de Barcelona com l’Ajuntament de Barcelona treballen Foundation, on se situa la 21a del món i la 9a d’Euro- en aquest àmbit per impulsar l’emprenedoria i contri- pa, es manté per davant de Boston, Ginebra o Milà i buir a la creació de llocs de treball de qualitat a la ciutat. destaca en les categories d’habitabilitat (5a) i interac- ció cultural (13a). D’altra banda, el rànquing World’s Best Cities 2021 de Resonance Consultancy, que va- lora la qualitat i l’atractiu de la ciutat des de diverses perspectives, situa Barcelona com la 8a del món, per davant de San Francisco, Amsterdam o Berlín. El 2020 Barcelona Per altra part, Barcelona es referma com a hub tecnolò- es manté entre gic de referència a Europa i obté la vuitena posició com les 25 ciutats del món a ciutat més prometedora per a les empreses tecnològi- ques emergents i la segona amb la millor estratègia per amb més competitivitat global OBSERVATORI BARCELONA 2020 21 Pol d’activitat econòmica Competitivitat global de les ciutats del món l’any 2020 Barcelona, entre les 25 primeres ciutats en competitivitat global per cinquè any consecutiu L’any 2020, l’informe Global Power City Index, que compara en totes les categories excepte el medi ambient, en que 48 grans ciutats del món, atorga a Barcelona el 21è lloc manté la seva posició. D’altra banda, des del punt de vista mundial i el 9è europeu per la seva competitivitat global. dels residents Barcelona és la 8a més valorada, mentre que En una classificació encapçalada per les grans metròpolis els professionals qualificats globals li atorguen la 10a posi- de Londres, Nova York, Tòquio, París i Singapur, Barcelona ció, els turistes la 11a i els directius la 31a. millora en un lloc la seva posició al món i en dos a Europa, supera San Francisco i Estocolm, i es manté per davant Competitivitat global de les ciutats del món. 2020 de Boston, Ginebra o Milà. D’aquesta manera, Barcelona millora el seu posicionament en el rànquing mundial i eu- ropeu i se situa entre les 25 ciutats globals capdavanteres Posició Ciutat Rànquing europeu per cinquè any consecutiu però redueix lleugerament la 1 Londres 1 seva puntuació total respecte a l’any passat, com ho han 2 Nova York fet la major part d’aquestes ciutats. 3 Tòquio Des del 2008, i amb la participació d’universitats i de think 4 París 2 tanks de reconegut prestigi, la japonesa Mori Memorial 5 Singapur Foundation elabora l’informe Global Power City Index a par- 6 Amsterdam 3 tir dels resultats d’un total de setanta indicadors ordenats 7 Berlín 4 en sis categories per àmbits de competitivitat urbana. En 8 Seül l’edició del 2020, Barcelona se situa en la 5a posició mun- 9 Hong Kong dial en la categoria d’habitabilitat, la 13a en interacció cul- 10 Shanghai tural, la 16a en accessibilitat i la 21a en medi ambient, men- 11 Sydney tre que se situa en els llocs 32è i 33è, respectivament, en 12 Los Angeles R+D i economia. La ciutat avança en relació a l’any anterior 13 Madrid 5 14 Melbourne Categories de competitivitat urbana 15 Beijing (posicionament de Barcelona) 16 Viena 6 Competitivitat global 17 Dubai 2122 18 Toronto 19 Copenhague 7 Economia 33 36 20 Zuric 8 21 Barcelona 9 R+D 32 33 22 Estocolm 10 23 Frankfurt 11 Interacció cultural 24 San Francisco 13 14 25 Chicago 26 Vancouver Habitabilitat 27 Boston 5 6 28 Brussel·les 12 29 Ginebra 13 Medi ambient 30 Moscou 14 261 31 Dublín 15 Accessibilitat 32 Hèlsinki 16 16 19 33 Osaka 34 Istanbul 17 2020 2019 35 Bangkok Font: Global Power City Index 2020. Institute for Urban Strategies. Font: Global Power City Index 2020. Institute of Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation. The Mori Memorial Foundation. OBSERVATORI BARCELONA 2020 22 Pol d’activitat econòmica Ciutats tecnològiques del futur a Europa l’any 2020 Barcelona, vuitena ciutat tecnològica del futur d’Europa Barcelona se situa com la vuitena ciutat d’Europa més pro- tats amb una població menor a cinc milions d’habitants que metedora per a les empreses tecnològiques emergents en es caracteritzen per ser destacats hubs d’innovació en la la primera edició del rànquing Tech Cities of the Future 2020- seva regió, focus d’atracció de de la inversió en capital-risc i 21, segons fDi Intelligence. El rànquing global l’encapçala comptar amb elements que garanteixen uns elevats estàn- Londres, ciutat que lidera totes les categories incloses al dards de benestar (com un amplia oferta cultural i d’oci), un rànquing: innovació i atractivitat, potencial econòmic, rendi- paràmetre que ara adquireix un major protagonisme en un ment de la inversió estrangera directa (IED) i entorn de les món post-pandèmia. La consultora també reconeix la ciutat start-ups, a excepció de la de rendibilitat. Barcelona sobre- com a la cinquena més atractiva per atraure a joves profes- surt en la categoria de la IED, en la qual es posiciona en el sionals del sector tecnològic. 5è lloc, només per darrere de Londres, Dublín, Paris i Am- sterdam. Així mateix, l’informe reconeix la capital catalana Top 25 Ciutats tecnològiques del futur a Europa 2020 (i el Principat) com la segona ciutat d’Europa amb la millor estratègia per atreure inversió estrangera en tecnologia, i Posició Ciutat Índex destaca que Barcelona/Catalunya ha reforçat aquesta po- 1 Londres Regne Unit - 2 París França gics mundials, com ara el Mobile World Congress i el Smart 3 Dublín Irlanda City Expo. Paral·lelament, les infraestructures (que inclouen 4 Amsterdam Països Baixos 5 22@ de 200 hectàrees) ajuden a reforçar l’atractiu de Bar- Berlín Alemanya celona i la regió circumdant per a empreses tecnològiques 6 Munic Alemanya internacionals. 7 Bucarest Romania 8 Barcelona Espanya Així mateix, Savills inclou la capital catalana entre les 12 9 Belfast Regne Unit metròpolis internacionals més rellevants en l’àmbit tech, al 10 Cambridge Regne Unit combinar la presència d’una industria tecnològica en creixe- 11 Madrid Espanya ment amb uns elevats estàndards de benestar, segons el seu índex Tech Lifestyle Cities que forma part de l’informe 12 Estocolm Suècia Tech Cities 2021. Aquesta categoria reconeix aquelles ciu- 13 Frankfurt Alemanya 14 Zuric Suïssa 15 Varsòvia Polònia Les 10 principals ciutats d’Europa en Inversió Estrangera Directa en projectes tecnològics 16 Edimburg Regne Unit 17 Reading Regne Unit 18 Moscou Rússia 19 Hèlsinki Finlàndia 20 Sofia Bulgària Londres Dublín París Amsterdam Barcelona 21 Milà Itàlia 22 Praga República Txeca 23 Tallinn Estònia 24 Cracòvia Polònia Berlín Madrid Belfast Vilnius Bucarest 25 Glasgow Regne Unit Font: Tech Cities of the Future 2020/21. fDi i TNW. Font: Tech Cities of the Future 2020/21. fDi i TNW. OBSERVATORI BARCELONA 2020 23 Pol d’activitat econòmica Principals àrees urbanes d’Europa receptores de projectes d’inversió internacional l’any 2018 Barcelona, 7a àrea urbana global en projectes d’inversió estrangera L’informe Global Investment Monitor 2019, de KPMG, situa Principals àrees urbanes del món receptores Barcelona en la 7a posició entre les principals àrees urba- de projectes d’inversió estrangera. 2018 nes del món en captació de projectes d’inversió estran- gera greenfield l’any 2018, de manera que guanya dues Posició 2017 Àrea urbana Posició 2018 posicions en relació amb el rànquing de l’any anterior. Un 1 Londres 1 dels factors que han contribuït a aquest avanç és el bon 3 París 2 posicionament de Barcelona en la captació de projectes 2 Singapur 3 d’R+D, àmbit en què se situa com a 4a àrea global —amb 4 Dubai 4 29 projectes— i només per darrere de París, Singapur i 6 Nova York 5 Bangalore. 5 Xangai 6 Barcelona és la 2a ciutat del sud d’Europa amb millors 9 Barcelona 7 perspectives de futur el 2020-2021, la 10a ciutat d’Europa 6 Hong Kong 8 amb més potencial econòmic i la 3a en connectivitat en- 23 Düsseldorf 9 tre les grans ciutats europees, segons l’informe FDi Cities 16 Sao Paulo 10 and Regions of the Future 2020/21 (grup Financial Times). 15 Madrid 11 Així mateix, segons l’EY Attractiveness Survey Europe 2019, 11 Amsterdam 12 Barcelona se situa com la 9a ciutat més atractiva per als inversors internacionals, en un context en què la incerte- 14 Tòquio 13 sa associada al Brexit afecta els volums d’inversió estran- 10 Dublin 14 gera a tot Europa. 12 Sydney 15 26 Mèxic 16 L’any 2019, a Catalunya la inversió estrangera productiva 8 Bangalore 17 ha estat de 3.221,5 milions d’euros i es localitzen 8.908 24 Varsòvia 18 empreses estrangeres, amb França, Alemanya i els Estats 17 Frankfurt 19 Units com a principals països de procedència. Finalment, 21 Melbourne 20 segons un informe d’ACCIO basat en dades d’FDi Markets Nota: Projectes . (grup Financial Times), en el conjunt del període 2014- Font: Global Cities Investment Monitor 2019. KPMG. 2018 Catalunya ha captat un total de 665 projectes d’in- versió estrangera —amb un volum de 16.295 M€— que Principals àrees urbanes del món en projectes han creat 63.005 llocs de treball directes, i es col·loca d’inversió estrangera en R&D. 2018 com a 3a regió de l’Europa occidental en llocs de treballs creats. París 47 Singapur 42 Bangalore 33 Barcelona 29 Xangai 24 Hyderabad 22 Londres 19 Pune 14 Madrid 12 Belfast 12 Font: Global Cities Investment Monitor 2019, KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2020 24 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a països del món l’any 2019 La taxa de Catalunya supera les de Suècia, Alemanya i Itàlia D’acord amb les dades del Global Entrepreneurship Monitor Taxa d’activitat emprenedora als països del món. (GEM), l’any 2019 la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de 2019 la població resident a Catalunya se situa en un 8,3% i aug- (% sobre població 18-64 anys) menta en 0,2 punts percentuals en relació amb l’any ante- rior. La taxa de la província de Barcelona assoleix un valor TEA femenina País TEA total del 7,1%, després d’una reducció en termes interanuals 23,1 Brasil 23,3 que la manté per sobre de la mitjana espanyola (6,1%). 15,1 Canadà 18,2 16,6 Estats Units 17,4 Amb aquesta evolució, el 2019, la TEA de Catalunya supe- 10,2 Eslovàquia 13,3 ra les de països com Suècia (8,2%), Alemanya (7,6%) i Itàlia 10,4 Israel 12,7 (2,8%). A més, el Principat se situa com la comunitat autò- noma amb una taxa d’activitat emprenedora més elevada, 9,0 Irlanda 12,4 de manera que supera la de Madrid i la mitjana espanyola, 7,8 Marroc 11,4 tot i que amb un valor inferior al de la Unió Europea —on 9,2 Països Baixos 10,4 la taxa d’activitat emprenedora augmenta fins a situar-se 7,3 Suïssa 9,8 en el 9,4%—. 7,4 Mitjana UE 9,4 7,0 Regne Unit 9,3 Quant a la TEA femenina, el valor de Catalunya (7,3%) se 7,9 Xina 8,7 situa a un nivell similar al de la UE (7,4%) i supera els de l’àrea de Barcelona i Espanya (6,7% i 6%, respectivament), 6,8 Taiwan 8,4 mentre que la diferència entre les taxes masculina i feme- 7,3 Catalunya 8,3 nina a Barcelona es redueix a 0,9 punts. 5,8 Suècia 8,2 7,6 Grècia 8,2 Pel que fa a la qualitat de l’activitat emprenedora, els 5,6 Eslovènia 7,8 resultats del 2019 aporten dades positives com el clar 5,7 Alemanya 7,6 predomini dels motius proactius («pull») per a empren- 6,7 Barcelona 7,1 dre (marcar una diferència al món o bé crear una gran riquesa) sobre els reactius (crear riquesa perquè la feina 6,0 Espanya 6,1 és escassa) tant a Barcelona com a Catalunya, així com 5,1 Polònia 5,4 la tendència a l’augment de la dimensió de les noves 2,1 Itàlia 2,8 empreses catalanes; en canvi, el percentatge dels nous Nota: L’activitat emprenedora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos emprenedors i emprenedores del Principat amb estudis d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat).La base de dades original conté 63 països, si bé la taula recull només una mostra post-secundaris baixa fins al 42% i se situa per sota de la seleccionada de països de referència. mitjana europea (53%). Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2019-2020, Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2020 25 Pol d’activitat econòmica Activitat emprenedora a Europa. 2019 (% sobre població 18-64 anys) 8,2 Suècia 12,4 Irlanda 9,3 Regne Unit 10,4 Països Baixos 5,4 Polònia 7,6 Alemanya 13,3 Eslovàquia 9,8 Suïssa 7,8 Eslovènia 8,3 Catalunya 2,8 6,1 Espanya 7,1 ItàliaBarcelona 8,2 Grècia Font: Global Report i Informe Executiu Catalunya 2019-2020. Global Entrepreneurship Monitor (GEM). OBSERVATORI BARCELONA 2020 26 Pol d’activitat econòmica Ciutats globals atractives per a visitants i emprenedors l’any 2021 Barcelona és 8a entre les ciutats del món i 3a a Europa El 2021 Barcelona se situa en 8a posició del món i 3a euro- seguit de la 9a en qualitat urbana, l’11a en programació cul- pea entre les ciutat globals més atractives per a visitants, tural i la 12a en infraestructura i atractivitat. En canvi, en el emprenedors i residents d’acord amb el 2021 Ranking of capítol de persones se situa en 62a posició -atenent a la World’s Best Cities elaborat per Resonance Consultancy Ltd diversitat de població i el nivell educatiu de la població- i en a finals de 2020. el de prosperitat, se situa a la cua per la presència relativa- ment baixa d’empreses multinacionals i la taxa d’atur. En El rànquing parteix del fet que les infraestructures i expe- la comparativa amb Amsterdam, una ciutat de referència a riències urbanes, a més d’atraure el turisme, esperonen el Europa, la capital holandesa obté un millor posicionament creixement econòmic i la inversió internacional, i utilitza en infraestructura i atractivitat —on és 11a— i clarament una metodologia que combina dades estadístiques i ava- més avantatjosa en prosperitat —24a—, mentre que en la luacions qualitatives de visitants i residents. resta de categories la ciutat catalana se situa per sobre. L’informe constata que l’atractiu actual i futur de Barcelona Barcelona obté el mateix resultat que els tres anys pre- està molt condicionat pels efectes de la pandèmia. cedents, i el 2021 supera Los Angeles, San Francisco, Am- sterdam o Berlín —entre d’altres ciutats— en una classifi- cació encapçalada per Londres, Nova York i París. Ciutats globals atractives per visitants i emprenedors 2021 Pel que fa als resultats parcials del rànquing, els millors re- sultats de Barcelona són la 7a plaça en promoció a Internet Rànquing 2020 Ciutat Rànquing 2021 1 Londres 1 2 Nova York 2 Posicionament de Barcelona i Amsterdam per 3 París 3 categories de valoració 5 Moscou 4 4 Tòquio 5 Qualitat urbana 6 34 Dubai 69 7 Singapur 7 Infrastructura i atracció 8 Barcelona 8 1112 9 Los Angeles 9 Programació cultural 12 Madrid 10 11 19 10 Roma 11 13 Chicago 12 Persones 17 Toronto 13 62 65 11 San Francisco 14 Prosperitat 14 Abu-Dhabi 15 24 136 35 St.Petersburg 16 15 Amsterdam 17 Promoció a internet 7 28 28 Berlín 18 29 Praga 19 Barcelona Amsterdam 26 Washington 20 Font: World’s best cities report. Resonance Consultancy Ltd. 2021. Font: World’s best cities report. Resonance Consultancy Ltd. 2021. OBSERVATORI BARCELONA 2020 27 Pol d’activitat econòmica Principals ciutats del món per nombre de congressos i de delegats i delegades l’any 2019 Barcelona se situa com la 1a ciutat del món en nombre de delegats i delegades en congressos internacionals per tercer any consecutiu L’any 2019, Barcelona se situa en la 1a posició en el ràn- professionals han estat cancel·lats fins a mitjans de gener quing de ciutats del món en nombre de delegats i delega- com a mínim, ja hi ha 110 congressos confirmats a la ciutat des i la 4a en nombre de congressos internacionals orga- de Barcelona i l’entorn per als propers anys. Així mateix, nitzats, segons la International Congress and Convention Barcelona ha estat seleccionada entre d’altres ciutats com- Association (ICCA). Al llarg del 2019 s’han celebrat 156 con- petidores per celebrar tres importants congressos el 2022 i gressos internacionals a la ciutat, 7 reunions menys respec- el 2023 —ESC Congress (2022), UITP Global Transport Sum- te a l’any anterior, però manté la quarta posició per segon mit (2023) i 36th ECNP Congress (2023). any consecutiu, i se situa en el top 5 d’aquest rànquing per Posicionament de Barcelona 20è any consecutiu. D’altra banda, el nombre de persones participants en congressos internacionals a Barcelona ha augmentat un 16,3% i per tercer any consecutiu manté la 1 1 1 1 1 1a posició amb 156.754 delegats. Respecte al 2018, 9 ciu- 1 tats es mantenen en el top 10 del rànquing de congressos 2 2 2 i només Bangkok és substituïda per Tòquio, mentre que en 3 3 3 3 el de participants s’incorporen Lisboa, Londres i Milà, en 4 4 4 detriment de les tres ciutats que en surten: Munic, Toronto 5 5 5 i Singapur. Cal esmentar que l’ICCA elabora el rànquing a partir del registre de participants en congressos que tenen un mínim de cinquanta delegats i delegades i que roten al- 11 menys entre tres països diferents i, per tant, no inclouen congressos tan importants com el Mobile World Congress. 2005 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 El 2020 la pandèmia de la Covid-19 ha provocat una caiguda Delegats/ades Congressos del turisme de negocis sense precedents per la cancel·lació de fires i congressos. No obstant que els esdeveniments Font: International Congress and Convention Association (ICCA). Principals ciutats del món per nombre de congressos internacionals i de delegats i delegades. 2019 Ciutats Variació Congressos Ciutats Variació Delegats/ades 2019/2018 (%) 2019 2019/2018 (%) 2019 París 11,8 237 Barcelona 16,3 156.754 Lisboa 25,0 190 París -1,7 124.063 Berlín 8,6 176 Madrid 27,8 91.900 Barcelona -4,3 156 Lisboa 50,2 91.406 Madrid -6,7 154 Viena -15,0 89.009 Viena -13,4 149 Berlín -2,9 85.089 Singapur 2,1 148 Londres 38,9 76.114 Londres -4,7 143 Milà 153,9 71.554 Praga 1,5 138 Copenhagen -14,3 69.110 Tóquio 6,5 131 Amsterdam -20,6 67.962 Font: International Congress and Convention Association (ICCA). n.d.: no disponible OBSERVATORI BARCELONA 2020 28 Pol d’activitat econòmica Qualitat de vida, sostenibi l i tat i cohesió social Introducció Barcelona s’ha implicat en l’impuls de l’Agenda 2030 de Pel que fa a la cohesió social, el 2019, la taxa de risc Nacions Unides, que planteja 17 Objectius de Desenvo- de pobresa o exclusió social del conjunt de Catalunya lupament Sostenible (ODS), i busca aliances amb altres és inferior a la de la Unió Europea, i ambdues s’han ciutats, governs i actors per abordar el canvi climàtic reduït lleugerament respecte a l’any anterior. A Barce- i la reducció de les desigualtats, entre altres reptes lona, el 2017 més de la meitat de la població resident compartits. Durant el mandat 2019-2023, l’Ajuntament (un 52,9% del total) vivia en un barri de renda mitjana de Barcelona ha alineat les polítiques municipals amb per primera vegada des de 2009, malgrat que el 2019 l’Agenda 2030 —començant pel pla d’actuació del man- el 5,9% de les llars s’han trobat en situació de privació dat— i impulsa aliances amb la societat civil i els sectors material severa, una taxa similar a la mitjana de la UE. econòmics que reverteixin en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, una millor cohesió social i en una En l’àmbit de la sostenibilitat, Barcelona es troba en- ciutat més respectuosa amb el medi ambient. tre les 88 ciutats més compromeses en la lluita con- tra l’emergència climàtica i encapçala juntament amb Pel que fa a les dimensions associades a una bona qualitat de vida, Barcelona és considerada la 26a ciutat més segura per càpita segons la plataforma C40 del Cities Climate del món segons The Safe Cities Index 2019. La ciutat també Leadership Group. La ciutat compta des de 2018 amb destaca com a referent internacional en el camp de l’es- el Pla Clima de Barcelona, que estableix un conjunt de port —amb la 7a posició al Ranking of Sports Cities 2020—, mesures per reduir les emissions per càpita de la ciu- una activitat que, a banda de contribuir directament a la tat un 50% per a l’any 2030 (des de 1992) i ser neutre qualitat de vida dels barcelonins i les barcelonines, genera en carboni l’any 2050. A més a més, des del gener de un impacte econòmic i social important. D’altra banda, la 2020, l’Ajuntament ha declarat l’emergència climàtica ciutat és un referent per la seva vitalitat cultural i creativa, i segueix les pautes marcades a la Declaració d’Emer- segons els resultats de The Cultural and Creative Cities Mo- gència Climàtica Internacional. nitor 2019, elaborat per la Comissió Europea, on obté la 9a posició en l’índex global i destaca en els àmbits de capital Finalment, quant a la mobilitat sostenible, Barcelona humà i formació, ocupació en activitats creatives i intensi- se situa com a la 18a ciutat del món i 9a d’Europa en desenvolupament de l’ecosistema de transport públic que ocupa la 2a, la 5a i la 6a posició, respectivament, entre urbà segons l’informe Urban City Readiness Index 2020 les ciutats de més d’un milió d’habitants). de la Universitat de Berkeley i Oliver Wyman Forum. Així mateix, Barcelona és la 13a ciutat més amigable La pandèmia de la Covid el 2020 ha tingut un impac- del món per a les bicicletes segons el Copenhagenize te advers generalitzat en la qualitat de vida i el mercat Índex 2020, en un rànquing encapçalat per Copenha- de treball a totes les ciutats del món. Barcelona n’ha guen i Amsterdam. patit especialment les seves conseqüències per la seva i les mesures restrictives de l’activitat econòmica que han afectat l’ocupació i altres indicadors econòmics. Aquest impacte intens a la ciutat fa que Barcelona recu- Barcelona, li de la 8a a la 35a posició entre les ciutats del món que entre les ciutats mostren un millor equilibri entre treball i vida personal més compromeses segons el rànquing Cities for the Best Work-Life Balance en la lluita contra 2020, en el que —de tota manera— la ciutat segueix destacant en els àmbits de tolerància i inclusió (on ocu- l’emergència pa la 5a posició), dies de vacances (1a), despesa social climàtica (13a) i benestar i forma física (13a). OBSERVATORI BARCELONA 2020 31 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Seguretat en ciutats del món l’any 2019 Barcelona, entre les trenta ciutats més segures del món Segons The Safe Cities Index 2019, un informe elaborat Seguretat en les ciutats del món. 2019 per la revista britànica The Economist, Barcelona se si- tua en el 26è lloc entre 60 ciutats de tots els continents, Posició Ciutat Índex s/100 en un rànquing encapçalat per Tòquio, Singapur i Osaka. 1 Tòquio 92,0 Així mateix, obté la 10a posició entre les ciutats euro- pees, per darrere d’Amsterdam, Estocolm o París i per 2 Singapur 91,5 davant de Milà o Roma. En l’edició anterior —elaborada 3 Osaka 90,9 el 2017— Barcelona assolia la 13ª posició del rànquing 4 Amsterdam 88,0 mundial; amb tot, el valor de l’índex de Barcelona el 2019 5 Sydney 87,9 (81,2) està 10 punts per sobre de la mitjana, i la situa en 6 Toronto 87,8 la franja alta de les ciutats analitzades. 7 Washington DC 87,6 Els resultats de l’informe es basen en 57 indicadors que co- 8 Copenhagen 87,4 breixen les dimensions de la seguretat en els àmbits digital, 9 Seül 87,4 de la salut, de les infraestructures i del ciutadà. Cal destacar 10 Melbourne 87,3 la 3a posició de Barcelona en seguretat pel que fa a les infra- estructures, un àmbit en què la ciutat manté la bona posició 11 Chicago 86,7 - 12 Estocolm 86,5 pectes com la inversió i la gestió de les infraestructures de la 13 San Francisco 85,9 ciutat o la seva vulnerabilitat a desastres naturals. En relació 14 Londres 85,7 amb la resta de dimensions analitzades, la ciutat se situa en 15 Nova York 85,5 19a posició pel que fa a la seguretat personal —on supera ciutats com París, Londres o Milà—, 24a en l’àmbit de la salut 16 Frankfurt 85,4 i és la 28a en seguretat digital, àmbits en els que baixa 2, 8 17 Los Angeles 85,2 i 7 posicions, respectivament, respecte al rànquing anterior. 18 Wellington 84,5 19 Zuric 84,5 Categories de seguretat urbana 20 Hong Kong 83,7 (posicionament de Barcelona) 21 Dallas 83,1 Digital 22 Taipei 82,5 21 28 23 París 82,4 24 Brussel·les 82,1 Salut 25 Madrid 81,4 16 24 26 Barcelona 81,2 Infraestructures 27 Abu Dhabi 79,5 3 3 28 Dubai 79,1 29 Milà 78,1 Seguretat personal 17 19 30 Roma 76,4 Mitjana 71,2 Índex global 31 Beijing 70,5 13 26 32 Shanghai 70,2 2018 2019 Font: The Safe Cities Index 2019. The Economist Intelligence Unit. Font: The Safe Cities Index 2019, The Economist Intelligence Unit. OBSERVATORI BARCELONA 2020 32 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social L’esport en les ciutats del món l’any 2020 Barcelona, setena ciutat que més s’associa a l’esport Barcelona se situa per tercer any consecutiu en 7a posi- L’esport en ciutats del món. 2020 ció entre les 50 ciutats avaluades en el Ranking of Sports Cities 2020, elaborat per la consultora Burson Cohn and Posició 2019 Ciutat Posició 2020 Wolfe a partir d’una votació en què federacions esporti- Londres 1 1 Nova York ves, persones líders d’opinió especialitzades i referències Los Angeles 2 2 Londres del públic general en les xarxes socials determinen qui- París 3 3 París nes són les ciutats més associades a l’esport. Tòquio 4 4 Los Angeles Lausana 5 5 Lausana La ciutat s’ha mantingut entre les deu primeres des de Nova York 6 6 Tòquio la primera edició (2012), un posicionament que només Barcelona 7 7 Barcelona comparteixen altres ciutats olímpiques com Londres i Madrid 8 8 Manchester Tòquio. La rellevància esportiva de Barcelona en l’àmbit Manchester 10 9 Toronto internacional deriva de la celebració a la ciutat de grans Boston 13 10 Madrid esdeveniments esportius periòdics i de competicions de Toronto 20 11 Boston primer nivell internacional, el llegat dels Jocs Olímpics i Copenhaguen 23 12 Copenhaguen Paralímpics de l’any 1992, l’activitat en plataformes digi- tals sobre esport i l’atracció generada pels gran clubs de Europa Àsia i Oceania Amèrica B arcelona l’àmbit metropolità, fets que situen Barcelona com una Font: Ranking of Sports Cities 2020. Burson Cohn & Wolfe. destinació turística esportiva. L’esport té un gran impacte econòmic i social a la ciutat i contribueix a la millora directa de la qualitat de vida de la ciutadania. Segons la darrera Enquesta d’Hàbits Espor- tius de Barcelona, un 71,6% de les persones entrevista- des practiquen esport; per sexe, el practiquen un 74,4% dels homes i un 69,2% de les dones; i per edat cal re- marcar la generalització de la pràctica esportiva entre el jovent, on més del 80% de les persones entre 17 i 35 anys practiquen esports. D’altra banda, el principal club de la ciutat —Futbol Club Barcelona— va generar la temporada 18/19 una activitat econòmica de 1.190 milions d’euros que suposa un 1,5% del PIB de la ciutat i té un impacte directe, indirecte i in- duït de 19.500 llocs de treball, segons un informe de la consultora PwC. 1El rànquing del 2019 l’ha elaborat Burson Cohn amb la mateixa metodologia que s’havia fet els anys anterior per Around the Rings i TS Consulting. OBSERVATORI BARCELONA 2020 33 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Equilibri treball-vida personal en l’entorn de la crisi COVID en ciutats del món 2020 Barcelona baixa posicions i destaca en tolerància i inclusió Segons el rànquing Cities for the Best Work-Life Balance Índex d’equilibri treball-vida personal. 2020 2020 elaborat per l’empresa d’accés tecnològic segur Kisi, Barcelona se situa en la 35a posició entre les cinquanta Rànquing global Ciutat Puntuació total ciutats del món comparades i en la 13a entre les ciutats 1 Oslo 100,0 europees, a partir de 19 indicadors sobre intensitat del treball, serveis socials i suport institucional per a la igual- 2 Hèlsinki 95,8 tat, qualitat de vida i efectes de la pandèmia del Covid. 3 Copenhaguen 93,8 Per tant, aquest any l’índex amplia el seu abast i —a més 4 Hamburg 93,2 dels apartats habituals— mesura l’impacte de la Covid en 5 Berlín 90,3 l’equilibri treball-vida personal, tenint en compte les ca- 6 Munic 90,1 racterístiques de la pandèmia i la seva incidència en l’àm- bit econòmic i laboral. 7 Viena 89,4 8 Zuric 88,2 Amb la introducció d’aquest factor, el posicionament de Bar- 9 Estocolm 85,2 celona es veu clarament perjudicat —el 2019 va obtenir el 8è lloc— i la ciutat se situa en una posició mitjana baixa de 10 Calgary 85,0 l’índex, en un rànquing encapçalat per tres capitals escan- 11 Ottawa 84,6 dinaves: Oslo, Hèlsinki i Copenhaguen, i on Barcelona obté 12 Amsterdam 83,9 un resultat superior als de Brussel·les, Boston, Nova York o 13 Vancouver 83,7 Milà. Per àmbits, la ciutat destaca en tolerància i inclusió (on 14 Auckland 82,8 ocupa la 5a posició), dies de vacances (1a), despesa social (13a) i benestar i forma física (13a),mentre que ocupa una 15 Toronto 81,9 posició intermèdia (la 25a) en permisos remunerats paren- 16 Denver 80,4 tals o maternals i se situa se situa entre les cinc últimes urbs 17 San Diego 79,3 pel que fa als indicadors relatius a la Covid. 18 Portland 79,3 19 Tòquio 78,9 Posicionament de Barcelona. 2020 20 Seattle 78,8 Dies de vacances 21 Sydney 77,9 1 22 San Francisco 76,6 Permisos remunerats parentals/maternals 23 Atlanta 75,4 25 24 Melbourne 75,3 Índex de tolerància i inclusió 5 25 París 74,0 26 Washington DC 73,9 Índex d’equlibri treball-vida personal 35 27 Chicago 73,9 Despesa social 28 Dublin 73,4 13 29 Las Vegas 72,6 Índex de benestar i forma física 30 Philadelphia 72,6 13 35 Barcelona 71,8 Contaminants de l’aire Font: Kisi. Cities for the Best Work-Life Balance 2020. 19 Impacte del Covid 46 Font: Kisi. Cities for the Best Work-Life Balance 2020. OBSERVATORI BARCELONA 2020 34 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Ciutats creatives i culturals d’Europa l’any 2019 Barcelona, entre les deu primeres ciutats creatives i culturals d’Europa Barcelona ocupa el novè lloc en l’Índex d’intensitat crea- Ciutats creatives i culturals. 2019 tiva a Europa segons el Cultural and Creative Cities Moni- tor 2019, un instrument creat per la Comissió Europea i Posició Ciutat Índex que recull un conjunt ampli d’indicadors de 190 ciutats de d’intensitat creativa 30 països europeus que estan compromeses activament 1 París 66 amb la promoció de la cultura i la creativitat. Amb aquesta eina, la Comissió vol reivindicar la importància de la cul- 2 Munic 41 tura i la creativitat per a la vida a les ciutats, per a la seva 3 Londres 36 resiliència i també per al seu desenvolupament, ja que es 4 Milà 35 detecta una correlació clara entre activitat cultural, en un 5 Berlín 34 sentit ampli, i creixement econòmic. 6 Viena 33 7 Budapest 33 L’informe presenta els resultats per a grups de ciutats se- 8 Praga 33 gons el volum de població, n’analitza les dimensions d’in- tensitat cultural, l’economia creativa i l’entorn facilitador, 9 Barcelona 31 i les agrupa en un índex global d’intensitat creativa que 10 Hamburg 29 està liderat per París, Munic i Londres entre les ciutats de 11 Madrid 28 més d’un milió d’habitants. 12 Varsòvia 27 Nota: Ciutats amb més d’1 milió d’habitants. Barcelona destaca especialment en l’apartat d’entorn fa- Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2019. Joint Research Center de la cilitador dins de les ciutat de més d’un milió d’habitants, Comissió Europea. amb el 2n lloc en capital humà i formació —només per darrere de París—, i el sisè en l’indicador d’obertura, tole- Posicionament de Barcelona per categories. 2019 rància i confiança, mentre que obté l’11a posició en con- Equipaments culturals nexions locals i internacionals i la 14a en qualitat de la 6 governança. Participació en la cultura 9 En la dimensió d’economia creativa, Barcelona obté un Llocs de treball creatius índex positiu en llocs de treball creatius —que la situa en 5 cinquè lloc, per davant de Londres i Roma i per darrere de Propietat intel·lectual Munic i Madrid— i està entre les 15 primeres en propietat 10 intel·lectual i noves ocupacions. En l’apartat d’intensitat cul- Noves ocupacions 14 tural, Barcelona destaca amb la sisena posició en equipa- Capital humà i formació ments culturals i la 9a en participació en la cultura, entre les 2 ciutats de més d’un milió d’habitants. Obertura, tolerància i confiança 6 Els resultats de 2019 mostren una notable estabilitat res- Conexions locals i internacional pecte a l’edició anterior, amb l’excepció de l’apartat de qua- 11 litat de la governança, en què s’observa un descens gene- Qualitat governança ralitzat. Per grans àrees geogràfiques, les ciutats del nord 11 d’Europa assoleixen els millors resultats globals, seguides Nota: Ciutats amb més d’1 milió d’habitants. per les de l’oest i el sud d’Europa, on aquestes darreres Font: Cultural and Creatives Cities Monitor 2019. Joint Research Center de la destaquen en l’àmbit de la intensitat cultural. Comissió Europea. OBSERVATORI BARCELONA 2020 35 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Població en risc de pobresa o exclusió social a les regions europees l’any 2019 La taxa de risc de pobresa o exclusió social de Catalunya, inferior a la de la Unió Europea Segons dades d’Eurostat, la taxa de risc de pobresa o ex- Població en risc de pobresa o exclusió social. 2019 clusió social (AROPE, per les sigles en anglès) de Catalunya se situa en el 18,8% l’any 2019 i és inferior a la taxa es- País Regió (ciutat principal) Taxa AROPE (%) panyola (25,3%) i a la de la UE-28 (21,4%). Amb taxes su- República Txeca Praga (Praga) 7,9 periors a les de Catalunya se situen regions com les de Eslovàquia Bratislavský kraj (Bratislava)* 7,9 Dublín, Berlín o Viena mentre que amb valors similars, s’hi Finlàndia Hèlsinki-Uusimaa (Hèlsinki) 10,1 troben les d’Amsterdam, Lisboa o Madrid, entre d’altres. Romania Bucuresti-Ilfov (Bucarest) 14,0 Les regions de Praga o Hèlsinki presenten les taxes més Suècia Estocolm (Estocolm) 14,8 baixes de la mostra, amb valors entre el 7,5% i el 10,5%. La taxa de Catalunya ha disminuït lleugerament (en 0,1 Itàlia Llombardia (Milà)* 15,7 punts percentuals) respecte a l’any anterior, un compor- Alemanya Baviera (Munic)** 16,1 tament similar al de l’europea. Noruega Oslo og Akershus (Oslo) 16,2 Polònia Wojewodztwo Mazowieckie (Varsòvia) 16,8 Si es fa el càlcul de la població en risc de pobresa a partir Dinamarca Hovedstaden (Copenhaguen) 17,5 del llindar específic per a Catalunya (el 60% de la mitjana Països Baixos Països Baixos-Oest (Amsterdam) 17,7 dels ingressos disponibles anuals equivalents, després de Portugal Àrea metropolitana Lisboa 17,8 transferències socials de la població catalana, en comptes de la mitjana estatal), la taxa AROPE se situa en el 23,6%1, Espanya Catalunya (Barcelona) 18,8 dada 1,1 punts percentuals superior a la de l’any anterior Espanya Comunitat de Madrid (Madrid) 19,0 i que està per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Irlanda Irlanda-Est i centre (Dublín)* 19,4 Igualment, a l’àrea metropolitana de Barcelona la taxa Suïssa Espace Mittelland (Berna) 21,0 AROPE se situa en el 25,1% en el període 2017-18. Mitjana UE28 (e) 21,4 Bulgaria Bulgària - sud-oest (Sofia) 22,6 Un dels components de la taxa AROPE és la privació ma- 2 Alemanya Berlín (Berlín)** 24,1terial severa . Segons l’Oficina Municipal de Dades, a la ciutat de Barcelona el 2019 aquest tipus de privació afec- Grècia Àtica (Atenes) 24,8 ta el 5,9% de les llars –una taxa similar a la mitjana de la Espanya 25,3 Unió Europea– i ho fa de forma més intensa a les llars Àustria Viena (Viena)* 27,5 amb mare o pare amb fills (12,1%) i les sustentades per Itàlia Laci (Roma)* 27,5 dones (7,5%). Bèlgica Brussel·les 37,8 Nota: La taxa «At Risk of Poverty or Social Exclusion» (AROPE) indica el percentatge de la població que es troba, com a mínim, en un dels següents casos: en situació de risc de pobresa, en situació de privació material severa o vivint en llars amb intensitat laboral molt baixa. Font: Eurostat 1Dades de l’Idescat. 2La població amb privació material severa inclou aquelles persones que te- nen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim quatre dels nou ítems següents: pagar les factures de lloguer, hipoteca o serveis públics, mantenir la llar adequadament calenta, assumir despeses inesperades, menjar carn o les proteïnes de forma regular, anar de vacances, disposar de cotxe, disposar de rentadora, disposar d’aparell de televisió en color o disposar de telèfon. OBSERVATORI BARCELONA 2020 36 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Emissions de tCO2-e per càpita en ciutats d’Europa l’any 2020 Barcelona entre les ciutats amb menors emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) per habitant Barcelona se situa juntament amb Oslo al capdavant de la Emissions de tCO2-e per capita. 2020 llista de ciutats amb menys emissions de tCO2 equivalent per càpita, amb 1,80 tones per habitant l’any 2018 que su- Ciutat País Emissions posen una millora de 0,09 tones respecte a l’any anterior. per càpita Altres ciutats que se situen a l’entorn de les 2 tones per Oslo Noruega 1,80 habitant són París i Copenhaguen. Barcelona Espanya* 1,80 Rijeka Croàcia* 2,36 Segons l’Agència d’Energia de Barcelona, aquest resultat Paris França 2,50 de Barcelona es deu en gran mesura al fet que és una ciutat mediterrània i compacta, amb unes condicions que Copenhagen Dinamarca 2,60 faciliten unes ràtios baixes de consum energètic per habi- Gènova Itàlia* 2,93 tant en comparació amb altres urbs. Tanmateix, cal seguir Nàpols Itàlia* 3,00 reduint aquest consum ja que les emissions segueixen Madrid Espanya* 3,10 sent molt elevades. Per això s’ha fixat l’ambiciós objectiu Bilbao Espanya* 3,17 de reduir-les en un 50% l’any 2030 prenent com a any València Espanya* 3,57 base 1992, Aquesta seria una fita intermèdia en el camí Múrcia Espanya* 3,68 cap a la neutralitat en carboni l’any 2050. Londres Regne Unit 3,80 Estocolm Suècia 3,80 Les dades provenen dels inventaris d’emissions de ga- sos amb efecte hivernacle (GEH), que aquestes ciutats Niça França* 4,00 reporten al C40 de manera pública, elaborats amb un Lisboa Portugal* 4,10 nivell bàsic de la metodologia GPC (Protocol Global per Milà Itàlia 4,10 a Inventaris d’Emissió de Gasos). La metodologia inclou Basilea Suïssa* 4,21 les emissions derivades del consum d’energia del sectors Florència Itàlia* 4,41 domèstic, comercial i serveis, industrial i la mobilitat, així Atenes Grècia 5,00 com el tractament de residus i les aigües residuals. Cal Varsòvia Polònia 5,80 remarcar que en les dades de nivell bàsic de GPC no es Amsterdam Holanda 5,90 consideren ni el port ni l’aeroport. Heidelberg Alemanya 6,20 El 2020 Barcelona forma part del grup de 88 ciutats líders Tessalònica Grècia* 6,56 en acció climàtica i transparència, a la CDP’s Cities A List Nota: La base de dades original conté 188 ciutats, i la taula recull només una mostra de ciutats de referència de les que utilitzen el marc GPC per —amb una qualificació A—, resultat que ja es va acon- reportar les seves dades. CDP és l’únic sistema global de divulgació que permet a empreses, ciutats, estats i regions gestionar les dades dels seus seguir els dos anys anteriors i requereix fer un inventari impactes ambientals. Data d’extracció de dades: desembre 2020: resultats d’emissions a tota la ciutat que es vagi actualitzant, esta- referits a l’any 2018. * dades de CDP facilitades per l’Agència d’Energia de Barcelona. blir un objectiu de reducció d’emissions, publicar un pla d’acció per al clima i haver completat un pla d’adaptació Font: C40 Cities Climate Leadership Group i dades de l’Agència d’Energia de Barcelona. climàtica que demostri com faran front als riscos climàtics actuals i futurs. OBSERVATORI BARCELONA 2020 37 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Desenvolupament de l’ecosistema de transport públic urbà en ciutats del món, 2020 Barcelona, entre les 20 ciutats amb millor ecosistema de transport públic Barcelona se situa com a la 18a ciutat del món i 9a d’Eu- L’estudi assenyala cinc factors clau per als nous sistemes ropa pel que fa a l’ecosistema de transport públic segons de mobilitat a les ciutats: la integració, l’accessibilitat, la l’Urban City Readiness Index 2020 elaborat per la Univer- sostenibilitat, la innovació i la col·laboració públic-privada sitat de Berkeley i Oliver Wyman Forum, en un rànquing i estableix els criteris per elaborar els rànquings a par- encapçalat per Singapur i Londres. L’estudi compara 50 tir de l’eficiència del sistema, l’impacte social, la innova- ciutats globals de diverses regions geogràfiques que es ció, l’atracció del mercat i les infraestructures. Atenent distingeixen pels reptes de mobilitat i les solucions que a aquestes categories, Barcelona està en 2a posició per apliquen, al mateix temps que són epicentres econòmics l’eficiència del sistema —gràcies al grau de gestió de trà- de la seva zona d’influència. fic i a l’ús del transport públic—, mentre que és la 13a en infraestructura, la 15a en atractiu del mercat, la 26a Barcelona perd cinc posicions respecte al rànquing de en innovació i la 29a en impacte social —on es valora el 2019, però supera Toronto i Los Angeles en puntuació volum de tràfic a l’aeroport i el preu del transport públic. global i queda molt a prop del resultat de Zuric, Seül i Madrid, i amb la mateixa puntuació que Sydney. Posicionament de Barcelona al rànquing 2020 per Ciutats amb els millors sistemes de transport categories de valoració públic del món. 2020 Sistema eficient Posició Ciutat Índex global 2 1 Singapur 74,1 Impacte social 2 Londres 74,0 29 3 Estocolm 73,2 Innovació 4 Hong Kong 72,6 26 5 Amsterdam 72,5 Atractiu del mercat 15 6 Tòquio 72,4 7 Hèlsinki 71,9 Infraestructura 13 8 Berlín 71,7 9 París 71,7 Índex global 18 10 Nova York 70,8 11 San Francisco 70,7 Font: Urban City Readiness Index 2020. Berkeley University of California i Oliver Wyman Forum. 12 Chicago 70,5 13 Boston 70,3 14 Zuric 67,8 15 Seül 67,7 16 Madrid 66,7 17 Sydney 66,1 18 Barcelona 66,1 19 Toronto 65,4 20 Los Angeles 65,4 Font: Urban City Readiness Index 2020. Berkeley University of California i Oliver Wyman Forum. OBSERVATORI BARCELONA 2020 38 Qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social Mercat laboral i formació Introducció El 2020, la crisi econòmica derivada de la pandèmia està d’Estadística (INE). De tota manera, tal com mostren les provocant un fort impacte en els mercats de treball de dades presentades a l’informe, la taxa d’ocupació del les principals economies i, el primer semestre de l’any, Principat se situa per sota de la mitjana europea i la l’ocupació a la Unió Europea s’ha reduït un -3%. Les eco- taxa d’atur supera clarament la mitjana de la UE, tot i nomies de Barcelona, Catalunya i Espanya participen haver-se reduït des del 2013. d’aquesta tendència, i el tercer trimestre de 2020 asso- leixen descensos interanuals dels llocs de treball d’entre Així mateix, Catalunya registra una taxa d’ocupació a el -2 i el -3,5%. La crisi està afectant amb especial inten- temps parcial del 14,6% el 2019, fet que la situa 5,5 sitat els treballadors amb contracte temporal, sectors punts per sota de la mitjana de la UE (20,1%) i al nivell com l’hostaleria, la restauració o el comerç minorista i de l’espanyola (14,6%). La taxa d’ocupació femenina –a nivell territorial- els països del sud i est d’Europa. De és més elevada en tots els casos, amb un indicador tota manera –i a tots els territoris analitzats-, la pèrdua també menor per a Catalunya i una diferència més de llocs de treball és rellevant però clarament inferior a acusada amb la resta d’àmbits territorials. la reducció del PIB, gràcies en bona mesura a la posa- Un dels actius rellevants que té l’àrea de Barcelona da en marxa dels Expedients de Regulació Temporals és una massa crítica important de capital humà qua- d’Ocupació (ERTO) i altres mesures de política pública. lificat. En aquest àmbit, cal assenyalar que, el 2019, Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona el percentatge de població treballadora amb estudis ha posat en marxa un Pla de Recuperació Econòmi- universitaris a Catalunya creix fins a situar-se en el ca de la ciutat amb set objectius estratègics, entre els 48,4% i, en el cas de les dones treballadores, supera quals hi figuren protegir el treball i fomentar l’ocupa- per cinquena vegada el 50%, valors clarament més ció de qualitat amb mesures específiques encamin- elevats que les mitjanes de la Unió Europea. D’altra ades a no deixar a ningú enrere i mantenir el teixit banda, Barcelona és la 5a ciutat del món més atrac- empresarial de la ciutat, evitant una destrucció massi- tiva per al talent digital que vol treballar a l’estran- va d’empreses i impulsant aquell teixit de major valor ger segons l’informe Decoding Global Talent 2019 de afegit. Entre les mesures adoptades destaquen el des- The Boston Consulting Group, només per darrere de envolupament d’un Pla de re-skilling tècnic-professio- Londres, Nova York, Berlín i Amsterdam. nal en sectors estratègics (com l’economia digital, el Finalment, Barcelona continua sent un referent com a desplegaments de Plans d’Ocupació sectorials i Plans ciutat d’excel·lència formativa en l’àmbit empresarial, de xoc d’ocupació adreçats a col·lectius especialment ja que és l’única urbs europea amb dues institucions vulnerables, la creació d’un complement a la prestació docents (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles extraordinària a la persona autònoma o les subven- de negocis del continent, segons el Financial Times. cions a la digitalització del comerç de la ciutat). Els indicadors laborals disponibles a escala regional i presentats en aquest capítol corresponen a l’any 2019, un període de creixement moderat de l’activitat econò- mica a la Unió Europea que també s’observa al mercat de treball i fa que tots els Estats membres experimentin una millora en la taxa d’ocupació. En el cas de Catalun- Barcelona, ya, el mercat laboral mostra una evolució positiva: tanca entre les cinc ciutats l’any 2019 amb un increment interanual de l’ocupació de 87.000 persones i un descens interanual de la po- més atractives blació aturada de prop de 46.000 persones, segons l’En- per al talent digital questa de població activa que publica l’Institut Nacional OBSERVATORI BARCELONA 2020 41 Mercat laboral i formació Atractiu laboral de talent digital a ciutats del món l’any 2019 Barcelona, entre les cinc primeres ciutats en atractiu laboral Segons l’informe Decoding Digital Talent 2019 de The Bos- Comparativa de posicionament de ciutats en ton Consulting Group, Barcelona és la 5a ciutat del món atractiu laboral més atractiva per als experts digitals que volen treballar a l’estranger i se situa just per davant de Dubai, Los An- Nova York geles i París. Encapçalen el rànquing Londres i Nova York, 2 2 que també lideren la classificació d’atractivitat per al ta- Berlín lent global 2018 i de fet les nou primeres ciutats són les 3 3 mateixes en una i altra classificació, tot i que Barcelona i Amsterdam s’intercanvien la posició del 4t i 5è lloc en un Barcelona i altre rànquing. 4 5 L’estudi s’ha realitzat a partir de la identificació del ta- Amsterdam lent digital —persones expertes en dades, programació 4 5 i desenvolupament de webs, màrqueting digital, disseny París digital, desenvolupament d’aplicacions mòbils, intel·ligèn- 8 8 cia artificial, robòtica i automatització— que va respon- dre l’enquesta en línia Global Talent Survey i que supera Sydney les 26.000 persones. L’informe reflecteix que dos terços 9 9 (el 67%) de les persones expertes digitals enquestades estarien disposades a treballar en altres països mentre Experts digitals 2019 Talent global 2018 que en l’informe sobre el talent global aquest percentatge Font: Decoding Global Talent 2019. Boston Consulting Group. disminueix al 57%. Els aspectes que més valora la persona experta digital a la feina són un bon equilibri entre tre- ball i vida personal i l’oportunitat d’aprendre i formar-se. D’altra banda, l’informe assenyala com a prioritaris per a les institucions públiques el desenvolupament d’un en- torn atractiu per a les persones treballadores d’aquest àmbit, la detecció dels dèficits de talent digital i l’impuls de programes de formació tecnològica especialitzada al seu territori. OBSERVATORI BARCELONA 2020 42 Mercat laboral i formació Ciutats del món més atractives per treballar a l’estranger Posició 2018 Ciutat Posició 2019 Rànquing talent global Rànquing experts digitals 1 Londres 1 2 Nova York 2 3 Berlín 3 5 Amsterdam 4 4 Barcelona 5 6 Dubai 6 7 Los Angeles 7 8 París 8 9 Sydney 9 14 Abu Dhabi 10 10 Tòquio 11 12 Toronto 12 29 San Francisco 13 18 Zurich 14 15 Singapur 15 23 Munic 16 13 Viena 17 20 Washington, DC 18 16 Melbourne 19 17 Brussel·les 20 11 Madrid 21 24 Vancouver 22 27 Boston 23 28 Estocolm 24 22 Ginebra 25 25 Chicago 26 26 Hong Kong 27 19 Roma 28 – Copenhaguen 29 30 Mont-real 30 Font: Decoding Global Talent 2019. Boston Consulting Group. OBSERVATORI BARCELONA 2020 43 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees l’any 2019 La taxa d’ocupació de Catalunya, propera a la de la Unió Europea L’any 2019, la taxa d’ocupació a la Unió Europea creix en Taxa d’ocupació (%) 0,6 punts percentuals respecte a la del 2018, com a re- sultat dels increments moderats a la major part de les 69,6 69,3 regions analitzades.. 68,667,6 67,9 66,6 66,9 En aquesta línia, la taxa d’ocupació en els àmbits català i 65,6 65,564,8 64,2 64,5 espanyol augmenta per cinquè any consecutiu —en 0,7 i 64,1 64,1 63,163,0 62,4 0,9 punts percentuals, respectivament—, amb un creixe- 61,9 61,160,1 59,8 59,5 ment lleugerament superior al de la mitjana de la UE, per 58,0 57,8 bé que continuen entre les més baixes del continent a 55,8 56,0 54,8 causa de la forta reducció experimentada des del 2008 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 fins al 2013. Així, la taxa d’ocupació a Catalunya ha estat Catalunya Espanya UE-28 del 68,6% el 2019, de manera que se situa per sota de la mitjana europea (69,2%) per onzè any consecutiu, tot Font: Eurostat. i que es manté clarament per sobre de la taxa espanyo- la —en 5,3 punts percentuals— i supera també la de re- gions com les de Milà, París o Brussel·les. D’altra banda, la taxa d’ocupació femenina augmenta 1,2 punts fins al 65% a Catalunya el 2019, de manera que supera lleugera- ment la mitjana europea (64,1%) i, més clarament, la mit- jana espanyola (57,9%) i la de regions com la Llombardia Tanmateix, continua lluny dels territoris capdavanters del continent (on se situa per sobre del 70%) i també és infe- rior a la taxa global d’ocupació. El quart trimestre del 2019, la taxa d’ocupació se situa en el 73,1% a Barcelona, fet que suposa un increment de 2,2 punts percentuals respecte al mateix període del 2018. La taxa d’ocupació femenina de la ciutat (69,8%) supera en més de 5 punts la mitjana europea i s’acosta al llindar del 70%. El 2020, la taxa d’ocupació disminueix en termes interanuals tant a Barcelona com a Catalunya fins assolir valors del 69,1% i el 67% —respectivament— el quart trimestre. OBSERVATORI BARCELONA 2020 44 Mercat laboral i formació Taxa d’ocupació a les regions europees. 2019 Taxa d’ocupació Regió (CIUTAT) Taxa d’ocupació (%) femenina (%) 77,4 Alta Baviera (MUNIC) 81,2 78,8 Estocolm (ESTOCOLM) 79,5 74,7 Stuttgart (STUTTGART) 79,5 72,0 Praga (PRAGA) 79,3 75,3 Holanda Nord (AMSTERDAM) 78,8 75,5 Oslo (OSLO) 77,6 74,7 Dinamarca (COPENHAGUEN) 76,8 72,3 Holanda Sud (ROTTERDAM) 76,8 71,8 Darmstadt (FRANKFURT) 76,3 72,6 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 75,9 73,5 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 75,3 71,8 Berlín (BERLÍN) 74,9 68,3 Londres (LONDRES) 74,1 67,5 Hongria Central (BUDAPEST) 74,0 72,5 Lituània (VÍLNIUS) 73,0 68,1 Gran Manchester (MANCHESTER) 72,9 67,0 Mazowsze (VARSÒVIA) 72,6 69,8 Lisboa (LISBOA) 71,8 65,9 Mig i Est(DUBLÍN) 71,3 65,6 Roine-Alps (LIÓ) 69,1 65,2 Comunitat de Madrid (MADRID) 69,0 65,0 Catalunya (BARCELONA) 68,6 64,1 UNIÓ EUROPEA 69,2 60,4 Llombardia (MILÀ) 68,4 65,1 Illa de França (PARÍS) 68,0 64,5 País Basc (BILBAO) 67,3 63,2 Viena (VIENA) 67,1 57,9 Espanya 63,3 53,6 Laci (ROMA) 61,2 56,3 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 59,8 51,8 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 56,9 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 45 Mercat laboral i formació Treball a temps parcial a les regions europees l’any 2019 Catalunya presenta unes taxes d’ocupació a temps parcial inferiors a la mitjana europea A Catalunya, la taxa d’ocupació a temps parcial, que me- Taxa de treball a temps parcial a les regions sura el pes de les persones que treballen a temps parcial europees. (%) sobre el conjunt de persones treballadores, assoleix un valor del 14,6% el 2019, fet que la situa 5,5 punts per sota de la mitjana de la UE (20,1%), al nivell de l’espanyola 20,0 20,4 20,4 20,4 20,4 20,3 20,1 20,1 19,2 (14,6%) i molt lluny de les regions que presenten taxes més elevades (les de Països Baixos, Àustria, Alemanya 15,8 15,9 15,715,3 15,3 15,2 14,6 14,5 15,0 14,6 14,6 o Dinamarca), tot i superar les de les regions de París, 14,2 14,3 14,113,8 13,9 Madrid, Lisboa i diverses ciutats de l’Est. Pel que fa a la 13,0 12,3 taxa d’ocupació femenina a temps parcial (que en totes les regions analitzades és més elevada que la masculina i la total), a Catalunya és del 22,5% i se situa 9,5 punts 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 per sota de la mitjana de la UE (32%), 1,3 punts per sota Catalunya Espanya UE-28 de l’estatal (23,8%) i, novament, lluny de les regions dels Font: Eurostat països capdavanters ja esmentats, on el treball a temps parcial voluntari femení és molt elevat. Pel que fa a l’evolució temporal, des de l’inici de la darrera crisi la taxa d’ocupació a temps parcial va augmentar cla- rament tant a la Unió Europea com a Espanya i Catalunya entre 2007 i 2013, mentre que a partir de 2013 s’ha man- tingut força estable —amb certa tendència a la baixa— i a Catalunya ha repuntat moderadament el 2019. Cal assen- yalar que el treball a temps parcial és una de les formes que ha adoptat la flexibilització del mercat de treball i, a la major part dels països europeus, ha comportat també un augment del percentatge de treball a temps parcial involuntari que l’any 2018 afecta a la quarta part dels tre- balladors de temps parcial a la Unió Europea. Quant a la ciutat de Barcelona, l’any 2019 presenta una taxa d’ocupació a temps parcial total del 12,7%, inferior a les de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. Pel que fa a la taxa femenina de la ciutat (15,8%), és més de 6 punts inferior a la catalana, de manera que se situa també per sota de l’estatal i, sobretot, de la del conjunt de la UE. OBSERVATORI BARCELONA 2020 46 Mercat laboral i formació Taxa de treball a temps parcial a les regions europees. 2019 Taxa de treball femení Regió (CIUTAT) Taxa treball a temps parcial (%) a temps parcial (%) 70,7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50,3 72,9 Holanda Sud (ROTTERDAM) 49,5 41,5 Viena (VIENA) 28,7 46,8 Darmstadt (FRANKFURT) 28,6 49,0 Stuttgart (STUTTGART) 27,8 36,6 Berlín (BERLÍN) 27,4 41,7 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 26,5 44,5 Alta Baviera (MUNIC) 26,2 33,0 Dinamarca (COPENHAGUEN) 25,3 35,8 Gran Manchester (MANCHESTER) 23,0 30,9 Oslo (OSLO) 22,7 33,6 Londres (LONDRES) 22,1 33,0 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 22,0 27,9 Estocolm (ESTOCOLM) 21,7 33,6 Roine-Alps (LIÓ) 20,8 32,4 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 20,5 32,0 UNIÓ EUROPEA 20,1 32,5 Laci (ROMA) 19,8 29,9 Mig i Est (DUBLÍN) 19,3 28,7 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 18,8 32,5 Llombardia (MILÀ) 18,3 27,2 País Basc (BILBAO) 16,7 20,0 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 16,0 26,0 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 16,0 23,8 Espanya 14,6 22,5 Catalunya (BARCELONA) 14,6 20,6 Illa de França (PARÍS) 14,0 19,9 Comunitat de Madrid (MADRID) 13,2 16,1 Bucaresti -Ilfov (BUCAREST) 12,7 17,6 Praga (PRAGA) 12,1 12,6 Lisboa (LISBOA) 9,7 11,9 Letònia (RIGA) 9,2 10,9 Warszawski (VARSÒVIA) 8,8 9,3 Lituània (VÍLNIUS) 7,5 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 47 Mercat laboral i formació La taxa d’atur a les regions europees l’any 2019 La taxa d’atur a Catalunya es redueix, però continua lluny de la mitjana europea El 2019, el creixement de l’economia de la Unió Europea Taxa d’atur a les regions europees. 2019 ha propiciat que es tanqués l’any amb una taxa d’atur del Taxa d’atur Regió (CIUTAT) Taxa 6,3%, és a dir, 0,6 punts percentuals inferior a la del 2018. femenina (%) d’atur (%) La situació d’atur encara afecta amb especial intensitat els 1,5 Praga (PRAGA) 1,3 territoris del sud d’Europa, com ara Espanya i Catalunya, tot 1,8 Alta Baviera (MUNIC) 1,9 i que el diferencial del conjunt de l’Estat respecte a la mitja- na europea decreix respecte al 2018, després que aquest 2,0 Stuttgart (STUTTGART) 2,4 indicador hagi experimentat un descens anual d’1,2 punts. 2,9 Darmstadt (FRANKFURT) 3,1 2,9 Holanda Nord (AMSTERDAM) 3,1 Així, la taxa d’atur a Catalunya assoleix un 11% de mitjana 3,3 Escòcia de l’Est (EDIMBURG) 3,4 anual l’any 2019, de manera que se situa 4,7 punts percen- 3,2 Hamburg (HAMBURG) 3,6 tuals per sobre de la mitjana europea i segueix lluny de les 4,2 Holanda Sud (ROTTERDAM) 4,0 principals regions de referència, per bé que continua per 4,0 Londres (LONDRES) 4,3 sota de la mitjana espanyola (14,1%). Paral·lelament, la taxa d’atur femenina registra un 11,5%, 0,6 punts menys que la 4,8 Estònia (TALLINN) 4,4 del 2018, tot i que segueix per sobre de la taxa d’atur global. 4,5 Est i Centre (DUBLÍN) 4,7 5,2 Gran Manchester (MANCHESTER) 5,1 El quart trimestre de 2020, la taxa d’atur a Barcelona asso- 5,2 Dinamarca (COPENHAGUEN) 5,1 leix un valor del 12,6%, després d’un augment conseqüèn- 4,8 Berlín (BERLÍN) 5,3 cia de la pandèmia que l’allunya de la mitjana de la Unió 6,0 Estocolm (ESTOCOLM) 6,1 Europea. Val a dir que, tant a la ciutat com als àmbits terri- 6,6 UNIÓ EUROPEA 6,3 torials de referència, la posada en marxa dels Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTO) i altres mesu- 6,3 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 6,4 res de política pública ha mantingut l’increment de l’atur 7,9 Lisboa (LISBOA) 7,1 en un nivell moderat en relació a la intensitat de la crisi. 7,6 Illa de França (PARÍS) 8,1 7,7 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 8,7 Taxa d’atur (%) 9,4 País Basc (BILBAO) 9,2 8,3 Viena (VIENA) 9,3 26,2 10,4 Laci (ROMA) 9,9 11,5 Comunitat de Madrid (MADRID) 10,6 23,2 22,2 11,5 Catalunya (BARCELONA) 11,0 20,0 19,7 12,5 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 12,6 18,7 17,8 17,3 16,0 Espanya 14,1 15,8 15,3 14,1 19,8 Ankara (ANKARA) 14,2 13,5 11,0 11,5 11,0 Nota: Població de més de 15 anys. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada. 9,7 9,2 9,6 Font: Eurostat 9,1 8,7 7,8 7,0 6,9 6,3 2005 2010 2013 2015 2016 2017 2018 2019 Catalunya Espanya UE-28 Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 48 Mercat laboral i formació Població treballadora amb estudis universitaris a les regions europees l’any 2019 Més de la meitat de les dones treballadores a Catalunya tenen estudis universitaris Segons dades d’Eurostat, el 2019 el 48,4% de la població Població treballadora amb estudis universitaris treballadora de Catalunya tenia estudis universitaris, fet a les regions europees. 2019 que suposa un increment d’1,5 punts percentuals respec- te a l’any anterior. Aquest valor se situa més de deu punts Treballadores Regió (CIUTAT) Total de persones amb estudis treballadores per sobre de la mitjana de la Unió Europea (37,7%) i su- universitaris amb estudis pera també el de regions de referència com les de Berlín, (%) universitaris (%) Manchester o Munic, a més de ser superior a la mitjana 65,5 Londres (LONDRES)* 64,1 espanyola (44,8%). 64,3 Oslo og Akershus (OSLO) 58,6 61,4 País Basc (BILBAO) 58,1 El percentatge de dones treballadores catalanes amb for- 62,8 Regió de Brussel·les-Capital (BRUSSEL·LES) 57,7 mació universitària supera per cinquè any consecutiu el 50% i se situa en el 53,6%, de manera que augmenta 1,5 64,7 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 57,6 punts percentuals respecte al 2018. Així mateix, aquest 59,0 Illa de França (PARÍS) 56,2 indicador —novament superior al global— es manté molt 59,1 Est i Centre (DUBLIN)* 55,5 per sobre del valor de la Unió Europea (42,2%) supera 61,1 Estocolm (ESTOCOLM) 55,4 també el de les regions europees de referència esmenta- 58,9 Capital (COPENHAGUEN) 54,3 des anteriorment i la mitjana espanyola (50,6%). 56,6 Madrid (Comunitat de) (MADRID) 53,6 Aquests resultats fan palès l’augment progressiu del nivell 58,7 Escòcia 53,5 educatiu en estudis superiors a Catalunya en els darrers 55,0 Holanda Nord (AMSTERDAM) 51,6 anys, a partir del qual cal continuar treballant per apropar 54,6 Hongria central (BUDAPEST)* 50,5 el nivell d’estudis de la força laboral al de les regions del 57,3 Lituània (VÍLNIUS)* 48,9 nord d’Europa. 53,6 Catalunya (BARCELONA) 48,4 51,2 Viena (AT) (VIENA) 48,3 Població treballadora amb estudis universitaris (percentatge sobre ocupació total) 53,0 Àtica (ATENES) 47,7 49,6 Berlín (BERLÍN) 47,3 50,0 51,2 Bucarest - Ilfov (BUCAREST) 46,9 Est i Centre 51,4 (Dublín) 51,4 46,0 Praga (PRAGA) 46,2 55,5 50,1 Gran Manchester (MANCHESTER) 45,9 47,1 Holanda Nord 48,5 50,6 Espanya 44,8 (Amsterdam) 49,4 46,9 Holanda Sud (L’HAIA) 44,5 51,6 50,5 Sud-oest (BG) (SOFIA) 43,3 43,5 Catalunya 45,8 38,3 Alta Baviera (MUNIC) 42,2 (Barcelona) 46,9 48,4 48,3 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 41,5 40,5 50,0 Letònia (RIGA) 40,3 Alta Baviera 41,4 41,8 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 39,3 (Munic) 42,4 42,2 42,9 Lisboa (LISBOA) 38,7 22,6 2016 35,2 Darmstadt (FRÁNCFORT DEL MAIN) 38,0 Llombardia 23,8 2017 (Milà) 24,6 2018 42,2 UNIÓ EUROPEA 37,7 24,5 2019 31,5 Stuttgart (STUTTGART) 36,4 Font: Eurostat Nota: % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. La base de dades original conté prop de 450 regions, si bé la taula recull una mostra seleccionada de regions de referència. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 49 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees l’any 2020 Barcelona és l’única ciutat amb dues institucions docents en el Top 10 dels MBA d’escoles de negocis del continent europeu Segons el rànquing del diari Financial Times sobre els mi- Posicionament en el rànquing europeu llors 100 programes d’MBA a jornada completa, que duu a terme des de fa vint anys, les escoles barcelonines de negocis IESE i ESADE es posicionen en 4t i 7è lloc en el rànquing europeu, per sobre d’escoles tan reconegudes 3 3 3 3 3 com la SDA Bocconi de Milà o la Warwick Business School. 4 4 4 4 4 5 5 Això fa que el 2020 Barcelona sigui l’única ciutat amb dues 6 institucions docents al Top 10 de les millors escoles de 7 7 7 7 7 7 negocis en MBA del continent europeu, per vuitè any con- 8 8 8 8 secutiu. Així mateix, aquestes dues institucions se situen entre les vint-i-cinc escoles principals a escala mundial, amb l’IESE en el 13è lloc i ESADE en la 24a posició. Res- 12 pecte als resultats de l’any anterior, l’IESE perd una posi- 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 ció i ESADE perd tres posicions en el rànquing mundial, mentre que en l’europeu IESE perd una posició i ESADE IESE Business School ESADE Business School es manté. Font: Global MBA Ranking, Financial Times. Igualment, segons el rànquing d’MBA a temps complet de Which MBA? de l’any 2021, que publica anualment The Economist Intelligence Unit des de fa divuit anys, l’IESE assoleix la primera posició en el rànquing mundial. Aquests indicadors, any rere any, consoliden Barcelona com a ciutat d’excel·lència i pol d’atracció en formació em- presarial dins el panorama internacional. OBSERVATORI BARCELONA 2020 50 Mercat laboral i formació Millors escoles de negocis europees. 2020 Rànquing europeu Escola de negocis Ciutat Rànquing mundial 1 Insead Fontainebleau 4 2 London Business School Londres 7 3 HEC Paris París 9 4 Iese Business School Barcelona 13 5 University of Cambridge: Judge Cambridge 19 6 University of Oxford: Saïd Oxford 21 7 Esade Business School Barcelona 24 8 IMD Lausana 25 9 SDA Bocconi Milà 29 10 Warwick Business School Coventry 43 11 Alliance Manchester Business School Manchester 45 12 City, University of London: Cass Londres 50 13 IE Business School Madrid 52 14 Imperial College Business School Londres 55 15 Durham University Business School Durham 62 16 WHU Beisheim Düsseldorf 64 17 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 66 18 University of St Gallen St.Gallen 68 19 Mannheim Business School Mannheim 71 20 EMLyon Business School Lió 79 21 ESMT - European School of Management and Technology Berlín 81 22 The Lisbon MBA Lisboa 84 23 Edhec Business School Lille 88 24 Essec Business School París 88 25 University of Edinburgh Business School Edimburg 95 26 University College Dublin: Smurfit Dublín 99 Font: Global MBA Ranking 2020. Financial Times. OBSERVATORI BARCELONA 2020 51 Mercat laboral i formació Societat del coneixement Introducció Barcelona es consolida i se situa al capdavant de les que ocupa a Barcelona són dones, i el 31% provenen urbs europees com a pol de l’emprenedoria tecnolò- d’altres ciutats. L’agenda econòmica de l’Ajuntament de gica, i és un referent internacional pel que fa a l’ús Barcelona per als propers anys té entre els seus objec- de les tecnologies com a mitjà per desenvolupar una tius impulsar Barcelona com a Hub de Formació Digital gestió intel·ligent de la ciutat. Així, diversos rànquings i promoure la transformació digital de sectors especí- recents situen la capital catalana en posicions cap- davanteres i en molts d’ells aconsegueix mantenir o Barcelona la capital digital i tecnològica d’Europa. millorar les posicions tot i la situació de pandèmia, mostrant la resiliència de la ciutat en aquest àmbit. En el marc de la innovació, Barcelona se situa per prime- ra vegada com a la 4a ciutat més innovadora d’Europa Quant a l’ecosistema d’start-ups, Barcelona s’ha mantin- —només per darrere de Londres, París i Berlín— i la 21a gut com el cinquè hub d’start-ups d’Europa l’any 2020, entre 500 ciutats del món segons els resultats de l’Inno- vation Cities Index 2019 elaborat per 2thinknow. d’start-ups d’Europa en nombre d’operacions realitza- des i el 16è hub en inversió rebuda, segons l’informe En matèria de talent, el mercat laboral català es carac- The State of European Tech 2020 de la consultora Atomi- teritza per tenir un teixit rellevant en sectors d’alt valor co. El posicionament de Barcelona com a hub emergent afegit. El 2019, Catalunya s’ha mantingut com la 4a regió d’start-ups tecnològiques es reforça amb l’organització d’Europa on més persones amb estudis superiors tre- d’esdeveniments tecnològics —com ara el Mobile World ballen en l’àmbit de la ciència i la tecnologia (944.000) Congress i la Smart City Expo— i la posada en marxa de —després d’un augment interanual d’aquest col·lec- projectes per mantenir actives les sinèrgies entre les tiu del +7,8%—, però disminueix una posició entre les start-ups —com ara la iniciativa ’Start-up Catalonia’. Així, regions amb més població ocupada en manufactures la capital catalana se situa en la 27a posició amb millor d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta i se situa en ecosistema d’empreses tecnològiques emergents del la 5è lloc, i passa a la 9a -perdent dues posicions- quant món el 2020, segons l’StartupBlink Ecosystem Ranking, a l’ocupació en serveis intensius en coneixement i tec- i se situa com el 6è ecosistema emergent del món i el nologia capdavantera. L’ocupació femenina en aquestes tercer d’Europa, segons el The Global Startup Ecosystem activitats representa gairebé un terç del total. Report 2020 d’Startup Genome. D’altra banda, l’Start-up Heatmap Europe Report 2019 va situar a Barcelona com - la 3a ciutat preferida entre més de 100 ciutats europees tat d’Europa i la 23a del món en producció acadèmica per establir-hi una start-up, per tercer any consecutiu. Pa- Knowledge Cities Ranking 2019, elabo- ral·lelament, segons la Comissió Europea Barcelona és la rat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC, 7a ciutat d’Europa amb més scale-ups i és una de les qua- i es posiciona en 40è lloc global entre les 200 principals tre ciutats no capitals d’Europa que concentra el nom- bre més alt d’empreses d’emprenedoria tecnològica del la revista Nature. Paral·lelament, Barcelona porta a ter- seu país. Barcelona registra gairebé el 50% de totes les me una estratègia diplomàtica comprensiva en ciència scale-ups tecnològiques espanyoles i un 60% de l’aug- i tecnologia a través de la plataforma publico-privada ment de capital invertit a Espanya el 2019. Scitech Diplohub, i aposta per ser un actor global amb La consolidació de Barcelona com a pol emergent d’em- a través de la ciència i la tecnologia. prenedoria tecnològica i les tendències recents de l’eco- nomia fan del sector digital un dels motors de l’economia de la ciutat, que –després d’una evolució molt dinàmica de 2011 a 2019- el 2020 segueix creant ocupació i té un paper clau en la transformació del model productiu accelerada per la pandèmia. Segons l’informe Barcelona Barcelona Digital Talent 2020, el sector digital suposa el 13% de les es manté ofertes de treball de la ciutat, el 26% dels professionals com el 5è hub d’start-ups d’Europa OBSERVATORI BARCELONA 2020 55 Societat del coneixement Principals start-ups hubs a Europa l’any 2020 Barcelona es manté com el 5è start-up hub d’Europa Barcelona es manté com el cinquè hub d’start-ups d’Euro- Els 15 principals start-ups hubs d’Europa pa l’any 2020 segons la classificació d’EU-Startups, mitjà digital que elabora des del 2011 una classificació sobre Rànquing Ciutat País les ciutats europees que creen més start-ups i obtenen 1 Londres Regne Unit més finançament. Les primeres quatre posicions del ràn- 2 Berlín Alemanya quing —Londres, Berlín, París i Amsterdam— també han 3 París França romàs inalterades. La Ciutat Comtal és la primera ciutat 4 Amsterdam Països Baixos espanyola que apareix en el rànquing i només l’acompan- ya Madrid, que empitjora la seva posició respecte a la da- 5 Barcelona Espanya rrera edició, de la sisena a la setena. València es queda a 6 Munic Alemanya les portes de col·locar-se entre els 30 primers hubs euro- 7 Madrid Espanya peus. Per elaborar el rànquing, EU-Startups té en compte 8 Estocolm Suècia tres variables: les 150 ciutats més visitades a la seva web, 9 Dublín Irlanda el nombre d’empreses emergents que s’han creat en els 10 Milà Itàlia darrers tres anys i el finançament que s’ha registrat el da- 11 Copenhaguen Dinamarca rrers dotze mesos a aquestes ciutats. A cadascuna de les 12 Tallinn Estònia variable se li dona un pes determinat per tal d’obtenir la 13 Zuric Suïssa classificació final. 14 Hèlsinki Finlàndia Paral·lelament i segons diversos informes, l’ecosistema 15 Hamburg Alemanya d’start-ups a la ciutat de Barcelona s’ha consolidat i ha Font: Europe’s biggest startup hubs in 2020. EU-startups. mostrat un creixement continu, creat per un elevat nom- bre d’oportunitats d’inversió, talents, centres d’innovació, espais de coworking, start-ups i programes d’incentius. Els 10 principals start-ups hubs d’Europa Així, segons l’StartupBlink Ecosystem Ranking Barcelona se situa, per segon any consecutiu, com la 27a ciutat amb Rànquing 2020 R ànquing 2018 millor ecosistema d’empreses tecnològiques emergents Londres 1 1 Londres del món. Berlín 2 2 Berlín París 3 3 París Amsterdam 4 4 Amsterdam Barcelona 5 5 Barcelona Munic 6 6 Madrid Madrid 7 7 Estocolm Estocolm 8 8 Dublín Dublín 9 9 Copenhaguen Milà 10 10 Munic Font: Europe’s biggest startup hubs in 2020. EU-startups. OBSERVATORI BARCELONA 2020 56 Societat del coneixement Ciutats europees preferides per ubicar-hi una nova start-up l’any 2019 Barcelona se situa per tercer any consecutiu com la 3a ciutat preferida d’Europa per iniciar una start-up Segons la quarta edició de l’Startup Heatmap Europe Re- Paral·lelament, segons l’informe The State of European port 2019, un 18% dels fundadors de start-ups i membres Tech 2020, elaborat per la firma britànica d’inversió Atomi- de la comunitat tecnològica escolliria Barcelona si ha- co, Barcelona és el 5è hub d’start-ups d’Europa en nombre guessin d’encetar de nou un projecte empresarial demà, d’operacions realitzades, només per darrere de Londres, la qual cosa fa que es mantingui per tercer any consecutiu París, Berlín i Amsterdam, i el 16è hub en inversió rebuda en la 3a posició d’entre més de 100 ciutats europees. El amb dades de setembre del 2020 anualitzades. rànquing l’encapçala Londres —on un 37% dels enques- tats iniciaria una activitat empresarial demà— i el segueix Berlín en 2a posició —amb un 34%—. Tot i que aquestes dues ciutats mantenen les primeres posicions, han per- dut 13 i 17 punts percentuals, respectivament, en quatre Percentatge de persones emprenedores que citen anys. Respecte a la primera edició, Barcelona no ha variat la ciutat per ubicar una nova start-up en posicions, però sí en vots; el 2016 un 7% dels funda- (amb un màxim de 3 vots per emprenedor) dors escollirien la ciutat, percentatge que va ascendir fins al 20% el 2018, i en aquesta darrera edició ha disminuït fins al 18%. A força distància de la resta, la ciutat continua Londres 37% sent capdavantera en eCommerce start-ups. Aquestes tres ciutats, juntament amb les tres següents del rànquing Berlín 34% (París, Amsterdam i Lisboa), formen el nucli de l’escena de start-ups europeu, l’anomenat Circle Line. Aquest cercle és on més activitats i oportunitats d’emprenedoria flueixen a Barcelona 18% Europa, ja que aquests sis hubs aglutinen el 75,3% de tots els fundadors de start-ups a Europa el 2019. París 15% Ciutats preferides per ubicar una nova start-up Amsterdam a Europa 15% Rànquing 2018 Ciutat Rànquing 2019 Lisboa 10% 1 Londres 1 2 Berlín 2 Munic 8% 3 Barcelona 3 4 París 4 Milà 7% 6 Amsterdam 5 5 Lisboa 6 7 Munic 7 Tallinn 7% 8 Milà 8 ... Tallinn 9 Estocolm 6% ... Estocolm 10 Font: Startup Heatmap Europe. Font: StartUp Heatmap Europe, 2019 StartUp Heatmap Report. OBSERVATORI BARCELONA 2020 57 Societat del coneixement Innovació a ciutats del món l’any 2019 Barcelona és la 4a ciutat més innovadora d’Europa i la 21a del món Segons la dotzena edició de l’Innovation Cities Index, el 2019 Posicionament de Barcelona Barcelona es posiciona en innovació com la 4a d’Europa (només per darrere de Londres, París i Berlín) i la 21a ciu- tat del món entre 500 ciutats analitzades per la consultora 5 4 8 2thinknow. En un rànquing a escala mundial encapçalat 13 13 per Nova York, Tòquio i Londres, Barcelona guanya nou 21 posicions respecte a l’any passat en superar quatre ciu- 25 27 27 tats europees (Amsterdam, Viena, Munic i Estocolm), dues 30 de nord-americanes (San Diego i Austin), les canadenques Mont-real i Vancouver, i Hong Kong. La ciutat ha destacat per escalar posicions capdavanteres en pocs anys i, tot i que l’any passat va registrar un important retrocés per 56 56 la notable millora de diverses ciutats nord-americanes, 2012/13 2014 2015 2016/17 2018 2019 el 2019 torna a la tendència ascendent, de manera que Barcelona assoleix el millor resultat en l’àmbit europeu i Rànquing mundial Rànquing europeu el segon en l’internacional des del 2012 (inici de la sèrie Font: Innovation CitiesTM Index. 2thinknow. disponible). L’índex classifica les ciutats en quatre cate- gories d’innovació segons la puntuació en 162 indicadors que mesuren les condicions propícies per a la generació d’innovació a l’urbs. Barcelona és en la categoria superior Nexus, juntament amb 59 ciutats més; a continuació se- gueixen les categories Hub, Node i Upstart. Aquests 162 indicadors s’agrupen en 31 segments que cobreixen to- tes les funcions econòmiques, industrials i socials d’una economia, que es resumeixen en tres factors: cultural, in- fraestructura humana i mercats interconnectats. OBSERVATORI BARCELONA 2020 58 Societat del coneixement Índex de ciutats innovadores Ciutat Rànquing mundial 2019 Ciutat Rànquing europeu 2019 Nova York 1 Londres 1 Tòquio 2 París 2 Londres 3 Berlín 3 Los Angeles 4 Barcelona 4 Singapur 5 Viena 5 París 6 Munic 6 Chicago 7 Madrid 7 Boston 8 Milà 8 San Francisco – San José 9 Amsterdam 9 Toronto 10 Estocolm 10 Melbourne 11 Oslo 11 Berlín 12 Istanbul 12 Dallas-Fort Worth 13 Roma 13 Seül 14 Hamburg 14 Sydney 15 Copenhagen 15 Seattle 16 Dublín 16 Houston 17 Manchester 17 Atlanta 18 Hèlsinki 18 Washington DC 19 Praga 19 Miami 20 Zuric 20 Barcelona 21 Frankfurt 21 Mont-real 22 Brussel·les 22 San Diego 23 Lió 23 Filadèlfia 24 Düsseldorf 24 Viena 25 Atenes 25 Pequín 26 Budapest 26 Munic 27 Stuttgart 27 Madrid 28 Rotterdam 28 Milà 29 Colònia 29 Amsterdam 30 Lisboa 30 Font: 2thinknow Innovation Cities™ Index 2019. OBSERVATORI BARCELONA 2020 59 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica l’any 2019 Barcelona és 23a entre les ciutats del món i 5a a Europa Barcelona, amb 21.833 publicacions científiques, se situa com a 5a ciutat d’Europa i 23a del món en producció aca- (posicionament de Barcelona als rànquings mundial i europeu) dèmica científica segons el Knowledge Cities Ranking 2019 elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la 4 4 UPC a partir dels Science Citation Index. La Ciutat Com- 5 5 5 5 5 5 56 6 tal incrementa el nombre de publicacions en un 11,1% respecte a l’any anterior, fet que li permet mantenir la 1013 12 11 5a plaça en el rànquing europeu, i la 23a en el rànquing 15 17 mundial. Barcelona presenta una quantitat de publica- 18 18 cions superior a la de ciutats tan rellevants com Berlín, 21 Hong Kong, Milà o Cambridge (EUA), tot i que segueix 23 23 sent àmpliament superada per les ciutats capdavanteres del rànquing (Pequín, Xangai i Londres, que ocupen les 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 tres primeres posicions des del 2014). Rànquing mundial Paral·lelament, Barcelona ocupa la posició número 40 en- Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de tre les 200 principals ciutats de la ciència al món en l’índex Sòl i Valoracions. Dades extretes el novembre de 2020. de 2020 elaborat per la revista Nature. D’altra banda, de les 408 Advanced Grants concedides a investigadors l’any 2019 per part del Consell Europeu d’Investigació, 10 han estat per a institucions catalanes, xifra que representa la meitat de les beques concedides a l’Estat espanyol (20). D’altra banda, des de l’inici de les convocatòries del Con- sell Europeu de Recerca, l’any 2007, i fins a l’any 2019, el sistema d’universitats i recerca de Catalunya ha captat 355 ajuts , fet que suposa el 3,2% dels atorgats a l’Euro- pean Research Area. OBSERVATORI BARCELONA 2020 60 Societat del coneixement Principals ciutats del món pel que fa a la producció acadèmica científica. 2019 Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Publicacions mundial 2018 mundial 2019 europeu 2019 2019 1 Pequín 1 115.587 3 Xangai 2 56.751 2 Londres 3 1 53.592 6 Nanjing 4 45.264 4 Nova York 5 44.485 5 Boston 6 41.949 7 Seül 7 40.017 10 Guangzhou 8 37.648 8 Tòquio 9 37.237 9 París 10 2 36.761 11 Wuhan 11 33.733 12 Xi’an 12 31.565 18 Chengdu 13 26.065 13 Madrid 14 3 25.661 24 Hangzhou 15 25.015 14 Moscou 16 4 24.797 16 Chicago 17 22.891 17 Filadèlfia 18 22.452 20 Toronto 19 22.383 21 Baltimore 20 21.887 25 Melbourne 21 21.846 19 Houston 22 21.841 23 Barcelona 23 5 21.833 15 Cambridge (USA) 24 21.657 22 Los Angeles 25 21.542 26 São Paulo 26 20.617 27 Roma 27 6 20.484 28 Milà 28 7 19.538 29 Hong Kong 29 19.211 30 Singapur 30 18.073 31 Berlín 31 8 17.860 Nota: Dade extretes el novembre de 2020. Font: www-cpsv.upc.es/KnowledgeCitiesRanking/ OBSERVATORI BARCELONA 2020 61 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees l’any 2019 Catalunya, 5a regió europea en població ocupada en manufactures i 9a en serveis tecnològics El 2019, Catalunya s’ha situat en el lloc 5è entre les re- Persones ocupades en serveis intensius en coneixement gions europees amb més població ocupada en manufac- i alta tecnologia i persones ocupades en manufactures tures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, superada d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta. 2019 només per les regions de Stuttgart, la Llombardia, l’Alta Baviera i lstanbul. Amb un total de 221.700 persones que Llombardia 409,0 treballen en aquests sectors, segons l’Eurostat, el nom- (Milà) 150,2 bre de llocs de treball d’aquestes activitats ha disminuït Alta Baviera 328,0 en 8.400 a Catalunya (un -3,7% menys que l’any anterior), (Munic) 102,8 evolució que la situa per sota de la regió d’Istanbul. Gai- Catalunya 221,7 rebé un terç d’aquesta població ocupada han estat dones (Barcelona) 107,5 (70.600), xifra pràcticament idèntica a la de l’any anterior (-0,1%). Catalunya té un pes relatiu de l’ocupació en sec- Roine-Alps 149,5(Lió) 101,7 tors de manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitja- na-alta del 6,4%, un percentatge que la situa a la franja Est i Centre 66,0 336,0 mitjana-alta entre les més de 300 regions europees. (Dublín) Londres 31,8 Així mateix, el territori català ha ocupat el 9è lloc entre (Londres) 85,7 les regions europees en ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, amb un total de 107.500 Persones ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (en milers). persones treballadores el 2019. Respecte a l’any anterior, Persones ocupades en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia l’ocupació en aquestes activitats ha disminuït en 6.500 (en milers). persones ocupades (-5,7%), de manera que Catalunya Font: Eurostat perd dues posicions entre les regions europees. A més, el pes d’aquestes activitats sobre el total de població ocupada és el 3,1% (enfront el 3,4% de l’any anterior), un percentatge que la situa en la franja mitjana-alta de les re- gions europees. La població ocupada femenina en aques- tes activitats ha augmentat en 2.400 persones (un +7,8%) respecte al 2018 i se situa en 33.100 dones (el 31% del total). Amb dades de la Seguretat Social, el pes d’aquests sectors sobre el total de llocs de treball a la ciutat de Bar- celona arriba al 8,4% el setembre del 2020, i malgrat els efectes de la pandèmia en el mercat laboral, l’afiliació en aquest sectors es manté pràcticament inalterada (-0,1% respecte al setembre de 2019) mentre que al conjunt de l’economia disminueix un -3,1%. OBSERVATORI BARCELONA 2020 62 Societat del coneixement Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les regions europees. 2019 Serveis intensius en coneixement i alta Manufactures d’intensitat tecnològica tecnologia alta i mitjana-alta % Persones Dones Total Regió (CIUTAT) % Persones Dones Total ocupades ocupades persones ocupades ocupades persones s/població (milers) ocupades s/població (milers) ocupades ocupada (milers) ocupada (milers) total total 2,5 18 57,3 Stuttgart (STUTTGART) 19,5 105 440,2 3,4 46 150,2 Llombardia (MILÀ) 9,2 113 409,0 4,0 36 102,8 Alta Baviera (MUNIC) 12,7 82 328,0 1,8 22 103,7 Istanbul (ISTANBUL) 4,4 57 252,8 3,1 33 107,5 Catalunya (BARCELONA) 6,4 71 221,7 2,3 14 45,8 Emília-Romanya (BOLONYA) 10,6 53 214,8 2,9 17 52,3 Piemont (TORÍ) 11,7 58 213,6 3,7 19 55,9 Karlsruhe (KARLSRUHE) 14,0 49 209,3 2,3 6 22,6 Tübingen (TÜBINGEN) 18,0 44 180,9 2,3 16 56,1 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 7,1 42 176,5 6,9 130 377,1 Illa de França (PARÍS) 3,1 51 170,3 0,6 2 8,5 11,4 29 165,6 3,7 27 77,0 Darmstadt (FRANKFURT) 7,7 42 158,7 2,2 10 41,4 Alta Silèsia (KATOWICE) 8,3 55 155,3 3,7 28 81,8 Colònia (COLÒNIA) 6,9 35 152,8 3,5 32 101,7 Roine-Alps (LIÓ) 5,2 43 149,5 5,0 43 126,8 Masòvia (VARSÒVIA) 4,1 40 104,1 7,1 73 220,6 Comunitat de Madrid (MADRID) 3,0 29 91,6 3,7 17 57,5 País del Loira (NANTES) 5,8 27 90,4 6,7 25 98,5 Hongria central (BUDAPEST) 6,0 34 87,4 5,0 21 63,9 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 5,9 14 75,5 5,8 42 108,5 Berlín (BERLÍN) 3,9 21 72,3 9,4 35 120,9 Berkshire, Comtat de Buckingham i Comtat d’Oxford (OXFORD) 5,5 23 71,0 7,2 98 336,0 Londres (LONDRES) 1,4 29 66,0 5,9 44 140,4 Laci (ROMA) 2,7 15 65,3 4,1 13 39,6 Hamburg (HAMBURG) 6,7 16 65,1 3,9 9 50,8 Comtat de Gloucester, Wiltshire i Somerset nord 4,5 10 58,6 3,2 19 61,3 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 2,9 16 55,8 4,6 17 57,9 Ànglia de l’Est (ÀNGLIA DE L’EST) 4,1 11 51,4 5,0 17 72,5 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 3,3 15 47,8 6,4 16 61,3 Regió capital (COPENHAGUEN) 4,3 18 41,1 Nota: La base de dades originals conté més de 300 regions europees, si bé la taula recull les 15 primeres en la matéria i la resta és una mostra de regions seleccionades d’interés. Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 63 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2019 i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2018 Catalunya, 4a regió europea en ocupació en ciència i tecnologia Catalunya ha registrat 943.500 persones treballadores Població ocupada en ciència i tecnologia amb estudis superiors dedicades a la ciència i la tecnolo- (en percentatge sobre la població total*) gia el 2019, i es manté com la quarta regió europea amb més ocupació en aquest àmbit, per darrere només de les 24,4 22,8 de París, Madrid i Istanbul; i per sobre de les de Lió, Milà, 22,2 21,3 Varsòvia, Munic o Berlín, entre d’altres, segons l’Eurostat. 18,7 19,5 19,9 17,5 16,6 L’evolució ha estat molt positiva, respecte a l’any anterior, 15,6 el Principat registra un augment de 68.200 persones ocu- 14,3 14,613,4 12,9 13,2 pades en aquest sector (un 7,8%). El pes de la població 11,7 11,5 10,9 11,010,6 treballadora dedicada a la ciència i la tecnologia en relació 9,8 8,8 9,1 9,7 amb la població total a Catalunya se situa en el 16,6% (1 7,8 6,5 punt percentual més que el 2018), un percentatge que la col·loca en la franja mitjana-alta entre les més de 300 4,7 regions europees. 2000 2005 2010 2014 2015 2016 2017 2018 2019 L’any 2018, la intensitat en recerca i desenvolupament Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) (R+D) a Catalunya s’ha situat en l’1,54% del PIB, un valor Nota: Persones treballadores que disposen d’una formació científica de nivell superior i estan ocupades com a professionals o tècniques. superior al de regions com Londres o la Llombardia, i de *Població d’entre 15 i 74 anys. la mitjana d’Espanya (1,24%). En canvi, Catalunya encara Font: Eurostat està allunyada d’àrees capdavanteres com l’Alta Baviera, Stuttgart o Estocolm, i se situa per sota de la mitjana eu- ropea (2,18%) i de l’objectiu que cal assolir segons l’es- tratègia europea per al 2020 (fixat en el 3%). L’any 2019, segons dades de l’INE, la despesa en R+D total a Catalun- ya s’ha situat en l’1,52% del PIB i al conjunt d’Espanya en l’1,25%. OBSERVATORI BARCELONA 2020 64 Societat del coneixement Població ocupada en ciència i tecnologia l’any 2019, i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees l’any 2018 Despeses internes Despeses internes Regió (CIUTAT) Persones Persones totals en R+D en el sector treballadores en treballadores en (% PIB) 2018 empresarial en R+D ciència i tecnologia ciència i tecnologia (% PIB) 2018 (% població) 2019 (en milers) 2019 2,90 1,99 Illa de França (PARÍS)**** 22,1 1.974 1,70 1,00 Comunitat de Madrid (MADRID) 21,2 1.063 – – Istanbul (ISTANBUL) 8,3 950 1,54 0,94 Catalunya (BARCELONA) 16,6 944 1,99 1,43 Masòvia (VARSÒVIA) 21,9 869 2,77 1,83 Roine-Alps (LIÓ)**** 17,8 849 1,34 1,03 Llombardia (MILÀ) 11,0 822 4,03 2,99 Alta Baviera (MUNIC)* 20,7 732 0,92 0,34 Andalusia (SEVILLA) 10,5 669 3,41 1,37 Berlín (BERLÍN)* 23,1 636 0,67 0,41 Londres-Est (LONDRES) 32,0 600 7,69 7,21 Stuttgart (STUTTGART)* 17,8 558 2,06 1,05 Holanda Sud (ROTTERDAM)*** 19,8 550 1,75 0,65 Laci (ROMA) 12,3 542 2,97 1,29 Colònia (COLÒNIA)* 15,8 529 2,49 1,52 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA)**** 14,7 528 1,94 0,78 Holanda Nord (AMSTERDAM)*** 24,4 528 3,27 2,56 Darmstadt (FRANKFURT)* 17,3 527 3,75 2,76 Estocolm (ESTOCOLM)* 29,2 512 1,96 1,49 Düsseldorf (DÜSSELDORF)* 13,0 503 0,72 0,50 Alta Silèsia (KATOWICE) 14,0 464 – – Ankara (ANKARA) 11,1 461 1,55 1,27 Surrey, East Sussex i West Sussex (BRIGHTON) 22,0 454 1,06 0,48 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 11,8 448 1,53 0,92 Àtica (ATENES) 15,0 429 0,91 0,44 Nord-Pas-de-Calais (LILLE)**** 13,7 402 4,75 3,38 Migdia-Pirineus (TOLOSA)**** 17,9 393 1,10 0,80 Est i Centre (DUBLÍN)** 21,6 389 2,14 1,41 La Petita Polònia (Cracòvia) 16,1 385 3,65 2,34 Berkshire, comtat de Buckingham i comtat d’Oxford (OXFORD) 21,9 380 Nota: inclou despeses en capital, corrents i laborals (tant d’investigadors com de personal administratiu) vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB. * Dades del 2017 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). ** Dades del 2015 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). *** Dades del 2014 per a les despeses internes en R+D empresarial. **** Dades del 2013 per a les despeses internes en R+D (total i empresarial). Font: Eurostat OBSERVATORI BARCELONA 2020 65 Societat del coneixement Turisme Introducció El balanç de l’activitat turística l’any 2019 a la ciutat de Barcelona va ser molt positiu en el conjunt de l’any, City Brand Barometer 2020, un rànquing que mesura amb xifres rècords de demanda que ascendeixen a els actius de la ciutat i la reputació com a destinació 13.953.209 turistes i 33.807.811 pernoctacions en es- turística internacional. El 2019, i per tercer any con- tabliments turístics, segons les dades de l’Observatori secutiu, Barcelona manté la posició 8a entre les urbs del Turisme a Barcelona. Tanmateix, el 2020 la irrupció d’Europa preferides pels visitants internacionals, tot de la Covid-19 ha tingut un fort impacte sobre l’activitat i que disminueix cinc posicions al rànquing mundial econòmica i en especial sobre el sector turístic. A partir Top Cities Destination de l’estat d’alarma el 14 de març la mobilitat de la po- Ranking 2019 d’Euromonitor International. En l’àmbit blació es va pràcticament aturar i el tancament de fron- del turisme de reunions, Barcelona manté el 2019 la teres va deixar a mínims el turisme estranger. La deses- primera posició mundial en nombre de delegats i la calada de les mesures de confinament a partir del juny quarta en reunions segons el rànquing de Internatio- han millorat lleugerament les perspectives del sector, nal Congress and Convention Association (ICCA). però encara viu amb incertesa la represa de l’activitat a nivells previs de la crisi sanitària. L’evolució futura de- Aquest bon comportament de l’activitat turística a la pendrà del control de la pandèmia, dels requisits que ciutat es va veure reforçat per la bona qualitat de de s’estableixin per viatjar i de la possibilitat d’establir cor- les principals vies d’entrada dels turistes internacio- redors turístics segurs que donin confiança als viatgers. nals a la ciutat, que van registrar xifres rècord. D’una banda, l’aeroport de Barcelona va assolir un nou rè- En aquest context, l’Ajuntament d Barcelona, en col- cord de trànsit i va superar el llindar dels 52 milions laboració amb Turisme de Barcelona i altres actors de persones passatgeres el 2019, però va moderar rellevants de la ciutat, està desenvolupant un pla de lleugerament el ritme de creixement respecte als dos reactivació que inclou: mesures orientades a oferir anys anteriors (5% davant del 6,1% el 2018 i el 7,1% confiança i recuperar la reputació de Barcelona com el 2017), segons les dades d’Aena. Tot i així, l’aeroport a ciutat i destinació segura (Barcelona, Safe City/Safe del Prat va guanyar una posició i es va situar en la 6a Visit); la implementació d’una App que ofereix una àm- posició en el rànquing europeu de persones passat- plia informació als visitants per tal que puguin realit- geres i és el 8è que més creix entre els 25 principals. zar activitats d’oci garantint la seguretat i higiene a la D’altra banda, pel que fa al trànsit d’origen i destinació destinació; accions de promoció turística adreçades al de creuers, el port de Barcelona es va mantenir com públic local; i mesures d’incentiu del consum cultural i a principal port d’Europa i de la Mediterrània per di- promoció del turisme cultural. novè any consecutiu. Al llarg del 2019, han passat poc més de 3,1 milions de creueristes pel port de Barcelo- De cara al 2021, hi ha motius per a l’optimisme segons na, una xifra que estableix un nou rècord i que és un s’ha notat a països asiàtics amb la pandèmia més con- 3,2% més elevada que l’any anterior. trolada i la reobertura del país, els viatges nacionals s’han disparat fruit de les ganes acumulades per viatjar, després de mesos amb moltes limitacions a la mobilitat. El sector hauria d’estar preparat per capturar aquesta demanda retinguda «tourism revenge», que tindrà una La pandèmia major preferència pels viatges flexibles, en tren o cotxe, interromp la marxa i per establiments amb altes garanties de neteja. positiva del sector La bona posició de la ciutat de Barcelona com a destí del turístic a Barcelona, que va registrar rànquings de referència del sector. Així, Barcelona és la xifres rècord el 2019 OBSERVATORI BARCELONA 2020 69 Turisme Principals aeroports europeus per volum de persones passatgeres l’any 2019 L’aeroport de Barcelona supera els 52 milions de persones passatgeres i es posiciona com a 6è aeroport europeu El 2019 l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona - el Prat va ment total en termes absoluts, amb 1,2 milions de per- assolir un nou rècord de trànsit i va superar per primer sones més (el 48% de l’augment), però en termes relatius cop el llindar dels 52 milions de persones passatgeres. és el que menys creix (3,8%). En termes relatius, destaca El trànsit a l’aeroport de Barcelona va créixer en més de l’evolució del trànsit intercontinental (de fora d’Europa) 2,5 milions de persones (un 5%) fins a 52.688.455 el 2019, amb un increment del 14,8%, i assoleix la xifra de 6,3 mi- segons dades d’Aena. Com a conseqüència d’aquesta evo- lions de persones passatgeres (el 12% del total). El tràn- lució, l’aeroport de Barcelona supera l’aeroport d’Istanbul sit aeri nacional va créixer un 4,1% fins a 14 milions de (que registra una pèrdua de passatgers) i guanya una posi- persones passatgeres (el 26,5% del total). ció en el rànquing europeu fins a la 6a. Tanmateix, el 2020 la COVID-19 ha impactat de forma abrup- L’evolució anual del trànsit de persones passatgeres va ser ta i negativament a aquesta bona tendència, i el nombre de positiva en els 25 aeroports principals d’Europa el 2019, persones passatgeres a l’aeroport de Barcelona s’ha vist re- amb l’excepció de quatre aeroports (Istanbul, Moscou-Do- modédovo, Paris-Orly i Copenhaguen), segons les dades de Quant a les reserves futures a l’aeroport de Barcelona per l’ . L’increment, però, va ser heterogeni: a la temporada d’hivern es preveu una caiguda de gairebé el 90% per al període novembre 2020-abril 2021 respecte Prat, amb un creixement anual del 5%, és el 8è aeroport que als mateixos mesos del 2019. La situació és de gran incerte- més va créixer dels 25 principals d’Europa i el 4t del Top 10. russos i turcs —amb un major dinamisme de la demanda El trànsit aeri europeu, amb 31,2 milions de persones (el interior— que als d’Europa occidental, on s’espera una re- 61,5% del total), és el que més ha contribuït al creixe- cuperació lenta tant del nombre de vols com de passatgers. Nombre de persones passatgeres en aeroports de ciutats europees (milions) 71,7 71,1 68,5 63,6 58,3 6 52,7 7 50,2 52,6 55,0 47,9 51,0 7 47,3 46,349,8 47,7 47,4 7 44,2 44,6 45,2 42,3 43,6 41,0 39,7 10 39,7 38,4 38,7 37,8 10 37,6 33,9 34,5 34,7 99 35,1 10 35,2 34,4 9 32,7 32,7 2 30,2 10 29,2 9 27,3 24,7 24,7 23,8 22,2 19,2 17,5 18,9 19,3 18,5 18,8 19,3 18,0 18,4 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Barcelona (BCN) Amsterdam (AMS) Munic (MUC) Milà (MXP) X Posició de Barcelona en el rànquing Nota: L’any 2010, l’aeroport de Barcelona va baixar una posició per l’entrada de l’aeroport d’Istanbul a l’estadística de l’ACI. Si no hagués estat per això, hauria mantingut la 9a posició. Font: Airport Traffic Report. Airports Council International, ACI Europe i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2020 70 Turisme Principals aeroports per volum de persones passatgeres. 2019 Ciutat (aeroport) Variació 2019/2018 (%) Persones passatgeres 2019 1 Londres Heathrow (LHR) 1,0 80.888.637 2 París Roissy (CDG) 5,5 76.171.198 3 Amsterdam (AMS) 0,9 71.706.999 4 Frankfurt (FRA) 1,5 70.556.072 5 Madrid (MAD) 6,6 61.734.944 6 Barcelona (BCN) 5,0 52.688.455 7 Istanbul (IST) -22,8 52.461.982 8 Moscou-Xeremétievo (SVO) 10,1 49.932.752 9 Munic (MUC) 3,7 47.942.348 10 Londres-Gatwick (LGW) 1,1 46.572.595 11 Roma-Fiumicino (FCO) 1,2 43.527.905 12 Antalya (AYT) 13,6 35.990.054 13 Istanbul-Sabiha Gökçen (SAW) 4,1 35.465.508 14 Dublín (DUB) 4,5 32.909.209 15 París-Orly (ORY) -3,8 31.854.336 16 Viena (VIE) 17,1 31.662.189 17 Zuric (ZHR) 1,3 31.463.915 18 Lisboa (LIS) 7,4 31.172.801 19 Copenhaguen (CPH) -0,2 30.196.885 20 Palma de Mallorca (PMI) 2,2 29.717.657 21 Manchester (MAN) 3,8 29.444.858 22 Milà Malpensa (MXP) 16,6 28.827.804 23 Oslo (OSL) 0,4 28.388.874 24 Moscou-Domodédovo (DME) -3,9 28.252.337 25 Londres-Stansted (STN) 0,5 28.124.292 Font: Airport Traffic Report. Airports Council International (ACI) i Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). OBSERVATORI BARCELONA 2020 71 Turisme Turistes internacionals en ciutats del món l’any 2019 Barcelona és manté en el Top 10 d’Europa de destinació de turistes internacionals Barcelona se situa com la 8a ciutat d’Europa, per tercer Turistes internacionals any consecutiu, i la 36a del món en arribades de turistes (milions) internacionals sobre un total de 100 ciutats, segons l’in- forme Top 100 Cities Destination 2019 d’Euromonitor In- 19,0 ternational. El nombre de turistes internacionals que han escollit Barcelona com a destinació turística va superar 16,8 els 7 milions l’any 2019, segons l’estimació d’Euromonitor, 15,2 15,815,0 15,0 un 4,5% més que l’any anterior. Aquesta xifra de turistes 13,9 situa Barcelona per davant de Moscou o Pequín a esca- 10,3 la mundial, i de Viena o Budapest a escala europea. La 9,7 9,5 9,4 9,5 Ciutat Comtal manté la posició en el rànquing europeu 8,8 8,5 8,8 8,1 8,6 respecte a l’any anterior, per darrere de Londres, París, 6,6 6,8 7,8 36 7,125 23 6,5 31 6,5 31 6,7 26 6,2 Istanbul, Antalya, Roma, Praga i Amsterdam, però en el 5,6 5,7 5,9 25 5,5 rànquing mundial ha descendit cinc posicions. Paral- 16 5,1 5,2 4,0 lelament, segons l’European Cities Marketing Benchmarking Report 2019, Barcelona és la 7a ciutat europea amb més 2010 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 pernoctacions de turistes l’any 2019 per segon any con- Barcelona Amsterdam París Roma secutiu, per darrere de Londres, París, Berlín, Roma, Is- X Posició de Barcelona al rànquing mundial tanbul i Madrid, i la 5a si la mesura són les pernoctacions de turistes internacionals. Font: Top Cities Destination Ranking. Euromonitor International. Tanmateix, la bona situació de l’activitat turística estran- gera s’ha vist truncada el 2020 amb l’esclat de la pandè- mia i les restriccions de la mobilitat i el tancament de fronteres a partir del març. Mesures que han reduït a mínims les reserves en establiments turístics. L’evolució futura del sector dependrà d’elevar la confiança dels tu- ristes a viatjar, a través d’elements de control i mesures de seguretat com proves PCR, presa de temperatura, etc. OBSERVATORI BARCELONA 2020 72 Turisme Turistes internacionals a ciutats del món. 2019 Ciutat Variació Turistes Ciutat Variació Turistes 2019/2018 (%) internacionals 2019/2018 (%) internacionals 2019 (milers)1 2019 (milers)1 1 Hong Kong -8,7 26.716,8 21 Mecca 2,8 9.833,0 2 Bangkok 6,9 25.847,8 22 Praga 2,3 9.150,9 3 Macau 9,0 20.637,1 23 Seül 8,0 9.105,9 4 Singapur 6,5 19.760,8 24 Guangzhou 0,0 9.006,3 5 Londres 1,7 19.559,9 25 Osaka 14,5 8.998,9 6 París 8,7 19.087,9 26 Amsterdam 5,8 8.835,4 7 Dubai 2,6 16.328,3 27 Medina 3,2 8.820,7 8 Delhi 20,2 15.196,5 28 Denpasar 19,4 8.582,8 9 Istanbul 9,6 14.715,9 29 Miami 2,7 8.336,8 10 Kuala Lumpur 4,8 14.072,4 30 Ho Chi Minh City 14,0 8.208,0 11 Nova York 3,0 14.010,0 31 Chennai 23,5 7.930,1 12 Antalya 7,2 13.332,1 32 Xangai 3,5 7.745,5 13 Bombai 17,5 12.442,4 33 Los Angeles 3,0 7.725,9 14 Shenzhen 1,0 12.324,1 34 Jaipur 18,5 7.562,9 15 Phuket 3,9 10.965,2 35 Johor Bahru 13,0 7.227,4 16 Tòquio 4,6 10.443,1 36 Barcelona 4,5 7.016,6 17 Roma 2,5 10.317,0 37 Cairo 18,3 6.808,3 18 Agra 24,4 10.127,4 38 Las Vegas 0,7 6.639,3 19 Taipei 4,0 9.981,7 39 Viena 3,5 6.634,7 20 Pattaya 3,6 9.951,9 40 Milà 1,9 6.604,4 1 Estimació d’Euromonitor. Nota: Les arribades internacionals inclouen tant les persones visitants estrangeres que arriben a la ciutat com a primer punt d’entrada com les persones que arriben a la ciutat a través d’un altre punt d’entrada. Per «visitant» s’entén la persona que s’està a la ciutat almenys 24 hores i menys de 12 mesos, i que s’allotja en un establiment privat o col·lectiu. Se n’exclouen les persones viatgeres d’un dia (excursionistes) i turistes domèstics. Font: Top 100 Cities Destinations. Euromonitor International. OBSERVATORI BARCELONA 2020 73 Turisme Creuers als principals ports del món l’any 2019 El port de Barcelona manté el seu lideratge a la Mediterrània per dinovè any consecutiu El 2019 Barcelona va ser per dinovè any consecutiu el Creueristes als principals ports del Mediterrani. 2019 principal port base d’Europa per al turisme de creuers i va assolir un nou rècord de creueristes, segons les esta- Ciutat Variació Persones 2019/2018 (%) passatgeres dístiques de MedCruise, amb 3,14 milions de persones 2019 (milers) passatgeres. Així mateix, a escala mundial el port de Bar- 1 Barcelona 3,2 3.137.918 celona se situà com a 4t port base el 2019, només per 2 Illes Balears 9,3 2.658.156 darrere dels tres grans enclavaments portuaris de Flo- 3 Civitavecchia 8,6 2.652.403 rida (Miami, port Canaveral i port Everglades), segons la 4 Gènova 8,9 2.018.847 revista Cruise Insight (tardor del 2019). 5 Marsella 8,7 1.865.918 Barcelona va registrar un creixement anual del 3,2% el 6 Venècia 3,3 1.611.341 2019, l’augment menys elevat entre els 10 principals 7 Nàpols 24,1 1.454.023 ports de la Mediterrània. Aquest augment va ser resul- 8 El Pireu 14,2 1.098.091 tat tant de l’increment de persones passatgeres que han 9 Tenerife 5,2 1.067.440 embarcat com dels que han desembarcat a la ciutat amb 10 Valletta 26,9 902.425 una variació interanual del 5,1% i 5,2%, respectivament. 11 Livorno 9,3 888.346 En canvi, el nombre de passatgers en trànsit (45,2% del total) es manté pràcticament estable amb un lleuger aug- 12 Corfú 9,7 807.197 ment del 0,7%. L’estacionalitat de la demanda en el mer- 13 Dubrovnik 9,9 804.881 cat de creuers és encara molt marcada, amb mínims de 14 Bari 12,5 763.195 passatgers durant els mesos d’hivern (sobretot al gener 15 Ports Rivera francesa 14,2 697.361 i al febrer) i màxims en els mesos d’estiu (del juliol a l’oc- Font: MedCruise Ports. tubre). Així, tots els mesos de maig a octubre va superar la xifra de 300.000 persones passatgeres. Creueristes (milions de persones passatgeres) Al 2020 el turisme de creuers s’ha vist fortament impac- 1 3,04 1 3,14 tat per les restriccions de mobilitat per controlar la pan- 1 2,68 1 2,71 dèmia. Des del mes d’abril el nombre de creuers al Port 1 2,60 2,66 de Barcelona ha estat inexistent, i la pèrdua acumulada 1 2,54 anual de persones passatgeres de creuers turístics ha 1 2,35 2,43 1 2,36 estat del 93,5% fins al novembre. 2,00 1,96 1,82 1,86 1,73 1,62 1,59 1,61 1,61 1,55 1,581,54 1,56 1,43 1,30 1,15 1,06 0,98 1,09 1,06 1,10 0,96 2010 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Barcelona El Pireu (Atenes) Venècia Palma de Mallorca X Posicionament de Barcelona en el rànquing mediterrani Font: Cruise Insight. MedCruise i Ports de l’Estat OBSERVATORI BARCELONA 2020 74 Turisme Preus i costos Introducció Aquest darrer any marcat per la Covid-19 s’ha produït les dones va ser de 27.203 euros bruts anuals i el un descens dels preus de l’habitatge i els de les ofi- dels homes de 34.534 euros el 2018, darrer any amb cines s’han mantingut estables en comparació amb dades disponibles de l’Ajuntament de Barcelona. La l’any anterior. En canvi, s’ha produït un increment bretxa salarial de gènere es va situar en el 21,2%, dels preus del sòl logístic a Barcelona i la seva rodalia. per sota de la mitjana catalana (23%) i espanyola De fet, segons la consultora CBRE, aquest sector s’ha (22,5%). El 2020, la lleugera caiguda dels preus que convertit en el refugi immobiliari durant la pandèmia, s’ha registrat fins al novembre i els augments sala- mostrant més resiliència i rendibilitat que anys anteri- rials aplicats o pactats prèviament a l’inici de la pan- ors. Aquestes variacions fan que la posició de la ciutat dèmia han augmentat el poder adquisitiu d’alguns en el context europeu difereixi —segons el mercat— col·lectius com empleats públics, pensionistes o, en des de la franja mitjana-baixa en el lloguer de l’habi- menor mesura, assalariats amb conveni col·lectiu no tatge, passant per la mitjana en el mercat d’oficines acomiadats o afectats per ERTO, segons dades del fins a una posició elevada en el cas de l’espai logístic. Ministeri de Treball. En aquest context, s’espera una reducció global dels preus del -0,9% a Catalunya, tendència que contrasta En relació amb la fiscalitat, Espanya se situa en lí- amb l’augment del 0,9% tant a Barcelona com Cata- nia amb la mitjana de la Unió Europea pel que fa lunya el 2019. En relació amb altres ciutats del món, als tipus impositius. L’impost de societats es manté les tendències de reducció i estabilitat que han pre- en el 25%, xifra que no ha variat des del 2016 quan dominat el 2020 han fet que la ciutat continuï sent es va reduir des del 28%. Quant a les cotitzacions una candidata competitiva per atraure inversió i socials, la diferència és notable entre el tipus que empreses a nivell mundial. Això no treu que hi hagi paga el treballador (dels més reduïts de l’entorn) i el aspectes de millora com l’oferta de sòl logístic, únic que paga l’empresa (dels més elevats). Només si es mercat que ha registrat un augment dels preus de fa la mitjana d’ambdós, Espanya se situaria en una lloguer que es podria accelerar si es té en compte el posició intermèdia en comparació amb altres països recent increment de demanda pel millor rendiment. de la UE. En relació amb la tributació indirecte, l’IVA es manté en el 21% el 2020. Les conseqüències de En línia amb la reducció dels preus, el 2020 Barcelo- la pandèmia han dut a reduir el tipus general tem- na ha reculat posicions en la classificació mundial de poralment a certs països europeus. En aquesta línia, ciutats amb el cost de vida més alt, segons Mercer És Espanya ha reduït el tipus de les mascaretes al 4%. el tercer any consecutiu que guanya competitivitat en cost de la vida a nivell mundial i el primer any des del 2015 que ho fa entre urbs de la zona euro (passant de la 14a a la 15a posició). Segons l’estadística duta a terme per UBS per al 2018, el nivell salarial a Barcelona es manté a la banda Barcelona mitjana baixa quan es compara amb altres ciutats eu- guanya competitivitat ropees, ja que només és superior al de ciutats com en cost de la vida ara Lisboa, Atenes, Praga o Budapest, però està força i els preus per sota del que tenen altres ciutats similars com Du- es contenen blín, Munic, Amsterdam o Milà. En comparació amb tres anys enrere, la situació s’ha mantingut estable el 2020 principalment perquè l’augment salarial registrat a la ciutat s’emmarca dins d’un context de creixement sa- larial a altres ciutats del món. Per sexes, el salari de OBSERVATORI BARCELONA 2020 77 Preus i costos Cost de la vida a ciutats del món l’any 2020 Barcelona guanya competitivitat en cost de la vida entre les ciutats del món i d’Europa Barcelona se situa en la posició 102 en el rànquing de Posicionament de Barcelona en cost de la vida les 209 ciutats del món amb un cost de vida més elevat el 2020, segons l’estudi Worldwide Cost of Living Survey de Mercer. La classificació es fa a partir d’analitzar el cost 11 comparatiu de més de 200 productes i serveis bàsics me- surats al mes de març de l’any en curs. Aquesta posició, que ve marcada per l’actual situació de crisis sanitària i 49 14 14 14 14 14 14 econòmica per la Covid-19, suposa un retrocés d’onze 15 15 llocs des de la 91a del 2019. El tancament de fronteres, 71 16 79 la interrupció de vols, els confinaments obligatoris i altres 85 84 91 disrupcions de curt termini han afectat el cost de béns 102 i serveis. Cal assenyalar que, des del març de 2020, l’ín- 110 121 dex general de preus a Catalunya ha registrat caigudes 124 interanuals a pràcticament tots els sectors, excepte al de 2010 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 l’alimentació i begudes, sent els més perjudicats el del transport o habitatge. Aquesta reducció de preus ha ex- Rànquing mundial Rànquing zona euro cedit l’efecte de la lleugera apreciació de l’euro en front Font: Worldwide Cost of Living Survey, City Ranking. Mercer Human Resource del dòlar al mes de març (la comparativa es fa en relació Consulting. amb Nova York i en dòlars americans). Tanmateix, aquesta posició se situa per sobre de les del període 2015-2017, que s’explicaven sobretot per un major encariment dels productes i serveis a d’altres ciutats. Quant a la comparativa per ciutats de l’eurozona (28 en total), Barcelona passa de la 14a a la 15a posició, la qual va ocupar per darrera vegada el 2016. Des del 2010, la ciutat s’ha mantingut molt estable en aquesta classificació europea, el que s’explica perquè els fenòmens que han determinat els cost de vida els darrers anys s’han produït de manera global a la resta de ciutats. OBSERVATORI BARCELONA 2020 78 Preus i costos Cost més baix Cost més alt Cost de la vida a ciutats del món Rànquing Ciutat Rànquing Rànquing Ciutat Rànquing 2019 2020 2019 2020 1 Hong Kong 1 33 Nagoya 26 7 Ashgabat 2 47 Dhaka 27 2 Tòquio 3 35 Taipei 28 5 Zuric 4 38 Honolulu 29 3 Singapur 5 37 Chicago 30 9 Nova York 6 35 Riyadh 31 6 Xangai 7 42 Washington 32 12 Berna 8 24 Libreville 33 13 Ginebra 9 27 Nanquín 34 8 Pequín 10 40 Bangkok 35 4 Seül 11 30 Abidjan 36 15 Tel Aviv 12 44 Miami 37 10 Shenzhen 13 32 Tianjin 38 14 Victòria 14 33 Abu Dhabi 39 11 N’Djamena 15 30 Chengdu 40 16 San Francisco 16 49 Boston 41 18 Los Angeles 17 29 Nouméa 42 25 Lagos 18 41 Tsingtao 43 23 Londres 19 39 Brazzaville 44 17 Guangzhou 20 53 Beirut 45 27 Moscou 21 43 Dublín 46 19 Osaka 22 45 Milà 47 21 Dubai 23 56 White Plains 48 22 Kinshasa 24 91 Barcelona 102 20 Copenhaguen 25 Font: Cost of Living Survey, City Ranking, Mercer Human Resource Consulting. OBSERVATORI BARCELONA 2020 79 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món l’any 2020 Els principals tipus impositius continuen en la franja mitjana d’entre les principals economies de la Unió Europea Espanya es manté a la banda mitjana d’Europa pel que fa una reducció de 3 p.p. Tanmateix, en aquest cas és més als tipus impositius de les principals figures fiscals, tal i adient comparar el tipus efectiu, que el tipus legal, atès que com mostra la comparativa que elabora KPMG. Quant a la segons el cas aquest pot diferir força. Segons l’OCDE, el tributació indirecte, actualment el tipus d’IVA és del 21%. 2017 Espanya tenia un tipus efectiu mitjà del 24,8%, el setè Aquest percentatge es troba en línia amb la mitjana de més elevat de la UE. Pel que fa a l’impost sobre les renda la Unió Europea (21,5%) i al voltant dels tipus de països de les persones físiques (IRPF), el tipus màxim a Espanya veïns com Portugal (23%), Itàlia (22%) o França (20%). El se situa en el 45% el 2020, per sobre del conjunt de la UE 2020, amb l’arribada de la pandèmia alguns països han (37,1%), i no ha variat respecte al 2019 (aquest tipus margi- decidit reduir temporalment el tipus estàndard d’IVA. En nal s’aplica a partir dels 60.000 euros). la mateixa línia, la Comissió Europea ha permès reduir el tipus de les mascaretes, essencials per fer front a la Co- Quant a les cotitzacions a la Seguretat Social, el percen- vid-19 (a Espanya les quirúrgiques van passar a un tipus tatge que paga el treballador (6,4%) és força més reduït reduït del 4% al novembre). del que paga l’empresa (29,9%). En el primer cas, Espanya estaria a la cua dels països de selecció, mentre que en el Respecte als impostos directes, l’impost de societats és del segon, ocuparia la 6a posició en la classificació No obstant 25% el 2020, per sobre de la mitjana de la UE (22,7%). La això, en conjunt, el tipus mitjà de les cotitzacions totals a darrera modificació del tipus es va produir el 2016 amb Espanya se situa a la franja mitjana de la classificació. Impost de Societats. 2020 (%) 20,0 Finlàndia 21,4 Suècia 22,0 Noruega 20,0 Letònia 12,5 Irlanda 22,0 Dinamarca 19,0 Regne Unit 25,0 Països Baixos 19,0 Polònia Bèlgica 29,0 30,0 Alemanya 24,9 Luxemburg 19,0 República Txeca 21,0 Eslovàquia 28,0 França 14,8 Suïssa 25,0 Àustria 9,0 Hongria 19,0 Eslovènia 21,0 Portugal 24,0 25,0 Espanya Itàlia 24,0 Grècia Font: Tax Rate Online 2020. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2020 80 Preus i costos Impost de Societats, IVA i cotitzacions a la Seguretat Social a països del món. 2020 País Taxa País Taxa base País Seguretat País Seguretat base IVA Impost Social- Social- (%) societats (%) treballador (%) empresa (%) Hongria 27,0 Japó 30,6 Països Baixos 27,7 França 45,0 Dinamarca 25,0 Índia 30,0 França 23,0 Eslovàquia 35,2 Noruega 25,0 Alemanya 30,0 Eslovènia 22,1 República Txeca 33,8 Suècia 25,0 Argentina 30,0 Alemanya 20,1 Suècia 31,4 Finlàndia 24,0 Austràlia 30,0 Hongria 18,5 Itàlia 30,0 Grècia 24,0 Bèlgica 29,0 Àustria 18,1 Espanya 29,9 Irlanda 23,0 França 28,0 Argentina 17,0 Xina 28,5 Polònia 23,0 Sud-àfrica 28,0 Grècia 15,8 Bèlgica 27,5 Portugal 23,0 Estats Units 27,0 Japó 15,2 Grècia 24,8 Eslovènia 22,0 Canadà 26,5 Polònia 13,7 Letònia 24,1 Itàlia 22,0 Àustria 25,0 Eslovàquia 13,4 Portugal 23,8 Argentina 21,0 Corea del Sud 25,0 Bèlgica 13,1 Països Baixos 23,2 Bèlgica 21,0 Espanya 25,0 Luxemburg 12,5 Polònia 22,1 Espanya 21,0 Països Baixos 25,0 Índia 12,0 Àustria 21,4 Letònia 21,0 Tunísia 25,0 Israel 12,0 Hongria 21,0 Països Baixos 21,0 Xina 25,0 Finlàndia 11,8 Finlàndia 20,8 República Txeca 21,0 Luxemburg 24,9 Letònia 11,0 Argentina 20,4 Àustria 20,0 Grècia 24,0 Portugal 11,0 Alemanya 19,9 Eslovàquia 20,0 Itàlia 24,0 República Txeca 11,0 Tunísia 16,6 França 20,0 Israel 23,0 Xina 10,5 Eslovènia 16,1 Regne Unit 20,0 Noruega 22,0 Itàlia 9,5 Japó 15,5 Alemanya 19,0 Dinamarca 22,0 Tunísia 9,2 Luxemburg 15,0 Xipre 19,0 Suècia 21,4 Corea del Sud 9,0 Noruega 14,1 Índia 18,0 Eslovàquia 21,0 Xipre 8,3 Regne Unit 13,8 Tunísia 18,0 Portugal 21,0 Noruega 8,2 Índia 12,0 Israel 17,0 Finlàndia 20,0 Estats Units 7,7 Irlanda 11,1 Luxemburg 17,0 Letònia 20,0 Suècia 7,0 Corea del Sud 10,0 Sud-àfrica 15,0 Eslovènia 19,0 Canadà 6,7 Xipre 8,3 Xina 13,0 Polònia 19,0 Espanya 6,4 Israel 7,6 Nota: La base de dades original conté 138 països, si bé la taula recull una mostra seleccionada de països de referència. Font: Tax Rate Online 2020. KPMG. OBSERVATORI BARCELONA 2020 81 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats europees l’any 2020 El preu del lloguer d’oficines es manté estable a Barcelona, que continua a la franja mitjana d’entre les principals ciutats europees El 2020 el lloguer d’oficines a Barcelona s’ha situat en 339 euros el metre quadrat (m2) l’any, un 0,9% més que l’any 2020 anterior. Segons l’anàlisi de Cushman & Wakefield Re- search corresponent al 3T del 2020, l’estabilitat de preus Moscou 9,0% del lloguer d’oficines és la tendència que ha predominat Istanbul 7,8% en la majoria de ciutats en un context de crisi econòmi- Budapest 5,1% ca per la pandèmia i de creixement del teletreball. En els Lisboa 4,1% extrems, Leeds i Roma registren els majors augments re- Dublín 4,0% latius (13,3% i 11,4%, respectivament), mentre que Mos- cou i Istanbul presenten les majors contraccions (-20% i Brussel·les 4,0% -15,6%, cadascuna). Aquesta tendència general de man- Praga 3,9% teniment dels preus, ha fet que Barcelona continues a la Londres (West End) 3,8% franja mitjana baixa de les ciutats seleccionades —posi- Roma 3,8% ció 28a del total de 48 urbs europees analitzades—, força Barcelona 3,5% lluny de ciutats com Londres WE (1.249 euros), París CBD Amsterdam 3,5% (860 euros), Ginebra (837 euros) o Dublín (673 euros). Els Copenhaguen 3,5% lloguers d’oficines de la Ciutat Comtal estarien, de fet, més Estocolm 3,4% en línia amb els de ciutats com Düsseldorf, Gothenburg Madrid 3,3% o Lió, totes elles amb preus entre els 310-350 euros. En canvi, Madrid presenta un lloguer mitjà lleugerament més Milà 3,3% elevat amb 420 euros/m2, el que la situa en la posició 23a. Berlín 2,9% Ginebra 2,8% Pel que fa a la rendibilitat del lloguer d’oficines a Barcelo- París (CBD) 2,8% na —això és, el retorn de la inversió efectuada—, el 2020 Viena 2,8% la taxa es manté en el 3,5% dels últims tres anys. Aquest Munic 2,6% percentatge és el mateix que s’observa a ciutats com Amsterdam o Copenhaguen, i se situa lleugerament per Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en el sector oficines de sobre del rendiment que ofereixen Madrid o Milà (3,3% en cada ciutat. ambdós casos). Les ciutats amb major retorn en el lloguer Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T 2020 (Europe). d’oficines són: Moscou, Istanbul i Budapest (amb valors superiors al 5%). Per contra, París CBD, Viena i Munic ofe- reixen els menors rendiments (per sota del 3%). OBSERVATORI BARCELONA 2020 82 Preus i costos Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa. 2020 Ciutat Var interanual Lloguer Ciutat Var interanual Lloguer 2020/2019 oficines 2020/2019 oficines (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) Londres (WE) -4,5 1.249 Glasgow 6,2 410 París (CBD) 1,2 860 Leeds 13,3 404 Ginebra 0,0 837 Hamburg 8,1 360 Londres (City) -2,9 803 Düsseldorf 1,8 342 Estocolm 0,0 762 Barcelona 0,9 339 Zuric 3,9 744 Brussel·les 0,0 320 Dublín 0,0 673 Gothenburg 3,1 318 Luxemburg 2,0 612 Viena 0,0 318 Milà 1,7 600 Lió 3,3 310 París (La Défense) 0,0 550 Newcastle 6,1 309 Frankfurt 0,0 540 Budapest 0,0 300 Roma 11,4 490 Malmo 3,3 299 Moscou -20,0 479 Cardiff 0,0 297 Amsterdam (South Axis) 0,0 475 Varsòvia -1,0 285 Munic 2,6 474 Istanbul -15,6 277 Hèlsinki -0,7 456 Lisboa 0,0 276 Berlín 0,0 456 Praga -4,3 270 Bristol 5,6 452 Marsella 0,0 260 Manchester 2,7 446 Copenhagen 0,0 255 Oslo -2,1 440 Rotterdam 0,0 235 Birmingham 8,8 440 Bucarest 0,0 228 Edimburg 1,4 422 La Haia 7,1 225 Madrid 0,7 420 Bratislava 0,0 204 Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2020 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2020 83 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món l’any 2019 El Portal de l’Àngel es manté en el top 20 dels carrers comercials més cars d’Europa El Portal de l’Àngel repeteix per desè any consecutiu com Preu del lloguer de locals comercials al més car d’Espanya amb una renta de 3.420 euros anu- (€/m2/any) als el m2 amb dades del segon trimestre de 2019, segons l’informe Main Streets Across the World 2019 de Cushman Kalverstraat 2.850 2019 & Wakefield. El Portal de l’Àngel ha ocupat la 15a posició (Amsterdam) 2.900 2018 3.000 2017 en la classificació mundial i cedeix una posició respecte al 2018. El carrer barceloní s’ha situat per darrere d’al- Preciados 3.300 tres eixos comercials europeus —ubicats a Londres París, (Madrid) 3.240 3.180 Milà, Roma o Zuric— i mundials —Tòquio, Sydney, Seül o Pequín, i s’ha situat per davant del carrer Preciados de Portal de l’Àngel 3.420 Madrid, amb 3.300 euros/m2/any, o els principals de Lió (Barcelona) 3.360 o Edimburg. El rànquing mundial el continuen encapça- 3.360 lant el Causeway Bay a Hong Kong i la 5ª avinguda a Nova Grafton Street 3.794 York, amb 25.965 i 21.295 euros/m2 l’any, respectivament. (Dublín) 3.794 Aquest rànquing s’elabora en base a un una anàlisi dels 3.653 preus de 445 mercats a 65 països. 4.440 Neuhauser 4.440 El 2020, amb dades només disponible a nivell europeu, el (Munic) 4.440 preu de lloguer al Portal de l’Àngel s’ha reduït dels 3.420 Via euros anuals el m2 a 3.240 euros, segons l’informe The 13.700Montenapoleone 13.500 DNA of Real State, 3T. 2020 (Europe) de Cushman & Wake- (Milà) 13.500 field Research. Tanmateix, es manté després d’onze anys com al carrer comercial més car d’Espanya i en una posi- Avenue des 13.992Champs Élysées 13.992 ció en el rànquing europeu molt similar a la de l’any ante- (París) 13.255 rior, atès que aquesta tendència també s’ha produït a les altres cuitats principals. Així doncs, carrers Premium com 5th Avenue 21.295 (Nova York) 20.733 New Bond (Londres), els Camps Elisis (París) o l’avinguda 28.262 Montenapoleone (Milà) continuen encapçalant la classifi- cació europea amb lloguers anuals superiors als 13.700 Font: Main Streets Across the World. Cushman & Wakefield. Dades segon euros/m2. trimestre del 2019. OBSERVATORI BARCELONA 2020 84 Preus i costos Preu del lloguer de locals comercials a ciutats del món. 2019 Rànquing Rànquing País Ciutat Carrer Lloguer 2019 2018 locals comercials (€/m2/any) 1 1 Xina Hong Kong Causeway Bay 25.965 2 2 Estat Units Nova York Upper 5th Avenue (49th - 60th Sts) 21.295 3 3 Regne Unit Londres New Bond Street 16.222 4 4 França París Avenue des Champs Élysées 13.992 5 5 Itàlia Milà Via Montenapoleone 13.700 6 6 Japó Tòquio Ginza 11.838 7 7 Austràlia Sydney Pitt Street Mall 10.185 8 9 Suïssa Zuric Bahnhofstrasse 8.195 9 8 Corea del Sud Seül Myeongdong 8.163 10 10 Àustria Viena Kohlmarkt 4.860 11 11 Xina Pequín Wangfujing 4.453 12 12 Alemanya Munic 4.440 13 13 Irlanda Dublín Grafton Street 3.794 14 15 Grècia Atenes Ermou 3.420 15 14 Espanya Barcelona Portal de l’Àngel 3.420 16 17 Singapur Singapur Orchard Road 2.957 17 16 Països Baixos Amsterdam Kalverstraat 2.850 18 19 República Txeca Praga 2.820 19 18 Rússia Moscou Stoleshnikov 2.728 20 21 Índia Nova Delhi Khan Market 2.302 21 20 Noruega Oslo Karl Johan 2.268 22 24 Malàisia Kuala Lumpur Suria KLCC 2.194 23 27 Taiwan Taipei Ximen 2.053 24 26 Suècia Estocolm Biblioteksgatan 1.989 25 23 Canadà Toronto Bloor Street 1.952 26 22 Luxemburg Luxemburg Grand Rue 1.920 27 25 Bèlgica Anvers Meir 1.900 28 28 Dinamarca Copenhaguen Stroget (incloent-hi) Vimmelskaftet) 1.837 29 31 Hongria Budapest Váci Utca (Best Achieved Shopping Mall) 1.800 30 29 Vietnam Ho Chi Minh Best Achieved Shopping Mall (GF) 1.741 Nota: Aquest rànquing contempla només el carrer comercial més car de cada país. Font: Main Streets Across the World 2019. Cushman & Wakefield. Dades segon trimestre del 2019. OBSERVATORI BARCELONA 2020 85 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic a les principals àrees urbanes d’Europa l’any 2020 Barcelona se situa a la franja alta de les principals àrees urbanes d’Europa pel que fa al preu del lloguer del sòl logístic El 2020, el preu del lloguer del sòl logístic a la ciutat ha Rendiment del mercat del sòl logístic a ciutats augmentat un 3,6% fins als 87 euros l’any per metre d’Europa. 2020 quadrat (m2). Segons l’informe publicat per Cushman & Wakefield Research, aquesta tendència es desmarca de Moscou 11,5% la pauta global d’estabilitat dels preus a la majoria d’àrees Istanbul 9,8% —tant a les més costoses com Londres, Ginebra o Zuric, Budapest 6,9% o a d’altres com Lisboa, Anvers o Varsòvia que ocupen la franja baixa de la classificació. El lloguer mitjà a la Ciutat Lisboa 6,0% Comtal se situaria en línia amb el de zones com Bristol, Ginebra 5,5% Gothenburg (Arendal) o Manchester. Quant a la regió de Roma Madrid, aquesta ocupa la 28a posició amb un preu de 5,3% 63 euros/m2 pel major espai disponible. Els preus del sòl Viena 5,0% logístic d’ambdues ciutats espanyoles són superiors als Amsterdam 5,0% de capitals com París (57 euros/m2), Roma (55 euros/m2) Barcelona o Lisboa (48 euros/m2). 5,0% Brussel·les 4,9% En relació amb el rendiment del mercat del sòl logístic, els Copenhaguen 4,8% percentatges de retorn se situen entre el 4% i el 6% en Milà la gran majoria de casos. D’entre una selecció de 20 zo- 4,8% nes, Barcelona ocupa la 9a posició situant-se en la franja Madrid 4,8% mitjana amb un retorn del 5%, igual al percentatge del Praga 4,8% 2019 i al que ofereixen ciutats com Amsterdam o Viena. Dublín Madrid se situaria lleugerament per sota, en 13a posició, 4,8% amb una rendiment del 4,8%. L’àrea urbana que ofereix Estocolm (Sud) 4,3% major rendiment continua sent Moscou amb un 11,5%. Londres (Heathrow) 4,0% París 3,9% Berlín 3,7% Munic 3,7% Nota: El rendiment es refereix al retorn de la inversió en del sòl logístic de cada ciutat. Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2020 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2020 86 Preus i costos Preu del lloguer del sòl logístic a ciutats d’Europa. 2020 Àrees urbanes Var. Lloguer Àrees urbanes Var. Lloguer Interanual Sòl Interanual Sòl 2020/2019 Logístic 2020/2019 Logístic (%) (€/m2/any) (%) (€/m2/any) Londres (Heathrow) 0,0 184 Berlín 14,3 67 Ginebra 0,0 167 Düsseldorf 0,0 67 Zuric 0,0 130 Viena 0,0 66 Oslo 13,0 122 Newcastle 0,0 65 Estocolm (Sud) 4,2 121 Madrid 0,0 63 Hèlsinki 0,0 111 La Haia 9,1 60 Dublín 4,8 110 Budapest 3,2 59 Luxemburg 0,0 96 Brussel·les 0,0 58 Munic 7,1 90 París 1,2 57 Amsterdam (Schipol) 2,3 90 Roma 0,0 55 Bristol 3,4 89 Milà 1,8 55 Barcelona 3,6 87 Praga 1,2 52 Gothenburg (Arendal) 5,9 87 Lió 4,2 50 Manchester 3,6 86 Anvers 0,0 48 Copenhagen 4,2 84 Lisboa 0,0 48 Birmingham 0,0 83 Bucarest 0,0 48 Frankfurt 4,8 78 Bratislava 0,0 48 Cardiff 0,0 77 Moscou 5,3 46 Leeds 4,0 77 Istanbul -18,2 46 Malmo (Fosie, Bulltofta) 0,0 77 Sofia 0,0 46 Hamburg 5,0 76 Varsòvia (Zona II) 0,0 46 Rotterdam 7,1 75 Marsella 2,3 45 Central Scotland 0,0 71 Font: Cushman & Wakefield Research, The DNA of Real State, 3T. 2020 (Europe). OBSERVATORI BARCELONA 2020 87 Preus i costos Preu del lloguer de l’habitatge a les principals ciutats europees el 2020 El preu de l’habitatge al centre de Barcelona se situa en la franja mitjana-baixa a escala europea Segons la consulta feta a la base de dades de Numbeo al Preu del lloguer d’habitatges en ciutats europees. novembre del 2020, el preu mensual d’un habitatge amb 2020 una habitació al centre de la ciutat de Barcelona és de (€/mes) 935 euros, un 3,8% menys del nivell del 2019 (972 euros segons la consulta feta a l’octubre d’aquell any). Aquesta Dublín 3.106 2.386 reducció de preus, juntament amb el notable augment 1.697 que s’ha registrat a d’altres ciutats europees ha fet que la 1.380 ciutat cedís posicions de la 29a del 2019 a la 41a el 2020 Copenhaguen 2.347 d’un total de 168 ciutats europees. Mentre que el 2019, 1.799 el lloguer més reduït d’entre les 50 ciutats europees amb 1.356 1.026 lloguers més cars d’una habitació al centre va ser de 777 euros/mes (Delft, Països Baixos), el 2020 aquest llindar ha Munic 2.286 estat força superior amb 898 euros/mes a Espoo, Finlàn- 1.7151.271 dia. El preu de l’habitatge al centre de Madrid és lleugera- 908 ment més car (965 euros/mes) i ocupa la 39a posició. Si el Milà 2.538 mateix habitatge s’ubiqués fora del centre de Barcelona, 1.508 el preu mensual del lloguer seria de 729 euros, un 28,3% 1.075 menys que al centre. Quant a la resta de ciutats, Londres, 726 Ginebra, Zuric, Dublín i Amsterdam continuen sent les Frankfurt 1.983 ciutats amb els lloguers mensuals més elevats (es paguen 1.474 1.055 més de 1.600 euros per un habitatge d’una habitació al 819 centre, al voltant de 100 euros més en mitjana respecte Madrid 1.687 a l’any passat). 1.181 965 Respecte als habitatges familiars o compartits de tres ha- 717 bitacions (també al centre de la ciutat), el lloguer men- Barcelona 1.509 sual se situa en 1.509 euros a Barcelona, lleugerament 1.098 935 per sota dels 1.582 euros del 2019. Sota aquest criteri, 729 la posició que ocuparia la ciutat seria encara inferior: la 48a, distanciant-se força de la posició de Madrid, que Manchester 1.580995 amb un preu de 1.687 euros mensuals es mantindria for- 925 ça estable (37a). Aquesta diferència de posicions a l’hora 610 de comparar el preu d’habitatges petits i mitjans a Barce- 3 hab. en el centre 3 hab. fora del centre lona, es deu a que en general hi ha més oferta dels se- 1 hab. en el centre 1 hab. fora del centre gons que dels primes, alhora que més demanda pels ha- Font: Numbeo. Consulta feta al novembre del 2020. bitatges petits. Tanmateix, amb l’augment del teletreball per la Covid-19 és possible que depenent de l’arrelament d’aquestes pautes, canviï la demanda a mitjà termini cap a habitatges més grans i sense la necessitat d’estar a prop dels llocs de treball, normalment ubicats al centre de les ciutats. OBSERVATORI BARCELONA 2020 88 Preus i costos Preu del lloguer d’habitatges en el centre de ciutats europees (€/mes). 2020 Rànquing Ciutat (País) 3 hab. 1 hab. Rànquing Ciutat 3 hab. 1 hab. 1 Londres (Regne Unit) 3.544 1.921 26 Edimburg (Regne Unit) 1.767 1.061 2 Zuric (Suïssa) 3.331 1.799 27 Frankfurt (Alemanya) 1.983 1.055 3 Ginebra (Suïssa) 3.179 1.766 28 Brighton (Regne Unit) 2.049 1.046 4 Dublín (Irlanda) 3.106 1.697 28 Leiden (Països Baixos) 1.550 1.042 5 Amsterdam (Països Baixos) 2.736 1.607 30 Breda (Països Baixos) 1.339 1.026 6 Luxemburg (Luxemburg) 2.905 1.547 31 Bristol (Regne Unit) 1.728 1.025 7 Haarlem (Països Baixos) 2.371 1.541 32 Trondheim (Noruega) 1.587 1.002 8 Lausana (Suïssa) 2.725 1.398 33 La Haia (Països Baixos) 1.639 1.002 9 Copenhaguen (Dinamarca) 2.347 1.356 34 Reading (Regne Unit) 1.775 998 10 Oxford (Regne Unit) 2.349 1.308 35 Limerick (Irlanda) 1.587 996 11 Munic (Alemanya) 2.286 1.271 36 Hèlsinki (Finlàndia) 1.927 987 12 Sliema (Malta) 1.963 1.243 37 Maastricht (Països Baixos) 1.780 978 13 Reykjavík (Islàndia) 1.940 1.218 38 Göteborg (Suècia) 1.571 974 14 Utrecht (Països Baixos) 2.169 1.213 39 Madrid (Espanya) 1.687 965 15 París (França) 2.651 1.211 40 Aarhus (Dinamarca) 1.675 949 16 Basel (Suïssa) 2.392 1.199 41 Barcelona (Espanya) 1.509 935 17 Rotterdam (Països Baixos) 1.980 1.190 42 Stuttgart (Alemanya) 1.712 929 18 Cambridge (Regne Unit) 1.891 1.181 43 Tromso (Noruega) 1.559 926 19 Cork (Irlanda) 1.923 1.171 44 Manchester (Regne Unit) 1.580 925 20 Eindhoven (Països Baixos) 1.602 1.163 45 Stavanger (Noruega) 1.562 914 21 Oslo (Noruega) 1.860 1.161 46 Sliema (Malta) 1.695 913 22 Berna (Suïssa) 2.294 1.120 47 Hamburg (Alemanya) 1.806 911 23 Lugano (Suïssa) 2.049 1.085 48 Roma (Itàlia) 1.800 907 24 Milà (Itàlia) 2.538 1.075 49 Berlín (Alemanya) 1.747 899 25 La Valletta (Malta) 2.229 1.073 50 Espoo (Finlàndia) 1.306 898 Font: Numbeo. Consulta feta al novembre del 2020. OBSERVATORI BARCELONA 2020 89 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món l’any 2018 Barcelona manté posicions en el rànquing de nivell salarial Segons l’informe Prices and Earnings Around the Globe Salari net per hora a les principals ciutats europees. 2018, que elabora UBS cada tres anys i que compara el 2018 (€) nivell salarial a 77 ciutats del món, Barcelona ocupa la 30a posició en el rànquing per salari brut. En canvi, si es Zuric 30,9 té en compte el salari net, la posició de Barcelona baixa a Ginebra 26,8 la 35a, amb un salari net per hora de 10 dòlars, idèntic al Luxemburg 22,3 de ciutats com Madrid o Brussel·les. Oslo 19,2 Copenhaguen 18,6 Entre el 2015 i el 2018, el nivell salarial brut a Barcelo- Munic 17,5 na ha augmentat en relació amb la ciutat de referència, Frankfurt 17,4 que és Nova York, una evolució que és compartida per les Dublín principals ciutats europees de referència, com a conse- 16,6 qüència de la recuperació econòmica, la pujada de la in- Viena 16,3 flació i l’apreciació de l’euro. El resultat és que Barcelona Berlín 15,9 manté la mateixa posició en el rànquing mundial de nivell Estocolm 15,7 salarial que tenia el 2015 (la 30a del rànquing mundial) Londres 15,3 i la posició 20a, si únicament es consideren les 37 ciu- Hèlsinki 15,0 tats europees analitzades. Per tant, Barcelona se situa en París 14,0 la franja intermèdia-baixa a Europa, per sota de Munic, Lió 13,5 Berlín, Dublín, Amsterdam, Lió o Milà, entre moltes altres, Roma 13,2 però per sobre de ciutats com ara Lisboa o Praga, i molt Amsterdam 12,9 en línia amb Madrid. Milà 12,0 Madrid 10,1 L’augment del salari net a Barcelona en el període ana- Barcelona 10,0 litzat (és a dir, un cop s’han descomptat els impostos i Brusel·les 10,0 les contribucions a la Seguretat Social) ha estat menys Ljubljana 7,2 important que si s’analitza en termes bruts, la qual cosa Tallinn 6,9 indica un comportament diferenciat dels impostos sobre Lisboa 6,5 la renda a Barcelona en relació amb la ciutat de referèn- Atenes 5,6 cia (Nova York). Varsòvia 5,5 Praga 5,3 Vilnius 5,2 Moscou 4,6 Bratislava 4,5 Zagreb 4,2 Nota: El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social. Font: Price and Earnings 2018, UBS. OBSERVATORI BARCELONA 2020 90 Preus i costos Nivells salarials a ciutats del món. 2018 Rànquing Ciutat Salari net Salari brut Rànquing Ciutat Salari net Salari brut 1 Ginebra 133,1 131,5 31 Madrid 50,0 58,3 2 Zuric 153,8 129,8 32 Tel Aviv 61,8 55,5 3 Luxemburg 110,9 111,3 33 Taipei 62,8 50,6 4 Los Angeles 107,8 101,7 34 Nicòsia 62,7 50,3 5 Copenhaguen 92,3 101,3 35 Manama 66,8 50,1 6 Oslo 95,4 100,6 36 Dubai 56,0 41,1 7 Nova York 100,0 100,0 37 Ljubljana 35,7 40,7 8 Miami 103,1 91,8 38 Seül 46,0 40,0 9 Viena 81,2 89,7 39 Al-Riyad 43,9 34,0 10 Chicago 94,9 89,6 40 Lisboa 32,4 32,1 11 Toronto 87,3 86,7 41 Doha 46,0 32,1 12 Munic 87,0 86,3 42 Tallinn 34,5 30,5 13 Estocolm 78,1 85,8 43 Sao Paulo 34,5 30,2 14 Frankfurt 86,4 85,7 44 Atenes 28,1 30,0 15 Mont-real 73,5 80,9 45 Santiago de Xile 34,7 29,5 16 Sydney 90,8 80,2 46 Varsòvia 27,1 26,7 17 Tòquio 85,3 79,2 47 Praga 26,4 26,7 18 Berlín 79,0 77,3 48 Panamà 31,2 26,4 19 Dublín 82,5 76,9 49 Zagreb 20,8 25,3 20 Hèlsinki 74,5 75,2 50 Rio de Janeiro 29,5 25,2 21 Amsterdam 64,2 73,9 51 Johannesburg 27,8 25,0 22 Roma 65,9 72,2 52 Buenos Aires 23,7 24,1 23 París 69,4 68,6 53 Vílnius 26,1 24,0 24 Londres 76,0 68,5 54 Bratislava 22,6 21,5 25 Auckland 78,4 67,1 55 Bucarest 17,8 21,2 26 Lió 67,0 66,5 56 Kuala Lumpur 24,0 20,5 27 Milà 59,5 65,2 57 Budapest 18,8 19,7 28 Brussel·les 49,5 61,9 58 Xangai 22,1 19,3 29 Hong Kong 72,4 60,3 59 Lima 20,7 18,6 30 Barcelona 49,6 58,4 60 Riga 18,9 18,5 Nota: El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social, i s’expressa com a número índex, considerant que el salari de Nova York té un valor de 100. Font: Price and Earnings 2018, UBS. OBSERVATORI BARCELONA 2020 91 Preus i costos SÍNTESI DE RESULTATS Síntesi de resultats El 2019, l’economia de la ciutat de Barcelona va mostrar una vida, Barcelona és considerada la 26a ciutat més segura evolució positiva de l’activitat econòmica i del mercat de del món segons The Safe Cities Index 2019 i destaca com treball, però menys intensa que anys anteriors, encadenant a referent internacional en el camp de l’esport, amb la 7a així un període de sis anys consecutius (2014-19) de creixe- posició al Ranking of Sports Cities 2020. Així mateix, la ciutat ment anual de l’activitat, i per sobre del conjunt de la zona és un referent per la seva vitalitat cultural i creativa, on obté euro. El 2020, la pandèmia de la Covid-19 ha desencadenat la 9a posició d’Europa segons els resultats de The Cultural una crisi econòmica d’una intensitat sense precedents a es- and Creative Cities Monitor 2019 i destaca en els àmbits de cala global i una situació d’alta incertesa. Les previsions per capital humà i formació i ocupació en activitats creatives al 2020 són d’una forta caiguda de l’activitat a l’economia i intensives en coneixement (en que ocupa la 2a. i la 5a. catalana, que –com l’espanyola— mantindria una evolució posició, respectivament, entre les ciutats de més d’un milió més desfavorable que el conjunt de la zona euro, enmig d’habitants). Tanmateix, el 2020 la pandèmia de la Covid-19 d’una crisi amb especial afectació a les economies del sud ha tingut un impacte advers generalitzat en la qualitat de d’Europa. Tot i el context, Barcelona ha demostrat ser una vida i el mercat de treball a totes les ciutats del món. Així, ciutat resilient i capaç de mantenir l’atractiu i un bon posi- Barcelona ha reculat de la 8a a la 35a posició entre les ciu- cionament econòmic i empresarial en els àmbits europeus tats del món que mostren un millor equilibri entre treball i i mundials tal com s’observa en els 35 indicadors recollits a vida personal segons el rànquing Cities for the Best Work-Life l’Informe 2020 de l’Observatori Barcelona. Balance 2020, en el que –de tota manera- la ciutat segueix destacant en els àmbits de tolerància i inclusió (on ocupa Aquest 2020, Barcelona destaca per mantenir-se per cin- la 5a posició), dies de vacances (1a), despesa social (13a) i què any consecutiu entre les 25 ciutats amb més competi- benestar i forma física (13a). En l’àmbit de la cohesió social tivitat global segons l’informe Global Power City Index 2020, el 2019, la taxa de risc de pobresa o exclusió social del con- de la Mori Memorial Foundation, on se situa la 21a del món junt de Catalunya és inferior a la de la Unió Europea, i amb- i la 9a d’Europa. Aquest bon resultat i manteniment de la dues s’han reduït lleugerament respecte a l’any anterior. seva posició també s’observa en la majoria de la resta d’in- Pel que fa a la sostenibilitat, Barcelona es troba entre les 88 dicadors analitzats en el capítol sobre el pol d’activitat ciutats més compromeses en la lluita contra l’emergència econòmica. En aquest sentit, Barcelona es referma com a hub tecnològic de referència a Europa i obté la 8a po- ciutats amb menors emissions per càpita segons la plata- sició com a ciutat més prometedora per a les empreses forma C40 del Cities Climate Leadership Group. I quant a la tecnològiques emergents i la 2a amb la millor estratègia mobilitat sostenible, Barcelona se situa com a la 18a ciutat per a l’atracció d’inversió estrangera en la primera edició del món i 9a d’Europa en desenvolupament de l’ecosistema del rànquing de Ciutats tecnològiques del futur l’any 2020-21, de transport públic urbà segons l’informe Urban City Readi- segons fDi Intelligence. D’altra banda, el rànquing World’s ness Index 2020 de la Universitat de Berkeley i Oliver Wyman Best Cities 2021 de Resonance Consultancy, que valora la Forum, mentre que és la 13a ciutat més amigable del món qualitat i l’atractiu de la ciutat des de diverses perspecti- per a les bicicletes segons el Copenhagenize Índex 2020. ves, situa Barcelona com la 8a del món, per davant de San Francisco, Amsterdam o Berlín. Altres indicadors refermen Quant al mercat laboral, el 2020, la crisi econòmica de- l’atractiu de Barcelona per fer-hi negocis i la bona imat- rivada de la pandèmia està provocant un fort impacte en ge de la ciutat a l’exterior. D’una banda, Barcelona gene- els mercats de treball de les principals economies mun- ra confiança en l’àmbit de la inversió internacional, com dials. Els llocs de treball a Espanya, Catalunya i Barcelona ho mostra el fet que és la 2a ciutat del sud d’Europa amb assoleixen descensos interanuals al voltant del 2%. La crisi millors perspectives de futur el 2020-2021, la 10a ciutat està afectant amb especial intensitat a les persones treba- d’Europa amb més potencial econòmic i la 3a en connec- lladores amb contracte temporal, sectors com l’hostaleria, tivitat entre les grans ciutats europees, segons l’informe la restauració o el comerç minorista i —a nivell territorial— FDi Cities and Regions of the Future 2020/21 (grup Financial els països del sud i est d’Europa. Pel que fa a l’evolució dels Times). Així mateix, se situa com la 9a ciutat més atractiva indicadors el 2019, Catalunya mostra una evolució positiva: per als inversors internacionals segons l’EY Attractiveness tanca l’any amb un increment interanual de l’ocupació de Survey Europe 2019, i ocupa la 7a posició entre les princi- 87.000 persones i, alhora un descens interanual de la po- pals àrees urbanes del món en captació de projectes d’in- blació aturada de prop de 46.000 persones, segons l’INE, versió estrangera l’any 2018, on i destaca com a 4a ciutat però la taxa d’ocupació del Principat se situa per sota de la en captació de projectes d’R+D, segons KPMG. mitjana europea i la taxa d’atur supera clarament la mitja- na de la UE, tot i haver-se reduït des del 2013. En matèria El 2020 continua especialment marcat per l’impuls de de formació superior, Barcelona continua sent una urbs l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i els 17 objectius de de referència a escala europea en estudis empresarials, desenvolupament sostenible (ODS) que planteja, amb els atès que és l’única ciutat d’Europa amb dues institucions quals s’alineen les polítiques municipals de l’Ajuntament docents (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles de ne- de Barcelona per al mandat 2019-2023. En el capítol so- gocis del continent europeu el 2019, segons el Financial Ti- bre qualitat de vida, cohesió social i sostenibilitat, mes. Igualment, la ciutat destaca per disposar d’una massa pel que fa a la dimensió associada a la bona qualitat de crítica important de , i el 2019 el OBSERVATORI BARCELONA 2020 94 Síntesi de resultats percentatge de població treballadora amb estudis univer- nombre de delegats i la quarta en reunions segons el ràn- sitaris ha augmentat del 46,9% al 48,4%, segons Eurostat. quing d’ International Congress and Convention Associati- Així mateix, Barcelona se situa entre les cinc ciutats més on (ICCA). Aquest bon comportament de l’activitat turística atractives per al talent digital que vol treballar a l’estranger, a la ciutat es va veure reforçat per la bona qualitat de de segons l’informe Decoding Global Talent 2019 de BCG. les principals vies d’entrada dels turistes internacionals a la ciutat, que van registrar xifres rècord: el port de Barce- En el terreny del coneixement i la tecnologia, pel que lona i l’aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. En fa a l’ecosistema d’emprenedoria tecnològica i start-ups, el primer cas, després de dinou anys consecutius, el port diversos rànquings recents situen la capital catalana en de la ciutat es manté líder a la Mediterrània i Europa en posicions capdavanteres i en molts d’ells aconsegueix trànsit de creueristes amb més de 3 milions de persones el mantenir o millorar les posicions tot i la situació de pan- 2019. En el segon cas, l’aeroport va assolir un nou rècord dèmia, mostrant la resiliència de la ciutat en aquest àmbit. de trànsit i va superar el llindar dels 52 milions de persones Barcelona s’ha mantingut com el cinquè hub d’start-ups passatgeres el 2019, segons dades d’Aena, xifra que el situa d’Europa l’any 2020, segons la classificació d’EU-Startups, per primera vegada com a 6è en el rànquing europeu, i és i és el 5è hub d’start-ups d’Europa en nombre d’operaci- el 8è que més creix entre els 25 principals. ons realitzades i el 16è hub en inversió rebuda, segons l’informe The State of European Tech 2020 de la consultora En aquest darrer any marcat per la Covid-19 els principals Atomico; unes sinèrgies que es mantenen i reforcen a tra- indicadors de preus i costos registren un descens dels vés de l’organització de congressos i projectes tecnològics preus de l’habitatge, un manteniment en els de les ofici- a la ciutat —com el Mobile World Congress i la Smart City nes i un increment dels preus del sòl logístic a Barcelona i Expo— i la posada en marxa de projectes per mantenir la seva rodalia en comparació amb l’any anterior. Malgrat actives les sinèrgies entre les start-ups —com ara la ini- això, la ciutat encara es considera atractiva i competitiva ciativa Start-up Catalonia. Així, la capital catalana se situa en l’àmbit empresarial i de negocis en comparació amb en la 27a posició amb millor ecosistema d’empreses tec- altres ciutats a escala mundial, perquè les tendències de nològiques emergents del món el 2020, segons l’Startup- reducció i estabilitat han predominat el 2020. En conse- Blink Ecosystem Ranking, i se situa com el 6è ecosistema qüència, la posició de Barcelona en el context europeu emergent del món i el tercer d’Europa, segons The Global difereix segons el mercat, des de la franja mitjana baixa Startup Ecosystem Report 2020 d’Startup Genome. Aquests en el lloguer de l’habitatge, passant per la mitjana en el resultats es reforcen amb un teixit laboral que destaca en mercat d’oficines fins a una posició elevada en el cas de sectors d’alt valor afegit i amb el volum de recerca que es l’espai logístic. En línia amb la reducció dels preus, el 2020 duu a terme en matèria científica. Catalunya és la 4a regió Barcelona ha cedit posicions en la classificació mundial de d’Europa on més població amb estudis superiors treballa ciutats amb el cost de vida més alt, segons Mercer Human en activitats científiques o tecnològiques —amb més de Resource Consulting. És el tercer any consecutiu que bai- 940.000 persones ocupades en aquest àmbit—, la 5a pel xa posicions a nivell mundial i el primer any des del 2015 que fa a població ocupada en manufactures d’intensitat que ho fa entre urbs de la zona euro (passant de la 14a tecnològica alta i mitjana alta i la 9a quant a ocupació en a la 15a posició). En relació amb la fiscalitat, Espanya se serveis intensius en coneixement i tecnologia capdavante- situa en línia amb la mitjana de la Unió Europea pel que ra. En l’àmbit científic, la ciutat s’ha mantingut com la 5a fa als tipus impositius. L’impost de societats es manté en ciutat d’Europa i la 23a del món en producció acadèmica el 25%, xifra que no ha variat des del 2016. Quant a les científica, segons el Knowledge Cities Ranking 2019, elabo- cotitzacions socials, la diferència és notable entre el tipus rat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC. que paga el treballador (dels més reduïts de l’entorn) i el que paga l’empresa (dels més elevats). Només si es fa la El 2020 la irrupció de la Covid-19 ha tingut un fort impacte mitjana d’ambdós, Espanya se situaria en una posició in- sobre l’activitat el sector turístic. Aquesta situació inter- termèdia en comparació amb altres països de la UE. romp la marxa positiva del turisme a Barcelona el 2019, que va registrar xifres rècords. Tot i això, la bona posició de la Aquest és el desè any que es presenta el monogràfic Cli- ciutat de Barcelona com a destí del turisme internacional ma empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en què s’analitza l’evolució de l’activitat els tres del sector. Barcelona és la 7a ciutat del món amb millor primers trimestres de l’any 2020 i la previsió per al quart marca segons el 2020, un ràn- trimestre del mateix any a partir dels resultats de l’En- quing que mesura els actius de la ciutat i la reputació com questa del clima empresarial a l’AMB, que elaboren con- a destinació turística internacional. El 2019, i per tercer any juntament l’Idescat i la Cambra de Comerç de Barcelona. consecutiu, Barcelona manté la posició 8a entre les urbs L’Enquesta reflecteix els efectes de la crisi econòmica d’Europa preferides pels visitants internacionals, tot i que derivada de la Covid-19, que en general han estat més profunds que al conjunt del territori català. La marxa segons l’informe Top Cities Destination Ranking 2019 d’Euro- dels negocis pateix una forta contracció, especialment el monitor International. En l’àmbit del turisme de reunions, segon trimestre amb el confinament, i l’hostaleria és el Barcelona manté el 2019 la primera posició mundial en sector més afectat per la Covid-19 segons l’empresariat. OBSERVATORI BARCELONA 2020 95 Síntesi de resultats Síntesi de resultats Competitivitat Ciutats Projectes Taxa Ciutats atractives Organització Ciutats Ciutat Equilibri global tecnològiques d’inversió d’activitat per visitants de congressos segures de l’esport treball-vida del futur estrangera emprenedora1,3 i emprenedors internacionals personal 2020 2020 2018 2019 2021 2019 2019 2020 2020 1 Londres Londres Londres Brasil Londres París Tòquio Nova York Oslo 2 Nova York París París Canadà Nova York Lisboa Singapur Londres Hèlsinki 3 Tòquio Dublín Singapur Estats Units París Berlín Osaka París Copenhaguen 4 París Amsterdam Dubai Eslovàquia Moscou Barcelona Amsterdam Los Angeles Hamburg 5 Singapur Berlín Nova York Israel Tòquio Madrid Sydney Lausana Berlín 6 Amsterdam Munic Xangai Irlanda Dubai Viena Toronto Tòquio Munic 7 Berlín Bucarest Barcelona Marroc Singapur Singapur Washington DC Barcelona Viena 8 Seül Barcelona Hong Kong Països Baixos Barcelona Londres Copenhaguen Manchester Zuric 9 Hong Kong Belfast Düsseldorf Suïssa Los Angeles Praga Seül Toronto Estocolm 10 Xangai Cambridge Sao Paulo Regne Unit Madrid Tòquio Melbourne Madrid Calgary 11 Sydney Madrid Madrid Xina Roma Chicago Boston Ottawa 12 Los Angeles Estocolm Amsterdam Taiwan Chicago Estocolm Copenhaguen Amsterdam 13 Madrid Frankfurt Tòquio Catalunya Toronto San Francisco Vancouver 14 … Zuric Dublín Suècia San Francisco --- --- 15 21 Barcelona Varsòvia Sydney Grècia Abu Dhabi 26 Barcelona 35 Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2020 96 Síntesi de resultats Ciutats creatives Taxa de risc Emissions Ecosistema Ciutats Taxa Taxa Taxa Persones i culturals de pobresa o de tCO 1,42 del transport atractives pel d’ocupació1,2 d’ocupació d’atur1,2,4 treballadores exclusió social1,2,4 públic urbà talent digital 1,2 a temps parcial amb estudis universitaris1,2 2019 2019 2020 2020 2019 2019 2019 2019 2019 París Praga Oslo Singapur Londres Munic Amsterdam Praga Londres Munic Bratislava Barcelona Londres Nova York Estocolm Rotterdam Munic Oslo Londres Hèlsinki Rijeka Estocolm Berlín Stuttgart Viena Stuttgart Bilbao Milà Bucarest París Hong Kong Amsterdam Praga Frankfurt Frankfurt Brussel·les Berlín Estocolm Copenhaguen Amsterdam Barcelona Amsterdam Stuttgart Amsterdam Hèlsinki Viena Milà Gènova Tòquio Dubai Oslo Berlín Edimburg París Budapest Munic Nàpols Hèlsinki Los Angeles Copenhaguen Edimburg Hamburg Dublín Praga Oslo Madrid Berlín París Rotterdam Munic Rotterdam Estocolm Barcelona Varsòvia Bilbao París Sydney Frankfurt Copenhaguen Londres Copenhaguen Hamburg Copenhaguen València Nova York Abu Dhabi Edimburg Manchester Tallinn Madrid Madrid Amsterdam Múrcia San Francisco Tòquio Hèlsinki Oslo Dublín Edimburg Varsòvia Lisboa Londres Chicago Toronto Berlín Londres Manchester Amsterdam Colònia Barcelona Estocolm Boston San Francisco Londres Brusel·les Copenhaguen Budapest Roma Madrid Niça --- Zuric --- --- --- --- Lió Dublín Lisboa 18 Barcelona Singapur Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2020 97 Síntesi de resultats Població ocupada Escoles Start-up hubs Ciutats preferides Ciutats Producció en manufactures Persones Aeroports Turistes de negocis per ubicar una innovadores d’intensitat treballadores segons persones internacionals nova start-up tecnològica alta en ciència passatgeres i mitjana-alta 2 i tecnologia2 2020 2020 2019 2019 2019 2019 2019 2019 2019 Londres 1 Fontain ebleau Londres Londres Nova York Pequín Stuttgart París Heath row Hong Kong Insead (LHR) Londres 2 Lon don Berlín Berlín Tòquio Xangai Milà Madrid París-Roissy Business School (CD G) Bangkok Pa Amsterdam 3 rís París Barcelona Londres Londres Munic Istanbul HEC París (AMS) Macau Barcelona Frankfurt 4 IESE Bu siness Amsterdam París Los Angeles Nanjing Istanbul Barcelona (FR A) Singapur School Cambridge Madrid 5 Univer sity of Barcelona Amsterdam Singapur Nova York Barcelona Varsòvia (MA D) Londres Cambridge: Judge Oxford 6 University of Oxford: Munic Lisboa París Boston Bolonya Lió Barcelona (BC N) ParísSaïd Barcelona 7 ESADE B usiness Madrid Munic Chicago Seül Torí Milà Istan bul Dubai (IST) School Moscou 8 Laus ana Estocolm Milà Boston Guangzhou Karlsruhe Munic Xerem étievo Delhi IMD (SVO) 9 Mi là Dublín Tallinn San Francisco Tòquio Tübingen Sevilla Mun ic Istanbul SDA Bo (MUC) cconi San José Coventry 10 Londres-GatwickWarwick Business Milà Estocolm Toronto París Düsseldorf Berlín (LG W) Kuala Lumpur School 11 Manch ester Copenhaguen Melbourne Wuhan París Londres Roma-Fiu micinoAlliance Manchester Nova York(FCO) Business School Londres 12 City. Univ ersity of Tallinn Berlín Xi’an Stuttgart Anta lya Antalya London (AYT): Cass Bilecik Istanbul- 13 MadridIE Busine ss School Zuric Dallas-Fort Worth Chengdu Frankfurt Rotterdam Sabiha G ökçen Bombai (SAW) Londres 14 Imperia…l C ollege Hèlsinki --- --- Katowice Roma Dub lín --- Business School (DUB) Durham 15 Durham U niversity Hamburg 21 Barcelona 23 Barcelona Colònia Colònia París- Orly 36 Barcelona Business School (ORY) 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2020 98 Síntesi de resultats Creueristes Cost Impost Preu Preu lloguer Preu de Preu de lloguer Nivells al Mediterrani de la vida de Societats1,3 de lloguer locals comercials lloguer de sòl de l’habitatge salarials logístic 2019 2020 2020 2020 2019 2020 2020 2018 Barcelona Hong Kong Japó Londres Hong Kong Londres Londres Ginebra (WE) Causew ay Bay (Heathrow) Illes Balears Ashgabat Índia París) Nova York Ginebra Zuric Zuric th (CBD Upper 5 Avenue Civitavecchia Tòquio Alemanya Ginebra Lond res Zuric Ginebra Luxemburg New Bond Street París Gènova Zuric Argentina Londres Avenue des (City) Oslo Dublín Los Angeles Champs -Élysées Milà Mars ella Singa pur Aust ràlia Estoc olm Estocolm Via Monten apoleone (Sud) Amsterdam Copenhaguen Venècia Nova York Bèlgica Zuric Tòq uio Hèlsinki Luxemburg Oslo Gin za Nàpols Xangai França Dublín Sydn ey Dublín Haarlem Nova York Pitt Street Mall Zuric El Pireu Berna Sud-àfrica Luxemburg Luxemburg Lausana Miami Bahnhofstrasse Tenerife Ginebra Estats Units Milà Se ül Munic Copenhaguen Viena Myeongdong Valetta Pequín Canadà París Vie na Amsterdam Oxford Chicago (La Défense) Kohlmarkt (Schipol) Livorno Seül Àustria Frankfurt Peq uín Bristol Munic Toronto Wangfujing Corfú Tel Aviv Corea del Sud Roma Mu nic Barcelona Silema Munic Dubro vnik Shen zhen Barce Dublín Gothenburg lona Mos cou Grafton Street (Arendal) Bari … Països Baixos … Aten es Manchester … … Ermou Ports RiveraFrancesa 102 Barcelona Tunísia 28 Barcelona Barce lona Copenhaguen 41 Barcelona Barcelona Portal de l’Àngel 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada. 2 El rànquing fa referència a regions o províncies. 3 El rànquing fa referència a països. 4 Rànquing de menys a més valor. OBSERVATORI BARCELONA 2020 99 Síntesi de resultats Posicionament de Barcelona en rànquings internacionals de ciutats Competitivitat global. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 21 Londres Nova York Tòquio París Singapur Amsterdam Berlín Seül Hong Kong Xangai Sydney Los Angeles Madrid ... Barcelona Ciutats tecnològiques del futur. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Dublín Amsterdam Berlín Munic Bucarest Barcelona Belfast Cambridge Madrid Estocolm Frankfurt Zuric Varsòvia Ciutats atractives per visitants i emprenedors. 2021 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Nova York París Moscou Tòquio Dubai Singapur Barcelona Los Angeles Madrid Roma Chicago Toronto San Francisco Abu Dhabi Ciutats organitzadores de congressos internacionals. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 París Lisboa Berlín Barcelona Madrid Viena Singapur Londres Praga Tòquio ... ... ... ... ... Ciutats segures. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 26 Tòquio Singapur Osaka Amsterdam Sydney Toronto Washington Copenhaguen Seül Melbourne Chicago Estocolm San Francisco ... Barcelona DC Equilibri treball-vida personal. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 35 Oslo Hèlsinki Copenhaguen Hamburg Berlín Munic Viena Zuric Estocolm Calgary Ottawa Amsterdam Vancouver ... Barcelona Ciutats creatives i culturals. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 París Munic Londres Milà Berlín Viena Budapest Praga Barcelona Hamburg Madrid Varsòvia Colònia Roma Lió Ciutats atractives pel talent digital. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Nova York Berlín Amsterdam Barcelona Dubai Los Angeles París Sydney Abu Dhabi Tòquio Toronto San Francisco Zuric Singapur Escoles de negocis europees. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Fontainebleau Londres París Barcelona Cambridge Oxford Barcelona Lausana Milà Coventry Manchester Londres Madrid Londres Durham Insead London HEC París IESE Business University of University ESADE Business IMD SDA Bocconi Warwick Alliance City, University IE Business Imperial Durham Business School Cambridge: of Oxford: School Business Manchester of London: School College Business University School Judge Saïd School Business School Cass School Business School Producció científica. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 23 Pequín Xangai Londres Nanjing Nova York Boston Seül Guangzhou Tòquio París Wuhan Xi’an Chengdu ... Barcelona Start-up hubs. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres Berlín París Amsterdam Barcelona Munic Madrid Estocolm Dublín Milà Copenhaguen Tallinn Zuric Hèlsinki Hamburg Aeroports segons persones passatgeres. 2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Londres París Amsterdam Frankfurt Madrid Barcelona Istanbul Moscou Munic Londres Roma Antalya Istanbul- Dublín París Heathrow Roissy (AMS) (FRA) (MAD) (BCN) (IST) Xeremétievo (MUC) Gatwick Fiumicino (AYT) Sabiha Gökçen (DUB) Orly (LHR) (CDG) (SVO) (LGW) (FCO) (SAW) (ORY) Cost de la vida. 2020 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 102 Hong Kong Ashgabat Tòquio Zuric Singapur Nova York Xangai Berna Ginebra Pequín Seül Tel Aviv Shenzhen ... Barcelona OBSERVATORI BARCELONA 2020 100 Síntesi de resultats MONOGRÀFIC Clima empresarial a l ’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució del 2020 Resum executiu Forta contracció de la marxa dels Perspectives negatives per al quart negocis el 2020 trimestre L’Enquesta de clima empresarial per a l’AMB re- La gran incertesa entorn a l’evolució de la Co- - vid-19 i les conseqüències econòmiques condi- vada de la Covid-19, que en general han estat cionen unes perspectives encara molt desfavo- més profunds que al conjunt: rables per a la marxa dels negocis, tot i que en menor mesura que la dels trimestres previs. El • La marxa dels negocis es deteriora nota- sector amb els resultats menys negatius és el blement el 2020, especialment el segon tri- comerç i a l’altre extrem es manté l’hostaleria. mestre amb el confinament. L’impacte ha estat major que el del 2009. Igualment, les previsions d’ocupació són • Els preus de venda es redueixen, tot i que negatives en totes les activitats, però amb és la variable que menys cau de les tres. matisos. Mentre que es recuperen força al comerç i es mantenen estables a la resta • Tot i les ajudes públiques, el mercat laboral d’activitats respecte al trimestre anterior, la es contrau significativament, encara que construcció és l’únic on l’empresariat preveu menys que la marxa dels negocis. un empitjorament del mercat de treball (ten- dència que s’ha observat altres anys, però L’hostaleria el sector més afectat per amb més intensitat enguany). la Covid-19 segons l’empresariat En un cotext de fortes caigudes generalitza- La manca de mà d’obra, d’entre els tres des, la naturalesa de les restriccions agreugen els descensos als serveis de la restauració: dels negocis • L’hostaleria ha registrat la major caiguda de la sèrie històrica el 2T del 2020 amb el 100% Els factors que van limitar la bona marxa dels - negocis el 2019: xa dels negocis ha estat desfavorable. • La debilitat de la demanda i l’augment de • Tot i que la construcció ha estat el segon la competència van ser els factors més sector més afectat, s’observa un forta de- esmentats per l’empresariat a l’àrea me- sacceleració dels descensos del 2T al 3T a tropolitana. totes les variables. • La dificultat per trobar ma d’obra ade- • La indústria, se situa en la franja mitjana quada, guanya força pes del 2014 al 2019 quant a l’afectació en la marxa dels negocis, i s’estabilitza com la tercera limitació de però registra els resultats menys negatius la marxa dels negocis. en preus i ocupació. • En darrer lloc, la dificultat de finançament • L’impacte al sector comerç i a la resta de ha perdut rellevància en els anys de re- serveis ha esta força similar i lleugerament cuperació econòmica des dels nivells mà- per sobre de la mitjana. xims del 2012. OBSERVATORI BARCELONA 2020 105 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona La marxa dels negocis. Evolució i perspectives Conjunt de l’AMB Situació de la marxa dels negocis en el conjunt de l’economia1 2 L’economia catalana va moderar el seu creixement el 2019 (saldos , en %) amb un increment de l’1,9%, per sota del 2% per primer cop des de l’inici de la recuperació econòmica el 2014, segons 2014 -4-6 Idescat. L’economia es va mantenir per sobre de la mitjana dels països de la zona euro, també en desacceleració. Els 2015 129 principals factors que van condicionar aquesta evolució glo- 15 bal van ser: la guerra comercial entre Estats Units i la Xina, les 2016 13 tensions i inestabilitat a alguns països emergents, la crisi a la 13 indústria, la incertesa sobre el desenllaç del Brexit i l’avenç 2017 15 de certes economies cap a fases més madures del cicle. 2018 1111 Tanmateix, el 2020, marcat per l’arribada de la pandèmia del 8 Covid-19, aquests factors han quedat relegats donant pas a 2019 7 les següents prioritats: la gestió de la crisis sanitària a l’es- I-III 2020 -49 pera de les vacunes i cures, i fer front a l’impacte econòmic -45 i social per tal de preservar el teixit productiu. Segon esti- AMB Catalunya macions de la Cambra de Barcelona es preveu una caiguda de l’economia catalana del 12,7% el 2020. El confinament el Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat segon trimestre de l’any, les restriccions de mobilitat i d’ac- tivitat que s’han succeït de manera intermitent la resta de indústria, la construcció, el comerç, l’hostaleria i la resta de serveis. A partir del l’any pels rebrots i el caràcter global de la crisi han afectat el 2013 ja no es presenten resultats de l’enquesta per a Espanya perquè no estan consum privat, la inversió i el comerç internacional. disponibles. L’INE només publica els resultats de l’Indicador de clima empresa- rial harmonitzat per al global d’Espanya i per sectors. Pel costat de l’oferta, la construcció i els serveis van presentar assenyala que la variable d’anàlisi en qüestió ha estat positiva i el percentat- un balanç positiu el 2019, mentre la indústria es va contrau- ge d’establiments que assenyala que ha estat negativa. Cal esmentar que, en re lleugerament per la crisis interna. Durant el darrer any, la el cas del sector de l’hostaleria, els saldos presenten estacionalitat, però les pandèmia ha afectat de manera força desigual els sectors. sèries són massa curtes per poder desestacionalitzar-les. El més afectat ha estat els serveis, per l’enfonsament del tu- risme i el tancament i restriccions d’activitat a la restauració, comerços i altres establiments al llarg de bona part de l’any. Per tot això, es preveu una caiguda del -15,1% el 2020. La Evolució trimestral de la marxa dels negocis (saldos, en %) contracció al sector industrial serà del 7,3% i se suma a la negativa evolució amb la que va tancar el 2019. Malgrat que 15 la compra de béns de primera necessitat s’ha mantingut esta- 15 13 ble, l’agricultura també tancarà en negatiu, seguit de la cons- 1210 10 11 9 trucció, el qual va ser dels primers en mostrar símptomes de 7 7 7 7 6 recuperació amb la desescalada. Quant a la demanda, per al 5 5 3 2020, s’espera una caiguda de les exportacions, superior al 20%, i de la inversió, de més del 17%. El consum privat caurà menys i sols el consum públic tancarà en positiu. Sota aquest context econòmic, la marxa dels negocis va -35 -37 -36 evolucionar positivament el conjunt del 2019, però amb una -38 -45 -43 clara tendència cap a la desacceleració a l’àrea metropoli- tana de Barcelona i Catalunya, segons dades de l’Enquesta -63 -66 de clima empresarial de la Cambra de Barcelona i l’Idescat. Quant al 2020, la crisi ha impactat en l’activitat amb una pro- I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) funda caiguda de la marxa dels negocis els tres primers tri- AMB Catalunya mestres de l’any –sobretot el 2T, i que ha estat més intensa a l’AMB que al conjunt del territori pel pes de Barcelona i Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 106 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la major dependència a l’exterior. Les previsions per al 4T Evolució anual de la situació de la marxa mostren estabilitat respecte al trimestre anterior i, per tant, dels negocis per sectors fort pessimisme en la marxa dels negocis per la incertesa de (saldos, en %) com evolucionarà la pandèmia i com condicionarà l’activitat. Indústria 4 8 5 Sectors econòmics -50 Construcció 8 El 2019 va estar marcat per un creixement menys intens de 6 15 l’activitat econòmica global segons l’empresariat, tot i que la -55 tendència ha variat per activitats. El major refredament de la 14 marxa dels negocis el va patir el comerç amb una reducció Comerç 10 considerable del saldo (diferència entre respostes positives 1 i negatives). A continuació, el saldo de la resta de serveis es -40 Hostaleria 23 que en global es va mantenir força estable. La construcció va 13 12 ser l’únic que va registrar un creixement notable de l’activitat. -83 Resta de serveis 16 Quant al 2020, el sector més perjudicat ha estat l’hostaleria, 13 11 -47 per primer cop en la sèrie històrica un saldo del -100% amb unanimitat entre els empresaris al valorar la marxa dels nego- 2017 2018 2019 2020 (I-III) cis com a desfavorable. En segon lloc, la construcció presenta Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat el pitjor saldo en els primers tres trimestres de l’any (-55% en mitjana). A continuació, el saldo de la indústria ha estat del -50%, seguida de la resta de serveis (-47%) i el comerç (-40%), Per al 4T 2020, es redueix lleugerament el percentatge de sostingut per tota aquella activitat vinculada a la venda de l’empresariat que pensa que la marxa dels negocis serà des- productes alimentaris o de primera necessitat, que han ro- favorable a l’hostaleria. Tanmateix, l’escenari és encara no- màs oberts ininterrompudament. tablement pessimista: -78% i a força distància de la resta de Evolució trimestral de la marxa dels negocis per sectors a l’AMB (saldos, en %) 56 36 24 20 15 22 18 1916 18 13 15 15 10 13 13 15 13 15 10 1312 8 12 13 13 9 8 9 5 9 9 9 9 11 8 9 10 10 7 7 5 7 6 8 8 84 6 7 0 1 1 2 4 -3 -3 -1 -2 -1 -18 -28 -39 -38 -35 -39 -42 -52 -52 -52 -43 -63 -71 -75 -100 -97 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 107 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona sectors amb saldos al voltant del -40%. No obstant això, cal Factors que limiten la bona marxa dels negocis en tenir present l’alt grau d’incertesa que ha predominat tot el el conjunt de l’economia 2020 i que també marcarà el 2021. (en %) 49 Debilitat de la 43 Factors que han limitat la bona marxa dels negocis el 2019 demanda 51 45 Per al conjunt de l’economia metropolitana, la debilitat de 45 la demanda va ser el factor que més va limitar la bona Augment de la 49 competència 45 marxa dels negocis el 2019 (darrera dada disponible. El se- 47 gon factor va ser l’augment de la competència, seguit per la 20 manca de ma d’obra qualificada. Des del 2013, aquesta dar- Manca de ma 20 d’obra adequada rer factor ha guanyat pes progressivament, el que assenya- 24 23 la la necessitat de millorar l’ajustament entre la formació dels treballadors i el que demanden les empreses, encara Dificultats 15 finançament 15 més si es té en compte el nivell d’atur, força elevat el 2019 i tresoreria 16 en comparació amb l’entorn. En canvi, amb la recuperació 16 econòmica els problemes de tresoreria i fiançament han 6 perdut pes, sent actualment dels darrers factors limitadors. Insuficiència de 5 l’equip productiu 7 Per al 2020, caldrà veure quin pes assoleix aquesta darrera 6 causa i fins a quin punt les polítiques públiques implemen- tades durant la Covid-19 han alleugerit els problemes de 2019 AMB 2018 AMB 2019 CAT 2018 CAT liquiditat. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Per sectors, la debilitat de la demanda i l’augment de la com- Factors que limiten la bona marxa dels negocis per petència van ser, clarament, els principals factors limitadors. sectors a l’AMB. Any 2019 El primer ho va ser a la indústria i la resta de serveis (amb (en %) uns saldos del 52% i 46%, respectivament), i el segon, a la construcció i l’hostaleria (52% i 51% a cada cas). Quant al 52Debilitat 40 comerç, ambdós factors van assolir el mateix saldo (60%). Pel de la 60 que fa a la manca de ma d’obra adequada, la construcció va demanda 36 46 tornar a ser amb diferència el sector amb major percentatge de respostes: 31%, seguit de la resta de serveis (22%) i la in- 36 Augment 52 dústria (19%). Igualment, cal destacar que va ser la construc- de la 60 ció el sector amb un major saldo pel que fa a les dificultats competència 51 41 financeres del 2019 amb un 20%, el doble de la mitjana. Manca de 19 31 Si es contextualitzen els resultats de l’AMB amb els del con- ma d’obra 16 junt Catalunya, l’empresariat va donar prioritat a la debi- adequada 10 22 litat de la demanda en primer lloc, seguida per l’augment de la competència, igual que en l’àmbit metropolità. En el Dificultats 14 20 primer cas, el saldo va augmentar 6 p.p. fins al 51%, mentre finançament i tresoreria 15 que en el segon va disminuir lleugerament fins al 45% de 10 respostes. En tercer lloc, la manca de ma d’obra adequada 16 va ser el següent factor amb uns saldos lleugerament supe- 8 riors als de la mitjana metropolitana el 2019. Per tant, seria Insuficiència 3de l’equip 5 un factor que amb una major rellevància a la resta del te- productiu 7 rritori català que a l’àrea metropolitana. A nivell sectorial, 7 la debilitat de la demanda és la primera causa que limita la marxa dels negocis a tots els casos, amb saldos que fluctuen Indústria Construcció Comerç Hostaleria Resta de serveis del 43% a l’hostaleria al 60% del comerç. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 108 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució i perspectives de les principals variables empresarials Conjunt de l’AMB darrer trimestre de l’any per a tot l’any) obté un saldo posi- tiu (11%) amb un 21% de l’empresariat que considera que Els preus de venda han caigut els tres primers trimestres ha augmentat davant d’un 11% que afirma que ha disminu- de 2020 amb un saldo que s’ha situat en el -13% en mitjana, ït. El 2014 es van començar a registrar saldos positius amb segons l’empresariat. Aquest és el resultat de la diferència l’inici de la recuperació. Tanmateix, des del 2016 el ritme entre els que afirmen que els preus han augmentat (4%) i d’augment s’ha anat desaccelerant. Malgrat que encara no els que han dit que han disminuït (17%). La major caiguda hi ha dades disponibles per al 2020, s’espera una reduc- es va registrar el 2T amb un saldo del -19%. Per al 4T s’espe- ció notable de la formació bruta de capital a Catalunya (del ra igualment una descens dels preus similar a la mitjana del -17,3% el 2020). tres trimestres anteriors. Aquests resultats estan en línia amb la deflació del -0,2% que s’espera per al conjunt de Evolució anual de les principals variables l’any a Catalunya fruit tant del xoc d’oferta com de demanda empresarials a l’AMB que ha patit l’economia per la Covid-19. (saldos, en %) La frenada de l’activitat per les mesures de contenció arrel de la pandèmia han reduït notablement l’ocupació del 1T 13 Marxa dels negocis 11 al 3T del 2020, i igualment s’espera una contracció del mer- 8 cat de treball per als darrers tres mesos. En mitjana, el per- -49 centatge de respostes a l’alça ha estat del 6% enfront del -1 30% a la baixa, diferència que deixa un saldo mitjà del -23% 0 –i que va arribar al -35% durant els mesos de confinament Preus de venda 1 -13 el 2T. En comparació amb la crisi anterior, cal destacar que els saldos d’ençà van ser lleugerament pitjors: -27% per al 6 mateix període del 2009. Fet que posa de manifest el pa- 7 Ocupació 2 per que han tingut els ERTO en la crisi actual per mantenir -23 l’ocupació. Per al 4T, també s’espera una desacceleració de la caiguda de l’ocupació amb un saldo del -13%. Igualment, 13 Inversió 13 per al conjunt de Catalunya les previsions apunten a un tan- 11 cament de la taxa d’atur a l’entorn del 17,5% el 2020. La inversió al llarg del 2019 (darrera dada disponible atès 2017 2018 2019 2020 (I-III) que és una variable que només es pregunta a l’Enquesta el Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Evolució trimestral de la marxa dels negocis per sectors a l’AMB (saldos, en %) 17 17 16 13 12 1312 8 8 8 7 7 8 8 9 7 6 64 5 5 4 5 4 3 0 0 2 0-1 0 -3 -4 -3 -2 -1 -5 -8 -13 -13 -11 -15 -20 -19 -37 -35 -45 -43 -66 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 109 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Resultats sectorials Evolució anual de les principals variables empresarials a la indústria a l’AMB (saldos, en %) trimestre del 2020) tots registren saldos mitjans negatius en major o menor mesura pels efectes de la Covid-19, després 4 8 d’haver tancat amb percentatges positius el 2019. Com s’ha Marxa dels negocis 5 avançat, l’hostaleria ha estat el sector més afectat amb els -50 -2 d’anàlisi, seguida per la construcció. La resta de serveis i el co- 2 merç serien els següents més perjudicats en preus i ocupació, Exportacions 1 mentre que la indústria ha estat el sector amb caigudes més -32 moderades per a aquestes dues variables del 1T al 3T en mitja- -3 na i el tercer amb pitjor resultat quant a la marxa dels negocis. Preus de 0 venda 0 -7 Indústria 4 La Covid-19 ha impactat la marxa dels negocis a la indús- 7Ocupació -2 tria deixant-la en una posició intermèdia en relació amb la -17 resta de sectors a l’àrea metropolitana, tot i el considerable descens. Després d’un 2019 en desacceleració, els tres pri- 2 Inversió 17 mers trimestres del 2020 tanquen amb un saldo del -50% en 10 mitjana, que va arribar a ser del -71% el 2T. Durant aquests 2017 2018 2019 2020 (I-III) marxa has estat favorable ha estat marginal (8% en mitjana) Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat a l’octubre en què l’Índex de producció industrial, per exem- per l’augment de l’empresariat que afirmen que els preus ple, ha registrat un lleuger augment en termes anuals. han disminuït. Tot i l’evolució negativa, aquest sector regis- tra la menor caiguda en mitjana en comparació amb la resta Quant als preus de venda, aquest ha estat l’únic sector en de sectors (on el saldo a l’hostaleria arriba fins al -34%). De registrar un saldo positiu el 1T (1%), seguit dels resultats cara al 4T 2020, l’empresariat preveu una desacceleració negatius els trimestres posteriors (-17% el 2T i -5% el 3T), significativa en la caiguda dels preus. Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la indústria a l’AMB (saldos, en %) 15 13 12 12 11 11 8 9 8 8 6 6 3 5 5 5 5 3 3 4 3 3 1 2 2 10 1 1 1 0 0 0 -3 -3 -1-3 -1 -2 -2 -2 -2 -2 -2 -4 -4 -4 -4 -6 -5 -5 -5 -8 -9 -9 -10 -12 -17 -24 -32 -35 -43 -43 -62 -71 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Exportacions Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 110 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona L’ocupació, que ha ja va obtenir un saldo negatiu l’any an- Evolució anual de les principals variables terior per primer cop des del 2015, cau menys que la mitja- empresarials a la construcció a l’AMB na (-23%) amb un saldo del -17%. Per al 4T disminueix tant (saldos, en %) l’empresariat que afirma que augmentarà com el que con- sidera que disminuirà, el que deixa un saldo negatiu, però 8 estable en relació amb els trimestres anteriors. Les vendes Marxa dels negocis 6 15 a l’estranger van caure dràsticament el 2T amb el confina- -55 ment i tancament de fronteres –es va duplicar el volum de l’empresariat que afirmava que la facturació s’havia reduït. -1 Preus 0 Tanmateix, el 3T s’ha observat una notable recuperació i el de venda 1 saldo ha passat del -41% al -6%. Per al 4T s’espera un retorn -25 al terreny positiu amb un saldo de l’1%. 0 5 Ocupació La inversió, amb dades del 2019, es va desaccelerar amb 8-24 una reducció de 7 p.p. fins a un saldo del 10%, després d’un 2018 molt positiu. Se situaria, doncs, en una posició inter- 18 mèdia en relació amb la resta de sectors. Inversió 11 23 Construcció 2017 2018 2019 2020 (I-III) Com s’ha avançat, segons l’Enquesta, la construcció ha estat Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat el segon sector més afectat per la crisi actual per darrera de l’hostaleria. Després d’haver registrat resultats molt po- un majoritari 60% que la considera desfavorable. Si s’analit- sitius el 2019, enguany el deteriorament de la marxa dels za l’evolució trimestral, s’observa que aquest resultat prové negocis ha estat molt superior al del derivat de la crisi del d’un 1T força negatiu i una contracció molt intensa el 2T pel 2009 (evolució que no s’observa per als preus de venda i el nombre de treballadors al sector). intensos (-39% vs. -52% al total de l’economia). De fet, és els sector que presenta una major recuperació de la marxa dels En relació amb la marxa dels negocis, els tres primers tri- negocis del 2T al 3T (+36 punts), per davant de la indústria i, mestres de l’any tanquen amb un saldo del -55%, sis punts en tercer lloc, la resta de serveis. Aquesta evolució anticipada per sobre de la mitjana. Aquest resultat és fruit d’un 5% de està en línia amb el que s’ha observat a altres indicadors com el consum de ciment. En comparació amb el 2009, l’impacte Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la construcció a l’AMB (saldos, en %) 28 20 13 12 13 13 13 13 10 9 9 10 6 7 4 5 4 5 5 5 2 3 3 0 1 0 0 0 0 -2 -3 -3 -2-4 -5 -10 -13 -11 -20 -28 -29 -26 -32 -32 -36 -39 -41 -52 -75 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 111 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de la darrera crisi va ser menor (amb un saldo del -38% en comparació amb el 2009, el saldo registrat en mitjana va ser mitjana per al mateix període) i més homogeni al llarg de superior (-55%) amb caigudes trimestrals més severes: -70 el l’any. Per al 4T del 2020, s’espera una desacceleració de la 1T del 2009 en front del -55% del 2T 2020. Per al 4T, l’empre- caiguda en comparació amb els mesos precedents. sariat de l’AMB preveu una situació estable respecte al tri- mestre anterior, tot i que predomina la incertesa sobre com Quant als preus de venda - evolucionarà la campanya nadalenca arrel de les restriccions ment negatius i força homogenis del 1T al 3T del 2020, el que imposades al desembre per contenir la pandèmia. ha situat la mitjana del període en -25% (12 p.p. per sobre del total). Tot i l’impacte, aquest ha estat menor que arrel de El 2020 la caiguda dels preus de venda ha estat notable, la crisis del 2009, on el valor mitjà per als mateixos mesos va però força allunyada d’altres sectors més perjudicats com la ser del -33%. De cara al 4T, l’empresariat espera una reduc- construcció o l’hostaleria, i igualment amb menor intensitat ció dels preus, encara superior a la prevista per al 2T. que la mitjana de l’economia. Amb un 5% de l’empresariat que considera que els preus han augmentat en front d’un L’ocupació al sector s’ha vist greument afectada el primer 15% que afirmen que han disminuït, el saldo per als tres (amb un saldo del -36%) i segon trimestre (-32%) de l’any, primers trimestres ha estat del -10%. Igual que per a la mar- però el descens es desaccelera força el tercer trimestre xa dels negocis, la crisis del 2009 va tenir un major efecte - sobre la caiguda dels preus segons l’empresariat, amb un ma que el nombre de treballadors ha crescut i a un notable saldo que es va situar en el -20% per al mateix període. és el millor resultat d’entre tots els sectors per al 3T 2020. Quant a l’ocupació, la pandèmia ha aprofundit el saldo ne- Tanmateix, les noves restriccions podrien truncar aquesta gatiu que ja es va registrar el 2019 fins al -19%. Malgrat la recuperació segons mostren les perspectives per al 4T posada en marxa dels ERTO, aquesta caiguda és superior a la contracció del 2009 amb un saldo del -14% per al mateix Finalment, la inversió va ser la més elevada d’entre tots període, atès que la reducció s’ha allargat més en el temps els sectors el 2019 i creixent respecte a l’any anterior. L’any en aquesta ocasió, segons l’empresariat. De cara al quart va tancar amb un saldo del 23% (12 punts per sobre de la trimestre, millora el percentatge d’enquestats que pensen mitjana global), sobretot pel notable increment de l’empre- que l’ocupació augmentarà, el que desaccelera la caiguda sariat que va afirmar que havia augmentat, alhora que la intertrimestral. resta de valors es van mantenir estables. Aquesta xifra ha estat la mes elevada en els últims tres anys, els únics amb xifres positives des de la darrera crisi. Evolució anual de les principals variables empresarials al comerç a l’AMB Comerç (saldos, en %) El sector del comerç registra dels resultats menys negatius, 14 10 juntament amb la indústria, tot experimentar fortes caigudes Marxa dels negocis 1 els tres primers trimestres del 2020, segons l’empresariat. -40 En comparació amb el mateix període del 2009, la caiguda és -2 menor a la marxa dels negocis i els preus de venda, mentre -2 que l’ocupació hauria caigut amb més intensitat recentment, Preus de venda -4 segons l’Enquesta. Si s’analitza l’evolució trimestral, global- -10 ment aquests resultats estan en línia amb l’Índex de vendes 13 de comerç al detall a Catalunya, el qual es va recuperar al 8 Ocupació juny de l’abrupta caiguda a l’abril, però que ha continuat en -3 -19 terreny negatiu fins a l’octubre en termes anuals. 19 La marxa dels negocis en el sector comercial a l’AMB ha cai- Inversió 4-2 gut molt significativament en els primers trimestres de l’any: amb un saldo del -40% en mitjana, fruit d’un 15% de respos- tes a l’alça i 55% de respostes a la baixa. Tanmateix, aquesta 2017 2018 2019 2020 (I-III) xifra és inferior a la caiguda global de l’economia (-49%). En Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 112 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials al comerç a l’AMB (saldos, en %) 20 19 17 14 14 13 12 13 10 11 9 7 8 8 7 86 5 5 0 0 0-2 -2 -1 -1-3 -2 -1 -5 -4-6 -4 --7 - 56 -8 -8 -8 -9 -11 -13 -14 -21 -23 -28 -42 -42 -52 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat Per la seva banda, va caure lleugerament la inversió el que creu que la situació millorarà i un 79% que afirma que 2019 per primer cop des del 2013 amb un saldo del -2%. la marxa dels negocis disminuirà. No obstant això, aquestes Després d’uns anys expansius en què s’havien assolit xifres expectatives suposen una millora en termes trimestrals. força elevades, el 2018 el creixement ja es va desaccelerar significativament respecte al 2017, fins a contraure’s aquets Pel que fa als preus de venda, és el sector que, segons darrer any –tendència oposada a la de la mitjana de l’eco- l’empresariat, també registra una reducció més gran nomia, on encara va augmentar força. d’aquests el 2020, amb un saldo del -34% (quasi el doble de la mitjana de l’economia). Aquest descens està precedit Hostaleria d’un augment registrat el 2019 sota un context de creixe- L’hostaleria ha estat dels sectors més afectats per la Evolució anual de les principals variables Covid-19 arrel de les mesures de contenció i registra els empresarials a l’hostaleria a l’AMB pitjors resultats a l’AMB aquest 2020 (tres primers trimes- (saldos, en %) tres) per a totes les variables d’anàlisi. En comparació amb els mateixos mesos del 2009, la contracció de la marxa 23 dels negocis, preus i mercat de treball ha estat força supe- Marxa dels negocis 13 12 rior en aquest darrer cas. Això es deu a la naturalesa de la -83 crisi i les restriccions que s’han hagut d’adoptar no només en l’àmbit català, però també a escala global, el que ha 1 -10 reduït a mínims l’arribada de turistes estrangers a l’àrea Preus de venda 8 metropolitana, una economia molt oberta a l’exterior. -34 -14 Així doncs, la marxa dels negocis a l’hostaleria ha estat -1 Ocupació desfavorable per a tot l’empresariat amb un saldo del -83% 7 -55 en mitjana i que va assolir el -100% el 2T del 2020 amb el confinament (pitjor xifra de la sèrie històrica). En relació 15 amb la darrera crisis, amb un saldo del -37% per al ma- Inversió 17 6 teix període de l’any i que va ser del -67% en el 4T, en cap moment es va assolir una contracció tant abrupta. De cara al 4T del 2020, les perspectives de l’empresariat són igual- 2017 2018 2019 2020 (I-III) ment molt negatives amb un saldo del -78%, fruit d’un 1% Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 113 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials a l’hostaleria a l’AMB (saldos, en %) 56 36 33 18 22 13 15 17 15 1712 13 6 9 10 10 10 5 9 9 0 0 3-1 1 -1 0 -8 -13 -14 -10 -16 -21 -18 -20 -26 -26 -29 -30 -40 -37 -48 -52 -51 -63 -64 -78 -100 -97 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat ment econòmic. Tanmateix, cal destacar que aquesta cai- i la contracció de l’ocupació han estat majors enguany, guda és menys intensa que la del 2009 amb un saldo del mentre que la deflació va ser superior el 2009. -41% (del 1T al 3T en mitjana). En aquell cas, la crisi va ser de demanda, mentre que actualment ha afectat tant l’oferta Pel que fa a la marxa dels negocis, el saldo és del -47%, com la demanda, fet que podria explicar aquesta diferència resultat d’un 6% de l’empresariat que considera que la sobre l’evolució dels preus. marxa ha estat favorable en front d’un 53% que afirma que ha estat negativa. Aquesta xifra se situa molt a prop de la Quant al nombre de persones ocupades, després d’un mitjana de l’economia (-49%). Durant el confinament el sal- augment de l’ocupació l’any anterior, el saldo ha estat do es va situar en el -63%, pitjor resultat de la sèrie histò- del -55% el 2020, 32 punts per sobre de la mitjana de rica. En comparació amb el 2009, la caiguda mitjana per l’economia i amb valors que superen el -60% el segon i al mateix període va ser 14 punts inferior (-33%). De cara tercer trimestre de l’any. Aquest saldo mitjà és més del doble del que es va observar per al mateix període el 2009 (-25%). Per al darrer trimestre de l’any, es manté la Evolució anual de les principals variables contracció del mercat de treball i el saldo empitjora lleu- empresarials a la resta de serveis a l’AMB gerament respecte a la previsió del trimestre anterior. (saldos, en %) El 2019, la inversió en el sector va ser positiva (6%), però 16 força menor al nivell del 2018, a la mitjana de l’economia Marxa dels negocis 13 11 metropolitana (11%) i a la cua de la resta d’activitats (excep- -47 te en el comerç). Aquest resultat és fruit d’una reducció del percentatge de l’empresariat que afirma que ha augmentat. -1 4 Preus de venda 2 Resta de serveis -12 8 El sector de la resta de serveis (serveis menys comerç i 9Ocupació 5 hostaleria) presenta uns nivells d’afectació molt similars -23 als de la mitjana de l’economia tant en la marxa dels ne- gocis, com en preus i ocupació. Així doncs, en compara- 15 Inversió 14 ció amb la resta de sectors, se situa en la franja mitjana 16 pel que fa a preus i ocupació, i, tot i les xifres conside- rables, registra de les menors caigudes a la marxa dels negocis. En comparació amb l’impacte del 2009, igual que 2017 2018 2019 2020 (I-III) en l’hostaleria, el deteriorament de la marxa dels negocis Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 114 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Evolució trimestral de les principals variables empresarials a la resta de serveis a l’AMB (saldos, en %) 24 18 16 15 14 1513 1512 14 9 118 9 9 8 9 8 9 9 8 8 5 4 4 0 20 -1 1 1 2 2 2 0 -3 -3 -7 -10 -10 -10 -12 -18 -20 -38 -38 -36-39 -63 I-17 II-17 III-17 IV-17 I-18 II-18 III-18 IV-18 I-19 II-19 III-19 IV-19 I-20 II-20 III-20 IV-20 (p) Marxa dels negocis Preus de venda Ocupació Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat al 4T, l’empresariat que afirma que la marxa dels negocis Comparació amb Catalunya serà desfavorable és majoritària, el que situa el saldo en un -36%. Tanmateix, en comparació amb trimestres previs, Respecte a l’evolució de l’activitat per al conjunt del ter- s’observa una desacceleració en la reducció dels saldos que ritori, l’àrea metropolitana i Catalunya presenten resul- s’han anat recuperant lleugerament. tats molt similars, però lleugerament més negatius en el primer cas per als primers trimestres del 2020 (amb uns Quant als preus de venda, després de dos anys seguits saldos del -49% i -45%, respectivament, en la marxa dels d’augments, aquests van caure en els tres primers tri- negocis). La reducció dels preus de venda i de l’ocupa- mestres del 2020 registrant un saldo del -12% en mitja- ció ha estat també força homogènia i lleugerament més na. Igualment, aquest valor, que va arribar fins al -20% el profunda en l’àmbit metropolità. Cal tenir present l’elevat 2T, s’ha situat molt a prop de la reducció global que s’ha pes de Barcelona en aquest darrer cas, així com la major observat al conjunt de l’economia (-13%). Per al darrer dependència del turisme internacional i de les exporta- trimestre de l’any, s’espera una lleugera desacceleració cions. de la caiguda dels preus. Per sectors, el descens de la marxa dels negocis ha Al mercat de treball l’impacte de la pandèmia també ha estat major a l’AMB menys al comerç, únic cas amb el estat notable amb un saldo del -23% el 2020 (mitjana del 1T mateix saldo. Quant als preus de venda, la reducció ha al 3T) fruit de la diferència entre un 7% de l’empresariat que estat major al Principat en el cas de la indústria (modera- diu que ha augmentat i un 30% que diu que ha disminuït. En dament) i la resta de serveis (amb un major diferencial). comparació amb la resta de sectors, la reducció s’ha situat A la resta, els preus cauen més en l’àmbit metropolità, a cavall entre la construcció i el comerç, i registra el mateix especialment a la construcció. En darrer lloc, l’ocupació descens que al total de l’economia. Per al 4T 2020, l’empre- cau més a Catalunya només a la indústria. A la resta, el sariat espera una disminució notable del nombre de treba- diferencial de caiguda entre l’àrea metropolitana i el con- lladors, però en menor mesura que en els mesos anteriors. junt del territori és significatiu a l’hostaleria (-55% i -46%, respectivament), mentre que a les altres activitats l’im- En darrer lloc, la inversió va registrar el segon millor sal- pacte de la Covid-19 sobre el mercat de treball ha estat do el 2019 (16%), només per darrera de la construcció i força homogeni, segons l’empresariat. 5 punts per sobre de la mitjana. Aquesta evolució va ser resultat tant d’un increment en l’empresariat que afirmava que havia augmentat com una disminució del que deia que es va reduir. De fet, aquest valor va ser el més elevat al sector des del 2014. OBSERVATORI BARCELONA 2020 115 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Principals variables empresarials amb Catalunya. Any 2020 (Mitjana IT-IIIT) (saldos, en %) Conjunt de l’economia Indústria Marxa -49 Marxa -50 dels negocis -45 dels negocis -41 Preus -13 Facturació -32 de venda -12 a l’estranger -31 Ocupació -23 Preus -7-20 de venda -11 AMB Catalunya Ocupació -17-18 AMB Catalunya Construcció Comerç Marxa -55 Marxa -40 dels negocis -46 dels negocis -40 Preus -25 Preus -10 de venda -14 de venda -6 Ocupació -24 -19-20 Ocupació -15 AMB Catalunya AMB Catalunya Hostaleria Resta de serveis Marxa dels -83 Marxa -47 negocis -81 dels negocis -44 Preus -34 Preus -12 de venda -27 de venda -20 Ocupació -55 -46 Ocupació -23 -20 AMB Catalunya AMB Catalunya Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 116 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Annex metodològic Sectors de l’Enquesta de clima empresarial Indústria 01 Alimentació, begudes i tabac (CCAE-2009: 10 a 12) Hostaleria 02 Tèxtil, confecció, cuir i calçat (CCAE-2009: 13 a 15) CCAE-2009: 55 i 56 03 I ndústries de la fusta i el suro, paper i arts gràfiques 55 Serveis d’allotjament (CCAE-2009: 16 a 18) 56 Serveis de menjar i begudes 04 I ndústries químiques, cautxú i altres productes minerals no metàl·lics (CCAE-2009: 20 a 23) Resta de serveis 05 M etal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 01 Informació i comunicacions (CCAE-2009: 58 a 63) (CCAE-2009: 24 i 25) 02 Activitats jurídiques i de comptabilitat (CCAE-2009: 69) 06 F abricació de maquinària i equips mecànics, elèctrics i de productes informàtics, electrònics i òptics (CCAE-2009: 26 a 28) i tècniques (CCAE-2009: 71 a 75) 07 Altres indústries (CCAE-2009: 05 a 09, 19, 29 a 33, 35 a 39) 04 A ctivitats administratives i serveis auxiliars (CCAE-2009: 77 a 82) Construcció 05 A ltres serveis Es té en compte la Secció F completa de la CCAE-2009, (CCAE-2009: 49 a 53, 64 a 66, 68, 92, 93 i 96) és a dir, les divisions: 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades de la construcció Comerç 01 C omerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac en establiments especialitzats (CCAE-2009: 472) 02 C omerç al detall d’articles d’ús domèstic, culturals i recreatius en establiments especialitzats (CCAE: 475 i 476) Errors mostrals. Àrea Metropolitana de Barcelona 03 A ltre tipus de comerç al detall 2020* (CCAE-2009: 473, 474, 477, 478, 479) Sectors Mostra Error3 04 C omerç al detall en establiments no especialitzats Indústria 141 8% (CCAE-2009: 471) Construcció 62 13% 05 V enda i reparació de vehicles de motor i motocicletes Comerç 174 8% (CCAE-2009: 45) Hostaleria 59 13% 06 C omerç a l’engròs i intermediaris de comerç Resta de serveis 385 5% (CCAE-2009: 46) Total 822 3% * Mitjana trimestres I-III. Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat OBSERVATORI BARCELONA 2020 117 Clima empresarial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona