PROJECTES D’INNOVΔCIÓ SOCIAL 2015/ 2019 Àrea de DretsSocials Índex Índex 0. Introducció i criteris 004 3. Habitatge i accessibilitat 054 5.10. Observatori 0-17 107 0.1. Presentació 005 3.1. Primer la llar (Housing first) 055 5.11. Projectes Urbact 109 0.2. Introducció 008 3.2. APROP 058 5.12. Bancs de bones i millors pràctiques 111 0.3. Criteris 011 3.3. Habitatge Metròpolis 5.13. Impulsem 114 Barcelona, SA 059 5.14. Centres integrals i nous rols 3.4. ATRI 061 professionals 116 3.5. Àrees de Conservació i Rehabilitació 062 5.15. Centre unificat gestió prestacions 117 1. Envelliment-salut 012 3.6. Pack habitatge gent gran 064 5.16. Passa el relleu 119 1.1. Superilles socials 013 3.7. Guia d'adaptació de l'habitatge 5.17. Nou model de transport adaptat 121 1.2. Nou model de relació digital per a l'envelliment 066 5.18. VINE: una nova forma de fer la amb la gent gran 014 3.8. Pensium: finançament amigable primera atenció als centres de 1.3. Atenció domiciliària - de residències 067 serveis socials (CSS) 124 integració sociosanitària 016 3.9. Quioscos IMPD 068 5.19. Intercanvi de dades socials i 1.4. Espai Barcelona Cuida 017 3.10. Horts al terrat 070 sanitàries 125 1.5. Escola de cures "Tenim cura de tu" 018 3.11. Nou circuit de coordinació entre 5.20. Anet: nou servei centralitzat 1.6. Soc Blogger 020 serveis penitenciaris i serveis d'actuacions a domicili 126 1.7. En bici sense edat 021 socials d'atenció a persones sense 5.21. Teletreball 128 1.8. Banc del Moviment 022 llar, per derivació i sortida de presó 073 5.22. Eclau 129 1.9. Konsulta’m 024 3.12. Cohabitatge 075 5.23. UCQEC 131 1.10. Participació de petits i petites 3.13. Grup de treball expulsió veïns a "Salut als Barris" 025 i veïnes 077 1.11. Utilització de Fotoveu per a la salut pública 026 6. Altres projectes rellevants 133 1.12. Grup Planter ASPB 027 6.1. Pla de desigualtats a l'ASPB 134 1.13. Projecte Art i Salut 028 4. Inclusió / renda 079 6.2. Observatori de salut, desigualtats 1.14. Salut als carrers 029 4.1. B-Mincome: Suport Municipal i impacte de les polítiques 135 d’Inclusió i polítiques actives 081 6.3. Prevenció selectiva del consum 4.2. Les meves ajudes. d’alcohol i cànnabis en joves Simulador d'ajudes 082 vulnerables 136 2. Educació 0-99 anys 031 4.3. Inclusió digital (connectivitat i 6.4. Avaluació de l'impacte en la salut (integració sociolaboral) ordinadors per a la disminució de la a les superilles 137 2.1. Escola de Segones Oportunitats 032 factura digital) 085 6.5. ESPON 2020: adaptant les ciutats 2.2. Cursos d’educació econòmica per a 4.4. Nou model d’alimentació 086 europees a l’envelliment de la col·lectius vulnerables 034 4.5. PAE 087 població 138 2.3. Equitat en l'educació. 036 4.6. Coproducció i territori 088 6.6. Salut als barris 139 Pobresa hereditària 4.7. Tarifació social de les escoles 6.7. Barem social per a l'accés 2.4. Saló de l’Ocupació Juvenil 037 bressol 090 habitatges inclusió social 140 2.5. Participació d'infants i adolescents 6.8. XaC 143 als barris (cocreació) 039 6.9. Participació d’infants i 2.6. Programa de retorn amb oportunitats 041 adolescents als barris de la Marina 144 2.7. Programa de prevenció i atenció 043 5. TIC, recerca i coneixement i 6.10. Projecte de definició del model de dels abusos sexuals infantils organització 092 treballador/a parell en el context de 2.8. Educadors/ores a les escoles: 5.1. ACSI 093 “Primer la llar” de l’Ajuntament de integrant la mirada social i 5.2. M4Social & FMWC 094 Barcelona 147 educativa 046 5.3. Tech4Social - Lab People & 6.11. Gestió del coneixement 150 2.9. Nou model d’intervenció Communities 095 6.12. Circuit d’accés de les persones socioeducativa no residencial 5.4. Big Data Social 097 sense llar als habitatges per a per a infància en risc 048 5.5. Interoperabilitat 100 persones amb problemàtica social 2.10. Nou model integral d’espai familiar 050 5.6. Intel·ligència col·lectiva 101 derivada de malaltia mental 152 2.11. Ciutat Jugable 051 5.7. Programa Enquestes 103 6.13. Transfer: multiplicant l'atenció 2.12. Nou servei (EDEIAR) per fer una 5.8. Cens Habitatge 104 grupal dels centres de serveis valoració àgil dels casos de menors 5.9. Observatori Observatori socials de Barcelona 154 en risc 052 Metropolità de l'Habitatge de Barcelona 106 2 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 3 � Àrea de Drets Socials 01. Presentació Barcelona, referent en innovació en drets socials Vam iniciar aquest mandat amb el compromís d’introduir de forma permanent mecanismes d’innovació en els nostres serveis socials, per donar respostes ac- tuals a realitats canviants de la ciutadania, però també per configurar un model alternatiu, més avançat, d’acció pública per a la cohesió social. Així, des de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona entenem la innovació social com una estratègia per a fer front als profunds canvis que viu la nostra ciutat però també com a procés social que cerca donar resposta, de forma creativa, original i a partir de nous enfocaments, als problemes i neces- sitats socials. La innovació no és només, com sovint en alguns àmbits es tendeix a pensar, innovació tecnològica sinó també innovació en processos. Volem posar l’èmfasi en aquesta segona dimensió: innovació que incorpori la participació de les enti- tats, de la societat, de les persones usuàries, dels i les professionals en la defi- nició, disseny i implementació de les noves idees. Quan parlem de coproducció o cocreació també estem parlant d’innovació social. Perquè la innovació social no és patrimoni, per suposat, de l’administració. Un factor clau és innovar des d’una dimensió integral, per això des de l’Àrea de Drets Socials estem impulsant de manera transversal –en coordinació amb l’IMSS, l’IMEB, l’IMPD i Salut i en col·laboració amb d’altres àrees municipals o d’altres administracions i entitats– projectes que incorporen i combinen aquestes dimensions de millora de processos i de millores tecnològiques. En alguns casos es tracta d’explorar, de testar, d’obrir noves vies i potser reformu- lar-les, perquè innovar és assumir riscos. En altres casos, es tracta de consol- INTRODUCCIÓ idar experiències que ja han estat provades (aquí o en altres països) amb èxit. Els darrers 4 anys han estat centrats en la voluntat d’innovar i dissenyar polítiques socials fonamentades en l’evidència. Barcelona ha estat la primera I4 CRITERIPSrojectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 5 01. Presentació Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials 01. Presentació L administració local a l’Estat en incorporar un disseny expeLrimental per a la defi- detecten els professionals i les respostes que proposen. nició de la seva política futura de garantia d’ingressoAs. La principal iniciativa ha estat el projecte B-MINCOME per testejar en tBerritoris del Pla de barris un I s’han incorporat eines digitals com el simulador d’ajudes socials que per- suport monetari municipal d’inclusió combinat Eamb una moneda social i divers- meten l’autogestió i autodeterminació de la ciutadania en la seva relació amb es polítiques actives d’inclusió co-creades aRmb els propis beneficiaris. els serveis públics, dotant el sistema de major transparència i reduint l’arbitra-rietat. O les superilles socials, centradesE en la T implantació d’un nou model de Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) a càrrec d’equips que fan una atenció continuada i cen- Aquests processos són engrescadors però en alguns moments també poden trada a la persona, fet que mil loDra la qualitat de l’atenció i les condicions de resultar feixucs, és del tot imprescindible comptar amb la implicació i complici-treball dels professionals i quTe, representen un avanç en la recuperació del con- tat dels i de les professionals per portar-los a terme amb èxit i, per tant, aprofi- trol públic, a les quals s’aNniran afegint noves peces relacionades amb el conjunt to per agrair aquesta implicació amb la que, per sort, comptem.d’intervencions de curEa personal. Cal continuar aprofundint en el camí iniciat aquests darrers 4 anys: ampliant Tots dos –d’abMast diferent– requereixen processos de diàleg i participació projectes experimentals que ens permetin avaluar la idoneïtat de les polítiques social, demanUen noves aplicacions tecnològiques i, a la vegada, proposen una socials, implementant un programa continuat de gestió de coneixement i avalu-nova miraCda a les necessitats socials. Susciten polèmica, plantegen moltes ació capaç de generar evidències per al disseny de polítiques socials, reforçant pregunOtes (algunes per respondre) i vivifiquen el debat social. Això és, per a la incorporació del big data per aprofundir el coneixement del què està passant nosDaltres, també, innovació social. a la nostra ciutat i incorporant la intel·ligència col·lectiva per millora la feina dels i de les professionals. També s’ha incorporat en el disseny de les polítiques l’anàlisi continuat d’un gran nombre de dades econòmiques i socials i la seva representació espacial. El Big Per últim, tenim el repte de que aquesta innovació i generació de coneixe- Data Social és la captació, emmagatzemament, l'organització, administració i ment no s’ha de perdre. Ans al contrari, l’hem de socialitzar i generalitzar. Les anàlisi de grans volums de dades, estructurades i no estructurades, en l'àmbit ciutats juguen aquí un paper clau, en la transferibilitat i replicabilitat, per això de la gestió social. L’objectiu és tenir coneixement del que “està passant” a la Barcelona ha estat també especialment activa en el marc d’Eurocities, export- ciutat de Barcelona, a nivell agregat i individual. Imprescindibles per detectar ant les seves millors pràctiques. Cal doncs posar en valor també la participació pobresa invisible. en xarxes europees, amb la difusió i aprenentatge d’experiències. La intel·ligència artificial per millorar la feina dels i de les professionals. Eina que permet automatitzar, d’una banda, el procés de tipificació de les demandes Laia Ortiz Castellví que reben els centres de serveis socials, i, de l’ altra, les problemàtiques que Tintenta d’alcaldia de Drets Socials 6 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 7 02. Introducció Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials 02. Introducció De la R+D+i Necessitem afegir una nova lletra a la R+D+i: la +T de Transformació, per a la R+D+i+T avançar en la solució dels reptes i en l'aprofitament de les oportunitats fent que les innovacions transformin veritablement la realitat Sovint associem innovació a tecnologia i a laboratoris i ens oblidem que el fi amb la finalitat de millorar la resposta actual al problema, fent-la de més quali- darrer de la mateixa es crear nous serveis o productes que millorin la vida de tat, més eficaç i més eficient. la gent. I no hi ha un motiu millor per innovar que procurar el seu benestar, de manera individual o col·lectiva. Buscant sempre la complicitat del professionals implicats, ja sigui en la de- tecció del problema o la oportunitat, en la cerca de les solucions, en el disseny i Els recursos han crescut, però les necessitats són voraces. Ens ha tocat viure la implementació i en l’avaluació del seu impacte. una època amb enormes contradiccions. Mai hi havia hagut tanta riquesa i tant coneixement per acabar amb el patiment però, en canvi, ens sembla que no po- Fins ara hem viscut en el paradigma de la mutació de la R+D (recerca bàsica dem domar els grans reptes estructurals als quals ens enfrontem: les desigual- o aplicada feta per investigadors en un paper o un laboratori i el prototipatge de tats socials, la pobresa, l’envelliment i la inversió de la piràmide demogràfica, el les solucions desenvolupades) a la R+D+i , la seva aplicació al món real, en el dia canvi climàtic, la globalització i l’automatització de les feines, etc. a dia dels professionals o dels ciutadans. En l’ambit social a Barcelona aquests reptes es tradueixen en reptes locals, Pensem que en el complex àmbit social on ens trobem necessitem afegir alguns convertits en problemes que cal afrontar i d’altres en oportunitats que una nova lletra, la +T de Transformació. No avançarem prou en la solució dels cal aprofitar. reptes i en l’aprofitament de les oportunitats si les innovacions no transformen veritablement i a millor la realitat, ja sigui els entorns de treball ja sigui, sobretot, Hem ordenat els reptes en cinc grans tipologies per facilitar la seva classifi- el benestar dels individus, de les llars i de la comunitat en el seu conjunt. cació i donar possibilitats d’enquibir-ne de nous. Els cinc tipus transmeten a la vegada les prioritats polítiques, que no ideològiques, perque pensem que són La paraula Transformació és gruixuda, implica tenir una visió, uns valors i uns transversals, universals i àmpliament consensuades amb els agents socials per objectius (mesurables) en forma d’impactes reals. Implia perseverar i superar un l’equip actual. Li diem HERO: a un tots els obstacles que sovint ens trobem (pressupostaris, legals, organitza- tius, tecnològics, culturals..) per assolir les fites. I comporta essencialment una → Habitatge acció. I per tant implica tots els nivell que configuren les polítiques socials. → Envelliment i Salut → Renda i inclusió En aquest sentit volem destacar que la innovació inclou també la dimensió → Ocupació i educació al llarg de tota la vida territorial en la mesura en què els reptes tenen una component territorial i per tant les respostes i les oportunitats també. La Transformació que invoquem amb I finalment un calaix que recull les innovacions tecnològiques, de recerca i aquesta presentació sistemàtica es fa essencial en un horitzó de major cohesió coneixement i les organitzatives. social. La component territorial ratifica la dimensió inclusiva de la innovacio fins Totes amb l’objectiu de donar resposta a algun problema social existent o a poder dotar-la d’una dimensió de ciutat. 8 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 9 02. Introducció Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials 03. Criteris Aquest document recull els projectes d’innovació social iniciats o implantats el mandat de govern 2015-2019 i liderats des de les diferents gerències, direccions i departaments de la Gerència de l’Àrea de Dret Socials i els seus organismes dependents. Amb la innovació també volem construir un model de ciutat. En aquest sen- La primera part, fins a la pàgina 132, inclou els 69 projectes que compleixen la tit Barcelona vol esdevenir el referent d’una forma de fer les coses en favor de condició d’innovador seguint aquests criteris: les persones, i en especial de les persones més vulnerables front els reptes socials. Un model de ciutat que aspira a la cohesió i a la convivència i que ha de → Donen resposta a un nou problema que no existia, a un problema permetre afavorir el desenvolupament ple dels plans de vida cadascuns dels que no tenia solució, proposen un canvi disruptiu en la manera seus ciutadans. d’abordar la solució a un problema o milloren la forma de fer que hi havia fins ara. Aquesta dimensió social ens permet afrontar el darrer àmbit de la innovació → Projectes europeus amb component innovador. que volem destacar en aquesta introducció, el de la governança. La implicació col·lectiva en els reptes socials i en les formes d’afrontar-los, i la legitimitat No s’han considerat innovadors en sentit estricte els projectes següents: que atorga l’acció innovadora amb la seva multiplicitat d’actors demana un nou abordatge del reptre de la governabilitat. Barcelona ha estat capdavantera en → la planificació estratègica o operativa, la tasca d’implicar als seus veïns i veïnes i les seves organitzacions en la direc- → les avaluacions si no utilitzen fórmules innovadores, i ció de la ciutat per sobre de la realitat corporativa. Avui aquesta tradició està → millores o nous sistemes d’informació de gestió. consolidada i permet afrontar de forma innovadora els diferents reptes als que ens afrontem. La segona part inclou 13 projectes més, que tot i que podrien complir algun criteri innovador o de foment de la innovació, no s’han valorat com a estrictament Aquest document és el retrat d’una obra col·lectiva, la de milers de profes- projectes d’innovació. sionals de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i amb la col·lab- oració sovint de la resta de l’Ajuntament. I també la dels encara més nombrosos Recordem que l’Ajuntament disposa d’un banc de bones pràctiques socials on professionals que treballen per a l’Àrea des de les seves empreses o entitats, hi ha algunes d’aquestes innovacions i d’altres millores engegades en el mandat la de la comunitat de recerca i innovació en ciències socials amb la que tenim anterior. una forta vinculació i estima mútua, la del tercer sector, imprescindibles per a la cohesió social, i la dels centenars de milers de ciutadans i ciutadanes de Barcelona, usuàries dels nostres serveis que cada dia ens aporten l’energia per intentar fer-ho cada vegada una mica millor. Lluís Torrens Pep Villarreal Director de Planificació i Director d’Estratègia i Innovació Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Àrea de Drets Socials 10 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 11 �Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut SUPERILLES 1.1 SOCIALS Problema al qual dona solució Accions principals Projecte El model actual de provisió del SAD S’estan duent a terme quatre pilots Pilots del Servei d’Ajuda a Domicili mostra signes d’esgotament tant pel als barris de la Marina, Sant Antoni, (SAD), superilles que fa a la qualitat del servei com a la Vilapicina i el Poblenou. En cadascun socials precarietat laboral del sector. d’ells hi ha en funcionament dues Àmbit superilles del SAD. Envelliment-salut Ens Objectius / impacte esperat impulsor 1. Millorar la qualitat del servei. Actors clau Direcció de Planificació i 2. Millorar les condicions de treball Les persones treballadores del SAD: Innovació de les professionals del SAD. → Els actuals operadors / Responsable 3. Aconseguir la sostenibilitat social i adjudicataris del SAD Marta Juan econòmica del SAD. → Els CSS Descripció Calendari Els projectes pilot del SAD Data d'inici → Desembre 2017 consisteixen a assajar una nova Data d'acabament → Es pretén donar- Enllaç forma de provisió del servei, hi continuïtat. http://ajuntam- ent.barcelona.cat/ basada en la creació d'equips de superilles/ca/no- professionals que atenen a un grup ticia/un-servei-daju- da-a-domicili-mzss-co- de persones usuàries que viuen en Pressupost munitari-i-de-prox- una superilla. Es realitza en el marc dels actuals imitat contractes del SAD (el que és → S’inspiren en el model de pròpiament la prestació del SAD en Buurtzorg, organització holandesa superilles). de serveis sanitaris domiciliaris. Es contracten serveis de suport: → L’atenció per part de l’equip 2017 → 47.756,56 € permet millorar la continuïtat, 2018 → 14.150 € proximitat i personalització de l’atenció. → Els pilots demostren que es poden reduir les actuals puntes de serveis a les franges de matí, i, per tant, aconseguir jornades de treball més llargues. ENVELLIMENT —12 SALUT Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 13 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.2 NOU MODEL DE 1.2 RELACIÓ DIGITAL AMB LA GENT GRΑN Accions principals Calendari Projecte Projecte Problema al qual dona solució Descripció → Desenvolupament V1 app i 2014 → Premi Bloomberg Nou model digital Nou model digital de relació amb les Inicialment, la solitud no volguda La primera fase ha estat la del plataforma 2015 → Replantejament del servei de relació amb les persones grans. persones grans. de les persones grans. Actualment, desplegament de tauletes digitals → Pilot 2016/17 → Desenvolupament i pilot Vincles Vincles reduir el no accés de les persones amb videoconferència entre la gent → Desplegament (2018: 1.000 V1 Àmbit Àmbit grans als recursos i serveis de gran perquè es puguin connectar amb persones usuàries) 2018 → 1.000 usuaris Envelliment-salut Envelliment-salut l’Ajuntament accessibles digitalment. els seus familiars i amics, i combatre → Usuaris/àries tipus B (en funció desenvolupament V2 Ens Ens la solitud de la gent gran, cofinançat del nivell de renda, la tauleta és 2019 → Desenvolupament V2 Impulsor impulsor amb un premi de la fundació aportada per la persona gran o per plataforma Departament de Departament de Promoció de la Gent Bloomberg. El 31 de desembre de l'Ajuntament → Posada en marxa usuaris tipus B Promoció de la Gent Gran Gran Objectius / impacte esperat 2018 s’ha arribat a les 1.000 persones → Desenvolupament V2 de l’app → Posada en marxa de nous serveis Direcció de Serveis Direcció de Serveis 1. Convertir Vincles en un portal/ usuàries. (eliminat el mode quiosc i obrint la digitals d’Infància, Joventut i d’Infància, Joventut i Gent Grancanal de relació de les persones En la segona fase s’ampliarà tauleta a d'altres serveis) Gent Gran grans amb l’Ajuntament i els seus a serveis digitals sociosanitaris → Desenvolupament V2 de la Responsable Responsable serveis mes enllà de la reducció de més amplis, de tal manera que la plataforma que suporti els nous Pressupost Quique Cano Quique Cano la solitud no volguda. tauleta s’acabi convertint en un hub serveis digitals 264.000 € (finançat per Bloomberg) 2. Implantació d’un nou model d’entrada tecnològica a les llars de la → Previsió de 5.000 persones Enllaç d’atenció i relació amb la gent gran gent gran: usuàries el 2019 Enllaç http://ajuntament.bar- que adeqüi l’actual model dels → Accés a altres web de l’Ajuntam- → Previsió d'impacte (persones http://ajuntament.bar- celona.cat/gentgran/es/ celona.cat/gentgran/es/ content/vincles-bcn-0 diferents serveis de Drets Socials ent, sobretot la de gent gran. relacionades): 4 x usuari/ària: content/vincles-bcn-0 de l’Ajuntament de Barcelona → Metge a casa: consulta 20.000 (Teleassistència, SAD, Vincles..) amb el metge mitjançant al canvi que suposa el món i la videoconferència. cultura digital. → Classes de gimnàstica en temps Actors clau A més, altres objectius són els real (streaming). → Persones grans següents: → Accés a vídeos de consells de → Serveis Socials → Eficiència en l'ús dels recursos seguretat i prevenció (Guàrdia → Promoció Gent Gran que es destinen als contractes Urbana i de Bombers de → Voluntaris i voluntàries mitjançant la identificació de Barcelona). → Serveis municipals relacionats sinergies i estalvis. → Integració amb teleassistència amb les persones grans → Millorar la relació amb la gent gran passant de connexions amb l’ús de nous canals. telemàtiques ara analògiques → Desburocratització dels serveis però que en el futur seran digitals. socials (actualment l’orientació és més en l'acció i el carrer que en el procediment i en la relació directa amb les persones). 14 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 15 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.3 ATENCIÓ DOMI- ESPAI BARCELONA 1.4 CILIÀRIA-INTEGRACIÓ SOCIOSANITÀRIA CUIDA Problema al que dona solució consulta en línia, consulta per Projecte Projecte Problema al qual dona solució Accions principals → Solitud i desemparament de les telèfon, atenció directa a l’Espai Espai d'informació Pilot SAD i recursos per a les El Servei d’Ajuda a Domicili atén → Pla de formació en malalties persones que han de cuidar un (de dilluns a divendres de 10.00 sociosanitari a persones que cuiden Vilapicina majoritàriament gent gran, persones cròniques impartit per familiar malalt i dispersió de la a 14.00 hores i de 15.00 a 19.00 Àmbit amb dependència reconeguda o en professionals del CIS Cotxeres als informació sobre els recursos que hores, i primer cap de setmana de Àmbit Envelliment-salut Envelliment-salut procés de dependència, per tant, equips del SAD de les superilles de li poden donar suport. mes dissabte a la tarda i diumenge amb malalties cròniques. Més enllà Vilapicina. → Falta de recursos específics al matí). Ens Ens Impulsor impulsor del moment del reconeixement de la → El CIS Cotxeres cedeix l’ús d’una per respondre a les necessitats → Espai de formació i intercanvi Direcció de Direcció de dependència i prescripció del SAD, sala per a les reunions de l’equip informatives i formatives de les a través de grups de treball, Serveis de Salut Planificació i no existeix una actuació o seguiment del SAD. El CIS Cotxeres com a persones que treballen com a espais de trobada i acció, tallers Innovació Responsable coordinat entre el SAD i el sistema de espai de trobada d’ambdós grups “internes”. formatius, i accions de difusió i Davide Malmusi Responsable Pilar Solanessalut. de professionals. sensibilització sobre la cura. Lluís Torrens Els i les professionals del SAD han → Establiment d’un canal de d’acompanyar i donar suport a les comunicació entre els i les Objectius/ Impacte esperat persones usuàries en processos de professionals del SAD, quan 1. Oferir una primera resposta Actors clau malaltia, cronicitat. Sovint suposa són a domicilis, i el sistema de integral, que orienta sobre els → Coimpulsors: Regidoria de una càrrega psicològica important de salut per resoldre dubtes (sobre recursos i serveis existents en Feminismes, DS Economia Social i la seva feina. No disposen de coneixe- medicació, per exemple), generar aquest àmbit, i facilita que les de les Cures. Enllaç ments de la cronicitat ni d’una relació avisos i alertes sobre l’estat de les persones trobin la informació de → Xarxa professional: centres de http://ajuntament.bar- celona.cat/tempsicures/ amb els professionals de salut que els persones usuàries del SAD. manera unificada. serveis socials, centres sanitaris, ca/noticia/nou-cen- permeti enfocar la situació i millorar → Seguiment de determinats casos. 2. Reconèixer els sabers i les exper- equips TAD. tre-dereferancia- per-a-la-cura-de-les- el suport a la persona usuària. teses de les persones protago- → Xarxa d’entitats: entitats de persones nistes de la cura a la ciutat, afa- la Xarxa de Suport a Famílies Actors clau vorir la relació i elaborar propostes Cuidadores, Taula d’Alzheimer, Objectius / impacte esperat → Professionals de salut de CIS que millorin els recursos exis- Xarxa NUST, entitats pels drets de Explorar la col·laboració i coordinació Cotxeres, i direcció tents i la realitat de les persones les treballadores... entre els professionals del SAD i els → Professionals del SAD dels equips cuidadores. professionals de Salut per millorar de Vilapicina l’atenció a domicili de les persones → CSS de Vilapicina Calendari usuàries del SAD, sobretot les → Direcció de Serveis de Gent Gran Descripció Data d'inici → Preparació: persones amb dependència. i Departament d’Atenció a la Gent Vol ser un espai de referència per octubre 2017 Gran i de Promoció de l’Autonomia facilitar la informació a la ciutadania Data d'acabament→ Obertura: març Personal de l’IMSS sobre tots els serveis i recursos 2019 Descripció del territori en l’àmbit de la cura, Desenvolupar una prova pilot de oferir recursos formatius i promoure col·laboració i coordinació del Calendari l’intercanvi i treball en xarxa dels Pressupost Centre Integral de Salut Cotxeres Data d'inici → Gener 2018 diferents dispositius. Treballs preparatoris: 50.000 € aprox. (CIS Cotxeres) i els equips del SAD Data d'acabament → En curs Obres d'ubicació definitiva: 400.000 € de les superilles de Vilapicina (2 en aprox. l’actualitat). Accions principals Un cop obert, personal extern i → Informació amb diferents canals: activitats: 300.000 € anuals aprox. cercador web de serveis i recursos, 16 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 17 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.5 ESCOLA DE CURES 1.5 "TENIM CURA DE TU" Projecte Problema al qual dona solució permanent. de l’Ajuntament de Barcelona i María amb cada participant. Projecte Escola de cures A Barcelona hi ha aproximadament → Certificar els coneixements José Jiménez, coordinadora de l’acció 2. Execució: Impartició de l'acció Escola de cures "Tenim cura de tu" "Tenim cura de tu" 40.000 persones rebent servei impartits, obrint la porta a formativa. formativa Àmbit d’atenció domiciliària per part de nivells superiors de formació, per Posteriorment es van dur a → Nom de l'acció formativa: “Tenim Àmbit Envelliment-salut Envelliment-salut cuidadors professionals o per part promocionar professionalment les terme les sessions d’orientació cura de tu” Ens de famílies no censades al servei de persones que rebin els cursos. i assessorament personal amb → Durada: 20h Ens impulsor Direcció de dependència i que atenen els seus → Integrar en l’àmbit del cada persona participant, amb → Nombre de participants: 36 impulsor Direcció de Planificació i familiars a casa. L’any 2017 hi havia coneixement cuidadors no l’objectiu d’identificar i analitzar participants Planificació i Innovació aproximadament uns 4.116 trebal- professionals, professionals i les expectatives formatives i → Experts docents: professorat de Innovació Responsable ladors que cobrien el total del Servei l’òrbita dels actors de l’entorn professionals dels i les treballadores l’Institut Bonanova amb atribució Responsable Pep Villarreal d’Atenció Domiciliària (SAD) amb una Vincles. i valorar els seus coneixements docent en el títol d’Atenció Pep Villarreal rotació del personal d’un 35% anual, → Crear un antecedent per a un previs. a persones en situació de fet que suposa un volum total aproxi- eventual oferiment d’aquestes Els participants es van organitzar dependència mat de 1.400 treballadors cada any. formacions de manera regular. en dos grups per a la realització de → Lloc on s’ha impartit la formació: A més a més, la formació anual les formacions, les quals van tenir un Institut Bonanova pagada que reben els treballadors i aspecte principalment pràctic. Programa formatiu: treballadores de les empreses con- Descripció El projecte va concloure amb un → Competències corporatives i Enllaç cessionàries que presten el Servei L'objectiu d'aprenentatge general acte d’entrega de certificacions i competències professionals Enllaç https://es-es.facebook. d’Atenció Domiciliària no es garan- d’aquest programa formatiu ha estat formulació de conclusions. → Atenció integral en el domicili https://www. com/InstitutBonanova/ facebook.com/ photos/escola-de-cur- teix en tots els casos i freqüentment capacitar els treballadors i trebal- → Intervenció higienicoalimentària i InstitutBonanova/ estenim- aquesta no disposa d'un programa ladores per assegurar una òptima administració de tractaments en el photos/escola- cura-de-tu-aquest-di- Accions principals de-cures-tenim-mecres-14-de-novem- definit per assolir un mínim nivell intervenció assistencial donant els domicili cura-de-tu-aquest- bre-es-va-celebrarl/ formatiu, per fer front al volum de coneixements bàsics necessaris per Fases: → Atenció social i sanitària dimecres-14-de- persones per cuidar i a les seves ex- poder exercir de manera eficaç i efi- 1. Diagnòstic de la situació inicial domiciliària novembre-es-va-celebrar-l/26856502- igències de cura. cient la seva feina, tenint en compte 1.1 Selecció de les candidates i 3. Avaluació dels resultats 24782306/ les particularitats del col·lectiu al dels candidats qual s’adrecen i el seu entorn. → Objectiu: Seleccionar el col·lectiu Objectius / impacte esperat L'Ajuntament de Barcelona, de treballadors/ores per participar Actors clau L’objectiu de l'acció formativa per als en col·laboració amb la Fundació en la prova pilot del pla formatiu. → L’Àrea de Drets Socials de i les treballadores de les empreses Bonanova (FB) i l'Institut Bonanova Organització: Ajuntament de 'Ajuntament de Barcelona proveïdores del SAD va ser conèixer (IB), ha treballat conjuntament en Barcelona → La Fundació Bonanova (FB) millor les seves necessitats a l'hora aquest projecte pilot amb 36 par- 1.2 Orientació i assessorament → L'Institut Bonanova (IB) de capacitar-los amb un mínim de ticipants que han estat beneficiaris → Objectiu: Identificar i analitzar continguts imprescindibles per a la d'aquest pla formatiu. les expectatives formatives i correcta implementació del servei. En En primer lloc, es va celebrar la professionals de les treballadores Calendari concret, es pretenia: sessió inaugural institucional del curs i els treballadors. Identificar Data d'inici→ 01.09.2018 → Millorar la preparació dels i les a l’auditori de l’Institut Bonanova a qui no té els requeriments Data d'acabament: professionals que administren càrrec de Montse Blanes, directo- del Departament de Benestar → 1a fase: 01.02.2019 cures en l'àmbit domiciliari. ra de l’Institut-Fundació Bonanova, i Família. Treballadors/ores → 2a fase: 31.12.2019 → Generar un cos de coneixement Josep Villarreal, director d’Estratègia familiars homogeni i estructurat que es i Innovació de l'Àrea de Drets Socials → Organització: Institut Bonanova Pressupost pugui utilitzar com a recurs → Metodologia: Entrevista individual 12.180 € 18 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 19 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.6 SOC EN BICI 1.7 BLOGGER SENSE EDAT Projecte Problema al qual dona solució Actors clau Problema al qual dona solució Accions principals Projecte Soc_Blogger! La bretxa digital que pateixen les per- → Persones grans participants Mobilitat de les persones grans que → Passejos amb tricicle elèctric per En bici sense edat Àmbit sones grans respecte les xarxes → Departament de Promoció de la viuen en residències o habitatges diferents districtes de la ciutat. Àmbit Envelliment-salut socials. Gent Gran amb serveis, mitjançant passejos → Contacte intergeneracional entre Envelliment-salut Ens → Departament de Comunicació per la ciutat amb tricicles elèctrics persones grans i el voluntariat del Ens impulsor → Dinamitzadors i professorat conduïts per personal voluntari. programa. impulsor Departament de Promoció de la Gent Objectius / impacte esperat → Trobades semestrals del Departament de Promoció de la Gent Gran → Capacitació digital de les persones voluntariat, per fer seguiment del Gran Direcció de Serveis grans. Calendari Objectius / impacte esperat programa. Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran → Donar veu a les persones grans → 2017: disseny del projecte → Retornar a les persones grans la d’Infància, Joventut i Gent Gran a través de les xarxes socials. → 2018: al febrer inici de la prova capacitat d’anar amb bicicleta. Responsable pilot → Reivindicar el dret de les persones Actors clau Quique Cano Responsable → 2019: projecte en curs grans a sentir el vent al rostre. → Persones grans Quique Cano Descripció → Contribuir al fet que les persones → Voluntaris i voluntàries Mitjançant el programa “Soc grans visquin l’envelliment d’una Blogger!", les persones grans fan ús Pressupost manera més activa. dels seus talents i habilitats com a 2017-2018: total de 79.318,25 € → Construir ponts intergeneracionals Calendari Enllaç reporters, periodistes o fotògrafs (IVA inclòs) entre les persones usuàries i les Data d'inici → Inici 2016 Enllaç http://ajuntament.bar- voluntaris a les xarxes socials, per 2019: 58.205,42 € (IVA inclòs) voluntàries. Data d'acabament → En curs http://ajuntament. celona.cat/gentgran/es/ barcelona.cat/gentgran/ canal/soc-blogger crear continguts que els siguin afins ca/content/en-bici- i històries en primera persona sobre sense-edat com es viu a Barcelona. Tot, tractat Descripció Pressupost des de l'òptica especial dels mateixos Programa d’acompanyament a Previsió 80.293,90 € (del 2016 al usuaris dels serveis: les persones les persones grans portant-les a 2020) grans. passejar per la ciutat amb tricicles elèctrics adaptats especialment per a aquesta activitat i conduïts per Accions principals personal voluntari. Les persones a → Formació presencial en l'àmbit les quals s’adreça el programa de periodístic i de xarxes socials un manera específica són les que viuen cop per setmana. en residències i en habitatges amb → Obertura d'una pàgina de serveis. Facebook on es pengen els continguts creats per les persones grans i d'altres temes del seu interès. 20 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 21 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.8 BANC DEL 1.8 MOVIMENT Projecte Problema al qual dona solució tornar-lo a posar a disposició de qui Actors clau Projecte Banc del Moviment Manca de recursos per adquirir ho necessiti. → En l’actualitat, el Banc del Banc del Moviment Àmbit productes de suport per a persones El 2017 es van fer 375 préstecs de Moviment disposa de dos punts Àmbit Envelliment-salut amb discapacitat i/o dificultats de material i es van rebre 291 donacions. d’atenció de persones usuàries, Envelliment-salut Ens impulsor mobilitat a un preu reduït. Es busca El creixement va ser del 50% i un gestionat per ASENDI NB a Nou Ens impulsor Institut Municipal un funcionament solidari per oferir s’espera mantenir-lo durant el 2019. Barris i l’altre gestionat des del Institut Municipal de Persones amb productes de suport a tothom que ho El 2017 va fer 66 serveis de 2018 per l’Associació Catalana de Persones amb Discapacitat (IMPD) Discapacitat (IMPD) necessiti (cadires de rodes, crosses, recollida de materials donats i ha La Llar de l’Afectat d’Esclerosi Responsable llits articulats...), que permeti que no facilitat 38 serveis de recollida i Múltiple a Sants. Responsable Ramon Lamiel Ramon Lamiel calgui comprar el recurs sinó llogar-lo lliurament de material utilitzat per → Els i les professionals de a un preu reduït. persones usuàries del servei. Fins al Nexe Fundació són els que 50% del total de préstecs realitzats s’encarreguen de facilitar el servei l’any 2017 van ser derivacions fetes de terapeuta ocupacional i de Objectius / impacte esperat des dels serveis sanitaris. tècnic ortopedista, mentre que la Distribuir productes de suport a tota Cooperativa Alencop s’encarrega la ciutat assegurant-ne la qualitat. de gestionar la recollida de Accions principals material, que es fa de manera Enllaç → Revisió de material: professionals gratuïta per al donant. Enllaç http://ajuntament. Descripció revisen i homologuen productes http://ajuntament. barcelona.cat/accessi- barcelona.cat/acces- ble/ca/guia-recursos/ És un servei municipal que ofereix i acompanyen les persones sible/ca/guia-recur- banc-delmoviment cadires de rodes, caminadors, sol·licitants per assegurar-se que Calendari Data sos/banc-delmovi- ment crosses, llits articulats i altres en fan un bon ús. Data d'inici → 2018 productes de suport a persones → Préstec: el préstec és per un Data d'acabament → En curs amb discapacitat i/o dificultats període inicial de sis mesos, de moviment, de totes les edats, prorrogable en cas de necessitat. residents a Barcelona. → Gestió: en el moment del préstec, Pressupost El Banc del Moviment funciona cal deixar una fiança solidària. 92.150 € (anual, any 2017) gràcies a la solidaritat de particulars Cada mes, es descompta una i d’entitats que donen productes per part d'aquesta finança per al a la seva reutilització. Quan hi ha manteniment dels diferents demanda de productes de suport no productes. La part restant és disponibles al Banc del Moviment retornada quan es torna el també se’n compren de nous. producte de suport. Un cop el material deixa de ser necessari per a la persona que el va rebre s’ha de retornar al Banc del Moviment per fer-ne la revisió i 22 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 23 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.9 KONSULTΑ'M PARTICIPACIÓ 1.10 DE PETITS I PETITES A "SALUT ALS BARRIS" Projecte Problema al qual dona solució Accions principals Konsulta’m → Dificultats dels adolescents i → Participació a les taules i xarxes Àmbit joves d’arribar als centres de salut comunitàries. Envelliment-salut mental. → Orientació a professionals de Ens impulsor → Necessitat de pautes i orientació l’àmbit comunitari i escolar sobre Problema al qual dona solució Calendari Projecte Direcció de Serveis en temes de salut mental dels situacions de salut mental que A "Barcelona Salut als Barris" fins ara Data d'inici → 2017 Participació de de Salut petits i petites en el professionals que treballen amb es poden trobar en la seva tasca no s’havia fet participar els petits o Data d'acabament → En curs programa "Barcelona Responsable adolescents i joves. diària. infants. Salut als Barris" Davide Malmusi → Necessitat de detectar al → Atenció preventiva immediata, una Pilar Solanes Àmbit més precoçment possible les tarda a la setmana durant 4 hores, Pressupost Envelliment-salut dificultats de salut mental a adolescents i joves en un equipa- Objectius / impacte esperat Forma part del pressupost de Ens impulsor dels adolescents i joves per tal ment de proximitat. Conèixer la percepció sobre el barri i "Barcelona Salut als Barris" Agència de Salut d’intervenir preventivament. els factors que podrien condicionar Pública de Barcelona (ASPB) la salut per part part dels petits i Actors clau petites. Responsable Objectius / impacte esperat Carme Borrell→ Entitats proveïdores dels centres Detectar i atendre de manera de salut mental. Enllaç preventiva el patiment psicològic → Equipaments de proximitat (casals Descripció Enllaç http://ajuntament. i els problemes de salut mental de joves, casals de barri, centres Per fer participar els petits en els https://www.aspb. barcelona.cat/joves/ cat/documents/bar- ca/noticia/obre-le- d’adolescents i joves de 12 a 22 anys. cívics). diagnòstics de l’estat de la situació celona-salut-als-bar- spai-konsultam-un- → Xarxa de professionals que tre- dels barris s’han utilitzat diferents ris-memoria- servei- 2016/ de-suport-psicolzegic- ballen amb adolescents i joves: tècniques: fer fotografies sobre el per-a-joves-i-adoles- Descripció centres oberts, educadors/ores de barri, fer dibuixos. cents Professionals clínics del centre carrer, docents, "Aquí t’escoltem!", de salut mental s’ubiquen a un Servei d’Orientació sobre Drogues, equipament de proximitat (de joves o etc. Accions principals amb activitat juvenil) per fer atenció → Tallers de fotografies directa, espontània i sense cita prèvia → Tallers de dibuixos i pintures a adolescents i joves amb patiment Calendari psicològic i/o problemes de salut Data d'inici → Preparació: del 2017 - mental incipients. També orienten i juny del 2018 Actors clau assessoren sobre salut mental els Data d'acabament → Obertura: des de → Grup motor del barri del programa professionals que treballen amb juny del 2018 "Barcelona Salut als Barris" adolescents i joves del territori. → Petits i petites del barri Actualment n’hi ha 6 en funcionament i aquest 2019 n’hi haurà Pressupost 9 a tota la ciutat. 2018 → 98.624,30 € 2019 → 287.419,42 € 24 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 25 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.11 UTILITZACIÓ DE GRUP 1.12 FOTOVEU PER A LA SALUT PLANTER ASPB PÚBLICA Problema al qual dona solució habilitats i altres iniciatives entre Projecte L’obra de Frederic Laloux ha estat persones de l’ASPB. Grup Planter ASPB inspiradora per proposar canvis 5 → Jornada anual per a totes les Àmbit a l’ASPB de cara a implantar els persones de l’ASPB. Serà el 5 d’abril. Envelliment-salut Projecte Problema al qual dona solució Descripció principis que proposa Laloux 6 → Com organitzar reunions més Ens Utilització de la El Fotoveu és una tècnica que → Presentació de la proposta (autogestió, plenitud, sentit evolutiu). productives. Impulsor tècnica de Fotoveu per a la salut pública consisteix a fer participar les → Realització de fotografies Agència de Salut Pública de Barcelona persones mitjançant la realització de → Tallers de discussió (ASPB) Àmbit Envelliment-salut fotografies per part d’elles i després → Elaboració de resultats i Objectius / impacte esperat Actors clau: Responsable se'n discuteix el significat segons els conclusions Intentar avançar en l’organització Professionals ASPB Carme Borrell Ens impulsor Agència de Salut objectius que es pretenen. A l’ASPB seguint la proposta de Laloux. Pública de Barcelona s’ha utilitzat la tècnica en quatre (ASPB) ocasions, cada una d’elles amb Accions principals Calendari Responsable objectius diferents: Vegeu l'apartat anterior. Descripció Data d'inici → 2018 Carme Borrell → Fer participar els petits i les → Creació del Grup Llavor que Data d'acabament → En curs petites en el diagnòstic de discuteix la proposta de Laloux "Barcelona Salut als Barris" (vegeu Actors clau (poques persones de confiança Enllaç la fitxa anterior). Les persones implicades en cada de la direcció). Pressupost Enllaç https://ajuntament.bar- → Conèixer els mecanismes que objectiu i les persones de l’ASPB que → Creació del Grup Planter que → 100.000 € https://www.aspb. celona.cat/ciutatvella/ cat/ ca/noticia/fotoveu-goti- relacionen l’habitatge i la salut coordinen el Fotoveu substitueix el Grup Llavor. És un cuna- (amb persones de la Plataforma grup més gran (unes 20 persones) reflexio-veinal-so- bre-el-turisme-mas- d’Afectats per la Hipoteca). que proposa accions que cal portar siu_765420 → Conèixer la visió dels pacients Calendari a terme. sobre la tuberculosi. Data d'inici → 2007 → Estudiar els impactes de la Data d'acabament → En curs turistificació a Ciutat Vella (dintre Accions principals: del programa "Barcelona Salut als Les accions que s’estan portant a Barris"). Pressupost terme en sis grups de treball són: Forma part del pressupost de 1 → Espais físics que fomentin "Barcelona Salut als Barris" l’intercanvi i la reflexió (espai TEAL). Objectius / impacte esperat (En el cas de l'estudi de la PAH, 2 → Espai per donar veu a totes les Cadascun dels quatre usos té l'edició del llibre final ha costat persones de l’ASPB. objectius diferents que s’han descrit uns 10.000 €) 3 → Espais de reflexió/confiança més amunt. intentant tenir en compte els principis de Laloux (autogestió, plenitud i sentit evolutiu). 4 → Banc del temps, amb la idea de poder intercanviar experiències, 26 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 27 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut 1.13 PROJECTE SALUT 1.14 ART I SALUT ALS CARRERS Projecte Problema al qual dona solució 3. "Connexions" és un projecte que Problema al qual dona solució de salut, estudis qualitatius) en les Projecte Projecte Art i Salut L’entrada de l’ASPB té un espai molt va néixer al Festival Raval(s) amb La ciutat de Barcelona presenta superilles del Poblenou, Sant Antoni Salut als carrers: avaluació de l’impacte Àmbit gran que permet fer-hi exposicions la intenció de crear un espai inclu- nombrosos reptes socials, i Horta. en la salut de les Envelliment-salut sobre temes d’art relacionats amb la siu i creatiu a través de l'art per a mediambientals i de salut. Alguns superilles Ens impulsor salut. Per tant, des de l’ASPB farem persones de diversos col·lectiu en d’aquests reptes que cal resoldre són, Àmbit Agència de Salut servir l’art com un llenguatge més risc d'exclusió social. entre d’altres, els alts nivells de soroll Accions principals: Envelliment-salut Pública de Barcelona (ASPB) per poder explicar tots els nostres i de contaminació de l’aire, la manca → A la superilla del Poblenou Ens projectes i treballs. Són exposicions d’espais verds, el comportament es mesurarà la percepció, la Impulsor Responsable destinades a totes les persones que Accions principals sedentari de la població i les lesions satisfacció i l’ús de l’espai, tenint Agència de Salut Carles Ariza Pública de Barcelona venen a l’ASPB (tant professionals Tres exposicions a l’any sobre art causades pel trànsit. Els darrers en compte la perspectiva de (ASPB) com ciutadania, per exemple la que i salut. Els i les professionals de anys, l’Ajuntament de Barcelona gènere. Aquesta valoració es farà Responsable es ve a vacunar). l’ASPB proposen temes per presentar ha implantat el model superilles en mitjançant grups de discussió de Catherine Pérez i un grup coordinador els ordena i diferents àmbits de la ciutat dins persones residents al barri. prioritza. de la mesura de govern: “Omplim de → A la superilla de Sant Antoni es Objectius / impacte esperat vida els carrers”. L’objectiu d’aquest durà a terme una auditoria de l’ús Art i Salut és un cicle d’exposicions programa és millorar l’habitabilitat de d’activitat física i sedentarisme que es presentaran periòdicament al Actors clau l’espai públic, avançar en la mobilitat que es fa dels espais públics Enllaç vestíbul de l’ASPB. Professionals de l'ASPB. sostenible, augmentar i millorar el intervinguts en comparació amb Enllaç https://www.aspb.cat/ verd urbà i la diversitat, i promoure altres espais similars que no https://www.aspb. cat/documents/salut- la participació i corresponsabilitat hagin estat intervinguts. També als-carrers/ Descripció Calendari ciutadana. es faran guerrilles etnogràfiques De moment, s’han fet tres Data d'inici → 2018 amb parelles d’investigadors i exposicions: Data d'acabament → En curs investigadores que es desplaçaran 1. “Casa nostra, casa vostra” és una Objectius / impacte esperat a la zona per observar i entrevistar exposició col·lectiva d’obres elab- Es planteja com a objectiu avaluar les persones presents. orades pels treballadors i treballa- Pressupost els efectes mediambientals i de salut → A la superilla d’Horta l’ASPB es dores de l’ASPB. 2018 → 18.000 € relacionats amb les intervencions durà a terme una enquesta de 2. "Donar veu als que no tenen veu. 2019 → 10.000 € urbanístiques i de mobilitat presents salut prèvia i una altra de posterior Tuberculosi Barcelona Photovoic- en els àmbits de superilles de a les intervencions urbanes i de es", una visió dels i les pacients de Barcelona, així com l’efecte desigual mobilitat. L’enquesta recollirà tuberculosi sobre la seva malaltia segons grups socials. informació de l’estat de salut, la a partir de la tècnica de Fotoveu. qualitat de vida, la salut mental, l’activitat física i altres factors Descripció determinants de la salut de la Amb la finalitat de valorar diferents població. També es duran a terme impactes, s’utilitzaran diferents auditories per obtenir índexs de metodologies (mesures objectives de com de fàcil és caminar i com això qualitat de l’aire i soroll, enquestes canvia en fer les intervencions. 28 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 29 Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials � 1.14 Projecte En tots els àmbits de superilles es Actors clau: Salut als carrers: prendran mesures mediambientals → Agència de Salut Pública de avaluació de l’impacte en la salut de les i s’analitzarà l’impacte en les Barcelona superilles lesions per trànsit. Prèviament i → Direcció d’Energia i Qualitat Àmbit posteriorment a les intervencions Ambiental Envelliment-salut urbanes, una unitat mòbil de l’ASPB → Gerència Adjunta Medi Ambient i Ens prendrà mesures de la qualitat de Serveis Urbans - Ecologia Urbana Impulsor l’aire per detectar possibles millores → Direcció de Projectes de Model Agència de Salut i efectes adversos en el cas de Urbà. Gerència d'Ecologia Urbana. Pública de Barcelona (ASPB) zones amb derivació del trànsit. A Àrea d'Ecologia, Urbanisme i més, s’instal·laran sensors fixos que Mobilitat Responsable Catherine Pérez permetran la mesura de la qualitat → Mobilitat i Infraestructures de l’aire i el soroll. Aquests sensors - Ecologia Urbana Gerència es col·locaran en diversos punts de d'Ecologia Urbana. Àrea l’espai públic (per exemple, fanals o d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat equipaments). → Grup de Recerca en Esport i A partir del Registre d’accidents Activitat Física de la Universitat Enllaç i víctimes de trànsit de la Guàrdia de Vic (GREAF) https://www.aspb.cat/ Urbana de Barcelona, s’avaluaran → IS Global documents/salut-als- carrers/ els canvis en el nombre de persones lesionades en les zones seleccionades abans i després de la Calendari intervenció segons diferents mitjans Data d'inici → 2017 de transport. Data d'acabament → En curs També es portarà a terme un estudi d’avaluació dels efectes en la reducció de lesions per trànsit que Pressupost comportaria l'extensió de canvis → 181.000 € (2017-2020) urbanístics i de mobilitat a altres zones de la ciutat (Health Impact Assessement). EDUCACIÓ 0-99 ANYS 30 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 (INTEGRACIÓ SOCIOLABORA3L1) Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.1 ESCOLA DE 2.1 SEGONES OPORTUNITATS inserció laboral de l’alumne/a en la Actors clau Projecte recerca de feina. En tot el procés → IMEB Escola Municipal de Segones Oportunitats formatiu es tindrà en compte el → IMSS Projecte Problema al qual dona solució i el treball. I, de altra, orientant i temps lògic del o la jove, més → Barcelona Activa Àmbit Escola Municipal de Educació 0-99 anysDona resposta a l’abandonament acompanyant els i les joves en la seva enllà de l’estàndard cronològic → Consorci d’Educació de Barcelona Segones Oportunitats escolar prematur (AEP). Aquest transició cap a la vida adulta, el seu que marca l’inici i el final d’una → Districte de Sant Andreu Ens Àmbit servei s’adreça a aquelles persones, retorn al sistema educatiu formal i etapa educativa, a fi d’allargar les → Entitats socials de la ciutat Impulsor Educació 0-99 anys Institut Municipal majoritàriament joves, que no han l’augment de la seva ocupabilitat per experiències formatives o donar d’Educació de Ens superat l’educació secundària accedir amb millors condicions al pas a un canvi d’etapa a partir de Barcelona (IMEB) Impulsor Institut Municipal obligatòria o que, havent abandonat mercat laboral. la preparació i les necessitats de Calendari Responsable d’Educació de els estudis prematurament, volen cada jove. Data d'nici → Setembre del 2019 Emilia Andreu Barcelona (IMEB) reprendre els seus itineraris 3. Treball comunitari i aprenentatge Data d'acabament → 31 d’agost Responsable formatius. Accions principals i servei que té per objectiu la pro- de 2021 (amb la possibilitat de Emilia Andreu 1. Apoderament, tutorització i segui- moció de la participació social i el prorrogar-lo un any més) ment que té per objectiu diagnos- vincle amb la comunitat més prop- Objectius / impacte esperat ticar i avaluar la situació del o la era del o la jove per tal d’exercir la L’objectiu és perllongar els jove en la seva globalitat. I, d'altra ciutadania i desenvolupar el com- Pressupost Enllaç recorreguts formatius, fent-los banda, establir la vinculació del promís cívic. Es basa en la metod- La despesa anual prevista és de Enllaç https://ajuntament. integrals i personalitzats, alternant o la jove amb el servei, i la defin- ologia de l’aprenentatge i servei 591.556,55 €. https://ajuntament. barcelona.cat/prem- barcelona.cat/prem- sa/2018/08/03/barcelo- la formació i el treball de qualitat i ició d’un pla personal de treball. (APS), on els i les joves treballaran sa/2018/08/03/barcelo- na-obrira-al- qualificat. S’orienta, s’acompanya i Aquesta fase està destinada a ca- sobre necessitats reals de l'entorn na-obrira-al- 2019-la-primera-es- 2019-la-primera-es- cola-de-segona-opor- es dona suport a la transició cap a la pacitar el o la jove perquè pensi en amb l'objectiu de millorar-lo. cola-de-segona-opor- tunitat-per-aju- vida adulta de 90 joves, el seu retorn el seu projecte personal, singular, 4. I, finalment, la mentoria, el segui- tunitat-per-aju- dar-els-joves-atornar- als-estudis/ al sistema educatiu reglat i l’augment i el faci propi. Cada jove comptarà ment i l'avaluació dels resultats, dar-els-joves-atornar- als-estudis/ de la seva ocupabilitat per accedir amb un tutor o tutora de referèn- que té per objectiu fer el segui- amb millors condicions al mercat cia al llarg de tota la seva estada a ment i l’acompanyament del o laboral. l’Escola. la jove un cop ha acabat la seva 2. Orientació i formació que té per integració en el sistema educatiu objectiu acompanyar i donar o la seva incorporació en el mercat Descripció suport al jove en la seva integració laboral. Servei socioeducatiu que té per en el sistema educatiu o la seva objectiu donar resposta a l’abandona- incorporació en el mercat laboral. ment escolar prematur i afavorir el L’orientació inclou l’orientació retorn al sistema educatiu o al mercat acadèmica, centrada en els itiner- laboral. D'una banda, perllongant els aris formatius. L’orientació pro- recorreguts formatius dels i les joves fessional, amb l’objectiu d’assolir d’entre 16 i 25 anys, fent-los integrals l’adequació de la tria professional, i personalitzats, alternant la formació i l’orientació laboral, dirigida a la 32 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 33 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.2 CURSOS 2.2 D’EDUCACIÓ ECONÒMICA PER A COL·LECTIUS VULNERABLES B-Mincome i de programes Calendari Projecte comunitaris de la Barceloneta. Data inici primers cursos → 2018 Cursos d’educació econòmica per → S’estan creant aliances amb Desplegament web i cursos → 2019 a col·lectius entitats per desplegar el curs a vulnerables gran escala amb voluntaris amb Àmbit coneixements econòmics i de Pressupost Educació 0-99 anys Projecte Problema al qual dona solució en economia personal seguint els psicologia. Convenis amb entitats que aportin Ens Cursos d’educació Els col·lectius vulnerables de la ciutat principis de la psicologia econòmica → També s’elaborarà una pàgina voluntaris i voluntàries i coordinació Impulsor econòmica per a col·lectius combinen un desconeixement bàsic i l’economia del comportament web per allotjar-hi els continguts dels cursos i dels continguts: 150.000 Direcció dePlanificació i vulnerables de certs elements del funcionament (disciplina que ha estat premiada en línia i per disposar d’una eina € (estimació 2019) Innovació Àmbit de l’economia actual amb l’estrès amb diversos premis Nobel de suport en línia a les llars que Responsable Educació 0-99 anys que provoca la manca de recursos. d’economia els darrers anys), vulguin fer consultes sobre temes Lluís Torrens Ens Ambdós fets combinats dificulten juntament amb l’adopció d’eines de específics. Impulsor tant les oportunitats de millorar les gestió de l’economia personal. → Es farà també una avaluació Direcció de condicions de vida amb els recursos Els i les alumnes són persones de d’impacte. Planificació i Innovació disponibles (per minsos que siguin) llars usuàries de serveis socials. com les opcions de generar més Responsable Lluís Torrens ingressos. D’altra banda, poden Actors clau Enllaç causar comportaments econòmics Accions principals Direcció de Planificació i Innovació, https://ajuntament. barcelona.cat/prem- Enllaç més irracionals del que ja és habitual → Els materials del curs s’han editat IMSS, col·legis professionals, sa/2018/08/03/barcelo- https://ajuntament. entre les persones menys vulnerables. en paper per als dos cursos del facultats de ciències i socials, na-obrira-al- barcelona.cat/prem- 2019-la-primera-es- sa/2018/08/03/barcelo- pla pilot, i han estat digitalitzats associacions d'exdirectius i d’altres cola-de-segona-opor- na-obrira-al- per la UOC (el curs està disponible entitats que vulguin participar-hi tunitat-per-aju- 2019-la-primera-es- dar-els-joves-atornar- cola-de-segona-opor- Objectius / impacte esperat en versió en línia). El curs es aportant voluntaris. als-estudis/ tunitat-per-aju- Millorar la presa de decisions i reduir compon d’un test de salut dar-els-joves-atornar- als-estudis/ l’estrès econòmic a les llars amb econòmica, d’una formació en problemes econòmics, de manera que grup de 9 hores en 3 dies, i d’una els sigui més fàcil sortir de la situació fase d’acompanyament individual d’estrès econòmic, per la via de de 12 mesos. Aquest seguiment reduir o evitar el sobreendeutament, personalitzat parteix d’un pla de optimitzar les decisions de despesa treball elaborat conjuntament i generar nous ingressos públics entre l’alumne i el mentor, i o privats. És a dir, assolint un segueix amb sessions individuals control més gran sobre la gestió de trimestrals. Durant tot el procés, l’economia personal i familiar. l'alumnat pot fer consultes puntuals a distància amb el seu mentor o mentora (per Whatsapp). Descripció → S’han fet dues edicions pilot Impartir cursos de formació bàsica amb llars participants al projecte 34 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 35 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.3 EQUITAT EN SΑLÓ DE 2.4 L'EDUCACIÓ. L’OCUPACIÓ POBRESA JUVENIL HEREDITÀRIA Problema al qual dona solució → Espai de connexió amb les Projecte Dificultats que tenen els i les joves empreses Saló de l’Ocupació Juvenil per: → Mercat laboral amb condicions Projecte Pobresa Hereditària Problema al qual dona solució Accions principals → conèixer l’oferta formativa laboral dignes ÀmbitEducació 0-99 anys Els resultats escolars presenten → Diagnosi de la situació, definició professionalitzadora i els drets i S’adreça als diferents perfils de joves Àmbit grans diferències entre barris rics de la teoria del canvi associada als els deures laborals; (situació vulnerable, baixa qualifi- Ens Educació 0-99 anys i pobres de la ciutat. Una taxa objectius a assolir i benchmarking. → connectar els joves amb els cació, en recerca de feina, però també impulsor Departament de Ens impulsor d’abandonament elevada i un molt → Cerca del responsable del serveis públics o privats de cerca amb qualificació alta i/o universi- Promoció de la Gent Direcció de baix accés a la universitat són una problema. de feina, amb programes d’em- tària). GranPlanificació i Innovació raó fonamental de la taxa d’atur i la → Desenvolupament del pla pilot, prenedoria i connectar amb el món → Aquest Saló dona compliment Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Responsable pobresa. I els efectes es traslladen del seu model de governança i de l’empresa. a la Mesura 29 del Pla per al Gent Gran Lluís Torrens de pares a fills cada vegada amb més coordinació amb la resta de plans i foment de l’ocupació juvenil Responsable intensitat. accions educatives. de qualitat 2016-2020, que té Alicia Aguilera Objectius / impacte esperat per objectiu organitzar una fira → Facilitar la incorporació dels joves per impulsar i donar suport a la Enllaç Objectius / impacte esperat Actors clau al món laboral. millora d'oportunitats laborals www.salocupaciojuvenil. com/ → Reduir les desigualtats territorials Consorci d’Educació de Barcelona, → Donar resposta a les necessitats de la població jove de la ciutat de en taxa d’abandonament escolar IMEB, Institut de la Infància i i inquietuds dels i les joves en Barcelona. prematur i d’accés a la universitat. l’Adolescència, IMSS, Direcció de relació amb l’ocupació. → Sectoritzat en espais amb Serveis a les Persones dels districtes → Ser una font d’oportunitats per propostes diferents i una i entitats de l’Acord Ciutadà que a tots els joves que estiguin o programació alta d’activitats Descripció treballen en el suport educatiu vulguin millorar la seva situació amb la col·laboració d'entitats S’han realitzat diferents reunions extraescolar. laboral. del tercer sector, agents socials, amb agents educatius del gremis, professionals, així com sistema reglat i entitats de suport empreses per diferents sectors extraescolar, així com a experts i Calendari Descripció professionals. professionals de serveis socials, per Data d'inici → Des del 2017 El Saló de l’Ocupació és una identificar el problema i uns territoris plataforma gratuïta adreçada als per començar a aplicar les mesures. joves de 16 a 35 anys per facilitar la Accions principals → Identificar els elements Pressupost seva incorporació al món del treball. 2018 extraescolars crítics que generen Consultoria 2017-2018: 18.000 € Vol ser una proposta visual, atractiva, 1. Disseny i organització del Saló desigualtats en l’èxit educatiu. Nova consultoria prevista per al 2019 dinàmica i que trenqui estereotips i 2. Implicació de tots els agents → Establir un marc de col·laboració (pendent) incideixi en els 4 eixos en relació amb 3. Celebració del primer Saló de escola-extraescola que implementi l’ocupació: l'Ocupació les accions més eficaces per → Assessorament i orientació 4. Valoració i preparació de la nova millorar-ne els resultats en la lluita → Formació edició contra la desigualtat educativa. 36 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 37 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.4 PARTICIPACIÓ 2.5 D'INFANTS I ADOLESCENTS ALS BARRIS (COCREACIÓ) Projecte Actors clau Calendari Saló de l’Ocupació → Ajuntament de Barcelona: Data d'inici → Març del 2018 Juvenil Departament de Joventut (del 14 al 16 de març) Àmbit (Direcció de Serveis d’Infància, Data d'acabament → Anual o Problema al qual dona solució Aquest repte col·lectiu planteja la Projecte Educació 0-99 anys Joventut i Gent Gran) i Barcelona bianual Repte de fer efectiva la participació participació dels infants a la ciutat Nou model de participació d’infants Ens Activa dels infants a la vida política i social des d’un nou paradigma. Els infants impulsor Àmbit Departament de → Fira de Barcelona de la ciutat. Barcelona ha d’enriquir- han d’implicar-se en la definició Educació 0-99 anys Promoció de la Gent → Tots els organismes, entitats Pressupost se amb les aportacions i accions dels i planificació de les iniciatives Gran (al voltant de 80 entre entitats, 370.000 € infants davant dels temes que els participatives al barri, al districte i Ens Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i associacions empresarials, (Barcelona Activa + Departament preocupen i ens preocupen. a la ciutat: han de codissenyar les impulsor Departament de Gent Gran gremis i sindicats) i professionals de Joventut + Fira de Barcelona) iniciatives i coliderar els processos Promoció de la Gent que hi participen (més de 120 que es defineixin per assolir el que es Gran Responsable Alicia Aguilera professionals) Objectius / impacte esperat proposin. Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i → Empreses de diferents sectors Incorporar la veu dels infants a la Per això, s’impulsarà el canvi al Gent Gran → Adreçat als i les joves de 16 a 35 política municipal a partir de: nou PARADIGMA de la participació Responsable anys en situació vulnerable, en 1. L’impuls de la participació d’in- infantil, entre d’altres, amb: Carles Gil recerca de feina o atur, amb baixa fants en els serveis, programes i → La coordinació d’un grup motor Enllaç qualificació, sobrequalificació o projectes. transversal de la participació Enllaç www.salocupaciojuve- sense 2. Aportar eines i elements met- → Elaboració del model de http://institutinfancia. nil.com/ cat/mediateca/partici- odològics. participació dels infants en els pacio-nois-noies-bar- 3. Desplegar experiències de partic- serveis i projectes municipals. celonaoportunitats- co-produccio-ciutat-in- ipació infantil per generar un nou fancia-ladolescencia/ marc de referència que reconegui el valor de l’infant. Accions principals 4. Apoderar i informar els infants 1. Elaboració del model per impul- perquè puguin pensar en els seus sar la participació dels infants en entorns i definir-los segons les els serveis i projectes municipals seves necessitats. (document marc i document de 5. Recollir les experiències de partic- síntesi). ipació. 2. Aportacions dels infants a un pla Replantejar la participació infantil en d’infància per primer cop (Focus diferents espais institucionals. d’Infància 2017-2020). 3. Constitució del grup motor trans- versal de participació dels infants Descripció amb els departaments implicats El Departament de Promoció de la en la infància d’àrees i districtes. infància afronta el repte d’impulsar 4. Accions de formació innovadora la participació dels infants juntament (model de participació d’infants amb els districtes i totes les àrees Change Factory de Nicaragua i implicades. seguiment d’una experiència pilot 38 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 39 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.5 PROGRAMA 2.6 DE RETORN AMB OPORTUNITATS Projecte d’aquest model de participació a Calendari Nou model de Barcelona). Data d'inici → 2017 participació d’infants 5. Incorporació a la convocatòria Data d'acabament → En curs Àmbit de subvencions de criteris de Problema al qual dona solució Descripció Projecte Educació 0-99 anys valoració de projectes de partic- Facilitar que els joves que van marxar El programa de retorn és una de les Programa de retorn amb oportunitats Ens ipació dels infants en l’àmbit de Pressupost (emigració laboral no volguda) i que es mesures incloses en el Pla per al Impulsor Departament de promoció de la infància. 28.000 € plantegin tornar a Barcelona puguin foment de l’ocupació juvenil 2016- Àmbit Educació 0-99 anys Promoció de la Gent 6. Jornada amb motiu del Dia Inter- fer-ho en les millors condicions. 2020, que vol aprofitar l’experiència Gran nacional de Ciutats Educadores: migratòria en una aportació a Ens Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i mitjans audiovisuals per a la l’exercici professional dels joves i impulsor Departament de Gent Gran transformació social per analitzar Objectius / impacte esperat en una aportació cultural a la ciutat. Promoció de la Gent la participació dels infants en els Els objectius que té són els següents: El punt central de la implementació Gran Responsable mitjans de comunicació. → Incentivar el retorn a Barcelona en del programa consistirà en una Direcció de Serveis Carles Gil d’Infància, Joventut i 7. Presentació d’experiències de par- les millors condicions. plataforma tecnològica que: Gent Gran ticipació dels infants per primera → Sensibilitzar les empreses → contingui tota la informació Responsable vegada a l’Observatori Internacio- sobre avantatges de contractar relativa al programa; Alicia Aguilera nal de Democràcia Participativa professionals amb experiència → centralitzi la gestió de tots els Enllaç (OIDP). internacional, oferint-los un processos associats a emigrants, Enllaç http://institutinfancia. projecte laboral d’acord amb la mediadors, assessors i resta http://ajuntament. cat/mediateca/partici- barcelona.cat/joves/ pacio-nois-noies-bar- seva titulació i expectatives. d’actors que intervenen en la ca/canal/oportuni- celonaoportunitats- Actors clau → Oferir oportunitats plataforma. tats-de-retorn co-produccio-ciutat-in- fancia-ladolescencia/ → Infants d’escoles, equipaments d’emprenedoria per a les persones de lleure (centres oberts, casals que tornen. infantils i ludoteques), entitats de → Facilitar la realització de tràmits Accions principals la XDI i esplais. legals i administratius per part de 1. Creació i dinamització d’una → Tècnics i tècniques d’infància i les persones que volen tornar. comunitat d’emigrants que volen joventut dels 10 districtes → Posar en contacte les persones tornar. → Departament de Joventut. que volen tornar amb els diferents 2. Anàlisi dels seus perfils, de les → IMEB, Ecologia Urbana, programes i serveis de les necessitats per al retorn i les bar- Democràcia Activa i administracions públiques. reres per tornar. Descentralització, Departament → Afavorir la integració social i 3. Crear una plataforma tecnològica de Família i Infància de l’ISS i l’acolliment de les persones que on es localitzi tota la informació Consorci d’Educació han tornat a Barcelona. sobre el programa de retorn. → Amb el suport acadèmic de la → Promoure la marca de Barcelona 4. Fer prospecció i sensibilització de Universitat de Barcelona com a ciutat per tornar. l’empresariat local perquè pub- liquin ofertes d’ocupació ade- quades per a professionals amb experiència internacional. 5. Crear un fòrum d’intercanvi d’ex- periència, dubtes i problemes. 40 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 41 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.6 PROGRAMA DE 2.7 PREVENCIÓ I ATENCIÓ DELS ABUSOS SEXUALS INFANTILS Projecte Actors clau Calendari Programa de retorn → Administracions públiques. Data d'inici → 2018 amb oportunitats → Agents socials i ciutadans Data d'acabament → 2019 Àmbit (universitats, sindicats, col·lectius Educació 0-99 anys socials o associacions de veïns). Problema al qual dona solució els riscos associats als entorns Projecte Ens → Emigrants que volen tornar. Pressupost L’abús sexual infantil; la dificultat virtuals per tal que evitin les Programa de impulsor prevenció i atenció de Departament de → Empreses, centres de recerca i Pressupost aproximat: dels infants que el pateixen per conductes de risc, adoptin les l’abús sexual infantil Promoció de la Gent organitzacions empresarials. → Per a la plataforma: 20.900 € explicar-ho i demanar ajuda, i la mesures de prevenció necessàries Gran Àmbit→ Gestió 10 mesos: 58.200 € dificultat dels professionals per i en facin un ús responsable. Educació 0-99 anys Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i saber actuar davant d’una sospita. → Que les persones adultes, Gent Gran famílies i professionals estiguin Ensimpulsor sensibilitzades sobre les Departament de Responsable Objectius / impacte esperat dimensions i conseqüències de Promoció de la Gent Alicia Aguilera Gran Garantir la tolerància zero amb l’abús l’abús sexual infantil i tinguin Direcció de Serveis sexual infantil: pautes d’identificació, detecció, d’Infància, Joventut i → Que els equipaments municipals actuació i derivació. Gent Gran siguin espais segurs per als infants → Que les diferents administracions, Responsable Enllaç i adolescents. institucions i organismes compe- Carles Gil http://ajuntament. → Que les persones professionals tents en la prevenció, l’atenció i la Enllaç barcelona.cat/joves/ que hi treballen coneguin els detecció de l’abús sexual infantil http://ajuntament.ca/canal/oportuni- barcelona.cat/ tats-de-retorn protocols i disposin d’eines per actuïn de manera coordinada. infancia/ca/content/ poder actuar davant de sospites o prevencio-i- atenciode- revelacions de casos d’abús sexual labus-sexual-infantil infantil. Descripció → Que les persones professionals El Programa de prevenció i atenció que gestionen programes, serveis de l’abús sexual infantil és una i equipaments municipals amb estratègia a través de la qual presència d’infants puguin l'Ajuntament de Barcelona impulsa adoptar les mesures preventives diverses accions d’àmbit municipal i d’actuació necessàries per a per fer front a l’abús sexual infantil, garantir la tolerància zero. tot vetllant pel dret dels infants a ser → Que els infants de Barcelona protegits davant d’aquest tipus de aprenguin a identificar les violència, fonamentalment masclista. situacions de risc i desenvolupin Es tracta d’un programa iniciat mecanismes i estratègies el 2017 que previsiblement anirà d’autoprotecció per fer-hi front o incrementant el seu abast en els per demanar ajuda en cas de patir propers anys donada la importància un abús sexual, ja sigui amb o d’abordar aquest tipus de sense contacte físic. maltractament que afecta un de cada → Que infants i adolescents coneguin cinc infants a Europa. 42 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 43 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.7 2.7 Projecte El programa inclou accions infantil Mossos d’Esquadra, IMEB, Projecte Programa de preventives que responen a tres 4. Projecte d’apoderament dels Feminismes, IBE...) Programa de prevenció i atenció de prevenció i atenció de l’abús sexual infantil nivells: infants → Fundació Vicki Bernadet l’abús sexual infantil → Accions de prevenció primària, 5. Reunió d’entitats de l’àmbit de la → Entitats que treballen per la Àmbit Àmbit Educació 0-99 anys orientades a reduir la incidència prevenció de l’abús sexual infantil prevenció de l’abús sexual a la Educació 0-99 anys d’aquest fenomen, és a dir, a ciutat Ens impulsor disminuir el nombre de casos. D’entre les diferents actuacions, Ens impulsor Departament de → Accions de prevenció secundària, destaquen la implementació del Departament de Promoció de la Gent destinades a la detecció precoç programa en els equipaments Calendari Promoció de la Gent Gran Gran Direcció de Serveis dels casos i a la resposta municipals per fer-los més segurs; Data d'inici → Gener 2017 Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i professional i familiar més l’impuls d’un pla de formació per Data d'acabament → En curs d’Infància, Joventut i Gent Gran adequada, de manera que es pugui al personal municipal que ocupa Gent Gran Responsable actuar amb celeritat i reduir les llocs de treball relacionats amb la Responsable Carles Gil seqüeles que es infància, i la convocatòria d’una taula Pressupost Carles Gil puguin generar. interinstitucional, articulada en grups → 2017: 21.719,05 € → Accions de prevenció terciària, que de treball, des de la qual es promou la → 2018: 23.379,59 € tenen per finalitat la recuperació coordinació i el treball conjunt entre → 2019: 34.000,00 € Enllaç de les persones que han estat els diferents agents i institucions Enllaç http://ajuntament. víctimes d’abusos, a través d’un competents en l’àmbit. La prevenció http://ajuntament. barcelona.cat/infancia/ barcelona.cat/infancia/ ca/content/prevencio-i- tractament integral que atengui de l’abús sexual infantil inclou ca/content/preven- atenciode- l’esfera psicològica, social i també l’elaboració de nous protocols cio-i-atenciode- labus-sexual-infantil labus-sexual-infantil relacional. Aquest últim tipus específics i la tasca d’apoderament queda reservat a les institucions i dels infants i adolescents, amb una organitzacions professionals amb mirada específica en l’ús de les noves competències en el tractament tecnologies i les xarxes socials. específic. Actors clau Accions principals → Infants i adolescents El programa inclou diferents línies → Departament de Promoció Infància d’actuació: → Departament d'Atenció a la 1. Taula interinstitucional per a la Família i la Infància (IMSS) prevenció i atenció de l’abús sexu- → Professionals dels equipaments al infantil municipals 2. Comissions i grups de treball → Districtes 3. Programa de diagnòstic i millora → Institucions i organismes dels equipaments municipals per que formen part de la Taula a la prevenció de l’abús sexual interinstitucional (CEB, DGAIA, 44 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 45 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.8 EDUCADORS/ORES 2.8 A LES ESCOLES: INTEGRANT LA MIRADA SOCIAL I EDUCATIVA Acció 3 → Facilitar la informació i Projecte coordinació del centre escolar amb la Educadors/ores socials a les escoles resta de professionals del CSS i de la xarxa d’atenció als infants i les seves Àmbit Educació 0-99 anys famílies. Acció 4 → Projectes grupals de Ens impulsor Projecte Problema al qual dona solució Descripció promoció i atenció a famílies (espais Gerència Institut Educadors/ores Municipal de Serveis socials a les escoles Els centres educatius ubicats S’han incorporat 21 educadors/ores escolta, habilitats parentals, de Socials (IMSS) en entorns socioeconòmics més socials a 30 centres educatius de vinculació i participació amb l’escola). Àmbit Responsablevulnerables es troben en situacions primària, secundària i dues escoles Acció 5 → Projectes grupals d’atenció Educació 0-99 anys Marta Fabà complexes de caire socioeducatiu, bressol. als infants i joves per a la millora de la Ens impulsor més enllà de la tasca docent, que Aquestes fan acompanyament convivència a l’aula (mediació i gestió Gerència Institut Municipal de Serveis requereixen una intervenció més socioeducatiu als infants i les seves de conflictes, habilitats personals, Socials (IMSS) integral amb els infants i adolescents famílies, en àmbit individual, i en gestió de les emocions...). Responsable i les seves famílies, per garantir la àmbit grupal, projectes específics Marta Fabà igualtat d’oportunitats dels infants. d’aspectes preventius vinculats a la convivència, habilitats socials, Actors clau Enllaç promoció i participació, dels alumnes → Foment de Ciutat Enllaç http://ajuntament. Objectius / impacte esperat i/o les seves famílies. → Consorci d’educació http://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ dretssocials/ca/ → Facilitar el procés d’aprenentatge Paral·lelament, assessoren i → IMSS - centres de serveis socials dretssocials/ca/ noticia/mzss-alumnes- dels nois i noies a partir de l’acció acompanyen el personal docent en (Pla de barris) noticia/mzss-alumnes- irecursos- irecursos- a-les-escoles- socioeducativa. la prevenció, detecció i atenció dels a-les-escoles- pzbliques-de- → Facilitar la implicació de alumnes que presenten situacions pzbliques-de- barcelona les famílies en el procés de risc, així com en altres aspectes Calendari barcelona d’aprenentatge dels seus fills i d’àmbit social. Data d'inici → 2.10.2017 filles. Data d'acabament → 30.6.2020 → Millorar la participació dels infants i adolescents i les seves Accions principals famílies en la vida social del centre Acció 1 → Atenció individualitzada educatiu. d’aquells alumnes i les seves → Promoure el treball en xarxa famílies que presentin situacions entre els professionals de l’àmbit de vulnerabilitat socioeducativa i de educatiu i social dins del centre risc. escolar. Acció 2 → Assessorament i suport a → Incorporar i fomentar la mirada l’equip docent en la detecció i atenció social i territorial al conjunt dels dels alumnes que presenten situació centres educatius. de risc. 46 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 47 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.9 NOU MODEL 2.9 D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA NO RESIDENCIAL PER A INFÀNCIA EN RISC En aquest context, es crea amb Actors clau Projecte caràcter pilot l’equip EDEIAR (Equip Centres de Serveis Socials Circuit organitzatiu de demandes de Demandes d’Estudi d’Infància i → Direcció de Serveis Socials Bàsics d’estudi d’infància i Adolescència en Risc). Territorials adolescència en risc als centres de serveis Es tracta d'un equip centralitzat → Direccions territorials socials en l'àmbit de ciutat i disposa de → Direccions de CSS Projecte Problema al qual dona solució respostes d’estudi a la Fiscalia, professionals especialitzats. El seu → Professionals ÀmbitEducació 0-99 anys Circuit organitzatiu → Existència d’un circuit organitzatiu DGAIA i jutjats. rol en l’organització és de comple- Equip EDEIAR de demandes d’estudi d’infància i poc àgil i poc eficient. → Reducció del nombre de casos mentació als CSS de la ciutat, amb → Cap de departament Ensimpulsor adolescència en risc → Manca de rigor i fiabilitat sobre d’estudi als quals s’ha de donar l’objectiu de centralitzar el registre → Direcció EDEIAR Departament als centres de serveis socials el control de dades del nombre resposta des dels CSS de territoris de demandes d’infància i adoles- Departament Jurídic d'Atenció a Persones Vulnerables. de demandes de risc d’infància i pilot. cència en risc de la ciutat, elaborar IMI Àmbit Institut Municipal de Educació 0-99 anys adolescència en risc dels serveis l’estudi de risc i emetre la resposta Serveis Socials (IMSS) socials de Barcelona que venen als organismes sol·licitants i compe- Ens derivades de la Fiscalia, el jutjat o Descripció tencials (Fiscalia, jutjats i DGAIA) en Calendari Responsable impulsor Nuria Menta Departament la DGAIA. El projecte defineix un nou circuit els terminis fixats, per als casos no Data d'inici → 14.01.2019 d'Atenció a Persones → Incompliment dels terminis als organitzatiu i de procediment sobre coneguts pels CSS dels districtes de Data d'acabament → Desembre del Vulnerables. quals cal donar resposta a la les demandes d’estudi d’infància i Nou Barris, Sant Martí i Ciutat Vella. 2019 Enllaç Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Fiscalia i els jutjats. adolescència en risc que recepcionen http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ → Alta pressió sobre els i les els serveis socials de la Fiscalia, els ca/2017/5/ Responsable Nuria Menta professionals de serveis socials a jutjats i la Direcció General d’Atenció Accions principals PublicacioXCO.pdf causa del volum de casos. a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), → Implementar la prova pilot amb En definitiva, es crea un circuit amb el propòsit que el CSS iniciï els 15 CSS de territoris pilot dels organitzatiu de demandes d’estudi l’estudi de les situacions de risc districtes de Sant Martí, Ciutat que donauna resposta eficient a les que els deriven. Aquesta entrada Vella, Nou Barris. Enllaç necessitats actuals. de casos als serveis socials emana → Crear una comissió de seguiment http://www.bcn.cat/ de la Llei 14/2010, de 27 de maig, amb els actors clau implicats barcelonainclusiva/ ca/2017/5/ dels drets i les oportunitats en per obtenir un contrast, així PublicacioXCO.pdf Objectius / impacte esperat la infància i l’adolescència (en com dissenyar elements de → Centralització, control i seguiment endavant, LDOIA), en tant que millora que donin resposta a del registre de demandes de la la llei dona la competència als necessitats detectades en la fase infància en risc dels serveis socials serveis socials bàsics de l’atenció d’implementació (nexes de treball de Barcelona. al risc lleu i moderat de la infància, entre EDEIAR i CSS, necessitats → Creació d’una base de dades sobre per tal que activi les mesures i tècniques, etc.). les demandes d’estudi d’infància els recursos d’atenció social i → Efectuar el seguiment i l'avaluació i adolescència en risc (al futur, educativa que permetin disminuir o de la fase pilot d'EDEIAR. comptar amb la seva integració a eliminar la situació de risc, si escau l'aplicació SIRIUS). (competència que emana de l’article → Més agilitat i rapidesa en les 103). 48 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 49 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.10 NOU MODEL CIUTAT 2.11 INTEGRAL D’ESPAI FAMILIAR JUGABLE Problema al qual dona solució actuacions amb 10 projectes tractor, Projecte Projecte Breu descripció de l'acció: Partim d’un dèficit de joc i activitat d'entre els quals, des de l’àmbit de Barcelona Ciutat Nou model integral Jugable - Pla del joc Actualment, la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals (EBM) està formada per 101 física a l’aire lliure en una ciutat drets socials i la innovació, es pot d'espai familiar a l’espai públic centres. Aquesta xarxa només pot oferir 8.411 places i respondre a un 55% de la densa que vol revertir la pèrdua de destacar: Àmbit Àmbitdemanda. Això vol dir que hi ha un 45% de demanda no atesa i encara quedaria possibilitats de jugar i trobar-se a → Impuls i sistematització de la Educació 0-99 anys Educació 0-99 anyspendent saber quantes famílies descarten sol·licitar una plaça. Actualment són l’espai públic i recuperar el carrer transformació de patis escolars Ens 42.000 el nombre d’infants en edat d’accedir a les EBM. El sector de la privada per a les activitats ciutadanes dels centres públics amb criteris Ens impulsor impulsor Institut Municipal ofereix aproximadament unes nou mil places a la ciutat. quotidianes incloent-hi de manera de diversificació del joc, de Àrea d'Ecologia, d'Educació de Per resoldre aquest problema de manca de places s’ha impulsat una ampliació especial infants i adolescents. coeducació i de sostenibilitat. Urbanisme i Mobilitat Barcelona (IMEB) Àrea de Drets Socialsde la Xarxa d’Escoles Bressol, amb la construcció de nous equipaments. → "Juguem a les places" com a Institut Infància i Responsable També s’han creat els Espais Familiars, serveis de dia que ofereixen un programa itinerant d’estímul Adolescència Emilia Andreu context de relacions estable entre infants, famílies i professionals. Cada infant, Objectius / impacte esperat del joc amb dinamitzacions i Responsable acompanyat d’un adult de referència (mare, pare, avis, cangur), participa en dues Ampliar i diversificar les oportunitats intervencions efímeres diverses. Maria Truñó sessions setmanals, de tres hores aproximadament. de joc i activitat física a l’espai públic, → La sistematització de cocreació (directora IIAB) a partir de conèixer i millorar tant la amb infants de transformació infraestructura lúdica com els usos d’espais lúdics per incorporar-ho lúdics, i la importància social que li en els procediments de manera Espais Familiars oberts o previstos donem al joc pels seus amplis benefi- sistemàtica. Enllaç Enllaç cis col·lectius sobretot en termes de http:// http://ajuntament. institutinfancia.Nre. Espai Familiar Districte Adreça Places Inici activitat salut, vida comunitària i accessibili- barcelona.cat/ cat/es/proyectos/ escolesbressol/ca/els- 1 E.F. El Torrent Nou Barris Alcàntara, 22 30 2016 tat. Actors clau ciudad-jugable/ espais-familiars 2 E.F. Tres Tombs Eixample Manso, 28 30 2017 → Direcció de Model Urbà - Ecologia https://ajuntament. 3. E.F. Aurora Ciutat Vella Aurora, 24 30 2018 Urbana barcelona.cat/ ecologiaurbana/ca/ 4. E.F. Pere Calafell Sant Martí Pere Calafell 30 2020 Descripció → Institut Municipal de Parcs i que-fem-i-per-que/ 5. E F. Sants/Badal Sants/ Roger, 48/Juan de 30 - A partir d’una primera estratègia Jardins (IMPJ) espai-public-de- Montjuïc Sada "BCN dona molt de joc" (febrer del → Institut Barcelona Esports (IBE) qualitat/barcelona- dona-molt-de-joc 2018), de manera participada i trans- → Ciutat Educadora Total places 150 versal s’ha elaborat el primer Pla → Direcció de Serveis d’Infància, del joc a l’espai públic amb horitzó Joventut i Gent Gran el 2030. És un pla transversal que → Institut Municipal de Persones combina actuacions urbanes en l’es- amb Discapacitat (IMPD) pai públic i patis escolars, així com → Institut Municipal d’Educació actuacions d’estímul del joc al carrer (IMEB) a partir d’un canvi de paradigma in- → Agència de Salut Pública de novador: situar el joc i l’activitat física Barcelona (ASPB) com a matèria de política pública per → Consorci d’Educació de a tota la ciutadania, en especial, per Barcelona a infants i adolescents. → Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) Accions principals Calendari 3 eixos estratègics, 14 objectius, 63 Data d'inici → Febrer del 2018 Data d'acabament → 2030 50 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 51 Educació (0-99 anys) Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Educació (0-99 anys) 2.12 NOU SERVEI (EDEIAR) 2.12 PER FER UNA VALORACIÓ ÀGIL DELS CASOS DE MENORS EN RISC Adolescència en Risc). → Direccions territorials Projecte Es tracta d'un equip centralitzat → Direccions de CSS Circuit organitzatiu de demandes en l'àmbit de ciutat i disposa de → Professionals d’estudi d’infància i professionals especialitzats. El Equip EDEIAR adolescència en risc als centres de seu rol en l’organització és de → Cap de departament serveis socials complementació als CSS de la ciutat, → Direcció EDEIAR Projecte Problema al qual dona solució → Reducció del nombre de casos amb l’objectiu de centralitzar el Departament Jurídic ÀmbitEducació 0-99 anys Circuit organitzatiu → Existència d’un circuit organitzatiu d’estudi als quals s’ha de donar registre de demandes d’infància i IMI de demandes d’estudi d’infància i poc àgil i poc eficient. resposta des dels CSS de territoris adolescència en risc de la ciutat, Ens impulsor adolescència en → Manca de rigor i fiabilitat sobre pilot. elaborar l’estudi de risc i emetre la Gerència Institut risc als centres de serveis socials el control de dades del nombre resposta als organismes sol·licitants Calendari Municipal de Serveis Socials (IMSS) de demandes de risc d’infància i i competencials (Fiscalia, jutjats i Data d'inici → 14.01.19 Àmbit Educació 0-99 anys adolescència en risc dels serveis Descripció DGAIA) en els terminis fixats, per Data d'acabament → Desembre del Responsable socials de Barcelona que venen El projecte defineix un nou circuit als casos no coneguts pels CSS dels 2019 Marta Fabà Ens derivades de la Fiscalia, el jutjat o organitzatiu i de procediment sobre districtes de Nou Barris, Sant Martí i impulsor Gerència Institut la DGAIA. les demandes d’estudi d’infància i Ciutat Vella. Municipal de Serveis → Incompliment dels terminis als adolescència en risc que recepcionen Socials (IMSS) quals cal donar resposta a la els serveis socials de la Fiscalia, els Enllaç Responsable Fiscalia i els jutjats. jutjats i la Direcció General d’Atenció Accions principals http://ajuntament. Marta Fabà barcelona.cat/→ Alta pressió sobre els i les a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), → Implementar la prova pilot amb dretssocials/sites/ Enllaç professionals de serveis socials a amb el propòsit que el CSS iniciï els 15 CSS de territoris pilot dels default/files/ http://ajuntament. arxiusdocuments/causa del volum de casos. l’estudi de les situacions de risc districtes de Sant Martí, Ciutat barcelona.cat/ procesos_tecnics_ dretssocials/sites/ En definitiva, es crea un circuit que els deriven. Aquesta entrada Vella, Nou Barris. eaia-entrada_ default/files/ organitzatiu de demandes d’estudi de casos als serveis socials emana → Crear una comissió de seguiment analisi_informacio. arxiusdocuments/ pdf procesos_tecnics_ que dona una resposta eficient a les de la Llei 14/2010, de 27 de maig, amb els actors clau implicats eaia-entrada_analisi_ necessitats actuals. dels drets i les oportunitats en per obtenir un contrast, així informacio.pdf la infància i l’adolescència (en com dissenyar elements de endavant, LDOIA), en tant que millora que donin resposta a Objectius / impacte esperat la llei dona la competència als necessitats detectades en la fase → Centralització, control i seguiment serveis socials bàsics de l’atenció d’implementació (nexes de treball del registre de demandes de la al risc lleu i moderat de la infància, entre EDEIAR i CSS, necessitats infància en risc dels serveis socials per tal que activi les mesures i tècniques, etc.). de Barcelona. els recursos d’atenció social i → Efectuar el seguiment i l'avaluació → Creació d’una base de dades sobre educativa que permetin disminuir o de la fase pilot d'EDEIAR. les demandes d’estudi d’infància eliminar la situació de risc, si escau i adolescència en risc (al futur, (competència que emana de l’article comptar amb la seva integració a 103). Actors clau l'aplicació SIRIUS). En aquest context, es crea amb Centres de Serveis Socials → Més agilitat i rapidesa en les caràcter pilot l’equip EDEIAR (Equip → Direcció de Serveis Socials Bàsics respostes d’estudi a la Fiscalia, de Demandes d’Estudi d’Infància i Territorials DGAIA i jutjats. 52 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 53 �Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat PRIMER LA LLAR 3.1 (HOUSING FIRST) Problema al qual dona solució → Procurar la vinculació de les per- Projecte Persones en situació de sense llar en sones amb els serveis de la xarxa Primer la llar (Housing first) situació crònica amb problemàtica de pública de la ciutat. salut mental i/o drogodependències, → Aconseguir una autonomia per- Àmbit Habitatge i que viuen al carrer o que no s’acaben sonal, funcional i econòmica, que accessibilitat de vincular als recursos existents, permeti la vida independent sense utilitzant-los de manera puntual. suports professionals específics. Ens impulsor Departament d'Atenció a Persones Vulnerables Objectius / impacte esperat Descripció Institut Municipal de El projecte "Primer la llar" té la El projecte “Primer la llar” està Serveis Socials (IMSS) finalitat d’iniciar un procés de basat en el model Housing first. Responsable recuperació i millora de la qualitat A diferència del model d'escala Carme Fortea de vida de la persona perquè pugui (caracteritzat perquè la persona romandre a l'habitatge sense més sense llar aconsegueix l'habitatge al suport que la xarxa normalitzada de final del seu procés de recuperació), serveis, per aconseguir autonomia el model Housing first defensa que personal i econòmica, recuperació perquè una persona sense llar millori, Enllaç d'habilitats personals de cura pròpia, primer necessita tenir un habitatge http://ajuntament. barcelona.cat/ restabliment de relacions socials i permanent. A partir d'aquest model, dretssocials/ca/ familiars i una millora de la vinculació l'Ajuntament de Barcelona va decidir, bones-practiquesso- cials/ amb l'entorn. el 2015, implementar el projecte pilot projecte-pilot-prim- L’objectiu general és oferir a les “Primer la llar”, que consisteix en 50 er-la-llar-house-first persones sense sostre, amb habitatges distribuïts en 2 lots de 25 necessitats socials severes, un habitatges cadascun i amb equips de habitatge estable des del qual poder professionals de l'àmbit social i de la iniciar el procés de recuperació, salut. Aquests habitatges s'ofereixen apoderament i autonomia personal. de manera permanent —i amb Els seus objectius específics són els suport i seguiment socioeducatiu— següents: a persones sense llar i en situació → Oferir un habitatge en règim de d'exclusió social severa. tinença i ús individual, que s’ocupa Les persones sense llar en solitari. seleccionades són totes majors de HABITATGE → Oferir suport socioeducatiu i in- 18 anys i es caracteritzen per tenir strumental per iniciar un procés de una llarga trajectòria de vida al carrer, recuperació, reinserció i adquisició un estat de salut precari (malaltia de plena autonomia personal. mental o addiccions), autonomia I ACCESSI- B54 ILITAT Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 55 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.1 3.1 Projecte funcional per a la vida diària i tinença de l'habitatge. de mitjans per pis d'integrador sola persona i, excepcionalment, Projecte Primer la llar disposar d'ingressos econòmics (o Acció 5 → Avaluació quantitativa. social o igual. El peer forma part de dues. Els habitatges seran en règim Primer la llar (Housing first) (Housing first) capacitat de tenir-ne). Valora l’efectivitat del model Housing l'equip, és un professional més que de lloguer o qualsevol altre tipus de Àmbit Les persones participants han first respecte al model tradicional ha estat format i capacitat i que títol de possessió i plena disposició Àmbit Habitatge i Habitatge i accessibilitat d'acceptar la visita d'un professional de Barcelona. Avaluació també de la en el seu currículum de trajectòria que permeti al titular (entitat accessibilitat un cop a la setmana com a mínim, implementació del programa. vital ha passat per una situació de adjudicatària) el seu subarrendament Ens contribuir al cost del lloguer (màxim Acció 6 → Avaluació qualitativa. sensellarisme. Per a l'equip social a les persones usuàries. Ens impulsor impulsor Departament un 20% del total), respectar la D’una banda, anàlisi sobre l'impacte es plantegen tres perfils diferents: Departament d'Atenció a Persones convivència veïnal i comunitària del programa en els participants a el treballador social o educador per d'Atenció a Persones Vulnerables Vulnerables Institut Municipal de i acceptar ser avaluats per fer el través del mètode biogràfic. D’altra a les funcions d'atenció educativa; Calendari Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) seguiment del projecte. El projecte banda, anàlisi sobre la intervenció el tècnic en integració social per al Data d'inici→ 29.4.2015 Serveis Socials (IMSS) pilot té una durada inicial de tres anys dels professionals, a través del suport instrumental a la vida diària, Data d'acabament → 30.4.2019 Responsable Responsable Carme Fortea (2015-2018). mètode investigació-acció, per i el peer, que compaginarà funcions Nou contracte a partir de l'1.5.2019 Carme Fortea A partir del 2018 deixarà de ser facilitar la transformació pràctica d'instrumental suport amb funcions fins al 31.12.2022 pilot per passar a ser un servei dels equips professionals. d'observació i anàlisi i funcions més de la cartera de serveis per a de referència o motivació per als persones sense llar de l'Ajuntament participants. L'equip ha de garantir Pressupost Enllaç de Barcelona. Actors clau atenció a les urgències les 24 hores, 1 M€ anuals (aprox.) Enllaç http://ajuntament.bar- Pel que fa a l'equip de persones de 365 dies. Així doncs, cada un dels Nou contracte 340.000 € http://ajuntament. celona.cat/dretssocials/ barcelona.cat/ ca/bones-practiques- "Primer la llar", es tracta d'un conjunt dos equips socials del projecte Departament de Persones Sense Llar dretssocials/ca/ socials/ Accions principals multidisciplinari de professionals. (un en cada lot) s'han configurat + 700.000 € anuals (aprox.) Conveni bones-practiquesso- projecte-pilot-primer- cials/ la-llar-house-first Acció 1 → Detecció. Contacte amb les D’una banda, l’Equip Social, integrat amb 3 professionals del camp amb l’IMHAB. projecte-pilot-prim- persones beneficiàries i presentació per educadors socials, treballadors social, 2 integradors i 1 o 2 peers er-la-llar-house-first de les característiques generals i socials, integradors socials i peers (igual expert). El desenvolupament objectius del projecte. (igual expert). D’altra banda, un del projecte implica la dedicació Acció 2 → Accés a l’habitatge per part equip de salut mental integrat a d’un equip de professionals amb de les persones beneficiàries. l'ESMESS (Equip de Salut Mental dedicació exclusiva però, alhora, Establiment de les característiques per a Persones Sense Sostre - Equip requereix la participació d’una xarxa de tinença i condicions de seguiment. de Salut Mental per a Persones de professionals que intervindran Acció 3 → Suport al procés de les Sense Llar), format per psiquiatres, d’acord amb la demanda de l’equip persones beneficiàries: atenció infermers i PSI (Projecte de del projecte. social, atenció sanitària, orientació seguiment individualitzat, a través Pel que fa als recursos materials, laboral i formativa i orientació legal. d'especialistes en salut mental). La el projecte es desenvolupa Acció 4 → Sortida del procés de les relació de professionals del camp mitjançant 50 habitatges de persones beneficiàries. Prestacions social és d'1 professional per 10 mercat. Els habitatges han de ser dels sistemes necessaris i règim de persones, més 5 hores a la setmana adequats perquè hi resideixi una 56 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 57 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.2 APROP HABITATGE 3.3 METRÒPOLIS BARCELONA, SA Projecte Problema al qual dona solució Accions principals APROP (Allotjaments de Proximitat Atendre l'emergència habitacional, → Estudi d’alternatives Provisionals) evitar l'expulsió de veïnes i veïns tecnològiques i elecció del model dels seus entorns per l’augment d'acord amb contenidor marítim Problema al qual dona solució Accions principals Projecte Àmbit Habitatge i dels preus de l’habitatge, generar per les seves garanties més grans Mancança d’habitatge assequible 1. La promoció, la construcció i la Habitatge Metròpolis Barcelona, SA accessibilitat solucions més econòmiques per en diferents cicles de muntatge/ suficient a la ciutat de Barcelona i la rehabilitació d’habitatges, amb Ens a col·lectius amb necessitats desmuntatge i pel fet de ser una seva àrea metropolitana aparcaments i/o trasters vinculats ÀmbitHabitatge i impulsor específiques d’habitatge a curt plataforma universal (adaptada a o sense, i amb la protecció oficial accessibilitat Direcció de Planificació i termini amb solucions habitacionals diferents proveïdors). de qualsevol gènere existent en Innovació temporals de construcció més neta, → Anàlisi de solars d’oportunitat en Objectius / impacte esperat cada moment, a fi de destinar- Ens impulsor ràpida, sostenible i adaptada a més el conjunt de la ciutat i selecció → Contribuir a desenvolupar la los principalment al seu lloguer, Gerència Habitatge Responsable Tonet Font espais d’oportunitat de la ciutat. de 3 solars (Gòtic, Glòries i Can política d’habitatge de lloguer sens perjudici de la possibilitat de Institut Municipal de Batlló) com a espais per als assequible. destinar-los, si escau, a la venda, l'Habitatge i Rehabil-itació de Barcelona projectes pilot. → Construir i gestionar en el o bé a d’altres transmissions del Objectius / impacte esperat → Disseny dels 3 projectes pilot i termini màxim de deu anys un seu ús i gaudi per qualsevol altre Responsable Javier Burón Disposar de més solucions habitacio- concurs de projecte i obra (juliol parc d’habitatges de lloguer títol. nals a curt termini i més ben dis- del 2018) resultant en l’adjudicació de 4.500 habitatges amb algun 2. L’adquisició i la possessió per Enllaç tribuïdes territorialment per ajudar de l’APROP de Nou de Sant règim de protecció pública qualsevol títol d’habitatge amb Enllaç http://ajuntament. a mitigar el problema de l’accés a Francesc, 8-10. en l'àmbit metropolità, dels aparcaments i/o trasters vinculats http://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/institu- premsa/2018/02/14/ l’habitatge i la permanència en els → Nova convocatòria per al solar quals es possibiliti la promoció o sense, a fi de destinar-los turbanisme/ca/noticia/ barcelona- barris de la població. del c. Bolívia, febrer del 2019 d'aproximadament 2.250 principalment al seu lloguer, objectiu-1- llancalaprop- 500-pisos-de-llogu- un-projecte-innovador- (previsió). habitatges en el municipi de sens perjudici de la possibilitat er-assequible_632357 per-reforcar-les- → Inici d’obres al Gòtic pendent de la Barcelona i 2.250 habitatges en els de destinar-los, si escau, a politiques-dhabitatge- ievitar- Descripció signatura de contracte per part de altres municipis de l'AMB. la revenda, o bé a d’altres lexpulsio-de-veinat- Edificis temporals (cinc anys) formats les i els responsables de l'IMSS. transmissions del seu ús i gaudi dels-seus-barris/ per equipaments comunitaris en per qualsevol altre títol. planta baixa, allotjaments d’un Descripció 3. La gestió i l’administració del dormitori i de dos dormitoris en Actors clau Aquesta societat d’economia mixta manteniment, el lloguer i, si escau, plantes pis i coberta verda. Es → Innovació Social publicoprivada tindrà un capital del la transmissió dels habitatges conceben d'acord amb tecnologia → IMSS 50% d’aportacions públiques de construïts, rehabilitats, adquirits modular i des del reaprofitament → IMHAB l’AMB i l'Ajuntament de Barcelona i o posseïts per qualsevol títol. de contenidors marítims “last trip”, un 50% de capital privat. A aquest 4. La inversió en locals de negoci i totalment acoblables en qualsevol efecte, hi haurà un soci privat que places d’aparcament per la seva configuració, de fàcil muntatge, Calendari serà escollit mitjançant una licitació. venda o lloguer, en els termes i desmuntatge i trasllat a un altre solar Data d'inici → Novembre del 2016 condicions establerts en el règim o reaprofitament com a elements de Data d'acabament → En curs especial d’entitats dedicades construcció en obres definitives. a l’arrendament d’habitatges establert a la Llei de l’impost Pressupost sobre societats. Cost de referència: 60.000 €/ allotjament de 60 m2 58 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 59 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.3 ATRI 3.4 Projecte Actors clau Calendari Problema al qual dona solució Accions principals Projecte Habitatge Metròpolis → Ajuntament de Barcelona. Data d'inici procés → 2018 Dotar d’habitatge social els barris → Presentació dels estudis previs ATRI (Agrupacions Barcelona, SA Tàctiques de → Àrea Metropolitana de Barcelona. Elecció del soci privat → primer en els quals no es disposa de sòl a IMHAB per part de l’equip ATRI, Repoblament Àmbit → i un soci privat que serà escollit trimestre del 2019 per a habitatge públic a través de la febrer del 2017. Inclusiu) Habitatge i accessibilitat durant el mes de març del 2019. Inici de la primera fase → durant el transformació i remunta d’edificis que → Anàlisi de solars i edificis d’opor- Àmbit 2019, un cop resolta la licitació. no han esgotat la seva edificabilitat tunitat en el conjunt de la ciutat Habitatge i Ens accessibilitat impulsor i/o paràmetres urbanístics de l’entorn per als solars d’equipament durant Gerència Habitatge Pressupost en cas d’equipaments. l’estiu del 2017 i treball de priori- Ens Institut Municipal de L'aportació total del soci privat tzació amb districtes. impulsor l'Habitatge i Rehabil- Direcció de itació de Barcelona se situa entre 57.893.935,92 € i → Treball conjunt amb IMHAB, Planificació i 103.787.871,84 €. Les aportacions Objectius / impacte esperat districtes de Gràcia i Ciutat Vella Innovació Responsable de l’Ajuntament i l’AMB, d’acord Disposar de més habitatges per a la priorització de projectes Javier Burón Responsable amb franges d’inversió previstes, accessibles a curt termini per ajudar durant el 2018. Tonet Font se situen, com a màxim, en a mitigar el problema de l’accés a → Selecció de l’avantprojecte de 51.863.935,92 € i, com a mínim, en l’habitatge i la permanència en els plaça de Manuel Torrente, a la Vila 28.916.967,96 € cadascuna. barris de la població en aquells barris de Gràcia, com a projecte pilot on no es pot disposar de sòl per a (octubre del 2018). Enllaç habitatge o l’adquisició d’habitatge → Preparació de les bases del Enllaç http://ajuntament. existent és molt costosa. concurs de projectes (octubre del https://atri.city/ barcelona.cat/institu- turbanisme/ca/noticia/ 2018 - present). objectiu-1- → Suspensió de llicències a Gràcia 500-pisos-de-llogu- er-assequible_632357 Descripció (la Vila de Gràcia, i el Camp d'en ATRI (Agrupacions Tàctiques de Grassot i Gràcia Nova) el desembre Repoblament Inclusiu) és una del 2018 i aplaçament del concurs estratègia experimental que vol del c. Manuel Torrente. explorar vies alternatives per Termini per a l’aportació Aportació de capital mínima Aportació de capital màxima Habitatges incrementar de manera quantitativa Primera fase: 12.000.000,00 € 12.000.000,00 € 550 i qualitativa el parc d’habitatge Actors clau signatura del contracte públic de Barcelona. Ho vol fer per → Innovació Social Segona fase: 10.590.908,29 € 21.181.816,58 € 1.500 mitjà d'una gran quantitat de petites → IMHAB p rimer quadrimestre promocions d’execució més ràpida, → Districte de Gràcia, Districte de del 2021 econòmica, justa i sostenible que la Ciutat Vella Tercera fase: 17.651.513,82 € 35.303.027,63 € 3.000 dels sistemes convencionals. A més, p rimer quadrimestre l’estratègia pretén ser un instrument del 2023 per al repoblament inclusiu dels Calendari Quarta fase: 1 7.651.513,82 € 35.303.027,63 € 4.500 barris més sotmesos als impactes Data d'inici → Febrer del 2017 p rimer quadrimestre de la indústria turística i el mercat Data d'acabament → En curs del 2025 immobiliari. Total aportació soci privat 57.893.935,92 € 103.787.871,84 € Pressupost Cost de referència: 100.000 €/nou habitatge 60 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 61 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.5 ÀREES DE 3.5 CONSERVACIÓ I REHABILITACIÓ Descripció de les àrees de conservació i Projecte Declarar àmbits preferents de rehabilitació al Districte de Ciutat Àrees de Conservació i Rehabilitació Ciutat Vella “Àrea de Conservació Vella (estiu del 2017 - desembre Projecte Problema al qual dona solució les inversions més agressives i Rehabilitació” per establir del 2018). Àmbit Àrees de Conservació Habitatge i i Rehabilitació Evitar l'expulsió de les veïnes i intervenint en cada un dels passos prèviament a la possible transmissió → Redacció dels plecs per al concurs accessibilitat veïns dels seus barris per raons en els quals es formalitzen, i els drets reals dels ocupants/ de delimitació i gestió de les àrees Àmbit econòmiques a través d’una orientar tota la despesa i inversió llogaters: de conservació i rehabilitació de Ens Habitatge i impulsor accessibilitat estratègia de rehabilitació i ocupació pública a garantir els drets de la Aquesta declaració comporta la Ciutat Vella (gener del 2018 - març Direcció de local vinculada a la rehabilitació: població més vulnerable. possibilitat d'aplicar un ampli ventall del 2018). Planificació i Ens Innovació impulsor → Definir la vulnerabilitat residencial → Planificar i pautar la rehabilitació de mesures, entre les quals figuren: Direcció de a Barcelona i detectar els i el manteniment dels habitatges la declaració d'utilitat pública a Responsable Planificació i Innovació barris d’atenció preferent per i els edificis d’acord amb l'efecte d'expropiació, imposició Actors clau Tonet Font a la delimitació de les àrees de criteris de vulnerabilitat social de servituds o ocupació temporal → Districte de Ciutat Vella Responsable conservació i rehabilitació per i estat de l'edificació: Aplicar de terrenys; l'aprovació de normes, → Innovació Social Tonet Font garantir la qualitat i accessibilitat plans de rehabilitació integral, plans o programes de rehabilitació; → IMHAB d’edificis i habitatges. protecció patrimonial i millora l'adopció d'ordres d'execució per → . Reorientar les polítiques de urbana destinats a prioritzar la al compliment dels deures de rehabilitació d’habitatge i les intervenció d’acord amb criteris conservació i rehabilitació amb Calendari ajudes públiques per fer-les de vulnerabilitat social i millora possibilitat d'aconseguir finançament Data d'inici → Gener del 2017 redistributives i accessibles a les ambiental, acotant i donant eines de la Generalitat per a les obres que Data d'acabament → En curs persones més vulnerades de la per ajornar si cal les intervencions superin el límit del deure imputable ciutat, tant pel que fa a la millora dels privats d’acord amb objectius als propietaris; l'exercici per dels seus habitatges i edificis com d'interès públic. l'Ajuntament dels drets de tanteig i Pressupost perquè esdevinguin oportunitat → Aprofitar l'estratègia de retracte previstos a l'article 15 de la En funció de la delimitació per a la capacitació professional. rehabilitació per reforçar les LDH; la creació d'un ens gestor que → . Reduir la rendibilitat de les rendes de la població local: impulsi el procés de rehabilitació i operacions més especulatives per a través de la vinculació dels protegeixi els drets dels ocupants evitar l'expulsió del veïnat. convenis de rehabilitació per legals; la subscripció de convenis garantir el manteniment de les i de rehabilitació amb dotació d'un els ocupants i la moderació dels fons econòmic específic, i l'obligació Objectius / impacte esperat augments de renda, resoldre d'incorporar al mercat els immobles Establir una estratègia unitària de les situacions d’infrahabitatge desocupats en un termini concret. rehabilitació, disciplina urbanística i i activar els habitatges disciplina de l’habitatge a través del buits; construir una xarxa desplegament de la figura de l’Àrea publicocomunitària al voltant Accions principals de Conservació i Rehabilitació (defin- del programa de rehabilitació → Anàlisi de la vulnerabilitat ida per la Llei de l’habitatge) amb els adreçada a la inserció laboral i residencial a Ciutat Vella edifici objectius següents: reduir els costos personals de per edifici (inici el 2016, acabat el → Reduir el mobbing immobiliari: viure al barri. novembre del 2018). Disposar d’eines per contrarestar → Disseny del model de gestió 62 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 63 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.6 PACK HABITATGE 3.6 GENT GRAN Projecte Problema al qual dona solució L’atenció a la dependència i a la gent da serviria per millorar la renda de dotacionals assistits per a gent Projecte Pack Habitatge Establir una estratègia conjunta en gran requereix pressupostos creix- la persona propietària (o llogatera) gran que s’estan construint des de Pack Habitatge Gent Gran: Gent Gran: — Rehabilitació polítiques d’habitatge per abordar ents, com es posa en relleu en l’actu- de l’habitatge, i les petites obres l’Ajuntament. Es conceben com a — Rehabilitació d’interiors d’habitatge l’envelliment de la població, el qual al debat de les pensions. Davant les de millora i adaptació (canvi de equipaments habitacionals més d’interiors d’habitatge per a persones per a persones vulnerables comporta: dificultats de garantir la sostenibil- portes, renovació de banys, kitch- que no pas habitatges per se, que vulnerables — “Espai de 1. Demanda de més habitatges per itat econòmica d’aquests serveis enette en el seu cas) es podrien destinarien la planta baixa i zones — “Espai de convivència per a gent poder mantenir la mateixa po- enfront de la demanda creixent, cal finançar com a ajudes al lloguer. comunes a l’atenció a la gent gran convivència per a gent gran” blació: calen més unitats d’habi- treballar en aquelles estratègies De manera complementària, pro- de l’entorn (programa per config- gran” Àmbit tatge i solucions habitacionals en que siguin menys costoses per a les moure la convivència de gent gran urar centrat a l'entorn d'un centre Àmbit Habitatge i accessibilitat el conjunt de la ciutat per atendre persones usuàries i les administra- en el mateix habitatge. de dia, per exemple) complemen- Habitatge i accessibilitat el mateix nombre d’habitants, cions sense renunciar a la qualitat i → Pensium: pagament de residèn- tat en plantes pis per a un espai Ens ja que la dimensió de la llar es integralitat dels serveis prestats, tot cia privada a canvi de lloguer de de convivència comunitària (zones Ens impulsor impulsor Direcció de va reduint progressivament (una parant atenció mitjançant la partici- l’habitatge a través de la Borsa de comunes i habitacions equipades / Direcció de Planificació i dècima per decenni). pació i la coproducció a les iniciatives lloguer. microapartaments). Planificació i Innovació 2. L’adequació dels habitatges de i demandes que sorgeixen del mateix Les tres línies podrien ser impulsades → Habitatges dotacionals assistits Innovació Responsable la gent gran per reforçar la seva col·lectiu. des dels CSS, SAD i CAPs, centres per a gent gran Responsable Tonet Font autonomia: l’aposta perquè la gent cívics i casals de barri com a pre- Tonet Font pugui seguir al seu habitatge fins scriptores, raó per la qual caldria al final de la seva vida requereix Objectius / impacte esperat pensar un programa específic de for- Accions principals l’adaptació i millora dels habitat- Unificar les iniciatives d’innovació mació a treballadores i treballadors, → Definició del programa de ges, així com la implantació de social de l'estratègia d’habitabilitat comunicació (campanya + cartelle- rehabilitació d’interior d’habitatge serveis complementaris (Superilla vinculades a l’habitatge en relació ria), i línia específica de finançament. per a vulnerables (2017), amb Social) com a “residència dis- amb l’envelliment i l’atenció especí- Àngel Uzqueda / IMHAB. tribuïda” en l’entorn. fica a les necessitats de la gent gran, En obra nova i/o gran rehabilitació: → Coproducció del model d’”Espai de 3. L’augment de disponibilitat de tot procurant aflorar noves solucions En els propers anys s’espera que un convivència per a gent gran” com més habitatges i solucions habita- habitacionals als barris sense dis- percentatge creixent de la gent que a evolució del model de Cohousing cionals específiques per a gent ponibilitat de parc públic d’habitatge arribi a l'edat de jubilació serà llo- sènior proposat i impulsat per Can gran, ja que en els propers anys ni sòl a curt termini. gatera “LAU” dels seus habitatges 70, per a la seva possible extensió l’augment de persones llogateres (i, per tant, difícilment podran pagar a múltiples barris. amb contracte LAU augmentarà lloguers de mercat amb les seves de manera molt notable i, per tant, Descripció pensions) difícilment podran pagar lloguers En habitatges existents: → “Altercooperatives”, “Espai de con- Actors clau de mercat amb les seves pen- → Rehabilitació d’interiors vivència per a gent gran” (desen- → Cicles de Vida sions; d’altra banda, difícilment d’habitatge per a vulnerables, volupat amb Can 70): s’acompanya → Innovació Social es podran incorporar ascensors a reconeguts com a dret i no com a per part d’Innovació Social un → IMHAB curt termini en molts dels edificis ajuda. projecte “altercooperatiu” per a la que no en tenen i, per tant, caldrà → Habitacions +: subdivisió tempo- creació d’un “espai de convivèn- disposar de solucions accessibles ral d’habitatges de gran dimensió, cia”(coliving) de gent gran, com a Calendari alternatives per a les seves veïnes obtenint “estudis” vinculats a la complement i alternativa des del Data d'inici→ Gener del 2017 i veïns. Borsa de lloguer. La renda obtingu- cooperativisme als habitatges Data d'acabament → En curs 64 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 65 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.7 GUIA D'ADAPTACIÓ PENSIUM: FINANÇA- 3.8 DE L'HΑBITATGE PER MENT AMIGABLE DE A L'ENVELLIMENT RESIDÈNCIES Projecte Problema al qual dona solució Accions principals Problema al qual dona solució Accions principals Projecte Guia d’adaptació funcional de la llar per Donar accés a la població general al → Benchmarking: anàlisi d’altres Dificultat d’accés de les persones → Consulta al mercat (2018) Pensium: finançament amigable de residèn- a l’envelliment coneixement, productes i recursos guies d’adaptació i estat de grans amb grau de dependència alt a → Signatura del conveni amb cies per a la gent gran i serveis disponibles en relació amb la qüestió, així com recollida una residència privada. Pensium (gener del 2019) a canvi de cessió de Àmbit l'habitatge propi per a Habitatge i l’adaptació funcional de la llar per a d’informació dels programes i → Posada en marxa i desplegament lloguer sense perdre accessibilitat l’envelliment. serveis municipals i d’entitats (2019) la propietat. Ens vinculats a l’adaptació de Objectius / impacte esperat Àmbit impulsor l’habitatge. Facilitar l’accés a les persones Habitatge i Direcció de Objectius / impacte esperat → Disseny pàgina web (febrer del propietàries del seu habitatge a Actors clau accessibilitatPlanificació i Innovació Dotar la població d’una eina web que 2019). una residència privada sense que → Centres de serveis socials Ens permeti valorar l’adaptació funcional → Programació pàgina web (març del hagin de perdre el seu habitatge, a → Professionals socials impulsor Responsable Direcció de Tonet Font del seu habitatge a l’envelliment, 2019). diferència de la hipoteca inversa. → Pensium Planificació i i que doni difusió dels productes, → Patronat Habitatge Innovació recursos i serveis al seu abast per a → Persones grans i familiars Responsable l’adaptació de l’habitatge. Actors clau Descripció Lluís Torrens → Cicles de Vida Els i les professionals socials → Innovació Social informen les persones usuàries Enllaç Descripció → IMHAB que encaixen en el target de la Calendari https://pensium.es Es tracta d’una pàgina web que possibilitat (gent gran amb grau de 2018 → Consulta al mercat consta: dependència alt en llista d’espera per 2019 → Signatura del conveni i → D’un formulari web que analitza Calendari entrar en una residència pública, i els desplegament pas a pas les condicions Data d'inici → Gener del 2019 seus familiars). d’adaptació funcional de Data d'acabament → Abril del Pensium gestiona el cas amb l’habitatge i, en funció de les 2019 la persona gran i les famílies. La Pressupost dades, retorna recomanacions i durada del lloguer es fixa segons les No es produeix aportació econòmica informació respecte dels serveis necessitats de despesa en residència per part de l’Ajuntament. i productes i, si escau, ajuts, als de la persona gran. quals podria tenir dret qui consulti. Amb el Patronat d’Habitatge → De l'explicació dels serveis s'accedeix als ajuts per a i productes relacionats amb rehabilitació a canvi que l’habitatge l’adaptació funcional de formi part de la borsa d’habitatges l’habitatge. socials. → De l'explicació dels programes i serveis públics vinculats a l’adaptació funcional de l’habitatge. 66 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 67 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.9 QUIOSCOS IMPD 3.9 Projecte Problema al qual dona solució també va més enllà en el sentit Inclou la tria i posterior Projecte Quioscos L’Ajuntament de Barcelona disposa que es tracta d’una oportunitat treballs d’adequació i millora Quioscs Àmbit d'un nombre important de quioscs real d’inclusió per a un col·lectiu d’accessibilitat dels quioscs. Àmbit Habitatge i en desús a tots els districtes de la històricament oblidat i que, d’aquesta → Enlairament de la cooperativa i Habitatge i accessibilitat accessibilitat ciutat. El projecte vol revertir aquesta manera, podria participar en una posada en marxa dels quioscos. Ens tendència i generar un aprofitament activitat inserida en la comunitat. De Ens impulsor Institut Municipal de doble: el foment de l’emprenedoria fet, la intenció és que els quioscos impulsor Institut Municipal Persones amb de les persones amb discapacitat i de la nova cooperativa puguin Actors clau de Persones amb Discapacitat (IMPD) la recuperació d’espais de servei a la proveir altres serveis a banda de la → Equip docent i coordinació Discapacitat (IMPD) Responsable comunitat a l’espai públic. tradicional venda de premsa i revistes → Persones amb discapacitat Responsable Ramon Lamiel que permetin a aquesta instal·lació seleccionades i acompanyades per Ramon Lamiel convertir-se en un punt de referència l’equip d’atenció laboral Objectius / impacte esperat veïnal. → Desenvolupar l’autonomia i La idea és que aquesta nova l’aprenentatge de les persones cooperativa es constitueixi com una Calendari amb discapacitat. empresa d’inserció laboral, per la Data d'inici → 2019 → Recuperar els quioscs en desús i qual cosa hauria de tenir com a mínim Data d'acabament → En curs Enllaç trobar un model de futur. un 30% del seu personal en situació Enllaç https://ajuntament. → Aprofitar els quioscs com a espais de risc d’exclusió. Aquests punts https://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ premsa/2018/12/03/ comunitaris. seran cedits per un període inicial Pressupost premsa/2018/12/03/ barcelona-creauna- → Ampliar el coneixement de quin de tres anys, una vegada identificats En la primera fase, es dediquen barcelona-creauna- cooperativa-de- cooperativa-de- persones-amb- és l’impacte social del projecte amb detall els atractius i les 54.450 € equip docent i coordinació, persones-amb- discapacitat-per- en relació amb les persones amb potencialitats d’activitats diverses i 62.000 € ajuts per a beques d’estudi discapacitat- recuperar-lactivitaten- 10-quioscos- discapacitat. de negoci en cada indret concret. futurs cooperativistes. 5.000 € per-recuperar- lactivitaten- actualment-en-desus/ → Visibilitzar la inclusió laboral de en concepte de lloguer d'espais i 10-quioscos- les persones amb discapacitat. assegurança de formació. actualment-en- desus/ Accions principals → Formació. Implica la selecció de Descripció 25 persones que rebran formació i Una cooperativa integrada per assessorament durant sis mesos persones amb diversitat funcional per convertir-se en els futurs gestionarà quioscos actualment en cooperatives del projecte. desús. La iniciativa arriba després → Elaboració del pla d’empresa i de mesos de treball intens durant els constitució cooperativa. Implica quals s’ha identificat els quioscos la validació del pla d’empresa i la actualment sense activitat i que es dotació de recursos, incloent-hi la volen mantenir a la via pública com cerca d’aliances i patrocinis per una oportunitat laboral per a les portar a terme el pla d’empresa. persones amb discapacitat. Però → Selecció de quioscs i cessió. 68 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 69 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.10 HORTS AL 3.10 TERRAT Projecte Problema al qual dona solució assisteixen a centres ocupacionals on el centre d’interès sigui la necessitats i propostes detectades Projecte Horts al terrat L’Administració municipal, malgrat de diferents barris de Barcelona. millora de l’espai verd i la promoció per part de l’Institut Municipal de Horts al terrat Àmbit no tenir sòl disponible, sí que té → Promoure la creació d’horts social. Persones amb Discapacitat. Àmbit Habitatge i espais construïts en desús com són accessibles per a persones amb → Plantejament inicial per dur a Habitatge i accessibilitat accessibilitat els terrats dels mateixos edificis discapacitat física o sensorial, terme el projecte. Ens municipals. El fet de disposar i ampliar així la població diana Descripció → On el farem Ens impulsor Institut Municipal de d’aquests espais i la demanda d’horts participant en el projecte de l’hort Els usuaris participants en el projecte → Quan impulsor Institut Municipal de Persones amb de cultiu detectades, ha propiciat la al terrat. reben formació en horticultura → Quines entitats i quin perfil Persones amb Discapacitat (IMPD) creació del projecte. → Instal·lar el màxim nombre d’horts promovent l’aprenentatge en tots d’usuaris hi poden participar Discapacitat (IMPD) Responsable En aquest context, el projecte basat en tecnologia hidropònica els processos de creixement de → Acord amb l’IRTA per realitzar el Responsable Ramon Lamiel s’inicia pròpiament a la seu de l’Àrea en sacs de cultiu, reg per degoteig, les hortalisses (plantació, poda, disseny de l’hort, el seguiment Ramon Lamiel de Drets Socials de l’Ajuntament de fertirrigació i respectuós amb reg i collita, detecció de plagues). tecnològic i la formació dels Barcelona on l’any 2016 es detecta el medi ambient, a la coberta Alhora, aquest projecte incideix en i les participants, així com l’existència d’un terrat de grans d’edificis municipals. una formació emocional en aspectes un seguiment setmanal de dimensions al qual no se li dona cap → Aprofitar el espais comunitaris de com el treball relacional entre les l’evolució agrària i tecnològica. funcionalitat. l’Administració en desús. persones cuidadores de l’hort, entre Resolució de les incidències. Aquest projecte aglutina una → Ampliar la dimensió social en el aquestes i els perceptors finals; la 2. En una segona fase: Enllaç dimensió educativa en el treball amb moment en què es fa donació dels tolerància a la frustració quan no es → Concurs públic per a la selecció Enllaç http://ajuntament. persones amb discapacitat, una excedents del cultiu a col·lectius compleixen les expectatives inicials; de les entitats participants. http://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ accessible/ca/noticia/ dimensió ambiental de reutilització i vulnerables mitjançant menjadors la satisfacció de presenciar tot un Són entitats que treballen amb accessible/ca/ creix-la-collitadels- aprofitament d’espais, una dimensió socials i banc d’aliments. procés de creixement i donació persones amb discapacitat, noticia/creix-la- horts-al-terrat-durant- collitadels- el-2018_773169 d’obertura a la ciutadania d’un espai → Ampliar els projectes d’aliments, etc. sense ànim de lucre i es prioritzen horts-al- públic, una dimensió d’innovació en d’horticultura en diferents El projecte preveu també entitats properes en el territori. terrat-durant- la producció sostenible d’hortalisses, fórmules (hort a terra, hort al compartir aquest aprenentatge amb → Signatura de conveni de el-2018_773169 i finalment una dimensió social en el terrat, hort amb taules...) i en altres col·lectius (infants, joves, gent col·laboració entre l’IMPD i les moment en què es fa donació dels diferents espais (espais de gran, etc.) del territori. El vessant entitats adjudicatàries. excedents del cultiu a col·lectius l’Administració, municipals, educatiu és un dels eixos principals → Formació dels educadors i educa- vulnerables mitjançant menjadors escoles bressol, escoles de del projecte i, per aquest motiu, es dores dels centres ocupacionals socials i banc d’aliments. primària) i adreçades a diferents prenen les decisions partint dels per poder iniciar el projecte en col·lectius (infància, gent gran), interessos i les capacitats dels horticultura. Temps d’execució: 3 centrant com a eix principal les usuaris i usuàries participants. hores setmanals. Objectius / impacte esperat persones amb discapacitat. → La plantació i collita de les hor- → Desenvolupar l’autonomia i → Ampliar el coneixement de quin talisses es fa seguint el calendari l’aprenentatge de les persones és l’impacte social del projecte a la plantació de cada espècie amb discapacitat: els destinataris en relació amb les persones amb Accions principals cultivada. dels horts actuals són persones discapacitat intel·lectual i amb Fases dutes a terme per executar el → La formació dels mateixos usu- adultes amb discapacitat trastorn mental que hi participen. projecte: aris i usuàries es realitza in situ a intel·lectual i/o dificultats → Difondre i compartir el projecte en 1. En una primera fase: l’hort al terrat, explicant, orientant provinents de salut mental, que congressos, i en espais de treball → Recollida de demandes, i informant de la plantació que 70 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 71 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.10 NOU CIRCUIT DE COORDINACIÓ ENTRE 3.11 SERVEIS PENITENCIARIS I SERVEIS SOCIALS D'ATENCIÓ A PERSONES SENSE LLAR, PER DERIVACIÓ Projecte s’està duent a terme, i ampliant els → Encàrrec de recerca científica so- I SORTIDA DE PRESÓ Horts al terrat coneixements dels participants. bre la qualitat del producte. Àmbit 3. En una tercera fase: → Encàrrec d’anàlisi del cost/pro- Habitatge i → L’avaluació i el seguiment del pro- ductivitat del projecte. accessibilitat jecte amb una periodicitat trimes- Ens tral organitzant una reunió amb els impulsor Institut Municipal de responsables de l’entitat. Actors clau Persones amb → Creació d’espais de coordinació → L’IMPD inicia el projecte pilot Discapacitat (IMPD) compartits entre cada un dels comptant amb el suport de Problema al qual dona solució implicació de la corresponsabilitat Projecte Responsable centres ocupacionals, un tècnic l’Institut de Recerca i Tecnologia D’acord amb les darreres dades comunitària i el compromís de tots Circuit coordinació Ramon Lamiel Interdepartamental o tècnica de l'IRTA i un tècnic o Agroalimentàries (en endavant, provinents dels centres penitenciaris els agents socials. Ajuntament de tècnica de l’IMPD. IRTA, una institució de referència de la província de Barcelona, hi ha, Barcelona i Direcció general de serveis → Difusió del projecte: es duu a en el sector) per a la part tècnica aproximadament, entre un 9-10% penitenciaris terme mitjançant premsa i tele- i agronòmica, i la participació de de persones sense llar amb entorns Objectius / impacte esperat Departament visió, la web de l'IMPD, el correu tres centres ocupacionals per socials molt vulnerables, coincidint L’objectiu és la coordinació de justícia de la Generalitat de electrònic i rebent visites a l’hort al a persones amb discapacitat també amb la informació de l’estudi interadministrativa en els processos Catalunya terrat in situ tant de professionals intel·lectual de Barcelona. del sensellarisme a Catalunya, on de transició bidireccional entre Àmbit Enllaç de l’horticultura, de l’àmbit social, → Entitats que treballen amb s’identifica un percentatge similar la presó, els centres educatius Habitatge i http://ajuntament. de l’àmbit docent i científic, etc. Es persones amb discapacitat, sense d’un 10,49% de persones sense de justícia juvenil i els serveis i accessibilitat barcelona.cat/ accessible/ca/noticia/ fa permanentment. ànim de lucre. sostre. equipaments d’atenció a persones Ens impulsor creix-la-collitadels- 4. En una quarta fase: Una de les estratègies preventives sense llar de la ciutat de Barcelona, Departament horts-al-terrat-durant- el-2018_773169 → Sensibilització dels mateixos d'inclusió i de reducció de les per assegurar que l’internament en d'Atenció a Persones Vulnerables treballadors i treballadores: es duu Calendari desigualtats socials, dins el Pla un centre penitenciari o de justícia Institut Municipal de a terme amb assiduïtat mitjançant Data d'inici → 2016 de lluita contra el sensellarisme juvenil no sigui el pas previ a quedar- Serveis Socials (IMSS) la promoció de la participació de Data d'acabament → En curs de l’Àrea de Drets Socials de se sense llar i poder minimitzar Responsable les persones amb discapacitat i la l’Ajuntament de Barcelona, és situacions de vulnerabilitat. Carme Fortea utilització dels espais comuns de l’atenció de persones sense llar l’Administració on està ubicat el Pressupost vinculades a processos penals. personal municipal. 15.000 € (anual, any 2017). Variable L’esmentat pla estableix, entre Descripció → Difusió i expansió del projecte en en funció dels horts que es posin en d’altres, com a eixos principals El circuit de coordinació entre els d’altres espais de l’Administració marxa. d’actuació la prevenció del serveis per a persones sense llar de susceptibles de replicar-lo. sensellarisme en processos de l’IMSS i la Secretaria de Mesures 5. Cinquena fase: desinstitucionalització i evitar que la Penals, Reinserció i Atenció a la → Donació de l’excedent a entitats de sortida del sistema penitenciari i de Víctima (SMOiSS i ASSEP, i SCE i caràcter social properes territori- justícia juvenil es converteixi en un AMO) facilita la intervenció dels alment (menjadors socials, Banc factor de sensellarisme. professionals amb l’objectiu de d’aliments, etc.). Altrament, un dels principis vetllar per les persones relacionades 6. Sisena fase programàtics relatius a la funció amb ambdues administracions, → Encàrrec de recerca científica so- rehabilitadora del model penitenciari sobretot en aquells perfils més bre el retorn social de la iniciativa i de justícia juvenil en relació amb la vulnerables per manca de suport entre els participants. finalitat de la reinserció social és la social i residencial, de Barcelona 72 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 73 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.11 COHABITATGE 3.12 Projecte ciutat, segons els criteris operatius Acció 4 → Crear espais de coordinació Problema al qual dona solució existent i el gestioni. Aquestes Projecte Circuit coordinació Interdepartamental per a l’atenció social de persones i diàleg amb la Direcció General de La principal aposta del Pla pel dret a licitacions es caracteritzen pel fet Impuls de les cooperatives Ajuntament de quan hi ha canvis, pèrdua o Serveis Penitenciaris (DGSP) i amb l’habitatge 2016-2025 és l'increment de seguir els principis de publicitat, d’habitatge en Barcelona i Direcció inestabilitat domiciliària a la ciutat la Direcció General d’Execució Penal del parc públic d’habitatge de transparència i concurrència pública. règim de cessió d’ús general de serveis (cohabitatge) penitenciaris de Barcelona, i les línies de treball a la Comunitat i de Justícia Juvenil lloguer, ja sigui per via de l’adquisició La cooperativa guanyadora del Departament que s’hagin establert o en les quals (DGEPCJJ). d’habitatge, o bé per promoció d’obra concurs construeix o rehabilita Àmbit de justícia de la Generalitat de estiguin implicats l'un o l’altre servei. nova, a través de l’Institut Municipal l’edifici. Els cooperativistes fan un Habitatge i accessibilitat Catalunya El circuit defineix els criteris de l'Habitatge i Rehabilitació. dipòsit inicial i paguen una quota Àmbit tècnics i operatius de l’atenció Actors clau Tenint en compte l’emergència mensual reduïda per l’ús dels seus Ens impulsor Habitatge i social que facilitin la intervenció Ajuntament de Barcelona: habitacional i l’experiència en gestió habitatges. Gerència Habitatge accessibilitat de l'òrgan responsable (justícia → Departament d’Atenció Social a del parc públic de les ciutats que més La propietat és col·lectiva però Institut Municipal de Ens impulsor i serveis socials), amb el màxim Persones Sense Llar o en Situació en tenen, que mostra la necessitat l’ús és personal; així s’evita la l'Habitatge i Rehabil-itació de Barcelona Departament coneixement de la situació del cas. d’Exclusió Residencial. de combinar diferents fórmules de mercantilització de l’habitatge. No d'Atenció a Persones Vulnerables Estableix, així mateix, els criteris → Departament de Serveis Socials gestió i promoció, a Barcelona també hi ha vendes ni desqualificacions Responsable Institut Municipal de de traspàs entre els serveis de les d’Intervenció a l’Espai Públic hem engegat vies alternatives per d’agenda protegida. Javier Burón Serveis Socials (IMSS) dues administracions que intervenen SIS Atenció i Tractament (Servei ampliar el parc públic, una de les Els projectes han d’incloure Responsable per garantir l’atenció, el seguiment d’Inserció Social) de la Direcció de quals és la fórmula del cohabitatge, criteris ambientals estrictes i espais Carme Fortea i tractament social dels casos quan Serveis d’Atenció Social Territorial vinculada al model de promoció de que promoguin la vida en comunitat i sigui necessari. i Comunitària de l’IMSS. les cooperatives en cessió d’ús. la gestió comunitària. Direcció General de Serveis Penitenciaris: Accions principals → Servei de Medi Obert i Serveis Objectius / impacte esperat Accions principals Acció 1 → Creació d’un marc Socials (SMOiSS) de la Subdirecció → Garantir l’accés a un habitatge → L’Ajuntament ha impulsat la Taula d’actuació comú que defineixi les General de Programes de digne i assequible. d’habitatge cooperatiu, com a nou metodologies que cal emprar en Rehabilitació i Sanitat (SGPRS). → Mantenir la titularitat pública grup de treball dins del Consell de l’atenció a aquest col·lectiu, en → Àrea de Serveis Socials de del sòl. l’Habitatge Social de Barcelona. funció de les seves necessitats, l’Execució Penal (ASSEP). → Impedir l’especulació amb Està impulsada conjuntament i que estableixi els recursos tant → Àrea de Serveis Socials d'Execució l’habitatge. per la Regidoria d’Habitatge i el d’equipaments com de serveis Penal (ASSEP). → Afavorir l’estabilitat en el temps comissionat d’Economia Social i que s’han d’activar a la ciutat de → Direcció General d’Execució Penal dels usuaris i usuàries. Cooperativa, implica i aplega les Barcelona. a la Comunitat i Justícia Juvenil → Fomentar la gestió comunitària entitats finançadores socials del Acció 2 → Revisar els recursos (DGEPCJJ), per mitjà del Servei de dels immobles. món de la banca ètica cooperativa d’acompanyament en la sortida de Centres Educatius (SCE) i Àrea de amb diverses cooperatives d’hab- centres penitenciaris i de centres Medi Obert (AMO). itatge, que uniran els seus es- educatius de justícia juvenil. Descripció forços per promocionar o impulsar Acció 3 → Estudiar la possibilitat de Consisteix en la cessió, mitjançant nous règims de tinença. crear un programa d’acompanyament Calendari licitacions públiques per part de → Després d’algunes experiències comunitari a persones excarcerades, Data d'inici → 2017. S'iniciarà la prova l’Ajuntament, d’una finca o solar a una pilot de cessió de solars i edificis desinternades de centres i amb pilot el mes d'abril del 2019. cooperativa de cessió d’ús perquè a cooperatives d’habitatge mit- mesures de medi obert sense hi construeixi o rehabiliti l’immoble jançant convenis, es vol estendre domicili. 74 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 75 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Habitatge i accessibilitat 3.12 GRUP DE TREBALL 3.13 EXPULSIÓ DE VEÏNS I VEÏNES Projecte el model mitjançant licitacions Calendari Impuls de les cooperatives públiques de cessió de solars i Data d'inici → Setembre del 2015 Problema al qual dona solució Descripció Projecte d’habitatge en edificis de propietat municipal. Creació de la Taula d’habitatge Recollint la petició formulada per Des dels seus inicis, aquest espai de Grup de treball Expulsió de veïns i règim de cessió d’ús → La primera licitació de solars es cooperatiu → Octubre del 2015 diversos membres del Consell participació ha estat dissenyat per veïnes (cohabitatge) va publicar la tardor de l’any 2016 Primer concurs de solars → Novembre d’Habitatge Social, es desenvolupa acollir els grups veïnals que lluiten Àmbit Àmbit iinclou set solars: del 2016 aquest espai de treball amb l’objectiu per evitar la gentrificació i, alhora, Habitatge i Habitatge i accessibilitat → Passeig de Joan de Borbó Segons concurs de solars → Maig principal d’analitzar la problemàtica l'equip tècnic municipal responsable accessibilitat Comte de Barcelona, 11 del 2019 dels processos de gentrificació, de serveis susceptibles d’intervenció Ens Ens impulsor (Ciutat Vella) sobretot en els processos d’expulsió en aquest tema. Aquest treball impulsor Gerència Habitatge → Carrer d'Ulldecona, 26-28 de veïns i veïnes en blocs sencers i conjunt que es duu a terme durant Gerència Habitatge Institut Municipal de (Sants-Montjuïc) Pressupost de buscar actuacions conjuntes per l’any repercuteix en una elaboració Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabil- l'Habitatge i Rehabil- → Carrer del General Vives, 4-6 Hi ha sis projectes en curs, en fer-hi front. conjunta de les accions que cal itació de Barcelona itació de Barcelona (Sarrià - Sant Gervasi) diferents fases, que sumen un total desplegar des de l’Ajuntament, Responsable Responsable → Carretera de Sant Cugat, 66. de 122 habitatges, dels quals 89 des de les entitats o de manera Javier Burón Javier Burón E-70.E (Horta-Guinardó) pertanyen als 4 projectes sorgits de Objectius / impacte esperat conjunta (el diagnòstic de blocs en → C arrer del Pla dels Cirerers, la primera licitació pública de sòls Generar un espai de participació/ perill d’expulsió de veïns i veïnes el 2-4 (Nou Barris) destinats al cohabitatge. acció en què, a partir de les fan oficines d’habitatge i entitats → Carrer d’Aiguablava, 74-76 La valoració de les sis finques necessitats detectades per la veïnals). (Nou Barris) aportades fins ara per l’Ajuntament població i els serveis municipals, es → Carrer d'Espronceda, 131-135, és de 10,6 milions d’euros. puguin generar accions que ajudin a finca C’1.3B (Sant Martí) diagnosticar, i si cal, evitar, l’expulsió Accions principals → Es treballa en una segona licitació de veïns i veïnes per gentrificació. → S’ha treballat i actualitzat de de solars que doni continuïtat al En concret: manera periòdica l'elaboració projecte, la qual es preveu publi- 1. Fer una diagnosi a partir dels d’una diagnosi a partir dels casos car durant els mesos d’abril o maig casos detectats al territori de detectats al territori de finques del 2019. quantes finques senceres han senceres que han patit (o estan patit transmissió de propietat a punt de patir) transmissió de en els darrers mesos, a mans de propietat, a mans de qui i de quina Actors clau qui i de quina manera, per fer-ne manera. Ajuntament de Barcelona: públiques les dades. → El litigi estratègic de → Regidoria d’Habitatge i 2. Debatre i treballar quins canvis desocupacions il·legals. Rehabilitació organitzatius calen per afrontar → L’ordenança ORPIMO de llicències → Comissionat d’Economia Social aquesta nova problemàtica de gran rehabilitació. i Cooperativa (assessorament, llicències de → Un estudi sobre el mercat de → Institut Municipal de l’Habitatge rehabilitació, etc.). l’habitatge de propietat vertical a i Rehabilitació (IMHAB) 3. Possible defensa jurídica de Barcelona. Cooperatives i entitats socials de blocs sencers. → El predisseny d’una guia de l’habitatge defensa dels drets de les persones llogateres mitjançant un conjunt de preguntes freqüents. 76 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 77 Habitatge i accessibilitat Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envell�iment — salut 3.13 Projecte Actors clau Calendari Grup de treball Expulsió de veïns i Rehabilitació i Ús Digne de l’Habitatge Data d'inici → 2017 veïnes (IMHAB), FAVB, Observatori DESC, Reunions quadrimestrals PAH, Grup Municipal PDeCAT, Serveis Àmbit Habitatge i Jurídics de l’Ajuntament i de l’IMHAB, accessibilitat Ens Plantem, Xarxa de Blocs en Pressupost Ens Lluita, Associació de Veïns i Veïnes Recursos humans municipals propis. impulsor del Poblenou, Plataforma Fem Sant Gerència Habitatge Antoni, Resistim el Gòtic, Sindicat Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabil- de Llogaters, Agència de Salut itació de Barcelona Pública, Regidoria d’Habitatge i Grup d’Habitatge de Sants. Responsable Javier Burón INCLUSIÓ / 78 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 RENDA79 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.1 B-MINCOME: 4.1 SUPORT MUNICIPAL D’INCLUSIÓ I POLÍTIQUES ACTIVES Pressupost Projecte B-Mincome. Suport Municipal Soci Pressupost Cofinançament Cofinançament d’Inclusió i polítiques ERDF Socis actives Projecte Problema al qual dona solució ingressos mínims per cobrir Ajuntament Barcelona 4.005.773,01 2.978.685,90 1.027.087,11 Àmbit B-Mincome. Exclusió social. les necessitats bàsiques i The Young Foundation 148.080,00 118.464,00 29.616,00 Inclusió / renda Suport Municipal d’Inclusió i polítiques d’habitatge. IVALUA 301.120,20 240.896,16 60.224,04 Ens actives → Desplegament de quatre U. Autònoma de Barcelona IGOP 216.162,50 172.930,00 43.232,50 impulsor Àmbit Objectius / impacte esperat polítiques actives d’inclusió: U. Politècnica de Catalunya 758.812,50 705.450,00 53.362,50 Direcció de Planificació i Inclusió / renda → Avaluar de quina manera la política de foment de la formació NOVACT 637.661,89 637.661,89 0,00 Innovació Ens combinació d’un ajut econòmic ocupacional i del treball, foment Responsable impulsor d’emergència social i un conjunt de l’economia cooperativa so- Total 6.067.610,09 € 4.854.087,95 € 1.213.522,14 € Lluís Torrens Direcció de de polítiques actives d’inclusió cial i solidària, política de lloguer Planificació i Innovació pot impactar en la capacitat d’habitacions i política de foment d’aquestes llars per sortir de la participació comunitària. Aquest pressupost no preveu la despesa que impliquen les transferències Responsable Lluís Torrens enfortides (...) per abandonar → Elaborar un estudi etnogràfic. monetàries en concepte de Suport Municipal d’Inclusió ni els salaris dels plans la seva vulnerabilitat i la seva → Realització de tres enquestes d’ocupació de la política activa de Foment del Treball i la formació ocupacional. Enllaç dependència de recursos públics o sobre condicions de vida entre les La despesa és sufragada íntegrament per l’Ajuntament de Barcelona a través de Enllaç http://ajuntament. privats. persones participants i les per- l’Institut Municipal de Serveis Socials i Barcelona Activa, respectivament. http://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ bmincome/ → Millorar l’eficiència i l’eficàcia de sones del grup control. bmincome/ les polítiques actives potenciant → Incorporar un element d’avaluació Per polítiques actives (estan dins del cofinançament de la UIA): les capacitats de les persones del projecte que inclogui difer- → Política de formació i ocupació: 1.900.000 € (no es comptabilitza la despesa participants perquè siguin elles ents vessants (econòmic, laboral, dels contractes dels plans d’ocupació que està sufragada per Barcelona les que trobin les seves pròpies de benestar subjectiu, de salut, Activa) estratègies per millorar la seva d’educació, etc.) i permeti valorar → Política de foment de l’economia cooperativa, social i solidària: 520.000 € situació. l’impacte que hagi pogut tenir en → Política de lloguer d’habitatge: 100.000 € les famílies participants. → Política de participació comunitària: 200.000 € Descripció Pagament Suport Municipal d’Inclusió: 8.900.000 € (del desembre del 2017 Pal·liar la situació de vulnerabilitat Actors clau a l'octubre del 2018) Despesa sufragada íntegrament per l’Ajuntament de de 1.000 unitats de convivència IMSS, Barcelona Activa, Consorci Barcelona (no té finançament de la UIA). dels 10 barris de l’eix Besòs i d’Educació de Barcelona, districtes avaluar l’impacte de combinar un de Nou Barris - Sant Andreu - Sant ajut econòmic d’emergència amb Martí, socis del projecte (IVÀLUA, un conjunt de polítiques actives NOVACT, IGOP-ICTA DE LA UAB, The d’inclusió. Young Foundation, UPC) Accions principals Calendari → Proveir d’un suport municipal Data d'inici → Agost del 2017 d’inclusió (SMI) les famílies Data d'acabament → Octubre del participants a fi de garantir uns 2019 80 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 81 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.2 LES MEVES AJUDES. 4.2 SIMULADOR D’AJUDES 7. Renda activa d'inserció per a → Vincles Projecte Projecte Problema al qual dona solució Accions principals víctimes de violència de gènere o → Targeta rosa Les meves ajudes Les meves ajudes → Accés a les diferents ajudes Accions en FASE I: domèstica → Bons socials (electricitat, gas i Àmbit Àmbit (reduint el non-take-up) → Anàlisi de necessitats del projecte. 8. Renda garantida de ciutadania aigua) Inclusió / renda Inclusió / renda → Manca de suficient informació i → Anàlisi d’alternatives (RGC) → Ajuda per a la rehabilitació Ens Ens transparència internacionals en format open- 9. Prestacions econòmiques d'urgèn- d’habitatges i edificis impulsor impulsor → Estigmatització de l'ús dels serveis source d’algun projecte similar. cia social derivades de la mediació → Pensió no contributiva de Direcció de Direcció de Planificació i Planificació i socials → Anàlisi i creació d'un sistema en habitatge a Barcelona jubilació Innovació Innovació d’entrada de dades per poder 10. Prestacions econòmiques d’es- → Pensió no contributiva Responsable Responsable abordar qualsevol tipus d'unitat pecial urgència davant la pèrdua d’invalidesa Lluís Torrens Lluís Torrens Objectius / impacte esperat familiar que podem trobar a la de l’habitatge per desnonament o → Complement pensió no La iniciativa vol ser una eina més de nostra ciutat. Construcció del execució hipotecària contributiva transparència i apoderament de la sistema del simulador-orientador. 11. Prestacions econòmiques d’espe- → Complement pensió no ciutadania i parteix de la premissa → Testatge en diferents col·lectius cial urgència per al pagament de contributiva per a lloguer que una part important del no accés per a la verificació d’una correcta quotes d'amortització hipotecària → Prestació econòmica per part o a les prestacions públiques té a veure implementació de les ajudes. 12. Prestacions econòmiques d’espe- adopció múltiples amb el desconeixement de les → Creació d’un sistema cial urgència per al pagament de → Prestació no contributiva per Enllaç persones dels seus drets i, també, d'emmagatzematge de les deutes del lloguer desocupació (subsidi) Enllaç https://ajuntament. amb la complexitat associada a la simulacions per poder recuperar i 13. Ajut complementari a les presta- → Programa extraordinari https://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ lesmevesajudes/ seva tramitació. igualment poder imprimir-les en la cions econòmiques d’especial d'activació per a l'ocupació per lesmevesajudes/ impressora de l’usuari. urgència per al pagament de deu- a persones aturades de llarga Les ajudes incloses en la fase I són tes del lloguer durada Descripció les següents: 14. Subvencions de pagament de → Pla d’ajut al retorn El simulador o assistent virtual 1. Fons extraordinari d’ajudes lloguer → Prestació per al manteniment d’ajuts és una eina d'ajuda al ciutadà d’emergència social per a infants de les despeses de la llar dels i al treballador social per conèixer a de 0 a 16 anys Accions en FASE II: cònjuges o familiars supervivents quins ajuts i prestacions socials té 2. Fons extraordinari d’ajudes En aquesta fase del 2019: → Ajudes de la Seguretat Social a dret. d’emergència social per a infants → S’implementarà com a eina dels menors de famílies amb baixos El ciutadà/professional social de 0 a 16 anys per a famílies professionals socials dels CSS i de ingressos introdueix les (seves) dades monoparentals les entitats del tercer sector. → Prestacions de la Llei de socioeconòmiques i el simulador 3. Ajudes de menjador escolar de → Es crearà el sistema de suport a dependència. indica quins ajuts i prestacions pot Barcelona usuaris. S’hi incorporaran altres entitats i sol·licitar entre els gestionats per 4. Renda activa d'inserció per a atu- → S’incorporaran nous elements administracions: l'Ajuntament, la Generalitat, l'Estat o rats de llarga durada d’accessibilitat a la web. → Associació de Municipis de altres entitats, i l'import estimat. Al 5. Renda activa d'inserció per a per- → S’incorporaran noves relacions Catalunya resultat s'hi afegeixen els enllaços a sones amb discapacitat i exclusions entre les ajudes → Diputació la informació detallada de les bases 6. Renda activa d'inserció per a emi- existents i les noves. → Generalitat de cadascun dels ajuts. grants retornats S’incorporaran els ajuts següents: → Àrea Metropolitana Barcelona 82 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 83 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.2 INCLUSIÓ DIGITAL 4.3 (CONNECTIVITAT I ORDINADORS PER A LA DISMINUCIÓ DE LA FRACTURA DIGITAL) Projecte → LocalRed Calendari Les meves ajudes → AOC FASE I: Àmbit Data d'inici → Maig del 2017 Inclusió / renda Data d'acabament → 20 de desembre Ens Actors clau de 2018 impulsor → Ciutadania FASE II: Direcció de Planificació i → Professionals dels serveis socials Data d'inici → Gener del 2019 Problema al qual dona solució Actors clau Projecte Innovació públics Data d'acabament → En curs Desigualtat produïda per la manca → Professionals socials. Inclusió digital (connectivitat i Responsable → Entitats socials del tercer sector d’eines digitals (dispositius i accés → Operadores de comunicacions ordinadors per a Lluís Torrens a dades). amb objectius socials. la disminució de la fractura digital) → Entitats (Guifinet, programa Reuse). Àmbit Objectius / impacte esperat Inclusió / renda Proporcionar accés gratuït o Ens assequible a famílies amb menors Calendari impulsor Direcció de vulnerables. 2019 → inici dels pilots Planificació i Innovació Enllaç Responsable https://ajuntament. Descripció Lluís Torrens barcelona.cat/ lesmevesajudes/ El 30% de les famílies que van percebre l’ajut 0-16 no disposaven d’ordinador ni connexió a internet a casa. Això pot tenir un impacte directe sobre els resultats escolars i de retruc sobre les possibilitats dels pares de millorar la seva situació laboral. L’objectiu és proporcionar ordinadors i connexions assequibles a aquestes famílies. Accions principals Es treballa en dos eixos en relació amb les famílies sense recursos: → Proporcionar connexió a internet utilitzant xarxes lliures. → Reutilització d’ordinadors. 84 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 85 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.4 NOU MODEL PAE 4.5 D’ΑLIMENTACIÓ Projecte Problema al qual dona solució Accions principals Problema al qual dona solució l’arquitectura del servei. Aquests Projecte Nou model d'alimentació Garantir a les persones o famílies de Les propostes per avançar en la La reducció de la proporció de llars tres grans eixos de treball són: Punts d'Assessorament la ciutat la cobertura de les principals garantia del dret a l’alimentació en situació de pobresa energètica l’eix de defensa de drets i millora Energètic (PAE) Àmbit necessitats bàsiques o vitals en adequada s’articulen al voltant de és un objectiu polític cada vegada de l’eficiència energètica; l’eix de Inclusió / renda Àmbit relació amb el dret a l’alimentació. dos eixos fonamentals: més rellevant en els països foment de l’ocupació i millora de Inclusió / renda Ens 1. Dur a terme un abordatge integral, desenvolupats. l’ocupabilitat, i, en tercer terme, l’eix impulsor Direcció de inclusiu i normalitzat del dret Des del punt de vista legal, preventiu i d’acció comunitària. Impulsor Departament per la Planificació i Objectius / impacte esperat a l’alimentació, que promogui l'energia, tot i ser un bé de primera El primer eix s’articula a partir de tres cobertura de les Innovació L’Estratègia d’inclusió i de reducció l’autonomia i l’apoderament de les necessitat, no està reconeguda nivells d’atenció: necessitats bàsiques Responsable de les desigualtats de Barcelona persones. explícitament com un dret. → Servei d’informació i drets Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Pep Villarreal 2017-2027 inclou entre els seus 2. Fer front al malbaratament energètics (apoderament ciutadà a objectius i línies d’actuació els avançant en la reorientació de Front Office). Actualment disposa Responsable Patrici següents: les polítiques d’aprofitament Objectius / impacte esperat d'11 punts d’atenció a la ciutat. Hernández → Fer més accessible i assequible alimentari. Combatre la situació de pobresa → Servei d’assessorament energètic una alimentació adequada i Dintre d’aquestes dues línies energètica, garantir els drets que (personalitzat i amb cita prèvia). saludable, en un marc d’impuls de bàsiques s’articulen fins a un total preveu la legislació vigent pel que fa a Es presta en 5 punts a la ciutat. la política alimentària a la ciutat. d’11 propostes específiques de les l’accés als subministraments bàsics diferents dels 11 de Front Office. Enllaç → El desplegament del model quals, inicialment, es plantegen fins i millorar l’eficiència de les llars de la → Servei d’intervenció a la llar. Enllaç http://www.bcn.cat/ col·laboratiu de garantia del dret a a 42 accions concretes, revisables ciutat de Barcelona, sobretot de les https://habitatge. barcelonainclusiva/ barcelona/ca/serveis- ca/2017/9/Document_ una alimentació saludable. i ampliables. (Vegeu el document més vulnerables. ajuts/drets-energetics Model_ACB_Tractor_2 "Model col·laboratiu per garantir el Actors clau 017_DEF.pdf dret a l’alimentació adequada a la CSS, CAPs de Salut, serveis Descripció ciutat de Barcelona".) Descripció d’Habitatge, entitats socials, Es tracta de desenvolupar i desplegar Els PAE són un servei de l'Ajuntament culturals, educatives i comunitàries progressivament en el marc de la de Barcelona que "ofereix la de territori, serveis municipals Xarxa pel Dret a una Alimentació Actors clau informació, l'atenció i la intervenció d’atenció a col·lectius diana (SAD, Adequada de Barcelona (XDAA) de Membres de la Xarxa pel Dret a una necessària per a què les persones Teleassistència...), Bombers, l’Acord Ciutadà per una Alimentació Adequada de Barcelona puguin exercir els seus drets equipaments de proximitat, Barcelona Inclusiva el document (XDAA) de l’Acord Ciutadà. energètics i les companyies no els companyies subministradores “Model col·laboratiu per garantir el neguin l'accés als subministraments d’energia, etc. dret a l’alimentació adequada a la bàsics". Els PAE donen servei a tots ciutat de Barcelona”. Calendari els districtes de la ciutat des de gener Data d'inici → 2016 de 2017 i compta amb 11 oficines Calendari Data d'acabament → En curs distribuïdes per tot el territori de la Data d'inici → 2017 ciutat. Data d'acabament→ En curs Accions principals Pressupost El servei que presten els PAE 2.250.000 €/any s’articula a partir de tres grans eixos de treball que componen 86 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 87 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.6 COPRODUCCIÓ 4.6 I TERRITORI Projecte Problema al qual dona solució pràctica experiències pràctiques Actors clau Projecte Coproducció i territori al Besòs Redundància de la vulnerabilitat d’inclusió social amb la participació → Acció transversal, que implica Coproducció i territori al Besòs relacional en les àrees de directa d’usuaris i veïns dels barris particularment els àmbits Àmbit vulnerabilitat social. Dificultat per vulnerables en les accions que d'innovació, les unitats d’atenció Àmbit Inclusió / renda Inclusió / renda articular xarxes socials de suport i desenvolupen els plans i estratègies a les persones dels districtes, els Ens elements base per a la resiliència. de desenvolupament i cohesió social. responsables dels equipaments Ens impulsor En definitiva, desenvolupem la “capa i recursos municipals i el teixit impulsor Direcció de Direcció de Planificació i social” dels barris vulnerables i associatiu i veïnal en general. Planificació i Innovació Objectius / impacte esperat fomentem el desenvolupament de Innovació Responsable → Desenvolupament del capital noves formes de governança. Responsable Pep Villarreal social. Implicació activa dels Calendari Pep Villarreal veïns i veïnes d’un determinat Data d'inici → Inici de mandat (en territori en les estratègies de Accions principals continuïtat de projectes anteriors) desenvolupament. Consolidació de Acció 1 → Desenvolupament de plans Data d'acabament → Sense fi. Treball les xarxes associatives. Impuls del d’ocupació en gestió conjunta de permanent. treball en xarxa dels equipaments àrees sectorials, districtes i entitats i recursos municipals i públics. socials amb arrelament i experiència Desenvolupament de projectes d’inclusió en el territori. Pressupost d'intervenció gestionats en forma Acció 2 → Desenvolupament del Acció 1 → Amb independència del de coproducció. Impuls de les projecte de territorialització de cost de nòmina que dota Barcelona bases d’una nova governança l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Activa hi ha compromès 1,5 M€. territorial. Inclusiva en els barris de l’eix Besòs Acció 2 i 3 → 0,012M€ anuals del → Desenvolupar un marc formal del districte de Sant Andreu. treball de la Secretaria Tècnica de per a la gestió dels projectes de Acció 3 → Desenvolupament de l’Acord que hi treballa en aquest coproducció en el marc legal de xarxes de recursos i equipaments en projecte. la Llei de contractes del sector els barris del Besòs. Acció 4 → 0,15M€ anuals en el marc públic. Acció 4 →Desenvolupament d’accions del finançament de projectes amb el d’inclusió definides i articulades Consorci del Besòs. d'acord amb el treball compartit amb Descripció actors associatius per desenvolupar Gestionem i formalitzem projectes projectes d’apoderament i de foment de treball de col·laboració entre del talent dels joves. els diferents actors institucionals (sectors, districtes) i els diferents associatius i veïnals per dur a la 88 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 89 Inclusió / renda Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Inclusió / renda 4.7 TARIFACIÓ 4.7 SOCIAL DE LES ESCOLES BRESSOL Projecte Problema al qual dona solució i l’escola bressol es converteix en Tarifació social de Garantir que les famílies amb baixos un recurs a l’abast de tothom que el les escoles bressol ingressos puguin accedir a les necessiti. Àmbit escoles bressol. Inclusió / renda Ens Accions principals impulsor Institut Municipal Objectius / impacte esperat → Estudi de les persones usuàries de d'Educació de Que cap família renunciï a demanar les escoles bressol Barcelona (IMEB) plaça en una escola bressol per raó → Definició de la tarifa i del seu Responsable de renda. impacte esperat Emilia Andreu → Implementació Llindars de renda familiar segons el nombre de membres → Avaluació dels resultats Descripció Nº membres A B C D E F G H I L’Ajuntament de Barcelona ha unitat familiar Enllaç fet una aposta històrica per les Actors clau 2 11.951,60 14.939,49 17.927,39 20.915,29 23.903,19 29.878,99 35.854,79 41.830,58 53.782,18 http://ajuntament. escoles bressol. L’etapa 0-3 és IMEB 3 14.341,91 17.927,39 21.512,87 25.098,35 28.683,83 35.854,79 43.025,74 50.196,70 64.538,61 barcelona.cat/escoles- bressol/ca/preuspub- una etapa plenament educativa, 4 16.732,23 20.915,29 25.098,35 29.281,41 33.464,47 41.830,58 50.196,70 58.562,82 75.295,05 licsitarifaciosocial que ofereix als infants un conjunt 5 19.122,55 23.903,19 28.683,83 33.464,47 38.245,10 47.806,38 57.367,66 66.928,23 86.051,48 d’experiències i aprenentatges que Calendari 6 21.512,87 26.891,09 32.269,31 37.647,52 43.025,74 53.782,18 64.538,61 75.295,05 96.807,92 en promouen el desenvolupament. Data d'inici → Curs 2017-2018 7 23.903,19 29.878,99 35.854,79 41.830,58 47.806,38 59.757,98 71.709,57 83.661,17 107.564,36 Els estímuls cognitius o la motivació Data d'acabament → En curs 8 26.293,51 32.866,89 39.440,26 46.013,64 52.587,02 65.733,77 78.880,53 92.027,28 118.320,79 per a l’aprenentatge afavoreixen el 9 28.683,83 35.854,79 43.025,74 50.196,70 57.367,66 71.709,57 86.051,48 100.393,40 129.077,23 rendiment escolar futur. 10 31.074,15 38.842,68 46.611,22 54.379,76 62.148,29 77.685,37 93.222,44 108.759,51 139.833,66 Si volem construir un model de 0-3 equitatiu que garanteixi la mobilitat social i la reducció de les desigualtats, és essencial garantir Trams i quotes mensuals segons tarifació social a les escoles bressol que els sectors més vulnerables portin els infants a l’escola bressol. Renda familiar - o = a A Entre A i B Entre B i C Entre C i D Entre D i E Entre E i F Entre F i G Entre G i H Entre H i I + gran I El curs 2017-2018 s’ha iniciat amb Tarifa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 un nou model de preu públic de les Quota mensual 50,00 90,00 130,00 170,00 210,00 250,00 290,00 330,00 365,00 395,00 escoles bressol basat en un sistema Escolaritat 30,23 54,41 78,59 102,78 126,96 151,14 175,32 199,51 220,67 238,80 de tarifació social que inclou deu Alimentació 19,77 35,59 51,41 67,22 83,04 98,86 114,68 130,49 144,33 156,20 trams de renda. Així, les famílies (dinar i berenar) paguen en funció dels seus recursos 90 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 91 �Envelliment — salut Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització ACSI 5.1 Problema al qual dona solució relació amb el repte "Atur de llarga Projecte Aconseguir aterrar solucions durada". ACSI (Accelerating Change for Social innovadores experimentades en → Discovering Hands Inclusion) l'àmbit urbà arreu del món per poder → JobAct Àmbit afrontar problemes de tot l’espectre → Simplon TIC, recerca i de situacions que caracteritza la coneixement i vulnerabilitat social. organització Actors clau: Ens → Universitats, entitats socials, Impulsor Direcció de Objectius / impacte esperat diversos organismes del sector Planificació i Trobar les respostes més eficaces als públic, xarxes de l’Acord Ciutadà, Innovació reptes socials, a partir de les millors ens especialitzats, entitats i Responsable pràctiques desenvolupades arreu. organismes internacionals en Pep Villarreal els quals s’han desenvolupat les iniciatives. Descripció Identificar, adaptar i implantar intervencions provades per resoldre Calendari Enllaç reptes socials. Empaquetar la Data d'inici → Juliol del 2017 https://upsocial. org/en/proyectos/ informació de les millors innovacions Data d'acabament → Juliol del 2019 accelerating- trobades i compartir el coneixement change-social- inclusion-acsi generat. Pressupost Pressupost global de 142.000 € dels Actors clau quals l’Ajuntament n'aporta 21.700 € Acció 1 → Identificar accions en relació amb el repte "Infància en risc d’exclusió". → Perach Tutorial Project → The Change Factory Acció 2 → Identificar accions en TIC, relació amb el repte "Ocupació juvenil".→ Green City Force→ Jobfactory RECERCA I → YouRockAcció 3 → Identificar accions en CONEIXEMENT I O92 RGANITZPrAojectes d'Cinnovació sIocÓial: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 93 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.2 M4SOCIAL TECH4SOCIAL - 5.3 & FMWC LAB PEOPLE & COMMUNITIES Projecte Problema al qual dona solució comunicació fluida entre entitats, M4Social & FMWC Baixa qualitat de vida de les desenvolupadors i inversors, per tal Àmbit persones i els col·lectius més d’impulsar projectes de tecnologia TIC, recerca, necessitats (millora mitjançant mòbil aplicats a l’àmbit social. Problema al qual dona solució rurals. Projecte coneixement i organització el desenvolupament de solucions Distància entre emprenedors i → L'orientació i inserció laboral. Tech4Social - Lab People & tecnològiques i mòbils). drets socials com a prestador de → L'accessibilitat a les noves Communities Ens impulsor Accions principals serveis (desconeixement dels reptes tecnologies. Àmbit Direcció de → Foment del conjunt de la reals i dels mecanismes perquè → Garantir la intimitat en els seus TIC, recerca i Planificació i Innovació Objectius / impacte esperat innovació a les entitats del tercer les possibles solucions siguin quefers bàsics. coneixement i → Incrementar les solucions sector. aplicables). → Reduir l'aïllament i la solitud. organització Responsable tecnològiques innovadores en el → Canal de transferència → Incloure aquests col·lectius en el Ens Lluís Torrens camp social. de les eines innovadores dia a dia de la societat, millorant- Impulsor Direcció de → Atreure talent emprenedor en el desenvolupades a Drets socials, Objectius / impacte esperat ne l'autoestima, augmentant-ne Planificació i món social. com per exemple Les meves → Construir un ecosistema on la motivació a seguir sentint-se Innovació → Explorar noves vies de ajudes o el Big Data social, a les es trobin grans empreses, útils i disminuint-ne la possible Responsable finançament i sostenibilitat de entitats del tercer sector. organitzacions socials, experts, degeneració cognitiva i física. Lluís Torrens projectes. → Participació en el Mobile World inversors i start-ups (empresa → Facilitar els ingressos econòmics Enllaç → Formar en habilitats i Congress (MWC). emergent) per impulsar solucions en un escenari d'allargament de Enllaç http://www.m4social. coneixements digitals els i les als principals reptes d'aquests la vida amb un augment de la seva https://www.ship2b. org/es org/tech4social/ professionals i les entitats socials. col·lectius. dependència. → Avaluar l’impacte social real de les Actors clau → Buscar les millors start-ups que aplicacions tecnològiques. → Taula d’Entitats del Tercer Sector siguin innovadores, amb un model Social de negoci rendible i escalable, Actors clau → Ajuntament de Barcelona i amb un equip professional i → Participar en la definició de les Descripció → Fundació Obra Social "la Caixa" supermotivat a generar impacte sublínies específiques. M4Social és una iniciativa liderada → Fundació Mobile World Capital per acompanyar i invertir dins de → Donar suport en la difusió de per la Taula d’Entitats del Tercer → Barcelona Activa l'ecosistema. les convocatòries i identificació Sector Social, amb el suport de → Acció d'emprenedors. l’Ajuntament de Barcelona, que → Fundació Ship2B → Formar part del comitè de selecció connecta l’acció social del tercer → apps4citizens Descripció i seguiment de projectes. sector i el món de la tecnologia mòbil El Tech4Social és un node que agrupa → Mentorar i assessorar els equips per facilitar i aplicar solucions que grans empreses, organitzacions emprenedors aportant tot el seu millorin la vida de les persones. Calendari socials, experts i expertes i inversors coneixement i experiència. M4Social desenvolupa el valor En curs i inversores per impulsar start- → Connectar l'emprenedor o social del mòbil per a persones i ups que millorin la qualitat de vida emprenedora amb aquelles comunitats mitjançant la creació d'aquests col·lectius vulnerables. empreses, organitzacions o d’un punt de trobada que permet una Línies de treball: persones que puguin aportar → Millorar l'autonomia de les valor al projecte o a la persona persones grans i persones amb emprenedora. discapacitat a través de: → Explorar possibles línies → La mobilitat en entorns urbans i de col·laboració i aliances 94 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 95 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.3 BIG DATΑ 5.4 SOCIAL Projecte estratègiques que puguin generar. Problema al qual dona solució creuar la informació amb altres Projecte Tech4social - El sistemes d’informació a l’Àrea de bases de dades de l’Ajuntament, Big Data Social Lab People & Communities Drets Socials estan només orientats o dades de bases externes, o d’al- Àmbit Actors clau: a la gestió administrativa però no a tres administracions, per poder TIC, recerca i Àmbit coneixement i TIC, recerca, → Ship2be l’eficiència i la qualitat dels serveis o tenir el coneixement i adequar organització coneixement i → Emprenedors i emprenedores a millorar la relació amb el ciutadà. si és necessari les intervencions organització → Finançadors Amb la gestió del Big Data d’acció més adients per mitigar les prob- EnsImpulsor Ens → IMSS social tindrem el coneixement del que lemàtiques socials existents, i les Departament de impulsor → Àrea Drets Socials està passant a la ciutat de Barcelona, desigualtats socials. gestió de sistemes Direcció de d'informació Planificació i i, si escau, posar el focus d’atenció en 2. Generar la definició d’estàndard Direcció de Innovació aquells llocs més desfavorits o amb d’informació social agrupada, Planificació i Responsable Calendari més problemàtiques socials. adequant aquesta informació a les Innovació Lluis Torrens 2016-2019 necessitats dels diferents nivells: Responsable → L’Ajuntament en general Carme Rueda Objectius / impacte esperat → Les gerències Pressupost El Big Data Social té tres objectius → Serveis en concret. 2017 → 57.000 € estratègics: 3. Garantir l’accés operatiu ràpid i Enllaç 2018 → 57.000 € → La dimensió agregada: per a la fàcil als diferents nivells: Enllaç https://www.ship2b. 2019 → 39.000 € planificació dels serveis. (Exemple: → Polític https://ajuntament. org/tech4social/ barcelona.cat/ totes les despeses en habitatge de → Gerencial santmarti/ca/ totes les administracions.) → Directiu noticia/nou- simuladorper- → La dimensió individual: per al → Tècnic saber-a-quines- treball dels professionals amb un 4. Geolocalitzar dades, de manera ajudes-socials-es- enfocament 360°.+ (Exemple: tots que els mapes que s’extreguin do- te-dret-2_751643 els ajuts monetaris i en espècie nin informació visual de les dades que ha rebut una família.) amb problemàtiques socials de → La dimensió individual tot tipus; amb aquesta informació anonimitzada: per a la recerca. l’organització, de manera natural (Exemple: identificar patrons de i ràpida, tindria coneixement del pobresa i impacte sobre la salut, que està passant a la ciutat de càlcul de l’impacte social o de Barcelona. l'SROI d’una mesura o un projecte, 5. Tenir una visió única garantint que etc.) la resposta sigui eficaç, i les dades íntegres. Objectius del projecte: 6. Assegurar la confidencialitat de 1. L’objectiu principal serà propor- la informació posant les mesures cionar informació del conjunt de necessàries per evitar qualsevol les base de dades de gestió social tipus de moviment no autoritzat. pròpies corporatives, i poder 96 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 97 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.4 5.4 Projecte Descripció Accions principals Projecte Big Data Social → El Big Data Social és la captació, 1. De l'as-is al to-be Calendari Big Data Social Àmbit emmagatzemament, organització, 1.1. Anàlisi de la situació actual Data d'inici → Desembre del 2018 Àmbit TIC, recerca i administració i anàlisi de grans 1.2. Definició del to-be Data d'acabament → En curs TIC, recerca i coneixement i coneixement i organització volums de dades, estructurades i 2. Arquitectura (infraestructures, organització no estructurades, en l'àmbit de la dades i serveis) Ens Ens Impulsor gestió social. 2.1. Infraestructures Pressupost Impulsor Departament de → Les dades poden procedir de 2.1.1. Definició d'arquitectura 600.000 € Departament de gestió de sistemes qualsevol origen: registres hardware i comunicacions gestió de sistemes d'informació d'informació Direcció de administratius, enquestes, 2.1.2.Creació d'infraestructures Direcció de Planificació i sistemes de gestió, dades de 2.2. Data Lake Planificació i Innovació tercers, sensors... 2.2.1.Definició Innovació Responsable → L’objectiu és tenir coneixement 2.2.2.Identificació de fonts de Responsable Carme Rueda del que “està passant” a la ciutat dades inicials Carme Rueda de Barcelona, en el pla agregat i 2.2.3.Càrrega de dades individual. 2.3. Serveis (mòduls) Com? 2.3.1.Definició funcional Enllaç → Desenvolupant un sistema de 2.3.2.Creació de serveis Enllaç https://ajuntament. gestió d’un Big Data Social, que 3. Model de governança de dades https://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ santmarti/ca/ haurà de treballar de manera 3.1. Definició santmarti/ca/ noticia/nou- unívoca amb diferents bases 3.2. Implantació noticia/nou- simuladorper- simuladorper- saber-a-quines- de dades de gestió de serveis i 4. Model de gestió de dades saber-a-quines- ajudes-socials-es- recursos propis, i creuar-les amb 4.1. Definició ajudes-socials-es- te-dret-2_751643 altres bases de dades d’altres 4.2. Implantació te-dret-2_751643 àmbits (exemple, Salut) amb la intenció d’explorar i conèixer la realitat social de la ciutat de Actors clau: Barcelona i, així, adequar els Actualment recursos necessaris segons les → Àrea de Drets Socials necessitats, i segons el territori. → Habitatge → Salut → Barcelona Activa → Consorci d’Educació → Posteriorment: anar afegint administracions 98 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 99 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.5 INTEROPERABILI- INTEL·LIGÈNCIA 5.6 TAT COL·LECTIVA Projecte Problema al qual dona solució Llei 11/2007, d'Accés electrònic dels Problema al qual dona solució Descripció Projecte Interoperabilitat Intercanvi electrònic de dades i ciutadans als serveis públics. Ens trobem en una situació en la L’ús de la intel·ligència col·lectiva Intel·ligència col·lectiva aplicada Àmbit documents entre administracions qual la demanda de serveis socials té com a finalitat la cerca d'una als i les professionals TIC, recerca, públiques (en sentit ampli; registres, està augmentant fins al punt de fer eficiència més gran mitjançant el socials coneixement i organització col·legis professionals). Accions principals insuficients els recursos disponibles desenvolupament d'eines de suport Àmbit → Eliminació de paper → Consultes individuals posant en risc la sostenibilitat de la automatitzades al treball dels i les TIC, recerca i Ens impulsor → Cobertura de convenis, → Consultes per lots prestació dels serveis o reduint-ne la professionals socials. coneixement i organització Departament de compliment de la LOPD → Establir periodicitat cobertura i efectivitat. Com gestió de sistemes d'informació → Hi ha diverses necessitats → Etc. D'altra banda, la penetració de → Generant models d’intel·ligència Ens Impulsor Direcció de (intercanvi de dades individuals o les noves tecnologies en els serveis col·lectiva amb un coneixement Direcció de Planificació i per lots, síncrons o asíncrons...) socials és molt baixa, sobretot si que s’incrementa amb la Planificació i Innovació Actors clau Innovacióho comparem amb altres serveis de informació acumulada al llarg dels Responsable Administració General de l'Estat: l'estat del benestar com la salut o anys pels mateixos professionals i Responsable Carme Rueda Objectius / impacte esperat → Dades cadastrals (cadastre) l'educació. que creix dia a dia. Lluís Torrens → Intercanvi d'informació que té → Dades tributàries (individual i El sistemes d’informació a → Utilitzant aquests models per per objectiu dur a terme els social AEAT) les àrees socials, fins ara, han proporcionar als i les professionals tràmits que sol·licita el ciutadà o → Dependència (IMSERSO) estat només orientats a la gestió socials eines de suport en la ciutadana. → Estrangeria (Ministeri de l’Interior) administrativa però no a l’eficiència i presa de decisions basades Enllaç → Reduir els documents en paper → Institut Nacional d’Estadística la qualitat dels serveis o a millorar la en tecnologies innovadores http://ajuntament. barcelona.cat/ d’altres AP que ens aporten → Prestacions desocupació (SEPE) relació amb el ciutadà o ciutadana. d'intel·ligència artificial (machine mesames/noticia/ els ciutadans, les empreses i → Prestacions socials (INSS) learning, deep learning, speech to posem-en-marxa- una-prova-pilot-din- les entitats, pels tràmits amb → Registres civils (Ministeri de text...). tel%C2%B7ligencia- l’Ajuntament. Justícia) Objectius / impacte esperat → Fent participar els professionals col%C2%B7lectiva- → Millorar la normativa interna en → Tresoreria General de la Seguretat → Ajudar a millorar la praxi des de l’inici per assegurar que a-tres-centres-de-serveis-socials/ relació amb el dret del ciutadà o Social (TGSS) professional. siguin eines amb utilitat real. ciutadana de no aportar dades Generalitat: → Alliberar hores de tasques de poc d’altres AP a l’Ajuntament de → Dades patronals històriques valor afegit dels i les professionals Barcelona, ni ens del grup. (IDESCAT) socials i poder-les destinar a Acciones principals: → Donar a conèixer internament els → Dades tributàries (ATC) treballs que impliquin una relació → En els expedients dels usuaris serveis operatius i difondre'ls. → Grau de discapacitat (SISPAP) humana amb el ciutadà. i usuàries, passar del text en → Títol de família nombrosa i → Capturar i utilitzar grans volums de llenguatge natural a propostes monoparental (DTASF) dades per crear eines de suport a de decisió estructurades i Descripció la decisió. codificades que després validarà L'intercanvi de dades entre → Generar models que aprofitin les el professional. administracions públiques per Calendari dades mes enllà de les capacitats → Fitxa 360: Que el professional mitjans electrònics, també conegut En curs individuals. social tingui una foto completa i com interoperabilitat, dona resposta actualitzada de la situació de la al dret dels ciutadans i ciutadanes persona i la unitat familiar quant a no aportar cap document en Pressupost a: dades econòmiques, dades de possessió d'altres administracions, 100.000 € per complir així amb l'article 6 de la 100 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 101 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.6 PROGRAMA 5.7 ENQUESTES Projecte situació laboral i dades socials. Actors clau Problema al qual dona solució Actors clau: Projecte Intel·ligència → Mesura de l'impacte social del → Professionals socials Cobrir àrees de coneixement sobre → UPF Enquestes col·lectiva aplicada al professionals socials servei Vincles característiques i condicions de vida → UAB Àmbit de diferents grups poblacionals. → UB TIC, recerca i Àmbit TIC, recerca, Previstes 2019 Calendari coneixement i → IGOP organització coneixement i → Matriu autosuficiència. Valoració 2018 → Primera acció → IVÀLUA organització automàtica de la situació social Actualment en curs Objectius / impacte esperat → IERMB EnsImpulsor Ens d’un usuari dels serveis socials Generació i difusió de coneixement. → IIAB Departament de impulsor segons àmbits (per exemple, → Oficina Municipal de Dades. Recerca i Direcció de Coneixement Planificació i habitatge, feina, salut...) segons Pressupost Direcció de Innovació les entrevistes i les dades dels Inclòs en el Big Data Social Descripció Planificació i Responsable diferents serveis utilitzant les A partir de la col·laboració amb Calendari Innovació Lluís Torrens frases que qualifiquen el nivell per altres àrees de l’Ajuntament i amb Data d'inici→ 2015 Responsable àmbit. altres centres d’investigació, s’han Data d'acabament → 2019 Pep Gómez → Speech to text generat qüestionaris específics, s’ha → Detecció de problemàtiques dut a terme el treball de camp i s’ha ocultes. Detecció automàtica explotat la informació disponible, Enllaç de situacions que puguin servir i s’han difós els resultats a través Enllaç http://ajuntament. d’alerta primerenca al o la de les webs de l’àrea i de diferents https://bcnroc. barcelona.cat/ ajuntament.barce- mesames/noticia/ professional social (violència publicacions. S’ha facilitat a tothom lona.cat/jspui/han- posem-en-marxa- persones grans, violència l’accés a les microdades de les dle/11703/86455 una-prova-pilot-din- http://ajuntament. tel%C2%B7ligencia- masclista, violència infants, enquestes a través del registre barcelona.cat/ col%C2%B7lectiva- pobresa invisibilitzada). d’enquestes de l’Ajuntament. premsa/2018/04/14/ a-tres-centres-de- serveis-socials/ → Anàlisi de converses basat en loficina-munici- pal-de-dades-pre- speech to text amb els dos senta-els-resul- interlocutors i sentiment analysis Accions principals: tats-de-la-prime- ra-enquesta-socio- (anàlisi de sentiments) per → Enquesta a persones usuàries de demografica-de-bar- analitzar de manera automàtica: serveis socials celona/ de què es parla / freqüència, → Enquesta sociodemogràfica de valoració del servei / millores / ús Barcelona / queixes, qualitat dels serveis, el → Enquesta usuaris del SAD perquè de les coses → Enquestes a persones usuàries projecte B-Mincome → Enquesta metropolitana de condicions de vida (ampliació mostra i cinc estudis específics) (dues edicions) 102 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 103 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.8 CENS 5.8 D'HΑBITATGE BUITS Projecte Problema al qual dona solució en mans d'entitats financeres: Accions principals Projecte Cens d’Habitatges Buits El parc d'habitatge protegit a la sancionar per impulsar la → El treball previ de coneixement de Cens d’Habitatges Buits ciutat se situa per sota del 2%. La cessió com a habitatge del parc les variables per discernir sobre Àmbit mobilització d'habitatge privat és, per assequible. quins habitatges cal fer una visita/ Àmbit Habitatge i Habitatge i accessibilitat tant, una de les línies fonamentals inspecció accessibilitat en les quals cal treballar de cara a → Realització de la visita/inspecció Ens impulsor facilitar l'accés a l'habitatge de la Descripció (personal propi i contractats com Ens impulsor Gerència Habitatge població, atès que permet disposar Per elaborar el cens d’habitatges a plans d’ocupació de Barcelona Gerència Habitatge Institut Municipal d'habitatge assequible de manera buits s’estableix una metodologia Activa) Institut Municipal de l'Habitatge i ràpida i dispersa pels barris. de treball basada en els criteris → Anàlisi de les dades extretes i de l'Habitatge i Rehabilitació Rehabilitació de Barcelona Ara bé, per mobilitzar aquests següents: confecció d’informes detallats per de Barcelona habitatges és necessari tenir 1. Selecció dels habitatges que cal barris i districtes Responsable Responsable Javier Burón informació sobre la bossa d'habitatge verificar: focalitzar els esforços → Identificació de les casuístiques Javier Burón buit existent que permeti, d'una visitant els habitatges més sus- detectades i posada en banda, conèixer la realitat i impulsar ceptibles de trobar-se en situació coneixement als departaments i mesures concretes d'activació de desocupació, i que complien les àrees competents (a part de les en funció de les problemàtiques una o diverses de les condicions pròpies d’habitatge, bàsicament a detectades i, d'altra banda, reforçar següents: Ecologia Urbana i Serveis Socials) els mecanismes de captació → Habitatges amb baix o nul d'habitatges existents per ampliar consum d’aigua (0-15 m3 / l'oferta d'habitatge assequible a sense comptador) en els últims Actors clau l'abast dels diferents col·lectius dos anys (tant si hi ha persones Ajuntament de Barcelona: sense capacitat d'accedir al mercat empadronades com si no n'hi ha). → IMHAB d'habitatge privat. → Habitatges on no hi ha cap → Barcelona Activa persona empadronada. → IMI → Habitatges propietat d’entitats → Gabinet Tècnic de Programació Objectius / impacte esperat financeres. → Districtes L'objectiu fonamental de la 2. Visita als habitatges: GESOP identificació dels habitatges buits → Recollir el màxim d’informació, i desocupats presents a la ciutat tant dels i les ocupants (si n’hi és l'aplicació de mesures que en ha) com dels veïns i veïnes o de Calendari permetin l'ús residencial. l’entorn. Data d'inici → Octubre del 2016 Els objectius operatius són els → Verificació de la desocupació: fer Data d'acabament → En curs següents: fins a cinc visites per comprovar → Conèixer l'habitatge buit existent. l’estat d'ocupació de l’habitatge. → Impulsar l'ús d'aquests → S'aprofiten les inspeccions per Pressupost habitatges buits (oferint ajuts comprovar l'estat de l'edifici i fer Prestació de serveis per al suport a la rehabilitació, la posada de un registre de solars buits. del cens: 212.400,98 € (2018) l'habitatge a borsa...). 3. Es recullen les dades i s’analitzen. Cost de Barcelona Activa per als → En cas que la propietat estigui plans d’ocupació. GESOP: 36.000 € 104 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 105 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.9 OBSERVATORI OBSERVATORI 5.10 METROPOLITÀ DE L'HABITATGE DE 0-17 BARCELONA Problema al qual dona solució de la ciutat per facilitar debats Projecte Insuficients anàlisis de dades socials informats sobre aquesta L’Observatori 0-17 BCN: vides i drets específiques d’infància i manca etapa clau del cicle de vida. de la infància i Projecte Problema al qual dona solució 2. Generar informes anuals i de sistematització de dades l’adolescència Observatori a la ciutatLa no disponibilitat d’un visualitzador de dades en línia. desagregades per a la franja 0-17 Metropolità de l’Habitatge de subministrament continu en el temps 3. Creació de laboratoris per a anys dels registres i enquestes Descripció Àmbit Barcelona de dades i anàlisis sobre l’habitatge a estudis específics Esponsors: municipals. L’Observatori 0-17 s’estructura en TIC, recerca i coneixement i Àmbit Barcelona i l’AMB. Ajuntament de Barcelona, Àrea tres línies de treball: organització TIC, recerca, Metropolitana de Barcelona, I. Sistema indicadors: coneixement i Ens organització Diputació de Barcelona i Objectius / impacte esperat Disseny i coordinació del Sistema Impulsor Objectius / impacte esperat Generalitat de Catalunya. Ens Objectius: Generar coneixement i integral d’indicadors d’infància i Departament Ens de Recerca i Disposar de dades que permetin executor: Barcelona Regional . una comprensió més gran sobre les adolescència de Barcelona (SIIIAB), impulsor Coneixement Ajuntament de analitzar i detectar tendències dins vides dels nens, nenes i adolescents, en obert i amb informe anual de Direcció de Barcelona, Àrea de l’àmbit metropolità i ajudin a sobretot dels qui estan en situacions dades clau. Planificació i Metropolitana de Innovació Barcelona, Diputació dissenyar les polítiques públiques Actors clau de més vulnerabilitat social, II. Estudis: Institut Infància i de Barcelona i d’habitatge. Patrocinadors: Ajuntament de sistematitzant i analitzant dades Elaboració d’estudis a partir Adolescència de Generalitat de Catalunya Barcelona, Àrea Metropolitana de disponibles o impulsant la recollida de recerques, avaluacions i/o Barcelona Barcelona, Diputació de Barcelona i de noves dades amb caràcter explotacions específiques Responsable Responsable Descripció Generalitat de Catalunya. periòdic que permetin obtenir una d’enquestes amb una doble dimensió Pep Gómez, Carme Trilla cap de recerca i (presidenta) És un instrument de coneixement del Ens executor: Barcelona Regional visió integral de les seves condicions diagnòstica i propositiva per orientar coneixement. Anna Vergés sector a l’abast dels ajuntaments, de vida i desenvolupament a la polítiques locals. Maria Truñó, (directora) els investigadors, els operadors del ciutat. En el procés d’identificació III. Dades en obert: directora de l'IIAB sector i la ciutadania basat en la Calendari i sistematització, es localitzen Posada en obert de fitxers de Enllaç creació d’una base de dades comuna Data d'inici → Juliol 2017 dèficits i oportunitats de millora dels microdades d’enquestes de ciutat https://www.ohb.cat/ d’indicadors que s’anirà ampliant. Data d'acabament → En curs sistemes d’informació administratius relatives a la infància i l’adolescència Enllaç en temes clau de seguiment de la (en el registre d’enquestes i estudis http://ajuntament. barcelona.cat/drets- realitat de la infància i l’adolescència. d’opinió). socials/ca/content/ Accions principals observatori-0- 17-bcn 1. Generar el sistema d’indicadors Impacte esperat: Que l’Observatori en sis capítols: parc d’habitatge; 0-17 BCN esdevingui una eina útil Accions principals: construcció i rehabilitació; i de referència, perquè aporta Acció 1 → Disseny i obertura d’un aspectes sociodemogràfics coneixement significatiu, periòdic i nou espai web a Drets Socials per i socioeconòmics; mercat de amb visió integral sobre la infància i a l’Observatori 0-17 BCN vinculat a l’habitatge i del sòl; problemes l’adolescència a la ciutat, la qual cosa l’Observatori Social, i presentació de permanència, d’accés permet: pública en el marc de la Jornada i manteniment; polítiques 1. Orientar i avaluar les polítiques Infància i Adolescència: Present i públiques. públiques que els afecten. Futur (19 de novembre de 2018). 2. Posar el coneixement sobre infàn- Acció 2 → Disseny i coordinació cia i adolescència a l’abast de la dels serveis i les institucions ciutadania, entitats i altres agents proveïdores de dades del sistema 106 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 107 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.10 PROJECTES 5.11 URBACT Projecte integral d’indicadors i elaboració de Problema al qual dona solució Copenhaguen (Dinamarca), Torí Projecte L’Observatori 0-17 l’informe anual Dades clau d’infància i Que la implementació de polítiques (Itàlia), Nàpols (Itàlia), àrea URBinclusion (xarxa BCN: vides i drets d’implementació de la infància i adolescència a la ciutat 2018. estigui associada a una intervenció metropolitana de Lió (França), URBACT) l’adolescència Acció 3 → Elaboració i difusió dels més integral, amb la implicació dels Tríkala (Grècia) i Glasgow (el Regne a la ciutat Àmbitestudis sobre infància i adolescència: actors locals, recolzada en indicadors Unit). La xarxa promou l’intercanvi TIC, recerca i Àmbit → 1.“Les condicions de vida de les d’impacte i en propostes innovadores de coneixement sobre accions de coneixement i TIC, recerca i organització coneixement i famílies amb infants i adolescents de finançament. cocreació per reduir la pobresa i organització amb problemàtiques d’extrema afavorir la inclusió social en àrees Ens complexitat, ateses pels serveis urbanes desfavorides. Impulsor Ens Direcció de Impulsor socials de Barcelona” a partir de Objectius / impacte esperat Planificació i Departament l’explotació de l’ESS-2016” (IIAB, → Internacionalització d’estratègies, Innovació de Recerca i Coneixement juliol del 2018). projectes i accions d’inclusió Accions principals: Responsable Direcció de → 2.“Pobresa i infàncies desiguals a social de l’Ajuntament de Acció 1 → Trobades internacionals Tià Riutort Planificació i Innovació la ciutat de Barcelona”, a partir de Barcelona, i en concret de l’Àrea de periòdiques. Institut Infància i les estadístiques metropolitanes Drets Socials. Acció 2 → Trobades locals Adolescència de de condicions de vida (2016-2017) → Conèixer accions que tenen lloc periòdiques a través de la constitució Barcelona (IERMB, novembre del 2018). en les altres ciutats europees d’un Grup Local Urbact Barcelona, Responsable → 3.“L’avaluació d’impactes i explorar possibles vies de associat a un paquet de set accions Pep Gómez, subjectius del Fons 0-16 en la vida col·laboració. que tenen lloc al barri de El Bon Enllaç cap de recerca i coneixement. quotidiana d’infants i adolescents → La reflexió pautada sobre els Pastor (districte de Sant Andreu). https://urbact.eu/urbinclusion Maria Truñó, i les seves famílies” (IIAB, previsió reptes d’implementació de Acció 3 → Elaboració “Marc operatiu directora de l'IIAB primavera del 2019). polítiques d’inclusió associades al d’implementació” (compendi → 4.“Informe de situació dels drets problema anterior. d’outputs diversos vinculats al treball dels infants i adolescents de → Extreure’n recomanacions per de cada ciutat. Enllaç Barcelona” (disseny del projecte, a les administracions locals, Acció 4 → Organització a Barcelona http://ajuntament. [IIAB, 2019]). sobre aquelles, les barreres i els de la conferència final i altres barcelona.cat/drets- socials/ca/content/ Acció 4 → Dades en obert d’enquestes obstacles específics per abordar- esdeveniments vinculats al projecte. observatori-0- amb dades rellevants d’infància i ne la implementació i, així mateix, 17-bcn adolescència (registre). sobre els procediments i les eines que permetrien superar-los. Actors clau: → Direcció de Planificació i Innovació Actors clau: de Drets Socials → Direcció de Planificació i Innovació Descripció → Ciutats europees partners de Drets Socials Projecte europeu del programa → Experts i expertes externs de la → OMD URBACT. Es tracta d’una xarxa de xarxa URBinclusion → IIAB (Institut Infància i nou ciutats europees liderada per → Grup Local Urbact Barcelona: Adolescència de Barcelona) Barcelona i que inclou Cracòvia format per tècnics i tècniques (Polònia), Timisoara (Romania), municipals i entitats socials 108 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 109 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.11 BANCS DE 5.12 BONES I MILLORS PRÀCTIQUES Projecte vinculats a les accions URBinclusion (xarxa següents: 1) Temps de joc, 2) d’implementació URBACT) Programa d’acompanyament als reallotjaments de les Problema al qual dona solució Objectius / impacte esperat Projecte Àmbit TIC, recerca i cases barates, 3) Programa de Durant molts anys d’experiència Es pretén potenciar la participació Bones Pràctiques Socials. Comunitat coneixement i rehabilitació adreçat a finques acumulada als diferents àmbits activa dels i les professionals i, d’innovació i organització d’alta complexitat, 4) EsForSa'T, de competència de l’Àrea de Drets alhora, fer circular el coneixement coneixement Ens 5) projecte Endavantal, 6) Trans- Socials, els i les professionals han de la nostra organització Àmbit Impulsor forma’t, 7) B-Mincome. generat un saber i una expertesa promovent la difusió i l’intercanvi TIC, recerca i Direcció de coneixement i Planificació i que, per la complexitat i dimensió d’experiències provades, validades, organització Innovació de la mateixa organització, s’ha fet que funcionen i ajuden a resoldre Responsable Calendari difícil donar-li visibilitat i poder-la dificultats d’una manera més EnsImpulsor Tià Riutort Data d'inici → 10.10.2016 compartir. eficaç i eficient. És una manera de Departament Data d'acabament → 2.6.2019 Des del concepte de bona pràctica reconèixer la tasca desenvolupada de Planificació i Processos l’Ajuntament, i més concretament pels diferents professionals, Direcció de l’Àrea, històricament ha estat d’acumular experiència i capitalitzar Planificació i Pressupost generadora d’exemples de bones coneixement en la nostra Innovació Total partenariat: 749.260 € pràctiques i cabdal en la matèria. Ara organització. Responsable Enllaç (cofinançament del 75% per FEDER) es vol donar visibilitat a les bones Carmina Català https://urbact.eu/ Total per Barcelona: 200.695,52€ experiències i també ser marca i un urbinclusion (cofinançament del 70% per FEDER) referent en l'àmbit municipal. Descripció Enllaç D'altra banda, les noves realitats Els objectius del projecte són els http://ajuntament. barcelona.cat/ socials a les quals hem de fer front següents: dretssocials/ des de l’Àrea ens orienten a innovar → Identificar bones pràctiques de ca/bones- practiquessocials i millorar els actuals processos de l’Àrea. treball per poder garantir la prestació → Visibilitzar i difondre les bones d’uns serveis de qualitat. Així pràctiques mitjançant l’espai mateix, les noves formes de treball, web de l’Àrea de Drets, així com la afavoridores de la participació presentació de bones pràctiques a activa dels i les professionals en fòrums professionals. la generació de coneixement en → Reconèixer i destacar l’expertesa les organitzacions, ens obliguen dels i les professionals. a repensar noves fórmules que, → Generar processos d’aprenentatge provenint dels mateixos actors com a motor de la innovació. (professionals, tècnics i tècniques), → Promoure el foment de la qualitat reverteixen en el conjunt de en la cultura corporativa i la l’organització. millora contínua. → Generar models d’abordatge que 110 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 111 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.12 5.12 Projecte poden ser transferibles. d’altres administracions. diferents organismes de l’Àrea: Projecte Bones Pràctiques → Promoure espais d’aprenentatge i Es busquen accions útils, rellevants Institut Municipal de Serveis Bones Pràctiques Socials. Comunitat Socials. Comunitat d’innovació i d’intercanvi de bones pràctiques, i significatives (experiències, Socials; Agència de Salut Pública d’innovació i coneixement obrint-les a altres municipis fora projectes, activitats, actuacions, etc.) de Barcelona; Institut Municipal coneixement Àmbit de Barcelona. que han obtingut bons resultats en d’Educació; Gerència d’Habitatge Àmbit TIC, recerca i → Afavorir relacions de col·laboració un determinat context i que s’espera i Rehabilitació de Barcelona; TIC, recerca i coneixement i organització i la connexió amb altres xarxes que, en contextos semblants, puguin Institut Municipal de Persones coneixement i organització de coneixement fora de la nostra ser transferides. amb Discapacitat; Departament de Ens organització. Promoció dels Drets de les Dones i Ens Impulsor Impulsor Departament Impactes: LGTBI (Drets de Ciutadania, Cultura, Departament de Planificació i → 54 bones pràctiques identificades. Accions principals Participació, i Transparència). de Planificació i Processos Processos→ 5 jornades de reconeixement: 850 Línea 1 → Incorpora les accions Direcció de Direcció de Planificació i assistents. següents: identificació, selecció, Planificació i Innovació → 4 espais d’intercanvi de bones valoració, devolució, divulgació i Calendari Innovació Responsable pràctiques: 250 assistents. reconeixement de la bona pràctica. Data d'inici → Gener 2013 Responsable Carmina Català → Presència en congressos: Línea 2 → Promou espais Data d'acabament → En curs Carmina Català Laboratori Serveis Socials d’intercanvi i aprenentatge entre Enllaç de l’IGOP (any 2015); Equip les bones pràctiques identificades Enllaç http://ajuntament. Desenvolupament Organitzacional amb l’obertura a la participació Pressupost http://ajuntament. barcelona.cat/ barcelona.cat/ dretssocials/ de la UAB (any 2016) i Red d’altres experiències de fora de Dades corresponents a l’exercici dretssocials/ ca/bones- Espanyola de Polítiques Socials Barcelona. És un espai de generació 2018. ca/bones- practiquessocials practiquessocials (any 2018). de coneixement, d’aprenentatge → Recursos humans (coordinadora → Publicació article a la revista col·lectiu, de creixement professional tècnica i membres de la Comissió Barcelona Societat (2016). que repercuteix directament en la de Valoració). Despesa no → Web Drets Socials i web Banc de millora de la pràctica i la innovació. comptabilitzada. Bones Pràctiques de la Fundació Pi Línea 3 → Promoció de les pràctiques → Píndola formativa membres de la i Sunyer i la Federació de Municipis identificades per reforçar la seva Comissió. Import: 200 € de Catalunya. presència en espais de generació i → Suport metodològic extern a través comunicació de coneixement extern a d’un menor amb l’IGOP. Import: l’Ajuntament. 20.798,12 € Descripció → Productes de divulgació (material Les "bones pràctiques socials" gràfic: vídeo de la pràctica i butlletí recullen i difonen bones pràctiques Actors claus de la Jornada de Reconeixement). tant de gestió interna com de Coordinació del projecte: Import: prestació de serveis de l’Àrea de Departament de Planificació i 8.034,40 € Drets Socials de l'Ajuntament de Processos → Espai d’intercanvi de bones Barcelona, ja siguin pròpies o en Comissió de Valoració de les Bones pràctiques. Import: 956 € participació amb el tercer sector o Pràctiques: tècnics i tècniques de Total comptabilitzat: 32.892,07 € 112 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 113 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.13 IMPULSEM 5.13 Projecte Problema al qual dona solució contrastant i revisant els diferents puntuació més alta, així com Projecte Impulsem Els principals desafiaments que documents. Aportacions que han les prioritats derivades de la Impulsem Àmbit cal abordar són l’augment i la afegit un valor significatiu en aquest participació. Àmbit TIC, recerca, fragmentació de les prestacions i procés. Així doncs, l’Impulsem inclou Acció 6 → Tercera jornada tècnica: TIC, recerca i coneixement i coneixement i organització ajudes; problemes de funcionament tres dimensions de participació: presentació de projectes i definició. organització dels CSS; la burocratització i interna, externa i ciutadana. Acció 7 → Execució del Pla d’actuació. Ens Ens impulsor saturació dels CSS; temps reduït Impulsor Gerència Institut en la dedicació de treball social de Gerència Institut Municipal de Serveis qualitat; eficiència i productivitat; Accions principals Actors clau Municipal de Serveis Socials (IMSS) Socials (IMSS) poca flexibilitat del sistema als Acció 1 → Primera jornada tècnica: Direccions territorials dels CSS; Responsable canvis de l’entorn i demanda; Acció 1.1 → Dimensió interna: 13 direccions dels CSS; professionals Responsable Marta Fabà Marta Fabà insatisfacció dels i les professionals, sessions amb 561 participants, 975 dels CSS; Consell Municipal de i canvis en el perfil de les persones aportacions i 643 propostes. Benestar Social; Acord Ciutadà (Xarxa ateses contra un model d’atenció poc Acció 1.2 → Altres agents: 16 de Centres Oberts, Xarxa de Famílies canviant. sessions, 168 participants, 317 Cuidadores, Xarxa de Persones aportacions i 127 propostes. Sense Llar); PAH; Aliança contra Acció 1.3 → Ciutadania: 5 sessions, la Pobresa Energètica; Direcció Enllaç Objectius / impacte esperat 70 participants, 81 aportacions i 10 de Serveis d'Acció Comunitària; Enllaç http://ajuntament. Repensar el model d’atenció social propostes. direccions de serveis a les persones http://ajuntament. barcelona.cat/prem- barcelona.cat/prem- sa/2017/04/06/barce- bàsica de Barcelona, així com el rol En total, 1.373 aportacions i 780 i al territori; Sindicatura de Greuges; sa/2017/04/06/barce- lona-culminael- i el funcionament dels centres de propostes. sindicats; serveis dona i violència lona-culminael- proces-partic- proces-partic- ipatiu-impul- serveis socials, construint una visió Acció 2 → Elaboració del document masclista; serveis d'atenció i acollida ipatiu-impul- sem-per-a-la-millo- de futur compartida. “El desenvolupament estratègic dels immigrants; Gerència d'Habitatge; sem-per-a-la-millo- ra-dels-serveis-so- cials-enque- centres de serveis socials 2016- Consorci d'Educació IMEB; Consorci ra-dels-serveis-so- cials-enque- uns-500-profession- 2021". Sanitari de Barcelona; grups polítics uns-500-profession- als-han-fet-mes-de- Descripció Acció 3 → Segona jornada tècnica: municipals, i ciutadania atesa pels als-han-fet-mes-de- 1-000-aportacions/ 1-000-aportacions/ L’Impulsem és un procés participatiu presentar l’estratègia a les persones CSS. per al desenvolupament estratègic participants. dels serveis socials a Barcelona, el Acció 4 → Priorització d’objectius: 589 més ambiciós realitzat mai a la ciutat. persones (professionals, direccions Calendari Mai s’havia fet un procés d’aquesta i agents externs) / Priorització Data d'inici → 2016 magnitud, amb un diagnòstic tan de mesures: 261 professionals i Data d'acabament → 2021 detallat, parlant amb tots els actors, direccions van fer la priorització i el amb tants instruments, sense eludir qüestionari. cap debat. Són moltes les persones i Acció 5 → Elaboració del Pla Pressupost les organitzacions que han contribuït d’actuació tenint en compte els Recursos interns a aquesta estratègia, participant en objectius més prioritzats i les reunions, responent qüestionaris, mesures que han obtingut una 114 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 115 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.14 CENTRES CENTRE 5.15 INTEGRALS I UNIFICΑT GESTIÓ NOUS ROLS PRESTACIONS PROFESSIONALS Problema al qual dona solució Accions principals Projecte La crisi econòmica ha suposat un L’Oficina de Prestacions Socials i Oficina de Prestacions Socials Projecte Problema al qual dona solució físiques i de comunicacions, increment del nombre de persones Econòmiques ofereix informació, i Econòmiques Centres integrals i nous rols → S’ha detectat que hi ha una part característiques dels professionals i ateses en els centres de serveis assessorament i/o gestió de Àmbit professionals de la població que es veu immersa organització de l’atenció, instruments socials, així com del nombre de sol·licituds de determinats ajuts i TIC, recerca i en un cicle de cronicitat ja que les tecnicoprofessionals, caracterització programes i recursos adreçats a serveis. Són els següents: coneixement i Àmbit TIC, recerca, seves necessitats són complexes dels circuits. donar resposta a aquesta realitat. Acció 1 → Fons extraordinari per organització coneixement i i la manca de coordinació entre Tot això ha suposat una sèrie de a ajuts puntuals d’urgència social Ens organització les diferents polítiques socials no canvis pel que fa a la intervenció per a famílies de Barcelona amb Impulsor Direcció de recursos, Ens facilita respostes globals. Accions principals social dels centres de serveis infants i/o adolescents menors provisió de serveis i impulsor qualitat Direcció de Acció 1 → Revisió i anàlisi de la socials, entres els quals cal destacar de 16 anys. Renda municipal de Planificació i bibliografia europea sobre els l’augment de la càrrega burocràtica suficiència econòmica a través Institut Municipal de Innovació Serveis Socials (IMSS)Objectius / impacte esperat serveis socials integrats i aspectes en la gestió d’ajuts i la reducció de del sistema targeta moneder, Responsable → Superar el cicle de la cronicitat. relacionats (atenció integrada, temps per a la intervenció individual adreçada als infants de menys de Responsable Pep Villarreal → Implementar un model de gestió transversalitat, intersectorialitat...). i familiar, en detriment de la 16 anys en situació de vulnerabilitat Eladi Torres de casos centrat en la persona. Acció 2 → Contrast amb actors clau. intervenció grupal i comunitària. socioeconòmica. Té l’objectiu de → Integrar els diferents serveis Acció 3 → Síntesi, anàlisi i elaboració cobrir les necessitats bàsiques de Enllaç especialitzats, i/o d’altres àmbits, del model. subsistència, com ara alimentació, http://ajuntament. barcelona.cat/prem- que han de contribuir en el procés Objectius / impacte esperat roba i/o material escolar del menor. El sa/2017/10/16/barce- d’atenció social en necessitats → Afavorir la desburocratització dels titular del dret és el menor d’edat, per lona-obreuna- nova-oficina-per- complexes. Actors clau centres de serveis socials. bé que els seus pares/mares o tutors agilitzar-la-gestio- → Definir diverses fórmules que → Direcció d’Estratègia i Innovació → Agilitzar la gestió de les en gestionen el cobrament. de-prestacions-i- facin possible la implementació → Institut Municipal de Serveis sol·licituds de determinats ajuts. Acció 2 → Projecte pilot de Suport el-dia-a-dia-dels-serveis- del model de centre integral Socials (Equip de Gerència i → Centralitzar la gestió de les Municipal d’Inclusió B-Mincome. socials/ (centres físics, centres virtuals) i Direcció Territorial) sol·licituds de determinats ajuts. Projecte encaminat a pal·liar la les característiques de cadascun → Barcelona Activa situació de vulnerabilitat de 1.000 d’ells. → Direcció d’Acció Comunitària llars dels deu barris de l’eix Besòs, → Consorci d’Educació de Barcelona Descripció per tal de millorar la situació → Agència de Salut Pública de L’Oficina de Prestacions Socials i socioeconòmica d’aquestes famílies Descripció Barcelona Econòmiques és un servei municipal i, en especial, la seva ocupabilitat Partint de la conceptualització dedicat a la centralització de la gestió i capacitat de generar ingressos. de l’atenció social integral i de de les sol·licituds de determinats També, analitzar quina efectivitat l’adaptació local del concepte Calendari ajuts i, alhora, és un punt d’atenció tenen diverses tipologies de suports d’integrated social services, definir Data d'inici → Abril del 2018 personalitzada, presencial i/o econòmics combinats amb diferents un model d’atenció social integral Data d'acabament → Desembre del telefònica, que ofereix informació i polítiques actives, tals com serveis i els instruments necessaris per 2018 (model) assessorament al ciutadà, respecte d’accés a l’habitatge, formació, a la seva implementació: àmbits a determinades prestacions socials i ocupació i participació comunitària. que cal integrar, infraestructures econòmiques. El projecte pretén, així, assolir 116 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 117 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.15 PASSA EL 5.16 RELLEU Projecte conclusions sobre les formes més d’aquest projecte. Problema al qual dona solució Descripció Projecte Oficina de eficients de lluita contra la pobresa. Acció 7 → Tramitació de subvencions La pèrdua del coneixement de les Iniciar, com a prova de valor, el Passa el relleu Prestacions Socials i Econòmiques Acció 3 → Renda garantida de corresponents als epígrafs següents: persones que es desvinculen d’un lloc projecte "Passa el relleu". Es tracta Àmbit ciutadania. La renda garantida de • Ea: Atenció a les persones grans. de treball, especialment s’aborden d’un mètode de traspàs de coneix- TIC, recerca i Àmbit coneixement i TIC, recerca, ciutadania és la prestació social • Hb: Atenció a la infància. les situacions de jubilació. ement en les desvinculacions que organització coneixement i a través de la qual s’asseguren Iniciatives d’atenció ha definit com a projecte el Depar- organització els mínims d’una vida digna a les psicoterapeuta. tament de Desenvolupament de EnsImpulsor Ens persones i unitats familiars que es • Hc: Atenció a la infància. Objectius / impacte esperat la Gerència de Recursos Humans. Direcció de Serveis impulsor troben en situació de pobresa, a fi Projectes d’intervenció. → Fer un traspàs ordenat del coneix- Pretén que les persones que marxen d'Infància, Joventut i Direcció de recursos, Gent Gran provisió de serveis i de promoure la seva autonomia i • Ua: Atenció a la cobertura de ement de la persona que es des- de l’organització, sobretot perquè es qualitat participació activa en la societat. necessitats bàsiques. vincula (jubila) de la feina que ha jubilen, transfereixin el seu coneix- Responsable Institut Municipal de Magda OrozcoEs tracta d’una prestació social de • Ub: Atenció a persones sense llar. estat desenvolupant en els darrers ement tàcit i explícit sobre la feina Serveis Socials (IMSS) naturalesa econòmica i de percepció Àmbit sociolaboral. anys. que estaven desenvolupant abans de Responsable periòdica. Acció 8 → Trasllats i/o guardamobles → Que les persones que les sub- desvincular-se de l’organització. Eladi Torres Acció 4 → Respir Plus. Programa temporal. Servei d’emmagatzematge stitueixin o les persones que hagin d’ajuts econòmics encaminat a d’estris procedents de desnonaments d’assumir les tasques i funcions facilitar estades temporals en judicials i dels centres de serveis disposin de la informació, dels Accions principals: Enllaç centres residencials privats a socials de tota la ciutat de Barcelona. contactes i dels procediments dels Acció 1 → Planificació. Disseny i http://ajuntament. famílies que atenen en el seu domicili Acció 9 → Emissió de documents seus predecessors, i dels coneix- aprovació de la prova de valor barcelona.cat/prem- sa/2017/10/16/barce- persones grans amb deteriorament acreditatius necessaris per sol·licitar ements intangibles fruit de l’ex- Acció 2 → Identificació del lona-obreuna- físic i/o psíquic. la T-Mes bonificada adreçada a periència laboral. coneixement crític nova-oficina-per- agilitzar-la-gestio- Acció 5 → ANET. Servei centralitzat persones en situació d’atur. → Garantir la retenció del coneixe- Acció 3 → Inici de la prova de valor. de-prestacions-i- d’actuacions a domicili, destinat Acció 10 → Emissió dels certificats de ment crític i imprescindible que Prova de les eines de traspàs del el-dia-a-dia-dels- serveis- a la gestió d’arranjaments, defunció. han acumulat les persones per coneixement socials/ desinsectacions, desratitzacions, assegurar que no es perd i es Acció 4 → Avaluació de les eines desinfeccions i neteges de xoc. continua desenvolupant la feina bàsiques i circuit de "Passa el relleu" Actors clau en un lloc determinat i prestant Noves accions previstes 2019: → Persones usuàries els serveis a la ciutadania amb la Acció 6 →Suport al Programa de → Centres de serveis socials de màxima qualitat. Actors clau: pobresa energètica. Programa Barcelona Amb aquest projecte volem: Grup de treball: Magda Orozco (DS) encaminat a combatre la situació de → Oficina de Prestacions Socials i → Validar el circuit i provar les eines / Eva Herrero (RRHH Escar) / Mercè pobresa energètica, garantir els drets Econòmiques previstes en el projecte "Passa el Gòmis (RRHH Escar) / Sílvia Márteles que preveu la legislació vigent pel relleu" (DS) / Joana Chinchilla (DS) / Mercè que fa a l’accés als subministraments → Centrar-nos en els casos de González (IMSS) / Francesc Mtnez bàsics i millorar l’eficiència de les Calendari desvinculacions per jubilació (IMSS) /Alfons Ortega (IMSS) llars de la ciutat de Barcelona, Data d'inici → Setembre del 2017 per poder estendre el mètode en Àmbits o departaments implicats: especialment de les més vulnerables. Data d'acabament → En curs el futur en altres situacions de → Departament de Desenvolupament S'hi promou la inserció ocupacional desvinculacions. de la Gerència de Recursos hu- de les persones amb especial dificultat d’accés al mercat laboral que formaran part del personal 118 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 119 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.16 NOU MODEL 5.17 DE TRANSPORT ADAPTAT Projecte mans Pressupost Passa el relleu → Gerència de l'Àrea de Drets Socials 6.830 € (acompanyament consultor). Àmbit → IMSS Els recursos interns no s’han valorat Problema al qual dona solució servei fix. Projecte TIC, recerca, → Departaments de l’Àrea de Drets econòmicament. L’IMPD produeix conjuntament amb → Disseny i desenvolupament del Aplicació de coneixement i tecnologia al organització Socials l’AMB el servei de transport especial servei esporàdic. transport especial de taxi per a persones amb barem → Disseny i desenvolupament de la (ATTE) Ens Impulsor de mobilitat reduïda, tant adaptat web del gestor i l’aplicació web Àmbit Direcció de Serveis Calendari com no adaptat. Aquest, a l’hora de l’usuari PMR. Posada en marxa TIC, recerca i d'Infància, Joventut i Data d'inici → Març 2018 de produir el servei —mitjançant d’una webapp accessible. coneixement i Gent Gran organització Data d'acabament → Juny 2019 contractes de bus i acord marc → Descripció dels requisits que han Responsable en serveis de taxi—, s’enfronta de complir els operadors de taxis Ens Magda Orozco Impulsor a dues limitacions: la manca de i autobusos que vulguin participar Institut Municipal taxis adaptats (91 taxis adaptats en el Servei Públic de Transport de Persones amb Discapacitat (IMPD) a l'AMB) i la restricció econòmica Especial. (el copagament per part de l’usuari Responsable equival a un bitllet senzill de Ramon Lamiel metro). És per això que es busca Descripció un sistema que millori l’eficiència És un servei de l’Institut Municipal de Enllaç del servei tot optimitzant les rutes Persones amb Discapacitat (IMPD) https://inlab.fib. upc.edu/es/aplica- de bus i maximitzant l’assignació de l’Ajuntament de Barcelona i de cion-de-tecnolo- de taxis adaptats, amb la voluntat l’Àrea Metropolitana de Barcelona gia-al-transport- eespecial- d’incentivar el sector a incrementar la (AMB), que facilita el desplaçament atte flota disponible de taxis adaptats. en microbús adaptat o taxi adaptat i no adaptat a les persones amb especials dificultats de mobilitat. És Objectius / impacte esperat complementari al transport públic L’objectiu principal d’aquest projecte regular. és el disseny i desenvolupament del Es presta en l’àmbit territorial de Servei de Transport Especial. Barcelona, Badalona, Esplugues de Per assolir l’objectiu principal, es Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, consideren els següents subobjectius Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma més específics: de Gramenet. Tots els viatges han → Anàlisi del Servei Públic de de tenir com a origen o destinació el Transport Especial actual. municipi de Barcelona. → Detecció dels aspectes clau de Tipus de serveis que es presten: millora d’aquest nou sistema. Serveis fixos: serveis que es → Especificació de les funcionalitats repeteixen en hores, orígens i i disseny del nou sistema. destinacions, i que es poden → Disseny i desenvolupament del programar fàcilment amb antelació. 120 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 121 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.17 5.17 Projecte No es fan serveis de transport escolar portaran a terme durant aquesta Mòduls de gestió dels serveis. Calendari Projecte Aplicació de ni sanitari. fase seran les següents: Comprensió Mòdul de gestió de pagament. Data d'inici → 2018 Aplicació de tecnologia al tecnologia al transport especial Serveis esporàdics: serveis que del sistema d’informació actual. Comptabilitat. Servei esporàdic. Data d'acabament → 2021 transport especial (ATTE) no es repeteixen ni en hores ni en Reunió amb el personal d’AMB Fase III: Desenvolupament d'un (ATTE) Àmbit orígens ni en destinacions i no es Informació perquè ens expliquin primer producte o servei en forma Àmbit TIC, recerca i poden programar fàcilment amb gaire com funciona actualment el servei de sèrie de prova. Les tasques que Pressupost TIC, recerca i coneixement i coneixement i organització antelació. Es fan serveis esporàdics esporàdic i com utilitzen el sistema es portaran a terme durant aquesta 200.000 € organització i serveis fixos. Els serveis fixos no d’informació actual. Reunió amb fase seran les corresponents als Ens es poden utilitzar per a transport el personal d’AMB perquè ens mòduls: Servei fix. Mòdul d’explotació Ens Impulsor Impulsor Institut Municipal escolar o sanitari. expliquin l’operativa i els processos de dades i estadística. Mòdul de Institut Municipal de Persones amb Els serveis en taxi tenen el mateix relacionats amb el servei fix: gestió de comunicat dins del mòdul de Persones amb Discapacitat (IMPD) preu d’un bitllet senzill d’autobús. sol·licituds, assignacions de rutes, d’administració / gestió del sistema. Discapacitat (IMPD) Responsable És imprescindible ser titular de validacions de rutes, etc. Reunió Suport a la prova pilot. Responsable Ramon Lamiel la targeta de l'STE (targeta blanca). amb el personal de l’IMPD perquè En paral·lel a aquestes fases, Ramon Lamiel Aquesta targeta té un número que expliquin l’operativa per donar d’alta es fa la contractació del servei de permet a la persona demanar el una targeta blanca d’identificació de transport especial en bus mitjançant servei. persona amb mobilitat reduïda, el contracte de serveis i la contractació Enllaç Poden accedir a tenir la targeta sistema d’incidències, els problemes dels serveis de taxi mitjançant un Enllaç https://inlab.fib. blanca les persones residents que es troben en el sistema actual acord marc. https://inlab.fib. upc.edu/es/aplica- upc.edu/es/aplica- cion-de-tecnolo- a Barcelona amb el grau de i el que esperen del nou sistema cion-de-tecnolo- gia-al-transport- discapacitat reconegut superior al d’informació. Analitzar el sistema gia-al-transport- eespecial- atte 33% i que sí que superin el barem de actual d’informació amb l’objectiu Actors clau eespecial- atte mobilitat reduïda. d’estudiar quines millores es poden → El projecte es fa amb la Universitat La idea del projecte és poder introduir en el sistema per resoldre Politècnica de Catalunya, que tramitar des del mòbil les sol·licituds les problemàtiques detectades. conserva la propietat intel·lectual i que aquestes s’assignin mitjançant Analitzar amb el personal de l'IMPD, però amb una propietat d’ús de un algoritme a diferents operadors AMB i AMB Informació si les millores l’IMPD per un període de quatre de taxi —prioritzant els taxis proposades són correctes. Efectuar anys. adaptats—. Així mateix, en el cas l’anàlisi de requisits i el disseny del → El desenvolupament d'aquest dels serveis fixos es crearan les rutes sistema. necessita la col·laboració dels de bus. operadors de taxi i de bus, que Fase II: Desenvolupament de prototip. estiguin acreditats i siguin Les tasques que es duran a terme adjudicataris de l’IMPD. Accions principals durant aquesta fase seran les → Personal call center AMB Fase I: Disseny de la solució i estudi corresponents als mòduls: Mòduls Informació. de viabilitat. Les tasques que es d’administració / gestió del sistema. → Persones amb barem de mobilitat reduïda, usuaris. 122 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 123 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.18 VINE: UNA NOVA INTERCANVI DE 5.19 MANERA DE FER LA DADES SOCIALS I PRIMERA ATENCIÓ SANITÀRIES ALS CENTRES DE SERVEIS SOCIALS (CSS) Problema al qual dona solució centrat en les persones i amb una Projecte La manca de sistemes d’informació mirada basada en la proximitat. Intercanvi de dades socials i sanitàries compartits entre diferents (HC3-SIAS) administracions que atenen la mateixa població (en aquest cas, el Accions principals ÀmbitTIC, recerca i sistema sanitari de la Generalitat i Acció 1 → Disseny i diagnòstic de les coneixement i Projecte Problema al qual dona solució necessitats d’atenció i orientació els serveis socials de l’Ajuntament de necessitats de l’atenció integrada, organització Sessions d'Acollida → Llistes d’espera continuades. de les persones, en tant que Barcelona). detecció de les prioritats i les dades Ens VINE → Repetició de la informació per part aporta més valors i beneficis que per intercanviar. Impulsor Gerència Institut Àmbit dels professionals. l’atenció individual i, alhora, incideix Acció 2 → Signatura del conveni que Municipal de Serveis TIC, recerca, coneixement i → Usuaris amb una visió de no positivament en el temps d’espera. Objectius / impacte esperat regula l’intercanvi de dades entre Socials (IMSS) organització igualtat en les respostes. → Posada en marxa d’un nou l’HC3 i el SIAS. Responsable Ens instrument per poder intercanviar Acció 3 → Requeriment de dades Marta Fabà impulsor Accions principals informació digital entre els serveis dels dos sistemes, mapatge de la Gerència Institut Objectius / impacte esperat → Dissenyar un model de les socials d’atenció bàsica i el terminologia utilitzada pels dos Municipal de Serveis Socials (IMSS) → Donar una resposta més primeres atencions en grup. sistema de salut i, així, facilitar sistemes d’informació i adaptació Enllaç immediata i àgil als usuaris dels → Portar a terme una prova pilot del l’accessibilitat, les intervencions dels sistemes. http://ajuntament. Responsable barcelona.cat/imi/ca/ Marta Fabà CSS (reduir llistes d’espera). projecte en deu CSS. integrals i la continuïtat de les Acció 4 → Desenvolupament de les noticia/el-departa- → Facilitar als professionals una → Avaluar la prova pilot. atencions sanitàries i socials. tecnologies per a l’intercanvi de ment-de-saluti- lajuntament-de-bar- utilització més eficient del temps. dades. celona-inte- → Reforçar la percepció de Acció 5 → Prova pilot a dos territoris gren-els-seus-siste- transparència en la gestió de Actors clau Descripció de Barcelona: Besòs i Nova Esquerra mes-informzat-ics-perpoder- recursos. Centres de Serveis Socials Posar la persona al centre de tota de l’Eixample entre el desembre del compartir-dades-so- l’atenció social i sanitària. Aquest és 2017 i el març del 2018. cials-i-sanitzaries un dels principals objectius que s’ha Acció 6 → Extensió de l’intercanvi a Descripció Calendari fixat la interconnexió informàtica totes les àrees bàsiques de salut de Creació d'una nova manera d'oferir Data d'inici → Juny del 2018 entre la Generalitat de Catalunya Barcelona, els 40 centres de serveis la primera atenció als centres de Data d'acabament → Abril del 2019 i l’Ajuntament de Barcelona i que socials, l’actual SADEP i el CUESB de serveis socials: des d’un context permetrà als professionals dels Barcelona. grupal. serveis sanitaris i socials de les dues Aquestes sessions han de Pressupost administracions intercanviar dades reforçar la vinculació i apoderament Recursos interns en temps real sobre els pacients i Actors clau de les persones, així com també usuaris que atenen. → IMSS la normalització de situacions Una experiència pionera a Europa → Departament de Salut de l’Àrea de complexes. que vol avançar cap a una atenció Drets Socials El projecte ha d’explorar la més integrada en què professionals → Departament de Salut de la possibilitat de generalitzar aquesta de salut i de serveis socials facin un Generalitat forma de donar resposta a les abordatge integral de les situacions, → Consorci sanitari de Barcelona 124 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 125 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.20 ANET: NOU SERVEI 5.20 CENTRALITZAT D'ACTUACIONS A DOMICILI les millores del Servei Centralitzat Projecte d’Actuacions a Domicili, adreçada a ANET professionals dels centres de serveis Àmbit socials. TIC, recerca i Problema al qual dona solució actuacions a domicili, tals com els coneixement i Projecte organització ANET La crisi econòmica ha suposat un arranjaments, desinsectacions, Àmbit increment del nombre de persones desratitzacions, desinfeccions i Actors clau EnsImpulsor TIC, recerca, ateses en els centres de serveis neteges de xoc. → Persones usuàries Gerència Institut coneixement i socials, així com del nombre de El projecte es desenvolupa a partir → Centres de serveis socials de Municipal de Serveis organització Socials (IMSS) programes i recursos adreçats a del Servei Centralitzat d’Actuacions Barcelona Ens donar resposta a aquesta realitat. Tot a Domicili, el qual abasta tots els → Empreses col·laboradores Responsable impulsor Gerència Institut això ha suposat una sèrie de canvis centres de serveis socials i disposa → Oficina de Prestacions Socials i Marta Fabà Municipal de Serveis Socials (IMSS) pel que fa a la intervenció social dels d'un sistema de control de qualitat Econòmiques centres de serveis socials, entres per garantir-ne un bon funcionament. Responsable els quals cal destacar l’augment de Marta Fabà la càrrega burocràtica en la gestió Calendari d’ajuts i la reducció de temps per a Accions principals En curs la intervenció individual i familiar, en Acció 1 → Entrevistes a professionals detriment de la intervenció grupal i de diferents perfils, per tal de comunitària. conèixer el mapa de processos i circuits dels recursos. Acció 2 → Disseny de diferents Objectius / impacte esperat propostes per implementar, → Disminuir la càrrega de gestió contrastades posteriorment amb els burocràtica en els centres de agents clau. serveis socials. Acció 3 → Creació del Servei → Posar èmfasi a les tasques pròpies Centralitzat d’Actuacions a Domicili del treballador o treballadora per a la gestió d’arranjaments, social. desinsectacions, desratitzacions i → Facilitar la recuperació de temps desinfeccions i neteges de xoc en per a la intervenció social. habitatges, donant resposta a tots → Centralitzar la tramitació i els centres de serveis socials de activació de recursos relacionats Barcelona. amb les actuacions a domicili. Acció 4 → Establiment d’un control de qualitat a partir d’una avaluació i seguiment periòdic, a fi de garantir Descripció el bon funcionament del servei i El projecte consisteix a centralitzar detectar possibles propostes de la gestió, tramitació i activació millora. dels recursos relacionats amb les Acció 5 → Sessió informativa sobre 126 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 127 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.21 TELETREBALL ECLAU 5.22 Projecte Problema al qual dona solució Descripció Problema al qual dona solució Impacte esperat: Projecte Teletreball → Conciliació Dur a terme una experiència Els sistemes d’informació actuals → Facilitat en la cerca d’informació eClau Àmbit → Productivitat pilot a l’Àrea de Drets Socials, de l’Àrea distribueixen informes → Habilitar la navegació a través Àmbit TIC, recerca, → Pèrdua de temps en per experimentar el teletreball, estàtics, es basen en la quantificació de la informació i jerarquies de TIC, recerca i coneixement i coneixement i organització desplaçaments de manera parcial, entre un de les dades i no admeten cap temps i territori organització → Sostenibilitat ambiental nombre limitat de treballadors i tipus d’interoperabilitat. A aquest → Anonimització de la informació – Ens impulsor treballadores. problema se li dona solució amb compliment de la legalitat vigent Ens Impulsor Departament d’Ad- l’eina eClau. Aquesta eina ens permet (RGPD) Departament de ministració i Personal Objectius / impacte esperat tenir un coneixement més ràpid i → Geolocalització de les dades gestió de sistemes d'informació Responsable Per al treballador o treballadora: Accions principals més visual del que està passant a la per confeccionar mapes amb Direcció de Asun Pinillos → Millor gestió del temps, estalvi → Disseny i aprovació del pla ciutat de Barcelona: podrem creuar i diferents indicadors Planificació i de desplaçaments, millora en la pilot visualitzar diferents orígens de dades → Possibilitar l’accés a noves eines Innovació productivitat per concentració, → Convocatòria, selecció i formació i farem servir la interoperabilitat. de treball Responsable millor conciliació. de les persones seleccionades Es podran fer anàlisis de → Millora en la presa de decisions Carmen Rueda Per a la institució: → Inici del pla pilot situacions amb més problemàtiques → Més satisfacció i motivació de les → Introducció de mecanismes socials i fer previsions, si escau, així persones innovadors, establiment de com posar el focus d’atenció en els → Més capacitat d’innovació dels noves formes d’organització del Actors clau llocs més desfavorits. treballadors i treballadores treball, nous incentius, millor → Recursos Humans Ajuntament Aquesta eina acompanyarà en → Augment de la productivitat productivitat. → Administració Drets Socials la gestió i visualització el big data → Millora i homogeneïtzació dels → Disposar de l’experiència pràctica → Comitè de Direcció de l’Àrea d’acció social. procediments de treball (5-10 persones), avaluable en un → Millora de la comunicació temps limitat (6-10 mesos) i amb corporativa una operativa parcial (3 dies a la Calendari Objectius / impacte esperat → Disposar d’una eina més completa setmana). → Abril del 2018: Disseny i aprovació Objectius i actualitzada → Desenvolupar a la pràctica els del pla pilot. 1. Facilitar l’anàlisi de dades requisits i les funcions idònies → Maig - juliol del 2018: Convocatòria, 2. Millorar l’accessibilitat a la o aptes per al teletreball (no selecció i formació de les persones informació Descripció totes les funcions ho permeten): seleccionades. 3. Millorar la usabilitat de l’eina Facilitar l’anàlisi de dades de l’Àrea. tipus de feina, entorn d’aquesta, → Octubre del 2018: Inici Pla pilot. emprada per a l'explotació de Coneixement més ràpid i més visual mecanismes de coordinació, les dades del que està passant a la ciutat existència d’indicadors de 4. Garantir la confiabilitat dels de Barcelona, introducció d’altres productivitat, etc. informes orígens de dades, desenvolupament → Disposar de paràmetres 5. Millorar la disponibilitat de la de l’eina amb PowerBI per deixar a objectivables (reducció del temps informació l’abast dels i les analistes informes de desplaçaments, augment 6. Incorporar bases de dades i dades vinculades als usuaris de la productivitat, treball externes i usuàries de l’Àrea provinents orientat a resultats...) per avaluar 7. Disminuir el nombre actual de múltiples fonts d’informació, l’experiència i estudiar/recomanar d’informes accessibles des de diferents la seva possible ampliació en el futur. 128 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 129 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials TIC, recerca i coneixement i organització i organització 5.22 UCQEC 5.23 Projecte plataformes (web, mòbil, iPad) i amb Actors clau: Problema al qual dona solució → Vetllar per l’aplicació efectiva de Projecte eClau capacitat per implantar funcions Els i les professionals de l’Àrea El nou marc normatiu de la les mesures socials, ambientals Unitat de Control de Qualitat de l’Execució Àmbit avançades de segmentació i projecció En el futur, possibles àrees o contractació pública, sobretot pel i d’innovació exigides als dels Contractes TIC, recerca i de dades. administracions amb les quals que fa a la Llei 9/2017, de 8 novembre, adjudicataris en la contractació (UCQEC) coneixement i organització s’interoperi. de contractes del sector públic, i pública. Àmbit el Decret d’Alcaldia S1/D/2017, de TIC, recerca i Ens Impulsor Accions principals: 24 abril, de contractació pública coneixement i organització Departament de Acció 1 → Espais físics que fomentin Calendari sostenible de l’Ajuntament de Descripció gestió de sistemes l’intercanvi i la reflexió (espai TEAL). Data d'inici → 1 d’abril de 2019 Barcelona, atorga més rellevància a Per avançar en els processos Ens d'informació Impulsor Direcció de Acció 2 → Construcció de les Data d'acabament → En curs la qualitat dels serveis com a variable innovadors de contractació, es crea, Direcció de Planificació i necessitats de dades essencial d’adjudicació, i permet, com a projecte pioner a l’Ajuntament, Planificació i Innovació Acció 3 → Desplegament alhora, l'exigència als contractistes una unitat específica que dona suport Innovació Responsable Acció 4 → Afegir dades Pressupost de l’aplicació de mesures socials, a tots els departaments de l’Àrea de Responsable Carmen Rueda d’interoperabilitat → 150.000 € ambientals i d’innovació. Drets Socials que facin contractació Lluís Torrens Etc. Aquest canvi d’escenari legislatiu pública, en tres eixos principals: obre la possibilitat d’avançar → Establir una metodologia comuna en processos innovadors de innovadora per definir, des de contractació. Per això, d'una banda, les primeres fases del procés és necessari trobar mecanismes que de contractació, estàndards permetin establir i fer un seguiment d’alta qualitat en els serveis a eficient dels estàndards de qualitat les persones en la contractació dels serveis de l’adjudicatari pública. per garantir que s’ajustin als → Establir i desplegar al llarg requeriments establerts en la de la vida del contracte nous licitació i, d'altra banda, verificar mecanismes més eficients de l’efectiva adopció per part dels control de qualitat i d’execució contractistes de les mesures socials, del contracte, de manera ambientals i d’innovació que se li han consensuada amb les empreses exigit per part de l’Administració ens adjudicatàries, i que es farà els plecs de la licitació. coordinadament entre el tècnic o tècnica responsable del contracte i la UCQEC. Objectius / impacte esperat → Seguiment de l’aplicació de les → Garantir que els estàndards mesures socials, ambientals de qualitat dels serveis a les i d’innovació exigides als persones contractats per l’Àrea adjudicataris. de Drets Socials es mantinguin segons els paràmetres definits. 130 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 131 TIC, recerca i coneixement Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Envelliment — salut i organització � 5.23 Projecte Accions principals Actors clau: Unitat de Control de → Anàlisi i seguiment de les Gerència de l’Àrea de Drets Socials, Qualitat de l’Execució dels Contractes obligacions contractuals com a departament impulsor, IMSS, (UCQEC) formals, recollides en els plecs IMPD i empreses adjudicatàries dels Àmbit de la licitació en cada procés de concursos. TIC, recerca i contractació. coneixement i organització → Establiment dels estàndards de qualitat d’execució tècnica dels Calendari Ens contractes i posterior seguiment Data d'inici → Gener del 2017 Impulsor Direcció de de la seva aplicació. Data d'acabament → En curs Planificació i → Creació d’un sistema documental Innovació de recollida, seguiment i anàlisi Responsable de la documentació justificativa Pressupost Lluís Torrens del compliment de les obligacions Recursos interns contractuals i d’execució dels contractes. ALTRES PROJECTES 132 Projectes d'innovació social: 2015/19 ProjecRtes d'innovEació socLial: 2015L/19 EVANTS133 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.1 PLA DE OBSERVATORI DE 6.2 DESIGUALTATS SALUT, DESIGUALTATS A L'ASPB I IMPACTE DE LES POLÍTIQUES Projecte Problema al qual dona solució 5. Participació i ciutadania Pla de desigualtats La salut està desigualment 6. Formació interna a l’Agència de Salut Pública de Barcelona distribuïda. Dins de l’ASPB hi ha 7. Intervencions (ASPB) serveis que tenen molt incorporada 8. Sistemes d'informació, indicadors Problema al qual dona solució Accions principals ProjecteObservatori de salut, Àmbit la visió de les desigualtats en salut i avaluacions La necessitat de donar a conèixer Vegeu la caixa anterior. desigualtats i impacte TIC, recerca i en la seva pràctica diària, però L’any 2018 es va engegar el pla d’acció indicadors de salut, de desigualtats de les polítiques coneixement i organització d'altres no tant (per exemple, serveis amb l’inici del pla de formació, i en salut i els seus determinants. Àmbit d’inspecció), i això pot influir en el fet també es va començar a treballar en També presentar avaluacions Actors clau Envelliment-salut Ens que en l’assoliment dels objectius violència, elaborant el marc teòric de sobre l’impacte en la salut d’algunes Professionals de l'ASPB i Ajuntament Impulsor Impulsor Agència de Salut de l’ASPB no s’abordi de manera la violència masclista. polítiques municipals. de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona correcta l’existència de desigualtats L’any 2019, el pla d’acció s’ha estès Pública de Barcelona (ASPB) (ASPB) socials. a totes les direccions i serveis de Responsable l’ASPB, i s'ha decidit la incorporació Objectius / impacte esperat Calendari Responsable Maribel Pasarín Carme Borrellde nous objectius en la seva Presentar indicadors i avaluació de Data d'inici → 2017 Objectius / impacte esperat planificació anual, per avançar en la polítiques en un espai web situat a Data d'acabament → En curs Enllaç → Conèixer com s’aborden les intervenció de salut pública abordant l’Ajuntament de Barcelona. https://www.aspb. desigualtats socials en salut a les desigualtats socials en salut. cat/arees/promo- cio-entorns/ciutat/ l’ASPB. → Proposar un pla de millora amb Descripció el qual l’ASPB es prepara per Accions principals: → Grup de treball per seleccionar els respondre als compromisos amb → Diagnòstic de la situació i indicadors la Mesura de Desigualtats en salut possibles accions → Grup de treball per fer revisió de aprovada a l’Ajuntament amb → Priorització de les accions les polítiques que cal avaluar la nova estratègia de ciutat per → Desenvolupament del Pla d’acció → Càlcul dels indicadors a la inclusió i la reducció de les → Descripció de les polítiques desigualtats. → Creació de l'entorn web Actors clau: S’ha creat un grup motor que segueix Descripció tot el procés. També hi ha un grup S’han fet diversos mètodes de específic per a la formació. recollida d’informació (entrevistes, jornades participatives, etc.) per conèixer la situació de partida i s’han Calendari identificat àrees de millora en els Data d'inici → Des de 2017 àmbits següents: Data d'acabament → En curs 1. Comunicació 2. Gènere 3. Acció intersectorial Pressupost 4. Responsabilitat social 100.000 € 134 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 135 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.3 PREVENCIÓ SELECTIVA AVALUACIÓ DE 6.4 DEL CONSUM D’ALCOHOL L'IMPACTE EN SALUT I CÀNNABIS EN JOVES A LES SUPERILLES VULNERABLES Objectius / impacte esperat Projecte Avaluar, els potencials beneficis Avaluació de Projecte l'impacte en la salut a Prevenció selectiva Problema al qual dona solució → Intervenció per ser impartida en ambientals, en la salut i en les les superilles del consum d’alcohol → Consum problemàtic d’alcohol programes de formació i inserció desigualtats en salut de les i cànnabis en joves i cànnabis en joves vulnerables (entorn escolar) o en àmbits lúdics intervencions relacionades amb Àmbit vulnerables Envelliment-salut (que són consumidors o es mouen i de creixement personal (entorn la mobilitat i l’urbanisme en la Àmbit en entorns consumidors), el qual comunitari). Socis: responsables implantació de les superilles a Ens Envelliment-salut Impulsor és molt més alt que el de joves de de PFI i directors territorials i de Barcelona. Agència de Salut Ens la seva edat de barris en situació centres de serveis socials. Pública de Barcelona Impulsor (ASPB) Agència de Salut afavorida. Socis: Responsables de PFI i Pública de Barcelona → Manca de programes de prevenció Directors Territorials i de Centres de Actors clau Responsable (ASPB) selectiva o aplicació de programes Serveis Socials. → Agència de Salut Pública de Carme Borrell Responsable de prevenció universal que no són Barcelona. Carles Ariza indicats ni efectius. → Direcció d’Energia i Qualitat Accions principals: Ambiental. Gerència Adjunta → Impuls de la prevenció selectiva Medi Ambient i Serveis Urbans - Enllaç Objectius / impacte esperat i dels determinants clau de la Ecologia Urbana http://ajuntament. barcelona.cat/ → Disminució del consum conducta protectora davant → Direcció de Projectes de Model relacionsinternacio- Enllaç problemàtic d’alcohol (borratxeres, l’exposició al consum d’alcohol i Urbà. Gerència d'Ecologia Urbana. nalsicooperacio/ca/ https://www.aspb. noticia/neafartaments cànnabis. Àrea d'Ecologia, Urbanisme i cat/wpcontent/ cessitem-persones- uploads/2016/11/ (“binge drinking”)). Mobilitat. voluntaries-per- Canyes_i_petes_ → Disminució del consum → Mobilitat i Infraestructures avaluar-els-efectes- alumnat_2016.pdf en-la-salut-de-lessu- problemàtic de cànnabis (habitual Actors clau: - Ecologia Urbana. Gerència perilles- [darrers 30 dies], Actors: docents PFI, educadors i d'Ecologia Urbana. Àrea d'Ecologia, 2_709633 de risc [escala CAST]). educadores socials, APC Urbanisme i Mobilitat. Canals: ASPB (tècnics i tècniques de Salut Pública i Servei d’Orientació Descripció sobre Drogues [SOD]), centres de → Disseny, desenvolupament serveis socials, educació secundària i avaluació d'un projecte de (PFI), APC, famílies dels joves prevenció selectiva del consum implicats d’alcohol i cànnabis en joves vulnerables mitjançant un abordatge grupal amb recursos Calendari específics dissenyats per a la Data d'inici → Des de 2017 població diana adolescent i jove, Data d'acabament → En curs amb entrenament especialitzat dels educadors i educadores implicats. Pressupost 100.000 € 136 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 137 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.5 ESPON 2020: SALUT 6.6 ADAPTANT LES CIUTATS EUROPEES ALS BARRIS A L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ Problema al qual dona solució Accions principals Projecte Pitjor estat de salut i pitjors → Diagnòstic de situació, tant dels Barcelona Salut als Barris condicions de vida als barris en problemes com dels actius del situació desfavorida. barri Àmbit Envelliment-salut → Priorització dels problemes sobre els quals cal intervenir Impulsor Objectius / impacte esperat → Identificació de possibles Agència de SalutPública de Barcelona Projecte Problema al qual dona solució Accions principals: → Reducció de les desigualtats en la intervencions basada en (ASPB) “Adapting European → Intercanvi d’experiències, detecció A cada ciutat, l’estudi realitzarà: salut entre els barris en situació l’evidència de l’efectivitat Cities to Popula- Responsable tion Ageing: policy de bones pràctiques i anàlisi de → Anàlisi de dades i documentació. més desfavorida i la resta de la → Desenvolupament del pla d’acció Lucía Artazcoz challenges and best polítiques d’envelliment i canvi → Entrevistes en profunditat a ciutat. → Avaluació del procés i dels practices (ACPA)” Adaptant les ciutats demogràfic a vuit ciutats europees. agents clau. → Millora dels determinants socials resultats europees a l’envelli- → Grups de discussió amb persones en la salut d'àmbit comunitari. ment: reptes per a les polítiques públiques i grans. → Millora de la salut i el benestar bones pràctiques Objectius / impacte esperat dels barris en situació més Actors clau → Ampliar el coneixement sobre desfavorida. S’ha creat un grup motor Àmbit Envelliment-salut els processos d’envelliment a les Actors clau: → Reducció de les desigualtats en la intersectorial i amb participació ciutats europees i analitzar les → Manchester (el Regne Unit) salut a Barcelona. comunitària que lidera i segueix tot Enllaç Impulsor Departament polítiques públiques en aquest → Amsterdam (els Països Baixos) el procés. En tots els grups motor https://www.aspb. cat/arees/la-salut- de Recerca i àmbit, detectant bones pràctiques → Barcelona, Saragossa (Espanya) hi són representats els districtes en-xifres/la-salut- Coneixement per compartir entre les ciutats → Nantes (França) Descripció corresponents, l’atenció primària de als-barris/ Direcció de Planificació i europees. → Oslo (Noruega) → Projecte participatiu, intersectorial salut (Consorci Sanitari de Barcelona) Innovació → Göteborg (Suècia) i multidisciplinari amb i l’Agència de Salut Pública de Responsable → Hengelo (els Països Baixos) abordatges de salut pública, de Barcelona. A més, on n'hi ha, també té Natalia Rosetti Descripció desenvolupament comunitari un rol clau el Pla de desenvolupament Al llarg d’un any les consultores i intervencions basades en comunitari. Ecorys i Nordregio analitzaran les Calendari l’evidència per implicar i treballar Enllaç principals polítiques destinades a Data d'inici → Gener del 2019 amb les comunitats per a la millora https://www.espon. les persones grans en vuit ciutat Data d'acabament → Gener del 2020 de la salut i la qualitat de vida. Calendari eu/ACPA europees. L’objectiu és elaborar un → Paper protagonista de la comunitat Data d'inici → Des del 2007 informe comparatiu i detectar bones en la millora de les condicions de pràctiques que puguin ser útils per al Pressupost vida del barri. conjunt de ciutats europees. 248.972,00 € → Millora de les condicions de vida, Pressupost de la salut i del benestar. 1.500.000 € 138 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 139 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.7 BAREM SOCIAL 6.7 PER A L'ACCÉS ALS HABITATGES D'INCLUSIÓ SOCIAL idoni per a l’accés als pisos d’inclusió, per serveis. Projecte la qual cosa facilita l’objectivitat de Acció 4 → Creació del grup motor Barem social per a l’accés als habitatges la valoració dels casos derivats pels de treball-millora del barem amb d’inclusió social i les professionals que gestionen els diferents agents implicats en Projecte Problema al qual dona solució S’han aconseguit els valors afegits casos de demanda d’accés al Servei diferents moments del projecte. ÀmbitHabitatge i Barem social per a → Aquesta pràctica consisteix en següents: homogeneïtat i objectivitat d'Habitatges d'Inclusió Social (SHI). Acció 5 → Definició del marc accessibilitat l’accés als habitatges d’inclusió social l'elaboració d'un barem social tècnica del document, equitat A més, es planteja poder conceptual de referència. Impulsor per a l’accés a pisos d’inclusió per a totes les persones usuàries, determinar la millora de la gestió en Acció 6 → Desenvolupament de la Departament Àmbit Habitatge i social per part dels serveis socials eficiència pel que fa a l’agilitat del l’entrada al SHI eliminant la comissió prova pilot-prova de concordança d'Atenció a Persones Vulnerables accessibilitat bàsics (territorials i per a persones procés i globalitat donada la inserció d’entrada, i donar una resposta com a assaig previ per determinar l'ús Institut Municipal de Impulsor sense llar): un instrument integral i del barem en el pla de treball. ràpida als professionals que derivin i la viabilitat de l'instrument. Serveis Socials (IMSS) Departament rigorós per valorar l’exclusió social. En relació amb l’etapa famílies i persones al servei. Acció 7 → Definició i disseny del d'Atenció a Persones Responsable d’implementació i la seva avaluació El producte resultant ha estat un producte final del barem. Vulnerables Carme Fortea Institut Municipal de després del primer any, es detecten nou barem d’accés a pisos d’inclusió Acció 8 → Seguiment i avaluació. Serveis Socials (IMSS) Objectius / impacte esperat els resultats següents: adaptació per part dels Serveis Socials Bàsics Al llarg de tot el procés existeixen El projecte del "Barem" té els dels perfils i les puntuacions (SSB), un instrument únic que trobades de feedback amb la cap Responsable Carme Fortea objectius generals següents: associades, reducció dels dies pondera els requisits d’accés i que del departament corresponent per → Revisar i adequar el barem d’espera per accedir als pisos i, permet determinar els casos que no garantir que la línia de treball és la Enllaç existent d’accés a pisos d’inclusió finalment, incidències mínimes en tenen perfil de cap dels dos models correcta, així com per anar informant http://ajuntam- ent.barcelona. Enllaç per part dels serveis socials les tramitacions de derivacions i de pisos socioeducatius i, per tant, en dels resultats obtinguts. cat/dretssocials/ http://ajuntam- bàsics a les necessitats i els demandes dels professionals. queden exclosos, els que tenen perfil ca/bones-prac- ent.barcelona. tiques-socials/ cat/dretssocials/ perfils emergents actuals, així Per acabar, una valoració general d’acompanyament socioeducatiu el-barem-social-lac- ca/bones-prac- com al circuit d’accés de derivació permet identificar aquests elements puntual, aquells amb perfil de suport Actors clau: c%C3%A9s-habitatg- tiques-socials/ el-barem-social-lac- de sol·licituds. destacables: estalvi de temps en socioeducatiu intensiu i l'escala de Els agents implicats en l’impuls es-dinclusi%C3%B3- part-dels-serveis- c%C3%A9s-habitatg- → Facilitar la relació de criteris per reunions i comissions d'entrada prioritats dels casos valorats. del projecte són: Departament de socials es-dinclusi%C3%B3- part-dels-serveis- reajustar casos i situacions amb a diferents professionals, traspàs Planificació i Processos, Departament socials caràcter prioritari que “es valorin d'informació ràpida i eficaç dels d’Atenció a Persones Vulnerables per sobre del circuit de baremació casos presentats i, finalment, agilitat Accions principals: (persones sense llar), els serveis habitual”. en la resposta als professionals Acció 1 → Disseny del preprojecte, socials bàsics territorials i les → Simplificar i objectivitzar (podent informar del lloc de la llista amb hipòtesis i proposta de treball. empreses de gestió dels habitatges, l'entrada al Servei d'Habitatges d'espera en què es troba el cas i el Acció 2 → Anàlisi documental i amb el suport extern puntual per a d'Inclusió Social eliminant temps d'entrada estimat). bibliogràfica: barems actuals, assessorament de la Fundació Avedis comissions i reunions per valorar reglaments, memòries, informes de Donabedian. l'entrada al servei. casos, etc. Pel que fa al col·lectiu destinatari, El projecte del "Barem" ha tingut Descripció Acció 3 → Entrevistes a agents el projecte està dirigit a referents de impacte en relació amb els diferents El barem permet disposar d'un implicats, a títol individual, grupal i/o serveis socials per a persones sense processos i col·lectius destinataris. instrument per mesurar el perfil més 140 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 141 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.7 XAC 6.8 Projecte llar i referents de serveis socials Problema al qual dona solució → Més capacitat d’innovació dels Projecte Barem social per a bàsics territorials. Per tant, el públic Gestionar la comunicació i el treballadors i treballadores. XaC l’accés als habitatges Xarxa Col·laborativa d’inclusió social beneficiari del producte ha estat: coneixement dels i les → Augment de la productivitat. professionals del DAPV, SIS i SISFA professionals que hi treballen. → Millora de la comunicació i Àmbit Àmbit TIC, recerca, Habitatge i ROM i professionals dels SSB de Consisteix en la implantació d’una col·laboració dels equips. coneixement i accessibilitat l’IMSS eina tecnològica de comunicació → Millora i homogeneïtzació dels organització Impulsor multidireccional, capaç de tenir procediments de treball. Ens Departament intel·ligència col·lectiva i històrica per → Increment de la transparència. impulsor d'Atenció a Persones Calendari poder gestionar el coneixement sobre → Millora de la comunicació Departament de Vulnerables Gestió de Sistemes Institut Municipal de Data d'inici → 2014 bases ja apreses, tot fent que les corporativa. d'Informació Serveis Socials (IMSS) Data d'acabament → 2016 persones que hi participin es puguin → Disposar d’una eina més completa Direcció de Actualment el barem ja està en beneficiar del coneixement entre i actualitzada. Planificació i Responsable Innovació Carme Fortea funcionament. elles. Responsable Carme Rueda Descripció Enllaç Pressupost Objectius / impacte esperat → És una eina multidireccional. http://ajuntam- Recursos interns Objectius: → És un sistema de comunicació ent.barcelona. cat/dretssocials/ 1. Compartir coneixement col·laboratiu, on la informació es Enllaç ca/bones-prac- 2. Treball col·laboratiu: millorar la mou en tots els sentits, i té com https://www.aspb. tiques-socials/ cat/arees/la-salut- el-barem-social-lac- qualitat, innovar i aprofitar el capi- a origen diferents nivells dins de en-xifres/la-salut- c%C3%A9s-habitatg- tal de saber. l’organització. als-barris/ es-dinclusi%C3%B3- part-dels-serveis- 3. Connexions i relacions de treball → És un canvi de cultura en socials productiu estable amb xarxes de l’organització. coneixement extern per promoure → És una eina que serveix per la innovació. identificar el coneixement de 4. El saber en xarxa. L’organització l’organització i crear projectes ha d’aprofitar l’expertesa dels i les o comunitats que facilitin la professionals que treballen el dia innovació, la qualitat i la millora. a dia. → Fer que les persones que hi Impacte esperat participin es puguin beneficiar del → Tota la informació en un únic coneixement. gestor documental. → Facilitat de cerca d’informació. → Possibilitar l’accés a noves eines Accions principals de treball. Acció 1 → Construcció de l’eina → Intercanvi de coneixement i Acció 2 → Desplegament experiències. → Millora en la presa de decisions. → Més satisfacció i motivació de les Actors clau persones. Els i les professionals de l’Àrea 142 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 143 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.9 PARTICIPACIÓ 6.9 D’INFANTS I ADOLES- CENTS ALS BARRIS DE LA MARINA comunitària de participació d’entitats, menor d’edat. Projecte serveis i persones per a la millora del → El primer àmbit escollit per Participació d'infants i adolescents als benestar d’infants i adolescents a la començar la diagnosi ha barris de La Marina Marina de Port i la Marina del Prat estat el de l’educació formal Projecte Problema al qual dona solució Àmbitla població adulta com els infants Vermell impulsada pel Districte de (escoles bressol, primària i Educació 0-99 Participació d'infants → Es vol millorar el benestar dels i adolescents sobre els valors Sants-Montjuïc el 2012. S’inspira en secundària), mitjançant l'entrega i adolescents als barris de La Marina infants i adolescents dels barris individuals i col·lectius que hi la Llei de drets i oportunitats de la de qüestionaris a professorat, Impulsor Departament de de la Marina i la seva implicació i estan associats). infància i adolescència de Catalunya famílies i l’alumnat entre el 2016 i Promoció de la Àmbit Educació 0-99 participació en els diferents espais → Generar oportunitats concretes 14/2010 i en el Pla municipal per el 2017. La consulta ha estat molt Infància als quals són presents. de posar en pràctica experiències a la infància de l’Ajuntament de àmplia i representativa (quasi Direcció de Serveis Impulsor d’Infància, Joventut i Departament de → Demanda al Comitè d’Innovació de participació significatives i Barcelona. Aplica la perspectiva de 2.000 persones, poc més del 5% Gent Gran Promoció de la de l’Àrea de Drets Socials: suport rellevants d’infants i adolescents. la Convenció de les Nacions Unides del barri). Infància Responsable econòmic i tècnic per continuar → Desenvolupar metodologies sobre els drets de l’infant, que podem → S’han elaborat diversos informes Amor González Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i desenvolupant i aplicant les facilitadores de la participació: resumir amb les “5 P”: participació, dins d’aquest àmbit i un informe Gent Gran propostes de promoció de la • Promocionant fòrums i altres prevenció, promoció, protecció i global que integra les tres mirades Responsable participació infantil i adolescent espais de participació activa, provisió de serveis. (alumnat, mestres i famílies), així Amor González a la Marina, tot incorporant els des d'un entorn proper i amb com informes específics per a aprenentatges de les millors condicions adequades a les cada un dels centres educatius. Enllaç experiències de participació diverses franges d’edat i Accions principals → Retorn del contingut dels informes http://www.tiaflm. org/category/infan- Enllaç existents. circumstàncies personals. Acció 1 → Estudi sobre la situació de a cada un dels col·lectius que cia-i-families/ http://www.tiaflm. • Generant mecanismes de la participació d’infants i adolescents hi han participat: alumnat, org/category/infan- cia-i-families/ participació en les nostres dels barris de la Marina, per analitzar- professorat i famílies. Publicació Objectius / impacte esperat estructures i projectes. ne l’estat en diferents àmbits d’un suplement informatiu al diari Objectiu general: • Desenvolupant accions de (escolar, familiar, lleure, esportiu, local (8.000 exemplars repartits). → Promoure accions adreçades a sensibilització en participació equipaments i serveis, mitjans de → S’ha constituït un grup de treball augmentar de manera estable i la seva importància, comunicació…) contemplant les amb docents de totes les escoles i significativa les formes, el orientades a la població mirades dels diferents agents, alhora públiques del barri per generar nivell i l’abast de la participació/ adulta. que aquests prenen consciència del un seminari permanent sobre protagonisme d’infants i • Desenvolupant accions seu rol. Treballar perquè les persones temes de participació infantil i adolescents de la Marina. d'animació a la participació adultes puguem comprendre i adolescent, així com dissenyar Objectius concrets: dirigida als nens i/o joves. reconèixer l’elevat valor que tenen conjuntament amb el Centre → Afavorir que els infants i • Impuls a la creació les aportacions dels infants i de Recursos Pedagògics (CRP) adolescents siguin escoltats i les d’organitzacions d’infants i adolescents per a la millora dels un pla de formació de zona seves opinions siguin tingudes en adolescents i impulsant la serveis i espais públics i la necessitat sobre participació d’infants i compte en tots aquells contextos seva participació en l'àmbit que tenim de comptar amb nens, adolescents als centres educatius. on viuen i en aquells temes que públic i privat. nenes i adolescents en espais i → Trobada amb infants i adolescents els afecten, així com el seu dret a processos de participació ciutadana. (delegats/ades, etc.) per dissenyar associar-se. D’aquesta manera, contribuïm a una jornada anual d’alumnes. → Promoure l’educació per a la Descripció garantir que es faciliti el dret a la → Impulsar la presència dels infants participació (sensibilitzant tant La TIAF de la Marina és una xarxa participació que també té la població als consells escolars de primària. 144 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 145 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.9 PROJECTE DE DEFINICIÓ DEL MODEL DE 6.10 TREBALLADOR/A PARELL EN EL CONTEXT DE “PRIMER LA LLAR” DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Projecte → Promoure l’intercanvi i les bones Acció 4 → Arran de l'obertura d’un Participació d'infants pràctiques sobre la participació nou equipament per a adolescents i adolescents als barris de La Marina dels infants als centres de i joves, s’està treballant de manera primària. participada amb l’alumnat dels Àmbit Educació 0-99 → Millorar el sentit de la participació instituts del barri el contingut dels i les adolescents als consells de l’espai, les metodologies de Problema al qual dona solució i definició de la figura, a través de Projecte Impulsor Departament de escolars de secundària. funcionament, la comunicació, per El projecte "Primer la llar" s’adreça l’anàlisi d’experiències en altres Projecte de definició del model de treballa- Promoció de la → Promoure l’intercanvi i les bones esdevenir un espai físic de referència a les persones en situació crònica contexts on s’han desenvolupat dor/a parell Infància pràctiques sobre la participació al barri per promoure participació de carrer amb problemàtica de salut figures similars, com en l’àmbit en el context de Direcció de Serveis “Primer la llar” de d’Infància, Joventut i dels infants als centres de adolescent. mental i/o drogodependències. de les drogodependències i de la l’Ajuntament de Gent Gran secundària. Planteja una nova metodologia salut mental en particular; també Barcelona Responsable d’intervenció on la voluntat de la s’estudien experiències en altres Àmbit Amor González Acció 2. → Els altres àmbit en què Actors clau persona té un paper absolutament ciutats i països que han incorporat Habitatge i cal treballar són el de la participació Els infants i adolescents, les famílies, protagonista en el seu itinerari de figures similars al parell en el camp accessibilitat en el lleure, l’esport, els serveis professionals dels centres educatius recuperació i que idealment incorpora social, tant als Estats Units com a Ens i equipaments, els mitjans de dels barris, dels equipaments de la figura d’un parell en l’equip Europa, en què destaca per la seva impulsor Departament comunicació, l’espai públic, etc. lleure, dels equipaments esportius, d’intervenció. dimensió i plantejament l’experiència d'Atenció a Persones → Presentació del projecte al dels serveis en general, i dels El projecte "Primer la llar" es al Canadà. Vulnerables Consell de barri i compromís de diferents mitjans de comunicació. planteja com a projecte pilot i Finalment es fa una anàlisi Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Enllaç la Comissió de Seguiment del s’assaja la incorporació d’aquesta de l’experiència pròpia en la http://www.tiaflm. mateix, de fer un monogràfic figura en els equips d’intervenció, la implementació del projecte municipal Departament org/category/infan- cia-i-families/ sobre participació infantil amb Calendari qual cosa a la pràctica ha comportat "Primer la llar" al llarg dels quasi de Planificació i Processos una revisió crítica d’espais de Data d'inici→ Gener del 2019 moltes dificultats tant en la detecció quatre anys de funcionament, amb Direcció de participació pel que fa a la inclusió Data d'acabament→ Desembre del i selecció de persones amb el perfil entrevistes en profunditat als i les Planificació i Innovació del veïnat menor d’edat, per tal 2019 necessari com en la incorporació professionals, coordinadors dels de treballar com s’incorpora la d’aquesta figura en la dinàmica dels equips i els mateixos parells. Responsable perspectiva, aportació dels infants equips. L’objectiu del projecte és fer una Carme ForteaCarmina Català i adolescents en aquests òrgans de Pressupost El Projecte de definició del model bona definició d’aquest rol i, sobretot, participació ciutadana i promoure 15.000 € IVA inclòs de treballador/a parell ve donat per la implicar tots els agents vinculats la innovació. necessitat de revisar les experiències directament i/o indirectament en les pilot realitzades en dos equips i poder diferents fases del procés: detecció, Acció 3 → S’ha començat a dissenyar aprofundir en la definició, preparació preparació, selecció i integració a la creació d’un grup de nois i noies i integració d’aquest treballador/a en l’equip. que assessorin, validin i codissenyin els equips de treball per millorar la La construcció de la figura les propostes de participació intervenció. del parell i la creació del context adreçades als seus iguals i la manera necessari per l'emergència de com comunicar-les en els diferents candidats va mes enllà del projecte àmbits, i com aconseguir que tinguin Objectius / impacte esperat "Primer la llar". Cal un treball més protagonisme a la TIAF i la seva S’aposta per aprofundir en l’estudi tranversal bàsicament amb la governança. 146 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 147 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.10 6.10 Projecte XAPSLL (Xarxa d’atenció a les sensellarisme. Acció 3 →Proposar les condicions Projecte Projecte de definició persones sense llar), amb Salut La necessitat d’incorporar en els que facin aflorar la presència de Projecte de definició del model de treballa- del model de treballa- dor/a parell Mental, amb la Universitat de equips un o una TP ve donada per tres precandidats, afavorint un context de dor/a parell en el context de Barcelona i Barcelona Activa. àrees de millora principals: més horitzontalitat i la participació en el context de “Primer la llar” de “Primer la llar” de l’Ajuntament de A Salut Mental estan molt avançats Millorar la intervenció directa amb les de les persones usuàries. l’Ajuntament de Barcelona en la incorporació de figures persones participants. Acció 4 →Definir els elements clau Barcelona Àmbit similars i estan ara mateix en un Ampliar la perspectiva d’intervenció de l’encaix a l’equip de treball: Àmbit Habitatge i procés en l'àmbit de la Generalitat de l’equip de professionals. preparació de l’organització i dels Habitatge i accessibilitat on aposten clarament pel foment Augmentar la vinculació de les equips. Aclariment i descripció del accessibilitat Ens d’aquesta figura, amb un important persones participants amb els nou lloc i dels elements facilitadors Ens impulsor desplegament de recursos. serveis/recursos. de la integració en l’equip. impulsor Departament Departament d'Atenció a Persones La Universitat de Barcelona L’Ajuntament té la voluntat d'Atenció a Persones Vulnerables s’hauria de tenir en compte a l'hora de liderar aquest procés Vulnerables Institut Municipal de de dissenyar una formació específica d’aprofundiment i implementació de Actors clau Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Serveis Socials (IMSS) i també pràctica que permeti la la figura del peer worker, tema clau Comissió de seguiment: Departament incorporació amb garanties de la per a l’acompanyament social de les → Carme Fortea (cap DAPSLL) i Departament de Planificació i figura en els equips. persones sense llar, en particular Carmina Català (cap DPP) de Planificació i Processos Processos Direcció de Cal també preveure la possibilitat en el context del projecte "Primer la Grup motor Direcció de Planificació i que la formació plantejada estigui llar". → Lourdes Herruz (tècnica DAPSLL), Planificació i Innovació Innovació homologada, com a element clau de En altres països on es treballa i Dani Montaner (tècnic DAPSLL) i Responsable reconeixement i viabilitat de cara s’aprofundeix en aquesta figura del Marisa Clua (tècnica DPP) Responsable Carme Fortea Carmina Català a possibles sortides laborals, en treballador/a parell, el moviment s’ha Entrevistes realitzades a deu actors Carme Fortea Carmina Català principi a través de Barcelona Activa. produït de baix cap a dalt (bottom- clau: UB, responsables dels gestors up); en canvi, en el nostre context ha dels dos lots, membres de l’equip, tingut lloc a la inversa. En tot cas, i treballadors/ores parells, referents Descripció com a repte, caldrà tirar endavant un en salut mental i drogodependències. El parell és una persona amb procés d’implicació d’organitzacions i experiència com a usuària de agents vinculats. recursos i serveis d’atenció Calendari al sensellarisme, que ha patit Data d'inici → Novembre del 2017 problemes vinculats amb la salut Accions principals Data d'acabament → 2019 mental i/o addiccions, que ha viscut Acció 1 →Definir el perfil i les un procés de recuperació, del qual funcions de la figura. ha pres suficient distància, i que té Acció 2 →Proposar aspectes vinculats l’expertesa per saber transmetre a la preselecció i selecció de les aquesta experiència (saber viscut) persones candidates, juntament amb i l’empatia per acompanyar i elements clau que hauria de preveure treballar amb les persones usuàries el disseny d’un programa de formació i professionals de l’àmbit del i suport. 148 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 149 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.11 GESTIÓ DEL 6.11 CONEIXEMENT Projecte Problema al qual dona solució Descripció Accions principals • Gerència de Drets Socials Projecte Pla de El Pla de desenvolupament El Pla de desenvolupament Aquestes línies es duen a terme a • Institut Municipal de Serveis Pla de desenvolupament desenvolupament professional i gestió professional i gestió del coneixement professional i gestió del coneixement través de: Socials professional i gestió del coneixement (2016-2019) ofereix un marc es desplega en vuit línies → 7 projectes estratègics: • Institut Municipal de Persones del coneixement Àmbit ampli d’articulació entre els i les estratègiques: • Pla específic de desenvolupament amb Discapacitat Àmbit TIC, recerca, professionals, accions, espais i → Una formació específica, de professional i aprenentatge • Agència de Salut Pública de TIC, recerca, coneixement i coneixement i organització projectes dels diferents organismes qualitat i a mida, que respongui • Bones Pràctiques Socials Barcelona organització que configuren l’Àrea de Drets Socials a les necessitats de cada àmbit i • Sessions per compartir • Institut Municipal d’Educació de Ens per a la implementació de l’estratègia col·lectiu de treball. coneixement Barcelona Ens impulsor impulsor Departament de gestió del coneixement. → Orientació de la formació a • Comunitats de pràctica i xarxes de • Institut Municipal de l'Habitatge i Departament de Planificació i l’aprenentatge vinculat al lloc de col·laboració Rehabilitació de Barcelona de Planificació i Processos. Processos. treball. Assegurar la transferència • Gestió del coneixement a les → Membres de la Comissió de Direcció de Direcció de Planificació i Objectius / impacte esperat del coneixement adquirit. fronteres de l’organització Valoració de Bones Pràctiques Planificació i Innovació. 1. Proveir els i les professionals i els → Suport i acompanyament al • Comunitat de recerca i socials (11 professionals estables) Innovació. Responsable serveis d’escenaris i metodolo- desenvolupament professional. coneixement → Equip de dinamitzadors/ores de Responsable Carmina Català gies col·laboratives a fi de generar → Desenvolupament dels nous rols i → + de 16 projectes transversals l’Àrea de Drets Socials (uns 40 Carmina Català coneixement productiu i útil per competències per a la comunicació → Més de 10 espais i escenaris professionals estables) dur a terme la seva tasca, per a la i gestió del coneixement. diferents en marxa, per compartir, millora contínua i per facilitar la → Potenciar espais i escenaris per generar i intercanviar coneixement innovació. compartir coneixement. → Persones amb rols de generació de Calendari 2. Destacar el saber i l’expertesa → Metodologies i espais de treball coneixement Data d'inici → Gener del 2016 dels i les professionals, promovent col·laboratiu per a la construcció • Dinamitzadors/ores de Data d'acabament → Desembre del l’apoderament i el desenvolupa- de nou coneixement. coneixement (rol clau) 2019 ment professional, així com la → Generació de coneixement a les • Formadors/ores interns seva implicació en la missió de fronteres de l’organització: món • Valoradors/ores de bones l’organització, millorant la seva acadèmic, grups de participació pràctiques Pressupost satisfacció i el clima de l’or- social i altres administracions, • Líders especialitzats/ades i A càrrec del pressupost 2018 ganització. altres xarxes de coneixement impulsors/ores de coneixement → Accions i espais de formació 3. Potenciar la circulació de la infor- extern. • Mentors/ores i gestió del coneixement: mació i del coneixement, obrint → Establiment d’una cultura de • Actius de coneixement (tangibles 54.302,12 € espais formals i informals, pres- recerca aplicada, publicació i llestos per aplicar) → Recerques: 36.917,10 € encials i virtuals que ho permetin. docència com a base per a la → Suport expert, tecnològic i logístic 4. Promoure una visibilitat més gran millora contínua i la innovació. extern: 36.602,5 € del conjunt de l’Àrea com a model Actors clau TOTAL: 139.551,17 € de referència en la seva matèria, → Membres del Comitè director de basat en models i projectes gestió del coneixement procedents tècnics de vàlua provada. dels diferents organismes de l’Àrea: 150 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 151 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials Altres projectes rellevants 6.12 CIRCUIT D’ACCÉS DE LES PERSONES SENSE LLAR 6.12 ALS HABITATGES PER A PERSONES AMB PROBLEMÀTICA SOCIAL DERIVADA DE MALALTIA MENTAL centres d’acollida destinats a aquesta Accions principals Projecte població no hi estan vinculats, → Sol·licitud, requisits d’accés i Circuit d’accés de les persones sense són atesos per l’ESMESS i la resta valoració de l’expedient llar als habitatges de professionals dels serveis → Prioritat d’accés i proposta per a persones amb problemàtica social d’acolliment. d’accés: els serveis territorials derivada de malaltia En no estar vinculats amb (ST) faran una proposta per ingrés, mental el CSMA del territori, no hi ha d’acord amb la llista facilitada per Àmbit Projecte Problema al qual dona solució Drets Socials (Programa municipal representació d'aquestes persones la Comissió, en el moment en què Habitatge i Circuit d’accés de La creació del programa d’habitatges d'atenció a persones sense llar), els en les comissions territorials de salut hi hagi una plaça vacant. accessibilitat les persones sense llar als habitatges per a persones amb malaltia mental, quals constitueixen els agents de la mental. Ens per a persones amb amb el qual s’implanta a Catalunya intervenció social en el que implica A partir de la formalització impulsor problemàtica social Departament derivada de malaltia el model de llar residència i es l’accés als serveis d’habitatge per a d’aquest circuit, els treballadors i Actors clau d'Atenció a Persones mental consoliden els serveis de llar amb persones amb problemàtica social treballadores socials dels serveis → Consorci Sanitari de Barcelona Vulnerables Àmbit suport, respon a l’intent d’articular derivada de malaltia mental. d'acollida del Programa municipal → Departament de Treball, Afers Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) Habitatge i una gamma de serveis i dispositius Aquest circuit, d’acord amb el d'atenció a persones sense llar Socials i Famílies accessibilitat alternatius per cobrir diferents principi d’equitat en l’accés als s’incorporaran a les comissions del → Ajuntament de Barcelona, Àrea de Responsable Ens necessitats de la persona amb serveis socials especialitzats, territori corresponent, i hi assistiran Drets Socials (Programa municipal Carme Fortea impulsor malaltia mental, potenciant el garanteix la prioritat en l’accés de també els i les professionals de d'atenció a persones sense llar) Departament d'Atenció a Persones manteniment de la persona afectada, persones sense llar que presenten, l'ESMESS sempre que s’estimi → CSMA i ESMESS Vulnerables com a membre de ple dret, en la a més a més, problemàtica social necessari. Institut Municipal de comunitat. derivada de malaltia mental, als En aquest moment a la ciutat de Serveis Socials (IMSS) D’acord amb el Protocol d’accés dispositius residencials destinats a Barcelona hi ha quatre comissions Calendari Responsable als serveis d’habitatge per a persones aquest col·lectiu. territorials: Barcelona Dreta, → Juny del 2018: signatura de l'acord Carme Fortea amb problemàtica social derivada de Barcelona Esquerra, Barcelona → Actualment ja està en marxa malaltia mental del Departament de Litoral i Barcelona Nord, que inclouen Treball, Afers Socials i Famílies, la Descripció els CSMA que en formen part, així prioritat en l’accés es determina a les Per poder accedir al Servei de llar com els serveis d’acollida de la comissions territorials, a les quals residència amb suport és necessària xarxa sense llar i els dispositius fins ara no hi estaven representats la presentació d’una sol·licitud residencials del territori. els serveis que atenen les persones d’accés amb la indicació tècnica sense llar. del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de referència, reflectida a l’informe social i clínic que Objectius / impacte esperat l’acompanya. Establir un circuit de coordinació Algunes de les persones ateses pel entre el Consorci Sanitari de Programa d'atenció a persones sense Barcelona, el Departament de Treball, llar estan vinculades al CSMA del Afers Socials i Famílies i territori, però un nombre significatiu l'Ajuntament de Barcelona, Àrea de de persones que resideixen als 152 Projectes d'innovació social: 2015/19 Projectes d'innovació social: 2015/19 153 Altres projectes rellevants Àrea de Drets Socials Àrea de Drets Socials 6.13 TRANSFER: MULTIPLICANT El Comitè d'Innovació de Drets L'ATENCIÓ GRUPAL DELS Socials està format per: CENTRES DE SERVEIS Albert Sales SOCIALS DE BARCELONA Alicia AguileraAnna de Palau Anna Rebés Camina Català Carme Borrell Carme Rueda Davide Malmusi Eladi Torres Emilia Andreu Projecte Problema al qual dona solució → Fer seguiment del procés de Joan Recasens Projecte Transfer → El “mapa” de grups de suport a la transferència. Jordi Boix Àmbit ciutat és molt desigual. → Avaluar cada un dels processos Julio Calvo TIC, recerca, → Expertesa professional, no quan acabin, així com fer una Laia Ortiz coneixement i organització compartida. avaluació final de cada edició. Lluis Torrens Magda Orozco Ens impulsor Maria Truñó Gerència Institut Objectius / impacte esperat Actors clau Maribel del Moral Municipal de Serveis → Facilitar processos → Professionals dels centres de Natalia Rosetti Socials (IMSS) d’implementació de nous projectes serveis socials Natxo Varona Responsable a partir de l’acompanyament i Nuria Menta Marta Fabà l’intercanvi entre professionals i la Patrici Hernández transferència de projectes que ja Calendari Pep Villarreal funcionen amb èxit. En curs Quique Cano → Contribuir a la formació dels i les Ramon Lamiel professionals. Tià Riutort Pressupost Tonet Font Recursos interns Descripció Programa d'intercanvi entre professionals, adreçat a facilitar els coneixements i els aprenentatges necessaris per tal que un projecte de treball grupal que es considera d'èxit o reeixit pugui portar-se a terme en un altre CSS. Accions principals → Rebre les demandes per part dels CSS que volen rebre coneixement sobre projectes d’atenció grupal. → Encaix de parelles centres transferidors amb centres receptors. → Concretar les trobades de parelles Transfer. La responsabilitat del contingut d’aquest informe, així com la seva coordinació i direcció, recau exclusivament en la Direcció de Planificació i Innovació i en la Direcció d’Estratègia i Innovació. 154 Projectes d'innovació social: 2015/19