President: Serveis Centrals: Joan Subirats Ferran Burguillos (gerent) Juanjo Arranz Vicepresident: Anna Bröll Joan Carles García Cañizares Anna Estruch Jordi Gual Vocals Jorge Moreno Marta Cano Anna Porta (fins al 31 d’octubre) Maite Català Marta Clari Biblioteques: Jordi Font Districte de Ciutat Vella Mònica Gallardo - Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat: M. Josep Fontova Khalid Ghali Bada - Biblioteca Francesca Bonnemaison: Raquel Muñoz Daniel Granados - Biblioteca Gòtic-Andreu Nin: Mercè Pérez Jordi Martí - Biblioteca Sant Pau-Santa Creu: Helena Vilardell Iván Marzà Districte de L'Eixample Ferran Mascarell - Biblioteca Esquerra de l'Eixample-A.Centelles: Walter Llorach Mònica Mateos - Biblioteca Fort Pienc: Mont Sureda Jordi Roca - Biblioteca Joan Miró: Núria Perarnau Maria Truñó - Biblioteca Sagrada Família: Mònica Medina Alfredo Vega - Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: Sònia Asensio - Biblioteca Sofia Barat: Míriam Sáez COMISSIÓ EXECUTIVA: Districte de Sants - Montjuïc - Biblioteca Francesc Candel: Àngels Migueles President: - Biblioteca Poble-Sec Francesc Boix: Joan Delgado Joan Subirats - Biblioteca Vapor Vell: Julián Figueras Districte de Les Corts Vicepresident: - Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras: Oriol Masclans Joan Carles García Cañizares - Biblioteca Montserrat Abelló: Neus Montserrat Districte de Sarrià-Sant Gervasi Vocals: - Biblioteca Clarà: Anna Saumell Marta Cano - Biblioteca Collserola-Josep Miracle: Núria Flò Marta Clari - Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall: Angelina Cabré Ferran Mascarell Districte de Gràcia Mònica Mateos - Biblioteca Jaume Fuster: Carme Galve Jordi Roca - Biblioteca Vallcarca i els Penitents-MA Cot: Victòria Sales / Alba Maria Truñó Ferrer - Biblioteca Vila de Gràcia: Juli Cervera Districte d’Horta-Guinardó Interventor Delegat: Rafael Gimeno - Biblioteca El Carmel-Juan Marsé: Virgínia Fusté Secretària Delegada: Montserrat Oriol - Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda: M. Isabel Minguillón - Biblioteca Horta-Can Mariner: Mar Ríos - Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró: Candi Rubín Districte de Nou Barris - Biblioteca Canyelles: Dolors Bravo - Biblioteca Les Roquetes: David Nofuentes - Biblioteca Nou Barris: Anna Cabré - Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta: Eulàlia Carnicer - Biblioteca Zona Nord: Magnòlia Fuentes Districte de Sant Andreu - Biblioteca Bon Pastor: Virgínia Cierco - Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: Gemma Domingo - Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet: Laia Balaguer - Biblioteca Trinitat Vella-José Barbero: Emma Armengod Districte de Sant Martí - Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert: Àgueda Sánchez - Biblioteca El Clot-Josep Benet: Marta Zamora Coordinació, redacció i muntatge: Mercè Muñoz - Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz: Lluís Martínez Recollida d’indicadors: Jordi Gual i Olga Cebollada - Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner: Carme Marín Fotografies: Jordi Casañas, Eva Guillamet; personal de les - Biblioteca Sant Martí de Provençals: Noemí Poncela biblioteques - Biblioteca Xavier Benguerel: Neus Castellano / Isabel Marcos La Rambla, 88, 3r- 08002 Barcelona Secretaria Tècnica: www.barcelona.cat/biblioteques Mercè Muñoz Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 2 El 2020 ha estat un any estrany per a tots. Com és ben conegut un dels sectors que s’ha vist molt directament afectat per la COVID-19 ha estat el de la cultura, que no es va considerar un servei essencial i per tant va haver de tancar tota l’activitat presencial fins a l’estiu, i la reobertura va ser gradual i amb moltes restriccions. La mirada sobre l’activitat de les Biblioteques de Barcelona durant el 2020, per tant, ha de ser forçosament diferent de la que fèiem a les memòries precedents: tant el tancament de l’activitat presencial durant dos mesos i mig com la reducció de serveis i horaris en els mesos posteriors ens porta a fer una aproximació que deixa la comparació amb anys anteriors o l’anàlisi de l’evolució del servei en un segon terme. Sense deixar de banda els indicadors principals que ens permeten veure l’impacte que ha tingut la pandèmia sobre les biblioteques públiques de la ciutat, però, hem prioritzat posar en relleu els recursos que s’han posat en marxa per poder continuar donant servei, encara que fos d’una manera diferent, al màxim de ciutadans. El confinament domiciliari degut a la COVID-19 ens va sorprendre a tots d’un dia per l’altre, i vam haver-nos d’adaptar a la nova situació buscant solucions imaginatives que permetessin mantenir el contacte amb els usuaris pels canals digitals, que eren els únics possibles en aquell moment, treballant cadascú des de casa, i fent un esforç especial perquè la població més vulnerable, no només des del punt de vista sanitari, sinó també social, econòmic i digital, pogués tenir accés al màxim de serveis disponibles. Tenint en compte l’afectació que ha tingut l’aturada en el conjunt del sector cultural, hem de considerar que les biblioteques hem estat privilegiades perquè hem pogut continuar oferint servei al conjunt de la població, encara que fos de forma limitada, fent especial atenció als col·lectius i als territoris més vulnerables. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 3 El 13 de gener s’incorporava al Consorci de Biblioteques de Barcelona el nou gerent, en Ferran Burguillos, després d’haver estat nomenat el 19 de desembre de 2019 per ocupar aquest càrrec. Els primers dos mesos de l’any havien seguit l’activitat habitual: inici de nous projectes, la nova programació trimestral d’activitats culturals i de tallers de creació i d’alfabetització digital, la participació en la programació del Festival Literari BCNegra, el treball amb les escoles, etc. Pel que fa al treball intern, des de la gerència es va començar una ronda de reunions amb els equips de treball de les biblioteques per compartir les línies de treball més destacades del 2020, tant les generals del conjunt de les Biblioteques de Barcelona com les específiques de cada biblioteca. El divendres 13 de març, el dia que s’anunciava l’estat d’emergència i el proper confinament de tota la població, el conjunt de les 40 Biblioteques de Barcelona van haver de tancar, com la resta d’equipaments culturals del país, i aturar tota l’activitat programada. Inicialment l’aturada es va anunciar per a quinze dies, però de seguida es va veure que aquest període s’allargaria, i que per tant calia trobar alternatives per fer arribar el servei a les llars dels usuaris. Es va iniciar una etapa intensa de teletreball amb els recursos (en molts casos domèstics) que es tenien a l’abast, informant als usuaris a través dels diversos canals digitals sobre les possibilitats d’accés a préstecs de llibres, activitats en línia, cursos i tallers també en línia, clubs de lectura... a mesura que s’anaven activant. No va ser fins dos mesos i mig després, entre el 2 i el 2 de juny Biblioteca Sant Pau i Santa Creu 4 de juny, que van poder obrir 11 dels equipaments Biblioteca Joan Miró en un horari reduït i amb el servei restringit al préstec Biblioteca Sagrada Família-JMAL de documents. Des del 24 de maig s’havia estat Biblioteca Montserrat Abelló Biblioteca Jaume Fuster treballant a porta tancada per adequar els Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda equipaments a la nova realitat, com s’explica en el Biblioteca Nou Barris capítol 3 d’aquesta memòria. Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz 3 de juny Biblioteca Vapor Vell La tornada a l’activitat va ser progressiva. En una 4 de juny Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall primera fase els usuaris només podien fer ús del 15 de juny Biblioteca Francesca Bonnemaison servei de préstec amb reserva i cita prèvia, de manera Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles Biblioteca Francesc Candel que el retorn es feia a través de les bústies de Biblioteca El Carmel - Juan Marsé devolució i només podien accedir al taulell de préstec Biblioteca Vallcarca i els Penitents - MAC a recollir els documents reservats. Biblioteca Zona Nord Biblioteca Bon Pastor Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero En aquest període van obrir 9 biblioteques més el 15 Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert de juny, i 10 més, fins arribar a les 30, a principis de 1 de juliol Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat juliol, totes elles en un horari reduït de tres matins i Biblioteca Fort Pienc tres tardes a la setmana de dilluns a dissabte. Biblioteca Poble Sec - Francesc Boix Biblioteca Clarà Biblioteca Vila de Gràcia A partir del 13 de juliol es van poder utilitzar les sales Biblioteca Les Roquetes de treball i es va poder accedir a les col·leccions, amb Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta registre previ de les persones que utilitzaven el servei Biblioteca El Clot - Josep Benet Biblioteca Sant Martí de Provençals i sempre amb l’aforament reduït que marcaven les 2 de juliol Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner autoritats sanitàries. 14 de setembre Biblioteca Gòtic - Andreu Nin Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver Biblioteca Sofia Barat En aquesta nova fase es van poder començar a fer Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras activitats amb les mateixes condicions descrites per Biblioteca Collserola - Josep Miracle als altres serveis: aforament reduït i registre dels Biblioteca Canyelles assistents. Es va mantenir la programació d’activitats Biblioteca Horta - Can Mariner Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró en línia tenint en compte que les places eren molt Biblioteca Xavier Benguerel limitades i que encara hi havia molta població de risc 16 de novembre Biblioteca La Sagrera - Marina Clotet que preferia no freqüentar els espais d’ús públic. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 4 Durant el mes d’agost es va treballar per mantenir un nombre de biblioteques obertes superior a l’habitual per donar servei al màxim de població, sobretot en la franja d’edat d’infants i joves. Finalment van ser 22 les biblioteques que es van mantenir obertes (habitualment eren 13) i van poder oferir activitats. 8 biblioteques van programar els Bibliocasals adreçats a infants i adolescents, en col·laboració amb el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. El 14 de setembre es van incorporar a l’activitat la resta de biblioteques de proximitat, amb l’excepció de la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet que no ho va poder fer, per causes no atribuïbles a la COVID-19, fins al 16 de novembre. El 5 d’octubre les biblioteques de districte o referència, 11 en total, van recuperar el seu horari habitual, també en la franja horària de diumenge al matí les tres biblioteques que obren habitualment en aquest horari. Del 30 d’octubre fins al 22 de novembre hi va haver una regressió en la situació sanitària i es va tornar a limitar l’ús dels serveis només al préstec de documents amb reserva prèvia. Passat aquest període es va tornar a l’ús de les sales i a les activitats amb aforament limitat i registre previ de les persones que hi assistien. En el període de Nadal es van mantenir obertes 12 biblioteques en horari reduït i la resta va tancar per vacances a partir del 21 de desembre. 10.803 7.589 -29,8 78.836 45.199 -42,7 Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 5 Aquesta cronologia significa que el total d’hores de servei presencial es va reduir un 43 % en relació amb l’any anterior. En el gràfic següent es poden veure superposades les hores d’obertura del 2019 i del 2020. Les valls que marquen els mesos d’abril, agost i desembre del 2019 corresponen al tancament per vacances de Setmana Santa, estiu i Nadal de la majoria de biblioteques de proximitat. Altres petites davallades que es poden apreciar en aquell any es deuen a tancaments per períodes d’obres de millora i manteniment d’algunes biblioteques. Després de la recuperació del servei al 2020 el punt més coincident amb el 2019 és el del mes d’agost, atribuïble a l’obertura de més biblioteques que l’any anterior, tot i que totes elles en un horari reduït. En la comparativa del següent gràfic es pot comprovar clarament que aquest acostament que s’ha vist que es produeix a l’agost quan es tenen en compte les hores, quan es consideren els dies d’obertura els resultats del 2020 superen abastament els de l’any anterior degut a major nombre de biblioteques obertes durant aquest període. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 6 Abans d’obrir de nou les biblioteques es van haver de fer nombroses actuacions per adequar els espais als requeriments que exigien les mesures sanitàries aprovades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Procicat. En coordinació amb els equips de manteniment dels Districtes es van posar mampares de protecció als taulells d’atenció als usuaris de totes les biblioteques i es van col·locar dispensadors de gel hidroalcohòlic a diferents punts dels equipaments. Una altra de les actuacions importants que es va fer en coordinació amb els Districtes va ser la revisió de tots els sistemes de ventilació, que en alguns casos va comportar realitzar actuacions d’adequació als requeriments sanitaris, així com la neteja i desinfecció dels equipaments que portaven més de dos mesos tancats. També es van adequar els espais necessaris per poder fer la quarantena dels documents retornats, que primer va ser de 14 dies i a partir del 27 de juny es va reduir a 48 hores, una quarantena que es va mantenir la resta de l’any. Quan els usuaris ja van poder fer ús de les sales de lectura es van anul·lar punts de lectura, tant a les taules com als llocs de lectura informal, per respectar la reducció d’aforament que marcaven les autoritats sanitàries. Es van retirar també totes les butaques o cadires de tela que no es podien sanejar diàriament de manera adequada. Pel que fa a la senyalització dels espais es va aplicar la senyalització necessària per mantenir les distàncies de seguretat i la reducció d’aforament, tant davant dels taulells com en els espais de treball quan els usuaris ja van poder utilitzar les sales de les biblioteques. Es van distribuir cartells de l’Ajuntament de Barcelona amb recomanacions bàsiques per garantir la seguretat en l’ús de tots els equipaments: recordatori de les distàncies de seguretat, obligatorietat de l’ús de mascaretes, higiene de mans amb gel hidroalcohòlic, etc., i se’n van fer d’específics per a informacions pròpies del servei. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 7 Amb la generalització del confinament es va activar la possibilitat d’obtenir un carnet virtual de les biblioteques, vàlid per a tot Catalunya, per a les persones que no en tenien, de manera que poguessin accedir als serveis virtuals que requereixen aquest document, com ara l’eBiblio o l’eFilm, o bé a les bases de dades Naxos Music Library, amb un ampli repertori musical sobretot del gènere clàssic, l’In-edit TV, amb documentals musicals, així com els audiollibres o l’hemeroteca de La Vanguardia, per destacar-ne alguns. Amb aquesta nova sol·licitud l’usuari podia gaudir durant tres mesos de tots els serveis virtuals, i si volia que el carnet es mantingués vigent sí que calia, passats els tres mesos, anar a recollir-lo presencialment a una biblioteca pública. Durant el confinament l’única possibilitat d’accedir al préstec de documents era a través de l’eBiblio, un servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. No es tractava d’un nou servei, però en comparació a les col·leccions en paper havia tingut un ús podríem dir que residual. La reclusió forçosa de tota la població va suposar que aquest servei passés a ocupar un primer pla en l’ús de la col·lecció, no només en el període de confinament més estricte sinó també en els mesos posteriors. L’ús per part dels usuaris de Biblioteques de Barcelona va augmentar respecte al 2019 un 281 %. eBiblio ofereix als usuaris una col·lecció de més de 8.000 llibres electrònics, de ficció i coneixements en diferents idiomes, tant per a públic adult com per a infantil i juvenil. També ofereix un fons de més de 2.000 pel·lícules, accés a curtmetratges i documentals, així com a enregistraments sonors (música i audiollibres) i diaris i revistes en català i castellà. Es poden tenir un total de 4 documents en préstec digital durant 21 dies. En el cas de diaris i revistes aquest termini pot veure’s reduït. També es poden visualitzar en línia 2 pel·lícules a la setmana amb una duració del préstec de 3 dies. Es pot accedir a aquests continguts a través de diferents dispositius: ordinadors personals, lectors de llibres electrònics, tauletes o telèfons intel·ligents. L’aplicació està disponible per a iOS i Android, i a través del web. Una de les propostes que van sorgir per suplir els serveis que no es podien prestar presencialment va néixer entre el personal de la biblioteca Vila de Gràcia, i que encara durant el confinament ja van adoptar altres biblioteques. Es tractava de recuperar els objectius del Servei de lectura a domicili, dirigit a un dels col·lectius més vulnerables de la pandèmia, la gent gran. La proposta era senzilla: el personal de la biblioteca que estava teletreballant va proposar als usuaris habituals d’aquest servei la lectura de contes o fragments de novel·les curtes per telèfon, a cau d’orella, i van ampliar-ho als usuaris habituals de la biblioteca d’edat avançada amb qui van poder contactar. El resultat va ser molt positiu i va permetre disminuir una mica la sensació de soledat d’aquestes persones. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 8 Quan es van tornar a obrir les biblioteques es va contactar amb el projecte d’acció comunitària Radars per poder mantenir el servei a través de persones voluntàries de cara al 2021. Amb l’inici del curs escolar, atesa la necessitat de les escoles de reduir les ràtios d'alumnes per grup des de l'Ajuntament de Barcelona i de Biblioteques de Barcelona es va considerar prioritari posar a l'abast dels centres educatius alguns espais i sales de les biblioteques per tal d'acollir grups classe de les escoles que aquestes no podien programar per manca d’espai. Aquesta mesura es va portar a terme en coordinació amb el Consorci d'Educació i els districtes. Les biblioteques que han acollit grups classe són: - Montserrat Abelló: tres grups de l'escola Duran i Bas, a Les Corts. - Collserola-Josep Miracle: cessió per acollir 2 cops per setmana 6 grups de l'escola Nabí, per suplir el servei de préstec que l'escola no podrà fer mentre duri la pandèmia, a Sarrià – Sant Gervasi. - Ignasi Iglésias-Can Fabra: dos grups de l'Institut La Sagrera, a Sant Andreu. - Camp de l'Arpa-Caterina Albert: tres grups de l'Institut Broggi, a Sant Martí. Gràcies a la col·laboració de Biblioteques de Barcelona amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE) va fer donació de 3.000 documents (llibres i revistes) als pavellons socials que durant el confinament va habilitar i gestionar l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu del donatiu era facilitar materials de lectura i lleure a les persones allotjades temporalment en aquests equipaments per alleugerir la seva estada. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 9 El tancament de les biblioteques va suposar la cancel·lació de totes les activitats culturals, tallers i cursos d’alfabetització digital que hi havia programats per al que quedava de trimestre. Inicialment el període de tancament estava previst per a quinze dies, però a mesura que evolucionava la pandèmia s’anava prorrogant el confinament, i per tant es van haver de cancel·lar també les previstes per a les primeres quinzenes del segon trimestre. Algunes de les activitats previstes es van reservar per al mes de juny, amb la confiança que les condicions sanitàries haurien millorat i es podrien tornar a programar activitats presencials. Es va valorar que calia trobar altres canals per oferir activitats sobretot les que anaven dirigides als infants. Biblioteques de Barcelona disposava d’un perfil a Instagram des del qual s’informava sobre els serveis i les activitats de les biblioteques de la ciutat, d’un canal a YouTube que recollia algunes activitats i jornades organitzades per Biblioteques de Barcelona, però que quasi no s’havia utilitzat per emetre activitats en directe, i també de perfils a Facebook que es gestionaven directament des de les biblioteques. Des dels departaments d’Acció Cultural i Educativa i d’Innovació i Comunicació es van estudiar les possibilitats tècniques de cadascun dels canals i també d’algunes plataformes de videoconferències per veure quins eren els més adequats per a cada tipus d’activitat, i es va treballar en el pas a format digital d’algunes de les activitats ja previstes, i també en la programació de nous cicles que s’adaptessin a les noves circumstàncies. Es va posar en marxa un perfil específic a Instagram especialitzat en la transmissió d’activitats en directe, @bibliotequesbcn_acasa. Es va triar aquest canal perquè era de fàcil accés per als professionals que havien de fer les activitats des de casa i que d’aquesta manera des del seu propi dispositiu podien connectar-se al perfil i fer l’activitat. També es va activar el canal YouTube per a emissions en directe i es van reservar les plataformes de videoconferència per a la realització de tallers o de les sessions dels clubs de lectura. Així va néixer el cicle Lletra petita: contes en línia, que va oferir diàriament la narració de contes per a infants. En diferents franges horàries, dues sessions al matí i una a la tarda, els narradors que tenien previst actuar a les biblioteques van adaptar les seves posades en escena al format digital i van explicar els contes al nens que els veien des de casa. El pas al format digital va permetre també introduir alguna una innovació que no s’hauria pogut pensar en format presencial: els Contes per anar a dormir es feien setmanalment a les 20:30 h, un horari fora dels estàndards habituals de les activitats per a infants; en aquest cas la virtualitat es presentava com un avantatge que permetia oferir un ventall més ampli d’activitats a les famílies. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 10 Moltes de les activitats habituals per al públic adult es van portar a la virtualitat també a través d’aquest canal d’Instagram o del canal Youtube: xerrades dels cicles temàtics com el Visions de la Ciència, o el cicle de diàlegs amb autors Parlem amb..., tallers de manualitats, etc. van canviar els escenaris de les biblioteques per les cases dels autors, els ponents o els talleristes i les sales d’actes per les sales d’estar dels usuaris. També es van realitzar tallers d’escriptura creativa a través de plataformes de videoconferència que permetien una interrelació entre el professor i els alumnes molt directa. Des de les biblioteques van sorgir un gran nombre d’iniciatives que es vehiculaven des dels seus perfils a les xarxes socials: a través d’Instagram, de Facebook o de Twitter es van fer propostes que anaven des de la programació d’activitats en línia fins a les recomanacions literàries, musicals o cinematogràfiques, o als Quiz o Trivials sobre temes diversos. A continuació, sense voluntat d’exhaustivitat, es relacionen algunes de les propostes: - Els dies de #joemquedoacasa, al bloc de recomanacions Bibarnabloc, elaborat pels professionals que treballen a les Biblioteques de Barcelona, es feien recomanacions diàries sobre continguts digitals per a totes les edats i per a tots els gustos, disponibles en línia a la plataforma de préstec digital eBiblioCat. - Biblioteca Francesca Bonnemaison: #PaquitasPlay. La biblioteca proposava un joc de preguntes i respostes sobre la vida i l’obra de dones creadores al seu compte de twitter @bibfbonnemaison. Cada dimecres una nova pregunta i cada mes una protagonista diferent. - Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles: En el marc del centenari del naixement de Gianni Rodari va organitzar la #GimcanaRodari. Cada dia penjaven a la seva pàgina de Facebook un repte sobre aquest escriptor italià. - Biblioteca Fort Pienc: Saber i jugar. Un joc de preguntes al seu compte d'Instagram per demostrar fins a quin punt els usuaris coneixien la biblioteca. També va organitzar el concurs Confitura: Concurs de literaTURA en CONFInament. La temàtica del certamen girava al voltant de la situació viscuda a causa de la pandèmia provocada per la COVID-19 i incloïa les modalitats d'assaig, ficció i poesia. S’hi van presentar 21 obres, escrites en català i en castellà: 16 en la categoria de relat, 4 en la de poesia i 1 en la d’assaig. - Biblioteca Francesc Candel: el personal d'aquesta biblioteca es va animar a explicar contes des de casa seva a la seva pàgina de Facebook. També va organitzar, juntament amb La Marina Viva el concurs Contes d’estar per casa, un concurs de tema lliure. Els relats es podien enviar al Facebook o a la bústia de correu electrònic de la biblioteca. - Biblioteca Vapor Vell: Seguint el compte que la biblioteca, especialitzada en música, té a Spotify es podien gaudir de les cançons que van seleccionat per a aquells dies, sota el lema posa música al teu confinament. - Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras: des de la biblioteca es convidava als més petits de casa a fer ús de la seva creativitat i fer un dibuix per explicar com estaven vivint aquells dies a casa. Els dibuixos es penjaven a la seva pàgina de Facebook de manera que els altres nens i nenes podien veure que no estaven sols. - Biblioteca Montserrat Abelló: va posar en marxa diferents iniciatives per animar, fer propostes i acompanyar des de casa els seus seguidors de les xarxes socials: des de #Bibliorecomanacions al Facebook fins a #MakerChallenge a l'Instagram. - Biblioteca Collserola – Josep Miracle: van desenvolupar un Passa la paraula per posar a prova els coneixements dels usuaris sobre el barri al qual es podia accedir des del web de la biblioteca. - Biblioteca Jaume Fuster: davant el gran nombre de propostes que es generaven aquells dies, la biblioteca va oferir una activitat molt original: #maneresdenoferes. La primera proposta: mirar per la finestra. - Biblioteca El Carmel – Juan Marsé: cada dia, amb el nom de Recomanació des del confinament, el personal de la biblioteca feia una recomanació en format vídeo a la seva pàgina de Facebook. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 11 - Biblioteca Nou Barris: La biblioteca volia mantenir viu el servei de jocs que cada dijous oferia a infants i famílies de manera presencial: amb l'activitat Juguem a la biblioteca i a casa, proposaven una selecció de jocs en línia per poder continuar gaudint del joc #desdecasa. - Biblioteca Zona Nord: La biblioteca va proposar un trivial particular, cada dimecres plantejaven una nova pregunta a la seva pàgina de Facebook. Les respostes es podien trobar consultant el Bibarnabloc (el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona), el Facebook de la biblioteca o les pàgines web d’altres biblioteques. - Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: #Seguim. La biblioteca oferia una sèrie de propostes en línia per als dies de confinament. Jocs, recursos i activitats per a tothom: #UnaCartaDeConte, #ElJocdeSantAndreu i el Còmic Quiz Can Fabra. Des de l’American Space s’oferia, entre d’altres propostes, un recull de recursos gratuïts i de gran qualitat per a l’aprenentatge de l’anglès, pensats per ampliar i consolidar els coneixements en nivells intermedis i avançats. - Biblioteca Xavier Benguerel: la biblioteca especialitzada en cinema proposava títols de cinema indie que es podien trobar a la plataforma eBiblio.cat. Possiblement les activitats de Biblioteques de Barcelona amb usuaris més fidels i participatius són els clubs de lectura presencials. El confinament va paralitzar també aquesta modalitat de lectura compartida de manera sobtada. Alguns dels grups, d’acord amb la biblioteca que els acollia habitualment, van poder cloure la lectura que tenien entre mans a través de plataformes de videoconferència, però ja no va ser possible el préstec de les lectures programades a continuació. En aquest context, des del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya van oferir a Biblioteques de Barcelona la matèria primera per organitzar clubs de lectura virtuals: l’app catalana de missatgeria instantània Tellfy, llicències de documents digitals de l’eBiblio i pressupost per al pagament a conductors. Amb aquesta proposta, la primera setmana de confinament es va començar a treballar en el disseny d’un model de club de lectura virtual. Un prototip que es va posar en marxa el mes d’abril i sobre el qual es van anar fent correccions i aplicant millores a mesura que s’oferien nous clubs cada quinze dies. Des del primer moment una evidència va orientar el camí d’aquesta evolució: els clubs virtuals no només permetien la continuïtat de la lectura durant el confinament; la transposició d’una experiència presencial al món virtual obria les portes a un tractament diferent de les obres, alhora que permetia arribar també als lectors que tenien dificultats o bé poc temps per desplaçar-se. El funcionament és el següent: escriptors, crítics literaris, traductors i editors interactuen amb els lectors a través de l’aplicació Tellfy i per videoconferència. En un primer moment i a través d’un vídeo es donen claus per a la lectura de les obres tractades, que normalment es poden obtenir en format digital; després, durant uns dies s’aporta informació a través d’un xat que permet una lectura augmentada i la intervenció dels participants durant el procés de lectura, i finalment es clou el club amb una trobada per videoconferència, a la manera de les trobades presencials, on tots els membres del club de lectura poden intercanviar amb l’autor o amb el conductor els seus comentaris en directe. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 12 Biblioteques de Barcelona organitza cada any el Pregó de la Lectura al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Per al 2020 hi havia prevista la participació d’una escriptora estrangera que es va haver de cancel·lar. Però es va poder mantenir el pregó en un diàleg en línia des del canal d’Instagram @bibliotequesbcn_acasa entre Julià Guillamón, escriptor i comissari d’exposicions literàries i Empar Moliner, escriptora i periodista. Alhora l’Institut de Cultura de Barcelona a través de Barcelona Ciutat de la Literatura i amb les Biblioteques de Barcelona va reservar un espai especial a la prescripció lectora i a la presència intensa d’escriptors i bibliotecaris per al dia de Sant Jordi. Des de les xarxes socials de Barcelona Ciutat de la Literatura, BCN Cultura i les pròpies de Biblioteques de Barcelona es van emetre una seixantena de vídeos amb recomanacions de llibres. Entre les recomanacions d’autors es van poder seguir les de David Nel·lo, Cristina Morales o Jordi Nopca, entre d’altres. Pel que fa a les recomanacions de Biblioteques de Barcelona hi van participar 10 professionals de les biblioteques i dels serveis centrals: Emma Armengod, César Azuara, Neus Castellano, Norberto Fentanés, Walter Llorach, Mònica Medina, Raquel Muñoz, Mireia Sala, Victòria Sales i Mont Sureda. Les biblioteques de Sant Pau-Santa Creu a Ciutat Vella, Francesc Candel a Sants-Montjuïc, Les Roquetes i Zona Nord a Nou Barris, Trinitat Vella-Josep Barbero i Bon Pastor a Sant Andreu, i finalment Ramon d’Alòs-Moner i Sant Martí de Provençals a Sant Martí, van oferir durant el mes d’agost i la primera quinzena de setembre un seguit d’activitats adreçades a infants i adolescents amb l’objectiu de posar al seu abast una programació lúdica i creativa per als dies d’estiu. Aquesta oferta es va dissenyar des de cada biblioteca amb recursos del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona, amb activitats al voltant de la lectura, la ciència, la música i altres disciplines. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 13 Com s’ha anat explicant en aquest recull de l’activitat del 2020, ha estat un any excepcional que no es pot avaluar prenent com a referència els valors obtinguts els anys anteriors. Es parteix de la base que els dies d’obertura de les biblioteques han estat el 30 % menys que l’any anterior, i el 43 % menys si tenim en compte les hores d’obertura. A la reducció dels períodes d’obertura s’haurien de sumar tants valors no avaluables quantitativament i que són de difícil interpretació objectiva, que l’aproximació generalista seria forçosament inexacta. La comparació amb els valors absoluts del 2019 ens ajuda com a referència per veure del lloc d’on veníem, però no ha de ser un valor per sí mateixa; per això cal fer atenció a les mitjanes d’usos dels diferents serveis per dia i per hora per poder-nos fer una idea de l’ús que ha tingut el servei que s’ha ofert des de les biblioteques. El conjunt de les biblioteques de la ciutat han rebut aquest any 2.510.629 visites. Si posem aquesta xifra en relació amb els habitants de Barcelona obtenim una mitjana 1,5 visites per cada habitant. Si tenim en compte els valors absoluts, l’ús dels equipaments ha disminuït pràcticament un 63 %. Amb una mitjana de 13.233 visites diàries per biblioteca, aquest percentatge negatiu es redueix en 17 punts si tenim en compte aquest indicador, i baixa 28 punts si valorem les 2.222 visites per hora que es van atendre de mitjana. Si fem una aproximació encara més detallada, arribem a les 55,5 visites de mitjana que han atès cada hora d’obertura les 40 biblioteques de la ciutat. 6.729.005 2.510.629 -62,7 24.863 13.233 -46,8 3.403 2.222 -34,7 A finals del 2020 Biblioteques de Barcelona va posar a disposició dels ciutadans una col·lecció de 2.452.394 documents, 116.162 dels quals eren noves adquisicions fetes durant l’any. En relació a la població de Barcelona significa una ràtio de 1,47 volums per habitant. Per avaluar l’ús de la col·lecció prenem com a referència els documents prestats, ja que no disposem d’eines que automatitzin les consultes que es fan a sala. Usos de préstec Si analitzem els 492.044 usos de préstec que s’han fet al 2020, s’observa que la relació de documents en préstec per a cada ús ha augmentat un 20,5 % respecte a l’any anterior. 1.007.309 492.044 -51,2 3,4 4,1 20,5 Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 14 Si fem atenció a les dades del quadre següent podem observar que, si bé el préstec de documents tradicionalment s’havia considerat el servei essencial de les biblioteques, només una mitjana del 0,1 de les visites en fa ús i s’emporta 0,8 documents. Aquesta xifra ens parla de la diversificació d’usos de les biblioteques. Cal destacar també que hi ha un grups d’usuaris actius en el servei de préstec que han fet un ús intensiu de la col·lecció, amb 14 documents prestats repartits en 3,4 usos del servei. 0,3 1,2 0,1 0,8 0,5 2,3 3,4 14 Préstecs En termes absoluts també el total de documents prestats ha patit una forta disminució. Però aquesta davallada disminueix notablement, fins a 25,6 punts, si tenim en consideració els préstecs en relació als dies d’obertura. I si el que posem en relació són els préstecs en relació a les hores de servei aquesta relació passa a tenir un augment positiu, un 4,9 % en relació al 2019. 3.436.920 2.059.734 -40,1 12.699 10.856 -14,5 1.738 1.823 4,9 Com s’ha explicat a l’apartat 2, durant el confinament es va posar en valor el préstec de documents digitals. En el cas de Biblioteques de Barcelona el préstec digital ha significat el 17,3% del total de documents prestats. La Diputació de Barcelona ha fet una anàlisi de l’ús del servei de l’eBiblio durant els mesos de confinament. El percentatge més alt d’usuaris de la plataforma de préstec digital correspon als usuaris de Biblioteques de Barcelona, amb un 18 % del total. Si s’analitzen les dades generals d’ús de l’eBiblio dels primers mesos de l’any abans del confinament i es comparen amb les del període de confinament, s’observa que durant aquest període es van triplicar els usuaris del préstec digital, concretament es van doblar els usuaris que ja eren actius en el servei i es van multiplicar per sis els nous usuaris. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 15 Actualment les Biblioteques de Barcelona ofereixen l’accés a Internet des de la majoria dels ordinadors de la biblioteca. Hi ha un límit d’accés de 20 sessions d’una hora mensuals, i de 32 des dels Espais Multimèdia, i il·limitat si s’hi accedeix des dels propis dispositius a través de la xarxa Wi-Fi. El conjunt de serveis d’accés a Internet ha tingut una disminució del 60 %. Si el posem en relació a les visites, en canvi, hi ha un lleuger augment del 5,7 %. 1.266.142 499.186 -60,6 646.463 292.224 -54,8 19 20 5,7 Com tots els altres serveis que impliquen presencialitat, les activitats culturals es van veure molt afectades pel confinament primer i, després de l’obertura de les biblioteques, amb serveis i aforaments molt limitats. Com s’explica a l’apartat 3, es va treballar per re direccionar, tant com es va poder, les activitats al món virtual de manera que s’hi pogués accedir des de les xarxes socials, però això no va evitar un descens important de l’oferta i dels usuaris. Cal tenir en compte que el programa d’activitats de Biblioteques de Barcelona és d’una densitat elevada, que es treballa tant des de la perspectiva de xarxa com de la territorial. Un càlcul ràpid que es pot fer per fer-nos una idea de la intensitat de la programació cultural de les Biblioteques de Barcelona, és dividir les activitats pels dies de l’any. Encara que no és representatiu perquè les quaranta biblioteques de la ciutat no obren cada dia de l’any, sí que ens serveix per veure que la incidència de la COVID-19, tot i ser important en valors absoluts, va permetre no parar del tot l’activitat: durant el 2019 les biblioteques van fer una mitjana de 10,5 activitats cada dia de l’any. La xifra per al 2020 va ser de 6 activitats diàries. A falta de dades que ho confirmin, possiblement les Biblioteques de Barcelona han estat el centre cultural de la ciutat que ha pogut continuar fent una oferta d’activitats més nombrosa. Cal tenir també present que en les activitats digitals, a l’hora de fer el recompte d’assistents, cada connexió comptava com a un assistent quan, sobretot a les activitats per a infants, és molt possible que hi hagués més d’una persona seguint-la. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 16 A més de les activitats pròpies es va mantenir la participació en els cicles culturals, literaris i científics de la ciutat que es van poder portar a terme, adaptant els formats i els canals a la nova situació: el festival BCNegra (pre pandèmia), El Festival Grec, la Setmana de Poesia, etc... Les activitats d’alfabetització digital, tot i haver-se pogut fer algunes formacions en línia, també ha patit un retrocés important, concretament es van fer 976 activitats, un 67,6 % de descens. Pel que fa als assistents a les activitats, 7.666 persones, el retrocés va ser del 55 %. Es van anul·lar dos dels cicles habituals, els dirigits a la gent gran (Aula Digital +55), i el cicle Oberts al Futur. Les visites escolars s’han vist molt afectades per les restriccions sanitàries: després del període de confinament la majoria de les escoles no van recuperar la presencialitat fins a l’inici del curs 2020-21. Les noves disposicions que feien que els anomenats grups bombolla no poguessin interactuar amb d’altres grups va limitar-ne molt la mobilitat i per tant la sortida fora dels propis centres educatius. En conjunt la reducció de grups d’escolars va ser del 63,6 %, quedant en 893 grups, la gran majoria dels quals havien visitat les biblioteques abans del 13 de març. El nombre d’alumnes que formaven part d’aquests grups va disminuir un 66,2 %, un total de 19.669 infants i joves. Per cicles educatius, el major nombre de grups, més del 50%, va correspondre a visites d’educació primària. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 17 Un últim apartat en l’anàlisi de les dades d’ús ens porta a valorar justament les dades de les visites que no podem registrar quin ús han fet de la biblioteca. Aquesta dada es genera acumulant els usos que sí que queden registrats, és a dir els usos per als quals és necessària la presentació del carnet i generen un registre a la base de dades (o bé podem comptar de manera manual com ara els assistents a una activitat), i restant el resultat d’aquesta suma al nombre de visites que reben les biblioteques. EL 2020 els usos no registrats representen el 57,4 % de les visites, set punts per sota del percentatge registrat l’any anterior, un descens atribuïble a la limitació d’alguns dels serveis que no generen registre, com pot ser la lectura de diaris i revistes, que no ha estat disponible des de la reobertura de les biblioteques degut al període de quarantena que havien de passar els documents, i al tancament de les sales de treball durant alguns dels períodes d’obertura. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 18 A finals del 2020 els usuaris amb carnet de Biblioteques de Barcelona eren 902.359, dels quals 26.266 es van donar d’alta durant l’any. Aquesta xifra oscil·la d’un any per l’altre perquè de manera periòdica es donen de baixa els usuaris que porten un període perllongat sense fer ús del carnet. A partir de les dades que es recullen en el carnet, podem concretar algunes característiques dels nostres usuaris: gènere, nacionalitat i edat. Pel que fa al gènere el 55 % de les usuàries són dones, un percentatge que, si el comparem amb les dades de població de Barcelona, està 2,5 punts per sobre de la proporció de dones que viuen a la ciutat. En el cas dels homes la proporció de carnets en comparació amb la població masculina de la ciutat és un 3,3 % per sota. 496.452 55 % 52,5 % 399.039 44,2 % 47,5 % Pel que fa a la nacionalitat, en el cas dels inscrits podem destacar que un 28,7 % dels usuaris amb carnet han nascut fora d’Espanya. En la comparació amb la proporció d’habitants estrangers empadronats a Barcelona trobem que el nombre d’estrangers a les biblioteques és 7,1 punts superior als presents a la ciutat. Cal tenir en compte que les biblioteques són un equipament cultural de proximitat gratuït, que permet l’accés a una gran col·lecció documental en diverses llengües, a disposar de connexió a Internet (Wi-Fi o des dels ordinadors de la biblioteca) gratuïta, a espais de permanència segurs i tranquils, a activitats i tallers per a totes les edats gratuïts. Tot això fa que siguin espais amigables i accessibles per a les persones que arriben a la ciutat i volen arrelar-se al territori. 643.089 71,3 % 78,4 % 259.270 28,7 % 21,6 % Pel que fa al rànquing de les nacionalitats d’uns anys ençà la comunitat italiana ha anat creixent progressivament fins arribar a ser la comunitat estrangera amb més presència a les biblioteques. Aquesta progressió es deu no només a les persones nascudes a Itàlia que viuen a Barcelona, sinó que hi ha un gran nombre de persones de països de Sud Amèrica que tenen doble nacionalitat amb Itàlia, i s’inscriuen amb aquesta per així poder constar com a ciutadans europeus. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 19 Finalment, per grups d’edat, la franja més present és la dels adults de 40 a 64 anys, amb un 35,6 %. Sumats als adults de 25 a 39 anys representen pràcticament dos terços dels usuaris. L’altre terç queda distribuït en el 13,6 % de joves, l’11,5 % de gent gran i el 8,8 % de petits lectors i infants. 3.798 0,4 75.436 8,4 122.935 13,6 271.073 30 319.470 35,4 103.727 11,5 5.920 - 902.359 - Pel que fa als usuaris actius, és a dir els que durant el 2020 han fet algun ús de la biblioteca dels que queden registrats a les bases de dades, les proporcions canvien una mica, sobretot pel que fa al grup format pels petits lectors i els infants, que representen un 16 % dels usuaris actius. 4.979 2,5 26.654 13,6 27.604 14,1 42.306 21,6 65.925 33,7 21.727 11,1 6.512 - 195.707 Pel que fa als usos dels serveis, quasi tres quartes parts corresponen al servei de préstec (col·lecció física més eBiblio i eFilm), i la resta són usos del servei d’accés a Internet. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 20 Durant el confinament el butlletí electrònic MésBiblioteques va ser un dels principals instruments de comunicació amb els usuaris que estan donats d’alta d’aquest servei. Es va mantenir una periodicitat setmanal amb informació sobre els serveis i activitats accessibles en línia, i també recomanacions de llibres, pel·lícules, música, i també recomanacions bàsiques sanitàries com ara el rentat de mans, l’ús de mascareta etc... Les xarxes socials han tingut una importància vital en la comunicació amb els usuaris durant aquest 2020. La interacció ha anat més enllà de la comunicació de serveis i activitats i la resposta a les consultes del usuaris: com ja s’ha explicat a l’apartat 3.3 moltes activitats s’han produït a les xarxes, de manera que han estat un canal d’informació però també un canal de servei en sí mateix. A continuació hi ha els principals resultats dels canals actius a les diferents xarxes socials. 41 824.248 42,69 % 1 63.642 77,08 % 80.385 21.685 - 2.205 1.205 - 24.590 1.944 - 1.626 51 45.936 15.331 282 24.094 El sistema d’atenció en línia de l’Ajuntament de Barcelona, l’IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments), és actualment l’únic sistema de gestió de les comunicacions dels usuaris de Biblioteques de Barcelona. Les que es fan per altres mitjans s’introdueixen també al sistema, de manera que la gestió de les respostes i de la comunicació als agents responsables de resoldre les qüestions plantejades pels usuaris s’ha pogut simplificar i millorar. De fet des de les pròpies biblioteques es potencia la utilització d’aquest sistema ja que és un bon instrument per conèixer l’opinió dels usuaris i donar una resposta ajustada a les seves necessitats, a més de millorar els serveis de tota la xarxa. En xifres absolutes aquest any 2020 el nombre total de comunicacions ha disminuït un 18 % en relació a l’any anterior. Però com s’ha anat exposant al llarg de la memòria aquest ha estat un any atípic, i si posem en relació el nombre de comunicacions amb les visites rebudes ha augmentat fins a un 128 %, arribant a 2,4 comunicacions per cada 10.000 visites, la relació més alta des que es recullen les dades. D’aquestes 613 comunicacions, 157 han estat queixes, en aquest cas una disminució un 63,9 % en relació al 2019 i en canvi les consultes (456) han registrat un 45,7 % d’augment. Tenint en compte les nombroses reduccions del servei és un bon indicador que les queixes hagin baixat, i fa pensar que els usuaris han comprès que les limitacions tenien com a objectiu oferir el màxim de servei que permetien les condicions sanitàries. És comprensible l’augment de les consultes, atenent els canvis continuats en el servei. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 21 Pel que fa a les queixes, a l’hora de posar-les en relació amb el nombre de visites que reben les biblioteques, en termes absoluts la proporció de queixes per visita del 2020 va ser de 0,000062, és a dir de 0,62 queixes per a cada 10.000 visites que van rebre el conjunt de les 40 biblioteques de la ciutat. 2,07 1,19 1,05 2,4 1.240 744 711 613 -9,1 % 7 % -18,7 % -18 % L’enquesta Òmnibus municipal és un instrument de recerca que des del 1997 la Direcció de Comunicació i Atenció Ciutadana posa a disposició de l’organització municipal. L’Òmnibus permet saber l’opinió dels ciutadans i ciutadanes sobre qüestions concretes i sobre àmbits tan variats com poden ser els bombers, el comerç, l’aparcament, els museus, l’habitatge, els centres cívics, les biblioteques, etc. Des de Biblioteques de Barcelona hi participem des del 2002 amb la inclusió de preguntes concretes entorn les biblioteques. La recollida de la mostra es va fer al desembre del 2020. Es tracta d’un estudi qualitatiu amb les següents característiques: - Grandària de la mostra: 1.000 entrevistats - Univers: població de Barcelona de + 16 anys - Metodologia: entrevista personal realitzada amb suport informàtic (CAPI) al carrer Aquest 2020 ve marcat per l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en tots els àmbits i especialment en el sector cultural. En els darreres 6 mesos, que són els que es van agafar com a referència temporal, es van succeir diferents graus de restriccions en l’ús de les instal·lacions i en les diferents activitats culturals, passant de la prohibició total a l’obertura restringida. L’assistència a les biblioteques (40 %), amb els museus i els cinemes (36 % i 29 % respectivament) van ser les activitats a les que més ciutadans van assistir, seguides per un 27 % que van anar als centres cívics, un 20 % al teatre i un 17 % a conferències. Algunes de les conclusions que es poden extreure d’aquesta enquesta són: - En relació a l’oferta cultural de ciutat: un 70,1 % dels enquestats manifesten que han assistit a alguna activitat cultural a la ciutat en els darrers sis mesos del 2020. - En relació a l’assistència a activitats culturals que ofereix la ciutat: l’assistència a biblioteques ha baixat 14 punts des de finals del 2019. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 22 - En relació al coneixement i ús de les biblioteques, des de la primera vegada que es va preguntar al març de 2002, s’ha experimentat un constant creixement: del 54 % del 2002 fins al 92,5 % d’enguany. El coneixement està força estès per tots els segments de la població. Pel que fa a la freqüència d’ús de les biblioteques, i sense tenir en compte el tancament temporal per les restriccions de la COVID-19, 1 persona de cada 5 que les coneixen no hi va mai (21,7 %). De la resta, els que sí que hi van, el 15,9 % hi va ocasionalment, però un 17,2 % hi va intensament (entre el 3,6 % que hi va diàriament i el 13,6 % setmanalment). Alhora un 10,6 % hi va un cop cada quinze dies i un 17,6 %, mensualment. En relació a ara fa un any, pugen les visites més freqüents. Així, també baixen en major mesura les visites ocasionals (-7,2 punts) i pugen les mensuals (+5,5 punts). En resum, i sense tenir en compte el tancament temporal per les restriccions sanitàries, el 72,2 % del conjunt de la ciutadania són usuaris de les biblioteques públiques de Barcelona, incloses les persones que hi van ocasionalment. La resta, el 27,8 %, no ho són; tot i que un 20,3 % si que les coneix però no hi va. La resta (7,5 %) no les coneix. En relació al perfil dels no usuaris, del grup que no les coneix destaca el poc coneixement que en tenen les persones de 16 a 24 anys (11,3 %). En el segon grup, els que les coneixen però no hi van, hi trobem principalment els que tenen entre 55 i 64 anys (25,5 %). A les persones no usuàries i les que només hi van ocasionalment se’ls pregunta pels motius pels quals no van a les biblioteques. La manca de temps (20,5 %), i el no tenir-ne necessitat (19,1 %), són els principals motius per no anar-hi. Segueix la preocupació per la COVID-19 (11,1 %) i el que prefereix quedar-se a casa o ja disposa de llibres (9,9 % i 9,4 % respectivament). En relació a la recepció d’informació, el 69,5 % del total d’enquestats està interessat en rebre informació sobre el que fan i ofereixen les biblioteques i la manera preferida per fer-ho és a través del correu electrònic (55,8 %), seguida per les xarxes socials (16,4 %) i per la web de les biblioteques (10,4 %). A gairebé una tercera part de la població (29,4 %) no li interessa rebre informació sobre les activitats i serveis de les biblioteques. En relació als serveis, el préstec de material bibliogràfic i audiovisual i la seva consulta a sala són els serveis que més utilitzen els/les usuaris/àries de les biblioteques (78,8 % i 43,7 %, respectivament). L’ús de la sala amb material propi així com la connexió a internet a través de Wifi (40,2 % i 37,2 % respectivament), també són força utilitzats. Segueixen en rellevància altres serveis la lectura de premsa a la sala (32,9 %), la connexió a Internet amb l’equipament de la biblioteca (27,7 %), el préstec de llibres electrònics o altres continguts digitals (24,9 %), l’assistència a activitats culturals i clubs de lectura (23,8 %) i els cursos i tallers tecnològics amb el 13,2 %. El préstec de llibres, revistes, i audiovisuals es manté com a principal servei pujant lleugerament (1,9 punts), mentre que la consulta i lectura a sala, per la situació provocada per la COVID-19, baixa 22,4 punts. En relació als aspectes a millorar moltes de les demandes de millora van dirigides als serveis en sí (21,7 %), però també se’n fan relacionades amb l’espai (15,1 %), el material (12,5 %), o vinculat a les noves tecnologies (3,3 %). Dels serveis destaca la demanda d’ampliació d’horaris (10,1 %), i la demanda de millorar l’atenció a l’usuari o que hi hagi més personal (3,5 %). Pel que fa a l’espai es demana principalment la seva ampliació (7,5 % de les respostes) i la millora de l’equipament (3,5 %). Entre les referències al material, destaca la demanda de disposar de més llibres (4,9 %) i renovar i actualitzar el fons bibliogràfic amb novetats editorials (3,5 %). En referència a les noves tecnologies es demana més i millor connexió a internet (1,9 %). La petició de civisme i silenci recull un 3,3 %. La gran majoria dels/les usuàries valoren l’atenció rebuda per part del personal de la biblioteca com a molt/bastant bona (95,5 %). La qualifiquen com a bona el 2,6 % i com a dolenta/molt dolenta només un 1,4 %. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 23 L’activitat de les Biblioteques de Barcelona es concreta també a través d’articles a publicacions i revistes culturals, sovint especialitzades en el camp professional de les biblioteques. És important donar a conèixer els diferents serveis, programes i activitats que es realitzen a les biblioteques de la ciutat, tant per la difusió que suposa del servei com per donar veu als professionals que hi treballen. Alhora el procés d’escriptura significa reflexionar i analitzar sobre el que es relata, uns processos que si bé són imprescindibles per millorar el servei sovint el dia a dia no deixa dedicar-hi tant de temps com es voldria. A principis de febrer del 2020 es va presentar el número 67 de la revista Ítem que publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, amb una edició dedicada a Biblioteques, diversitat i inclusió. La presentació es va fer a la biblioteca Bon Pastor, i va consistir en una taula rodona al voltant del rol de les biblioteques en la inclusió, en la qual va participar la directora de la biblioteca, la Vírgina Cierco. En aquesta edició s’hi podien trobar dos articles sobre projectes de Biblioteques de Barcelona: - A l'estiu, Barcelona t'acull 2018. Programa Noves Famílies: Acompanyament al Reagrupament Familiar: treball intercultural a les Biblioteques de Barcelona, de Marina Sánchez, Juanjo Arranz i Noemí Pérez; - El centre d'interès Identitats trans i gènere de la Biblioteca Nou Barris, d’Emília Sánchez i Eric Sancho. En el número 68 de la mateixa publicació, dedicat a Biblioteques i cultura maker: makerspaces, BiblioLab, cocreació, innovació i experimentació, a l’apartat d’experiències s’hi pot llegir l’article Cultura maker, creació i experimentació a la biblioteca Montserrat Abelló, de Neus Montserrat i Isabel Pasques. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 24 Un dels àmbits que s’han vist més afectats per la pandèmia ha estat el dels recursos humans. La gestió a distància durant el confinament i després la incorporació progressiva del personal a les biblioteques va ser un procés certament complex per la gran quantitat de casuístiques diferents i per l’evolució de les condicions sanitàries que s’anaven produint i que exigien canvis pràcticament d’un dia per l’altre. La gestió de les substitucions del personal vulnerable que va continuar fent teletreball quan es van tornar a obrir les biblioteques, la substitució de persones de baixa tant per malaltia com pel compliment de quarantenes en els casos de contactes directes amb persones amb COVID-19, sumat a la gestió habitual de les substitucions en períodes de vacances, ha estat prioritària. Pel que fa a les baixes per malaltia o bé per confinament preventiu es van produir un acumulat de 57 baixes, amb un pic important entre finals d’octubre i principis de novembre. Un altre aspecte que es va gestionar en un procediment d’urgència va ser l’adquisició d’equips de protecció individual (EPI) per a tot el personal que s’incorporava als seus centres de treball: mascaretes, guants, pantalles protectores, gel hidroalcohòlic (també per als usuaris). També es va oferir a tot el personal passar un test serològic per detectar possibles casos positius. Abans de la reincorporació del personal a les biblioteques es va fer una formació específica en prevenció de la COVID-19, obligatòria per a totes les persones que tornaven al treball presencial. També per a aquestes persones es va posar a disposició un servei d’assessorament psicològic per si en un moment donat podien necessitar suport psicològic (gestió de la por, ansietat, etc…). Alhora va caldre establir els protocols necessaris per al manteniment de la seguretat sanitària per al personal i per als usuaris, tant pel que feia al manteniment de les distàncies de seguretat, la ventilació dels espais, el respecte als aforaments permesos segons les fases de la pandèmia, la manipulació de documents compartits, la realització d’activitats, etc. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 25 La plantilla total aprovada per al 2020 va ser de 414 llocs de treball, corresponents 379 a biblioteques i 35 a serveis centrals. Això es concreta en una plantilla mitjana mensual de 494 persones contractades, també per a substitucions, i una foto fixa de la plantilla a 31 de desembre de 2020 de 527 persones contractades. Pel que fa a la distribució de la plantilla entre homes i dones, les dones representen prop del 72 % de la plantilla i els homes el 28 %, com es pot veure en el quadre següent: 494 355 (71,9 %) 139 (28,1 %) 527 377 (71,6 %) 150 (28,4 %) El mes de novembre es van incorporar nou persones provinents de Plans d’Ocupació Municipal 2020. D’acord amb les sol·licituds, la distribució va ser: - 6 persones per al projecte de foment de la lectura. - 2 persones de suport a projectes de comunicació i xarxes. - 1 persona facilitadora per a tots els projectes. No va ser possible la incorporació dels 16 projectes concedits inicialment a causa de les mesures preses per contenir la COVID-19. Durant el confinament es va estar treballant en un Portal de Formació per als treballadors de Biblioteques de Barcelona. L’espai s’ha configurat com un compendi de recursos posats a disposició del conjunt de la plantilla i de les biblioteques, amb recursos específics i transversals. Alguns són oberts a tothom i d'altres destinats a col·lectius concrets en funció dels seus interessos o necessitats professionals. També en aquest portal es va crear un apartat amb tota la informació sobre la COVID-19 necessària per als treballadors: protocols, instruccions, elements per a la senyalització i els cursos previs a l’inici del treball presencial. Pel que fa a la formació realitzada, es va oferir al conjunt de la plantilla 88 formacions, amb un total de 542 places i 2.922 hores de docència. La mitjana d’assistents per curs ha estat de 6 persones, i des de totes les biblioteques s’ha assistit almenys a una formació. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 26 La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions en nous equipaments, ha estat de 34.440.440 €, un d’augment respecte al 2019 del 5,9 %. Significa una despesa pública per habitant de 20,6 €. La distribució per entitats que participen en el Consorci ha estat: 25.297.399 8.497.211 572.880 72.950 34.440.440 € 73,45 % 24,67 % 1,34 % 0,21 % Per conceptes la despesa total queda desglossada així: 19.905.733 1.965.471 24.067 7.274.890 489.836 115.296 4.665.147 Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa aquest 2020 ha estat de 29.775.293 €, que representa una disminució del 0,8 % respecte al 2019, i una despesa per habitant de 17,9 €. La distribució per entitats que participen en el Consorci ha estat: 20.632.252 8.497.211 572.880 72.950 29.775.293 € 69,29 % 28,54 % 1,92 % 0,25 % 5.337.316 15.544.089 25.468.046 27.272.437 30.030.251 29.775.293 - - - - - -0,8% - 191,23% 377,1% 410,9% 462,6% 457,8% Dins les mesures extraordinàries presentades per l’Ajuntament de Barcelona per donar suport al teixit cultural de la ciutat enfront la crisi en el sector generada per la COVID-19, es va destinar una dotació extraordinària d’un milió d’euros per donar suport a les llibreries de proximitat amb la compra de llibres per a les col·leccions de les biblioteques. Aquest milió d’euros es va afegir a la inversió municipal adjudicada per al 2020 per aquest mateix concepte. El concurs per a l’adjudicació es va dividir en 76 lots de manera que hi poguessin accedir el màxim nombre de llibreries possible. Durant el 2020 es va iniciar el procés que finalitzarà durant el 2021. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 27 El Tauler d’Anuncis és un butlletí d’informació interna que s’envia a tota la plantilla de Biblioteques de Barcelona setmanalment. El butlletí es nodreix de la informació que aporten els diversos departaments dels serveis centrals i de cadascuna de les biblioteques. Amb la COVID-19 només es va interrompre la seva periodicitat la primera setmana del confinament, i va ser una bona eina per mantenir el contacte amb tots els treballadors, tant per la difusió de la informació bàsica de servei com per compartir els projectes en línia que s’estaven posant en marxa des de les diferents biblioteques. L’equip directiu de Biblioteques de Barcelona el formen el gerent, les direccions dels diferents departaments dels serveis centrals i les direccions de totes les biblioteques. Per poder gestionar de manera coordinada tant el període de confinament com l’obertura progressiva del servei, es va modificar el calendari de reunions habitual, de manera que cada setmana el nucli de les direccions de districte i l’equip de serveis centrals es va reunir a través de videoconferència. També es va intensificar la periodicitat de les reunions plenàries amb les direccions de totes les biblioteques per poder compartir el màxim d’informació i respondre als dubtes o preocupacions dels equips de cada biblioteca que arribaven a través de les direccions. El mes de desembre es va fer una reunió en línia per a tot el personal per agrair l’esforç realitzat durant aquest període tan complex, fer balanç de l’any i exposar les principals línies de treball per al 2021. Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 28 Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 29 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Ciutat Vella 192.988 986 47 174.474 884 164 41.849 94 599 177 2.921 2.986 93.679 9.887 232.939 L'Eixample 500.174 2.504 72 429.569 2.170 350 99.401 151 1.202 130 3.735 5.710 182.224 17.770 386.230 Sants - Montjuïc 202.279 946 53 171.261 818 128 30.221 25 225 134 2.133 2.046 86.202 10.435 216.861 Les Corts 181.939 861 75 119.217 610 96 46.144 26 180 111 1.516 1.508 47.031 6.961 120.655 Sarrià - Sant Gervasi 126.379 605 40 101.726 515 90 19.863 38 235 75 1.361 1.191 37.907 6.261 142.152 Gràcia 367.499 1.587 90 237.946 1.046 158 49.104 63 417 131 3.710 3.488 114.644 9.694 198.950 Horta - Guinardó 216.457 1.137 49 187.921 971 161 35.312 87 742 118 2.299 2.063 74.823 11.905 281.407 Nou Barris 191.423 984 35 162.099 822 139 55.293 125 975 371 4.751 2.422 81.620 15.299 243.188 Sant Andreu 246.730 1.165 53 190.775 909 136 65.041 196 1.947 589 8.973 1.615 67.682 11.264 266.652 Sant Martí 284.761 1.489 46 284.746 1.523 272 56.958 171 1.144 178 3.776 3.237 116.547 16.686 363.360 Generals xarxa 200 4.608 TOTAL BARCELONA 2.510.629 13.233 2.222 2.059.734 10.856 1.823 499.186 976 7.666 2.214 39.783 26.266 902.359 116.162 2.452.394 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Barceloneta - La Fraternitat 28.156 167 30 26.891 159 29 5.911 30 215 14 179 424 13.760 1.777 44.976 Francesca Bonnemaison 64.221 279 48 64.574 281 48 11.441 37 169 49 1.554 611 22.572 2.755 75.518 Gòtic – Andreu Nin 27.855 200 40 22.346 161 32 8.312 21 194 16 297 310 7.225 2.177 46.579 Sant Pau - Santa Creu 72.756 340 66 60.663 283 55 16.185 6 21 98 891 1.641 50.122 3.178 65.866 TOTAL DISTRICTE 192.988 986 47 174.474 884 164 41.849 94 599 177 2.921 2.986 93.679 9.887 232.939 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional EE – Agustí Centelles 125.476 563 78 111.165 498 69 27.895 72 560 28 1.002 1.487 38.086 3.901 89.391 Fort Pienc 55.274 343 56 47.170 293 48 11.539 - - 15 326 488 20.409 2.445 58.681 Joan Miró 64.817 339 66 63.684 333 65 11.924 - - 15 454 794 29.922 2.139 62.380 Sagrada Família - JMAL 174.412 681 99 136.198 532 77 33.642 47 364 32 1.054 2.122 55.772 4.899 92.347 Sant Antoni - Joan Oliver 51.176 368 66 41.078 296 53 10.305 16 226 19 569 542 21.304 2.908 39.985 Sofia Barat 29.019 209 37 30.274 218 38 4.096 16 52 21 330 277 16.731 1.478 43.446 TOTAL DISTRICTE 500.174 2.504 72 429.569 2.170 350 99.401 151 1.202 130 3.735 5.710 182.224 17.770 386.230 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Francesc Candel 43.887 214 40 42.927 209 39 10.489 17 187 52 631 500 18.573 3.008 63.536 Poble-Sec - Francesc Boix 27.872 169 29 31.916 193 34 8.106 - - 26 426 484 19.715 1.348 41.423 Vapor Vell 130.520 563 75 96.418 416 55 19.524 8 38 56 1.076 1.062 47.914 6.079 111.902 TOTAL DISTRICTE 202.279 946 53 171.261 818 128 30.221 25 225 134 2.133 2.046 86.202 10.435 216.861 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Les Corts - Miquel Llongueras 30.329 221 39 34.581 252 45 5.597 - - 31 557 426 22.060 2.206 71.678 Montserrat Abelló 151.610 640 92 84.636 357 51 26.993 26 180 80 959 1.082 24.971 4.755 48.977 TOTAL DISTRICTE 181.939 861 75 119.217 610 96 46.144 26 180 111 1.516 1.508 47.031 6.961 120.655 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Clarà 29.473 170 31 33.941 196 36 3.505 7 35 18 224 386 20.474 1.942 52.403 Collserola - Josep Miracle 9.076 66 13 11.189 81 16 922 - - 22 457 66 3.093 829 27.271 Sant Gervasi - Joan Maragall 87.830 369 58 56.596 238 37 15.436 31 200 35 680 739 14.340 3.490 62.478 TOTAL DISTRICTE 126.379 605 40 101.726 515 90 19.863 38 235 75 1.361 1.191 37.907 6.261 142.152 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Jaume Fuster 248.005 958 127 147.285 569 75 34.189 53 375 58 2.333 2.202 68.842 4.838 115.303 Vallcarca i Penintents-MACot 21.855 118 22 17.564 95 17 3.935 5 29 25 278 226 4.491 2.438 34.665 Vila de Gràcia 97.639 511 88 73.097 383 66 10.980 5 13 48 1.099 1.060 41.311 2.418 48.982 TOTAL DISTRICTE 367.499 1.587 90 237.946 1.046 158 49.104 63 417 131 3.710 3.488 114.644 9.694 198.950 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional El Carmel-Juan Marsé 52.042 223 40 47.145 202 36 11.120 28 265 41 737 690 18.281 3.257 99.526 Guinardó-Mercè Rodoreda 93.278 397 57 84.419 359 51 16.161 32 224 36 675 888 32.474 4.208 89.709 Horta – Can Mariner 47.119 344 60 40.548 296 52 5.827 15 137 26 617 373 18.104 2.529 53.870 Montbau-Albert Pérez Baró 24.018 173 33 15.809 114 22 2.204 12 116 15 270 112 5.964 1.911 38.302 TOTAL DISTRICTE 216.457 1.137 49 187.921 971 161 35.312 87 742 118 2.299 2.063 74.823 11.905 281.407 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Canyelles 6.966 50 10 6.748 49 10 969 - - 37 450 42 2.689 1.012 30.013 Les Roquetes 27.637 145 28 22.285 117 22 8.316 33 237 66 856 653 13.915 2.511 39.545 Nou Barris 67.079 289 37 70.683 305 39 27.707 16 165 47 753 978 40.450 4.386 83.837 Vilapicina i la Torre Llobeta 61.313 361 71 47.081 277 55 8.390 43 274 31 792 509 14.282 4.945 44.913 Zona Nord 28.428 138 25 15.302 74 14 9.911 33 299 190 1.900 240 10.284 2.445 44.880 TOTAL DISTRICTE 191.423 984 35 162.099 822 139 55.293 125 975 371 4.751 2.422 81.620 15.299 243.188 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Bon Pastor 33.125 153 28 18.824 87 16 5.486 86 755 181 3.087 195 6.947 2.178 52.604 Ignasi Iglésias – Can Fabra 170.765 672 93 143.207 564 78 44.251 80 1.018 315 4.467 957 47.927 5.294 137.307 La Sagrera – Marina Clotet 20.178 227 35 18.339 206 32 5.870 7 67 36 912 217 7.210 2.400 49.732 Trinitat Vella - José Barbero 22.662 113 21 10.405 52 9 9.434 23 107 60 572 246 5.598 1.392 27.009 TOTAL DISTRICTE 246.730 1.165 53 190.775 909 136 65.041 196 1.947 589 8.973 1.615 67.682 11.264 266.652 Activitats Assistents Mitjana visites Mitjana visites Docs prestats Docs prestat Assistents Increment de Visites Docs prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats Nous carnets Total Carnets Col·lecció total dia hora dia hora activitats fons informacional informacional Camp de l’Arpa -Caterina Albert 68.329 338 64 69.515 344 66 16.745 64 569 40 887 809 30.078 2.885 58.923 El Clot - Josep Benet 63.998 335 64 49.757 261 50 12.182 41 223 24 538 616 11.023 2.715 47.868 Poblenou - Manuel Arranz 76.740 325 57 70.817 300 53 12.957 64 342 24 689 723 22.720 3.918 57.551 Ramon d'Alòs-Moner 12.049 63 13 13.555 71 14 3.025 2 10 44 380 382 13.100 1.421 34.538 Sant Martí de Provençals 23.092 137 27 26.898 160 32 3.126 - - 16 202 423 18.446 1.290 29.903 Xavier Benguerel 40.553 290 42 54.204 387 57 8.923 - - 30 1.080 284 21.180 4.457 134.577 TOTAL DISTRICTE 284.761 1.489 46 284.746 1.523 272 56.958 171 1.144 178 3.776 3.237 116.547 16.686 363.360 1. Introducció 3 2. La cronologia del 2020 4 3. L’adequació de serveis i activitats a la nova situació 7 3.1. Treballs tècnics 7 3.1.1. Adequació dels espais 7 3.1.2. Senyalització de les biblioteques 7 3.2. Serveis 8 3.2.1. Carnet virtual 8 3.2.2. eBiblio i eFilm 8 3.2.3. Lectures a cau d’orella 8 3.2.4. Cessió d’espais a les escoles 9 3.2.5. Lots de lectura per als pavellons socials de Barcelona 9 3.3. Activitats 10 3.3.1. Programació en línia a través de xarxes socials i 10 plataformes de videoconferències 3.3.2. Altres iniciatives a les xarxes socials 11 3.3.3. Clubs de lectura virtuals 12 3.3.4. Un Sant Jordi diferent 13 3.3.5. Bibliocasals 13 4. L’impacte dels serveis 14 4.1. Els usos 14 4.1.1. Visites 14 4.1.2. Col·lecció documental 14 4.1.3. Accés a Internet 16 4.1.4. Activitats culturals 16 4.1.5. Activitats d’alfabetització digital 17 4.1.6. Visites escolars 17 4.1.7. Els usos no registrats 18 4.2. El perfil dels usuaris 19 4.2.1. Els usuaris amb carnet 19 4.2.2. Els usuaris actius 20 4.3. Comunicació amb els usuaris 21 4.3.1. Butlletí electrònic 21 4.3.2. Webs i xarxes socials 21 4.3.3. Seguiment de l’opinió dels usuaris: consultes i queixes 21 4.3.4. Enquesta Òmnibus 22 4.4. Publicacions 24 5. Gestió interna 25 5.1. Recursos Humans 25 5.1.1. Plantilla 26 5.1.2. Plans d’ocupació municipals 26 5.1.3. Formació 26 5.2. Gestió econòmica 27 5.2.1. Despesa total 27 5.2.2. Despesa funcionament 27 5.2.3. Dotació especial per a la compra de fons 27 5.3. Comunicació Interna 28 5.3.1. Tauler d’Anuncis 28 5.3.2. Reunions de l’equip directiu 28 6. Annex. Estadístiques bàsiques 2020 per districtes i biblioteques. 29 7. Sumari 34 Biblioteques de Barcelona. Memòria 2020 34 Memòria 2020 de Biblioteques de Barcelona està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.barcelona.cat/biblioteques