MESURA DE GOVERN ‘AMUNT PERSIANES!’ Estratègia d’impuls de l’activitat econòmica en locals en planta baixa de Barcelona Mesura de govern. ‘Amunt persianes!’ Estratègia d’impuls de l’activitat econòmica en locals en planta baixa de Barcelona Abril 2021 ÍNDEX 1. Justificació 4 2. Marc estratègic 6 3. Punt de partida de l’estratègia 9 4. Mesura de govern 12 4.1 Objectius de l’estratègia 12 4.2 Mesures estratègiques 12 Mesura 1. Creació d’un observatori d’LPB 15 Mesura 2. Recursos per prevenir nous LPB buits 16 Mesura 3. Nous ajuts econòmics per a la instal·lació a LPB buits 17 Mesura 4. Baixos de protecció oficial (BPO): creació d’una cartera pública d’LPB 18 3 Mesura 5. Creació d’una borsa de lloguer d’LPB 19 ‘Amunt persianes!’ 5. Cronograma i comunicació 21 6. Pressupost 22 7. Governança de l’estratègia 23 1. JUSTIFICACIÓ Aquesta Estratègia ve determinada per la necessitat de respondre al fenomen de les plantes baixes buides, que en el moment actual arriben a 5.323 al conjunt de la ciutat segons dades dels principals portals immobiliaris.1 El context econòmic generat per la pandèmia de la COVID-19 i, especialment, a contrac- ció de l’activitat econòmica en el conjunt dels Locals en Planta Baixa (en enda- vant, LPB) ha provocat, a més d’una reducció de llocs de treball en sectors com el comerç no alimentari, els serveis de restauració i els serveis de proximitat, el retrocés del nivell d’ocupació d’LPB a tota la ciutat. Un fenomen que, amb intensitats diferents, s’estén a tots els districtes i barris de la ciutat i provoca un triple impacte en els veïnats: caiguda de les opcions de consum de proximitat, desertificació econòmica d’algunes zones i disminució de la percepció de segu- retat a l’espai públic. 4 Mesura En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat algunes accions de govern amb relació als LPB buits. Estudis, accions d’identificació i classificació de locals, mecanismes de dinamització o instruments de governança han estat impulsats per part de diferents operadors municipals, però quasi sempre a una escala territorial reduïda i sense disposar d’un marc estratègic municipal per abordar aquest fenomen. En aquest context es fa necessari dotar la ciutat d’una estratègia de dinamitza- ció d’LPB, no només per tal de revertir el creixement dels espais buits a la ciutat sinó també per activar una nova palanca en la promoció econòmica de la ciutat. Els 5.300 LPB buits que hi ha avui a la ciutat constitueixen, a més d’un repte per les polítiques municipals, un actiu tangible i crític de cara a la reactivació econòmica. 1,5 milions de m2 que ara mateix es troben inactius i que es poden mobilitzar per estimular l’economia de la ciutat. En el moment actual, l’eco- nomia necessita més que mai entorns online on guanyar eficiència i superar barreres, però també espais físics on créixer i evolucionar models de negoci. Per això, els LPB han de passar a formar part de la política de promoció econòmica de la ciutat. Els LPB tenen diferents funcions potencials (econòmiques, socials, urbanísti- ques). Tanmateix, a través de l’Estratègia d’LPB es pretén incentivar i fer créixer els usos econòmics en aquests espais, amb la perspectiva de contribuir al creixement de l’activitat econòmica i l’ocupació al conjunt de la ciutat: comer- ços i serveis de proximitat, emprenedoria i creativitat, ensenyament i recerca, centres de treball terciari, entre d’altres. 1 Mitjana de locals en venda o de lloguer elaborada a partir de dades dels portals immobiliaris Idealista, Habitaclia i Fotocasa. Dades extretes a 19.03.2021. L’Estratègia LPB forma part dels eixos del Pla d’actuació de mandat 2020-2023 per a la recuperació i el rellançament de Barcelona. En concret, s’emmarca en dos eixos del PAM: l’Eix 1 de recuperació de l’economia fent-la més forta, més resilient i més diversificada i a l’Eix 2 de reforç de l’atenció i dels recursos per a la inclusió social. A més, aquesta Estratègia també contribueix a donar resposta immediata al Pacte per Barcelona i a mitjà i llarg termini a la consecució de les fites derivades dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agen- da 2030 a la ciutat. En aquest context, el pressupost municipal per a l’exercici 2021 contempla un pressupost extraordinari de suport al teixit productiu i l’ocupació de 25 M€ corrent (cap. 2 i 4) i de 89 M€ per a inversions (cap. 6 i 7), entre els quals es desti- naran recursos a la formació i la digitalització (4,5 M€), la creació d’ocupació (9 M€), la reactivació del consum i el suport a les activitats dels sectors més castigats per la crisi (11,5 M€), la reobertura d’establiments d’economia local (20 M€) i l’adquisició de locals per projectes pilots econòmics i social (16 M€). 5 ‘Amunt persianes!’ 2. MARC ESTRATÈGIC Barcelona és una de les ciutats de major densitat comercial del món. Els LPB són un dels seus principals actius, amb l’activitat econòmica com a ús prin- cipal. La crisi de la COVID-19 ha impactat de manera negativa en l’activitat dels LPB, generant una davallada de l’activitat econòmica i, en conseqüència, una desocupació d’LPB. La situació generada per la crisi sanitària ha accen- tuat probablement una dinàmica prèvia de desequilibri, afebliment i pèrdua de determinats formats d’activitat en planta baixa que ja s’estava produint en determinats barris i que l’impacte de la crisi de la COVID-19 ha agreujat i gene- ralitzat a tota la ciutat. La crisi de la COVID-19 ha afectat de forma desigual els districtes de Barcelona. El descens de l’activitat comercial i l’increment de la desertització en plantes 6 baixes, malgrat que estan tenint un impacte general sobre el conjunt de la Mesura ciutat, afecten de forma més accentuada els districtes de Sant Martí, Ciutat de govern Vella i l’Eixample (tots tres amb índex de recuperació comercial inferior a 60). Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sants-Montjuïc estan entre deu i vint punts per sota de la recuperació, i Horta-Guinardó i Nou Barris ja presenten nivells d’activitat similars al període prepandèmia. Per als districtes més peri- fèrics, la crisi obre l’oportunitat de revitalitzar el comerç de proximitat. Per als districtes més cèntrics, l’oportunitat de reequilibrar el tipus d’activitat i d’usos. NOUS HÀBITS DE CONSUM Les restriccions socials i de mobilitat provocades per la pandèmia han tingut repercussions sobre els hàbits de consum i lleure dels barcelonins/es. En concret, s’observen, entre d’altres, els següents canvis: • Desviació de les compres al canal digital (tant en la cerca de productes, com en la compra i en la recollida, incrementant l’ús del servei a domicili). • Compres concentrades en un menor nombre d’establiments, més planifica- des i executives. Minimització del temps d’estada als establiments. • Desviació de l’activitat social cap al canal digital. • Experiència de compra menys satisfactòria (barreres, cues, sensació d’ex- posició…). • Disminució del temps a l’espai urbà (menor gaudiment i dedicació de temps a l’espai urbà). • Disminució del radi d’activitat de la ciutadania. Compres en la proximitat i desplaçaments majoritàriament a peu. Aquests canvis, alguns dels quals es consolidaran en el context postpandèmia, s’hauran de tenir en compte a l’hora de dissenyar les crides a projectes econò- 7 mics perquè s’instal·lin en LPB buits. ‘Amunt persianes!’ LES EXTERNALITATS NEGATIVES DE LA DESOCUPACIÓ D’LPB Les “persianes baixades” (LPB buits o aparentment buits) repercuteixen en l’atractiu de l’espai públic i en l’experiència de “shopping”, generant un cercle viciós de cada cop més LPB desocupats. Una dinàmica que té efectes colaterals en el dinamisme de generació i atracció a la ciutat d’empreses, de professio- nals, de projectes, de visitants, i en la satisfacció de la ciutadania (qualitat de vida, serveis, seguretat). Els LPB són, doncs, un actiu clau per a la ciutat i cal, per tant, actuar-hi amb perspectiva estratègica, i cal concebre’ls com una oportunitat per localitzar i desenvolupar nous usos o activitats que la ciutat necessita o pot generar. CRITERIS PER ABORDAR EL MARC ESTRATÈGIC La ciutat compta amb una alta densitat d’activitat comercial, amb eixos comer- cials potents, amb un teixit associatiu comercial i veïnal dinàmic i ben organit- zat. També cal tenir en compte que s’estan donant noves opcions d’activitats que poden ocupar locals en planta baixa i nous models de negoci i noves eines desen- volupades arran de la crisi que poden ajudar a l’establiment de noves activitats, així com l’existència d’una nova consciència per part de ciutadans i ciutadanes amb interès i sensibilitat en favor del consum de proximitat. En definitiva, un posicionament de la problemàtica dels LPB en el focus central de l’interès social i una legitimació de la necessitat de les polítiques de dinamització dels LPB. Els LPB buits constitueixen no només un repte estratègic per a la ciutat, sinó també una gran oportunitat si es potencien les seves funcions socials, urbanís- tiques i econòmiques. La política dels LPB no s’ha d’orientar només a l’ocupació d’LPB buits, sinó a mantenir els locals en actiu per evitar més tancaments i maximitzar el nivell competitiu i de resiliència de les noves activitats que ocupen LPB, responent 8 a les necessitats territorials. Per tant, podem dir que ‘Amunt persianes!’ és una Mesura mesura urgent i conjuntural de reactivació de l’activitat econòmica i l’ocupació, de govern però alhora una estratègia de llarg recorregut. El marc estratègic per impulsar una nova política de dinamització d’LPB té en compte no només la diversitat d’usos, sinó també l’heterogeneïtat de la ciutat, dels seus districtes i barris, tant en característiques com en necessitats. Requereix combinar dos horitzons, una política de xoc a curt termini per revertir una dinàmica negativa i salvar activitats econòmiques, i una política a mig o més llarg termini, de tipus més estructural per incidir en el model futur de teixit d’LPB a la ciutat. Finalment, tot i que és necessari el lideratge de l’Ajuntament integrant les polí- tiques que es poden desenvolupar des de les diverses àrees municipals, és imprescindible la col·laboració amb els agents privats i socials. 3. PUNT DE PARTIDA DE L’ESTRATÈGIA En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat accions de dinamit- zació d’LPB buits a petita escala a través de diverses àrees i ha desenvolupat intervencions d’èxit. Barcelona Activa (BA), Foment de Ciutat (FC), Direcció de Serveis de Comerç, Restauració i Consum (DSC), alguns Districtes (Dtes) i l’Ofici- na Municipal de Dades (OMD) han liderat i/o participat activament en el desen- volupament d’iniciatives per afavorir l’ocupació d’LPB, tant per activar-los com també per evitar-ne el tancament. Aquestes accions, de gran valor per la seva innovació, constitueixen el punt de partida de l’actual estratègia de locals en planta baixa. 9 ‘Amunt persianes!’ Entre les actuacions d’anàlisi i diagnosi que han permès identificar oportuni- tats pel que fa a la dinamització de l’ocupació de LBP, destaquen els següents estudis realitzats en els darrers quatre anys: • Aixequem Persianes, 2017 (BA) • Propostes d’activitats potencialment viables, 2018 (BA) • Buit Ple d’Oportunitats, 2018 (DSC) • Cens Locals, 2019 (DSC) • Projecte Identificadors de Locals, 2018 (OMD, DSC) • Seguiment a temps real del consum privat, 2020 (OMD, DSC) • Cens BSI Trinitat Nova, 2017 (DSC) • Cens BSI Ciutat Vella, 2018 (DSC) D’altra banda, en els darrers cinc anys s’han pogut testar i desplegar un nombre important d’iniciatives, sota la direcció de Barcelona Activa, la Direcció de Serveis de Comerç, Foment de Ciutat o els Districtes, que han permès posar a prova diferents mecanismes de dinamització: • Plans de Desenvolupament Econòmic per Districte (BA, Dtes —2016–2020) • Baixos de Protecció Oficial (FC, BA, Ciutat Vella —2018, 2019) • Trinitat Nova: Els comerços de barri es posen de moda (BA, FC, D —2018) • Sant Andreu: Sinèrgics (BA, Dtes) • Horta-Guinardó: La Clota Cotreball (BA, Dtes) • OAE — Servei de Localització (BA) • OAE — Servei de Mediació (BA) • OAE — Transmissió empresarial: Reempresa (BA) • Subvencions per a ocupar locals privats (entre altres): Impulsem el que fas (BA, DSC —2018, 2019, 2020–…) • Transformació digital (DSC, BA —2018–2020) • Rethinking, assessorament empresarial Comerç a punt (BA —2020, 2021) L’impacte d’algunes d’aquestes iniciatives ha estat molt localitzat, pel fet que 10 s’han implementat en zones concretes i a escala reduïda. Tanmateix, el bon Mesura resultat d’aquestes accions mostra la necessitat d’intensificar-les, escalar-les de govern i convertir-les en una nova política pública municipal. Pel que fa a altres experiències destacables a altres ciutats del món, s’han iden- tificat sis que plantegen objectius similars als d’aquesta Estratègia: inventari de locals disponibles i reactivació d’edificis a Brussel·les, activació d’espais per usos temporals a les ciutats de Riga (Letònia), Londres (Regne Unit) i Newcastle (Austràlia) i, finalment, un Marketplace d’LPB a Sant Francisco (Estats Units). Algunes d’aquestes experiències plantegen serveis ja disponibles a Barcelona (Inventimmo, servei de localització i mapa d’edificis buits a Brussel·les). D’altres articulen mesures fiscals per incentivar l’ocupació de locals (FreeRiga Model) o per desincentivar l’existència de locals o edificis buits (Programa per a la reacti- vació d’edificis desocupats de Brussel·les), mesures aquestes que es descarten en el plantejament d’aquesta Estratègia. Finalment, les experiències d’interme- diació entre oferents i demandants de locals Renew Necastle, Free Riga Model, Meanwhile London o Squarefoot Market Place a San Francisco, han estat font d’inspiració per a aquesta Estratègia en dos sentits: primer, a l’hora de pensar en instruments que afavoreixin la creació d’oferta de l’LPB en condicions avan- tatjoses; segon, a l’hora de pensar un model d’ocupació dels locals que sigui flexible, que ofereixi l’oportunitat d’ocupacions temporals (activitat econòmica rotativa) a més d’ocupacions estables. 11 ‘Amunt persianes!’ 4. MESURA DE GOVERN 04.1. OBJECTIUS DE L’ESTRATÈGIA L’Estratègia contempla quatre objectius estratègics a assolir: a) Fomentar una ocupació sostenible dels LPB com a actiu estratègic per a la ciutat: per mitjà d’aquesta estratègia no només es pretén instal·lar acti- vitat en plantes baixes, sinó que aquesta activitat sigui contínua al llarg del temps. Es tracta de dinamitzar locals que avui estan buits amb una activitat que —sigui estable o rotatòria— garanteixi la màxima continuïtat possible de l’ocupació dels locals. b) Maximitzar les funcions econòmiques que tenen els LPB: els/les destina- 12 taris/àries dels locals buits que es mobilitzin en el marc d’aquesta estratè- Mesura gia, siguin persones, empreses o entitats, hauran de desenvolupar projectes de govern que tinguin funcions econòmiques, socioeconòmiques o socioeconòmiques i urbanístiques. La dimensió econòmica sempre estarà present en aquestes iniciatives. c) Diversificar els usos i vetllar per l’equilibri d’activitats en LPB als distric- tes: les iniciatives econòmiques que es promouran per localitzar els LPB buits hauran de contribuir a preservar o generar un equilibri d’usos adequat a cada districte de la ciutat. Les activitats proposades hauran de ser compa- tibles i respectuoses amb altres dimensions no econòmiques de la vida als veïnats, i hauran de contribuir al desenvolupament socioeconòmic de l’en- torn on s’ubiquen. d) Desenvolupar un eix de gestió pública centrat en LPB, integrat, permanent i eficaç, que incorpori mecanismes de col·laboració entre agents públics, privats i socials. La present estratègia té per objecte contribuir a la creació d’una nova política pública municipal que ofereixi major protagonisme als LPB, en tant que actiu clau per a la ciutat i per a la reactivació econòmica. 04.2. MESURES ESTRATÈGIQUES Els LPB tenen tres funcions potencials: econòmiques, socials i urbanístiques. Totes aquestes funcions poden tenir escales d’impacte diferents (de més local, a més global: eix comercial, barri, districte, ciutat), tant pel seu mateix impacte com per la necessitat de potenciar-ne unes o unes altres. Entre les funcions econòmiques, destaquen el foment de la creació de noves empreses i d’ocupació, la generació de negoci en la cadena de valor i la promoció de la innovació i del coneixement. Entre les socials, hi trobem l’aprovisionament de productes i serveis, la cura i l’atenció social, la cohesió veïnal i el foment de la seguretat. Finalment, entre les funcions urbanístiques, s’hi compten la promo- ció de la qualitat de l’espai públic, la preservació del paisatge urbà o el foment de la mobilitat sostenible. D’altra banda, els LPB poden tenir diferents usos que s’entrecreuen amb aquestes funcions. Per mitjà d’aquesta estratègia s’impulsaran vuit possibles usos en plantes baixes que tenen com a mínim alguna funció econòmica (i un nombre variable de funcions socials i urbanístiques). A continuació es relacio- nen aquests usos i algunes de les activitats que poden incloure: USOS 1. Comerç de proximitat 5. Centres de treball terciari • Quotidià alimentari/no alimentari • Oficines • Temporada • Espais de cotreball 2. Activitats de serveis de proximitat 6. Equipaments socials i assistencials 13 • Estètica i bellesa • Economia de les cures • Consultes (mèdiques, professionals…) • Activitats lúdiques / infantils ‘Amunt persianes!’ • Oficines de venda de serveis (viatges…) • Centres assistencials • Tallers • Equipaments socioeducatius • Centres esportius 7. Logística i serveis empresarials 3. Emprenedoria i creativitat • Magatzems i trasters • Activitat emprenedora • Punts de microdistribució DUM • Cultura i indústries creatives • Punts de recollida i consignes digitals • Centres i tallers culturals i creatius • Activitats de manteniment i suport • Espais assajos musicals empresarial 4. Educació, formació i recerca 8. Economia Social i Solidària • Universitats i altres centres formatius • Transversal a la resta d’usos • Escoles d’oficis/professionals • Laboratoris professionals • Escoles i acadèmies Els usos que s’impulsaran seran diferents a cada zona de la ciutat, i es defini- ran a partir la intersecció entre les estratègies de desenvolupament econòmic de cada districte i les existents pel conjunt de la ciutat. D’aquesta manera, les iniciatives econòmiques que ocupin LPB buits cobriran mancances o necessi- tats dels districtes, o s’apalancaran en oportunitats que aportaran valor afegit al territori. Algunes de les activitats relacionades podran cobrir més d’un ús, donat que hi ha una forta tendència a la mixtura d’usos i a afegir capes de serveis a negocis tradicionalment dedicats exclusivament a la venda de productes. En aquests casos, per tal de poder classificar-los a efectes operatius es tindrà en compte l’activitat principal. La visió global creuada usos-funcions permet formular una visió de conjunt de l’impacte esperat de la dinamització generada en cada LPB ocupat. Per exemple, en el cas d’un local on s’instal·la un servei de proximitat, l’impacte generat abasta les onze funcions possibles (les quatre econòmiques, les quatre socials i les tres urbanístiques). FUNCIONS ECONÒMIQUES SOCIALS URBANÍSTIQUES USOS 14 Mesura 1. Comerç de proximitat de govern 2. Activitats de serveis de proximitat 3. Emprenedoria i creativitat 4. Educació, formació i recerca 5. Centres de treball terciari 6. Equipaments socials i assistencials 7. Logística i serveis empresarials 8. Economia Social i Solidària ‘Amunt persianes!’ contempla tres nivells d’intervenció: LPB buits (locals deso- cupats, sense cap activitat), LPB actius (locals ocupats i amb activitat) i LPB potencials (locals que es podrien ocupar amb nous usos). Cada nivell d’intervenció requerirà un abordatge diferent (revertir, prevenir o innovar). En el cas dels LPB buits, caldrà desplegar accions per a revertir la inactivitat a través de polítiques d’incentius adreçades a oferents (propietari/ àries) i demandants de locals (autònoms, empreses o entitats amb iniciatives econòmiques). Pel que fa als LPB actius, caldrà oferir recursos (assessorament, coneixement, finançament) per tal de prevenir l’emergència de noves plantes baixes buides a la ciutat. Finalment, caldrà innovar i pensar quins nous usos es poden donar als LPB (estiguin actives o no) que contribueixin a la recuperació econòmica de la ciutat. Foment empresarial Foment de l’ocupació Generació de negoci en la mateixa cadena de valor Foment innovació i coneixement Aprovisionament de Productes i Serveis Cures i assistència social Cohesió veïnal Foment de la seguretat Qualitat de l’espai públic Paisatge urbà Foment de la mobilitat sostenible 3 nivells d’actius… … que plantegen els seus corresponents reptes - 3 - Activitats existents i potencials • Identificar i facilitar la implantació de nous usos en els LPB ubicades en LPB - 2 - • Donar suport als negocis existents, evitant que es desocupin Activitats actuals en LPB - 1 - • Tenir informació suficient (quantitat i qualitat) i útil LPB buits • Incentivar la seva ocupació • Intervenir-hi per evitar que generi la degradació del seu entorn Mesura 1. Creació d’un observatori d’LPB a) Objectiu: aquesta mesura té per objecte la producció de dades i, en general, la creació de coneixement al voltant dels LPB a la ciutat de Barcelona. El coneixement generat a partir d’aquesta mesura permetrà millorar la quali- tat i l’impacte de la política municipal d’LPB, a més de ser una font d’infor- 15 mació rellevant i útil per a iniciatives econòmiques que vulguin establir-se a ‘Amunt algun local de la ciutat. persianes!’ b) Instrument: observatori de l’activitat econòmica en LPB. Mitjançant eines ja disponibles i d’altres de nova creació, s’articularà un observatori que posarà el focus en els establiments en planta baixa i que desenvoluparà tres tasques diferenciades: 1. Oferir dades útils a persones, empreses o entitats que cerquin un local a Barcelona; 2. Quantificar i caracteritzar el fenomen dels LPB a la ciutat de Barcelona; i 3. Dissenyar noves eines de gestió de la informació sobre LPB custodiada per l’Ajuntament. 1. Oferir dades útils: l’observatori produirà informació rellevant per a inici- atives econòmiques. Per exemple, dades territorialitzades de consum als diferents districtes a partir d’informació d’operacions amb targeta de dèbit/crèdit, enquestes d’hàbits de compra o de situació del sector comercial i de la restauració. 2. Caracteritzar els LPB de la ciutat: s’actualitzarà el cens d’activitats econòmiques en planta baixa de 2019, amb especial atenció a aque- lles zones que presenten major densitat comercial a tots els districtes. A més, es crearà un quadre de seguiment específic de locals buits que permetrà monitorar la seva distribució territorial a la ciutat (per distric- tes i per barris), així com els preus de lloguer i de compra. 3. Dissenyar noves eines de gestió de la informació: es crearà un nou identificador de locals que permetrà reunir totes les dades —actual- ment disperses en diferents àrees i formats— que obren en poder de l’Ajuntament. Aquest projecte, liderat per l’OMD i la gerència municipal, permetrà simplificar tràmits administratius en línia amb el que promou el pla Barcelona Fàcil. Mesura 2. Recursos per prevenir nous LPB buits a) Objectiu: aquesta mesura té com a finalitat continuar el desplegament d’accions que contribueixen a contenir el creixement d’LPB buits a la ciutat. En concret, el paquet reforçat de recursos que Barcelona Activa ofereix des de l’inici de la pandèmia a les empreses de la ciutat i que es desplega a través d’assessoraments, formació o ajuts econòmics. b) Instrument: conjunt de serveis que es presten, a través de l’Oficina d’Aten- ció a les Empreses, per assessorar, capacitar o finançar actors econòmics que ocupen LPB: autònoms/ònomes, pimes, comerços i serveis de proximi- tat i entitats d’Economia Social i Solidària. 1. Servei de localització (i mediació lloguers) 2. Servei d’informació i tràmits municipals 3. Servei de finançament empresarial 4. Servei de gestió del talent 5. Servei de transmissió empresarial 6. Servei d’internacionalització 16 7. Servei de prototipatge i innovació Mesura 8. Rethinking: assessorament individualitzat a empreses i entitats de govern per a la reactivació (ex. programa Comerç a punt) 9. Formació per a empreses (ex.: programa de formació online adreçat al comerç i la restauració) 10. Ajuts (ex. Crea Feina, subvencions a la contractació de persones) Plans de Digitalització per a microempreses • 388 empreses (59 % autònoms/es) i persones autònomes • 2.892 persones als 71 cursos específics organitzats Inici 16 de març (68 % dones i 20 % persones autònomes) Assessorament en ajuts i finançament COVID-19 • 1.190 empreses (71 % autònoms/es) Inici 4 de maig Suport jurídic lloguers • 233 empreses ateses (46 % autònoms/es) Inici 11 de maig Plans de recuperació econòmica • 824 empreses (47 % autònoms/es): — Rethinking › 414 microempreses i persones autònomes (inici 12 de maig) › 189 empreses i entitats ESS (inici 28 abril) › 31 start-ups (inici 13 juliol) › 200 comerços —Comerç a punt (inici 1 juliol) B·Crèdits • 633 sol·licituds rebudes (86 % persones autònomes) Inici 5 d’octubre • 560 sol·licituds aprovades per un import de 7 M€ Crea Feina Barcelona • 300 ajuts de 5.000 € aprovats per un import d’1,5 M€ Inici 15 d’octubre › 285 sol·licituds ja pagades, per un import d’1.425.000 € › 15 sol·licituds més aprovades i en tràmit de publicació de resolució (final) per a pagament Pressupost exhaurit el febrer de 2021 Mesures CECORE en clau activitat econòmica i suport a l’empresa, març de 2021. 17 Mesura 3. Nous ajuts econòmics per a la instal·lació a LPB buits ‘Amunt persianes!’ a) Objectiu: oferir incentius econòmics per promoure la instal·lació d’activitat econòmica en plantes baixes buides. D’una banda, s’oferiran subvencions de fins a 50 mil euros, per mitjà de concurrència competitiva, a projectes econòmics que s’instal·lin en LPB buits. De l’altra, es llançaran uns ajuts d’entre 2 i 4 mil euros, concedits a partir del compliment d’uns criteris auto- màtics, a persones, empreses o entitats que passin a ocupar un local, amb independència de l’activitat que hi duguin a terme. b) Instrument 1: s’oferiran subvencions de fins a 50 mil euros a projectes econò- mics que vulguin instal·lar-se en LPB buits (al voltant de 0,5 M d’euros anuals). Aquests ajuts, que es concediran a través d’una concurrència competitiva en la convocatòria de subvencions Impulsem el que fas, suposaran un instrument de finançament a fons perdut per a persones, empreses o entitats que tinguin un projecte empresarial i necessitin un local per dur-lo a terme. Els projec- tes hauran de contribuir al desenvolupament socioeconòmic de l’entorn on s’ubicaran i hauran d’emmarcar-se en algun d’aquests tres objectius: mante- nir o fer créixer una activitat empresarial ja existent, traslladar una activitat econòmica de planta pis a planta baixa, o impulsar una iniciativa de nova creació (emprenedoria). Les subvencions, a executar durant 12 mesos, incor- poraran la possibilitat de costejar despeses de rehabilitació de locals (obres menors), adquisició de maquinària o d’altres béns d’equip i compra d’estocs, per un valor de fins a un 50 % del cost total del projecte (31.250 euros). c) Instrument 2: en segon lloc, s’oferiran ajuts d’atorgament ràpid, d’entre 2 i 4 mil euros, com a incentiu per a qualsevol operació d’ocupació d’un LPB buit que vulgui fer-se a la ciutat. Es tracti d’una operació de compravenda o un arrendament. L’empresa, entitat o persona autònoma que accedeixi a un local podrà sol·licitar aquest ajut, que ajudarà a cobrir despeses inicials d’inici de l’activitat. Els ajuts es concediran minimitzant els tràmits admi- nistratius per sol·licitar-los, vetllant per l’agilitat en el pagament. Per tal de difondre aquests ajuts i que arribin al col·lectiu diana, es buscarà la col·la- boració de portals immobiliaris i d’operadors del sector. d) LPB que s’espera activar (2021–2023): 170. Mesura 4. Baixos de Protecció Oficial (BPO): creació d’una cartera pública d’LPB a) Objectiu: aquesta mesura té com a finalitat que l’Ajuntament adquireixi en propietat entre 30 i 60 LPB buits a la ciutat el 2021 per tal de posar-los a disposició de projectes econòmics de persones, empreses o entitats (a partir de 2022). El pressupost disponible és de 16 milions d’euros: 10 pel 18 conjunt de ciutat i 6 exclusivament pel districte de Ciutat Vella. Mesura de govern b) Instrument: l’adquisició dels locals es farà a través d’un procediment de compra pública, que es farà en concurrència i a partir de les ofertes presen- tades per propietaris/àries que hi vulguin participar. El procediment de compra, que es llançarà als mesos d’abril–maig de 2021, contemplarà diver- sos criteris de valoració de les ofertes, com per exemple el preu oferit, l’estat de conservació del local, els metres lineals de façana o la seva ubicació (es donarà més puntuació als locals ubicats en districtes amb més LPB buits i zones especialment afectades per la desertificació en plantes baixes). La instal·lació en aquests locals, que es tindrà lloc a partir de 2022, tindrà dos models: ocupació estable i ocupació temporal, que s’expliquen en la taula següent: Usos LPB Destinataris Tipus d’LPB Qui lloga/cedeix (a prioritzar en funció i per quin temps? de cada Districte) Ocupació • Comerç i serveis • Empreses i Entitats • Punt de venda / • Foment de Ciutat. estable de proximitat (enfortiment / de servei / oficina Lloguer 5–7 anys de Crida: concurrència • Emprenedoria sosteniment) / taller contracte competitiva i creativitat • Projectes • Si el local està en • Ensenyament d’emprenedoria mal estat o és gran, i recerca • Trasllat de plantes contractes més • Centres de treball pis llargs per amortitzar terciari la inversió • Equipaments • Preu públic revisable socials Ocupació i assistencials • Projectes • Punt de venda: • Foment de Ciutat. temporal • Logística i serveis d’emprenedoria testatge de Cessió temporal. Crida: convocatòria empresarials • Projectes d’expansió: producte / servei 3–6–12 mesos + oberta • Economia Social i empreses / entitats • Màrqueting / gratuïtat / Solidària que volen llançar nou comercialització preu baix producte o servei • Espai tester c) LPB que s’esperen activar (2021–2023): 30–60. Mesura 5. Creació d’una borsa de lloguer d’LPB a) Objectiu: aquesta mesura pretén mobilitzar LPB privats que es troben buits a la ciutat, per tal d’oferir-los per sota del preu de mercat, posant-los a disposició de projectes econòmics de persones, empreses o entitats. b) Instrument: es crearà una borsa de lloguer d’LPB, en col·laboració amb operadors del sector immobiliari (ex.: el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona), que tindrà dos objectius: aixecar persianes (acon- seguir obrir entre 100 i 200 LPB de Barcelona que es trobin sense activitat) i aixecar activitat econòmica (instal·lar en aquests locals activitat econò- mica de proximitat —comerços, cultura, cures, Economia Social i Solidària, hubs logístics última milla, entre d’altres). MOMENT 0 Taxació ANY 1 Taxació 25 % Garantia de cobrament 19 (Ajuntament) ANY 2 Taxació 15 % ‘Amunt persianes!’ ANY 3 Taxació 10 % ANY 4 Taxació 5 % ANY 5 Taxació 0 % Aquesta borsa oferirà incentius a propietaris/àries de locals i a arrendata- ris/àries potencials: • Incentius a propietaris/àries: l’Ajuntament contractarà una asseguran- ça o dotarà un fons de garantia per fer front a l’impagament, que cobrirà 2 anys de contracte d’arrendament. • Incentiu a arrendataris/àries potencials: el local es taxarà de forma independent i el preu serà inferior al preu de mercat en 4 dels 5 anys del projecte, fet que suposarà un avantatge per a empreses, entitats o perso- nes autònomes que s’hi vulguin instal·lar. La borsa de lloguer es desplegarà en quatre fases: 1. Captació locals: oferta d’incentius a propietaris/àries: › Garantia de cobrament els dos primers anys de contracte (assegu- rança de lloguer). › Captació de llogaters/eres estables: projectes d’emprenedoria o empresa que vulguin un local per un mínim de cinc anys. 2. Creació de la borsa online: › Taxació dels locals per establir el preu de mercat de cada local › Fixar percentatges de reducció per als quatre primers anys de contracte › Crear un portal on hi hagi una borsa que doni visibilitat al conjunt de locals en lloguer. 3. Captació d’iniciatives econòmiques perquè s’instal·lin als locals2: › Crida de projectes: crida a empreses/entitats i emprenedors/ores perquè presentin propostes per ocupar locals. › Oferir incentius: el preu del lloguer serà inferior al preu de mercat i el local es llogarà per cinc o set anys. L’assignació d’un local serà compatible amb la recepció de subvencions. 4. Selecció d’iniciatives econòmiques: › Doble validació sobre la idoneïtat de l’activitat › Districte on s’ubiqui el local: necessitats, oportunitats, sectors estratègics identificats › Barcelona Activa 20 Mesura c) LPB que s’espera activar (2021–2023): 100–200. de govern 2 La captació d’iniciatives es farà seguint el mateix model plantejat per la mesura estratègica de Baixos de Protecció Oficial. 5. CRONOGRAMA I COMUNICACIÓ Pel que fa al calendari de desplegament de les mesures, es preveu una imple- mentació gradual i acumulativa de les diferents mesures estratègiques en els anys 2021, 2022 i 2023. 2021 2022 2023 Ajuts econòmics (subvencions i ajuts) Ajuts econòmics (subvencions i ajuts) Compra 16 M BPO + + + Borsa de lloguer Borsa de lloguer Ajuts econòmics + + (subvencions) Crida de projectes BPO 21 Instal·lació i seguiment + + de projectes BPO ‘Amunt Producció de Incentius ràpids persianes!’ + coneixement + Producció de Producció de coneixement coneixement Pel que fa a la comunicació, es dissenyarà un pla per comunicar els continguts relacionats amb les mesures estratègiques als col·lectius diana (oferents i demandants de locals) i rendir comptes a la ciutadania en general sobre l’exe- cució de les accions realitzades. Tota la informació de l’estratègia i les mesures està disponible a: www.barcelonactiva.cat/amuntpersianes. 6. PRESSUPOST PRESSUPOST DESPESA CORRENT M d’euros Ajuts econòmics per a la instal·lació a LPB buits 0,7 Nova borsa de lloguer d’LPB 0,1 Oficina tècnica 0,15 Pla de comunicació 0,05 Total despesa corrent 1,0 22 DESPESA D’INVERSIÓ Mesura de govern Baixos de Protecció Oficial 16,0 Total despesa d’inversió 16,0 Les despeses de la mesura 1 i de la mesura 2 de les establertes en l’apartat 5 no es troben comptabilitzades, atès que el seu pressupost ja està disponible entre els recursos estructurals de promoció econòmica. Els imports destinats a ajuts podran variar en funció de les disponibilitats pres- supostàries. El pressupost de la mesura Baixos de Protecció Oficial inclou 10 milions d’euros per compra de locals al conjunt de la ciutat i 6 milions al districte de Ciutat Vella. 7. GOVERNANÇA DE L’ESTRATÈGIA En aquesta estratègia cooperen un ampli ventall d’operadors municipals, que es llisten a continuació i que, a través dels mecanismes de coordinació a conti- nuació exposats, vetllaran per l’execució del projecte: • Gerència Municipal • Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica • Barcelona Activa • Foment de Ciutat • Direcció de Serveis de Comerç, Restauració i Consum • Districtes • Gerència de Pressupostos i Hisenda • Gerència d’Urbanisme • Direcció de Patrimoni 23 • Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Política ‘Amunt Alimentària persianes!’ • Direcció de Turisme i Indústries creatives • Gerència de Cultura • Gerència de Drets socials • Institut Municipal de Mercats de Barcelona La Gerència Municipal, a través de la Gerència de Coordinació Territorial i Proximi- tat, coordinarà l’impuls transversal de l’Estratègia municipal de dinamització LPB, ‘Amunt persianes!’, aprovant la proposta de mesures estratègiques, implicant els diferents operadors municipals i fent el seguiment general de l’Estratègia. Per tal de coordinar l’acció d’aquests operadors municipals, es crearà una Oficina de Locals en Planta Baixa que liderarà i dirigirà la implementació de les mesures estratègiques i vetllarà perquè s’assoleixin els resultats esperats. De manera operativa, i atesa la naturalesa eminentment econòmica de la dina- mització d’LPB buits que es pretén impulsar, la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica delegarà en Barcelona Activa, l’agència municipal encar- regada d’impulsar la promoció econòmica i el desenvolupament local, la gestió del conjunt de les mesures contemplades en l’Estratègia de dinamització d’LPB a la ciutat de Barcelona. El seu objecte social és fomentar, facilitar, promocionar i impulsar tota classe d’actuacions generadores d’ocupació i activitat econòmica i, dins el seu objectiu social es comprenen, entre altres, l’habilitació de locals per a la ubicació física d’empreses tant industrials com de serveis, així com donar serveis d’assessora- ment en els diferents àmbits empresarials, especialment pel que fa a la creació i posada en marxa d’empreses. Aquesta Oficina d’LPB, depenent de la Direcció Operativa de Proximitat de BA, estarà dotada de pressupost, direcció i equip humà i tindrà les funcions de: • Dirigir i desplegar l’Estratègia de dinamització LPB per a la promoció i recuperació econòmica de la ciutat. • Definir i planificar mesures i actuacions a desenvolupar • Coordinar les mesures estratègiques • Controlar i gestionar el pressupost • Difusió a la ciutat • Interactuar i fer de portaveu amb els agents externs • Controlar i valorar les actuacions • Recollir i gestionar la informació LPB Aquesta Oficina d’LPB disposarà d’un comitè d’impuls del qual formaran part la Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat, Foment de Ciutat, com a responsable de la implementació de línia estratègica de Baixos de Protecció Oficial, la Direcció de Comerç, Restauració i Consum, per a la línia de producció de coneixement sobre LPB, i una representació dels districtes. 24 La Direcció de Patrimoni, amb el suport de Foment de Ciutat, liderarà l’execució Mesura de la mesura de compra pública de locals (Baixos de Protecció Oficial), dotant- de govern se, tots dos, dels recursos necessaris (financers, humans, materials) per imple- mentar aquesta mesura. Foment de Ciutat assumirà la responsabilitat de la gestió posterior dels locals resultants del procés de compra, i es coordinarà amb Barcelona Activa pel seu disseny i per a la crida d’iniciatives econòmiques i gestió de la instal·lació d’aquestes. Per la seva banda, la Direcció de Comerç, Restauració i Consum liderarà la mesura de Producció de Coneixement, articulant diferents actuacions adreça- des a disposar de la informació necessària per a la millora de la qualitat i de l’impacte de la política municipal. Pel que respecta a la participació dels agents socioeconòmics de la ciutat, està prevista la col·laboració amb entitats representatives del sector immobiliari, del comerç de la ciutat (entitats de comerç associat) i del sector social. Oficina LPB, mecanisme principal 25 ‘Amunt persianes!’