El Consell Municipal, en la sessió plenària del passat 30 d’octubre de 2020, va aprovar per unanimitat la proposició presentada pel Grup d’ERC-AM que té per finalitat la constitució del “Compromís pel Besòs i el Maresme”. El compromís s’estableix per a un període de llarg recorregut (15 anys), i per arribar-hi s’insta a crear una Comissió de Treball que durant el present any 2021 elabori el document final. L’acord del plenari del Consell Municipal El plenari del Consell Municipal acorda: 1. La creació immediata d’una Comissió de Treball integrada per actors socials de la zona, persones expertes i grups polítics, que tingui com a objectiu elaborar, en el termini màxim d’un any (octubre 2021), un “Compromís pel Besòs i el Maresme”. 2. Que el “Compromís pel Besòs i el Maresme” inclogui actuacions urbanístiques, socials, de salut, mediambientals, de mobilitat i de seguretat, per un període de 15 anys que puguin ser englobades en una estratègia futura per a tot l’eix del Besòs. Aquestes actuacions han de contemplar, com a mínim: • La construcció d'habitatge de lloguer social, ajudes específiques per a la rehabilitació d’habitatge ja existent, amb mesures de rehabilitació energètica • Mesures de reconversió urbana, millora de punts foscos i actuacions concretes d’espai públic. • Un programa de reinserció sociolaboral i mesures de reactivació econòmica, un pla específic d’impuls al comerç de proximitat. • Mesures de foment de la cultura, l’educació i l’esport. • Mesures de planificació, foment i prevenció en l’àmbit de la salut. • Un pla d’impuls a l’ocupació. • Un pla d’equipaments. • Actuacions sobre la mobilitat. • Un pla de seguretat acompanyat de campanyes especifiques. 3. Que aquesta Comissió de Treball tingui com a punt de partida la feina duta a terme pel Districte de Sant Martí fins a l’actualitat. 4. Dotar el “Compromís pel Besòs i el Maresme” amb els recursos econòmics necessaris, ja sigui a través de recursos propis o amb inversions provinents d’altres administracions, entre els quals els Fons Europeus covid, els Fons FEDER, els contractes programa amb la Generalitat de Catalunya, l’ampliació del conveni amb la Diputació de Barcelona, etc. 5. Constituir una Comissió de Seguiment del “Compromís pel Besòs i el Maresme” que es reunirà com a mínim dos cops l’any i vetllarà pel seu compliment donant compte semestralment al plenari del Consell de Districte. 6. Convocar una sessió extraordinària del Consell del Districte de Sant Martí per informar d’aquest acord. Atenent doncs aquest acord, urgeix ara la creació de la Comissió de Treball per tal d’elaborar el document final tal com s’indica en l’apartat segon. El seu funcionament ha de ser el més operatiu possible evitant la creació d’òrgans annexos que, enlloc de simplificar la feina, puguin aconseguir l’efecte contrari. Aquesta Comissió de Treball estarà presidida pel regidor del Districte i la regidora adscrita al Districte del Grup d’ERC-AM. Les seves funcions són les següents. • Presidir les sessions de la Comissió, i moderar-les • Ostentar la seva representació • Proposar el calendari de les sessions • Proposar ponències per a les sessions de treball Comissió Permanent Estarà presidida per la Presidència de la Comissió de Treball, amb la funció d’establir el funcionament de les seves sessions. En coordinarà el funcionament, i acordarà totes aquelles qüestions no previstes que puguin sorgir. Són membres de la Comissió Permanent: o Im. Sr. David Escudé, regidor del Districte o Ima. Sra. Elisenda Alemany, regidora adscrita del Grup Mpal. d’ERC-AM o un regidor o regidora de cada Grup Mpal. amb representació al Consell Municipal: o GM PSC-CP o GM BeC-E o GM ERC-AM o GM CS o GM JxCat o GM BxCanvi o GM PP o La Secretaria Tècnica Secretaria Tècnica Integrada per la Gerència del Districte de Sant Martí i la persona tècnica de barri del Besòs i el Maresme, amb la coordinació de dues persones designades per la Presidència (una de cadascun dels seus equips) amb el suport tècnic necessari. Les seves funcions seran: • Donar suport tècnic a la Presidència i a la Comissió Permanent • Confeccionar l’ordre del dia de les sessions • Preparar i coordinar l’organització de les sessions • Aixecar les actes de les diferents reunions • Resoldre yotes aquelles qüestions de caràcter tècnic no previstes i que puguin sorgir Comissió de Treball Estarà formada per un regidor o una regidora dels Grups Mpals. amb representació al Consell Municipal: o GM PSC-CP o GM BeC-E o GM ERC-AM o GM CS o GM JxCat o GM BxCanvi o GM PP I també per una persona representant de cadascuna de les entitats següents, totes plegades vinculades al barri per domiciliació o per àmbit territorial d’actuació. • Entitats de veïnatge o Assoc. de Veïns i Veïnes El Besòs o Assoc. de Veïns i Veïnes Barri Maresme o Assoc. Zona Fòrum • Entitats culturals i educatives o Colla gegantera del Besòs i la Maresma o Assoc. Martinet Solidari o Casa de Ceuta • Entitats de lleure i juvenils o Assemblea Joves del Besòs o Esplai Sant Paulí de Nola o Assoc. Acció Brot o Assoc. d’Arts Escèniques per a Joves • Entitats de dones o Assoc. de Dones Àmbar - Prim o Centre Cultural Besòs Mar • Entitats de comerç de proximitat o Assoc. Comerciants Xavier Nogués • Entitats religioses o Dahiratoul Moustahabina Filahi o Mesquita Abu Bakr Siddiq o Mesquita Jamea Masjad Ghulamane Mustapha Catalunya o Parròquia de Sant Pere Ermengol o Parròquia de Sant Paulí de Nola • Cooperatives o Cooperativa Solidària Gregal o Cooperativa Besòs Verds • Fundacions o Fundació Cepaim o Casal dels Infants • D’altres entitats que es considera adient per la seva importància: o Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o Barcelona Forum District Durant el procés de treball es podrien incorporar d’altres entitats o institucions vinculades a l’objectiu, si s’escau. Considerem que el més operatiu és el funcionament en sessions de treball de totes les persones membres de la Comissió que considerin adient assistir a cadascuna de les sessions que proposem. El calendari proposat és: • Març: constitució de la Comissió, presentació de les seves persones membres i presentació de l’informe sobre el treball realitzat pel Districte. • Desembre: conclusions i informe final. Les temàtiques que abordarà la Comissió de Treball durant la seves sessions seran, com a mínim, les següents: • Indicadors de salut del barri i estat de situació dels serveis públics en matèria de salut. • Regeneració urbana del Besòs i el Maresme i la campanya d’inspeccions al 25% dels habitatges de l’àmbit del Besòs. • Mediambient i mobilitat. • Escola, cultura, esport i entitats. • Reactivació econòmica, comerç, mercats, mercat exterior de dissabte, la renda familiar, reinserció sociolaboral. • Convivència, prevenció i seguretat. • El barri en el context de l’Agenda Besòs. • Presentació i estudi dels resultats de les fases d’inspecció finalitzades. Al final dels treballs d’aquesta Comissió, la seva Presidència haurà d’acordar la constitució i composició de la Comissió de Seguiment de l’acord “Compromís pel Besòs i el Maresme” i el seu calendari de funcionament, tal i com disposa el punt 5 de l’acord del Consell Municipal del 30 d’octubre de 2020. D istricte de Sant Martí b arcelona.cat/santmarti CONSELL DE DISTRICTE DE SANT MARTÍ Convocatòria i acta de la sessió plenària extraordinària del 23 de novembre de 2020 barcelona.cat/santmarti Districte de Sant Martí Departament de Serveis Jurídics - Secretaria Pl. Valentí Almirall, 1 08018 Barcelona 932 916 089 barcelona.cat/santmarti Per indicació de la Il·lma. Sra. Marilén Barceló Verea, presidenta del Consell de Districte de Sant Martí, i a petició d’una quart dels membres del consell plenari d’acord amb el que disposa l’art. 33.1 del Reglament intern d’organització i funcionament del Districte, em plau convocar-vos a la sessió ordinària del Consell de Districte que tindrà lloc dilluns 23 de novembre de 2020 a les 18.30h, que se celebrarà de forma semipresencial mitjançant videoconferència, amb el següent, ORDRE DEL DIA Part informativa INFORMAR de l’acord al que varen arribar tots els Grups Municipals al Consell Plenari de l’ajuntament de Barcelona del passat dia 30 d’octubre de 2020, referent a la Proposició Declaració de Grup del Grup Municipal d’ERC sobre el barri del Besòs-Maresme, que en el seu punt 6e insta a convocar un Plenari extraordinari del Districte de Sant Martí per tal d’informar de l’esmentat acord. Sra. Marta da Pena Gómez Secretària del Consell de Districte de Sant Martí Barcelona, 13 de novembre de 2020 NOTA INFORMATIVA SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Per tal de garantir la participació ciutadana, totes aquelles persones que ho vulguin podran formular la seva intervenció mitjançant el web barcelona.cat/atencioenlinia, fins a les 18.30h del 22 de novembre de 2020, per tal de que pugui ser llegida durant la sessió. En l'apartat d'òrgans de participació de les informacions i consultes de la web municipal, on hi haurà un d'específic per al Consell del Districte de Sant Martí que inclourà un formulari amb uns camps específics, continguts en els enllaços següents, a triar pels peticionaris, en llengua catalana, castellana i anglesa. Consell de Districte de Sant Martí – Ordre del dia Districte de Sant Martí Departament de Serveis Jurídics - Secretaria Pl. Valentí Almirall, 1 08018 Barcelona 932 916 028 barcelona.cat/santmarti ACTA DEL CONSELL PLENARI EXTRAORDINARI Identificació de la sessió Núm.: 1 Data: 23 de novembre de 2020 Caràcter: extraordinària Horari: de 18.30 a 19.38 h Lloc: Seu del Districte de Sant Martí. Semipresencial mitjançant videoconferència Assistents Presidenta del districte Ima. Sra. Marilén Barceló Verea (GMCs) Regidor del districte Im. Sr. David Escudé Rodríguez (GMDPSC-CP) Regidors/es Adjunts/es Ima. Sra. Elisenda Alamany i Gutiérrez (GMDERC-AM) Im. Sra. Ferran Mascarell i Canalda ( GMDJxCat) Vicepresident del Districte Francesc Carmona Pontaque (GMDBComú-E) Consellers i conselleres Eva Campos Paladio (GMDBComú-E) Sílvia Casorrán Martos (GMDBComú-E) Lorena Domínguez Liébana (GMDBComú-E) Sandra Enrique Aguilar ( GMDBComú-E) Jordi Martín López (GMDBComú-E) Lourdes Arrando i Bellés (GMDERC-AM) Rosa M. Alemany i Verdú (GMDERC-AM) Jordi Rallo i Casanovas (GMDERC-AM) Joan C. Canela Casasampera (GMDERC-AM) Núria Mateo Martínez (GMDERC-AM) Inmaculada Bajo de la Fuente (GMDPSC-CP) Xavier Bañón Fábregas (GMDPSC-CP) Sílvia López Serrano (GMDPSC-CP) Javier Mesía Barroso (GMDPSC-CP) Joan Pujol Gómez (GMDPSC-CP) Fernando Alcalde Pérez (GMDCS) M. Eugenia Angulo López (GMDCs) Maria Arenillas i Picañol (GMDJxCat) Fernando Gómez Carvajal (GMDJxCat) Óscar Benítez Bernal (GMDBxCanvi) Gerent del Districte Josep Garcia i Puga Secretària tecnicojurídica Marta da Pena Gómez Desenvolupament de la sessió La presidenta del Districte de Sant Martí, la Ima. Sra. Marilén Barceló Verea, obre la sessió. En primer lloc, saluda els veïns que els segueixen en directe per internet, el regidor de Govern, els consellers presents a la sala, la secretària i també tots els companys que els segueixen telemàticament. Comenta que tenen moltes peticions de veïns de poder participar en els plenaris. Recorda que s’hi pot participar a través de la plataforma Decidim, i vol deixar clar que tant el Govern municipal, com la presidència, com els diferents grups municipals que conformen el consistori, volen que els veïns puguin participar de manera telemàtica ja que presencialment no és possible a causa del virus. Explica que en totes les juntes de portaveus absolutament tots els grups que formen part del Districte de Sant Martí han sol·licitat a Secretaria i també a Casa Gran que la intervenció dels veïns pugui ser d’una manera més directa. Informa que en aquest plenari aquesta participació serà a través de les demandes i preguntes presentades a la plataforma Decidim, i dona la paraula a la secretària del districte perquè aclareixi com està aquesta situació. La secretària tecnicojurídica explica que, des del març del 2020, davant la impossibilitat de fer les sessions dels òrgans col·legiats de forma presencial, seguint les instruccions de la Secretaria General, i d’acord amb la modificació de la Llei de bases, es va acordar que les sessions dels òrgans de Govern se celebrarien la distància mitjançant mitjans electrònics vàlids. Subratlla que en aquestes sessions s’ha de garantir el caràcter públic amb la retransmissió en directe i la seguretat tecnològica, l’efectiva participació política dels seus membres i la validesa del debat i de les votacions dels acords. Detalla que la presència a la sala és mínima i respecta l’aforament previst segons les indicacions sanitàries, i que en aquestes sessions està previst el suport tècnic i informàtic corresponent als consellers i conselleres i als regidors i regidores adscrits. Pel que fa a la intervenció ciutadana, subratlla que l’actual mecanisme de presentació de les intervencions per escrit per tal que siguin llegides durant la sessió pública garanteix la participació de tothom que vulgui intervenir-hi i s’hi dona la màxima difusió. Informa que, actualment, des de la Secretaria General no hi ha directrius noves, i que, tot i que saben que s’hi treballa, no els consta que de moment s’hagi pogut habilitar cap plataforma que garanteixi prou l’estabilitat de la connexió, el suport informàtic i tècnic necessari, ni la participació a distància de tothom que vulgui intervenir-hi respectant el principi d’igualtat exigible. La presidenta, abans de passar al punt únic de l’ordre del dia, explica que la senyora Maria Arenillas i Picañol, portaveu del GMDJxCat, no podrà estar connectada tot el plenari perquè ja tenia un compromís. PART INFORMATIVA INFORMAR de l’acord al qual varen arribar tots els grups municipals al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del dia 30 d’octubre de 2020, referent a la Proposició Declaració de Grup, del Grup Municipal d’ERC, sobre el barri del Besòs i el Maresme, que en el seu punt 6è insta a convocar un plenari extraordinari del Districte de Sant Martí per tal d’informar de l’esmentat acord. La presidenta llegeix en primer lloc les peticions formulades pels veïns a través de la plataforma Decidim. Puntualitza que les que es llegiran estan relacionades amb el punt de l’ordre del dia d’aquest plenari extraordinari, i que les altres peticions passaran directament a l’audiència pública. - L’Associació de Comerciants Xavier Nogués manifesta que la implantació de zones d’aparcament de pagament al Besòs i el Maresme afegeix un nou problema, en aquest cas de mobilitat, sobre el petit comerç del barri, ja que, entre d’altres, pateix la desertització dels nuclis comercials preexistents fagocitats per les grans superfícies. Exposa que dins d’aquest sector hi ha un grup de comerciants que es veu doblement perjudicat per la mesura, ja que, a més de la càrrega econòmica que suposa per a tothom, no són residents de la zona. Demana que s’estudiïn alternatives d’aparcament en condicions raonables per als comerciants residents i no residents a la ciutat. Subratlla que des de sempre han donat servei al veïnat i aporten la seva vitalitat a la cohesió del territori. - La senyora Deborah Vergely Llull, en una intervenció en castellà, exposa que el 2018 la comunitat del seu edifici va sol·licitar a Habitatge informació per a la rehabilitació, seguint les indicacions del senyor José Miguel Coy. El 2019 van assumir, tal com se’ls exigia, el cost d’una inspecció tècnica d’edificis (ITE), que va determinar que no hi havia deficiències estructurals i calia instal·lar mesures cautelars als balcons. Apunta que la despesa va deixar la comunitat sense fons. L’enfonsament d’un sostre va propiciar que al juliol es fes una diagnosi de l’edifici que en va determinar una afectació estructural i va donar positiu en l’anàlisi d’aluminosi de tots els habitatges. Subratlla que ara mateix la comunitat està en bancarrota després d’haver assumit el cost d’una ITE, i es queixa que resulta que no és una prova vàlida per al tipus de patologia estructural de què estan afectats. Indica que el tràmit d’accés a les ajudes té unes condicions que diversos residents no compleixen, i lamenta que no se’ls hagi facilitat cap mena d’ajuda en la gestió. Pregunta si són conscients que la informació erràtica facilitada per Habitatge ha suposat una despesa per a la comunitat i un risc per a la integritat dels veïns, o de la ineficiència en tot plegat, i hi emfatitza que les condicions exigides els fan arribar a un punt mort i que no els ofereixen cap solució. - La senyora Diana Escudero Alcaraz, en una intervenció en castellà, denuncia que van llegar la gravetat de la situació del seu edifici, d’on els Bombers els van haver de desallotjar en ple confinament i que actualment té set habitatges apuntalats. Es queixa que l’IMU (Institut Municipal d’Urbanisme) ha incomplert el termini de lliurament de la diagnosi. Fa tot un seguit de preguntes: continuaran sense oferir-los solucions? Què els fa pensar que si l’any 77 aquests habitatges estaven per enderrocar-los ara són rehabilitables? Creuen que es poden fiar del que determinin quan han acreditat dos cops que les deficiències estaven solucionades i ara mateix l’edifici té set pisos apuntalats? Consideren que tenen credibilitat davant dels veïns després d’haver acusat d’alarmista una companya quan l’informe de Bombers va confirmar el que deia i la situació actual acredita que no es va dir la veritat? Demanaran disculpes per haver difamat la companya? Demanaran disculpes per haver-los posat en risc i haver ignorat el seu problema? Què passarà si han de deixar el seu habitatge de cop i volta? Els indicaran un altre cop que s’adrecin a serveis socials? Passarà com amb l’edifici de la Salut de Badalona, on els veïns es van quedar amb deutes i sense habitatge? Continuaran negant-ho i mentint? - La senyora Asunción García Muñoz, en una intervenció en castellà, exposa que és una propietària del número 11 del carrer Messina, comunitat que es rehabilitarà aviat. Assegura que poden acreditar nombroses irregularitats per part de l’IMU en la gestió de la informació en els últims quatre anys, tot i que el camí burocràtic que han recorregut ja en fa deu que dura: les condicions han estat modificades i són complexes, les despeses s’han incrementat quaranta mil euros per demores i repeticions de tràmits, i que justament les demores per la mala gestió suposen sis mil euros més per actualitzar el projecte. També assenyala que en aquest mateix temps van deixar abandonada una comunitat veïna, la del número 7, que va iniciar tràmits i tenia un projecte en la mateixa data: com que tenen diversos pisos ocupats l’IMU els informa que ara els veïns no compleixen requisits per recaptar el total del cost, per la qual cosa no es rehabilitarà. En el seu cas, assegura que, tot i ser l’única comunitat al corrent de pagaments, l’IMU encara no n’ha tret la licitació, quan s’hauria d’haver fet a l’octubre. Subratlla que, una vegada més, s’incompleix. Inquireix si poden considerar que una sola comunitat en tots aquests anys és un resultat acceptable, i pregunta si assumiran responsabilitats del seu fracàs o una vegada més en culparan els veïns. - L’Associació de Veïns del Maresme adreça un escrit als membres del Consell del Districte de Sant Martí: «Amb aquest comunicat volem fer una crida a tots els grups polítics perquè junts apostin decididament per aquest pla integral denominat “Compromís Besòs- Maresme” i donar-hi continuïtat independentment del partit que governi. »Esperem que no quedi només en paraules, que es convoqui de forma urgent la comissió de treball de la qual es parla en l’esmentat document i que es compti amb els veïns i veïnes. Dipositem la nostra confiança en el fet que a partir d’ara serà així, no com aquest cop, que abans de la convocatòria d’aquest consell cap responsable dels grups polítics aquí representats s’ha interessat per conèixer la nostra opinió respecte a aquest projecte, que demostra d’entrada despotisme. »Els demanem que no ignorin els veïns i veïnes representats en diferents associacions i col·lectius, a les societats democràtiques no es pot basar l’organització social de la ciutat o del barri només en els partits polítics. Com a veïns tenim un paper important en l’articulació de polítiques socials i de convivència, també en evitar que no ens sentim ben representats, que es puguin produir estallidos socials que no porten enlloc. »Esperem que aquesta comissió, i dins del període estipulat en l’acord al qual es va arribar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona s’explicitin quines seran les actuacions a realitzar en un pla de treball rigorós en diferents àmbits. Per si de cas, en fem un petit recordatori: »Urbanisme »‒ Rehabilitació d’habitatges. Cal acabar amb la vulnerabilitat residencial que pateix el barri, millorar l’estat de conservació dels edificis amb deficiències estructurals procedint a la seva rehabilitació o substitució. Fins a la data, els plans que s’han fet han fracassat perquè els requeriments que es facilitaven als veïns no s’ajusten a la realitat del barri ni escoltaven les aportacions del veïnatge. »‒ Dotar el barri d’espais verds: l’especulació urbanística tan arrelada a Barcelona l’ha convertit en una de les ciutats més densament poblades d’Europa. El nostre barri n’és un exemple: tenim més de 800 h/ha i necessitem espais d’expansió. Cal revisar el PGM dels espais i l’anomenat 22@. Els efectes del canvi climàtic i l’experiència viscuda per l’actual pandèmia ens han de fer pensar en un nou urbanisme i canviar el model de ciutat; aquí tenim una oportunitat: escolteu els ciutadans i no tant els interessos econòmics. »Mobilitat »‒ Connectar els carrers que ens comuniquen amb la resta de Barcelona. Molts estan tancats per assentaments d’activitats privades que han ocupat aquests vials trencant la xarxa viària projectada en el Pla Cerdà. »‒ Connexions de transport públic amb els barris de més al nord de la ciutat sense haver de passar pel centre. No entenem que per arribar, per exemple, a la plaça Virrei Amat s’hagi de trigar més de cinquanta minuts. »Seguretat »‒ Increment de vigilància policial per evitar la inseguretat que patim amb l’augment de la delinqüència a Barcelona i especialment al barri procedent de l’activitat del tràfic de drogues. »‒ Erradicar l’incivisme fruit de la tolerància i no aplicació de les normes de civisme. Es manifesten principalment en aspectes de neteja i actes festius de «botellón» a l’espai públic i a les macrofestes de l’espai del Fòrum. »Equipaments »‒ Ampliació del CAP Besòs, un equipament que s’ha quedat petit en un barri amb forta demanda dels serveis de sanitat pública. Es fa necessària la millora dels seus accessos. »‒ Ampliació de les biblioteques de barri; aquest espai situat a la planta del centre cívic s’ha quedat petit i hi ha una forta demanda no només per part d’estudiants sinó també de persones adultes que busca un espai de formació. »‒ Antic cinema Pere IV, un altre exemple del fracàs de la política de paraules que no es transformen en fets. »‒ Residència per a gent gran, una demanda unànime al barri de la necessitat de tenir a prop un lloc on atendre les persones més grans que necessiten atenció especialitzada. »‒ Escola bressol, els espais familiars i d’altres recursos similars actuen com a succedanis i no resolen la problemàtica de les joves famílies que han d’anar a treballar i no tenen on deixar els seus infants. »Salut i medi ambient »‒ Trobar una solució als problemes de contaminació que genera la incineradora de residus urbans (Tersa), la planta de cogeneració (Endesa) i l’estació de depuració d’aigües residuals (EDAR). »‒ Engegar campanyes de sensibilització relatives a la gestió dels residus per aconseguir un barri més net. »‒ Creació d’una taula de seguiment per poder millorar les instal·lacions que ofereixen intercanvi de xeringues i atenció a les persones que tenen un problema de consum. »Ocupació i formació »‒ Impulsar polítiques actives d’ocupació i formació per a les persones que resideixen al barri tenint present el seu perfil formatiu i d’especialització, posant especial èmfasi a les persones joves i a les més grans de cinquanta anys. »‒ Promoure relacions de col·laboració amb les empreses i institucions amb seu al Besòs i el Maresme per potenciar la creació de llocs de treball, detectar les necessitats de les empreses properes al barri. »‒ Equipar el barri amb una escola d’adults per poder fer front a la gran demanda de formació de veïns i veïnes que es queden a l’atur i també dels que venen de fora buscant formació permanent. Que es puguin integrar dins el projecte educatiu integral i professionalitzada pel barri ja contemplat en un dels projectes motors del fracàs Pla de Barris. »En conclusió, estem cansats de posar moltes expectatives als plans que es fan per al barri però acaben en no res, potser perquè no se’n fa el correcte seguiment o perquè quan se’n fa l’avaluació no se’n volen assumir els fracassos. L’enumeració que hem fet és un recull de necessitats i demandes que des de fa anys hem anat presentant al Districte de Sant Martí. »Aquest és el repte i la pregunta que els formulem: seran capaços de passar de les paraules als fets i fer que el Besòs i el Maresme esdevingui un espai ple d’oportunitats i de futur i deixi de ser el lloc dels mals endreços de la ciutat de Barcelona?» - El senyor Antonio Peña Gómez, en una intervenció en castellà, exposa que sembla que al barri del Besòs hagi desaparegut la pandèmia. Denuncia que, després d’incansables trucades i queixes per escrit, la Guàrdia Urbana continua sense actuar al barri i sempre amb el mateix argument que no disposen de patrulles. En posa com a exemple les contínues trucades dels veïns del carrer Alfons el Magnànim, on manifesta que cada dia s’incompleixen les mesures anticovid com beure alcohol a la via pública, no respectar les distàncies de seguretat, música alta amb dispositius mòbils que molesta el veïnat i altres il·lícits. Farts de fer queixes i no arribar a re, demana que el responsable de la seguretat a la zona en doni explicacions. Exposa que fa més d’un mes i mig van cremar uns contenidors davant dels números 13- 15 del carrer d’Alfons el Magnànim i encara no els han respost, i que això que repercuteix en la recollida pneumàtica situada als números 8 i 10 del mateix carrer, que s’omplen i se saturen. Es queixa que, pagant més pels residus, reben un pitjor servei i tenen els carrers més bruts. - La senyora Mercedes Rus, en representació de Per un Barri Digne, exposa que fa anys que pateixen ocupacions per màfies que no respecten les mínimes normes de convivència, que fins i tot fan servir algun d’aquests habitatges per a plantacions. A més, denuncia que provoquen una despesa desmesurada en la comunitat o a algun veí, perquè els punxen la llum i l’aigua. Assenyala que no paguen despeses de comunitat ni derrames, i si la comunitat demana una subvenció no la hi concedeixen perquè aquests pisos no estan al corrent dels pagaments. Es queixa que aquests ocupes passin per davant de moltíssimes persones que esperen un habitatge social fent les coses bé, i demana que es deixi de premiar qui no segueix les normes. Pregunta si dotaran els cossos de policia amb els recursos pertinents per perseguir aquestes màfies i fer complir la llei ratificada pel Constitucional en aquesta matèria, i si exigiran als cossos policials que, quan s’avisi d’una ocupació, compleixin la llei vigent i evitin que es dugui a terme l’ocupació. La presidenta dona les gràcies als veïns que els han fet arribar les seves peticions. Abans de donar la paraula als grups municipals, recorda que disposen de vuit minuts. Informa que el Govern es repartirà el temps entre dues conselleres i el regidor del districte. El senyor Óscar Benítez Bernal, portaveu del GMDBxCanvi, manifesta que li sap molt greu el patiment de veïns i veïnes. Recorda que des de l’inici del mandat el seu grup ja va dir que això seria un focus del problema a la llarga, i lamenta que ja es palpi a curt termini. Anuncia que al consell de districte d’aquest mes portaran un tema d’ocupació com a proposta, a més d’un prec per generar feina dins del mateix districte i dins del mateix barri. Subratlla que els problemes del barri són molt antics, no són nous, i no sap per què a aquests veïns i veïnes se’ls ha deixat una mica de la mà de Déu. Diu que dona suport a les reclamacions de les associacions de veïns en tots els àmbits: neteja, seguretat, temes mediambientals, escoles bressols o salut. Insisteix que cal que tothom es posi d’acord, ja que no va ni d’esquerres ni de dretes, ni independentistes ni de constitucionalistes, sinó que va de la salut mental i física de les persones. Considera que el pla parcial que va presentar el regidor fa pocs dies està força bé, i que com a representants polítics tenen l’obligació de fer que es compleixi, ja sigui amb auditories o amb comissions. Aprofita per dir que té un punt de vista negatiu respecte a les comissions, i demana que, si no són efectives, es faci alguna altra cosa per evitar que el mes vinent la gent del barri torni a dir que el problema no se soluciona. Proposa que representats polítics i veïns facin una llista de les prioritats principals i exigeixin que les compleixi al Govern que hi hagi, perquè apunta que això no s’arregla en un sol mandat. Adverteix que no és tan senzill: cal arribar a acords i discutir-los, però està convençut que al final s’hi trobaran solucions, i en aquest sentit posa l’accent en les queixes dels veïns sobre les traves administratives i burocràtiques. Conclou que sempre es dona voltes al mateix: hi ha un barri de Barcelona que sembla el cul-de-sac de la societat i reclama que tothom s’assegui per trobar-hi la solució. La senyora M. Eugenia Angulo López, portaveu del GMDCs, manifesta que els problemes del barri del Besòs i el Maresme no reben solucions per part del govern municipal. Exposa que al districte hi ha barris que fa dècades que estan oblidats per les administracions públiques, i que tant el Besòs i el Maresme com la Verneda i la Pau necessiten inversions urgents. Subratlla que els veïns i veïnes contínuament reivindiquen les necessitats del barri sobre inseguretat, incivisme, ocupació il·legal per part de grups conflictius, aluminosi, falta de manteniment dels carrers, neteja, i que totes aquestes reivindicacions no són d’ara, sinó de fa molts anys: els veïns necessiten solucions per al seu dia a dia, necessiten mesures a curt, mitjà i llarg termini, i necessiten que s’implementin mesures per cada tema. Es queixa que, si d’una banda moltes d’aquestes mesures ja estan sobre la taula, no són noves i la majoria són urgents, de l’altra, quan el seu grup les presenta al districte, tant Esquerra Republicana com Barcelona en Comú sempre hi voten en contra. Adverteix que no es pot revertir la situació d’un barri si no hi ha seguretat, si hi campa l’incivisme, si cada vegada hi ha més aturats de llarga durada. Reclama que s’inverteixi més en lloguer social, en lluita contra l’atur juvenil, en habitatge de protecció oficial, en integració, en polítiques socials de lluita contra la droga i l’exclusió, en mitjans policials per erradicar la màfia que es lucra amb l’ocupació, en polítiques de diversificació econòmica. Considera que aquestes mesures, conjugades amb les lleis actuals, són adequades i eficaces per solucionar gran part del problema. Assenyala que gran part dels problemes que es troben els propietaris de pisos que necessiten rehabilitacions es deuen als pisos ocupats, i subratlla que han de ser una prioritat a curt termini, ja que els edificis amb aluminosi són un perill. Apunta que el seu grup ha presentat propostes pensades i elaborades d’acord amb les necessitats de cada barri, com la Verneda i la Pau i el Besòs i el Maresme des de l’any 2015, i ho contrasta amb el fet que algunes ara estiguin incloses en el pla. Tot seguit repassa les propostes fetes i què hi va votar el Govern:  Novembre del 2015: treballar activament per fer complir les resolucions que acordin desallotjar habitatges i edificis ocupats, especialment en aquells casos que originin problemes per a la convivència i la salubritat; el Govern hi va votar en contra. També van demanar un pla exhaustiu per ajudar persones drogodependents, i el Govern s’hi va abstenir.  Setembre del 2017: van demanar que el Govern municipal fes un informe en un termini de tres mesos sobre els habitatges i equipaments de titularitat municipal ocupats al districte, un compromís que donés una solució per a famílies vulnerables i, en el cas de ser una ocupació il·legal de grups o col·lectius organitzats, que des del districte s’iniciessin els tràmits per al desallotjament. Hi van votar en contra.  Setembre del 2018: insten el Govern a convocar de manera immediata la taula de seguretat. ERC s’hi va abstenir i el Govern hi va votar en contra.  Novembre del 2018: crear una taula de treball específica per a l’aluminosi que fos efectiva i resolutòria amb tots els afectats i entitats del Besòs i el Maresme. Una altra abstenció.  Febrer del 2019: renovar la gestió municipal del districte, que després de quatre anys de legislatura volien reprovar. El Govern hi va votar en contra, i considera significativa l’abstenció d’alguns grups.  Setembre del 2019: pla urgent d’actuació en l’ocupació il·legal als barris de la Verneda i la Pau i al Besòs i el Maresme, i pla d’actuació urgent en prevenció, detecció i intervenció davant el consum de drogues. Abstenció.  Setembre del 2020: elaborar un pla d’actuació contra l’ocupació il·legal d’habitatges establint un protocol d’actuació, posar en marxa mesures necessàries per a la seguretat i la convivència veïnal, i que l’elaboració del pla es dotés amb una partida econòmica procedent del fons de contingència. Cap grup hi va votar a favor. El senyor Fernando Gómez Carvajal, portaveu adjunt del GMDJxCat, entén Sant Martí com el districte de les oportunitats, i que el Besòs i el Maresme ho exemplifica en especial. Indica, però, que, per poder treure profit d’aquestes oportunitats, primer cal un suport públic per fer front als reptes pendents. Considera indispensable una transformació urbanística que rehabiliti els edificis, millori la via pública i hi ubiqui espais culturals i de serveis que facin atractiu el barri per atreure inversions econòmiques generadores d’ocupació de qualitat. Tot seguit, repassa algunes de les proposicions i precs que el seu grup ha dut al consell plenari:  Octubre del 2019: complir amb els compromisos adquirits amb la resolució dels problemes mediambientals del Fòrum.  Desembre del 2019: elaborar un pla per donar ús als locals buits i que cedir-los per a habitatges, emprenedoria o projectes socials.  Març del 2020: augmentar recursos econòmics per rehabilitar els edificis amb aluminosi i a la vegada reprendre el pla de comerç de proximitat i atraure inversions de ciutat per dinamitzar el barri.  Juliol del 2020: accelerar inversions públiques clau en el desenvolupament del barri, com el nou equipament del cinema Pere IV. Sobre el Compromís pel Besòs i el Maresme, hi van donar suport atès que recull tot el que van demanar, i de fet se sorprèn que inclogui un pla de seguretat perquè quan el seu grup municipal el va demanar se’ls va titllar d’alarmistes i se’ls criticava que estigmatitzaven més el barri. Destaca que el Pla de barris presentat el mandat passat contenia un pressupost propi de 14,4 milions d’euros, però que en aquest encara no se n’ha parlat. Volen saber si el Govern o els partits que presenten aquesta iniciativa han calculat el cost d’aquest pla i, si és així, si ja tenen compromesos els diners. També pregunten com lliga aquest compromís amb el programa de regeneració urbana que volia presentar el Govern aquest estiu, ja que també allà hi havia moltes iniciatives respecte al Besòs i el Maresme. Demana concretament quants milions d’euros del Compromís per al Besòs i el Maresme quants es destinaran a projectes inacabats del Pla de barris, quants per al programa de regeneració que volia presentar el Govern al juliol, i quants milions d’euros realment seran per a noves polítiques públiques sorgides de la comissió de treball que queda recollida en aquesta iniciativa de Compromís per al Besòs Maresme. La senyora Lourdes Arrando i Bellés, portaveu del GMDERC, celebra que avui sigui un dia important per al districte i especialment per al barri del Besòs i el Maresme. Confessa que sent el neguit dels dies especials i també una gran responsabilitat, perquè subratlla que això no va de partits polítics, sinó de persones, dels veïns i de les veïnes del Besòs i el Maresme i el seu futur. Considera, a més, que segurament es posen les bases per a un nou model de ciutat, feta de baix cap a dalt, on tots els territoris tenen el seu rol i la seva importància D’altra banda, troba que avui també es torna a posar en evidència el poc marge de decisió que tenen als districtes: poden opinar però pràcticament no tenen poder de decisió en temes grans. Espera, però, que també sigui l’inici d’un procés de descentralització més ferm, que apel·li a fer la política de la manera més propera a les persones. Per centrar el tema i, sobretot, tenir clar de què es parla parlant avui, repassa els sis punts de la proposició aprovada per unanimitat en el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona del 30 d’octubre: la creació immediata d’una comissió de treball, integrada per actors socials de la zona, experts i grups polítics, que tingui com a objectiu elaborar, en el termini màxim d’un any, un compromís per al Besòs i el Maresme; que el Compromís per al Besòs i el Maresme inclogui actuacions urbanístiques, socials, de salut, mediambientals, de mobilitat i de seguretat per a un període de quinze anys que puguin ser englobades en una estratègia futura per a tot l’eix Besòs; que aquest grup de treball tingui com a punt de partida la feina duta a terme al Districte de Sant Martí; dotar el Compromís del Besòs i el Maresme amb els recursos econòmics necessaris, siguin propis o aliens d’altres administracions; constituir una comissió de seguiment al districte formada pels actors que es reuneixi dos cops l’any i que informi en aquest consell plenari; i, sisè i últim, convocar un consell plenari extraordinari al Districte de Sant Martí per informar d’aquest acord. Entén que amb el consell plenari extraordinari d’avui es dona compliment al punt número 6, i recorda que en la proposta es van incloure dues esmenes del mateix regidor Escudé, que el seu grup agraeix. Suposa que el punt central d’aquest consell plenari extraordinari serà instar Casa Gran a convocar la comissió de treball tan aviat com sigui possible per començar a construir l’acord i el consens amb tothom i així donar compliment al primer punt. Agreix la rapidesa amb què s’ha convocat aquest consell plenari i tota la documentació facilitada. Posa l’accent en el fet que avui, per sobre de tot, es posen les bases perquè conflueixin la feina iniciada pel Govern del Districte de Sant Martí i els anhels dels veïns i veïnes del barri del Besòs i el Maresme. Desitja que avui tothom es conjuri per treballar plegats i arribar a un consens per fer possible una transformació que el barri necessita i reclama des de fa tants anys. La senyora Sílvia López Serrano, portaveu del GMDPSC-CP, expressa que es va sentir perplexa quan van veure que es portava a Casa Gran una proposició transaccionada per aquest Govern respecte al barri Besòs i el Maresme, de manera que es deixava mut el districte i menyspreava la convocatòria d’un plenari extraordinari que es volia fer el juliol del 2020 per presentar precisament el Programa de regeneració urbana i social al barri del Besòs i el Maresme, on es tractaven temes tan principals com habitatge, regeneració urbana, seguretat, convivència, medi ambient, comerç, educació, cultura, salut o esports, acompanyats d’un informe sobre l’estat i la situació de les actuacions fetes els darrers quatre anys arran del Pla de barris, establint un calendari d’actuacions, un informe de seguiment i un quadre del pressupost assignat. Recorda que el regidor del Districte de Sant Martí va parlar d’aquesta mesura de Govern el març del 2020. Assenyala que alguns s’omplen la boca amb barris i territoris i després els deixen sense paraula, ja que, tot i que fa més patxoca parlar-ne en termes de ciutat, on s’han de tractar els temes del districte és al Consell Plenari de Districte. Lamenta que la iniciativa que es va presentar digui que de bones intencions es passa a programar actuacions reals, que Barcelona es fa càrrec dels seus barris o que tot just es comença a treballar. Afirma que res més lluny de la realitat: el Besòs i el Maresme sempre ha estat Barcelona, n’ha format part i se n’ha tingut cura, i insinua que potser alguns l’hagin descobert ara. Es queixa que parlant d’aquestes «bones intencions» es qüestioni la feina feta durant anys, i els agradaria veure la cara de tothom que ha treballat i lluitat tota la vida per millorar el barri Besòs i el Maresme. Reclama, justament, que no caigui en l’oblit la tasca de tots els presidents passats i presents de les associacions de veïns, alcaldes, regidors, consellers, conselleres i tècnics i tècniques de Sant Martí. Per tant, afirma que ara no comença res, sinó que continua, i en posa alguns exemples:  1990: urbanització de la rambla Prim.  1990-1995: detecció de l’aluminosi, una patologia fins llavors desconeguda.  1995: a través d’un programa de remodelacions s’analitzen habitatges afectats i es resol que cal substituir-ne quatre-cents a través d’un pla de rehabilitació via el Patronat Municipal de l’Habitatge, que suposa la construcció de 429 habitatges nous.  1995-2008: es porta a terme la rehabilitació en tres etapes.  2008: el barri es beneficia de la Llei de barris aprovada per la Generalitat, en aquell moment formada pel tripartit, que suposa 14 milions d’euros en projectes com el soterrament de línies elèctriques, la rehabilitació d’elements comuns dels edificis, la reforma integral del Casal de Gent Gran Joan Maragall, el casal de barri, la campanya d’instal·lació d’ascensors als edificis.  2009: s’engega el pla de millora i regulació de la instal·lació d’ascensors.  2016-2020: Pla de barris, un instrument pensat per reduir desigualtats. Va tancar el període amb una despesa de més de 14 milions d’euros, executant projectes com la reforma del mercat del Besòs, la sala d’actes de l’institut Besòs, de l’Institut Rambla Prim, o les ITE de quinze edificis i la rehabilitació de tres. Insisteix que potser «ara comença», però tenint en compte que des de ja fa anys estan en marxa projectes com el programa Salut als barris, l’escola de salut de gent gran, l’Impuls Jove i campanyes d’alimentació de 0 a 3 anys. També tenint present els projectes educatius que es duen a terme als centres escolars per afrontar, entre altres problemes, les desigualtats al barri, o els cicles i les jornades culturals al Centre Cívic Besòs, amb mostres i programació regular, sense oblidar les activitats del casal de barri o el casal de gent gran. Afirma que el Servei de Prevenció i Convivència ha suposat una intervenció en l’espai públic i ha donat suport a comunitats de veïns, traslladant línies com anàlisis del territori, accions comunitàries i la gestió de conflictes i la promoció de la convivència. També insta a no oblidar les campanyes de la Guàrdia Urbana, també juntament amb els Mossos d’Esquadra, i destaca que el febrer del 2021 es posarà en marxa la nova unitat territorial nocturna amb la finalitat de millorar encara més la resposta de la ciutadania. Esmenta també els plans ocupacionals que ja fa anys que es porten a terme al barri, i les accions encaminades a reforçar el comerç de proximitat. Afirma que més enllà de «bones intencions» ja són molts anys de feina, duta a terme en bona part per la dedicació dels tècnics i tècniques del districte. Reivindica que fa mesos que el Govern treballa en mesures i projectes a implantar en aquest mandat, una feina fosca que no es veu a simple vista però que existeix i que és necessària, com per exemple la posada en marxa de les inspeccions d’habitatge dins del Pla de regeneració urbana, amb més de mil inspeccions que permetran conèixer l’estat actual de les edificacions per tal d’adoptar les mesures que corresponguin, que representa un canvi de paradigma amb un abordatge a llarg termini, i alhora es faran les obres d’algunes comunitats, per la qual cosa insisteix que no són paraules, sinó fets. En aquest sentit, també destaca la construcció de nous equipaments que el barri necessita, com també les línies de treball que es veuran reflectides al PAD que el Govern presentarà al proper Consell Plenari del Districte de Sant Martí. Dit això, reitera que avui i aquí no comença res, sinó que segueix una línia de treball, d’esforç i de dedicació per tirar endavant les millores que el barri necessita. Allarga la mà a tothom que vulguin col·laborar per treballar plegats i aconseguir els objectius. Demanen posar fil a l’agulla i crear la comissió que s’havia acordat, i insta a aprovar-la amb consens i el vistiplau d’aquest plenari. Insisteix que les qüestions del territori es debaten i s’acorden al territori: el Govern del Districte és qui en marca els temps, deixant de banda la pressió externa, evitant pals a la roda. No acceptaran que s’intenti excloure dels acords i compromisos les entitats o els veïns que ja fa molt temps que lluiten pel seu barri. Diu que sempre dialogaran i escoltaran a tothom, com ja ho han fet i continuen fent: amb els veïns i veïnes i amb les entitats, sense distincions. Manifesta que aquest Govern fa temps que té un compromís amb els veïns i veïnes del barri el Besòs i el Maresme, i, per tant, aplaudeixen que Esquerra i la resta de grups se sumin a aquest acord i facin aportacions al projecte. Per acabar, explicita que ara no és temps ni és moment d’oportunismes: és el moment de fer política, de poder arribar a acords. Demana que el grup proposant plantegi als seus companys que són a l’altra banda de Sant Jaume quines són les mancances d’aquest barri en qüestions d’habitatge, educació, seguretat i salut, i la inversió que es mereix i necessita. Subratlla que també es necessita la implicació de veïns i veïnes, i que és el moment de caminar tots junts. La senyora Eva Campos Paladio, portaveu del Govern, afirma que des que el món és món tothom sap que no hi ha res que s’executi ni es treballi en cap institució si no és a petició d’Esquerra. Reconeix la seva habilitat per demanar tot tipus d’actuacions quan ja tenen la certesa que estan en marxa, com és el cas d’avui. Explica que al juliol tenien preparada la mesura de Govern i, a petició del seu grup, van posposar la presentació, ja que van adduir que estàvem en temps de covid-19, tot i que mentrestant el Govern va començar a executar-la. Continua relatant que durant l’espera es van trobar que Esquerra va portar pràcticament la mateixa mesura al Plenari de Casa Gran en forma de proposició. Diu que poden presentar el que vulguin i on vulguin, però troba curiós que vagin amb el discurs d’anar cap a la major sobirania i capacitat de decisió dels districtes i que no ho acompanyin amb fets. Manifesta que aparcaran la decepció respecte a aquestes incoherències i allargaran la mà per tal de treballar de manera conjunta, tal com es va aprovar, i esperen amb ansietat les seves propostes, ja que el barri s’ho mereix. Afirma que des de Barcelona en Comú sempre han estat constructius i ho continuaran sent: quan van arribar al Govern van posar el focus de la seva política en les desigualtats i els desequilibris, i van crear el Pla de barris per tenir recursos extraordinaris per arribar a aquest objectiu desplegant diverses mesures. Subratlla que, com tothom sap, res comença aquí. Recrimina que potser el Grup Municipal d’Esquerra Republicana sí que és el primer cop que mira cap al Besòs, i diu que li sap greu trencar-los la il·lusió, però que res comença per la seva petició, i que la mostra és que el que ja està fet ‒i indica que tenen el document del balanç del mandat anterior‒ és ara la mesura ambiciosa que tenen a les mans. Relata que Barcelona en Comú va impulsar des del primer dia diverses accions i mesures per resoldre els temes d’aluminosi després de no haver-s’hi fet res durant anys, o que va fer realitat diversos projectes, no només en urbanisme i habitatge, amb la construcció d’habitatges de lloguer social, assequible i dotacionals, sinó que també han treballat en educació, pal de paller d’una societat rica; en desenvolupament econòmic, en suport al comerç de proximitat, cultura, salut, medi ambient, memòria històrica i tantes altres coses que indica que poden comprovar rellegint el document del balanç. Afirma que continuen en la mateixa línia. Apunta que el que demanen ja ho va presentar el juliol del 2020 la tinent d’alcaldia Janet Sanz, juntament amb el regidor del districte, que també està sobradament documentat. Destaca que el conveni de les comunitats a rehabilitar és l’element que activa les fases següents de gestió i execució posterior d’obres. Recorda que aquest consens no va ser possible ni amb l’acompanyament en el programa de finques d’alta complexitat, encara que a altres barris va anar molt bé. Explica que tan bon punt es va tenir l’eina que donava el Decret llei 17/2019 per poder actuar de manera més directa a les comunitats, no van perdre el temps i van començar a treballar per donar resposta a les necessitats: aquesta eina, en mans d’Ecologia Urbana, permet ser molt més ambiciosos i no pensar només en la rehabilitació, sinó en termes d’estalvi energètic i confort, i, per tant, en la línia de l’emergència climàtica, que crearà nous llocs de treball. Informa que des del 15 d’octubre ja s’ha licitat la feina d’inspecció dels edificis i també els expedients precautelars per actuar de manera immediata en cas necessari. Subratlla que això són quinze dies abans que Esquerra ho demanés a Casa Gran. Continua destacant que, a banda de fer realitat d’una vegada per totes la rehabilitació, estudiaran la possibilitat d’oportunitats de creixement, i exploraran espais on podria aparèixer un tros de ciutat totalment nou. Explica que una part important serà fer el planejament urbanístic nou. Detalla que, a més, la mesura aborda l’emergència climàtica i la transició ecològica, amb control de sediments de Tersa, MetroFang, EDAR, pacificacions i carrils bici. Preserven la seguretat i la convivència amb acompanyament, detecció, ajuts als grups més vulnerables, servei de prevenció, de mediació, policia de barri i increment de cossos de seguretat. Remarquen la importància del sistema públic de salut. Com ja van recordar al Plenari de Casa Gran, els esperen per fer realitat l’ampliació del CAP; d’altra banda, també milloren l’accessibilitat de l’entorn d’aquest CAP. Destaca el programa Salut als barris; el fet de potenciar també el sociosanitari del Fòrum, que van rescatar de mans privades, i l’atenció a les toxicomanies. Subratlla la generació de valors també en educació, amb projectes d’acompanyament escolar que garanteixen un sistema igualitari en oportunitats, l’acompanyament i tutoria per arribar a la universitat, escoles enriquides, reforç dels equips docents amb nous perfils professionals, inversions en millores a escoles i instituts, Patis Oberts, esport, teixit associatiu, el projecte Protegim les escoles, i programacions culturals regulars. Destaca també nous equipaments al barri, com la nova escola bressol. I en economia i comerç de proximitat, detalla que hi ha programes de suport, Casa d’Oficis, Treball als barris, Pla de barris amb el Tuc-Tuc i el pla de xoc per revitalitzar el comerç. També treballen amb l’economia solidària i social, com és el cas de la Cooperativa Gregal, i posa l’accent que en tot hi ha una mirada de gènere, tan bàsica i tan necessària. La presidenta obre el segon torn de paraules. El senyor Óscar Benítez Bernal, portaveu del GMDBxCanvi, diu que escoltant els seus companys i companyes ha rejovenit, perquè li ha recordat aquells temps en què jugava a l’oca: s’avança per les caselles, s’adquireixen compromisos i no se sap per què arriba un moment que tornes a la casella de sortida. Pregunta si és tan difícil adquirir compromisos de Govern, tant de districte com de Casa Gran, i el finançament corresponent, i subratlla que tant és si és el segon any de mandat, el tercer o s’està a la porta d’unes noves eleccions. Demana que tot el que s’ha signat, tots els compromisos adquirits, es respectin per a l’any següent, sigui quin sigui el Govern, o fins i tot si és el mateix color de Govern però els regidors han canviat. Diu que després d’escoltar les companyes, que tenen una visió més holística de tots els processos, se’n sorprèn. Es mostra molt d’acord amb elles i amb ell: cal fer un esforç, i és conscient que estan en política i que els paguen per això, però que cal anar més enllà de fer el paperot. Retreu que la comissió sigui cada sis mesos perquè ho considera improductiu, i demana si no pot tenir més periodicitat. Pregunta qui ho ha plantejat, això dels sis mesos. Dit això, insta a buscar la manera de trobar-se tothom i buscar-hi solucions, a parlar amb la gent, a reunir-s’hi, si fa falta, a la seu de casa seva. Té la sensació que es dona voltes al mateix, esperant que passin quatre anys més, arribi un altre govern o un altre regidor, i aleshores es torna a començar el procés. La senyora M. Eugenia Angulo López, portaveu del GMDCs, diu que en aquest segon torn vol deixar clar que en l’últim plenari, quan es va presentar la seva proposta contra l’ocupació i mesures efectives i ràpides, el Grup d’Esquerra Republicana va afirmar que la usurpació de l’habitatge no és un delicte com l’ocupació. Aclareix que la usurpació és un delicte punible que recull l’article 245 del Codi penal, que és el mateix article que recull el delicte de l’ocupació. Dit això, admet que van votar a favor de la proposta. Diu que ells no són partidistes: sigui del grup que sigui, el seu vot és favorable si creuen que és bo per al barri, per al districte o per a Barcelona. Puntualitza, però, que a aquest acord de Casa Gran s’hi ha de donar compliment. (Per motius tècnics, no ha quedat enregistrada part de la intervenció del gurp municipal de Cs) Reclama que es determini amb criteris tècnics quins edificis requereixen substitució, i condicions justes, que els ofereixin una alternativa residencial. També demana complimentar i perfeccionar amb urgència alguns dels programes fets encarats a disminuir la bretxa social. Afirma que tot passa també per una solució urgent al problema de l’ocupació, i creu que tothom hi està d’acord. Diu que no es pot mirar cap a una altra banda: l’ocupació ja genera serioses dificultats de convivència i deteriorament en les comunitats. Recorda que el 2015 van morir dos nens al Besòs a causa d’un incendi per una llum punxada. Insisteix que Ciutadans vota les propostes sense partidismes, i que allarguen la mà, com han fet des del principi, al marge de qui la presenti. Insta a oblidar-se de raonaments simplistes i del populisme punitiu i a treballar tots plegats pensant en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions. El senyor Fernando Gómez Carvajal, portaveu adjunt del GMDJxCat, diu que el seu grup, com a oposició constructiva, han donat i donaran suport a qualsevol iniciativa que suposi una oportunitat de millora per al Besòs i el Maresme, vingui des del Govern o vingui des de l’oposició. Es mostra sorprès per la quantitat de retrets que ha disparat el Govern després que a Sant Jaume pactessin amb els proposants la iniciativa que avui debaten. No entenen per què allà es va arribar a fer aquesta foto i després, quan s’aterra la iniciativa al districte, s’ha dedicat a les ganivetades discursives. Com que el Govern diu que són mesures que ja es preveuen en el projecte que estan executant, torna a preguntar si la comissió de treball que inclou aquesta iniciativa servirà d’alguna cosa o no, i si la participació veïnal serà efectiva per aportar idees noves o únicament serà per fer seguiment del que ja es fa. Exposa que no volen marejar els veïns i veïnes que ja van sortir prou cansats d’un procés participatiu del Pla de barris teledirigit pel Govern i que va acabar només incloent les propostes que ja havien presentat d’inici des dels grups que en formen part. Per tant, després d’haver sentit els discursos d’avui, tornen a preguntar quin és el compromís real que té el Govern amb aquesta iniciativa, perquè, si diuen que ja s’està fent i que ara la resta de partits el que han de fer és donar les gràcies per tot el que s’ha fet i callar, aleshores no s’entén el discurs ni la posició de vot que van fer a Sant Jaume. Insisteix a preguntar quants milions d’euros nous, extraordinaris, pensa comprometre el Govern per complir amb aquest Compromís per al Besòs i el Maresme, que recorda que és un pla de quinze anys. La senyora Lourdes Arrando i Bellés, portaveu del GMDERC, comença dient que «això no va de vostès o nosaltres», com ja ha esmentat en el primer torn d’intervenció, però que el Govern s’ha entestat a anar per aquest camí. Manifesta que el seu grup no ha vingut aquí a fer retrets al govern, i pensen que ara no és el moment de fer retrets, sinó de fer feina conjunta. Recrimina que hagin volgut ofegar-los amb dades. Aprofiten per agrair als tècnics del Districte la feina feta, i pensen que el que cal, partint d’aquestes dades i de les que puguin venir, és arribar a compromisos escoltant el que vol el veïnat i el que els fa falta. Respecte a les dades, en troben a faltar de seguiment, i apunta que el que no han dit és què no s’ha dut a terme i està pendent. Apunta que també podrien debatre la mesura del Govern, però que no hi entraran perquè els sembla evident que parlen de coses diferents: l’acord parla de mirada llarga i el seu document acaba el 2023. Exposa que ara mateix tenim una eina i temps per arribar a acords i definir actuacions. Relata que fa anys va assistir a una conferència sobre el Pla metropolità de Barcelona, on un ponent danès va dir: «Barcelona és reconeguda al món pels seus plans i estudis de gran qualitat, però malauradament també és reconeguda per no dur-los a terme.» Subratlla que aquest és el problema que hi ha ara mateix sobre la taula: s’ha fet una feina ingent de diagnosi però els governs no han estat capaços de generar un veritable canvi en aquest barri. Afirma que malauradament fins ara el Besòs i el Maresme ha funcionat com a límit, com si el que passés entre el carrer Josep Pla i el carrer Sant Ramon de Penyafort no tingués a veure amb el que és i vol ser Barcelona. Assenyala, però, que no només és culpa del Govern actual de la ciutat i que tothom, des de les seves responsabilitats, hi pot fer autocrítica. Apunta que per a les administracions han estat una mica al pati del darrere i que això ha de canviar: aquest límit ha de convertir-se en un llindar, una oportunitat no només per al barri sinó per a la ciutat i també per a la metròpoli. Posa l’accent en el fet que les actuacions han de venir del diàleg i els acords de la comissió, i que les propostes del seu grup no pretenien ser definitives, sinó que han de passar per una validació de la comissió. Subratlla que la participació del barri és clau i una característica importantíssima d’aquest acord. També consideren que serà necessari fer un esforç per dotar aquesta comissió de la màxima transparència, i que la transparència obliga a ser rigorosos. Assenyala que tothom és conscient que cal reequilibrar la ciutat cap al nord-est i això farà que Barcelona esdevingui una ciutat més equitativa. El seu grup veu en el barri del Besòs i el Maresme una oportunitat i molta potencialitat, tant per la seva situació entre trames urbanes i productives com per la seva connectivitat natural amb el mar i la seva proximitat al riu. Troba evident que hi ha feina feta però també molta feina a fer i que caldrà moltíssima inversió. Considera que és un projecte de ciutat i es pregunta si realment el Govern creu que no és un projecte de ciutat. Són conscients que la ciutat no ho ha de fer tot ni ho pot fer tota sola, que hi ha molts actors, moltes institucions i portes on trucar, i diu que si s’ha d’anar a trucar portes ells els acompanyaran. Creu que aquesta comissió obre una finestra d’oportunitat per a la transformació i que aquest compromís hauria d’esdevenir la palanca de canvi que necessita tot l’eix Besòs: es tracta de posar les persones al centre de la política, les persones com a participants de la transformació i les persones com a principals beneficiats del futur d’aquest territori. Subratlla que el barri del Besòs i el Maresme té una llarga tradició de lluita veïnal i que es pot dir que gairebé tot el que tenen ho han lluitat. Aprofiten per fer un petit reconeixement, també, com ha fet la consellera del PSC, a tota aquesta gent que va lluitar, lluita i lluitarà per tenir un futur millor. Per acabar, per part d’Esquerra esperen una data concreta per convocar la taula i un calendari de trobades per tal que aquest grup es pugui posar en marxa i començar a fer feina. Insisteix que «això no va de vostès o nosaltres», això va del futur de la ciutat de Barcelona, però sobretot dels veïns i les veïnes del Besòs i el Maresme, els que hi han viscut, els qui hi viuen i els que hi viuran. La senyora Eva Campos Paladio, portaveu del Govern, s’adreça a la consellera Arrando per dir-li que, efectivament, va de veïnes i veïns, i per això van preparar la mesura de Govern, amb fites clares per complir aquest mandat, però que en cap moment significa que no vagin més enllà. Manifesta que si no es vol que es quedi amb bones intencions, com demostra el Govern, cal també el finançament i la implicació de la Generalitat i de totes les institucions, i a més a més, òbviament, de tot el veïnat del Besòs i el Maresme. Afirma que sense fer-ho en equip no podran arribar enlloc. Diu que res comença, sinó que tot continua, i mostra orgull per haver posat el focus en barris invisibles com el Besòs i el Maresme, però també la Via Trajana i la Verneda i la Pau. S’alegra que per fi tothom vegi la potencialitat que té el barri del Besòs i el Maresme, cosa que ja van posar sobre la taula el 2015. Se sent satisfeta de la feina que han fet i que els hagi semblat tan bona per presentar-la directament a Casa Gran. Els hauria agradat que ho fessin al Districte de Sant Martí, que representa els veïns i veïnes, per respecte a ells i també per la proximitat, que és un terme del qual Esquerra Republicana fa bandera. Sigui com sigui, es felicita per poder treballar conjuntament en benefici del Districte de Sant Martí i dels seus veïns i veïnes. El regidor del Districte de Sant Martí, l’Im. Sr. David Escudé Rodríguez, tanca el torn d’intervenció agraint el to de les intervencions, perquè creu que en el fons tothom busca el mateix: el moment podria haver estat abans o després, però el més important és poder parlar i, sobretot, poder treballar. Informa que justament avui ja s’han incorporat els tres tècnics per a la constitució de l’oficina de suport a les comunitats d’escala. Agraeix a tothom la feina, també als veïns i veïnes. Ha sentit com la presidenta parlava d’una veïna que estava molesta per algunes paraules i demanava una disculpa. Diu que ja ho va fer en el seu moment, però torna a demanar disculpes a aquells veïns i veïnes que s’han pogut sentir molestos per alguna afirmació seva. Contesta al conseller Óscar Benítez Bernal, portaveu del GMDBxCanvi, que no és que la comissió es reuneixi cada sis mesos, sinó que cada sis mesos es reten comptes al Consell Plenari del Districte de Sant Martí: la comissió es pot reunir tantes vegades com calgui. La presidenta diu que durant el plenari el senyor Enrique Navarro els ha avisat que s’havien oblidat d’una petició. Tot seguit la llegeix: - La vocalia d’Afectats per l’Aluminosi de l’Associació de Veïns del Maresme i Per un Barri Digne, en un escrit en castellà, vol fer arribar als grups polítics la urgència de la situació d’habitatge que hi ha en l’anteriorment conegut «SO» del Besòs. Sol·liciten que faci l’esforç d’avantposar la necessitat d’una solució als veïns sobre els interessos o discrepàncies de naturalesa ideològica política. Afirma que venen de dècades d’abandonament institucional i plans que no es compleixen sense que s’assumeixin responsabilitats, i que prendre d’errors del passat és un pas necessari per enfocar solucions en el futur. Reclama que les entitats veïnals i els afectats formin part de la comissió de treball, evitant en aquesta ocasió plans elaborats d’esquena a les necessitats i que no s’ajusten a la realitat de la zona, que apunta com a causa del fracàs absolut dels anteriors. Sol·licita una millora substancial en la gestió de la comunicació i la transparència en la informació, que diu que són aspectes on l’actual Govern té un ampli marge de millora. Apunta que governar des del despotisme va tenir el cost d’ignorar el risc real de la situació dels habitatges, i va posar famílies en risc, amb posteriors situacions d’urgència que d’una altra manera haurien estat perfectament evitables. Indica que tenen al davant molta feina si en algun moment la intenció és recuperar la credibilitat dels afectats i veïns. Lamenta que les nombroses respostes rebudes en plens, consells i audiències no es corresponguessin amb la pregunta plantejada ni amb la realitat, i posa com a exemple que més de set vegades van respondre que els veïns s’acollissin al pla d’ajudes a la rehabilitació sabent el fracàs rotund d’aquest perquè contenia annexos als plecs que excloïen gran part de les comunitats de la zona. Manifesta que no s’ha rehabilitat cap edifici, i l’únic que es rehabilitarà d’aquí a poc fa deu anys que està en tràmits. Acusa els polítics de ser coneixedors de les dades i que encara així oferissin una resposta que implicava deixar sense solució l’afectat, que si bé no és il·legal considera que és una praxi totalment qüestionable. Lamenta que fins a cinc vegades van afirmar que no hi havia possibilitats de fer inspeccions municipals, mentre que finalment sí que se’n poden fer, un pas que troba imprescindible per treure de la invisibilitat i quantificar el grau de deteriorament i la gravetat de les patologies, a la vegada que s’intervé garantint la seguretat immediata de veïns en anar acompanyat de les mesures cautelars. La vocalia d’Afectats per l’Aluminosi de l’Associació de Veïns del Maresme i Per un Barri Digne crida a la transparència i a la voluntat de comunicació, i considera imprescindible millorar la relació Govern-districte-veïns per treballar conjuntament per revertir la degradació del Besòs i el Maresme. Indica que els afectats no es podien permetre el document unilateral que pretenien presentar al Ple extraordinari del juliol, redactat d’esquena a les entitats, sense suports i que requeria una esmena a la totalitat. Subratllen que avui s’és en aquest punt per la feina realitzada per Esquerra Republicana de Catalunya, a qui agraeix els passos fets a favor dels veïns, i estén l’agraïment a Ciutadans pel suport rebut i també a la resta de grups, per la importància de la seva feina per al barri per tal que conflueixi en un acord de tots els grups i es tradueixi en una solució real i definitiva per als veïns. La presidenta informa que totes les peticions formulades pels veïns i que ha llegit també rebran una resposta per escrit, i que les que no estaven relacionades amb la temàtica d’aquest plenari extraordinari es respondran a l’audiència pública. Agraeix a tots els consellers i al regidor que s’hagin ajustat als temps d’intervenció i el to, i sobretot avui agraeix als veïns del Besòs i el Maresme la seva atenció, i el compromís que avui surt d’aquest plenari de treballar tots plegats per les necessitats reals dels veïns. Commina tothom a cuidar-se i protegir-se molt. En no haver-hi més assumptes a tractar, la presidenta aixeca la sessió a les 19.38 h. D istricte de Sant Martí b arcelona.cat/santmarti INFORME DEL BESÒS I EL MARESME Documentació per a la sessió extraordinària del Consell de Districte de Sant Martí del 23 de novembre de 2020 barcelona.cat/santmarti Índex de documents Esdeveniments clau de juliol 2019 a octubre 2020 En aquest informe del Besòs i el Maresme es relacionen tots aquells documents que s’han considerat rellevants per tal que en tingui coneixement el Consell Municipal de Districte de Sant Martí a efectes del que s’ha fet en els darrers anys i, en especial, en aquests setze mesos de l’actual mandat. 1. Pla de Barris 2016-2020 (Foment de Ciutat): informe de seguiment 2. Programa de Regeneració Urbana a l’antic barri del sud-oest del Besòs. (presentació, 10 de juliol de 2020) 3. Sessió extraordinària del Consell del Districte del 22 de juliol de 2020 (posteriorment anul·lada per l’emergència sanitària): documents de convocatòria i desconvocatòria, i document lliurat als portaveus dels grups municipals per a aquella sessió 4. Espais de debat i de participació: sessions del Grup impulso de Pla de Barris, reunió específica a l’institut Rambla Prim, i convocatòries del Consell de Barri 5. ANNEXOS a. Agenda Besòs. Juliol 2017. Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Montcada i Reixac, i Ajuntament de Badalona b. Projecte d’intervenció integral del barri del Maresme-Besòs 2008-2016 (Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya) c. Informe Eix Besòs (la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme) presentat pel Govern del Districte al febrer de 2016 barcelona.cat/santmarti barcelona.cat/santmarti 1. El Pla de Barris del Besòs i el Maresme. Un programa integral. 2. Àmbits i accions destacades del Pla de Barris 2016-2020: • Educació. • Joves i Comunitat (Drets socials). • Habitatge. • Activació econòmica. • Espai públic i accessibilitat. 3. Pla de barris en relació a l’impacte de la pandèmia Covid 19. 4. El Pla de Barris 21-24. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 1. El Pla de Barris del Besòs i el Maresme. Un programa integral. El Pla de Barris és un programa d’intervenció integral, concebut com un instrument per reduir les desigualtats a la ciutat de Barcelona. Amb un pressupost extraordinari i una voluntat clara de construir capital social als barris, intervé en 4 grans eixos o àmbits: Educació, Drets Socials, Activitat Econòmica i Ecologia Urbana. La 1a edició del programa (2017-2020), el Pla de Barris ha intervingut a 16 barris de la ciutat, amb un pressupost total de 150M€. El Pla de Barris del Besòs i el Maresme (2017-2020) tancarà amb una despesa total de 14,4 M€ La transversalitat de les actuacions, l’apoderament veïnal, el reforç i el protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats, entre d’altres, han estat essencials a l’hora de treballar en les diferents propostes i accions. Durant els darrers quatre anys s’han realitzat 83 accions al Pla de Barris del Besòs Maresme amb l’objectiu de reduir desigualtats. Els projectes i accions han cercat l’objectiu de lluitar contra situacions de risc de pobresa i d’exclusió social potenciant propostes preventives i de garantia social. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 2. Àmbits i accions destacades. 2.1 EDUCACIÓ A la diagnosi del Pla de barris del Besòs i el Maresme de juliol de 2016 es posaven en evidència les desigualtats en educació d’aquest barri respecte de la mitjana del districte i de la ciutat; hi destacava el fet que el 7,64% de residents al barri presenta un nivell d’instrucció insuficient i que tan sols el 9% de la població té estudis universitaris. El barri disposa d’instal·lacions educatives que, potencialment, podien generar un impacte positiu en la comunitat educativa, així com en el seu teixit social i comunitari. Amb l’objectiu de generar accions que ajudin a reduir les dificultats històriques d’aquest territori en matèria d’educació, el Pla de Barris ha posat en marxa una sèrie de propostes que han reforçat o transformat els projectes de centre introduint perfils amb noves mirades educatives, introduint les arts i la cultura dins l'horari lectiu o desplegant nous projectes vinculats amb el teixit comunitari, ampliant així la mirada educativa al barri. Alguns dels projectes son: Nous perfils professionals Una de les actuacions més potents en educació ha estat la incorporació de professionals de l’àmbit psico-social als centres escolars públics dels barris amb Pla de barris. L’objectiu és assegurar l’atenció global dels infants i les seves famílies en aquests centres, facilitant el treball conjunt i la mirada comuna entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de salut. La funció dels Perfils professionals és, d’una banda, donar una millor atenció especialitzada als alumnes i les seves famílies i, de l’altra, garantir la formació i el suport a l’equip docent, de manera que es propiciïn noves cultures de treball conjuntes entre serveis socials, centres de salut i altres serveis comunitaris i de referència. El Pla de Barris del Besòs i el Maresme 2016-2020 ha incorporat 7 nous perfils educatius: Tècnics d’Integració Social (TIS) Educadors Socials Psicomotricista/psicòleg Mestres d’Audició i Llenguatge (MALL) Psicòleg/ Psicopedagog (CRETDIC) Tècnics d’Integració Social (TIS) Educadors Socials Aquestes figures generen una millora i un llegat de noves sinergies, relacions i treball, entre les xarxes d’atenció a aquests infants en aquests territoris. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Caixa d’eines Aquest projecte empra les arts escèniques i ofereix formació cultural i artística a l’alumnat i apropa equipaments i recursos a les persones del barri (circ principalment en el cas del Besòs i el Maresme). L’art com a eina socioeducativa i de desenvolupament d’infants i joves als centres Eduard Marquina, Escola Prim, Escola Ruyra i Concepció Arenal. Aquest projecte ha tingut un total de 157 participants durant el darrer curs 2019-2020. A través de la cultura es reforça la oferta educativa del centre, així com es generen noves oportunitats docents i educatives als centres escolars. En el cas de l’IES Besòs fruit d’aquesta col·laboració es desenvolupa una nova assignatura optativa relacionada amb les arts artístiques i el batxillerat artístic del centre. Aquest curs 2020-2021 també s’ha desenvolupat un projecte pilot amb el Museu de Ciències Naturals tant amb l’Escola Prim com amb l’IES Besòs. Es generen noves oportunitats educatives i sinèrgies entre equipaments culturals. Baobab El programa “Baobab”, impulsat conjuntament amb l’IMEB, neix amb la voluntat de donar resposta a una situació de desigualtat en les oportunitats educatives i de lleure comunitari d’infants i joves a la ciutat de Barcelona. Té com a objectius: • Impulsar noves opcions de lleure en aquells barris on no existeixen o, en cas d’existir-hi, es considerin insuficients. • Ajudar a l’enfortiment i creixement de les entitats ja existents. • Aconseguir que el lleure tingui visibilitat i reconeixement social. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 En el cas del Besòs i el Maresme, a les darreres edicions del Baobab d’Estiu, es van iniciar amb 40 places (2016), i aquesta xifra, fruit de la demanda, ha anat creixent i amb la consecució de recursos necessaris fina arribar a les 116 places d’aquesta edició 2020. En quant al reforç de Casals de barri s’ha consolidat un nou cau amb deu joves del barri implicats i 30 infants participants. Hi ha tres nous espais i caus que encara estan en fase de gestació on participen 17 joves del barri i 54 infants. Menjallibres El projecte “Menjallibres” impulsat conjuntament amb l’IMEB, el Consorci d’Educació i el Consorci de Biblioteques, pretén oferir un servei de suport per al desenvolupament de les competències lectores i molt especialment el foment i el gaudi de la lectura, entre infants de segon i tercer de primària (7-9 anys), com a eines que contribueixin a l’èxit escolar i a l’aprenentatge al llarg de la vida. El projecte es du a terme en les sis biblioteques situades en barris del Pla de barris i realitza les següents accions: • Trobada setmanal d’una hora a l’espai de la biblioteca per fer activitats de lectura en petit grup. • Lectura individualitzada amb un voluntariat educatiu, provinents en la seva majoria de l’associació de mestres Rosa Sensat. • Activitats lúdiques per desenvolupar el foment i el gaudi de la lectura com ara narracions, contacontes, booktrailers, clubs de lectura i d’altres que es puguin generar a cada biblioteca. Han participat 21 escoles de la ciutat i el nombre de nens i nenes totals participants han estat 556. En el cas del Besòs i el Maresme s’ha realitzat a la Biblioteca Ramón Alós –Moner , i han participat les tres escoles públiques que van acceptar la proposta amb una mitjana d’assistència de 33 alumnes. Aquest projecte ha potenciat l’hàbit lector dels alumnes que han participat, i això s’ha demostrat amb un augment de les inscripcions a la Biblioteca del barri per part d’usuaris i famílies d’usuaris. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Obres de millora de l’IES Rambla Prim + impuls al projecte professionalitzador S’han fet realitat, a partir del curs 2019-2020, una sèrie de propostes de millora de l’IES Rambla Prim, amb l’objectiu que aquest passés a ser un equipament de referència del barri i de la ciutat en relació amb l’educació post obligatòria i professionalitzada, i que acollís, en un mateix espai, una oferta atractiva i exclusiva de propostes de Grau relacionades amb l’electrònica i l’electromedicina, que poguessin donar espai a la nova ubicació de l’escola d’adults del barri i, a la vegada, acollir un servei d’informació i orientació laboral present en el dia a dia de l’institut. La Rehabilitació i millora del Centre i a l’oferta educativa del barri té un impacte molt positiu amb la conseqüent millora i augment de les inscripcions al centre, convertint-se en un centre modern i integral, amb una oferta d’estudis singular a nivell ciutat i metropolità. Obres de millora de la sala d’actes de l’IES Besòs S’ha portat a terme l’adequació de la sala d’actes d’aquest institut, atès que feia molts anys que no s’hi fa cap intervenció de millora i que no comptava amb les exigències tècniques necessàries per fer-hi actes amb un mínim de condicions. La intervenció en aquest espai s’ha fet amb un doble objectiu: d’una banda, millorar un espai per a l’ús intern del mateix institut, i, de l’altra, obrir-lo al barri, de manera que el barri guanyi un espai comunitari on poder generar una programació cultural que es completi amb la que ja programen altres equipaments. Cal destacar la relació de l’institut amb les arts escèniques: comptant amb l’Associació d’Arts Escèniques per a Joves (AAEJ) creada per ex-alumnes de l’institut; la seva oferta d’optatives escèniques, la participació al programa Caixa d’Eines i a En Residència, entre d’altres. Així mateix de cara al curs 2020-2021 incorpora el batxillerat d’arts escèniques. Les particularitats i la seva ubicació porten a imaginar una programació que sigui un reflex dels interessos i neguits dels joves, és per això que s’ha activat un projecte proposat pel Pla de Barris: la comissió jove de programació, formada per alumnes del centre, que els permeti ser amfitrions i tenir veu i vot en part del què passa a la Sala. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Amb la Sala d’actes Carlos Diaz, el barri disposa d’un nou equipament cultural al barri, que treballa coordinat amb el Centre Cívic del Barri Besòs i funciona com a segona sala d’actes del barri, on actualment es realitza programació cultural per a tota la ciutat. Programa d'acompanyament i tutoratge d'estudiants de l’IES Besòs a la formació superior i universitària (Prometeus) Aquest projecte pretén reforçar el pas d’estudiants de la fase obligatòria a la universitària i, alhora, facilitar-ne la permanència als estudis superiors. A la diagnosi del territori previ a la definició de les línies del Pla de barris es posa en evidència que, al Besòs, els indicadors educatius estan molt per sota de la mitjana de la ciutat (tant en l’èxit escolar com en l’abandonament escolar o l’accés als estudis post obligatoris i universitaris). El Programa realitza un acompanyament i tutoratge d’estudiants de l’Institut Escola Barri Besòs a la formació superior i universitària, pretén reforçar el pas d’estudiants de la fase obligatòria a la universitària i, alhora, facilitar-ne la permanència als estudis superiors. Prometeus Besòs Maresme es va iniciar el març del 2019 i actualment es realitzen 7 tàndems entre persones voluntàries i alumnes i es treballa amb 11 Joves Prometeus. L’objectiu és motivar a l’alumnat a cursar estudis superiors a través d’accions de mentoria, acompanyament i suport acadèmic i fomentar l’accés als recursos i mitjans necessaris per finalitzar els estudis post obligatoris i prosseguir la trajectòria en ensenyaments superiors. 2.2 DRETS SOCIALS. JOVES I COMUNITAT El Pla de Barris ha intervingut de manera activa i coordinada amb diferents serveis, equipaments i veïns i veïnes per tal de generar projectes que impactin en diversos col·lectius amb dificultats, posant un èmfasi específic, especialment entre els joves. Amb la cultura de treball de sumar amb altres operadors del territori, a l’inici del Pla es van recollir algunes propostes de projectes que ja s’estaven duent a terme amb èxit per tal de dotar-los de nou múscul, així com generar noves propostes, amb la vocació que es poguessin consolidar. És en aquest sentit que els projectes amb joves, la cultura i l’esport tenen un paper prioritari en el desenvolupament de projectes al territori. En destaquem alguns: Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Pista esportiva Francesc Abad – La Besonense Programa esportiu subvencionat i obert als veïns, dirigit principalment als joves del barri del Besòs i en especial els que puguin estar amb risc d’exclusió social. Aquest projecte fomenta la pràctica esportiva i dóna suport als joves que no disposen de mitjans per practicar esport. S’impulsa la pràctica en diversos esports com a mitjà per a l’adquisició dels hàbits saludables que l’esport proporciona, així com ajudar a combatre el sedentarisme i ocupar l’oci i el temps lliure d’una manera positiva. En l’inici del Pla de barris, la pista Francesc Abad era una pista esportiva amb poc ús per part dels veïns i veïnes. Amb la nova gestió, iniciada a principis del 2017 i encara vigent, juntament amb els diversos agents que treballen en el territori, s’ha aconseguit que aquesta pista sigui un equipament de referència del barri: s’ha adequat l’espai, s’ha comprat material esportiu, s’ha ampliat l’horari d’obertura (de dilluns a diumenge i actualment, tots els mesos de l’any), s’ha dotat del personal necessari, s’ha ampliat el perfil dels tècnics amb la incorporació d’un educador social. Els objectius d’aquest equipament van més enllà dels estrictament esportius i donen molta importància a qüestions relatives a la interculturalitat, el gènere i el territori. Tot i que no estava previst inicialment, l’evolució del projecte ha fet que dins de l’equipament s’ofereixi una “aula de deures”, neix de la necessitat de facilitar l’estada dels nens i nenes i la logística familiar. El model esportiu es troba consolidat amb un volum estable d’usuaris, 120 infants i joves en els diferents esports que es promocionen (bàsquet, criquet, multiesportius, futbol masculí i femení). A la finalització de les obres al solar de Lluís Borrassà, la Besonense serà un nou equipament esportiu amb noves instal·lacions i un projecte esportiu integrador d’èxit. Programa “Estiu al barri” A partir de l’estiu del 2017, el Pla de barris assumeix la programació i gestió de l’“Estiu al barri”, i juntament amb la majoria d’agents socials, entitats i equipaments del territori es fa créixer, aquest programa: n’augmenta la temporalitat (passa d’un a tres mesos), la programació cultural i les diverses disciplines artístiques, els agents implicats i el nombre d’assistents en les diferents propostes. El programa s’emmarca dins de l’objectiu de millorar la convivència en l’espai públic i de potenciar actituds cíviques envers el mateix, d’una banda; i de l’altra, es pretén promocionar l’accés a la Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 cultura per part d’una població poc habituada a participar en espectacles culturals de qualitat, amb l’oferta d’unes experiències culturals de caire comunitari, pensades per a totes les franges d’edat i tenint en compte el factor cultural divers molt present en aquest barri. Durant les passades edicions s’ha mantingut el calendari d’activitats, al voltant de 80, anticipant el començament del programa a finals de juny i repartint les activitats als mesos de juliol, agost i setembre, sent el mes més intents el de juliol. Les activitats programades les darreres edicions congreguen de manera estable a un número de persones gran, amb mitjanes d’entre 2500 -3000 persones per estiu. En aquesta edició de l’any 2020, en context COVID19, es demostra la fidelització de persones a les activitats programades (750 persones en 56 activitats). El Programa Estiu al barri està consolidada com a proposta de dinamització comunitària i de millora de la percepció de l’espai públic amb una oferta lúdico i cultural amb un volum de públic estable. Món Jove: espai d’acollida i de referència per als adolescents i joves arribats al barri per raons de reagrupament familiar El projecte “Món Jove” s’inicia el 2010 per part del districte de Sant Martí en col·laboració amb l’àrea de Drets de Ciutadania després de detectar, per part dels diversos serveis i entitats del territori, la necessitat de donar un suport als adolescents i joves acabats d’arribar al barri i que tenen molt poc coneixement de l’idioma i de l’entorn, fet que en dificulta la integració, l’aprenentatge escolar i l’ocupabilitat laboral. Des de l’any 2016 i fins el 2019 el Pla de barris n’ha assumit la gestió, millorant el projecte i els recursos humans i materials que s’hi destinen. Amb aquest projecte ha ofert als joves un espai d’acollida i de referència, l’aprenentatge de la llengua catalana i suport escolar. El nombre de participants al programa Món jove ha estat de 90 nois i noies. Impuls Jove: promocionar la formació i les primeres experiències laborals, així com la promoció del lleure saludable Aquest projecte es treballa conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i té com a objectiu promocionar la formació i les primeres experiències laborals, així com la promoció del lleure saludable, entre els joves de 16 i 21 anys que es troben en situacions complicades, les Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 quals en dificulten el procés maduratiu. Aquest objectiu s’aconsegueix a través de la formació i les consegüents pràctiques en els àmbits del lleure educatiu i de l’esport. Així doncs, s’ofereix gratuïtament el curs de monitor/a d’activitats de formació en el lleure infantil i juvenil i el curs d’iniciació en tècnic d’esport (CIATE), sempre amb el suport i acompanyament d’educadors socials. Els joves que participen en el projecte formen un grup de 40 nois i noies, que es divideixen en dos grups al llarg de l’any, depenent de si es troben en la fase de formació o bé en la de retorn dels continguts apresos. 2.3 HABITATGE Pel que fa a l’habitatge del Besòs i el Maresme, a la diagnosi del Pla de Barris del Besòs i el Maresme es detectava que el preu relativament assequible en relació amb altres barris de la ciutat, va portar una concentració més elevada de persones amb baix poder adquisitiu que podia anar acompanyada d’altres problemes socials. El fet que es concentrin en alguns carrers, blocs de pisos i escales una alta densitat de famílies amb moltes dificultats a vegades comportava tensions en l’espai públic i en les comunitats de veïns i veïnes. La crisi econòmica del 2008 va impactar greument en la població del barri, la qual, entre altres situacions, es va veure afectada per la pèrdua de l’habitatge. Arran dels desnonaments, bona part dels habitatges van passar a ser propietat d’entitats bancàries i han estat ocupats per famílies amb diferents realitats i interessos. Quant a l’ocupació irregular, han arribat ocupants que s’han integrat ràpidament en l’escala i la comunitat del barri, mentre que un grup reduït, de perfil conflictiu, han generat situacions de tensió. Les ocupacions amb conflictivitat, que afecten la convivència i fins i tot la seguretat de les persones són objecte de seguiment i intervenció des de diferents espais i serveis (SIEP Besòs, cossos policials, centres educatius...) a través d’una mirada comunitària i una acció integral. Les dificultats per accedir tant als edificis —blocs d’habitatges de mitjan segle XX sense ascensor— com a l’espai públic representen una barrera arquitectònica, especialment per a les persones d’edat avançada i amb mobilitat reduïda. En el barri, aquestes situacions són més acusades per la presència elevada de persones més grans de 80 anys amb recursos baixos i que viuen soles, atès que presenten risc d’aïllament. En paral·lel, es detectava un parc edificat amb problemes estructurals derivats d’una construcció deficient (aluminosi) que, malgrat l’existència de diferents convenis i acords amb Generalitat i Ajuntament, no s’havia resolt de forma general i apareixien encara molts habitatges pendents de rehabilitar o, fins i tot inspeccionar. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Per atendre a les situacions descrites a la diagnosi, el Pla de Barris va posar en marxa el programa adreçat a finques d’alta complexitat, que va dirigida exclusivament a aquelles comunitats que es troben més desestructurades, que no tenen gaires recursos, que en la majoria casos tampoc tenen administrador de la finca, i que moltes vegades ni tan sols han constituït la comunitat de propietaris. Es tracta, doncs, d’un programa que posa en marxa un model diferent, de molta més proximitat que faciliti els processos de rehabilitació. El principal objectiu de la convocatòria de finques d’alta complexitat és la informació i l’assessorament per adherir-se al programa i un acompanyament al llarg de la rehabilitació de l’edifici. D’aquesta manera, es volen fer més accessibles les ajudes a la rehabilitació als veïns i veïnes que per diferents motius no les demanen tot i tenir-hi dret. A més, es volen preservar les condicions de vida dels actuals veïns i veïnes i evitar així els possibles moviments d’expulsió, contribuir a la formació, regulació i dinamització de les comunitats, i fomentar la cohesió social El programa de FAC posa a disposició dels veïns i veïnes del Barri, un equip especialitzat en rehabilitació per acompanyar les Comunitats de Propietaris que hagin sol·licitat la inscripció al programa, en tot allò que els pugui fer falta per tal d’iniciar obres de rehabilitació. En matèria d’habitatge des del 2017 al Besòs i el Maresme s’han encarregat i fet la ITE en 15 edificis de Besòs, que ja han estat presentats a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En 3 dels 15 edificis analitzats, es van detectar situacions que podien comportar risc bé pels veïns del propi edifici, bé per als ciutadans que transiten pel carrer, des del Pla de Barris es van encarregar i executar les mesures cautelars indicades als ITE’s,. Al llarg de 2019 vam rehabilitar Catània 1,3 i 5 durant el 2020 s’han tramitat les quatres sol·licituds de rehabilitació. Resumint, en el marc del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, el programa ha realitzat: -Signatura convenis de col·laboració amb 14 CCPP i realització de 14 ITE’s. -Mesures cautelars realitzades en 3 finques. -Tarbà 4: Informe bombers juliol 2018. Sol·liciten inscriure’s al programa. Signatura conveni, realització ITE (CCPP). -Actualització de 6 projectes. -1 sol·licitud de llicència atorgada (Messina 11), i 3 llicències en tràmit. -Publicació de la Convocatòria d’ajuts 2019. Dotació inicial 500.000€. -Publicació de la Convocatòria d’ajuts 2020. Dotació inicial 1.400.000€. -Acompanyament a les Comunitats per tramitar les ajudes. -Registre de 4 sol·licituds d’ajuts (Messina 11, Marsala 6, Rodes 6 i Epir 6). -Registres de 15 sol·licituds individuals de Cohesió Social (100%). -Acompanyament pagament derrames de les Comunitats. -Resoldre les sol·licituds de subvenció de les CCPP i Cohesió social. -Resolució de situacions complexes (herències jacents, pagament quotes entitats bancàries, etc...). Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Finalment apuntar que, l’intens treball en l’àmbit de l’habitatge, ha permès consensuar una nova estratègia per abordar la rehabilitació de tot el SO del barri, a través d’un projecte de regeneració urbana que el Districte, en el marc del Pla de Barris, està perfilant conjuntament amb Ecologia Urbana. El desplegament d’aquesta nova estratègia hauria de permetre, en aquest mandat, conèixer en detall l’estat de les edificacions i iniciar la rehabilitació d’aquelles fiques on sigui prioritari intervenir. 2.4 ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA. Al barri del Besòs i el Maresme s’aposta per l’economia social i solidària per impulsar una activitat econòmica sostenible i basada en les persones com a motor de transformació social. Per a això s’estableixen dues línies de treball: d’una banda, la territorialització d’un servei itinerant d’atenció a projectes i iniciatives que giren al voltant de l’economia social i solidària; l’objectiu d’aquest servei és acostar l’economia social i solidària als barris que hi estan menys familiaritzats. De l’altra, també es pretén descentralitzar i aproximar els diferents recursos de la ciutat a barris on no es tenen tan presents ni a l’abast, aquests recursos. Aquest projecte forma part de l’estratègia de territorialització de Barcelona Activa. En un altre sentit, cal destacar l’acompanyament a la cooperativa Gregal per tal que esdevingui un projecte sòlid i de referència al barri. Cooperativa Gregal Gregal és una cooperativa anarquista històrica i de referència, al barri, que en els seus orígens va impulsar la primera escola cooperativa del territori i que, a partir del 2012, va reiniciar la seva activitat a través d’un projecte de menjador solidari. Les dificultats de gestió i la precarietat de conservació de la seu van fer que PdB iniciés un projecte d’acompanyament per a la reconversió de l’actual servei de menjador comunitari en un projecte més estable i sostenible. Aquest projecte, que inclou la millora de la seu amb unes instal·lacions més adients a l’activitat que presten, aposta per fer de Gregal un projecte social que pivota entorn d’un menjador solidari, que serveix aproximadament 250 menús diaris. El projecte ha consistit en un acompanyament al llarg de tres anys en les tasques de gestió, suport en recursos de formació i suport econòmic per prestar el servei de menjador solidari. En paral·lel a l’acompanyament del projecte cooperatiu, s’ha previst la realització de les obres de millora de la seu, que a finals del 2020, constaran d’una cuina industrial, un menjador adaptats a la normativa i d’un espai d’oficines i sales de formació que permetran desplegar el projecte social que complementa el projecte de menjador solidari. Els canvis en el projecte han permès un treball més intens i directe amb col·laboradors com el Banc d’Aliments. Diverses entitats i fundacions van establint col·laboracions puntuals amb el Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 projecte, donat l’interès que desperta el model de col·laboració de gestió popular d’un equipament singular. Les obres de la cooperativa Gregal finalitzaran al desembre de 2020. La orientació acompanyada en la gestió de la cooperativa, ha permès un treball intens de pràctica i aprenentatge entre agents d’inici allunyats que ara treballen plegats en un projecte innovador. El projecte compta amb la col·laboració de l’àrea de Drets Socials, Economia Social i Solidària i Barcelona Activa, que desplegaran accions en el nou equipament. El projecte inclou la recuperació i conservació del patrimoni històric de la cooperativa Gregal. 2.5 ESPAI PÚBLIC I EQUIPAMENTS. En el document de diagnosi es constatava l’existència d’espais degradats pendents de transformació en zones clau del barri, així com la necessitat de millora d’alguns equipaments. Des de Pla de Barris s’han iniciat la millora d’alguns d’aquests espais (Av. Alfons el magnànim) i s’han millorat alguns equipaments que poden revertir en la millora dels espais públic adjacents (Mercat del Besòs i Oficina del PdB). Amb tot, la multiplicitat de situacions que mostren els indicadors de barri, mostren com a necessari potenciar espais de centralitat de Barri, així com la dinamització dels mateixos per afavorir un ús en positiu de l’espai públic. Obres de millora del mercat del Besòs Per bé que el mercat del Besòs és un punt important a nivell comercial, requeria una modernització i més transparència en relació amb l’entorn per tal de potenciar la seva capacitat comercial. El projecte de millora i remodelació s’inicia el 2017 amb l’objectiu d’assolir una reordenació comercial, així com la remodelació i millora dels accessos del mercat i la renovació de la façana, i es gestiona per fases. La fase I (realitzada durant el 2017) correspon a la recuperació i el trasllat de parades per reordenar-ne l’oferta comercial i millorar els magatzems del mercat. La fase II, realitzada al gener del 2020 constava de la finalització de les obres de remodelació i activació de nous magatzems. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 La Fase III correspondrà a l’adjudicació de les obres de remodelació dels nous accessos i de la façana i es preveu que es dugui a terme durant el Pla de barris 2021-2024. Millora del conjunt de locals de la Pl. Dolors Canals El PdB arrencava amb una plaça sense urbanitzar a l'entorn d'un conjunt de locals en planta baixa que estaven en un estat molt degradat i la majoria sense us. El PdB, aprofitant la urbanització imminent de la plaça, decideix activar 3 locals per a usos municipals i rehabilitat tot el conjunt, dignificant i dinamitzant l'entorn immediat. A dia d'avui, els 3 locals allotgen l'Oficina del PdB del Besòs i el Maresme, on també hi treballa el SIEP, inclou el Servei d’Intervenció a l’espai Públic i el Servei de Mediació a les comunitats de veïns. L’espai també acull de manera puntual les oficines d’ altres serveis que s’activen durant l’any, com el cas de l’Estiu al Barri, així com a espai de reunions per a veïns/-es i diversos col·lectius del barri. El treball conjunt i proper al territori, dóna un valor afegit al fet d'haver aconseguit dinamitzar uns entorns que a inicis del 2017 estaven molt deteriorats. Els locals son un punt d’atenció i informació a veïns i veïnes del barri sobre qüestions que tenen a veure amb la millora del barri i els espais comuns. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 3. EL PLA DE BARRIS EN RELACIÓ A L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA COVID 19. Durant el període de pandèmia per la crisi COVID19, el Pla de Barris ha activat un seguit de recursos amb caràcter d’urgència per tal de complementar o potenciar la tasca que es realitza al territori per part d’altres serveis municipals, en altres casos, les noves necessitats de la població ha generat noves demandes que han necessitat de nous recursos. És en aquest període on especialment s’ha demostrat resposta de gestió activant recursos de manera extraordinària en format pilot. La durada d’alguns d’aquests recursos pot ampliar-se atenent a les necessitats que generi la pandèmia. Xarxa de Resposta socioeconòmica Projecte sorgit de l’emergència de la crisi social i econòmica derivada de la crisi sanitària i, com a tal, la voluntat és que es desenvolupi durant el període de temps necessari per fer front a aquesta urgència. Pretén atendre les persones que han patit un empitjorament de les seves condicions bàsiques de vida (econòmiques, socials i de salut), per tal de connectar-les amb els ajuts i recursos de l’administració i del teixit associatiu de proximitat, amb un suport pràctic a nivell de tramitació i amb una voluntat d’enfortir la coordinació i l’abast de recursos i serveis als barris. S’ubica al casal de barri del Besòs. Els objectius són: • Apropar i facilitar tots els recursos i serveis disponibles, tant de l’Ajuntament com de les entitats del territori, per tal de donar una resposta efectiva i integral a les persones/famílies que han vist com la seva situació econòmica ha empitjorat a causa del COVID. • Ajudar en el procés de sol·licitud dels ajuts extraordinaris que s’han posat en marxa per pal·liar la crisi ocasionada de la COVID-19 • Identificar necessitats d’aquestes persones no cobertes per la xarxa de recursos existents i articular accions de resposta. Els serveis que ofereix la XARSE són: - Servei personalitzar d’acompanyament a tràmits: L’objectiu és atendre les persones, detectar necessitats i/o neguits i coordinar-se i posar en contacte amb els recursos, serveis o entitats existents per donar una resposta de la manera més immediata possible a aquestes necessitats, connectant la persona amb el recurs disponible de forma pràctica. En el cas que el recurs sigui un ajut que s’ha de tramitar telemàticament, la funció d’aquest professional és que aquesta persona formalitzi efectivament la sol·licitud d’ajut (acompanyament personal, complimentar formularis, realització de trucades i tots els tràmits necessaris per fer efectiu el tràmit). El tràmit més sol·licitat és l’Ingrés Mínim vital. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 - Programa d’economia bàsica: El programa d’economia bàsica ofereix formacions i càpsules per aconseguir una vida digna i autònoma amb els recursos dels que disposem, així com seguiment personalitzat. - Grups de suport emocional: Espais grupals per a l’abordatge de la salut mental i el patiment causat per aquesta crisi, per tal d’acompanyar aquestes situacions. Aquests espais s’estan treballant amb Salut en el marc del Pla de xoc per fer front als efectes emocionals provocats per la covid-19. - Punts defensa drets laborals: S’ofereixen sessions específiques sobre “drets laborals en temps de covid”. - Capacitadors digitals: Juntament amb la Fundació bit Hàbitat, el capacitador digital acompanya i forma a la persona en tots els tràmits i eines necessàries per tal de trencar de mica en mica l’escletxa digital. Des del 20 de juliol al 30 d'octubre s'han atès 362 persones a la XARSE i s'han fet un total de 756 atencions. Impulsem el que fas S’afegeix una nova modalitat, “Reactivació de l’activitat econòmica de proximitat als barris de Pla de barris” a la convocatòria de subvencions ja existent, amb un import de 300.000€ . Aquesta acció és transversal a tots els barris de Pla de barris. L’objectiu és recuperar l'activitat econòmica afectada per la crisi de la COVID, amb arrelament territorial als barris de Pla de barris, tant d'empreses, comerços i projectes de proximitat , que participin del teixit econòmic i/o comunitari del barri/districte on estan ubicades. Concilia El Projecte Concilia es basa en el disseny i la implementació d’una prova pilot, que està d’un projecte de conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Prioritàriament es dirigeix a infants de 4 a 12 anys de famílies monoparentals del barri del Besòs i el Maresme amb una xarxa fràgil i manca de recursos, a dones víctimes de violència de gènere i a famílies sense teixit comunitari. No obstant, també està obert a altres perfils de famílies diverses que compleixin els requisits establerts i tinguin necessitats que no es puguin conciliar amb la criança. Aquest servei es podrà Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 demanar de manera puntual (ex: una tarda de manera puntual) o de manera més recurrent (diversos dies seguits, tots els dilluns...), es valorarà cas per cas. Es presta el servei totes les tardes, dissabtes i diumenges al casal de barri del Besòs. Enfortiment del comerç i serveis de proximitat i dels mercats municipals a l’Eix Besòs. Moneda ciutadana REC El projecte pretén promoure, dinamitzar i enfortir el comerç i serveis de proximitat i dels mercats municipals a l’Eix Besòs, on s’inclou el barri del Besòs, a través d’un sistema innovador d’intercanvi ciutadà complementari i paritari a l’euro, que permet fer transaccions entre les persones, les entitats i els comerços que l’accepten. Aquest sistema d’intercanvi es vincula a un sistema de bonificacions (assumit entre Pla de barris i la direcció d’Economia Social) amb l’objectiu d’ enfortir el teixit comercial a través del seu vincle amb el territori i l’ús de noves eines tecnològiques . Repartiment lots escolars Per tal de garantir un material bàsic dels escolars durant el primer confinament (mes d’abril) , Pla de Barris realitza una campanya de repartiment de material escolar folis, retodadors, plastidecors ,pastelina, jocs de cartes i jocs de taula ) conjuntament amb el Consordi d’educació. Les escoles del Besòs Maresme participants en el programa van ser: Concepció Arenal (118), Marquina (113), Joaquim Ruyra (82) i Escola Prim (60) sent un total de 373 lots. Recursos extraordinaris durant l’estiu del 2020 context COVID19 Durant l’estiu i concretament durant el mes d’agost, s’ha realitzat un esforç extra per tal de garantir algunes línies de suport que ajudessin als veïns/-es del barri a fer un desconfinament més agradable al barri del Besòs i el Maresme activant recursos que habitualment no tenen activitat Obertura Casals Agost Donada la crisi pendèmica per la COVID19 es generen dos espais de lleure infantil i juvenil amb places gratuïtes per famíles del barri durant el mes d’agost. • Casal CET10: dos torns de 40 infants i joves al poliesportiu CEM Maresme durant el mes d’agost Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 • Casal BROT: 24 places en franja jove (12-14 anys) amb la col·laboració de l’entitat BROT i l’esplai St. Paulí. Obertura extraordinària d’equipaments Durant els períodes d’estiu s’ha garantit l’obertura del Centres Cívic i biblioteca per tal de garantint una programació lúdica i cultural extraordinària en lògica de des confinament, procurant el benestar de la ciutadania a través d’espais ja existents al barri. Besonense agost Durant el mes d’agost l’espai esportiu Besonense ha obert el seu servei esportiu dirigit a infants i joves amb òptica desconfinamen. En aquest període han participat dos grups de 20 nens i nenes per torns de 15 dies, atenent a persones d’entre 7a 14 anys. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 4. EL PLA DE BARRIS BESÒS MARESME 2021-2024 Malgrat el programa de PdB ha intervingut al barri del Besòs i el Maresme durant 4 anys, la reducció de certs indicadors de vulnerabilitat, requereix de processos més llargs i estructurals per poder tenir un impacte persistent. El Pla de Barris 21-24 es planteja seguir intervenint al barri del Besòs i el Maresme i es planteja seguir intervenint des d'una lògica integral i transversal en 6 àmbits: Educació i salut pública Drets socials, equitat de gènere i acció comunitària Habitatge Ocupació, impuls econòmic i economia social Espai públic i accessibilitat Sostenibilitat ambiental i emergència climàtica El fet de ser un programa integral, suposa un complement idoni en polítiques de regeneració urbana i, per tant, podria significar un gran valor afegit dins un marc global d'actuació de Districte en un projecte d'aquestes característiques: Tant pel valor afegit de la pròpia transformació urbana que implica un PdB, com per l'afegit de programes socials, comunitaris i d'activació econòmica que comporta el pla, que generen un impacte més transversal en un programa de regeneració urbana, precisament perquè reforcen la seva integralitat. Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 Document Resum Pla de Barris El Besòs i el Maresme 2016-2020 Pla de Barris en context Covid19 Proposta d’actuació Pla de Barris el Besòs i el Maresme 2020-2024 10 de juliol de 2020 L’Ajuntament posa en marxa un programa de regeneració urbana a l’antic barri del Sud-oest del Besòs » Arrenca una campanya d’inspeccions per determinar les característiques i l’estat de les edificacions que prioritza les que se sospita que tenen aluminosi i que definirà la intervenció que es farà a l’antic barri » L’Ajuntament farà de forma immediata i en paral·lel a la diagnosi les primeres actuacions de reforma a l’antic barri, entre les quals es troben algunes obres en diferents finques i una convocatòria específica d’ajudes a la rehabilitació » Aquestes primeres actuacions immediates tenen un cost de 2.150.000€, i s’impulsen en el marc del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, programa que anirà de la mà de l’estratègia de regeneració urbana » El programa de regeneració urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs arribarà també a les aules universitàries a través d’una col·laboració amb la UPC L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els treballs per impulsar un programa de regeneració urbana a l’antic barri del Sud-oest del Besòs. La primera de les actuacions per iniciar aquest programa consisteix en la diagnosi de l’estat de l’habitatge en aquest àmbit d’actuació. L’Ajuntament ja té detectades les diferents tipologies d’edificis que hi ha actualment en aquest territori i portarà a terme en els propers mesos una campanya d’inspeccions que permetrà estudiar detalladament quines són les patologies i les intervencions que s’hi haurà de fer. Paral·lelament i de forma immediata l’Ajuntament impulsa obres i intervencions en edificis que necessiten obres urgents, i alhora publicarà una convocatòria específica d’ajuts a la rehabilitació que prioritzarà les finques que pateixen aluminosi. Aquestes primeres actuacions (les rehabilitacions prèvies i la campanya d’inspeccions) estan dotades amb un pressupost de 2.150.00 euros, i s’han impulsat en el marc del Pla de Barris. L’antic barri del Sud-oest del Besòs L’àmbit en el qual es desenvoluparà el programa de regeneració urbana, antigament anomenat Sud-oest del Besòs el delimiten territorialment:  El carrer Llull  La rambla Prim  El carrer Bernat Metge  El límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs www.barcelona.cat Es tracta d’un territori situat dins del barri del Besòs-Maresme del districte de Sant Martí, entre el districte tecnològic del 22@, la Gran Via, el Fòrum i el barri de la Mina (que pertany al municipi de Sant Adrià de Besòs). Aquest territori té una superfície de 32 ha, té una població de 24.660 habitants (població de tot el barri Besòs –Maresme segons dades del padró de 2019), té 94 blocs d’habitatges dels quals 85 són d’origen és a dir, de l’època en què es va construir el barri, i els altres 9 són remodelats. Aquests edificis sumen 5.188 habitatges, dels quals 232 es troben en comunitats de veïns i veïnes, i 416 tenen accés individual. L’antic Sud-oest del Besòs es troba sobre els terrenys de la plana del delta del riu Besòs, uns terrenys sorgits d’unes antigues maresmes que es van anar dessecant a partir del segle XVII i de les aportacions de terres fetes abans i durant la construcció del barri. L’origen de la construcció d’edificis en aquest territori es troba en la gran demanda d’habitatge que es va produir a Barcelona a partir dels anys 50 del segle XX quan les onades migratòries van obligar a projectar amb urgència barris sencers arreu de Barcelona i els municipis de l’entorn. L’any 1957 es va aprovar el Pla d’urgència social de Barcelona que preveia edificar 72.00 nous habitatges en cinc anys: entre 1959 i 1965. En aquest context es troba el “Pla parcial d’ordenació del poblat Sud-oest del Besòs”, de l’any 1959, promogut pel Patronat www.barcelona.cat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, i executat amb subvencions del Ministerio de la Vivienda i amb fons socials, en dues etapes: 1959-1961, i 1963-1966. Aquest pla tenia com a objectiu la construcció de 3.000 habitatges assequibles i és un exemple dels teixits urbans de bloc obert que van proliferar en aquella època a Barcelona i en barris dels municipis de l’entorn durant la segona meitat del segle XX. El disseny es basa en els criteris racionalistes i d’higienisme de la Carta d’Atenes on els nous barris d’habitatges havien de disposar de més espais lliures i millors condicions d’habitabilitat. Posteriorment a la construcció, l’àmbit ha estat sotmès a dues fases de remodelació que van implicar el reemplaçament de 10 blocs de PB+5 degut a unes greus deficiències que s’hi van detectar. Aquest procés es va desenvolupar en dues fases la primera a principis dels anys 80 del segle XX, i la segona entre els anys 1998 i 2000. 1a remodelació (1980-1983) 2a remodelació (1998-2010) Com a resultat de tots aquests processos aquesta és la imatge actual de l’antic barri, amb les 23 tipologies originals d’edificis restants (després de la substitució) i els 9 blocs remodelats: www.barcelona.cat Imatge del barri actual, les 23 tipologies originals restants i els 9 blocs remodelats A banda d’aquestes dues grans remodelacions d’edificis, a l’antic Sud-oest del Besòs s’han realitzat al llarg dels anys actuacions diverses per resoldre les diferents problemàtiques que pateix el parc residencial, així com projectes d’urbanització, la urbanització de la rambla Prim, la millora de l’accessibilitat dels edificis amb la col·locació d’ascensors, la instal·lació de la recollida pneumàtica d’escombraries, aquestes últimes a través dels primers plans de barri que s’hi van desenvolupar. www.barcelona.cat Les primeres actuacions del programa: la diagnosi Actualment, a l’antic Sud-oest del Besòs hi ha 23 tipologies d’edificis residencials de diferents categories: unifamiliars, plurifamiliars de baixa densitat, plurifamiliars de baixa densitat mixts, plurifamiliars, de planta baixa i 5 pisos, i de planta baixa més 11 pisos. Una de les primeres actuacions que obriran el programa de regeneració de l’antic Sud-oest del Besòs serà la diagnosi de l’estat dels edificis residencials. En els propers mesos es realitzarà una campanya d’inspeccions amb aquest objectiu, que permetrà definir amb exactitud quines són les actuacions que caldrà abordar per regenerar-lo. Es farà a partir d’un mostreig de comunitats i abordarà al llarg de tot un any la inspecció d’un total de 46 comunitats, que sumen 1.215 habitatges. El mostreig representa el 23% del parc total d’habitatges de l’àmbit que es preveu regenerar. Aquesta campanya s’ha dissenyat en 4 fases, la primera de les quals se centrarà en els edificis sospitosos de tenir patologies relacionades amb el ciment aluminós. Aquesta primera fase d’inspeccions, que se centrarà en 13 comunitats i en la qual hi treballaran 7 equips de tècnics, es desenvoluparà al llarg del 4art trimestre de 2020 i els resultats es preveu que es puguin tenir durant el primer trimestre de 2021. Les primeres actuacions del programa: rehabilitacions immediates Paral·lelament a la diagnosi es desenvoluparan a l’antic barri del Sud-oest del Besòs les primeres obres de rehabilitació en edificis d’habitatges. Aquestes s’han treballat i impulsat en el marc del Pla de Barris. Per una banda estan a punt de començar les obres de rehabilitació en un edifici del carrer Messina. Serà la primera comunitat on s’intervindrà. Es tracta d’una comunitat que va accedir a les ajudes a la rehabilitació de la convocatòria de 2019 i a on es preveu una rehabilitació integral de l’edifici. En concret:  Reparacions estructurals que inclouen el reforç i reparació de fissures en biguetes, amb algunes substitucions. I el reforç de les fonamentacions.  Neteja i manteniment en la càmera sanitària, l’escala comunitària, i el pati d’instal·lacions.  Coberta. Nou accés, incorporació d’aïllament, nova impermeabilització.  Façanes. Reparació i repintat, ordenació d’elements disconformes. www.barcelona.cat  Instal·lacions. Eliminació de cablejat obsolet, substitució total conductes de fibrociment. Per altra banda, també començaran properament les inspeccions en dues comunitats que van patir desperfectes arran dels últims temporals, per les quals s’han contractat dos equips tècnics. Finalment, els ajuts a la rehabilitació d’habitatges que convoca el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, inclouen aquest 2020 una convocatòria específica per a la rehabilitació d’edificis de l’antic barri del Sud-oest del Besòs, que s’ha publicat aquest mes de juny. Col·laboració amb la UPC Aquest procés de regeneració urbana que s’inicia a l’antic barri del Sud-oest del Besòs arribarà també a les aules universitàries, i serà objecte d’estudi i de recerca. L’Ajuntament està treballant en una col·laboració entre l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es preveu que l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) estableixi una línia de recerca i docència sobre aquest àmbit. Aquesta recerca promourà tallers interdisciplinaris on l'urbanisme, els projectes arquitectònics i la tecnologia tractaran de forma integrada projectes de regeneració urbana en aquest àmbit. El programa de Regeneració Urbana i el Pla de Barris El Pla de Barris s’està desplegant des del 2017, i és en aquest marc en el que s’han iniciat diverses línies en relació a l’habitatge. Els dos programes continuaran intervenint de manera conjunta, per tal de maximitzar la transformació del barri i actuar de manera integral. www.barcelona.cat www.barcelona.cat www.barcelona.cat Departament de Serveis Jurídics - Secretaria Districte de Sant Martí Pl. Valentí Almirall, 1 08018 Barcelona 932 916 028 barcelona.cat/santmarti Per indicació de la Il·lma. Sra. Marilén Barceló Verea, presidenta del Consell de Districte de Sant Martí, em plau convocar-vos a la sessió extraordinària del Consell de Districte que tindrà lloc dimecres 22 de juliol de 2020, a les 18.30 h, i que se celebrarà de forma semipresencial mitjançant videoconferència, amb el següent, ORDRE DEL DIA Part informativa Despatx d’ofici Donar compte de la resolució del regidor del Districte de Sant Martí convocant la 58a edició dels Premis Sant Martí. Mesura de govern sobre el programa de regeneració urbana i social del barri el Besòs Maresme 2020-2023. Amadeo Silva Gómez Secretari del Consell de Districte de Sant Martí Barcelona, 15 de juliol de 2020 Departament de Serveis Jurídics - Secretaria Districte de Sant Martí Pl. Valentí Almirall, 1 08018 Barcelona 932 916 028 barcelona.cat/santmarti Per indicació de la Il·lma. Sra. Marilén Barceló Verea, presidenta del Consell de Districte de Sant Martí, i amb l'acord de la resta de grups municipals, us fem avinent que la sessió extraordinària del Consell de Districte que havia de tenir lloc demà dimecres 22 de juliol de 2020, a les 18.30 h, queda desconvocada a causa de la situació actual a la Ciutat amb la Covid-19." Maite Crespo Albaladejo Secretària accidental del Consell de Districte de Sant Martí (per delegació de 10 de febrer de 2020) Barcelona, 21 de juliol de 2020 D istricte de Sant Martí b arcelona.cat/santmarti Document lliurat als portaveus dels grups municipals del Consell de Districte de Sant Martí per a la sessió plenària extraordinària del 22 de juliol de 2020 barcelona.cat/santmarti Mesura de Govern Programa de regeneració urbana i social del barri del Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Índex 1. De la problemàtica de l’habitatge a la regeneració urbana amb paràmetres de la transició ecològica. ............................................................ 8 2. Preservar la seguretat i la convivència en el barri Error! No s'ha definit el marcador. 3. La importància del sistema públic de salut. ........................................ 22 4. La generació de valors: educació, cultura, esports i teixit associatiu ............................................................................................................ 25 5. Economia de barri, comerç de proximitat El Pla de Barris del Besòs-Maresme, un programa integral. . Error! No s'ha definit el marcador. Calendari i pressupost. .................................................................................... 50 Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 2 Presentació (pendent de redactat) Antecedents El barri del Besòs Maresme neix en la dècada dels anys 50 integrat per dos polígons: Pel costat ponent el polígon Maresme iniciat l’any 1956 format per blocs aïllats d’una considerable alçada. No va ser fins la tardor de l’any 1959 quan es posa la primera pedra del que es va batejar com a Poblado del sud-Oeste del Rio Besós polígon costat llevant que constava de blocs residencials de gran alçada i cases unifamiliars adossades. La saviesa popular ràpidament va deixar el nom amb el Sud-Oeste del Besós. El desembre de l’any 2006 aquest conjunt d’edificis i carrers passa a denominar-se amb la nova distribució que l’Ajuntament fa dels barris de la ciutat Barri Besòs- Maresme. Situat al Sud-Est de la ciutat amb una superfície de 118,5 Hectàrees i una densitat neta de 878 Habitants/Hectàrea el barri te actualment una població de 24.660 habitants (12.061 dones i 12.599 homes), amb una Renda Familiar Disponible (RFD) de 60’4% ( la RFD mitjana de la ciutat es 100) i en que l’edat mitjana dels seus habitatges es de 51’6 anys. Mentre que les obres del polígon Maresme varen ser de promoció privada, les obres del nou polígon Besòs varen ser impulsades pel Patronat Municipal de l’Habitatge; La tardor de l’any 1960 es lliuren les claus dels primers 536 habitatges, mancats de qualsevol tipus d’equipaments ni serveis, naixia un nou barri sense escoles ni mercat. Al llarg de l’any 1962 s’aprova la construcció de 1.603 nous habitatges, i l’any 1968 es construeixen els últims habitatges del barri, 220, en vuit anys s’havia aixecat un nou barri amb 4.863 habitatges, amb una mes que evident manca tant d’equipaments com d’una total urbanització de l’espai públic; Tant sols funcionava l’escola Gregal, que va ser creada pels veïns del barri l’any 1961. Una construcció deficient i les preses per tenir acabats els habitatges quan abans millor faria pales alguns anys mes tard les deficiències estructurals dels edificis. Certament anys mes tard, concretament a la primavera de l’any 1977 va caldre desallotjar ràpidament els veïns d’un bloc del carrer Cristòbal de Moura, ja que s’havia descobert unes mes que perilloses esquerdes en alguns habitatges; La causa era uns fonaments inadequats pel tipus de terreny format en l’antic delta del Besòs. L’estudi dut a terme aconsellava enderrocar alguns blocs i reparar-ne la resta, però tan sols es va fer algunes reparacions. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 3 Als anys 90, després de detectar-se una patologia fina a les hores desconeguda, l’aluminosi, en un dels edificis del Turo de la Peira, també s’observa que alguns edificis de l’entorn de l’antic barri del Sud-oest del Besòs podrien haver estat construïts amb aquests tipus de formigó. Arrel d’això l’any 1995 mitjançant un programa de remodelació subscrit pel Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona s’inicia l’anàlisi dels habitatges afectats per aluminosi. L’Incasol és qui s’encarrega de dur a terme els estudis que conclouen que calia substituir 400 habitatges de set blocs, les deficiències de la resta de blocs es podrien resoldre via rehabilitació que va ser assumida pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. El resultat va ser la construcció de 429 nous habitatges, 123 dels quals passen a incrementar el parc d’habitatges protegits adjudicats a traves de sorteig. El març de l’any 2001 es van lliurar els primers 88 habitatges nous. L’últim edifici es va finalitzar l’any 2010. La rehabilitació dels habitatges es porta a terme en tres etapes diferenciades mitjançant convenis signats entre administracions: 1. 1997-2007 Es rehabiliten 1862 habitatges. 2. 2007-2013 Es rehabiliten 288 habitatges i s’instal·len ascensors a 11 comunitats. 3. 2013-Actualitat, Conveni signat entre Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Veïns del Besòs. L’any 2004 el barri experimenta una nova i important transformació amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures, un projecte de ciutat que va generar opinions diferents, tant pel seu impacte al barri com pels seus veïns i veïnes. El 2004 el Govern de la Generalitat aprova una important llei, la coneguda com a Llei de Barris (Llei 2/2004, de millora de barris, Àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial). A la convocatòria de l’any 2008 se selecciona el projecte d’intervenció integral del barri Besòs Maresme, que va permetre dur a terme importants millores; En total 35 projectes agrupats en els àmbits: - Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds. - Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis. - Provisió d’equipaments per l’ús col·lectiu. - Incorporació de la tecnologia de la informació en els edificis. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 4 - Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà. - Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments. - Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. El volum total d’inversió del Pla de va ser de més de 14 milions € i el termini per la seva execució, l’any 2012. L’any 2016 es posen en marxa els Plans de Barri, concretament el del Besòs Maresme esta conformat en l’actualitat per 72 accions que pivoten sobre 4 eixos: educació, drets socials, habitatge, economia social i solidària Sobre un pressupost inicial de quasi 14 milions€, actualment prop d’un 78 % ja està executat. Avui s’està ja treballant en una nova fase del mateix pel període 2021-2024. Com podem veure el barri ha viscut al llarg dels anys dels diferents ajuntaments democràtics diversos plans que han contribuït tots ells, en major o menor mesura, a una millora substancial del barri; El Besòs Maresme d’avui no té res a veure amb el de fa 50 anys, però és evident que hi ha aspectes que cal millorar com dotar al barri de nous i millors equipaments, seguir renovant l’espai públic, i evidentment el més important de tot, avançar amb la rehabilitació dels habitatges afectats per patologies. Aquesta mesura de Govern vol ser una mesura que toqui de peus a terra, realista, i per tant de mirada llarga; No vol ser una mesura tant sols urbanística sinó que també vol ser una mesura social, la mesura s’estructura en un conjunt d’àmbits de treball que busquen reafirmar l’orgull de viure al Besòs Maresme, un barri que mai ha deixat de ser digne. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 5 Dades sociodemogràfiques Valor Districte Indicador Valor Barri Sant Martí Població 23.546 9,9% Homes 11.957 10,5% Dones 11.589 9,4% Densitat neta (habitants/hectàrea residencial) 838 820 Densitat (hab/km2) 19.621 22.717 Superfície (km2) 1,2 10,4 Estructura d’edats % grup 0-3 anys 3,7% 3,5% % grup 0-15 anys 15,6% 14,4% % grup 16-64 anys 66,6% 65,2% % grup 65 i més anys 17,7% 20,4% Població de 75 i més anys (valor absolut) 2.407 9,7% % 75 i més anys que viuen sols 32,7% 24,5% Homes 16,5% 30,7% Dones 41,9% 16,5% Població de 85 i més anys que viu sola (valor 348 39,3% absolut) Persones usuàries de la Targeta Rosa 3.597 10,6% Índex envelliment 113,4 142,1 Índex sobreenvelliment 57,6 51,2 Taxa natalitat ‰ 9,5‰ 8,7‰ Taxa mortalitat ‰ 7,9‰ 8,8‰ Nombre d'estrangers (valor absolut) 6.631 16,1% % estrangers (s/població) 28,2% 17,4% Principals nacionalitats Pakistan, Marroc, Itàlia, Xina, Xina Pakistan Nombre de domicilis 8.304 8,8% Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,8 2,5 % domicilis amb un adult i un o més menors 3,1% 3,1% (1) Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 6 Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 7 1. De la problemàtica de l’habitatge a la regeneració urbana amb paràmetres de transició ecològica. La situació actual de l’habitatge al barri El Besòs i el Maresme és un barri predominantment residencial, del 1.319.525 m2 de sostre present, 625.214 m2 es dediquen a l’habitatge (47,38%)1. El teixit urbà es caracteritza per la forta presència del bloc obert, de les seves 118,54ha de superfície, 26,68 és sòl de zona volumètrica específica (el 22,50% del total), la qualificació urbanística que dona lloc a aquest tipus d’ordenació2. El parc d’habitatges està composat per 908 edificis que compten amb un total de 9.645 habitatges. L’edat mitjana dels habitatges és de 51,6 anys, 6.773 dels quals es van construir entre 1951 i 1970 (el 70% del total), i son d’una superfície mitjana de 64 m2. La major part dels blocs no tenen ascensor, donat que només compten amb aquesta instal·lació 226 (el 24,89% del total)3. Els preus de venda i lloguer dels habitatges del barri es troben per sota de la mitjana de Barcelona, però segueixen tendències similars dins del mercat immobiliari: Mitjana del preu d'oferta d'un Lloguer mitjà per superfície habitatge de segona mà (€/m2) d'habitatge (€/m2 mes) 4.500 € 3.500 € €12,00 2.500 € €7,00 1.500 € 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2015 2016 2017 2018 2019 2020 BARCELONA BARCELONA El Besòs i el Maresme El Besòs i el Maresme Pel que fa a la venda d’habitatges, el mercat és bàsicament de segona mà; Donada la falta de sòl edificable la construcció de nous habitatges és residual. El preu s’ha estancat en els últims 3 anys, tot hi que la tendència és ascendent en l’últim quinquenni. La mitjana del preu per m2 és de 2.856 €, mentre que la mitjana a Barcelona és de 4.111 €, un 30% més4. D’altra banda, el mercat de lloguer mostra clarament una tendència a l’alça sense mostres d’haver arribat al seu nivell màxim. Des de 2014 fins a 2019 el preu de lloguer 1 Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Hacienda y Función Pública. Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Hisenda. Lectura de l'Impost de Béns Immobles (2019). 2 Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat (2019). 3 Font: Cens de Població i Habitatges 2011. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística de Catalunya. 4 Font: Idealista.com (informe anual) Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 8 mensual mitjà per m2 ha pujat un 31,50%, situant-se l’any 2019 en 11,30 €/m2 al mes. Aquest preu es troba per sota del preu mitjà a Barcelona, on l’any 2019 registrava 14,00 €, un 19,28% més. La diferència de preus entre el barri i la mitjana de la ciutat es va accentuar entre els anys 2015 i 2018, arribant a registrar un 25,37%, tot hi que actualment s’ha tornat a una variació similar a l’anterior a 20155. Potenciar la regeneració urbana de l'antic barri del sud-oest del Besòs. Campanya d’inspeccions del parc edificat residencial Implementar una nova forma de treballar els reptes urbanístics existents al territori emprant la regeneració urbana. Utilitzar la diagnosi de l’estat actual dels habitatges com a eina prèvia d’anàlisi a l’establiment d’un programa de regeneració urbana que actuï amb una visió de conjunt. L’establiment d’un Àmbit de Regeneració Urbana a l’antic barri del Sud-oest del Besòs permetrà iniciar un procés de rehabilitació integral en recerca d’una millora de l’eficiència energètica en el parc edificat, la reurbanització de l’espai públic i la generació d’energia renovable. Analitzar l’estat actual del parc edificat mitjançant una campanya d’inspeccions dels edificis residencials dins de l’àmbit un cop establertes quines son les tipologies edificatòries existents, per optimitzar el tipus d’intervenció a realitzar. Emetre una síntesi de la diagnosi per posteriorment establir els criteris d’intervenció necessaris a nivell urbanístic i social. Contrastar el cost de habilitat i el de nova construcció per avaluar si regenerar o remodelar. 5 Font: Generalitat de Catalunya. Secretaria d'Hàbitat Urbà i Territori, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL. Dades anuals del 4t trimestre (acumulat). Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 9 Es farà a partir d’un mostreig de comunitats i abordarà al llarg de tot un any la inspecció. El mostreig representa una quarta part del parc total d’habitatges de l’àmbit que es preveu regenerar. Aquesta campanya s’ha dissenyat en 4 fases, la primera de les quals se centrarà en els edificis sospitosos de tenir patologies relacionades amb el ciment aluminós. Rehabilitació integral d’edificis Impulsar la rehabilitació del parc edificat residencial recercant la millora de la qualitat de vida dels veïns i posant especial èmfasi en solucions que impulsin l’eficiència energètica. Es preveu impulsar la rehabilitació d’edificis de forma integral, actuant mitjançant:  Reparacions estructurals  Neteja i manteniment  Rehabilitar la coberta i façana amb criteris d’estalvi energètic  Actualització de les instal·lacions  Estudiar la possibilitat de generar energia Oficina tècnica de l’IMU al territori Obrir una oficina tècnica de l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) que permeti la presència física al barri de tècnics que desenvolupin projectes al territori, per tal que la ciutadania tingui contacte directe amb els processos de regeneració urbana. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 10 Exercir el seguiment directe de les diferents actuacions mitjançant arquitectes de capçalera, especialitzats en comunitats d’una de les tipologies concretes identificades. El veïnat com a prioritat. Promoure un seguiment personalitzat de la rehabilitació, resolent potencials conflictes per tal que la comunitat de veïns esdevingui una estructura eficient. Fomentar la cultura del manteniment dels edificis Iniciar campanyes de conscienciació per tal que els propietaris es facin partícips de la obligació i necessitat de conservació dels seus habitatges. Identificar noves oportunitats Aprofundir en el coneixement del barri i motivar-ne la recerca acadèmica per identificar àmbits d’intervenció. La generació d’urbanitat en una part pot ser el revulsiu per regenerar la resta del teixit. El barri pot esdevenir un laboratori on posar en marxa proves pilot que es converteixin en models exportables. Augmentar l’edificabilitat d’algunes tipologies pot permetre la millora tipològica dels habitatges. L’addició d’espais als blocs existents pot generar la millora de les condicions d’habitabilitat i de l’eficiència energètica. La introducció de plaques fotovoltaiques a les noves instal·lacions permetrà que el parc edificat es converteixi en un actor clau en la generació d’energia renovable. Treballar en el concepte d' "espai semipúblic". Espais com balcons i cobertes poden convertir-se en zones privades a l’aire lliure que ampliïn l'àmbit estricte de l'habitatge. Posar en valor espais fins ara infrautilitzats. Promoure l’habitatge públic de lloguer Construcció de nou habitatge públic dotacional de lloguer promogut per l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB). La promoció de dos edificis d’habitatges dotacionals en règim de lloguer per contrarestar la crescuda sostinguda del preu del lloguer dels últims anys i garantir el dret de l’habitatge a la ciutadania. Es tracta de dues promocions: Lluís Borrassà 23-35 i Puigcerdà 100-104, que afegiran 129 nous habitatges públics en règim de lloguer. El Parc Públic d’Habitatges intenta garantir que cap unitat de convivència no estigui sense llar en situacions d’emergència social al mateix temps que promou habitatges de qualitat sota preu de mercat per garantir l’accessibilitat a l’habitatge. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 11 La Regeneració Urbana i rehabilitació energètica. En una ciutat essencialment consolidada, com és el cas de Barcelona, la millora urbana global s’ha d’afrontar forçosament des de la rehabilitació sostenible i la regeneració urbana. Des d’aquest punt de vista, l’estratègia s’orienta vers un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i socialment inclusiu que promogui la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic dels barris. Per fer-ho possible, cal treballar fent front als dèficits urbanístics, millorant la qualitat del parc construït mitjançant la rehabilitació, promovent l’economia local creant ocupació, dotant dels equipaments i serveis necessaris a tots els ciutadans, lluitant contra el canvi climàtic amb la transició energètica (estalvi + renovables) i l’eco- eficiència i altres aspectes que contribueixin a reforçar la cohesió social de la ciutat, sense oblidar l’actualització i posada en valor de l’espai urbà. Per poder donar resposta a aquests objectius s’ha definit el Programa de Regeneració Urbana des d’uns plantejaments consistents i, amb la identificació d’entorns urbans sobre els quals dur a terme les polítiques prioritàries de regeneració urbana en la ciutat; amb la definició de les figures de gestió més eficients en cada cas. Amb els objectius anteriors de millora de la ciutat i dels seus barris, l’Ajuntament de Barcelona vol fer un pas més enllà i, des d’una visió holística de la ciutat es planteja el Programa de Regeneració Urbana (PRU). Una de les fites del Programa de Regeneració Urbana de l’Ajuntament de Barcelona és la “Rehabilitació Energètica” dels edificis per donar compliment al pacte de la Unió Europea segons el qual al 2020 tots els edificis han de tenir un consum d’energia gairebé nul. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 12 Tot i que aquest pacte és d’aplicació a edificis de nova construcció, des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha volgut ampliar i aconseguir que les prestacions dels edificis rehabilitats siguin iguals que les dels edificis nous. Per aconseguir edificis que gairebé no consumeixin energia, aquests han de disposar de grans aïllaments que facin possible reduir el consum en calefacció i refrigeració fins pràcticament a zero. Això implica refer les envolupants (façanes i cobertes) dels edificis, augmentant els seus aïllaments tèrmics per aconseguir que compleixin, com a mínim, amb el que exigeix la normativa vigent en estalvi energètic que és el Codi Tècnic de l’Edificació en el seu Document Bàsic HE d’estalvi energètic en la seva darrera modificació vigent des de l’any 2013. El Besòs Maresme, el potencial d’una posició cèntrica. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 13 El Besòs i el Maresme forma part d’un territori més extens, el delta del Besòs. Aquest àmbit s’ha construït a base de plans parcials que no sempre han tingut en compte la continuïtat dels teixits urbans, comportant una certa manca de trava entre barris limítrofes. A més, la forta presència del bloc obert, ha donat lloc a l’existència d’una gran quantitat d’espai lliure, de les 118,54 ha de superfície, 27,54 és superfície de parc urbà, representant un 23,23% de la superfície total i situant-se molt per sobre de la mitjana de Barcelona, que és del 13,43%6. En l’entorn del barri s’han desenvolupat diversos projectes de gran calat al llarg dels últims anys. Gran part dels teixits urbans han passat per processos de reforma: el barri de La Mina, el Fòrum, Diagonal Mar. Encara hi ha alguns d’aquests projectes que es troben en marxa: el campus universitari Diagonal-Besòs, el 22@ Nord i, més llunyans, els àmbits de Sagrera-Alta velocitat i de Rambla Prim. El barri del Besòs i el Maresme es troba en una posició cèntrica respecte aquestes transformacions. Repensar l’espai públic Caracteritzar l’espai públic per facilitar-ne la revitalització cívica i el control social. La gran virtut urbanística del barri ha esdevingut una debilitat: el teixit de bloc obert genera una gran quantitat d’espai lliure que no sempre té un ús continuat o definit. L’espai lliure es troba dispers i fragmentat. S’ha reurbanitzat però la forta presència d’elements genera obstacles visuals i difumina la permeabilitat entre àrees. L’àmplia presència d’espai públic és un tret diferencial propi del Besòs i el Maresme respecte el teixit urbà més reconegut de Barcelona, l’Eixample, caracteritzat per la seva alta densitat i escassetat d’espais oberts. La proliferació de jardins, una menor densitat de població del barri i la desvinculació del comerç a les plantes baixes dels habitatges ha donat lloc a espais públics repetitius, desproveïts d’identitat pròpia i amb poc control social. Els antics pavellons comercials que es van distribuir per l’àmbit, separant funcionament el comerç de l’habitatge, es troben en un alt estat d’abandonament, hi ha una gran quantitat de locals tancats i actualment constitueixen barreres impermeables i darreres. Cal posar en valor la tipologia edificatòria de bloc obert, amb els seus edificis totalment exteriors i amb grans espais oberts. Cal un estudi profund d'usos amb l'objectiu de caracteritzar l'espai públic; generant eixos cívics clarament definits i amb personalitat pròpia. L'estudi del futur dels pavellons comercials, amb nous usos i amb la recol·locació estratègica de part del comerç cap a plantes baixes de blocs residencials regenerats permetria suprimir espais generadors d'inseguretat. L'eliminació puntual de barreres visuals existents i la pacificació d’algunes vies beneficiarien l’espai públic del barri. 6 Superfície segons ús de sòl agregat (m2). Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat (Any 2019). Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 14 Treballar en l'estudi que impulsi el tàndem format per Rambla Prim/Alfons el Magnànim; similar al format per Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya a l'Eixample. L’ampliació de l’espai per a vianants en eixos poc transitats, com ara Alfons el Magnànim, permetria obtenir espai públic més representatiu pel barri, ajudaria a reconnectar els diferents sectors que s’hi vinculen i potenciaria la trobada dels dos eixos estructurants -el verd i el blau-. Les actuacions deixaran de ser projectes puntuals, passant a ser fruit d'una estratègia global al territori. Eix verd – Cristòbal de Moura, la trobada amb el 22@ i la Mina Estendre l’eix verd de Cristóbal de Moura i la seva nova urbanització del 22@ Nord fins al límit amb Sant Adrià del Besòs. Per la seva excepcional amplada dins la trama de carrers de Provençals i del 22@, i dins del nou esquema de mobilitat del sector, el carrer Cristóbal de Moura ha esdevingut ideal per configurar un eix verd, ja en construcció, dins del sector nord del 22@. La seva extensió pot fer-lo exercir de connector entre el Parc Central del Poblenou, el Parc del Besòs i la llera del riu Besòs, enllaçant la transformació dels teixits econòmics del Poblenou dins el 22@ Nord, amb la revitalització del teixit residencial de La Mina. El Besòs i el Maresme es troba en una posició estratègica per atraure el dinamisme de les dues àrees en transformació i que la revitalització d’aquesta via serveixi de revulsiu per ajudar al canvi en el teixit. La millora de la continuïtat del verd i el seu enllaç amb els espais lliures existents, i més encara amb els passejos a Rambla Prim i Alfons del Magnànim, poden beneficiar la qualitat espaial i millorar el control social de l’espai lliure del barri. A més, la forta presència del teixit residencial dins del barri podria complementar de forma òptima la necessitat d’habitatge generada per l’aterratge de noves empreses dins de l’àmbit eminentment d’activitat econòmica del 22@, que tot hi que generarà sostre d’habitatge, no podrà absorbir la demanda generada en la seva totalitat. Eix blau – Rambla Prim, la connexió entre La Sagrera i el mar Posicionar la Rambla Prim com a eix vertebrador del Besòs i el Maresme i la seva connexió al mar i a la futura estació de la Sagrera. Aquesta rambla és el resultat de la cobertura de l’antiga riera d’Horta i és l’eix mar-muntanya més important del territori del Besòs. L’obertura de l’estació de la Sagrera i el desenvolupament dels seus entorns, incloent la finalització de l’àmbit de Rambla Prim, convertiran aquest eix com el principal punt d’accés d’aquesta nova centralitat. La rambla Prim, a més, té en el seu extrem a mar la Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 15 zona del Fòrum i el Campus interuniversitari Diagonal-Besòs, que han esdevingut importants pols de coneixement i d’acollida d’esdeveniments multitudinaris. A més, el perllongament de la línia 4 del metro permetrà una comunicació en transport públic molt fluida entre els diferents sectors. Un cop més, el Besòs i el Maresme es troba en una posició intermèdia entre dos pols, aquest cop de nova centralitat. Aquesta situació estratègica es podria aprofitar per generar una tercera nova centralitat equidistant i en relació a l’eix blau de Rambla Prim. Aquesta àrea podria emplaçar-se en l’illa d’equipaments i pavellons comercials entre Rambla Prim i Alfons el Magnànim. Els edificis actuals requereixen d’intervencions de rehabilitació, ampliació o de canvi d’ús, presentant-se com una oportunitat per rearticular la relació entre l’eix blau i el barri. Carrer Alfons el Magnànim renovarem l’enllumenat augmentant el nombre de fanals (Primera fase Tram Llull-Cristòbal de Moura), renovarem 2 jocs infantils Emergència climàtica i transició ecològica En aquesta mesura de govern no podem deixar de banda el fet que estem en immersos en un estat d´emergència climàtica on no podem oblidar que tant la rehabilitació com la regeneració urbana són clarament elements aliats en la lluita contra la mateixa. Com ja s´ha explicat en l´apartat d´habitatge la rehabilitació és clau en la millora de la ciutat i els seus barris. En una visió holística dintre del Programa de Regeneració Urbana una de les fites importants és la “Regeneració Energètica” dels edificis per donar compliment al pacte de la Unió Europea segons el que tots els edificis de nova construcció deuen tenir un consum d´energia gairebé nul. Des d’aquest Ajuntament s’ha volgut que el pacte sigui també d´aplicació en els edificis rehabilitats i per tant sumar al barri del Besós Maresme. Val a dir que a més generarà llocs de treball sempre necessaris i més ara a posteriori de la crisi provocada per la COVID19. En el marc de la regeneració urbana cal destacar el programa ” Escocells per fer créixer el benestar al barri”. Mitjançant l'impuls del veïnatge i amb el suport de La Taca d'Oli de la Fàbrica es posa en marxa un projecte de rehabilitació i tancat d'escocells del carrer Cristòbal de Moura, amb una important tasca de col·laboració i coneixement veïnal i de conscienciació del barri que volem aconseguir. S'ha reprès després el confinament, ampliant-se a dues zones noves del Besós i a la Escola Concepción Arenal. S´implementarà el projecte “Aquí comença el mar”. Es tracta d'una prova pilot que ja s'ha dut a terme a Vilanova i la Geltrú i abans a municipis de França o Bèlgica, i es Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 16 tracta de pintar als diferents tipus d'embornals amb un missatge que diu "aquí comença el mar" per indicar com podem evitar que els residus arribin al mar, ja que el clavegueram que passa per sota acaba al mar. La intenció és conscienciar al veïnat i al jovent de la importància de discriminar la brossa i llençar-la on toca, per evitar una contaminació innecessària. Una de les moltes conseqüències de la crisi climàtica és l´augment de pluges torrencials, que s’incrementaran en un 17% i la ciutat ja s´està preparant amb una estratègia d´infraestructures de drenatge i clavegueram, tant per la protecció ecològica i ambiental com per un manteniment sostenible, amb una intervenció important d’un nou col·lector a la Rambla Prim. Per altra banda se seguirà donant suport a les iniciatives escolars i socials per dur a terme les acciones que parteixin d'aquestes: per exemple, a l'institut Rambla Prim existeix un mòdul anomenat Cicle Formatiu de Grau Superior d'Educació i Control Ambiental (EICA) que ha creat diferents projectes que Districte pot recollir i aplicar com poden ser: seguiment de fauna (menjadores per ocells, caixes nius, nidificació del xoriguer), l'hort escolar, recollida selectiva de paper/cartró, etc. Una de les preocupació veïnals i d´aquest Ajuntament és el seguiment i control de la Incineradora de TERSA. Aquesta incineradora va donar subministrament, segons l’Area Metropolitana de Barcelona, a més d'un centenar d'edifici de la Zona Fòrum i el 22@. No obstant això, el veïnat segueix demandant un control estricte del funcionament de la mateixa. En aquest espai es treballa junts amb les entitats , AireNet i l’AMB per tal de fer realitat l Observatori Ciutadà com a compromís sòlid. S’han implementat diverses mesures sol·licitades pel veïnat per millorar les instal·lacions i reduir per sota dels nivells marcats per la legislació vigent en Dioxines, Furans i altres tipus d´emissions A més es treballa per millorar la problemàtica d’olors produïdes per tres emissors: 1. Dipòsit de Taulat (ja arranjat) 2. EDAR - Millorant els processos biològics i amb una renovació de l´aire millorada així com a la secció secundària per reduir olors no desitjades METROFANG- Amb el desenvolupament d’un sistema d’assecat de fangs amb l´aprofitament de la calor residual de TERSA que reduirà de manera considerable les olors. 3. El Consell Metropolità va aprovar les obres el 30/06/20, després de l’exposició publica corresponent la seva aprovació definitiva el 29/09/20. Per tant les actuacions començaran a fer-se realitat al 2021 i el 2022 Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 17 Es treballa en la mesura de govern d’horts urbans, que començarà amb la participació veïnal i les entitats, així com en projectes d’alimentació sostenible i de proximitat, que si sabíem que era d’extrema importància, ha quedat encara més palès després de la pandèmia patida. D’altra banda s’ha demostrat que la pandèmia COVID-19 és més letal allà on la contaminació atmosfèrica és més elevada. Per això es treballa per fer del barri del Besòs un espai on la mobilitat activa i sostenible sigui la protagonista. Durant el confinament el servei de Bicing s’ha ampliat amb 3 noves estacions al barri del Besòs i entorn immediat, i es preveu millorar i completar el carril bici de la Rambla Prim a la calçada, facilitat i fent més segura tant la mobilitat a peu com en bici. D’altra banda, tots els carrers del barri excepte la Rambla Prim, el carrer Marroc i el carrer Llull ja son carrers amb limitació de velocitat màxima 30 km/h (es preveu reforçar la senyalització i el control de la velocitat). En els propers mesos es regularan totes les places d’aparcament en calçada per evitar el trànsit de vehicles de fora del barri. I finalment ja és una realitat la coberta verda al Fòrum. Un nou espai verd, la primera coberta silvestre de Barcelona que s´integra a la vista i les activitats del Museu Blau, dintre de les actuacions del marc de la lluita contra l´emergència climàtica. Un nou espai que ens permetrà estudiar diferents inputs de la fauna i de la flora i que s´obre al barri i a la ciutat com un espai no només de gaudi sinó com una oportunitat d´estudi i pedagògica que permetrà ampliar coneixements de manera empírica. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 18 2.Preservar la seguretat i convivència en el barri. La situació d’emergència sanitària ha suposat una prova d’estrès per als diferents serveis públics, que ha fet més visible la necessitat de treballar en equip en sentit ampli, es a dir, serveis públics, comerciants, empreses i ciutadania. Aquesta manera de funcionar ja és l’habitual i forma part del model de seguretat pel qual ha apostat la GUB des de fa molts anys. La concreció d’aquest model es desenvoluparà marcant uns eixos estratègics que ens permetran augmentar la seguretat i la convivència en els diferents barris del Districte. Eix seguretat viària La recuperació progressiva de la mobilitat després de les restriccions i la nova ordenació de carrers que pretén guanyar espai per als vianants i ciclistes, requerirà d’una planificació de dispositius que garanteixi el compliment dels nous usos dels espais. Es planificaran: - Patrulles ciclistes per Rambla Prim, Alfons el Magnànim i zones d’influència. - Controls de radar aleatoris que permetin una reducció de la velocitat i minimitzar el risc d’accidents. - Controls d’alcoholèmia i drogues conjunts amb unitats centralitzades GUB (UREP, Canina, etc.) i MMEE segons disponibilitat. Es determinaran els punts en funció de l’anàlisi que es faci per l’EPB. - Controls específics i seguiment general dels VMP i bicicletes, en especial atenció a les infraccions que pertorbin l’ús dels carrers pels vianants. - Campanyes específiques de control promogudes per la prefectura (cinturons de seguretat, conduir manipulant mòbils, etc.). - Protecció entorns escolars quan s’iniciï el curs 2020 – 2021. Eix seguretat ciutadana / convivència La relació entre les conductes incíviques i les percepcions d’inseguretat ciutadana ens obliguen a estar molt pendents des del moment en que comencen a acumular-se conductes que degraden la convivència dels espais i que poden produir altres situacions més greus de naturalesa delinqüencial. Des de la perspectiva de l’anticipació de problemes més greus, establirem els mecanismes de recollida d’informació de problemàtiques, d’anàlisi de les dades i de coordinació amb la resta de persones interessades en prevenir els efectes negatius. Seran actors clau en aquest objectiu, el veïnatge i entitats del barri que ens puguin transmetre les seves queixes o percepcions per a que puguem adaptar la resposta a la situació concreta. En aquest punt, serà fonamental el paper de l’Equip de policia de Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 19 barri, que en la seva funció d’interlocució continua amb el veïnatge i teixit comercial, permet anticipar situacions amb la proposta de dispositius i planificació d’efectius. La evolució dels contactes en relació a l’any anterior és molt significativa. En base a l’anàlisi permanent de l’EPB dels diferents canals d’informació es fa la planificació de serveis i la coordinació amb la resta d’operadors i ciutadania:  Operacions conjuntes amb MMEE i altres unitats centralitzades de la GUB, dirigides a reduir l’impacte de les conductes més greus: tràfic de drogues, consum de drogues i alcohol a espais públics prioritàriament, conduccions sota els efectes de substàncies estupefaents i alcohol, tinença d’armes prohibides i objectes perillosos, abandonaments d’estris per consum de drogues.  Dispositius de control venda ambulant de productes legals i de procedència il·lícita a l’entorn del mercat i mercadet de dissabte del Besòs  Control administratiu de locals i establiments que generin molèsties per sorolls, venda d’alcohol a menors o permetin consum de drogues prohibides.  Planificació de serveis estàtics i dinàmics a les zones amb acumulació de xeringues usades que puguin produir perill per a la resta d’usuaris/es dels espais.  Reforç del servei de convivència nocturn de 22 a 03 h els caps de setmana i festius.  Patrullatge de paisà del Grup de Delinqüència Urbana.  Pla específic de seguiment de places i espais públics, amb planificació de serveis segons anàlisi d’indicadors (trucades, IRIS i altres).  Anàlisi i seguiment de les molèsties domiciliàries.  Assistència a reunions i assemblees que es convoquin per a tractar qualsevol incident que pugui sorgir i causar inquietud o intranquil·litat.  Activació de serveis de mediació i de gestió dels conflictes. Es tindrà especial atenció als conflictes que puguin tenir gran afectació als parcs i espais públics, com puguin ser baralles multitudinàries o grans concentracions de públic que puguin generar malestar o inquietud a la resta de ciutadans/es. Eix de policia administrativa El control dels locals de concurrència pública, el compliment de les ordenances de vetlladors i el correcte funcionament de les obres, empreses i activitats comercials, són també prioritat per mantenir un nivell de convivència adequat. Generant, entre d’altres, avisos informatius als locals que provoquin molèsties, i inspeccions planificades, a requeriment i d’ofici de les activitats que generin molèsties de qualsevol tipus. Eix assistencial La col·laboració i suport als serveis socials en la detecció, protecció, acompanyament i ajuda als grups més vulnerables i persones necessitades, són també objectius Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 20 principals del servei de la GUB. Una coordinació permanent amb els serveis socials per la planificació de serveis de suport dels seus equips en el marc de protocol de col·laboració. Les estratègia general que guiarà els plans d’acció en els diferents eixos es basarà en la prevenció, anticipació i reacció immediata a qualsevol situació que pugui convertir-se en un problema puntual o conflicte consolidat. Per aconseguir aquesta fita, serà necessari comptar amb la participació de totes les parts interessades, creant una dinàmica de coparticipació i coresponsabilitat en el manteniment de la seguretat i la convivència al barri. L’Equip de Policia de Barri, en contacte permanent amb els representants de veïnatge, entitats, comerciants, i altres cossos policials, seran la clau per poder donar una eficaç resposta. Servei de prevenció a l’espai públic i comunitats Complementari a aquesta feina per la seguretat i la convivència que realitza la guàrdia urbana, està el servei de prevenció a l’espai públic i a les comunitats de veïnatge. Serà a l’any 2012 que s’inicia un nou servei adreçat a la prevenció de conflictes i la millora de la convivència a l’espai públic. Servei que posteriorment s’ampliarà per tal de poder donar suport a les comunitats de veïnatge. Està orientat a promoure la convivència veïnal, el civisme i a intervenir en situacions de conflictes de caire social i d’origen multifactorial, per tal de preservar la cohesió social i reforçar valors de convivència i de responsabilitat ciutadana. Les funcions dels professionals del servei aborden les següents línies de treball metodològiques:  Prospecció del territori i/o comunitat de veïnatge. Diagnòstic integral en base a la intervenció, tant de forma reactiva com de forma com proactiva.  Gestió de conflictes. Mediació entre les parts, reforçar el paper actiu del veïnatge, implementació de recursos i impulsar estratègies metodològiques amb l’objectiu d’afavorir el tractament de les situacions que poden ser originadores de problemes de convivència latents, o bé, que puguin ser potencialment generadores de conflictes.  Accions comunitàries. Disseny d’estratègies, recursos de suport, eines de sensibilització i comunicació, projectes grupals, orientats a la reducció de les possibles situacions de conflicte (accions transversals, campanyes de sensibilització, foment de la participació i la implicació del veïnatge,...) en l’espai públic i en les comunitats de veïnatge, amb els següents col·lectius: Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 21 3.La importància del sistema públic de salut El CAP Besòs. Ampliació dels Serveis del CAP Forma part de la Unitat SAP (Serveis d’Atenció Primària de Litoral ). La ciutat de Barcelona està conformada per tres unitats més, SAP esquerra, SAP Dreta i SAP Muntanya. Atén a una població de més de 23.000 habitants i des de fa temps l’equipament s’ha tornat insuficient per acollir l’atenció bàsica. Al CAP Besòs hi atenen 18 professionals de medicina familiar amb 4 infermeres referents i 18 professionals més de medicina pediàtrica amb les 4 infermeres referents. A més cal afegir tots els serveis d’atenció especialitzada, com per exemple dermatologia, cardiologia, traumatologia, entre d’altres. No compta amb servei de rehabilitació la qual cosa obliga a la població a desplaçar-se fins al barri del Clot per rebre aquesta atenció, el provoca que sigui inaccessible ja que molts dels pacients són persones grans. El CAP Besòs està ubicat en un barri amb una alta mobilitat d’habitants i una població jove emergent, que rep unes 100 persones noves mensuals, un indicador que ens mostra el volum de creixement del barri. Està pendent la licitació per part del Consorci Sanitari de Barcelona de les obres de reforma que permetran l’ampliació d’aquest centre. Per fer-ho, calia reubicar l’entitat Cooperativa Escola Gregal que ocupava una part de l’edifici. Per donar resposta a la necessitat de més espai per atendre les consultes mèdiques, es van habilitar uns mòduls a la Rambla Prim, a l’espai lliure d’edificació, entre els números 72 i 78. Hi ha una demanda veïnal, des de fa molts anys, d’ampliar el Centre d’Atenció Primària a la resta de l’edifici del carrer d’Alfons El Magnànim, 57, i de suprimir els mòduls de la via pública. L’Associació de Veïns del Besòs ha renunciat a uns locals que el Patronat Municipal de l’Habitatge li havia cedit a la Rambla Prim 22, perquè es pugui reubicar el menjador social de la Cooperativa Escola Gregal, i s’alliberi l’espai necessari per a l’ampliació del Centre d’Atenció Primària. La Cooperativa Escola Gregal ha reubicat l’activitat del menjador social a la Rambla Prim 22, amb la garantia d’una cessió d’aquest espai amb caràcter gratuït per un termini de 50 anys. Sociosanitari Fòrum El Centre Sociosanitari Fòrum apropa els serveis d’atenció sociosanitària i de salut mental a la seva població de referència. L’edifici, que està a la zona del Fòrum, entre els carrers Llull i Rambla Prim, es troba a l’àrea d’influència de l’Hospital del Mar i, per tant, apropa els serveis de geriatria i psiquiatria, al mateix temps que enforteix la connexió amb l’hospital per a les malalties de major complexitat. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 22 El Centre Fòrum es va inaugurar el 22 de setembre del 2005. Comprèn les unitats de llarga estada i ofereix una atenció especialitzada i de qualitat en diferents nivells assistencials per a persones: hospitalització, hospital de dia, atenció en el domicili i consultes externes, per a donar la resposta més adequada a les necessitats dels pacients. Serveis, unitats i professionals del centre estan estretament lligats als serveis i professionals de l'Hospital del Mar (amb la unitat de geriatria d'aguts i la unitat funcional interdisciplinar sociosanitària). L'equip de professionals d'infermeria, metges i treball social, entre d'altres, són experts en la terapèutica sanitària i sociosanitària de les persones grans i de les seves famílies, tant pel que fa al diagnòstic, com pel tractament i posterior seguiment i avaluació. El Sociosanitari Integra les unitats de:  Unitats d'atenció geriàtrica i sociosanitària: Es troben en la segona (unitats 2A i 2B) i tercera planta (unitats 3A i 3B) i són llits d'hospitalització per a persones amb malaltia crònica que necessiten cures continuades, tant mèdiques com d'infermeria, malalts amb gran dependència i/o problemàtica sociofamiliar.  Unitat de psicogeriatria: Ubicada en la primera planta (unitat 1A), és una àrea d'hospitalització per a malalts que pateixen d'Alzheimer o altres demències en fases avançades. Quan a l'àmbit de la Psiquiatria, el Centre Fòrum ofereix, a través de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del Parc de Salut Mar (INAD), l’opció d'hospitalització d'aguts vinculada als seus sectors i els serveis de l'hospital de dia de psiquiatria, que ofereix un recurs ambulatori d'assistència diària i multidisciplinar. Amb l’objectiu de donar suport a aquells malalts que no requereixen l'assistència de 24 hores. Compta amb llits destinats a la psiquiatria en fase aguda i una unitat de patologia dual, hospital de dia i servei d’atenció continuada. En els darrers anys, la salut mental ha guanyat terreny i ha estat socialment acceptada i normalitzada i, per part del món sanitari, s’han donat passes importants en experiències d’integració, hospitalització i semi-internament, amb resultats molt interessants. Així mateix, cal remarcar que l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) és actualment el responsable del 40% de l’atenció en salut mental de l’àrea de Barcelona, i això el posiciona com el major proveïdor d’atenció a la salut mental i addiccions de tota la ciutat. Serveis d’atenció Comunitària El programa Barcelona Salut als Barris (BSaB) es va posar en marxa al barri del Besòs i el Maresme el mes d’abril de 2013. En primer lloc, d’acord amb la metodologia, es va dur a terme una fase d’aliances polítiques i tècniques entre el Districte de Sant Martí, el Consorci de Salut de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 23 Conjuntament amb l’Agencia de Salut Pública de Barcelona al barri del Besòs i el Maresme es desenvolupen diferent projectes:  Escola de Salut de Gent Gran: Sessions setmanals per a la gent gran on es parla de temàtiques relacionades amb la promoció de salut i l’autocura.  Fem amistat: És un projecte grupal que intenta ser autoorganitzat que surt de persones del Casal de Gent Gran que es troben cada cert temps per a fer intercanvi de coneixements i activitats de lleure.  Impuls jove: Programa de promoció de l’oci saludable, formació professional i orientat a facilitar les primeres experiències laborals. Destinat sobretot a la prevenció del consum de drogues enter la població adolescent.  Fruteillon: Pendent de realitzar aquest 2020. Es tracta d’un projecte de foment dels hàbits saludables, que es porta conjuntament amb l’escola Eduard Marquina.  Campanyes d’alimentació 0-3 anys: Es duu a terme de manera conjunta amb l’espai familiar.  Implantació de la Prescripció Social, projecte que es desenvolupava dins del marc de la taula de salut, per tal de recomanar activitats socials i comunitàries per promoure benestar més enllà de la medicació. D'altra banda trobem també projectes d’àmbit ciutat, amb voluntat comunitària:  Programes de promoció de la salut a les escoles.  Baixem al carrer, Sortides setmanals per la gent gran que no pot sortir al carrer per Barreres arquitectòniques .  Activa't (mòduls de la Rambla Prim). Atenció a les toxicomanies. Els centres i serveis de reducció de danys s'adrecen a persones consumidores de drogues. L'objectiu és reduir al màxim els problemes per a la salut física i psicosocial d'aquestes persones, i motivar i facilitar l'accés al tractament: Nous Equipaments i actuacions:  Oferirem al Consorci Sanitari de Barcelona la possible instal·lació del servei de pediatria del CAP Besòs en una de les plantes del nou equipament a Alfons El Magnànim.  Destinarem les plantes 4 i 5 a Drets Socials (Nou Centre de Serveis Socials).  Millorarem els accessos al CAP dotant aquest d’una rampa de accés per facilitar la mobilitat. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 24 4.La generació de valors: educació, cultura, esports i teixit associatiu. L’escola, l’institut, el centre cívic, el camp de futbol o la seu de l’associació; son generadors i reproductors dels anomenats valors socials i comunitaris. Al llarg d’aquestes darreres dècades en el barri s’ha anat configurant un sistema d’equipaments públics en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport i inclús el teixit associatiu. Els centres educatius i els seus projectes. Centres educatius públics i concertats. Centres educatius públics Centres educatius concertats Llar d’infants El Cascavell Col·legi Sagrat Cor Besòs Escola Concepción Arenal (Infantil, primària i ESO) Escola Eduard Marquina Col·legi Sant Gabriel Escola Joaquim Ruyra i Escola Prim (Infantil, primària i ESO) Institut Barri Besòs (ESO i Batxillerat) Escola Santa Maria dels Apòstols Institut Rambla Prim (Primària, ESO, Batxillerat, FP i ESO per (FP i Programes de Formació i Inserció (PFI) a adults) Centre de Formació d’Adults (CFA) Montserrat Roig 350 300 250 200 150 100 50 0 P3 P4 P5 1r PRI 2n PRI 3r PRI 4t PRI 5è PRI 6è PRI 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO població alumnat oferta pública oferta concertada Relació de l’oferta de places públiques i concertades comparades amb la població i l’alumnat, per nivell educatiu. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 25 Els projectes educatius que es desenvolupen en aquest territori persegueixen diferents objectius que podríem resumir en 4 grans línies globals:  Garantir una oferta educativa gratuïta fora de l’horari i calendari lectiu.  Prevenir l’abandonament escolar prematur des de l’acompanyament per l’èxit educatiu.  Obrir les instal·lacions educatives a la ciutadania del barri en horari no lectiu.  Participació de l’alumnat i les seves famílies, com a comunitat educativa . Projectes d’acompanyament escolar o Servei d’Orientació Pla Jove: L’objectiu és dur a terme diferents accions per tal d’evitar l’abandonament escolar prematur, donant suport a la tasca orientadora dels centres. o Projecta’t: orientat a la prevenció d’abandonament de l’alumnat de CFGM i batxillerat, que té mancances competencials per seguir els seus estudis post obligatoris. Els dos punts d’actuació al districte estan al barri del Besòs, als instituts Barri Besòs i Rambla Prim. o Programa de Diversificació Curricular: adreçat a part de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO perquè pugui assolir les competències clau de l’etapa, organitzant els continguts del currículum de forma adaptada. Inclou estades formatives en empreses i entitats col·laboradores entre els quals hi ha diferents escoles del barri. L’Institut Barri Besòs és un dels centres que participen activament. o Projecte DEMO Campus-Prometeus: Programa d’acompanyament i mentoratge d’estudiants de l’Institut Barri Besòs cap a la formació superior i universitària. Aquest projecte pretén reforçar el pas d’estudiants de la fase obligatòria a la universitària i, alhora, facilitar-ne la permanència als estudis superiors. o Promotors Escolars per al poble gitano: per tal d’impulsar la plena escolarització, contribuir a l’èxit escolar i potenciar la visibilització i valors de la cultura gitana, es va implementar la figura del Promotor escolar als centres educatius amb una elevada taxa d’alumnat gitano. Aquestes persones promotores formen part de la comunitat gitana han focalitzat les seves accions en diferents col·lectius: l’alumnat, el professorat, les famílies i l’entorn. o Menjadors a la Secundària: Des del curs 2015-2016 es va iniciar el servei de menjador per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO a l’Escola Joaquim Ruyra, a fi de fomentar la participació de l’alumnat en les activitats extraescolars i millorar de l’èxit educatiu,. o Escoles Enriquides: S’ha dotat a les escoles i instituts de professionals experts amb diferents perfils (educadors socials, tècnics d’integració social, especialistes en audició i llenguatge i especialistes en actitud i conductual), per tal de donar una millor atenció especialitzada a l’alumnat i les seves famílies i garantir el suport a l’equip docent, propiciant el treball conjunt amb el diferents agents del territori. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 26 Projectes culturals o MUS-E: La Fundació Yahudi Menuhin duu a terme el projecte MUS-E que té la finalitat de treballar des de diferents disciplines, com el teatre, el circ o la dansa, per afavorir la inclusió social, educativa i cultural. Hi participen les escoles Prim, Concepción Arenal i Eduard Marquina. o Suport a l’activitat Corals als centres educatius al Besòs: el Districte col·labora en l’organització de la trobada anual de Corals de les Escoles del Besòs i el Maresme, on es mostra el resultat del llarg del curs. Hi participen les escoles Concepción Arenal, Eduard Marquina, Prim, els instituts Barri Besòs i Rambla Prim, i els col·legis Sagrat Cor Besòs, Sant Gabriel i Santa Maria dels Apòstols. o Banda Besòs Band: aquest projecte pretén crear un espai de trobada i relació per al veïnat amb interessos musicals, dinamitzat per l’Escola de Músics. Obert a la participació del veïnat i a les persones vinculades a entitats del territori amb uns mínims coneixements d’instruments de vent o percussió. o Caixa d’Eines: Projectes de caire comunitari en els quals la cultura popular i tradicional catalana i el circ han estat el fil conductor i de treball entre les escoles, les famílies i el barri, treballant per vincular la comunitat escolar amb el teixit associatiu de l’entorn. Projectes de lleure i esport o Patis Oberts: les instal·lacions s’obren com a espai d'ús públic per a famílies, infants i adolescents fora d'horari escolar, durant els caps de setmana i en període de vacances escolars. Es realitzen activitats de dinamització educativa de tipus esportiu, artístic i en família, i són obertes i gratuïtes al barri. Es duu a terme a l’escola Eduard Maquina (Diumenge d'11 a 14 h) i a l’Institut Barri Besos (Dissabte 11 a 14 h). o Tardes Educatives: Les Escoles Eduard Marquina i Concepción Arenal, des del curs 2013-2014 duen a terme la jornada lectiva compactada, la qual inclou també el menjador escolar, i a partir de les 15 hores l’alumnat pot participar a diferents activitats. Des del Casal dels Infants es duu a terme el projecte “Entorn Escolar” que dona suport i reforç educatiu als infants que ho necessiten. Des de CET 10 s’organitzen activitats d’educació esportiva i de lleure en el marc del projecte “Cap Infant sense esport” i per últim el Consell Escolar Esportiu de Barcelona duu a terme el programa “Convivim Esportivament”. Sistema educatiu més equitatiu: Garantir un sistema d’igualtat d’oportunitats, que lluita contra les desigualtats i la segregació escolar i que reforça programes contra l’absentisme i l’abandonament escolar. Millorar la qualitat educativa dels centres dotant-les de recursos i materials i reforçant el treball en xarxa.  Ampliar la oferta educativa pública al barri: Més places bressol i un nou institut. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 27  Fer reserves de sòl per futurs equipaments en especial a la zona 22@  Reforçar la relació dels centres educatius amb Serveis Socials del barri iniciada amb el pla de xoc contra la segregació escolar. Besòs-Maresme: barri educador: Reforçar espais de participació amb la comunitat educativa i la seva implicació amb la resta d’entitats i associacions del barri.  Programa “Protegim les Escoles” i “Ciutat Jugable” per repensar els entorns escolars, i un pla de patis.  Impulsar projectes d'Educació per la Justícia Global: Programa pedagògic per pensar amb els i les joves propostes sobre canvi climàtic.  Impulsar Projectes comunitaris d’alimentació saludable als equipaments i centres educatius, promovent productes de proximitat, saludables i ecològics.  Donar suport a les entitats de lleure educatiu i a les escoles d’adults, en especial a les de base voluntària i associativa, en la difusió i el desenvolupament de les seves activitats, facilitant ús d’equipaments, serveis i espai públic  Reforçar projectes de lleure educatiu com Baobab, especialment a l’estiu. Nous Equipaments:  Escola Bressol Municipal (EBM) al carrer Maresme/Auger Parlar de cultura al barri és parlar del Centre Cívic Besòs i dels altres tres equipaments d’acció comunitària i cultural, el casal de barri, l’espai Carme Gòmez i la sala Carlos Díaz. Centre Cívic Besòs Destaca pel seu treball multidisciplinar de la cultura del flamenc, el desenvolupament de projectes de dinamització juvenil i la seva vinculació amb el territori i les activitats socioculturals del barri del Besòs-Maresme. L’equipament aplega diversos serveis municipals entre els que cal assenyalar la Biblioteca Ramon d’Alòs – Moner, necessitada d’un espai molt més generós per tal que pugui oferir el seu potencial cultural a un barri de quasi 25.000 persones. El Centre Civic del Besòs és un motor de l’activitat cultural del barri, generant un important programa d’activitats al llarg de l’any.  Carnaval: Rua per la Rambla Prim on participa en l’organització i dinamització les associacions veïnals.  Castanyada: es fa una petita Fira d’activitats lúdiques infantils ofertes per entitats i serveis del barri que conclou amb un espectacle infantil. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 28  Diada de Sant Jordi: S’organitza un acte al carrer amb participació d’entitats i serveis. Es programen accions i actuacions al voltant de la paraula.  Cicle a’DONA’t: Actes durant tot el mes de març, al Centre Cívic i altres espais del barri. Aquest cicle cultural gira al voltant del Dia de la Dona, el 8 de març, i serveix com a punt de partida per a dur a terme actes, xerrades i diverses activitats que permetin reflexionar entorn el paper de les dones a la societat, els rols de gènere i el paper del patriarcat.  Passarel·la Intercultural i Feminista, és un dels actes centrals del Cicle i consisteix en utilitzar una passarel·la per fer-hi desfilar missatges i reflexions feministes dels col·lectius culturalment diversos de dones que hi participen.  Cicle Reivindica’t: Actes durant quatre setmanes entre el mes d’abril i maig, el cicle que vol obrir al barri del Besòs–Maresme un espai de reflexió sobre situacions que generen reivindicacions socials i que ens afecten com a ciutadania. Els continguts del cicle es treballa en una taula de programació comunitària  Territori Anti-racista: Jornada de reflexió i reivindicació de l’anti-racisme de forma lúdica i popular. A la jornada que es celebra a les Pistes Francesc Abad i trobarem: Una fira de parades amb activitats d’entitats del barri, entitats anti-racistes. Un torneig de Futbol antiracista. Consisteix mostrar a través de un torneig de futbol (esport en el que massa cops s'expressen missatges racistes i masclistes) un rebuig frontal a qualsevol actitud o discurs discriminatori i racista. Un escenari amb actuacions i tallers de dansa.  Acte pel Dia internacional del Poble Gitano: El 2019 s’organitza per primera vegada de forma conjunta amb el Casal de Barri de La Mina, Casal de Barri del Besòs. Els actes que es duen a terme al Centre Cívic són un taller infantil de creació de banderes gitanes i un sopar intercultural.  Concurs de talents “Tu si que vales Besòs Maresme” dins actes de la festa Major al juny: Acte participatiu que sorgeix després de fer proposta als joves infants del centres educatius a mostrar les habilitats artístiques que tenen.  Trobada d’economia Social i Solidaria Besòs Maresme: El 2019 es va celebrar la segona edició, és una trobada al carrer a principis de juliol, que es fa coincidir amb un sopar comunitari a la fresca.  “La regadora” Cicle de actuacions de Clown i teatre de Carrer: Consisteix en la mostra de quatre espectacles de clown o teatre de carrer els divendres de juliol, una exposició a la sala del Centre Cívic i algunes activitats formatives al voltant del mon del clown.  Cicle de flamenc al Besòs (in)fusión Flamenca: Festival dedicat a la cultura flamenca durant el mes de novembre. S’hi mostren entre 4 i 6 espectacles de música i dansa, activitats formatives, classes obertes, una exposició, projecció de documentals. Programació cultural regular  Pinzellades Flamenques: Espectacles de música i dansa flamenca que s’ofereixen cada mes.  Terrassetes musicals: Actuacions musicals de petit format que es mostren al hall del Centre Cívic un dissabte al mes de setembre a juny. Des de les tres últimes sessions Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 29 s’organitzen les terrassetes de manera coordinada amb una associació o col·lectiu del barri de manera que també els serveixi per mostrar la seva activitat.  Trobada de Dones: Acció comunitària que parteix de veïnes participants al Cicle a’DONA’t i a la Passarel·la Intercultural que de la mà del Pla comunitari i el centre Cívic generen un espai de trobada més enllà dels actes del 8 de març.  Districte Cultural: 12 espectacles de teatre, música, dansa i circ presentats al Centre Cívic i la Sala Carlos Diaz del INS Barri Besòs.  Jam Sessions: Entre dos i tres cops per trimestre l'associació de Joves del Besòs organitza amb el Centre Cívic una Jam Sessions obertes a músics i amants de la música.  Besòs Petit: és el recull de propostes infantils i familiars que programen la Biblioteca Ramon d’Alós Moner, el CIM el Vaixell, El Museu de Ciències Naturals de Barcelona.  Casal de Barri Besòs: és un equipament de proximitat, que té com a finalitat la dinamització social del barri pel creixement del teixit associatiu. Es gestiona a partir de la Gestió Cívica per part de l’Associació Enxarxa i es treballa a partir de la participació del veïnat en la gestió del casal i l’elaboració de la programació. Al Casal de Barri hi trobem: Casa d’Oficis de Barcelona Activa, l’Espai Familiar La Vela, Reagrupament Familiar, Món Jove, Les Dúnia, Impuls Jove, B-Mincome, En Tàndem, Martinet Solidari, PDC, Besòs Verds, Thia Canam, Ecop, entre d’altres. Al casal també s’hi duen a terme tallers periòdics, exposicions i altres activitats de caire comunitari. Sala Carlos Díaz Inaugurada el març de 2019, a l’ Institut Barri Besòs. Té un aforament d’unes 400 persones assegudes i tècnicament està preparada per a activitats d’arts escèniques, musicals i de projecció audiovisual. L’objectiu és que esdevingui una Sala del territori gestionada pel Centre Cívic fora de l’horari lectiu respectant l’activitat pròpia que ja té, amb acció comunitària. Pel què fa a la gestió de demandes, l’Institut Barri Besòs s’encarrega de les demandes d’activitat interna del centre, inclosos els grups de teatre, i de les activitats de projectes educatius de districte o ciutat. Per la seva part, el Centre Cívic Besòs s’encarrega de l’activitat externa al centre ja sigui del territori o no, promocionant les del les entitats del propi territori. La programació fora de l’horari lectiu que s’ofereix està formada per actes dels grups de teatre que resideixen a l’IES i espectacles programats des del Centre Cívic. El Centre Cívic participa del Circuit Cultural als Barris Barcelona Districte Cultural i fins la posada en marxa de la Sala Carlos Diaz només podia programar espectacles musicals per les condicions tècniques del seu auditori. Des de l’última edició, el Centre Cívic Besòs disposa de tres espectacles més, per oferir al barri, de teatre, circ i dansa programats a la Sala Carlos Díaz. S’està treballant per a que la programació del Barcelona Districte Cultural que es faci a la Sala Carlos Díaz es decideixi en una comissió de programació, formada per: Centre Cívic Besòs, docents i alumnat de Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 30 l’Institut Barri Besòs,l’Associació d’Arts Escèniques per a Joves (AAEJ) i Connector cultural del Districte Cultural.  Espai Carmen Gómez: com annex del Centre Cívic Besòs, l’espai consta de varis espais polivalents i allotja l’Associació de Dones Àmbar Prim i l’Associació de Dones Saha. Edits: ducació per la diversitat i la transformació social / Associació Memòria Història Sant Martí Nou Equipament: Nou equipament de barri ubicat a Alfons El Magnànim (antic cinema Pere IV). Aquest equipament que acollirà diversos serveis i usos, es presenta com el millor indret on construir la nova biblioteca del Besòs, Ramon d’Àlos Moner, que el barri requereix. Centre Cívic Besòs: Ubicar la biblioteca al nou edifici sociocultural permetrà alliberar espai al Centre Cívic i destinar aquest al nou Centre de Joves del Besòs, avui inexistent. Guanyarem també nous espais al traslladar el Centre de Serveis Socials al nou edifici sociocultural. Portarem a terme obres de millora per tal d’adaptar el Centre Cívic a les noves necessitats, que inclourà millores a la sala d’actes. De la Besonense al CEM Maresme La Besonense és com es coneix en el barri l’antic camp de futbol municipal Francesc Abad, que en aquests moments es troba tancat per la construcció d’un nou edifici d’habitatges públics per a gent gran, on s’ubicarà a la seva planta baixa uns renovats vestidors de la instal·lació esportiva. Durant aquesta fase d’obres les activitats ordinàries es duen a terme en altres espais. Els infants assisteixen a la Pista Joan Pujades i compten amb l’acompanyament de monitoratge per realitzar els trajectes, a més del treball d’educació física i emocional. D’altres activitats s’estan duent a terme a les escoles Eduard Marquina, Sagrat Cor i Concepció Arenal. Hi ha un 20% de pràctica esportiva femenina i un 80% masculina. Aquest és un dels grans reptes, tot i que hi ha un grup de futbol sala femení format per 17 noies, cal aconseguir una major pràctica d’activitat física i esportiva femenina. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 31 El complex també té constituïda una taula on hi participen diferents agents del barri per fer seguiment al funcionament de l’equipament des d’un vessant comunitari, així com per donar compliment a les línies estratègiques fixades: foment de l’esport femení, equipament obert i gratuït i espai d’interculturalitat. Pista Poliesportiva Municipal Rambla Prim També conegudes com a Pistes Vermelles, consta d’una pista de futbol sala i una altra de basquet, obertes a la ciutadania sota uns horaris d’obertura i tancament gestionats per ASME dins la mateixa contracta del Complex Francesc Abad. S’encarreguen de regular l’ús de les pistes i quan hi ha alguna activitat organitzada s’informa al usuaris habituals mitjançant cartelleria. S’hi fan lligues de festa major. Centre Esportiu Municipal Maresme Equipament esportiu amb abonats, gestionat per CET10, que ha fet una UTE amb el Club Natació Júpiter. La instal·lació compta amb piscina, vàries sales de fitness, pistes de pàdel a l’exterior i és accessible. La direcció del centre treballa per a la proximitat amb el barri. El centre està en constant tasca per millorar i aconseguir la fidelització de les persones usuàries de manera que l’oferta esportiva puntera, la millora del maquinari, de la instal·lació suposen un repte constant. Cada any s’organitza el Kamina Solidari, on es promou l’activitat física pel territori i els diners que es recullen es destinen a projectes solidaris. També col·laboren amb el camp de futbol Maresme donant suport en la festa del anual del club. Altres instal·lacions esportives Pistes de Petanca: estan ubicades a Alfons el Magnànim, molt a prop del casal de gent gran Joan Maragall, les persones usuàries del qual són qui més els utilitzen. Circuit urbà ubicat a la Rambla Prim. Comprèn des de Cantàbria-Santander fins a la pl. de Llevant. Camp de Futbol Maresme: Aquest equipament ha estat gestionat durant molt de temps pel C.D. Pujades, promovent l’esport de base. Aquest any la instal·lació ha sortit a concurs i la gestió ha estat atorgada a una altra entitat. Programes de promoció esportiva Pel que fa als programes i iniciatives esportives al barri s’hi duen a terme les següents:  Programa Activa’t al parc: programa per incentivar l'exercici físic per fer salut a l'aire lliure, a diferents parcs i jardins de la ciutat.  Projecte Convivim esportivament. L’objectiu és utilitzar la pràctica esportiva i l’activitat física com a eina de promoció de la inclusió social entre els infants i joves. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 32  Cursa Interescolar del Besòs. L’Escola Eduard Marquina organitza una cursa interescolar al mes de maig, on hi participen totes les escoles del barri amb uns 700 infants aproximadament i les seves famílies.  Cursa de Festa Major del Besòs: L’objectiu és que no només sigui una cursa de 10 km on es busca guanyar sinó que sigui participativa a nivell familiar adquirint un caire més festiu i de compartir que de competició. Estratègies de millora Una primera estratègia a desenvolupar es la de completar les necessitats bàsiques de la ciutat, incrementant la dotació dels equipaments esportius de xarxa bàsica, així com millorar l’estat i la funcionalitat dels equipaments ja existents: i Besòs Maresme disposa d’una important nombre de pistes poliesportives descobertes entre les que tenen els centre educatius de primària i secundària públics i privats, les que es troben en l’espai públic (dues a la Rambla Prim, i la pista Pujades), més les pistes (de voleibol i poliesportiva) del Complex Esportiu Municipal Francesc Abad. També està dotat amb un camp de futbol municipal de dimensions reglamentàries, el de Maresme, i un camp poliesportiu de dimensions més reduïdes, el del Complex Esportiu Municipal Francesc Abad, conegut com el de la Besonense, en el qual també es juga a criquet actualment. Però pel que fa a pavellons poliesportius, només existeix el PAV 2 (dimensions de 40 x 20) de l’escola concertada Montseny. El Pla d’equipaments esportius de Barcelona 2020-2035 proposa algunes possibles actuacions per compensar aquest dèficit de pistes cobertes o pavellons: Completar el CEM Maresme amb la construcció d’un pavelló (PAV 2), en la que originalment era una pista poliesportiva, i que actualment acull pistes de pàdel. Aquest pavelló es podria fer de major dimensió (un PAV 3) si és construís utilitzant també part d’una de les pistes poliesportives de l’IES Barri Besòs que es troba al costat del CEM Maresme. La construcció d’aquest pavelló està inclosa dins dels 10 possibles projectes que es podrien realitzar durant el proper mandat 2023-2027 per poder reduir el dèficit de 17 nous pavellons determinat pel MIEMB, El cobriment de la pista poliesportiva Pujades. O fins i tot la seva possible reconversió en un pavelló (PAV 1) que evitaria de manera més eficient els problemes d’humitat que dificulten la seva utilització durant alguns mesos de l’any. Actuació també identificada pel MIEMB dins del seu Pla de reconversió de pistes poliesportives. Millorar Francesc Abad, desenvolupant actuacions en les pistes poliesportives, promovent l’esport del voleibol, incorporant taules de tennis de taula, i gàbies de cricket La segona de les estratègies de planificació passa per dotar a la ciutat de més espais esportius en l’espai públic per aconseguir una ciutat activa, el que Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 33 significa desenvolupar intervencions per ampliar en espais i usos i millorar la xarxa actual d’equipaments esportius al medi urbà o natural. Generar més àrees d’activitat esportiva. Barcelona, i també el Besòs Maresme tenen una desequilibrada dotació d’elements o espais esportius en l’espai públic Per millorar-ho es proposen les següents actuacions:  Habilitar una zona de calistènia en algun parc, per poder promoure la seva utilització per als joves.  Incorporar alguna zona de skate (de no grans dimensions, considerant que en el front marítim ja existeixen un parell d’espais on és possible practicar-ho) en algun espai apropiat del barri, una opció podria ser a prop de la pista municipal Pujades.  Ubicar un circuit d’activitat física per a la gent gran i màquines isocinètiques separades, i ubicades en algun punt del recorregut del circuit esportiu de la Rambla Prim, o en algun altre espai que pugui estar proper a altres circuits esportius de futura creació. I una tercera estratègia del MIEMB és planificar amb una visió global de ciutat més enllà de la visió territorial, encaminada a fer de la ciutat un referent a nivell d’infraestructures per a l’activitat física i l’esport, millorant l’accessibilitat i les connexions entre el medi urbà i el natural, així com amb els municipis confrontants. La ubicació del barri, i la seva proximitat respecte al front marítim i al Parc Fluvial de la Llera del Besòs li confereix unes privilegiades possibilitats d’accés a espais de pràctica esportiva d’entorns naturals en els que es poden realitzar modalitats esportives de resistència aeròbica en condicions molt agradables. Córrer, caminar, patinar, anar amb bicicleta i realitzar esports combinats com el triatló disposen de magnífics escenaris en aquests dos entorns naturals i tant pròxims pels veïns de Besòs Maresme. Enllaçar el barri, i els seus habitants, mitjançant l’esport amb aquestes dues àrees naturals de proximitat ha de ser un estratègia de desenvolupament en la que invertir, amb propostes com: Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 34  La creació de recorreguts urbans segregats o protegits, adequadament senyalitzats per afavorir les activitats de córrer, anar en bicicleta, patinar i caminar esportivament. La proposta hauria de permetre generar una petita xarxa horitzontal i vertical en el barri que complementés el carril bici i el circuit esportiu de la Rambla Prim de tal manera que: 1) S’enllaci amb aquests dos recorreguts ja existents. 2) Es millori la connexió amb el front marítim  La millora de l’accessibilitat amb la llera del Besòs, generant un circuit amable que per sobra de la desembocadura del riu permeti accedir no només als veïns del barri al parc fluvial, sinó també a d’altres esportistes que necessitin travessar-lo per poder-hi arribar. L’accessibilitat a les platges i al mar, i la promoció dels esports de sorra, aquàtics i nàutics és una de les claus que des de la política esportiva de la ciutat es pretén prioritzar des del projecte “Pavelló Blau” que persegueix actuar en tota la zona costanera de la ciutat, i amb la finalització de la urbanització de la part del Districte de Sant Martí més propera al barris de Besòs Maresme. Així mateix, aquesta finalització urbana del front marítim es planteja com un element bàsic en l’articulació d’una intervenció més integral que permetria relacionar els barris més propers al riu Besòs dels diferents municipis pel que aquest transita. Aquesta connexió fluvial-marítima, esquemàticament entesa com una possible T invertida, serà possible si sobretot des de barris com el Besòs Maresme, que actualment viu d’esquenes al riu, es potencia la usabilitat del mateix com un espai adequat per promoure l’activitat física amb intencionalitat de generar hàbits saludables per la seva població. Finalment, es planteja analitzar la possibilitat de donar un ús esportiu al terrat del Mercat Municipal del Besòs. Teixit associatiu, les entitats El barri del Besòs i el Maresme és un barri amb una gran diversitat d’entitats que treballen en diferents temes relacionats amb el benestar de la població. Un dels eixos estratègics d’aquesta Mesura de Govern és la participació veïnal com a element clau per combatre les desigualtats i l’exclusió social i generar més cohesió entre els habitants del barri. Entitats de Veïnatge L’Associació de Veïns i Veïnes del Besòs Es va constituir l’any 1962 L’Associació de Veïns i Veïnes del Maresme Es va constituir l’any 1964 Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 35 L’Associació de veïns i veïnes de la Zona Fòrum Es va constituir el febrer de 2014 Entitats culturals i educatives Colla gegantera Besòs-Maresme comença a l'any 2015. Es formalitza com a entitat l’any 2017. Martinet Solidari L’associació té aproximadament 10 anys de vida. Casa de Ceuta La Casa de Ceuta de Barcelona es va constituir l’any 1966 Entitats de lleure i juvenils Assemblea de Joves Besòs comença a conformar-se com a assemblea cap a finals de 2015. Es formalitzen com a entitat al 2017.. El Cau del Besòs És un agrupament escolta que va néixer fa un 6 anys aproximadament Esplai Riu És un centre d’esplai que ha arribat al barri fa uns 3 anys, Esplai Sant Paulí de Nola Després de diferents anys inactiva, reprèn les seves activitats fa uns 6 anys Associació Brot Aquesta associació neix l’any 2018 Associació d’Arts Escèniques per a Joves Associació de base voluntària amb vinculació amb l’Institut Barri Besòs. Entitats de dones Associació Dones Ambar Prim Associació de dones amb més de 26 anys de trajectòria al barri Associació Centre Cultural Besòs És una associació de base voluntària que es va crear fa més 3 anys. Ça Kanam Associació de dones subsaharianes que es va constituir l’any 2018 Iqra Association Associació de base voluntària que es constitueix legalment a finals de l’any 2019. Rahma existeix des de fa uns cinc anys aproximadament. Entitats interculturals Associació Druzhba Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 36 Associació cultural russa d'àmbit ciutat Associació Uruguaià-catalana "los Botijas" Associació cultural uruguaiana-catalana, l’entitat existeix des de fa més de 10 anys Entitats de comerç de proximitat Associació de Comerciants Xavier Nogués L’entitat existeix des de fa més de 10 anys. Entitats religioses Dahira Jazbul Xulob Existeix des de fa almenys 10 anys. Dahira Moustabina Filahi - Abubacar Saddique - Mezquita Goulama Mustafa - Església Evangèlica la Vinya Arriba al barri al 2017. - Parròquies Sant Pere i Sant Paulí de Nola Cooperatives Cooperativa i Menjador Solidari Gregal Cooperativa anarquista històrica.Va impulsar la primera escola cooperativa del territori. Cooperativa Besòs Verd Es tracta d’un grup de consum ecològic que està en fase de constitució legal. Fundacions Fundació Cepaim Fundació d’àmbit estatal. Arriba al barri l’any 2013 amb un projecte comunitari. Fundació Pere Mitjans Al barri tenen un servei ocupacional on porten quasi tres dècades. Casal dels Infants per l’Acció Social als barris Arriben al barri al 2013 amb l’obertura d’un centre obert per a adolescents. Aire Net Es constitueix l’any 2017. Actualment s’han constituït com entitat jurídica.. A l’últim any al barri també són presents dos nous col·lectius com Barri digno i Aluminosis Besos. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 37 5.Economia de barri, comerç de proximitat Des del Districte de Sant Martí i la Direcció de Comerç, es treballa per tal de promoure un desenvolupament econòmic de proximitat per tal de contribuir al desenvolupament econòmic dels barris, donant resposta a les necessitats de la ciutadania, les empreses i els diferents agents econòmics de cada territori. A continuació podem veure diferents indicadors que ens mostren la situació del comerç de l’activitat comercial del barri del Besòs i del Maresme: 7 Distribució dels comerços per àrees d’activitat: Quotidià alimentari Comerç no alimentari Serveis restauració Serveis diversos Altres Indicador Valor Valor Districte Barri Núm. comerços actius al barri segons l’estudi del cens d’activitat comercial en 461 locals Cens 2016: planta baixa del 2019 Índex d’abastiment comercial del barri: Índex Districte Sant Martí: (Mitjana de locals amb ús comercial per 1,87 3,20. cada 100 habitants) Índex d’aprofitament comercial del barri: (Percentatge de locals ocupats respecte Índex Districte Sant Martí: del total de locals amb ús comercial o 97,88 96,68 activitat econòmica censats (actius més buits) Índex de comerç ocasional del barri: (Comerços d’equipament per a la llar, Índex Districte Sant Martí: persona, cultural i lleure respecte del 10,19 13,31 total de locals amb ús comercial o activitat econòmica) Índex de restauració del barri. (Percentatge d’establiments de serveis Índex Districte Sant Martí: 18,20 de restauració respecte del total de 18,10 locals amb possible ús o activitat): 7 Fonts: Estudi de les activitats comercials a Barcelona 2019. Observatori de Comerç. Departament d’estadística. Ajuntament de Barcelona. (Representativitat de la mostra: 77,08 activitats censades al barri del Besòs i el Maresme i 22,92 activitats amb tipologia no definida). Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 38 Actius: Proporció Districte de Sant 97,88; Proporció de comerços actius i no actius. Martí: 96,68 actius i 3,32 No actius: no actius 2,22 Evolució de l’atur registrat als diferents barris del Districte de Sant Martí al llarg del 2020, així com també l’afectació directa que ha causat la pandèmia de la COVID19. Evolució de l'estimació de l'atur registrat a Barcelona per barris i mesos Any 2020 Gene Febre Març Abril Maig r r BARCELONA 70602 71.44 76.19 86.42 90.52 7 6 3 8 Districte de Sant Martí 11229 11346 12146 13497 14002 64. el Camp de l'Arpa del Clot 1768 1789 1959 2184 2259 65. el Clot 1215 1226 1318 1469 1518 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 599 600 632 708 734 67. la Vila Olímpica del Poblenou 414 410 425 485 505 68. el Poblenou 1416 1403 1458 1660 1725 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del 631 643 679 761 799 Poblenou 70. el Besòs i el Maresme 1437 1467 1554 1737 1822 71. Provençals del Poblenou 954 967 1035 1141 1182 72. Sant Martí de Provençals 1312 1333 1447 1573 1623 73. la Verneda i la Pau 1483 1508 1639 1779 1835 En la següent taula s’observa, el pes de l’atur registrat sobre la població activa de cada un dels barris del districte així com també l’evolució durant l’any 2020 i l’afectació per COVID19. Pes de l'atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys. Percentatges Any 2020 Gene Febre Març Abril Maig r r BARCELONA 6,5 6,6 7,1 8,0 8,4 64. el Camp de l'Arpa del Clot 6,9 7,0 7,7 8,6 8,9 65. el Clot 6,7 6,8 7,3 8,1 8,4 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 5,7 5,7 6,0 6,7 6,9 67. la Vila Olímpica del Poblenou 6,4 6,3 6,6 7,5 7,8 68. el Poblenou 6,2 6,1 6,4 7,2 7,5 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del 7,1 7,3 7,7 8,6 9,0 Poblenou Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 39 70. el Besòs i el Maresme 8,7 8,8 9,4 10,5 11,0 71. Provençals del Poblenou 6,7 6,8 7,3 8,0 8,3 72. Sant Martí de Provençals 8,1 8,2 8,9 9,7 10,0 73. la Verneda i la Pau 8,4 8,6 9,3 10,1 10,4 Projectes de suport comercial El barri del Besòs i el Maresme compta amb diversos projectes de suport al comerç de proximitat previstos per a l’any 2020. Concretament són els següents:  Enllumenat de Nadal: projecte subvencionat al 100% que es desenvolupa a l’entorn de la zona d’influència de l’Associació de Comerciants Xavier Nogués.  Campanya de Nadal: també es du a terme una programació d’activitats durant el període de Nadal d’àmbit ciutat i es dona suport econòmic específic per la programació de la campanya de dinamització comercial al Nadal al barri.  Casa d’Oficis- Barris Digitals: Les Cases d'Oficis de Barcelona Activa són projectes que pretenen millorar la preparació professional i la inserció laboral dels joves d'entre 16 i 24 anys, combinant 6 mesos de pràctiques becades i 6 mesos amb contracte laboral. Al barri del Besòs i el Maresme es compta amb una casa d’oficis de l’especialitat Barris digitals que té per objectiu l’elaboració de productes de suport i disseny gràfic.  Local de Bernat Martorell: Aquest espai municipal és el punt de referència dels plans d’ocupació que treballen al barri, i on s’ubica el pla d’ocupació de dinamització comercial (programa “Treball als barris”). S’està treballant conjuntament amb l’equip de proximitat de Barcelona Activa la ubicació en aquest espai d’un projecte d’emprenedoria vinculat a la promoció econòmica i amb un retorn social al comerç de barri, i afavorir la identificació d’aquest local com a un espai de promoció econòmica i comercial del barri. Associació de Comerciants Xavier Nogués: Aquesta entitat té com a finalitat potenciar la vida econòmica, social i cultural del Besòs i el Maresme, així com ajudar en el dia a dia als seus comerços associats. La seva zona d’influència és el carrer Xavier Nogués i els trams pròxims de la Rambla Prim (núm. 40 al 709) i el carrer d’Alfons el Magnànim (núm. del 22 al 50). Actualment compte amb 26 comerços associats. Participen a la Taula de comerç del Districte. Mercat del Besòs La seva construcció, l'any 1968, respon a la necessitat social de proporcionar un important mercat a la zona. Necessitat generada pel fort creixement del barri del Besòs, al districte de Sant Martí, durant aquella època. L’àrea d’influència de clientela inclou el municipi de Sant Adrià del Besòs. S’han realitzat obres de remodelació a Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 40 l’interior del mercat en una primera fase i està previst que al llarg del 2021 es pugui dur a terme la finalització dels treballs de remodelació. Altres accions de proximitat econòmica Programa Treball als Barris  Al Centre Cívic Besòs: Dispositiu d’atenció per la inserció socio-laboral de col·lectius amb dificultats especials i Programa de desenvolupament local (amb una tècnica d’accions de promoció econòmica).  Programa d’experienciació laboral (plans d’ocupació) Prospecció d’empreses, intermediació laboral. Pla de barris:  Acompanyament al projecte cooperatiu Gregal per a la reconversió de l’actual servei de menjador comunitari en un projecte més estable i sostenible.  Recolzament a les xarxes de suport Projectes de treball:  Pla de Xoc encaminat a revitalitzar el comerç de proximitat  Conformar una associació de comerciants capaç de copsar les necessitats dels comerciants i faci d’interlocutor amb les diferents administracions i portar a terme activitats per donat visibilitat als comerços del barris i poder crear finalment un nou eix comercial al Districte. Millores: Renovar l’espai comercial entre el carrer Xavier Nogues i el CAP Besòs. Aquesta actuació comportarà entre d’altres, la generació d’una rampa de Rambla Prim a accés del CAP i les obres de millora en el clavegueram de Xavier Nogués per eliminar les males olors. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 41 Generar un equipament de centralitat. On fa anys hi havia el conegut cinema Pere IV s’està projectant un nou equipament públic que generi un nou centre de barri, conjuntament amb el CAP, la zona de comerç de l’entorn de Xavier Nogués, l’accés al Metro i la renovada cooperativa Gregal. Un nou equipament que haurà de permetre encabir varis serveis com ara una planta de pediatria, una necessària i ampliada biblioteca Ramón Alós (actualment en un reduït espai del centre cívic del Besòs), el trasllat dels serveis socials del barri i espai per la interrelació veïnal. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 42 El Pla de Barris del Besòs-Maresme, un programa integral. El Pla de Barris del Besòs i el Maresme, ha esdevingut, una eina per aconseguir un abordatge integral i transversal de les mancances del barri a través de la dotació de recursos extraordinaris on la transversalitat de les actuacions, i el protagonisme de la xarxa associativa i d’entitats, entre d’altres han estat essencials a l’hora de treballar en les diferents propostes i accions. Durant els darrers quatre anys s’han realitzat 72 accions al Pla de Barris del Besòs Maresme amb l’objectiu de reduir desigualtats. EDUCACIÓ Amb l’objectiu de generar accions que ajudin a reduir les dificultats històriques d’aquest territori en matèria d’educació, el PdB ha posat en marxa una sèrie de propostes que han reforçat o transformat els projectes de centre introduint perfils amb noves mirades educatives, introduint les arts i la cultura dins l'horari lectiu o desplegant nous projectes vinculats amb el teixit comunitari, ampliant així la mirada educativa al barri. El lleure educatiu, tambè ha estat un dels vectors claus en el desplegament del pla. Alguns dels projectes més destacats: Reforçar els equips docents amb nous perfils professionals Una de les actuacions més potents en educació ha estat la incorporació de professionals de l’àmbit psico-social als centres escolars públics dels barris amb Pla de barris. L’objectiu és assegurar l’atenció global dels infants i les seves famílies en aquests centres, facilitant el treball conjunt i la mirada comuna entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de salut. Per tant, els centres han passat de tenir un equip docent a un equip educatiu, adaptant els professionals de cada centre a la realitat de l’entorn. S’han incorporat 7 nous perfils professionals als centres educatius dels barris del Besòs Maresme: tècnics d’Integració Social (TIS), educadors Socials, psicomotricitat/psicòleg, mestres d’Audició i Llenguatge (MALL) i psicòleg/ Psicopedagog (CRETDIC) Caixa d’eines Aquest projecte pretén fer servir les arts escèniques (circ principalment en el cas del Besòs i el Maresme), com a eina socioeducativa i de desenvolupament d’infants i joves als centres: Eduard Marquina, Escola Prim, Escola Ruyra, Concepció Arenal. Aquest projecte manté un total de 157 participants durant tot el curs. La vocació dels projectes és oferir formació cultural i artística a l’alumnat i apropar equipaments i recursos a les persones del barri. En el cas de l’ IES Besòs fruit d’aquesta col·laboració es desenvoluparà una nova assignatura optativa el curs 2020-2021. Pel curs 2020-2021, també s’ha desenvolupat Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 43 un projecte pilot amb el Museu de Ciències Naturals tant amb l’Escola Prim com amb l’IES Besòs. Baobab El programa “Baobab”, impulsat conjuntament amb l’IMEB, neix amb la voluntat de donar resposta a una situació de desigualtat en les oportunitats educatives i de lleure comunitari d’infants i joves a la ciutat de Barcelona. Entre d’altres, pretén impulsar noves opcions de lleure en aquells barris on no existeixen o, en cas d’existir-hi, es considerin insuficients. A Besòs i el Maresme es compte amb 112 places per aquesta edició 2020. En el context COVID19, aquesta acció encara es valora com a més necessària encara, garantint el dret al lleure educatiu d’infants i joves del barri. Menjallibres El projecte “Menjallibres” impulsat conjuntament amb l’IMEB, el Consorci d’Educació i el Consorci de Biblioteques, pretén oferir un servei de suport per al desenvolupament de les competències lectores i molt especialment el foment i el gaudi de la lectura, entre infants de segon i tercer de primària (7-9 anys), com a eines que contribueixin a l’èxit escolar i a l’aprenentatge al llarg de la vida. S’ha realitzat a la Biblioteca Ramón Alós –Moner , i han participat les tres escoles públiques que van acceptar la proposta amb una mitjana d’assistència de 33 alumnes. Inversió per la millora de l’IES Rambla Prim + impuls al projecte professionalitzador Amb el Pla de barris es dona una empenta per poder fer realitat, a partir del curs 2019-2020, una sèrie de propostes que el Consorci d’Educació tenia previst fer a l’IES Rambla Prim, amb l’objectiu que aquest passés a ser un equipament de referència del barri i de la ciutat en relació amb l’educació post obligatòria i professionalitzadora, i que acollís, en un mateix espai, una oferta atractiva i exclusiva de propostes de Grau relacionades amb l’electrònica, que poguessin donar espai a la nova ubicació de l’escola d’adults del barri i, a la vegada, acollir un servei d’informació i orientació laboral present en el dia a dia de l’institut. Inversió per la millora de la sala d’actes de l’IES Besòs La intervenció en aquest espai s’ha fet amb un doble objectiu: d’una banda, millorar un espai per a l’ús intern del mateix institut, i, de l’altra, obrir-lo al barri, de manera que el barri guanyi un espai comunitari on poder generar una programació cultural que es completi amb la que ja programen altres equipaments .Amb la Sala d’actes Carlos Diaz, el barri disposa d’un nou equipament cultural, que treballa coordinat amb el Centre Cívic del Barri Besòs . Cal destacar la relació de l’institut amb les arts escèniques: comptant amb l’Associació d’Arts Escèniques per a Joves (AAEJ) creada per ex-alumnes de l’institut; la seva oferta d’optatives escèniques, la participació al programa Caixa d’Eines i a En Residència, Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 44 entre d’altres. Així mateix de cara al curs 2020-2021 incorpora el batxillerat d’arts escèniques. Les particularitats i la seva ubicació porten a imaginar una programació que sigui un reflex dels interessos i neguits dels joves, és per això que s’ha activat un projecte proposat pel Pla de Barris: la comissió jove de programació, formada per alumnes del centre, que els permeti ser amfitrions i tenir veu i vot en part del què passa a la Sala. Programa d'acompanyament i tutoratge d'estudiants de l’IES Besòs a la formació superior i universitària (Prometeus) Aquest projecte es du a terme conjuntament amb l’IMEB i pretén reforçar el pas d’estudiants de la fase obligatòria a la universitària i, alhora, facilitar-ne la permanència als estudis superiors. En el diagnòstic del territori previ a la definició de les línies del Pla de barris es posa en evidència que, al Besòs, els indicadors educatius estan molt per sota de la mitjana de la ciutat (tant en l’èxit escolar com en l’abandonament escolar o l’accés als estudis post obligatoris i universitaris). El Programa realitza un acompanyament i tutoratge d’estudiants de l’Institut Escola Barri Besòs a la formació superior i universitària , pretén reforçar el pas d’estudiants de la fase obligatòria a la universitària i, alhora, facilitar-ne la permanència als estudis superiors. El projecte es va iniciar el març del 2019 i actualment es realitzen 7 tàndems entre persones voluntàries i alumnes i es treballa amb 11 Joves Prometeus. DRETS SOCIALS El Pla de Barris ha intervingut de manera activa i coordinada amb diferents serveis, equipaments i veïns i veïnes per tal de generar projectes que impactin en diversos col·lectius amb dificultats, posant un èmfasi específic, especialment entre els joves. Amb la cultura de treball de sumar amb altres operadors del territori, a l’inici del Pla es van recollir algunes propostes de projectes que ja s’estaven duent a terme amb èxit per tal de dotar-los de nou múscul, així com generar noves propostes, amb la vocació que es poguessin consolidar. És en aquest sentit que els projectes amb joves, la cultura i l’esport tenen un paper prioritari en el desenvolupament de projectes al territori. En destaquem alguns: Pista esportiva Francesc Abad – La Besonense En l’inici del Pla de barris, la pista Francesc Abad era una pista esportiva amb poc ús per part dels veïns i veïnes. Amb la nova gestió, iniciada a principis del 2017 i encara vigent, juntament amb els diversos agents que treballen en el territori, s’ha aconseguit que aquesta pista sigui un equipament de referència del barri: s’ha adequat l’espai, s’ha comprat material esportiu, s’ha ampliat l’horari d’obertura (de dilluns a diumenge i actualment, tots els mesos de l’any) , s’ha dotat del personal necessari, s’ha ampliat el perfil dels tècnics amb la incorporació d’un educador social. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 45 Actualment el model es troba consolidat amb un volum estable d’usuaris. Mentre es construeix l’edifici de protecció pública al solar de la Besonense, l’activitat es realitza a les pistes del carrer Agricultura, mantenint l’essència del projecte. A la finalització de les obres al solar de Lluís Borrassà, la Besonense serà un nou equipament esportiu amb noves instal·lacions i un projecte esportiu integrador d’èxit. Programa “Estiu al barri” Durant la passada edició s’ha mantingut el calendari d’activitats, al voltant de 80, anticipant el començament del programa a finals de juny i repartint les activitats als mesos de juliol, agost i setembre, sent el mes més intents el de juliol. Les activitats programades les darreres edicions congreguen de manera estable a un número de persones gran, amb mitjanes d’entre 2500 -3000 persones per estiu. Festival “Sant Martí de Circ” Aquest festival s’inicia el 2017 i, el 2018, amb el suport del Pla de barris, se n’amplia la programació. “Sant Martí de Circ” pretén apropar un equipament de ciutat, la Central del Circ a través de l’APCC, al barri on té la seu, a la vegada que ofereix la possibilitat de veure aquesta disciplina artística en espectacles de gran qualitat. Es du a terme en carrers i places del barri i està pensat per a un públic familiar i Inter generacional. Impuls Jove: promocionar la formació i les primeres experiències laborals, així com la promoció del lleure saludable Aquest projecte es treballa conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i té com a objectiu promocionar la formació i les primeres experiències laborals, així com la promoció del lleure saludable, entre els joves de 16 i 21 anys que es troben en situacions complicades, les quals en dificulten el procés maduratiu. Aquest objectiu s’aconsegueix a través de la formació i les consegüents pràctiques en els àmbits del lleure educatiu i de l’esport. Així doncs, s’ofereix gratuïtament el curs de monitor/a d’activitats de formació en el lleure infantil i juvenil i el curs d’iniciació en tècnic d’esport (CIATE), sempre amb el suport i acompanyament d’educadors socials. Els joves que participen en el projecte formen un grup de 40 nois i noies, que es divideixen en dos grups al llarg de l’any, depenent de si es troben en la fase de formació o bé en la de retorn dels continguts apresos. HABITATGE El Pla de Barris va posar en marxa el programa adreçat a finques d’alta complexitat, que va dirigida exclusivament a aquelles comunitats que es troben més desestructurades, que no tenen gaires recursos, que en la majoria casos tampoc tenen administrador de la finca, i que moltes vegades ni tan sols han constituït la comunitat de propietaris. Es tracta, doncs, d’un programa que posa en marxa un model diferent, de molta més proximitat que faciliti els processos de rehabilitació. El principal objectiu de la convocatòria de finques d’alta complexitat és la informació i l’assessorament per Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 46 adherir-se al programa i un acompanyament al llarg de la rehabilitació de l’edifici. D’aquesta manera, es volen fer més accessibles les ajudes a la rehabilitació als veïns i veïnes que per diferents motius no les demanen tot i tenir-hi dret. A més, es volen preservar les condicions de vida dels actuals veïns i veïnes i evitar així els possibles moviments d’expulsió, contribuir a la formació, regulació i dinamització de les comunitats, i fomentar la cohesió social. El programa de FAC posa a disposició dels veïns i veïnes del Barri, un equip especialitzat en rehabilitació per acompanyar les Comunitats de Propietaris que hagin sol·licitat la inscripció al programa, en tot allò que els pugui fer falta per tal d’iniciar obres de rehabilitació. En matèria d’habitatge des del 2018 al Besòs i el Maresme s’han encarregat i fet la ITE en 15 edificis de Besòs, que ja han estat presentats a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Al llarg de 2019 vam rehabilitar Catània 1,3 i 5 durant el 2020 s’han tramitat les quatres sol·licituds de rehabilitació. Resumint, en el marc del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, el programa ha realitzat: • Signatura convenis de col·laboració amb 14 CCPP i realització de 14 ITE’s • Mesures cautelars realitzades en 3 finques. Cost assumit per FdC. • Signatura conveni per realització ITE (CCPP) • Actualització de 6 projectes • Publicació de la Convocatòria d’ajuts 2019. Dotació inicial 500.000 € • Publicació de la Convocatòria d’ajuts 2020. Dotació inicial 1.400.000 € • Acompanyament a les Comunitats per tramitar les ajudes i liquidar derrames • Registre de 4 sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació. • Registres de 15 sol·licituds individuals de Cohesió Social (100%) • Resoldre les sol·licituds de subvenció de les CCPP i Cohesió social • Resolució de situacions complexes (herències jacents, pagament quotes entitats bancàries, etc...) ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA Cooperativa Gregal Acompanyament tècnic per a la reconversió de l’actual servei de menjador comunitari en un projecte més estable i sostenible. Aquest projecte, que inclou la millora de la seu amb unes instal·lacions més adients a l’activitat que presten, aposta per fer de Gregal un projecte social que pivota entorn d’un menjador solidari. El projecte ha consistit en un acompanyament col·laboratiu al llarg de tres anys en les tasques de gestió, suport en recursos de formació i suport econòmic per prestar el servei de menjador solidari. En paral·lel a l’acompanyament del projecte cooperatiu, s’ha previst la realització de les obres de millora de la seu, que a finals del 2020, constaran d’una cuina industrial , un menjador adaptats a la normativa i d’un espai Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 47 d’oficines i sales de formació que permetran desplegar el projecte social que complementa el projecte de menjador solidari. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 48 Calendari 2020 Juliol. Comissió de govern aprova la Mesura de Govern –Programa de regeneració urbana i social per al barri de Besòs-Maresme 2020-2023- i sol·licita la convocatòria del Consell Plenari extraordinari del Districte de Sant Martí. Juliol-desembre. Inici de la Diagnosi. Fases 1 i 2 de les inspeccions i primers resultats als habitatges del sector delimitat per Alfons el Magnànim, Llull, Sant Raimon de Penyafort i Bernat Metge. Delimitació de l’àmbit i elaboració del Programa de regeneració urbana. 2021 Gener a Març. Presentació dels estudis tècnics i delimitació de l’àmbit de regeneració urbana, procés participatiu i aprovació del Programa. Al llarg del 2021. Continuaran les inspeccions als habitatges. Juny. Presentació en el Consell Plenari de l’informe de seguiment. Desembre. Presentació en el Consell Plenari de l’informe de seguiment. 2022 Juny. Presentació en el Consell Plenari de l’informe de seguiment. 2023 Març. Darrer Plenari del mandat i presentació de l’informe de conclusions. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 49 Pressupost. Actuacions en curs i PROJECTE. ACTUACIÓ TOTAL pressupost aprovat 2020 Pla de Barris. Gregal 750.000,00 (obres + cuina) Pla de barris. Sant Martí, 2.000.000,00 Finques alta complexitat Inspeccions tècniques a 250.000 habitatges (1a i 2a fase) Pla de Barris. Expropiació 805.827,33 PIM. C. Alfons el magnànim, 59 Pla de Barris. Millora 1.319.172,57 mercat Besòs. 2020-21 Habitatges dotacionals i 6.198.035 (+IVA) vestidors de la Besonense, a carrer Lluís Borrassà. Habitatges dotacionals i 9.542.002 (+IVA) en dret de superfície. Casal de barri. Carrer Maresme Pla de barris. C. Alfons el 1.800.234,82 Magnànim. Reurbanització 2020- Pendent concreció i 2023 aprovació PAM/PAD i pla d’Inversions. Mesura de Govern - El Besòs i el Maresme 2020 - 2023 Pàg: 50 Espais de debat i de participació veïnal celebrats al barri del Besòs i el Maresme 2016 - 2021 Districte de Sant Martí barcelona.cat/santmarti Grup impulsor del Pla de Barris del Besòs i el Maresme Trobades dutes a terme - Grup Impulsor 10/02/2020 - Grup Impulsor 30/04/2019 - Grup Impulsor 21/06/2018 - Grup Impulsor 22/11/2017 - Grup Impulsor 01/06/2017 - Grup Impulsor 15/02/2016 En el següent enllaç es poden obtenir les actes de les reunions: pladebarris.barcelona/ca/participaci%C3%B3-al-bes%C3%B2s-i-al-maresme Membres - Assoc. Martinet Solidari - Assoc. Enxarxa - Pla Comunitari Besòs-Maresme - Assoc. Comerciants Xavier Nogués - Assoc. Veïns i Veïnes del Barri Maresme - Assoc. Veïns i Veïnes El Besòs - Assoc. Zona Fòrum - Assemblea Joves del Besòs - Botiguers del Besòs - Coop. Solidària Gregal SCCL - Universitat Politècnica de Catalunya – Campus Besòs Reunió veïnal amb el regidor del Districte Trobada específica mantinguda el 28 d’octubre de 2019 a la sala d’actes de l’institut Rambla Prim, amb l’assistència de diferents representants veïnals i veïnat a títol personal, amb presència del regidor del Districte i diferents responsables municipals de qüestions sensibles al barri. Consell de Barri del Besòs i el Maresme Sessions convocades - Consell de Barri 17/12/2020 (de pròxima celebració) - Consell de Barri 12/11/2019 En el següent enllaç es poden obtenir les actes de les reunions: ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/lajuntament/participacio/consell-de-barri Agenda Besòs resum executiu Redacció: amb la col·laboració de: Imprès a Barcelona el juliol de 2017. Document versió 2 AGENDA BESÒS RESUM EXECUTIU L’EIX BESÒS _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5 L’AGENDA BESÒS _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 6 PLA D’ACCIÓ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 15 PLA DE TREBALL _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 62 Els barris del Besòs 4 Font: Elaboració pròpia 98 barris milió de persones més de 100 nacionalitats 1 24,6% 22,2% 30% 12% de població població estrangera de la població de la població estrangera a l’AMB de l’AMB de Catalunya L’EIX BESÒS L’Eix Besòs comprèn els termes municipals de Badalona, El Besòs esdevé clau com a territori d’accés Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma Barcelona des del Maresme i el prelitoral vallesà de Gramenet i els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i avui constitueix el principal corredor d’entrada i i Sant Martí de Barcelona. És un territori que es localitza sortida de la ciutat, el que es tradueix en una gran al llarg de la conca baixa del riu Besòs, des del congost concentració d’infraestructures viàries i ferroviàries que forma al travessar la Serralada Litoral (incloent els d’alt valor estratègic. És llavors quan pràcticament el estreps de Collserola i la Serralada de Marina) fins al miler d’hectàrees de sòl productiu d’aquest territori, i seu pla deltaic i desembocadura al mar. en concret els polígons que es localitzen al llarg del Avui, al Besòs hi viuen pràcticament un milió de corredor de la conca baixa del Besòs, enmig d’un persones, el que representa el 30% de la població entorn urbà, esdevenen espais amb un alt potencial de l´Àrea Metropolitana de Barcelona i el 12% de la per la ubicació de nous ecosistemes productius que població de tota Catalunya. Amb una superfície de més requereixen de factors de localització associats a la de 80 km², el Besòs s’articula en 98 barris constituint el densitat urbana. paisatge social més complex i divers de tota Catalunya. El Besòs, alhora, és també un territori estratègic pel Malgrat tenir elements geogràfics potencialment funcionament del metabolisme urbà i contribueix estructuradors, com són la plana litoral i la façana enormement al medi ambient metropolità. La recuperació marítima, el propi riu Besòs, Collserola o la Serralada mediambiental del riu Besòs, la modernització i Marina, la manca d’una visió integrada del territori cobertura de la depuradora del Besòs a Sant Adrià, agreujada per una llarga història de creixements una de les més grans d’Europa en un entorn urbà, la urbans desordenats, han fet que avui el Besòs sigui millora de les depuradores de la conca, la construcció un territori fragmentat i confús sense un projecte de dels Ecoparcs, les millores de la planta de valoració desenvolupament urbà definit. energètica, les millores de les plantes de generació d’energia de cicles combinats, la construcció de Tot i això, a mesura que la mirada metropolitana deixalleries i una llarga llista de polítiques i programes 5 adquireix rellevància, territoris com el Besòs assoleixen de caràcter municipal i metropolità que han canviat de elements de gran potencial gràcies a la seva centralitat manera radical la qualitat ambiental d’aquest territori i i posició estratègica d’accessibilitat en relació a la gran esdevenen un referent a nivell europeu. regió metropolitana de Barcelona. 4 municipis Badalona, Montcada i 81km² Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet Superfície 3 districtes d e B a r c e l o n a Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí 16 barris vulnerables dels 25 més vulnerables de l’AMB 28,5% 24,4% de la població població de l’AMB resident en situació en situació de risc de risc de pobresa de pobresa extrema extrema o moderada o moderada L’AGENDA BESÒS EL BESÒS, PER QUÈ ARA? Una història de progrés: dels deutes del Besòs (OTB), que posteriorment quedaria annexada al Consorci passat al potencial del present del Besòs, la Llei de Barris impulsada per la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010 i que va beneficiar 11 Projectes El Besòs té una història urbana comuna. Al llarg de la segona d’intervenció integral (PII), i, actualment en execució, els set meitat del s. XX, arrel de les tensions demogràfiques de la ciutat Plans de Barris que promou l´Ajuntament de Barcelona al de Barcelona generades pel seu intens creixement econòmic, marge dret del Besòs. aquest territori va experimentar una ocupació accelerada sota les L’Agenda Besòs té en compte aquestes experiències i premisses de la zonificació monofuncional i de la preeminència pretén donar continuïtat a les sinèrgies generades fins ara de grans infraestructures generant una fragmentació urbana aprofitant-ne el coneixement i les bones pràctiques. que encara avui perdura. Històricament, el Besòs ha patit la persistència d’alts nivells de La urgència davant situacions d’emergència vulnerabilitat urbana en determinats barris, agreujats recentment per l’impacte de la crisis econòmica. Avui, per exemple, el social Besòs concentra 16 dels 25 barris més vulnerables de L’Eix Besòs és un dels territoris que més ha acusat la darrera l’àrea metropolitana. L’existència de processos d’exclusió i crisi econòmica. La prolongació del període de crisi i la segregació social en determinats barris ha fet que el Besòs hagi persistència de les dificultats per trobar feina entre la població estat, tradicionalment, un territori estigmatitzat. aturada ha comportat un col·lapse del sistema de protecció Malgrat els esforços dels ajuntaments per resoldre moltes social amb el conseqüent detriment de les condicions de vida de les problemàtiques d’escala local heretades del passat, i un augment de la pobresa. el Besòs ha patit una manca d’inversió en relació a altres En conseqüència, el descens dels ingressos de moltes llars està àmbits metropolitans. Al Delta del Llobregat, per exemple, la plantejant tot un seguit de dificultats a l’hora de fer front a les presència de grans infraestructures estratègiques com el port i despeses quotidianes més bàsiques, com els subministraments l’aeroport i la concentració de polígons industrials ha propiciat, de serveis i el pagament del lloguer o de les quotes de 6 històricament, l’atracció d´inversions generant un major nivell l’habitatge. Les dificultats a l’accés a un habitatge, que satisfà de desenvolupament. una de les necessitats bàsiques de la població, està generant Tanmateix, avui el Besòs és un territori amb un gran situacions d’emergència habitacional en forma d’infrahabitatge, potencial de futur gràcies a elements com la seva centralitat i sobreocupació o processos de desonaments, entre altres. accessibilitat respecte la gran regió metropolitana de Barcelona. Si bé aquestes dinàmiques no han afectat amb la mateixa De vertebrar-se en torn a les infraestructures blau-verdes, intensitat a tots els col·lectius de la població ni a tots els barris d’incoporar una major naturalització dels teixits urbans i les per igual, la crisi ha evidenciat de nou l’elevada vulnerabilitat seves vores, potenciant els espais oberts, d’esdevenir un del Besòs. Una vulnerabilitat que respon a elements estructurals corredor productiu i de coneixement i un espai d’acollida on la com ara una complexa realitat socio-territorial, un aïllament diversitat es transformi en riquesa gràcies a un treball en comú. físic derivat de la discontinuïtat i la fragmentació urbana, i De transformar, en definitiva, l’estigma del passat en l’orgull una alta densitat poblacional generada en part per l’elevada d’una identitat consolidant un projecte compartit de futur amb implantació de polígons d’habitatges durant els anys seixanta i vocació metropolitana. setanta. Un procés de treball conjunt que no parteix Horitzó: PDU i finançament de zero L´objectiu de l´Agenda és consensuar un projecte de La definició de l´Agenda Besòs no parteix de zero. El procés de transformació de l´Eix Besòs basat en la millora de la qualitat col·laboració entre administracions i agents del territori per la de vida i la convivència. Fer-ho realitat dependrà del compromís transformació i la millora del Besòs s’inicia ja a la dècada dels de finançament de tots els agents locals i supramunicipals noranta amb el projecte de recuperació mediambiental del del territori. L’Agenda, per tant, ha d’esdevenir també un tram final del riu Besòs i la creació del Parc Fluvial. instrument de pressió des d’on negociar i atraure inversions Des d´aleshores, gràcies a la creació del Consorci del Besòs provinguin de la Generalitat de Catalunya, de l´Estat Espanyol la col·laboració intermunicipal s´ha anat consolidant com la via o de la Unió Europea. El resultat conjunt i coordinat sempre més productiva per millorar la qualitat de vida i ambiental dels serà superior a la suma de les parts.Amb la definició d’un nou barris a l’entorn del riu Besòs, en una clara aposta cap a un Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU) a l’horitzó, l´Agenda desenvolupament urbà sostenible. Besòs també ha d’esdevenir l’espai de referència des d’on es consensuï una proposta de futur pel Besòs a mig i llarg termini Els antecedents de projectes de millora al Besòs són, entre en matèries diverses com les infraestructures, la mobilitat, la altres, el Pla Besòs (2012) impulsat per l’Oficina Tècnica del qualitat ambiental o els equipaments i els serveis. L’AGENDA BESÒS DEL PLA A L’AGENDA El canvi de naturalesa i d’escala dels desafiaments de Per tal de fer front a tots aquests reptes cal posar en la metròpolis actual reclamen d’una nova manera de fer pràctica dinàmiques innovadores de gestió i planificació urbanisme: del territori. Anar més enllà del pla i la planificació Articular noves aproximacions i mecanismes que donin tradicional i definir nous instruments de governança. resposta a aquelles qüestions més rellevants a les què Passar de la planificació al procés, i del pla a l’Agenda. s´enfronta un territori com el Besòs. Una Agenda és un procés. Una manera de treballar Desbordar uns límits administratius (barri, districte, coordinadament per la gestió del territori amb municipi) que la pròpia realitat urbana ha difuminat en un vocació de continuïtat en el temps. Un instrument continu edificat. que estableix les bases per implementar polítiques i executar projectes d’efecte catalitzador des del Prioritzar aquelles inversions més necessàries segons el consens, adaptable a les dinàmiques i les necessitats bé de la col·lectivitat en una societat cada vegada més canviants de la societat. diversa i desigual. Justament, l´Agenda Besòs ha d’esdevenir aquest Apostar per una gestió conjunta dels serveis i dels espai de diàleg pel Besòs. Un instrument compartit des equipaments col·lectius. d’on consensuar estratègies i intervencions de diferent Millorar, en definitiva, els sistemes de gestió actual i temporalitat. Un instrument que permeti canalitzar les definir-ne de nous que donin resposta a les necessitats planificacions existents i futures, per compartir-les i de la ciutadania en un context de crisi i d’incertesa. consensuar-les entre els municipis i la ciutadania, però també per poder executar-les a través de la recerca de compromisos de finançament per part de les administracions locals i supramunicipals 7 Núvol de paraules clau “Territori Besòs”, a partir de les entrevistes Font: IGOP La urgència davant situacions d’emergència social 8 Índex de vulnerabilitat urbana (decils) 2011 Font: IERMB a partir de dades del Cens de Població i Habitatge 2011 (INE) i de l’estimació de grups socials segons nivells de renda familiar a escala de secció censal 2011 (IERMB i CRM-UAB). L’AGENDA BESÒS L’Agenda Besòs té com a finalitat definir una L’Agenda es concreta en tres pilars que, alhora, estratègia d´acció compartida i consensuada entre els estructuren els treballs que s’han desenvolupat fins cinc municipis que pertanyen a l’Eix Besòs. ara: * LA VISIÓ ESTRATÈGICA La definició d’uns objectius i unes línies estratègiques a partir de l’el·laboració d’una diagnosi transversal del territori. * EL PLA D´ACCIÓ La concreció de les línies estratègiques en un conjunt de projectes i actuacions que s’implementen en diferents escales d’intervenció amb una priorització segons criteris temporals, pressupostaris i de retorn social. * LA GOVERNANÇA La configuració d’una governança basada en la col·laboració entre els municipis de l’Eix Besos i amb els agents del territori que enforteixi el Consorci del Besòs amb nous marcs i espais de cooperació. 9 VISIÓ ESTRATÈGICA PLA D’ACCIÓ GOVERNANÇA AVALUACIÓ ESTRATÈGICA OBJECTIUS INDICADORS Procès d’avaluació i seguiment DIAGNOSI DIAGNOSI LÍNIES ESTRATÈGIQUES TEMÀTICA TRANSVERSAL Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Montcada i Reixac 5 EIXOS TEMÀTICS 2 EIXOS TRANSVERSALS Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Cohesió Social i Barris Planificació a Llarg Termini Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Teixit Productiu Participació, Polítiques Públiques i Mirades del ESCALES D’INTERVENCIÓ Accessibilitat i Connectivitat Aigua, Llera, Vores, Barris, Metròpolis Infraestructura Verda-Blava Territori Besòs Qualitat Ambiental COMISSIONS I TAULES Comissió de seguiment Comissións tècniques PROJECTES I ACTUACIONS Taules de treball OBJECTIUS HITS ESPAI DE PARTICIPACIÓ LÍNIES ESTRATÈGIQUES EINA DE PRIORITZACIÓ Eixos temàtics • Aspectes demogràfics i cicle • Activitat econòmica Agenda de vida Agenda • Polígons d’activitat econòmica Besòs • Formació i capital humà Besòs • Centralitats terciàries • L´impacte de la crisi • Teixits comercials econòmica i l´augment de la Diagnosi pobresa Diagnosi Eix Temàtic 1 • Salut i autonomia personal Eix Temàtic 2 Cohesió Social i Barris • Xarxes de suport Economia, Treball i Teixit Productiu • Barri i percepció d’inseguretat • Habitatge • Equipaments de proximitat • La vulnerabilitat urbana al Besòs • El territori i el model • Anàlisi del verd Agenda d’assentament urbà al Besòs Agenda • Anàlisi dels serveis Besòs • Els elements socioeconòmics Besòs socioambientals en parcs i del Besòs jardins • Les xarxes de transport i la • Connectivitat ecològica Diagnosi gestió de la mobilitat Diagnosi • Espais intersticials i de marge Eix Temàtic 3 • Les pautes generals de la Eix Temàtic 4 (EIM) Accessibilitat i Connectivitat mobilitat al Besòs Infraestructura Verda - Blava • Espais periurbans • Els impactes de la mobilitat al Besòs • Situació dels plans de mobilitat urbana sostenibles a l’àmbit Besòs 10 • Qualitat de l’aire Agenda • Qualitat acústica Besòs • Qualitat odorífera • Energia • Cicle de l’aigua Diagnosi • Residus Eix Temàtic 5 Qualitat Ambiental Eixos transversals • Teixit social i participació • Medi ambient Agenda ciutadana Agenda • Mobilitat Besòs • Densitat institucional i Besòs • Assentaments urbans polítiques públiques • Mirades del territori Diagnosi Diagnosi Eix Transversal 1 Eix Transversal 2 Participació, Polítiques Públiques Planificació a Llarg Termini i Mirades del Territori Besòs VISIÓ ESTRATÈGICA AVALUACIÓ ESTRATÈGICA El Besòs és un territori configurat per processos històrics Els dos eixos transversals complementen la visió d’acollida, és un conjunt de barris que presenten avui sectorial amb uns enfocaments centrats en les persones fragilitats socials elevades en relació al conjunt de la i en el temps, que completen la descripció de l´estat metròpoli i és també l’àmbit de molts compromisos actual del territori. En primer lloc, la perspectiva de comunitaris i d’una trajectòria rellevant d’acció pública. les persones es treballa a partir d´una anàlisi de la Tot plegat configura una realitat complexa que ha de participació ciutadana, les dinàmiques associatives i construir les seves pròpies capacitats compartides per les polítiques publiques a través del treball de gabinet forjar respostes a problemes i horitzons comuns. La i de 24 enquestes a diversos agents del territori. En diagnosi vol ser un dels punts de partida per convertir segon lloc, la perspectiva temporal es descriu a partir de les oportunitats en processos concrets de transformació, l´estudi de les planificacions a llarg termini dels espais estructurada en set eixos: cinc eixos temàtics i dos eixos oberts, les grans infraestructures i els assentaments transversals. urbans previstes per l´àmbit de l´Eix Besòs, que condicionen el present del territori però que podrien Es tracta d´una diagnosi elaborada a partir d’instruments ser qüestionades en el futur en base a la present múltiples d’aproximació a la realitat: tècniques diagnosi i a les dinàmiques territorials, polítiques i quantitatives amb un fort component estadístic i socioeconòmiques actuals. d’elaboració d’indicadors i índexs, eines cartogràfiques i d’informació territorial, i mètodes qualitatius, basats en La Diagnosi de l´Agenda Besòs és un treball organitzat entrevistes amb agents institucionals i socials que ens en vuit volums que abasten una introducció i síntesi de han aportat mirades plurals sobre el Besòs. la diagnosi i un volum per cada un dels diferents eixos analitzats. Cadascuna de les parts es presenta de forma Els cinc eixos temàtics es varen definir a partir de les específica i diferenciada, per tal de fer més visibles primeres sessions de treball conjunt, ordenant per àrees les aportacions contingudes, i més senzilla la cerca 11 temàtiques els reptes que s´anaven apuntant per part d’aspectes concrets d’informació en un document que és dels agents del territori. Aquests cinc temes son: cohesió complex i exhaustiu. Considerades de forma conjunta, social i barris; treball, economia i teixit productiu; les vuit parts responen a l’objectiu d’oferir elements accessibilitat i connectivitat; infraestructura verda-blava; clau, interconnectats i actualitzats, que permetin una i qualitat ambiental. lectura global del Territori Besòs avui, amb les seves vulnerabilitats i les seves capacitats objectivades. Teixit comercial de l’Eix Besòs Afectació infraestructures Accessibilitat parcs Font: Elaboració pròpia 1. Fomentar una identitat compartida, 4. Garantir el dret a l’habitatge impulsant centrada en el riu com element polítiques coordinades amb els agents del cohesionador dels barris del Besòs territori • Construir convivència, millorar la percepció de seguretat i • Fomentar la gestió conjunta de la promoció de l’habitatge reduir l’estigma social entre els propis residents. a partir d’un pla director de l’habitatge, mitjançant el • Impulsar el concepte de l´aigua com a element vertebrador suport administratiu i tècnic d’una oficina específica. de l´Eix Besòs i de la metrópolis. • Fomentar polítiques coordinades amb els agents per • Realitzar un activitats civico-culturals a l’espai de la llera afrontar les situacions d’Alta Vulnerabilitat Residencial. del riu per mostrar activitats identaitaries del territori. • Incrementar el parc d’habitatge destinat a polítiques • Promoure activitats al parc fluvial vinculades a la socials de manera coordinada. recuperació de la memòria col·lectiva i a la generació • Promoure la rehabilitació d’edificis energèticament d´una identitat compartida pels barris (Festa del Riu), eficient, socialment justa i en el marc d’intervencions integrals. 2. Reforçar l’equitat social per reduir les condicions de vulnerabilitat als barris del 5. Millorar l´accessibilitat i connectivitat Besòs entre els barris del Besòs • Ampliar la protecció social a partir de polítiques de • Augmentar i millorar l’accessibilitat física i la qualitat dels garantia de rendes des d’una perspectiva supramunicipal, carrers. • Harmonització i simplificació de les polítiques d’atenció • Formular un pla de jerarquització i estructuració viaria a la vulnerabilitat econòmica municipals (compactació de comuna pera a tot l’àmbit Besòs. tipus i unificació de criteris de concessió de les ajudes). 12 • Adequar i millorar l’espai urbà per facilitar la mobilitat a • Impulsar iniciatives d’economia social i solidària. peu i en bicicleta. • Atenció especial a àrees d’alta vulnerabilitat urbana. • Racionalitzar i replantejar el servei d’autobús als municipis, per millorar-ne les connexions internes. • Integrar variables socials i de renda en l’aplicació de les diferents polítiques de mobilitat al territori Besòs. • Garantir l’accés al transport públic de la població més vulnerable, i als sectors en transformació. • Garantir el dret dels infants a les activitats de vacances i alhora fomentar l’aparició d’una oferta de lleure educatiu • Impulsar l’ampliació de la xarxa de metro i tramvia per tal durant tot l’any en barris on aquestes necessitats no estan de millorar l’accessibilitat i connectivitat entre els barris i cobertes. amb la regió metropolitana. • Millorar la intermodalitat de la xarxa. Generar nous 3. Promoure les polítiques actives de intercanviadors que serveixin d’aportació als modes formació com a palanca d´inserció laboral ferroviaris. • Activació de centres de polítiques de formació. • Millorar l´accessibilitat del parc fluvial, aproximar les dues vores del riu i dels espais de l´entorn. • Escoles de Segona Oportunitat. • Millorar la accessibilitat als polígons d’activitat econòmica • Coordinació i harmonització de les polítiques de formació en modes sostenibles. a l´àmbit Besòs. • Reduir la presència de l’aparcament en superfície als carrers aprofitant per harmonitzar les polítiques de regulació de l’aparcament. VISIÓ ESTRATÈGICA OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES 6. Compensar les externalitats negatives de 8. Impulsar àrees de coneixement i les grans infraestructures integrant-les a d’activitat econòmica metropolitana les diverses lògiques urbanes fomentant l’economia circular • Adequar la servitud de les grans infraestructures a l’entorn • Donar suport al desenvolupament dels Projectes urbà que creuen. d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). • Cessió del espai de servitud per un ús més urbà a les • Consensuar una estratègia integrada respecte el administracions locals i/o metropolitanes. desenvolupament del polígons d’activitat econòmica (PAE) que actualitzi i doni resposta a les directrius establertes • Facilitar la integració urbana (reducció impactes, creació pel PTMB. de espai públic, augment de la permeabilitat...) entre els barris on les grans infraestructures de transport actuen de • Desenvolupar programes de rehabilitació integral en els barrera física, i entre els dos marges del riu Besòs. polígons d’activitat econòmica (PAE) integrats en el teixit urbà. • Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. • Desenvolupar mesures de dinamització per la millora de la competitivitat del teixit econòmic dels polígons d’activitat • Adequar el pas de les grans infraestructures de econòmica (PAE). sanejament per tal de permetre l’accés dels veïns al mar. • Identificar àmbits amb potencial pel desenvolupament de noves centralitats terciàries al marge esquerre. 7. Millorar la qualitat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves • Enfortir els eixos comercials existents i activació dels locals buits. • Augmentar l’accessibilitat i la superfície de verd urbà així com reforçar els serveis socioambientals dels parcs. 9. Promoure la revitalització i l’enxarxament • Garantir la qualitat ecològica dels torrents d’interès de l’associacionis-me i l’enfortiment de 13 connector i la funcionalitat dels passos de fauna. Potenciar la biodiversitat en el Parc Fluvial i en els fons les pràctiques d’innovació social marins propers a la costa. • Fomentar el treball en xarxa entre les diferents entitats • Preservar i consolidar espais agrícoles amb una activitat ciutadanes, compartint temàtiques d’interès i camps professional en perill i cercar espais per promoure d’acció per tal d’enfortir la visió global del territori. agricultura de proximitat. • Potenciar iniciatives d’innovació social per tal que es • Millorar la qualitat acústica dels espais més crítics per tal reprodueixin en barris on actualment no existeixen i de millorar el benestar de les persones i propiciar un ús de s’expandeixin amb la mateixa intensitat que en d’altres l’espai púbic de qualitat. territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Aprofitar millor el consum d’aigua freàtica i regenerada en • Ajudar a enfortir la relació entre les associacions els usos en que sigui compatible. tradicionals i les associacions de població nouvinguda. • Esdevenir un àmbit decisiu en la transició energètica, en la implementació de polítiques cap a una economia 10. Enfortir la governança per gestionar circular i en establir mecanismes per a reduir encara més conjuntament les oportunitats del territori el consum de recursos. i per impulsar polítiques i projectes en un marc metropolità • Constitució “comissions tècniques” ad hoc a escala Besòs que permetin el desplegament de l’Agenda Besòs sota el paraigües institucional del Consorci del Besòs. • Definir la metodologia i les eines necessàries per implementar el procés de participació ciutadana definit al pla de treball de l´Agenda. • Definir els mecanismes de seguiment de l´Agenda. Base de dades PHRA0B92 ORebdsearcvcaióto dri' uBne Psòlas d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta PHRAB V Dl'h earbdi tBategseòs MMoottoorr AAlltret a taa BBaarrrriis TSOanTtS Adrià de ICnofrhaeessitóru scotuciraal Verda 31 ABlataixa AMlittaja BMaitijxaa BAaltaixa BAaltaixa 25700..000000 12 2018 47.. GMaillroarnatri rl ae lq duraelti taa tl ’ahmabbiiteantgtael Fomentar El Pla contindrà com a mínm 6 instruments : 1)Un PHRA1B33 MReedsaucretasr ruend uPclcai óD siroercotollr de l'habitatge del Territori Besòs. HAB l'habitatge MFiontaolirsta Mitja BBaarrrriis STOanTtS Adrià de CQouhaelitsaiót Asmocbiaielntal 11 ABlataixa ABlataixa MBaitijxaa MBaitijxaa ABlataixa a det2e0r0m.0in0a0r 18 2020 46.. GCoamrapnetinr seal rd lreest ae xl’thearnbaitlaittagtes Promoure Increme El pla director será el documento n es recollirant PERSS145 MImepsluermees nrteadru lícnciieós m da’alejust oelsoprescífiques per a persones amb rendes baixes ESS Economia FFiinnaalliissttaa Alta BBaarrrriis BTOaersTcòSesloMnao-nStacnatd a CQouhaelitsaiót Asmocbiaielntal 11 AAllttaa ABlataixa AMlittaja BMaitijxaa ABlataixa a dterminar 12 2019 i26m.. pRCueolsfmoarpnçetanprs ola’elírtq ilqueuistea est xstoecrniaall iptaetrs lIantegrar ntar el eInlstepgrroagr rvaamrieasblde’sh asobcitiaatlgse i ddeel srebnadrari send el’laBpelicsaòcsiói PR15 Rehabi ilitadc’ ió dlel pióavelló B deó l'Hospital de l'Esperit Sant per adequar a un SOC Social PR16 Creació d'una xarxa de centres cbívicsf,i ciuàltiurals it colmunittadrisb deli fBi esòis i l i lid i Finalista Alta Barri Santa Coloma de Barris, cohesió social 3 Alta Alta Alta Mitja Mitja 3. Promoure les polítiques Finalista Alta Barris TOTS Cohesió social 1 Alta Alta Alta Baixa Baixa a determinar 12 2018 9. dPrioml oure ldai rei vitalditzlació i Fomi ebnl tar Potenci dL'obl jecdteif de éts perlí tai fomedntar elb ilit t l t it i INF01 Cq onstrucció d’un lateral de la C-31 EDU3 Imupelefommeenntatirl a15p rboegqraumesa pcieór ceosntujudniatantsl’ ipneterr pcaondveir dd’oenxpaer rri INF Infraestructures Finalista Alta Barri Badalona Accessibilitat, 4 Mitja Mitja Alta Mitja Alta 5. Millorar l´accessibilitat i OCU01 Activació d'un centre de politiques de Formació eèsnpcoiessta laa les OESCSU SEudpuocartc _ió FFiinnaalliissttaa AAllttaa BBaarrrriis BSaadnat lAodnrià de Cohesió social 2 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 15.000 12 2018 l2’e. nRxeafroxraçmare ln’etqduea-Sant Cohesió social 4 Alta Alta Alta Mitja Mitja itat social per 3. Promoure el treball ar Amb l’experiència del projecte Èxit que el ESDOUC41 ICmapnlveim de'unstoasr 5e dbiefiqciuse esm pbelre emsàtutidcisa nts de l’EEBE per poder donar resposta SEOSSC SEodcuicaalció FFiinnaalliissttaa MAlittaja BBaarrrriis STOanTtS Adrià de ECcoohneosmiói as oi ctriaelball 13 AAllttaa AAllttaa BAaltaixa BMaitijxaa MBaitijxaa 5.000 12 2018 28.. RImepfourlçsaarr là’ereqeusit adte s ocial per 3. Promoure Millorar Projecte adreçat a estudiants de secundària de ESDOUC52 RAreqauliittzeaccteiós ddee lCa atrpoçbaaledraa FIRST LEGO League al Besòs i impuls a la ESS Educació Finalista Alta Barris Sant Adrià de Cohesió social 4 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 7.000 12 2018 2. Reforçar l’equitat social per 3. Promoure Millorar Estudiants amb beca donen suport a diferents participació del Torneig de Catalunya de la FIRST LEGO per part dels SOC Social Finalista Mitja Barri SBaensòtas Coloma de Cohesió social 2 Alta Mitja Mitja Mitja Mitja r2e. dRueirfolerçsacro ln’edqicuiiotants sdoeclial per les els grups que preparen la seva participació a LEGO iEdDSSU16 CnPorooml·jelacbteo rBac-MióI NenC OlaM coEn fecció dels Plans Estratègics dels centres docents- IEdS dSe GEdcruounpcaoocmióia TFiiinnpaaullsiiss ttaa PAlrlttiaaorit CBaaorrnrriicssepte territorial SÀTOamnTbtS iAt dmriuàn dicei pal ECiooxhh teeessmiióóà sstiooccciiaall E51stat del Projecte VAallttaaloració eix1. cohesió AVMlaittaljoaració eix2. Economia, treball, VBaaailixxoaaració eix3. VBaaailixxoaarac VBaaailixxoaaració Superficie Actuació (m2) Cost estimat 1020..200000 Termini execució mesos 1722 D2200a12ta80 prevista 2O2..1 Reeffoorrççaarr ll’’eeqquuiittaatt ssoocciiaall ppeerr 3O.2 Promoure LMHEaill1romraornitz LE2 LE3 DTPrreoosbgcarradimpac aai ónpuiloatl ad ela d sifaelrae ndt’sa cmteosd deels ld’EeE pBrEes ptaecr ions ESDSU27 TEInrssottabitbauldtisra sd aeenrvlu’eeainls td oderen b fCeonramvmianpcguiuósd sao ablrse neocuosn oemstiuad ciaonotpse drea tliava U, PsoCc.i al i solidària gErSuSpo Edcouncaocmióia AFicncailóista aAtl?ta cBoanrrcisèntric STBOaensTòtS sAdrià de CEcoohneosmió iaso i ctiraelball 61 Asoltacial Alta BAacicxeassibilitat, Bióa eixiax4. Beiaxi5xa. 758.0400 61 2fi0n21a08lització? 2re. dRueirfolerçsacro ln’edqicuiiotants sdoeclial per les eMImlsilplourlasra r Potenci rREesefltaeulxditizio apnrea rur nac oaimncjtpuelna ptnaotmaprue lunantr aapmmrobbg rleealsms eavse ptïunildosit a i dnvetes ïndees EESDSU38 IEml pClaanmtapru sa ld tee r7ri tao r9i Besòs una moneda local que ajudi a reactivar el petit EESSSS EEdcouncaocmióia FFiinnaalliissttaa AMlittaja BBaarrrriiss TSOanTtS Adrià de ECcoohneosmiói as oi ctriaelball 17 AAllttaa AAllttaa BBcoaaniixxnaaectivitat BBInaafiirxxaaaest BBQaauiiaxxaalitat a determ3.i0n0a0r 121 22002108 22.. RReeffoorrççaarr ll’’eeqquuiittaatt ssoocciiaall ppeerr IMmilplourlasar r Potenci ETrsotubdaid pae dr eim dpivuulslgaar cuión ds’iisntneomvaa cdieó Pteacgnaomlòegnictsa EAPSBGS14 DAPplears oEefnimtvaeomrlgueèpnnat crf riuaen àia tdi cleín Siae gdu’arjeuttast econòmics destinats a impulsar iniciatives EAPSBGSI EAPcilgaou ndaoe mB Geiaes sòtsió FFiinnaalliissttaa MAlittaja BALlaiegrruraias TTOOTTSS EIQncufroanleiotsamttr iuAacm it utbrrieaeb nVateallrlda 112 BAAallttaaixa MBAalittaijxaa BABalataiixxaa ABlataixa AMBlaittaijxaa a det42e50r0m.0in0a0r 1702 22001280 27.. RMeilfloorraçar rla l’ eqquuailtiatat ts aomcibaile pnetar l GImapraunlstairr DOobtrairr uanl aP alinrcia F dluev siaulb dveeln rciuio Bnes spòesl sdu'upnoart naol va PAHGBA2B21 PRItilenade dara’cUrtiassor dsPer ol’garigaumaes d’intervenció multidimensional en àrees d’alta HABAB IAniteg PGI Pl'hlga ubda ral del iet a BGtgeessòtsió FMFiinonataolliirssttaa MAllitttaja ABLliaegrruraias TTSOOanTTtSS Adrià de BBICaloanfrrh vreiaass, itócrou shcoteucsiraiól Vsoecrdiaal 112 AAllltttaa MAMliittaja ABlataixa MBaitijxaa MBaitijxaa 10500..000000 18 2018 v21e.. rR tFeeobrant les infraestructures la versió del Sistema d'Alerta hidrològica (SHABE) tja Alta Mitja Mitja 5 . 7 7. Millfmorreaçnra trlaa lr ’e ququnuaailti taiadtt e sanomtcitiabatile pnetar l 27.. RMeilfloorraçar rla AImtepnuclsióar Redacciió id I'umnp nleomue rnetgalcaimó ednetl dP'uAsIAosV Rqu, eE nre eglu li les AEiPAdGDBi3U4g2 ua nIPPmollaalpm lDdaenir etBbaciirotl ioedrli vdPeelarlsb Rdita’eEtcs Ccoolmebst aElnriquides (gj arantir dqiue laió cobertul ra àde les APIEdBGD dUIe APIGEildrgauu dpcaeao B clGieódessòltsió FTFiiinnpaaulllsiiiss tttaa AMPAlrlitttiaajoarit ACLBliaoegrnruraicasepte territorial SBÀTOaamnrTcbòtS eiAtl odmMnriauà-n dicei pdal ECBIQniloufxrhaa teleitssamitótr à uAstcmioctcubiraiel nVtearlda E22stat del Projecte VAMAallitttaaljoaració eix1. cohesió AVMMlaiitttaljjoaaració eix2. Economia, treball, BVMAalittailjxoaaració eix3. BVAAlalttaailxoarac BAVMlaittailjxoaaració Superficie Actuació (m2) Cost estimat a det2e58r0m0..0i0n00a00r Termini execució mesos 1782 2D0a21ta09 prevista 27O1...1 dRM Feiiolblfmol rreaçnra trllaa lr ’e qudquiniuaafiilti taiadtt e sandomtcitliabatile pnetar l lO7’ .2 Miillorar la PLAEotet1enncicióial r LE2 LE3 DREne saiiacliiqtrzuiipaeBrcs iató càòcmiobhnliitis he asl llolaclraPgl idtzee nto atalgb lualn' lliseób rdjae lqsiu bbeal rrdis HPAGBA4B52 RDEDeedsAeaRmc_cbMióo ocdna'utdcnua rPdaala d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta PHAgrBGAuBIpo PAl'hliagau bdaiet a BGtgeeessòtsió Fin Dret a AMcocatoilóirsta MAatllitt?taaja ABLcloiaegnrruraciasèntric MTSOaonnTttS cAaddraià i de CIQnoufrhaeleitssaitótr uAscmotcubiraiael nVtaelrda 32 AsBMolaittacijxaiaal AMlittaja BBAaalctaiicxxeaassibilitat, BAióalt aeixiax4. BAeialxtai5xa. 1.020500..000000 1182 22fi00n11a98lització? 47.. GMaillroarnatrir l ae lq duraelti taa tl ’ahmabbiiteantgtael 7. Millorar la FPoomteennctiaarr EClr ePalac ióco dn'utinndar ààr ceoam n aat umraínl m d e6s itninsatrduam aelsn tasn :i m 1a)Ulsn PSHGCA0B613 GCRaeubdaalslc BMtaeur ssuòincs aPl la Director de l'habitatge del Territori Besòs. PHSGuApBI_C PlC'hluaal tbduietraa Gtgeestió MFiontaolirsta AMlittaja BLlaerrrais STOanTtS Adrià de ICBnaofrrhareiss, itócruo schoteucsiraiól Vseorcdial 13 AMlittaja AMlittaja ABMcolaittanijxanaectivitat AIBnlatfarixaaest MQBauitijaxlaitat a d1e.t2e07r0m5.i0n0a0r 1682 2021807 742. MGReaillfroarnaçtrai rrl a el ’leq dquruaeilti taatt l s’ahomacbiaiitlea pntgetaer l 59. PMriollomraoru re MPorioltloemrnaocruiarer Increme ECloA pnBlsaAt rLdu icrMecUciótSo dIrC es AedLroá sé esgl uudanol scp uarmo ljae ncllteor adn ’ dienesnl orreivuca opclielóir a nt SAEPEBSGG1S7501 TAIPmaplapur olldeaf'ime tpaxeempnrl eotlaantar tc lfoíirnóeoi àeri dtsmiic ndaa’nactjieuónt diemes epsneetcgíufirqeutaets i psearl uat ppeúrbsloicnaes amb rendes baixes SPAEEGBSGSI CPAEI licoagoo udnradeo i BmnGl aedieacss iòlótsi ó FFFiiinnnaaallliiissstttaaa AAMlllittttaaaja ABLliaaegrrrurraiias STTTBOOaensTTTòtSSS sAdMriào ndtec ada BQCIBnaloufrhaareilesitss,a itóctr o uAshcmotecubsiraiiaeól n Vstoaeclrdial 311 ABMlalitttaaijxaa AMMlliittttaajjaa ABMlalitttaaijxaa BAAalalttaaiixxaa BAAallattaaiixxaa a dt2e50r00m..00in00a00r 12 22001189 2i277m... pRMMueeiilllbfsflloooarrrnaaççtaarr prrlllaa oll’’ eelqqítqquuiiquuaafuiillttiieaattaastt ttss aaoommcciibbaaiillee ppnneettaarr ll 1l´. ibili lIa´ntegrar ib ntar el OeIImnlbstperpilgrelri romuagnre lr vneaatsmdarpiireaa subi nlcde o’nsihm oasupob acilptiriaratotiltgsg aed rima ddmlbee al istro eidbtnsead remarli ssaei nandtg eel’elannBpimtelsiicbes aòlncst iiói SAPCBG2082 BNItieonsueosras iasricascd ddea’es. o Ll’sae liasg uflaeiaó slltersa d el riuó b fi ià i t l t d b ifi i SAPuBGpI_C CAPI ilugalu tiduaerl aiB Gl edeslsòildtsió i FFiinnaalliissttaa AMlittaja BALlaiegrruraia TTMOOoTTntSScada i BBInaalf rrarriiesss,, tccroouhhcteeussriiaóó Vssooeccrdiiaall 21 AAMllitttaaja MMiittjjaa AAllttaa BMAalittaijxaa AMMliitttajjaa 1.51055050..000000 162 20189 171.. d M FFioiolblmmolreeannr ttlalarr quuduinniaaafil i tiidadete nandtmtiittat 7. Millorar la PR16 Creació d'una xarxa de centres cívics, culturals i comunitaris del Besòs Finalista Alta Barris TOTS Cohesió social 1 Alta Alta Alta Baixa Baixa a determinar 12 2018 9. Promoure la revitalitzlaabctie ión tia l 5. Millorar Fomi ebnl tar Potenci LdLa'’oà bmlB l jeebscidtot eidsf ió ’addecat ué,t a i ste cprió i l di i em rlaíe tafi ea fcgotamf aebdtnà dtsaeicr aleemlbs i elcintret tsac e lutld te rasi dmt ldi e PAVBEL3C1T01 PPquolEaenC Dtf ToLir miLemicetaotnortrai ldl aBeple Rrsoòegscr aTCmeoramricttoiaórlic Soonsjutenntaiblle’intercanvi d’experiències la PAVBELCT PAliEagC udaTe ’ Bsv eiaesls ò s FFiinnaalliissttaa MAAllitttaaja BAMaiegrturriaopolis BBSaarrncctee Alloodnnriaaà-- dSea nta AEQcucoaenlisotasmtib iAailmi,t atbrte ieib natlal,l 122 AAMllitttaaja MMiittjjaa AAMllitttaaja BAMalittaijxaa MMiittjjaa 1.850800.000 24 2020 81.. I mFopmulesnatra àr rueneas iddee ntitat 7. Millorar la Aquest projecte és fa coordinadament entre AEBD4U3 EImDpAleRm_eMnotanrtc 1a5d abeques per estudiants per poder donar resposta a les AEBSS AEidguucaa Bcieósòs FFiinnaalliissttaa MAlittaja ABiagrurias MSaonntt cAaddraià i de QCouhaelitsaiót Asmocbiaielntal 22 BAaltaixa MAlittaja BBaaiixxaa ABlataixa ABlataixa 15..000000 12 2018 l2’e. nRxeafroxraçmare ln’etqdueitat social per 3. Promoure el treball ar Amb l’experiència del projecte Èxit que el PVELC2T02 Eiix Sdealn ctaondeeixrement Besòs-Marina PVELCT PlEaC dTe’ sv iaels Fiinalliistta Alltta BMaertrriopolis SBanrcteal oCnoaloma de AEccoensosmibiaili,t atrte ib all, 2 MAlittaja Miittjja MAlittaja MBaitijxaa Miittjja a d1e.t5e0rm0.i0n0a0r 24 20220 578.. MImilplourlasra rla à qreuali tdaet ambiental 7. Millorar la Eix del Coneixement Besòs Marina EPSDECCU01T403 IPCmDapbUlae 3lm MXeunstaicra 5l beques per estudiants de l’EEBE per poder donar resposta PSEEuSpCS_TC PECEduulCtcuTar’acsi óal FFMiinnoaatolliirssttaa AAllttaa BMBaaerrtrriiospolis SSTOaannTttS AAddrriiàà ddee CEBcaoorhrneisos,mi óc oiasho, ectrsieaióbl aslol,c ial 332 AAMllitttaaja Alta Baixa Baixa B . Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Au AMlittaja Mitja MBaitijxaa MBaaitiijxxaaa 1.507505..000000 1122 220011897 282.. RIRmeepffoourrlçsçaarr làl’’eereqqeuusiitt aadtte ss oocciiaall ppeerr 793.. PPMrrioollommraooruu rrlaee MPoil glomraernta Adequa PLaro mjeacltlea avdiàrreiaç adte al territori Besòs és molt PVL3 Avda Sanatori_ Crta de Santa Coloma tenciar LC’AàmBAbiLt dMeUl SPIlaC AdiLre éecssto tuur ndu irpabrnaotnjse ícdsteeic s dde’eicn unpnoadvràtaidrciaaió td ée SEDEGU501 TRaeuallait zpaecri óla d ceo loar dtrionbaacidóa d FeI RseSgTu LreEtGatO i sLaeluatg puúeb alilc Baesòs i impuls a la PEVSLS PEldau dce vies Finalista Alta Barri Santa Coloma de Accessibilitat i 2 Alta Mitja Alta Baixa Mitja 700.000 12 2018 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Augmenta Adequa La malla viària del territori Besòs és molt OL1 Estabilització pl tges SOELG COTeordrorerit aocriióBesòs Finalista Alta Barris SBaensòt sAdrBiàa ddael ona tCeoixhitesspiór osdoucciatilus 4 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 7.000 12 2018 c2o. nReeixfoermçaern lt’eiqdu’aitcatti vsiotactial per 3qu. Palriotamt oure Millorar Eunsatusduiapnetrsf íacimebd ’buenceas d2o8nHena si uepsocrot rare dsipfeornenatms b PVL4 Apavrdtaic iEpdauciróadd eMl aTroisrntaenigy de Catalunya de la FIRST LEGO per part dels PVL Pla ddneia nvcaieicósi ó FFiiinnaallliiisstttaa AAllltttaa BBMaaerrtrrriiopolis BSSaaernnscòtte sAAloddnrriiaàà- Sddaeen ta BAInacfrcrareiess,s tcirbouihlcitteaustr iaói Vsoecrdiaal 32 AAMllitttaaja AMliitttajja AABllattaaixa BBAaaltaiixxaa BMAalittaijxaa 1.385000...000000 3 22001178 52r7e... dMRueiiillrlfloolerraçsra c rll´oa al’n eqcdqcuieucaisilotisatnaitbs ts ialdoitmecailtba iil e pnetar l 17le...s Miillllorar lla Aelusgmenta Adequa OLEg'rsabu vrptirirsna ugcqntuua dee daspe pEr aledaip u ccaaoorrmendns pMtalrauartcrsiitcse aitvóama ndbyp’u aténors ttni sclo’ ieepuilaxs cc daoióegn edacnuoLtcnsEtn eGe pOxeiól LSPElCVDeL0U526ra BBCeiocsli·volaisabs oració n la confecció dels Plans Estratègics dels centres docents- ESS Educació i li OL2 Parc d’elaitsdocarua. lllLses festes del riu SPOuVLpL_C PCOLilurtaodl treduanerlaa vcieiós FFiiinnaallliiistta Alltta Bar Instituts de l’entorn Campus stta MAlittaja BMaer rris trrriiopolis BTSBSOaaernsTcòtSe Adrià de C Besnòt sAlodBnras iaàd -ad leo na BAInacl oacrhvreeiasss,s iócibo sihlioteacstia iói l social 215 AMllittta Alta Baixa i Baixa 2.2 12 2. Reforçar l’equitat soci l per 3. Promoure Millorar Trobada nual a la s la d’act s de l’EEBE per frae tructura Verda 5 Baijxaa MMBaiittijjxaaa AABllattaaixa BBAaaltaiixxaa ABAlalttaaixa 55003005...000000 126 22001280 15v7e... r MFteiiollbllmorareannrt tllal´aear s qcucuineaafsrl iastidaeibets inaltirttmuaitcatb ttiiu ernetsal 7q.u. Maliiitlllalotrar lla APdoeteqnucaiar ri CLcLoaaol mBplepreoclseptotoasrrsa itendalt a etdr,r cterpmtoer reduir les condicions del les els reflexionar conaemj utr nNatnaosmrdf ado gBeramaLfraacleetc vlidoóaen nd atl’-ea sSdq aeucnsreent amb les esett s dAste cdeluPdudiarsinàp Re ta– s s i5 B d0aedal alo PEPOVVDLLL3U167 PPTDrooeonnsbtet a LmPdiambaso ascanadudoaurlr sdae benvinguda als nous estudiants de la UPC. PEOPVSVLLSL PEOPldlraadu eddcneaea c vvicóiieieóss FFiinnaalliissttaa AMAllitttaaja BBMaaerrtrrriiospolis BSSaarnnctte AAloddnrriiaàà- ddSeea nta CAAInccofrcchaeeessssitóiirbb usiillcoiittaacuittra aiil de Verda 6112 AABllattaaixa AMMBlaiitttaijjxaaa BAAllattaaixa BBAaaltaiixxaa MABlaittaijxaa a d1e.t86e05r0m08..0i04n00a00r 121 22001198 52.. MReillfoorraçra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcaita il per 2. Reforçar MAdileloqruaar r i Potenci RLe’eal EDU ixitz faorr umna at cptee rp loap Rulaamr abmlab Gelusi vpeuïsncso ia v-e pïnoenst pa PPVVLL28 l Campus de 7 a 9 ESS Ed 7 EPiaxs Sseaingt aFnludveiral Can Zam_ Pont de Montcada PPVVLL PPLilltao u rdcaeal cvióies FFiinnaalliisstta lta arr a de vies Finalistaa ABlataixa BBaarrrri is BSaaernscòte Adrià de C i Montcslaodnaa i AABcohe claccveeas ssióib siliocial 7 lta Alta Baixa aixa Baixa ssibilittaatt ii 21 ABlataixa MBaitijxaa AMlittaja BAaltaixa MAlittaja a determ3.i0n0a0r 241 22002128 52.. MReillfoorraçra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcaita il per 7. Millorar la AMuilglomraern ta APdoeteqnucai LTaro mbaadllaa dvieà rdiaiv udlegla tceiróri tdo’rini nBoevsaòcsi óé ste mcnooltl ògica PPVGL13 Pla Emergència i de Seguretat PGI Pla de Gestió Finalista Alta Llera TOTS Infraestructura Verda 2 Alta Baixa Alta Alta Mitja 445000..000000 1204 22001280 75.. MMiilllloorraarr lla´a qcuceaslitsaibt ialitmatb ii ental 7. Millorar la GAdaeraqnutairr i Augme DElo Ptaars asle Piga rflcu vFilaulv eianlt rdee le rl iuP aBrecs dòes Cd'aunn aZ anmov ia e l PVL8 ACvodnan eScatinvaittaotr iC_a Cmrtpau ds eU SPaCn tDai aCgoolonmal aBesòs PPVVLL PPla Inlta degd ee vviieess FFiinnaalliissttaa AAllttaa BBaarrrrii SBaanrctae loCnoalo- mSaa ndte AAcccceessssiibbiilliittaatt ii 23 AAllttaa MMiittjjaa AAllttaa BBaaiixxaa MMiittjjaa 40.000 720800..000000 1128 22001280 55.. MMiilllloorraarr ll´´aacccceessssiibbiilliittat i 7. Millorar la Augmenta Adequa La malla ral del Blava vertebrant les infraestruact tiu res 2. Reforçar lAadequar i Millorar vLe’àrmsióbidt ed veilà prirao jdeeclt eterritori B l Sistema d e'Asl etrrotabae esnò sla é zso molt hidrològicnaa( Sm HéAsB E) PPVGVLL249 APPvloadn adt ’TUEudscouusrmada nMaristany PPVGVLLI PPllaa ddee vGviieess tió FFiinnaalliissttaa AMlittaja BLBlaaerrrrraii BTBOaarrTccSeelloonnaa-_SSaannttaa AIAnccfrccaeeesssstiirbbuiilcliittaauttr aii Verda 21 AAllttaa MMiittjjaa AAllttaa BMBaaitiijxxaaa MMiittjjaa 11..3805000..000000 38 2017 57. Millorar l´aa qccueaslistaibt ialitmatb i ental 72. MReillforaçra rla AImupgumlseanrta Adequa LR'eadviancgcuiód ad 'Eudnu naorud rMeagrlaismtaennyt éds'u ls’eoisx qduee c roengnuelix lieós PPOVVGLLL44510 BEP Dislcaetiu svddpieail a Blitio I l d l dçea rtmdraaielvçneatrt s cditoael·t lleac BtoVr-5001 al marge esquerre del Besòs PPOVVGLLLI PPOllraad eddneea vvGciieeióss tió FFiiinnaallliiisstttaa MAllitttaja BBLMlaaeerrrtrai BTOarTcSelona - AIBnclfrcaeesstirbuilci b l i f l’ i i i li l P b l' bj rriopolis MSaontt cAaddraià i de AQcucaelistastib Ailmittaaubttr iaeii nVtearlda 1212 MMBaiittijjxaaa MMBaiittijjxaaa AAMBllaitttaaijxaa BMAAallitttaaijxaa BMAAallitttaaijxaa a d1e.t528e050r0m0..0i0n00a00r 12284 2200221029 5576... MMCoiillllmoorrpaaerrn ll´´asaa qccrccu leeasslisst aeiibbtx iitalleiittmraanttb aii elitnattasl 77.. MMiilllloorraarr llaa PADAoddeteeteeqqnruumcaaiiarrn ria CRLEaole msacilaspittlrzeeraetmartr ea aer cadl c tedrio aesmn als anN aeRolj aroldlmac Bareg ané rdtcs eed ul eotnoln atsaa e-v clSiaatao nlhlret i sdArad qri iuà e– Badalo PPGVL56 DPoenset mPabsoscaaddura PGI Pla de Gestió Finalista Alta Llera TOTS Infraestructura Verda 2 Mitja Mitja Alta Alta Alta 1.000.000 18 2019 7. Millorar la qualitat ambiental Potenciar Creació d teò rleicsa tdreesl PR06 Oficina Habitoartgse Besòs PHVALB PLiltao rdael vies FMinoatolirsta AAllttaa BBaarrrrii STBOaensTòtS sA-dBraiàd adleo na ABcacrreiss,s ciboilhiteast iió social 21 AAllttaa MMiittjjaa BAaltaixa BBaaiixxaa AAllttaa aa ddeetteerrmmiinnaarr 1428 22001292 54n..e MGgaailtlriovarenastri rdl ´eal c ldecrsee stg sariab lni’lhsita abt iit atge 22.. RReeffoorrççaarr AFelod pmeaqesun adtare ri ExLes’me tirexan cfetoaier 'munaat pàreera l an aRtuarmalb ldae Gstiuniapduas caolsa a- npimonatl sp a PPGVL67 GPausaslse iBge Fslòusvial Can Zam_ Pont de Montcada PPGVLI PPllaa ddee vGieess tió FFiinnaalliissttaa BAaltaixa LBlaerrrai TMOoTntSca Infraestructura Verda 1 Mitja Mitja Alta Alta Mitja 1.200.000 6 2018 7. Millorar la qualitat ambiental 5. Millorar Millorar Construc cdsió’,o edrgseat àdn oiftoszr amgru auatn lpsa e aor fluiacn iln ltearra aem sd pdeel cr XiiufiXc pa e sr ota APGV17 PGlraa ndj'ae xRpiltozt.a Ccieón it rme adn’etednuicmaecniót agrícola i ramadera de la ciutat de PAGVI PaI glar odVea Gllldbeoslntiaó FFiinnaalliissttaa MAlittaja LBlaerrrai TBOarTcSelodnaa i IBAInnl c ffrr ces aaeess s tt i rr b uu ilcittautr ai Verda 11 ABlataixa MBaitijxaa MAlittaja AAllttaa AMlittaja 3.540000..000000 2244 22001290 75in..f rMMaiiellbllsootrrraaurrc lltla´ua rqcecuisea fislnisttaeibtg ialriatmantbt -ii elenst aal l27´.. RMeilfloorraçibar irllia lIAl´endsce ogqrrpuaoanrrsia bi r Augme Ecol lP·laeliscstoelr i gind fti leurvcieapl etonrt rde e e ll e Pvarnct dqeu eC raenc uZlal mto tia e l APV2L8 RCeocnonnevcetirvsitiaót dCealsm cpaums pUsP aCg rDíciaogleosn dael BVeasllòbsona com a parc hortofrutícola PAVL Paglar odVea vllibeosn a Fiinalliista Allta Barrii Barcellona- Sant IAncfrcaeessstirbuicclittauutrr aai VVeerrddaa 313 MMAliitttajjaa MAMliitttajjaa MAMliitttajjaa ABAlalttaaixa AMliittajja 40.000 25800.000 1284 202109 577le..s MM diiiilllvlllooerrraasrre llls´aaa lqqcòcuugeaaiqslliiusttaaeibtts iaa liutmmarbtbb aiii eennnettsaall 2. Reforçar IAinndfcreoaqrepusoatrrrua ir Millorar ILl’ma’àipgmluebami tr edenestilad pru u-rao nljs i e ncdoteeu, . li e.p.s.r. o d tirg oprbaeam ll i i i ceaon ld· lleae cmztooanrn adte emn cima irbése à lnctt ei r PG I l d l Bl b l i f l ió i i l di i d l APINV3L8F09 N 2 Pou MRoielnloct s CTauoccmcuetmasola tsnr aam la V llaelrlbao na- Casa de les aigües, Trinitat Vella APPVGLI aPPgllaaro ddVeea Gvllibeeossn tiaó FFiiinnaallliiissttaa AAMllitttaaja BLlaerrraii BMaornctecllaodnaa _i Santa IIAnncffrrcaaeeessssttirrbuuicclittauutrr aai VVeerrddaa 21 MAMliitttajjaa MMiiitjja AAllttaa ABlataixa MMiittjjaa 11..155 ctures de local de la Marc negra tja Mitja Alta Alta 800..000000 1122 22001290 77.. MMiilllloorraarr llaa qquuaalliittaatt aammbbiieennttaall 52.. MReillfoorraçra r Incorporar AL’dàemqbuiat rd l’'aecstpuaaic pióú balfiecc it ae lbsà dsoicsa cmoel·nlet cat oerl etrsa mdd deel PECT01 PECTra L ambiental de la C-31 INF Infraestructures Finalista Alta etropolis Badalona-Sant Accessibilitat, 1 itja itja Alta itja Alta 6. Compensar les externalitats de l'entorn del Rec Comtal APV4L10 EPsatussdei id ieto trraalç Bet sdòes l aT eBrVri-to5r0i 0S1o aslt emnaibrlgee esquerre del Besòs PPELCT PPlEaC dT’s al Finalista Alta Metropolis Sant Adrià de Economia, treball, 2 Mitja Mitja Mitja Mitja Mitja 1.500.000 24 2020 8. Impulsar àrees de Aquest projecte és fa coordinadament entre g Fluvial AV adger moVoeab vlillibietoasnt a Fiinalliista Allta Barrii BMAadorrnciàtec ldaoedn aB ie sòs IAcnocfnrcaneeesssctitrbiuvicliittaauttr ai Verda 1 AMlittaja Miitjja Allta AMlittaja AMlittaja a determinar 24 2022 5n.e Mgailtliovreasr dl´ea clecse sgsriabnilsit at i 7. Millorar la Determina La carretera de la Roca és una via històrica del PECT02 Eix del coneixement Besòs-Marina PECT PECT’s al Finalista Alta Metropolis Santa Coloma de Economia, treball, 2 Mitja Mitja Mitja Mitja Mitja 1.500.000 2020 8. Impulsar àrees de Eix del Coneixement Besòs Marina PPREC076T03 MPODfoicnUitn s3aoX lHísa, bdiitsattrgicet eB ceuslòtusral PHEACBT PECT’s al FFMiinnoaatolliirssttaa MAAllitttaaja BMaertrriiopolis SSTOaannTttS AAddrriiàà ddee EEBccaoorrnnisoo,mm cioiaah,, ettrrseeióbb aaslloll,,c ial 122 AMllittaja AMMliitttajjaa MBMaiittijjxaaa BMaitiijxaa MBAalittaijxaa a d1e.t15e00r00m..00in00a00r 48 22001292 884in..f rIIGmmaaepprsuuatrllnssutaaicrrrt ueààrlrr edeesree eissnt tddaeee gl ’hraanbti-tlaetsg ea 72.. MReillfoorraçra rla Fomentar LE’sà mtrabcitt ad edl’ oPrlgaa dniirtezcatro ur nuarb oafnicVores íisntaic edsep peacirftiicdaa stéo ta PAINRVF10093 OGNobravsnaej raXv aRatrioxtzrai. BdCee snBòturses d(N’eXdBuc) ació agrícola i ramadera de la ciutat de PAINRVF VaTIngefrrrroardiVet oBsarteilrlbuBsocòetnsuaòress MFFiionntaaolliirssttaa AAlllttaa BMaertrriiopolis TBBOeaasrrTccòSeelloonnaa-Santa IAncfrcaeessstirbuiclittautr,a Verda 15 BAallttaaixa MAliittajja MAllitttaaja ABllataixa AMBlaittaijxaa 3.5070.000 24 2019 75.. MMiiilllllloorraarr llla´a qcuceaslliitsaibt ialitmabt iiie ntall 2. Reforçar Incorporar AOVL21 ERsetcaobnilvitezrascióió dpelalst gceasmps agrícoles de Vallbona com a parc hortofrutícola OAVL Odaegrd rmoeVnoaablcillbiitóoa nt a FFiinnaalliissttaa AAllttaa MBaertrriopolis SBCaaonrloct sAdrBiàa ddael ona teix emloan dae IIcnnoffnrraa itessptrruocdtuctius nescttriuvcittautrraa VVeerrddaa 21 MMiittjja Mitja Baixa Alta Alta 800.000 c7o. nMeiilxloermare lnat qiuda’alictatitv aitamtb qualitat una superfície d’unes 28 Ha i es correspon amb PR13 Mesures reducció soroll Finalista Barri TOTS Qualitat Ambiental 1 Baixaa BAaltaixa MMiittjjaa MAlittaja AMlittaja 250000..000000 24 2019 67co.. nCMnoilemlocrptaiverin tlasta qer unleatrslei tea ext ltsae mbrnabari ieerinns ttdaaell l 72.. MReillfoorraçra rla Incorporar Es tracta de litats -la c ons tru cció d ’un nou condu cte p el POARVL3214 MP Raeerscu Cdre’oesms rcetuadlll ustrcacmió Vmaalllbeos noalo- rCsasa de les aigües, Trinitat Vella AOVL aOLgirtordoreaVnlalclbióo na FFiiinnaallliiissttaa Allta BBMaaerrtrrriiopolis BB BSGaa erarsrncc mòtee sAellood nBnreaiaàtd- Sadlaonnta Blava na-Saen t IQnufraaleitsattr uAcmtubriae nVtearlda 151 ABMlaittaijxaa BBMaaitiijxxaaa MBMaiittijjxaaa MAllittaja AAlllttaa 83050.000 12 2020 v 67 Be. rMsteò. Coiill bslmlo rarpa n er t lllae squinafraestruct nsar leslliit aetx taemrnbaii uernetsall q litats 72u. aMRleiitlalfotraçra rla IPnoctoernpcoiraarr cALoadl eplqeroucptaoorr sl'itenast epdraeci e tprpaútnobsrlifcdo erdmeL alle'cevinóat nodtr’andq deuesel sdRte elcsP pCRaoi5 md0etaal l OPVL301 DAdeeseqmuabcoióc addeu lreas vores de la desembocadura del riu Besòs PV Projecte de Final APVR415 RPeahsasbeiilgit aFcluióv idael l pavelló B de l'Hospital de l'Esperit Sant per adequar a un AOSVOLC aOSvgorrrdceoeiasVnlalclbióo na FFiiinnaalll iistta Alta VMoerterospolis SSanntt AAddrriiàà ddee AI cfrcesstirbilittatr i r 12 ABlataixa MBaeidxiaa Alltta Alltta Mlet dia 160500..000000 18 2019 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar Els ponts que creuen el Besós garanteixen la unió e iissttaa AAllttaa BBaarrrrii BSaarncteal oCnoaloma de IBnafrrar Litoral BBeessòòss cBolanvn ieses,c tctra iuovcihttaeutsriaó Vseorcdiaal 13 AAllttaa MAlittaja AAllttaa AMlittaja AMlittaja c3o. nPnroemctiovuitraet lenst rpeo elíltsiq buaersr is del qualitat els espais PINRF0071 MCoonnststroulícsc,i ód idst’urinct ela tceurlatul rdael la C-31 INF Infraestructures FFiinnaalliissttaa MAlittaja BBaarrrrii SBaandta Alodnraià de AEcccoensosmibiaili,t atrte, ball, 14 AMlittaja AMlittaja MAlittaja BMaitijxaa BAaltaixa 100.000 B85..e IMsmòilpslourlasar rl´ aàcreceess sdibei litat i ambiental residuals PORC0U901 OAcbtsivearvcaiót odr'iu Bne cseònstre de politiques de Formació OPRCU SVueprdo rBt _e sòs FMinoatolirsta AAllttaa BBaarrrrii BTOadTaSlona-Sant ICnofrhaeessitóru scotuciraal Verda 41 ABlataixa AMlittaja AMlittaja MAlittaja MAlittaja 70.000 7. Millorar la qualitat ambiental vertebrant entre la SPOR1C31 CMaensvuir eds'u rseodsu ecdciió 4.550 fic siso reomll blemàtics SOC Social FFiinnaalliissttaa Mitja BBaarrrrii TTOOTTSS EQcuoanliotamt iAam i tbrieebnatalll 11 ABlataixa ABlataixa AMlittaja MMiittjjaa MAlittaja 200.000 68.. Compensar les externalitats les ciutat ui el PPORVL04124 MP Daessssuperleiagsç fluvial del Barri de Impulsar àrees de SOC2 Arquitect aeremsd edunect c Ccióao plm·çleaaclleetosrra ol olars Catalana (projecte executiu) POVL POrrodjeencatec idóe FFiinnaalliissttaa MAletadia Vores Sant Adrià de Accessibilitat i 3 Alta Media Alta Alta Media 20 2018 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar Es tracta de completar el passeig fluvial del barri SOC Svoorceiasl Finalista Mitja BBMaaerrtrrriiopolis BSSBaaernnscòttea sAl oCdnroiaàlo- Smdaean td e QcCoounhanelietsaciótt i Avsimtoacbtiaielntal 122 ABAlalttaaixa BMaitijxaa MBMaiittijjxaaa MAMliitttajjaa AMlittaja 31.000 1.800.000 c62o.. nCRnoeemfoctpriçveaLitoral Besòs-Badalona negativesintras lta’ eerq nleutrsiet a eetx lssteo brcnaiaarlrl iiptsae dtrs e l qualitat eAldse eqsupaaris dEel sLisat eCmataa ldaen as.a Lnae jasemvean ut rdbeal nsietzcatociró d ees lteàs i ntrcelos s PPEVRS0S1351 TRPreaohnjeascbfotielrit maci de les grans el pas de xemeneies, està format per un tram de XX Ba-Mcói IódN ezClo OpnaaMv eEes llpóo Brt idvea l('tHeonsnpisit+apl idseci nl'Ea)s pdeer iSt ASBant per adequar a un PSEVOSSC PSErococjineaocl tme iad e FFiinnaalliissttaa ABAlalttaaixa BVBaoarrreriis SSTOaannTttS aA Cdroiàlo dmea de ABCcaocrhreisss,s iócibo silhioteacstia iió l social 31 AAllttaa AMleittajdaia AABllattaaixa AMBlaittaijxaa MMBaeitijdxaiaa 100.000 2702 20250 532.. MPRreiollfmoraoçrua rrl´e al’ ecleqcseu spitsaoitlbí tsiilqoitucaieta sil per 7. Millorar la IHnacromrpoonriatzr PLaro sgirtuaamcaió p dileolt cdleu bd idfer etenntsn ims oddee Slsa ndte A pdrerisàt adceilo ns IENSFS021 CEsotnasbtlriur csceiróv edi’su nd ela ftoerrmala dceió la C-31 INF Infraestructures Finalista Alta Barri Badalona Accessibilitat, 4 Mitja Mitja Alta Mitja Alta 5in.f rMaiellsotrraurc lt´uarcecse isnsteibgilriatantt -i les a les grans col·lector interceptor de llevant que recull tota sobre economia cooperativa, social i solidària ESS vEocroensomia Finalista Alta Barris BTOesTòSs cEocnonneocmtiivait ai ttreball 1 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 75.000 6 2020 2cleo.s nR dneievfocertriçvsaietras lt ’ leòeqgnuitqriteua ete ssls ou bcrbiaaarlr nipsee sdr el qualitat eIinmlsfrp aeueslsspatarruis BEl’aesitsguóudsai dpreiefsirc iadu ultimaa lpsla lad cneot,na..tr.i. n.u uin ïp tpaertlo cdgoerla ·llame czato opnri alod tev ed cread raà cdteelr EOSCSU301 AImcptivlaanctiaór d 15.758 a'lu tne rcreitnotrri eB dees òpso ulitniqau meso ndeed Fao lromcaalc qióu e ajudi a reactivar el petit OESCSU SEucopnoortm _i a FFiinnaalliissttaa AMlittaja BBaarrrriis TBOadTaSlona-Sant ECcoohneosmiói as oi ctriaelball 14 AAllttaa AAllttaa BAaltaixa BMaitijxaa BMaitijxaa a determinar 12 2020 2B.e Rsòesforçar l’equitat social per ambiental rIcmetuspridueulssa adlsre mEloscatarugld edi eps uelapr eiMmriaoprruc le snsaeqrg uureanr ris eei sldstee dml oraisu .dc Leo’ leP·lseapcgataoi mrd ees nz tdosdn eal PSINVOF0C0412 ACMdailenloqvruia da a'cumisóbo disee ne ltdaai flc icdaiersr eleatme Crba-l3 ed1me àlati cCsa talana i connexió amb C. Guipúscoa. PV Projecte de Finalista Alta Vores Sant ESS4 Desenvolupar una línia d’ajuts econòmics destinats a impulsar iniciatives SEINOSFSC SEInocfrocainaeolsmtriuac tures FFiiinnaallliiissttaa MMAliitttajjaa BBMaaerrtrrriiospolis TTBOOadTTaS Alodnraià-S daeS n t EE AAcc cocceessib onnsoosmmibiiaa iilli ittat i 1 Al ii attrrt,eebbaallll 11 AAMllit ttaaja AMta AMlelitttaaj daia AABllalt taa MAlta Media 18 2018 5 ixa Baiitijjxaa MBAalittaijxaa a determinar 72 2020 286 .. MICmoilplmourplaseran l´access . Reforçarrs làa’erreq leusit a de ibexi t s t leitrant ai litats 7. Millorar la Incorporar A partir de la recent urbanització de la Catalana, PV05 La Rambleta de SAB PV Projecte de Finali ocial per Impulsar Obrir una linia de subvencions pelsuport al SHOABC12 ARreqduaitcetcatre Ps rdoeg rCamapeçsa dle’irnatervenció multidimensional en àrees d’alta HSOABC Sld'heoa cmbiaiotlabtiglietat FMinoatolirssttaa AMAllitttaaja VBoarrrerriiss SSAaadnnritttà aAA dCdderro iiBààlo eddmseeòa s de ACcoconchneeessssciióitbi vssiliiottaaccttiia i ll 212 AAllltttaa MAMleittajdaia ABMlaittaijxaa ABMlaittaijxaa MBMaeitijdxaiaa 3.010000..000000 1148 22001198 52n..e. MRgaeiltlffioovrreraççsra drrl´ eall’’e cleqcseu siigttsaritatb snsilositc caiita ill perr 7. Millorar la AIntceonrcpioórar RReeduarbcacnióit zi aImcipól edm'uenn etaspciaói deeml bPleAmIAàVtiRc ,d Een S ealn t PVS0S61 APccessibilitat pont Pi i Maragall Polidor PV Projecte de Finalista Alta Vores Sant Adrià de Accessibilitat i 1 Alta Media Alta Alta Media 4.285 12 2020 5in.f rMaiellsotrraurc lt´uarcecse isnsteibgilriatantt -i les a 7. Millorar la Incorporar La continuïtat del passeig de vores en el marge EINDU2 Imrolpjleacntteba irBl ie-Ml PINlabC dO’EMsEco lebs Enriquides (gj arantir dqiue laió cobertul ra àde les ESDSU Ecdouncoamcióia Fiinnaalliissttaa Allttaa Baarrrriiss SBTOanTòtS AdMrià de d Coohheessiióó ssoocciiaall 21 Allttaa AMlittaja Baaiixxaa Baaiixxaa Baaiixxaa a det1e0rm0.i0n0a0r 7722 22002200 22.. dReei ffool rrççaarr ll’’eedqqiuuiiittaatt ssdooccliiaall ppeerr AHtaernmcoiiónlitz PErno iagqrauimeBsat pàòimlobth idti ehe sd ilfoecreanlittzse mn oadlgeulsn isdó ed eplrse sbbtalarcrdiiso ns PEVF0073 FNaoçvan Xaa frluxvai adle p Boluígso (nN XMBo)ntsolís PINVF PInrforajeecstter udcetu res Fiinalliistta MAlittaja VMetropolis Ba SS Establir serveis de formació sobre economia cooperativa, social i solidària ESS Economia Finalista lt orreris STOnrct eAlodnriaà- Sdea nta Accessiibiilliittatt , 5 Alta Alta Alta Baixa Baixa 5. Millorar l´accessibilitat i TS Economia i trei ball 11 lltt Mlet dia lti Altai Meidia 43.566 75. 206 202200 2.. Reillforrçra rl´ l’equitait siloitcita il per 7. Millorar la IInmcpourplsorar Es pro HAB2 Redacció d'un Pla d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta HAB Dld'herae mbt iaota btiglietat Motor Alta Barris SCaonlot mAad rdiàe de Ccoonhneescióti vsiotactial 3 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 250.000 12 2018 4co. nGnaercatnivtiirt aetl ednretrte a e ll’sh abbairtraistg dee l Fomenatarr Els Ptuldai ppoesa conrt a re u in dimràp rban lcaonmta itrz uanr el carrer de l’Av a mínpmro g6r ainmsatr upmiloetn d ançada tse : 1)Un PEHVSA0SB83 PIRmaepsdlsaecnitgta rfr l uuavnl i taPelr laSri taDofraiir reBecettjoosòrs sd/ eufà nlb'hara imcbaiot adnteeg deCa ad lreotlrc óTale qrruiteo rai jBudeis aò sr.eactivar el petit PHEVSASB PErcoojneoctme iad e FMFiinona l'habitatge taolliirssttaa AMliitttajja VBoarrrerriiss STSOaant Adrià de GranTmtS Aednreiàt- Sdaen Ac t ECcocohenesossmióibi asili otia cttria ei lball 11 AAllltttaa MAllettadia ABlataiixa ABlataiixa MBaeiidxiaa 34.343 a d8e.tt2e4rr2m.3iin2a0rr 11828 22001290 524. B.. Me RGsòea illor sfroarnaçtrai rrl ´ eal’lec dqcreuesitt saaitb lsi’lhoitacabita iitl aptegre 7. Millorar la IPInmrcopomurplosouarrraer Increme EEnls pt ull’eads id ppiraeeir c citmoomrp supelrsèraásr eeuln ndt roseics eutelm mpeoann tdto ed n eP ela’sAg rvaeimncgoeulnlidtrsaa n dt e PPVV00914 FDAadeçesaqnnuava ocflliuuóvp diaaerl lBuenosan v loPínraeiasst odr’ea julat sd ecsoenmòbmoiccasddueras tdineal trsi ua Bimespòuslsar iniciativ s PPVV PPrroojjeeccttee ddee Fiinnaalliissttaa MMliitttajjaa VVoorreess BSaearsncòte sAlodMnriaào ndteca da AEAcccoceenssossmiibbiaiilli ittia attrt eii ball 11 Allttaa MMeeddiiaa ABllattaaixa AAllttaa Media 18 2020 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar La façana del barri del Bon Pastor cap al riu està ESS5 Implementar línies d’ajut específiques per a persones amb rendes baixes ESS Economia Finalista Alta Barris TOTS Cohesió social 1 Alta Alta Alta Baixa BMaeidxaia 47.585 aa d det1e0r0m.0in0a0r 11782 2200112990 5i2m.. pMRueilllsfooarrnaçtra prl´ oal’elcítqciqeuusitesaistb siloitcaita il per 7. Millorar la IlIannmtcepogurprlsaoarrrar ntar el IeEOnllsbtser ppgirror ouangnrt rsava aqmlirnuieaieasb clddere’sh uaseuobnbcit viaeaetllg snBe cie iddoseenól ssr epgbneaadlrrsaarui nseptnedo ierxlt’l aeaBpnl el ilcasaò ucsnióiió e PHVA1B01 PRaesdsaeciitga rSd Pa’ rlzoagrlreadmiaóes d’interveóncbió mufiltiidàimi ensiotnal en àtrdeesb d’aiflita i PHVAB Plv'horaorebjiesitclatietg deleid i FMinoatolista Alta Vores Santa Coloma de Accessibilitat i 2 Alta Media Alta Alta Media 46.285 18 2019 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar El Passieg Salzereda és la façana de Santa PR16 Creació d'una xarxa de centres cívics, culturals i comunitaris del Besòs Finalirsta AAllttaa BBaarrrriiss TSBOaensTòtS sAdrià de CCcooonhhneeessciióóti vssiootacctiiaall 11 AAllttaa AAllttaa ABlataixa BBaaiixxaa BBaaiixxaa a det1e0r0m.i0n0a0r 1128 22001188 9c2o.. dnPRnreioefmocl troiçvuaitrrae lt’ eldaqni urteriteva itet aslsldoi tbzclaiaacrlr iióps e id r el qualitat FeAlotsem ineecsbniplótaairs Potenci LdR'eodbl ajecccdtieióf di eIm étpsl epmerleí tani tfaocmióe dnetal rP eAlb IiAlitVRt , lEtn eilt i PEVD1U12 CIqmualpemlafío nfmltubaevirl niiaetlli TlParlaipnb ridtoa’gEt rs/a cVmoalaelblcsbi óoEncnaor in(qmjuiandrtegase l(’dgijnraeterta)rcnatinr dvqiiude’ elaixó pceorbièenrtculieras àdlea les PEVDU PErdoujecactceió de FFiinnaalliissttaa MAli ttaja VBoarreriss SBaarncòte AlodMnriaà de d ACcocheesssióib siliotactia i l 21 AAllttaa AMletadia BAaltaixa BAaltaixa MBaeidxiaa 27.730 a determinar 1782 22002220 52lB’e..e dnMRsxòeiialslforolxrraaçmra rle´ aln’ectdqcdieueisitsaitb sildoitcalita il per 7a.m Mbilelonrtarl la erIAneltcseoindEDU3 trercubpiiaaoóllrlslar ar DEne sia dqeuileB psot nàòtm dbheiti Sheasn ltoac aCloitzloemn aa lig lau npisóa draedlsa bbdaler rdis PHVA1B22 CImapmleí mfluevnitaal rC 1e5m beenqtuirei sS CpeGr /eTsoturrdeinatn dtse p lae rV paolldeenrç daonnaa (rM reasrgpeo setsaq au elerrse ) PEVSS PErdoujecactceió de FFiinnaalliissttaa AAllttaa VBoarreriss SSaanntta A Cdroiàlo mdea de ACcocheesssióib siliotactia i l 12 AAllttaa MAletadia ABlataixa ABlataixa MBaeidxiaa 67.000 15.000 1182 22001198 52.. MReillfoorraçra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcaita il per 37ve.. rPMteriolblomraraonrut rlae eInnctorerp laor ar AAmmbb l ’eelx ppeorièt ndceia l edse l purtoojpecistete Ès xeilt qvuee el Redacció d'un Pla d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta HAB Dl'hraebt iata tge Motor Alta Barris Sant Adrià de Cohesió social 3 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 4.550 250.000 12 2018 4. Garantir el dret a l’habitatge Fomentar El Pla contindrà com a mínm 6 instrumïnesn tdse : V 1)aUllnb EHPDVA1UB34 IRSmoeptdelaercrmataemrn eutannrt Pd5e lab ReDq2iur eVecast lolpbre odrn eea sl '/th uMadboiaintnatcttsga edd aed el’lE TEeBrrEit oprei rB peosdòesr. donar resposta PHEVSASB PErdoujecactceió de FMFiinonataolliirssttaa AMlittaja BBVaaorrrreiiss SSBaannrctt e AAloddnrriiaàà -dd ee CCAcoochheesssiióóib ssilooitacciitaa ill 31 AAllttaa AAMllettaadia BBAaaltaiixxaa BBAaaltaiixxaa BBMaaeiidxxaaia a deter5m.0in0a0r 121248 2a20 0d12e80terminar 254.. RMGeailflrooarrnaçtari rrl ´ eal’lec dqcruesitt saaitb lsi’lhoitacbita iitl aptegre 37le..s PMriollomraoru rlae cIMPn iutat u ricolloomrrpaoor i urra el er Increme EPlrs op pjlearc odtpeir adreçat a estudiants de secundària de EPDV0U25 RPaesaslietziga cfilóu vdiael ldae tlr oBbaarrdi ad eF IlRa SCTa tLaElaGnOa (Lperaogjeucete a el xBeecsuòtsiu i) impuls a la PEVSS PEl'hrdaoubjeciatcatcetigó dee FFiinnaalliissttaa AMletadia BVaores Sant Adrià de Accessibilitat i 3 Alta Media Alta Alta Media 20 2018 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar Es tractaoe dscaeto acr orsrmearnpálje aetral edr loe cl uapmaseís naetciogt unfla uelv sqi aruel edc oevllal ibr adanrertsi d PEVS1S45 IItminpeleramrie Rnetacr Clínoimesta dl ’ajut específiques per a persones amb rendes baixes PEVSS PEvorcoroejnesoctme iad e FFiinnaalliissttaa AAllttaa BVao rrreiss SBaaernscòte sAlodMnriaào ndteca da CAcocheesssióib siliocial 4 Alta Al rris TBOesTòSs Ccoonhneescióti vsiottaactita il 15 AAllttaa AMle tadia BAaltaixa BAaltaixa MBaeidxiaa 5007..000000 execut1a2t 22001168 5i2m.. pMRueilllsfooarrnaçtra prl´ oal’elcítqciqeuusitesaistb siloitcaita il per 3. Promoure Millorar Estudiants amb beca donen suport a diferents participació del ta Alta Baixa Baixa 31.000 a dterminar 12 2019 2co. nRneefocrtiçvaitra lt’ eqnutritea te slso bciaarlr ipse dr el q7u. aMliitlalotrar la IlIeannlscte oegrspraporaraisr ntar el IEednlelst e pLpgraorro ajCegrc arvatteam rlaiaea nslb'aelde.n ’sLtho aasr obnsci etdiaavetalgls eR ui reddbceea l Csnreiotbnzmadartacraii sóle p nder esl’ltavàBep ieulnics claòalocs isói PPEPVVDR101U5366 TCCraroaemln·alsaíc fibfioóluor vmdradi'auac’ lnci óTaió o e lxr Treorneig de Catalunya de la FIRST LEGO per part dels Besòs znao rlinaxnóaa tc deodesne pf lecaoec rVcntiiavtóraleó led s(net ecçblsínav nPnicialssa +f,/ni pcPsiiuà soElctnisuitntr rdaaae)lts è d Mitge cio coSnslmAt cdBuaendlsitat ad c(reMisnb atdreegslei f B ideoscòeisn ts- PPEVVSS PPErrdooujjieecaclctitceeió ddleeid i FFFiiinnnaaallliiissstttaaa BAAallttaaixa VBVBoaoarrrereriisss MSTSOaaonnTtttS cAAada reduir les condicions del les els grups que preparen la seva participació a LEGO ddrriiàà i ddee AACCccoocchheeessssssiióóiibb ssiilliioottaaccttiiaa ii ll 1115 AAAllltttaaa MMAAlleettaaddiiaa AAABlllatttaaaixa AABBllaattaaiixxaa MMBBaaeeiiddxxiiaaaa a determ2.i2n0a0r 2118022 2220002119588 5592... dMMPRreiiiollllfomol rraaoçrrua rrll´´e aal’ eccldaqcci eeureissitvssaiiittbb asiillldoiiitttzcaalaitta ciil ióp ei r 377.. PMMriiolllloomrraaorru rllaae IFMInnoicclmloiorrerbppanloortrraaarrr Potenci LDTdL'areoo sblsb jiadetudecdatal eicTf aiódon erdur eeéatnlsl tc a pdl ueleabrl í lstaadia efVloa tam edlnlee’andnncitsçtae adrsn ee ad lbS efiila niltn’aEtt EaAlB d lPEtrioà pn deitt erd le i PEVD1U67 ATqInurisgoetubitfaauobdtmsaaerd ranentiiglu’le aRnl pitdporeoorn lgbl rCe/a nBamvemaisnpcògiusóus d(cMao naajrlusgn ent aodurels’it n)etsetrucdainavnitsd ’deex plae rUièPnCci.e s la PEVSS PEvordoruejecsactceió de FFiinnaalliissttaa AMlittaja BVaorrreiss SMBBaeeonssnòòtt cssAaddraià i de CcAoconchneeessscióitbi vsilioittaactita il 61 AAllttaa AMletadia BAlataixa ABlataixa MBaeidxiaa 8.400 241 22002108 5lrc2’eeo.. dnnMRuxneiialerlforoclxertraaiçsvmrai ctrlae´o altnn’ ecetdqcndiecuterisioetsan ietbs lsisldoi tebcalaita ril r ipse dr el lq7e.us Maliitllaotrar la IeeeMnlllsscitl lrooeerrsbpapaoraraisr rEBelef lmseóxusino dinciaifpirci ucdlotean Mjluaon cntaotcmnateidnnaut ïiat aRmte bdixelae lcsa ezssottnàua dc ivoaenrftdosardm deaetl PEVD1U73 PImap ldeem eBnetsaòr s1 5 beques per estudiants per poder donar resposta a les PEVSS PErdoujecactceió de Finalista MAlittaja VBoareris MSaontt cAaddraià i de ACcochesssióib siliotactia i l 12 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 15.000 12 2018 2. Refor ll aProtenci Realitzar un acte popu Media Alta Alta Media 15.758 24 20 5BeMsòilsl açra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcaita il per 37a.m. PMbriiolelomnrtaoarul rlae Irnecsidrupaolrsar EAmmla mrbgu eln’e iscxupippeie rdirèieon rMc eiaosn qdtueeal rdp laror jaemcteb els veïns i veïnes EDU8 El Campus de 7 a 9 ESS Educació Finalista Alta Barris Sant Adrià de Cohesió social 7 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 3.000 1 2018 2. Reforçar l’equitat social per Millorar Potenci Trobada de divulgació rdae’ i nid Rneole vrixi uÈa.c xL iet’ esqstuàpe ac ieació tecnoo ld l òn egfo izcroamn aat EPPDVG0U144 IAPmdlape lEqeummaeecrnigótaè drn ec5 i laab eic qdauerre eSste epgreaur r deeetsa tlutad Ciaanttasl adnea l ’iE cEoBnnEe pxeiór apmodbe Cr d. oGnuaipr úresscpooas. ta PEPVSGSI PEPrdlaou jdecaectc eGió edset ió FFiiinnnaaallliiissstttaaa AAllltttaaa BLVlaoerrrreaiss STOaannTttS Addrriiàà ddee CAIncofrchaeeessssitóirb usilciottacutira ai l Verda 312 AAllltttaaa AMBlaetaidxiaa BAAallttaaixa BAAallttaaixa BMMaeitijdxaaia 4505..00000 12 2018 2. Reforçar l’equitat social per 3. Promoure Millorar Projecte adreçat a R10 Reverdir Besòs PR Verd Besòs Finalista Vores T T Infraestructura erda 1 lta Mitja Mitja lta Alta 150.0000 1180 22001188 577... MMiiillllllooorrraaarrr lll´aaa qqccuueaaslliisttaaibtt iaalitmatbb iii eennttaall 7. Millorar la GInacorarpntoirrar DA optaarrt iar l dPea lrac rFelcuevni aet ls udtruebdla irnaiuint ztBsae cdsieóò ssd eedc 'luuann Cad aàntroaiavla adn ea , PEVD0U55 LRae aRliatzmabclieót ad ed ela StrAoBbada FIRST LEGO League al Besòs i impuls a la PEVSS PEInrdtoeujgecracatceliód deel Fiinnaalliissttaa Allttaa VBoarreriss Saanntt Addrriiàà ddee ABCcloachveeasssióib siliotactia i l 24 Allttaa MAletadia ABlataixa ABlataixa MBaeidxiaa 3.0007..000000 1142 22001198 5v2e.. rMRteeilblfoorarraçnrat rll´ eal’secqcineufsirtasaeitb ssiltoirtucacita tiul preesr 73.. MPriollomraoru rlae IlManiclloorrpaorrar REvesertusudiants R11 Vores espais naturals_ciutat R Ver Besòs Final rióbadneitlzS aaicsmitóeb m db'auencda 'eA dsleporantaie enhm isdburlpoeolmòrgtà iacti acd id(fSeerH eSAnaBtnsEt ) PPVG026 APpaclarc tedics’iUpsisabocilsiiótadt eploTnot rPnie ii gMdaeraCgaatlla Pluonlyidaodr e la FIRST LEGO per part dels PPVGI PPrlao jdeect eG edset ió FFiinnaall iissttaa Alta LVloerreas MTBOeosnTòtScsada i IInnffrraaeessttrruuccttuurraa Veerrddaa 12 Allttaa Miittjjaa MAlittaja AMlittaja AMlittaja 3.00500..000000 8 2017 77re.. dMuiiillrlloolerraasrr cllaao nqqduuicaailloiittnaastt aadmelbbiieennttaall l2e.s Reforçar Iemlspulsar gRreudpascqcuióe dp'urenp naoreun relaglsaemveanpt adr'tuicsiopsa cqiuóea rLeEguGliO les CPEGDT1U46 CPCloaol ·ndlanebe Boctriooardc iiTóvoe errrnsei tnlaatt cdoen lfae cVcaiólle dneçlasn Palans Estratègics dels centres docents- CPEGSTSI MEIPdlialul odcació Finaliissttaa AAllttaa VBoarreriss SSaanntt AAddrriiàà ddee ACcocheesssióib siliotactia i l 15 AAllttaa MAletadia ABlata Alta Media 4.285 12 2020 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar La continuïtat del passeig de vores en el marge ree slG daelsslt ió FFiinnaalliissttaa Mitja VLloerreas MTOonTtScada i IBInlfraestructur PV07 Fa nfraestructuraa VVeerrddaa 22 BMaitijxaa BMaitijxaa Miittijjxaaa ABAlalttaaixa ABAlalttaaixa 1205002...002000000 1182 22001198 772... MReiillbllfooorrraaçrra rlllaa l ’eqqquui uaafilltiittaaattt saaomcibbaiilee pnnettaar ll l3’ . Priomoure PMoiltloernacriar RTreoaibliaitzdaar aancucaiol nlais l aa ls lalallarPg d d’aec ttoetsa b dlael' lll’ebErjEaB qEiu ep er CEPDGT2U57 TDICnreso çstbiaetaunmdtasba fod laucenvalui’daeauln lpr tdaoerlín gboCenna vmMinpogunustdsoal íasls nous estudiants de la UPC. PEPVSGSI PEPrdlaou jdecaectc eGió edset ió FFiiinnaallliiisstttaa MAllitttaja BVLlaoerrrreaiss SSBTOaaennsTòttS sAAddrriiàà ddee CAIncofrchaeessssitóirb usilcoittacuitr ail Verda 612 AAMllitttaaja AMMleittajdaia BAAllattaaixa AABllattaaixa MABlaetaidxiaa 43.566 1.0008..0400 12801 220012908 75r2e... dMMRueiiillrllfoolerraaçsrra crlla´o al n’eqcdqcuiecuaisilotistanaitbst sialdoitmecalitba iil e pnetar l l7e.s Millorar la IePMnlosciltlooerrnporar Es proposa re urba nnector Riera S ca CT Millores als Finalista Vore Mo tcada i Infraestructura Verda 2 Baixa Baixa Mitja Alta Alta 100.000 7. illorar la qualitat a biental acri ar Potenci rRCeerfelaealxictizoióan rda u'runcn oan càjtueren patao nnmpiatuzetlaunarrtr a eaal lmm cdbaber sleretelissnr aedvdseetaï unl ’daAsil vasi a nvantensçïinamdedeasal s PPEVGD0U688 PGEalu Csaslasem iBgp efulsusòv sdiael 7S aaf a9retjos / fàbrica de Cartró P PidR12 Rnoemnaturalitzar Nus C31 i Ronda Litoral PPIE VGSSI PPErldaojecte de Final dR de VGeruru ddpc eaoB cGeióseòsstió FFTiiiinnpaaulll ista Alta V siiiss ttaa APllrtiaorit VBLloCoae rrrerais Sant Adrià de Accessibilitat i 1 Alta Media Alta Alta Media 34.343 8.242.320 18 2019 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar En l’espai comprès entre el pont de l’Avinguda de re PVG019 FPalaç aEnmae frlugvèinacl iBa oi nd eP aSsetgour retat PVGI Prlao jdeect eG edset ió Fiinalliistta MAlittaja VLlooerrneac ss septe territorial BTSOaa BTÀOam rnTcbtSe iAtlo dmnriauà n -d icei pal IICnnoff rTcSelona AIEncifx rrhaa teeessmittórràuu stcciottcuucirraal VVeerrddaa 171 rcaeesstirbuilcittautr ai Verda E12stat del Projecte AVAMlalitttaajaAllttaloració eix1. cohesió MAVMlaiitttajjaaMBaelidxoiaraació eix2. Economia, treball, MBAValaittailjxoaaAlltta ració eix3. ABAVlal la ttaaixa tlorac ABMVlaaittailjxoaaediraació Superficie Actuació (m2) Cost estimat 1.3200003..000000 Termini execució mesos 61 2D0a1ta8 prevista 67O2..1 CMRoeilmlforpaçeran rlas la ’eqrq uleuasilti taeatxt staeomrcnibaailel iptnaettars l 5O.2 Millorar MLEiilll1lorar LPEot2enci LE3 DCTreoosnbcsatrrdiupacc cdióieó diev udlgoas cgióu adl’sin an olav alleciróa tdeecln roiulò pgeicra PPVG178 APdlae dq'ueaxcpilóo tda'cuinó ci amrrailn bteicni im ae lan tvora del marge dret PPgrVGuIpo PPI rlao jdeect eGl d edselt ió FFAiicnncaaillóiissttaa Mati?tja VLcloenrra TOTS IBnlfraestructura Verda 3 Mitja Mitja Mit 8 20 5. ill r r l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar La f ç na del barri del Bon Pa tor cap l riu està Integral del ecsèntric Barcelona i ABclacveassibilitat i 1 Asoltacial Media Alctacjaessibilitat, AAAiólllttt aaaeix4. MMAeileixttajd5a. 47.585 ia 440500..000000 10 2fi0n1a8lització? 577... MMMiiilllblllooorrraaarrr llll´aaa qqccuui eaafslliisttaaibtt iaalitmmatbb iii eennttaall 7l´. Milloraibr illai IlG´nacorarnptoirriabr Adequa DImoptalelri mael lPntadarirc u Fnlu nivoiaul lpdi reol grdriua mlBaei sidòes md'auinntae nniomvibealn t i PV10 Passeig Salzareda PV Projecte de Finalista vertebrant les infraestructures la versió del Sistema d'Alerta hidrològica (SHABE) PPRG0822 BNPaloaou dbs’a Uabcscoessos a la llera SPuGpI_E EPI dlau dcea cGl idóesltió FFiinnaalliissttaa AAllttaa VLloerreas STMOaonTnttSac aCdoalo i ma de ABInclfrcaeessstirbuilcittautr ai Verda 22 AMAllitttaaja MMeitjdaia AAcollttaannectivitat AAMInllittftaarjaest MMQueitjdailaitat 46.285 1.1550.00 0 11828 220011997 57.. MMiillblloorraarr lll´aa qccui eafslistaibt ialitmatb ii ental 275.. RMMeiilllfloorraaçrar rla IImncpourlpsoarrar REL’leà Passi Alta T TS Barris, cohesió social 1 dmlabcict idóió’ gad c'Sutuanal zniceoiórue arfeaeg céltaisaml lbeà nfsati çcdaa'unmsaeo ddnsie tq aSu ae nli rtteraag dmuli l dles PAidVB11 CAnoparmoíf itfalumvieanl tT frrienàittaict / Vallbona (marge dret) PAIdV de Grupo Tipus Priorit Concepte territorial Àmbit municipal Eix temàtic Estat del Projecte AVlataloració eix1. cohesió AVlataloració eix2. Economia, treball, MVaitljoaració eix3. BVaailxoarac BVaailxoaració Superficie Actuació (m2) Cost estimat 75.000 Termini execució mesos 12 2D0a1ta8 prevista 2O.1 Reforçar l’equitat social per O2 LGEa1rantir LE2 LE3 DEse spcrorippocsióen estiu tres campaments urbans EPDEGCU4T901 PTeElacC ndToe LTBiatioprdaaivl eBressitòast Territori Sostenible PgrE BGCI T PPAI rEilgaoCu jdeaTec ’tB selG ed aedsl seòlt sió FFiiiinnaalllliiiissttttaa AMAMlliittttaajjaa AVMLlioegrrtueraaospolis BTSTOOaarnTTctSSe Alodnriaà de AQEIBncclufrcoaaenleisotsasmttirb iuAailcmi,t tatubrtre iaeib naVtlael,lr da 12 BAMaliitttaijjxaa MMieiitttjjjdaaia BAMaliitttaijjxaa AMAlllittttaaja AMMAlleitttaajdaia 27.730 1.25250000...000000 112884 2200221209 5877.... MIMmiiilllpbllloourrrlaasrarr rllll´aa aà qqcrecuuieeaafssllii sttdaaibett i aalitmmatbb iii eennttaall l7’ . Miillorar la IPnoctoernpcoiraarr RDAqeeusai eliidtszeta l prp raoocnject cidoteenli séS saa lnf altla Coloma i 900 ealització d'un progra alcrPomgo adr dedi netoa rtdaaadb llamal ' pioearada de lleebnnrjta ed qniriutercet e, en PAPVEBG1252 CIDtiaenmseeríam frliubsvo dicaeal dCl’uaerigmaueantiri upo Acció at? concèntric CT02 Eix del coneixement BeSsCòGs- M/Taorrirneant de la Vallençana (Marge esquerre) PAPVEBGCI T PAPrEilgaoCu jdeaTec ’tB seG ea edsl seòt sió FFiiinnaallliiisstttaa AMAlllittttaaja MAVLlioeegrrtueraoaspolis SSTOaannTttSaa CCoolloommaa ddee EBAIncacfrocareniess, tcirbouihlcitteaustr iaói Vsoecrdi al 12 Asollitttacjaial Meitjdaia AAllcttacessibilitat, iAóllit tteajaix4. MeAiliexttajd5i.a finalització? omia, treball, 2 Mitja Mitja Mcoitnjanectivitat MIniftrjaaest MQuitjaaalitat 67.000 11..0500500..000000 18 22001290 7581... MI mFiiollpllmourleasnra trlla´ aàr qcruecuneeaassli stidadibete i anlitmtaitatb tii e ntal 7.. Miillllorrarr lla IPnoctoernpcoiraarr ECAirmxe adbce ieló lC dpo'ounneatix deàemre leaen snt aBtuetrsoaòpls i dsMteeassrt iinenala dvae ïanls dane imVallsl b PAGEBV3C1163T03 PGASlDpouartaU eoDlr sf3iri traBaXemmcetseeoònnrs ttd dfereel àRte2icc V Caollbmotnaal / Montcada PAGVEBCI T PAilrEigagoCu ujdeaaTec ’t BseG eea edssl seòòt ssió FFiiinnaallliiissttaa AAMllitttaaja ALMVliioeggrtuuearaaospolis TSTBOOarnrTTctSSe Allodnriaà- - d e QIEAncuufrocaaenlleiisottsaasmtttir buiAaiclm,it autbbrtreii aeeib nnVattlaeal,lrl da 112 BMAallitttaijxaa Miiettjjdaaia BAMallitttaijxaa AMAlllittttaaja AMliettajdaia 1.25280000..000000 246 a2 0d1e89terminar 57187.. M IMFmiiollpllmoourrleaasnrar trll´aa aàr qqcruecuuneaaaslli i sttidaaibett i analitmtmaitatbb tii ee nnttaall 57. Miillllorar lla MInicllorrpaorrar LCE’osà nmpsrbtoriutp cdocesilóa P dalaerr dainoresjac grto ueral u lscr abama lnaíí slaltecicrta ud adele pql aurirueti dpvaea r t dé es d AOPBVGL421174 EIPEIttiiDlsnnateeAa drrbRaa'ei_rlrixiitMs zpR aldoecentcia tó lCc’ aapioóidlgam aiut gmtaaealsnteniment APOBGV I LI APOTeiilrrggaodruu rjedeiaatneoct Barris aB reG li dcee Bieds l ósesòò st ssiòós FFiiiiinnaallllliiiiisstttaa MAMAlliiittttaajjjaa AMLVliioeeggrrtuueraaaospolis MTSTBOOaaeonrsnTTcòttSSe csAlaoddnrBaiaàa i ddael ona BQItBAnealIncufifxrrcaarietileessistss,asp ttctirrr bouAoihcldmitteuaubsctri itaeóii u b l i f l´ ibili l´ ib li l di i li d l i i i ibl uctura n VVsstoaeeclrrddi aal 12325 ABMMAlaliittttaaijjxaaa MMiiiiettjjjjdaaia ABMABlalaitttaaiijxxaaa MAAllllittttaaja MAMAlllietttaajdaia 5805000..000000 executat 2016 5c177o... n MMFeiiiiollillllxllmooerrremaanrrre tlllln´aaart qqcuicuudneaa’aaslllii icsttiadatibitetv ianailtitamtmaittatbb tiiii ee nnttaalll q777.u.. MaMliiiiitlllllllaloootrrraaarrr llllaaa Incorporar uEEImnls pa tlrresaomucjeptecaent redtfa íeacr i leula'en dcn ’onutnonrsuent sr pdur2eco8clg iRHórae admc’i uaCen dos nemco omtuar ralc epnosrtnpedonvuenimcuate elman p tb ei l SAPCBVG310851 CPCNlaaoabmu Dasí OL2 Parc d li ar fMluvial To ’eeccscutecsousirc loladssle al r rR elaen ctll edCreao lma tValallençana / Pont de Montcada (Marge SAPuBVGpI_C ACPLI iirlutgaoolu tjrdueaaercl aBt eGl ed edsseòlt sió FMFFiiinonnataaollliiirssstttaaa AAllltttaaa ABVLliaoegrrrureaias TMBOaeoorsTnncòttSeccslaaoBda i ABcl cessibilitat OL Ordenació Finalista Alta Metropolis Sant Addnraiaàd -i a dleo na QBIInnaluffarravaarilaeesitss,a ttctrr ouuAhccmtteuubsr riiaeó i a n VVstoaeeclrrddi aal 31 22 Al 5 AMBllait tttaaaijxaa AMBleaiittta d ijjxaa ia a MAAl Bllai ttttaaaja BAAallltttaaa edia 18 2019 5. ixa Altaixa BMAaliitttaijjxaaa 1.17853055...000000000 12 20179 271v7e... rRM MtFe iiollbbfllmoorarreaaçnnarrt trlllal´a ealr’ se qcuqcuiinneuaaffsilrti astiadeitb tes ilitillorar la qualitat anatormtmuc aiticatb batt ii iluee prnnettsaar l 7q97. l 57.u.. PaMMlriiiiotl lllor llallooomtrrra aoaarrur r rl l la a ae PInoctoernpcoiraarr cDCLo’eAàlsmBll edAbceLitol dMTrió’oaiUnrctSrteeuIrnCacti de la Vai lllençana fidnia Potenciar La proposta de ceAtirpLóat noéasrsfefd oucerntmaL p albercàovisjóaei ncdat’eamd qdeu’nisentnd aaoe lv lePaPli ost espctRr n aiaó td i5m d0 el deda l e ASPBVE41GC6T0101 TEAPaDiEguCAulaaRT b _pLaMeirtrroo elrniagt lcc RBaodoeiparsodòlilsn / a TBceieórsr idòtoesr i(s MSeogasurgtreent adibtr leie ts)alut pública SAPVBEGCT CAPriEogooCujeraTdc ’itBsne e adcsl eiòó s FFFiiiinnnaaalllliiiisssttttaaa MMAlliittttajjaa AVBMioaegrrtuerriaospolis MMSaoonnntttt ccAaadddrraaiià i i de BQAEaccucorarenilsisot,asm cti boiAaihlmi,t eatbrstei ieóib n astloal,cl ial 3212 AAMlalitttaaijxaa AMMlieitttajjdaaia ABAMlalitttaaijxaa BAMallitttaaijxaa BMaleittaijdxaaia 1.5500..000 2244 2200122800 2587.... RMIMmeiillpfllooourrrlaaçsrra rrll´a laà’ eqcreqcueueasislti astdaitbe ts i aloitmcaitba iil e pnetar l 177... MMiilllloorraarr llaa Incorporar OEAlqb murieru suntni cp ierposi jpedaceit eMontcada i Reixac està conformat OL3 Desembocadura OL Ordenació Finalista Metropolis Sant Adrià de Infraestructura Verda 2 Baixa Baixa Alta Alta Alta 650.000 c oéms pfa rctiot oarmdibn atodtasm eelsn ta egnetnrtes SPCVE1C00721T02 BCPEeliaaxsb doaesl sl M acBuodesnasie.cò iaLxslee sm feenstt eBse dseòls r-iMuarina SPuuEVppC__TC PCLiEruutoollCttjruueaTrrcla’atse a dl e FMFiiinonataollliiirsstttaa AAMlllittttaaaja BMVaaoerrrtrreriiospolis STMBOaeonsTòttSacs aCdoalo i ma de EABcaalaocrrvrreniiassso,,sm cciboioaihhl,it eeatrsste iióóib asslool,cc iiaall 2321 MAAlllittttaaaja MAliietttajjdaaia MAMAlliittttaajjaa MBAaalittaiijxxaaa ABMlaeittaijdxaaia 1.55070050...000000000 12264 222000112870 1258.... RMIFmeiolpflmoourrleaçsnara trrla´ alàr’e crueqcneuasit saidditbe esi nloittcaitiata til per 97.. PMriollomraoru rlae IPnoctoernpcoiraarr LECailAx m BduAeensLl ioC cMsiopaUnid dSeaeiI,xC etMeAmroLmen énetcst aa Budgenaas fpòia rRsto dejMeeixca altreeicns d aec’sirnteàns occvuoadncefoiósr mat PPVRELCSEG110T03 01 PRPTao Deunv U 3X leta rL dpimier raB leas cò PECT PECT’s al osordinació de seguretat i salut pública PSVERLG PVCleoaro ddrd eBi nveaisecòs s FFiiinnaallliiisstttaa MAlita Metropolis Sant Adrià de Economia, treball, 2 Mitja Mitja Mitja Mitja Mitja 1.500.000 2019 8. Impulsar àrees de 7. Millorar la L’àmbit del Pla director urbanístic de partida té ió Finalista Alttaja VBaoarrrreriis BTSOaarnTctSe Alodnriaà- dSea nta IABncafrcrareiesss,s tcirbuoiclhitteaustr iaió Vseorcdiaal 131 AAllltttaaa AMliitttajja Allitttaaj BAalataiixxaa ABMlaittaijxaa 1.1850500...000000 2018 27.. RMeillfoorraçra rla l ’eqquuailtitaatt saomcibaile pnetar l 1. Obrir un espai compartit amb tots els agents PPSOVRCLL10212 VBEioesxtrs aeSobssai slneitatszadpanaacd.ii sóeL rnepasla tut Territori Be fegrseatsless_ cdiuetl artiu PSPOVuRLpL_C PVOCleuradrl tdedu nerBaa veciseióòs s sòs Fiinalliisstta Alta MVoe Besòs Badalona teixits productius Fiinalliisstta Alltta Baarrrtrreriiospolis BMSTOaornTcttSe cAlaoddnraiaà i de AIBIncaffrrcrareiessss,s ttcirrbouilchcittteaustrr iaió Vsoercrdiaal 122 AAMlittaja Miittjja MBaitijxaa Al coneixement i d’activitat qualitat una superfície d’unes 28 Ha i es correspon amb llttaa Miittjja Allttaa Baalttaiixxaa MAAlllittttaaja a d3e.t058e00rm00...i00n00a00r 246 22002128 517.... MFiiiollllllmorrreanrrr tllla´aar qcucuneaaslli isttidaibtet inalittmaitatb tiii e nttall 7.. Miillllorrarr lla Augmenta Adequa ELLaas mBtraecslltoas vadidàear lia, t cedoremnl steet rraurgictoacrfióai B td de’uesn òl esns oé cusr emcosocnlutd duecste pel COTL1L23 APCvaodrnca n dSe’ecastnocaru tTollsroi_rr eCnrtt ad ed ela S Vaanltlae nCçoalnoama COTLL MOLilrtialodl oredarneela svc iaeiólss FFiinnaalliissttaa Alta VMaoerrtreriospolis MBSeaosnnòtta csA aCdBdroaiàld oi amdleoa n dae IBInnclffarrcavaeaeesssttirrbuuiclcittauutrr aai VVeerrddaa 225 BBalataiixxaa BBaaitiijxxaaa MBlaittaijxaa AAlalttaaixa AAllitttaaja 17003005..000000 12 2018 57v7e.. rMMteiillblloorarraanrrt lll´aaea sqqccuuineaafslrliiasttaaeibtts iaaltirtmmuactbb tiiu eernnettsaall q7u. aMliitlalotrar la APuogtemnecinatra Adequa cLoal mpleraoclptloaor svitniaàt rediarec detrepalt notesr rfdoriertomLrail eBcvant des del PR 50 a POVLL41 Doenst pLlaimçaament col·lector OPVLL POlrad ednea vcieiós Fiinalliistta MAlittaja BMaertrriopolis BSarncte Alodnriaà- dSea nta AQcucaelistastib Ailmitabt iei ntal 21 BAaltaixa BMaitijxaa BAaltaixa ABlataixa AMlittaja 11..880000..000 6. Compensar les externalitats Adequar El sistema de sanejament dieeóls dsò’esac qétuoser msdteo e ltlse psa tir edse l COPVTL2L3L42 ADECviexods nSaen maEenbcdttoauocnrrad Rde iurMerraar iSsetacnay COPVTLLL MOPLillrtiaalodl oreddarneeela svvc iiaeieólsss FFFiiinnnaaallliiissstttaaa Allttaa VBMaoaerrrtrerriiospolis MSBaaeornrsnccòtte ecsAlla-oodBdnnraaiaàd -i S adlaeon ntaa IAInnccffrrccaaeeeesssssttiirrbbuuiilclciitttaauuttrr aaii VVeerrddaa 222 BBAalalttaaiixxaa BBMaaiittiijjxxaaaa MAAllitttaaja AABlalattaaiixxaa AAMlliittttaajjaa a d1e.t136e005r00m..00in00a00r 234 22001272 575n...e MMgaiiillltllliooovrrreaaasrrr dlll´a´eaa qcclecucseea sslgistsraiiabbt niiallsiitmt aatbt iii e ntal 77.. Miilllloorraarr llaa eAluu pggamsee dnnettaa Addeeqquuaa LxLe'aam vmienangleluaide vasià ,E reidasu tdàae rfdlo trMemrarairtio sprtiea Brn euy snéò stsr a l’émesix dm deoe Xl tc Xo nnexió PPRVLL1532 RBAivecdnivaai atSu lraiatnoliartaztolarri _N Cusrt aC 3d1e iS Raonntad aC oLliotomraal PPRVLL VPLileltaaor drdda eeBl vveiiseeòss s FFFiiinnnaaallliiissstttaaa MAlittaja VBaoarrrreriis BSBaaaerrnsccòteeasll ooCnnoaalo --m a de IBAnclcfarccaveeaessssstiirbbuiilcliitttaauttr aii Verda 112 AMAllitttaaja MMiiitttjjjaaa MAllitttaaja ABlaataiixxaa ABMlaittaijxaa 357000000...000000000 1122 22002108 565in...f rCMaoiielllmlsootrrpraauerrcn llt´s´uaaarccerc csleee isssns steeiibbxgiitllreiiattraannttt a -ii lleitas tas 77.. Miilllloorraarr llaa lAeduseg gqmruaeannrst ai Adequa CLcoaol ·mlepacleltltoaar r v ieniàlt retirarc mde epNlt ooterr drdr Bieto alrleic eBvlaeonnstaò -qs uS éeasn rtme Acodulrtl li àt o–t aB adalo PPVV1LL864 APAdovdenaqt uPEaadcsuisóraa ddd'ou Mrns acraisrtrail nbyici a la vora del marge dret PPVVLL PPrllaao jddeeect evvii eedsse FFiiinnnaaallliiissstttaaa Allttaa VBoaarrrerriis BSBaaarnrcctee Alloodnnriaaà - iSd aen ta AAcccccceeessssssiiibbbiiillliiitttaaattt iii 112 AAllltttaaa MMeiittjjdaaia AAllltttaaa ABlaataiixxaa MAMleittajdaia a d1e.t43e00r00m..0i0n00a00r 123 22001179 555le...s MM diiiilllvllloooerrrraaasrrre llls´´´aaa lcccòcccgeeeiqsssussseiiibbbsiii llliiiutttaaarbttt aiii nes 772... MMReiillllfooorrraaçrra rllaa IAindufcregoaqmrepuseoatnrruat air AAddeeqquuaa Ll’a'’aiegviuixnag furoedrsamid Eaudta uplsae rdd el a,M. .R.a..ra iism ptaebnll yac oéGls·l uel’iecptixou rsd cdeoe ca co-a nprnàoecnxttei órp a PPRVLL0752 BPBaaicosivsbieaaib gli tForluavl ial Can Zam_ Pont de Montcada SPuVpLL_E EPdllaau ddceea cvviiióeess FFiiinnnaaallliiissstttaaa ABMlaittaijxaa Baarrrrii TMBOaorTnctSeclaodnaa i- BAaccccrreeisss,ss ciibboiihlliitteaastt ióii social 1 INF02 Millora ambiental de la C-31 INF Infraestructures Finalista Alta Metropolis Badalona-Sant Accessibilitat, 11 ABMlaita A 1 Mittijjxaaa BMlaittaijxaa MMAliMitja Alit ttajjaa Ba ta ABMlaita ixa BAaltaixa 47050..000000 1224 22001280 25.. ctures de local de la Marc negra i els dos col·lector es ddel tijxaa ABlataixa 500.000 12 2020 56.. RMeiillfllooorrraaçarr rll´´ ala’eccqcceuesistsasiitbb siilloiittcaaitta iil per 77.. Miilllloorraarr llaa GAddaeeraqqnuutaairrr ii Augme EEsl Pparopos Compensar les externalitats Compslestearig en e lf ltu evsiatilu e tnretrsram Norde cea Barl mPpaarcm dents urbans celona- eS aCnat nA dZraiàm – iB eal dalo EPODVLLL4U689 TPC Deooecnnsntn poPel acTçtsaiavspimataadeto nCrts acmolp·luesc tUorPC Diagonal Besòs POVLLL POdellraad m eddnoeeab vvciliiieeitóass t Fiinalliistta Alltta BMaaerrtrrriiopolis BSAadrnrcittàe A ldodenrr iiaBà- e dSseòa snt AcQoccunccaneeliesstassctiitbb ivAiillimiitttaaabttt ieii ntal 123 ABllattaaixa MBaiittijjxaaa ABllattaaixa BAaaltaiixxaa AMllitttaja 40.000 a d1e.t28e80rm0.i90n00a00r 1128 22001290 55n6.e. MgCaoiilltllmioovrrpeaaesrr n dll´´sea ccrlecc lse sgss reiiabbxniitllesiittr aantt aii litats 22.. Reeffoorrççaarr Adequarr ii Millorar RLEL’le’à esamiilsxibttz eifta modcreaimól dpdaer'tuo spnjeae pcnrtre eolja age mrRsa eamtrnmoatb bddalee ael rsnGae dlucaiito opz reou ndns ceado ilmreaes-éc spttre oe, nse tn p a PVLL79 Paosnst eTiugc Fulmuvaianl Can Zam_ Pont de Montcada PVLL PLilltaao rddaeel vviieess FFiinnaalliissttaa BMaitijxaa Baarrrrii MBBaeorsncòtecsla-oBdnaaad _i aSloannata Acccceessssiibbiilliittaatt ii 11 BAaltaixa BMaitijxaa MAlittaja ABlataixa AMlittaja 1.480000..000000 24 2020 5inn.ef rMgaaieltlsiovtrerausrc dlt´uear celecsse i sngstreiabgnilrsiat antt -i les a 7. Millorar la Aeld peaqsu adre i Augme Exel mPaesnseeieigs ,f leusvtiàa l feonrmtrea te pl ePra urnc dtrea mC adne ZXaXm i el PINVFLL01830 ECNsootnvuand eiX cdateirv xittaraa tdç Cea taB dmuesp l ua(Ns B XUVBP-)5C0 D01ia aglo mnaalr gBee seòssquerre del Besòs PINVFLL PInllfaar addeees tvvriiueecsst ures FFFiiinnnaaallliiissstttaaa AAllltttaaa BMaaerrtrrriiopolis MBBaaorrnccteecllaoodnnaaa --i S Saanta infraestructures integrant-les a les grans col·lector interceptor de llevant que recull tota nt AAcccccceeessssssiiibbbiiillliiitttaaattt ,ii 153 MAAllitttaaja MAliitttajjaa AAllltttaaa MBBaaitiijxxaaa MBaiittijjxaaa 40.000 a det2e8r0m.i0n0a0r 2148 22002220 555... MMiiillllllooorrraaarrr lll´´´aaacccccceeessssssiiibbbiiillliiitttaaattt iii 72.. MReillfoorraçra rla ADdeeteqrumairn ai Millorar LLa’à mcabrirte dteerla p droej elac tRe oecsa t réosb au nean vlaia zhoisntòrica del de mobilitat Coloma de connectivitat cleosn dnievcetrivseitast l òegnitqreu eesls u brbaarrnise sdel infraestru l’aigua residuals de,..... i pel col·lector ad em céasr àcter PRVL096 OPofincitn Tau Hcuambiatantge Besòs PHVALB Pla de vies FMinoatolirsta MAlittaja Baarrrrii BTGOararTcmSeelonneat-_SSaanntta BAaccrreiss,s ciboihliteast iói social 21 Allttaa Miittjjaa BAaltaixa Baaiixxaa AMlittaja a d1e.t8e0r0m.0in0a0r 48 2022 4B.e Gsòasrantir el dret a l’habitatge 2. Reforçar Fctoumreesn dtaer Elosc atrla dceta l ad ’Moragracn nitezgarra u in eal so dficoisn ac oel·slpeectcoifri ceas sdodteal APINVVFL100120 EGAMsdrilateluonqdrjuai a daRcemii óttzbr .dai eCeçna eltetan sdlt r edve eo lda rle’ aeBs dCV du-ec35a 10lac0i 1ód eaaslg emrmícaobrgloaec i a erdasuqmruaae ddrereerl a rd iude el BB leaes scòòisustat de PAINVVFL PaInglrfaorr oajdeVeecsat tevlrli buedocsetn u ares FFiiiinnaalllliiiisstttaa AAlllltttaa BVMaoaerrrtrerriiospolis MSBaaorndctate cAlolaodndnraiaà- Si daen t IAAnccfrccaeeessssstiiirbbuiiillcliiitttaauttr ,aii Verda 11 AAMlliitttaajja MMiieittjjjdaia AAlllltttaa AAMlliitttaajja MMAlieitttajjdaaia a d3e.t15e00r00m..00in00a00r 212484 2200121929 576... MMCoiiillllllmoorrrpaaerrrn lll´´asaa qccrccu leeasslisst aeiibtx iitalleiittmranttb aiii elitnattasl 27... RMeiilllfloorrraçrar rlla IIDnnecctooerrrppmooirrnaaarr ELals cpaornretst e qrau ed ec rleau Reno ce al Bé se suónsa gvaiara hnitsetòixreic na l ad e uln ió e PARV206 OReficcionnav Herasbióit adtegles cBaemsòpss agrícoles de Vallbona com a parc hortofrutícola HAVAB vdaoegr remosVoablillbitoant a MFiontaolirsta AAllttaa BBaarrrrii BTBAOaedrsrTciòàSes ldoen aBesòs IcBcnooafnnrrarnniesees,cc tcttriiuovvchiitttaaeuttsriaó Vseorcdiaal 21 AMlittaja MAlittaja BMaitijxaa BAaltaixa AMlittaja a det5e0rm0.i0n0a0r 4284 22002129 c47no..e nGMgnaaieltlriocvarteniavstrii rtdla aeet l q eldeunrsaetr ltgei tar aea tll n’sahs mab babiritreaisntg tdaeel l q22u.. aRRleeitaffootrrççaarr eIFnloscm oerespnpotaraaisrr Es tracta d’o-rga nitz ar u na of icin a especific a s ot a AAVV31 GRreac Comtal tram Vall INF03 Novnaj aX Rarixtza. dCee nBtures d(N’e bdouncaa- cCióa saag rdíceo lleas i araigmüaeds,e Trar indieta lta V ceiulltaat de AAVV aaggrrooVVaallllbboonnaa FFiinnaalliissttaa AAllttaa BBaarrrrii BBaarrcceelloonnaa IInnffrraaeessttrruuccttuurraa VVeerrddaa 11 AMlittaja MMiittjjaa AMlittaja AAllttaa MAlittaja 3.580000..000000 2142 22001290 7B7in..ef rMMsaòiiellsllsootrrraaurrc lltaau rqqeuusaa illniitttaaettg aarammnbbt-iieelennstt aall 2a2.m. RRbeeieffoonrrtçaçaal rr IIrnneccsooidrruppaoolrrsaarr Ad equar l'es pai públic de l'ento rn del Rec Com t al AV42 RPeacsosnevige rFsliuóv diaells campXsB a)grícoles de Vallbona com a parc hortofrutícola IANVF aIanggfrrroaoeVsaatllrllbubocotnnuaares FFiiinnnaaallliiissstttaaa AAllltttaaa MBaaerrtrrriiopolis BBaaarrrccceeelllooonnnaaa-Santa IAncfrcaeessstirbuiclittautr,a erda 15 AAllttaa MAlittaja AAllttaa Blataixa ABlataixa 5. Millorar l´accessibilitat i vertebrant entre la de mobilitat Coloma de Icnofnraneescttriuvcittautra Verda 1 Mitja Alta Mitja Alta Mitja 500.000 24 2019 7co. nMnilelocrtaivri tlaat qeunatrleita et lsa mbabrierins tdael l 2. Reforçar Incorporar - PARV307 M Roenct sCoolíms,t adli strtraicmte V caulllbtuornaal - Casa de les aigües, Trinitat Vella AV agroVallbon Finalista Mitja arri Sant Adrià de Economia, treball, 1 Alta Alta itja Baixa Baixa 4.550 100.000 8. Impulsar àrees de les ciutat ui el PV02 Passeig fluvial del Barri de la Catalana (projecte executiu) PV Projecte de a FFiinnaalliissttaa AMletadia BVaorrreis BSGaararncmte Aelodnnreiaàt- Sdaen t IAncfrcaeessstirbuiclittautr ai Verda 13 MAlittaja MMietjdaia MAlittaja AAllttaa AMletadia 800.000 2102 22001280 57B..e MMsòiillslloorraarr ll´aa qccueaslistaibt ialitmatb ii ental 72.. MReillfoorraçra rla IInnccoorrppoorraarr AEds etrqaucatar ld'ees pcaoim ppúlbeltiacr deel pl'eanstsoering dfleulv Riael cd eCl obmartrai l APPRV40019 OAPdbaessqesurevaiagct ioFórl uid Bveie alesl òs svores de la desembocadura del riu Besòs APPVR aPVvogreorrreojdesV cBatelelb sdoòens a MFiiontaolliirsta AAlllttaa BVaaorrrreiis BTSBOaernsTcòtSe sAlodnriaà de IIAcnnocffnrrcaaneeeesssscttitrrbiuuviccliitttaauuttrr aai Veerrddaa 11 BAlaltaixa MMiiettjjdaaia MAllittaja AAlllttaa AMllettaadia 31.000 10700..000000 18 2019 5c7o.. nMMniillelloocrrtaaivrri tlla´aat qcecuneatrsleista iebt lisali tmbaatb rii erisn tdael l q7u. aMliitllaotrar la eInlsc oersppoaraisr Edels Lpao nCtast aqluaen ac.r eLuae sne evla B uersbóasn igtzaaracinót eeisxteàn i nlac luonsi ó e PPRVR01373 MTMroeasnutssrfeolsríms r,ea ddciuisótc rczicioóten s aco uerolstulpl roarltiva (tennis+piscina) de SAB PV Pvororejescte de FFiiinnaallliiissstttaa MBaitijxaa BVBaoarrrreriis STBOaensTòttS sAdrriià de AEQcoccuncoanenliesotascmitb iiAvailimi,tt aatbrtte ieib natlal,l 11 ABllattaixa MABlaetaidxiaa AMMliitttajjaa AMBlaittaijxaa MABlaetaidxiaa 120000..000000 20 2025 58c6o... nMICmnoileplmocurptlaisverain trla´s aàta crerec nleetsrsse s de iebexli tslei tbranat ari rlitsa dtse l 7q.u Maliitllaotrar la Ienlsc oersppoaraisr La situació del club de tennis de Sant Adrià del PPRR0194 OMbesseurrveast orerid Bueccsiòós males olors PR Vvoerreds Besòs FMinoatolirsta Alta BBaarrrrii BTOaersTcòSeslona-Sant cIQnoufnraanlietsactttr iuvAicmtatubtriae nVtearlda 11 ABlataixa BMaitijxaa MMiittjjaa MAlittaja AAllttaa 70.000 cB76o..e nMCsnòoielslmocrtpaiverin tlasta qeru nleatrsleit a eetx lstae mbrnabarierliitsna tdtasel l qaumabliiteanttal erelss iedsupaalsis Besós dificulta la continuïtat de la zona verda del PR1135 MReehsaubreilsit arecidóu dceciló p saovreolllól B de l'Hospital de l'Esperit Sant per adequar a un SOC Social Fiinnaalliissttaa Alta Baarrrrii TSOanTtSa Coloma de QBaurarliista, tc oAhmebsiieón staolcial 13 BAalta vertebrant entre la ixa BAaltaixa MAlittaja Miittjjaa AMlittaja 15.758 200.000 B63..e CPsòroosmmpoeunrsea lre lse sp oelxíttieqruneasl itats ambiental residuals marge superior esquerre del riu. L’espai de zona PPINVRF010441 AMCdoeensqsuutrreauscc icróei ódd uedc ’ulcani óc l aamrteraerlateels rd aoe ld olears lCa Catalana i connexió amb C. Guipúscoa. PV Projecte de Finalista Alta Vores Sant Adrià de Accessibilitat 4.550 les ciutat ui el -31 INF Infraestructures Fiinnaalliissttaa Alta Baarrrrii Baardcaelolonnaa-Sant AQcucaelistastib Ailmitabt,iei ntal 114 AAMllitttaaja MBMaeitijdxaiaa AMAllitttaaja AMliitttajjaa MAllettaadia 18 2018 565... MCMoiillllmoorrpaaerrn ll´´saaaccrcc leeesssss eiibbxiitlleiittraantt aii litats 7. Millorar la Incorporar A partir de la recent urbanització de la Catalana, PPOVVC0052 LPaa sRsaemigb flleutvaia dl ed eSlA BBarri de la Catalana (projecte executiu) PPVV PPrroojjeeccttee ddee FFiinnaalliissttaa AMletadia VVoorreess SSaanntt AAddrriiàà ddee AAcccceessssiibbiilliittaatt ii 23 AAllttaa MMeeddiiaa AAllttaa AAllttaa MMeeddiiaa 3.000.000 1240 22001198 55.. MMiilllloorraarr ll´´aacccceessssiibbiilliittaatt ii 77.. MMiilllloorraarr llaa IInnccoorrppoorraarr REse utrrabcatnai tdzea ccióo md'pulne teasr peal ip eamssbeleigm fàlutvicia dl ede U01 Activac Sla bnat rri PPVR0165 ARcecheasbsil i ii ó d'un centre de politiques de Formació btailictaiót dpeoln pt aPvi ei lMlóa Bra dgea lll' HPooslipdiotarl de l'Esperit Sant per adequar a un OSOCCU Svourpceioasrlt _ Fiinnaalliissttaa Allttaa Baarrrrii SBaaednsòaslona-Sa PV Projecte de Finalista Alta Vores Santt aA Cdroiàlo dmea n td e CBcoaonrhrneises,ci ócti ovshiotaectsiaiól social 43 Allttaa Allttaa Allttaa Miittjjaa Miittjjaa 31.000 c3o. nPnroemctiovuitraet lenst rpeo el ls barris del qualitat els espais de La Catalana. La seva urbanització està inclos Accessibilitat i 1 Alta Media Alta Alta Media 12 2020 5. Millorar l´accessibítiilqituaet si 7. Millorar la Incorporar La continuïtat del passeig de vores en el marge PSINVOF0C0311 TCraoannnvssitf rodur'cumcsiaoócs di óe’u dzniof inlcaaitse eersampl bodlreet imvlaaà Ct(it-ce3sn1 nis+piscina) de SAB PSINVOFC PSInroforcajieaeclstter udcetu res FFiinnaalliissttaa MBAalittaijxaa VBaoarrreriis TSBOaandTtaS Alodnraià de EAccocceenssossmiibbiaiillii ttiaa tttr ,ei ball 14 AMlittaja AMleittajdaia Alltta Ali 4.285 a Mitttajjaa MAliettajdaia 20 2025 558.. MImiillplloourrlaasrra rll´´ aaàccrecceess ssdiibbeii lliittaatt ii 7. Millorar la Incorporar La situació del club de tennis de Sant Adrià del PV07 Façana fluvial polígon Montsolís PV Projecte de Finalista Mitja Vores Sant Adrià de Accessibilitat i 1 Alta Media Alta Alta Media 43.566 20 2020 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar Es proposa re urbanitzar el carrer de l’Avançada SOC2 POVC0U801 Acrqtiuvitectes de Capçalera SOC voorceisal inalista Mitja arri BSeasnòtas Coloma de coonhneescióti vsitoactial 2 lta Mitja Mitja itja itja c2o. nRneefoctriçvaitra lt’ eeqnutrieta et lsso bcaiarlr ipse dr el qualitat els espais Besós dificulta la continuïtat de la zona verda del Passaecigió f ldu'vuina l cSeanftarere dtjeo sp o/ lfiàtibqruiceas ddee CFoarrmtróació POVCU PSruopjeocrtt e_ de FFiinnaalliissttaa AAllttaa VBoarreris SBaandta Alodnraià-S daen t ACcocheesssióib siliotactia i l 14 AAllttaa MAletadia AAllttaa AMlittaja MMeitjdaia 15.758 8.242.320 18 2019 5. Millorar l´accessibilitat i 7. Millorar la Incorporar En l’espai comprès entre el pont de l’Avinguda de SEOSSC411 ACPdraoenjqevuic dte'cu iBsó-o Mdse IeN ldaCi fcOicaMirsr Eeet merbal edme àlati cCsa talana i connexió amb C. Guipúscoa. SEOSSC SEorcocjinaol tm ia Fiiinnaallliiisstttaa MAAllitttaa 34.343 Besòs ambient l residuals marge superior esquerr del riu. L’ spai de zona PV09 Façana fluvial Bon Pastor PV Projecte de Finalista Mitjjaa Ba Vaorrr rrriises BTSOarnTctS A Cohesió soc elodnriaà de AEcccoensosmiibiaiillii ttia tttr ia e l ii ball 111 AAlllltt t ta a a AMi Mlet tajadi ABllattaixa MBlaittijxaa MBaitijxaia 100.000 72 2020 2 ia Alta Alta Media 47.585 18 202180 58... IRmei forçar l’e . Millpllourrlasrra rll´´ aàcre qeusit adt socia cessiibeii lliittatt i l per i 7.. Miillllorrarr lla IHarmr onritz Incorporarr AP rpogra La farçtiar m dae plailona de lr te dce diferents mode baerrni td uerlb Baonnit zPaacsióto d lse d lae Cpraetsatlaacions r cap al riu ensatà, PESVSO0SC522 LEAasrq tablir ser PV10 PasRusaietemigcb tSeleast v ade edis eC dSaepA fçBoarlmeraació sobre economia cooperativa, social i solidària ESS lzareda PPSVVOC PPS E rro cooocji neaocl tme iad e FFiiinnnaaallliiissstttaaa AMAllitttaaja VBoaarrrerriiss STSOTS jecte de Finalista Alta Vores Saaannnttt aaA CCdrooiàlloo dmmea d Economia i treball 1 a dee AACccoccheeesssssióiibb siilliiottaacttia ii l 222 AAAllltttaaa AMleittajdaia ABMlaittaijxaa ABMlaixa Baixa 75.0 lta Media Alta Alitttaaja MMeeitjddaiiaa 46.285 3.000.0000 0 1146 2 8 2200120 0199 522.. 5.. MR eei f illllfo o oorrraççraa rrl´ all’’eecqqceuitat s rar l´acceussitssaiitbb si o illoit c itca i aital per Impuls ta iil per 77.. Miilllloorraarr llaa IInnccoorrppoo arrar REsetuurdbia pneitrz aa cimió pdla'unnt aers upna programa pilot de rar El Passieg Salzereda és lia e fmaçbalenma àdteic S daen Staa nt PEVS0S631 AIPmcrplantar al territori Besòs una moneda local que ajudi a reactivar el petit cono ia Finalista Mitja arris Economia i treball 1 Alta Alta aixa aixa aixa a determinar 12 2020 2. eforçar l’equitat social per Impulsar Estudi per impulsar un siste a de Pagaments PV11 Caocmjeísc fstleuib vBiliia-taMl tT IpNrionCnitOat tPM /i E Vi Malalbroangaa ll( mPaorligdeo rdret) PPEVVSS PPErrcoojjneeoccttmee iadd ee FFiiinnaallliiisstttaa AMllitttaja VVBooarrreeriss BSTOaanrTctSe Alodnriaà de AACccoccheesssssióiibb siilliiottaacttia ii l 11 AAllltttaa MMeeitjddaiiaa AABllattaaixa AABllattaaixa MMBaeeiddxiiaaa 247..278350 100.000 11782 22002202 552... MMReiillllfoorrraaçrra rll´´ aal’eccqcceeussitssaiitbb siilloiittcaaitta iil per 77.. MMiilllloorraarr llaa IIHnnaccroomrrppooonrriaatzrr DLPareo scg odranemtli npauo ïpntaitl otd tde de Sel padanifsteasr eCingot lsdo emm vaoo dir leals p edaner aepdlr aem sdataergc ieo ns PPEVVS0S742 FDEase12 Caçtsaaembín n lfai vrolupar una línia d’ajuts econòmics destinats lu fsvlueiavrlvi aCeli espm odleeígn fotinrrm Maocnióts soolíbsre economia cooper aat iivmap, uslosacira iln ii csioaltiidvàersia PEVSS PErccoojnneooctme iiaad e FFiiinnaallliiisstttaa MMAliitttajjaa VBoaarrrerriiss STOanTtS Adrià de AEccocoennsoosmibiiaail i tii a ttrtr eei bbaallll 11 AAllltttaa MAllettaadia ABlaataiixxaa ABlaataiixxaa MBaaeiidxxiaaa 43.566 a dete7r5m.0in0a0r 27062 22002200 522... MReeillffoorrraççraa rrl´ all’’eecqqceuusiittsaaittb ssilooitccaiitaa ill ppeerr 7. Millorar la IIInmcppouurpllssoaarrrar EOsb trpuirrd oui pnoaes rla ian r iieam udprelba sanuntabitrvz ueannr c epilor conagsrr rpaeemrl sadu epp ilol’oArttv daaeln çada PEHVSA0SB831 PIRmaepsdlsaaecnitgtaa rfr l uPavlr oitaeglr rSraitamofraei rsBe d i S’inCteGr v/eTnocrrióe nmt udleti dlaim Veanllseinoçnaanl ae n( Màraeregse de’saqltuae rre) PHVAB Projecte de MFiontaolirsta AAllttaa BVaorrreiss SSaanntta A Cdroiàlo mdea de ACcocheesssióib siliotactia i l 11 AAllttaa MAletadia ABlataixa ABlataixa MBaeidxiaa 67.000 100.000 1188 22001198 52.. MReillfoorraçra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcat i 7. Millorar la Incorporar l'hab Amb el pont de les autopistes el veïns de Vallb PV13 Soterrament de R2 Vaetjloslbòso s/n ufaàn b/a rM imcoaon dntcea dCdaaa lrotrcóal que ajudi a reactivar el petit PPEVVSS PPErrcoojjne iotcatmetg iade e Fiinalliistta AMlittaja VBoarreris STOanTtS Adrià de AEccoensosmibiaili tia ttr ei ball 1 A ial per Atenció Redacció i Implementació del PAIAVR, En el EDU2 Imlplantbairl iel Plab d’Escolebs Enriquides (gj arantir dqiue laió cobertul ra àde les EDU Eduecactceió de FFiinnaalliissttaa MAlittaja VBoarreriss SBaanrcòte AlodMnriaà -d e d CAcocheesssióib siloitacita il 21 AA llltttaa MAMleetaddiiaa ABAlaltalta Alta Bata ixa ABAlalttaaixa MBMaeeiddxiaiaa 34.343 a d8e.t2e4r2m.3in2a0r 12842 2a0 d12e90terminar 552... MMRe d iiillll fool rr raaçrra rll´´ aal’eccqcceeussitdi i ssaiitbb siilloiittcaaial per d ltt ii 77.. MMiilllloorraarr llaa IIInnmccpoourrplsoarrar Enst ul’edsi paeir cimompuplrsèasr eunt rseis etel mpoan dt ed eP la’Agvaimngeundtsa de PEVS0S94 FDaeçsaenav ofllu ixa Baixa Baixa a determinar 72 2020 2. Reforçar l’equitat social per Atencpiioórlar EEns iapqrouipeBosts aàò marbhriati nhejsa lro ceal lcitazmení aalcgtuunaisló dqeules vbbaal rdrdise s d HPVA1B42 RItiendearacrci ióR e vpcia Crl oBumnoanta lPlínaiast odr’ajuts econòmics destinats a impulsar iniciatives PPEVSVS PPErrcoojjneeoccttmee i add ee FFiiinnaallliiisstttaa MAliitttajja VBoarreris TBOarTcSelona AEccoensosmib d'un Pla d’Actuació Integral per a person Vores Barcelona Accessibiaiilli ittia attrt eii ball 15 AAllltttaa MAMleetaddiiaa AABllattaaixa AABllattaaixa MMBaeeiddxiiaaa 47.585 a det5e0r0m.0in0a0r execu1t7a82t 22002106 552... MMReiillllfoorrraaçrra rll´´ aal’eccqcceeussitssaiitbb siilloiittcaaitta iil per 77.. MMiilllloorraarr llaa IIInnmccpoourrpplsooarrraarr ELOalb prfairroç ujaenncaate ldi naei all ' ebdnaetr orsir undb edvl eeBln oRcnieo Pcn asCs potoemrls tcaualp ppo rraetl v areilu u elas tà PHVA1B01 PRaesdsaecitga rS Parlzoagrreadmaes d’intervenció multidimensionael se ne nà rseiteusa cdi’óa ldta’A lta HHAABB l' PV15 Camí fluvial Torrent de la Vallençana / Pont de Montcada (Marge PPVV PPlD'h hab rrraooebjjtee i iattaa ttggee otor Alta Barris Sant Adrià de Cohesió social 3 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 250.000 12 2018 4. Garantir el dret a l’habitatge Fomentar El Pla contindrà com a mínm 6 instruments : 1)Un HAB3 Redactar un Pla Director de l'habitatge del Territori Besòs. HAB ccttee ddee FMinoatolirsta AAllttaa VBoarreriss Sant Adrià de Cohesió social 1 Alta Alta Baixa Baixa Baixa 100.000 18 2018 2. Reforçar l’equitat social per Atenció Redacció i Implementació del PAIAVR, En el l bili b b j di ió l à FMinoatolirsta AMlittaja VBoarreriss MSSa Baonnntòtt a cA aCddMr oaiàl oi mdea de d AACccoccheeesssssióiibb siilliiottaacttia ii l 112 AAAllltttaaa MMAleetaddiiaa AABllattaaixa AABllattaaixa MMBaeeiddxiiaaa 46.285 a determina r 111888 222000112990 554... MMGaiillllrooarrnaatrri rll ´´eaalcc dccEDU2 Imp l'habitatge d i l dire eesist ssaiibb lii’llhiittaaabtt i d l iit atge 77.. MMiilllloorraarr llaa IIPnnrccooomrrppooourrraaerri l Increme DEElle pPsl aads edsli ireTegoc rtSroearn lszt eedrreáei i B ò hi h dleaal Vdéoascl lleuanm fçaeaçnnataon afni n deaeiós a Srle aPcnootalnli bltr addnet PPVV1161 ACiagmulaaí nbfltauarvrr ieaeillg TP Rrlainip idtoa’lElt s// cBVoealesllòsb soE n(nMar ia(qmrugiadere gdser e (dgt)raerta)ntir que la cobertura de les PPEVVDU PPErrdooujjeecaccttceeió ddee FFFiiinnnaaallliiissstttaaa MAliitttajjaa VVBooarrreerisss MBSBaaeor n snc tte cAlaoddnraiaà i de AACohesió òs Montcada cccceessssiibb siilliiottaacttia ii l 211 AAAlllttaa Aletadia BAaltaixa BAaltaixa Baeidxiaa 27.730 a determinar 1782 22002220 52.. Reillfoorraçr ESS5 Implementar línies d’ajut específiques per a persones amb rendes baixes ESS Economia Finalista Alta Barris TOTS Cohesió social 1 Alttaa AMletadia AAllttaa ABlataixa MBaeidxiaa a dterminar 2142 22002109 5i2m.. pMRueillsfooarrnaçtr a r l’equitat social per Atenció En aquest àmbit es localitzen alguns dels barris apll´´accessibilitat i 7. illorar la Incorporar Des del pont de Santa Colo r oal’elcítqciqeuusitesaistb siloitcaita il per 7. Millorar la IlIanntceogrpraorrar ntar el IEenllst empgurronagirc rviapamir dees Md’ohnatbciatadtag ei Rdmeliasx aib claa er rpsisatàrd acedolanB fdeoesrm òsati PHVA1B22 CRaemdaí cfcluióv iadl'u Cne Pmlae ndt’iAric StuCaGci ó/T Ionrtreegnrta dl pee lar aV paellersnoçnaensa e(Mn asirtguea ceisóq du’eArlrtae ) PHVAB PDl'hraoebjte iatca tetg dee FMinoatolirsta AAllttaa VBoarreriss SSaanntta A Cdroiàlo mdea de ACcocheesssióib siliotactia i l 31 AAllttaa Aletadia BAaltaixa BAaltaixa Baeidxiaa 67.000 250.000 1182 22001198 54.. Gaillroarnatri rl ´ealc dcreest saib li’lhitaabt iit atge 7. illorar la FInocmorepnotraarr EAl Pbla eclo notin iadbrlàe sc osmoc aia mls íin dme 6re inndstaru emne l’natpsl i:c a1c)iUón PHVA1B73 PRlead daeci t aBred us’nò sP lla Dióirector de ló'habbitatgfei diàeli Territtori lBesòtsd. b ifi i PHVAB Projiecl tie dleid i FMinoatolirsta MMiittjjaa VBoarreriss MSaonntt cAaddraià i de ACcocheesssióib siliotactia i l 11 AAllttaa MAletadia ABlataixa ABlataixa MBaeidxiaa a determinar 2148 22002200 54.. dMGaiillroal rnatri rl ´eaccessibilitat i 7. Millorar la Incorporar El municipi ndte dMeo lnetsc aduato i pRisetiexas ce le svteàï ncos ndfeo rVmaltl b PPVR1136 SCoretació d' a xarxa de centres cívics, culturals i comunitaris del Besòs Finalista Alta rri TOTS i i l lt lt Alta i i t r i r 2 18 9. Promour ll dadi rreeitv ait al’lhditazblaictaiót gi e PForomimebonlutarer PInoctrenmcei EdL'lo pbl ljae cddtieirfe dceto ért ss epreárl í etail fdoomceudnmtaern etolb nili test re l cto lliirtanit PR10 Rqueeveerrrdaimr Benets òdse R2 Vallbona / Montcada PPRV VPl'heraorbjdei tcBatge fomenti la programació conjunta l’intercanvi d’experiències la tee sdòes FFiinnaalliissttaa Mitja VVoorreess TBBOaersTcòSesloMnao n- tcada IAncfrcaeessstirbuiclittautr ai Verda 11 AAllttaa Mietjdaia MAlittaja AAllttaa AMletadia 150.000 24 a determinar 5il7’me.. npMxuiiallllslooraxrrnaaamtrr plle´aoan qccueaslistaibt ialitmatb ii ental 7. Millorar la Incorporar Es proposa arranjar el camí actual que va des d EEPVDSS1U453 IIImtinppelleeramriee Rnnettaacrr Cl1íno5im ebstea qdlu’aejus tp eesrp eesctíufidqiuaensts p peer ra p poedresro dnoensa ar mrebs preonsdtae sa bleasix es PEEVSSSS PEErcdooujnecoactmceió iad e FFFiiinnnaaallliiissstttaaa AAAllltttaaa BVBaoarrrreriisss TBSOaarnTctSe Alodnriaà de CAcoochheeessssiióóib ssiloiotaccitiaa il l 125 AAAllltttaaa AAMllettaadia ABAlalttaaixa Baixa Baixa a dterminar 12 2019 2. Reforçar l’elíttqidqueuiteast social per leIanltteregbraarll nartar el Ienlstepgrroagr rvaamrieasblde’sh asobcitiaatlgse i ddeel srebnadrari send el Besò BAaltaixa MBaeidxiaa 50105..000000 execut1a2t 22001168 52.. Meillfoorraçra rl´ al’ecqceusitsaitb siloitcaita il per 37.. PMriollomroaur rlae Incorporar EAlm pbr ol’jeexcptee raiè ln'ecniato drne ld perlo Rjeecct eC Èoxmitt aqlu per ele’avl epulic laacsiói PR11 Voresi espda’ is nlatui rals_ciutat PR Verd Besòs Finalista Vores Montcada i Infraestructura Verda 1 Alta Mitja Mitja Alta Alta 3.000.000 7. Millorar la qualitat ambiental CPEPDVRT11U1564 ICCCmaroepmnaleínc mfeióluce vtdnoi'taura lnT rT ao5o r xrrbareeernqx óau edse p ceern etrseótus dcbiíavnictsf ,id ceiuà l’tiEurEaBlsE it pceolrm puonditteadrr idsb ifi i i l i lid i d i l di i d l i bl d l dif t líti d bilit t l t it i nt de la Vallençana / Pont de Montcada (Mo adnregaler B respòos sta PEVSS PErdoujecactceió de FFiinnaalliissttaa AAllttaa VBoarreriss MSTOaonnTttS cAaddraià i de ACcocheesssióib siliotactia i l 311 AAllttaa MAletadia BAAallttaaixa ABlataixa MBaeidxiaa a deter5m.0in0a0r 1182 22001198 259.. RMPreiolfloomrraoçaru rl que fomenti la progt rdaem laa cVióalcleonnçjuanntaa l’intercanvi d’experiències la CT Millores als Finalista Vores Montcada i Infraestructura Verda 2 Baixa Baixa Mitja Alta Alta 100.000 7l’e. nMxiallorxraamr lea ´ eal ’ eqclaquc euaresiltivtsaaiitbt a sialloiittmczaiatba ciil e ipóne tia r l 37.. PMriollomraoru rlae IFMnoiclmloorerpanortraarr Potenci LDP'reoosbj ejdecectetl eT a doderrr eeéçnsat ptd eaer e laas tfVuoadmlilaeennttçsaa rdn eal sfiencau anld Pàroi an td dee CP EEVDD1UT2U653 ARImiegpaulleaització de l Connmbeacertnoretra igRr 1iRe5ri ap b oterllobada FIRST a Sq e/u cBeaess pòesr (eMsatur gdLeiEa GndtrOse t p)Leera pgoudee ar l dBoensaòrs r ei simpopsutlas aa lleas PEEVSSSS PEErddouujeccaactcceiióó de FFiiinnaallliiisstttaa MAAllitttaaja VBarris Sant Adrià CT Millores als Finalista VBooarrreeriss MMSaoonnttt ccAaadddraaià ii d dee ACCcoInochheesssió fraessitóib ru ssicli ootta cia uctira i ll 4 A a Verda 212 BAall ltttaaixa BMA A al lettaaidxaia Ba MABlaittai i jx xaa ABBa a Allattaai ixxaa MBBaaeiidxxiaaa 157..000000 211422 2200211088 522... Reforçar ln’etqdueitat social per 3. Promoure Melitllroerbaarll ar Estudiants amb beca donen suport a diferents participació del Torneig de Catalunya de la FIRST LEGO per part dels Besòs Alta 100.000 7re. dM MReiillllfoorrraaçrra rlla´ al ’eqcquceuasiltitsaaitbt sialoitmcaita il per 37.. PMriollomraoru rlae Incorporar EAlm mbu l’neixcpipei rdièen Mciao ndtceal dparo ij eRceteix Èacx iet sqtuàe c eoln format EPDV1U74 IPml uir les condicions delbiental les els grups que preparen la seva participació a LEGO PR126 RCeoapnl ·ldaleaetmbu oreBarnealittscazòiraó s5r e Nbnue lsqa u Cceo3sn1 pf eie cRrc oeións dtduaed lLisai tnPotlrsaa ndlse El’EstEraBtEèg picesr dpeoldse cr ednotnreasr dreoscpeonststa- PPERVSS VPEerdorujdec acBtceeiió sdòes FFiiinnaallliiissstttaa MAllitttaja VVBooarrreerriisss BSMaaorncttte cAlaoddnrraiiaà i - d e ICAncofrchaeessssiitóirbu sicliottauctiira ail l Verda 3151 AAllltttaa AMMllietttajdaia MBAalittaiijxaa ABAlalttaaiixa ABMlaetaiidxaia 30052...0020000 1224 201280 265... RCMeoilfmlforpraçearn rrl´s alla’’ecrqc leuesisittsa eittb x sitloeitcraniita aill l iptaetrrs 37.. PMrriollomraoru rrlae MIniicllllorrrpaorrrar ETPrlr ombjeuacndtieac iapdni rdueeaç la Mat oalan etscsatludada di ai’ anRctestei xdsae dc s ee slc’EtuàEn cdBoàEnr ifpaoe rdmre a t PPEEVRDD11UU8057 ARTInrdesoevatbiqeltiauturzddtasaairccd iaBióeóne dluds’'aeuònl ns ltda oce rtan rbrorCebiln abvdmiicanpi g Fu uaIsRd laS vTaol sLr aEn GodueOsl mLeesaatruggdeui aedn ratesl t Bdees lòas U i PimCp. uls a la PEPEVSRSSS PEVErdedourujdecc aacBtcceeiióó sdòes FFiinnaalliissttaa AAllttaa BVBVaoaorrrereiiss BSTSBOaaernnsTcòttSe sAAloddnrriiaàà idd ee ACICncoofrchhaeessssiitóóirb u ssilcioottacuctiira ai ll Verda 6114 AAllttaa AMMAlleitttaajdaia BAMBlaaittaiijxxaaa AABBllaattaaiixxaa MABBlaaetaiidxxiaaa 41050078..0040000 121 22001188 5r722e.. dMMRRueeiiillrllffoolerraaççsrraa c rrll´oa alln ’’eeqcdqqcuiecuuaisiilottistaanaittbst ssialdooitmeccaliitbaa iill e ppneetarr l 73le..s MPriollomraoru rlae MeIMnlsicilllloorrrpaaorr rar APdoeteqnucai rEResefltaeulxditizioaanrat sur nca omancbjtu ebn eptacomap uedlnoatnr aeamnm bsbu leeplsosr evt seatï unddsifi eai rnvetensïtndse es PERD1U18 VpEaol rCrteiacsim peapscupisaó idsde en l7aT tauo rr9anlesi_gcdiuetaCt atalunya de la FIRST LEGO per part dels PERSS VEedrudc aBceiósòs Fiinalliistta Alta BVaorrreis MBSeaosnòtt csAaddraià i de ICnofrhaesitóru scotuciral Verda 17 Alltta MAlittaja MBaitijxaa ABlataixa ABlataixa 3.0003..000 1 2018 7r2e.. dMRueiilrlfolerraçsra crlao l n’eqdquicuaiilotitanatst sadomeclibaile pnetar l les elsillorar Potenci gTrruopbsadqau edep rdeipvualrgeancliaó sde’invanopvaarctiicóip taeció a LEGO PERD0U26 BCaool·blaabboració en la confecció dels Plans Estratègics dels centres docents- SEuSpS_E Educaciióó Finalista Alta Barris TSOanTtS Adrià de BCaorhreiss, ióco shoecsiaiól social 15 Alta Alta MBaitijxaa Baixa Baixa 752.0200 12 2018 2. Reforçar l’equitat social per 3. Promoure MGaillroarnatrir TErso pbraodpao asennu ael sati ula t rseasla c da’macptaems ednet sl’ EucEnrboBalEòng spi cear CEPDGT1U9 P 7 TICnelsaoct Emerg robnintanuodet sTacatd oaper èa lTn’eocnirartoe irn ndt edC eSa emlagp uVuraseltlaetnça PGI Pla d nual de benvinguda als nnaous estudiants de la UPC. CESTS MEdilulocraecs Ge tió i li t Alta Llera TOTS I fr tr t r r Alta i Alta lt Mitja 45 . 10 2018 . ill r r l lit t i t l Garantir Dotar al Parc Fluvial del riu Besòs d'una nova Integrali óals FFiinnaalliissttaa Alta BVaorrreiss MSBaeonsnòtt csAaddraià i de CInofrhaeessitór uscotcuiraal Verda 62 ABlataixa ABlataixa BMaitijxaa ABlataixa ABlataixa 1008..0940000 1 2018 7r2e.. dMRueiilrlfoolerraçsra crlao l n’eqdquicuaiilotitanatst sadomeclibaile pnetar l les eMlsillorar Potenci rReeflaellxiittizoanrca iurón cd oa'uncnjtue pn prtaoment del Blava gprualmara aa mdmebb r laeedlssi oev setïnun dsdi aiir nevtcestïend,ee esn CEPDGT2U28 PECla oC ndan’mUecsptouosr Rdeie 7ra a S 9eca CPEGSTSI MEPldialul odcraee csGi óaelsst ió FFiinnaalliissttaa Alta BVLlaoerrrreaiss MSTOaonnTttS cAaddraià i de ICInnoffrrhaaeesssittórru usccottucuirraal VVeerrddaa 272 BAaltaixa BAMalittaijxaa MBAalittaijxa Alta Alta 100.000 7vertebrant les infraestructures la versió del Sistema d'Alerta hidrològica (SHABE) a BMaitijxaa BMaitijxaa 503.000 81 20178 72.. MReiillllfoorraaçrra rllaa l ’eqqquuuaailltiittaaattt saaomcibbaiilee pnnettaar ll 2. Reforçar IMmilplourlasar r Potenci RTreodbaacdcaió d de' udniv nuolgua rceióg lda’minennotv da'cuisóo tse cqnuoel òrgeigcual i les PPRG142 RPPlleaan dEaetmu Breariolgitdèzinavcer irNas uiit asd teC S31e gi uRroentadta Litoral PPRGII VIPPellaar dd eeB lGedseeòsslsttiióó FFiinnaalliissttaa AMlittaja VLLlloeerrreaas BTTOarTTcSSelona - IBInnlffrraaeessttrruuccttuurraa VVeerrddaa 122 AMlittaja MBMaiittijjxaaa MAMliitttajjaa AAllttaa AMAllitttaaja 32405500..000000 1180 22001189 677.. CMoiillbmlloorrpaaerrn lllasaa qqr uuileaafsllii tteaaxtt taaemrnbbaiieelitnnatttaasll l’ i GPoatreannctiirar RDoetaialiirt zaal rP aacrcci oFnlliusv aial ll ldalerPgl rdiue Btoetsaòb lsal ' dll'eburjnaa q niuoev a PVG158 ADdeesqeumabcoióc add'unra carril bici a la vora del marge dret PVGI PInrltaoe jgderecat eGl d edeselt ió Fiinalliistta Alta VLloerreas BTOarTcSelona i ABInclfarcvaeaesstirb vertebrant les infraestructures la versió del Sistema d'Alerta hidrològica (SHABE) PG2 Pla d’Usos PGI Pla de Gestió Finalista Alta Llera TOTS Infraestruuilccitttauutrr aai VVeerrddaa 122 AAMllitttaaja MMeiittjjdaaia AAllltttaa AMllitttaja MMAleittajdaia 1.400500...000000 188 22001197 577... MMiiilllllloorrraarrr lll´aaa qqccuueaaslliisttaaibtt iaalitmmatbb iii eennttaall 72.. MReillfoorraçra rla IIPmnocptoeurnplscoairararr Adequa RCeredaaccióci ód 'du'nuan ànroeua rneagtluamale ndte ds'tuinsaodsa q aules raengiumlia lless MPPRG0e62 tròpBGoauoalblsai Bbsesòs SPuGpI_E EPI dlau dcea cGl estió Finalista Alta Llera T TS Infraestructura Verda 1 Mitja Mitja Alta Alta Mitja 1.200.000 6 2018 7. Millorar la qualitat ambiental 5. Millorar Millorar Construcció de dos guals a la llera del riu per PG4 Pla de Biodiversitat PGI IPla de lG idó deslltió FFiinnaalliissttaa AMlittaja Llera TTOOTTSS BInalfrrariess, tcrouhcteusriaó Vsoecrdiaal 12 Alta Alta Mitja Baixa Ba Bl Mitja Mitja Mitja Alta Altaixa 25705..000000 1182 22001189 27.. RMeilblfoorraçra rlla l ’eqqui uafiltitaatt saomcibaile pnetar l l’ i PGoatreannctiirar REse aiplriitozpaosen eslitiu tresl Pcampamebnlt's bujrbains EPPDGGU579 TPDelacs ndeo'me xTbpaolpcoatadcuióra i manteniment PPGGII PPllaa ddee GGeessttiióó FFiinnaalliissttaa MAlittaja LLlleerraa TTOOTTSS IInnffrraaeessttrruuccttuurraa VVeerrddaa 32 Miittjjaa Miittjjaa MAlittaja AAllttaa AAllttaa 1.000.0900 18 2019 77.. Miillblloorraarr lllaa qquui aaflliittaatt aambbiieennttaall l´ ibili lP´otenciaibr ICRmreepaalleliictmzióae l r accions al llarg de tota la llera que cdni'ótuda nidr a'uu nàn r niepoarou ng lpariartoumgrdaral d mldeea irs aidtdieni oam deaainn atdelsinr eiamcnitbeeimln, tae iln s PG68 GNouuasls aBcecseòssos a la llera PGII PI lla de Gl desslttiió Fiinalliisstta Alltta Lllerra TMOoTntScada i IBInlffrraessttrrucctturra Verrda 12 Miittjja Miittjja Alltta Alltta Miittjja 1..125050..000 126 20198 7.. Miillbllorrarr llla qui aflliittatt ambiienttall 5.. Miillllorrarr Millorar CL’oànmlsbtriut cdióc’aióc tduea icdióo sa gfeucatialsl baà lsai cllaemrae ddniet la r ieuli ptreadrm lde PPEGC7T01 PPElaC dT'e Lxiptolortaal cBióe si òmsa Tneterrnitimorei nStostenible PPEGCI T PPI ElaC dTe’ sGl dael sltió FFiinnaalliissttaa AMlittaja MLleertraopolis STOanTtS Adrià de IEBnclfroaneosmtruiac,t utrreab Valel,r da 32 Miittjjaa Miittjjaa Miittjjaa MAlittaja MAlittaja 1.500.000 24 2020 87.. IMmilpblourlasar rlla à qreuieafsli tdaet ambiental l´ ibili l´ ib IAmqpuleelismt eplnrotdajeir cutne néi os ufa lpi croogodrradmlinaai didaem meanint teenntirmei belnt i PPGEC8T02 ENioxu dse al cccoenseoixse am lean ltle Brae sòs-Marina PPEGCI T PPI ElaC dTe’ sGl dael sltió FFiinnaalliissttaa AAllttaa MLleertraopolis SMaonnttac aCdoalo i ma de EBInclfroaneosmtriuac, tturreab aVlel,r da 22 MMiittjjaa MMiittjjaa MAlittaja MAlittaja MMiittjjaa 11..155050..000000 12 22001290 78.. MImilbplourlasra rlla à qreuieafsli tdaet ambiental 5. Millorar EL’iàxm ldbeilt Cdióo’ancetuixaeicmióe anfte Bcetiasl òbsà sMicaarminaednit a eli tradm lde PPEECCTT0013 PPEDCUT 3 LXitoral Besòs Territori Sostenible PPEECCTT PPEECCTT’’ss aall FFiinnaalliissttaa AAllttaa MMeettrrooppoolliiss SSaanntt AAddrriiàà ddee EEccoonnoommiiaa,, ttrreebbaallll,, 22 MMiittjjaa MMiittjjaa MMiittjjaa MMiittjjaa MMiittjjaa 11..550000..000000 24 22002109 88.. IImmppuullssaarr ààrreeeess ddee 7. Millorar la LA’qàumebsitt pdreol jePclate d éirse cfato cr ouorrbdainnaísdtiacm deen pt aerntitdrea té OL1 stabilització platges OL OTerdrreitnoaricBióesòs Besòs Badalona teixits produ PECT02 Eix del coneixement Besòs-Marina PECT PECT’s al Fiinalliisstta Alltta Mettrropolliiss Santta A Cdroiàlo mdea de EIncfroaneosmtriuac, ttu crtaiu Vs coneixement i d’activitat rebalel,r da 2 Miittjja Miittjja MBaitijxaa MAlittaja MAlittaja 1.5800..000 2020 87.. IMmilplourlasar rla à qreueasli tdaet ambiental q7u. Maliitllaotrar la unsa trsaucpt e Eix del Ca rdfíec ilea d’unes oneixe cmonesnttr u 2c8ciHó a i es co Besòsd M’uanr ninoau r rceosnpdouncatem pbel POELC2 T03 PPDarUc d3’Xesculls POELCT OPLiErtodCreaTnl’asc aiól FFiinnaalliissttaa AAllttaa MMeettrrooppoolliiss SBSaeansnòtt sAAddBrraiiààd addleeo na BEInclfarovanaeosmtriuac, tturreab aVlel,r da 25 MBaitijxaa MBaitijxaa MBaitijxaa MAlittaja MAlittaja 1.50305..000000 2019 v87e.. rIMtmeilbploruarlasnart rlla eà sqreuineafsrli atdaeets atrmucbtiuernetsal q77.u. MaMliiitlllalootrraarr llaa Potenciar cLLo’aàl mplerbociptto odrseitnla tP edlraec edtrpiartenocsrtfodorer muLralbecavinóaí nsdtt’iacdq deuese sdptea elrtsPidpRaa i5 tdé0e al OL13 EDsetsaebmilibtzoaccaiód uprlatges OL OTerdrreitnoaricBióe sòs Finalista Alta Metropolis SBaensòt sAdrBiàa ddael ona Itenifxraitessptrruocdtuucrtaiu Vserda 2 MBaitijxaa MBaitijxaa BAaltaixa Alta Alta 86050.000 c7o. nMeiilxloermare lnat qiuda’alictatitv aitamtbiental q7u. Maliitllaotrar la Eunsa trsaucptae rdfíec ilea dc’ounnsetsru2c8ciHó ad’iuens ncoour rceosnpdouncatem pbel OL2 Parc d’esculls OL OLirtodreanlació Finalista Alta Metropolis BSeasnòt sAdBraiàd adleo na BInlfarvaaestructura Verda 5 Baixa Baixa Baixa Alta Alta 35.000 v7e. rMteilbloraranrt llae squinafrliataets atrmucbtiuernetsal q7u. aMliitlalotrar la Potenciar cLoal plerocptoorsitnat edrec etrpatnosr fdoermLalecvióa ndt’adqeusesdte el sPpRai5 d0eal OL3 Desembocadura OL Ordenació Finalista Metropolis Sant Adrià de Infraestructura Verda 2 Baixa Baixa Alta Alta Alta 650.000 Litoral Besòs Blava OL4 Desplaçament col·lector OL Ordenació Finalista Alta Metropolis Sant Adrià de Qualitat Ambiental 2 Baixa Baixa Baixa Alta Alta 1.800.000 6. Compensar les externalitats Adequar El sistema de sanejament del sector de les tres Litoral Besòs-Badalona negatives de les grans el pas de xemeneies, està format per un tram de XX infraestructures integrant-les a les grans col·lector interceptor de llevant que recull tota OL4 Desplaçament col·lector OL Ordenació Finalista Alta Metropolis Sant Adrià de Qualitat Ambiental 2 Baixa Baixa Baixa Alta Alta 1.800.000 l6e.s C doivmeprseenss alòr gleiqsu eexst eurrnbaalniteasts Aindfreaqeusatrru lE’al isgiusate rmeasi dduea slsa ndeej,a..m...e in pt edle cl osle·lcetcotro dr ed ele csa trràecst er Litoral Besòs-Badalona negatives de les grans cetlu praess ddee lxoecmale dnee ileas M, easrtcà n feogrmraa ti eplesr duons tcraoml·l edcet oXr Xe s ddel INF02 Millora ambiental de la C-31 INF Infraestructures Finalista Alta Metropolis Badalona-Sant Accessibilitat, 1 Mitja Mitja Alta Mitja Alta 6in.f rCaoemstpruecntsuarer sle isn teexgtrearnnta-lleitas tas les grans col·lector interceptor de llevant que recull tota de mobilitat Adrià de Besòs connectivitat nleesg daitviveersse dse l òlegsiq gureasn su rbanes infraestru l’aigua residuals de,..... i pel col·lector de caràcter infraestructures integrant-les a ctures de local de la Marc negra i els dos col·lector es ddel IINNFF0032 NMoillvoar aX aamrxbai ednet aBl udse ( lNaX CB-)31 IINNFF IInnffrraaeessttrruuccttuurreess FFiinnaalliissttaa AAllttaa MMeettrrooppoolliiss BBaardcaelolonnaa--SSaanntta AAcccceessssiibbiilliittaatt,, 51 AMlittaja AMlittaja AAllttaa BMaitijxaa BAaltaixa 56.. MCoillmorpaern l´saacrc leesss eibxitleitrant ai litats ddee mmoobbiilliittaatt CAdorloiàm dae d Bee sòs ccoonnnneeccttiivviittaatt cnoengnaeticvteivsi tdaet elenstr ger ealnss b arris del Gramenet-Sant Binefrsaòesstructures integrant-les a PINVF0013 ANdoevqau Xaacrióxa d dee le Bsu vso (rNesX Bde) la desembocadura del riu Besòs PINVF PInrforajeecstter udcetu res FFiinnaalliissttaa AAllttaa VMoerterospolis SBaanrct eAlodnriaà- Sdea nta AAcccceessssiibbiilliittaatt ,i 15 AAllttaa MAletadia AAllttaa ABlataixa MBaeidxiaa 100.000 18 2019 55.. MMiilllloorraarr ll´´aacccceessssiibbiilliittaatt ii 7. Millorar la Incorporar Els ponts que creuen el Besós garanteixen la unió e vdoer emsobilitat BCeosloòmsa de ccoonnnneeccttiivviittaatt ccoonnnneeccttiivviittaatt eennttrree eellss bbaarrrriiss ddeell qualitat els espais Gramenet-Sant BBeessòòss ambiental residuals PV01 Adequació de les vores de la desembocadura del riu Besòs PV Projecte de Finalista Alta Vores Sant Adrià de Accessibilitat i 1 Alta Media Alta Alta Media 100.000 18 2019 5. Millorar l´accessibilitat i v7e. rMteilbloraranrt la eInnctorerp loar ar Els ponts que creuen el Besós garanteixen la unió e vores Besòs connectivitat 4.550 connectivitat entre els barris del qleusalitat ceilust aest puai iesl PV02 Passeig fluvial del Barri de la Catalana (projecte executiu) PV Projecte de Finalista Media Vores Sant Adrià de Accessibilitat i 3 Alta Media Alta Alta Media 20 2018 5B.e Msòilslorar l´accessibilitat i 7a.m Mbiilelonrtaarl la Irnecsoidrupaolrsar Es tracta de completar el passeig fluvial del barri Font: El borac ó prò ia vores Besòs connectivitat 341..505000 connectivitat entre els barris del qveuratelitbartant eenlst rees lpaa is de La Catalana. La seva urbanització està inclos PPVV0032 TPraasnssefiogr mfluavciiaól zdoenl aB aersrpi doert ilvaa C (taetnanlaisn+ap (ipsrcoinjeac)t ed ee xSeAcButiu) PPVV PPrroojjeeccttee ddee FFiinnaalliissttaa BMaeidxaia VVoorreess SSaanntt AAddrriiàà ddee AAcccceessssiibbiilliittaatt ii 13 AAllttaa MMeeddiiaa AAllttaa AAllttaa MMeeddiiaa 2200 220025 5. Millorar l´accessibilitat i 7le.s Millorar la Icniuctoartp uoir aerl La situació del club de tennis de Sant Adrià del vvoorreess BBeessòòss ccoonnnnectivitat 18 5co. nMnilelocrtai r l´accessibilitat i ectivitat 31.000 connectivviittaatt eennttrree eellss bbaarrrriiss d 7. M deell qquuaaliitllaorar la Incorporar Es tracta de completar el passeig f litatt eellss eessppaaiiss Bdee sLóas Cdaifticaulaltnaa l.a L cao snetivnau ïutarbt adnei tlzaa z luovniaa lv deerdl baa dreril 15.758 ció està inclos 14 Eina de priorització Aigua Llera Vores Barris Metròpoli Font: Elaboració pròpia PLA D’ACCIÓ Els objectius i les línies estratègiques definits per o línies estratègiques i s’organitzen per escales desenvolupar la nova visió de l´Eix Besòs es concreten d’intervenció: Aquesta classificació permetrà ajustar en una llista de projectes, accions i activitats que millor les tasques als agents implicats des de la constituiran el Pla d´Acció de l´Agenda Besòs. perspectiva de la gestió. Molts d´aquests projectes, accions i activitats son S´han definit cinc escales d´intervenció: l´aigua, la llera trasnversals i incideixen sobre més d´un dels objectius i la vora del riu, els barris i la metròpolis. aigua 15 l l e r a v o r e s b m a r r i s e t rò p o l i s Font: Elaboració pròpia “HITS” Per cadascú d´aquests àmbits d´actuació s´han identificat uns projectes emblemàtics que seran prioritaris en la implementació de l´Agenda, segons criteris temporals, pressupostaris i de retorn social Fitxes del Pla d’Acció 16 PLA D’ACCIÓ aigua l l e r a v o r e s b m a r r i s e t rò p o l i s AIGUA HAB1. Pla Estratègic de l’Habitatge del Territori Besòs- Agència de l’habitatge AB01. Estudi de l’aprofi tament d’usos d’aigua regenerada en l’àmbit Besòs HAB3. Redacció d’un Pla d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta AB02. Itineraris de l’aigua Vulnerabilitat Residencial AB03. Suport al Pla Director del Rec Comtal (Patrimoni Històric) HAB4. Redactar Programes d’intervenció multidimensional en àrees d’alta AB04. Xarxa d’aprofi tament d’aigua freàtica pels municipis vulnerabilitat urbana en base a una major coordinació entre les àrees AB05. Establiment de zones sensibles per a la recàrrega de l’aqüífer municipals d’habitatge, serveis socials, sanitat i educació AB06. Determinació de zones prioritàries on aplicar tècniques de drenatge urbà HAB5. Pla d’Equipaments del Besòs sostenible INF02. Millora de la permeabilitat de la C-31 AB07. Estudi per la implementació de la gestió de les aigües grises en nous INF04. Cobertura a la B-20 en el tram del Besòs habitatges o reformes integrals d’edifi cis INF08. Apantallament de la C-31, a l’alçada de Badalona i Sant Adrià de Besòs AB08. Pilots de reducció de consum d’aigua en els barris de major consum INF09. Soterrament de la via R2 entre el barri de Vallbona i Montcada Centre INF10. Apantallament de la C-33, a l’alçada de Montcada i Reixac INF15. Estudi de l’aparcament als barris del Besòs LLERA MOB03. Estratègia conjunta pels plans directors de la bicicleta i bicing i PG01. Pla Emergència i de Seguretat desenvolupament de la infraestructura ciclista a l’àmbit PG02. Pla d’Usos MOB04. Análisis de la malla viària del Barris del Besòs PG03. Pla de Biodiversitat PR14. Millorar la qualitat odorífera PG04. Desembocadura PR15. Rehabilitació del pavelló B de l’Hospital de l’Esperit Sant per adequar a PG05. Guals Besòs un centre de politiques de Formació PG06. Pla d’explotació i manteniment PR19. Prova pilot per a millorar l’estructura d’eixos cívics als barris de l’entorn PG07. Nous accesos al Parc Fluvial del riu (barris de Riu Nord i Riu Sud de Santa Coloma) PR23. Prova pilot per reduir l’impacte acústic de les rondes sobre els habitatges VORES de Santa Coloma que donen al Parc Fluvial del Besòs BIO01. Connector ecològic Torrent de Vallençana PR27. Projecte pilot de residus al barri de la Mina BIO02. Connector ecològic Riera Seca PR29. Impact Mètrics BIO03. Connector ecològic Torrent de Can Duran PVL01. Passera Lima BIO04. Connector ecològic Torrent de Tapioles PVL02. Eix Cantabria-Santander-Pius XII BIO06. Renaturalització de les vores del Besòs (tram Can Zam - Montcada i zona PVL03. Avda Sanatori_ Crta de Santa Coloma Vallbona - Montcada) PVL04. Avda Eduard Maristany BIO07. Vores Serralada de Marina PVL05. Bicivia litoral BIO08. Enverdir solars buits a ambdós marges del riu PVL06. Pont Passadors Pi i Maragall INF07. Parc del Molinet PVL07. Passeig Fluvial Can Zam_ Pont de Montcada PM03. Parc de la C-31 PVL08. Connectivitat Campus UPC Diagonal Besòs PR30. Completar el Passeig Marítim de Barcelona fi ns la zona Fòrum PVL10. Estudi de traçat de la BV-5001 al marge esquerre del Besòs PV01. Adequació de les vores de la desembocadura del riu Besòs PVL11. Eix Via Trajana- Sant Ramon de Penyafort PV02. Passeig fl uvial del Barri de la Catalana (projecte executiu) PVL12. Nova connexió Vallbona-Montcada amb el marge esquerre PV03. Transformació zona esportiva (tennis+piscina) de SAB PVL14. Nou pont sobre la riera de Sant Cugat en connexió amb la N-150 en el PV04. Adequació de la carretera de la Catalana i connexió amb C. Guipúscoa marc de la connexió dels 5 districtes de Montcada i Reixac PV05. La Rambleta de SAB PVL15. Ampliació pont Santa Coloma PV06. Accessibilitat pont Pi i Maragall Polidor PVL16. Actuacions a la millora de la mobilitat a Vallbona PV07. Façana fl uvial polígon Montsolís PVL17. Nou Pont a Montcada PV08. Passeig fl uvial Safaretjos / Fàbrica de Cartró SC01. Cabal Musical PV09. Façana fl uvial Bon Pastor SC02. Besossada. Les festes del riu 18 PV10. Passeig Salzareda SC03. Creació d’una xarxa de centres cívics, culturals i comunitaris del Besòs PV11. Camí fl uvial Trinitat / Vallbona (marge dret) SEG01. Taula per la coordinació de seguretat i salut pública PV12. Camí fl uvial Cementiri SCG /Torrent de la Vallençana (Marge esquerre) SOC1. Canvi d’usos en edifi cis emblemàtics localitzats en teixits industrials PV13. Alliberament espai públic de R2 Vallbona / Montcada SOC2. Programa acadèmic universitat_veins per la millora dels barris PV14. Itinerari Rec Comtal URI01. Programa d´Urbanisme Inclusiu PV15. Camí fl uvial Torrent de la Vallençana / Pont de Montcada (Marge esquerre) IDE01. Promoure la difusió de la memòria històrica amb la senyalització de rutes PV16. Aiguabarreig Ripoll / Besòs (Marge dret) urbanes i espais emblemàtics PV17. Pla de Besòs -Santa Maria de Reixac IDE02. Programa de recuperació de la memòria històrica als instituts del Besòs PV18. Adequació d’un carril bici a la vora del marge dret IDE03. Crear un espai de referència de la diversitat d’expressions de la cultura urbana i popular del territori IDE04. Crear un esdeveniment esportiu d’àmbit Besòs BARRIS AV1. Granja Ritz. Centre d’educació agrícola i ramadera de Barcelona AV2. Reconversió dels camps agrícoles de Vallbona com a parc hortofrutícola METRÓPOLIS AV3. Rec Comtal tram Vallbona- Casa de les aigües, Trinitat Vella ECO01. Programa de millora d´infraestructures i competitivitat de polígons BIO05. Observatori de la biodiversitat del Besòs industrials i àrees d´activitat econòmica ECO07. Programa pel foment d´iniciatives d´economia circular i simbiosi industrial ECO02. Cens d’empreses i d’establiments industrials dels PAE de l’Eix Besòs ECO08. Taula per la dinamització comercial i la coordinació entre agents del territori ECO03. Estudi de mercat de l’oferta i la demanda d’activitat terciàries d’ofi cines EN03. Fotolinera a un municipi de l’àmbit Besòs ECO04. Pla estratègic per la revitalització del PAE de Montsolís INF05. Perllongament nord de la Línia 1 de metro Fondo-Badalona ECO05. Fomentar l´associacionisme per la millora del comerç urbà INF06. Nova xarxa de bus al marge esquerra que inclou el perllogament de l’actual ECO06. Pla Industrial Campus Diagonal Besòs xarxa a Barcelona, la plataforma reservada St. Adrià-Singuerlín, carrils bus EDU01. Baobab i intercamviadors virtuals. EDU02. Implantar el Pla d’Escoles Enriquides seguint el model de Barcelona INF11. Estació de BUS de Sagrera EDU03. Programa de suport a l’ESO dels alumnes dels barris de l’entorn del INF13. Perllongament L4 Sagrera Campus Diagonal Besòs. INF14. Perllongament Tramvia Sant Adrià – Badalona (Port) EDU04. Ciutadania Besòs i Campus Diagonal Besòs INF18. Perllongament de la Línia 3 de metro (Trinitat Nova- Trinitat Vella) EN01. Implantació xarxa de calor d’aprofi tament geotèrmic a SCG INF19. Permeabilitat i connectivitat de Ronda Litoral-Besòs EN02. Prova pilot d’instal·lació d’energia solar fotovoltaica a la coberta d’un INF20. Impacte de les infraestructures sobre els barris del Besòs polígon de l’àmbit del Besòs INF21. Estació intermodal de la Sagrera EN04. Programa pilot per a la rehabilitació energètica habitatges als barris de ME01. El metabolisme urbà del territori Besòs Les Oliveres i de Can Franquesa de SCG MOB01. Pla Operatiu de Mobilitat Campus Can Ruti ESS01. Projecte B-MINCOME MOB02. Pla de millora de la intermodalitat de la xarxa ferroviària ESS02. Establir serveis de formació sobre economia cooperativa, social i solidària MOB05. Anàlisi de distribució de mercaderies de la industria urbana basats en la realitat social i productiva del territori Besòs OL01. Estabilització platges ESS03. Implantar una moneda local que ajudi a reactivar el petit comerç OL02. Parc d’esculls ESS04. Desenvolupar una línia d’ajuts econòmics destinats a impulsar iniciatives OL03. Desplaçament col·lector empresarials d’economia cooperativa, social i solidària PECT01. PECT Litoral Besòs Territori Sostenible ESS05. Implementar línies d’ajut específi ques per a persones amb rendes baixes o PECT02. Eix del coneixement Besòs-Marina en risc d’exclusió, que no són benefi ciàries actualment de bonifi cacions en PM01. Parc Agroforestal Metropolità del Pla de Reixac les tarifes de transport públic col·lectiu PM02. Parc de les 3 Xemeneies PM01 PVL14 BIO02 ECO01 ECO01 BIO03 PV16 PV17 BIO04 INF09 INF20 INF10 PV13 SOC1 PVL17 PV15 PV14 PVL16 AB01 PVL07 AV01 SOC1 AV03 BIO01 BIO06 PVL12 PV12 AV02 PVL10 BIO07 BIO07 PG01 INF18 PG02 PV18 PG03 AB03 ENO4 PG06 PV11 PECT02 PECT02 SOC1 MOB01 PVL15 INF04 AB02 PV10 PR19 PV18 PR23 ECO01 ECO01 ENO1 INF19 SOC1 PVL01 ECO01 ECO01 ECO01 INF13 PV09 SOC1 INF07 INF05 PR15 INF11 PVL02 PV07 INF21 PV08 SOC2 ECO04 SOC1 SOC1 ECO01 PVL06 PVL03 INF08 SOC1 INF02 INF03 PV06 PVL11 PV04 SOC1 ECO01 PV05 INF06 PM03 PV03 PG05 ECO01 INF14 SOC1 PV02 PVL05 PR27 PVL04 SOC1 PG07 aigua EDU04 PECT02 PR29 ECO06 PM02 OL03 OL01 PV01 PVL08 l l e r a PECT01 OL02 v o s PG04 PR30 AB01 PLA D’ACCIÓ r e b m a r r i s e t rò p o l i s AIGUA 20 PLA D’ACCIÓ AIGUA Diagnosi Objectiu El cicle de l’aigua és l’element protagonista La disponibilitat de nombrosos recursos del territori Besòs. La presencia del riu Besòs, hídrics i la presència d’importants els seus afluents i els aqüífers associat infraestructures del cicle de l’aigua condicionen aquest entorn aquest des del esdevenen un element estratègic propi punt de vista natural, paisatgístic, ambiental i d’aquest territori, que ha de generar un valor urbanístic. diferencial respecte a la resta de l’àmbit metropolità. L’Agenda Besòs ha de posar sobre la taula una nova gestió del cicle de l’aigua. Accions AB01 Estudi de l’aprofitament d’usos d’aigua AB06 Determinació de zones prioritàries on regenerada en l’àmbit Besòs aplicar tècniques de drenatge urbà AB02 Itineraris de l’aigua sostenible AB03 Suport al Pla Director del Rec Comtal AB07 Estudi per a la implentació de la gestió de les aigües grises en nous habitatges 21 AB04 Xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica o reformes integrals d’edificis pels municipis AB08 Pilots de reducció de consum d’aigua AB05 Establiment de zones sensibles per a la en els barris de major consum recàrrega de l’aqüífer ¨Hits¨ Hit 01 Aigua com recurs natural del barris del Besòs AB04 Xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica pels municipis AB02 Itineraris de l’aigua AB03 Suport al Pla Director del Rec Comtal HITS: AIGUA AB04 Xarxa d’aprofitament d’aigua freàtica pels municipis OBJECTIUS 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Reduir el consum d’aigua potable mitjançant la construcció d’una xarxa municpal d’aigua freàtica. DESCRIPCIÓ L’abundant presència de recursos freàtics de l’aqüífer del Besòs, permet cobrir una part important de les demandes d’aigua no potables municipals (reg de zones verdes, neteja de carrers, neteja clavegueram,...). Tal com estableix el Pla Director d’Aprofitament de Recursos Alternatius Hídrics de l’AMB, els sistemes previstos a l’entorn Besòs són les xarxes de Santa Coloma - Badalona, Sant Adrià 22 i Montcada (aquesta última xarxa unida també al municipi de Cerdanyola). La suma de totes aquestes xarxes permet un increment del recursos freàtics aprofitables de 290.000 m3 anys, respecte a la situació actual. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Agència Catalana de l’Aigua; AMB; Ajuntaments de l’entorn Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Agència Catalana de l’Aigua; AMB; Ajuntaments de l’entorn Besòs. Font: Elaboració pròpia HITS: AIGUA AB02 Itineraris de l’aigua OBJECTIUS 1. Fomentar una identi tat compart ida, centrada en el r iu com element cohesionador dels barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Impulsar el concepte de l´aigua com a element Font: Carles Enrich vertebrador de l´Eix Besòs i de la metrópolis. Augmentar i millorar l’accessibilitat física i la qualitat dels carrers. Millorar l´accessibilitat del parc fluvial, aproximar les dues vores del riu i dels espais de l´entorn. DESCRIPCIÓ Es tracta de reordenar l’espai a l’entorn de l’aigua, 23 com a pas cívic de divulgació de l’aigua. Acompanyat de material de divulgació del paper de l’aigua als barris del Besòs. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs. Font: Carles Enrich TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Comissió Rec Comtal. Font: Elaboració pròpia RECUPERACIÓ AMBIENTAL Font: Ajuntament de Barcelona 24 AIGUA Font: Ajuntament de Barcelona Font: Ajuntament de Barcelona HITS: AIGUA AB03 Suport al Pla Director del Rec Comtal OBJECTIUS 1. Fomentar una identi tat compart ida, centrada en el r iu com element cohesionador dels barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Impulsar el concepte de l’aigua com a lement vertebrador de l’Eix Besòs i de la metròpolis descripció Donar suport a la redacció del Pla Directordel Rec Comtal, en fase de redacció per part de l’Ajuntament de Barcelona, coordinar territorialment tota la infraestructura hidràulica. Col·labora amb totes les administracions sectorials ADMINISTRACIÓ COMPETENT implicades per a convertir el Rec Comtal en un espai Consorci del Besòs. 25 cívic de memòria històrica i impulsar la funcionalitat TERMINI D’EXECUCIÓ hidràulica per a regar els parc de la ciutat de 2018 Barcelona, especialment, el futur parc lineal de La Sagrera. Reconeixament al patrimoni arqueològic SEGUIMENT ACCIÓ de la mina del Rec Comtal, al seu pas per Montcada Consorci del Besòs. Centre. Font: Ajuntament de Barcelona LLERA 26 PLA D’ACCIÓ LLERA Diagnòsi Objectiu Fa 17 anys de la inauguració de la primera Establir un nou marc de gestió del parc fluvial, fase del Parc Fluvial del riu Besòs. Els en col·laboració amb els agents del territori, objectius inicials s’han complert. No obstant per gaudir d´un riu obert a la ciutadania. hi ha una diversitat d’activitats i usos actuals ¨impensables¨ inicialment. Hi ha un augment clar de la demanda d’ús social: El parc fluvial requereix de gestió més intensa. Els usos especialitzats en salut i esport no abasten tot el potencial d’un parc metropolità de més de 2 milions d’usuaris. Es necessària una reflexió sobre la situació actual i una definició de reptes de futur. Accions Pla de gestió integral del Parc fluvial del riu Besòs PG01 Pla Emergència i de Seguretat 27 PG02 Pla d’Usos PG03 Pla de Biodiversitat PG04 Desembocadura PG05 Guals Besòs PG06 Pla d’explotació i manteniment PG07 Nous accessos al Parc Fluvial ¨Hits¨ Hit 02 Una nova gestió del Parc Fluvial PG01 Pla Emergència i de Seguretat PG02 Pla d’Usos PG03 Pla de Biodiversitat PG04 Desembocadura PG05 Guals Besòs PG06 Pla d’explotació i manteniment PG07 Nous accessos al Parc Fluvial Hit 02: Una nova gestió del Parc Fluvial PG01 PG02 PG03 Pla Emergència i Pla d’Usos Pla de Biodiversitat de Seguretat OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS 7. Mil lorar la qual i tat ambiental 7. Mil lorar la qual i tat ambiental 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures vertebrant les infraestructures vertebrant les infraestructures verdes blaves. verdes blaves. verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES 2. Reforçar l ’equitat social per LÍNIES ESTRATÈGIQUES Garantir la seguretat dels ciutadans reduir les condicions del dins del Parc Fluvial amb un us més vulnerabi l i tat als barr is del Potenciar la biodiversitat sorgida de intens del Parc Fluvial. Besòs. la transformació del Parc Fluvial. DESCRIPCIÓ LÍNIES ESTRATÈGIQUES DESCRIPCIÓ Dotar al Parc Fluvial del riu Besòs Impulsar usos civícs a l’espai public Realitzar accions al llarg de tota la d’una nova versió del Sistema eper a potenciar-lo com espai social. llera que potenciin la biodiversitat , d’Alerta hidrològica (SHABE) que des de les tasques de manteniment s’adapti a les noves necessitats DESCRIPCIÓ com a la implantació de zones refugi. 28 del parc. Tant pel que fa a l’horari Redacció d’un nou reglament d’usos d’activació , com de la superficie a que reguli les activitats a realitzar al ADMINISTRACIÓ COMPETENT vigilar. Parc, amb l’objectiu dincorporar nous Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; usos i activitats. BCASA. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; ADMINISTRACIÓ COMPETENT TERMINI D’EXECUCIÓ BCASA. Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; 18 mesos BCASA. SEGUIMENT ACCIÓ TERMINI D’EXECUCIÓ 10 mesos TERMINI D’EXECUCIÓ Comissió de Gestió del Parc Fluvial 8 mesos del riu Besòs. SEGUIMENT ACCIÓ Comissió de Gestió del Parc Fluvial SEGUIMENT ACCIÓ del riu Besòs. Comissió de Gestió del Parc Fluvial del riu Besòs. HITS: LLERA PG05 PG06 PG07 Guals Besòs Pla d’explotació i Nous accesos al manteniment Parc Fluvial OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS 7. Mil lorar la qual i tat ambiental 7. Mil lorar la qual i tat ambiental 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures vertebrant les infraestructures vertebrant les infraestructures verdes blaves. verdes blaves. verdes blaves. 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i LÍNIES ESTRATÈGIQUES 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is Potenciar la biodiversitat sorgida de connectivi tat entre els barr is del Besòs. la transformació del Parc Fluvial. del Besòs. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DESCRIPCIÓ LÍNIES ESTRATÈGIQUES Millorar l´accessibilitat del parc Implementar un nou programa Millorar l´accessibilitat del parc fluvial, aproximar les dues vores del de manteniment i explotació que fluvial, aproximar les dues vores del riu i dels espais de l´entorn. incorpori les noves directrius del Pla riu i dels espais de l´entorn. de gestió integral del Parc Fluvial del DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ Construcció de dos guals a la llera riu Besòs. L’àmbit d’actuació afecta bàsicament del riu per ampliar la direccionalitat 29 ADMINISTRACIÓ COMPETENT a el tram de l’Avinguda de la Ribera i dels itineraris possibles actuals i Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; del marge dret de la llera canalitzada formar-ne de nous que permetin BCASA. del riu Besòs, al nucli urbà de distribuir millor els vianants del parc. Montcada i Reixac entre els carrers TERMINI D’EXECUCIÓ de Llevant i Bonavista. ADMINISTRACIÓ COMPETENT - Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; ADMINISTRACIÓ COMPETENT BCASA. SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa; DiBA. BCASA. TERMINI D’EXECUCIÓ 6 mesos TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Comissió de Gestió del Parc Fluvial SEGUIMENT ACCIÓ del riu Besòs. Comissió de Gestió del Parc Fluvial del riu Besòs. Hit 02: Una nova gestió del Parc Fluvial Estat actual 30 Proposta Font: Elaboració pròpia HITS: LLERA PG04 Desembocadura OBJECTIUS 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Potenciar la biodiversitat sorgida de la transformació del Parc Fluvial. DESCRIPCIÓ Creació d’una àrea natural destinada als animals salvatges, no accessible per a persones i animals domèstics. Per Impulsar la potencialitat de la desembocadura com espai de refugi de la pressió antròpica. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntaments; Consorci Besòs; DiBa. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos 31 SEGUIMENT ACCIÓ Comissió de Gestió del Parc Fluvial del riu Besòs. Font: Elaboració pròpia VORES 32 PLA D’ACCIÓ VORES Diagnosi Objectiu La falta de circuits continus per a vianants i L’agenda Besòs, seguint la transformació bicicletes al llarg de l’àmbit de les vores del del riu, proposa treure de l’aïllament, quasi riu, juntament amb la falta de qualitat d’alguns físic, el riu de la resta de ciutat metropolitana dels seus espais públics així com la seva integrant el parc fluvial del Besòs en un manca de confort, fan que la relació entre el sistema de parcs que anirà recollint tots els parc fluvial del Besòs i el seu entorn no sigui espais lliures a les vores del riu. clara ni agradable i que el seu espai de vores així com la façana que el delimita, no tinguin un atractiu que potenciï el gaudi del seu espai. Accions BIO01 Connector ecològic Torrent de PV04 Adequació de la carretera de la Vallençana Catalana i connexió amb C. Guipúscoa BIO02 Connector ecològic Riera Seca PV05 La Rambleta de SAB BIO03 Connector ecològic Torrent de PV06 Accessibilitat pont Pi i Maragall Polidor Can Duran PV07 Façana fluvial polígon Montsolís BIO04 Connector ecològic Torrent de Tapioles PV08 Passeig fluvial Safaretjos / fàbrica BIO06 Renaturalització de les vores del Besòs de Cartró (tram Can Zam - Montcada i zona PV09 Façana fluvial Bon Pastor 33 Vallbona - Montcada) PV10 Passeig Salzareda BIO07 Vores Serralada Marina PV11 Camí fluvial Trinitat / Vallbona BIO08 Enverdir solars buits a ambdós marges (marge dret) del riu PV12 Camí fluvial Cementiri SCG / Torrent de INF07 Parc del Molinet la Vallençana PM03 Parc de la C-31 PV13 Espai públic alliberament de PR30 Completar el Passeig Marítim de R2 Vallbona / Montcada Barcelona fins a la zona Fòrum PV14 Itinerari Rec Comtal PV01 Adequació de les vores de la PV15 Camí fluvial Torrent de la Vallençana / desembocadura del riu Besòs Pont de Montcada (marge esquerra) PV02 Passeig fluvial del Barri de la Catalana PV16 Aiguabarreig Ripoll / Besòs (marge dret) PV03 Transformació zona esportiva PV17 Pla de Besòs - Santa Maria de Reixac (tennis+piscina) de SAB PV18 Adequació carril bici a la vora del marge dret ¨Hits¨ Hit 03 El marge dret: Barcelona construeix la façana fluvial PV01 Adequació de les vores de la desembocadura del riu Besòs PV04 Adequació de la carretera de la Catalana i connexió amb C. Guipúscoa. PV07 Façana fluvial polígon Montsolís PV09 Façana fluvial Bon Pastor PV11 Camí fluvial Trinitat / Vallbona (marge dret) PV13 Espai públic alliberament de R2 Vallbona / Montcada Hit 03: El marge dret: Barcelona construeix la façana fluvial PV01 Adequació de les vores de la desembocadura del riu Besòs OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ Els ponts que creuen el Besòs garanteixen la unió entre el territori dels dos costats del riu. És important però que aquests ponts connectin amb els vials i voreres que recorren els marges del riu tant a cota ciutat com a cota riu per a garantir l’accés i 34 les continuïtats dels recorreguts per a vianants i bicicletes. El pont de Maristany en el marge dret, connecta amb el parc de la Pau a través d’una rampa. El marge esquerre, però, no hi ha connexió entre la vorera del pont i el carrer Olímpic havent d’anar fins el camp de futbol per a fer la volta. Es proposa realitzar una connexió en el marge esquerre des de la vorera del C. Maristany (cota 9,5) fins a la cota ciutat (5,5) donant continuïtat a la ronda verda del costat Barcelona del riu cap al marge superior i inferior esquerre a través del pas inferior que creua el pont i les vies del tren. Es preveu també acondicionar la vorera del pas inferior de connexió amb el carrer Olímpic. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci Besòs; Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci Besòs; Ajuntament de Sant Adrià de Besòs . Font: Elaboració pròpia HITS: VORES PV04 Adequació de la carretera de la Catalana i connexió amb Carrer Guipúscoa OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ A partir de la recent urbanització de la Catalana, en el marge esquerre del riu es perd la continuïtat del passeig de vora a la cota ciutat degut a la forta presència de les infraestructures viaries i a la falta de façanes actives properes. La continuïtat longitudinal aigües amunt en aquesta zona, es fa amb el passeig 35 a la cota del riu. Es proposa donar continuïtat al passeig en contacte amb el riu a la cota ciutat des de la Catalana fins a la nova transformació urbanística prevista a l’entorn de Sant Ramón de Penyafort. Es vol donar continuïtat al carril bici de la Rambla de Guipúscoa a través del C. de Margarida Xirgu i l’Avinguda Catalana fins a la rampa d’accés al riu. També es pretén connectar el Museu d’història de la Immigració de Catalunya i el seu entorn amb els usuaris que gaudeix del marge del riu. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Font: DATAE Hit 03: El marge dret: Barcelona construeix la façana fluvial PV07 Façana fluvial polígon Montsolís OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ Es proposa re urbanitzar el carrer de l’Avançada separant-lo per una “barrera” verda (de 4 metres d’amplada) de la ronda i col·locant-li un carril bici que recorri tot el front cap al riu separat de la circulació per una franja d’aparcament. Es proposa urbanitzar 36 l’àmbit (variable entre 9 i 23 m) entre el carrer i la façana del polígon amb tractament de vorera i de zona verda. Urbanitzar i donar ús a la zona verda en contacte amb l’àmbit de les vores, ha d’ajudar a connectar aquest front del polígon amb el Bon Pastor i la Verneda. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; AMB i Consorci Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 20 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; AMB i Consorci Besòs. Font: DATAE HITS: VORES PV09 Façana fluvial Bon Pastor OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ La façana del barri del Bon Pastor cap al riu està pendent de la seva transformació urbanística. La cobertura de la ronda Litoral del seu front, té uns usos que no acaben de ser del tot atractius. Es proposa implantar un carril bici al carrer de l’Arbeca amb continuïtat amb el del carrer de 37 l’Avançada connectat transversalment amb un nou carril bici al carrer de Lima i un altre al carrer de Sant Adrià que uniran el carrer de la Ciutat d’Asunción amb Santa Coloma. Es proposa re estudiar els usos de la cobertura de la ronda i connectar amb una passera per a vianants el carrer de Lima amb la vora esquerra del riu per a connectar Sant Andreu i la Maquinista amb Santa Coloma. És important urbanitzar la zona verda del carrer de Sant Adrià fins al metro un cop s’hagi construït el nou mercat. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Barcelona. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboració pròpia Hit 03: El marge dret: Barcelona construeix la façana fluvial PV11 Camí fluvial Trinitat / Vallbona (marge dret) OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ Des del pont de Santa Coloma i la parada de metro de Baró de Viver, es pot recorre la vora del riu fins al torrent Tapioles per un pas d’uns 5-6 metres d’amplada pavimentat amb una llosa de formigó, mal mantingut i amb circulació de camions de la 38 formigonera. Aquest espai gens confortable, està delimitat pel nus viari de la C-58 i per les vies del tren de l’AVE i de rodalies. Es proposa millorar la relació entre la sortida de metro de Baró de Viver, el Pont de Santa Coloma i la llera dreta del riu, acotant l’espai del viari i consolidant un espai de vorera cap al metro i un altre en contacte amb el mur de contenció del riu. Passat el pont de la B-20 es proposa prohibir el pas de vehicles i acondicionar el camí per a vianants i bicicletes fins al torrent Tapioles per a connectar amb Vallbona, la Granja Ritz i Ciutat Meridiana. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. Font: Elaboració pròpia HITS: VORES PV13 Espai públic alliberament de R2 Vallbona / Montcada OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar els espais residuals entre la ciutat i el riu com espai públic i de relació social. DESCRIPCIÓ Es proposa arranjar el camí actual que va des de la sortida del Metro de la línia 1 de Baró de Viver fins al centre del Barri de Vallbona per convertir-se en el camí fluvial del marge dret. Es proposa una actuació de remodelació que millori el confort dels vianants. Aquest nou camí hauria de ser per a vianants i 39 bicicletes, però amb un paviment capaç de suportar el transit d’un vehicle de manteniment. S’incorporaria una nova barana de protecció de la llera del riu i una tanca de separació i una il·luminació semblant a la del molt freqüentat camí fluvial del marge esquerra. Si considerem el caràcter i l’atractivitat del nou espai d’agricultura de la ciutat es considera que seria el nou accés cívic al barri de Vallbona des del resta de la ciutat de Barcelona. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Montcada i Reixac; Ajuntament de Barcelona. TERMINI D’EXECUCIÓ 24 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntament de Montcada i Reixac; Ajuntament de Barcelona. Font: Elaboració pròpia BARRIS 40 PLA D’ACCIÓ BARRIS Diagnosi Objectius L´imaginari col·lectiu associa els barris del Besòs com Fomentar una identitat compartida, centrada en el riu a vulnerables, estigmatitzats i perillosos. Les grans com element cohesionador dels barris del Besòs. infraestructures han fragmentat el teixit urbà dels barris i impacta negativament en la qualitat ambiental i la Reforçar l’equitat social per reduir les condicions de mobilitat entre barris. Molts barris estan desconnectats vulnerabilitat als barris del Besòs. entre sí i desconnectats del riu. No existeix una estructura viària de caràcter local que creui els barris del Promoure les polítiques actives de formació com a Besòs i que els connecti amb els grans equipaments, palanca d´inserció laboral. com és el parc fluvial. Promoure la revitalització i l’enxarxament de Les famílies afectades per processos de desnonament, l’associacionisme i l’enfortiment de les pràctiques les persones amb dificultats per fer front a les despeses d’innovació social. bàsiques de l’habitatge (lloguer i subministraments) i les persones sense llar, són problemàtiques especialment Garantir el dret a l’habitatge impulsant polítiques presents a l’àmbit. L’Eix Besòs ha comptat històricament coordinades amb els agents del territori. —i compta també en l’actualitat— amb un capital humà menys qualificat, la qual cosa contribueix a Millorar l´accessibilitat i connectivitat entre els barris del generar fonamentalment unes majors dificultats per a Besòs. la integració laboral, econòmica i residencial d’aquesta població. Compensar les externalitats negatives de les grans infraestructures integrant-les a les diverses lògiques Però els barris del Besòs tenen també un potencial per urbanes. 41 explotar i deixar de ser invisibles o poc atractius. A tot això es pot afegir la valoració positiva de disposar de Millorar la qualitat ambiental vertebrant les sòl industrial on actualment hi ha polígons d’activitat infraestructures verdes blaves. econòmica que permet plantejar-ne la revitalització i atreure noves activitats centrades en el coneixement i la Reforçar i dinamitzar la participació ciutadana en la innovació. governança i el procés d’implementació de l’Agenda Besòs. Accions Cohesió social HAB01 Pla Estratègic de l’Habitatge del Territori Besòs - SC03 Creació d’una xarxa de centres civics, culturals i Agència de l’Habitatge comunitaris del Besòs HAB03 Pla d’Actuació Integral per a persones en situació SOC02 Programa Acadèmic Universitat / Veïns per la d’Alta Vulnerabilitat Residencial millora dels barris HAB04 Redactar programes d’intervenció multidimensional URI01 Programa d’Urbanisme Inclusiu en àrees d’alta vulnerabilitat urbana SEG01 Taula per la coordinació de seguretat i salut pública HAB05 Pla d’Equipaments del Besòs IDE01 Promoure la difusió de la memòria històrica EDU01 Baobab amb la senyalització de rutes urbanes i espais EDU02 Implantar el Pla d’Escoles Enriquides emblemàtics EDU03 Programa de suport a l’ESO dels alumnes dels IDE02 Programa de recuperació de la memòria històrica barris de l’entorn del Campus Diagonal-Besòs als instituts del Besòs EDU04 Ciutadania Besòs i Campus Diagonal-Besòs IDE03 Crear un espai de referència de la diversitat EDU05 Solar Decathlon Europe d’expressions de la cultura urbana i popular del territori SC01 Cabal Musical IDE04 Crear un esdeveniment esportiu d’àmbit Besòs. SC02 Besossada. Les festes del riu Economia-Treball-Teixits productius ESS01 Projecte B-MINCOME ECO03 Estudi de mercat de l’oferta i la demanda d’activitat ESS02 Establir serveis de formació sobre economia terciàries d’oficines cooperativa, social i solidària basat en la realitat ECO04 Pla estratègic per la revitalització dels PAEs social i productiva del territori Besòs (Projecte pilot Montsolís) ESS03 Implantar al territori Besòs una moneda local que ECO05 Fomentar l’associacionisme per la millora del ajudi a reactivar el petit comerç comerç urbà 42 ESS04 Desenvolupar una línia d’ajuts econòmics destinats ECO06 Pla Industrial Campus Diagonal-Besòs a impulsar iniciatives empresarials d’economia SOC01 Canvi d’usos edificis emblemàtics localitzats en cooperativa, social i solidària teixits industrials ESS05 Implementar línies d’ajut específiques per a PR15 Rehabilitació pavelló B de l’Hospital de l’Esperit persones amb rendes baixes o en risc d’exclusió Sant: centre de polítiques de Formació ECO02 Cens d’empreses i d’establiments industrials dels PR29 Impact Metrics PAE de l’Eix Besòs ECO01 Programa de millora d’infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d’activitat econòmica Accessibilitat i connectivitat INF02 Millora de la permeabilitat de la C-31 PVL06 Pont Passadors-Pi i Maragall INF04 Cobertura de la B-20 en el tram del Besòs PVL07 Passeig Fluvial Can Zam- Pont de Montcada INF09 Soterrament de la via R2 entre el barri de Vallbona i PVL08 Connectivitat Campus UPC Diagonal-Besòs Montcada Centre PVL10 Estudi de traçat de la BV-5001 al marge esquerra INF15 Estudi de l’aparcament en els barris del Besòs del Besòs MOB03 Estratègia conjunta pels plans directors de la PVL11 Eix Via Trajana-Sant Ramon de Penyafort bicicelta i bicing PVL12 Nova connexió Vallbona-Montcada amb el marge MOB04 Anàlisi de la xarxa viària dels barris del Besòs esquerra PVL01 Passera Lima PVL14 Nou pont sobre la riera de Sant Cugat en connexió PVL02 Eix Cantabria-Santander-Pius XII amb la N-150 PVL03 Avda Sanatori- Crta de Santa Coloma PVL15 Ampliació pont Santa Coloma PVL04 Avda Eduard Maristany PVL16 Actuacions per la millora de la mobilitat a Vallbona PVL05 Bicivia litoral PVL17 Nou pont a Montcada Infraestructura verda i qualitat ambiental AV01 Granja Ritz. Centre d’educació agrícola i ramadera PR27 Projecte pilot de residus al barri de la Mina de la ciutat de Barcelona. EN01 Implantació xarxa de calor d’aprofitament geotèrmic AV02 Reconversió dels camps agrícoles de Vallbona a Santa Coloma de Gramenet com a parc hortofrutícola a l’aire lliure. EN02 Prova pilot d’instal·lació d’energia solar fotovoltaica AV03 Rec Comtal tram Vallbona- Casa de les aigües, a la coberta d’un polígon de l’àmbit del Besòs Trinitat Vella EN04 Programa pilot per a la rehabilitació energètica PR14 Millorar la qualitat odorífera d’habitatges als barris de les Oliveres i de Can PR19 Prova pilot per a millorar l’estructura d’eixos cívics Franquesa de Santa Coloma de Gramenet als barris de l’entorn del riu INF08 Apantallament de la C-31 a l’alçada de Badalona i PR23 Prova pilot per reduir l’impacte acústic de les Sant Adrià de Besòs rondes sobre els habitatges de Santa Coloma que INF10 Apantallament de la C-33 a l’alçada de Montcada i donen al Parc Fluvial del Besòs Reixac 43 ¨Hits¨ Cohesió social: Hit 04 Estratègia pel dret de l’Habitage al Besòs HAB01 Pla Estratègic de l’Habitatge del Territori Besòs - Agència de l’Habitatge HAB03 Redacció d’un Pla d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta Vulnerabilitat Residencial Hit 05 Rehabilitació integral per disminuir la vulnerabilitat HAB04 Redactar Programes d’intervenció multidimensional en àrees d’alta vulnerabilitat urbana Hit 06 Fomentar una identitat compartida SC02 Besossada. Les festes del riu Economia-Treball-Teixits productius: Hit 07 Fixar i potenciar el Teixit productiu ECO04 Pla estratègic per la revitalització dels PAEs (Projecte Pilot Montsolís) Mobilitat: Hit 08 Pla de Vies dels barris del Besòs PVL02 Eix Cantabria-Santander-Pius XII PVL03 Avda Sanatori - Crta de Santa Coloma de Gramenet Qualitat Ambiental: Hit 09 Acomodar les infraestructures als barris INF10 Apantallament de la C-33 a l’alçada de Montcada i Reixac Estimació de desenvolupament de sectors 44 Font: Elaboració pròpia HITS: BARRIS HAB01 Pla Estratègic de l’Habitatge del Territori Besòs- Agència de l’habitatge OBJECTIUS 4. Garantir el dret a l ’habitatge impulsant polí t iques coordinades amb els agents del terr i tor i . LÍNIES ESTRATÈGIQUES Redacció d’un Pla estratègic de l’habitatge que ajudi a gestionar de forma coordinada la promoció de l’habitatge assequible per als ciutadans del territori Besòs. Promoure la creació d’un espai comú com suport en la gestió de les polítiques d’habitatge. Fomentar polítiques coordinades amb diferents agents per afrontar les situacions d’Alta Vulnerabilitat Residencial. 45 DESCRIPCIÓ El Pla ha de contemplar una diagnosi de l’estat de l’habitatge en aquest territori amb l’objectiu d’especificar les seves necessitats i problemàtiques, definint els reptes i actuacions que s’han d’afrontar de forma coordinada. Aquest Pla ha de servir principalment per establir les directrius que permetin l’elaboració dels plans locals d’habitatge de cada municipi. Ha d’establir les bases per a la creació d’una estructura que permeti desenvolupar les prescripcions del Pla (Oficina de l’habitatge del Besòs). ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntaments; Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ - SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntaments; Consorci del Besòs. Font: Elaboració pròpia HITS: BARRIS HAB03 Redacció d’un Pla d’Actuació Integral per a persones en situació d’Alta Vulnerabilitat Residencial OBJECTIUS 4. Garantir el dret a l ’habitatge impulsant polí t iques coordinades amb els agents del terr i tor i . LÍNIES ESTRATÈGIQUES Fomentar polítiques coordinades amb els agents per afrontar les situacions d’Alta Vulnerabilitat Residencial. DESCRIPCIÓ El Pla contindrà com a mínm 6 instruments: 1) Un equip professional d’atenció de carácter específ ic. 2) Un conjunt de protocols de relació entre serveis socials bàsics i la cartera de serveis 46 del PAI. 3) Un programa públ ic d’habitatges d’emergència i d’ inclusió. 4) Un sistema de serveis d’acol l ida i estada temporal (CPA, centre integral, centre de dia…). 5) Una xarxa d’acció compart ida amb les enti tats. 6) Un disposit iu estable de coordinació intermunicipal del PIA. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. HITS: BARRIS HAB04 Redactar Programes d’intervenció multidimensional en àrees d’alta vulnerabilitat urbana OBJECTIUS 2. Reforçar l ’equitat social per reduir les condicions del vulnerabi l i tat als barr is del Besòs. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Atenció especial a àrees d’alta vulnerabilitat urbana. DESCRIPCIÓ Els documents de redacció dels programes d’intervenció multidimensional han d’incorporar: Crear projectes educatius, integrals i transformadors, i donar suport a les escoles en les tasques socioeducatives complementàries. Afrontar les principals desigualtats socials que causen problemes de salut, reforçant la perspectiva 47 integral, preventiva i comunitària. Impulsar la cultura com a eina de transformació social, vinculant-la als equipaments de proximitat, als centres educatius i a l’accés i la participació igualitària de tots els col·lectius. Promoure el desenvolupament local i de l’economia de proximitat, lligada a les necessitats de les persones, i fomentar-ne les oportunitats laborals. Fer front als dèficits urbanístics, a la baixa qualitat de l’habitatge i a la manca d’equipaments. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. Font: Elaboració pròpia Una acció en tres actes Acte 1 Acte 2 Acte 3 Anar-hi Trobar-se Celebrar 48 Font: Elaboració pròpia HITS: BARRIS SC02 Besossada. Les festes del riu OBJECTIUS 1. Fomentar una identi tat compart ida, centrada en el r iu com element cohesionador dels barr is del Besòs. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Promoure activitats al parc fluvial vinculades a la recuperació de la memòria col·lectiva i a la generació d´una identitat compartida pels barris (Festa del Riu). DESCRIPCIÓ La Besosada, terme agafat de les crescudes repentines del riu, és un esdeveniment popular d’escala territorial que té intenció d’implantar-se al calendari de festes anual. Partim del fet que, amb la recuperació del riu i la seva llera, s’ha guanyat un espai privilegiat per als ciutadans, no prou conegut ni valorat per la resta de veïns de la metròpoli. Celebrar aquesta recuperació significa reconèixer la vitalitat d’aquest territori. El Territori Besòs no és unlloc per descobrir sino un territori viu, actiu i amb una forta personalitata. Proposem construir la festa des dels motors de producció cultural existents i, per tant, fent aflorar i posant envalor el que 49 ja passa. El projecte es fonamenta en el treball de cocreació d’un esdeveniment en el que els els ciutadans-protagonistes participin d’una posada en escena d’escala ivisibilitatsuperior gracies a la col·laboració amb artistes i creadors. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntaments-Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Comissió Festa del riu. Font: LEVE HITS: BARRIS ECO04 Pla estratègic per la revitalització dels PAEs (Projecte Pilot Montsolís) OBJECTIUS 8. Impulsar àrees de coneixement i d’act ivi tat econòmica metropol i tana fomentant l ’economia circular. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Desenvolupar programes de rehabilitació integral en els polígons d’activitat econòmica (PAE) integrats en el teixit urbà. DESCRIPCIÓ Elaboració d´un Pla estratègic per revitalitzar els PAEs del Besòs i desenvolupar un projecte pilot pel PAE de Montsolís, identificant el seu potencial en base a la seva localització estratègica i les millores necessàries en serveis i infraestructures vinculades 50 a la producció. El Pla ha de ser una eina per aprofitar les potencialitats del polígon de mode que reverteixi en el desenvolupament econòmic del barri, generant llocs de treball i donant cabuda a iniciatives d´economia social i cooperativa. La proposta haurà d´estudiar vies per fer més competent i enfortir l´activitat de les empreses ja localitzades al polígon i per atraure d´altres activitats que generin sinèrgies com la simbiosi industrial, les indústries culturals, l´economia circular i verda, o activitats centrades en la innovació i la formació. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs; Ajuntament de Barcelona; Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ - SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs; Ajuntament de Barcelona; Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Font: Elaboració pròpia HITS: BARRIS PVL02 Eix Cantabria - Santander - Pius XII OBJECTIUS 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Augmentar la superfície, millorar la accessibilitat física i la qualitat dels carrers. Adequar i millorar l’espai urbà per facilitar la mobilitat a peu i en bicicleta. DESCRIPCIÓ La malla viària del territori Besòs és molt discontinua i la seva estructura dificulta els moviments locals per l’actual xarxa de carrers. Molt moviments necessiten de les grans infraestructures que travessen el territori. L’eix format pel carrer Santander, el pont del Molinet i l’avinguda de Pius XII és un exemple 51 clar. El projecte proposa una secció continua des de la Rambla Guipúscoa de Barcelona fins l’antiga carretera de València a Badalona. Per aconseguir aquesta secció homogènia és necessari actuar en dos ponts: un per a superar el pas del ferrocarril de la línia R1 i l’altre el pont del Molinet transformant la secció actual dedicada exclusivament als vehicles per una nova on s’hi encabirà una vorera i un carril bici. En general la secció del carrer serà dedicada al vehicles, a les bicicletes, i un pas còmode per vianants, alhora es plantarà arbrat viari que ajudarà a intensificar la infraestructura verda del Besòs. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Barcelona; Ajuntament de Badalona; Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ 24 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. Font: Elaboració pròpia HITS: BARRIS PVL03 Avda Sanatori - Crta de Santa Coloma PROPOSTA CALÇADA MIXTA EN DOBLE SENTIT -Carril descendent BUS OBJECTIUS -Carril ascendent mixt busos i vehicles privats -Sense afectació a edificacions fora d’alineació segons planejament. 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestructures verdes blaves LÍNIES ESTRATÈGIQUES Augmentar la superfície, millorar la accessibilitat física i la qualitat dels carrers. Adequar i millorar l’espai urbà per facilitar la mobilitat Secció 5 - Creació de parada i carril BUS mitjançant la supressió d’un tram de calçada d’aparcament i reducció de vorera Secció 6 - Creació de parada i inici de carril BUS mitjançant la supressió d’un tram de calçada d’aparcamae npteu i en bicicleta. DESCRIPCIÓ Secció 5 - Creació de parada i carril BUS mitjançant la supressió d’un tram de calçada d’aparcament i reducció de vorera Secció 6 - Creació de parada i inici de carril BUS mitjançant la supressió d’un tram de calçada d’aparcamenPt er a millorar la connectivitat amb el marge dret del Secció 4 - Creació de carril BUS mitjançant la supressió riu, es proposa treure un carril de circulació del pont d’un tram de calçada d’aparcament 52 en sentit Sant Adrià per tal d’aconseguir tenir una Secció 4 - Creació de carril BUS mitjançant la supressió vorera de 5,6 metres en el costat mar del pont amb d’un tram de calçada d’aparcament espai segregat per a vianants i per a bicicletes. ESTAT ACTUAL ESTAT ACTUAL ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; ESTAT ACTUAL ESTAT ACTUAL Ajuntament de Sant Adrià de Besòs; Ajuntament de Badalona; Consorci del Besòs. TERMINI D’EXECUCIÓ PROJECTE DE REORDENACIÓ de la mobilitat de l’eix viari Av.Sanatori-Ctra.Santa Coloma entre la PROPOSTA 12 mesos Plaça Salvador Dalí i l’Avinguda Alfons XIII Febrer 2017 SEGU8IMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. PROPOSTA PROPOSTA PROPOSTA PROPOSTA 5 5 5 5 Font: Elaboració pròpia S5 S6 S5 S6 PROJECTE DE REORDENACIÓ de la mobilitat de l’eix viari Av.Sanatori-Ctra.Santa Coloma entre la PROPOSTA _ Planta d’urbanització. Zona d’intercanvi Modal PROJECTE DE REOPRlaDçaE SNaAlvCaIdÓor Dalí i l’Avinguda Alfons XIII de la mobilitat de l’eFixe bvriearr 2i 0A1v7. Sanato ri-Ctra.S anta Co loma en tre la PROPOSTA _ Planta d’urbanització. Zona d’intercanvi Modal Plaça Salvador Dalí i l’Avinguda Alfons XIII 14 Febrer 2017 14 HITS: BARRIS INF10 Apantallament de la C-33, a l’alçada de Montcada i Reixac OBJECTIUS 6. Compensar les external i tats negatives de les grans infraestructures integrant- les a les diverses lògiques urbanes. LINIES ESTRATÈGIQUES Apantallament o actuacions en grans infraestructures que afecten més a la població exposada. DESCRIPCIÓ Pantalla acústica fonoabsorbent al marge esquerra de la C-33, entre la zona residencial i la llera del riu a 3 m; i una altra pantalla acústica fonoabsorbent entre la llera del riu i el polígon Pla d’en Coll a 4 m. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Generalitat 53 TERMINI D’EXECUCIÓ 12 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Generalitat; Ajuntament de Montcada i Reixac. Font: Elaboració pròpia METRÒPOLIS 54 PLA D’ACCIÓ METRÒPOLIS Objectiu L´Agenda Besòs planteja propostes en quant als Es centren en establir un model de sostenibilitat modes de gestió i governança del territori. L´Agenda fa econòmica del Barris del Besòs, impulsant tres node propostes en forma de projectes, accions i activitats per d’activitat econòmica basats en la sinergia entre gestionar e implementar ,també des de la perspectiva universitat, recerca i empresa. També planteja la metropolitana. Aquestes iniciatives suposen un repte concreció de dos grans parcs metropolitans que i alhora una gran oportunitat per buscar fórmules que tancaran la gran infraestructura verda blava del Besòs. milloren la qualitat de vida dels ciutadans de manera més eficient i des de l´escala més adequada. Accions BIO05 Observatori de la biodiversitat del Besòs INF20 Impactes de les infraestructures als barris del ECO07 Programa pel foment d’iniciatives d’economia Besòs circular i simbiosi industrial ME01 El metabolisme urbà del territori Besòs ECO08 Taula per la dinamització comercial i la coordinació MOB01 Pla operatiu de mobilitat Campus Can Ruti entre els agents del territori MOB02 Pla de millora de la intermodalitat de la xarxa 55 EN03 Fotolinera a un municipi de l’àmbit Besòs ferroviària INF05 Perllongament nord de la L1 de metro MOB05 Anàlisi de distribució de mercaderies de la indústria Fondo-Badalona urbana INF06 Nova xarxa de bus al marge esquerre del Besòs OL01 Estabilització platges INF11 Estació de bus de Sagrera OL02 Parc d’esculls INF13 Perllongament L4 Sagrera OL03 Desplaçament col·lector INF14 Perllongament Tramvia Sant Adrià-Badalona (Port) PECT01 PECT Litoral Besòs Territori Sostenible INF18 Perllongament de la L3 de metro (Trinitat Nova PECT02 Eix del coneixement Besòs-Marina -Trinitat Vella) PM01 Parc Agroforestal Metropolità del Pla de Reixac INF19 Permeabilitat i connectivitat de Ronda Litoral-Besòs PM02 Parc de les Tres Xemeneies ¨Hits¨ HIT 10 Impulsar nodes de coneixement i activitat económica al territori Besòs PECT01 Litoral Besòs Territori Sostenible PECT02 Eix del coneixement Besòs-Marina HIT 11 Impulsar nous parcs metropolitans al Besòs PM01 Parc Agroforestal Metropolità del Pla de Reixac PM02 Parc de les Tres Xemeneies 56 Font: Elaboració pròpia HITS: METRÒPOLIS PECT01 PECT Litoral Besòs Territori Sostenible OBJECTIUS educatius principalment, dels municipis del territori Besòs, per 8. Impulsar àrees de coneixement i d’act ivi tat tal de millorar la seva eficiència energètica i ambiental, la qual econòmica metropol i tana fomentant l ’economia cosa també reverteix en la millora socioambiental d’aquest circular. territori. L’operació se desplega en una actuació que pretén LÍNIES ESTRATÈGIQUES generar i experimentar un model de distribució energètica, en Donar suport al desenvolupament dels Projectes el marc del consum per part de les administracions locals. d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). OPERACIÓ 10. REPENSAR I REGENERAR ESPAI 3 DESCRIPCIÓ XEMENEIES- LITORAL Aquest projecte és fa coordinadament entre l’Ajuntament de Operació per al disseny de propostes per a intervenir al Badalona, St. Adrià de Besòs, l’UPC i el Consorci del Besòs i Besòs regenerant i reaprofitant l’espai industrial disponible la col·laboració de la Fundació B-TEC. a Sant Adrià (30 ha), i amb la confecció d’un pla executiu d’un model de transformació del sòl industrial a l’espai de Del total d’actuacions contemplades dins del PECT es duen a les Tres Xemeneies, des de la perspectiva d’un territori terme 11 operacions i 16 actuacions. Les actuacions previstes mediambiental, socialment i econòmicament, intel·ligent i per part del Consorci són 3 operacions que s’emmarquen innovador amb l’acció pilot de descontaminació i regeneració en diferents estudis i concretament la modelització de sòls del litoral a Badalona, en una acció demostrativa en contaminats, gestió d’aigües freàtiques i la monitorització de la col·laboració amb l’UPC. Es planteja com a objectiu una qualitat del litoral. estratègia innovadora per afavorir la recuperació de tota la línia de costa des de Montgat fins a la desembocadura del L’esmentat projecte ha estat presentat a la Generalitat el Besòs, on es van implantar diferents tipologies d’indústries: 57 passat 5 de setembre, té una despesa total d’inversió pels químiques, centrals termoelèctriques, ha contaminat i malmès propers 6 anys per part de totes les administracions implicades el sòl. Es concreta en dues Actuacions: REPENSAR ESPAI 3 de 4.368.323 €, del qual el Consorci assumeix una despesa XEMENEIES – LITORAL i REGENERACIÓ PILOT DELS SÒLS màxima de 834.400 €. CONTAMINATS. OPERACIÓ 2. GESTIÓ SOSTENIBLE DEL CICLE DE L’AIGUA ADMINISTRACIÓ COMPETENT Intervenció pilot per a la implementació tècnica i tecnològica Ajuntament de Badalona; Ajuntament de Sant Adrià de i infraestructural de l’acció per a la millora mediambiental i Besòs; Consorci del Besòs; UPC. de sostenibilitat en el conjunt del ecosistema hídric d’aquest territori (riu, aqüífer, aigües residuals, aigües superficials i TERMINI D’EXECUCIÓ qualitat del litoral) a St. Adrià i Badalona. Aquesta operació es 48 mesos desplega en dues actuacions: Monitorització model litoral i Gestió de les aigües freàtiques, que a la vegada complementa SEGUIMENT ACCIÓ l’operació liderada per l’UPC relacionada amb la recerca per a Comissió PECT. la sostenibilitat. OPERACIÓ 8. EFICIÈNCIA EN DISTRIBUCIÓ ENERGÈTICA Pla pilot d’aplicació pràctica experimental del model de microxarxa intel·ligent (smart microgrid), per la millora en la captació i distribució elèctrica, en equipaments esportius i HITS: METRÒPOLIS EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA Barcelonès Nord-Baix Maresme PROJECTE RIS3 CAT 2014-2020 PECT02 ESTRATÈGIA PER A L’ESPECIALITZACIÓ INTEL·LIGENT DE CATALUNYA Eix del coneixement Besòs-Marina PECT EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS- MARINA OBJECTIUS EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA ALIMENTACIÓ I INDÚSTRIES DE LA SALUT Alimentació i Gastronomia - Salut i Biotecnologia 8. Impulsar àrees de coneixement i d’act ivi tat Barcelonès Nord-Baix Maresme 25 de novembre de 2014 econòmica metropol i tana fomentant l ’economia circular. EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA LÍNIES ESTRATÈGIQUES Barcelonès Nord-Baix Maresme Donar suport al desenvolupament dels Projectes Pla d’actuació estratègic: IRTA & Sector de la Flor i Planta Ornamental 1 d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). Control genètic de les llavors i disminució de la dependència de les multinacionals DESCRIPCIÓ Eix del Coneixement Besòs Marina Centrat en l’Alimentació i la Salut amb dues zones principals de coneixement que representen el Recinte Torribera (Diputació de Barcelona) relacionada amb Universitat de Barcelona i el Campus Biomèdic EIX DEL CONEIXEMENT BESÒS-MARINA Germans Trias i Pujol relacionat amb la Universitat Autònoma de Barcelona i com a secundari el Pla Barcelonès Nord-Baix Maresme d’actuació estratègic: IRTA & Sector de la Flor i 58 Planta Ornamental pel control genètic de les llavors i disminució de la dependència de les multinacionals. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Badalona; Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; UAB; UB; Diputació de Barcelona. TERMINI D’EXECUCIÓ 48 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Comissió PECT. Font: Elaboració pròpia HITS: METRÒPOLIS PM01 Parc Agroforestal Metropolità del Pla de Reixac OBJECTIUS Mantenir i potenciar l’activitat agrícola que hi té lloc tot protegint els valors naturals existents i potenciant un ús públic respectós amb la conservació de l’entorn. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Incorporar l’agricultura com element de sobirania alimentària pes barris del Besòs. Mantenir i potenciar l’activitat agrícola que hi té lloc tot protegint els valors naturals existents i potenciant un ús públic respectós amb la conservació de l’entorn. DESCRIPCIÓ L’àmbit s’ubica en l’espai agrícola situat al nord de Montcada i Reixac classificat actualment com a equipaments i zones verdes pel PGM. Es proposa la millora dels ecosistemes fluvials i la connectivitat dels 59 torrents i rieres que el creuen, la protecció de les zones humides i de les zones d’interès per la fauna, així com la restauració de les zones degradades i la senyalització d’unes rutes per a la descoberta i gaudi de l’espai. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Ajuntament de Montcada i Reixac; AMB. TERMINI D’EXECUCIÓ 36 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Ajuntament de Montcada i Reixac; AMB. Font: Elaboració pròpia 60 Font: Elaboració pròpia HITS: METRÒPOLIS PM02 Parc de les Tres Xemeneies OBJECTIUS 7. Mil lorar la qual i tat ambiental vertebrant les infraestruc-tures verdes blaves. 5. Mil lorar l´accessibi l i tat i connectivi tat entre els barr is del Besòs. DESCRIPCIÓ Creació d’un parc per aprofitar al màxim la seva situació al costat del mar per tal de potenciar el seu ús amb numeroses activitats recreatives i de lleure vinculades també a la platja. Al marge esquerre del Besòs, tocant a la desembocadura, davant del mar i al voltant de Tèrmiques, la implantació d’un gran parc en un espai on l’actualitat està en desús, donant continuïtat amb el parc del Litoral. ADMINISTRACIÓ COMPETENT Consorci del Besòs, com a administració actuant del sector urbanístic. 61 TERMINI D’EXECUCIÓ 18 mesos SEGUIMENT ACCIÓ Consorci del Besòs. EL FRONT LITORAL I LES TRES XEMENEIES Transformació del front marítim de Badalona Àmbit de les tres xemeneies Parc fluvial Campus Diagonal-Besòs Fòrum Font: Elaboració pròpia On anem? La revisió i transformació d’aquest àmbit culminarà un dels processos més ambiciosos de les darreres dues dècades: la recuperació del front litoral metropolità. Sobre aquest territori ja s’han executat, o s’hi estan executant, grans projectes de transformació, com el front marítim de Badalona, el parc fluvial del Besòs i la zona Fòrum on, a més d’una zona residencial, s’ha instal·lat el nou Campus Diagonal-Besòs de la UPC i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). En aquest espai també s’han traslladat activi- tats industrials, s’han integrat infraestructures de serveis, i se n’han fet de noves, s’han urbanitzat parcs i espais lliures, i s’ha iniciat la declaració per protegir la sala de turbines i les tres xemeneies de l’antiga central tèrmica com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Ara, el que s’espera de la recuperació de l’eix Besòs i la seva façana maríti- ma és guanyar espais per a l’ús cívic i ciutadà i consolidar la zona com un pol metropolità de gran dinamisme i atractiu. L’àmbit territorial ocupa un total de trenta hectàrees (incloses les de l’antiga central tèrmica), l’equivalent a quaranta camps de futbol. Els terrenys són, majoritàriament, a Sant Adrià de Besòs i, aproximadament una cinquena part, a Badalona. PLA DE TREBALL L´Agenda Besòs és el resultat d´un pla de treball complex en el què estan implicats els equips tècnics de les cinc administracions municipals, el Consorci del Besòs, Barcelona Regional, l´Institut d´Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l´Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta col·laboració s´ha fet a través de nombroses reunions i l´intercanvi d´informació sobre els reptes i les oportunitats del territori. Juny Reunió comissió de seguiment Reunió comissió tècnica Reunió Ajuntament Sant Adrià del Besòs Reunió Ajuntament Santa Coloma de Gramenet Juliol Reunió Ajuntament Badalona Reunió comissió tècnica Reunió Ajuntament Montcada i Reixac Reunió districte Sant Andreu Reunió districte Sant Martí Agost Reunió districte Nou Barris Setembre Octubre Novembre Reunió comissió tècnica Desembre Gener 2017 Reunió comissió de seguiment 62 Febrer Reunió Tècnica específica Festa del Riu Reunió Festa del Riu. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Reunió Festa del Riu. Ajuntament de Badalona Reunió Festa del Riu. Ajuntaments de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet Març Reunió de treball IERM + IGOP +BR Reunió Festa del Riu. Ajuntament de Montcada i Reixac Reunió de treball IERM + IGOP +BR Eix cohesió Social Reunió de treball IERM + IGOP +BR Qualitat ambiental / Infraestructura verda Reunió de treball IERM + IGOP +BR Mobilitat Reunió Urbanisme Agenda Besòs. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Reunió Urbanisme Agenda Besòs. Ajuntament de Badalona Abril Reunió de treball IERM + IGOP +BR Economia i teixits productius Sessió Presidenta Consorci Besòs Reunió Urbanisme Agenda Besòs. Ajuntament de Montcada i Reixac Maig Reunió Urbanisme Agenda Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Comissió tècnica preparació jornada Reunió AMB Promoció Econòmica Reunió Mobilitat Agenda Besòs. Montcada i Reixac Juny Reunió Agenda Besòs. IERMB IGOP Reunió Agenda Besòs. Districte de Sant Andreu Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Reunió Pla de Barris Reunió Agenda Besòs. Ajuntament Santa Coloma de Gramenet Reunió Mobilitat Agenda Besòs. Badalona Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Montcada i Reixac Reunió Mobilitat Agenda Besòs. Ajuntament Sant Adrià de Besòs Reunió IERMB IGOP Objectius, Linies Estratègiques, Projectes, Activitats, Accions Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Badalona Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Barcelona Reunió Model urbà Agenda Besòs. Ajuntament de Barcelona Reunió Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Reunió Agenda Besòs. Montcada i Reixac Reunió Urbanisme Agenda Besòs. Barcelona Juliol Reunió Agenda Besòs. Districte de Sant Martí Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Reunió Agenda Besòs. Foment de Ciutat, Ajuntament de Barcelona Reunió Agenda Besòs. Àrea Metropolitana de Barcelona Reunió Medi Ambient Agenda Besòs. Ajuntament de Barcelona Reunió Mobilitat Agenda Besòs. Ajuntament de Barcelona Reunió Agenda Besòs. Ajuntament de Badalona 63 Projecte d’intervenció integral del barri de El Maresme- Besòs 2008-2016 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 El Besòs i el Maresme Quan es va aprovar el Projecte d’intervenció integral del barri De forma complementària, el programa “Treball als barris”, del Besós i el Maresme l’any 2008 el més important era incidir gestionat per Barcelona Activa juntament amb el Servei en les deficiències en l’estat de conservació dels edificis, d’Ocupació de Catalunya, ha fomentat l’ocupabilitat de veïns l’accessibilitat, la millora de l’espai públic i la sostenibilitat, i veïnes mitjançant programes de professionalització en el així com la integració i la cohesió social, la participació sector de la logística, el comerç i especialment l’hostaleria i ciutadana i el dinamisme econòmic del barri. el turisme. I el programa “Salut als Barris”, amb el lideratge conjunt de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Districte Gràcies al desenvolupament de 25 actuacions s’ha impactat de Sant Martí, el sector de Salut de l’Ajuntament i el Consorci positivament en les necessitats existents en l’àmbit urbanístic, Sanitari, ha incidit especialment en l’aïllament i solitud de la econòmic i social, un procés que es continua potenciant en gent gran, el consum de drogues entre els joves, els embarassos tot l’Eix Besòs. Les actuacions urbanístiques s’han centrat a adolescents i les desigualtats de gènere entre la població afavorir la circulació a través del teixit urbà, creant nous espais immigrada. i nous suports per a la vida pública. A més, s’ha fomentat la sostenibilitat amb la implantació de la xarxa de recollida L’esforç fet fins ara es potenciarà amb el nou Pla pneumàtica de residus. La concessió d’ajuts econòmics als de barris del Besós i el Maresme i amb la participació veïns i veïnes per a la rehabilitació dels edificis ha resultat en el projecte EDUSI-Eix Besòs, cofinançat pel Fons Europeu en la tramitació de més de 65 expedients amb actuacions de Desenvolupament Regional (FEDER). en elements comuns, instal·lació d’ascensors, regularitzacions en xarxes de subministrament i millores en la seguretat Des d’aquest Ajuntament continuarem treballant per afavorir i l’accessibilitat dels edificis. la cohesió social, la qualitat de l’espai públic i la connectivitat. En definitiva, millorar les condicions de vida dels veïns i veïnes També hem de destacar el desenvolupament de programes del barri del Besòs i el Maresme. socials per fomentar la participació i la implicació en la reconversió del barri potenciant les activitats de gestió comunitària i apoderant especialment les entitats, els col·lectius més vulnerables i les dones. Ada Colau Alcaldessa de Barcelona 2 3 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 Barcelona. Maresme-Besòs (BAE2008013) La Llei de millora de barris, viles i àrees urbanes que Les actuacions que s’han dut a terme al barri del Besòs requereixen una atenció especial fa 15 anys aquest mes de juny. i el Maresme són un clar exemple d’intervenció integral i La Llei de barris va néixer amb la voluntat d’actuar en aquells participativa, destinada a millorar les condicions de vida de indrets on es volia evitar que la degradació física afectés les veïnes i els veïns que l’habiten. Les mesures impulsades la convivència i la cohesió social. El principal objectiu que han anat encaminades a corregir les mancances detectades cercava la transformació de les àrees degradades era millorar l’any 2008, quan va obtenir el finançament del fons de foment la qualitat de vida de les persones que hi viuen, mentre que el del Programa de barris. segon propòsit era integrar el barri en la resta del municipi i, per tant, reduir les desigualtats entre les diferents àrees de la El projecte desenvolupat ha incidit en la rehabilitació ciutat. Per assolir aquests reptes, la Llei va incorporar alguns i millora de l’accessibilitat dels habitatges més degradats; elements innovadors que han tingut resultats positius: la en la renovació de l’espai públic amb criteris de sostenibilitat col·laboració entre administracions; la coordinació en diferents (destaca la reforma del carrer Alfons el Magnànim i la camps d’actuació; el treball transversal de les distintes àrees de rambla Prim); en la dotació de més equipaments públics gestió municipal, i els processos de participació per a la presa (amb la reforma del casal de barri del Besòs i del casal de de decisions. Aquesta manera de fer, diferent de l’aplicada la gent gran Joan Maragall), i en el desenvolupament de fins aleshores, ha demostrat que la capacitat de concertar programes específics adreçats a la cohesió social, la integració actuacions entre el Govern de la Generalitat, els ajuntaments i la immigració, així com els destinats a impulsar el teixit i el teixit veïnal dona millors resultats i ha estat essencial per comercial i la participació ciutadana. a l’èxit del projecte. També ha permès constatar que la gestió Cal felicitar totes les persones que hi han participat, pròxima als afectats requereix un coneixement exhaustiu de les especialment els veïns. Vull encoratjar-los a seguir treballant persones que viuen al barri i no és possible sense una profunda amb il·lusió: espero que gaudeixin d’aquest entorn que ha anàlisi dels problemes que aquest presenta. millorat molt en els darrers anys gràcies a la Llei de barris i la implicació de tothom. Damià Calvet i Valera Conseller de Territori i Sostenibilitat 4 5 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 1, Síntesi històrica.....8 2, Projecte d’intervenció integral del barri de Maresme-Besòs.....12 3, Actuacions executades.....16 3.1, Projectes urbanístics i d’equipaments.....18 3.2, Rehabilitació d’edificis privats.....21 3.3, Programes socials.....26 4, Programes complementaris.....30 5, Comitè d’Avaluació i Seguiment....36 6, Pressupost.....40 7, Inversions complementàries.....46 8, Conclusions.....50 9, El futur del barri.....54 6 7 1 Síntesi històrica Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 1 Síntesi històrica El barri del Besòs i el Maresme es troba en el Districte de Pel costat de ponent, en una feixa allargada de terreny, es L’estat de conservació de l’edificació La continuïtat amb l’EDUSI-Eix Besòs Sant Martí, a l’extrem est de la ciutat, i s’estén a banda i banda va construir el polígon Maresme i a la banda de llevant s’hi Els habitatges a tot l’àmbit d’actuació responen al tipus i el Pla de barris del Besòs i el Maresme de la rambla de Prim, la qual exerceix d’eix vertebrador i arti- va construir poc després el polígon del Sud-Oest del Besòs. edificatori de blocs aïllats de gran alçada, tot i que al polígon Tot i la inversió econòmica destinada a la zona, la tipologia culador de les dinàmiques socials i econòmiques del barri. El El primer polígon es va iniciar l’any 1956 i estava format per del Sud-Oest del Besòs es troben també rengleres de cases dels barris ha fet evident la necessitat de destinar-hi més límit nord el traça el carrer Pere IV i la Gran Via de les Corts blocs aïllats de considerable alçada. El segon, iniciat el 1959, unifamiliars adossades, intercalades entre els blocs d’edificis. recursos, que ha esdevingut una de les prioritats a nivell de Catalanes, àmbit que està experimentant una important trans- ocupava una extensió d’aproximadament 32 hectàrees, i esta- Construïts a partir de mitjans de la dècada dels cinquanta, ciutat. formació, i el límit meridional el fixa la plaça de Llevant va definit per blocs residencials de gran alçada i per fileres de van ser edificats amb les tècniques i mètodes que per aquella i el recinte del Fòrum. cases unifamiliars adossades, en un intent de donar diferents època es feien servir per construir aquests polígons massius Cal recordar que les primeres convocatòries de la Llei de bar- respostes a les necessitats d’habitatge. d’habitatges. La història urbanística i de l’edificació d’aquest ris, en les quals es va incloure el Besòs i el Maresme, partien La morfologia urbana es caracteritza per dos àmbits diferen- àmbit, en concret dels dos grans polígons d’habitatges que el d’una mirada principalment urbanística, incidint en la millora ciats: un teixit residencial en illa oberta de blocs aïllats de La construcció d’ambdós polígons, que va finalitzar cap a formaven, va derivar en un parc d’edificis i habitatges envellit de l’espai urbà i els equipaments. Mentre que en les següents gran alçada, a la part més propera al riu Besòs, una part amb finals dels anys seixanta, es va realitzar sota la figura del Pla i amb deficiències estructurals importants. convocatòries es va apostar més fort pel desenvolupament de illes continuistes amb la trama Cerdà, i inclou també una àrea parcial de la zona de Llevant-Nord, que arribava fins a aquest projectes d’àmbit social, l’EDUSI-Eix Besòs, cofinançat amb de sòl industrial i una altra gran àrea d’equipament d’escala límit de la ciutat amb el Besòs. Mentre que el polígon Mares- L’existència de blocs amb aluminosi és una de les deficiències fons europeus FEDER, i el nou Pla de barris del Besòs i el metropolitana, el Fòrum. me va ser de promoció privada, el polígon del Sud-Oest del més significatives de l’edificació del barri, a la qual es dedi- Maresme són una oportunitat per reforçar aquells aspectes Besòs va ser promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge quen recursos des de fa molts anys. En aquest sentit, l’Ajun- El naixement del barri socials on la Llei de barris no va poder arribar. i construït a l’auguri del Plan de Urgencia Social promulgat tament de Barcelona, conjuntament amb la Generalitat de L’àmbit del barri del Besòs i el Maresme va néixer a finals dels arran de la Ley de Urgencia Social del 1957. Catalunya, ha establert diferents convenis per desenvolupar-hi L’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, anys cinquanta com a resposta a la demanda d’habitatge de- actuacions de rehabilitació, així com campanyes amb ajuts EDUSI-Eix Besòs, és un projecte cofinançat per l’Ajuntament rivada de l’onada immigratòria de l’època, amb la construcció Com va ocórrer en gran part dels polígons d’habitatge cons- de fins al 85% de subvenció, que en casos d’emergència social de Barcelona i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional massiva d’habitatges i de polígons residencials i amb un espai truïts a Barcelona entre els anys cinquanta i seixanta, l’edifi- poden arribar fins al 100% del pressupost. (FEDER) en un 50%, que desenvoluparà actuacions en els públic de poca o baixa qualitat. Fins aleshores aquest espai, cació residencial, que s’anava construint enmig dels camps de deu barris de l’Eix Besòs, entre els quals s’inclou el Besòs conegut a mitjans del segle XX com el Bosquet de Sant Martí, conreu, no anava acompanyada de la urbanització dels espais L’impuls de la Llei de barris i el Maresme. era un territori llaurat i regat per les séquies de la Madriguera públics ni d’una dotació de serveis i d’equipaments públics Les accions que havia engegat el Districte durant els anys i de la Verneda, que portaven l’aigua a la llacuna del Camp de que donés resposta adequada a la demanda de la població anteriors a la Llei de barris pretenien incidir en l’habitatge L’objectiu de tots dos projectes és millorar les condicions de la Bota, quan el riu Besòs i la riera d’Horta tenien un gran pro- nouvinguda i concentrada en aquests polígons. i l’edificació, l’accessibilitat, la millora de l’espai públic i la vida en els barris amb un nivell de renda més baix i reduir així tagonisme en l’estructura d’aquesta peça de territori barceloní. sostenibilitat, així com la integració i la cohesió social, els les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la col·lectius amb necessitats especials, la participació ciutadana renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tota i el dinamisme econòmic. El Projecte d’intervenció integral la ciutadania dissenyat per a l’àmbit del Maresme-Besòs va significar per tant un instrument fonamental per donar un impuls impor- tant a aquestes línies d’acció, i va establir les bases per a una reestructuració del suport urbà, el reforç de la consolida- ció del teixit social i la dinamització econòmica i social. En aquest sentit, totes les actuacions i iniciatives sectorials que es definien en la proposta d’intervenció integral tenien un clar component de transversalitat i complementarietat, i es plantejaven conjuntament per tal de poder encarar la proposta d’intervenció integral per assolir els objectius generals de co- hesió social, econòmica i territorial, a partir de les actuacions que es recullen en aquesta memòria. 10 11 2 Projecte d’intervenció integral del barri de Maresme– Besòs Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 2 Projecte d’intervenció integral del barri de Maresme-Besòs El barri del Besòs i el Maresme va ser presentat per l’Ajun- Per tal de garantir la transversalitat i integralitat del Projecte 4. INCORPORACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA 7. PROGRAMES PER A LA MILLORA SOCIAL, tament de Barcelona a les subvencions atorgades per la Llei d’intervenció integral, aquestes actuacions constitueixen un INFORMACIÓ EN ELS EDIFICIS URBANÍSTICA I ECONÒMICA de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció projecte dividit en vuit camps d’actuació que es distribueixen Unificació antenes, TDT, porter electrònic. • Creació, finançament i despeses de l’estructura per la gestió especial de la Generalitat de Catalunya, i va ser escollit a la de la següent manera: del Projecte d’intervenció integral convocatòria de 2008 com a beneficiari dels ajuts econòmics 5. FOMENT DE LA SOSTENIBILITAT • Activitats dins el Pla de desenvolupament comunitari d’aquesta Llei. Els vuit camps d’actuació s’han concretat en les actuacions DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ • Projecte d’intervenció amb joves “A partir del carrer” següents: • RSU illes c/ Bernat Metge c/ Lluís Dalmau i c/ Ferrer Bassa • Activitats a l’entorn del casal de gent gran Joan Maragall La millora de l’entorn urbà, així com tots els programes c/ Llull 1. MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC • Programa de reagrupament familiar socials, mediambientals i de desenvolupament econòmic que • Complementació Xarxa RSU àmbit Maresme-Besòs es van posar en marxa amb aquest projecte d’intervenció inte- I DOTACIÓ D’ESPAIS VERDS • Projecte de desenvolupament de la xarxa comercial Sud-Oest • Espai interior illa c/ Lluís Borrassà i c/ Ferrer i Bassa • Activitats de dinamització de l’entorn del casal de barri Besòs gral, i altres programes paral·lels encetats per l’administració • Projecte “El barri, lloc de trobada” municipal a través del Districte de Sant Martí, han suposat • Alfons el Magnànim entre c/ Llull i c/ Lluís Dalmau 8. ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ un gir substancial de la realitat social, econòmica, i urbana • Rambla Prim entre c/ Cristóbal de Moura i c/ Pallars 6. EQUITAT DE GÈNERE EN L’ÚS DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES de l’àmbit del Maresme-Besòs. • Urbanització àmbits Maresme-Besòs, Sud-Oest i Fòrum DE L’ESPAI URBÀ I DELS EQUIPAMENTS • Talús rambla Prim - c/ Bernat Metge • Soterrament línies elèctriques • Projecte “Dona nouvinguda” • Campanya d’instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges Així mateix, la campanya de rehabilitació potenciada en el • Projecte “Dona jove i noves tecnologies de la informació 2. REHABILITACIÓ I EQUIPAMENT de propietat privada marc de la Llei de barris ha pogut complementar els convenis (NTI)” • Programa “Descobreix el teu transport públic” d’ajuts ja concedits conjuntament per l’Ajuntament de Barce- DELS ELEMENTS COMUNS DELS EDIFICIS lona i la Generalitat de Catalunya per a reforços estructurals • Rehabilitació d’elements comuns dels edificis dels edificis. D’aquesta manera, la campanya de rehabilitació • Intervenció estructural en edificis de promoció privada ha servit per poder subvencionar la rehabilitació d’aquells ele- ments comuns dels edificis no recollits en els convenis previs. 3. PROVISIÓ D’EQUIPAMENTS PER A L’ÚS COL·LECTIU • Casal de barri Besòs Distribució dels camps d’actuació Espai públic • Local Associació Àmbar Prim Rehabilitació • Reforma integral al casal de gent gran Joan Maragall • Remodelació locals AV Besòs i AV Maresme Equipaments Noves tecnologies Sostenibilitat Equitat de gènere Programes socials Espai públic 5.972.009,09 € 42,40% Accessibilitat Rehabilitació 2.504.664,51 € 17,78% Equipaments 1.546.844,22 € 10,98% Noves tecnologies 47.894,88 € 0,34% Sostenibilitat 1.395.436,64 € 9,91% Equitat de gènere 100.991,10 € 0,72% Programes socials 998.509,04 € 7,09% Accessibilitat 1.517.123,44 € 10,77% 14.083.472,92 € 100,00% 14 15 3 Actuacions executades Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 3 Actuacions executades (Plànol d’actuacions a l’interior de la contraportada) Les actuacions que formen els vuit camps d’actuació esmen- 1. ESPAI INTERIOR ILLA C/ LLUÍS BORRASSÀ 3. RAMBLA PRIM ENTRE C/ CRISTÓBAL DE MOURA 5. SOTERRAMENT DE LÍNIES ELÈCTRIQUES tats s’agrupen en aquesta memòria en tres grans grups per tal I C/ FERRER I BASSA I C/ PALLARS de fer-ne més fàcil l’explicació: Termini d’execució: 2011/2012 i 2016 Termini d’execució: 2009 Termini d’execució: 2009 i 2011/2013 Pressupost justificat: 408.462,46 € - Projectes urbanístics i d’equipaments Pressupost justificat: 938.664,35 € Pressupost justificat: 969.535,41 € - Rehabilitació d’edificis privats Eliminació del traçat del cablejat aeri existent, incloent-hi - Programes socials 2. ALFONS EL MAGNÀNIM ENTRE C/ LLULL L’actuació va preveure l’adequació de les pistes existents amb tot tipus d’elements i mecanismes d’instal·lació i implantació I C/ LLUÍS DALMAU la renovació dels paviments i de l’equipament esportiu, la solts i en façana, així com els treballs necessaris d’obra civil i 3.1, Projectes urbanístics construcció de la tanca perimetral, l’adequació de les zones instal·lació de nova execució de les línies elèctriques afectades. Termini d’execució: 2010/2012 de jocs infantils, la plantació d’arbrat, la renovació del pavi- i d’equipaments Pressupost justificat: 771.120,21 € ment i el mobiliari urbà de l’entorn. Es va desenvolupar en 6. CASAL DE BARRI BESÒS L’abordament global dels treballs d’urbanització ha afavorit dues etapes, una primera d’adequació de l’espai infantil i una la circulació a través del teixit urbà de l’àmbit del Besòs i el Actuacions d’acondicionament i millores de la vorera Llobre- Termini d’execució: 2009 i 2011 Maresme, i ha creat nous espais i un nou suport per a la vida gat del carrer Alfons el Magnànim. El paviment de la vorera segona que va actuar principalment en l’espai de les pistes. Pressupost justificat: 568.243,81 € pública. Totes aquestes actuacions estratègiques han permès, es trobava en males condicions a causa de la incidència de les 4. URBANITZACIÓ ÀMBITS MARESME-BESÒS, Es va fer una reforma completa dels espais per al casal de a partir de la regeneració urbana, articular òptimament la arrels de l’arbrat i presentava desnivells entre els diferents SUD-OEST I FÒRUM barri del Besòs, de la qual destaca l’adequació d’un espai per regeneració social i econòmica, i n’ha facilitat el desenvolupa- plans. Es va portar a terme la pavimentació amb conglomerat a activitats de dansa, aula d’informàtica, sales per a activitats ment en un entorn urbà de qualitat i òptim. asfàltic, la remodelació dels parterres i l’adequació de les zo- Termini d’execució: 2008, 2011 i 2016 nes de joc existents. En una primera etapa d’aquesta actuació Pressupost justificat: 2.884.226,66 € i espai de trobada, així com la col·locació de reixes i repara- Al llarg del seu desenvolupament, els projectes urbanístics es va remodelar l’espai de la pista de patinatge. ció de persianes, instal·lació de calefacció i aire condicionat, han donat lloc a la incorporació de nous usos dels espais per L’actuació va consistir en la urbanització als àmbits del sud- habilitació de la instal·lació elèctrica i millores en el sistema part de la ciutadania. Aquest fet ha ajudat que l’espai urbà oest del Besòs, al nord de l’àmbit del Fòrum i per sota del de seguretat i d’incendis. evolucioni segons els nous usos que s’hi donen i ha permès la carrer Llull. Durant l’actuació es va donar compliment de les detecció i millora de possibles deficiències o bé ha requerit su- zones verdes previstes i del seu tancament. port per dinamitzar alguns espais que s’han vist infrautilitzats. 18 19 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 3.2, Rehabilitació d’edificis privats 7. LOCAL ASSOCIACIÓ ÀMBAR PRIM 9. REMODELACIÓ LOCALS AV BESÒS 11. COMPLEMENTACIÓ XARXA RSU ÀMBIT Al llarg del desenvolupament del Pla d’intervenció integral, I AV MARESME MARESME-BESÒS SUD-OEST la campanya de rehabilitació ha agrupat les diverses acci- Termini d’execució: 2009 i 2011 ons de rehabilitació, fet que ha permès donar informació més Pressupost justificat: 121.712,68 € Termini d’execució: 2010/2011 Termini d’execució: 2010 personalitzada als ciutadans, gestionar centralitzadament els Pressupost justificat: 154.567,68 € Pressupost justificat: 480.935,00 € Es va portar a terme l’adequació dels espais amb la col·locació expedients des de l’Oficina d’Habitatge del Districte, i opti- de reixes i la reparació de les persianes i també amb Es va portar a terme la remodelació dels locals d’ambdues Aquesta actuació és complementària a la urbanització dels mitzar els recursos públics, permetent als beneficiaris obtenir la instal·lació de calefacció i aire condicionat, l’habilitació de associacions de veïns/es, millorant l’accessibilitat i fent la àmbits de Maresme-Besòs, Sud-Oest i Fòrum (actuació 4) el màxim ajut possible i evitant duplicitats d’ajuts. Cal tenir la instal·lació elèctrica, les millores en el sistema de seguretat renovació i adequació de la instal·lació elèctrica incorporant i de l’actuació relacionada amb l’RSU: obra civil, bústies en compte també que mitjançant l’empresa pública Barcelona i d’incendis, etc. la climatització. i urbanització de l’espai. Gestió Urbanística, SA, s’ha agilitzat el pagament dels ajuts als beneficiaris (amb un termini aproximat de tres mesos des 8. REFORMA INTEGRAL AL CASAL DE GENT GRAN 10. RSU ILLES C/ BERNAT METGE C/ LLUÍS 12. TALÚS RAMBLA PRIM - C/ BERNAT METGE del moment del tancament administratiu de l’expedient) i s’ha JOAN MARAGALL DALMAU I C/ FERRER BASSA C/ LLULL permès l’endós de l’ajut a l’empresa constructora, de manera Termini d’execució: 2011/2013 que suposi el menor impacte econòmic possible als veïns. Termini d’execució: 2010 i 2014 Termini d’execució: 2009 i 2010 Pressupost justificat: 1.172.487,45 € Pressupost justificat: 702.320,05 € Pressupost justificat: 477.429,00 € Les rehabilitacions s’han realitzat en edificis dels carrers Actuació de millora de l’accessibilitat al conjunt d’habitatges Maresme, plaça Jaume Huguet, Catània, Marsala, Alfons el En una primera fase es va fer l’adequació de l’espai i office per Instal·lació de bústies i quadres elèctrics de la xarxa RSU a les mitjançant rampes, l’enjardinament del talús, la renovació Magnànim, Cristóbal de Moura, Mogent, Teulada, Pallars, tal d’acollir el programa “Àpats en companyia”, la construcció illes entre els carrers Bernat Metge/Lluís Dalmau i els carrers de l’enllumenat, els paviments i el mobiliari urbà, així com Xavier Nogués, rambla Prim, Bernat Martorell i Benevent, d’un taller i la creació d’un espai de convivència i tertúlia, amb Ferrer i Bassa/Llull. També s’inclouen les partides d’obra del la millora del drenatge de les aigües pluvials. Veneçuela i Pujades. l’objectiu d’aportar millores i diversificacions d’usos del casal tram d’RSU que manquen des del tram ja executat fins a la Joan Maragall. Les justificacions realitzades també responen a façana de l’edifici de l’INCASÒL. Els tipus d’obra realitzats han estat, segons l’edifici, a les la instal·lació d’aire condicionat a la sala principal d’activitats. façanes principals, el vestíbul, la coberta, les instal·lacions d’aigua i llum, els baixants, l’antena col·lectiva, el porter Durant la segona fase es va desenvolupar una remodelació electrònic, l’ascensor i supressió de barreres arquitectòniques integral del casal per dotar-lo de tots els serveis i espais neces- i les escales. saris per al desenvolupament del conjunt d’activitats pròpies dels casals de gent gran. 20 21 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 En total s’han gestionat 65 expedients de rehabilitació (més 13. REHABILITACIÓ D’ELEMENTS COMUNS 14. INTERVENCIÓ ESTRUCTURAL EN EDIFICIS 15. UNIFICACIÓ ANTENES, TDT, PORTER dos que han estat desestimats), que suposen un total de DELS EDIFICIS DE PROMOCIÓ PRIVADA ELECTRÒNIC 2.814.999,98 € de pressupost protegible. Amb la campanya de rehabilitació s’han beneficiat un total de 2.086 habitatges i 95 Termini d’execució: 2010/2016 Termini d’execució: 2013, 2015 Termini d’execució: 2010/2011 i 2015 locals (aquestes dades es refereixen als expedients tramitats.) Pressupost justificat: 2.316.094,49 € Pressupost justificat: 188.570,02 € Pressupost justificat: 47.894,88 € L’Oficina d’Habitatge del Districte de Sant Martí es troba L’objectiu principal ha estat el de millorar el nivell d’habitabi- Com a context general, s’ha de considerar que el pressupost El canvi tecnològic constant ha provocat que moltes de les apartada del territori, i és per això que s’ha prestat el servei litat de l’àmbit i per tant la qualitat de vida dels residents dels d’obres que afecten intervencions estructurals d’edificis és instal·lacions en els edificis d’habitatges hagin quedat obsole- des del Centre Cívic del Besòs un cop a la setmana, amb cita habitatges privats, mitjançant l’aplicació d’ajuts a la rehabi- significativament elevat. Tenint en compte que el pressupost tes. L’objectiu d’aquesta actuació ha estat unificar i actualitzar prèvia. Aquest fet ha permès aproximar el servei als veïns litació en els elements comuns dels edificis i amb la intenció disponible en la campanya de rehabilitació en el marc de els elements en desús, eliminant la diversitat d’antenes exis- i veïnes del barri, a qui s’ha ofert informació i suport per d’actuar en aquells elements exteriors que ajuden a configurar la Llei de barris no hagués pogut abastar un gran nombre tent i condicionant, millorant i aportant l’adequada comunica- gestionar els expedients. el paisatge urbà del barri. També s’han adaptat les condici- d’edificis, no s’han subvencionat intervencions estructurals en ció i seguretat interior i exterior dels edificis d’habitatges. ons de seguretat dels edificis i la seva accessibilitat, així com edificis que poguessin estar subvencionats per altres vies de fi- Degut a l’existència prèvia d’una campanya específica per a l’eliminació d’elements irregulars en les xarxes de subminis- nançament (com el Conveni entre la Generalitat de Catalunya 16. CAMPANYA D’INSTAL·LACIÓ D’ASCENSORS ALS la rehabilitació de patologies estructurals dels habitatges, la trament. Amb aquestes actuacions ha millorat la sensació de i l’Ajuntament de Barcelona), només en el cas que algun dels EDIFICIS D’HABITATGES DE PROPIETAT PRIVADA campanya de rehabilitació en el marc de la Llei de barris s’ha benestar tant dels ocupants com de l’entorn general del barri. edificis es trobés exclòs de l’àmbit del conveni. centrat especialment en la millora de les condicions d’habita- Termini d’execució: 2010/2012 i 2015 bilitat dels edificis, en relació amb l’accessibilitat i les instal- En aquest cas s’han atorgat subvencions per a alguns edificis Pressupost justificat: 340.328,99 € lacions, subvencionant només els edificis amb patologies amb patologies estructurals com l’afectació per aluminosi en forjats. En aquesta actuació relacionada amb l’accessibilitat, s’ha sub- estructurals en el cas que no existís una altra via de finança- vencionat tant la instal·lació d’ascensors com la construcció de ment. rampes d’accés, per tal de poder suprimir els graons d’entrada als vestíbuls i garantir així l’accessibilitat. 22 23 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 CODI NRE. NRE. CODI NRE. NRE. EXPEDIENT ADREÇA HABITATGES LOCALS EXPEDIENT ADREÇA HABITATGES LOCALS BBM-01 Maresme 78 30 0 BBM-35 Benevent 2 24 0 BBM-02 Plaça Jaume Huguet 8 22 0 BBM-36 Rambla Prim 124 22 2 BBM-03 Catània 4 24 0 BBM-37 Bernat Metge 3 27 3 BBM-04 Plaça Jaume Huguet 12 22 1 BBM-38 Maresme 70 31 7 BBM-05 Marsala 6 24 0 BBM-39 Cristóbal de Moura 213 63 1 BBM-06 Alfons el Magnànim 62 24 0 BBM-40 Alfons el Magnànim 15 111 8 BBM-07 Cristóbal de Moura 232 20 2 BBM-41 Pallars 511 36 3 BBM-08 Cristóbal de Moura 229 46 4 BBM-42 Pallars 505 34 2 BBM-09 Mogent 2, rambla Prim 80 23 0 BBM-43 Catània 4 24 0 BBM-10 Catània 8 24 0 BBM-44 Maresme 52 32 0 BBM-11 Mogent 6 23 0 BBM-45 Maresme 54 32 0 BBM-12 Mogent 4 23 0 BBM-46 Ptge. Prim 22 34 3 BBM-13 Teulada 6 BBM-47 Jaume Fabre 2 BBM-14 Teulada 4 24 0 BBM-48 Maresme 52 32 0 BBM-15 Plaça Jaume Huguet 1 22 0 BBM-49 Pujades 445 32 1 BBM-16 Catània 5 10 2 BBM-50 Pallars 499 31 7 BBM-17 Pallars 501 34 2 BBM-51 Rambla Prim 32 106 BBM-18 Maresme 54 BBM-52 Rambla Prim 51 36 0 BBM-19 Rambla Prim 138 44 3 BBM-53 Maresme 112 43 1 BBM-20 Pujades 435 29 3 BBM-54 Rambla Prim 37-41 64 6 BBM-21 Cristóbal de Moura 220 32 4 BBM-55 Bernat Metge 7 bis 27 3 BBM-22 Pujades 460 32 0 BBM-56 Veneçuela 171 36 0 BBM-23 Plaça Jaume Huguet 14 22 0 BBM-57 Plaça Jaume Huguet 4 22 1 BBM-24 Plaça Jaume Huguet 1 22 0 BBM-58 Bernat Martorell 3 bis 22 2 BBM-25 Maresme 70 35 1 BBM-59 BBM-26 Plaça Jaume Huguet 2 22 1 BBM-60 Rambla Prim 154 74 4 BBM-27 Xavier Nogués 10 33 2 BBM-61 Pujades 445 31 0 BBM-28 Maresme 50 0 0 BBM-62 Cristóbal de Moura 218-220 32 4 BBM-29 Cristóbal de Moura 229 87 4 BBM-63 Cristóbal de Moura 229 87 4 BBM-30 Alfons el Magnànim 83 22 0 BBM-64 Veneçuela 167 35 1 BBM-31 Rambla Prim 31 23 1 BBM-65 BBM-32 Plaça Jaume Huguet 2 22 1 BBM-66 Veneçuela 167-169 35 0 BBM-33 Pujades 435 29 0 BBM-67 Veneçuela 167 - - BBM-34 Bernat Martorell 3 22 1 EXPEDIENTS HABITATGES LOCALS TOTALS DE TIPUS D'OBRA 67 2086 95 2 0 1 0 7 8 0 5 31 0 5 0 4 5 1 12 3 24 25 Estructura horitzontal Estructura vertical Façana principal Façana posterior Vestíbul Coberta Pati de llums Instal·lació aigua Instal·lació llum Instal·lació gas Baixants Aire condicionat Antena col·lectiva Porter electrònic Estalvi energètic Ascensors/supressió barreres arquitectòniques Escales Estructura horitzontal Estructura vertical Façana principal Façana posterior Vestíbul Coberta Pati de llums Instal·lació aigua Instal·lació llum Instal·lació gas Baixants Aire condicionat Antena col·lectiva Porter electrònic Estalvi energètic Ascensors/supressió barreres arquitectòniques Escales Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 3.3, Programes socials S’han desenvolupat programes socials amb l’objectiu d’en- 18. PROJECTE “DONA NOUVINGUDA” 19. PROJECTE “DONA JOVE I NOVES 20. CREACIÓ, FINANÇAMENT I DESPESES fortir les entitats, els col·lectius i la ciutadania en general, TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ (NTI)” DE L’ESTRUCTURA PER A LA GESTIÓ DEL PROJEC- fomentant la seva capacitació, participació i implicació en la Termini d’execució: 2011/2015 TE D’INTERVENCIÓ INTEGRAL reconversió del barri i millorant substancialment la dotació Pressupost justificat: 64.992,10 € Termini d’execució: 2011/2012 de serveis perquè permetin desplegar programes socials de di- Pressupost justificat: 35.999,00 € Termini d’execució: 2011/2016 ferent ordre i en col·laboració amb el teixit associatiu. També Des de diferents serveis i entitats es van anar detectant Pressupost justificat: 157.997,47 € s’ha treballat per donar un impuls a l’activitat econòmica del situacions que requerien suport, informació i atenció especí- Programació regular de cursos i tallers informàtics (des d’al- barri com a element integrador i estructurador de l’àmbit. fica en diferents àmbits adreçades a persones nouvingudes, fabetització digital fins a coneixement d’entorns i programes Despeses corresponents a totes les activitats de suport a la i en especial a les dones. Per això es van programar sessions específics) per tal de facilitar l’accés i utilització de les TIC difusió i processos d’informació i participació vinculats als 17. PROJECTE “EL BARRI, LLOC DE TROBADA” periòdiques d’acollida i informació adreçades a les dones im- entre les dones, com a via de suport a la seva plena participa- projectes previstos. Amb aquest objectiu, en els dos primers migrades, xerrades monogràfiques sobre determinats aspectes ció ciutadana. El projecte ha ofert una oferta formativa àmplia anys del Projecte d’intervenció integral es van editar fulls Termini d’execució: 2011/2016 (alimentació, salut, educació, sistema de serveis socials...) i transversal per mitjà de les noves tecnologies, dirigida en informatius per explicar els diferents projectes. Igualment, Pressupost justificat: 437.072,64 € i activitats complementàries, cursos i tallers al llarg d’aquests particular a dones entre 18 i 35 anys: l’any 2011 es va produir una exposició per informar de l’estat anys, prioritzant l’aprenentatge de les dues llengües oficials a d’execució dels diferents projectes. També s’ha donat suport Realització d’un conjunt d’intervencions d’informació i sensi- Catalunya. En tot moment s’ha potenciat la col·laboració amb • Curs de recerca de feina, per formar en relació amb a programes de millora del barri promoguts des del programa bilització per a una major corresponsabilitat en la millora del els serveis socials d’atenció primària donant suport al progra- la utilització de les eines informàtiques i ofimàtiques “Treball als barris”. barri, estimulant la millora de l’espai públic com espai ma SAGI, mitjançant sessions grupals i atenció individual. per a la redacció del currículum, navegació per Internet de convivència. per buscar ofertes laborals, funcionament dels portals webs 21. ACTIVITATS DINS EL PLA de bases de dades de feina, etc. DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI S’ha donat suport a activitats promogudes des del barri que contribuïen a promoure el sentiment de pertinença i a generar • Curs d’alfabetització per a persones nouvingudes, Termini d’execució: 2011/2016 una imatge positiva del barri com a lloc de convivència. En per apropar a aquest col·lectiu les noves tecnologies per Pressupost justificat: 106.050,41 € aquesta línia s’ha donat suport a activitats relacionades amb el mitjà de l’aprenentatge de la llengua. D’aquesta manera, es joc de l’accessibilitat al Besòs i el Maresme, “Cors del Besòs”, fomenta l’aprenentatge de l’idioma i l’aplicació de les noves S’ha donat suport a la gestió del procés comunitari i a la i a l’exposició de fotografies d’infants de les escoles del barri tecnologies en el dia a dia. realització dels projectes i actuacions en el marc dels diferents que s’ha exhibit en el principals equipaments del barri. S’han espais de treball i participació del Pla de desenvolupament potenciat les intervencions de suport a les activitats en l’àmbit • Curs d’iniciació a la informàtica, per continuar oferint l’ofer- comunitari, Voluntaris per als grans, Parelles lingüístiques, escolar per atendre situacions de necessitats bàsiques. Igual- ta formativa a usuaris que no tenen cap experiència i volen “Ciutadanes del món, veïnes del barri”, suport al projecte del ment, s’han activat dos programes d’intervenció per prevenir i adquirir noves destreses per tal d’adequar-se a la realitat Banc dels Aliments, etc. atendre situacions de conflicte tant en l’àmbit de l’espai públic tecnològica de la societat. com en les comunitats d’escala. També s’ha realitzat un servei d’assessorament i suport infor- màtic a les entitats del barri. 26 27 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 22. PROJECTE D’INTERVENCIÓ AMB JOVES 24. PROGRAMA DE REAGRUPAMENT FAMILIAR 25. PROJECTE DE DESENVOLUPAMENT 26. ACTIVITATS DE DINAMITZACIÓ DE L’ENTORN “A PARTIR DEL CARRER” DE LA XARXA COMERCIAL DE L’ACR BESÒS Termini d’execució: 2011/2016 Termini d’execució: 2011/2016 Pressupost justificat: 116.845,28 € Termini d’execució: 2011/2016 Termini d’execució: 2012/2013 Pressupost justificat: 477.473,83 € Pressupost justificat: 110.385,63 € Pressupost justificat: 5.500,00 € Implantació i desplegament del Programa d’acompanyament Intervenció socioeducativa al medi obert, a partir de la a nuclis familiars reagrupants al Besòs: en una primera fase, Aquesta actuació ha implicat una sèrie d’actuacions de pro- La posada en marxa del remodelat casal de barri Besòs, identificació i anàlisi de les problemàtiques i necessitats dels s’ha acompanyat a les famílies abans dels procés de reagru- moció comercial estretament relacionades amb la promoció s’ha acompanyat d’una campanya d’informació i difusió de adolescents i joves del territori. En coordinació amb la xarxa pació i, posteriorment, fent el seguiment de la situació del/s cívica, cultural i social al barri del Besòs i el Maresme. Per les seves activitats perquè els veïns i veïnes del barri tinguin de serveis del territori, s’han organitzat activitats i tallers per familiar/s reagrupat/s. Per a això s’ha donat formació i suport exemple, s’ha portat a terme la dinamització de campanyes coneixement del que ofereix l’equipament. a aquest sector de població, orientats a la resolució de les pro- a les persones que han desenvolupat el programa, fent treball de promoció comercial (mostres de comerç al carrer, edició de blemàtiques detectades. Entre d’altres, s’han portat a terme en xarxa amb les entitats i associacions involucrades i progra- plànols guia dels comerciants del barri...), organització d’actes 27. PROGRAMA “DESCOBREIX EL TEU TRANSPORT els projectes Absentisme escolar, Projecte socioeducatiu de mant tallers específics. Les finalitats del programa són: de promoció de valors cívics (tinença responsable d’animals PÚBLIC” futbol, Orientació formativa-laboral, tallers sobre afectivitat de companyia...), organització d’actes de promoció sectorial i sexualitat, Taula jove del Besòs, Circuit de cultura al carrer, • Afavorir la inclusió dels nois i noies nouvinguts a la societat del comerç (continuar amb el suport a les edicions del Tasta- Termini d’execució: 2011/2012 etc. catalana mitjançant activitats formatives (llengua i entorn). tapes...). A més, s’ha prestat suport per unificar els esforços Pressupost justificat: 4.307,00 € • Promoure la convivència intercultural mitjançant la partici- dels comerciants mitjançant diverses intervencions: columnes 23. ACTIVITATS A L’ENTORN DEL CASAL pació social. Realització de sessions de divulgació entre l’alumnat de publicitàries a la via pública, oferta formativa especifica per DE GENT GRAN JOAN MARAGALL • Apoderar els mateixos joves immigrants com a futurs agents primària i secundària per al coneixement del transport públic als comerciants, actualització i incorporació a la web de la guia d’acollida entre iguals, com a clau per afavorir la cohesió que hi ha al seu abast. Elaboració i difusió de materials divul- Termini d’execució: 2011/2013 comercial, activitats de comerç al carrer, etc. social i la inclusió dels joves nouvinguts. gatius específics. Es van realitzar sessions a les escoles Eduard Pressupost justificat: 24.256,42 € Marquina, Prim i Concepció Arenal. S’han dinamitzat les activitats socials i culturals de l’equi- pament, oferint el necessari suport a la comissió gestora del casal, reforçant el punt d’informació i acollida als socis i nous usuaris, de manera que tingui un horari d’atenció ampli i de qualitat. L’objectiu ha estat oferir una programació estable de qualitat i que respongui a una diversitat àmplia d’interessos i a les noves realitats socials (per exemple, accés a les TIC) i dotar el projecte del suport tècnic necessari per poder dur a terme les activitats programades. 28 29 4 Programes complementaris Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 4 Programes complementaris TREBALL AL BARRI MARESME-BESÒS cat laboral. L’atur del barri es concentra en els treballadors no Itineraris d’orientació i recerca de feina Desenvolupament local qualificats (27,7%) i en els treballadors d’un perfil mitjà, com Línies de desenvolupament local i millora són els treballadors de serveis i venedors de comerç (20,3%), DISPOSITIU D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL El treball en l’àmbit del desenvolupament local al barri del de l’ocupació els artesans i treballadors de la indústria i la construcció, DE COL·LECTIUS AMB DIFICULTATS ESPECIALS Besòs i el Maresme, s’ha centrat, per una banda, a potenciar L’any 2006 el Servei d’Ocupació de Catalunya va endegar els empleats administratius (11,8%) i els operadors d’instal- la formació i l’ocupabilitat dels ciutadans i ciutada- el projecte “Treball als barris”, amb la finalitat de promoure lacions de maquinària i muntadors (11,1%). L’any 2012 s’inicia el Dispositiu d’inserció sociolaboral adreçat nes del territori, a partir de l’articulació d’un grup de treball accions complementàries a la Llei de barris en l’àmbit de Fruit de l’anàlisi, es plantegen quatre eixos d’actuació: a persones amb dificultats especials i més vulnerables, en el per promoure l’ocupació al barri i la publicació d’una revista l’ocupació i el desenvolupament local en aquells territoris amb marc del projecte “Treball als Barris”. Des d’aleshores i fins al informativa, Xocup. desequilibris econòmics i socials més grans, per tal d’afavorir • Aprofitar com a oportunitat el gruix de població extracomu- setembre de 2016 mitjançant itineraris integrals i personalit- la millora de les condicions de vida dels habitants d’aquests nitària existent al barri. zats de recerca de feina, s’han orientat un total de 1.117 per- Una altra línia d’actuació ha estat la dinamització comerci- barris i la cohesió social dels territoris. • Treballar específicament amb els joves per tal de millorar la sones residents al barri: més homes que dones, amb poca al per impulsar i consolidar el comerç de proximitat seva formació i inserció laboral. diferència percentual; majoritàriament més grans de 40 anys; a través de la planificació, gestió i posada en marxa de dife- Amb aquesta iniciativa, que ofereix un catàleg de 6 programes amb estudis primaris i en situació d’atur de llarga durada. rents campanyes, entre les quals destaquen actuacions i 16 tipus d’accions específiques, es pretén dissenyar, planifi- • Potenciar la formació entre els segments més desfavorits per car i executar actuacions concretes a cada barri en funció de millorar la seva inclusió laboral. Aprofitar les oportunitats com les mostres de comerç, pàgines web per a les associacions També s’han realitzat accions formatives per a 439 parti- de comerciants i elaboració d’un mapa gastronòmic i un mapa les seves necessitats, amb la finalitat de fomentar el seu desen- que podia representar l’existència d’una població envellida. cipants tant pel que fa a l’entrenament i millora en compe- de comerços i serveis. També s’ha treballat la multicultura- volupament socioeconòmic de forma integrada, equilibrada • Potenciar el comerç i el teixit associatiu. tències transversals, com per exemple l’alfabetització digital, litat a través de l’edició d’unes tovalles antirumors i l’edició i sostenible. com a la qualificació professional de 197 participants en de calendaris solidaris. sectors diversos com la logística, el comerç i especialment en En el marc del projecte “Treball als barris”, a través MESURES OCUPACIONALS hostaleria i turisme, que han inclòs pràctiques en empreses La formació i professionalització dels comerciants s’ha de Barcelona Activa, s’ha executat un pressupost global del sector. portat a terme a través d’un programa específic, “Obert al de 2.380.007,54 € entre els anys 2009 i 2016. A partir de l’anàlisi de les necessitats ocupacionals detectades al barri, consensuades amb els agents socials i el Districte, s’han futur”, en què se’ls ha format en màrqueting digital, màrque- dissenyat diversos programes per donar-hi resposta. ting en el punt de venda i en la gestió del seu negoci. També s’ha contribuït a promoure la professionalització de les dues ANÀLISI SOCIOECONÒMICA Programes d’experienciació laboral associacions existents al territori donant-los suport tècnic En l’àmbit del foment de l’ocupació al barri de Maresme-Besòs en el seu funcionament intern i en l’execució de les campanyes Amb l’objectiu d’identificar estratègies d’intervenció adequa- des al territori, es va desenvolupar al 2008-2009 un estudi durant el període dels anys 2008 a 2016 s’ha donat suport a la de dinamització comercial. de prospecció i detecció de necessitats de perfils ocupacionals millora de l’ocupabilitat de persones en situació d’atur mitjan- al barri de Maresme-Besòs, a partir de la creació del campus çant la contractació de 166 participants. En la dinamització econòmica s’ha treballat en xarxa amb la resta de projectes municipals, en els espais de governança interuniversitari Diagonal-Besòs i altres projectes previstos al Les persones participants, prioritàriament del barri, han rea- integrats. Fruit d’aquesta col·laboració, s’han identificat opor- territori (implantació d’institucions, empreses i equipaments litzat projectes d’interès social com ara el manteniment tunitats relacionades amb el creixement econòmic a través de al barri, construcció de nous habitatges, etc.). i protecció de zones naturals i periurbanes del barri, interven- motors de dinamització del barri, com és la posada en marxa Les persones ocupades del barri treballen preferentment en la cions per a la millora de la neteja viària i recollida de residus, del Campus Diagonal-Besòs, on s’ha estat treballant conjun- indústria manufacturera, la construcció, el comerç, el trans- reforç dels serveis existents en les situacions i zones en les tament, perquè l’arribada de 3.500 estudiants al territori hi port i magatzem, les activitats immobiliàries i els serveis als quals es detecta una major exigència i, finalment, intervenci- tingui un impacte econòmic. col·lectius i a les persones. El barri es caracteritza per una alta ons per les tasques de manteniment en pintura d’equipaments d’us públic i mobiliari de l’espai públic. S’ha començat a treballar la difusió de l’economia social presència de treballadors no qualificats, d’obrers especialistes solidària en accions concretes com l’organització dins del dins de la indústria i d’artesans i treballadors qualificats de la D’altra banda, s’han dut a terme projectes per donar suport Mercat d’Intercanvi d’una taula sobre experiències en coope- indústria i de la construcció. També tenen un pes important al Pla de desenvolupament comunitari en serveis a rativisme portades a terme per entitats i ciutadans del barri. (18%) els treballadors dels serveis. La població activa manté la comunitat, dinamització i cohesió social, suport al teixit tradicionalment una alta taxa d’atur, de les més altes de la ciu- econòmic i comercial del barri i realització de campanyes de tat. Per grups d’edat, l’any 2001 el barri tenia un percentatge sensibilització mediambiental, així com accions per a una més elevat d’aturats en la franja de 15-29 anys (18,7%), fet que major divulgació de les TIC entre la població resident. exemplifica la dificultat dels joves del barri per accedir al mer- 32 33 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 Salut als barris: Maresme-Besòs Salut als Barris es va posar en marxa al barri de Maresme-Be- ESCOLA DE SALUT DE GENT GRAN PROJECTE MA’ISAH, PROJECTE DE BENESTAR PROGRAMA SIRIAN sòs l’any 2013, amb el lideratge conjunt de l’Agència de Salut EMOCIONAL I ACTIVITAT FÍSICA PER A NOIES DE Pública de Barcelona, el Districte de Sant Martí, el sector de Des de la taula de treball constituïda per l’Associació de Dones PAKISTAN El programa SIRIAN, acrònim de ‘Salut i reproducció en Salut de l’Ajuntament, i el Consorci Sanitari. Un cop establert Àmbar Prim, el CAP Besòs, el casal Joan Maragall, el Centre dones immigrades i autòctones no usuàries de serveis de salut l’acord institucional, el programa va anar cobrint diferents de Serveis Socials Besòs, el Centre Fòrum Geriatria, la Creu L’any 2012, el Pla comunitari del Besòs i el Maresme va iniciar reproductiva’, és un programa de consell contraceptiu que es fases, començant per crear un grup motor, responsable del Roja, el Pla de desenvolupament comunitari Maresme-Besòs un programa de treball amb noies adolescents pakistaneses, duu a terme a barris desfavorits amb alta proporció d’im- treball comunitari en salut al barri. Per això era clau identi- i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, es va decidir impul- Espai de Trobada, amb el propòsit de millorar la seva autoes- migració i alta taxa de fecunditat adolescent i d’interrupció ficar agents amb bon coneixement del barri i influents en la sar l’Escola de Salut per a Gent Gran al barri del Besòs tima, el seu desenvolupament personal i el seu apoderament. voluntària de l’embaràs (IVE). comunitat. i el Maresme, amb l’objectiu de reduir la solitud i l’aïllament Aquest projecte incloïa activitats esportives de criquet combi- de les persones grans i millorar la seva salut percebuda. El nades amb dinàmiques de grup. El programa, que es duu a terme en col·laboració amb els Les línies prioritàries definides van ser l’aïllament i solitud motiu és que l’aïllament social i la solitud tenen efectes nega- serveis i agents dels barris, ofereix una entrevista personal de la gent gran, el consum de drogues entre els joves, els em- tius sobre l’estat de salut i diversos estudis han observat una En el marc de “Salut als barris” del Besòs i el Maresme, en la qual es valoren els coneixements i l’ús d’anticoncepció barassos adolescents i la desigualtat de gènere en poblacions associació entre la presència de recursos socials i la disminu- en el diagnòstic de salut es va reiterar com a problema priori- de les persones usuàries i on s’expliquen els mètodes anti- immigrades. El grup impulsa un treball que culmina amb un ció del risc de deteriorament cognitiu en la gent gran. Tanma- tari la situació de discriminació i exclusió de noies adolescents conceptius, l’anticoncepció postcoital i l’IVE. Es discuteixen seguit d’intervencions efectives i avaluades. teix, la integració social a través de la participació en activitats i dones de la comunitat pakistanesa, tant en la relació amb coneixements i mites i es facilita l’acostament a l’Atenció de socials i la interacció amb familiars, amics i veïns milloren la les famílies com en el contacte amb la població autòctona. Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del Centre d’Atenció Pri- funció cognitiva i confereixen una xarxa de suport emocional. Per aquest motiu, el grup motor va decidir explorar la inter- mària (CAP) de la zona. La metodologia es basa en l’entrevista PROGRAMA IMPULS JOVE venció que ja es duia a terme i des de “Salut als barris” motivacional, de manera que es crea un espai de comunicació Dins l’Escola de Salut de Gent Gran s’han realitzat sessions es va voler donar suport al programa Espai de Trobada oberta amb escolta activa que permet interactuar i es deixen El programa “Impuls Jove” és un programa comunitari que pro- programades que van abordar diversos temes relacionats amb amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere i promou- les portes obertes per si volen nous contactes més endavant. porciona nous espais d’oci saludable als joves entre 14 i 25 anys la salut, dividits en cinc grans blocs: participació, moviment, re la participació comunitària de les dones musulmanes al del barri per promocionar, mitjançant un treball en xarxa, els hàbits saludables, participació comunitària i participació en barri del Besòs i el Maresme. Les poblacions diana són els nois i noies menors de 20 anys, vincles i hàbits positius entre joves del barri en un espai saluda- grup. Les sessions les van dur a terme professionals de les els homes menors de 30 anys i les dones menors de 50 anys ble. Un altre objectiu important del programa és donar formació diferents administracions i entitats del territori. L’objectiu era augmentar l’autoestima entre les noies pakista- que viuen al barri. homologada als joves que s’hi han adherit i donar la possibilitat neses de 14 a 21 anys residents al barri del Besòs i el Maresme, de dur a terme les primeres experiències laborals durant un any. En l’àmbit del Besòs i el Maresme ha estat una molt bona apoderar-les mitjançant l’activitat física i les dinàmiques de Al barri del Besòs i el Maresme durant el període de 2014- L’any 2016 el programa es trobava en la seva 2a edició. experiència i el nivell de satisfacció de les persones que hi grup i augmentar la integració social mitjançant la participa- 2015 es van entrevistar 631 persones. Del total d’entrevistats, han participat ha estat molt elevat. De cara a l’organització de ció en les activitats del barri. 114 són homes, dels quals 63 menors (55,3%) de 20 anys i 51 El programa va ser redissenyat durant el setembre del 2015 futures edicions, es vol fer una Escola de Salut més accessible homes (44,7%) entre 20 i 30 anys. De les 517 dones entrevis- pel grup de treball format per tècnics i representants de dife- als grups amb més risc de solitud. Els objectius específics van ser promoure que les joves, junta- tades, 107 dones (20,7%) són menors de 20 anys i 410 (79,3%) rents entitats del barri que treballen amb joves: l’Associació ment amb altres joves del barri, participin en activitats espor- son majors de 20 i menors de 50 anys. Segons el país d’origen, Enxarxa - Pla de desenvolupament comunitari del Besòs i el tives setmanalment, oferir un espai setmanal de dinàmiques 429 persones (68%) són d’origen immigrant i 202 persones Maresme, el Punt d’Informació Juvenil del Besòs, els Serveis de grup que atenguin grupalment les necessitats detectades, (32%) són autòctones. La majoria de les persones entrevista- Socials de Sant Martí (educadors a peu de carrer), el centre oferir un espai de suport i reforç individual i una posterior des van conèixer el programa a través del boca-orella (47,9%) obert Adolescents del Besòs-Casal dels Infants ASB, l’Associa- derivació a serveis, fomentar la integració social mitjançant la i la captació directa (39,9%). ció CEPAIM i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. participació en diferents activitats per a joves que s’organitzin al barri i procurar la fidelització de les joves en el programa. PROGRAMA ACTIVA’T Una vegada dutes a terme les activitats obertes de la primera fase, es va fer una convocatòria perquè els joves interessats “Activa’t” és el nom d’un programa d’exercici físic i de salut fessin una preinscripció per poder realitzar les formacions de que es practica a l’aire lliure, en concret a diferents parcs i jar- monitor esportiu (CIATE) o monitor de menjador. dins de Barcelona, en aquest cas a la rambla Prim. L’objectiu és incentivar l’exercici físic per fer salut, mantenint una vida Hi ha hagut una elevada participació dels joves del barri en les activa a nivell psicològic i social, trobar-se en millors condi- diferents fases i activitats del programa i els joves l’han valorat cions, i disminuir el risc de malalties, mentre es gaudeix dels molt positivament tant a nivell personal i laboral com social, espais verds de la ciutat. ja que ha impulsat la dinamització entre els joves del barri, do- nant-los noves oportunitats de formació i experiències laborals. 34 35 5 Comitè d’Avaluació i Seguiment Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 5 Comitè d’Avaluació i Seguiment Membres del Comitè Representants que han assistit a alguna de les sessions: EN REPRESENTACIÓ DE L’AJUNTAMENT EN REPRESENTACIÓ DE LES ENTITATS d’Avaluació i Seguiment DE BARCELONA VEÏNALS, ASSOCIACIONS CIUTADANES EN REPRESENTACIÓ DE LA GENERALITAT La Llei de barris de la Generalitat de Catalunya (Llei 2/2004, Districte de Sant Martí I AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE CATALUNYA de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que Josep Maria Montaner, regidor del Districte de Sant Martí Félix Rodríguez, Associació de Veïns Besòs Salvador Jorba, delegat territorial del Govern (2011-2012) requereixen una atenció especial) estableix un òrgan per al (actual) Santos Pérez, Associació de Veïns Maresme Carme San Miguel Ruibal, delegada territorial del Govern seguiment, l’avaluació i el control del desenvolupament de Josep Garcia Puga, gerent del Districte de Sant Martí (actual) Raquel Espada, Associació de Comerciants de Rambla Prim (fins al 2010) cada Projecte d’intervenció integral. Aquest òrgan és el Comitè Víctor Gimeno, gerent del Districte de Sant Martí Salvador Torres, parròquia Sant Paulí de Nola Amand Calderó, secretari de la Delegació Territorial d’Avaluació i Seguiment (D 369/2004, art. 18), dotat de les Gemma Arau, gerent del Districte de Sant Martí Francisco Flores, Associació Amigos de Isla Cristina del Govern de la Generalitat a Barcelona (fins al 2016) següents funcions: Joan Cambronero Fernández, gerent del Districte Salvador Cabré Martínez, Associació de Veïns Maresme de Sant Martí Isi Pallarés, Amics de la Rambla Prim • Establir els mecanismes de coordinació i informació Departament de Governació, Administracions Felip Linares, director dels Serveis Tècnics del Districte • Fer un seguiment de les actuacions Públiques i Habitatge de Sant Martí ALTRES • Establir mecanismes de foment de la participació ciutadana A partir del 2016, la competència de la Llei de barris passa Joan Manel Llopis, director de Llicències i Espai Públic Alba Fort, Momentum en el seguiment i control de les actuacions del Departament de Territori i Sostenibilitat* al Departament del Districte de Sant Martí • Realitzar i elevar a la Comissió de gestió del fons de foment de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Carmen González, directora de Serveis al Territori del Principals conclusions del Programa de barris i àrees urbanes l’informe d’avaluació Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial Districte de Sant Martí La participació dels veïns en aquesta comissió mixta s’entén final del Departament de PTOP (2003-2011). Carme Turégano, directora de Serveis a les Persones de cabdal importància per donar validesa, continuïtat i legi- del Districte de Sant Martí Aquest Comitè reuneix en un mateix òrgan la Generalitat, Maria Jesús Mier Albert, subdirectora general d’Arquitectura timitat a les actuacions que del Pla d’intervenció integral es i Millora de les Àrees Urbanes (fins al 2010) Dolors Rubio, directora de Serveis al Territori del Districte l’Ajuntament i representants del teixit social (associacions derivin. El rol de les entitats i associacions és important no de Sant Martí de veïns, comerciants, entitats) dels barris i és l’instrument Jose Ramon Pol, cap de l’Oficina de Gestió del Programa tan sols per la seva participació en la formulació i seguiment Xavier Martínez, cap d’Administració del Districte de gestió que dissenya i rep els recursos i executa el programa de barris (des del 2016) de les actuacions proposades sinó també per la seva implica- de Sant Martí // director de Serveis Generals del Districte de la Llei de barris. El millor nivell de gestió en la rehabilitació Ramon Botey Serra, cap de l’Oficina de Gestió del Programa ció en el desplegament i gestió de bona part dels programes de Sant Martí d’àrees urbanes és el govern local, per la seva proximitat amb de barris (fins al 2014) socials i econòmics. Pere Almera, responsable del Pla Maresme-Besòs els ciutadans i el coneixement de la realitat, però en el cas de Montse Grau Palau, tècnica de l’Oficina de Gestió Esperança Borrull, tècnica de Barri El Comitè ha servit per valorar el grau d’acompliment del la rehabilitació integral és necessari disposar d’un mecanisme del Programa de Barris Margarita Planas, consellera de barri programa, per ajudar a resoldre les dificultats sorgides en de coordinació que integri els tres nivells afectats: la Generali- Departament de Treball, Afers Socials i Famílies** tat, l’Ajuntament i el conjunt format per les entitats veïnals Silvia Marchena Morales, cap dels Serveis Territorials del SOC l’aplicació de les propostes, per reorientar projectes inicials i els agents socials i econòmics. del Barcelonès Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa) per tal que s’adaptessin a la realitat del barri i per proposar Aurora Baena Ruiz, Departament d’Empresa i Ocupació Josep M. de Torres, director general nous projectes aprofitant les oportunitats sorgides durant el Les sessions del Comitè s’han celebrat amb periodicitat anual: Francesc Arrabal, director general (fins al 2012) procés. Enric Cremades, director T. Projectes d’Intervenció Integral • 17 de desembre de 2009, al Centre Cívic Besòs • 15 de desembre de 2010, al Centre Cívic Besòs Barcelona Activa • 19 de juliol de 2011, al Centre Cívic Besòs Àfrica Cardona, directora del programa “Treball als barris” • 17 de juliol de 2012, al Centre Cívic Besòs Lorena Ventura, programa “Treball als barris” • 8 d’octubre de 2013, al Centre Cívic Besòs Carme Llamazares, agent de Desenvolupament Local del programa “Treball als barris” Anna Garbarró, agent de Desenvolupament Local del programa “Treball als barris” * El Departament de Territori i Sostenibilitat substitueix l’antic Departament de Política Territorial i Obres Públiques, així com el Departament de Medi Ambient i Habitatge. ** El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies substitueix l’antic 38 Departament d’Empresa i Ocupació. 39 6 Pressupost Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 Pressupost previst CODI PROJECTES PRESSUPOST CONVENI 2008 CONVENI PREVISIÓ CONVENI PREVISIÓ 2009 CONVENI PREVISIÓ 2010 CONVENI PREVISIÓ 2011 CONVENI PREVISIÓ 2012 2008 1.01.01 Espai interior illa c/ Lluís Borrassà i c/ Ferrer i Bassa 870.000,00 € - 170.000,00 € 350.000,00 € 350.000,00 € - 1.03.01 Alfons el Magnànim entre c/ Llull i c/ Lluís Dalmau 645.419,00 € - 74.125,00 € 150.000,00 € 200.000,00 € 221.294,00 € 1.04.01 Rambla Prim entre c/ Cristóbal de Moura i c/ Pallars 969.988,00 € - 100.000,00 € 150.000,00 € 300.000,00 € 419.988,00 € 1.05.01 Rambla Prim entre Gran Via i c/ Paraguai 44.781,00 € - 44.781,00 € - - - 1.06.01 Entorns Centre Cívic Besòs 179.200,00 € - - - 90.000,00 € 89.200,00 € 1.07.01 Urbanització àmbits Maresme-Besòs, Sud-Oest i Fòrum 2.700.004,32 € 346.282,72 € 450.000,20 € 500.000,44 € 800.001,28 € 603.719,68 € 1.08.01 Soterrament línies aèries 200.000,00 € - 50.000,00 € 50.000,00 € 100.000,00 € - 2.01.01 Rehabilitació d’elements comuns dels edificis 1.350.000,00 € - 50.000,00 € 150.000,00 € 550.000,00 € 600.000,00 € 2.02.01 Intervenció estructural en edificis de promoció privada 500.000,00 € - 50.000,00 € 150.000,00 € 300.000,00 € - 3.01.01 Centre Cívic Besòs 924.998,00 € - - 187.156,00 € 362.842,00 € 375.000,00 € 3.02.01 Centre de barri Besòs 674.338,00 € - - 190.338,00 € 284.000,00 € 200.000,00 € 3.03.01 Associació Àmbar Prim 30.000,00 € - 30.000,00 € - - - 3.04.01 Camp de futbol Besonense 100.000,00 € - - - - 100.000,00 € 3.05.01 Auditori a l’antic cinema Pere IV 884.000,00 € - - - 300.000,00 € 584.000,00 € 3.06.01 Intervencions al casal Joan Maragall 42.560,00 € - 10.000,00 € 32.560,00 € - - 3.07.01 Remodelació locals AV Sud-Oest Besòs i AV Maresme 30.000,00 € - - - - 30.000,00 € 4.01.01 Unificació antenes, TDT, porter electrònic 65.000,00 € - - 15.000,00 € 20.000,00 € 30.000,00 € 4.02.01 Dotació de fibra òptica als equipaments públics 36.000,00 € - 10.000,00 € 10.000,00 € 16.000,00 € - 4.03.01 Dotació de xarxa wifi als equipaments públics 1.200,00 € - 1.200,00 € - - - 5.01.01 RSU illes c/ Bernat Metge c/ Lluís Dalmau i c/ Ferrer Bassa c/ Llull 200.000,00 € - 100.000,00 € 100.000,00 € - - 5.02.01 Complementació Xarxa RSU àmbit Maresme-Besòs Sud-Oest 568.985,60 € - - 150.000,00 € 155.000,00 € 263.985,60 € 5.03.01 Projecte “El barri, lloc de trobada” 20.000,00 € - 2.347,00 € 2.779,00 € 6.567,00 € 8.307,00 € 6.01.01 Projecte “Dona nouvinguda” 90.000,00 € - 22.500,00 € 22.500,00 € 22.500,00 € 22.500,00 € 6.02.01 Projecte “Dona jove i noves tecnologies de la informació (NTI)” 100.000,00 € - 25.000,00 € 25.000,00 € 25.000,00 € 25.000,00 € 7.01.01 Creació, finançament i despeses de l’estructura 563.001,00 € 37.812,00 € 131.297,00 € 131.298,00 € 131.298,00 € 131.296,00 € per a la gestió del Projecte d’intervenció integral 7.02.01 Activitats dins el Pla de desenvolupament comunitari 230.000,00 € - 55.000,00 € 55.000,00 € 60.000,00 € 60.000,00 € 7.03.01 Projecte d’intervenció amb joves “A partir del carrer” 156.000,00 € - 39.000,00 € 39.000,00 € 39.000,00 € 39.000,00 € 7.04.01 Activitats a l’entorn del casal d’avis Joan Maragall 60.000,00 € - - 20.000,00 € 20.000,00 € 20.000,00 € 7.05.01 Programa de reagrupament familiar 80.000,00 € - 20.000,00 € 20.000,00 € 20.000,00 € 20.000,00 € 7.06.01 Projecte de desenvolupament de la xarxa comercial 80.000,00 € - 20.000,00 € 20.000,00 € 20.000,00 € 20.000,00 € 7.07.01 Activitats per a la inaguració i difusió de l’auditori a l’antic cinema Pere IV - - - - - - 7.08.01 Activitats de dinamització de l’entorn de l’ACR Besòs 90.000,00 € - - 30.000,00 € 30.000,00 € 30.000,00 € 8.01.01 Talús rambla Prim - c/ Bernat Metge 1.007.998,00 € - - - 349.540,00 € 658.458,00 € 8.02.01 Campanya d’instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges 500.000,00 € - - - 250.000,00 € 250.000,00 € de propietat privada 8.03.01 Programa “Descobreix el teu transport públic” 40.000,00 € - 10.000,00 € 10.000,00 € 10.000,00 € 10.000,00 € 8.04.01 Instal·lació de bucles acústics als equipaments públics 50.000,00 € - - - 25.000,00 € 25.000,00 € TOTAL 14.083.472,92 € 384.094,72 € 1.465.250,20 € 2.560.631,44 € 4.836.748,28 € 4.836.748,28 € 42 43 Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 Pressupost executat CODI PROJECTES TOTAL EXECUTAT TOTAL 2008 TOTAL 2009 TOTAL 2010 TOTAL 2011 TOTAL 2012 TOTAL 2013 TOTAL 2014 TOTAL 2015 TOTAL 2016 1.01.01 Espai interior illa c/ Lluís Borrassà i c/ Ferrer i Bassa 938.664,35 € 1.03.01 Alfons el Magnànim entre c/ Llull i c/ Lluís Dalmau 771.120,21 € - - 93.365,36 € 573.471,29 € 104.283,56 € - - - - 1.04.01 Rambla Prim entre c/ Cristóbal de Moura i c/ Pallars 969.535,41 € - 100.335,26 € - 829.475,27 € 17.304,88 € 22.420,00 € - - - 1.07.01 Urbanització àmbits Maresme-Besòs, Sud-Oest i Fòrum 2.884.226,66 € 2.648.726,21 € - - 139.328,71 € - - - - 96.171,74 € 1.08.01 Soterrament línies aèries 408.462,46 € - - - 156.030,08 € 41.987,48 € - - - 210.444,90 € 2.01.01 Rehabilitació d’elements comuns dels edificis 2.316.094,49 € - - 141.593,18 € 567.057,03 € 215.551,71 € 599.608,51 € 523.524,72 € 215.462,36 € 53.296,98 € 2.02.01 Intervenció estructural en edificis de promoció privada 188.570,02 € - - - - - 64.374,88 € - 124.195,14 € - 3.02.01 Centre de Barri Besòs 568.243,81 € - 30.000,00 € - 538.243,81 € - - - - - 3.03.01 Associació Àmbar Prim 121.712,68 € - 24.728,68 € - 96.984,00 € - - - - - 3.06.01 Intervencions al casal Joan Maragall 702.320,05 € - - 35.209,06 € - - - 667.110,99 € - - 3.07.01 Remodelació locals AV Sud-Oest Besòs i AV Maresme 154.567,68 € - - 47.348,97 € 107.218,71 € - - - - - 4.01.01 Unificació antenes, TDT, porter electrònic 47.894,88 € - - 41.606,12 € 3.791,76 € - - - 2.497,00 € - 5.01.01 RSU illes c/ Bernat Metge c/ Lluís Dalmau i c/ Ferrer Bassa c/Llull 477.429,00 € - 357.801,56 € 119.627,44 € - - - - - - 5.02.01 Complementació Xarxa RSU àmbit Maresme-Besòs Sud-Oest 480.935,00 € - - 480.935,00 € - - - - - - 5.03.01 Projecte “El barri, lloc de trobada” 437.072,64 € - - - 2.340,00 € 4.998,12 € 71.608,01 € 117.576,99 € 57.150,70 € 183.398,83 € 6.01.01 Projecte “Dona nouvinguda” 64.992,10 € - - - 17.992,12 € 15.000,00 € 12.000,00 € 9.999,99 € 9.999,99 € - 6.02.01 Projecte “Dona jove i noves tecnologies de la informació (NTI)” 35.999,00 € - - - 18.000,00 € 17.999,00 € - - - - 7.01.01 Creació, finançament i despeses de l’estructura per la gestió del 157.997,47 € - - - 34.830,57 € 40.499,83 € 13.220,58 € 17.420,14 € 37.033,42 € 14.992,93 € Projecte d’intervenció integral 7.02.01 Activitats dins el Pla de desenvolupament comunitari 106.050,41 € - - - 14.191,99 € 17.999,00 € 15.000,00 € 16.003,44 € 17.999,50 € 24.856,48 € 7.03.01 Projecte d’intervenció amb joves “A partir del carrer” 477.473,83 € - - - 80.780,69 € 81.762,96 € 81.981,38 € 44.845,20 € 74.816,02 € 113.287,57 € 7.04.01 Activitats a l’entorn del casal d’avis Joan Maragall 24.256,42 € - - - 4.900,00 € 17.856,42 € 1.500,00 € - - - 7.05.01 Programa de reagrupament familiar 116.845,28 € - - - 14.000,00 € 17.999,00 € 21.990,80 € 17.999,50 € 17.999,50 € 26.856,48 € 7.06.01 Projecte de desenvolupament de la xarxa comercial 110.385,63 € - - - 19.961,26 € 19.951,16 € 19.933,62 € 11.985,95 € 26.823,23 € 11.730,41 € 7.08.01 Activitats de dinamització de l’entorn de l’ACR Besòs 5.500,00 € - - - - 4.000,00 € 1.500,00 € - - - 8.01.01 Talús rambla Prim - c/ Bernat Metge 1.172.487,45 € - - - 893.122,40 € 114.869,92 € 164.495,13 € - - - 8.02.01 Campanya d’instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges de 340.328,99 € - - 41.043,31 € 67.939,32 € 8.332,36 € - - 223.014,00 € - propietat privada 8.03.01 Programa “Descobreix el teu transport públic” 4.307,00 € - - - 2.979,50 € 1.327,50 € - - - - TOTAL 14.083.472,92 € 2.648.726,21 € 1.451.529,85 € 1.000.728,44 € 4.182.638,51 € 741.722,90 € 1.089.632,91 € 1.426.466,92 € 806.990,86 € 735.036,32 € 44 45 7 Inversions complementàries Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 7 Inversions complementàries La previsió econòmica inicial del projecte, que s’elevava ALTRES INVERSIONS MUNICIPALS ANY EXECUCIÓ IMPORT a 14.083.472,92 €, s’ha executat totalment fins al desembre Cinema Pere IV* de 2016. 3.575.899 € Obres d’urbanització del barri Sud-Oest Besòs 2008-2009 7.115.003,58 € Els eixos principals d’inversió han estat la millora de l’espai Obres complementació projecte urbanístic polígon Sud-Oest Besòs 2008 1.999.973,28 € públic i d’equipaments per a l’ús col·lectiu, la rehabilitació Obres projecte xarxa RPRSU al c. Cristóbal de Moura, d’edificis i la supressió de barreres arquitectòniques, així com entre Maresme i Alfons el Magnànim 2009 - 2011 461.550,64 € els projectes de dinamització social i econòmica. Juntament amb el desenvolupament de la Llei de barris al Maresme- TOTAL 13.152.427 € Besòs, s’han efectuat altres inversions no justificades dins AJUNTAMENT DE BARCELONA, GENERALITAT DE CATALUNYA el marc de la Llei de barris. TREBALL ALS BARRIS Aportació del SOC i de Barcelona Activa 2009-2016 2.380.007,54 € TOTAL 2.380.008 € INVERSIO PRIVADA LLICÈNCIES IMPORT Obra major 41 17.481.972,00 € Façanes i cobertes 315 9.115.921,89 € Interiors d’edificis 96 1.726.546,91 € Obres d’instal·lació d’ascensors 29 1.457.056,94 € Obres interiors en habitatge 110 2.394.383,25 € TOTAL 32.175.881,00 € INVERSIÓ INDIRECTA + INVERSIÓ INDUÏDA EN REHABILITACIÓ Amb inversió inclosa en Llei de barris 2008-2016 1.995.225,12 € Amb obres de RH complementàries a la Llei de barris 2008-2016 22.191.705,12 € TOTAL 24.186.930,24 € 71.895.245,27 € * Es tracta d'una permuta. ** Imports extrapolats de les dades del Poble-sec estimant que l'ambit té menys densitat d'edificis, la crisi a partir del 2008 penalitza les obres de rehabilitació i la durada del pla ha estat més llarga. 48 49 8 Avaluació d’impactes i conclusions Projecte d’intervenció Projecte d’intervenció integral del barri de integral del barri de El Maresme-Besós El Maresme-Besòs 2008-2016 2008-2016 8 Avaluació d’impactes i conclusions L’estratègia principal del projecte s’ha centrat a continuar El nou Pla de barris com a continuïtat • L’Institut Rambla Prim: cap a una educació més professio- impulsant la millora d’aquest barri seguint la línia encetada El Pla de barris és una iniciativa municipal de millora de les nalitzadora. La formació professionalitzadora, les “escoles des de fa anys per l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de condicions de vida als barris de la nostra ciutat que té com a enriquides” i l’educació en el lleure i les arts, com a noves Sant Martí: la potenciació dels espais, equipaments i serveis principal objectiu reduir les desigualtats socials i territorials, eines de transformació social. públics a disposició del conjunt de la població resident, en un tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urba- • Cooperativa Gregal: un nou espai per a la solidaritat, marc global que superi dinàmiques sectorials i posi en relació na i al benestar per a tota la ciutadania. la formació i l’ocupació. Accions d’activació econòmica entre si els barris. amb un retorn social per al barri. Per això, el programa de millora de barris es proposa cinc • El nou cinema Pere IV: un catalitzador pels projectes En general el projecte de la Llei de barris de Maresme-Besòs objectius principals: comunitaris del barri. L’espai públic i els espais comunitaris, ha viscut la concurrència de dues circumstàncies al llarg dels eines per a la cohesió i la convivència. anys: per un costat, la voluntat del Districte de Sant Martí • Recuperar i impulsar l’activitat econòmica als barris. d’actuar de manera integral per tal de millorar les condicions • Fer front als dèficits urbanístics, a la baixa qualitat de Àmbits i objectius de la ciutadania, des d’un punt de vista transversal i integral. l’habitatge i a la manca d’equipaments. Educació. Els objectius són crear un projecte educatiu, Per l’altre, s’ha pogut donar resposta a les demandes veïnals • Emprendre accions d’atenció i millora de les condicions transformador, integral i singular i promoure l’educació en el sorgides arran de la primera convocatòria de la Llei de barris, de vida de la població. lleure, la cultura, la música i la pràctica de les arts escèniques, que sol·licitaven que el projecte tingués un vessant més social. • Apoderar els veïns i veïnes tot impulsant les pràctiques com a eina transformadora i socialitzadora. Així doncs, gràcies a la voluntat del Districte de Sant Martí, d’innovació social i la co-producció de polítiques. l’Ajuntament i la Generalitat, amb la convocatòria del 2008 • Innovar i modificar formes de treball de l’Administració Drets socials. Els objectius són treballar per a la millora de el projecte va esdevenir efectivament més integral i va repartir pública. la convivència i la integració de diferents col·lectius, i fomen- el pes de les actuacions a l’espai públic i a l’àmbit social. tar la participació dels veïns i veïnes i de les entitats del barri, Per les seves característiques sociodemogràfiques i d’entorn, facilitar les opcions saludables i disminuir la bretxa digital Així doncs, la Llei de barris va treballar, com ja es venia fent, amb indicadors que destaquen, per sobre o sota de la mitjana i facilitar l’accés als recursos TIC als col·lectius més vulnera- en aquelles mancances detectades al barri, tant urbanístiques de ciutat, el Besòs i el Maresme és un dels primers barris que bles. com socials, essent el primer pas cap a la implementació de han format part del conjunt dels plans de barris. projectes integrals. Actualment, i gràcies a la voluntat de Activitat econòmica. Els objectius són fomentar l’ocupació l’equip de govern, aquesta visió es veu potenciada amb el nou El Pla de barris del Besòs i el Maresme promovent programes de formació i ocupació vinculats al Pla de barris al Maresme-Besòs. El Pla de barris s’emmarca en l’Eix Besòs, la relació amb el riu territori i treballar per la dinamització comercial i empresari- Besòs i la connectivitat entre ambdues lleres com a conjunt: al, per l’activació de locals i naus buides i per un desenvolupa- connexions entre municipis, política industrial, estratègia ment econòmic sostenible. educativa i professionalitzadora. L’objectiu proposat comporta passar d’un territori frontera a un espai de frontissa i crear Medi urbà. Els objectius són millorar els espais públics un gran eix de centralitat urbana al voltant de la llera del riu, degradats, en desús o pendents de transformar, promoure per tal d’afavorir la cohesió social, la qualitat de l’espai públic, els eixos “cívics” del barri més enllà de la rambla de Prim, els equipaments i la connectivitat. promoure la rehabilitació dels habitatges, la millora de l’accessibilitat als edificis i de la intervenció en la gestió dels Els projectes motor pisos buits i les seves conseqüències, i la millora, rehabilitació, Durant el procés de definició de propostes i accions que adaptació i dignificació dels equipaments o espais comunitaris configuren el Pla de barris s’han anat destacant algunes “idees existents i l’exploració de noves necessitats i nous usos. força” que, per les seves característiques, s’han configurat com a projectes centrals, que acabaran sent el senyal d’identitat del Pla de barris i que han d’implicar els veïns i les veïnes en el procés de transformació iniciat. Els projectes motor per al barri del Besòs i el Maresme són els següents: 52 53 9 AElv afulutaucrió d’impactes di ceol nbcalrursi ions Projecte d’intervenció integral del barri de El Maresme-Besós 2008-2016 9 El futur del barri 9.1, L’EDUSI-Eix Besòs Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Una manera de fer Europa Unió Europea L’EDUSI-Eix Besòs 1. MILLORAR L’ACCÉS I L’ÚS A LES TECNOLOGIES L’Eix Besòs és una prioritat de l’Ajuntament de Barcelona. DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ 9.2, El Pla de barris En aquest sentit, l’any 2016 va ser escollit per implementar El Pla de barris és una iniciativa municipal de millora de les l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat • Tecnologia per a la integració condicions de vida als barris de la nostra ciutat que té com a (EDUSI) de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta estratègia • Foment de la tecnologia principal objectiu reduir les desigualtats socials i territorials, s’emmarca en el Programa operatiu FEDER de creixement tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urba- sostenible (POCS) 2014-2020, gestionat pel Ministeri 2. AFAVORIR EL PAS A UNA ECONOMIA na i al benestar per a tota la ciutadania. d’Hisenda i Administracions Públiques. BAIXA EN CARBONI Per això, el programa de millora de barris es proposa cinc L’objectiu de l’Estratègia és millorar els indicadors de de- • Foment de la mobilitat a peu i en bicicleta objectius principals: sigualtat social i urbana dels barris de l’Eix Besòs, incòs el • Pla de mobilitat del polígon industrial i comercial Maresme-Besòs, que engloba la dimensió física i mediambien- • Implantació de mesures d’urbanització que redueixin • Enfortir la xarxa educativa als barris tal, climàtica, demogràfica, social i econòmica. L’EDUSI, el trànsit de vehicles privats i millorin la dedicació de l’espai • Recuperar i impulsar l’activitat econòmica als barris el període d’implementació del qual és entre l’1 de gener de públic a la mobilitat sostenible i la vida quotidiana • Establir accions d’atenció i millora de les condicions de vida 2014 i el 31 de desembre de 2020, amb la possibilitat de tres de la població anys de pròrroga, es basa en el Compromís Ciutadà per la 3. PROTEGIR EL MEDI AMBIENT I PROMOURE L’EFICIÈNCIA DELS RECURSOS • Fer front als dèficits urbanístics i a la baixa qualitat Sostenibilitat i l’Estratègia Compartida per una ciutat més in- de l’habitatge i la manca d’equipaments clusiva. L’import total subvencionable per a la implementació • La memòria de l’aigua • Apoderar als veïns i veïnes tot impulsant les pràctiques de l’EDUSI és de 30 milions d’euros, amb un cofinançament • Accés i ús cívic al riu Besòs d’innovació social i la co-producció de polítiques per part del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) del 50%. 4. PROMOURE LA INCLUSIÓ SOCIAL Les actuacions que es desenvoluparan impacten en quatre I LLUITAR CONTRA LA POBRESA dels objectius temàtics del Programa operatiu de creixement • Incentivar la formació i l’ocupabilitat a l’àrea urbana sostenible: • Implementar plans de desenvolupament local per fomentar l’activitat econòmica i l’ocupació • Reforçar els serveis socials als col·lectius en risc d’exclusió • Millorar l’accés i l’accessibilitat a l’habitatge Aquestes actuacions s’aniran desenvolupant al barri del Besòs i el Maresme, així com a la resta de barris de l’anomenat Eix Besòs, amb un pressupost total de 30 milions d’euros i el cofinançament del 50% per part del FEDER. 56 12 1 Espai interior illa c/ Lluís Borrassà i c/ Ferrer i Bassa 19 21 2 Alfons el Magnànim entre c/ Llull i c/ Lluís Dalmau 20 3 Rambla Prim entre c/ Cristóbal de Moura i c/Pallars 18 4 Urbanització àmbits Maresme-Besòs, Sud-Oest i Fòrum 5 10 Soterrament línies elèctriques 6 Casal de barri Besòs 3 5 7 Local Associació Àmbar Prim 2 8 Reforma integral al casal de gent gran Joan Maragall 3 5 9 Remodelació locals AV Besòs i AV Maresme 6 10 RSU illes c/ Bernat Metge c/ Lluís Dalmau i c/ Ferrer Bassa c/Llull 9 5 9 26 11 Complementació xarxa RSU àmbit Maresme-Besòs Sud-Oest 25 12 Talús rambla Prim - c/ Bernat Metge 5 13 Rehabilitació d’elements comuns dels edificis 14 5 1 Intervenció estructural en edificis de promoció privada 7 15 Unificació antenes, TDT, porter electrònic 8 16 Campanya d’instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges de propietat privada 23 10 17 Projecte “El barri, lloc de trobada” 18 Projecte “Dona nouvinguda” 19 Projecte “Dona jove i noves tecnologies de la informació (NTI)” 20 Creació, finançament i despeses de l’estructura 4 11 per a la gestió del Projecte d’intervenció integral 21 Activitats dins el Pla de desenvolupament comunitari 22 Projecte d’intervenció amb joves “A partir del carrer” 23 Activitats a l’entorn del casal de gent gran Joan Maragall 24 Programa de reagrupament familiar 25 Projecte de desenvolupament de la xarxa comercial 26 Activitats de dinamització de l’entorn de l’ACR Besòs 27 Programa “Descobreix el teu transport públic” Finques rehabilitades Crèdits Edició Foment de Ciutat, SA Equip de gestió Enric Cremades, director de projectes d’intervenció als barris Ferran Pardo, suport als projectes d’intervenció als barris Pere Almera, coordinador del Pla de barris Alba Fort i Sergi Galván (MOMENTUM), suport a la gestió del Pla de barris Districte de Sant Martí Oficina d’Habitatge del Districte de Sant Martí Fotografia Districte de Sant Martí Disseny gràfic i maquetació Imagina Comunicació Impressió Ediciones Gráficas Rey Correcció lingüística Marc Alba Dipòsit legal B.13110-2019 Informe Eix Besòs: Barris de Verneda-la Pau i Besòs-Maresme Febrer de 2016 Presentació Habitatge Educació Ocupació Serveis públics Teixit urbà i equipaments Comunitat diversa, identitats plurals Governança Pressupost Annex Presentació L’any 2008 l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya acorden desenvolupar el Projecte d’Intervenció Integral del Maresme-Besòs, amb una dotació econòmica de 17.8M euros. Aquest any 2016 és el darrer de l’aplicació d’aquesta col·laboració de les dues administracions. Des de l’any 2013 els tres districtes de la «franja Besòs», Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, treballen de manera coordinada en l’impuls de mesures específiques per atendre aquests barris de la llera del riu que han estat durament afectats per la crisi econòmica. El nou govern de la ciutat elabora un programa estratègic per reconduir l’estat de precarietat social en el que es troben els barris i municipis a banda i banda del riu Besòs. L’Ajuntament de Barcelona presenta (desembre 2015) a la convocatòria EDUSI d’accions urbanes innovadores de la Comissió Europea un Programa per aconseguir millorar l’ocupació i l’economia local de l’Eix Besòs. El gener 2016 es realitzen dues jornades de treball sobre l’anàlisi d’aquesta zona. La primera, formada pel conjunt de tècnics municipals dels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma, Montcada Reixach i Badalona; amb l’objectiu de compartir una primera visió del conjunt geogràfic i sociodemogràfic d’aquest entorn on viuen al voltant de 900.000 de persones. La segona, que va ajunt als tècnics de l’Ajuntament de Barcelona que havien elaborat el document de Programa per a la convocatòria de subvencions de la Comissió Europea i que ara, corresponia avançar en el disseny tècnic de l’aplicació de l’estratègia de canvi per a l’Eix Besòs. És en aquest context de treball, que des del govern del Districte de Sant Martí s’elabora L’ Informe Eix Besòs: barris Verneda-La Pau i Besòs-Maresme. Aquest document es presenta en el moment actual de debat del PAD, per tal que contribueixi a fixar els objectius i pressupost que es requeriran en aquest programa de canvi, focalitzat en els dos barris del nostre Districte amb una població conjunta de 52.094 persones i la menor renda familiar disponible del Districte. 2 Renda familiar disponible i esperança de vida Renda Familiar Disponible per càpita 2014 (70) El Besòs i el Maresme 58,9 (73) la Verneda la Pau 57,2 Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona Esperança de vida el Besòs i el Maresme 82,4 la verneda i la Pau 83,3 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona. Ajuntament de Barcelona 75,2 – 82,1 82,1 – 83,0 83,0 – 83,3 83,3 – 83,8 83,8 – 84,5 84,5 – 84,8 84,8 – 86,5 3 Habitatge Comunitats d’escala l’Equip de Suport a les Comunitats de Veïns del Besòs es crea l'any 2012 , amb l’objectiu d’intervenir per millorar l’organització de les comunitats d’escala. Al 2015 s’ha intervingut en unes 180. Fins el moment, l’equip ha crescut amb nombre de professionals i amb hores d’intervenció fent intervencions amb l’altre equip de prevenció – SIEP Besòs (Servei d’Intervenció a l’Espai Públic del Besòs). Col·labora també l’Equip d’intervenció en comunitats de veïns de Barcelona. De tot aquest temps de treball es pot establir que existeixen unes variables que estan afectant a la realitat de les comunitats de veïns  Densitat de població.  L’envelliment progressiu dels habitants.  Les diferències sòcio-culturals entre persones de diferents procedències geogràfiques i de diferents cultures amb una diversitat de creences i visions culturals condiciona la generació de mals entesos i desconfiances, així com diferències en els usos dels espais i en els hàbits de convivència  Situacions de pobresa derivades de la crisi: famílies en atur i amb baixos o nuls ingressos  Comunitats amb problemes de representativitat i/o baixa participació  Edificis que concentren diferents problemàtiques estructurals, manteniment, etc.  Actituds incíviques, enfortiment individualista enfront la comunitat  Poc o nul sentiment de pertinença, no responsabilitat cívico-ciutadana  Tràfic i consum de substàncies addictives. De la diagnosi del nivell organitzatiu a 195 comunitats d’escala del barri del Besòs (maig 2015), corresponents al sector a l’est de la Rambla Prim, podem concloure que un 13% presenta nivells significatius d’autoorganització com a comunitat veïnal, mentre que l’altre 87% assumeix de forma col·lectiva les responsabilitats del manteniment i neteja dels elements comuns dels seus edificis. 4 Comunitat de tipus A: No hi ha cap tipus d’organització encara que existeixi algun referent. No es recullen quotes. L’organització de la neteja és irregular i parcial. No hi ha gestió econòmica o es fa irregularment . No fan reunió de referents. Actualment no es realitzen assemblees de comunitat. Assistència quasi nul·la en assemblees anteriors. No hi ha sentiment comunitari Comunitat de tipus B Existeix un grup organitzatiu en procés de consolidació. Es recullen quotes amb un 15% de morositat. La neteja dels replans , es compleix aproximadament en un 50% o més. La neteja de la porteria està organitzada, Gestió econòmica transparent amb poca comunicació, Realització de reunions de grup organitzatiu sense periodicitat establerta, Realització d’assemblees amb la iniciativa del projecte. Assistència a les assemblees amb representativitat ( la meitat +1). La majoria dels veïns mostren una actitud cívica però manca participació Comunitat de tipus C L’Òrgan de Govern està reconegut i formalitzat, Una majoria significativa paga la quota. Neteja organitzada. Assumeix la seva responsabilitat aproximadament en un 70% als replans i es manté net. Gestió econòmica amb comunicació i transparència. Es realitzen reunions a l’Òrgan de Govern periòdicament. Realització d’assemblees per iniciativa dels veïns i recolzament del projecte. Assistència a les assemblees d’un 55% a un 70% amb motivació dels veïns. La majoria dels veïns mostren una actitud cívica i participativa però manca coresponsabilitat. Comunitat de tipus D Existeix un Òrgan de Govern rotatiu. Paga la quota el 100% dels veïns. Neteja organitzada. Assumeixen la seva responsabilitat aproximadament un 90% dels replans. Gestió econòmica amb comunicació i transparència. S’exposa de forma autònoma i periòdicament als veïns. Es realitzen periòdicament reunions d’Òrgan de Govern de forma autònoma. Realització de forma autònoma d’assemblees distingint entre ordinàries i extraordinàries. Assistència a les assemblees de més del 60% amb participació activa dels veïns. La Majoria dels veïns mostren una actitud cívica i participativa i es viu un sentiment de coresponsabilitat. La comunicació és autònoma. Habitatges buits i habitatges ocupats irregularment Arran dels desnonaments generats per l’actual crisi econòmica, habitatges propietat d’entitats bancàries i alguns de particulars han estat "ocupats" per famílies amb diferents realitats i interessos. En l’ocupació irregular, s’ha produït l’arribada d’ocupants que ràpidament s’han integrat en l’escala i la comunitat del barri, mentre que un reduït grup, de perfil conflictiu, ha generat problemes greus de convivència . 5 Les ocupacions amb conflictivitat, que afecten a la convivència i fins i tot a la seguretat de les persones (aproximadament uns 30 habitatges), són objecte de seguiment i intervenció des de diferents espais i serveis (SIEP Besòs, cossos policials , centres educatius ...) situant aquesta zona en altament sensible i on esmercem la mirada comunitària i l’abordatge integral. Quadre resum habitatges buits i habitatges ocupats irregularment habitatges ocupats ocupats total buits buits total buits i Besòs / Verneda/ hab.ocupats Besòs/ Verneda / hab.buits ocupats Maresme la Pau irregular Maresme la Pau propietat particulars 37 5 42 47 5 52 94 bancs 66 3 69 70 3 73 142 entitats 6 0 6 1 0 1 7 PMHB 3 0 3 1 0 1 4 ADIGSA 0 0 0 3 0 3 6 N/S 8 0 8 7 0 7 15 Total 120 8 128 129 8 137 265 Patologies estructurals Les actuacions de rehabilitació per patologies estructurals a l’anomenat barri del Sud-Oest del Besòs tenen el seu origen en el conveni signat l’any 1994 entre la Generalitat de Catalunya i el Patronat Municipal de l’Habitatge, el Districte de Sant Martí i l’Associació de Veïns del Besòs-Maresme, per a l’eliminació de l’aluminosi i la carbonatosi detectades al conjunt d’edificis del barri. L’objectiu d’aquest era afavorir la rehabilitació integral del barri, minimitzant alhora l’import econòmic a repercutir sobre els veïns i veïnes. Així, el conveni recollia que qualsevol comunitat de veïns podia acollir-se a aquest, per rehabilitar el seu edifici, amb les següents condicions: el 60% del cost de l’obra anava a càrrec de la Generalitat de Catalunya, el 25% a càrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge i el 15% restant a càrrec del conjunt de propietaris dels habitatges. Al llarg d’aquests anys, acollits a aquest conveni, s’han rehabilitat un total de 364 escales dels que s’han beneficiat 2.133 habitatges. La inversió total, fins al moment ha estat de 6 13.526.330’63 € (8.115.798’38 € a càrrec de la Generalitat de Catalunya, 3.381.582’66 € a càrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge i 2.028.949’59 € càrrec dels veïns). El conveni va expirar l’any 2013, no obstant, les parts es van comprometre a mantenir-ho mentre quedessin edificis afectats. Així mateix, conscients del moment econòmic, es va facilitar també un ajut de caràcter social pel que qualsevol veí del barri que es trobés en dificultats econòmiques per fer front al pagament de la seva part proporcional del cost de l’obra, pogués gaudir d’una subvenció del 100% de la seva part. A novembre 2015, el nou govern del Districte de Sant Martí i el Patronat Municipal de l’Habitatge acorden donar un nou impuls a la rehabilitació d’aquesta zona, fent possible que quan la propietat d’un dels habitatges sigui il·localitzable i, per tant, l’aportació econòmica de la comunitat es insuficient, el Districte analitzarà la situació i si està justificat, podrà arribar a assumir la despesa corresponent a aquest habitatge. Hores d’ara, resten encara 122 escales per rehabilitar per les que caldria una inversió mitjana de 142.512,48 € per escala (15% per part de la comunitat de propietaris). Accessibilitat i ascensors L’any 2011 es posa en marxa la campanya per a la Instal·lació d’ascensors a la ciutat de Barcelona, l’objectiu de la qual es afavorir la millora de l’accessibilitat i la instal·lació d’ascensors als edificis de Barcelona que no en disposin. La campanya, originalment, suposava donar un ajut econòmic per a la instal·lació d’ascensors d’un 60% del cost de l’obra amb un topall de 6.000 € per habitatge, més un 10% complementari sobre el total anterior, al ser considerat el barri de Besòs un conjunt d’especial interès. Aquesta ja incloïa la possibilitat, per aquells veïns que no poguessin fer front a la seva part, d’accedir a un ajut social que representava el 100 % del cost del seu import. Des de l’inici de la campanya, al Barri de Besòs s’han instal·lat un total de 11 ascensors, que han beneficiat a 132 habitatges. La subvenció atorgada ha estat de 871.200 €. Tot i que al llarg dels anys, des de la seva aprovació, la campanya ha anat modificant les condicions d’accés i el percentatge de subvenció, per a determinats barris, entre els que s’inclou el de Besòs-Maresme, han mantingut, durant aquest temps les condicions originals de la campanya. Així mateix, i donades les dificultats constructives per a la instal·lació d’ascensors en determinats edificis del barri, es va desenvolupar i aprovar un Pla de Millora Urbana pel que es permetia la instal·lació d’ascensors per fora dels edificis. Actualment restarien un total de 121 edificis sense ascensor, dels quals uns 86 tenen una important complexitat constructiva: amb impacte a l’interior dels propis habitatges privats, creació de passarel.la interior, o fins i tot, la construcció d’una nova escala d’accés. 7 Situació intervenció patologies estructurals edificis el Besòs i el Maresme Habitatge Línies de treball 1Acord PMHB i Districte (nov 2015) per reiniciar la rehabilitació estructural i d’accesibilitat en els edificis del barri Besòs. 2 Regularització dels habitatges ocupats per famílies amb necessitats socials. D’acord amb els criteris d’assignació d’habitatges definits per a famílies en situació d’emergència social. 3 Aconseguir la gestió triennal dels habitatges buits, propietat de bancs, per tal d’assignar a famílies amb necessitats d'emergència social. 8 Educació El Besòs / Maresme, 13% població amb nivell insuficient d’instrucció i el 60% només arriben a estudis obligatoris. La Verneda i la Pau; 13% població amb nivell insuficient d’instrucció i el 54% només arriben a estudis obligatoris. Font: Consorci d’Educació de Barcelona –any 2014. 100 26 % 23 % 31 % 53 % 29 % 40 % 9 % 21 % 16 % 11 % 90 17 % 22 % 80 25 % 26 % 27 % 70 27 % 60 % 26 % 25 % 54 % 60 24 % 49 % 50 45 % 43 % 41 % 24 % 39 % 40 37 % 31 % 30 20 20 % 10 13 % 13 % 6 % 6 % 6% 3 % 7 % 6 % 8 % 9 % 0 El Camp El Clot El Parc La Vila El Poblenou Diagonal Mar El Besòs Provençals Sant Martí de La Verneda del Arpa i la Llacuna Olímpica i el Front i el Maresme del Poblenou Provençals i la Pau del Clot del Poblenou del Poblenou Marítim del Poblenou % població nivell insuficient d’instrucció % estudis obligatoris % batxillerat superior i CFGM % estudis universitaris 17 centres públics i 3 de concertats Als barris de Besòs - Maresme i Verneda - La Pau trobem 6 centres públics d’educació infantil de primer cicle, 11 centres públics i concertats d’educació infantil de segon cicle i primària, 6 centres públics i concertats d’ESO, 4 centres públics i concertats de batxillerat, 2 centres públics que ofereixen programes de formació inserció , 1 centre d’educació especial i alguns ensenyaments de de formació d’adults al Besòs - Maresme del Centre de Formació d’Adults “Montserrat Roig” (amb seu al barri del Poblenou). El Consorci d’Educació de Barcelona classifica la complexitat dels centres amb una baremació 1-5, on 5 és l’indicador de màxima complexitat. Amb aquests barris trobem: tres centres en un índex de complexitat 5. quatre centres en un índex de complexitat 4. quatre centres en un índex de complexitat 3. 9 Els centres educatius i els seus projectes. Educació infantil de primer cicle pública  Llar Infants Cascavell, Carrer Perpinyà 22-28  EBM El Gronxador, Rambla Prim 215  EBM La Verneda de Sant Martí, Carrer Josep Miret 22  EBM Margalló, Carrer Concili de Trento 249  La Pau de la FEP, Carrer Concili de Trento 293-299  Llar Infants El Vuit, Via Trajana 24 Escoles Públiques  Escola Joaquim Ruyra, Carrer Llull 377 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb dues línies de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 418. El centre disposa d’un professor per l’aula d’acollida, de 24 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 48,8% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: agenda 21, TEI, tutoria entre iguals, Èxit 1. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar.  Escola Concepció Arenal, Carrer Cristóbal de Moura 240 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 215. El centre disposa d’un professor per l’aula d’acollida, de 29 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials. Projecte per a l’èxit educatiu en la franja Besòs (Escoles Concepció Arenal i Eduard Marquina) És un centre amb jornada compactada des del curs 2013-14-. A les tardes es realitzen activitats no formals (activitats pedagògiques complementàries, activitats artístiques i activitats esportives). Projectes: Magnet amb l’Institut de Ciències del Mar, ILEC. Impuls a la Lectura, Programa Èxit -1, de reforç escolar dirigit a l’alumnat de 5è i 6è, activitats esportives diverses, programa MUS-e, programa Corals del Besòs, impuls a la lectura, Agenda 21, Programa TEI i tutoria entre iguals, convivim esportivament ( P3 a 6è: iniciació esportiva, ball modern, handbol i criquet). Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar..  Escola Eduard Marquina, Carrer Jaume Huguet 22 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 185. El centre disposa d’un professor per l’aula d’acollida, de 32 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials. Projecte per a l’èxit educatiu en la franja Besòs (Escoles Concepció Arenal i Eduard Marquina) A les tardes es realitzen activitats no formals (activitats pedagògiques complementàries, activitats artístiques i activitats esportives). Projectes: projecte Magnet amb l’Institut de Ciències del Mar, ILEC. Impuls a la Lectura, programa Èxit -1, de reforç escolar dirigit a l’alumnat de 5è i 6è, activitats esportives diverses, Programa MUS- e, Programa Corals del Besòs, impuls a la lectura, Agenda 21, comerç a les escoles, programa TEI, Tutoria entre iguals, convivim esportivament (P3 a 6è: iniciació esportiva, ball modern, handbol i criquet). 10 Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar. Patis oberts, tots els diumenges al matí amb una proposta d’activitats de dinamització educativa.  Escola Prim, Carrer Bernat Metge 20 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P4 a 6è i amb un grup a P3. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 360. El centre disposa d’1’5 professors per l’aula d’acollida, de 40 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 46,7% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: Impuls a la lectura i el TEI , tutoria entre iguals i programa de Corals al Besòs. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar. L’AMPA va rebre subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, convocatòria ordinària del 2015.  Escola La Pau, Carrer Extremadura 15 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 165. El centre disposa d’0’5 professors per l’aula d’acollida, de 49 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 50,3% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: impuls a la lectura, el TEI, Tutoria entre iguals, l’agenda 21 i el comerç a les escoles, programa Èxit 1. Patis oberts, tots els dissabtes al matí amb una proposta d’activitats de dinamització educativa. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar. L’AMPA va rebre subvenció de l’Ajuntament de Barcelona, convocatòria ordinària del 2015.  Escola La Palmera, Carrer Concili de Trento 253 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola de dues línies de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 449. El centre disposa de 29 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 24,3% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: Impuls a la lectura, Agenda 21 i el TEI, tutoria entre iguals, programa Èxit 1, la seva participació en les trobades d’atletisme i de floorball del Districte. L’AMPA va rebre subvenció de l’Ajuntament de Barcelona dins la convocatòria ordinària del 2015.  Escola Els Horts, Rambla Prim 217 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P3 a 6è. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 222. El centre disposa de 25 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 32,9% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: Agenda 21, el TEI, tutoria enter iguals i el comerç a les escoles, programa Èxit 1, participació en les trobades de floorball del Districte. L’AMPA d’aquest centre va rebre subvenció de l’Ajuntament de Barcelona dins la convocatòria ordinària del 2015.  Escola l’Arc de Sant Martí, Carrer Almacelles 1-11 Educació Infantil de segon cicle i Primària. Escola amb una línia de P3 a 6è, excepte a P4 que no hi ha cap grup. Curs 2014-15 nombre total d’alumnes 137. 11 El centre disposa de mig professor per l’aula d’acollida, de 4 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i un 32,1% del seu alumnat rep ajuts per menjador. Projectes: impuls a la lectura, comerç a les escoles, Agenda 21, Èxit 1 i la seva participació a les trobades d’atletisme del Districte. Instituts Públics  Institut Barri Besòs, Carrer Josep Pla 40 Secundària i Batxillerat. Institut amb tres línies de 1r a 4t de la ESO. El centre fa jornada compactada i no disposa de menjador ni de cap centre alternatiu per aquest servei, compta amb 1,5 professors per l’aula d’acollida, disposa de 7 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials i amb un tècnic d’integració social. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 6,43% i menors del 25% són de 4,34%. Projectes: Èxit 2, col·laboren amb el Pla Jove del Districte i participen en el projecte de vida professional, ProVP, dins les activitats extraescolars ofereixen l’Èxit 1 i la Coral del Besòs. Biblioteca oberta al barri, col·laboració de l’IES/IMEB i Districte, s’ofereix un espai d’estudi totes les tardes, ampliant l’horari a dissabtes. Patis oberts, tots els dissabtes al matí amb una proposta d’activitats de dinamització educativa. Diversificació curricular, conveni amb el Districte de Sant Martí per realitzar estades formatives en empreses que complementen la formació de l’alumnat del centre. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar.  Institut Rambla Prim, Carrer Cristóbal de Moura 223 Secundària, Batxillerat, FP i Programes de Formació Inserció. Institut amb una línia a 1r i 2n d’ESO i amb dues línies a 3r i 4r de la ESO. El centre fa jornada compactada i no disposa de menjador ni de cap centre alternatiu per aquest servei, compta amb un professor per l’aula d’acollida, disposa de 6 hores setmanals de monitoratge per alumnes amb necessitats especials. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 9,83 % i menors del 25% són de 8%. Projectes: programa Èxit 2, en l’Agenda 21, col•laboren amb el Pla Jove del Districte i participen en el projecte de vida professional, ProVP, dins les activitats extraescolars ofereixen l’Èxit 1, la Coral del Besòs i les trobades d’Atletisme del Districte. Diversificació curricular, conveni amb el Districte de Sant Martí per a realitzar estades formatives en empreses que complementen la formació de l’alumnat del centre. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar.  Institut Bernat Metge, Carrer Menorca 55 Secundària i Batxillerat. Institut amb tres línies de 1r a 4t de la ESO. El centre no fa jornada compactada i no disposa de menjador ni de cap centre alternatiu per aquest servei, compta amb un professor per l’aula d’acollida. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 13,67 % i menors del 25% són de 6%. Projectes: Agenda 21, de l’Audiència Pública del Districte, col•laboren amb el Pla Jove del Districte i projecte de vida professional, ProVP. Patis oberts, tots els dissabtes al matí amb una proposta d’activitats de dinamització educativa. 12  Institut Salvador Seguí, Carrer Santander 7-9 Secundària. Cicles formatius d’imatge personal, sanitat, serveis socioculturals i a la comunitat. Programes de Formació i Inserció. Formació Professional dual. 1.300 alumnes de FP Centres Concertats  Sagrat Cor Besòs, Carrer Lluís Borrassà 16 Educació Infantil de segon cicle, Primària , Secundària. Centre amb dues línies de P3 a 4t de la ESO. El centre disposa de 40 hores setmanals de zeladors per alumnes amb necessitats especials i un 14,3% del seu alumnat rep beques de menjador. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 3,37% i menors del 25% són de 3,2%. Participen de l’Agenda 21 i del projecte de Corals del Besòs dins les activitats extraescolars. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar. Subvenció AMPA, va rebre subvenció de l’Ajuntament de Barcelona del 2015.  San Gabriel, Gran Via Corts Catalanes 1192-1196 Educació Infantil de segon cicle, Primària , Secundària. Centre amb dues línies de P3 a 4t de la ESO. El centre disposa de 16 hores setmanals de zeladors per alumnes amb necessitats especials i un 4,4% del seu alumnat rep beques de menjador. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 0,14% i menors del 25% són de 4,46%. Participen de l’Agenda 21 i del projecte de Corals del Besòs dins les activitats extraescolars. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar.  Santa Maria dels Apòstols, Rambla Prim 146-152 Primària, Secundària i Batxillerat. Centre amb una línia de 1r a 6è, tres línies a 1r, 3r i 4t de la ESO i dues línies a 2n de la ESO. El centre disposa de 10 hores setmanals de zeladors per alumnes amb necessitats especials i un 4,5% del seu alumnat rep beques de menjador. Els índex d’absentisme menors al 5% són de 3,63% i menors del 25% són de 3,7%. Participen de l’Agenda 21, col•laboren amb el Pla Jove del Districte, i participen del projecte de Corals del Besòs dins les activitats extraescolars. Conveni amb el Districte de Sant Martí per donar suport a les famílies en les despeses de les sortides o el material escolar Subvenció AMPA, convocatòria ordinària del 2015.  La Pau de la FEP, Carrer Concili de Trento 293-299 Educació Infantil de segon cicle. Centre amb una línia de P3 a P5 Centres de Formació d’Adults  Montserrat Roig Aquest CFA té dues seus la del barri del Poblenou i la del bari del Besòs, tenint en aquesta segona una oferta formativa que comprèn nivells inicials de llengües –català, castellà i anglès-, informàtica, instrumentals i alfabetització. 13 Educació Línies de treball 4 Especialització de l’Institut Prim amb cicles formatius mitjà i superior, i programes d’acció social 5 Ampliar el programa de tardes educatives a les escoles Prim i La Pau 6 Establir programa de menjador escolar per alumnes de primer i segon de secundària. 7 Consolidació i ampliació de l’esport escolar i el projecte música a les escoles (corals i banda) 8 Donar suport per la creació d’associacions de pares i mares a cada una de les escoles. 14 Ocupació Atur registrat sobre la població de 16-64 anys (%) Desembre de 2015 Barcelona: 8.6 El Besòs i el Maresme 12,1 La Verneda la Pau 11,1 Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona 15 Ocupació Programes en funcionament Als barris Besòs, La Verneda i La Pau existeixen iniciatives associatives de suport a les persones en atur amb les que el districte treballa dissenyant actuacions concretes de suport a la inserció laoral; són el Centre de Sant Martí, Aturats en moviment de l’Associació de veïns La Pau i l’Associació T’acompanyem. Amb aquestes Entitats es manté una elació constant per identificar, proposar i executar actuacions concretes en els camps de la formació i programes d’acompanyament a la inserció. D’altra banda, cal esmentar l’acord de col·laboració amb l’Associació Fòrum District que aplega els principals hotels del Districte de Sant Martí. Fòrum District i el Districte realitzen un programa de foment de la responsabilitat social empresarial dels hotels consistents en el foment de la inserció laboral de persones aturades en risc d’exclusió social dels barris de Sant Martí. L’acord de col·laboració consisteix en una aportació econòmica del Districte per la prospecció dels hotels de la zona, la determinació de possibles llocs de treball susceptibles de ser ocupats per persones aturades del districte i el foment d’accions d’inserció i programes de formació. El districte també treballa en programes d’inserció laboral amb Entitats d’economia social que actuen en el seu àmbit territorial, així són destacables els programes compartits d’inserció amb la Fundació Trinijove i la cooperativa d’iniciativa social Biciclot sccl. Programes de formació: Programa de Garantia juvenil en col·laboració amb la Fundació TriniJove, el Departament d’Empresa i Ocupació i la Universitat UPC. Formació de 25 joves com a tècnics de revalorització d’ordinadors i mòbils. Acords de col·laboració amb l’ESHOB –Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona. Per a la formació professionalitzadora en el sector de l’Hostaleria. Programes de formació amb la cooperativa d’iniciativa social Biciclot sccl. Programes d’orientació: Dona Nouvinguda: sessions grupals i acompanyament individualitzat adreçat a dones immigrades on se’ls facilita informació general i suport per a la seva inserció laboral Activitats de promoció de l’ocupació donant suport al programa Treball als Barris. Dispositiu promoció ocupació Barcelona Activa. Programes d’orientació professional i assessorament amb la cooperativa Barabara sccl. Programes d’ocupació: Plans d’ocupació anuals, entorn de 30 anuals. Programes de col·laboració públic-privada: Fòrum-District. Programa de col·laboració públic-privat de foment de l’ocupació en el sector de l’Hostaleria. 16 Ocupació Línies de treball 9 Programa de plans d’ocupació específic per a les persones en atur dels barris de Verneda i La Pau i el Besòs i Maresme 10 Programa de formació i ocupació per la inserció laboral amb col·laboració de Fòrum District (Escola d’Hosteleria, CCIB i hotels del Districte) 11 Programes d’Ocupacó i treball de rehabilitació i energies renovables, escoles tallers i cases d’ofici, lligats a la recuperació de pisos buits al Besòs 17 Serveis públics s Equipaments i Serveis als barris de Besòs-Maresme Biblioteques (2) Biblioteca pública Ramón Alòs-Moner Pista municipal esportiva Rambla Prim Biblioteca Besòs Complex esportiu municipal Maresme Camp de futbol municipal Maresme Centre Cívic del Besòs Serveis Socials (1) Casals infantils i de barri Espais Centre de Serveis Socials del Besòs (4) Casal infantil municipal Sant Martí Centres de Salut (2) Casal de barri Besòs ABS 10D Besòs Espai Municipal Carmen Gómez Centre Fòrum del Parc de Salut Mar Espai Familiar la Vela Mercat Municipal (1) Casal de la gent gran (1) Mercat del Besòs Casal de gent gran Joan Maragall Museu (1) Equipaments esportius (4) Museu Blau Espai Poliesportiu municipal Francesc Abad Equipaments i Serveis als barris de la Verneda la Pau Ludoteques (1) Ciber Aula Mercats municipals (1) Mercat de Sant Martí Casals infantils (1) Casal infantil municipal el Drac Instal·lacions esportives (3) Circuit esportiu urbà Ronda Sant Casals gent gran (1) Martí/Rambla Prim Casal de gent gran Verneda Alta Complex esportiu municipal la Verneda Pista poliesportiva municipal La Palmera Casals de barri i Espais (4) Casal de barri La Palmera Casal de barri La Pau Equips de salut/ABS (1) ABS 10L la Pau Espai Municipal Via Trajana Casal de barri Verneda 18 Serveis públics Línies de treball 12 Equipaments oberts durant tot l’any. Àpats en companyia obert els 365 dies en els Casals de gent gran de Maragall i Verneda 13 Programa d’activitats a l’estiu en places i equipaments. 14 Creació del servei d’espai familiar, atenció integral a famílies 15 Consolidació del conveni amb la cooperativa Gregal pel funcionament diari del menjador social. Actuació d’ampliació del local. 16 Ampliació del casal de barri de la Verneda 19 Teixit urbà i equipaments Aquesta zona té la Rambla Prim com a eix vertebrador urbanístic, i està compost per edificacions d’habitatges, construïdes en paràmetres de volumetria específica, una zona industrial en la part nord, així com tota una part inclosa dins del planejament de 22@. Els habitatges són, en la seva major part, construccions dels anys 1950 que moltes vegades no disposen d’ascensor, i amb un important nivell de deteriorament. Una part d’aquests habitatges corresponen a promocions públiques d’habitatge protegit. El sector industrial està patint la desaparició de moltes activitats, que propicien l’abandonament de naus que queden en desús. Respecte a la part de 22@, està en la seva major part pendent de transformació, amb el que ens tornem a trobar amb naus i solars sense edificar sense ús, o carrers sense continuïtat, pendents de la transformació marcada pel planejament. Aquesta suma de condicionants urbanístics afecten a tota la zona en el seu global, donant-li un caràcter de zona perifèrica a mig desenvolupament. Per tal de realitzar una intervenció global, seria necessari tractar l’espai urbà com un més dels condicionants que puguin coadjuvar a la integració plena d’aquest sector dins de la ciutat de Barcelona. Ens trobaríem en 3 zones diferenciades les diferents característiques de l’espai urbà existent, que requeririen mesures de millora individualitzades: - Per sobre de la Rambla Guipúscoa. Aquesta es una zona pendent de transformació, tant per ús d’habitatge, com per part de l’ús industrial. En aquesta zona les mesures haurien de ser per tal de finalitzar la transformació, així com per reformar els carrers en les zones industrials consolidades, que actualment no disposen de voreres en molts casos. També seria necessària una actuació sobre els solars buits mentre no es consolidi la seva edificació. Una actuació rellevant dins d’aquest espai seria la reforma del pont de Santander, amb la reordenació viària en la cruïlla de Santander amb Via Trajana. Caldria igualment estudiar una nova connexió entre Trajana (part de Sant Adrià) i Verneda a través del corredor del solar de l’antiga planta de Cobega - Entre Gran Via i Rambla Guipúscoa. 20 En aquesta zona la edificació majoritària correspon a habitatge, i en general l’estat de l’espai públic es correcte. S'hauria d'incidir en el manteniment de l’espai públic i amb millores en àmbits puntuals. - Per sota de la Gran Via. En aquesta zona s'hauria d’actuar des de dos vessants diferents. a) Entre l’eix dels carrers Cantàbria-Josep Pla i la Rambla Prim, on caldria executar el planejament, obrir els carrers actualment tancats, com Marroc i Bolivia, i dignificar els espais sense edificar, així com les naus pendents de transformació, fins el moment en que es produeixi la transformació definitiva. b) Entre Rambla Prim i el límit de Barcelona, on la edificació d’habitatge està consolidada. S'hauria de dignificar l’espai públic, amb actuacions tant a nivell de carrer com a interiors d’illa. En aquest cas es molt important aquesta urbanització en interior d’illa, adequant les necessitats dels residents a espais relacionals amb diferents usos, que poguessin dinamitzar l’entorn tant a nivell social com comercial. Una actuació a destacar seria la urbanització de la plaça Palerm, sense deixar de banda altres places del voltant, que s'haurien d’adaptar també a les necessitats relacionals dels residents, així com a la elaboració de projectes que puguin dinamitzar el comerç de la zona i crear una estructura associativa que provoqui orgull de barri i cohesió social. 21 Les Casetes de Maresme, Pere IV, Rambla Prim i Marroc 1961 s’aprova definitivament el Pla Parcial de Llevant-Sud que delimita el Polígon 22 que afecta totes aquestes prcel.les. 1967 es va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del Polígon 22. El PGM de 1976 va qualificar l’àrea del Poligon 22 amb les qualificacions 18, 7b 5 i 6a. El 13 de març de 1980 es va aprovar definitivament el Projecte de Delimitació de l’Unitat d’Actuació, per expropiació, de dos sectors situats en el Polígon 22 del Pla Parcial de Llevant-Sud. - Front c/Maresme, Bolívia i Auger. Superficie: 3.247,26 m2 i - c/Pere IV i Prim. Superfície: 1.500 m2. El 17 de juny de 1994 es va aprovar inicialment el Pla Especial d’ordenació de l’àmbit delimitat per la Rambla Prim i els carrers Marroc, Maresme i Paraguai. 65 anys després, l’estat d’aquest entorn segueix sense gairebé cap mena de variabilitat. La tardor de 2015, la Comissió de Patrimoni del Districte planteja estudiar la protecció d’aquest conjunt residencial singular. 22 Espai públic i equipaments Línies de treball 17 Anàlisi estructural de l’antic cinema Pere IV. Definició d’usos i pla funcional. 18 Urbanització plaça Palerm amb participació veïnal. 19 Remodelació de l’espai comunitari de les petanques de Via Trajana. 20 Projecte urbanístic per una nova comunicació del carrer Santander al seu pas sobre les vies del tren. 21 Millores mercat municipal Besòs . 22 Inici d'estudis d'estudis i actuacions per a la possible protecció urbanística del conjunt d'habitatges casetes de Maresme-Pere IV- Rambla Prim-Marroc 23 Comunitat diversa, identitats plurals El barri del Besòs-Maresme és un dels barris de la ciutat amb major nombre de persones estrangeres, 23% de població, el cinquè barri de la ciutat amb major pes relatiu de persones residents estrangers. Les nacionalitats amb un major pes són les de Pakistan, el Marroc i la Xina. En el barri de Verneda-La Pau, els estrangers són un 10% i les principals nacionalitats són de la Xina, Pakistan i l'Equador. EL Pla comunitari Besòs i Maresme treballa per tal de crear i consolidar una comunitat d’entitats veïnals que s’encarreguin de donar fortalesa de comunitat. S’estructura per taules de treball: grup comunitari, secretariat, comissió de convivència , comissió de dones, comissió educació per la salut, comissió fira entitats i serveis, taula jove, xarxa solidaria, comissió institucional. El Pla comunitari també realitza una important tasca de dinamització del col·lectiu d’ètnia gitana del barri estructurant activitats amb els infants que estan en les zones d’espai públic. Convivència. L’espai públic i comunitats de veïns. Projectes en funcionament  Programa “El barri un lloc de trobada”  SIEP: Servei d’Intervenció a l’Espai Públic, per tal d’atendre preventivament les situacions de conflicte.  Obertura dels equipaments municipals i activitats a l’espai públic durant l’estiu  Patis Oberts a l’IES Besos i Escola Marquina  Serveis Intervenció comunitats d’escales  Agents cívics a través de contractació de plans d’ocupació. Comunitat diversa, identitats plurals Linies de treball 23 Recull de la memòria sobre el procés de creació i desenvolupament dels barris. Històries orals de vida. Arxiu fotogràfic de famílies. 24 Visibilització del críquet femení i masculí com a identitat de la comunitat pakistanesa 25 Consolidar el Pla comunitari del Besòs/Maresme i creació del de Verneda/La Pau 24 Governançaaaaaaaa  ASSOCIACIÓ CULTURAL I SOCIAL ART SANT MARTÍ  CF0P SANT MARTÍ  CORAL LA PAU AV LA PAU  ACR LA PAU  ASSOCIACIÓ ALUMNES ESCOLA D’ADULTS L  ENTITAT ROCIERA LA PAU  ACR LA PALMERA AV LA PALMERA  ASSOCIACIÓ COMERCIANTS CENTRE MERCAT SANT MARTÍ  CLUB PETANCA SANT MARTÍ  AGRUPACIÓ PATI VERNEDA  EIX COMERCIAL SANT MARTÍ  CASAL VERNEDA  AGRUPACIÓ PETANCA MONTSENY ALTA AV LA VERNEDA  ASSOCIACIÓ LLIBRES LLIURES  ASME  CORAL LA FLAMA  AGRUPACIÓ MUSICAL DEL TAXI  ASSOCIACIÓ D’ART CULTURAL I CIÈNCIA  LA TELA DE PENÉLOPE  DONES MANUALITATS AV VIA TRAJANA  CLUB PETANCA TRAJANA  COMISSIÓ DE FESTES COORDINADORA EIX RIM 25 Teixit social al barri de la Verneda i La Pau AAVV la Pau Programa d’activitats des de l’equipament públic del Piramidón: Espai Jove de l’Associació de veïns. Tallers de gimnàstica per la gent gran. Tallers de memòria. Reforç escolar. Horts urbans. Col·laboració amb la Coordinadora de l’Eix Prim per l’acte del dia de la dona. Col·laboració amb la Coordinadora de l’Eix Prim per l’acte de cavalcada de reis. Projectes subvencionats (2015): Festa major. Funcionament ordinari. Foment de la participació cultural popular i tradicional. Aturats en moviment. Vocalia de la dona i gent gran. AAVV La Palmera Centre Col·laboració amb la Coordinadora de l’Eix Prim per l’acte del dia de la dona. Col·laboració amb la Coordinadora de l’Eix Prim per l’acte de cavalcada de reis. Projectes subvencionats 2015: Festa major i calendari festiu. Projecte de recollida de joguines per reis per a infants desafavorits amb ACR la Pau, l’ AAVV la Verneda, l’Eix comercial Sant Martí i l’Associació cultural i social art Sant Martí. Projecte de dinamització de la Rambla Guipúscoa. Xarxes associatives (suport a les activitats esportives, escola de sardanes) AAVV La Verneda Programa d’activitats des del casal de barri Verneda (2015).Projectes subvencionats (2015): Taller gent gran i festes. Funcionament ordinari de l’associació. AAVV Via Trajana Programa dinamització de la Via Trajana. Col·laboració amb festa major i calendari festiu. Projectes subvencionats (2015): Projecte la cultura com a instrument d’unió i convivència veïnal. Funcionament ordinari Coordinadora de l’Eix Prim (2n ordre) Formada per les AAVV i diverses entitats de l’Eix Prim. Acte del dia de la dona. Cavalcada de Reis de l’Eix Prim. Activitat de castanyada. Projectes subvencionats (2015): Administració cultural comunitària. ACR La Palmera. Programa d’activitats des del Casal de barri la Palmera. ACR La Pau. Programa d’activitats de del Casal de barri la Pau. Projectes subvencionats (2015): Tercer campionat de Karate ACR La Pau. Gimnàstica per a la gent gran. Seminari de defensa personal per dones. Karate federat. Infants somrients. Agrupació Musical del Taxi. Banda de música Agrupació patí Verneda. Associació de patinadors/es. Projectes subvencionats (2015): Foment de la pràctica de patinatge artístic a Sant Martí. Associació Comerciants Mercat Sant Martí.: Activitats de dinamització de comerciants Eix Comercial Sant Martí.: Activitats de dinamització comercial. Associació d’alumnes Escola d’Adults La Pau. Activitats de calendari festiu. Projectes subvencionats (2015): Festes populars i tradicionals 26 Associació Sant Martí Esport (ASME). Gestió de l’equipament Poliesportiu Verneda. Projectes subvencionats (2015): Jornades reivindicatives contra la violència de gènere. 11è torneig línia hoquei la Pau del districte de Sant Martí. Festa cloenda campus esportiu solidari la Pau. Trobada esportiva de la gent gran del districte de Sant Martí. Trobada escoles esportives districte Sant Martí. 21è interclubs de gimnàstica rítmica. Foment de la pràctica esportiva i els valors. Associació casal d’avis la Verneda. Dinamització de la gent gran. Projectes subvencionats (2015): Gestió i dinamització del casal gent gran Verneda alta. Centre cultural de formació i ocupació professional Sant Martí. Activitats de formació i ocupació persones aturades. Suport a les campanyes de repartiment d’aliments. Projectes subvencionats (2015): Inclusió social i oportunitats per a joves de 16 a 24 anys. Club de petanca la Palmera. Activitats esportives entorn la petanca Club de petanca Trajana. Activitats esportives entorn la petanca. Projectes subvencionats (2015): Promoció d’una nova sexta divisió. Club de petanca el Montseny. Activitats esportives entorn la petanca. Projectes subvencionats (2015): Pràctica i promoció del joc d ela petanca. Comissió festes Via Trajana. Dinamització de festa major i calendari festiu. Projectes subvencionats (2015): Calendari festiu Via Trajana. Coral la Flama. Cant coral. Projectes subvencionats (2015): Dinamització Associació Coral La Flama. Coral Montseny. Cant coral. Coral La Pau. Cant coral. Llibres lliures. Llibreria gratuïta. Activitats entorn la lectura. Associació d’Art Cultural i Ciència (AACC). Associació d’artistes. Difusió de l’art. Associació cultural i social art Sant Martí. Activitats socioculturals diverses. Projectes subvencionats (2015): Concert solidari. Foment de la cultura catalana i tradicions. La Tela de Penélope. Grup de dones. Activitats diverses, manualitats i altres. Projectes subvencionats (2015): Atenció social de la dona. Entitat Rociera La Pau . Organitzen el Rocío. Dones de l’art - Trajana. Activitats entorn les manualitats. Projectes subvencionats (2015): Espai artístic de dones. 27 Teixit social al barri del Besòs i el Maresme  AMICS DE LA RAMBLA PRIM  CAU BESÒS  ASSOCIACIÓ HISPANO RUSA UN MUNDO ABIERTO  ASSOCIACIÓ  ASSOCIACIÓ AMBAR PRIM CASAL AVIS JOAN MARAGALL  LA CENTRAL DEL AV BESÒS  ESCOLA GREGAL CIRC  EN XARXA PLA  ASSOCIACIÓ BOTIGUERS DEL DESENVOLUPAME BESÒS NT COMUNITARI  ASSOCIACIÓ COMERCIANTS XAVIER NOGUÉS  ASSOCIACIÓ MARTINET SOLIDARI  CASA DE CEUTA AV MARESME  ASSOCIACIÓ ZONA FÒRUM  CD PUJADAS 28 AAVV el Besòs Programa de suport a les diverses activitats que es desenvolupen en el barri (carnestoltes, aniversari del Cau...) Des de fa anys porten la gestió de l’espai esportiu Francesc Abad Projectes subvencionats (2015): Activitats i festes tradicionals. Esport per a tot el barri (vinculada a la gestió espai esportiu Francesc Abad). Programa “Participem”. Funcionament ordinari. AAVV Maresme Activitats del calendari festiu. Dóna suport a diverses activitats que es desenvolupen al barri. Projectes subvencionats (2015): Projecte d’activitats 2015. Funcionament ordinari. Associació Zona Fòrum Treballen per la millora del barri, front els possibles efectes negatius de determinades activitats que es celebren a l’espai Fòrum. Projectes subvencionats (2015): Gestió de solucions a l’incivisme. Amics de la Rambla Prim. Foment d’activitats de millora entorn Rambla Prim. Associació cultural hispano-rusa mundo abierto. Concentra l’activitat en una jornada anual intercultural. Àmbar Prim. Associació de dones. Realitzen tallers d’arts plàstiques i costura. Participen en altres actes del barri, com ara la festa del 8 de març i activitats del pla comunitari. Projectes subvencionats (2015): Cultura per a les dones. Associació infantil i juvenil Sant Paulí de Nola. Esplai, educació en el lleure per infants del barri. Projectes subvencionats (2015): Curs d’esplai Sant Paulí. Cau del Besòs. Esplai educació en el lleure per infants del barri. Subvencionat 2015. Associació casal d’avis Joan Maragall. Dinamització d’activitats al casal d’avis. Projectes subvencionats (2015): Dinamització, promoció i atenció a la gent gran. Associació Enxarxa Pla comunitari del Besòs. Gestió del Pla de desenvolupament comunitari del Besòs. Projectes subvencionats (2015): Pla comunitari del Besòs. Associació Casa de Ceuta en Barcelona. Activitats vinculades amb la cultura de la ciutat autònoma de Ceuta. Projectes subvencionats (2015): Celebració dia de Ceuta en Barcelona. Botiguers del Besòs. Activitats de dinamització del comerç del Besòs. Projectes subvencionats (2015): Sant Jordi. Castanyada. Tasta Tapes. Associació Comerciants Xavier Nogués . Activitats de dinamització comercial en la seva zona d’influència. Escola Gregal sccl. Gestió menjador solidari. Projectes subvencionats (2015): Comedor solidario. Martinet solidari. Accions de formació i difusió cultural adreçades prioritàriament a persones jubilades .Projectes subvencionats (2015): Tomb per la cultura. Club Deportivo Pujadas. Promoció esportiva. Futbol. Central del circ. Escola de circ i activitats de foment del circ. 29 Altres entitats amb activitat als barris del Besòs-Maresme i la Verneda-la Pau. Fundació Trinijove. Entitat d’economia social i empresa d’inserció. Entitat col3laboradora del districte i de la ciutat en projectes de formació, ocupació i emprenedoria per a col·lectius amb especials dificultats. Fundació Futur. Entitat de l’economia social i empresa d’inserció de càtering i botigues de menjar preparat. Tenen nau de producció a via Trajana. Col·laboren amb serveis socials i Càrites en la disistribució d’aliments preparats a les seves botigues a través de tiquets. Biciclot sccl. Cooperativa d’iniciativa social del barri del Clot. Entitat col·laboradora del districte en projectes de formació i ocupació Barabara sccl. Cooperativa d’iniciativa social. Entitat col·laboradora del districte en projectes de formació en competències per a persones en situació d’atur. Governança Linees de treball 26. Creació d’una taula d’impuls formada per les entitats i associacions implicades en projectes de millora: ASME, Cooperativa Gregal, CET-10, Formació i Treball, Trinijove, Casal dels infants, Forum District, Pla comunitari del Besòs. 27. Creació d’un Consell del Programa Besòs/Verneda: Grups municipals, associacions de veïns de Besòs, Via Trajana, Maresme, Plataforma veïnal Nord/Est, associacions de comerciants. 28.Coordinació entre Districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelonat i Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. 30 Increment del pressupost Habitatge 1. Acords PMHB (nov. 2015) per reiniciar la rehabilitació Segons projecte estructural i d’accessibilitat en els edificis del barri Besòs. 2. Regularització dels habitatges ocupats per les famílies amb necessitats socials. D’acord amb els criteris --- d’assignació d’habitatges definits per a famílies en situació necessitat d’emergència social. 3. Aconseguir la gestió triennal dels habitatges buits, propietat de bancs, per tal d’assignar a famílies amb --- necessitats socials. Educació 4. Especialització de l’Institut Prim amb cicles formatius C.E.B mitjà i superior, i programes d’acció social. 5. Ampliar el programa de tardes educatives a les escoles 40.000 any/curs Prim i La Pau 6. Establir programa de menjador escolar per alumnes de 50.400 any/curs primer i segon de secundària 7. Consolidació i ampliació de l’esport escolar i el projecte 25.000 any/curs música a les escoles (corals i banda) 8. Donar suport per la creació d’associacions de pares i 10.000 any/curs mares a cada una de les escoles Ocupació 9. Programa de plans d’ocupació específic per a les Plans de ciutat persones en atur dels barris de Verneda-La Pau i Besòs- Maresme 10. Programa de formació i ocupació per la inserció laboral 50.000 any/curs amb col·laboració de Fòrum Distric (escola d’Hosteleria, CCCB I hotels del Districte) 11. Programes d’ocupació i treball de rehabilitació i energies Plans de ciutat renovables, escola taller i cases d’ofici, lligats a la recuperació d’habitatges buits. Serveis 12. Equipaments oberts durant tot l’any. Àpats en 70.000 any companyia oberts els 365 dies en els casals de gent gran de Maragall i Verneda. 31 13. Programa d’activitats a l’estiu en places i equipaments. 40.000 any 14. Creació del servei d’espai familiar, atenció integral a 45.000 any famílies. 15. Consolidació del conveni amb la Cooperativa Gregal per Conveni 60.000 any funcionament diari del menjador social. Actuació Lloguer 16.800 any d’ampliació del local. Espai públic i equipaments 16. Anàlisi estructural de l’antic cinema Pere IV. Definició 50.000 total d’usos i pla funcional. 17. Urbanització plaça Palerm amb procés participatiu veïnal 700.000 total 18. Remodelació de l’espai comunitari de les petanques de 400.000 total Via Trajana 19. Projecte urbanístic per una nova comunicació del carrer 500.000 total Santander al seu pas sobre les vies del tren 20. Millores mercat municipal del Besòs 1.500.000 total Comunitat diverses, identitats plurals 21. Recull de la memòria sobre el procés de creació i desenvolupament dels barris. Històries orals de vida. 12.000 prova pilot Arxiu fotogràfic de famílies. 22. Visibilització del criquet femení i masculí com a identitat --- de la comunitat paquistanesa 23. Consolidar el Pla Comunitari del Besòs/Maresme i 60.000 any creació de la Verneda/La Pau Governança 24. Creació de una taula d’impuls formada per les entitats i associacions implicades en projectes de millora: ASME, --- Cooperativa Gregal, CET-10, Formació i Treball, TriniJove, Casals dels Infants, Fòrum Distric, Pla Comunitari del Besòs 25. Creació d’un Consell del programa Besòs/Verneda: Grups Municipals, Associacions de Veïns del Besòs, Via Trajana, --- Maresme, Plataforma Veïnal Nord-Est, Associacions de Comerciants. 26. Coordinació entre Districte Sant Martí, Ajuntament de --- Barcelona i Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Total pressupost any/curs 175.400 Total projectes i obra inversió 3.453.800 32 ANNEX 33 34 LA VERNEDA I LA PAU Sant Martí 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 BESÒS I EL MARESME Sant Martí 45 46 47 48 49 50 51