Ecologia Urbana Institut Municipal d’Urbanisme Departament de Regeneració Urbana LA REGENERACIÓ URBANA DEL BESÓS I EL MARESME. REGENERACIÓ ENERGÈTICA DELS EDIFICIS D’HABITATGES I 22@ Document per la Comissió de treball en el marc de l’acord del Consell Municipal de 30 d’octubre de 2020 per a l’establiment d’un Compromís pel Besós i el Maresme ABRIL 2021 Ecologia Urbana Institut Municipal d’Urbanisme Departament de Regeneració Urbana Aquest document ha estat redactat per: David Martínez García, Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme Enric Cremades Pastor, Cap de Departament de Regeneració Urbana Dani Maduell García, arquitecte Jessica Jorge Jiménez, arquitecte Teresa Riba Ventura, administrativa Ana María Rodríguez López, administrativa Francesc Romero Siles, arquitecte Pilar Santiago Trujillo, administrativa Ajuntament de Barcelona, Octubre 2020 Ecologia Urbana Institut Municipal d’Urbanisme Departament de Regeneració Urbana Aquest document ha estat redactat per: David Martínez García, Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme Enric Cremades Pastor, Cap de Departament de Regeneració Urbana Dani Maduell García, arquitecte Jessica Jorge Jiménez, arquitecte Teresa Riba Ventura, administrativa Ana María Rodríguez López, administrativa Francesc Romero Siles, arquitecte Pilar Santiago Trujillo, administrativa Ajuntament de Barcelona, Octubre 2020 ÍNDEX ÍNDEX 3.24.Tipolo3g.2ia4 .XT i.p..o..l.o..g..i.a.. .X.. ............................................................................................................................................................................................................4..7.. ............47 3.25.Tipolo3g.2ia5 .BT i(pEoxlotinggiaid Ba )( E...x.t.i.n..g..i.d..a..). ........................................................................................................................................................................4..8.. ............48 Índex .......Í.n..d...e..x.. .....................................................................................................................................................................................................................................................................................................43.. ..............3 3.26.Tipolo3g.2ia6 .DT i(pEoxlotignigai dDa )( E...x..t.in..g..i.d..a..). ........................................................................................................................................................................4..9.. ............49 1. Introdu1c.ciIón t.r..o..d..u..c..c..i.ó.. ........................................................................................................................................................................................................................................................................64.. ..............4 4. Simpto4m. aStoimlopgtioam ..a..t.o...l.o..g..i.a.. ................................................................................................................................................................................................................................................5..0.. ............50 1.1. Objec1te.1 d. eO l’bejsetcutdei d..e.. .l.’.e..s..t.u..d..i ..........................................................................................................................................................................................4.. .6.............4 4.1. Casuí4s.t1ic.aC daesl upíasrticc ae ddieficl apta rec seideifniccaiat lr .e..s..i.d..e..n..c.i.a..l. .......................................................................................................................5..0.. ............50 1.2. Àmbit1 d.2e. l’Àesmtubditi d..e.. .l.’.e..s.t.u..d..i. ................................................................................................................................................................................................4.. .6.............4 4.2. Sistem4.e2s. cSoinstsetrmuectsiu cso .n..s..t.r.u..c..t.i.u..s.. ...........................................................................................................................................................................5..1.. ............51 1.3. El pro1g.r3a.mEal dpero rgergaemnae rdaec iróe guerbnaenrac aiól buarbrrai nEal Bale bsaòrsr ii Eel BMeasròes mi el .M...a..r..e..s.m...e.. ..................................5.. .8.............5 4.3. Patolo4g.3ie.sP daet ol’leodgiifeicsa dceió l ’.e..d..i.f.i.c..a..c.i.ó.. ..................................................................................................................................................................5..8.. ............58 1.4. Metod1o.4lo.gMiae ..t.o..d..o..l.o..g..ia.. ..............................................................................................................................................................................................................6.1. .0.............6 4.4. Inform4e.4s. dIen flo’erdmifeicsa dceió l .’e..d..i.f.i.c..a..c..ió.. ........................................................................................................................................................................6..9.. ............69 1.5. Antec1e.d5e.nAtsn theiscteòdreicnst .s.. .h..i.s.t.ò..r..ic..s.. .................................................................................................................................................................................7.1. .1.............7 5. Proces5s.osP rdoec reesms osd edlea creióm io rdeehlaabciilóit ai creióh .a..b..i.l.i.t.a..c..i.ó... ...............................................................................................................................................................7..2.. ............72 2. Descrip2c.ióD edsec lr’iàpmcibói td .e.. .l.’.à..m....b..i.t. .................................................................................................................................................................................................................................1.....48.. ..............8 5.1. Visió g5l.o1b. aVl idseió lag loinbtearl vdeen lcaió in atel trevrernitcoirói .a..l. .t.e..r.r..it.o..r.i. ......................................................................................................................7..2.. ............72 2.1. Estruc2t.u1r.a Eusrbtrauncatu .r.a.. .u..r.b..a..n..a.. ............................................................................................................................................................................................8.1. .4.............8 5.2. Remo5d.e2l.acRióe m...o..d..e..l.a..c..i.ó.. .......................................................................................................................................................................................................7..3.. ............73 2.2. Condi2c.i2o.nsC goenodliòcgioiqnus egse ..o..lò..g..i.q..u..e..s.. .........................................................................................................................................................................9.1. .6.............9 5.3. Rehab5i.l3it.acRióe h..a..b..i.l.i.t.a..c..ió.. ........................................................................................................................................................................................................7..4.. ............74 2.3. Procé2s. 3d.e Pcrooncsétrsu dceci óc .o..n..s.t.r.u..c..c..i.ó.. ...........................................................................................................................................................................1..1.2. .0...........11 5.4. Comu5n.i4ta. tsC oqmueu ncoitamtsp tqeune a cmobm tpràtemni tasm inbic tiraàtms .i.t.s.. .in..i.c..i.a..t.s.. .................................................................................................7..7.. ............77 2.4. Antec2e.d4e.nAtsn tdeec epdlaennetsja dmee pnlta ni eajlatrmese ndto ci uamltreenst sd ovicnucmuleantsts a v li’nàcmublait s.. .a.. .l’.à..m...b..i.t. ............................1..7.. ............17 5.5. Comu5n.i5ta. tsC oqmueu ncoitamtsp tqeune a cmobm prtoejne catme bre pdraocjetactt .e.. .r.e..d..a..c..t.a..t. .........................................................................................7..8.. ............78 32 2.5. Situac2ió.5 s. oSciitaula ..c..i.ó.. .s.o..c..i.a..l. ...................................................................................................................................................................................................2..0.. ............20 5.6. Vessa5n.6t .soVceiasls ..a..n..t. .s.o..c..i.a..l. ...................................................................................................................................................................................................7..9.. ............79 38 3. Tipolog3i.a Teidpiofilcoagtiòar iead .i.f.i.c..a..t.ò...r.i.a.. .................................................................................................................................................................................................................................4.2..22.. ............22 6. Propos6ta. Pdero Cpaomstpaa dney aC adm’inpsapneycac dio’innss .p..e..c..c..i.o...n..s.. .........................................................................................................................................................................8..1.. ............81 3.1. Defini3c.ió1 ....D..e..f.i.n..i.c..i.ó.. .....................................................................................................................................................................................................................2..2.4. .2...........22 6.1. Abast6 t.e1r.ritAobriasl .t. .t.e..r.r.i.t.o..r.i.a..l. .................................................................................................................................................................................................8..1.. ............81 3.2. Tipolo3g.i2a. AT .i.p..o..l.o..g..ia.. .A.. ..............................................................................................................................................................................................................2..4.4. .6...........24 6.2. Criteri6s. 2m. eCtoridteorlòisg micse t.o..d..o..l.ò..g..i.c..s. ..............................................................................................................................................................................8..3.. ............83 3.3. Tipolo3g.i3a. KT .i.p..o..l.o..g..ia.. .K... .............................................................................................................................................................................................................2..5.4. .8...........25 6.3. Carac6te.3rí.sCtiqauraecst edreí slatiq inusepse dcec ilóa . .i.n..s.p..e..c..c..i.ó.. ...........................................................................................................................................8..5.. ............85 3.6. Tipolo3g.i6a. HT .i.p..o..l.o..g..ia.. .H... .............................................................................................................................................................................................................2..8.5. .4...........28 6.4. Estim6a.c4ió. Edes tcimosatcoiós id cea cleonsdtoasr i i. .c.a..l.e..n..d..a..r.i. ..............................................................................................................................................8..7.. ............87 3.7. Tipolo3g.i7a. MT i.p..o..l.o..g..ia.. .M... ............................................................................................................................................................................................................2..9.5. .6...........29 6.5. Fases6 ...5......F..a..s..e..s.. .............................................................................................................................................................................................................................9..2.. ............92 3.8. Tipolo3g.i8a. NT .i.p..o..l.o..g..ia.. .N... .............................................................................................................................................................................................................3..0.5. .8...........30 7. Conclu7s.ioCnosn ..c..l.u..s..i.o..n..s.. ................................................................................................................................................................................................................................................................9..6.. ............96 3.9. Tipolo3g.i9a. JT .i.p..o..l.o..g..ia.. .J.. ..............................................................................................................................................................................................................3..1.6. .0...........31 3.10.Tipolo3g.1ia0 .LT .i.p..o..l.o..g..i.a.. .L.. .............................................................................................................................................................................................................3..2.6. .2...........32 7.1. La reg7e.1n.erLaac iróe guerbnaenrac cióo mur baa enian ac otrman as feoirnmaa tdraonras .f.o..r.m...a..d..o..r.a.. .................................................................................9..6.. ............96 3.11.Tipolo3g.1ia1 .OT i.p..o..l.o..g..ia.. .O... ............................................................................................................................................................................................................3..3.6. .4...........33 7.2. Gràfic7 d.2e. dGerbàilfiitca tdse, admebeinlitaactse,s a, mfoertnaalecseess, fi oorptaolretsuensit ai tosp (oDrAtuFnOita) .t.s. .(..D..A...F..O...). .......................................9..7.. ............97 3.12.Tipolo3g.1ia2 .PT .i.p..o..l.o..g..i.a.. .P.. .............................................................................................................................................................................................................3..4.6. .6...........34 7.3. Fonam7.e3n.tsF ojunraídmicesn .t.s.. .j.u..r.í.d..i.c.s.. ....................................................................................................................................................................................9..7.. ............97 3.13.Tipolo3g.1ia3 .QT i.p..o..l.o..g..i.a.. .Q.. ............................................................................................................................................................................................................3..5.6. .8...........35 7.4. ACTU7A.4C.IOANCST UAA LC’EIOSNPASI AP ÚL’BELSIPCA DI PEÚ LB’ÀLMICB IDTE D LE’ÀLM 2B2@IT .D...E..L.. .2..2..@.... .........................................................9..8.. ............98 3.14.Tipolo3g.1ia4 .ST i.p..o..l.o..g..i.a.. .S.. ............................................................................................................................................................................................................3..6.7. .0...........36 8. Bibliog8ra. fBiai b...l.i.o..g..r.a..f..i.a.. ...............................................................................................................................................................................................................................................................1..0..1.. ..........101 3.15.Tipolo3g.1ia5 .TT .i.p..o..l.o..g..i.a.. .T.. .............................................................................................................................................................................................................3..7.7. .2...........37 3.16.Tipolo3g.1ia6 .UT i.p..o..l.o..g..i.a.. .U.. ............................................................................................................................................................................................................3..8.7. .4...........38 9. Índex d9’i.mÍnadtgeexs d .’.i.m....a..t.g..e..s.. ................................................................................................................................................................................................................................................1..0..2.. ..........102 3.17.Tipolo3g.1ia7 .VT i.p..o..l.o..g..i.a.. .V.. ............................................................................................................................................................................................................3..9.7. .6...........39 3.18.Tipolo3g.1ia8 .WTi p..o..l.o..g..i.a.. .W... ..........................................................................................................................................................................................................4..0.7. .8...........40 10.Annexe1s0 .A...n..n..e..x..e..s.. ........................................................................................................................................................................................................................................................................1..0..4............104 3.19.3.19 T3i.p1o9l.o3g.1ia9 YT .i.p..o..l.o..g..i.a.. .Y.. .............................................................................................................................................................................................4..0.8. .0...........40 3.20.Tipolo3g.2ia0 .CT i.p..o..l.o..g..i.a.. .C.. ............................................................................................................................................................................................................4..2.8. .2...........42 3.21.Tipolo3g.2ia1 .ET i.p..o..l.o..g..i.a.. .E.. ............................................................................................................................................................................................................4..3.8. .4...........43 3.22.Tipolo3g.2ia2 .IT ..i.p..o..l.o..g..i.a.. .I. ...............................................................................................................................................................................................................4..4.8. .6...........44 3.23.Tipolo3g.2ia3 .RT i.p..o..l.o..g..i.a.. .R.. ............................................................................................................................................................................................................4..6.9. .0...........46 ÍNDEX 3.24.Tipologia X ......................................................................................................................9427 3.25.Tipologia B (Extingida) ....................................................................................................9448 Índex ...................................................................................................................................................................3 3.26.Tipologia D (Extingida) ....................................................................................................9469 1. Introducció ....................................................................................................................................................4 4. Simptomatologia ......................................................................................................................................9..580 1.1. Objecte de l’estudi .............................................................................................................4 4.1. Casuística del parc edificat residencial ............................................................................9580 1.2. Àmbit de l’estudi ................................................................................................................4 4.2. Sistemes constructius ....................................................................................................1..0501 1.3. El programa de regeneració urbana al barri El Besòs i el Maresme .................................5 4.3. Patologies de l’edificació ................................................................................................1.1548 1.4. Metodologia .......................................................................................................................6 4.4. Informes de l’edificació ..................................................................................................1..3669 1.5. Antecedents històrics .........................................................................................................7 5. Processos de remodelació i rehabilitació ............................................................................................1..4..702 2. Descripció de l’àmbit ...................................................................................................................................8 5.1. Visió global de la intervenció al territori ..........................................................................1.7420 2.1. Estructura urbana ..............................................................................................................8 5.2. Remodelació ...................................................................................................................1.7432 2.2. Condicions geològiques .....................................................................................................9 5.3. Rehabilitació ...................................................................................................................1.744 2.3. Procés de construcció ......................................................................................................11 5.4. Comunitats que compten amb tràmits iniciats ................................................................1.7570 2.4. Antecedents de planejament i altres documents vinculats a l’àmbit ..............................17 5.5. Comunitats que compten amb projecte redactat ............................................................1.7582 2.5. Situació social ..................................................................................................................20 5.6. Vessant social .................................................................................................................1.7594 3. Tipologia edificatòria .................................................................................................................................22 6. Proposta de Campanya d’inspeccions .................................................................................................1..5..81 3.1. Definició ...........................................................................................................................22 6.1. Abast territorial ................................................................................................................1.8518 3.2. Tipologia A .......................................................................................................................24 6.2. Criteris metodològics ......................................................................................................1.8630 3.3. Tipologia K .......................................................................................................................25 6.3. Característiques de la inspecció .....................................................................................1.8654 3.6. Tipologia H .......................................................................................................................28 6.4. Estimació de costos i calendari ......................................................................................1.8677 3.7. Tipologia M ......................................................................................................................29 6.5. Fases ..............................................................................................................................1.9724 3.8. Tipologia N .......................................................................................................................30 7. Conclusions ................................................................................................................................................96 3.9. Tipologia J .......................................................................................................................31 182 3.10.Tipologia L .......................................................................................................................32 7.1. La regeneració urbana com a eina transformadora ........................................................1.9862 3.11.Tipologia O ......................................................................................................................33 7.2. Gràfic de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) ...................................1.9874 3.12.Tipologia P .......................................................................................................................34 7.3. Fonaments jurídics .........................................................................................................1.9875 3.13.Tipologia Q ......................................................................................................................35 7.4. ACTUACIONS A L’ESPAI PÚBLIC DE L’ÀMBIT DEL 22@ ............................................1.9887 3.14.Tipologia S ......................................................................................................................36 8. Bibliografia ................................................................................................................................................101 3.15.Tipologia T .......................................................................................................................37 192 3.16.Tipologia U ......................................................................................................................38 9. Índex d’imatges ......................................................................................................................................1..91042 3.17.Tipologia V ......................................................................................................................39 3.18.Tipologia W .....................................................................................................................40 10.Annexes ..................................................................................................................................................1..91084 3.19.3.19 Tipologia Y ...............................................................................................................40 3.20.Tipologia C ......................................................................................................................42 3.21.Tipologia E ......................................................................................................................43 3.22.Tipologia I ........................................................................................................................44 3.23.Tipologia R ......................................................................................................................46 1. INTRODUCCIÓ 1.1. OBJECTE DE L’ESTUDI L’Objecte d’aquest estudi és la descripció del Programa de Regeneració Urbana que l’Ajuntament de Barcelona està portant a terme als barris del Besós i el Maresme i el 22@. La regeneració urbana intervé en els teixits urbans amb una visió holística, es a dir en els edificis d’habitatges i en l’espai públic, posant especial èntasi en l’aspecte social de la intervenció. En el cas que ens ocupa les intervencions edificatòries estaran concentrades a l’àmbit dels barris del Besós i el Maresme on es concentren un gran nombre d’edificis amb un grau de degradació molt important. Pel que fa a les actuacions a l’espai públic, aquestes estaran concentrades a l’àmbit del 22@ nord. Totes aquestes actuacions, tant les edificatòries com les d’espai públic comptaran amb una intervenció social paral·lela. 1.2. ÀMBIT DE L’ESTUDI Fig. 1.21: Situació del Sud-oest del Besòs dins de Barcelona L’àmbit de l’estudi és el que compren els barris del Besós i el Maresme així com la zona nord del Districte Tecnològic de 22@. Pel que fa a l’àmbit dels barris del Besós i el Maresme aquest és l’establert com a Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs(Fig. 1.2-2). Els seus límits geogràfics són els següents: -Al sud-est pel carrer Llull. -Al sud-oest per la rambla Prim. -Al nord-oest pel carrer Bernat Metge. -Al nord-est pel límit del terme municipal de Barcelona amb el de Sant Adrià del Besòs. Pel que fa a l’àmbit del 22@ aquest és l’immediatament continu al barri del Maresme banda Llobregat i els carrers que estableixen connexió amb la resta de la ciutat. (veure apartat 7.4) Fig. 1.22: Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs 6 1. INTRODUCCIÓ 1.1. OBJECTE DE L’ESTUDI L’Objecte d’aquest estudi és la descripció del Programa de Regeneració Urbana que l’Ajuntament de Barcelona està portant a terme als barris del Besós i el Maresme i el 22@. La regeneració urbana intervé en els teixits urbans amb una visió holística, es a dir en els edificis d’habitatges i en l’espai públic, posant especial èntasi en l’aspecte social de la intervenció. En el cas que ens ocupa les intervencions edificatòries estaran concentrades a l’àmbit dels barris del Besós i el Maresme on es concentren un gran nombre d’edificis amb un grau de degradació molt important. Pel que fa a les actuacions a l’espai públic, aquestes estaran concentrades a l’àmbit del 22@ nord. Totes aquestes actuacions, tant les edificatòries com les d’espai públic comptaran amb una intervenció social paral·lela. 1.2. ÀMBIT DE L’ESTUDI Fig. 1.21: Situació del Sud-oest del Besòs dins de Barcelona L’àmbit de l’estudi és el que compren els barris del Besós i el Maresme així com la zona nord del Districte Tecnològic de 22@. Pel que fa a l’àmbit dels barris del Besós i el Maresme aquest és l’establert com a Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs(Fig. 1.2-2). Els seus límits geogràfics són els següents: -Al sud-est pel carrer Llull. -Al sud-oest per la rambla Prim. -Al nord-oest pel carrer Bernat Metge. -Al nord-est pel límit del terme municipal de Barcelona amb el de Sant Adrià del Besòs. Pel que fa a l’àmbit del 22@ aquest és l’immediatament continu al barri del Maresme banda Llobregat i els carrers que estableixen connexió amb la resta de la ciutat. (veure apartat 7.4) Fig. 1.22: Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs 7 1.3. EL PROGRAMA DE REGENERACIÓ URBANA AL BARRI EL BESÒS I EL MARESME El Programa de Regeneració Urbana de Barcelona (PRU) és una estratègia d’actuacions per millorar les A partir de l’anàlisi de 58 indicadors distribuïts en els 5 eixos estratègics, s’ha realitzat una anàlisi detallada condicions d’habitabilitat urbana en entorns de proximitat. Un programa amb caràcter integral i dirigit a reduir dels barris que presenten nivells de vulnerabilitat alta i extrema. Concretament, a Barcelona hi ha 82 les vulnerabilitats de qualitat de vida a la ciutat, tot reforçant la resiliència social. seccions censals amb nivells alts o extrems de vulnerabilitat global (dos últims trams de la cartografia de Vulnerabilitat global), repartides en 17 barris. El programa desenvolupa un model holístic per la renovació i la modernització del teixit urbà consolidat, a través d’una metodologia replicable a tota la ciutat. L’objectiu final és la millora de les condicions En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat tres línies de treball amb l’objectiu de reduir d’habitabilitat del parc d’habitatges (prioritzant els barris més vulnerables) i afrontar conjuntament la les desigualtats urbanes a la ciutat, introduint cada cop més una intervenció integral en el territori. Gran part transformació de l’habitatge i el seu entorn, per aconseguir un desenvolupament urbà més intel·ligent, dels barris identificats amb un major grau de vulnerabilitat en la diagnosi han format part en alguna una de sostenible i socialment inclusiu, tot considerant la múltiple dimensió de la sostenibilitat. les línies de treball dutes a terme per l’Ajuntament en solitari o amb la col·laboració d’altres administracions. El PRU parteix d’un plantejament integral del metabolisme urbà per afrontar la complexitat de la renovació La primera línia, la Lleis de barris, es va fer en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, beneficiant- urbana i transcendir les consideracions habituals de la rehabilitació integral (millores en habitabilitat, se’n 12 projectes dins del període 2004-2020. Els barris beneficiats han sigut: Santa Caterina-Sant Pere, accessibilitat i eficiència energètica). El PRU ha de brindar plans integrats i solucions específiques per Roquetes, Poblesec, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, la Bordeta, Alcoi, Maresme-Besòs, promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació del canvi climàtic i la resiliència. Barceloneta, Bon Pastor-Baró de Viver, la Vinya-Can Clos-Plus Ultra i Raval Sud. Es defineixen 5 grans eixos estratègics, tant globals com locals, d’acord amb les especificitats de la pròpia La segona línia va ser cofinançada amb el fons FEDER. La primera experiència es va realitzar en el període ciutat de Barcelona i l‘assumpció que la regeneració de la ciutat existent ha de comportar l’assoliment 2007-2013 amb el títol Urbana-Trinitat Nova. En aquests moments s’està portant a terme l’EDUSI, que d’espais urbans sostenibles i resilients, és a dir, territoris eficients econòmicament, socialment cohesionats i comprèn el període 2013-2023, i inclou: Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Trinitat Nova, Roquetes, capaços de respondre als reptes amb el medi ambient i amb el seu patrimoni. Els eixos són: Trinitat Vella, Bon Pastor, Baró de Viver, La Verneda - La Pau i Besòs - Maresme. • Eix 1. Millorar la qualitat del medi urbà: millorar l’entorn urbà des d’un punt de vista físic, tant dels La tercera línia la finança l’Ajuntament de Barcelona en solitari mitjançant el Pla de Barris, actualment en espais construïts com dels espais lliures, per tal de garantir entorns de qualitat amb les millors execució. La primera edició del període 2016-2020 s’ha desplegat a quinze barris, deu dels quals s’han condicions ambientals i de confort, però també adaptats a les conseqüències del canvi climàtic. identificat com a vulnerables: Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Nova, el Raval, Torre Baró, la Trinitat Vella, la Marina del Prat Vermell, el Besòs i el Maresme, les Roquetes, el Gòtic i la Marina del Port. La • Eix 2. Afavorir un ús eficient dels recursos: gestionar eficientment els recursos naturals de cara a propera edició del Pla de barris 2021-2024 es desplegarà en tres barris que han estat identificats com a minimitzar l’impacte de la ciutat sobre el seu entorn natural i reduir la petjada ecològica, tot vulnerables però que no havien estat objecte del pla fins al moment: Can Peguera, Verdun i el Turó de la potenciant l’optimització del cicle de l’aigua, minimitzant el consum de sòl, millorant la gestió dels Peira. materials i sobretot, apostant per l’eficiència energètica dels teixits urbans. Al Besòs i el Maresme la vulnerabilitat urbana destaca en la seva diversitat funcional i social, especialment • Eix 3. Garantir la cohesió i el benestar social: garantir que la ciutat doni resposta a les necessitats de en el component residencial, per un predomini de la propietat horitzontal i el baix valor cadastral, però també benestar dels seus habitants i afavorir que la ciutat i els seus barris siguin espais d’intercanvi social, en l'econòmic per la poca presència de locals en planta baixa destinats a comerç al detall. Tot i tenir uns de trobar comunitat i fer ciutadania. nivells de vulnerabilitat baixos en qualitat del medi urbà, aquestes es concentren en l'estat de l'edificació i el • Eix 4. Promoure la diversitat funcional i social: orientar l’espai urbà per a que sigui capaç d’oferir la parc d'habitatges. Pel que fa l'eficiència dels recursos, algunes seccions censals acumulen alts nivells de màxima diversitat de funcions econòmiques, de possibilitats residencials, de serveis a la ciutadania, vulnerabilitat energètica. En la cohesió i el benestar social, hi ha una baixa implicació social, un cert grau per tal que s’afavoreixi la mixticitat urbana i es doni resposta a les necessitats dels residents. d’envelliment en la població i una menor renda familiar disponible. • Eix 5. Reforçar la integració i l’equilibri territorial: propiciar la interacció dels barris amb la unitat administrativa de major escala on s’integra, participant en la dinàmica urbana en igualtat de condicions oferint les seves particularitats. 8 1.3. EL PROGRAMA DE REGENERACIÓ URBANA AL BARRI EL BESÒS I EL MARESME El Programa de Regeneració Urbana de Barcelona (PRU) és una estratègia d’actuacions per millorar les A partir de l’anàlisi de 58 indicadors distribuïts en els 5 eixos estratègics, s’ha realitzat una anàlisi detallada condicions d’habitabilitat urbana en entorns de proximitat. Un programa amb caràcter integral i dirigit a reduir dels barris que presenten nivells de vulnerabilitat alta i extrema. Concretament, a Barcelona hi ha 82 les vulnerabilitats de qualitat de vida a la ciutat, tot reforçant la resiliència social. seccions censals amb nivells alts o extrems de vulnerabilitat global (dos últims trams de la cartografia de Vulnerabilitat global), repartides en 17 barris. El programa desenvolupa un model holístic per la renovació i la modernització del teixit urbà consolidat, a través d’una metodologia replicable a tota la ciutat. L’objectiu final és la millora de les condicions En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat tres línies de treball amb l’objectiu de reduir d’habitabilitat del parc d’habitatges (prioritzant els barris més vulnerables) i afrontar conjuntament la les desigualtats urbanes a la ciutat, introduint cada cop més una intervenció integral en el territori. Gran part transformació de l’habitatge i el seu entorn, per aconseguir un desenvolupament urbà més intel·ligent, dels barris identificats amb un major grau de vulnerabilitat en la diagnosi han format part en alguna una de sostenible i socialment inclusiu, tot considerant la múltiple dimensió de la sostenibilitat. les línies de treball dutes a terme per l’Ajuntament en solitari o amb la col·laboració d’altres administracions. El PRU parteix d’un plantejament integral del metabolisme urbà per afrontar la complexitat de la renovació La primera línia, la Lleis de barris, es va fer en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, beneficiant- urbana i transcendir les consideracions habituals de la rehabilitació integral (millores en habitabilitat, se’n 12 projectes dins del període 2004-2020. Els barris beneficiats han sigut: Santa Caterina-Sant Pere, accessibilitat i eficiència energètica). El PRU ha de brindar plans integrats i solucions específiques per Roquetes, Poblesec, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, la Bordeta, Alcoi, Maresme-Besòs, promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació i adaptació del canvi climàtic i la resiliència. Barceloneta, Bon Pastor-Baró de Viver, la Vinya-Can Clos-Plus Ultra i Raval Sud. Es defineixen 5 grans eixos estratègics, tant globals com locals, d’acord amb les especificitats de la pròpia La segona línia va ser cofinançada amb el fons FEDER. La primera experiència es va realitzar en el període ciutat de Barcelona i l‘assumpció que la regeneració de la ciutat existent ha de comportar l’assoliment 2007-2013 amb el títol Urbana-Trinitat Nova. En aquests moments s’està portant a terme l’EDUSI, que d’espais urbans sostenibles i resilients, és a dir, territoris eficients econòmicament, socialment cohesionats i comprèn el període 2013-2023, i inclou: Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona, Trinitat Nova, Roquetes, capaços de respondre als reptes amb el medi ambient i amb el seu patrimoni. Els eixos són: Trinitat Vella, Bon Pastor, Baró de Viver, La Verneda - La Pau i Besòs - Maresme. • Eix 1. Millorar la qualitat del medi urbà: millorar l’entorn urbà des d’un punt de vista físic, tant dels La tercera línia la finança l’Ajuntament de Barcelona en solitari mitjançant el Pla de Barris, actualment en espais construïts com dels espais lliures, per tal de garantir entorns de qualitat amb les millors execució. La primera edició del període 2016-2020 s’ha desplegat a quinze barris, deu dels quals s’han condicions ambientals i de confort, però també adaptats a les conseqüències del canvi climàtic. identificat com a vulnerables: Ciutat Meridiana, Vallbona, la Trinitat Nova, el Raval, Torre Baró, la Trinitat Vella, la Marina del Prat Vermell, el Besòs i el Maresme, les Roquetes, el Gòtic i la Marina del Port. La • Eix 2. Afavorir un ús eficient dels recursos: gestionar eficientment els recursos naturals de cara a propera edició del Pla de barris 2021-2024 es desplegarà en tres barris que han estat identificats com a minimitzar l’impacte de la ciutat sobre el seu entorn natural i reduir la petjada ecològica, tot vulnerables però que no havien estat objecte del pla fins al moment: Can Peguera, Verdun i el Turó de la potenciant l’optimització del cicle de l’aigua, minimitzant el consum de sòl, millorant la gestió dels Peira. materials i sobretot, apostant per l’eficiència energètica dels teixits urbans. Al Besòs i el Maresme la vulnerabilitat urbana destaca en la seva diversitat funcional i social, especialment • Eix 3. Garantir la cohesió i el benestar social: garantir que la ciutat doni resposta a les necessitats de en el component residencial, per un predomini de la propietat horitzontal i el baix valor cadastral, però també benestar dels seus habitants i afavorir que la ciutat i els seus barris siguin espais d’intercanvi social, en l'econòmic per la poca presència de locals en planta baixa destinats a comerç al detall. Tot i tenir uns de trobar comunitat i fer ciutadania. nivells de vulnerabilitat baixos en qualitat del medi urbà, aquestes es concentren en l'estat de l'edificació i el • Eix 4. Promoure la diversitat funcional i social: orientar l’espai urbà per a que sigui capaç d’oferir la parc d'habitatges. Pel que fa l'eficiència dels recursos, algunes seccions censals acumulen alts nivells de màxima diversitat de funcions econòmiques, de possibilitats residencials, de serveis a la ciutadania, vulnerabilitat energètica. En la cohesió i el benestar social, hi ha una baixa implicació social, un cert grau per tal que s’afavoreixi la mixticitat urbana i es doni resposta a les necessitats dels residents. d’envelliment en la població i una menor renda familiar disponible. • Eix 5. Reforçar la integració i l’equilibri territorial: propiciar la interacció dels barris amb la unitat administrativa de major escala on s’integra, participant en la dinàmica urbana en igualtat de condicions oferint les seves particularitats. 9 1.4. METODOLOGIA Per tal de dur a terme el present estudi s’han emprat fonts d’informació en diferents formats i de diversa procedència. L’estudi s’ha anat enriquint mitjançant la lectura comparada de publicacions provinents dels àmbits acadèmic, tècnic i social. L‘antic barri del Sud-oest del Besòs ha sigut un àmbit àmpliament estudiat des de la seva creació. D’una banda, el seu disseny innovador, executat per arquitectes de renom de la generació de la segona meitat del segle XX, l’ha convertit en un cas d’estudi resultant en múltiples publicacions acadèmiques. D’altra banda, les nombroses deficiències constructives detectades durant les sis dècades de la seva existència, han donat lloc a nombrosos dictàmens, informes, projectes i intervencions de tot tipus. La metodologia de l’estudi es basa en la recollida de les dades de les diferents fonts d’informació disponible en el moment de la redacció del document en base al reconeixement de les tipologies edificatòries presents dins l’àmbit, sense excloure la possibilitat de l’existència de més informació. L’estudi permetrà obtenir una imatge prèvia per tal de concretar la campanya d’inspeccions que donarà lloc a la diagnosi. Amb la voluntat de facilitar una descripció més pedagògica i íntegra d’aquest àmbit i de la seva casuística, permetent visualitzar i organitzar aquest gran volum de dades, l’estudi s’estructura en base a dos sistemes: - Representació volumètrica del parc edificat. - Parametrització de les dades mitjançant SIG (o GIS en el seu acrònim en anglès) D’una banda, la seva representació volumètrica permet una lectura sintètica i estructurada de la part física de l’àmbit, el seu parc edificat. La classificació de la gran quantitat de blocs existents en tipologies edificatòries permet agrupar els edificis en conjunts, que són representants gràficament amb un mínim d’elements caracteritzadors de la seva composició. D’altra banda, el sistema d’informació georreferenciada (SIG) permet posicionar les dades per comunitat, bloc o tipologia edificatòria concreta, propiciant la lectura comparada de la diferent informació existent, així com el seu estudi per solapament de capes. En el cas de l’actuació al 22 @, s’està estudiant totes les possibilitats a nivell planejament per tal que les intervencions siguin lo més sostenibles i innovadores possible. 10 1.4. METODOLOGIA Per tal de dur a terme el present estudi s’han emprat fonts d’informació en diferents formats i de diversa procedència. L’estudi s’ha anat enriquint mitjançant la lectura comparada de publicacions provinents dels àmbits acadèmic, tècnic i social. L‘antic barri del Sud-oest del Besòs ha sigut un àmbit àmpliament estudiat des de la seva creació. D’una banda, el seu disseny innovador, executat per arquitectes de renom de la generació de la segona meitat del segle XX, l’ha convertit en un cas d’estudi resultant en múltiples publicacions acadèmiques. D’altra banda, les nombroses deficiències constructives detectades durant les sis dècades de la seva existència, han donat lloc a nombrosos dictàmens, informes, projectes i intervencions de tot tipus. La metodologia de l’estudi es basa en la recollida de les dades de les diferents fonts d’informació disponible en el moment de la redacció del document en base al reconeixement de les tipologies edificatòries presents dins l’àmbit, sense excloure la possibilitat de l’existència de més informació. L’estudi permetrà obtenir una imatge prèvia per tal de concretar la campanya d’inspeccions que donarà lloc a la diagnosi. Amb la voluntat de facilitar una descripció més pedagògica i íntegra d’aquest àmbit i de la seva casuística, permetent visualitzar i organitzar aquest gran volum de dades, l’estudi s’estructura en base a dos sistemes: - Representació volumètrica del parc edificat. - Parametrització de les dades mitjançant SIG (o GIS en el seu acrònim en anglès) D’una banda, la seva representació volumètrica permet una lectura sintètica i estructurada de la part física de l’àmbit, el seu parc edificat. La classificació de la gran quantitat de blocs existents en tipologies edificatòries permet agrupar els edificis en conjunts, que són representants gràficament amb un mínim d’elements caracteritzadors de la seva composició. D’altra banda, el sistema d’informació georreferenciada (SIG) permet posicionar les dades per comunitat, bloc o tipologia edificatòria concreta, propiciant la lectura comparada de la diferent informació existent, així com el seu estudi per solapament de capes. En el cas de l’actuació al 22 @, s’està estudiant totes les possibilitats a nivell planejament per tal que les intervencions siguin lo més sostenibles i innovadores possible. 11 1.5. ANTECEDENTS HISTÒRICS L’àmbit d’aquesta proposta coincideix amb el “Pla Parcial d'Ordenació del Poblat Sud-oest del Besòs” aprovat l’any 1959. Situat al barri del Besòs i el Maresme al districte de Sant Martí amb una superfície de 32,6 ha, l’antic Sud-oest del Besòs va ser promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge, amb la col·laboració de l’oficina d’estudis de la Comissió Tècnica Especial d’Urbanisme, i redactat pels arquitectes Giralt Ortet, Subías Fages Giráldez, Puig Torné i López Íñigo; i es construeix, mitjançant subvencions del Ministerio de la vivienda i amb fons socials, en dues etapes, la primera de 1959 a 1961 i la segona de 1963 a 1966. La seva construcció ve motivada pel ‘’Pla d'Urgència Social de Barcelona’’ de l’any 1957, com a resposta a la demanda d’habitatge derivada de l’onada immigratòria de l’època, i en la qual es planteja l’objectiu de construir setanta-dos mil nous habitatges a Barcelona i comarques, en un període de cinc anys (1969-1965). A conseqüència de l'aflorament de les diferents problemàtiques que pateix el parc edificatori, l’antic Sud-oest del Besòs ha sigut objecte de diferents convenis, estudis i actuacions per part de l'administració. Arran d’aquest fet, nombrosos projectes, tant a nivell d'urbanització, com d’intervencions en les edificacions i d’accions socials, s’han posat en marxa fins el moment actual. Entre els projectes podem esmentar la urbanització de la rambla Prim com a punt de connexió amb la ciutat per als vianants, l’anàlisi exhaustiu d'algunes de les edificacions en pitjor estat; la substitució d'aquells edificis en els quals van aparèixer defectes estructurals greus, la rehabilitació d'alguns edificis, la millora de l’accessibilitat mitjançant la instal·lació d'ascensors. Així mateix, el Llei de Barris del Besòs i el Maresme (2008) va posar en actuació nombrosos projectes de renovació del barri que van implicar no tant sols la millora de la urbanització a nivell superficial, sinó que van incorporar sistemes comuns d'eficiència, com la recollida pneumàtica d'escombraries (RSU) . A més, es van abordar els problemes del barri des d'una perspectiva més integrada, posant-se en marxa diverses iniciatives socials, de generació d'ocupació i revitalització econòmica. Fig. 1.51: Imatges representatives del procés que va generar l’actual barri del Sud-oest del Besòs. Font: Arxiu històric de Barcelona 12 1.5. ANTECEDENTS HISTÒRICS L’àmbit d’aquesta proposta coincideix amb el “Pla Parcial d'Ordenació del Poblat Sud-oest del Besòs” aprovat l’any 1959. Situat al barri del Besòs i el Maresme al districte de Sant Martí amb una superfície de 32,6 ha, l’antic Sud-oest del Besòs va ser promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge, amb la col·laboració de l’oficina d’estudis de la Comissió Tècnica Especial d’Urbanisme, i redactat pels arquitectes Giralt Ortet, Subías Fages Giráldez, Puig Torné i López Íñigo; i es construeix, mitjançant subvencions del Ministerio de la vivienda i amb fons socials, en dues etapes, la primera de 1959 a 1961 i la segona de 1963 a 1966. La seva construcció ve motivada pel ‘’Pla d'Urgència Social de Barcelona’’ de l’any 1957, com a resposta a la demanda d’habitatge derivada de l’onada immigratòria de l’època, i en la qual es planteja l’objectiu de construir setanta-dos mil nous habitatges a Barcelona i comarques, en un període de cinc anys (1969-1965). A conseqüència de l'aflorament de les diferents problemàtiques que pateix el parc edificatori, l’antic Sud-oest del Besòs ha sigut objecte de diferents convenis, estudis i actuacions per part de l'administració. Arran d’aquest fet, nombrosos projectes, tant a nivell d'urbanització, com d’intervencions en les edificacions i d’accions socials, s’han posat en marxa fins el moment actual. Entre els projectes podem esmentar la urbanització de la rambla Prim com a punt de connexió amb la ciutat per als vianants, l’anàlisi exhaustiu d'algunes de les edificacions en pitjor estat; la substitució d'aquells edificis en els quals van aparèixer defectes estructurals greus, la rehabilitació d'alguns edificis, la millora de l’accessibilitat mitjançant la instal·lació d'ascensors. Així mateix, el Llei de Barris del Besòs i el Maresme (2008) va posar en actuació nombrosos projectes de renovació del barri que van implicar no tant sols la millora de la urbanització a nivell superficial, sinó que van incorporar sistemes comuns d'eficiència, com la recollida pneumàtica d'escombraries (RSU) . A més, es van abordar els problemes del barri des d'una perspectiva més integrada, posant-se en marxa diverses iniciatives socials, de generació d'ocupació i revitalització econòmica. Fig. 1.51: Imatges representatives del procés que va generar l’actual barri del Sud-oest del Besòs. Font: Arxiu històric de Barcelona 13 2. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 2.1. ESTRUCTURA URBANA L’antic Sud-oest del Besòs és un teixit eminentment residencial de tipus bloc obert. L’estructura urbana de l’àmbit es composa per 12 illes situades perpendicularment sobre l’eix format pel carrer Alfons el Magnànim. El barri queda travessat transversalment pels carrers Bernat Metge, Cristòbal de Moura i Llull. Aquests carrers es configuren com a eixos estructurants. L’estructura viària és de tipus segregat, es distingeixen les vies de trànsit rodat de les d’ús per a vianants. Els vials es troben organitzats en tipus malla asimètrica, on el carrer Alfons el Magnànim separa el front de la rambla Prim amb la resta del sector. Es distingeixen 3 eixos estructurants en sentit mar-muntanya i 3 en sentit Llobregat-Besòs. Internament, el trànsit es distribueix per eixos d’escala local. El parc edificat es diferencia en dos subàmbits separats pel carrer Alfons el Magnànim, l’esmentat amb front a la rambla Prim, amb blocs de PB+11, i la resta de l’àmbit, amb blocs de PB+5 i PB+1. El front de rambla Prim es configura per mitjà de 25 blocs d’habitatges agrupats en conjunts, amb composicions diverses de blocs de PB+11 i per un conjunt d’equipaments i pavellons comercials. La resta de l’àmbit es configura per mitjà de 69 blocs d’habitatges agrupats en general en dos tipus de conjunts (conjunt de quatre blocs de PB+5 contraposant tres blocs paral·lels a un bloc, i conjunt de cinc blocs de PB+1 paral·lels, amb algunes variacions), formant a vista d’ocell un escaquer. Entre els conjunts es troben pavellons comercials i altres equipaments (principalment escoles). Aquest subàmbit ha patit diversos processos de remodelació que n’han variat la seva configuració original. L’espai públic és abundant i molt fragmentat degut a la pròpia configuració del bloc aïllat, on les separacions entre edificis es converteixen en espai lliure. El jardí més comú és l’establert en els conjunts de tres blocs contraposats a un bloc, on es disposa d’una plaça de 35x70m, dotada en molts casos d’un pavelló comercial. A més hi ha altres espais lliures entre blocs de PB+5 i de PB+11, aquests últims més vinculats als usos comercials en planta baixa. Tant la rambla Prim com el carrer Alfons el Magnànim actuen d’eixos cívics de passeig i són els espais públics més representatius. D’altra banda, l’enderroc d’un bloc de PB+5 va donar lloc a l’aparició de la plaça de Juliana Morell en un espai cèntric del barri. Fig. 2.11: Representació volumètrica de l’aspecte actual del barri 14 2. DESCRIPCIÓ DE L’ÀMBIT 2.1. ESTRUCTURA URBANA L’antic Sud-oest del Besòs és un teixit eminentment residencial de tipus bloc obert. L’estructura urbana de l’àmbit es composa per 12 illes situades perpendicularment sobre l’eix format pel carrer Alfons el Magnànim. El barri queda travessat transversalment pels carrers Bernat Metge, Cristòbal de Moura i Llull. Aquests carrers es configuren com a eixos estructurants. L’estructura viària és de tipus segregat, es distingeixen les vies de trànsit rodat de les d’ús per a vianants. Els vials es troben organitzats en tipus malla asimètrica, on el carrer Alfons el Magnànim separa el front de la rambla Prim amb la resta del sector. Es distingeixen 3 eixos estructurants en sentit mar-muntanya i 3 en sentit Llobregat-Besòs. Internament, el trànsit es distribueix per eixos d’escala local. El parc edificat es diferencia en dos subàmbits separats pel carrer Alfons el Magnànim, l’esmentat amb front a la rambla Prim, amb blocs de PB+11, i la resta de l’àmbit, amb blocs de PB+5 i PB+1. El front de rambla Prim es configura per mitjà de 25 blocs d’habitatges agrupats en conjunts, amb composicions diverses de blocs de PB+11 i per un conjunt d’equipaments i pavellons comercials. La resta de l’àmbit es configura per mitjà de 69 blocs d’habitatges agrupats en general en dos tipus de conjunts (conjunt de quatre blocs de PB+5 contraposant tres blocs paral·lels a un bloc, i conjunt de cinc blocs de PB+1 paral·lels, amb algunes variacions), formant a vista d’ocell un escaquer. Entre els conjunts es troben pavellons comercials i altres equipaments (principalment escoles). Aquest subàmbit ha patit diversos processos de remodelació que n’han variat la seva configuració original. L’espai públic és abundant i molt fragmentat degut a la pròpia configuració del bloc aïllat, on les separacions entre edificis es converteixen en espai lliure. El jardí més comú és l’establert en els conjunts de tres blocs contraposats a un bloc, on es disposa d’una plaça de 35x70m, dotada en molts casos d’un pavelló comercial. A més hi ha altres espais lliures entre blocs de PB+5 i de PB+11, aquests últims més vinculats als usos comercials en planta baixa. Tant la rambla Prim com el carrer Alfons el Magnànim actuen d’eixos cívics de passeig i són els espais públics més representatius. D’altra banda, l’enderroc d’un bloc de PB+5 va donar lloc a l’aparició de la plaça de Juliana Morell en un espai cèntric del barri. Fig. 2.11: Representació volumètrica de l’aspecte actual del barri 15 2.2. CONDICIONS GEOLÒGIQUES Fig.2.11: Substrat prequaternari Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari L’antic barri del Sud-oest del Besòs té un terreny de baixa resistència, composat per un alt gruix de sediments i terres aportades, característic de la plana del Delta del riu Besòs. El substrat prequaternari (Fig.2.11: Substrat prequaternari) és del període anomenat terciari, comprès entre la fi del Cretaci (fa uns 65 milions d’anys) fins al principi del Quaternari (fa uns 5 milions d’anys). La seva composició es basa en roques sedimentàries, el mateix tipus que trobem en tota l’extensió del Pla de Barcelona. El gruix del substrat quaternari (Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari), període comprès entre el final del Pliocè (fa uns cinc milions d’anys) fins al present, és dels més alts de la ciutat de Barcelona, oscil·lant entre els 50 i 80 metres. Les isòbares del quaternari mostren una diferència del seu gruix dins del propi àmbit entre la part més propera al mar i al riu Besòs, situada a l’est, i la part més allunyada, situada a l’oest. Mentre que la part propera al mar té un gruix de quaternari entre 70-80m, la part més allunyada es troba en una zona de gruix entre 50-60m. Aquest fet pot indicar que la capacitat portant del terreny és inferior en les parts més properes al mar, sobretot per l’àmbit situat per sota del carrer Lluís Ferrer Bassa. A nivell general, el substrat més proper a la superfície (Fig. 2.23: Substrat de superfície) es va formar en el període anomenat Holocè, la segona època del quaternari. La seva composició es basa en sorres, graves, argiles i llims de les planes deltaica i litoral, en consonància amb la seva posició dins del Delta del Besòs. Fig. 2.23: Substrat de superfície Fig. 2.24: Nivell de capa freàtica El nivell de la capa d’aigües freàtiques (Fig. 2.24: Nivell de capa freàtica) es troba molt propera a la superfície. La proximitat al mar de la part situada al sud-est, a uns 600m de la línia teòrica de costa, ha donat els nivells més propers a la superfície d’aquest àmbit, segons els sondejos dels que es tenen constància. L’estudi geològic de 5 sondejos dut a terme per l’empresa Cimentaciones Especiales S.A. abans de la construcció dels blocs en aquest sector, situava el nivell freàtic entre 1,35m i 1,75m. Per la part del barri més allunyada del mar, on el punt més llunyà es situa a 1600m de distància de la línia de costa, l’Estudi patològic elaborat l’any 1977 dona com a referència la presència del freàtic entre 6 i 9 metres de la superfície. Dels estudis geològics fets a l’àmbit es pot extreure la composició dels sòls de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. En aquest cas també es poden distingir algunes diferències entre els sectors més propers al mar respecte els més llunyans. És important destacar l’existència d’antigues maresmes a la zona que es van anar dessecant a partir del segle XVII. En aquesta zona hi ha hagut una gran aportació de terres per part de l’home, abans i durant la construcció del barri. Es té constància que durant la construcció algunes àrees van arribar a contenir gruixos de reblert d’1,5m d’alçada. 16 2.2. CONDICIONS GEOLÒGIQUES Fig.2.11: Substrat prequaternari Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari L’antic barri del Sud-oest del Besòs té un terreny de baixa resistència, composat per un alt gruix de sediments i terres aportades, característic de la plana del Delta del riu Besòs. El substrat prequaternari (Fig.2.11: Substrat prequaternari) és del període anomenat terciari, comprès entre la fi del Cretaci (fa uns 65 milions d’anys) fins al principi del Quaternari (fa uns 5 milions d’anys). La seva composició es basa en roques sedimentàries, el mateix tipus que trobem en tota l’extensió del Pla de Barcelona. El gruix del substrat quaternari (Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari), període comprès entre el final del Pliocè (fa uns cinc milions d’anys) fins al present, és dels més alts de la ciutat de Barcelona, oscil·lant entre els 50 i 80 metres. Les isòbares del quaternari mostren una diferència del seu gruix dins del propi àmbit entre la part més propera al mar i al riu Besòs, situada a l’est, i la part més allunyada, situada a l’oest. Mentre que la part propera al mar té un gruix de quaternari entre 70-80m, la part més allunyada es troba en una zona de gruix entre 50-60m. Aquest fet pot indicar que la capacitat portant del terreny és inferior en les parts més properes al mar, sobretot per l’àmbit situat per sota del carrer Lluís Ferrer Bassa. A nivell general, el substrat més proper a la superfície (Fig. 2.23: Substrat de superfície) es va formar en el període anomenat Holocè, la segona època del quaternari. La seva composició es basa en sorres, graves, argiles i llims de les planes deltaica i litoral, en consonància amb la seva posició dins del Delta del Besòs. Fig. 2.23: Substrat de superfície Fig. 2.24: Nivell de capa freàtica El nivell de la capa d’aigües freàtiques (Fig. 2.24: Nivell de capa freàtica) es troba molt propera a la superfície. La proximitat al mar de la part situada al sud-est, a uns 600m de la línia teòrica de costa, ha donat els nivells més propers a la superfície d’aquest àmbit, segons els sondejos dels que es tenen constància. L’estudi geològic de 5 sondejos dut a terme per l’empresa Cimentaciones Especiales S.A. abans de la construcció dels blocs en aquest sector, situava el nivell freàtic entre 1,35m i 1,75m. Per la part del barri més allunyada del mar, on el punt més llunyà es situa a 1600m de distància de la línia de costa, l’Estudi patològic elaborat l’any 1977 dona com a referència la presència del freàtic entre 6 i 9 metres de la superfície. Dels estudis geològics fets a l’àmbit es pot extreure la composició dels sòls de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. En aquest cas també es poden distingir algunes diferències entre els sectors més propers al mar respecte els més llunyans. És important destacar l’existència d’antigues maresmes a la zona que es van anar dessecant a partir del segle XVII. En aquesta zona hi ha hagut una gran aportació de terres per part de l’home, abans i durant la construcció del barri. Es té constància que durant la construcció algunes àrees van arribar a contenir gruixos de reblert d’1,5m d’alçada. 17 Pel sector per sota del carrer Lluís Borrassa, l’estudi de Cimentaciones Especiales SA, determina: Per la part superior al carrer Lluís Borrassa, l’Estudi patològic de 1977 descriu: - Nivell superficial: terra vegetal i llim argilós. - Nivell superficial composat per dipòsits de terreny col·luvials i d’altres aportats per l’home. Hi ha un important reblert, que té una capacitat portant menyspreable. Per sota del reblert, es troben les - Nivell superior: sorra marró gruixuda sorres i gravetes de capacitat portant entre 1 i 1,5kg/cm2. - Nivell mig: llim i sorra arenosa, la qual és compacta i de dèbil compressió a partir dels 14 m de - Nivell superior: Sorres mitges amb grava e cantell heteromètric de pedra calcària i pissarra de tipus fondària. de formació deltaica litoral. - Nivell mig: llims de color gris, argiles gris-verdoses i marró fosc amb notable contingut de matèria orgànica de tipus formació d’estuari. Cap a la part alta presenta intercalacions de sorres. - Nivell base: graves gruixudes i sorra. Les graves són de cantell molt rodat heteromètric de pissarra i quars a la base, i pedra calcària i granit al mur. La potència homogènia es situa a un nivell entre els 13 i 16 m de fondària. 18 Pel sector per sota del carrer Lluís Borrassa, l’estudi de Cimentaciones Especiales SA, determina: Per la part superior al carrer Lluís Borrassa, l’Estudi patològic de 1977 descriu: - Nivell superficial: terra vegetal i llim argilós. - Nivell superficial composat per dipòsits de terreny col·luvials i d’altres aportats per l’home. Hi ha un important reblert, que té una capacitat portant menyspreable. Per sota del reblert, es troben les - Nivell superior: sorra marró gruixuda sorres i gravetes de capacitat portant entre 1 i 1,5kg/cm2. - Nivell mig: llim i sorra arenosa, la qual és compacta i de dèbil compressió a partir dels 14 m de - Nivell superior: Sorres mitges amb grava e cantell heteromètric de pedra calcària i pissarra de tipus fondària. de formació deltaica litoral. - Nivell mig: llims de color gris, argiles gris-verdoses i marró fosc amb notable contingut de matèria orgànica de tipus formació d’estuari. Cap a la part alta presenta intercalacions de sorres. - Nivell base: graves gruixudes i sorra. Les graves són de cantell molt rodat heteromètric de pissarra i quars a la base, i pedra calcària i granit al mur. La potència homogènia es situa a un nivell entre els 13 i 16 m de fondària. 19 2.3. PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ Etapes i fases de construcció de l’antic barri del Sud-oest del Besòs L’antic barri del Sud-oest del Besòs estava format originalment per 95 blocs aïllats d’habitatges, 80 de plurifamiliars i 15 d’unifamiliars. Degut a l’extensió de l’actuació, el Patronat Municipal de l’Habitatge va decidir dividir la seva construcció en dues etapes, en l’etapa 1 “Poblado dirigido” es van construir 55 blocs plurifamiliars i 15 d’unifamiliars, i en l’etapa 2 “Rambla Prim” es van construir 25 blocs, tots ells d’habitatges plurifamiliars (Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri). La primera etapa es va delimitar pel carrer Alfons V el Magnànim i pel final del terme municipal de Barcelona. La seva construcció es va estendre entre els anys 1959 i 1961 i es va dividir en 6 fases, donant lloc a 3.286 habitatges destinats a unes 13.800 persones. La segona etapa es va delimitar entre el carrer Alfons el Magnànim i la rambla Prim. La seva construcció es va estendre entre 1963 i 1966 i es va dividir en 7 fases, donant lloc a 1.902 habitatges destinats a uns 7.100 habitants. Les diferents fases de construcció es van repartir entre 9 equips d’arquitectes (Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció). Pel que fa a les empreses constructores van ser les següents: Sala Amat S.A.; Comylsa i Dragados y Construcciones. Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri Etapa i fases de remodelació de l’antic barri del Sud-oest del Besòs La distribució actual dels blocs dins de l’àmbit és el resultat dels processos de remodelació executats per tal de pal·liar les greus deficiències detectades en alguns dels blocs de PB+5, construïts durant la primera etapa, on el reemplaçament del bloc resultava més econòmic que la seva rehabilitació. Fet que ha permès reallotjat als veïns dins del seu barri i la creació d’una nova plaça. Per tal de diferenciar el procés de remodelació del de construcció, aquest s’ha distingit com a etapa 3 i es subdivideix en dues fases, d’acord amb els dos períodes en els que es van realitzar: fase 14 a principis de la dècada de 1980 i fase 15 a principis de la dècada del 2000. Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció 20 2.3. PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ Etapes i fases de construcció de l’antic barri del Sud-oest del Besòs L’antic barri del Sud-oest del Besòs estava format originalment per 95 blocs aïllats d’habitatges, 80 de plurifamiliars i 15 d’unifamiliars. Degut a l’extensió de l’actuació, el Patronat Municipal de l’Habitatge va decidir dividir la seva construcció en dues etapes, en l’etapa 1 “Poblado dirigido” es van construir 55 blocs plurifamiliars i 15 d’unifamiliars, i en l’etapa 2 “Rambla Prim” es van construir 25 blocs, tots ells d’habitatges plurifamiliars (Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri). La primera etapa es va delimitar pel carrer Alfons V el Magnànim i pel final del terme municipal de Barcelona. La seva construcció es va estendre entre els anys 1959 i 1961 i es va dividir en 6 fases, donant lloc a 3.286 habitatges destinats a unes 13.800 persones. La segona etapa es va delimitar entre el carrer Alfons el Magnànim i la rambla Prim. La seva construcció es va estendre entre 1963 i 1966 i es va dividir en 7 fases, donant lloc a 1.902 habitatges destinats a uns 7.100 habitants. Les diferents fases de construcció es van repartir entre 9 equips d’arquitectes (Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció). Pel que fa a les empreses constructores van ser les següents: Sala Amat S.A.; Comylsa i Dragados y Construcciones. Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri Etapa i fases de remodelació de l’antic barri del Sud-oest del Besòs La distribució actual dels blocs dins de l’àmbit és el resultat dels processos de remodelació executats per tal de pal·liar les greus deficiències detectades en alguns dels blocs de PB+5, construïts durant la primera etapa, on el reemplaçament del bloc resultava més econòmic que la seva rehabilitació. Fet que ha permès reallotjat als veïns dins del seu barri i la creació d’una nova plaça. Per tal de diferenciar el procés de remodelació del de construcció, aquest s’ha distingit com a etapa 3 i es subdivideix en dues fases, d’acord amb els dos períodes en els que es van realitzar: fase 14 a principis de la dècada de 1980 i fase 15 a principis de la dècada del 2000. Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció 21 Etapa 1, fase 1 (1959-1960) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías La primera fase consta d’11 blocs. Es projecten dues tipologies de PB+5 (A i B -actualment extingit-) i 1 PB+1 (C). El rigor modular a l’habitatge, i conseqüentment en el bloc, va assegurar la ràpida construcció de la primera fase. Cal esmentar que les obres d'urbanització van començar molt més tard. Etapa 1, fase 2 (1960) Arquitectes: Josep Puig Torné, José M. Serra de Dalmases Aquesta fase va agrupar tres sectors allunyats entre sí distribuint dues tipologies (D -avui extingit- i E). En el primer sector, 4 blocs de PB+5 (D) i 10 blocs de PB+1 (E) d’habitatges unifamiliars; el segon sector, 1 bloc de PB+5 (D) i 3 blocs de PB+1 (E); el tercer sector 2 blocs de PB+1 (E). L’ampli desplegament sobre el territori d’aquesta fase va permetre el desenvolupament de les infraestructures d'aigua potable, clavegueram i serveis de llum elèctrica, però també va fer palesa la dificultat de drenatge que presentava el terreny per falta de desnivell, obligant a aportar terres de reblert de sòl fins a aixecar el nivell uns 1,50 m. Etapa 1, fase 3 (1960) Arquitecte: Pedro López Íñigo Es construeixen un total de 12 blocs de PB+5, 10 de la tipologia F i 2 de la tipologia G. Ambdues tipologies provenen d’un mòdul comú, però difereixen en la longitud dels seus blocs. Segons el pla parcial, la tercera fase d’execució hauria d’haver-se efectuat com a sisena. El canvi es va produir a causa de la necessitat de reformular el projecte inicial degut als problemes amb el terreny, la inestabilitat del qual era impossible de reconduir amb els recursos econòmics disponibles. En diversos sondejos realitzats, es va poder apreciar la diferència de gruix dels substrats del sòl a causa de la presència d'aigua. El disseny de la fonamentació va requerir d’una revisió que pogués suplir l’inconstant nivell freàtic i la composició inestable de les capes del terreny, presentant-se dues solucions: prefabricat i modelat "in situ", aquest segon es suggereix com el més convenient. Els blocs es van disposar en base als resultats obtinguts en l'estudi del sòl. 22 Etapa 1, fase 1 (1959-1960) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías La primera fase consta d’11 blocs. Es projecten dues tipologies de PB+5 (A i B -actualment extingit-) i 1 PB+1 (C). El rigor modular a l’habitatge, i conseqüentment en el bloc, va assegurar la ràpida construcció de la primera fase. Cal esmentar que les obres d'urbanització van començar molt més tard. Etapa 1, fase 2 (1960) Arquitectes: Josep Puig Torné, José M. Serra de Dalmases Aquesta fase va agrupar tres sectors allunyats entre sí distribuint dues tipologies (D -avui extingit- i E). En el primer sector, 4 blocs de PB+5 (D) i 10 blocs de PB+1 (E) d’habitatges unifamiliars; el segon sector, 1 bloc de PB+5 (D) i 3 blocs de PB+1 (E); el tercer sector 2 blocs de PB+1 (E). L’ampli desplegament sobre el territori d’aquesta fase va permetre el desenvolupament de les infraestructures d'aigua potable, clavegueram i serveis de llum elèctrica, però també va fer palesa la dificultat de drenatge que presentava el terreny per falta de desnivell, obligant a aportar terres de reblert de sòl fins a aixecar el nivell uns 1,50 m. Etapa 1, fase 3 (1960) Arquitecte: Pedro López Íñigo Es construeixen un total de 12 blocs de PB+5, 10 de la tipologia F i 2 de la tipologia G. Ambdues tipologies provenen d’un mòdul comú, però difereixen en la longitud dels seus blocs. Segons el pla parcial, la tercera fase d’execució hauria d’haver-se efectuat com a sisena. El canvi es va produir a causa de la necessitat de reformular el projecte inicial degut als problemes amb el terreny, la inestabilitat del qual era impossible de reconduir amb els recursos econòmics disponibles. En diversos sondejos realitzats, es va poder apreciar la diferència de gruix dels substrats del sòl a causa de la presència d'aigua. El disseny de la fonamentació va requerir d’una revisió que pogués suplir l’inconstant nivell freàtic i la composició inestable de les capes del terreny, presentant-se dues solucions: prefabricat i modelat "in situ", aquest segon es suggereix com el més convenient. Els blocs es van disposar en base als resultats obtinguts en l'estudi del sòl. 23 Etapa 1, fase 4 (1960-1961) Arquitectes: Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Enrique Giralt Ortet Aquesta fase va suposar la compleció del primer sector del barri, establint tres illes de blocs. Es van construir 8 blocs de PB+5 de 2 tipologies, 6 de tipologia H i 2 de tipologia J. A més, la fase es va completar amb 3 blocs de PB+1 de la tipologia I d’habitatges plurifamiliars. Etapa 1, fase 5 (1961) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías En aquesta fase es construeix un total d’11 blocs, 6 blocs de PB+5, 3 de tipologia K (molt similar a la tipologia A) i 3 de tipologia L. Els 5 blocs PB+1 tornaran a ser els de la tipologia C construïda en la primera fase. D'altra banda, en aquest període es va iniciar la urbanització de la primera fase. El disseny i la posada en obra va comptar amb pocs mitjans, hi havia poca pavimentació i la delimitació entre les zones per vianants i per a vehicles era molt bàsica. Etapa 1, fase 6 (1961) Arquitectes Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Enrique Giralt Ortet Es construeixen 5 blocs de PB+5: 3 blocs de la tipologia M i 2 blocs de la tipologia N. La ubicació i el nombre de blocs difereix de la proposada en el pla parcial (se n’havien previst 8) per la mateixa raó que en la fase 3, les difícils condicions geològiques del terreny. Ambdues tipologies tenen la mateixa solució d'habitatge. 24 Etapa 1, fase 4 (1960-1961) Arquitectes: Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Enrique Giralt Ortet Aquesta fase va suposar la compleció del primer sector del barri, establint tres illes de blocs. Es van construir 8 blocs de PB+5 de 2 tipologies, 6 de tipologia H i 2 de tipologia J. A més, la fase es va completar amb 3 blocs de PB+1 de la tipologia I d’habitatges plurifamiliars. Etapa 1, fase 5 (1961) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías En aquesta fase es construeix un total d’11 blocs, 6 blocs de PB+5, 3 de tipologia K (molt similar a la tipologia A) i 3 de tipologia L. Els 5 blocs PB+1 tornaran a ser els de la tipologia C construïda en la primera fase. D'altra banda, en aquest període es va iniciar la urbanització de la primera fase. El disseny i la posada en obra va comptar amb pocs mitjans, hi havia poca pavimentació i la delimitació entre les zones per vianants i per a vehicles era molt bàsica. Etapa 1, fase 6 (1961) Arquitectes Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Enrique Giralt Ortet Es construeixen 5 blocs de PB+5: 3 blocs de la tipologia M i 2 blocs de la tipologia N. La ubicació i el nombre de blocs difereix de la proposada en el pla parcial (se n’havien previst 8) per la mateixa raó que en la fase 3, les difícils condicions geològiques del terreny. Ambdues tipologies tenen la mateixa solució d'habitatge. 25 Etapa 2, fase 7 (1967) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías El front de rambla Prim s’inicia amb la construcció de l’illa d’equipaments, que inclou un centre cívic, un auditori-cinema, un centre de salut. En aquesta etapa també es construeixen els diferents pavellons comercials que separen funcionalment el comerç de l’habitatge. L’etapa 2 compta amb més recursos econòmics, tenint impacte en la definició de les tipologies edificatòries. La fonamentació es resol en base a pilots de 10 m de profunditat i l'estructura serà de de formigó armat, donant més flexibilitat en la distribució dels habitatges. Etapa 2, fase 8 (1961-1962) Arquitecte: Antonio Pineda Gualba En aquesta fase es construeixen 2 blocs de PB+11 de tipologia O. El projecte manté els volums proposats al Pla Parcial amb blocs perpendiculars a la rambla Prim. A la planta baixa es situen habitatges i locals comercials amb habitatge; les plantes pis són volums paral·lepípèdics lleugerament reculats en alçada amb només habitatge. Les cobertes d’aquesta tipologia són les úniques que es resolen amb plans inclinats a dues aigües. Etapa 2, fase 9 (1962) Arquitectes: J. Montero, Jaime Seguí, F. Vayreda En aquesta fase es construeixen 9 blocs, 5 blocs de PB+11, 3 de tipologia P i 2 de tipologia Q, així com 4 blocs de PB+1 de tipologia R. Les tipologies P i Q tenen el mateix mòdul de base pels habitatges, però en planta baixa el comerç només es troba en la tipologia P. El conjunt és un recinte semitancat on les plantes baixes compten amb passos amplis. La configuració de l’illa és de 3 blocs de tipologia P formant una ”U”, ubicant en l’espai interior 2 blocs de tipologia Q. Entre els blocs de PB+11 s’ubiquen els blocs de PB+1 de tipologia R en forma de dues “L”, la unió entre ambdues ales es fa mitjançant un pavelló comercial d’una sola planta. Aquests blocs compten amb comerç en planta baixa i habitatges a la planta pis. 26 Etapa 2, fase 7 (1967) Arquitectes: Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo, Javier Subías El front de rambla Prim s’inicia amb la construcció de l’illa d’equipaments, que inclou un centre cívic, un auditori-cinema, un centre de salut. En aquesta etapa també es construeixen els diferents pavellons comercials que separen funcionalment el comerç de l’habitatge. L’etapa 2 compta amb més recursos econòmics, tenint impacte en la definició de les tipologies edificatòries. La fonamentació es resol en base a pilots de 10 m de profunditat i l'estructura serà de de formigó armat, donant més flexibilitat en la distribució dels habitatges. Etapa 2, fase 8 (1961-1962) Arquitecte: Antonio Pineda Gualba En aquesta fase es construeixen 2 blocs de PB+11 de tipologia O. El projecte manté els volums proposats al Pla Parcial amb blocs perpendiculars a la rambla Prim. A la planta baixa es situen habitatges i locals comercials amb habitatge; les plantes pis són volums paral·lepípèdics lleugerament reculats en alçada amb només habitatge. Les cobertes d’aquesta tipologia són les úniques que es resolen amb plans inclinats a dues aigües. Etapa 2, fase 9 (1962) Arquitectes: J. Montero, Jaime Seguí, F. Vayreda En aquesta fase es construeixen 9 blocs, 5 blocs de PB+11, 3 de tipologia P i 2 de tipologia Q, així com 4 blocs de PB+1 de tipologia R. Les tipologies P i Q tenen el mateix mòdul de base pels habitatges, però en planta baixa el comerç només es troba en la tipologia P. El conjunt és un recinte semitancat on les plantes baixes compten amb passos amplis. La configuració de l’illa és de 3 blocs de tipologia P formant una ”U”, ubicant en l’espai interior 2 blocs de tipologia Q. Entre els blocs de PB+11 s’ubiquen els blocs de PB+1 de tipologia R en forma de dues “L”, la unió entre ambdues ales es fa mitjançant un pavelló comercial d’una sola planta. Aquests blocs compten amb comerç en planta baixa i habitatges a la planta pis. 27 Etapa 2, fase 10 (1962-1963) Arquitectes: Juan Pujadas, Miguel Ponseti, Ignacio M. Serra Goday En aquesta fase es construeixen 2 blocs de PB+11 de tipologia S, així com dos pavellons comercials. Els blocs es composen de 2 mòduls decalats formant una “S”. Els edificis es situen a ambdós extrems de l’illa i en sentit paral·lel al menor dels costats, ocupant-ne tota la seva longitud. Aquesta disposició permet garantir un perfecte assolellament i ventilació, i dota d’un espai lliure central protegit pels costats pels dos cossos d’edifici de PB+1 destinats a locals comercials. La planta baixa conté 30 locals comercials (12 dels quals amb habitatge annex), els vestíbuls d’entrada als habitatges, que donen servei a dues escales cadascun, i quatre habitatges per a les porteries. Etapa 2, fase 11 (1963) Arquitectes: Francisco Cavaller Soteras, Jorge Martí Oliveras, Pedro Puigdefábregas. En aquesta fase es construeixen un total de 7 blocs, 5 blocs de PB+11, 1 de tipologia T, 1 de tipologia U i 3 de tipologia V, així com 2 blocs de PB+1 de tipologia X. Les tipologies T, U i V comparteixen el mateix mòdul base. Tots els blocs compten amb comerç a la planta baixa i habitatge a les plantes pis. L’illa es configura buscant el correcte assolellament: en direcció a la rambla Prim, les tipologies de PB+11 s’alternen amb altres de PB+1 i en direcció al carrer Alfons el Magnànim s’ubiquen dos blocs de PB+11 formant la cantonada. Etapa 2, fase 12 (1963) Arquitecte: José María Bosch Aymerich En aquesta fase es construeixen 4 blocs de PB+11 de tipologia W. Els blocs s'aparellen i es disposa un conjunt paral·lel a la rambla de Prim i un altre de perpendicular. El bloc consta d’un sòcol en planta baixa comercial, amb alguns habitatges i un volum paral·lepipèdic d’11 plantes d’habitatge, reculat respecte el seu sòcol. Les plantes d’habitatges s’articulen mitjançant un passadís central que distribueix 10 habitatges per planta. 28 Etapa 2, fase 10 (1962-1963) Arquitectes: Juan Pujadas, Miguel Ponseti, Ignacio M. Serra Goday En aquesta fase es construeixen 2 blocs de PB+11 de tipologia S, així com dos pavellons comercials. Els blocs es composen de 2 mòduls decalats formant una “S”. Els edificis es situen a ambdós extrems de l’illa i en sentit paral·lel al menor dels costats, ocupant-ne tota la seva longitud. Aquesta disposició permet garantir un perfecte assolellament i ventilació, i dota d’un espai lliure central protegit pels costats pels dos cossos d’edifici de PB+1 destinats a locals comercials. La planta baixa conté 30 locals comercials (12 dels quals amb habitatge annex), els vestíbuls d’entrada als habitatges, que donen servei a dues escales cadascun, i quatre habitatges per a les porteries. Etapa 2, fase 11 (1963) Arquitectes: Francisco Cavaller Soteras, Jorge Martí Oliveras, Pedro Puigdefábregas. En aquesta fase es construeixen un total de 7 blocs, 5 blocs de PB+11, 1 de tipologia T, 1 de tipologia U i 3 de tipologia V, així com 2 blocs de PB+1 de tipologia X. Les tipologies T, U i V comparteixen el mateix mòdul base. Tots els blocs compten amb comerç a la planta baixa i habitatge a les plantes pis. L’illa es configura buscant el correcte assolellament: en direcció a la rambla Prim, les tipologies de PB+11 s’alternen amb altres de PB+1 i en direcció al carrer Alfons el Magnànim s’ubiquen dos blocs de PB+11 formant la cantonada. Etapa 2, fase 12 (1963) Arquitecte: José María Bosch Aymerich En aquesta fase es construeixen 4 blocs de PB+11 de tipologia W. Els blocs s'aparellen i es disposa un conjunt paral·lel a la rambla de Prim i un altre de perpendicular. El bloc consta d’un sòcol en planta baixa comercial, amb alguns habitatges i un volum paral·lepipèdic d’11 plantes d’habitatge, reculat respecte el seu sòcol. Les plantes d’habitatges s’articulen mitjançant un passadís central que distribueix 10 habitatges per planta. 29 Etapa 2, fase 13 i fase 14 (1964) Arquitectes: C. Carmona Sanz, F. Escudero Ribot / Pedro López Íñigo En la fase 13 es completa el front de rambla Prim amb una illa dedicada a equipaments, on s’hi ubiquen un centre cívic, una escola de formació professional i una església. A més, l’illa compta amb 1 bloc d’habitatges de PB+11 de tipologia Y. Es tracta d’una torre esvelta amb sòcol comercial. En la fase 14, el Patronat completa els equipaments educatius del barri, on es construeixen 3 escoles públiques basades en un mateix disseny. A més, posteriorment es construeix el Col·legi del Sagrat Cor, el poliesportiu i el Mercat del Besòs. Etapa 3, fase 15 (1980-1983) La fase 15 inicia la remodelació del barri. Les deficiències constructives i les patologies que se’n van derivar van aconsellar l’enderroc de tres edificis. La fase va consistir en la demolició total i substitució dels edificis afectats, assenyalats al plànol amb els números 34, 37 i 57, que es corresponen amb les tipologies H, L i N respectivament, amb un total de 180 habitatges. Els tres edificis de nova construcció es caracteritzen per ser iguals entre ells constructiva i estèticament, estan ubicats en la mateixa posició i dimensions que els enderrocats, i mantenen el mateix nombre d’habitatges. Etapa 3, fase 16 (1998-2010) La fase 16, segon període de remodelació, és fruit de l’MPGM en l’àmbit dels blocs a remodelar al “Barri Sud- oest del Besòs”, aprovada definitivament el 17 de novembre de 1998. En aquesta fase es van substituir 7 blocs, assenyalats al plànol amb als números 1, 8, 17, 18, 19, 20 i 44, corresponent els dos primers a la tipologia B i la resta a la tipologia D, amb un total de 410 habitatges, dos blocs de 60 habitatges, i cinc blocs de 58 habitatges cadascun. La substitució d’aquests blocs va suposar l’extinció de les tipologies B i D. Per tal d’estalviar reallotjaments temporals, els nous blocs es construeixen al costat dels edificis antics. A diferència de la primera remodelació, aquests tenen lleugeres variacions de posició, mida i alçada respecte els blocs originals, no repeteixen la mateixa tipologia i hi ha un augment d’edificabilitat global, dotant als habitatges de millors condicions d’habitabilitat. L’eliminació d’un bloc d’un conjunt de tres blocs paral·lels va permetre l’aparició d’una plaça. Els blocs substituts de la tipologia B, augmenten la seva alçada de 3 plantes i disposen de comerç en planta baixa. 30 Etapa 2, fase 13 i fase 14 (1964) Arquitectes: C. Carmona Sanz, F. Escudero Ribot / Pedro López Íñigo En la fase 13 es completa el front de rambla Prim amb una illa dedicada a equipaments, on s’hi ubiquen un centre cívic, una escola de formació professional i una església. A més, l’illa compta amb 1 bloc d’habitatges de PB+11 de tipologia Y. Es tracta d’una torre esvelta amb sòcol comercial. En la fase 14, el Patronat completa els equipaments educatius del barri, on es construeixen 3 escoles públiques basades en un mateix disseny. A més, posteriorment es construeix el Col·legi del Sagrat Cor, el poliesportiu i el Mercat del Besòs. Etapa 3, fase 15 (1980-1983) La fase 15 inicia la remodelació del barri. Les deficiències constructives i les patologies que se’n van derivar van aconsellar l’enderroc de tres edificis. La fase va consistir en la demolició total i substitució dels edificis afectats, assenyalats al plànol amb els números 34, 37 i 57, que es corresponen amb les tipologies H, L i N respectivament, amb un total de 180 habitatges. Els tres edificis de nova construcció es caracteritzen per ser iguals entre ells constructiva i estèticament, estan ubicats en la mateixa posició i dimensions que els enderrocats, i mantenen el mateix nombre d’habitatges. Etapa 3, fase 16 (1998-2010) La fase 16, segon període de remodelació, és fruit de l’MPGM en l’àmbit dels blocs a remodelar al “Barri Sud- oest del Besòs”, aprovada definitivament el 17 de novembre de 1998. En aquesta fase es van substituir 7 blocs, assenyalats al plànol amb als números 1, 8, 17, 18, 19, 20 i 44, corresponent els dos primers a la tipologia B i la resta a la tipologia D, amb un total de 410 habitatges, dos blocs de 60 habitatges, i cinc blocs de 58 habitatges cadascun. La substitució d’aquests blocs va suposar l’extinció de les tipologies B i D. Per tal d’estalviar reallotjaments temporals, els nous blocs es construeixen al costat dels edificis antics. A diferència de la primera remodelació, aquests tenen lleugeres variacions de posició, mida i alçada respecte els blocs originals, no repeteixen la mateixa tipologia i hi ha un augment d’edificabilitat global, dotant als habitatges de millors condicions d’habitabilitat. L’eliminació d’un bloc d’un conjunt de tres blocs paral·lels va permetre l’aparició d’una plaça. Els blocs substituts de la tipologia B, augmenten la seva alçada de 3 plantes i disposen de comerç en planta baixa. 31 2.4. ANTECEDENTS DE PLANEJAMENT I ALTRES DOCUMENTS VINCULATS A L’ÀMBIT Pla Parcial “Poblado Sudoeste del Besós” (1959) El pla parcial, aprovat definitivament el 12/05/1959, estableix l’ordenació en bloc obert d’habitatge Sud-oest del Besòs. L’àmbit és una segregació del “Pla Parcial de la Zona de Llevant, sector sud”. El pla té com a objectiu la construcció de 3.000 habitatges “assequibles” seguint el “Pla d’Urgència Social de Barcelona”. L’edificació es disposa en tipologia de bloc obert agrupat en unitats que combinen diverses alçades, a excepció d’algunes torres en els seus límits amb la Gran Via. El pla es composa d’una memòria i de dos plànols: - Alçades de l’edificació: Defineix 5 tipus d’alçades de bloc, PB, PB+1, PB+5, PB+10 i PB+12. La part central de l’àmbit s’ordena amb edificis de PB, PB+1 i PB+5, mentre que als límits es distribueixen les majors alçades alternades amb edificis de PB. Al front de Rambla Prim els edificis són de PB+10, i a Gran Via i al Carrer Sant Ramon de Penyafort són de PB+12. El plànol també especifica l’ús dels edificis “d’ús públic”. - Alineacions i Rasants: Defineix la posició dels blocs respecte l’espai lliure. La planta distingeix els espais lliures públics dels verds privats. Proyecto de Ordenación del Poblado del Sudoeste del Besós, limitado por la calle Prim, Avenida de José Antonio, Segundo Cinturón de Ronda y Calle Llull. És el projecte en que s’atorguen les llicències d’obra. Modifica alguns aspectes de l’ordenació del Pla Parcial de 1959, com per exemple el canvi d’ús dels edificis “d’ús públic”. Les peces centrals que el Pla Parcial designava com a “Centro Comercial” passen a ser equipaments docents, i els edificis que s’anomenaven “Guardería infantil” reben l’ús de comercial. Aquests canvis no van ser recollits per una modificació del Pla Parcial de 1959 ni per cap figura de planejament posterior fins al Pla General Metropolità de 1976. Pla General Metropolità de Barcelona (1976) El PGM reconeix l’edificació executada als 1960, tenint en compte el Pla Parcial de 1959. Les qualificacions del PGM varien segons el plànol: El primer plànol d’escala 1:5000 qualifica tot l’àmbit de Zona 18 (volumetria específica), delimitant algun sòl de sistema de parcs i jardins (6a) i d’equipaments (7a) existents. En el Plànol d’Ordenació Física (POF) d’escala 1:2000, s’afegeixen com a 7a els edificis que el PP designava com a “Guardería Infantil”, però que s’havien redefinit com a pavellons comercials amb el Projecte d’Ordenació posterior. 32 2.4. ANTECEDENTS DE PLANEJAMENT I ALTRES DOCUMENTS VINCULATS A L’ÀMBIT Pla Parcial “Poblado Sudoeste del Besós” (1959) El pla parcial, aprovat definitivament el 12/05/1959, estableix l’ordenació en bloc obert d’habitatge Sud-oest del Besòs. L’àmbit és una segregació del “Pla Parcial de la Zona de Llevant, sector sud”. El pla té com a objectiu la construcció de 3.000 habitatges “assequibles” seguint el “Pla d’Urgència Social de Barcelona”. L’edificació es disposa en tipologia de bloc obert agrupat en unitats que combinen diverses alçades, a excepció d’algunes torres en els seus límits amb la Gran Via. El pla es composa d’una memòria i de dos plànols: - Alçades de l’edificació: Defineix 5 tipus d’alçades de bloc, PB, PB+1, PB+5, PB+10 i PB+12. La part central de l’àmbit s’ordena amb edificis de PB, PB+1 i PB+5, mentre que als límits es distribueixen les majors alçades alternades amb edificis de PB. Al front de Rambla Prim els edificis són de PB+10, i a Gran Via i al Carrer Sant Ramon de Penyafort són de PB+12. El plànol també especifica l’ús dels edificis “d’ús públic”. - Alineacions i Rasants: Defineix la posició dels blocs respecte l’espai lliure. La planta distingeix els espais lliures públics dels verds privats. Proyecto de Ordenación del Poblado del Sudoeste del Besós, limitado por la calle Prim, Avenida de José Antonio, Segundo Cinturón de Ronda y Calle Llull. És el projecte en que s’atorguen les llicències d’obra. Modifica alguns aspectes de l’ordenació del Pla Parcial de 1959, com per exemple el canvi d’ús dels edificis “d’ús públic”. Les peces centrals que el Pla Parcial designava com a “Centro Comercial” passen a ser equipaments docents, i els edificis que s’anomenaven “Guardería infantil” reben l’ús de comercial. Aquests canvis no van ser recollits per una modificació del Pla Parcial de 1959 ni per cap figura de planejament posterior fins al Pla General Metropolità de 1976. Pla General Metropolità de Barcelona (1976) El PGM reconeix l’edificació executada als 1960, tenint en compte el Pla Parcial de 1959. Les qualificacions del PGM varien segons el plànol: El primer plànol d’escala 1:5000 qualifica tot l’àmbit de Zona 18 (volumetria específica), delimitant algun sòl de sistema de parcs i jardins (6a) i d’equipaments (7a) existents. En el Plànol d’Ordenació Física (POF) d’escala 1:2000, s’afegeixen com a 7a els edificis que el PP designava com a “Guardería Infantil”, però que s’havien redefinit com a pavellons comercials amb el Projecte d’Ordenació posterior. 33 Modificació del PGM en l’àmbit dels blocs a remodelar del barri “Sud-Oest del Besòs” (1998) El pla és resultat del conveni urbanístic signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona el 1996 i defineix l’ordenació, les fases i etapes d’intervenció per portar a terme la remodelació dels blocs establerts. El pla té com a objectiu substituir els 410 habitatges (Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998)) afectats per la mateixa quantitat d’unitats en blocs residencials que millorin les condicions, incrementant la superfície útil de les unitats dels 50 m2 inicials a 75 m2, amb qualitat constructiva i accessibilitat. El criteri és simultaniejar la demolició dels edificis afectats amb la construcció dels nous blocs en el mateix àmbit, oferint la possibilitat de reallotjament sense temporalitats. L’ordenació segueix els criteris tipològics del pla parcial. Els habitatges es distribueixen en 4 blocs aïllats de PB+5 i 2 blocs de PB+8. La major part dels edificis es disposen en espais adjacents als blocs afectats, ocupant part dels sòls qualificats com a sistema de parcs i jardins, fet que motiva la redacció d’aquesta MPGM. Tots els blocs es mantenen a excepció d’un, i la ubicació d’aquest últim s’aprofita per crear una plaça Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998) d’uns 3.000 m2. La MPGM incrementa l’edificabilitat en 12.386 m2 però manté la densitat d’habitatge, fet que mantindrà els estàndards d’espai lliure. No obstant, aquest pla augmenta el sòl de sistema de parcs i jardins en 1.311 m2, seguint un càlcul que inclou el sòl qualificat pel PGM com a 6a i els espais entre blocs tipus “verd privat” qualificats com a zona 18. Pla de Millora Urbana per a l’Emplaçament de nuclis elevadors (2004) El pla es veu motivat per la iniciativa d’un promotor (IMASA) que és propietari d’una meitat de bloc situat al carrer Catània 2-4, i que té la intenció d’instal·lar un ascensor que sobresurt del volum edificable del bloc de PB+5. El Pla delimita un àmbit entre els carrers Cristòbal de Moura, Alfons el Magnànim, Perpinyà i Lluís Borrassa. L’estudi defineix la intervenció en tres tipologies de bloc de PB+5 (Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004)), plantejant la possibilitat que les comunitats instal·lin l’ascensor per l’exterior de forma individual. La Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004) primera intervenció en un bloc definiria el criteri estètic de la resta d’intervencions. S’estableix una ocupació màxima de 7,80m que genera un nou accés a l’escala comunitària. Els nous nuclis verticals envaeixen l’espai lliure al voltant del bloc, sòl qualificat com a zona 18. La posició propera al vial en tres blocs impossibiliten la disposició d’aquests nous accessos verticals. El Pla només es va aplicar en la comunitat que el va promocionar. Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009) 34 Modificació del PGM en l’àmbit dels blocs a remodelar del barri “Sud-Oest del Besòs” (1998) El pla és resultat del conveni urbanístic signat entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona el 1996 i defineix l’ordenació, les fases i etapes d’intervenció per portar a terme la remodelació dels blocs establerts. El pla té com a objectiu substituir els 410 habitatges (Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998)) afectats per la mateixa quantitat d’unitats en blocs residencials que millorin les condicions, incrementant la superfície útil de les unitats dels 50 m2 inicials a 75 m2, amb qualitat constructiva i accessibilitat. El criteri és simultaniejar la demolició dels edificis afectats amb la construcció dels nous blocs en el mateix àmbit, oferint la possibilitat de reallotjament sense temporalitats. L’ordenació segueix els criteris tipològics del pla parcial. Els habitatges es distribueixen en 4 blocs aïllats de PB+5 i 2 blocs de PB+8. La major part dels edificis es disposen en espais adjacents als blocs afectats, ocupant part dels sòls qualificats com a sistema de parcs i jardins, fet que motiva la redacció d’aquesta MPGM. Tots els blocs es mantenen a excepció d’un, i la ubicació d’aquest últim s’aprofita per crear una plaça Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998) d’uns 3.000 m2. La MPGM incrementa l’edificabilitat en 12.386 m2 però manté la densitat d’habitatge, fet que mantindrà els estàndards d’espai lliure. No obstant, aquest pla augmenta el sòl de sistema de parcs i jardins en 1.311 m2, seguint un càlcul que inclou el sòl qualificat pel PGM com a 6a i els espais entre blocs tipus “verd privat” qualificats com a zona 18. Pla de Millora Urbana per a l’Emplaçament de nuclis elevadors (2004) El pla es veu motivat per la iniciativa d’un promotor (IMASA) que és propietari d’una meitat de bloc situat al carrer Catània 2-4, i que té la intenció d’instal·lar un ascensor que sobresurt del volum edificable del bloc de PB+5. El Pla delimita un àmbit entre els carrers Cristòbal de Moura, Alfons el Magnànim, Perpinyà i Lluís Borrassa. L’estudi defineix la intervenció en tres tipologies de bloc de PB+5 (Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004)), plantejant la possibilitat que les comunitats instal·lin l’ascensor per l’exterior de forma individual. La Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004) primera intervenció en un bloc definiria el criteri estètic de la resta d’intervencions. S’estableix una ocupació màxima de 7,80m que genera un nou accés a l’escala comunitària. Els nous nuclis verticals envaeixen l’espai lliure al voltant del bloc, sòl qualificat com a zona 18. La posició propera al vial en tres blocs impossibiliten la disposició d’aquests nous accessos verticals. El Pla només es va aplicar en la comunitat que el va promocionar. Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009) 35 Pla de Millora Urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs d’habitatge del barri Besòs-Maresme (2009) El pla segueix el conveni signat el 2007 entre les administracions i l’associació de veïns per a la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs que no s’han remodelat. El pla recull les indicacions d’un estudi previ encarregat pel Patronat Municipal de l’Habitatge als tècnics Pere Giol i Ramon M. Garcia, que establia la intervenció per a 6 blocs tipus (Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009)). El pla indica que dels 44 blocs originals, en resten 34 donat que 10 han sigut substituïts íntegrament per 9 de nova construcció. Els 34 blocs suposen 132 comunitats, d’on només 2 han executat la integració d’un nucli per a l’exterior, però que no resol l’accessibilitat degut a que no són practicables (els ascensors s’aturen a mig replà). Els nous nuclis plantejats pel PMU se situen sobre sòl de zona 18, en tant que “verd privat” titularitat del Patronat, sota la figura d’autorització d’ocupació privativa fins a la demolició de l’edifici. Altres documents vinculats a l’àmbit Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006) Projecte d’Urbanització de part del Sud-oest del Besòs (2006) Aquest projecte defineix la reurbanització d’un sector de 99.386 m2 (Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006)) als entorns dels blocs de nova construcció motivats per l’MPGM de 1998. L’autor del projecte és V.V.V. SL i el seu cost va ser de 16.382.492,16 € (PEC+IVA). Conveni Patronat – Ajuntament de Barcelona – Associació de Veïns del Sud-oest del Besòs (2007) Se signa un conveni entre les administracions competents i les associacions veïnals per a la reparació de les patologies estructurals en les edificacions residencials de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. Conveni Patronat – Ajuntament de Barcelona – Rehabilitació estructural, Canyelles i Sud-oest del Besòs (2013) Se signa un conveni per rehabilitar estructuralment els blocs dels barris de Canyelles i del Sud-oest del Besòs. El primer conveni es va signar el 7 de novembre de 2013 i es renova anualment. 36 Pla de Millora Urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs d’habitatge del barri Besòs-Maresme (2009) El pla segueix el conveni signat el 2007 entre les administracions i l’associació de veïns per a la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs que no s’han remodelat. El pla recull les indicacions d’un estudi previ encarregat pel Patronat Municipal de l’Habitatge als tècnics Pere Giol i Ramon M. Garcia, que establia la intervenció per a 6 blocs tipus (Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009)). El pla indica que dels 44 blocs originals, en resten 34 donat que 10 han sigut substituïts íntegrament per 9 de nova construcció. Els 34 blocs suposen 132 comunitats, d’on només 2 han executat la integració d’un nucli per a l’exterior, però que no resol l’accessibilitat degut a que no són practicables (els ascensors s’aturen a mig replà). Els nous nuclis plantejats pel PMU se situen sobre sòl de zona 18, en tant que “verd privat” titularitat del Patronat, sota la figura d’autorització d’ocupació privativa fins a la demolició de l’edifici. Altres documents vinculats a l’àmbit Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006) Projecte d’Urbanització de part del Sud-oest del Besòs (2006) Aquest projecte defineix la reurbanització d’un sector de 99.386 m2 (Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006)) als entorns dels blocs de nova construcció motivats per l’MPGM de 1998. L’autor del projecte és V.V.V. SL i el seu cost va ser de 16.382.492,16 € (PEC+IVA). Conveni Patronat – Ajuntament de Barcelona – Associació de Veïns del Sud-oest del Besòs (2007) Se signa un conveni entre les administracions competents i les associacions veïnals per a la reparació de les patologies estructurals en les edificacions residencials de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. Conveni Patronat – Ajuntament de Barcelona – Rehabilitació estructural, Canyelles i Sud-oest del Besòs (2013) Se signa un conveni per rehabilitar estructuralment els blocs dels barris de Canyelles i del Sud-oest del Besòs. El primer conveni es va signar el 7 de novembre de 2013 i es renova anualment. 37 2.5. SITUACIÓ SOCIAL Evolució en la immigració 400.000 Antecedents de població 300.000 El creixement de la ciutat de Barcelona ja és significatiu des de mitjans del segle XIX. La població es dobla 200.000 entre els anys 1900-1930 i arriba al milió d’habitants, una part molt important d’aquest creixement de població 100.000 es deu a la immigració que en un primer moment prové de les comarques rurals pròpies de Catalunya, i 0 després, a la dècada dels anys vint, de la resta d’Espanya. L’evolució de les dades d’immigració és paral·lela 1900-1910 1910-1920 1920-1930 1950-1960 al procés d’industrialització i a la creixent demanda de mà d’obra que genera. Tot i així, la dècada dels anys 20 correspon a un dels moments de més entrada d’immigrants a la ciutat. Al barri del Besòs i el Maresme durant la postguerra, l’augment demogràfic també s’ha d’atribuir a la Població i Llars 2018 immigració. El creixement anual mitjà entre el 1950 i el 1960 va ser de 557 persones. El 1960 el cens era de Població (valor absolut) 23.546 15.801 habitants, que passaren a 24.451 el 1970 (en part per l’ocupació del barri del Besòs), mentre que el Homes 11.957 creixement de 1970-80, d’unes 12.000 persones, es degué a l’ocupació de la Mina. L’any 1981 (36.397 habitants), s’inicià, seguint la tònica decreixent del cinturó barceloní, una lenta tendència regressiva 34.735 h Dones 11.589 el 1986, 34.154 h el 1991, 32.830 h el 1998 i 32.940 h el 2005). Densitat neta (habitants/hectàrea residencial) 838 Estructura d'edats: grup 0-3* 3,70% Demografia i tipologia social grup 0-15 anys* 15,6% La població del barri del Besòs i el Maresme ha experimentat una pèrdua d’efectius durant els deu anys del grup 16-64 anys 66,60% període 2005-2015, concretament de 2.579 persones, xifra que representa una reducció de població del 10,7 grup 65 i més anys 17,70% %. Si es compara el barri amb les altres dues unitats territorials s’observa que és l’únic que perd població, ja Població de 75 i més anys (valor absolut) 10,22% que tant el Districte com la ciutat en guanyen, 5,95 % i 0,72 % respectivament. Pel que fa a la distribució per sexes, el fet més destacable és el 12,36 % de dones que marxen del barri, percentatge cinc punts superior al % 65 i més anys que viuen sols 27,0% dels homes. Aquesta pèrdua de població es pot explicar pel retorn de persones estrangeres als seus països % 75 i més anys que viuen sols 32,7% d’origen o bé pel fet que les persones nouvingudes no tenen la ciutadania reconeguda. La piràmide de % Homes (65-84 anys que viuen sols) 16,5% població del barri del Besòs i el Maresme ens permet copsar els pesos dels grups quinquennals de població % Dones (65-84 anys que viuen sols) 41,9% segons el sexe i, en aquest sentit, s’observa com els homes tenen un pes força superior al de les dones en Població de 85 i més anys que viu sola (valor absolut) 348 les edats centrals, mentre que les dones formen un contingent més important en les edats més avançades, a Persones usuàries de la Targeta Rosa 3.597 causa de l’esperança de vida més elevada. En el conjunt del barri, l’esperança de vida en el darrers cinc anys ha estat de 82,36 anys, un punt i mig per sota la mitjana de la ciutat. El nombre de persones de més de Índex envelliment 113,40 65 anys que viuen soles respecte al total de població del barri és del 4,99%, una proporció per sota la del Índex sobre envelliment 57,60 conjunt de barris barcelonins. Ara bé, l’índex de sobre envelliment és més acusat, ja que del total de Nombre d'estrangers (valor absolut) 6.631 persones que viuen soles de més de 65 anys, més de la meitat són més grans de 80 anys, concretament, % estrangers (s/població) 28% 603 persones del barri. Principals nacionalitats Pakistan, Marroc, Xina Nombre de domicilis 8.304 Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,80 % domicilis amb un adult i un o més menors (1) 3,10% 38 2.5. SITUACIÓ SOCIAL Evolució en la immigració 400.000 Antecedents de població 300.000 El creixement de la ciutat de Barcelona ja és significatiu des de mitjans del segle XIX. La població es dobla 200.000 entre els anys 1900-1930 i arriba al milió d’habitants, una part molt important d’aquest creixement de població 100.000 es deu a la immigració que en un primer moment prové de les comarques rurals pròpies de Catalunya, i 0 després, a la dècada dels anys vint, de la resta d’Espanya. L’evolució de les dades d’immigració és paral·lela 1900-1910 1910-1920 1920-1930 1950-1960 al procés d’industrialització i a la creixent demanda de mà d’obra que genera. Tot i així, la dècada dels anys 20 correspon a un dels moments de més entrada d’immigrants a la ciutat. Al barri del Besòs i el Maresme durant la postguerra, l’augment demogràfic també s’ha d’atribuir a la Població i Llars 2018 immigració. El creixement anual mitjà entre el 1950 i el 1960 va ser de 557 persones. El 1960 el cens era de Població (valor absolut) 23.546 15.801 habitants, que passaren a 24.451 el 1970 (en part per l’ocupació del barri del Besòs), mentre que el Homes 11.957 creixement de 1970-80, d’unes 12.000 persones, es degué a l’ocupació de la Mina. L’any 1981 (36.397 habitants), s’inicià, seguint la tònica decreixent del cinturó barceloní, una lenta tendència regressiva 34.735 h Dones 11.589 el 1986, 34.154 h el 1991, 32.830 h el 1998 i 32.940 h el 2005). Densitat neta (habitants/hectàrea residencial) 838 Estructura d'edats: grup 0-3* 3,70% Demografia i tipologia social grup 0-15 anys* 15,6% La població del barri del Besòs i el Maresme ha experimentat una pèrdua d’efectius durant els deu anys del grup 16-64 anys 66,60% període 2005-2015, concretament de 2.579 persones, xifra que representa una reducció de població del 10,7 grup 65 i més anys 17,70% %. Si es compara el barri amb les altres dues unitats territorials s’observa que és l’únic que perd població, ja Població de 75 i més anys (valor absolut) 10,22% que tant el Districte com la ciutat en guanyen, 5,95 % i 0,72 % respectivament. Pel que fa a la distribució per sexes, el fet més destacable és el 12,36 % de dones que marxen del barri, percentatge cinc punts superior al % 65 i més anys que viuen sols 27,0% dels homes. Aquesta pèrdua de població es pot explicar pel retorn de persones estrangeres als seus països % 75 i més anys que viuen sols 32,7% d’origen o bé pel fet que les persones nouvingudes no tenen la ciutadania reconeguda. La piràmide de % Homes (65-84 anys que viuen sols) 16,5% població del barri del Besòs i el Maresme ens permet copsar els pesos dels grups quinquennals de població % Dones (65-84 anys que viuen sols) 41,9% segons el sexe i, en aquest sentit, s’observa com els homes tenen un pes força superior al de les dones en Població de 85 i més anys que viu sola (valor absolut) 348 les edats centrals, mentre que les dones formen un contingent més important en les edats més avançades, a Persones usuàries de la Targeta Rosa 3.597 causa de l’esperança de vida més elevada. En el conjunt del barri, l’esperança de vida en el darrers cinc anys ha estat de 82,36 anys, un punt i mig per sota la mitjana de la ciutat. El nombre de persones de més de Índex envelliment 113,40 65 anys que viuen soles respecte al total de població del barri és del 4,99%, una proporció per sota la del Índex sobre envelliment 57,60 conjunt de barris barcelonins. Ara bé, l’índex de sobre envelliment és més acusat, ja que del total de Nombre d'estrangers (valor absolut) 6.631 persones que viuen soles de més de 65 anys, més de la meitat són més grans de 80 anys, concretament, % estrangers (s/població) 28% 603 persones del barri. Principals nacionalitats Pakistan, Marroc, Xina Nombre de domicilis 8.304 Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,80 % domicilis amb un adult i un o més menors (1) 3,10% 39 Ensenyament i formació El barri es caracteritza per un diferencial rellevant amb la ciutat, com també dins el propi Districte en relació amb el nivell acadèmic, ja que un 7,6 % de la població presenta un nivell d’instrucció insuficient, és a dir, no té estudis i és analfabeta. És el novè barri de la ciutat amb la taxa més elevada. Alhora, un 35 % només ha cursat estudis primaris. Per contra, les persones amb titulació universitària tan sols representen el 9 % de la població del barri, la xifra més baixa en relació amb els barris de l’entorn i la vuitena més baixa de tot Barcelona. Comunitat diversa El barri del Besòs-Maresme és un dels barris de la ciutat amb major nombre de persones estrangeres, 23% de població, el cinquè barri de la ciutat amb major pes relatiu de persones residents estrangers. Les nacionalitats amb un major pes són les de Pakistan, el Marroc i la Xina. En el barri veí de Verneda - La Pau, els estrangers són un 10% i les principals nacionalitats són de la Xina, Pakistan i l'Equador. Les darreres dades obtingudes pel Gabinet Tècnic de Programació de la Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona amb data de 2018, són les següents: Activitat econòmica A l’àmbit del mercat de treball, es registra un nombre de persones a l’atur de 1.376, de les quals un 46,3% són homes i un 53,7% dones, amb un 23,7% d’estrangers, un 13,3% menors de 29 anys, un 33,1% d’atur dels 30-44 anys i un 53,5% de més de 45 anys. Degut a aquest elevat nivell d’atur dels veïns del barri (12,3%), en molts casos de llarga durada, representa una de les causes de trastorn psicològic que tenen més incidència en els problemes de salut mental. En aquest sentit, cal destacar la important tasca de diverses entitats establertes al barri que treballen per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i d’altres en risc d’exclusió social. El barri se situa a la cua de la ciutat pel que fa a la renda familiar disponible (58,9 %) respecte a l’índex 100 de la ciutat), malgrat haver experimentat un lleuger augment el darrer any, i, a la vegada, presenta una taxa d’atur elevada (12,3 %) amb un nombre important d’aturats de llarga durada. Aquests factors tenen una clara incidència en la situació de vulnerabilitat de la ciutadania. A més a més, el fet que un gran nombre de residents de nacionalitat estrangera tenen un perfil professional baix i, en ocasions, dèficits de competències bàsiques per a la seva ocupabilitat, dificulta la possibilitat que millorin la seva formació o es requalifiquin, cosa que allarga el procés d’inserció laboral. Per revertir el baix índex d’ocupació del barri cal una atenció especial i una formació adaptada a les seves necessitats. 40 Ensenyament i formació El barri es caracteritza per un diferencial rellevant amb la ciutat, com també dins el propi Districte en relació amb el nivell acadèmic, ja que un 7,6 % de la població presenta un nivell d’instrucció insuficient, és a dir, no té estudis i és analfabeta. És el novè barri de la ciutat amb la taxa més elevada. Alhora, un 35 % només ha cursat estudis primaris. Per contra, les persones amb titulació universitària tan sols representen el 9 % de la població del barri, la xifra més baixa en relació amb els barris de l’entorn i la vuitena més baixa de tot Barcelona. Comunitat diversa El barri del Besòs-Maresme és un dels barris de la ciutat amb major nombre de persones estrangeres, 23% de població, el cinquè barri de la ciutat amb major pes relatiu de persones residents estrangers. Les nacionalitats amb un major pes són les de Pakistan, el Marroc i la Xina. En el barri veí de Verneda - La Pau, els estrangers són un 10% i les principals nacionalitats són de la Xina, Pakistan i l'Equador. Les darreres dades obtingudes pel Gabinet Tècnic de Programació de la Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona amb data de 2018, són les següents: Activitat econòmica A l’àmbit del mercat de treball, es registra un nombre de persones a l’atur de 1.376, de les quals un 46,3% són homes i un 53,7% dones, amb un 23,7% d’estrangers, un 13,3% menors de 29 anys, un 33,1% d’atur dels 30-44 anys i un 53,5% de més de 45 anys. Degut a aquest elevat nivell d’atur dels veïns del barri (12,3%), en molts casos de llarga durada, representa una de les causes de trastorn psicològic que tenen més incidència en els problemes de salut mental. En aquest sentit, cal destacar la important tasca de diverses entitats establertes al barri que treballen per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i d’altres en risc d’exclusió social. El barri se situa a la cua de la ciutat pel que fa a la renda familiar disponible (58,9 %) respecte a l’índex 100 de la ciutat), malgrat haver experimentat un lleuger augment el darrer any, i, a la vegada, presenta una taxa d’atur elevada (12,3 %) amb un nombre important d’aturats de llarga durada. Aquests factors tenen una clara incidència en la situació de vulnerabilitat de la ciutadania. A més a més, el fet que un gran nombre de residents de nacionalitat estrangera tenen un perfil professional baix i, en ocasions, dèficits de competències bàsiques per a la seva ocupabilitat, dificulta la possibilitat que millorin la seva formació o es requalifiquin, cosa que allarga el procés d’inserció laboral. Per revertir el baix índex d’ocupació del barri cal una atenció especial i una formació adaptada a les seves necessitats. 41 Unifamiliar Plurifamiliar baixa densitat Plurifamiliar baixa densitat mixta 3. TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA X E C I R PB+1 3.1. DEFINICIÓ Plurifamiliar Extingides L’antic barri del Sud-oest del Besòs és un exemple característic dels teixits urbans de bloc obert que van A K J L B D proliferar per Barcelona durant la segona meitat del segle XX. El seu disseny es basa en els criteris racionalistes i d’higienisme introduïts per la Carta d’Atenes, on els nous barris d’habitatges havien de comptar amb més espai lliure i millors condicions d’habitabilitat. Els diferents blocs es van repartir entre diversos arquitectes que van aplicar el mateix disseny i sistemes PB+5 constructius als conjunts que projectaven. La modulació i estandardització dels processos constructius va H M N F G donar lloc a les diferents tipologies edificatòries que trobem en l’actualitat en el territori i que caracteritzen el barri del Sud-oest del Besòs. Originalment, els blocs tenien unes alçades clares que distingien els tipus d’habitatge i la presència o absència de comerç en planta baixa. Les alçades i els tipus eren els següents: PB+1 (Baixa densitat): Plurifamiliar mixta - Blocs residencials de PB+1 d’habitatges unifamiliars en filera T U V O S - Blocs residencials de PB+1 d’habitatges plurifamiliars - Blocs mixtes de PB+1 d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa PB+5 (Mitja densitat): - Blocs residencials de PB+5 d’habitatges plurifamiliars PB+11 (Alta densitat): P Q - Blocs mixtes de PB+11 d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa Y El disseny es basa en les diferents repeticions dels mòduls tipus (les comunitats) que es va agrupant en PB+11 diferents escales, arribant a la configuració de cadascuna de les tipologies edificatòries: - Comunitat: agrupació d’habitatges al voltant d’una escala d’ús comú. - Bloc: agrupació d’un mateix mòdul de comunitats contigües conformant un edifici aïllat. W - Conjunt: agrupació de blocs de les mateixes característiques amb espais lliures compartits. - Tipologia: grup de conjunts (o blocs aïllats) que comparteixen característiques. La denominació de les tipologies s’estableix mitjançant l’ordre cronològic de construcció segons les etapes i fases descrites anteriorment. Amb l’objectiu de simplificar-ne la lectura, aquest capítol organitza les tipologies agrupant-les segons similituds de disseny, per sobre de l’ordre alfabètic i cronològic. 42 Unifamiliar Plurifamiliar baixa densitat Plurifamiliar baixa densitat mixta 3. TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA X E C I R PB+1 3.1. DEFINICIÓ Plurifamiliar Extingides L’antic barri del Sud-oest del Besòs és un exemple característic dels teixits urbans de bloc obert que van A K J L B D proliferar per Barcelona durant la segona meitat del segle XX. El seu disseny es basa en els criteris racionalistes i d’higienisme introduïts per la Carta d’Atenes, on els nous barris d’habitatges havien de comptar amb més espai lliure i millors condicions d’habitabilitat. Els diferents blocs es van repartir entre diversos arquitectes que van aplicar el mateix disseny i sistemes PB+5 constructius als conjunts que projectaven. La modulació i estandardització dels processos constructius va H M N F G donar lloc a les diferents tipologies edificatòries que trobem en l’actualitat en el territori i que caracteritzen el barri del Sud-oest del Besòs. Originalment, els blocs tenien unes alçades clares que distingien els tipus d’habitatge i la presència o absència de comerç en planta baixa. Les alçades i els tipus eren els següents: PB+1 (Baixa densitat): Plurifamiliar mixta - Blocs residencials de PB+1 d’habitatges unifamiliars en filera T U V O S - Blocs residencials de PB+1 d’habitatges plurifamiliars - Blocs mixtes de PB+1 d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa PB+5 (Mitja densitat): - Blocs residencials de PB+5 d’habitatges plurifamiliars PB+11 (Alta densitat): P Q - Blocs mixtes de PB+11 d’habitatges plurifamiliars i comerç en planta baixa Y El disseny es basa en les diferents repeticions dels mòduls tipus (les comunitats) que es va agrupant en PB+11 diferents escales, arribant a la configuració de cadascuna de les tipologies edificatòries: - Comunitat: agrupació d’habitatges al voltant d’una escala d’ús comú. - Bloc: agrupació d’un mateix mòdul de comunitats contigües conformant un edifici aïllat. W - Conjunt: agrupació de blocs de les mateixes característiques amb espais lliures compartits. - Tipologia: grup de conjunts (o blocs aïllats) que comparteixen característiques. La denominació de les tipologies s’estableix mitjançant l’ordre cronològic de construcció segons les etapes i fases descrites anteriorment. Amb l’objectiu de simplificar-ne la lectura, aquest capítol organitza les tipologies agrupant-les segons similituds de disseny, per sobre de l’ordre alfabètic i cronològic. 43 Quadre resum de les tipologies edificatòries residencials originals (O) i actualment existents (E) Còmput Nomenclatura Còmput Tipologia Nomenclatura Tipologia Conj. Blocs Comun. Habitatges Número de Estudi PMU Conj. Blocs Comun. Habitatges Estudi PMU E O bloc patològic Ascensors Número de bloc patològic Ascensors Etapa 2 O E O E O E (1977) (2009) Etapa 1 O E O E O E O E (1977) (2009) O 1 1 2 2 6 6 212 212 86, 87 P A 2 2 6 6 36 36 432 432 2, 3, 4, 9, 10, 11 E 2 B - - 2 - 10 - 120 - (1, 8) B - P 1 1 3 3 15 15 330 330 81, 82, 83 O 5, 6, 7, 48, 49, C 2 2 8 8 - - 122 122 Y - 50, 51, 52 Q 1 1 2 2 4 4 88 88 84, 85 O (17, 18, 19, 20, D 1 - 5 - 10 - 290 - F - 44) 12, 13, 14, 15, R 2 2 4 4 8 8 16 16 92, 93, 94, 95 - 16, 21, 22, 23, E 4 4 15 15 - - 246 246 X/X' - 24, 25, 41, 42, S 1 1 2 2 8 8 352 352 79, 80 N 43, 67, 68 54, 55, 56, 63, F 3 3 10 10 30 30 720 720 64, 65, 66, 71, H 1 72, 73 T 1 1 1 1 5 5 110 110 74 M G 1 1 2 2 2 2 48 48 69, 70 H' 1 U 1 1 1 1 8 8 176 176 75 M 27, 28, 29, (34), H 2 2 6 5 18 15 432 360 A 3 35, 36 I 1 1 3 3 - - 48 48 30, 31, 32 Z - V 1 1 3 3 6 6 132 132 76, 77, 78 M J - - 2 2 10 10 120 120 26, 33 G 5 W 2 2 4 4 4 4 452 452 88, 89, 90, 91 Q K 1 1 3 3 18 18 216 216 38, 39, 40 D 4 X - - 2 2 6 6 12 12 96, 97 - L - - 3 2 15 10 180 120 (37), 53, 62 C 2b Y - - 1 1 1 1 22 22 99 - M 1 1 3 3 9 9 216 216 45, 46, 47 A' 3 Total Etapa 2 11 11 25 25 71 71 1.902 1.902 N 1 - 2 1 4 2 96 48 (57), 58 A'' 3 TOTAL ÀMBIT 30 26 95 85 233 203 5.188 4.598 Total Etapa 1 19 15 70 60 162 132 3.286 2.696 Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 44 Quadre resum de les tipologies edificatòries residencials originals (O) i actualment existents (E) Còmput Nomenclatura Còmput Tipologia Nomenclatura Tipologia Conj. Blocs Comun. Habitatges Número de Estudi PMU Conj. Blocs Comun. Habitatges Estudi PMU E O bloc patològic Ascensors Número de bloc patològic Ascensors Etapa 2 O E O E O E (1977) (2009) Etapa 1 O E O E O E O E (1977) (2009) O 1 1 2 2 6 6 212 212 86, 87 P A 2 2 6 6 36 36 432 432 2, 3, 4, 9, 10, 11 E 2 B - - 2 - 10 - 120 - (1, 8) B - P 1 1 3 3 15 15 330 330 81, 82, 83 O 5, 6, 7, 48, 49, C 2 2 8 8 - - 122 122 Y - 50, 51, 52 Q 1 1 2 2 4 4 88 88 84, 85 O (17, 18, 19, 20, D 1 - 5 - 10 - 290 - F - 44) 12, 13, 14, 15, R 2 2 4 4 8 8 16 16 92, 93, 94, 95 - 16, 21, 22, 23, E 4 4 15 15 - - 246 246 X/X' - 24, 25, 41, 42, S 1 1 2 2 8 8 352 352 79, 80 N 43, 67, 68 54, 55, 56, 63, F 3 3 10 10 30 30 720 720 64, 65, 66, 71, H 1 72, 73 T 1 1 1 1 5 5 110 110 74 M G 1 1 2 2 2 2 48 48 69, 70 H' 1 U 1 1 1 1 8 8 176 176 75 M 27, 28, 29, (34), H 2 2 6 5 18 15 432 360 A 3 35, 36 I 1 1 3 3 - - 48 48 30, 31, 32 Z - V 1 1 3 3 6 6 132 132 76, 77, 78 M J - - 2 2 10 10 120 120 26, 33 G 5 W 2 2 4 4 4 4 452 452 88, 89, 90, 91 Q K 1 1 3 3 18 18 216 216 38, 39, 40 D 4 X - - 2 2 6 6 12 12 96, 97 - L - - 3 2 15 10 180 120 (37), 53, 62 C 2b Y - - 1 1 1 1 22 22 99 - M 1 1 3 3 9 9 216 216 45, 46, 47 A' 3 Total Etapa 2 11 11 25 25 71 71 1.902 1.902 N 1 - 2 1 4 2 96 48 (57), 58 A'' 3 TOTAL ÀMBIT 30 26 95 85 233 203 5.188 4.598 Total Etapa 1 19 15 70 60 162 132 3.286 2.696 Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 45 3.2. TIPOLOGIA A Dades generals El bloc de tipologia A està format per sis comunitats de Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez dos habitatges per replà. Cadascun dels habitatges es Any de construcció: 1959-1961 distribueix en una única crugia de 4,50 m de llum, entre murs de càrrega perpendiculars a façana. La façana a Etapa: 1 sud és oberta, i el tancament de vidre s’endarrereix envidrat donant lloc a un balcó. L'estança principal acull Fase: 1 simultàniament quatre funcions: sala d'estar, menjador, Blocs projectats: 6 cuina i espai multifuncional. Alçada del bloc: PB+5 La resta de l’habitatge es redueix a un lavabo i dos E=Sala d’estar dormitoris. Entre habitatge i habitatge, darrere de K=Cuina Dimensió del bloc: 69,30 x 12,50 m l'escala, hi ha una galeria amb safareig. B=Bany L=Safareig Nombre total de comunitats: 36 L'estructura, es resol amb murs de càrrega de 12,40 m D=Dormitori construïts amb peces de ceràmica armada i sostres Habitatges per comunitat: 12 Planta tipus Fotografia autoportants. Els tancaments són paraments de metall Total d’habitatges de la tipologia: 432 fix de vidre amb finestres practicables de fusta o amb massissos de totxana armats i recoberts amb rajoles Inclou els blocs: 2, 3, 4, 9, 10, 11 vitrificades tipus Bisbal. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable a la catalana sense barana perimetral. Podem trobar xemeneies d’evacuació i un accés a coberta. Comunitat Bloc Conjunt MURS DE CÀRREGA Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant les façanes transversals, les parets de les caixes d’escala i les parets de separació entre les diferents escales. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals. La façana posterior està formada per una peça de formigó de 15x70 cm. A la façana principal podem trobar la mateixa peça de formigó a cada planta però en aquest cas damunt d’aquesta s’hi col·loca una paret de maó doble amb càmera d’aire revestida de rajola ceràmica. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix variable entre 40 i 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 46 3.2. TIPOLOGIA A Dades generals El bloc de tipologia A està format per sis comunitats de Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez dos habitatges per replà. Cadascun dels habitatges es Any de construcció: 1959-1961 distribueix en una única crugia de 4,50 m de llum, entre murs de càrrega perpendiculars a façana. La façana a Etapa: 1 sud és oberta, i el tancament de vidre s’endarrereix envidrat donant lloc a un balcó. L'estança principal acull Fase: 1 simultàniament quatre funcions: sala d'estar, menjador, Blocs projectats: 6 cuina i espai multifuncional. Alçada del bloc: PB+5 La resta de l’habitatge es redueix a un lavabo i dos E=Sala d’estar dormitoris. Entre habitatge i habitatge, darrere de K=Cuina Dimensió del bloc: 69,30 x 12,50 m l'escala, hi ha una galeria amb safareig. B=Bany L=Safareig Nombre total de comunitats: 36 L'estructura, es resol amb murs de càrrega de 12,40 m D=Dormitori construïts amb peces de ceràmica armada i sostres Habitatges per comunitat: 12 Planta tipus Fotografia autoportants. Els tancaments són paraments de metall Total d’habitatges de la tipologia: 432 fix de vidre amb finestres practicables de fusta o amb massissos de totxana armats i recoberts amb rajoles Inclou els blocs: 2, 3, 4, 9, 10, 11 vitrificades tipus Bisbal. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable a la catalana sense barana perimetral. Podem trobar xemeneies d’evacuació i un accés a coberta. Comunitat Bloc Conjunt MURS DE CÀRREGA Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant les façanes transversals, les parets de les caixes d’escala i les parets de separació entre les diferents escales. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals. La façana posterior està formada per una peça de formigó de 15x70 cm. A la façana principal podem trobar la mateixa peça de formigó a cada planta però en aquest cas damunt d’aquesta s’hi col·loca una paret de maó doble amb càmera d’aire revestida de rajola ceràmica. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix variable entre 40 i 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 47 3.3. TIPOLOGIA K Dades generals La solució és similar a la tipologia A, projectada pel mateix Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez equip (López Íñigo, Subías i Giráldez). Any de construcció: 1959-1961 La distribució d’aquest habitatge s’organitza a partir de la Etapa: 1 sala d’estar, on totes les dependències hi donen directament, establint-se com a únic element organitzador Fase: 5 dels espais. Hi ha dos dormitoris, un de simple i un de doble. Blocs projectats: 3 E=Sala d’estar El bany i la cuina ventilen mitjançant un petit pati tècnic, Alçada del bloc: PB+5 K=Cuina evitant la instal·lació de conductes. La solució de la cuina B=Bany Dimensió del bloc: 68,90 x12,50 m és poc habitual en els habitatges del Sud-oest del Besòs, L=Safareig es troba oberta a la sala d’estar per un dels seus costats. D=Dormitori Nombre total de comunitats: 18 Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 12 Total d’habitatges de la tipologia: 216 Inclou els blocs: 38, 39, 40 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana sense barana perimetral. MURS DE CÀRREGA Comunitat Bloc Conjunt Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant les façanes transversals, les parets de les caixes d’escala i les parets de separació entre les diferents escales. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. La façana nord-oest està revestida de rajola ceràmica. Aquestes, degut a la seva disposició, també formen el tancament posterior de la caixa d’escales. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 48 3.3. TIPOLOGIA K Dades generals La solució és similar a la tipologia A, projectada pel mateix Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez equip (López Íñigo, Subías i Giráldez). Any de construcció: 1959-1961 La distribució d’aquest habitatge s’organitza a partir de la Etapa: 1 sala d’estar, on totes les dependències hi donen directament, establint-se com a únic element organitzador Fase: 5 dels espais. Hi ha dos dormitoris, un de simple i un de doble. Blocs projectats: 3 E=Sala d’estar El bany i la cuina ventilen mitjançant un petit pati tècnic, Alçada del bloc: PB+5 K=Cuina evitant la instal·lació de conductes. La solució de la cuina B=Bany Dimensió del bloc: 68,90 x12,50 m és poc habitual en els habitatges del Sud-oest del Besòs, L=Safareig es troba oberta a la sala d’estar per un dels seus costats. D=Dormitori Nombre total de comunitats: 18 Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 12 Total d’habitatges de la tipologia: 216 Inclou els blocs: 38, 39, 40 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana sense barana perimetral. MURS DE CÀRREGA Comunitat Bloc Conjunt Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant les façanes transversals, les parets de les caixes d’escala i les parets de separació entre les diferents escales. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. La façana nord-oest està revestida de rajola ceràmica. Aquestes, degut a la seva disposició, també formen el tancament posterior de la caixa d’escales. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 49 3.4 TIPOLOGIA F Dades generals Arquitectes: López Íñigo Els blocs d’aquesta tipologia estan formats per tres Any de construcció: 1959-1961 comunitats amb 4 habitatges per replà cadascun i amb dos Etapa: 1 patis interiors compartits, els quals tenen un tancament amb una gelosia de maó. Cada habitatge té un petit balcó a la Fase: 3 sala d’estar que sobresurt de la façana. El mòdul de la E= sala d’estar comunitat és el mateix que la tipologia G. K= cuina Blocs projectats: 10 B= bany La distribució de l’habitatge és simple, s’accedeix per un Alçada del bloc: PB+5 L=Safareig vestíbul que dona a la sala d’estar de la qual surt un D=Dormitori Dimensió del bloc: 69,00 x 9,50 m passadís que distribueix cap a les altres dependències. Inicialment la situació del bany i la cuina no està marcada als Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 30 plànols degut a la seva dimensió reduïda. Habitatges per comunitat: 24 La fonamentació es resol mitjançant pilots semiprofunds d'uns 9 m per dues raons, la millora del sòl necessària i la Total d’habitatges de la tipologia: 720 càrrega addicional del reblert de terra de 2 m. Inclou els blocs: 54-56, 63-66, 71-73 Els forjats es van minorar, reduint el cantell al mínim, permetent una càmera sanitària a la planta baixa. Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta transitable feta a la catalana sense barana perimetral. L’evacuació d’aigües està resolta per sis pendents amb dos embornals per escala. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un gruix de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. El balcó és en mènsula de formigó armat per a cada habitatge de 0,80 m de voladiu. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i s’encarreguen de configurar les façanes transversals i les parets divisòries dels habitatges de diferent escala. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltó ceràmic, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots semiprofunds d’uns 9 m de profunditat de formigó en massa. Existència d’una càmera sanitària per fer front a la Emplaçament dins de l’àmbit proximitat de la capa d’aigües freàtiques. 50 3.4 TIPOLOGIA F Dades generals Arquitectes: López Íñigo Els blocs d’aquesta tipologia estan formats per tres Any de construcció: 1959-1961 comunitats amb 4 habitatges per replà cadascun i amb dos Etapa: 1 patis interiors compartits, els quals tenen un tancament amb una gelosia de maó. Cada habitatge té un petit balcó a la Fase: 3 sala d’estar que sobresurt de la façana. El mòdul de la E= sala d’estar comunitat és el mateix que la tipologia G. K= cuina Blocs projectats: 10 B= bany La distribució de l’habitatge és simple, s’accedeix per un Alçada del bloc: PB+5 L=Safareig vestíbul que dona a la sala d’estar de la qual surt un D=Dormitori Dimensió del bloc: 69,00 x 9,50 m passadís que distribueix cap a les altres dependències. Inicialment la situació del bany i la cuina no està marcada als Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 30 plànols degut a la seva dimensió reduïda. Habitatges per comunitat: 24 La fonamentació es resol mitjançant pilots semiprofunds d'uns 9 m per dues raons, la millora del sòl necessària i la Total d’habitatges de la tipologia: 720 càrrega addicional del reblert de terra de 2 m. Inclou els blocs: 54-56, 63-66, 71-73 Els forjats es van minorar, reduint el cantell al mínim, permetent una càmera sanitària a la planta baixa. Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta transitable feta a la catalana sense barana perimetral. L’evacuació d’aigües està resolta per sis pendents amb dos embornals per escala. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un gruix de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. El balcó és en mènsula de formigó armat per a cada habitatge de 0,80 m de voladiu. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i s’encarreguen de configurar les façanes transversals i les parets divisòries dels habitatges de diferent escala. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltó ceràmic, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots semiprofunds d’uns 9 m de profunditat de formigó en massa. Existència d’una càmera sanitària per fer front a la Emplaçament dins de l’àmbit proximitat de la capa d’aigües freàtiques. 51 3.5 TIPOLOGIA G Dades generals Els blocs d’aquesta tipologia estan formats per tres Arquitectes: López Íñigo comunitats amb 4 habitatges per replà cadascun i amb dos patis interiors compartits, els quals tenen un tancament amb Any de construcció: 1959-1961 una gelosia de maó. Cada habitatge té un petit balcó a la sala d’estar que sobresurt de la façana. El mòdul de la Etapa: 1 E=Sala d’estar comunitat és el mateix que la tipologia G. K=Cuina Fase: 3 La distribució́ de l’habitatge és simple, s’accedeix per un B=Bany Blocs projectats: 2 vestíbul que dona a la sala d’estar de la qual surt un L=Safareig passadís que distribueix cap a les altres dependències. D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 Inicialment la situació del bany i la cuina no està marcada Planta tipus Fotografia als plànols degut a la seva dimensió reduïda. Dimensió del bloc: 23,00 x 9,50 m La fonamentació es resol mitjançant pilots semiprofunds Nombre total de comunitats: 2 d'uns 9 m per dues raons, la millora del sòl necessària i la Habitatges per comunitat: 24 càrrega addicional del reblert de terra de 2 m. Total d’habitatges de la tipologia: 48 Els forjats es van minorar, reduint el cantell al mínim, permetent una càmera sanitària a la planta baixa. Inclou els blocs: 69, 70 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana sense barana perimetral. L’evacuació d’aigües està resolta per sis pendents amb dos embornals per escala. MURS DE CÀRREGA Comunitat i Bloc Conjunt Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un gruix de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. El balcó és en mènsula de formigó armat per a cada habitatge de 0,80 m de voladiu. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les parets divisòries dels habitatges de diferent escala. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltó ceràmic, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots semiprofunds d’uns 9 m de profunditat de formigó en massa. Existència d’una càmera sanitària per fer front a la proximitat de la capa d’aigües freàtiques. Emplaçament dins de l’àmbit 52 3.5 TIPOLO G3.I5A TGIP OLOGIA G Dades generDaalsd es generals Els blocs dE’alsq ubelsotcas tidp’oalqougeias tae stiapno lofgoiram aetst apne rf ortrmeas ts per tres Arquitectes: A r q u i t e c t e s : L ó p e z Í ñ i g o Lópceozm Íñuingiota ts acmomb u4n hitabtsit atmgebs 4 p hear breitaptlàg ecsa dpaesr cruenp lài acmadba dsocsu n i amb dos patis interiorps actoism inptaerrtiotsr,s eclos mqupalrsti ttse,n eelns quuna tlasn tceanmene nutn a tmanbc ament amb Any de constrAucncyi ód:e c o n s t r u c c ió : 1 9 5 9 - 1 9 6 1 19u5n9a-1 9g6e1lo sia udnea mgaeólo. sCiaa dae hmaabóit.a Ctgaed até huanb iptaettgite btaél cuón ap elati t balcó a la sala d’estar sqaulae ds’eosbtraers uqrut ed es olbar efsauçratn ad.e Elal mfaòçdaunla .d eE l lam òdul de la Etapa: E t a p a : 1 c o m u n 1 E=Sala d’estaEr =Sala d’estar itat ésc eolm muantietaixt éqsu e ll am taipteoilxo gqiuae G la. tipologia G. K=Cuina K=Cuina Fase: F a s e : 3 L a d i s t3ri buciLó́a ddei slt’rhibaubcitiaó́t gdee éls’h asbimitaptlgee, sé’as ccseimdpeliex , pse’ar cucne deix per un B=Bany B=Bany Blocs projectaBtslo: c s p r o j e c t a t s : 2 v e s t í b u 2l quev edsotínbau l aq ulae sdaolnaa da’e sltaa r sadlea lda’ eqsutaarl dseu rtl au nq ual surt un L=Safareig L=Safareig passadís qupea sdsiasdtríisb uqeuixe cdaips traib uleisx aclatrpe sa dlepse nadltèrensc iedse. pendències. D=Dormitori D=Dormitori Alçada del bloAcl:ç a d a d e l b l o c : P B + 5 I n i cPiaBl+m5e nt laIn isciitaulamceión td leal sbiatunayc ió l ad eclu ibnaan yn oi leas tcàu imn a rncoa deas tà marcada Planta tipus Planta tipus Fotografia Fotografia als plànols daelgsu pt laà nlao lse dveag duitm ae lnas sióe vread duimïdean. sió reduïda. Dimensió del bDliomce: n s i ó d e l b l o c : 2 3 , 0 0 x 9 , 5 0 m 2 3,00 x 9,50 m La fonamenLtac iófo neasm erenstaocl ióm ietjas nçreasnot l pmiloittjsa nsçeamnti pproilofutsn dse miprofunds Nombre total dNeo mcobmreu ntoittatls d: e c o m u n i t a t s : 2 2 d'uns 9 m pedr'u dnuse 9s mra opnesr, dlau ems ilrlaooran sd,e lla s mòli lnloercae dsesàl rsiaò l i nleac essària i la Habitatges peHr caobmitautngietast :p e r c o m u n it a t : 2 4 c à r r e g2a4 addicàiornreagl ad eald rdeibclieornta dl ed etel rrreab dleer t2 d me .t e rra de 2 m. Total d’habitatTgoetsa ld de’ hla btiiptaotlgoegsia d: e l a t i p o l o g ia :4 8 E ls f o4r8j ats eEsls vfaonrj amts ineosra rv, anre dmuinto raerl , craendtueilnl t ael l mcíannimte,l l al mínim, permetent unpae rcmàemtenrat usnaan itcààrmiae ar ala s palnaintàtari ab ai xlaa .p lanta baixa. Inclou els blocIsn:c lo u e l s b l o c s : 6 9 , 7 0 69, 70 Descripció dDeless eclreipmceión tdse clso nesletrmucetniut s constructius COBERTA COBERTA Coberta transCitaobbler fteat atr aan lsait acabtlea lafenta sae lnas cea btaalraannaa s peenrsime ebtararal.n La’e pvearcimuaectrióa l.d L’a’eigvüaecsu aecsitóà dre’asioglütae sp ers tsài sr epseonltdae nptesr asmis bp endents amb dos embornalsd opse re mesbcoarlnaa. ls per escala. MURS DE CÀMRURRESG AD E CÀRREGA Comunitat i BClomc unitat i Bloc Conjunt Conjunt Es disposen aE lse sd idsupeos efanç a nl es dlounegsi tfuadçiannaelss i loan ugnit uedixin caelsn tir al upna reailx· lecel an taraqlu peasrtaels·l.e El ast anq uceosntsetsr.u Eïts tpaenr cfoànbsritcrau ïdtse p mera ófà brica de maó massís de 15 mcmas. sEísls d me u1r5s cemst.r uEclstu mraulsr sq ueest rfuocrmtueranl sla q fuaeç afonram, eanm lba ufanç garnuaix, adme b1 5u nc mgr udiex mdea ó1 5m camss díse, cmàamóe mraa dss’aísir,e c ià mera d’aire i envà de 5 cm ednev fàà bdreic 5a cdme mdea ófà. bErilc baa dlceó mésa óe.n E ml bèanlscuól aé sd e nfo mrmèingsóu alar mdea tf opremr iag óc adrma ahta pbeitar tag ec addea 0 h,8a0b itmat gde dvoel a0d,8iu0. m de voladiu. ENVOLUPANET NVOLUPANT Es disposen pEesr pdeisnpdoicsuelna rmpeernpte nad liacu mlaàrmxiemnat ad imlae mnsàióx imdeal dbilmoce.n Ssión d deel b1l5ocm. S dóen fdàeb r1ic5ac mde d me afàób mricaas sdíse, mi saón m eals sís, i són els encarregats den ccoanrfriegguaratsr dlees cfaoçnafingeusra trr alenss vfaeçrsaanless i tlreasn psavererstsa ldsi vi ilseòsr ipeasr deetsls d hivaisbòitraietgse dse dlse hdaifbeirteantgt eess cdael ad.i f erent escala. ENVANS DE SEENPVARNASC DIÓE SEPARACIÓ Els envans deE slse peanrvaacniós sdóen s deep a5r accmió d seó fnà bdreic 5a cdme mdea ófà sberinczai ldl.e maó senzill. FORJATS FORJATS Forjats unidireFcocrijoantsa lus nfiodrimreactcsio pnearl sb ifgourmetaets spemr ib rigeuseistteesn tsse dmei rfoersmisitgeón tas rmdea tf oi rrmeivgoólt óa rcmearàt mi rice,v ocoltól· loccearàtsm eicn, dcoirle·lcoccióa ts en direcció perpendicular pae lrap ednimdiecnuslaiór alo lnag ditiumdeinnasli ód elol nbgloitcu.dinal del bloc. FONAMENTAFCOIÓN AMENTACIÓ Pilots semiproPfuilnodtss sde’umnips r9o fmun dse dp’ruonfusn 9d imta td dee p froorfmunigdóit aetn d me afosrsma.ig Eóx eisntè mncaisas da’.u Enxai sctàèmnceiara d s’uanait àcràiam peerar fsear nfritoànrtia a p lear fer front a la proximitat de lpar ocxaipmai tda’ta digeü leas c farepàat idq’uaeigsü.es freàtiques. EmplaçamenEt mdipnlsa çdaem l’eànmt bdiitns de l’àmbit 53 3.6. T3.I6P OTILPOO3G.L6IO.AG T3H.II6P A O THILP OOGLIOAG HI A H Dades generDaalsd es generals Arquitectes: A Frqdueizte dcete Hs:e r r eFsdtreozs ad ei GHierarrlet sOtrotesta i GirLaalt Otirpteotl ogia LHa teipso lcoogmiap oHs aevsa cinoimcipaolmsaevnat dinei c6ia lmbleoncst de 6 blocs formats per f3o rcmoamtsu npiteart s3 ccaodmasucnuitna,t sd ecalsd aqsucaulsn ,a dvueil se qnu als avui en Any de constrAucncyi ód:e c o n s t r u c c ió : 1 9 5 9 - 1 9 6 1 19r5e9s-t1e9n6 15 . Elsr edsotse nh a5b. iEtalstg deos ss ihtuaabtista atg ebsa nsditau ai tbsa an dba nddea i banda de l’escala són l’edsec adliam esnósni odnes dmimése nrseidounïsd ems éds ergeudt uaïd elas degut a la Etapa: E t a p a : 1 p è r d u a 1 d e lap sèurpdeuraf ídcie lúat isl uqpuer foíciuep úat il’ eqsucea olac.u pa l’escala. E=Sala d’estaEr =Sala d’estar Fase: F a s e : 4 A q u e s t4a distAriqbuecsióta s ’doirsgtraibnuitcziaó ms’iotjragnaçnaitnzta u mn itpjansçsandtí su n passadís K=Cuina K=Cuina Blocs projectaBtslo: c s p r o j e 6c tda’tosr: ig e n , a c t6u adl’moreignet n5, actudal’mune nmt 5e tre dd’a’umnp mlee. tErel bda’anmy pelse .s Eitul ab aennyt res l essit uzao neenst rdee l es zones de B=Bany B=Bany nit i dia, fet cnairta i cdteiar,í sfetict cdaerla pcetenrsísatmice dnet l fpuenncisoanmaleisntta f upnecr ionalista per L=Safareig L=Safareig Alçada del bloAcl:ç a d a d e l b l o c : P B + 5 l ’ ú sP Bco+n5 tinualt’ úds’a cqounetsintau aets dta’anqçuae. sta estança. D=Dormitori D=Dormitori Dimensió del bDliomce: n s i ó d e l b l o c : 6 9 , 0 0 x 9 , 5 0 m 6 9,00 Lxa 9 ,c5u0 imna i eLl am ceunijnaad oi r ecl omepnajratdeoixre nco umnp amrtaetiexiexn e usnp ami ateix espai Planta tipus Planta tipus Fotografia Fotografia amb la intenacmió bd ela cinreteanr cuión ad ece cnrteralri tuant ad inces nl’thralbitiatat tdgien,s l’habitatge, Nombre total dNeo mcobmreu ntoittatls d: e c o m u n i t a t s : 1 5 a m é s 1 5d e quae maqéuse dseta q euse caaqruaectsetari tzeéss c paerar csteri tuzné se sppear is er un espai Habitatges peHr caobmitautngietast :p e r c o m u n it a t : 2 4 v e r s à t2il4. versàtil. Total d’habitatTgoetsa ld de’ hla btiiptaotlgoegsia d: e l a t i p o l o g ia3:6 0 E l b 3l6o0c 34 Evl a blsoecr 3s4u bsvtait usïte rp esru busnti tubïlto cp edr e un ovbalo c de nova construccióc oenns trluac cfiaós ee n1 5l a (pfarismee r 15p e(rpíoridme erd ep eríode de Inclou els blocIsn:c lo u e l s b l o2c7s,: 2 8 , 2 9 , ( 3 42)7, ,3 258, ,3 269, (34r)e, m35o,d 3e6lació)r.e modelació). Descripció dDeless eclreipmceión tdse clso nesletrmucetniuts constructius COBERTA COBERTA Coberta planaC, ofboermrt a dpal apnear, ufonram acdaap ap edre ufnoarm cigaóp aa ïdllea nfto ramigbó f uanïlclaión td aem fobr mfuancciió de pfoernmdaecnitós . dTee lpae ansdfeànlttisc.a Tpeelar asfàltica per impermeabilitzimarp ie urmnae asboilleitrzaa dr ei urnaajo lsao cleerraà mdeic raa.jola ceràmica. Comunitat Comunitat Bloc Bloc Conjunt Conjunt MURS DE CÀMRURREGS AD E CÀRREGA Es disposen aE sle sd isdpuoese fna çaa nleess dlounegs itfuadçiannaelss il oan ugnitu ediixn aclesn it ra lu pna eraixl· lceel netnra al qpuaeraslt·elesl. eEns taqnu ceosntesstr.u Eïts tapne rc foànbsrticruaï tdse p er fàbrica de maó massís dmea ó1 5m camss. íEs lsd em 1u5rs cems.t rEuclstu mraulsr sq euset rfuocrtmureanls l aq ufaeç afonram, eanm lba ufanç aensap,e sasmobr: udne e1s5p ecsms odr:e dme a1ó5 mcams sdíse, maó massís, càmera d’aire ci àemnveàra d de’ a5i rcem i ednev fàà bdreic 5a cdme mdea ófà, bersictan d ree mcoabóe,r etss tpaenr ruenc oabpelarctsa tp ceer ruànm aicp.lacat ceràmic. ENVOLUPANTE NVOLUPANT Es disposen pEesr pdeisnpdoicsuelna rmpeernpte nad liac umlaàrmxiemnat ad imlae nmsàióx imdeal dbilmoce.n Ssión ddeel b1l5ocm. S dóen fdàeb r1ic5ac mde dme afóà bmricaas sdíse im saóón melass sís i són els encarregats den ccoanrfriegguaratsr dlees cfaoçnafingeusra trr alenss vfaeçrsaanless i tlerasn jsuvneterssa dlse i dleilsa tjaucnitóe.s de dilatació. ENVANS DE SEENPVARNASC DIÓE SEPARACIÓ Els envans deE slse peanrvaacniós sdóen s deep a5r accmió d seó fnà bdreic 5a cdme mdea ófà sberinczai ldl.e maó senzill. FORJATS FORJATS Forjats unidireFcocrijoantsa lus,n ifdoiremcactiso npaelsr , bfiogrumeatets pserm bi igreuseistetesn tsse mdei rfeosrimstiegnót sa rdmea fto ir mreigvóo ltaornmsa ct ei ràremviocslt,o ncso l·cloecràamtsi cesn, col·locats en direcció perpednidreicucliaór pae lrap ednimdiecnuslaiór alo lnag ditiumdeinnasli ód elol nbgloitcu.d inal del bloc. FONAMENTAFCOIÓN AMENTACIÓ EmplaçamenEt mdipnlsa çdaem l’eànmt bdiitns de l’àmbit Llosa de formLigloós a rdmea tf odrem igróu iax rmvaartia dbele .g rMuiuxr sv adreia bcolen. teMnucrisó de cteornretesn cdieó fdoerm teigróre sc odl·elo fcoartms igpóe ricmoel·tloraclamtse npte arimbe turanl ment amb un gruix de 40 cmg.ruix de 40 cm. Nota: Entre paNrèontate: sEin, tarnet ipcasr èbnlotces,i ,o arnigtincsa lbmloecnst ,d oer ilgai ntiaplomloegnita d, eq ulae thipaonl osgigiau,t qreume ohdaenl astigs.u t remodelats. 54 3.6. T3.I6P OTILPOOGLIOAG HI A H Dades generals Arquitectes: Fdez de Herrestrosa i Giralt Ortet La tipologia H es composava inicialment de 6 blocs formats per 3 comunitats cadascun, dels quals avui en Any de construcció: 1959-1961 resten 5. Els dos habitatges situats a banda i banda de l’escala són de dimensions més reduïdes degut a la Etapa: 1 pèrdua de la superfície útil que ocupa l’escala. E=Sala d’estar Fase: 4 Aquesta distribució s’organitza mitjançant un passadís K=Cuina Blocs projectats: 6 d’origen, actualment 5 d’un metre d’ample. El bany es situa entre les zones de B=Bany nit i dia, fet característic del pensament funcionalista per L=Safareig Alçada del bloc: PB+5 l’ús continuat d’aquesta estança. D=Dormitori Dimensió del bloc: 69,00 x 9,50 m La cuina i el menjador comparteixen un mateix espai Planta tipus Fotografia amb la intenció de crear una centralitat dins l’habitatge, Nombre total de comunitats: 15 a més de que aquesta es caracteritzés per ser un espai Habitatges per comunitat: 24 versàtil. Total d’habitatges de la tipologia: 360 El bloc 34 va ser substituït per un bloc de nova construcció en la fase 15 (primer període de Inclou els blocs: 27, 28, 29, (34), 35, 36 remodelació). Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. Comunitat Bloc Conjunt MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel en aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un espessor: de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó, estan recoberts per un aplacat ceràmic. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les juntes de dilatació. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Emplaçament dins de l’àmbit Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm. Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 55 3.7. TIPOLOGIA M Dades generals Arqui.: F. de Herrestrosa, G. Ortet, P.T. i Serra La solució és idèntica a l’aconseguida a la tipologia H, projectada pel mateix equip, diferenciant-se en la mida del Any de construcció: 1959-1961 vestíbul a la planta baixa, on s’ajusta a la dimensió de Etapa: 1 l’escala, i en la profunditat edificable, de mig metre més. El E=Sala d’estar mòdul de la comunitat és el mateix que per a la tipologia N, K=Cuina Fase: 6 tot hi que el bloc M en conté tres. B=Bany Blocs projectats: 3 L=Safareig Aquest mòdul conté quatre habitatges. Els dos habitatges D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 situats a la mateixa façana que l’escala són de dimensions Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 69,00 x 10,00 m més reduïdes que els altres dos. Això passa per la superfície que ocupa l’escala, i degut a que la forma del Nombre total de comunitats: 9 bloc és rectangular. En els habitatges més grans la Habitatges per comunitat: 24 superfície que es guanya per no tenir escala permet obtenir un altre dormitori. Total d’habitatges de la tipologia: 216 Inclou els blocs: 45, 46, 47 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. Comunitat Bloc Conjunt MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel en aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un espessor: de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó, estan recoberts per un aplacat ceràmic. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les juntes de dilatació. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació a base de llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 56 3.7. TIPOLOGIA M Dades generals Arqui.: F. de Herrestrosa, G. Ortet, P.T. i Serra La solució és idèntica a l’aconseguida a la tipologia H, projectada pel mateix equip, diferenciant-se en la mida del Any de construcció: 1959-1961 vestíbul a la planta baixa, on s’ajusta a la dimensió de Etapa: 1 l’escala, i en la profunditat edificable, de mig metre més. El E=Sala d’estar mòdul de la comunitat és el mateix que per a la tipologia N, K=Cuina Fase: 6 tot hi que el bloc M en conté tres. B=Bany Blocs projectats: 3 L=Safareig Aquest mòdul conté quatre habitatges. Els dos habitatges D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 situats a la mateixa façana que l’escala són de dimensions Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 69,00 x 10,00 m més reduïdes que els altres dos. Això passa per la superfície que ocupa l’escala, i degut a que la forma del Nombre total de comunitats: 9 bloc és rectangular. En els habitatges més grans la Habitatges per comunitat: 24 superfície que es guanya per no tenir escala permet obtenir un altre dormitori. Total d’habitatges de la tipologia: 216 Inclou els blocs: 45, 46, 47 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. Comunitat Bloc Conjunt MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel en aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, amb un espessor: de 15 cm de maó massís, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó, estan recoberts per un aplacat ceràmic. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les juntes de dilatació. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació a base de llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 57 3.8. TIPOLOGIA N Dades generals La solució és idèntica a l’aconseguida a la tipologia H, Arqui.: F. de Herrestrosa, G. Ortet, P. T. i Serra projectada pel mateix equip, diferenciant-se en la mida E=Sala d’estar Any de construcció: 1959-1961 del vestíbul a la planta baixa, on s’ajusta a la dimensió K=Cuina Etapa: 1 de l’escala, i en la profunditat edificable, de mig metre B=Bany més. El mòdul de la comunitat és el mateix que per la L=Safareig Fase: 6 tipologia M, tot hi que el bloc N en conté dues. D=Dormitori Blocs projectats: 2 d’origen, actualment 1 Planta tipus Fotografia Aquest mòdul conté quatre habitatges. Els dos Alçada del bloc: PB+5 habitatges situats a la mateixa façana que l’escala són de dimensions més reduïdes que els altres dos. Això Dimensió del bloc: 46,00 x 10,00m passa per la superfície que ocupa l’escala, i degut a que Nombre total de comunitats: 2 la forma del bloc és rectangular. En els habitatges més Habitatges per comunitat: 24 grans la superfície que es guanya per no tenir escala permet obtenir un altre dormitori. Total d’habitatges de la tipologia: 48 El bloc 57 va ser substituït per un bloc de nova Inclou el bloc: (57), 58 construcció en la fase 15 (primer període de remodelació). Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, són de maó massís de 15 cm de gruix, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó i recoberts per un aplacat ceràmic. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les juntes de dilatació. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Emplaçament dins de l’àmbit Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm. Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que 58 3.8. TIPOLOGIA N Dades generals La solució és idèntica a l’aconseguida a la tipologia H, Arqui.: F. de Herrestrosa, G. Ortet, P. T. i Serra projectada pel mateix equip, diferenciant-se en la mida E=Sala d’estar Any de construcció: 1959-1961 del vestíbul a la planta baixa, on s’ajusta a la dimensió K=Cuina Etapa: 1 de l’escala, i en la profunditat edificable, de mig metre B=Bany més. El mòdul de la comunitat és el mateix que per la L=Safareig Fase: 6 tipologia M, tot hi que el bloc N en conté dues. D=Dormitori Blocs projectats: 2 d’origen, actualment 1 Planta tipus Fotografia Aquest mòdul conté quatre habitatges. Els dos Alçada del bloc: PB+5 habitatges situats a la mateixa façana que l’escala són de dimensions més reduïdes que els altres dos. Això Dimensió del bloc: 46,00 x 10,00m passa per la superfície que ocupa l’escala, i degut a que Nombre total de comunitats: 2 la forma del bloc és rectangular. En els habitatges més Habitatges per comunitat: 24 grans la superfície que es guanya per no tenir escala permet obtenir un altre dormitori. Total d’habitatges de la tipologia: 48 El bloc 57 va ser substituït per un bloc de nova Inclou el bloc: (57), 58 construcció en la fase 15 (primer període de remodelació). Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó massís de 15 cm. Els murs estructurals que formen la façana, són de maó massís de 15 cm de gruix, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó i recoberts per un aplacat ceràmic. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 15cm de fàbrica de maó massís, i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les juntes de dilatació. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Emplaçament dins de l’àmbit Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm. Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que 59 3.9. TIPOLOGIA J Dades generals Els habitatges en planta baixa tenen accés propi des del Arquitectes: Fdez. de Herrestrosa i Giralt Ortet carrer. A la resta d’habitatges (dos per replà) s’hi accedeix Any de construcció: 1959-1961 des d’una caixa d’escala que es caracteritza per sobresortir Etapa: 1 del bloc. Els murs de càrrega estan disposats E=Sala d’estar perpendiculars a façana, generant visuals a banda i banda Fase: 4 del carrer. Dormitoris i espais comuns tenen sol directe i K=Cuina B=Bany Blocs projectats: 2 ventilació, i el bany es troba entre els dormitoris. El safareig L=Safareig és l'únic espai humit que ventila directament a la façana i D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 està parcialment tancat a través d'una gelosia de maó buit. Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 70,30 x 7,50m La cuina està integrada a la sala d’estar. L'espai semi-obert Nombre total de comunitats: 10 es divideix mitjançant una lleugera mampara divisòria Habitatges per comunitat: 12 Total d’habitatges de la tipologia: 120 Inclou els blocs: 26, 33 Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Coberta plana amb un acabat de solera de rajola ceràmica amb una subestructura d’envanets de sostremort. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Aquests murs duen una junta de dilatació́. També formen les façanes transversals, aquestes formades per fàbrica de maó massís i a diferencia de les altres amb càmera d’aire i envà de 5 cm de gruix. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes també estan constituïdes de 15 cm de fàbrica de maó massís, càmera d’aire i 5 cm de maó senzill. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semiressistents de formigó armat i revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, disposats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix de 50 cm. Murs de contenció de terres de formigó de 1,5 m disposats perimetralment amb una gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 60 3.9. TIPOLOGIA J Dades generals Els habitatges en planta baixa tenen accés propi des del Arquitectes: Fdez. de Herrestrosa i Giralt Ortet carrer. A la resta d’habitatges (dos per replà) s’hi accedeix Any de construcció: 1959-1961 des d’una caixa d’escala que es caracteritza per sobresortir Etapa: 1 del bloc. Els murs de càrrega estan disposats E=Sala d’estar perpendiculars a façana, generant visuals a banda i banda Fase: 4 del carrer. Dormitoris i espais comuns tenen sol directe i K=Cuina B=Bany Blocs projectats: 2 ventilació, i el bany es troba entre els dormitoris. El safareig L=Safareig és l'únic espai humit que ventila directament a la façana i D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 està parcialment tancat a través d'una gelosia de maó buit. Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 70,30 x 7,50m La cuina està integrada a la sala d’estar. L'espai semi-obert Nombre total de comunitats: 10 es divideix mitjançant una lleugera mampara divisòria Habitatges per comunitat: 12 Total d’habitatges de la tipologia: 120 Inclou els blocs: 26, 33 Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Coberta plana amb un acabat de solera de rajola ceràmica amb una subestructura d’envanets de sostremort. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Aquests murs duen una junta de dilatació́. També formen les façanes transversals, aquestes formades per fàbrica de maó massís i a diferencia de les altres amb càmera d’aire i envà de 5 cm de gruix. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes també estan constituïdes de 15 cm de fàbrica de maó massís, càmera d’aire i 5 cm de maó senzill. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semiressistents de formigó armat i revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, disposats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix de 50 cm. Murs de contenció de terres de formigó de 1,5 m disposats perimetralment amb una gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 61 3.10.TIPOLOGIA L Dades generals Aquesta tipologia segueix un disseny similar a la B, però Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez amb l’escala en una posició més cèntrica. Una Any de construcció: 1959-1961 singularitat d’aquest tipus és que té un petit pati interior Etapa: 1 a les parets de separació dels mòduls, el qual ajuda a ventilar el bany. Fase: 5 La superfície de finestra segueix un patró diferent a E=Sala d’estar Blocs projectats: 3 d’origen, actualment 2 d’altres tipologies similars. En aquest habitatge es dona K=Cuina Alçada del bloc: PB+5 més importància al dormitori doble que a la resta de B=Bany L=Safareig dependències, essent inclús més gran que la de la sala Dimensió del bloc: 70,00 x 9,50 m D=Dormitori d’estar. Nombre total de comunitats: 10 Planta tipus Fotografia Els murs de càrrega paral·lels a façana divideixen Habitatges per comunitat: 12 l’habitatge en dos sectors. Els espais humits es Total d’habitatges de la tipologia: 120 desvinculen de la caixa d’escales i es posicionen a l’extrem oposat. La ventilació es soluciona amb la Inclou els blocs: (37), 53, 62 instal·lació d’un conducte. El bloc 37 va ser substituït per un bloc de nova construcció en la fase 15 (primer període de remodelació). Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Coberta plana amb un acabat de solera de rajola ceràmica amb una subestructura d’envanets de sostremort. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó de 18 x 20 x 40 cm. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 18 x 20 x 40 cm de fàbrica de maó i són els encarregats de la formació de les façanes transversals. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semiressistents de formigó armat, revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat d’uns 50 cm d’gruix. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment. Emplaçament dins de l’àmbit Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 62 3.10.TIPOLOGIA L Dades generals Aquesta tipologia segueix un disseny similar a la B, però Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez amb l’escala en una posició més cèntrica. Una Any de construcció: 1959-1961 singularitat d’aquest tipus és que té un petit pati interior Etapa: 1 a les parets de separació dels mòduls, el qual ajuda a ventilar el bany. Fase: 5 La superfície de finestra segueix un patró diferent a E=Sala d’estar Blocs projectats: 3 d’origen, actualment 2 d’altres tipologies similars. En aquest habitatge es dona K=Cuina Alçada del bloc: PB+5 més importància al dormitori doble que a la resta de B=Bany L=Safareig dependències, essent inclús més gran que la de la sala Dimensió del bloc: 70,00 x 9,50 m D=Dormitori d’estar. Nombre total de comunitats: 10 Planta tipus Fotografia Els murs de càrrega paral·lels a façana divideixen Habitatges per comunitat: 12 l’habitatge en dos sectors. Els espais humits es Total d’habitatges de la tipologia: 120 desvinculen de la caixa d’escales i es posicionen a l’extrem oposat. La ventilació es soluciona amb la Inclou els blocs: (37), 53, 62 instal·lació d’un conducte. El bloc 37 va ser substituït per un bloc de nova construcció en la fase 15 (primer període de remodelació). Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Coberta plana amb un acabat de solera de rajola ceràmica amb una subestructura d’envanets de sostremort. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó de 18 x 20 x 40 cm. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 18 x 20 x 40 cm de fàbrica de maó i són els encarregats de la formació de les façanes transversals. ENVANS DE SEPARACIÓ Els envans de separació són de 5 cm de fàbrica de maó senzill. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semiressistents de formigó armat, revoltons de ceràmica i una capa de compressió de formigó col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat d’uns 50 cm d’gruix. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment. Emplaçament dins de l’àmbit Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 63 33..1111.. TIIPOLOGIIA O Dades generals Arquitectes: N. Balló Els blocs d’habitatges s’erigeixen sobre una planta baixa que ocupa la totalitat de la parcel·la. La parcel·la nord és Any de construcció: 1959-1966 lleugerament menys ampla que la sud, disminuint la seva Etapa: 2 àrea comercial. La planta baixa conté comerç i habitatge E=Sala d’estar amb accessos als dos fronts, també des del lateral. Les Fase: 8 K=Cuina plantes d’habitatges es reculen respecte el sòcol comercial. B=Bany Blocs projectats: 2 L=Safareig El bloc d’habitatge es resol amb tres escales i una D=Dormitori Alçada del bloc: PB+11 distribució de tres habitatges per replà. Hi ha 3 tipus Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 60,00 x 8,50 m d’habitatges segons el número de dormitoris, basant-se en nuclis familiars d’entre cinc i sis persones. No obstant, els Nombre total de comunitats: 6 criteris per a cada tipus és el mateix: espais clarament Habitatges per comunitat: 35 / 36 definits i separats, espais humits cap a les façanes, balcons associats a la zona de safareig o, de vegades, als Total d’habitatges de la tipologia: 212 dormitoris. Inclou els blocs: 86, 87 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta inclinada de teula àrab a dues aigües amb carener longitudinal a l’eix central del bloc. Hi sobresurten les sales de màquines dels ascensors. Comunitat Bloc Conjunt PILARS Dimensió: 30x30 cm JÀSSERES En podem trobar de dos tipus: En la direcció longitudinal del bloc formant pòrtics de 5 m a base de 3 jàsseres continues, i en voladíu d’1m per formar les galeries, col·locades en direcció perpendicular a façana. ENVOLUPANT Es disposen a les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat de 9 cm d’amplada col·locats a cara vista, càmera d’aire de 15 cm i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats perpendiculars a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 64 33..1111.. TIIPOLOGIIA O Dades generals Arquitectes: N. Balló Els blocs d’habitatges s’erigeixen sobre una planta baixa que ocupa la totalitat de la parcel·la. La parcel·la nord és Any de construcció: 1959-1966 lleugerament menys ampla que la sud, disminuint la seva Etapa: 2 àrea comercial. La planta baixa conté comerç i habitatge E=Sala d’estar amb accessos als dos fronts, també des del lateral. Les Fase: 8 K=Cuina plantes d’habitatges es reculen respecte el sòcol comercial. B=Bany Blocs projectats: 2 L=Safareig El bloc d’habitatge es resol amb tres escales i una D=Dormitori Alçada del bloc: PB+11 distribució de tres habitatges per replà. Hi ha 3 tipus Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 60,00 x 8,50 m d’habitatges segons el número de dormitoris, basant-se en nuclis familiars d’entre cinc i sis persones. No obstant, els Nombre total de comunitats: 6 criteris per a cada tipus és el mateix: espais clarament Habitatges per comunitat: 35 / 36 definits i separats, espais humits cap a les façanes, balcons associats a la zona de safareig o, de vegades, als Total d’habitatges de la tipologia: 212 dormitoris. Inclou els blocs: 86, 87 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta inclinada de teula àrab a dues aigües amb carener longitudinal a l’eix central del bloc. Hi sobresurten les sales de màquines dels ascensors. Comunitat Bloc Conjunt PILARS Dimensió: 30x30 cm JÀSSERES En podem trobar de dos tipus: En la direcció longitudinal del bloc formant pòrtics de 5 m a base de 3 jàsseres continues, i en voladíu d’1m per formar les galeries, col·locades en direcció perpendicular a façana. ENVOLUPANT Es disposen a les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat de 9 cm d’amplada col·locats a cara vista, càmera d’aire de 15 cm i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats perpendiculars a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 65 3.12.TIPOLOGIA P Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda Els 3 blocs es composen agrupant 5 comunitats formades per dos habitatges per cada escala Els Any de construcció: 1962 habitatges són passants i la sala d'estar s’orienta a sud, Etapa: 2 essent l'espai més ampli i connectant-se al menjador i la cuina. Fase: 9 Cada habitatge està dotat de tres dormitoris, existint, a Blocs projectats: 3 més, un balcó amb accés des del menjador i una Alçada del bloc: PB+11 terrassa semitancada per gelosia on es troba el E=Sala d’estar Dimensió del bloc: 60,00 x 9,50 m safareig. Els banys s'agrupen de manera que ventilen K=Cuina cap a un pati interior, que funciona de pas B=Bany Nombre total de comunitats: 15 d'instal·lacions. L=Safareig D=Dormitori Habitatges per comunitat: 22 Els blocs de major longitud contenen una porteria en Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 330 planta baixa per escala i en els més curts, un habitatge Inclou els blocs: 81, 82, 83 de les plantes tipus es destina a la mateixa funció. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització́ mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. PILARS Comunitat Bloc Conjunt De formigó armat de 4,50 m aproximadament de separació entre ells. JÀSSERES Estan col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant dues crugies amb voladius en els seus extrems. Composades de formigó armat i suporten els forjats. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 66 3.12.TIPOLOGIA P Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda Els 3 blocs es composen agrupant 5 comunitats formades per dos habitatges per cada escala Els Any de construcció: 1962 habitatges són passants i la sala d'estar s’orienta a sud, Etapa: 2 essent l'espai més ampli i connectant-se al menjador i la cuina. Fase: 9 Cada habitatge està dotat de tres dormitoris, existint, a Blocs projectats: 3 més, un balcó amb accés des del menjador i una Alçada del bloc: PB+11 terrassa semitancada per gelosia on es troba el E=Sala d’estar Dimensió del bloc: 60,00 x 9,50 m safareig. Els banys s'agrupen de manera que ventilen K=Cuina cap a un pati interior, que funciona de pas B=Bany Nombre total de comunitats: 15 d'instal·lacions. L=Safareig D=Dormitori Habitatges per comunitat: 22 Els blocs de major longitud contenen una porteria en Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 330 planta baixa per escala i en els més curts, un habitatge Inclou els blocs: 81, 82, 83 de les plantes tipus es destina a la mateixa funció. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització́ mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. PILARS Comunitat Bloc Conjunt De formigó armat de 4,50 m aproximadament de separació entre ells. JÀSSERES Estan col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant dues crugies amb voladius en els seus extrems. Composades de formigó armat i suporten els forjats. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 67 3.13.TIPOLOGIA Q Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda El bloc es composa agrupant dues comunitats formades per dos habitatges per cada escala. Els habitatges són passants Any de construcció: 1962 i la sala d'estar s’orienta a sud, essent l'espai més ampli i Etapa: 2 connectant-se al menjador i la cuina. Fase: 9 Cada habitatge està dotat de tres dormitoris, existint, a més, un balcó amb accés des del menjador i una terrassa Blocs projectats: 2 semitancada per gelosia on es troba el safareig. Els banys Alçada del bloc: PB+11 s'agrupen de manera que ventilen cap a un pati interior, que E=Sala d’estar Dimensió del bloc: 24,00 x 9,50 m funciona de pas d'instal·lacions. K=Cuina B=Bany Nombre total de comunitats: 4 Els blocs de major longitud contenen una porteria en planta L=Safareig baixa per escala i en els més curts, un habitatge de les D=Dormitori Habitatges per comunitat: 22 plantes tipus es destina a la mateixa funció. Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 88 Inclou els blocs: 84, 85 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització́ mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. PILARS De formigó armat de 4,50 m aproximadament de separació entre ells. Comunitat Bloc Conjunt JÀSSERES Estan col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant dues crugies amb voladius en els seus extrems. Composades de formigó armat i suporten els forjats. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 68 3.13.TIPOLOGIA Q Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda El bloc es composa agrupant dues comunitats formades per dos habitatges per cada escala. Els habitatges són passants Any de construcció: 1962 i la sala d'estar s’orienta a sud, essent l'espai més ampli i Etapa: 2 connectant-se al menjador i la cuina. Fase: 9 Cada habitatge està dotat de tres dormitoris, existint, a més, un balcó amb accés des del menjador i una terrassa Blocs projectats: 2 semitancada per gelosia on es troba el safareig. Els banys Alçada del bloc: PB+11 s'agrupen de manera que ventilen cap a un pati interior, que E=Sala d’estar Dimensió del bloc: 24,00 x 9,50 m funciona de pas d'instal·lacions. K=Cuina B=Bany Nombre total de comunitats: 4 Els blocs de major longitud contenen una porteria en planta L=Safareig baixa per escala i en els més curts, un habitatge de les D=Dormitori Habitatges per comunitat: 22 plantes tipus es destina a la mateixa funció. Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 88 Inclou els blocs: 84, 85 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització́ mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. PILARS De formigó armat de 4,50 m aproximadament de separació entre ells. Comunitat Bloc Conjunt JÀSSERES Estan col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant dues crugies amb voladius en els seus extrems. Composades de formigó armat i suporten els forjats. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals. Les façanes estan constituïdes de fàbrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmera d’aire i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 69 3.14.TIPOLOGIA S Dades generals Cada Bloc està format per quatre escales que alhora es Arquitectes: Pujades, Ponsetí i Serra Goday comuniquen en 4 habitatges. Es van dissenyar cinc Any de construcció: 1961-1966 tipus d’habitatge què, si bé tenen les mateixes Etapa: 2 característiques constructives i criteris de distribució, varien en la seva superfície atenent a un model familiar Fase: 10 de fins a 6 habitants. La cuina, el bany i safareig, E=Sala d’estar Blocs projectats: 2 s’agrupen a la cantonada de l’habitatge, al costat de K=Cuina l’accés i reculats, minorant l’excés de recorregut fins les Alçada del bloc: PB+11 B=Bany dependències privades. L=Safareig Dimensió del bloc: 60,00 x 22,50 m D=Dormitori Nombre total de comunitats: 8 Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 44 Total d’habitatges de la tipologia: 352 Inclou els blocs: 79, 80 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola amb acabat ceràmic. PILARS Comunitat Bloc Conjunt Dimensions: 50x30 cm (PB i PB+1) 40x30 cm (PB+2 fins PB+9) 30x30 cm (PB+10 i PB+11) JÀSSERES Estan col·locades en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, formant pòrtics de 3 a 5 m. RIOSTRES Existència de cercle perimetral de formigó armat en totes les plantes, de cara vista i del mateix cantell que el forjat. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals i transversals. Les façanes longitudinals estan constituïdes de fàbrica de maó foradat de 9 cm d’ample, càmera d’aire de 15 cm i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Emplaçament dins de l’àmbit Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. 70 3.14.TIPOLOGIA S Dades generals Cada Bloc està format per quatre escales que alhora es Arquitectes: Pujades, Ponsetí i Serra Goday comuniquen en 4 habitatges. Es van dissenyar cinc Any de construcció: 1961-1966 tipus d’habitatge què, si bé tenen les mateixes Etapa: 2 característiques constructives i criteris de distribució, varien en la seva superfície atenent a un model familiar Fase: 10 de fins a 6 habitants. La cuina, el bany i safareig, E=Sala d’estar Blocs projectats: 2 s’agrupen a la cantonada de l’habitatge, al costat de K=Cuina l’accés i reculats, minorant l’excés de recorregut fins les Alçada del bloc: PB+11 B=Bany dependències privades. L=Safareig Dimensió del bloc: 60,00 x 22,50 m D=Dormitori Nombre total de comunitats: 8 Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 44 Total d’habitatges de la tipologia: 352 Inclou els blocs: 79, 80 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola amb acabat ceràmic. PILARS Comunitat Bloc Conjunt Dimensions: 50x30 cm (PB i PB+1) 40x30 cm (PB+2 fins PB+9) 30x30 cm (PB+10 i PB+11) JÀSSERES Estan col·locades en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, formant pòrtics de 3 a 5 m. RIOSTRES Existència de cercle perimetral de formigó armat en totes les plantes, de cara vista i del mateix cantell que el forjat. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals i transversals. Les façanes longitudinals estan constituïdes de fàbrica de maó foradat de 9 cm d’ample, càmera d’aire de 15 cm i envà de 5 cm de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Emplaçament dins de l’àmbit Pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. 71 3.15.TIPOLOGIA T Dades generals Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Es tracta d’un únic bloc de PB+11 format per 5 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior Any de construcció: 1961-1966 de l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per Etapa: 2 facilitar el pas de les instal·lacions. Fase: 11 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a cada Blocs projectats: 1 planta per tres corretges, dos en façanes i una altra lligant E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això un K=Cuina Dimensió del bloc: 60,00 x 11,00 m tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un balcó B=Bany L=Safareig que es disposa de manera alterna, generant una composició Nombre total de comunitats: 5 D=Dormitori rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais es troben Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 compartimentats, únicament la sala comparteix espai amb el menjador. Total d’habitatges de la tipologia: 110 Inclou el bloc: 74 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen de prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix travats a cada planta. Comunitat Bloc ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes per fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que en planta baixa són de fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals, formats: per biguetes semi resistents de formigó armat amb revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen de jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 72 3.15.TIPOLOGIA T Dades generals Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Es tracta d’un únic bloc de PB+11 format per 5 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior Any de construcció: 1961-1966 de l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per Etapa: 2 facilitar el pas de les instal·lacions. Fase: 11 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a cada Blocs projectats: 1 planta per tres corretges, dos en façanes i una altra lligant E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això un K=Cuina Dimensió del bloc: 60,00 x 11,00 m tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un balcó B=Bany L=Safareig que es disposa de manera alterna, generant una composició Nombre total de comunitats: 5 D=Dormitori rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais es troben Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 compartimentats, únicament la sala comparteix espai amb el menjador. Total d’habitatges de la tipologia: 110 Inclou el bloc: 74 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen de prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix travats a cada planta. Comunitat Bloc ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes per fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que en planta baixa són de fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals, formats: per biguetes semi resistents de formigó armat amb revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen de jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 73 3.16.TIPOLOGIA U Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Dades generals Any de construcció: 1961-1966 Es tracta d’un únic bloc de PB+11 format per 8 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior Etapa: 2 de l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per Fase: 11 facilitar el pas de les instal·lacions. Blocs projectats: 1 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a K=Cuina cada planta per tres corretges, dos en façanes i una altra B=Bany Dimensió del bloc: 96,00 x 11,00 m lligant els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això L=Safareig D=Dormitori Nombre total de comunitats: 8 un tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un balcó que es disposa de manera alterna, generant una Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 composició rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais Total d’habitatges de la tipologia: 176 es troben compartimentats, únicament la sala comparteix Inclou el bloc: 75 espai amb el menjador. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. Comunitat Bloc MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen per prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix, els quals es troben travats a cada planta. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que en planta baixa estiguin constituïts per fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 74 3.16.TIPOLOGIA U Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Dades generals Any de construcció: 1961-1966 Es tracta d’un únic bloc de PB+11 format per 8 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior Etapa: 2 de l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per Fase: 11 facilitar el pas de les instal·lacions. Blocs projectats: 1 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a K=Cuina cada planta per tres corretges, dos en façanes i una altra B=Bany Dimensió del bloc: 96,00 x 11,00 m lligant els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això L=Safareig D=Dormitori Nombre total de comunitats: 8 un tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un balcó que es disposa de manera alterna, generant una Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 composició rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais Total d’habitatges de la tipologia: 176 es troben compartimentats, únicament la sala comparteix Inclou el bloc: 75 espai amb el menjador. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. Comunitat Bloc MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen per prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix, els quals es troben travats a cada planta. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que en planta baixa estiguin constituïts per fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 75 3.17.TIPOLOGIA V Dades generals Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Els blocs són de PB+11 formats per 2 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior de Any de construcció: 1961-1966 l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per facilitar Etapa: 2 el pas de les instal·lacions. Fase: 11 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a Blocs projectats: 3 cada planta per tres corretges, dos en façanes i una altra E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 lligant els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això K=Cuina Dimensió del bloc: 24,00 x 11,00 m un tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un B=Bany balcó que es disposa de manera alterna, generant una L=Safareig Nombre total de comunitats: 6 D=Dormitori composició rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 es troben compartimentats, únicament la sala comparteix espai amb el menjador. Total d’habitatges de la tipologia: 132 Inclou els blocs: 76, 77, 78 Entre els blocs d’aquesta tipologia s’emplacen dos edificis ▪ Imatge de comunitat, bloc i conjunt de la tipologia V de PB+1 de la tipologia X. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Comunitat Bloc Conjunt Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen amb prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix travats a cada planta. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que, en planta baixa, estiguin constituïts per fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 76 3.17.TIPOLOGIA V Dades generals Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues Els blocs són de PB+11 formats per 2 escales amb dos habitatges per replà cadascuna. La distribució interior de Any de construcció: 1961-1966 l’habitatge agrupa el bany, la cuina i el safareig per facilitar Etapa: 2 el pas de les instal·lacions. Fase: 11 S'utilitzen murs de formigó armat recolzats sobre un sistema de fonamentació amb pilots. Els murs s’arriostren a Blocs projectats: 3 cada planta per tres corretges, dos en façanes i una altra E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+11 lligant els murs amb la caixa d’escala. Es defineix amb això K=Cuina Dimensió del bloc: 24,00 x 11,00 m un tipus d'habitatge on l'única variant és l'existència d'un B=Bany balcó que es disposa de manera alterna, generant una L=Safareig Nombre total de comunitats: 6 D=Dormitori composició rítmica de plens i buits a façana. Tots els espais Planta tipus Fotografia Habitatges per comunitat: 22 es troben compartimentats, únicament la sala comparteix espai amb el menjador. Total d’habitatges de la tipologia: 132 Inclou els blocs: 76, 77, 78 Entre els blocs d’aquesta tipologia s’emplacen dos edificis ▪ Imatge de comunitat, bloc i conjunt de la tipologia V de PB+1 de la tipologia X. Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Comunitat Bloc Conjunt Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es composen amb prefabricats de formigó armat de 20 cm de gruix travats a cada planta. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb rajola vitrificada, tot i que, en planta baixa, estiguin constituïts per fàbrica de maó a cara vista de tres quarts. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. Per tal de repartir les càrregues de les parets als pilots, es disposen jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta baixa d’un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 77 3.18.TIPOLOGIA W Dades generals El bloc consta de dues parts, un sòcol comercial i 11 Arquitectes: Josep M. Bosch Aymerich plantes exclusivament per a habitatge. La profunditat de Any de construcció: 1959-1966 la planta baixa ve marcada per la mida del solar. La E=Sala d’estar Etapa: 2 planta baixa compta amb un passatge intern que comunica les dues façanes principals i que conforma un K=Cuina Fase: 12 B=Bany vestíbul comú d’accés als habitatges i als comerços. L=Safareig Blocs projectats: 4 D=Dormitori L’accés a les plantes altes es resol mitjançant un sol Alçada del bloc: PB+11 nucli vertical composat per ascensors i escala. El nucli Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 60,00 x 11,00 m es separa físicament del bloc d’habitatges i es connecta amb ell mitjançant un replà, del que després en sorgeix Nombre total de comunitats: 4 un passadís central que dona accés a 10 habitatges per Habitatges per comunitat: 113 planta. Total d’habitatges de la tipologia: 452 Inclou els blocs: 88, 89, 90, 91 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització mitjançant tela asfàltica protegida amb morter. Comunitat i Bloc Conjunt PILARS Pilars de formigó armat de 30x50 cm. JÀSSERES Jàsseres de formigó armat col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant 3 crugies de 4,50-4,50-2,00 m. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals, i en alguns envans interiors i de murs de separació entre habitatges. Les façanes estan constituïdes de fabrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmara d’aire i envà de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats paral·lels a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 78 3.18.TIPOLOGIA W Dades generals El bloc consta de dues parts, un sòcol comercial i 11 Arquitectes: Josep M. Bosch Aymerich plantes exclusivament per a habitatge. La profunditat de Any de construcció: 1959-1966 la planta baixa ve marcada per la mida del solar. La E=Sala d’estar Etapa: 2 planta baixa compta amb un passatge intern que comunica les dues façanes principals i que conforma un K=Cuina Fase: 12 B=Bany vestíbul comú d’accés als habitatges i als comerços. L=Safareig Blocs projectats: 4 D=Dormitori L’accés a les plantes altes es resol mitjançant un sol Alçada del bloc: PB+11 nucli vertical composat per ascensors i escala. El nucli Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 60,00 x 11,00 m es separa físicament del bloc d’habitatges i es connecta amb ell mitjançant un replà, del que després en sorgeix Nombre total de comunitats: 4 un passadís central que dona accés a 10 habitatges per Habitatges per comunitat: 113 planta. Total d’habitatges de la tipologia: 452 Inclou els blocs: 88, 89, 90, 91 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb impermeabilització mitjançant tela asfàltica protegida amb morter. Comunitat i Bloc Conjunt PILARS Pilars de formigó armat de 30x50 cm. JÀSSERES Jàsseres de formigó armat col·locades formant pòrtics en sentit transversal a la dimensió principal de l’edifici, generant 3 crugies de 4,50-4,50-2,00 m. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals i transversals, i en alguns envans interiors i de murs de separació entre habitatges. Les façanes estan constituïdes de fabrica de maó foradat col·locats a cara vista, càmara d’aire i envà de fàbrica de maó. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats paral·lels a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat col·locats “in situ” d’una profunditat teòrica de 12 m. Emplaçament dins de l’àmbit 79 3.19 TIPOLOGIA Y Dades generals Aquesta tipologia es construeix com a fita del front de Arquitectes: C.Carmona Sanz, F.Escudero Ribot rambla Prim i del barri en conjunt. Forma part de l’illa Any de construcció: 1964 d’equipaments composta per un centre cívic, un centre Etapa: 2 parroquial amb església, i una escola de formació E=Sala professional. d’estar Fase: 13 L’edifici és de tipus torre de PB+11 de nucli central amb 2 K=Cuina Blocs projectats: 1 B=Bany habitatges per replà i sòcol comercial. Les plantes pis es L=Safareig Alçada del bloc: PB+11 despengen de la resta de l’edifici mitjançant una estructura D=Dormitori Dimensió del bloc: 18,00 x 8,50 m de formigó armat vist, format per grans jàsseres en voladiu Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 1 suportades en pilars de formigó. Habitatges per comunitat: 22 Total d’habitatges de la tipologia: 22 Inclou el bloc: 99 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana invertida de grava. PILARS Comunitat i Bloc Estructura de formigó armat de pilars de gran secció que independitzen el volum de la torre del sòcol. ENVOLUPANT Façana composada per panells prefabricat de formigó subjectats als forjats. Tancaments en base a finestres practicables. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. El bloc de la torre es despenja del sòcol amb unes jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta primera i amb un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 80 3.19 TIPOLOGIA Y Dades generals Aquesta tipologia es construeix com a fita del front de Arquitectes: C.Carmona Sanz, F.Escudero Ribot rambla Prim i del barri en conjunt. Forma part de l’illa Any de construcció: 1964 d’equipaments composta per un centre cívic, un centre Etapa: 2 parroquial amb església, i una escola de formació E=Sala professional. d’estar Fase: 13 L’edifici és de tipus torre de PB+11 de nucli central amb 2 K=Cuina Blocs projectats: 1 B=Bany habitatges per replà i sòcol comercial. Les plantes pis es L=Safareig Alçada del bloc: PB+11 despengen de la resta de l’edifici mitjançant una estructura D=Dormitori Dimensió del bloc: 18,00 x 8,50 m de formigó armat vist, format per grans jàsseres en voladiu Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 1 suportades en pilars de formigó. Habitatges per comunitat: 22 Total d’habitatges de la tipologia: 22 Inclou el bloc: 99 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana invertida de grava. PILARS Comunitat i Bloc Estructura de formigó armat de pilars de gran secció que independitzen el volum de la torre del sòcol. ENVOLUPANT Façana composada per panells prefabricat de formigó subjectats als forjats. Tancaments en base a finestres practicables. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Fonamentació profunda a base de pilots de formigó armat d’una profunditat teòrica de 12 m. El bloc de la torre es despenja del sòcol amb unes jàsseres de formigó armat per sota del forjat de la planta primera i amb un cantell màxim de 1,20 m. Emplaçament dins de l’àmbit 81 3.20.TIPOLOGIA C Dades generals Cada bloc conté 7 o 8 unitats amb dos habitatges Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez independents cadascuna, un per planta. Les escales Any de construcció: 1959-1961 d'accés a l’habitatge superior es troben al seu pati privat ubicat a la façana a nord, mentre que l'accés a l'habitatge Etapa: 1 en planta baixa es fa pel seu propi pati ubicat a la façana a Fase: 1 i 5 sud. Blocs projectats: 8 Amb un front de 6,25 m i estructura de murs de càrrega, E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 dos en les parets mitgeres i un d’interior. Com a resultat, permet encabir quatre llits individuals i un doble, a més K=Cuina Dimensió del bloc: 47,95 / 54,80 x 10,00 m d’una gran sala polivalent amb galeries a cada pany de B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual paret. D=Dormitori Habitatges per bloc: 14 / 16 Les façanes que donen al pati de la casa del veí tenen uns Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 122 finestrals alts que compleixen la necessitat d'il·luminació i ventilació però que eviten la vista directa del pati. Inclou els blocs: 5, 6, 7, 48, 49, 50, 51, 52 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta catalana sense barana perimetral i amb vuit embornals orientats cap a la façana nord-oest. Comunitat Blocs Conjunts MURS DE CÀRREGA Disposats perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant també les façanes transversals. Es composen de fàbrica de maó de 14 cm de gruix. ENVOLUPANT Es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes estan revestides amb enrajolat exterior amb rajola esmaltada i en la part dels safareigs de gelosies ceràmiques. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats paral·lels a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Sabates corregudes de 50x70 cm de formigó en massa col·locades a sota dels murs portants. Aquestes estan unides per murs de contenció de terres de formigó de 30 cm de gruix i 100 cm d’alçada per damunt dels quals neixen els murs no portants de fàbrica de maó. Emplaçament dins de l’àmbit 82 3.20.TIPOLOGIA C Dades generals Cada bloc conté 7 o 8 unitats amb dos habitatges Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez independents cadascuna, un per planta. Les escales Any de construcció: 1959-1961 d'accés a l’habitatge superior es troben al seu pati privat ubicat a la façana a nord, mentre que l'accés a l'habitatge Etapa: 1 en planta baixa es fa pel seu propi pati ubicat a la façana a Fase: 1 i 5 sud. Blocs projectats: 8 Amb un front de 6,25 m i estructura de murs de càrrega, E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 dos en les parets mitgeres i un d’interior. Com a resultat, permet encabir quatre llits individuals i un doble, a més K=Cuina Dimensió del bloc: 47,95 / 54,80 x 10,00 m d’una gran sala polivalent amb galeries a cada pany de B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual paret. D=Dormitori Habitatges per bloc: 14 / 16 Les façanes que donen al pati de la casa del veí tenen uns Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 122 finestrals alts que compleixen la necessitat d'il·luminació i ventilació però que eviten la vista directa del pati. Inclou els blocs: 5, 6, 7, 48, 49, 50, 51, 52 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta catalana sense barana perimetral i amb vuit embornals orientats cap a la façana nord-oest. Comunitat Blocs Conjunts MURS DE CÀRREGA Disposats perpendicularment a la dimensió més gran del bloc, formant també les façanes transversals. Es composen de fàbrica de maó de 14 cm de gruix. ENVOLUPANT Es disposen a les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes estan revestides amb enrajolat exterior amb rajola esmaltada i en la part dels safareigs de gelosies ceràmiques. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats paral·lels a la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics. FONAMENTACIÓ Sabates corregudes de 50x70 cm de formigó en massa col·locades a sota dels murs portants. Aquestes estan unides per murs de contenció de terres de formigó de 30 cm de gruix i 100 cm d’alçada per damunt dels quals neixen els murs no portants de fàbrica de maó. Emplaçament dins de l’àmbit 83 3.21.TIPOLOGIA E Dades generals Es tracta d’habitatges de PB+1 (tipus dúplex) de 3,50 m de Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases crugia. L’accés s’efectua mitjançant quatre graons que donen a la sala d’estar directament (sense vestíbul), i les Any de construcció: 1959-1961 dependències comunes: banys, cuina integrada al menjador Etapa: 1 i sala d'estar. Fase: 2 L'escala es troba a l'interior, amb el tram més llarg paral·lel Blocs projectats: 15 a la façana. La ubicació de l'escala determina la dimensió de la cambra principal i els dos dormitoris individuals; la Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 dimensió total que ocupa al costat de l'escala genera un K=Cuina Dimensió del bloc: 49,00 / 59,50 x 8,70 m volum de 8,40 m de fondària pel frontal de 3,50 m. B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual D=Dormitori Planta tipus Fotografia Total habitatge per bloc: 14 / 17 (dúplex) Total d’habitatges de la tipologia: 246 Inclou els blocs: 12-16, 21-25, 41-43, 67, 68 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta catalana amb embornals cap a la façana posterior. Formada per una capa de rajola amb funció d’impermeabilització. MURS DE CÀRREGA Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Formant les façanes transversals i els murs de separació d’habitatges. Els murs de separació d’habitatges estan constituïts de fàbrica de maó foradat i les façanes Comunitat Blocs Conjunts transversals de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Format per fàbrica de maó foradat. Aquestes estan revestides fins a l’altura de la primera planta pis de rajola ceràmica. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Sabates corregudes de formigó de 130x30 cm col·locades sota dels murs portants i no portants. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb una alçada aproximada de 120 cm i un gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 84 3.21.TIPOLOGIA E Dades generals Es tracta d’habitatges de PB+1 (tipus dúplex) de 3,50 m de Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases crugia. L’accés s’efectua mitjançant quatre graons que donen a la sala d’estar directament (sense vestíbul), i les Any de construcció: 1959-1961 dependències comunes: banys, cuina integrada al menjador Etapa: 1 i sala d'estar. Fase: 2 L'escala es troba a l'interior, amb el tram més llarg paral·lel Blocs projectats: 15 a la façana. La ubicació de l'escala determina la dimensió de la cambra principal i els dos dormitoris individuals; la Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 dimensió total que ocupa al costat de l'escala genera un K=Cuina Dimensió del bloc: 49,00 / 59,50 x 8,70 m volum de 8,40 m de fondària pel frontal de 3,50 m. B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual D=Dormitori Planta tipus Fotografia Total habitatge per bloc: 14 / 17 (dúplex) Total d’habitatges de la tipologia: 246 Inclou els blocs: 12-16, 21-25, 41-43, 67, 68 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta catalana amb embornals cap a la façana posterior. Formada per una capa de rajola amb funció d’impermeabilització. MURS DE CÀRREGA Es disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Formant les façanes transversals i els murs de separació d’habitatges. Els murs de separació d’habitatges estan constituïts de fàbrica de maó foradat i les façanes Comunitat Blocs Conjunts transversals de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Format per fàbrica de maó foradat. Aquestes estan revestides fins a l’altura de la primera planta pis de rajola ceràmica. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons de ceràmica, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Sabates corregudes de formigó de 130x30 cm col·locades sota dels murs portants i no portants. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb una alçada aproximada de 120 cm i un gruix de 50 cm. Emplaçament dins de l’àmbit 85 3.22.TIPOLOGIA I Dades generals Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases Cada unitat està formada per dos habitatges dúplex de 6,80 Any de construcció: 1959-1961 m de façana. L'accés des d'un costat del bloc condueix cap a les dependències comunes de sala d’estar, menjador i Etapa: 1 cuina integrades, mentre que les habitacions i el bany estan Fase: 4 orientats cap al front oposat de la planta superior. Per això, l'escala es troba en paral·lel a aquest i enmig del volum, Blocs projectats: 3 dividint el conjunt en dues parts iguals. El bany i l'escala E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 estan situats junts i il·luminats per una claraboia K=Cuina Dimensió del bloc: 50,40 x 11,00 m B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual D=Dormitori Total habitatge per bloc: 16 (Dúplex) Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 48 Inclou els blocs: 30, 31, 32 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una capa de grava barrejada amb material bituminós de petit gruix. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. El mur estructural central també Comunitat Bloc Conjunt forma la caixa de l’escala que comunica en cada habitatge la planta baixa amb la planta pis. Les parets de façana no són continues verticalment ja que a l’altura de la planta pis vola 1 m sobre la planta baixa. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Composat per fàbrica de maó massís de 15cm de gruix i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les parets de separació d’habitatges. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ A base de sabates corregudes de formigó armat col·locades sota dels murs portants de 60 cm d’ample. Murs de contenció de terres perimetrals amb un gruix d’uns 40 cm i una alçada d’1,70 m sobre la fonamentació. Emplaçament dins de l’àmbit 86 3.22.TIPOLOGIA I Dades generals Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases Cada unitat està formada per dos habitatges dúplex de 6,80 Any de construcció: 1959-1961 m de façana. L'accés des d'un costat del bloc condueix cap a les dependències comunes de sala d’estar, menjador i Etapa: 1 cuina integrades, mentre que les habitacions i el bany estan Fase: 4 orientats cap al front oposat de la planta superior. Per això, l'escala es troba en paral·lel a aquest i enmig del volum, Blocs projectats: 3 dividint el conjunt en dues parts iguals. El bany i l'escala E=Sala d’estar Alçada del bloc: PB+1 estan situats junts i il·luminats per una claraboia K=Cuina Dimensió del bloc: 50,40 x 11,00 m B=Bany L=Safareig N. total de comunitats: Accés individual D=Dormitori Total habitatge per bloc: 16 (Dúplex) Planta tipus Fotografia Total d’habitatges de la tipologia: 48 Inclou els blocs: 30, 31, 32 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana, formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una capa de grava barrejada amb material bituminós de petit gruix. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. El mur estructural central també Comunitat Bloc Conjunt forma la caixa de l’escala que comunica en cada habitatge la planta baixa amb la planta pis. Les parets de façana no són continues verticalment ja que a l’altura de la planta pis vola 1 m sobre la planta baixa. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Composat per fàbrica de maó massís de 15cm de gruix i són els encarregats de configurar les façanes transversals i les parets de separació d’habitatges. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics, col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ A base de sabates corregudes de formigó armat col·locades sota dels murs portants de 60 cm d’ample. Murs de contenció de terres perimetrals amb un gruix d’uns 40 cm i una alçada d’1,70 m sobre la fonamentació. Emplaçament dins de l’àmbit 87 88 89 3.23.TIPOLOGIA R Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda Edifici mixt de comerç en planta baixa i habitatge en planta pis. Aquesta tipologia s’organitza mitjançant un Any de construcció: 1962 vestíbul que permet que el bany quedi centrat i facilita la D E Etapa: 2 seva accessibilitat. La part més característica d’aquests habitatges és que tenen la zona de nit dividida per les B K Fase: 9 dependències que configuren la zona de dia. Aquesta Blocs projectats: 4 solució és habitual als dissenys realitzats durant la E=Sala d’estar D Alçada del bloc: PB+1 segona etapa de construcció de l’àmbit, sobretot quan D els habitatges tenen tres dormitoris. Aquesta solució K=Cuina Dimensió del bloc: 24,00 x 9,50 m B=Bany permet que, segons les necessitat familiars, el dormitori L L=Safareig Nombre total de comunitats: 8 que està a prop de la sala d’estar sigui més polivalent i D=Dormitori es pugui transformar el seu ús, com per exemple en un Total habitatge per bloc: 4 Planta tipus Fotografia estudi. Total d’habitatges de la tipologia: 16 Inclou els blocs: 92, 93, 94, 95 Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta plana amb impermeabilització mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es suposa que són de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb un revocat de morter. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. Els forjats estan en voladiu sobre el carrer d’1 m. FONAMENTACIÓ Per la petita dimensió de l’edifici, es suposa que una fonamentació en base de sabates corregudes de formigó. Emplaçament dins de l’àmbit 90 3.23.TIPOLOGIA R Dades generals Arquitectes: Montero, Seguí i Vayreda Edifici mixt de comerç en planta baixa i habitatge en planta pis. Aquesta tipologia s’organitza mitjançant un Any de construcció: 1962 vestíbul que permet que el bany quedi centrat i facilita la D E Etapa: 2 seva accessibilitat. La part més característica d’aquests habitatges és que tenen la zona de nit dividida per les B K Fase: 9 dependències que configuren la zona de dia. Aquesta Blocs projectats: 4 solució és habitual als dissenys realitzats durant la E=Sala d’estar D Alçada del bloc: PB+1 segona etapa de construcció de l’àmbit, sobretot quan D els habitatges tenen tres dormitoris. Aquesta solució K=Cuina Dimensió del bloc: 24,00 x 9,50 m B=Bany permet que, segons les necessitat familiars, el dormitori L L=Safareig Nombre total de comunitats: 8 que està a prop de la sala d’estar sigui més polivalent i D=Dormitori es pugui transformar el seu ús, com per exemple en un Total habitatge per bloc: 4 Planta tipus Fotografia estudi. Total d’habitatges de la tipologia: 16 Inclou els blocs: 92, 93, 94, 95 Descripció dels elements constructius COBERTA Comunitat Bloc Conjunt Coberta plana amb impermeabilització mitjançant tela asfàltica protegida amb grava. MURS DE CÀRREGA Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Es suposa que són de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides amb un revocat de morter. FORJATS Forjats unidireccionals col·locats en la direcció principal de l’edifici a base de biguetes semi resistents i revoltons ceràmics. Els forjats estan en voladiu sobre el carrer d’1 m. FONAMENTACIÓ Per la petita dimensió de l’edifici, es suposa que una fonamentació en base de sabates corregudes de formigó. Emplaçament dins de l’àmbit 91 3.24.TIPOLOGIA X Dades generals Edifici mixt de comerç en planta baixa i habitatge en planta Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues pis. Any de construcció: 1963 L Els 6 locals comercials de la planta baixa estan connectats B K Etapa: 2 als 6 habitatges en planta pis mitjançant la mateixa escala, D E=Sala d’estar Fase: 11 que es comparteix entre dos locals/habitatges. D E K=Cuina Blocs projectats: 2 B=Bany D L=Safareig Alçada del bloc: PB+1 D=Dormitori Dimensió del bloc: 24,30 x 16,00 m Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 6 Total habitatge per bloc: 6 Total d’habitatges de la tipologia: 12 Inclou els blocs: 96, 97 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Comunitat i Bloc Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Se suposa que són de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides en part amb un revocat de morter. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Per la petita dimensió de l’edifici, se suposa que una fonamentació en base de sabates corregudes de formigó. Emplaçament dins de l’àmbit 92 3.24.TIPOLOGIA X Dades generals Edifici mixt de comerç en planta baixa i habitatge en planta Arqui.: Oliveras, Cavaller i Puigdefàbregues pis. Any de construcció: 1963 L Els 6 locals comercials de la planta baixa estan connectats B K Etapa: 2 als 6 habitatges en planta pis mitjançant la mateixa escala, D E=Sala d’estar Fase: 11 que es comparteix entre dos locals/habitatges. D E K=Cuina Blocs projectats: 2 B=Bany D L=Safareig Alçada del bloc: PB+1 D=Dormitori Dimensió del bloc: 24,30 x 16,00 m Planta tipus Fotografia Nombre total de comunitats: 6 Total habitatge per bloc: 6 Total d’habitatges de la tipologia: 12 Inclou els blocs: 96, 97 Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta transitable feta a la catalana d’una sola capa de rajola ceràmica. Existència de mur perimetral de coronament. MURS DE CÀRREGA Comunitat i Bloc Els murs portants es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Se suposa que són de fàbrica de maó massís. ENVOLUPANT Els murs no portants es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Aquestes façanes estan constituïdes de fàbrica de maó i revestides en part amb un revocat de morter. FORJATS Forjats unidireccionals, formats per biguetes semi resistents de formigó armat, revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locats en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Per la petita dimensió de l’edifici, se suposa que una fonamentació en base de sabates corregudes de formigó. Emplaçament dins de l’àmbit 93 3.25.TIPOLOGIA B (EXTINGIDA) Dades generals Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez El bloc es formava per cinc escales donant accés a dos habitatges per replà. El mòdul tipus és de dos Any de construcció: 1959-1961 habitatges per planta, els quals estan separats per Etapa: 1 l’escala i un pati interior obert. E=Sala d’estar Fase: 1 Cada unitat contenia un dormitori doble i dos K=Cuina d’individuals. La distribució dels espais garantia B=Bany Blocs projectats: 2 L=Safareig condicions de ventilació i assolellament: les habitacions D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 estaven orientades cap a les façanes, mentre que el Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 70,00 x 9,50 m bany i la cuina s'orientaven cap al conducte interior associat a l'escala adjunta. Nombre total de comunitats: 10 Aquesta solució arquitectònica deriva cap a l'ús d'una Total habitatge per bloc: 60 tècnica constructiva diferent, doble crugia amb murs de Total d’habitatges de la tipologia: 120 càrrega paral·lels a la façana. Com a resultat, les Inclou els blocs: (1, 8) façanes contenien obertures de terra a sostre. Els 2 blocs van ser substituïts per 2 blocs de nova construcció en la fase 16 (segon període de remodelació). Descripció dels elements constructius Comunitat Bloc COBERTA Coberta plana formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó de 18x20x40 cm. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 18x20x40 cm de fàbrica de maó i són els encarregats de la formació de les façanes transversals i els murs de suport de les caixes d’escala. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat d’uns 50 cm de gruix. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm i coincidint aproximadament en alçada amb el soterrani. Emplaçament dins de l’àmbit 94 Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 3.25.TIPOLOGIA B (EXTINGIDA) Dades generals Arquitectes: López Íñigo, Subías i Giráldez El bloc es formava per cinc escales donant accés a dos habitatges per replà. El mòdul tipus és de dos Any de construcció: 1959-1961 habitatges per planta, els quals estan separats per Etapa: 1 l’escala i un pati interior obert. E=Sala d’estar Fase: 1 Cada unitat contenia un dormitori doble i dos K=Cuina d’individuals. La distribució dels espais garantia B=Bany Blocs projectats: 2 L=Safareig condicions de ventilació i assolellament: les habitacions D=Dormitori Alçada del bloc: PB+5 estaven orientades cap a les façanes, mentre que el Planta tipus Fotografia Dimensió del bloc: 70,00 x 9,50 m bany i la cuina s'orientaven cap al conducte interior associat a l'escala adjunta. Nombre total de comunitats: 10 Aquesta solució arquitectònica deriva cap a l'ús d'una Total habitatge per bloc: 60 tècnica constructiva diferent, doble crugia amb murs de Total d’habitatges de la tipologia: 120 càrrega paral·lels a la façana. Com a resultat, les Inclou els blocs: (1, 8) façanes contenien obertures de terra a sostre. Els 2 blocs van ser substituïts per 2 blocs de nova construcció en la fase 16 (segon període de remodelació). Descripció dels elements constructius Comunitat Bloc COBERTA Coberta plana formada per una capa de formigó aïllant amb funció de formació de pendents. Tela asfàltica per impermeabilitzar i una solera de rajola ceràmica. MURS DE CÀRREGA Es disposen a les dues façanes longitudinals i a un eix central paral·lel a aquestes. Estan construïts per fàbrica de maó de 18x20x40 cm. ENVOLUPANT Es disposen perpendicularment a la màxima dimensió del bloc. Són de 18x20x40 cm de fàbrica de maó i són els encarregats de la formació de les façanes transversals i els murs de suport de les caixes d’escala. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics col·locats en direcció perpendicular a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat d’uns 50 cm de gruix. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb un gruix de 40 cm i coincidint aproximadament en alçada amb el soterrani. Emplaçament dins de l’àmbit 95 Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 3.26.TIPOLOGIA D (EXTINGIDA) Dades generals Es van construir 5 blocs de 6 plantes, 4 agrupats en un Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases conjunt i un bloc exempt Cada bloc comptava amb 8 Any de construcció: 1959-1961 habitatges a planta baixa i 10 habitatges a les plantes pis, Etapa: 1 amb un total de 58 habitatges per bloc. La planta baixa tenia dos passos pal·lafítics. Fase: 2 L'equip de disseny observa la manca de cota per resoldre Blocs projectats: 5 les instal·lacions hidrosanitàries, per la qual cosa eleva la Alçada del bloc: PB+5 rasant fins a 1,50 m. Es planteja una estratègia per Dimensió del bloc: 70,30 x 8,00 m economitzar les caixes de circulació verticals. Cada planta tindria dues caixes, cadascuna de les quals donaria accés a Nombre total de comunitats: 10 cinc habitatges: dues a través d'un petit replà de l'escala i Total habitatge per bloc: 58 les altres tres a través d'un passadís exterior cap al carrer. Total d’habitatges de la tipologia: 290 Els 5 blocs van ser substituïts per 4 blocs de nova construcció en la fase 16 (segon període de remodelació). Inclou els blocs: (17, 18, 19, 20, 44) Descripció dels elements constructius COBERTA Coberta plana amb recobriment a base de rajola ceràmica. Estructurada en dos nivells diferents en funció de la distribució de l’edifici. MURS DE CÀRREGA És disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Formant també les façanes transversals, construïdes de 15 cm de fàbrica de maó massís, càmera aire i envà de 5 cm de maó senzill. ENVOLUPANT Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Una de les seves funcions principals a més de la funció de tancament és la trava dels murs transversals. FORJATS Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·locades en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FONAMENTACIÓ Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb una altura aproximada de 80 cm. Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. 96 Dades generals 3.26.TIPOLOEGsI Ava Dn (cEoXnsTtIrNuGir I5D bAl)o cs de 6 plantes, 4 agrupats en un conjunt i un bloc exempt Cada bloc comptava amb 8 Dades generals habitatges a planta baixa i 10 habitatges a les plantes pis, Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases amb un total de 58 habitatges per bloc. La planta baixa tenia Any de construcció: 19E5s9 -1v9a6n1 consdtorusi rp a5s sbolosc psa ld·lea fí6ti cpsl.a ntes, 4 agrupats en un Arquitectes: Puig Torné i Serra Dalmases Etapa: c o n j u n t1 i unL 'ebqluoicp edexe dmispst enCya doab sebrlovac lcao mmapntacvaa dea mcbo ta8 per resoldre Any de construcció: 1959-1961 habitatges a planta baixa i 10 habitatges a les plantes pis, Fase: 2 les instal·lacions hidrosanitàries, per la qual cosa eleva la Etapa: 1 amb un total de 58 habitatges per bloc. La planta baixa rasant fins a 1,50 m. Es planteja una estratègia per Blocs projectats: t e n i a d o5s passos pal·lafítics. Fase: 2 economitzar les caixes de circulació verticals. Cada planta Sala d’estar Alçada del bloc: L ' e qPuBi+p5 d e dtiisnsderinay d oubese crvaaix elas ,m cadnacasc duen ac odtea lepse rq ureaslso ldoren aria accés a K=Cuina Blocs projectats: 5 les instal·laccioinncs hhaidbritoastgaensit:à rdieuse,s pae rt rlaav éqsu adl 'ucno spae teitl erveap làla de l'escala i B=Bany Alçada del bloDc:i m e n s i ó d e l b l o c : P B + 57 0,30 x 8,00 m rasant fins a L=Safareig les a1l,t5re0s tmre. s Ea str apvléasn tde'juan puansas aedsístr aetxètgeiraio r pcearp al carrer. D=Dormitori Dimensió del bNloocm: b r e t o t a l d e c o m 7u0n,3ita0t sx: 8 , 0 0 m e c o n o 1m0i tzar les caixes de circulació verticals. Cada planta Planta tipus Fotografia tindria dues Ecalsix e5s , cbalodcass cvuanna dsee rle ss uqbusatlistu dïtosn apriear ac4c ébsl oac s de nova Nombre total dTeo tcaol mhaubniittaattgse: p e r b lo c : 1 0 58 cinc habitatgceosn:s dtruuecsc ióa etrna vlaé sfa sde'u 1n6 p (esteitg roenp lpàe rdíoed le'e sdcea rleam i odelació). Total habitatgeT optearl bdl’ohca:b i t a t g e s d e l a t ip o l o g i a 5: 8 le s a 2lt9re0 s tres a través d'un passadís exterior cap al carrer. Total d’habitatIgnecslo due e llas tbiplooclosg: i a : ( 1279,0 1 8, 19E, l2s0 , 54 4)b locs van ser substituïts per 4 blocs de nova construcció en la fase 16 (segon període de remodelació). Inclou els blocs: (17, 18, 19, 20, 44) Descripció dels elements constructius COBERTA Descripció deClso beelertma eplnatnsa c aomnsb trreuccotibursiment a base de rajola ceràmica. Estructurada en dos nivells diferents en funció de la distribució de l’edifici. COBERTA MURS DE CÀRREGA Coberta plana amb recobriment a base de rajola ceràmica. Estructurada en dos nivells diferents en funció de la distribució És disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Formant també les façanes transversals, construïdes de de l’edifici. Comunitat Bloc Conjunt 15 cm de fàbrica de maó massís, càmera aire i envà de 5 cm de maó senzill. MURS DE CÀRREGA ENVOLUPANT És disposen perpendicularment a la dimensió més gran del bloc. Formant també les façanes transversals, construïdes de 15 Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Una de les seves funcions cm de fàbrica de maó massís, càmera aire i envà de 5 cm de maó senzill. principals a més de la funció de tancament és la trava dels murs transversals. ENVOLUPANT FORJATS Es disposen en les façanes longitudinals, és a dir, paral·lels a la màxima dimensió del bloc. Una de les seves funcions Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics i una capa de principals a més de la funció de tancament és la trava dels murs transversals. compressió de formigó, col·locades en direcció paral·lela a la dimensió longitudinal del bloc. FORJATS FONAMENTACIÓ Forjats unidireccionals formats per biguetes semi resistents de formigó armat i revoltons ceràmics i una capa de compressió de formigó, col·Llolocsaad edse efonr mdiirgeóc cairóm paatr dael· leglrau iax lvaa driiambelen.s Mióu lrosn dgeit ucdoinntael ndceiól bdloec t.erres de formigó col·locats perimetralment amb una altura aproximada de 80 cm. FONAMENTACNIÓot a: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. Llosa de formigó armat de gruix variable. Murs de contenció de terres de formigó col·locats perimetralment amb una altura aproximada de 80 cm. Nota: Entre parèntesi, antics blocs, originalment de la tipologia, que han sigut remodelats. Emplaçament dins de l’àmbit 59 97 4. SIMPTOMATOLOGIA 4.1. CASUÍSTICA DEL PARC EDIFICAT RESIDENCIAL Aquest capítol es dedica al reconeixement dels diferents sistemes constructius coneguts per tal d’establir vincles amb la simptomatologia que presenta el parc edificat residencial de l’àmbit. Aquest parc ha patit diverses patologies des de la seva execució i posterior ús per part dels residents. El procés de construcció es va basar en el disseny i l’execució de les diferents tipologies edificatòries, les quals empraven uns sistemes constructius concrets en cadascuna d’elles. Els estudis patològics realitzats han relacionat les tipologies edificatòries amb l’aparició de determinades patologies. L’estudi s’ha realitzat mitjançant l’extracció i sistematització de dades recollides de publicacions acadèmiques i d’expedients de l’administració dels que es tenen constància, sense perjudici de la possibilitat que existeixin altres informacions que no han estat disponibles en el moment de la redacció del present document. L’objectiu del capítol és el de donar una imatge global de les patologies de les que es tenen indicis que afecten a determinades tipologies edificatòries. Aquesta imatge pretén aportar una síntesi indicativa i no conclusiva de les afectacions que pateix el parc edificat, de tal forma que ajudi a plantejar la campanya d’inspeccions que aporti la diagnosi de l’estat actual real dels edificis d’habitatge dins de l’àmbit. Així doncs, l’estudi de la simptomatologia que es recull en el present document té com a únic objectiu el disseny de la campanya d’inspeccions donat que l’estudi de les patologies existents i el seu anàlisi seran objecte de les inspeccions. 98 99 4.2. SISTEMES CONSTRUCTIUS Instal·lacions - Instal·lacions de subministraments bàsics segons la companyia. - L’antic barri del Sud-oest del Besòs va ser construït en un breu període de temps i amb unes tècniques Patis d’instal·lacions i safareig. constructives a cavall entre la construcció tradicional, basada en murs de càrrega i sostres ceràmics, i les - Ascensors per a edificis d’altura superior a PB+5. innovacions provinents de l’ús del formigó armat. Dins de l’àmbit es distingeixen 5 sistemes segons la composició dels elements estructurals (Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit): Altres - Acabats d’obra de fàbrica i formigó vist i rajola de la Bisbal. - Sistema 1 (Tipologies PB+1, excepte R): Fonamentació superficial de sabata i estructura de murs de - càrrega. Envans i particions de maó. - Sistema 2 (Tipologia PB+1 R). Fonamentació superficial de sabata correguda i estructura de pilars. - Sistema 3 (Tipologies PB+5, excepte F/G): Fonamentació superficial de llosa i estructura de murs de càrrega. - Sistema 4 (Tipologies PB+5/11 F/G/T/U/V): Fonamentació profunda de pilots i estructura de murs de càrrega. - Sistema 5 (Tipologies PB+11 excepte T/U/V): Fonamentació profunda de pilots i estructura de pòrtics. Cadascun dels sistemes presenta variacions dels elements constructius que el composen: Fonamentació - Superficial: llosa i sabata correguda de formigó, en profunditats de 2 m per davall del nivell del sòl. - Profunda: pilotatge de formigó, en profunditats entre 9 m i 12 m per davall del nivell del sòl. Estructura vertical - Parets de càrrega de maó massís de 15 cm de gruix, amb crugies de 3 a 4 m, per altures fins a PB+5. - Pilars de formigó armat, per altures de PB+11P. Estructura horitzontal - Forjats unidireccionals formats per biguetes i revoltons ceràmics i riostres. Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit - Jàsseres de formigó armat, per altures de PB+11P. - Voladís de formigó armat, per formar balcons i galeries. Envolupant - Façanes portants i no portants de maó de 15 cm. - Tancaments de fusta o acer i proteccions solars. - Coberta plana transitable o intransitable, com a solució més habitual. Sistema 1 Sistema 2 Sistema 3 - Coberta inclinada amb acabat de teula àrab, com a solució puntual. 100 4.2. SISTEMES CONSTRUCTIUS Instal·lacions - Instal·lacions de subministraments bàsics segons la companyia. - L’antic barri del Sud-oest del Besòs va ser construït en un breu període de temps i amb unes tècniques Patis d’instal·lacions i safareig. constructives a cavall entre la construcció tradicional, basada en murs de càrrega i sostres ceràmics, i les - Ascensors per a edificis d’altura superior a PB+5. innovacions provinents de l’ús del formigó armat. Dins de l’àmbit es distingeixen 5 sistemes segons la composició dels elements estructurals (Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit): Altres - Acabats d’obra de fàbrica i formigó vist i rajola de la Bisbal. - Sistema 1 (Tipologies PB+1, excepte R): Fonamentació superficial de sabata i estructura de murs de - càrrega. Envans i particions de maó. - Sistema 2 (Tipologia PB+1 R). Fonamentació superficial de sabata correguda i estructura de pilars. - Sistema 3 (Tipologies PB+5, excepte F/G): Fonamentació superficial de llosa i estructura de murs de càrrega. - Sistema 4 (Tipologies PB+5/11 F/G/T/U/V): Fonamentació profunda de pilots i estructura de murs de càrrega. - Sistema 5 (Tipologies PB+11 excepte T/U/V): Fonamentació profunda de pilots i estructura de pòrtics. Cadascun dels sistemes presenta variacions dels elements constructius que el composen: Fonamentació - Superficial: llosa i sabata correguda de formigó, en profunditats de 2 m per davall del nivell del sòl. - Profunda: pilotatge de formigó, en profunditats entre 9 m i 12 m per davall del nivell del sòl. Estructura vertical - Parets de càrrega de maó massís de 15 cm de gruix, amb crugies de 3 a 4 m, per altures fins a PB+5. - Pilars de formigó armat, per altures de PB+11P. Estructura horitzontal - Forjats unidireccionals formats per biguetes i revoltons ceràmics i riostres. Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit - Jàsseres de formigó armat, per altures de PB+11P. - Voladís de formigó armat, per formar balcons i galeries. Envolupant - Façanes portants i no portants de maó de 15 cm. - Tancaments de fusta o acer i proteccions solars. - Coberta plana transitable o intransitable, com a solució més habitual. Sistema 1 Sistema 2 Sistema 3 - Coberta inclinada amb acabat de teula àrab, com a solució puntual. 101 Sistema 4 Sistema 5 Fonamentació Dins de l’àmbit s’identifiquen 3 tipus de fonamentació, dos de superficials i una de profunda (Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit): Sabata correguda de formigó en massa Present als blocs de PB+1. Es tracta de fonaments de maçoneria formigonada (Fig. 4.23: Detall del projecte Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit original de sabata correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1), és a dir, fonaments correguts de formigó en massa. Es tracta d’un mur de formigó de 30cm de gruix encofrat a 2 cares fins la cota original del terreny, recolzat a sobre d’una fonamentació correguda de formigó en massa de 50cm de gruix damunt el terreny a cota -3m respecte del terraplenat. Llosa de formigó armat Present als blocs de PB+5 (excepte els blocs de la tipologia F i G). Es tracta d’una llosa de formigó armat d’uns 40 cm de cantell. Pilots Presents als blocs de PB+11 i als blocs de PB+5 de la tipologia F i G (Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de formigó de les tipologies F i G.). Aquesta acostuma a estar formada per pilots de 9 a 12 m de profunditat. El canvi de sistema de fonamentació de llosa de formigó armat a pilots ve donat per les conclusions de l’informe tècnic emès per l’empresa Cimentaciones Especiales S.A, en el qual es determina la necessitat d’utilització d’aquest sistema degut a la presència molt superficial del nivell freàtic. Els pilots són del tipus “modelat in situ”, l’execució consisteix en piconar un tap situat al fons de la canonada que produeix una compactació enèrgica del terreny. Un pilot clavat d’aquesta manera compacta el terreny fins a 3 o 4m per sota del nivell de la seva punta, per tant, utilitzant pilots de 8 o 9 m es compactaria tot el Fig. 4.23: Detall del projecte original de sabata Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1 formigó de les tipologies F i G. terreny que treballarà per fregament lateral amb el fust del pilot i tota la capa per sota de la punta. 102 Sistema 4 Sistema 5 Fonamentació Dins de l’àmbit s’identifiquen 3 tipus de fonamentació, dos de superficials i una de profunda (Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit): Sabata correguda de formigó en massa Present als blocs de PB+1. Es tracta de fonaments de maçoneria formigonada (Fig. 4.23: Detall del projecte Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit original de sabata correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1), és a dir, fonaments correguts de formigó en massa. Es tracta d’un mur de formigó de 30cm de gruix encofrat a 2 cares fins la cota original del terreny, recolzat a sobre d’una fonamentació correguda de formigó en massa de 50cm de gruix damunt el terreny a cota -3m respecte del terraplenat. Llosa de formigó armat Present als blocs de PB+5 (excepte els blocs de la tipologia F i G). Es tracta d’una llosa de formigó armat d’uns 40 cm de cantell. Pilots Presents als blocs de PB+11 i als blocs de PB+5 de la tipologia F i G (Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de formigó de les tipologies F i G.). Aquesta acostuma a estar formada per pilots de 9 a 12 m de profunditat. El canvi de sistema de fonamentació de llosa de formigó armat a pilots ve donat per les conclusions de l’informe tècnic emès per l’empresa Cimentaciones Especiales S.A, en el qual es determina la necessitat d’utilització d’aquest sistema degut a la presència molt superficial del nivell freàtic. Els pilots són del tipus “modelat in situ”, l’execució consisteix en piconar un tap situat al fons de la canonada que produeix una compactació enèrgica del terreny. Un pilot clavat d’aquesta manera compacta el terreny fins a 3 o 4m per sota del nivell de la seva punta, per tant, utilitzant pilots de 8 o 9 m es compactaria tot el Fig. 4.23: Detall del projecte original de sabata Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1 formigó de les tipologies F i G. terreny que treballarà per fregament lateral amb el fust del pilot i tota la capa per sota de la punta. 103 Estructura veErstitcraulc tura vertical Dins de l’àmDbiitn s’ ide nl’tàifmiqbuiet ns ’didoesn stiifsiqteumene sd ods’e sitsrutecmtueras dve’erstitcraulc (tuFriga. v4e.r2t5ic:a Pl l(àFnigo.l 4d.e2l5 t:ip Pulsà ndo’el sdterul ctitpuuras dve’erstitcraulc tura vertical utilitzat en elust ibliltozcast ednin es lsd eb lo’àcms bdiitn):s de l’àmbit): Murs de càrrMeguars de càrrega És el sistemÉas eesl trsuicstuermaal meéstsr uhcatubriatul aml édse lsh aebditiufiacils daemls be dailfçicaidse sa mfibn sa laç aPdBes+ 5f in(Fs iga. P4.B2+75: I(mFaigt.g e4 .2d7e: laIm atge de la construcció dceo nmsutrrusc)c. iEó l dseis mteumras) .e sEtlà s fiostremmaat peesrt àp aforermtsa pt opretar nptasr etrtasv paodretas n(tpse trr apvaaredtess n (op epro prtarnettss) ,n aom pbo rltluamnts ), amb llums similars a less imiidlaers da’ hleasb imtaicdieosn sd,’ heanbtrieta tcrieosn si ,q eunatre tmreest rie qsu, aqture mdoentreens ,l loqcu ea dsoisntenm lelosc d ae strisatveamtse. sL dees ptrarveattss . Les parets en els dos sen teitsls sdóons osretongtiotsn aslósn e onrttroeg eolnleasls, peenrt rtea netl,l ems,a prqeur etna nlat, rmaaciroqnuaelnit alta drea clieosn adliistatrti bduec iloenss d iinsterirbiourcsio in s interiors i dels sistemedse dlse scisatiexmese sd ’deesc caalaix ei sd ed ’peastcisa lad ei dmea npeartais cdlaer am. aLneesr ap acrlaertas . dLee sc àprareregtas edset acvàernre fgoarm easdtaevse np efro rmades per maó massísm daeó 1m5 acsmsí sd ed eg r1u5ix cim le ds eq ugeru iexs ti alveesn q suietu aedsteasv ean fasçitaunaad easc oas ftauçmaanvae na cao sptuomrtaarv etanm ab ép ocratamr btraam bé cambra d’aire i un endv’àa irinet ei ruionr e dnev à5 icnmte rdioer gdreu i5x comm d ae agcruaibxa cto inmte ar ioarc abmabt iunnte grirouri xa mtobta ul dne g 3ru0icxm to, ttaol td i eq u3e0 cemn, atolgtu i nqsu e en alguns blocs de la sbelgoocns ad efa lsae ,s epgeor naab afarasteir, cpoesr taobs,a rleasti rf acçoasntoess, nleos efas çdaontesn ndoe ecsa mdobtrean d d’aei rcea nmi bdrea cda’api rael trnei daec acbaapt altre acabat excepte un eenxllcueïtp itnet eurnio er.n lluït interior. Aquests murAs qduee sctàsr rmeguars e dlse pcoàdrreemga t reolbsa pr oddisepmo straotsb aern d eislsp oesdaiftisc iesn d el s2 emdaifniceisre dse: p2e mrpaenedriecus:la pres rap efançdaicnuala ors a façana o paral·lels a apqauraels·tleal.s S ae gaoqnuse setsa . dSisepgoosnins aeqsu deistpso msinu rasq luae tsiptso lmoguiars dlae tleipso lfoagçian dees il else sf asçeavneess oi blerst usrevse só onb ertures són completamencot mdipfeleretanmtse. nAt dnifveerlel ndtes. mA anteivreiall sd el maétse rhiaalsb iteula ml eérsa hqaubeit uealsl emrau rqs udee eclsà rmreugras fdoes scinà rdreeg am afoós sin de maó Fig. 4.25: PlànFoigl .d 4e.l 2ti5p:u Psl àdn’eosl tdruecl ttuiprau sv edr’eticsatrlu ucttiulirtzaa vt eernti cealsl ubtliolitczsa td einns edles bl’àlomcsb idt ins de l’àmbit massís de 15mcams sdíes dgeru 1ix5. cm de gruix. Algunes tipoAlolguiense sd intips odloeg ile’àsm dbiint sv adne ol’àpmtabr itp evra nc oonpsttarur irp erl sc omnusrtsru dire e clsà rmreugras adme bc àurnreag ain naomvba duonra pinençoav adora peça ceràmica arcmearàdma icaan oamrmenaaddaa a“nMoamceronraadjoal ” “M(Faigc.r o4ra.2jo6l:” D(Feigta. ll 4d.2e6 :m Daecrtaolrla jdoel) . mAaqcureosratajo lp).e çAaq,u easmtab puençeas, amb unes dimensions deim 5e9n,s5i0o nxs 1d5e x5 91,65 0c mx 1(358 x x 1 168 c xm 1(63 8c mx )1, 8é sx u1n6a cnmo)v, aé s ouluncai ón ocevarà msoicluac iqóu cee pràemrmiceat qmueei taptesr mi et meitats i quarts de peqçua,r tsi qduee ppeoçta s, ei r qaurem apdoat si efro ramrmigaodna dia f oar mleigso ncandtao naa dl es cpaenr topnearmdeest rep eur npae rmmilelotre truanva mdeil lor trava de l’estructura. lL’eas tpruecçtau rcae. rLàam ipceaç ava c evirsàtma ici ale sv af avçisatnae si les rfaeçsaonleens dees lrae smoaleteni xdae mlaa nmearate iqxuae m leasn eprar eqtuse d lee s parets de càrrega intercioàrrsre, gsean insete criaoprs c, asmenbsrea cnai pre cvaemstbimrae nti. revestiment. En algunes tEipno laolgiuense dse t ipPoBlo+g1i1e s ’duetil iPtzBe+n1 m1 usr’su tdilietz ecànr rmeguars ddee focàrmrrieggóa adrme afot rrmecigoólz artms asot brerec oulzna stsis steombrae duen sistema de fonamentaciófo naammbe pniltoatcsi.ó Ealms bm uprilso tess. Etrlasv menu ras ceasd tara pvlean ta caamdba 3p lcaonrtrae tagmesb, 3d ocso rerent gfaeçsa, ndao si uenna f açltaran all igi aunta altra lligant Fig. 4.27: ImaFtgige. d4e.2 la7 :c Iomnasttgruec dceió l ad ec omnusrtsrucció de murs els murs ambe lsla m cauirxsa a dm’ebs lcaa claa.i xa d’escala. Pòrtics de foPrmòrigtiócs a drme afot rmigó armat El sistema eEstlr uscisttuermala m eésstr uhcatbuirtuaal lm déesls h balboictusa al mdebl sa lbçlaodces sa dmeb P aBlç+a1d1e s(F dige. P4.B2+81: 1Im (Faitg.e 4 d.2e8 l:a I mcoantgster udcec ilóa dceo nstrucció de pòrtics). Els ppòirltaicrs ).d eE lsfo rpmilaigrós daerm faotr maingaóv eanr mcatn vainaanvt edne csaencvciaión t hdoeri tzsoenctcailó sheogroitnzso netal l bsloecg oi,n se ne l ablgloucn si , en alguns d’aquests, s’da’naaqvuens tsre, dsu’ainta lveesn sreevdeusin dt imlese nsseiovnes ad i menssuiroan sq uae ms’easnuarvaa q puuej asn’at ndaev ap lapnutja nit rdeed upinlat nltaa si ervead uint la seva càrrega. càrrega. Fig. 4.26: DetaFlilg d. e4 .m26a:c Droeratajoll lde macrorajol Fig. 4.28: ImaFtgige. d4e.2 la8 :c Iomnasttgruec dceió l ad ec opnòsrtircuscció de pòrtics 104 Estructura vertical Dins de l’àmbit s’identifiquen dos sistemes d’estructura vertical (Fig. 4.25: Plànol del tipus d’estructura vertical utilitzat en els blocs dins de l’àmbit): Murs de càrrega És el sistema estructural més habitual dels edificis amb alçades fins a PB+5 (Fig. 4.27: Imatge de la construcció de murs). El sistema està format per parets portants travades (per parets no portants), amb llums similars a les mides d’habitacions, entre tres i quatre metres, que donen lloc a sistemes de travats. Les parets en els dos sentits són ortogonals entre elles, per tant, marquen la racionalitat de les distribucions interiors i dels sistemes de caixes d’escala i de patis de manera clara. Les parets de càrrega estaven formades per maó massís de 15 cm de gruix i les que estaven situades a façana acostumaven a portar també cambra d’aire i un envà interior de 5 cm de gruix com a acabat interior amb un gruix total de 30cm, tot i que en alguns blocs de la segona fase, per abaratir costos, les façanes no es doten de cambra d’aire ni de cap altre acabat excepte un enlluït interior. Aquests murs de càrrega els podem trobar disposats en els edificis de 2 maneres: perpendiculars a façana o paral·lels a aquesta. Segons es disposin aquests murs la tipologia de les façanes i les seves obertures són completament diferents. A nivell de materials el més habitual era que els murs de càrrega fossin de maó Fig. 4.25: Plànol del tipus d’estructura vertical utilitzat en els blocs dins de l’àmbit massís de 15cm de gruix. Algunes tipologies dins de l’àmbit van optar per construir els murs de càrrega amb una innovadora peça ceràmica armada anomenada “Macrorajol” (Fig. 4.26: Detall de macrorajol). Aquesta peça, amb unes dimensions de 59,50 x 15 x 16 cm (38 x 18 x 16 cm), és una nova solució ceràmica que permet meitats i quarts de peça, i que pot ser armada i formigonada a les cantonades per permetre una millor trava de l’estructura. La peça ceràmica va vista i les façanes es resolen de la mateixa manera que les parets de càrrega interiors, sense cap cambra ni revestiment. En algunes tipologies de PB+11 s’utilitzen murs de càrrega de formigó armat recolzats sobre un sistema de fonamentació amb pilots. Els murs es traven a cada planta amb 3 corretges, dos en façana i una altra lligant Fig. 4.27: Imatge de la construcció de murs els murs amb la caixa d’escala. Pòrtics de formigó armat El sistema estructural més habitual dels blocs amb alçades de PB+11 (Fig. 4.28: Imatge de la construcció de pòrtics). Els pilars de formigó armat anaven canviant de secció horitzontal segons el bloc i, en alguns d’aquests, s’anaven reduint les seves dimensions a mesura que s’anava pujant de planta i reduint la seva càrrega. Fig. 4.26: Detall de macrorajol Fig. 4.28: Imatge de la construcció de pòrtics 105 Estructura horitzontal Els forjats es resolen amb un sistema tradicional format per biguetes semi resistents i entrebigat ceràmic, que es recolzava sobre dels murs de càrrega o jàsseres de formigó, depenent de la tipologia (Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit): Forjats Pel que fa als forjats, a les memòries constructives dels projectes tots just s’explica que els sostres són auto- portants amb congrenys-trava en les seves capçaleres (Fig. 4.210: Imatge forjat). L’informe realitzat pel Patronato Municipal de la Vivienda al 1975 únicament s’indica que els forjats estan realitzats amb semi-nervis resistents de formigó pretensat i revoltons ceràmics amb una xapa de compressió de 3 cm. Les traves s’especifiquen poc, i fins i tot en algun bloc sembla que són inexistents. En algunes memòries dels projectes inicials, esmenten la previsió d’un cordó perimetral d’unió de la següent manera: “Se han previsto dos zunchos con el fin de unir la edificación, y así mismo se ha previsto la correspondiente junta de dilatación dada la longitud del bloque.” També s’esmenten les juntes de dilatació, les quals si que estan situades en plànol, però no hi ha cap detall explicatiu ni cap altra informació de l’elaboració d’aquestes ni dels materials utilitzats. Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit Jàsseres de formigó armat Els pòrtics estan també formats per jàsseres de formigó armat que descarreguen sobre els pilars (Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q). Les jàsseres, a la vegada, serveixen de recolzament dels forjats unidireccionals de biguetes de formigó i revoltons ceràmics. Aquestes jàsseres, en alguns casos, formen voladissos. Voladissos Algunes tipologies edificatòries presenten voladissos de formigó armat en mènsula per a generar balcons i safareigs (Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F). En general es tracta de petits cossos sortints del pla de façana, i que en alguns casos han estat incorporats en l’edificació mitjançant tancaments vidriats. Fig. 4.210: Imatge forjat Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F 106 Estructura horitzontal Els forjats es resolen amb un sistema tradicional format per biguetes semi resistents i entrebigat ceràmic, que es recolzava sobre dels murs de càrrega o jàsseres de formigó, depenent de la tipologia (Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit): Forjats Pel que fa als forjats, a les memòries constructives dels projectes tots just s’explica que els sostres són auto- portants amb congrenys-trava en les seves capçaleres (Fig. 4.210: Imatge forjat). L’informe realitzat pel Patronato Municipal de la Vivienda al 1975 únicament s’indica que els forjats estan realitzats amb semi-nervis resistents de formigó pretensat i revoltons ceràmics amb una xapa de compressió de 3 cm. Les traves s’especifiquen poc, i fins i tot en algun bloc sembla que són inexistents. En algunes memòries dels projectes inicials, esmenten la previsió d’un cordó perimetral d’unió de la següent manera: “Se han previsto dos zunchos con el fin de unir la edificación, y así mismo se ha previsto la correspondiente junta de dilatación dada la longitud del bloque.” També s’esmenten les juntes de dilatació, les quals si que estan situades en plànol, però no hi ha cap detall explicatiu ni cap altra informació de l’elaboració d’aquestes ni dels materials utilitzats. Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit Jàsseres de formigó armat Els pòrtics estan també formats per jàsseres de formigó armat que descarreguen sobre els pilars (Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q). Les jàsseres, a la vegada, serveixen de recolzament dels forjats unidireccionals de biguetes de formigó i revoltons ceràmics. Aquestes jàsseres, en alguns casos, formen voladissos. Voladissos Algunes tipologies edificatòries presenten voladissos de formigó armat en mènsula per a generar balcons i safareigs (Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F). En general es tracta de petits cossos sortints del pla de façana, i que en alguns casos han estat incorporats en l’edificació mitjançant tancaments vidriats. Fig. 4.210: Imatge forjat Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F 107 Envolupant Façanes Tal com s’ha comentat abans, les parets de càrrega estaven formades per maó massís de 15 cm de gruix i les que estaven situades a façana acostumaven a portar també cambra d’aire i un envà interior de 5 cm de gruix, amb un gruix total de 30 cm (Fig. 4.217: Façana portant). En algunes tipologies, per abaratir costos, les façanes no es doten de cambra d’aire ni de cap altre acabat excepte un enlluït interior (Fig. 4.216: Façana tipologia L). En les tipologies on les parets de càrrega són perpendiculars a la façana, com per exemple la tipologia A (Fig. 4.213: Façana tipologia A), l’alliberament de la façana permet col·locar una gran superfície vidriada. En tant que façana no portant (Fig. 4.214: Façana no portant), es resol com una doble façana, una interior de vidre i una altra exterior lleugera a base d'una persiana de lames que permet el control solar i facilita la privacitat a la sala. A la tipologia J (Fig. 4.215: Façana tipologia J) es proposa la solució de façana més innovadora, que experimenta amb les obertures i l’aparença dels materials constructius, sense amagar-los amb revestiments. Els cantells de les parets de càrrega transversals i els forjats es mostren en façana, reflectint-hi la quadrícula estructural. Les obertures es tanquen amb murs de maó vist de mig pal. Les façanes no portants permeten Fig. 4.214: Façana no portant Fig. 4.215: Façana tipologia J augmentar les obertures disposant, fins hi tot, d’una finestra horitzontal en la part superior del tancament. Fig. 4.213: Façana tipologia A Tancaments i protecció solar Els tancaments es van realitzar en fusta o acer, de vidre simple i sense aïllament. Algunes de les solucions proposades no es van realitzar en la seva totalitat, com ara les persianes i els brise- soleils, o es van fer a partir d'uns criteris econòmics mínims que van afectar seriosament a la qualitat Fig. 4.218: Coberta plana constructiva de les façanes. Coberta La coberta plana és la més utilitzada, composta per una capa de formigó aïllant amb la funció de formació de pendents (Fig. 4.218: Coberta plana). L’acabat es resol amb tela asfàltica per a impermeabilització, seguida d’una solera de rajola ceràmica en el cas que sigui transitable i amb grava si és intransitable. Els dos blocs de tipologia O (Fig. 4.219: Coberta tipologia O) són els únics amb coberta inclinada de teula àrab a dues aigües amb carener longitudinal en el centre del bloc. Fig. 4.216: Façana tipologia L Fig. 4.217: Façana portant Fig. 4.219: Coberta tipologia O 108 Envolupant Façanes Tal com s’ha comentat abans, les parets de càrrega estaven formades per maó massís de 15 cm de gruix i les que estaven situades a façana acostumaven a portar també cambra d’aire i un envà interior de 5 cm de gruix, amb un gruix total de 30 cm (Fig. 4.217: Façana portant). En algunes tipologies, per abaratir costos, les façanes no es doten de cambra d’aire ni de cap altre acabat excepte un enlluït interior (Fig. 4.216: Façana tipologia L). En les tipologies on les parets de càrrega són perpendiculars a la façana, com per exemple la tipologia A (Fig. 4.213: Façana tipologia A), l’alliberament de la façana permet col·locar una gran superfície vidriada. En tant que façana no portant (Fig. 4.214: Façana no portant), es resol com una doble façana, una interior de vidre i una altra exterior lleugera a base d'una persiana de lames que permet el control solar i facilita la privacitat a la sala. A la tipologia J (Fig. 4.215: Façana tipologia J) es proposa la solució de façana més innovadora, que experimenta amb les obertures i l’aparença dels materials constructius, sense amagar-los amb revestiments. Els cantells de les parets de càrrega transversals i els forjats es mostren en façana, reflectint-hi la quadrícula estructural. Les obertures es tanquen amb murs de maó vist de mig pal. Les façanes no portants permeten Fig. 4.214: Façana no portant Fig. 4.215: Façana tipologia J augmentar les obertures disposant, fins hi tot, d’una finestra horitzontal en la part superior del tancament. Fig. 4.213: Façana tipologia A Tancaments i protecció solar Els tancaments es van realitzar en fusta o acer, de vidre simple i sense aïllament. Algunes de les solucions proposades no es van realitzar en la seva totalitat, com ara les persianes i els brise- soleils, o es van fer a partir d'uns criteris econòmics mínims que van afectar seriosament a la qualitat Fig. 4.218: Coberta plana constructiva de les façanes. Coberta La coberta plana és la més utilitzada, composta per una capa de formigó aïllant amb la funció de formació de pendents (Fig. 4.218: Coberta plana). L’acabat es resol amb tela asfàltica per a impermeabilització, seguida d’una solera de rajola ceràmica en el cas que sigui transitable i amb grava si és intransitable. Els dos blocs de tipologia O (Fig. 4.219: Coberta tipologia O) són els únics amb coberta inclinada de teula àrab a dues aigües amb carener longitudinal en el centre del bloc. Fig. 4.216: Façana tipologia L Fig. 4.217: Façana portant Fig. 4.219: Coberta tipologia O 109 Instal·lacions Subministraments La instal·lació dels subministraments d’aigua i electricitat depenien de l’empresa subministradora. A les memòries dels diferents projectes es pot trobar una petita descripció: “Por lo que respecta a las instalaciones de fontanería i electricidad, serán realizadas siguiendo las normas establecidas por las respectivas compañías subministradoras, y dentro de su sencillez reunirán la perfección necesaria para el buen funcionamiento de los servicios.” Els blocs compten amb sales de comptadors. Patis d’instal·lacions i safareig Moltes de les conduccions es distribuïren a partir dels patis d’instal·lació i els espais destinats a safareig. En diverses tipologies es van dissenyar patis, que podien ser oberts a façana o bé interiors, alguns d’ells compartits entre dues comunitats annexes. El safareig és en molts casos un espai característic de cadascuna de les tipologies. En la majoria de blocs, el safareig es disposa com un espai semi exterior que es relaciona amb el carrer mitjançant gelosies de fàbrica Fig. 4.221: Nucli tipologia S de maó foradat. En la tipologia E, per exemple, el safareig es posiciona com el pati del darrere de l’habitatge i Fig. 4.220: Nucli tipologia W d’accés secundari. Ascensors Les úniques tipologies que compten amb ascensor des del seu origen són aquelles que tenen una alçada de PB+11. L’ascensor s’ubica dins de la caixa d’escales, sense compartimentació. En les tipologies O (Fig. 4.223: Nucli tipologia O), T, U i V, l’ascensor es troba en el replà intermig de l’escala, servint en cada parada a dues plantes pis. A les tipologies W (Fig. 4.220: Nucli tipologia W) i S (Fig. 4.221: Nucli tipologia S) es distingeix volumètricament el nucli d’accessos de la part d’habitatges. Les caixes d’escala es troben al costat del recinte de màquines de l’ascensor (en el cas que n’hi hagi), així com els conductes de ventilació i les antenes de telecomunicacions (Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q). Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q Fig. 4.223: Nucli tipologia O 110 Instal·lacions Subministraments La instal·lació dels subministraments d’aigua i electricitat depenien de l’empresa subministradora. A les memòries dels diferents projectes es pot trobar una petita descripció: “Por lo que respecta a las instalaciones de fontanería i electricidad, serán realizadas siguiendo las normas establecidas por las respectivas compañías subministradoras, y dentro de su sencillez reunirán la perfección necesaria para el buen funcionamiento de los servicios.” Els blocs compten amb sales de comptadors. Patis d’instal·lacions i safareig Moltes de les conduccions es distribuïren a partir dels patis d’instal·lació i els espais destinats a safareig. En diverses tipologies es van dissenyar patis, que podien ser oberts a façana o bé interiors, alguns d’ells compartits entre dues comunitats annexes. El safareig és en molts casos un espai característic de cadascuna de les tipologies. En la majoria de blocs, el safareig es disposa com un espai semi exterior que es relaciona amb el carrer mitjançant gelosies de fàbrica Fig. 4.221: Nucli tipologia S de maó foradat. En la tipologia E, per exemple, el safareig es posiciona com el pati del darrere de l’habitatge i Fig. 4.220: Nucli tipologia W d’accés secundari. Ascensors Les úniques tipologies que compten amb ascensor des del seu origen són aquelles que tenen una alçada de PB+11. L’ascensor s’ubica dins de la caixa d’escales, sense compartimentació. En les tipologies O (Fig. 4.223: Nucli tipologia O), T, U i V, l’ascensor es troba en el replà intermig de l’escala, servint en cada parada a dues plantes pis. A les tipologies W (Fig. 4.220: Nucli tipologia W) i S (Fig. 4.221: Nucli tipologia S) es distingeix volumètricament el nucli d’accessos de la part d’habitatges. Les caixes d’escala es troben al costat del recinte de màquines de l’ascensor (en el cas que n’hi hagi), així com els conductes de ventilació i les antenes de telecomunicacions (Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q). Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q Fig. 4.223: Nucli tipologia O 111 Altres Acabats Els acabats de façana, es van resoldre majoritàriament deixant els materials vistos (Fig. 4.224: Façana original tipologia B, Fig. 4.227: Façana original tipologia P) amb algunes excepcions on s’utilitzen acabats en pedra o rajola. En l’àmbit, els edificis s’han caracteritzat pel fet d’utilitzar la ceràmica com a acabat en molts tancaments, tant en parts opaques com per a gelosies. En algunes tipologies trobem façanes revestides amb rajola ceràmica vitrificada tipus “La Bisbal” (Fig. 4.225: Façana original tipologia E). En les memòries dels projectes hi ha descripcions del revestiment quan l’edifici en qüestió és diferent en algunes zones, com per exemple a la planta baixa (Fig. 4.226: Façana original tipologia I): “Solamente en planta baja y con el fin de dar una mayor nobleza a los bloques se ha proyectado un aplacado de piedra natural en todas las fachadas de estos.” “Con el fin de dar mayor nobleza a los bloques, se han proyectado unas zonas de aplacado de mosaico vítreo en las fachadas anteriores y posteriores de los mismos.” Fig. 4.225: Façana original tipologia E Fig. 4.224: Façana original tipologia B Envans i particions Les parets de separació dels habitatges estan formades per maó foradat de 15 cm i els envans de separació de les dependències per maó de 5 cm de gruix. Càmeres sanitàries La presència propera a la superfície de la capa freàtica va requerir del disseny de càmeres sanitàries en moltes de les tipologies edificatòries de PB+5, les quals elevaven la cota de la planta baixa per sobre de la cota del carrer en el punt d’accés. Fig. 4.226: Façana original tipologia I Fig. 4.227: Façana original tipologia P 112 Altres Acabats Els acabats de façana, es van resoldre majoritàriament deixant els materials vistos (Fig. 4.224: Façana original tipologia B, Fig. 4.227: Façana original tipologia P) amb algunes excepcions on s’utilitzen acabats en pedra o rajola. En l’àmbit, els edificis s’han caracteritzat pel fet d’utilitzar la ceràmica com a acabat en molts tancaments, tant en parts opaques com per a gelosies. En algunes tipologies trobem façanes revestides amb rajola ceràmica vitrificada tipus “La Bisbal” (Fig. 4.225: Façana original tipologia E). En les memòries dels projectes hi ha descripcions del revestiment quan l’edifici en qüestió és diferent en algunes zones, com per exemple a la planta baixa (Fig. 4.226: Façana original tipologia I): “Solamente en planta baja y con el fin de dar una mayor nobleza a los bloques se ha proyectado un aplacado de piedra natural en todas las fachadas de estos.” “Con el fin de dar mayor nobleza a los bloques, se han proyectado unas zonas de aplacado de mosaico vítreo en las fachadas anteriores y posteriores de los mismos.” Fig. 4.225: Façana original tipologia E Fig. 4.224: Façana original tipologia B Envans i particions Les parets de separació dels habitatges estan formades per maó foradat de 15 cm i els envans de separació de les dependències per maó de 5 cm de gruix. Càmeres sanitàries La presència propera a la superfície de la capa freàtica va requerir del disseny de càmeres sanitàries en moltes de les tipologies edificatòries de PB+5, les quals elevaven la cota de la planta baixa per sobre de la cota del carrer en el punt d’accés. Fig. 4.226: Façana original tipologia I Fig. 4.227: Façana original tipologia P 113 4.3. PATOLOGIES DE L’EDIFICACIÓ En aquest apartat s’ha fet una síntesi de la documentació històrica disponible de patologies analitzades en diverses comunitats, extrapolant la simptomatologia a l’escala de la tipologia edificatòria, sense perjudici de l’existència de més patologies no identificades per la limitació d’accés a la informació i als emplaçaments. D’aquesta forma, s’obtenen un seguit de mapes on s’identifiquen les patologies de l’edificació de les que es té indicis segons la tipologia edificatòria a la que pertany el bloc, per tal de donar una visió de la casuística. Així doncs, l’estudi de les patologies que es recull en el present document té com a únic objectiu el disseny de la campanya d’inspeccions, la qual permetrà una diagnosi acurada de l’estat de l’edificació. Les patologies aparegudes en el parc edificat de l’àmbit des de la seva construcció han donat indicis de ser conseqüència de característiques específiques dels sistemes constructius emprats i, com s’observa, aquests es distingeixen segons la tipologia edificatòria a la que pertany cada edifici. Les diferents patologies edificatòries de les que hi ha indicis a l’àmbit s’han classificat en 3 grans categories per simplificar-ne la seva anàlisi. Aquestes 3 grans categories són les següents: - Patologies estructurals - Patologies derivades de l’envolupant - Patologies derivades de les instal·lacions El principal document, entre els diversos existents, que s’ha utilitzat per analitzar les patologies és “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” (Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística”) de Ferran Navarro, el qual recull un seguit de plànols de l’Estudi patològic realitzat l’any 1977 arran de les demandes veïnals, on es troben les plantes tipus amb lesions visibles de totes les tipologies excepte la S, R, X i Y. També venen reflectides les tipologies extingides B i D, que poden servir de referència per observar patologies molt greus que van fer descartar la rehabilitació dels blocs afectats. A part de les patologies derivades pròpiament de la construcció, aparegudes en fases primerenques, actualment s’observen patologies que són conseqüència d’altres causes. Al llarg dels anys, el parc edificat residencial ha patit una certa falta de manteniment, que ha agreujat les patologies originals. A més, la climatologia ha jugat un paper determinant, provocant en molts casos el deteriorament accelerat de l’envolupant dels diferents edificis. Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” 114 4.3. PATOLOGIES DE L’EDIFICACIÓ En aquest apartat s’ha fet una síntesi de la documentació històrica disponible de patologies analitzades en diverses comunitats, extrapolant la simptomatologia a l’escala de la tipologia edificatòria, sense perjudici de l’existència de més patologies no identificades per la limitació d’accés a la informació i als emplaçaments. D’aquesta forma, s’obtenen un seguit de mapes on s’identifiquen les patologies de l’edificació de les que es té indicis segons la tipologia edificatòria a la que pertany el bloc, per tal de donar una visió de la casuística. Així doncs, l’estudi de les patologies que es recull en el present document té com a únic objectiu el disseny de la campanya d’inspeccions, la qual permetrà una diagnosi acurada de l’estat de l’edificació. Les patologies aparegudes en el parc edificat de l’àmbit des de la seva construcció han donat indicis de ser conseqüència de característiques específiques dels sistemes constructius emprats i, com s’observa, aquests es distingeixen segons la tipologia edificatòria a la que pertany cada edifici. Les diferents patologies edificatòries de les que hi ha indicis a l’àmbit s’han classificat en 3 grans categories per simplificar-ne la seva anàlisi. Aquestes 3 grans categories són les següents: - Patologies estructurals - Patologies derivades de l’envolupant - Patologies derivades de les instal·lacions El principal document, entre els diversos existents, que s’ha utilitzat per analitzar les patologies és “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” (Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística”) de Ferran Navarro, el qual recull un seguit de plànols de l’Estudi patològic realitzat l’any 1977 arran de les demandes veïnals, on es troben les plantes tipus amb lesions visibles de totes les tipologies excepte la S, R, X i Y. També venen reflectides les tipologies extingides B i D, que poden servir de referència per observar patologies molt greus que van fer descartar la rehabilitació dels blocs afectats. A part de les patologies derivades pròpiament de la construcció, aparegudes en fases primerenques, actualment s’observen patologies que són conseqüència d’altres causes. Al llarg dels anys, el parc edificat residencial ha patit una certa falta de manteniment, que ha agreujat les patologies originals. A més, la climatologia ha jugat un paper determinant, provocant en molts casos el deteriorament accelerat de l’envolupant dels diferents edificis. Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” 115 En base als esquemes de lesions de les plantes tipus de les tipologies recollides a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” i a la informació disponible s’ha fet una interpretació de J les patologies de les que es tenen indicis. Lesions visibles (Estudi patològic 1977) En aquests esquemes, les esquerdes als sostres s’indiquen amb una línia discontínua, les esquerdes al terra amb una línia contínua i les esquerdes a les parets amb una fletxa. Esquerda al sostre - Quan la posició de les esquerdes vertical i horitzontal coincideix significa que aquesta té entre sostre Esquerda a la paret i paret, aportant indicis que la causa podria ser la insuficiència de trava entre estructura vertical i horitzontal. Fig. 4.32: Imatge original Estudi patològic - Quan l’esquerda no té continuïtat, es considera que les causes poden ser-ne tres: - Degradació de les biguetes del sostre provocat per l’aluminosi. Indicis de patologia - Moviments provocats pels assentaments diferencials de la fonamentació. Insuficiència de trava lateral - Manca de capacitat portant del mur de càrrega. S’ha pres la tipologia J com a base per identificar els indicis de patologia, donat que hi ha constància que pateix patologies relacionades amb la insuficiència de trava dels murs de càrrega. D’aquesta planta tipus es Fig. 4.33: Indicis d’insuficiència de trava lateral pot destriar les esquerdes que poden tenir més relació amb la insuficiència de trava per tenir connexió entre el pla horitzontal i vertical, amb les relacionades amb l’aluminosi, que solen tenir un patró més aleatori. Les esquerdes als murs portants amb menor continuïtat amb el pla horitzontal mostren indicis de patologies relacionades amb el disseny de les fonamentacions. Indicis de patologia D’altra banda, s’ha tingut en compte els diferents sistemes estructurals presents a l’àmbit per tal de distingir les tipologies amb sistemes estructurals de pòrtics, les quals presenten indicis de patologies relacionades Aluminosi amb les deformacions d’aquests tipus d’estructura. A més, els esquemes també recullen les lesions provocades per filtracions i humitats per condensació, les Fig. 4.34: Indicis d’aluminosi quals es poden vincular a la manca d’estanqueïtat d’envolupant i de les instal·lacions de subministrament d’aigua i sanejament. Lesions visibles (Estudi patològic 1977) Humitat per filtració Humitat per condensació Fig. 4.35: Indicis d’humitats i filtracions 116 En base als esquemes de lesions de les plantes tipus de les tipologies recollides a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación urbanística” i a la informació disponible s’ha fet una interpretació de J les patologies de les que es tenen indicis. Lesions visibles (Estudi patològic 1977) En aquests esquemes, les esquerdes als sostres s’indiquen amb una línia discontínua, les esquerdes al terra amb una línia contínua i les esquerdes a les parets amb una fletxa. Esquerda al sostre - Quan la posició de les esquerdes vertical i horitzontal coincideix significa que aquesta té entre sostre Esquerda a la paret i paret, aportant indicis que la causa podria ser la insuficiència de trava entre estructura vertical i horitzontal. Fig. 4.32: Imatge original Estudi patològic - Quan l’esquerda no té continuïtat, es considera que les causes poden ser-ne tres: - Degradació de les biguetes del sostre provocat per l’aluminosi. Indicis de patologia - Moviments provocats pels assentaments diferencials de la fonamentació. Insuficiència de trava lateral - Manca de capacitat portant del mur de càrrega. S’ha pres la tipologia J com a base per identificar els indicis de patologia, donat que hi ha constància que pateix patologies relacionades amb la insuficiència de trava dels murs de càrrega. D’aquesta planta tipus es Fig. 4.33: Indicis d’insuficiència de trava lateral pot destriar les esquerdes que poden tenir més relació amb la insuficiència de trava per tenir connexió entre el pla horitzontal i vertical, amb les relacionades amb l’aluminosi, que solen tenir un patró més aleatori. Les esquerdes als murs portants amb menor continuïtat amb el pla horitzontal mostren indicis de patologies relacionades amb el disseny de les fonamentacions. Indicis de patologia D’altra banda, s’ha tingut en compte els diferents sistemes estructurals presents a l’àmbit per tal de distingir les tipologies amb sistemes estructurals de pòrtics, les quals presenten indicis de patologies relacionades Aluminosi amb les deformacions d’aquests tipus d’estructura. A més, els esquemes també recullen les lesions provocades per filtracions i humitats per condensació, les Fig. 4.34: Indicis d’aluminosi quals es poden vincular a la manca d’estanqueïtat d’envolupant i de les instal·lacions de subministrament d’aigua i sanejament. Lesions visibles (Estudi patològic 1977) Humitat per filtració Humitat per condensació Fig. 4.35: Indicis d’humitats i filtracions 117 Patologies estructurals Patologies derivades de l’ús de ciment aluminós (indicis) L’aluminosi és una patologia del formigó provocat pel tipus de ciment que s'utilitzava a Espanya per a la construcció d'edificis aproximadament entre els anys 1950 i 1970. L'anomenat ciment aluminós (CAC-R), amb una gran quantitat d'alúmina que adquireix residència més de pressa, es feia servir en la fabricació de certes bigues dels edificis. Amb el pas del temps el formigó es fa menys resistent i més porós. Amb temperatures altes i humitat elevada l'estructura del ciment aluminós passa del sistema cristal·lí hexagonal al cúbic essent aquesta estructura més densa, amb això les partícules de ciment ocupen menys espai, i per tant, l'estructura global té més porositat i perd resistència mecànica. Si no es presenten humitat i temperatura altes funciona correctament. Fig. 4.36: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir aluminosi La utilització del ciment aluminós en la construcció dels edificis no és motiu suficient per determinar l‘estat de F l’estructura, cal una anàlisi amb profunditat d’aquesta. Dins de la campanya, motiu d’aquest document, es comprovarà l’existència d’aquesta patologia per pautar accions si fos necessari. A diverses plantes tipus de l’estudi patològic s’observa la presència d’esquerdes a les biguetes en gran G nombre, i distribuïdes de forma aleatòria, donant indicis de la presència de biguetes de ciment aluminós (Fig. 4.37: Indicis d’aluminosi tipologies F/G). A més, de la lectura d’algunes ITEs de comunitats de les tipologies indicades, s’ha corroborat que hi són presents (Fig. 4.38: Imatge de possible afectació per aluminosi). Fig. 4.37: Indicis d’aluminosi tipologies F/G Lesions visibles (Estudi patològic 1977) Esquerda al sostre Esquerda a la paret Indicis de patologia Insuficiència de trava lateral Aluminosi Insuficiència de trava vertical Fig. 4.38: Imatge de possible afectació per aluminosi 118 Patologies estPruactotuloraglise s estructurals Patologies dePrivaatodleosg idees ld’úesri vdaed ceism deen tl ’aúlsu mdein cóism (eindt iacliusm) inós (indicis) L’aluminosi ésL ’aulnuam ipnaotsoil oégsia u dneal pfoartmoloiggóia p droevl ofcoarmt pigeól tpiprouvso cdaet cpimel etnipt uqsu ed es 'cuitmilietznat vqau ae Es'suptialitnzyaav ap ear Eas lpaa nya per a la construcció d'ceodnifsictirsu cacpiróo dxi'emdaifdicaims aepnrt oexnimtrea dealsm aennyts e 1n9tr5e0 e il s1 9a7n0y.s 1950 i 1970. L'anomenat cLim'aennotm aelunmati ncóims e(CntA aClu-Rm)i,n aóms b(C uAnCa- Rgr)a, na mquba unntiata tg rda'anl úqmuainnat itqaut ed 'adlúqmuinreai xq ruees iaddèqnuciare imx érse sdideè ncia més de pressa, es feipar essesrvai,r eesn fleai af asberricvairc eión dlae fcaebrrtiecsa cbióig udes c deertles se bdigficuiess. Admelbs edl ipfiacsis .d Aelm tbe mepl sp aesl fdoerml tiegmó pess efal formigó es fa menys resistemnte in mysé sre psoisrtóesn. t i més porós. Amb temperaAtumrebs teamltepse ria thuuremsi tatl teesle vi ahduam li'teast treulcetvuarad ad el'el sctrimucetnutr aa ldueml incóims epnat saslau mdienló ss isptaesmsa cdreisl tasli·slít ema cristal·lí hexagonal al hceúxbaicg oenssael natl acúqbuiecs teas seesntrtu acqtuureas mtaé ess dtreuncstuar,a a mébs a dixeòn sleas, apmarbtí cauixleòs ledse pcaimrteícnutl eosc udpee nci menty os cupen menys espai, i per taenst,p la'ei,s ti rpuectru traan gt,l ol'ebsatlr utéc tmuréas gplobroasl itéa t mi épse rpdo rreosiistatèt ni cpiae rmd erecsàinsitcèan.c Siai mnoe ceàsn picreas. eSni tneon ehsu mpriteaste in ten humitat i temperatura atletemsp feurnactiuornaa a cltoersr efuctnacmioennat .c orrectament. Fig. 4.36: PlànoFl iagm. 4b. 3le6s: Ptiplàonlogl aiems ba mlebs tinipdoicloisg idees paamtibr ainludmicisn odsei patir aluminosi La utilització dLeal cuitmiliteznatc aiólu dmeiln cóism en tl a lcuomnisntórus cecnió l ad eclosn esdtriuficicsi ón od eéls emdoiftiicui ss unfoic éiesn mt poetiru d seuteficrmieinta pr el‘re dsteatte drme inar l‘estat de F F l’estructura, cla’el sutnruac taunraà,li scia al munba p aronfàulnisdi itaamt bd ’apqroufeusntdai.t aDt inds’a qduee lsat ac.a Dmipnas ndyea ,l am coatimu pda’anqyuae, smt odtoiuc udm’aeqnute, sets d ocument, es comprovarà l’ecoximstpèrnocviar dà’ al’eqxuiesstètan cpiat odl’oagqiuae psetar patuotlaorg aiac cpieorn sp asui tfaors anceccioenss asrii .f os necessari. A diverses plAan dteivse rtispeuss pdlaen lt’es tutidpiu sp adtoel òl’geisct usd’oi bpsaetrovlaò gliac ps’roebssèenrcvia lda’ epsrqeuseèrndceisa ad ’elessq ubeigrdueste as elens gbriagnu etes en gran G G nombre, i distrniboumïdberes, di ed ifsotrimbuaï daelesa dtòer ifao,r mdoan alneta itnòdriaci,s d doen alan tp irnedsiècnisc idae d lea bpirgeuseètnecsia d dee c ibmigeunet taelsu mdein cóism (eFnitg .a luminós (Fig. 4.37: Indicis d4’a.3lu7m: Iinodsici isti pdo’alolugmieisn oFs/Gi t)i.p ologies F/G). A més, de la Ale mctuérsa, de’a llgau lneecstu IrTaE ds’ adlgeu cnoems uITnEitast sd ed ec olemsu tnipitoaltosg diees leinsd itcipaodleosg,i ess’ hian dcicoarrdoebso, rast’h qau ceo hrrio sbóonra t que hi són presents (Fig.p 4re.3s8e:n Itms a(Ftgige. d4e.3 p8o: sImsibalteg ea fdeec tpaocsiós ipbeler alfuemctiancoiósi )p. er aluminosi). Fig. 4.37: IndiciFs igd.’a 4lu.3m7i:n Ionsdii ctiipso dlo’agliuems iFn/oGsi tipologies F/G Lesions visibleLse sions visibles (Estudi patològ(Eics t1u9d7i7 p)atològic 1977) Esquerda al sosEtsrequerda al sostre Esquerda a la pEasrqeut erda a la paret Indicis de patoInlodgiciais de patologia Insuficiència deI ntrsauvfaic ilèantecrial de trava lateral Aluminosi Aluminosi Insuficiència deI ntrsauvfaic ivèenrctiicaa dl e trava vertical Fig. 4.38: ImatgFei gd.e 4 p.3o8s:s Iimblaet gaefe dctea cpioós pseibrl ea laufmecintaocsió per aluminosi 119 Patologies derivades del disseny de la fonamentació (indicis) La fonamentació superficial composta per la llosa i les sabates corregudes ha estat la causa de moltes de les lesions estructurals dels blocs del barri per les característiques del sòl i la seva capacitat portant, tal com hem vist al punt 2.2. Condicions geològiques. L’elecció de sistemes de fonamentació deformables sobre un sòl amb baixa capacitat portant, i que no es comporta d’una manera homogènia, podria haver provocat l’aparició de múltiples esquerdes (Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic)). Els fonaments de la majoria de blocs de PB+5 es van realitzar amb llosa de formigó armat de 40 cm de cantell, sobre un terreny que està composat d’un reblert quaternari natural de formació deltaica originada pel dipòsit de les aportacions sòlides del riu Besós i que compte amb la presència de reblert artificial poc compactat en alguns casos. Addicionalment, les continues fugues d’aigua i les filtracions de les aigües de pluja a l’entorn han desvirtuat encara més les propietats del terreny, provocant esquerdes en els murs longitudinals, siguin portants o no Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies derivades del disseny de la fonamentació (Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE)). K A diverses plantes tipus de l’estudi patològic s’observa la presència d’esquerdes als murs portants, donant Lesions visibles (Estudi patològic 1977) indicis de la presència d’assentaments diferencials (Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K). D’aquesta anàlisi apareixen 7 tipologies que podrien ser sospitoses de patir aquesta patologia, sense Esquerda al sostre perjudici de trobar-se en d’altres tipologies (Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies Esquerda a la paret derivades del disseny de la fonamentació): A, H, J, K, L, M, N Indicis de patologia Indici d’assentament Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic) Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE) 120 Patologies derivades del disseny de la fonamentació (indicis) La fonamentació superficial composta per la llosa i les sabates corregudes ha estat la causa de moltes de les lesions estructurals dels blocs del barri per les característiques del sòl i la seva capacitat portant, tal com hem vist al punt 2.2. Condicions geològiques. L’elecció de sistemes de fonamentació deformables sobre un sòl amb baixa capacitat portant, i que no es comporta d’una manera homogènia, podria haver provocat l’aparició de múltiples esquerdes (Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic)). Els fonaments de la majoria de blocs de PB+5 es van realitzar amb llosa de formigó armat de 40 cm de cantell, sobre un terreny que està composat d’un reblert quaternari natural de formació deltaica originada pel dipòsit de les aportacions sòlides del riu Besós i que compte amb la presència de reblert artificial poc compactat en alguns casos. Addicionalment, les continues fugues d’aigua i les filtracions de les aigües de pluja a l’entorn han desvirtuat encara més les propietats del terreny, provocant esquerdes en els murs longitudinals, siguin portants o no Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies derivades del disseny de la fonamentació (Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE)). K A diverses plantes tipus de l’estudi patològic s’observa la presència d’esquerdes als murs portants, donant Lesions visibles (Estudi patològic 1977) indicis de la presència d’assentaments diferencials (Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K). D’aquesta anàlisi apareixen 7 tipologies que podrien ser sospitoses de patir aquesta patologia, sense Esquerda al sostre perjudici de trobar-se en d’altres tipologies (Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies Esquerda a la paret derivades del disseny de la fonamentació): A, H, J, K, L, M, N Indicis de patologia Indici d’assentament Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic) Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE) 121 Patologies derivades de la insuficiència de trava (indicis) La trava insuficient, per manca del congrenyat necessari de les parets de càrrega entre sí i amb els forjats d'aquests blocs (PB + 5), provoca la continuïtat de les fissures en parets i forjats. Algunes esquerdes observades en murs de càrrega de blocs de PB+5 presenten indicis d’una resistència insuficient a la compressió. A més, part del parc edificat està construït amb murs de càrrega formats per una peça ceràmica no massissa (Macrorajol), que té una capacitat portant inferior a la del maó massís. A diverses plantes tipus de l’estudi patològic s’observen esquerdes que poden relacionar-se amb la insuficiència de trava. D’una banda, les esquerdes amb continuïtat de la paret al forjat, que podrien ser indicis d’abatiment incipient de l’estructura formada per mur de càrrega i forjat ceràmic (Fig. 4.314: Indicis d’insuficiència de trava lateral en la planta tipus de les tipologies H/M/N). D’altra banda, esquerdes al sostre paral·leles als murs de càrrega, que donen indicis d’una manca de trava entre mur i forjat. I per últim, les esquerdes en els murs, que podrien donar lloc a indicis de manca de capacitat als murs portants (Fig. 4.315: Indicis d’insuficiència de trava vertical en la planta tipus de la tipologia L). D’aquesta anàlisi apareixen 18 tipologies que podrien ser sospitoses de patir aquesta patologia, sense Fig. 4.313: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir patologies d’insuficiència de trava perjudici de trobar-se en d’altres tipologies (Fig. 4.313: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir patologies d’insuficiència trava): H M A, C, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, P, Q, T, U, V, X N Fig. 4.314: Indicis d’insuficiència de trava lateral en la planta tipus de les tipologies H/M/N Lesions visibles (Estudi patològic 1977) L Esquerda al sostre Esquerda a la paret Indicis de patologia Insuficiència de trava lateral Fig. 4.315: Indicis d’insuficiència de trava vertical en la planta tipus de la tipologia L Aluminosi Insuficiència de trava vertical 122 Patologies dePraivtoaldoegsie dse d lear iivnasduefisc ièdnec liaa idnesu tfriacvièan (ciniad diceis t)r ava (indicis) La trava insuLfaic iteranvt,a p ienrs umfiacniecnat , dpeel rc monagnrcean ydaetl nceocnegsrseanryi adt en elecse spsaarerit sd ed ele csà prraergeats ednetr ecà srír ei gaam ebn terels sfoí rij atms b els forjats d'aquests blodc'asq (uPeBs t+s 5b)lo, cpsro (vPoBc a+ la5 )c, opnrotivnoucïta tl ad ec olensti nfiusïstautr edse elens p faisrseutsr ei sfo ernja tpsa. rets i forjats. Algunes esqAulegrudneess o ebsqeurveardes oebns meruvrasd edse ecnà rmreugras ddee bclàorcrse gdae dPeB b+l5o cpsr edsee nPtBen+ 5in pdriecisse ndt’uena i nrdeisciist èdn’ucniaa resistència insuficient a ilnas cuofimciepnret sas ilóa. cAo mépsre, spsaiórt. dAe ml péasr,c p eadrti fidcealt peasrtcà ecdoinfisctarut ïet satàm cbo mnsutrrsu ïdt ea mcàbr rmeguars f odrem caàtsrr epgear ufonram ats per una peça ceràmicpae çnao cmearàsmsiiscsaa n (oM macarsosraisjsoal) ,( Mquaec rtoér uanjoal) ,c aqpuaec tiéta ut npao rctanpta icnitfaetr ipoor rata lan td inefl emriaoór am las dseísl .m aó massís. A diverses Ap ladnitveesr setips usp ladnete sl’ estitpuudsi pdaet oll’òegsitcu dsi ’opbastoelròvgeinc ess’oqbuseerrdvesn qeuseq upeordesn qreulea cpioondaern-s er ealamcibo nlaar -se amb la insuficiència idnesu tfriacvièan. cDia’u dnea tbravnad.a D, l’eusn ae sbqaunedrad,e lse sa mesbq ucoenrdtiensu ïatamt bd ec olan tpinaurïetat ta dl feo rlaja pt,a qrueet apl ofodrjiaetn, qseure inpdoidcriise n ser indicis d’abatiment din’acbipaiteimnte ndte inl’ceipstierunct tudrae fl’oersmtraudcatu rpae rf ormmuard ad ep ecrà rrmeugra di ef ocràjartr ecgear àim fioc rja(Ft igc.e r4à.m31ic4 : (FInigd.i ci4s. 314: Indicis d’insuficièncida’ indseu tfriacivèan claiate drael teranv la lpaltaenratal etinp ulas dpela nletas tipoulso gdie sle Hs /tMip/oNlo).g Die’sa ltHra/M b/aNn)d. aD,’ aelstrqau beardnedsa ,a el sqousterred es al sostre paral·leles aplsa rmaul·rlesl edse aclsà rrmeugras, dqeu ec àdrorneegna , inqduiec isd odn’uena i nmdaicnisc ad ’duen at ramvaan cean trdee mtruarv ai feonrjtaret. mI puer ri úfoltrijmat,. lIe sp er últim, les esquerdes eens eqlus emrduers , eqnu e lsp omduriresn, qduoen apro ldlorcie na dinodnicairs lldoec ma ai ndciac isd ed ec ampacnictat daels c mapuarsc itpaot ratalsn tms u(Frsig p. o4r.t3a1n5ts: (Fig. 4.315: Indicis d’insuIfnicdiiècnisc ida’ idnesu tfriacvièan vceiar tdicea lt reanv ala v pelratinctal teipnu lsa dpela lnat ati ptiopluosg idae L l)a. tipologia L). D’aquesta aDnà’aliqsui easpta reainxeànlis i1 8a ptaipreoilxoegnie s1 8q utiep oplogdireiesn qsuer psoodsrpieitno sseesr dseo sppaittoirs easq udees tap aptiar toalqougeias,t as epnastoel ogia, sense Fig. 4.313: PlàFnigo.l a4m.3b1 3le: sP ltàipnoolol agmiesb alems bti pinodloicgisie dse a pmabti rin pdaictoislo dgeie psa dti’rin psautfoicloiègniecsia d d’ien struafivcaiència de trava perjudici de pterorjbuadric-si ed e nt rodb’aaltrr-esse teipno ldo’gailetrse s( Ftigp.o l4o.g3ie1s3 : (FPilgà.n o4l. 3a1m3:b Plelàsn otilp oalmogbi else sa mtipbo liongdiiecsis admeb piantdiri cis de patir patologies d’pinastuofloicgièiensc ida’ i ntrsauvfiac)i:è ncia trava): H HM M A, C, E, F, GA, H, C, I,, EJ, FK,, GL, MH, IN, ,J ,P K, Q, L, ,T M, U, ,N V, ,P X, Q, T, U, V, X N N Fig. 4.314: IndFicigis. 4d.’i3n1s4u:f iIcnièdniccisia d d’ien struafivcaiè lnacteiara dl ee ntr alav ap llantetara tli peuns l ad ep llaenst atip toiplougs iedse Hle/sM t/iNpo logies H/M/N Lesions visibLles ions visibles (Estudi patolò(Egsictu 1d9i7 p7a)tològic 1977) L L Esquerda al soEstqreuerda al sostre Esquerda a laE psaqrueet rda a la paret Indicis de patIonldoigcisa de patologia Insuficiència dIen struafivcaiè lnacteiara dle trava lateral Fig. 4.315: IndFicigis. 4d.’i3n1s5u:f iIcnièdniccisia d d’ien struafivcaiè vnecritaic dael etrna vlaa vertical en la planta tipus dep llan ttiap otilpougsia d Le la tipologia L Aluminosi Aluminosi Insuficiència dIen struafivcaiè vnecritaic dael trava vertical 123 Patologies derivades de la deformació dels pòrtics (indicis) La major part dels edificis de PB+11 es van construir amb el sistema estructural format per pòrtics de pilars i jàsseres de formigó armat, amb una fonamentació de pilots de formigó d’11 metres de profunditat. El disseny i execució d’aquestes estructures, molt habitual en la construcció actual, va ser innovador en l’època. L’ús d’aquest tipus d’estructura permet un augment de la llum entre jàsseres i una distribució lliure en planta, facilitant la distribució dels habitatges. No obstant, l’ampliació de la llum, cantells i armats insuficients, poden donar lloc a fletxes excessives a les jàsseres, provocant l’aparició d’esquerdes als sostres ceràmics. A més, algunes de les jàsseres també formen mènsules que donen lloc a voladissos en façana, formant contrafletxes que també contribueixen a les deformacions dels pòrtics. A diverses plantes tipus de blocs de PB+11 de l’estudi patològic apareixen esquerdes puntuals a les biguetes dels sostres ceràmics, que podrien donar indicis de la presència de patologies relacionades amb la deformació dels pòrtics de formigó armat (Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics). També es visualitzen esquerdes a les parts en mènsula, moltes d’elles en consonància amb esquerdes verticals (Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics). Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir patologies derivades de la deformació dels pòrtics D’aquest anàlisi apareixen 7 tipologies, les que tenen com a estructura el pòrtic de formigó armat, que podrien ser sospitoses de patir aquesta patologia (Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir O patologies derivades de la deformació dels pòrtics): O, P, Q, R, S, W, Y Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics Lesions visibles (Estudi patològic 1977) P Esquerda al sostre Esquerda a la paret Indicis de patologia Deformació pòrtic Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics 124 Patologies derivades de la deformació dels pòrtics (indicis) La major part dels edificis de PB+11 es van construir amb el sistema estructural format per pòrtics de pilars i jàsseres de formigó armat, amb una fonamentació de pilots de formigó d’11 metres de profunditat. El disseny i execució d’aquestes estructures, molt habitual en la construcció actual, va ser innovador en l’època. L’ús d’aquest tipus d’estructura permet un augment de la llum entre jàsseres i una distribució lliure en planta, facilitant la distribució dels habitatges. No obstant, l’ampliació de la llum, cantells i armats insuficients, poden donar lloc a fletxes excessives a les jàsseres, provocant l’aparició d’esquerdes als sostres ceràmics. A més, algunes de les jàsseres també formen mènsules que donen lloc a voladissos en façana, formant contrafletxes que també contribueixen a les deformacions dels pòrtics. A diverses plantes tipus de blocs de PB+11 de l’estudi patològic apareixen esquerdes puntuals a les biguetes dels sostres ceràmics, que podrien donar indicis de la presència de patologies relacionades amb la deformació dels pòrtics de formigó armat (Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics). També es visualitzen esquerdes a les parts en mènsula, moltes d’elles en consonància amb esquerdes verticals (Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics). Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir patologies derivades de la deformació dels pòrtics D’aquest anàlisi apareixen 7 tipologies, les que tenen com a estructura el pòrtic de formigó armat, que podrien ser sospitoses de patir aquesta patologia (Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir O patologies derivades de la deformació dels pòrtics): O, P, Q, R, S, W, Y Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics Lesions visibles (Estudi patològic 1977) P Esquerda al sostre Esquerda a la paret Indicis de patologia Deformació pòrtic Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels pòrtics 125 Quadre resum d’indicis de patologies estructurals segons la tipologia edificatòria Tipologia Tipologia Derivades de l’ús de Derivades del Derivades de la Derivades de les Derivades del Derivades de la Derivades de les ciment aluminós disseny de les insuficiència de deformacions dels Derivades de l’ús de disseny de les insuficiència de deformacions dels Etapa 1 fonamentacions trava pòrtics ciment aluminós Etapa 2 fonamentacions trava pòrtics A X X X O X C X P X X E X Q X X F X X R X G X X S X H X X T X I X X U X J X X X K X X X V X L X X W X M X X X N X X Y X 126 Quadre resum d’indicis de patologies estructurals segons la tipologia edificatòria Tipologia Tipologia Derivades de l’ús de Derivades del Derivades de la Derivades de les Derivades del Derivades de la Derivades de les ciment aluminós disseny de les insuficiència de deformacions dels Derivades de l’ús de disseny de les insuficiència de deformacions dels Etapa 1 fonamentacions trava pòrtics ciment aluminós Etapa 2 fonamentacions trava pòrtics A X X X O X C X P X X E X Q X X F X X R X G X X S X H X X T X I X X U X J X X X K X X X V X L X X W X M X X X N X X Y X 127 Patologies derivades de l’envolupant Patologies derivades del disseny de l’envolupant (indicis) J Aquesta patologia es troba generalitzada en tot el parc edificat, degut a que els requeriments sobre aïllament tèrmic en l’època de la construcció eren mínims o inexistents. Els aïllament tèrmic i acústic, són insuficients en tots els elements de tancament exterior. Els habitatges de reduïdes dimensions i la inexistència de calefacció produeixen nombroses humitats per condensació principalment a les façanes poc assolellades (N-O) (Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J condensació en un bloc dins de l’àmbit). Recordem que, tal com s’ha indicat al punt 4.2. Sistemes constructius, algunes façanes no disposen de A cambra d’aire, i les que sí que en disposen acostumen a ser insuficients, apareixent-hi igualment humitats. Lesions visibles D’altra banda la fusteria exterior es troba en un estat obsolet de manera generalitzada. Els tancaments (Estudi patològic 1977) originals es van executar en fusta o ferro, sense trencament de pont tèrmic i els vidres són simples i no tenen Humitat per filtració càmera d’aire (Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als tancaments de la tipologia A). Humitat per condensació Pel que fa les cobertes, generalment eren cobertes planes invertides amb càmera d’aire a la catalana, però sense aïllament. Tot i que la càmera d’aire dona un cert aïllament tèrmic, aquest no és suficient. Indici de patologia La configuració del bloc obert i el disseny del conjunt permet un gran assolellament dels blocs, que si bé és Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als Manca d’aïllament clau en condicions d’habitabilitat, la sobreexposició sense protecció esdevé problemàtica i provoca excés de tancaments de la tipologia A temperatura als interiors. La no realització dels brise-soleils previstos en els projectes executius ha deixat la majoria d’habitatges desproveïts d’aquesta protecció solar. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les plantes tipus pateixen d’humitats de condensació als sostres i parets, sobretot en càmeres orientades a nord ( Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J). Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de condensació en un bloc dins de l’àmbit 128 Patologies derivades de l’envolupant Patologies derivades del disseny de l’envolupant (indicis) J Aquesta patologia es troba generalitzada en tot el parc edificat, degut a que els requeriments sobre aïllament tèrmic en l’època de la construcció eren mínims o inexistents. Els aïllament tèrmic i acústic, són insuficients en tots els elements de tancament exterior. Els habitatges de reduïdes dimensions i la inexistència de calefacció produeixen nombroses humitats per condensació principalment a les façanes poc assolellades (N-O) (Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J condensació en un bloc dins de l’àmbit). Recordem que, tal com s’ha indicat al punt 4.2. Sistemes constructius, algunes façanes no disposen de A cambra d’aire, i les que sí que en disposen acostumen a ser insuficients, apareixent-hi igualment humitats. Lesions visibles D’altra banda la fusteria exterior es troba en un estat obsolet de manera generalitzada. Els tancaments (Estudi patològic 1977) originals es van executar en fusta o ferro, sense trencament de pont tèrmic i els vidres són simples i no tenen Humitat per filtració càmera d’aire (Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als tancaments de la tipologia A). Humitat per condensació Pel que fa les cobertes, generalment eren cobertes planes invertides amb càmera d’aire a la catalana, però sense aïllament. Tot i que la càmera d’aire dona un cert aïllament tèrmic, aquest no és suficient. Indici de patologia La configuració del bloc obert i el disseny del conjunt permet un gran assolellament dels blocs, que si bé és Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als Manca d’aïllament clau en condicions d’habitabilitat, la sobreexposició sense protecció esdevé problemàtica i provoca excés de tancaments de la tipologia A temperatura als interiors. La no realització dels brise-soleils previstos en els projectes executius ha deixat la majoria d’habitatges desproveïts d’aquesta protecció solar. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les plantes tipus pateixen d’humitats de condensació als sostres i parets, sobretot en càmeres orientades a nord ( Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J). Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de condensació en un bloc dins de l’àmbit 129 Patologies derivades de la manca d’estanqueïtat (indicis) Lesions visibles L’estanqueïtat és la possibilitat de crear una superfície inaccessible per a l’aigua a l’interior de l’edifici en (Estudi patològic 1977) casos de pluja. Aquesta característica és molt important per tal d’assegurar el correcte ambient interior i per I Humitat per filtració evitar el deteriorament de l’envolupant, en primer terme, i de l’estructura portant, en darrer terme. Humitat per condensació Per tal d’assegurar-ne l’estanqueïtat, cal tenir en compte els punts crítics: - Cavalló i impermeabilització de les cobertes Indicis de patologia - Trencaaigües Manca d’impermeabilització - Llindes d’obertures Manca d’estanqueïtat Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I - Fonamentacions i càmeres sanitàries - Junts de dilatació - Tancaments Si bé es té constància de l’ús de materials impermeabilitzants en coberta i fonamentacions, aquests es W deterioren amb facilitat amb el pas del temps si no se’n fa un manteniment adequat (Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I). A més, el disseny arquitectònic de moltes de les tipologies ha donat lloc a la introducció d’elements que faciliten la infiltració d’aigua i que no han sigut resolts per evacuar- ne l’excedent, com per exemple els cantells dels forjats vistos en façana. A més, i de forma paral·lela a les incidències en l’aïllament tèrmic, els tancaments originals no resolien detalladament l’estanqueïtat de les obertures, i molts d’ells han patit problemes d’infiltració d’aigua des d’un Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W moment molt inicial de la seva vida útil. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les plantes tipus pateixen de filtracions en els tancaments (Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W). Aquesta patologia és recurrent en totes les patologies dins de l’àmbit. Els habitatges situats sota coberta i en plantes baixes tenen més possibilitats de patir filtracions d’aigua, ja sigui per estancament o per capil·laritat (Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta). A les façanes, els tancaments amb baixa estanqueïtat són propensos a patir filtracions. Les patologies amb façanes que continguin més elements sortints possiblement tinguis més problemes d’infiltracions pel fet d’impedir la lliure circulació i expulsió de l’aigua cap a la xarxa de recollida pluvial o directament cap al sòl. Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta 130 Patologies derivades de la manca d’estanqueïtat (indicis) Lesions visibles L’estanqueïtat és la possibilitat de crear una superfície inaccessible per a l’aigua a l’interior de l’edifici en (Estudi patològic 1977) casos de pluja. Aquesta característica és molt important per tal d’assegurar el correcte ambient interior i per I Humitat per filtració evitar el deteriorament de l’envolupant, en primer terme, i de l’estructura portant, en darrer terme. Humitat per condensació Per tal d’assegurar-ne l’estanqueïtat, cal tenir en compte els punts crítics: - Cavalló i impermeabilització de les cobertes Indicis de patologia - Trencaaigües Manca d’impermeabilització - Llindes d’obertures Manca d’estanqueïtat Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I - Fonamentacions i càmeres sanitàries - Junts de dilatació - Tancaments Si bé es té constància de l’ús de materials impermeabilitzants en coberta i fonamentacions, aquests es W deterioren amb facilitat amb el pas del temps si no se’n fa un manteniment adequat (Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I). A més, el disseny arquitectònic de moltes de les tipologies ha donat lloc a la introducció d’elements que faciliten la infiltració d’aigua i que no han sigut resolts per evacuar- ne l’excedent, com per exemple els cantells dels forjats vistos en façana. A més, i de forma paral·lela a les incidències en l’aïllament tèrmic, els tancaments originals no resolien detalladament l’estanqueïtat de les obertures, i molts d’ells han patit problemes d’infiltració d’aigua des d’un Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W moment molt inicial de la seva vida útil. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les plantes tipus pateixen de filtracions en els tancaments (Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W). Aquesta patologia és recurrent en totes les patologies dins de l’àmbit. Els habitatges situats sota coberta i en plantes baixes tenen més possibilitats de patir filtracions d’aigua, ja sigui per estancament o per capil·laritat (Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta). A les façanes, els tancaments amb baixa estanqueïtat són propensos a patir filtracions. Les patologies amb façanes que continguin més elements sortints possiblement tinguis més problemes d’infiltracions pel fet d’impedir la lliure circulació i expulsió de l’aigua cap a la xarxa de recollida pluvial o directament cap al sòl. Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta 131 Patologies derivades de les instal·lacions Patologies derivades de les filtracions per pèrdues de les instal·lacions (indicis) S Lesions visibles (Estudi patològic 1977) L’estat de les instal·lacions d’aigua i sanejament, així com de l’elèctrica en molts casos, és de caducitat Humitat per filtració funcional. Com en el cas de l’estanqueïtat en l’envolupant, en les instal·lacions de subministrament d’aigua i de sanejament és important mantenir les fuites per evitar els danys que provoca la circulació continua d’aigua Humitat per condensació a les condicions d’habitabilitat i a l’estructura ( Indicis de patologia Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes). Pel que fa la instal·lació elèctrica, és evident que cal preservar la seva estanqueïtat per evitar els perills de descàrrega elèctrica i d’incendi que podrien provocar el seu mal Fuites instal·lacions Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S estat. Els baixants se situen majoritàriament en les zones humides dels habitatges, en alguns casos per patis d’instal·lacions o pels safareigs (Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig), i en d’altres directament per l’interior de l’habitatge mitjançant falsos murs ( Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants). La desencertada disposició i execució de la xarxa de clavegueram amb poca pendent i reduït diàmetre té com a conseqüència la inundació periòdica dels soterranis cada vegada que plou amb moderada intensitat. La insalubritat d’aquests és conseqüència lògica d’aquest fet i de la manca de manteniment. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les instal·lacions de subministrament d’aigua i sanejament, ubicades gairebé sempre en les zones humides, pateixen de filtracions (Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S). Aquesta patologia és recurrent en totes les tipologies dins l’àmbit. En les plantes tipus no s’observa en les Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig tipologies A, C, E i I, però no és determinant per constatar que no succeeix. Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants 132 Patologies derivades de les instal·lacions Patologies derivades de les filtracions per pèrdues de les instal·lacions (indicis) S Lesions visibles (Estudi patològic 1977) L’estat de les instal·lacions d’aigua i sanejament, així com de l’elèctrica en molts casos, és de caducitat Humitat per filtració funcional. Com en el cas de l’estanqueïtat en l’envolupant, en les instal·lacions de subministrament d’aigua i de sanejament és important mantenir les fuites per evitar els danys que provoca la circulació continua d’aigua Humitat per condensació a les condicions d’habitabilitat i a l’estructura ( Indicis de patologia Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes). Pel que fa la instal·lació elèctrica, és evident que cal preservar la seva estanqueïtat per evitar els perills de descàrrega elèctrica i d’incendi que podrien provocar el seu mal Fuites instal·lacions Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S estat. Els baixants se situen majoritàriament en les zones humides dels habitatges, en alguns casos per patis d’instal·lacions o pels safareigs (Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig), i en d’altres directament per l’interior de l’habitatge mitjançant falsos murs ( Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants). La desencertada disposició i execució de la xarxa de clavegueram amb poca pendent i reduït diàmetre té com a conseqüència la inundació periòdica dels soterranis cada vegada que plou amb moderada intensitat. La insalubritat d’aquests és conseqüència lògica d’aquest fet i de la manca de manteniment. En l’estudi patològic es pot observar com moltes de les instal·lacions de subministrament d’aigua i sanejament, ubicades gairebé sempre en les zones humides, pateixen de filtracions (Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S). Aquesta patologia és recurrent en totes les tipologies dins l’àmbit. En les plantes tipus no s’observa en les Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig tipologies A, C, E i I, però no és determinant per constatar que no succeeix. Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants 133 Patologies derivades de les instal·lacions d’accessibilitat (indicis) L’accessibilitat dels habitatges és una de les problemàtiques en que s’ha incidit més recentment. L’augment P T de l’esperança de vida i, conseqüentment, l’augment de l’edat del veïnat de l’àmbit, han donat lloc a problemes per accedir els residents al seu habitatge, sobretot pels situats en els pisos més elevats dels blocs de PB+5 (Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor). A més, la ubicació de càmeres sanitàries en planta baixa ha fet elevar el nivell d’accés en la majoria de blocs, donant lloc a la presència d’escales de 3 a 6 graons al davant del vestíbul d’entrada, fet que impedeix l’accés a persones amb mobilitat reduïda i que dificulta la maniobrabilitat d’objectes voluminosos. Pels blocs de PB+1, la normativa actual no obliga a la instal·lació d’ascensor. El seu disseny, però, presenta Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la també barreres arquitectòniques a les plantes baixes, que dificulten l’accessibilitat de persones amb mobilitat Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V reduïda. tipologia P/Q Els blocs de PB+11, per la seva banda, sí que disposen d’ascensor. En determinades tipologies (O, T, U, V) l’ascensor es troba a mig replà, fet que fa impracticable l’accés dels habitatges situats a les plantes pis per a persones amb mobilitat reduïda. La resta de tipologies de PB+11 tenen les arribades dels ascensors a nivell Lesions visibles dels habitatges. (Estudi patològic 1977) En l’estudi patològic s’observa que alguns nuclis d’ascensors presenten fissures verticals, fet que pot Esquerda al sostre comportar riscos per l’estabilitat de l’ascensor (Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia P/Q, Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V). A més, la manca d’un Esquerda a la paret correcte manteniment pot portar a l’obsolescència de l’ascensor. Indicis patologia Nucli en mal estat Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor 134 Patologies derivades de les instal·lacions d’accessibilitat (indicis) L’accessibilitat dels habitatges és una de les problemàtiques en que s’ha incidit més recentment. L’augment P T de l’esperança de vida i, conseqüentment, l’augment de l’edat del veïnat de l’àmbit, han donat lloc a problemes per accedir els residents al seu habitatge, sobretot pels situats en els pisos més elevats dels blocs de PB+5 (Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor). A més, la ubicació de càmeres sanitàries en planta baixa ha fet elevar el nivell d’accés en la majoria de blocs, donant lloc a la presència d’escales de 3 a 6 graons al davant del vestíbul d’entrada, fet que impedeix l’accés a persones amb mobilitat reduïda i que dificulta la maniobrabilitat d’objectes voluminosos. Pels blocs de PB+1, la normativa actual no obliga a la instal·lació d’ascensor. El seu disseny, però, presenta Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la també barreres arquitectòniques a les plantes baixes, que dificulten l’accessibilitat de persones amb mobilitat Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V reduïda. tipologia P/Q Els blocs de PB+11, per la seva banda, sí que disposen d’ascensor. En determinades tipologies (O, T, U, V) l’ascensor es troba a mig replà, fet que fa impracticable l’accés dels habitatges situats a les plantes pis per a persones amb mobilitat reduïda. La resta de tipologies de PB+11 tenen les arribades dels ascensors a nivell Lesions visibles dels habitatges. (Estudi patològic 1977) En l’estudi patològic s’observa que alguns nuclis d’ascensors presenten fissures verticals, fet que pot Esquerda al sostre comportar riscos per l’estabilitat de l’ascensor (Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia P/Q, Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V). A més, la manca d’un Esquerda a la paret correcte manteniment pot portar a l’obsolescència de l’ascensor. Indicis patologia Nucli en mal estat Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor 135 4.4. INFORMES DE L’EDIFICACIÓ Diversos organismes han actuat en el territori donant lloc a nombrosos informes que recullen incidències, indicis de patologies i testimonis dels veïns que poden ajudar a conferir la imatge prèvia necessària per a una correcta diagnosi. En el següent apartat es recullen els informes redactats per les incidències efectuades pel Cos de bombers de Barcelona, pels Serveis Socials del Besòs-Maresme i els Informes tècnics de l’edificació, efectuats per tècnics externs. Comunitats incloses en l’informe d’actuació del Cos de Bombers de Barcelona El departament de Seguretat i prevenció, servei de prevenció, extinció d’incendis i salvament ha emès un informe amb data juliol de 2020 on consten 12 serveis des de març de 2018, el primer resultat en una cerca dels darrers 5 anys. La major part dels serveis s’han donat degut a despreniments (Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació). Un dels serveis que consten a l’informe no s’ha inclòs en el llistat degut a que es tracta d’un pavelló comercial i no d’un edifici residencial i, per tant, no forma part de l’objecte del present estudi. Bloc Carrer Núm. Tipologi postal a Any Num. intervenció Incidència 26 Jaume Huguet 12 J 2018 18035102 Despreniment envà pluvial 29 Oristany 6 H 2018 18035107 Despreniment envà pluvial Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació 49 Felip de Malla 12 C 2018 18035938 Despreniment cornisa 33 Jaume Huguet 30 J 2018 18037761 Despreniment façana 28 Teulada 4 H 2018 18040318 Despreniment façana 10 Tarba 4 A 2018 18042574 Ciment aluminós 50 Felip de Malla 11 C 2018 18054710 Despreniment façana 33 Jaume Huguet 36 J 2019 19015091 Despreniment cornisa 56 Tarent 6 F 2019 19017363 Despreniment cornisa 46 Marsala 10 M 2020 20008761 Filtracions baixants 27 Alfons el Magnànim 44 H 2020 20009428 Ciment aluminós 136 4.4. INFORMES DE L’EDIFICACIÓ Diversos organismes han actuat en el territori donant lloc a nombrosos informes que recullen incidències, indicis de patologies i testimonis dels veïns que poden ajudar a conferir la imatge prèvia necessària per a una correcta diagnosi. En el següent apartat es recullen els informes redactats per les incidències efectuades pel Cos de bombers de Barcelona, pels Serveis Socials del Besòs-Maresme i els Informes tècnics de l’edificació, efectuats per tècnics externs. Comunitats incloses en l’informe d’actuació del Cos de Bombers de Barcelona El departament de Seguretat i prevenció, servei de prevenció, extinció d’incendis i salvament ha emès un informe amb data juliol de 2020 on consten 12 serveis des de març de 2018, el primer resultat en una cerca dels darrers 5 anys. La major part dels serveis s’han donat degut a despreniments (Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació). Un dels serveis que consten a l’informe no s’ha inclòs en el llistat degut a que es tracta d’un pavelló comercial i no d’un edifici residencial i, per tant, no forma part de l’objecte del present estudi. Bloc Carrer Núm. Tipologi postal a Any Num. intervenció Incidència 26 Jaume Huguet 12 J 2018 18035102 Despreniment envà pluvial 29 Oristany 6 H 2018 18035107 Despreniment envà pluvial Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació 49 Felip de Malla 12 C 2018 18035938 Despreniment cornisa 33 Jaume Huguet 30 J 2018 18037761 Despreniment façana 28 Teulada 4 H 2018 18040318 Despreniment façana 10 Tarba 4 A 2018 18042574 Ciment aluminós 50 Felip de Malla 11 C 2018 18054710 Despreniment façana 33 Jaume Huguet 36 J 2019 19015091 Despreniment cornisa 56 Tarent 6 F 2019 19017363 Despreniment cornisa 46 Marsala 10 M 2020 20008761 Filtracions baixants 27 Alfons el Magnànim 44 H 2020 20009428 Ciment aluminós 137 Comunitats amb Informe Tècnic de l'Edificació (ITE) sense vigència Les patologies més recents, majoritàriament derivades de la manca de manteniment i de les inclemències meteorològiques, es poden extreure dels informes emesos com a Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE). Consta que han estat presentades les ITEs de 14 comunitats de l’àmbit (Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit). En el següent quadre es recullen les deficiències de cadascuna de les comunitats amb ITE presentades de les que es tenen constància, sense perjudici que n’hi hagi d’altres dins de l’àmbit i que no han estat disponibles en el moment de la redacció del document: Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit Comunitats amb Informe Tècnic de l'Edificació (ITE) sense vigència Les patologies més recents, majoritàriament derivades de la manca de manteniment i de les inclemències meteorològiques, es poden extreure dels informes emesos com a Inspeccions Tècniques dels Edificis (ITE). Consta que han estat presentades les ITEs de 14 comunitats de l’àmbit (Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit). En el següent quadre es recullen les deficiències de cadascuna de les comunitats amb ITE presentades de les que es tenen constància, sense perjudici que n’hi hagi d’altres dins de l’àmbit i que no han estat disponibles en el moment de la redacció del document: Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit 138 139 Emplaçament Estructures Envolupant Instal.lacions Altres Altres deficiènci Núm. Fonament Estructura Estructura Tancame Acabats Fusteria Elements Altres Terrats i Instal·laci Instal·laci Instal·laci Instal·laci Atres es Tipologia Bloc Carrer postal ació vertical horitzonta Coberta Escales nts de façana exterior adossats elements cobertes ons ons ons de d'electricit sanejame ons de instal.laci subsistem l verticals a façana de façana planes d'aigua at nt gas ons es constructi us F 55 Benavent 2 SD LL I SD SD G /MCE SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD F 66 Rodes 6 SD SD G/MCE SD G SD SD SD G LL I SD I SD SD F 71 Epir 6 SD SD I SD G I SD SD G SD I SD I SD SD Constant F 72 inoble 2 SD LL I SD SD LL LL SD SD G I I SD SD I SD F 73 Tessàlia 6 SD SD I SD SD G /MCE SD SD LL G/MCE I I SD SD SD SD Jaume J 33 Huguet 36 SD LL I SD I I I I SD I I I SD I SD LL K 39 Tràpani 5 SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD LL SD I SD SD SD K 40 Messina 7 SD SD I SD SD SD SD SD SD SD I SD I I SD LL K 40 Messina 11 SD SD I SD SD SD SD SD SD SD I SD I I SD SD M 46 Marsala 6 I SD I SD SD LL LL SD SD SD SD LL G SD SD SD SD M 46 Marsala 8 SD I G SD SD LL LL SD SD SD I I G SD SD LL I M 47 Catània 8 SD I G SD LL G SD SD SD SD I I G I I SD LL M 47 Catània 10 SD I G SD SD G SD SD SD SD SD SD G SD SD SD I Passatge O 87 Prim 16 SD SD SD SD SD I SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD Sense deficiències MG Molt greu G Greu I Important LL Lleu MCE Mesures cautelars executades 5. PROCESSOS DE REMODELACIÓ I REHABILITACIÓ 5.1. VISIÓ GLOBAL DE LA INTERVENCIÓ AL TERRITORI Aquest capítol es dedica al reconeixement de les diferents intervencions que s’han realitzat en el territori, de tipus rehabilitació en l’edificació i de caire social, de les que hi ha constància. En el període 1976-2010, el parc edificat residencial de l’àmbit ha sigut intervingut en diverses ocasions per tal de resoldre les patologies detectades. La complexitat de l’estructura social de l’antic barri, també ha requerit d’intervencions de caire social en la població resident. El següent capítol sistematitza la informació disponible a data d’avui procedent dels diferents arxius de Fig. 5.12: Enderroc d’un bloc de tipologia M l’Ajuntament de Barcelona, per tal d’obtenir una imatge global de les intervencions realitzades dins l’àmbit de Fig. 5.11: Inici de l’enderroc d’un bloc de tipologia M les que es tenen constància, sense excloure la possibilitat que n’hi hagi d’altres de les que no es té informació disponible en el moment de la redacció d’aquest document. L’objectiu del capítol és el de donar una imatge global de les intervencions de les que es té constància, organitzades per comunitat i bloc. Aquesta imatge pretén aportar una síntesi indicativa i no conclusiva de les intervencions realitzades al parc edificat, de tal forma que ajudi a identificar les comunitats que han sigut menys intervingudes i que per tant presenten indicis que el seu estat actual es pot trobar en condicions més desfavorables. La campanya d’inspeccions se centrarà en aquelles comunitats de les que es té menys informació i així ajudin a la diagnosi de l’estat actual real dels edificis d’habitatge dins de l’àmbit. L’estratègia d’intervenció a l’àmbit ha anat variant segons l’època. Si bé la construcció de l’antic Sud-oest del Fig. 5.14: Bloc rehabilitat de la tipologia L Besòs presentava notorietat i innovació, les nombroses patologies del parc edificat, les dificultats d’execució Fig. 5.13: Espai lliure reurbanitzat d’una bona urbanització i la manca de control social va despertar la crítica de gran part del veïnat i d’alguns experts. Finalment, es va decidir remodelar 10 blocs que es trobaven malmesos i rehabilitar la resta. 140 5. PROCESSOS DE REMODELACIÓ I REHABILITACIÓ 5.1. VISIÓ GLOBAL DE LA INTERVENCIÓ AL TERRITORI Aquest capítol es dedica al reconeixement de les diferents intervencions que s’han realitzat en el territori, de tipus rehabilitació en l’edificació i de caire social, de les que hi ha constància. En el període 1976-2010, el parc edificat residencial de l’àmbit ha sigut intervingut en diverses ocasions per tal de resoldre les patologies detectades. La complexitat de l’estructura social de l’antic barri, també ha requerit d’intervencions de caire social en la població resident. El següent capítol sistematitza la informació disponible a data d’avui procedent dels diferents arxius de Fig. 5.12: Enderroc d’un bloc de tipologia M l’Ajuntament de Barcelona, per tal d’obtenir una imatge global de les intervencions realitzades dins l’àmbit de Fig. 5.11: Inici de l’enderroc d’un bloc de tipologia M les que es tenen constància, sense excloure la possibilitat que n’hi hagi d’altres de les que no es té informació disponible en el moment de la redacció d’aquest document. L’objectiu del capítol és el de donar una imatge global de les intervencions de les que es té constància, organitzades per comunitat i bloc. Aquesta imatge pretén aportar una síntesi indicativa i no conclusiva de les intervencions realitzades al parc edificat, de tal forma que ajudi a identificar les comunitats que han sigut menys intervingudes i que per tant presenten indicis que el seu estat actual es pot trobar en condicions més desfavorables. La campanya d’inspeccions se centrarà en aquelles comunitats de les que es té menys informació i així ajudin a la diagnosi de l’estat actual real dels edificis d’habitatge dins de l’àmbit. L’estratègia d’intervenció a l’àmbit ha anat variant segons l’època. Si bé la construcció de l’antic Sud-oest del Fig. 5.14: Bloc rehabilitat de la tipologia L Besòs presentava notorietat i innovació, les nombroses patologies del parc edificat, les dificultats d’execució Fig. 5.13: Espai lliure reurbanitzat d’una bona urbanització i la manca de control social va despertar la crítica de gran part del veïnat i d’alguns experts. Finalment, es va decidir remodelar 10 blocs que es trobaven malmesos i rehabilitar la resta. 141 5.2. REMODELACIÓ Arran de les greus deficiències sofertes per blocs d’algunes tipologies que feien inviable la seva rehabilitació, el barri del Sud-oest del Besòs ha remodelat part del seu parc edificat residencial. La remodelació ha consistit en l’enderroc i substitució de blocs i s’ha produït en dues fases posteriors a la construcció, que s’han agrupat en l’anomenada Etapa 3. De l’afectació produïda en el parc edificat, es pot observar que algunes tipologies s’han extingit, i ja no resten blocs dins del barri, i d’altres han sigut afectades per processos de remodelació, però han restat blocs que han tingut algun tipus de rehabilitació. Tipologies afectades Corresponen a la fase 15 (1980-1983) i a les tipologies H, L i N. Les informacions disponibles esmenten que alguns blocs d’aquestes tipologies tenien problemes d’assentaments diferencials, molt difícils i costos de resoldre, que feien inviable la rehabilitació. L’estudi patològic mostra una gran quantitat de fissures als sostres a les tipologies H/N, la majoria vinculant els pla vertical i horitzontal, donant lloc a greus problemes d’estabilitat estructural. De les tres tipologies encara queden blocs que poden ser sospitosos de patir patologies similars a les descobertes en els blocs que van ser remodelats. Tipologies extingides Fig. 5.21: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 15 Fig. 5.22: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 16 i un Corresponen a la fase 16 (1998-2010) i a les tipologies B i D. i bloc remodelat tipus dels blocs remodelats Els blocs de la tipologia B van ser dels primer en construir-se i dels que es tenia menys informació sobre la geologia del terreny i pel que la fonamentació de llosa va presentar importants problemes per l’estabilitat estructural dels dos blocs de la tipologia. En l’estudi patològic es poden observar múltiples fissures als sostres, que molt probablement anaven en relació amb la falta d’estabilitat estructural i amb la presència de biguetes de ciment aluminós. Pel que fa els blocs de la tipologia D, aquests eren de disseny molt diferent a la resta de tipologies. La seva alçada era una mica superior i l’ús de passeres va generar comunitats de veïns de moltes unitats. A l’estudi patològic s’observen fissures que probablement tenien relació amb la sobrecàrrega dels murs i amb problemes d’estabilitat de la mènsula del passadís descobert, que també provocava múltiples filtracions d’aigua als habitatges, a més de fer més complicada la convivència entre el veïnat. Fig. 5.23: Plantes tipus dels blocs remodelats de la fase 16 142 5.2. REMODELACIÓ Arran de les greus deficiències sofertes per blocs d’algunes tipologies que feien inviable la seva rehabilitació, el barri del Sud-oest del Besòs ha remodelat part del seu parc edificat residencial. La remodelació ha consistit en l’enderroc i substitució de blocs i s’ha produït en dues fases posteriors a la construcció, que s’han agrupat en l’anomenada Etapa 3. De l’afectació produïda en el parc edificat, es pot observar que algunes tipologies s’han extingit, i ja no resten blocs dins del barri, i d’altres han sigut afectades per processos de remodelació, però han restat blocs que han tingut algun tipus de rehabilitació. Tipologies afectades Corresponen a la fase 15 (1980-1983) i a les tipologies H, L i N. Les informacions disponibles esmenten que alguns blocs d’aquestes tipologies tenien problemes d’assentaments diferencials, molt difícils i costos de resoldre, que feien inviable la rehabilitació. L’estudi patològic mostra una gran quantitat de fissures als sostres a les tipologies H/N, la majoria vinculant els pla vertical i horitzontal, donant lloc a greus problemes d’estabilitat estructural. De les tres tipologies encara queden blocs que poden ser sospitosos de patir patologies similars a les descobertes en els blocs que van ser remodelats. Tipologies extingides Fig. 5.21: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 15 Fig. 5.22: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 16 i un Corresponen a la fase 16 (1998-2010) i a les tipologies B i D. i bloc remodelat tipus dels blocs remodelats Els blocs de la tipologia B van ser dels primer en construir-se i dels que es tenia menys informació sobre la geologia del terreny i pel que la fonamentació de llosa va presentar importants problemes per l’estabilitat estructural dels dos blocs de la tipologia. En l’estudi patològic es poden observar múltiples fissures als sostres, que molt probablement anaven en relació amb la falta d’estabilitat estructural i amb la presència de biguetes de ciment aluminós. Pel que fa els blocs de la tipologia D, aquests eren de disseny molt diferent a la resta de tipologies. La seva alçada era una mica superior i l’ús de passeres va generar comunitats de veïns de moltes unitats. A l’estudi patològic s’observen fissures que probablement tenien relació amb la sobrecàrrega dels murs i amb problemes d’estabilitat de la mènsula del passadís descobert, que també provocava múltiples filtracions d’aigua als habitatges, a més de fer més complicada la convivència entre el veïnat. Fig. 5.23: Plantes tipus dels blocs remodelats de la fase 16 143 5.3. REHABILITACIÓ Des de principis de la dècada de 1980 fins a l’actualitat s’han anat realitzant diverses intervencions de rehabilitació de patologies estructurals, de l’envolupant i les instal·lacions i de resolució de barreres arquitectòniques en diferents comunitats dins del barri. En els últims anys, les rehabilitacions han comptat amb les convocatòries de la Llei i el Pla de Barris. Reparacions estructurals Dels expedients de llicència d’obres, s’han extret les dades de reparacions estructurals de 31 comunitats de diferents tipologies edificatòries, destacant les tipologies K, L i F (Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució, Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J). Les intervencions han consistit majoritàriament en reparacions puntuals de patologies estructurals: Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució - Reforços estructurals exteriors - Reparació de biguetes amb danys causats per aluminosi - Reforç i recalçat de fonamentació - Neteja de càmeres sanitàries Les reparacions estructurals més comunes han sigut la reparació puntual de biguetes afectades per aluminosi. En general, s’han fet pegats amb morter a aquelles biguetes que es trobaven fissurades, amb alguna substitució. Diverses comunitats han hagut de ser reforçades amb subestructures metàl·liques per reforçar-ne l’estructura (Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H). A més, hi ha constància que les fonamentacions de diversos blocs han hagut de ser intervingudes. Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H tipologia J 144 5.3. REHABILITACIÓ Des de principis de la dècada de 1980 fins a l’actualitat s’han anat realitzant diverses intervencions de rehabilitació de patologies estructurals, de l’envolupant i les instal·lacions i de resolució de barreres arquitectòniques en diferents comunitats dins del barri. En els últims anys, les rehabilitacions han comptat amb les convocatòries de la Llei i el Pla de Barris. Reparacions estructurals Dels expedients de llicència d’obres, s’han extret les dades de reparacions estructurals de 31 comunitats de diferents tipologies edificatòries, destacant les tipologies K, L i F (Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució, Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J). Les intervencions han consistit majoritàriament en reparacions puntuals de patologies estructurals: Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució - Reforços estructurals exteriors - Reparació de biguetes amb danys causats per aluminosi - Reforç i recalçat de fonamentació - Neteja de càmeres sanitàries Les reparacions estructurals més comunes han sigut la reparació puntual de biguetes afectades per aluminosi. En general, s’han fet pegats amb morter a aquelles biguetes que es trobaven fissurades, amb alguna substitució. Diverses comunitats han hagut de ser reforçades amb subestructures metàl·liques per reforçar-ne l’estructura (Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H). A més, hi ha constància que les fonamentacions de diversos blocs han hagut de ser intervingudes. Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H tipologia J 145 Barreres arquitectòniques Les normatives de construcció contemporànies al desenvolupament del barri van provocar que tots els blocs de PB+5 tinguin problemes d’accessibilitat per la manca d’ascensor. En canvi, l’alçada dels blocs del front de rambla Prim, de PB+11, va fer que sí que comptessin amb ascensor. L’augment de l’esperança de vida i, en conseqüència, l’envelliment dels residents van fer palesa la necessitat d’aquest tipus d’instal·lació per resoldre les barreres arquitectòniques existents als blocs (Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A). Per resoldre aquest conflicte i donar un marc normatiu, es van redactar dos PMU, un primer l’any 1998, que comprenia un sector del barri entre Alfons el Magnànim i el terme municipal de Barcelona, i un segon de l’any 2004 que comprenia tot el sector i es donaven les solucions constructives necessàries segons la tipologia a la que pertany cada bloc (Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5). De les intervencions es compten avui 13 comunitats que han procedit a la instal·lació dels ascensors (Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques): Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques Bloc Carrer N. postal Tipologia Any 2 Alfons el Magnànim 60 A 2010* 2 Alfons el Magnànim 62 A 2010 2 Alfons el Magnànim 64 A 2011 2 Alfons el Magnànim 66 A 2011 2 Alfons el Magnànim 68 A 2011* 3 Muret 4 A 2011 3 Muret 6 A 2011* 3 Muret 8 A 2011* A K 4 Prada 4 A 2010* 4 Prada 6 A 2010 9 Narbona 4 A 2010 Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A 11 Pau 10 A 2010 58 Catània 2 N 2004* *No consta la data exacta. F/G H/M J L /N Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5 146 Barreres arquitectòniques Les normatives de construcció contemporànies al desenvolupament del barri van provocar que tots els blocs de PB+5 tinguin problemes d’accessibilitat per la manca d’ascensor. En canvi, l’alçada dels blocs del front de rambla Prim, de PB+11, va fer que sí que comptessin amb ascensor. L’augment de l’esperança de vida i, en conseqüència, l’envelliment dels residents van fer palesa la necessitat d’aquest tipus d’instal·lació per resoldre les barreres arquitectòniques existents als blocs (Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A). Per resoldre aquest conflicte i donar un marc normatiu, es van redactar dos PMU, un primer l’any 1998, que comprenia un sector del barri entre Alfons el Magnànim i el terme municipal de Barcelona, i un segon de l’any 2004 que comprenia tot el sector i es donaven les solucions constructives necessàries segons la tipologia a la que pertany cada bloc (Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5). De les intervencions es compten avui 13 comunitats que han procedit a la instal·lació dels ascensors (Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques): Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques Bloc Carrer N. postal Tipologia Any 2 Alfons el Magnànim 60 A 2010* 2 Alfons el Magnànim 62 A 2010 2 Alfons el Magnànim 64 A 2011 2 Alfons el Magnànim 66 A 2011 2 Alfons el Magnànim 68 A 2011* 3 Muret 4 A 2011 3 Muret 6 A 2011* 3 Muret 8 A 2011* A K 4 Prada 4 A 2010* 4 Prada 6 A 2010 9 Narbona 4 A 2010 Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A 11 Pau 10 A 2010 58 Catània 2 N 2004* *No consta la data exacta. F/G H/M J L /N Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5 147 Altres intervencions Reparació de l’envolupant La manca d’estanqueïtat de la major part dels paraments exteriors, molts dels quals no comptaven amb càmera d’aire o inclús d’acabat exterior (Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista), s’han anat reparant mitjançant diversos sistemes (Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes). De la informació disponible i de l’observació de l’estat actual, es distingeixen dos tipus de rehabilitacions: - Revocat de morter - Sistema SATE D’altra banda, algunes comunitats han sigut rehabilitades i han introduït aïllament, han millorat l’estanqueïtat i han substituït els tancaments per d’altres que milloren l’eficiència energètica. Alguns particulars de forma individual han instal·lat nous tancaments, substituint els antics. Les capçaleres vistes originals (Fig. 5.37: Acabat original de la testa) han estat rehabilitades mitjançant envans pluvials, però molts d’aquests presenten deficiències (Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials). Fig. 5.37: Acabat original de la testa Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials Llei de Barris Des de l’any 2008 fins el 2016 es van dotar una sèrie d’ajudes per la Llei de Barris, amb l’objectiu d’efectuar reformes en els edificis del Besòs-Maresme. El tipus d’intervenció més comú va ser l’actualització de les instal·lacions de subministraments. Les comunitats beneficiàries del programa (Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes Barris) van ser les següents: Bloc Carrer N. postal Tipologia 26 Jaume Huguet 12 J 26 Jaume Huguet 14 J 88 Rambla Prim 32 W 90 Jaume Fabre 2 W 37 Cristòbal de Moura 232 Remodelat 89 Alfons el Magnànim 15 W 2 Alfons el Magnànim 62 A 28 Teulada 4 H 58 Catània 4 N 46 Marsala 6 M 58 Catània 4 N 47 Catània 8 M 86 Xavier Nogués 10 O Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Barris 87 Passatge Prim 22 O 148 Altres intervencions Reparació de l’envolupant La manca d’estanqueïtat de la major part dels paraments exteriors, molts dels quals no comptaven amb càmera d’aire o inclús d’acabat exterior (Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista), s’han anat reparant mitjançant diversos sistemes (Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes). De la informació disponible i de l’observació de l’estat actual, es distingeixen dos tipus de rehabilitacions: - Revocat de morter - Sistema SATE D’altra banda, algunes comunitats han sigut rehabilitades i han introduït aïllament, han millorat l’estanqueïtat i han substituït els tancaments per d’altres que milloren l’eficiència energètica. Alguns particulars de forma individual han instal·lat nous tancaments, substituint els antics. Les capçaleres vistes originals (Fig. 5.37: Acabat original de la testa) han estat rehabilitades mitjançant envans pluvials, però molts d’aquests presenten deficiències (Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials). Fig. 5.37: Acabat original de la testa Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials Llei de Barris Des de l’any 2008 fins el 2016 es van dotar una sèrie d’ajudes per la Llei de Barris, amb l’objectiu d’efectuar reformes en els edificis del Besòs-Maresme. El tipus d’intervenció més comú va ser l’actualització de les instal·lacions de subministraments. Les comunitats beneficiàries del programa (Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes Barris) van ser les següents: Bloc Carrer N. postal Tipologia 26 Jaume Huguet 12 J 26 Jaume Huguet 14 J 88 Rambla Prim 32 W 90 Jaume Fabre 2 W 37 Cristòbal de Moura 232 Remodelat 89 Alfons el Magnànim 15 W 2 Alfons el Magnànim 62 A 28 Teulada 4 H 58 Catània 4 N 46 Marsala 6 M 58 Catània 4 N 47 Catània 8 M 86 Xavier Nogués 10 O Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Barris 87 Passatge Prim 22 O 149 5.4. COMUNITATS QUE COMPTEN AMB TRÀMITS INICIATS A data d’avui hi ha 33 comunitats que han iniciat algun tipus de tràmit administratiu, que inclou des d’ informació de sol·licituds d’ajuts no portats a terme fins a expedients actius, sense excloure l’existència d’altres casos. Alguns dels expedients han sigut transferits a l’IMU des de l’IMHAB. (Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats). Bloc Carrer N. postal Tipologia 26 Jaume Huguet 14 J 26 Jaume Huguet 16 J 26 Jaume Huguet 18 J 26 Jaume Huguet 20 J 29 Oristany 2 H 33 Jaume Huguet 32 J 33 Jaume Huguet 34 J 36 Càller 2 H 36 Càller 6 H 38 Alfons el Magnànim 44 K 39 Tràpani 5 K 40 Messina 7 K 40 Messina 11 K Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats 46 Marsala 6 M 47 Catània 8 M 47 Catània 10 M 55 Benevent 2 F 56 Tarent 2 F 56 Tarent 6 F 64 Croia 4 F 65 Albània 4 F 65 Albània 6 F 66 Rodes 2 F 66 Rodes 4 F 66 Rodes 6 F 69 Alfons el Magnànim 2 G 71 Epir 2 F 71 Epir 4 F 71 Epir 6 F 72 Constantinoble 4 F 73 Tessàlia 4 F 73 Tessàlia 6 F Fig. 5.42: Apuntalament en una Fig. 5.43: Apuntalament de càmera sanitària 87 Passatge Prim 16 O cuina 150 5.4. COMUNITATS QUE COMPTEN AMB TRÀMITS INICIATS A data d’avui hi ha 33 comunitats que han iniciat algun tipus de tràmit administratiu, que inclou des d’ informació de sol·licituds d’ajuts no portats a terme fins a expedients actius, sense excloure l’existència d’altres casos. Alguns dels expedients han sigut transferits a l’IMU des de l’IMHAB. (Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats). Bloc Carrer N. postal Tipologia 26 Jaume Huguet 14 J 26 Jaume Huguet 16 J 26 Jaume Huguet 18 J 26 Jaume Huguet 20 J 29 Oristany 2 H 33 Jaume Huguet 32 J 33 Jaume Huguet 34 J 36 Càller 2 H 36 Càller 6 H 38 Alfons el Magnànim 44 K 39 Tràpani 5 K 40 Messina 7 K 40 Messina 11 K Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats 46 Marsala 6 M 47 Catània 8 M 47 Catània 10 M 55 Benevent 2 F 56 Tarent 2 F 56 Tarent 6 F 64 Croia 4 F 65 Albània 4 F 65 Albània 6 F 66 Rodes 2 F 66 Rodes 4 F 66 Rodes 6 F 69 Alfons el Magnànim 2 G 71 Epir 2 F 71 Epir 4 F 71 Epir 6 F 72 Constantinoble 4 F 73 Tessàlia 4 F 73 Tessàlia 6 F Fig. 5.42: Apuntalament en una Fig. 5.43: Apuntalament de càmera sanitària 87 Passatge Prim 16 O cuina 151 5.5. COMUNITATS QUE COMPTEN AMB PROJECTE REDACTAT Dins de l’àmbit hi ha 9 comunitats que tenen projectes redactats (Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat). Les comunitats són les següents: Bloc Carrer N. postal Tipologia 36 Càller 2 H 36 Càller 6 H 39 Tràpani 5 K 40 Messina 7 K 40 Messina 11 K 46 Marsala 6 M 66 Rodes 6 F 69 Alfons el Magnànim 2 G 71 Epir 6 F En la majoria de casos es preveu una rehabilitació integral, amb les següents intervencions programades: Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat - Reparacions estructurals: reforç i reparació de fissures en biguetes, amb algunes substitucions. Reforç de les fonamentacions. - Neteja i manteniment: càmera sanitària, escala comunitària, pati d’instal·lacions. - Coberta: Nou accés, incorporació d’aïllament, nova impermeabilització. - Façanes: Reparació i repintat, ordenació d’elements disconformes. - Instal·lacions: eliminació de cablejat obsolet, substitució total de conductes de fibrociment. Fig. 5.52: Projecte de rehabilitació de comunitat de Fig. 5.53: Projecte de rehabilitació de façana de comunitat de tipologia K tipologia K 152 5.5. COMUNITATS QUE COMPTEN AMB PROJECTE REDACTAT Dins de l’àmbit hi ha 9 comunitats que tenen projectes redactats (Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat). Les comunitats són les següents: Bloc Carrer N. postal Tipologia 36 Càller 2 H 36 Càller 6 H 39 Tràpani 5 K 40 Messina 7 K 40 Messina 11 K 46 Marsala 6 M 66 Rodes 6 F 69 Alfons el Magnànim 2 G 71 Epir 6 F En la majoria de casos es preveu una rehabilitació integral, amb les següents intervencions programades: Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat - Reparacions estructurals: reforç i reparació de fissures en biguetes, amb algunes substitucions. Reforç de les fonamentacions. - Neteja i manteniment: càmera sanitària, escala comunitària, pati d’instal·lacions. - Coberta: Nou accés, incorporació d’aïllament, nova impermeabilització. - Façanes: Reparació i repintat, ordenació d’elements disconformes. - Instal·lacions: eliminació de cablejat obsolet, substitució total de conductes de fibrociment. Fig. 5.52: Projecte de rehabilitació de comunitat de Fig. 5.53: Projecte de rehabilitació de façana de comunitat de tipologia K tipologia K 153 5.6. VESSANT SOCIAL El Pla de Barris és un conjunt de propostes i accions amb pressupost extraordinari per incidir en les Pel que fa al procés de redacció del Pla de Barris, s’ha comptat amb un petit procés participatiu dels veïns desigualtats del barri i es treballa de manera comunitària amb els veïns. Els problemes principals són que conté les següents fases: l’envelliment de la població i l’elevada tassa d’atur amb una renda mitjana de les més baixes de la ciutat. - Sessions prèvies amb entitats. El Pla de Desenvolupament Comunitari Besòs-Maresme, és una xarxa de veïns i veïnes, entitats, - equipaments i serveis que treballen plegats per transformar i millorar la qualitat de vida de les persones, amb Punts informatius amb l’objectiu d’ informar sobre el pla que s’ està treballant i donar a conèixer la espais de participació, projectes i accions i suport associatiu. informació per animar a participar el dia de la sessió de debat. - Jornada participativa. Sessió per debatre i enriquir les propostes inicials del pla de barris a través d’una sessió dinamitzada. Àrees d’intervenció del Pla - Retorn de la participació. En el marc del Consell de Barri es presenta el primer document del Pla de - Actituds incíviques al carrer (espai públic i espais comunitaris) Barri, les incorporacions que s’havien fet al Pla, així com la constitució del Grup Impulsor que és qui - Conflictes de convivència en l'espai públic lidera la participació del Pla de Barris, es preocupa per coproduir les actuacions i definirà els grups de treball i seguiment general del Pla. - Discriminació per raó de l’orientació sexual i/o identitat de gènere (LGTBI) - Immigració / interculturalitat / minories ètniques Aquest Grup impulsor està format pels veïns i les següents entitats: - Població en risc d'exclusió social - Gregal - Salut / Malalties mentals - Martinet Solidari - Violència escolar / juvenil - Associació Enxarxa - Violència masclista / familiar - Associació de Comerciants Xavier Nogués - Botiguers del Besòs Àmbits d'intervenció del Pla - AVV el Besòs - Art/Cultura - AVV el Maresme - Educació/Formació - Ass. Zona Fòrum - Esport - UPC - Laboral - Assemblea Joves Besòs - Lleure - Pla Comunitari - Salut - Xarxa comunitària/Participació ciutadana 154 5.6. VESSANT SOCIAL El Pla de Barris és un conjunt de propostes i accions amb pressupost extraordinari per incidir en les Pel que fa al procés de redacció del Pla de Barris, s’ha comptat amb un petit procés participatiu dels veïns desigualtats del barri i es treballa de manera comunitària amb els veïns. Els problemes principals són que conté les següents fases: l’envelliment de la població i l’elevada tassa d’atur amb una renda mitjana de les més baixes de la ciutat. - Sessions prèvies amb entitats. El Pla de Desenvolupament Comunitari Besòs-Maresme, és una xarxa de veïns i veïnes, entitats, - equipaments i serveis que treballen plegats per transformar i millorar la qualitat de vida de les persones, amb Punts informatius amb l’objectiu d’ informar sobre el pla que s’ està treballant i donar a conèixer la espais de participació, projectes i accions i suport associatiu. informació per animar a participar el dia de la sessió de debat. - Jornada participativa. Sessió per debatre i enriquir les propostes inicials del pla de barris a través d’una sessió dinamitzada. Àrees d’intervenció del Pla - Retorn de la participació. En el marc del Consell de Barri es presenta el primer document del Pla de - Actituds incíviques al carrer (espai públic i espais comunitaris) Barri, les incorporacions que s’havien fet al Pla, així com la constitució del Grup Impulsor que és qui - Conflictes de convivència en l'espai públic lidera la participació del Pla de Barris, es preocupa per coproduir les actuacions i definirà els grups de treball i seguiment general del Pla. - Discriminació per raó de l’orientació sexual i/o identitat de gènere (LGTBI) - Immigració / interculturalitat / minories ètniques Aquest Grup impulsor està format pels veïns i les següents entitats: - Població en risc d'exclusió social - Gregal - Salut / Malalties mentals - Martinet Solidari - Violència escolar / juvenil - Associació Enxarxa - Violència masclista / familiar - Associació de Comerciants Xavier Nogués - Botiguers del Besòs Àmbits d'intervenció del Pla - AVV el Besòs - Art/Cultura - AVV el Maresme - Educació/Formació - Ass. Zona Fòrum - Esport - UPC - Laboral - Assemblea Joves Besòs - Lleure - Pla Comunitari - Salut - Xarxa comunitària/Participació ciutadana 155 Pel que fa a punts positius cal destacar la població jove i que es treballa de manera comunitària. Millores i accions a tenir en compte: - Cooperativa Gregal, que era l’antiga cooperativa d’ensenyament que es va convertir en menjador social a partir del 2012, que és quan el veïnat va començar a empobrir-se i quan es veu la necessitat d’un menjador gran i habilitat autogestionat que va fer possible l´Ajuntament de Barcelona. - Antic cinema Pere IV. Serà una nova seu administrativa, nou espai cultural i per a entitats del barri on es mantindrà un auditori. La participació dels veïns ha estat molt important. - Institut Rambla Prim. Serà un espai professional pioner que serà utilitzat tant pels veïns com per altres ciutadans de l’Àrea Metropolitana. - Dinamitzar la Pista Esportiva Francesc Abad. Per a nens i nenes de 6 a 13 anys per fer esport i reforç d’estudis. - Programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat. Es treballa amb 116 comunitats de veïns en projectes com rehabilitar habitatges, i assessorament i acompanyament a col·lectius vulnerables per a promoure l’habitatge digne. El 84 % de la inversió s’ha destinat a iniciatives de rehabilitació, un dels programes que es va posar en marxa el 2018 és el de subvencions per rehabilitar finques què, per la seva complexitat socioeconòmica, han quedat fora de les convocatòries ordinàries d’ajuts públics. Durant tot aquest temps, l’Ajuntament de Barcelona ha detectat quines són les finques amb més necessitats de rehabilitació i el personal tècnic ha començat a treballar amb les comunitats de veïns. El programa de rehabilitació del Pla de Barris disposa d’equips multidisciplinaris d’arquitectes i treballadors socials, tècnics administratius i jurídics que realitzen tasques d’assessorament i de revisió i redacció de documents, entre d’altres, per facilitar els processos de rehabilitació a les comunitats. Actualment aquests equips assessoren i acompanyen a les 116 comunitats de veïns, 67 de les quals ja han iniciat els tràmits burocràtics necessaris per sol·licitar les subvencions i tirar endavant un projecte d’obres. 156 Pel que fa a punts positius cal destacar la població jove i que es treballa de manera comunitària. Millores i accions a tenir en compte: - Cooperativa Gregal, que era l’antiga cooperativa d’ensenyament que es va convertir en menjador social a partir del 2012, que és quan el veïnat va començar a empobrir-se i quan es veu la necessitat d’un menjador gran i habilitat autogestionat que va fer possible l´Ajuntament de Barcelona. - Antic cinema Pere IV. Serà una nova seu administrativa, nou espai cultural i per a entitats del barri on es mantindrà un auditori. La participació dels veïns ha estat molt important. - Institut Rambla Prim. Serà un espai professional pioner que serà utilitzat tant pels veïns com per altres ciutadans de l’Àrea Metropolitana. - Dinamitzar la Pista Esportiva Francesc Abad. Per a nens i nenes de 6 a 13 anys per fer esport i reforç d’estudis. - Programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat. Es treballa amb 116 comunitats de veïns en projectes com rehabilitar habitatges, i assessorament i acompanyament a col·lectius vulnerables per a promoure l’habitatge digne. El 84 % de la inversió s’ha destinat a iniciatives de rehabilitació, un dels programes que es va posar en marxa el 2018 és el de subvencions per rehabilitar finques què, per la seva complexitat socioeconòmica, han quedat fora de les convocatòries ordinàries d’ajuts públics. Durant tot aquest temps, l’Ajuntament de Barcelona ha detectat quines són les finques amb més necessitats de rehabilitació i el personal tècnic ha començat a treballar amb les comunitats de veïns. El programa de rehabilitació del Pla de Barris disposa d’equips multidisciplinaris d’arquitectes i treballadors socials, tècnics administratius i jurídics que realitzen tasques d’assessorament i de revisió i redacció de documents, entre d’altres, per facilitar els processos de rehabilitació a les comunitats. Actualment aquests equips assessoren i acompanyen a les 116 comunitats de veïns, 67 de les quals ja han iniciat els tràmits burocràtics necessaris per sol·licitar les subvencions i tirar endavant un projecte d’obres. 157 6. PROPOSTA DE CAMPANYA D’INSPECCIONS 6.1. ABAST TERRITORIAL La present campanya d’inspeccions se centra en l’antic barri del Sud-oest del Besòs, dins del districte de Sant Martí. L’àmbit territorial és el que s’estableix com a Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs, del que la Comissió de Govern en va aprovar els treballs preparatoris en data 21 de maig de 2020. Els seus límits geogràfic queden delimitats de la següent forma: - Al Sud-est pel Carrer Llull. - Al Sud-oest per la Rambla Prim. - Al Nord-oest pel Carrer Bernat Metge. - Al Nord-est pel límit del terme municipal de Barcelona amb Sant Adrià del Besòs. L’objecte de la campanya és conèixer l’estat actual de les edificacions residencials dins del barri. A l’antic barri del Sud-oest del Besòs hi ha una gran varietat de tipologies edificatòries que fan més complex l’estudi i inspecció donada la gran quantitat d’habitatges presents dins de l’àmbit. Per tal d’obtenir una diagnosi representativa, l’estudi es centra en les tipologies edificatòries que concentren un major nombre d’habitatges, que a més són les més presents dins de l’àmbit. En els blocs de PB+5, hi ha 34 blocs, concentrant un total 2.280 habitatges, un 49,6% dels 4.598 habitatges totals dins de l’àmbit de Regeneració Urbana. Pel que fa els blocs de PB+12, hi ha 19 blocs, concentrant 1.874 habitatges, un 40,8% dels habitatges totals dins de l’àmbit. En total, els habitatges en blocs de PB+5 i PB+12 representen 53 blocs dels 85 totals, un 66%, però concentren 4.154 habitatges dels 4.598 totals, un 90% del total. A més, aquests habitatges s’organitzen mitjançant 175 comunitats de veïns, suposant un abast del 86% del total de comunitats. Les tipologies que es deixen al marge de l’abast territorial de la campanya suposen 444 habitatges, un 10,6%, però la majoria es troben en règim de propietat vertical, la tipologia E, o amb una propietat horitzontal de només dues plantes i accés individualitzat, tipologies C i E, així com en una sola planta sobre una planta baixa comercial, tipologies R i X. Les característiques de les tipologies de baixa densitat dificulten la gestió de les inspeccions donada la gran quantitat de propietaris a qui s’ha de contactar per efectuar-les, en contraposició a la imatge resultant que en resultaria pel present estudi, donada la seva baixa presència dins de l’àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. És per aquest motiu que s’ha optat per centrar l’estudi en les tipologies edificatòries residencials d’alta densitat, que són les més nombroses i que, a l’estar organitzades mitjançant comunitats de veïns, requereixen d’una major gestió pel fet de tenir més propietaris. Així doncs, les inspeccions se centraran en els blocs residencials de PB+5PP i PB+11PP, deixant de banda tota la resta d’edificació existent dins de l’àmbit (Fig. 6.11 Plànol amb els diferents blocs objecte de l’estudi i susceptibles de ser inspeccionats). 158 Fig. 6.11 Plànol amb els diferents blocs objecte de l’estudi i susceptibles de ser inspeccionats ABAST TERRITORIAL DE LA CAMPANYA D’INSPECCIONS RESPECTE L’ÀMBIT DE REGENERACIÓ URBANA DE L’ANTIC BARRI DEL SUD-OEST DEL BESÒS Núm. de tipologies dins de l’abast territorial 18 tipologies de 23 78% del total dins l’àmbit Número de blocs de PB+5 34 blocs de 85 40% del total dins l’àmbit Número de blocs de PB+12 19 blocs de 85 22% del total dins l’àmbit Núm. de blocs dins de l’abast territorial 53 blocs de 85 66% del total dins l’àmbit Núm. de comunitats dins de l’abast territorial 175 comunitats de 203 86% del total dins de l’àmbit Número d’habitatges dins de l’abast territorial 4.154 d’habitatges de 4.598 90% del total dins l’àmbit 159 6.2. CRITERIS METODOLÒGICS Si bé algunes tipologies no es corresponen amb l’escala de conjunt, per trobar-se solament en forma de blocs aïllats, la majoria de tipologies sí s’ajusten a l’ordre d’escales complet. L’ampli abast territorial de la campanya ha requerit de la seva subdivisió en àmbits de treball que puguin ser La unitat mínima d’estudi que es considerarà és la comunitat, donat que: estudiats específicament sense perdre la visió de conjunt del barri. Per tal de calibrar i dissenyar la - La comunitat és la unitat mínima que integra tots els aspectes representatius d’una tipologia campanya s’han establert una sèrie de criteris amb l’objectiu d’obtenir la mostra mínima necessària que sigui edificatòria. representativa pel propòsit de la campanya. Aquests criteris són els següents: - La comunitat de propietaris és el contacte per dur a terme la inspecció. - Establir la tipologia edificatòria com a subàmbits d’inspecció - Cap altre tipus d’agrupació presenta una entitat jurídica pròpia. - Identificar la comunitat com a unitat mínima d’estudi El barri està format per tipologies edificatòries constituint conjunts que agrupen blocs que contenen diverses - Ponderar la campanya avaluant-ne el cost i la durada total comunitats, es considera que el nombre mínim de comunitats necessari per tenir una mostra representativa - Visualitzar la informació per capes per tipologia edificatòria és de 3, disposades en les següents posicions: - Comunitat en la testa orientada a sud - Subàmbits d’inspecció Comunitat en la testa orientada a nord De l’estudi del procés de construcció del barri (2.3. Procés de construcció del barri), se’n desprèn la - Comunitat entre mitgeres importància de les tipologies edificatòries com a elements definidors del disseny i dels sistemes constructius dels diferents blocs que constitueixen l’antic barri del Sud-oest del Besòs. Aquesta classificació ajuda a entendre i organitzar l’àmbit territorial, subdividint-lo en unitats més assolibles en un procés d’inspecció. Avaluació del cost i durada de la campanya D’altra banda, de l’anàlisi de les diferents patologies i de les intervencions realitzades es constata la Les nombroses deficiències presents al barri demanden urgència en l’execució de la campanya. Així doncs, importància de les tipologies edificatòries en relació amb les diferents simptomatologies que han sofert. Com es requereix que la campanya es realitzi en un marc temporal curt, per tal que es puguin avaluar les ja s’ha esmentat, cada tipologia ha estat dissenyada per un mateix equip d’arquitectes, utilitzant un mateix necessitats d’intervenció a realitzar posteriorment. Inicialment, es desconeix el cost de la campanya, que sistema constructiu i els mateixos materials, per tant, ha donat lloc a que els blocs d’una tipologia pateixin s’avalua al punt 6.5 d’aquest estudi, però es considera que el temps és un criteri prevalent respecte el cost. lesions similars. Per tal de dissenyar la campanya s’utilitza els següent indicador: És per aquest motiu que es creu convenient que la tipologia edificatòria es defineixi com a subàmbit - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge, sense el cost de previsió de mesures cautelars. d’inspecció dins de l’àmbit, i que les diferents unitats estudiades dins d’una mateixa tipologia s’inspeccionin de forma coordinada. El càlcul del mòdul de cost per habitatge s’ha obtingut prenent com a referència el cost de la licitació de l’estudi realitzat per a l’Àmbit de Regeneració Urbana de Trinitat Vella, el qual va incloure: inspecció de Unitat mínima d’estudi l’edifici, presa de mostres, anàlisi de laboratori i elaboració d’un banc de dades. La mida dels habitatges, Com s’ha esmentat en el punt 3, tipologia edificatòria, cadascuna de les tipologies es defineix amb un seguit l’estat i la tipologia d’inspecció que es preveu per l’antic barri del Sud-oest del Besòs és similar i, per tant, el d’agrupacions seguint un ordre d’escala: de Trinitat Vella serveix de referència per establir-ne el cost de la campanya. - Comunitat, unitat mínima - Bloc, agrupació d’unitats mínimes que formen un edifici aïllat - Conjunt, agrupació de blocs d’una mateixa tipologia - Barri, nombre i posició dels conjunts 160 6.2. CRITERIS METODOLÒGICS Si bé algunes tipologies no es corresponen amb l’escala de conjunt, per trobar-se solament en forma de blocs aïllats, la majoria de tipologies sí s’ajusten a l’ordre d’escales complet. L’ampli abast territorial de la campanya ha requerit de la seva subdivisió en àmbits de treball que puguin ser La unitat mínima d’estudi que es considerarà és la comunitat, donat que: estudiats específicament sense perdre la visió de conjunt del barri. Per tal de calibrar i dissenyar la - La comunitat és la unitat mínima que integra tots els aspectes representatius d’una tipologia campanya s’han establert una sèrie de criteris amb l’objectiu d’obtenir la mostra mínima necessària que sigui edificatòria. representativa pel propòsit de la campanya. Aquests criteris són els següents: - La comunitat de propietaris és el contacte per dur a terme la inspecció. - Establir la tipologia edificatòria com a subàmbits d’inspecció - Cap altre tipus d’agrupació presenta una entitat jurídica pròpia. - Identificar la comunitat com a unitat mínima d’estudi El barri està format per tipologies edificatòries constituint conjunts que agrupen blocs que contenen diverses - Ponderar la campanya avaluant-ne el cost i la durada total comunitats, es considera que el nombre mínim de comunitats necessari per tenir una mostra representativa - Visualitzar la informació per capes per tipologia edificatòria és de 3, disposades en les següents posicions: - Comunitat en la testa orientada a sud - Subàmbits d’inspecció Comunitat en la testa orientada a nord De l’estudi del procés de construcció del barri (2.3. Procés de construcció del barri), se’n desprèn la - Comunitat entre mitgeres importància de les tipologies edificatòries com a elements definidors del disseny i dels sistemes constructius dels diferents blocs que constitueixen l’antic barri del Sud-oest del Besòs. Aquesta classificació ajuda a entendre i organitzar l’àmbit territorial, subdividint-lo en unitats més assolibles en un procés d’inspecció. Avaluació del cost i durada de la campanya D’altra banda, de l’anàlisi de les diferents patologies i de les intervencions realitzades es constata la Les nombroses deficiències presents al barri demanden urgència en l’execució de la campanya. Així doncs, importància de les tipologies edificatòries en relació amb les diferents simptomatologies que han sofert. Com es requereix que la campanya es realitzi en un marc temporal curt, per tal que es puguin avaluar les ja s’ha esmentat, cada tipologia ha estat dissenyada per un mateix equip d’arquitectes, utilitzant un mateix necessitats d’intervenció a realitzar posteriorment. Inicialment, es desconeix el cost de la campanya, que sistema constructiu i els mateixos materials, per tant, ha donat lloc a que els blocs d’una tipologia pateixin s’avalua al punt 6.5 d’aquest estudi, però es considera que el temps és un criteri prevalent respecte el cost. lesions similars. Per tal de dissenyar la campanya s’utilitza els següent indicador: És per aquest motiu que es creu convenient que la tipologia edificatòria es defineixi com a subàmbit - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge, sense el cost de previsió de mesures cautelars. d’inspecció dins de l’àmbit, i que les diferents unitats estudiades dins d’una mateixa tipologia s’inspeccionin de forma coordinada. El càlcul del mòdul de cost per habitatge s’ha obtingut prenent com a referència el cost de la licitació de l’estudi realitzat per a l’Àmbit de Regeneració Urbana de Trinitat Vella, el qual va incloure: inspecció de Unitat mínima d’estudi l’edifici, presa de mostres, anàlisi de laboratori i elaboració d’un banc de dades. La mida dels habitatges, Com s’ha esmentat en el punt 3, tipologia edificatòria, cadascuna de les tipologies es defineix amb un seguit l’estat i la tipologia d’inspecció que es preveu per l’antic barri del Sud-oest del Besòs és similar i, per tant, el d’agrupacions seguint un ordre d’escala: de Trinitat Vella serveix de referència per establir-ne el cost de la campanya. - Comunitat, unitat mínima - Bloc, agrupació d’unitats mínimes que formen un edifici aïllat - Conjunt, agrupació de blocs d’una mateixa tipologia - Barri, nombre i posició dels conjunts 161 Informació per capes Un cop establerta la unitat mínima d’estudi i el nombre necessari per obtenir una imatge representativa de l’estat del parc edificat per tipologia edificatòria, es requereix conèixer amb precisió quines són les comunitats subjectes a inspecció. Cada comunitat té les seves pròpies particularitats, amb l’estudi se n’han detectat diverses: - Patologies particulars segons posició i orientació - Diferències en la configuració del subsòl depenent de la posició del conjunt - Estat actual depenent de les actuacions de reparació executades Per tal de dur a terme la selecció d’aquestes comunitats, s’ha realitzat un procés de solapament d’informació continguda en “capes”, és a dir, mapes que recullen les dades disponibles d’un tema específic categoritzant- les. Un cop formades les capes (informes de bombers, convenis, reclam veïnal, indicis de patologies, informes de l’edificació i projectes redactats), aquestes s’han superposat per tal de poder diferenciar els tipus de patologies i intervencions de cadascuna de les comunitats. Aquest procés s’ha realitzat mitjançant la sistematització de la informació disponible a partir de l’ús d’eines GIS. 162 163 6.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSPECCIÓ - Instal·lacions d’accessibilitat, any, estat i característiques dels ascensors (si n’hi ha), considerant també la practicabilitat i les barreres arquitectòniques. - La campanya d’inspeccions requerirà d’una exigència en el treball tècnic i de precisió en el diagnòstic sobre Altres elements que afectin la seguretat, salubritat o la via pública les deficiències detectades durant les inspeccions. És per aquest motiu que per tal de realitzar correctament l’encàrrec es requerirà de la contractació dels serveis de professionals homologats per realitzar Inspeccions tècniques d’edificis. En el cas d’observar deficiències, l’equip tècnic haurà de deixar constància d’aquestes, determinant: Independentment de la organització del treball a realitzar durant la campanya, el subàmbit format per la a. Descripció i localització dels desperfectes i deficiències que afecten a l’estructura i la fonamentació, tipologia edificatòria hauria de ser tractat per un mateix equip tècnic que pogués comparar les comunitats a les façanes, cobertes i golfes, xarxes generals de subministrament i sanejament, i als elements dins d’aquest subàmbit. Per tal de conèixer l’estat actual de les edificacions, la inspecció s’organitzarà en un d’accessibilitat existents en l’edifici. procés que consti de: b. Descripció de possibles causes. - Inspecció visual prèvia del subàmbit c. Descripció de les mesures immediates de seguretat que s’adoptin per garantir la seguretat dels - Inspecció visual de la comunitat objecte d’estudi i presa de mostres ocupants de l’edifici, veïns, confrontants i transeünts, en el cas de ser necessàries. - Proves de laboratori i avaluació de la inspecció d. Descripció d’obres i treballs recomanats que, de forma prioritzada, es consideren necessaris per esmenar les deficiències descrites i termini estimat de durada. - Entrada de les dades obtingudes en un repositori comú e. Grau d’execució i efectivitat de les mesures adoptades i de les obres realitzades per a la correcció - Presa de mesures cautelars segons la necessitat de deficiències descrites en inspeccions anteriors. f. Determinar el sistema d’accessibilitat mecànica sense la seva corresponent inspecció periòdica Inspecció visual prèvia del subàmbit reglamentària. El personal del departament de Regeneració Urbana de l’Institut Municipal d’Urbanisme ja ha realitzat diverses inspeccions oculars prèvies del barri per poder comptar amb una primera percepció de l’àmbit. No Per tal de determinar la possibilitat de presència de materials potencialment perillosos caldrà avaluar la obstant, s’estima oportú ampliar aquest treball de camp previ a les inspeccions en els subàmbits de tipologia necessitat de la presa de mostres de: edificatòria per tal de tenir un primer reconeixement de presa de contacte amb el territori. - Aluminosi: mostra de material de les biguetes per determinar la presència de ciment aluminós. La inspecció visual hauria de considerar: - Fibrociment: mostra de material dels aïllaments de façana i o coberta, així com de baixants per - Inspeccionar visualment des de l’exterior tots els blocs dins del subàmbit per tal de constatar la determinar la presència de fibrociment d’amiant. homogeneïtat de l’estat en el que es troben. - Plom: mostra de de material de canonades pel subministrament d’aigua potable d’ús de boca. - Avaluar la correcta idoneïtat de les comunitats subjectes a inspecció com a mostra representativa dins la tipologia edificatòria. Inspecció visual de la comunitat objecte d’estudi i presa de mostres Proves de laboratori i avaluació de la inspecció En la inspecció visual de la comunitat, caldrà que l’equip tècnic avaluï les següents qüestions: Un cop efectuada la inspecció a la comunitat, caldrà traslladar les mostres extretes al laboratori encarregat per tal de validar els indicis de presència de materials potencialment perillosos. - Fonamentació i estructura De les dades extretes durant la inspecció i els resultats de les proves de laboratori, caldrà efectuar un - Façanes i mitgeres informe que avaluï l’estat en que es troba la comunitat que ha sigut objecte d’inspecció. - Estanqueïtat i cobertes, així com el comportament tèrmic general de l’edifici - Instal·lacions de subministrament i sanejament 164 6.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA INSPECCIÓ - Instal·lacions d’accessibilitat, any, estat i característiques dels ascensors (si n’hi ha), considerant també la practicabilitat i les barreres arquitectòniques. - La campanya d’inspeccions requerirà d’una exigència en el treball tècnic i de precisió en el diagnòstic sobre Altres elements que afectin la seguretat, salubritat o la via pública les deficiències detectades durant les inspeccions. És per aquest motiu que per tal de realitzar correctament l’encàrrec es requerirà de la contractació dels serveis de professionals homologats per realitzar Inspeccions tècniques d’edificis. En el cas d’observar deficiències, l’equip tècnic haurà de deixar constància d’aquestes, determinant: Independentment de la organització del treball a realitzar durant la campanya, el subàmbit format per la a. Descripció i localització dels desperfectes i deficiències que afecten a l’estructura i la fonamentació, tipologia edificatòria hauria de ser tractat per un mateix equip tècnic que pogués comparar les comunitats a les façanes, cobertes i golfes, xarxes generals de subministrament i sanejament, i als elements dins d’aquest subàmbit. Per tal de conèixer l’estat actual de les edificacions, la inspecció s’organitzarà en un d’accessibilitat existents en l’edifici. procés que consti de: b. Descripció de possibles causes. - Inspecció visual prèvia del subàmbit c. Descripció de les mesures immediates de seguretat que s’adoptin per garantir la seguretat dels - Inspecció visual de la comunitat objecte d’estudi i presa de mostres ocupants de l’edifici, veïns, confrontants i transeünts, en el cas de ser necessàries. - Proves de laboratori i avaluació de la inspecció d. Descripció d’obres i treballs recomanats que, de forma prioritzada, es consideren necessaris per esmenar les deficiències descrites i termini estimat de durada. - Entrada de les dades obtingudes en un repositori comú e. Grau d’execució i efectivitat de les mesures adoptades i de les obres realitzades per a la correcció - Presa de mesures cautelars segons la necessitat de deficiències descrites en inspeccions anteriors. f. Determinar el sistema d’accessibilitat mecànica sense la seva corresponent inspecció periòdica Inspecció visual prèvia del subàmbit reglamentària. El personal del departament de Regeneració Urbana de l’Institut Municipal d’Urbanisme ja ha realitzat diverses inspeccions oculars prèvies del barri per poder comptar amb una primera percepció de l’àmbit. No Per tal de determinar la possibilitat de presència de materials potencialment perillosos caldrà avaluar la obstant, s’estima oportú ampliar aquest treball de camp previ a les inspeccions en els subàmbits de tipologia necessitat de la presa de mostres de: edificatòria per tal de tenir un primer reconeixement de presa de contacte amb el territori. - Aluminosi: mostra de material de les biguetes per determinar la presència de ciment aluminós. La inspecció visual hauria de considerar: - Fibrociment: mostra de material dels aïllaments de façana i o coberta, així com de baixants per - Inspeccionar visualment des de l’exterior tots els blocs dins del subàmbit per tal de constatar la determinar la presència de fibrociment d’amiant. homogeneïtat de l’estat en el que es troben. - Plom: mostra de de material de canonades pel subministrament d’aigua potable d’ús de boca. - Avaluar la correcta idoneïtat de les comunitats subjectes a inspecció com a mostra representativa dins la tipologia edificatòria. Inspecció visual de la comunitat objecte d’estudi i presa de mostres Proves de laboratori i avaluació de la inspecció En la inspecció visual de la comunitat, caldrà que l’equip tècnic avaluï les següents qüestions: Un cop efectuada la inspecció a la comunitat, caldrà traslladar les mostres extretes al laboratori encarregat per tal de validar els indicis de presència de materials potencialment perillosos. - Fonamentació i estructura De les dades extretes durant la inspecció i els resultats de les proves de laboratori, caldrà efectuar un - Façanes i mitgeres informe que avaluï l’estat en que es troba la comunitat que ha sigut objecte d’inspecció. - Estanqueïtat i cobertes, així com el comportament tèrmic general de l’edifici - Instal·lacions de subministrament i sanejament 165 Entrada de les dades obtingudes en un repositori comú 6.4. ESTIMACIÓ DE COSTOS I CALENDARI Amb el propòsit d’obtenir una visió de conjunt respecte la tipologia edificatòria i l’estat edificat del barri, es DADES GENERALS DE LA CAMPANYA requerirà de l’ús d’algun tipus de programari informàtic que sintetitzi totes les dades, classifiqui i generi Per tal de realitzar una estimació de costos i de la durada dels treballs, s’ha establert un mòdul de referència indicadors amb un criteri homogeni que permetin lectures comparades de les diferents comunitats per habitatge, considerant que els habitatges dins del barri tenen característiques i superfícies similars: inspeccionades. Número de comunitats inspeccionades 45 d’un total de 203 22,17% - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge Número d’habitatges inspeccionats 1022 d’un total de 4.598 22,22% El mòdul de cost per habitatge inclou l’execució de la inspecció, la presa de mostres, l’anàlisi de laboratori, la Presa de mesures d’urgència segons la necessitat Número de tipologies inspeccionades 18 d’un total de 23 78,26 % redacció de la documentació de la diagnosi, el seguiment dels equips. D’altra banda, s’ha destinat una Efectes col·laterals: depenent de si l’estat de l’edifici inspeccionat és crític, pot requerir-se la presa de dotació per mesures cautelars que no es podrà determinar fins al moment de la inspecció. Número màxim d’equips tècnics simultanis 7 en total mesures d’urgència. La quantitat d’habitatges varia segons la comunitat. És per aquest motiu que es requereix d’una taula on es - Contractar una empresa que realitzi mesures d’urgència. calculi el cost i la duració acumulada de la inspecció per tipologia edificatòria. Duració prevista de la campanya 1 any - Executor a precisar: propietari, districte o IMU. L’estimació de la quantitat de comunitats a inspeccionar per tipologia ve determinada per la proporció del seu Número de fases establertes 4 fases - La propietat ha de comunicar al districte la voluntat de realitzar la mesura d’urgència. nombre en cadascuna de les tipologies. - Caldrà realitzar un tràmit d’urgència davant el districte (no es requereix llicència). S’ha establert una llista de comunitats, la qual pot estar subjecte a canvi en el cas que es disposi de nova informació que en determini la prioritat d’alguna altra comunitat per sobre les escollides en el mostreig. Cost total de les inspeccions (IVA exclòs) 405.393,33 € - El districte ha de deixar fer-ho mentre es realitza el projecte tècnic. - Automàticament, el Districte obre un procés sancionador que caldrà aturar. Previsió de mesures cautelars (IVA exclòs) 212.916,67 € Previsió de cost total de la Campanya (IVA exclòs) 618.310,00 € Estudi geo6tè.4c.niEc STIMACIÓ DE COSTOS I CALENDARI Per tal de conèixer l’estat del subsol i determinar quin és el nivell de freàtic i la eventual necessitat de DADES GENERALS DE LA CAMPANYA reparació dPee rf otanla dmee rnetaalcitizoanrs ,u nsear àe sntiemcaecsisóà driea clao srteoasl iti zdaec ilóa dd’uurna deas tduedlis g tereobtèacllnsi,c s d’hea l’eàsmtabbitl,e rqt uuen inmcòlodguul id lea referència presa de mpoesrt rheasb ditaetl gteer, rceonnys eidne draivnet rqsuoes peulsn htsa.b itatges dins del barri tenen característiques i superfícies similars: Número de comunitats inspeccionades 45 d’un total de 203 22,17% - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge Número d’habitatges inspeccionats 1022 d’un total de 4.598 22,22% Formació, Eesl tmudòid duel dcea mcops it speegr uhiambeitnatt ge inclou l’execució de la inspecció, la presa de mostres, l’anàlisi de laboratori, la Número de tipologies inspeccionades 18 d’un total de 23 78,26 % La complerxeitdaat cdceió l ’àdme bliat id loac duimveernstitaacti ód ed ele sla t ipdoialoggnioesi,, aeixl í sceogmui ml’eexnetc udceilós deeq ulaip ps.r òDpi’a ltirnas pbeacncdióa ,r esq’huae ridràe stinat una d’un procédso dtaec sióe gpueirm meenst ucroems pcaleut,t eqlaures iqnucelo gnuoi elas pfoordmràa cdióe tedremlsi ntaèrc nfiincs aeln mcaormreegnat tds ed lea liens pinescpceióc.c ions per Número màxim d’equips tècnics simultanis 7 en total tal que arribin a la diagnosi amb un coneixement previ de les casuístiques estudiades. La quantitat d’habitatges varia segons la comunitat. És per aquest motiu que es requereix d’una taula on es Així mateixc,a lpceurl i teall cdo’satc io lnas deugruairc iuón aac udmiauglnaodsai dceo nlaju intsap, eecsc ióre pqeure triiprào lodgei ala e dgiefisctaiótò ri iac.o ordinació tècnica i el seguiment dels equips. Duració prevista de la campanya 1 any L’estimació de la quantitat de comunitats a inspeccionar per tipologia ve determinada per la proporció del seu nombre en cadascuna de les tipologies. Número de fases establertes 4 fases S’ha establert una llista de comunitats, la qual pot estar subjecte a canvi en el cas que es disposi de nova informació que en determini la prioritat d’alguna altra comunitat per sobre les escollides en el mostreig. Cost total de les inspeccions (IVA exclòs) 405.393,33 € Previsió de mesures cautelars (IVA exclòs) 212.916,67 € 166 Previsió de cost total de la Campanya (IVA exclòs) 618.310,00 € Entrada de les dades obtingudes en un repositori comú 6.4. ESTIMACIÓ DE COSTOS I CALENDARI Amb el propòsit d’obtenir una visió de conjunt respecte la tipologia edificatòria i l’estat edificat del barri, es DADES GENERALS DE LA CAMPANYA requerirà de l’ús d’algun tipus de programari informàtic que sintetitzi totes les dades, classifiqui i generi Per tal de realitzar una estimació de costos i de la durada dels treballs, s’ha establert un mòdul de referència indicadors amb un criteri homogeni que permetin lectures comparades de les diferents comunitats per habitatge, considerant que els habitatges dins del barri tenen característiques i superfícies similars: inspeccionades. Número de comunitats inspeccionades 45 d’un total de 203 22,17% - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge Número d’habitatges inspeccionats 1022 d’un total de 4.598 22,22% El mòdul de cost per habitatge inclou l’execució de la inspecció, la presa de mostres, l’anàlisi de laboratori, la Presa de mesures d’urgència segons la necessitat Número de tipologies inspeccionades 18 d’un total de 23 78,26 % redacció de la documentació de la diagnosi, el seguiment dels equips. D’altra banda, s’ha destinat una Efectes col·laterals: depenent de si l’estat de l’edifici inspeccionat és crític, pot requerir-se la presa de dotació per mesures cautelars que no es podrà determinar fins al moment de la inspecció. Número màxim d’equips tècnics simultanis 7 en total mesures d’urgència. La quantitat d’habitatges varia segons la comunitat. És per aquest motiu que es requereix d’una taula on es - Contractar una empresa que realitzi mesures d’urgència. calculi el cost i la duració acumulada de la inspecció per tipologia edificatòria. Duració prevista de la campanya 1 any - Executor a precisar: propietari, districte o IMU. L’estimació de la quantitat de comunitats a inspeccionar per tipologia ve determinada per la proporció del seu Número de fases establertes 4 fases - La propietat ha de comunicar al districte la voluntat de realitzar la mesura d’urgència. nombre en cadascuna de les tipologies. - Caldrà realitzar un tràmit d’urgència davant el districte (no es requereix llicència). S’ha establert una llista de comunitats, la qual pot estar subjecte a canvi en el cas que es disposi de nova informació que en determini la prioritat d’alguna altra comunitat per sobre les escollides en el mostreig. Cost total de les inspeccions (IVA exclòs) 405.393,33 € - El districte ha de deixar fer-ho mentre es realitza el projecte tècnic. - Automàticament, el Districte obre un procés sancionador que caldrà aturar. Previsió de mesures cautelars (IVA exclòs) 212.916,67 € Previsió de cost total de la Campanya (IVA exclòs) 618.310,00 € Estudi geo6tè.4c.niEc STIMACIÓ DE COSTOS I CALENDARI Per tal de conèixer l’estat del subsol i determinar quin és el nivell de freàtic i la eventual necessitat de DADES GENERALS DE LA CAMPANYA reparació dPee rf otanla dmee rnetaalcitizoanrs ,u nsear àe sntiemcaecsisóà driea clao srteoasl iti zdaec ilóa dd’uurna deas tduedlis g tereobtèacllnsi,c s d’hea l’eàsmtabbitl,e rqt uuen inmcòlodguul id lea referència presa de mpoesrt rheasb ditaetl gteer, rceonnys eidne draivnet rqsuoes peulsn htsa.b itatges dins del barri tenen característiques i superfícies similars: Número de comunitats inspeccionades 45 d’un total de 203 22,17% - Cost per habitatge: Mòdul de 427€/habitatge Número d’habitatges inspeccionats 1022 d’un total de 4.598 22,22% Formació, Eesl tmudòid duel dcea mcops it speegr uhiambeitnatt ge inclou l’execució de la inspecció, la presa de mostres, l’anàlisi de laboratori, la Número de tipologies inspeccionades 18 d’un total de 23 78,26 % La complerxeitdaat cdceió l ’àdme bliat id loac duimveernstitaacti ód ed ele sla t ipdoialoggnioesi,, aeixl í sceogmui ml’eexnetc udceilós deeq ulaip ps.r òDpi’a ltirnas pbeacncdióa ,r esq’huae ridràe stinat una d’un procédso dtaec sióe gpueirm meenst ucroems pcaleut,t eqlaures iqnucelo gnuoi elas pfoordmràa cdióe tedremlsi ntaèrc nfiincs aeln mcaormreegnat tds ed lea liens pinescpceióc.c ions per Número màxim d’equips tècnics simultanis 7 en total tal que arribin a la diagnosi amb un coneixement previ de les casuístiques estudiades. La quantitat d’habitatges varia segons la comunitat. És per aquest motiu que es requereix d’una taula on es Així mateixc,a lpceurl i teall cdo’satc io lnas deugruairc iuón aac udmiauglnaodsai dceo nlaju intsap, eecsc ióre pqeure triiprào lodgei ala e dgiefisctaiótò ri iac.o ordinació tècnica i el seguiment dels equips. Duració prevista de la campanya 1 any L’estimació de la quantitat de comunitats a inspeccionar per tipologia ve determinada per la proporció del seu nombre en cadascuna de les tipologies. Número de fases establertes 4 fases S’ha establert una llista de comunitats, la qual pot estar subjecte a canvi en el cas que es disposi de nova informació que en determini la prioritat d’alguna altra comunitat per sobre les escollides en el mostreig. Cost total de les inspeccions (IVA exclòs) 405.393,33 € Previsió de mesures cautelars (IVA exclòs) 212.916,67 € Previsió de cost total de la Campanya (IVA exclòs) 618.310,00 € 167 168 Pressupost COST DE L'INSPECCIÓ PER COMUNITAT COST DE L'INSPECCIÓ PER EQUIP Total Habitatges Previsió Previsió IMPORT TOTAL Cost total Previsió mesures Cost total per FASE Tipologia Adreça Núm habitatge per comunitat a inspeccionar N. Equip Tècnic Obres Mesures TOTAL Tècnic Obres Cost inspecció Mesures TOTAL inspecció per IMPORT TOTAL OBRES cautelars per fases fasesCautelars Cautelars fases PART TÈCNICA A Carrer Narbona 12 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € A Carrer Tarba 4 12 48 1 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € A Carrer Alfons el Magnànim 58 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € A Carrer Pau 4 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € 11.600,00 € 7.440,00 € 19.040,00 € 10.000,00 € 29.040,00 € J Carrer Jaume Huguet 36 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € J Carrer Jaume Huguet 30 12 36 2 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € J Carrer Jaume Huguet 12 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € 8.700,00 € 5.580,00 € 14.280,00 € 7.500,00 € 21.780,00 € K Carrer Messina 3 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € FASE 1 K Carrer Tràpani 11 12 3 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € 69.600,00 € 44.640,00 € 114.240,00 € 60.000,00 € 174.240,00 € K Carrer Alcamo 1 12 36 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € 8.700,00 € 5.580,00 € 14.280,00 € 7.500,00 € 21.780,00 € F Carrer Tarent 6 24 4 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € F Carrer Benavent 2 24 48 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 11.600,00 € 7.440,00 € 19.040,00 € 10.000,00 € 29.040,00 € F Carrer Rodes 4 24 5 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € F Carrer Croia 4 24 48 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 11.600,00 € 7.440,00 € 19.040,00 € 10.000,00 € 29.040,00 € F Carrer Constantinoble 6 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € F Carrer Epir 4 24 48 6 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 11.600,00 € 7.440,00 € 19.040,00 € 10.000,00 € 29.040,00 € G Carrer Xipre 2 24 24 7 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 5.800,00 € 3.720,00 € 9.520,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € H Caller 2 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € H Caller 6 24 96 1 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € H Carrer Oristany 6 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € H Carrer Teulada 4 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 23.200,00 € 14.880,00 € 38.080,00 € 20.000,00 € 58.080,00 € M Carrer Catània 6 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € FASE 2 M Carrer Marsala 10 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 55.100,00 € 35.340,00 € 90.440,00 € 47.500,00 € 137.940,00 €96 2 M Carrer Palerm 4 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € N Carrer Catània 4 24 5.800,00 € 3.720,00 € 5.000,00 € 14.520,00 € 23.200,00 € 14.880,00 € 38.080,00 € 20.000,00 € 58.080,00 € L Carrer Ferrer Bassa 34 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € L Carrer Lluís Borrassa 10 12 36 3 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € L Carrer Lluís Borrassa 2 12 2.900,00 € 1.860,00 € 2.500,00 € 7.260,00 € 8.700,00 € 5.580,00 € 14.280,00 € 7.500,00 € 21.780,00 € T Carrer Lluís Dalmau 6 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € T Carrer Lluís Dalmau 2 22 44 1 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 10.633,33 € 6.820,00 € 17.453,33 € 9.166,67 € 26.620,00 € U Carrer Alfons el Magnànim 115 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € U Carrer Alfons el Magnànim 107 22 44 2 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 10.633,33 € 6.820,00 € 17.453,33 € 9.166,67 € 26.620,00 € V Carrer Bernat Martorell 2 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € V FASE 3 PL Jaume Huguet 7 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 63.800,00 € 40.920,00 € 104.720,00 € 55.000,00 € 159.720,00 € V Carrer Jaume Huguet 1 22 66 3 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 15.950,00 € 10.230,00 € 26.180,00 € 13.750,00 € 39.930,00 € P Carrer Cristóbal de Moure 222 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € P Carrer Alfons el Magnànim 73 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € P Carrer Mogent 61 22 66 4 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 15.950,00 € 10.230,00 € 26.180,00 € 13.750,00 € 39.930,00 € Q Carrer Rambla Prim 86 22 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € Q Carrer Rambla Prim 84 22 44 5 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 10.633,33 € 6.820,00 € 17.453,33 € 9.166,67 € 26.620,00 € Y Carrer Bernet Metge 6 22 22 1 5.316,67 € 3.410,00 € 4.583,33 € 13.310,00 € 5.316,67 € 3.410,00 € 8.726,67 € 4.583,33 € 13.310,00 € S Carrer Cristóbal de Moure 229 44 44 2 10.633,33 € 6.820,00 € 9.166,67 € 26.620,00 € 10.633,33 € 6.820,00 € 17.453,33 € 9.166,67 € 26.620,00 € FASE 4 O Carrer Xavier Nogués 6 33 66 3 7.975,00 € 5.115,00 € 6.875,00 € 19.965,00 € 58.483,33 € 37.510,00 € 95.993,33 € 50.416,67 € 146.410,00 € O Passatge Prim 16 33 7.975,00 € 5.115,00 € 6.875,00 € 19.965,00 € 15.950,00 € 10.230,00 € 26.180,00 € 13.750,00 € 39.930,00 € W Llull 465 110 110 4 26.583,33 € 17.050,00 € 22.916,67 € 66.550,00 € 26.583,33 € 17.050,00 € 43.633,33 € 22.916,67 € 66.550,00 € QUADRE RESUM FASE IMPORT TECNIC IMPORT OBRES Cost inspecció Previsió Mesures TOTAL Cautelars Import total de les inspeccions FASE 1 69.600,00 € 44.640,00 € 114.240,00 € 60.000,00 € 174.240,00 € Import total de les inspeccions FASE 2 55.100,00 € 35.340,00 € 90.440,00 € 47.500,00 € 137.940,00 € Import total de les inspeccions FASE 3 63.800,00 € 40.920,00 € 104.720,00 € 55.000,00 € 159.720,00 € Import total de les inspeccions FASE 4 58.483,33 € 37.510,00 € 95.993,33 € 50.416,67 € 146.410,00 € TOTAL PRESSUPOST SENSE IVA 246.983,33 € 158.410,00 € 405.393,33 € 212.916,67 € 618.310,00 € 169 Calendari Càlcul del cost de la inspecció per comunitat de cada tipologia edificatòria Tipologia Núm. Núm. Tipologia Núm. Núm. hab. per Núm. hab. Cost Previsió mesures hab. per Núm. hab. Cost Previsió mesures plantes plantes planta comunitat inspecció (€) cautelars (€) Etapa 2 planta comunitat inspecció (€) cautelars (€) Etapa 1 O 3 11 33 13.090,00 € 6.875,00 € A 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € P 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ K 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € Q 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ F 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € S 4 11 44 17.453,33 € 9.166,67 € G 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € T 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ H 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € U 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ M 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € V 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ N 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € W 10 11 110 43.633,33 € 22.916,67€ L 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € J 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € Y 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ 170 Càlcul del cost de la inspecció per comunitat de cada tipologia edificatòria Tipologia Núm. Núm. Tipologia Núm. Núm. hab. per Núm. hab. Cost Previsió mesures hab. per Núm. hab. Cost Previsió mesures plantes plantes planta comunitat inspecció (€) cautelars (€) Etapa 2 planta comunitat inspecció (€) cautelars (€) Etapa 1 O 3 11 33 13.090,00 € 6.875,00 € A 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € P 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ K 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € Q 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ F 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € S 4 11 44 17.453,33 € 9.166,67 € G 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € T 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ H 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € U 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ M 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € V 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ N 4 6 24 9.520,00 € 5.000,00 € W 10 11 110 43.633,33 € 22.916,67€ L 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € J 2 6 12 4.760,00 € 2.500,00 € Y 2 11 22 8.726,67 € 4,583,33€ 171 Càlcul cost d’inspecció per subàmbit d’inspecció Tipologia Núm. Núm. Cost Previsió comunitats hab. Etapa 2 inspecció (€) mesures Tipologia Núm. Núm. comunitats hab. Cost Previsió inspeccionades inspeccionats cautelars (€) mesures Etapa 1 inspeccionades inspeccionats inspecció (€) cautelars (€) O 2 66 26,180,00 € 13,750,00 € A 4 48 19.040,00 € 10.000,00 € P 3 66 26,180,00 € 13,750,00 € K 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € F 6 144 57.120,00 € 30.000,00 € Q 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € G 1 24 9.520,00 € 5.000,00 € S 1 44 17.453,33 € 9,166,67 € H 4 96 38.080,00€ 20.000,00 € T 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € M 3 72 28.560,00 € 15.000,00 € U 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € N 1 24 9.520,00 € 5.000,00 € V 3 66 26,180,00 € 13,750,00 € L 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € W 1 110 43.633,33 € 22.916,67 € J 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € TOTAL Y 1 22 8.726,67 € 4.583,33 € Comunitats inspeccionades 28 Habitatges inspeccionats 516 Cost (IVA exclòs) 204.680,00 € 107.500,00 € TOTAL Comunitats inspeccionades 17 Habitatges inspeccionats 506 Cost (IVA exclòs) 200.713,32 € 105.416,68 € 172 Càlcul cost d’inspecció per subàmbit d’inspecció Tipologia Núm. Núm. Cost Previsió comunitats hab. Etapa 2 inspecció (€) mesures Tipologia Núm. Núm. comunitats hab. Cost Previsió inspeccionades inspeccionats cautelars (€) mesures Etapa 1 inspeccionades inspeccionats inspecció (€) cautelars (€) O 2 66 26,180,00 € 13,750,00 € A 4 48 19.040,00 € 10.000,00 € P 3 66 26,180,00 € 13,750,00 € K 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € F 6 144 57.120,00 € 30.000,00 € Q 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € G 1 24 9.520,00 € 5.000,00 € S 1 44 17.453,33 € 9,166,67 € H 4 96 38.080,00€ 20.000,00 € T 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € M 3 72 28.560,00 € 15.000,00 € U 2 44 17.453,33 € 9,166,67 € N 1 24 9.520,00 € 5.000,00 € V 3 66 26,180,00 € 13,750,00 € L 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € W 1 110 43.633,33 € 22.916,67 € J 3 36 14.280,00 € 7.500,00 € TOTAL Y 1 22 8.726,67 € 4.583,33 € Comunitats inspeccionades 28 Habitatges inspeccionats 516 Cost (IVA exclòs) 204.680,00 € 107.500,00 € TOTAL Comunitats inspeccionades 17 Habitatges inspeccionats 506 Cost (IVA exclòs) 200.713,32 € 105.416,68 € 173 6.5. FASES Fase 1 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de l’ús de ciment aluminós Equip 4 Equip 6 Es preveu que la primera fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades de l’ús de ciment aluminós. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que hi ha indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, F, G, K, J. Equip 1 Equip 2 Equip 3 Equip 5 Equip 7 Dades generals de la Fase 1 - Número de comunitats a inspeccionar: 17 - Número d’habitatges a inspeccionar: 288 - Cost de la inspecció: 114.240€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 60.000€ IVA exclòs Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Núm Total Previsió Tipologia Adreça habitatge per habitatges a N. Cost comunitat inspeccionar Equip inspecció mesures Cautelars Fig. 6.51: Plànol de la Fase 1: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball A Carrer Narbona 12 12 A Carrer Tarba 4 12 Carrer Alfons el Magnànim 48 1 19.040,00 € 10.000,00 € A 58 12 A Carrer Pau 4 12 J Carrer Jaume Huguet 36 12 J Carrer Jaume Huguet 30 12 36 2 14.280,00 € 7.500,00 € J Carrer Jaume Huguet 12 12 K Carrer Messina 3 12 K Carrer Tràpani 11 12 36 3 14.280,00 € 7.500,00 € K Carrer Alcamo 1 12 F Carrer Tarent 6 24 48 4 19.040,00 € 10.000,00 € F Carrer Benavent 2 24 F Carrer Rodes 4 24 48 5 19.040,00 € 10.000,00 € F Carrer Croia 4 24 F Carrer Constantinoble 6 24 48 6 19.040,00 € 10.000,00 € Fig. 6.52: Calendari de la Fase 1 F Carrer Epir 4 24 G Carrer Xipre 2 24 24 7 9.520,00 € 5.000,00 € 174 6.5. FASES Fase 1 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de l’ús de ciment aluminós Equip 4 Equip 6 Es preveu que la primera fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades de l’ús de ciment aluminós. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que hi ha indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, F, G, K, J. Equip 1 Equip 2 Equip 3 Equip 5 Equip 7 Dades generals de la Fase 1 - Número de comunitats a inspeccionar: 17 - Número d’habitatges a inspeccionar: 288 - Cost de la inspecció: 114.240€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 60.000€ IVA exclòs Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Núm Total Previsió Tipologia Adreça habitatge per habitatges a N. Cost comunitat inspeccionar Equip inspecció mesures Cautelars Fig. 6.51: Plànol de la Fase 1: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball A Carrer Narbona 12 12 A Carrer Tarba 4 12 Carrer Alfons el Magnànim 48 1 19.040,00 € 10.000,00 € A 58 12 A Carrer Pau 4 12 J Carrer Jaume Huguet 36 12 J Carrer Jaume Huguet 30 12 36 2 14.280,00 € 7.500,00 € J Carrer Jaume Huguet 12 12 K Carrer Messina 3 12 K Carrer Tràpani 11 12 36 3 14.280,00 € 7.500,00 € K Carrer Alcamo 1 12 F Carrer Tarent 6 24 48 4 19.040,00 € 10.000,00 € F Carrer Benavent 2 24 F Carrer Rodes 4 24 48 5 19.040,00 € 10.000,00 € F Carrer Croia 4 24 F Carrer Constantinoble 6 24 48 6 19.040,00 € 10.000,00 € Fig. 6.52: Calendari de la Fase 1 F Carrer Epir 4 24 G Carrer Xipre 2 24 24 7 9.520,00 € 5.000,00 € 175 Fase 2 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades del disseny de les fonamentacions Es preveu que la segona fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades del disseny de Equip 2 les fonamentacions. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, H, J, K, L, M, N. Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en la fase 1, per tant, la inspecció se centrarà en: H, L, M i N Equip 1 Equip 3 Dades generals de la Fase 2 - Número de comunitats a inspeccionar: 11 - Número d’habitatges a inspeccionar: 228 - Cost de la inspecció: 90.440€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 47.500€ IVA exclòs Fig. 6.53: Plànol de la Fase 2: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Núm habitatge Total N. Cost Previsió Tipologia Adreça per habitatges a inspeccionar Equip inspecció mesures comunitat Cautelars H Carrer Càller 2 24 H Carrer Càller 6 24 96 1 38.080,00 € 20.000,00 € H Carrer Oristany 6 24 H Carrer Teulada 4 24 M Carrer Catània 6 24 M Carrer Marsala 10 24 96 2 38.080,00 € 20.000,00 € M Carrer Palerm 4 24 N Carrer Catània 4 24 L Carrer Ferrer Bassa 34 12 Fig. 6.54: Calendari de la Fase 2 L Carrer Lluís Borrassa 10 12 36 3 14.000,00 € 7.500,00 € L Carrer Lluís Borrassa 2 12 176 Fase 2 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades del disseny de les fonamentacions Es preveu que la segona fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades del disseny de Equip 2 les fonamentacions. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, H, J, K, L, M, N. Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en la fase 1, per tant, la inspecció se centrarà en: H, L, M i N Equip 1 Equip 3 Dades generals de la Fase 2 - Número de comunitats a inspeccionar: 11 - Número d’habitatges a inspeccionar: 228 - Cost de la inspecció: 90.440€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 47.500€ IVA exclòs Fig. 6.53: Plànol de la Fase 2: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Núm habitatge Total N. Cost Previsió Tipologia Adreça per habitatges a inspeccionar Equip inspecció mesures comunitat Cautelars H Carrer Càller 2 24 H Carrer Càller 6 24 96 1 38.080,00 € 20.000,00 € H Carrer Oristany 6 24 H Carrer Teulada 4 24 M Carrer Catània 6 24 M Carrer Marsala 10 24 96 2 38.080,00 € 20.000,00 € M Carrer Palerm 4 24 N Carrer Catània 4 24 L Carrer Ferrer Bassa 34 12 Fig. 6.54: Calendari de la Fase 2 L Carrer Lluís Borrassa 10 12 36 3 14.000,00 € 7.500,00 € L Carrer Lluís Borrassa 2 12 177 Fase 3 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de la insuficiència de trava Es preveu que la tercera fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades de la insuficiència de trava. Les tipologies susceptibles de ser inspeccionades són aquelles de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, F, G, H, J, K, L, M, N, P, Q, T, U i V Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en les fase 1 i 2, per tant, la inspecció se centrarà en: P, Q, T, U i V. Equip 2 Equip 4 Dades generals de la Fase 3 Equip 1 Equip 3 Equip 5 - Número de comunitats a inspeccionar: 12 - Número d’habitatges a inspeccionar: 264 - Cost de la inspecció: 104.720€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 55.000€ IVA exclòs Fig. 6.55: Plànol de la Fase 3: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Tipologi Núm Total Adreça habitatge per habitatges a Cost Previsió a inspecciona N. Equip inspecció mesures comunitat r Cautelars T Carrer Lluís Dalmau 6 22 44 1 17.453,33 € 9.166,67 € T Carrer Lluís Dalmau 2 22 U Carrer Alfons el Magnànim 115 22 U Carrer Alfons el Magnànim 44 2 17.453,33 € 9.166,67 € 107 22 V Carrer Bernat Martorell 2 22 V PL Jaume Huguet 7 22 66 3 26.180,00 € 13.750,00 € V Carrer Jaume Huguet 1 22 P Carrer Cristóbal de Moure 222 22 P Carrer Alfons el Magnànim 73 22 66 4 26.180,00 € 13.750,00 € P Carrer Mogent 61 22 Q Carrer Rambla Prim 86 22 44 5 17.453,33 € 9.166,67 € Q Carrer Rambla Prim 84 22 Fig. 6.56: Calendari de la Fase 3 178 Fase 3 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de la insuficiència de trava Es preveu que la tercera fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades de la insuficiència de trava. Les tipologies susceptibles de ser inspeccionades són aquelles de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: A, F, G, H, J, K, L, M, N, P, Q, T, U i V Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en les fase 1 i 2, per tant, la inspecció se centrarà en: P, Q, T, U i V. Equip 2 Equip 4 Dades generals de la Fase 3 Equip 1 Equip 3 Equip 5 - Número de comunitats a inspeccionar: 12 - Número d’habitatges a inspeccionar: 264 - Cost de la inspecció: 104.720€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 55.000€ IVA exclòs Fig. 6.55: Plànol de la Fase 3: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Tipologi Núm Total Adreça habitatge per habitatges a Cost Previsió a inspecciona N. Equip inspecció mesures comunitat r Cautelars T Carrer Lluís Dalmau 6 22 44 1 17.453,33 € 9.166,67 € T Carrer Lluís Dalmau 2 22 U Carrer Alfons el Magnànim 115 22 U Carrer Alfons el Magnànim 44 2 17.453,33 € 9.166,67 € 107 22 V Carrer Bernat Martorell 2 22 V PL Jaume Huguet 7 22 66 3 26.180,00 € 13.750,00 € V Carrer Jaume Huguet 1 22 P Carrer Cristóbal de Moure 222 22 P Carrer Alfons el Magnànim 73 22 66 4 26.180,00 € 13.750,00 € P Carrer Mogent 61 22 Q Carrer Rambla Prim 86 22 44 5 17.453,33 € 9.166,67 € Q Carrer Rambla Prim 84 22 Fig. 6.56: Calendari de la Fase 3 179 Fase 4 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de deformacions als pòrtics Es preveu que la quarta fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades del disseny de deformacions als pòrtics. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: O, P, Q, R, S, W, Y Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en les fases 1, 2 i 3 i, per tant, la inspecció se centrarà en: Equip 1 Equip 2 Equip 3 Equip 4 O, S, W, Y Dades generals de la Fase 4 - Núm de comunitats a inspeccionar: 5 - Núm de habitatges a inspeccionar: 242 - Cost de la inspecció: 95.994€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 50.417€ IVA exclòs Fig. 6.57: Plànol de la Fase 4: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Total Tipologi Núm habitatges a Cost Previsió a Adreça habitatge per comunitat inspecciona N. Equip inspecció mesures r Cautelars Y Carrer Bernat Metge 6 22 22 1 8.726,67 € 4.583,33 € S Carrer Cristóbal de Moura 229 44 44 2 17.453,33 € 9.166,67 € O Carrer Xavier Nogués 6 33 66 3 26.180,00 € 13.750,00 € O Passatge Prim 16 33 W Llull 465 110 110 4 43.633,33 € 22.916,67 € Fig. 6.58: Calendari de la Fase 4 180 Fase 4 – Comunitats sospitoses de patir patologies derivades de deformacions als pòrtics Es preveu que la quarta fase es dediqui als blocs sospitosos de contenir patologies derivades del disseny de deformacions als pòrtics. Les tipologies que s’inspeccionaran són les de PB+5 i PB+11 de les que es tenen indicis, segons el punt 4.3 Patologies estructurals: O, P, Q, R, S, W, Y Es descarten les tipologies que ja s’han inspeccionat en les fases 1, 2 i 3 i, per tant, la inspecció se centrarà en: Equip 1 Equip 2 Equip 3 Equip 4 O, S, W, Y Dades generals de la Fase 4 - Núm de comunitats a inspeccionar: 5 - Núm de habitatges a inspeccionar: 242 - Cost de la inspecció: 95.994€ IVA exclòs - Previsió de mesures cautelars: 50.417€ IVA exclòs Fig. 6.57: Plànol de la Fase 4: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball Les comunitats que s’inspeccionaran són les següents: Total Tipologi Núm habitatges a Cost Previsió a Adreça habitatge per comunitat inspecciona N. Equip inspecció mesures r Cautelars Y Carrer Bernat Metge 6 22 22 1 8.726,67 € 4.583,33 € S Carrer Cristóbal de Moura 229 44 44 2 17.453,33 € 9.166,67 € O Carrer Xavier Nogués 6 33 66 3 26.180,00 € 13.750,00 € O Passatge Prim 16 33 W Llull 465 110 110 4 43.633,33 € 22.916,67 € Fig. 6.58: Calendari de la Fase 4 181 7. CONCLUSIONS 7.1. LA REGENERACIÓ URBANA COM A EINA TRANSFORMADORA En una ciutat essencialment consolidada, com és el cas de Barcelona, la millora urbana global s’ha d’afrontar El teixit urbà present en l’àmbit - el bloc obert -, menystingut en d’altres ocasions, és presenta avui com un forçosament des de la rehabilitació i transformació urbana dels teixits existents. Des d’aquest punt de vista, factor favorable per la implementació de les mesures del PRU. El disseny urbà regit pels criteris higienistes l’estratègia s’ha d’orientar vers un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i socialment inclusiu que dels autors del Pla Parcial fa d’aquest un espai que compta amb una gran quantitat d’espai lliure i promogui la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic dels barris. d’habitatges amb bones condicions d’assolellament. La repetició de tipologies edificatòries, a més, pot facilitar la implementació de solucions tècniques innovadores replicables i industrialitzables. Els àmbits on realitzar accions per fer front als dèficits urbanístics són diversos i complexes. Els criteris han d’enfocar-se en: millorar la qualitat del parc construït mitjançant la rehabilitació, promoure l’economia local Tanmateix, les actuacions no s’haurien de centrar exclusivament en el parc edificat. El PRU requerirà creant ocupació, dotar dels equipaments i serveis necessaris a tots els ciutadans, lluitar contra el canvi d’intervencions en d’altres àmbits que fomentin la cohesió social i la millora del benestar dels seus habitants. climàtic amb la transició energètica (estalvi + renovables) i l’eco-eficiència i altres aspectes que contribueixin Hi ha evidències de que l’origen d’algunes casuístiques es dona pel funcionament de les comunitats i per la a reforçar la cohesió social de la ciutat, sense oblidar l’actualització i posada en valor de l’espai urbà. diversitat del teixit social. La complexitat de l’estructura de la propietat del barri, molt atomitzada i en règim de propietat privada horitzontal, requerirà d’una estratègia de gestió que es complementi amb una forta Per poder donar resposta a aquests objectius, l’Ajuntament de Barcelona vol fer un pas més enllà i, des intervenció en els àmbits socials i comunitaris. d’una visió holística de la ciutat, defineix el Programa de Regeneració Urbana (PRU) a partir d’uns plantejaments consistents i, amb l’objectiu d’identificar entorns urbans sobre els quals dur a terme les D’altres intervencions es poden centrar en resoldre la cohesió social del barri, escometent actuacions que polítiques prioritàries de regeneració urbana a la ciutat; amb la definició de les figures de gestió més eficients ofereixin més espais d'ús comunitari als seus residents, així com la dotació d'activitats i serveis de proximitat. en cada cas. La revitalització de les activitats productives permetrien fomentar la vida de barri. En l’espai públic, es requeriran millores en la salut comunitària, parant especial atenció a la reducció de la contaminació Les intervencions públiques efectuades fins a dia d’avui a l’antic barri del Sud-Oest del Besòs han sigut atmosfèrica, l’increment del verd i la biodiversitat. nombroses i han suposat un gran nivell d’inversió. No obstant, aquestes intervencions han tingut un caràcter puntual i han aprofundit en una visió parcial d’una casuística complexa. El PRU s’estableix per introduir una En resum, l’establiment de l’Àrea de Regeneració Urbana és una oportunitat per fer un tomb a la situació de nova dinàmica, generant una visió holística i una estratègia global per tal d’assolir espais urbans sostenibles i l’àmbit, podent transformar l’antic barri del Sud-oest del Besòs des d’una situació de vulnerabilitat urbana a resilients, és a dir, territoris eficients econòmicament, socialment cohesionats i capaços de respondre als un cas exemplar i pioner que generi tesi de ciutat. reptes amb el medi ambient i amb el seu patrimoni. L’àmbit presenta diversos factors que el fan un espai idoni per establir-hi una Àrea de Regeneració Urbana. De l’estudi dels indicis de l’estat de l’edificació residencial de l’àmbit es desprèn la necessitat d’efectuar una diagnosi rigorosa que estableixi quines són les condicions del parc d’habitatges existent. L’alta concentració d’edificis realitzats amb anterioritat a les normes que estableixen les condicions mínimes de confort, habitabilitat i accessibilitat dels habitatges posa de manifest la necessitat de prioritzar actuacions de millora de l'edificació residencial, incidint en la qualitat dels espais de residència i apostant per la implementació de solucions d’eficiència i producció energètica. 182 7. CONCLUSIONS 7.1. LA REGENERACIÓ URBANA COM A EINA TRANSFORMADORA En una ciutat essencialment consolidada, com és el cas de Barcelona, la millora urbana global s’ha d’afrontar El teixit urbà present en l’àmbit - el bloc obert -, menystingut en d’altres ocasions, és presenta avui com un forçosament des de la rehabilitació i transformació urbana dels teixits existents. Des d’aquest punt de vista, factor favorable per la implementació de les mesures del PRU. El disseny urbà regit pels criteris higienistes l’estratègia s’ha d’orientar vers un desenvolupament urbà intel·ligent, sostenible i socialment inclusiu que dels autors del Pla Parcial fa d’aquest un espai que compta amb una gran quantitat d’espai lliure i promogui la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic dels barris. d’habitatges amb bones condicions d’assolellament. La repetició de tipologies edificatòries, a més, pot facilitar la implementació de solucions tècniques innovadores replicables i industrialitzables. Els àmbits on realitzar accions per fer front als dèficits urbanístics són diversos i complexes. Els criteris han d’enfocar-se en: millorar la qualitat del parc construït mitjançant la rehabilitació, promoure l’economia local Tanmateix, les actuacions no s’haurien de centrar exclusivament en el parc edificat. El PRU requerirà creant ocupació, dotar dels equipaments i serveis necessaris a tots els ciutadans, lluitar contra el canvi d’intervencions en d’altres àmbits que fomentin la cohesió social i la millora del benestar dels seus habitants. climàtic amb la transició energètica (estalvi + renovables) i l’eco-eficiència i altres aspectes que contribueixin Hi ha evidències de que l’origen d’algunes casuístiques es dona pel funcionament de les comunitats i per la a reforçar la cohesió social de la ciutat, sense oblidar l’actualització i posada en valor de l’espai urbà. diversitat del teixit social. La complexitat de l’estructura de la propietat del barri, molt atomitzada i en règim de propietat privada horitzontal, requerirà d’una estratègia de gestió que es complementi amb una forta Per poder donar resposta a aquests objectius, l’Ajuntament de Barcelona vol fer un pas més enllà i, des intervenció en els àmbits socials i comunitaris. d’una visió holística de la ciutat, defineix el Programa de Regeneració Urbana (PRU) a partir d’uns plantejaments consistents i, amb l’objectiu d’identificar entorns urbans sobre els quals dur a terme les D’altres intervencions es poden centrar en resoldre la cohesió social del barri, escometent actuacions que polítiques prioritàries de regeneració urbana a la ciutat; amb la definició de les figures de gestió més eficients ofereixin més espais d'ús comunitari als seus residents, així com la dotació d'activitats i serveis de proximitat. en cada cas. La revitalització de les activitats productives permetrien fomentar la vida de barri. En l’espai públic, es requeriran millores en la salut comunitària, parant especial atenció a la reducció de la contaminació Les intervencions públiques efectuades fins a dia d’avui a l’antic barri del Sud-Oest del Besòs han sigut atmosfèrica, l’increment del verd i la biodiversitat. nombroses i han suposat un gran nivell d’inversió. No obstant, aquestes intervencions han tingut un caràcter puntual i han aprofundit en una visió parcial d’una casuística complexa. El PRU s’estableix per introduir una En resum, l’establiment de l’Àrea de Regeneració Urbana és una oportunitat per fer un tomb a la situació de nova dinàmica, generant una visió holística i una estratègia global per tal d’assolir espais urbans sostenibles i l’àmbit, podent transformar l’antic barri del Sud-oest del Besòs des d’una situació de vulnerabilitat urbana a resilients, és a dir, territoris eficients econòmicament, socialment cohesionats i capaços de respondre als un cas exemplar i pioner que generi tesi de ciutat. reptes amb el medi ambient i amb el seu patrimoni. L’àmbit presenta diversos factors que el fan un espai idoni per establir-hi una Àrea de Regeneració Urbana. De l’estudi dels indicis de l’estat de l’edificació residencial de l’àmbit es desprèn la necessitat d’efectuar una diagnosi rigorosa que estableixi quines són les condicions del parc d’habitatges existent. L’alta concentració d’edificis realitzats amb anterioritat a les normes que estableixen les condicions mínimes de confort, habitabilitat i accessibilitat dels habitatges posa de manifest la necessitat de prioritzar actuacions de millora de l'edificació residencial, incidint en la qualitat dels espais de residència i apostant per la implementació de solucions d’eficiència i producció energètica. 183 7.2. GRÀFIC DE DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS (DAFO) 7.3. FONAMENTS JURÍDICS L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Primer- Normativa d’abast estatal Oportunitats d'un projecte. Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i 1.- El “Real Decreto legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley externs que són favorables i desfavorables per tal d’assolir les determinacions del Programa de Regeneració del Suelo y Rehabilitación urbana” estableix en el seu article 2 les actuacions sobre el medi urbà definint-les Urbana en l’àmbit de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. com les que tenen per objecte realitzar obres de rehabilitació edificatòria, quan existeixin situacions d’insuficiència o degradació dels requisits bàsics de funcionalitat, seguretat i habilitat de les edificacions, i les de regeneració i renovació urbana quan afectin, tant a edificis, com a teixits urbans. A més les actuacions de Debilitats Amenaces regeneració i renovació urbana tindran a més, caràcter integrat, quan articulin mesures socials, ambientals i econòmiques emmarcades en una estratègia global unitària. A totes elles els serà d’aplicació el règim estatutari bàsic de deures i càrregues que els hi corresponguin, de conformitat amb l’actuació de La casuística de l’àmbit és d’alta complexitat Dificultats econòmiques dels residents transformació urbanística o edificatòria que comportin. Àmbit de gran extensió Es requerirà d’una important inversió econòmica Necessitat d’un anàlisi exhaustiu pública 2. El Reial Decret 106/2018, de 9 de març, pel que es regula el Pla Estatal de Vivenda 2018-2021 (BOE.e Àmbit molt consolidat amb poques oportunitats per Es necessita d’intervencions urgents que necessiten número 61 de 10 de març), estableix al Capítol VIII -Programa de fomento de la regeneración y renovación edificar noves construccions sense demolicions d’una visió a curt i a mitjà termini urbana y rural- Articles 47 i següents que concreta: El teixit social és molt fragmentat Les intervencions urbanístiques poden comportar • Artículo 47. Objeto del programa. La informació poc estructurada ha portat a una certa efectes col·laterals com la gentrificació confusió Complexitat de la composició sociocultural de El programa de fomento de la regeneración y renovación urbana y rural tiene como objeto la Les comunitats de veïns poc cohesionades l’àmbit financiación de la realización conjunta de obras de rehabilitación en edificios y viviendas, incluidas Reticències del veïnat respecte l’administració Manca de cultura del manteniment las viviendas unifamiliares, de urbanización o reurbanización de espacios públicos y, en su caso, de edificación de edificios o viviendas en sustitución de edificios o viviendas demolidos, dentro de ámbitos de actuación denominados área de regeneración y renovación urbana o rural previamente Fortaleses Oportunitats delimitados. Se incluyen los supuestos de infravivienda y chabolismo, si bien en este caso la edificación de Àmbit de qualitat urbanística per la seva aposta dels Construir tesi de ciutat exportable i que pot tenir edificios y viviendas se hará en función de las unidades de convivencia residentes y sus preceptes de la Carta d’Atenes ressò internacional gràcies al renom de Barcelona características, y no en sustitución de otros u otras demolidas, con el fin último de posibilitar su Gran presència d’espais oberts Model replicable en d’altres àmbits inclusión social a través del disfrute de una vivienda digna en un contexto integrador. Àmplia experiència en la rehabilitació d’aquesta Es pot convertir en un laboratori urbà on aplicar àrea prototips únics Acadèmia com a suport investigador per presentar Convertir Cristòbal de Moura en el gran connector • Artículo 48. Requisitos de las áreas de regeneración y renovación. solucions innovadores verd de l’àmbit amb el riu Besòs i el 22@ Existència dels eixos urbans de Rambla Prim i El projecte pot ser susceptible de rebre fons d’altres Para el reconocimiento de las ayudas previstas en este programa el área de regeneración y Alfons el Magnànim administracions renovación urbana o rural deberá cumplir y acreditar los siguientes requisitos: a) Estar delimitado Posició estratègica en relació amb altres àmbits Millorar les condicions d’habitabilitat del parc territorialmente por acuerdo de la Administración competente. Podrá ser continuo o discontinuo. b) Al propers en transformació, com ara el 22@ Nord i la d’habitatges actual menos un 70 % de la edificabilidad sobre rasante, pudiéndose excluir las plantas bajas o plantas Sagrera Reforçar la cohesió social inferiores destinadas a otros usos compatibles, existente dentro del Área de regeneración y Proximitat a punts de referència urbana com són el Alineament amb nous models de l’Agenda 2030 i renovación urbana o rural o de la resultante según el planeamiento vigente, deberá tener como Fòrum o el Campus Diagonal-Besòs. els Objectius de Desenvolupament Sostenible destino el uso residencial de vivienda. Este requisito no será exigible en los supuestos de infravivienda y chabolismo. 184 7.2. GRÀFIC DE DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS (DAFO) 7.3. FONAMENTS JURÍDICS L'anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Primer- Normativa d’abast estatal Oportunitats d'un projecte. Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i 1.- El “Real Decreto legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley externs que són favorables i desfavorables per tal d’assolir les determinacions del Programa de Regeneració del Suelo y Rehabilitación urbana” estableix en el seu article 2 les actuacions sobre el medi urbà definint-les Urbana en l’àmbit de l’antic barri del Sud-oest del Besòs. com les que tenen per objecte realitzar obres de rehabilitació edificatòria, quan existeixin situacions d’insuficiència o degradació dels requisits bàsics de funcionalitat, seguretat i habilitat de les edificacions, i les de regeneració i renovació urbana quan afectin, tant a edificis, com a teixits urbans. A més les actuacions de Debilitats Amenaces regeneració i renovació urbana tindran a més, caràcter integrat, quan articulin mesures socials, ambientals i econòmiques emmarcades en una estratègia global unitària. A totes elles els serà d’aplicació el règim estatutari bàsic de deures i càrregues que els hi corresponguin, de conformitat amb l’actuació de La casuística de l’àmbit és d’alta complexitat Dificultats econòmiques dels residents transformació urbanística o edificatòria que comportin. Àmbit de gran extensió Es requerirà d’una important inversió econòmica Necessitat d’un anàlisi exhaustiu pública 2. El Reial Decret 106/2018, de 9 de març, pel que es regula el Pla Estatal de Vivenda 2018-2021 (BOE.e Àmbit molt consolidat amb poques oportunitats per Es necessita d’intervencions urgents que necessiten número 61 de 10 de març), estableix al Capítol VIII -Programa de fomento de la regeneración y renovación edificar noves construccions sense demolicions d’una visió a curt i a mitjà termini urbana y rural- Articles 47 i següents que concreta: El teixit social és molt fragmentat Les intervencions urbanístiques poden comportar • Artículo 47. Objeto del programa. La informació poc estructurada ha portat a una certa efectes col·laterals com la gentrificació confusió Complexitat de la composició sociocultural de El programa de fomento de la regeneración y renovación urbana y rural tiene como objeto la Les comunitats de veïns poc cohesionades l’àmbit financiación de la realización conjunta de obras de rehabilitación en edificios y viviendas, incluidas Reticències del veïnat respecte l’administració Manca de cultura del manteniment las viviendas unifamiliares, de urbanización o reurbanización de espacios públicos y, en su caso, de edificación de edificios o viviendas en sustitución de edificios o viviendas demolidos, dentro de ámbitos de actuación denominados área de regeneración y renovación urbana o rural previamente Fortaleses Oportunitats delimitados. Se incluyen los supuestos de infravivienda y chabolismo, si bien en este caso la edificación de Àmbit de qualitat urbanística per la seva aposta dels Construir tesi de ciutat exportable i que pot tenir edificios y viviendas se hará en función de las unidades de convivencia residentes y sus preceptes de la Carta d’Atenes ressò internacional gràcies al renom de Barcelona características, y no en sustitución de otros u otras demolidas, con el fin último de posibilitar su Gran presència d’espais oberts Model replicable en d’altres àmbits inclusión social a través del disfrute de una vivienda digna en un contexto integrador. Àmplia experiència en la rehabilitació d’aquesta Es pot convertir en un laboratori urbà on aplicar àrea prototips únics Acadèmia com a suport investigador per presentar Convertir Cristòbal de Moura en el gran connector • Artículo 48. Requisitos de las áreas de regeneración y renovación. solucions innovadores verd de l’àmbit amb el riu Besòs i el 22@ Existència dels eixos urbans de Rambla Prim i El projecte pot ser susceptible de rebre fons d’altres Para el reconocimiento de las ayudas previstas en este programa el área de regeneración y Alfons el Magnànim administracions renovación urbana o rural deberá cumplir y acreditar los siguientes requisitos: a) Estar delimitado Posició estratègica en relació amb altres àmbits Millorar les condicions d’habitabilitat del parc territorialmente por acuerdo de la Administración competente. Podrá ser continuo o discontinuo. b) Al propers en transformació, com ara el 22@ Nord i la d’habitatges actual menos un 70 % de la edificabilidad sobre rasante, pudiéndose excluir las plantas bajas o plantas Sagrera Reforçar la cohesió social inferiores destinadas a otros usos compatibles, existente dentro del Área de regeneración y Proximitat a punts de referència urbana com són el Alineament amb nous models de l’Agenda 2030 i renovación urbana o rural o de la resultante según el planeamiento vigente, deberá tener como Fòrum o el Campus Diagonal-Besòs. els Objectius de Desenvolupament Sostenible destino el uso residencial de vivienda. Este requisito no será exigible en los supuestos de infravivienda y chabolismo. 185 Segon.- Normativa autonòmica. Llei d’Urbanisme de Catalunya. 7.4. ACTUACIONS A L’ESPAI PÚBLIC DE L’ÀMBIT DEL 22@ 7.4.a El àmbit del 22 @ L'article 1.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, En aquest àmbit s’estudiarà el planejament de manera que les construccions i les urbanitzacions siguin lo l'urbanisme és una funció pública que abasta, entre altes, la rehabilitació de les obres, els edificis i les més sostenibles i accessibles possible. instal·lacions, així com la urbanització de l’espai públic. Els eixos que es crearan, permetran una connexió adient amb la resta de la ciutat, amb una especial atenció El concepte de "rehabilitació" en els entorns urbans és definit com un procés que cerca la millora dels a les zones verdes que sorgeixin aspectes físics i espacials d'una àrea urbana considerada com a degradada, mantenint en gran mesura el seu caràcter i estructura després de la intervenció, inclòs havent sofert una notable transformació. La rehabilitació urbana integral és un concepte relativament recent que integra diferents tipus d'actuacions, incloent-hi processos de política social i econòmica, així com processos constructius i d'acció en l'entorn urbà. La rehabilitació urbana es fonamenta en la necessitat d'un desenvolupament urbanístic sostenible, així, l'apartat 2 de l'article 3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, estableix que, "atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà,...". En aquest mateix sentit es pronuncia l'article 3.3 del propi text normatiu, que estableix que l'exercici de les competències urbanístiques es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible. En quant als instruments urbanístics per regular la rehabilitació, l'article 70 relatiu als plans de millora urbana, determina l'apartat 1. a) que tenen per objecte: "en sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d'acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana...i altres de similars.". Així mateix, la Disposició Addicional Cinquena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, incorporada pel Decret llei 5/2019, de 5 de març, regula les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà que incorpora la regeneració urbana. Aquesta norma regula abastament les actuacions a dur a terme, els subjectes responsables, el procediment per a delimitar un àmbit de rehabilitació edificatòria-regeneració urbana i altres. En aquest sentit, dita Disposició Addicional Cinquena estableix a l’apartat 1 que: Són actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà les que tenen per objecte executar obres d’intervenció sobre edificis existents, les seves instal·lacions i espais comuns per conservar-los en les condicions exigides per les lleis perquè serveixin de suport a l’ús corresponent, per obtenir millores d’interès general per motius turístics o culturals o per millorar la qualitat i la sostenibilitat del medi urbà, sempre que requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació d’ordenació de l’edificació. 186 Segon.- Normativa autonòmica. Llei d’Urbanisme de Catalunya. 7.4. ACTUACIONS A L’ESPAI PÚBLIC DE L’ÀMBIT DEL 22@ 7.4.a El àmbit del 22 @ L'article 1.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, En aquest àmbit s’estudiarà el planejament de manera que les construccions i les urbanitzacions siguin lo l'urbanisme és una funció pública que abasta, entre altes, la rehabilitació de les obres, els edificis i les més sostenibles i accessibles possible. instal·lacions, així com la urbanització de l’espai públic. Els eixos que es crearan, permetran una connexió adient amb la resta de la ciutat, amb una especial atenció El concepte de "rehabilitació" en els entorns urbans és definit com un procés que cerca la millora dels a les zones verdes que sorgeixin aspectes físics i espacials d'una àrea urbana considerada com a degradada, mantenint en gran mesura el seu caràcter i estructura després de la intervenció, inclòs havent sofert una notable transformació. La rehabilitació urbana integral és un concepte relativament recent que integra diferents tipus d'actuacions, incloent-hi processos de política social i econòmica, així com processos constructius i d'acció en l'entorn urbà. La rehabilitació urbana es fonamenta en la necessitat d'un desenvolupament urbanístic sostenible, així, l'apartat 2 de l'article 3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, estableix que, "atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà,...". En aquest mateix sentit es pronuncia l'article 3.3 del propi text normatiu, que estableix que l'exercici de les competències urbanístiques es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible. En quant als instruments urbanístics per regular la rehabilitació, l'article 70 relatiu als plans de millora urbana, determina l'apartat 1. a) que tenen per objecte: "en sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d'acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana...i altres de similars.". Així mateix, la Disposició Addicional Cinquena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, incorporada pel Decret llei 5/2019, de 5 de març, regula les actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà que incorpora la regeneració urbana. Aquesta norma regula abastament les actuacions a dur a terme, els subjectes responsables, el procediment per a delimitar un àmbit de rehabilitació edificatòria-regeneració urbana i altres. En aquest sentit, dita Disposició Addicional Cinquena estableix a l’apartat 1 que: Són actuacions de rehabilitació edificatòria en el medi urbà les que tenen per objecte executar obres d’intervenció sobre edificis existents, les seves instal·lacions i espais comuns per conservar-los en les condicions exigides per les lleis perquè serveixin de suport a l’ús corresponent, per obtenir millores d’interès general per motius turístics o culturals o per millorar la qualitat i la sostenibilitat del medi urbà, sempre que requereixin l’elaboració d’un projecte tècnic d’acord amb la legislació d’ordenació de l’edificació. 187 7.4.b. El potencial d’una posició cèntrica 7.4.c. Actuació: Eix verd – Cristòbal de Moura, la trobada amb el 22@ i la Mina El Besòs-Maresme forma part d’un territori més extens, el delta del Besòs. Aquest àmbit s’ha construït a base Estendre l’eix verd de Cristóbal de Moura i la seva nova urbanització del 22@ Nord fins al límit amb Sant de plans parcials que no sempre han tingut en compte la continuïtat dels teixits urbans, comportant una certa Adrià del Besòs. Per la seva excepcional amplada dins la trama de carrers de Provençals i del 22@, i dins manca de trava entre barris limítrofes. A més, la forta presència del bloc obert, ha donat lloc a l’existència del nou esquema de mobilitat del sector, el carrer Cristóbal de Moura ha esdevingut ideal per configurar un d’una gran quantitat d’espai lliure, de les 118,54ha de superfície, 27,54 és superfície de parc urbà, eix verd, ja en construcció, dins del sector nord del 22@. La seva extensió pot fer-lo exercir de connector representant un 23,23% de la superfície total i situant-se molt per sobre de la mitjana de Barcelona, que és entre el Parc Central del Poblenou, el Parc del Besòs i la llera del riu Besòs, enllaçant la transformació dels del 13,43%1. teixits econòmics del Poblenou dins el 22@ Nord, amb la revitalització del teixit residencial de La Mina. En l’entorn del barri s’han desenvolupat diversos projectes de gran calat al llarg dels últims anys. Gran part El Besòs-Maresme es troba en una posició estratègica per atraure el dinamisme de les dues àrees en dels teixits urbans han passat per processos de reforma: el barri de La Mina, el Fòrum, Diagonal Mar. Encara transformació i que la revitalització d’aquesta via serveixi de revulsiu per ajudar al canvi en el teixit. La millora hi ha alguns d’aquests projectes que es troben en marxa: el campus universitari Diagonal-Besòs, el 22@ de la continuïtat del verd i el seu enllaç amb els espais lliures existents, i més encara amb els passejos a Nord i, més llunyans, els àmbits de Sagrera-Alta velocitat i de Rambla Prim. El barri del Besòs-Maresme es Rambla Prim i Alfons del Magnànim, poden beneficiar la qualitat espacial i millorar el control social de l’espai troba en una posició cèntrica respecte aquestes transformacions. lliure del barri. A més, la forta presència del teixit residencial dins del barri podria complementar de forma òptima la necessitat d’habitatge generada per l’aterratge de noves empreses dins de l’àmbit eminentment d’activitat econòmica del 22@, que tot hi que generarà sostre d’habitatge, no podrà absorbir la demanda generada en la seva totalitat. 7.4.d. Actuació: Eix blau – Rambla Prim, la connexió entre La Sagrera i el mar Posicionar la Rambla Prim com a eix vertebrador del Besòs-Maresme i la seva connexió al mar i a la futura estació de la Sagrera. Aquesta rambla és el resultat de la cobertura de l’antiga riera d’Horta i és l’eix mar- muntanya més important del territori del Besòs. L’obertura de l’estació de la Sagrera i el desenvolupament dels seus entorns, incloent la finalització de l’àmbit de Rambla Prim, convertiran aquest eix com el principal punt d’accés d’aquesta nova centralitat. La rambla Prim, a més, té en el seu extrem a mar la zona del Fòrum i el Campus interuniversitari Diagonal-Besòs, que han esdevingut importants pols de coneixement i d’acollida d’esdeveniments multitudinaris. A més, el perllongament de la línia 4 del metro permetrà una comunicació en transport públic molt fluida entre els diferents sectors. Un cop més, el Besòs-Maresme es troba en una posició intermèdia entre dos pols, aquest cop de nova centralitat. Aquesta situació estratègica es podria aprofitar per generar una tercera nova centralitat equidistant i en relació a l’eix blau de Rambla Prim. Aquesta àrea podria emplaçar-se en l’illa d’equipaments i pavellons comercials entre Rambla Prim i Alfons el Magnànim. Els edificis actuals requereixen d’intervencions de rehabilitació, ampliació o de canvi d’ús, presentant-se com una oportunitat per rearticular la relació entre l’eix blau i el barri. 1Superfície segons ús de sòl agregat (m2). Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat (Any 2019). 188 7.4.b. El potencial d’una posició cèntrica 7.4.c. Actuació: Eix verd – Cristòbal de Moura, la trobada amb el 22@ i la Mina El Besòs-Maresme forma part d’un territori més extens, el delta del Besòs. Aquest àmbit s’ha construït a base Estendre l’eix verd de Cristóbal de Moura i la seva nova urbanització del 22@ Nord fins al límit amb Sant de plans parcials que no sempre han tingut en compte la continuïtat dels teixits urbans, comportant una certa Adrià del Besòs. Per la seva excepcional amplada dins la trama de carrers de Provençals i del 22@, i dins manca de trava entre barris limítrofes. A més, la forta presència del bloc obert, ha donat lloc a l’existència del nou esquema de mobilitat del sector, el carrer Cristóbal de Moura ha esdevingut ideal per configurar un d’una gran quantitat d’espai lliure, de les 118,54ha de superfície, 27,54 és superfície de parc urbà, eix verd, ja en construcció, dins del sector nord del 22@. La seva extensió pot fer-lo exercir de connector representant un 23,23% de la superfície total i situant-se molt per sobre de la mitjana de Barcelona, que és entre el Parc Central del Poblenou, el Parc del Besòs i la llera del riu Besòs, enllaçant la transformació dels del 13,43%1. teixits econòmics del Poblenou dins el 22@ Nord, amb la revitalització del teixit residencial de La Mina. En l’entorn del barri s’han desenvolupat diversos projectes de gran calat al llarg dels últims anys. Gran part El Besòs-Maresme es troba en una posició estratègica per atraure el dinamisme de les dues àrees en dels teixits urbans han passat per processos de reforma: el barri de La Mina, el Fòrum, Diagonal Mar. Encara transformació i que la revitalització d’aquesta via serveixi de revulsiu per ajudar al canvi en el teixit. La millora hi ha alguns d’aquests projectes que es troben en marxa: el campus universitari Diagonal-Besòs, el 22@ de la continuïtat del verd i el seu enllaç amb els espais lliures existents, i més encara amb els passejos a Nord i, més llunyans, els àmbits de Sagrera-Alta velocitat i de Rambla Prim. El barri del Besòs-Maresme es Rambla Prim i Alfons del Magnànim, poden beneficiar la qualitat espacial i millorar el control social de l’espai troba en una posició cèntrica respecte aquestes transformacions. lliure del barri. A més, la forta presència del teixit residencial dins del barri podria complementar de forma òptima la necessitat d’habitatge generada per l’aterratge de noves empreses dins de l’àmbit eminentment d’activitat econòmica del 22@, que tot hi que generarà sostre d’habitatge, no podrà absorbir la demanda generada en la seva totalitat. 7.4.d. Actuació: Eix blau – Rambla Prim, la connexió entre La Sagrera i el mar Posicionar la Rambla Prim com a eix vertebrador del Besòs-Maresme i la seva connexió al mar i a la futura estació de la Sagrera. Aquesta rambla és el resultat de la cobertura de l’antiga riera d’Horta i és l’eix mar- muntanya més important del territori del Besòs. L’obertura de l’estació de la Sagrera i el desenvolupament dels seus entorns, incloent la finalització de l’àmbit de Rambla Prim, convertiran aquest eix com el principal punt d’accés d’aquesta nova centralitat. La rambla Prim, a més, té en el seu extrem a mar la zona del Fòrum i el Campus interuniversitari Diagonal-Besòs, que han esdevingut importants pols de coneixement i d’acollida d’esdeveniments multitudinaris. A més, el perllongament de la línia 4 del metro permetrà una comunicació en transport públic molt fluida entre els diferents sectors. Un cop més, el Besòs-Maresme es troba en una posició intermèdia entre dos pols, aquest cop de nova centralitat. Aquesta situació estratègica es podria aprofitar per generar una tercera nova centralitat equidistant i en relació a l’eix blau de Rambla Prim. Aquesta àrea podria emplaçar-se en l’illa d’equipaments i pavellons comercials entre Rambla Prim i Alfons el Magnànim. Els edificis actuals requereixen d’intervencions de rehabilitació, ampliació o de canvi d’ús, presentant-se com una oportunitat per rearticular la relació entre l’eix blau i el barri. 1Superfície segons ús de sòl agregat (m2). Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat (Any 2019). 189 7.4.e. Actuació: Repensar l’espai públic Caracteritzar l’espai públic per facilitar-ne la revitalització cívica i el control social. La gran virtut urbanística del barri ha esdevingut una debilitat: el teixit de bloc obert genera una gran quantitat d’espai lliure que no sempre té un ús continuat o definit. L’espai lliure es troba dispers i fragmentat. S’ha reurbanitzat però la forta presència d’elements genera obstacles visuals i difumina la permeabilitat entre àrees. L’àmplia presència d’espai públic és un tret diferencial propi del Besòs-Maresme respecte el teixit urbà més reconegut de Barcelona, l’Eixample, caracteritzat per la seva alta densitat i escassetat d’espais oberts. La proliferació de jardins, una menor densitat de població del barri i la desvinculació del comerç a les plantes baixes dels habitatges ha donat lloc a espais públics repetitius, desproveïts d’identitat pròpia i amb poc control social. Els antics pavellons comercials que es van distribuir per l’àmbit, separant funcionament el comerç de l’habitatge, es troben en un alt estat d’abandonament, hi ha una gran quantitat de locals tancats i actualment constitueixen barreres impermeables i darreres indesitjats. Cal posar en valor la tipologia edificatòria de bloc obert, amb els seus edificis totalment exteriors i amb grans espais oberts. Cal un estudi profund d'usos amb l'objectiu de caracteritzar l'espai públic; generant eixos cívics clarament definits i amb personalitat pròpia. L'estudi del futur dels pavellons comercials, amb nous usos i amb la recol·locació estratègica de part del comerç cap a plantes baixes de blocs residencials regenerats permetria suprimir espais generadors d'inseguretat. L'eliminació puntual de barreres visuals existents i la pacificació d’algunes vies beneficiarien l’espai públic del barri. Treballar en l'estudi que impulsi el tàndem format per Rambla Prim/Alfons el Magnànim; similar al format per Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya a l'Eixample. L’ampliació de l’espai per a vianants en eixos poc transitats, com ara Alfons el Magnànim, permetria obtenir espai públic més representatiu pel barri, ajudaria a reconnectar els diferents sectors que s’hi vinculen i potenciaria la trobada dels dos eixos estructurants -el verd i el blau-. Les actuacions deixaran de ser projectes puntuals, passant a ser fruit d'una estratègia global al territori. 190 7.4.e. Actuació: Repensar l’espai públic Caracteritzar l’espai públic per facilitar-ne la revitalització cívica i el control social. La gran virtut urbanística del barri ha esdevingut una debilitat: el teixit de bloc obert genera una gran quantitat d’espai lliure que no sempre té un ús continuat o definit. L’espai lliure es troba dispers i fragmentat. S’ha reurbanitzat però la forta presència d’elements genera obstacles visuals i difumina la permeabilitat entre àrees. L’àmplia presència d’espai públic és un tret diferencial propi del Besòs-Maresme respecte el teixit urbà més reconegut de Barcelona, l’Eixample, caracteritzat per la seva alta densitat i escassetat d’espais oberts. La proliferació de jardins, una menor densitat de població del barri i la desvinculació del comerç a les plantes baixes dels habitatges ha donat lloc a espais públics repetitius, desproveïts d’identitat pròpia i amb poc control social. Els antics pavellons comercials que es van distribuir per l’àmbit, separant funcionament el comerç de l’habitatge, es troben en un alt estat d’abandonament, hi ha una gran quantitat de locals tancats i actualment constitueixen barreres impermeables i darreres indesitjats. Cal posar en valor la tipologia edificatòria de bloc obert, amb els seus edificis totalment exteriors i amb grans espais oberts. Cal un estudi profund d'usos amb l'objectiu de caracteritzar l'espai públic; generant eixos cívics clarament definits i amb personalitat pròpia. L'estudi del futur dels pavellons comercials, amb nous usos i amb la recol·locació estratègica de part del comerç cap a plantes baixes de blocs residencials regenerats permetria suprimir espais generadors d'inseguretat. L'eliminació puntual de barreres visuals existents i la pacificació d’algunes vies beneficiarien l’espai públic del barri. Treballar en l'estudi que impulsi el tàndem format per Rambla Prim/Alfons el Magnànim; similar al format per Passeig de Gràcia/Rambla Catalunya a l'Eixample. L’ampliació de l’espai per a vianants en eixos poc transitats, com ara Alfons el Magnànim, permetria obtenir espai públic més representatiu pel barri, ajudaria a reconnectar els diferents sectors que s’hi vinculen i potenciaria la trobada dels dos eixos estructurants -el verd i el blau-. Les actuacions deixaran de ser projectes puntuals, passant a ser fruit d'una estratègia global al territori. 191 8. BIBLIOGRAFIA Aguirre Bermeo, F. (2018). La obra residencial de Guillermo Giráldez, Pedro López y Javier Subías desde el López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Plan Parcial del Poblado Sud-Oeste del Besós. Barcelona. polígono del Sud-oeste del Besós. Barcelona: Tesis doctoral UPC. López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Proyecto de 476 viviendas en el poblado Sudoeste del Besos. Ajuntament de Barcelona. (2016). Eix Besòs: Barris de Verneda-la Pau i Besòs-Maresme. Barcelona. Memoria. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (2019). El model de rehabilitació de Barcelona. Barcelona. López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Proyecto de Ordenación del Poblado del Sudoeste del Besós, limitado por la calle Prim, Avenida de José Antonio, Segundo Cinturón de Ronda y Calle Llull. Ajuntament de Barcelona. (2020). Programa de Regeneració Urbana de Barcelona. Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (sense data). Estratègia de desenvolupament sostenible i integrat. Eix Besòs. Navarro, F. (1979). Barrio Besòs (Barcelona): del estudio patológico a la remodelación urbanística. Barcelona. Rosselló Nicolau, M. (2011). Las técnicas de construcción utilizadas en la construcción del polígono Ajuntament de Barcelona. Foment de ciutat. (2016). El pla de barris del Besòs i el Maresme. Barcelona. residencial del Sud-Oest del Besós. Barcelona 1959-1961. Actas del Séptimo Congreso Nacional de Ajuntament de Barcelona. Gabinet Tècnic de Programació Oficina Municipal de Dades. (Juliol / 2019). El Historia de la Construcción, (p. 1233-1245). Madrid. Besòs el Maresme – Sant Martí. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme. Direcció de Serveis de Planejament. . (1998). Modificació del PGM en l’àmbit dels blocs a remodelar del barri “Sud-Oest del Besòs”. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Seguretat i Prevenció, Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Divisió d’Operacions. (2020). Intervencions de Bombers al Besós. Antich Garcia, B. (2010). El polígon del Sud-oest del Besòs. Habitatge social dels anys 50. Barcelona: PFC UPC EPSEB. Borbón, L., & Giralt, E. (1959). Proyecto de 600 viviendas en el poblado dirigido del S.O.del Besos- Barcelona. Barcelona. Cañas López, J. E. (sense data). Programas de Rehabilitación de Patologías estructurales en el polígono de viviendas del barrio Besòs de Barcelona. Barcelona: Tesis doctoral UPC. Fabregat Estragues, J. M., & Fabregat Pla, J. (2004). Pla de Millora Urbana per a l’Emplaçament de nuclis elevadors. Barcelona. García Riera, R. M., & Galimany Baylón, J. (2009). Pla de Millora Urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs d’habitatge del barri Besòs-Maresme. Barcelona. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (2000). Geoíndex. Mapa geotècnic de Catalunta. Recollit de https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Geotecnic- Barcelona López, P. (1960). Proyecto reformado de 768 viviendas de tipo social en el poblado sudoeste del Besos. Memoria descriptiva. Barcelona. 192 8. BIBLIOGRAFIA Aguirre Bermeo, F. (2018). La obra residencial de Guillermo Giráldez, Pedro López y Javier Subías desde el López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Plan Parcial del Poblado Sud-Oeste del Besós. Barcelona. polígono del Sud-oeste del Besós. Barcelona: Tesis doctoral UPC. López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Proyecto de 476 viviendas en el poblado Sudoeste del Besos. Ajuntament de Barcelona. (2016). Eix Besòs: Barris de Verneda-la Pau i Besòs-Maresme. Barcelona. Memoria. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (2019). El model de rehabilitació de Barcelona. Barcelona. López, P., Subias, X., & Giráldez, G. (1959). Proyecto de Ordenación del Poblado del Sudoeste del Besós, limitado por la calle Prim, Avenida de José Antonio, Segundo Cinturón de Ronda y Calle Llull. Ajuntament de Barcelona. (2020). Programa de Regeneració Urbana de Barcelona. Barcelona. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. (sense data). Estratègia de desenvolupament sostenible i integrat. Eix Besòs. Navarro, F. (1979). Barrio Besòs (Barcelona): del estudio patológico a la remodelación urbanística. Barcelona. Rosselló Nicolau, M. (2011). Las técnicas de construcción utilizadas en la construcción del polígono Ajuntament de Barcelona. Foment de ciutat. (2016). El pla de barris del Besòs i el Maresme. Barcelona. residencial del Sud-Oest del Besós. Barcelona 1959-1961. Actas del Séptimo Congreso Nacional de Ajuntament de Barcelona. Gabinet Tècnic de Programació Oficina Municipal de Dades. (Juliol / 2019). El Historia de la Construcción, (p. 1233-1245). Madrid. Besòs el Maresme – Sant Martí. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Sector d'Urbanisme. Direcció de Serveis de Planejament. . (1998). Modificació del PGM en l’àmbit dels blocs a remodelar del barri “Sud-Oest del Besòs”. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Seguretat i Prevenció, Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Divisió d’Operacions. (2020). Intervencions de Bombers al Besós. Antich Garcia, B. (2010). El polígon del Sud-oest del Besòs. Habitatge social dels anys 50. Barcelona: PFC UPC EPSEB. Borbón, L., & Giralt, E. (1959). Proyecto de 600 viviendas en el poblado dirigido del S.O.del Besos- Barcelona. Barcelona. Cañas López, J. E. (sense data). Programas de Rehabilitación de Patologías estructurales en el polígono de viviendas del barrio Besòs de Barcelona. Barcelona: Tesis doctoral UPC. Fabregat Estragues, J. M., & Fabregat Pla, J. (2004). Pla de Millora Urbana per a l’Emplaçament de nuclis elevadors. Barcelona. García Riera, R. M., & Galimany Baylón, J. (2009). Pla de Millora Urbana per a la regulació de la instal·lació d’ascensors exteriors als blocs d’habitatge del barri Besòs-Maresme. Barcelona. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (2000). Geoíndex. Mapa geotècnic de Catalunta. Recollit de https://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Geotecnic- Barcelona López, P. (1960). Proyecto reformado de 768 viviendas de tipo social en el poblado sudoeste del Besos. Memoria descriptiva. Barcelona. 193 9. ÍNDEX D’IMATGES Fig. 4.224: Façana original tipologia B ............................................................................................................113 Fig. 1.21: Situació del Sud-oest del Besòs dins de Barcelona ............................................................................7 Fig. 4.225: Façana original tipologia E ............................................................................................................113 Fig. 1.22: Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs ..............................................7 Fig. 4.226: Façana original tipologia I .............................................................................................................113 Fig. 1.51: Imatges representatives del procés que va generar l’actual barri del Sud-oest del Besòs. Font: Arxiu Fig. 4.227: Façana original tipologia P ............................................................................................................113 històric de Barcelona .........................................................................................................................................13 Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación Fig. 2.11: Representació volumètrica de l’aspecte actual del barri ...................................................................15 urbanística” ......................................................................................................................................................115 Fig.2.11: Substrat prequaternari ........................................................................................................................17 Fig. 4.32: Imatge original Estudi patològic ......................................................................................................117 Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari ........................................................................................................17 Fig. 4.33: Indicis d’insuficiència de trava lateral ..............................................................................................117 Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri ................................................................................21 Fig. 4.34: Indicis d’aluminosi ...........................................................................................................................117 Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció ..............................................................21 Fig. 4.35: Indicis d’humitats i filtracions ...........................................................................................................117 Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998) ..............................................................................................35 Fig. 4.36: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir aluminosi ................................................................119 Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004) ....................................................................................................35 Fig. 4.37: Indicis d’aluminosi tipologies F/G ....................................................................................................119 Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009) ................................................................................................35 Fig. 4.38: Imatge de possible afectació per aluminosi ....................................................................................119 Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006) ..........................................................................................................37 Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies derivades del disseny de la fonamentació .......121 Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit .......................................................................................101 Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K .......................................................................................121 Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit ...............................................103 Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic) ..................................................................................................121 Fig. 4.23: Detall del projecte original de sabata correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1 ..............103 Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE) .......................................................................................................121 Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de formigó de les tipologies F i G. ............................................103 Fig. 4.313: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir patologies d’insuficiència de trava ........................123 Fig. 4.25: Plànol del tipus d’estructura vertical utilitzat en els blocs dins de l’àmbit .......................................105 Fig. 4.314: Indicis d’insuficiència de trava lateral en la planta tipus de les tipologies H/M/N ..........................123 Fig. 4.26: Detall de macrorajol ........................................................................................................................105 Fig. 4.315: Indicis d’insuficiència de trava vertical en la planta tipus de la tipologia L ....................................123 Fig. 4.27: Imatge de la construcció de murs ...................................................................................................105 Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir patologies derivades de la deformació dels pòrtics .125 Fig. 4.28: Imatge de la construcció de pòrtics .................................................................................................105 Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit ..................................107 pòrtics ..............................................................................................................................................................125 Fig. 4.210: Imatge forjat ..................................................................................................................................107 Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F ..................................................................................................................107 pòrtics ..............................................................................................................................................................125 Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q .............................................................................................................107 Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J .....................................129 Fig. 4.213: Façana tipologia A .........................................................................................................................109 Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als tancaments de la tipologia A ....................................129 Fig. 4.214: Façana no portant .........................................................................................................................109 Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de condensació en un bloc dins de l’àmbit .................................................129 Fig. 4.215: Façana tipologia J .........................................................................................................................109 Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I ............................................................131 Fig. 4.216: Façana tipologia L .........................................................................................................................109 Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W .................................................................................131 Fig. 4.217: Façana portant ..............................................................................................................................109 Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta ................................................................................................131 Fig. 4.218: Coberta plana ................................................................................................................................109 Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S ...........................................................................................133 Fig. 4.219: Coberta tipologia O .......................................................................................................................109 Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig ......................................................133 Fig. 4.220: Nucli tipologia W ............................................................................................................................111 Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes ..................................................................................................133 Fig. 4.221: Nucli tipologia S .............................................................................................................................111 Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants ...................................................................................................133 Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q .........................................................................................................................111 Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia P/Q ...........................................................135 Fig. 4.223: Nucli tipologia O .............................................................................................................................111 Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V ........................................................135 Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor ...........................................................................135 194 9. ÍNDEX D’IMATGES Fig. 4.224: Façana original tipologia B ............................................................................................................113 Fig. 1.21: Situació del Sud-oest del Besòs dins de Barcelona ............................................................................7 Fig. 4.225: Façana original tipologia E ............................................................................................................113 Fig. 1.22: Àmbit de Regeneració Urbana de l’antic barri del Sud-oest del Besòs ..............................................7 Fig. 4.226: Façana original tipologia I .............................................................................................................113 Fig. 1.51: Imatges representatives del procés que va generar l’actual barri del Sud-oest del Besòs. Font: Arxiu Fig. 4.227: Façana original tipologia P ............................................................................................................113 històric de Barcelona .........................................................................................................................................13 Fig. 4.31: Recull de plantes tipus a “Barrio Besòs-Maresme: del estudio patológico a la remodelación Fig. 2.11: Representació volumètrica de l’aspecte actual del barri ...................................................................15 urbanística” ......................................................................................................................................................115 Fig.2.11: Substrat prequaternari ........................................................................................................................17 Fig. 4.32: Imatge original Estudi patològic ......................................................................................................117 Fig. 2.22: Gruix del substrat prequaternari ........................................................................................................17 Fig. 4.33: Indicis d’insuficiència de trava lateral ..............................................................................................117 Fig. 2.31: Plànol d’etapes i fases de construcció del barri ................................................................................21 Fig. 4.34: Indicis d’aluminosi ...........................................................................................................................117 Fig. 2.32: Plànol d’arquitectes responsables per fase de construcció ..............................................................21 Fig. 4.35: Indicis d’humitats i filtracions ...........................................................................................................117 Fig. 2.41: MPGM dels blocs a remodelar (1998) ..............................................................................................35 Fig. 4.36: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir aluminosi ................................................................119 Fig. 2.42: PMU dels nuclis elevadors (2004) ....................................................................................................35 Fig. 4.37: Indicis d’aluminosi tipologies F/G ....................................................................................................119 Fig. 2.43: PMU Instal·lació d’ascensors (2009) ................................................................................................35 Fig. 4.38: Imatge de possible afectació per aluminosi ....................................................................................119 Fig. 2.44: Projecte d’Urbanització (2006) ..........................................................................................................37 Fig. 4.39: Plànol de les tipologies amb indicis de patologies derivades del disseny de la fonamentació .......121 Fig. 4.21: Sistemes estructurals emprats en l’àmbit .......................................................................................101 Fig. 4.310: Indicis d’assentaments de la tipologia K .......................................................................................121 Fig. 4.22: Plànol amb els tipus de fonamentació utilitzats als blocs de l’àmbit ...............................................103 Fig. 4.311: Esquerda a un mur (E. patològic) ..................................................................................................121 Fig. 4.23: Detall del projecte original de sabata correguda de formigó utilitzada als blocs de PB+1 ..............103 Fig. 4.312: Esquerda en un brancal (ITE) .......................................................................................................121 Fig. 4.24: Detall del projecte original de pilot de formigó de les tipologies F i G. ............................................103 Fig. 4.313: Plànol amb les tipologies amb indicis de patir patologies d’insuficiència de trava ........................123 Fig. 4.25: Plànol del tipus d’estructura vertical utilitzat en els blocs dins de l’àmbit .......................................105 Fig. 4.314: Indicis d’insuficiència de trava lateral en la planta tipus de les tipologies H/M/N ..........................123 Fig. 4.26: Detall de macrorajol ........................................................................................................................105 Fig. 4.315: Indicis d’insuficiència de trava vertical en la planta tipus de la tipologia L ....................................123 Fig. 4.27: Imatge de la construcció de murs ...................................................................................................105 Fig. 4.316: Plànol de les tipologies amb indicis de patir patologies derivades de la deformació dels pòrtics .125 Fig. 4.28: Imatge de la construcció de pòrtics .................................................................................................105 Fig. 4.317: Planta tipus de la tipologia O amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels Fig. 4.29: Plànol del tipus d’estructura horitzontal utilitzat en els blocs dins de l’àmbit ..................................107 pòrtics ..............................................................................................................................................................125 Fig. 4.210: Imatge forjat ..................................................................................................................................107 Fig. 4.318: Planta tipus de la tipologia P/Q amb indicis de patologies relacionades amb les deformacions dels Fig. 4.2112: Voladissos tipologia F ..................................................................................................................107 pòrtics ..............................................................................................................................................................125 Fig. 4.2121: Pòrtics de la Tipologia Q .............................................................................................................107 Fig. 4.319: Humitats de condensació en façanes orientades a N-O de la tipologia J .....................................129 Fig. 4.213: Façana tipologia A .........................................................................................................................109 Fig. 4.320: Humitats de condensació per filtracions als tancaments de la tipologia A ....................................129 Fig. 4.214: Façana no portant .........................................................................................................................109 Fig. 4.321: Fotografia d’humitats de condensació en un bloc dins de l’àmbit .................................................129 Fig. 4.215: Façana tipologia J .........................................................................................................................109 Fig. 4.322: Filtracions de la coberta i als tancaments de la tipologia I ............................................................131 Fig. 4.216: Façana tipologia L .........................................................................................................................109 Fig. 4.323: Filtracions als tancaments de la tipologia W .................................................................................131 Fig. 4.217: Façana portant ..............................................................................................................................109 Fig. 4.324: Filtració en un sostre sota coberta ................................................................................................131 Fig. 4.218: Coberta plana ................................................................................................................................109 Fig. 4.325: Indicis de patologies de la tipologia S ...........................................................................................133 Fig. 4.219: Coberta tipologia O .......................................................................................................................109 Fig. 4.326: Humitats i despreniments en instal·lacions dins d’un safareig ......................................................133 Fig. 4.220: Nucli tipologia W ............................................................................................................................111 Fig. 4.327: Oxidació i corrosió en conductes ..................................................................................................133 Fig. 4.221: Nucli tipologia S .............................................................................................................................111 Fig. 4.328: Humitats al voltant dels baixants ...................................................................................................133 Fig. 4.222: Nucli tipologia P/Q .........................................................................................................................111 Fig. 4.329: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia P/Q ...........................................................135 Fig. 4.223: Nucli tipologia O .............................................................................................................................111 Fig. 4.330: Indicis d’esquerdes verticals als nuclis de la tipologia T/U/V ........................................................135 Fig. 4.331: Un bloc de PB+5 de tipologia J sense ascensor ...........................................................................135 195 Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació ........................................................................................................................................................137 Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit .....................................................138 Fig. 5.11: Inici de l’enderroc d’un bloc de tipologia M .....................................................................................141 Fig. 5.12: Enderroc d’un bloc de tipologia M ...................................................................................................141 Fig. 5.13: Espai lliure reurbanitzat ...................................................................................................................141 Fig. 5.14: Bloc rehabilitat de la tipologia L .......................................................................................................141 Fig. 5.21: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 15 i bloc remodelat tipus ............................................143 Fig. 5.22: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 16 i un dels blocs remodelats .....................................143 Fig. 5.23: Plantes tipus dels blocs remodelats de la fase 16 ..........................................................................143 Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució .............145 Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J ......................................................................145 Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H ......................................................................145 Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques ....................147 Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A ........................................................................................147 Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5 ...........................147 Fig. 5.37: Acabat original de la testa ...............................................................................................................149 Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials ....................................................................................................149 Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista ............................................................................................149 Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes ..........................................................................................149 Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Barris ........................................................149 Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats ................................................................................151 Fig. 5.42: Apuntalament en una cuina .............................................................................................................151 Fig. 5.43: Apuntalament de càmera sanitària ..................................................................................................151 Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat .......................................................................153 Fig. 5.52: Projecte de rehabilitació de comunitat de tipologia K .....................................................................153 Fig. 5.53: Projecte de rehabilitació de façana de comunitat de tipologia K .....................................................153 Fig. 6.11 Plànol amb els diferents blocs objecte de l’estudi i susceptibles de ser inspeccionats ...................159 Fig. 6.51: Plànol de la Fase 1: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................175 Fig. 6.52: Calendari de la Fase 1 ....................................................................................................................175 Fig. 6.53: Plànol de la Fase 2: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................177 Fig. 6.54: Calendari de la Fase 2 ....................................................................................................................177 Fig. 6.55: Plànol de la Fase 3: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................179 Fig. 6.56: Calendari de la Fase 3 ....................................................................................................................179 Fig. 6.57: Plànol de la Fase 4: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................181 Fig. 6.58: Calendari de la Fase 4 ....................................................................................................................181 196 Fig. 4.41: Plànol de les intervencions dels bombers dins de l’àmbit de l’estudi, categoritzat per tipus d’actuació ........................................................................................................................................................137 Fig. 4.42: Plànol de les comunitats que han presentat ITE dins de l’àmbit .....................................................138 Fig. 5.11: Inici de l’enderroc d’un bloc de tipologia M .....................................................................................141 Fig. 5.12: Enderroc d’un bloc de tipologia M ...................................................................................................141 Fig. 5.13: Espai lliure reurbanitzat ...................................................................................................................141 Fig. 5.14: Bloc rehabilitat de la tipologia L .......................................................................................................141 Fig. 5.21: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 15 i bloc remodelat tipus ............................................143 Fig. 5.22: Indicació dels blocs enderrocats en la fase 16 i un dels blocs remodelats .....................................143 Fig. 5.23: Plantes tipus dels blocs remodelats de la fase 16 ..........................................................................143 Fig. 5.31: Comunitats que han tingut intervencions estructurals categoritzades per any d’execució .............145 Fig. 5.32: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia J ......................................................................145 Fig. 5.33: Reforç estructural a la façana de bloc de tipologia H ......................................................................145 Fig. 5.34: Comunitats que compten amb intervencions per resoldre barreres arquitectòniques ....................147 Fig. 5.35: Ascensor instal·lat en bloc de tipologia A ........................................................................................147 Fig. 5.36: Projectes tipus per a instal·lació d’ascensor en les diverses tipologies de PB+5 ...........................147 Fig. 5.37: Acabat original de la testa ...............................................................................................................149 Fig. 5.38: Estat actual dels envans pluvials ....................................................................................................149 Fig. 5.39: Acabat original de façana d’obra vista ............................................................................................149 Fig. 5.310: Aspecte de la rehabilitació de façanes ..........................................................................................149 Fig. 5.311: Comunitats que van tenir intervencions per la Llei de Barris ........................................................149 Fig. 5.41: Comunitats que compten amb tràmits iniciats ................................................................................151 Fig. 5.42: Apuntalament en una cuina .............................................................................................................151 Fig. 5.43: Apuntalament de càmera sanitària ..................................................................................................151 Fig. 5.51: Comunitats que compten amb un projecte redactat .......................................................................153 Fig. 5.52: Projecte de rehabilitació de comunitat de tipologia K .....................................................................153 Fig. 5.53: Projecte de rehabilitació de façana de comunitat de tipologia K .....................................................153 Fig. 6.11 Plànol amb els diferents blocs objecte de l’estudi i susceptibles de ser inspeccionats ...................159 Fig. 6.51: Plànol de la Fase 1: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................175 Fig. 6.52: Calendari de la Fase 1 ....................................................................................................................175 Fig. 6.53: Plànol de la Fase 2: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................177 Fig. 6.54: Calendari de la Fase 2 ....................................................................................................................177 Fig. 6.55: Plànol de la Fase 3: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................179 Fig. 6.56: Calendari de la Fase 3 ....................................................................................................................179 Fig. 6.57: Plànol de la Fase 4: Comunitats subjectes a inspecció i subàmbits de treball ...............................181 Fig. 6.58: Calendari de la Fase 4 ....................................................................................................................181 197 10.ANNEXES 198 10.ANNEXES 199 Annex 1: PlànAonlsn ex 1: Plànols Llistat de plànLolilst at de plànols Introducció Introducció Processos dPer Roceemsosdoesl adcei óR ie Rmeogdeenlaecraióc iió R Uergbeannear ació Urbana I-01 Situació I-01 Situació IntervencionsI nretearlviteznacdieosn s realitzades I-02 Àmbit deI -R0e2g Àemnebriat cdieó RUerbgaenae ració Urbana R-01 ComuniRta-t0s1 q Cueo mcoumniptatetsn qaumeb c oinmteprtveenn caimonbs i netsetrvuecntucriaolnss estructurals I-03 FotoplànIo-0l 3 Fotoplànol R-02 ComuniRta-t0s2 q Cueo mcoumniptatetsn qaumeb c oinmteprtveenn caimonbs i nmteitrjavennçacinotn Lsl emi idtjea nBçaarnrits L lei de Barris I-04 Parcel·laIr-i0 4 Parcel·lari R-03 ComuniRta-t0s3 q Cueo mcoumniptatetsn qaumeb c oinmteprtveenn caimonbs i netne rlv'aecncceisosnisb ielitna tl' accessibilitat Descripció dDeel sbcarirpi ció del barri IntervencionsI natcetrivesn cions actives D-01 TipologiDes-0 e1d Tifipcaotloògriieess redsiifdiceantcòiraielss residencials R-04 ComuniRta-t0s4 q Cueo mcoumniptatetsn qaumeb c otrmàmptietsn i naimciba ttsr àmits iniciats D-02 IdentificDac-0ió2 dIdeelsn btilfoiccasc ió dels blocs R-05 ComuniRta-t0s5 q Cueo mcoumniptatetsn qaumeb c opmropjetectne armedba pctraotj ecte redactat D-03 AlçadesD d-e0 3l' eAdlçifaicdaecsió d e l'edificació D-04 Any de cDo-n0s4t rAuncyc idóe construcció Campanya dC'inasmppeacncyioan ds' inspeccions D-05 Nom deDls- 0a5rq Nuiotemc tdeesl sa uatroqrusi tdeecltse se daiufitcoisrs n doe rlse medoidfieclias tns o remodelats C-01 Abast teCrr-i0to1r iAabl ast territorial D-06 Etapes Di f-a0s6e sE tdaep ecso ni sfatrsuecsc idóe d ceo ln’esdtrifuicaccióió d en l ’el’edsiftiacat caicót ueanl l’estat actual C-02 Fase 1: CC-o0m2 uFnaistaet s1 :s Cubojmecutneista ats i nssupbejecctióe s a inspecció C-03 Fase 2: CC-o0m3 uFnaistaet s2 :s Cubojmecutneista ats i nssupbejecctióe s a inspecció SimptomatolSoigmiap tomatologia C-04 Fase 3: CC-o0m4 uFnaistaet s3 :s Cubojmecutneista ats i nssupbejecctióe s a inspecció Sistema consStriusctetimu a constructiu C-05 Fase 4: CC-o0m5 uFnaistaet s4 :s Cubojmecutneista ats i nssupbejecctióes a inspecció S-01 SistemeSs- e0s1t rSuicstuermaless estructurals S-02 Tipus deS f-o0n2a Tmipeunst adceió f odnealsm eednitfaiccisió n doe rlse medoidfieclias tns o remodelats S-03 Tipus d’Ses-0tr3u cTtiupruas v de’retsictarul cdteulrsa evdeirfitcicisa ln doe rlse medoidfieclias tns o remodelats S-04 Tipus d’Ses-0tr4u cTtiupruas h do’eristztrouncttaul rdae hlso reitdziofincitsa ln doe rlse medoidfieclias tns o remodelats Patologies Patologies S-05 PatologiSe-s0 d5e Priavtaodloegsi edse ld ceirmiveandte asl udmeli ncóims ent aluminós S-06 PatologiSe-s0 d6e Priavtaodloegsi edse ld deirsivsaedney sd dee lel ds isfosneanmy ednet alecsio fnosn amentacions S-07 PatologiSe-s0 d7e Priavtaodloegsi edse dlae riinvsaudfeicsiè dnec ila dines utrfaicviaè ncia de trava S-08 PatologiSe-s0 d8e Priavtaodloegsi edse dlae rdiveafodrems adceió l ad edlesf opròmrtaiccsió dels pòrtics S-09 PatologiSe-s0 d9e Priavtaodloegsi edse dl’ernivaodluepsa dnet l’envolupant Informes de l’Iendfoifrimcaecsió d e l’edificació E-01 ComuniEta-t0s1 i nCcolomseusn ietant sl’ iinfcolormses d e’anc lt’uinafcoiróm dee dl ’Caoctsu daeci óB odmelb Ceors de Bombers E-02 ComuniEta-t0s2 a Cmobm Inufnoirtamtse aTmècbn Iinc fdoerm l'eE dTièficancició d (eI Tl'E)d isfiecnasceió v (iIgTèEn)c siae nse vigència 200 Annex 1: Plànols Llistat de plànols Introducció Processos de Remodelació i Regeneració Urbana I-01 Situació Intervencions realitzades I-02 Àmbit de Regeneració Urbana R-01 Comunitats que compten amb intervencions estructurals I-03 Fotoplànol R-02 Comunitats que compten amb intervencions mitjançant Llei de Barris I-04 Parcel·lari R-03 Comunitats que compten amb intervencions en l'accessibilitat Descripció del barri Intervencions actives D-01 Tipologies edificatòries residencials R-04 Comunitats que compten amb tràmits iniciats D-02 Identificació dels blocs R-05 Comunitats que compten amb projecte redactat D-03 Alçades de l'edificació D-04 Any de construcció Campanya d'inspeccions D-05 Nom dels arquitectes autors dels edificis no remodelats C-01 Abast territorial D-06 Etapes i fases de construcció de l’edificació en l’estat actual C-02 Fase 1: Comunitats subjectes a inspecció C-03 Fase 2: Comunitats subjectes a inspecció Simptomatologia C-04 Fase 3: Comunitats subjectes a inspecció Sistema constructiu C-05 Fase 4: Comunitats subjectes a inspecció S-01 Sistemes estructurals S-02 Tipus de fonamentació dels edificis no remodelats S-03 Tipus d’estructura vertical dels edificis no remodelats S-04 Tipus d’estructura horitzontal dels edificis no remodelats Patologies S-05 Patologies derivades del ciment aluminós S-06 Patologies derivades del disseny de les fonamentacions S-07 Patologies derivades de la insuficiència de trava S-08 Patologies derivades de la deformació dels pòrtics S-09 Patologies derivades de l’envolupant Informes de l’edificació E-01 Comunitats incloses en l’informe d’actuació del Cos de Bombers E-02 Comunitats amb Informe Tècnic de l'Edificació (ITE) sense vigència 201 202 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt ddee llaa ccaammppaannyyaa LLíímmiittss ddiissttrriicctteess LLíímmiittss bbaarrrriiss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Institut Municipal Regeneració Introducció Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OESTd'Urbanisme Situació Juny 2020 I-01 DEL BESÒS 203 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS IntroduccióInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Àmbit de Regeneració Urbana Juny 2020 I-02d'Urbanisme DEL BESÒS 204 LLEGENDA Àmbit de la campanya Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS IntroduccióInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Fotoplànol Juny 2020 I-03d'Urbanisme DEL BESÒS 205 LLEGENDA Àmbit de la campanya Parcel·les Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS IntroduccióInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Parcel·lari Juny 2020 I-04d'Urbanisme DEL BESÒS 206 LLLLEEGGEENNDDAA AAmmbbiitt__ttoottaall FF [[1100]] OO [[22]] SS [[22]] TTeerrmmee__MMuunniicciippaall GG [[22]] WW [[44]] TT [[11]] AA [[66]] HH [[66]] BB [[22]] UU [[11]] KK [[33]] MM [[33]] DD [[44]] VV [[33]] CC [[88]] NN [[22]] PP [[33]] XX [[22]] II [[33]] JJ [[22]] QQ [[22]] YY [[22]] EE [[1155]] LL [[33]] RR [[44]] Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Descripció del barri Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Juny 2020 d'Urbanisme Tipologies edificatories residencials D-01 DEL BESÒS 207 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall NNúúmm bblloocc Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Descripció del Barri Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Identificació dels blocs Juny 2020 D-02d'Urbanisme DEL BESÒS 208 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt PPBB++1111 TTeerrmmee MMuunniicciippaall PPBB++88 PPBB++55 PPBB++11 Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Descripció del barri RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST d'Urbanisme Urbana Alçades de l'edificació Juny 2020 D-03 DEL BESÒS 209 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAnnyy ddee ccoonnssttrruucccciióó 11996600 11996611 11996622 11996633 11996688 11996699 11997700 11998800--11998833 22000011--22000099 Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Institut Municipal Regeneració Descripció del barri Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OESTd'Urbanisme Any de construcció Juny 2020 D-04 DEL BESÒS 210 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt JJoosséé PPuuiigg TToorrnnéé,, JJoosséé MMiigguueell SSeerrrraa DDaallmmaasseess TTeerrmmee MMuunniicciippaall LLoorreennzzoo GGaarrccííaa--BBaarrbbóónn FFeerrnnáánnddeezz ddee HHeenneessttrroossaa,, EEnnrriiqquuee GGiirraalltt OOrrtteett MMoonntteerroo,, SSeegguuíí ii VVaayyrreeddaa.. NNoomm ddeellss aarrqquuiitteecctteess OOlliivveerraass,, CCaavvaalllleerr ii PPuuiiggddeeffáábbrreegguueess.. AAnnttoonniioo PPiinneeddaa GGuuaallbbaa,, NN.. BBaallllóó PPeeddrroo LLóóppeezz ÍÍññiiggoo BBlloocc RReemmooddeellaatt PPeeddrroo LLóóppeezz ÍÍññiiggoo,, JJaavviieerr SSuubbííaass FFaaggeess,, GGuuiilllleerrmmoo GGiirráállddeezz DDáávviillaa CC..CCaarrmmoonnaa SSaannzz,, FF..EEssccuuddeerroo RRiibboott.. PPuujjaaddeess,, PPoonnsseettii ii SSeerrrraa GGooddaayy JJoosséé MMaarrííaa BBoosscchh AAyymmeerriicchh Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Descripció del barriInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Nom dels arquitectes autors dels edificis no Juny 2020d'Urbanisme D-05 DEL BESÒS remodelats 211 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt EEttaappaa 11 -- FFaassee 55 ((11996600)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 1111 ((11996633)) TTeerrmmee MMuunniicciippaall EEttaappaa 11 -- FFaassee 66 ((11996600--11996611)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 1122 ((11996611--11996655)) EEttaappaa 11 -- FFaassee 11 ((11995599--11996600)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 77 ((EEddiiffiicciiss dd''úúss mmiixxtt ii sseerrvveeiiss ccoommpplleemmeennttaarriiss)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 1133 ((11996644)) EEttaappaa 11 -- FFaassee 22 ((11995599--11996600)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 88 ((11996611--11996655)) EEttaappaa 33 -- 11aa RReemmooddeellaacciióó ((11998800--11998833)) EEttaappaa 11 -- FFaassee 33 ((11995599--11996600)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 99 ((11996622)) EEttaappaa 44 -- 22aa RReemmooddeellaacciióó ((22000011--22000099)) EEttaappaa 11 -- FFaassee 44 ((11996600)) EEttaappaa 22 -- FFaassee 1100 ((11996622--11996633)) Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Institut Municipal Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Descripció del barri Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OESTd'Urbanisme Etapes i fases de construcció de l'edificació Juny 2020 D-06 DEL BESÒS en l'estat actual 212 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall SSiisstteemmeess CCoonnssttrruuccttiiuuss SSiisstteemmaa 11,, FFoonnaammeennttaacciióó ssuuppeerrffiicciiaall ddee ssaabbaattaa ii eessttrruuccttuurraa ddee mmuurrss ddee ccààrrrreeggaa SSiisstteemmaa 22,, FFoonnaammeennttaacciióó ssuuppeerrffiicciiaall ddee ssaabbaattaa ccoorrrreegguuddaa ii eessttrruuccttuurraa ddee ppiillaarrss SSiisstteemmaa 33,, FFoonnaammeennttaacciióó ssuuppeerrffiicciiaall ddee lllloossaa ii eessttrruuccttuurraa ddee mmuurrss ddee ccààrrrreeggaa SSiisstteemmaa 44,, FFoonnaammeennttaacciióó pprrooffuunnddaa ddee ppiilloottss ii eessttrruuccttuurraa ddee mmuurrss ddee ccààrrrreeggaa SSiisstteemmaa 55,, FFoonnaammeennttaacciióó pprrooffuunnddaa ddee ppiilloottss ii eessttrruuccttuurraa ddee ppòòrrttiiccss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Sistemes Constructius Urbana RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Juny 2020 S-01d'Urbanisme Sistemes Estructurals DEL BESÒS 213 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall TTiippuuss FFoonnaammeennttaacciióó LLlloossaa ffoorrmmiiggóó aarrmmaatt SSaabbaattaa ccoorrrreegguuddaa PPiilloottaattggee 1122mm PPiilloottaattggee 1100mm PPiilloottaattggee 99mm BBlloocc RReemmooddeellaatt Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Institut Municipal Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Sistema constructiu RESIDENCIALS DE L' ANTIC BARRI SUD-OEST Juny 2020 S-02 d'Urbanisme Urbana Tipus de fonamentació edificis no remodelats DEL BESÒS 214 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall TTiippuuss dd''eessttrruuccttuurraa vveerrttiiccaall FFaaççaannaa ppoorrttaanntt ddee ccoommppoonneenntt vveerrttiiccaall ddiissccoonnttiinnuuaa,, nnuuccllii cceennttrraall,, ppllaanntteess ppiiss aammbb vvoollaaddííss 11mm FFaaççaannaa ppoorrttaanntt ii ppaarreett ddee ccáárrrreeggaa ppaarraall··lleellaa ddee cceerráámmiiccaa aarrmmaaddaa ddee bbllooccss 3388xx1188xx1166 FFaaççaannaa ppoorrttaanntt ii ppaarreett ddee ccáárrrreeggaa ppaarraall··lleellaa ddee mmaaóó mmaassssííss ddee 1155ccmm ddee ggrruuiixx PPaarreett ddee ccààrrrreeggaa ppeerrppeennddiiccuullaarr aa ffaaççaannaa ddee 1155ccmm ddee ggrruuiixx PPaarreett ddee ccààrrrreeggaa ppeerrppeennddiiccuullaarr aa ffaaççaannaa ddee cceerrààmmiiccaa aarrmmaaddaa ddee bbllooccss 3388xx1188xx1166 PPaarreett ddee ccààrrrreeggaa ppeerrppeennddiiccuullaarr aa ffaaççaannaa ddee ffoorrmmiiggóó aarrmmaatt ddee 2200ccmm ddee ggrruuiixx PPaarreett ddee ccààrrrreeggaa ppeerrppeennddiiccuullaarr aa ffaaççaannaa ddee mmaaóó ffoorraaddaatt aa mmiittggeerraa ii mmaaóó mmaassssííss aa llaa tteessttaa PPiillaarrss ddee ffoorrmmiiggóó aarrmmaatt EEddiiffiiccii rreemmooddeellaatt Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Sistema constructiu Juny 2020 d'Urbanisme Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Tipus d'estructura vertical dels edificis no S-03 OEST DEL BESÓS remodelats 215 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall SSeemmiibbiigguueetteess ddee ffoorrmmiiggóó pprreetteennssaatt ii rreevvoollttóó cceerrààmmiicc aammbb ccaappaa ddee ccoommpprreessssiióó ddee 33ccmm SSoossttrree cceerrààmmiicc uunniiddiirreecccciioonnaall ccoonnvveenncciioonnaall JJààsssseerreess ddee ffoorrmmiiggóó aarrmmaatt ii ffoorrjjaatt cceerrààmmiicc uunniiddiirreecccciioonnaall EEddiiffiiccii rreemmooddeellaatt Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Sistema constructiu Juny 2020 d'Urbanisme Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Tipus d'estructura horitzontal dels edificis no S-04 OEST DEL BESÒS remodelats 216 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall PPaattoollooggiieess ppeerr iinnddiicciiss dd''uuttiilliittzzaacciióó ddee cciimmeenntt aalluummiinnóóss AAmmbb iinnddiicciiss dd''uuttiilliittzzaacciióó ddee cciimmeenntt aalluummiinnóóss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Patologies Institut Municipal Regeneració RESIDENCIALS DEL ANTIC BARRI DEL SUD- Patologies derivades del ciment aluminós Juny 2020 S-05 d'Urbanisme Urbana OEST DEL BESÒS 217 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAmmbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ddeerriivvaaddeess ddeell ddiisssseennyy ddee lleess ffoonnaammeennttaacciioonnss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Patologies Institut Municipal RESIDENCIALS DEL ANTIC BARRI DEL SUD- Patologies derivades del disseny de les Juny 2020 S-06 d'Urbanisme Urbana OEST DEL BESÒS fonamentacions 218 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall PPaattoollooggiieess ppeerr mmaannccaa ddee ttrraavvaa BBllooccss aammbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ppeerr iinnssuuffiicciieenncciiaa ddee ttrraavvaa llaatteerraall BBllooccss aammbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ppeerr iinnssuuffiicciieenncciiaa ddee ttrraavvaa vveerrttiiccaall Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS PatologiesInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Patologies derivades de la insuficiencia de trava Juny 2020 S-07d'Urbanisme OEST DEL BESÒS 219 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAmmbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ddeerriivvaaddeess ddee llaa ddeeffoorrmmaacciióó ddeellss ppòòrrttiiccss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS PatologiesInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Patologies derivades de la deformació dels pòrtics Juny 2020 S-08d'Urbanisme OEST DEL BESÒS 220 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall PPaattoollooggiieess ppeerr iinnddiicciiss ddee ffiillttrraacciioonnss ppeerr mmaannccaa dd''eessttaannqquueeïïttaatt BBllooccss aammbb iinnddiicciiss ddee FFiillttrraacciioonnss ppeerr mmaannccaa dd''eessttaannqquueeïïttaatt Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D’INSPECCIONS ALS EDIFICISInstitut Municipal Patologies Urbana RESIDENCIALS DE L’ANTIC BARRI DEL SUD- Juny 2020d'Urbanisme Patologies derivades de l'envolupant S-09 OEST DEL BESÒS 221 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall MMoottiiuuss dd''eennttrraaddaa aa ll''iinnffoorrmmee ddeell CCooss ddee BBoommbbeerrss IInnddiicciiss cciimmeenntt aalluummiinnóóss DDeesspprreenniimmeennttss FFiillttrraacciioonnss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Informes de l'edificació.Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL Comunitats incloses en l'informe d'actuació del Cos Juny 2020 E-01d'Urbanisme SUD-OEST DEL BESÒS de Bombers 222 223 LLEGENDA Àmbit Terme Municipal Comunitats que compten amb informe tècnic de l'edificació (ITE) sense vigéncia Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions actives Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb informe Juny 2020 E-02 d'Urbanisme OEST DEL BESÒS tècnic de l'edificació (ITE) sense vigència 224 LLEGENDA Àmbit Terme Municipal Any intervencions estructurals 2002 2001 2000 1999 1998 LLEGENDA Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions realitzades Àmbit Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb intervencions Juny 2020 R-01 d'Urbanisme OEST DEL BESÒS estructurals Terme Municipal Comunitats que compten amb informe tècnic de l'edificació (ITE) sense vigéncia Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions actives Institut Municipal Juny 2020 d'Urbanisme Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb informe E-02 OEST DEL BESÒS tècnic de l'edificació (ITE) sense vigència 225 LLEGENDA Àmbit Terme Municipal Actuacions mitjançant Llei barris Instal·lació elèctrica Instal·lació d'aigua Canvi d'antena Vestíbul, Instal·lació llum/aigua, porter electrònic Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions realitzades Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb intervencions Juny 2020 R-02 d'Urbanisme OEST DEL BESÒS mitjançant Llei de Barris 226 LLEGENDA Àmbit Terme Municipal Comunitats que compten amb intervencions en l'accesibilitat Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions realitzades Institut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb intervencions Juny 2020 R-03 d'Urbanisme OEST DEL BESÒS en l'accesibilitat 227 228 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall CCoommuunniittaattss qquuee ccoommpptteenn aammbb ttrrààmmiittss iinniicciiaattss Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions realitzadesInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb tràmits iniciats Juny 2020 R-04d'Urbanisme OEST DEL BESÒS 229 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall CCoommuunniittaattss qquuee ccoommpptteenn aammbb pprroojjeeccttee rreeddaaccttaatt Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Intervencions activesInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Comunitats que compten amb projecte Juny 2020 R-05d'Urbanisme OEST DEL BESÒS redactat. 230 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAbbaasstt TTeerrrriittoorriiaall ddee llaa ccaammppaannyyaa Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Campanya d'inspeccionsInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Abast territorial Juny 2020 C-01d'Urbanisme OEST DEL BESÒS 231 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall BBllooccss aammbb iinnddiicciiss dd''uuttiilliittzzaacciióó ddee cciimmeenntt aalluummiinnóóss PPrroojjeeccttee aaccttiiuu CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss eessttrruuccttuurraallss CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss eeffeeccttuuaaddeess ppeerr llaa LLlleeii ddee BBaarrrriiss CCoommuunniittaatt aammbb pprroojjeeccttee rreeddaaccttaatt FFaassee 11,, CCoommuunniittaattss ssuubbjjeecctteess aa iinnssppeecccciióó Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Campanya d'inspeccionsInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Fase 1 Juny 2020 C-02d'Urbanisme OEST DEL BESÒS Comunitats subjectes a inspecció 232 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss rreeaalliittzzaaddeess CCoommuunniittaattss aammbb pprroojjeeccttee rreeddaaccttaatt CCoommuunniittaattss aammbb PPrroojjeeccttee aaccttiiuu CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciióónnss mmiittjjaannççaanntt lllleeii bbaarrrriiss BBlloocckkss aammbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ddeerriivvaaddeess ddeell ddiisssseennyy ddee lleess ffoonnaammeennttaacciioonnss.. FFaassee 22,, CCoommuunniittaattss ssuubbjjeecctteess aa iinnssppeecccciióó.. Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració PROPOSTA DE CAMPANYA D'INSPECCIONS Campanya d'inspeccionsInstitut Municipal Urbana ALS EDIFICIS RESIDENCIALS DE L'ANTIC Fase 2 Juny 2020 C-03d'Urbanisme BARRI DEL SUD-OEST DEL BESÒS. Comunitats subjectes a inspecció 233 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAbbaasstt TTeerrrriittoorriiaall ddee llaa ccaammppaannyyaa BBllooccss aammbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ddeerriivvaaddeess ddee llaa iinnssuuffiicciièènncciiaa dd’’aarrrriioossttrraammeenntt PPrroojjeeccttee aaccttiiuu CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss rreeaalliittzzaaddeess CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss eeffeeccttuuaaddeess ppeerr llaa LLlleeii ddee BBaarrrriiss CCoommuunniittaattss aammbb pprroojjeeccttee rreeddaaccttaatt FFaassee 33,, CCoommuunniittaattss ssuubbjjeecctteess aa iinnssppeecccciióó.. Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració CAMPANYA D'INSPECCIONS ALS EDIFICIS Campanya d'inspeccionsInstitut Municipal Urbana RESIDENCIALS DE L'ANTIC BARRI DEL SUD- Fase 3 Juny 2020 C-04d'Urbanisme OEST DEL BESÒS Comunitats subjectes a inspecció 234 LLLLEEGGEENNDDAA ÀÀmmbbiitt TTeerrmmee MMuunniicciippaall AAbbaasstt TTeerrrriittoorriiaall ddee llaa ccaammppaannyyaa CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss rreeaalliittzzaaddeess CCoommuunniittaattss aammbb iinntteerrvveenncciioonnss eeffeeccttuuaaddeess ppeerr llaa LLlleeii ddee BBaarrrriiss CCoommuunniittaattss aammbb pprroojjeeccttee rreeddaaccttaatt PPrroojjeeccttee aaccttiiuu BBllooccss aammbb iinnddiicciiss ddee ppaattoollooggiieess ddeerriivvaaddeess ddee llaa ddeeffoorrmmaacciióó ddeellss ppóórrttiiccss.. FFaassee 44 CCoommuunniittaattss ssuubbjjeecctteess aa iinnssppeecccciióó Departament: Projecte: Nom del plànol: Data: Escala: Núm: Ecologia Urbana Regeneració PROPOSTA DE CAMPANYA D'INSPECCIONS Campanya d'inspeccionsInstitut Municipal Urbana ALS EDIFICIS RESIDENCIALS DE L'ANTIC Fase 4 Juny 2020 C-05d'Urbanisme BARRI DEL SUD-OEST DEL BESÒS Comunitats subjectes a inspecció