ANUNCI DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 
 
Exp. 902402/20 
 
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en sessió celebrada el 24 de novembre 
de 2020, va aprovar inicialment el Pla Director de Cooperació Internacional 2020-2023, d’acord amb la 
línia d’intervenció 24 de l’Àrea de Relacions Internacionals del Pla d’Actuació Metropolità 2019-2023. 
 
L’esmentat pla s’ha sotmès a informació pública per un període de trenta dies, durant els quals no s’han 
presentat al·legacions, per la qual cosa l’aprovació ha esdevingut definitiva.  
 
Contra aquest acord d’aprovació definitiva es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la 
Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos 
mesos a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci en el Butlletí Oficial de la Província 
de Barcelona. 
 
Barcelona, 14 de maig de 2021  
El secretari general, Marcel·lí Pons Duat 
 
ANNEX 
Pla director de cooperació internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2020-2023  
  
Introducció 
 
Les metròpolis són l'àmbit territorial idoni per afrontar els principals reptes del món actual. Les 
desigualtats creixents, l’emergència climàtica i les necessitats d'accés a una vida digna i de garantia 
de drets humans es mostren de forma diàfana a les grans ciutats. D’aquesta manera, les grans ciutats 
i les aglomeracions urbanes esdevenen l'espai ideal per donar resposta a aquests reptes. 
Diferents xarxes, institucions, centres de recerca i actors de la cooperació internacional han analitzat 
de manera àmplia i diversa la situació actual al món en general i a les urbs en particular. Hi ha dades, 
documentació, propostes i experiències que permeten comparar i millorar diferents aspectes de l'àmbit 
urbà, però encara manquen exemples, experiències i bones pràctiques que mostrin com implementar 
polítiques transformadores d'aquestes realitats. 
La capacitat d'acció per transformar el món en què vivim i construir societats en les quals tothom disposi 
de capacitats per empoderar-se i construir una vida pròpia i digna és la principal eina de canvi. 
D'acord amb les experteses pròpies i una política de cooperació que ja està consolidada, l'AMB aporta 
una mirada metropolitana a la cooperació internacional. Les accions que es duen a terme han de 
proposar i implementar solucions per a problemes concrets: la cooperació ha de ser pràctica, aplicada 
i ha de donar resposta a les necessitats de les persones dins de la trama metropolitana. L’experiència 
de l'AMB en els àmbits en els quals té competència li permet fer una aproximació a problemes concrets 
de les metròpolis molt més eficaç i transformadora, així com donar respostes adaptades a les diverses 
realitats. 
Tot i això, la cooperació no pot quedar en una resposta merament tècnica;  ha de respondre a la 
globalitat i a la complexitat social del món, amb l'objectiu d'actuar amb visió holística. Així, la 
incorporació en els projectes de cooperació dels principis transversals que proposa l'AMB permet fer-
hi una aproximació més profunda i sòlida. 
Els principis transversals volen establir mecanismes que facilitin entendre la complexitat de les realitats 
metropolitanes, per promoure processos integrals, inclusius, equitatius, segurs, democràtics i 
sostenibles. En aquest sentit, l'AMB treballa en el marc d'un doble llindar: els límits que no es poden 
1 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 1-18 https://bop.diba.cat A
 
sobrepassar per garantir l'estabilitat dels ecosistemes naturals i, alhora, els drets que cal assolir perquè 
totes les persones accedeixin a una vida digna, justa i empoderada. Aquest doble llindar delimita un 
espai segur de garantia de drets i de justícia social i ecològica en el qual la humanitat ha de dur a terme 
tota la seva activitat per garantir la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. 
A partir de l'experiència, l'AMB aporta un coneixement que es treballa i es desenvolupa amb els 
diversos actors que col·laboren en la cooperació internacional. S'estableix un intercanvi de 
coneixements i d'experiències que enriqueixen totes les entitats implicades. Aquesta col·laboració 
permet generar espais de creixement i coneixement compartit per cercar noves solucions i disposar 
d'estratègies i propostes que es poden anar difonent i adaptant a altres realitats. 
Les metròpolis han de tenir la voluntat de donar resposta a les noves demandes socials a mesura que 
els espais urbans esdevenen més diversos i complexos i hi sorgeixen noves necessitats. Cal cercar 
nous instruments que permetin garantir les necessitats bàsiques a tota la població que la ciutat atrau. 
D'aquesta manera, les metròpolis i les grans urbs anticipen els reptes globals i es converteixen en 
espais per estructurar respostes des de la globalitat, la complexitat i la diversitat de mirades. 
 
Marc contextual 
 
Globalitat versus localitat 
Els fenòmens de la globalització fan que, cada vegada més, les societats es polaritzin i es mantinguin 
els segments socials més discriminats. El comerç internacional, les polítiques d'enfortiment econòmic i 
les crisis humanitàries impacten desfavorablement sobre els col·lectius que pateixen una vulneració de 
drets més gran. És cert que la ciutadania cada cop és més conscient d’aquestes vulneracions i que es 
fan accions cap a l’empoderament de les societats, però encara queda molt camí per recórrer. A les 
àrees metropolitanes, sobretot, és on queda més palès l’efecte de la globalització; per això la seva 
gestió s’ha d’analitzar i respondre des de la individualitat en un context immers en la globalització. 
És necessari salvaguardar les accions de millora posant l’accent en la defensa dels drets de les 
persones i de les societats més desafavorides, perquè també es beneficiïn dels avenços. Alhora, cal 
reforçar la idea que les actituds i els hàbits arreu del planeta poden impactar en zones molt allunyades 
i incrementar les desigualtats locals.  
 
Contextos urbans 
Les ciutats, les grans ciutats i les metròpolis necessiten parar atenció a les discriminacions que pateixen 
alguns segments de la ciutadania. Cal tenir present que més de la meitat de la població mundial és 
urbana, una proporció que arribarà al 60 % cap al 2030 (segons dades del PNUD, 2016). Les metròpolis 
amb un bon coneixement del territori i polítiques que s’hi ajustin poden facilitar l’accés equitatiu als 
recursos i cobrir les necessitats bàsiques de les persones. Ara bé, una gestió rígida i discrecional pot 
fer que les metròpolis esdevinguin espais polaritzats, amb importants vulneracions de drets 
fonamentals i fractures socials. En el context de la COVID-19, és imprescindible actualitzar l’anàlisi de 
les urbs i les polítiques per poder fer front a les vulneracions agreujades per la pandèmia. 
El repte a què s’enfronten els responsables polítics i les institucions competents és la capacitat de 
promoure i construir entorns urbans que garanteixin els drets de les persones i una vida justa i 
equitativa. No és una tasca d’un únic nivell, ni d’un sol departament, sinó que obliga a mantenir una 
coordinació eficaç i eficient que posi el focus en la transformació d’aquests entorns mitjançant l’accés 
als béns públics, la governança democràtica i la planificació urbana accessible.  
 
Garantia de drets per a totes les persones 
Les polítiques i les actuacions que es portin a terme han de posar les persones al centre de la presa 
de decisions i han de prioritzar la defensa, promoció i garantia dels drets humans. El compliment 
d’aquests drets és el que promourà una vida digna per a tothom, independentment de les seves 
2 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 2-18 https://bop.diba.cat A
 
necessitats, orientacions, orígens o situacions estructurals.  
Per tal de fer-ho possible, és essencial que els governs locals tinguin en compte la diversitat i apostin 
per la inclusió de totes les persones que conviuen a la metròpolis. Això també implica incorporar el dret 
a la ciutat com un referent clau en les polítiques metropolitanes. Quan la diversitat s’inclogui en la 
contextualització urbana, es podrà fer l'anàlisi i la consegüent transformació de les causes estructurals 
que impedeixen que es respectin els drets humans, és a dir, es podran transformar les actuacions 
metropolitanes que reforcen la desigualtat, l’exclusió i la discriminació.  
 
Sostenibilitat ambiental 
L’exercici dels drets de les persones va molt lligat a l’ús responsable dels recursos disponibles. El dret 
a una vida digna s’ha d’entendre en el context de la interrelació de les vides de les persones. No només 
s’ha de tenir en compte l'ús responsable dels recursos i l’impacte en el medi ambient en el present, 
també cal pensar en les generacions futures i en la responsabilitat de deixar el planeta millor que no 
ens l’hem trobat. Avui dia encara s’ha de treballar aquest repte per convertir-lo en realitat. Cal tenir en 
compte que a les ciutats s’hi produeixen més del 70 % de les emissions de gasos amb efecte 
d’hivernacle i s’hi consumeix el 80 % de l’energia: no es pot aspirar a fer front a l’emergència climàtica 
sense la participació de les autoritats locals. 
Els desequilibris ambientals prenen molta rellevància a les metròpolis, on la densitat de població i els 
avenços tècnics i tecnològics fan que es perdin de vista les repercussions en els ecosistemes naturals. 
L’acció política per revertir les desigualtats en el context urbà i per reduir les bretxes socials implica 
reforçar el sentiment col·lectiu del bé comú i vincular-lo a la preservació dels ecosistemes naturals, la 
moderació del consum de recursos naturals (aigua, energia, etc.) i la mitigació del canvi climàtic. La 
construcció d’entorns sostenibles permet reduir les desigualtats i garantir un accés més equitatiu als 
entorns naturals i els recursos que proveeixen. 
L’estat d’emergència climàtica no entén de fronteres ni de límits administratius i els seus efectes arriben 
arreu. Per fer-hi front es requereixen accions globals i decidides, així com el compromís de tots els 
actors (administracions a tots els nivells, empreses, sindicats, món acadèmic i de recerca i 
organitzacions socials) per oferir solucions clares i donar totes les respostes necessàries. A la vegada, 
cal dur a terme accions per encarar els canvis que ja són aquí, com també els que vindran en un futur 
pròxim. 
 
Governança democràtica 
La diversitat present en les grans ciutats s’ha d’incorporar de manera estructural en les eines de 
governabilitat i de gestió per aconseguir una metròpolis inclusiva. Per passar d’una qüestió teòrica a 
una qüestió aplicada, cal incorporar nous mecanismes de presa de decisions i participació dels diversos 
actors i de la ciutadania en les polítiques, les estratègies i els projectes en què es veuen implicats. Això 
ha de permetre que sorgeixin noves responsabilitats compartides, en què els actors puguin intervenir i 
decidir de manera efectiva. El coneixement de la ciutadania, les entitats, els grups d’influència, els 
àmbits acadèmics i les institucions públiques s’ha d’incorporar a la governança multinivell.  
Els governs locals, que reflecteixen la diversitat i les necessitats dels diferents territoris, prenen una 
dimensió essencial en la participació a escala internacional. De la mateixa manera que les persones i 
els col·lectius han de ser presents en les decisions locals, els governs locals han de prendre part en 
les propostes internacionals, per assegurar que el relat local arriba a esferes internacionals. Aquesta 
manera de fer s’ha anat consolidant en els darrers anys i, actualment, la participació dels governs locals 
en espais internacionals és rellevant. 
 
Una agenda global per a la sostenibilitat i l’equitat 
Els reptes exposats no són nous; hi ha un llarg bagatge de treball internacional que s’ha anat recollint 
a les agendes internacionals. El 2015, les Nacions Unides van aprovar, amb el suport de tots els estats 
3 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 3-18 https://bop.diba.cat A
 
del món, l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, i aquest és el marc actual, global i 
indivisible, que detalla un rumb per a la humanitat amb una visió transversal dels reptes socials, 
ambientals i de governança a escala mundial fins al 2030. 
L’Agenda 2030 es complementa amb agendes globals sectorials que la reforcen. Així, la Nova Agenda 
Urbana Hàbitat III, aprovada a Quito l’any 2016, estableix els principis per actuar a les ciutats i articula 
les línies de treball per als pròxims quinze anys; també es tenen en compte l’Acord de París sobre el 
canvi climàtic (2015), la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la 
Dona (CEDAW, 1979) –que esdevé el marc de referència per a l’erradicació de les discriminacions 
contra les dones– i la Declaració de Busan –que incorpora l’eficàcia en el desenvolupament (2011). 
Aquestes propostes tenen una importància vital i es fa imprescindible implementar mesures per aplicar-
les, sense excloure la necessitat de fer una reflexió crítica sobre les agendes. 
Així mateix, la Unió Europea i altres institucions regionals (per exemple, la Unió per la Mediterrània) 
debaten sobre els reptes metropolitans, la descentralització i la cooperació, i impulsen la 
territorialització d’aquests debats per implementar estratègies efectives.  
I amb una visió crítica, també es poden tenir en compte altres posicions i aproximacions a les agendes, 
la cooperació i els drets humans, com ara el decreixement i el «bon viure», o les reflexions sorgides de 
l’economia feminista i l’ecologisme, entre d’altres. 
 
Política metropolitana en la cooperació  
 
Visió metropolitana 
Les metròpolis són espais de grans aglomeracions urbanes i una realitat creixent en el món actual. Per 
les seves dimensions i dinàmiques, són llocs d’alta complexitat pel que fa a la gestió, la governança i 
la transformació per assolir la garantia dels drets de les persones que les habiten. Per tractar 
adequadament aquesta complexitat no hi ha respostes simples ni lineals, hem d’estar preparats per 
conviure i entendre que una proposta pot generar moltes opcions i reaccions diferents.  
Ens trobem en uns entorns volàtils, incerts, complexos i ambigus (VICA), que les grans urbs 
representen molt intensament. L’AMB, com a organització supramunicipal amb competències 
compartides amb altres administracions i amb tots els municipis que en formen part, té un paper 
important en el tractament de la complexitat, que ha d’incloure i representar les diverses realitats 
urbanes. 
L’AMB aspira a ser una institució clau en la gestió de la complexitat. Considera estratègic incidir en la 
preparació, l’anticipació i el seguiment de les propostes compartides amb els municipis metropolitans 
per combatre les desigualtats socials, d’ingressos, de relacions de poder entre homes i dones i d’accés 
al control de recursos bàsics, així com les limitacions que es presenten per causa d’origen o pertinença 
cultural.  
Les grans ciutats tenen un gran impacte com a consumidores de recursos i en la generació de residus; 
per això es converteixen en els escenaris ideals per desenvolupar-hi pràctiques i propostes per pal·liar 
els efectes d’aquest impacte. La gestió del coneixement és fonamental per avançar en la reducció dels 
desequilibris ambientals i de les desigualtats socials.  
Els governs locals gestionen els reptes de la ciutadania en primera línia, absorbint la pressió de les 
persones que viuen en situació de pobresa, que es troben en risc d'exclusió social o que no tenen 
accés als béns públics. Aquesta situació d’intensitat emocional fa que els municipis no sempre hi puguin 
donar resposta amb propostes a mitjà o llarg termini: s’han de centrar en el present. El suport de l’AMB 
es fa imprescindible per respondre a aquesta situació, amb una mirada supramunicipal que afavoreix 
la gestió i l’atenció d’aquestes necessitats.  
 
Cooperació amb governs locals 
Els reptes que afronten els municipis i la necessitat de donar respostes urgents a les situacions de 
4 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 4-18 https://bop.diba.cat A
 
desigualtat i vulneració de drets són clau per donar sentit a la col·laboració i la cooperació entre 
municipis, amb especial èmfasi en l’àmbit internacional.  
L'aprenentatge adquirit a partir de donar resposta als reptes dels municipis que s’interrelacionen a 
través de l’AMB esdevé una font de coneixement que es pot compartir amb altres territoris amb reptes 
iguals o similars, ja siguin socials, ambientals o de gestió dels recursos, tenint en compte la realitat 
diversa de la ciutadania que habita les ciutats.   
Així, la cooperació internacional des de l’àmbit municipal obre un ventall de possibilitats en què 
intervenen molts actors, que, més enllà de coordinar i gestionar, enriqueixen cada projecte amb 
dinàmiques de treball, experteses, experiències i metodologies compartides des de l’horitzontalitat. 
Aquest marc de treball promou espais per compartir coneixements i enfortir reflexions en els àmbits de 
servei als municipis des de la transversalitat, i tots els actors implicats esdevenen fonts de coneixement 
i, alhora, receptors.  
La cooperació internacional municipalista a l’AMB, com s’ha estat treballant els darrers anys, es 
focalitza a:    
 Sensibilitzar i facilitar espais i eines formatives als agents involucrats del territori sobre les 
qüestions multidimensionals i competencials de l’AMB en relació amb la cooperació.  
 Coordinar-se amb els municipis per compartir coneixements i experiències municipals 
complementaris als metropolitans.  
 Facilitar als municipis metropolitans coneixements, eines i recursos per dur a terme accions de 
cooperació i educació per a la ciutadania global.  
Cooperació metropolitana 
La situació de desigualtats socials i vulneracions reiterades de drets a les metròpolis desborda els 
municipis, que necessiten fer actuacions de gestió amb corresponsabilitat política, de manera 
coordinada i amb implicació de diverses escales competencials. La gestió metropolitana permet oferir 
una resposta més coherent i amb una visió més àmplia. Els aprenentatges i coneixements que ha 
generat l’AMB al llarg dels anys es posen al servei de la cooperació internacional, per compartir-los 
amb municipis desfavorits i ajudar-los a impulsar nous debats i iniciatives.   
Amb aquest compromís de cooperació, es comparteixen els aprenentatges per a la construcció 
conjunta amb els governs locals dels territoris on es treballa, i se’ls ofereix l’expertesa de l’AMB. L'èxit 
de la cooperació rau a modelar les accions segons les realitats locals, acompanyant els equips del 
territori perquè assoleixin els objectius que necessiten.  
En la cooperació metropolitana, l’AMB posa l’accent principalment a:  
 Identificar i dur a terme accions transformadores amb els actors principals dels territoris urbans 
i metropolitans on treballa. 
 Oferir l’expertesa de les diferents àrees de la institució a través de projectes concrets d’alt nivell 
de coneixement i qualitat tècnica als territoris amb els quals treballa.  
 Donar continuïtat als processos i projectes en territoris específics, com ara a la Mediterrània. 
 Treballar cap al reconeixement internacional de l’AMB com a entitat supramunicipal de 
referència en l’àmbit de la cooperació descentralitzada. 
Visió, missió, valors i principis transversals 
 
Visió 
L’AMB està compromesa amb la vertebració d’estratègies i de mecanismes per avançar cap a la justícia 
i la garantia de drets (individuals i col·lectius) de totes les persones arreu del món. Així, incorpora 
models que prioritzin i preservin la diversitat humana i els ecosistemes naturals, que vetllin per l’ús 
equilibrat dels recursos i, especialment, que contribueixin a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.  
 
5 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 5-18 https://bop.diba.cat A
 
Missió 
L’AMB porta a terme una cooperació internacional amb una visió metropolitana que incideix en entorns 
urbans empobrits, per assolir una vida digna per a tothom i garantir els drets de les persones a partir 
d’una actuació transformadora. Aquesta actuació es basa en els recursos i les experteses pròpies i 
potencia els coneixements i les capacitats dels actors partícips.  
A més, fomenta una anàlisi crítica de les relacions internacionals que permeti transformar-les i 
consolidar un canvi d’actituds i actuacions a partir d’una mirada local i global alhora. 
 
Valors 
L’AMB estableix els valors vertebradors de la cooperació que duu a terme. Així, la cooperació de l’AMB 
és:   
- Metropolitana: desenvolupa una visió metropolitana pròpia i treballa amb urbs i àrees 
metropolitanes d’arreu del món. Alhora està al servei dels municipis, aportant-hi propostes i 
iniciatives que responguin als reptes supramunicipals.  
- Centrada en les persones: situa les persones i col·lectius al centre, especialment els que es 
veuen en situacions de discriminació i vulneració de drets fonamentals, viuen discriminacions 
múltiples i estan més exclosos. 
- Municipalista: treballa de manera directa amb els municipis de l’AMB, en les prioritats que han 
establert i consensuat conjuntament, i alhora al costat de municipis d’altres territoris amb una 
tasca conjunta. 
- Concertada i coordinada: treballa a partir de la concertació i la coordinació amb els actors del 
territori que es proposen per fer actuacions conjuntes (socis locals, municipis, altres 
administracions, ONG, centres educatius i d’investigació...). 
- Horitzontal: articula espais i dinàmiques de treball que conviden a la participació dels actors 
implicats amb igualtat, complementarietat i sense premisses que limitin o esbiaixin les reflexions 
i la presa de decisions.  
- Transversal: incorpora els principis transversals (enfocament de drets humans, equitat entre 
homes i dones, diversitat i sostenibilitat ambiental, entre d’altres) en tots els processos de treball 
i amb una visió integral.   
- Operativa: dona respostes concretes i aplicables basades en el coneixement,  l’experiència i la 
reflexió estratègica, que transformen les dinàmiques diàries locals de les persones en entorn 
urbans. 
 
Principis transversals  
Mitjançant la cooperació, l’AMB vol transformar la realitat per garantir els drets de les persones i una 
vida digna per a tothom. Per això, a més d’aportar expertesa en àmbits específics, incideix en la 
incorporació de sis principis bàsics en totes les intervencions que duu a terme.  
Aquesta visió i la voluntat transformadora es vehiculen a través dels principis transversals que es 
prenen com a referència a l’hora de dissenyar i implementar els projectes. A través d’aquest marc 
conceptual, es generen mesures concretes que garanteixen intervencions inclusives, equitatives, 
democràtiques, segures i sostenibles.   
Es treballa amb els sis principis transversals següents:  
 Enfocament de drets humans 
Les accions i els projectes han de contribuir a la defensa i garantia dels drets humans de persones, 
col·lectius i pobles (s’hi inclouen tot els drets: els de primera, segona, tercera i quarta generació). Es 
treballa per erradicar les pràctiques discriminatòries i injustes i les relacions de desigualtat, i així garantir 
6 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 6-18 https://bop.diba.cat A
 
els drets de tothom. Les eines per a una transformació exitosa inclouen la formació i la participació de 
les persones i els col·lectius implicats en els processos, així com l’assumpció de responsabilitats per 
part de qui ha de respectar, protegir i garantir els drets dels ciutadans (ens que formen part de 
l’estructura de l’estat) i de les entitats implicades (agències, organitzacions de la societat civil, 
empreses, etc.).  
Especialment, es volen promoure les propostes que incorporin estratègies i metodologies de treball 
que contribueixin a protegir i garantir els drets de les persones, els col·lectius i els territoris, que posin 
de relleu i critiquin les vulneracions de drets i que proposin alternatives perquè es respectin.   
 
 Governança democràtica 
La governança democràtica s’entén com un conjunt de relacions entre actors i àmbits diversos de 
societats complexes que, a través de la gestió d’aquestes relacions, cooperen per assolir acords per al 
benefici col·lectiu. Això permet establir un marc acceptat que regula el funcionament de la societat per 
millorar la qualitat de vida de tothom i enfortir-ne els valors compartits.  
La governança ha d’enfortir espais de relació entre els diversos actors i adquireix la responsabilitat de 
respectar, protegir i garantir els drets de la ciutadania i dels col·lectius, facilitar l’empoderament de la 
ciutadania, reforçar el bé comú i establir un marc de qualitat democràtica amb les eines adequades de 
participació, transparència, rendició de comptes, eficàcia i coherència.  
Per al desenvolupament de polítiques públiques i la gestió de les àrees urbanes extenses i les 
metròpolis, cal articular les eines jurídiques i administratives adequades als diversos col·lectius i 
preveure mecanismes que permetin fer una gestió amb la participació activa de la ciutadania.  
 
 Empoderament i equitat entre dones i homes 
Les accions han d’incorporar propostes per evitar les discriminacions contra les dones i la feminització 
de la pobresa, i s’han de comprometre a transformar-les per assolir unes relacions de poder equitatives 
que garanteixin societats justes, inclusives i lliures de violències. Cal adoptar estratègies que 
contribueixin a avançar de manera decidida cap a l’erradicació de les discriminacions i l’opressió que 
viuen les dones per assolir l’equitat entre homes i dones. 
Del diagnòstic a la planificació i l’execució dels projectes, incloent-hi els espais de participació, s’han 
d’incorporar estratègies d’equitat i empoderament, amb una visió interseccional, per tal d’impulsar 
canvis integrals que contribueixin a transformar les relacions de poder i a garantir els drets de les dones 
i de la resta de persones.    
 Sostenibilitat ambiental  
Pràcticament tota intervenció implica una transformació de l’entorn natural i, molt sovint, comporta una 
degradació dels ecosistemes naturals i dels recursos i serveis que ofereixen als humans i a la resta 
d’ésser vius. És necessari viure dins d’uns límits que respectin la capacitat dels ecosistemes naturals 
de regenerar-se. Cal regular l’obtenció de recursos com l’aigua o el sòl per a la producció d’aliments, 
així com l’obtenció de recursos forestals, piscícoles o minerals, entre d’altres, per preservar els 
ecosistemes i garantir-ne la sostenibilitat i la conservació al llarg del temps.  
Els sistemes naturals i els serveis que ofereixen són bàsics per garantir la vida i els drets de les 
persones, per  això els projectes que s’executen han de protegir i preservar els espais naturals i els 
recursos que contenen. Totes les actuacions han de minimitzar tant la destrucció de la biodiversitat del 
planeta com les emissions causants del canvi climàtic.  
 
 Diversitat 
Les societats són diverses i les persones que les conformen expressen aquesta diversitat de múltiples 
maneres. La diversitat és una font de riquesa i permet obtenir visions àmplies i solucions variades als 
reptes socials. Els mecanismes que incorporen la diversitat en els projectes, a partir d’una anàlisi 
7 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 7-18 https://bop.diba.cat A
 
d’interseccionalitat, permeten visibilitzar els diversos col·lectius implicats en els projectes, les visions 
que integren, les necessitats i les respostes que hi aporten, i així construir solucions més resilients. 
D’aquesta manera, es poden cercar les propostes més adequades per contribuir a la justícia i a l’equitat 
i consolidar-les al llarg del temps. La construcció col·lectiva de les àrees urbanes ha de permetre 
configurar societats justes i equitatives i, per això, cal treballar amb persones de diferents generacions, 
nivell socioeconòmic o base cultural, entre d’altres. 
 
 Cultura de no-violències i pau 
Les societats justes i resilients han de disposar de mecanismes que permetin establir un marc de pau 
i de cultura de no-violències, entès com una absència de conflictes enquistats i la disponibilitat de vies 
de resolució acordades si n’hi ha. Totes les formes de desigualtat o de poder injustes generen conflictes 
que cal gestionar amb perspectiva  oberta, de manera conjunta i compartida. Per això, cal vetllar per la 
incorporació d’aquest enfocament en tots els projectes i accions que es duen a terme. 
Aquests principis que aporten una mirada i una pràctica integradores s’han de veure reflectits de 
manera transversal i s’han d’incloure sempre per tal de poder fer una lectura complexa de la realitat i 
establir les estratègies adequades per donar resposta a tots els col·lectius, especialment els més 
invisibilitzats.  
 
Dimensions de la cooperació de l’AMB 
Les dimensions de la cooperació de l’AMB inclouen els àmbits sectorials d’actuació, les prioritats 
geogràfiques i les modalitats d’actuació. D’una banda es posa l’accent en la qualitat del coneixement i 
l’expertesa que, com a institució, té i aporta en els diversos àmbits d’actuació. D’altra banda, es 
defineixen els territoris prioritaris i les modalitats de cooperació.  
 
Dimensions sectorials 
Els àmbits sectorials queden definits per les àrees d’expertesa de l’AMB i els contextos urbans on es 
treballa:  
 
 Governança metropolitana 
Les metròpolis articulen un sistema de governança diferenciat d’altres nivells de govern. La visió 
territorial, l’actuació supramunicipal i unes competències diferenciades els confereixen un mandat 
específic. Les metròpolis planifiquen i gestionen serveis compartits i, per tant, la mirada va més enllà 
dels municipis, però alhora s’acota a un territori. Singular i específica, aquesta mirada estableix uns 
mecanismes de treball propis i genera oportunitats a través de l’elaboració de polítiques 
supramunicipals.  
Independentment de la grandària dels àmbits d’actuació, l’acció de govern sempre s’ha de centrar en 
les persones. Per això, en tot moment, la governança metropolitana ha d’incorporar els reptes socials 
i ambientals globals com a part del mandat en si i dels serveis a la ciutadania. 
 
 Planificació territorial  
La planificació territorial en àrees urbanes extenses és un repte complex. Aquestes estructures 
territorials, que incorporen un gran nombre de serveis, s’han de pensar d’acord amb la diversitat de la 
gent  i tenint en compte a tothom. Això implica incorporar mecanismes perquè les activitats que hi tenen 
lloc diàriament puguin dur-se a terme, així com estratègies per donar resposta a totes les necessitats 
des d’una mirada urbana i metropolitana i garantir l’equitat i el dret a la ciutat.  
La diversitat i la complexitat de les zones urbanes, especialment de les àrees metropolitanes, poden 
afavorir que determinats col·lectius o persones quedin exclosos i no disposin de les vies necessàries 
per intervenir i participar en les qüestions que afecten el seu dia a dia. Les metròpolis han de vetllar per 
8 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 8-18 https://bop.diba.cat A
 
mantenir una mirada global sobre el territori, que situï totes les persones al centre, en preservi els drets 
i els permeti viure amb justícia i equitat. 
 
 Emergència climàtica 
El canvi climàtic és l’expressió d’un model malbaratador i explícitament perjudicial per a totes les formes 
de vida del planeta. Tot i disposar d’acords internacionals des de fa més de 20 anys, no s’han introduït 
els canvis imprescindibles per aturar el creixement actual de les emissions de gasos amb efecte 
d’hivernacle i revertir una situació que, potser, és l’amenaça més gran per a la humanitat.  
És essencial transformar els sistemes energètics i industrials, així com l’agricultura i la gestió de 
residus, entre altres elements rellevants, de manera que permetin mantenir les condicions 
d’habitabilitat, però això demana temps i inversions, i per aquest motiu es necessita una acció global 
concertada (dins de l’Acord de París contra el canvi climàtic) i una implementació a tots els nivells de 
governança. 
Alhora, el canvi climàtic significa una greu amenaça per a les persones i els territoris amb menys 
recursos i és l’arrel de discriminacions creixents. És imprescindible articular mecanismes per garantir 
que tothom es pugui adaptar als canvis ambientals i socials i poder respondre a les situacions 
ambientals més extremes. Com en altres ocasions, els que són menys responsables del canvi climàtic 
són els que en pateixen les pitjors conseqüències.  
 
 Mobilitat  
La mobilitat metropolitana ha de prioritzar les persones i procurar modes de desplaçament segurs, 
inclusius, equitatius i sostenibles. A les grans ciutats, moure’s és un dret que s’ha de garantir a tothom.  
Les institucions públiques són les principals responsables de dissenyar la mobilitat, implementar-la i 
sensibilitzar la ciutadania, i a més compten amb la participació de diversos actors del territori. Es tracta 
d’un dret bàsic instrumental que permet accedir a altres drets. 
Els espais públics i les estructures de mobilitat han de vetllar per l’accessibilitat de les persones als 
serveis bàsics de les ciutats,  a la feina i als centre d’atenció que els garanteixin una vida digna; per 
això s’han de preveure mecanismes que permetin que tothom es desplaci amb equitat.  
La mobilitat ha de preveure modes sostenibles per preservar la salut de les persones i la qualitat de 
l’entorn natural, ha de tenir en compte les necessitats de tothom i  ha d’estar a l’abast de tota la 
ciutadania. Alhora, cal definir estratègies per controlar i reduir la contaminació i millorar la qualitat de 
l’aire, un gran repte d’escala metropolitana.   
 
 Equipaments, espais públics i espais oberts  
Els espais públics urbans estan formats per una gran diversitat de llocs físics (places, parcs, carrers, 
etc.) i d’equipaments (biblioteques, piscines, escoles, etc.), i cal planificar-los, dissenyar-los, construir-
los i, posteriorment, gestionar-los. Tots aquests espais públics han de donar resposta a les necessitats 
dels habitants de les ciutats, han de contribuir a erradicar les desigualtats que s’hi generen i han 
d’ajudar a garantir el dret a la ciutat. Amb aquest objectiu, calen bones propostes tècniques que vetllin 
per incorporar les necessitats, els interessos i les demandes de tota la ciutadania i que garanteixin uns 
espais públics segurs, inclusius, equitatius i sostenibles. 
Més enllà dels espais urbanitzats, l’accessibilitat als espais naturals i les vies de participació per 
gestionar-los han d’estar a l’abast de tota la ciutadania. Els espais naturals inclouen àrees protegides 
o de conservació, grans espais urbans naturalitzats i espais intermedis entre la ciutat i la natura que no 
s’han urbanitzat. Tots aquests espais representen el pulmó de les grans ciutats i s’associen a la qualitat 
de vida. Aquesta infraestructura verda metropolitana és essencial per a l’ecologia i el confort i la salut 
de la població. Així mateix, els espais oberts metropolitans són un suport per a les activitats 
relacionades amb l’agricultura i ajuden a donar resposta al dret a l’alimentació digna i de qualitat. 
9 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 9-18 https://bop.diba.cat A
 
La gestió dels espais oberts s’ha d’articular amb les ciutats i les metròpolis. Especialment, cal facilitar-
hi l’accés de les persones i promoure estratègies de gestió participativa i compartida entre 
administracions i ciutadania.  
 
 Qualitat dels ecosistemes naturals 
La preservació de la qualitat dels sistemes naturals sovint es deslliga de la qualitat dels serveis bàsics 
que rep la població. Aquests ecosistemes ens proveeixen d’aigua neta, aire net i sòl agrícola, entre 
d’altres, i no se sol pensar que són imprescindibles per a les metròpolis. La conceptualització, la 
planificació i la gestió dels serveis bàsics d’una gran ciutat són elements clau: l’abastament d’aigua i la 
gestió de residus, entre d’altres, sovint requereixen una gran tecnificació i els coneixements de 
persones altament qualificades.  
Actualment, la millora de la gestió dels residus i de l’aigua són prioritats per a la gran majoria de les 
àrees urbanes dels territoris on coopera l’AMB, que busca identificar-hi solucions efectives amb costos 
baixos a través de la participació i la implicació dels diversos actors compromesos amb aquests reptes. 
La gestió dels recursos naturals ha de tenir una visió global, integrada en els projectes que es 
desenvolupen. Aquesta gestió ha de facilitar espais que permetin que els organismes pertinents, amb 
implicació de la ciutadania, els controlin per oferir un servei adaptat al territori i a les persones de 
manera equitativa i inclusiva.  
La incorporació d’aquesta mirada en els projectes de cooperació és imprescindible per protegir els 
ecosistemes i garantir els drets ambientals i el dret a la salut. Cal disposar d’eines que permetin fer una 
bona educació ambiental i que donin a conèixer als responsables polítics, als tècnics i a la ciutadania 
en general els reptes ambientals i els hàbits que faciliten una bona preservació del medi.  
 
 Desenvolupament socioeconòmic  
Les àrees urbanes són motors de l’economia, però al mateix temps s’hi troben grans bretxes. El dret a 
una vida digna i autònoma demana una estructura socioeconòmica que consolidi la generació d’uns 
recursos econòmics determinats i l’accés als serveis bàsics. A més, l’impacte de la COVID-19 i 
l’increment de les desigualtats sorgides arran de la dificultat de mantenir les activitats econòmiques, 
posen de manifest la necessitat d’articular propostes arrelades al territori i que responguin a la realitat 
social de cada lloc. 
El desenvolupament socioecònomic té una funció important en la transformació de les àrees urbanes 
justes i equitatives, i la cooperació també l’ha de tenir en compte. Així, sense ser pròpiament un 
enfocament transversal, es considera que els projectes que es portin a terme han d’incorporar l’anàlisi 
socioeconòmica, i també poden incloure iniciatives econòmiques diverses, com ara estratègies 
d’implementació i gestió d'economia social i solidària, en relació amb els sectors que es prioritzen en 
aquest pla.  
 
 Educació per a la ciutadania global 
Les desigualtats al món no tenen una sola dimensió i per poder-les afrontar cal treballar tenint en 
compte la complexitat i la diversitat de causes; per això l’educació per a la ciutadania global esdevé un 
element tan important com l’actuació als territoris on s’expressen les desigualtats més greus.  
L’educació per a la ciutadania global, amb una mirada local i global alhora, difon i reforça coneixements, 
anàlisis crítiques i propostes transformadores envers les causes que generen desigualtats i conflictes 
al món. Així, contribueix i fomenta el canvi d’actituds i pràctiques transformadores, compromeses amb 
la justícia, els drets, les llibertats i la sostenibilitat de totes les persones i l’entorn natural. Aquestes 
propostes es duen a terme, a més, amb tot tipus de col·lectius i d’organitzacions, per donar-les a 
conèixer, implicar-hi la gent i promoure accions ciutadanes que permetin afrontar les causes que 
generen les desigualtats al món.  
10 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 10-18 https://bop.diba.cat A
 
Convé ressaltar la necessitat de no deixar d’aprofundir en el coneixement d’aquestes desigualtats per 
generar noves eines polítiques, socials i tècniques que permetin encarar-les amb més força. 
Dimensions geogràfiques 
L’AMB ha anat cooperant de manera estable amb unes zones geogràfiques determinades, identificades 
a partir de l’anàlisi de contextos, vincles i processos de col·laboració. Aquesta priorització ha conduït a 
un treball aprofundit, a la construcció de xarxes de col·laboració sòlides, a l’aprenentatge recíproc i a 
actuacions transformadores que demanen una actuació continuada.  
En la mateixa línia, aquest Pla director manté la col·laboració amb els territoris que es van prioritzar en 
el Pla director anterior (2017-2019) per donar sentit als processos i les estratègies de cooperació que 
s’han impulsat. També se centra en els territoris amb els quals hi ha una vinculació més estable en el 
temps, que han permès establir espais de confiança per poder afrontar canvis transformadors a partir 
de relacions horitzontals sòlides. 
 
Aquest Pla director prioritza quatre àrees geogràfiques: 
 Mediterrània: espai proper i estratègic per a l’AMB, amb una llarga tradició de col·laboració i 
amb forts lligams històrics, socials i econòmics. A més, en l’actualitat, els conflictes oberts a la 
zona interpel·len de manera directa per la gran quantitat de persones desplaçades a causa de 
conflictes armats que cerquen l’oportunitat d’una vida digna a Europa. El focus principal se 
centra en les actuacions a la Mediterrània oriental, que és on majoritàriament tenen lloc 
aquestes situacions, i en un dels principals focus de conflicte: el territori sirià.  
 Mesoamèrica: àrea que compta amb una llarga trajectòria i una relació històrica de treball amb 
l’AMB, que ha permès portar a terme propostes diverses i establir col·laboracions sòlides. Es 
fa un èmfasi especial en l’àrea metropolitana de San Salvador, on la cooperació de l’AMB pren 
força gràcies a la visió metropolitana i als àmbits d’expertesa de la institució. 
 Àfrica: territori empobrit que viu una transformació profunda. El creixement i la pressió que rep 
hi han generat grans reptes metropolitans, perquè les ciutats s’estenen sense una planificació 
estructurada i amb una gestió, sovint, molt debilitada. Àfrica és un continent amb una gran 
diversitat: hi ha realitats socials, polítiques i estratègiques molt diferenciades entre si, per això 
les actuacions es concentren en entorn concrets, per fer-les més efectives i emmarcar-les en 
les experteses pròpies. L’AMB treballa, especialment, a l’Àfrica occidental i a l’àrea 
metropolitana de Maputo. 
 Àrea Metropolitana de Barcelona: espai propi d’actuació, on es fa un treball estret i directe amb 
municipis i organitzacions de la societat civil. S’actua amb una mirada molt significativa cap a 
l’educació per a la ciutadania global, i també en la tasca de construir una cooperació concertada 
amb els diferents actors en el territori. Així mateix, cal tenir en compte que l’espai metropolità 
pren dimensions globals a través de les noves tecnologies i xarxes socials.  
En els casos d’emergència i postemergència que puguin sorgir durant el període d’execució del Pla, es 
valorarà cooperar amb altres territoris sempre que es consideri adient i s’alineïn amb les diverses 
dimensions definides en aquesta política.  
De manera puntual, s’inclouen propostes d’intercanvi d’experiències i construcció de coneixement amb 
ciutats i metròpolis d’Amèrica del Sud i el Carib. 
 
Modalitats de cooperació 
S’adopten dinàmiques diferents per als projectes i les actuacions de cooperació internacional en funció 
de com interactuen els diversos actors implicats. 
 Cooperació directa amb actors dels territoris 
11 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 11-18 https://bop.diba.cat A
 
La cooperació directa amb els territoris fa referència a les accions de cooperació que l’AMB porta a 
terme directament amb actors de territoris metropolitans o urbans amb reptes rellevants i amb grans 
desigualtats. Es duen a terme projectes i accions sorgits de processos participatius amb els diversos 
actors del territori, que es treballen des de l’horitzontalitat, posant en comú tots els coneixements i 
compartint les experiències respectives. En aquesta modalitat, cal destacar el suport tècnic que hi pot 
aportar l’AMB, pels seus coneixements i singularitat com a institució supramunicipal. 
 Cooperació amb els ajuntaments 
Els ajuntaments dels municipis que formen l’AMB tenen propostes pròpies de cooperació internacional, 
amb prioritats específiques i recursos disponibles. L’AMB estableix una cooperació coordinada amb els 
ajuntaments, que s’adapta a les necessitats de cada cas, i es fa una feina conjunta per tal de sumar i 
complementar i es facilita el treball en xarxa entre ajuntaments, amb una mirada metropolitana. Les 
dues grans línies d’actuació són la cooperació coordinada i l’educació per a la ciutadania global en 
xarxa. 
 
Aquesta modalitat també fa especial atenció a les estratègies de complementarietat entre els municipis 
i l’AMB, per exemple amb la cooperació tècnica. 
 Cooperació en concert amb altres institucions 
La cooperació concertada potencia la coordinació entre els diversos actors presents en un mateix 
territori per fer una acció conjunta. Aquesta modalitat pot prendre diverses formes: hi pot haver 
coordinació entre actors diversos, com administracions locals o supramunicipals, amb la possible 
participació d’altres actors, com ara xarxes de cooperació, i amb intensitats de participació i coordinació 
variades segons el projecte o l’acció que es dugui a terme.   
Es considera que la cooperació concertada potencia la complementarietat, el treball en xarxa i les 
col·laboracions, i  propicia la implementació d’accions de gran impacte. 
 Cooperació amb altres actors  
En general, la cooperació amb altres actors es duu a terme a través de projectes de cooperació, refugi 
i educació per a la ciutadania global. En la majoria dels casos, les propostes les lideren ajuntaments i 
organitzacions de la societat civil, i l’AMB hi aporta suport econòmic, coneixements o formació, entre 
d’altres, i en fa un seguiment. Els projectes poden implementar-se a l’exterior, amb alguna entitat sòcia 
local, o a l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’ha de coordinar amb el teixit social del territori. 
 
D’aquesta manera, sempre es treballa de manera conjunta i amb una visió local i global alhora, i es 
duen a terme propostes de: 
- Cooperació internacional 
- Refugi a la Mediterrània, emergència i postemergència 
- Educació per a la ciutadania global 
 
Actors 
L’AMB estableix mecanismes de treball amb una àmplia diversitat d’actors, tant externs com interns, 
amb cadascun dels quals defineix una dinàmica de col·laboració específica. D’aquesta manera, la 
institució metropolitana impulsa polítiques de cooperació des de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, 
el Servei de Cooperació en estreta relació amb Relacions Internacionals i la resta de serveis i àrees. A 
més, col·labora amb ajuntaments, associacions de municipis, ONG, xarxes internacionals, centres 
d’investigació i educació, mitjans de comunicació, moviments socials i empreses solidàries, entre 
d’altres. Cada projecte compta amb els actors estratègics més adequats per assolir els objectius i 
processos previstos, i en cada cas es defineixen les responsabilitats i els mecanismes de coordinació 
adients per obtenir un bon resultat. 
L’AMB identifica els actors segons els àmbits específics d’actuació i estableix col·laboracions en funció 
12 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 12-18 https://bop.diba.cat A
 
de les iniciatives (tant amb socis locals en els països on es desenvolupen els projectes com amb 
organitzacions a Catalunya). La cooperació de l’AMB se centra en àrees metropolitanes de territoris 
empobrits, però també en municipis urbans i associacions de municipis: sempre cerca els perfils més 
adequats i estratègics per a cada actuació. 
 Ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 
Els ajuntaments de l’AMB, com a membres de la institució, són socis clau en les polítiques de 
cooperació internacional de l’AMB. La realitat municipal en aquesta àrea és molt diversa i les 
necessitats en relació amb la cooperació internacional també canvien substancialment. S’estableixen 
relacions específiques segons la dimensió i els recursos dels quals disposen, com també en funció de 
l’experiència i les propostes que porten a terme. L’AMB col·labora amb tots els ajuntaments que tinguin 
propostes relacionades amb aquest Pla director i reforça especialment els que compten amb menys  
recursos  i capacitats per dur a terme els projectes proposats. 
 Entitats sòcies 
Tots els projectes es porten a terme mitjançant un treball conjunt amb organitzacions i administracions 
locals, que coneixen la realitat concreta del la zona on es vol actuar, amb les quals es manté una relació 
horitzontal i es fa una feina col·laborativa per definir els objectius, les actuacions previstes i les 
metodologies de la proposta que es vol implementar; és a dir, s’estableix un marc de col·laboració per 
implicar-hi els actors del territori. 
 Administracions catalanes en l’àmbit de la cooperació internacional 
L’AMB ha signat acords marc de col·laboració amb algunes administracions catalanes que es 
despleguen en projectes compartits en territoris empobrits per millorar l’impacte de la cooperació. A 
més, col·laboren en l’articulació de línies de treball conjuntes que permetin fer una acció més àmplia i 
efectiva, així com endegar debats sobre les polítiques públiques i la transformació de la cooperació 
internacional.   
Les administracions catalanes amb les quals col·labora l’AMB inclouen l’Agència Catalana de 
Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya (ACCD), la Diputació de Barcelona, el 
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) i l’Ajuntament de Barcelona. 
 Xarxes internacionals 
Des de fa anys, l’AMB ha establert una col·laboració estreta i privilegiada amb xarxes regionals i 
internacionals de ciutats que tenen un marc d’actuació molt paral·lel al propi. Així, s’ha consolidat el 
treball amb MedCities i Metropolis, a través de sengles convenis de col·laboració, que permeten un 
intercanvi constant, el desenvolupament de propostes conjuntes i la presentació en fòrums 
internacionals. Aquestes xarxes són agents clau per a la política de cooperació de la institució, el 
coneixement dels espais internacionals i les accions que s’hi poden dur a terme. 
 ONG 
L’AMB estableix acords i dona suport a projectes que proposen i desenvolupen les ONG amb línies 
d’actuació pròpies. Conjuntament, fan accions coordinades per adquirir coneixement específic de cara 
a implementar projectes i integrar-hi els principis transversals. 
 Organitzacions del territori 
En la implementació dels projectes l’AMB cerca complementarietats que aportin qualitat i garanteixin 
l’execució dels projectes. Per això col·labora amb organitzacions establertes als territoris on es volen 
dur a terme les propostes; organitzacions que, a més de ser bones coneixedores de la realitat local, 
també són expertes en desenvolupament de projectes de cooperació, treball en xarxa o treball en 
sectors concrets.  
 Centres d’investigació i educació, mitjans de comunicació, moviments socials i empreses 
solidàries 
Hi ha altres actors que aporten experiència i coneixements sobre el territori, amb els quals se cerquen 
mecanismes de complementarietat per enriquir els projectes i la seva implementació. Així, hi ha un 
13 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 13-18 https://bop.diba.cat A
 
conjunt de centres d’investigació, el teixit d’entitats del territori de l’AMB, empreses solidàries, mitjans 
de comunicació i moviments socials que permeten establir vies diverses de treball conjunt. També es 
col·labora amb algunes institucions internacionals, nacionals o locals que actuen als mateixos territoris 
que l’AMB.  
 
Objectius de cooperació internacional de l’AMB per al període 2020-2023 
 
L’AMB, a través d’aquest Pla director, estableix els objectius per al període 2020-2023 per tal de dur a 
terme, amb els recursos disponibles, unes actuacions concretes i diferenciades que permetin incidir en 
la millora de la qualitat de vida i la garantia de drets de les persones de les àrees on actua. Aquest Pla 
director estableix el compromís de fer actuacions que contribueixin a assolir una vida justa i equitativa 
per a tothom i a la sostenibilitat global, amb la voluntat de garantir efectivament els drets de les persones 
i de fer un ús eficient dels recursos naturals, amb uns objectius de treball clars i concisos.  
 
Els objectius es classifiquen en:  
― Estratègics. Estableixen el marc de treball de l’AMB amb visió de futur. 
― Sectorials. Incideixen en les àrees d’expertesa de la institució. 
― D’implementació. Se centren en la metodologia de treball i la posada a la pràctica dels projectes. 
Aquest Pla director vol assolir els objectius següents: 
 
Objectius estratègics 
1. Consolidar la visió holística i transversal de la cooperació internacional de l’AMB 
1.1. Aprofundir en la visió d’una cooperació metropolitana que, de manera horitzontal i 
concertada, esdevingui transformadora i enforteixi el coneixement mutu. 
1.2. Mantenir el marc de referència de les agendes internacionals vigents (com l’Agenda 2030 
per al desenvolupament sostenible i la Nova Agenda Urbana), amb exigència i capacitat 
crítica, a l’hora d’establir les actuacions. 
1.3. Avançar en una concepció holística de totes les actuacions que incorporin els principis 
transversals en les accions de cooperació internacional. 
1.4. Incorporar mecanismes de treball que vinculin de manera transversal les diverses àrees 
de l’AMB per establir eines de complementarietat, d’alineament i de coherència de 
polítiques.  
1.5. Visibilitzar la cooperació internacional de l’AMB de manera coordinada amb les accions 
de relacions internacionals.  
1.6. Destinar el 0,7 %, o més, del pressupost de recursos propis de l’AMB per a la cooperació 
internacional.  
 
 
Objectius sectorials 
2. Promoure, facilitar i enfortir la governança metropolitana 
14 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 14-18 https://bop.diba.cat A
 
2.1. Consolidar el relat propi sobre la governança metropolitana com a eina de cooperació 
internacional i enfortir les eines i els mecanismes de reflexió tècnica i política per a 
l’acompanyament de ciutats i àrees metropolitanes, adaptats als territoris on es treballa.   
2.2. Donar suport en els processos de governança metropolitana dels territoris on es treballa.  
3. Aprofundir en un desenvolupament metropolità que preservi els drets de les persones en tot l’espai 
urbà, de manera que sigui un entorn segur, inclusiu, equitatiu i ambientalment sostenible 
3.1. Enfortir una planificació territorial que preservi els drets de les persones i el dret a la ciutat 
de tothom que hi conviu. 
3.2. Establir mecanismes perquè els entorns urbans disposin d’espais públics, espais verds i 
equipaments a les zones més desafavorides, oberts a tota la ciutadania, per contribuir a 
la qualitat de vida i al benestar de les persones, i, alhora, apostar per infraestructures 
verdes.   
3.3. Promoure i implementar iniciatives per afavorir una mobilitat sostenible, inclusiva, segura 
i equitativa que contribueixi a garantir els drets de les persones i que causi el menor 
impacte ambiental possible en àrees urbanes de gran complexitat.   
3.4. Contribuir a la reflexió i l’elaboració de polítiques i plans d’urbanisme, espai públic i 
mobilitat, i a l’enfortiment de capacitats dels diversos actors. 
4. Contribuir a garantir els drets ambientals a les metròpolis amb la millora de la gestió integral dels 
recursos, especialment de l’aigua i dels residus 
4.1. Incorporar mecanismes de reducció, prevenció i gestió dels residus urbans amb una 
mirada integral i metropolitana, i aportar propostes i reflexió en l’elaboració de  polítiques 
i la implementació d’estratègies en l’àmbit municipal i metropolità per al canvi de 
pràctiques de la ciutadania i de les institucions.  
4.2. Aprofundir en la gestió integral del cicle de l’aigua, de manera que es preservin els 
recursos hídrics, se’n faci una gestió eficient i s’incorporin les millors tecnologies 
disponibles per al tractament d’aigües en cada context. 
4.3. Incorporar, de manera transversal, estratègies integrades per mitigar i adaptar-se al canvi 
climàtic, amb eines adequades com la millora de la gestió hídrica o les energies 
renovables, entre d’altres, i també promoure el coneixement i la reflexió sobre el canvi 
climàtic en relació amb la cooperació, especialment en espais de coordinació. 
5. Donar resposta a les vulneracions dels drets humans en contextos d'emergència 
i postemergència, amb especial atenció als reptes sorgits arran de la pandèmia de la COVID-19, 
així com als conflictes armats i al refugi a la Mediterrània oriental 
 
5.1. Contribuir a l'enfortiment i la recuperació de les ciutats que viuen o han 
viscut situacions d'emergència (conflictes armats, desastres naturals, etc.) per avançar 
en el compliment dels drets humans i continuar donant suport als territoris que acullen 
persones a la Mediterrània oriental. 
5.2. Donar suport, a través d'intercanvis d'experiències i intervencions, als reptes urbans que 
han sorgit i s’han fet més visibles arran de la pandèmica de la COVID-19. 
6. Promoure l’educació per a la ciutadania global vinculada als objectius d’aquest Pla director 
15 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 15-18 https://bop.diba.cat A
 
6.1. Donar a conèixer, des dels diferents àmbits d’expertesa de l’AMB, els drets, les 
desigualtats i les discriminacions al món, així com els conflictes i els factors que els 
desencadenen, amb una visió local i global alhora, per promoure una reflexió amb 
consciència crítica i el compromís de la ciutadania per a la transformació social.    
6.2. Desenvolupar estratègies i accions que facilitin una vinculació forta de l’educació per a la 
ciutadania global amb els projectes que s’implementen i els objectius del Pla director per 
tal d’enfortir la visió local i global.  
Objectius d’implementació 
7. Enfortir els mecanismes per a una bona implementació d’aquest Pla director 
7.1. Fomentar el treball en xarxa entre els actors implicats quan els projectes ho permetin.  
7.2. Enfortir la participació i el treball conjunt amb les xarxes en les quals l’AMB participa com 
a institució i que tinguin una vessant de cooperació, especialment amb Metropolis i 
MedCities. 
7.3. Consolidar espais de coordinació amb les administracions catalanes de l’àmbit de la 
cooperació al desenvolupament per disposar de mecanismes compartits en actuacions a 
l’exterior i al territori metropolità.  
7.4. Cercar oportunitats de finançament a escala europea i internacional, a través de la Unió 
Europea i altres institucions. 
8. Enfortir els models i els processos de cooperació tècnica internacional  
8.1. Aprofundir en les capacitats i els coneixements per enfortir la cooperació tècnica 
internacional de l’AMB. 
8.2. Establir mecanismes de coordinació entre els actors implicats en la cooperació tècnica 
internacional de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB, ajuntaments i actors locals en 
els casos que sigui pertinent).  
9. Enfortir els mecanismes de treball amb els ajuntaments de l’AMB  
9.1. Consolidar les modalitats i eines innovadores que l’AMB ha anat desplegant amb els 
municipis. 
9.2. Enfortir la cooperació coordinada amb els ajuntaments de l’AMB, així com el programa 
d’educació per a la ciutadania global, i estimular l’intercanvi d’aquestes experiències.  
10. Consolidar la incorporació dels principis transversals en les accions de cooperació 
10.1. Enfortir la incorporació dels principis transversals a partir de projectes i accions amb una 
concepció holística.  
10.2. Enfortir les capacitats dels actors vinculats a la cooperació internacional de l’AMB perquè 
integrin els principis transversals mitjançant debats i reflexió, l’elaboració de materials i 
eines i l’organització d’accions formatives.  
11. Enfortir les eines per adquirir els coneixements (territorials, contextuals, estratègics, metodològics, 
de governança i d’àmbits sectorials) generats a través dels projectes i les accions de cooperació 
internacional en què participa l’AMB 
16 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 16-18 https://bop.diba.cat A
 
11.1. Enfortir els mecanismes per generar coneixement, de manera col·lectiva i horitzontal, al 
voltant dels projectes i les accions que duu a terme l’AMB, i divulgar-lo. 
11.2. Contribuir a l’enfortiment dels coneixements i les capacitats dels diversos actors de l’àrea 
metropolitana de Barcelona vinculats a la cooperació i als objectius sectorials tècnics de 
l’AMB.  
11.3. Incorporar estratègies de sistematització i avaluació puntuals que permetin analitzar, 
reflexionar, retre comptes i aprendre. 
12. Fer el seguiment de la implementació del Pla director, donar-ne a conèixer els processos i resultats 
i enfortir la comunicació de l’acció de cooperació internacional 
12.1. Fer un seguiment continuat del Pla director per garantir-ne l’execució i  prendre les 
mesures necessàries per implementar-lo. 
12.2. Elaborar materials de comunicació i difusió adaptats als formats més actuals i als públics 
als quals es vol arribar. 
12.3. Establir objectius específics per a la rendició de comptes i fer-ne el seguiment. 
 
Procés d’elaboració del Pla director i seguiment previst 
 
Reflexions amb els actors vinculats 
En el procés d’elaboració del Pla director de cooperació internacional 2020-2023, l’AMB ha gestionat 
espais per poder escoltar i compartir visions, reflexions i propostes, que s’han recollit i incorporat en el 
procés de redacció.  
Es va poder debatre amb les administracions catalanes que treballen en cooperació internacional 
(Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i 
Ajuntament de Barcelona). També es van fer diverses sessions amb organitzacions amb què l’AMB 
implementa projectes a l’Àfrica, la Mediterrània i Mesoamèrica. 
A més, es van organitzar diversos tallers dinamitzats: un de dirigit i obert a tots els ajuntaments de 
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un altre amb ONG, organitzacions de recerca i entitats educatives, 
i un tercer amb equips de coordinació i tècnics de l’AMB de les àrees i serveis implicats en els projectes 
de cooperació internacional de la institució.  
Tots aquests espais de debat s’han dut a terme a través de plataformes virtuals per les restriccions 
derivades de la COVID-19. 
 
Recursos tècnics, econòmics i experiència: l’expertesa tècnica i el 0,7 % dels recursos propis 
La cooperació internacional pivota sobre diversos pilars: el coneixement expert, l’experiència en 
cooperació internacional i els recursos econòmics. L’expertesa en els àmbits propis de gestió significa 
una aportació diferencial molt valorada per les organitzacions amb les quals treballa l’AMB. Els 
coneixements sobre treball horitzontal i l’experiència en cooperació internacional permeten establir una 
dinàmica de treball pròpia. 
L’AMB té el compromís de dedicar com a mínim el 0,7 % dels recursos propis a la cooperació 
internacional.  
 
Elaboració del Pla director 
A partir de les aportacions i visions rebudes en les entrevistes i els tallers, i amb l’experiència interna, 
l’equip del Servei de Cooperació Internacional de l’AMB ha redactat aquest Pla director, on es 
defineixen les pautes de treball dels propers anys. Aquest Pla mira de ser prou concret per traçar un 
17 
 
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 17-18 https://bop.diba.cat A
 
àmbit de treball clar, i alhora prou dinàmic per poder adaptar-se a noves situacions.  
 
Seguiment i avaluació de la implementació del Pla director  
El Pla director proposa eines per valorar-ne la implementació i analitzar-ne els processos i l’assoliment 
dels objectius. 
L’AMB preveu utilitzar canals propis per difondre aquest Pla director, les accions de cooperació 
internacional i altres activitats vinculades que es duguin a terme, per fer arribar a tots els actors 
interessats la informació de seguiment. Té intenció de fer servir les eines habituals (web, butlletí, correu, 
notes de premsa) i alhora vol cercar i provar eines que s’adaptin millor al context de la cooperació 
internacional i a l’àrea metropolitana, i que puguin facilitar-ne una bona difusió. 
Quan s’acabi el període de vigència d’aquest Pla director, es preveu que se’n faci una avaluació amb 
l’objectiu de reflexionar sobre les estratègies, les metodologies i l’assoliment, així com identificar nous 
reptes i estratègies i aprendre dels processos promoguts.  
 
 
18 
 
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
          
B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 19-5-2021 CVE 202110072687 Pàg. 18-18 https://bop.diba.cat A