Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius Municipals 2019-2035 i Mapa d'Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona (MIEMB) Resum executiu Abril 2020 Estudi promogut per: Estudi elaborat per: Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020 – 2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona (MIEMB) Abril 2020 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona CONTINGUTS 1. Introducció ....................................................................................................................... 6 2. Metodologia ..................................................................................................................... 8 3. Marc normatiu................................................................................................................ 10 4. Dades de context: la ciutat de Barcelona ........................................................................ 11 5. Anàlisi del sistema esportiu de Barcelona ...................................................................... 12 5.1. ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE LA CIUTAT ........................................................................ 12 5.1.1. Espais de Xarxa Bàsica ........................................................................................... 12 5.1.2. Espais de Xarxa Complementària ........................................................................... 12 5.1.3. Espais de Xarxa Activa ............................................................................................ 13 5.2. ELS EQUIPAMENTS DELS CENTRES EDUCATIUS ...................................................................... 16 5.2.1. Espais de Xarxa Bàsica ........................................................................................... 16 5.2.2. Espais de Xarxa Complementària ........................................................................... 16 5.3. ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS AMB OFERTA PER A ADULTS ..................................................... 17 5.4. TENDÈNCIES DE CREIXEMENT PER MODALITAT ESPORTIVA....................................................... 19 6. Avaluació dels dèficits en equipaments esportius .......................................................... 22 6.1. REFERENTS DE PLANIFICACIÓ I METODOLOGIA DE CÀLCUL ....................................................... 22 6.1.1. Referents de planificació........................................................................................ 22 6.1.2. Metodologia de càlcul d’ús dels equipaments ........................................................ 24 6.2. AVALUACIÓ DELS DÈFICITS DE LA XARXA BÀSICA ................................................................... 26 6.2.1. El nivell d’ús de la Xarxa Bàsica municipal .............................................................. 26 6.2.2. El nivell d’ús dels centres universitaris ................................................................... 31 6.2.3. El nivell d’ús dels centres educatius ....................................................................... 31 7. Determinació de necessitats d’equipaments esportius .................................................. 32 7.1. DETERMINACIÓ DE NECESSITATS D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE XARXA BÀSICA ......................... 32 7.2. DIAGNOSI .................................................................................................................... 34 7.2.1 Dèficits en equipaments de Xarxa Bàsica ................................................................ 34 7.2.2. Dèficits en espais de Xarxa Complementària .......................................................... 36 7.2.3. Dèficits en espais de Xarxa Activa .......................................................................... 39 8. Línies estratègiques i de treball ...................................................................................... 41 9. Les Propostes d’Intervenció del Pla d’Equipaments Esportius ........................................ 44 9.1. Els 101 projectes del pla d’equipaments esportius de Barcelona................................... 44 9.1.1 Projectes de reforma, millora o adequació .............................................................. 45 9.1.2 Nous equipaments esportius .................................................................................. 46 9.1.3 Nous espais esportius ............................................................................................. 47 9.1.4 Ampliacions d’equipaments esportius .................................................................... 48 9.1.5 Projectes de planejament urbanístic ....................................................................... 49 9.1.6 Remodelació integral d’un equipament esportiu..................................................... 50 9.2. Modificació dels Projectes d’acord el PEE 2018............................................................. 51 9.3. Projectes i Línies de treball a destacar .......................................................................... 51 3 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 9.3.1 Intervencions destacades de millora, reforma o adequació dels equipaments esportius ......................................................................................................................... 52 9.3.2 Projectes destacats de nous equipaments esportius .............................................. 53 9.3.3 Projectes de referència per a la ciutat de Barcelona ................................................ 54 10. Pla de costos ................................................................................................................... 56 11. Actualització de Dèficits ................................................................................................. 62 11.1. Cobertura de dèficits de xarxa bàsica .......................................................................... 62 11.2. Cobertura de dèficits de xarxa complementària .......................................................... 64 11.3. Cobertura de dèficits de xarxa activa .......................................................................... 64 12. Seguiment de la implementació de les propostes .......................................................... 66 13. Conclusions..................................................................................................................... 68 ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Nombre d’elements i espais d’ús esportiu observats segons tipologia ....................... 13 Taula 2. Les xifres de la ciutat de Barcelona i els seus districtes ............................................... 18 Taula 3. Resum tendències de creixement per modalitat esportiva ......................................... 19 Taula 4. Dèficits detectats als estudis de localització CCE 2008 ............................................... 22 Taula 5. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica .................................................... 23 Taula 6. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica MIEMB 2018 ............................... 32 Taula 7. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica actualització PIEC MIEMB 2018 ... 33 Taula 8. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Bàsica ............................................. 35 Taula 9. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Complementària ............................ 38 Taula 10. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Activa ........................................... 40 Taula 11. Projectes de reforma, millora o adequació d’equipaments esportius actuals ........... 45 Taula 12. Projectes de nous equipaments esportius ................................................................ 47 Taula 13. Projectes de nous espais esportius........................................................................... 48 Taula 14. Ampliacions d’equipaments esportius...................................................................... 49 Taula 15. Projectes de planejament urbanístic ........................................................................ 50 Taula 16. Remodelació integral d’un equipament esportiu...................................................... 50 Taula 17. Estimació dels costos dels projectes per àmbit d’intervenció ................................... 56 Taula 18. Estimació dels costos per cada projecte ................................................................... 57 Taula 19. Actualització dels dèficits de Xarxa Bàsica ................................................................ 62 Taula 20. Evolució dels dèficits de Xarxa Bàsica ....................................................................... 63 Taula 21. Actualització dels dèficits Xarxa Complementària .................................................... 64 Taula 22. Actualització dels dèficits de Xarxa Activa ................................................................ 65 4 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona ÍNDEX DE FIGURES Figura 1. Estructura del projecte ............................................................................................... 8 Figura 2. Estructura i àmbits del treball de camp ....................................................................... 9 Figura 3. Classificació de les xarxes i tipologia d’instal·lacions ................................................. 10 Figura 4. Resum de les instal·lacions esportives de Barcelona ................................................. 11 Figura 5. Distribució dels espais esportius de Xarxa Bàsica ...................................................... 12 Figura 6. Distribució dels espais esportius de Xarxa Complementària ...................................... 13 Figura 7. Mapa distribució espais de Xarxa Activa a la ciutat de Barcelona segons quantitat ... 14 Figura 8. Espais de Xarxa Activa per cada 1.000 habitants ....................................................... 15 Figura 9. Distribució dels espais esportius dels centres educatius de Xarxa Bàsica ................... 16 Figura 10. Distribució dels espais esportius dels centres educatius de Xarxa Complementària. 17 Figura 11. Distribució de les instal·lacions esportives per a la població adulta per tipologia..... 18 Figura 12. Àmbits d’actuació i d’intervenció del Pla d’Equipaments 2020 – 2035 .................... 43 Figura 13. Distribució de les propostes d’intervenció del Pla d’Equipaments 2020 - 2035 ........ 44 Figura 14. Distribució de la inversió per tipologia de projecte ................................................. 57 5 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 1. INTRODUCCIÓ Conèixer la constant evolució de l’activitat física i l’esport i el seu impacte en la ciutat de Barcelona i en la qualitat de vida dels seus ciutadans és un dels aspectes més importants per a l’Institut Barcelona Esports. És per aquest motiu que el seu principal objectiu és poder garantir la possibilitat de pràctica esportiva a tota la població. El Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona (MIEMB) i Pla d’Equipaments Esportius 2019-2035 és una eina pràctica per a la planificació d’equipaments esportius i per a la definició de les directrius del sector esportiu per als pròxims anys. Aquesta eina pretén donar una visió de la situació actual del sistema esportiu barceloní com així oferir instruments per al procés de planificació de nous equipaments esportius i actuacions de millora en els actuals. Es tracta d’un instrument global d’ordenació i planificació estratègica del sistema d’equipaments i espais municipals que recull les competències, la distribució dels equipaments i el seu nivell d’ocupació. El MIEMB i Pla d’Equipaments Esportius 2019-2035 segueix una sèrie d’objectius estratègics que són els següents: sistematitzar en forma d’inventari la informació dels equipaments actuals, diagnosticar la xarxa d’equipaments actual i definir les necessitats a cobrir durant les fases planificades, i per últim, proposar les actuacions a realitzar segons les fases de curt (2019-2022), mitjà (2023-2026) i llarg (2027-2035) termini per adequar, optimitzar i/o millorar les dotacions existents i crear de noves si és necessari. Després de la seva realització en 2018 l’Institut Barcelona Esports i diferents agents implicats, ha treballat en la concreció del pla d’accions del Pla d’Equipaments Esportius. També s’han realitzat algunes actuacions d’inversió en matèria d’equipament esportiu durant el passat 2019. Seguidament es presenta l’informe d’actualització i síntesi d’aquest Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi i Pla d’Equipaments Esportius, el qual engloba el període 2020-2035 alineant-se també amb el Pla d’Inversions Municipals. 6 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona *Al llarg del present document, es fa ús de manera freqüent de diferents acrònims, els quals es mostren a continuació ordenats segons àmbit al qual fan referència. Instruments de planificació i legislació: MIEMB (Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona), PIEC (Pla director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius), LRBRL (Llei Reguladora de Bases de Règim Local). Referents de planificació: PTGC (Pla Territorial General de Catalunya), ABT (Àrees Bàsiques Territorials), AGR (Agrupacions) Tipologia d’instal·lacions esportives – Nomenclatura PIEC CEM (Centre Esportiu Municipal), PAV (Pavelló poliesportiu), POL (Pista poliesportiva), SAL (Sala esportiva), ATL (Pista d’atletisme), PCO (Piscina coberta), CAM (Camp poliesportiu), SAL-e (Sala amb equipament), TEN (pista de tennis), PAD (pista de pàdel), PAL (Piscina a l’aire lliure), FRO (Frontó), SQ (Esquaix), PET (petanca), CON (Altres espais convencional), CAM7 (Camp de futbol 7), ROC (Rocòdrom), BIC (Carril i circuit de bicicleta), TIR (Camp de tir), ALT (Altres espais petits), SIN (Altres espais singulars), AAE (Àrea d’activitat esportiva). 7 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 2. METODOLOGIA El Mapa d’instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona (MIEMB) i Pla d’Equipaments Esportius de Barcelona 2019-2035 s’ha estructurat en 3 fases diferenciades: l’anàlisi del sistema esportiu, la diagnosi i, per últim, les propostes d’actuació, com es mostra en la següent figura: Figura 1. Estructura del projecte Per tal de dur a terme el procés d’anàlisi del sistema esportiu de la ciutat com la diagnosi, s’ha establert una classificació en 4 blocs diferenciant les tipologies d’instal·lacions esportives a partir de les quals s’ha desenvolupat l’anàlisi del sistema esportiu barceloní: Xarxa Bàsica Xarxa Complementària (inclou la Xarxa Instal·lacions esportives públiques Interès Nacional) Centre Esportiu Municipal (CEM)1 Espais escolars Centres públics i centres privats Instal·lacions privades Àmbit associatiu i àmbit comercial Espai públic Xarxa Activa: medi urbà i medi natural Per a cadascun d’aquests blocs s’ha seguit una metodologia adaptada a les característiques del tipus d’instal·lacions que els formen, desenvolupant processos singulars per a cada bloc per tal de poder extreure tota la informació necessària a analitzar. La base fonamental per realitzar l’anàlisi del sistema esportiu de Barcelona ha estat el treball de camp. Aquest s’ha dut a terme per un conjunt de tècnics censals, tant pel que fa a instal·lacions esportives municipals, centres educatius així com totes les instal·lacions i espais esportius que s’han identificat en l’espai públic. En la següent figura es mostra el resum del treball de camp realitzat: 1 A banda de les xarxes establertes en el PIEC (veure punt 3) s’ha considerat adient l’anàlisi dels Complexos Esportius Municipals com a instal·lacions esportives de referència a la ciutadania gràcies a la seva amplia oferta i polivalència esportiva focalitzada a l’esport salut. 8 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Figura 2. Estructura i àmbits del treball de camp 122 Primerament, s’ha realitzat una entrevista amb cadascun dels 10 districtes de la ciutat amb l’objectiu de conèixer un seguit d’aspectes relacionats amb el parc d’equipaments esportius del territori, així com d’altres aspectes relacionats amb aquests. D’altra banda, s’han realitzat 122 visites a les instal·lacions esportives municipals de la ciutat gràcies a un equip tècnic censal que s’ha desplaçat per la ciutat desenvolupant el treball de camp visitant i recollint informació de les diferents instal·lacions esportives. També, s’han visitat 81 centres educatius de la ciutat amb l’objectiu de recollir informació dels seus espais esportius. En darrer lloc, s’ha realitzat la recollida d’informació de tots els espais esportius a l’espai públic, identificant a la vegada instal·lacions de caràcter privat. Durant aquest procés és quan s’han identificat també instal·lacions esportives privades de caràcter comercial, podent així registrar tots els espais i instal·lacions esportives de la ciutat de Barcelona. Aquest treball de camp en l’àmbit de l’espai públic, ha estat recolzat també per un seguit d’instruments previs com han estat el Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya com també el Cens d’espais esportius públics de Barcelona (2016), els quals han esdevingut el punt de partida en aquesta fase d’identificació d’espais carrer per carrer. 9 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 3. MARC NORMATIU El Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Barcelona (MIEMB) ha estat redactat a petició municipal, en el desenvolupament del Pla director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius (PIEC). El PIEC és un instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el Govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina les actuacions relacionades amb els equipaments esportius de Catalunya. El Consell Català de l’Esport (CCE) està treballant en una actualització del PIEC de 2005 per tal d’adaptar els criteris i determinacions inicials d’aquest Pla a les tendències i realitat actual del sistema esportiu català. El present Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius ha seguit aquesta darrera actualització, concretament el document ‘2 aPIEC Les xarxes d’equipaments esportius’ com a marc de referència conceptual. El creixement dels espais de raqueta, sobretot de pàdel, en el territori així com l’aparició i multiplicació d’àrees d’activitat esportiva i l’expansió dels espais de lliure accés per a la pràctica esportiva són aspectes que han propiciat la modificació d’alguns criteris i ítems en l’actualització del PIEC, ampliant la tipologia d’instal·lacions en la Xarxa Bàsica i creant la Xarxa Activa. Els criteris de classificació de les diferents xarxes d’equipaments esportius, amb l’actualització esmentada, queda de la següent manera: Figura 3. Classificació de les xarxes i tipologia d’instal·lacions 10 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 4. DADES DE CONTEXT: LA CIUTAT DE BARCELONA Barcelona compta amb una important xarxa d’infraestructures que possibiliten la pràctica de l’esport i situen la capital catalana com a model de ciutat esportiva. Concretament, són 1.250 les instal·lacions esportives a l’abast de la població. L’elevat nombre d’instal·lacions esportives, tant públiques com privades, permeten a la ciutadania realitzar un ampli ventall de modalitats físiques i esportives. Es mostra una fotografia general de les instal·lacions esportives de la ciutat segons la seva titularitat. Figura 4. Resum de les instal·lacions esportives de Barcelona Instal·lacions Instal·lacions esportives 122 esportives privades 27 municipals associatives 9,8% 2,2% Centres Centres fitness sec 83 Instal·lacions Educatius 339 esportives privades 422 Centres fitness piscina 34 amb instal·lacions comercials esportives 27,2% Especialitzats 305 Altres instal·lacions 33,8% Altres instal·lacions esportives 14 privades 14 públiques 1,1% 1,0% Instal·lacions 6 Àrees d’activitat esportives 306 esportiva d’Interès Nacional 0,5% 24,5% A Barcelona hi ha 1.250 instal·lacions esportives Aquestes instal·lacions estan compostes de diferents espais on practicar activitat física i esport, els quan sumen un total de 3.579 espais i elements esportius de tipologies molt diverses. Les sales, les petanques i les pistes poliesportives són la tipologia d’espai més nombrós que es pot trobar a la ciutat tal com es podrà veure en el proper punt. Al document Annex I. Cens d’equipaments esportius de la ciutat (desembre 2018), es pot trobar la relació de tots els espais esportius de la ciutat, classificats segons les diferents xarxes d’equipaments esportius determinades per la darrera actualització del Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (aPIEC, 2017), la seva tipologia, mòdul, titularitat i districte al qual pertanyen. 11 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 5. ANÀLISI DEL SISTEMA ESPORTIU DE BARCELONA Per tal de realitzar una classificació funcional dels equipaments, s’ha seguit la classificació proposada en l’actualització Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (aPIEC) vist en l’apartat 3 del present document, adaptant-la a la realitat del municipi. 5.1. ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE LA CIUTAT 5.1.1. Espais de Xarxa Bàsica La Xarxa Bàsica de Barcelona està formada per un total de 782 espais esportius, que corresponen als mòduls de Xarxa Bàsica establerts pel PIEC i que es presenten a continuació, classificats segons tipologia. S’ha de tenir en compte però que tots els espais esportius dels centres educatius no queden recollits en les següents taules, sinó que es tractaran més endavant en un apartat específic. Figura 5. Distribució dels espais esportius de Xarxa Bàsica 7,8% 13,6% El tipus d’instal·lació 6,9% que compta amb un major nombre d’espais de Xarxa Bàsica són les pistes de tennis amb 14,6% 207 unitats, seguides per les sales esportives 26,5% polivalents amb 114 unitats i les sales amb equipament amb 113 14,3% unitats. 2,8% 6,0% 0,8% 6,8% POL PAV SAL SAL-e CAM ATL PCO PAL TEN PAD 5.1.2. Espais de Xarxa Complementària A banda dels espais de la Xarxa d’Interès Nacional2, la Xarxa Complementària de Barcelona està formada per un total de 390 espais esportius. Seguidament es presenta de manera visual la 2 Xarxa formada per 18 espais englobats en les instal·lacions esportives següents: Palau Sant Jordi, Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, Camp Nou Futbol Club Barcelona, Palau Blaugrana Futbol Club Barcelona, el Velòdrom Municipal d’Horta i Palau Municipal d’Esports. 12 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona distribució d’aquests espais segons la seva tipologia. Com en la Xarxa Bàsica, en aquest cas els espais esportius dels centres educatius tampoc es recullen en la següent figura. Figura 6. Distribució dels espais esportius de Xarxa Complementària 11,1% 8,2% 3,1% 5,9% 7,5% El tipus d’instal·lació que compta amb un major 5,2% nombre d’espais de Xarxa 17,3% Complementària són les 5,2% sales d’activitats dirigides amb 84 unitats, altres espais esportius amb 67 0,5% unitats, i les àrees 0,0% d’activitat esportiva amb 3,4% 21,6% 43 unitats. 3,9%0,5%6,7% PCO PAL FRO SQ PET SAL CON POL CAM7 ROC BIC TIR ALT SIN AAE 5.1.3. Espais de Xarxa Activa La Xarxa Activa3 de Barcelona està formada per un total de 306 àrees d’activitat física, les quals estan formades per un total de 1.133 elements esportius i 24 espais amb ús esportiu, no sent aquests últims dissenyats ni construïts per a la pràctica esportiva però que els esportistes utilitzen com a tals. A continuació es presenta una taula on es recullen el total d’observacions d’aquests elements i el percentatge que representen respecte del total observat durant la realització del treball de camp. Taula 1. Nombre d’elements i espais d’ús esportiu observats segons tipologia 3 Al document Annex I. Cens d’equipaments esportius de la ciutat, es pot trobar la relació d’espais esportius pertanyents a la Xarxa Activa, tot indicant el nombre d’elements que componen cada àrea, la tipologia i el districte al qual pertanyen. 13 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Elements i espais ús % TOTAL esportiu Àrea de Bany 1 0,1% Àrea Patinable 11 1,0% Bosc Urbà 1 0,1% Circuit d'Activitat Física 33 2,9% Circuit de Córrer 11 1,0% Circuit de Gimnàstica per a gent gran 32 2,8% Cistella de Bàsquet 83 7,2% Espai d'Atletisme 1 0,1% Frontó 6 0,5% Pista de Bàsquet 30 2,6% Pista de Futbol Platja 1 0,1% Pista de Minibàsquet 1 0,1% Pista de Patinatge 5 0,4% Pista de Petanca 674 58,3% Pista d'Skate 7 0,6% Pista de Tennis 2 0,2% Pista de Volei Platja 12 1,0% Pista de Voleibol 9 0,8% Pista Poliesportiva 32 2,8% Porteria de Futbol 1 0,1% Spot 12 1,0% Rocòdrom 1 0,1% Taula de Tennis Taula 189 16,3% Zona d'Escalada 2 0,2% TOTAL 1.157 100,0% Els elements més comuns a Barcelona són, en primer lloc i amb molta diferència, les pistes de petanca, les quals representen un 58,3% del total d’elements observats i es registren un total de 674. En segon lloc, es trobarien les taules de tennis taula que suposen un 16,3% del total d’elements observats, amb un total de 189 taules. En tercer lloc, es troben les cistelles de bàsquet que representen un 7,2% del total amb un registre de 83 cistelles en total. La resta d’elements representen uns percentatges que es troben gairebé tots per sota del 3%, tenint poc pes relatiu en el total. A continuació, es mostra un mapa on apareixen els diferents elements esportius de l’espai públic (figura següent) segons la quantitat que hi ha d’aquests sobre el territori barceloní, podent així veure clarament on s’agrupen més elements d’aquestes característiques i on la seva presència és més residual. A més, es mostra la distribució d’elements esportius per cada mil habitants. Figura 7. Mapa distribució espais de Xarxa Activa a la ciutat de Barcelona segons quantitat 14 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Figura 8. Espais de Xarxa Activa per cada 1.000 habitants Àrees d'activitat esportiva per cada 1000 habitants Elements esportius per cada 1000 habitants Barcelona 0,2 Barcelona 0,7 Ciutat Vella 0,3 Ciutat Vella 0,9 L’Eixample 0,1 L’Eixample 0,4 Sants-Montjuïc 0,2 Sants-Montjuïc 0,6 Les Corts 0,2 Les Corts 0,5 Sarrià-Sant Gervasi 0,1 Sarrià-Sant Gervasi 0,3 Gràcia 0,1 Gràcia 0,4 Horta-Guinardó 0,3 Horta-Guinardó 1,1 Nou Barris 0,3 Nou Barris 1,2 Sant Andreu 0,2 Sant Andreu 0,9 Sant Martí 0,2 Sant Martí 0,8 15 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 5.2. ELS EQUIPAMENTS DELS CENTRES EDUCATIUS Els equipaments esportius de Xarxa Bàsica dels centres educatius de la ciutat de Barcelona està formada per un total de 707 espais esportius4, que corresponen als mòduls de Xarxa Bàsica establerts pel PIEC. 5.2.1. Espais de Xarxa Bàsica Els equipaments esportius de Xarxa Bàsica dels centres educatius de la ciutat de Barcelona està formada per un total de 707 espais esportius, que corresponen als mòduls de Xarxa Bàsica establerts pel PIEC i es distribueixen de la següent manera segons tipologia: Figura 9. Distribució dels espais esportius dels centres educatius de Xarxa Bàsica El tipus d’instal·lació que compta amb un major nombre d’espais són les pistes poliesportives amb 397 unitats, seguides per les sales polivalents amb 264 unitats. 5.2.2. Espais de Xarxa Complementària Els espais esportius de Xarxa Complementària dels centres educatius de Barcelona sumen un total de 528 espais. La següent figura mostra de manera més visual com es distribueixen aquests segons la seva tipologia: 4 Al document Annex I. Cens d’equipaments esportius de la ciutat, es pot trobar la relació d’espais esportius pertanyents als Centres Educatius, indicant el centre educatiu al qual pertanyen i classificats segons tipologia, mòdul, titularitat i districte on s’ubiquen. 16 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Figura 10. Distribució dels espais esportius dels centres educatius de Xarxa Complementària Les sales especialitzades són el tipus d’instal·lació que compta amb un major nombre d’espais de Xarxa Complementària als centres educatius amb un total de 116 unitats. Els altres espais esportius tenen una presència rellevant en els centres educatius amb 270 unitats, sent espais de petites dimensions com pistes petites, taules de tennis taula, cistelles de bàsquet, etc. Pel que fa als centres universitaris, s’han pogut analitzar 3 instal·lacions d’aquestes característiques a la ciutat: les instal·lacions esportives d’Esports de la UPC, les d’Esports UB i l’INEFC. Entre aquestes tres s’ha comptabilitzat un total de 35 espais de Xarxa Bàsica en els quals destaquen les sales polivalents. En Xarxa Complementària, en canvi, s’han comptabilitzat 16 espais. 5.3. ELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS AMB OFERTA PER A ADULTS A continuació s’identifiquen els equipaments esportius de la ciutat de Barcelona (formats per espais de les tres xarxes) que promouen una oferta esportiva per a la població adulta donant resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu i entenent aquesta com una oferta d’esport de salut i lleure que cerca en l’activitat física els beneficis que aporta a la salut generant estils de vida saludables. Així, les instal·lacions esportives associades a aquest tipus d’oferta es classifiquen en quatre grans grups5: els Centres Esportius Municipals amb 41 instal·lacions, els centres d’àmbit privat- associatiu amb 7 instal·lacions, els centres d’àmbit privat comercial del sector del fitness amb 5 No s’han inclòs els clubs de tennis a la comparativa perquè es considera que els seus serveis no són equiparables a la resta de tipologia de centres contemplats. 17 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 117 instal·lacions i centres d’àmbit privat especialitzats amb 305 instal·lacions. La següent figura mostra la distribució d’aquests: Figura 11. Distribució de les instal·lacions esportives amb oferta per a la població adulta per tipologia Centres esportius municipals 8,7% Centres de fitness privats 24,9% Sense piscina Amb piscina 70,9% 29,1% Centres privats especialitzats 64,9% Privats associatius amb serveis similars 1,5% S’ha de tenir en compte que aquestes instal·lacions poden presentar característiques molt diverses en el número i dimensions dels equipaments esportius així com en el seu volum d’usuaris, i per tant no sent comparables entre si. La següent taula mostra de forma general les principals característiques d’aquests espais: Taula 2. Les xifres de la ciutat de Barcelona i els seus districtes Privat comercial Privat comercial Característiques CEM Privat associatiu fitness especialitzat Volum espais Elevat Elevat Mig Reduït Espais de grans PCO, alguns POL Alguns tenen PCO, PAV, POL No dimensions o PAV PCO Varietat Diversitat de d’activitats de la modalitats Àmplia varietat Àmplia varietat Baixa varietat família del esportives fitness Fitness i Arts marcials, Tipologia de Esports aquàtics, Esports aquàtics, activitats activitats cos- modalitats fitness, esports fitness, esports dirigides en sec ment, Cross fit, esportives de raqueta, etc de raqueta, etc i/o aquàtiques etc. Volum d’usuaris Mig/alt Mig/alt Segons centre Baix 18 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 5.4. TENDÈNCIES DE CREIXEMENT PER MODALITAT ESPORTIVA A partir de l’anàlisi6 de les llicències federatives, de les llicències d’esport escolar, dels resultats de les diferents enquestes d’hàbits realitzades a la població barcelonina i de l’anàlisi de tendències, a continuació es mostra una taula resum on s’indica la tendència de creixement o no per a cadascuna de les modalitats esportives objecte d’anàlisi del present MIEM, tot indicant si fan ús o no d’instal·lació esportiva i de quin tipus. Taula 3. Resum tendències de creixement per modalitat esportiva Modalitat esportiva Ús instal·lació Tipologia d'instal·lació Tendència Futbol sala Si POL o PAV Bàsquet Si POL o PAV Handbol Si POL o PAV Voleibol Si POL o PAV Hoquei Si PAV Patinatge artístic Si POL o PAV (paviment específic) Gimnàstica (artística i rítmica) Si PAV o SAL Esgrima Si SAL Halterofília Si SAL Corfbol Si CAM o PAV Futbol Si CAM Rugbi Si CAM Beisbol i softbol Si Camp de beisbol i softbol Criquet Si Camp de criquet Futbol Americà Si CAM Atletisme Si ATL i espai públic Pilota Si FRO Pàdel Si PAD Tenis Si TEN Petanca Si PET Tennis de Taula Si / No SAL o AAE 6 Al document Memòria Descriptiva Volum I del projecte, es pot trobar l’anàlisi de tota la informació a la qual fa referència aquest apartat 5.4. 19 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Arts marcials Judo Si SAL Karate Si SAL Altres arts marcials Si SAL Esports de natació Natació Si PCO o PAL Esports de mar o nàutics Vela No Medi aquàtic Rem de mar No Medi aquàtic Submarinisme No Medi aquàtic A la següent taula es mostra la relació d’esports sobre els quals no s’ha pogut disposar de la informació necessària per poder establir un veredicte precís sobre la tendència de l’evolució de les seves llicències a nivell d’esport federat. En aquest sentit, es fa una estimació sobre aquesta possible tendència en funció de dades provinents del Consejo Superior de Deportes (CSD), l’IDESCAT, comunicacions oficials que transmeten les pròpies federacions, enquestes d’hàbits esportius, notícies específiques esportives sobre la pràctica d’aquests esports i demandes recollides dels diferents districtes. Modalitat esportiva Ús instal·lació Tipologia d'instal·lació Tendència Hoquei patins Sí POL o PAV Hoquei línia Sí POL o PAV Esports de gel Patinatge artístic Si Pista de gel Hoquei gel Si Pista de gel Cúrling Si Pista de gel Patinatge de velocitat Si Pista de gel Esports de natació Waterpolo Si PCO o PAL Natació artística sincronitzada Si PCO o PAL Salts Si PCO o PAL 20 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Esports urbans Skate No / Si Espai públic i skate park Patinatge urbà No Espai públic Scooter No / Si Espai públic i skate park Esports de mar o nàutics Surf No Medi natural Pàdel surf No Medi natural Caiac de mar No Medi natural Natació d'aigües obertes No Medi natural 21 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 6. AVALUACIÓ DELS DÈFICITS EN EQUIPAMENTS ESPORTIUS 6.1. REFERENTS DE PLANIFICACIÓ I METODOLOGIA DE CÀLCUL 6.1.1. Referents de planificació Com a referents de planificació esportiva únicament existeixen els Estudis de Localització realitzats pel Consell Català de l’Esport que fan referència exclusivament a la Xarxa Bàsica. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) és l’instrument bàsic d’ordenació del territori a Catalunya, la seva planificació i definició de polítiques específiques de desenvolupament i reequilibri territorial (aprovat per Llei 1/1995, de 16 de març). Un dels sistemes de propostes que presenta el PTGC són les Àrees Bàsiques Territorials (ABT) que són constituïdes per l’agrupació de petits municipis com a llindar mínim de cobertura territorial per als equipaments col·lectius: salut, sanejament, educació, esports, etc. El PIEC segueix els criteris establerts al PTGC en relació amb les ABT i agrupa els municipis en 64 agrupacions (AGR) per fer la seva planificació estratègica en matèria d’equipaments esportius atenent al càlcul de les necessitats.  Les AGR marquen les necessitats en pistes d’atletisme (ATL) i piscines cobertes (PCO).  Les ABT marquen les necessitats en camps (CAM), sales esportives (SAL), pavellons (PAV) i pistes poliesportives (POL). La taula que es mostra a continuació recull els equipaments esportius de Xarxa Bàsica actuals i deficitaris segons els estudis de localització del CCE (any 2008) per a l’AGR de Barcelona (2001) i la seva ABT (2001).  Els Estudis de Localització concreten a escala municipal la distribució de les instal·lacions, tant les existents com les deficitàries. Aquest càlcul es fa d’acord amb els àmbits territorials constituïts d’acord amb el PTGC per tal que la dotació mínima d’equipaments esportius de Xarxa Bàsica estigui garantida i distribuïda equilibradament arreu del territori. Taula 4. Dèficits detectats als estudis de localització CCE 2008 Àmbit AGR Àmbit ABT AGR ABT Municipi ATL PCO CAM SAL PAV POL Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def 1301 1301 Barcelona 9 4 54 3 69 9 246 1 61 14 319 9 *Act - actuals; Def - dèficit Font: Estudis de localització CCE, 2008 22 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona L’actualització del cens d’equipaments esportius de la ciutat presentada anteriorment, a través del treball de camp realitzat i del Cens d'Equipaments Esportius del Consell Català de l'Esport, ha servit per tenir el catàleg d’equipaments i espais esportius a Barcelona. En aquest sentit, s'han detectat algunes diferències respecte als estudis de localització que es resumeixen a la taula següent, a mode de correcció. Taula 5. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica Àmbit AGR Àmbit ABT Municipi ATL PCO CAM SAL PAV POL Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Estudis localització 2008 9 4 54 3 69 9 246 1 61 14 319 9 Cens MIEM Barcelona 2018 9 4 55 2 62 16 378 0 73 2 459 0 Font: elaboració pròpia; a partir dels Estudis de localització (2008) i l'actualització del cens d'equipaments esportius per al MIEM, 2018. L’actualització del cens ha permès esmenar el dèficit en sales polivalents i pistes poliesportives. Per altra banda, segueix havent dèficit en pistes d’atletisme, piscines cobertes, camps de futbol i pavellons, tot i que per a aquests últims s’ha reduït el dèficit. Les diferències existents entre els espais censats, a banda de la no inclusió dels espais de les instal·lacions privades comercials, es deuen o bé a la desaparició d’algunes instal·lacions o espais esportius en el cas de les disminucions, o bé a noves construccions en els darrers 10 anys en el cas dels augments. Cal tenir present que els Estudis de Localització concreten a escala municipal la distribució de les instal·lacions a partir de variables quantificables: territori i volum de població. No obstant, cada municipi té unes especificitats que són les que configuren la seva realitat esportiva: els esports més practicats, el nombre d’entitats esportives, la política de gestió dels equipaments, etc. Des del Consell Català de l’Esport s’entén aquesta problemàtica, i per aquest motiu es concep un instrument que ha de permetre als municipis determinar les seves pròpies necessitats i complementar les establertes com a bàsiques als estudis de localització: el Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius del Municipi (MIEM). Gràcies a aquest, s’analitza l’ús dels equipaments esportius del municipi d’acord a les singularitats de pràctica d’aquest per tal d’acotar les necessitats en matèria d’equipaments esportius a la realitat. 23 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 6.1.2. Metodologia de càlcul d’ús dels equipaments METODOLOGIA XARXA BÀSICA El Pla Director d’Instal·lacions Esportives de Catalunya (PIEC, 2005) proposa una metodologia de càlcul dels usos dels equipaments esportius de Xarxa Bàsica basada en els usos hora realitzats en l’espai esportiu.  Per ús s’entén la utilització de l’espai esportiu per una persona en una hora. Per tant en el cas que un equip de bàsquet de 8 persones faci ús de la pista del pavelló durant 2 hores, els usos seran 16. Ús = ús persona hora A partir del càlcul dels usos de cada equipament esportiu durant una setmana tipus, es pot realitzar una comparativa amb els usos potencials que defineix el PIEC atenent als diferents mòduls7. Atès al motiu de la no existència metodològica de base quant al càlcul d’usos dels espais de xarxa bàsica de pàdel, tennis i piscines a l’aire lliure o d’estiu, el seu càlcul ha quedat fora d’estudi. Per al MIEM de Barcelona s’ha optat per aplicar una metodologia fonamentada en la del PIEC, però amb criteris propis adaptats a les necessitats de la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu a banda d’aquest criteri d’ús per persona i hora, s’ha realitzat també el càlcul de l’ús grup hora, tenint en compte les característiques dels diferents espais esportius així com les singularitats de les diverses modalitats esportives que s’hi poden practicar.  Per ús grup s’entén la utilització de l’espai esportiu per un grup en una hora. Per tant, si en un PAV 3 hi ha un equip de bàsquet aleví amb 12 esportistes, un equip de volei benjamí amb 10 esportistes i un equip de volei aleví amb 8 esportistes, hi ha 3 grups hora. Ús Grup = ús grup hora 7 Al document Annex III. Metodologia de càlcul d’ús dels equipaments de Xarxa Bàsica, es pot trobar l’explicació de la metodologia emprada per al càlcul de la utilització de cada tipologia d’espai de Xarxa Bàsica. 24 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Per al seu càlcul s’han establert uns paràmetres estàndards d’acord la modalitat esportiva per a cada tipologia d’instal·lació esportiva de forma específica així com s’ha tingut present la possible divisió d’aquesta instal·lació d’acord el seu mòdul.8 METODOLOGIA XARXA COMPLEMENTÀRIA Els espais de Xarxa Complementària presenten singularitats concretes en funció de l’activitat física que s’hi realitza i, generalment, no compten amb una elevada polivalència com és el cas dels espais de Xarxa Bàsica. No existeix un mètode establert per al càlcul dels usos. La seva valoració, doncs, s’ha de realitzar en funció d’elements qualitatius. METODOLOGIA XARXA ACTIVA Per als equipaments de la Xarxa Activa, no s’avalua el nivell d’ús perquè no s’hi realitza pràctica organitzada. En aquest cas, doncs, s’avalua la dotació d’aquests espais a la ciutat. La metodologia emprada per determinar el volum d’elements esportius que es contemplen al MIEMB, s’ha realitzat mitjançant l’observació directa d’aquests elements al voltant de tots els indrets de la ciutat i permetran tots els districtes, barris i carrers. A partir d’aquí, s’estableix una base de dades amb tota la informació recollida en el procés. L’encreuament de la base de dades amb una variable de demografia, com és la població i, una altra variable que és la superfície, especificades per a tots els districtes de la ciutat, ha permès extreure dades interessants sobre la quantificació d’aquests elements de pràctica esportiva. Aquestes dues variables analitzades són: ▪ Nombre d’elements detectats per cada 10.000 habitants On la seva fórmula de càlcul es correspon amb: Nombre total d’alemandes detectats al districte X 10.000 Nombre d’habitants del districte ▪ Nombre d’elements detectats per cada 100.000 m2 On la seva fórmula de càlcul es correspon amb: Nombre total d’elements detectats al districte X 100.000 Total m2 del districte 8 Al document Annex III. Metodologia de càlcul d’ús dels equipaments de Xarxa Bàsica, es pot trobar l’explicació de la metodologia emprada per al càlcul de la utilització de cada tipologia d’espai de Xarxa Bàsica. 25 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 6.2. AVALUACIÓ DELS DÈFICITS DE LA XARXA BÀSICA 6.2.1. El nivell d’ús de la Xarxa Bàsica municipal En aquest punt es presenta el nivell d’ús dels equipaments municipals de la Xarxa Bàsica a través del càlcul d’usos i s’estableix una comparativa amb els usos potencials establerts amb la metodologia explicada en l’anterior apartat per a determinar si l’equipament es troba per sobre de l’ocupació òptima i en quin grau. PAVELLONS POLIESPORTIUS CIUTAT DE BARCELONA Tipologia d’ús Modalitats esportives 9% Multiesport 16% Badminton 3% 1% Altres Rítmica 7% Patinatge 5% 10% 3% Hoquei Patins Bàsquet Handbol 52% 7% 4% 7% Futbol sala 58% 14% Voleibol EF Promoció Competició escolar Competició federada Lleure 4% Nivell Pavellons poliesportius municipals Nivell Pavellons poliesportius municipals ds’aotcuurpaaccióió ds’aotcuurpaacciióó Ús/hora % Grup/hora % < 80% 16 42% < 80% 6 16% 80 a 90% 3 8% 80 a 90% 7 18% De 91 a 120% 14 37% De 91 a 120% 10 26% > 120% 5 13% > 120% 15 39% Es detecten 16 pavellons per sota d’un % Es detecten 6 pavellons per sota d’un % d’ocupació del 80% (42% del total), els quals d’ocupació del 80% (16% del total), els quals encara podrien acollir més usos en horari de encara podrien acollir més grups en horari de tarda. Dels pavellons sobreocupats, 5 tenen tarda. Dels sobreocupats els que tenen un un nivell molt elevat d’ocupació, ja que estan nivell molt elevat d’ocupació passen a ser 15, CAigMuaPlS o P pOerL IsEoSbPreO dReTl I1U2S0 %. i estan per sobre del 120% d’ocupació. 26 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona CAMPS POLIESPORTIUS CIUTAT DE BARCELONA Tipologia d’ús 8% 8% 4% 0,3% 80% EF Promoció Competició escolar Competició federada Lleure Nivell Camps poliesportius municipals Nivell Camps poliesportius municipals ds’aotcuurpaaccióió saturació Existeixen 14 camÚpss/h orpaer sota d’un % Eds ’ocdueptaecció% ten 7 camGrupps/ hoprear sota d%’un % d’ocupació del 100% (36% del total), els d’ocupació del 100% (18% del total), els < 80% < 80% 5 quals encara podrien 8acollir més 2u1%sos en quals encara podrien acollir més g1r3u%ps en horari de tarda. Entre els camps saturats, són horari de tarda. Dels camps sobreocupats, 80 a 100% 6 15% 80 a 100% 2 5% 20 els que tenen un nivell molt elevat els que tenen un nivell molt elevat Dde’ o10c1u ap 1a2c0i%ó, estant per5 sobre del 11230%%. Per dD’eo 1c0u1p a a1c20ió% passen a se9r 23 que es2t3a%n per tant, la meitat dels camps (51%) estan molt sobre del 120% d’ocupació. sat>u 1r2a0t%s. 20 51% > 120% 23 59% PISTES POLIESPORTIVES 27 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona CIUTAT DE BARCELONA Tipologia d’ús Modalitats esportives Multiesport 12% 13% Patinatge 1% Altres 3% 7% 11% Bàsquet Hoquei 20% Patins Voleibol Handbol 11% 1% 0,09% 5,0% 59% Futbol sala 57% EF Promoció Competició escolar Competició federada Lleure Nivell Pistes poliesportives municipals d’ocupació dsd’ocupació ’aotcuurpaacicóió Ús/hora % < 80% 15 48% 80 a 100% 4 13% De 101 a 120% 7 23% > 120% 5 16% Existeixen 21 pistes per sota d’un % Es detecten 19 pistes per sota d’un % d’ocupació del 100% (68% del total), les d’ocupació del 100% (61% del total), les quals encara podrien acollir més usos en quals encara podrien acollir més grups en horari de tarda. Entre les pistes horari de tarda. De les pistes sobreocupades, sobreocupades són 3 les que tenen un nivell les que tenen un nivell molt elevat molt elevat d’ocupació, estant per sobre del d’ocupació passen a ser 5 que estan per 120%. sobre del 120% d’ocupació. PISTES D’ATLETISME 28 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Nivell Pistes d’atletisme municipals Nivell Pistes d’atletisme municipals ds’aotcuurpaaccióió saturació Ús/hora % d’ocupació Ús/hora % < 80% 2 50% < 80% 2 50% 80 a 100% 1 25% 80 a 100% 2 50% De 101 a 120% 0 0% De 101 a 120% 0 0% > 120% 1 25% > 120% 0 0% Hi ha 3 pistes d’atletisme per sota d’un % Amb aquesta metodologia, cap pista resulta d’ocupació del 100% (75% del total). sobreocupada, tot i que hi ha dues que estan D’aquestes, 2 encara tenen marge per acollir al límit de la saturació (Serrahima i Can més usos, ja que estan per sota del 80% Dragó). El fet que pistes que amb la d’ocupació. La del Complex Esportiu Mar metodologia ús/hora resultessin Bella, però, està a un nivell d’ocupació del sobreocupades i amb aquesta no, denota 98%, pel que està al límit de la que els grups d’entrenament no són sobreocupació. La pista del CEM Can Dragó nombrosos, però sí que estan conformats presenta un nivell molt elevat de per un elevat nombre d’esportistes en algun sobreocupació, amb un 135% d’ocupació. cas. 29 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona SALES ESPORTIVES CIUTAT DE BARCELONA Tipologia d’ús 17% 14% 11,4% 57% EF Promoció Competició escolar Competició federada Lleure Nivell Sales esportives municipals saturació Ús/hora % < 80% 0 0% Les dues sales analitzades presenten un nivell d’ocupació elevat, però per sota del 80 a 100% 2 100% 100%, nivell a partir del qual es considera una sala sobreocupada. Així doncs, De 101 a 120% 0 0% aquestes sales estan al límit de creixement en nombre d’usos. > 120% 0 0% 30 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona PISCINES COBERTES: ELS CENTRES ESPORTIUS MUNICIPALS La metodologia emprada per mesurar la saturació és a través de l’indicador “% d’ocupació sobre el màxim històric assolit”. Aquest indicador dóna informació sobre a quin nivell de sobreocupació es troba un CEM en relació amb el seu nivell d’ocupació màxim assolit pel que fa al nombre d’abonats. Cal aclarir, que encara que un CEM estigui al 100% en aquest indicador, no significa que no pugui acollir més abonats, sinó que té més abonats que mai en el seu històric, podent tenir encara possibilitats d’acollir-ne més. Hi haC E6 MCEM que present%en o cuun p%ac ió sobre d’ocupació sobre el seu màximm hiàsxtòimric històric inferior al 80%, i 12 CEM que estan per sota del 90%. Per tant, 6 < 80% aproximadament la meitat dels CEM encara tenen marge de creixement, com a m1í2nim fins al seu màxim asso8l0it .a 90% L’altra meitat dels CEM de la ciutat, estan e2n 1el seu màxim o bé molt aD per 9o1p. a 100% 6.2.2. El nivell d’ús dels centres universitaris Cap dels espais analitzats es troba saturat, sent el pavelló de les instal·lacions esportives d’Esports de la UPC el que es troba amb més ocupació (75%), seguit del de les instal·lacions esportives d’Esports de la UB (71%) i un dels seus camps poliesportius (71%). A trets generals, es pot dir que l’ocupació dels espais en centres universitaris analitzats és del 42%, no havent-hi cap que arribi al seu 100% d’ocupació. 6.2.3. El nivell d’ús dels centres educatius PAVELLONS POLIESPORTIUS PISTES POLIESPORTIVES SALES POLIVALENTS 14 pistes poliesportives de No n’hi ha cap sala que es Només n’hi ha un que supera el les 82 totals analitzades es trobi amb un percentatge 90% d’ocupació. Aquest és el troben per sobre del 100% d’ocupació superior al 60%. pavelló del Centre d’Estudis d’ocupació. És a dir, hi ha un Per tant, gaudeixen d’un alt Montseny del districte de Sant 17% de les pistes gruix d’hores disponibles en Martí, de mòdul 1 i actualment poliesportives dels centres les quals no es fa pràctica té una ocupació del 95%. educatius analitzats que esportiva ni altres activitats estan sobreocupades. fora de l’horari lectiu. 31 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 7. DETERMINACIÓ DE NECESSITATS D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS Les necessitats en equipaments detectades, s’han realitzat segons diferents criteris tant a nivell quantitatiu com a nivell qualitatiu extrets a partir de l’anàlisi realitzada al llarg del present document. Els 4 principals criteris són: 1. Nivell de saturació dels equipaments actuals 2. Previsió de creixement de les diferents modalitats esportives 3. Previsió de creixement de població 4. Demandes recollides per districte 7.1. DETERMINACIÓ DE NECESSITATS D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE XARXA BÀSICA Tal i com s’ha comentat, el MIEM té com a finalitat la concreció de les necessitats en matèria d’equipaments esportius tenint en compte les singularitats de la pràctica esportiva del municipi. D’acord amb el càlcul dels usos i de l'anàlisi dels equipaments esportius que componen el cens, i els dèficits detectats de Xarxa Bàsica als Estudis de localització del CCE 2008, a continuació es mostra una taula amb correccions a aquests: Taula 6. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica MIEMB 2018 Àmbit AGR Àmbit ABT Municipi ATL PCO CAM SAL PAV POL Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Estudis localització 2008 9 4 54 3 69 9 246 1 61 14 319 9 MIEM Barcelona 20189 9 0 55 2 62 17 378 0 73 19 458 0 *Act - actuals; Def - dèficit Font: elaboració pròpia; a partir dels Estudis de localització (2008) i l'actualització del cens d'equipaments esportius per al MIEM, 2018. Amb aquesta correcció després de l’anàlisi dels usos s’observa l’increment de dèficits tant els espais de camps esportius fins a 17 dèficits i en pavellons amb 19 dèficits mentre que es redueix de 3 a 2 el dèficit en piscines cobertes. D’altra banda, els dèficits de pistes d’atletisme, pistes poliesportives i sales desapareixen. 9 Concreció de dèficits d’acord al cens d’equipaments esportius de Barcelona i a l’anàlisi d’utilització i nivells d’ocupació dels equipaments esportius de Xarxa Bàsica. 32 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Pel que fa als nous espais considerats de Xarxa Bàsica amb l’actualització del PIEC 2017, pistes de tennis, pàdel i piscines a l’aire lliure, a continuació es presenta el resum de les necessitats detectades. Taula 7. Dèficits detectats en equipaments de Xarxa Bàsica actualització PIEC MIEMB 2018 TEN PAD PAL Act Def Act Def Act Def 209 0 107 0 23 1 *Act - actuals; Def - dèficit De les instal·lacions que entren a formar part de la Xarxa Bàsica s’identifica un dèficit en piscines a l’aire lliure. 33 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 7.2. DIAGNOSI A continuació es mostra l’anàlisi i la diagnosi sintetitzada en tres DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) que marcaran les línies estratègiques a seguir en el Pla d’Equipaments Esportius 2019-2035. Per a la realització d'aquests DAFO s'han tingut en compte els aspectes positius actuals i de futur, així com els aspectes a millorar. Cada DAFO està vinculat a una temàtica relacionada amb una xarxa d’equipaments. 7.2.1 Dèficits en equipaments de Xarxa Bàsica DEBILITATS FORTALESES ▪ Elevada sobreocupació de PAV i CAM ▪ Es compta amb més SAL i POL de les (en alguns districtes el 100%) necessàries (E. Localització 2008) ▪ Els CAM estan situats a la perifèria ▪ La primera franja de la tarda (de ▪ No s’està donant resposta a la 15.00 a 16.00h) dels equipaments demanda d’alguns esports (rugbi i esportius està alliberada futbol americà) ▪ Nombre significatiu d’instal·lacions ▪ Dificultat que les entitats també privades amb equipaments de Xarxa utilitzin les pistes poliesportives, Bàsica sobretot les de les escoles ▪ La majoria de POL amb ús organitzat ▪ En general, les gespes artificials dels no estan saturades CAM estan al final de la seva vida útil ▪ La UB compta amb un complex esportiu amb marge d’explotació ▪ Àmplia oferta de privats (associatius i comercials) amb serveis equiparables a un CEM Els equipaments de Xarxa Bàsica ▪ Limitació de creixement de les ▪ Hi ha escoles amb possibilitats entitats de PAV i CAM per manca de d’incorporar un PAV o una POL disponibilitat d’un nombre suficient coberta d’instal·lacions ▪ Futura implementació de l’horari ▪ Manca de sòl disponible per nous intensiu a escoles i instituts equipaments (especialment per CAM) ▪ La construcció de noves escoles ▪ Tendència al creixement de poden incloure pavellons en la seva modalitats de PAV que requereixen + concepció m2 o un ús exclusiu del PAV per la ▪ Espais de Xarxa Bàsica de les escoles seva pràctica esportiva (patinatge i infrautilitzats fora de l’horari lectiu hoquei) ▪ Molts practicants d’atletisme opten per la pràctica a l’espai públic 34 Factors interns Factors externs Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona ▪ Futbol federat en constant ▪ Hi ha 2 grans piscines municipals amb creixement, i del femení els propers ús estacional que podrien acollir més anys usos ▪ Necessària convivència d’abonats i ▪ Possibilitats de col·laboració amb clubs a les PCO instal·lacions de titularitat no ▪ Àrees de desenvolupament municipal urbanístic que requeriran de nous ▪ Possible col·laboració amb municipis equipaments esportius veïns per temes de CAM o ATL ▪ Incertesa sobre continuïtat a l’alça ▪ La Universitat de Barcelona disposa d’alguns esports (pàdel...) de nombroses instal·lacions que actualment presenten un nivell baix ▪ Evolució de la tendència a un d’ús increment de la pràctica d’activitats ▪ Es disposa d’instal·lacions esportives de condicionament físic fora de les municipals que actualment no tenen instal·lacions convencionals un ús esportiu, que es podrien recuperar (Palau Municipal d’Esports) AMENACES OPORTUNITATS Taula 8. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Bàsica Nous espais Codi Núm. Observacions En funció del creixement urbanístic i de l’evolució de Piscina coberta PCO 2 la saturació de les piscines existents. Camp poliesportiu CAM 17 Prioritaris en alguns districtes Pavelló poliesportiu PAV 19 Prioritaris en alguns districtes Piscina a l’aire lliure PAL 1 Demanda de districte Font: elaboració pròpia, 2018. En general, els dèficits detectats en equipaments de la Xarxa Complementària es poden resumir amb el següent titular: El dèficit principal es centra en Xarxa Bàsica pavellons i camps per satisfer la demanda actual i futura 35 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 7.2.2. Dèficits en espais de Xarxa Complementària DEBILITATS FORTALESES ▪ Manca una instal·lació permanent ▪ La ciutat compta amb nombroses per organitzar grans campionats de pistes de petanca de lliure accés petanca ▪ El mar és una instal·lació esportiva a ▪ Hi ha espais on es juga a petanca que l’abast de tota la població per a la no disposen d’espais pràctica d’esports nàutics (rem, vela...) complementaris ▪ El Port Olímpic passarà de tenir ús ▪ Hi ha demanda creixent d’alguns comercial a tenir ús esportiu esports que actualment no es pot satisfer (com per exemple el criquet o la escalada) ▪ Manquen instal·lacions per donar sortida a alguns esports minoritaris (patinatge de velocitat, esports de gel...) ▪ Les instal·lacions d’esports nàutics necessiten actuacions per poder ampliar usos ▪ El velòdrom té poc ús Els equipaments de Xarxa Complementària ▪ Manca de sòl per donar respostes a ▪ Molts practicants de petanca de algunes demandes (camp de criquet) diverses tipologies (recreatiu, ▪ La capacitat de creixement en competicions...) equipaments esportius a la ciutat és ▪ Experiència positiva amb adaptacions limitada i és complicat donar reglamentàries per donar sortida a resposta a tots els esports que van esports amb manca d’instal·lacions creixent. (criquet) ▪ Les inclemències del temps no ▪ Alguns equipaments de la Xarxa permeten un ús del velòdrom tot Complementària comporten també un l’any ús familiar i recreatiu (patinòdrom, ▪ En alguns casos es realitza una pista de gel...) pràctica esportiva incívica a l’espai ▪ L’organització de grans públic esdeveniments pot esdevenir una oportunitat per ampliar la Xarxa Complementària i donar sortida a alguns esports AMENACES OPORTUNITATS 36 Factors interns Factors externs Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 37 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona A continuació, es mostra una taula resum dels dèficits detectats per a aquesta xarxa. Taula 9. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Complementària Espai XC Tipus Observacions Manquen instal·lacions per realitzar competicions i millorar i/o Pistes de petanca PET adaptar algunes de les existents. Camp de criquet ALT Manquen espais per jugar a criquet (reglamentaris o no) Manca un espai per al patinatge de velocitat i altres modalitats Patinòdrom SIN del patinatge Manca un nou centre d’esports nàutics i és necessària la Esports Nàutics AAE renovació dels existents Velòdrom CON Cal una ampliació d’usos en temporalitat i en varietat Pistes de gel i Manca instal·lació per ampliar l’oferta esportiva de la ciutat i com CON curling a seu dels JJOO d’Hivern. Esports urbans SIN Manca centre especialitzat en esports urbans i minoritaris Complementar el centre municipal d’escalada per donar Centre d’escalada ROC resposta a la demanda Font: elaboració pròpia, 2018. En general, els dèficits detectats en equipaments de la Xarxa Complementària es poden resumir amb el següent titular: Xarxa Instal·lacions actuals insuficients per cobrir tota la demanda actual i futura Complementària de modalitats esportives específiques 38 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 7.2.3. Dèficits en espais de Xarxa Activa DEBILITATS FORTALESES ▪ Desigualtat territorial en el ▪ Entorn amb molt potencial per la desplegament actual de la Xarxa pràctica en el medi natural (litoral i Activa (poca dotació en determinats Collserola) barris i el Parc de Montjuïc) ▪ Existeixen certs recorreguts que tot i ▪ Manca de connexió al front litoral no estar senyalitzats, són molt per fer el recorregut d’una tirada freqüentats per corredors i ciclistes ▪ L’accessibilitat (aparcament, carril ▪ Obertura de la ciutat al mar i elevat bici) i els serveis (punt d’informació, nivell d’ús per part de la ciutadania lavabos...) a Collserola són ▪ Grans parcs i jardins al nucli urbà per insuficients per l’elevada demanda fer activitat física ▪ No hi ha connexió entre el mar i la ▪ La llera del riu Besòs i futurs projectes muntanya per fer rutes de la ciutat (Parc Lineal, possible ▪ Insuficients connexions rodades cobertura de les rondes...), tenen entre Barcelona i els municipis potencial per la pràctica d’activitat confrontants física ▪ Únicament 4 districtes compten amb ▪ La continuada organització un Parc Esportiu Urbà actualment d’esdeveniments esportius a l’espai públic potencia l’interès per esports practicats al medi urbà Els equipaments de Xarxa Activa ▪ Dificultats en la convivència amb ▪ Hi ha demanda d’elements esportius altres usuaris de l’espai públic en que gairebé no requereixen la alguns casos intervenció de l’espai públic (Ex. spots ▪ Fomentar la pràctica a Collserola, pot de l’skate) saturar encara més l’espai ▪ L’augment de la pràctica a l’espai ▪ Hi ha col·lectius que s’han “apropiat” públic deslliura els equipaments d’alguns espais que no són esportius tancats i reglats tradicionals (Ex. MACBA) ▪ L’envelliment de la població requereix ▪ L’elevada contaminació de les grans d’equipaments propers i de fàcil accés ciutats pot ser un factor negatiu per per continuar amb una vida activa i a la pràctica d’esport a l’aire lliure saludable ▪ Aposta decidida per un model urbanístic de ciutat saludable i activa ▪ S’està duent a terme un procés de planificació del litoral (Pla del Litoral), que pot esdevenir una oportunitat per incorporar elements esportius AMENACES OPORTUNITATS 39 Factors interns Factors externs Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona A continuació, es mostra una taula resum dels dèficits detectats per a aquesta xarxa. Taula 10. Resum dels dèficits en espais esportius de Xarxa Activa Espai XA Observacions Manquen elements esportius per equilibrar la dotació actual a Mobiliari esportiu urbà nivell territorial Com a equipaments de proximitat, és necessari que cada Parcs Esportius Urbans districte disposi del seu És necessària la millora de la connexió del tram litoral, la millora dels accessos a Collserola i la connexió muntanya-mar. Es Circuits recorregut detecta la necessitat d’incorporació d’espais de recorregut per a esports de roda petita. Cal una ampliació dels usos esportius dels espais verds urbans Espais verds urbans existents a la llera del riu, parcs i jardins de la ciutat. Cal regular l’ús de la platja i el mar per fomentar una bona convivència entre banyistes i esportistes. Platja-mar Es detecta la necessitat d’ampliar l’espai destinat als esports de mar i platja per donar sortida a la demanda existent. Font: elaboració pròpia, 2018 En general, els dèficits detectats en equipaments de la Xarxa Activa es poden resumir amb el següent titular: Desequilibri en la distribució territorial, deficiències en la connexió al llarg del Xarxa Activa litoral i de la ciutat cap a Collserola i insuficients espais urbans i de platja-mar 40 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 8. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I DE TREBALL Per a la definició de les actuacions a dur a terme en el Pla d’equipaments Esportius 2020-2035 de la ciutat de Barcelona es plantegen 4 línies estratègiques de referència. Cada una d’elles defineix l’objectiu estratègic a assolir en un àmbit concret5 del parc d’equipaments de la ciutat. En cada una d’elles es defineixen objectius més específics per a concretar l’orientació de les propostes a desenvolupar. Totes les línies estratègiques segueixen la premissa que la pràctica esportiva que es desenvolupa en els equipaments, instal·lacions i espais esportius ha de ser inclusiva i igualitària, tenint present aquests conceptes en totes les accions que es proposen en el present document. Línia Estratègica A COMPLETAR LES NECESSITATS BÀSIQUES DE LA CIUTAT Accions encaminades a incrementar la dotació dels equipaments esportius de Descripció Xarxa Bàsica així com millorar l’estat i la funcionalitat dels equipaments ja existents. ▪ Disposar dels pavellons necessaris per fer front a la demanda actual i futura ▪ Millorar l’actual dotació de camps existent Objectius ▪ Preveure possibles necessitats en piscines cobertes i CEM ▪ Preveure possibles necessitats en piscines a l’aire lliure Línia Estratègica B DOTAR D’ESPAIS PER A UNA CIUTAT ACTIVA Accions per ampliar en espais i usos i millorar la xarxa actual d’equipaments Descripció esportius al medi urbà o natural. ▪ Equilibrar la dotació actual d’elements i espais esportius de lliure ús Objectius ▪ Potenciar l’ús esportiu dels espais verds urbans de la ciutat ▪ Regular i ampliar els espais de pràctica a la platja i al mar 41 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Línia Estratègica C FOMENTAR UNA PRÀCTICA POLIESPORTIVA VARIADA Accions per dotar i millorar la xarxa d’equipaments d’esports minoritaris i que Descripció no es realitzen en espais convencionals ▪ Millorar la dotació d’equipaments per a algunes modalitats específiques Objectius ▪ Millorar i ampliar alguns equipaments existents per incrementar el seu ús Línia Estratègica D TREBALLAR PER LA CIUTAT, L’ESPORT I EL FUTUR Accions amb una visió global de ciutat més enllà de la visió territorial, Descripció encaminades a fer de la ciutat un referent a nivell d’infraestructures per a l’activitat física i l’esport. ▪ Millorar l’accessibilitat i les connexions entre el medi urbà i el natural, així com amb els municipis confrontants ▪ Establir col·laboracions amb altres institucions per ampliar la xarxa d’equipaments existent ▪ Ampliar l’oferta esportiva de la ciutat ▪ Incorporar equipaments per a modalitats específiques que tinguin també un Objectius ús recreatiu i familiar ▪ Fer dels Parcs Esportius Urbans equipaments de proximitat ▪ Aprofitar futurs projectes per a la inclusió d’espais esportius ▪ Millorar alguns equipaments existents per incrementar el seu ús ▪ Reordenar i completar la xarxa d’alguns equipaments per equilibrar la seva dotació al territori El desenvolupament d’aquestes línies estratègiques es va plantejar en el document inicial de 2018 a ser desenvolupades a través de 4 grans àmbits d’actuació relatius a la tipologia d’intervenció a realitzar a l’equipament. En el treball l’actualització del pla d’equipaments, aquests quatre àmbits han acabat concretant-se en 6 àmbits d’intervenció, tal com es pot veure en la següent figura: 42 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Figura 12. Àmbits d’actuació i d’intervenció del Pla d’Equipaments 2020 – 2035 ARE Ampliació / Reconversió / Remodelació equipaments CE Centres educatius actuals Àmbits d’actuació PU NC Noves Planejament Urbanístic construccions Àmbits d’intervenció A. Actuacions de reforma, millora o adequació B. Actuacions de nous equipaments esportius C. Actuacions de nous espais esportius en l’espai públic D. Actuacions d’ampliacions d’equipaments esportius E. Actuacions de plantejament urbanístic F. Actuacions de remodelació integral d’equipaments esportius Aquesta nova classificació de les propostes s’alinea amb la nomenclatura de la resta d’eines de planificació d’equipaments municipals de la ciutat de Barcelona i permet identificar de manera més precisa la tipologia d’intervenció a desenvolupar. L’àmbit inicialment previst de centres educatius ha estat inclòs dins la tipologia d’intervenció corresponent, sent en la seva totalitat actuacions de reforma, millora o adequació. 43 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 9. LES PROPOSTES D’INTERVENCIÓ DEL PLA D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS 9.1. ELS 101 PROJECTES DEL PLA D’EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE BARCELONA Seguidament es presenten les propostes d’intervenció del Pla d’Equipaments Esportius de Barcelona 2020-2035, sent aquestes el resultat del treball realitzat en l’elaboració del Mapa d’Equipaments Esportius de Barcelona i la identificació de les seves necessitats, i el treball realitzat al llarg del 2019 de l’Ajuntament de Barcelona juntament amb els diferents agents implicats per a la concreció de propostes i el seu alineament amb el Pla d’Inversió Municipal. En l’elaboració d’aquestes s’han tingut en compte diferents aspectes, com són les reserves de sòl existents, les necessitats dels diferents Districtes, el nivell d’inversió de les propostes i la previsió de creixement de la població. Les propostes s’acompanyen d’un estudi de costos aproximat d’inversió. Aquestes propostes d’intervenció són projectes a desenvolupar a la ciutat de Barcelona a partir dels 6 àmbits d’intervenció descrits en el darrer apartat, el qual inclou des de remodelacions, millores o adequacions de les instal·lacions existents, la creació de nous equipaments i espais esportius fins a actuacions urbanístiques. Aquestes intervencions s’emmarquen dins la Xarxa Bàsica, la Xarxa Complementària i la Xarxa Activa que s’estableixen a la darrera revisió del Pla Director d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (aPIEC, 2016). Figura 13. Distribució de les propostes d’intervenció per àmbits del Pla d’Equipaments 2020 - 2035 101 PROJECTES A. Actuacions de D. Actuacions reforma, millora o 42 d’ampliació 9 adequació d’equipaments esportius B. Actuacions de nous E. Actuacions de equipaments 26 plantejament 6 esportius urbanístic C. Actuacions de nous F. Actuació de espais esportius en 17 remodelació integral 1 l’espai públic equipament esportiu Seguidament, es presenten les diferents propostes que s’engloben dins d’aquests àmbits d’intervenció 44 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 9.1.1 Projectes de reforma, millora o adequació Els projectes de reforma, millora o adequació dels equipaments esportius actuals consisteixen en intervencions en equipaments i espais esportius ja existents. Aquestes intervencions són necessàries per a poder respondre als requeriments actuals a nivell normatiu. Gran part de les accions són derivades de la necessitat de reformes o ampliacions d’espais esportius i complementaris a la pràctica esportiva per tal d’adaptar-se a les demandes esportives existents amb la finalitat d’actualitzar l’oferta, ampliar activitats i usos i garantir uns espais de qualitat en el desenvolupament de la pràctica esportiva. Seguidament es llisten els 46 projectes previstos dins l’àmbit d’intervenció: Taula 11. Projectes de reforma, millora o adequació d’equipaments esportius actuals A. Projectes de reforma, millora o adequació d’equipaments esportius actuals 1 Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Sant Sebastià 2 Millores d'ampliació d'espais i adequació normatives (llicència) al CEM Estació del Nord 3 CEM Estació del Nord: adequació per obtenció llicència ambiental i possible ampliació 4 Millores sostre CEM Piscina Sant Jordi 5 Pistes Municipals de Tennis Montjuïc: 2a fase de millores 6 Escola Municipal d'Hípica de la Foixarda: Pla Director 7 Camp Municipal de Softbol: tercera fase 8 Millores CEM Pau Negre - Parc del Migdia 9 Millores Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas 10 Vestidors nous als Camps Mpals de Rugbi i Futbol Teixonera Vall d'Hebron 11 Vestidors nous, canvi de gespa i redistribució espais Complex Esportiu Llars Mundet 12 CEM Mundet 4a fase 13 Ampliació serveis fitness CEM Olímpics en funció Pla de la Llosa 14 CEM Guinardó: projecte remodelació PAL 15 Centre Municipal Tennis Vall d'Hebron (a definir segons Pla Director encarregat) 16 CEM Horta: vestidors Camp de Futbol 17 Ampliar la dotació de vestidors al Camp Turó de la Peira 18 Ampliar la dotació de vestidors al Camp Porta 19 Remodelació POL Can Peguera 20 Aprofitament espai solàrium CEM Can Dragó (mesos d'hivern) 21 CEM Can Cuyàs (actual): remodelació vas PCO 22 Remodelació vestidors Pista Poliesportiva Municipal C/Lanzarote 23 Construcció grades i nous vestidors (a sota) camp de futbol Bon Pastor 45 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 24 CEM Bon Pastor: remodelació vestidors 25 Millores vestidors CEM Trinitat Vella 26 Arranjament filtracions PAL CEM Trinitat Vella 27 Reconvertir a pavelló la Pista Municipal Joan Pujades 28 Espai Esportiu Francesc Abad: 2 POL, tennis taula, volei i gàbies cricket 29 Nova SAL a CEM Vintró 30 Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Júpiter 31 Remodelació i ampliació CEM Verneda Fase 2 32 Piscines Bernat Picornell. Projecte ampliació d’usos PAL tot l’any Piscina M. Montjuïc. Projecte ampliació usos (PAL tot l'any i possible Centre Esports 33 Urbans) 34 Projecte millora Circuits esportius. Connexions municipis veïns i amb Collserola 35 Remodelació Base Nàutica Mar Bella 36 Complex Esportiu UB Diagonal. Estudi obertura a utilització ciutadana 37 Pla Director de pistes de petanca (regulació i actuació millores d'ús ciutadà o esportiu) 38 Ampliació del Centre Municipal de Vela (en el marc del projecte Port Olímpic) 39 Velòdrom d’Horta. Estudi per a la seva ampliació d'usos i obertura a l'entorn 40 Substitució gespa artificial a diferents camps de futbol municipals Pla Centres Educatius. Cobertura o reconversió pistes esportives, major rendibilitat 41 social 42 Port Olímpic. Potenciació usos esportius 9.1.2 Nous equipaments esportius La creació de nous equipaments esportius es basa principalment a cobrir les necessitats d’instal·lacions esportives identificades en el Mapa d’Instal·lacions Esportives de Barcelona. El concepte d’instal·lació esportiva respon als espais construïts o adaptats per al desenvolupament d’activitats esportives els quals estan formades per espais de pràctica, on es desenvolupa l’activitat esportiva i per altres espais de suport que tenen una relació de dependència. Els projectes de nous equipaments esportius contemplen la creació de noves instal·lacions de diversa tipologia tals com pavellons, camps de futbol, complexos esportius municipals, espais nàutics entre d’altres, donant resposta a les necessitats específiques dels diferents districtes així com a nivell de ciutat. La creació d’aquests equipaments esportius serviran per a un augment rellevant de les activitats esportives tant en nombre com en varietat. 46 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Taula 12. Projectes de nous equipaments esportius B. Projectes de nous equipaments esportius 1 Nou pavelló a La Model 2 Complex Esportiu Magòria – Fase 1 (1 CAM-3 i 16 petanques) 3 Complex Esportiu Magòria – Fase 2(1 CAM7 i PAV-4) 4 Nou pavelló a l’IES Consell de Cent (pertany a Sants) 5 Nou CEM (afegint PCO-3 i sales a l’actual Poliesportiu La Marina) 6 Nou camp poliesportiu a Julià de Campmany (donarà servei a tota la ciutat) 7 Nou equipament esportiu a determinar en barri Marina del Prat Vermell 8 Pavelló provisional per acollir usuaris Poliesportiu Municipal de l'Illa 9 Pavelló a parcel·la propera al c. de Collserola (darrera Plaça Alfons Comín) 10 Noves instal·lacions subjectes a reordenació urbanística Plaça Alfons Comín 11 Nou Pavelló al C.Sardenya 420 (pertany al districte d'Horta - Guinardó) 12 Nou pavelló al triangle Via Favència 13 Nou CEM Can Cuyàs (substitueix l'actual) 14 Nou CEM Artesania (substitueix l'actual). Incorporarà PAV-3 15 Nou Pavelló a Casernes Sant Andreu 16 Nou pavelló a Canòdrom 17 Nou Pavelló a Complex Esportiu Espronceda 18 Possibilitat equipament esportiu al C/Santander 19 Recuperació antic CAM futbol AISS Sant Andreu 20 Pavelló i camp de rugbi a futur IES llosa Triangle Ferroviari 21 Nou pavelló Sancho d'Àvila 22 Nou pavelló al CEM Maresme 23 Nou CEM Can Felipa 24 Plataforma Zoo Marí: projecte espais esportius (pista de patinatge, altres, ...) 25 Nou Centre Municipal d’Esports Nàutics (en el marc del projecte Port Olímpic) 26 Nou pavelló a l'actual pista municipal de la Maquinista (Barceloneta) 9.1.3 Nous espais esportius Seguidament es detallen les propostes de creació de nous espais en l’espai públic. Aquestes accions corresponen a aquells espais esportius, mobiliari per a la pràctica d’activitat física i àrees d’activitats destinades a una pràctica esportiva accessible situada en el medi urbà de la ciutat. Crear una Barcelona esportiva i activa és una línia de treball de la ciutat des de fa anys per la 47 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona qual se segueix apostant. Afegint l’increment de la tendència de la pràctica esportiva en el medi urbà així com la creació d’una nova xarxa activa en els documents de base del nou PIEC s’ha considerat adient separar els projectes dels espais esportius dels projectes d’equipaments de caràcter més convencional. Per tant, els següents projectes tenen com a finalitat apropar l’activitat física a tota la ciutadania així com, ampliar i complementar l’actual oferta tenint present les darreres tendències i l’increment de demanda d’aquests espais per part de diferents col·lectius de la ciutadania. Taula 13. Projectes de nous espais esportius C. Projectes de nous espais esportius 1 Elements i espais esportius lliure ús antics Jutjats Psg. Lluís Companys / C. Pujades 2 Espai esportiu lliure ús als Jardins de Sant Pau del Camp 3 Skate o Parc Esportiu Urbà al Parc Estació del Nord 4 Àrees esportives al nou Parc de La Model 5 Circuit saludable / esportiu al barri La Marina 6 Incrementar àrees esportives al Parc de Montjuïc 7 2a fase Espai Bederrida (No vinculat a ampliació Arístides Maillol) 8 Circuits esportius amb fitness a Les Planes 9 Elements esportius i patinables a Jardins Joan Raventós 10 Parc Esportiu Urbà amb la possible cobertura de la Ronda de Dalt 11 Parc Esportiu Urbà en possible cobertura de la Ronda de Dalt (Pça. Alfons Comín) 12 Nou espai patinable a Parc Creueta del Coll 13 Ampliació Ctra. Aigües per connectar amb tram de Nou Barris 14 Parc Esportiu urbà (possible cobertura Ronda de Dalt o Parc Xavier Montsalvatge) 15 POL i elements i espais de lliure ús a Projecte Les Feixes - Trinitat Nova 16 Pistes petanca i altres elements a Z. esp. C. Meridiana (antic camp futbol) 17 Elements esportius urbans Verneda / La Pau 9.1.4 Ampliacions d’equipaments esportius Es preveu l’ampliació rellevant de 9 equipaments esportius ja existents i que es troben en ple funcionament. Aquestes ampliacions contribueixen al fet que la xarxa d'instal·lacions actuals 48 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona ampliï i millori els seus espais de pràctica per oferir un servei de qualitat, adaptant-se a les demandes existents i podent ampliar la seva capacitat actual. Taula 14. Ampliacions d’equipaments esportius D. Projectes de nous espais esportius 1 2on pavelló a Poliesportiu Municipal de l'Illa 2 Ampliació Complex Arístides Maillol 3 Construcció piscina a l'aire lliure al CEM Horta 4 Reconversió espais Complex Esportiu Mundet 5 Ampliació vestidors Complex Esportiu La Clota 6 Remodelació CEM La Sagrera: PAL i 2 SAL 7 Construcció d'una zona de llançaments d'atletisme al Complex Mar Bella 8 Ampliació i cobertura Pistes Municipals La Pau 9 Remodelació i ampliació CEM Verneda 9.1.5 Projectes de planejament urbanístic A banda de les accions a desenvolupar en matèria d’equipaments i espais esportius, hi ha una sèrie de nous projectes a desenvolupar per tal de poder concretar les seves característiques d’acord el planejament urbanístic de la ciutat, valorar la seva viabilitat i forma d’execució i gestió i poder-los fer realitat en un futur. En la seva majoria, el desenvolupament d’aquests projectes té una incidència transversal amb altres àrees així com una participació activa per part dels diferents agents implicats. Per tant, el desenvolupament d’aquestes intervencions de planejament urbanístic, han de concretar en primera instància l’abast i característiques de cada projecte per posteriorment disposar de les propostes i accions concretes a desenvolupar en el territori. 49 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Taula 15. Projectes de planejament urbanístic E. Projectes de planejament urbanístic 1 Projecte "esport en el Parc Lineal de la Sagrera" 2 Projecte "T invertida" Llera del riu Besòs (connexió front marítim i barris colindants) 3 Urbanització Front Marítim Sant Martí. Inclusió espais de sorra i circuits esportius (rodes !) 4 Projecte "Espais públics actius". Coordinar amb projectes Super Illes 5 Pla de Parcs Esportius Urbans (skate, patins, patinets,...) 6 Parc de Montjuïc. Planificació reubicació instal·lacions esportives afectades 9.1.6 Remodelació integral d’un equipament esportiu Finalment, es proposa la recuperació del Palau Municipal d’Esports com a una de les instal·lacions esportives de referència de la ciutat de Barcelona podent actuant com a espai esportiu complementari al Palau Sant Jordi com a seu de grans esdeveniments esportius. Aquesta instal·lació, ha tingut durant molt anys un ús cultural estant en l’actualitat tancada, sense que es realitzi cap tipologia d’ús. L’equipament requereix una remodelació de la instal·lació per adaptar-la a la normativa actual, dotar-la de nous espais esportius i complementaris de qualitat així com dels elements necessaris per a modernitzar-la i ser un equipament referent. El Palau Municipal d’Esports podria acollir tota classe d’esdeveniments i competicions esportives internacionals, estatals i catalanes d’alt nivell així com podent donar servei a la ciutadania. Taula 16. Remodelació integral d’un equipament esportiu F. Projectes de remodelació integral d’un equipament esportiu 1 Palau Municipal d’Esports. Activar la seva recuperació Es considera que la classificació d’aquest equipament en el Cens d’Equipaments Esportius de Catalunya hauria de ser dins la Xarxa d’Interès Nacional. Les característiques d’aquesta instal·lació i la seva capacitat per acollir esdeveniments de gran capacitat, així com la seva situació propera al Palau Sant Jordi i a l’Estadi Olímpic Lluís Companys podent ser instal·lacions complementaries en grans esdeveniments esportius, deriven a que sigui un equipament de referència a nivell català. 50 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 9.2. MODIFICACIÓ DELS PROJECTES D’ACORD EL PEE 2018 Tal com s’ha comentat a l’inici del present document, aquest és una actualització del Mapa d’Equipaments Esportius del Municipi de Barcelona lliurat al desembre 2018 després d’un any de treball per part de l’Ajuntament de Barcelona i altres agents implicats com és el Consorci d’Educació o el treball amb els diferents districtes de la ciutat, en el que s’han acabat de valorar, validar i concretar els projectes finals. Seguidament, s’indiquen les modificacions realitzades d’acord el document inicial en data de desembre de 2018 detallant aquells projectes que han estat predefinits, desestimats o incorporats. A) Projectes proposats en centres educatius que han estat desestimats: o Nou pavelló a l'IES Angeleta Ferrer o Pavelló a Escola Turó del Cargol o Pavelló a l’IES Secretari Coloma o Pavelló a Nova Escola Vila de Gràcia B) Projectes que han estat redefinits o Nou CEM La Marina als barris de La Marina o Pla director del nou centre d'esports urbans a Piscina Municipal Montjuïc o Parc Esportiu Urbà Àurea Cuadrado (millores i possible ampliació exposada pel Districte) o Elements o espais esportius a Can Soler C) Projectes incorporats o Nou espai patinable a Parc Creueta del Coll o Parc de Montjuïc. Planificació i reubicació instal·lacions esportives afectades o Pla Centres Educatius. Cobertura o reconversió pistes esportives, major rendibilitat social o Port Olímpic. Potenciació usos esportius o Millores sostre CEM Piscina Sant Jordi o Millores CEM Pau Negre - Parc del Migdia o Millores Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas o Millores vestidors CEM Trinitat Vella o Arranjament filtracions PAL CEM Trinitat Vella o Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Sant Sebastià o Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Júpiter o Nou espai patinable a Parc Creueta del Coll 9.3. PROJECTES I LÍNIES DE TREBALL A DESTACAR 51 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona El present apartat té com a finalitat destacar les principals intervencions previstes dins d’aquest Pla d’Equipament Esportius per tal de veure la seva incidència en el sistema esportiu de la ciutat i com aquestes ampliaran la capacitat actual i derivaran a una major qualitat de la pràctica esportiva. 9.3.1 Intervencions destacades de millora, reforma o adequació dels equipaments esportius Els projectes de millora, reforma o adequació dels equipaments esportius recullen aquelles propostes que suposen inversions de gran manteniment i/o reparació que no poden ser assumides des dels pressupostos ordinaris d’explotació de les mateixes instal·lacions. També s’inclouen aquelles reformes o intervencions d’adequació a normatives d’aplicació als equipaments esportius, i per millorar l’accessibilitat per a persones amb diversitat funcional. Dins del rellevant volum de propostes d’aquest àmbit d’intervenció es destaquen dues grans línies d’actuació: A) Renovació de la gespa dels camps de futbol, de rugbi i d’hoquei: La vida útil dels paviments esportius requereix la planificació de la substitució de les mateixes per tal de garantir una pràctica esportiva segura. Es preveu la substitució de la gespa de 9 camps de futbol a curt termini els quals són: o 6 camps de futbol grans: Vallvidriera, L’Àliga, Porta, Bon Pastor, Andrade, i Poble Nou o 3 camps de futbol 5/futbol 7: La Bàscula, Trinitat Vella i Júpiter. o Resta pendent per a una segona fase la renovació de gesta de 21 camps de futbol. B) Cobertura de pistes poliesportives en centres educatius: Amb la finalitat de comptar amb un major volum d’espais per a l’esport organitzat de sala es proposa la cobertura de pistes poliesportives dels centres educatius. D’aquesta manera, a més a més de l’ús educatiu (en horari lectiu) que actualment ja se’n fa, aquest es podria ampliar en horari no lectiu per part de clubs i entitats esportives augmentant la seva rendibilitat esportiva i social. Aquestes propostes s’han de desenvolupar de forma conjunta i coordinada amb el Consorci d’Educació de Barcelona amb el qual s’ha treballat per a la identificació d’aquells centres educatius que presenten les característiques adients per a la realització d’aquesta actuació. 52 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 9.3.2 Projectes destacats de nous equipaments esportius Els projectes d’equipaments esportius suposen una ampliació de l’actual xarxa d’equipaments esportius de la ciutat. Com s’ha identificat en el MIEMB, existeix un dèficit en pavellons i camps pel que es proposa reduir a partir d’un pla de pavellons esportius així com un pla de camps poliesportius. A més, amb la finalitat d’ampliar i millorar l’oferta d’activitat física i l’esport a la ciutadania garantint també una major accessibilitat es proposa la construcció i millora de diferents Complexos Esportius Municipals. A) Pla de pavellons esportius Es preveu la construcció de 17 nous pavellons en diferents punts de la ciutat de Barcelona. En el moment actual s’han identificat l’emplaçament de 10 nous pavellons els quals són: o Pavelló la Model o Pavelló La Magòria o Ampliació Poliesportiu Municipal l’Illa o Pavelló Sardenya o Pavelló nou Centre Esportiu Municipal Artesania o Pavelló Casernes Sant Andreu o Pavelló Complex Esportiu Espronceda o Pavelló Canòdrom o Pavelló Sancho d’Àvila o Pavelló Centre Esportiu Municipal Maresme Durant el 2019 s’ha finalitzat la construcció del pavelló poliesportiu municipal Camp del Ferro així com s’ha iniciat la construcció d’un nou poliesportiu al carrer Roger. Resta la concreció de l’emplaçament dels 7 pavellons restants, fet que s’està treballant sota les premisses de donar resposta a les diferents localitzacions de la ciutat que ho requereixen i tenint en compte la planificació urbanística vigent i les reserves de sòl existents per a emplaçar un equipament d’aquestes dimensions. B) Pla de camps poliesportius El Pla d’Equipaments Esportius també preveu la realització de 17 nous camps poliesportius a la ciutat. Les grans dimensions d’aquest tipus d’equipaments esportius, dificulta la localització d’emplaçaments adients per la seva realització. En l’actualitat s’han concretat els següents projectes: o Camp Magòria (Futbol 11 i Futbol 7) 53 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona o Camp Julià de Capmany (Futbol 11) o Camp de Rugbi (Futbol 11 i rugbi) o Nou Camp de futbol del Baró de Viver (Futbol 11) C) Remodelacions integrals dels Centres Esportius Municipals Els complexos esportius municipals són els equipaments de referència de la ciutadania per a la pràctica d’activitat física i esport. En l’actualitat, l’oferta de CEMs existent es troba alineada amb l’actual demanda i futura. Tot i això, davant la vida dels CEMS i la seva necessitat d’adaptar-se a les tendències i activitats esportives actuals i de futur, és necessari preveure la remodelació de diferents equipaments esportius d’aquestes característiques. Concretament es destaquen els següents projectes: o Remodelació integral dels CEM de Can Felipa, Artesania i Can Cuyàs. o Reconversió de l’actual poliesportiu municipal la Marina a un CEM a conseqüència de la previsió d’increment de població a la Marina del Prat Vermell. 9.3.3 Projectes de referència per a la ciutat de Barcelona El Pla d’Equipaments Esportius de Barcelona 2020-2035 contempla dos grans projectes de referència per a la ciutat que es consideren interessants destacar. A) El Pavelló Blau: esport al mar, a la sorra i a l’espai públic. Aquesta actuació proposa el desenvolupament del front litoral sota el nom de ‘Pavelló Blau’. El projecte consisteix a impulsar l’activitat física i l’esport al mar, a la sorra i a l’espai públic unificant tot el front litoral. D’aquesta manera, tota la línia litoral de la ciutat, des del Port de Barcelona fins al Port del Fòrum seria un gran espai generador d’activitat esportiva accessible per a diferents col·lectius de població sent un espai de referència. Aquest projecte compta amb diferents intervencions com per exemple: o Potenciació dels usos esportius i ciutadans del Port Olímpic amb l’ampliació del Centre Municipal de Vela i la construcció del nou Centre d’Esports Nàutics. o Remodelació de la Base Nàutica de la Mar Bella. o Finalització del Passeig Marítim i usos de la plataforma del Zoo Marítim. B) Palau Municipal d’Esports Com ja s’ha comentat, aquesta acció consisteix en la recuperació de la funcionalitat esportiva del Palau Municipal d’Esports com a escenari de referència en la ciutat de Barcelona conjuntament amb el Palau Sant Jordi per realitzar les competicions 54 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona internacionals, estatals i catalanes d’alt nivell. Aquesta instal·lació actualment sense ús esportiu, pot convertir-se en un una nova instal·lació de referència a nivell català, la qual pugui acollir diferents tipus d’esdeveniments esportius. 55 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 10. PLA DE COSTOS El Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 és un projecte ambiciós per a la ciutat de Barcelona per tal de donar resposta al caràcter esportiu d’aquesta. El PEE que compta amb un seguit de projectes amb l’objectiu de fomentar un estil de vida saludable i vetllar pel benestar de la ciutadania. A banda de les inversions en nous equipaments esportius, aquest pla recull les inversions necessàries a realitzar en els equipaments esportius ja existents per tal que aquests continuïn sent equipaments esportius amb un servei de qualitat i adaptat a les necessitats dels seus usuaris i responguin a les exigències normatives. A més, hi ha també una aposta per a donar resposta a la demanda en espais esportius a l’aire lliure, on l’increment de la pràctica esportiva en el medi urbà és una de les tendències més destacades en els darrers anys. D’acord amb aquesta tendència, fer de Barcelona una ciutat activa i accessible és una de les línies de treball de la ciutat en la darrera dècada i per la qual es vol seguir treballant. El volum d’inversió prevista per al desenvolupament d’aquest pla s’estima al voltant dels 295 milions d’euros els quals es distribueixen de la següent forma. Taula 17. Estimació dels costos dels projectes per àmbit d’intervenció Actuacions de reformes, millores o adequació dels equipaments 54.739.370,00 Nous equipaments esportius 158.976.737,00 Nous espais esportius en l'espai públic 11.533.608,77 Ampliacions d'equipaments esportius 40.879.902,00 Actuacions de planejament urbanístic 84.000,00 Remodelació equipament esportiu 29.235.663,00 TOTAL 295.449.280,77 Del total de volum d’inversió estimat, el 57,7% correspon a intervencions d’equipaments esportius i espais esportius de nova creació. Un 32,6% del pressupost previst és per a projectes d’ampliacions, millores i ampliació d’equipaments esportius ja existents. Finalment, el 9,90% del pressupost restant és la previsió del cost de la remodelació integral del Palau Municipal d’Esports, sent aquest un equipament esportiu de referència per a l’esport d’alt nivell més enllà de l’àmbit d’influència de la pròpia ciutat. 56 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Figura 14. Distribució de la inversió per tipologia de projecte Remodelació Integral Palau Municipal d'Esports 9,90% Nous Reformes, equipaments i millores i espais ampliacions 57,74% 32,36% Seguidament es detalla la previsió del cost per a cada un dels projectes previstos. Per a l’estimació d’aquest cost, s’ha comptabilitzat el Preu d’Execució de Contracte (PEC) i el corresponent Impost de Valor Afegit (IVA) del 21%. Taula 18. Estimació dels costos per cada projecte A. Projectes de reforma, millora o adequació d’equipaments esportius actuals Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Sant 1 1.000.000,00 Sebastià Millores d'ampliació d'espais i adequació normatives (llicència) 2 1.800.000,00 al CEM Estació del Nord CEM Estació del Nord: adequació per obtenció llicència 3 150.000,00 ambiental i possible ampliació 4 Millores sostre CEM Piscina Sant Jordi 1.200.000,00 5 Pistes Municipals de Tennis Montjuïc: 2a fase de millores 2.250.000,00 6 Escola Municipal d'Hípica de la Foixarda: Pla Director 500.000,00 7 Camp Municipal de Softbol: tercera fase 700.000,00 8 Millores CEM Pau Negre - Parc del Migdia 400.000,00 9 Millores Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas 325.000,00 Vestidors nous als Camps Mpals de Rugbi i Futbol Teixonera 10 650.000,00 Vall d'Hebron Vestidors nous, canvi de gespa i redistribució espais Complex 11 1.900.000,00 Esportiu Llars Mundet 12 CEM Mundet 4a fase 1.396.370,00 57 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Ampliació serveis fitness CEM Olímpics en funció Pla de la 13 3.630.000,00 Llosa 14 CEM Guinardó: projecte remodelació PAL 678.000,00 Centre Municipal Tennis Vall d'Hebron (a definir segons Pla 15 1.500.000,00 Director encarregat) 16 CEM Horta: vestidors Camp de Futbol 845.000,00 17 Ampliar la dotació de vestidors al Camp Turó de la Peira 330.000,00 18 Ampliar la dotació de vestidors al Camp Porta 990.000,00 19 Remodelació POL Can Peguera 410.520,00 20 Aprofitament espai solàrium CEM Can Dragó (mesos d'hivern) 98.252,00 € 21 CEM Can Cuyàs (actual): remodelació vas PCO 531.518,00 Remodelació vestidors Pista Poliesportiva Municipal 22 990.000,00 C/Lanzarote Construcció grades i nous vestidors (a sota) camp de futbol 23 1.584.000,00 Bon Pastor 24 CEM Bon Pastor: remodelació vestidors 450.000,00 25 Millores vestidors CEM Trinitat Vella 664.000,00 26 Arranjament filtracions PAL CEM Trinitat Vella 276.345,00 27 Reconvertir a pavelló la Pista Municipal Joan Pujades 5.046.250,00 Espai Esportiu Francesc Abad: 2 POL, tennis taula, volei i 28 860.000,00 gàbies cricket 29 Nova SAL a CEM Vintró 300.000,00 30 Adequació a normatives. Llicència mediambiental CEM Júpiter 400.000,00 31 Remodelació i ampliació CEM Verneda Fase 2 30.000,00 Piscines Bernat Picornell. Projecte ampliació d’usos PAL tot 32 30.000,00 l’any Piscina M. Montjuïc. Projecte ampliació usos (PAL tot l'any i 33 18.000,00 possible Centre Esports Urbans) Projecte millora Circuits esportius. Connexions municipis veïns 34 1.850.000,00 i amb Collserola 35 Remodelació Base Nàutica Mar Bella 30.000,00 Complex Esportiu UB Diagonal. Estudi obertura a utilització 36 1.000.000,00 ciutadana Pla Director de pistes de petanca (regulació i actuació millores 37 2.300.000,00 d'ús ciutadà o esportiu) Ampliació del Centre Municipal de Vela (en el marc del 38 15.000,00 projecte Port Olímpic) 58 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Velòdrom d’Horta. Estudi per a la seva ampliació d'usos i 39 13.011.115,00 obertura a l'entorn Substitució gespa artificial a diferents camps de futbol 40 4.600.000,00 municipals Pla Centres Educatius. Cobertura o reconversió pistes 41 - esportives, major rendibilitat social 42 Port Olímpic. Potenciació usos esportius - B. Projectes de nous equipaments esportius 1 Nou pavelló a La Model 4.735.500,00 2 2.719.574,00 Complex Esportiu Magòria – Fase 1 (1 CAM-3 i 16 petanques) 3 Complex Esportiu Magòria – Fase 2(1 CAM7 i PAV-4) 8.048.040,00 4 Nou pavelló a l’IES Consell de Cent (pertany a Sants) 3.960.000,00 5 Nou CEM (afegint PCO-3 i sales a l’actual Poliesportiu La 6.209.394,00 Marina) Nou camp poliesportiu a Julià de Campmany (donarà servei a 6 3.000.000,00 tota la ciutat) Nou equipament esportiu a determinar en barri Marina del 7 4.675.000,00 Prat Vermell Pavelló provisional per acollir usuaris Poliesportiu Municipal 8 1.000.000,00 de l'Illa Pavelló a parcel·la propera al c. de Collserola (darrera Plaça 9 5.046.250,00 Alfons Comín) Noves instal·lacions subjectes a reordenació urbanística Plaça 10 8.207.540,00 Alfons Comín Nou Pavelló al C.Sardenya 420 (pertany al districte d'Horta - 11 8.048.040,00 Guinardó) 12 Nou pavelló al triangle Via Favència 4.675.000,00 13 Nou CEM Can Cuyàs (substitueix l'actual) 11.000.000,00 14 Nou CEM Artesania (substitueix l'actual). Incorporarà PAV-3 16.377.935,00 15 Nou Pavelló a Casernes Sant Andreu 8.800.000,00 16 Nou pavelló a Canòdrom 5.046.250,00 17 Nou Pavelló a Complex Esportiu Espronceda 11.800.000,00 18 Possibilitat equipament esportiu al C/Santander 8.382.000,00 19 Recuperació antic CAM futbol AISS Sant Andreu 2.656.214,00 20 Pavelló i camp de rugbi a futur IES llosa Triangle Ferroviari 3.712.500,00 59 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 21 Nou pavelló Sancho d'Àvila 5.800.000,00 22 Nou pavelló al CEM Maresme 4.500.000,00 23 Nou CEM Can Felipa 10.850.000,00 Plataforma Zoo Marí: projecte espais esportius (pista de 24 15.000,00 patinatge, altres, ...) Nou Centre Municipal d’Esports Nàutics (en el marc del 25 6.000.000,00 projecte Port Olímpic) Nou Pavelló a l'actual pista municipal La Maquinista 26 3.751.000,00 (Barceloneta) C. Projectes de nous espais esportius Elements i espais esportius lliure ús antics Jutjats Psg. Lluís 1 1.000.000,00 Companys / C. Pujades 2 Espai esportiu lliure ús als Jardins de Sant Pau del Camp 137.500,00 3 Skate o Parc Esportiu Urbà al Parc Estació del Nord 484.000,00 4 Àrees esportives al nou Parc de La Model 137.500,00 5 Circuit saludable / esportiu al barri La Marina 42.457,00 6 Incrementar àrees esportives al Parc de Montjuïc 412.500,00 2a fase Espai Bederrida (No vinculat a ampliació Arístides 7 275.000,00 Maillol) 8 Circuits esportius amb fitness a Les Planes 275.000,00 9 Elements esportius i patinables a Jardins Joan Raventós 68.750,00 Parc Esportiu Urbà amb la possible cobertura de la Ronda de 10 550.000,00 Dalt Parc Esportiu Urbà en possible cobertura de la Ronda de Dalt 11 550.000,00 (Pça. Alfons Comín) 12 Nou espai patinable a Parc Creueta del Coll 68.750,00 13 Ampliació Ctra. Aigües per connectar amb tram de Nou Barris 2.816.000,00 Parc Esportiu urbà (possible cobertura Ronda de Dalt o Parc 14 550.000,00 Xavier Montsalvatge) POL i elements i espais de lliure ús a Projecte Les Feixes - 15 677.776,00 Trinitat Nova Pistes petanca i altres elements a Z. esp. C. Meridiana (antic 16 2.954.771,00 camp futbol) 17 Elements esportius urbans Verneda / La Pau 533.604,77 60 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona D. Ampliacions d'equipaments esportius 1 2on pavelló a Poliesportiu Municipal de l'Illa 6.100.000,00 2 Ampliació Complex Arístides Maillol 8.650.000,00 3 Construcció piscina a l'aire lliure al CEM Horta 650.000,00 4 Reconversió espais Complex Esportiu Mundet 1.304.875,00 5 Ampliació vestidors Complex Esportiu La Clota 7.230.027,00 6 Remodelació CEM La Sagrera: PAL i 2 SAL 7.500.000,00 Construcció d'una zona de llançaments d'atletisme al Complex 7 355.000,00 Mar Bella 8 Ampliació i cobertura Pistes Municipals La Pau 90.000,00 9 Remodelació i ampliació CEM Verneda 4.405.000,00 E. Projectes de planejament urbanístic 1 Projecte "esport en el Parc Lineal de la Sagrera" 18.000,00 Projecte "T invertida" Llera del riu Besòs (connexió front 2 18.000,00 marítim i barris colindants) Urbanització Front Marítim Sant Martí. Inclusió espais de sorra 3 18.000,00 i circuits esportius (rodes !) Projecte "Espais públics actius". Coordinar amb projectes 4 15.000,00 Super Illes 5 Pla de Parcs Esportius Urbans (skate, patins, patinets,...) 15.000,00 Parc de Montjuïc. Planificació reubicació instal·lacions 6 - esportives afectades F. Remodelació integral d'un equipament esportiu 1 Palau Municipal d’Esports. Activar la seva recuperació 29.235.663,00 Tot i la realització d’una proposta de priorització dels diferents projectes en 3 fases dins el Pla d’Equipaments Esportius 2018-2030 inicial de 2018, aquestes fases i temporització s’acabaran de definir d’acord al Pla d’Inversions Municipals el qual determinarà els projectes a dur a terme a curt i mitjà termini i aquells projectes a iniciar d’acord amb la disponibilitat de recursos existents. 61 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 11. ACTUALITZACIÓ DE DÈFICITS El principal objectiu de les propostes realitzades en el present Pla d’Equipaments Esportius 2020- 2035 és cobrir les necessitats detectades en la fase d’anàlisi i diagnosi del Mapa d’Instal·lacions i Equipaments esportius del Municipi de Barcelona (MIEMB). A continuació es mostra l’actualització de la cobertura dels dèficits identificats d’acord totes les propostes plantejades en el Pla d’Equipaments 2020-2035. 11.1. COBERTURA DE DÈFICITS DE XARXA BÀSICA El Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 aposta per a resoldre gairebé la totalitat de dèficits identificats en la Xarxa Bàsica els quals es concentren majoritàriament en pavellons i camps poliesportius. El desenvolupament dels projectes previstos permetrà donar resposta a la demanda actual i de futur garantint l’accessibilitat a la pràctica esportiva en unes condicions de qualitat. La següent taula mostra els dèficits finals una vegada executat el Pla, els quals continuen sent els camps poliesportius. Taula 19. Actualització dels dèficits de Xarxa Bàsica Dèficit corregit Espai Xarxa Bàsica Tipus Dèficits MIEMB Propostes PEE segons PEE Pistes d’atletisme ATL 0 0 0 Piscines cobertes PCO 2 2 0 Camps poliesportius CAM 17 4 13 Sales polivalents SAL 0 6 0 Pavellons poliesportius PAV 19 191 0 Pistes poliesportives POL 0 3 0 Pistes de tennis* TEN 0 0 0 Pistes de pàdel* PAD 0 0 0 Piscines a l’aire lliure* PAL 1 02 1 * Tenint en compte la darrera revisió del PIEC, es consideren com a nous espais de Xarxa Bàsica les pistes de tennis, les pistes de pàdel i les piscines a l’aire lliure. 1 – Es comptabilitzen dins les propostes de pavellons el pavelló poliesportiu Camp de Ferro acabat de construir al 2019 i la construcció en curs del pavelló poliesportiu al carrer Roger. 2 – Hi ha 2 projectes de ciutat que valoren ampliar els usos de dues piscines descobertes. 62 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Taula 20. Evolució dels dèficits de Xarxa Bàsica Àmbit AGR Àmbit ABT Municipi ATL PCO CAM SAL PAV POL Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Act Def Estudis localització 2008 9 4 54 3 69 9 246 1 61 14 319 9 Cens MIEM Barcelona 2018 9 4 55 2 62 16 378 0 73 2 459 0 Actualització MIEM 2018 9 0 5 5 2 62 17 378 0 73 19 459 0 Dèficits actualitzats després 9 0 57 0 67 13 384 0 92 0 362 0 PEE 2020-2035 Font: elaboració pròpia; a partir dels Estudis de localització (2008) i l'actualització del cens d'equipaments esportius per al MIEM, 2018. L’anterior taula mostra l’evolució des dels dèficits detectats en els darrers estudis de localització 2008 pel Consell Català de l’Esport dins del PIEC, fins els dèficits resultants després del present Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035. El Cens elaborat pel MIEMB (desembre 2018) va constatar que en relació als estudis de localització del PIEC del 2008: • desapareixien els dèficits de sales i pistes poliesportives disminueix notablement, • disminueix notablement el dèficit de pavellons, • i augmenta el dèficit de camps poliesportius. Aplicant la metodologia d’anàlisi de l’oferta i de la demanda del MIEMB 2018 s’ha observat que: • la necessitat de pavellons augmentava considerablement, fins a determinar que en caldrien 19 de nous (2 dels quals ja en construcció o recentment inaugurats), • el dèficits de camps poliesportius només creixia en 1 camp necessari més, definint el dèficit en 17 camps. Finalment, la proposta actualitzada del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 preveu la construcció de: • 10 nous pavellons, i proposa alternatives per poder concretar els altres 7 actuacions per reduir a 0 el dèficit actual, • 4 camps poliesportius, però evidència la gran dificultat de localitzar 13 espais més, suficientment grans per poder-hi ubicar a la ciutat camps de futbol o d’altres modalitats esportives que requereixen espais esportius de grans dimensions. 63 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 11.2. COBERTURA DE DÈFICITS DE XARXA COMPLEMENTÀRIA La taula següent mostra com queda la correcció dels dèficits detectats en els equipaments de Xarxa Complementària. S’observa com una part rellevant d’aquesta queda resolta amb el present pla d’equipaments. Tot i així, algunes de les demandes identificades, no han pogut ser resoltes en el present projecte. Tanmateix, s’anirà fent un seguiment d’aquestes per veure la seva evolució a mitjà i llarg termini. Taula 21. Actualització dels dèficits Xarxa Complementària Espai Xarxa Tipu Propostes Dèficits MIEMB Complementària s PEE Manquen instal·lacions per realitzar Pistes de petanca PET competicions i millorar i/o adaptar algunes de ✓ les existents. Manquen espais per jugar a cricket Camp de cricket ALT (reglamentaris o no). ✓ Manca un espai per al patinatge de velocitat i Patinòdrom SIN altres modalitats del patinatge. ✓ Manca un nou centre d’esports nàutics i és Esports Nàutics AAE necessària la renovació dels existents. ✓ Cal una ampliació d’usos en temporalitat i en Velòdrom CON varietat. ✓ Pistes de gel i Manca instal·lació per ampliar l’oferta esportiva CON curling de la ciutat i com a seu dels JJOO d’hivern.  Manca centre especialitzat en esports urbans i Esports urbans SIN minoritaris  Complementar el centre municipal d’escalada Centre d’escalada ROC per donar resposta a la demanda  11.3. COBERTURA DE DÈFICITS DE XARXA ACTIVA Seguidament es presenta la correcció dels dèficits detectats per a la Xarxa Activa una vegada executades les propostes del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035. S’observa com tots els dèficits identificats queden resolts en aquest pla. Tot i així, la constant evolució i transformació del sector de l’activitat física i l’esport obliguen a fer un seguiment constant de les necessitats i demandes en aquesta xarxa, ja que és una xarxa clau per a fer accessible la pràctica esportiva a tota la ciutadania, de forma gratuïta i propera. 64 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona Taula 22. Actualització dels dèficits de Xarxa Activa Propostes Espai Xarxa Activa Dèficits MIEMB PEE Manquen elements esportius per equilibrar la Mobiliari esportiu urbà dotació actual a nivell territorial. ✓ Com a equipaments de proximitat, és necessari que Parcs esportius urbans cada districte disposi del seu. ✓ És necessària la millora de la connexió del tram litoral, la millora dels accessos a Collserola i la connexió Circuits recorregut muntanya-mar. Es detecta la necessitat ✓ d’incorporació d’espais de recorregut per a esports de roda petita. Cal una ampliació dels usos esportius dels espais Espais verds urbans verds urbans existents a la llera del riu, parcs i jardins ✓ de la ciutat. Cal regular l’ús de la platja i el mar per fomentar una bona convivència entre banyistes i esportistes. Platja-mar Es detecta la necessitat d’ampliar l’espai destinat als ✓ esports de mar i platja per donar sortida a la demanda existent. 65 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 12. SEGUIMENT DE LA IMPLEMENTACIÓ DE LES PROPOSTES El Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona proposa un seguit de projectes a ser implementades a curt, mig i llarg termini en la ciutat. L’extensió en el temps del procés de planificació (2020-2035), els recursos disponibles en matèria d’inversió, la pròpia evolució de l’àmbit de l’activitat física i l’esport i les noves demandes que en sorgeixin això com altres causes imprevistes, fan que aquest sigui un document viu amb modificacions a les previsions i propostes aquí plantejades. Aquestes modificacions podran donar-se pel canvi en les prioritats a l’hora d’establir el calendari d’inversions però també per canvis en la mateixa naturalesa de les propostes. Cal tenir en compte que la pràctica esportiva i l’impacte que aquesta té sobre la ciutat de Barcelona és força rellevant i, per tant, caldrà anar validant les propostes en funció de l’evolució de les necessitats que es vagin identificant en la ciutadania. Es proposa un seguiment de la implementació de les propostes a partir de 3 grans àmbits: 1. Seguiment de l’estratègia. Elaborat amb una periodicitat quadriennal 2. Seguiment operatiu. A portar-se a terme amb una periodicitat bianual 3. Seguiment reactiu. Amb una actualització amb caràcter permanent A continuació es detallen cadascun d’aquests tres àmbits: A) Seguiment de l’estratègia Després de la revisió inicial interna per part de l’Institut Barcelona Esports (IBE) i posteriorment unes sessions de treball amb els responsables dels serveis esportius i serveis territorials dels Districtes i del la qual en neix la present actualització, es planteja una revisió de l’estratègia amb temporalitat quadriennal. El plantejament quadriennal s’emmarca també en un ajustament al calendari d’eleccions municipals a fi d’orientar les actuacions en matèria d’inversions en equipaments esportius. B) Seguiment operatiu Es considera que un seguiment quadriennal com el plantejat anteriorment sigui possiblement poc operatiu a efectes de la presa de decisions en matèria de planificació i execució de projectes de manera periòdica. Es planteja doncs un seguiment de caràcter més operatiu en el marc de l’IBE cada dos exercicis. Aquest seguiment comportaria la revisió dels projectes realitzats o bé planificats i aprovats i aquelles intervencions que 66 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona caldria revisar la seva calendarització d’acord amb les prioritats establertes per a les properes dues anualitats. C) Seguiment reactiu De manera complementària a les propostes de seguiment estratègic i operatiu plantejats en els apartats anteriors, serà interessant garantir un seguiment periòdic del pla a partir de l’actualització permanent del cens d’equipaments esportius de la ciutat així com del cens d’entitats esportives i els usos que porten a terme en les instal·lacions esportives de titularitat municipal, especialment en aquells esports que utilitzen les instal·lacions de Xarxa Bàsica. Per això, caldria establir uns mecanismes de comunicació adients per garantir que aquesta informació s’obté de manera periòdica i que es va incorporant en les bases de dades dels instruments que l’Ajuntament de Barcelona ja té creats -o en procés de creació- a aquests efectes. A mode d’exemple, el Mapa Dinàmic d’Equipaments de Barcelona o bé l’Observatori de l’Esport de Barcelona. 67 Informe d’actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 i Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona 13. CONCLUSIONS El desembre del 2018 es va finalitzar el Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi de Barcelona i Pla d’Equipaments Esportius 2019-2035. Després d’un any de treball per part de l’Institut Barcelona Esports a nivell intern i amb la resta d’agents implicats en el pla d’equipaments, s’ha realitzat la present actualització del Pla d’Equipaments Esportius 2020- 2035. Aquesta incorpora les propostes finals concretades d’acord amb el treball realitzat, havent-se produït modificacions d’alguns projectes, desestimació d’altres i/o substitució per a noves propostes. El Pla d’Equipaments Esportius 2020-2035 té com a objectiu garantir l’accessibilitat a un ampli ventall de possibilitats per a la pràctica esportiva de qualitat a tota la ciutadania i teixit esportiu de la ciutat de Barcelona. Aquest pivota sota les premisses de salut, benestar i cohesió com a elements claus de la pràctica esportiva a la ciutat. Els 101 projectes proposades es divideixen en 6 grans àmbits: projectes de reforma, millora o adequació, projectes en nous equipaments esportius, projectes de nous espais esportius, projectes d’ampliació, projectes de planejament urbanístic i projectes de remodelació. Aquestes faran créixer la xarxa d’instal·lacions i espais esportius municipals en nombre i en varietat ampliant la capacitat i donant resposta a una àmplia diversitat de demanda en l’àmbit de l’activitat física i l’esport per part de diferents col·lectius. Amb l’execució del present pla, Barcelona comptarà amb 21 noves instal·lacions esportives, 9 ampliacions d’instal·lacions existents, 4 nous centres esportius municipals (1 nou centre i substitució/remodelació de 3 existents), 42 millores, reformes o adequacions d’instal·lacions en funcionament, 4 parc esportius urbans, 17 nous espais esportius en l’espai públic i 1 Nou Palau Municipal d’Esports. Aquests projectes donaran resposta a gairebé la totalitat dels dèficits actuals i de futur identificats en el Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de la ciutat de Barcelona tant de la Xarxa Bàsica, la Xarxa Complementària i la Xarxa Activa. Es destaca, la proposta del Pavelló Blau, la creació d’una gran zona esportiva en tot el litoral de la ciutat que fomenti la pràctica esportiva a la sorra, al mar i a l’espai públic, sent un projecte de referència i pioner que engloba una àmplia varietat d’instal·lacions, espais i d’activitats esportives. La inversió estimada per a l’execució dels 101 projectes en matèria d’equipaments esportius previstos se situa al voltant dels 295.000 milions d’euros, dels quals un 57,7% corresponent als projectes de nova creació tant en instal·lacions com en espais esportius. El 32,4% correspon als projectes de millora, reforma o ampliació de l’actual parc d’equipaments esportius de la ciutat, format per 1.250 instal·lacions esportives i el 9,9% restant respon a la reforma integral del Palau Municipal d’Esports de Barcelona com a equipaments esportiu de referència per a l’esport d’alt nivell més enllà de la pròpia ciutat. Tot i així, la constant transformació del sector de l’activitat física i l’esport requereixen que es faci un seguiment continu de les demandes i noves tendències del sector, pel que es planteja un seguiment continu de l’execució del pla realitzant les adaptacions que es considerin adients. 68