La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona Febrer de 2021 edició ampliada Projecte La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona Emplaçament Barcelona Equip redactor A n a P a r i c i o Alba Domínguez Ferrer Konstantina Chrysostomou Marc Deu Ferrer Arnau Boix i Pla Col·laboració a l’edició ampliada Conchi Berenguer Urrutia Volem agrair a totes aquelles persones que han dedicat el seu temps durant les passejades , entrevistes i reunions per completar aquest document amb la seva expertesa. Promogut per Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Ajuntament de Barcelona Primera edició, desembre de 2019 Edició ampliada, febrer de 2021 Índex 1. Marc d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 Garcilaso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 C. Equipament d’infància: Espai 1.1. Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Familiar i Centre Obert Municipal 1.2. Objectiu i objecte d’estudi . . . . . . . . 7 Sant Martí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 1.3. Fases de l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 D. Equipament de gent gran: Casal 1.4. Marc temporal i cronograma de de Gent Gran del Baix Guinardó . . . 65 treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 E. Equipament d’atenció i inclusió 2. Metodologia d’investigació . . . . . . . . . . .13 social: Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i Punt d’Informació i 2.1. Investigació qualitativa . . . . . . . . . . . . 14 Atenció a les Dones de 2.2. Tècniques d’investigació . . . . . . . . . . 15 Sants-Montjuïc . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 A. Sessions participatives amb agents F. Mercat: Mercat de la Concepció . 85 municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 G. Centre cívic i equipament B. Mapa d’agents clau . . . . . . . . . . . . . . . . 17 cultural: Centre Cívic Ateneu C. Observació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Fort Pienc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 D. Converses o passejades (go-alongs H. Biblioteca: Biblioteca Sagrada Família - methods) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Josep M. Ainaud de Lasarte . . . . . . . 105 2.3. Mètode d’anàlisi dels espais . . . . . . . 19 Criteris transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 4. Conclusions i recomanacions per a la incorporació de la perspectiva de gènere 115 Criteris específics exteriors . . . . . . . . . . . 22 Criteris generals per l’equipament . . . . . 23 4.1. Recomanacions per a la transformació 2.4. Definició dels espais objecte feminista en el disseny i implantació dels d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 2.5. Criteris de selecció dels equipaments 4.2. Recomanacions per a la transformació municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 feminista en la gestió dels equipaments 138 3. Anàlisi dels equipaments municipals . . .27 4.3. Recomanacions concretes: lavabos, vestidors i canviadors municipals . . . . . . 142 3.1. Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 5. Reptes pendents i futures línies de 3.2. Llista dels equipaments treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .151 seleccionats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 3.3. Guia per a la lectura de la documentació 6. Bibliografia consultada . . . . . . . . . . . . . . .153 gràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 3.4. Anàlisi per tipus d’equipament 7. Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .157 municipal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 7.1. Glossari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 A. Equipament esportiu: Centre 7.2. Models i fitxes de recollida Esportiu Municipal Can Dragó . . . . . 35 d’informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 B. Equipament juvenil: Espai Jove 1. Marc d’estudi 5 1.1. Introducció L’espai públic i els equipaments municipals —que formen part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere1. Existeix una bretxa de gènere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quotidianitat. Tal com ens revela el Pla per la justícia de gènere de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2020), per exemple, les dones fan un ús elevat (superior al 75%) de les botigues del barri de consum diari i dels establiments especialitzats, així com dels bancs i dels centres d’assistència primària (CAP). Les diferències més destacades respecte als homes es troben en l’ús d’equipaments i serveis vinculats a la cura d’infants i als esports. Tot i que en el cas dels centres esportius municipals les dades revelen que hi ha més dones abonades que homes, la pràctica de l’esport federat i l’ús d’equipaments específics relacionats amb esports tradicionalment masculins i de competició (camps de futbol, pavellons...) estan masculinitzats. D’altra banda, pel que fa als centres d’ensenyament obligatori, les llars d’infants i els parcs infantils els utilitzen més les dones, mentre que els equipaments d’oci i lleure els usen més els homes. Per fer front a aquesta situació, la secció cinquena de la Llei 17/2015, de 15 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, que se centra en els àmbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat, estableix que les polítiques d’aquestes àrees han d’incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases de disseny, planificació, execució i avaluació urbanístics. Amb l’aplicació de la transversalitat de la perspectiva de gènere, aquesta llei pretén posar en igualtat de condicions, en el disseny i configuració dels espais urbans, les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del treball domèstic i de cura de persones, a fi de col·laborar a eliminar les desigualtats existents. Atenent a aquest mandat, i pel que fa al disseny d’equipaments públics, l’article 53.d i e de la mateixa norma estableix que els poders públics han de planificar “equipaments públics amb instal·lacions que facilitin els usos i cobreixin les necessitats de tothom”. En aquest sentit, aquests apartats preveuen, d’una banda, que la construcció d’infraestructures i l’ordenació del sòl donin resposta a les necessitats de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, disminueixin els temps dels desplaçaments i garanteixin l’accessibilitat dels serveis en igualtat d’oportunitats; d’altra banda, 6 1   Terme inclòs en el glossari del document també preveuen la necessitat d’habilitar zones per a l’atenció d’infants, especialment pel que fa a disposar de canviadors de bolquers que siguin accessibles tant per a homes com per a dones. Així doncs, aquesta normativa proporciona un marc i dona eines a les administracions locals perquè desenvolupin polítiques públiques d’urbanisme i espais públics amb perspectiva de gènere. És en aquest context que, des del Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona, se situa la proposta de l’estudi “La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació2 i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona”. 1.2. Objectiu i objecte d’estudi Aquest projecte té com a objectiu incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. En concret, l’estudi pretén ajudar a revertir la bretxa de gènere en l’ús dels serveis i equipaments municipals, i contribuir a (re)pensar aquests espais perquè siguin més inclusius i igualitaris. En aquest sentit, s’ofereixen: • recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere i per fer una transformació feminista dels equipaments municipals ja existents; • recomanacions per incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals de nova construcció; • recomanacions específiques per fer una transformació feminista dels lavabos, vestidors i canviadors municipals. A continuació, es defineix què s’entén per equipament municipal: “Conjunt d’espais o d’instal·lacions definits i diferenciats de la via pública (sovint ubicats en una part o en la totalitat d’un edifici), que disposa d’unes infraestructures de dimensions estandarditzades, per a unes activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciutadania o a uns usuaris o usuàries determinades (la raó de ser de l’equipament). L’equipament és la infraestructura que fa possible la posada en marxa i la prestació d’un servei o d’un conjunt determinat de serveis, que, en el cas de les administracions 7 2   Terme inclòs en el glossari del document públiques, estan prèviament descrits al catàleg de serveis.”3 Atenent a això, s’analitzen set tipus d’equipaments municipals: 1. Equipaments esportius 2. Equipaments juvenils 3. Equipaments d’infància 4. Equipaments per a la gent gran 5. Equipaments d’atenció i inclusió social 6. Equipaments comercials 7. Equipaments culturals 8. Biblioteques Per a cada tipus d’equipament, s’estudien especialment aquells elements, tant de l’interior com de l’exterior, que potencialment poden estar generant usos diferencials per sexe, o bé experiències d’usuari o usuària diferents, amb l’objectiu de detectar possibles obstacles i discriminacions i proposar alternatives per revertir-los des de la perspectiva de gènere. Les avaluacions d’aquests espais des d’una perspectiva de gènere no són comunes i no s’ha establert cap metodologia; per això és necessari crear un marc que integri conceptes de disseny, estudis feministes o de gènere i aproximacions d’avaluació. Tal com s’ha introduït, aquest projecte vol establir una nova metodologia per a l’estudi i l’avaluació dels equipaments municipals existents, a la vegada que es presenten una sèrie de criteris i recomanacions per a futurs dissenys. Els equipaments públics de les ciutats són llocs de trobada i socialització per a totes les persones. La seva posada en marxa i consolidació ofereix nous espais on poder establir relacions i dur a terme activitats de cures i d’oci. És precisament aquest potencial que és capaç d’engegar el motor de les iniciatives socials, de creació col·lectiva i de generació d’espais d’igualtat. Per aquest motiu, els equipaments municipals han de ser espais inclusius, i el seu disseny, implantació i gestió no han de discriminar ningú i han de situar la vida al centre. Les activitats i treballs reproductius i de cura4 que tenen lloc als equipaments tenen una traducció espacial i temporal. Segons les formes 3   Definició d’equipament que es recull en la publicació Bases per a l’elaboració del Pla d’equipaments de 8 Barcelona, del 2007, de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és la definició que el mateix Ajuntament ha utilitzat com a referència en treballs posteriors. 4   Terme inclòs en el glossari del document que adopten aquests equipaments i com s’hi organitzen les activitats, serà més o menys fàcil dur-los a terme, compartir-los i corresponsabilitzar totes les persones usuàries i treballadores d’aquestes activitats. Per això és vital la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió dels equipaments. La perspectiva de gènere proposa un disseny i una gestió dels equipaments per a totes les persones; proposa espais que fomentin els drets bàsics d’una ciutat diversa i ha de quedar garantida la no-discriminació per motius de gènere, edat, cultura, opció sexual, capacitat funcional, classe social, etcètera. A la taula següent es presenten les categories d’anàlisi que s’utilitzen en l’estudi, i també s’hi desenvolupen els elements de disseny dels equipaments que s’estudien en aquest projecte. La combinació d’aquestes dimensions pot permetre assolir una comprensió més amplia del disseny d’espais, a la vegada que ens permet “desconstruir” i “fer” espai.5 Categories analítiques amb perspectiva de gènere relacionades amb elements de disseny dels equipaments municipals Categoria Elements de disseny Categoria biològica (sexe) L’accessibilitat i els usos. Com la construcció d’aquestes instal·lacions dona resposta a les necessitats de tota la ciutadania i garanteix l’ús i l’accessibilitat dels serveis en igualtat d’oportunitats, tant en l’horari d’obertura, com fora d’aquest horari, si escau. Categories socials La percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat. Com els equipaments municipals són espais còmodes i segurs per a les dones; importància de la comunicació i la senyalística, etcètera. Categoria estructural (gènere) La polivalència i funcionalitat dels espais. Com els equipaments municipals estan adaptats a l’experiència de la vida quotidiana, posant el focus en la democratització de les cures, i en la satisfacció de les dones en l’ús d’aquests espais. Les zones d’accés públic i els elements de connexió equipament - espai públic. Elements com ara les façanes, les portes, les finestres, els patis interiors i exteriors —oberts a la ciutadania—, els accessos a edificis, els lavabos, els espais de trobada i socialització —per exemple, els espais on esperen les famílies que van a buscar les persones usuàries dels equipaments públics—, etcètera. Categoria de procés (queer1, L’accés, el reconeixement i la visibilitat de la comunitat LGTBIQ+. Com identitat de gènere2, els equipaments, mitjançant el disseny i la gestió, construeixen espais orientació). còmodes que defensen i reconeixen la diversitat sexual i de gènere. Categories interseccionals3 La intersecció de variables de gènere, edat, cultura, opció sexual, capacitat, classe social, etcètera. Com els equipaments no discriminen la diversitat i la reconeixen en el disseny i gestió dels equipaments. Font: Adaptació i ampliació de les categories proposades per Huning, Mölders i Zibell, 2019. 9 5   Huning, S., Mölders, T., & Zibell, B. (2019). Gender, space and development: An introduction to concepts and debates. En Gendered Approaches to Spatial Development in Europe. 1.3. Fases de l’estudi Aquesta investigació segueix les fases següents: • I. Mapa documental i elaboració de la metodologia • II. Diagnosi: treball de camp • III. Tractament resultats de la diagnosi i recull de bones pràctiques • IV. Redacció de recomanacions de transformació • V. Redacció de criteris de disseny Els tres primers punts es refereixen a la diagnosi i es desenvolupen en l’apartat “Metodologia” i en l’Annex. El quart punt es desenvolupa en la redacció de recomanacions de transformació feminista dels equipaments existents. Finalment, el cinquè punt es glossa en els criteris de disseny amb perspectiva de gènere per als futurs equipaments municipals. 1.4. Marc temporal i cronograma de treball Aquest estudi s’emmarca temporalment entre els mesos de setembre i desembre del 2019. A continuació, s’incorpora el cronograma de treball que se segueix durant l’execució de l’estudi. Aquesta infografia serveix de pauta per establir un calendari de les fases d’investigació, les fites del treball i l’organització de les tasques. Durant els mesos setembre del 2020 i febrer del 2021, es realitza l’ampliació de l’estudi incorporant un nou tipus d’equipament municipal: el de biblioteques. 10 11 CRONOGRAMA DE TREBALL PER A L’ESTUDI: LA INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DELS EQUIPAMENTS DE LA CIUTAT DE BARCELONA Elaboració Metodologia Diagnosi treball de camp i anàlisi de resultats Recomanacions i criteris Aplicació Mapa Estudi d’equipaments documental ? Anàlisi de documents estratègics de disseny Equip redactor d’equipaments i de gènere Pla per la Justícia de Gènere Mesura de Govern “Urbanísme amb perspectiva de gènere Llei Catalana 2/2004 millora de baris, àrees urbanes i viles Llei Catalana 17/2015 igualtat efectiva de dones i homes Participació ... i altres documents setembre octubre novembre desembre Fixació de Observació de Tractament resultats Recomanacions de Document nal Treball tècnic Mapa d’actors Fitxes ? Guia de Criteris disseny continguts i Cicles equip redactor estudi observació qüestionaris la quotidianitat mapicació transformació i propostes informes d’equipaments preliminars Documentació Eines de Diagnòstic Coproducció de Eix de treball marc treball participatiu propostes i resultats Cicles de participació Contactes amb Converses Passejades Retorn online del informants clau procés als agents clau Fases de treball Temporalitat 12 2. Metodologia d’investigació 13 2.1. Investigació qualitativa La metodologia d’aquesta investigació és qualitativa. Tant la naturalesa de la informació que es recopila, com el context objecte d’estudi i la seva reciprocitat i imbricació potencien l’elecció d’aquest tipus de metodologia. “Els estudis qualitatius posen especial èmfasi en la valoració d’allò subjectiu i vivencial, i en la interacció entre subjectes de la investigació; privilegien allò local, quotidià i cultural per comprendre la lògica i el significat que tenen els processos socials [i urbans] per als mateixos actors, que són els que viuen i produeixen la realitat sociocultural. La seva perspectiva holística planteja a l’investigador[a] valorar els escenaris, les persones, els contextos, els grups com un tot, i no dins variables.”6 Treball de camp al Centre Esportiu Municipal Can Dragó 14 6   Galeano, 2018. Estrategias de investigación social cualitativa. El giro en la mirada. Medellín: Universidad de Antioquia. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Fondo Editorial FCSH. 2.2. Tècniques d’investigació En l’estudi, s’utilitzen diverses eines per analitzar els set tipus d’equipaments municipals. Aquestes eines permeten compartir, sistematitzar i recopilar la informació que nodreix la investigació. A continuació, es detallen les quatre tècniques o eines que acompanyen el procés de treball, amb una breu explicació de cadascuna. Els models i les fitxes que s’utilitzen amb cada tècnica s’annexen a l’apartat “7.2. Models i fitxes de recollida d’informació”. A. Sessions participatives amb agents municipals Per incidir en la cocreació entre professionals i Administració, es generen espais per compartir la informació, com ara les sessions participatives amb agents municipals. Així doncs, per reconèixer la visió col·lectiva com a base de les propostes tècniques de l’estudi es duu a terme una sessió amb agents municipals; en concret, hi han participat els següents: • Departament de Transversalitat de Gènere: dues persones. • Departament de Prospectiva, Model Urbà, d’Ecologia Urbana: una persona. • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat: dues persones. • Departament d’Atenció Social a la Família i la Infància: una persona. • Departament de Joventut: una persona. • Coordinació de l’Espai Jove Garcilaso: una persona. • Institut Municipal Barcelona Esports, Direcció de Serveis d’Instal·lacions i Obres: una persona. • Punt d’Informació i Atenció a les Dones: una persona. • Institut de Cultura de Barcelona, Direcció de Cultura de Proximitat: una persona. L’objectiu de la sessió és, a banda d’enriquir el document amb la diversitat de perspectives, fer una sessió per tractar els punts següents: • Difondre i informar sobre l’existència de l’estudi. 15 • Seleccionar els equipaments municipals d’estudi segons la categoria. • Obtenir el contacte de la persona interlocutora de cada equipament municipal. • Dur a terme un taller participatiu per definir col·laborativament els criteris de qualitat per avaluar els espais des de la perspectiva de gènere. A banda d’aquesta sessió participativa, es fan diverses reunions bilaterals i d’intercanvi d’informació amb altres agents municipals, a fi d’informar de l’existència d’aquest estudi i de donar la possibilitat de fer-hi aportacions o de col·laborar en la materialització de les recomanacions en un futur. En concret, s’ha treballat amb els agents municipals següents: • Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA). • Direcció de Serveis de Planejament, Gerència d’Urbanisme. • Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran. • Direcció del Mercat de la Concepció, Gerència de l’Institut Municipal de Mercats. • Neteja i Gestió de Residus, Medi Ambient i Serveis Urbans, d’Ecologia Urbana. Cal dir que en totes les fases de treball se celebren reunions de seguiment periòdiques i sempre hi ha una estructura de diàleg amb el Departament de Transversalitat de Gènere, la qual cosa permet disposar d’espais per controlar la qualitat del procés i dels resultats. 16 B. Mapa d’agents clau El mapa d’agents és una eina d’anàlisi socioterritorial, és a dir, que estudia el context social sobre un territori concret. En aquest cas, el context territorial són els equipaments municipals. Amb l’objectiu d’obtenir una instantània actualitzada de les dinàmiques socials de cada equipament municipal, s’elabora un mapa social per a cada un. En aquest sentit, es reconeixen tots els i les agents relacionats amb l’equipament: els treballadors i treballadores, les entitats, les associacions i la ciutadania, com per exemple les comunitats de veïnes dels blocs d’habitatges de l’entorn o els comerciants dels carrers adjacents. S’elabora un mapa social que sintetitza tota la informació recollida i que serveix de base per aplicar les tècniques d’investigació de l’observació i les converses o passejades, les quals es descriuen a continuació. C. Observació L’observació és una tècnica per analitzar els espais que requereix una doble perspectiva. D’una banda, cal mirar i actuar com a participant dels espais i, de l’altra, com a simple observador o observadora; d’aquesta manera, s’aconsegueix una doble experiència. Per tant, la persona que utilitza aquesta tècnica ha d’intervenir simultàniament com a persona usuària de l’espai i com a desconeguda. L’objectiu d’aquesta tècnica és que la persona investigadora no es limiti a observar l’espai, sinó que també formi part del que hi passa. Així, es genera una participació interna o activa, que funciona com a observació sistematitzada natural de grups reals o comunitats en la seva vida quotidiana i que utilitza l’estratègia empírica i les tècniques de registre qualitatives. L’observació dels espais dels diversos equipaments municipals es fa mitjançant una plantilla específica del projecte, que serveix per qualificar els aspectes que es detallen a continuació: • 1. L’accessibilitat, els usos i els horaris • 2. La percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat • 3. La polivalència i funcionalitat dels espais, i la democratització de les cures 17 • 4. Les zones d’accés públic i els elements de connexió equipament - espai públic • 5. L’accés i la visibilitat de la comunitat LGTBIQ / Polítiques, educació i reconeixement d’espais queer. Cal dir que cada aspecte que es tracta té en compte les variables de gènere, edat, cultura, opció sexual, diversitat funcional o capacitat i les seves interseccions. D. Converses o passejades (go-alongs methods) “Quan es fan go-alongs, les persones investigadores de camp acompanyen les persones informants individuals en les seves sortides “naturals”, i els fan preguntes, les escolten i observen, i exploren activament el flux d’experiències i pràctiques dels seus subjectes a través de la interacció física i social amb l’entorn. És un híbrid entre l’observació i les entrevistes. Els go- alongs tenen avantatges a l’hora d’explorar el paper del lloc en l’experiència de la vida quotidiana.”7 Les converses o passejades són tècniques per analitzar els espais cooperativament, i requereixen la visió de les persones que els utilitzen sovint. Les converses o passejades es fan formulant una sèrie de preguntes als i les agents clau —de diferents perfils, com ara persones usuàries, direcció del centre, personal de neteja o manteniment, etcètera—, tenint en compte les variables de gènere, edat, cultura, opció sexual, diversitat funcional o capacitat i les seves interseccions, per tractar els aspectes següents: • 1. L’accessibilitat, els usos i els horaris • 2. La percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat • 3. La polivalència i funcionalitat dels espais i la democratització de les cures • 4. Les zones d’accés públic i els elements de connexió equipament - espai públic • 5. L’accés i la visibilitat de la comunitat LGTBIQ / Polítiques, educació i reconeixement d’espais queer. 18 7   Kusenbach, 2003. “Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic Research Tool.” Ethnography, vol. 4, núm. 3; pàg. 455-485. 2.3. Mètode d’anàlisi dels espais Per tenir uns criteris comuns a l’hora de fer les observacions, les entrevistes i les passejades, s’elabora una llista de criteris. Aquests criteris són una guia per analitzar les característiques dels equipaments que faciliten les tasques quotidianes i la cura de les persones i que, per tant, inclouen la perspectiva de gènere. Aquests criteris es classifiquen en: transversals (presents a les sales), exteriors (presents als accessos i l’entorn de l’equipament) i, per últim, generals (fan referència a l’equipament en el seu conjunt). Passejada amb les usuàries del Casal de Gent Gran del Baix Guinardó 19 Criteris transversals • Transparència: hi ha la possibilitat de veure què passa al voltant, ja sigui perquè no hi ha elements que el separin de l’exterior o perquè els que hi ha són transparents (estudi de l’efecte peixera). • Visibilitat: al voltant, hi ha bona visió, sense racons, zones fosques, passadissos, entrades amagades, etcètera. • Llegibilitat: hi ha prou senyalística i és clara per a tots els col·lectius; permet que la persona usuària s’orienti fàcilment, sàpiga on és i trobi on vol anar (estudi de la senyalística dels lavabos). • Soroll: es pot mantenir una conversa sense que els espais on es duen a terme diferents activitats es molestin entre si, ni tampoc s’interfereix en la relació entre el centre i el veïnat (observació dels elements d’insonorització). • Flexibilitat: hi ha la possibilitat de dur a terme diferents tipus d’activitats en un mateix espai. • Neteja i manteniment: els espais estan nets i en bon estat, inclosos els espais per al personal de neteja i manteniment. • Connectivitat: els espais s’organitzen a partir de recorreguts de trama contínua, fàcil, fluida sense racons o situacions confuses. • Il·luminació: hi ha il·luminació adequada i natural (si és de dia) per dur a terme les activitats. A l’espai públic a la nit hi ha il·luminació uniforme, sense zones fosques ni obstruccions (comprovació dels espais de vianants, l’entrada de l’equipament, etcètera). • Adaptació al clima: en els espais, es té percepció de confort tèrmic durant tot l’any (observació dels elements d’adaptació). Els espais tenen capacitat de ventilació natural i sistemes passius. Hi ha presència d’una climatització graduable per a cada espai (sectoritzada). • Seguretat i control social informal: hi ha la possibilitat que la persona usuària sigui vista, sentida, demani ajuda, etcètera. Hi ha presència de persones de referència als espais de recepció. • Accessibilitat, autonomia i mobilitat: hi ha la possibilitat que tots els col·lectius puguin moure’s autònomament. L’espai compleix la normativa vigent (banys accessibles, baranes i finestres segures per a infants...). 20 • Mobiliari adequat: hi ha mobiliari adequat, acollidor i confortable per a tots els col·lectius, les edats, les capacitats i les activitats que es desenvolupen (bancs, cadires, plataformes de fusta, graons, parets baixes, etcètera). • Espai suficient: hi ha prou superfície per fer activitats de manera adient en cada espai. • Cultures i orígens: hi ha presència de diferents cultures i orígens a l’espai. • Percentatge d’homes i dones: hi ha una presència equilibrada d’homes i dones a l’espai. • Edats: hi ha una presència de diferents edats a l’espai. És un espai intergeneracional. • Grau de relació: les persones que fan servir l’espai es reconeixen (amistat, veïnatge, familiaritat, etcètera). També la combinació dels espais, activitats i recorreguts permet que els diferents col·lectius es trobin i interactuïn. 21 Criteris específics exteriors • Voreres: hi ha zones lliures de pas i voreres amples, sobretot a l’entrada de l’equipament. • Passos de vianants i espais de vida: hi ha prou espais, adequats i amb visió sense obstacles per creuar. • Infraestructura ciclista: hi ha una infraestructura ciclista adequada i segura, carrils bici, estacions de Bicing, especialment al voltant dels centres per a infants i joves. • Sòl tou drenant o no pavimentat: hi ha una infraestructura de recuperació o infiltració de l’aigua de pluja. • Velocitat dels vehicles: hi ha zones de velocitat màxima de 30 km/h al voltant dels centres. • Elements de joc i activitats: hi ha espais per a totes les edats i funcionalitats al voltant dels centres. • Verd urbà: hi ha superfícies plantades i amb arbustos al voltant dels centres. • Parades de transport: el centre és en una ubicació estratègica en relació amb el transport públic (parades, recorreguts i horaris de pas del transport...). • Unitats i obertures: a la planta baixa hi ha portes i finestres que permeten la comunicació de l’interior amb l’exterior (entrades, botigues, etc.). • Existència d’espais buits i passius: al voltant de l’edifici hi ha espais que no tenen cap ús (solars buits, edificis abandonats, plantes baixes tancades…). • Percepció de l’escala humana al carrer i a l’interior: es percep una sensació agradable de la dimensió quan es passa del carrer a l’interior de l’edifici. 22 Criteris generals per l’equipament • Diversitat en les persones treballadores: hi ha diversitat entre les persones treballadores als equipaments municipals (diversitat sexual i de gènere, d’edat, d’estatus socioeconòmic —classe social—, cultural, de capacitat, etcètera). • Formació específica en gènere: hi ha membres a l’equip de persones treballadores que tenen formació en gènere, cosa que permet incorporar la perspectiva de gènere i diversitat sexual. • Mesures de conciliació: hi ha mesures de conciliació per a les persones treballadores i usuàries (flexibilitat horària, reducció de jornada, baixa per cura d’una persona dependent, activitats familiars…). • Activitats i temàtiques: hi ha varietat d’activitats per a diferents públics (famílies, gent gran, etcètera). • Horaris del dia: hi ha programes i activitats en horaris que s’adapten a diferents ritmes i perfils de persones (patis oberts, activitats en horaris nocturns o de cap de setmana, etcètera). • Espai d’atenció i protocol: hi ha espais o circuits per a la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes (per exemple, protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe). • Espai o activitats queer: hi ha activitats inclusives que reconeixen i que no discriminen en funció de la diversitat sexual i de gènere. • Imatge i comunicació: es fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge (cartells, papereria, elements gràfics...). • Participació en el disseny de l’espai: les persones usuàries poden opinar sobre l’ús o el disseny de l’espai. • Cogestió de l’espai entre l’Administració i el veïnat: hi ha sinergies entre l’Administració i el veïnat per dur a terme la programació i la gestió de l’espai. • Gestió de l’edifici: el centre municipal assumeix les tasques de gestió i manteniment de l’edifici. • Simbolisme i representació: l’edifici és un espai de referència per al veïnat (recull la història del veïnat o l’edifici, ha sorgit de la lluita veïnal, etcètera). • Circularitat: hi ha mesures tant d’ús com estructurals de l’edifici que permeten la sostenibilitat de l’edifici (horts als terrats, plaques solars, etcètera). 23 • Apropiació: existeix la possibilitat que les persones usuàries o els col·lectius facin propi l’espai i hi deixin la seva empremta (grafits, exposicions individuals, etcètera). • Noves tecnologies: es disposa d’instal·lacions adients, mobiliari accessible i material electrònic (ordinadors, pantalles, projector...). El centre també ofereix xarxa wifi en tots els espais. • Jerarquies: els espais de vida quotidiana tenen el mateix valor que els altres espais de l’equipament (canviadors, espais d’alletament, cuines, etcètera). • Espai per a vehicles: hi ha espai per guardar els cotxets, els patinets, les bicis plegables, etcètera. • Espai d’emmagatzematge i armariets: hi ha espais de magatzem a cada planta per desar joguines, material esportiu, material d’activitats, etcètera. • Necessitats bàsiques, cura: l’espai ofereix la possibilitat de cobrir les necessitats bàsiques de les persones usuàries i treballadores (aigua, menjar, espai d’alletament, canviadors, etcètera). • Verd interior: hi ha plantes i es visibilitza la cura de l’espai. • Sinergies amb altres equipaments del voltant: es fan col·laboracions amb entitats veïnals i socials i equipaments propers. 24 2.4. Definició dels espais objecte d’estudi En cada espai, s’analitza l’equipament com un tot (criteris generals), l’entorn més immediat (criteris específics exteriors) i els espais concrets més significatius i interessants (criteris transversals). Aquí fem una proposta genèrica d’espais concrets per analitzar que cal d’adequar a cada cas. 1. Exterior: ens referim a la part de fora de l’edifici. 2. Espais intermedis: espais que se situen entre l’entrada de l’edifici i el carrer. No sempre n’hi ha. Una vorera ampla que permet l’estada o un jardí abans d’entrar a l’edifici en serien dos exemples. 3. Entrada o informació: primer espai de contacte de la persona usuària en entrar a l’edifici. 4. Espais de pas, fluxos: espais de moviment de persones, com passadissos o escales. 5. Sales: espais relativament tancats o delimitats on tenen llocs les activitats dels centres. 6. Zona de joc o esportiva: zones dissenyades per dur a terme activitats lúdiques o esportives. 7. Lavabos, canviadors, alletament: espais per cobrir necessitats bàsiques; poden estar junts o separats. 8. Espais de treball, oficines: sales on es duen a terme tasques de gestió i administratives; generalment les utilitzen les persones treballadores. 9. Espai de neteja: infraestructura que permet mantenir net l’equipament. En cada cas observarem si es tracta només d’un espai per emmagatzemar els materials i productes de neteja necessaris per al desenvolupament d’aquesta feina o si també es reserva un espai per al personal de neteja o manteniment (per deixar-hi els efectes personals, canviar-se de roba, etcètera). 25 2.5. Criteris de selecció dels equipaments municipals La sessió participativa amb el personal municipal referent de cada tipus d’equipament ajuda a seleccionar els equipaments que seran objecte estudi; tot i això, primerament es fa una tria en funció dels criteris que es descriuen a continuació. 1. Disseny i multifuncionalitat És un projecte de qualitat arquitectònica amb diversos materials, confort acústic i tèrmic, atractiu, flexible, accessible, etcètera. La configuració dels diferents espais dins de l’equipament permet usos múltiples i flexibles, i té presents les necessitats canviants de la comunitat en el temps així com la diversitat de col·lectius. 2. Identitat i simbolisme Són equipaments que recullen la memòria històrica, la lluita veïnal o reconeixen el llegat de les dones en la història. Es tracta d’equipaments que són espais simbòlics, que tenen un significat especial per al veïnat, de manera que contribueixen a donar identitat al grup. També són equipaments que fomenten les xarxes socials, l’apropiació temporal, i els espais d’estada, de trobada i de joc. 3. Entorn Són equipaments que s’integren en l’entorn, són accessibles i oberts al carrer. Estan vinculats a la xarxa de vianants, de transport públic, de serveis i altres equipaments. La parcel·la i el teixit proper presenten una mixtura de usos —residencial, oficines, comercial, equipaments, etcètera—, i s’hi compatibilitzen les tasques de cura i laborals. 26 3. Anàlisi dels equipaments municipals 27 3.1. Introducció L’observació dona lloc a un conjunt de mapes del lloc segons els aspectes observats, la xarxa d’espais lliures i dels serveis que s’han teixit al voltant de cada equipament. L’objectiu és conèixer l’espai públic que dona suport a la quotidianitat de les persones usuàries. Això ens permet entendre el paper de l’equipament municipal amb relació a l’entorn i, mitjançant un treball d’observació i de converses o passejades, podem comprendre’n el funcionament, detectar les mancances i les oportunitats de transformació. Amb aquests resultats s’elaboren unes cartografies per a cada un dels equipaments, així com una llista de fortaleses i recomanacions de transformació de disseny, gestió i programació des de la perspectiva de gènere. En aquesta llista s’inclouen les més rellevants. Les converses o passejades donen lloc a uns textos dels quals s’analitza el contingut. L’anàlisi de contingut parteix del principi que examinant textos és possible conèixer-ne no només el significat, sinó la informació referent a la manera com s’han produït. Es tracta d’establir categories, classificar el text segons aquestes categories i refondre la informació més rellevant a la llista de fortaleses i recomanacions de transformació. 3.2. Llista dels equipaments seleccionats A continuació s’adjunta la llista dels equipaments seleccionats per fer l’estudi. 28 29 Valor Nom Tipus d'equipament Districte (barri) Disseny i multifuncionalitat Identitat i simbolisme Entorn Centre Cívic Ateneu L'Eixample (el Fort Pienc Equipament cultural Fort Pienc) L'Eixample (la Mercat de la Dreta de Concepció Equipament comercial l'Eixample) Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Sants-Montjuïc Equipaments d'atenció i Sants-Montjuïc (PIAD) inclusió social (Sants) Centre Esportiu Municipal Can Nou Barris Dragó Equipament esportiu (Porta) Espai Familiar i Centre Obert Sant Martí Municipal Sant (Sant Martí de Martí Equipaments d'infància Provençals) Horta-Guinardó Casal de Gent Gran (el Baix del Baix Guinardó Equipament per a la gent gran Guinardó) Espai Jove Sant Andreu (la Garcilaso Equipament juvenil Sagrera) Biblioteca Sagrada Família - Josep L’Eixample (la M.Ainaud de Lasarte Biblioteca Sagrada Família) 3.3. Guia per a la lectura de la documentació gràfica A partir del treball de camp es genera una documentació específica per a cada equipament municipal; aquesta documentació s’estructura en els apartats següents: Descripció general de l’equipament i explicació general del treball de camp. El context de l’equipament es descriu amb una breu explicació de l’entorn i amb una ortofotografia, en què es mostren les distàncies i els temps de recorregut a peu, les parades de transport públic i les entitats de l’entorn més pròxim. El mapa d’agents recull els agents que participen en l’equipament. En el cercle intern (de color verd) hi ha els agents que es relacionen directament amb el funcionament i les dinàmiques de l’equipament. En un segon cercle, més extern (de color salmó), hi ha els agents que no tenen una relació amb l’equipament tan directa com els anteriors, però sí que hi generen certes sinergies. Per últim, en el cercle exterior (de color salmó suau) és on consten alguns programes i activitats que es fan a l’equipament. Cal dir que només es recull la informació que es transmet durant les entrevistes i les passejades. 30 Els resultats d’anàlisi i diagnosi obtinguts de l’observació es recullen en les fitxes de resultats de l’observació: Hi ha un diagrama que recull la classificació dels criteris generals segons el grau de compliment (“sí”, “a vegades” o “no”). A la part inferior, també hi ha la suma de tots els resultats segons el grau de compliment, és a dir, la suma de tots els criteris generals que s’ha valorat que sí que es compleixen, els que es compleixen a vegades i els que no es compleixen mai. Per tant, es pot obtenir una radiografia general de l’equipament quant a temàtiques més generals i de gestió. Hi ha un altre diagrama que recull la valoració dels criteris transversals i exteriors segons l’espai que s’ha analitzat. Aquest diagrama té dos tipus de lectura: una de vertical, en què a la part inferior hi ha les sumes de les valoracions per a cada espai observat, i una altra d’horitzontal, en què a la dreta hi ha la valoració obtinguda per a cada criteri. Per tant, es pot fer una anàlisi segons l’espai o el criteri en funció de si obté uns resultats més bons o més dolents. En els dos diagrames anteriors, la valoració serà positiva o negativa segons el símbol en què es troba grafiat, tal com s’especifica a la llegenda del segon diagrama: El triangle és “bé”; el quadrat, “escàs”, i el cercle, “insuficient”. El color del símbol indica la font de la informació. Si és clar, significa que la conclusió és fruit de les observacions tècniques. Si és fosc, és una conclusió fruit de les observacions tècniques validada durant la passejada. Per últim, si el símbol està buit, la conclusió s’ha extret de les passejades, però es contradiu amb l’observació tècnica. Els resultats d’anàlisi i diagnosi obtinguts de l’observació es recullen als diagrames de resultats de l’observació, que són els següents: Diagrama d’entorn urbà: és una ortofotografia en què es grafia la informació urbana de l’entorn més proper a l’equipament, per exemple, s’especifica el tipus de via (avinguda, carrer..., i si incorpora carril bici) i se situen les parades de transport públic i els passos de vianants. També es classifica el perímetre de l’equipament, quines zones tenen un perímetre opac, quines tenen visibilitat discontínua o quines visibilitat continua, i els accessos. 31 Diagrama de funcionalitat: és un dibuix del programa de l’equipament en què s’anota la distribució de l’equipament segons les plantes. Els colors classifiquen els tipus d’espais, tal com es mostra a la llegenda (gestió interna, activitats externes, espais oberts…). La lectura d’aquest diagrama s’acompanya de dos esquemes: -El primer és el diagrama de percepció tècnica de l’espai, que és fruit de les observacions tècniques. S’hi subratllen amb un color diferent els espais d’equitat i els espais d’equitat feble. S’entén que els espais d’equitat són aquells espais més neutres, que poden utilitzar de manera fàcil totes les persones i que no generen discriminacions. -El segon és el diagrama d’experiències recollides a la passejada, en què els espais es pinten d’un color o un altre segons els graus d’interacció (fort o feble). És a dir, es destaquen els espais que durant la passejada s’han detectat com a espai de trobada i socialització, o al contrari. Diagrama d’anàlisi del compliment dels criteris: és un resum del que s’ha anotat als diagrames anteriors. Es poden detectar quins criteris de qualitat són més forts i quins més febles. Finalment, les conclusions i recomanacions de disseny, gestió i programació des de la perspectiva de gènere recullen les fortaleses i les recomanacions de transformació. 32 3.4. Anàlisi per tipus d’equipament municipal A. Equipament esportiu: Centre Esportiu Municipal Can Dragó. B.Equipament juvenil: Espai Jove Garcilaso. C. Equipament d’infància: Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí. D. Equipament per a la gent gran: Casal de Gent Gran del Baix Guinardó. E. Equipament d’atenció i inclusió social: Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i Punt d’Informació i Atenció a les Dones de Sants- Montjuïc (PIAD). F. Equipament comercial: Mercat de la Concepció. G. Equipament cultural: Centre Cívic Ateneu Fort Pienc. H. Biblioteca: Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte 33 34 CEENQUIPAMENT ESPORTIU CentreT REsEp EoSrtPiuO MRTuInUic CipAaNl C DaRn ADGraÓgó Descripció de l'equipament Nom Centre Esportiu Municipal Can Dragó Tipologia Equipament esportiu Adreça Carrer de Rosselló i Porcel, 7-11, 08016 Barcelona Superfície 35.000 m² Nre. de persones usuàries aprox. 7.800 persones Observació Dia de l'observació Dijous, 17 d'octubre de 2019 Horari Matí (9-14 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (directora general del grup Eurofitness) 1 home (director) Espais estudiats Zones de circulació horitzontal / Piscina interior / Vestidors de la piscina / Sala d'activitats dirigides / Sala fitnes / Espai de neteja / Pista d'atletisme / Sala fitnes - gimnàs / Pista bàsquet / Piscina exterior / Bar / Entrada + informació / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dilluns, 4 de novembre de 2019 Horari Migdia (13-15 h) Nombre de persones 5 dones + 2 homes Perfil dels i les participants 5 dones (representant d'una associació esportiva, responsable del personal de neteja, usuària jove i 2 dinamitzadores), i també 2 homes (coordinador d'esports i usuari adult) 35 EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Context Aquest equipament municipal se situa en un teixit urbà consolidat de baixa densitat, teixit social que ha rebut diferents onades migratòries i molt marcat per infraestructures viàries com la Meridiana. Bicing Distànci bus a i t B em e p d s p a er Par ad a person e B B B B B B B B B B B Distància i temps per a gent gran 36 de bus Bicing Parada de me Parada tro i jardins fant il n cs i de jo es de dia i residè ncies per a la gent gra centres comercia ls Centr n ats i Parc de H Merc Boa m b bers dra itatges d'Es qua tutelats cent ssos Do Ho o tel M s sari a is A Com rea 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in Docent ativa litat norm i b m ob s am adu lte s EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Mapa d'agents El mapa d'agents mostra una molt variada i extensa xarxa d'entitats i persones usuàries d'aquest equipament. Bicing Educació bus de Piscina física da Par a Escoles Equipaments propers Gent gran Veïnat Personal Turistes d’administració Entitats del barri Personal de Personal neteja directiu Famílies ... Centre Esportiu Entitats de Personal de Municipal Can Dragó Personal de persones manteniment dinamització Cicles de amb diversitat d’activitats grau mitjà funcional Associacions Persones no Hospital vinculades associades Alumnat Vall d'Hebron d’universitats UNED Persones amb cardiopaties Drogode- UFEC SPEIS pendències Associacions Associacions EUNCET esportives de salut Gimnàstica Atletisme Bàsquet Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en la conversa 37 us Bicing Parada de rada de b me Pa tro i jardins nfan til joc s i de entres de dia i residències per a la gent gran ts i centres comercials C Parc d Merca e Bombe Habita rs tg quad ra es tut os d 'Es elats cent H oss Do otels a M issa ri m A Co rea Docent GRAU DE COMPLIMENT EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS Resultats destacats Diversitat persones treballadores Es valora força Activitats/temàtiques a qui van dirigides positivament l'amplitud dels espais, la Espai d'atenció/protocol d'assetjamen, violències transparència, la visibilitat, Espai/activitats queer la neteja i el manteniment Cartells/paperassa o la il·luminació. També puntuen positivament les Participació en el disseny de les persones usuàries sinergies i col·laboracions Cogestió veïnat/entitats establertes amb altres Espai per als vehicles entitats i la dotació de transport públic. Apareix Espai per a emmagatzematge com a escàs o insuficient Simbolisme i representació l'adaptació al clima, la llegibilitat, el mobiliari o Apropiació l'accessibilitat i l'autonomia Cura a l'entorn. Noves tecnologies/wifi Circularitat Com llegir els resultats? Jerarquies Informació obtinguda de l'observació Informació validada durant la Verd interior passejada Informació no validada durant la Horaris del dia passejada Sinergies Cultures i orígens Edats Grau de relació % dones / homes RESULTATS MÉS RELLEVANTS 38 SÍ A VEGADES NO ESPAIS INTERIORS ESPAIS INTERMEDIS ESPAIS EXTERIORS EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Com llegir Passos de vianants i espais de vida els resultats? Bé Infraestructura ciclista Escàs Insuficient Sòl tou drenant o no pavimentat Informació Velocitat dels vehicles obtinguda de l'observació Elements de joc Es valida l'avaluació Verd urbà obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida l'avaluació Existència d’espais buits i passius obtinguda de l'observació i es recull la proposta Percepció d’escala RESULTATS MÉS RELLEVANTS Circulació horitz P on is t c a i l n Ve a s t in id t o e r r s io S d r a e la l a d ' p a i c s t c iv in it a ats dirigides Sala fit E n s e p s ai de n P e i t s e t j a a d'a S tl a e l t a is fi m tn e e s - gimn P às ista bàsq P u is e c t ina exterior Entrad B a a + r informació Entorn urbà EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Diagrames de resultats de l'observació N Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: entrada, pista d'atletisme, piscina exterior, oficines (pistes) i aules de la primera planta. Espais que cal millorar: eixos de circulació, espai de neteja i vestuaris (piscina). De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. A més, s'incorporen altres espais d'interacció social (sales d'estar, sales de màquines i vestuaris de la piscina). En canvi, altres zones com el bar o l'exterior de l'edifici no s'identifiquen com a espais d'interacció social. C/ Rosselló i Porcel Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Access Perímetre amb visibilitat Perimetre opac discontínua Perimetre amb Perímetre amb visibilitat visibilitat discontinua contínua Perimetre amb visibilitat continua Passeig amb arbres Passeig amb arbres Avinguda Avinguda Carrer Carrer Pas de vianants Pas de vianants Parada de bus Parada de bus Bicing Estació de Bicing Aparcament Aparcament 40 Passeig d'Andreu Nin Avinguda Meridiana EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Diagrama de funcionalitat Diagrama de percepció tècnica de l'espai N N pista d'atletisme vestuaris bar pistes exteriors lavabos lavabos vestuaris espai de neteja Zones de circulació pista entrada oficina vertical sala fitnes - bàsquet Zones de circulació gimnàs sala horitzontal Espais que d’estar contribueixen a aula 1 aula 2 promoure l’equitat de gènere Espais que cal sala millorar d’estar lavabos sala 4 sala 3 Diagrama d'experiències espai de recollides de la passejada neteja entrada + informació sala sala N d'activitats d'activitats dirigides dirigides oficina sala fitnes espai vestidors de lavabos d’estar la piscina vestuaris bar piscina interior bar Zones de circulació exterior horitzontal piscina exterior Accessibilitat directa Zones de circulació vertical (escales) Zones de circulació vertical (ascensor) Entrada Unitat d’espais interiors Activitat externa Espai exterior del bar jardins Zones de circulació vertical Espais de gestió i de Zones de circulació treball intern horitzontal Unitat d’espais Espais d’interacció exteriors oberts social potent Unitat d’espais Espais d'interacció social feble exteriors tancats 41 EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris pista d'atletisme Accessibilitat directa vestuaris Connexió visual N Itineraris Espai Compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris bar pistes Percepció de confortabilitat, exteriors autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels lavabos lavabos espais, democratització de les cures vestuaris espai de Zones d'accés públic i elements neteja de connexió equipament-espai públic pista entrada oficina sala fitnes - Accés i visibilitat comunitat bàsquet gimnàs sala LGTBIQ / polítiques, educació, d’estar reconeixement espais queer equipament-espai públic aula 1 aula 2 sala d’estar lavabos No compleix criteri de qualitat sala 4 sala 3 espai de entrada + Accessibilitat, usos i horaris neteja sala sala informació d'activitats d'activitats Percepció de confortabilitat, dirigides dirigides oficina autonomia i seguretat sala fitnes espai vestidors de lavabos Polivalència i funcionalitat dels d’estar la piscina espais, democratització de les cures vestuaris Zones d'accés públic i elements bar piscina interior de connexió equipament-espai públic Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, bar reconeixement espais queer exterior equipament-espai públic piscina exterior jardins 42 EQUIPAMENT ESPORTIU Centre Esportiu Municipal Can Dragó Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Connexió visual entre espais per al control • Connectivitat entre els dos equipaments i informal manca d'elements urbans per crear vida a • Entrada de llum natural l'exterior de l'edifici • Espais d'estar com a espais de • Crear una oficina per als treballadors i socialització i de fer comunitat treballadores • Espai d'entrada com a espai d'estada i • Millora de les condicions de l'espai d'interacció social de neteja amb armariets per emmagatzemar • La pista d'atletisme convida a fer activitats objectes personals amb seguretat, poder-se amb infants a l'estiu canviar còmodament, també fent-los més acollidors i confortables... Es pot fer servir l'espai de vestidors de l'equipament Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Activitats i col·laboracions amb altres • Equilibrar els espais per eliminar les equipaments jerarquies, com per exemple utilitzar • Horaris de les activitats adaptats a les famílies alguns espais que no tenen ús o que estan (permet la conciliació de l'esport familiar) desaprofitats perquè els treballadors i • Cura de les persones usuàries treballadores disposin de més espai • Gestió i activitats amb moltes entitats del barri • Adaptació dels horaris per visibilitzat l'equip de neteja • Curs de gènere 43 44 EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Descripció de l'equipament Nom Espai Jove Garcilaso Tipologia Equipament juvenil Adreça Carrer de Garcilaso, 103, 08027 Barcelona Superfície 3.400 m² Nre. de persones usuàries aprox. 90.826 persones Observació Dia de l'observació Dijous, 24 d'octubre de 2019 Horari Tarda (15.30-16.30 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (directora tècnica de l'Espai Jove Garcilaso) Espais estudiats Sala d'estudi / Espai de neteja / Lavabos / Oficina / Zones de circulació vertical (escales) / Intercanviadors - sala gran / Sala pròpolis / Entrada, informació, bar / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dilluns, 14 de novembre de 2019 Horari Tarda (18-19 h) Nombre de persones 6 dones + 1 home Perfil dels i les participants 6 dones (conserge, 2 persones joves d'intercanviador jove, directora administrativa, responsable del personal de neteja, 1 persona d'associacionisme) i 1 home (1 jove que fa practiques al servei audiovisual) 45 EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Context Aquest equipament municipal se situa al centre del barri de la Sagrera, a prop de la Meridiana i de nodes intercanviadors de transport públic metropolitans, com l'estació d'autobusos, metro i tren. etro Parada de m icing B Distància i te de b us mps p da e a r r a Pa person e Distància i temps per a gent gran 46 Parada de metro Ren g fe Bicin bus e arad a d P ins i ja rd entre cívi c Casal de barri Biblio per a joves C teca Casals i espais Centre de ser s vei e s a jov M s e oc rc ia r a ls pais pe t mu ent es nicip Do c Cent ls i al re c asa í v C P ic a rcs 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in Docent va t nor mati obili ta mb m tes a ul s ad EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Mapa d'agents El mapa d'agents mostra una molt variada i extensa xarxa d'entitats i persones usuàries d'aquest equipament, en relació amb els joves. És un espai de referència a escala de ciutat i ofereix programes, espais i serveis molt diversos. Parada de metro Bicing “Aquí us t’escoltem” da d e b Par a Projectes propis Serveis de Box l’Ajuntament Betevé Jocs d’assaig Grups de central de rol música Taula de Joves Escacs japonesos Serveis socials Entitats Personal Personal d’administració directiu Projectes Persones no Personal de propis Educadores associades neteja ... del carrer Espai Jove Garcilaso Associacions Consergeria vinculades Centre Cívic Intergrups “La Barraca” Serveis de Bar dinamització Escoles i Serveis Serveis Espai Jove instituts audiovisuals Pla Comunitari Col·lectiu Pràctiques Navas LGBT “Parlem clar!” La sala Garcilincs Punt Info jove Xarxa Jove Intercanvia Jove dor Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... 47 Agents amb implicació externa que no es proposen en la conversa Parada de metro Renfe Bicing de bus a Parad dins jari entre cívi c Casal de barri Bibl spais per a joves C i o teca asals i e Centre C de ser v s ei ve s M s o e oci r a j rc a a l is pe t t s m n i esp a unici Doc e p Cent als al re cív Cas P ic a rcs Docent 02 ESPAI JOVE GARCILASO 02 ESPAI JOVE GARCILASO GRAU DE COMPLIMENT ESPAIS INTERIORS ESPAIS INTERMEDIS ESPAIS EXTERIORS EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS CRITERIS TRANSVERSALS Resultats destacats Es valora positivament la Diversitat persones treballadores Transparència transparència entre els Activitats/temàtiques a qui van dirigides Visibilitat espais, el control informal i la flexibilitat de les sales. Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències Llegibilitat Destaca de manera Espai/activitats queer Soroll positiva l'apropiació i la cogestió dels espais, Cartells/paperassa Flexibilitat així com les activitats Participació en el disseny de les persones usuàries Neteja i manteniment temàtiques que ofereix l'equipament. En canvi, el Cogestió veïnat/entitats Connectivitat criteri de qualitat del soroll Espai per als vehicles Il·luminació es valora insuficient. Espai per a emmagatzematge Adaptació al clima Com llegir els resultats? Simbolisme i representació Seguretat i control social Informació obtinguda de l'observació Apropiació Informació validada durant la Accessibilitat, autonomia i mobilitat passejada Cura Informació no validada durant la Mobiliari adequat passejada Noves tecnologies/wifi Espai suficient Circularitat RESULTATS MÉS Jerarquies RELLEVANTS Verd interior Horaris del dia CRITERIS EXTERIORS Mesures de conciliació Voreres Cultures i orígens Passos de vianants i espais de vida Edats Infraestructura ciclista Grau de relació Sòl tou drenant o no pavimentat % dones / homes Velocitat dels vehicles RESULTATS MÉS Elements de joc RELLEVANTS Verd urbà Parades de transport Existència d’espais buits i passius 48 Percepció d’escala RESULTATS MÉS RELLEVANTS SÍ A VEGADES NO Sala d’estu E d s i pai de neteja Lavabos Zon O e fi v s c d in e a rt e ic In a ci l r ( c e u terc s laci a ca n lv e ó i s a ) d or-sala gran Sala pròpolis Entrada / informació / bar Entorn urbà 02 ESPAI JOVE GARCILASO ESPAIS INTERIORS ESPAIS INTERMEDIS ESPAIS EXTERIORS EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Com llegir Passos de vianants i espais de vida els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda de l'observació Elements de joc Es valida l'avaluació Verd urbà obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Sala d’estu E d s i pai de neteja Lavabos Zon O e fi v s c e d in rt e a ic a cir I c n lt e (e ul rc s a c a a c l ió n v e i s a ) d or-sala gran Sala pròpolis Entrada / informació / bar Entorn urbà EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Diagrames de resultats de l'observació Espais que contribueixen a promoure N l'equitat de gènere: entrada, espai d'informació, bar, oficina, plaça a la primera planta. Sales, intercanviador, sala pròpolis a la segona i tercera planta. Oficina i sales d'estudi a la cinquena i sisena planta. Espais que cal millorar: zones de circulació vertical, espais de neteja. De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. A més, s'incorporen altres espais d'interacció social (escales a la planta baixa i sala de les associacions a la cinquena planta). En canvi, altres zones com les zones de circulació vertical no s'identifiquen com a espais d'interacció social. Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Access Perímetre amb visibilitat Perimetre opac discontínua Perimetre amb Perímetre amb visibilitat visibilitat discontinua contínua Perimetre amb visibilitat continua Carril bici Avinguda Avinguda Carrer Carril bici Carrer Pas de vianants Pas de vianants Parada de bus Parada de bus Bicing Estació de Bicing Aparcament Aparcament 50 EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Diagrama de funcionalitat Diagrama de percepció tècnica de l'espai bucs bucs bucs N sala d'assaig d'assaig d'assaig escenari lavabos lavabos N sala Planta -1 Planta -2 espai de espai de neteja neteja Planta -1 Planta -2 bar entorn urbà exterior Planta baixa Planta 1 Planta 2 entrada + bar Zones de circulació sala cibercaixa espai obert informació vertical Zones de circulació oficina lavabos intercan- horitzontal lavabos lavabos viador - Espais que sala gran sala contribueixen a pròpolis promoure l’equitat de gènere espai de espai de espai de Planta 5 Planta 6 neteja neteja neteja Espais que cal millorar Planta baixa Planta primera Planta segona Diagrama d'experiències Zones de circulació recollides de la passejada horitzontal Accessibilitat directa sala oficina oficina sala sala sala sala d’estudi Zones de circulació sala vertical (escales) sala sala sala N Zones de circulació vertical(ascensor) lavabos lavabos Entrada oficina sala Unitat d’espais interiors espai de espai de oficina neteja sala neteja Planta -1 Planta -2 Activitat externa Espai exterior del bar Espais de gestió i de Planta cinquena Planta cinquena treball intern Unitat d’espais exteriors oberts Planta baixa Planta 1 Planta 2 Zones de circulació vertical Zones de circulació horitzontal Espais d’interacció social potent Espais d'interacció social feble Planta 5 Planta 6 51 EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso bucs bucs bucs sala d'assaig d'assaig d'assaig Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris escenari lavabos lavabos sala N espai de espai de neteja neteja Planta -1 Planta -2 bar entorn urbà exterior entrada + bar sala cibercaixa espai obert informació oficina lavabos intercan- lavabos lavabos viador - sala gran sala pròpolis espai de espai de espai de neteja neteja neteja Planta baixa Planta primera Planta segona sala oficina oficina sala sala sala sala sala d’estudi sala sala sala lavabos lavabos oficina sala espai de espai de oficina neteja sala neteja Planta cinquena Planta cinquena Accessibilitat directa Compleix criteri de qualitat No compleix criteri de qualitat Connexió visual Itineraris Accessibilitat, usos i horaris Accessibilitat, usos i horaris Espai Percepció de confortabilitat, Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les espais, democratització de les cures cures Zones d'accés públic i elements Zones d'accés públic i elements de de connexió equipament-espai connexió equipament-espai públic públic Accés i visibilitat comunitat Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer reconeixement espais queer equipament-espai públic 52 equipament-espai públic EQUIPAMENT JUVENIL Espai Jove Garcilaso Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses • Transformar la pell de la façana (doble pell, una de fixa i l'altra mòbil) amb un mecanisme • Connexió visual entre espais a la planta baixa més flexible i que es pugui adaptar als per al control informal requeriments interns • Espais d'estar i espais de pas com a espais de socialització • Repensar en nucli de les escales per la inseguretat de l'espai reforçant el seu control • Espai d'entrada i exterior com a espais informal, per exemple fent l'espai més d'estada i d'interacció social transparent fent obertures als paraments • Espais amb flexibilitat (intercanviador, sala verticals gran, escenari…) • Ben connectat amb la ciutat • Millora de les condicions de l'espai de neteja ampliant la seva superfície, si és possible, i Recomanacions de transformació també fent-los més acollidors i confortables • Millorar els problemes de sonorització entre els espais pròpolis i intercanviador Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses • Apropiació de l'espai exterior per fer activitats durant l'estiu • Activitats i col·laboracions amb altres equipaments i serveis • Llar per a moltes activitats i iniciatives • Horaris de les activitats adaptats a la gent jove • Cura de les persones usuàries per part de Recomanacions de transformació l'equip tècnic • Plantejar una nova situació per al control del • Gestió i activitats amb moltes entitats i panell elèctric, actualment a l'última planta, es col·lectius detecta i es percep un espai insegur • Visibilitat de temes LGTBIQ • Incorporar verd interior a l'equipament • Programació de les activitats amb la gent jove • Es permet l'apropiació de l'espai (decoració, cartells, etcètera) • Idioma lingüístic i visual inclusiu 53 54 EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Descripció de l'equipament Nom Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Tipologia Equipament d'infància Adreça Carrer de Huelva, 36, 08020 Barcelona Superfície 1.400 m² Nre. de persones usuàries aprox. 120 persones Observació Dia de l'observació Dijous, 25 d'octubre de 2019 Horari Migdia (12-13 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (directora de l'Espai Familiar i Centre Obert) Espais estudiats Espai de joves / Biblioteca / Despatx equip d'educadors / Aula polivalent exterior / Aula informàtica / Aula polivalent interior / Cuina / Espai de neteja / Magatzem / Lavabos / Pati / Administració - entrada / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dilluns, 25 de novembre de 2019 Horari Migdia (12-13 h) Nombre de persones 3 dones Perfil dels i les participants 3 dones (directora, dinamitzadora, usuària) 55 EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Context Aquest equipament municipal se situa en un teixit urbà consolidat de barri residencial i connectat amb una xarxa verda. Es posiciona enmig de dues grans infraestructures, la Gran Via i les vies del tren. Distà n cia tro i tem e p m s p de er a a d pe Par a rsone Distància i temps per a gent gran 56 Casals infantils B ibliot e t ca Docen Parada de bus Bicing 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in ativa litat norm bi mb m o ltes a adus EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Mapa d'agents El mapa d'agents mostra sinergies entre l'espai familiar i la xarxa d'equipaments infantils i de serveis socials. Ofereix un seguit de programes promoguts per l'Ajuntament de Barcelona. Un dels agents principals són les famílies. o r e m et ada d Par CDIAP ... Entitats Personal EAIA Personal de d’administració neteja Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Serveis Personal socials SUARA directiu CJAS Personal de dinamització d’activitats Xarxa Ajuntament de d’equipaments Barcelona infantils Famílies Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en la conversa 57 Casals infantils B iblioteca Docen t Parada de bus Bicing 03 ESPAI FAMILIAR SANT MARTI 03 ESPAI FAMILIAR SANT MARTI ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS GRAU DE COMPLIMENT INTERMEDIS EXTERIORS EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS CRITERIS TRANSVERSALS Resultats destacats Diversitat persones treballadores Transparència Es valora força positivament la Activitats/temàtiques a qui van dirigides Visibilitat connectivitat entre els Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències Llegibilitat espais, la materialitat i la flexibilitat dels Espai/activitats queer Soroll espais que fan servir les Cartells/paperassa Flexibilitat persones usuàries. També puntuen positivament Participació en el disseny de les persones usuàries Neteja i manteniment els horaris del dia Cogestió veïnat/entitats Connectivitat adaptats a les famílies i la diversitat cultural i Espai per als vehicles Il·luminació d'orígens de les persones Espai per a emmagatzematge Adaptació al clima usuàries. Apareix com Simbolisme i representació a escàs o insuficient Seguretat i control social l'adaptació al clima i la Apropiació Accessibilitat, autonomia i mobilitat manca d'il·luminació Cura natural d'algunes Mobiliari adequat sales, la falta d'espai Noves tecnologies/wifi Espai suficient d'emmagatzematge i Circularitat l'apropiació i cogestió dels RESULTATS MÉS espais. Jerarquies RELLEVANTS Verd interior Com llegir els resultats? Horaris del dia CRITERIS EXTERIORS Informació obtinguda de l'observació Mesures de conciliació Voreres Informació validada durant la passejada Informació no validada durant la Cultures i orígens Passos de vianants i espais de vida passejada Edats Infraestructura ciclista Grau de relació Sòl tou drenant o no pavimentat % dones / homes Velocitat dels vehicles Elements de joc RESULTATS MÉS RELLEVANTS Verd urbà Parades de transport Existència d’espais buits i passius Percepció d’escala 58 RESULTATS MÉS RELLEVANTS SÍ A VEGADES NO Espai de joves Desp Bat ib x li e o q te u cip a d A ' u e l d a u p c o a l d iv o a r l s ent exte A r u io la r in A fu o la rm p ào t l i i c v a alent interior Cu E in s a pai de neteja Magatzem Lavabos Pa A ti dministració / entrada Entorn urbà 03 ESPAI FAMILIAR SANT MARTI ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Passos de vianants i espais de vida Com llegir els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda Elements de joc de l'observació Verd urbà Es valida l'avaluació obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Espai de joves Desp Bat ib x li e o q te u cip a d A ' u e l d a u p c o a l d iv o a r l s ent exte A r u io la r in A fu o la rm p ào t l i i c v a alent interior Cu E in s a pai de neteja Magatzem Lavabos Pa A ti dministració / entrada Entorn urbà EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Diagrames de resultats de l'observació N Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: pati, aules polivalents exteriors, zona de circulació horitzontal, espai de joves, biblioteca. Espais que cal millorar: lavabos, espai de neteja, magatzem, despatx de l'equip d'educadors. De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. A més, s'incorporen altres espais d'interacció social (cuina, aula polivalent interior). En canvi, altres zones com l'oficina de l'administració i el despatx de l'equip d'educadors no s'identifiquen com a espais d'interacció social. Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Access Perímetre amb visibilitat Perimetre opac discontínua Perímetre amb visibilitat Perimetre amb visibilitat discontinua contínua Perimetre amb visibilitat continua Carril bici Avinguda Avinguda Carrer Carrer Carril bici Pas de vianants Pas de vianants Parada de bus Parada de bus Parada de metro Parada de metro 60 EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Diagrama de funcionalitat Diagrama de percepció tècnica de l'espai N N entrada Planta baixa Zones de circulació vertical adminis- adminis- lavabos espai de Zones de circulació tració tració neteja horitzontal Espais que contribueixen a lavabos lavabos promoure l’equitat de gènere Espais que cal millorar magatzem aula 1 cuina aula aula 3 polivalent interior aula aula informàtica polivalent Diagrama d'experiències despatx exterior recollides de la passejada equip d'educadors espai de N biblioteca joves pati Planta baixa Planta baixa Zones de circulació vertical Zones de circulació Zones de circulació horitzontal horitzontal Accessibilitat directa Espais d’interacció social potent Entrada Espais d'interacció social feble Unitat d’espais interiors Espais de gestió i de treball intern 61 Unitat d’espais exteriors oberts EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris N entrada Accessibilitat directa Connexió visual Itineraris Espai Compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris Percepció de confortabilitat, espai de autonomia i seguretat adminis- adminis- lavabos tració tració neteja Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les cures lavabos lavabos Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai públic magatzem aula 1 Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer equipament-espai públic cuina aula aula 3 No compleix criteri de qualitat polivalent interior Accessibilitat, usos i horaris aula aula Percepció de confortabilitat, informàtica autonomia i seguretat polivalent despatx exterior Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les equip cures d'educadors espai de Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai biblioteca joves públic Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer equipament-espai públic plaçpaati Planta baixa 62 EQUIPAMENT D'INFÀNCIA Espai Familiar i Centre Obert Municipal Sant Martí Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses • Millora de les condicions de l'espai de neteja ampliant la seva superfície, si és possible, i • Connexió visual a l'entrada per al control també fent-los més acollidors i confortables informal • L'entrada de llum natural és acollidora i • Fer obertures a les façanes de les sales que genera confort no tenen il·luminació. Aquesta transformació • Els espais són flexibles i de superfície seria molt complicada d'executar però adequada es podria tenir present per a futures • La materialitat distribucions • Els espais tenen connexió visual entre les • Ampliar l'espai d'emmagatzematge famílies i les criatures • Adaptar les finestres existents per tal que l'espai es pugui ventilar de manera natural Recomanacions de transformació • Introduir elements a l'espai exterior i que no distorsionin la flexibilitat o les activitats que es • Reestructuració dels espais de treball intern, porten a terme. Com per exemple un espai apropant l'oficina d'administració apartada d'ombra per a l'estiu o espais d'estada com de l'oficina de l'equip dinamitzador. Aquesta cadires o bancs transformació seria molt complicada d'executar però es podria tenir present per a futures distribucions Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Activitats i col·laboracions amb altres • Millorar la llegibilitat de l'accés de equipaments l'equipament. Com per exemple amb accions • Horaris de les activitats adaptats a les famílies com un disseny amb pintura, amb cartells de senyalització o que, inclús, aparegui al Google • Diversitat d'origen de les persones usuàries Maps • Cogestió i apropiació de l'espai de les persones usuàries • Incorporar verd interior a l'equipament • Mediació entre el veïnat i l'espai familiar, ja que s'han detectat alguns desajustos en l'ús 63 64 EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Descripció de l'equipament Nom Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Tipologia Equipament de gent gran Adreça Carrer de la Marina, 380, 08025 Barcelona Superfície 1.200 m² Nre. de persones usuàries aprox. 3.000 persones Observació Dia de l'observació Dijous, 31 d'octubre de 2019 Horari Matí (10.30-11.30 h) Persona/es entrevistada/es 1 home (director del Casal de Gent Gran del Baix Guinardó) Espais estudiats Lavabo / Despatx / Zones de circulació horitzontal / Biblioteca / Sala d'expressió / Sala d'actes / Horts / Zones de circulació vertical / Espai de neteja / Entrada + informació / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dimecres, 20 de novembre de 2019 Horari Migdia (12-13 h) Nombre de persones 4 dones + 1 home Perfil dels i les participants 4 dones (2 voluntàries, 2 usuàries) i 1 home (usuari) 65 EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Context Aquest equipament municipal se situa en una trama urbana que recorda l'Eixample, concretament al barri del Baix Guinardó, que està ben comunicat amb la ciutat. A l'entorn pròxim de l'equipament trobem els jardins del Baix Guinardó, que donen servei al barri. bus Bicing Pa de rad a a de ad me Par tro ns D ardi istàn i j ci il a i tem infa nt ps p joc s er a p de ersone Distància i temps per a gent gran 66 es de dia i residè ncies per a tr la n g e en C t gran Ha adra bitatges t Esqu u' t d el os ats Moss ria issa Ar Com ea 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in Docent ativa norm obili tat b m ltes am u s ad EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Mapa d'agents El mapa d'agents mostra una diversitat d'agents extensa amb la voluntat d'obrir el casal al barri amb activitats i programes intergeneracionals. Cal destacar com a agents clau la xarxa de voluntariat, ja que és us Bicing Parada de rellevant per al funcionament de l'equipament, i sobretot per donar servei al volum de persones usuàries. arada de b me P tro i jardins Aula til universitària nfan Projectes i jocs propis de Pràctiques “Apropa cultura” Professionals Equipaments propers Serveis d’habitatges Veïnat Personal Grups de d’administració Entitats del gent jove barri Personal de Personal neteja directiu Famílies ... Casal de Gent Gran Equip de del Baix Guinardó Personal de Grup de teatre voluntariat dinamització Jornada amateur d’activitats Caixa d’esport Jornada Associacions memòria Escoles i vinculades Talleristes Fundació Salut històrica instituts i Envelliment Activitats intergene- racionals Espai públic Grups de Festa de música primavera Grups de ball Creu Roja Investigaci ons Hotel d’insectes Horts Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en 67 la conversa tres de dia i residències per a la n g e en C t gran ra Habit d atges squa tutel ssos d'E ats o sari a M is A Com rea Docent 04 CASAL GENT GRAN BAIX GUINARDÓ 04 CASAL GENT GRAN BAIX GUINARDÓ Resultats d’ànalisi i diagnosi obtinguts de l’observació i la passejada GRAU DE COMPLIMENT ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS CRITERIS TRANSVERSALS Resultats destacats Diversitat persones treballadores Transparència Es valora positivament Activitats/temàtiques a qui van dirigides la connectivitat entre les Visibilitat sales, el verd interior i Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències Llegibilitat l'apropiació de l'espai de Espai/activitats queer les persones usuàries. Soroll Apareix com a escàs o Cartells/paperassa Flexibilitat insuficient l'adaptació Participació en el disseny de les persones usuàries al clima, la circularitat, Neteja i manteniment l'accessibilitat de la Cogestió veïnat/entitats Connectivitat comunicació vertical Espai per als vehicles (escales) i l'espai Il·luminació d'emmagatzematge. Espai per a emmagatzematge Adaptació al clima Simbolisme i representació Seguretat i control social Apropiació Accessibilitat, autonomia i mobilitat Com llegir els resultats? Cura Informació obtinguda de l'observació Mobiliari adequat Informació validada durant la Noves tecnologies/wifi passejada Espai suficient Informació no validada durant la Circularitat passejada RESULTATS MÉS Jerarquies RELLEVANTS Verd interior Horaris del dia CRITERIS EXTERIORS Mesures de conciliació Voreres Cultures i orígens Passos de vianants i espais de vida Edats Infraestructura ciclista Grau de relació Sòl tou drenant o no pavimentat % dones / homes Velocitat dels vehicles RESULTATS MÉS Elements de joc RELLEVANTS Verd urbà Parades de transport Existència d’espais buits i passius Percepció d’escala 68 RESULTATS MÉS RELLEVANTS SÍ A VEGADES NO Lavabo Zo O n fi e c s i n d a e h ci o rc ri u tz la o c n ió ta l Bibliotec S a ala d’expressió Sala d’actes Zones d H e o c rt ir s culació vertica E l spai de neteja Entrada + informació Entorn urbà 04 CASAL GENT GRAN BAIX GUINARDÓ ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Passos de vianants i espais de vida Com llegir els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda de l'observació Elements de joc Verd urbà Es valida l'avaluació obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Lavabo Zo O n fi e c s i n d a e h ci o rc ri u tz la o c n ió ta l Bibliotec S a ala d’expressió Sala d’actes Zones d H e o c rt ir s culació vertica E l spai de neteja Entrada + informació Entorn urbà EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Diagrames de resultats de l'observació Espais que contribueixen a promoure N l'equitat de gènere: entrada i punt d'informació, oficina i sala d'expressió a la primera planta, i biblioteca a la segona planta. Espais que cal millorar: zones de circulació vertical i horitzontal i espai de neteja. De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. A més, s'incorporen altres espais d'interacció social (sales de joc a la planta baixa, espai d'estar i aula a la primera, i sala d'actes i horts a la planta subterrània). En canvi, altres zones com el pati de l'edifici no s'identifiquen com a espais d'interacció social. Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Perímetre amb visibilitat discontínua Perímetre amb visibilitat Access contínua Perimetre opac Perimetre amb visibilitat discontinua Carril bici Perimetre amb Carrer visibilitat continua Carrer Pas de vianants Carril bici Aparcament Pas de vianants Aparcament 70 EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Diagrama de funcionalitat aula Diagrama de percepció aula 1 /cuina tècnica de l'espai espai N d’estar N biblioteca lavabos Planta primera aula 2 lavabos aula d'informàtica Planta primera Planta baixa Zones de circulació vertical Zones de circulació magatzem horitzontal oficina oficina Espais que contribueixen a promoure l’equitat de gènere entrada + Espais que cal informació pati millorar Planta subterrània Diagrama d'experiències sala de recollides de la passejada joc 1 lavabos sala de lavabos joc 2 N sala d’expressió Planta baixa Planta primera Zones de circulació horitzontal lavabos Accessibilitat directa espai de Zones de circulació neteja vertical (escales) Zones de circulació Planta baixa vertical (ascensor) Entrada Zones de circulació sala d’actes vertical Unitat d’espais Zones de circulació interiors horitzontal horts Espais de gestió i de Espais d’interacció treball intern social potent Espais d'interacció Unitat d’espais social feble Planta subterrània exteriors oberts Planta subterrània 71 EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó aula aula 1 /cuina Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris espai d’estar N biblioteca lavabos aula 2 lavabos Accessibilitat directa Connexió visual Itineraris aula d'informàtica Espai Compleix criteri de qualitat Planta primera Accessibilitat, usos i horaris Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels magatzem espais, democratització de les oficina oficina cures Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai entrada + pati públic informació Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer sala de equipament-espai públic joc 1 lavabos sala de lavabos joc 2 No compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris sala d’expressió Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels Planta baixa espais, democratització de les cures Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai públic lavabos Accés i visibilitat comunitat espai de LGTBIQ / polítiques, educació, neteja reconeixement espais queer equipament-espai públic sala d’actes horts 72 Planta subterrània EQUIPAMENT DE GENT GRAN Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Entrada de llum natural • Millora de les condicions de l'espai de neteja ampliant la seva superfície, si és possible, i • El banc que està situat a l'entrada crea també fent-los més acollidors i confortables un espai de socialització entre persones conegudes i desconegudes • Adaptar les finestres existents per tal que l'espai es pugui ventilar de manera natural • Les sales són polivalents i tenen la capacitat per ampliar-se • Transformar el passadís donant qualitat a l'espai, passar d'un espai de circulació a un • Espais d'estar com a espais de socialització i espai d'interacció social com, per exemple, de fer comunitat situant un banc • Espai d'entrada com a espai d'estada i d'interacció social • Ampliar l'espai de magatzem • Espais d'apropiació de les persones usuàries • En una hipotètica intervenció, cal ampliar l'equipament amb més metres quadrats per fer-hi activitats Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Xarxa de voluntariat àmplia i forta • Millorar el control informal, recuperant la infraestructura existent del despatx d'entrada • Activitats intergeneracionals i col·laboracions i dotar-lo amb personal d'informació, atenció amb diverses entitats i institucions i vigilància • Cura a les persones • Sectorització de l'aire condicionat, separat per • Espai de referència per a la gent gran del a cada espai barri • Aprofitar la capacitat existent de flexibilització • Lavabos oberts al públic (adhesiu a la porta i comunicació entre les sales per adaptar- informant de la seva existència) se al volum de les persones usuàries. • Tenen una comissió de gènere formada per Actualment està limitada per un problema de equip tècnic/persones usuàries manteniment 73 74 EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Sants-Montjuïc Descripció de l'equipament Nom Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Sants-Montjuïc Tipologia Equipaments d'atenció i inclusió social Adreça Carrer de Sants, 79, 08014 Barcelona Superfície 1.000 m² Nre. de persones usuàries aprox. 1.394 persones Observació Dia de l'observació 4 (CSS) i 5 (PIAD) de novembre de 2019 Horari Matí (9.30-10.30 h ) i migdia (12-13 h) Persona/es entrevistada/es 2 dones (administrativa i psicòloga del PIAD) Espais estudiats Espai per a famílies / Direcció / Primera atenció / Lavabos / Zones de circulació vertical / Espai de neteja / Arxiu / Sala office / Sala de treball grupal / Sala BCN Activa / Oficina / Sala treball (PIAD) / Atenció (PIAD) / Espera- passadís (PIAD) / Entrada-informació / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dilluns, 25 de novembre de 2019 Horari Matí (9.30 h) Nombre de persones 6 dones + 1 home Perfil dels i les participants 6 dones (1 administrativa, 1 psicòloga del PIAD, 1 directora del PIAD, 1 treballadora social CSS, 1 orientadora laboral de BCN Activa, 1 usuària de BCN Activa) i 1 home 75 (psicòleg del CSS) EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Context Aquest equipament municipal se situa al barri de Sants, que està travessat per dues infraestructures: les vies del tren i la ronda del Mig. La carretera de Sants és un eix comercial per al barri, format pel carrer de Sants i el carrer de la Creu Coberta, a Hostafrancs. El barri és un espai de convivència de diversitat cultural i es conserva el caràcter de l'antiga vila de Sants. Distànci a i temps p er a person e Distància i temps per a gent gran 76 Parada de bus ntsenca Bicing ltat Sa P Lleia arada de metro vic cí Ren ntre feCe 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in Docent orma tiva bilita t n o amb m dult es s a EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Mapa d'agents El mapa d'agents mostra sinergies entre els serveis socials, el PIAD, Barcelona Activa i diversos equipaments dels barris. Es desenvolupen alguns programes i activitats fora de l'equipament per vincular els serveis amb el barri i l'entorn. “Estima’t” Escoles ... Centre de SARA Entitats Serveis Socials Departament de Salut Personal de manteniment Centre de Serveis PIAD Socials Cotxeres de Sants i Punt d'Informació i Atenció a les Dones FAEC Personal de de Sants-Montjuïc Figures Hostafrancs neteja (PIAD) Barcelona Activa professionals externes Personal directiu Personal d’administració Can Batlló Centre cívic Lleialtat Santsenca Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en la conversa 77 Parada de bus antsenc a Bicing t S Para Lleial ta da de metro ic v í Re entr e c nfe C Docent 05 CSS+PIAD GRAU DE COMPLIMENT EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS Resultats destacats Diversitat persones treballadores Es valora força Activitats/temàtiques a qui van dirigides positivament el verd interior, la il·luminació Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències natural, la visibilitat Espai/activitats queer d'algunes sales i la neteja de l'espai. Apareix com Cartells/paperassa a escàs o insuficient la Participació en el disseny de les persones usuàries manca d'espai d'algunes zones, la manca Cogestió veïnat/entitats d'il·luminació natural Espai per als vehicles d'algunes sales, la falta d'espai d'emmagatzematge Espai per a emmagatzematge i superfície d'alguns espais. Simbolisme i representació Apropiació Cura Com llegir els resultats? Informació obtinguda de l'observació Noves tecnologies/wifi Informació validada durant la passejada Circularitat Informació no validada durant la passejada Jerarquies Verd interior Horaris del dia Mesures de conciliació Cultures i orígens Edats Grau de relació % dones / homes RESULTATS MÉS RELLEVANTS 78 SÍ A VEGADES NO 05 CSS+PIAD 05 CSS+PIAD ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Com llegir Passos de vianants i espais de vida els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda de l'observació Elements de joc Es valida l'avaluació Verd urbà obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Espais per a famílies Dire P c r c im ió era atenc Z ió ones d L e a c v i a r b cu o l s ació ver E ti s c p a a l i de neteja Arxiu S S a a l l a a d offie t cr eeball gr S u a p l a a l BCN Activa O Sa fi l c a i n tr a eball (PIA A D te ) E n sp ci e ó r a (P -p IA a D ss ) adís (P E I n A t D ra ) da-informació Entorn urbà EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Diagrames de resultats de l'observació N Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: entrada, sales de primera atenció, sala d'atenció a les famílies, lavabos, zona de circulació vertical, sales de treball de l'equip tècnic, direcció i sala de treball grupal. Espais que cal millorar: sales d'atenció (PIAD), arxiu, espai de neteja. De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. En canvi, s'identifiquen altres zones com la sala office, la sala BCN Activa i l'entrada de l'edifici com a espais d'interacció social feble. Diagrama d'entorn urbà Access Perimetre opac Perimetre amb Accés visibilitat discontinua Perímetre opac Perimetre amb visibilitat continua Perímetre amb visibilitat discontínua Perímetre amb visibilitat Carrer contínua Pas de vianants Carrer Parada de bus Pas de vianants Parada de bus 80 EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Diagrama de funcionalitat Diagrama de percepció tècnica de l'espai lavabos sala oce sala de treball Planta 4 Zones de circulació direcció grupal vertical sala BCN Zones de circulació Activa horitzontal Espais que contribueixen a Planta 4 Planta 3 promoure l’equitat de gènere lavabos Espais que cal millorar arxiu atenció PIAD atenció Planta 2 esperaPIAD sala de reunions PIAD sala CSS atenció treball PIAD PIAD Planta 3 Planta 1 Zones de circulació horitzontal lavabos Accessibilitat directa Zones de circulació Planta baixa sala treball sala treball vertical (escales) equip tècnic CSS equip tècnic CSS Zones de circulació vertical (ascensor) Entrada Unitat d’espais Diagrama d'experiències Planta 2 interiors recollides de la passejada Espais de gestió i de treball intern espai Unitat d’espais atenció lavabos de neteja atenció exteriors oberts CSS CSS espais Planta 4 Zones de circulació per a vertical atenció atenció famílies direcció Zones de circulació CSS CSS CSS horitzontal Espais d’interacció social potent Planta 1 Planta 3 Espais d'interacció social feble primera lavabos atenció Planta 2 entrada - primera informació primera atenció atenció Planta 1 Planta baixa entorn urbà 81 Planta baixa N N N EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Diagrama d'anàlisi de compliment lavabos sala oce dels criteris sala de treball direcció sala BCN grupal Activa Planta 4 Accessibilitat directa Connexió visual Itineraris lavabos Espai arxiu atenció atenció PIAD esperaPIAD Compleix criteri de qualitat sala de reunions salaP IAD atenció Accessibilitat, usos i horaris CSS treball PIAD Percepció de confortabilitat, PIAD autonomia i seguretat Planta 3 Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les cures lavabos Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai públic sala treball sala treball Accés i visibilitat comunitat equip tècnic CSS equip tècnic CSS LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer equipament-espai públic Planta 2 No compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris atenció espai lavabos de neteja atenció CSS CSS Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat espais per a Polivalència i funcionalitat dels atenció atenció direcció espais, democratització de les famílies CSS CSS cures CSS Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai Planta 1 públic Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, primera reconeixement espais queer atenció lavabos equipament-espai públic entrada - primera primera informació atenció atenció Planta baixa entorn urbà 82 N EQUIPAMENTS D'ATENCIÓ I INCLUSIÓ SOCIAL Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD de Sants-Montjuïc Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere timbres Fortaleses • Instal·lació d'elements per insonoritzar les • Entrada de llum natural en molts espais de sales entre elles, ja que hi ha ponts acústics treball i la instal·lació milloraria la privacitat de les • Utilització de l'ascensor per a la comunicació persones usuàries vertical dels espais • Millorar la seguretat i control del PIAD i de • Seguretat i control informal del CSS, no de Barcelona Activa Barcelona Activa o el PIAD • Instal·lar bancs i elements per descansar • Els espais de circulació i l'office com a espais davant de l'equipament de trobada • Millorar la climatització descentralitzant-la • Lavabos conjunts • Valorar la instal·lació de fil musical per a l'acompanyament del servei (privacitat de les Recomanacions de transformació converses) • Millorar la llegibilitat de l'accés, ja que genera molta confusió a les persones usuàries, • En especial, al PIAD, ampliació d'espai i millora clarificant i unificant la posició dels horaris i en la flexibilització Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses • L'equip tècnic té formació amb perspectiva de gènere • El tracte de l'equip tècnic cap a les persones usuàries, en concret del PIAD Recomanacions de transformació • Apropiació d'espai de treball • Millorar sinergies entre serveis mitjançant • La cura que es té de l'equipament amb la activitats conjuntes o espais de trobada plantació de verd interior programats • Visibilització de l'equip de neteja durant l'ús de l'equipament • Gestió del volum del so de l'alarma, genera inseguretat a les persones treballadores i • La calidesa de l'espai no es deu al disseny sinó usuàries a l'equip humà • La valoració que fa l'equip tècnic de la • Manca d'un protocol/guia per a la redacció seguretat de la visita i, en funció del seu d'informes i memòries amb llenguatge no criteri, decidir fer un acompanyament més sexista i comunicació inclusiva pròxim seient al costat 83 84 MERCAT Mercat de la Concepció Descripció de l'equipament Nom Mercat de la Concepció Tipologia Mercat Adreça Carrer d'Aragó, 313-317, 08009 Barcelona Superfície 10.000 m² Nre. de persones usuàries aprox. Informació no aconseguida Observació Dia de l'observació Dijous, 7 de novembre de 2019 Horari Matí (10-11 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (gerent del mercat) Espais estudiats Lavabo / Espai central / Zones de circulació horitzontal (PB) / Parada tipus / Despatx direcció / Moll de càrrega i descàrrega / Magatzems / Zones de circulació vertical / Espai manteniment / Aparcament / Zones de circulació horitzontal P-2 / Sala de juntes / Despatx gerència / Oficina de l'aparcament / Vestíbul (flors) / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada No es va fer la passejada Horari - Nombre de persones - Perfil dels i les participants - 85 MERCAT Mercat de la Concepció Context Aquest equipament municipal se situa al barri de la Dreta de l'Eixample, en un teixit urbà d'illes tancades i característic de Barcelona. Es troba proper de dues vies de comunicació importants, la Gran Via i la Diagonal, així com comunicat per diverses línies de transport públic. a de metro Aparcam d ent a s Par cing Bi Dis tà nc de bus ia i tem arad a ps p P er a pe r sone Distància i temps per a gent gran 86 Centre cívic Casal gent ocent gran D Biblioteca Parcs i jardins 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in va orma ti ilita t n b m ob tes am s ad ul MERCAT Mercat de la Concepció Mapa d'agents El mapa d'agents mostra una molt variada i extensa xarxa d'entitats i persones usuàries d'aquest equipament. També ofereixen una diversitat de programes i activitats. da de metro Aparcament a s Par g Bicin Concert de bus ada Presentació de Nadal Par de llibres Programa dinamització Escola Associació de Càncer de Llibreria Memory comerciants Gestió mama James de xarxes socials Entitat Cor Organització Gastrotallers Eixample i promoció “Posa't la d'activitats gorra” Gerència Personal AFNC directiu Famílies AECC Gent gran Personal de Servei de Mercat de neteja repartiment a la Concepció domicili Activitats CPNL ... locals Escoles Empresa de Parròquia Paradistes Visites seguretat Institut Recollida Municipal de Entitats del de joguines i aliments Mercats barri Escola Entitats primària sense ànim Activitats i (música) comunicació Infants Esplai de lucre Banda de jazz Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en 87 la conversa Centre cívic Casal gen ocent t gran D Biblioteca Parcs i jardins 07 MERCAT CONCEPCIÓ 07 MERCAT CONCEPCIÓ ESPAIS INTERIORS ESPAIS GRAU DE COMPLIMENT ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS MERCAT Mercat de la Concepció Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS CRITERIS TRANSVERSALS Resultats destacats Es valora força Diversitat persones treballadores Transparència positivament l'amplitud Activitats/temàtiques a qui van dirigides Visibilitat dels espais, la visibilitat del mercat, la neteja Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències Llegibilitat i manteniment dels Espai/activitats queer Soroll espais i la superfície de l'equipament. També Cartells/paperassa Flexibilitat puntuen positivament les Participació en el disseny de les persones usuàries Neteja i manteniment sinergies i col·laboracions Cogestió veïnat/entitats Connectivitat establertes amb altres entitats i el sistema Espai per als vehicles Il·luminació de col·laboració entre Espai per a emmagatzematge Adaptació al clima elles. Apareix com a escàs o insuficient la Simbolisme i representació Seguretat i control social transparència, l'adaptació Accessibilitat, autonomia Apropiació i mobilitat al clima i la transferència d'alguns espais i la Cura Mobiliari adequat seguretat i control informal Noves tecnologies/wifi Espai suficient d'algunes zones. Circularitat RESULTATS MÉS RELLEVANTS Jerarquies Com llegir els resultats? Verd interior Informació obtinguda de l'observació CRITERIS EXTERIORS Horaris del dia Informació validada durant la passejada Voreres Mesures de conciliació Informació no validada durant la passejada Passos de vianants i espais de vida Cultures i orígens Infraestructura ciclista Edats Sòl tou drenant o no pavimentat Grau de relació Velocitat dels vehicles % dones / homes Elements de joc RESULTATS MÉS RELLEVANTS Verd urbà Parades de transport Existència d’espais buits i passius Percepció d’escala 88 RESULTATS MÉS RELLEVANTS SÍ A VEGADES NO Lavab E o Z s o p n a e i s c en h to de r r a i l t c z i o rc n u ta la l c (P ió B P ) a rada D ti e p s u p s a M tx o d ll i r d e e c d c c i e à ó s r c r à e r g r a e g i Z a one M s a d g e a t c z ir e c m ul s ació E s v p e d rt e a m i i d cal a en t n e e n t i e m jae n i A t p Zon a e r s cam h d o e c en ri t tz ir o c n u t l a a l c P ió - S 2 ala de D ju e n s t p es O at fi x c i g n e a r è d n e c l i ’ a aparcament Vestíbul (flors) Entorn urbà 07 MERCAT CONCEPCIÓ ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS MERCAT Mercat de la Concepció CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Com llegir Passos de vianants i espais de vida els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda de l'observació Elements de joc Es valida l'avaluació Verd urbà obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Lavab E o Z s o p n a e i s cen h o d r e t r c a itz ir l o cn u ta la l c (P ió B P ) a rada D ti e p s u p s a M tx o d ll i r d e e c c d c i e à ó s r c r à e r g r a e g i Z a one M s a d g e a t c z ir e c m ul s ació E s v d p ert e ic a m i d a e al n t n e e n t i e m jae n i t Z A o p n a e r s cam h d o e en r it c z ir t o c n u t l a a l c P ió - S 2 ala de D ju e n s t p e a s O tfi x c i g n e a r è d n e c l i ’ a aparcament Vestíbul (flors) Entorn urbà MERCAT Mercat de la Concepció Diagrames de resultats de l'observació N Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: parades, vestíbul del supermercat, espai central a la planta baixa. Espais que cal millorar: lavabos, moll de càrrega i descàrrega, magatzem de les parades, espai de neteja i de manteniment, zona de circulació vertical, sala de juntes, despatx gerència, oficina de l'aparcament. Cal dir que d'aquest equipament no es va poder fer la passejada. Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Perímetre amb visibilitat discontínua Perímetre amb visibilitat Access contínua Perimetre opac Perimetre amb visibilitat discontinua Carril bici Perimetre amb Carrer visibilitat continua Passatge Passatge Pas de vianants Carrer Carril bici Parada de bus Pas de vianants Estació de Bicing Parada de bus Aparcament Aparcament 90 Bicing MERCAT Mercat de la Concepció Diagrama de percepció Diagrama d'experiències tècnica de l'espai recollides de la passejada N N parades parades Planta -2 Planta -1 Planta baixa Planta -2 Planta -1 Planta baixa Zones de circulació vertical Zones de circulació Zones de circulació horitzontal vertical Espais que Zones de circulació contribueixen a horitzontal promoure l’equitat Espais d’interacció de gènere social potent Espais que cal Espais d'interacció millorar social feble Diagrama de funcionalitat vestíbul (flors) lavabos espai de neteja i parades parades de manten- iment parades parades sala de juntes parades parades moll de càrrega i descàrrega parades parades despatx gerèn- parades parada cia tipus aparcament espai central oficina residus de l’apar- parades parades parades cament despatx direcció parades ppaarraaddeess magatzems vestíbul / (parades) supermer. botiga supermercat lavabo vestíbul Planta -2 Planta -1 Planta baixa Zones de circulació Entrada horitzontal Unitat d’espais N Circulació dels cotxes interiors Zones de circulació Espais de gestió i de vertical (escales) treball intern Zones de circulació Espais no inclosos a 91 vertical (ascensor) l’estudi MERCAT Mercat de la Concepció Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris N vestíbul (flors) lavabos espai de neteja i parades parades de manten- iment parades parades sala de juntes parades parades moll de càrrega i descàrrega parades parades despatx gerèn- parades parada cia tipus aparcament espai central oficina residus de parada l’apar- parades tipus parades cament despatx direcció parades ppaarraaddeess magatzems vestíbul / (parades) supermer. botiga supermercat lavabo vestíbul Planta -2 Planta -1 Planta baixa Accessibilitat directa Compleix criteri de qualitat No compleix criteri de qualitat Connexió visual Itineraris Accessibilitat, usos i horaris Accessibilitat, usos i horaris Espai Percepció de confortabilitat, Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les espais, democratització de les cures cures Zones d'accés públic i elements Zones d'accés públic i elements de de connexió equipament-espai connexió equipament-espai públic públic Accés i visibilitat comunitat Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer reconeixement espais queer equipament-espai públic equipament-espai públic 92 MERCAT Mercat de la Concepció Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Espai central com a espai de trobada • Millorar el control informal de la P-2 i l'aparcament fent alguna obertura en els • La posició dels lavabos pròxima al carrer espais de treball de gerència o d'informació • Il·luminació i ventilació de l'espai del mercat de l'aparcament • El verd interior i l'acompanyament que genera • Adequar els espais de l'equip de manteniment en el vestíbul d'accés a l'edifici i neteja per fer-los més acollidors i • La distribució de les parades i la visibilització i confortables control informal • Incorporar alguns bancs per seure al vestíbul i • El simbolisme i representació de l'edificació en interior, si l'espai ho permet què se situa el mercat • Millorar la transparència i la il·luminació mitjançant vidres, a espais com els magatzems, gerència, informació de l'aparcament o manteniment Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses ja que l'entenen com un punt de trobada i interacció social del barri • La bona neteja i manteniment de l'espai, tot i la complexitat i dels fluxos del dia a dia d'un • El disseny d'activitats i espais per tal que les mercat famílies se sentin còmodes a l'hora de fer la compra • La participació i la possibilitat d'utilització de l'espai del mercat per part de les entitats que Recomanacions de transformació hi estiguin interessades de l'entorn • Introduir els lavabos públics gratuïts, sempre considerant el seu manteniment conjunt amb • La decisió dels i les paradistes de col·laborar l'administració amb empreses d'inserció laboral de persones amb discapacitat, ja sigui psíquica o física, • Espais de trobada conjunts amb els i les com és l'equip de neteja, l'equip de vigilància, paradistes i les empreses col·laboradores, equip de repartiment a domicili... com pot ser office conjunt o activitats • La diversitat d'activitats que ofereix el mercat, 93 94 CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Descripció de l'equipament Nom Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Tipologia Centre cívic i equipament cultural Adreça Plaça Fort Pienc, 4, 08013 Barcelona Superfície 1.300 m² Nre. de persones usuàries aprox. 2.000 persones per setmana Observació Dia de l'observació Dijous, 7 de novembre de 2019 Horari Matí (10-11 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (directora del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc) Espais estudiats Zones de circulació vertical / Oficina / Espai de neteja / Lavabos / Espai infantil (lavabos) / Espai infantil (interior i exterior) / Taller cuina / Sala polivalent / Sala d'actes / Entrada / Entorn urbà Passejada Dia de la passejada Dimarts, 26 de novembre de 2019 Horari Tarda (16-17 h) Nombre de persones 5 dones Perfil dels i les participants 5 dones (1 treballadora a la recepció, 1 treballadora, 1 persona de l'equip de l'espai infantil, 1 usuària de la biblioteca, del centre cívic i de l'espai infantil, 1 usuària de l'espai infantil) 95 CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Context Aquest equipament municipal se situa al barri del Fort Pienc, entre dos eixos de comunicació importants: l'avinguda Diagonal i la Meridiana. Té un alt índex de població jove i una oferta cultural elevada. L'Estació del Nord és un punt important per al barri i que dona servei a escala internacional. Parada de metro Renfe Bicing us Di de b stànc Parad a ia i temps p e rdin s r a p i ja erson e Distància i temps per a gent gran 96 Parada de bus Bici cívic Casa l de b n ar r i Biblio at San tsenca g Centr e te P c a a r Lleial t ada de m joves e M tr e o er a rcat c pais p mun ívi Re es i c tre c nfe ls i ipa en l C Cas a Parcs 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in Docent Docent tiva orma bilita t n mo mb ltes a s ad u CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Mapa d'agents El mapa d'agents és extens i mostra sinergies entre els equipaments propers del barri, així com amb les entitats i associacions de l'entorn. També col·labora amb els equipaments que pertanyen al mateix Parada de metro Renfe complex. Bicing de bus arad a TNF P ESMUP jard ins i CREAT Homes en Xarxa Equipaments Casal Projectes culturals gent gran escoles Radars Serveis socials Espai infantil Personal Personal de d’administració Equipaments neteja propers ... Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Veïnat Personal Personal de Entitats directiu manteniment Taula de Associacions seguretat vinculades Eix comercial Escoles i AAVV instituts Taula de joves Eix Joves Serveis socials Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en 97 la conversa enca Parada de bus Bi s cing e cívic Casal de barri Bib t l at San io t lt P Cent r ec a a eia ra Ll da de m es e v M t o r j e o er a r p cat m ic R spa is un v icip ntre cí enf s i ee l a a l Ce Cas Parcs Docent Docent 06 CENTRE CÍVIC FORT PIENC GRAU DE COMPLIMENT CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS Resultats destacats Es valora positivament la Diversitat persones treballadores visibilitat entre els espais Activitats/temàtiques a qui van dirigides del mateix equipament i els de l'equipament Espai d'atenció/protocol d'assetjament, violències del mateix complex. Espai/activitats queer La il·luminació natural i Cartells/paperassa l'espai de les sales també es valoren de manera Participació en el disseny de les persones usuàries favorable. Apareix com a Cogestió veïnat/entitats escàs o insuficient el verd interior, l'apropiació de Espai per als vehicles l'espai, l'adaptació al clima i Espai per a emmagatzematge el soroll de l'espai infantil. Simbolisme i representació Apropiació Com llegir els resultats? Cura Informació obtinguda de l'observació Informació validada durant la Noves tecnologies/wifi passejada Informació no validada durant la Circularitat passejada Jerarquies Verd interior Horaris del dia Mesures de conciliació Cultures i orígens Edats Grau de relació % dones / homes RESULTATS MÉS RELLEVANTS 98 SÍ A VEGADES NO 06 CENTRE CÍVIC FORT PIENC ESPAIS INTERIORS ESPAIS ESPAIS INTERMEDIS EXTERIORS CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Com llegir Passos de vianants i espais de vida els resultats? Infraestructura ciclista Bé Escàs Sòl tou drenant o no pavimentat Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda de l'observació Elements de joc Es valida l'avaluació Verd urbà obtinguda de l'observació Parades de transport No es valida Existència d’espais buits i passius l'avaluació obtinguda de l'observació i es Percepció d’escala recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Zones de circu ve la r c ti i c ó a l Oficina Espai de neteja L E a s v p a a b i o in s fantil (lav ( a in b te E os r ) i s o p r a i i e in x f t a e n ri t o il r ) Taller cuina Sala polivalent Sala d’actes Entrada Entorn urbà CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Diagrames de resultats de l'observació N Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: entrada i informació, oficina, espai (infantil interior i exterior) i sala polivalent. Espais que cal millorar: plaça, sala d'actes, espais de neteja, taller cuina. De la passejada, es confirma la percepció obtinguda durant l'observació. A més, s'incorporen altres espais d'interacció social (sales i gimnàs). En canvi, altres zones com la sala d'exposicions, l'entrada i la zona de circulació vertical no s'identifiquen com a espais d'interacció social. Diagrama d'entorn urbà Accés Access Perímetre opac Perimetre opac Perímetre amb visibilitat Perimetre amb discontínua visibilitat discontinua Perímetre amb visibilitat Perimetre amb contínua visibilitat continua Avinguda Carril bici Carrer Avinguda Carril bici Carrer Pas de vianants Pas de vianants Parada de bus Bicing Parada de bus Aparcament Estació de Bicing Aparcament 100 CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc sala Diagrama de funcionalitat polivalent Diagrama de percepció aula 2 tècnica de l'espai N N aula 3 Zones de circulació vertical Zones de circulació Zones de circulació horitzontal aula 4 horitzontal Espais que Accessibilitat directa contribueixen a taller Zones de circulació promoure l’equitat cuina de gènere vertical (escales) Espais que cal Planta primera Zones de circulació millorar vertical (ascensor) lavabos Entrada Unitat d’espais casal gent gran interiors Espais de gestió i de treball intern Unitat d’espais Planta primera exteriors oberts Planta baixa entorn urbà Planta subterrània entrada Diagrama d'experiències recollides de la passejada oficina N lavabos Zones de circulació vertical Zones de circulació horitzontal lavabos Espais d’interacció infantil social potent Espais d'interacció social feble Planta primera espai infantil espai infantil exterior interior Planta baixa espai de espai de neteja lavabos neteja vestuaris gimnàs sala d’exposicions Planta baixa emmagat. sala d’actes 101 Planta subterrània Planta subterrània CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris sala polivalent aula 2 N aula 3 Accessibilitat directa aula 4 Connexió visual Itineraris taller Espai cuina Compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris lavabos Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat casal gent gran Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les cures Zones d'accés públic i elements Planta primera de connexió equipament-espai públic Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer equipament-espai públic entorn urbà No compleix criteri de qualitat Accessibilitat, usos i horaris Percepció de confortabilitat, entrada autonomia i seguretat Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les oficina cures Zones d'accés públic i elements de connexió equipament-espai lavabos públic Accés i visibilitat comunitat LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer lavabos equipament-espai públic infantil espai infantil espai infantil interior exterior Planta baixa 102 espai de espai de lavabos neteja vestuaris neteja Gimnàs sala d’exposicions emmagat. sala d’actes Planta subterrània CENTRE CÍVIC I EQUIPAMENT CULTURAL Centre Cívic Ateneu Fort Pienc Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses intermedis o l'entrada de l'equipament o de l'espai infantil • Connexió visual entre espais interiors i altres equipaments del mateix complex • Reordenació del mobiliari existent a l'entrada per millorar la visibilitat d'alguns espais que • Entrada control informal de tots els espais ara queden com a racons amagats • Entrada de llum natural • Mediació del conflicte d'ús en l'espai públic proper entre les diverses persones usuàries Recomanacions de transformació • Instal·lar elements d'insonorització a l'espai • Millora de les condicions de l'espai de neteja infantil, com per exemple panells acústics ampliant la seva superfície, si és possible, i • Augmentar les dimensions dels ascensors o també fent-los més acollidors i confortables col·locar-ne un altre, l'actual no permet l'ús • Potenciar els espais de trobada amb mobiliari d'una persona amb cotxet i una persona de adequat, com per exemple als espais mobilitat reduïda en el mateix moment Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere que no tenen ús o que estan desaprofitats Fortaleses perquè els treballadors i treballadores • Activitats i col·laboracions amb altres disposin de més espai equipaments • Crear una infraestructura per donar servei • Font d'aigua a les necessitat col·lectives de la gent sense • Xarxa forta i transversal entre entitats sostre que fan ús d'aquest equipament • Programació d'activitats i posar mobiliari d'estada a l'espai de les exposicions per Recomanacions de transformació convertir-lo en espai de trobada • Equilibrar espais per eliminar les jerarquies. Com per exemple: utilitzar alguns espais 103 104 CENTRE EBSIPBOLRIOTECA Biblioteca Sagrada Família T- IJUos CepA NM .DARinAaGudÓ de Lasarte Descripció de l'equipament Nom Biblioteca Sagrada Família - Josep M.Ainaud de Lasarte Tipologia Biblioteca Adreça Carrer de Provença, 480, 08025 Barcelona Superfície 2.641 m² Nre. de persones usuàries aprox. 1.200 - 1.300 persones / día Observació Dia de l'observació Dimecres, 18 de novembre de 2020 Horari Tarda (16-20:30 h) Persona/es entrevistada/es 1 dona (directora) Espais estudiats Entorn urbà / Entrada + informació / Escales / Sala d'exposicions / Lavabo planta baixa / Vestuari personal de neteja / Sala d'actes / Sala d'estudi nocturna / Entrada + info P1 / Lavabos infantils / Oficines / Lavabo treballadores / Espai de suport / Espai mulmultimedia / Planta 2 / Planta 3 Passejada Dia de la passejada Dimarts, 15 de desembre de 2020 Horari Tarda (18-20 h) Nombre de persones 3 dones Perfil dels i les participants 3 dones (personal de neteja, activitats i personal biblioteca) 105 BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Context Aquesta biblioteca es troba en un teixit històric, consolidat i dens, molt a prop d'una fita d'alta atracció turística com és la Basílica de la Sagrada Família. Parada de metro g Bicin Distància bus i temp de s a p e rad r a a P person e Distància i temps per a gent gran 106 municipals Centres Cívic Mercats s Es u pa use is so M cials 300 5 , m 5 m in 200 3 , m 7 m in 100 1 , m 8 m in 100 1 , m 2 m in 200 2 , m 3 m in 300 3 , m 5 m in ativa rm bilita t no o amb m es s ad ult BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Mapa d'agents A causa de la seva ubicació i la densitat urbana en la qual es troba, el mapa d'agents mostra una molt variada i extensa xarxa d'entitats i persones usuàries d'aquest equipament, amb una programació molt Parada de metro g diversa i completa. Bicin formació pràctica de Vine a fer bus Petits curta un cafè Préstec de a de Lectors durada persones radPa tallers, Multiculturali cursos sme El Racó de Antenes Taula Préstec a Pares i Maker intercultural domicili Mares Infants Centre cívic Xarxa de Lectures Jocs de Biblioteques telefòniques taula de Barcelona Xarxa BCN antirumors Gent Jove Personal Lectura en Jocs de rol d’administració veu alta Taula de Pla comunitari Personal gent gran directiu ISGlobal Club de Intercanvi Personal de deures Voluntaris/es Voluntariat dinamització Universitat Biblioteca d’activitats de Espai Barcelona Sagrada Família eCultura Josep M.Ainaud Equipaments propers Universitat Personal de Lasarte Persones no Autonoma biblioteca associades de Lecxit BiblioLab Barcelona Famílies Personal de Associacions Acompanya ICFO neteja Personal de vinculades ment de persones manteniment Veïnat amb discapacitat Tallers tallers blancs Narració de visibilització Entitats del contes per a malalties barri infants mentals AMMBAR Gent gran tallers Taula Dinamitzacio visibilització feminismes i Cicle LGTBI ns en fires malalties canvi social al carrer mentals Gènere i Treball amb cura comunitats aplicada a la estrangeres biblioteca Gènere i Treball amb cura aplicada al Espai Visites comunitats estrangeres barri d'acollida guiades (tramits) Agents amb implicació directa Agents amb implicació externa (proposats en la conversa) Programes i activitats (proposats en la conversa) ... Agents amb implicació externa que no es proposen en la conversa 107 municipals Cen tre s s t C a ív Merc ics Es seu pais u so M cials GRAU DE COMPLIMENT BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Fitxes de resultats de l'observació CRITERIS GENERALS Resultats destacats Diversitat persones treballadores Es valora força Activitats/temàtiques a qui van dirigides positivament l'amplitud dels espais, la seva Espai d'atenció/protocol d'assetjamen, violències connectivitat, la neteja Espai/activitats queer i el manteniment o la Cartells/paperassa il·luminació. També puntuen positivament les Participació en el disseny de les persones usuàries sinergies i col·laboracions Cogestió veïnat/entitats establertes amb altres Espai per als vehicles entitats i el veïnatge. Apareix com a escàs o Espai per a emmagatzematge insuficient l'adaptació al Simbolisme i representació clima, la llegibilitat o la visibilitat i transparència, Apropiació que a vegades és escassa i Cura a vegades massa. Noves tecnologies/wifi Circularitat Com llegir els resultats? Jerarquies Informació obtinguda de l'observació Informació validada durant la Verd interior passejada Informació no validada durant la Horaris del dia passejada Sinergies Cultures i orígens Edats Grau de relació % dones / homes RESULTATS MÉS RELLEVANTS 108 SÍ A VEGADES NO ESPAIS INTERIORS ES. INTERMEDIS ES.EXTERIORS BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família CRITERIS TRANSVERSALS Transparència Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient RESULTATS MÉS RELLEVANTS CRITERIS EXTERIORS Voreres Passos de vianants i espais de vida Com llegir els resultats? Infraestructura ciclista Bé Sòl tou drenant o no pavimentat Escàs Insuficient Velocitat dels vehicles Informació obtinguda Elements de joc de l'observació Verd urbà Es valida l'avaluació obtinguda de Parades de transport l'observació Existència d’espais buits i passius No es valida l'avaluació obtinguda de Percepció d’escala l'observació i es recull la proposta RESULTATS MÉS RELLEVANTS Sala d L ’e a xv p a V b os o i c est P io u la ns a nri t a p e B r a s i o x n a al ne S S te a j la a d l a a ’e d st ’a u c d te i n s E o n c tr tu ad rn a a + i L n a fo va P b 1 os infan Es ts pai infantil Lava O b fio c i t n r e e sb alla E d s o p r a e i s de E s s u p p a o i r M t ultim P e la d n ia ta Sego P n la a nta Tercera En E t s r c a a d le a s + informació Entorn urbà BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Diagrames de resultats de l'observació Espais que contribueixen a promoure l'equitat de gènere: entrada i informació, sala d'exposicions, zona infantil, espai infantil exterior, música i imatge i el racó jove. N Espais que cal millorar: tots els lavabos, camerinos i serveis de la sala d'actes, l'espai de retorn de préstecs, magatzem de les oficines, espai multimèdia i l'àrea general de la planta tercera. L'anàlisi d'aquest equipament s'ha fet en un moment excepcional a causa de les mesures d'ús dels espais públics derivades de la gestió de la pandèmia de Covid-19. L'observació es va fer quan la biblioteca estava tancada al públic (accés permès només per recollir llibres prèviament demanats), i en la passejada ja havia obert però amb aforament reduït. A la passejada es completa la percepció obtinguda durant l'observació, i s'incorporen els espais d'interacció social. Diagrama d'entorn urbà Accés Perímetre opac Perímetre amb visibilitat discontínua Perímetre amb visibilitat Access contínua Perimetre opac Perimetre amb visibilitat discontinua Carril Bici Perimetre amb Avinguda visibilitat continua Carrer Carril bici Avinguda Pas de vianants Carrer Parada de bus Pas de vianants Estació de Bicing Parada de bus Bicing Aparcament 110 Aparcament BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Diagrama de funcionalitat Diagrama de percepció tècnica de l'espai espai de neteja sala d’estudi 1 espai infantil exterior sala d’estudi 2 sala d’estudi 3 zona infantil zona de sala d’exposicions lectura Planta Baixa Planta Primera entrada zona oficines rampa + info. infantil (centre cívic) d’accés casal serveis lavabo infantil sala d’actes (centre cívic) entrada + info. sala d’actes espai exterior retorn Planta Segona Planta Tercera camerinos préstecs lavabos lavabos infantils Zones de circulació Planta Baixa Planta Primera vertical Zones de circulació horitzontal Espais que contribueixen a promoure l’equitat de gènere Espais que cal millorar sala de Espais que no gestiona suport la biblioteca Diagrama d'experiències multimèdia recollides de la passejada música racó àrea àrea i imatge jove general general magatzem oficines lavabos lavabos lavabos lavabos Planta Segona treballadores Planta Tercera Planta Baixa Planta Primera Zones de circulació horitzontal Accessibilitat directa Zones de circulació vertical (escales) Zones de circulació vertical (ascensor) Entrada Unitat d’espais interiors Planta Segona Planta Tercera Activitat externa Espai exterior del bar Zones de circulació vertical Espais de gestió i de Zones de circulació N treball intern horitzontal Unitat d’espais Espais d’interacció exteriors oberts social potent Unitat d’espais Espais d'interacció exteriors tancats social feble 111 Espais que no gestiona Espais que no gestiona la biblioteca la biblioteca BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte Diagrama d'anàlisi de compliment dels criteris espai de Accessibilitat directa neteja Connexió visual sala d’estudi 1 Itineraris espai infantil Espai exterior sala d’estudi 2 Compleix criteri de qualitat sala d’estudi 3 zona infantil Accessibilitat, usos i horaris zona de sala d’exposicions lectura Percepció de confortabilitat, autonomia i seguretat entrada zona oficines rampa + info. infantil (centre cívic) casal Polivalència i funcionalitat dels d’accés serveis infantil espais, democratització de les lavabo sala d’actes (centre cívic) cures entrada + info. Zones d'accés públic i elements sala d’actes espai de connexió equipament-espai exterior públic camerins lavabos lavabos Accés i visibilitat comunitat infantils LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer Planta Baixa Planta Primera equipament-espai públic No compleix criteri de qualitat sala de suport Accessibilitat, usos i horaris Percepció de confortabilitat, multimedia autonomia i seguretat música racó àrea àrea i imatge jove general general Polivalència i funcionalitat dels espais, democratització de les magatzem cures Zones d'accés públic i elements oficines de connexió equipament-espai públic lavabos Accés i visibilitat comunitat lavabos treballadores lavabos lavabos LGTBIQ / polítiques, educació, reconeixement espais queer Planta Segona Planta Tercera equipament-espai públic N 112 BIBLIOTECA Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarteó Conclusions i recomanacions de disseny des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Diversitat de persones usuàries i activitats • Millorar la visibilitat d'espais com la planta adaptades a les diferents edats i interessos. tercera a través de petites actuacions com • Participació activa a les decisions de la treure els elements opacs de les estanteries. programació. D'altra banda, protegir la intimitat de les • Espais amplis i flexibles persones que seuen a les taules que donen a les escales col·locant làmines translúcides als • Espai d'entrada com a espai d'interacció social vidres fins a l'altura de la taula i connexió visual amb l'exterior • Millora de les condicions de l'espai • Els espais exteriors de la primera planta de neteja amb mobiliari adequat per conviden a fer activitats a l'estiu emmagatzemar objectes personals i poder- • Espais d'apropiació de les persones usuàries se canviar còmodament, també fent-los més acollidors i confortables, climatitzar-los... Conclusions i recomanacions de gestió i programació des de la perspectiva de gènere Fortaleses Recomanacions de transformació • Activitats i col·laboracions amb altres • Crear un protocol d'assetjament propi equipaments • Formació de les persones treballadores en • Gran diversitat d'edats i procedències i gènere com ajuda per aplicar el protocol, foment de l'intercanvi i la relació entre elles gestionar agressions, aplicar la perspectiva • Gestió i activitats amb moltes entitats del barri de gènere al disseny de la paperassa • Espais de descans compartits entre totes les i el llenguatge de la comuncació de persones que treballèn (personal biblioteca i l'equipament... neteja), fomentant les relacions laborals 113 114 4. Conclusions i recomanacions per a la incorporació de la perspectiva de gènere 115 A continuació s’exposen les recomanacions transversals fruit del treball de camp dut a terme. És a dir, tots els criteris (generals, transversals i específics) que s’han analitzat, tant des de l’observació com des de les passejades, ens porten a fer tot un seguit de recomanacions. En aquest sentit, es preveuen criteris de màxims, amb la voluntat que es valori la viabilitat de l’aplicació de cada criteri. Cada equipament té singularitats i característiques concretes, és a dir, cada espai, moment històric i col·lectiu té les seves pròpies característiques, i aquesta combinació de factors fa que cadascun sigui únic. I és la ciutadania qui, amb els seus usos i apropiacions, li atorga un significat i una funcionalitat concrets. Per aquesta raó, les recomanacions han de ser conceptes oberts a l’evolució, i poden actuar com a porta d’entrada a reflexions i reptes de futur. En aquest sentit, es preveuen recomanacions que caldrà tenir en compte en les diverses fases de disseny, implantació i gestió de nous equipaments, així com en la transformació progressiva dels existents, amb l’objectiu d’incorporar la perspectiva de gènere en els equipaments municipals. Per facilitar aquestes aplicacions, es proposen alguns exemples de bones pràctiques, que es poden haver extret a partir de la investigació o d’altres referents. Per facilitar l’aplicació de les recomanacions es diferencien en dues categories (cada un es representa amb un símbol diferent) les que es poden aplicar en equipaments existents o les de futur. Recomanacions de present Dins d’aquesta categoria englobem diferents aspectes (es poden complir tots a alguns d’ells): baix cost, es pot realitzar en qualsevol moment de vida de l’equipament i no és complicat integrar-ho, ja que no depèn de molts agents. Recomanacions de futur Dins d’aquesta categoria englobem diferents aspectes (es poden complir tots a alguns d’ells): alt cost, s’ha d’integrar en la fase de disseny de l’equipament o representa fer una reforma un cop s’ha construït i és complicat integrar-ho, ja que depèn de molts agents. 116 4.1. Recomanacions per a la transformació feminista en el disseny i implantació dels equipaments Les recomanacions es divideixen en dos grups: el primer fa referència al disseny i implantació dels equipaments municipals, i el segon se centra en la gestió d’aquests equipaments. En aquest apartat es descriu el primer grup, el de disseny i implantació, que es divideix en quatre apartats: • 1. Entorn • 2. Espais intermedis i planta baixa • 3. Organització interior • 4. Equipament i confort El procés de disseny i coproducció Aquest subapartat pretén escatir si al llarg de tot el procés de disseny del dia a dia de l’equipament municipal es tenen en compte les persones usuàries. La ciutadania hauria de ser part de la presa de decisions de qualsevol projecte sobre el seu espai quotidià. Aquesta participació té un doble vessant: d’una banda, permet recollir el coneixement acumulat pel veïnat i les seves necessitats; de l’altra, permet la implicació i la negociació col·lectiva de l’equipament municipal. La coproducció és una construcció col·lectiva del coneixement des de la participació, i també és una eina d’empoderament. Entenem que és un procés que s’ha de considerar al llarg de tota la vida de l’equipament i que tindrà formats i protagonistes diferents. Per tant, la ciutadania té un paper destacat en totes les fases: des de la detecció de la necessitat de la creació d’un equipament passant pel disseny del programa funcional fins a la gestió de l’equipament. També és interessant recollir les veus de les persones usuàries a l’hora d’avaluar i detectar necessitats de millora dels equipaments ja existents. Diagrama temporal dels processos de disseny i coproducció A continuació, presentem un diagrama on es poden veure les recomanacions de disseny (a l’esquerra), la línia del procés de disseny (al mig) i el suggeriment de la línia de procés de coproducció (a la dreta). En el procés de disseny, es representa com els diferents elements coincideixen amb diferents moments del disseny i, a vegades, amb més d’un alhora. Per exemple, l’entorn es defineix tant des de figures de 117 planejament com des de la urbanització al voltant de l’equipament. Un altre exemple és que, si l’equipament no disposa d’espais intermedis de trobada, la urbanització és l’element que pot suplir aquesta funcionalitat, com ara definint i executant un projecte d’entorns escolars o l’interior de la planta baixa (amb una sala amb sofàs a l’entrada). Pel que fa al procés de coproducció, tal com hem apuntat l’entenem com un procés que és paral·lel al disseny de l’equipament. LÍNIA DE TEMPS PROCÉS DEL DISSENY PROCÉS DE CO-PRODUCCIÓ 1. ENTORN Connectivitat A Definició de Diversitat Planejament A necessitats Espais multifuncionals equipaments Percepció d'escala Velocitat de vehicles Passos de vianants Infraestructura ciclista Urbanització Voreres B Parades de transport 2. ESPAIS INTERMEDIS / Participació en el PLANTA BAIXA disseny Elements de joc / activitats B urbanització edifici Verd urbà i programa Sòl tou drenant o no pavimentat funcional Il·luminació Disseny edifici i Neteja i manteniment C programa Unitats i obertures funcional Permeabilitat i connectivitat Transparència i visibilitat Control informal 3. ORGANITZACIÓ INTERIOR Connectivitat Jerarquies / Indiferenciació dels locals Flexibilitat Llegibilitat i recorreguts Accessibilitat i autonomia Transparència i visibilitat 4. EQUIPAMENT I CONFORT Insonorització Il·luminació i climatització Senyalètica Mobiliari Verd interior Espai per guardar vehicles Espai per emmagatzematge Equipament sanitari Espais neteja i manteniment 5. FUNCIONAMENT Co-producció Apropiació interior/exterior D Gestió C Co-Gestió Espai atenció / protocol assetja- ment, violències Formació gènere i diversitat sexual Comunicació Valoritzar i visibilitzar la cura Promoció diversitat i lacohesió Flexibilitat horària Sincronia d'activitats Sinergies amb la xarxa ciutadana Simbolisme i representació 118 1. Entorn 1.A. Elements de l’entorn En aquest apartat unim planejament8 amb urbanització9. En cada cas els requeriments i processos seran diferents i, per tant, també els departaments administratius implicats, però des de tots els departaments es treballa seguint uns criteris de qualitat comuns a fi de millorar la qualitat de vida. Els criteris que s’han de tenir en compte són els que es detallen a continuació. Connectivitat La connexió de l’equipament amb la trama urbana circumdant hauria de ser contínua, fàcil i fluida, connectant espais lliures, de joc i verds. Els murs, carrers amb molts carrils de vehicles, passos elevats, passadissos, atzucacs, etcètera, són barreres que dificulten aquesta connectivitat i, per tant, la vida quotidiana. Situar la vida al centre significa tenir a l’abast els equipaments i serveis quotidians (el CAP, la botiga de queviures, l’escola o el centre cívic). Des de la disciplina urbanística, es proposa que la distància que es recorri en aquesta xarxa quotidiana es cobreixi aproximadament en deu minuts caminant, és a dir, l’equivalent a 400 metres per a infants i persones amb diversitat funcional i 800 metres per persones adultes. Al mateix temps, la localització d’un equipament és un oportunitat de millora per a l’entorn, és una possibilitat de connectar diferents equipaments, de crear una xarxa d’espais i recorreguts quotidians i, per tant, de donar més vida als espais més apagats. Sortida d’escola en una cruïlla de l’Eixample Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 119 8    Terme inclòs en el glossari del document 9    Terme inclòs en el glossari del document Diversitat La diversitat de l’entorn fa referència a la presència de diferents usos, com poden ser l’espai residencial, el comerç quotidià (aliments i productes de primera necessitat), les oficines o tallers, etcètera. Aquesta diversitat de funcions facilita la realització de les tasques quotidianes, la mobilitat activa i la construcció de xarxes entre persones. Espais multifuncionals Els espais multifuncionals tenen presents la diversitat de necessitats i els usos que poden conviure en un mateix lloc. En aquest sentit, els espais públics que permeten compatibilitzar els treballs de cura i reproducció amb els espais de trànsit i estada fomenten la inclusió i convivència en la ciutadania. Per tant, els espais han de tenir una barreja de funcions (jugar, comprar, fer vida social o cuidar) i serveis (la plaça del museu, el pati de l’escola, el jardí de la biblioteca, l’entrada a l’escola o la residència de gent gran). Centre Cívic Fort Pienc Adaptació a la perspectiva de les persones Una ciutat que posa al centre les persones i el seu benestar construeix uns equipaments a escala humana. Es tracta d’adoptar la perspectiva de les persones, adaptar-se a la seva velocitat caminant, al seu angle de visió, a les seves percepcions ambientals, etcètera. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 120 1.B. Característiques de la zona exterior d’accés A continuació, es presenten recomanacions per optimitzar la zona d’accés a l’equipament. Tenint en compte la dificultat que suposa fer modificacions de la construcció dels equipaments, es convida a cercar alternatives sostenibles, com ara instal·lacions d’urbanisme tàctic10 (tarimes, bancs, etcètera), accions concretes (com ara tancar el carrer al trànsit de vehicles en les hores de més afluència d’entrada i sortida) o accions provisionals (com per exemple habilitar un espai annex per al joc mentre es duen a terme obres de millora). 10    Terme inclòs en el glossari del document Park(ing) Day Convivència amb vehicles Per garantir la seguretat viària, algunes mesures efectives són la reducció de la velocitat dels vehicles (màxim 30 km/h) i la disminució del trànsit privat, en benefici del transport públic i de les persones vianants. Aquestes mesures es fan especialment necessàries en espais com els equipaments municipals, atès que les persones usuàries majoritàriament acostumen a ser col·lectius més vulnerables (infants, gent gran, etcètera). Passos de vianants i espais de vida Els passos de vianants han de ser suficients i coherents amb els patrons de mobilitat de les persones. A continuació, es descriuen algunes recomanacions: • Dissenyar els encreuaments en forma de X. • Reduir la velocitat dels vehicles, sobretot a les cruïlles. Com llegir els símbols? • Controlar el temps dels semàfors perquè els diferents col·lectius Recomanacions de present tinguin temps de travessar. Recomanacions de futur 121 • Preveure l’“espai de vida” al voltant dels passos de vianants; es tracta d’un espai sense obstacles visuals d’un radi de deu metres per garantir la màxima seguretat en els encreuaments. • Preveure plataformes úniques i amb prioritat per a les persones que van a peu al voltant dels equipaments ubicats en carrers estrets. Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD Infraestructura ciclista L’ús de la bicicleta per part de les dones és un bon indicador del seu empoderament i de la qualitat de les polítiques de gènere en matèria de mobilitat i espai públic. En aquest sentit, garantir la infraestructura ciclista necessària i segura per a aquest mitjà de transport contribueix al seu ús quotidià i facilita que arribi als equipaments. Voreres La mobilitat quotidiana és essencial i passa per posar la mobilitat a peu al centre; per tant, l’amplitud de les voreres i de l’espai dedicat a les persones vianants al voltant dels equipaments és un factor clau. Es recomana que aquest espai lliure de pas i sense obstacles sigui de 3,6 metres d’amplada per facilitar no només la mobilitat a peu i en els dos sentits, sinó també el desenvolupament de la vida quotidiana (com ara comprar, jugar, socialitzar, passejar, etcètera). Parades de transport L’existència de parades de transport públic properes, accessibles, amb horaris de pas i recorreguts suficients, és fonamental per garantir l’accés Com llegir els símbols? als equipaments de tota la ciutadania així com l’autonomia de tots els Recomanacions de present col·lectius. Recomanacions de futur 122 Identificació i senyalització Poder identificar l’equipament i els serveis que ofereix des de l’exterior és clau per donar-lo a conèixer, i facilita l’accés a la ciutadania. En aquest sentit, algunes propostes interessants que permetrien reconèixer amb facilitat un equipament municipal són: mobiliari urbà específic, paleta de colors a les parets o elements, símbols a la vorera, que haurien de ser iguals o similars per a tots els equipaments. 2. Planta baixa i espais intermedis La planta baixa dels equipaments i els espais intermedis (i, en defecte d’aquests últims, la zona exterior d’accés) s’han d’entendre com un conjunt des de la perspectiva de gènere. Les tasques de cura i les activitats quotidianes inclouen diferents espais, esferes i situacions (acompanyar un infant al centre cívic, fer les compres quotidianes al mercat o socialitzar amb els companys i companyes al centre de la tercera edat) i, per tant, es donen entre l’interior i l’exterior. Les esferes i dualitats com públic/privat, planejament/equipament, individual/col·lectiu, productiu/reproductiu queden desdibuixades i esdevenen obsoletes des de la perspectiva de la vida quotidiana i, per tant, no podem separar l’edifici de l’entorn. Si es dissenyen i es gestionen com un tot, la vida quotidiana pot fluir amb més facilitat i riquesa. 2.A. Espais intermedis Elements urbans Els elements per seure o per protegir-se de la pluja, el vent o el fred, els lavabos propers i una font d’aigua són elements bàsics per crear espais de trobada i cura que facilitin la vida quotidiana i augmentin la qualitat de vida. Espais de joc i activitats Afavorir el joc i les activitats esportives als equipaments o al seu entorn. Convertir la ciutat en un espai “jugable”, inclusiu i saludable, especialment per als infants, i que alhora promogui la convivència i la vida comunitària. Aquests espais lliures haurien d’oferir zones de qualitat per a diversos grups i tipus de joc a la vegada (llocs per relaxar-se, per jugar a pilota, per gronxar- se o amagar-se, etcètera). Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 123 Centre Cívic Fort Pienc Verd urbà La xarxa verda urbana genera espais saludables i de millora de la qualitat de vida. Diversos estudis mostren la connexió entre espais verds, o simplement vegetació, i augment de la salut. Es proposa connectar el verd urbà amb la resta d’espais verds a l’exterior i l’interior de l’equipament. Centre Cívic Fort Pienc Sòls El paviment és la base i el suport de les activitats quotidianes; per això, ha de donar resposta a la multiplicitat de requeriments que l’activitat de les persones exigeix. A l’exterior es recomana un sòl tou drenant o no pavimentat per les seves qualitats de millora del medi ambient i de qualitat de vida. Per a altres usos, com ara l’esportiu, són útil sòls exteriors pavimentats. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 124 Il·luminació Una distribució uniforme de la llum al carrer, especialment a l’espai de vianants i entrada a l’equipament, sense racons foscos i obstruccions, com ara arbres o cartells publicitaris, promou una percepció de seguretat més gran i una millor accessibilitat. Neteja i manteniment Els espais públics nets i amb un bon manteniment, amb bona qualitat i diversitat de materials, augmenten l’apropiació i l’ús de l’espai i, per tant, la percepció de seguretat. 2.B. Plantes baixes en contacte amb l’exterior Obertures i connectivitat Els equipaments faciliten la vida quotidiana si s’integren en l’entorn i són oberts al carrer, és a dir, si no suposen una barrera en la trama urbana ni en la connectivitat i s’eviten les dimensions fora d’escala humana. També cal evitar les parcel·les grans o, si són grans, han de disposar de passos que les travessin verticalment i longitudinal, així com també han de tenir força obertures i portes, amb una línia d’edificació pròxima a l’espai públic. Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Transparència i visibilitat A la façana construïda, els vidres i les obertures trenquen les dinàmiques privat/públic i faciliten la comunicació entre l’interior i l’exterior. Pel que fa al perímetre, si no hi ha tanques —especialment si són opaques—, també es facilita aquesta comunicació. Respecte a les plantes baixes dels equipaments, quan són obertes al carrer i en comunicació amb l’habitatge i Com llegir els símbols? el comerç esdevenen un enllaç clau per a la vida comunitària. Recomanacions de present Recomanacions de futur 125 Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Centre Cívic Fort Pienc Espais de trobada i control informal Els espais de relació i de trobada propicien que el control informal es doni de manera espontània. Altres recursos interessants són situar l’espai d’informació del centre amb una bona visual de l’entrada i els espais intermedis, fer que l’espai d’accés al centre sigui compartit amb l’accés a altres equipaments, posar sofàs i elements d’estada als espais d’entrada o connectar l’espai de joc infantil amb la planta baixa. Espai Jove Garcilaso Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur Centre Cívic Fort Pienc 126 La bona visibilitat i els eixos visuals també faciliten el control informal. Els racons, les zones fosques, els passadissos, les entrades amagades, etcètera, són espais d’inseguretat per a alguns col·lectius, especialment les dones. “Veure i ser vist o vista” és un dels principis de planejament urbà per a ciutats més segures desenvolupat a Mont-real.11 3. L’organització interior En aquest apartat s’orienta l’organització dels espais interiors cap a l’optimització de la diversitat d’usos i de les connexions físiques i visuals entre locals. Aquestes condicions depenen, en gran part, de la disposició dels elements inamovibles, com ara les comunicacions verticals (escales i ascensors), les conduccions d’instal·lacions i els elements estructurals. Un bon projecte orienta la situació i forma d’aquests elements cap als dos criteris esmentats. Els elements inamovibles han de vertebrar i estructurar l’organització de tots els espais. Els punts que veurem a continuació s’orienten, doncs, cap a l’optimització dels espais a partir dels element més o menys “movibles”, com els envans sense instal·lacions i d’altres. 3.A. Sobre l’estructuració i característiques dels espais i la distribució dels interiors Flexibilitat És important permetre la flexibilitat dels espais interiors perquè evolucionin i canviïn amb les necessitats de les persones. Es tracta de possibilitar que una mateixa sala sigui un aula de formació o un espai de joc o d’activitat lúdica en funció de les exigències. Aquesta diversitat d’usos es pot donar al llarg del temps o, fins i tot, durant el mateix dia. Amb aquest objectiu és molt positiu que alguns envans es puguin desplaçar sense que això afecti les instal·lacions. És preferible que les instal·lacions (aigua, gas, electricitat, etcètera) estiguin fixes a les façanes o en altres elements interiors que no afectin la flexibilitat. Un paviment elevat o uns passos soterrats per a les instal·lacions són la millor solució. 11    Michaud, Anne (coord.) (2002). Pour un environment urbain sécuritaire. Guide d’aménagement. Mont- real: Programme Femmes et ville de la Ville de Montréal. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 127 Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra Jerarquies i indiferenciació dels espais També és molt desitjable que la compartimentació dibuixi espais poc especialitzats i relativament homogenis, de manera que es puguin destinar a Com llegir els símbols? usos diversos. Recomanacions de present Recomanacions de futur 128 Fundació Alícia. Sant Fruitós de Bages Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Tots els tipus de locals mereixen la mateixa atenció. És per això que cal donar rellevància als espais de cura com l’espai d’alletament, la cuina o l’espai de neteja. 3.B. Sobre la facilitat dels recorreguts a l’interior Llegibilitat i connectivitat Els espais s’han d’organitzar a partir de recorreguts clars i ben estructurats. Cal evitar racons o situacions confuses. Des de l’arribada als accessos verticals s’han de reconèixer amb claredat els diversos recorreguts i la ubicació dels espais d’activitats. S’han d’establir connexions entre els espais, sense separacions que dificultin el trànsit i la visual. És especialment important relacionar els espais comuns amb lavabos, vestidors, espais d’alletament, etcètera. Accessibilitat i autonomia La normativa ja recull com han de ser els espais accessibles per a tota la ciutadania; ara bé, la seva materialització és el que pretén recollir aquest punt. Per augmentar l’autonomia de les persones amb diversitat funcional (per exemple, persones cegues o sordes), de les criatures i de les persones grans cal que els espais interiors estiguin dissenyats perquè totes les persones s’hi puguin moure lliurement i de manera autònoma, sense necessitar que ningú les acompanyi. L’autonomia és una combinació de bona connectivitat, accessibilitat, llegibilitat, seguretat i senyalització adequada. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 129 Mercat de la Concepció Transparència i visibilitat Els espais connectats físicament i visual, amb transparències quan sigui possible, permeten la connexió entre activitats, el control informal i l’amplitud d’espais. Cal que la porta d’accés a les aules i sales permeti veure’n l’interior. Mercat de la Concepció Com llegir els símbols? Centre Esportiu Municipal Can Dragó Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Recomanacions de present Recomanacions de futur 130 4. Equipament i confort Tots els espais de l’edifici han de tenir el tractament adequat per assolir els nivells de confort exigibles, independentment de l’ús que se’n faci. Les exigències específiques dels espais més especialitzats s’haurien de satisfer amb elements que siguin fàcils de desmuntar i recol·locar. Només així es podrà resoldre el tema de flexibilitat plantejat en el punt anterior. Característiques Insonorització Perquè es puguin dur a terme diferents activitats alhora, són importants l’aïllament acústic dels espais i la utilització d’elements fonoabsorbents. Les conseqüències d’una mala insonorització són la impossibilitat de comunicar- se, però, sobretot, els efectes perjudicials del soroll sobre la salut. A continuació es fan alguns suggeriments: • El sistema constructiu dels sòls i els envans ha de garantir la independència acústica dels locals. Això és especialment important al costat de passadissos sorollosos o a sota d’espais amb activitat física. • Els espais d’ús multitudinari han de tenir alguns revestiments absorbents per reduir el volum de soroll interior. • Els espais amb activitats privades o confidencials han de garantir la intimitat acústica. Edifici institucional Vinya d’en Petaca. Sant Pere de Ribes. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 131 Il·luminació i climatització La il·luminació natural i la ventilació serà natural i creuada sempre que sigui possible i adequada en cadascun dels espais. Els serveis de climatització i il·luminació han de ser sectoritzables per espais, ja que les necessitats de cadascun varien (no cal el mateix per a una classe de Zumba que per a la projecció d’una pel·lícula). Les façanes han de tenir en compte el moviment del sol per protegir-se dels excessos de radiació o dels enlluernaments. Senyalística Una bona senyalística ha de permetre a la persona usuària de qualsevol col·lectiu de saber on és, així com també saber on són els espais on vol anar en tot moment. Per tant, també s’ha d’adaptar a criatures. Posar la senyalística a l’altura dels infants més petits o pintada a terra, amb icones de fàcil reconeixement, són dues opcions. També cal retolar en Braille. A més, també és positiu incloure la diversitat cultural i de llengües en la senyalística i retolació. Quan no es puguin adoptar canvis en el disseny, també es pot optar per senyalitzar que cal tancar l’aigua o la llum per qüestions de sostenibilitat. Altres pràctiques inclusives són la senyalització d’espais lliures de discriminació per motius de sexe, identitat o expressió de gènere12, opció sexual, origen, capacitat, etcètera. Espai Jove Garcilaso Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 132 12    Terme inclòs en el glossari del document Mobiliari El mobiliari ha de ser adequat a les necessitats i als espais, resistent (a l’ús i al joc), segur (cantells dels mobles roms i superfícies anivellades, revestiments i teixits antial·lergògens), adaptable (a cadires de rodes o infants petits), confortable, per a totes les edats i capacitats. Cal evitar que les joguines reprodueixin estereotips de gènere, com ara nines que cuinen i ninos que construeixen, així com també cal evitar els colors assignats, com el rosa per a les nenes i el blau per als nens. Els seients de diversos tipus han d’estar disponibles i, en part, també han de ser mòbils (bancs, cadires, plataformes de fusta, graons, parets baixes, etcètera). Espai Jove Garcilaso Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Verd interior Les plantes d’interior donen qualitat a l’espai, milloren la salut i fan que es percebi que l’espai està cuidat. Alhora, també contribueixen a visibilitzar les tasques de cures, és a dir, fan visible que alguna persona manté la planta i la Com llegir els símbols? cura d’aquell espai. Recomanacions de present Recomanacions de futur 133 Centre de Serveis Socials Cotxeres de Sants i PIAD Circularitat És important introduir criteris d’eficiència energètica —més enllà del compliment estricte de la normativa—, que assegurin el mínim consum energètic i el màxim confort bioclimàtic, d’acord amb els recursos disponibles. Per exemple, el disseny arquitectònic i dels sistemes d’instal·lacions (climatització, il·luminació, etcètera) haurà de servir per optimitzar l’estalvi energètic. Sempre que les instal·lacions siguin noves, s’han de col·locar interruptors i polsadors automàtics. També es pot valorar l’opció d’aprofitar l’envoltant de l’edifici per crear instal·lacions productores d’energia que contribueixin a dependre menys de fonts externes. Finalment, convé fer una aposta clara pel reciclatge. Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Ecologia Urbana, Barcelona Noves tecnologies És interessant oferir instal·lacions adients, mobiliari accessible i material Com llegir els símbols? electrònic (ordinadors, pantalles, projector, etcètera) en un espai comú i Recomanacions de present en algunes de les sales. També cal disposar de servei de wifi gratuït a tot el Recomanacions de futur 134 centre. Espais específics Espai per guardar vehicles És necessari disposar d’un espai per deixar-hi cotxets, patinets, bicis plegables, etcètera, proper a l’entrada, accessible i ampli. Centre Esportiu Municipal Can Dragó Ajuntament de Barcelona Espai d’emmagatzematge Cal preveure magatzems a cada planta i també armaris integrats a les sales, perquè s’hi pugui desar i emmagatzemar el material d’ús propi de les activitats que s’hi duguin a terme; l’espai ha de ser còmode, espaiós i d’accés lliure per a tothom. Centre Cívic Fort Pienc Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 135 Equipament sanitari i lavabos Es proposa, sempre que sigui possible, que els lavabos siguin de gènere neutre, que no discriminin en l’ús o destinació per motius d’identitat o expressió de gènere, a fi de no obligar ningú a definir-se. La ubicació ha de permetre la relació directa amb les sales. Els centres oberts han de tenir uns lavabos propers a l’accés d’entrada perquè els pugui utilitzar la ciutadania en general; a més, cal senyalitzar-los a l’exterior de l’equipament, per facilitar-ne la identificació. També s’ha d’adaptar a diferents capacitats funcionals i edats.13 Centre Cívic Fort Pienc Exemple de senyalística que identifica el lavabo pel seu ús, i no per la persona que l’ha d’utilitzar, o el seu gènere. Espais de neteja Es proposa que els espais de neteja siguin espais confortables per complir les funcions a les quals es destinin. Cal preveure un espai de vestidor i Com llegir els símbols? armariets per al personal de neteja. Al magatzem, independent del vestidor, Recomanacions de present es desaran els materials i els productes de neteja (cal preveure que els Recomanacions de futur prestatges s’han de subjectar a la paret). 136 13    Trobareu un apèndix al final del document que amplia la informació i descripció d’aquests espais Males pràctiques a les sales de neteja dels equipaments estudiats Espai de lactància Un centre cívic, centre infantil o similar ha d’incloure un espai amable per a la lactància materna. Aquest espai ha d’oferir un cert grau de privacitat, però no ha d’estar segregat ni s’ha de situar lluny de les zones comunitàries; a més, ha de permetre, per exemple, la cura d’un altre infant dependent al mateix temps. L’espai també ha d’incloure mobiliari adequat i accés a un lavabo. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Hazel Glen Child and Family Centre. Austràlia Espai de treball Cooperativa Estel, Sabadell Recomanacions de futur 137 4.2. Recomanacions per a la transformació feminista en la gestió dels equipaments Com s’ha dit anteriorment, les recomanacions es divideixen en dos grups: el primer fa referència al disseny i implantació dels equipaments municipals, i el segon se centra en la gestió d’aquests equipaments. Aquest últim grup se centra en el funcionament dels equipaments, en la manera com es gestionen temes de personal, les activitats que es desenvolupen, com s’utilitzen els espais, com s’organitzen els temps o com les persones usuàries hi participen. Apropiació L’apropiació de l’espai per part de les persones usuàries facilita que s’identifiquin amb l’espai, el dotin d’una significació, hi estableixin vincles afectius i en tinguin cura. Promouen l’apropiació les activitats portades a terme per les persones usuàries, com per exemple exposar expressions artístiques, decorar, divulgar informació, compartir material, etcètera. Espai Jove Garcilaso Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur Casal de Gent Gran del Baix Guinardó 138 Espai d’atenció i protocol per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes Adoptar un protocol o circuit per a la prevenció i abordatge de les violències masclistes (en concret, de l’assetjament sexual i per raó de sexe) per part de tots els centres és un requisit important. Depenent del tipus de centre, també serà beneficiós establir un espai on es puguin atendre aquests casos. Formació en gènere i interseccionalitat La formació és un element clau perquè tot el personal assumeixi la igualtat de gènere i el respecte per la diversitat sexual i de gènere com a objectiu propi. La formació ha de donar eines i estratègies per incorporar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat a les entitats. Comunicació Els materials de difusió, com cartells, papereria, etcètera, haurien de fer servir un llenguatge escrit, visual i auditiu inclusiu. Respecte a les persones amb capacitats o necessitats diverses pel que fa a la comunicació, és important instal·lar elements que els permetin accedir als continguts de l’oferta de cada centre. Guia d’ús no sexista del llenguatge. Ajuntament de Barcelona Promoure i visibilitzar les tasques i treballs (re)productius, de cures i d’afectes Caldrà que els centres promoguin i facilitin les activitats de cura: tant amb la programació —algunes pràctiques interessants poden ser programar activitats esportives en el mateix horari per a persones cuidadores i infants, per a persones voluntàries del centre de gent gran que s’encarreguin d’acompanyar persones vulnerables o activitats dirigides a persones malaltes—, com amb el disseny d’espais —instal·lar sales d’alletament als espais d’infants concorreguts, preveure la sincronia d’activitats com el joc Com llegir els símbols? d’un infant i el treball amb un ordinador del cuidador o cuidadora o utilitzar Recomanacions de present mobiliari adaptat a la diversitat funcional—. L’objectiu de fons es visibilitzar i Recomanacions de futur socialitzar aquestes tasques (re)productives, de cures i d’afectes. 139 Espai Familiar i Centre Obert de Sant Martí Promoció de la diversitat i la cohesió Mitjançant la programació i la gestió, és positiu fomentar la participació a la vida dels centres de persones de diferents cultures, edats, sexes i gèneres, estatus socioeconòmics, etcètera, a fi d’augmentar la coneixença de les persones, les xarxes veïnals i la cohesió social. Flexibilitat horària Un equipament que inclou la perspectiva de gènere s’adapta als diferents ritmes i horaris dels diferents perfils de persones. Per facilitar la vida quotidiana és cabdal tenir presents les dinàmiques temporals. La possibilitat d’oferir més flexibilitat també depèn del personal gestor que organitzi les activitats als diferents centres, i que permeti més usos i en més horaris. En aquest sentit, són bones pràctiques programes com el de “Patis oberts” (mantenir oberts els patis de les escoles els caps de setmana) o la cessió d’espais de centres cívics en horaris nocturns o de cap de setmana. Sinergies amb la xarxa ciutadana Quant a la gestió dels equipaments, i atès el seu paper actiu en l’articulació i la dinamització socials, es fomenta la col·laboració amb organitzacions veïnals i socials, així com amb empreses locals de petita escala per tal d’enfortir les xarxes socials i la democratització de les tasques de cura. Com llegir els símbols? Recomanacions de present Recomanacions de futur 140 Casal de Gent Gran del Baix Guinardó Simbolisme i representació Aquesta perspectiva valora i promou els espais i les activitats que reconeixen el llegat de les dones en la història, o bé que les fan partícips del present (nomenclatura de l’espai, obres artístiques, etcètera). També fomenta les consultes als col·lectius de persones usuàries de l’equipament per escollir nomenclatures inclusives i diverses. Centre Cultural Teresa Pàmies. Barcelona Com llegir els símbols? Museu d’arqueologia a Perth, Escòcia Recomanacions de present Recomanacions de futur 141 Accés a la gestió de serveis per part de les persones usuàries La climatització, l’enllumenat i altres serveis haurien de ser accessibles i fàcilment manipulables per part de l’equip gestor i de les persones usuàries (des d’instal·lar manetes accessibles per poder obrir finestres a poder accedir al comandament per graduar la calefacció). Aquests serveis també haurien d’estar sectoritzats per poder adaptar-los a les necessitats de cada espai i activitat. 4.3. Recomanacions concretes: lavabos, vestidors i canviadors municipals Cal canviar la concepció actual dels lavabos en els equipaments, la majoria segregats per identitat o expressió de gènere. En aquests espais se segmenten les persones segons el gènere que la societat els ha assignat, i aquest fet pot causar problemes a totes les que no s’identifiquin de manera plena amb un d’aquests gèneres, per tant, pot portar a situacions incòmodes. D’altra banda, també fa que sigui incòmode acompanyar al lavabo persones no autònomes que no tenen la mateixa identitat o expressió de gènere que la persona que les acompanya. La majoria de nosaltres, quan entrem a un lavabo públic, no ens parem a pensar en les implicacions socials que pot tenir el gest simple i normalitzat d’entrar en un espai quotidià com són els lavabos. “(Una dona) transgènere no pot anar a un vestidor femení (té aparença masculina), però tampoc al masculí (no té òrgans genitals masculins).”14 Creació de lavabos neutres Es proposa fer lavabos compartits per a totes les persones usuàries d’un equipament. Se suggereix que hi hagi espais tancats i compartimentats perquè cada persona tingui la intimitat necessària; aquests espais es complementarien amb d’altres de comuns i de socialització. D’aquesta manera, s’aconsegueix fer un espai segur i confortable per a persones transgènere15, persones que prefereixen conservar la seva intimitat per diferents motius (vergonya, cultura, pressió estètica...), persones amb diversitat funcional, persones cuidadores... L’objectiu és obtenir espais que no discriminin per motius d’identitat o expressió de gènere i que s’adaptin a les diferents necessitats, capacitats funcionals i edats. Com llegir els símbols? Recomanacions de present L’opció de fer uns lavabos neutres podria millorar la qualitat de vida de Recomanacions de futur moltes persones, promouria i contribuiria a un canvi d’actituds socials per la 142 14    Ivan Coyote (2015) TED talk Why we need gender-neutral bathrooms 15    Terme inclòs en el glossari del document no-discriminació per motius de gènere, capacitat, cultura... Un exemple que això és possible: als mitjans de transport, com el tren o l’avió, els lavabos són compartits. A la ciutat, hi ha diversitat d’equipaments i situacions; en alguns equipaments es disposarà de més espai i es podrà oferir més diversitat de mòduls i serveis, però en d’altres, no. Segons el pressupost i l’afluència de gent s’escollirà l’opció més adient. La creació dels lavabos neutres es basarà en el replantejament del disseny i concepte a partir de les estratègies que es detallen a continuació. Visibilitzar els lavabos Un dels problemes principals és la disponibilitat d’espai (metres quadrats) i el compliment de les normatives. Els lavabos no es planegen com un espai de cura; a més, es tendeix a pensar-ne el disseny al final, sigui pel seu compliment o perquè gairebé tot està estandarditzat i modulat. Falta interès pel disseny amb una visió més holística. No tractar els lavabos com a espais residuals Moltes vegades els lavabos acaben en una cantonada i arraconats. Cal garantir que aquests espais disposen de control informal, ja sigui situant-los en sales comunes o fent-los visibles des de l’entrada. Així doncs, cal integrar- los en l’espai comú de l’edifici; no s’han d’amagar, cal visibilitzar-los. No separar els lavabos per símbols binaris, no segregar els lavabos per sexe (home/dona) o per identitat o expressió de gènere La simbologia és una representació gràfica que, en el cas dels lavabos, ens indica qui ha d’utilitzar l’espai, en funció del sexe o l’expressió o identitat de gènere. En la majoria de casos, s’identifica l’home com a “universal” i la dona com a variació amb la roba que porta. Aquesta segregació no només 143 reforça la dicotomia entre home i dona del sistema binari de gènere, sinó que deixa fora la diversitat de gènere, i també reforça els estereotips de persones “universals”, és a dir, que reforça un model de persona “perfecta” i invisibilitza les diversitats funcionals, de gènere, d’edat, culturals... Es proposa fer espais neutres on tinguin cabuda totes les persones, independentment de la seva identitat o expressió de gènere i capacitats funcionals; per a això, cal evitar l’ús de simbologia segregadora o discriminadora, en molts casos. Universitat Pompeu Fabra A part de la comunicació gràfica mitjançant la simbologia, la llegibilitat d’aquests espais ha de ser suficient per permetre a qualsevol persona arribar autònomament al lavabo; per exemple, per a una persona cega cal instal·lar bandes tàctils, per a una persona amb mobilitat reduïda, cal eliminar les barreres arquitectòniques, etcètera. Escola Hazelwood, Glasgow La universitat pública del País Basc ha donat conformitat a una de les seves facultats per instal·lar un tercer lavabo per a “persones no binàries”. 144 Universitat pública del País basc Ateneu Harmonia, Barcelona Propostes de símbols inclusius per lavabos neutres, San Francisco En aquest cas, es reconeix la diversitat de gènere, però cal escollir i, davant d’aquest fet, el problema es resol afegint un lavabo més, no replantejant el disseny i unificant l’espai. Una bona pràctica és la de l’Ateneu l’Harmonia, de Barcelona, o la de San Francisco, perquè opten per una simbologia descriptiva del lloc i no de la persona usuària. Per tant, l’important és saber què és el lloc, i no especificar qui l’ha de fer servir. Fer espais oberts, flexibles i compartits En aquest espai compartit es distingiran dues grans zones: una de més íntima, on hi haurà els vàters, i l’altra amb una zona més comuna. A la zona dels vàters es proposa fer un combinat de mòduls segons la superfície disponible, però sempre s’incorporarà, com a mínim, una habitació de cura personal (es detalla més avall). Depenent de l’espai disponible i l’afluència prevista, es distribuirà de la manera més adequada, sempre garantint que s’accedeixi des de la zona comuna del lavabo i sense generar racons insegurs. 145 El sistema de tancament dels vàters tindrà una porta que deixarà lliure la part dels peus per poder veure si està ocupat o no, per si algú té alguna emergència de salut o per seguretat. Pel que fa a l’acabat i tipus de la resta de paraments verticals fixos, poden ser complets. Les parets generen més privacitat acústica i olfactiva, encara que aquesta decisió pot dependre del cost. Planta d’un bany semipúblic, Laura Norén Congregació Beit Simchat Torah, Nova York La zona comuna es planteja com un espai obert i comunitari on es col·locaran els elements d’ús més comú, com ara les piques, els miralls, assecadors o fonts per beure aigua... Aquesta part més pública també pot tenir un grau de transparència més elevat respecte a la resta de l’equipament. Sovint els lavabos són espais d’espera, i això pot ser una situació incòmoda i insegura per a la gent gran. Per tant, es poden plantejar avantsales i espais d’espera còmodes, a fi de convertir-los en un lloc de trobada de persones. A més, hi ha més ulls que miren en tots aquests espais de socialització, cosa que els fa més segurs i acollidors. Així doncs, no es tracta només de canviar el cartell, sinó de convertir el lavabo en un espai de cura i de trobada que pot arribar a generar una bona experiència. Johnson High School, Estats Units Lavabos inclusius, Grup Cuningham 146 Crear un espai familiar Per posar la vida al centre i valorar la cura, es necessiten espais adequats que facilitin aquestes tasques. Cal tenir present que les famílies són diverses, multigeneracionals i canviants, per tant, cal assegurar que totes les persones se sentin incloses. Per tot això es planteja afegir un espai familiar que incorpori totes les necessitats i ofereixi confort als infants i les persones que se’n cuiden. Aquest espai podria disposar de canviadors de nadons (que asseguressin certa intimitat), elements a escala dels infants i dels adults i, en definitiva, un mobiliari adequat i confortable per dur a terme totes les tasques. En els casos que no es pugui crear un espai familiar separat, s’incorporarà una zona per a aquest fi dins dels lavabos compartits de l’equipament. Westfield Garden State Plaza, Paramus, Nova Jersey Vestidors de Brighton i Hove als lavabos públics 147 Fer vestidors flexibles En el cas dels vestidors, es proposa que els espais siguin tan flexibles com sigui possible, que es puguin ajuntar o separar amb parets o portes corredisses, segons els requeriments i l’afluència de gent. Un exemple d’això és el Centre de Neteja del Parc de Joan Miró de Barcelona, on els vestidors es poden ajuntar o separar segons les necessitats. Planta, vestidors del centre de neteja Joan Miró Si la distribució és flexible, la simbologia de les portes també ho hauria de ser. Les portes han d’incorporar un sistema per poder canviar la iconografia (neutre, homes, dones, etcètera). Els vestidors són espais on se separa per sexe o per expressió o identitat de gènere. Per garantir la intimitat, el confort i la seguretat de les persones que no vulguin mostrar el seu cos davant els altres pels motius que sigui, es recomana incorporar alguns canviadors o dutxes individuals dins dels vestidors generals. Reduir l’ús d’elements exclusius En el cas d’elements característics que no donen resposta a la diversitat, com els urinaris, que són un aparell per a homes cisgènere16, cal valorar-ne 148 els avantatges i inconvenients. 16    Terme inclòs en el glossari del document En aquest cas, els avantatges són que són més ràpids d’utilitzar, donen servei a més persones amb menys superfície i requereixen menys aigua de descàrrega (més ecològics). Els inconvenients són que només els poden utilitzar homes cisgènere i que és més fàcil que s’embussin. Per aquests motius, només es recomana utilitzar-los en els casos que es prevegi molta afluència de gent. Per mantenir la seguretat i la intimitat de les persones usuàries, haurien de ser individuals i es podrien situar com els mòduls de vàters del lavabo comunitari, però dedicant-los més superfície. Els establiments més grans haurien d’incorporar la diversitat de zones i mòduls que s’han descrit. Crear espais de cura personal En el cas de no disposar de prou superfície per poder fer un espai obert, flexible i compartit, es proposa fer un sistema de mòduls tots iguals i que no discriminin per motiu de sexe, o per expressió o identitat de gènere. L’espai de cura personal hauria d’incorporar com a mínim els elements següents: • Un vàter (que puguin utilitzar amb seguretat i autonomia les persones amb mobilitat reduïda). • Un mirall (algunes persones no volen maquillar-se o ajustar-se la roba en públic). • Una pica (per higiene personal o per netejar la copa menstrual). • Eixugamans. • Espais per deixar-hi l’abric o els objectes que puguis portar. • Una paperera. Centre d’informació Assessorament per a Joves, Bcn. Als banys no disposen d’icones de persones i tots són exactament iguals 149 Una ciutat cuidadora Si es concep la ciutat com un espai que facilita i acompanya la realització de les tasques de la vida quotidiana i de sosteniment de la vida, aquest espai hauria de garantir que totes les persones poguessin realitzar les necessitats bàsiques (anar al lavabo, beure aigua, canviar un nadó, alletar...) independentment de la seva identitat o expressió de gènere, del procés de vida en què es trobin i dels seus recursos econòmics. Si els lavabos dels equipaments fossin neutres, oberts, flexibles i compartits, tindríem una ciutat més cuidadora. Si aquests espais no es dissenyen així, es poden estar generant situacions incòmodes o que obstaculitzin les tasques de cura personal o d’altres persones. Per exemple, si els lavabos estan segregats per sexe, pot ser un obstacle per a una persona que no vol enviar sola la seva criatura de vuit anys al lavabo i no la pot acompanyar perquè es reconeix amb un altre gènere, o bé per a una persona gran que necessita una persona cuidadora que l’ajudi a utilitzar les instal·lacions, però que tampoc ho pot fer perquè es reconeix amb un altre gènere. Les situacions i persones som diverses i, per aquest motiu, els serveis dels equipaments municipals haurien de donar resposta, com a mínim, a una cosa tan bàsica com satisfer les necessitats fisiològiques de cada persona. Quatre números: • A França hi ha un lavabo públic per cada 15.000 persones. • A Londres hi ha un lavabo públic per cada 17.000 persones. • I a Barcelona? La feina del sosteniment d’aquestes tasques bàsiques actualment l’assumeixen els restaurants, els hotels i els bars, és a dir, aquesta necessitat bàsica es privatitza, de manera que es discriminen les persones amb menys recursos. A Barcelona hi ha una xarxa d’infraestructures d’equipaments municipals distribuït per la ciutat que poden cobrir aquesta necessitat per a tota la ciutadania. No obstant això, la realitat és una altra: els lavabos municipals obren a certes hores, no es dona accés a totes les persones, cal pagar per utilitzar-los, etcètera. Per revertir aquesta situació, es proposen dues línies d’actuació. D’una banda, una inversió econòmica més gran per al manteniment dels lavabos públics i la cogestió amb les empreses concessionàries i, de l’altra, la visibilització de la xarxa de lavabos existents als equipaments de la ciutat amb una etiqueta identificativa o mapa interactiu, per garantir, així, que qualsevol 150 ciutadà o ciutadana disposi dels serveis bàsics de manera fàcil. 5. Reptes pendents i futures línies de treball 151 En aquest apartat es presenten, breument, alguns reptes pendents, detectats durant el desenvolupament d’aquest projecte, així com propostes de futures línies de treball: • Ampliació de l’objecte d’estudi a altres espais o instal·lacions municipals, com per exemple pàrquings municipals, biblioteques, escoles i instituts públics, museus, residències per a la gent gran, habitatges tutelats, etcètera. • Aprofundiment de l’anàlisi dels equipaments municipals des d’una perspectiva interseccional, posant èmfasi a revertir altres desigualtats —a banda de les desigualtats de gènere— que potencialment es poden estar reproduint en el si d’aquests espais. Per exemple, desigualtats per motiu de classe social, edat, diversitat funcional o capacitats diverses, origen, cultura o religió. • Incorporació de la perspectiva de prevenció i abordatge de l’abús infantil en els equipaments municipals. • Dotació d’eines útils i pràctiques per a facilitar l’aplicació efectiva de les recomanacions d’aquest estudi. Per exemple, l’elaboració d’una llista de comprovació (check list) o de guies per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny o en la gestió dels equipaments municipals, la capacitació i formació del personal municipal encarregat de dissenyar i gestionar els equipaments municipals, etcètera. 152 6. Bibliografia consultada 153 Textos Andersdotter Fabre, Elin; Anneroth, Emelie; Wrangsten, Caroline (2019). Urban Girls Catalogue. Estocolm: Global Utmaning. City of Whittlesea (2017). Gender Equity in Design Guidelines. Austràlia: City of Whittlesea. Damyanovic, Doris; Reinwald, Florian; Weikmann, Angela (2013). Gender Mainstreaming in Urban Planning and Urban Development. Viena: Urban Development Vienna. Departament de Joventut (2019). Pla d’equipaments i serveis juvenils de Barcelona 2018-2028. Ajuntament de Barcelona. Departament d’Ensenyament (2016). Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics. 2016. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Transversalitat de Gènere (2016). Pla per la justícia de gènere (2016-2020). Ajuntament de Barcelona. Department for the Aging (2017). Aging in Place Guide for Building Owners. New York City Council. Galeano Marín, María Eumelia (2018). Estrategias de investigación social cualitativa. El giro en la mirada. Medellín: Universidad de Antioquia. Facultad de Ciencias Sociales y Humanas. Fondo Editorial FCSH. Huning, S., Mölders, T., & Zibell, B. (2019). Gender, space and development: An introduction to concepts and debates. En Gendered Approaches to Spatial Development in Europe. Institut de Cultura de Barcelona (2014). Programa funcional i descripció dels espais dels centres cívics municipals. Ajuntament de Barcelona. Kusenbach, Margarethe (2003). “Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic Research Tool.” Ethnography, vol. 4, núm. 3; pàg. 455-485. Ivan Coyote (2015) TED talk Why we need gender-neutral bathrooms Pernas, Begoña; Román, Marta (2017). Ciudades igualitarias. Guía práctica de urbanismo y género. Madrid: Área de Gobierno de Desarrollo Urbano Sostenible del Ayuntamiento de Madrid. 154 Planning Out (2019). LGBT+ Placemaking Toolkit. Regne Unit. Fotos pàg.131. Vestidors de Brighton i Hove als lavabos públics & Westfield Garden State Plaza, Paramus, Nova Jersey https://www.nda.ac.uk/blog/inclusive-design-a-public-lavatory-perspective pàg. 130. Congregació Beit Simchat Torah, Nova York & Planta d’un bany semipúblic, Laura Norén https://qz.com/933704/how-to-design-transgender-friendly-bathrooms-that- make-people-of-all-genders-feel-safe/ pàg. 130. Johnson High School, Estats Units & Lavabos inclusius, Grup Cuningham https://www.cuningham.com/2018/10/25/all-inclusive-restrooms-a4le/ pàg. 129. Universitat pública del País basc https://elpais.com/politica/2017/11/03/diario_de_ espana/1509713689_697220.html pàg. 129. Propostes de símbols inclusius per lavabos neutres, San Francisco https://www.gensler.com/research-insight/blog/designing-an-inclusive- effective-all-gender-restroom-symbol pàg. 128. Universitat Pompeu Fabra https://www.ccma.cat/324/nous-pictogrames-als-lavabos-per-fer-los-mes- inclusius/noticia/2969332/ pàg. 128. Escola Hazelwood, Glasgow https://architizer.com/projects/hazelwood-school/ pàg. 105. Park(ing) Day https://www.civicdesigncenter.org/events/parking-day pàg. 120. Exemple de senyalística que identifica el lavabo pel seu ús, i no per la persona que l’ha d’utilitzar, o el seu gènere. http://www.ateneuharmonia.cat/general/un-pas-mes-cap-a-la-inclusio/ pàg. 129. Ateneu Harmonia, Barcelona http://www.ateneuharmonia.cat/general/un-pas-mes-cap-a-la-inclusio/ pàg. 132. Planta, vestidors del centre de neteja Joan Miró https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/noticia/el-centre-de-neteja- del-parc-de-joan-miro-rep-la-certificacio-hojas-verdes-del-gbce_770721 155 156 7. Annex 157 7.1. Glossari Gènere El gènere és una categoria social i defineix les diferents qualitats i comportaments que cada societat assigna com a propis i naturals d’homes (gènere masculí) o de dones (gènere femení). La diferència de gènere no és un tret biològic, sinó una construcció sociocultural que s’ha elaborat històricament. Identitat de gènere Autoconcepció o sentiment de pertinença a un gènere determinat. La identitat de gènere té a veure amb la identificació de les persones amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del gènere que se’ls va assignar en néixer segons les seves característiques biològiques. Expressió de gènere Manera com una persona manifesta exteriorment elements que tenen a veure amb el gènere, ja sigui mitjançant la manera de vestir o l’aparença en general, el comportament, etcètera. L’expressió de gènere no coincideix necessàriament amb la identitat de gènere. Cisgènere Persona que s’identifica amb el gènere (femení o masculí) que se li va assignar en néixer segons les seves característiques biològiques. És a dir, en el sistema binari de gènere, les persones cisgènere són, d’una banda, persones de sexe masculí que s’identifiquen com a homes i persones de sexe femení que s’identifiquen com a dones. Transgènere Persona que no s’identifica amb el gènere que se li va assignar en néixer segons les seves característiques biològiques. El terme transgènere va néixer als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual, associada generalment a les operacions de reassignació sexual, i està relacionat amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. Implantació Acció de inserir, fixar l’espai on se situarà l’equipament. Aquesta decisió és rellevant tant per aprofitar el teixit urbà i social existent com per la possibilitat de generar noves dinàmiques a l’entorn. 158 Interseccionalitat La categoria de gènere no és l’única que estructura la societat: el gènere s’encreua amb altres eixos, com l’origen, l’ètnia, l’edat, l’orientació sexual i la identitat de gènere, la diversitat funcional, la classe social, etcètera. La perspectiva interseccional ens ajuda a ser conscients d’aquestes relacions de poder estructurals, com a punt de partida per transformar-les. Planejament Conjunt d’instruments tècnics i normatius necessaris per ordenar els espais urbans, la relació entre els espais urbans, els usos del sòl i regular les condicions per a la seva transformació o conservació. Queer Als anys noranta, autors com Teresa de Lauretis, Judith Butler i Eve Sedgwick van establir les bases teòriques de la teoria queer. Aquesta teoria afirma que l’opció sexual i la identitat de gènere de les persones són el resultat d’una construcció social i que, per tant, no existeixen papers sexuals essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables d’ocupar un o diversos papers sexuals. La identificació com a queer respon a la voluntat de no encarnar una de les dues identitats de gènere establertes (home o dona) ni tampoc a les opcions sexuals establertes (heterosexual o homosexual). Treballs reproductius i de cura Totes les activitats i pràctiques necessàries per al manteniment de la vida. Inclou l’autocura, la cura directa d’altres persones (l’activitat interpersonal de cura), la cura de la llar, i la cura de la natura i el planeta (sostenibilitat i cura del verd). Requereix dues classes d’activitats: d’una banda, la provisió de les condicions en què es realitza la cura (la neteja de la casa, la compra i preparació d’aliments) i, de l’altra, la gestió de la cura (coordinació d’horaris, trasllats a centres educatius i a altres institucions, supervisió del treball de personal cuidador remunerat, entre d’altres). Bona part d’aquest treball reproductiu i de cures no es remunera, és majoritàriament femení i no està inscrit dins la lògica mercantil. Urbanisme tàctic És l’urbanisme que porta a terme canvis temporals i de baix cost als entorns construïts. Sovint són intervencions que volen posar en pràctica solucions noves i suggeridores en els espais a mode de prova com a pas previ a fer canvis permanents i amb costos econòmicament més elevats. 159 Urbanització Planificació i construcció posterior de vies de comunicació, carrers, places, edificis (ja siguin habitatges, edificis públics o polígons industrials). 7.2. Models i fitxes de recollida d’informació Model de mapa dels agents (El model s’adaptarà a cada equipament segons les necessitats.) Personal d'administració Personal de Personal neteja directiu Personal de Personal de dinamització Serveis manteniment Associacions d'activitats propers veïnals Associacions Persones no vinculades associades Equipaments Veïnat propers ... Opcions: Personal d’administració Personal de neteja Personal de manteniment Personal directiu Personal dinamitzador d’activitats Equipaments propers Veïnat … 160 Fitxa d’observació 1 ------------------------ 1/3 CRITERIS GENERALS Diversitat persones treballadores Apropiació Formació específica en gènere Noves tecnologies/wifi Mesures de conciliació Jerarquies Activitats/temàtiques a qui van dirigides Espai per a vehicles Horaris del dia Espai per a emmagatzematge Espai d'atenció/protocol d'assetjament Cura Espai/activitats queer Verd interior Cartells/paperassa Sinergies amb altres equipaments Participació en el disseny de l'espai Cultures i orígens Cogestió veïnat/entitats Edats Gestió de l'edifici Grau de relació Simbolisme i representació % dones / homes Circularitat Anotacions 161 SÍ A VEGADES NO SÍ A VEGADES NO 1 ------------------------ 2/3 CRITERIS TRANSVERSALS Transparència anotacions Visibilitat Llegibilitat Soroll Flexibilitat Neteja i manteniment Connectivitat Il·luminació Adaptació al clima Seguretat i control social informal Accessibilitat, autonomia i mobilitat Mobiliari adequat Espai suficient CRITERIS EXTERIORS Voreres anotacions Passos de vianants i espais de vida Infraestructura ciclista Sòl tou drenant o no pavimentat Velocitat dels vehicles Elements de joc Verd urbà Parades de transport Unitats i obertures Existència d'espais buits i passius 162 Percepció d'escala bé escàs insuficient 1 ------------------------ 3/3 COMENTARIS CROQUIS Elements d'interacció Recorreguts 163 Fitxa de passejada o entrevista Entrevista al personal gestor 1. Teniu diversitat de treballadors o treballadores? 2. Es fa formació específica en gènere? 3. Teniu mesures de conciliació per a les persones treballadores i per a les usuàries? 4. Les tasques de neteja i manteniment es fan al mateix temps que les altres activitats del centre? 5. Les activitats a qui van dirigides? 6. Quins horaris teniu? 7. Teniu espai d’atenció i protocol de violències? 8. Hi ha activitats independentment del gènere o específiques segons el gènere? 9. Disposeu d’imatges i llenguatge inclusiu i divers? 10. El veïnat ha participat en el disseny de l’edifici? 11. Es fa una cogestió dels espais? 12. Què es gestiona i que s’externalitza des del centre? 13. L’apropiació dels espais és possible? 14. És un espai de referència per al veïnat? És un espai fruit de reivindicacions veïnals? 15. Hi ha sinergia amb altres equipaments? 16. L’edifici i la seva gestió pensen en la circularitat i sostenibilitat? 17. Feu activitats a l’espai públic proper (espais intermedis)? 18. Hi ha percepció d’inseguretat a l’edifici o al seu entorn? S’hi han comès delictes? 164 Passejada grupal Fitxa: Nombre de persones: Gènere: Objectiu: Edats: Validar la fitxa d’observació Cultures: i ampliar la informació de l’entrevista al personal Col·lectiu: gestor. 165 166