II Audiència Pública a les noies i nois d’Horta-Guinardó barcelona.cat/educacio barcelona.cat/audiencia-publica-nois-noies Districte d’Horta Guinardó Ronda Guinardó 49 2019—2020 08024 Barcelona barcelona.cat/horta-guinardo @bcn_hg Districte d’Horta-Guinardó Som alumnes de l’Escola Regina Carmeli, de l’Escola Virolai, Amb aquest projecte hem dut a terme una sèrie d’activitats relacionades de l’Escola Especial Mare de Déu de Montserrat i de l’Escola QUÈ HEM amb la coeducació i la igualtat de gènere, i a partir d’aquestes activitats Rel. Som del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Hem hem reflexionat sobre el tema i plantejat unes propostes de millora. elaborat un manifest sobre la igualtat de gènere i la coedu- FET I QUÈ La primera trobada va ser al Poliesportiu La Mar Bella, que va repre- cació per fer una societat més justa i lliure. HEM APRÈS sentar el nostre primer contacte amb totes les escoles de Barcelona que participaven en el projecte. Allà vam fer jocs i activitats amb els quals vam aprendre diferents conceptes relacionats amb aquest tema i que ens van servir per començar a formar-nos una opinió. La jornada va concloure amb la visita de l’alcaldessa, Ada Colau, qui ens va encoratjar a elaborar aquest manifest. La segona trobada va ser amb les escoles i els instituts del nostre districte a la Biblioteca de Lesseps. Allà vam veure una obra de teatre que ens va fer reflexionar sobre temes com els prejudicis sobre la vestimenta, la porno- grafia i el seu ús i, en general, els estereotips de gènere. Un cop acabada l’obra es va celebrar un petit col·loqui i vam poder parlar i comentar els temes que havien anat sortint. La tercera jornada, també amb els altres nois i noies del districte, va ser al CEM Olímpics de la Vall d’Hebron. En petits grups hi vam fer activitats i jocs per seguir treballant la igualtat de gènere i aprofundir més en el tema. També vam reflexionar sobre la importància de la implicació personal per solucionar els problemes, és a dir, passar de ser espectador a ser actor. La quarta trobada va ser amb totes les escoles de Barcelona. Allà ens vam dividir en petits grups i vam celebrar un debat sobre la discrimina- ció positiva per canviar una situació de desigualtat. Per acabar vam fer un debat multitudinari amb totes les escoles que formen part del projecte i vam discutir sobre els lavabos mixtos i la gestió de l’espai comú al pati de les escoles. La cinquena trobada va estar dedicada a la redacció del manifest. Vam fer un diagnòstic del districte i vam plantejar diferents propostes i com- promisos per fer una societat més justa en matèria d’igualtat de gènere i coeducació. Espai públic També hem observat que a casa les tasques domèstiques les duu a terme DIAGNÒSTIC Als carrers del nostre districte, les noies ens sentim insegures anant soles més freqüentment la mare que el pare i que això és desigual, perquè en els i fins i tot acompanyades en les hores nocturnes. Sabem que regularment nostres casos tots dos treballen. Aquesta situació és equiparable a la que es es produeixen agressions sexuals als carrers i espais públics de la nostra dona amb la cura dels infants: quan un està malalt és la mare qui normal- ciutat, i això no ens ajuda a sentir-nos més segures. En canvi, si els nois ens ment es queda a casa cuidant-lo, i no el pare. sentim insegurs anant pel carrer, és, com a màxim, per por que ens robin. També pensem que potser els nois ens sentim intimidats quan pel carrer Relacions ens creuem amb noies que van soles, per si ens tenen por. Una inseguretat Als nostres entorns socials creiem que tenim la mateixa confiança amb els a l’espai públic que ens afecta tant els nois com les noies són els comentaris nostres amics que amb les nostres amigues i podem parlar de tot amb tot- que podem rebre per la nostra imatge si ens sortim dels estereotips. Con- hom amb qui tenim confiança sense patir perquè se’ns jutgi o se’ns falti al siderem que la societat encara està molt estereotipada i això fa que no ens respecte. Tot i així, som conscients que no tothom se sent d’aquesta mane- sentim còmodes anant vestides com ens vingui de gust. ra i que molta gent se sent intimidada pels seus amics o amigues a l’hora Una altra qüestió que podem observar en l’espai públic és la diferència d’explicar confidències o intimitats. de color i preu entre alguns productes que, tot i tenir la mateixa funció, es diferencien per sexe. Això ho podem observar, per exemple, a les botigues Xarxes socials de cosmètica, de roba o de joguines infantils. Considerem que les xarxes socials i els mitjans de comunicació són armes També podem dir que els sous no són els mateixos entre homes i dones, de doble tall i que s’ha d’anar molt amb compte amb la informació que ens i creiem que això és injust, perquè les seves feines són igual d’importants, creiem i que seguim, perquè n’hi ha de falsa o de distorsionada o bé que i que amb aquesta diferència no se les valora prou. incita l’odi. Cal, per tant, que, en primer lloc, ens informem correctament, i hem de saber fer un bon ús de les xarxes socials sent conscients dels riscos Centres educatius: aula, pati i espais comuns que comporten i que l’anonimat que hi ha darrere de cada compte és un Alguns membres del professorat d’alguns centres són molt conservadors i risc potencial. no deixen que els seus alumnes actuïn lliurement i vesteixin com més els Més concretament, considerem que les xarxes socials són un espai de agradi. En altres escoles veiem que l’alumnat és qui té actituds diferents a difusió i denúncia per a la lluita feminista i que moltes persones que han l’aula segons si el professorat és femení o masculí i que, sovint, es falta al patit atacs masclistes s’han pogut recuperar i han pogut explicar la seva respecte al professorat femení. Aquestes faltes de respecte per part dels nois història gràcies, precisament, a aquestes xarxes. D’altra banda, veiem que de la classe també les podem veure amb els altres alumnes, nois i noies. els comentaris que reben les fotos dels nois i de les noies són diferents i Trobem grups de nois que se senten superiors als altres i a les noies i que que en el cas de les noies són més despectius o més invasius amb la seva es creuen amb la llibertat de fer el que vulguin trepitjant tothom del seu intimitat. A més a més, el cos de les noies es cosifica als mitjans de comu- voltant. Creiem que es jutja totes les persones que se surtin dels estereotips nicació, a la publicitat i a les xarxes socials. També volem destacar que es i sentim comentaris sexistes al pati i als espais comuns. En alguns centres duu a terme una censura de fotografies injusta depenent de si el cos és fins i tot podem parlar d’assetjament escolar davant orientacions sexuals masculí o femení. A més, creiem que els mitjans de comunicació dediquen que se surten de l’heteronormativitat. poc espai a parlar sobre la qüestió feminista, cosa que no ajuda a la lluita D’altra banda, creiem que al pati podem jugar tots i totes juntes indepen- ni a la conscienciació social. dentment del nostre gènere, però que només tenim l’opció de jugar a futbol, perquè és el que vol la majoria i, sense consultar, sempre es juga a aquest joc. Creiem que, per sort, tenim espais a l’aula on podem parlar de tot, on podem celebrar debats al voltant de l’orientació sexual, la sexualitat en Demanem a l’Ajuntament: general i altres temes que ens inquieten. Tanmateix, no sempre ens sentim PROPOSTES · Evitar la publicitat sexista als espais públics. còmodes, ja que una part de l’alumnat presenta mala actitud en aquests · Impartir més cursos gratuïts i per a tothom per parlar sobre les noves espais i es vol fer veure fent comentaris fora de lloc i faltant al respecte masculinitats. permanentment. · Seguir col·laborant amb la comissió de seguiment d’aquesta Audiència Pública per donar resposta a les nostres propostes. Famílies · Promocionar les feines de funcionariat tant per a homes com per a do- Veiem, en alguns casos, que les nostres famílies ens tracten de manera nes, especialment aquelles feines en què hi ha sobretot homes, com pot diferent als germans que a les germanes. Per exemple, ho veiem quan ser el cos de bombers, policies, etc. sortim amb els amics: a les noies ens fan més preguntes i ens posen més · Utilitzar un llenguatge no sexista en tots els documents i actes oficials. restriccions que als nois, perquè pateixen més pel que pugui passar a les · Vetllar perquè hi hagi seguretat a tots els carrers de Barcelona, així com noies que als nois. indicar els llocs segurs on acudir quan una persona no se senti segura. Demanem al centre educatiu: · Formar el professorat en qüestions de violència masclista i perspectiva de gènere. · Assenyalar els professors que facin comentaris masclistes sobre les acti- tuds i la manera de vestir de les noies. · Fer veure la posició de privilegi social dels nois davant les noies i crear consciència que existeix una desigualtat. · Promocionar més cursos d’educació sexual impartits per professionals i incloure’ls dins del currículum escolar. Demanem a les famílies: · Escoltar activament els fills i filles i esforçar-se a canviar els seus prejudi- cis i estereotips. · Formar-se en diversitat sexual i parlar a les noies i nois sobre diferents opcions perquè ningú senti incomprensió. · Dividir les tasques domèstiques de manera equilibrada entre totes les persones de la casa independentment del gènere. · No criar de manera diferent els nens i les nenes des de la primera in- fància, per exemple, no comprant joguines diferents, no donant ordres diferents o no criant els fills i filles amb valors segons el gènere. Ens comprometem a: COMPRO- · Assenyalar actituds masclistes i aturar-les. MISOS · Fer-nos responsables de les nostres accions i adonar-nos de les nostres actituds masclistes, i també de les actituds de les persones del nostre voltant. · No donar mai suport a cap persona que estigui cometent un assetjament. · Prendre partit en tot allò que creiem que és injust i fer valer la nostra veu. Volem agrair tota l’ajuda rebuda per dur a terme aquestes activitats i es- CONCLU- perem que les nostres propostes serveixin per millorar la situació de de- SIONS I sigualtat actual. Moltes gràcies a l’Ajuntament de Barcelona per aquesta oportunitat de AGRAÏ- donar la nostra opinió i de fer propostes en tots els àmbits. Esperem que la MENTS nostra veu sigui escoltada.