MOSTRA DE RECERCA JOVE DE BARCELONA CuRS 2011/2012 Aquest treball és fruit de la tasca de suport dels CRP de Barcelona, tant en la convocatòria de les mostres de recerca de districte com en el contacte amb les escoles seleccionades. Primera edició: juny de 2012 Edita: Consorci d’Educació de Barcelona i Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (www.edubcn.cat - www.bcn.cat/educacio - www.edubcn.cat/recercajove) Disseny: Cifra - www.cifrabcn.com Impressió: Tallers Gràfics Vigor D. L.: SuMARI Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Introducció. La recerca a secundària: una excel·lent oportunitat per comprendre . . . . . . . . . . . . . . . . com es construeix el coneixement científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 La recerca de prop Sobren les paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Les claus al fons del mar, les algues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 A la recerca de l’autonomia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Índex dels treballs escollits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Ciutat Vella Olis de silicona amb diferent grau d’entrecreuament: síntesi i estudi de la variació de la seva viscositat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Java i codis QR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Polièsters de condensació de diàcids i diols: síntesi i estudi de les propietats físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Eixample L’escola els anys seixanta i setanta. Escoles progressistes catalanes: escola Mireia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 La física aplicada al rem: estudi de la ciavoga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Estudi sobre la influència del procés de panificació en la conservació del pa comú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Sants-Montjuïc Instal·lació solar d’ACS per als vestidors de l’institut Domènech i Montaner . 30 Actuació dels cossos d’emergència en accidents de trànsit . . . . . . . . . . . 31 Mala aria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Les Corts La responsabilitat social i algunes veritats incòmodes . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Les patents. Una assegurança per a la innovació farmacèutica . . . . . . . 34 Esclerosi lateral amiotròfica. Influència de l’estat nutricional en la limitació de les activitats de la vida diària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Sarrià-Sant Gervasi Construcció d’un sistema de guiatge econòmic per a persones cegues . . 36 Estratègies en contra i a favor del consum de tabac i els seus efectes en el públic jove . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Quina física hi ha al darrere de les joguines? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Gràcia Balbycraft.com: creació d’una botiga virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 L’impacte electoral del discurs xenòfob . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Amor somiat: realització i anàlisi del llenguatge no verbal d’un curtmetratge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Horta-Guinardó Models matemàtics i computacionals per descriure el comportament bàsic de radicals lliures i antioxidants en cèl·lules epitelials . . . . . . . . . . . 42 Síntesi d’una crema hidratant. Estudi i desenvolupament . . . . . . . . . . . . . 43 Epigenètica. Més que genètica, un altre factor que ens determina. . . . . 44 Nou Barris La química del vi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Projecte d’una escola bressol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Canvis en la velocitat de metamorfosi del tòtil (Alytes Obstetricians) provocats per la temperatura, la llum i els nivells de tiroxina en el medi . . 47 Sant Andreu Influeixen els colors de la terra en el canvi climàtic? . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Un paseo por la Barcelona de Juan Marsé: ‘Caligrafía de los sueños’ . . . 49 La probabilitat: una realitat quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Sant Martí El trastorn bipolar també és una malaltia mental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Has canviat de colònia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Viabilitat econòmica de la independència de Catalunya . . . . . . . . . . . . 53 Membres del jurat de la 4º Mostra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 PRESENTACIÓ Em plau presentar-vos aquesta publicació, que recull els trenta treballs de recerca que han estat seleccionats en els fòrums dels deu districtes de la ciutat per participar en la Mostra de Recerca Jove que organitzen l’Institut d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona. Elaborar el treball de recerca és un dels principals reptes al qual s’enfronten les noies i els nois de 2n de batxillerat de Catalunya. Aquest treball és un procés d’aprenentatge que prepara els joves tant per al món universitari com per al món professional, estimulant la seva capacitat d’autonomia i el seu caràcter emprenedor. És una oportunitat de dur a terme una tasca que respon als seus interessos. En aquesta publicació trobareu les reflexions de l’equip educatiu del Centre de Documentació i Experimentació de Ciències (CDEC) sobre la contribució de la recerca a secundària per a la construcció del coneixement científic. En l’apartat “La recerca de prop” hi ha una entrevista a un professor que comparteix reflexions sobre el procés del treball de recerca i la seva llarga experiència com a tutor, i dos reportatges que recullen les vivències d’un alumne de 2n de batxillerat i d’un grup de noies de 4t d’ESO. Veureu que els temes sobre els quals han indagat aquests joves són força diversos. A l’hora d’escollir han tingut en compte diferents factors que responen als seus interessos acadèmics i aficions, però també a les oportunitats que han trobat en entitats que els obren les seves instal·lacions i els ofereixen l’assessorament d’experts. Potser el tutor els ha guiat en la seva elecció o potser han estat coneixences de la família. Darrera dels treballs de recerca solen haver-hi petites històries i experiències personals. Alguns d’aquest nois i noies tindran l’oportunitat de fer estades d’intercanvi nacionals i internacionals amb altres joves, i de participar en col·loquis amb experts de diferents disciplines. De vegades manifesten que, en acabar el seu treball, se’ls obren noves preguntes que serien un bon punt de partida per un nova recerca. Vull acabar agraint la dedicació dels CRP que organitzen els fòrums de districte i també la col·laboració desinteressada de totes les persones que han format part dels seus jurats. De ben segur que aquesta mostra ajuda a posar en valor l’esforç dels joves i el bon fer dels tutors i les tutores. Gerard Ardanuy Regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident del Consorci d’Educació de Barcelona Maig de 2012 MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 5 INTRODuCCIÓ LA RECERCA A SECuNDÀRIA: uNA OPORTuNITAT EXCEL·LENT PER COMPRENDRE COM ES CONSTRuEIX EL CONEIXEMENT CIENTÍFIC En el marc actual de l’educació científica es considera bàsic aconseguir que l’alumnat no tan sols aprengui ciència sinó que també aprengui sobre la ciència, és a dir que s’apropiï del coneixement científic i també de com es construeix aquest coneixement. Només la comprensió de cóm es genera el coneixement científic ens permetrà distingir el que és ciència del que no ho és. Fer participar l’alumnat en els processos de comprensió del coneixement científic i la seva construcció ha de ser un dels objectius principals de l’educació científica a qualsevol dels seus nivells. La recerca ens proporciona un marc de treball idoni per aprofundir en el coneixement de com funciona la ciència. Sembla ser que la major part del grans avenços en ciència han estat fets per científics de menys de 25 anys 1. La contribució dels joves en la recerca i creació de coneixement científic és, doncs, molt important, i ja des de les primeres etapes de l’educació en ciències, i especialment a la secundària, cal propiciar situacions en les quals l’alumnat aprengui i practiqui els procediments propis de la recerca científica. Un ensenyament de la ciència basat en la indagació permet que l’alumnat mobilitzi habilitats que tradicionalment no han estan vinculades a l’ensenyament-aprenentatge de les ciències, com ara la curiositat o la creativitat. L’ensenyament-aprenentatge de la ciència basat en la indagació demana dissenyar experiències que convidin els estudiants a observar i descriure els fenòmens científics, dissenyar i dur a terme experiments, obtenir dades, analitzar evidències i comunicar i argumentar els resultats. Aquest procés ha de ser progressiu i la seva aplicació a l’aula pot dependre del nivell i de les necessitats dels estudiants. El treball de recerca de batxillerat constitueix una ocasió excel·lent perquè l’alumnat treballi amb un alt nivell d’indagació. A partir dels seus interessos personals cal identificar una situació, una idea en la qual es vol aprofundir. El següent pas serà fer una exploració i arribar a definir una bona pregunta de recerca. Einstein deia que “la formulació d’un problema, és més important que la seva resposta”. A continuació s’haurà de planificar l’obtenció d’evidències. En el context científic aquestes evidències acostumen a ser experimentals. Una vegada obtingudes les dades, aquestes s’han d’organitzar i tractar, això vol dir presentar els resultats de manera objectiva. Sovint cal fer quadres, esquemes, gràfics, càlculs, etc. Per poder fer visibles les possibles regularitats, correlacions, etc., i ser capaços d’interpretar els resultats. La discussió dels resultats és una de les parts més importants del treball i, potser, també la més creativa. Cal fer una interpretació dels resultats i especular, de forma lògica i raonada, perquè s’han obtingut. Si és possible, s’han de comparar els resultats de l’experiència amb els d’experiments similars. 1. Neus Sanmartí, experta en didàctica de les ciències experimentals. 6 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 Però el procés d’indagació científica no s’ha acabat aquí, s’han de comunicar els resultats. Una recerca que no es comunica no existeix. La comunicació dels resultats com també la de les seves interpretacions per a debatre-les formen, part també de l’activitat científica. Quan l’alumnat és orientat i acompanyat en aquesta manera de fer i aprendre ciència, el grau d’iniciativa, autonomia, motivació i satisfacció que els desvetlla és molt gran. Només treballant de manera similar a com ho fan els científics, els alumnes poden apropiar-se de la idea que no hi ha un mètode científic universal que indiqui els passos a seguir, que la ciència no és totalment objectiva i neutral o que el progrés científic és canviant, dinàmic i provisional. Aconseguirem que trenquin amb el model tradicional d’una ciència estàtica, acabada i deshumanitzada. Els nombrosos i satisfactoris concursos, mostres o fòrums de recerca que diferents entitats organitzen per tot Catalunya proporcionen una bona oportunitat per tal que els estudiants tinguin l’oportunitat d’exposar i difondre els seus treballs de recerca i de gaudir del reconeixement de la tasca desenvolupada. Des del Centre de Documentació i Experimentació de Ciències (CDEC) voldríem animar i donar suport a tot el professorat perquè treballin les ciències amb metodologies que promoguin la recerca, de manera més o menys guiada; i perquè encoratgin els seus alumnes a comunicar els seus treballs en els fòrums més adequats, i a participar en esdeveniments que promoguin i reconeguin la tasca indagativa dels joves. Fina Guitart, Silvia Lope i Montserrat Cabello Professores de secundària del CDEC MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 7 8 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 LA RECERCA DE PROP Hem escollit dos treballs de recerca, un de quart d’ESO i un de batxillerat, per fer-hi una mirada de prop. Com a novetat, hem entrevistat un tutor per donar a conèixer la tasca que aquests docents realitzen amb els estudiants durant el seu treball de recerca. Hem estat al costat dels alumnes, dels tutors i de les famílies, per viure tot el procés i poder copsar els patiments i les alegries que acompanyen cada treball. Textos: Bàrbara Munar, Raquel Zamora i Helena Mullor Fotografia: Pepa del Pozo i Mayte Torres MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 9 SOBREN LES PARAuLES 4t d’ESO Escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor Nom del treball Sobren les paraules Alumnes Michelle Villa, Laura de Renzi i Lorena González Tutora Neus Obregón Michelle Villa, Laura de Renzi i Lorena González. Les tres disposades en fila índia, van entrar molt educadament a la biblioteca, saludaren, una darrera l’altra es dirigiren a la taula i, com si ho haguessin decidit abans d’entrar, s’assegueren amb la mateixa postura: cos endavant, mans damunt la taula i amb una mirada encuriosida i atenta cap a la persona que les havia d’entrevistar. Aquesta disposició corporal podria ser natural, però venint de tres noies que han realitzat el treball de recerca sobre el llenguatge corporal, podria fer pensar que és premeditada. Lo- rena González ràpidament va explicar que tenien les mans damunt la taula perquè no tenien res per amagar, i així ho demostraren. Les tres parlaven de forma oberta, mostraven els pal- mells de les mans, acompanyaven els seus somriures amb marques al costat dels ulls (prova ineludible que reien amb sinceritat), feien moviments de mans que enfasitzaven les seves declaracions. i afirmacions amb el cap, unes asseveracions que feien quan alguna de les com- panyes parlava o donava el seu punt de vista sobre algun aspecte del seu treball de recerca ‘Sobren les paraules’. Michelle, Laura i Lorena admeten que des que van fer el treball d’investigació s’han tor- nat més observadores i analitzen molt més els moviments de les persones del seu entorn. 10 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R Michelle, Laura i Lorena admeten que des que van fer el treball d’investigació s’han tornat més observadores i analitzen molt més els moviments de les persones. Aquestes Sherlock Holmes femenines del segle XXI s’han trobat amb alguna anècdota. De fet, un dia a l’hora del pati estaven conversant amb un company de classe; mentre el noi parlava, les tres amigues l’estudiaven sense saber que les altres dues també ho feien, lla- vors quan aquest amic va acabar de parlar, el triumvirat alhora va sentenciar: “Estàs men- tint!”. Laura, Lorena i Michelle riuen quan ho recorden però coincideixen que no es poden extraure conclusions gratuïtament. Segons Laura, en el llenguatge corporal intervenen micro gestos imperceptibles que poden dir el contrari d’un altre gest corporal o d’allò que s’està explicant. Aquestes petites expressions són gestos que duren fraccions de segon o mil·lèsimes. Els moviments, gairebé imperceptibles, formen part de la nostra comunicació i els formulem d’una manera involuntària, entre expressió i expressió, dins l’acte comunicatiu. De fet, els micro gestos són fonamentals en la comunicació, ja que són capaços de verificar o de des- mentir allò que s’està dient. Per tant, segons declaren en el seu treball, es “pot afirmar que la primera via per conèi- xer la veracitat de la informació són les micro expressions o micro gestos que es produei- xen durant de l’acte comunicatiu”. R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 11 Milers d’expressions facials En ‘Sobren les paraules’ expliquen que amb el treball han après que l’ésser humà pot arri- bar a generar uns 10.000 tipus d’expressions facials visibles que fem gràcies a les diferents combinacions que ofereixen els 40 músculs que tenim a la cara. Segons les noies, la majoria d’aquestes expressions gairebé mai són captades per l’ésser humà, perquè són impercepti- bles. “De fet, en una conversa, es produeixen un centenar d’expressions facials diferents”. Durant el procés de feina, les tres noies coincideixen que han après moltíssim, però també s’han trobat amb entrebancs. La seva tutora, Neus Obregón, fa quatre anys que tutela tre- balls de recerca i la seva tasca consisteix que un dia a la setmana dóna unes orientacions de tipus organitzatiu com per exemple indicacions de com han de fer la introducció, les conclu- sions, etc. “També els marquem uns terminis i les animem a seguir buscant i seguir millo- rant en la recerca”. Obregón explica que “el principal problema ha estat la manca de temps L’ésser humà pot arribar a generar uns 10.000 tipus d’expressions facials visibles que fem gràcies a les diferents combinacions que ofereixen els 40 músculs que tenim a la cara. al llarg de la setmana. El nombre d’hores és insuficient, sobretot per fer la recerca fora de l’escola”. La tutora també destaca la dificultat per aconseguir una entrevista. “Els ha faltat una mica d’empenta a l’hora de buscar telèfons, adreces, concretar entrevistes...”. En aquest aspecte, les noies coincideixen amb la seva tutora. Michelle, quan es descriu, explica que és una noia “constant i treballadora” a qui li agrada fer les coses ben fetes. “Aquestes qualitats han ajudat el treball, però el ser tímida no ha ajudat molt a l’hora de fer les entrevistes”. Lo- rena destaca que en el moment de concertar les trobades han tingut moltes dificultats i asse- gura que si haguessin estat més grans haurien tingut més en compte les seves peticions. Els professors a examen De les seves anàlisis no s’han escapat els professors de classe. Asseguren que hi ha dos tipus de docents: “El professor que arriba i esborra enèrgicament la pissarra i l’altre que tranquil- lament agafa l’esborrador i amb moviments llargs i lents va esborrant-la”. El primer model correspon als professors segurs d’ells mateixos, que arriben a la classe i van per feina, els segons són els que aprofiten aquest moment per adaptar-se a l’estat de l’aula i anar habi- tuant-se al grup. 12 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R La política ha estat un element clau del seu treball perquè, de fet, és un dels àmbits on més s’utilitza la comunicació no verbal, ja que es considera un complement indispensable del poder de les paraules. Per aquest motiu Michelle, Lorena i Laura van analitzar el darrer debat polític entre Rajoy i Rubalcaba. Aquestes Natashas Romanoff, després d’un anàlisi exhaustiu dels seus moviments corporals van destacar que els dos líders utilitzaren les mans com a mitjà per aconseguir confiança i fermesa en la seva oratòria. També destacaren que la “tàctica política del debat entre Rajoy i Rubalcaba demostra que els dos utilitzaren la co- municació no verbal per transmetre al públic desconfiança envers el seu adversari, a través d’expressions perceptibles com l’arrufament de celles o els somriures sarcàstics”. Aquestes alumnes de quart d’ESO també analitzaren personatges transcendentals en la història mundial, com Adolf Hitler. Les tres companyes agafaren un discurs audiovisual que el dictador va fer a Nuremberg l’any 1934, un vídeo que els va proporcionar el pare de Lorena. En aquestes imatges, “Hitler té una gran gestualitat, molta força, empenta i segure- tat en el que diu. Molts diuen que va ser un dels mentiders més grans de la història, però si l’analitzem detingudament, comprovem que els seus discursos no són una mentida. Hitler no menteix sinó que creu fermament en el que diu”. Aquí radica la força del seu discurs, “ell creia en el que deia, llavors la seva gestualitat acompanyava el seu discurs i per aquest motiu convencia el seu públic”, sentencien Michelle i Laura. Mirades, somriures, moviments, postures, expressions, orientació corporal i, per últim, les paraules. Tot comunica, tot diu alguna cosa de nosaltres i tot revela informació, però no tot té el mateix pes. En una conversa, les paraules només conten un 30 per cent i el llenguatge corporal un 70; donem més importància a la gestualitat que no a allò que ens diuen. Verba volant et gesta manent. R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 13 LES CLAuS AL FONS DEL MAR, LES ALGuES 2n de batxillerat Institut Flos i Calcat Nom del treball Les algues i les seves utilitats Alumne Kevin Consuegra Tutora Teresa Carné La timidesa d’en Kevin envaeix la sala. Acompanyat d’una amiga i la seva tutora, la Teresa Carné, en Kevin espera neguitós que comenci una bateria de preguntes per conèixer més a fons el seu treball de recerca, “Les algues i les seves utilitats”. En Kevin fa cinc anys que va venir de l’Equador i des d’aleshores és alumne de l’Institut Flos i Calcat, on té lloc l’entrevista. Després de les presentacions, les fotografies i alguna rialla nerviosa provocada per les felicitacions rebudes, en Kevin comença a explicar el seu treball de recerca. De mica en mica es comença a esvair la vergonya i deixa que en Kevin comparteixi la seva experiència i, fins i tot, les seves expectatives a curt termini. La Teresa somriu, veu en l’actitud del seu alumne els resultats de tants mesos d’esforç i treball. Intuïm que l’esforç de què parla la Teresa traspassa les fronteres del treball de recerca i es remunta a l’arribada d’en Kevin al centre. No va encertar a la primera el tema de la recerca, ens confessa. Aquest fet li va robar temps per elaborar-lo. Tot i així, se’l veu satisfet d’aquella equivocació inicial, com si formés part del procés de tria, primer indici d’èxit. Durant mesos ha investigat les algues per descobrir si són útils, i ha centrat les seves anàlisis en els camps de l’alimentació, la cosmètica, la medicina i els biocombustibles; en aquest darrer cas no va fer cap experiment! Ens explica tot rient que va aconseguir ell mateix les algues sobre 14 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R una experiència frustrada en el camp de la cosmètica durant la investigació li va cridar l’atenció fins al punt de voler continuar investigant un cop acabat el treball. unes roques vora el mar, però ens confirma que les podem aconseguir en vivers i botigues d’aliments naturals. L’estudi de les algues ha despertat la curiositat d’en Kevin en un munt de camps, i això l’ha portat a fer tota mena d’experiments amb les algues. N’ha elaborat una mascareta facial i menjars cuinats, ha analitzat el temps d’hidratació d’una alga deshidratada o semideshidratada... “Són tantes, les seves possibilitats!”, exclama. Fa èmfasi en les propietats alimentàries de les algues, que ens aporten les sals minerals i els nutrients necessaris per al cos. A més, afegeix que la producció de biodièsel que s’obté amb les algues és molt elevada en comparació amb altres olis o matèries primeres, i que la quantitat de CO2 que alliberen és quasi la mateixa que la que absorbeixen. En Kevin s’ha aficionat a les postres d’agar-agar, una gelatina fresca elaborada a base d’algues que prepara ell mateix a casa seva. També assegura que ara està més sensibilitzat per cuidar l’alimentació perquè sigui més sana i equilibrada, tot i que opina que les algues no són gaire saboroses. Malgrat el canvi d’hàbits en l’alimentació d’en Kevin, aquest no és el tema que l’ocupa. El que més li ha ha interessat és la cosmètica. Una experiència frustrada durant la investigació li va cridar l’atenció fins al punt de voler continuar investigant un cop acabat el treball. Es R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 15 Kevin: “Molts científics confien que les algues podrien ser la solució de la manca d’aliments que avui pateixen la major part dels països del Tercer Món”. tracta d’una mascareta reafirmant per a la cara elaborada per ell mateix a base d’una alga blava coneguda amb el nom d’espirulina i testada a la pell de la seva germana. Diu que el resultat de la prova va ser un fracàs, i amaga una petita decepció a la comissura dels llavis. De totes maneres, està convençut que cal continuar treballant el producte final perquè funcioni i confessa que continuarà fent proves i testant-lo amb més persones. A punt d’acabar l’entrevista, en Kevin sembla una altra persona: la timidesa s’ha esvaït, els ulls li brillen i ja no té vergonya a l’hora d’explicar-se. “El treball de recerca ha funcionat”, afirma la Teresa. El seu alumne ha madurat com a persona i ha trencat les barreres de la timidesa i l’idioma. Ha fet un gran salt en el terreny personal i n’està orgullosa. En aquest sentit, en Kevin explica que si tornés a començar el treball reduiria la part teòrica i dedicaria més temps a la part pràctica. “M’ha faltat temps”, reconeix. També afirma: “La dedicació a aquest treball ha fet baixar les meves notes en general”. Podríem treure molt profit de les algues. El treball d’en Kevin ha començat parlant de l’origen de vida gràcies a aquests organismes, del paper clau d’aquestes plantes en la producció de 16 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R l’oxigen atmosfèric i la seva influència en processos globals com el canvi climàtic, i ha continuat indagant en camps més concrets, com ara la cosmètica i l’alimentació. Però enmig dels capítols i les línies que formen el treball escrit hem trobat una afirmació realment sorprenent: «Molts científics confien que les algues podrien ser la solució de la manca d’aliments que avui pateixen la major part dels països del Tercer Món». Potser no correspon a un jove investigar sobre la possibilitat d’utilitzar les algues per lluitar contra la fam. O sí? Si més no, en Kevin haurà obert els ulls, sense gairebé adonar-se’n, a més d’un lector d’aquesta publicació. L’alumne confia que s’investigui el tema més a fons. R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 17 A LA RECERCA DE L’AuTONOMIA Miquel Nistal, tutor i professor de biologia Som davant d’un professor de biologia que, després de 35 anys de dedicació a la docència, sembla mantenir vius l’entusiasme i la motivació del primer dia. Ho diuen sobretot la manera i el to amb què parla de la seva feina, a la qual assegura que es dedica “amb el cor”, però també la seva implicació en la formació del professorat i en la didàc- tica de les ciències i la innovació de la pràctica docent en aquest àmbit. Miquel Nistal ha passat la major part de la seva vida de docent a l’institut Sant Josep de Ca- lassanç, l’actual Moisès Broggi, i aquest curs 2011-2012 ha aterrat a l’Institut Secretari Coloma, on es troba en comissió de serveis. Des que va començar ha guiat i acompanyat treballs de recerca de l’alumnat en els àmbits de la biologia i la geologia gairebé cada curs. “Per a mi és molt important però és poc agraït des de la perspectiva de temps concedit per l’esforç, ja que requereix molt temps si vols fer una petita recerca.” Però tot plegat, assegura, es veu recompensat pel fet de “poder anar veient el progrés que fa un alumne, com va superant el entrebancs que surten”. Per al Miquel la tasca del tutor és, bàsicament, acompanyar l’alumne, “dirigir-lo en els diversos aspectes procedimentals que desco- 18 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R El tutor ha de tenir en compte que en un treball de recerca el que interessa és sobretot el procés, el procediment o els passos que se segueixen, més que no pas els resultats. neix” i donar-li les eines i els recursos perquè sigui autònom en el procés, facilitant-li la reflexió crítica. “S’han de donar pautes d’organització però l’alumne ha de ser lliure per organitzar-se. Ha de guanyar autonomia i el treball de recerca és una de les eines més bàsiques per assolir-la”. Com a tutor també considera fonamental l’ajuda que dóna a l’alumne per clarificar el tema que té al cap i convertir-lo en alguna cosa susceptible de recerca: “En general els alumnes no tenen massa clar d’entrada què volen estudiar. Sovint són temes difusos, que per a ells mateixos no són un problema, i els hem d’ajudar a fer-se les preguntes adequades”. Respecte a com ha de ser un bon tutor, ho té molt clar: “En el cas d’un treball científic, ha de tenir competència científica, una mica d’experiència, conèixer la naturalesa de la ciència i tenir en compte que la ciència que fem amb els alumnes és escolar, no és ciència formal. I que el que interessa és sobretot el procés, el procediment o els passos que se segueixen, més que no pas els resultats, que, excepte en alguns casos, solen ser minsos”. Considera que per a l’alumnat de batxillerat el treball de recerca representa, sobretot, un repte: “No és la seva manera habitual d’aprendre. D’una forma personalitzada, a través de la re- R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 19 La tasca del tutor és, bàsicament, acompanyar l’alumne, “dirigir-lo en els diversos aspectes procedimentals que desconeix”, i donar-li les eines i els recursos perquè sigui autònom en el procés, facilitant la reflexió crítica. lació amb un tutor, intenten reproduir la naturalesa de la ciència, el treball propi d’un científic. Se simula un procés de treball científic en tot el que representa: plantejar-te un tema, buscar un problema, i de quina manera podem abordar-lo, què necessitem per fer-ho, etc. Destaca les habilitats i competències que creu que el treball aporta a l’alumnat: “Aprendre a desenvolupar i aprofundir continguts i a enfocar d’una manera determinada un problema o una temàtica. I a comunicar els resultats... A l’exposició oral, per exemple, se li dóna tot aquest ca- ràcter cerimonial perquè ells valorin que és molt important.... No ho han fet mai d’una manera tant formal i protocol·lària, i representa el final d’un etapa. I a més és individual, i fruit del seu esforç”. També destaca l’experiència “especialment enriquidora” que, segons ell, representa per a l’alumne treballar fora del centre, en les entitats o institucions col·laborades on moltes vegades realitza part de la tasca experimental del seu treball de recerca. Unes entitats o institucions que poden variar molt segons l’institut i que sovint s’amplien gràcies a les relacions de l’entorn de l’alumne o del tutor. Es mostra modest respecte al paper del tutor en l’èxit d’un treball de recerca. Quan se li pre- gunta si creu que és veritat que darrera un bon treball hi ha un bon tutor respon que “el que hi 20 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R ha darrera un bon treball és una bona feina, i la feina la fa l’alumne”. “Tu pots ser un meravellós tutor però si l’alumne no s’hi implica o no li interessa és molt difícil treure un bon producte”, conclou. Remarca que la motivació i l’esforç per part de l’alumne són claus per a l’èxit del treball: “Les hores de dedicació representen un parell d’hores setmanals com a mínim al llarg de tot el tri- mestre i tot això han de fer-ho fora del seu horari escolar, a les tardes, i demana un esforç i de- dicació molt gran per part d’ells”. Un esforç i dedicació que, des del seu punt de vista, també són fonamentals per part del professor que guia i dóna suport al treball de recerca: “Si l’alumne fa la part experimental al mateix centre, per exemple, en aquestes hores fora de l’horari escolar que s’ha de passar al laboratori del centre el tutor també hi ha de ser present”. Li costa destacar només un dels molts bons treballs que ha tutoritzat al llarg de 35 anys de dedicació a la docència. Però té un record especial del treball d’un alumne seu que estava boig pels dofins. “L’alumne va fer un estudi de comportament dels dofins, en concret dels factors que influïen en la captació del premi en les pautes d’entrenament. Va fer hores i hores de gravació i s’ho va passar molt bé. Després, quan mostràrem el seu treball als fòrums i havíem de fer una representació del seu treball d’observació del comportament dels dofins, ell feia d’entrenador i jo feia de dofí. Va ser molt divertit”. Aquest curs 2011-2012 a l’institut Secretari Coloma ha dirigit els treballs de recerca de dues alumnes, la Núria i la Paula. “Són dues tutories externes, la part experimental l’han fet a fora. Una d’elles va fer un treball d’estudi de comportament de ximpanzés al zoo molt rigorós. L’altra, a través d’un contacte que tenia al Departament d’Antropologia de la UB, va fer un estudi com- paratiu que relacionava les estries de les dents dels neandertals amb la forma d’alimentació, que va estar molt bé”. Miquel Nistal ha valorat tots dos treballs amb un 10 i només té elogis per a les seves autores. “Totes dues s’han implicat molt i han treballat moltíssim”. Només 5 o 6 dels 40 treballs de recerca que s’han fet aquest any al seu institut han obtingut aquesta qualificació. Enguany a l’institut Secretari Coloma els treballs de recerca de batxillerat van ser presentats al desembre i ara, que som a l’abril, Miquel Nistal es pren un petit descans com a tutor. Però no serà per massa temps perquè pels alumnes que l’any vinent faran segon de batxillerat s’ha avan- çat el procés d’adjudicació dels treballs i les primeres entrevistes amb els tutors ja comencen a finals de segon trimestre d’aquest curs 2011-2012. Tornaran a començar els processos de gestació dels treballs de recerca de nous alumnes, que li portaran nous temes, nous reptes i il·lusions. I molta feina. Però ben segur que Miquel Nistal s’hi abocarà amb la motivació i l’entusiasme de sempre. R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 21 ÍNDEX DE TREBALLS OLIS DE SILICONA AMB DIFERENT GRAu D’ENTRECREuAMENT: SÍNTESI I ESTuDI DE LA VARIACIÓ DE LA SEVA VISCOSITAT 24 JAVA i CODiS QR 25 POLIèSTERS DE CONDENSACIÓ DE DIÀCIDS I DIOLS: SÍNTESI I ESTuDI DE LES PROPIETATS FÍSIquES 26 L’ESCOLA ELS ANyS SEIXANTA I SETANTA. ESCOLES PROGRESSISTES CATALANES: ESCOLA MIREIA 27 LA FÍSICA APLICADA AL REM: ESTuDI DE LA CIAVOGA 28 ESTuDI SOBRE LA INFLuèNCIA DEL PROCéS DE PANIFICACIÓ EN LA CONSERVACIÓ DEL PA COMú 29 iNSTAL·LACió SOLAR D’ACS pER ALS VESTiDORS DE L’iNSTiTuT DOMèNECh i MONTANER 30 ACTuACió DELS COSSOS D’EMERgèNCiA EN ACCiDENTS DE TRàNSiT 31 Mala aria 32 LA RESpONSABiLiTAT SOCiAL i ALguNES VERiTATS iNCòMODES 33 LES pATENTS. uNA ASSEguRANçA pER A LA iNNOVACió fARMACèuTiCA 34 ESCLEROSI LATERAL AMIOTRòFICA. INFLuèNCIA DE L’ESTAT NuTRICIONAL EN LA LIMITACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA 35 CONSTRuCCió D’uN SiSTEMA DE guiATgE ECONòMiC pER A pERSONES CEguES 36 ESTRATèGIES EN CONTRA I A FAVOR DEL CONSuM DE TABAC I ELS SEuS EFECTES EN EL PúBLIC JOVE 37 QuiNA fíSiCA hi hA AL DARRERE DE LES JOguiNES? 38 BALByCRAfT.COM: CREACió D’uNA BOTigA ViRTuAL 39 L’IMPACTE ELECTORAL DEL DISCuRS XENòFOB 40 AMOR SOMIAT: REALITzACIÓ I ANÀLISI DEL LLENGuATGE NO VERBAL D’uN CuRTMETRATGE 41 MODELS MATEMÀTICS I COMPuTACIONALS PER DESCRIuRE EL COMPORTAMENT BÀSIC DE RADICALS LLIuRES I ANTIOXIDANTS EN CèL·LuLES EPITELIALS 42 SíNTESi D’uNA CREMA hiDRATANT. ESTuDi i DESENVOLupAMENT 43 EPIGENèTICA. MéS quE GENèTICA, uN ALTRE FACTOR quE ENS DETERMINA 44 LA QuíMiCA DEL Vi 45 PROJECTE D’uNA ESCOLA BRESSOL 46 CANVIS EN LA VELOCITAT DE METAMORFOSI DEL TòTIL (alytes obstetricians) PROVOCATS PER LA TEMPERATuRA, LA LLuM I ELS NIVELLS DE TIROXINA EN EL MEDI 47 INFLuEIXEN ELS COLORS DE LA TERRA EN EL CANVI CLIMÀTIC? 48 uN pASEO pOR LA BARCELONA DE JuAN MARSé: ‘CALigRAfíA DE LOS SuEñOS’ 49 LA pROBABiLiTAT: uNA REALiTAT QuOTiDiANA 50 EL TRASTORN BipOLAR TAMBé éS uNA MALALTiA MENTAL 51 hAS CANViAT DE COLòNiA? 52 ViABiLiTAT ECONòMiCA DE LA iNDEpENDèNCiA DE CATALuNyA 53 OLIS DE SILICONA AMB DIFERENT GRAu D’ENTRECREuAMENT: SÍNTESI I ESTuDI DE LA VARIACIÓ DE LA SEVA VISCOSITAT Institut Milà i Fontanals Autora Andrea González Escobar Tutora Estrella del Castillo Rey Districte Ciutat Vella Matèria Química Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial AId Ceaata liunniycai adalrrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos rCeognisètirxaetrs q su’hèa éns duonn paotl eímn epre, rlsao sneevsa icmlamssiigfircaanctisó ,o l ecsiu steavdeasn psr ocaptiaetlaantss iq eul es ehua inm cpoancttree ts oecl ipaal liu admisbmieen etanl .p Easïstuods ioanr ulan mtipaluasl tia édse epnodlíèmmeirc:a l.e s silicones. Sintetitzar un oli de silicona. Entrecreuar aquest oli de silicona amb àcid bòric. Entrecreuar el dimEne tlialc rloercoesriclaà hene vdoiflegruetn dtse mproosptorarcri qonuse. nDoe ste’hrma pinroard ulaï tv uisnc ocsrietiaxte im lae dnet nssigitnaitf idcea tl’ioul id deels s cilaicsoons aja s iqnutee tnitoz ahti ih dae nlei sl ’saigliecnotn neis eolb vtiencgtuord ense pceesrs eanrti rpeecrrqeuuaèm ele pnat.l uRdeigsimstera ers e tlrsa ensspmecettrie, si iqnufera preorjo tsa ndte, ln’ool ih die h saiulircào ncaa pi drieslcs dp’reopdiudcètmesi ad.e ls entrecreuaments sintetitzats. Procés d’elaboració PElr omceué tsr edb’aelll easbtào driavicdiitó en tres blocs: Aq1u. eE slt ptrreimbaelrl céosn mstéas da’vuinaat tpeaòrrti tce, òerxipcali ci ou ncoa mpa erst etrxapnesrmimeet nlata ml. aPlearl teilaa,b leosr afro rlam peasr at mtebò rqicuae s e’hs ap uretisleitnztaat, deilvse srísma pbtiobmlioegsr aqfuiae i recuprrsoodsu de’iixn,t eelr ntreatc. tLaam peanrtt qexupee ersim suebnmtali nsi’hstar are, aeltict.z aPte ar ltaa lU dnei vdeurrs iat atte rAmuteò anqoumeast dae p Baartr cheel ocnoan s(UulAtaBt) d, fivoermrsaons tm paatretr diaells , progmraomltas Acergdóit.s T poetr a lq’huoesspt ittraelb daell Seaxnpet rJiomaenn dtael Dmé’hua, ip deormcuèms ecnontsè dixee rl’ adr’uxinua dmela nPerarat qpuroef fueniedna rtoetfe erlè qnuceia s aig ln’iimficpaa tcrteeb qaullea rv a en unca luasbaorr alato mria dlàer qiau íemni ecal ,d ceoltnaè dixeelr L nlooburse agpaatr feal lgsa ii trèecbnéi qcuenest adne ylas.boratori, i mesurar amb rigor diferents paràmetres. Tot aix2ò. E ml’ hseag foent abvlaoncç caorm enp reeln c olan epiaxretm eexnpte rciimenetníftiac.l del meu treball, és a dir, estudi dels casos clínics i tècniques de laboratori. Per tal de dur a terme aquesta part, he assistit durant uns mesos al laboratori de l’hospital de Sant Joan de Déu, on els tècnics de laboratori i microbiologia m’han ensenyat diverses tècniques hematològiques per identificar Conlecsl cuèsl·iloulness infectades pel paràsit. Mi3t.j aL n’úçaltnimt l ebsl odci féesr eenl tqsu teè ccnomiquperesn d lea l apbaortr aetsotarid híset iocba sdeerlv amt equu ter el’boalil ld, eo nsi lgicràocniae ss ian lteest idtzaadte éss r uenco llílqidueids etrna ln’essptaurdein dt ei,l se n canvci,a ls’oolsi cdleín siiclsic doenlas ednatrrreecrrse aunayts a hmeb e àlacbido rbaòtr uicn ( cHonBjunt de gràfics que h 3 O3) és una substànciaan g arjius di agte ala itli·nluosstar.ar les conclusions finals. T a mbé he comprovat que en fer les dues proporcions d’entrecreuament de MesSiCl2 amb MeSiCl3, l’oli de silicona amb la proporció 10:1 és més viscós que el de proporció 20:1 ja que el nivell d’entrecreuaments es major, és a dir, que les Cforocnesc ilnutesrimonolseculars d’atracció són més fortes. Després de les síntesis, dels seus posteriors estudis i segons els resultats Aob Ctiantgaulutsn,y laa, caorna cpluers iaór éas, nqou ee sl’ oploi td deo snilairc ounnaa eesp mideèsm viias cpóasl úi dmicean cyos mde lnas q quuea hni avuag hmaveenrt aa eplr ninivceiplli sd ’deenlt rseecgrlee uXaXm, ejan tq.ue no es donen les condicions necessàries, és a dir, no existeixen ni l’agent ni el vector necessaris per transmetre la malatia. Cap dels casos estudiats ha contret el paludisme a Catalunya. Per tant, els casos que es donen requereixen un tractament però no hi ha cap risc de contagi ni d’extensió de la malaltia. 24 •• M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R JuANV MA ÓI CN OMDINISú qSCRuL. FITOPLÀNCTON: DIATOMEES I DINOFLAGEL·LATS InESs tViteurt dVaegrduaegr uer Autor AKirrsalana Fna-iHza mMzoah Mamohmaamdm Jadb eJeanbeen Tutor aJ aFvraienrc Ceisvcita N Gogueueroróla Soler Districte Ciutat Vella Matèria IBniofolormgiàatica Tipus de material elaborat Memòria del ttrreeball,l ip urong vríadmeoa codificador/ descodificador de codis QR IIdea iiniiciiall EAn C eal tmaleuun tyrae bdaalrl rveorlaiam eesntut dsi’ahra enl sd ceotedcist aQt Ren i faelrg ualngsu nh opsrpoigtraalsm uan p ceer rdte nteocmtabrr-elo ds,e c poadcifiiecnatrs- lionsf ie dcteastcso deif ipcarlu-ldoiss.m Ael .p Erilnsc cipais os ermeg visatirga atsd osn’haarn q duoe néas tu enn t ippeurs odne ecso dimi dme ibgararrnetss mo oclitu btaedna enlasb coartatl ai nqsu eq uneo hpoandr ciao nmtroedti feicl apra lau dseisvma es etrnu pctauïrsao sp eorn m lai lmloraalar-lltoia. Aéqs ueensdtsè mcoidcias. es caracteritzen per l’alta capacitat de guardar informació. La idea d’augmentar aquesta capacitat em va fascinar. VaiEgn p lan rteecjearc tare hse h vipoòlgteusti sd pemero asutgramre qnutaer n-loa :s’ha produït un creixement significatiu dels casos ja que no hi ha ni l’agent ni ela v)e Rcteodru nire lcae mssiadrai dpelr qcoudèi eple pr aalpurdoifsimtaer mesi ltlroarn l’semspeati., i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. b) Canviar la forma en què estan representats els llindars blancs i negres per signes, i crear un codi format per dos codis. c) Utilitzar matrius policromàtiques per poder superposar més d’un codi i així tenir-ne dos en un de sol. Procés d’elaboració El meu treball està dividit en tres blocs: Pr1o. cE él psr idm’erl aésb moérsa acviaót teòric, explico com es transmet la malaltia, les formes amb que es presenta, els símptomes que Quanp vroaidgu terixa,r eels truadcitaarm elesn cto qduise QesR s iu fbemr uini sptrroag, reatmc. aP emr t aval idge a duorn a rt eqrume e maq cuaelsiata s apbaertr hpero cgornasmualtra. tV daiivge drseocisd mir aetsetruidalisa,r JAVAm. Poletrs fceerd-hitos vpaeirg la’hgoasfapri tuanl dlleib Sraen dte J loaa bni bdleio Dteécua, ii vdaoigcu bmusecnatrs idnefo lr’amrxaicuió d ae ld Pifrearte nqutse w feibesn ( rbeàfseircèanmceian ta tlu’itmorpialcst ep eqru e va a debcuatuasnatrs lean m JAalVàAri a) .e Dne eslp dréeslt vaa dige lc Lenlotbrarre gla tr eface graciar ebné e clse ncot dainsy Qs.R. Una vegada vaig aprendre’n el funcionament, vaig com2.e E nlç asre gao pnr obglorac mcoamr. pArqeune lsat ap apratr te xdpeel rtrimebeanllt avla d selr mcoemu ptrliecbaadlal, péesr aq udèir n, ecsetussdiit adveal sf ocraçsao sb icblílinoigcrsa if itaè ci nnioqmueéss dvea ig trobar dos llliabbreosr ai tcoarpi. dP’elrl st atel ndiea dinusrt aru tcecrimones a. questa part, he assistit durant uns mesos al laboratori de l’hospital de Sant Joan Vaigd ter Digéaur ,m oéns etlesm tèpcsn dicesl qduee l apbeonrsaatvoar ia i f meri ecrlso dboiosl opgroiag rmam’haens. eEnns eancaybaat rd civoemrspetsa vtèac anmiqbu seus fhiceimenatt ionlfòogrimquaecsió p peerr i dpelanntitfeijcaarr les hilpeòst ceèsils·l upleers a iungfemcetandtaers lpae cl appaarcàistaitt. d’emmagatzematge. Les dues darreres setmanes les vaig dedicar a elaborar i des3c.a L rt’úarlt aimqu belsotce sé hs ieplò qtuesei sc oi mfinparlemne lnat p vaaritg easrtraidbíasrt iac au ndae lc moneculu tsrieób. all, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels casos clínics dels darrers anys he elaborat un conjunt de gràfics que han ajudat a il·lustrar les conclusions finals. C onclusions ECno ancacblaurs laio rnecserca he après a programar en JAVA i he pogut crear quatre programes relacionats amb el codi QR. DAo Cs adt’alquuneysat,s a croad pifeirq uaeran, in doe essc opdoitf idqouneanr c uondais e QpiRd èemstiàan pdalrúddsi.c Eal cso amltr leas q duoes heis tvan h baavseart as epnri nlac itperisc edreal hseipgòlet eXsXi , ja que no pelsa ndotenjaend al,e sé sc oa nddiric, icoondsi fniqeucesns àdroise sc,o édsi sa QdiRr, e nno u enx idsete sixoel nu tnilii tlz’aagnetn mt nati reilu vse pcotolirc rnoemceàstsiaqruiess p aeur gtmraennstmanetr aei xlaí lma aclaaptiaac.itat d’eCmamp adgealst zceamsoast gees tiu adniàaltos ghaam ceontt reelst edle pscaoluddifiisqmue na. Caotmal uqnuyea h. eP eurt itlaitnzta,t e mlsa ctarsiuos dqeu eq uesa tdroe nceonlo resq nuoemreéixs ehne upno gut dtruapcltiacamre lna tc paepraòc intaot hdi’ ehma mcaapg raitszce dmea ctgoen tpaegriò n ei ndc’eaxrate hnis hióa dlae plao mssaiblaillittiat. d’augmentar-la més. Si utilitzés més colors, tindria més capacitat. Per exemple, si utilitzés una matriu de 32 colors la capacitat es multiplicaria per cinc. A partir d’aquí els codis amb matrius policromàtiques adquireixen més seguretat. Si no els utilitzem per augmentar la memòria, podem distribuir la informació en diferents regions d’aquest i així assegurar-nos de no perdre tota la informació si aquest es trenca. Finalment, m’agradaria proposar futurs temes sobre filtrats d’imatge o augment de la seguretat dels codis QR. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 25 POLIèSTERS DE CONDENSACIÓ DE DIÀCIDS I DIOLS: SÍNTESI I ESTuDI DE LES PROPIETATS FÍSIquES Institut Milà i Fontanals Autora Qi Liu Tutora Estrella del Castillo Rey Districte Ciutat Vella Matèria Química Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial AId Ceaata liunniycai adalrrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos rEelg pisutnrta tdse s p’haartni ddao vnaa ts eern c poenrèsioxnere sq uime mési gurna pnotslí om ceiru, tlaad saenvsa ccalatsaslaifnicsa qciuóe, lheasn s ecvoenst rperto epli eptaaltusd i ieslm seeu e nim ppaaïscotes soonc ilaal mi alaltia aésm ebniednètmali,c ia a. partir d’aquí estudiar un tipus de polímer: els polièsters. E- S ni nlat erteictzearrc av uhiet pvoollgièustt edresm doifsetrreanrt sq,u dee nteor ms’hinaa pr reolds upïut nutns dcree fiuxseimó edn’atq suigenstisf iic eastituab dlierl sle csa psooss sjiab lqeuse c onror ehlia hciao nnsi le’angtreen et lns i el vesecutosr p nuenctess dsaer fiu pseiór qi ulaè seelv paa elustdriuscmtuer eas. transmeti, i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. - Dissenyar un dispositiu per mesurar la fragilitat dels polièsters sintetitzats i mesurar, a una escala relativa, la seva fragilitat o tenacitat. Pr-o R ceégisst rda’re ellsa ebspoercatrcesió infrarojos dels polièsters i comparar-los per determinar quines són les seves característiques El mcoemu turneebsa.l l està dividit en tres blocs: 1- . R E elg pisrtirmare re léss e mspéesc tarveisa td tee ròersisco, nexàpnlciicao n cuocmle aers dtrea cnasrmboent il-a1 3m ia alassltiigan, aler se lfso rsmeneysa alsm dbe qtoutes eesls p craersbeonntias, ceolsm spímarpatnotm eless s qeuues epsproedctureeisx., el tractament que es subministra, etc. Per tal de dur a terme aquesta part he consultat diversos materials, molts cedits per l’hospital de Sant Joan de Déu, i documents de l’arxiu del Prat que feien referència a l’impacte que va causar la malària en el delta del Llobregat fa gairebé cent anys. Pr2o. cE él sse gdo’ne blalobc coormapcrieón la part experimental del meu treball, és a dir, estudi dels casos clínics i tècniques de Aquelsatb torreabtaolrl ic. oPnesrt ata dl ’duen ad upra rat tteeròmrieca a iq uuneast paa prat retx, pheer iamsseinsttiatl .d Puerra nelta ubnosr amr elas opsa ratl tleaòbroircaat hoari udteil ilt’hzaots dpiiftearl ednet Sbaibnlti oJgoraanfi a i recudres oDsé du’,i notne renlse tt.è Lcna ipcas rdt ee xlapbeorirmateonrtia il mlai chreo rbeiaolliotzgaiat am l’ah Uann ievnesresnityaat tA duitvòenrosemsa t èdcen Biqaurceesl honema (aUtoAlòBg) ioqnu efos rpmera vida epnatritf idcaelr progrleasm caè lA·lruglóe.s Ainqfueecstta dtreesb palell mpa’hraà soibt.ert nous horitzons al camp de la química i m’ha permès treballar en un laboratori de qu3ím. L ic’úal taimmb b gloracn é sin eflr aqeuset rcuocmtuprrae in p load pearr cto ensètaixdeírs ttièccan diqeul ems enuo vtreesb. all, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels casos clínics dels darrers anys he elaborat un conjunt de gràfics que han ajudat a il·lustrar les conclusions finals. Conclusions Co- L n’acslpuescitoe ni esl temps de solidificació varia molt entre els polièsters sintetitzats. A C- E atla pluunnyt ad,e a fruas pióe rd aerlsa ,p nooli èesst perost ddeopnèanr duenla s eepui dnèommibar pe adleú dciacrab oconmis. l Ea lqsu qeu hei t vean ehna vuenr nao pmribnrcei pdies dcaerl bsoenglies XpaXr,e jlal tqeunee nn o es duonn epnu nlets d ceo fnudsiicói omnéss n eelceevsastà qriuees ,e élss dae d niro, mnob reex sisetneaixre. n ni l’agent ni el vector necessaris per transmetre la malatia. -C Napo rdmelasl cmaesnost, ecsotmud miatéss hgara cno nsitgrueti eell pnaolmudbirsem dee ac aCrabtoanluisn ydae.l sP peor ltiaènstte, resl,s mcaésso gs rqaune s eesr àd loan seenv are tqeunearceitixaet.n un tra-c Staemgoennst eplse reòs pneoc htrie hsa i ncfarpa rroisjoc sd, et octosn etlasg pi onlii èds’etexrtse nsisnióte dtiet zlaat ms taelnaletnia u. n grup CH, un C= O i un CH2 ; i no tenen molècules d’aigua. - Mitjançant els espectres de RMN (Ressonància Magnètica Nuclear) podem saber quants carbonis diferents té un polièster. 26 •• M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R L’ESCOLA ELS ANyS SEIXANTA I SETANTA. ESCOLES PROGRESSISTES CATALANES: ESCOLA MIREIA Institut Jaume Balmes Autor Marc Alabart Barba Tutor Ricard Serrano Ciuraneta Districte Eixample Matèria Llengua catalana / Ciències socials / Història Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial AId Ceaata liunniycai adalrrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos rAe gpiasrttriart ds es ’choannè dixoenra etl se nti ppuerss do’neessc oimlesm qiugrea hnit sh aov ciiau atalsd aannyss c saetaixlaannsta q iu see htaannt ac oan Btraertc eell opnaalu, id eisl mcoen etnex pta sïoscoisa ol,n h liast mòraicla il tia écus letnudraèlm, eilc ap.u nt de partida del meu treball de recerca va ser respondre dues qüestions: L’EEsnc olala r eMceirreciaa hi ele vso alglturte sd eemscoosletrsa prr qougere nsosi sst’hesa dperlosd aunïty su nse cixreainxteam i esnett asnigtan idfiucgautieur edne las tcearsmose juan qau lel uniota h ai fherar nisis la’adgae nt ni ecol vnetrcato erl nfreacneqssuairsim pee ri qau fèa veol rp daleul dciastmaleà ?e sE trreann smmoelttsi, di iqfeuree nptesr dtaen lte,s n aolt hrei sh easucroàl ecsa pco rnistce md’pepoirdàènmieisa?. PPrrooccééss dd’’eellaabboorraacciióó EAlq mueesut ttrreebbaallll ceostnàs tdai vdied idt iefenr ternetss btilopcuss: de recerca. 1- .L E al rperciemrcear ébsib mlioésg raàvfiiacta tmeò’hriac ,p eexrpmliècso d ceosmen evso tlruapnasrm elest floan mamalaenlttisa ,t eleòsr ifcosr mi oersg aamnibtz qaur ee less r pesreuslteanttsa. , els símptomes que - Eplr tordeubeailxl ,d eel ctaramcpta pmreònptia qmuee nets dsiut bcmoninstiast, rtaa,m etbcé. ,P deer ltaa lr edael idtzuarc aió t ei ramnàel aisqi ude’ustna cpoanrjtu hnet cdo’ennsturletvaits dteivse ar sdoifse mreanttesr ials, pmeroslotsn eces drietlsa pcieorn la’hdoessp aimtalb d le’e dSauncat cJioóa dne dlse a Dnéyus ,s ie dixoacnutma ie nsetsta dnet al’.a rxiu del Prat que feien referència a l’impacte que va Elcs aoubsjaerc tliau ms qaulàer ima ’ehna ne lg dueilatta d duerla Lnlto eblr tergeabta flal sgóanir:e bé cent anys. 2. E - lS saebgeorn q bulioncs ctoipmups rde’ne slcao pleasr th ei xhpaevriiam eelsn taanly dse sl emixeaun ttare ib saeltla, nésta a i d ciorm, e setruedni. dels casos clínics i tècniques de l-a bSoinrtaettoirtzi.a Pr eerl tcaoln dtee xdtu hri sat òterricm, ep oalqítuiecs it aso pcaiarlt ,e hne q ausès iessti ttr doubraavnetn u lness emsceosoless a dl ellasb aonraytso srei idxea nl’thao is speittaanl dtae. Sant Joan d-e C Donéuèi, xoenr elelss teèsccnoilcess dper olagbreosrsaitsoteris id melisc raonbyiso sloegixiaa nmta’h ia sne teannstean iy saatb deirv eqrusienss t mècèntioqdueess dhiedmàcattiocslò ugtiiqliutezas vpeenr ii dceonmti ficar lesfu cnècl·ilounleasv ain lf’aecvtaaldueasc ipóe. l paràsit. 3. L - ’úSaltbimer bcloomc éesr ae ll aq ureel acocimó pmreenst lrae -paalurtm enstea ednís atiqcua edsetel sm eesuc otlreesb.a ll, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels c-a Csoosn ècilxíneric lsa dimelps odratàrrnecrisa aqnuyes v hane teelanbiro arlagtu unne sc eosncjoulnest cdoem g rlà’Efisccso qlau Me hiraenia a ejnu dlaa tll ua iitla· lpueslt rcaarta lleàs ic coonnctlruas eiol fnrsa nfiqnuailssm. e. - Conèixer quins foren els precedents de les escoles progressistes dels anys seixanta i setanta. - Saber com visqueren aquestes escoles el final del franquisme. Conclusions A C atalunya, ara per ara, no es pot donar una epidèmia palúdica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no eCs odnoncelnu lseiso cnosndicions necessàries, és a dir, no existeixen ni l’agent ni el vector necessaris per transmetre la malatia. LaC raepc edreclas qcuaseo hse e pstourdtaiat tas thear mcoen ctorentf ierlm paa lluad hisipmòet eas iC iantiacliuanl:y a. Per tant, els casos que es donen requereixen un traLc’tEasmcoelnat Mpeirreòi an oi lheis haalt creasp ersiscco ldees cpornogtargeis sniis tde’se xdteelnss aión ydse s leai xmaanltaal tii ase. tanta eren molt diferents a les altres escoles contemporànies i dugueren a terme una lluita aferrissada contra el franquisme i a favor del català. Això sí, mantenint un fort secretisme i amb ajuda religiosa, cultural i econòmica. Gràcies a aquest treball també he adquirit el coneixement dels tipus d’escola que hi havia els anys seixanta i setanta; el context històric, polític i social de l’època; com eren les escoles progressistes els anys seixanta i setanta i quins precedents tenien, a més a més de descobrir com van viure el final del franquisme. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 27 LA FÍSICA APLICADA AL REM: ESTuDI DE LA CIAVOGA Institut Jaume Balmes Autor Marc Ferrer Betorz Tutora Teresa Canalias Bocos Districte Eixample Matèria Física Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial EAl Cs aretamluenrsy ad edla Rrreeiraal mCleunbt Ms’haarnít idme tdeec tBaat recne laolngua nust ihliotzsepnit,a dlse su nd ec efart m néosm dber ece dnet paancyise,n utns itnipfeucst adtes cdiea vpoaglua*d iqsumee c. oEnlsi csatesioxs are fgeirs tlr’eantstr sa’dha nta dnocnaadta e an l pa ecrosrobnae, sa ilm vomltiagnrat ndtes loa cbiouita,d ia lnas s coartiadlan osb qeurtea h paenr qcuoèn terse tc reel up aqluued aisqmues etna épsa ïlsao csi aovno lgaa m aélsa ltia éràsp einddaè am l’ihcao.r a de fer girar el bot. Però és realment aquesta la més ràpida i eficaç? La millor ciavoga s’aconsegueix entrant tanEcna tla a r leac ceorcrab ah ie svoorltginut- dnem oobsetrrta lrl uqnuye dneo l sa’ hbao ipar?o duït un creixement significatiu dels casos ja que no hi ha ni l’agent ni el vector necessari perquè el paludisme es transmeti, i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. Procés d’elaboració PEsr ofac uénsa bdr’eeul ianbtrodruaccciió a la història i la tècnica de l’esport del rem i la seva estreta relació amb els principis de la física. El Eml epuro tcréesb aqlul e st’hà ad siveigduiitt e pne rtr dees mbloosctsr:ar la millor ciavoga consisteix a fer un experiment per analitzar els diferents tipus de1 g. iE rsl .p Ariqmuesrt éss s m’haéns arvediautï te aò qriuca, terxep claicso sc odmife erse ntrcaiantssm. Eent tlraa mr taalnalctaiat ,i lseosr ftoirr mtaensc atm abl vqoultea enst pdree lsae nbotaia, ,e elsn strímarp ttaonmcaets iq ue sortipr roobdeuret,i xe,n etlr atra ocbtaemrt ei nsto rqtuire teasn scuatb mi eintirsatra o,b eetrct. iP seorr ttairl dobe edrut.r a terme aquesta part he consultat diversos materials, Mimtjoanltçsa cnetd bitosi epse re sl ’throasçpai it adle dliem Siatan ta Jl’oaaignu dae e Dl péun, it doe cguirm ie enlsts t idpeu ls’ adrex itura djecl tPòraiet sq au e sfteuiednia re (foebrèenrtc-ita na cla’itm). pEasc tre aqluitez evna divercsaeuss caira lvao mguaelsà rieag eisntr ealn dt elletsa tdraejle Lcltoòbrireesg amt fba ugani rGePbSé cqeunet g arnayvsa. valors amb intervals d’aproximadament dos segons. Pe2r .p E old seerg doins cbrliomci cnoamr upnrean v alar ipaabrlet edxifpíecirli mdee nmteasl udrealr m, ceoum t réesb eall lc,a énss a mdiern, te sdteulds ir demelse rcsa, seols dcliífneircesn it st ètcipnuiqsu dees tdraej ectòries es relpaebtoeirxaetnor di.i vPeerrs etasl v deeg adduers a i teenr mdoes a bqluoecst cao pnasretc,u hteiu ass. sistit durant uns mesos al laboratori de l’hospital de Sant Joan Leds ed aDdéeus, roeng iesltsr atèdcens i(ccso doer dlaebnoardaetso drie i l ma Ticerrorbai)o elso gcioan mve’rhtaenix ens ae nuynaita dtisv merésse sfà tcèiclsn idq’oupese rhaerm. East orleòogriiqeunetesn p leers i dentificar trajecletsò rcièels· lpuelers t ainl fdeec tfaedr ecso ipnecli dpiarr eàlssi te.ixos principals i es determina una distància respecte la boia de referència per poder co3m. pL a’úraltri mte mblposc aéms ebl lqeus em caotmeipxeres nd ilsat àpnacrtie ess. tadística del meu treball, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels Enc basaoses calísn riecsu dltealsts d oabrtrienrgsu atns yess hdee teelramboinrat quuni ncao nésju lna tc diaev gorgàaf imcsé qs uràep hidana. ajudat a il·lustrar les conclusions finals. A q uest treball de camp es complementa amb l’opinió de diferents timoners experts en ciavogues. Conclusions AC Coantaclluunsyiao, narsa per ara, no es pot donar una epidèmia palúdica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no eLsa dcoianveong ale ms céosn rdàipciidoan s ’naceocensseàgruiesix, éasm ab d uirn, an eon etxriasdteai xi esonr ntiid la’a ag elan tc onri beal vtaenctcoard nees.c ePsesra traisn tp,e arq turaesnts tmr ebtraell l da emaolastria. quCea lpa cdiealvso cgaas oqsu es etsu dfaia dtse sh dae c ofan mtreotl te al npyaslu ndois éms ela a m Céast arlàupniyda.. PAerra tbaén,t l,a e slse gcoasnoas c qourbe ae sm déosn reànp irdeaq,u qeurei cxoernr eusnp on a tl’reascmtaemnteandta p ae rlòa hniop hòit ehsai (ceanpt raisdca d tea ncocandtag ii snoir dti’dexat oebnesiróta d) er elas umltal asletri am. és eficaç perquè aquesta comporta una menor fatiga pels remers, que al llarg d’una regata han de repetir el gir diverses vegades. Com que la diferència de temps entre les dues ciavogues és d’un segon de mitjana, es pot afirmar que la hipòtesi es confirma. *Ciavoga: gir que fa una embarcació de rem al voltant d’una boia en una regata o competició. 28 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R ESTuDI SOBRE LA INFLuèNCIA DEL PROCéS DE PANIFICACIÓ EN LA CONSERVACIÓ DEL PA COMú Institut Poeta Maragall Autora Xènia Querol Utgés Tutora Judith Fuguet Folch Districte Eixample Matèria Tecnologia, Biologia i Química Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial IAd Ceaata ilnunicyaia dlarrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos registrats s’han donat en persones immigrants o ciutadans catalans que han contret el paludisme en països on la malaltia Aéqs ueensdtè éms iucna .t reball de recerca de caire experimental, relacionat amb l’àmbit de les tecnologies dels aliments. La hipòtesi de Epnar ltaid rae cgeirrcaa a hl ev ovlotalgnutt d d’aeqmuoessttreasr p qrueeg unnot es’sh: aP perr oqduuèï th ui nh ac rperioxdeumcetnest qsiugen iefsic faatniu m daellbsé c taasno sr àjap iqduaem neon ht?i hPae rn qi ul’èa gaennetm n i ae lc ovemcptorra rn eelc epsas acarid pae driqau?è É esl ppoaslusidbilsem me iellso trraarn lsam coentis, ei rqvuaec ipóe dr etla pnat, cnoom húi? h aurà cap risc d’epidèmia. PPrrooccééss dd’’eellaabboorraacciióó PErli mmeeru e tsr evbaa flel re sutnàa d cievridcait deonc turmese bnltoacls p:er identificar els factors i les etapes que influeixen en la conservació del pa. L1a. E pla prtr iemxpere réism menétsa al,v riaeta ltietòzaridca, eexnp ulinco o cboramd oers, t vraa ncsomnseits tlair m a aellaalbtioar,a lre s1 0fo trimpuess daem bba rqruees edse p qrueasretn dtaif,e erlesn stísm, cpatdomasecsu nqau e amb parlgoudnuae icxa, realc ttrearcístatimcae ncat nqvuiea deas is utobtmesi ndiisfterrae,n ettsc d. Pe eler st abla drree dsu cro an ttreorlm, qeu aeq eureesnta l epsa hrta bhiet ucoalnss au llt’oatb rdaivdeorrs. os materials, Perm iodletns tcifeidciatrs eples rp la’hràomspeittarel sd ree Ssapnotn Jsaobalne sd ed eD léau c,o in dsoecruvmaceión tdse dl ep al’ aersx viua daveal lPuraart, qduee m feaineenr rae qfeuraèlnitcaitai vaa l,’ ieml gpuasctt,e l aq ue va textucraau, sl’aars plae cmtea lià erli ag reanu e dl ed ecoltnas deerlv aLcloiób raepgraetc ifaat g paeirl ecboén scuenmti adnoyr;s .i de manera quantitativa, el pes del pa en el transcurs de 2le. sE hl oseregso.n bloc compren la part experimental del meu treball, és a dir, estudi dels casos clínics i tècniques de El qlaubeo sr’ahtao rvii.s Pt earl ltlaalr dg ed delu pr rao tceérsm ées qaquue ecsatnav piaanrtt, ahleg uanssai/setist edtuarpaan/te su ndse lm perosocsé sa dl lea pbaonraiftiocraic dióe il/’hoo dsep iltaa cl odme Spaonsitc Jióo an de la dmea Dsséau d, oeln p eal se tsè pcnotic asl ldaer glaabr olar asteovrai ic omniscerrovbaicoilóo gi iaai xmò’ hpaont qeunesednayr arte fdlievcetrits eesn tuèncnai dqiusems ihneumciaót odleò lgai qpuèersd upae rd i’daeignutaif icar duranlets e cl èsle·ulu pleesr íiondfeec dtaed ceosn pseelr vpaacriàós.i t. 3. L ’últim bloc és el que compren la part estadística del meu treball, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels Conccalsuoss icolínniscs dels darrers anys he elaborat un conjunt de gràfics que han ajudat a il·lustrar les conclusions finals. S ’ha aconseguit allargar la conservació del pa habitual de 24 hores a 48 hores introduint-hi 4 millores (augment de la qCuaonntictalut dseio llnevsat de massa mare i de sal, format arrodonit del llonguet i reducció del temps de cocció), les quals han iAnc Creamtaelunntayta ,l aa rcaa ppaecri taarta ,d n’aob seos rpcoiót ddo’anigaur au ndau reapnidt èlam piaas ptaadlúad ii chaa nco dmis mla iqnuueït h lai vpaè hrdauvaer d a’h purminictiapt ids udrealn ste gell ep XroXc,é jsa d qeu e no peasn diofincaecni óle. sE cno cnodnicsieoqnüsè nnecciae,s seàl rpiae sr,e éssu alt adnirt, cnoon etexnisitae uixne np enric le’nagtaetngte n di ’eali gvueac tmora njoerc eenss saorirst ipr edre tlr faonrsnm, feettr qe ulae mpraolvaoticaa.va queC aeps ndoetlsé sc ahsuoms iets dtuudraiantts mhaé sc otenmtrpets ,e lla p qauluadl icsomsae far eCnaatvaalu ln’aysas.e Pcaemr teanntt., els casos que es donen requereixen un tractament però no hi ha cap risc de contagi ni d’extensió de la malaltia. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 29 INSTAL·LACIÓ SOLAR D’ACS PER ALS VESTIDORS DE L’INSTITuT DOMèNECH I MONTANER Institut Lluís Domènech i Montaner Autora Estela Martin Ferreró Tutor Jesús Valls Ruano Districte Sants-Montjuïc Matèria Tecnologia, Matemàtiques, Ciències Tipus de material elaborat Memòria de treball i presentació en PowerPoint Idea inicial IAd Ceaata liunniycai adalrrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos rLe’ogbisjtercattisu sd’heal ntr edboanlal té es ne spteurdsioanr elsa ivmiambiilgitraatn etsc oon còimutiacdaa in esl sc aetfaelcatness mqueed ihaamnb cioennttraelst edle p laal ucodmismplee mene nptaaïcsioós doen l ala malaltia éinss etnald·lèamciióc ad.e gas natural existent a l’institut Domènech i Montaner de Barcelona amb col·lectors solars, per tal de prEodnu liar raeicgeurac ac ahlee nvtoal gsuant idteàmriao s(tArCarS )q upee rn aob sa’shtair p lreosd duuïtt xuens cdreelisx veemsteindto srisg dneifli cceantitur ed.els casos ja que no hi ha ni l’agent ni el vector necessari perquè el paludisme es transmeti, i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. Procés d’elaboració LPar oprciméser ad c’eoslaa qbuoe rvaaicg ihóaver de fer per dur a terme aquest treball va ser informar-me de com funcionen i quins cEol mpeoun ternetbsa flol remsteàn d uivniad iitn esnta tl·rleasc iból osocsla:r tèrmica de baixa temperatura. Tot seguit vaig procedir al disseny de la instal·lació. E1.l E pla pràrmimeetrr eé ms mésé ism apvoiartt atenòt rdic’u, neax pinlisctoa lc·loamci óe ss otrlaarn éssm eel tn lúa mearloa ldtiea c, olel·sle fcotromrse ns eacmesbs aqruise. ePse pr roebsteenntiar,- leol sc aslíemnp utonma seèsr qieu e de dapdroesd,u aeligxu, neel st rdaec tleasm qeunatl sq usóen e tse sòurbiqmueinsi is tersa t,r eotbce. nP etar btuall addee ds,u ir d a’a tletrrems eq auqe uveasitga h paavretr hdee ccoanlcsuullatra te xdpiveerrimsoesn mtaalmteerinatl s, (comm aorlat se lc ceadbitasl pde’ari gl’uhao sdpei tlaa li ndset Sala·lnatc Jióo)a on bdée vDaiégu h, ia vdeorc du’mobetnetnsi rd ea lt’raarvxéius dd’eelm Pprraets qeus ei cfeaiteànle rgesf.erència a l’impacte que va Amcabu tsoatre sla l ems adlaàdreias ean l ae lm dàe lvtaai gd erel aLlliotzbarre eglast cfàal cgualisr eabméb c el’najtu atn dy’su.n full de càlcul, seguint les especificacions tècniques de la 2n.o E rml saetgivoan d b’ilnosct caol·mlacpiroenns lsao plaarrst. eAx ppaerrtimir ednet la’ol bdteeln mcieóu d ter elab asullp, éersf aíc diei rc,o el·slteucdtoi rdae, lvsa ciags coasl cculílnaric lsa ir teèsctna idqeu ceos mdep onents de la insltaablo·lraactióo,r ic.o Pmer a traal edle d dipuòrs ait taecrummeu alqaduoesr,t ale ps acratn, ohne aadsessis oti et ld vuarsa dn’te uxpnasn msieós.os al laboratori de l’hospital de Sant Joan Und ceo Dp éduis, soenn eylasd taè clan iincss tdael· llaacbioór, avtaoigri cia mlciuclraorb eilo cloogsti aq mue’ hsaunp oesnasreian ydautr d-liav ear tseersm tèec. nAi qpuaretsi rh de’maqautoí lvòagigiq puoeds epre ers itduedniatirf icar si surlet sa ccèolm·lupltees eicnofencòtmadiceasm peeln pt aor nàosi tim. plementar-la, ja que la inversió inicial d’aquests sistemes és molt elevada i po3t .r L es’úullttiamr qbuloe cn éos s eigl uqiu eec coonmòmpriceanm lae npta vrti aebsltea.d Físintiaclam deenlt m, veauig t rfeerb ualnl, eosntu gdrià dceie ls’i ma lpeasc dtea daems brieecnotlalild qeuse e snu pl’eosstaurdiai edle ls funcicoansaoms celnínt idces ldae ilnss dtaalr·rlaecrisó a, ncoyms h ae ceolanbseoqraütè nucni ac odnej ulan rte ddeu cgcriàóf idces lqeuse e hmainss aiojunds adte a g ial·slouss tcroanrt laems icnoannctlsu sai ol’antsm fionsafelsr.a. Coonncclluussiioonnss PAa Crtaitnatl udneylsa o, abrjeac ptieurs a, rvaa,i gn oe xetsr apuorte d loens asre guünean etps icdoènmcliua spioanlúsd: ica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no es -d Loan einns lteasl· claocniód idci’AonCsS n deicsesessnàyraidesa, pées ra a dbiars, tniro de’xAiCstSe ilxeesn d nuit xl’easg edne tl ’nini setli tvuetc tcoorn nsteac edses a3r3i sc ople·rle tcrtaonrssm i deter de olas mdipalòastiitas. amb Cuapn dvoellsu mca sdo’as ceusmtuudliaactisó h dae c 2o.n5t0r0et l eitlr pesa lcuaddiasmsceu na. Catalunya. Per tant, els casos que es donen requereixen un tra-c Etal mteemnpt sp enreòc ensos ahrii hpae rc aqpu èr ilsac idnes tcaoln·latacgiói ns’ia dm’eoxrtteintzsii óto dtael mla emnat léasl teian.tre 16 i 17 anys. Tenint en compte que la vida útil d’aquests sistemes oscil·la entre 20 i 25 anys, no surt especialment a compte fer la inversió inicial necessària, ja que el període durant el qual obtenim beneficis és curt i per tant aquests són mínims. - Pel que fa a l’aspecte mediambiental, aquests sistemes d’aprofitament d’energia sempre resulten recomanables. En el nostre cas evitariem l’emissió de 2.112,12 kg CO2 cada any a l’atmosfera. 30 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R uACN TMuÓACNI ÓM IDNEúLSSC CuOL. SFSITOSPL DÀN’ECMTOENR:G DèIANTOCMIAE EESN I DAINCOCFLIDAGEENL·TLSA TDSE TRÀNSIT EIEsSc oVlear dJaogaune Prelegrí Autor KEsirtaenve F aGizoan zMáolehza Cmumx ardt Jabeen Tutor aM Fiqraunecl eGsucas cGhu ei Vroalallc Soorblear Districte SCaiunttas-tM Voenllatjuïc Matèria TBeioclongolioagia Tipus de material elaborat Memòria de l ttrreeball l ii purne sveídnetaoció PowerPoint IIddeeaa iinniicciiaall AAq Cueastat lturnebyal dl darersecraium le’anctt us’ahcainó detlse ctoasts eons adl’gemunesr ghèonscpiiata elns uancc cideretn ntso mdeb trreà ndsei pt ac liae ncitus tiantf decet aBtasr dcel opnalau. dLiasm hiep. òEtless ci asos dre gpiasrtrtiadtas sé’sh qanu ed lo’ancattu eanci pó edres otnotess eimls mcoisgsroasn dts’e om ceiurgtaèdnacnias hca tdaela snesr qmuoel th caono crodnintraedta e pl pera ltuadl idsem deo enna rp uaïnsao sa toenn claió m alaltia réàsp eidnad èi mel imcaé. s eficaç possible. Aquests cossos d’emergència són: Guàrdia Urbana, Cos de Mossos d’Esquadra, Sistema d’EEmne lrag èrencceiercsa M hèed vioqlugeust id Beommobsterrasr d qeu Be anroc esl’ohnaa p.roduït un creixement significatiu dels casos ja que no hi ha ni l’agent ni el vector necessari perquè el paludisme es transmeti, i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. Procés d’elaboració LP’ersotrcuéctsu rda ’deel atobt eolr tarecbiaóll és comuna, s’explica l’organització de cada cos d’emergència, les competències en la iEntl emrveeun tcrieób, aells emstiàtj adnivsi di’ta cetnu tarceisó ,b lleosc tsè:cniques i els procediments d’actuació, definint, també, l’actuació conjunta entre tot1s. e E llls p. rimer és més aviat teòric, explico com es transmet la malaltia, les formes amb que es presenta, els símptomes que Es praordteuiexi xd,e e lla t irnaecxtaismtèencti aq ude’a elgs usnusb mdeilnsi sptrroac, eedtcim. Peenrt sta dl ’dacet duuacri aó tceornmjuen atqau eenstrae p ealsrt d hifee creontssu cltoasts doisv der’esmose mrgaètnecriia.l s, Per amquoelstst mceodtiitus pele rtr le’hboasllp éitsa el ld ree sSualntat tJ doea nl’ edxep Deréiuèn, ic idao dceulms úenlttism dse c li’nacrx ainuy dse, ld Puratn qt ueels f qeiueanl sr edfeedriècnoc uian a lp’iamrtp dacetl em qeuue va tempcsa lulisuarre l a vmisailtàarri ad e nm ealn deerlata p dereilò Ldliocbar elgsa pt afrac gsa diree boém cebnetr sa ndyes l.a ciutat de Barcelona per parlar amb els professionals i co2n. èE ixl esre gconm b élos cl’ acoctmuapcrieón d leal ps acrots esoxps edr’iemeenrtgaèln dceial .m Teaum tbreéb vailsli,t éos e als d pira,r ecst dued ib doemlsb cears oas l celsí ncicust ai ttsè ocni qhue evsi adteja t durant les valcaabnocreast,o freit. Pqeure teaml d pee drumre at cteornmtrea satqaure eslt asi pstaermt, ah be aarscseilsotint íd aumrabn lt’e umnps rmate aso Asn adl olarbrao,r Latoonrdi rdees ,l ’Nhosvpai tYaol rdke, SEasntot cJoolman, Dublídne, BDeélufa, sotn, Relosm tèac, nMicesn doer clab io arlatrtoesr ip io mbliaccroiobnios ldoeg iCa amta’hluanny ean csoebneyratet sd piveelr sersv teèic dneiq Buoems hbemrs adteo llòag Giqeuneesr apleitra itd entificar (Mollleersu csèsla·l, uLlaes S ienuf edc’tUardgeesl lp, ePl upiagrcàesridt.à, Alp, etc). A3r.r L ib’úaltt ieml m bolomc eéns te dl eq uf er c eolm trperbeanll lda ep raerct eerscta,d cíesntitcrao d lael meevua tirnevbeasltli,g oanc igór eànci elas tae mlesà tdicaad edse rlse caoclclidens tesn d le’e tsrtàundsii td ie lvsi sito diversceas odse cpleínidcèsn dceielss daer lrae rse satnay dse h ceo eslsaobso draet l au nci cuotantj u(Gntu dàerd giraà Uficrbs aqnuae ih Sainst aejmudaa dt’ Ea mil·elurgstèrnacri eless M coèndciqluseiso)n. s finals. F i n alment presento un cas pràctic d’estudi. Plantejo la possible actuació dels cossos d’emergència en un determinat cas d ’accident a la ciutat de Barcelona a partir de l’aplicació de la base teòrica. Conclusions A Catalunya, ara per ara, no es pot donar una epidèmia palúdica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no Ceso dnocneluns leios ncosndicions necessàries, és a dir, no existeixen ni l’agent ni el vector necessaris per transmetre la malatia. LesC caopn dceluls icoansso s óenst undaia vtsa lhoar accoinó tpretr seol npall ui dcrisítmicea ab aCsaatdaalu enny al’.o Pbesre rtvaancti,ó e ldse c laas oinst qeruvee ensc idóo cnoennj urenqtau,e preirx deent eucnt ar els ptorascsitbalmese nptu pnetsr òfe nbole hsi i h par ecsaepn rtiasnct d seo lcuocnitoangsi. ni d’extensió de la malaltia. Una vegada desenvolupada la base teòrica i l’aplicació i anàlisi d’un cas d’estudi el més real possible, es confirma que en els accidents de trànsit greus no es pot prescindir de la intervenció de cap dels cossos d’emergència analitzats: Guàrdia Urbana, SEM i Bombers de Barcelona, i que la seva actuació cal que sigui el més coordinada possible. El conjunt del treball esdevé una eina útil per a què els professionals d’emergències puguin conèixer els aspectes més rellevants dels cossos amb els quals treballen en els accidents de trànsit. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 31 Mala aria Institut Lluís Vives Autora Laia Perelló Sapiña Tutor Joan Sanromà Bauló Districte Sants-Montjuïc Matèria Ciències de la Naturalesa i de la Salut Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial A Catalunya darrerament s’han detectat en alguns hospitals un cert nombre de pacients infectats de paludisme. Els casos registrats s’han donat en persones immigrants o ciutadans catalans que han contret el paludisme en països on la malaltia és endèmica. En la recerca he volgut demostrar que no s’ha produït un creixement significatiu dels casos ja que no hi ha ni l’agent ni el vector necessari perquè el paludisme es transmeti ,i i q quuee, per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. Procés d’elaboració El meu treball està dividit en tres blocs: 1. E l primer és més aviat teòric, explico com es transmet la malaltia, les formes amb que es presenta, els símptomes que qpuroed pureoidx,u eli xt,r aecl ttarmacetanmt qeunet eqsu esu sbem suinbimstirnai,s etrtca., Petecr. tPael rd de udru ar tae tremrme aeq auqeusetast paa prat rht eh ceo cnosnuslutalta dt idveivresrosso ms mataetreiarlisa,l s, molts cedits per l’hospital de Sant Joan de Déu, i documents de l’arxiu del Prat que feien referència a l’impacte que va causar la malària en el delta del Llobregat fa gairebé cent anys. 2. E l segon bloc compren la part experimental del meu treball, és a dir, estudi dels casos clínics i tècniques de laboratori. Per tal de dur a terme aquesta part, he assistit durant uns mesos al laboratori de l’hospital de Sant Joan de Déu, on els tècnics de laboratori i microbiologia m’han ensenyat diverses tècniques hematològiques per identificar les cèl·lules infectades pel paràsit. 3. L ’últim bloc és el que compren la part estadística del meu treball, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels casos clínics dels darrers anys he elaborat un conjunt de gràfics que han ajudat a il·lustrar les conclusions finals. Conclusions A Catalunya, ara per ara, no es pot donar una epidèmia palúdica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no es donen les condicions necessàries, és a dir, no existeixen ni l’agent ni el vector necessaris per transmetre la malatia. Cap dels casos estudiats ha contret el paludisme a Catalunya. Per tant, els casos que es donen requereixen un tractament però no hi ha cap risc de contagi ni d’extensió de la malaltia. 32 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R LA RESPONSABILITAT SOCIAL I ALGuNES VERITATS INCòMODES Institut Les Corts Autora Helena Aymerich Llisterri Tutor Joan Carles Bernal Olmo Districte Les Corts Matèria Economia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial A lCaa dtalrurneryiaa daerlr seergalme eXnXt sle’hs aenm dperteescetsa th ean alngautn gsu haonsypaintatl ps oudne cre, rtat nto emcbonreò mdei cp caocimen ptos liíntifce.c Ttaatnst d ées paaqluedsits mpoed. eErl sq ucaes os raecgtuisatlrmatesn st’ hai nh ad oenmapt reens epse mrsolnte ms éims pmoitgernatnst qs uoe c aiulgtaudnasn ess tcaattsa dlaenl sm qóune. hEalns ocbojnetcrteitu se lq puael ueds ivsamne m enar pcaïrs eons oconm lae mnçaalra letli a étrse ebnadllè dmei rceac. erca van ser conèixer en profunditat el concepte de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), conèixer quEèn s ’leas tràe cferncta e hne e vl oslegcutot rd pemúbolsictr paerr q fuoem neon tsa’hra l ap RroSdCu,ï st iu hni chrae ioxregmaneinttz ascigionnifsi cqautieu v deet llse cna psoels cjoa mqupeli mnoe nhti dhea lnai Rl’aSgCe,n t ni eolb vtenctior ri nnfeocremssaacriói pseorbqrueè l ae ls pevaalu pdriàsmctiec ae si tcroannèsimxeert il,’ aip qluicea pcieór rteaanlt d, ne ola h Ri ShCau ar àe mcappr erissecs dc’oenpcidreètmesi.a . Procés d’elaboració ELal meeuto tdreobloaglli ae setmà pdrivaiddait h ean e tsrteast bulnoac sr:ecerca sobre la RSC a fonts d’informació diverses: webs, llibres, memòries, pe1l·.l E íclu plersim i dero céus meénst avlsia, ts ’theaònri ac,n eaxliptzlitc eol sc ocmon etisn tgruatnss im se’ht alan mcoanlatrlatisat,a lte as mfobr mdaeds easm ob tqinugeu edse psr ense ennttar,e evliss tseíms qputoem s’ehsa nq ue realiptzraotd au epirxo, fels tsrioacntaalms reenlat cqiuoen aetss s aumbmb ilna iRstersap, oentcs.a Pbeilri ttaatl Sdoec diaulr C ao trepromraet aivqau. esta part he consultat diversos materials, El mtroelbtas lcl esd’hitas dpievrid l’iht oesnp tirteasl dbelo Scasn: Et Jno parni mde rD lélouc, ei sd opcruesmenentat se dl ceo ln’acrexpiute d deel PRreastp qounes afebiielinta rte Sfeorcèinalc iCao ar pl’oimraptiavcat,e que va despcraéus ssa’er sltau mdiaelnà rdiiaf eerne nelt sd ienltsati dtuecl iLolnosb, rteagnatt p fúa bglaiqirueebsé c coemnt p arnivyasd. es, que promouen i estudien la RSC, a continuació s’a2n.a E lilt zsegno cna sbolos cc oconmcrpetrse nd ’leam pparet seexsp ie friinmalemnteanl td eesl pmreuse tnrteebna ldl,u éess ae ndtire, veissttuedsi m deolst rceavseolsa cdloínreicss d ie t èl’canpilqicuaecsi ód ed e la RSC. laboratori. Per tal de dur a terme aquesta part, he assistit durant uns mesos al laboratori de l’hospital de Sant Joan de Déu, on els tècnics de laboratori i microbiologia m’han ensenyat diverses tècniques hematològiques per identificar Conlecsl cuèsl·iloulnes infectades pel paràsit. Els3 .o L b’júelcttiimus b dlo’acq éuse eslt qtrueeb caollm sópnre: n la part estadística del meu treball, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels - Ccoansèoisx celrí nenic sp rdoeflus nddairtraetr esl a cnoynsc hepe tel adbeo Rraets puonn csoanbjiulintat td Seo gcriaàlf iCcso rqpuoer hatainva a.j udat a il·lustrar les conclusions finals. - Q uè s’està fent a nivell del sector públic per fomentar la RSC. - C onèixer si hi ha organitzacions que vetllin pel compliment de la RSC i obtenir informació de primera mà sobre la Cosnecval upsràioctnicsa. A C- aCtoanluènixyear, la’arpa lpicearc aióra r,e naol dees lpao Rt SdCon aa er munpare espeisd cèomnicar eptaelsú.d ica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no es Hdoe naecno nlesse gcuointd aiscsionlirs enlesc mesesuàsr ioebs,j eécst aiu dsi, rp, enroò eax mistéesi xheen p noig lu’atg aemntp nliia er le vlse cmtoeru ns eccoensesiaxreims peenrt str ia hnes mapertérse ala m miraalar-tihao. tot d’uCnaap adletrlsa cmasaonse reas.t uMd’ihaats s hoarp croèns tqreute e lle ps amluudltiisnmaec iao nCaaltsa qluuney hae. Peestru tdainatt, seilgsu cians toasn q buen e vs idstoense an Erespqauneryeai,x peenr òu nq ue a fora dtrealc ptamís eenst ipgeurinò nvioo lhain hta e clsa pd rreitssc hduem coantsa ig ni no ir des’epxetcetninsi óel d me elad im aamlabliteian.t. D’altra banda, he arribat a la conclusió que és necessari augmentar el control i les sancions sobre les empreses que no són responsables socialment. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 33 LES PATENTS. uNA ASSEGuRANçA PER A LA INNOVACIÓ FARMACèuTICA Col·legi Pare Manyanet Autora Mireia Senabre González Tutora Olga Durán Roca Districte Les Corts Matèria Biologia / Química / Socials Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial La hipòtesi de partida és que quan ens posem malalts i el metge ens fa una recepta, gairebé sempre anem a la farmàcia i ens trobem amb un medicament genèric que té un preu assequible. Com pot compensar aquest preu, relativament baix, les llargues i costoses investigacions (de mitjana 10 anys) que realitzen les farmacèutiques? La raó és que aquest no és el preu del fàrmac original. Llavors què és el que fa possible que les farmacèutiques que han investigat i són les propietàries del producte original puguin recuperar el que han invertit i obtenir beneficis per així poder continuar investigant? Procés d’elaboració Per a l’elaboració del treball s’han consultat webs especialitzades i d’organismes oficials, llibres, articles, etc., i s’ha realitzat una entrevista al director del Centre de Patents de la Universitat de Barcelona. Amb tota la informació recollida s’han identificat els drets que abasta la propietat intel·lectual-industrial, s’ha conegut el procés de desenvolupament d’un medicament, s’han definit els diferents requisits de patentabilitat i els diferents tipus de reivindicacions, s’han conegut els passos necessaris per obtenir una patent i les parts d’aquesta, i s’ha llegit i entés una patent d’un producte farmacèutic. Tota aquesta informació ha servit per analitzar un cas real des del punt de vista jurídic “Estudi de les patents del medicament Amlodipino de Pfizer”. Conclusions Les conclusions del treball de recerca són que, gràcies al sistema de patents, les farmacèutiques tenen la seguretat i l’estimulació necessària per produir nous fàrmacs i que aquestes empreses ajuden al desenvolupament del país. També he comprovat que el procés per demanar una patent es pot resumir en set fases i que no és cert que sigui culpa del sistema de patents que la població dels països pobres no tingui accés als nous medicaments. Per últim, he comprovat que a Espanya no existeix un terme oficial per denominar la branca comú entre la propietat intel·lectual i la industrial, tot i que se l’anomena propietat intel·lectual-industrial. 34 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R ESCLEROSI LATERAL AMIOTRòFICA. INFLuèNCIA DE L’ESTAT NuTRICIONAL EN LA LIMITACIÓ DE LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA Institut Joan Boscà Autora Mireia Simonet Cañete Tutor Gabriel Arce Román Districte Les Corts Matèria Biologia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia de les motoneurones superiors i inferiors, que no té cura perquè no se’n saben les causes. La degeneració de les motoneurones produeix una atrofia progressiva dels músculs amb absència d’alteracions mentals, sensitives, sensorials i dels esfínters durant tot el curs de la malaltia. La hipòtesi de partida és que la desnutrició incrementa la debilitat muscular pròpia de l’ELA i afavoreix l’aparició d’insuficiència respiratòria. Procés d’elaboració La recerca d’aquest treball és un estudi observacional a partir de les dades recollides els dies que vaig anar a l’Hospital de Bellvitge. Allà vaig poder parlar amb els pacients i passar-los l’ALSFRS (Amyotrophic Lateral Sclerosis Functional Rating Scale), un test propi de la malaltia que mesura la debilitat del pacient segons la gravetat dels símptomes més característics. Conclusions El ritme d’evolució de la malaltia és particular per a cada pacient, tot i que tots ells segueixen un patró en l’ordre d’aparició dels símptomes. A més, donat que estan rebent un tractament multidisciplinari no tenen dèficit nutricional i per tant, des del coneixement actual de la malaltia i fins a la descoberta de noves teràpies (pal·liatives o curatives) és important que a des del primer moment del diagnòstic el pacient segueixi les pautes multidisciplinàries per tal de retardar el màxim les conseqüències devastadores de la malaltia. S’han complert els tres objectius que m’havia fixat. Primer, he entès els mecanismes pels quals es produeix la malaltia. He llegit diversos articles amb els quals m’he informat de totes les teories que han sorgit sobre les possibles causes de l’ELA i he de dir que la més interessant és la de l’excitotoxicitat, ja que uneix la majoria de teories que s’havien plantejat anteriorment. També, tot i que la meva hipòtesi no s’ha complert, he pogut dur a terme tot el procés d’investigació que es compon d’un període d’observació i un altre d’anàlisi de dades. Per últim, he pogut parlar amb pacients d’ELA i amb els seus familiars. Aquest era el meu principal objectiu a l’hora de fer aquest treball, visitar consultes i parlar amb els afectats encara que només fos per fer-los l’enquesta. He de dir que m’ha agradat molt i he pogut veure com afronten la malaltia. Això últim depèn totalment de la manera de ser de cada pacient: alguns s’ho prenen com una cosa que ha de passar i intenten fer una vida el més normal possible i n’hi ha d’altres que els costa acceptar-ho i ho passen molt malament a mesura que veuen que perden facultats. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 35 CONSTRuCCIÓ D’uN SISTEMA DE GuIATGE ECONòMIC PER A PERSONES CEGuES Institut Menéndez y Pelayo Autora Aitana Ferràndiz Alba Tutor Luis Sarrado Soteras Districte Sarrià-Sant Gervasi Matèria Física, Ciències socials i Tecnologia Tipus de material elaborat Memòria de treball. Aparell sensor d’ultrasons Idea inicial Amb aquest treball he volgut demostrar que podia trobar una manera per ajudar els invidents a orientar-se millor al carrer gràcies a un prototip eficaç i barat. La meva aportació consisteix en el disseny i la construcció d’un sensor que detecta objectes a distàncies determinades i que ajuda els cecs a augmentar la seva seguretat vial perquè els avisa dels obstacles més propers. Procés d’elaboració He fet una recerca dels projectes que l’Ajuntament de Barcelona havia engegat per millorar l’accessibilitat dels invidents a l’àrea pública en els darrers anys. El que més m’ha interessat ha estat la col·locació de bandes rugoses de cautxú per orientar els invidents a les parades del bus. Aquest ha esta un projecte discutit per la manca d’eficàcia i l’elevat cost. En segon lloc, per tal de poder posar en pràctica el meu projecte he hagut d’entendre les bases científiques en què s’havia de basar el meu aparell: estudi teòric de les ones i anàlisi d’aquestes amb l’ajut d’un oscil·loscopi. Les ones són, des d’un punt de vista físic, pertorbacions del medi que transporten energia i es poden classificar de diverses maneres atenent al medi, a la seva propagació o front d’ona, a la direcció de propagació i a la seva periodicitat. Per poder entendre el funcionament d’un dispositiu genèric que emet i rep ones he realitzat dues pràctiques: la primera consisteix en l’estudi del funcionament d’un sensor de posició i la segona és un estudi comparatiu de les ones sinusoïdals i quadrades. En tercer lloc, he construït l’aparell i he programat el software. L’aparell consta d’un emissor/receptor portàtil d’ultrasons connectat a un netbook on aquests són analitzats pel software. He editat el codi font del software en C++ per emetre un primer avís acústic (.wav) de la presència d’obstacles a una distància de seguretat i un segon avís si la distància representa un perill. Finalment, he verificat la funcionalitat de l’aparell i he fet una gravació amb una càmera de vídeo per tal de mostrar el bon funcionament del disseny. A més, he valorat el possible cost econòmic del projecte. Conclusions Malgrat les bones intencions, moltes vegades es fan despeses importants que no aconsegueixen una millora substancial en la vida diària dels discapacitats. Crec que he aconseguit assolir les meves expectatives: aplicar coneixements físics a la vida real per intentar millorar-la. Cal puntualitzar, però, que “la vida real” és un món molt complex on una persona discapacitada troba molts obstacles. No n’hi ha prou en detectar obstacles a una certa distància, cal també identificar la naturalesa d’aquests objectes i això representa una tasca d’estudi i investigació que jo no puc assolir ara mateix. Aquest projecte m’ha fet veure que allò que jo em plantejava com un objectiu final no és més que un començament. 36 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R ESTRATèGIES EN CONTRA I A FAVOR DEL CONSuM DE TABAC I ELS SEuS EFECTES EN EL PúBLIC JOVE Escola Pia Sarrià-Calassanç Autora Eloísa Àvila Uribe Tutora Marta Tarafa Orpinell Districte Sarrià-Sant Gervasi Matèria Economia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial El consum de cigarretes i els beneficis de les tabaqueres augmenten cada any, malgrat totes les estratègies en contra. Existeixen organitzacions i lleis que actuen en contra d’aquest producte. S’han analitzat les normatives de dos països: Colòmbia i Espanya segons el tipus de públic. Un dels objectius era saber per a quin tipus de públic (segons el gènere, l’edat, la classe social i la ciutat de residència) tenien més influència tant les estratègies com les contra estratègies. Procés d’elaboració Primer de tot, calia fer una història sobre com havia nascut el negoci del tabac. Després, és van analitzar els tipus de estratègies de màrqueting de les tabaqueres, segons si eren estratègies de producte, preu, promoció o patrocini. Amb la mateixa classificació, es van ordenar les estratègies antitabac proposades per la Organització Mundial de la Salut i es van comparar. Es van comparar les normatives i el consum de tabac de Colòmbia i d’Espanya. Finalment, amb la realització d’una enquesta als dos països es va veure quines estratègies i quines contra estratègies funcionaven millor segons quin públic. Es van fer fotografies als punts de venda per veure quina decoració i organització tenien i als paquets de tabac (on es van observar les advertències sanitàries i les diferents presentacions del producte). Pel que fa a les fonts, es van consultar diaris, llibres, fullets informatius, documents oficials a internet i es van fer consultes a professionals. Conclusions Després d’analitzar tant les estratègies i contra estratègies, es veu clarament que sempre van per davant les tabaqueres. Les conclusions de l’enquesta són bastant extenses, però aquestes són alguns exemples: - La majoria dels joves es basa en el sabor de la cigarreta a l’hora de comprar un paquet. - Els no fumadors senten curiositat sobretot per les cigarretes amb sabors especials. - Pel que fa al patrocini, els joves relacionen el tabac sobretot amb esdeveniments musicals. - Les noies no fumadores, pensen que fumar serveix per aprimar-se. Sobre l’eficiència de les normatives, tot i que són útils, haurien d’innovar i vigilar més la seva aplicació (86% dels en- questats afirma tenir un fàcil accés al tabac quan als dos països està prohibida la venda a menors). A més, les tabaqueres ofereixen èxit social, millora de la imatge personal, més sensualitat, entre altres, però en canvi, les normatives parlen dels efectes secundaris nocius del tabac, que pel fet de ser a llarg termini, són menys tinguts en compte pels joves. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 37 quINA FÍSICA HI HA AL DARRERE DE LES JOGuINES? Institut Montserrat Autor Marc Carreres Garriga Tutora Pilar Ricol Districte Sarrià-Sant Gervasi Matèria Física Tipus de material elaborat Memòria de treball i creació d’un bloc sobre la física de les joguines Idea inicial El treball va consistir a analitzar i comprovar alguns dels conceptes físics que desenvolupen les 37 joguines que formen la mostra i a la vegada indagar en una mostra de 67 nens i nenes amb quin tipus de joguines juguen i quina és l’energia més utilitzada. També volíem saber si els infants, mentre juguen, es fan preguntes científiques sobre el funcionament de les joguines. Procés d’elaboració Per analitzar els conceptes físics de les joguines que generen moviment, vam enregistrar amb una càmera fotogràfica el seu funcionament i amb el programa d’edició de vídeos (Tracker) vam generar les seves trajectòries i els gràfics corresponents per realitzar càlculs matemàtics i extreure’n els conceptes relacionats en cinemàtica, dinàmica i transformacions energètiques implicades en el seu funcionament. De les altres joguines vam enregistrat també el seu funcionament i vam analitzar els conceptes físics implicats en cada cas. A més vam elaborar un bloc per mostrar les diferents joguines, el seu funcionament, les gràfiques que genera el programa Tracker de les joguines que presenten moviment, i es van realitzar unes fitxes de l’explicació científica de cadascuna d’elles. http://fisicajoguines.blogspot.com/ Per contestar les altres tres qüestions vam passar una enquesta a nens i nenes de 8 a 10 anys per recollir les dades necessàries per poder-les analitzar i treure’n conclusions. Conclusions Després de realitzar la recerca, podem afirmar que darrere del funcionament de les joguines de la nostra mostra estan implicats diferents conceptes físics. De les joguines que generen moviment vam poder analitzar diferents aspectes de cinemàtica, dinàmica i les diferents transformacions energètiques implicades en el seu funcionament. De les joguines òptiques vam descobrir conceptes implicats en la reflexió i la refracció de la llum i de les joguines sonores vam observar les diferents qualitats del so. La informació extreta de l’enquesta realitzada als infants, ens va permetre descobrir que la joguina que més utilitzen nens i nenes són els videojocs i, per tant, l’energia més emprada és l’elèctrica. També ens va permetre deduir que la majoria d’infants no es fan preguntes científiques mentre juguen. 38 •• M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R BALByCRAFT.COM: CREACIÓ D’uNA BOTIGA VIRTuAL Vedruna-Gràcia Autora Balbina Virgili Rocosa Tutora Anna Planas Cibis Districte Gràcia Matèria Economia Tipus de material elaborat Memòria de treball i creació d’una pàgina web Idea inicial LIda eidaea i pnriicnciaiplal d’aquest treball és estudiar tot el procés que ha de tenir en compte un emprenedor a l’hora de posar en mA aCraxtaa ulunnay bao dtaigrar evriartmuaenl, tt asn’hta an n dievteellc dtaet ceonn astlgituuncisó h coosmpi tleasls f uunnc cioenrta nliotamtsb ir ceo dme ppoanceienntsts, diniffeercetnactsia dnet- pleasl,u ednis umne p. rEimls ecra sos mreogmisternatt,s d se’h leasn cdaorancatte eríns tpiqeurseosn de’us nima bmoitgirgaan ctosn ov ecniuctiaodnaanl.s catalans que han contret el paludisme en països on la malaltia és endèmica. En la recerca he volgut demostrar que no s’ha produït un creixement significatiu dels casos ja que no hi ha ni l’agent ni Pelr voecctéosr nde’ceeslsaabrio prearqcuièó el paludisme es transmeti, i que per tant, no hi haurà cap risc d’epidèmia. El treball està dividit en dos grans blocs: La creació de l’empresa, és a dir, tots els passos a nivell de constitució que s’han de realitzar per tal de crear una nova empresa i poder comercialitzar productes de manera legal, posant èmfasi, sobretot, aP lrao icmépso rdtà’necliaa bd’ounraa bcoinóa confecció d’empresa abans de la seva posada en marxa. La creació de la pàgina web, és a dir, lE’els mtuedui tdree bleasl lc easrtaàc tdeirvíisdtiitq eunes t ri efsu nbcloiocns:alitats a tenir en compte a l’hora de vendre a través d’un web, per tal d’atreure i com1. pE lla purriem ael rc oésn smuéms iadvoira,t étse òar dici,r ,e fxeprl ilcao p càogmin ae ss etrgaunrsam peetr ltaa lm dael agletniae,r laers cfoonrmfiaens çaam abl cqluieen et.s presenta, els símptomes que Pepr rao ld’euleaibxo, real ctiróa cdtealm perinmt eqru be leosc sdueb tmreibnaisllt rsa’h, aet vci.s Piteart tBaal rdcee ldounra a A tcetrimvae q auqeu,e as ttara pvaérst dhee lcao snesvual taapt ldiciavceirós oosn mlinaet,e rhiaa ls, permmèso lrtesa cleitdziatrs upner p ll’ah ods’epmitaplr desea S caonmt Jpoleatn, edle q Duaélu h, ai deosctuudmiaetn dtsiv deer slo’asr xaisup edcetle Ps rsaotb qrue el ’feemiepnr eresafe qrèunec siear aa nl’ immoplat cúteti lqsu ae va l’horcaa dues alar lsae vmaa plàorsiaad ean e enl mdealrtax ad. ePl aLrlaolb·lreelagmate fnat g, auinreab véi scietan ta a lna yfsir.a Ecommerce Retail va permetre establir un contacte mé2s. gE eln seergaoln a mblobc e cl ommópnr dene lleas p baortti egxupeesr vimirteunatlasl, dacecl emdeinut t ir epbaarllal,n éts a am dbir d, ievsetrusdeis d eemlsp craessoess clíldíneircss e in t èacqnuieqsute sse dcteo r. També ha siglaubto urnaato grri.a Pne arj utadla d aes dsiusrt iar tael rsmeme ianqaurei s“tCao pmar vt,e hned raes soinstliint de”u draenl tC uibnesr mnàersiousm a ld lea Bboarracteolorin dae, vl’ihsiotsapr ilt’aolf idcein Saa dnet JGoeasnti ó Empdrees Daréiual, (oOnG eEls) t, èdcenmicasn daer lparbeosrsautpooris tio ms iac reombpiorleosgeisa tmra’nhsapno erntissetensy ai,t sdoibvreertsoets, tlèlecgniirq au efòs rhuemmsa etxoplòegriiqèunecise ps edr’ aidlternesti ficar persolense sc èqlu·leu leesst ainnf epcrteapdaersa pnet lo p qauràes jiat .han obert una botiga virtual. 3. L ’últim bloc és el que compren la part estadística del meu treball, on gràcies a les dades recollides en l’estudi dels casos clínics dels darrers anys he elaborat un conjunt de gràfics que han ajudat a il·lustrar les conclusions finals. Co n clusions L a realització d’aquest treball m’ha permès fer un estudi complet de tot el que es necessita per posar en marxa una eCmopnrecslau qsuieo vnesn els seus productes exclusivament online i, a partir d’aquí, crear una pàgina web tenint en compte tots els aAs pCeacttaelus naynate, rairoar sp.er ara, no es pot donar una epidèmia palúdica com la que hi va haver a principis del segle XX, ja que no esA dqouneesnta l enso cvoan mdiacnioenras ndeec veesnsàdrriee sc,a édsa ad diai re, sn voa e cxoisntseoixliedna nnti il ’vaag eangta nfai netl mveécst ofor rnçeac, ejsas qauries tpeenri rt ruannas mboettirgea l ao nmlianlea tia. supCoaspa d uenls g craasno sa veesntuçd piearts a h uan cao enmtrpetr eesl ap qaluued visemn ep rao Cdautcatleusn oy as.e rPveeri sta pnetr,q eulsè clai spoesr mqueet oesb rdior nneonu sr emquerecraetisx eanrr uenu del mtraócnt ai mele cnatp pitearlò i nnioc ihail hqau ec acpal r iinscv edret icro-hnit,a egni nali md’eaxjoterinas idóe dcea slao sm, éasla mltioal.t inferior al que es necessita per a l’obertura i el manteniment d’una botiga convencional. Encara que cal tenir en compte que obrir tants mercats també suposa un augment de competidors, perquè totes les empreses poden arribar a qualsevol lloc. Un altre dels èxits d’aquest comerç virtual és la gran comunitat online que s’ha creat darrere d’aquest nou món. Per acabar, també m’ha ajudat a comprendre la gran dificultat amb la qual es troba molta gent, com és la d’obrir una empresa i aconseguir que aquesta obtingui uns beneficis i prosperi satisfactòriament. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 39 L’IMPACTE ELECTORAL DEL DISCuRS XENòFOB Institut Vila de Gràcia Autora Núria Roca Farré Tutora Carme Montagut Barbara Districte Gràcia Matèria Psicologia i sociologia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial La meva hipòtesi constava de dues parts. La primera era que en la campanya de les eleccions municipals de 2011 el tema de la immigració tindria molta importància. La segona era que el discurs xenòfob tindria més bons resultats on hi hagués més població estrangera. Per tant, els meus objectius eren els següents: estudiar si el tema de la immigració condicionava la campanya i el debat electoral i, d’altra banda, analitzar els factors que feien que el discurs xenòfob tingués èxit. Procés d’elaboració Les eines que vaig utilitzar van ser les següents. En primer lloc, el seguiment de premsa durant la campanya electoral i després de les eleccions. En segon lloc vaig entrevistar dos experts, un treballa a la secretaria de la Immigració a la Generalitat de Catalunya i l’altre és portaveu a Catalunya de la ONG Sos Racisme. A més, vaig obtenir dades estadístiques i vaig analitzar-les elaborant taules i gràfics. En darrer lloc, vaig consultar i llegir llibres sobre diferents aspectes del tema. Vaig començar amb una explicació dels conceptes racisme i xenofòbia i de les seves conseqüències històriques. Seguidament, vaig tractar el context actual dels partits xenòfobs a Europa, a Espanya i a Catalunya en concret, i vaig fer una anàlisi dels elements principals del discurs xenòfob, reflectint la importància dels tòpics contra la immigració a la societat. Tot seguit, vaig contrastar els tòpics econòmics amb la realitat de la immigració. Després, vaig centrar-me en el tema a les eleccions municipals del 2011, estudiant la incidència del tema de la immigració al conjunt de Catalunya i observant el tractament del tema de la immigració per part dels partits. Finalment, vaig analitzar tres municipis catalans significatius: Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Conclusions Després de la recerca, vaig extreure les conclusions següents: - E l tema de la immigració ha tingut molta incidència a les eleccions municipals del 2011. Plataforma per Catalunya ha obtingut representació en els ajuntaments de molts municipis catalans, amb molt bons resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona. El PP obté l’alcaldia a Badalona, on la seva campanya es va centrar en la temàtica de la immigració com a problema. - El discurs xenòfob obté millors resultats on el percentatge de població immigrada és elevat. S’estableix una relació destacable entre el percentatge de vots a partits amb discurs xenòfob i el percentatge d’immigració que hi ha als diferents districtes dels municipis estudiats. L’explicació seria que als barris on es concentra la immigració són els barris on també hi viu la població autòctona amb menys recursos i es dóna una competència pels llocs de treball, les ajudes socials, els serveis públics... Aquest fet ocorre perquè els recursos són escassos i més actualment, en un context de crisi econòmica amb retallades socials. També és destacable que no és només important el pes de la immigració estrangera sinó també el lloc de procedència, com demostra el cas de Santa Coloma de Gramenet. 40 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R AMOR SOMIAT: REALITzACIÓ I ANÀLISI DEL LLENGuATGE NO VERBAL D’uN CuRTMETRATGE Jesuïtes Gràcia / Col·legi Kostka Autora Sònia Rovira i Obach Tutor Josep Maria Inglavaga i López Districte Gràcia Matèria Cultura audiovisual Tipus de material elaborat Filmacions, maquetes, materials multimèdia i memòria de treball Idea inicial Realització d’un curtmetratge que aconsegueixi parlar amb imatges, és a dir, plasmar allò que les paraules –en veu en off– haurien de transmetre tot potenciant les expressions corporals. Entra en joc, per tant, el llenguatge no verbal. Procés d’elaboració S’ha fet una recerca de la història dels curtmetratges. S’ha estudiat el procés de realització d’una producció cinematogràfica i s’han extret les quatre fases principals: preliminars, preproducció, producció i postproducció. Per finalitzar la part teòrica s’ha fet una síntesi del llenguatge no verbal per dur a terme l’objectiu proposat: realitzar un curtmetratge que parlés amb imatges. Després s’ha seguit el procés estudiat: 1. Preliminars: Realització d’una proposta per obtenir finançament i redacció d’un guió tècnic i literari. 2. P reproducció: Desenvolupament de cada escena. Realització d’un storyboard que marcarà els plans utilitzats a cada seqüència. Es planifica i es determina: el pressupost, l’equip, les localitzacions, la direcció artística o escenogràfica i els assaigs. 3. P roducció: Consisteix en la gravació del film. La càmera és l’element essencial i el plató l’espai delimitant. El llenguatge corporal s’utilitzarà per potenciar les expressions i, per tant, la transmissió al públic. 4. Posproducció: El muntatge del film i realització d’un tràiler/teaser del curtmetratge. Per concloure el treball s’ha analitzat catorze expressions facials dels personatges, les més rellevants són les de por, sorpresa, felicitat, tristesa i engany. Conclusions El treball ha assolit la fita principal que comportava la realització d’un curtmetratge. A més, tant la recerca com la posada en pràctica de tots els factors teòrics han estimulat l’interès i l’aprenentatge malgrat totes les complicacions amb les quals s’ha hagut de lluitar –com la manca de personal, els aplaçaments de rodatge, les dificultats de muntatge, etc.–, les quals no sempre s’han pogut vèncer. Tots aquests obstacles, han col·laborat a fomentar l’experiència, que s’ha fet molt enriquidora, així com l’esperit d’equip. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 41 MODELS MATEMÀTICS I COMPuTACIONALS PER DESCRIuRE EL COMPORTAMENT BÀSIC DE RADICALS LLIuRES I ANTIOXIDANTS EN CèL·LuLES EPITELIALS Institut Ferran Tallada Autor Álvaro Juan Ojeda García Tutora Silvia Maymó Ruiz Districte Horta-Guinardó Matèria Matemàtiques, Biologia Tipus de material elaborat Model matemàtic i computacional en llenguatge de progra- mació C++ (pòster del model matemàtic i software del model computacional per a Linux) Idea inicial L’objectiu principal d’aquest treball és millorar la descripció i la representació de sistemes biològics complexos aplicant models matemàtics i algoritmes computacionals en llenguatge C++ al comportament bàsic de radicals lliures i d’antioxidants en medis cel·lulars (cèl·lules epitelials). S’han revisat treballs a l’entorn dels sistemes biològics complexos i les seves limitacions de representació biològica. Aquesta anàlisi ha permès fer el plantejament del problema i definir els objectius. Procés d’elaboració S’han desenvolupat dos models, un de matemàtic i un altre de computacional que han estat validats amb treballs d’investigació publicats en revistes especialitzades. Aquest aspecte és especialment important, ja que no ha estat possible comptar amb dades experimentals degut a les restriccions pròpies de treballs de batxillerat. Els dos models elaborats permeten representar el procés biològic que es dóna entre radicals lliures i antioxidants. Cada un d’ells representa aquesta relació en un escenari específic: el model matemàtic s’ha utilitzat per estudiar-la en un cultiu de cèl·lules epitelials i el model computacional en un organisme. El model matemàtic es basa en el model de combat de Lanchester i representa les cèl·lules sobrevivents del cultiu cel·lular prèviament embolcallades d’antioxidants. D’altra banda, el programa de simulació de l’anomenat model computacional calcula les cèl·lules mortes de la pell d’un individu a causa de l’excés de radicals lliures. Els radicals lliures ataquen les cèl·lules i produeixen l’apoptosi o mort cel·lular programada. La funció de producció s’ha basat en la investigació de Li (Universitat de Hong Kong, 1998). Conclusions Les aportacions d’aquest treball són, bàsicament: - E l model matemàtic, validat experimentalment amb treballs referenciats, descriu i representa adequadament la dinàmica del comportament d’antioxidants i radicals lliures en un cultiu cel·lular. - La representació computacional pot ser la base per a l’ús d’eines de programació en la comprensió de la dinàmica de processos biològics complexos. - A questes aplicacions demostren que la utilització d’aquests tipus d’eines facilita la comprensió de processos biològics complexos, ja sigui a nivell pedagògic o d’investigació. - A mbdós tipus de representació es complementen. El model matemàtic és idoni per a sistemes amb poques variables; no obstant, quan aquest procés esdevé més complex per la quantitat de paràmetres, els càlculs poden resultar excessivament complicats. En aquest cas els algoritmes computacionals permeten una millor aproximació. - Tots dos models poden servir com a base per a futurs treballs de recerca a nivell de batxillerat. 42 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R SÍNTESI D’uNA CREMA HIDRATANT. ESTuDI I DESENVOLuPAMENT Escola Virolai Autora Helena Martínez Montegordo Tutora Ana García Berridi Districte Horta-Guinardó Matèria Química Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial La idea inicial del meu treball de recerca ha estat fer la síntesi d’una crema hidratant corporal per a posteriorment fer un estudi de mercat. La hipòtesi que m’he plantejat després de fer recerca bibliogràfica i entrevistes és la següent: “Les cremes hidratants molt viscoses amb olor i amb color són les que agraden a un percentatge més gran de població.” És per aquesta raó que, quan vaig fabricar la crema ho vaig fer dividint-la en vuit pots diferents i modificant una variable en cadascun dels pots per així poder conèixer el tipus de crema que agrada més a cada persona una vegada feta l’enquesta. Les variables que vaig canviar van ser: viscositat, olor, i color. Els resultants els vaig estudiar segons el sexe i l’edat de la població. Les dades que vaig obtenir van servir per refutar la meva hipòtesi i justificar-la. Procés d’elaboració En els inicis del treball, vaig haver de realitzar diverses entrevistes. Una va ser a Pere Romea, que treballa en la Facultat de Química de Barcelona. Posteriorment, per fabricar la meva crema hidratant, vaig necessitar diversos materials que me’ls va proporcionar Pilar Castán, química especialitzada en la fabricació de cremes i que treballa en una empresa de cosmètics. Cal dir que la fabricació de la crema es va fer a casa meva. Ella, també em va ajudar en la realització de diverses emulsions prèvies per determinar quina era la més òptima per a la meva crema. Per fer aquestes emulsions i estudiar-les va caldre un laboratori. Em vaig documentar amb bibliografia i internet, eines que m’ajudaren a adquirir els coneixements necessaris per elaborar la síntesi de la crema, tenir informació i tendències envers la cosmètica i els tipus d’emulsions existents. Una vegada fets els vuit pots de crema, vaig fer l’enquesta que constava de tres preguntes. Les enquestes les vaig realitzar en el negoci familiar a un total de 160 persones. Un cop vaig tenir els resultats ordenats, vaig observar les tendències de les cremes segons si eren homes o dones i desprès segons les franges d’edat. Finalment, vaig fer un recompte i vaig obtenir que la crema que havia estat més escollida havia estat la número dos. Aquesta seria la que constataria la meva hipòtesi. Conclusions Les conclusions obtingudes de les enquestes van ser que les cremes amb més viscositat agradaven més que les que en tenien menys. En relació a l’olor, han agradat més les que en feien que les que no i, per últim, els enquestats han preferit les cremes sense color. Tot i així, a qui més va agradar el color va ser als nens i a les persones de més edat. També cal destacar el fet que no hi ha hagut grans diferències segons el sexe, l’edat és la que ha marcat més les preferències. Ha estat un treball molt laboriós però alhora intens, interessant i emocionant. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 43 EPIGENèTICA. MéS quE GENèTICA, uN ALTRE FACTOR quE ENS DETERMINA Institut Josep Pla Autora Núria Peñuelas Peñarroya Tutor Jesús Pedrós Districte Horta-Guinardó Matèria Biologia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial L’objectiu d’aquest treball de recerca és introduir el concepte de l’epigenètica, un tema molt present en la recerca científica actual, i descriure els mecanismes epigenètics més coneguts i estudiats. D’altra banda, aquest treball tracta d’investigar sobre un d’aquests mecanismes en concret, la metilació del DNA, per determinar si aquest influeix en l’envelliment dels arbres. Procés d’elaboració Per dur a terme aquest treball de recerca, he rebut l’ajut del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el seu suport tècnic i professional, sense el qual no hagués estat possible realitzar un estudi experimental d’aquest nivell. El treball de recerca està dividit en dos grans blocs principals. En el primer, que correspon a la part teòrica, es defineix el concepte d’epigenètica i es mostren les característiques bàsiques dels mecanismes que implica. En el segon bloc, que correspon a la part pràctica, es mostren detalladament els objectius proposats, els mecanismes seguits, els resultats obtinguts i, finalment, la discussió que se’n deriva. Els mètodes emprats, són els habituals en tot experiment genètic, en són un exemple l’extracció i purificació del DNA, la digestió amb enzims de restricció, l’electroforesis, la PCR, etc. Aquesta part pràctica es va realitzar l’estiu del 2011 i va ser redactada durant el curs 2011-2012, després d’una llarga documentació amb articles i publicacions de revistes científiques i amb webs de recerca actualitzades. Aquestes fonts d’informació em van ser molt útils i em van permetre assolir el coneixement adient per tenir un ampli domini del tema. Conclusions Els resultats d’aquest treball de recerca permeten afirmar que, efectivament, existeix una relació entre el percentatge de metilació del DNA dels arbres i l’edat d’aquests. En concret, el percentatge de metilacions en el genoma augmenta amb l’edat de l’arbre i, en canvi, disminueix durant el creixement de cada fulla. Així doncs, es pot suggerir que aquest mecanisme podria actuar com a marcador tant del desenvolupament foliar, com de l’envelliment dels arbres. 44 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R LA quÍMICA DEL VI Amor de Dios Autora Beatriz Martín Mur Tutora María Dolores Fernández Districte Nou Barris Matèria Científic-Tecnològic Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial L’objectiu que es volia assolir amb la realització d’aquest treball era conèixer de quina manera ha influït o influeix la química en un vi quan arriba el moment de consumir-lo. Concretament, saber més de les reaccions de fermentació així com del procés d’elaboració en general de diferents vins, i estudiar-ne a fons tots els components. A més, també era un objectiu marcat fer una recerca sobre els aromes i la forma de detectar-los, arran de la importància que tenen aquests a l’hora de tastar un vi, i del caràcter subjectiu que té la seva determinació (en principi). L’objectiu de la part pràctica és obtenir les diferències entre els vins escollits per a l’estudi, en diverses propietats, concretament en la quantitat dels polifenols, el color i l’acidesa, i veure com el procés d’elaboració influeix en aquestes diferències. Procés d’elaboració El treball té una part teòrica i una part experimental. La part teòrica comprèn la recerca sobre els objectius plantejats al principi del treball, documentats amb llibres, webs, articles i visites a diversos cellers. La part experimental conté les diferents pràctiques realitzades al laboratori, tant de l’escola com del Parc Científic de la UB, com també els resultats i les conclusions obtingudes de tots aquests experiments. Conclusions El treball consta d’una explicació detallada del procés d’elaboració de les tres classes de vi més representatives, que són el vi blanc, rosat i negre, amb un èmfasi especial a les parts que corresponen a fermentacions o reaccions de transformació de substàncies. D’altra banda, també es troben explicades les substàncies que formen part d’un vi, incidint una en compostos com els àcids o els polifenols, per comprovar els efectes que produeixen al vi segons la concentració en què hi són presents. També es parla dels tipus d’aromes que pot presentar un vi i les substàncies volàtils que conté, així com una breu explicació de com es produeix el reconeixement d’una olor a partir d’una mol·lècula. Per últim, s’han realitzat tres pràctiques diferents, dues al laboratori del Parc Científic i la restant al de l’escola. Consisteixen, bàsicament, en estudiar les característiques de quatre vins seleccionats. Com que els aspectes que es poden estudiar són tan amplis, està centrat en comparacions basades en la quantitat de polifenols i de substàncies que formen els vins, el color que tenen (determinat per tècniques d’espectrofotometria) i la quantitat d’àcids (determinats amb valoracions, reaccions àcid-base). R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 45 PROJECTE D’uNA ESCOLA BRESSOL Institut Valldemossa Autora Irene Vivó i Sellart Tutor Josep Lluís Farrés Salafranca Districte Nou Barris Matèria Tecnologia Tipus de material elaborat Memòria de treball, plànols, carta de colors i un CD amb diferents continguts Idea inicial La idea inicial vol resoldre la necessitat de tenir una escola bressol al barri, un desig antic de la gran majoria del veïnat. Per aquesta raó, es projecta un edifici dissenyat i destinat a La Sagrera, districte de Sant Andreu. Caldrà estudiar diferents aspectes tècnics i realitzar finalment el disseny de l’escola bressol en 3D amb l’ajuda de diferents programes informàtics. Procés d’elaboració S’han realitzat diferents processos per tal de fer una estructuració clara i útil del treball a mesura que s’anava desenvolupant. Primer s’ha fet recerca d’ informació de la zona, del tipus d’edificació, l’equipament adient i de tot el que comporta, ja siguin els plànols proporcionats per l’Ajuntament, com les ajudes de les diferents associacions del barri. També s’ha estudiat amb atenció la normativa que fa referència a la construcció d’escoles bressol i els estudis dels desnivells topogràfics. Han estat molt útils les observacions realitzades a diferents escoles bressol de distintes localitats. A més, s’ha pogut seguir regularment la construcció d’una escola bressol fins la seva finalització i, fins i tot, durant l’inici del primer curs. Pel que fa a la metodologia emprada, cal destacar que ha estat un treball realitzat a partir de l’elecció de la zona i la superfície. S’ha realitzat el disseny del projecte regularment a partir d’informació directa de les diferents visites a les escoles bressol, per tal de corregir els errors d’altres edificacions d’aquest estil. També s’ha recollit informació sobre les necessitats i els requeriments dels més petits. Aquesta feina s’ha alternat amb la realització del disseny de l’edifici en 3D, utilitzant programes que permeten l’ús de volums com l’Autocad o l’Sketchup. Conclusions S’ha realitzat satisfactòriament el projecte d’una escola bressol utilitzant els materials més adients, un projecte que podria donar resposta a les necessitats d’equipaments del barri de La Sagrera. Personalment, m’agradaria destacar el coneixement que m’ha proporcionat aquest estudi, tant la part d’investigació com la pròpia realització del projecte. He pogut realitzar estudis específics i veure aspectes que m’agradaria tractar en un futur, alguns dels quals no trobo directament en les assignatures que estic cursant perquè tenen un enfocament massa general. D’aquesta manera, he pogut aprofundir en l’àmbit de l’arquitectura i el disseny d’una forma àmplia i molt formativa. 46 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R CANVIS EN LA VELOCITAT DE METAMORFOSI DEL TòTIL (alytes obstetricians) PROVOCATS PER LA TEMPERATuRA, LA LLuM I ELS NIVELLS DE TIROXINA EN EL MEDI Institut Sant Andreu Autor Sergio de Mingo Molina Tutor Ramon Margalef Mir Districte Nou Barris Matèria Biologia Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial En aquest treball vam partir de la hipòtesi que la metamorfosi del tòtil estarà influïda pels factors ambientals externs: - La temperatura influeix en la velocitat de la metamorfosis, perquè és un senyal relacionat amb l’activitat metabòlica. - El fotoperíode influeix en la velocitat de la metamorfosi, perquè és un senyal relacionat amb el pas del temps. - La concentració de tiroxina estimula el procés de la metamorfosis, un augment en la concentració de tiroxina estimula la velocitat de la metamorfosis. Procés d’elaboració S’han realitzat dues activitats: 1. Recollida de larves de tòtil de la mateixa edat (a punt per començar la metamorfosi) al Jardí Botànic de Montjuïc. 2. Experiment on hem observat els efectes dels factors externs en la velocitat de la metamorfosi. Metodologia emprada: a. Fixació dels factors ambientals. b. Material necessari per alterar aquests factors. c. S eguiment diari de l’experiment tractant cada grup per separat i evitant possibles contaminacions en els altres grups. Hem treballat amb una hormona i qualsevol petita contaminació accidental d’un recipient amb l’estudi d’un altre factor ambiental, podria alterar els resultats i fer que l’experiment no fos fiable. d. Estudi d’un grup control, grup en el que no hem alterat cap factor extern per poder comparar entre grups i confirmar o descartar la primera hipòtesi. Les fonts consultades han estat pàgines web i llibres especialitzats en amfibis i la tesi doctoral de Begoña Gancedo Sancho, “Actividad de la tiroidea en las larvas y adultos de Rana Perezi”. Universidad Complutense de Madrid (1996). Conclusions Hem extret com a conclusió que els factors externs de la temperatura i la llum alteren la velocitat del procés metamòrfic. També queda demostrat que l’hormona tiroidea accelera el procés de la metamorfosi. Possiblement, els factors de llum i temperatura poden canviar l’activitat de la glàndula tiroide en els capgrossos. Contràriament al que ens pensàvem, la temperatura, que normalment accelera els processos metabòlics no fa augmentar la velocitat de la metamorfosis. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 47 INFLuEIXEN ELS COLORS DE LA TERRA EN EL CANVI CLIMÀTIC? Institut Doctor Puigvert Autor Arnau Llurba García Tutora Maria Isabel Matias Sendra Districte Sant Andreu Matèria Ciències de la Terra i del Medi Ambient Tipus de material elaborat Material experimental de simulació i memòria de treball Idea inicial Les radiacions solars no escalfen directament l’aire, sinó que són en part absorbides i en part reflectides per la superfície sobre la qual incideixen en funció del color. La superfície, una vegada calenta, emet raigs infrarojos que escalfen l’aire en contacte amb ella. En aquest treball volem simular experimentalment aquest fet i verificar que com més fosc sigui el color d’una superfície, més temperatura assolirà l’aire en contacte amb ella. Procés d’elaboració El treball s’estructura en dues parts. La primera part són les bases teòriques on presentem el resultat de la recopilació d’informació sobre clima, canvi climàtic i mesures contra aquest canvi, a partir de diverses fonts. D’especial interès per a l’elaboració d’aquesta part va ser la informació facilitada per l’AEMET després d’una visita. Altres fonts consultades han estat webs especialitzades, articles, llibres i documentals que referim a la bibliografia. La segona part és la recerca experimental. Hem fet una sèrie d’experiments on hem simulat els colors de la superfície terrestre amb cartolines de colors, i l’aire de l’atmosfera, en contacte amb ella, amb l’aire contingut en recipients de vidre folrats amb aquestes cartolines. Per a aquests experiments hem utilitzat els colors blanc, negre, marró clar, verd i blau. Aquests colors no han estat triats a l’atzar, sinó que els hem escollit en funció dels colors predominants a la superfície de la Terra: el blanc de les zones recobertes de neu i glaç; el negre d’algunes roques i de l’asfalt; el marró clar de molts deserts, el verd dels boscos i el blau del mar en un dia clar. Aquesta recerca inclou tres experiments preparatoris que s’han fet al laboratori amb llum artificial, i tres experiments que són les simulacions amb llum natural. Amb els experiments preparatoris hem volgut tantejar el comportament dels materials que havíem d’utilitzar en la simulació. Els bons resultats ens han permès realitzar els experiments definitius de simulació 4, 5 i 6. Per a cada experiment s’ha plantejat una hipòtesi concreta i en cada un d’ells es descriu el disseny de l’experiment, es presenten i analitzen els resultats i es dedueixen les conclusions. Els recursos i les circumstàncies no han permès fer rèpliques en cada cas com hauria estat desitjable. Conclusions Els resultats i les conclusions dels diferents experiments, però, han estat gratificants i corroboren la hipòtesi general del treball: com més fosc és el color d’una superfície, més s’escalfa l’aire que està en contacte amb ella, amb matisos segons els colors. D’altra banda, fer aquest treball m’ha permès aprendre que el canvi climàtic és un tema molt complex i refermar-me en la necessitat d’actuar de manera activa a favor del medi ambient, participant en projectes com el de l’Agenda 21 Escolar o en associacions ecològiques com Greenpeace. 48 •• M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R uN PASEO POR LA BARCELONA DE JuAN MARSé: ‘CALIGRAFÍA DE LOS SuEñOS’ Institut Príncep de Viana Autora Samia Aderdouch Tutora Isabel Baldellou Lasierra Districte Sant Andreu Matèria Llengua castellana i literatura Tipus de material elaborat Memòria de treball i presentació PowerPoint Idea inicial El meu treball consisteix a fer un estudi sobre l’última novel·la de Juan Marsé, titulada Caligrafía de los sueños, publicada el febrer de 2011. Pretenc fer un estudi dels espais, el que hem anomenat ‘geografia urbana’, per veure després el seu tractament literari i si en aquesta novel·la, Marsé, com en totes les precedents, segueix sent fidel als seus barris. També vull comprovar que la novel·la correspon a un món totalment fictici i imaginari. Procés d’elaboració He dividit el meu treball en dues parts. Una primera part formada pel context històric, la biografia de l’autor i les característiques generals de la narrativa de Juan Marsé. I una segona part, la investigació, que he dividit també en dues parts, el que he anomenat “geografia urbana’’ on he consignat tots els espais de major a menor que apareixen en la novel·la i que he visitat personalment, deixant testimoni gràfic de la meva visita; i el que he anomenat ‘geografia literària’ on he fet una anàlisi literària dels espais interiors i exteriors classificats anteriorment i dels personatges més importants. He comentat què simbolitzen, com es tracten, com es converteixen, en definitiva, en matèria narrativa. Concretament, vaig visitar el carrer Torrent de les Flors, del barri de Gràcia, ja que és el carrer més important de la novel·la on succeeix gairebé tota la trama i on viuen els protagonistes de la novel·la. Encerrados con un solo juguete (1960), la primera novel·la de l’autor, m’ha servit de contrapunt del meu treball, ja que volia veure com la geografia es repeteix i Barcelona forma l’univers narratiu d’aquest autor. Les tècniques d’investigació que he utilitzat han estat la recopilació d’informació i documentació, i després un estudi personal i exhaustiu de la novel·la, partint dels espais. He fet el mateix, encara que amb menys profunditat, en Encerrados con un solo juguete. Conclusions En conclusió, en la novel·la queda demostrat que el món narratiu pertany a un món totalment fictici, però verosímil, gràcies als espais interiors i exteriors. L’escenari de Barcelona té un paper essencial en la narrativa de Marsé i concretament en Caligrafía de los sueños, com a Geografia urbana, però també literària. La ciutat a vegades reflecteix l’estat d’ànim dels personatges. En Caligrafía de los sueños, els espais exteriors prevalen sobre els interiors, fet que no succeeix a Encerrados con un solo juguete, en què els interiors tenen més importància. Hi ha els mateixos barris, personatges, moment històric, etc., que es repeteixen i constitueixen l’univers literari de Marsé. Marsé i Ringo (el protagonista de Caligrafía de los sueños) tenen en comú moltes coses, per això, possiblement aquesta és la seva novel·la més autobiogràfica. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 49 LA PROBABILITAT: uNA REALITAT quOTIDIANA Institut Joan Fuster Autora Raquel Rodríguez Aller Tutor Oriol Busquets Prat Districte Sant Andreu Matèria Matemàtiques Tipus de material elaborat Memòria de treball Idea inicial Vaig decidir estudiar el càlcul de probabilitats per diverses causes. La primera era perquè no és un tema que freqüentment es trobi en el temari de matemàtiques de l’escola. La segona, perquè trobo que és un tema molt apassionant i del qual puc aprendre moltes coses. La hipòtesi d’aquest treball és que hi ha situacions en les quals la gent té una percepció errònia de la probabilitat. Procés d’elaboració Per poder realitzar aquest treball, en primer lloc, vaig haver d’estudiar la teoria de la probabilitat per entendre millor sobre què estava treballant. A continuació, vaig decidir quins temes del càlcul de probabilitats treballaria. Tot seguit vaig començar a recopilar informació sobre diversos temes en llibres, Internet o gràcies a la col·laboració de diferents persones que em van ajudar a comprendre millor algun dels apartats del treball. Per últim, després d’haver aconseguit tota la informació que necessitava, vaig començar a redactar el treball de recerca. Per dur a terme aquest treball vaig haver de consultar un seguit de fonts, com per exemple els llibres A cara o cruz, de Jeffrey S. Rosenthal, o La conquista del azar, de Fernando Corbalán i Gerardo Sanz. A més a més, també vaig haver de consultar un seguit de pàgines web que em van permetre fer una redacció més rigorosa i completa. En aquest punt també voldria destacar la col·laboració de Jeffrey S. Rosenthal, ja que em va ajudar a entendre unes taules de percentatges que fan referència al joc de cartes conegut amb el nom de blackjack. Aquest treball de recerca també té una part de treball de camp. Aquesta part fa referència a les enquestes realitzades a tres grups d’edat: estudiants de segon de l’ESO (joves d’entre tretze i catorze anys); nois i noies de primer de batxillerat, (entre setze i disset anys) i a persones adultes (divuit anys o més). Aquestes enquestes són les que van poder confirmar la hipòtesi formulada al principi del treball. Conclusions Gràcies a la realització de les enquestes he pogut corroborar la hipòtesi plantejada a l’inici d’aquest treball, ja que els resultats obtinguts confirmen que hi ha situacions en què un percentatge important de la població té una percepció errònia de la probabilitat. L’estudi del problema de Monty Hall m’ha permès verificar que hi ha coses que no són el que semblen. La majoria de les persones creuen que la probabilitat que et toqui el cotxe si canvies de porta és del 50 %, per tant, seria el mateix canviar de porta que no canviar, quan en realitat, si canvies de porta, la probabilitat de guanyar és del 66,7 %. D’altra banda, també he pogut certificar que tots els jocs d’atzar, com per exemple el blackjack o la loteria de Nadal, són desfavorables a les persones que hi juguen i, per tant, favorables a les que els organitzen. En el cas del blackjack són els casinos i en el de la loteria de Nadal, l’Estat espanyol. 50 • • M MOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 200110/2/2001121 R EL TRASTORN BIPOLAR TAMBé éS uNA MALALTIA MENTAL Institut Juan Manuel zafra Autora Andrea Vilajuan Vinuesa Tutora Carme Morist Districte Sant Martí Matèria Humanística Tipus de material elaborat Memòria de treball i PowerPoint Idea inicial M’interessava conèixer les característiques de la malaltia i descobrir com veu la societat els malalts de trastorn bipolar. A partir d’aquí, vaig plantejar la meva hipòtesi: durant bona part de la història de l’ésser humà i encara ara, els malalts mentals com, per exemple, els bipolars, es consideren persones boges i, conseqüentment, se’ls margina. Procés d’elaboració Per començar, havia de saber de què estava parlant i em vaig documentar llegint manuals, llibres, veient documentals i cercant informació per conèixer l’origen, les fases, les conseqüències, els tipus de trastorn bipolar, els diferents tractaments, etc. Per corroborar la meva hipòtesi vaig parlar amb dos especialistes, la doctora Mar Valls, de l’Hospital Vall d’Hebron, i el doctor Colom, de l’Hospital Clínic. Van parlar de la malaltia, van explicar aquelles parts més difícils d’entendre com per exemple l’origen, les diferències entre els tres tipus de trastorn bipolar i també els diferents tractaments que existeixen. Vaig fer una enquesta a 69 persones de diferents edats per conèixer què opina la gent, quin nivell de coneixement hi ha sobre la malaltia, etc. La percepció de la nostra societat és dolenta en general, plena de prejudicis i mites sobre els bipolars. Després de parlar amb especialistes i conèixer què pensa i què sap la societat de la malaltia, vaig analitzar amb el cas del pacient que em va inspirar a fer el treball de recerca sobre aquesta malaltia. Al malalt li vaig demanar que realitzés un diari anímic tot puntuant el seu estat d’ànim (molt bé, bé, normal, malament) durant cinc mesos. Això em va permetre després elaborar un gràfic per a cada mes analitzat on és fàcil veure la variació del seu estat d’ànim. Vaig entrevistar la seva filla gran i la seva dona. Totes dues van donar el punt de vista de les persones properes als malalts bipolars i van arribar a les mateixes conclusions: han sentit el menyspreu de la societat i han vist com amics i familiars no les comprenien i els donaven l’esquena. Conclusions He redactat unes recomanacions i consells per als malalts: com cuidar-se, mantenir-se distret, evitar depressions i com adonar-se’n que s’està patint una fase maníaca i aturar-la. També, vaig elaborar uns consells per als familiars: com actuar en situacions d’amenaces de suïcidi o de negació a prendre’s la medicació. Metges, pacients, familiars i la població reconeixen que, encara ara, els malalts mentals no estan acceptats a la societat a causa dels prejudicis. Ara per ara, se’ls descriu com a persones boges i incapaces de controlar els seus sentiments, incapaces de controlar el seu estat d’ànim. Persones incompreses en una societat que aparentment no dóna la sensació de voler canviar la seva manera de pensar i actuar. R MMOOSTSRTRAA D DE ER RECECERERCCAA J OJOVEV EA A B ABARRCCELEOLONNAA 2 2001101/2/200112 •• 51 HAS CANVIAT DE COLòNIA? Institut Infanta Isabel d’Aragó Autora Irene Estadella Pérez Tutora Rosa M. Melià Avià Districte Sant Martí Matèria Química Tipus de material elaborat Memòria de treball i PowerPoint Idea inicial La hipòtesi central és que hi ha una variació significativa en la composició d’una aigua de perfum a mesura que passa el temps. Aquesta variació es deu al deteriorament de compostos oxigenats i/o amb dobles enllaços, sempre més significatiu que l’efecte en els hidrocarburs aromàtics. Procés d’elaboració En la perfumaria hi ha una sèrie de reaccions de maduració que la indústria busca, com la formació de bases de Schiff per reacció amb un aldehid i una amina o l’aparició d’un hemiacetal per interacció entre un aldehid/cetona i un alcohol, compostos molt comuns en els perfums. El deteriorament d’una aigua de perfum pot passar per reaccions d’oxidació fins la formació dels acetals i la reacció de l’aldol. Nosaltres, però, en la nostra recerca ens hem centrat en l’anàlisi i la comparació de dues aigües de perfum separant els seus components per cromatografia de gasos i identificant els compostos del cromatograma amb un detector constituït per un espectròmetre de masses. Vam diluir les mostres 1/1000 amb hexà i vam filtrar aquesta dilució passant-la a través de silicagel –sulfat de sodi anhidre– i llana de vidre a fi de retenir compostos orgànics grans i restes d’humitat. A continuació vam introduir la mostra en el cromatògraf que començà el procés de separació a 40ºC i augmentà la temperatura fins arribar a 250ºC. La cromatografia de gasos (CG) és un sistema de separació en el qual la fase fixa és un silicagel situat dins d’una columna on la mostra, volàtil a la temperatura de treball, és arrossegada per una fase mòbil, gas inert. Al final de la columna, per on sortiran les substancies separades vam situar un detector, que en el nostre cas va ser un espectròmetre de masses que a través del fraccionament de les substancies que passen pel detector i de la seva relació càrrega-massa permet reconstruir la molècula original i identificar cadascun dels compostos amb l’ajut de les llibreries del programa. Conclusions La presència de compostos terpènics com el p-xilè i alfa-pinè en l’aigua de perfum Intuition respecte a Halloween ens mostra la importància dels hidrocarburs terpènics alhora de distingir diverses mescles aromàtiques. L’envelliment dels perfums estudiats el podem concretar en: la desaparició de substàncies d’elevat valor olfactiu com el gamma-terpinè i l’helional i la disminució relativa de 2-β-pinè, el m-cymè i el jasmanonat, conjuntament amb l’aparició de substàncies poc acceptables com a aroma (ciclopropà, isohumulona i heptadicenol). S’ha pogut constatar el deteriorament considerable de compostos oxigenats amb grup carbonil com el Jasmanonat, en comparació amb algun hidrocarbur terpènic poc insaturat com el 2-β-pinè, que resta inalterat a llarg del temps. 52 • MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 R VIABILITAT ECONòMICA DE LA INDEPENDèNCIA DE CATALuNyA Centre d’Estudis Montseny Autor Guillem Bonmatí Altaba Tutor Xavi Castillo Districte Sant Martí Matèria Economia Tipus de material elaborat Memòria de treball i presentació multimèdia Idea inicial L’objectiu principal és determinar si els catalans i les catalanes, i Catalunya en el seu conjunt, sortirien beneficiats o perjudicats, econòmicament parlant, en un hipotètic cas d’independència de Catalunya. Abans de començar el treball, la hipòtesi era que Catalunya es veuria beneficiada si esdevingués un estat en el si de la Unió Europea, però no sabia fins a quin punt. Procés d’elaboració La major part del treball el vaig realitzar durant les vacances d’estiu de l’any 2011. El treball es pot dividir en dos grans apartats: la part teòrica i la pràctica. El gruix de la part teòrica és una gran recopilació de tot el que podria afectar a Catalunya, econòmicament, en cas d’esdevenir un nou estat. En la part pràctica del treball, he intentat simular l’escenari en el qual es trobaria el nou Estat català, tenint en compte l’impacte d’un hipotètic boicot als productes catalans i la desaparició del dèficit fiscal. Evidentment, parteixo de la base que la independència de Catalunya, en cas que s’aconseguís, seria un procés absolutament pacífic, ja fos via parlamentària, si el Parlament declara unilateralment la independència de Catalunya, o a través d’un referèndum. Si l’hipotètic procés es fa a través d’un referèndum, serien els catalans i les catalanes els que decidirien pacífica i democràticament el seu futur i el futur del seu país, i ningú més. Això ho dic perquè qualsevol procés que posi en perill la unitat de l’Estat espanyol seria anticonstitucional. Tot i això, el procés de referèndum és totalment democràtic i penso que la democràcia i la voluntat d’un poble estan per davant de qualsevol llei o constitució. He trobat algunes complicacions a l’hora de trobar algunes dades, sobretot perquè segons la font que consultava trobava números diferents. Per exemple, he trobat molta ambigüitat en el percentatge d’impostos que recapten el Govern espanyol i la Generalitat a Catalunya. He topat amb fonts d’informació que asseguraven que un 90% dels impostos dels catalans són recaptats pel Govern central, en canvi, he trobat d’altres que deien que només un 50%. Això és a causa que la transparència no és la principal virtut del Govern espanyol, que dóna aquest tipus d’informació en comptagotes o, simplement, no la dóna. Conclusions El meu objectiu era determinar en quin grau Catalunya es veurà afectada si esdevingués un estat en el si de la Unió Europea. La conclusió a la qual he arribat és la següent: Catalunya augmentaria el seu PIB al voltant d’un 1,53% o el que és el mateix, els habitants de Catalunya disposarien d’uns 3.112 M€ més. D’aquesta manera la meva hipòtesi era encertada, ja que vaig deduir que els habitants de Catalunya sortirien beneficiats d’aquest procés, encara que no sabia fins a quin punt arribaria aquest benefici. Un 1,53% és un augment prou important del PIB, però és un augment menor si el comparem amb el 4% que preveuen alguns economistes. R MOSTRA DE RECERCA JOVE A BARCELONA 2011/2012 • 53 MEMBRES DEL JuRAT Guadalupe Mengod Los Arcos DE LA 4a MOSTRA Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB). Dept. Neuroquímica i Neurofarmacologia Adriana Farran Professora d’investigació del CSIC Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). UPC Ignasi Labastida i Juan Directora del departament d’Enginyeria Química Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona (CRAI) Aina Bou Barbosa Responsable de la Unitat de Recerca i Innovació. INS Joan d’Àustria Doctor en Física Directora Iñaki Arregui Goñi Albert Orpella Centre de Recursos Pedagògics Les Corts Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Mestre Telecomunicació. UPC Sotsdirector de Promoció i Telecomunicació BCN Jaume Fabregat Fillet (ETSETB) Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) Coordinador Nacional de EU-UNAWE / Enginyer Araceli Vilarrassa Cunillé IMEB Jaume Jorba Sagristà Directora de Planificació Fundació Ersilia Responsable d’Informàtica i projectes Carles Pelejero i Bou Institut de Ciències del Mar. Centre Superior Jordi Morató Bullido d’Investigacions Científiques (CSIC) Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Professor d’investigació d’ICREA Institució (IDIBELL) Catalana de Recerca i Estudis Avançats Director de comunicació David Segarra Mediavilla Jordi Regalés i Barta Fundació Institució Catalana de Suport a la CESIRE AULATEC. Departament d’Ensenyament. Recerca Generalitat de Catalunya Coordinador de www.recercaenaccio.cat Assessor Tècnic Docent / Professor de Tecnologia Dolors quinquer Vilamitjana Josep M. Vidal Molina Institut de Ciències de l’Educació de l’UAB Escola d’Art Escola Massana Coordinadora del Programa Argó de la UAB / Professor. Enginyer Industrial, dissenyador i Catedràtica de secundària assessor artístic i pedagògic de la Fundació del Vidre de BCN. Elena Boadas i Mir L’Aquarium de Barcelona M. Esther Arderiu i Camarasa Cap del Departament d’Educació Fundació La Caixa Àrea de Ciència, Recerca i Medi Ambient Emili Pérez Bustín Consorci d’Educació de Barcelona Manuel udina Abelló Area de centres de secundària. Professor de Associació per un Museu de Matemàtiques a tecnologia Catalunya (MMACA) Professor de matemàtiques Fina Guitart CESIRE-CDEC. Departament d’Ensenyament Màrius Belles Sampera Generalitat de Catalunya Col·legi Sagrada Família (Sant Andreu) Professora de secundària Professor de física i matemàtiques Francesc Iñíguez Avila Marta Comas Sàbat Consorci d’Educació de Barcelona Consorci d’Educació de Barcelona Gabinet de Gerència. Professor de matemàtiques Àrea de centres de secundària Francesc Sànchez Ferrando Neus González Monfort Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB Professor emèrit de Química orgànica de la UAB Professora de didàctica de les ciències socials Gemma Bonet i Pasqual Pilar Ramos Vaquero Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Agència Salut Pública de Barcelona Assessora del Departament d’Activitats Tècnica en salut del MUHBA