ACTA COMISSIÓ DE SEGUIMENT PRESSUPOST PARTICIPATIU 2020-2023 Dia: 13/ abril/ 2021 Hora: 17:00h – 18:00 hores Lloc: https://8x8.vc/decidimbarcelona/PressupostosParticipatiusCdC Assistents Institucions més significatives de la ciutat Montse Morera Consell d’Associacions de Barcelona Eduard Llorens Consell d’Associacions de Barcelona Marc Usart CJB Pròsper Puig Fundació Barcelona Comerç Álvaro Clapés- Saganyoles PIMEC Fitxer general d’entitats Joan Vidal Associació Músico cultural Mas Guinardó Enric Canet Casal dels Infants per l'acció social als barris Aitor Urquiola Consell Municipal de Cooperació Internacional Ajuntament de Barcelona Pau González Assessor de la Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació Manuel Punsoda Director Democràcia Activa Gerard Lillo Tècnic Democràcia Activa Secretaria tècnica Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat Pilar Blancafort Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Yolanda Jiménez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Documentació lliurada Acta de la reunió del dia 4 de març de 2021 Decret represa i criteris Pressupost Participatiu Ordre del dia Presentació de l’estat actual del procés dels Pressupostos Participatius. Valoració, precs i preguntes 1 Principals idees Inicia la sessió en Gerard Lillo. Recorda que abans de la reunió s’ha enviat l'última versió de la normativa del procés del decret d'alcaldia que regulava el procés, que s’ha adaptat tant per motius de la pandèmia com per l’anul·lació del reglament de participació per part del Tribunal Superior de Justícia. En la fase anterior de validació tècnica, es va obrir un període d'aclariments durant una setmana a principis de març. De les 1980 valoracions que s’havien fet es van rebre 42 peticions d’aclariments. Es van rebre segones peticions d'aclariments de dos projectes, un del districte de les Corts i un altre en el districte de Sarrià- Sant Gervasi. La presentació reflecteix una síntesi dels resultats de la fase de suports. Concretament dels 820.000 projectes se n’han seleccionat 204, actualment 58 barris dels 73 de la ciutat tenen projectes prioritzant i per tant continuen endavant amb el procés participatiu. Es van fer 47.833 suports i des de l'inici del procés participatiu, que va ser el febrer del 2020, s'han donat d'alta 44.000 persones usuàries al Decidim. Pel que fa als projectes seleccionats per categoria, el més rellevant és que una quarta part dels projectes corresponen a projectes vinculats a centres educatius i entorns escolars. Els següents projectes amb més impacte són els que estan vinculats a espai públic, dels que tenim 36 projectes de pacificació o remodelació de carrers i 21 de mobilitat i xarxa ciclista i per últim amb un 11% tenim els projectes d'espais verds i horts urbans. Respecte al nombre de suports per districte, la realitat és diversa. Sants- Montjuïc és el districte amb més suport, amb 10.000, després l'Eixample amb 8.200 i en tercer lloc el districte de Sant Martí amb 7.800. Si sumem surten aquest 47.833. A la cua estan les Corts, Nou Barris i Sarrià Sant Gervasi. Una altra dada rellevant és la de l'import mitjà dels projectes seleccionats. En el general de la ciutat són uns 665.432 €. Aquí destaca també Sants-Montjuïc que és el que té per import mitjà més elevat, amb 1.100.000 €, perquè s'han seleccionat molts projectes d'import elevat, sobretot d'espais públics, pacificacions de carrers i millores de grans parcs com és l'Espanya Industrial. Després les Corts i Sant Andreu són els districtes amb l'import més baix. Si recordeu, temin 30 milions d'Euros per dur a terme tots els projectes. El pressupost d’aquests projectes suma 122 milions, així que és evident que no es poden fer tots i per això es fa necessària la fase de votació. Aquí Sants-Montjuïc també és el districte amb més volum 2 econòmic dels projectes seleccionats, amb 20 milions d'Euros, seguit d'Horta-Guinardó, Nou Barris i l'Eixample. A la cua està Sant Andreu. Aquestes dades són la foto actual, ara entrem en la fase de concreció i una de les coses que haurem de determinar serà els imports econòmics. Com es veu, de 73 barris tenim projectes en 58. Havíem incorporat a la normativa, també en part a proposta vostra, intentar un equilibri territorial per garantir que en un determinat nombre de barris de cada districte hi hagués projectes. Això afortunadament, no ha fet falta aplicar-lo excepte en un districte, perquè de forma natural els suports de la ciutadania han fet que es complís. Excepte en Sants- Montjuïc, que només cobríem cinc barris i hem hagut d'alterar l'ordre natural dels suports i fer entrar un projecte amb menys suports per poder complir amb aquest criteri. Això seria el resum de la fase que vam acabar el dia 5 d'abril, i ara explicarem el que hem fet i com seguirem en les setmanes vinents. Estem tot just en la fase de concreció dels projectes, i demà comencem les reunions de la ciutadania amb els serveis municipals responsables de cada projecte per poder concretar-los. Per tant, per acabar de tancar l'abast del projecte i sobretot el pressupost, perquè això són les coses que han de quedar més clares de cara a quan els projectes van a votació. Al final la següent fase és la votació que es preveu entre el 10 i el 20 de juny. Per acabar, uns apunts de la fase de concreció. Estem convocant a les persones promotores de cadascun dels projectes, més aquelles que vulguin convidar, i en algun cas, alguna entitat en funció del que considerin necessari els serveis municipals per acabar de concretar els projectes. Són reunions d'una hora o hora i mitja aproximadament, on es presenta en quin moment del procés ens trobem per a situar a tothom. Després, hi ha una part de concreció del projecte amb els serveis municipals. També hi ha un component pedagògic en el fet que puguem tenir un contrast d'opinions entre la ciutadania i els diferents equips multidisciplinaris de professionals municipals. Destacar que només assisteix el personal del districte a la reunió, sinó que segons el cas, també es convida al referent de ciutat (mobilitat, parcs i jardins, consorci d’educació, institut d’esports, serveis municipals, etc.) Finalitzada aquesta fase, que hauria de durar uns 20 minuts però que es pot allargar, sobretot en els projectes més complexos, hi ha una part de redactat final, que és el que després passarem a comunicació. La redacció dels projectes segueix en tots el mateix format. Aquí, per respectar els tempos associatius i perquè les entitats o persones promotores puguin tenir uns dies per acabar de validar el text, els hi deixarem fins a cinc dies hàbils. Això serà possible amb les reunions de les primeres setmanes, 3 però els últims dies aquest temps es pot reduir per falta de temps. El 7 de maig finalitzem aquestes reunions de concreció. Els textos finals seran distribuïts a diferents suports comunicatius, com a exposicions amb plafons que col·locarem a tots els districtes. A cadascuna de les ubicacions dels 200 projectes s'ubicarà un tòtem informatiu explicant que allà es desenvoluparà un projecte, i tota la informació es trobarà més detallada al Decidim.Barcelona juntament amb una petita galeria fotogràfica. A partir de l'1 de juny aquests tòtems estaran al carrer i les exposicions estaran muntades o a punt de muntar. Les exposicions estaran operatives fins al final de la votació, que serà el 20 de juny. Les votacions seran del 10 al 20 de juny. Podrà votar tota persona major de catorze anys empadronada a la ciutat. Com diu la normativa, es podrà votar a un màxim de dos districtes: el d'empadronament i l'altre a escollir. La votació funciona com una cistella de la compra, és a dir, tu podràs veure els 20 projectes del districte i seleccionar els projectes que vulguis fins a arribar al límit del pressupost d’aquell districte. Les votacions seran independents entre districtes i només veuràs el pressupost i els projectes del districte al qual estiguis votant. Durant els últims dies de la votació, en les ubicacions de les exposicions, hi haurà un servei de suport a la votació presencial per a les persones que tinguin dificultats per votar autònomament des de casa o des dels seus dispositius. També es disposaran de punts mòbils que se situaran en places o espais cèntrics on es cregui que la ciutadania es desplaci. Valoració, precs i preguntes Pròsper Puig M'ha semblat entendre que es pot votar a dos projectes de dos districtes diferents, però els dos fins a esgotar la quantitat que hi ha destinada al districte? Resposta Pots votar en un o dos districtes, un ha de ser el d'empadronament i l'altre es pot escollir. El vot d’un districte i un altre és independent. Quan entris a la votació et demanarà seleccionar quin districte vols votar i veuràs tots els projectes d'aquell districte. Has de votar com a mínim a dos projectes d’aquell districte, i com a màxim fins a exhaurir el pressupost (no és imprescindible votar fins a exhaurir-lo). Per tant, pots votar com a mínim dos projectes d'aquell districte i passar al següent, o només votar en un districte. 4 Montse Morera En cas que algun projecte no hagi passat aquesta primera fase, hi ha alguna possibilitat que s’acabi realitzant? Resposta La llista inicial amb els 204 projectes seleccionats va variant. En les primeres sessions de concreció, algunes persones o entitats promotores ens han demanat unir projectes, fusionar-los o retirar-ne un a favor d’un altre. Quan passa això, passem a seleccionar el següent de la llista, per tant, és possible que els projectes que estan en vint-i-un o vint-i-dos o vint-i-tresè lloc d'alguns districtes vagin escalant i passin a estar seleccionats. En el cas de recuperar un d’aquests projectes, es realitzarà la consegüent comunicació, es rectificarà al Decidim i ens posarem en contacte amb les persones promotores per tal de convidar-les a una sessió de concreció. Ho farem per estricte ordre de llista i no aplicarem cap criteri de distribució territorial per no desvirtuar el resultat de la priorització. Eduard Llorens Felicitar per la feina que esteu fent. Només un matís de què comentaves al principi. En el cas de la Sarrianenca, més que una divergència en la valoració del sòl, es tracta que la valoració que s’ha fet de l’immoble és incorrecte. Dèieu que hi havia 42 aclariments i dues insistències. Si realment el nombre de reclamacions és tan baix, s’hauria de treballar com fer-ne el seguiment. Em consta que des de la Sarrianenca es demanava poder fer una reunió virtual i que aquesta reunió no s’ha dut a terme. Ho entendria si hi hagués 3.000 incidències de 1.900 projectes, però estem parlant només de 42 aclariments. Què passaria si es demostra que els arguments que ha donat l’entitat per demanar aquest aclariment són correctes? El procés ja haurà continuat endavant, així com els projectes que si han estat seleccionats. Això posa a les entitats en una situació d’indefensió. A més, amb la suspensió del Comitè d'Empara es perd la possibilitat de poder esmenar, al·legar o intentar equilibrar el greuge. Què teniu pensat si es donen aquests casos? És una situació que ja va passar amb el PAM i ha tornat a passar amb el Pressupost Participatiu, i a les entitats ens és difícil gestionar-ho a escala comunicativa. Nosaltres estem intentant que les persones es creguin la participació ciutadana i el Decidim, però quan els hem aconseguit motivar, no han obtingut resultats. La meitat de la gent que va votar el PAM, ni tan sols ha volgut entrar al Decidim pel Pressupost Participatiu. Ens podríeu donar algunes eines a les entitats en aquest sentit per intentar motivar a la participació? De cara a futures iniciatives de pressupostos, recomanaria que es doni resposta als aclariments el segon o tercer dia, enlloc de l’últim. Un altre aspecte a tenir en compte, és que el cas de la Sarrianenca s’ha detectat perquè hi ha gent amb coneixements tècnics específics, però altres entitats en situació similar potser no tenen coneixements per detectar incidències. Així que parlaria que s’ha detectat un cas, no que sigui un cas aïllat. 5 Resposta Si ens quedem amb el volum d’aclariments que hem tingut, és assumible fer reunions. Així i tot entenem que la majoria de les respostes es poden donar per escrit, i valorar si és necessari fer una reunió en casos concrets. Aquest dijous passat vaig parlar amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi per saber si ja havien pogut convocar la reunió que ens has comentat. Nosaltres creiem que és desitjable fer aquesta reunió i poder contrastar aquest error o discrepància per a clarificar-ho al màxim, motiu pel qual insistirem que aquesta reunió es pugui fer. En referència al cas que ens exposes de la Sarrianenca, és cert que la situació és delicada, perquè tot i que ara podem revisar si hi ha errors o no, el projecte no ha passat a la fase de priorització i el procés ha continuat sense incloure’l. Respecte a la Comissió d’Empara, sí que existeix, tot i que no exactament com la coneixíem ara, però si com un òrgan que vetlla perquè es garanteixi el compliment de les normes de participació i el dret a la participació ciutadana. Així que si ho considereu necessari hi podríeu recórrer. Montse Morera Em consta que la Sarrianenca va fer un escrit a la Comissió d'Empara i que van contestar dient que la Comissió d'Empara ja no estava en funcions. Eduard Llorens Això és correcte, i la resposta que ens van donar va ser la mateixa que es va donar al projecte, sobre la qual nosaltres reclamàvem l’aclariment. Es va remetre la consulta cap a la Sindicatura de Greuges. Resposta No coneixia el cas en concret que exposeu, ho revisaré. En tot cas, en confirmar-se i fer-se ferma la sentència d’anul·lació del reglament de participació de 2017 per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, s'anul·la el reglament del 2017, i també s'anul·la la derogació de les normes del 2002. Per tant, reviuen aquestes normes que ja preveuen una Comissió d'Empara. És veritat que no és una comissió com teníem fins ara, necessitem tornar a muntar- la, però l’òrgan està previst. Reprenent el que parlàvem abans, en cas que algun projecte no hagi passat la priorització o la validació tècnica, no vol dir que el projecte hagi de ser apartat o abandonat per sempre. En casos com pot ser la Sarrianenca, que és un projecte emblemàtic, crec que hem de poder seure i parlar-ne. Respecte al PAM, és un projecte que no ha sortit ni com les entitats ni com l’equip que vam liderar el procés volíem. No ho compararia amb el projecte de pressupost participatiu. És el primer cop que es fa un procés com el del pressupost participatiu, on l'Ajuntament demana a la 6 ciutadania que faci propostes, prioritzi i decideixi quins projectes es faran amb 30 milions d'euros. És un procés que tot i que no és vinculant, perquè no pot ser-ho a escala legal, des de l’Ajuntament s’ha dit que serà vinculant i que es farà el que la ciutadania decideixi. Des de l’Ajuntament només es fa una validació tècnica i de compliment de criteris on es comprova si el projecte és viable, però el focus de la decisió s’ha posat en la ciutadania. És cert que de les 2.000 propostes, tenim un cas en què la validació tècnica que s'ha fet no satisfà o hi ha un possible error. Com que la gent que ha fet la validació tècnica diu que no hi ha error, crec que hem de fer una reunió conjunta i clarificar les coses. Ens comprometem a seguir insistint per poder fer aquesta trobada, a la qual nosaltres voldríem participar. Ho veiem com una excepció a un procés que en general ha funcionat bé, farem el possible per trobar una forma de seguir avançant. Ens hem esforçat perquè les respostes que s’han donat a les peticions d’aclariments fossin les més acurades possibles, personalitzades i que s’explicitessin al màxim els condicionants que feien viable o no el projecte. Es van voler donar totes les respostes a l’hora. Volíem que tothom tingués tota la informació amb l’objectiu que el procés en si tingués una funció pedagògica de la gestió dels recursos limitats que té la ciutat. Es podria incloure en les futures conclusions del grup de treball, perquè es pugui tenir en compte pel proper procés de pressupost participatiu. Per nosaltres és rellevant que aquesta comissió de seguiment detecti aspectes negatius per millorar de cara a futurs processos, juntament amb nosaltres, com a impulsors del projecte i amb els referents de Democràcia Activa a cada districte i amb el sector associatiu. Veiem que en l’àmbit tècnic i polític hi ha coses que hem d’acabar d’ajustar, com pot ser el model de redistribució territorial. La idea de l’existència d’aquesta comissió és que pugui donar retroacció tant del que és positiu com d’allò que no funciona. Acords Convocar a la Comissió de Seguiment de Pressupostos Participatius a partir de juny, a través de la Secretaria del Consell de Ciutat, per explicar la següent fase. Enviar la presentació que s’ha fet durant la sessió. Des de la Regidoria de Participació, s’estudiarà la resposta rebuda per la Sarrianenca sobre l’estat actual de funcionament de la Comissió d’Empara. Incorporar al dictamen com a recomanació per futures iniciatives de pressupostos: o Donar resposta amb més agilitat a les peticions d’aclariment sobre projectes no seleccionats. o Millorar el seguiment de les peticions d’aclariments sobre les respostes donades a la validació tècnica. 7