2011 L’EDUCADOR/A A L’EAIA Ajuntament de Barcelona Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 1. JUSTIFICACIÓ L’octubre de 2004, des de la Direcció General d’Atenció a la infància i Adolescència (DGAIA) es va implantar la figura de l’educador social en l’EAIA, amb la finalitat de realitzar un treball de promoció de les capacitats educatives i d’autonomia personal de les famílies amb què treballa. Aquest professional ampliava el treball que es pot fer des de l’EAIA i des dels SSAP, tot oferint a les famílies un suport educatiu que servís per proposar models educatius i estratègies d’interrelació entre pares i fills, que fossin alternatius a la seva experiència vital. El setembre de 2006, es va implantar aquesta figura als EAIA de Barcelona, contribuint a una qualitat i especialització al treball de tractament amb les famílies i els infants atesos per l’EAIA. Des de llavors la situació ha canviant substancialment: la nova llei d’infància a nivell autonòmic, el nou model de serveis socials bàsics i sobretot, la consolidació i trajectòria de la figura de l’educador social dins dels EAIA. És per aquest motiu que s’ha vist necessari revisar el model i les funcions de l’educador, per tal d’actualitzar-les i ampliar-les en funció amb les necessitats actuals. 2 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 2. EMMARCAMENT DE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA MARC LEGAL La llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA), preveu un marc de coordinació i cooperació interistitucional per atendre i prevenir les situacions de risc social de la població infantil i adolescent en general i dels nens i nenes i els adolescents en particular. El títol V de la llei es centra en la protecció dels infants i adolescents en situació de risc o de desemparament, i concretament en l’article 102 es defineix la situació de risc com aquella “situació en què el desenvolupament i benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que, per la protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar”. Els serveis socials especialitzats d’atenció als infants i als adolescents, atenent a demanda dels Serveis Socials Bàsics, la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) o de la Fiscalia de Menors, han de completar l’estudi d’aquestes situacions de risc, elaborant un compromís socioeducatiu adreçat als progenitors o als titulars de la tutela, per tal de superar el risc que envolta al menor. D’altra banda els EAIA poden proposar la declaració de desemparament del menor, proposant a la DGAIA l’adopció d’una mesura de protecció més adient. Es consideren desemparats els infants o els adolescents “que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar” (article 105 de la LDOIA). En aquests casos, les mesures que cal adoptar per resolució motivada, sempre tenint en compte l’ interès de l’infant o l’adolescent, poden ésser les següents: 1. L’acolliment familiar simple per una persona o una família que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l’infant o l’adolescent. 2. L’acolliment familiar permanent. 3. L’acolliment familiar en unitat convivencial d’acció educativa. 4. L’acolliment en un centre públic o concertat. 5. L’acolliment preadoptiu. 6. Les mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia personal. 7. Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d’acord amb les circumstàncies de l’infant o l’adolescent 3 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 3. FUNCIONAMENT DE L’EAIA I ROL DE L’EDUCADOR La intervenció de l’EAIA amb les famílies s’estructura en dues fases metodològiques: 1. Fase d’estudi: té com a objectiu l’estudi i valoració de la situació de risc per tal d’establir les orientacions i mesures protectores necessàries. 2. Fase de seguiment: té, entre d’altres, l’objectiu de posar en marxa les intervencions de tractament pertinents per la recuperació de les capacitats parentals de la família i de retorn de l’infant si es el cas. L’educador/a social forma part dels EAIA amb una funció especialitzada d’intervenció i actuació educativa. La seva tasca s’inscriu en el context de la intervenció de l’EAIA, amb uns objectius educatius i amb una temporalitat acotada. L’educador/a no intervé directament en el diagnòstic interdisciplinar de l’EAIA ni en la proposta de mesura. L’educador/a intervé en la fase de seguiment i tractament, emmarcant la seva actuació en el tractament socioeducatiu. D’aquesta manera intervé i participa en la elaboració conjunta amb l’EAIA del disseny del Pla de Treball i/o compromís socioeducatiu1, específicament pel que fa als objectius socioeducatius generals. D’aquesta manera, en tots els casos la primera fase d’estudi estarà finalitzada i hi haurà: un diagnòstic i valoració interdisciplinar amb hipòtesis de treball de recuperabilitat de la família i Pla de treball general per aquella família. L’educador no serà el referent dels casos. Els criteris que ha de complir un cas per plantejar intervenció educativa són: 1. Que el cas estigui en fase de seguiment. Per tant que s’hagi finalitzat l’estudi i s’hagi fet la proposta administrativa. 2. Que hi hagi hipòtesi d’intervenció educativa amb objectius possibles. 3. Que estigui fet o en procés d’elaboració el Pla de treball o compromís socioeducatiu. 4. Que s’hagi explorat a la família sobre la possible acceptació d’un educador/a. 1 Pacte entre l’EAIA i la familia amb la finalitat d’afavorir i garantir un adequat desenvolupament (físic, cognitiu, emocional i social) dels nens/es dins del nucli familiar. 4 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 4. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA A L’EAIA La intervenció educativa es realitza en tres nivells diferenciats: l’atenció individual i familiar, l’atenció grupal i l’acció comunitària. Les funcions de l’educador de l’EAIA són:  Respecte a l’atenció individual i familiar:  Intervé i participa en la elaboració conjunta amb l’EAIA del disseny del Pla de Treball i/o compromís socioeducatiu.  Planifica, revisa i avalua els casos amb intervenció de l’educador, juntament amb el referent.  Participa en entrevistes amb el referent i coreferent del cas en què sigui necessari  Intervé directament amb les famílies amb què treballa  Intervé educativament en visites biològiques2  Es coordina amb els serveis que treballin amb les famílies amb què intervé (SSB, escoles, espais de lleure, CSMIJ...), ja sigui amb el referent del cas o sense ell, sempre que ho consideri convenient.  ...  Respecte a l’atenció grupal:  Intervé i participa en la elaboració conjunta amb l’EAIA de la intervenció grupal.  ... 2 La funció educativa de l’educador/a social de l’EAIA en les visites biològiques es centra bàsicament en donar suport, acompanyar i facilitar eines, tant als menors com als seus pares, en la interrelació que mantenen en aquest espai. Aquesta funció educativa va més allà del control de que els adults no donin certs missatges als nens. La intervenció ha de pretendre crear pautes relacionals adequades a aquella situació familiar concreta, amb l’objectiu que la visita biològica esdevingui una experiència positiva pels nens La intervenció educativa es planteja en situacions d’acolliment en família extensa i família aliena, sempre i quan siguin casos en els que l’educador/a hagi estat intervenint i hagi establert un vincle positiu amb una (o les dues) part(s) i es consideri adient continuar exercint la seva funció en aquest espai. 5 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona  Respecte a l’acció comunitària:  Participa en projectes de xarxa juntament amb els altres professionals de l’EAIA  ...  Altres funcions:  Assisteix i participa en els següents espais d’equip: - Reunions d’equip quinzenals generals (distribució de tasques, organització i traspàs d’informació). - Reunions d’equip interdisciplinar d’anàlisi i de revisió de casos amb hipòtesi d’intervenció socioeducativa. - Reunions metodològiques i de criteri que impliquin a la funció educativa. - Supervisió de l’equip.  Assisteix i participa en l’ espai central de coordinació del treball d’educador, amb els objectius de: - Coordinació de la funció i treball de l’educador - Homogeneïtzar les intervencions - Construir el rol de l’educador A. L’ATENCIÓ INDIVIDUAL I FAMILIAR OBJECTE DE L’ATENCIÓ: la família i l’entorn més proper al menor: els pares, la família extensa, l’ infant, l’adolescent, etc... Treballar amb la família vol dir treballar com a mínim amb un adult referent del menor. FINALITAT: realitzar un tractament socioeducatiu3. TIPUS D’INTERVENCIÓ (es poden donar de manera paral·lela): - Habilitats parentals - Autonomia de l’adolescent - Retorn al nucli familiar 3 Tractament que té com a objecte millorar l’àrea relacional familiar, això és, habilitats parentals, comunicació, afectes, models educatius, límits i normes… 6 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona OBJECTIUS EDUCATIUS: - Proposar pautes educatives i de relació als pares o guardadors en funció de les necessitats cognitives, emocionals i socials de infant. - Potenciar i ensenyar habilitats de cura i atenció bàsica: alimentació, higiene, hàbits de salut, de lleure... - Proposar pautes de conducta d’acord amb les necessitats i projectes d’autonomia del subjecte. POBLACIÓ DIANA: famílies amb infants i adolescents en situació d’alt risc social, que tenen dificultats per atendre les necessitats bàsiques de cura i educatives dels seus fills, i que per diverses circumstàncies i factors, sovint per falta de model en la seva pròpia història familiar, no tenen habilitats ni estratègies per desenvolupar les funcions parentals i manifesten una certa necessitat de suport. Està dirigit a famílies amb pronòstic favorable. SITUACIONS EN QUÈ TREBALLA: 1. Amb “expedient de risc”: 1.1. Famílies amb mesura d’Atenció en la pròpia família (fins a l’extinció de la mesura segons l’aplicació de la LDOIA). Dirigit a donar suport i acompanyar a la família en l'assoliment dels objectius educatius prèviament pactats en el Pla de treball. 1.2. Famílies amb menors en situació de risc greu dins del nucli familiar. Dirigit a promoure processos d’aprenentatge i canvis favorables en l’assoliment de capacitats i parentals; i a assegurar un suport i acompanyament segons les necessitats familiars prèviament detectades. D’acord amb el compromís socioeducatiu de l’EAIA. 2. Amb “expedient de desemparament”: 2.1. Menors en acolliment familiar (simple o permanent): per promoure processos d’aprenentatge i canvis favorables en l’assoliment de capacitats parentals, i per assegurar un suport i acompanyament segons les necessitats familiars prèviament detectades. 2.2. Menors en acolliment en Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) o Intensiva (CREI): - Procés d’internament del menor, amb la finalitat de preparar al nucli familiar i al menor, i de garantir acompanyament i suport professionals durant i després del procés. Requisits: 7 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona o Que hi hagi una relació educativa prèvia amb la família i el menor a l’inici del procés. o Que sigui possible aquest procés. - Procés de desinternament del menor, amb la finalitat de preparar al nucli familiar i al menor alhora que garantir acompanyament i suport professionals durant aquest procés i també després. 2.3. En situacions d’acolliment en família extensa o aliena, o d’acolliment en CRAE o CREI per donar suport, acompanyar i facilitar eines als pares/ mares biològics per realitzar amb millors garanties les trobades familiars establertes (intervenció en visites biològiques) 3. En mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia personal4 (16 a 18 anys): per tal de recolzar i acompanyar al menor per a que es vinculi amb aquestes mesures. 4. Suport posterior a l’emancipació o a la majoria d’edat (18-19 anys), per tal d’acabar de fer de pont entre l’EAIA i el recurs amb el qual vulgui continuar reben suport i acompanyament. EINA BÀSICA DE TREBALL: Relació educativa. CONTEXT D’INTERVENCIÓ: El domicili, encara que també pot ser el carrer o qualsevol espai en que es mogui l’infant o adolescent. En els equips a on hi ha més d’un educador/a, cada educador no es restringirà única i exclusivament la seva feina a una sola zona territorial, sinó que intervindrà en tots aquells casos que necessitin intervenció educativa, en funció del volum de necessitat i característiques particulars del cas. TEMPORALITAT: Serà delimitada en el temps d’acord al compromís socioeducatiu. Es podrà valorar la continuïtat de la intervenció socioeducativa per treballar objectius pendents o iniciar nous objectius educatius quan es consideri oportú i amb l’acceptació de la família iniciant un nou procés. FREQÜÈNCIA DE LA INTERVENCIÓ: - Setmanal: 1 cop a la setmana o més. - Quinzenal: 1 cop cada quinze dies. - Mensual: 1 cop al mes. 4 Mesures que ofereixen un acompanyament en la inserció sociolaboral i d’habitatge per garantir una preparació progressiva per a la independència personal, d’acord amb les necessitats formatives i d’integració social i laboral de cada adolescent. Aquestes mesures es poden acordar, fonamentalment, respecte d’adolescents majors de setze anys, amb llur consentiment, que es trobin amb possibilitats escasses de retorn al nucli familiar d’origen o sense perspectives d’integració en altres nuclis de convivència i que tinguin risc d’exclusió social en assolir la majoria d’edat. 8 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona AVALUACIÓ: Continuada, però hi haurà una revisió i reorientació si s’escau del pla socioeducatiu al menys als 6 mesos. METODOLOGIA: Quan l’EAIA valora que un cas és susceptible d’intervenció educativa, diferenciem 4 etapes que no són estanques: 1. Etapa de preparació: - El cas es proposa a l’educador, formalment, en reunió d’equip. - El referent i coreferent del cas treballen amb la família per preparar l’entrada de l’educador/a. - L’educador/a estudia l’expedient (pla de treball i altra documentació de procés...) - El referent, el coreferent i l’educador preparen de forma conjunta l’enquadrament per a la presentació de l’educador a la família. 2. Etapa de coneixement: - Es realitza la entrevista de presentació de l’educador/a a la Família5. - A partir d’aquesta primera trobada, l’educador farà el coneixement de la família i de l’entorn del menor i inicia un seguit de visites a familiars en diferents situacions (en funció de cada cas) amb l’objectiu de conèixer de forma directa cada situació i d’avaluar el vincle que li és possible establir amb la família i amb cada membre amb qui hagi de treballar. - La temporalitat d’aquesta etapa és variable i de com a mínim d’un mes segons la situació i el context familiar. - L’educador/a elabora i concreta el Pla d’Acció Educativa Familiar (PAEF) temporalitzat, amb objectius individuals per cada un dels membres. - L’educador/a consensua i discuteix el PAEF amb el referent del cas. En aquesta etapa es possible que s’aporti informació que modifiqui el Pla de treball general. 3. Etapa de desenvolupament: - Es realitza una sessió de treball o entrevista devolutiva educativa, en que l’educador/a concreta i pacta què treballarà amb la família: accions concretes, horaris, temps i altres condicions. 5 L’enquadrament d’aquesta entrevista es clau per posicionar l’educador en conjunt d’intervenció de l’EAIA amb la Família. 9 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona Cal que el referent estigui present quan, arrel de la observació al domicili o per causa de canvis en la situació familiar, cal variar molt els objectius plantejats inicialment. - L’educador/a inicia i desenvolupa el treball socieducatiu en base al PAEF. Paral·lelament l’EAIA continua treballant els altres aspectes del Pla de Treball general o del compromís socioeducatiu. - Durant aquesta fase es realitzen coordinacions periòdiques amb el referent del cas, per tal d’avaluar de forma continua l’encaix de la figura educativa en la família i l’evolució del cas - Aproximadament als 6 mesos, de la primera intervenció, i segons quedi establert com a termini dins el compromís socioeducatiu, cal fer una avaluació per revisar a fons la intervenció educativa, i modificar o no el PAEF. 4. Etapa de tancament: - L’educador i el referent del cas, conjuntament, valoren i prenen la decisió de deixar d’intervenir en aquell cas i s’inicia una estratègia de finalització i/o d’acomiadament de l’educador/a d’aquell cas. - Motius de tancament del cas: o Valoració tècnica:  Quan es donen canvis en la situació familiar que no permeten realitzar la intervenció educativa prevista.  Quan, un cop iniciada la fase de coneixement, s’obté informació que permet valorar que la situació no es abordable mitjançant una intervenció educativa i hi ha un canvi d’objectius i/o de proposta tècnica o administrativa. o La família no accepta la intervenció:  Quan la família havia acceptat la intervenció educativa però posteriorment canvia d’opinió, o malgrat verbalitzar que sí accepta la intervenció educativa no s’implica ni facilita aquesta intervenció.  Quan el subjecte principal de la intervenció és un adolescent i no és possible establir cap mena de vincle amb ell. o Assoliment total o parcial d’objectius: Quan s’han assolit tots els objectius educatius plantejats inicialment, o bé només s’han assolit una part d’aquests i es valora que no és possible assolir-ne la resta. 10 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona - Sempre que es pugui es farà una entrevista final de tancament de la intervenció educativa amb la família. - L’educador realitzarà un informe de tancament final a on consti la valoració dels resultats segons PAEF. En el cas que estigui en fase de coneixement farà un informe de tancament amb els següents ítems: data de tancament; motiu; síntesi de les intervencions realitzades; i avaluació de la intervenció i dels resultats. - La durada de l’etapa serà variable en funció de cada cas i dels motius pels qual es tanca el cas. B. L’ATENCIÓ GRUPAL L’atenció grupal és aquella en què, tot i tenir com a referència la família, és realitza conjuntament amb altres famílies i /o subjectes amb situacions i /o problemàtiques similars. OBJECTE D’ATENCIÓ: la família FINALITAT: realitzar un tractament socioeducatiu TIPUS D’INTERVENCIÓ: - Habilitats parentals - Autonomia de l’adolescent - Retorn al nucli familiar OBJECTIUS EDUCATIUS: - Proposar pautes educatives i de relació als pares o guardadors en funció de les necessitats cognitives, emocionals i socials de infant. - Potenciar i ensenyar habilitats de cura i atenció bàsica: alimentació, higiene, hàbits de salut, de lleure... - Proposar pautes de conducta d’acord amb les necessitats i projectes d’autonomia del subjecte. POBLACIÓ DIANA: famílies amb infants i adolescents en situació d’alt risc social, que tenen dificultats per atendre les necessitats bàsiques de cura i educatives dels seus fills, i que per diverses circumstàncies i factors, sovint per falta de model en la seva pròpia història familiar, no tenen habilitats ni estratègies per desenvolupar les funcions parentals i manifesten una certa necessitat de suport. 11 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona Està dirigit a famílies amb pronòstic favorable. SITUACIONS EN QUÈ TREBALLA: definit per cada projecte concret d’intervenció. EINA DE TREBALL: Dinàmiques de grup CONTEXT D’INTERVENCIÓ: es pot realitzar en el marc de treball de l’EAIA de territori, juntament amb algun dels altres perfils professionals de l’equip o a nivell ciutat, agrupant famílies de diversos territoris però amb situacions familiars. TEMPORALITAT: definida per cada projecte concret d’intervenció. FREQÜÈNCIA: definida per cada projecte concret d’intervenció. AVALUACIÓ: definit per cada projecte concret d’intervenció. METODOLOGIA: A concretar Els grups potencials per a treballar serien:  Grups de pares homes.  Grups de pares/mares amb menors (de petita infància 0-3 anys? o per franges d’edat)  Grups d’adolescents i de preadolescents d’EAIA  Grups de pares/mares per treballar habilitats parentals (conjuntament o no amb SSAB)  Grup d’habilitats emocionals amb acollidors amb fills de 2on a 6è de primària (sorgit de treball en xarxa...)  Grup amb familiars acollidors.  Grup de famílies monoparentals (mares soles...)  Grup de mares adolescents  Grups de pares i mares amb adolescents. 12 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona C. L’ATENCIÓ COMUNITARIA Una de les funcions de l’EAIA i és la de col·laborar amb els serveis del territori en la prevenció i detecció de les situacións d’alt risc socials per infants i adolescents del seu sector. L’educador/a, com a membre de l’Equip també podrà participar en projectes de xarxa juntament amb els altres professionals del centre Alguns d’aquests projectes són: - Petita Infància. - Taula d’Infància dels barris. - Circuït de maltractament infantil 13 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 5. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA A L’EAIA DERIVACIO/ENTRADA DEL CAS TRASPÀS/ENTRADA DEL CAS FASE D’ESTUDI I PROPOSTA FASE DE SEGUIMENT I TRACTAMENT ESTUDI VALORACIÓ I ELABORACIÓ DEL PLA DE TREBALL GENERAL QUE DIAGNÓSTIC INCLOU OBJECTIUS EDUCATIUS.(EAIA amb INTERDISCIPLINAR EDUCADOR) (EAIA) Pla de Millora Ref/ ETAPA DE Preparació del cas PREPRACIÓ Presentació del Ed a la família. (Ref i Ed) ETAPA DE CONEIXEMENT Coneixement, observació de la família, per part de l’Educador Elaboració del Pla d’Actuació educativa (Educador) ETAPA DE DESENVOLUPAMENT Família/E ducador Intervencions educatives pel desenvolupament del Pla d’acció educativa amb la família. Seguiment i avaluació (Educador amb Referet/Coreferent) Entrevista final i elaboració ETAPA DE TANCAMENT d’informe de tancament Moments claus d’explicitació i pacte amb la família Etapes de la intervenció del educador/a. 14 Modifica el Pla General Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 6. PLA D’ACCIÓ EDUCATIVA AMB LA FAMILIA - El PAEF es un instrument tècnic útil com eix de treball per l’educador i per l’equip. - El PAEF s’ha d’elaborar en acabar la fase de coneixement. Ha de ser un document de referència per reflexionar abans de començar. Delimitar “que puc fer” i “com”; i acotar les possibilitats d’intervenció en el cas i decidir la metodologia, recursos , eines que poden ser útils. - El disseny del Pla d’actuació Educativa s’ha d’emmarcar en el Pla de treball general i ha de tenir en comte dos eixos bàsics 1. Necessitats , cognitives, biològiques, emocionals i socials de l’infant 2. Característiques i potencialitats de la família com a nucli i de cada un dels seu membres - El Pla d’actuació educativa s’ha de fer per escrit i ha d’incloure al menys - Objectius educatius generals - Subjectes d’atenció educativa (individuals i relacionals) i objectius específics. - Metodologia de treball - Recursos i espais que utilitzarà - Temporalitat de la intervenció. - Indicadors d’avaluació. - Elements a considerar per la realització d’un PAEAF: El PAEF és un instrument tècnic i d’ús propi, i per tant, poden constar el nom dels menors i familiars. És d’ús intern i s’entén que no hi ha cap problema de confidencialitat. Cal que hi consti el nom del referent i coreferent del cas El genograma. Cal que sigui útil per conèixer l’estructura familiar. Sempre que sigui possible s’han de fer servir els que hagin fet el propi equip. Característiques de les famílies i domicilis. Cal registrar breument aspectes concrets, rellevants i útils que ens ajudin a visualitzar i pautar la intervenció educativa 15 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona Els objectius generals han de ser el objectius educatius que figuren en el Pla de Treball de l’EAIA com emmarcament dels objectius específics. Àrees d’Intervenció és útil descriure les àrees, subàrees i elaborar objectius concrets o accions (veure annex) Els objectius específics han de ser definits com a accions realitzables pels destinataris de la intervenció. Aquests han de ser pocs (3 o 4 objectius) concrets, delimitats i temporalitzats Cal plantejar objectius assolibles. Un mateix objectiu pot servir per diferents àrees. Però es valora que és millor concretar cada objectiu dins de cada subàrea perquè sigui més senzill alhora d’avaluar. Previsió temporal es el temps durant el qual es preveure que serà necessari treballar-los o dit d’un altra manera, la fita temporal que un es proposa per valorar que es el que s’ha aconseguit respecte d’aquell objectiu. Serveix per avaluar periòdicament quins aspectes cal corregir. Metodologia de treball que s’utilitzarà fa referència al “com” treballarem els objectius i a les tècniques emprades. Cada objectiu ha de tenir un “com”. Quan més les detallem més fàcil ens serà extreure els indicadors i per tant realitzar l’avaluació. La metodologia, no ha de ser rígida. Cal valorar la utilitat dels instruments que es creen i el·laboren. Aquests ens han de servir per ordenar i després poder avaluar. Per exemple, no és suficient posar com a metodologia “visita a domicili” sinó com realitzarem aquesta visita, “el setting”, ni tampoc “’acompanyament educatiu” que es la eina de treball bàsica de l’educador ; sinó que cal precisar més en el com. La metodologia pot variar segons l’edat dels menors subjectes de la nostra intervenció socioeducativa. Es pot fer ús de diferents metodologies (més relacionals i/o més instrumentals) en funció dels objectius seleccionats i les característiques de les famílies . Tot pot ser adequat mentre estigui clarament definit i sigui útil per treballar. Recursos, estan sempre en relació amb la metodologia, són els instruments seleccionats per la intervenció (jocs, Internet, llibres, setting, relació educativa, ...). El setting s’entén com un enquadrament temporal/espaial de la intervenció (l’hora de dinar, la sortida de l’escola...).També es pot fer referència a recursos externs amb qui es treballi. Indicadors són senyals que han de respondre als objectius. Poden mesurar-se segons el grau, el nombre i/o la qualitat. Hi ha objectius més mesurables que d’altres. Els objectius poden ser mesurables i valorables de forma qualitativa. 16 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona La previsió, referent als indicadors, significa que cal fer un pronòstic del grau o percentatge que creus que s’aconseguirà Fer un pronòstic de favorable o dificultats també pot ajudar. L’educador ha de fer els seus propis informes d’avaluació de la intervenció educativa, que el referent del cas adjuntarà en el seus prpis informes, per tal d’enviar a DGAIA. 17 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 8. REFLEXIONS TÉCNIQUES DEL PROCÉS DE TREBALL DE L’EDUCADOR DELS EAIAS AMB FAMÍLIES  L’educador/a no substitueix les funcions parentals. Es donen estratègies als pares per educar els fills, l’educador no educa als fills. L’encàrrec de l’educador/a és potenciar els adults per tal que puguin posar en pràctica allò transmès pels educadors. No es fan acompanyaments sistemàtics a recursos o altres tipus d’intervencions que tinguin a veure més amb la vessant assistencial que no pas amb l’educativa. Els acompanyaments han de tenir un transfons educatiu i han d’obeir a uns objectius educatius concrets.  L’encaix de l’educador en les famílies. La intervenció de l’educador ha de ser pactada i consensuada amb la família. El control en si mateix no és un objectiu de la feina de l’educador. L’acceptació de l’educador per part de la família de forma voluntària (encara que la família pugui plantejar reserves o tingui interrogants) es necessari per iniciar una relació educativa basada en el vincle, que permeti obtenir canvis educatius familiars. Per aquest motiu es important cuidar específicament: - L’etapa de preparació en que l’EAIA treballa amb la família la necessitat d’incorporar temporalment la figura educativa. Se li ha de plantejar la intervenció de l’educador no com una imposició sinó com una oportunitat que se li ofereix a la família per tal de donar suport a una sèrie de mancances o dificultats educatives que se li senyalen. L’explicitació o no de la intervenció educativa en el Pla de millora anirà en funció de l’estratègia de treball prevista en el Pla de treball professional, tot i que es necessari que la incorporació de l’educador sigui el mes explícit possible. - L’entrevista de presentació de l’educador/a. L’enquadrament d’aquesta presentació contempla tres qüestions clau:  El lloc on es realitza el primer contacte. Preferentment a les dependències de l’EAIA.(Tot que hi ha alguna experiència en que la presentació s’ha fet al mateix domicili, no es creu convenient dons es una invasió excessivament ràpida de l’espai privat).  Qui està present, qui digereix l’entrevista i quina posició te c/u: Referent, correferent , educador i família. Es valorarà la pertinença de que els menors estiguin presents a la presentació amb els adults responsables en funció de el treballat previs realitzat amb la família. La intervenció de l’educador en aquesta presentació ha de ser breu. 18 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona  El missatge a transmetre: Entrada de l’educador en el marc d’alló pactat amb la família i inici de la un període de coneixement a domicili de l’educador i la família per tal de concretar més el que es treballarà.  Sobre l’acceptació de la intervenció per part de les famílies. Es donen situacions aparentment paradòxiques: famílies que accepten molt ràpidament la intervenció educativa però que desprès es fan enrere, i famílies amb una actitud ambivalent però que desprès responen molt bé a aquesta intervenció.  El maneig de la informació producte de la intervenció a domicili La família ha de saber que l’educador forma part de l’EAIA i que tot i que el seu objectiu no es el de inspeccionar i controlar, la informació de qualsevol situació rellevant que conegui l’educador, la traspassarà i compartirà els referents el cas a l’EAIA. Quant l’usuari fa critica als professionals referents del cas, l’educador ha de posar límits i evitar en tot moment aliances educador -usuari.  La intervenció a domicili. El fet que la intervenció es porti a terme al mateix domicili (entorn de la família) ajuda a veure al professional des d’una altra perspectiva (despatx). Aquest fet requereix una flexibilitat que acompanya a la tasca educativa segons la dinàmica de cada família. Cal ser respectuosos amb els costums diferents, ritmes i moments. En general cal ser molt prudent. L’educador/a està en un espai privat de la família i ha de deixar que la família prengui la iniciativa en la manera de treballar el que s’ha convingut. Quant la família ofereix begudes o menjar a l’educador es poden rebutjar però no sempre. En alguns moments es poden acceptar per millorar la vinculació però no oblidant mia que s’està al domicili per treballar i no de visita de cortesia. Cal mantenir un equilibri i una distància emocional òptima.  Varis  Si L’EAIA porta un cas com a “EAIA col·laborador”, l’educador/a pot intervenir si el menor està en el territori.  Dos educadors/es del mateix EAIA poden està treballant amb la mateixa família i en nuclis diferents si es valora adequat com a estratègia d’intervenció.  Es pot treballar si la estratègia o requereix com parella educativa (noi/ noia). 19 Acció Social i Ciutadania Direcció de Serveis d’Acció Social C/ Valencia, 344. 08009 Barcelona 20