2021 MEMÒRIA ÀREA CULTURA EDUCACIÓ CIÈNCIA COMUNITAT Presentació L’any 2020 ha tingut com a clara i radical protagonista la pandèmia de la covid-19, que ha trasbalsat la vida, els projectes i l’ordre establert. Aquesta crisi sanitària ha obligat als poders públics a prendre mesures contínues i ha suposat -i suposa encara en el moment d’escriure aquestes línies, a mitjans del mes de juliol de 2021-, un repte a nivell organitzatiu, programàtic i estratègic. Un context que ha posat de relleu, i d’això cal felicitar-nos, la capacitat de reacció, adaptació i creativitat de l’Ajuntament com a institució i, evidentment, dels seus treballadors i treballadores. Dos dels àmbits de la nostra Àrea –la cultura i la educació- han vist durament colpejades les seves quotidianitats. El suport a la cultura en temps de covid, més enllà de l’acompanyament i escolta permanent al sector, s’ha materialitzat en forma de fons econòmic. L’Ajuntament va ser la primera administració en reaccionar a l’impacte de la pandèmia, només quatre dies després de la declaració de l’estat d’alarma. Ho va fer impulsant un primer paquet de mesures de xoc pensat per mitigar el efectes de la crisi que després es va veure reforçat amb dos paquets més i altres mesures addicionals. Els recursos, en forma de subvencions, beques, suport al sector, van ser reforçats amb les mesures de dotacions tecnològiques i la millora de l’accés als continguts culturals per a tothom. Durant el confinament vam seguir treballant en el Pla de Drets culturals, una iniciativa política que situa aquests drets a l’alçada dels altres drets fonamentals i els fixa com a pilar estratègic de projecció i de futur en la vida democràtica de la ciutat. El Pla, que vincula cultura amb educació, tecnologia, innovació i ciència, inclou 9 mesures de govern i 100 accions específiques per a implementar noves polítiques públiques amb que reconèixer i eixamplar els drets culturals de la ciutadania. El món educatiu ha hagut de fer durant el 2020 un màster en superació de reptes i dificultats per adaptar-se als diferents protocols i mantenir la presencialitat al màxim. L’esforç conjunt de les educadores de les escoles bressol, professorat de música de les nostres escoles i Conservatori cal que sigui ressenyat en aquesta memòria. Les bressol van ser les primeres a obrir, al mes de juny. En aquesta capacitat d’adaptació cal posar en valor l’esforç de les escoles de música per mantenir el treball i el lligam amb els i les alumnes malgrat els períodes de tancament del servei. I a un nivell més tecnològic cal destacar l’adaptació de procediments i sistemes d’informació habitualment presencials com la preinscripció, la matriculació i les entrevistes amb famílies a la nova situació, mantenint el funcionament dels serveis. Aquesta adaptació també s’ha donat en l’àmbit de la participació ciutadana per tal de que fos digital o semi presencial. A nivell de participació veïnal hi hagut resposta 2 a la pandèmia amb un projecte de casals comunitaris tot donant recursos i suport a les entitats i xarxes veïnals. Durant aquesta crisi aquest teixit social i solidari ha creat xarxa de suport mutu als barris i l’Ajuntament ha col·laborat a través de la infraestructura municipal d’equipaments. Al mandat anterior es va iniciar un camí en matèria de política científica que està en fase de consolidació. Al llarg de 2020 s’hi ha seguit treballant en diferents direccions, com ara els premis de recerca científica a reptes urbans a la ciutat. També és rellevant que en el recuperat acord de capitalitat cultural amb l’Estat, que ha de suposar una dotació de 20M€, s’hagi inclòs la ciència. Un reconeixement, sens dubte, a l’actiu científic de la nostra ciutat. La plataforma Decidim ha continuat el seu creixement i superant diferents obstacles s’ha fet una tasca ingent en el desenvolupament dels primers pressupostos participatius de la ciutat, els quals s’han celebrat el 2021. Així mateix s’ha portat endavant l’obertura del nou ateneu d’innovació digital i democràtica al Canòdrom. Tot plegat ens fa constatar que malgrat tota la situació de crisi s’ha seguit desenvolupant processos innovadors en participació i aprofundiment democràtic a Barcelona. Al 2019 va néixer el Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós responent a l’aposta decidida de l’Ajuntament per implantar polítiques des d’una perspectiva intercultural adreçades a la construcció col·lectiva i a generar vincles en una ciutat tan heterogènia, diversa i plural com la nostra. Amb aquest full de ruta vam començar a elaborar el Pla Intercultural de Barcelona 2021-2030, que inclou tot un seguit d’actuacions per assolir canvis estructurals en els serveis i en les polítiques públiques a llarg termini. Però per altra banda, i a més curt termini, s’ha presentat una mesura de govern per a dissenyar els instruments de governança que permetin transformar per dins la institució, fent-la més intercultural i per integrar la perspectiva intercultural d’una forma transversal. És una mesura que va en la mateixa línia que ja es va definir amb la perspectiva de gènere en l’acció de govern. Una de les accions destacades en les que s’està treballant en la mesura de govern és la d’introduir diversitat en la plantilla municipal per tal que sigui una representació més real de la ciutat, a través de la incorporació d’empleats i empleades d’orígens diversos. No puc acabar aquestes línies sense agrair molt sincerament a totes les persones que treballen a l’Ajuntament la capacitat de treball i d’adaptació en un context com el que vivim. Gràcies per la feina professional i pel treball de resiliència i coratge que heu demostrat! Joan Subirats i Humet Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 3 Presentació Presentem la memòria de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’any 2020, un any inevitablement per no oblidar. L’adveniment de la pandèmia mundial sense precedents que ha provocat la covid-19 ens ha dut una època d’una gran complexitat i incertesa. Aquesta inesperada realitat ha alterat profundament la quotidianitat de tothom i, en l’àmbit laboral, i en concret a l’Ajuntament de Barcelona, ha exigit una gran capacitat d’adaptació al canvi i ha posat a prova el compromís i la responsabilitat de cadascuna de les persones de l’equip de treball municipal. M’agradaria, per tant, dedicar aquestes primeres línies d’aquesta presentació a reconèixer la professionalitat del personal de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, que, com la resta de l’Ajuntament, han fet possible, amb el seu esforç, que l’Administració municipal hagi respost al repte majúscul que ha suposat la pandèmia. Entrant ja en matèria, cal destacar que en l’àmbit organitzatiu, aquest any l’estructura de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat ha quedat finalment completada, amb la posada en funcionament de dos nous departaments, el d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós i el de Ciència i Universitats, així com amb l’establiment de les bases del que serà la Direcció d’Educació, que treballarà de manera plenament transversal entre l’Àrea i l’Institut d’Educació de Barcelona i el CEB en primer terme i amb el conjunt de l’organització municipal en segon i de manera integral. Aquesta idea del treball transversal es posa al servei d’un dels principals objectius que com a Àrea ens hem plantejat per a aquest mandat: l’enfortiment del vincle que hi ha entre els àmbits de la cultura, l’educació, la ciència i la comunitat. Tal com posen de manifest els resums d’activitat que componen aquesta memòria, els projectes i programes en els quals les unitats de l’Àrea treballen de manera coordinada són múltiples i diversos. No en va, el fet que els àmbits de la cultura, l’acció comunitària, l’educació o la participació, per esmentar-ne només alguns, pertanyin a la mateixa Àrea, no respon a una simple circumstància organitzativa, sinó que a través del treball transversal adquireix un sentit propi i uns objectius comuns. Un dels senyals d’identitat més inqüestionables de la nostra ciutat, potser el més important, és el seu patrimoni i la seva activitat cultural, de prestigi internacional i amb una gran capacitat d’atracció. En lògica consonància, l’Institut de Cultura de Barcelona és un dels principals elements de l’estructura municipal. El Festival Grec, les festes de la Mercè i de Santa Eulàlia, els festivals literaris, escènics i visuals, els seus equipaments museístics, teatrals i musicals, els espais de creació i centres d’art, el cicle festiu, els 4 equipaments de proximitat, la xarxa de biblioteques, els programes de ciència i innovació, els ensenyaments artístics... l’activitat cultural de la ciutat és inabastable i d’una altíssima qualitat, i com a tal es configura com un dels elements amb més pes dins de l’Àrea. El futur, però, presenta alguns reptes que cal no defugir. En primer terme, la situació derivada de la pandèmia, que ha afectat de manera especialment cruel el sector cultural. En relació amb això, cal seguir avançant en l’assoliment d’un finançament ampli en termes de capitalitat cultural, per poder donar resposta a les necessitats a les quals el sector cultural no pot renunciar. La descentralització de l’activitat cultural cap als barris i cap a la resta d’espais metropolitans, ja iniciada fa uns anys, és un dels eixos fonamentals d’aquest mandat que cal desenvolupar, per arribar, amb nous programes, a més barris, a més espais i a nous públics. L’any 2007, amb la celebració del programa Barcelona Ciència 2007, coordinat per l’Institut de Cultura, es donava el primer impuls a la promoció de la ciència, la investigació científica, la innovació tecnològica i el coneixement. Des d’aleshores, el programa Barcelona Ciència ha centrat les polítiques de l’Ajuntament al voltant de la ciència, enfocades actualment en el suport a la recerca i la innovació i la seva vinculació amb la ciutadania. El Pla Barcelona Ciència 2020-2023, treballat al llarg d’aquest any, recull i impulsa aquest enfocament, que anirà cristal·litzant durant els propers anys amb iniciatives com el projectes de residència a la Casa Muñoz Ramonet, o la col·laboració amb el teixit universitari i els centres de recerca. Pel que fa l’àmbit de l’educació, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona gestiona una xarxa de més de 100 escoles bressol, cinc escoles municipals de música i el Conservatori Municipal, i l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, amb un total de gairebé 12.000 alumnes. L’IMEB disposa d’una llarga experiència en la gestió directa de centres i equipaments educatius: construcció de nous centres, arranjament dels ja existents, millora d’infraestructures, patis, entorns escolars, etcètera. L’objectiu per a aquest mandat és ampliar la xarxa d’escoles bressol i impulsar la xarxa d’espais familiars. La mesura de la petita infància marca el conjunt d’objectius i accions per impulsar fins al 2023. Hem iniciat l’adaptació organitzativa de l’IMEB per donar resposta a aquests objectius. Complementàriament, la nova Direcció d’Educació, amb una clara vocació de treball en xarxa, contribuirà de manera decisiva en la correcció de les desigualtats socials, reforçant la presència de la xarxa pública d’educació allà on més falta fa i ajudant a la millora del sistema educatiu general a través dels diversos programes d’innovació pedagògica i de participació que impulsa i tenint com a institucions de gran abast tant l’IMEB com el CEB en l’abordatge de les polítiques educatives que el municipi vol impulsar. També és important remarcar el potencial que el sistema educatiu pot tenir com a agent articulador de polítiques transversals, gràcies a l’acoblament en l’àmbit educatiu de moltes de les polítiques, estratègies i projectes que impulsen la resta d’unitats de l’Àrea, en especial pel que fa a projectes de renovació pedagògica relacionats amb el sector cultural (però treballant per incorporar-hi també la ciència, la interculturalitat, l’acció comunitària o la participació). L’àmbit de la participació, entesa com aquell àmbit que fa possible que la ciutadania exerceixi un paper actiu en els assumptes públics, a través de mecanismes de decisió directa i de deliberació col·lectiva, va adquirint des de ja fa alguns anys una especial rellevància. Aquest àmbit s’organitza a través de dues direccions complementàries que formen part de la nostra Àrea, la de Democràcia Activa i la d’Innovació Democràtica. La Direcció de Serveis de Democràcia Activa treballa per l’impuls de la descentralització i de la participació ciutadana en les polítiques municipals, a través de diverses 5 fórmules: iniciatives ciutadanes, òrgans de participació sectorials i territorials, processos participatius i consultes ciutadanes, sempre amb una clara inclinació envers el treball col·laboratiu amb els districtes. El punt de partida és molt recent, i el punt d’arribada ni tan sols s’albira. Això vol dir que hi ha un espai enorme per al desenvolupament d’estratègies per a la millora i l’enfortiment de la participació ciutadana. El procés de participació ciutadana tot just acaba d’arrencar i tots plegats, personal municipal i ciutadania, hem començat a assajar en diferents formats la participació. Des d’una òptica territorial es detecta una clara necessitat que els canals de participació actuals, tant els digitals com els presencials, es vagin enriquint amb una participació més variada i heterogènia i amb més i millors mitjans tecnològics; un repte que la direcció té ben present. Lamentablement, però, la crisi actual afecta també els processos participatius endegats a principi de mandat i que caldrà adaptar a la nova realitat. Allò que els ciutadans van treballar en el marc dels pressupostos participatius i en els processos participatius lligats al PAM i als PAD caldrà actualitzar-ho a les noves exigències a les quals l’Ajuntament haurà de fer front els propers anys a causa de la pandèmia. De ben segur que les polítiques de participació poden contribuir a la implicació de la ciutadania en la millora de les condicions i a imaginar com donar resposta als nous reptes. A un nivell més pràctic, també hem iniciat les tasques tècniques per tal de poder tenir un nou Reglament de participació ciutadana, que va ser aprovat inicialment l’octubre del 2017, però suspès per una sentència del TSJC. Les normes reguladores de la participació del 2002 no recullen moltes pràctiques en la participació i, per tant, caldrà actualitzar- les amb un nou reglament que millori i concreti alguns aspectes del reglament del 2017. Serà una bona oportunitat per mirar de fer un reglament útil als programes de participació que s’estan impulsant. La Direcció d’Innovació Democràtica, per la seva banda, funciona com el laboratori que fa possible aquesta participació, a través de la investigació i el desenvolupament de nous models de participació en entorns digitals, a través de solucions tecnològiques i cooperatives. Aplica serveis i metodologies d’R+D+I en assumptes de participació i governança democràtica. Alguns dels seus projectes, com el Laboratori d’Innovació Social, el programa de formació i capacitació en participació digital segura o la plataforma Decidim.org, han transcendit ja l’àmbit local i han esdevingut espais de referència en tot allò que té a veure amb la promoció de la participació ciutadana, evolucionant cap a una nova forma d’entendre la democràcia. La seva principal eina és la plataforma participativa decidim.barcelona, que es configura com la clau de volta entorn de la qual s’organitza tot el sistema de participació ciutadana. Al llarg dels darrers mesos, en els processos participatius lligats als pressupostos participatius i al PAM/PAD, hem vist com el “Decidim” funciona de forma consolidada com a eina de canalització de la participació, i com des de l’inici no ha parat de créixer, assumint nous reptes com el seu ús en grans processos de ciutat, així com l’amplitud d’institucions públiques i socials que el fan servir; el vot electrònic en consultes (com en els recents pressupostos participatius); la participació de menors d’edat; o la seva plena incorporació com a canal articulador en els òrgans de participació. La Direcció de Serveis d’Acció Comunitària també treballa en l’àmbit de l’enfortiment democràtic, però des d’un enfocament al voltant de les persones, els col·lectius, les entitats, els espais i els equipaments de proximitat. Cal tenir present, de manera molt especial, que si definim l’acció comunitària com el conjunt d’accions enfocades a abordar col·lectivament els reptes socials, no hi ha dubte que el nostre futur immediat, fruit de les circumstàncies sanitàries actuals, exigirà molt de l’acció comunitària, per assolir unes millors condicions de vida als barris i una 6 societat més justa i cohesionada. El Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022, que possiblement caldrà adaptar a la nova realitat, ja semblava intuir-ho: “El sentit de l’acció comunitària apunta cap a la construcció d’una relació entre govern i societat que en certa manera cal reconstruir. Tant el govern com la societat han de fer front a problemes complexos que requereixen abordatges compartits: comunitaris.” Aquesta reconstrucció passa per la consolidació, l’enfortiment i la creació de noves xarxes comunitàries; pel disseny de nous projectes sectorials i d’intervenció integral; i per la posada en funcionament de nous sistemes comunitaris de polítiques socials als barris, que seran elements absolutament clau en l’assoliment d’aquests nous i indefugibles objectius d’aconseguir una societat més igualitària, unida i cohesionada. Per acabar, i com una de les polítiques centrals de l’Àrea i de tot l’Ajuntament, l’Àrea s’ocupa de l’àmbit de Ciutat diversa, a través de tres unitats més: el programa BCN Interculturalitat, l’Oficina d’Afers Religiosos i el Consell Municipal del Poble Gitano. L’evolució de la ciutat dels darrers anys cap a una societat intercultural i la nostra vocació inequívoca de societat d’acollida converteixen aquest àmbit no ja en necessari, sinó en indispensable, a les metròpolis del món i, per tant, també a Barcelona. La tasca principal aquest any ha estat impulsar el futur pla d’interculturalitat de la ciutat després dels 10 anys del primer. Un pla, l’actual, que pretén ser eminentment pràctic (el model ja va ser plantejat a l’anterior) i recollir les accions que de manera transversal tota l’organització ha de promoure enfortint la capacitat de resposta cap a aquests col·lectius, reforçant el missatge que la diversitat és riquesa i lluitar contra la discriminació i a favor de l’equitat social. L’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, amb els àmbits competencials que acabem de veure, es configura com el context idoni per a l’articulació de polítiques i estratègies en aquest sentit. Marta Clari i Padrós Gerenta de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 7 Índex Organigrama...............................................................................................................................9 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària.................................................................................11 Direcció de Serveis de Democràcia Activa i Descentralització....................................................31 Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica........................................................................46 Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós...........................................................74 Programa de ciència i universitats..........................................................................................99 Institut Municipal d’Educació de Barcelona........................................................................114 Institut de Cultura de Barcelona..........................................................................................134 Pressupost executat................................................................................................................151 Consorcis i fundacions...........................................................................................................153 Organigrama Organigrama de l’Àrea SECRETARIA DELEGADA DIRECCIÓ DE PLANIFICACIÓ I CONTROL GERENTA ÀREA Natàlia Amorós UNIVERSITATS Margarita Tossas Marta Clari i Padrós ADMINISTRACIÓ Xus Otal C. CAMPUS C. UNIVERSITAT INTERUNIVERSITARI INTERNACIONAL DIRECCIÓ DE RECURSOS DIAGONAL-BESò S MENéNDEZ y PELAyO – COMUNICACIÓ CENTRE ERNEST LLUCH Irene Martínez Palmira Balagué CONTRACTACIÓ JURíDICA Elsa Justes CIèNCIA SECRETARIA TèCNICA Núria Serra FUNDACIÓ FUNDACIÓ PRIVADA FUNDACIÓ PRIVADA PARC DE RECERCA PARC CIENTíFIC CENTRE DE MEDICINA BIOMèDICA DE DE BARCELONA REGENERATIVA BARCELONA DE BARCELONA (PRBB) (CMRB) DEMOCRÀCIA INNOVACIÓ ACCIÓ DEP. ACTIVA DEMOCRÀTICA COMUNITÀRIA INTERCULTURALITAT Manel Punsoda Arnau Monterde Óscar Rebollo I PLURALISME RELIGIÓS Laura P. Sanz INSTITUTS, CONSORCIS I FUNDACIONS CULTURALS (que consoliden) Consorcis i Fundacions NO consoliden, en som membres) ICUB I. MPAL. CONSORCI BIBLIOTEQUES MERCAT DE C. NATURALS / J. AUDITORI F. PICASSO F. MUÑOZ MACBA Mònica Mateos EDUCACIÓ EDUCACIÓ BARCELONA LES FLORS BOTÀNIC RAMONET 11 organismes Robert Brufau Emma Guigon F Baremblit • Normalització L Margarita Tossas Mercè Massa Ramon Bosch Àngels Margarit Anna Omedes Isabel Balliu Maria Vilasó Anna Ferrer J M. Carreté • Palau Música Feliu Batlló Laia Collado • Liceu • MNAC • F. Tàpies • F. Miró • F.Brossa FUNDACIÓ BCN FUNDACIÓ FUNDACIÓ • Teatre Lliure CULTURA FORMACIÓ BONANOVA • M. Marítim PROFESSIONAL • F. Ramon Llull • Rehabilitació 10 Teatre Direcció de Serveis d’Acció Comunitària 11 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Introducció Entenem per acció comunitària una acció (normalment, un projecte) que busca trobar respostes col·lectives (enfront de respostes individualitzades) als reptes socials de la inclusió, la millora de les condicions de vida i l’empoderament de la ciutadania, tant a escala individual com associativa. Duen a terme projectes comunitaris tant les associacions com els equipaments i els serveis de proximitat: dels casals de barri als centres de serveis socials, passant per escoles i biblioteques, centres cívics, centres de salut i molts altres. La Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (DSAC) té una missió triple: a) Construir una política pública municipal d’acció comunitària (AC) i dotar el conjunt de les actuacions municipals que portin l’etiqueta “comunitària” d’un marc comú que els faciliti un desplegament coherent d’acord amb aquest marc, així com els suports o els acompanyaments que calgui. b) Col·laborar amb la resta d’àrees i sectors per desenvolupar l’AC a la ciutat, en projectes concrets que s’impulsen des de la resta de l’organització i tenen un fort component comunitari. c) Desplegar encàrrecs propis específics, que tenen a veure amb una estratègia de desenvolupament de l’AC a través de tres eixos centrals: • els equipaments de proximitat com a motors de l’AC, • l’enfortiment de projectes associatius, i • la dimensió comunitària dels serveis de la política social. Context La situació de pandèmia derivada de la covid-19 ha condicionat totalment les nostres vides des del mes de març del 2020; també el funcionament ordinari, els projectes i les activitats dutes a terme per la DSAC. Alguns projectes que estaven planificats a finals del 2019 no s’han pogut executar i algunes de les activitats més significatives de la direcció s’han hagut de suspendre: així, per exemple, no s’ha pogut celebrar la festa de l’Associa’t a la plaça de Catalunya per la Mercè, mentre que el projecte energies comunitàries ha vist molt minvada la seva activitat. Pel que fa a l’organització, el teletreball ha permès al conjunt de professionals de la DSAC mantenir en funcionament els serveis bàsics que formen el departament: servei i presència. És especialment rellevant la feina que, al llarg de l’any, s’ha estat duent a terme per tal d’activar nous projectes que, tot i les dificultats, ens mostren una capacitat significativa de resposta comunitària als reptes de la pandèmia. Alguns exemples són l’oficina de voluntariat que va organitzar el primer voluntariat municipal i, de manera singular, el projecte de casals comunitaris per donar suport a les xarxes comunitàries de solidaritat sorgides durant el primer confinament, que ha servit per redescobrir el potencial comunitari dels equipaments de la ciutat, el compromís dels seus equips gestors i tècnics, i la voluntat ciutadana de fer comunitat i construir solidaritat. Casals comunitaris i covid-19 El teixit social i comunitari ha estat clau per fer front a la crisi causada per la covid-19. Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició d’aquestes xarxes veïnals un total de 25 casals de barri i altres equipaments de proximitat que han funcionat com a casals 12 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA comunitaris i punts logístics  amb material d’autoprotecció, espais físics de reunions, punts de connexió a internet, equipament informàtic i espai d’emmagatzematge, entre d’altres, amb l’objectiu d’enfortir el teixit associatiu i construir una infraestructura social que perduri més enllà de la crisi causada per la pandèmia. A més del suport material, els equipaments han mantingut una relació directa i continuada amb els serveis socials municipals i els han facilitat suport organitzatiu i econòmic. Casal de Barri del Raval Centre Cultural La Violeta Casal de Barri Pou de la Figuera Casal de Barri Mas Guinardó ABA Barceloneta Centre Cívic Carmel Casal de Barri Espai 210 Casal de Barri Can Travi Espai Calàbria 66 Casal de Barri Ton i Guida Casal de Joves Queix Casal de Barri Torre Baró Casal de Barri La Vinya La Lleialtat Santsenca Centre Cívic Can Basté Centre Cívic El Sortidor Casal de Barri Torre de la Sagrera Centre Cívic Josep M. Trias i Peitx Centre Cívic Trinitat Vella Casal de Barri Can Rectoret Casal de Barri del Besòs Centre Cívic Casa Orlandai Espai Via Trajana Centre Cívic El Coll - La Bruguera Casal de Barri Espai Antoni Miró Peris La gestió d’aquesta nova funció dels equipaments de proximitat ha estat possible gràcies a la creació d’una secretaria tècnica. Les tasques principals que ha dut a terme han estat la preparació del material per a les tècniques territorials i la preparació d’informes per a la direcció de cada districte, per a l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat i per a la taula de seguiment polític. La secretaria tècnica també ha assumit el seguiment i la gestió de les bases de dades de les xarxes solidàries de suport i la preparació de la formació metodològica per a les tècniques territorials i les gestores dels equipaments. La gestió ordinària d’aquestes activitats s’ha fet a través de dues trobades setmanals entre els mesos de setembre i desembre del 2020. Les tècniques d’Acció Comunitària han reforçat la seva presència al territori per tal de garantir una presència constant als barris, han donat prioritat a la posada en marxa i l’articulació dels casals comunitaris i han fet acompanyament als gestors dels equipaments, a les tècniques dels Districtes i a la resta d’agents del territori: serveis de salut, serveis per a la gent gran, entitats, voluntariat no organitzat, etcètera. Entre els mesos de setembre i desembre s’han anat celebrant trobades setmanals per fer el seguiment de l’evolució del projecte i compartir els reptes metodològics. Durant aquest període, els 25 casals comunitaris han engegat una gran diversitat de projectes, que es poden agrupar en els blocs temàtics següents: a) Bretxa digital: la pandèmia ha posat en evidència la bretxa digital que hi ha als barris; per això, la gran majoria de casals comunitaris han creat projectes per pal·liar aquesta necessitat. Els projectes s’han orientat cap al suport en la tramitació de prestacions amb les administracions; el suport a la gent gran en relació amb els programes electrònics dels CAP; la recuperació i la reparació de dispositius informàtics per deixar-los en préstec; les formacions en alfabetització digital; l’ampliació d’antenes de wifi per garantir internet a l’espai públic, etcètera. 13 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA b) Cura de les persones: també s’han treballat diversos projectes per trencar l’aïllament i la soledat no volguda, a través de la vinculació de la gent gran als projectes Radars i Vincles, així com a projectes al voltant de la petita infància i dels joves. Igualment, s’han promogut intercanvis lingüístics i s’ha donat suport a persones migrades. c) Alimentació i productes bàsics: alguns projectes han girat entorn de la millora i l’enriquiment de les cistelles alimentàries amb productes de neteja personal, per a la llar i per a nadons, o bé del repartiment de mascaretes. En altres casos, s’ha impulsat la creació d’horts comunitaris per poder abastir les cistelles. d) Condicions de vida: un altre grup de projectes són els que s’han posat en funcionament per a la millora de les condicions de vida de les persones: alguns exemples són les petites reparacions als domicilis, les visites i l’acompanyament a la gent gran, o la recollida i el repartiment de roba d’abrigar per a les famílies més vulnerables. e) Suport emocional: alguns equipaments han generat projectes relacionats amb espais de cures i suport emocional a veïnes, així com activitats adreçades a les persones de les entitats que s’han posat al capdavant de la crisi per ajudar-les. D’altra banda, el projecte de casals comunitaris, a partir de la demanda i la necessitat que n’hi hagués, ha impulsat l’organització d’un programa de formació que ha constat de tres sessions. Les dues primeres van ser d’assessorament i acompanyament a la tramitació de prestacions vinculades a la crisi de la covid-19, i van anar a càrrec de les tècniques del projecte XARSE (Xarxes de Resposta Socioeconòmica, impulsat pel Pla de barris i Barcelona Activa). El públic assistent va ser molt divers: des de tècniques dels equipaments a tècniques de serveis socials i dels plans i processos comunitaris, representants d’entitats, de xarxes de suport mutu i veïns i veïnes a títol individual. Les dues sessions van aplegar conjuntament un total de 245 persones. La darrera càpsula formativa va anar a càrrec de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i es va enfocar cap a la gestió del malestar i la manera de donar suport i de conèixer noves formes de cura col·lectiva. Un altre cop, les 55 persones que hi van participar van ser de tipus molt divers. D’altra banda, i atès que molts casals comunitaris han creat projectes per donar suport a veïnes amb els tràmits i les prestacions de les administracions, la DSAC ha ofert la possibilitat d’organitzar formacions complementàries per aprofundir en certs tràmits o prestacions, que han anat a càrrec de les tècniques mateixes del projecte XARSE. Així mateix, s’ha elaborat un document de preguntes freqüents sobre tràmits i prestacions que ha rebut el suport de les tècniques del XARSE i que s’ha facilitat a tots els casals comunitaris i als centres de serveis socials. Finalment, cal esmentar que, pel que fa a recursos, la inversió municipal per adequar els 25 equipaments ha estat de 365.000 euros: 315.000 euros del pla de xoc social per fer front als efectes de la crisi provocada per la covid-19, i 50.000 euros més aportats per l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat per a despeses de gestió i dinamització del projecte. 14 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Recursos Recursos humans (personal de la DSAC el 31 de desembre de 2020) Departament Dones Homes Total DS d’Acció Comunitària 3 1 4 Departament d’Associacionisme i Iniciativa Ciutadana 5 2 7 Departament de Xarxa d’Equipaments de Proximitat 4 2 6 Total 12 5 17 Recursos econòmics Suport a Pressupost inicial les accions Associacionisme Total comunitàries Capítol 2 308.006,41 € 527.824,21 € 835.830,62 € Capítol 4 1.133.626,10 € 690.605,89 € 1.824.231,99 € 1.441.632,51 € 1.218.430,10 € 2.660.062,61 € Suport a Pressupost executat les accions Associacionisme Total comunitàries Capítol 2 182.266,14 € 119.729,92 € 301.996,06 € Capítol 4 1.154.259,00 € 798.883,00 € 1.953.142,00 € 1.336.525,14 € 918.612,92 € 2.255.138,06 € Activitat L’activitat de la DSAC s’estructura en cinc línies de treball que expliquem a continuació. En cadascuna es defineix l’objectiu, s’anomenen els projectes, les dades que els expliquen i, finalment, se’n fa una valoració (evolució, resultats). Línia 1: enfortiment de l’associacionisme Objectiu: impulsar, planificar i desenvolupar l’estratègia d’enfortiment de l’associacionisme. Aquesta estratègia se centra en tres dispositius fonamentals: la facilitació de suport específic a projectes associatius i d’iniciativa ciutadana, les subvencions a entitats i el seguiment dels projectes, i l’organització d’activitats de visibilització, reconeixement i sinergies de les associacions, en especial l’organització de l’Associa’t. 1.1. Subvencions i convenis: organització de la convocatòria, criteris i avaluació de projectes Els objectius que es persegueixen amb les subvencions ordinàries del Departament d’Associacionisme s’han encaminat a donar suport a l’enfortiment democràtic: impulsar la transparència, la comunicació i els espais de participació i governança, i potenciar el teixit social de les associacions, així com promoure accions de voluntariat. Aquest any 2020, hi ha hagut un canvi respecte a la convocatòria de l’any anterior, en la qual hi havia dues línies de subvencions. Enguany, en la convocatòria ordinària de subvencions de l’Ajuntament, es convoquen projectes en la línia “Enfortiment democràtic i social i transparència de les associacions”. I, d’una altra banda, es convoca la subvenció pluriennal d’acció comunitària per als anys 2020 i 2021 amb l’objectiu d’articular projectes 15 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA d’interès públic o social que tinguin la voluntat d’enfortir i empoderar la comunitat i el territori i donar resposta a necessitats col·lectives que ajudin a millorar les condicions de vida de la comunitat, i en els quals el veïnatge ha d’exercir un paper de primer ordre a l’hora de definir aquestes necessitats i la construcció de solucions que fomentin les relacions socials, de pertinença i de cooperació entre membres d’un determinat espai de convivència. Les dades de la convocatòria general de subvencions del 2020 són les següents: Línia Jb11 Associacionisme Total de projectes presentats 88 Nre. de projectes aprovats 77 D’aquests, aprovats sense pressupost 38 Denegats (per sota de la nota de tall) 4 Inadmesos (no compleixen els requisits) 3 Pressupost demanat 580.427,25 Pressupost atorgat 140.000,00 • Cost total dels projectes presentats: 1.411.193,13 € • Hi ha 81 projectes per sobre de la nota de tall: 95,29% • Les 88 sol·licituds que disposen de pressupost representen el 50,87%. • El percentatge atorgat respecte a l’import sol·licitat varia en funció del projecte, del seu cost i de l’import sol·licitat, però, de mitjana, es mou entre el 60 % i el 70 % de l’import sol·licitat. Pel que fa a la convocatòria de subvencions pluriennal d’acció comunitària per als anys 2020-2021, les dades de l’any 2020 són les següents: Conv. pluriennal de projectes d’AC 2020-2021 Total de projectes presentats 115 Nre. de projectes aprovats 71 D’aquests, aprovats sense pressupost 45 Denegats (per sota de la nota de tall) 36 Inadmesos (no compleixen els requisits) 9 Pressupost demanat 1.562.377,30 Pressupost atorgat 223.100 • Cost total dels projectes presentats: 3.667.560,5 • Hi ha 71 projectes per sobre de la nota de tall: 67% • Les 88 sol·licituds que disposen de pressupost representen el 50,87%. • El percentatge atorgat oscil·la entre el 52% i el 68% de l’import sol·licitat. Continua sent una prioritat de la Direcció identificar projectes singulars i fer-ne el seguiment. En un any com aquest 2020, cal remarcar les dificultats amb les quals s’han topat les associacions per dur a terme els seus projectes tal com els havien plantejat inicialment, a causa dels canvis als quals ha calgut adaptar-se a conseqüència de la covid-19. Tot i que en el moment de la irrupció de la covid-19 es van aturar els procediments i la 16 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA resolució de les dues convocatòries de subvencions, es va poder mantenir el calendari previst amb molt poc marge de variació. En tot moment, però, les entitats han continuat mantenint el contacte amb el personal tècnic per resoldre dubtes i fer propostes de canvis i adaptacions als projectes. En aquest sentit, és important reconèixer la capacitat d’adaptació que han tingut les entitats a l’hora de fer front a un context tan canviant i inesperat, i la seva voluntat de fer noves propostes per continuar duent a terme els seus projectes. Al marge de les convocatòries de subvencions, la DSAC ha continuat donant suport a les entitats d’una manera directa i individualitzada en relació amb la construcció, l’orientació i l’actualització dels seus projectes associatius. Al llarg del 2020, s’han signat convenis amb les entitats següents: • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), un conveni de dos anys, vigent fins al desembre del 2020. • Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), per un any. • Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), per un any. • Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), subvenció extraordinària per als anys 2020 i 2021. • Continuació del seguiment del conveni 2019-2021 amb la Direcció de Democràcia Activa sobre la plataforma Decidim amb deu entitats (Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge; Consell d’Associacions de Barcelona; Asociación de Personas Participantes Ágora; Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS); Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global; Federació d’Ateneus de Catalunya; Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona - VEUS; Associació Barceloneta Alerta, i Escoltes Catalans). S’ha treballat amb les entitats per tal que el projecte presentat a conveni incideixi en el treball comunitari dut a terme per les entitats federades. • Torre Jussana (vegeu l’apartat 1.3). 1.2. Associa’t El projecte Associa’t és un programa de suport a l’associacionisme que va néixer el 2016 amb la voluntat de potenciar l’enfortiment de les associacions, les entitats i els col·lectius a través de la comunicació. El projecte ha anat ampliant la perspectiva i sumant actors i objectius, i s’ha consolidat com un projecte integrat per diverses línies d’actuació. L’objectiu general és enfortir l’acció comunitària des de l’associacionisme incorporant- hi mirades, reforçant les sinergies i consolidant espais de governança entre el teixit associatiu i l’Ajuntament. L’Associa’t del 2020 s’ha articulat al voltant de tres línies d’actuació estratègiques: • a) Associa’t a la Festa La festa Associa’t va néixer l’any 2016, amb quatre objectius molt definits: - Enfortir el teixit associatiu amb espais de visibilitat per a la ciutadania. - Generar espais de trobada entre veïns i veïnes de la ciutat, les entitats i els espais comunitaris que permetin que la ciutadania entengui quins projectes li són més propers i, en el futur, s’hi pugui vincular. - Donar valor a la tasca associativa i, amb això, imprimir confiança i energia entre el teixit associatiu. 17 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA - Construir unes sinergies entre les entitats, a partir del diàleg i les accions conjuntes, que puguin enfortir-les com a teixit comunitari de la ciutat. Aquest any, el programa d’activitats que es duu a terme a la plaça de Catalunya en el marc de les festes de la Mercè s’ha hagut de suspendre tal com se celebrava habitualment, tot i que finalment va ser possible fer algunes activitats alternatives que van permetre mantenir-ne l’esperit en certa manera. L’edició de l’any 2020 havia de ser la cinquena en què la festa de l’Associa’t se celebrava a la plaça de Catalunya i, ja el mes de gener, es va començar a treballar per planificar-la. A principis de març es va celebrar una primera trobada oberta en la qual van participar una quarantena d’entitats i s’hi va treballar de manera conjunta la construcció de sinergies per coorganitzar activitats durant la festa. Malgrat la situació cap a la qual estava derivant la crisi de la covid-19, el mes d’abril es va decidir obrir el període d’inscripcions a la festa, amb l’esperança que el setembre la situació s’hagués normalitzat i es pogués celebrar. Però, atesa l’evolució de la pandèmia i les consegüents restriccions a la celebració d’actes massius, el mes de maig es va decidir tancar les inscripcions i comunicar-ne la suspensió a totes les entitats inscrites. Amb tot, val la pena destacar que, durant el període d’inscripció, les associacions van registrar un total de 117 propostes d’activitat. Tot i que la festa havia estat suspesa, l’equip de l’Associa’t va continuar treballant per trobar alternatives que permetessin visualitzar la feina que duen a terme les associacions de la ciutat. Amb aquesta intenció, el mes de maig es van celebrar algunes trobades virtuals amb entitats per tal de proposar i debatre accions alternatives a la festa. Finalment, es van programar tres accions alternatives: • Ràdio Associa’t: la xarxa de ràdios comunitàries de l’Associa’t va emetre durant quatre dies una programació consistent en actuacions musicals en directe i entrevistes a entitats i col·lectius participants a l’Associa’t. L’activitat es va dur a terme al Pati Llimona durant els dies 24, 25, 26 i 27 de setembre i hi van participar 6 ràdios i 25 entitats. • Presència de les entitats en els actes de la Mercè, de manera descentralitzada i en la seva programació en línia. • Campanya de comunicació: s’ha dut a terme una campanya de comunicació per tal de continuar donant visibilitat a la tasca de les entitats i les associacions de la ciutat. La campanya “Associa’t, et canvia la vida!” s’ha vehiculat principalment a través de la retransmissió d’un espot que pretén reivindicar com associar-se pot transformar i donar valor a les nostres vides. (https://www.youtube.com/ watch?v=ksslUeUSWl0&feature=youtu.be) • b) Enfortiment associatiu: Es tracta d’accions d’enfortiment del treball comunitari per als projectes dels actors de les tres branques de la DSAC (associacionisme, equipaments de proximitat —casals de barri—, i plans i processos de desenvolupament comunitari). • c) Desplegament del model de diàleg comunitari / governança de l’Associa’t: A causa de la situació sanitària, es va haver de repensar el desplegament del model de diàleg comunitari i donar prioritat a altres iniciatives. Tot i això, s’ha anat avançant en la millora de la plataforma En Comunitat Decidim i s’hi han aportat funcionalitats, però també continguts. 18 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA 1.3. Conveni i seguiment de Torre Jussana L’any 2020 ha suposat el tercer any de conveni de gestió associativa de l’equipament, que acaba a mitjan novembre del 2021, i l’últim amb l’orientació que l’equipament ha mantingut fins ara. La voluntat de la Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació i de la Direcció d’Acció Comunitària passa per un canvi en les perspectives de futur de l’equipament i en una nova orientació, amb més autonomia i amb l’assumpció de noves competències, uns canvis plantejats a l’entitat gestora al final del 2020. Aquesta nova etapa de l’equipament es començarà a treballar a partir de l’any 2021. Durant el 2020, s’ha continuat acompanyant el projecte i fent un seguiment del contingut del conveni, que bàsicament s’ha articulat a través de les comissions de seguiment, de les quals s’han fet nou reunions, a banda d’altres sessions de treball. En el seguiment del conveni s’ha incidit en aspectes diversos al llarg de l’any, però la qüestió més rellevant ha estat com contribuir a donar resposta a la nova realitat marcada per la covid-19. En aquest sentit, cal dir que l’equipament ha estat capaç d’adaptar-se ràpidament, en especial durant les primeres setmanes de confinament, que van ser les més crítiques, i ha desplegat diverses iniciatives de suport telemàtic i treball a distància, articulades a través de la web de Torre Jussana. També des d’aquesta plataforma s’han anat incorporant noves propostes de formació per videoconferència, catàlegs d’assessorament i orientació a les entitats en temps de pandèmia i recursos sobre diverses matèries (les eines digitals al servei de la gestió i la governança de les entitats, les cures de les persones associades, la recopilació de la informació de les xarxes comunitàries de solidaritat de tota la ciutat, el suport al voluntariat, etcètera). S’han treballat diversos qüestionaris adreçats a les entitats. També s’ha reflexionat sobre el funcionament del consell de centre i com donar-hi un nou impuls. Un altre aspecte destacat és la incorporació de Torre Jussana al projecte de casals comunitaris, en el qual progressivament ha anat adquirint més protagonisme i implicació (coneixement de les xarxes de suport mutu de la ciutat, assegurances de persones voluntàries, suport formatiu al voluntariat, addenda per facilitar la gestió dels casals comunitaris, etcètera). En el balanç global de l’any, cal destacar que Torre Jussana s’ha adaptat molt positivament a les noves circumstàncies marcades per la pandèmia i que ha arribat a superar les xifres d’atenció de l’any anterior i, el més important, ha continuat sent un referent imprescindible per a l’associacionisme en donar resposta a les necessitats d’orientació i suport de les entitats en la nova i incerta realitat que hem viscut al llarg de bona part de l’any. 1.4. Coordinació o feina conjunta amb àrees i àmbits sobre suport a entitats S’ha donat continuïtat al treball conjunt amb diverses àrees de l’Ajuntament (Pla de barris, Departament de Joventut, Direcció d’Innovació Democràtica, entre d’altres) en la definició dels programes de suport a les entitats de cada àrea o bé de coordinació amb aquestes àrees per a diversos projectes relacionats amb entitats, tant per donar-hi suport i enfortir-los com per treballar sobre l’acció comunitària. També s’ha ofert assessorament sobre l’àmbit de l’associacionisme i l’acció comunitària, la definició de criteris en els àmbits d’intervenció o els processos (convocatòries, premis, accions, etcètera). S’ha seguit una línia de continuïtat en la construcció dels espais i els processos de treball iniciats i s’ha arribat a consolidar algun d’aquests espais: 19 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA • Pla de barris: el Pla té una línia de treball d’empoderament de les entitats dels barris per enfortir-les i reforçar-ne la xarxa comunitària, és a dir, suposa un suport i un acompanyament per a les entitats dels barris a fi que, a través d’un seguiment, puguin desenvolupar eines que els permetin millorar el funcionament i la seva incidència al territori. La col·laboració es va iniciar l’any 2017 entre Foment de Ciutat, Torre Jussana i el Departament d’Associacionisme i, al llarg de l’any 2020, s’ha continuat acompanyant el programa d’enfortiment d’entitats del Pla de barris en la definició de nous objectius, diagnosis de les noves entitats derivades dels nous territoris del Pla de barris, activitats segons les demandes o necessitats detectades, enxarxament d’entitats, etcètera. • Àmbit de joventut: al llarg de l’any 2020, s’ha continuat treballant en aquest àmbit, a partir de l’entrada de la DSAC en el conveni amb el Consell de la Joventut de Barcelona, per tal de subvencionar les activitats adreçades al jovent en l’àmbit de la participació i l’acció comunitària. També s’ha treballat per incorporar al projecte la perspectiva comunitària i iniciar un procés per assumir pràctiques d’acció comunitària en el treball amb joves i territoris. El balanç que se’n fa és molt satisfactori i es considera oportú continuar treballant en aquesta línia de col·laboració. D’altra banda, també s’han fet tres sessions de treball conjunt amb el Departament de Joventut, amb l’objectiu de definir indicadors d’acció comunitària en els informes d’accions de les entitats juvenils del territori. • Plataforma Decidim: durant aquest any, el treball conjunt que es va iniciar l’any 2019 amb el Departament d’Innovació Democràtica per impulsar la implantació de la plataforma Decidim entre els agents socials sense ànim de lucre de la ciutat, ha estat marcat per les limitacions imposades per la pandèmia de la covid-19. Per aquesta raó, al llarg de l’any, l’activitat que s’ha pogut dur a terme en aquesta línia d’actuació ha consistit en un assessorament individualitzat a totes les entitats acollides al conveni que ha permès una millora en el domini i l’ús del Decidim d’una bona part de les entitats signants (més de la meitat, una quantitat que, ateses les circumstàncies i les dificultats que han experimentat les associacions, es considera positiva). Per tant, el balanç també és positiu, perquè, d’una banda, ha servit per fer créixer l’empoderament de les associacions que utilitzen aquesta eina i, de l’altra, la situació viscuda durant l’any ha permès posar de manifest la necessitat d’estendre les eines digitals entre el moviment associatiu per protegir-lo i enfortir-lo, alhora que aprofundeix en models de governança més democràtics i participatius. • En Comunitat Decidim: al llarg de l’any, a la DSAC s’ha començat a desenvolupar l’espai En Comunitat Decidim, en el marc de la plataforma Decidim. Aquest espai ha de facilitar el treball tècnic en els processos interns i de governança dels projectes (Associa’t, casals comunitaris, plans i processos de desenvolupament comunitari, etcètera). • Oficina de gestió del Programa de patrimoni ciutadà: la creació d’aquesta oficina s’ha originat en una addenda al conveni de gestió de Torre Jussana i té l’objectiu de desplegar el Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitaris, que pretén establir la definició d’uns criteris comuns que donin coherència i transparència a les actuacions municipals en relació amb l’ús i la gestió del patrimoni públic amb participació ciutadana. • La DSAC ha participat en el disseny i la creació d’aquesta oficina i en la construcció de l’espai i posteriorment s’hi ha incorporat com a membre de la Taula de Patrimoni Ciutadà. • Barcelona Activa: una de les línies de treball que preveu el Pla d’impuls de l’economia social i solidària és l’execució d’accions per a l’impuls i l’enfortiment de la innovació 20 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA socioeconòmica dels districtes de Barcelona, concretament, per a l’enfortiment d’iniciatives d’economia social i solidària a través d’accions d’acompanyament i formació que en potenciïn la sostenibilitat econòmica. Al llarg d’aquest any, malgrat que s’ha mantingut l’acord de treball conjunt, la situació de crisi només ha permès celebrar dues trobades, que han servit per actualitzar les línies de treball sobre suport a entitats que gestionen serveis i equipaments municipals i altres espais, i la detecció d’altres necessitats. • Departament de Transversalitat de Gènere: la DSAC ha participat en diverses sessions de la taula de treball de la Mesura de govern sobre disseny i gestió d’equipaments municipals i perspectiva de gènere, promoguda per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. Línia 2: observatori de la realitat comunitària i associativa Objectiu: organitzar i impulsar l’estratègia de generació i difusió de coneixement entorn de la realitat comunitària i associativa, així com de les polítiques, els projectes i les propostes d’intervenció. 2.1. Fitxer d’entitats i mapa d’accions comunitàries Una de les fites principals assolides aquest any ha estat la formalització del contracte de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) per al desenvolupament del Nou Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (NFGEC), adjudicat a l’empresa Intelligenia. Per tal de continuar amb la dimensió col·lectiva de construcció de l’eina de l’NFGEC, s’han organitzat diverses trobades amb els departaments municipals amb l’objectiu de treballar conjuntament les necessitats i les propostes tècniques de cara a optimitzar l’ús de la informació disponible al Fitxer. Aquestes trobades formen part de l’estratègia de la DSAC perquè el Fitxer sigui l’eina que centralitzi les dades de les entitats de la ciutat i que s’incorpori a la tasca habitual de la plantilla municipal de manera transversal. Un aspecte que cal destacar és la incorporació de múltiples eines de treball en format digital a fi de donar resposta a la tasca diària en el projecte de l’NFGEC, ja prevista inicialment per al treball a distància amb l’equip desenvolupador, però que ha pres molta més rellevància atesa la situació de pandèmia. Això ha suposat una adaptació i una immersió totals en el treball telemàtic, amb una capacitat de resposta molt àgil per part de tots els equips que integren el projecte. Des d’una altra òptica, també s’ha treballat amb el Departament d’Arxiu i Gestió Documental per arxivar la informació facilitada per les entitats d’acord amb els criteris d’arxivística en l’administració electrònica. En paral·lel, s’ha continuat treballant en el Mapa d’entitats, una eina associada al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes que permet tenir a l’abast les dades objecte d’estudi del món associatiu. Aquesta tasca s’ha aconseguit dur a terme gràcies a l’alimentació contínua de dades per part de l’equip de la DSAC, amb la col·laboració d’altres àrees de l’Ajuntament. Per donar a conèixer l’aplicació digital, es continua utilitzant el dispositiu mòbil del mapa interactiu, que l’equip tècnic de Torre Jussana dinamitza en la seva agenda associativa de la ciutat. 21 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA 2.2. Estudi i coneixement de la realitat comunitària i associativa de la ciutat Aquest any s’ha acabat i publicat l’estudi “Participació i informalitat en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona: tendències i reflexions”, elaborat pel col·laborador de la DSAC David Palomera. A més de la publicació en la pàgina web d’Acció Comunitària, l’any 2021 estan previstes la seva presentació i un seguit d’activitats comunicatives per difondre l’estudi i debatre’l en diversos grups de treball, tant a escala interna per part dels equips municipals com amb els actors del sector associatiu de la ciutat. 2.3. Formacions i jornades Energies Comunitàries és un projecte impulsat per la DSAC que pretén donar a conèixer, reconèixer i enfortir la gran diversitat de projectes i agents comunitaris que volen fer de Barcelona una ciutat més justa i democràtica. Durant l’any 2020, s’havia previst incloure-hi, com a eix de treball, el territori de la zona 3D: Vilapicina i la Torre Llobeta, el Congrés i els Indians, i el Guinardó. Es van iniciar contactes amb les taules comunitàries dels barris, que es van haver d’aturar per culpa del confinament a partir del mes de març (tan sols va continuar la presència a les taules del Congrés i els Indians). S’ha mantingut la presència a les taules del Congrés i els Indians que, de manera puntual, han seguit funcionant, sobretot durant la tardor: s’han fet tres trobades amb tots els agents del barri i s’ha creat un grup motor per a l’impuls de les accions comunitàries acordades. Durant tota la primera fase del confinament, es va treballar amb la Xarxa de Dones Cosidores per elaborar unes mascaretes que es van posar a disposició dels centres de salut del districte de Nou Barris. Es van elaborar i distribuir més de 12.000 mascaretes. Després de l’estiu, es va redefinir tota l’activitat del projecte Energies Comunitàries i es va iniciar un procés de cerca d’experiències comunitàries durant el confinament, a partir de la realització d’entrevistes digitals a una trentena de serveis, entitats i projectes. D’altra banda, es van començar a reprogramar les activitats i les trobades previstes i es va posar l’accent a dur a terme totes les accions en format digital. Línia 3: els equipaments de proximitat com a motors de l’acció comunitària Objectiu: definir la metodologia i l’estratègia per fer dels equipaments de proximitat espais de vertebració de la comunitat i de reforç de projectes associatius. Constituir i alimentar la xarxa de casals de barri i donar suport tècnic i metodològic específic als casals de barri. 3.1. Xarxa de casals de barri Un dels objectius de la DSAC és dinamitzar i impulsar la xarxa de casals de barri amb el personal tècnic referent dels districtes i les persones gestores dels casals, a través de sessions de treball que, enguany, s’han fet digitalment seguint la metodologia ja aplicada anteriorment: celebració de sessions de caràcter previ amb les tècniques referents dels districtes per preparar les sessions posteriors amb els casals. Abans del confinament, durant el primer trimestre del 2020, es van fer visites a tots els casals de barri per copsar-ne les necessitats i les demandes de primera mà. 22 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Posteriorment, s’han dut a terme tres reunions preparatòries amb els districtes per coordinar les sessions amb els 37 casals. En aquestes sessions s’han tractat els temes següents: • Seguiment de les activitats dels casals durant el confinament. • Treball per a la reobertura dels equipaments a partir del mes de juny i en les diferents fases segons les normatives del Procicat. • Planificació del curs 2020-2021 i seguiment de la situació actual. El mes de maig, la Gerència Municipal va impulsar la creació d’un grup de treball coordinat per la gerent del Districte de Sants-Montjuïc, que tenia l’encàrrec de treballar en la reobertura dels equipaments i en les adaptacions dels criteris proposats per gestionar la pandèmia, i les activitats i les accions que calia fer en els equipaments públics. Així mateix, s’ha creat un grup de treball sobre les activitats digitals comunitàries i les experiències que cal tenir en compte per compartir amb tots els casals de la xarxa. Durant tot el confinament, s’ha mantingut el contacte amb tots els casals de barri de la xarxa per oferir-los suport i acompanyament en la gestió dels temes plantejats. Finalment, cal remarcar el fet que, l’any 2020, s’han construït dos nous casals de barri: Can Carol, a la zona de Vallcarca, i el Casal de Barri del Carmel, al carrer del Llobregós; tots dos es posaran en funcionament al llarg de l’any que ve. 3.2. Indicadors La priorització i la modificació de les activitats i els projectes impulsats pels casals de barri ha obligat a aturar provisionalment, durant aquest any, la recollida d’indicadors duta a terme els anys anteriors amb la finalitat d’avaluar el compliment de la missió que tenen encomanada els casals de barri. 3.3. Eines per analitzar la dimensió comunitària dels equipaments. Seguiment de l’anàlisi de casos Enguany s’ha continuat treballant en la posada en funcionament d’una eina d’autoanàlisi de la dimensió comunitària per als equipaments de proximitat que, a més, incorpora indicadors qualitatius, quantitatius i d’impressió. Aquest 2020, s’ha reprès la prova pilot d’experimentació de l’eina al barri de la Sagrera amb la participació del casal de barri, el centre cívic i la biblioteca, i s’ha ampliat als altres agents i equipaments del territori que han participat en els casals comunitaris de manera activa. L’objectiu és que l’ús d’aquesta eina ajudi a consolidar projectes comunitaris per treballar conjuntament entre els equipaments i els serveis i que donin resposta solidària a les noves necessitats sorgides. Aquest procés va quedar aturat el mes de març i es va reprendre el mes d’octubre. 3.4. Assessorament i suport als districtes en temes relacionats amb la definició del projecte i la gestió dels casals L’any 2020, el personal tècnic de la DSAC ha celebrat sessions de treball per elaborar el projecte del nou Casal de Barri del Carmel, en què han participat totes les entitats vinculades al nou equipament, per definir el projecte i iniciar l’elaboració del Pla d’usos. 23 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA 3.5. Cuines amb projecte comunitari Aquesta iniciativa nascuda l’any 2019 desenvolupa projectes de cuina amb metodologia comunitària en diversos tipus d’equipaments de proximitat de la ciutat. Aquest any, ha participat en altres espais d’alimentació de la ciutat, com la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada, el projecte Agròpolis per a l’impuls de la política alimentària urbana de Barcelona, o el programa Alimenta per donar suport a l’emergència alimentària fruit de la covid-19. Paral·lelament, s’ha fet un seguiment dels projectes alimentaris participants en el projecte Cuines de l’any 2019 i de la seva adaptació a les noves necessitats i situacions d’enguany. Així mateix, s’ha col·laborat en el projecte Cistelles del Pla de barris. 3.6. Comunicació - Web “Casals de barri”: La pàgina web “Casals de barri” ha continuat consolidant-se d’ençà de la seva creació l’any 2017; la web centralitza tota la informació que generen els casals de barri de Barcelona i és un motor de la dinamització de les activitats que s’hi duen a terme. Aquest any, a causa de la pandèmia, la web ha complert un objectiu més ampli, ja que ha estat una eina molt important per donar a conèixer les noves iniciatives, canals i plataformes que s’han generat i les xarxes de solidaritat que s’han creat als barris de la ciutat. La web ha tingut un volum de 15.516 visites durant l’any 2020, una xifra que suposa un increment superior al 50% respecte a l’any 2019. - Banc de Recursos: Una altra eina comunicativa destacada és la pàgina web del Banc de Recursos, que des de la DSAC s’ha anat actualitzant amb tota mena d’informacions d’interès i que ha tingut una gran utilitat com a eina d’intercomunicació entre els casals durant el període de pandèmia i confinament. El Banc de Recursos intern per als casals de barri és una eina que es va començar a perfilar durant l’any 2018 a través de diverses sessions de treball amb els referents dels casals i el personal tècnic dels districtes, i que s’ha anat consolidant durant aquests darrers anys. Aquest any 2020, el Banc de Recursos ha permès als casals l’intercanvi d’eines, plataformes digitals i noves experiències que han utilitzat per continuar sent propers i funcionant com a punt de referència de les xarxes veïnals, i ha afavorit el desenvolupament de noves vies de relació amb els territoris i les comunitats. - Webs individuals dels casals: Durant tot l’any 2020, s’ha continuat donant suport a les pàgines web que es van crear entre els anys 2018 i 2019, amb l’objectiu de continuar treballant des de la visió de l’acció comunitària i reforçar la creació de xarxa amb els equipaments municipals d’altres titularitats. Durant el període de pandèmia i confinament, els casals han utilitzat les seves pàgines web com a eines de difusió de les noves vies de comunicació amb els veïns i veïnes, i per mantenir les propostes, els serveis i les activitats. 24 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Els casals que han rebut suport per consolidar i dinamitzar les seves pàgines web han estat l’Espai 210 i els casals de barri Congrés-Indians, La Pau, Trinitat Nova, Poblenou, Can Rectoret, La Vinya, Torre Baró, Diagonal Mar, Verdun i Sant Cristòfol. 3.7. Pla d’accessibilitat tecnològica dels casals de barri El 2017, es van iniciar els treballs de diagnosi tecnològica de tots els casals de barri amb l’assessorament de l’IMI, amb l’objectiu de dotar tots els equipaments de la xarxa de servei de wifi per a la ciutadania i per a la gestió pròpia del casal. Aquest estudi tenia la finalitat de fer una avaluació individualitzada de cada casal, fer- ne un inventari actualitzat, identificar-ne les necessitats i els usos actuals, així com les diferències entre casals. Un cop fet l’estudi, al llarg de l’any s’han continuat duent a terme els treballs de redacció del plec de condicions; tot i que les circumstàncies extraordinàries d’aquest any han impedit acabar aquesta redacció, el mes de novembre es va reiniciar el procés per dotar d’accessibilitat digital tots els equipaments de la xarxa. Línia 4: construcció d’un sistema comunitari de polítiques socials (SCPS) als barris Objectiu: acompanyar, facilitar, liderar, quan calgui, i promoure l’activació dels equips, els equipaments i els dispositius de la política social als barris (escola, centre de salut i centre de serveis socials, principalment) com a constructors de comunitat. Aportar estratègia i coneixement i dissenyar projectes amb els equips de professionals d’aquests equipaments. Acompanyar i facilitar la participació d’aquests equipaments en els processos comunitaris que es produeixin als barris. 4.1. Projectes amb els serveis de la política social als barris Com és natural, en aquest any de pandèmia molts dels serveis de política social, com ara els centres de serveis socials, han hagut de fer front a una situació extraordinària i prioritzar l’atenció des de l’emergència. Per aquest motiu, ha calgut reduir alguns dels projectes comunitaris que estava previst dur a terme des d’aquests serveis. No obstant això, un dels projectes que sí que s’han pogut posar en pràctica ha estat la consolidació de la Xarxa d’Oportunitats Zona Nord (XAPÓ) de Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris. La xarxa ja està en funcionament amb els seus espais i projectes, i un dels seus motors és la presència i la participació de les famílies del territori. Des de la DSAC s’ha fet un acompanyament tècnic en la construcció de la xarxa, en la generació de metodologies de treball comunitari i en la gestió de processos de treball amb personal tècnic i ciutadania. 4.2. Projectes transversals amb àrees Durant l’any, s’han celebrat sessions de treball amb les àrees de l’àmbit social per elaborar una proposta sobre acció comunitària conjuntament. Així, per exemple, l’Institut Municipal de Serveis Socials va encarregar a la DSAC el disseny i el desplegament del projecte Comunitàriament, que és una de les línies de treball dins el marc del procés participatiu Impulsem dels centres de serveis socials. Aquest és un projecte d’abast de ciutat que pretén incorporar la perspectiva comunitària en els 40 centres de serveis socials; partint del marc conceptual dissenyat prèviament i després de la formació per la qual han passat tots els equips de serveis socials, s’ha fet 25 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA el disseny del Comunitàriament 2, basat en itineraris diversos i atenent a les necessitats i les situacions de cada centre de serveis socials, amb l’objectiu d’arribar a fites comunes. La DSAC té l’encàrrec de dissenyar i desplegar el projecte i, al mateix temps, forma part de la Comissió Tècnica per fer el seguiment del projecte. D’altra banda, la DSAC, conjuntament amb l’IMSS, valora les noves demandes de projectes i intervencions comunitàries que provenen dels centres de serveis socials i canalitza el suport cap a l’àrea o el servei pertinent. En paral·lel, s’ha generat un espai de reflexió al voltant de les necessitats dels serveis socials en aquest context de pandèmia. Així, s’ha creat un grup d’acció col·lectiva amb diversos perfils professionals, direccions de centres de serveis socials i direccions territorials. Fruit d’aquest treball, s’ha fet un informe que ressalta l’oportunitat d’impulsar un projecte amb dimensió comunitària: el dels espais comunitaris de referència, que haurien de treballar des de tres dimensions: la cura del malestar emocional, l’assessoria col·lectiva i la creació de projectes. Des d’una altra òptica, també cal destacar el treball de coordinació periòdica amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) en relació amb els programes que l’IMEB duu a terme amb mirada comunitària. La DSAC també participa en les sessions de “Ciutat educadora”. Pel que fa a l’àmbit de la salut, també es treballa d’una manera coordinada amb l’Institut Català de la Salut (ICS), així com amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), amb la qual la DSAC treballa en els barris on es duen a terme els plans i els processos comunitaris. Un altre projecte significatiu que s’ha posat en marxa aquest any ha estat el disseny del Centre de Vida Comunitària Trinitat Vella, encarregat pel Districte de Sant Andreu com a treball col·laboratiu entre diverses àrees. El centre és un equipament de política social comunitària, en què els serveis que hi siguin presents (PIAD, Barcelona Activa, Servei d’Interculturalitat, Servei de Dinamització Juvenil, IMSS) treballaran d’una manera articulada i amb perspectiva comunitària; al mateix temps, el centre funcionarà com a espai d’atenció i de referència per als veïns i les veïnes de la Trinitat Vella. 4.3. Col·laboració i suport al Pla de barris en la construcció d’un SCPS Al llarg de l’any, s’han consolidat els projectes comunitaris impulsats per l’equip d’organitzadores comunitàries que va ser creat l’any 2019, contractades pel Pla de barris i coordinades per la DSAC. Aquest equip ha treballat en la vinculació de diversos projectes a equipaments i serveis de cada barri. Molts dels projectes s’han consolidat amb un nivell d’autonomia important, però sempre amb la presència d’un professional de referència, ja sigui del districte o d’un servei del barri mateix. Els projectes consolidats són: • Dona Forta a Baró de Viver • Comissió d’Interculturalitat de l’AFA Escola Ramon Berenguer de la Trinitat Vella • Trinitat Unió Esportiva 26 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA 4.4. Encàrrec de l’estudi “Serveis públics, motors de l’acció comunitària” Aquest any, s’han continuat els treballs per difondre l’informe elaborat l’any 2019 per tres experts en salut, educació i serveis socials sobre els sistemes comunitaris de polítiques socials als barris. 4.5. Desplegament de la política d’acció comunitària del B-MINCOME El B-MINCOME és un projecte pilot de lluita contra les desigualtats a zones desafavorides de l’Eix Besòs de Barcelona, recollit en el programa Urban Innovative Actions de la Unió Europea. El projecte combina els suports econòmics amb polítiques actives sociolaborals: formació i ocupació en projectes de coproducció; accions per fomentar l’economia social i cooperativa; ajuts a l’habitatge per rehabilitar i llogar habitacions, i ajudes d’emergència social. Districte Barri Llars Total i percentatge Nou Barris 50 - Les Roquetes 30 113 (44%) 53 - La Trinitat Nova 24 54 - Torre Baró 23 55 - Ciutat Meridiana 31 56 - Vallbona 5 Sant Andreu 57 - La Trinitat Vella 25 56 (21%) 58 - Baró de Viver 12 59 - El Bon Pastor 19 Sant Martí 70 - El Besòs i el Maresme 76 95 (35%) 73 - La Verneda i la Pau 19 Taula. Distribució per barris de les 270 llars assignades a la política 4 Durant el primer trimestre de l’any passat, la DSAC va acabar la política 4 del projecte B-MINCOME. L’equip de quatre educadores socials ha treballat amb els grups que s’han constituït a cadascun dels barris, amb l’objectiu que les persones que integraven els grups participessin en activitats comunitàries i vehiculessin les seves necessitats, demandes i fortaleses a través de projectes d’interès comú. A més, ha contribuït a posar un escenari per augmentar-ne les capacitats i les habilitats, i ha empoderat les famílies perquè desenvolupin les seves pròpies estratègies contra la pobresa i l’exclusió social. Aquest any 2020, un cop acabada la fase 4, s’ha posat en funcionament la fase 5, de tancament del projecte i d’arrelament dels projectes al territori, i s’ha treballat en la seva vinculació a un servei o equipament tenint en compte el tipus de projecte i en relació amb les oportunitats que poden oferir els agents del territori corresponent. Així, els projectes resultants s’han vinculat als casals de barri, a les biblioteques o als centres de serveis socials. Durant els mesos de confinament, les educadores referents del B-MINCOME han mantingut relació amb les famílies i els grups amb què han treballat aquest temps i els han donat suport per tal de vincular-los a les xarxes comunitàries de solidaritat dels seus barris i enfortir la seva vinculació al territori, així com per trobar respostes col·lectives a les necessitats detectades. 27 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Perfil de participants: Districte Total de famílies perceptores % d’assistència de renda a activitats Perfils de les persones participants comunitàries Nou Barris 40% 118 unitats familiars La majoria de les persones participants són dones d’entre 30 i 5 barris / 4 grups: 60 anys, encara que la franja d’edat que predomina és de 30 a Les Roquetes 45. Els orígens són molt diversos: dones gitanes portugueses, La Trinitat Nova dones gitanes espanyoles i homes i dones del Marroc, el Torre Baró Perú, l’Equador, Hondures, Romania, El Salvador, República Vallbona Dominicana, Nigèria i el Paraguai. Ciutat Meridiana En algun grup, la majoria han estat homes d’origen nacional i de mitjana edat (50-60 anys), aturats de llarga durada. Sant Andreu 50% Baró de Viver - el Bon Pastor: la mitjana es concentra en la franja d’edat d’entre 30 i 55 anys. El conjunt de persones participants 54 unitats familiars actives són un grup mixt d’homes i dones, amb predomini de 2 barris / 2 grups: dones (el 70%). Del grup actiu, la majoria són persones originàries La Trinitat Vella del nord de l’Àfrica (el Marroc) i en la resta hi ha diversitat d’orígens Baró de Viver - el Bon Pastor (llatinoamericans, el Senegal, Mongòlia i el Pakistan). La Trinitat Vella: grup mixt d’homes i dones, amb un lleuger predomini de dones (60%). Sant Martí 55% 91 unitats familiars Predomini de dones. El tram d’edat està entre 28 i 60 anys i hi ha 2 barris / 4 grups: persones del Marroc, el Pakistan (en un nombre elevat), Algèria, Besòs Ghana, el Perú, Bolívia, l’Equador, Mali i un grup nombrós de La Verneda persones d’aquí, dins el qual també hi ha algunes dones d’ètnia gitana. Resultats; accions comunitàries construïdes: Districte Barri Projecte Nou Barris Les Roquetes “Las Flores de Roquetes”: elaboració i venda de sabons artesanals. Impartició de tallers i accions formatives en aquesta temàtica. La Trinitat Nova “Somos La Trini”: mercat d’intercanvi d’objectes. Ciutat Meridiana “Transformando mi barrio”: revista La mirada de Zona Nord; elaboració de la revista del barri amb l’objectiu de canviar la mirada. Torre Baró - Vallbona “Nido de colibrís”: projecte de cuina comunitària amb gent gran en situació de solitud no volguda. Sant Andreu La Trinitat Vella Fabularum Locus Baró de Viver Cuina en família Agenda de barri 2020 El Bon Pastor Sant Martí El Besòs i el Maresme “Art de barri”: grup de creació artística i plàstica “La magia de la cocina”: cuina de receptes comunitàries de països diversos. Preparació d’àpats sota demanda. Col·laboració amb el Menjador Solidari Gregal. La Verneda i la Pau “El barrio de mi casa”: horts comunitaris. Tallers de sostenibilitat i medi ambient. Cadascun d’aquests projectes s’ha constituït com a grup semiautònom, de manera que els grups tenen vida pròpia, s’autoorganitzen i participen de l’activitat comunitària dels seus barris respectius, del calendari festiu o dels actes significatius. Atesa la situació de la pandèmia, alguns d’aquests grups han reduït la seva activitat, ja que no han pogut desplegar moltes de les accions previstes. Tot i això, han participat en les xarxes de suport i d’ajuda mútua que s’han dut a terme al llarg d’aquests mesos. Moltes de les persones s’han implicat en els seus barris, en els moviments de solidaritat que hi han tingut lloc. 28 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Línia 5: accions comunitàries als barris i relacions amb els districtes Objectiu: donar suport als districtes (tècniques de proximitat de les direccions de Serveis a les Persones i al Territori del Districte, DSPiT) en la tasca de promoció d’accions comunitàries singulars als barris, d’acord amb l’estratègia d’enfortiment comunitari des dels equipaments de proximitat, les entitats i els serveis. El focus de l’acció es concentra en les zones sense estratègies d’intervenció integral ni plans/processos de desenvolupament comunitari (PPDC). 5.1. Suport a personal tècnic de barri i seguiment d’experiències comunitàries singulars Al llarg de l’any 2020 s’ha continuat donant suport al personal tècnic de proximitat en formats diversos i s’ha fet seguiment i reforç de set processos o accions comunitàries en alguns barris de Barcelona. S’ha revisat i sistematitzat el conjunt d’accions comunitàries de barris, i també s’ha valorat, conjuntament amb els districtes, l’inici de possibles accions noves que es consideri fer. Aquest suport consta d’elements diversos, com ara l’acompanyament a entitats i a personal tècnic que inicien processos comunitaris; dinamització d’espais comunitaris; suport metodològic; o assessorament tècnic. En concret, s’ha donat suport als barris del Coll, el Raval, l’Esquerra de l’Eixample, el Casc Antic, Sarrià, la Sagrera, el Turó de la Peira i Can Peguera. 5.2. Plans i processos de desenvolupament comunitari (PPDC) Durant aquest any 2020, els PPDC també s’han vist afectats per la situació de la pandèmia i han hagut de modificar substancialment les activitats que tenien previstes i, per tant, el seguiment que se’n fa s’ha vist afectat i ha experimentat canvis. S’ha dut a terme el seguiment dels tretze plans comunitaris que van rebre subvenció en la convocatòria 2020-2021, distribuïts per tota la ciutat, amb adaptació a sistemes de seguiment virtual bimensuals, a través de les comissions i els grups motors de cada pla. També s’ha facilitat un suport tècnic en els canvis de l’estratègia comunitària als barris davant la necessitat de donar resposta en aquest nou context. S’han fet un total de 70 reunions de seguiment i 30 accions de suport tècnic estratègic. D’altra banda, s’han aconseguit reforçar pressupostàriament alguns PPDC de la ciutat i s’han portat a terme accions de suport concretes amb l’aportació econòmica corresponent. Pel que fa a la xarxa de plans i processos de desenvolupament comunitaris, aquest any les reunions de xarxa s’han vist col·lapsades pels temes que han aparegut arran de la pandèmia, de manera que aquest espai s’ha consolidat com un punt de trobada, reflexió conjunta i recerca de solucions col·lectives per donar suport als barris. Així, tot i que no es va poder dur a terme la programació planificada, s’han generat accions concretes i s’han treballat temes necessaris en el nou context; s’ha facilitat el contacte i la relació de la xarxa amb altres àrees i projectes estratègics, com ara la d’Economia Social i Solidària o el projecte Alimenta, de Drets Socials, entre d’altres. Durant aquest any també s’ha fet un procés de revisió de la convocatòria dels PPDC a fi de poder introduir canvis en la convocatòria següent. 29 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’ACCIÓ COMUNITÀRIA Reptes per a l’any 2021 El repte principal per a l’any 2021 és de tipus organitzatiu: la DSAC vol tenir més presència als districtes i, per aconseguir-ho, vol “territorialitzar” el servei, és a dir, que tots els districtes tinguin una persona referent tècnica d’Acció Comunitària. Com és obvi, això exigeix canviar encàrrecs i funcions dintre del servei i redimensionar projectes. La DSAC treballa amb el convenciment que, en el període 2021-2023, els equipaments de proximitat guanyaran protagonisme com a referents d’impuls de l’acció comunitària als barris. I, per tant, la DSAC es veurà implicada directament i hi haurà de ser present, treballant de la mà dels districtes i les àrees responsables d’equipaments en projectes concrets. La DSAC també es planteja el repte de construir i presentar una proposta de nou model per als casals de barri que implicarà, entre altres tasques, la revisió dels indicadors actuals de seguiment. Finalment, hi ha tres projectes comunitaris de la política social que la DSAC vol impulsar conjuntament amb l’Àrea de Drets Socials i els districtes de referència: • Comunitàriament 2, amb l’IMSS; • El projecte NECOR (Nous Espais Comunitaris de Referència), amb l’equip de l’estratègia de lluita contra les soledats no volgudes, i • El Centre de Vida Comunitària de la Trinitat Vella, amb el Districte de Sant Andreu i altres serveis i projectes comunitaris. 30 Direcció de Serveis de Democràcia Activa i Descentralització 31 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ L’objectiu de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització és produir i facilitar processos, canals i eines per fomentar el paper actiu de tota la ciutadania i el desplegament efectiu de la participació al conjunt de la ciutat. La intenció és construir espais de relació entre institucions i ciutadania. La participació ciutadana és un element tranversal al conjunt d’àrees de l’Ajuntament. Per aquest motiu, l’estratègia d’aquesta direcció es desplega en dues línies de treball. En primer lloc, donar suport al conjunt de l’organització en el desenvolupament dels canals de participació. En segon lloc, aconseguir que la participació es faci de manera plural, inclusiva i innovadora. Per fer possible la participació com a element transversal al conjunt d’àrees de l’Ajuntament, ens hem dotat de dos instruments: el Programa de Democràcia Activa i la figura del o la responsable de Democràcia Activa. Tots dos tenen un marcat accent territorial i neixen per fer possible una millor coordinació i desplegament de la participació dins l’Ajuntament. El Programa de democràcia activa ha suposat la creació —a partir d’una instrucció interna— d’un Comitè Director per fer el seguiment de totes les accions relacionades amb la política de millora de la qualitat democràtica i de la participació ciutadana. Ha de ser l’espai que garanteixi la transversalitat de la participació ciutadana en el conjunt de l’organització municipal. Context L’any 2020 ha estat un any excepcional, també en el funcionament dels espais i pro- cessos de participació, fortament marcades per la pandèmia. Podem identificar quatre fases diferents d’afectació segons l’evolució de la situació sanitària: l’antiga normalitat que vam viure entre els mesos de gener i març, l’aturada arran de la declaració de l’es- tat d’alarma i el confinament domiciliari els mesos de març i abril, la recuperació entre l’abril i l’estiu i l’adaptació viscuda entre setembre i finals d’any. • El primer trimestre de l’any es va poder desenvolupar un funcionament normal de tots els espais de participació, amb un clar increment de les sessions de participació als districtes i en sessions sectorials en l’àmbit de la ciutat respecte del 2019, a causa del desenvolupament del macroprocés participatiu del PAM i Pressupostos Participatius. • A mitjan març i fins a principis d’abril es van aturar tots els espais de participació i tots els processos participatius, pel fet d’estar en una situació de confinament domiciliari sobrevingut i imprevist, i no disposar encara de mecanismes de participació telemàtica per substituir la prohibició de la presencialitat. • Entre els mesos d’abril i juliol, Barcelona va recuperar el ritme i va adaptar-se a la situació. La Direcció de Democràcia Activa va treballar en l’adaptació d’òrgans, consells i espais de participació a nous canals i mecanismes digitals de relació, per tal de recuperar l’activitat sense haver-la de fer presencial. Cal destacar el paper fonamental de la plataforma decidim.barcelona en la facilitació d’aquesta via. • A partir de juliol i fins final d’any es va poder començar a combinar la participació digital amb la presencial; d’altra banda, es van elaborar guies d’ús per ampliar el model participatiu i assegurar la complementarietat de la presencialitat i la digitalització en l’etapa postcovid. 32 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Recursos La Direcció de Democràcia Activa té desplegat un equip tècnic als districtes, amb l’ob- jectiu d’aportar-hi metodologia pel que fa a participació ciutadana, canals de participa- ció, gestió de processos participatius, òrgans de participació, etc. Departament Dones Homes D. S. Democràcia Activa 7 6 Total 13 Recursos econòmics Pressupost executat Euros Capítol 2 379.309,41 € Capítol 4 222.822,31 € Total 602.131,72 € Activitat Procés participatiu del Pla Actuació Municipal i dels Pressupostos Participatius En aquests processos participatius s’ha volgut donar compliment de manera ordenada i coherent a les indicacions del Reglament de Participació Ciutadana, que estableix com a preceptius l’elaboració de processos participatius amb motiu de l’aprovació del Programa d’Actuació Municipal i del Pla d’inversió Municipal. En aquest sentit, s’ha considerat oportú vincular el procés de debat i definició del PAM/PADs amb els Pressupostos Participatius, tot considerant que aquest desenvolupament paral·lel permetria oferir una imatge més general i acotada de la planificació estratègica de la ciutat i dels diversos districtes per al mandat. La ciutadania ha pogut participar, decidir i votar una part de les inversions del nou mandat per incorporar-les al Pla d’Inversió Municipal del mandat (PIM 2020-2023), sobre la base de les línies estratègiques del PAM. D’altra banda, els pressupostos participatius permeten a la ciutat avançar cap a un model de democràcia en què la ciutadania pugui fer propostes directament, debatre-les i decidir, tot per mitjà de decidim.barcelona. Panoràmica general de les xifres de participació El procés participatiu del PAM/PADs i dels pressupostos participatius s’ha dut a terme amb un gran nombre de sessions, activitats i participants, tot i l’impacte de la covid. S’han celebrat un total de 354 trobades: 20 han estat trobades sobre el PAM en l’àmbit de ciutat; 147 han estat sessions de PAD en els districtes; 138 han estat punts mòbils en l’espai públic; i les 49 restants han estat sessions de debat en escoles de primària i instituts de secundària. 33 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ NOMBRE DE TROBADES I PUNTS MÒBILS PRESENCIALS EFECTUATS 49% 20% 147% Trobades de ciutat Trobades dtes (PAD’s i Press.) 138% Punts Mòbils a l’ espai Públic Senssions en centres educatius En total, han participat en les sessions i activitats presencials 13.512  persones, que arriben a les 19.490 si hi sumem les persones que han participat digitalment per mitjà de la plataforma decidim.barcelona. En detall, 8.127  persones han participat en els punts mòbils en l’espai públic; 5.978  persones hi han participat digitalment; 3.877, en les sessions dels districtes; 887 joves i infants, en els centres educatius; i 621 persones ho han fet en les trobades de ciutat. El 56,7 % de les persones participants en les trobades presencials han estat dones, mentre que el 43,4 % han estat homes. PERSONES PARTICIPANTS SEGONS TIPOLOGIA DE PARTICIPACIÓ 887 621 8127 3877 Punts mòbils a ll’espai públic Participació digitalment participació sessions districtes Participació centres educatius 5978 Participació sessions ciutat La plataforma decidim.barcelona ha estat disponible durant tot el procés participatiu, tant per a consultes informatives (informació i dades bàsiques del procés, consulta de documentació o de trobades presencials de ciutat i districte, entre d’altres) com per participar activament en la presentació de propostes. En aquest sentit, s’han registrat 166.580 visites a les pàgines de decidim.barcelona del PAM/PAD i a la plataforma van participar en el procés 5.978 persones. 34 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Panoràmica general de les propostes presentades Al llarg del procés participatiu del PAM/PAD s’han presentat 5.226  propostes, de les quals el 76,39 % (3.992 propostes) fan referència a districtes. La resta, 1.234 (el 23,61 %) són d’àmbit de ciutat. Quant a l’origen d’aquestes propostes, majoritàriament provenen de la ciutadania que ha participat activament en el procés, concretament un 63,99 % (3.344). D’aquestes, 769 (23 %) han estat d’àmbit de ciutat i 2.575 (77 %) fan referència als districtes. La resta de les propostes, 1.882, van ser plantejades inicialment per l’equip de govern. GRÀFIC 8: PROPOSTES PRESENTADES. CIUTAT I DISTRICTS (PAM - PAD´S) 900 800 769 700 600 500 406 400 396 300 294 265 262 272 246 234 245 208 200 160 177 185 192 176 142 154 114 109 102 118 100 0 Ciutat Vella Eixample Sants Sarrià Sant Horta Nou Sant Montjuic Les Corts Gervasi Gràcia Sant Martí Ciutat Guinardó Barris Andreu Ajuntament Ciutadania Els Pressupostos participatius han restat aturats durant els primers mesos de la pandèmia (fins al maig de 2020), durant els quals es va valorar la conveniència de mantenir el procés, fent-hi les adaptacions pertinents al nou context sanitari, econòmic i social. No obstant això, malgrat la aparent paralització visible del procés, les tasques tècniques s’han seguit desenvolupant per preparar la represa dels pressupostos participatius, que s’ha produït al mes de març del 2021. El procés de Pressupostos Participatius de febrer a maig 2020 Els primers pressupostos participatius de Barcelona han permès que els veïns i les veïnes hagin pogut decidir la destinació de 30 milions d’euros per a inversions als barris. L’objectiu dels pressupostos participatius és que la ciutadania decideixi les inversions que es fan als barris de la ciutat els propers anys. Els principals àmbits de treball són: • La rehabilitació, reforma, ampliació, millora o dotació tecnològica d’equipaments públics: centres cívics, casals de barri, centres educatius, biblioteques, ludoteques o instal·lacions esportives, entre d’altres. • La construcció d’equipaments de dimensions reduïdes: pistes esportives, punts verds o espais de joc infantils. 35 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ • La reurbanització i millora dels espais públics. • La millora d’infraestructures i mobiliari urbà. • El desenvolupament d’aplicacions o infraestructura tecnològica. La plataforma decidim.barcelona ha estat l’eix vertebrador del procés participatiu. Des d’inicis de febrer i fins al mes de juny de 2020 ha informat, fet difusió, centralitzat i coordinat a la plataforma totes les aportacions ciutadanes fetes de manera digital o presencial per la ciutadania. EVOLUCIÓ DELS PROJECTES PRESENTATS EN EL PROCÉS DE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS 2000 1830 1767 1973 1982 1792 1753 1500 1196 1000 500 445 213 0 2/12/2020 3/12/2020 4/12/2020 5/12/2020 6/12/2020 7/12/2020 Propostes en el procés de pressupostos participatius per eixos temàtics PAM- PAD Els àmbits o eixos estratègics de les propostes plantejades per la ciutadania, per ordre de rellevància, han estat: Dret a la ciutat (28,13 %), Emergència climàtica (23,68 %), Drets socials (20,99 %), Aprenentatges, creativitat i vincles (19,26 %), Governança (4,27 %) i Progrés econòmic (3,64 %). PROJECTES PER EIXOS PAM-PAD Progrès econòmic 44 Governança 67 Emergència climàtica 641 Drets socials 83 Dret a la ciutat 769 Aprenentatges,creativitat i vincles 461 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 La Comissió de seguiment del procés L’òrgan central encarregat del seguiment del procés participatiu i dels seus resultats és la Comissió de Seguiment, que disposa d’un grup de treball del PAM creat en el marc del Consell de Ciutat i que està integrat per persones i entitats membres del Consell de Ciutat i dos representants de la Comissió Assessora de Processos Participatius. 36 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Les funcions d’aquesta Comissió de Seguiment, d’acord amb l’article 35 del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, són les següents: a. Emetre opinions sobre els instruments i la metodologia concreta de debat proposats, suggerir les modificacions que consideri convenients i emetre’n un informe. b. Fer el seguiment del funcionament i l’eficàcia dels instruments de debat i recomanar millores. c. Emetre un informe sobre les esmenes presentades per les persones participants en els instruments de debat respecte dels resums formalitzats en les actes de les sessions. d. Conèixer i debatre l’informe de resultats del procés i afegir-hi suggeriments o millores. e. Les altres que es deriven del Reglament de participació ciutadana i les que se li encomanin amb el decret d’aprovació del procés o posteriorment. Reglament de participació ciutadana i iniciatives ciutadanes 2020 El Reglament de Participació Ciutadana aprovat l’octubre del 2017 va ser anul·lat per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 874/2019, de 25 d’octubre de 2019 a. Per haver-se prescindit del procediment legalment establert, en no haver-se fet un nou tràmit d’informació pública després de que, com a conseqüència del primer, s’haguessin introduït modificacions que la Sala va considerar que eren de caràcter substancial. b. Per infracció de l’article 71 de la Llei Reguladora de Bases de Règim Local, atès que el RPC ometia tota referència a la necessitat d’autorització del Govern per a la celebració de consultes ciutadanes ,entenent la sentència del TSJ que la remissió al compliment del previst a la “legislació aplicable” de l’article 77.1 RPC no era suficient per entendre complert aquest requisit. L’Ajuntament de Barcelona va interposar un recurs de cassació per recórrer aquesta sentència. En tenir caràcter suspensiu, la interposició del recurs va permetre que durant l’any 2020, i mentre no es resolgui la qüestió, el Reglament de Participació Ciutadana de 2017 hagi seguit vigent. Per tant, són plenament vàlides les dues iniciatives ciutadanes aprovades per plenaris de Districte durant el primer trimestre de 2020: el canvi de nom de la Gran Via de Carles III per Ronda de les Corts (al districte de les Corts) -que va ser rebutjada- i el canvi de nom del carrer dels Reis Catòlics pel d’Elisa Moragas (al districte de Sarrià-Sant Gervasi), que va ser aprovada. No obstant això, es considera necessari i oportú que, per aconseguir més seguretat jurídica, convé iniciar l’elaboració i aprovació d’un nou reglament de participació ciutadana que constitueixi el marc regulador clar i segur per a tot el sistema de democràcia activa que s’ha començat a implementar a la ciutat els darrers dos anys. Sobre els processos participatius Actualment, la plataforma Decidim dona resposta a totes les necessitats dels processos participatius que pot endegar l’Ajuntament, amb possibilitat d’activar funcionalitats com ara debats, comentaris, propostes, donar suport a propostes, fer enquestes i sortejos, 37 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ pressupostos participatius, blog, seguiment de resultats, textos participatius i, sobretot, articular les trobades presencials. En el decurs de l’any 2020 s’han desenvolupat els processos participatius següents: Procés Districtes/Àrea Promotor Data d’inici PAM–PAD 2020- 2023 Àrea i Districtes Ajuntament de Barcelona 31/01/2020 Pressupostos Participatius 2020-2023 Àrea i districtes Reg. Drets Ciutadania i Participació 02/02/2020 V Premi Jove de còmic a Sant Martí Districte Districte de Sant Ma 14/02/2020 Barcelona contra la soledat Àrea D.S Infància, Joventut, persones grans 04/05/2020 Pla Interculturalitat Àrea Dept. Interculturalitat i Pluralisme religiós 19/07/2020 Pla d’acció del Pou de la Figuera Districte Ajuntament de Barcelona 13/10/2020 Ciutadania Adolescent de Barcelona Àrea Ajuntament de Barcelona 26/11/2020 Repensem el 22@ Districte Comissió Ampliada 22@ 07/10/2017 Patrimoni MPGM Gràcia Àrea Gerència d’Ecologia Urbana 25/03/2019 Pla de Barris de Trinitat Vella Districte Ajuntament de Barcelona 15/10/2020 Pla de Barris de Trinitat Nova Districte Ajuntament de Barcelona 15/10/2020 Pla de Barris Roquetes i Verdún Districte Ajuntament 01/03/2020 Pla de Barris de la Prosperitat Districte Ajuntament de Barcelona 01/03/2020 Pla de Barris del Poble Sec Districte Ajuntament de Barcelona 01/03/2020 Pla de Barris Besòs i Maresme Districte Ajuntament de Barcelona 15/09/2020 Pla de Barris del Raval Districte Ajuntament de Barcelona 01/03/2020 Pla de Barris del Carmel i can Baró Districte Ajuntament de Barcelona 01/03/2020 Pla de Barris de Can Peguera i Turó de la Peira Districte Ajuntament 01/03/2020 Sobre els òrgans de participació Els òrgans de participació prenen diverses formes segons la seva finalitat, i així podem parlar —segons el cas— de consells, de pactes i acords, i d’audiències públiques. En tots els casos i amb la voluntat de garantir la pluralitat, aquests espais han d’incorporar persones vinculades a l’Ajuntament (regidors/es, consellers/es o personal municipal) i persones no vinculades ni a l’Ajuntament ni a cap d’altra administració pública. El Consell de Ciutat El Consell de ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en què els representants de l’Ajuntament i la ciutadania debaten els afers principals de la ciutat. És un espai plural format per representants d’entitats i institucions de diversos sectors i àmbits territorials. La seva secretaria recau en la Direcció de Democràcia Activa i està regulat pel Reglament de Participació Ciutadana, aprovat 38 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ per plenari municipal el 6 d’octubre de 2017. El reglament del Consell de ciutat es desenvolupa a la secció 2 del RPC en els articles del 52 al 59. L’article 54 estableix el mandat i la renovació d’aquest òrgan; especifica la durada de quatre anys i que la renovació s’haurà de fer durant el primer any posterior a les eleccions municipals, que en aquest cas correspon a l’any 2020. Iniciat el procés preceptiu de renovació d’aquest òrgan en data posterior a la fi de l’estat d’alarma, es va proposar i acceptar que, excepcionalment, en aquest procés de renovació de 2020 les vint-i-cinc ciutadanes i ciutadans que especifica l’article 53 de la composició del Consell de ciutat es fes per sorteig aleatori del padró municipal. Consell de Ciutat N sessions N sessions 2019 2020 Grup de treball cooperació públic privat 8 1 Grup de treball visibilitat i comunicació 4 0 Grup de treball desigualtats i vulnerabilitats 1 0 Grup de treball emergència habitacional 3 0 Grup de treball pressupostos i OOFF 2 2 Grup de treball implementació Normes 1 0 Grup de treball emergència alimentària 0 3 Grup de treball comerç, restauració i hosteleria 0 2 Grup de treball memòria 1 1 Grup de treball Seguiment PAM 0 3 Sesiió informativa lli telecomunicacions 0 1 Comissió permanent 9 9 Plenari 2 0 31 22 Globalment, la el nombre de sessions realitzades pels grups de treball del consell de ciutat durant el 2020 va ser un 29% inferior a l'any 2019. Els grups de treball d'emergència alimentària i de seguiment del PAM van ser els que van registrar major nombre de sessions durant el 2020. El nombre de sessions de la comissió permanent es va mantenir idèntica l'any 2019 i 2020. L'any 2020 no es va convocar cap Plenari del Consell de Ciutat. L’any 2020 el Consell de Ciutat ha tingut menys activitat que el 2019, passant de 31 sessions dels diversos espais de treball a 22. Aquesta reducció té una doble explicació: l’efecte de la pandèmia, com és ben natural, i la finalització de la tasca de la majoria de grups de treball durant el 2019. És en els grups de treball on es detecta una diferència més gran respecte de l’any anterior, amb una reducció de 8 sessions; això és degut a la naturalesa temporal dels grups i dels treballs que els motiven. L’any 2020 s’ha entomat la renovació del plenari del Consell de Ciutat, preceptiva l’any següent a les eleccions municipals segons el reglament, amb les dificultats afegides de fer-ho en plena pandèmia. Aquest impàs de la renovació també ha suposat un petit alentiment de la feina del consell. Consells sectorials de ciutat Com en la resta d’espais, els consells sectorials van celebrar amb normalitat les sessions prèvies al confinament del 13 de març i posteriorment van haver d’adaptar-se a la nova realitat i començar a utilitzar plataformes de videoconferència per mantenir la connexió entre els seus membres. 39 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Les direccions de Democràcia Activa i d’Innovació Democràtica van promoure la utilització d’aquestes plataformes, en un primer moment amb grups de treball i comissions permanents, i posteriorment, quan les noves eines ja havien estat testejades i els tècnics les dominaven, aproximadament a partir del mes de juny es van començar a fer plenaris, amb més complexitat organitzativa. Tipus de sessió N sessions N sessions % var. 2019 2020 Interanual Plenari 27 19 -30 Comissió Permanent 30 32 7 Grup de treball 130 117 -10 Altres 48 46 -4 Si comparem les dades dels anys 2019 i 2020, es detecta una davallada propera al 10 % en el nombre de sessions celebrades (de 235 a 214), que es concentra fonamentalment entre els mesos de març i setembre, durant els quals la convocatòria de sessions va ser molt escassa, i especialment en la celebració de Consells Plenaris. Val a dir que els aprenentatges digitals adquirits seran permanents, i que, des d’ara, les dinàmiques de treball dels consells combinaran la participació presencial i la digital. Consells sectorials de districte Per contra, pel que fa als Consells sectorials dels Districtes, l’any 2020 s’ha produït un notable increment d’activitat, superior al 26 %, passant de 110 sessions a 139, gràcies a la creació o recuperació en el nou mandat d’un nombre significatiu de consells sectorials sense presència a diversos territoris durant l’any 2019 (Ciutat Vella, Eixample, Sants- Montjuïc, Les Corts i Sant Martí). Districtes N sessions N sessions % var. 2019 global 2020 Interanual Ciutat Vella 9 11 22 Eixample 11 11 0 Sants- Montjuic 13 14 8 Les Corts 6 10 67 Sarrià - Sant Gervasi 9 6 -33 Gràcia 10 16 60 Horta - Guinardó 10 14 40 Nou Barris 16 10 -38 Sant Andreu 21 25 19 Sant Martí 5 22 340 110 139 26 Consells de barri Els consells de barri són l’òrgan de participació on es tracten els temes més propers al veïnat i se celebren entre dues i quatre vegades cada any, en funció dels ritmes que marqui cada barri i cadascuna de les comissions de seguiment. D’acord amb la tònica general d’aquest any, l’adaptació dels òrgans de participació territorials a les mesures dictades per les autoritats sanitàries han modificat la participació ciutadana. 40 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ El primer quadrimestre del 2020 va ser una etapa de participació molt activa, ja que s’estaven duent a terme els debats del Pla d’Actuació Municipal i els Pressupostos Participatius. El desenvolupament simultani de tots dos processos es traslladava també als consells de barri, on es debatien els Plans d’Actuació dels Districtes i les propostes per als pressupostos participatius. La declaració de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari van frenar aquesta dinàmica, fent que s’anul·lessin 29 de les 72 sessions previstes. A partir dels mesos d’abril i maig, les comissions de seguiment dels consells de barri van reprendre l’activitat de manera telemàtica, amb nous temes prioritaris, que lògicament giraven al voltant de la nova situació i l’adaptació a la nova normalitat. Tot plegat ha fet que s’hagi passat d’un 100  % de consells de barri presencials a un 41,5 %, que són els corresponents al primer trimestre de l’any, i alguns que es van poder celebrar de manera extraordinària al mes d’octubre, quan les estrictes mesures sanitàries ho van permetre. Modalitats Sessions Consells de Barri 2020 Telemàtica Districtes N sessions Presencial Només telemàtica amb sala per ciutadania CIUTAT VELLA 6 6 0 0 EIXAMPLE 10 5 5 0 SANTS -MONTJUÏC 11 4 7 0 LES CORTS 5 2 3 0 SARRIÀ -SANT GERVASI 8 2 6 0 GRÀCIA 9 4 4 1 HORTA - GUINARDÓ 16 6 10 0 NOU BARRIS 21 8 11 2 SANT ANDREU 13 6 7 0 SANT MARTÍ 13 4 9 0 GLOBAL DISTRICTES 112 47 62 3 100% 42% 55% 3% Audiències públiques de districte Les audiències públiques són trobades dels responsables municipals amb la ciutadania perquè puguin plantejar qualsevol tema en relació amb l’actuació municipal. El nombre d’audiències públiques celebrades l’any 2020 ha estat un 80 % superior a les del 2019 (de 20 a 36). Un 47 % d’aquestes 36 han estat totalment telemàtiques; un 26 % han estat semipresencials (telemàtiques amb sala per a la ciutadania), un 19 % han estat exclusivament presencials; i el 8 % restant s’ha retransmès exclusivament per streaming. En aquestes sessions s’estima que s’han superat les 800 qüestions plantejades per la ciutadania i s’han superat les 7.300 visualitzacions per streaming. 41 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ AUDIÈNCIES PÚBLIQUES DE DISTRICTE ( gener - desembre 2020) Data Modalitat Sessió Data Modalitat Sessió Ciutat Vella 23/1/20 Presencial 18/6/20 Semipresencial 17/9/20 Semipresencial Gràcia 25/6/20 Telemàtica 19/11/20 Telemàtica Gràcia 10/11/20 Telemàtica Nombre sessions Ciutat Vella 4 Nombre sessions Gràcia 2 Eixample 6/2/20 Presencial Horta 5/3/20 Presencial 8/7/20 Semipresencial Horta 6/7/20 Telemàtica 17/9/20 Semipresencial Horta 17/9/20 Telemàtica 5/11/20 Telemàtica Horta 18/11/20 Telemàtica Nombre sessions Eixample 4 Nombre sessions Horta - Guinardó 4 Sants- Montjuic 17/6/20 Semipresencial Nou Barris 16/7/20 Semipresencial 22/10/20 Telemàtica Nou Barris 6/10/20 Telemàtica 17/12/20 Telemàtica Nou Barris 9/12/20 Telemàtica Nombre sessions Sants- Nombre sessions Nou Montjuic 3 Barris 3 Les Corts 11/2/20 Presencial Sant Andreu 23/1/20 Presencial 9/7/20 Semipresencial Sant Andreu 2/7/20 Digital 22/9/20 Telemàtica Sant Andreu 17/9/20 Semipresencial 5/11/20 Telemàtica Sant Andreu 19/11/20 Streaming Nombre sessions Les Corts 4 Nombre sessions sant Andreu 4 Sarrià - Sant Gervasi 26/2/20 Presencial Sant Martí 3/2/20 Presencial 30/6/20 Semipresencial Sant Martí 16/7/20 Streaming 29/9/20 Telemàtica Sant Martí 21/10/20 Streaming 24/11/20 Telemàtica Sant Martí 30/11/20 Digital Nombre sessions Sarrià -SGervasi 4 Nombre sessions sant Martí 4 42 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Sobre les comissions de garanties Tant la Comissió d’Empara com la Comissió Assessora creades l’any 2018 són òrgans previstos al Reglament de participació ciutadana en el context d’un sistema de garanties, perquè totes les persones que es puguin sentir perjudicades en l’aplicació dels canals i mecanismes de participació previstos s’hi puguin adreçar. Durant l’any 2020 han continuat les seves funcions adaptades a les circumstàncies de la pandèmia. El Comitè Director de Democràcia Activa Creat l’any 2016 amb l’objectiu de millorar la coordinació i el desplegament de la participació dins l’Ajuntament, té la funció de garantir la transversalitat de la participació en l’organització municipal. L’any 2020, malgrat les circumstàncies, el nombre de processos participatius informats al Comitè Director va augmentar significativament, passant de 6 a 18. D’aquests 18, 10 van correspondre a processos participatius de l’Àrea d’Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat; 7, a l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat; i el restant, a l’Àrea de Drets Socials. La majoria dels processos participatius presentats al Comitè Director (15) van ser processos d’àmbit de ciutat. NOM PROCESSOS PARTICIPATIUS ACTIUS L'ANY 2020 SECTOR DATA INICI DATA FINAL DISTRICTE/ CIUTAT Procés participatiu de la MPGM a l'illa delimitada pels carrers de Danubi, Cardenal Reig, Pintor Tapiró i Travessera de les Corts Urbanisme 17-10-2019 29-02-2020 Les Corts Procés participatiu Pla d'actuació municipal 2020-2023 i Pressupost participatiu Altres 07-01-2020 31-07-2020 ciutat Procés participatiu de l'Estratègia de Resiliència Urbana de Barcelona Altres 01-03-2020 30-05-2020 ciutat Procés participatiu per a la definició dels Plans de Barri Altres 13-02-2020 17-07-2020 ciutat Procés participatiu per la MPGM de l'àmbit delimitat pels carres de Sinaí, de Natzaret i de Samaria Urbanisme 10-02-2020 30-05-2020 Horta-Guinardó Proces participatiu nou reglament de participació 2020 Altres 24-02-2020 03-04-2020 ciutat Procés participatiu per un pla d'actuació de l'entorn del Pou la Figuera Altres 12-03-2020 31-07-2020 ciutat Procés participatiu Pla Estratègic de Cultura de Sostenibilitat i acció climàtica 2020-2030 Ecologia 16-03-2020 31-12-2020 ciutat Procés Participatiu Sagrada Família Urbanisme 05-03-2020 30-04-2021 Eixample Procés participatiu per l'elaboració del Pla Barcelona Interculturalitat Intercult 19-07-2020 30-11-2020 ciutat Definició dels entorns de l'Estació de Sants Urbanisme 01-10-2020 31-03-2021 Sants-Montjuïc Procés participatiu del Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2030. Programa d'acció 2020-25 Ecologia 09-09-2020 ciutat Procés participatiu pel Pla especial urbanístic per la regulació de les sales de jocs i cases d'apostes Urbanisme 12-10-2020 30-01-2021 ciutat Procés participatiu de l'Estratègia Alimentària de Barcelona a Economia horitzó 2030 social 01-06-2021 31-07-2021 ciutat Elaboració de l'Estratègia municipal contra la Soledat Altres 30-10-2020 18-12-2020 ciuta Procés participatiu de revisió del PEUAT- Regulació de l'activitat de llars compartides Urbanisme 30-11-2020 01-03-2021 ciutat Procés participatiu de la Superilla Barcelona Altres 11-01-2021 30-07-2021 Eixample Procés participatiu per la MpPGM per la regulació del sistema d'equipaments d'allotjament dotacional al municipi de Barcelona Urbanisme 03-12-2020 31-01-2021 ciutat 43 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ Resum any 2020 13 Processos participatius a nivell de ciutat 05 Processos participatius a nivell de barri/districte 13 Processos participatius actius a decidim.barcelona ( de districtes i ciutat) 09 Processos participatius dels sectors d'urbanisme i/o ecologia 09 Processos participatius del sectors Economia social, interculturalitat i altres El Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries té per objectiu general regular i promoure sota un marc comú les diverses formes de relació entre l’Ajuntament i les iniciatives ciutadanes comunitàries. Es tracta de consolidar, protegir i impulsar l’ús comunitari del patrimoni públic municipal: béns immobles, solars o equipaments gestionats per entitats sense ànim de lucre. 2020 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre Total Núm. Assessoraments/suports a organització 7 6 20 18 51 Núm. sol·licituds redubes 13 6 12 32 63 Núm. sol·licituds acceptades 5 4 4 30 43 Núm. Taules Patrimoni Ciutadà realitzades 1 1 1 3 6 % Sol·licituds resoltes afirmativament 38 % 67 % 33 % 94 % 68 % 2020 ACOMPANYAMENT A ENTITATS 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre Total Nº INFORMACIONS 5 3 16 7 31 Nº VISITES 1 0 3 0 4 Nº SESSIONS D’ASSESSORAMENT 1 3 1 11 16 TOTAL 7 6 20 18 51 2020 SOL·LICITUDS D’ESPAI 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre 1er Trimestre Total PENDENTS 8 2 8 2 20 ASSIGNADES 3 2 3 25 33 SOL·LICITUDS DE PRÒRROGA 2 2 1 5 10 DENEGADES 0 0 0 0 0 TOTAL 13 6 12 32 63 Subvencions de participació ciutadana El programa de participació ciutadana té dues línies de subvencions dins la convocatòria ordinària anual de subvencions de l’Ajuntament, amb una dotació econòmica de 112.250 euros. A la convocatòria del 2020 es van presentar un total de 43 sol·licituds. D’aquestes, 17 corresponien a projectes que es presentaven a la convocatòria per primera vegada, mentre que els 26 projectes restants són de continuïtat respecte del 2019. 44 DIRECCIÓ DE SERVEIS DE DEMOCRÀCIA ACTIVA I DESCENTRALITZACIÓ La majoria dels projectes rebuts corresponen a línies prioritàries del programa i de participació. • Processos de democràcia participativa (projectes que incentiven pràctiques participatives): 10 • Entitats veïnals i plataformes ciutadanes de caràcter sectorial 13 • Promoció de cultura participativa (joves) 9 • Projectes que promouen la inclusió en dinàmiques participatives de col·lectius invisibilitzats 11 En el decurs de les dues darreres campanyes (2018-2020), el grau d’encaix dels projectes presentats amb els requisits dels programes a) i b) de la lletra I (participació ciutadana) ha millorat molt significativament i s’han dibuixat perfils d’entitats participants que creen interessants sinergies amb les línies de treball municipal en aquest àmbit. Reptes 2021 Els reptes principals de la direcció de Democràcia Activa per a l’any 2021 són els següents: • Finalitzar el procés participatiu específic pel PIM del mandat, amb una proposta de pressupostos participatius, que incorpori al pla d’inversions municipals els projectes més votats i consensuats per la ciutadania durant el procés participatiu. • Difondre les indicacions i recomanacions per promoure una participació de qualitat en un context de distanciament social i de reducció de la presencialitat amb la guia per una participació segura en temps de pandèmia. • Elaborar un pla de treball per l’adequació del funcionament dels òrgans de participació. • Continuar el pla d’acompanyament dels òrgans de participació en la seva adaptació al nou context del Reglament de participació ciutadana. • Continuar el programa de formació específica sobre participació ciutadana a les persones que s’han incorporat de nou als òrgans de participació (membres nous de comissions de seguiment de consells de barri, membres de consells sectorials, consellers i conselleres, etc.). 45 Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA La missió de la Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica és la de promoure projectes, processos, iniciatives i accions d’innovació a l’entorn de la participació ciutadana i les tecnologies lliures, que permetin millorar la democràcia i els processos d’interacció entre la ciutadania, les organitzacions socials i l’Ajuntament de Barcelona, i que ho facin a través de tecnologies lliures, obertes i democràtiques. El Pla d’actuació municipal 2020-2023 assenyala que la nostra ciutat ha estat, els darrers anys, una referència global en participació i innovació democràtica, pel desplegament del projecte Decidim Barcelona, la plataforma de participació de programari lliure per a ciutats i organitzacions, i pel compromís en la lògica de la transparència activa per millorar la rendició de comptes de les seves accions, que incentiva alhora la confiança i les dinàmiques de col·laboració amb la ciutadania. Barcelona té les condicions per esdevenir un referent internacional en aquest àmbit, reforçant els recursos per combatre la bretxa digital (socioeconòmica, territorial, de gènere) i protegir els drets digitals de les ciutadanes i els ciutadans, veritables protagonistes i beneficiaris del canvi tecnològic. Les actuacions estratègiques que recull el PAM 2020-2023 en l’àmbit d’innovació democràtica són les següents: 1. Desenvolupar un pla de capacitació digital i democràtica per al foment de la ciència ciutadana, les tecnologies democràtiques i els drets fonamentals a les xarxes. 2. Adaptar el funcionament dels canals de participació previstos en el Reglament de participació (òrgans, processos participatius, iniciatives ciutadanes i consultes) a la nova situació creada per la pandèmia, amb l’objectiu d’incidir proactivament en la governança de la ciutat. 3. Impulsar l’Ateneu d’Innovació Democràtica al Canòdrom i la Xarxa d’Antenes Decidim Barcelona (mediació, facilitació i acompanyament en els processos digitals de participació, dins la xarxa d’equipaments públics). Context Des de la seva creació, la Direcció s’ha centrat en el desenvolupament d’infraestructures de participació democràtica, i concretament, en el desplegament de la plataforma digital de participació Decidim; la plataforma, centrada de bon principi en la vehiculació de la participació ciutadana en el Pla d’actuació municipal 2016, ha tingut un gran creixement, tant en les funcionalitats internes com en la projecció i el creixement exterior. Després de quatre anys de la posada en marxa de la plataforma, i tres anys més tard de l’aprovació del Reglament de participació, el 2020 ha estat l’any en què s’ha posat de manifest la importància de disposar d’aquesta eina digital. No podem renunciar a la participació ciutadana i hem de garantir-la, fins i tot en etapes de limitacions de la mobilitat i de distanciament físic. Aquest 2020, doncs, ha estat un any en què s’ha superat la idea d’hibridació de la participació presencial (tradicional) amb la participació digital. La pandèmia de la Covid-19 ha generat un nou escenari on la tecnologia ha esdevingut l’aliat principal, que posa en evidència el paper clau que té la transformació digital en la participació d’ara i del futur. Això s’ha fet seguint principis tan fonamentals en entorns digitals com els de la 47 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA transparència, la traçabilitat, l’accessibilitat, la seguretat i la integritat de la plataforma o la privadesa de les dades personals, garantint drets digitals bàsics. A més, i per assegurar tot això, la plataforma s’ha desenvolupat en programari lliure i de codi obert, i s’ha obert al conjunt de la ciutadania la possibilitat de participar també en el seu disseny. Això ha permès disposar d’una plataforma digital robusta i al mateix temps flexible per adaptar- se al nou context de pandèmia, en què tot el que és digital ha guanyat una centralitat fonamental per garantir la continuïtat dels espais de participació existents a la ciutat. Un exemple ben clar és el creixement de persones usuàries de la plataforma, que aquest any s’ha multiplicat per quatre respecte de l’any 2019, i ha passat de 2.600 registres nous a més d’11.000. El 2020 també ha estat l’any d’inici d’un projecte emblemàtic per a la Direcció: l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. L’Ateneu té com a objectiu ser un espai i un viver de projectes digitals de transformació social, un equipament per a la capacitació digital i un centre comunitari. En alguns casos, la pandèmia ha provocat l’acceleració d’alguns dels projectes de capacitació digital, com a instrument per donar resposta a l’augment de la digitalització de la societat; en altres casos, però, ha succeït el contrari, i els projectes que s’havien de desenvolupar de manera presencial s’han aturat. Els projectes de capacitació digital que s’han posat en marxa són “Decidim als instituts” i “Privacitat i digitalització democràtica als centres educatius”. Recursos Recursos humans La plantilla actual és la següent: Perfils (*) Núm. Director (home) 1 Cap de departament (dona) 1 Tècnics superiors en règim d’interinatge (dones) 2 Suport tècnic C1 (dona) 1 Total 5 (*) gènere de la plantilla (segons la directriu III del Pla d’igualtat de l’Ajuntament de Barcelona) Recursos pressupostaris: Resum del pressupost 2020 Import Capítol 2 409.850,10 € Capítol 4 169.543,45 € Total executat 579.393,51 € Total executat + transferències 618.375,31 Total del pressupost 682.400,84 La diferència entre l’import del pressupost inicial i executat el 2020 és degut, principal- ment, al retard en la tramitació del contracte de gestió de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica que estava previst per al setembre i va començar al desembre. 48 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Acords de col·laboració i convenis La missió i els objectius que té establerts la Direcció d’Innovació Democràtica, així com la construcció d’una plataforma de programari lliure per a la democràcia com és Decidim, ha promogut des de l’inici acords de col·laboració amb les universitats, les administracions i la societat civil. És per això que els convenis són una eina fonamental per fer possible el treball conjunt amb altres organitzacions, el coneixement de les quals és clau a l’hora de desenvolupar projectes d’innovació democràtica. Convenis vigents durant el 2020: • Conveni Localret: aporta un suport tècnic específic per a ajuntaments i administracions de l’àmbit català que s’instal·len el Decidim i col·laboren en el seu desenvolupament. • Conveni amb l’Associació de Software Lliure Decidim i Localret: aquest conveni a tres bandes, signat el 23 de maig de 2019, estableix les bases de la governança del codi del Decidim com a programari lliure d’abast internacional. • Convenis amb la ciutadania organitzada: durant el febrer del 2019 es van signar tres convenis de col·laboració amb la ciutadania organitzada: un amb deu entitats d’àmbit social i comunitari, un altre amb cinc entitats d’economia social i solidària i un tercer amb cinc entitats de drets humans, per a l’extensió del Decidim en aquestes entitats. Nous convenis signats: • Conveni UOC pel foment de la recerca participativa: conveni de tres anys de durada (2020-2022) desenvolupat pel grup de recerca Communication Networks and Social Change (CNSC) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. La iniciativa té un valor econòmic de 300.000 euros i cada part —Ajuntament i UOC— assumeix el 50% de l’import total. Objectius del conveni: - Aprofundir en la democràcia participativa amb el desplegament i la difusió del model Barcelona de participació ciutadana, posant èmfasi especialment en una participació diversa i inclusiva. - Desenvolupar un programa de capacitació digital i democràtica de ciutat per al foment de la ciència ciutadana, les tecnologies democràtiques i els drets fonamentals a les xarxes. - Executar actuacions específiques per potenciar l’accessibilitat i la diversificació de les persones participants en tots els canals de participació. - Impulsar l’Ateneu d’Innovació Democràtica i la Xarxa d’Ateneus d’Innovació Digital i Democràtica per a la ciència i la tecnologia ciutadana. - Generalitzar l’ús d’eines digitals en l’explicació i la rendició de comptes sobre l’acció municipal per dotar de sentit la informació que es posa a l’abast, i utilitzar- la per construir un bon govern al servei de la ciutadania. Convenis en curs: Durant tot el 2020 s’ha estat treballant en un nou conveni entre l’Ajuntament, l’Associació de Software Lliure Decidim i la Generalitat de Catalunya que se signarà el febrer del 49 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA 2021, amb la finalitat que les dues administracions signants donin suport a l’Associació de Software Lliure Decidim en les tasques de manteniment dels repositoris principals i les funcions de suport a la seva comunitat. Licitacions Durant el 2020 la Direcció ha convocat les licitacions següents: Assistència tècnica a Decidim Organitzacions (Obert simplificat. Import: 40.682,90 €) Serveis d’administració de la plataforma decidim.barcelona (Obert simplificat. Import: 44.534,22 €) Gestió de l’Ateneu d’Innovació Democràtica (Obert harmonitzat. Import: 790.500,41 €) Aquestes licitacions han permès donar un suport decisiu a tres àrees de treball de la Direcció d’Innovació Democràtica: el desenvolupament del projecte Decidim, el suport i l’assessorament en serveis d’administració de la plataforma decidim.barcelona i el suport a totes les organitzacions que fan servir la plataforma Decidim i, principalment, la posada en marxa de l’espai Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica a través del seu contracte de gestió. Activitat Metodologia de treball i innovació a la Direcció 1.Innovació en l’organització i el treball en equip Des del principi, la Direcció ha adoptat una metodologia de treball innovadora basada en el treball en equip, la presa de decisions per consens, l’autoassignació de tasques i la distribució consensuada de responsabilitats. Durant el 2020 la Direcció ha compaginat dues ubicacions: d’una banda, les oficines municipals de la Gerència de l’Àrea al passeig de Sant Joan, i, de l’altra, l’espai ubicat al Canòdrom-Meridiana per desenvolupar el treball en equip durant els mesos en què la situació derivada de la crisi sanitària per la Covid-19 ho ha permès. També en aquest espai s’han desenvolupat les activitats públiques del projecte. Tot i així, el teletreball ha estat una dinàmica constant dels membres de l’equip, que han compaginat presencialitat i virtualitat segons l’estat d’alarma i les situacions personals de cadascú. Les reunions dels projectes i de l’equip s’han desenvolupat bàsicament per Jitsi. Aquesta manera de treballar ens ha animat a buscar altres eines com el Notion, i s’han modificat les dinàmiques d’equip, s’han eliminat els stand-ups setmanals i s’han establert coordinacions de projectes o weeklys. 2.Innovació en l’ús del programari lliure L’aposta pel programari lliure i de codi obert en la creació del Decidim.barcelona ha tingut com a conseqüència l’exportació del projecte a altres administracions, fonamentalment a través del consorci Localret. Durant aquest 2020, a més, cal destacar l’extensió de la plataforma Decidim a un nombre significatiu d’organitzacions socials i un augment de l’extensió a escala internacional. Això ha estat possible perquè el projecte Decidim és un projecte multitenant,és a dir, format per un conjunt d’instàncies. Cada instància és un espai independent i separat de la resta, on cada entitat o organització té les claus d’aquest espai i el pot configurar adaptat a les seves necessitats però amb una plataforma única i comuna per permet compartir costos i recursos de manteniment. 50 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA El projecte Decidim ha esdevingut exportable i traslladable a qualsevol tipus d’organització que vulgui ampliar dinàmiques democràtiques, com a plataforma de programari genèric i reutilitzable per a altres organitzacions i institucions gràcies a la seva llicència lliure (AGPL 3.0). L’ús del programari lliure ha estat també present en dos dels nous projectes de la Direcció: - L’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica: concebent un equipament on només s’utilitzarà per a la seva gestió i participació el programari lliure. - El projecte “Privacitat i digitalització democràtica als centres educatius”, que té com a objectiu la construcció i prova pilot d’una eina pedagògica digital construïda únicament amb programari lliure 3.Innovació en investigació El Laboratori d’Innovació Democràtica obria, el maig del 2018, per iniciar un diàleg i debat al voltant dels canvis de les ciutats vinculats a les tecnologies de la comunicació i els processos democràtics. L’objectiu del laboratori és explorar nous models de pensar i construir la ciutat, models que garanteixin drets fonamentals per a la participació democràtica, que entenguin i dialoguin amb els conflictes urbans, que fomentin l’autonomia i l’autoorganització de la ciutadania i que posin el focus en les intel·ligències i els coneixements existents a la ciutat. A causa de la pandèmia no s’ha pogut avançar tant com s’hauria volgut però l’any ha estat orientat, sobretot, a avançar en aspectes de marc conceptual i investigacions concretes, i a iniciar col·laboracions, incloent-hi un partenariat amb el vicerectorat de la UOC per al desplegament del Decidim en aquesta universitat, així com l’aliança amb un consorci liderat per l’Organització de Nacions Unides per afavorir el desplegament del Decidim en les estratègies de resposta a la pandèmia al “sud global”, dur a terme algunes accions de formació i comunicació, i organitzar un nombre reduït d’esdeveniments públics. 4.Innovació en comunicació La Direcció té una estratègia pròpia en comunicació que preveu tres projectes diferenciats, Metadecidim, decidim.org i Innovació democràtica. Metadecidim: és la comunicació que es porta a terme per difondre les activitats pròpies de la Comunitat Decidim, com les SOM (sessions operatives Metadecidim), els LAB i el Decidim Fest. Durant el 2020 s’havia previst la realització de diverses SOM i LAB però a causa de la situació d’emergència sanitària finalment es van anul·lar. En concret, el 17 de març es va suspendre el LAB “Democratització tecnològica i innovació democràtica” que tenim previst desenvolupar a principis del 2021. Es va fer una única SOM, centrada en les noves instàncies de Decidim sorgides al voltant de la crisi sanitària de la Covid-19 i posant l’accent en el fet que la situació de confinament ha provocat que la vida social de les persones depengui en gran mesura de les xarxes socials i les noves tecnologies. Aquesta situació inèdita ens ha obligat a adaptar-nos, a canviar les maneres i els mitjans per prendre decisions, a debatre o fer conferències, i la jornada anual de la Direcció, Decidim Fest, va passar a ser 100% digital. Decidim.org: l’objectiu és donar a conèixer la plataforma tant a escala nacional com internacional, posant l’accent en les seves possibilitats d’ús i en els valors socials presents en el seu codi. D’aquesta manera, durant el 2020 es van enviar dues notes de premsa vinculades a esdeveniments que perseguien aquests objectius. El primer va ser una 51 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA invitació a participar en l’activitat “Usos pràctics de Decidim en la crisi de la Covid-19”. El segon va tenir relació amb el Decidim Fest 2020, que va tractar temes en la intersecció de la tecnologia i la democràcia en temps d’emergència. Innovació democràtica: la missió del qual és donar a conèixer tot la feina que es fa a la Direcció i establir xarxes de col·laboració i suport amb el teixit de comunitats afins que persegueixen objectius comuns, com ara reforçar la participació democràtica i les tecnologies ètiques i obertes: infraestructures lliures i descentralitzades, educació, alfabetització digital, feminismes, infància, etcètera. També s’han comunicat diversos convenis de col·laboració amb entitats ciutadanes. D’altra banda, per potenciar la comunicació del Decidim Barcelona s’ha treballat coordinadament amb la direcció de Democràcia Activa i el Departament de Comunicació de la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. 5.Innovació en processos de governança L’any 2020 s’ha completat l’etapa de constitució de l’Associació de Software Lliure Decidim i, per tant, el procés de formalització de la governança de la comunitat començat el 2018. Tota l’activitat de l’Associació (assemblees, debats, propostes, reunions del comitè de coordinació i dels grups de treball) és pública i se’n pot fer el seguiment al web https://meta.decidim.org. Les tasques principals que s’han dut a terme des del vessant de la governança han estat les següents: • Redacció d’un conveni que signaran inicialment l’Associació de Software Lliure Decidim, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, l’obertura d’un espai de reflexió interna de la comunitat Decidim sobre els principis, les pràctiques i els impactes del projecte Decidim, més enllà del Contracte Social Decidim: https:// meta.decidim.org/assemblies/PoliticaDecidim. • Elaboració d’un reglament intern que estableix el procediment que s’ha d’utilitzar per elegir democràticament els membres del comitè de coordinació de l’Associació. L’elecció del nou comitè de coordinació es produirà el gener del 2021. • Campanya d’adhesió per aconseguir nous socis i sòcies individuals per a l’Associació. S’ha arribat al final del 2020 amb un total de 30 persones sòcies. • Acord per establir una quota individual que han de pagar anualment les persones membres de l’Associació. • Gestions per protegir legalment els distintius gràfics i el nom del projecte Decidim. • Participació en reunions virtuals de la comunitat de la Foundation for Public Code. Línies d’actuació del PAM 2020-2023 i projectes relacionats Les línies d’actuació de la proposta del PAM 2020-2023 que recauen en la Direcció d’Innovació Democràtica són les següents. • Desplegar la plataforma de participació Decidim en el conjunt de la ciutat: per a la ciutadania, les organitzacions socials i entre els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament de Barcelona i com a xarxa social de participació ciutadana de Barcelona. 52 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • Impulsar l’Ateneu d’Innovació Democràtica i la Xarxa d’Ateneus d’Innovació Digital i Democràtica per a la ciència i la tecnologia ciutadana. • Programa de capacitació digital i democràtica de ciutat per al foment de la ciència ciutadana, les tecnologies democràtiques, i els drets fonamentals a les xarxes. • Xarxa d’Antenes Decidim Barcelona: mediació, facilitació i acompanyament en els processos digitals de participació, dins la xarxa d’equipaments públics per a l’empoderament de la ciutadania: escoles, biblioteques, centres cívics, casals de barri, etcètera. En el cas de la primera línia d’actuació, Desplegar la plataforma de participació Decidim, podem parlar de dos projectes diferenciats: 1. Decidim.barcelona és el portal web de participació de l’Ajuntament, des del qual es despleguen els diferents canals de participació inclosos al Reglament de participació: processos, òrgans, iniciatives i consultes. El projecte Decidim Barcelona també preveu el Decidim com a servei públic a l’abast de les entitats de la ciutat i el Decidim que s’ofereix com a plataforma de participació a determinades instàncies i serveis de l’Ajuntament. 2. Decidim.org és el desenvolupament, millora i extensió de la plataforma de programari que ha suposat la constitució d’una comunitat que participa de la seva millora i governança. 1. Decidim Barcelona La crisi sanitària de la Covid-19 ha accelerat el procés de digitalització del conjunt de la vida social, pública, col·lectiva i ciutadana. Les limitacions establertes per mirar de minimitzar els contagis han obligat a replantejar les reunions, les trobades, les activitats públiques i obertes, l’atenció a la ciutadania i pràcticament el conjunt de tota l’activitat presencial. La participació no ha estat exempta d’aquest impacte, i, igual que en altres esferes, com la laboral o la cultural, s’ha hagut de redissenyar i adaptar-se al nou context. En el cas de Barcelona, s’ha pogut comptar amb un cert avantatge en disposar, ja des del 2016, d’una plataforma digital de participació ciutadana, decidim.barcelona, una plataforma integral de participació que recull el conjunt de processos, òrgans de participació i iniciatives ciutadanes fetes des d’aleshores. La plataforma digital no només ha permès difondre, documentar i ampliar la participació presencial dels diferents espais generats (tallers, trobades, sessions informatives, debats, consells, etcètera) sinó que ha obert nous espais interactius digitals per a la recollida de propostes i suports, la realització de debats, preguntes i comentaris, l’elaboració d’enquestes i diagnosis participades, i tot en un entorn dinàmic, accessible i usable. Decidim Barcelona ha permès dotar la participació de principis bàsics com són els de la facilitació a l’accés, la transparència, la traçabilitat i la rendició de comptes; i alhora l’ha dotat d’un ampli ventall de mecanismes que van més enllà de la presencialitat i que busquen adaptar-se a les possibilitats diverses d’una ciutadania diversa. En la mesura que s’amplien els canals i els mecanismes de participació, i que s’obren noves dinàmiques en què la ciutadania pot expressar-se i prendre part en les qüestions que li són properes, s’enriqueix la qualitat democràtica de la ciutat de Barcelona. El context de pandèmia ha obligat el projecte Decidim a ser encara més exigent, tant en la millora dels espais de participació com en la cura de la participació, a fi de garantir al 53 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA màxim possible l’accés a la participació i evitar que la bretxa digital sigui un impediment per a una participació plenament efectiva. En aquest sentit, s’han obert dues línies específiques de treball al voltant del Decidim Barcelona: • La millora de la plataforma a través del desenvolupament de noves funcionalitats. • El reforç de l’acompanyament en la participació digital. Pel que fa a la millora de la plataforma, s’han desenvolupat noves funcionalitats que faciliten la deliberació digital a través dels debats i amb una interactivitat més elevada, i s’han habilitat les trobades digitals amb la integració amb diferents sistemes de videoconferència. Així mateix, s’han ampliat notablement els sistemes de navegació pels processos i pels òrgans de participació per facilitar-ne l’ús. Al mateix temps, s’ha reforçat la navegabilitat i s’han desplegat nombroses millores d’accessibilitat per assegurar el compliment dels estàndards establerts. Quant a les accions de reforç en l’acompanyament en la participació digital a través de Decidim Barcelona, s’han contractat nous serveis de videoconferència per garantir la qualitat de les reunions, i s’ha pogut dotar de servei de streaming per assegurar la retransmissió i gravació de les sessions. Finalment, s’ha reforçat el personal de suport per garantir el funcionament òptim de les trobades per videoconferència, així com el suport tècnic en l’ús de la plataforma. En definitiva, el 2020 ha estat un any en què s’ha posat de manifest la importància del rol que desenvolupa i pot desenvolupar l’equip de suport Decidim Barcelona pel que fa a l’acompanyament de processos participatius i òrgans de participació, així com d’equip de facilitació i la importància de poder disposar de les tecnologies necessàries per poder desenvolupar la participació digital. Un exemple ben clar és el creixement de persones usuàries de la plataforma, que del 2019 al 2020 s’ha multiplicat per cinc: • Noves persones registrades a decidim.barcelona l’any 2019: 2.568 • Noves persones registrades l’any 2020: 13.014 • Total de persones registrades el 31 desembre 2020: 44.364 PARTICIPANTS PROCESSOS PARTICIPATIUS 44.364 6 ÒRGANS PROPOSTES 165 24.853 PROPOSTES ACCEPTADES RESULTATS 10.175 5.612 DEBATS 24 COMENTARIS 26.709 TROBADES 3.041 ADHESIONS 11.491 ENQUESTES FETES 2.036 PUBLICACIONS 8 Figura 2. Dades de participació de la plataforma decidim.barcelona (gener del 2021) 54 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Indicadors comparatius dels trimestres del 2020 del desenvolupament de la plataforma Decidim Barcelona Indicadors 1erT 2onT 3erT 4rt Acumulat Nombre de mòduls nous desplegats 0 4 0 17 21 Nombre de processos participatius nous 2 0 4 14 20 Nombre d'òrgans de participació nous 3 0 16 25 44 Nombre d'iniciatives ciutadanes noves 0 0 0 0 0 Nombre de noves usuàries registrades 3.655 4.514 2.284 2.561 13.014 Nombre de visites úniques 108.828 6.1879 20.046 47.896 238.649 1.1 Processos participatius Tot i que la gran majoria de processos participatius implementats per l’Ajuntament de Barcelona han estat publicats a decidim.barcelona, cal dir que la qualitat de la participació en cada un d’ells, així com els marges de decisió de la ciutadania, són desiguals i varien molt en funció de l’àrea o districte que lidera el procés, i de la tipologia del procés. Els processos participatius a Decidim Barcelona durant el 2020: Processos Seguidors/ores Visites Àrea municipal Àmbit territorial Pla d’actuació municipal 2020-2023 123 42.904 Gerència Municipal Ciutat Pressupostos participatius 269 66.785 Gerència Municipal Ciutat MPGM Gràcia [1] 49 8.084 Ecologia Urbana Gràcia V Premi Jove Còmic Sant Martí 45 58 Feminismes Ciutat Pla de barris [2] 117 [3] 1.246 Foment de Ciutat 10 barris [2] Pla d’actuació de l’entorn del Pou de la Figuera 20 1.205 Foment de Ciutat Ciutat Vella Pla Barcelona Interculturalitat 13 2.153 Interculturalitat Ciutat Estratègia contra la soledat 54 533 Persones grans Ciutat Ciutadania adolescent a Barcelona [4] 25 420 IMEB Ciutat Total 715 [1] MPGM Gràcia dona continuïtat al procés participatiu: “Patrimoni de Gràcia” dut a terme durant el 2019. s[2] A nivell de decidim.barcelona es tracta d’un grup de processos que engloba un total de deu processos participatius de definició dels plans de barris de: Raval (Ciutat Vella); el Carmel i Can Baró (Horta-Guinardó); el Poble-sec (Sants-Montjuïc); Can Peguera, Trinitat Vella, Prosperitat, Turó de la Peira, Roquetes i Verdum, Zona Nord (Nou Barris); el Besòs i el Maresme (Sant Martí). [3] El número resultant és la suma total de seguidors i visites dels deu processos participatius que inclou el grup de processos del “Pla de barris”. [4] L’Audiència Pública a les noies i nois es reorganitza per millorar la participació del col·lectiu adolescent de l’educació secundària obligatòria i dels seus centres educatius i aquest curs 2020-21 es transforma en el Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona, un canvi organitzatiu rellevant per millorar la participació d’aquest segment de població. En aquest sentit, seria bo establir uns estàndards mínims de qualitat dels processos municipals que s’implementen a decidim.barcelona, per tal de garantir la qualitat de la plataforma, i així assegurar-ne la credibilitat. La Direcció d’Innovació Democràtica creu que el Reglament de participació ja defineix aquests criteris mínims, i només cal un acord ferm i decidit a tots els nivells municipals per a la seva implementació correcta. 1.2. Òrgans de participació Quant als òrgans de participació, aquest 2020 han estat en funcionament un total de 123 òrgans de participació. 55 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA En el moment de tancar aquesta memòria, a decidim.barcelona hi ha els òrgans de participació següents: Òrgans de participació per tipologia Nre. Consells de garanties de participació 2 Consells sectorials de ciutat 25 [1] Altres en l’àmbit de ciutat 2 Consells de barri 74 [2] Audiències públiques de districte 10 Consells sectorials de districte Altres en l’àmbit de districte Espais creats amb motiu de la Covid-19 Total 123 [1] Cal tenir present que a decidim.barcelona existeixen òrgans de participació privats no transparents (només visibles per als que en són membres). [2] La zona de la Font del Gos, al districte d’Horta-Guinardó, també disposa d’un espai de participació a decidim.barcelona. D’altra banda, als òrgans de participació del districte de Sant Martí, el Consell de Barri del Clot - Camp de l’Arpa es divideix en dos barris/consells: el barri del Clot i el barri del Camp de l’Arpa del Clot, tot i que funcionen com un únic consell. Aquest 2020 s’han creat nous espais de participació digital amb motiu de la Covid-19 i el confinament[*] Nom de l’espai Inici Final Seguidores Visites “Barcelona des de casa” 19-03 31-07 84 [1] 26.261 “Memòries del confinament” 26-04 23-09 31 3.699 “Els regidors i les regidores responen” 27-04 09-06 65 [2] 10.907 Total 180 40.867 [*] Durant el confinament es van habilitar un total de cinc espais a la plataforma: quatre en l’àmbit de ciutat (“Barcelona des de casa”, “Memòries del confinament”, “Els regidors i les regidores responen” i “28J”. Dia Internacional de l’Orgull LGTBI BCN) i un en l’àmbit de districte (“Taules Covid-19 del districte de Sants-Montjuïc”). [1] El total resultant és la suma de seguidors i visites dels 11 espais de participació. [2] El total resultant és la suma de seguidors i visites de les deu sessions de debat. “Barcelona des de casa”: es van crear 11 espais de participació, un de ciutat i deu de districtes, on la ciutadania podia publicar i compartir iniciatives culturals, veïnals, comunitàries i solidàries. En total les iniciatives van ser 692, 307 de les quals de ciutat i 385 de districte. “Memòries del confinament”: espai per a la recollida oberta de testimonis escrits, imatges o audiovisuals, amb el propòsit de conservar les vivències individuals i col·lectives, a fi de garantir el dret a la memòria popular del confinament de la ciutat de Barcelona. Es van presentar un total de 127 testimonis a través del formulari propi de l’arxiu, dels quals se’n van poder publicar 107 a la plataforma. “Els regidors i les regidores responen”: van ser deu sessions d’interlocució de les regidories de districte amb la ciutadania que es van fer en línia i en directe via decidim. barcelona i gravades per streaming. 1.3. Iniciatives ciutadanes Tot i que la plataforma digital de participació ciutadana de l’Ajuntament ha millorat les funcionalitats i que tècnicament està capacitada per a la recollida de signatures i suports 56 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA a les iniciatives, durant el 2020 la ciutadania no ha impulsat cap iniciativa ciutadana, possiblement pel context de crisi sanitària i per les restriccions establertes. De fet, durant el confinament el component d’iniciatives va ser despublicat, en part perquè “Barcelona des de casa” ja era en si mateixa una iniciativa vehiculada a través de decidim.barcelona, on es recollien les iniciatives comunitàries i solidàries sorgides durant el confinament. L’experiència dels darrers quatre anys ens indica que possiblement convingui revisar i replantejar aquest espai, per explicar millor a la ciutadania quina és la filosofia, la funció i els objectius de les iniciatives ciutadanes. 1.4. Comunicació a participants Les persones registrades a decidim.barcelona que donen el seu consentiment explícit per rebre el butlletí electrònic de la plataforma de participació han passat de les 5.823 del desembre del 2018 a les 8.848 a finals de desembre del 2020. Durant l’any 2020 s’han editat 11 butlletins electrònics de decidim.barcelona: Títol Data Àmbit Destinatàries Primers pressupostos participatius de Barcelona: participa! 27 de febrer Ciutat 7.239 “Barcelona des de casa” 27 de març Ciutat 7.742 “Novetats de decidim.barcelona davant la situació d'emergència sanitària” 06 d’abril Ciutat 7.804 “Com millorem la xarxa d'itineraris segurs per Sants-Montjuïc?” 04 de juny Sants-Montjuïc 110 “Els regidors i les regidores responen”: 9 de juny, trobada amb Joan Subirats a decidim.barcelona 08 de juny Ciutat 8.260 “La participació ciutadana no s’atura en temps de la Covid-19” 29 d’octubre Ciutat 8.568 “D’audiències públiques, consells de barri i Festival sobre Tecnologia, Democràcia i Participació!” 13 de novembre Ciutat 8.626 “Participa als consells i processos participatius del teu barri!” 27 de novembre Ciutat 8.771 “Segueixen els consells i processos participatius del teu barri. Hi participes?” 9 de desembre Ciutat 8.815 “Obrim carrers a Creu Coberta-carrer de Sants: què en penses?” 17 de desembre Sants-Montjuïc 152 “Nova enquesta Barcelona contra la soledat + Consells de Barri. Hi participes?” 21 de desembre Ciutat 8.848 1.5. El Decidim com a servei públic a l’abast de les entitats de la ciutat Un dels objectius de Decidim és estendre la plataforma com a infraestructura de participació a les organitzacions i entitats socials de la ciutat, per tal que puguin aprofundir en els mecanismes de democràcia interna i de participació ciutadana. L’Ajuntament ofereix aquests serveis a les entitats de la ciutat gràcies al multitenant, un allotjament col·lectiu que permet compartir els costos de manteniment i optimitzar recursos tecnològics. Les entitats que ho demanen i s’adhereixen als convenis passen a tenir la seva pròpia instància, on poden crear processos participatius, fer votacions, organitzar trobades i altres funcionalitats que ofereix Decidim. D’aquesta manera es fomenta l’ús i el coneixement de l’eina, i, al seu torn, es millora el coneixement de la ciutadania i facilita la participació ciutadana en els processos de l’Ajuntament, de manera que els diversos projectes que la Direcció d’Innovació Democràtica té en marxa es retroalimenten. Enguany, el projecte s’ha consolidat i a poc a poc s’ha anat incrementant el nombre d’instàncies del multitenant, principalment gràcies a la contractació d’una persona 57 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA dedicada exclusivament a aquest projecte. Aquesta persona ha dut a terme principalment les tasques següents: • Coordinació amb els responsables de les instàncies dins de les organitzacions. • Perfil d’administrador dels mòduls de les instàncies: gestió d’altes i baixes de mòduls actius i de persones usuàries en el moment de posada en marxa de les instàncies. • Altes i baixes a l’Administració de persones usuàries en el moment de posada en marxa de les instàncies. • Gestió i seguiment de bugs (errors) i tramesa a les empreses de programació designades per la Direcció perquè es resolguessin. • Atenció i resolució d’incidències tècniques que depenguin de la contractació de les instàncies que donen servei a les organitzacions i les entitats. • Formacions d’administradores i usuàries de la plataforma, amb l’objectiu que les entitats guanyin autonomia en la gestió de les seves instàncies. • Assessorament i suport en la gestió de les instàncies i el desenvolupament de processos participatius. Tot plegat, ha permès poder donar un servei de més qualitat a les entitats, acompanyant- les en tot moment en el procés d’implementació de Decidim. Al mateix temps, s’ha treballat amb els tècnics de les entitats per dissenyar processos participatius de qualitat que fomentin la participació dels seus membres. El servei de Decidim Organitzacions arribarà el març del 2021, després de dos anys d’existència des que es van signar els primers convenis amb les direccions d’Acció Comunitària i d’Economia Social i Solidària, i, posteriorment, el conveni d’entitats de Drets de Ciutadania. Aquest any, amb la irrupció de la pandèmia, s’ha fet més evident que mai la necessitat de disposar d’una eina digital que permeti organitzar la participació dels membres de les entitats. El fet que la participació presencial s’hagi vist gairebé impossibilitada per les mesures sanitàries ha fet que moltes entitats hagin hagut de buscar solucions per seguir fent la seva tasca, i innovar en les pràctiques organitzatives que marquen el seu dia a dia. D’aquesta manera, a les entitats que ja tenien una instància de Decidim els ha estat molt fàcil adaptar-se a la nova realitat, ja que una gran part de la seva base social ja estava avesada a l’ús de Decidim. D’altra banda, hem rebut força demandes d’ús del servei d’entitats que han considerat útil implementar Decidim arran de la situació sanitària. Sovint aquestes demandes eren molts concretes, és a dir, buscaven una solució tecnològica per poder convocar una assemblea o una votació específica. En aquests casos, i seguint la línia en què treballa des de fa temps la Direcció, hem intentat fer entendre a les entitats que la implementació de la plataforma ha de ser integral i s’ha de planificar perquè totes les persones membres de l’entitat puguin adaptar-se al canvi que implica, i no es pot reduir a un sol esdeveniment o votació. Així, doncs, un altre dels reptes d’aquest any 2020 ha estat ajudar les entitats a gestionar el canvi que implicava començar a fer servir Decidim en un context nou per a tothom. Les necessitats i demandes principals de les entitats enguany han estat les següents: 58 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • Organitzar assemblees generals. • Organitzar votacions per poder prendre decisions. • Fer processos participatius per cocrear documents interns. A continuació, s’exposa la relació del nombre de reunions fetes amb les entitats i altres dades referents al nombre d’espais de participació que s’han activat aquest any 2020. Nombre total de reunions fetes amb entitats 300 Nombre de formacions fetes 130 Nombre de reunions de suport i assessorament 160 Nombre de guies o manuals d’ajuda editats 7 EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’INSTANCIES PER TRIMESTRES 40 40 34 30 31 29 29 20 18 15 10 13 11 1 3 3 3 3 0 2T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 2017 2017 2018 2018 2018 2018 2019 2019 2019 2019 2020 2020 2020 2020 ANY Figura 3. Evolució del servei decidim.barcelona com a servei a les entitats de la ciutat 1.6. Decidim com a servei que s’ofereix a l’Ajuntament Actualment, l’Ajuntament disposa de cinc instàncies de Decidim, a més de decidim. barcelona i el meta.decidim.org • Decidim Intern, https://decidim.ajuntament.bcn, de les treballadores i treballadors municipals • Barcelona Energia, www.barcelonaenergia.cat • Fàbrica de Creació Fabra i Coats, https://fic.decidim.barcelona • Laboratori d’Innovació Democràtica, https://lid.decidim.barcelona • Pacte per Barcelona, https://pacteperbarcelona.decidim.barcelona A més, entre els mesos de febrer i maig, coincidint amb la fase de debat i recollida de propostes dels processos d’elaboració del Programa d’actuació municipal i dels pressupostos participatius, es va habilitar un servei d’assistència i ajuda a la ciutadania, persones dinamitzadores i personal municipal, tant presencialment com a distància (telefònic i via correu electrònic) per a les les tasques d’interacció amb el decidim.barcelona en aquests dos processos participatius. Concretament les tasques desenvolupades han estat les següents 59 NUMERO INSTÀNCIE DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • Resolució de dubtes i acompanyament. S’han registrat un total de 279 casos d’incidències o consultes, que han estat resoltes en la seva totalitat. D’aquests casos, 127 (46% del total) corresponen a consultes de personal municipal; 82 (29% del total) corresponen a consultes d’empreses dinamitzadores dels processos participatius esmentats; i els 48 restants (25%) corresponen a consultes de veïns i veïnes de la ciutat. Consultes de: Nre. d’incidències Personal municipal 127 Empreses dinamitzadores 82 Veïns i veïnes de la ciutat 48 Total 279 • Formació presencial a personal municipal, equips d’àrees i districtes. Un total de 110 persones han rebut formació específica amb funció del seu rol en el procés participatiu (administradors, avaluadors i col·laboradors). S’ha proporcionat acompanyament i s’han resolt dubtes i dificultats en l’ús de la plataforma, especialment durant la fase d’avaluació. 2. Decidim.org 2.1. Desenvolupament del programari Des del punt de vista de desenvolupament, la plataforma ha experimentat algunes dificultats durant el 2020, principalment per no disposar d’un equip amb prou experiència i coneixements per fer-se càrrec del manteniment del codi. Això ha provocat retards en l’alliberament de noves versions i acumulació de bugs. L’any 2020 s’han realitzat quatre versions de Decidim, de la 0.20 a la 0.23. Els canvis més destacables són els següents: • S’ha ampliat la cobertura de l’API a tots els continguts públics disponibles (només de lectura) i algunes capacitats de cerca. • Al panell d’administració es poden consultar algunes estadístiques sobre l’activitat de la plataforma. També s’han afegit noves notificacions i l’opció de poder cercar participants a través del seu correu electrònic. Els administradors ara també tenen plantilles de butlletins. Igualment, s’han incorporat filtres i capacitats de cerca esteses per a propostes, participants i espais de participació. • S’han començat a treballar en diversos aspectes per millorar l’accessibilitat detectats en dues auditories internacionals. • S’ha millorat el sistema de verificació, donant la possibilitat als administradors de revocar les verificacions periòdicament (una qüestió especialment important abans d’iniciar un gran procés de participació), i, al mateix temps, els participants poden renovar les seves pròpies verificacions. • S’han incorporat diverses millores a l’espai d’iniciatives, traslladant la gestió de les mateixes al front end i reforçant el sistema de notificacions, tant a càrrec de promotors com d’administradors. • La interacció com a grup s’ha enriquit: s’han afegit noves notificacions, es pot esmentar un grup en els comentaris, i els grups també poden tenir converses privades amb altres grups o participants. 60 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • El sistema de formularis ha incorporat més opcions de configuració: nous tipus de pregunta i millores d’usabilitat (preguntes col·lapsables, separadors entre apartats d’una mateixa enquesta, etcètera). També s’ha inclòs una configuració a les enquestes per permetre a les persones usuàries no registrades (anònims) respondre-hi. • En el component de propostes també s’han introduït millores, com ara permetre als administradors establir una plantilla predefinida, disposar d’una pàgina al panell d’administració amb tota la informació o incloure informes de cost a les propostes. • S’han afegit diverses millores al component de pressupostos, introduint noves regles i millores al flux de votació i afegint més opcions per a la gestió dels projectes de pressupostos participatius. • S’ha habilitat la possibilitat de creació de trobades per part de les persones participants. • S’han afegit tots els espais i moltes entitats a la cerca global. • S’ha començat a desenvolupar un nou mòdul de votació electrònica segura amb garanties criptogràfiques. 2.2. Extensió de la plataforma Des de l’any 2017, la plataforma Decidim s’ha estès, gràcies al fet d’estar desenvolupada en programari lliure, a més de 20 països d’arreu del món, i disposa de més de 250 instàncies actives i més de 450.000 persones registrades. Ciutats com Hèlsinki, Ciutat de Mèxic o Nova York ja l’utilitzen. També s’ha ampliat a la major part de municipis de la província de Barcelona amb el suport de la Diputació de Barcelona i a nombrosos municipis de la província de Girona a través de la Diputació de Girona. La Generalitat de Catalunya l’ha adoptat com a portal de participació i també n’està promovent l’ús. L’Assemblea Nacional Francesa l’utilitza per a la recollida d’iniciatives ciutadanes i la Comissió Europea l’ha adoptat com a plataforma de participació ciutadana per a processos amb el conjunt d’estats membres. Igualment, la fan servir nombroses organitzacions socials, ONG i federacions per convocar processos de participació interns, i així contribueixen a la millora de la democràcia interna de totes aquestes entitats. El projecte ha experimentat un creixement notable respecte d’anys anteriors, amb un total de 263 contactes durant el 2020. Decidim ha consolidat la projecció internacional, amb presència a 18 països: Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, el Brasil, el Canadà, Xile, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, Finlàndia, França, Itàlia, el Japó, Mèxic, Noruega, Suècia i Suïssa. Ha tancat l’any amb 274 instàncies en producció o preproducció. Tipus d’instància Nombre Nombre Nombre d’instàncies 2018 d’instàncies 2019 d’instàncies 2020 Ajuntaments de Catalunya 56 50 76 Ajuntaments de la resta de l’Estat espanyol 1 1 1 Comunitats autònomes 2 2 2 Diputacions 2 2 2 Estats 1 4 5 Consorcis 1 1 1 Ajuntaments (internacional) 0 16 29 Altres administracions i organitzacions 31 18 100 61 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Tipus d’instància Nombre Nombre Nombre d’instàncies 2018 d’instàncies 2019 d’instàncies 2020 Universitats 1 2 2 Ajuntament de Barcelona 2 6 6 Entitats i associacions de Catalunya 19 26 48 Metadecidim 2 2 2 Total d’instàncies en preproducció o producció acumulat 118 131 274 2.3. Metadecidim Metadecidim és la comunitat per (re)dissenyar les funcionalitats de la plataforma Decidim, prioritzar les línies de desenvolupament, decidir projectes de millora i deliberar sobre els seus usos i possibilitats futures. El lloc web meta.decidim.org està igualment encaminat a donar poder a la ciutadania en la possibilitat d’apropiar-se l’eina, de contribuir al seu desenvolupament i de ser copartícips en la seva construcció. PARTICIPANTS PROCESSOS 2.185 3 ASSEMBLEES CONSULTES 15 4 JORNADES PROPOSTES 6 1.432 PROPOSTES ACCEPTADES RESULTATS 566 7 DEBATS SORTEJOS 23 6 COMENTARIS 2.877 TROBADES 243 ADHESIONS 1.555 ENQUESTES FETES 228 ADHESIONS 9 PUBLICACIONS 17 Figura 5. Dades de participació al meta.decidim.org el 31 de desembre de 20205.2.4. Activitats públiques i trobades de la comunitat Els dies 18, 19 i 20 de novembre la Direcció ha organitzat la segona edició del Decidim Fest, la trobada global de la comunitat Decidim. Aquesta edició, amb el títol “Democràcia i tecnologia en temps d’emergència”, s’ha vist determinada per la situació generada per la Covid-19, i des d’un inici es va conceptualitzar per ser una edició 100% en línia. La seu del festival aquest any, des d’on es va emetre l’streaming, ha estat el Canòdrom. Així, el Decidim Fest ha estat la primera activitat del nou Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. En total, més de 430 persones es van inscriure per assistir i participar al Decidim Fest de manera virtual. El total de visualitzacions de l’streaming van ser 1.098 (dia 18), 1.147 (dia 19) i 551 (dia 20). Aquest any hem tingut la participació de 16 ponents, 11 per fer una ponència pregravada i debat en directe, i cinc per participar en els Diàlegs Decidim. També es va fer una convocatòria oberta per rebre propostes i projectes de la comunitat Decidim per presentar durant el Fest. En total es van rebre 53 propostes provinents de diversos països 62 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA d’Europa, Amèrica del Sud i l’Índia. D’aquestes propostes, se’n van seleccionar 12, que es van agrupar en quatre blocs amb els títols “Tecnopolítica: participació i investigació”, “Decidim Stories”, “Assemblees ciutadanes “ i “Cap a una internet feminista”. Figura 6. Imatge del Decidim Fest (Autor: Bru Aguiló) Durant el 2020 s’ha celebrat únicament una Sessió Operativa Metadecidim; en concret, la jornada “Usos pràctics del Decidim en la crisi de la Covid-19” que va presentar projectes d’àmbit sindical (I”nfermeres i infermers de Catalunya”), autonòmic (“Hackovid”), municipal (“Des de casa” + “Memòries del confinament”) i internacional (“Le Jour d’après”). La SOM va ser tot un èxit i va servir per donar visibilitat al projecte, a les seves aplicacions i a la dimensió democràtica que és capaç d’assolir. A més, va ser una contribució en un moment clau de la pandèmia. Sens dubte, poder celebrar el primer esdeveniment 100% digital va ser un gran aprenentatge. 3. Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica La segona línia d’actuació del PAM és l’impuls de l’Ateneu d’Innovació Democràtica i la Xarxa d’Ateneus d’Innovació Digital i Democràtica per a la ciència i la tecnologia ciutadana. La definició i la posada en marxa de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica ha estat un gran repte per a la Direcció d’Innovació Democràtica, i un espai on desenvolupar i estendre a la ciutadania la innovació tecnològica i la democràcia, la capacitació i l’empoderament digital i el suport a projectes innovadors, amb un vessant comunitari i de difusió pública. L’espai físic escollit ha estat el Canòdrom-Meridiana, un edifici de titularitat municipal situat al districte de Sant Andreu, amb una superfície útil de 2.311 m2. Es tracta d’un edifici emblemàtic, construït l’any 1962 per Antoni Bonet i Josep Puig, que per la seva singularitat arquitectònica va ser catalogat com a patrimoni arquitectònic de Barcelona. Durant els anys en què va estar operatiu, va tenir un paper destacat com a punt de trobada per als veïns dels barris del Congrés i la Sagrera, fins al tancament de les activitats l’any 2006. L’any 2010 l’edifici va passar a mans municipals i es va iniciar la rehabilitació de l’equipament. Durant el 2020 s’han complert els objectius següents: • S’ha dissenyat el concepte i els serveis del nou equipament de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. 63 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • S’han redactat els plecs de condicions per a la licitació de l’Oficina Tècnica del Canòdrom i s’ha treballat conjuntament amb la direcció de Recursos Interns i els serveis jurídics de l’àrea per a la seva publicació i adjudicació. A la licitació hi van concórrer quatre empreses i el novembre del 2020 es va adjudicar a l’empresa Colectic sccl. • S’ha aprovat una proposta de preus públics de l’equipament. Els objectius de la creació de l’Ateneu d’Innovació Democràtica són els següents: • Contribuir a fer de Barcelona la capital europea de la ciència i la tecnologia ètica i democràtica, així com una referència global de la innovació social i democràtica. Per això, es proposa potenciar la innovació ciutadana de base, especialment al voltant de la tecnologia i la democràcia. • Afrontar els grans reptes de la societat xarxa, abordant problemàtiques que afecten actualment la ciutadania, a escala global i local (el canvi tecnològic, les polítiques de dades, la intel·ligència artificial, la participació política en la societat digital, etcètera), amb una perspectiva crítica i participativa. • Potenciar l’experimentació, el prototipatge i l’escalat, i donar suport a projectes que exploren de manera crítica els problemes i les possibilitats existents entre tecnologia, ciència i societat, i que innoven en la seva governança de manera democràtica. S’impulsaran especialment els projectes i les propostes capaços de generar prototips d’acció. • Facilitar l’accés a l’educació, la formació i la capacitació al conjunt de la ciutadania entorn de la ciència, la tecnologia i la societat des d’una perspectiva crítica i democràtica. • Potenciar les xarxes de col·laboració i cooperació entre ateneus d’innovació, equipaments públics, laboratoris, centres de creació i experimentació per desplegar programes compartits d’innovació i alfabetització digital i democràtica. La pandèmia i les limitacions que se’n deriven han impedit una obertura de portes total de l’equipament al públic i l’inici dels programes i els serveis previstos: • Servei de dinamització i facilitació a la innovació democràtica. • Servei de suport a la recerca en tecnologia, ciència i democràcia. • Programa de residència i suport a un ecosistema de projectes. • Programa d’alfabetització i empoderament digital i democràtic. • Programa “Canòdrom obert”. • Servei de cessió d’espais. • Programa de governança de l’Ateneu. • Pla de comunicació de l’Ateneu. La posada en marxa d’un projecte d’aquest volum i les circumstàncies excepcionals han requerit d’una gran quantitat de gestions que hem dut a terme des de la Direcció: • Gestionar l’equipament de manera directa, a càrrec de la Direcció, fins a l’adjudicació (90 dies) • Coordinacions amb l’ICUB i el Districte de Sant Andreu. 64 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA • Relació amb els antics gestors per fer el traspàs de l’equipament. • Resolució de conflictes. • Gestió de manteniment, recepció, neteja, etcètera. • Contactes amb diversos agents comunitaris, com ara entitats i equipaments del territori. • Redacció i elevació de proposta de preus públics del futur equipament. • Reunions amb els actuals cotreballadors. • Coordinació amb Barcelona Activa per a la programació de cursos de capacitació digital de l’Antena Cibernàrium Canòdrom. • Tramitació de contractes relacionats amb el funcionament de l’equipament. A finals del 2020 s’ha posat en marxa el decidim.canodrom, una instància Decidim per a la participació de la comunitat de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. El 22 de desembre, en col·laboració amb l’escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava, es va fer l’activitat “Tornem!”, que va consistir en les activitats següents: • Realització de quatre curtmetratges sobre el Canòdrom. • Realització d’una instal·lació expositiva a les grades. • Joc participatiu a les grades sobre el futur del Canòdrom. Figura 8. Fotografia de l’acte “Tornem!” Dins de l’espai d’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica es continuarà desenvolupant el projecte del Laboratori d’Innovació Democràtica (LID), inaugurat el maig del 2018, que constitueix un espai de recerca de, amb i per a la ciutadania, al voltant de processos participatius, democràcia municipal, col·laboració social, recollida de dades i informació sobre la ciutat, empoderament ciutadà, autoorganització col·lectiva i distribuïda. 4. Formació, capacitació i mediació digital La tercera d’actuació del PAM és el Programa de capacitació digital i democràtica i la quarta la Xarxa d’Antenes Decidim Barcelona. Un dels objectius en capacitació digital per al 2020 era continuar amb la capacitació en l’administració del Decidim en tècniques municipals a través de l’elaboració de materials d’autoformació d’administració del Decidim. La producció d’uns tutorials en vídeo es va encarregar el 2019 a l’empresa Colectic sccl i a partir del 2020 han estat disponibles per utilitzar-los. 65 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Pel que fa a formació de les tècniques de participació municipals, es vol aprofitar aquests tutorials perquè estiguin disponibles al portal d’autoformació del personal de l’Ajuntament de Barcelona. Els cursos de formació presencial en tècniques de participació de diferents ajuntaments, i, en concret, els de l’Ajuntament de Barcelona, han quedat interromputs per la pandèmia, tant per la impossibilitat d’assistir-hi com per l’aturada o la suspensió d’alguns processos de participació de les administracions públiques usuàries de la plataforma Decidim. A causa d’aquesta situació, s’ha posat èmfasi en l’autoformació en l’administració del Decidim, i s’han produït els materials següents: #TutorialsDecidim : Crear un procés de participació https://www.youtube.com/watch?v=sBvfKfDYiIY #TutorialsDecidim : Convocar i gestionar trobades: https://www.youtube.com/watch?v=YhaDETwAjfQ #TutorialsDecidim : Crear i gestionar enquestes https://www.youtube.com/watch?v=tw-bwW0kL_o #TutorialsDecidim : Crear i gestionar propostes https://www.youtube.com/watch?v=8odsgoLwhJ0 #TutorialsDecidim : Recollir i gestionar suports https://www.youtube.com/watch?v=y55mz1Imrpk Igualment, s’han creat nous materials autoformatius o d’ajuda per a persones usuàries del decidim.barcelona per donar resposta al període de confinament domiciliari,: #TutorialsDecidim: Com participar a #RegidoriaRespon https://www.youtube.com/watch?v=NvRfBNiRntU&feature=youtu.be #Tutorial per a la creació i la gestió de grups (PDF) https://decidim-barcelona-production.s3.amazonaws.com/decidim-barcelona/uploads/dec El material en vídeo i els diferents tutorials del Decidim s’han mostrat força útils en la situació de confinament i el seu ús ha permès detectar la necessitat de desenvolupar nous tutorials a nivell d’usuari adreçats a la ciutadania, per tal de facilitar al màxim la utilització del decidim.barcelona en l’època de confinament domiciliari, en què les activitats presencials estaven totalment limitades. Pel que fa a la ciutadania, es volia fer un salt qualitatiu en els temes de capacitació digital, i posar en marxa dos projectes nous, molt ambiciosos: • el Programa d’alfabetització i empoderament digital i democràtic del Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, iniciant programes de capacitació en programari lliure oberts a la ciutadania, que anessin des d’un nivell d’alfabetització adreçat a persones en situació de bretxa digital, fins a nivells més especialitzats. Aquest programa no es basa en una formació o traspàs de coneixement TIC, sinó en un veritable empoderament tecnològic a través de l’ús d’eines lliures. • El projecte “Decidim als instituts”: es tracta d’utilitzar la plataforma Decidim com a eina pedagògica i d’aprenentatge, tant en tecnologia com en democràcia. Alumnes de 3er d’ESO aprenen l’administració de la plataforma Decidim per desenvolupar processos de participació reals als instituts. D’aquesta manera, s’aborden un seguit d’aspectes que repercuteixen en la democràcia del centre i en tota la comunitat educativa. 66 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA En el cas del Programa d’alfabetització i empoderament digital i democràtic, no s’ha pogut començar durant el 2020 i estem a l’espera de poder iniciar el servei a la primavera del 2021. En canvi, el projecte pilot “Decidim als instituts” no ha quedat tan afectat per aquesta situació, però alguns centres educatius no han iniciat el projecte per la incertesa sobre l’afectació de la pandèmia en la dinàmica escolar del principi del curs. Cal considerar, també, que el desenvolupament del projecte als centres participants ha estat més complex, ja que en alguns casos no ha estat possible dur a terme sessions presencials amb l’alumnat, i les sessions s’han hagut d’adaptar a les normes i la situació de cada centre. El projecte finalitzarà el juny del 2021 i s’ha pogut posar en marxa a tres instituts de la ciutat: l’Institut-Escola Eixample, l’Institut Bernat Metge i l’Institut Teresa Pàmies. Durant l’any 2020 s’han fet 12 sessions que han comptat amb la participació de 104 alumnes de 3er d’ESO, a banda de quatre sessions de formació amb professorat. Amb la situació de pandèmia i confinament provocat en el període de màxima alarma, han sorgit noves necessitats en capacitació digital que s’han abordat des de la Direcció. Cal destacar la posada en marxa del projecte pilot “Privacitat i digitalització democràtica als centres educatius”, que té com a objectiu produir un entorn de tipus suite per a les escoles de programari lliure i la utilització de servidors segurs per a l’allotjament de les dades dels infants. Aquest projecte, idea de l’associació X-net, està coproduït per la Direcció d’Innovació Democràtica, el Comissionat d’Innovació Digital, el Consorci d’Educació de Barcelona i X-net. D’altra banda, durant el 2020, Colectic sccl ha impartit dues formacions de nivell inicial de Decidim en tècniques de participació de la província de Barcelona amb l’assistència de 77 participants. Finalment, cal destacar que mitjançant el conveni amb l’Institut Joan d’Àustria per poder fer les pràctiques en la modalitat d’FP Dual, durant el curs 2020-2021 la Direcció acull dos alumnes de l’institut, que disposen d’un mentor que els fa el seguiment, els prepara tasques i els acompanya en la tutoria. Durant el mes de setembre van assistir a un curs de d’introducció a la programació amb Ruby i han començat a familiaritzar-se amb la plataforma Decidim. 67 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Figura 9. Instància Decidim i processos participatius de l’Institut-Escola Eixample Convocatòria general de subvencions Les línies de projecte que s’han prioritzat en la convocatòria de concurrència pública de subvencions de ciutat i de districtes el 2020 en l’epígraf P de les bases de la convocatòria han estat les següents: Pa) Desenvolupament del programari d’infraestructures digitals per millorar la participació democràtica. Pb) Implantació de Decidim en organitzacions socials, associacions, comunitats o col·lectius per millorar la coordinació i la qualitat democràtica. Pc) Capacitació i mediació digital per a la participació democràtica innovadora. Pd) Projectes de recerca i desenvolupament en matèria de innovació democràtica i reptes de la societat xarxa. Pe) Drets digitals per a la democràcia en xarxa. A la taula següent es pot veure la comparativa dels anys 2018-2019-2020. L’any 2020 s’ha produït un salt important en les propostes rebudes, fet que indica el dinamisme del sector; l’import concedit l’any 2020 ha estat més d’un 13% superior al concedit l’any anterior. Resum dels resultats de la convocatòria 2018 2019 2020 Projectes presentats 22 22 33 Projectes amb subvenció aprovada 12 16 15 Projectes amb subvenció aprovada sense pressupost 0 0 12 Projectes denegats per puntuació inferior en la nota de tall 3 1 1 Projectes denegats per manca de documentació 2 3 2 Projecte que ha renunciat a la subvenció 1 0 0 Denegats per requisits tècnics 4 2 3 Import total atorgat 73.162,10 € 69.462,00 € 80.000,00 € Import mitjà per projecte 6.096 € 4.343,25 € 5.333,33 € 68 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA La Direcció ha atorgat subvencions a 15 projectes relacionats amb el desenvolupament de programari i d’infraestructures digitals per a la millora de la participació ciutadana i amb drets digitals en el context de la societat xarxa, smart city i noves tecnologies. Impacte als mitjans i activitats públiques Recull de premsa Aquest any es va fer l’enviament de notes de premsa per a la SOM i Decidim Fest. En el primer esdeveniment, no és rellevant per als continguts que aquests serveis promouen; en el segon, l’Ajuntament va preparar la seva pròpia comunicació sobre l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, en què va esmentar el Decidim Fest. Això sí, es va col·laborar en un primer esborrany de la redacció d’aquesta última nota de premsa. Es van gestionar diverses peticions d’entrevistes a l’equip de Decidim. Els impactes de premsa van ser els següents: 1. “The City of Barcelona’s participatory democracy open source platform” https://joinup.ec.europa.eu/collection/open-source-observatory-osor/news/ participatory-democracy Open Source Observatory OSOR 1/7/2020 2. Barcelona participa como invitada en jornada sobre ‘smart cities’ en Japón https://www.lavanguardia.com/tecnologia/20200206/473308680300/barcelona- participa-como-invitada-en-jornada-sobre-smart-cities-en-japon.html La Vanguardia 2020-02-06 3. Una plataforma diseñada para articular procesos democráticos debe contar con una Gobernanza Democrática https://bherria.eus/es/una-plataforma-disenada-para-articular-procesos- democraticos-debe-contar-con-una-gobernanza-democratica/Bherria 2020-02-07 4. Tecnología, ciudad y democracia https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20200219/473656039153/ tecnologia-ciudad-y-democracia.html La Vanguardia 2020-02-19 5. It’s Time For Next-Generation Remote Collaboration https://civichall.org/civicist/its-time-for-next-generation-remote-collaboration/ Civic Hall 2020-03-16 6. Barcelonas Erfolg mit der Plattform Decidim https://www.deutschlandfunk.de/wenn-buerger-politik-gestalten-barcelonas- erfolg-mit-der.795.de.html?dram:article_id=471680 Deutschlandfunk 4/03/2020 7. Democráticas: las escuelas donde las y los estudiantes deciden qué hacer, también en cuarentena https://alteredu.com.ar/2020/04/22/democraticas-las-escuelas-donde-las-y-los- estudiantes-deciden-que-hacer-tambien-en-cuarentena/ Alter Edu 22/04/2020 8. Smart City Barcelona: «Nur so kann eine digitale Demokratie nachhaltig sein» https://www.powernewz.ch/2020/smart-city-barcelona/ Powernewz 29/04/2020 9. Publicado o Boletín de Reutilización de Software Libre nas Administracións Públicas deste mes de Abril https://www.mancomun.gal/noticias/publicado-o-boletin-de-reutilizacion-de- software-libre-nas-administracions-publicas-deste-mes-de-abril-4/ Mancomun Abril 69 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA 10. “Radio Decidim”: Nueva emisora comunitaria en Barcelona https://fesperiodistas.org/radio-decidim-nueva-emisora-comunitaria-en-barcelona/ Federación de Sindicatos de Periodistas Mayo 11. Next-Generation Engagement Platforms, and How They Are Useful Right Now (Part 1) https://civichall.org/civicist/next-generation-engagement-platforms-and-how-are- they-useful-right-now-part-1/ https://civichall.org Maig 12. The Role of Foundations in Open Source Projects https://livablesoftware.com/study-open-source-foundations/ Maig 13. “Si volem tecnologies sobiranes, la ràdio n’és un mitjà” https://xarxanet.org/informatic/noticies/angela-pretch-si-volem-tecnologies- sobiranes-la-radio-nes-un-mitja Juny 14. D’Internet aux civic tech : quand le numérique saisit la politique https://linc.cnil.fr/sites/default/files/atoms/files/cnil_cahiers_ip7.pdf Juny 15. “Decidim Schweiz” - ein Arbeitsbericht zu einer neuen Online-Partizipationsplattform https://www.urban-equipe.ch/blog/decidim_arbeitsbericht Juny 16. The digital participatory process that fed into the French Climate Assembly https://medium.com/participo/the-digital-participatory-process-that-fed-into-the- french-climate-assembly-c79f167a5cb2 Juny 17. The public sector of Bühl uses Free Software https://fsfe.org/news/2020/news-20200630-01.en.html Juny 18. Wie freie Software die Menschen im badischen Bühl begeistert https://netzpolitik.org/2020/interview-wie-freie-software-die-menschen-im- badischen-buehl-begeistert/ July 19. Democratización tecnológica: notas para reimaginar la sociedad digital de abajo arriba https://tecnopolitica.net/es/content/democratizaci%C3%B3n-tecnol%C3%B3gica- notas-para-reimaginar-la-sociedad-digital-de-abajo-arriba July 20. Radio Decidim https://xrcb.cat/ca/podcast/radio-fabra-desconfinada-16-de-juliol-2020/ Radio Fabra Desconfinada Juny 21. Participación ciudadana, hacia la formación de sujetos políticos https://ciudadaniai.org/actualidad/2020/03/21/Participacion-ciudadana-hacia-la- formaci%C3%B3n-sujeto-politico.html Ciudadania inteligente Agost 22. Going Beyond the Smart City? Implementing Technopolitical Platforms for Urban Democracy in Madrid and Barcelona https://doi.org/10.1080/10630732.2020.1786337 Agost 23. Can Digital Citizens save democracy https://youtu.be/F2Rp-wiLSDM Sept 24. How The Left Can Better Organise Online https://www.reddit.com/r/BreadTube/comments/iyvihn/how_the_left_can_better_ organise_online_ekyllier/ Sept 70 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA 25. Eurídice Cabañes participa en el Decidim Fest 2020 con una ponencia sobre la urgencia de una autonomía digital https://www.ui1.es/sala-de-prensa/euridice-cabanes-participa-en-el-decidim-fest- 2020-con-una-ponencia-sobre-la-urgencia Oct 26. Decidim Fest 2020. Democràcia i tecnologia en temps d’emergència https://www.colpis.cat/noticies/fitxa/2886 Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya Nov 27. Decidim Fest 2020 https://punttic.gencat.cat/en/esdeveniment/decidim-fest-2020 Punt Tic Nov 28. Decidim Fest 2020 https://www.uoc.edu/portal/en/agenda/2020/agenda_787.html OUC Nov 29. Devolviendo a los ciudadanos con “City OS”. Por qué Barcelona es realmente inteligente https://forbesjapan.com/articles/detail/36262 Forbes Nov 30. Decidim Fest 2020 https://arsgames.net/decidimfest-2020/ Nov 31. La píldora roja: el meme de la extrema derecha que se viraliza entre los negacionistas del coronavirus https://www.eldiario.es/tecnologia/pildora-roja-camufla-nueva-extrema-derecha- ganar-adeptos-redes-sociales_1_6447016.html Nov 32. El uso de tecnología ayuda a una mayor participación ciudadana http://portal.nexnews.cl/showN?valor=eyhvk EL Mercurio Nov Xerrades i conferències Durant el 2020, s’ha presentat la plataforma Decidim en diversos actes als quals hem estat convidats. Aquí incorporem un recull dels més significatius. Xerrada: Residencia Bherria con Carol Romero https://bherria.eus/es/residencia/?utm_source=meta.decidim.org&utm_ campaign=newsletter_161 Març Xerrada: #ConversacionesGobierto con Carol Romero https://youtu.be/Vl-gNM6FInM Juny Xerrada: “Pot la ciutadania digital salvar la democràcia?” Pablo Aragón (membre de l’Associació Decidim) GovTech Week https://youtu.be/F2Rp-wiLSDM?t=10047 Nov Xerrada: A Platform for participatory democracy - Gyeongnam Social Innovation Global Forum https://t.co/vEnWCC7gj2?amp=1 Octubre 71 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA Reptes per al proper any Com a principals reptes per a l’any 2020 destaquem els següents: 1. Decidim Barcelona: • Disposar d’eines digitals que responguin a les necessitats detectades per les tècniques de participació de l’Ajuntament de Barcelona. • Repensar i reformular conjuntament amb altres àrees o direccions la plataforma digital de participació ciutadana, amb una mirada objectiva, autocrítica i positiva tant cap a la situació actual com cap al nou futur que ens porta el pas de la pandèmia provocada per la Covid-19. • Reforçar el sentit de col·lectivitat en la participació digital, que es pot entendre inicialment com a més individualitzada. • Contribuir a combatre dues de les dimensions de la bretxa digital: la d’ús (1) i la de qualitat d’ús (2), sempre parlant des de l’àmbit de treball de l’Equip de Suport Decidim Barcelona, que és l’ús de la plataforma digital de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’acompanyament al personal municipal i a la ciutadania. • (1) Bretxa d’ús: la capacitat de fer servir la tecnologia. Cal tancar la bretxa de capacitats digitals. Disposar d’un dispositiu no significa saber fer-lo servir. Cal activar mecanismes socioeducatius que acompanyin les campanyes de connectivitat i repartiment de maquinari. (2) Bretxa de qualitat d’ús: les destreses digitals de cada persona. Fa referència al camí d’aprenentatge digital. Un procés de descobriment i experimentació autònoma. 2. Decidim Organitzacions: • Dinamització de la comunitat d’entitats usuàries de Decidim i integració d’aquest col·lectiu en la comunitat Metadecidim. L’objectiu és que les entitats participin en les activitats proposades per la comunitat i puguin aportar idees sobre noves funcionalitats, per tal que alguns dels nous desenvolupaments puguin respondre a les necessitats de les entitats. • Fomentar l’ús dels processos participatius i vetllar perquè siguin de qualitat i aprofitin al màxim les eines que ofereix la plataforma. • Consolidar i expandir el servei: signar nous convenis per poder arribar a més entitats i mantenir les actuals. • Aconseguir que les entitats que fa més temps que utilitzen la plataforma vagin guanyant un nivell més alt d’autonomia. • Millorar la comunicació del servei i de tots els esdeveniments o processos que tenen lloc a les diferents instàncies del multitenant. • Millorar el manteniment tècnic i anticipar moment d’alt trànsit per prevenir possibles caigudes del servei. • Modificació i pròrroga dels dos convenis que finalitzen l’any 2021: entitats d’Acció Comunitària i entitats d’Economia Social i Solidària. 72 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA 3. Decidim.org: • Garantir l’estabilitat de l’equip responsable del manteniment del repositori. • Ampliar i reforçar els recursos de desenvolupament amb la contractació de personal a càrrec de l’Associació Decidim. • • Seguir promovent l’extensió internacional del projecte i aconseguir que la comunitat continuï creixent. • L’acte de signatura del nou conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Associació de Software Lliure Decidim de suport al projecte i a la seva comunitat (previst per al febrer de 2021) 4. Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica: • Posar en marxa l’activitat pública del Canòdrom. • Obrir l’equipament a la ciutadania, al barri i al districte. • Oferir els serveis dissenyats i un programa d’activitats estables.. • Desenvolupar el programa de residències. • Modificar la visió de l’equipament de l’entorn més proper i obrir les portes perquè la ciutadania el pugui utilitzar. • Consolidar els projectes d’investigació en curs (per exemple, col·laboració amb la UOC) i llançar-ne de nous, com ara el projecte de dades i el laboratori de l’escolta activa a les xarxes. • Promoure activitats públiques de recerca i reflexió entorn de la relació entre tecnologia, democràcia i societat. • Activar xarxes de col·laboració en recerca al voltant del Canòdrom. 5. Capacitació i mediació digital: • Posar en marxa el Programa d’alfabetització i empoderament digital i democràtic del Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. S’està treballant amb Barcelona Activa perquè el programa disposi d’una Antena Cibernàrium que ofereixi una oferta permanent de cursos d’alfabetització digital amb programari lliure. • Acabar el projecte pilot Decidim als IES i avaluar el potencial pedagògic del Decidim. Segons els resultats obtinguts, proposar-ne la continuïtat o l’extensió. • Desenvolupar el projecte pilot “Privacitat i digitalització democràtica als centres educatius”. El projecte, que s’executarà durant tot el 2021, es podrà avaluar el primer trimestre del 2022 i la signatura del conveni amb subvenció directa amb l’associació X-net per al desenvolupament en coproducció del projecte. • Signatura del conveni amb subvenció directa, per promoure l’accés a internet comunitari amb Guifinet. 73 Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS El Departament té la missió d’impulsar i promoure polítiques públiques que tinguin en compte l’enfocament intercultural i també garantir l’exercici del dret a la llibertat religiosa a la ciutat. Contribueix a promocionar un model de ciutat diversa i intercultural on totes les persones independentment del seu origen social, econòmic, cultural o religiós tinguin un accés real, efectiu i en condicions d’igualtat a tots els drets humans reconeguts i garantits a la ciutat. És fonamental poder ampliar i consolidar el treball transversal de l’enfocament intercultural i enfortir vincles, molt especialment amb les àrees d’Educació, Salut, Memòria Històrica, Cultura i Feminisme, així com territorialitzar la perspectiva intercultural als districtes i als barris de la ciutat de Barcelona per atendre les particularitats de cada territori. El Departament inclou el Programa BCN Intercultural (PROGBI), el Programa de pluralisme religiós, el Programa del poble gitano i el Consell Municipal del Poble Gitano (CMPG), i el Programa de diversitat cultural i d’origen. Context Aquest any, evidentment, ha estat marcat per la situació provocada per la pandèmia i totes les conseqüències sanitàries, socials i econòmiques que està generant. L’activitat habitual del Departament, orientada a impulsar la interculturalitat i a promoure la diversitat cultural i religiosa a la ciutat, s’ha vist condicionada per les restriccions de la covid-19, que han obligat a buscar alternatives per adaptar l’activitat als requeriments variables dictats per la crisi sanitària, econòmica i social i per les directrius del PROCICAT. S’han hagut de suspendre o posposar diverses activitats; tot i així, l’equip de treball ha estat capaç d’adaptar-se a la situació i d’establir una activitat i una programació continuades d’atenció i acompanyament a entitats, formacions i accions de divulgació. En aquest sentit, pot haver significat un avenç en la digitalització de l’oferta mateixa. D’altra banda, cal destacar que, aquest 2020, s’ha començat a treballar en el procés d’elaboració del nou pla “Barcelona Interculturalitat amb l’objectiu de plantejar un marc d’actuació estratègica per al període 2021-2030 que esdevingui el paraigües a partir del qual el conjunt de polítiques municipals han d’incorporar la perspectiva intercultural i adaptar els objectius i les línies estratègiques als seus programes i línies d’actuació. El 2020 també ha estat marcat per canvis organitzatius al Departament, amb la baixa de la cap de Departament, Laura Pérez, i la seva jubilació. El mes de novembre, Núria Serra es va incorporar a l’equip com a cap de Departament. A més, el segon semestre van quedar vacants els llocs de coordinador/a del Programa BCN Interculturalitat i de coordinador/a d’entitats migrades, amb una previsió d’incorporació entre el març i l’abril del 2021. 75 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Recursos Recursos humans Departament Dones Homes Total Total 8 2 10 Recursos econòmics Capítol Executat Capítol 2 1.353.407,12 € Capítol 4 1.173.333,40 € Capítol 7 150.000,00 € Total 2.676.740,52 € Activitat Programa BCN Interculturalitat (PROGBI) El Programa BCN Interculturalitat té la missió d’impulsar i promoure que les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona tinguin en compte l’enfocament intercultural o es facin des d’aquesta mirada. L’acció del programa es veu materialitzada a través de les seves cinc línies d’acció, sempre en col·laboració i construcció conjunta amb altres actors i agents de la ciutat, en el marc dels principis de la interculturalitat: reconeixement i respecte envers la pluralitat cultural, equitat i no-discriminació, i diàleg intercultural, en els àmbits de ciutat, districte i barri. Enguany, l’acció i la programació de les activitats del PROGBI s’han vist afectades per la situació de pandèmia global causada per la covid-19. Això ha obligat a fer una sèrie de modificacions i readequacions quant als continguts i als formats de les activitats habituals i, d’altra banda, a suspendre’n algunes per la seva tipologia, ja que, per assolir els seus objectius, era imprescindible que fossin presencials. El 2020, aproximadament el 90% de les activitats s’han fet en format en línia i s’hi han afegit temàtiques vinculades a la situació de pandèmia encara present. D’altra banda, a través d’aquests formats en línia s’han introduït metodologies per facilitar la interacció entre les persones assistents i les persones ponents de les activitats. Entre altres propostes, s’han fet diverses càpsules formatives per tal d’oferir un recurs de consum fàcil. A més, l’assessorament als projectes de districte s’ha mantingut, i la línia de comunicació en la primera fase de la pandèmia s’ha centrat a fer comunicacions informatives i comunicacions de difusió de les accions engegades per les entitats de la ciutat amb acció territorial. 1.Espai Avinyó Durant l’any 2020 s’han ofert un total de 32 activitats, en les quals han participat un total de 921 persones. D’aquestes, 22 activitats van ser programades per promoure el reconeixement i el respecte envers la pluralitat cultural a través de diverses expressions artístiques, culturals, entre xerrades, debats i altres activitats, amb una assistència de 654 persones; i 10 activitats, per fomentar la interculturalitat a través de la llengua catalana, entre tallers i visites guiades, amb una assistència total de 267 persones. 76 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Cal destacar les activitats que més interès han generat en la programació d’aquest 2020: • El cicle Creació Jove va néixer de la inquietud de l’Espai Avinyó que, en col·laboració amb la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona (XRCB), vol donar suport i visibilitzar la creació jove de caràcter artístic i intercultural de Barcelona, a través de processos promoguts per col·lectius de joves on s’hagin generat espais d’autorepresentació en els barris de la ciutat. La idea va ser canalitzar processos d’intercanvi d’experiències, reflexió i creació entre joves al voltant de temàtiques que travessaven les seves experiències de vida. En la primera edició, “Vol 1. Identitats sonores”, es va generar una conversa radial en el programa Taula / ةلواط [‘taw la] de l’associació Jiser Reflexions Mediterrànies, on es va compartir el resultat del procés de creació sonora que van dur a terme els i les joves de la Ludoteca musical romaní i Les fora, dos grups localitzats territorialment al barri de Bon Pastor i al districte de l’Eixample. • La valoració dels components que van impulsar el projecte va coincidir a ressaltar que un dels trets fonamentals que caracteritzaven i connectaven les experiències escollides va ser la seva capacitat per generar bombolles creatives, espais de seguretat i suport mutu com a condició i ingredient fonamentals per a una creació artística autèntica, honesta i on l’autorepresentació estigués al centre, i que s’allunyés de la idea de producte i productivitat, molt present en entorns culturals, artístics i hegemònics. • Una altra acció que cal destacar va ser la col·laboració amb la Biennal de Pensament Ciutat Oberta promoguda per l’Institut de Cultura de Barcelona. Mitjançant aquesta iniciativa es va poder treballar en la transversalització de la mirada intercultural en un esdeveniment de ciutat i es va donar peu a debats poc freqüents en els blocs temàtics de democràcia i tecnologia proposats per aquesta Biennal. En aquest marc, l’Espai Avinyó va programar les activitats següents: “12 d’octubre de 1492: La conquesta del món” Una invitació a fer un exercici de memòria democràtica i col·lectiva amb la incorporació de les memòries llatinoamericanes, gitanes, àrabs i afrodiàsporiques sobre les implicacions de commemorar la data del 12 d’octubre. “El cielo no tiene límites” - Dones afrodescendents i ciència El personatge teatralitzat de la matemàtica afroamericana Katherine Johnson va donar peu a reflexionar sobre com el racisme i el masclisme es van manifestar en àmbits acadèmics i científics dels anys seixanta nord-americans. Aquest debat, vigent en el nostre context, ens va portar a reflexionar sobre quins cossos estan protagonitzant avui en dia aquests àmbits de coneixement. Recursos econòmics Espai Avinyó (persones assistents i activitats dutes a terme) 2017 2018 2019 2020 Assistents a activitats de l’Espai Avinyó de llengua i cultura 2.643 2.442 1.740 921 Nre. activitats Espai Avinyó 49 51 43 32 77 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Cal considerar que la davallada en el nombre d’activitats i assistents de l’any 2020 es deu principalment al context excepcional de la pandèmia de la covid-19. A fi d’adequar-se al context, la programació de l’Espai Avinyó va donar un gir cap a formats digitals. Aquest canvi, d’una banda, va posar de manifest la qüestió de la bretxa digital i la limitació d’accés a determinats públics, alhora que va establir noves formes de treballar en relació amb la generació i la difusió de continguts, debats i experiències als quals es va donar més recorregut i perdurabilitat. 2. Estratègia BCN Antirumors L’Estratègia BCN Antirumors va néixer el 2010 en el marc del desplegament del Pla BCN Interculturalitat, amb l’objectiu de fer visibles les conseqüències dels estereotips i els prejudicis envers certs col·lectius, comunitats i persones en la seva vida quotidiana i per entendre’n les arrels històriques i estructurals, a fi d’evitar la vulneració de drets i les possibles situacions de discriminació o racisme. Al llarg d’aquest 2020, tot i les limitacions causades per la crisi sanitària de la covid-19 i les adaptacions de les activitats que ha calgut fer, des dels diversos eixos de treball s’han desenvolupat un seguit d’accions i projectes entre els quals destaquen els següents: 2.1. Formació antirumors S’han fet tres formacions antirumors de títol “Una proposta intercultural d’anàlisi i acció envers els rumors i les narratives discriminatòries”, de les quals dues han estat presencials i una virtual, amb 57 participants. Les restriccions causades per la pandèmia de la covid-19 han reduït significativament l’aforament dels espais i han limitat les possibilitats de desenvolupar les activitats formatives. Malgrat això, la possibilitat de virtualitzar alguna edició va permetre no baixar tant la participació. 2.2. Xarxa BCN Antirumors Actualment, componen la Xarxa BCN Antirumors (XBCNA) 1.096 membres, dels quals 477 són entitats i 619 són persones a títol individual, a més de l’Ajuntament de Barcelona. Enguany, hi ha hagut menys adhesions a la XBCNA, ja que un dels canals d’adhesió és a través de la sol·licitud d’activitats del catàleg antirumors que, a conseqüència de les restriccions derivades de la pandèmia, ha rebut menys sol·licituds. Les accions impulsades per la XBCNA s’emmarquen dins del seu Pla d’acció 2016-2020, en el qual destaca el següent: • La Comissió d’Estratègia ha estat treballant al voltant de la seva funció en el marc de la Xarxa amb la perspectiva de la seva renovació i de l’actualització del Pla d’acció de la XBCNA. • El grup de Formació ha continuat amb el desenvolupament del cicle Mirades Crítiques amb una sessió sobre racisme i imatge i una altra de recull i conclusió del cicle en el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta. També ha organitzat una sessió de treball sobre respostes interculturals en temps de la covid-19. La major part d’aquestes activitats s’han fet en format en línia. • El grup de Comunicació va impulsar la iniciativa Poetry Jam “Dissidències” en col·laboració amb el Centre LGTBI de Barcelona, i ha promogut la campanya titulada “Racisme en el Món Artístic” amb la creació de càpsules audiovisuals especialitzades i difusió d’entrevistes. • El grup de Dinamització Territorial ha treballat en la creació i la implementació del cicle Criteris de Territorialització i Transversalització de la Interculturalitat als barris 78 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS per tal d’aterrar la proposta teòrica de la interculturalitat a la realitat de les entitats i trobar preguntes concretes per fer-se abans de dur a terme un projecte. El cicle va enfocat als plans comunitaris i entitats que formen part del grup i que treballen en els territoris de la ciutat. 2.3. Catàleg d’activitats antirumors L’objectiu principal del catàleg d’activitats antirumors és oferir activitats de sensibilització i educació ciutadana per treballar sobre les conseqüències dels estereotips i els prejudicis, des d’una mirada intercultural, sobre la vida de les persones i les seves arrels històriques. Es tracta d’activitats gratuïtes a disposició de les entitats, els serveis i els equipaments de Barcelona que vulguin treballar des dels principis de la interculturalitat. Per tant, el catàleg també vol ser una eina d’apropament a la població menys sensibilitzada sobre aquest tema i ho vol fer des d’un format lúdic i proper. Durant el 2020 s’ha fet una renovació completa del catàleg i s’hi han incorporat activitats noves (pel que fa a formats i temàtiques) que representen una diversitat més àmplia d’enfocaments i perspectives de com treballar des de la interculturalitat. Degut a la situació actual de limitacions causada per la covid-19, s’han adaptat algunes activitats al format en línia. L’any 2020, s’han dut a terme un total de 28 activitats del catàleg, en les quals han participat 692 persones de diverses edats, gèneres, orígens, contextos i barris. Per motiu de la situació sanitària, s’han hagut de cancel·lar 33 activitats, amb una previsió de 1.261 participants. A banda, moltes entitats, escoles, serveis, etcètera no han fet sol·licituds, ja que han hagut de cancel·lar la seva activitat. Percentatge Activitats antirumors (persones assistents i activitats dutes a terme) 2017 2018 2019 2020 d’increment 2019-2020 Assistents a activitats antirumors 4.794 4.739 4.352 692 -15,90% Nre. d’activitats antirumors 100 122 74 28 -37,84% 2.4. Antirumors als barris Des de l’Estratègia Barcelona Antirumors (EBA) s’ha consolidat un acompanyament i un treball de processos a escala de barris a través del projecte “Antirumors als barris”. Aquesta iniciativa vol apropar l’acció antirumors als barris de la ciutat i atendre les inquietuds, les necessitats i els interessos de les entitats i els serveis que treballen en cada territori i, d’aquesta manera, començar a consolidar petites xarxes antirumors que responguin directament a les especificitats de cada barri i a les seves particularitats demogràfiques, socioeconòmiques i culturals, entre altres. Així, la Xarxa Antirumors Poblenou s’ha centrat a treballar les memòries migrants del barri amb la lògica de visibilitzar les memòries migrants ignorades pel relat oficial, que té present la memòria tecnològica i republicana del Poblenou, però no la migrant. Durant el cicle, tot i les afectacions per la pandèmia, s’ha impartit un taller virtual sobre memòries migrants, un docufòrum en col·laboració amb l’associació Els Fumats i el Sindicat de Manters i s’ha començat a crear un projecte documental, titulat “Memòries visuals del barri”, per tal de visibilitzar i reconèixer les aportacions i els projectes de 79 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS persones migrades o racialitzades al barri, i no tan sols les aportacions sinó també com contribueixin al relat de la memòria del barri mateix. A més del projecte ja consolidat al Poblenou, durant el 2020 s’ha obert una via de treball amb la Comissió de Comunicació de Baró de Viver i s’han iniciat processos a la Trinitat Vella, el Bon Pastor, el Besòs i el Maresme, i el Fort Pienc. 3. Formació intercultural “Formació intercultural” és la línia d’acció del programa BCN Interculturalitat que vol acostar la perspectiva intercultural i la sensibilització antirumors tant als àmbits professionals i socials de la ciutat (entitats, equipaments, serveis, població en general, etcètera) com de l’Administració a través d’una oferta variada i de qualitat d’accions formatives. Al llarg del 2020 s’han dut a terme 17 accions formatives, de les quals 8 han estat formacions periòdiques impulsades pel Programa BCN Interculturalitat i 9 formacions a demanda. A més, s’ha donat resposta a 4 demandes d’assessorament per a l’impuls de formacions en matèria d’interculturalitat. En total, han participat en les formacions ofertes 507 persones i s’han impartit un total de 131,5 hores de formació intercultural. Cal destacar que a causa del confinament i de la situació sanitària per la covid-19 hi ha hagut una davallada en el nombre de formacions, participants i hores de formació ofertes respecte de l’any passat. S’han hagut d’anul·lar 9 formacions, 1 es va posposar per al 2021 i hi ha hagut una davallada de demandes de formació durant l’any. En canvi, la situació causada per la covid-19 ha suposat un impuls a la formació en línia i s’ha innovat en formats formatius com ara els seminaris web, que han permès obrir la formació a nous públics. Tot i la situació, la formació s’ha mantingut com un recurs important en la transversalització de la perspectiva intercultural tant dins de l’Ajuntament com cap enfora. Formacions interculturals Percentatge (persones assistents i activitats dutes a terme) 2017 2018 2019 2020 de diferència Assistents a formacions interculturals 2019 2020 725 731 507 -31% Nre. de formacions interculturals 20 34 37 17 -54% 4. “Impulsem la interculturalitat” “Impulsem la interculturalitat” és una de les línies de treball del Programa BCN Interculturalitat i té com a objectiu final incorporar l’enfocament intercultural als serveis, els projectes i les accions que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. A través de les estratègies de territorialització i transversalització, treballa amb els districtes de la ciutat i amb les àrees i els àmbits temàtics més estratègics, a més de col·lectius i entitats. Alguns dels projectes i les accions previstos per a l’any 2020 s’han vist modificats per la situació derivada de la pandèmia, de manera que alguns s’han adaptat a formats virtuals o s’han modificat pel que fa a la manera de participar-hi i al nombre d’assistents. 80 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS 4.1. Suport a projectes i accions dels districtes: caminant cap a la transversalització de la interculturalitat als districtes Els districtes de la ciutat han continuat amb l’aposta per promoure projectes en matèria d’interculturalitat. Des d’“Impulsem la interculturalitat”, el 2020 s’ha intensificat l’acompanyament i l’assessorament tècnic en els processos de transversalització de la perspectiva intercultural que duu a terme cada territori. Concretament, els districtes de Sants-Montjuïc i de Ciutat Vella han engegat plans d’interculturalitat amb aquesta voluntat, quelcom que podrà servir de guia per a la resta de districtes. D’altra banda, arreu de la ciutat s’han dut a terme un total de 32 projectes de diversa tipologia1, que han incidit en les necessitats principals detectades des dels districtes i han implicat la participació de 21.914 persones. Així mateix, enguany s’ha iniciat l’acompanyament als dos processos esmentats de caràcter integral de creació de plans d’interculturalitat. En total, els projectes fets als districtes han rebut un suport econòmic del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós de 397.570 euros. Amb la finalitat de facilitar la transparència i la visibilitat dels projectes, s’ha elaborat la memòria de projectes de districte (Memòria 2019), que, de manera virtual i interactiva, mostra la tasca duta a terme per cada territori. Enguany s’han fet dues trobades amb els referents d’interculturalitat dels districtes en format virtual. La primera, que es va dur a terme durant el confinament, va servir per compartir les situacions que els territoris vivien en el context d’emergència. La segona va permetre recollir les reflexions i les aportacions que els districtes van fer respecte al nou Pla Barcelona Interculturalitat. Tant el grau d’assistència com la participació al llarg de les sessions es valoren de forma satisfactòria, ja que esdevenen espais productius de reflexió i intercanvi en matèria d’interculturalitat entre el conjunt d’agents tècnics. 4.2. Suport a àrees i àmbits temàtics “Impulsem la interculturalitat” també ha col·laborat amb les àrees de l’Ajuntament que han sol·licitat assessorament en la incorporació de la perspectiva intercultural en accions com el disseny de formacions o l’elaboració i la revisió de documents d’àmbits temàtics diversos. El 2020, s’ha donat un suport especial al procés d’elaboració del nou Pla BCN Interculturalitat, que ha de tenir vigència per al període 2021-2030. D’altra banda, s’ha mantingut la col·laboració amb les àrees d’Educació, Memòria i Salut, entre altres. Enguany s’ha intensificat el treball amb l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI  a través de la col·laboració amb els circuits de violència masclista i els PIAD; i amb Educació, amb la formació a equips professionals del Consorci d’Educació de Barcelona. Com a novetat, aquest any s’ha incorporat una nova línia de treball, la d’Alimentació, creada especialment en el marc de l’any 2021 amb Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. 5. Comunicació intercultural La comunicació intercultural pretén contribuir a la creació d’un relat comú sobre la diversitat cultural de la ciutat de Barcelona, cohesionat i, a la vegada, flexible i en reconstrucció contínua, amb una voluntat nítidament transformadora. 1- Dades de projectes duts a terme l’any 2019: les dades del 2020 dels districtes se centralitzen des del PROGBI al llarg dels primers mesos de l’any següent a l’any en què es duen a terme; és per això que encara no es tenen. 81 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Xarxes socials Durant l’any 2020 s’han continuat prioritzant les xarxes socials com a eina comunicativa clau, transmissora de missatges i continguts interculturals. Durant la crisi social i sanitària s’ha incrementat la comunicació a través d’aquests canals, ja que la majoria de les activitats han passat a ser en línia i, per tant, s’han generat molts més continguts per compartir a través de les xarxes. Mitjançant Facebook s’ha passat de 4.926 a 5.100 seguidors/ores (un augment de 174 nous seguidors/ores) i de 4.707 a 5.105 m’agrades, i s’han incrementat notablement les interaccions amb les persones usuàries. L’índex d’impactes de les comunicacions del Programa ha arribat a 5.000 persones. En els dos comptes de Twitter, @BCNAntirumors i @EspaiAvinyo, hi ha hagut un increment notable de seguidors/ores: @BCNAntirumors: 1.250 nous seguidors/ores @EspaiAvinyo: 1.116 nous seguidors/ores Canal YouTube Amb la situació de confinament, s’han virtualitzat les formacions i les activitats de l’Espai Avinyó i això ha fet que el canal de YouTube hagi guanyat molts seguidors/ores i augmentat el nombre de visites. S’han penjat 40 vídeos i s’han incorporat 206 noves subscripcions (83 més que el 2019) i 26.204 visualitzacions (un increment de 5.283 visualitzacions respecte de l’any passat). Lloc web S’han publicat 198 notícies al web (71 més que l’any anterior), la majoria de les quals han estat relacionades amb contingut generat des del programa mateix: cròniques de les activitats de l’Espai Avinyó, actualitat de l’Estratègia BCN Antirumors, activitats i continguts de les entitats membres de la Xarxa BCN Antirumors, així com continguts compartits per les altres àrees del Departament. La virtualitat també ha contribuït a incrementar la quantitat de notícies publicades al web. Butlletins S’han continuat enviant cada quinze dies i al final de l’any s’ha arribat a 3.936 subscripcions al butlletí del Programa BCN Interculturalitat (148 noves altes respecte a l’any anterior) i 2.701 subscripcions al butlletí de l’Espai Avinyó (120 noves altes). Programa de pluralisme religiós Es duu a terme sobretot des de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), que és un servei municipal des d’on es treballen tres línies d’actuació complementàries: • garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència de la ciutadania barcelonina per revertir les situacions de desigualtat i les dificultats d’accés que es puguin donar en aquest àmbit; • facilitar el coneixement i el reconeixement de la pluralitat religiosa present a la ciutat, i • generar espais de participació, diàleg i interacció positiva entre les diverses creences i conviccions i amb la resta de la ciutadania. 82 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Amb aquesta perspectiva, les línies d’actuació de l’OAR són les següents: d’una banda, atendre, informar i assessorar tant les comunitats religioses com el personal de l’Ajuntament i la ciutadania en general, i, de l’altra, la formació, la difusió i el diàleg al voltant de la pluralitat de creences i el fet religiós. El 2020 ha estat un any marcat per la crisi sanitària i, en conseqüència, l’OAR s’ha adaptat a aquesta situació. Durant l’etapa de confinament domiciliari, ha continuat informant i atenent totes les necessitats sorgides a través del web, el correu electrònic i el telèfon i, després de l’aixecament de l’estat d’alarma el 22 de juny, ha restablert l’atenció presencial a través de cita prèvia. Així, l’OAR ha continuat funcionant com a referent per a les comunitats i les entitats religioses durant la pandèmia i ha intervingut molt especialment en les interpretacions de les noves normatives en una situació constantment canviant. També ha continuat coordinant-se amb els departaments municipals i facilitant-los tot l’assessorament i la informació necessària relacionada amb el fet religiós. Igualment, ha considerat estratègic mantenir al màxim les accions formatives i les activitats destinades a la ciutadania i, sempre que ha estat possible, ha passat de la presencialitat al format en línia. Cal destacar també la decisió d’ampliació de la plantilla de l’oficina, que es farà efectiva a l’inici de l’any vinent amb la incorporació d’un nou perfil professional a l’equip, que passarà de 5 a 6 persones. L’any 2020, l’OAR ha executat un total de 1.175 accions, de les quals més de la meitat, 708, han estat en coordinació o coproducció amb altres departaments de l’Ajuntament. Això representa un increment del 9,61% respecte als 1.072 casos de l’any anterior. Informació, assessorament i atenció L’OAR serveix com a referent per a les comunitats i entitats religioses i les assessora i les acompanya en els tràmits i els processos administratius necessaris per al lliure exercici del dret a la llibertat religiosa en el dia a dia de les comunitats. D’altra banda, també actua com a referent municipal intern dins de l’Administració en aquesta matèria. Aquest assessorament ha continuat després de l’esclat de la pandèmia, encara que el contingut ha canviat per adaptar-se a la nova situació d’emergència i a les noves necessitats sorgides, tant des de les comunitats religioses com per part de l’Administració. El 2020, des de l’OAR s’han dut a terme 935 accions d’informació, assessorament i atenció. Informació, assessorament i atenció a comunitats i entitats religioses Durant la crisi per la covid-19, des de l’OAR s’ha facilitat tota la informació necessària per tal que les comunitats i les entitats religioses i de consciència de la ciutat poguessin estar informades i assessorades en tot moment per portar a terme i adaptar la seva activitat a la normativa vigent en cada moment. Així, l’any 2020, l’OAR ha atès 578 casos d’informació, assessorament i atenció a comunitats religioses (2019: 449), de les quals 340 corresponen a sol·licituds sorgides des de les entitats mateixes (2019: 303), mentre que en la resta de casos els ens sol·licitants han estat altres departaments de l’Ajuntament o una iniciativa de l’OAR mateixa. 83 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Quant al tipus d’assessorament, els temes tractats han estat els següents: • Primer contacte o contacte de seguiment amb entitat/comunitat: 11,42% • Assessorament, cerca i/o regularització de centre de culte: 25,78% • Assessorament sobre l’ús d’equipaments i/o ocupació de via pública: 8,82% • Assessorament sobre tràmits administratius i registres d’entitats: 9,00% • Assessorament sobre subvencions: 11,94% • Altres assessoraments: 10,03% • Gestió de conflictes i mediació: 15,92% • Empoderament i visibilitat de l’entitat/comunitat: 7,09% Normativa i regularització de centres de culte Enguany ha acabat el termini d’adequació a la normativa de centres de culte per als centres que ja existien abans de la publicació del reglament (abans del 10 d’agost de 2010). El termini per adaptar-se a la Llei dels centres de culte acabava inicialment l’11 d’agost de 2020, però amb l’estat d’alarma es va ajornar fins al 29 d’octubre de 2020. Davant de la previsió de la fi de la moratòria, des de l’OAR s’ha fet un treball intensiu de recordatori i acompanyament a les comunitats religioses amb centres de culte amb aquestes característiques, en coordinació intensa amb el Departament de Llicències d’Activitats i l’Oficina d’Atenció a les Empreses. Al llarg de l’any s’han atès 149 casos (2019: 46) relacionats amb l’acompanyament en la regularització de centres de culte o la cerca de nou local. La gran majoria d’aquests assessoraments s’han donat a centres de culte de les tradicions cristianes catòlica (47,65%) i evangèlica (38,26%). Suport relatiu a l’ús d’equipaments i de la via pública per a actes puntuals Durant l’any 2020, des de l’OAR s’ha continuat assessorant i acompanyant en relació amb l’ús d’equipaments i de la via pública. S’ha donat resposta i suport a les comunitats i les entitats que tenien dubtes sobre si podien fer les activitats i les celebracions en la situació pandèmica de la covid-19. Gairebé la totalitat de les celebracions religioses dutes a terme tradicionalment a la via pública s’han anul·lat a partir de mitjan març, així com algunes d’aquestes celebracions o activitats dutes a terme en equipaments (per qüestions d’aforament i de concentració i mobilitat de les persones); això no obstant, moltes de les comunitats han pogut portar a terme les activitats i les celebracions a les seves seus o a través de mitjans virtuals. Al llarg d’aquest 2020 s’han rebut 51 sol·licituds d’assessorament per a l’ús d’equipaments i ocupació de la via pública o per a la seva anul·lació (2019: 109). Intervencions mediadores i de prevenció o gestió de conflictes L’OAR intervé en situacions en què cal facilitar la comunicació o exercir la mediació entre diverses parts, sempre que almenys una sigui una entitat religiosa. Les qüestions concretes són de naturalesa molt diversa i van des de queixes per soroll fins a explorar la possibilitat que dues comunitats comparteixin un local, passant per la facilitació d’acords amb els serveis tècnics d’un districte amb vista al compliment de la normativa, entre altres qüestions. Aquest tipus d’activitats ha augmentat considerablement el 2020, sobretot en relació amb l’acompanyament a les comunitats religioses en la interpretació dels canvis de normativa respecte a les condicions d’obertura de centres de culte o celebracions de les festivitats religioses pròpies del calendari litúrgic. El 2020, s’han produït 91 accions d’aquesta mena. 84 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Informació, assessorament i atenció a personal de l’Ajuntament Des de diversos departaments, àrees i personal de l’Ajuntament de Barcelona, es contacta amb l’Oficina d’Afers Religiosos per assessorar o informar el personal municipal sobre temes relacionats amb la pluralitat religiosa o espiritual de Barcelona, tant en casos on hi ha també implicada alguna comunitat o entitat religiosa (262 casos; 2019: 151) com per a informació i assessorament general sobre la gestió de la diversitat de creences de la ciutat (282 casos; 2019: 174). Des de l’OAR s’ha continuat mantenint una comunicació fluida, adaptada a les mesures sanitàries, per continuar duent a terme aquest assessorament al personal municipal. Al llarg del 2020, també s’han elaborat 75 informes (2019: 55) i documents a petició del personal de l’Ajuntament de Barcelona (el 36,4% més que l’any anterior). • Durant els mesos de crisi sanitària, l’OAR ha elaborat informes i ha assessorat departaments de l’Ajuntament de Barcelona en temes concrets relacionats amb la pluralitat religiosa i la gestió de certs àmbits afectats per la situació de crisi sanitària generada per la covid-19. Algunes de les actuacions destacables durant el pic de la crisi són: • Coordinació amb Cementiris de Barcelona i amb Serveis Funeraris en relació amb les pràctiques d’enterrament i incineració en el context de crisi sanitària; seguiment de la capacitat de les parcel·les jueves i musulmanes al Cementiri de Montjuïc, i oferiment a les famílies de les persones difuntes de contactar amb entitats religioses per organitzar un darrer comiat a distància i l’acompanyament en el dol. • Coordinació amb Drets Socials en el marc del programa VinclesBCN per a gent gran per incloure l’accés a acompanyament espiritual a distància per part de diverses tradicions religioses a través de tauletes electròniques. Llista de centres de vida consagrada per afegir a les actuacions de desinfecció i prevenció fetes en centres de gent gran i altres espais amb alta concentració de persones vulnerables. • Coordinació amb la Guàrdia Urbana de Barcelona per reforçar la prevenció i l’aplicació de les mesures sanitàries vigents en relació amb el tancament o l’obertura de centres de culte, i la celebració o l’anul·lació de festivitats religioses. Més enllà de la crisi derivada de la covid-19, cal destacar, durant aquest any 2020, la coordinació amb el Departament de Llicències d’Activitats i l’Oficina d’Atenció a les Empreses en el marc de l’adaptació dels centres que ja existien abans de la Llei dels centres de culte anteriorment mencionada. I també cal destacar la participació per part de l’OAR en la diagnosi i l’elaboració del nou Pla Barcelona Interculturalitat, que està previst presentar l’any que ve, en els temes que fan referència a la pluralitat religiosa; així com la implicació de l’Oficina en el diagnòstic i la implantació de les dues proves pilot per desplegar polítiques amb perspectiva intercultural i de pluralitat religiosa en els districtes de Ciutat Vella i Sant-Montjuïc. Aquests plans pilot permetran avançar cap a la transversalització i la territorialització del fet religiós i la seva pluralitat en l’estructura mateixa de treball i en les polítiques que es duguin a terme en aquests territoris. Informació, assessorament i atenció a la ciutadania De totes les demandes d’informació i assessorament rebudes el 2020, el 8,02% (concretament, 75 ; 2019: 134) corresponen a altres actors que no formen part ni d’entitats religioses ni del personal de l’Ajuntament. En aquest apartat s’engloben assessoraments destinats a altres administracions públiques, entitats no religioses, estudiants, investigadors/ores, centres educatius, mitjans de comunicació i particulars. 85 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Formació, debat i diàleg L’altra funció principal de l’OAR és ser un referent actiu en tot el que tingui a veure amb el coneixement i el reconeixement de la pluralitat religiosa present a la ciutat. Alhora, fomenta la generació d’espais d’interacció entre les tradicions religioses i les opcions de creença presents a la ciutat, i impulsa i dona suport a iniciatives com ara taules rodones, actes interreligiosos o la participació per part de les comunitats religioses en plataformes ciutadanes, xarxes veïnals i altres òrgans participatius. L’any 2020, l’OAR ha liderat o col·laborat en iniciatives diverses orientades a facilitar el coneixement i el respecte envers la pluralitat religiosa present a Barcelona, com ara conferències o visites a llocs de culte. Al llarg del 2020, l’OAR s’ha adaptat a la situació de crisi sanitària oferint formacions i activitats divulgatives en format virtual i, quan ha estat possible, petites seccions presencials en grups reduïts, seguint les mesures sanitàries establertes. Tot i així també s’han hagut d’anul·lar o posposar algunes activitats que tenien la presencialitat com a format imprescindible. Així mateix, també ha donat suport a iniciatives de les comunitats i les entitats religioses i de consciència per continuar oferint activitats divulgatives de la seva confessió o temàtica a través de mitjans telemàtics. Activitats pedagògiques per a centres escolars - Tallers i visites a centres de culte Des de l’any 2008, l’OAR disposa d’una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de secundària per donar a conèixer la diversitat religiosa de la ciutat i facilitar la trobada entre comunitats religioses i estudiants en els centres de culte mateixos. La crisi sanitària ha afectat directament aquesta activitat pedagògica, ja que des de mitjan març no es van poder fer visites als centres de culte i, a més, no són substituïbles per la virtualitat o el format digital. Fins a mitjan març, un total de 362 alumnes (2019: 876) de 5 escoles diferents (2019: 11) havien participat en aquesta activitat, el que correspon a 28 hores d’activitats pedagògiques. Degut a la crisi sanitària, des de l’OAR enguany també s’ha decidit anul·lar la participació en les jornades del Dia de la Diversitat, transformades a format virtual, ja que el taller curt que s’havia presentat des de l’OAR en les darreres dues edicions requeria un format presencial. - Elaboració de nou material El 2019 es va planificar un nou material didàctic consistent en una maleta pedagògica basada en el testimoni de diverses persones creients de les tradicions presents a la ciutat. Estava previst acabar la producció d’aquest material el 2020, però la crisi sanitària i les restriccions vigents no han permès acabar el projecte. Es preveu acabar i presentar la maleta pedagògica per a la primavera del 2021. Activitats formatives - A comunitats i entitats religioses i de consciència S’han organitzat 9 sessions formatives destinades a les comunitats i les entitats religioses de la ciutat (2019: 17), corresponents a 27 hores de formació impartides i a un total de 172 assistents. Les temàtiques treballades són les següents: • Sessions informatives i formatives en matèria de subvencions (virtuals): 7 sessions • Nou reglament de protecció de dades (virtual): 1 sessió 86 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS • Eines de comunicació (presencial): 1 sessió • Redacció de projectes: 2 sessions (una sessió sobre redacció de projectes per a subvencions d’activitats —presencial—, una sessió sobre redacció de projectes — virtual—) • Perspectiva de gènere a les entitats (virtual): 1 edició - A professionals de serveis municipals S’han organitzat 5 formacions destinades a professionals de serveis municipals (2019: 9), corresponents a 20 hores de formació impartides i a un total de 64 assistents (2019: 213). Formacions a mida per a personal d’un servei municipal específic: • “Àmbit funerari i diversitat religiosa a Barcelona”, destinada a personal del Grup d’Emergències Psicosocials del Consorci d’Educació de Barcelona (presencial). • “La diversitat religiosa aplicada al districte de Gràcia”, destinada a agents de proximitat de la Guàrdia Urbana (presencial). • “La diversitat religiosa aplicada al districte de Nou Barris”, destinada a agents de proximitat de la Guàrdia Urbana (presencial). • “La diversitat religiosa al districte de Ciutat Vella”, destinada a personal tècnic d’Integració Social de Ciutat Vella (virtual). Formacions temàtiques obertes a personal de diversos departaments: • “La diversitat religiosa: el model de gestió de Barcelona”, dins del curs de “Disseny de projectes amb perspectiva intercultural”, destinada a personal municipal (virtual). - A entitats ciutadanes L’OAR també ha organitzat 2 formacions destinades a entitats ciutadanes (2019: 2), corresponents a 3 hores de formació impartides i a un total de 76 assistents. • “Introducció a l’Islam”, destinada a personal treballador i voluntari de la Fundació Bayt al-Thaqafa (virtual). • “L’OAR i la pluralitat religiosa de Barcelona”, destinada a l’alumnat del Màster universitari de política social, treball i benestar de la Universitat Autònoma de Barcelona (presencial). Activitats, conferències i cicles S’han organitzat 11 activitats de coneixement, debat i diàleg destinades a la ciutadania (2019: 9), corresponents a 44 hores i a un total de 1.457 assistents (2019: 738 participants). Cal destacar un increment del 99,86% de persones assistents respecte a l’any anterior. El format telemàtic de la majoria de les activitats ha permès un augment considerable de l’assistència. En aquest apartat cal destacar la jornada “Llibertat religiosa a Barcelona: estat de la qüestió”, organitzada a principis de febrer. Aquesta activitat pretenia generar un espai de trobada entre comunitats i entitats religioses i de consciència, administracions públiques i personal investigador i expert, per fer un balanç de l’estat de dret en la llibertat religiosa a la ciutat. La jornada va constar de dues ponències d’experts i quatre 87 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS taules de treball sobre eixos diversos relacionats amb la llibertat de creences a la ciutat (presencial). Al llarg del 2020 també s’han organitzat les activitats següents: - Activitats pròpies organitzades per l’OAR • Monogràfic d’hivern “Introducció a l’hinduisme” (presencial): xerrada introductòria sobre l’hinduisme i visita al centre de culte de l’Associació Puja de Festes Culturals Bengalí. • Cicle “L’OAR #desdecasa”, primera edició (virtual): tres sessions amb persones de comunitats religioses que ens han explicat festivitats que, per causa del confinament, no s’han pogut celebrar en comunitat: Péssah, Setmana Santa i Vaisakhi. • Cicle “L’OAR #desdecasa”, segona edició (virtual): tres sessions amb persones de comunitats religioses que ens han explicat festivitats que, per causa del confinament, no s’han pogut celebrar en comunitat: Ridvan, Vesak i Ramadà (debat amb Espai Avinyó, “El novè mes de l’any, el Ramadà”). • Cicle “II Quotidià i extraordinari, el menjar en les tradicions religioses”: conferència inaugural (virtual) i cinc entrevistes enregistrades. Degut a la situació de crisi sanitària, no s’han pogut dur a terme les xerrades i els tastets gastronòmics que es van fer l’any passat, que s’han substituït per entrevistes amb les persones protagonistes de l’edició d’enguany. - Activitats, conferències i cicles en col·laboració o coproducció • Cicle “El novè mes de l’any, el Ramadà” en col·laboració amb Espai Avinyó (virtual): cicle de quatre xerrades a través d’Instagram i un debat final amb les quatre persones protagonistes. • Monogràfic temàtic “Figures femenines de les tradicions religioses” en col·laboració amb el Monestir de Pedralbes (virtual i presencial): tres sessions en línia sobre figures femenines de l’hinduisme, l’islam i el budisme, i una sessió presencial al Monestir de Pedralbes amb la visita “Pedralbes, un escenari femení de poder”. • Xerrada en línia “Feminisme i religió: dues realitats incompatibles?” (dins del cicle “L’Hora Violeta: espai de trobada feminista”), en col·laboració amb la Biblioteca Francesca Bonnemaison (virtual): diàleg amb dues dones creients (jueva i musulmana) i feministes. • Monogràfic temàtic “Rituals de pas: el cicle vital a les tradicions religioses”, en col·laboració amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món (virtual i presencial): quatre sessions en línia i una visita al museu (programada per al 2021, ja que les mesures sanitàries han obligat a posposar-la). • Sessió “El pluralisme religiós en el marc del nou Pla Barcelona Interculturalitat”, en col·laboració amb el Programa Barcelona Interculturalitat (virtual): sessió de debat amb la participació de comunitats i entitats religioses per a l’elaboració del nou pla. • Jornades “Dis-sentir la història: memòries decolonials, memòries insubmises”, en col·laboració amb Memòria Democràtica i el Programa Barcelona Interculturalitat (virtual i presencial): instal·lació sonora sobre memòries de la covid-19 al El Born Centre de Cultura i Memòria, amb la participació de comunitats i entitats religioses i de consciència, i la taula rodona “Contramemòries del franquisme: la hispanitat com a política de l’oblit”, amb la participació del testimoni de la comunitat cristiana evangèlica. 88 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS - Grups de diàleg interreligiós Des de l’OAR s’ha mantingut la coordinació i el suport a les necessitats dels cinc grups de diàleg interreligiós a la ciutat, gestionats per l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), que han mantingut la seva activitat, tot i les dificultats, utilitzant mitjans telemàtics. - Acte de commemoració de les víctimes de la covid-19 En acabar el primer confinament, l’OAR va participar en l’organització de l’acte “Barcelona recorda”, organitzat en memòria de les víctimes de la pandèmia, per tal de recollir i representar en l’acte les diverses sensibilitats religioses i no religioses de la ciutat. L’acte, programat per al 20 de juliol, va ser anul·lat finalment davant l’increment de nous casos i l’enduriment de les mesures sanitàries establertes. Acció comunicativa - Lloc web Al llarg del 2020 s’han publicat, al web de l’OAR, 199 entrades d’agenda de les entitats religioses, 92 notícies, 1 article al blog i 58 destacats, amb un total de 350 publicacions (2019: 298). Durant aquest període, el web de l’OAR ha rebut 59.922 visites (2019: 43.715), amb un augment de més del 37,07% respecte a l’any anterior. Des de l’OAR s’ha mantingut actualitzada la pàgina web amb les darreres notícies referents a les mesures sanitàries, d’aforament, etcètera, que interpel·laven directament el dia a dia de les comunitats i les entitats religioses. S’han publicat 26 notícies relacionades amb aquesta temàtica i igualment una sèrie de destacats. Així mateix, l’OAR ha mantingut informada la ciutadania sobre les casuístiques i les informacions que s’han considerat necessàries. També s’ha fet un total de 130 comunicacions via correu electrònic. El microlloc “Coneix les religions de Barcelona” (amb material de consulta i divulgatiu per a les escoles), accessible des de la pàgina web de l’OAR, ha rebut 20.101 visites al llarg del 2020 (2019: 13.119 visites), amb un augment del 53,22% respecte a l’any anterior. - Altres eines comunicatives Des de l’OAR s’ha publicat el recull La sacralitat de viure amb textos de les persones protagonistes del cicle de l’any anterior (del mateix títol), que va organitzar Biblioteques de Barcelona en col·laboració amb l’Oficina. Igualment, des de l’OAR s’han continuat publicant vídeos divulgatius i entrevistes sobre temàtiques relacionades amb la pluralitat religiosa, amb un protagonisme especial de persones de comunitats i entitats religioses i de consciència de Barcelona. Durant el 2020 s’han publicat els vídeos següents: • “Dones i religions: l’espiritualitat com a punt de trobada”, en col·laboració amb el Monestir de Pedralbes: vídeo-resum de les trobades de debat amb dones de confessions diverses que van tenir lloc l’estiu del 2019. • “#CelebremBCN. Festes i diversitat cultural: el Ramadà”: enregistrat l’estiu del 2019. • “I Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses”: vídeo-resum de la primera edició del cicle de xerrades i tastets gastronòmics a l’entorn de l’espiritualitat (2019). • “El novè mes de l’any, el Ramadà”: vídeos de les quatre xerrades en directe (Instagram) i debat final. 89 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS • “II Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses”: vídeos i entrevista amb les persones protagonistes de l’edició d’enguany. Pel que fa a l’elaboració de fullets sobre celebracions religioses que es duen a terme en espais públics de la ciutat, seguint la iniciativa de l’any anterior, durant l’any 2020 només s’han pogut editar dos fullets (celebració de la Maslenitsa i la celebració del Sinulog), ja que la crisi sanitària ha obligat les entitats i les comunitats religioses i de consciència organitzadores a anul·lar tots els actes. Programa del Poble Gitano i Consell Municipal del Poble Gitano (CMPG) El Programa del Poble Gitano duu a terme projectes destinats a millorar el benestar i la qualitat de vida de la població gitana i, en concret, treballa en projectes i actes per difondre, reconèixer i valorar la cultura gitana. Alhora, promociona la participació activa de les entitats socials gitanes; això ho fa mitjançant el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona (CMPG). El CMPG consta de 20 entitats gitanes i 2 persones gitanes de reconeguda vàlua per la seva trajectòria personal i professional envers la cultura i els valors de la cultura gitana. Durant el 2020, i malgrat la pandèmia de la covid-19, el Consell s’ha reunit en deu ocasions, presencialment o de manera telemàtica, i ha creat quatre grups de treball: 8 d’Abril, Taula de Drets Socials, La Gran Batuda i Dia de la Llengua Romaní. Les accions que s’han dut a terme són demandes aparegudes al Consell que s’han convertit en polítiques de treball i accions diverses. Aquests actes volen posar en relleu la recuperació de la riquesa de la cultura gitana i dels seus valors, i reconèixer la història, la llengua i les aportacions del poble gitano, que formen la cultura col·lectiva de la ciutat de Barcelona. - Celebracions de dies internacionals: Commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust: el 28 de gener, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van organitzar un acte d’homenatge a les víctimes. Al Saló de Cent de l’Ajuntament es va fer la cerimònia del record, en la qual Francisca Perona, de l’associació Rromane Glasura - Veus Gitanes, va encendre una espelma en record de les víctimes del poble gitano. Celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, el 8 d’abril sota el lema “Sastipen thaj mestipen”, és a dir, ‘Salut i llibertat’, per reconèixer la cultura i els valors del poble gitano. El CMPG va redactar i difondre el Manifest 8 d’abril, on explicava els valors fonamentals en què es basa la cultura del poble gitano: pau, democràcia, concòrdia i llibertat. I, tal com es saluden milions de gitanos i gitanes al món, el Consell desitjava a tota la societat “sastipen thaj mestipen”. Aquest Manifest es va difondre a les xarxes socials. S’havien reservat 21 punts informatius a diversos barris de la ciutat entre el 29 de març i el 8 d’abril amb l’objectiu de visibilitzar el poble gitano de Barcelona oferint informació, tallers i activitats per a totes les edats, però a causa del confinament no es van poder fer. I, el mateix dia 8 d’abril, s’havien organitzat diversos actes que es van haver de suspendre, com la interpretació de l’himne internacional del poble gitano Gelem-Gelem al matí a la plaça Sant Jaume o un concert de rumba catalana i flamenc al Conservatori del Liceu 90 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS que tampoc no es van poder celebrar. Es va fer una campanya per xarxes socials donant visibilitat a aquest dia i, entre el 13 de març i el 10 d’abril, hi van haver banderoles amb el lema i la imatge del 8 d’abril de 2020 a diversos carrers de la ciutat. Commemoració de la Gran Batuda antigitana del 1749, que es commemora el 30 de juliol: les entitats del CMPG van organitzar una sèrie de projeccions i conferències amb persones expertes per donar a conèixer la història silenciada del poble gitano. A causa de la pandèmia, la jornada presencial i les conferències es van haver d’anul·lar, però el documental fet per a aquesta ocasió es va difondre i projectar a les xarxes. Aquest documental, anomenat “Baró Istardipè 30-7-1749”, narrava la Gran Batuda a través de les vivències d’una família que treballava el vímet. Declaració Institucional al Plenari del Consell Municipal commemorant els fets ocorreguts en la Gran Batuda, l’intent d’extermini del poble gitano i el compromís de Barcelona amb l’antigitanisme, a més d’acordar col·locar, al convent de Sant Agustí, un faristol amb la semblança històrica dels fets ocorreguts a Barcelona en la Gran Batuda. Dia Internacional de la Llengua Romaní, el 5 de novembre: es va escollir el lema “Amarí Chib” (‘la nostra llengua’) i es va fer un dossier divulgatiu de la llengua romaní que es va traduir al romanó, al castellà i al català. El Consorci d’Educació de Barcelona va fer-ne difusió a les escoles de Barcelona. Des del Departament es va fer una campanya de difusió a Twitter. Es va fer i publicar una entrevista sobre llengua romaní a un dels membres del Consell i es va encarregar marxandatge per donar suport a la tasca de les entitats del Consell en la difusió de la cultura del poble gitano i, en concret, de la llengua romaní. A més, en el Dia Internacional de la Llengua Romaní, el 5 de novembre, s’ha col·laborat i participat en l’activitat en línia “Kerdiphen Romani Chibako”, on s’ha tractat el tema del romanó i la seva importància com a instrument identitari, organitzada per les entitats Terne Roma i Romaní Chib. - Jornades de treball: Procés participatiu del Programa d’actuació municipal 2020-2023: es va debatre i es van recollir propostes i projectes en referència al poble gitano, i hi van participar membres del CMPG i altres entitats i persones significatives. Les conclusions es van exposar a la plataforma Decidim.Barcelona. Taula sectorial de Drets Socials del Pacte per Barcelona: el Consell va organitzar un grup de treball per aportar a aquesta taula propostes i actuacions referides al poble gitano que es podien desenvolupar fins al desembre del 2021 per respondre a l’emergència social creada per la covid-19. Des del Consell es van aportar una sèrie d’actuacions prioritàries davant de la crisi social i sanitària referides al poble gitano, entre les quals hi ha la lluita contra la bretxa digital, l’antigitanisme i el suport a la formació i a les sortides laborals. Projecte de promoció escolar del poble gitano de Catalunya. El Programa del Poble Gitano dona suport i participa en aquest projecte que té com a objectius aconseguir l’escolarització plena, l’èxit escolar i la promoció sociolaboral de l’alumnat gitano, i potenciar la visibilització i els valors de la cultura gitana dins del currículum escolar i la vida del centre educatiu. 91 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Per avançar en la millora d’aquest projecte, s’ha participat en la recerca “Parlem-ne”, que vol millorar i reajustar aquest servei per aconseguir una acció educativa innovadora mitjançant les percepcions i les realitats dels promotors i promotores. Durant el confinament, el Projecte de promoció escolar va elaborar un pla de contingència per mantenir i, fins i tot, incrementar, l’atenció a infants i joves i a les seves famílies. Cada promotor va fer teletreball i va tenir un contacte gairebé diari amb els infants i les seves famílies per garantir que se’n cobrien les necessitats bàsiques i prevenir i sensibilitzar sobre la situació. Nou Reglament intern del CMPG. En diverses reunions de la comissió executiva, el Consell va treballar en el nou Reglament intern de funcionament adaptat a les normes del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament. Pla Barcelona Interculturalitat. En el marc del procés participatiu per a l’elaboració del nou Pla Barcelona Interculturalitat, el Consell va participar en la sessió de debat que es va fer a l’octubre i que va constar de dues parts: una de presentació i validació de la diagnosi, i la segona part propositiva. - Altres tipus d’accions: Comunicat del CMPG per la sentència del Tribunal Europeu Drets Humans (TEDH) que va condemnar França per l’expulsió i desmantellament a la ciutat d’Herblay (Val- d’Oise) dels campaments formats per persones nòmades d’origen francès i d’unes altres 141 persones d’ètnia gitana procedents de Romania. El TEDH va considerar que “el Ministeri de l’Interior francès, amb aquesta ordre, va violar el dret al respecte de la vida privada i familiar de la llar dels afectats, així com el dret judicial de tutela efectiva”. El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona va manifestar la seva repulsa i indignació per aquests fets i, en general, per tot acte racista, populista, discriminatori i abusiu exercit per les administracions, els governs i les institucions públiques que atempti contra les llibertats fonamentals de les persones i mitjançant el qual es vulnerin els seus drets. Salut i poble gitano. Diversos membres del Consell han participat en una investigació sobre la salut de la població gitana de Barcelona amb els objectius, entre altres, d’analitzar i comparar la salut percebuda, la salut mental, la qualitat de vida i la discriminació percebuda per la població gitana, organitzada per l’Agència de Salut Pública. Manifest del Consell del Poble Gitano per la defunció d’en Rafael Perona, en què expressa el seu condol i el reconeixement a la seva trajectòria dins el compromís actiu en la defensa del patrimoni cultural i els drets del poble gitano. Perona, líder referent del poble gitano, va ser president del Centre Cultural de la Mina i fundador del Festival de Cante Flamenco de la Mina i va promoure infinitat d’activitats. Programa de diversitat cultural i d’origen Aquest programa porta a terme la tasca d’enfortir el teixit associatiu i dona suport als esdeveniments i a les principals celebracions organitzades per veïns i veïnes d’orígens i contextos culturals diversos, promou espais de coneixement mutu i diàleg intercultural i fa visible la riquesa d’orígens i d’experiències vitals que conviuen a Barcelona. 92 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Durant l’any 2020, la situació generada pel context de la pandèmia sanitària ha afectat de manera inevitable les associacions. Amb el confinament, l’aturada de les activitats, les restriccions i les mesures aplicades per contenir l’expansió de la covid-19 han representat, per a la gran majoria de les entitats, una notable reducció de l’activitat ordinària i la cancel·lació d’activitats col·lectives rellevants programades tant en espais públics com en equipaments o espais tancats que, per motius diversos, no s’han pogut adaptar al format telemàtic. No obstant això, les entitats han pogut mantenir un contacte fluid amb el personal tècnic, que ha continuat atenent i responent els dubtes sorgits. Principalment, les entitats han mostrat el seu neguit per la situació, pel desconeixement de l’evolució del confinament i del virus (durada de la situació) i per com i quan es podrien tornar a celebrar les activitats ordinàries (sobretot presencials) de les entitats. Hi ha diversos aspectes que ens han apuntat les entitats sobre aquesta incertesa respecte al quan i al com: l’ús de l’espai públic (carrer), l’ús dels equipaments públics (casals de barri, centres cívics, etcètera) i també l’ús dels espais privats (seus). Així mateix, han mostrat preocupació pel desenvolupament dels tràmits vinculats a les subvencions, com ara ajustar els projectes presentats i les justificacions de les quantitats ja rebudes, si no s’ha pogut fer el projecte, i les novetats en la tramitació de les subvencions i els ajuts ordinaris arran de l’aplicació del Decret d’Alcaldia, de 22 d’abril de 2020, de mesures de flexibilització a causa de la declaració de l’estat d’alarma. La preocupació sobre els aspectes econòmics és força present en tots els àmbits, però molt especialment en el sector cultural, que posa en dubte la pròpia capacitat per mantenir-se i es planteja la viabilitat i la continuïtat futura de les entitats. Les cases regionals i federacions El primer semestre, Margarita Marí-Klose ha estat la regidora referent. Des del juny, el regidor és Joan Ramon Riera. Es va donar atenció i servei a 45 entitats, entre cases regionals i federacions, que apleguen un col·lectiu de prop de quinze mil persones. El Departament és el servei executiu referent de les entitats des d’on es dona suport integral a l’activitat associativa. S’està molt receptiu a les seves peticions i necessitats, tot i que sovint no són fàcils de satisfer, sobretot pel que fa a qüestions de cessió de locals municipals. Se’ls ofereix el suport institucional i de representació municipal que requereixen per organitzar els seus actes de reconeixement i difusió de les cultures, l’atenció a necessitats específiques que puguin sorgir i l’assessorament en àmbits diversos. Gaudeixen d’una doble vinculació: d’una banda, pel que fa a l’àrea orgànica i funcional establerta i, de l’altra, territorialment, al districte on tenen la seu social i duen a terme fonamentalment la seva activitat. Enfortiment associatiu Algunes entitats es veuen abocades a continuar les seves activitats, portades per la inèrcia del que han estat fent durant tota la seva existència, sense plantejar-se si les necessitats de l’entorn són les mateixes o si els canvis que s’estan produint en la societat poden afectar la continuïtat de l’entitat mateixa. Se’ls fa molt difícil aturar-se per plantejar-se com ha de ser el futur (sostenible i efectiu) de l’entitat. S’ha aprofitat la conjuntura excepcional per impulsar un treball reflexiu i organitzatiu de caràcter estratègic. Per aquest motiu, s’ha facilitat un procés d’acompanyament en 93 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS la definició de nous plans estratègics d’entitats que estiguin disposades o considerin necessari plantejar-s’ho amb vista a definir les directrius, els objectius i l’orientació dels anys vinents. Aquest suport s’ha fet mitjançant un acompanyament proper i a mida per a cada entitat en la gestió del canvi i en una redefinició de l’estratègia que aposti per una acció més transversal en el context de la ciutat i, alhora, afavoreixi el relleu generacional, a banda de reforçar el caràcter cultural i de qualitat de l’entitat. Cal destacar el procés dut a terme amb la principal federació d’entitats FECARECAT (Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales de Catalunya) en el procés de definició del nou pla estratègic 2020-2022 que l’entitat ha de posar en marxa en els dos anys vinents. El paper d’impuls i reformulació que han de fer les federacions és clau. Promoció i coordinació de les produccions socioculturals d’abast ciutadà - Any Nou xinès a Barcelona La celebració de l’Any Nou xinès ja s’ha consolidat com una de les cites més populars del calendari festiu de la ciutat i se celebra amb la participació conjunta de les comunitats xinesa i catalana, de manera que es mostra el caràcter obert i la diversitat cultural de la ciutat i el compromís de convivència intercultural. Tradicionalment, l’acte central de celebració consistia en una gran desfilada pels carrers del districte de l’Eixample amb una gran afluència de públic, que estava a l’entorn del miler de persones, una mostra d’espectacles i una fira cultural i gastronòmica al passeig de Lluís Companys. L’edició del 2020, malgrat tenir-ho tot enllestit, es va cancel·lar, a dos dies de la celebració, a petició de les entitats xineses de la ciutat, molt preocupades per l’avanç de la covid-19 a la Xina i l’amenaça a la resta del món. Va ser el primer acte suspès a la ciutat per la pandèmia sanitària. - Fira d’Abril de Catalunya És un esdeveniment de gran format, amb més de 400.000 visites, que enguany arribava a la 49a edició. És una gran ocasió per conèixer la feina de les més de cent entitats andaluses que, durant diversos dies, es dediquen de ple a fer que es pugui gaudir d’aquest espai de trobada i convivència, i també per donar-hi suport. Representa un “pont cultural” entre Andalusia i Catalunya, una festa integradora que forma part del patrimoni cultural de Catalunya. Des del 2016, any en què per primera vegada es va optar per convocar un concurs públic per a l’adjudicació del lloguer del recinte del Fòrum per l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), la Federación de Entidades Andaluzas en Catalunya (FECAC) organitza l’esdeveniment. Des d’aleshores, pel que fa a la participació de l’Ajuntament de Barcelona, cal destacar l’important estalvi respecte a anys anteriors, que prové sobretot de la nova gestió de l’esdeveniment, i l’Ajuntament es limita a donar suport en temes de comunicació i difusió exclusivament. La Fira d’Abril a Barcelona es va ajornar fins al setembre després de la declaració de l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus i, finalment, es va cancel·lar, una decisió adoptada per seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries. Les entitats de nova ciutadania Des del Programa de diversitat cultural i d’origen, es dona suport a les entitats de nova ciutadania de Barcelona en l’impuls de projectes que fomentin les activitats i les 94 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS manifestacions culturals d’orígens i contextos diversos. Es col·labora amb les entitats per poder oferir-los un marc adequat per a les seves celebracions, recerca d’espais i equipaments municipals de la ciutat, i recursos tant econòmics com d’infraestructures per portar-les a terme. L’objectiu de les entitats que organitzen aquestes celebracions és crear un espai de trobada del col·lectiu, acostar l’associació a la gent i crear un espai d’integració entre la seva cultura i la cultura d’acollida. Són unes activitats de caràcter folklòric, en què també es fan mostres de gastronomia i actuacions d’artistes rellevants dels països d’origen. - Celebracions i diversitat cultural A principis d’any es va elaborar un calendari anual a partir de les reunions individualitzades amb cada entitat on es preveien un total de 25 actes de celebració programats. Segons el tipus de celebració de les festes, les considerades de gran format, d’entre 5.000 i 10.000 assistents, se celebren al Fòrum. Les de format mitjà, d’entre 1.000 i 5.000 assistents, se celebren al Poble Espanyol. Les celebracions considerades de format més reduït tenen lloc a la via pública o en espais tancats amb una afluència de públic d’entre 1.000 i 2.000 persones. També es poden celebrar en equipaments municipals. El marc legal per a grans esdeveniments en les dates previstes per a la celebració, sumat a les mesures i les restriccions vigents per frenar els contagis de la pandèmia, va fer que no es pogués treballar amb normalitat en la preparació de les celebracions. Per l’afluència massiva de persones i les instruccions de reduir al màxim les relacions, els actes de celebració previstos no van ser compatibles amb les recomanacions i les mesures decretades. Tot i que durant un temps es va treballar amb la premissa d’adaptar les celebracions a la situació sanitària actual, davant de l’evolució de la pandèmia provocada per la covid-19 i veient l’empitjorament de la situació arreu del territori, juntament amb les limitacions d’una possible reprogramació a causa de la incertesa que suposava no saber com es recuperaria l’activitat i la vida pública, finalment les entitats organitzadores es van veure obligades a cancel·lar les celebracions previstes. Només es van poder adaptar tres celebracions. L’Associació Ucraniana Djerelo es va haver de reinventar i, recorrent a les noves tecnologies, va mantenir la celebració del VI Festival Internacional de Cultura Ucraïnesa - Ucraïna Fest 2020 en format telemàtic. L’Associació Cultural Japonesa també va celebrar el festival japonès Matsuri 2020 de Barcelona, basat en l’entreteniment folklòric i tradicional, per primera vegada des de la plataforma YouTube perquè tothom que ho desitgés pogués participar-hi gratuïtament des de casa. I, d’altra banda, l’associació Diversia va apostar per l’organització presencial del festival de cultura brasilera de Barcelona Dia de Brasil 2020 al Poble Espanyol, només que, en aquesta edició i a causa de la nova normalitat, es va fer amb un format més petit, un aforament molt reduït, seients marcats, artistes locals i garantint totes les mesures de seguretat i higiene necessàries, cosa que va permetre a totes les persones assistents un retorn als orígens del festival. - Projecte de formació a les entitats migrades Al llarg del segon semestre del 2020, es van dur a terme accions d’acompanyament específic a quatre entitats que ho havien sol·licitat, i es va facilitar suport i assessorament en temes relacionats amb la gestió de projectes, sol·licituds, justificacions i tràmits en línia a través de la cooperativa Barabara Educació. 95 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Aquest acompanyament, individualitzat i partint de les necessitats i nivells diferents de coneixement de les entitats, pretén reforçar les capacitats i les habilitats relacionades amb la gestió de projectes i de les entitats mateixes. Les activitats d’acompanyament i facilitació d’assessorament han estat condicionades per la pandèmia de la covid-19. Les mesures de prevenció i les restriccions socials i de mobilitat que hem viscut han fet més difícil el treball i les trobades amb les entitats. No obstant això, s’ha procurat donar resposta i mantenir el contacte per via telemàtica. Subvencions En el marc de la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona del 2020, s’han treballat i resolt dues convocatòries de subvencions. a) Convocatòria general de subvencions ordinàries L’any 2020, s’han destinat un total de 751.473 euros a subvencionar 210 projectes dels 286 que s’hi van presentar. Sol · licituds Sol · licituds % Sol ·licituds presentades aprovades aprovades vs Pressupost Import Sol.licituds presentades disponible sol ·licitat Import atorgat presentades Línia I: Democràcia activa i participació ciutadana 66 55 83 % 170.000 € 322.497 € 170.000 € 53 % Ic: activitats imanifestacions culturals d’origen i contextos diversos 66 55 83 % 170.000 € 322.497 € 170.000 € 53 % Línia R: Afers religiosos 67 38 57 % 85.000 € 769.579 € 85.000 € 11 % Ra: Contribució al coneixement de la diversitat i del fet religiós 47 28 60 % 576.850 € 68.650 € 12 % 85.000 € Rb: Celebració de festes i actes religiosos i interreligiosos 20 10 50 % 192.729 € 16.350 € 8 % Línia X: Promoci de la perspectiva intercultural i suport a la diversitat 153 117 76 % 500.000 € 1.138.296 € 496.473 € 44 % Xa: Formació i educaci any 2020 17 15 88 % 110.935,00 € 63.500,00 € 57 % Xb: Formació i educaci curs escolar 2019-2020 19 14 74 % 165.882,05 € 72.616,44 € 44 % 500.000 € Xc: Promoció interculturalitat 68 48 71 % 494.163,32€ 200.369,00 € 41 % Xd: Transferència i aprenentatge de sabers 36 30 83 % 293.367,73 € 123.500,00 € 42 % Xe: Participació 13 10 77 % 73.947,76 € 36.487,34 € 42 % En la convocatòria de la “Línia X: Promoció de la perspectiva intercultural i suport a la diversitat”, s’ha observat una davallada en el nombre de sol·licituds, si bé l’aposta per les subvencions es manté ferma, com es comprova pel fet que el nombre de projectes subvencionats en aquesta línia es manté. b) Convocatòria de subvencions per a l’arranjament i l’adequació de locals de la ciutat destinats a centre de culte d’entitats religioses 2019-2021 Aquesta tercera convocatòria ha tingut molt bona acollida i ha duplicat les sol·licituds en relació amb la convocatòria anterior. Amb el 80% de les sol·licituds aprovades, s’ha possibilitat l’obtenció de les llicències d’activitats corresponents. Sol · licituds Sol · licituds % Sol ·licituds Pressupost Import Sol.licituds presentades aprovades aprovades vs disponible sol ·licitat Import atorgat presentades presentades Convocatòria de subvencions per a l’arranjament i l’adequació de locals de la ciutat destinats a centre de culte d’entitats religioses 2019-2021 29 16 55 % 150.000 € 839.613 € 150.000 € 18 % Convocatòria arranjaments i adequació centres de culte 29 16 55 % 150.000 € 839.613 € 150.000 € 18 % 96 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 En el segon semestre de l’any s’ha començat a treballar en el procés d’elaboració del nou Pla Barcelona Interculturalitat (PBI), amb l’objectiu d’identificar els reptes principals de present i de futur des de la perspectiva intercultural i definir un nou marc estratègic d’actuació per al període 2021-2030. Per a l’elaboració d’aquest pla, que actualitza i substitueix l’anterior PBI del 2010, s’ha iniciat un procés de consulta i treball amb representats de les àrees municipals i els districtes, així com un ampli procés participatiu en què s’han recollit les reflexions, les idees i les propostes d’un gran nombre d’agents locals i de la ciutadania. S’ha centrat en tres eixos de treball: diagnosi, reflexió interna i procés participatiu. Com a punt de partida es va fer un esborrany de diagnòstic de la situació actual de la ciutat i de l’Ajuntament des de la perspectiva de la interculturalitat. A partir d’aquesta anàlisi prèvia, es va redactar un informe basat en dades quantitatives i qualitatives aportades pel Departament d’Estadística i Difusió de Dades, sobre el coneixement de la realitat que tenen professionals i personal tècnic de les àrees municipals. L’informe també va recollir les aportacions arribades des de diversos agents de la societat civil. Un cop elaborat l’informe diagnòstic, es va compartir amb professionals i personal tècnic de l’organització per tal d’iniciar un procés de reflexió interna. Es va crear un grup motor, amb representants d’àmbits i àrees municipals diversos, que entre juliol i desembre s’ha reunit de forma telemàtica. Des del grup motor s’han anat identificant les prioritats actuals i definint part de les estratègies per promoure i reforçar la transversalitat del nou pla i donar-hi una dimensió territorial. Integrants del grup motor: Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi, Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania, Institut Municipal de Serveis Socials, Institut Barcelona Esports, Gerència Municipal, Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, Gerència d’Ecologia Urbana, Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu, Institut de Cultura de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona, Gerència de Seguretat i Prevenció, Barcelona Activa, Districte de Ciutat Vella, Districte de Sants-Montjuïc, Districte de Sant Andreu. Paral·lelament a les reunions del grup motor, el mes de setembre i dins la plataforma Decidim.barcelona, també s’han iniciat les sessions participatives, d’una banda amb agents socials de la ciutat i, de l’altra, amb personal tècnic de l’Ajuntament. El procés participatiu es tancarà el gener del 2021 i aspira a recollir aportacions i propostes d’actuació per incloure en el nou Pla Barcelona Interculturalitat. 97 DEPARTAMENT D’INTERCULTURALITAT I PLURALISME RELIGIÓS Reptes per al 2021 • Presentació del Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030 i de la mesura de govern. • Desplegament del Pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030: àrees i districtes. • Impulsar els programes d’acció interculturals als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample, i donar-hi suport. • Dur a terme la col·laboració amb el programa PROGBI i la participació de l’OAR en el nou Pla Barcelona Interculturalitat i en els plans territorials de Ciutat Vella i Sants- Montjuïc. • Desenvolupar una nova línia de treball des de l’OAR, i ampliar-ne l’equip humà, que permeti territorialitzar i transversalitzar el fet religiós, i augmentar les col·laboracions i formacions tant amb els districtes com amb altres departaments i àrees de l’Ajuntament. • Promoure el coneixement i la visibilització del pluralisme religiós com a valor i patrimoni cultural de la ciutat amb l’organització de noves jornades i cicles col·laboratius. • Aprovar el Reglament del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. 98 Programa de ciència i universitats PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS El Departament de Ciència i Universitats de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat té la missió d’impulsar la política municipal en el camp de la ciència, la recerca i l’educació superior. A més, té el repte de coordinar i harmonitzar les diferents actuacions que diferents departaments, àrees, direccions, instituts dependents de l’Ajuntament de Barcelona estan impulsant i liderant en el camp de la ciència. Context L’any 2020 serà un any recordat a tots els nivells per un dels successos històrics més importants de l’inici del segle XXI: la pandèmia mundial provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 i popularment coneguda com a covid-19. L’àmbit de les ciències i universitats de l’Ajuntament de Barcelona també tindrà l’any 2020 un dels seus anys marcats a la seva particular història, no en va, ha estat l’any de la materialització i l’assentament de les bases del que haurà de ser el Departament que coordini els projectes de caire científics i acadèmic de l’educació superior que s’impulsin des del consistori. L’any, doncs, ha estat marcat per la covid-19, el confinament total durant la primavera, l’impuls del teletreball en les dinàmiques laborals, o les restriccions en les activitats públiques impulsades de l’Ajuntament. Però aquest 2020 també ha estat l’any on s’ha presentat el nou Pla Barcelona Ciència 2020-2023, l’any on s’ha constituït el nou Departament de Ciència i Universitats, i on s’ha atorgat de més recursos econòmics i tècnics una de les àrees estratègiques del mandat actual: l’impuls, per incumbència, d’una política municipal de ciència i educació superior. Recursos L’any 2020 ha significat una autèntica revolució pel que fa a recursos. Amb el nou Pla Barcelona Ciència ja aprovat, l’àrea s’ha anat dotant de personal tècnic, ja fos directament penjant de l’Àrea (acabem l’any amb tres persones tècniques que pengen de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, una d’elles com a pic de feina), com coordinant l’equip de Barcelona Ciència de l’ICUB (amb dues tècniques i dues administratives), i una tècnica de l’IMEB. Un total de 8 persones dedicades a projectes de ciència i universitats, i amb l’espera de d’incorporació d’una nova cap al Departament a inicis del 2021. El pressupost de l’any 2020 ha estat aproximadament de 2.300.000 €. Un increment considerable del que anava essent l’executat en anys anteriors en el camp de la ciència i les universitats. Val a dir, però, que d’aquests 2,3 M€, 1,42 M€ han estat aportats de manera extraordinària per mitjà del Fons Covid que el plenari va autoritzar per fer front a la pandèmia i que des del Departament s’ha utilitzat per impulsar una convocatòria extraordinària de premis de recerca científica a reptes urbans. 100 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Activitat L’any 2020 ha tingut tres eixos importants a destacar, i mitjançant els quals s’estructurarà aquesta memòria: 1. El nou Pla Barcelona Ciència 2020-2023, i les accions que s’han dut a terme amb l’objectiu de desenvolupar el Pla. 2. La constitució del nou Departament de Ciència i Universitats, i les activitats que deriven d’aquest departament, i que no sempre troben encaix dins del Pla abans esmentat. 3. L’impacte de la pandèmia generada per la covid-19, i les activitats que s’han impulsat des del Departament en aquest context. Abans, però, algunes consideracions prèvies en forma de cronologia de fets, que permetran entendre millor el conjunt de la memòria: - Gener del 2020. Formació del nou govern a Madrid, marxa de la Marta Cruells com a responsable política en matèria científica des de l’Ajuntament. - Febrer del 2020. o Incorporació de la nova referent en matèria de ciència i universitats, la Delegada de polítiques municipals de ciència i universitats Júlia Miralles de Imperial. o Incorporació del primer recurs tècnic a l’Àrea CECC per portar directament temes de ciència. - Març del 2020. o Presentació al Saló de Cent del Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Últim acte presencial que celebra l’Ajuntament abans de la covid-19 o 14 de març. Declaració de l’Estat d’Alarma. o Incorporació del recurs tècnic a l’Àrea CECC per portar temes d’universitats. - Abril-maig del 2020. Impacte del confinament total. Reajustament de les dinàmiques de treball i de la planificació anual. - Juny 2020. o 26 de juny. Presentació, en format Mesura de Govern, del Pla Barcelona Ciència 2020-2023 al plenari municipal. - Estiu del 2020. Aprovació dels Fons Covid, amb 1,42 M€ directes cap a ciència. - Octubre del 2020. o 1 d’octubre. Creació del Departament de Ciència i Universitats per part de la Comissió de Govern. - Novembre del 2020. o Incorporació del tercer recurs tècnic a l’Àrea CECC, en format de pic de feina, per una durada de 6 mesos. - Desembre del 2020. o Concurs de cap del Departament de Ciència i Universitats. 101 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Pla Barcelona Ciència 2020-2023 Antecedents El Pla Barcelona Ciència 2020-2023 (en endavant “PBC 20-23”) és el segon pla impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en relació a la Ciència i les Universitats (el primer contemplava el període 2018-2019). El PBC 20-23 va ser elaborat durant el 2019, a partir d’un centenar d’entrevistes i reunions entre diferents actors rellevants per la ciència i les universitats de la ciutat, que va desembocar en l’elaboració d’una memòria d’execució. Aquesta memòria va ser contrastada en una reunió amb el Consell Assessor Científic (CAC, en endavant) el 21 de novembre de 2019, i va marcar el tret de sortida per a la materialització final del Pla, presentat oficialment el 10 de març de 2020, al Saló de Cent de la ciutat. La situació pandèmica provocada per la covid-19 va comportar, però, que el document no es pogués informar al Plenari del Consell Municipal, en forma de Mesura de Govern, fins a la sessió del 26 de juny del 2020. Estructura El PBC 20-23 s’estructura al voltant de quatre eixos, 15 objectius i 51 accions Eixos Objectius Consolidar el premi Hipàtia i avançar cap al reconeixement d’aquest premi en el marc de la UE Fer de Barcelona seu europea dels debats ètic, polític i social sobre els avenços científics en matèria digital, de Barcelona, ciutat de biogenètica, de biomedicina i d’intel·ligència artificial ciència a Europa Reconèixer el mèrit científic de la comunitat de recerca local i internacional Establir acords amb ciutats europees i internacionals per definir i compartir solucions als reptes urbans actuals, i facilitar les col·laboracions entre actors clau de les ciutats corresponents Afavoriment de la interlocució i la col·laboració entre actors científics i universitats i l’Ajuntament Consolidar la línia de subvencions de recerca per afrontar els reptes urbans de ciutat més urgents Recerca per afrontar els reptes de ciutat Garantir un habitatge accessible als investigadors i investigadores internacionals i visitants en el transcurs dels tres anys del pla Impulsar projectes urbans que catalitzin les activitats de recerca i innovació a la ciutat Reforçar els programes científics educatius i l’oferta d’activitats científiques en tot el cicle educatiu, prioritzant la perspectiva de gènere i d’equitat territorial i per renda Cultura científica per Enfortir les activitats de divulgació i comunicació de la ciència a la ciutadania i amb la ciutadania Promoure la reflexió científica amb la ciutadania Crear i dinamitzar espais de Barcelona Ciència Fomentar la relació entre art, ciència, tecnologia i societat Ciència, art, innovació i societat Impulsar la connexió entre els actors científics i els projectes i els equipaments d’innovació de la ciutat Facilitar la transferència de coneixement científic als actors socials i econòmics que disposen de pocs o nuls recursos per a la recerca pròpia i que treballen per una economia sostenible amb l’entorn i equitativa 102 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Desenvolupament Tot seguit s’introdueix una descripció de les diferents actuacions fetes i dutes a terme en el marc del desplegament del PBC 20-23 durant l’any 2020. Objectiu 1. Premi Hipàtia L’any 2020 ha estat l’any on s’ha pogut desenvolupar la segona edició dels premis Hipàtia. Les bases de la segona edició es van publicar a 2 de desembre de 2019, i establien que es podien rebre propostes a premiats des del 31 de desembre de 2019 a 31 de març del 2020. L’estat d’alarma declarat per Reial Decret 463/2020, de 14 de març, va suspendre els terminis i interrompre la tramitació de procediments de les entitats del sector públic, fet que va motivar a generar una modificació de les bases dels premis per allargar el termini de recepció de propostes fins a 31 de juliol de 2020. Una vegada superats els esculls provocats per la pandèmia, s’ha pogut seguir amb l’edició del premi, i reunit el jurat durant la tardor de 2020, s’ha arribat a la conclusió que la mereixedora del premi és la Doctora Ilaria Capua, viròloga italiana. No s’ha pogut desenvolupar l’entrega física del premi, i es preveu que es pugui fer durant el primer semestre de 2021. Objectiu 2. Barcelona, seu europea dels debats ètic, polític i social. L’any 2020 ha estat un any complicat per al desplegament d’activitats de caràcter públic i amb ciutadania activa. Tanmateix, s’ha pogut dur a terme la Biennal de Pensament, on des del Departament de Ciència i Universitats s’ha aportat coneixement i proposta en el desenvolupament de la mateixa. Objectiu 3. Reconèixer el mèrit científic de la comunitat de recerca local i internacional En el marc de la pandèmia provocada per la covid-19, s’ha replantejat el model de Premis Ciutat de Barcelona, generant un nou model innovador de beques anomenades “Beques Premis Barcelona 2020”, i on s’ha volgut apostar per uns ajuts de caràcter excepcional, destinats a fer possibles projectes de creació, recerca i innovació en els àmbits de la cultura, l’educació i la ciència. En concret, en el cas de la ciència, s’han establert 22 beques de 10.000 € cadascuna, en tres modalitats diferents: - Creació de propostes innovadores de divulgació científica (5 beques) - Creació de continguts educatius digitals o audiovisuals (7 beques) - Creació de projectes artístics audiovisuals amb interrelació art/ciència (10 beques) Paral·lelament, i durant tot l’any 2020, s’ha anat visibilitzant, per mitjà del web Barcelona Ciència i en col·laboració amb mitjans de comunicació, les aportacions d’investigadors i investigadores de prestigi reconegut tant locals com internacionals. Objectiu 4. Acords amb ciutat europees i internacionals L’any 2020 ens ha portat un primer contacte amb les ciutats europees referents en ciència. Tant és així, que Barcelona va liderar un moviment estratègic per tal de coordinar i fer arribar una reivindicació a les institucions de la Unió Europea per tal d’incrementar el pressupost destinat a Ciència. Aquesta reivindicació es va materialitzar en el format d’una carta signada per 6 ciutats, entre les quals trobem Berlin, Madrid, Milan, Munic i Stockholm. 103 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Objectiu 5. Afavorir la interlocució i col·laboració entre actors científics i universitats Més enllà del funcionament ordinari dels consells assessors que pengen de ciència i universitats (el CAC i el CAMU, respectivament, i explicats més endavant en la memòria, a la part de Departament de Ciència i Universitats), durant l’any 2020 s’ha potenciat la generació de diàleg i escolta activa entre el teixit acadèmic i científic i l’Ajuntament. Alguns dels exemples els podem trobar en la integració d’exponents científics en la plenària del Pacte per Barcelona (generat en el context covid-19), així com en el grup de treball de la taula de Cultura, Educació i Ciència. També hem de sumar les trobades que l’Alcaldessa va tenir amb els principals directors de centres de recerca de la ciutat, i la trobada que el Tinent d’Alcalde va liderar amb els rectors de les Universitats públiques de Barcelona. Totes dues reunions, per tal d’escoltar el sector en el marc de la situació derivada de la covid-19. Objectiu 6. Consolidar la línia de subvencions de recerca L’any 2020 ha estat un any per assentar les bases d’un fort creixement en aquest aspecte. L’any començava amb la resolució i entrega de la primera convocatòria de les subvencions de recerca derivades del conveni amb La Caixa, dotada amb 900.000 € i repartida entre 7 projectes impulsats per 25 institucions. El desenvolupament d’aquestes subvencions, però, han quedat afectades per al desenvolupament de la pandèmia, havent de refer terminis per tal d’ajustar-ho a la nova realitat. En el moment de tancament d’aquesta memòria, es preveu que els projectes acabin al setembre de 2021. Malgrat això, la valoració de la primera convocatòria és molt bona, fet que preveu projectar que el 2021 tinguem un nou conveni de col·laboració amb un increment d’aquestes subvencions extraordinàries amb col·laboració amb la Caixa. Aquest any 2020, però, també ha portat la convocatòria d’uns premis extraordinaris per a reptes urbans, dotats amb 1.200.000 € i derivats del Fons Covid. És per aquest motiu que s’expliquen a l’apartat de covid-19 de la memòria. Per acabar, i malgrat que ja afecta el pressupost del 2021, durant el 2020 s’han elaborat les bases del que serà la convocatòria ordinària de subvencions del Departament de Ciència i Universitats, prevista en 240.000 €. Objectiu 7. Garantir un habitatge accessible a recercaires L’any 2020, amb l’impacte de la pandèmia, no s’ha pogut portar a terme una inversió com a tal en aquest sentit. Malgrat això, s’ha projectat com podria ser aquest habitatge i s’ha visualitzat la Fundació Julio Muñoz i Ramonet (en ple replantejament del seu projecte) com el lloc idoni per impulsar un nou projecte d’art i ciència que inclogui, en un dels seus dos edificis, residències per a personal investigador. Objectiu 8. Impulsar projectes urbans que catalitzin les activitats de recerca i innovació Malgrat la covid-19, en aquest objectiu, de projecció a mig termini, s’ha pogut desenvolupar en gran mesura, arribant a dissenyar la conceptualització del que han de ser els grans projectes estratègics de ciutat en els propers anys. En concret: - Mercat del Peix S’ha pogut articular el projecte del Mercat del Peix, arribant a un acord d’inversió entre els actors principals del projecte, per tal d’impulsar-lo en els propers dos o tres anys, 104 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS - Barcelona Mar de Ciència Durant el 2020 s’ha pogut reservar la part dels locals del front marítim objecte del projecte de la subhasta organitzada per l’Estat. Alhora, s’ha elaborat el primer projecte del Pla Director i s’han normalitzat les converses amb el CSIC per tal de potenciar entre ambdues institucions el projecte. - Edifici Martorell En el marc de la reunió del Consorci del Museu de Ciències Naturals de 19 de novembre de 2020, es va acordar i projectar la inversió a fer en l’edifici Martorell, essent la part de l’Ajuntament (i ja integrada en el PIM) de 2.818.118,43 €. - Ciutadella del Coneixement i Next Generation EU Amb els fons europeus que s’estan negociant a escala comunitària, s’obra una finestra d’oportunitat per rebre finançament per als diferents projectes esmentats, sota un macroprojecte que s’anomenarà “Ciutadella del Coneixement”, que integrarà els equipaments abans esmentats i que al tancament de l’any encara no està del tot definit. - Candidatura de la Seu Europea de Meteorologia Durant l’any 2020 s’ha impulsat amb força la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea de Meteorologia de Mitjà Termini (ECMFW en les seves sigles en anglès). Malgrat haver-nos situat a la final de 3 candidatures, Barcelona no ha aconseguit guanyar la seu. - Barcelona Life Science Launch Site De comú acord amb Barcelona Activa i el Parc Científic de Barcelona, s’ha arribat a un acord per impulsar el Barcelona Life Science Launch Site, una acceleradora d’spinn off i start ups que volen dinamitzar la creació de teixit econòmic i la transferència de coneixement en el camp de les ciències de la salut. Aquest acord arribat, mitjançant el qual des del Departament s’aportarà 140.000 € i que ja disposa d’un projecte redactat, està pendent de la signatura d’un conveni que a finals de 2020 encara no està signat. Objectiu 9. Programes científics educatius Durant l’any 2020 hem pogut desenvolupar dos projectes emmarcats en aquest objectiu: l’STEAMConference i l’Escolab. L’Escolab és un programa que té lloc durant el curs escolar, d’octubre a maig de cada any. Per aquest motiu, les dades són les del curs 2019-2020. El maig de 2020 va concloure la 14a edició d’EscoLab marcada, sobretot durant la segona meitat del curs, per la pandèmia de la covid-19. Aquest fet ha provocat una davallada en el nombre d’activitats que finalment s’han pogut fer i ha obligat el programa a adaptar-se en format virtual per poder seguir oferint alternatives viables. Aquesta edició ha comptat amb la col·laboració de 63 laboratoris de recerca que han ofert 206 visites i activitats científiques diferents amb una oferta total de 539 sessions i 13.224 places. Hi han participat un total de 172 centres educatius diferents, dels quals el 88% pertanyen a la ciutat de Barcelona. Així mateix, hi han assistit un total de 7.663 alumnes, dels quals la majoria són de batxillerat (59%), seguit de 3r-4t d’ESO (25%), cicles formatius (14%) i molt lluny queden els de 1r-2n d’ESO (2%). 105 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS El programa Escolab, a més, forma part del Consell d’Innovació Pedagògica i en particular del grup de treball Vincles per l’Acció Educativa. En el mes de novembre del 2020, i dins d’aquest grup de treball esmentat, s’ha constituït un equip de persones per cocrear una proposta educativa per a alumnat de 2n d’ESO centrada en la interrelació art i ciència, amb la idea de fer una prova pilot l’any 2021 i implantar l’activitat en el curs 2021-2022. Hi participen membres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Zoo de Barcelona, Anèl·lides Serveis Ambientals Marins, Fundació CRAM, Teatre Nacional de Catalunya i el programa Escolab de l’Ajuntament de Barcelona. A banda de l’Escolab, s’ha apostat des del Departament per seguir donant suport a l’SteamConference, aquest any en format virtual i posant l’accent en un seguit de projectes locals i internacionals que, des de la curiositat l’observació i fent-se preguntes rellevants sobre l’entorn, centrades en la persona i la societat, connecten l’aprenentatge amb el món real, mitjançant experiències significatives per a nois i noies, i situant l’escola com a part central de la comunitat, el territori, el país i el món. Objectiu 10. Enfortir les activitats de divulgació i comunicació de la ciència La 14a Festa de la Ciència, prevista per als dies 22 i 23 de maig a la Rambla Prim, no es va poder celebrar a causa de la situació excepcional de la pandèmia. En el seu lloc, s’ha treballat en un nou projecte per cocrear esdeveniments científics amb la ciutadania, que s’ha materialitzat en els mesos de setembre a novembre, i que ha consistit en dues accions. D’una banda, 5 tallers de cocreació virtuals (3 amb adults i 2 amb nens/nenes i joves menors de 18 anys) en els quals han participat un total de 70 persones, on s’ha fet un procés de cocreació col·lectiu, visual i virtual, seguint eines pròpies del Design Thinking. D’una altra banda, s’ha ideat una eina interactiva ludificada que s’ha difós a les xarxes socials de Barcelona Ciència, en la qual hi han participat un total de 207 persones (68% dones), per saber l’opinió de la ciutadania amb relació als esdeveniments científics de la ciutat, a l’hora que se’ls ha donat coneixements de ciència vinculats amb Barcelona. Dels resultats de les dues accions s’han desprès, entre d’altres conclusions, el desig d’una programació regular de ciència i de barris, la importància del foment de l’esperit crític i combatre les fake news, així com la preferència per les activitats participatives i interactives; en especial experiments en primera persona. També s’ha començat a planificar durant la tardor la Biennal de Ciència prevista per al juny de 2021. Objectiu 11. Promoure la reflexió científica amb la ciutadania La reflexió i el diàleg permanent amb la ciutadania és quelcom inherent d’una societat democràtica. Per aquest motiu, el Departament ha seguit apostant pels programes de ciència ciutadana amb l’objectiu de donar suport i promoure la recerca participada a la ciutat. Comptem amb la col·laboració de diversos grups de recerca d’universitats, centres de recerca i entitats d’innovació que conformen una comunitat de pràctica que permet articular tres grans programes transversals: a. Ciència Ciutadana als Barris; aquest 2020 s’ha vist alterat a causa de la situació de restriccions de mobilitat i les accions previstes per desplegar nous projectes a nous barris s’han hagut de posposar. És el cas de Mapa Sonor de Barcelona, als barris del Raval -juntament amb la Xarxa de Veïns i Veïnes i el Casal de Barri Folch i Torres- i de Sagrada Família -amb la complicitat de la Biblioteca Sagrada Família; 106 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS i de Plant*tes, i la seva implantació a Montbau, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron i el centre cultural del barri. b. Ciència Ciutadana a les Escoles; es tracta d’una aposta que hem treballat per tercer any consecutiu amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona per mitjà de la Convocatòria Unificada de Programes. El programa ofereix la possibilitat a centres educatius de la ciutat de desenvolupar un projecte de ciència ciutadana real de la mà de personal investigador. En concret, han estat 7 projectes, cadascun dels quals s’ha treballat en dos centres educatius diferents i que, a causa de les condicions sanitàries canviants, ha hagut d’adaptar els calendaris i el format de les sessions. c. Barcelona “la Caixa” Living Lab; l’any 2020 ha estat l’any de l’assentament del projecte, consolidant i avançant en la resolució dels cinc reptes. Concretament: o Alimentació Saludable i Sostenible (IrsiCaixa). S’han celebrat els diferents tallers participatius amb la comunitat de pràctica i s’ha elaborat el Pla Estratègic. Es compta amb la col·laboració de la Direcció d’Innovació de l’Àrea de Drets Socials i amb l’equip de la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible. o Salut Sexual en persones joves (IrsiCaixa). Tot i que en un primer moment es partia amb el repte del VIH, el repte s’ha redefinit per encarar la salut sexual en persones joves en època post covid-19. Aquest fet s’ha vist motivat per l’impacte de la pandèmia, i compta amb la col·laboració del Departament d’Adolescència i Joventut i el Departament de Salut de l’Ajuntament. o Malaltia de Chagas (ISGlobal). S’han pogut celebrar els tallers participatius amb diferents col·lectius, sobretot amb la comunitat boliviana de Barcelona, podent generar el Pla d’Actuació i l’estratègia de comunicació d’aquest. S’ha comptat amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia. o Salut Mental en persones migrades (ISGlobal). Aquest repte no s’ha pogut desenvolupar en la seva idea original. La pandèmia ha dificultat la coordinació amb els diferents actors (sobretot amb les taules de salut mental que es porten des de la Direcció de Salut de l’Ajuntament). A finals de 2020 s’està estudiant com reconduir el repte. o Entorns escolars saludables (ISGlobal). Aquest repte també ha tingut dificultats d’execució, que la pandèmia ha agreujat. A la manca de coordinació pel tancament de les escoles, s’hi ha sumat l’elecció d’una escola sense comptar amb la col·laboració del Consorci d’Educació. Per sort, durant la tardor de 2020 s’ha pogut reconduir la situació, i ara de la mà de l’IMEB i del Consorci, sembla que s’emprèn un nou camí que es desenvoluparà durant el 2021. A banda dels programes, l’activitat anual ha inclòs l’atenció a entitats i institucions interessades a sumar-se als programes i la projecció en el context local, nacional i internacional. En aquest sentit, hem estat presents a: - Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura creada per la Generalitat de Catalunya (participació en el grup de treball estable). - Presentació de la comunitat de pràctica al congrés internacional ECSA 2020. - Jornada La Ciència Ciutadana i les Universitats organitzada per la UOC, European University Association i Open Aire. 107 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS - Node local del projecte H2020 TRANSFORM (participació a les sessions de cocreació i identificació de potencialitats). Objectiu 12. Crear i dinamitzar espais de Barcelona Ciència L’any 2020 ha estat un any complicat pel que fa al desenvolupament d’activitats presencials. Tanmateix, des de Barcelona Ciència s’han desplegat activitats en formats innovadors per adaptar-se a la realitat pandèmica. En aquest sentit, del 14 al 29 de novembre de 2020 ha tingut lloc la 25a Setmana de la Ciència, amb una programació de més de 80 activitats a la ciutat de Barcelona. La Setmana de la Ciència està coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i que té lloc en municipis de tot Catalunya. Enguany s’ha posat el focus d’atenció en la situació excepcional desencadenada per la pandèmia de covid-19. Així mateix, altres qüestions també hi han estat presents, com ara l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal, el canvi climàtic o el centenari del naixement d’algunes personalitats com Isaac Asimov, que ha donat peu a tractar el tema de la ciència-ficció. S’ha coordinat la difusió de les activitats de la Setmana de la Ciència als Districtes, que han tingut lloc en format virtual. Així mateix, s’ha ideat una activitat innovadora, el “Relat Col·laboratiu de Ciència-Ficció”, conjuntament amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona i els Centres Cívics de Barcelona; es tracta d’una experiència virtual amb el resultat final d’un relat curt de ciència-ficció cocreat entre ciutadania de diversos centres de proximitat, difós per xarxes socials i webs de Barcelona Ciència, Consorci de Biblioteques i els Centres Cívics implicats. Objectiu 13. Fomentar la relació entre art, ciència, tecnologia i societat Generar espais de diàleg entre l’art, la ciència, la tecnologia i la societat ha estat una prioritat a desenvolupar durant aquest any 2020. En aquest sentit, el 2 de desembre del 2020 s’ha dut a terme una sessió de treball virtual a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats per clausurar el Premi Collide 2019, que no ha pogut ser factible per l’arribada sobtada de la pandèmia. En aquesta sessió, han intervingut 20 persones: virtualment la guanyadora del Premi Collide 2019, Rosa Menkman, així com presencialment 19 persones més, entre investigadors, divulgadors científics, comunicadors i artistes. S’han conclòs idees interessants de cara a futures accions en la interrelació art i ciència. El Premi Collide 2020, suposa una residència artística centrada a Hangar, Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals. La pandèmia ha motivat una aturada i reflexió sobre el format de la residència (presencial, virtual o híbrida en funció de l’evolució de la pandèmia). En base a aquest nou replantejament, s’ha fet pública la convocatòria del Premi Collide 2020 a meitats del mes d’octubre i la presentació de propostes ha finalitzat a meitat de desembre de 2020. Així mateix, el dia 13 de novembre s’ha organitzat una sessió informativa virtual que ha tingut més de 900 visualitzacions (en directe i posteriorment a YouTube). Això ha fomentat la participació i finalment s’han presentat a la convocatòria 564 propostes de 79 països d’arreu del món. La reunió del jurat i selecció de la persona o persones premiades no tindria lloc fins al 2021. Paral·lelament, i com ja s’ha avançat anteriorment, durant el 2020 s’ha fet un replantejament íntegre del projecte cultural que s’havia de dur a terme a la finca que la Fundació Julio Muñoz i Ramonet té al carrer Balmes. Descartada la biblioteca per motius patrimonials (no es poden fer les intervencions necessàries al jardí), s’ha apostat per generar un centre dedicat a la relació entre l’art i la ciència. Durant l’any 2020 s’ha estat elaborant el 108 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Pla Director que ha d’incloure el projecte a desenvolupar i que està previst que vegi la llum el primer trimestre de 2021. Els objectius 14 i 15 no s’han pogut desplegar encara durant l’any 2020, preveient el seu desplegament de cara a l’any entrant. Departament de Ciència i Universitats Com ja s’ha avançat prèviament, l’1 d’octubre de 2020 es va constituir, per la Comissió de Govern, el Departament de Ciència i Universitats. Aquest Departament penja de l’Àrea CECC, de qui ha heretat les actuacions i el desplegament de les polítiques de ciència i universitats. En aquest apartat de la memòria, s’han volgut recollir actuacions que s’han impulsat des de l’Àrea o des del Departament, però que no es poden encaixar dins del Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Programa Prometeus L’impacte de la pandèmia en els joves Prometeus ha estat molt alt, tant en aspectes acadèmics com psicològics, fruit en gran mesura de l’empitjorament de la situació econòmica de les respectives famílies. En aquest sentit, s’han redoblat els esforços en el seguiment personalitzat dels i les joves, així com incorporat referents de Serveis Socials a la Taula Tècnica de Seguiment, fet que ha permès una atenció més àgil i efectiva d’aquestes necessitats sobrevingudes. Durant el primer semestre de 2020 es va culminar la definició d’una estratègia conjunta per a la millora del seguiment i tutoria dels i les joves Prometeus a la universitat, procés iniciat el 2019. També es va impulsar i resoldre el concurs públic per a la gestió del programa al Raval, així com l’encàrrec per a l’actualització de la Guia per a l’extensió del Prometeus, la primera versió de la qual, efectuada a finals de 2018, requeria la incorporació de la trajectòria recent al Raval i, sobretot, l’experiència de l’entitat gestora del programa als nous barris Prometeus de Sant Martí i Nou Barris, incorporats el curs 2019-2020. En el marc d’aquesta primera ampliació, es va arribar a un acord amb l’entitat responsable d’Unportal per donar accés a aquest web a tots els instituts Prometeus, així com a les dues entitats gestores del programa (AEIRaval i AFEV). D’altra banda, també es va impulsar l’elaboració de material gràfic i audiovisual per a la comunicació i difusió pública del programa. Així, s’ha arribat a finals de 2020 amb un díptic informatiu, en tres versions, pensat com a material de suport tant per a les sessions de motivació i informació que es fan als instituts Prometeus, com per a la comunicació del programa fora del seu àmbit d’acció. Al mateix temps, s’ha aprofitat per renovar el logotip del Prometeus. Amb objectius similars, s’ha posat en marxa l’elaboració d’un audiovisual que, a més de resumir les característiques principals del programa, recollirà testimonis vitals dels propis joves Prometeus. L’elaboració de tots aquests materials ha estat finançada des de Foment de Ciutat (Pla de Barris). Finalment, a principi de desembre es va celebrar la sessió anual del Grup Motor, en què participen tots els agents implicats al programa, incloses les universitats i altres d’incorporació més recent com Barcelona Activa o Serveis Socials. En aquesta trobada es van posar les bases per a l’articulació de la quarta fase del programa, el Prometeus Laboral, atès que durant el 2021 es graduarà la primera promoció de joves Prometeus. 109 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Comunicació Al tractar-se d’un departament i d’una àrea, la de polítiques municipals de ciència i universitats, de nova creació, una de les primers accions que s‘han hagut de portar a terme és la definició d’una estratègia de comunicació que faciliti un nou enfoc en la comunicació. És per això que durant el 2020 s’ha posat en marxa un Pla de Comunicació que es preveu que estigui acabat durant la primavera de 2021. Consell Assessor Científic (CAC) i Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU) El Departament disposa de dos consells assessors, organismes amb els quals s’ha dotat per assessorar en els camps que li són de competència. Durant el 2020 els Consells han funcionat canviant les metodologies de reunió, i apostant per les sessions virtuals. S’han pogut celebrar, doncs, 2 sessions plenàries i una d’extraordinària del CAC i una sessió plenària i tres sessions de cada grup de treball, intercalades amb dues sessions de la Permanent del CAMU. Pel que fa al CAC, aquest 2020 ha passat a dependre de la primera tinència a la sisena, assumint des de l’àrea la seva coordinació i fent un canvi a la Secretaria del mateix, que passa a dependre del Departament de Ciència i Universitats. A banda del seu funcionament normal, s’ha pogut desenvolupar reunions que han avaluat la situació de la covid-19, i quines mesures es podien emprendre des del Departament, sortint de les reunions del propi CAC l’impuls dels Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans, ja explicats a l’objectiu 6 del PBC 20-23. Pel que fa al CAMU, el 2020 ha estat sobretot un exercici marcat molt especialment per l’impacte de la pandèmia i les seves conseqüències en la comunitat universitària. Després de l’esclat de la covid-19, i un cop ateses, en col·laboració amb les universitats, les necessitats més urgents que se’n van derivar, la Secretaria del CAMU va elaborar a l’abril un Pla Estratègic per al bienni 2020-2021 que recollia tant les millores necessàries en el funcionament ordinari del consell com una actualització dels eixos temàtics dels seus tres grups de treball d’acord amb el nou escenari de pandèmia. Entre les diferents actuacions previstes, destaca l’establiment de cicles de treball més curts, amb la supervisió més propera de la Comissió Permanent. Fruit d’aquest cicle de treball més breu, es va presentar una diagnosi dels diversos eixos temàtics de cada grup (A: Transport i mobilitat, Allotjament i residències; B: Educació al llarg de la vida i Ocupabilitat; C: Voluntariat i Aprenentatge Servei), així com un conjunt de propostes que incorporaven, en tots els eixos, la perspectiva de la pandèmia i, en particular, els reptes que aquesta ha suposat per a la comunitat universitària en el seu conjunt. Els Dictàmens 2020 destaquen pel seu caràcter més concís i executiu, tal com marcava el Pla Estratègic, incloent un nombre de propostes menor, però més aprofundides. Gràcies a la participació de diversos referents municipals de les àrees o departaments implicats en l’àmbit de cada proposta, aquestes han adquirit major solidesa i viabilitat tècnica. Convenis Durant el 2020 s’han signat una sèrie de convenis amb diferents entitats amb qui s’ha col·laborat i desenvolupat programes conjunts. Malgrat la pandèmia, s’han pogut desenvolupar la majoria de les activitats conveniades; aquests convenis han estat els signats amb les entitats següents: 110 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS - Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Amb la intenció de finançar parcialment (durant dos exercicis) de les tasques d’organització de la 3ª Conferència Mundial d’Educació Superior de la UNESCO (WHEC), prevista del 7 al 9 d’octubre de 2021. - Acadèmia Europea del Coneixement (BKH-AE). Després d’encadenar diversos any de col·laboració, aquest 2020 s’ha volgut anar més enllà, signant un conveni bianual que garanteix l’execució dels projectes que depenen del conveni (com la celebració del premi Hipàtia), amb un finançament de 121.000 € en la biennalitat. - Institut de Salut Global de Barcelona. Amb una dotació de 50.000 €. - Fundació Barcelona Beta Brain. Amb una dotació de 50.000 €. - CERN. Amb qui s’ha signat l’addenda que permet el desenvolupament del Collide (prèviament explicat) amb la convocatòria de 2020. - Barcelona Supercomputing Centre. Sense partida pressupostària, permet tenir un conveni amb marc de col·laboració a tres anys. D’aquest conveni ha penjat la candidatura europea de l’agència de meteorologia. - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En el marc del seu Programa Universitat, Ciutat i Sèniors (PUCS), que vol fomentar les accions de compromís social i transferència de coneixement per part de professorat, personal administratiu jubilat i alumni d’aquesta universitat. A banda dels convenis esmentats, durant el 2020 s’ha seguit desenvolupant el conveni signat amb la Fundació Bancària “la Caixa”, que permet el desenvolupament del Barcelona “la Caixa” Living Lab i la convocatòria extraordinària de subvencions. També s’han fet les gestions necessàries per fer efectiva la pròrroga de dos anys dels convenis-marc signats el 16 de maig de 2018 amb les quatre universitats públiques de Barcelona (UB, UAB, UPC i UPF) i la UOC. A principi de 2020 va culminar l’última ronda presencial de reunions de la comissió mixta Universitat-Ajuntament per al seguiment del Pla de Treball de cada conveni. Després de l’inici de la pandèmia, el seguiment s’ha centrat sobretot en projectes concrets, a mesura que aquests han requerit la intervenció o col·laboració del Departament de Ciència i Universitats, per exemple, el projecte de la UOC per a Can Jaumandreu o el de la UB per a Can Tiana. Coordinació amb temes transversals amb altres àrees de l’Ajuntament Durant l’any 2020 també s’han desenvolupat una sèrie de coordinacions amb altres àrees de l’Ajuntament per tal de sumar en les activitats transversals que s’impulsen des del consistori. En aquest sentit, s’han aportat diferents activitats a programar en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació, així com indicadors per afegir a l’Agenda 2030 i propostes per al Pacte per Barcelona i el Pla d’Acció Municipal. També s’han publicat els nous nomenaments dels representants municipals als consells socials de les universitats públiques, a excepció de la UAB, el nomenament del qual segueix pendent des del mandat anterior a causa de les dificultats per dur a terme el protocol establert a aquest efecte i que implica un acord complex entre diferents ens locals. Alhora, s’ha mantingut la col·laboració i la part de finançament municipal de les activitats del Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB), incorporant a la seva programació una proposta de cursos elaborada des del Departament. 111 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Impacte de la covid-19 i altres projectes Com s’ha anat veient al llarg de la memòria, la pandèmia ha estat present al llarg de tot l’any 2020, afectant en major o menor mesura la globalitat de projectes que s’impulsa des del departament. En aquest sentit, es van haver d’anul·lar una sèrie de projectes i esdeveniments que es portaven a terme des de l’àmbit de ciència, sobretot durant l’època del primer estat d’alarma (des del març fins a l’estiu de 2020). Concretament: - Festa de la Ciència. La festa s’havia de celebrar presencialment durant el mes de maig i es va haver de suspendre per la situació de confinament on ens trobàvem. - Projecte “Petits talents”. Es van anul·lar les sessions que faltaven del curs 2019/2020 (des del març al final de curs), les fires a Segon Cicle i els Encontres a Cicle Mitjà, Superior i FP. - Planetari Municipal. Anul·lades les 59 visites que ja estaven reservades per a finals del curs 2019/20. - Mostra de Recerca Jove. No es va fer l’edició del 2020. - Escolab. Com s’ha comentat, les activitats presencials de finals del curs 2019/20 es van haver de cancel·lar. - Oficina de Ciència Ciutadana. Es van cancel·lar els projectes que s’havien de fer a les escoles en el curs 2019-2020, i es van suspendre els projectes que es feien des dels barris, amb el suport dels Centres Cívics. A banda d’aquestes anul·lacions, es van portar una sèrie d’actuacions a l’inici de la pandèmia, que va consistir a posar-se en contacte amb cada una dels centres de recerca de la ciutat, per demanar EPI que pogués ajudar durant els primers moment d’incertesa en l’assistència que els serveis municipals feien durant el mes de març i abril. També es va dissenyar un projecte d’elaboració de mascaretes casolanes, tot i que al final es va descartar perquè en aquell moment les autoritats sanitàries no recomanaven l’ús de mascaretes. També es va portar a terme una repriorització de temes i projectes a impulsar, per fer-ho viable amb la realitat pandèmica greu que hi va haver durant la primavera del 2020. Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans de la ciutat de Barcelona Davant la crisi socioeconòmica, sanitària i ambiental sobrevinguda per la covid-19, el Departament de Ciència i Universitats de l’Àrea va fer una crida a l’ecosistema local de recerca científica per investigar les solucions als reptes que té la ciutat de Barcelona i trobar nous camps de recerca, processos, serveis o metodologies que ajudin a imaginar la ciutat en el nou context, així com a accelerar-ne la recuperació d’una manera disruptiva. El premi està pensat per donar suport al teixit jove i emergent científic local, amb una dotació pressupostària d’1.200.000 € dirigits a persones nascudes després del 1980, doctores i que no tenen una vinculació permanent remunerada amb una institució, per tal de donar l’oportunitat als perfils més precaritzats del nostre teixit. 112 PROGRAMA DE CIÈNCIA I UNIVERSITATS Les temàtiques on es podien englobar els reptes urbans van: - Densitat de població, espai públic i benestar social - Benestar social amb relació a l’habitatge i els serveis bàsics - Mobilitat sostenible de persones i productes - Emergència climàtica i ciutat - Envelliment de qualitat, infància i ciutat - Ciutat i visitants - Nous espais i models productius a la ciutat - Alimentació sostenible i ciutat - Tecnologia i millora dels serveis públics S’han presentat 68 projectes, dels quals 66 han estat avaluats i s’ha premiat a 16 projectes. 113 Institut Municipal d’Educació de Barcelona INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Encàrrec L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) és un organisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona, creat l’any 1994, que té els seus orígens en el Patronat Escolar de Barcelona. Aquest Institut gestiona la xarxa d’Escoles Bressol Municipals (EBM) – 102 escoles -, les cinc Escoles Municipals de Música (EMM), el Conservatori de Música (CMMB) i l’Escola de Segones Oportunitats. A més, l’IMEB impulsa i ofereix diversos programes de promoció educativa, que tenen per objectiu promoure la innovació pedagògica i la participació de la comunitat educativa. També està adscrit a l’IMEB el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (antic Consell Escolar Municipal), òrgan de participació de la comunitat educativa a Barcelona, que es coordina amb els consells escolars de districte i el Consell de la Formació Professional de Barcelona. L’IMEB actua perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de la ciutat, corregeix els desequilibris territorials i les desigualtats socials, reforça la xarxa pública i contribueix a la millora del sistema educatiu. També desenvolupa nombroses actuacions per promoure la participació, la innovació i la millora de l’acció educativa a la ciutat, i participa en l’òrgan de govern del Consorci d’Educació de Barcelona, instrument de cogestió i descentralització educativa de la ciutat, en un marc de col·laboració institucional, que representa la voluntat de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per desenvolupar conjuntament les funcions, activitats i els serveis en l’educació obligatòria i post obligatòria a la ciutat. Context L’exercici 2020 ha estat condicionat, indubtablement, per la pandèmia motivada per la COVID19. El normal desenvolupament de les activitats es va veure sacsejat per la declaració de l’estat d’alarma, el tancament de tots els centres educatius i la paralització de les activitats. Tot l’equip humà de l’IMEB assumí el compromís de gestionar els reptes que aquesta situació provocava i s’esforçà en minimitzar els efectes negatius en els infants, alumnes i famílies. La pandèmia ha reforçat la importància dels serveis educatius de la petita infància com a serveis essencials que garanteixen un entorn educativament enriquidor als infants, de cura i protecció, i un context d’acompanyament i suport a les famílies. Els diversos programes i activitats en què participa l’IMEB han demostrat la seva capacitat per treballar en reconduir les desigualtats educatives existents i readaptar-se a les circumstàncies per mantenir-ne els màxims possibles. Les condicions adverses han situat en el mapa la importància de la comunicació, i els recursos tecnològics han esdevingut essencials per mantenir el contacte, difondre informacions i continguts i continuar amb l’activitat docent, així com per a la gestió dels centres i procediments ordinaris, que la pandèmia ha dificultat enormement. Finalment, destacar l’esforç de tots els professionals per fer dels diversos equipaments espais segurs on oferir un servei de qualitat. 115 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Direcció de Recursos i Serveis Generals Recursos econòmics Els recursos econòmics de l’IMEB s’han dedicat, durant l’exercici 2020, majoritàriament als centres educatius que gestiona. Així, segons la liquidació del pressupost efectuada a finals d’any, el 78,89% de la liquidació s’ha destinat a la gestió de les escoles bressol municipals, un 5,86% a les despeses del Conservatori i un 5,23% a la de les escoles de música. Pel que fa a la resta, un 5,11% de la despesa pertanyia a la gestió de l’estructura i a serveis generals, un 2,02% a la Direcció de centres, un 1,74% a Promoció educativa i, finalment, un 1,15% de la liquidació s’ha destinat a la gestió dels òrgans de participació (Direcció de la Formació Professional i Transició al Món del Treball i el Consell Escolar Municipal). Taula 1. Compte de resultats de l’exercici 2020 Procés Districtes/Àrea TOTAL INGRESSOS DE GESTIÓ ORDINÀRIA 69.249.858,15 € Vendes i prestacions de serveis 9.993.847,31 € Transferències corrents de l’Ajuntament de Barcelona 59.154.294,68 € Altres transferències corrents 84.549,91 € Altres ingressos de gestió ordinària 17.166,25 € TOTAL DESPESES DE GESTIÓ ORDINÀRIA 70.784.010,40 € Personal 50.495.888,11 € Treballs, subministraments i serveis exteriors 17.721.550,01 € Transferències corrents 2.323.686,58 € Dotació per amortitzacions 242.885,70 € RESULTAT DE LA GESTIÓ ORDINÀRIA - 1.534.152,25 € Altres partides no ordinàries 1.656,41 € RESULTAT DE LES OPERACIONS NO FINANCERES - 1.532.495,84 € Ingressos financers 0 € Despeses financeres 0 € Deteriorament de valors actius i passius financers 188.367,90 € RESULTAT DE LES OPERACIONS FINANCERES - 188,367,90 € RESULTAT NET DE L’EXERCICI - 1.720.863,74 € 116 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Recursos humans De les 1.043 persones en plantilla el 31 de desembre de 2020, 971 estan destinades a centres educatius (829 a escoles bressol, 78 al Conservatori i 64 a escoles de música), mentre que la resta (72) està destinada als serveis centrals de l’IMEB. Taula 2. Recursos humans a data 31 de desembre de 2020 desglossat per sexes GRUPS D’EDAT % HOMES % DONES % TOTAL Menys de 30 anys 0,57 2,40 2,97 Entre 31 i 40 anys 1,63 34,13 35,76 Entre 41 i 50 anys 3,07 24,83 27,90 Entre 51 i 60 anys 4,03 21,00 25,03 De 61 anys en endavant 0,77 7,57 8,34 TOTAL 10,07% 89,93% 100% Taula 3. Distribució de la plantilla per grups i relació laboral a 31 de desembre de 2020 CATEGORIA FN FN RL GF DF TOTAL A1 63 87 0 1 2 153 A2 260 577 4 0 0 841 C1 13 0 5 0 0 18 C2 8 12 1 0 0 21 E 2 5 3 0 0 10 TOTALS 346 681 13 1 2 1043 * (FN) Personal funcionari de carrera; (FI) Personal funcionari interí; (RL) Personal laboral; (GF) Gerent funcionari; (DF) Personal directiu funcionari Direcció de Centres Educatius La Direcció de Centres Educatius Municipals de l’IMEB gestiona el conjunt de les Escoles Bressol municipals, l’Equip Educatiu d’Atenció a infants d’Especials Necessitats (EEAEN), els Espais Familiars, les Escoles municipals de música, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el programa “Bruc obert”. Escoles bressol municipals i atenció a la petita infància Durant el curs 2019-2020, la xarxa d’escoles bressol municipals constava de 101 escoles bressol (EBM) amb un total de 8.412 places i una demanda atesa del 56,1% de les sol·licituds rebudes. Fins el 13 de març l’activitat a les EBM va ser d’absoluta normalitat, amb els projectes i activitats inicialment previstos; a partir del tancament dels centres, però, la Direcció va haver de reorientar tota la seva activitat. Continuar la relació i l’acompanyament proper als infants i les seves famílies va esdevenir una prioritat. Així, s’han mantingut, 117 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA en pràcticament tots els casos, un mínim de dues comunicacions setmanals amb les famílies (a banda de la resolució de dubtes i consultes a través de diversos canals). Les direccions s’han posat en contacte amb els serveis socials de referència per si calia alguna col·laboració. Han mantingut relació per al seguiment dels infants amb l’EEAEN i amb serveis com els CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), CREDA (Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius), EIPI (Equips Interdisciplinaris d’Atenció a la Petita Infància), EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic), EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i la Unitat de Suport a l’Escola Bressol Vil·la Joana. El període de tancament també va servir per actualitzar procediments, material educatiu, informes, compartir reflexions, pràctiques, experiències i formacions, mentre alguns projectes continuaven realitzant-se de forma telemàtica i d’altres quedaven suspesos. També durant aquest període es va preparar, amb tots els protocols de seguretat necessaris, la represa del servei, que va tenir lloc el 15 de juny, amb la implementació d’un Pla d’obertura amb infants d’1 a 3 anys (per indicacions sanitàries no s’ofereix la possibilitat d’assistència als infants del grup de nadons), seguint criteris de priorització i variant les ràtios en funció dels diferents nivells de desescalada. Aquest període va ser molt profitós a les escoles i va servir com entrenament per a l’inici del nou curs escolar 20-21, amb un únic positiu per COVID confirmat. Com cada any es van celebrar els Bressol d’estiu, participant 53 EBM que van ofertar 23.001 places, amb una participació final de 3.494 infants. Pel que fa al curs 20-21, l’oferta de places totals en les 102 EBM ha estat de 8.470, cobrint el 64% de les sol·licituds presentades. El nombre de places s’ha vist incrementat durant aquest any amb la posada en funcionament de l’EBM Germanetes, que com a característica principal acull en aquest curs una prova pilot de diversificació horària. Aquest servei s’afegeix al servei d’acollida i al servei de menjador que ofereixen la resta d’EBM. 5000 4431 3286 Nombre d’Aules 791 Capacitat 102 264 231 0 De 0 a 1 anys D’1 a 2 anys De 2 a 3 anys L’evolució de la situació pandèmica, i la necessitat de configurar un inici del curs escolar segur per als infants queda reflectit en el Pla d’Obertura de les EMB, on es recullen tots els aspectes a tenir en compte tant en el funcionament dels centres, com en les millores físiques, materials i de reforç de personal que calia implementar en les escoles per garantir espais segurs per docents, infants i les seves famílies. Fruit d’aquests esforços únicament una escola s’ha vist obligada a tancar durant aquest primer quadrimestre del curs 20-21, i el 19,43% del total de grups d’infants han estat confinats en algun moment durant aquest període. 118 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Espais familiars i programa “Nadons en família” Els Espais Familiars (sis en total) són un servei educatiu integrat a la xarxa comunitària adreçat a famílies amb infants de fins a tres anys. Parteix del reconeixement de les famílies com a competents en la cura i educació dels seus fills i filles, i esdevé un servei preventiu, perquè contribueix a evitar situacions de risc derivades de l’aïllament familiar. Les famílies tenen la possibilitat de veure els infants fora de l’àmbit familiar i poden compartir entre elles, i amb professionals, la seva experiència i vivències. El nombre de díades (infant més adult acompanyant) ateses des del mes de setembre de 2019 fins a mitjans de març de 2020 als grups d’espai familiar fou de 291 famílies. El Programa Nadons en família s’adreça a les famílies, especialment les mares, amb infants des que neixen fins que comencen a desplaçar-se. Ofereix a les famílies amb nadons un espai de trobada i d’intercanvi on poden compartir les seves vivències i experiències, reforçar el bon vincle afectiu amb el fill o la filla, i tenir una percepció positiva de la maternitat i la paternitat. El nombre de díades (infant més adult acompanyant) ateses de setembre a mig març de 2020 als 6 Espais familiars és de 81 famílies. A més dels programes que es realitzen als espais familiars, el Programa Nadons en família es duu a terme també en diferents Centres d’Atenció Primària (CAP) de la ciutat. Dues professionals, una de l’àmbit de l’educació i l’altra de l’àmbit de la salut, comparteixen la conducció i el seguiment de cada grup, l’avaluació i la coordinació amb altres professionals del territori, des d’un enfocament interdisciplinari. El nombre de díades ateses entre el setembre de 2019 i el març de 2020 als dos Programes itinerants Nadons en família que es realitzen a diferents CAP de la ciutat és de 170 famílies. La pandèmia suposà una paralització forçada de l’activitat en aquests espais i en el programa però les educadores i educadors han mantingut un acompanyament estret i sostingut amb les famílies, en alguns casos en format online i/o telefònic, sobretot per donar resposta a les famílies més vulnerables. També per aquests espais es dissenya un Pla de reobertura adaptar als requeriments sanitaris adients. Equip educatiu d’Atenció a Especials Necessitats (EEAEN) L’Equip Educatiu d’Atenció Especials Necessitats (EEAEN) de l’IMEB està format per una psicopedagoga i quatre psicòlegs/es. És un equip itinerant d’orientació i assessorament psicopedagògic, que dona suport en l’atenció i seguiment dels infants d’especials necessitats. L’EEAEN realitza al llarg del curs observacions dels infants a la classe i assessorament a les educadores, basant-se en les diferents corrents pedagògiques de l’etapa 0-3 tot aportant estratègies per afavorir el seu desenvolupament, tenint en compte la seva individualitat dins del marc de l’escola inclusiva. També facilita recursos tècnics i/o humans sempre que es considera necessari. Així mateix, es coordina amb agents de la xarxa 0-3 i, en el moment previ a la preinscripció a P3 (segon trimestre) estableixen les coordinacions amb els 10 EAPs i 11 CDIAPs de la ciutat de Barcelona, fet que facilita la transició del primer al segon cicle d’educació infantil dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu, i facilita el Consorci d’Educació la previsió de les mesures i suports necessaris. Al llarg de l’any 2020, l’EEAEN ha atès un total de 894 infants. D’aquests, 275 es van matricular amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) (any 2020 o anys anteriors), i 619 han estat infants de Nova Demanda que l’EBM/LLI ha considerat necessari realitzar una demanda d’orientació (any 2020 o anys anteriors), ja que preocupava a 119 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA l’equip de l’escola bressol i/o a la família algun aspecte de la seva evolució. Del total de 894 infants atesos 606 eren nens i 288 nenes. 1200 1047 1000 894 851 800 800 670 735 724 619 600 475 510 520 567 400 280 284 323 225 275 200 195 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 NESE Nova Demanda Total La situació d’excepcionalitat per la COVID19 ha comportat una flexibilització en la metodologia de treball de l’EEAEN per continuar acompanyant i orientant a les EBMs/ LLI en el seguiment de l’atenció dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu i llurs famílies. Escoles municipals de música (EMM) Barcelona disposa de cinc Escoles municipals de música, dues de gestió directa i tres en règim de concessió. El curs 2019-2020, 2.575 persones, entre nadons, infants i joves entre 4 i 18 anys, i adults, estaven matriculats en alguna de les cinc escoles. L’impacte de la COVID i el tancament de les escoles ha impulsat als equips directius dels centres i al professorat de les escoles a desenvolupar estratègies, gràcies a les tecnologies digitals, per a continuar els processos d’aprenentatge amb l’alumnat, tant en els mateixos horaris habituals, com en altres, adequant-se a les necessitats de les famílies a l’hora d’utilitzar els dispositius de comunicació electrònica. Tot i no tenir caràcter d’obligatorietat, la participació de l’alumnat i famílies va ser molt elevat, d’una mitjana entre el 85% i el 90% i es va mantenir al llarg de tot el període de confinament, fins al final de curs. Internet i les aplicacions i programaris s’han convertit en un element indispensable per a poder realitzar les activitats de les escoles en situació de pandèmia. En l’aprenentatge de l’instrument, es van desenvolupar diverses propostes, primerament, amb l’ajuda de gravacions de vídeo i, amb el temps, les sessions es van realitzar en directe, a través de les plataformes de comunicació on-line i altres aplicacions específiques que permeten afegir comentaris sobre els vídeos tramesos. Les activitats de llenguatge musical s’han realitzat, tant a través de les aplicacions informàtiques que utilitzen habitualment a les aules, com amb propostes que el professorat envia i de les quals se’n fa seguiment. Per a l’alumnat de menor edat, el disseny de les propostes ha inclòs activitats també amb les famílies. Pel que fa a l’inici del curs 2020-2021, s’han matriculat 2.393 persones en total, amb un lleuger descens de la demanda de places vacants, atribuïble a l’impacte de la pandèmia. 120 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA 4-18 ANYS ADULTS TOTAL HOMES DONES TALLERS TALLERS TOTAL TOTAL ALUMNAT NADONS ADULTS TALLERS ALUMNES Can Fargues 503 0 503 50% 50% 0 24 24 527 Can Ponsic 375 75 450 39% 61% 0 0 0 450 Eixample 461 41 502 49% 51% 18 12 30 532 Nou Barris 355 28 383 48% 52% 18 0 18 401 Sant Andreu 430 23 453 49% 51% 0 30 30 483 TOTALS 2.124 167 2291 47% 53% 36 66 102 2.393 Des de l’IMEB, i revisat pel Comitè de seguretat i salut laboral de l’Institut d’Educació, s’ha elaborat un document d’orientació per als processos organitzatius, d’acord amb les indicacions sanitàries de seguretat i prevenció, en la reobertura de les escoles de música en el marc de la pandèmia Covid-19, establertes per les autoritats sanitàries i educatives. Així, segons el moment, s’han anat combinant les classes presencials, amb ràtios de sis alumnes, amb les telemàtiques segons el moment. Destacar també que en línia amb el marc de la Mesura de Govern de l’Ajuntament de Barcelona per al desenvolupament de polítiques públiques de Cultura i Educació, les escoles municipals de música de Barcelona desenvolupen projectes de col·laboració i participació amb centres de diverses etapes educatives, des de les EBM fins a instituts, oferint activitats musicals als centres educatius i participant a les seves activitats artístiques. Amb la creació de la Direcció de ciutat educadora i cultura als barris (ICUB- IMEB) es podran impulsar accions amb els equipaments culturals dels barris, per a un impacte més consolidat de l’acció educativa de les EMM als territoris. Conservatori municipal de música de Barcelona El Conservatori municipal de música de Barcelona es un centre públic de titularitat municipal gestionat per l’IMEB, on s’imparteix el grau professional de música. A les seves instal·lacions, i en horari de matí, s’hi desenvolupa el programa Bruc Obert. Després d’un inici de curs 2019-20 amb plena normalitat, el Conservatori –com la resta de centres escolars– va haver de tancar les seves portes amb motiu de la pandèmia, cosa que va marcar i capgirar l’activitat docent fins al final del curs escolar i la resta de l’any 2020. Aquest va ser un període marcat per la necessària i progressiva adaptació al treball telemàtic dels docents i del 559 alumnes matriculats inicialment, que malgrat les nombroses dificultats, va permetre la continuïtat i finalització del curs escolar. Les classes teòriques i d’instrument es van desenvolupar telemàticament de forma satisfactòria, i va ser possible la realització de classes presencials de preparació de les proves d’accés a grau superior i l’acte de graduació dels alumnes que finalitzaven els seus estudis al conservatori. En canvi, les activitats dels conjunts i tota la programació de concerts i audicions es va haver de cancel·lar. Les proves d’accés al nou curs escolar 2020-21 es van realitzar un cop implementades les oportunes mesures sanitàries, amb 535 matriculats per aquest curs. 121 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA La represa de l’activitat docent presencial es va produir coincidint amb l’inici del nou curs escolar el setembre de 2020, a partir del Pla d’Organització del centre i la progressiva recuperació d’activitats de les agrupacions i concerts, amb aforaments limitats i la novetat de les retransmissions dels concerts en streaming. Aquest Pla d’Organització, que incorpora les aportacions pedagògiques i curriculars condicionades per les mesures sanitàries de la “nova normalitat”, contempla l’adaptació als diferents escenaris de confinaments parcials que es preveu que siguin habituals, incorporant el seguiment acadèmic telemàtic de l’alumnat. Pel que fa al programa Bruc Obert, un conjunt de cursos adreçats a persones majors d’edat, sense o amb escassos coneixements musicals previs, que volen apropar-se al fet musical participant en activitats de divulgació musical, de formació teòrica i de pràctica instrumental i vocal, a inicis del curs 2019/20 es van assolir els màxim històrics d’inscripcions (698), ingressos i marges econòmics positius. La pandèmia obligà a suspendre també les classes presencials, a cancel·lar alguns cursos i a reorientar-ne d’altres en format on-line, el que va suposar la cancel·lació del 48% d’inscripcions. Aquesta tendència s’ha mantingut a l’inici del curs 20-21, ja que la formalització de la inscripció (el pagament) comportava l’acceptació expressa que els cursos oberts es puguin realitzar de forma presencial, mixta o telemàtica, depenent de la situació sanitària. Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris Aquesta Direcció té com a finalitat l’impuls, el disseny i l’execució dels programes de promoció i difusió de la cultura de proximitat, i la seva interrelació amb l’educació, mitjançant programes propis i a través de la coordinació amb el Consorci d’Educació, de les iniciatives dels districtes, i amb la coordinació del conjunt d’agents que intervenen al territori. De tots aquests programes destaquem: Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) Aquest Consell té l’objectiu de fomentar la coordinació entre entitats que ofereixen activitats educatives a les escoles de la ciutat i promoure la millora de l’educació a Barcelona. Així, el CIP desenvolupa la seva tasca seguint cinc línies de treball: enfortir el rol del Consell com agent educador de la ciutat, garantir la qualitat pedagògica de les propostes educatives i difondre les propostes entre els centres educatius, ampliar les possibilitats que els infants i joves han d’aprendre i, per últim, fomentar el vincle de les entitats amb el seu entorn més proper. Entre els projectes desenvolupats aquest any destaquen els següents: • Acompanyament pedagògic de les entitats que formen part del CIP (obtenció del segell de qualitat). • Renovació dels convenis amb les 185 entitats que formen part del CIP. • Facilitació de recursos pedagògics als centres a través del Programa d’Activitats Escolars (PAE). • Oferta gratuïta d’activitats als centres educatius (s’han gestionat 26.173 places de gratuïtats). • Projecte Treball al territori, que promou la formació de l’Aprenentatge Servei/Servei Comunitari. L’any 2020, a causa de la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19, la feina desenvolupada pel CIP adapta objectius, funcionament i metodologies a les mesures de 122 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA confinament i desescalada, per tal de poder mantenir els 5 projectes en què s’estructura el CIP. Barcelona Ciutat Educadora Durant l’any 2020 aquest programa ha fet una aposta per materialitzar la ciutat educadora des dels barris, a través d’un treball transversal i connectat, potenciant un ecosistema educador entre els equipaments de proximitat, l’espai públic, les escoles i la comunitat. S’ha aprofundit en la transformació de l’educació a la ciutat en base a tres principis: 1. Una educació situada en barris educadors, en el seu ecosistema territorial. 2. Orientada políticament cap a l’equitat, la no segregació i la igualtat real d’oportunitats d’aprenentatge al llarg i ampla de la vida. 3. Vinculació a una xarxa d’actors que es connecten (equipaments, serveis, entitats, projectes....) per diagnosticar i fer front tant a les necessitats i problemes compartits com a les solucions col·lectives. Per impulsar aquest projecte s’ha creat el Departament de Barris Educadors, que s’ha encarregat, entre d’altres, de coordinar i gestionar les activitats associades a la celebració del dia Internacional de la Ciutat Educadora, del 30è aniversari de la Carta de Ciutats Educadores, de la revisió de la nova Carta de Ciutats Educadores, de participar en el tribunal del Premi Internacional de Ciutats Educadores, i de la representació de l’Ajuntament de Barcelona davant l’Associació Internacional de Ciutats Educadores – AICE i de la Red Estatal de Ciudades. Ciutadania i Educació Per indicació de l’Alcaldia, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona convoca l’Audiència Pública als Nois i les Noies de la ciutat des del curs 1994-1995. Des de llavors, la fórmula de l’audiència pública promou un model de participació democràtica per als milers de nens i nenes d’entre 11 i 17 anys que han participat al llarg de tots aquests anys, i té un valor pedagògic que permet repensar la ciutat com a entitat educadora i transmissora de valors democràtics i cívics. Els objectius de l’Audiència Pública als nois i noies de Barcelona són: • Potenciar la participació dels infants com a protagonistes d’un procés ciutadà polític educatiu per a exercir els seus drets i deures de ciutadania, en el qual se sentin escoltats i rebin resposta. • Fomentar la participació ciutadana a partir de la identificació i priorització de necessitats i la cerca de solucions i propostes en què intervinguin els infants, les autoritats municipals i la comunitat. • Revaloritzar la política com una activitat necessària per a la convivència. El curs 2019-2020, el projecte de la XXV Audiència Pública als Nois i les Noies, amb el títol “Educant en la Igualtat”, ha comptat amb el suport del Departament de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, i de les persones referents municipals als districtes d’Educació i de Feminismes i LGTBI. Aquesta XXV edició ha tingut la finalitat de reflexionar sobre la coeducació en tots els àmbits, però en especial en l’entorn educatiu, fer propostes d’acció, reconèixer el rol de la ciutadania, de les entitats i els centres educatius. Hi han participat 37 centres educatius i 1.833 infants i joves. 123 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Al llarg del curs es va fer servir la plataforma digital municipal de participació Decidim. Barcelona amb el suport de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització. Aquesta plataforma ha estat fonamental per al desenvolupament del projecte, especialment durant el darrer trimestre de curs per adaptar el projecte a la situació de confinament deguda a la crisi de la covid-19. A partir del curs 2020-21, l’Audiència Pública als Nois i Noies s’adaptarà a la normativa de participació ciutadana de l’Ajuntament, canviant de plantejament i passant-se a nomenar Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent de Barcelona. Barcelona i el turisme: demanem la paraula! És un projecte que ha portat als centres educatius una reflexió col·lectiva profunda per copsar la realitat complexa i global del turisme de la nostra ciutat, per tal de conèixer de forma clara i entenedora l’entorn social, econòmic i històric del turisme a Barcelona, les seves dinàmiques, les seves tendències i els seus principals reptes a l’hora de construir una ciutat amable per viure-hi i visitar-la. Degut al confinament per causa de la Covid-19, entre els mesos de març i juny de 2020 el programa s’ha readaptat amb una proposta d’activitat des de casa (“Barcelona a vista de balcó”), en la que han participat 11 centres educatius i on l’alumnat va fer 300 curts recollits en un vídeo ha estat un retrat col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, vista des de diferents districtes de la ciutat i des dels ulls dels infants. Camí escolar, espai amic Aquest projecte es pot definir com una estratègia educativa, de participació i de barri, amb un gran potencial transformador i de millora de l’entorn físic i relacional. Ha pretès que els nois i les noies de la ciutat guanyessin autonomia personal i qualitat de vida mentre anaven i venien sense acompanyament adult a l’escola, però també en la resta dels seus desplaçaments quotidians, i promoure’n alhora la participació en la comunitat. Han format part del programa 141 centres educatius, amb 123 camins escolars inaugurats i 18 pendents d’inauguració; val la pena remarcar que, tot i l’excepcionalitat d’aquest any 2020, dos centres han inaugurat els seu camí escolar durant el curs. Actualment un total de 61.334 alumnes gaudeixen dels camins escolars i 1.946 botigues i 65 entitats hi participen. Després de 14 anys de recorregut a l’IMEB, el programa Camí Escolar, Espai Amic arriba al seu final d’etapa. Però la seva traça continua amb el nou projecte Protegim les escoles, una iniciativa liderada per la Direcció de Model Urbà de l’Àrea d’Ecologia Urbana i que segueix treballant la transformació de l’entorn escolar posant al centre la seguretat i el benestar dels infants. Com a tancament del programa, s’ha elaborat un kit pedagògic destinat a acompanyar aquelles escoles que volen treballar o continuen treballant el seu camí escolar, i la web que informava del projecte s’ha actualitzat amb la informació d’acord amb la nova etapa; també s’hi pot trobar tot el material pedagògic elaborat aquests anys a través de la publicació de la guia pedagògica, i d’altres informacions relacionades. Protegim les Escoles Com es deia més amunt, es tracta d’un programa que pretén transformar els entorns escolars en llocs segurs i saludables, amb espais d’estada i joc i amb menys contaminació. La participació de l’IMEB consisteix en l’elaboració d’una estratègia participativa de co- 124 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA creació amb la comunitat educativa (personal docent i no docent, alumnat i famílies), l’establiment d’una metodologia i la seva avaluació, així com la coordinació amb el Consorci d’Educació, els districtes i les escoles incloses al programa. Entre les activitats més significatives d’aquest any 2020 destaquen les actuacions en els entorns escolars de 22 escoles sense procés participatiu, i la realització d’una prova pilot dins de l’estratègia de co-creació amb 10 escoles, que permetrà la seva implementació en les futures actuacions. colars oberts al Barri Aquest és un servei municipal que fa dels patis dels centres educatius espais de lleure, educatius i compartits per famílies, infants i adolescents fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en períodes de vacances escolars, buscant facilitar la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés a l’educació en el temps de lleure. L’accés és lliure per qualsevol infant i jove, amb o sense la seva família, tinguin o no tinguin vinculació amb el centre, i les activitats de dinamització educativa, que són gratuïtes, i que es duen a terme són de caire esportiu, cultural, artístic i familiar, amb maletes pedagògiques i materials lúdics. Durant l’any 2020 es comptabilitzen 61 patis escolars oberts, donant servei a 48 barris de tots els districtes, amb un total anual d 80.981 usos, dels quals 19.898 han estat durant l’estiu. Cal tenir en compte que l’efecte de la pandèmia provocà el tancament dels patis entre l’11 de març i l’1 de juliol, començant la seva reobertura adaptada als criteris sanitaris necessaris per garantir la seguretat dels seus participants. A partir de l’obertura del curs 2020-2021 aquest servei roman en suspensió temporal fins que el PROCITAT i l’ASPB donin el seu vistiplau. Patis oberts i Refugis climàtics a les escoles L’Ajuntament de Barcelona ha rebut el finançament de l’Urban Innovation Action, un programa de la Comissió Europea per al projecte Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris, que planteja inicialment la intervencions en 11 escoles amb un paquet de mesures que inclouen la incorporació de punts d’aigua, espais d’ombra i vegetació, i actuacions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament. En aquestes intervencions han col·laborat administracions, entitats i escoles amb projectes pedagògics amb els infants de cada centre per decidir les actuacions concretes. S’han recuperat 1.000 m2 de sòl natural amb vegetació, s’han plantat 74 arbres, s’han instal·lat 26 punts d’aigua i s’han creat 2.213 m2 de nous espais d’ombra amb pèrgoles i tendals. Els patis on es realitza la intervenció romanen oberts l’estiu perquè la ciutadania pugui gaudir-ne. Biblioteca Artur Martorell es tracta d’una biblioteca pública que ofereix els seus serveis gratuïtament a qui ho sol·liciti. Està especialitzada en temàtiques relacionades amb l’educació, la pedagogia i la psicopedagogia, la biblioteconomia, llibres per infants i joves, llibres de text i altra documentació d’interès per a professionals del sector educatiu, disposant en total d’un fons de 78.000 documents. La Biblioteca també és la capçalera de la Xarxa de Biblioteques Escolars dels centres públics de la ciutat, i dóna suport tant en l’organització de les biblioteques de les escoles 125 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA bressol municipals mitjançant assessorament i servei de préstec per docents, com a la xarxa de 77 biblioteques escolars ubicades en escoles de primària, secundària i instituts- escola. L’any 2020 la Biblioteca ha prestat 3.181 documents, mentre que el conjunt de biblioteques de la xarxa ha registrat 45.418 préstecs i registrat 1.866 nous lectors, amb un total de 29.972 usuaris, dels quals 6.093 ho són de la Biblioteca Artur Martorell, 12.021 de primària, 7.378 de secundària, 1.867 d’instituts-escola i 2.613 han estat professionals, docents i d’altres lectors. També en aquest cas la situació excepcional degut a la pandèmia ha provocat que la Biblioteca restés tancada al públic des del mes de març, restablint-se el servei de consulta, assessorament i préstec amb cita prèvia a partir del 2 de juny. També cal valorar que, tot i la situació, s’ha continuat celebrant el curs Acompanyament lector a l’escola bressol, amb la participació de 28 educadores/ors i prestant-se 53 maletes relacionades amb el curs a les EBM que hi participaven enguany. També s’han cedit en préstec 93 maletes temàtiques a 20 EBM més. Baobab, programa de lleure educatiu i comunitari Baobab és un programa educatiu impulsat per l’IMEB que pretén impulsar i reforçar projectes en els barris d’acció prioritària del Pla de Barris, col·laborant amb la xarxa i la comunitat i treballant des de, i amb, el territori. La seva finalitat és consolidar el lleure de base comunitària (esplais i caus) als barris on la xarxa de lleure és feble o inexistent. Durant l’any 2020 Baobab s’ha desplegat en 11 barris de la ciutat, pertanyents a sis districtes, amb nou casals urbans on han participat 905 infants, 74 joves com a monitors i monitores, i 741 famílies, superant les dades de l’any passat. En aquest sentit s’ha destintat un pressupost extraordinari per tal d’ampliar places per a infants i per a equips educatius. L’increment de pressupost també ha estat necessari per tal de cobrir necessitats de neteja i desinfecció per la situació de pandèmia. Durant l’estiu, l’Ajuntament ha publicat dues guies d’orientacions pedagògiques i d’acompanyament emocional per facilitar i acompanyar a les direccions i als monitors i les monitores d’activitats d’estiu a fer front a la situació derivada de la covid-19. Aquestes guies s’han donat a conèixer amb 3 píndoles informatives. També s’ha donat continuïtat al suport en la consolidació i el reforç als esplais i caus dels barris seleccionats, vinculant-hi infants, adolescents, joves i famílies i generant aliances entre les entitats de lleure educatiu de base comunitària amb la xarxa i territori. També s’han creat quatre noves propostes de lleure educatiu de base comunitària en diversos barris amb la mateixa filosofia. Estimat diari: propostes per donar veu a les infàncies en temps de pandèmia. Estimat diari és un espai web obert per acollir i fer visible tot allò que els infants de la ciutat vulguin compartir sobre com estan, com es senten i com viuen el confinament. El projecte es va posar en marxa a finals del mes de març i vol donar visibilitat a la infància, ciutadans i ciutadanes de ple dret, tal i com recull la Convenció de les Nacions Unides de 1989 sobre Drets de l’Infant, que estableix que tenen dret a opinar i a expressar-se lliurement, i que aquesta opinió sigui tinguda en compte (articles 12 i 13). 126 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Les reflexions i creacions dels infants, elaborades a partir de diferents preguntes i reptes, han permès que l’equip de treball de #EstimatDiari anés fent una selecció diària de les més treballades per difondre-les a través de diferents mitjans de comunicació, com Beteve, el Diari de l’Educació, altres diaris de la ciutat i les diverses xarxes socials de l’Ajuntament. En la iniciativa han participat 700 infants de cinc escoles. Les creacions de l’Estimat Diari han estat objecte de reflexió i anàlisi per part de nombrosos especialistes en educació i pedagogia, amb vuit reflexions que han estat publicades a l’EducaBarcelona, amb la col·laboració del Diari de l’Educació. El projecte també s’ha transformat, entre d’altres accions, en una exposició itinerant, que a part de recórrer els barris de la ciutat ha participat en la Biennal del Pensament, i segueix interpel·lant la ciutadania i recollint testimonis sobre aquest període viscut a la ciutat. Així mateix, i emmarcat dins aquest projecte, s’ha desenvolupat el programa L’Alcaldessa respon als infants, amb 8 episodis i 113.500 reproduccions en web i xarxes socials. Guia d’acompanyament educatiu per a les activitats d’estiu post-COVID 2020 La Guia de suport i orientacions pedagògiques en el lleure educatiu i esportiu ha posat a l’abast propostes concretes per incorporar maneres d’organitzar-se amb més intencionalitat educativa i incloure aprenentatges vinculats a competències bàsiques instrumentals centrades en l’expressió oral, la lectura i el joc matemàtic. En la seva confecció, impulsada des de l’IMEB, han treballat diversos àmbits i organismes municipals. Aquesta guia treballa aspectes educatius i entorn de l’acompanyament emocional de les activitats amb dos grans blocs d’actuació: • Generar material educatiu en clau de documents, propostes d’activitats concretes, i ofertes de formació a les directores dels casals i activitats d’estiu per orientar l’enriquiment educatiu de qualitat. • Elaboració de material audiovisual de suport a la formació i de presentació amb les idees força de les diferents propostes educatives i recursos pedagògics. La guia ha arribat a més de 500 entitats de lleure, que han dut a terme activitats per a 387.754 infants, adolescents i joves dins del Pla Extraordinari d’activitats d’estiu per a infants i adolescents per fer front a l’impacte de la Covid-19, i han participat amb el seu testimoni 15 entitats: Cet 10 (programa Patis oberts al barri), Ubunto, Vozes, +EDUCACIO, Fundesplai, PereTarres, Fundació Tot Raval, AEI Raval, Xamfrà, Esplai Pi del Gòtic, Joc Viu, Fundació Pare Manel, Escola Els Horts, Esplai GMM, i el Programa Baobab. Juguem a les places Juguem a les places és una línia de treball de l’MEB en el marc de Ciutat Educadora, que vertebra iniciatives de ciutat que promouen l’hàbit de jugar i de trobar-se a les places per part de la ciutadania, especialment els infants i adolescents, contribuint en el desenvolupament de barris educadors. La proposta forma part de l’Eix estratègic 2 del Pla de joc: estímul de l’activitat lúdica i física al carrer i a l’aire lliure: els usos lúdics d’una ciutat jugada, concretament de l’Objectiu 6 (incentivar que nens i nenes i adolescents surtin a jugar al carrer, als parcs i a les places amb el màxim d’autonomia possible). També contribueix a fer avançar els 127 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 acordada per la comunitat internacional en el marc de les Nacions Unides. Durant l’any 2020 s’ha fet un mapatge i diagnosi de la situació, en coordinació amb els 10 districtes, analitzant i sistematitzant totes les propostes que es duen en cada territori. Planetari Municipal El Planetari és un equipament municipal que adreça la seva oferta formativa a l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària per fomentar el coneixement de l’astronomia i la descoberta de l’univers, mitjançant el programa d’activitats per a centres educatius. Degut a les mesures excepcionals adoptades en relació a la Covid-19, el Planetari Municipal va romandre tancat des de mitjans de març fins el mes de setembre, i quan va tornar a obrir va ser amb restriccions d’aforament. Per aquests motius excepcionals, les dades de participació tant d’escoles com de famílies del curs 2019-2020, presenten una modificació important a la baixa en relació a les de cursos anteriors. Així, s’han registrat 3.329 usuaris/es, amb un total de 3.319 alumnes entre tots els nivells escolars. També degut als terminis i restriccions Covid-19, no es va ser a temps d’incloure les activitats del Planetari a l’oferta dels Casals d’Estiu de la ciutat, pel que no hi va haver aquest tipus d’activitat durant el juliol de 2020. Petits talents científics El programa Petits Talents Científics fomenta la indagació i la descoberta en l’aprenentatge de les ciències de l’alumnat d’educació infantil i primària. L’objectiu és proporcionar als centres educatius recursos i orientacions pedagògiques que ajudin els i les mestres a implantar metodologies més participatives i creatives a l’aula i que permetin la realització de petits treballs de recerca i de pràctiques experimentals per part de l’alumnat. Aquest programa està impulsat en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació i l’Obra Social La Caixa. Petits Talents Científics es va incloure a la Convocatòria Unificada de Programes que va obrir el Consorci d’Educació. També es va incloure al Programa d’activitats del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) per facilitar la inscripció de les escoles interessades. Durant el curs 2019-2020 van participar en aquest programa 87 mestres d’educació infantil i primària, 42 escoles públiques i concertades i 1.975 alumnes de 3 a 12 anys. Cal mencionar que no es van poder presentar els projectes degut a l’afectació de la COVID19. Escena Pilot Aquest és un nou projecte que neix el curs 2019-2020 organitzat i impulsat per l’IMEB i el Teatre Lliure. És un programa educatiu que vol impulsar la pràctica teatral a l’aula, la familiarització del públic adolescent amb el llenguatge escènic, fomentar la innovació docent, desenvolupar la creativitat, l’autoestima i l’autoconeixement dels alumnes, així com desvetllar vocacions teatrals. El projecte consisteix en la realització d’un espectacle teatral de creació col·lectiva entre l’alumnat provinent de diferents instituts públics de la ciutat, per estrenar-lo al Teatre Lliure. Hi han participat tres instituts de la ciutat, 34 alumnes i 13 professors. El treball de formació i acompanyament de professors i alumnes s’ha hagut d’adaptar al context de pandèmia, a través de sessions online, vídeos i selfie-entrevistes, donant 128 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA lloc a una peça artística i documental que du per títol Història d’un inici, que té com a fil argumental el tema de la bellesa. Jornades Joves de Teatre Aquestes Jornades, organitzades en el marc de les Jornades Joves de Creació Artística, són promogudes i organitzades per l’IMEB en col·laboració amb el Teatre Lliure, i s’adrecen als centres públics d’ensenyament secundari i batxillerat de la ciutat que fan l’activitat de teatre de manera habitual (escolar o extraescolar). L’objectiu principal és potenciar, a través de processos de creació teatral, la cohesió i la inclusió social, la capacitat de comunicació, decisió i autoestima en l’alumnat, la interdisciplinarietat de llenguatges i la transversalitat de les àrees del currículum. Les obres que es presenten son seleccionades per un jurat especialista en teatre i educació, seguint uns criteris consensuats de valor pedagògic, artístic i humà. Aquest any hi han participat 16 grups de teatre inscrits, 11 grups que van participar en l’elaboració del vídeo (ja que, com moltes activitats, la pandèmia obligà a reconduir el projecte), 13 centres educatius, 12 professors i 189 alumnes. Tot dansa El Tot Dansa és un projecte educatiu, impulsat per l’IMEB, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el Mercat de les Flors. Té com a objectius principals fomentar i donar a conèixer la dansa contemporània com a eina formativa i educativa, i afavorir el treball artístic com a eina de creació, de cohesió social i de treball col·laboratiu. Està adreçat a l’alumnat d’ESO i batxillerat dels instituts públics de Barcelona i al seu professorat. Facilita als joves l’experimentació i el coneixement del seu cos. A causa de les mesures sanitàries contra la Covid-19, la coreografia a estrenar al Mercat de les Flors s’ha transformat enguany en la creació d’un vídeo coral. Les sessions de formació presencial de l’equip coreogràfic amb el professorat es van convertir a partir del mes d’abril en sessions online. El professorat, al seu torn, va fer les sessions online amb el seu alumnat per transmetre les directrius de cara el vídeo final titulat “Celebració. Els diumenges de la vida”. Aquest curs 2019-2020 hi han participat 6 instituts 186 alumnes. L’Escola de Segones oportunitats Coincidint amb l’inici del curs escolar 2019-2020 l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’IMEB, va crear la primera Escola Municipal de Segones Oportunitats de la ciutat. es tracta d’un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematur i l’atur juvenil d’adolescents i joves que es troben en situació de vulnerabilitat i d’exclusió educativa. El servei té com a objectius capacitar i integrar aquests joves novament en el sistema educatiu i/o permetre’ls desenvolupar un projecte professional. L’estada és voluntària i gratuïta i té una durada màxima de dos cursos. Durant el curs 2019-2020 hi han participat 33 alumnes, dels quals 27 han retornat al sistema educatiu o estan cursant formacions professionalitzadores, mantenint el vincle amb el centre i els seu tutor o tutora de referència que els acompanya en aquest camí. El curs 2020-2021 ha començat amb un total de 57 alumnes. El grup que ha començat aquest any treballa durant el primer trimestre els eixos d’empoderament personal, el disseny del pla personal i competències bàsiques i transversals. Els alumnes de segon any han començat formacions professionalitzadores en centres públics del CEB, en entitats que col·laboren amb Barcelona Activa i d’altres privades que han establert convenis amb l’Escola. 129 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Destacar que l’impacte de la pandèmia va conduir a l’aturada de l’activitat presencial en l’Escola, però que es va mantenir el vincle i la formació de l’alumnat, facilitant els dispositius i la connectivitat per a tothom, i gestionant els plans de contingència de l’Escola davant la situació fins la reobertura del centre a les formacions presencials. Consell Escolar Municipal de Barcelona El Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) i els consells escolars municipals de districte són organismes de consulta i participació dels diferents sectors de la comunitat educativa de la ciutat. Els consells escolars municipals estan integrats per representants d’entitats i associacions del món educatiu i per representants dels consells escolars dels centres educatius sostinguts amb fons públics. Aquest curs ha estat singular i excepcional pel CEMB ja que el personal del Consell ha canviat, i això ha obligat a replantejar procediments i orientacions i, al mateix temps, introduir noves maneres de fer i noves idees de funcionament i estructura. A més, el context pandèmic ha obligat a canviar formes de treballar, transformant permanents, plenaris, comissions, debats en reunions telemàtiques. Aquestes noves fórmules i actuacions han ajudat a cohesionar el col·lectiu dels membres del Consell. De tota l’activitat realitzada durant l’any 2020, en destaca el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal (PAM) realitzat el mes de febrer, on es van posar en comú les línies estratègies de mandat; el disseny i impuls del cicle de debats I l’educació, que?; l’impuls de diversos processos participatius en el si de la comunitat educativa, com el de la transformació dels patis escolars o el de les escoles de música; la participació en la Taula de seguiment de Protegim les escoles, i l’elaboració de diversos informes relacionats amb l’assetjament escolar, segregació, equitat i inclusió, entre d’altres. Consell de la Formació Professional El Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) es constitueix com a una plataforma estable de treball dels diferents agents educatius, socials i econòmics que operen a l’entorn municipal, amb l’objectiu principal de vetllar per la millora de la qualitat del sistema de formació professional i la inserció laboral a la ciutat. Durant l’any 2020 el Consell ha centrat els seus esforços en l’elaboració i tramitació d’un nou reglament intern. La Comissió Permanent del Consell ha estat l’encarregada de proposar els canvis normatius i la composició del Consell, i ha pilotat el procés de recollida de les 50 esmenes presentades per part de diverses entitats de la ciutat. També durant aquest any s’ha intensificat l’activitat dels Òrgans de govern del Consell, destacant la creació de dos grups de treball centrats en “l’FP i desigualtats de gènere” i “Posar en valor l’FP”, en els quals hi ha participat més d’una quarantena d’entitats i persones expertes de la ciutat. El treball d’aquests grups ha permès fer una diagnosi acurada de cadascun dels àmbits tractats i recollir propostes de futur. La Secretaria del Consell de la Formació Professional de Barcelona ha continuat participant en el Fòrum de Ciutats amb el Consell de la Formació Professional i, durant aquest any 2020 la Secretaria Tècnica del Fòrum a recaigut en la Secretaria del Consell de la FP de Barcelona. 130 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Finalment, comentar que el Consell ha continuat participant en les diferents sessions del Consell Escolar Municipal (ara anomenat Consell Educatiu de Ciutat) i amb la resta de consells de participació municipals. Subvencions, convenis i acords Subvencions Dins la convocatòria general de subvencions que l’Ajuntament de Barcelona realitza anualment, aquest any 2020, en l’àmbit temàtic d’Educació s’han obert 2 línies de treball: • Suport al foment de l’activitat de les associacions de mares, pares i famílies d’alumnes (AMPA/AFA) de les escoles bressol, primària, secundària, escoles municipals de música i conservatori, i altres centres educatius d’ensenyament obligatori. (línia exclusiva per a Districtes). • Projectes adreçats a entitats socials i educatives per treballar per una Barcelona educadora i inclusiva. La relació de les subvencions atorgades per àmbits temàtics ha estat de 72 projectes, dels 126 acceptats, amb un total de 260.000 euros, dels quals: • 11 casals estiu i lleure educatiu • 11 projectes que duen a terme programes de formació o inserció per a joves • 2 projectes realitzats per universitats • 23 projectes sobre educació, foment de valors als centres educatius, educació i medi ambient i projectes solidaris i inclusius • 25 projectes relacionats amb el territori i de caire comunitari. Convenis • L’IMEB ha donat suport a la Fundació BCN Formació Professional i als seus programes amb una aportació econòmica de 353.454 euros. Aquesta entitat, com a instrument municipal de desenvolupament, gestió i coordinació de projectes compartits entre el sector productiu, els instituts i centres d’FP, les administracions i la resta d’agents que participen en l’FP de la ciutat, ha treballat per respondre a les necessitats dels diferents agents formatius, econòmics, educatius i socials, per millorar la qualitat i la innovació del sistema de formació professional i difondre l’oferta i continguts actuals de l’FP a famílies, alumnes, empreses i societat en general. Així, durant l’any 2020, i des de les tres àrees de treball de la Fundació (Observatori, FP i empresa i Projectes internacionals), s’ha incidit, sobretot, en la difusió i la promoció de l’oferta de formació professional, projectes d’innovació educativa, la internacionalització de la formació professional i els programes de segona oportunitat destinats als joves amb un risc d’exclusió més gran. • Seguiment del conveni amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) per a l’atenció de la infància amb discapacitat. S’ha participat a reunió telemàtica pel nou projecte EIPI (Equip Interdisciplinari d’Atenció a la Petita Infància) a l’escola i pel seguiment del transport de l’EBM Trencadís, i s’ha aprofitat la celebració de trobades per renovar el conveni de col·laboració. 131 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Acords • El 8 d’octubre de 2020 es signa l’Acord de col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació i l’Institut Municipal de Serveis Socials pel desenvolupament de l’Espai familiar socioeducatiu Aurora, al barri del Raval. Amb aquest acord l’Ajuntament de Barcelona destaca la importància d’avançar cap a un model de primera infància integral amb una oferta més àmplia i diversificada. L’Espai Familiar socioeducatiu Aurora forma part de la xarxa d’espais familiars de l’IMEB, amb la singularitat de ser un servei d’intervenció socioeducativa que es caracteritza per: 1. La diversificació dels perfils professionals, en incorporar un/a educador/a social que forma part de l’equip, junt amb els i les tècniques d’educació infantil; 2. La reserva d’un 33% de places per a famílies en situació de risc social, derivades pels Serveis socials i Equips especialitzats d’atenció a la infància i adolescència. 3. El desenvolupament d’un pla d’acompanyament individual elaborat per l’educador/a social. 4. La incorporació d’espais i servei d’acompanyament a les cures bàsiques i espai de suport psicològic. • Continuïtat de l’Acord de Col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona per a la detecció i l’atenció d’infants de 0-3 anys amb NESE matriculats a les EBM i llard d’infants de la ciutat de Barcelona. La detecció i seguiment és a càrrec de les professionals de l’EEAEN, tot garantint, un cop es fa la derivació, la dedicació de professionals especialistes del CEE Pont del Dragó i Vil·la Joana per l’atenció dels infants que ho requereixin. • Continuïtat de l’Acord de Col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i Aspasim, per a l’acompanyament de professionals especialitzats d’Aspasim a aquells infants escolaritzats a les EBM i llars d’infants que ho requereixin, així com per a la formació dels i les educadores d’EBM en els aspectes dels sistemes augmentatius de la comunicació. • Renovació de l’acord amb la Fundació Pau Casals, acollint la celebració del centenari de l’orquestra Pau Casals (17 d’octubre). • Acord de col·laboració amb la UPC (UPCArts), per la creació del cicle Música amb Enginy: 1. 23 d’octubre: Matemàtiques i música. 2. 20 de novembre: Arquitectura i música. 3. 11 de desembre: Intel·ligència artificial i música. 132 INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE BARCELONA Reptes 2021 • Ampliar la xarxa d’escoles bressol municipals subjecta a l’aportació econòmica de Generalitat de Catalunya i posar en marxa noves proves pilot de diversificació horària. • Promoure l’obertura de les EBM per a usos comunitaris. • Ampliació del nombre d’Espais familiars de criança municipal, i definir un model harmonitzat per crear posteriorment una xarxa que integri tota l’oferta municipal adreçada a les famílies i als infants de fins a 3 anys. • Combatre la segregació escolar per reduir els desequilibris en la composició social dels centres que reben fons públics, i augmentar els suports a l’alumnat en situació de més vulnerabilitat social per garantir les oportunitats educatives dins i fora del temps lectiu. • Incrementar la inversió en arranjaments i millora dels equipaments educatius, i en la transformació progressiva dels entorns i els camins escolars perquè siguin espais de trobada segurs i pacificats, acompanyant també a docents, infants i famílies en tot el procés. • Repensar els patis escolars perquè siguin espais educatius que afavoreixin el joc divers, la igualtat de gènere i el respecte pel medi ambient, amb la participació de la comunitat educativa (infants, famílies i mestres). Incloure els patis de les EBM en aquest projecte en prova pilot. • Millorar la planificació de l’oferta educativa de centres públics d’infantil, primària, secundària i postobligatòria, així com el seu finançament, d’acord amb la Generalitat de Catalunya, en el marc del colideratge del Consorci d’Educació de Barcelona. • Assajar l’ampliació de l’horari lectiu en centres educatius de primària i secundària amb una hora dedicada a la formació i a la pràctica artística a fi de garantir els drets culturals dels infants i joves de la ciutat. • Garantir durant tot l’any l’aprenentatge extraescolar i el lleure educatiu a tots els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, incrementant la cobertura gratuïta d’activitats extraescolars i les subvencions al teixit associatiu del món educatiu. 133 Institut de Cultura de Barcelona INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) L’Institut de Cultura de Barcelona és l’entitat municipal que gestiona la política cultural de la ciutat de Barcelona. La seva activitat principal se centra en la gestió del patrimoni municipal, la promoció de la cultura als barris, el suport a la iniciativa ciutadana, la programació de festes, festivals i esdeveniments culturals de ciutat i l’impuls de les activitats de sectors culturals. A la vegada, també participa en la gestió dels grans equipaments culturals de la ciutat. Context Com en tots els àmbits, també en el cultural, la major part de l’any 2020 va estar marcada per la pandèmia i la consegüent aturada de l’activitat habitual. Aquest fet va impossibilitar, en gran mesura, dur a terme els objectius definits des de l’ICUB l’any anterior. Els esforços, en el context de crisi sanitària, es van centrar a donar suport al teixit cultural de la ciutat, així com a posar en relleu la importància de la cultura com a dret essencial per a la ciutadania i fer acompanyament davant la incertesa i el canvi que van comportar els diferents moments viscuts des de l’inici de la pandèmia. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’ICUB, va ser la primera administració a reaccionar davant l’impacte de la covid-19 en el sector cultural només quatre dies després de la declaració de l’estat d’alarma amb l’anunci d’un primer paquet de mesures. El seguirien dos paquets més que s’activarien al maig i a l’octubre, formant un pla de xoc per donar suport a empreses, entitats i persones vinculades al món de la cultura en uns moments de complexitat extrema. El gruix de les mesures va representar una despesa total de 9,5 M€ per fer front a l’impacte de la pandèmia i per donar resposta al sector cultural de la ciutat. Aquestes mesures també van possibilitar, en gran part, reprendre l’activitat adaptant-la a les necessitats de la nova situació. D’aquesta manera es van poder dur a terme els grans esdeveniments culturals de ciutat com el Grec Festival de Barcelona o les festes de la Mercè. De la mateixa manera, tan bon punt va ser possible, es van obrir de nou al públic els equipaments culturals (biblioteques, museus, centres cívics...), adaptant les seves activitats i propostes a les mesures dictades en cada moment per les autoritats sanitàries. Alguns d’aquests equipaments, a més, es van convertir, a partir del mes de setembre, en espais compartits amb centres educatius, per poder complir les mesures dictades pel Departament d’Ensenyament, i poder, així, abaixar la ràtio d’alumnes per aula. Recursos Recursos humans el 2020 La plantilla mitjana de l’ICUB a 31 de desembre de 2020 era de 381 persones, un 61% de les quals eren dones. Departament Dones Homes Total Total 233 148 381 Recursos econòmics A continuació s’inclou el compte de pèrdues i guanys que detalla l’activitat econòmica de l’ICUB durant el 2020. 135 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) ACTIVITAT Primers mesos de l’any L’activitat de l’ICUB de l’any 2020 es va iniciar amb l’anunci, el 2 de gener, de l’inici de la convocatòria anual de subvencions dels àmbits de cultura i cultura i educació, amb un pressupost de 4,8 milions d’euros, 90.000 dels quals estaven destinats a dotar una nova línia d’ajuts per a projectes de memòria democràtica. A la convocatòria general del 2020 es van rebre 959 sol·licituds i es van atorgar 4.856.525 euros a 620 projectes. A finals de mes s’encetava el Festival BCNegra. Des del 30 de gener, i durant 12 dies, es va poder gaudir d’una gran representació internacional i nacional de les millors escriptores i escriptors del gènere com Dominique Manotti, Javier Cercas, Petros Márkaris, Domingo 136 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) Villar, entre molts altres. Llibreries, biblioteques, carrers, places i mercats van acollir les més de 60 activitats de BCNegra 2020 amb una programació pensada per a tots els públics. Un total de 12.097 persones van assistir a aquestes activitats. El dia 1 de febrer va arribar una nova edició d’In Museu, la jornada en la qual els centres patrimonials mostraven espais i procediments de treball inèdits. Com a novetat, l’any 2020, a més dels museus municipals i els consorciats, es van incorporar a la jornada In Museu tres centres més de la ciutat: el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Fundació Joan Miró, sumant un total de 14 centres participants i 2.941 visitants. També l’1 de febrer s’iniciava la setena edició de Barcelona Districte Cultural, amb una programació que incorporava espectacles de teatre, dansa, circ, música, documentals i audiovisuals per a públic familiar, amb una previsió total de 150 funcions amb entrada gratuïta a 23 escenaris dels 10 districtes de la ciutat. La Festa Major d’Hivern de la ciutat va arribar el 7 de febrer. Fins al dia de Santa Eulàlia, el 12 de febrer, els carrers de Barcelona es van convertir en escenari de la celebració de la cultura popular d’arrel tradicional de la ciutat. Entre les novetats de les festes de Santa Eulàlia 2020 es va poder veure la mostra de bèsties “Fantàstics!” al Palau de la Virreina, i s’hi van incorporar els Esquerdats, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, que van aixecar, per primera vegada, els seus castells a la plaça de Sant Jaume. Pocs dies després, el cap de setmana del 14, 15 i 16 de febrer, es va celebrar la novena edició del Festival Llum BCN. Aquesta vegada, un total de 57 espais de la ciutat amb epicentre al barri del Poblenou es van transformar gràcies a la llum, la tecnologia digital i la imatge en moviment. Prop de 200.000 persones van gaudir de les instal·lacions i activitats del festival en què van participar 23 artistes, als quals es van sumar les 17 escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de la ciutat. També a principis de març, es van conèixer els noms de les 24 persones seleccionades en la quarta edició de la convocatòria de les beques d’escriptura Montserrat Roig i en la segona convocatòria de les beques d’escriptura dramatúrgica Carme Montoriol, concedides per l’ICUB, dins el marc del programa “Barcelona, ciutat de la literatura Unesco”. En les dues modalitats de beques les persones premiades van ser homes i dones al 50%. Entre gener, febrer i principis de març alguns museus i centres d’exposició de l’ICUB van presentar les seves propostes: Sala Aixelá, Daniela Ortiz i Voula Papaioannou, van ser protagonistes a La Virreina Centre de la Imatge; el Born CCM va celebrar la jornada “Auschwitz avui, 75 anys després” en el marc de la celebració, el 2020, del 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis; també al Born CCM es va presentar la mostra “Perich 1941-1995. Humor amb ulls de gat”, que reivindicava Perich i el poder transformador de l’humor; al Museu Etnològic i de Cultures del Món es va poder visitar la mostra “Eduardo Masferré. Pioner de la fotografia antropològica a Filipines”, que recuperava el llegat del fotògraf; a La Capella es va inaugurar l’exposició de Pere Llobera “Faula rodona. Sols i embogits; entre la precisió total i una cançó de Sau”, en el marc del programa Barcelona Producció 2019-2020. 137 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) Estat d’alarma: pla de xoc i la cultura des de casa L’11 de març, davant la situació generada per la covid-19, el Govern municipal va anunciar un conjunt de mesures coordinades amb el Govern de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, que havien de ser vigents fins el 27 de març i que, en l’àmbit cultural, afectaven sobretot els aforaments de les activitats i els equipaments. Aquestes mesures preventives inicials es van veure modificades pel decret del dia 13 de març de la Generalitat de la Catalunya en què s’anunciava la interrupció general de tota activitat, així com el tancament de museus, arxius, centres d’art, centres cívics i biblioteques de la ciutat per tal de frenar la progressió de la pandèmia. L’inici del període de confinament, amb l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, no va significar, però, una aturada cultural. Ben al contrari, la cultura es va voler reivindicar com un element de suport i acompanyament, ja en l’inici d’un episodi que marcaria un punt d’inflexió en la vida de la ciutat i les persones. Entre mitjan març i mitjan maig, dos paquets de mesures van possibilitar que el batec cultural de la ciutat continués actiu durant els mesos de confinament i desescalada. El 18 de març, pocs dies després de l’inici de l’estat d’alarma, l’ICUB va impulsar un primer paquet de 10 mesures extraordinàries per fer front a l’impacte de la covid-19 en l’activitat i el teixit cultural, i es convertir en la primera administració que va reaccionar davant l’impacte de la pandèmia en el sector cultural. En aquell moment es va buscar estabilitzar la situació i treballar per recuperar el pols del sector un cop es superés l’episodi. Posteriorment, el 15 de maig, es presentaria la segona tanda d’11 mesures de suport al teixit cultural, que havia de completar les que ja s’estaven portant a terme. Durant setmanes de diàleg i d’escolta activa es va gestar aquest segon paquet de mesures, amb noves accions molt dirigides a generar xarxes de suport i acompanyament, incrementar els ajuts directes, aprofundir en la diagnosi de l’impacte de la cultura sobre la ciutat, reforçar i adaptar programes existents. Una de les línies principals a les quals es dirigien els paquets de mesures va ser a l’ampliació del programa de subvencions. Des del principi es va partir de la voluntat de prioritzar les vies ordinàries de suport al teixit cultural com ara subvencions, programacions i comunicacions públiques. En aquest sentit es va plantejar una aplicació específica en l’àmbit cultural de les disposicions generals referents a manteniment de contractes i ocupació derivada, extensió i modificació de terminis quan fos necessari, així com la consideració dels efectes de la situació d’alarma en les successives convocatòries de subvencions. A més, arran de la publicació del Decret d’alcaldia sobre el tràmit de subvencions, l’ICUB va tirar endavant la valoració per mitjans telemàtics de la convocatòria ordinària de subvencions, i va aconseguir, així, que la tramitació de subvencions mantingués el mateix calendari d’anys anteriors. A més, el 15 de juny es va convocar una subvenció extraordinària d’1 milió d’euros per subvencionar els projectes culturals de la ciutat de l’any 2020 afectats per la situació de la crisi sanitària generada per la covid-19, així com els projectes nous derivats d’aquestes afectacions. També a mitjans de juny es va convocar la subvenció extraordinària de 300.000 euros per a nous projectes en clau reproductiva i d’innovació. Per a les dues convocatòries en conjunt es van rebre 287 sol·licituds i es va atorgar el pressupost previst a 211 projectes. 138 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) A principis d’agost es va obrir el termini de sol·licituds per a la subvenció extraordinària per adaptar espais culturals, i fer front, així, als requeriments de seguretat postcovid dels diversos espais, amb la finalitat d’ajudar a fer front a les despeses que suposava adaptar-los amb mesures de seguretat per retornar a l’activitat cultural. Es van rebre 51 sol·licituds i com a resposta es van atorgar 129.008,88 euros a 35 projectes. També es van reforçar els fons destinats a la convocatòria per subvenció de l’IBI de l’ICUB per a entitats culturals obertes al públic, com ara sales de teatre, cinemes, espais de creació, comerç cultural i llibreries. Es va articular a través de la convocatòria de subvenció de l’IBI afegint 150.000 euros més a l’import ja existent. La finalitat d’aquests ajuts era donar suport a les activitats de difusió cultural de la ciutat de Barcelona, compensant parcialment la càrrega tributària mitjançant la reducció de les despeses d’estructura dels establiments culturals. Es van repartir 350.000 euros entre les 82 sol·licituds rebudes. El suport al teixit cultural va ser una altra de les línies que més va definir el pla de xoc des de bon principi. En conseqüència, diverses mesures es van posar en marxa. D’una banda, es va adquirir el compromís de reprogramar els espectacles de l’edició del 2020 de la Quinzena Metropolitana de Dansa, que havia d’haver-se celebrat a partir del 14 de març i de la qual es va anunciar la suspensió just abans de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma. En aquest anunci es va aprofitar per garantir la continuïtat del projecte de dansa metropolità fins el 2023, fruit de l’acord subscrit gràcies al compromís de les administracions locals implicades, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El Festival Grec i el programa Barcelona Districte Cultural, entre altres, acabarien presentant 22 dels 28 espectacles de companyies locals programades a la Quinzena 2020 i que al març van quedar ajornats. L’espectacle que havia de cloure la Quinzena i la proposta “Tothom balla” es van traslladar a la programació de les festes de la Mercè. D’altra banda, es va treballar en un avançament de catxets de programacions posposades. D’aquesta manera es van avançar a companyies i artistes part dels caixets dels espectacles i activitats programades i posposades per efecte de la crisi, com en el cas de la Quinzena Metropolitana de Dansa o el Barcelona Districte Cultural. També es van voler recuperar activitats vinculades a la literatura com el Festival Món Llibre o la celebració de Sant Jordi. El festival literari Món Llibre, organitzat per l’ICUB amb seu al CCCB i al Macba, es va reprogramar en un principi per als dies 20 i 21 de juny, tot i que finalment va haver de ser anul·lat, i es va traslladar a l’edició del 2021, tot i que alguns dels espectacles es van poder recuperar durant les festes de la Mercè. Pel que fa a la celebració de Sant Jordi, l’ICUB, a través de Barcelona Ciutat de la Literatura i Biblioteques de Barcelona, va voler obrir un espai a la prescripció de lectura amb recomanacions literàries d’una seixantena d’escriptors i escriptores i bibliotecaris i bibliotecàries amb la iniciativa “Sant Jordi: llibres en xarxa”. Igualment, l’ICUB va treballar amb la Cambra del Llibre per facilitar els permisos i la pacificació dels carrers en una celebració que finalment va tenir lloc el dia 23 de juliol. 139 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) Amb la voluntat de reactivar l’activitat musical de la ciutat, i tenint en compte la diversitat d’agents del sector (sales de concerts, artistes, mànagers o promotors i festivals diversos), una altra de les mesures que es va plantejar va ser la de posar a disposició espais públics amb els permisos i les infraestructures pertinents, en funció de les necessitats de cada operador, per poder programar música durant els mesos d’estiu. En aquest marc es va posar en marxa el projecte Sala Barcelona. Promogut des de l’ICUB juntament amb l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Sala Barcelona es va marcar l’objectiu de treure les sales de concerts a l’aire lliure, amb una activitat adaptada a les mesures sanitàries i reactivar l’activitat social i econòmica de la música en directe de la ciutat amb noves bases cooperatives entre administració, sales de concert, artistes i diversos agents del teixit musical de la ciutat. L’espai escollit per desenvolupar Sala Barcelona va ser el Pati d’Armes del Castell de Montjuïc, on entre el 2 de juliol i el 30 d’agost es va proposar una programació eclèctica que reflectia el caràcter i la diversitat de les sales de concerts de la ciutat. Prop de 9.000 persones van assistir als 36 concerts programats. En aquesta mateixa línia es va plantejar un impuls al projecte de reconversió de la Sala Barts a la Casa de la Música de Barcelona, per transformar aquest equipament en un node articulador del teixit musical de la ciutat, fent prevaldre el valor públic per sobre dels interessos comercials. Es va preveure el desenvolupament d’aquest projecte al llarg de l’any 2021. Una altra de les mesures per donar suport al teixit cultural va ser l’establiment de criteris generals per a la realització d’activitats culturals adaptats a mesures preventives davant la covid-19. Amb aquest objectiu, el mes de maig es va generar i publicar, al web Barcelona Cultura, una guia dinàmica amb una actualització continuada que aplegava un seguit de criteris per dur a terme actes culturals adaptats a les mesures bàsiques de protecció i prevenció davant possibles contagis per la covid-19, sempre amb contrast i autorització prèvia per part de Protecció Civil i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). També en la mateixa línia de mesures, es va plantejar la creació de l’Oficina Ciutadana de la Cultura, reconvertint l’oficina de Tiquet Rambles, situada als baixos del Palau de la Virreina (Rambla, 99). Es tractava d’anar transformant la seva cartera de serveis per adaptar-la a les necessitats del sector cultural, sense perdre l’habitual atenció que fins ara feia, com ara la venda d’entrades, el servei de Lastminute i la informació sobre l’oferta cultural de la ciutat. El projecte de transformació, establert en tres fases, que havien de desenvolupar-se fins al setembre del 2021, es va iniciar a principis del mes de juny del 2020 oferint assessorament especialitzat, també amb cita prèvia, sobre la convocatòria extraordinària de subvencions i altres ajuts municipals, així com atenció personalitzada sobre les mesures del pla de xoc. Durant el 2020 es van fer, tot i la crisi, més de 40.700 atencions (més de la meitat presencials). Per últim, en aquesta línia d’actuacions, es van dur a terme accions en l’àmbit de la promoció i la informació adreçada a sectors culturals. Així, des del 18 de maig es va posar en marxa un nou portal web, barcelona.cat/suportalacultura, que pretenia ser un punt d’informació que concentrés tot el que l’Ajuntament i la resta d’administracions públiques havien posat a l’abast per ajudar els sectors culturals, tant pel que fa a ajuts directes, com a informació i assessorament. Mitjançant aquest web es va posar en funcionament, també, una bústia específica d’ajut al sector, al mateix temps que s’anava 140 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) fent públic un recull dels canvis de planificació de festivals i grans esdeveniments de la ciutat de Barcelona arran de la covid-19. La voluntat de donar suport al sector del llibre va suposar una altra de les línies d’actuació dels paquets de mesures. Es va plantejar mitjançant una dotació econòmica al Consorci de Biblioteques de Barcelona, que es va materialitzar en una inversió extraordinària d’1 milió d’euros, a través d’un contracte obert, per ampliar l’adquisició de fons per a les biblioteques de Barcelona. Aquesta acció pretenia donar suport a les llibreries de proximitat per a la dotació dels fons de les 40 biblioteques de Barcelona. Un total de 62 empreses van presentar ofertes per als 76 lots. Una altra de les línies en què es va treballar intensament durant el 2020 des dels paquets de mesures va ser posar a l’abast de la ciutadania una programació cultural per a tothom en un context de pandèmia. Per aconseguir-ho, es van intensificar esforços, especialment de reforç de programes ja existents, per revitalitzar la cultura des de la base. Ja des del mes de març es va anunciar el compromís de tirar endavant un festival Grec fet a mida, en què es prioritzava donar suport a companyies locals. El Grec, un dels pocs festivals europeus que van mantenir la programació l’estiu del 2020, va concentrar bona part de la seva activitat al Teatre Grec, Teatre Lliure, Mercat de les Flors i TNC, al mateix temps que va apostar per complementar part de la seva programació amb nous formats virtuals. Així, el Grec 2020 va presentar un cartell amb una vuitantena de propostes, 50 de les quals van ser coproduccions i 15 van ser espectacles reprogramats dels cancel·lats durant el confinament. Aquesta programació va ser possible gràcies a les mesures de seguretat incorporades, la reducció d’aforaments i el control d’accés. També alguns museus com el MNAC, CCCB, MACBA, El Born CCM i el Museu Marítim es van sumar a les activitats del Grec amb accessos i aforament controlats. El Grec Festival de Barcelona es va inaugurar el 30 de juny amb l’espectacle A tocar! de la companyia Baró d’Evel. El Grec 2020 es va plantejar també com un Grec inclusiu que havia de tenir en consideració les dificultats econòmiques derivades de la crisi sanitària, de manera que els espectacles van sortir a la venda amb un preu únic de 15 euros i un preu reduït de 5 euros per als espectacles familiars. El festival, que es va estendre fins el 31 de juliol, va vendre el 95% de les prop de 26.000 entrades que es van posar a la venda. Alguns espectacles es van retransmetre també per televisió a través de Betevé (14 espectacles) i TV3 (3 espectacles), amb un impacte que es va traduir en un total de 130.000 espectadors. El festival va oferir la possibilitat de seguir alguns dels espectacles programats a través de retransmissions i reproduccions en línia (streaming) mitjançant el programa “Grec en obert”. D’altra banda, el programa Barcelona Districte Cultural va reprendre les seves activitats a mitjans d’abril amb un nou format adaptat a les circumstàncies de confinament. El circuit de cultura de proximitat va encetar un programa de tallers artístics en línia protagonitzats pels artistes que havien hagut d’ajornar les seves actuacions. La programació estava composta per classes de dansa, malabars i acrobàcies, píndoles musicals i xerrades. Tot i així, ja al mes de març es va anunciar la voluntat d’expandir la propera convocatòria de la programació del Barcelona Districte Cultural per poder reprogramar prop de 60 funcions que es van haver d’anul·lar a causa de l’emergència sanitària. Aquestes reprogramacions, que es podrien iniciar al mes de setembre, van afectar 21 espectacles 141 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) i 9 títols d’audiovisuals, i van conviure amb els espectacles del circuit de tardor que es va estrenar al mes d’octubre. L’edició de tardor, a més, va incorporar 8 centres cívics al circuit, i es va arribar, així, a 29 centres cívics participants, amb una programació inicial de 21 grups i companyies i 137 funcions d’arts escèniques i musicals, que se sumaven a les 66 funcions recuperades que es van ajornar durant l’edició de primavera. També es van programar 27 sessions de cinema familiar i 9 sessions de documentals musicals, a les quals es van afegir 26 sessions més de l’edició anterior. En la mateixa línia de mesures es va plantejar el foment de la cultura al carrer, mesura centrada especialment en el projecte d’ampliació del projecte “Música al carrer”, vinculat al programa Cultura Viva de l’ICUB, tot i aspirar a poder donar acollida a altres sectors artístics. A més de les mesures vinculades al pla de xoc, es van dur a terme altres accions, posant èmfasi també en la programació per a tothom i l’accés a la cultura des dels primers dies després de la declaració de l’estat d’alarma. Així, ja el 20 de març s’iniciava la campanya #LaCulturaTAcompanya i #desdecasa. A través de la plataforma digital www.cultura.barcelona es va començar a fer difusió de totes les iniciatives impulsades tant pel sector públic com privat amb l’objectiu de fer-los d’altaveu i d’oferir un recull complet d’activitats que mantinguessin present el teixit cultural de la ciutat. També a través de les xarxes i webs dels diversos programes i equipaments municipals es va poder gaudir de continguts exclusius i recuperar accions passades. Amb el suport del programa Cultura Viva de l’ICUB, la xarxa de televisió comunitària La Veïnal va fer servir el confinament per accelerar el seu desplegament i posar-se en fase beta per donar cobertura a l’acció comunitària de la ciutat amb la campanya #femlaveïnaldesdecasa. La Veïnal, definida com un “Youtube de la ciutat”, va voler esdevenir un espai obert i permeable. Les tradicionals jornades de portes obertes dels museus en ocasió de la celebració del Dia Internacional dels Museus el 18 de maig, es van transformar aquest 2020 en “pantalles obertes”. La situació sanitària no va permetre fer, en aquell moment, la Nit dels Museus, però entre els dies 16 i el 18 de maig els equipaments culturals municipals van oferir desenes d’activitats i accions als seus webs i xarxes socials. Durant el mes de maig també es van poder començar a veure els resultats d’alguns programes vinculats a la Direcció de Ciutat Educadora i Cultura als Barris de l’ICUB i emmarcats en la mesura de govern “Cap a una política pública de cultura i educació”, per fer visible tant el component cultural dels processos de creació artística en escoles i instituts, com la seva dimensió educativa. Els programes “Tot dansa”, “Escena pilot”, les Jornades Joves de Teatre i “EN RESiDÈNCiA” van haver d’adaptar-se a la nova fórmula de l’entorn virtual per presentar les creacions fruit de la seva recerca artística desenvolupada a les aules i acabada en confinament. Reobertura d’equipaments i activitats d’estiu Els museus i arxius municipals, tancats des del mes de març, van tornar a obrir al públic el dia 2 de juny. Les sales d’exposicions ho van fer a partir del 9 de juny. Després d’unes setmanes de feina de condicionament dels espais, per adaptar-los a les directrius 142 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) establertes per les autoritats sanitàries, els espais van reobrir amb control d’aforament i reducció de la capacitat habitual. Per tal de dinamitzar la tornada als espais expositius en aquestes primeres setmanes, es va plantejar un descompte del 50% en el preu de l’entrada i noves franges horàries d’obertura. També el 2 de juny, 10 biblioteques de la ciutat van obrir de nou les portes amb reserva de documents i cites prèvies, i la resta d’equipaments de la xarxa es van incorporar gradualment al servei durant les setmanes posteriors. En aquest context, La Virreina Centre de la Imatge va presentar les quatre exposicions que s’havien d’inaugurar just quan va començar el període de confinament: “Sisters!”, de Barbara Hammer; “El tercer estat”, de Daniel G. Andújar; “Sobre la fotografia”, de Susan Sontag, i “El bar de la senyora Olvido”, de Rafel Bernis. A partir del 15 de juny, 28 centres cívics van començar a obrir les portes per recuperar, de manera progressiva, la seva activitat presencial. La resta de centres cívics es van anar posant en marxa de manera contínua a partir d’aquell moment. Tot i la situació d’excepcionalitat, la Flama del Canigó va arribar, juntament amb l’estiu, el 23 de juny, per tal d’encendre els foguerons de tota la ciutat, en una revetlla de Sant Joan restringida a petites celebracions, i que va ser dels pocs actes de cultura popular que es van poder fer. Durant l’època estival, des de l’ICUB es va dissenyar una programació en què museus i equipaments culturals municipals van fer un esforç per programar uns mesos plens d’activitats. A més de les propostes del Grec Festival de Barcelona i Sala Barcelona, durant el mes de juliol es va poder gaudir d’una edició extraordinària del Barcelona Districte Cultural, amb la recuperació de 23 funcions que es van haver d’anul·lar per la crisi sanitària. Els museus i espais expositius també van plantejar propostes diverses amb els protocols de prevenció sempre presents. Així, per exemple, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) proposava vetllades musicals al Park Güell, així com visites i itineraris guiats a diferents indrets de la ciutat per descobrir-ne el passat. Per la seva part, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes va recuperar els seus “Vespres Musicals” els quatre caps de setmana del mes d’agost. El Born Centre de Cultura i Memòria va encetar el cicle de rutes guiades “Born de nit 2020”, i el Museu Etnològic i de Cultures del Món va oferir una nova edició dels seus “Docs Noctàmbuls”. A la Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, van proposar, entre altres opcions, algunes immersions dialogades a les seves exposicions. A aquestes mesures es va sumar la iniciativa “Museus agraïts”, liderada per Apropa Cultura i l’Ajuntament de Barcelona, en què van participar 20 museus fins a finals d’any. L’objectiu era agrair a diversos col·lectius professionals de l’acció social la feina desenvolupada durant els pitjors moments de la crisi sanitària. D’aquesta manera, les persones dels col·lectius i les entitats van poder accedir gratuïtament a tots els museus adherits a la campanya acompanyats de persones del seu entorn familiar. A les biblioteques de la ciutat es van dur a terme més d’un centenar d’activitats en línia (tallers, conferències, hores del conte, etcètera), a banda de recuperar les activitats presencials a mitjans de juny. Es va ampliar el nombre de biblioteques obertes durant 143 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) l’estiu, fins a 22 biblioteques obertes el mes d’agost. I es van dur a terme els bibliocasals d’estiu a vuit biblioteques, adreçats a infants i joves dels territoris dels plans de barri. A més a més, les biblioteques obertes van mantenir altres activitats relacionades amb la lectura, l’expressió artística i musical, la ciència i la tecnologia de juny a setembre, en el marc del programa “100% estiu”. A principis del mes de setembre es va presentar la Mercè 2020. Enguany es va decidir que la protagonista de la festa major fos la mateixa Barcelona, la seva ciutadania i el seu teixit cultural, i per això Barcelona va ser la ciutat convidada del conjunt d’activitats que es van celebrar entre el 23 i el 27 de setembre. El pregó va anar a càrrec de Jaume Mateu Bullich, més conegut amb el nom artístic de Tortell Poltrona, i el cartell va ser obra de Maria López i Javier de la Riba, del col·lectiu artístic Reskate. La Mercè 2020 va prioritzar la seguretat, es va desconcentrar i va tenir presència als 10 districtes de la ciutat per tal d’evitar aglomeracions en grans espais, facilitar l’accés i limitar la mobilitat de la ciutadania. La participació en les activitats es va fer amb reserva prèvia a través del web de la Mercè. El conjunt d’activitats previstes va incloure espectacles reprogramats de la Quinzena de la Dansa Metropolitana, Món Llibre i el Grec Festival de Barcelona, d’acord amb el compromís adquirit en el primer paquet de mesures del pla de xoc de suport al teixit cultural. La programació musical de la Mercè va venir sota la direcció del BAM, BAM Cultura Viva i Música Mercè, que van proposar més d’un centenar d’actuacions de grups principalment catalans, ja que la ciutat convidada era Barcelona. Betevé va ser el mitjà de comunicació oficial de la Mercè i va retransmetre concerts i espectacles en directe. Els focs artificials de cloenda de les festes es van poder veure des de molts barris de Barcelona, ja que es van llençar des de quatre punts diferents dels districtes de Sants-Montjuïc, Nou Barris, les Corts i Sant Martí. La música que va acompanyar els focs va retre un homenatge a la ciutadania d’entre 60 i 80 anys, que havia format el segment de població més castigat per la crisi sanitària de la covid-19. El piromusical es va poder seguir des de casa, a través de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Com a extensió del Festival Grec, al setembre es posava en marxa “De Grec a Grec”, l’aposta per poder presentar les propostes amb les quals el festival havia adquirit un compromís de coproducció i que havien d’estrenar-se durant el juliol, però que no van poder fer el seu procés d’assajos a causa de l’alerta sanitària. Algunes d’aquestes propostes van passar a formar part de la programació 20-21 d’alguns teatres de la ciutat, com ara el Teatre Romea, el Condal, La Beckett, Flyhard, La Gleva, el Maldà, La Villarroel, Joan Brossa, la Sala Hiroshima, l’Atrium, l’Akadèmia, la Badabadoc o el Versus. La Biennal i altres activitats de tardor Després de la Mercè, una altra gran activitat cultural de ciutat va arribar amb la tardor. Del 13 al 18 d’octubre, 40 espais repartits per tota la ciutat van ser l’escenari de les més de 85 activitats de la segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, que van seguir més de 5.000 persones presencialment, i també més de 5.000 persones en línia. La Biennal d’aquest 2020 va girar entorn de les transformacions del canvi d’època i hi van participar més de 170 persones dels camps del pensament, l’art, l’activisme i la ciència. Del total de ponents, 90 van ser dones, 77 homes i 7 col·lectius. Un total de 42 entitats i projectes es van implicar també en el programa +Biennal, organitzant 40 activitats paral·leles. A causa de les restriccions a la mobilitat internacional generades per la pandèmia, les persones participants residents a l’estranger van intervenir telemàticament o en peces audiovisuals creades per a l’ocasió. Tant la Biennal com el 144 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) festival Barcelona Poesia, que es va celebrar les mateixes dates, van redissenyar els seus programes posant al centre la seguretat i amb projecció virtual. La 23a edició del festival Barcelona Poesia va tenir com a espais principals el jardí interior de la Casa de la Misericòrdia, el Verger del Museu Frederic Marès i el CCCB. El festival va tenir més de 150 participants entre poetes, músics, creadors i lectors; i més de 27 activitats en diversos formats: recitals, dansa, il·lustració, vídeo, concerts o taules rodones. Enric Casasses, Tarta Relena, Jorge Riechmann o el Col·lectiu Tinta Negra van ser alguns dels participants, als quals s’han de sumar les intervencions en línia de Margaret Atwood, entre altres. Com en altres programes, les activitats s’havien de reservar mitjançant el web i van ser seguides per 1.877 persones de manera presencial. La desena edició de “Barcelona dibuixa”, el festival de participació ciutadana, obert a petits i grans, i centrat en la importància del fet de dibuixar, va tenir lloc enguany el 25 d’octubre. La proposta, liderada des del 2010 pel Museu Picasso, i amb la coproducció de l’ICUB de Barcelona, va tenir com a gran novetat la possibilitat de participar-hi virtualment a través del web de “Barcelona dibuixa”. Es van programar 36 tallers gratuïts, en format presencial i virtual, a càrrec de més de 30 artistes, arquitectes, dissenyadors i il·lustradors, i amb presència a cinc districtes (Ciutat Vella, Sant Andreu, Sant Martí, Sants- Montjuïc i l’Eixample).  També el mes d’octubre va presentar-se la cinquena edició de Pantalla Barcelona. Entre el 2 d’octubre i el 18 de desembre es van programar a les pantalles dels centres cívics de la ciutat 40 projeccions. L’ICUB, a través de la Barcelona Film Commission, va voler continuar estimulant i consolidant la difusió de la cinematografia de la ciutat. A banda de les propostes cinematogràfiques realitzades, rodades o produïdes a Barcelona, el Pantalla Barcelona 2020 va renovar la col·laboració amb l’Acadèmia del Cinema amb el cicle Gaudí i va ampliar la selecció de films programant les propostes d’una gran diversitat de festivals de la ciutat a través del Catalunya Film Festival, i així va donar suport a uns festivals que també s’havien hagut d’adaptar per la situació sanitària. El Museu del Disseny, amb la col·laboració de l’ADI-FAD va inaugurar, a mitjans de novembre, l’exposició “Emergència! Dissenys contra la covid-19”, un projecte que mostrava el resultat de la selecció de les múltiples iniciatives que des del món del disseny havien donat una resposta ràpida a les necessitats urgents de la crisi sanitària i social causada per la pandèmia. Cal fer esment també que el mes d’octubre es van recuperar més de 470 obres d’art en litigi pel llegat Muñoz Ramonet. Gran part de les obres formaven part de la prestigiosa col·lecció d’art Bosch i Catarineu. Tercer paquet de mesures El 15 d’octubre es va presentar el tercer paquet de mesures de suport al teixit cultural, educatiu, científic i comunitari en clau postcovid. Les vuit noves mesures que donaven forma al tercer paquet d’actuacions exploraven encara més les necessitats sorgides en diferents sectors arran de la pandèmia. La nova partida, dotada amb 6,19 milions d’euros provinents dels fons de 90 milions d’euros destinats per l’Ajuntament de Barcelona a atendre l’emergència provocada per la crisi de la covid-19, se sumava als 3,5 milions del primer i segon plans de de xoc aprovats abans de l’estiu. 145 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) D’aquesta manera, i en conjunt, els tres paquets de mesures incidien en les diverses dimensions de la vida cultural de la ciutat complementant-se en els diferents moments i escenaris que la crisi sanitària va anar dibuixant al llarg de l’any. Una de les mesures incloses al tercer paquet va ser la convocatòria de 225 beques destinades a fer possibles projectes de creació cultural, de recerca i d’innovació en els àmbits de la cultura, la ciència i l’educació. Recollint la proposta del Consell de la Cultura de la ciutat, l’ICUB va plantejar transformar els Premis Ciutat de Barcelona en la seva edició 2020 en les beques “Premis Barcelona 2020”. Aquests ajuts quedaven articulats en quatre línies (“Suport a la creació artística”, “Projectes d’innovació i recerca en espais patrimonials i en acció cultural comunitària”, “Cultura i educació” i “Divulgació científica i art i ciència”) i quinze modalitats. La convocatòria, que es va obrir a finals de desembre, va rebre més de 2.200 sol·licituds. La dotació total de les beques va ser d’1,6 milions d’euros, que s’afegien als 1,2 milions corresponents als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona 2020. Aquests últims, que s’havien convocat al mes d’octubre en el marc del mateix paquet de mesures, estaven dirigits als joves membres de la comunitat científica de fins a 40 anys de qualsevol branca del coneixement. Buscaven estimular i reforçar el talent jove barceloní i donar suport a projectes innovadors que abordessin els reptes urbans de la ciutat. S’hi van presentar 72 projectes, 22 dels quals van ser beneficiaris dels premis. Una altra de les línies en les quals es va treballar des d’aquest paquet de mesures va ser la dotació tecnològica i de millora en l’accés a la informació. Amb un pressupost previst de 172.000 euros i amb la finalitat de reforçar l’activitat virtual dels museus i centres patrimonials, l’ICUB va plantejar l’adquisició de tecnologia per a la comunicació i difusió de centres patrimonials. Les accions anaven dirigides a la generació de contingut digital, la conversió de formats de materials de divulgació ja existents i la millora de l’equipament tecnològic dels espais per tenir més capacitat de producció. En aquesta mateixa línia es va anunciar que Biblioteques de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona adquiririen tauletes per valor de 825.000 euros per facilitar l’accés a recursos educatius digitals als alumnes més vulnerables obligats a seguir la docència des del seu domicili, per causa d’un confinament i també per facilitar l’accés als recursos educatius disponibles en línia a través de la plataforma de continguts digitals eBiblio.cat. Aquestes accions se sumaven a la creació d’una plataforma digital en línia per incloure noves narratives transmèdia. Acció que ja es va anunciar en el segon paquet de mesures, l’objectiu de la qual era generar un espai comú de virtualitat al servei del teixit artístic local on poder recollir totes les iniciatives públiques i privades per tal de donar suport als nous formats sorgits arran de la crisi sanitària. El suport a projectes de cultura i educació va ser una altra de les línies en què es van articular les mesures del pla de xoc. Ja al mes de maig es va plantejar l’ampliació dels programes que vinculaven cultura i educació, com ara els programes “EN RESiDÈNCiA” o “Tot dansa”. Es buscava, així, assegurar un creixement sostingut durant els propers dos cursos escolars, per tal de desenvolupar un 146 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) procés de creació artística a la major part dels instituts de la ciutat i contractar també un nombre més gran de creadors i artistes. D’aquesta manera, el curs 20-21 es va iniciar amb la participació de 24 instituts públics d’educació secundària obligatòria (ESO) en el programa “EN RESiDÈNCiA”, i 12 per al projecte “Tot dansa”, el doble que en l’edició anterior. En el tercer paquet de mesures es va complementar aquest esforç amb el projecte “Tardes enriquides”, de reforç escolar a infants als barris amb més índex de desigualtat. També es va plantejar un pla de suport per garantir la qualitat dels serveis educatius a la xarxa d’escoles bressol municipals en el context de la covid. L’Ajuntament de Barcelona també va cedir un total de 233 espais municipals als centres educatius públics i concertats que ho van demanar perquè, a partir del mes de setembre, els poguessin utilitzar per fer grups reduïts i abaixar la ràtio d’alumnes per aula per seguir les recomanacions de la Conselleria d’Educació. Part d’aquests equipaments van ser centres cívics, museus i biblioteques. El tercer paquet de mesures també va voler continuar posant l’accent en el suport al teixit cultural. D’aquesta manera, es va anunciar la voluntat d’adquirir obres d’art per valor de 600.000 euros a través del Macba amb el doble objectiu de reconèixer i impulsar generacions d’artistes que encara no havien format part de fons públics, i de fer arribar recursos al conjunt del teixit vinculat a l’art a Barcelona. En aquesta mateixa línia d’acció, es va plantejar articular un programa conjunt d’ajuts amb els tres grans equipaments musicals de la ciutat: l’Auditori, el Palau de la Música i el Liceu. Aquesta col·laboració buscava la promoció artística de músics en l’àmbit de la música contemporània i l’òpera i havia de comptar amb una dotació de 350.000 euros. Aquestes dues mesures s’han de desenvolupar al llarg de l’any 2021, de la mateixa manera que la subvenció per finançar una part de les taxes per rodatges audiovisuals a la ciutat, que, anunciada al paquet de mesures del mes de març, havia de donar cobertura, amb efecte retroactiu, al 50% de la taxa per a les filmacions realitzades entre la declaració de l’estat d’alarma i el 31 de desembre de 2020. El 29 d’octubre, atenent la resolució que va fer pública el Govern de la Generalitat de Catalunya amb motiu de l’agreujament de la situació de crisi sanitària, la xarxa d’equipaments culturals municipals i l’activitat dels programes promoguts per l’ICUB es van veure de nou afectades. D’aquesta manera, es van cancel·lar les activitats presencials de centres cívics, es van reduir aforaments de visita dels museus, teatres i exposicions i es van anul·lar les activitats d’aquests equipaments. El programa Sala Barcelona, edició tardor, coproduït amb l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, va haver d’ajornar els concerts previstos per a aquest període. També es va ajornar l’activitat del circuit de tardor del Barcelona Districte Cultural i es va anul·lar la Nit dels Museus, prevista per al dissabte 14 de novembre. Programació virtual Davant aquesta nova situació, moltes van ser les activitats que es van haver d’adaptar i fer només virtualment, desestimant la presencialitat davant el manteniment de la situació de pandèmia. Ja mesos abans, tot i l’acabament del confinament i la desescalada, el Corpus de Barcelona va celebrar el 700è aniversari amb una programació especial totalment en 147 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) línia per mitjà del web i les xarxes de cultura popular de l’ICUB, al voltant dels tocs de campanes, l’ou com balla, el Seguici Popular o el Corpus del Baró de Maldà. Ja a la tardor, va ser la vuitena edició del Barcelona Novel·la Històrica, que la situació sanitària va obligar a fer únicament en format virtual. El festival, comissariat per Fèlix Riera, que va tenir lloc entre el 8 i el 14 de novembre, es va centrar en la ciutat de Barcelona i en la capacitat dels seus autors i autores de fer-ne relats. Vuit xerrades en streaming, una ruta literària en format podcast i itineraris per la ciutat amb l’aplicació Literapolis van ser algunes de les activitats destacades. El Dau Barcelona, el festival del joc organitzat per l’ICUB amb el comissariat d’Oriol Comas, també es va haver d’adaptar a la pandèmia, i entre el 14 i el 15 de novembre va tenir lloc la novena edició, en un format íntegrament en línia. El festival va transformar el web en un gran portal del joc i en una alternativa d’oci per jugar des de casa amb vídeos i podcasts  produïts pel mateix festival amb presència d’una trentena d’editorials i al voltant de trenta autors reconeguts i emergents. També hi havia vídeos amb novetats editorials i de diferents personalitats del món del joc, i l’entrevista al convidat d’aquesta edició, Klaus Teuber, autor del famós joc Catan, entre moltes altres. Nadal i Cap d’Any 2020 Encara en un context de crisi sanitària, l’ICUB va proposar un projecte de celebració nadalenca ajustat a la situació del moment i atenent els requisits marcats per Protecció Civil. D’una banda, i davant la impossibilitat d’instal·lar un pessebre a la plaça de Sant Jaume com ja era tradició, es va poder visitar, a l’interior del pati de l’Ajuntament, l’exposició “10 anys de pessebres a la plaça de Sant Jaume”, que presentava un recorregut pels pessebres instal·lats en aquesta plaça a partir d’alguns elements que s’havien pogut recuperar de les obres exposades anteriorment. Com és habitual, es va instal·lar un pessebre d’estil tradicional, obra de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, al Museu Frederic Marès, que enguany evocava el paisatge d’una vila costanera de la vora del Mediterrani i que provocava reflexionar sobre les migracions. També al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, seguint amb la tradició iniciada el 1984, es va instal·lar un pessebre tradicional, acompanyat de dos diorames de la vida de Jesús il·lustrats amb figures de l’escultora Montserrat Ribes. Els museus i els equipaments culturals municipals de Barcelona també van preparar un Nadal adaptat a l’excepcionalitat del moment però amb una gran diversitat de propostes. Barcelona va acomiadar l’any 2020 amb unes campanades que es van poder seguir des de tots els districtes de la ciutat, amb un espectacle de focs artificials visible des de la major part de la ciutat. Coincidint amb les 12 campanades es van llençar 12 palmeres brillants a cadascun dels 10 districtes de Barcelona. La tradicional arribada dels Reis Mags d’Orient a Barcelona es va veure alterada també per la situació sanitària. Davant la impossibilitat de fer la Cavalcada, es va crear la instal·lació “La màgia d’Orient al Fòrum”, un espai de 10.000 m2, i un circuit amb vuit ambients dirigit al públic familiar, on es trobaven carrosses, estris, vestuaris, bagatges, estendards i tota mena d’utillatges reials. La instal·lació —es requeria reserva prèvia per visitar-la—, va rebre 40.000 persones entre el 15 de desembre i el 4 de gener. 148 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) Els Reis d’Orient van arribar a Barcelona el dia 5 per mar a bord del pailebot Santa Eulàlia. L’acte de benvinguda a Ses Majestats es va poder seguir en directe per Betevé, RTVE Catalunya, TV3 i la xarxa de televisions locals, seguit d’un espectacle amb els tres Reis, el seu seguici, carrosses, ballarins i les músiques de la tradicional Cavalcada de Barcelona, en què van actuar diverses companyies de dansa locals. Premis i actes institucionals Al llarg de l’any 2020, tot i la situació de pandèmia, es van concedir premis i reconeixements culturals com altres anys. Així, l’11 de febrer de 2020, es lliuraven els premis Ciutat de Barcelona 2019. L’acte va ser conduït per la periodista Núria Dias, amb la direcció artística de Pep Salazar. També hi van participar Playmodes, que va crear per a l’ocasió una performance amb un projecte d’il·luminació acompanyat d’una actuació musical elaborada ad hoc amb l’ESMUC. L’estudi USTED va crear un imaginari gràfic per a l’acte, i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Deià va dissenyar la proposta visual. El dia 5 de març al Saló de Cent de l’Ajuntament es va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Científic, a títol pòstum, a Jorge Wagensberg “per la seva trajectòria dedicada a la ciència, la seva decisiva contribució a la divulgació científica del més alt nivell, erudita i popular al mateix temps, pel diàleg permanent que va establir amb disciplines com la literatura o l’art”. L’autor Eduardo Mendoza va ser guardonat amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, pel conjunt de la seva obra. El premi es va lliurar en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica al mes de novembre. El premi Art Nou 2020, atorgat al setembre per La Capella, va ser per a Marcel Rubió i Juliana, amb l’exposició “El retorn a Ripollet”, a la galeria Joan Prats Warehouse, i per a Rafa Castells, que va presentar l’exposició “Avui soc ric” a la galeria Nogueras Blanchard. El jurat d’aquesta vuitena edició del premi va decidir donar ex-aequo el premi de 2.000 euros a tots dos artistes. Joyce Carol Oates va ser guardonada amb el XVI premi Pepe Carvalho, concedit en el marc del festival BCNegra, per reconèixer la trajectòria literària d’escriptores i escriptors en l’àmbit de la novel·la negra. El premi es lliurarà en el marc del festival 2021. El dimecres 14 d’octubre va tenir lloc la cerimònia d’entrega del premi Jocs Florals de Barcelona al poeta Txema Martínez, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, pel seu llibre de poemes Maria, tal com s’havia anunciat durant el confinament. Pel que fa als premis ARC 2020, promoguts per l’associació que agrupa promotors, representants i mànagers musicals de Catalunya, es va voler transformar la divuitena edició dels premis en reconeixements i donar visibilitat a les propostes que van treballar per reactivar el sector de la música durant la pandèmia. L’Ajuntament de Barcelona va ser reconegut en dues categories: millor iniciativa en el marc de les festes majors, amb la programació del BAM i Música Mercè, i en l’impuls d’iniciatives en pro del sector, conjuntament amb ASACC pel programa Sala Barcelona. Per últim, el 21 de desembre, l’Ajuntament de Barcelona va retre homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo, amb la descoberta d’una placa a la casa on va viure, al carrer de Calvet, 9. La instal·lació de la placa es va acordar a la Ponència del Nomenclàtor el mes 149 INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA (ICUB) de setembre del 2020, sol·licitada per la comissària de l’Any Pedrolo i Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco. Estudis Durant el mes de febrer es va presentar l’informe de l’enquesta sobre participació i necessitats culturals a Barcelona, que es va dur a terme des de la Secretaria Tècnica de l’ICUB amb l’investigador en polítiques públiques Nicolás Barbieri. L’enquesta, una eina pionera a la ciutat per la metodologia emprada, volia aportar coneixement rellevant per a la presa de decisions públiques i conèixer les necessitats, el grau i tipus de participació culturals, així com les inquietuds de la població de Barcelona. Entre els resultats obtinguts de les 1.650 enquestes fetes, es van detectar desigualtats en el dret a participar en la vida cultural de la ciutat. El codi postal, el territori i l’entorn familiar es van manifestar com a condicionants clau per al dret a participar en la vida cultural de la ciutat. El mes de novembre del 2019, a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona es va acordar impulsar un pacte per a la cultura de la ciutat. El primer pas era fer una diagnosi de la situació, però que, per la crisi generada per la covid-19, es va reformular amb tres línies d’investigació: Anàlisi diagnòstica del sector cultural per la crisi de la covid-19, aproximació a una diagnosi sobre l’impacte econòmic de la crisi de la covid-19 al sector cultural, i recerca, anàlisi i visualització de les dades que expliquessin la situació de la cultura a la ciutat. Aquesta diagnosi es va presentar a finals d’any als portaveus municipals. Durant el 2020 també es portar a terme un treball de camp per fer una anàlisi de la situació de les entitats de cultura de base a la ciutat amb l’objectiu de conèixer la situació per tal d’aportar coneixement crític que permetés impulsar polítiques públiques basades en la realitat de la seva existència i subsistència en els teixits comunitaris. Reptes 2021 • Desplegar al Pla de drets culturals (presentat l’abril del 2021), a través de les nou mesures de govern que s’hi plantegen, i que tenen com a objectiu que la ciutadania tingui accés a la cultura, hi pugui participar i es garanteixi el seu dret a contribuir a la vida cultural de la ciutat: Cultura als barris i acció comunitària, cultura de base i sectors culturals, cultures populars, cultura i educació, cultura feminista, cultura i espai públic, cultura i drets digitals, museus de ciutat, biblioteques de Barcelona. • Participar en els objectius culturals plantejats al Pacte per Barcelona, posant especial atenció als aspectes següents: - Impulsar programes específics de suport als sectors artístics, tenint present la diversitat d’agents públics, privats i comunitaris, amb l’objectiu de protegir el talent creatiu i artístic, i preparar-lo per a futures crisis. - Consolidar el sistema de cultura de base i els equipaments de proximitat, com a planter creatiu, connector dels àmbits cultural i educatiu. - Impulsar els programes d’accés a la cultura, sobretot dels sectors vulnerables o en risc d’exclusió social. 150 Pressupost executat PRESSUPOST EXECUTAT PRESSUPOST EXECUTAT 2020 ÀREA CULTURA, EDUCACIÓ , CIÈNCIA I COMUNITAT 2020 Direcció/Departament Capítol 2 Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 TOTALS DS Acció Comunitària 403.421,11 € 2.003.142,00 € 5.490,40 € 2.412.053,51 € DS Democràcia Activa 354.219,68 € 250.517,99 € 604.737,67 € DS Innovació Democràtica 449.350,67 € 169.543,45 € 29.803,49 € 648.697,61 € Dep d'Interculturalitat i Pluralisme Religiós 1.353.407,12 € 1.173.333,40 € 782,87 € 150.000,00 € 2.677.523,39 € D Planificació i Control - Dep Ciència i Universitats 80.105,06 € 1.621.338,00 € 1.701.443,06 € DS Recursos - Dep. Administració (*) 380.993,99 € 7.006,76 € 388.000,75 € Total Pressupost 2020 Gerència 3.021.497,63 € 5.217.874,84 € 43.083,52 € 150.000,00 € 8.432.455,99 € (*) Inclou despesa de Comunicació: 87.188,09 Entitats Adscrites a l'Àrea Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 TOTALS Institut de Cultura 138.374.641,92 € 2.509.000,00 € 140.883.641,92 € Institut Municipal d'Educació 59.223.509,36 € 59.223.509,36 € Consorci Educació de Barcelona 78.895.131,15 € 78.895.131,15 € Consorci Normalització Lingüística 1.313.179,43 € 1.313.179,43 € Consorci de l'Auditori i Orchestra 3.497.939,38 € 3.497.939,38 € Fundació Miró 1.000.000,00 € 1.000.000,00 € Fundació Museu Picasso 6.000.000,00 € 6.000.000,00 € TOTAL Entitats 288.304.401,24 € 2.509.000,00 € 290.813.401,24 € Total Àrea + Entitats adscrites (*) 3.021.497,63 € 293.522.276,08 € 43.083,52 € 2.659.000,00 € 299.245.857,23 € (*) Dins execució pressupostària 2020 està inclosa la despesa realitzada procedent de FONS COVID: Institut de Cultura 6.717.000,00 € Institut Municipal Educació 1.050.000,00 € Consorci Educació Barcelona 650.000,00 € Dep. Ciencia i Universitats 1.200.000,00 € DS Acció Comunitària 50.000,00 € 9.667.000,00 € 152 Consorcis i fundacions CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci d’Educació de Barcelona Per acord dels governs municipal i català, el Consorci d’Educació de Barcelona (Consorci) és l’administració educativa (única) de la ciutat de Barcelona per gestionar amb una mirada global i integrada el conjunt de la xarxa educativa de la ciutat, i està adscrit formalment al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És una comunitat educativa i aglutina el coneixement col·lectiu i singular dels més de 10.000 educadors, educadores i professionals i de les més de 100.000 famílies de la xarxa de 500 centres educatius i dels equipaments de la ciutat. El seu propòsit és sumar totes les persones que treballen en l’educació dins i fora dels centres, cooperant i posant la intel·ligència col·lectiva al servei d’un propòsit comú: fer de Barcelona una ciutat on tothom, infants, joves i persones adultes, pugui trobar el seu itinerari per créixer i desenvolupar-se com una ciutadania capacitada, valenta i feliç. Context La novetat principal d’aquest curs ha estat la creació d’un nou centre educatiu públic: l’Institut La Sagrera Sant Andreu, de tres línies d’ESO, així com la creació de l’Institut Escola Arts i l’Institut Pedralbes a partir de la transformació d’altres centres. A més, l’Institut Maria Espinalt ha inaugurat un nou edifici. El Consorci desenvolupa la planificació de l’oferta educativa de la ciutat a partir de tres principis fonamentals: la proximitat, la qualitat i l’equitat, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom. Durant aquest curs s’ha continuat apostant per la renovació pedagògica i la innovació educativa de tots els centres educatius de la ciutat. Recursos Durant el curs 2019-2020, el Consorci ha disposat d’un equip humà de 10.581 professionals, dels quals un 91,2% són personal docent i d’atenció educativa i un 8,8% són personal d’administració i serveis. Totes aquestes persones han desenvolupat la seva tasca en els diversos centres i serveis educatius gestionats pel Consorci. Recursos humans Personal docent 9.293 Personal d’atenció educativa (PAE) 358 Personal d’administració i serveis (PAS) 930 Total 10.581 Recursos econòmics El pressupost del Consorci del 2020 ha estat de 226.624.135 euros. Pel que fa al pressupost de despeses, el capítol més important correspon al de béns i serveis, amb un 36% sobre el total del pressupost, seguit del capítol de personal, que ha suposat un 33%. 154 CONSORCIS I FUNDACIONS Liquidació del pressupost Despeses € Personal 74.286.179 Béns i serveis 80.351.945 Despeses financeres 0 Transferències corrents 23.551.616 Inversions 48.424.395 Transferències de capital 0 Variació d’actius financers 10.000 Total 226.624.135 € Ingressos € Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.849.974 Transferències corrents 175.165.638 Alienació d’inversions reals 46.616.690 Transferències de capital 0 Variació d’actius financers 1.991.832 Total 226.624.135 € Activitat Gestió del procés de preinscripció Des del Consorci s’ha organitzat i coordinat el procés anual ordinari de preinscripció als centres docents de la ciutat de Barcelona, de titularitat pública i privada concertada, per als ensenyaments d’educació infantil, primària i secundària obligatòria i per als ensenyaments postobligatoris (batxillerats, formació professional i arts plàstiques i disseny) i programes de formació inicial. Durant el procés de preinscripció per al curs 2019-2020, es van rebre les sol·licituds següents per al conjunt dels nivells educatius, que abasten des d’educació infantil fins als programes de formació inicial. Procés de preinscripció: oferta de places vacants i sol·licituds rebudes Nivell Oferta de places vacants Sol·licituds rebudes educatiu Curs 2018-2019 Curs 2019-2020 Curs 2018-2019 Curs 2019-2020 Educació infantil (1r cicle) 2018-2019 Curs 7.909 7.525 Educació infantil (2n cicle) 2019-2020 Curs 13.938 13.697 Educació primària 2018-2019 Curs 3.247 3.306 Educació secundària obligatòria 2019-2020 8.743 8.796 8.625 Batxillerats 5.171 5.265 3.905 4.088 Formació professional 16.708 16.981 18.788 19.513 Arts plàstiques i disseny 1.891 1.928 1.608 1.456 Programes de formació i inserció 580 645 1.026 1.291 Total 57.014 57.590 59.217 59.501 * Etapes infantil (3-6), primària i secundària obligatòria 155 CONSORCIS I FUNDACIONS Fases del procés d’admissió: sol·licituds rebudes* Fases admissió Curs 2018-2019 Curs 2019-2020 Procés ordinari: preinscripció 26.008 26.347 Nova admissió estiu 6.037 2.048 Matrícula continuada 4.357 4.702 Total 36.402 33.097 El conjunt de places assignades per al curs 2019-2020 va ser: Procés de preinscripció: places assignades Demanda atesa Nivell educatiu Curs 2018-2019 Curs 2019-2020 Educació infantil (1r cicle) 4.409 4.222 Educació infantil (2n cicle) 13.215 13.116 Educació primària 2.055 1.760 Educació secundària obligatòria 8.304 7.769 Batxillerats 3.197 3.663 Formació professional 11.313 13.276 Arts plàstiques i disseny 1.068 1.456 Programes de formació i inserció 580 645 Total 44.681 43.806 Alumnat matriculat El nombre d’alumnes que han iniciat el curs 2019-2020 en qualsevol dels centres de la ciutat (públics, privats concertats i privats) s’ha incrementat en 2.741 alumnes respecte al curs anterior, i ha estat de 220.901 en total. Per districtes, destaca l’aportació de Sarrià  -  Sant Gervasi, que en els ensenyaments de 3 a 16 anys representa el 16,6% d’alumnat inscrit sobre el conjunt de la ciutat. Contrasta amb aquesta dada la del districte de Ciutat Vella, que representa tan sols un 4,2% d’aquesta franja que cursa estudis de règim general a la ciutat. Alumnat que cursa ensenyaments de règim general: centres públics, privats concertats i privats per districtes 156 CONSORCIS I FUNDACIONS Ensenyaments bàsics (3-16 anys) Districtes TOTAL Infantil Infantil (0-3) (3-6) Primària Secundària Total 3-16 Batxillerat Ciutat Vella 600 1.700 3.637 2.336 7.673 1.090 9.363 L’Eixample 2.820 5.496 10.921 7.581 23.998 4.108 30.926 Sants-Montjuïc 1.873 3.392 6.688 4.624 14.704 1.622 18.199 Les Corts 1.179 2.881 6.203 4.831 13.915 1.652 16.746 Sarrià - Sant Gervasi 2.509 5.707 12.432 10.072 28.211 5.875 36.595 Gràcia 1.502 3.010 6.115 3.463 12.588 1.013 15.103 Horta-Guinardó 1.522 4.167 9.110 6.243 19.520 1.951 22.993 Nou Barris 1.628 3.496 7.756 5.807 17.059 1.501 20.188 Sant Andreu 1.604 3.948 8.043 5.225 17.216 1.816 20.636 Sant Martí 2.684 5.848 11.779 7.657 25.284 2.184 30.152 Barcelona 17.921 39.645 82.684 57.839 180.168 22.812 220.901 Any rere any, s’observa un augment progressiu del percentatge d’alumnat que s’escolaritza en centres de titularitat pública. Alumnat per etapes educatives i per titularitat del centre Curs 2019-2020 Nivell educatiu Alumnat Centre públic Centre privat Educació infantil (2n cicle) 39.645 48,4% 51,6% Educació primària 82.683 45,1% 54,9% Educació secundària obligatòria 57.833 37,6% 62,4% Total 180.161 43,4% 56,6% Els equipaments educatius Des del Consorci es planifica, es gestiona i s’executen els projectes de nous equipaments educatius per donar resposta a les necessitats canviants d’educació a la ciutat. També s’efectuen les obres de reforma, ampliació, millora i adequació dels equipaments existents i, alhora, es garanteix el manteniment, la neteja i el mobiliari necessari dels centres. A continuació, es detallen les principals actuacions desplegades des de la Direcció d’Equipaments Educatius del Consorci. 157 CONSORCIS I FUNDACIONS Grans obres, Pla de barris i noves construccions Nivell educatiu Alumnat Centre públic Grans obres Escola Entença (modular) Escola Ignasi Iglésias Institut Escola Arts Institut Escola Artístic O. Martorell Institut Escola Antaviana Institut Escola El Til·ler Escola La Mar Bella Institut 22@ Pla de barris Institut Escola Turó de Roquetes Institut Rambla Prim Escola Enric Granados Institut Escola Trinitat Nova Institut Rubió Tudurí Noves construccions Escola La Maquinista Escola Bressol Germanetes Escola Anglesola Institut Angeleta Ferrer D’altra banda, s’han elaborat estudis sobre l’evolució de les demandes d’escolarització i s’han pogut detectar alguns increments. Mitjançant les construccions modulars s’ha donat resposta a aquestes necessitats, mentre s’estudia l’evolució de les previsions i el possible creixement convencional de cada centre. 158 CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci de les Biblioteques de Barcelona El Consorci de les Biblioteques de Barcelona es configura com un ens local, amb personalitat jurídica pròpia, constituït per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, i adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. Els seus objectius són impulsar, organitzar, gestionar i articular la prestació del servei de biblioteca pública a la ciutat, amb paràmetres de qualitat i equitat que hi garanteixen l’accés al conjunt de la ciutadania. Context i activitat El Consorci de Biblioteques de Barcelona gestiona les 40 biblioteques públiques de la ciutat de Barcelona. El 2020, com en tots els altres equipaments públics i privats de la ciutat, ha estat un any complex per a les biblioteques, marcat per la situació sanitària provocada per la covid-19, amb llargs períodes de tancament dels equipaments i una reducció dels horaris i dels serveis quan, de manera gradual, van poder anar obrint les portes. El total d’hores de servei presencial s’ha reduït un 43% en relació amb l’any anterior. En valors absoluts, les biblioteques han atès 2.510.629 visites presencials, un 61% menys que l’any anterior. En les circumstàncies descrites, però, cal considerar sobretot les visites per hora, i el descens és menor, d’un 34,7%, corresponent a 2.222 visites per hora. L’ús dels serveis presencials s’ha vist afectat de la mateixa manera que les visites: en els valors absoluts obtenen un descens superior que si es posen en referència a les hores d’obertura del servei. Així, el préstec de documents ha disminuït el 40% en termes absoluts (2.059.734) i, en canvi, ha augmentat el 4,9% si el posem en relació amb les hores d’obertura de les biblioteques. Els usos d’internet, el nombre d’activitats culturals infantils i familiars i per a adults, el nombre de sessions dels clubs de lectura, de visites escolars, etc., en tots els casos els resultats han estat similars. Aquesta reducció forçosa dels horaris i dels serveis presencials ha tingut una contrapartida en l’àmbit digital, i en aquest sentit, durant el període de confinament es van posar en marxa estratègies per ampliar els serveis en línia: des de l’obertura d’un perfil exclusiu per a la transmissió en directe d’activitats a Instagram, amb narracions de contes diaris per a infants i també xerrades i tallers per a adults, fins a la transmissió en directe també al canal YouTube, ja existent; la realització de les sessions de lectura 159 CONSORCIS I FUNDACIONS a través de plataformes de videoconferència i més endavant a través de Tellfy, en un projecte compartit amb la Generalitat de Catalunya; la potenciació de l’eBiblio, la plataforma de préstec de continguts digitals per a tot el territori català; l’activació de perfils específics de les biblioteques en diverses xarxes socials des d’on es proposaven jocs i recomanacions de lectura, o bé el projecte “A cau d’orella”, de lectura per telèfon, dirigit a persones grans que va iniciar la Biblioteca Vila de Gràcia i al qual de seguida es van sumar altres biblioteques. Totes aquestes propostes han tingut una gran resposta per part dels usuaris, amb els quals es mantenia la relació a través de butlletins electrònics en què se’ls informava de tots els serveis i activitats a mesura que s’anaven posant en marxa. L’àmbit en què s’ha notat més aquest creixement dels usos digitals ha estat el de la col·lecció: el servei eBiblio de préstec de continguts digitals ha crescut un 280% en relació amb l’any 2019. A mesura que les condicions sanitàries ho van anar permetent, es van anar ampliant serveis, fent una atenció especial als col·lectius més vulnerables: durant el mes d’agost es van fer els bibliocasals a les biblioteques amb Pla de barris que es van mantenir obertes en aquest període, dirigits a infants i adolescents; a partir del mes de setembre es va treballar amb les escoles tant a través de la cessió d’espais per a grups classe com de la represa de les visites escolars per a grups bombolla o la cessió de maletes temàtiques, i també es va estendre el programa “A cau d’orella”, en coordinació amb el projecte municipal Radars d’atenció a les persones grans. Pel que fa a la intervenció en els equipaments, en coordinació amb els districtes, es van haver d’adequar els espais amb la col·locació de mampares als taulells d’atenció al públic i de dispensadors de gel hidroalcohòlic als diversos espais de la biblioteca, i amb la senyalització per garantir el compliment de les distàncies de seguretat i de la reducció d’aforament. Consorci de biblioteques de Barcelona Recursos Humans Homes Dones Núm. mitjà a 31.12.2020 Núm. mitjà a 31.12.2020 Personal directiu 1 1 Personal funcionari Escala administració general 3 3 2 2 Escala administració especial 4 4 14 14 Personal laboral estructural 101 101 267 267 Personal laboral conjuntural 30 41 72 94 Total general 139 150 355 377 160 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos Humans Ingressos Taxes i altres ingressos 31.645,35 Transferències corrents 22.255.356,81 Ingressos patrimonials - Transferències de capital 1.120.600,00 Romanents tresoreria - TOTAL 23.407.302,16 Despeses Personal 19.905.732,97 Corrents i de serveis 1.640.823,94 Transferències corrents 34.753,27 Inversions reals 851.342,13 Transferències de capital - TOTAL 22.432.652,31 161 CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci de l’Auditori i l’Orquestra El Consorci de l’Auditori i l’Orquestra és un ens de dret públic de caràcter associatiu integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya com a entitats fundadores. Les finalitats principals són: - La gestió i la promoció de l’Auditori de Música de Barcelona, concebut com un complex de prestació de tot tipus de serveis relacionats amb la música. - La gestió i la promoció de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en tots els seus aspectes: musical, administratiu i econòmic, per fer realitat una orquestra simfònica d’alt nivell. - La gestió i la promoció del patrimoni musical català mitjançant, entre d’altres, el Museu de la Música i el Centre Robert Gerhard. - La gestió i la promoció de la Banda Municipal de Barcelona o altres formacions musicals, la gestió de les quals encarreguin al Consorci les entitats consorciades. Tota l’activitat de L’Auditori, amb més de 500 concerts i 500.000 d’espectadors anuals es desenvolupa cada temporada en les seves 4 sales (de 2.200 fins a 140 butaques) i en el Museu de la Música. Projecte artístic 2020-2021-2022: un nou projecte artístic que es desenvoluparà en 3 temporades, amb una programació en forma de trilogia dissenyada a partir d’un relat històric que uneix totes les programacions de la casa. Temporada 20-21 “La Creació”: reflexió sobre la creació musical des de diverses òptiques, des de “La Creació” de Haydn fins a “In seven days” de Thomas Adès, per a piano, orquestra i vídeo; com a través d’obres basades en altres obres o fragments com “Rendering” de Luciano Berio. La temporada 20-21 L’Auditori ha posat en marxa una plataforma audiovisual i de continguts digitals propis. Aquest canal ha permès que l’activitat no hagi parat en cap moment a L’Auditori i la música ha continuat arribant al públic. L’Auditori Digital ha generat prop de 60 concerts amb artistes internacionals, estrenes mundials, projectes familiars i educatius. Malgrat la pandèmia, la institució ha pogut realitzar 218 concerts i ha aconseguit atreure 110.000 espectadors. L’inici del 2020 va estar marcat per la celebració Beethoven en el 250è aniversari del seu naixement, on també va participar l’OBC. Seguidament es va portar a terme el Festival Llums d’Antiga, amb un gran èxit de públic en la seva segona edició. Al setembre, amb la tornada del públic a les sales, es va organitzar la primera Biennal Internacional de Quartets de Barcelona, una trobada de 4 dies amb algunes de les formacions més destacades de l’actualitat. 162 CONSORCIS I FUNDACIONS La programació va seguir amb normalitat els últims mesos de l’any amb artistes com Emmanuel Pahud, Javier Perianes, Tabita Berglund, Nuno Coelho o Jordi Savall. El Museu de la Música va tancar les seves portes del 14 de març al 9 de juny. Els visitants van ser 15.403, un 36 % menys que l’any anterior. La col·lecció d’instruments augmenta en més d’un centenar de peces, la majoria provinents de la col·lecció d’Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer. El projecte Pianos per a tothom ofereix 16 pianos a entitats socials, culturals i educatives. Recursos L’execució del pressupost ha estat la següent: 163 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos Humans 164 CONSORCIS I FUNDACIONS Fundació Museu Picasso de Barcelona La Fundació Museu Picasso de Barcelona és una fundació sense ànim de lucre, considerada com a entitat pertanyent al sector públic de l’Administració local de Catalunya, que va ser constituïda el dia 6 de març de 2013 per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Cultura. El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso i la màxima expressió de la forta vinculació de Picasso amb la ciutat. El museu ocupa cinc palauets medievals que ha anat adquirint l’Ajuntament de Barcelona en els darrers cinquanta anys: Aguilar, Castellet, Meca, Mauri i Finestres, que han estat objecte de diferents reformes. Les finalitats de la Fundació Museu Picasso de Barcelona són les següents: a) Garantir la protecció, la conservació, l’estudi, la difusió i la restauració del patrimoni artístic, arquitectònic i documental que compon la col·lecció del Museu Picasso. b) Incrementar el seu patrimoni afegint valor a la col·lecció o complementant-la d’una manera notable. c) Exhibir ordenadament la col·lecció en condicions adequades per a la seva contemplació i estudi, que contribueixi a construir noves narratives sobre Picasso alhora que s’explica el vincle de l’artista amb Barcelona. d) Desenvolupar programes d’exposicions temporals que ampliïn i enriqueixin el coneixement sobre Pablo Picasso i el seu entorn artístic i social. e) Fomentar l’accés a la col·lecció i als fons documentals a la ciutadania i facilitar-ne l’estudi als investigadors i investigadores. f) Impulsar el coneixement, la difusió i la comunicació del patrimoni custodiat pel museu i dur a terme activitats didàctiques i educatives entorn dels seus continguts que potenciïn l’esperit crític i aconsegueixi més implantació social. g) Fomentar la recerca entorn de Picasso i la seva obra i desenvolupar programes de recerca en connexió amb la comunitat científica nacional i internacional. h) Desenvolupar xarxes de cooperació i de col·laboració amb altres museus, universitats, centres de recerca o institucions nacionals o estrangeres, per afavorir l’intercanvi d’experiències i coneixements. i) Garantir la conservació i la restauració dels immobles seu de la Fundació. Context La Fundació Museu Picasso de Barcelona és l’entitat publicoprivada sense ànim de lucre que des de l’1 de gener de 2014 gestiona el patrimoni i els recursos del Museu Picasso, que són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La Fundació és una iniciativa impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona i creada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Cultura. Les dues exposicions vinculades a l’eix temàtic de Picasso i la poesia, Picasso poeta i “Pablo Picasso, Paul Éluard. Una amistat sublim” han obtingut un èxit notable de públic, 165 CONSORCIS I FUNDACIONS amb un total de 241.944 visitants i una molt bona repercussió mediàtica nacional i internacional. Continuen les exposicions “Picasso per Duncan. La mirada còmplice” a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, que s’ha prorrogat fins al 25 d’octubre, i “Lucien Clergue. 27 encuentros con Picasso” al Museu Arias de Buitrago del Lozoya, que també s’ha prorrogat fins al 30 de juny. L’exposició “Picasso i les joies d’artista”, que s’havia d’inaugurar el 7 de maig, es trasllada a l’any 2021. Se’n preveu la inauguració el dia 20 de maig i la cloenda el 26 de setembre. Els motius de l’endarreriment d’aquesta exposició són d’ordre econòmic i logístic, principalment. En relació amb la donació de l’arxiu de Brigitte Baer al museu, seguim treballant la publicació de l’antologia dels seus escrits sobre Picasso, i esperem tenir a finals d’any la maqueta mare en llengua francesa per editar en català, castellà i anglès i imprimir a principis del 2021. La mostra sobre aquest tema també es trasllada al 2021, així com la nova presentació de la col·lecció permanent. L’objectiu principal és continuar enriquint el nostre centre de coneixement i recerca, que s’ha de consolidar i desenvolupar com a centre internacional dels estudis picassians. També s’endarrereix la publicació de “Lucien Clergue: 27 encuentros con Picasso” i la revista Quaderns Picasso. Durant el confinament, el museu ha continuat actiu mitjançant les xarxes socials i s’han donat a conèixer nous continguts a través del nostre web. La nostra activitat virtual ha estat destacada en diferents mitjans, com la versió internacional de Time Out, que a més ens ha considerat un museu modèlic per visitar en línia. Durant els mesos de confinament s’ha posat en relleu l’activitat digital amb el projecte Museu Picasso Virtual. Entre el 19 de març i el 30 d’abril, a la xarxa social Twitter es van crear diferents seminaris en línia que van aconseguir un gran seguiment: Picasso i identitat; Jaume Sabartés; Picasso i Barcelona; Las Meninas; Cubisme i altres llenguatges artístics picassians, i La família i els amics de Picasso. La situació ens demanava fer un replantejament del programa d’exposicions presentat a principis d’any. Dels projectes programats per a la primavera-estiu, es presentarà únicament el descobriment que ha significat l’obra Jamais, i la nostra voluntat ha estat sobretot la de posar ben bé al centre del museu una de les efemèrides més importants dels darrers anys de la seva història: el 50 aniversari de la generosa donació d’obres de joventut que va fer Picasso a la ciutat de Barcelona l’any 1970. 166 CONSORCIS I FUNDACIONS 167 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos econòmics Pressupost executat 168 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos humans 169 CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona El Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) es va constituir per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya en les seves sessions dels dies 24 i 28 de març de 1988, té caràcter local i és un ens de dret públic de caràcter associatiu i voluntari, integrat per administracions públiques i entitats privades sense ànim de lucre, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. Constitueixen el MACBA l’Administració de l’Estat, per mitjà del ministeri competent en matèria de cultura, i les entitats fundadores següents: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Museu d’Art Contemporani. El MACBA té per objecte: a) La gestió del museu com a institució dedicada a l’adquisició, la conservació, l’estudi, l’exposició i la interpretació educativa d’obres d’art contemporani, amb una atenció especial per l’obra dels artistes catalans o relacionats amb Catalunya. b) La creació de fons bibliogràfics i documentals que facilitin el coneixement i la difusió de l’art contemporani. c) L’estímul i la promoció de totes les activitats del museu com a espai per gaudir de l’art contemporani en les seves diverses manifestacions i, al mateix temps, com a espai per a la formació i l’educació de la sensibilitat i l’esperit crític de les persones. Activitat VISITANTS VISITES A LA WEB 85.502 1.199.311 PÙBLIC LOCAL SEGUIDORS DE INSTAGRAM 76,05% 120.088 PARTICIPANTS ACTIVITATS EN LINEA SEGUIDORS DE TWITTER 5.227 100.807 El 2020, del total de visitants, 85.502 (un 76,05%) ha correspost a públic local, un increment significatiu respecte al 2019, un 24,21% més. El MACBA ha fet un gran esforç per mantenir al màxim la programació expositiva, educativa i pública, garantint alhora una visita en plenes condicions de seguretat sanitària. Les exposicions més visitades de l’any han estat: “Takis” (49.083 visites), “Charlotte Posenenske: Work in Progress” (35.387 visites) i la mostra permanent de la col·lecció del museu “Un segle breu: Col·lecció MACBA” (68.493 visites). Durant l’any 2020 s’ha dut a terme el concurs de projectes per a l’ampliació del MACBA davant del Convent dels Àngels. Les actuacions que el MACBA planteja tenen com a finalitat ampliar l’espai expositiu del museu, cosa que és necessària perquè pugui desplegar la seva política d’exposicions temporals i de col·lecció. Es materialitza en la creació d’un equipament cultural públic a la façana nord del Convent dels Àngels, i que es concreta en 3.000 m2 de superfície a ampliar. 170 CONSORCIS I FUNDACIONS Exposicions durant el 2020: EXPOSICIONS MONSTRA COL·LECCIÓ 7 1 VISITANTS ITINERÀNCIES I CORPRODUCCIONS 74.105 5 El 2020, el MACBA ha organitzat i produït un total de tres noves i grans exposicions temporals (Acció, Tony Cokes i Fina Miralles), i ha continuat la presentació de la col·lecció amb la introducció de revisions i canvis destacats, així com coproduccions i itineràncies, en col·laboració amb diversos agents culturals dins i fora del país. El programa ha seguit aprofundint en algunes de les línies d’investigació, com ara la contribució de dones artistes (el desenvolupament d’una poètica del jo, la natura i l’ecofeminisme, i l’antifeixisme), el tema d’una política estètica, la relació entre art contemporani, música i cultura popular, i un nou èmfasi en la performance. També s’han organitzat dues exposicions al Centre d’Estudis i Documentació (CED). La col·lecció MACBA, tret definitori del museu, està vinculada íntimament al programa d’exposicions i a les activitats públiques organitzades per la institució. Es construeix com una xarxa de vincles entre els seus eixos d’interès i evoluciona d’acord amb el context en què s’ha creat, de manera que dona lloc a nous discursos i a noves línies de treball. Des de finals de la darrera dècada, destaquen els corrents relacionats amb la performativitat, amb el temps com a matèria de treball artístic i amb la noció de conflicte, en els seus múltiples vessants. Els feminismes i les alteritats, així com les recerques sobre la música i el so, hi són també presents. Dades col·lecció 2020: OBRES A LA COL.LECCÓ INCORPORACIONS OBRES 5.402 129 OBRES PRESADES A 35 INSTITUCIONS (26 NACIONALS I 9 INTERNACIONALS) 274 El Centre d’Estudis i Documentació (CED) prolonga i enriqueix les funcions del MACBA, vinculant l’activitat expositiva del museu a l’estudi i la producció de coneixement en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Aquesta missió es porta a terme des de l’Arxiu i la Biblioteca. Durant el 2020 l’activitat del CED ha estat la següent: REGISTE (BIBLIOTECA I ARXIU) INCORPORACIONS AL CED 147.879 1.268 DOCUMENTS CONSULTATS 6.706 171 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos econòmics Pressupost liquidat 2020 Recursos humans Nombre mitjà de persones empleades: Plantilla a 31 de desembre de 2020 HOMES EQUIP 26 ANTIGUITAT 99 9,16 DONNES MITJANA D’EDAT 74 44,66 172 CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona Va ser creat pel Consell Municipal reunit en sessió el 4 de febrer de 2011 i per acord del Govern de la Generalitat, de 23 de novembre de 2010; té naturalesa d’ens de dret públic de caràcter associatiu i voluntari, està integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i està adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. El seu objecte és: - Gestionar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. - Impulsar el procés perquè aquest museu sigui reconegut com a museu nacional i esdevingui el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, que coordini la xarxa dels museus de ciències naturals de Catalunya. - Custodiar el fons de ciències naturals del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que reuneix una bona representació de la flora, la fauna i la geologia de Catalunya i terres properes, especialment de la Mediterrània occidental, ja que manté una infraestructura constituïda per col·leccions, bases de dades i aplicacions tecnològiques al servei de les necessitats científiques i tècniques. - Promoure la recerca, la descoberta, l’aprenentatge i l’interès per la natura, reunint informació i generant coneixement científic sobre la diversitat natural, actuant com a centre de referència del patrimoni natural de Catalunya i assolint estàndards científics internacionals. - Exposar i difondre el patrimoni natural amb una clara vocació educativa, cobrint les necessitats d’aprenentatge que té la ciutadania i donant suport a la formació integral mitjançant els programes educatius. - Assumir la responsabilitat de respondre als reptes i les necessitats que el país i el món tenen plantejats en relació amb el patrimoni natural, fent una contribució important en qüestions d’alt interès social, com la conservació de la biodiversitat, la gestió mediambiental, el canvi global o la salut pública. - Treballar en col·laboració amb els diferent agents de l’entorn de les ciències naturals, promovent la participació i la cooperació col·lectiva. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el parc del Fòrum. En el primer es troben el Museu Martorell i el Laboratori de Natura, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la seu de les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc. 173 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos econòmics Recursos humans DONES 28 EDAT DE LA PLANTILLA HOMES 24 0% 8% EDAT 46% MENYS DE 30 0 19% 30-39 4 40-49 24 20-29 30-39 50-59 14 27% 40-49 60-69 10 50-59 60-69 174 CONSORCIS I FUNDACIONS CATEGORIES 8% 40% 19% Aux Adfm Admin Tec Mig Tec Sup 33% Activitat Dos centres oberts al gran públic, 153.512 m2: - Museu (55 hores d’obertura setmanals horari estiu / 51 hores horari d’hivern). - Jardí Botànic (49 hores d’obertura setmanals de novembre a gener / 56 hores febrer i març / 63 hores abril, maig, setembre i octubre / 70 hores de juny a agost). • Tancament: 82 dies Museu, 95 dies Jardí Botànic. • Visitants: 120.549 (-51,1%). • Estudiants: 8.725 + 103 en línia (-71%). • Activitats realitzades: 156 activitats presencials i 28 en línia (-70%). • Assistents activitats: 19.159 (-64,5%) i 8.678 en línia. • Visites al web: 402.787 (-13%). • Seguiments a Facebook i Twiter: 21.046 (+5%). • Reobertura 16 de juny: - Mesures de seguretat: aforaments, direcció de la visita, interactius, etc. - Limitacions a les activitats. • En total, el museu ha rebut un 51% menys de visitants que al 2019 (el més baix a Barcelona, 81,9-57,4). • Jardí Botànic: el nombre de visitants en cap de setmana ha superat les xifres del 2019 i ha canviat el perfil del públic, ara provinent de Barcelona i en família. MUSEU JARDÍ BOTÀNIC 160.000 141.247 120.000 105.444 140.000 100.000 120.000 100.000 Locals 80.000 Locals 80.000 67.506 60.000 Estrangers 53.043 Estrangers 60.000 40.000 40.000 20.000 20.000 0 0 2019 2020 2019 2020 175 CONSORCIS I FUNDACIONS Terrat Viu: - Inauguració el 28 de juny per l’alcaldessa. - Fort impacte pel que fa a mitjans de comunicació. • Impermeabilització de la coberta del museu, 7.000 m2 plantats. • Accés gratuït fins al 31 de juliol; 50% fins al 31 d’agost. • Des de l’octubre, només caps de setmana i festius. • 10.485 visitants, 236 visites guiades. Activitats realitzades: • Escoles activitats dirigides: 5.832 usuaris +103 en línia (-77,2%). • Usuaris en activitat familiar: 7.078 + 2.512 en línia (-12%). - Niu de Ciència: 3.263 usuaris. - Museum Quiz programació de Nadal: 67 usuaris. - Museum Quiz a casa, 2.240 participants en línia. • Públic general: 5.795 usuaris + 5.913 en línia (-4%). - Festa ciutadana Planta’t al botànic i Nit dels Museus anul·lades. - In Museum, 156 participants. - Museum Quiz a casa per a famílies, 4.645 participants en línia. - El club dels llunàtics, 89 participants + 410 en línia. - NOU Barcelona Dibuixa, 54 participants. • Activitats de públic especialitzat/universitari: 454 assistents +150 en línia. 176 CONSORCIS I FUNDACIONS Col·leccions: ARTICLES CIENTÍFIVS PUBLICATS 50 45 40 43 35 30 25 20 15 10 5 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 177 CONSORCIS I FUNDACIONS Consorci del Mercat de les Flors El Consorci Mercat de les Flors, constituït el 13 d’abril de 2007 com una entitat de dret públic de caràcter associatiu i voluntari, integrada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, va quedar adscrit a l’Ajuntament de Barcelona l’11 de maig de 2015. El Consorci té per objecte gestionar el funcionament i les activitats de l’equipament escènic del Mercat de les Flors i vetllar perquè aquest centre assoleixi les finalitats següents: • Ser un centre de referència en l’àmbit de Barcelona, Catalunya i l’Estat espanyol, i situar-se a l’escena internacional d’espais dedicats a les arts escèniques. • Ser un centre de suport a la creació, la producció i la difusió de la dansa, de les arts del moviment i de les altres arts similars. • Ser un espai motor i punt de trobada de propostes per al foment de les arts del moviment. • Ser un espai de suport a artistes, de consolidació de companyies de qualitat i de formació i participació del públic. • Treballar en xarxa amb altres agents i entitats de l’àmbit cultural i social tant públics com privats. Activitat La covid va aturar la temporada passada del Mercat de les Flors el dia 12 de març de 2020. La temporada anava de l’octubre del 2019 al juny del 2020 i estava estructurada entorn de l’eix temàtic DANSA I TERRITORI, TERRITORIS COMPARTITS_PERSPECTIVES DIVERSES. Es va haver de cancel·lar 52 funcions de 17 espectacles diferents. De les 52 funcions cancel·lades entre el març i el juny del 2020, es va poder reprogramar, afegint-los a la programació que ja tenien prevista per a la temporada 2020/21, 13 espectacles amb 44 funcions. La temporada 2019/20 es va estructurar entorn de l’eix temàtic, DANSA I TERRITORI, TERRITORIS COMPARTITS_PERSPECTIVES DIVERSES; la temporada anava de l’octubre del 2019 al juny del 2020. L’eix temàtic ha permès generar un context adequat per encaixar peces sobre temàtiques més específiques alhora que dona la possibilitat de mirar altres peces des de punts de vista diferents. La programació d’aquest eix invitava a fer una travessa per obres que oferien altres perspectives i provocaven un canvi de mirada. Creacions que proposen una experiència singular, obres que posen la dansa, el cos i la pell com a testimoni, com a esperança. Descobreixen artistes amb la capacitat de transferir quelcom revelador i inoblidable. La tardor del 2020 va encetar la temporada 2020-21, amb el nom El MERCAT PREN COS, una temporada trànsit que ha de permetre anar de la coreografia de la distància a la del retrobament i reconeixement amb els altres, de les imatges digitals a la presència analògica per guanyar els cossos i perdre la por. 178 CONSORCIS I FUNDACIONS Al llarg del confinament es va iniciar una programació en línia que posava a l’abast de la ciutadania diferents recursos en línia i feia més visibles el blog del Mercat de les Flors o els retrats coreogràfics, així com altres materials d’arxiu que es poden trobar a la web. Pel que fa a la programació, es van emetre creacions de: Lali Ayguadé, Sol Picó , Baro d’Evel, Àngels Margarit/Cia, Mudances, Mal Pelo, Sònia Sánchez, Roberto Olivan, Thomas Noone, Pere Faura, Akram Khan i Israel Galván, Marina Mascarell, Aracaladanza, Nats Nus, Guy Nader i Maria Campos, Lanònima Imperial, entre d’altres. Han participat de nou al cicle Per Amor a les Arts amb la Filmoteca de Catalunya junt amb altres equipaments públics, mostrant un seguit de pel·lícules de cinema en les quals hi són presents altres arts. Destaquen especialment les estretes relacions que tenen amb diversos museus de la ciutat, com per exemple amb la Fundació Joan Miró. Amb la Fundació Miró van començar durant el 2019 una col·laboració dins el projecte europeu Dancing Museums  2, amb fons del programa Europe Creative, amb sis estructures de dansa que participen totes acompanyades d’un museu. L’artista resident que desenvolupa el projecte és Quim Bigas. Al llarg del 2020 es van celebrar presentacions d’accions relacionades amb la recerca del projecte, en diferents formats, espais i moments de l’any. També havien d’acollir una trobada de les sis estructures durant una setmana al mes de novembre, però finalment es va haver de fer tota la trobada amb conferències, converses i propostes de pràctiques en línia. Amb el Palau de la Música van poder fer una col·laboració molt bonica, amb el cor de dones per a la peça ERRITU de Kukai Dantza, que de la mà de les 37 veus de les dones del cor es va presentar el mes de febrer al Mercat de les Flors. A partir del 2018 van encetar diferents projectes de suport i acompanyament de l’artista que inclouen coproduccions, produccions o vincles de col·laboració en projectes concrets entre aquests artistes i el Mercat de les Flors. Són nous models de relació amb els artistes que anomenem residents, associats, constel·lacions i Cèl·lula. Un dels objectius del nou projecte és el compromís de suport proporcionant un marc de treball adient i professional que millori les condicions de treball i permeti el desenvolupament de propostes de qualitat, així com la permeabilitat entre estructura i artistes. Buscant la sostenibilitat de l’artista i la creació dins una estructura de producció i difusió com és el Mercat de les Flors. En relació amb aquesta idea, durant el 2020 destaca el projecte embrionari Cèl·lula, que té com a objectiu facilitar i produir creacions de format mitjà/gran, per donar resposta a la dificultat actual de sostenir peces d’aquest format des de petites estructures de producció privada i la necessitat de tenir estructures i creacions de format gran al país. La segona producció d’aquest programa s’inicia l’any 2019 i es presentarà en el marc del Grec 2020 i a la tardor del 2020 al Mercat. Al 2020 tenim 29 coproduccions de projectes i artistes diversos, i també de diferents mides d’implicació i acompanyament des del Mercat de les Flors. El Graner va renovar la seva coordinadora artística el juny del 2018, i el 2020 entra en el seu tercer any . Amb la nova coordinadora, Elena Carmona, es va iniciar una nova etapa del projecte que tancarà un cicle de deu anys d’aquesta fàbrica de creació. El projecte del Graner és un projecte independent alhora que complementari del Mercat de les Flors, i gràcies a la coordinació entre ambdós espais podem atendre tota 179 CONSORCIS I FUNDACIONS la diversitat de creació actual en l’àmbit de la dansa i les arts del moviment. El Graner pot fer un seguiment més pròxim i particular dels seus projectes i artistes. Durant la temporada 2020 també han anat engegant diferents projectes europeus i una àmplia programació educativa per a públics de diferents edats. Recursos econòmics 180 CONSORCIS I FUNDACIONS 181 CONSORCIS I FUNDACIONS Recursos humans 182