Redacció i direcció Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat Disseny gràfic i maquetació LaGroc Solutions, SL Coordinació de l’edició Departament de Comunicació Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI © Ajuntament de Barcelona Es permet la reproducció de les dades i la informació que provenen de fonts municipals, citant-ne la procedència Les imatges incloses en aquest document provenen del fons fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona i de diferents bancs d’imatges lliures de drets. Dipòsit legal: B 13444-2021 Barcelona, juliol de 2021 Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 #BCNcontraSoledat #Reconnectem 4 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 “El ser humano, para ser humano, necesita de otros humanos”. David Pastor Vico. Filòsof La soledat és percebuda de diferents maneres. Per alguna persona, la soledat pot signi- ficar una situació escollida, però, per a la gran majoria de persones, la soledat suposa un sentiment amb conseqüències emocionals negatives. La soledat no és un problema individual, sinó que és un problema social que inter- pel·la a tots i totes i, per tant, hem de trobar solucions i respostes. És per això que hem d’entendre les polítiques de promoció com a polítiques de prevenció de la soledat durant tots els estadis de la vida –des de la infància fins a la senectut–, perquè la soledat no entén d’edats. Des de l’Ajuntament de Barcelona, engeguem diferents mesures per pal·liar la soledat no desitjada a la ciutat, emmarcades dins de l’Estratègia municipal contra la soledat. L’objectiu és afavorir un canvi cultural en la manera de relacionar-nos, tot fomentant la confiança, les relacions sòlides i duradores, vetllant pel benestar de tota persona, i no deixar ningú enrere. Per aconseguir l’objectiu, posem en marxa les eines i els recursos necessaris per mitigar les diferents soledats a la ciutat, així com la sensibilització social i la desestigma- tització del fenomen. L’Estratègia municipal contra la soledat que tenen a les seves mans és fruit d’un llarg procés de treball conjunt –recollint coneixements, sabers i experiències de diferents àm- bits– i una àmplia participació de col·lectius diversos. La intervenció contra la soledat no desitjada és cosa de tots i totes, i plegats aconseguirem pal·liar-la. Joan R. Riera Alemany Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat 6 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Al preciós poema de Luis Cernuda Soliloquio del farero, el poeta descrivia la vivència ex- trema d'un home que havia triat la solitud com a forma de vida. Una solitud que omplia la seva ànima d'amor, sense més companyia que la mar i el cel. No obstant això, quan la solitud no és escollida, els efectes són ben diferents. Tot i que utilitzem els termes soledat i solitud com a sinònims, no ho són pas. Hi ha persones que -com el faroner- viuen soles físicament, en solitud, però no pateixen sole- dat. I d’altres que poden sentir-se molt soles malgrat viure envoltades de gent. En un món amb milers de contactes en les xarxes socials, a Barcelona un de cada quatre infants de 10 a 12 anys sent que no té suficients amistats. I una de cada quatre persones de seixanta-cinc anys i més ha sentit falta de companyia en els dotze mesos anteriors. Què ens està passant? En els darrers cent cinquanta anys, la primacia de la persona respecte de la col·lectivi- tat ha comportat una menor interacció comunitària i un major aïllament. Ja no comptem amb el suport d’una família extensa sinó que formem petites famílies nuclears. I a la feina, els treballs liberals d’oficina han substituït les feines cooperatives pròpies del camp o de la indústria. Davant el repte que suposa la soledat, des de l’Ajuntament de Barcelona impulsem l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030. Perquè la soledat no es converteixi en una epidèmia a la nostra societat, és necessari aprofundir en els llaços d'amistat, fami- liars, comunitaris, i construir una cultura veritablement cooperativa i solidària. Per viure, només, aquella soledat desitjada del faroner de què ens parlava el poeta. Dra. Sara Berbel Sánchez Vicepresidenta 1a del Consell Assessor Científic contra la Soledat Gerent Municipal de l’Ajuntament de Barcelona SUMARI PRESENTACIÓ El fenomen de la soledat no desitjada és tant antic com “anar “L’única vacuna contra la soledat és la que a peu”, una emoció pròpia de la variabilitat de les interaccions ens permet adonar-nos que només en l’acció humanes. De fet, pel simple transcurs de la nostra vida en comuna podrem ser genuïnament nosaltres. relació amb l’entorn, de ben segur que totes les persones, en A més, la soledat no només afecta l’ànima, algun moment de la nostra existència, hem sentit soledat, in- malmet també els cossos. Cal que ens hi dependentment de si estàvem acompanyades o no. De fet, el impliquem en cos i ànima. ” que s’exposa en aquest document es refereix a com mitigar La soledat es diu i es viu de moltes maneres aquest sentiment, i no només al fet empíric d’estar sol o sola. Francesc Núñez Mosteo A l’Odissea, Homer ja fa un plantejament líric de la sole- dat no escollida en el càntic sobre Calipso i Ulisses; Ulisses conviu amb la nimfa Calipso i disposa de tots els plaers terrenals i el do de la immortalitat, però se sent profundament sol i enyora la intensitat de compartir la vida amb els seus congèneres: la intensitat que implica la vida mortal, el fet de tenir pressa per fer coses, i fer-les amb la resta d’éssers mortals, que també tenen pressa i cerquen una intensitat vital. L’Ulisses, fugint de Calipso, fa l’aposta que, 2.500 anys després, va teoritzar el filòsof Erich Fromm: abandona el món del “tenir”; un món en què Ulisses ho té tot, però també li genera una profunda insatisfacció permanent, perquè la simple i mera acumulació de coses no omple les necessitats emocionals de l’ésser humà. Tots dos escullen anar cap al món del “ser”, un món d’acció, entre iguals –o igualment mortals–, on, a més a més de la possibilitat de “tenir”, es disposa de la capacitat d’esdevenir’, de “ser” (ser pare o mare, metge o metges- sa, pagès o pagesa ...); de modificar la nostra condició i disposar de drets i deures en relació amb la resta. Un camí de plenitud que el mateix Fromm acaba sintetitzant amb la següent fórmula: l’objectiu vital que anhelem, com a éssers humans, és estimar i sentir-nos estimats. A partir d’aquest plantejament, és rellevant citar al també filòsof contemporani David Pastor Vico, qui proposa “la confiança” com a eina per a la superació de la soledat; és a dir, és a partir de la confiança en l’altre que esdevé possible la construcció de relacions profundes. Conseqüentment, l’Estratègia ha d’anar encaminada en aquesta direcció: fer visible el fenomen de la soledat no volguda i, a partir d’aquí, des de la confiança mútua, crear els marcs i espais que esdevinguin facilitadors de la socialització i la generació d’interaccions humanes fecundes. En un altre ordre de coses, cal destacar també que una estratègia vers la soledat no volguda és també una política d’aprofundiment de drets de ciutadania i d’aprofundiment democràtic. Quina utilitat tenen per nosaltres els drets de ciutadania si ens sentim com Robinson Crusoe? És prou conegut que els drets s’exerceixen i tenen sentit en la mesura que inte- ractuem i socialitzem, és a dir, exercim els drets vers algú: una administració, un jutjat, una comunitat, etc. El mateix concepte de ciutadania prové etimològicament de civitas, és a dir, comunitat de persones amb drets de ciutadania. I és dins d’aquest marc, la civitas, que els drets prenen sentit. Si una persona no es troba plenament integrada a la comuni- tat, difícilment podrà exercir amb plenitud els seus drets, la seva condició de ciutadania. Aleshores, esdevé el que, etimològicament, era considerat un idiota durant l’Antiguitat, és a dir: una persona que no exerceix els seus drets de ciutadania a conseqüència de la seva manca de socialització. De què serveix, doncs, ser lliures, si no podem confrontar la nostra llibertat? La demo- cràcia esdevindrà més sòlida i madura en la mesura que els membres de la comunitat es trobin més empoderats amb els seus propis drets, i esdevinguin socialitzats en el marc dels drets i deures que, en definitiva, són les democràcies i els estats de dret. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 11 INTRODUCCIÓ La soledat no desitjada no és un problema nou a la ciutat de Barcelona. Des de fa anys es duen a terme programes municipals específics per pal·liar el sentiment de soledat, sobre- tot de les persones grans. Això no obstant, en els darrers anys, l’augment del nombre de persones de qualsevol edat que se senten soles ha posat de manifest la necessitat d’una estratègia conjunta per pal·liar la soledat no escollida a la nostra ciutat. L’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 que us presentem va començar a dissenyar-se l’octubre de 2019, amb la intenció de presentar-la públicament a mitjans de l’any 2020. L’impacte de la pandèmia de la covid-19 va modificar calendaris i prioritats de moltes polítiques i programes, també de l’Estratègia contra la soledat. Tanmateix, la pan- dèmia no va significar suspendre o cancel·lar l’Estratègia, ans al contrari: va convertir-se en un factor més a tenir en compte a l’hora de pal·liar la soledat. La covid-19, així com les restriccions que se’n van derivar, podien incrementar el sentiment de soledat d'aquelles persones que ja el patien abans de la pandèmia, o bé aparèixer en altres que no l’havien conegut mai. Aquest nou escenari va posar de manifest, encara més, la necessitat d’una política per atendre la soledat. Una política que és estructural i necessària a la nostra ciutat. Com a resultat dels efectes de la covid-19, ara també esdevé urgent. Durant aquests mesos s’ha realitzat un treball intens des de diversos àmbits per tal de conèixer la soledat a la ciutat, detectar necessitats i aportar les mesures i accions per contenir-la. En aquest procés s’ha treballat conjuntament amb els diversos departaments i àrees municipals. També s’ha incorporat el coneixement i les aportacions dels àmbits acadèmic, ciutadà i associatiu. L’Estratègia municipal contra la soledat que es presenta a continuació inclou, en pri- mer lloc, la definició sobre què és la soledat i perquè s’ha convertit en un problema social. En segon lloc, la diagnosi de la soledat a la ciutat de Barcelona, que inclou les dades més recents sobre els perfils de població que més pateixen la soledat no desitjada. En tercer lloc, es presenten els motius que van impulsar a rea- “Els nostres mecanismes neuronals, litzar una estratègia municipal per pal·liar la soledat, i com hormonals, genètics i moleculars ens porten la ciutat pot esdevenir un espai òptim en aquesta tasca, a construir unes estructures socials que ens tant per la seva estructura com per l’experiència prèvia. En ajuden a sobreviure i a reproduir-nos. quart lloc, es detalla el procés de treball que s’ha dut a ter- Aquests mateixos mecanismes biològics me per construir l’Estratègia, destacant la metodologia que són els que ens fan sentir malament quan, s’ha utilitzat i tots els agents que hi han intervingut, i que sense desitjar-ho, ens trobem sols.” han permès arribar al punt més rellevant: les quatre línies Posa l’àvia online estratègiques i els 25 objectius que fonamenten aquesta Joan Gené Badia Estratègia municipal contra la soledat. Tot seguit es presen- ta com serà el desenvolupament de l’Estratègia durant la seva vigència, amb el calendari, la governança, el seguiment, l’avaluació i el pressupost. El document conclou amb un decàleg de les lliçons apreses durant el procés d’elaboració, així com un reconeixement i agraïment a totes les persones —més de dues-centes— que han participat en el seu procés d’elaboració. Al llarg del document s’han incorporat diverses cites, autoria dels membres del Con- sell Assessor Científic contra la Soledat (CACS), un òrgan creat per aportar coneixement des de l’àmbit acadèmic sobre la soledat en diferents etapes del cicle de vida. Els frag- ments que aquí s’inclouen pertanyen a articles de divulgació que han escrit, en exclusiva, 1. Els articles complets es cadascun d’aquests experts i expertes, amb l’objectiu de dotar de coneixement científic poden consultar a la web de 1 Barcelona contra la soledat l’Estratègia municipal contra la soledat. al final d’aquest document. 12 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Es tracta d’una Estratègia amb un horitzó de deu anys (fins el 2030), que inclou un sistema de seguiment prou flexible per poder adaptar les mesures i accions en funció de la realitat de cada moment. La covid-19 ha fet palesa la necessitat d’adaptar-se a situa- cions sobrevingudes i inesperades. És per aquest motiu que, acompanyant el document de l’Estratègia municipal contra la soledat, es presenta el Pla d’Accions 2020-2024, que inclou les mesures i accions específiques a desenvolupar durant aquests cinc anys. L’any 2024, a partir de l’anàlisi de l’evolució de les xifres de la soledat i de l’avaluació intermèdia de l’Estratègia, es desenvoluparà el Pla d’Accions 2025-2030. D’aquesta ma- nera, es podran reajustar, crear o mantenir accions segons l’abast de la soledat en la data prevista. Els plans d’acció seran dinàmics i flexibles durant la vigència de l’Estratègia, per tal de poder adaptar-los a cada moment. Mantenir l’Estratègia municipal contra la soledat en un document diferenciat de les accions també té com a objectiu posar en valor el pro- cés d’elaboració de la mateixa estratègia, amb la finalitat de poder compartir l’experiència i els aprenentatges amb altres territoris interessats a contenir la soledat.2 Per últim, volem fer constar que aquest és el primer pas per abordar la problemàtica de la soledat.3 Abordar-la des de l’àmbit municipal és indispensable per fer-la visible i, per aquest motiu, és prioritat del govern municipal. No obstant això, per reduir la soledat no desitjada, cal la consciència i l’esforç de tota la ciutadania. És per aquest motiu que tre- ballarem perquè l’Estratègia municipal contra la soledat sigui la base per assolir el Pacte de Ciutat contra la Soledat en els anys vinents. 2. Es tracta de dos documents diferenciats. En el present document, l’Estratègia municipal contra la soledat, es presenta la diagnosi, i es posa en valor el procés d’elaboració, així com el funcionament de l’Estratègia. El Pla d’Accions, en canvi, és un document operatiu que incorporarà les accions específiques a desenvolupar durant els períodes establerts (2020- 2024 i 2025-2030). 3. Al llarg d’aquest docu- ment s’utilitza el concepte de “soledat” per referir-nos al sentiment negatiu que provoca la soledat no desit- jada. En cap cas serà objec- te de l’Estratègia aquelles situacions on es gaudeixi de l’experiència de la soledat i que, per tant, es visqui de manera positiva. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 13 “Nos sentimos solos cuando no importamos de la manera que querríamos importar a aquellos que nos importan”. Soledad, aislamiento y abandono. Tres conceptos y tres paradojas Manuel Cruz La soledat com a problema social La soledat no desitjada s’ha convertit en un problema global de les societats actuals, vin- culat al procés de modernitat, el desenvolupament urbà i l’increment de l’individualisme. En poc temps, la soledat ha aconseguit una considerable atenció per part dels mitjans de comunicació, accentuada per l’actual context de pandèmia per la covid-19. Als Estats Units es refereixen a la soledat com a una epidèmia nacional, i el Regne Unit (al 2018) i el Japó (al 2021) han prioritzat el problema creant el seu propi ministeri. Des dels primers estudis sobre soledat (cap al 1950) persisteix l’estereotip que la soledat només la pateixen les persones grans.4 L’estigmatització de la soledat sovint es relaciona de manera negativa amb l’aïllament social, la qual cosa ha provocat que només es facin visibles els casos més extrems, com ara les persones grans que moren soles.5 Això no obstant, la soledat és un sentiment subjectiu i poc desitjat de falta o pèrdua de companyia, i es dóna a partir d’un desajust entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials que tenim i les que voldríem;6 per tant, pot afectar a persones diverses, de qualse- vol edat, sexe, gènere i origen. La majoria de persones ens sentirem soles en algun moment de les nostres vides, però la capacitat d’enfrontar i superar aquesta soledat varia en funció de l’entorn i les relacions socials i de suport de les que disposem. Quan el sentiment de soledat s’agu- ditza i perdura al llarg del temps, pot arribar a tenir un gran impacte sobre la persona, però també sobre el conjunt de la societat. Un estudi recent equipara el risc de mortalitat a causa de la soledat amb el risc de morir per obesitat i tabaquisme.7 La soledat afecta 4. Fromm Reichmann, negativament el benestar,8 està vinculada amb hàbits poc saludables i a un pitjor rendi- Frieda. “Loneliness”. A: Con- temporary Psychoanalysis, ment cognitiu.9 També impacta negativament en l’economia: si el sentiment de soledat Nova York: W.A.W. Institute, es cronifica, pot derivar en problemes de salut que afecten a les persones treballadores.10 1990. Vol 26, núm. 2 5. A la Junta de Seguretat Les persones que se senten soles acostumen a tenir una visió del món més pessimista i de l’Ajuntament celebrada el una major percepció d’inseguretat en el seu entorn, la qual cosa té efectes sobre les rela- 30 de gener de 2020, es va fer pública la xifra, corres- cions. Tot plegat té efectes sobre l’individu, qui pateix l’estigma de la soledat, però també ponent al 2019, de 141 ac- té repercussions sobre la cohesió de la societat. tuacions dels Bombers per rescatar el cadàver d’una persona que havia mort sola al seu domicili. 6. Perlman, D. i Peplau, L. A. “Toward a Social Psycholo- gy of Loneliness”. A: Perso- SOLEDAT nal Relationships: Personal Relationships in Disorder London: Academic Press. 1981, pàg. 31-56. 7. Loneliness – an unequally shared burden in Europe. Brusel.les: European Comission, 2018. https://cutt.ly/omATbjA 8. Hawkley L. C. i J. T. Caci- oppo “Loneliness Matters: A theoretical and empirical review of consequences and mechanisms”. A: Annals of Behavioral Medicine. Oxfort: Oxfort Academic, 2010. Núm. 40(2): 218-227. 9. Compating loneliness one conversation at a time: A call to action. Londres: Jo Cox Commission, 2017. IM N https://cutt.ly/PmATAN8 IS IA 10. Jeffrey, K., S. Abdallah, ME NF J. Michaelson The cost of ESCO loneliness to UK employers. D Londres: New Economics Foundation, 2017. https://cutt.ly/AmAYera 16 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 MA RE N LA C C A I O D N E S ÇA AT INSEG URET PES S Des de fa dècades, alguns autors venen assenyalant que els valors individualistes d’autorealització s’estan imposant a la integració social. L’erosió del civisme i del capital social tenen conseqüències negatives, no només en la qualitat de vida de les persones, sinó també en la qualitat de vida de les democràcies basades en la solidaritat, i la confi- ança social i institucional.11 “La soledat es defineix com un estat subjectiu que s’experimenta en absència de contacte social, quan la persona sent aïllament o manca de pertinença. És, en definitiva, una discrepància percebuda entre les necessitats socials d’una persona i la disponibilitat de recursos per satisfer-les.” La soledat i la salut mental Víctor Pérez, Adrián Pérez Aranda i Jordi Alonso Què entenem per soledat La soledat és diferent de l’aïllament social. L’aïllament social es refereix al fet objectiu de l’absència de relacions amb altres persones. Per mesurar aquest tipus d’aïllament necessitem identificar les característiques objectives del funcionament de la comunitat, com l’ajuda mútua entre el veïnat, i la dimensió, composició i funcionament de la xarxa relacional de les persones. Aquelles persones amb un nombre molt restringit de vincles significatius estan aïllades socialment. Tanmateix, aquest aïllament no té per què viure’s sempre com una experiència desagradable, sinó que es pot donar des de la cerca perso- nal, com una situació enriquidora i inspiradora. El sentiment de soledat, en canvi, és una experiència subjectiva, resultat d’una ava- luació de la coincidència o discrepància entre la quantitat i la qualitat de les relacions socials d’un mateix, i els estàndards personals de relacions socials que es conceben; és a dir, el que es té en realitat i el que es consideraria òptim, l’ideal. La soledat es considera una expressió negativa dels sentiments que es poden manifestar en individus de totes les edats.12 Les persones en situació d’aïllament social no pateixen necessàriament soledat i, objectivament, no totes les persones amb sentiment de soledat estan aïllades social- ment. Algú que té una participació social activa pot sentir-se sol o sola. Dependrà de 11. Putnam R.D. Solo en la l’estàndard de relacions que consideri cadascú. Algunes persones amb un nombre petit bolera: colapso y resurgi- de contactes socials poden arribar a sentir-se soles, i altres poden sentir-se suficientment miento de la comunidad norteamericana. Barcelona: integrades o incloses. Galaxia Gutenberg, 2002. La soledat, a més, es pot distingir en dos components: soledat emocional, definida 12. De Jong Gierveld, J., Van Tilburg, T. G., i P.A. Dykstra. “ com l’absència d’una relació íntima (parella, o millor amic o amiga), i soledat social, re- Loneliness and social isola- lacionada amb l’absència d’una xarxa social àmplia i interessant o atractiva (germans, tion”. A: Cambridge handbo- ok of personal relationships. cosins, amistats, veïnat...). La soledat emocional, per exemple, apareix en la separació o Cambridge: Cambridge mort de la parella, i es caracteritza per forts sentiments de buidor, abandonament i desa- University Press, Cambridge, mor. Per tant, només es pot resoldre en tenir noves relacions amb vincles forts. Les per- 2006. pp 485–500. 13. Weiss, R. S. Loneliness: sones que s’han desplaçat a un nou lloc (per processos migratoris, però també per canvis the experience of emotional de residència, etc.) sovint estan relacionades amb soledat social. Aquesta soledat social and social isolation. Cambri- dge (Estats Units): The MIT es podria resoldre amb relacions amb persones que tinguin el mateix tipus d’interessos.13 Press, 1973. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 17 Les fonts de la soledat Al llarg de la vida, les persones poden sentir-se soles en diferents moments, més o menys perllongats en el temps, vinculats normalment a circumstàncies relacionades amb 14. Martínez, R. i Celdrán, M. transicions vitals. Un canvi de lloc de residència, la pèrdua sobtada d’un ésser estimat, la La soledat no té edat. Explo- rant vivències multigeneraci- no acceptació entre el grup d’iguals, violències i discriminacions, són només algunes de onals. Barcelona: Fundació les causes que poden desencadenar un sentiment de soledat no desitjat entre les perso- Privada Amics de la Gent Gran, 2018. nes que el pateixen. 15. A connected society: a Les fonts causants de la soledat canvien al llarg de la vida, tot i que algunes són co- strategy for tackling loneli- 14 15 ness. London: Government munes a totes les franges d’edat. UK, 2018. Aquestes són les principals: Infància Adolescència i Joventut • Falta de companys/anyes de joc • Canvi de domicili • Situacions de bullying • Falta d'amistats íntimes o assetjament escolar • No acceptació del grup d'iguals • Rebuig del grup d'iguals • Situacions de bullying • Poc temps compartit amb pare i mare o assetjament escolar • Canvi de domicili • Falta de relacions de parella • Discriminació per situació de discapacitat • Pressions pròpies de l'adolescència • Viure en un entorn d’abusos • Processos migratoris • Pèrdues i dol • Viure en un ambient d'abusos • Covid-19 • Violència masclista • Discriminació per situació de discapacitat • Empitjorament de la salut • Pèrdues i dol • Covid-19 18 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 “Algunos de los factores que están asociados con el sentimiento de soledad son la discapacidad, la insatisfacción con las circunstancias de vida, el trabajo crónico y/o estrés social, pasar por eventos vitales y no sobreponerse, tales como conflictos familiares y/o maritales, divorcio, problemas mentales, [...], y ser parte de los grupos minoritarios como inmigrantes o personas con diferente orientación sexual (homosexuales, lesbianas, bisexuales), los cuales tienden a experimentar más soledad que sus pares heterosexuales y no migrantes.” ¿Qué es la soledad? Laura Alejandra Rico Uribe Adultesa Vellesa • Canvi de domicili • Canvi de domicili • Canvi o pèrdua de feina • Pèrdua de la parella • Falta de relacions d'amistat, íntimes i de relacions socials significatives o de parella • Presència de malalties mentals • Processos migratoris o limitacions físiques • Situació d’atur cronificada • Empitjorament de la salut • Ser cuidador/ora d'una persona • Reducció de les activitats socials amb dependència • Viure amb una discapacitat • Ser víctima d'una estafa • Deixar de rebre atenció de cuidadors/ores • Ser pare o mare • Convertir-se en una persona sense sostre • Viure en situació de discapacitat • Emancipació de fills/es • Deixar de rebre atenció de cuidadors/ores • Violència masclista • Convertir-se en una persona sense sostre • Jubilació • Violència masclista • Passar a ser una persona dependent, • Empitjorament de la salut receptora de cures • Emancipació de fills/es • Pèrdues i dol • Passar a ser dependent, • Covid-19 persona receptora de cures • Pèrdues i dol • Covid-19 ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 19 “La prevalencia de soledad en personas de 60 años en adelante es similar a la población general y aumenta a partir de los 75 años. Este incremento parece más vinculado a la ocurrencia de eventos vitales negativos, con una gran incidencia con relación a la pérdida de seres queridos, sobre todo la pareja, así como una mayor probabilidad de experimentar problemas relacionados con la salud, que a la propia variable de la edad.” La soledad y sus matices Sara Marsillas, Daniel Prieto, Elena del Barrio, Mayte Sancho La soledat a Barcelona Una aproximació a la soledat L’Enquesta Social Europea (2014) evidencia diferències substancials entre els països eu- ropeus respecte al nombre de persones de 15 i més anys que reconeixen sentir-se soles sovint, o molt sovint. Contràriament al que podem pensar, als països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia i Noruega), on la freqüència de contactes socials és relativament baixa, és on trobem un menor percentatge de persones que se senten sovint soles (al voltant del 3%). A Espanya, malgrat ser un país que es caracteritza per tenir una alta freqüència de con- tactes socials, el 8,7% de la població de 15 i més anys se senten soles amb freqüència, situant-se per sobre de la mitjana europea (7,1%). Aquests resultats mostren que estar i sentir-se sol o sola són experiències diferents, tot i que a vegades poden convergir. L’any 2015, la Comissió Europea va alertar que al voltant de 30 milions de persones adultes a Europa se sentien sovint soles, i instava a la necessitat de comprendre els diversos factors de la soledat en totes les etapes del cicle de vida per poder alleujar-la de manera efectiva16. En base a això, des de l’Ajuntament de Barcelona es va iniciar una recerca entre les diferents enquestes i bases de dades disponibles per detectar indica- dors sobre el sentiment de soledat a la ciutat. El 2019, quan es va iniciar el disseny de l’Estratègia municipal contra la soledat, no hi havia enquestes explícites que mesuressin el sentiment subjectiu de soledat, com tampoc preguntes específiques en altres enques- tes que englobessin totes les edats; però sí alguns indicadors que podien aproximar-nos al fenomen i que es presenten a continuació. L’any 2020, a Barcelona hi havia 205.394 llars unipersonals, un 13% més de les que hi havia en 2004 (gràfic 1). La dada significa que a gairebé una de cada tres llars de la ciutat (30,9%) hi viu una sola persona: el 19% correspon a una dona i l’11,9% a un home. 16. Loneliness – Les dones de 65 i més anys són el col·lectiu que més habitual viu sol: suposen el 10,3% an unequally shared burden in Europe. Brusel·les: de les llars unipersonals (gràfic 2). El 2020, 90.436 persones de 65 i més anys viuen soles European Comission, 2018. a Barcelona: 68.717 són dones i 21.719, homes. GRÀFIC 1 35 Evolució del tipus de llar 30 segons nombre 25 de persones (expressat en ● Unipersonals 20 percentatges) ● 2 Persones Barcelona ● 3 Persones 15 2004-2020 ● 4 o + Persones 2004 2020 GRÀFIC 2 10,3% Perfil de les llars unipersonals (% respecte del 3,3% total de les llars a la ciutat) 8,6% 8,6% Barcelona 2020 Font: 65 ANYS I MÉS Padró Municipal d’Habitants. Ajuntament de Barcelona. 18 A 64 ANYS 22 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Pel que fa als infants, l’enquesta Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona (2016-2017) assenyala que el 13,2% dels infants d’entre 10 i 12 anys no estan del tot d’acord que hi hagi algú de la família que es preocupi per ells. El 22% dels infants tampoc creuen que, en cas de tenir algun problema, la seva família els ajudaria. El 26,5% indiquen que no tenen suficients amistats (gràfic 3). Entre la població adolescent de 13 a 19 anys, estudiants de Secundària, el 27% afirma que va sentir-se sol o sola de manera habitual en els sis mesos anteriors a la realització de l’enquesta Factors de Risc a l’Escola de Secundària (FRESC) del 2016 (gràfic 3). A més, el 6% refereix no tenir cap bona amistat, i el 12,3% s’ha sentit exclòs/a o rebutjat/da per la resta dels companys o companyes alguna vegada en el darrer any. GRÀFIC 3 Prevalença Sent que no té suficients amistats 26,5% de la incidència d’indicadors No està del tot segur/a que la família associats a la l’ajudaria si tingués algun problema 22% soledat en infants i adolescents No està del tot segur/a que els 13,2% a Barcelona familiars es preocupen per ell/a Normalment està sol/a 27% Font: Dades relatives a infants de l’enquesta El benestar subjectiu de la infància a Barcelona (2016- Se sent exclòs/a pels companys 12,3% 2017) de l’Institut d’Infància i Adolescència de l’Ajuntament de Barcelona; i dades sobre ado- lescents de l’enquesta Factors de Risc a l’Escola de Secundària No té cap bon amic/ga 6% (FRESC) de 2016, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 23 ADOLESCENTS 13-19 anys INFANTS 10-12 anys Pel que fa a les persones grans, segons la darrera edició de l’Enquesta de Salut de Bar- celona (2016), el 25% de les persones de 65 i més anys han sentit falta de companyia en els darrers 12 mesos, i el 15,1% s’han sentit excloses del que passa al seu entorn alguna vegada (gràfic 4).17 Cal destacar que hi ha diferències significatives entre les persones que viuen soles i les que no, així com un clar biaix de gènere: entre les dones que viuen soles, es multiplica per quatre el sentiment habitual de falta de companyia respecte a les que viuen acompanyades (14,7% i 3,7% respectivament); en canvi, entre els homes la dife- rència es multiplica per nou (1,9% dels que viuen acompanyats respecte al 17,8% dels que viuen sols). De fet, els homes majors de seixanta-cinc anys que viuen sols senten major falta de companyia que les dones en la mateixa situació. GRÀFIC 4 A VEGADES 42,5% Persones de SOVINT 65 o més anys que 33,5% han sentit manca 30,3% de companyia en els darrers 12 mesos Barcelona, 2016 20,3% 14,1% 15,5% 14,7% 17,8% 6,8% 2,9% 3,7% 1,9% Font: Enquesta de Salut de Barcelona de 2016. No viuen soles Viuen soles No viuen soles Viuen soles No viuen sols Viuen sols Agència de Salut Pública de Barcelona. TOTAL DONES HOMES 17. L’Enquesta de Salut de Barcelona, que compta amb diverses edicions (la darrera disponible en el moment de redactar el present docu- ment correspon al 2016), es realitza a persones de 16 i més anys i inclou preguntes sobre la manca de compa- nyia i el sentiment d’exclu- sió; aquests són indicadors que s’utilitzen per mesurar la soledat de manera indirecta. Lamentablement, aquestes preguntes només es feien a persones de 65 i més anys, la qual cosa no permet fer l’anàlisi aplicat a les persones més joves. En les pròximes edicions de l’enquesta s’inclouran les preguntes a totes les edats. 24 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Un dels col·lectius que poden patir un major sentiment de soledat és el de les persones en situació de discapacitat. Segons l’Enquesta a persones en situació de dependència funcional de 2018, quasi dues terceres parts (el 62,6%) s’han sentit excloses o que les faltava companyia en els dotze mesos anteriors (gràfic 5). GRÀFIC 5 Percentatge de persones en situació Mai o gairebé mai S’ha sentit exclòs/osa de discapacitat s’ha sentit exclòs/osa del que passa al seu (55 i més anys) o faltat/ada 37,4% 62,6% voltant o que li falta que han sentit falta de companyia companyia de companyia o exclusió en els darrers 12 mesos Barcelona, 2018 Font: Enquesta a persones en situació de dependència funcional de Barcelona (2018). Ajuntament de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 25 Mesurar la soledat Amb la posada en marxa de l’Estratègia Municipal contra la soledat, es van definir els in- dicadors per mesurar el sentiment de soledat entre els diferents grups d’edat de la ciutat, i així incorporar-los a les enquestes municipals. Com definim el sentiment de soledat i l'aïllament social és important, ja que influeix en com mesurem aquests dos fenòmens. La paraula que s’utilitza —i fins i tot l’idioma— poden contenir matisos que cal tenir en compte a l’hora de mesurar.18 Per exemple, la informació per detectar l'aïllament social es pot recollir a través de diversos indicadors com poden ser la quantitat de les relacions socials, la freqüència en la participació d’activitats socials, l’estat civil, el tipus de convivència o el suport social. D’altra banda, per mesurar el sentiment de soledat existeixen com a mínim dues maneres de recollida de la informació. Una, mitjançant la pregunta directa sobre la fre- qüència en què la persona se sent sola (la pregunta inclou la paraula “soledat”), la qual cosa permet que la persona interpreti què vol dir soledat per a si mateixa. L’altra opció són les preguntes indirectes sobre aspectes vinculats a la soledat, que permeten copsar amb més precisió aquelles persones que se senten soles i que, per l’estigma vinculat a la soledat, no ho expressen de manera directa.19 Per evitar el problema de manca de respos- ta, existeixen diverses metodologies per aproximar-se al sentiment de soledat, sense fer preguntes de manera directa. Una de les més utilitzades i validades és l’escala de la Uni- versitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) que inclou preguntes que mesuren l'aïllament autopercebut, la vinculació social i la vinculació emocional. Per a mesurar la soledat no desitjada a la ciutat de Barcelona, hem emprat tant les mesures directes com les indirectes, prenent com a referència l’experiència recollida al Regne Unit, que va presentar la seva estratègia contra la soledat el 2018.20 D’una banda, la mesura directa l’hem obtingut a través de la pregunta “Amb quina freqüència et sents sol/a?”. De l’altra, per mesurar la soledat de manera indirecta, utilitzem l’escala reduïda de la UCLA, composta per tres preguntes: • Amb quina freqüència sents que et falta companyonia? 18. L’anglès, per exemple, permet distingir, amb diferents termes, el malestar • Amb quina freqüència et sents exclòs/a? que provoca la soledat no desitjada del fet de gaudir de la soledat. L’escriptor i • Amb quina freqüència et sents aïllat/da de la resta de persones? filòsof Paul Tillich va expli- car-ho d’aquesta manera: “our language has wisely sensed these two sides of Aquestes eines metodològiques s’han incorporat a diferents enquestes periòdiques que man’s being alone. It has created the word ‘loneliness’ es realitzen a l’Ajuntament de Barcelona, i permetran copsar la soledat de diversos col- to express the pain of being lectius en diferents etapes del cicle de vida. Paral·lelament, comptarem amb altres indi- alone. And it has created the cadors que poden ser d’utilitat per aproximar-nos a la soledat no desitjada i a l'aïllament word ‘solitude’ to express the glory of being alone” social. (1959, The Eternal Now). 19. de Jong Gierveld, J., van Tilburg, T. G., y Dykstra, P. A. “Loneliness and social isolation”. A: The Cambri- dge handbook of personal relationships (pp. 485-500). Cambridge: Cambridge University Press, 2006. 20. A connected society: a strategy for tackling lone- liness. https://cutt.ly/4mAYPbr 26 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Les primeres dades de soledat a la ciutat de Barcelona Els primers resultats dels indicadors seleccionats per mesurar la soledat (l’escala reduïda 21. Per obtenir els indica- UCLA) provenen de la primera edició de l’Enquesta Òmnibus, realitzada el juny del 2020. dors indirectes de soledat, s’utilitzen tres preguntes: Aquesta enquesta ha permès conèixer, per primera vegada, el sentiment de soledat entre Amb quina freqüència sents les diferents franges d’edat a la ciutat. Els resultats mostren que el 3,5% de la població de que et falta companyonia? Amb quina freqüència et 16 i més anys manifesta sentir-se sovint sola (indicador directe), però la xifra augmenta sents exclòs/a? Amb quina fins el 7,3% quan analitzem l’indicador de soledat indirecte.21 Recordem que mesurar la freqüència et sents aïllat/ da de la resta de persones? soledat de manera indirecta ens permet identificar amb més precisió aquells col·lectius Cada pregunta es puntua que pateixen soledat no desitjada, però que, o bé per l’estigma o bé per manca de co- segons tres opcions de res- posta: (1) mai o gairebé mai; neixement per detectar el sentiment per si mateixos, no manifesten directament que se (2) a vegades; (3) sovint o senten sols. molt sovint. A partir d’aques- ta escala hem construït un En el gràfic 6 s’observa com els homes manifesten el sentiment de soledat més que indicador dicotòmic (soledat les dones, mitjançant respostes directes; en canvi, són les dones qui més pateixen la / no soledat), resultat de la soledat quan es mesura el sentiment de manera indirecta. suma dels tres indicadors, assignant una escala amb valors que van des de 3 (a les tres preguntes responen que mai o gairebé mai) a 9 (a les tres preguntes respo- nen sovint o molt sovint). Els valors iguals o superiors a 6 indiquen una situació de so- ledat, seguint el criteri de re- cerques prèvies: Steptoe, A. et al. (2013). Social isolation, loneliness, and all-cause mortality in older men and women. Proceedings of the National Academy of Scien- ces, 110(15): 5797-5801. HOME / DONA GRÀFIC 6 8,5% Percentatge de persones que manifesten sentir-se soles (resposta directa) i que 6% pateixen soledat (resposta indirecta) segons sexe 2020 4,1% 3% Font: Primera edició de Se sent sol/a sovint Soledat indirecte l’Enquesta Òmnibus 2020, Ajuntament de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 27 Pel que fa a l’edat, les dades evidencien que són les persones joves les que se senten soles amb més freqüència. El 26,5% dels i les joves afirmen que se senten sols: el 19,4% d’entre ells, a vegades; el 7,1%, sovint. Aquest percentatge és superior al de les persones de 65 i més anys, amb el 18,7%: d’entre elles, 14,6% a vegades i 4,1% sovint (gràfic 7). Aquests resultats són similars als que s’han recollit a altres països, com ara el Regne Unit. GRÀFIC 7 19,4% A VEGADES Persones que SOVINT se senten soles 19% alguna vegada 13,6% 17,1% 14,6% o sovint, segons grups d’edat 11% 2020 7,1% 4,7% 4,1% 1,7% 3% 1,4% Font: Primera edició de l’Enquesta Òmnibus 2020, Ajuntament de Barcelona. 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65 anys i + Les dades confirmen que la soledat no és només una epidèmia que pateixen les persones grans, sinó que afecta extensament a la joventut. Per conèixer amb més profunditat la so- ledat entre les persones joves disposem dels resultats de l’Enquesta a la Joventut de Bar- celona 2020 (EJOB2020), realitzada a joves d’entre 15 i 34 anys i on també s’han inclòs les preguntes relacionades amb el sentiment de soledat.22 Els primers resultats indiquen que, durant la joventut, algunes persones se senten més exposades a sentir-se soles, i aquest sentiment sembla lligat a la frustració i l’incompliment amb episodis vinculats a la vida adulta. L’emancipació, la seguretat econòmica i laboral i tenir una parella estable són elements que protegeixen del sentiment de soledat. Els i les joves emancipades tenen menor probabilitat de sentir-se sols que aquells que encara conviuen amb el pare i/o la 22. Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. mare. A més, les persones joves que treballen o estudien tenen una probabilitat significa- https://cutt.ly/omAUegB tivament més baixa de sentir-se soles que aquelles que es troben a l’atur (gràfic 8). “Analitzar els joves des de la perspectiva de la soledat pot ser, de fet, una estratègia enormement útil per descobrir actuacions que millorin el que fem amb ells i elles. Perquè el que ens interessa, a més d’entendre què els fa estar o sentir-se sols, és com podem acompanyar-los per enfortir la seva capacitat de gestionar les experiències de soledat o altres dificultats en aquesta ‘època líquida’.” Estimar i sentir-se estimats en temps líquids. Una mirada socioeducativa a les soledats juvenils Paco López 28 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 PROBABILITAT GRÀFIC 8 0 0,020 0,040 0,060 0,080 0,100 0,120 0,140 0,160 Probabilitat de que el/la jove Estudia se senti sol/a segons la situació Treballa laboral i afectiva Estudia i treballa Nota 1: Soledat indirecta (escala reduïda UCLA). Aturat/da Nota 2: Probabilitat calculada controlant els efectes de les Altres situacions variables sexe, edat, nacionali- tat, renda mitjana del barri, in- gressos, emancipació i situació afectiva. Font: Les relacions íntimes també juguen un paper rellevant tant en els processos de transició Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. a la vida adulta com en el sentiment de soledat. Les dades de l’EJOB2020 indiquen que Ajuntament de Barcelona. la probabilitat de sentir-se sol/a augmenta considerablement (més del doble) entre els i les joves que no tenen parella o que tenen una relació no estable, respecte als que sí que tenen parella estable. PROBABILITAT GRÀFIC 9 0 0,020 0,040 0,060 0,080 0,100 0,120 0,140 Probabilitat de que el/la jove se senti Té parella estable sol/a segons la seva situació afectiva No té parella estable, però manté alguna relació afectiva/sexual i sexual No té cap relació Nota 1: Soledat indirecta (escala reduïda UCLA). Nota 2: Probabilitat calculada controlant els efectes de les va- riables sexe, edat, nacionalitat, renda mitjana del barri, situació educativa/laboral, ingressos i emancipació. Font: Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020. Ajuntament de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 29 D’altra banda, l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB) del 2020 incorpora un indicador específic de solitud relacional, dife- rent de l’indicador de soledat de l’escala UCLA. L’Índex de Solitud relacional d’aquesta enquesta està basat en tres preguntes: 1) Habitualment té algú amb qui parlar de temes personals o del seu dia a dia? 2) Pot comptar amb els seus amics o familiars quan els necessita? 3) Sol parlar o veure’s amb els seus familiars, amics o veïns? En el cas que res- ponguin negativament a una o més de les preguntes, es considera que hi ha una situació de solitud o aïllament relacional. Es tracta doncs d’una altra metodologia per mesurar la soledat, més vinculada a la manca de relacions (resposta objectiva) que no pas a l’au- topercepció del sentiment (resposta subjectiva, que recull més l’escala UCLA). Per la realització de l’ECAMB del 2020 es van entrevistar a 5.437 persones de 16 i més anys dels 36 municipis de l’AMB, de les quals 4.043 persones són de la ciutat de Barcelo- na. El 10,8% de la població barcelonina afirma que no sol parlar o veure’s amb familiars, amics o veïns; el 5,5% no té ningú amb qui parlar de temes personals en el seu dia a dia, i el 3,2% no pot comptar amb amics o familiars quan ho necessita. A partir d’aquests resultats es calcula que la solitud relacional afecta a un 15,4% de les persones entrevis- tades, sense diferències significatives entre homes i dones, però sí amb un major impacte per a aquelles persones nascudes a l’estranger: la pateixen una de cada cinc persones nascudes fora de l’Estat espanyol. Així, tal com s’observa en el gràfic 10, mentre la solitud relacional afecta al 12,3% de les persones nascudes a la ciutat de Barcelona, entre les persones nascudes a un altre país és del 21,6%. GRÀFIC 10 Índex de solitud 21,6% relacional segons lloc de naixement 16% 2020 12,3% 12,5% Font: Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB) de 2020. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). A Barcelona Resta de Catalunya Resta d’Espanya Fora d’Espanya 30 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Pel que fa a l’edat, a diferència de l’indicador de soledat UCLA, que mesura el sentiment subjectiu de soledat i on les dades mostren que és la joventut qui més pateix la soledat, la solitud relacional es materialitza més en persones grans (gràfic 11). Aquestes dades fan palès que la naturalesa de la soledat és diferent segons l’etapa vital. La soledat dels i les joves està vinculada a experiències de frustració i incerteses en la transició cap a l’etapa adulta. Entre les persones grans, en canvi, la soledat està més vinculada a la manca de relacions socials de confiança. 20% GRÀFIC 11 18% Índex de solitud 15,7% relacional segons 13,8% grups d’edat 2020 8,1% Font: Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l’Àrea Metropo- litana de Barcelona (ECAMB) de 2020. Institut d’Estudis 16-29 30-44 45-64 65-74 75 anys i + Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Els resultats presentats posen de manifest la necessitat d’abordar la soledat de mane- ra multidimensional detectant les causes de la soledat entre els diferents col·lectius, i aplicant les mesures més adequades en funció de les circumstàncies específiques. No podem treballar la soledat des d’un únic abordatge, sinó que cal tenir en compte les diferents soledats, i crear una estratègia global que tingui en compte les particularitats de cada situació. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 31 L’impacte de la covid-19 en la soledat Des de l’esclat de la pandèmia de la covid-19, el món ha canviat el seu funcionament. La pandèmia ha impactat sobre el sistema sanitari i l’economia, però també, i de manera molt profunda, sobre l’estructura social que ordena el comportament dels individus i les relacions que mantenen entre ells. El període de confinament als domicilis —derivat de la covid-19— va sumar nous tipus de soledats als existents prèviament a la pandèmia. Les evidències assenyalen que, en general, les persones més vulnerables són les que poden patir de forma més acusada el sentiment de soledat, incrementant la situació de risc d’exclusió social en què vivien prèvi- ament. Així, les persones que tenen una salut delicada, les persones en situació d’atur i les persones amb ingressos baixos tenen més probabilitat de patir soledat. La crisi sanitària que ha generat la pandèmia està tenint conseqüències tant econòmiques (ERTO, tanca- ment de negocis, augment de l’atur) com socials (aïllament, dol per la pèrdua d’éssers esti- mats, tancament d’espais i equipaments que permetien el contacte i les relacions socials). Tot plegat, ha suposat un augment del sentiment de soledat “Fins i tot, potser, la pandèmia haurà fet entre la població. visible com n’arribem a ser de vulnerables Passat el confinament, algunes persones hauran deixat i d’interdependents, la importància de cuidar de sentir-se soles i, a poc a poc, aniran recuperant les seves i de cuidar-nos i les injustes desigualtats xarxes afectives i socials; d’altres, en canvi, patiran aquest que impregnen la societat.” sentiment durant més temps. La covid-19 i les conseqüèn- Les relacions socials: font de salut cies associades esdevenen una causa més de soledat, que o focus de contagi? ve a sumar-se a altres fonts de soledat identificades en di- Laura Coll-Planas verses recerques: haver patit bullying, viure una separació o 32 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 GRÀFIC 12 58,3% 54,7% Valoració de com les persones han viscut el confina- ment en funció del tipus de convivència 40,2% 44,9% Font: POC / GENS DUR Enquesta covid-19 Viu sol/a Viu acompanyat/ada a Barcelona 2020. MOLT / BASTANT DUR Ajuntament de Barcelona. un divorci, el canvi d’escola o residència, l’inici a la maternitat o paternitat, viure un procés migratori, patir una malaltia o deteriorament cognitiu, el dol per la pèrdua d’una persona estimada, etc. Segons l’Enquesta covid-19 a Barcelona 2020, duta a terme entre el 6 i el 16 d’abril del 2020, el 34% de les persones entrevistades va passar el confinament en parella, el 29% va conviure amb quatre persones o més, i el 15% el va passar sol o sola. Pel que fa a l’experiència del confinament, el 40,2% de les persones que el van passar soles i el 44,9% de les que el van viure acompanyades valoraven que el confinament havia estat molt o bastant dur (gràfic 12). És a dir, el fet de viure en una llar unipersonal no ha comportat necessàriament un patiment afegit per a les persones que viuen soles en relació a les que viuen acompanyades; en qualsevol cas, ha estat dur. Caldrà esperar a la recuperació total de la crisi sanitària i social que ha provocat la pandèmia per poder valorar les conseqüències de la covid-19 a llarg termini entre la po- blació. No només pel que fa a la seva salut i condicions econòmiques i laborals, sinó també en el seu benestar emocional i social. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 33 “La perspectiva de gènere posa de manifest els múltiples rostres de la soledat causada pels treballs. Aprofundir en les causes socials d’aquest fenomen és imprescindible per avançar en el disseny i la implementació de polítiques públiques que defugin les generalitzacions i entenguin la complexitat d’una paradoxa que sacseja el món globalitzat alhora que mostra les desigualtats que el travessen.” Quan els treballs causen soledat Sara Moreno Colom Per què una Estratègia municipal contra la soledat a Barcelona ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 35 La vida urbana porta moltes coses positives, com són el progrés, les relacions socials de valor, o el reforç i l’empoderament de l’individu. Alhora, pot generar també aspectes negatius, com són la manca de relacions sòlides i profundes, i la falta de confiança en els altres. Les relacions socials són clau per al lliure exercici dels drets de ciutadania. D’altra banda, la confiança és la base per a la construcció d’un projecte de vida en socie- tat, així com la base per avançar en la felicitat. Jeremy Bentham (1748 - 1832), pensador i reformador polític anglès, afirmava que la millor societat “Quan un problema es considera “social”, és aquella en la que els ciutadans i les ciutadanes són més la col·lectivitat assumeix que cal feliços; per tant, la millor política serà aquella que generi desplegar actuacions per tal que una major felicitat, com va deixar escrit Thomas Jefferson, determinades persones no pateixin, tercer president dels EUA, l’any 1776, en l’article 1 de la De- i donen suport a noves polítiques claració de Virgínia, que estableix el dret a la felicitat com a públiques per millorar la situació objectiu polític de la comunitat. d’aquestes persones. Per la seva banda, el sociòleg Zygmunt Bauman va encu- Però, és clar, cal saber on són, nyar el concepte modernitat líquida per definir el període en cal fer-les visibles. ” què vivim, on les realitats sòlides d’etapes anteriors (com La soledat en els infants el treball, el matrimoni i les relacions per a tota la vida), han Ferran Casas donat pas a un món més incert, precari i provisional. En de- finitiva, un món líquid, inestable i volàtil.23 El concepte líquid també el trasllada a les relacions interpersonals. Amb la postmodernitat, hem passat de tenir relacions sòlides i perdurables24 a relacions fugaces, superficials i etèries, amb un grau de compromís menor. Les relacions líquides, juntament amb el disseny urbanístic de les grans ciutats, la tendència de la societat cap a l’individualisme, les noves tecnologies, i les desigualtats econòmiques, culturals i socials han generat l’aparició de diferents soledats urbanes. Durant molts anys, el model d’organització social ha tendit a donar resposta a la soledat des d’un punt de vista mèdic i individual, malgrat que el problema és del conjunt de la societat. Caldrà estudiar la patologització i la medicalització del fenomen de la soledat. Fins a quin punt és una patologia per la qual cal tractar a qui la pateix? Fins a quin punt és una conseqüència social del món en què vivim?25 Cal, doncs, despatologitzar la soledat i resoldre el problema de la soledat no desitjada des de les relacions socials i des del funcionament, pròpiament, de la societat. És la societat qui té un problema i la que genera 23. Bauman, Zygmunt. persones soles, no són les persones soles les que tenen un problema. Modernidad líquida. México: La ciutat de Barcelona, davant el repte que suposa la soledat, presenta l’Estratègia Fondo de cultura econòmi- ca, 2015. municipal contra la soledat 2020-2030 per promoure les relacions sòlides i duradores, i 24. Cal tenir en compte que vetllar pel benestar de tots els ciutadans i ciutadanes, en la línia dels Objectius de Desen- relacions “sòlides i perdura- bles” no és sinònim de re- volupament Sostenible de l’Agenda 2030. No ens fixem en les persones que estan a gust lacions satisfactòries. Aquí soles i que gaudeixen de la seva soledat, sinó en aquelles a qui el sentiment de soledat només es constaten alguns elements de la naturalesa de les provoca malestar. Es tracta, doncs, d’oferir recursos a aquelles persones que estan les relacions, sense entrar patint una situació de soledat no desitjada de manera crònica, però, sobretot i més im- a fer judicis sobre graus de portant, cal enfortir els vincles socials a la ciutat per prevenir la soledat de les persones satisfacció. 25. Aquest plantejament és de qualsevol edat, sexe, gènere i origen. L’Estratègia municipal contra la soledat cerca un clar intent de cercar les empoderar les persones, donant resposta als dèficits que pugui tenir la seva xarxa de causes subjacents que pro- voquen el sentiment negatiu relacions socials i familiars, de la mateixa manera que cerca aprofundir en el pacte per a de soledat. Tot sovint veiem la cohesió social. el desenvolupament de polítiques sobre els efectes que genera la societat, i no sobre les causes. En el cas que ens ocupa, tot i prestar molta atenció als efectes de la soledat, no s’ha de perdre mai l’objectiu últim: fer un abordatge de les causes. 36 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Missió de l’estratègia L’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 té tres grans objectius: 1. 2. 3. Disposar d’una política Disposar d’una política de Reflexionar i fomentar el transversal que interpel·li a llarg recorregut que arribi a debat públic, intel·lectual i tots els serveis públics en donar resposta al problema acadèmic al voltant de la so- matèria de soledat. Diferents de la soledat no desitjada, ledat. S’ha escrit molt sobre recerques indiquen que la com a mínim, durant els 10 les causes individuals de la soledat no entén d’edat, ni de anys vinents. És per aquest soledat, però encara ens cal sexe, ni de gènere, ni d’origen. motiu que plantegem una conèixer la seva naturalesa Les solucions, doncs, han de estratègia en el període 2020- com a fenomen social, per tal tenir un caràcter transversal 2030, alineat amb l’Agenda de sensibilitzar la ciutadania que passin per la promoció 2030 d’Objectius de Desenvo- i desestigmatitzar a aquelles de les relacions, la salut, el lupament Sostenible (ODS), persones que la pateixen. treball comunitari, la partici- tal com s’està treballant amb pació, i també el disseny de altres estratègies i plans mu- l’espai de la ciutat. Tot plegat nicipals (Pla d’Adolescència i fa necessària la implicació Joventut, Pla d’Infància, etc.). de totes les Àrees munici- pals, amb un ampli treball de participació i coordinació interna. L’Estratègia contra la soledat de l’Ajuntament de Barcelona té, però, una missió clara: pal·liar la soledat no desitjada en les diferents etapes del cicle de vida de la ciutadania. Així, l’Estratègia municipal contra la soledat es defineix per dos grans trets: La seva condició d’estratègia municipal. Això Un calendari d’implementació, actualització i vol dir que respon a allò que podem fer com a activitat de deu anys pot semblar una incongru- administració local per abordar la problemàtica ència, tenint en compte els ràpids canvis socials, de la soledat a la ciutat. Tot i això, al llarg del econòmics i sanitaris que estem vivint (una període d’implantació s’incorporarà la “mirada prova és la pandèmia de la covid-19 que enguany de ciutat”, per tal que les entitats, la ciutadania ha paralitzat el món). Per això, aquesta estratè- i el món acadèmic també assumeixin la seva gia es presenta com un full de ruta, flexible, que responsabilitat i puguem arribar a consolidar marcarà les grans línies estratègiques i d’acció un Pacte de Ciutat contra la Soledat que tingui per alleujar la soledat a la ciutat, però amb possi- l’ambició d’interpel·lar tots aquells aspectes de la bilitat d’adaptar-la en funció dels canvis socials vida de la ciutadania, i no només els que afectin i noves realitats que puguin arribar. la institució municipal. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 37 Reptes Des de l’inici mateix del procés d’elaboració de l’Estratègia s’han presentat diferents reptes als quals hem volgut do- nar resposta. Són reptes tant d’àmbit intern (què hem de fer com a Administració), com a extern (què s’ha de fer a la nostra ciutat, als nostres barris, per aconseguir contenir la soledat): Clarificar què volem dir quan Trencar el mite que sosté que Fer una política de prevenció, parlem de sentiment de soledat la soledat només la pateixen detecció i abordatge de la i distingir-la del concepte persones grans. soledat des de les edats més d’aïllament social. primerenques del cicle de vida. Obtenir dades i indicadors que Treballar de forma transversal Entendre que una estratègia permetin fer una bona diagnosi —implicant tota l’organització— contra la soledat pot suposar de la soledat en totes les etapes en posar la mirada en la soledat la posada en marxa de nous del cicle de vida. i identificar tots els agents que serveis, però també la intervenen en l’Estratègia. reformulació d’altres que ja existeixen. Fer una Estratègia prou flexible Aconseguir que les persones Incentivar que altres entitats que tingui en compte tant la que pateixen soledat no o institucions s’impliquin en persona com el seu entorn desitjada se sentin interpel·lades el repte contra la soledat a la social a l’hora de proposar i accedeixin als programes o ciutat. i posar en marxa mesures serveis d’alt valor en fomentar per pal·liar la soledat. la socialització, siguin existents, nous, o reformulats. 38 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 La ciutat com a oportunitat La ciutat de Barcelona està ben posicionada per fer front a la soledat no desitjada per dos factors. El primer, la distribució territorial. Tenim una estructura de barris basats en el fo- ment de la comunitat i la relació. El 2017 Barcelona va posar en marxa el Pla de Barris amb l’objectiu de desenvolupar plans integrals de millora i reduir les desigualtats entre territoris. L'objectiu principal del Pla de Barris és empoderar els veïns i les veïnes perquè s’organitzin i estableixin objectius i actuacions de millora de la vida col·lectiva al barri, tot impulsant les pràctiques d’innovació social i l’acció ciutadana amb un objectiu clar de millorar i enfortir el capital social dels barris. El segon factor, el potencial dels equipaments municipals per fomentar la socialització, sobretot, els casals de gent gran. Aquests dos punts són una gran eina per la socialització i es converteixen en una oportunitat per pal·liar la soledat. Antecedents: no partim de zero Quan es tracta de pal·liar la soledat, l’Ajuntament de Barcelona no parteix de zero. Pro- grames com Radars o VinclesBCN són exemples que val la pena destacar. VinclesBCN va néixer l’any 2014 amb l’objectiu unívoc d’alleujar la soledat de les per- sones grans. A mitjans del 2021, té més de 3.000 usuaris i usuàries, i és un clar exem- ple d’eficiència contra la soledat. L’evolució i el creixement d’aquest servei cap a la nova plataforma Vincles+ s’emmarca en l’Estratègia municipal contra la soledat, i suposarà la creació d’un hub de serveis en línia per a persones grans i de totes les edats, que continu- arà contribuint més i millor a mitigar la soledat a Barcelona, al mateix temps que permet reduir la bretxa digital entre les persones de més edat. Radars, per la seva banda, és un servei d’acció comuni- “Comprender el potencial efecto nocivo tària nascut l’any 2008 al districte de Gràcia, i ja present als de la soledad no deseada en el deterioro deu districtes de la ciutat. També té per objectiu pal·liar els cognitivo y la demencia puede contribuir efectes de la soledat i prevenir situacions de risc entre les al desarrollo de intervenciones que persones grans, treballant conjuntament amb veïns i veïnes, permitan retrasar, o quizás prevenir, comerços, farmàcies, persones voluntàries, entitats i equi- la aparición de los mismos.” paments, per tal de transformar els barris en comunitats Soledad no deseada y deterioro cognitivo més humanes, segures, participatives i solidàries. Elvira Lara Pérez Sabíem que, a banda de VinclesBCN i de Radars, l’Ajun- tament de Barcelona tenia altres iniciatives en marxa que contribueixen a alleujar la sole- dat, però no sabíem quantes. Per això, una de les primeres tasques engegades durant el procés d’elaboració de l’Estratègia ha consistit a fer un mapeig exhaustiu dels serveis, els programes i els projectes municipals que tenen per objectiu reduir la soledat dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona, de manera directa o indirecta, i que ja estan en marxa, tant en l’àmbit de ciutat com en els districtes i en els barris. El mapa inicial de programes, serveis, projectes i accions sobre soledat s’ha realitzat mitjançant la següent metodologia: • Buidatge de documents d’accés públic: mesures de govern, catàlegs de serveis, plans d’actuació, estratègies i altres documents accessibles als webs municipals. El llistat inicial incloïa accions adreçades a la ciutadania, sense comptar els equipa- ments; però sí que incorporava serveis o programes que ofereixen els equipaments, i que tenen relació amb el treball contra la soledat. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 39 • Revisió dels webs de les gerències, els instituts i les empreses municipals i els con- sorcis de l’Ajuntament de Barcelona. Després del buidatge de documents i webs, personal tècnic designat per cada gerència va realitzar la revisió del mapeig inicial, amb l’objectiu d’actualitzar el document amb to- tes les aportacions. A partir d’aquí, s’ha generat un resum de dades en format “fitxa”, que permet conèixer les dades de cada districte en relació amb la soledat i en comparació amb les dades del conjunt de la ciutat. El mapeig resultant ens indica que l’Ajuntament de Barcelona té en marxa 268 projectes, serveis i programes relacionats, de manera directa o indirecte, amb pal·liar la soledat. Sens dubte, una molt bona base per a la posada en marxa de l’Estratègia municipal contra la soledat. Aquest mapeig és una foto d’un moment puntual (juliol de 2020), que ens permet sa- ber què és el que estava fent l’Ajuntament de Barcelona fins aquell moment per prevenir o pal·liar la soledat. Som conscients de la necessitat d’actualitzar periòdicament aquest mapeig, tenint en compte els canvis que es poden produir en els diferents programes existents, o també la finalització o la creació de nous; però, sens dubte, el mapeig és una bona base per saber què és allò que estem fent com a ciutat. Fer aquest pas previ a la posada en marxa de l’Estratègia municipal contra la soledat ha permès, d’una banda, fer visible tot allò que ja estem fent (que no és poc) i, d’altra banda, ens ha obligat a posar la mirada de la soledat en allò que fem, i veure la necessitat de remoure inèrcies quan calgui, per no repetir-nos ni esmerçar recursos innecessaris ini- ciant projectes que potser ja estan en marxa, en lloc de reforçar o fer un canvi de mirada. Per dur a terme la tasca contra la soledat comptem, a més, amb la implicació d’un nombre força nodrit d’entitats de caràcter social que també treballen des de fa anys per detectar, prevenir i reduir la soledat de les persones, sobretot de les més grans. És evident que cal continuar comptant amb elles per recórrer conjuntament el camí que emprèn l’Es- tratègia municipal contra la soledat per esdevenir un Pacte de ciutat contra la soledat en els propers anys.   “La soledat pot estar vinculada a transicions vitals que sacsegen la nostra vida i que ens fan replantejar qui som i com ens relacionem amb el nostre entorn. Des de les accions socials i psicològiques d’intervenció hem d’incorporar la vivència de la soledat com un eix en l’acompanyament de les transicions vitals, tant positives com negatives, que tots fem en el camí.” Soledat, és una bona companya de viatge en la meva vida? Montserrat Celdrán 40 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Metodologia: com hem construït l’Estratègia ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 41 Objectius metodològics El procés metodològic de construcció i implantació de l’Estratègia per pal·liar la soledat és flexible. Això significa que, tant en l’elaboració inicial com en el seu desenvolupament durant el termini de deu anys, aniran introduint-se fórmules per incorporar noves visions, noves realitats, nous plantejaments que s’adaptin a les característiques canviants del món incert en què vivim i, sobretot, a les necessitats de les persones en funció de la di- agnosi i l’avaluació de la realitat social de la ciutat. És per això que ens hem plantejat els objectius metodològics següents: 1. 2. 3. Tenir en compte les diferents Incidir sobre la persona com Implicar tota l’organització fonts o causes de soledat en a individu, i també en el seu municipal, en clau de les diferents etapes vitals de entorn social, entès com les transversalitat. les persones. circumstàncies que l’envolten.26 4. 5. 6. Innovar respecte del que ja Implicar altres entitats Incorporar els vessants de s’està fent. o institucions per ajudar a prevenció, detecció, promoció entendre el problema i per i atenció. formar part de la solució. “Si aceptamos que prevenir, paliar o revertir la soledad no deseada es un gran objetivo social, del calibre de los que tienen que ver con las grandes necesidades o bienes que hemos mencionado, habremos de convenir que el mal de la soledad no deseada (y el bien de la 26. El filòsof Ortega y Gasset va escriure la seva interacción) es sufrido (o disfrutado) cèlebre frase “Yo soy yo y individual y subjetivamente pero que, mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo”, necesariamente, habrá de ser analizado entenent com a circumstàn- y abordado en su dimensión colectiva cia l’entorn que ens envolta, l’espai i ambient de cada y estructural.” moment (Ortega y Gasset, Enfoque y abordaje de la soledad no deseada J., Meditaciones del Quijote, Fernando Fantova Alianza Editorial, 2014 [1914]). 42 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Mapa de les esferes i línies de treball Per aconseguir aquests objectius s’ha treballat des de diferents esferes que conformen el que hem anomenat “mapa de l’Estratègia contra la soledat”. L’Estratègia municipal contra la soledat s’ha treballat en diversos nivells (tècnic, ge- rencial, polític, científic, territorial, ciutadà i d’entitats) i amb la confluència de diferents esferes. Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) ESFERA ACADÈMICA Universitats Centres de recerca Sessions de treball Sessions de contrast Experiències i bones pràctiques Nous projectes ESFERA INTERNACIONAL ESFERA INTERNA ESTRATÈGIA Projecció internacional MUNICIPAL PROCÉS TRANSVERSAL CONTRA LA D’ELABORACIÓ SOLEDAT 2020-2030 Ciutadania Entitats Persones usuàries de serveis Mapeig de programes ESFERA CIUTADANA ESFERA DIAGNOSI I ANÀLISI Indicadors DEBATS CONTRASTOS Enquestes ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 43 ESFERA ESFERA ESFERA INTERNA DE DIAGNOSI ACADÈMICA I ANÀLISI / CIENTÍFICA Aquest àmbit va ser el primer que Paral·lelament a l’esfera interna, es Per poder reflexionar i generar es va activar, i correspon al treball va iniciar la diagnosi de la soledat coneixement amb relació a la i la participació de referents de les a la ciutat de Barcelona. La reco- soledat, hem buscat sinergies amb diferents àrees i departaments mu- llida d’indicadors sobre soledat universitats i centres de recerca. nicipals per reflexionar, aportar i dis- es farà periòdicament per poder L’objectiu és desenvolupar l’Estra- senyar l’Estratègia municipal contra mesurar l’abast del fenomen du- tègia fonamentada sobre evidènci- la soledat. Les diferents tasques rant la vigència de l’Estratègia. Les es científiques, alhora que generar desenvolupades són: accions desenvolupades o inicia- coneixement per implementar de des fins aleshores són: manera idònia les polítiques, i sen- a. Disseny de la metodologia per sibilitzar sobre el problema social crear l’Estratègia municipal con- a. Detecció de fonts causants de de la soledat. Des d’aquesta esfera tra la soledat, amb el replanteja- soledat. s’ha dut a terme: ment necessari per incorporar-hi la perspectiva de la covid-19. b. Elaboració d’un mapeig de a. Creació del Consell Assessor Ci- serveis, programes i recursos entífic contra la Soledat (CACS). b. Presentació del disseny i del pro- municipals per reduir la soledat cés d’elaboració de l’Estratègia que ja estan en funcionament. b. Encàrrec de producció intel- al Comitè Executiu de Gerents lectual i acadèmica al Consell de l’Ajuntament de Barcelona c. Incorporació d’indicadors en en- Assessor Científic contra la (març 2020), i també a àrees i questes municipals per mesurar Soledat, i també a altres perso- departaments considerats clau la soledat, de manera directa nes expertes en diversos camps per a l’establiment de sinergies i indirecta. socials. que afavoreixen la transversali- tat del projecte. d. Diagnosi de la soledat a Barce- c. Col·laboracions estables amb lona amb els indicadors disponi- universitats i altres centres de c. Sessions de treball i de contrast bles. recerca. amb tècnics i tècniques munici- pals de diferents àrees i departa- e. Elaboració d’un mapa d’entitats ments de tot l’Ajuntament. socials que treballen per pal·liar la soledat a la ciutat de Barcelo- d. Territorialització de l’Estratègia na (segon semestre de 2021). en el moment de la planificació. e. Establiment de les línies estratè- giques d’actuació. f. Inclusió de la transversalitat de gènere en tot el procés. 44 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 ESFERA ESFERA CIUTADANA INTERNACIONAL De la mateixa manera que hem El fenomen de la soledat no de- recollit l’expertesa acadèmica i sitjada és global i, com a tal, no municipal (a través del personal podem iniciar una Estratègia a tècnic), hem realitzat diverses esquenes del que s’està fent arreu sessions i canals de comunicació del món. Per aquest motiu és perquè les entitats i la ciutadania important recollir les bones pràc- en general puguin aportar la seva tiques internacionals que s’estan experiència per elaborar l’Estra- desenvolupant en altres indrets, i tègia. Alhora, és imprescindible poder compartir les experiències informar de tot el procés d’elabora- pròpies i alienes per unir esforços ció i actualitat de l’Estratègia com contra la soledat. a primer pas per sensibilitzar sobre la soledat, i la creació del web ha a. Compilació de bones pràctiques estat un dels punts claus. internacionals contra la soledat. a. Contrast de les aportacions b. Disseny del I Congrés Internacio- recollides amb tots els agents nal contra la Soledat. implicats (àmbit ciutadà, d’enti- tats, tècnic i acadèmic). b. Preparació de la campanya de comunicació i sensibilització sobre la soledat que interpel·li a tota la ciutadania. c. Establiment d’aliances amb enti- tats i organitzacions socials, amb l’objectiu d’unir esforços contra la soledat i avançar cap a un Pacte de Ciutat contra la soledat. d. Disseny i posada en marxa del web “Barcelona contra la soledat”. e. Disseny i posada en marxa del butlletí digital periòdic “Barcelo- na contra la soledat”, vinculat al web del mateix nom. f. Disseny i posada en marxa de l’Observatori de la soledat de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 45 ESFERA INTERNA a. Disseny de la metodologia per crear l’Estratègia municipal contra la soledat, amb la inclusió en el seu plantejament de la realitat motivada per la covid-19 Partint de la base que el disseny i la posada en marxa de l’Estratègia municipal contra la Soledat suposa una actuació municipal transversal, de gran envergadura i llarg recorregut, la metodologia emprada es basa en sessions de treball, cocreació, i contrast amb tècnics i tècniques municipals de diferents àrees i departaments. El treball ha tingut com a objectius: • Revisar què s’està fent i cercar la innovació. • Implicar a tota l’organització municipal. • Comptar amb altres institucions i entitats per visibilitzar la situació, contribuir a de- sestigmatizar la soledat, i formar part de la solució b. Presentació del disseny i procés d’elaboració de l’Estratègia al Comitè Exe- cutiu de Gerents de l’Ajuntament de Barcelona, i també a àrees i departa- ments considerats clau per l’activació de sinergies que afavoreixin la trans- versalitat del projecte Des que el 4 de març de 2020 es va presentar el projecte de l’Estratègia municipal contra la Soledat al Comitè Executiu de Gerents de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció de Ser- veis d’Infància, Joventut i Persones Grans, encarregada de la coordinació de l’Estratègia, ha dut a terme reunions amb àrees i departaments de totes les gerències, amb l’objectiu de concertar sinergies i establir col·laboracions des de la transversalitat i la complemen- tarietat. Des del març de 2020, i fins al moment de la presentació de l’Estratègia municipal contra la soledat, la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans ha mantin- gut trobades amb nombrosos departaments i àrees considerats clau, amb els que s’han establert sinergies i propostes de col·laboració, buscant sempre la màxima transversali- tat (vegeu-ne el detall als Annexos). Com a resultat d’aquestes trobades, s’han concretat més de 50 projectes i accions de col·laboració que formen part del Pla d’Accions 2020-2024, alguns dels quals ja s’han posat en marxa, paral·lelament al procés d’elaboració de l’Estratègia. c. Sessions de treball i de contrast amb tècnics i tècniques municipals de dife- rents àrees i departaments de tot l’Ajuntament Aquest treball intern s’ha vist modificat, tant en els terminis com en la mateixa metodo- logia de partida, arran de la crisi provocada per la covid-19. En un inici estava previst iniciar aquestes sessions de manera presencial l’abril de 2020, però la pandèmia de la covid-19 va suposar el replantejament de les sessions, tant pel contingut com pel format. El confinament dels primers mesos de pandèmia podrien 46 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 haver agreujat el sentiment de soledat. És per aquest motiu que es va convocar una ses- sió de treball especial, en format telemàtic, anomenada “Sessió soledat – covid-19”. S’han fet tres sessions de treball i una sessió de contrast, que han servit per fer apor- tacions per alleujar la soledat des de diversos àmbits, així com per concretar, prioritzar i contrastar les mesures i accions sorgides. Els avenços i els resultats d’aquestes sessions tècniques s’han contrastat també en l’àmbit acadèmic, ciutadà, professional i d’entitats. • 1a sessió de treball: monogràfic especial “Soledat i covid-19” (maig 2020). • 2a sessió de treball: concreció i priorització de línies i propostes (setembre 2020). • 3a sessió de treball: definició (octubre 2020). • 4a sessió de treball: contrast final (gener 2021). En aquestes sessions es van incorporar també propostes sorgides de diferents iniciati- ves, trobades i òrgans municipals: • Jornada interna sobre soledat PAM 2020-2023 (novembre 2019). • Jornada sobre soledat de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans (gener 2020). • Propostes ciutadanes al Pla d’Actuació Municipal (PAM) i Pla d’Actuació de Districte (PAD) (primavera 2020). • Sessió constitutiva del Consell Assessor Científic contra la Soledat – CACS (17/07/2020). • Propostes del Consell Assessor de la Gent Gran – CAGG (novembre 2020). • Propostes sorgides de reunions bilaterals de la Direcció de Serveis d’Infància, Joven- tut i Persones Grans amb altres direccions, gerències, àrees i departaments conside- rats clau (març 2020 – juny 2021). d. Territorialització de l’Estratègia en el moment de la planificació Durant el procés d’elaboració s’ha treballat per compartir i consensuar l’Estratègia amb el territori des del primer moment; d’una banda, creant un grup de treball específic per sistematitzar l’aterratge de l’Estratègia als districtes i als barris; i, de l’altra, mitjançant presentacions de l’Estratègia a tots els districtes per part de la Regidoria d’Infància, Jo- ventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat. S’han fet sessions als 10 Districtes en diferents espais (Consells de Gent Gran, Con- sells de Barri, sessions específiques per presentar l’Estratègia, entre d’altres) amb la pre- sència de tècnics i tècniques municipals i representants de diverses entitats. En total hi han assistit més de 250 persones que han fet les aportacions que consideraven adients per implementar l'Estratègia municipal contra la soledat. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 47 e. Establiment i revisió de línies estratègiques d’actuació Les grans línies que vertebren l’Estratègia municipal contra la soledat s’han establert a partir d’una intensa tasca de recerca d’informes i altres documents, de revisió bibliogrà- fica i de coneixement d’altres estratègies similars que s’han posat en marxa prèviament a Europa. En aquesta tasca de recerca i documentació hem comptat amb la col·labora- ció i les aportacions bibliogràfiques del Servei de Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC) de l’Ajuntament de Barcelona. De la mateixa manera que al conjunt de l’Estratè- gia, les línies estratègiques definides inicialment estan subjectes a revisió i actualització constants, segons noves circumstàncies i necessitats que es vagin detectant. g. Inclusió de la transversalitat de gènere en tot el procés L’Estratègia municipal contra la soledat ha estat revisada oportunament per la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, per tal d'incorporar la perspectiva de gènere al document. ESFERA DE DIAGNOSI I ANÀLISI Aquesta esfera comprèn les accions que ens han permès conèixer la realitat de la soledat a la ciutat i tenir-ne una primera diagnosi acurada. Aquesta anàlisi té dues vies de treball: d’una banda, l’elaboració d’un mapeig de programes i serveis municipals que ja estan en funcionament i que tenen un impacte directe o indirecte contra la soledat; de l’altra, la incorporació d’indicadors validats de soledat en diferents enquestes municipals. a. Detecció de fonts causants de soledat La revisió de la recerca científica internacional i nacional ens ha permès conèixer les fonts de la soledat i afirmar que la soledat pot afectar qualsevol persona al llarg del seu cicle de vida, sigui quin sigui el seu sexe, gènere, edat o origen. Tot i que els detonants poden variar segons es tracti d’infants, d’adolescents, de joves, de persones adultes o de persones grans i, fins i tot, depenent de les seves experiències i trajectòries vitals, trobem un seguit de causes comunes a totes les franges d’edat que poden causar soledat, com el dol per pèrdua d’éssers estimats o els processos migratoris. 48 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 b. Elaboració d’un mapeig de serveis, programes i recursos per reduir la sole- dat que ja estan en funcionament En el repte contra la soledat, l’Ajuntament de Barcelona no parteix de zero, tot el contrari; des de fa anys ofereix un ampli ventall de programes i serveis municipals adreçats de manera directa o indirecta a alleujar la soledat per millorar el benestar de les persones. En aquest sentit, s’ha dut a terme una tasca intensa i completa de mapeig que ens permet tenir una fotografia fidel dels programes i serveis municipals relacionats amb la soledat, i que reforcen la transversalitat de l’Estratègia municipal contra la soledat. c. Incorporació d’indicadors en enquestes municipals per mesurar la soledat de manera directa i/o indirecta Després de realitzar una cerca dels diferents indicadors existents per mesurar el senti- ment de soledat, s’han inclòs un seguit d’indicadors validats internacionalment en di- verses enquestes municipals, per poder obtenir dades comparables i rigoroses sobre la soledat a la ciutat de Barcelona.27 L’objectiu és poder obtenir dades comparables per a diferents grups poblacionals, que ens permetin tenir un diagnòstic ampli i rigorós de la soledat a Barcelona al llarg del temps. Els indicadors per mesurar el sentiment de soledat s’estan introduint a les diferents enquestes municipals: Enquesta covid-19 a Barcelona, Enquesta a la Joventut, Enquesta de Salut, Òmnibus, Enquesta Sociodemogràfica, FRESC, Parlen els nens i les nenes 2020-2025. S’ha optat per aprofitar les enquestes ja existents, en comptes de dissenyar-ne una de nova i exclusiva sobre soledat, per tal d’optimitzar recursos (econòmics i humans) i aprofitar el rigor i el disseny de les enquestes ja previstes. d. Diagnosi de la soledat a Barcelona amb els indicadors disponibles S’ha elaborat un primer document que permet conèixer, a partir dels indicadors disponi- bles en el moment d’iniciar el disseny de l’Estratègia, algunes dades preliminars sobre la soledat a la ciutat. Aquesta primera diagnosi, presentada a finals de l’octubre de 2020, es pot consultar a la pàgina web de “Barcelona contra la soledat”. Entre els objectius de l’Estratègia municipal contra la soledat també s’hi inclou l’obtenció de més dades sobre la soledat a la ciutat, i mantenir-les actualitzades de manera permanent. e. Elaboració d’un mapeig d’entitats socials que treballen per pal·liar la soledat a la ciutat Una de les primeres passes per aconseguir que l’Estratègia municipal contra la soledat si- gui també una estratègia de ciutat consisteix en conèixer quines entitats socials de Bar- celona treballen per pal·liar la soledat. Són moltes i amb molta trajectòria, i l’Ajuntament de Barcelona ha de treballar estretament amb elles per aconseguir els millors resultats possibles contra la soledat. 27. Els indicadors s’expliquen a l’apartat “Mesurar la soledat”. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 49 ESFERA ACADÈMICA / CIENTÍFICA a. Creació del Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) Amb l’objectiu de dotar a l’Estratègia municipal contra la soledat de rigor acadèmic i cientí- fic, s’ha creat un Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) format per persones de l’àmbit acadèmic i científic de diferents disciplines. El CACS28 té com a objectiu esdeve- nir un espai de debat, reflexió, assessorament i seguiment de l’Estratègia municipal contra la soledat, que garanteixi l’eficiència i el rigor. El Consell està constituït per persones expertes de diverses disciplines, com ara la Psicologia, la Sociologia, la Medicina, el Treball Social, l’Urbanisme, entre d’altres, vincula- des a l’àmbit acadèmic i científic, que permeten abordar la temàtica de la soledat des de diverses perspectives i en totes les etapes del cicle vital. Les funcions principals del CACS són oferir consell expert i assessorar a l’Ajuntament de Barcelona sobre temàtiques relacionades contra la soledat; proposar actuacions, po- lítiques i projectes innovadors; fer seguiment de l’Estratègia municipal contra la soledat i acompanyar la seva implementació, a més de col·laborar en la divulgació científica sobre la temàtica de la soledat en l’àmbit municipal. La primera trobada del Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) es va rea- litzar el 17 de juliol de 2020, en un acte oficial de constitució del Consell que va combinar presència i virtualitat, adaptat a la normativa sanitària de prevenció per la covid-19. La segona trobada del CACS va tenir lloc el 26 de novembre de 2020, i va consistir en una sessió de contrast de les línies estratègiques i dels objectius de l’Estratègia. b. Encàrrec de producció intel·lectual i acadèmica al Consell Assessor Cientí- fic contra la Soledat, i també a altres persones expertes en diversos camps socials Els encàrrecs de producció intel·lectual i acadèmica es fan als membres del Consell As- sessor Científic contra la Soledat (CACS), i també a altres experts de l’àmbit de les Hu- manitats i les Ciències Socials, que produeixen coneixement al voltant de la soledat des dels seus àmbits professionals i de coneixement. També es compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que investiga com afecta de manera particular la soledat a les persones en situació de discapacitat. c. Col·laboracions estables amb universitats i altres centres de recerca La col·laboració fluida i permanent amb el món universitari i de la recerca permet generar coneixements i plantejar reptes socials i tecnològics al voltant de la soledat. Des del pri- mer moment, s’ha establert contacte amb universitats i centres de recerca per impulsar la presentació de projectes a convocatòries de finançament, tant públiques com priva- des, vinculades a la recerca en soledat. 28. El CACS ha estat creat mitjançant la Resolució S1/D/2020-00721. 50 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Principals col·laboracions obertes fins al moment: Col·laboració I Premi Rector Ferraté UOC-UPC Impuls de treballs de recerca Com pot ajudar la tecnologia a les UdG (Grup Liberi) persones que se senten soles? Guia per a la prevenció, detecció 1r semestre 2021 i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat. Conveni Pràctiques IDEC (UPF-BSM) Setembre 2020-Març 2021 Postgrau en Gestió i Dinamització UAB (Fundació Salut i Envelliment) de Projectes d’Envelliment Actiu Bases pel compromís dels casals i espais i Saludable. de persones grans municipals en la lluita febrer-març 2021 contra la soledat. Desembre 2020 Participació en Clínic Barcelona Summer School 2021 UOC (Càtedra per a l’autonomia personal (Aula Clínic - Hospital Clínic) i la salut digital UOC-COCEMEFE) Guia “Com fer front a la soledat quan Presentació de l'Estratègia municipal s’està en situació de discapacitat”, contra la soledat en la taula rodona i articles acadèmics i divulgatius al voltant "L'impacte de la pandèmia més enllà de l’aïllament i la soledat específics en de l'hospital". materia de discapacitat. Juliol 2021 2020-2021 ESFERA CIUTADANA a. Contrast de les aportacions recollides amb tots els agents implicats (àmbit ciutadà, d’entitats, tècnic i acadèmic) El resultat de les aportacions recollides arran de les sessions de treball amb personal tècnic, la primera trobada del CACS i d’altres sessions internes de treball, s’ha contrastat i validat en compartir-lo amb diferents agents de diversos àmbits: l’acadèmic, mitjançant la validació del Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS); l’associatiu, comp- tant amb les aportacions de les entitats vinculades al Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG) i al Consell Municipal de Benestar Social (CMBS), a més de la Xarxa de Drets dels Infants i del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB); i el ciutadà, a partir del contrast amb habitants de la ciutat, tant si són persones usuàries dels serveis municipals com si no en són. Les sessions de contrast han permès validar les Línies Estratègiques i els Objectius que guien l’Estratègia municipal contra la soledat. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 51 Resum de les sessions de contrast i participació PARTICIPANTS APORTACIONS SESSIONS amb ciutadania persones: 13 44 DE CONTRAST amb entitats (2) entitats: 35 48 (novembre 2020) amb CACS persones: 16 47 PARTICIPACIÓ A LA PLATAFORMA DECIDIM Propostes persones: 7 8 (desembre 2020 - gener 2021) Enquesta persones: 60 187* Persones a títol individual: 96 Entitats: 35 334 * Provinents de 60 enquestes El contrast i l’anàlisi amb la ciutadania també s’ha dut a terme mitjançant la plataforma DECIDIM.BARCELONA, en marxa durant els mesos de desembre del 2020 i gener de 2021. A continuació, una síntesi de les aportacions realitzades a la Plataforma Decidim: • 195 propostes: 187 a través de 60 respostes a l’Enquesta i 8 directament a través de l’apartat “Propostes”. • 35 suports a les propostes publicades, repartits entre 17 propostes. • 14 adhesions a les propostes publicades, repartides entre 8 propostes. • 12 comentaris a les propostes per part de la ciutadania. Pel que fa al conjunt de les aportacions, s’han tingut en compte un total de 154, el 89% del total. Si s’analitza la justificació del total de respostes positives, s’observa que el 53,9% afirmen que l’acció proposada ja s’està realitzant; el 23,4%, que es tindrà en compte com a aportació dins de les accions establertes a l’Estratègia, i el 22,7%, que es tindrà en compte com a reflexió dins de l’enfocament, línies i/o objectius de l’Estratègia. En relació a les aportacions no acceptades, representen l’11% del total. El 42,1% de les respostes negatives tenen a veure amb propostes que no queden prou clares o entenedores; en el cas de 31,6%, el motiu és que l’aportació no és competència de l’Es- tratègia municipal contra la soledat. Un 10,5% de les respostes negatives assenyalen que les aportacions impliquen modificació de la normativa o són contràries a la normativa, programes o plans; Els altres motius al·legats són els següents: no són competència municipal (5,3%); no estan alineades amb l’Estratègia municipal contra la soledat (5,3%) i, per últim, són tècnica o pressupostàriament inviables (5,3%). 52 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 b. Preparació campanya de comunicació i sensibilització sobre la soledat que interpel·la a tota la ciutadania En col·laboració amb el Departament de Comunicació, s’està treballant una campanya de comunicació per desestigmatitzar i sensibilitzar sobre la soledat a la ciutadania. L’objectiu és, d’una banda, trencar el mite vigent de què la soledat només la pateixen les persones grans (qualsevol persona pot arribar a sentir-se sola), i, d’altra, interpel·lar a tota la ciutadania perquè qualsevol persona esdevingui aliada en el desafiament contra la soledat a la ciutat. c. Establiment d’aliances amb entitats i organitzacions socials, amb l’objectiu d’unir esforços contra la soledat i avançar cap a un Pacte de Ciutat contra la soledat A més a més de mantenir reunions amb referents de diverses àrees, direccions i depar- taments de l’Ajuntament, també s’han iniciat trobades amb algunes de les entitats del Tercer Sector i que vertebren la vida associativa a la ciutat, amb la finalitat de cercar com- plicitats i aliances per alleugerar la soledat. Les trobades i col·laboracions amb entitats continuaran i s’intensificaran al llarg del període d’aplicació de l’Estratègia, en coherència amb la voluntat que esdevingui un Pacte de ciutat contra la soledat. Igualment, la col·laboració amb altres administracions també ha de suposar un pilar important al llarg de tota la trajectòria de l’Estratègia, per tal d’aconseguir la màxima uni- tat d’acció contra la soledat en l’àmbit local, nacional i internacional. d. Disseny i posada en marxa del web “Barcelona contra la soledat” Des de l’octubre de 2020 està en funcionament el microsite dins del web de Drets Socials “Barcelona contra la Soledat”. En aquesta pàgina web s’hi inclou informació sobre serveis i programes municipals per alleujar la soledat i sobre la mateixa Estratègia municipal contra la soledat. També inclou l’Observatori de la Soledat de Barcelona, que recull dades actua- litzades sobre la soledat a Barcelona, recerques d’àmbit local i internacional, a més d’altres materials d’interès per a professionals i per a tota la ciutadania. e. Disseny i posada en marxa del butlletí digital periòdic “Barcelona contra la soledat”, vinculat al web del mateix nom El butlletí digital “Barcelona contra la soledat”, engegat el març de 2021, és el vehicle de divulgació i comunicació de l’Estratègia municipal contra la soledat. Amb continguts concisos i variats, vinculats al web barcelona.cat/soledat, el butlletí vol fomentar el coneixement i la participació. Els continguts combinen la informació, la divulgació i el servei al voltant de com prevenir i atendre la soledat. f. Disseny i posada en marxa de l’Observatori de la soledat de Barcelona L’Observatori de la soledat de Barcelona recull dades actualitzades sobre la soledat a Barcelona, recerques d’àmbit local i internacional, a més d’altres materials d’interès per a professionals i per a tota la ciutadania. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 53 ESFERA INTERNACIONAL a. Compilació de bones pràctiques internacionals contra la soledat Som conscients de la importància del que passa fora de la ciutat i, arran del coneixement i l’aprenentatge d’altres experiències, s’ha elaborat un recull de bones pràctiques nacio- nals i internacionals per entendre millor el fenomen de la soledat. Aquesta compilació s’actualitza regularment i està recollida al web “Barcelona contra la soledat”. b. Disseny del I Congrés Internacional contra la Soledat A hores d’ara, s’està treballant per poder celebrar a Barcelona el I Congrés Internacional contra la Soledat. És una de les principals accions d’internacionalització incloses en el Pla d’Accions 2020-2024 de l’Estratègia municipal contra la soledat. “Hi ha certa soledat i buidor associada a un ús intensiu de les xarxes, alhora que poden ser espais per donar i rebre suport mutu. Per descomptat estan sorgint aplicacions i altres iniciatives digitals per tal de detectar situacions de soledat online en joves. Poden ser eines complementàries molt útils, especialment per la quantitat d’informació personal que acostumen a publicar-hi. No obstant això, com en qualsevol altre àmbit del creixement i la criança, comptar amb un entorn de confiança i referents adults que acompanyin serà clau.” Soledat juvenil en temps hiperconnectats Liliana Arroyo Moliner 54 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Línies estratègiques i objectius El procés de treball en xarxa ha tingut com a resultat 4 Línies Estratègiques i 25 Objectius, que conformen l’estructura de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030. LÍNIES ESTRATÈGIQUES Les 4 grans línies estratègiques que vertebren l’Estratègia munici- pal contra la soledat 2020-2030 són: 1. Sensibilitzar i generar coneixement sobre l’impacte de la soledat en la ciutat i en el benestar de les persones que l'habiten. 2. Desplegar recursos i serveis per prevenir, detectar i atendre les situacions de soledat. 3. Reestructurar la ciutat i els seus àmbits en espais comunitaris per afrontar les situacions de soledat. 4. Adaptar el funcionament de l’organització municipal als nous reptes que planteja la soledat. 56 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 OBJECTIUS Els 25 Objectius derivats de les Línies Estratègiques de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 són: 1. Sensibilitzar i generar coneixement sobre l’impacte de la sole- dat en la ciutat i en el benestar de les persones que l'habiten. 1.1 Impulsar campanyes i accions 1.2 Fer difusió dels serveis disponi- 1.3 Desplegar mecanismes per de comunicació amb l'objectiu de bles per promocionar la cura emoci- contribuir a la presa de decisions prevenir, desestigmatitzar i cons- onal, prevenir i atendre situacions de de les polítiques locals sobre el cienciar sobre el problema de la soledat des de l’Ajuntament i des de fenomen de la soledat. soledat. les entitats socials, per tal que la in- formació arribi a tota la ciutadania. 2. Desplegar recursos i serveis per prevenir, detectar i atendre les situacions de soledat. Objectius relacionats amb serveis Objectius relacionats amb els Objectius relacionats amb els preventius que fomentin la instruments per a la detecció serveis d’acompanyament generació de vincles i relacions de persones en situació de i seguiment de persones satisfactòries. soledat. en situació de soledat. 2.1 Impulsar mesures per a facilitar 2.5 Dotar d'eines als i les profes- 2.7 Reforçar l'oferta de serveis i l’accés a activitats d’educació, cul- sionals que estan en contacte amb programes existents que pal·lien la tura i lleure. les persones per detectar, prevenir i soledat en tots els cicles de vida. intervenir en casos de soledat, espe- 2.2 Potenciar els recursos i l'accés cialment pel que fa a la intervenció 2.8 Impulsar noves accions i serveis a coneixements i capacitats per re- en escenaris de transició vital que per pal·liar la soledat, especialment duir la bretxa digital, especialment impliquen un major nivell de risc. en els moments de transició vital i dirigits a les persones grans i als pels col·lectius que més la pateixen. col·lectius vulnerables. 2.6 Potenciar xarxes de referents professionals i comunitaris per a la 2.9 Impulsar mesures per tenir 2.3 Facilitar la relació presencial prevenció i detecció de situacions cura de les persones cuidadores. entre persones i entre generacions. de soledat. 2.10 Desenvolupar una oferta 2.4 Desenvolupar una oferta tecnològica (robòtica, apps...) que d'eines d´ús personal per abordar el contribueixi a afrontar les situacions malestar emocional que pot causar de soledat en tots els cicles de vida. la soledat, amb atenció especial als moments de transició vital. 2.11 Engegar un programa al voltant dels animals de companyia com a recurs contra la soledat, per a totes les edats. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 57 El Pla d’Accions 2020-2024 s’ha elaborat segons les línies estratègiques i els objectius, a partir de les necessitats detectades i de les primeres col·la- boracions operatives amb les diferents àrees, departaments i serveis clau, tasca que s’ha traduït en diferents projectes durant els darrers mesos del 2020 i els primers del 2021. 3. Reestructurar la ciutat i els seus àmbits en espais comunitaris per abordar les situacions de soledat. 3.1 Transformar i naturalitzar l'espai 3.3 Reforçar l'acció de les xarxes 3.5 Potenciar el paper dels equipa- públic per tal de recuperar espais de cures en la detecció i la reducció ments de proximitat com a espais de trobada i convivència entre la de la soledat, contribuint a reforçar relacionals, inclusius, de suport ciutadania i reduir la soledat. el desplegament dels territoris de emocional i cura, incorporant la cures. perspectiva de la soledat. 3.2 Fer la ciutat accessible des del punt de vista físic i comunicatiu per 3.4 Promoure noves formes de 3.6 Reforçar els serveis de suport fomentar la connexió i la cohesió compartir habitatge alternatives a grupal i d’ajuda mútua, i aque- social. les actuals, per fer front a les situa- lles actuacions que potenciïn les cions de soledat. relacions i l'intercanvi en l'àmbit comunitari. 4. Adaptar el funcionament de l’organització municipal als nous reptes que planteja la soledat. Objectius relacionats amb la cura Objectius relacionats amb el treball del personal municipal. del personal municipal en vincula- ció amb la ciutadania. 4.1 Detectar i impulsar mesures contra la soledat de les persones 4.3 Revisar els serveis i programes treballadores municipals. en marxa per incorporar la perspec- tiva contra la soledat. 4.2 Establir mecanismes de resi- liència organitzativa per fer front a 4.4 Dotar d'eines metodològiques situacions imprevistes que puguin i recursos de coneixement als i les afectar la soledat del personal professionals municipals, per a inte- municipal. grar la perspectiva de la soledat en els seus àmbits de responsabilitat. 4.5 Establir mecanismes de coor- dinació i de treball transversal entre àmbits i professionals municipals per abordar conjuntament la com- plexitat de la soledat. 58 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Com ho farem? Calendari L’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 es planteja com una actuació trans- versal, integral i a llarg termini, amb un horitzó de 10 anys que permet, no només disse- nyar polítiques per pal·liar la soledat sinó també aplicar-les, avaluar-les i esmenar-les pel camí, en cas necessari. Suposa, doncs, una aposta clara per fer front de manera eficient a la soledat, entesa com una de les anomenades epidèmies del segle XXI, en línia amb les estratègies i polítiques d’altres governs i administracions locals d’arreu del món. El darrer trimestre de 2019, l’any 2020 i el primer semestre de 2021 han estat dedicats a la construcció de l’Estratègia, de manera transversal i participada, tant interna com ex- ternament, amb la complicitat de les entitats i la ciutadania de Barcelona. Simultàniament —i això ha estat una aportació innovadora— s’ha començat a treballar per crear sinergies i engegar projectes específics que ja formen part del Pla d’Accions 2020-2024 de l’Estra- tègia municipal contra la soledat. Durant el període de construcció de l’Estratègia, l’octubre de 2020 es va presentar la Mesura de govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la soledat, que posava les bases del procés d’elaboració i marcava les línies de treball en marxa, amb la fita de presentar l’Estratègia l’any 2021. A partir de l’aprovació política del document (juliol 2021) s’inicien dues línies de tre- ball: una ens duu cap a la concreció de l’Estratègia en forma de plans d’accions que es desprenen de les línies estratègiques i els objectius; l’altra línia de treball se centra en ampliar l’Estratègia municipal per convertir-la en un Pacte de ciutat contra la soledat, a partir del treball conjunt amb la ciutadania i les entitats socials que treballen des de fa temps per pal·liar la soledat a Barcelona. El calendari 2020-2030 planteja diverses fites importants: Redacció i presentació de plans d’accions: • Pla d’Accions 2020-2024 (2021) • Pla d’Accions 2025-2030 (2025) Seguiment i avaluació: • Seguiment Pla d’Accions 2020-2024 (2023) • Avaluació Pla d’Accions 2020-2024 (2025) • Seguiment Pla d’Accions 2025-2030 (2028) • Avaluació Pla d’Accions 2025-2030 (2030) • Avaluació final (2030) 60 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 • Territorialització • Model de governança • Elaboració sistema avaluació • Validació interna Estratègia • Aprovació política Estratègia • Impuls projectes • Presentació pública GENER - MAIG JUNY - JULIOL CALENDARI MAIG - JUNY JULIOL SETEMBRE 2021 • Presentació • Proposta de Comité Pla Accions • Cap a un Pacte executiu 2020-2024 de ciutat • Mesura Govern • Seguiment • Seguiment • Procés elaboració Estratègia Estratègia Estratègia 2020 2023 2028 2020 2021 2025 2030 2030 • Seguiment Pla Seguiment • • Presentació d’Accions 2020-202 4 Pla d’Accions Estratègia 2020-2030 • Avaluació intermèd ia 2025-2030 • Pla d’Accions • Pla d’Accions Avaluació final • 2020-2024 2025-2030 Estratègia ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 61 Governança La transversalitat amb què s’ha construït l’Estratègia, sumada al repte de convertir-la en un Pacte de ciutat, comporta necessàriament un sistema de governança que ha d’impli- car –de manera eficient i harmoniosa– els diferents àmbits que, de manera combinada, l’han de tirar endavant: l’àmbit polític, tècnic, acadèmic, associatiu i ciutadà. Cada àmbit té una representació diferenciada en els òrgans de governança previstos, i tots confluei- xen en la Taula de Soledat. Pel que fa a l’àmbit tècnic, les funcions de governança han d’incorporar en tot mo- ment la visió transversal, des de les diferents àrees municipals; i amb la visió territorial, centrada en els districtes i els barris. Així, la governança de l’Estratègia municipal contra la soledat es planteja mitjançant dos òrgans principals que han d’actuar de manera complementària, d’acord amb el calen- dari 2020-2030 de l’Estratègia: la Taula de Soledat i la Comissió de Soledat, que tindran funcions diferenciades. 1. TAULA DE SOLEDAT • Plenària • Amb participació política • Funció de seguiment i informació • Periodicitat bianual (2021, 2023, 2025, 2028, 2030). 2. COMISSIÓ DE SOLEDAT • Amb representants dels diferents grups de treball • Funció de treball • Periodicitat anual • Variable segons projectes en marxa. El Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) ha de tenir un paper essencial en la governança. A més de participar en la Taula de Soledat, també és un òrgan fonamental d’acompanyament i assessorament al llarg del desenvolupament i la implementació de l’Estratègia municipal contra la soledat. En paral·lel, es mantenen els grups de treball com a fórmula per continuar posant en marxa i desenvolupant projectes en el marc de l’Estratègia municipal contra la soledat. 62 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Direcció de Serveis d'Infància, Joventut i Persones Grans TÈCNIC Comissió de Soledat ACADÈMIC Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) TAULA DE SOLEDAT Representants dels consells de participació / entitats ENTITATS I CIUTADANIA Ciutadania no associada Regidoria d'Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat POLÍTIC Grups Municipals ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 63 Territorialització Un dels aspectes bàsics en la prevenció de la soledat és la promoció de les relacions so- cials, que augmentin el sentiment de pertinença i d’identitat de la persona. Per al desen- volupament de les relacions socials a la ciutat és indispensable aterrar la mirada als di- ferents barris, que és on principalment es generen els vincles socials. Per aquest motiu, l’Estratègia municipal contra la soledat incorpora necessàriament una visió territorialitza- da de la ciutat, atenint-nos als diferents perfils i necessitats de cadascun dels districtes i, fins i tot, dels barris. Per aconseguir-ho, s’ha creat un grup de treball, amb la implicació directa de la Gerèn- cia de Coordinació Territorial i de Proximitat, i integrat per responsables i coordinadores de diversos districtes, amb els que treballem des de l’inici la implantació i l’adequació de l’Estratègia municipal contra la soledat als diferents territoris de la ciutat. Es tracta de tenir en compte la visió dels districtes per incorporar-la a l’Estratègia des de bon començament. A partir de la constatació de què l’Estratègia municipal contra la soledat és prou àm- plia i flexible per ajustar-se al territori, la següent etapa/acció consisteix en la concreció dels objectius, d’acord amb les característiques i necessitats dels barris. La territorialització de l’Estratègia municipal contra la soledat s’ha treballat a partir de tres eixos d’accions: 1. 2. 3. Elaboració d’ informes quan- Creació d’un grup de tre- Presentacions territorials titatius i qualitatius de cada ball amb representants de l’Estratègia a diferents territori a partir del mapa de dels districtes i del Pla de òrgans de Districte. Abans programes i serveis munici- Barris, per revisar les línies de la presentació pública de pals contra la soledat i de les estratègiques i els objectius l’Estratègia municipal contra dades de l’enquesta Òmni- de l’Estratègia municipal la soledat, s’han fet presenta- bus, de 2020. Aquesta tasca contra la soledat, abans de cions en diferents òrgans de ha permès revisar quins són sotmetre-la a aprovació. Per representació (Consells de els serveis i programes que tant, s’ha tingut en compte la Barri, Consells de Gent Gran, ja s’estan desenvolupant als necessària participació dels Consells de Persones en si- districtes i que, tan directa- districtes des del moment tuació de Discapacitat, grups ment o indirecta, tenen per mateix de la planificació de treball d’envelliment actiu, objecte alleujar la soledat. En de l’Estratègia. El treball de gerències i direccions, grups aquest sentit, s’ha elaborat contrast amb el territori ha de representació veïnal...) de una infografia per a cada tingut per objectiu identificar tots els districtes de la ciutat, districte que aporta dades i mancances o recollir con- amb una participació de més consideracions per revisar sideracions de contingut i de 250 persones. allò que ja s’està fent, i també aplicabilitat que calia incor- per posar en marxa i desen- porar a l’Estratègia abans que volupar, si cal, nous plans s’aprovés definitivament. d’accions contra la soledat des del territori. 64 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Avaluació: sistema d’indicadors Definir els indicadors d’avaluació de l’Estratègia municipal contra la soledat és també una de les tasques importants que cal preveure des del mateix procés d’elaboració, abans de la implantació de l’Estratègia, i al llarg del seu recorregut temporal. Partint de la matriu de la Teoria del Canvi, el sistema d’indicadors d’avaluació perme- trà identificar, establir i avaluar l’Estratègia en el seu conjunt, sigui de manera global o en relació amb objectius concrets: Indicadors de procés Valorar fins a quin punt l’Estratègia està avançant de manera adequada per a l’assoliment dels objectius. • Indicadors d’experiències singulars • Identificació de processos clau d’èxit • Identificació d’àrees prioritàries d’actuació. Indicadors de productes Assoliments de l’Estratègia en la globalitat de l’Administració i possibilitat de segmenta- ció de dades per tipologia de serveis i àrees d’intervenció. • Identificació d’allò que aconsegueix l’estratègia. Indicadors d’impacte Identificar l’impacte de l’Estratègia en la problemàtica per a la qual s’ha creat. • Identificació d’allò que l’Estratègia transforma: Pal·liar la soledat a la ciutat de Barcelona. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 65 Model lògic simplificat de la Teoria del Canvi de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 HIPÒTESI 1. Sensibilitzar i generar Si coneixem i visibilitzem coneixement sobre la problemàtica ... l’impacte de la soledat en la ciutat i en el benestar de les persones que l'habiten. 2. Desplegar recursos Si aconseguim detectar i serveis per prevenir, riscos i situacions, detectar i atendre les i fomentar els vincles i les situacions de soledat. relacions satisfactòries ... 3. Reestructurar la ciutat Si generem espais ... llavors reduirem i els seus àmbits en espais comunitaris que fomentin la soledat a la comunitaris per afrontar la connexió i cohesió ciutat de Barcelona les situacions de soledat. entre les persones ... IMPACTE ESPERAT 4. Adaptar el funcionament Si l’organització estableix de l’organització municipal mecanismes interns de als nous reptes que planteja detecció de situacions entre la soledat. les professionals, i incorpora la perspectiva sobre soledat als serveis i programes ... 66 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Pressupost Des de l’Ajuntament de Barcelona, aproximadament 268 programes, serveis o activitats responen directament o indirecta al repte de pal·liar la soledat. Aquesta xifra és el resultat (explicat a “Antecedents: no partim de zero”, pàg.39) del mapeig realitzat a partir de l’anà- lisi del catàleg de serveis municipals, amb una visió absolutament transversal. Determinar el pressupost total dels serveis o programes que Barcelona dedica a re- duir la soledat és una tasca quasi impossible, atès el caràcter de temporalitat que alguns d’aquests programes tenen o han tingut. És per això que, en aquest apartat, es presenta, d’una banda, el pressupost que es dedica a l’impuls de l’Estratègia municipal contra la soledat, que no inclou el pressupost de tots els serveis, programes i accions relacionats amb la reducció de la soledat que estan en marxa, i en els que prenen part també altres gerències, àrees i departaments. D’altra banda, s’indica també el pressupost dels nou serveis o programes principals que ja s’estan desenvolupant a Barcelona, i que tenen un component molt directe en la tasca contra la soledat. Pressupost per impulsar l’Estratègia municipal contra la Soledat El pressupost per a l’impuls de l’Estratègia de soledat per als anys 2020 i 2021 de la Di- recció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona, és de 425.000€ i inclou: • Procés d’elaboració • Comunicació i difusió • Primeres accions i projectes operatius. El desglossament del pressupost per anys i per partides és el següent: PARTIDA 2020 PARTIDA 2021 Secretaria tècnica, Secretaria tècnica 23.000 € procés elaboració Estratègia 30.000 € Procés d’elaboració Estratègia 57.000 € Mapeig, anàlisi de programes de soledat, radar de bones pràctiques 30.000 € Jornades, presentacions 30.000 € Comunicació, difusió 10.000 € Comunicació, difusió 39.000 € Coneixement, producció acadèmica 20.000 € Coneixement, producció acadèmica 31.000 € Nous projectes per mitigar la soledat 45.000 € Projectes per mitigar la soledat 110.000 € TOTAL 165.000 € TOTAL 260.000 € ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 67 Pressupost dels principals serveis i projectes que ja estan en marxa relacionats amb la soledat Actualment, Barcelona dedica més de 19 milions d’euros a pal·liar la soledat. En el des- glossament que es presenta a continuació, es relacionen els 9 projectes principals que ja estan en marxa, tot indicant l’import pressupostat per al 2021.   PROJECTE ADREÇAT A 2021 Teleassistència Persones grans 12.203.846,75 € VinclesBCN Persones grans 2.163.768,63 € Àpats en companyia Persones grans 1.600.000,00 € Radars Persones grans 410.756,26 € Espai Cures (programa d'informació i orientació a persones cuidadores a l'Espai Barcelona Cuida) Tota la població 322.776,32 € Vila Veïna Tota la població 1.847.473,26 € SAIF (Servei per a Adolescents i Famílies) Adolescents i joves 831.000,00 € En bici sense edat Joves i persones grans 20.000,00 € Viure i Conviure Joves i persones grans 30.000,00 € TOTAL 19.429.621,00 € 68 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 Lliçons apreses durant el procés d’elaboració Lliçons 1. OBTENIR DADES 3. CONÈIXER EL PUNT apreses Conèixer dades sobre la temàtica DE PARTIDA que es vol treballar és primordial, Érem conscients des del principi durant més encara quan, en un tema com que, davant el repte contra la sole- la soledat, les dades són encara for- dat, l’Ajuntament de Barcelona no el procés ça escasses. Gràcies a la implicació partia de zero, sinó que disposava del Departament d’Innovació i Recer- d’un bagatge i una expertesa força d’elaboració ca i de l’Oficina Municipal de Dades sòlids pel que fa a la posada en (OMD), des dels primers mesos de marxa i el desplegament de progra- 2019 vam poder disposar d’una pri- mes, serveis i projectes que contri- Durant l’elaboració i la posada en mera diagnosi amb dades bàsiques bueixen a pal·liar la soledat –de ma- marxa de l’Estratègia municipal sobre solitud (estat objectiu d’estar nera directa o indirecta– en l’àmbit contra la soledat hem après la o viure sol/a) i sobre soledat (senti- de ciutat, i també des dels districtes importància d’un seguit de factors ment de sentir-se sol/a). D’aleshores i els barris. D’aquí que elaborar un que volem compartir públicament, ençà, s’ha treballat per obtenir més mapeig de serveis i programes mu- perquè pensem que poden ser dades, introduint indicadors a les nicipals al voltant de la soledat fos comuns a altres iniciatives simi- principals enquestes municipals, una de les primeres tasques que es lars. És el decàleg de les lliçons col·laborant amb universitats i altres van realitzar. apreses. centres de recerca, i comptant amb el suport del Consell Assessor Cien- tífic contra la Soledat (CACS). 2. NO DONAR RES 4. MIRAR ENFORA PER SUPOSAT Conèixer què s’ha fet i què es fa Les primeres dades sobre soledat en l’àmbit de la soledat en altres a Barcelona -i arreu del món- van ciutats i països del món també ha contribuir justament a desfer un estat de molta ajuda durant el pro- pressupòsit inicial: les persones cés d’elaboració de l’Estratègia mu- grans no pateixen soledat única- nicipal contra la soledat 2020-2030. ment pel fet de ser grans, ni tampoc Des que el Regne Unit va obrir camí la pateixen en major mesura que l’any 2018 obrint el primer Ministeri la resta de persones. Contra tot de la Soledat del que tenim notícia pronòstic, les franges d’edat de 16 en el món occidental, altres països a 24 anys (persones joves) i de 35 a com ara el Japó, han posat en mar- 44 anys (persones adultes) ocupen xa iniciatives similars el 2021. Entre el primer i el segon lloc, respectiva- l’un i l’altre, Barcelona ha treballat ment, pel que fa a major incidència per construir la seva pròpia estratè- de soledat no desitjada. gia per pal·liar la soledat, adaptada a la ciutat i a les persones que l’habiten. Pel camí hem estat atents a l’entorn i hem compilat un recull de bones pràctiques i iniciatives per alleujar la soledat, nacionals i internacionals, que s’actualitza periòdicament a l’Observatori de la Soledat de Barcelona. 70 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 5. MIRAR ENDINS 7. CONTRASTAR 9. COMPTAR AMB Mirar endins és igual d’important PERMANENTMENT ALTRES AGENTS que mirar enfora a l’hora de bastir Es pot dir que l’Estratègia s’ha L’Estratègia, que neix com a projec- una Estratègia sòlida i coherent, construït col·legiadament, gràcies te municipal, comença a obrir camí que impliqui i ajudi també les per- a l’equip de més de trenta tècnics des de bon principi per esdevenir sones que formen part de l’Ajunta- i tècniques que, designats des de un Pacte de ciutat contra la sole- ment de Barcelona. Els treballadors les gerències i àrees corresponents, dat. Per això, busca la complicitat i les treballadores municipals tam- han participat en les sessions de d’altres agents externs i/o de bé podem patir soledat en algun treball, cocreació i contrast al llarg ciutat, tals com entitats socials que moment de la vida i de la trajectòria de 2020 i 2021. El contrast ha estat treballen per alleugerir la soledat de laboral. En aquest sentit, la línia constant al llarg del procés d’elabo- manera directa o indirecta, universi- estratègica 4 inclou objectius i ac- ració, no només internament, sinó tats i altres centres de recerca. Les cions adreçats a pal·liar la soledat també amb la participació de con- primeres trobades i col·laboracions en l’àmbit intern, i a remoure les sells municipals, entitats de ciutat, ja s’han establert durant el període inèrcies quan calgui per adaptar el el Consell Assessor Científic contra d’elaboració, i s’espera augmentar funcionament de l’Ajuntament a les la Soledat, i ciutadans i ciutadanes la quantitat i la seva qualitat al llarg necessitats que puguin anar sorgint a nivell particular, mitjançant la pla- dels deu anys d’aplicació de l’Estra- durant el recorregut de deu anys taforma DECIDIM.BARCELONA. tègia, buscant també el compromís que té l’Estratègia municipal contra d’altres administracions de govern. la soledat. 6. ESTABLIR SINERGIES DES 8. BUSCAR ASSESSORAMENT 10. TREBALLAR DE LA TRANSVERSALITAT EXPERT ESTRATÈGICAMENT La soledat cal tractar-la de manera El Consell Assessor Científic contra I OPERATIVAMENT, TENINT conjunta i transversal. Per això, la Soledat (CACS), format per 17 EN COMPTE EL TERRITORI l’Estratègia compta amb l’impuls persones expertes en diferents El procés intern d’elaboració s’ha polític de la regidoria d'Infància, camps socials, col·labora acti- desenvolupat de manera paral·lela Joventut, Persones Grans i Perso- vament en l’Estratègia municipal per construir l’Estratègia (treball nes amb Discapacitat, i tècnic de contra la soledat des que es va estratègic), i per posar en marxa la Gerència Municipal des de bon constituir formalment el juliol de les primeres accions o projectes començament. I era important, 2020. A més de fer propostes i (treball operatiu), a partir de les també des dels inicis, comptar amb participar en el procés de contrast, trobades bilaterals amb gerències, la complicitat, la col·laboració i les també són responsables de la àrees, direccions i departaments sinergies que es poguessin establir producció acadèmica i divulgativa considerats clau. Gràcies a aquesta amb el màxim nombre possible de al voltant de la soledat, en forma doble tasca, l’Estratègia municipal gerències, àrees, direccions i depar- d’articles de rang científic, produïts contra la soledat neix amb més taments. Durant el procés d’elabo- expressament en el marc de l’Estra- de cinquanta accions o projectes, ració s’han mantingut més de trenta tègia municipal contra la soledat. Al alguns dels quals ja estan en marxa trobades bilaterals entre la Direcció llarg de la trajectòria de l’Estratègia, i formen part del Pla d’accions de Serveis d’Infància, Joventut i la seva expertesa continuarà sent 2020-2024. Persones Grans i diferents àrees i cabdal per avançar-nos a noves ne- serveis municipals, per explicar-los cessitats i enfocaments que puguin l’Estratègia de primera mà, i buscar sorgir contra la soledat a la ciutat vies de col·laboració. La disposició de Barcelona. de tots els professionals ha estat immillorable, i esperem mantenir la comunicació amb tots ells mentre s’implementa l’Estratègia. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 71 COL·LABORACIONS I AGRAÏMENTS A l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 hi han participat moltes persones en diferents moments del procés d’elaboració. Algunes han prestat el seu coneixement i expertesa tècnica; d’altres, la seva opinió durant les sessions de contrast i en forma de propostes; d’altres han dedicat part del seu temps a revisar, esmenar i aportar diferents punts de vista, sempre enriquidors. A tots i a totes, moltes gràcies, i enhorabona per la part que us toca. Direcció, elaboració i redacció de l'Estratègia Magda Orozco, Carme Pollina, Sandra Escapa, Joan R. Riera. Participació i col·laboració en les sessions tècniques de treball i contrast. Revisió del mapa de programes i serveis municipals contra la soledat Sergi Amposta, Susana Andrés, Berta Arnáiz, Imma Barbal, Marisa Basco, Jordi Bautista, Joana Bonaterra, Carme Borreguero, Núria Borrut, Adriana Carbi, Susana Closa, Carmen Fernández, Sonia Frías, Inés Garcia, Marisol García, Blanca Gómez, M. Carmen Gómez, Sandra Gutiérrez, Nuria Hernández, Eva Hernando, Mercè Jofra, Albert Julià, Maria Liébana, Rosa López, Glòria Martínez, Carme Maté, Pilar Moros, Mireia Morte, Patricia Nubiola, Marina Oteo, Pilar Pascual, Just Pérez, Felip Pérez, Lidia Pérez, M. José Pérez Oliva, Josefina Pidelaserra, Pilar Ramos, Natàlia Rosetti, Rosa Rubio, Imma Sampé, Àngela Santos, Irina Espriu, Helena Sarasa, Núria Serra, Esther Sesma, Assumpta Soler, Anna Terra, Laura Trujillo, José Ramón Ubieto, Maribel Ujeda, Nuria Valero, Dolores Varela, Núria Ventura, M. Àngels Vila i Ramon Vilà. Grup de treball per a la territorialització de l’Estratègia Virgínia Aira, Pilar Causapié, Blanca Gómez, Pepa Pérez Oliva, Josefina Pidelaserra, Carme Turégano. Participació i col·laboració en les sessions de participació i contrast CONSELLS MUNICIPALS Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) Consell Assessor de la Gent Gran – CAGG Consell Municipal de Benestar Social – CMBS Consell Municipal LGTBI Consell Municipal d’Immigració de Barcelona – CMIB Consells de persones amb discapacitat dels districtes Consell de les Dones de Barcelona Consell de la Joventut de Barcelona Consells i comissions de persones grans dels 10 districtes Xarxa de Drets dels Infants 72 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 ENTITATS VINCULADES A CONSELLS MUNICIPALS Acció Comunitària Protectora de l’Envelliment (FOCAGG – FACPE) Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA) Agrupació de Jubilats de Metges de Catalunya (AJMC) Amics de la Gent Gran Associació CATNOVA Associació Coordinadora per a l’Ancianitat (ACA) Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) Associació Diàlegs de Dones Associació Dones No Estàndards Associació pel Dret a Morir Dignament (DMD-Cat) Can 70 Càritas Centro Boliviano Catalán Col·legi Arquitectes Catalunya - Barcelona Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, secció Dones Col·legi Oficial Treball Social Catalunya Col·legi Politòlegs i Sociòlegs Creu Roja Espíritu de Santa Cruz de la Sierra en España Federació Associació Empresarial d'Economia Social (DINCAT) Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG) Federació ECOM Federació Salut Mental Catalunya Fundació “la Caixa” Fundació Enllaç Fundació FiraGran Fundació ONCE Fundació Pere Tarrés Fundació Privada Família i Benestar Social Fundesplai Grup de Treball Envelliment CMBS Grupo Libélulas Institut Infància i Adolescència Barcelona Observatori Contra l'Homofòbia - Voluntariat i relacions amb persones grans Plataforma PDA Bullying Unió de Jubilats i Pensionistes de la UGT de Catalunya Ciutadans i ciutadanes Olga Aceña, Alek Carr, Paquita Castillo, Mary Luz Eixarch, Pere Grau, Andrej Javornik, Mercè Mas, Belén Masola, Santi Merino, Marifé Molano, Thais Morales, Marta Perich i Eva Zamora ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 73 ANNEX 1 Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) Funcions del Consell Assessor Científic Relació de persones membres contra la Soledat: del CACS: • Oferir consell expert a l’Ajuntament de Barcelona en Presidència: tots els temes relacionats amb la soledat. Joan Ramon Riera Alemany Regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans • Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en el desple- i Persones amb Discapacitat gament de l’Estratègia municipal contra la Soledat 2030-2030, per tal que s’assoleixin els objectius Vicepresidència 1: marcats. Sara Berbel Gerent Municipal. • Fer un seguiment anyal de l’Estratègia municipal contra la Soledat 2020-2030. Vicepresidència 2: Magda Orozco • Assessorar l’Ajuntament de Barcelona en elements Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans de diagnòstic, recerca i coneixement sobre soledat, mitjançant l’elaboració d’informes, dictàmens i Secretaria: demandes que tindran naturalesa de recomanació Sandra Escapa per als òrgans de govern municipal. Dra. en Sociologia i assessora de la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat • Proposar a l’Ajuntament de Barcelona actuacions, Carme Pollina polítiques i projectes innovadors amb l’objectiu de Tècnica referent de l’Estratègia municipal contra la reduir i prevenir la soledat a la ciutat. soledat a Barcelona 2020-2030 • Col·laborar, en la mesura que sigui possible, en la divulgació científica sobre la soledat a nivell municipal. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 75 Membres del CACS: Eulàlia Hernández. Doctora en Psicologia. Professora i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya Jordi Alonso. Catedràtic en Medicina preventiva i Salut (UOC). Experta en psicologia evolutiva i TIC. Pública, Universitat Pompeu Fabra (UPF). Director del Programa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut Elvira Lara. Doctora en Psicologia. Investigadora post- del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Expert en doctoral al Departament de Psiquiatria de la Universitat epidemiologia de la salut mental. Autònoma de Madrid (UAM). Experta en soledat i dete- riorament cognitiu de les persones grans. Liliana Arroyo. Doctora en Sociologia. Docent i investi- gadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Experta Paco López. Doctor en Psicologia. Professor de la en adolescents, joves i TIC. Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull (URL). Expert en treball comuni- Rocío Calvo. Doctora en Treball Social. Professora tari, resiliència i suport social. titular de la Boston College, School of Social Work. Directora del Latin Leadership Initiative. Experta en els Francesc Núñez. Doctor en Sociologia, professor a factors socials i culturals del benestar subjectiu de les la UOC i URL. Expert en sociologia de les emocions i persones immigrants. sociabilitat online. Ferran Casas. Catedràtic en Psicologia Social i profes- Sara Marsillas. Doctora en Psicologia. Investigadora sor emèrit de la Universitat de Girona (UdG). Expert en postdoctoral en envelliment de l'Institut Gerontològic benestar subjectiu dels infants. Matia (Sant Sebastià). Experta en relacions socials de les persones grans i soledat. Montserrat Celdrán. Doctora en Psicologia. Professora agregada del Departament de Cognició, Desenvolu- Daniel Mòdol. Arquitecte. Professor al Departament pament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de d’Urbanisme i ordenació del territori a l’Escola Tècnica Barcelona (UB). Experta en psicologia del desenvolupa- Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB - UPC). ment i soledat. Sara Moreno Colom. Doctora en Sociologia. Professora Laura Coll-Planas. Doctora en Salut Pública. Respon- agregada del Departament de Sociologia de la UAB. sable de l’Àrea d'Investigació de la Fundació Salut i Experta en gènere, usos del temps, benestar i mercat Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona laboral. (UAB). Experta en envelliment i soledat. Víctor Pérez. Doctor en medicina. Metge especialista Fernando Fantova. Doctor en Sociologia, Psicòleg i en Psiquiatria. Director de l’Institut de Neuropsiquiatria Educador Social. Consultor social expert en el disseny i Addiccions de l'Hospital de la Mar. Lidera el Programa de polítiques públiques i innovació social. de Depressió i prevenció de la conducta suïcida del CIBERSAM (UAB). Joan Gené Badia. Doctor en medicina, metge especia- lista en medicina familiar en actiu a EAP de Barcelona i Laura Rico. Doctora en Psicologia. Investigadora post- professor associat a la UB. Expert en detecció de la so- doctoral en Psicologia Clínica i de la Salut a la UAM. ledat en persones grans i el paper de l’Atenció Primària. Experta en envelliment, dependència i soledat. 76 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 ANNEX 2 Àrees municipals participants Relació de gerències, àrees i departaments amb què Àrea d’Ecologia Urbana s’han mantingut trobades bilaterals durant el procés – Gerència d’elaboració de l’Estratègia municipal contra la soledat: – Comitè de direcció – Gerència d’Urbanisme Gerència Municipal – Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic – Comitè executiu i Sostenibilitat – Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat – Oficina Municipal de Dades Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat – Foment de Ciutat – Direcció de Serveis d’Acció Comunitària – Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps – Departament d'Interculturalitat i pluralisme religiós Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica Feminismes i LGTBI – Direcció de Serveis de Comunicació Interna, – Direcció d’Innovació Social Desenvolupament i Atenció al Personal, de la Gerència – Direcció de Serveis de Salut de Persones i Desenvolupament Organitzatiu – Direcció de Serveis d’Envelliment i Cures – Departament de Participació Social Àrea d'Agenda 2030, Transició Digital i Esports – Departament de Promoció de les Dones i LGTBI – Direcció de Serveis de Drets dels Animals – Departament de Recerca i Coneixement – Direcció de Serveis de Relacions Internacionals – Departament de Comunicació – Departament de Planificació i Processos Gerència Consorci de Biblioteques – Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi Barcelona Activa Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) – Formació i Innovació – Gerència – Programes contra la bretxa digital – Direcció de Serveis d’Intervenció Social – Departament d’Atenció Social a la Família i la Infància Consorci d’Educació de Barcelona – Departament dels Serveis d’Urgències – Unitat de Dades i Recerca i Emergències Socials i d'Intervenció a l'Espai Públic Gerència de Drets de la Ciutadania, Participació Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i Transparència (IMPD) – Direcció de Serveis de Democràcia Activa – Gerència i Descentralització – Departament d’Estratègia i Coordinació Direcció de Serveis Generals Àrea de Seguretat i Prevenció – Servei de Documentació i Accés al Coneixement – Gerència i equip directiu SEDAC ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 77 ANNEX 3 Principals resultats del procés participatiu i Informe DECIDIM Retorn 89% Aportacions acceptades 11% Aportacions no acceptades Respostes a aportacions acceptades 53,9% Ja s’està realitzant 23,4% Es tindrà en compte com a aportació dins de les accions establertes a l’Estratègia 22,7% Es tindrà en compte com a reflexió o dins de l’enfocament, línies i/o objectius de l’Estratègia Respostes a aportacions no acceptades 42,1% La proposta no queda prou clara 31,6% No es competència de l’Estratègia municipal contra la soledat 10,5% Modificació de normativa o contrari a normativa, programes o plans 5,3% Competència no municipal 5,3% No està alineada amb l’Estratègia 5,3% Tècnica o pressupostàriament inviable 78 – ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 ANNEX 4 Mapeig de programes i serveis municipals per pal·liar la soledat a Barcelona 2020 QUÈ ÉS? QUINA INFORMACIÓ S’HA RECOLLIT Aquest mapeig és una eina d’actualització i sistematit- DE CADA PROJECTE? zació per compilar les accions que ja està fent l’Ajunta- En aquest mapeig hi ha programes i serveis que estan ment de Barcelona en matèria de soledat. directament o indirectament relacionats amb la soledat. La majoria de projectes tenen objectius indirectes, és a PER QUÈ ES VA FER EL MAPEIG? dir, no van ser dissenyats específicament per abordar la soledat i l’aïllament. El propòsit principal del mapeig era conèixer tots els programes i serveis iniciats des de l’Ajuntament de Bar- A la base de dades s’ha incorporat el nom del progra- celona –tant a nivell de ciutat com a nivell de districte–, ma, el servei o l’activitat i una breu descripció, la unitat com a pas previ al disseny d’una nova Estratègia en organitzativa i/o gerències responsables, l’àmbit d’actu- relació a la soledat. Aquesta eina facilitarà la presa de ació, la població destinatària i el col·lectiu específic. decisions. A continuació, detallem alguns indicadors: 1. Gerència responsable: la gerència municipal respon- QUAN ES VA FER? sable del projecte. El mapeig es va dur a terme durant el primer semestre 2. Altres gerències: una altra gerència implicada. del 2020, la qual cosa va presentar dificultats i un biaix 3. Àmbit d'actuació: el districte on té lloc el programa, en la seva realització, a causa de la pandèmia per la fins a un màxim de tres. En cas d'un major nombre, covid-19. El primer confinament va impossibilitar les re- es considera projecte d'actuació a la ciutat. unions presencials i la situació d’emergència va dificul- tar, d’una banda, transmetre òptimament els objectius i 4. Població destinatària per edats: població infantil, les necessitats del projecte; i de l’altra, la comunicació adolescent, juvenil, persones adultes o persones amb les persones de referència per consensuar criteris grans, i públic en general. Si el projecte està desti- i indicadors, principalment en relació als programes nat a més de dos públics es considera com a “públic vinculats de manera indirecta a la soledat. en general”. 5. Col·lectiu destinatari per perfils i grups socials es- COM ES VA FER? pecífics: dones o homes, col·lectiu LGBTI, persones en situació de discapacitat, persones migrades, per- 1. Buidatge, recerca i primera selecció dels diferents sones sense sostre, persones cuidadores, persones programes i serveis de l’Ajuntament de Barcelona en situació d’atur, persones amb trastorns mentals, que tinguessin com a objectiu directe o indirecte persones amb nivell baix d’estudis, baixos ingres- pal·liar la soledat i l’aïllament social. Aquest bui- sos o sense coneixements tecnològics. Un mateix datge es va fer a través de documentació diversa i programa pot està adreçat a un nombre alt de grups webs municipals. o col·lectius. 2. Creació d’una base de dades amb tota la informació recollida i organitzada a partir de diferents indica- QUANTS PROGRAMES S’HAN RECOLLIT? dors: nom del programa o servei, descripció, unitat organitzativa i altres gerències responsables, àmbit Es van inventariar 268 programes. Si sumem el total d’actuació, població destinatària i col·lectiu. d’accions per districte, públic i col·lectius destinataris, el nombre serà sensiblement superior, donat que un 3. Consulta, anàlisi, validació, contrast i complementa- mateix programa pot estar adreçat a més d’un públic o ció de la informació recollida amb totes les gerènci- col·lectiu específic, o dur-se a terme a més d’un districte. es municipals. 4. Obtenció de resultats en forma de dashboard, una eina interactiva que permet mostrar els diferents programes que organitza cadascuna de les gerèn- cies en l’àmbit territorial, i on es fa constar col·lec- tius i població destinatària. ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 79 BARCELONA 268 PROGRAMES I SERVEIS MUNICIPALS EN MARXA RELACIONATS AMB LA SOLEDAT 7 9 18 SARRIÀ-SANT GERVASI HORTA-GUINARDÓ NOU BARRIS 9 LES CORTS 14 58 GRÀCIA SANT ANDREU 8 EIXAMPLE 17 10 8 SANT MARTÍ SANTS-MONTJUÏC CIUTAT VELLA DADES DEL MAPEIG 2020 CIUTAT DE BARCELONA POBLACIÓ DESTINATÀRIA PER EDATS PROJECTES ADREÇATS A COL·LECTIUS PRESENTS A LA CIUTAT DONES 67 56 (16,99%) 26 50 HOMES (1,96%) 3 90 56 PERSONES EN SITUACIÓ D’ATUR 19 63 (12,42%) PERSONES AMB BAIXOS INGRESSOS 15 (9.80%) Projectes adreçats a: • Infants 56 (14,66%) PERSONES 7 9 18 • Adolescents 50 (13,09%) SENSE LLAR 1 (0,65%) Joves 56 (14,66%) SARRIÀ-SANT GERVASI HORTA-GUINARDÓ NOU BARRIS •• Persones adultes 63 (16,49%) PERSONES AMB • TRANSTORNS MENTALS 8 Persones grans 90 (23,56%) 9 (5,23%) Públic en general 67 (17,54%) LES CORTS 14 58 PERSONES EN SITUACIÓ DE DISCAPACITAT 33 GRÀCIA SANT ANDREU (21,57%) POBLACIÓ DESTINATÀRIA ESPECÍFICA 8 PERSONES CUIDADORES 11 EIXAMPLE (7,19%) 17 ESTUDIANTS 10 8 SANT MARTÍ (1,31%) 2 SANTS-MONTJUÏC CIUTAT VELLA PERSONES AMB NIVELL MÉS BAIX D’ESTUDIS 2 (1,31%) PERSONES SENSE CONEIXEMENTS TECNOLÒGICS 6 (3,92%) PERSONES 122 MIGRADES 23 (15,03%) • COL·LECTIU LGTBI Projectes adreçats a col·lectius específics 122 (45,52%) (1,96%) 3 Projectes sense col·lectiu específic 146 (54,48%) ESTRATÈGIA MUNICIPAL CONTRA LA SOLEDAT 2020-2030 – 81 Més informació de l’Estratègia contra la soledat: Web “Barcelona contra la soledat” barcelona.cat/soledat • Butlletí “Barcelona contra la soledat” • Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS) • Diagnosi “La soledat a Barcelona” • Mesura de govern del procés elaboració de l’Estratègia municipal contra la soledat • Observatori de la soledat de Barcelona • Serveis, programes i projectes municipals relacionats amb la soledat