Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal INFORME D’IMPACTE DE GÈNERE Codi: 33IIG/2020 PROJECTE DE PREUS PÚBLICS PER A L’ANY 2021 I SUCCESSIUS: REGULACIÓ GENERAL I PREUS PÚBLICS DE DIVERSOS SERVEIS Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Contingut Síntesi: valoració global de l’impacte de gènere ........................................................................................... 2 0. Introducció als informes d’impacte de gènere ........................................................................................ 3 1. Descripció del projecte ............................................................................................................................ 4 2. Vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere .... 11 3. Anàlisi d’aspectes formals i metodològics ............................................................................................. 15 4. Anàlisi d’impacte de gènere ................................................................................................................... 16 4.1. Diagnòstic sobre l’àmbit d’actuació del projecte .................................................................... 16 4.2. Anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere en el projecte .................................... 24 4.3. Previsió de resultats ................................................................................................................ 30 5. Valoració a càrrec d’organitzacions feministes i entitats de dones ....................................................... 32 6. Valoració global de l’impacte de gènere ................................................................................................ 33 7. Recomanacions ...................................................................................................................................... 33 1 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal SÍNTESI: VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació de l’impacte de gènere del projecte Preus públics per a l’any 2021 i successius: regulació general i preus públics de diversos serveis determina que tindrà un impacte transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. 2 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 0. INTRODUCCIÓ ALS INFORMES D’IMPACTE DE GÈNERE L’avaluació d’impacte de gènere pretén fer visible que les normes i les polítiques públiques no són neutres al gènere, i que tenen un impacte diferent en dones i homes, tot i que això no estigués previst ni es desitgés. Tractar igual a qui parteix d’una situació de desigualtat equival, a la pràctica, a la reproducció d’aquesta desigualtat. Per això, les polítiques pensades per a la població en general no solen ser neutres, sinó cegues pel que fa al gènere. Així, l’avaluació d’impacte de gènere pretén “estimar els diferents efectes (...) de qualsevol política o activitat sobre temes específics en termes d’igualtat de gènere” (Comissió Europea, 2009). En aquest context d’avaluació, un informe d’impacte de gènere és un document que acompanya els projectes normatius i de polítiques públiques, i en el qual es fa una avaluació prospectiva (és a dir, prèvia i estimada) del seu impacte en funció del gènere, amb l’objectiu d’identificar i prevenir el manteniment o increment de les desigualtats de gènere, tot realitzant propostes de modificació del projecte. En l’àmbit català, la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes, estableix que la transversalitat de la perspectiva de gènere ha de ser un dels principis de funcionament dels poders públics: “els poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes” (article 3). El seguiment d’aquest mandat queda recollit en l’àmbit local per mitjà de les Directrius per a l’elaboració de les normes municipals adoptades per acord de Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona del 15 d’abril de 2014. En concret l’article 140 estableix que tot projecte normatiu s'ha d'acompanyar amb una memòria d’avaluació de l'impacte normatiu, o d'antecedents. Aquesta avaluació ha d’integrar una anàlisi d'impacte de gènere, en la qual s'avaluen “els resultats que es puguin derivar de l’aprovació del projecte des de la perspectiva de l’eliminació de desigualtats i de la seva contribució a la consecució dels objectius d'igualtat d'oportunitats i de tracte entre dones i homes”. Més específicament, el Reglament per a l’Equitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) estableix el caràcter obligatori dels informes d’impacte de gènere de les propostes normatives (article 9): “Les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instruments de política fiscal municipal (ordenances fiscals, taxes i preus públics) i de planejament urbanístic s’acompanyaran d’informes d’impacte de gènere, elaborats amb metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i fer una avaluació prospectiva de les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i homes que es poden derivar de la seva aprovació, amb objecte d’identificar i prevenir la producció, el manteniment o l’increment d’aquestes desigualtats de gènere, i fer propostes de modificació del projecte, si escau”. Aquesta obligatorietat inclou les ordenances, els reglaments, els decrets (en tant que normativa) i els preus públics, i en conseqüència el present projecte de Preus públics per a l’any 2021 i successius: regulació general i preus públics de diversos serveis. La Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, de l’Ajuntament de Barcelona, ha elaborat una metodologia pròpia que permet realitzar una anàlisi sistemàtica de la normativa municipal des del punt de vista de l’impacte de gènere. Aquesta metodologia segueix les directrius d’organismes internacionals (Comissió Europea) i es basa en l’anàlisi del resultat o efecte que té la normativa, pressupost o política 3 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal fiscal sobre dones i homes, i les possibilitats que ofereix com a eina per a acabar amb les desigualtats de gènere, o bé el risc que contribueixi a perpetuar-les i/o a aprofundir-les. Quant a la valoració global de l’impacte de gènere, es fa de manera graduada:  si s’estima que és un projecte reproductor de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament negatiu o molt negatiu.  si es considera que és un projecte transformador de desigualtats, s’especifica si tindrà un impacte lleugerament positiu o molt positiu. 1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Els preus públics són contraprestacions dineràries que es paguen a les administracions públiques per la prestació de serveis, sol·licitats voluntàriament pels ciutadans/anes, o per la realització d'activitats en igualtat de condicions amb el sector privat. Com a criteri general, els preus públics han de cobrir el cost del servei o l’activitat. No obstant, l’Administració pot cobrar preus públics per sota del cost sempre que ho justifiqui degudament amb base a “raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic”. El present informe analitza el projecte de preus públics per a l’any 2021 dels serveis prestats pels sectors, que anualment s’aproven de forma conjunta (si bé algunes poques excepcions s’aproven en altres moments de l’any). Per la seva banda, els preus públics dels equipaments dels districtes i de les instal·lacions esportives municipals seran analitzats en un informe posterior, atenent al diferent calendari d’aprovació que segueixen. Quant a la participació quantitativa al Pressupost Municipal, cal tenir en compte que els preus públics suposen un 1,2% dels ingressos de l’Ajuntament, una contribució molt inferior a la d’altres tipus d’ingressos com, per exemple, els impostos sobre el capital (30,2%) o l’Impost sobre Activitats Econòmiques (3,0%). Tipus d’ingrés Import % sobre total Transferències de l’Estat 1.121.664.523 € 37,0% Impostos sobre el capital (IBI, plusvàlues immobles, vehicles) 914.838.600 € 30,2% Taxes per utilització privativa del domini públic 120.141.500 € 4,0% Altres ingressos (multes, interessos demora) 108.799.792 € 3,6% Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) 92.387.000 € 3,0% De comunitats autònomes 89.660.669 € 3,0% Impost sobre la renda (IRPF) 62.317.602 € 2,1% Preus públics per la prestació de serveis 37.121.928 € 1,2% Taxes per la prestació de serveis públics 32.699.010 € 1,1% (...) (...) (...) Total 3.033.570.336 € 100% Font: Llibre verd Pressupost 2020. 4 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal A continuació es presenta un quadre identificador amb una breu descripció de les finalitats, tant de la Regulació General com dels 20 preus públics regulats: Drets Socials (11), Prevenció i Seguretat (1), Ecologia Urbana (5), Recursos (2), Cultura i Educació (1). Nom 0. Regulació general dels preus públics Establir les normes comunes, tant substantives com procedimentals, de la regulació dels preus públics, considerant com a tals les contraprestacions pecuniàries que es satisfacin per les prestacions de serveis i la realització d'activitats efectuades en règim de dret públic, quan es produeixi qualsevol de Objecte les circumstàncies següents: a) Que siguin de sol·licitud o de recepció voluntària per les persones o entitats sol·licitants. b) Que siguin prestats o realitzats pel sector privat. 1. ÀREA DE DRETS SOCIALS 1.1. Preus públics per a residències, habitatges tutelats, centres de dia i estades Nom residencials de caràcter temporal per gent gran Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació dels serveis de Objecte residències, apartaments tutelats i centres de dia per a gent gran; així com els àpats en companyia ofertats pels diferents equipaments. Nom 1.2. Preus públics pels serveis d’atenció domiciliària Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació del Servei d’Atenció Objecte Personal i Neteja de la Llar a les persones derivades des dels Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Barcelona. Nom 1.3. Preus públics pel servei d’àpats en companyia per a la gent gran Es regula la contraprestació pecuniària per a la utilització dels serveis d’àpats en Objecte companyia per a la gent gran. És un servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària de les persones grans en situació de fragilitat. Nom 1.4. Preus públics de la granja escola Can Girona Es regula la contraprestació pecuniària per a l'ús de les instal·lacions i la Objecte prestació de serveis. 5 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.5. Preus públics per serveis dels centres oberts municipals per a infants, Nom adolescents i famílies Es regula la contraprestació econòmica per la prestació del servei de Centre Objecte Obert i d’Espai Familiar. 1.6. Preus públics per la cessió de sales del Centre d’Informació i Atenció per a Nom Joves Es regula la contraprestació pecuniària per la cessió de les sales del Centre Objecte d’Informació i Assessorament per a Joves. 1.7. Preu públic per la prestació de determinats serveis del Centre de Recursos Nom per a les Associacions Juvenils de Barcelona Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació de serveis que ofereix el Objecte Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ). 1.8. Preu públic per prestacions de serveis del Centre d’Allotjament Familiar Nom Navas Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació del servei del Centre Objecte d’Allotjament Familiar Navas. 1.9. Preu públic per prestacions de serveis als allotjaments individuals amb Nom Serveis Col·lectius Tànger Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació del servei als allotjaments Objecte individuals amb Serveis Col·lectius Tànger. Nom 1.10. Preu públic per prestacions de serveis als Allotjaments temporals APROP Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació del servei als Allotjaments Objecte temporals APROP. 1.11. Preu públic per la prestació del servei del projecte Temps de barri, temps Nom per tu Es regula la contraprestació pecuniària per les activitats realitzades en el marc del Objecte projecte Temps de Barri, Temps per tu, adreçat a famílies i/o persones cuidadores que tenen infants, adolescents i joves. 6 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 2. ÀREA DE PREVENCIÓ I SEGURETAT 2.1. Preus públics per la prestació de determinats serveis de l’àrea de Seguretat i Nom Prevenció Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació de: a. Serveis de la unitat muntada i de la secció canina de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). b. Serveis de la galeria de tir de la GUB. c. Cursos de formació realitzats pel Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Objecte Salvament (SPEIS). d. Cursos de formació realitzats per la GUB per als cossos policials d’altres entitats locals. e. Serveis de l’Espai Bombers–Parc de la Prevenció: tallers, visites guiades i altres activitats. 3. ÀREA D’ECOLOGIA URBANA 3.1. Preus públics dels serveis de recollida de residus comercials i industrials Nom assimilables als municipals Servei de recollida selectiva de les diferents fraccions de residus (resta, orgànica, paper-cartró, vidre i envasos lleugers) dels residus generats per l'activitat pròpia Objecte del comerç al detall i a l'engròs, l'hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis, i dels residus originats a la indústria que tenen la consideració d'assimilables als municipals. 3.2. Preus públics per la prestació de serveis especials de neteja i recollida de Nom residus municipals Serveis especials de neteja, i de recollida i gestió d’altres residus municipals especials, com: recollida d’animals morts, recollida de mobles, trastos vells a Objecte domicili, recollida de runes, servei de neteja de pintades, grafitis i cartells, i servei de manteniment de les instal·lacions interiors de recollida pneumàtica de residus. 3.3 Preus públics per a activitats d’educació ambiental i altres prestacions del Nom sector de medi ambient Es regula la contraprestació pecuniària per l'ús de les instal·lacions i la prestació de serveis de: a. Les activitats d’educació ambiental, realitzades a l’aula o en altres Objecte instal·lacions. b. La cessió temporal d’ús de la sala polivalent La Fàbrica del Sol. c. Els cursos de jardineria del Centre de Formació del Laberint d’Horta. 7 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 3.4. Preus públics pels serveis culturals i lloguer d’espais del Pavelló Mies van Nom der Rohe Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació de serveis culturals i Objecte lloguer d’espais del Pavelló Mies van der Rohe. 3.5. Preus públics del servei de transport individualitzat mitjançant bicicletes Nom compartides (Bicing) Es regula la contraprestació pecuniària per la prestació del servei de transport Objecte individualitzat mitjançant bicicletes compartides. 4. ÀREA DE RECURSOS Nom 4.1. Preus públics per determinades prestacions de serveis de l’Arxiu Municipal Es regula la contraprestació pecuniària per: a. La realització d’activitats culturals de cursos, seminaris i congressos prestades pels serveis de l’Arxiu Municipal Contemporani, dels Arxius Municipals de Districte i dels Arxius Centrals dels Sectors. b. Els serveis de reproducció i comunicació de documents, sense caràcter Objecte d’expedient administratiu, produïts per l’Ajuntament de Barcelona i prestats per l’Arxiu Municipal Contemporani, dels Arxius Municipals de Districte i dels Arxius Centrals dels Sectors. c. Reproduccions i comunicacions de qualsevol tipus de document, sense caràcter d’expedient administratiu, que tenen el seu origen o han estat generats pel propi Ajuntament, i dels que en té la seva titularitat. 4.2. Preus públics de serveis de préstec interbibliotecari del Servei de Nom Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC) Es regula la contraprestació pecuniària per aquelles activitats de gestió bibliotecària i d’enviament, per correu ordinari i/o per Internet, que són Objecte necessàries per tal de satisfer una demanda de préstec d’un llibre i/o d’una còpia digital de documents que es troben en els fons del SEDAC. 8 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 5. ÀREA DE CULTURA, EDUCACIÓ, CIÈNCIA I COMUNITAT 5.1. Preus públics dels serveis de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica- Nom Canòdrom L’Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica té l’objectiu de fomentar la constitució d’espais d’innovació i experimentació per a la democràcia a la ciutat, promovent Objecte la universalitat de l’accés a les tecnologies lliures i a la participació, al coneixement obert, i el foment d’una nova cultura digital i democràtica a la ciutat. Un cop descrit el conjunt dels preus públics objecte d’aquest Informe d’Impacte de Gènere i analitzat el seu contingut, alguns es consideren d’escassa rellevància des de la perspectiva de gènere i s’opta per excloure’ls de l’anàlisi. Es tracta dels següents: -3.1. Preus públics dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables als municipals. A continuació, per cloure aquesta secció descriptiva, es presenta la codificació i nom abreujat, que en algunes ocasions s’usarà per identificar i localitzar cadascun dels preus públics de forma més ràpida i sintètica en aquest informe: Nom complet Codi Nom abreujat Regulació general dels preus públics 0 Regulació general Preus públics per residències, habitatges tutelats, centres 1.1 Residències i centres de dia per de dia i estades residencials de caràcter temporal per gent gent gran gran Preus públics pels serveis d’atenció domiciliària 1.2 Serveis d’atenció domiciliària Preus públics pel servei d’àpats en companyia per a la gent 1.3 Àpats en companyia gran Preus públics de la granja escola Can Girona 1.4 Granja escola Can Girona Preus públics per serveis dels centres oberts municipals 1.5 Centres oberts per infants i per a infants, adolescents i famílies famílies Preus públics per la cessió de sales del Centre d’Informació 1.6 Centre d’Informació i Atenció i Atenció per a Joves per a Joves Preu públic per la prestació de determinats serveis del 1.7 Centre de Recursos per a les Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Associacions Juvenils Barcelona Preu públic per prestacions de serveis del Centre 1.8 Centre d’Allotjament Familiar d’Allotjament Familiar Navas Navas 9 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Preu públic per prestacions de serveis als allotjaments 1.9 Allotjaments amb Serveis individuals amb Serveis Col·lectius Tànger Col·lectius Tànger Preu públic per prestacions de serveis als Allotjaments 1.10 Allotjaments temporals APROP temporals APROP Preu públic per la prestació del servei del projecte Temps 1.11 Temps de barri, temps per tu de barri, temps per tu Preus públics per la prestació de determinats serveis de 2.1 Seguretat i Prevenció l’àrea de Seguretat i Prevenció Preus públics per la prestació de serveis especials de 3.2 Serveis especials de recollida de neteja i recollida de residus municipals residus Preus públics per a activitats d’educació ambiental i altres 3.3 Activitats d’educació ambiental prestacions del sector de medi ambient Preus públics pels serveis culturals i lloguer d’espais del 3.4 Pavelló Mies van der Rohe Pavelló Mies van der Rohe Preus públics del servei de transport individualitzat 3.5 Bicing mitjançant bicicletes compartides (Bicing) Preus públics per determinades prestacions de serveis de 4.1 Arxiu Municipal l’Arxiu Municipal Preus públics de serveis de préstec interbibliotecari del 4.2 SEDAC Servei de Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC) Preus públics dels serveis de l’Ateneu d’Innovació Digital i 5.1 Ateneu Canòdrom Democràtica-Canòdrom 10 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 2. VINCULACIÓ AMB OBJECTIUS PROGRAMÀTICS I DISPOSICIONS NORMATIVES EN MATÈRIA D’IGUALTAT DE GÈNERE Un cop presentada la caracterització del projecte objecte d’anàlisi, en aquesta secció s’estableix la seva vinculació amb objectius programàtics i disposicions normatives en matèria d’igualtat de gènere. En particular, s’observa la relació amb els àmbits i objectius del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020, i les implicacions derivades del context normatiu i programàtic vigent: Eix i àmbit del Objectiu del Preu públic Pla per la Justícia de Altres instruments normatius i programàtics Pla per la Justícia de Gènere Gènere -Article 15 de la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Estableix que els poders públics han d’incorporar la igualtat de dones i homes com a principi d’actuació transversal. -Article 3, de la Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes. Fixa els principis de funcionament dels poders públics, el primer dels quals és el de A. Canvi Institucional – transversalitat de la perspectiva de gènere. A.2. Incorporació Garantir que la normativa -La Carta municipal de Barcelona (1998), estableix que “l’Ajuntament de 0. Regulació general d'objectius de gènere a incorpori la perspectiva de Barcelona ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la la normativa, plans i gènere. integració i la participació de la dona en la societat i evitin la discriminació per programes raó de sexe” (art.112). -El Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019), estipula que “la transversalitat de la perspectiva de gènere obliga a dissenyar i avaluar el conjunt de les polítiques públiques sota el criteri d’identificar i preveure les repercussions diferenciades sobre els homes i les dones” (art.2). B. Economia per a la Augmentar recursos públics de 1.1. Residències i vida i organització del provisió de cures i fomentar la -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. centres de dia per gent temps – B.2. Treball corresponsabilitat de diferents -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. gran domèstic, de cures i agents implicats (llars, afectes comunitat, organitzacions i 11 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Administració pública). Augmentar recursos públics de B. Economia per a la provisió de cures i fomentar la vida i organització del 1.2. Serveis d’atenció corresponsabilitat de diferents -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. temps – B.2. Treball domiciliària agents implicats (llars, -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. domèstic, de cures i comunitat, organitzacions i afectes Administració pública). Augmentar recursos públics de B. Economia per a la provisió de cures i fomentar la vida i organització del 1.3. Àpats en corresponsabilitat de diferents -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. temps – B.2. Treball companyia agents implicats (llars, -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. domèstic, de cures i comunitat, organitzacions i afectes Administració pública). Avançar cap a implementació 1.4. Granja escola Can C. Ciutat de Drets – d’un model coeducatiu a les Girona C.3. Coeducació escoles de la ciutat. Augmentar recursos públics de B. Economia per a la provisió de cures i fomentar la vida i organització del 1.5. Centres oberts per corresponsabilitat de diferents -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. temps – B.2. Treball infants i famílies agents implicats (llars, -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. domèstic, de cures i comunitat, organitzacions i afectes Administració pública). 1.6. Centre C. Ciutat de Drets - C.1. Potenciar la participació social, d’Informació i Atenció Participació política, política i tecnològica atenent a per a Joves social i tecnològica. la diversitat. 12 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 1.7. Centre de Recursos C. Ciutat de Drets - C.1. Potenciar la participació social, per a les Associacions Participació política, política i tecnològica atenent a Juvenils social i tecnològica. la diversitat. B. Economia per a la 1.8. Centre vida i organització del Reduir la feminització de la d’Allotjament Familiar temps – B.3. Lluita pobresa i la precarietat a mitjà i -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. Navas contra la feminització llarg termini. pobresa i precarietat. B. Economia per a la 1.9. Allotjaments amb vida i organització del Reduir la feminització de la serveis col·lectius temps – B.3. Lluita pobresa i la precarietat a mitjà i -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. Tànger contra la feminització llarg termini. pobresa i precarietat. B. Economia per a la vida i organització del Reduir la feminització de la 1.10. Allotjaments temps – B.3. Lluita pobresa i la precarietat a mitjà i -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. temporals APROP contra la feminització llarg termini. pobresa i precarietat. Augmentar recursos públics de B. Economia per a la provisió de cures i fomentar la vida i organització del -Mesura de Govern per una Democratització de la Cura 2017-2020. 1.11. Temps de barri, corresponsabilitat de diferents temps – B.2. Treball -Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat 2016-2024. temps per tu agents implicats (llars, domèstic, de cures i comunitat, organitzacions i afectes Administració pública). D. Barris habitables i Millorar la percepció de la 2.1. Seguretat i -Mesura de Govern “Millora del sistema per l’abordatge integral de les inclusius – D.3. seguretat i l’empoderament de Prevenció violències masclistes”(2015). Prevenció i seguretat les dones a l’espai públic. 13 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal D. Barris habitables i 3.2. Serveis especials Promoure la sostenibilitat des -Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la inclusius – D.1. de recollida de residus d'una perspectiva de gènere. vida quotidiana" (2017). Ecologia i Espai Urbà D. Barris habitables i Promocionar la sostenibilitat 3.3. Activitats -Mesura de Govern "Urbanisme amb perspectiva de gènere. L'urbanisme de la inclusius – D.1. des d'una perspectiva de d’educació ambiental vida quotidiana" (2017). Ecologia i Espai Urbà gènere. Aprofundir en diagnòstic sobre C. Ciutat de Drets – 3.4. Pavelló Mies van desigualtats àmbit cultural / C.4. Cultura i memòria der Rohe Visibilitzar i reconèixer treball col·lectiva de dones al llarg de la història. Incorporar la perspectiva de D. Barris habitables i gènere en els instruments de 3.5. Preus Bicing inclusius – D.2. planificació de les polítiques de Mobilitat mobilitat de la ciutat. Aprofundir en diagnòstic sobre C. Ciutat de Drets – desigualtats àmbit cultural / 4.1. Arxiu Municipal C.4. Cultura i memòria Visibilitzar i reconèixer treball col·lectiva de dones al llarg de la història Aprofundir en diagnòstic sobre C. Ciutat de Drets – desigualtats àmbit cultural / 4.2. SEDAC C.4. Cultura i memòria Visibilitzar i reconèixer treball col·lectiva de dones al llarg de la història C. Ciutat de Drets - C.1. Potenciar la participació social, 5.1. Ateneu Canòdrom Participació política, política i tecnològica atenent a social i tecnològica. la diversitat. 14 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 3. ANÀLISI D’ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS La present secció es centra en l’anàlisi de: 1) el llenguatge usat en el text del projecte i 2) l’existència d’espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones en el disseny del projecte. Pel que fa a l’ús no sexista del llenguatge, a les Directrius per a l’elaboració de normes municipals (2015) s’indica que cal eliminar qualsevol discriminació per raó de sexe, i que és un principi d'actuació dels poders públics la implantació d'un llenguatge no sexista en l'àmbit administratiu i el seu foment en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques. A més, indica criteris específics per a utilitzar un llenguatge no sexista, entre ells l’ús de denominacions dobles i de termes genèrics, evitant la inserció d'una disposició que expressi que l'ús del masculí és genèric i que inclou tant els homes com les dones, o bé que es fa per no allargar el text. Per la seva part, el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona (2019) també estableix que l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge és preceptiu en la documentació municipal (article 15). Per analitzar si a l’articulat del projecte de preus públics es fa un adequat ús del llenguatge, la pregunta general orientadora és “Es fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge?”. La valoració i la proposta de modificació són les següents: El text del projecte fa un ús inclusiu i no sexista del llenguatge? Sí No Comentaris i propostes de modificació Es fa una valoració positiva de l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge. Preus públics per a En particular perquè, generalment, en comptes del masculí genèric l’any 2021 i s’opta per formes desdoblades o neutres, com ara “les persones successius: X formadores”, “persona usuària”, “monitor/a”, “usuaris i usuàries”, etc. regulació general i preus públics de diversos serveis. Amb tot, en alguns casos es fa ús del masculí genèric (“l’obligat al pagament”, “l’usuari”, etc.) i es proposa la seva modificació. D’altra banda, a efectes d’analitzar si el projecte incorpora la participació de grups de dones o feministes es formula la següent pregunta: “En el procés de disseny del preus públics, hi ha espais de participació ciutadana que incorporin la veu de les dones o d’entitats feministes?”. Aquest requisit podria quedar satisfet amb la participació d’espais de dones o feministes, com ara els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics com les consultes online o el Consell de Ciutat s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. En el cas que ens ocupa, l’elaboració del projecte de preus públics no ha comptat amb un espai de participació ciutadana on s’incorpori explícitament la veu de les dones o d’entitats feministes. Amb tot, cal tenir present que segons el Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona (2017), el desenvolupament de processos participatius és preceptiu amb ocasió de l’aprovació 15 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal d’ordenances i reglaments municipals “de rellevància ciutadana especial”.1 En aquest sentit, cal no perdre de vista que no ens trobem davant una nova regulació, sinó d’una modificació de preus públics majoritàriament ja existents, i que en molts casos correspon a una actualització del valor econòmic dels serveis prestats. 4. ANÀLISI D’IMPACTE DE GÈNERE 4.1. DIAGNÒSTIC SOBRE L’ÀMBIT D’ACTUACIÓ DEL PROJECTE A continuació s’exposen dades il·lustradores de desigualtats entre dones i homes a la ciutat de Barcelona.2,3,4,5,6 Es fa èmfasi en les desigualtats econòmiques, la pobresa i la precarietat, atès que és l’àmbit més vinculat amb la capacitat de pagament de preus públics. Salaris La bretxa salarial de gènere se situa en el 21,8%, en detriment de les dones. Pensió de Els homes tenen una pensió mitjana de jubilació de 1.387€ i les dones de 829€, el que jubilació representa un 40% menys que la dels homes. Viudetat Un 14,1% de dones són vídues, davant l’1,8% dels homes. El percentatge de dones que no rep cap ingrés és del 21%, xifra superior a la dels Pobresa homes, que és del 16%. Un 27,9% dels barcelonins i un 44% de les barcelonines es trobarien en una situació de Pobresa i pobresa si haguessin de sostenir-se (sense càrregues familiars) només amb els propis autonomia ingressos. La taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 15,9% i 12,1% respectivament. La desocupació per baixa voluntària (sovint vinculada a la criança d’infants) en el cas de Desocupació les dones és d’un 16,9% i en el cas dels homes és tan baixa que no és representativa en termes estadístics. 1 “S'han d'impulsar de manera preceptiva processos participatius desenvolupats amb ocasió de l'aprovació de: (...) Ordenances i reglaments municipals de rellevància ciutadana especial. Quan es tracti d'una modificació puntual d'abast limitat d'ordenances i reglaments no serà preceptiu impulsar el procés participatiu”. Article 37 del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, 2017. 2 Enquesta Metropolitana de Condicions de Vida (2016-2017).) 3 Idescat. Pensió contributiva mitjana de Seguretat Social per tipus i sexe. Mes de desembre. Pensió de jubilació Catalunya. 2018. 4 Enquesta de Cohesió Urbana (IERMB, 2017). 5 Enquesta de Població Activa (INE, 2019). 6 Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner-EMEF 2018. 16 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal El 63,1% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a les tasques de la llar i les cures, mentre que en els homes el percentatge és del 37,1%. Quan es pregunta pel Temps de cures temps dedicat a la cura de familiars dependents, responen “molt o bastant de temps” el 52% dels homes i el 71% de les dones de Barcelona. El 40% de les persones que viuen en llars monoparentals es troben en situació de risc de Monoparentalitat pobresa, pràcticament el doble que la resta dels tipus de família. I el 83% de les llars i risc de pobresa monoparentals estan encapçalades per dones. Mobilitat en En dies feiners, el percentatge de desplaçaments que els homes fan en cotxe privat és cotxe un 16% i en el cas de les dones és un 5%. El conjunt de dades exposades mostren com, de mitjana, les dones de la ciutat tenen menor accés a recursos econòmics que els homes, i es troben més exposades a situacions de privació material i precarietat. Això, al seu torn, condiciona la seva capacitat d’accés a serveis vinculats a contraprestacions econòmiques. Feta aquesta diagnosi general de la ciutat des de la perspectiva de gènere, a continuació es presenten les diagnosis sectorials dels àmbits d’actuació dels preus públics (pobresa, treball de la llar i les cures, espai urbà, seguretat, cultura, etc.). A aquest efecte, s’ha usat la tipologia d’àmbits del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Preu públic: 1.1. Preus públics per residències, habitatges tutelats, centres de dia i estades residencials de caràcter temporal per gent gran 1.2. Preus públics pels serveis d’atenció domiciliària 1.3. Preus públics pel servei d’àpats en companyia per a la gent gran 1.5. Preus públics per serveis dels centres oberts municipals per a infants, adolescents i famílies 1.11. Preu públic per la prestació del servei del projecte Temps de barri, temps per tu Àmbit: Treball domèstic, de cures i afectes Diagnòstic de l’àmbit: Quan parlem de treball domèstic, de cures i afectes ens referim a activitats fonamentals de sosteniment, benestar i reproducció de la vida, i també de producció d’elements essencials per al seu manteniment (àpats, roba, estris...). Són treballs quotidians, sense els quals la vida no podria existir. Aquest conjunt de tasques ha estat realitzat tradicionalment per les dones i no s’ha valorat socialment. En l’actualitat, si bé els homes cada cop participen més en les tasques de la llar, ara com ara encara ho fan en unes proporcions molt inferiors a les dones. Concretament, dediquen gairebé dues hores diàries menys als treballs de la llar i de cures que les dones. 17 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Tot i el paper destacat de les dones en aquests treballs, les llars que poden els externalitzen, i fruit d’això s’han produït en les darreres dècades les cadenes globals de cures. El treball domèstic i de cures externalitzat és dut a terme principalment per dones, sovint migrades, i normalment en condicions de precarietat i com a ocupació submergida. A la vegada, aquestes dones migrades han deixat en el país d’origen familiars dependents, sovint també a càrrec d’altres dones. Davant aquesta realitat, les administracions quasi no s’han fet càrrec de la provisió de serveis de cura en èpoques de bonança econòmica. Actualment, després d’anys de retallades en sanitat, educació, dependència o assistència a la vulnerabilitat, es transfereixen cap a les llars part dels pocs serveis assumits. Per revertir aquesta tendència, calen polítiques públiques orientades a socialitzar i democratitzar la responsabilitat de les cures per eliminar-ne l’assumpció desproporcionada per part de les dones en el marc de la família. Cal que aquestes siguin assumides per múltiples actors socials i econòmics: les famílies i els seus membres respectius (en corresponsabilitat entre dones i homes), les comunitats, les administracions públiques i les empreses. Alhora, cal promoure el reconeixement social de la seva centralitat en la vida col·lectiva. 18 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Preu públic: 1.6. Preus públics per la cessió de sales del Centre d’Informació i Atenció per a Joves 1.7. Preu públic per la prestació de determinats serveis del Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona 5.1. Preus públics dels serveis de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica-Canòdrom Àmbit: Participació política, social i tecnològica Diagnòstic de l’àmbit: La participació tant institucional com no institucional és un espai generalment practicat i copat pels homes. Assentant-se en el privilegi derivat de la divisió sexual del treball, els homes tenen una dimensió pública molt més marcada. D’aquesta manera, es contribueix a sobrerepresentar la seva veu i les seves necessitats específiques. Derivada d’aquesta composició desigual, s’ha generat una cultura masculina de la participació que invisibilitza la veu de les dones, que ja estan infrarepresentades als espais participatius. Així, les condicions de vida i les necessitats específiques de les dones no ocupen un lloc de centralitat en l’agenda política, sinó que han de ser inferides o bé s’han d’anar a buscar específicament. Quan es parla de participació social i política, cal tenir en compte la possibilitat de disposar de temps propi per dedicar a aquesta activitat i d’incidir en la presa de decisions de les organitzacions. La divisió sexual del treball repercuteix de manera clara en la possibilitat de les dones de participar en l’activitat social i política. A més dels obstacles estructurals i de funcionament dels espais polítics i socials, a l’hora de parlar de la participació de les dones també s’ha de tenir present la posició econòmica, així com els aspectes culturals i d’empoderament. Malgrat els entrebancs, és important tenir present —i així es va posar de manifest en el Primer i el Segon Congrés de les Dones de Barcelona— que al llarg de la història les dones han participat en la construcció i el manteniment de la societat, si bé no sempre s’ha donat visibilitat a les seves aportacions ni s’han volgut entendre les formes de participació pròpies de les dones com a contribucions polítiques. Pel que fa a la pertinença a associacions, trobem una afiliació superior d’homes que de dones. Els sectors on la participació entre homes i dones s’equilibra són les ONG, les associacions ecologistes i els comitès de solidaritat. En la resta de sectors de participació hi ha molts més homes que dones. 19 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Preu públic: 1.4. Preus públics de la granja escola Can Girona Àmbit: Coeducació Diagnòstic de l’àmbit: Actualment no hi ha dades sobre la implementació de la coeducació als centres educatius, que segueix depenent de voluntats i motivacions individuals per part del professorat i els centres escolars. En l’àmbit municipal s’han desenvolupat algunes proves pilot a l’educació infantil i primària. Pel que fa als nivells d’educació, les dones són el grup majoritari en els extrems dels nivells educatius (població sense estudis i població amb estudis superiors). Tot i així, el nivell més alt de formació universitària entre les dones no es correspon amb la seva posició en el mercat de treball. Les dones presenten xifres d’atur més altes que els homes en les franges superiors de formació, mentre que els homes presenten més atur que les dones en nivells formatius més baixos. Per contra, absentisme, abandonament i fracàs escolar són realitats relacionades amb els valors proposats per la masculinitat hegemònica. Si mirem les diferencies de gènere, trobem que:  A l’ESO hi ha unes 2.000 noies menys que nois anualment.  A Batxillerat hi ha unes 1.000 noies més que nois anualment.  Als estudis superiors, les noies els finalitzen en una proporció més elevada que els nois (52,4 % enfront del 41,7 %). Finalment, cal tenir present que per promoure una educació basada en la igualtat i la no discriminació, tan importants són els valors que es transmeten en l’educació formal com els valors i models que es promouen des d’altres agents educatius, entre els quals destaca la família. Per tant, resulta imprescindible treballar la coeducació de la mà de la corresponsabilitat i la conciliació. La manca de corresponsabilitat en l’acompanyament a l’educació de fills i filles suposa una sobrecàrrega per a les dones, perpetua models de funcionament androcèntrics i dificulta l’establiment de realitats més igualitàries. Preu públic: 1.8. Preu públic per prestacions de serveis del Centre d’Allotjament Familiar Navas 1.9. Preu públic per prestacions de serveis als allotjaments individuals amb Serveis Col·lectius Tànger 1.10. Preu públic per prestacions de serveis als Allotjaments temporals APROP Àmbit: Habitatge Diagnòstic de l’àmbit: Segons l’Enquesta de Cohesió Urbana (IERMB, 2017) la major part de la població de Barcelona viu en propietat (al voltant del 76,2%) i hi ha poques diferències entre els homes (78,2%) i les dones (74,4%) que es decanten per aquesta opció. En canvi, hi ha un percentatge més elevat de dones (23,4%) que d’homes (19,8%) vivint en règim de lloguer, sovint uns habitatges més inestables i subjectes a oscil·lacions de context. Per altres tipus de règim s’escurcen les diferències; és el cas de la cessió 20 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal gratuïta, amb un 2,1% dels homes i un 2,2% de les dones. I amb dades de l’Enquesta Metropolitana de Condicions de Vida 2016-2017, es posa de manifesta que la valoració mitjana sobre la facilitat d’accés a un habitatge a un preu raonable és una mica més optimista en el cas dels homes que en el cas de les dones, tot i que en conjunt és molt baixa: en una escala del 0 al 10, ells la puntuen amb un 3,5 i elles, amb un 3,3. Segons aquesta mateixa enquesta, a la ciutat de Barcelona hi ha un 8,3% de persones que no poden permetre’s una temperatura adequada de la llar i un 6,5% que han viscut un endarreriment del pagament de factures dels subministraments bàsics de la llar. En aquestes situacions no hi ha diferències entre homes i dones, que pateixen per igual la pobresa energètica i la precarietat en les condicions de l’habitatge, amb l’excepció de les persones que no disposen de banyera o dutxa pròpia o de lavabo propi, que són lleugerament més sovint homes. En termes d’habitatge de protecció oficial, les dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona indiquen que, respecte al total de dones sol·licitants, el 90,13 % tenen uns ingressos inferiors a 2,5 IPREM. De fet, del total de sol·licituds que s’ubiquen sota aquest llindar, el 56 % són de dones en comparació amb el 44% d’homes. Preu públic: 2.1. Preus públics per la prestació de determinats serveis de l’àrea de Seguretat i Prevenció Àmbit: Prevenció i seguretat Diagnòstic de l’àmbit: Tradicionalment, la ciutadania percep la seguretat com un bé objectiu de forma homogènia. Aquesta objectivitat, però, s’ha fixat segons paràmetres androcèntrics i etnocèntrics i, per tant, ens trobem davant d’un escenari en què la construcció del concepte de seguretat no és neutral des de la perspectiva de gènere i de diversitat cultural. Davant d’això, és imprescindible entendre que homes i dones segueixen processos de socialització diferenciats, i que la neutralitat invisibilitza les necessitats de seguretat específiques de les dones. Així, partint del fet que la seguretat no és només absència de conflicte o de delicte, cal abordar-la també des del punt de vista subjectiu de les persones que viuen, es mouen, treballen i conviuen a la ciutat. Un dels trets que més clarament diferencien la socialització de gènere respecte l’ús de l’espai públic és l’aprenentatge de nombroses estratègies d’autoprotecció per part de les dones: evitar sortir de nit, transitar per carrers poc il·luminats o solitaris, vestir o actuar de determinada manera, etc. Aquestes estratègies generen conseqüències en la qualitat de vida de les dones: comporten més sensació d’inseguretat, limiten la seva llibertat de moviment i condicionen les seves possibilitats d’autonomia personal. Per tot això, cal tenir en compte les diferències de gènere en matèria de victimització. Segons els resultats per a Barcelona de l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya (2016), un 72,30% de les dones de la ciutat ha patit agressions i violència masclista, i una de cada tres ha patit fets de violència molt greu. Si es tenen en compte els grups d’edat, les dones més joves (de 16 a 29 anys) són les que presenten nivells de victimització més elevats. A més, el 37% de les dones residents a Barcelona ha patit alguna forma de violència masclista per part de la seva exparella i/o parella des dels 15 anys, i el 8,6% la va patir durant el darrer any. 21 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Preu públic: 3.2. Preus públics per la prestació de serveis especials de neteja i recollida de residus municipals 3.3. Preus públics per activitats d’educació ambiental i altres prestacions del sector de medi Ambient Àmbit: Ecologia i Espai Urbà Diagnòstic de l’àmbit: Seguint les dades de l’Enquesta de Cohesió Urbana (IERMB, 2017), hi ha tres raons principals per a escollir la zona on es resideix: les característiques pròpies de l’habitatge, la proximitat a la xarxa d’amics i familiars i, finalment, l’entorn. En el cas dels homes, aquests tres motius es reparteixen en proporcions molt similars com a explicació principal per a viure en l’actual lloc de residència, i, entre els tres, representen tres quartes parts de totes les raons possibles. Entre les dones, en canvi, les preferències són diferents: la raó argumentada més sovint per haver triat l’actual llar està, amb diferència, relacionada amb les característiques de l’habitatge (26,7%), seguida per la xarxa personal i social (22,4%) i, en tercer lloc, l’entorn (18,3%). Segons l’Enquesta d’Ecologia Urbana (2017) de l’Ajuntament de Barcelona, les dones manifesten una mica més sovint la consciència de la importància dels hàbits i els comportaments de la vida quotidiana en relació amb la sostenibilitat ambiental (un 62,3% respecte a un 57,5% dels homes) i això es reflecteix en el fet que tenen comportaments més proclius a la sostenibilitat en el camp del consum i els residus, tot i que els homes són més sensibles a la sostenibilitat en qüestions relacionades amb l’energia. Elles són qui solen separar les escombraries a la llar (un 55,9% dels casos, davant el menor percentatge conjunt dels homes, infants, tothom per igual o altres membres de la unitat familiar) i declaren una mica més sovint tenir actituds sostenibles pel que fa a la compra (per exemple, utilitzant envasos a granel, o agafant un cistell o el carretó). En canvi, ells reclamen més compromís municipal respecte a l’estalvi energètic (90%) que elles (82,6%) i es manifesten una mica més sovint estar disposats a reduir el consum per combatre el canvi climàtic (92% respecte al 89%). Possiblement homes i dones són més sensibles respecte a la sostenibilitat ambiental en aquells aspectes domèstics dels quals solen fer-se més càrrec. Preu públic: 3.5. Preus públics del servei de transport individualitzat mitjançant bicicletes compartides (Bicing) Àmbit: Mobilitat Diagnòstic de l’àmbit: Atenent l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (IERMB, 2018), la major part de vegades quan la població de Barcelona es desplaça, ho fa per raons no vinculades al mercat de treball o als estudis, sobretot si fa desplaçaments dins la ciutat. Es tracta de motius com ara acompanyar a persones, anar al metge, fer compres quotidianes o passejar. 22 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Homes i dones fan el mateix nombre mitjà de desplaçaments al dia (3,6), però hi ha un percentatge més important de dones que no pas d’homes que declara no haver fet cap desplaçament el dia anterior (10,5 respecte al 6,5). Aquest fet indica que entre les persones que sí que es mouen de manera habitual, les dones fan una mitjana més elevada de desplaçaments que els homes.. Els motius dels desplaçaments varien sensiblement entre homes i dones a causa dels rols de gènere. Per als homes, la mobilitat per raons laborals sobresurt, amb un 20,5% dels desplaçaments, sobre totes les altres raons per a desplaçar-se. En canvi, per a les dones, el conjunt de tasques domèstiques i de cura (acompanyar persones, fer gestions i comprar) són la raó de la majoria dels desplaçaments (un 22,1%), mentre que els desplaçaments per raons laborals són el 16%. També hi ha diferències de gènere pel que fa al mitjà de transport que s’utilitza. Els homes fan més ús del vehicle privat (especialment moto i cotxe), i ho fan en un 29% dels seus desplaçaments, per un 12% dels desplaçaments fets per dones. També de la bicicleta, que els homes utilitzen en un 4,8% dels desplaçaments, i les dones en un 2%. Contràriament, les dones són més usuàries del transport públic i de la mobilitat a peu. Utilitzen transport públic en un 40,9% dels desplaçaments (mentre que els homes ho fan en un 27,3%) i van caminant en un 44,6% d’ocasions, mentre que els homes ho fan en un 38,2%. Ordenança fiscal: 3.4. Preus públics pels serveis culturals i lloguer d’espais del Pavelló Mies van der Rohe 4.1. Preus públics per determinades prestacions de serveis de l’Arxiu Municipal 4.2. Preus públics de serveis de préstec interbibliotecari Servei Documentació i Accés al Coneixement (SEDAC) Àmbit: Cultura i memòria col·lectiva Diagnòstic de l’àmbit: La cultura és el mecanisme a través del qual la societat plasma visions de la realitat de diverses formes (amb expressions artístiques, mitjançant les TIC o bé a través dels mitjans de comunicació), i ajuda d’aquesta manera a transformar, o per contra a reforçar, els imaginaris col·lectius. No obstant això, des de les administracions públiques no sempre s’ha desenvolupat una política cultural que promogués valors igualitaris. Sovint, la programació cultural ha respost més a una lògica de mercat que a una lògica del bé comú. Així, la cultura s’ha conceptualitzat des de paràmetres econòmics neoliberals, tant pel que fa a la producció com a la distribució i al consum de béns i serveis culturals. De la mateixa manera, en moltes ocasions la cultura ha respost a paràmetres androcèntrics. L’Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere posa de manifest que en la programació analitzada l’autoria està en mans de les dones en un 32,3% de mitjana, molt allunyat de la paritat desitjada. Les diferències entre àmbits de programació són molt grans, i van des de l’1,2% de dones autores als grans auditoris, al 54,5% als centres d’exposicions. En aquest sentit, els imaginaris que s’han desprès d’aquest model cultural han tendit més a reforçar els estereotips de gènere que no pas a qüestionar-los. Tot i la manca de reconeixement de les dones en l’àmbit de la cultura, la participació de les dones en el consum cultural és majoritari. 23 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Un altre espai d’actuació dins d’aquest àmbit es el de la memòria col·lectiva. Per construir el present i no repetir els errors del passat cal conèixer la història. En el cas de les dones, la recuperació de la memòria històrica és especialment important perquè el paper de les dones ha estat invisibilitzat: no es coneixen les grans dones, el seu paper en el manteniment de la vida al llarg dels segles ha estat menystingut i les seves aportacions s’han concebut com a secundàries. 4.2. ANÀLISI DE LA INCORPORACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL PROJECTE Els continguts que resulten més pertinents per ser valorats des de la perspectiva de gènere són els referents a persones destinatàries dels serveis, motius de no subjecció, tarifes, exempcions i reduccions/bonificacions. A efectes il·lustradors, a continuació es presenten alguns d’aquests tipus de continguts, extrets del text regulador de diversos preus públics: Persones destinatàries dels serveis El servei s’adreça a persones o famílies que es trobin en alguna d’aquestes situacions: a) Persones en situació de dependència reconeguda (...). b) Persones i famílies en situació de vulnerabilitat o risc social. Motius de no subjecció Les persones usuàries del servei estaran no subjectes al pagament en els següents supòsits: a) Temps per Tu per a infants i joves amb discapacitat: - Quan els ingressos de la unitat familiar no superin l’Indicador Públic de Renda d’Efectes múltiples (IPREM). - Quan hagin estat derivats pels centres de serveis socials, adduint necessitats socials en relació a les activitats del projecte. Tarifes La quota líquida es determinarà tenint en compte la capacitat econòmica disponible, en còmput mensual. Exempcions Les persones usuàries estaran exemptes del pagament en els següents supòsits: -Quan els ingressos de la unitat familiar o la persona cuidadora no superin l’IRSC. -Quan la persona cuidadora sigui titular de Targeta Rosa Gratuïta. Reduccions/bonificacions Les persones usuàries derivades pels Serveis Socials, que per l’informe relatiu a la seva situació econòmica es consideri que no poden pagar el preu públic, gaudiran d’una reducció del 90% en el preu. A continuació s’identifiquen diversos aspectes a considerar a partir de les seccions identificades com a més rellevants des de la perspectiva de gènere: 24 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  Els preus públics no fan un emmarcament ni contenen objectius vinculats explícitament amb la igualtat de dones i homes.  No contenen mesures adreçades explícitament a contribuir a la igualtat de dones i homes, amb alguna excepció com la dels preus públics dels serveis de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica- Canòdrom (5.1), que inclouen una exempció per a projectes de “tecnologia amb visió de gènere”.  No obstant, diverses mesures que no semblen tenir una “motivació de gènere”, poden tenir un efecte positiu en la redistribució de recursos entre homes i dones, com es veurà a la secció “Previsió de Resultats”.  La majoria de continguts pertinents des de la perspectiva de gènere es concentren en els supòsits d’exempcions i bonificacions/reduccions al pagament del preu públic. D’aquests, els més freqüents són la manca de capacitat econòmica, la situació de discapacitat i la possessió de Targeta Rosa.  Alguns preus públics (1.1, 1.2 i 1.11) contribueixen a visibilitzar i reconèixer els treballs de cures, fent referència explícita al terme (ex: “cura de la persona”, “tasques de cura”, “persona cuidadora”, “entorn cuidador”). Per als preus públics que s’han considerat pertinents en temàtica de gènere a continuació es presenta una síntesi de la valoració de l’impacte de gènere, centrada en les preguntes:  Visibilitza diferències? És a dir, el text del preu públic posa de relleu, de forma explícita o implícita, que s’han tingut en consideració les diferències que es donen en la realitat d’homes i dones?  Visibilitza desigualtats? És a dir, parteix de la base que les diferències visibilitzades suposen desigualtats en la presència de dones i homes, l’accés a recursos, la capacitat de decisió, la reproducció d’estereotips socials de gènere, etc.?  Conté elements per revertir aquestes desigualtats? 25 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Visibilitza Visibilitza diferències? desigualtats? Conté elements Actuació/mesura que contribueix a revertir desigualtats (explícitament o (explícitament o per revertir implícitament) implícitament) desigualtats? 0 Regulació general NO NO NO -Preu en funció de la capacitat econòmica i el nivell de dependència. -Preu per a persones amb Targeta Rosa Gratuïta i Reduïda. Residències i centres de 1.1. SÍ SÍ SÍ -Exempcions quan la persona cuidadora sigui titular de Targeta Rosa Gratuïta. dia per gent gran -Exempcions quan ingressos unitat familiar o de persona cuidadora no superin l’IRSC. -Reduccions per persones a càrrec. -Objectiu de donar suport a aquelles famílies que tenen al seu càrrec persones en situació de dependència o de fragilitat. -Objectiu de donar suport en el desenvolupament de les funcions parentals, de criança Serveis d’atenció i educatives a les famílies amb infants i/o adolescents. 1.2. SÍ SÍ SÍ domiciliària -Servei adreçat a persones o famílies en situació de dependència reconeguda o en situació de vulnerabilitat o risc social. -Quota determinada en funció de capacitat econòmica disponible i Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) mensual. - Adreçat a persones grans en situació de fragilitat (persones grans soles en risc d’aïllament social, etc.). 1.3. Àpats en companyia SÍ SÍ SÍ -Exempció per manca de capacitat econòmica temporal i transitòria. -Reduccions per a persones usuàries amb PNC o derivats de Serveis Socials bàsics, Targeta Rosa gratuïta i Targeta Rosa reduïda. 1.4. Granja escola Can Girona NO NO NO Centres oberts per infants -Reducció per a persones usuàries derivades pels Serveis Socials, que per l’informe 1.5. SÍ SÍ SÍ i famílies relatiu a la seva situació econòmica es consideri que no poden pagar el preu públic. 1.6. Centre d’Informació i NO NO NO Atenció per a Joves 26 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Centre Recursos per a les 1.7. Associacions Juvenils de NO NO NO Barcelona -Exempció per a persones usuàries que per l’informe relatiu a la seva situació Centre d’Allotjament 1.8. SÍ SÍ SÍ socioeconòmica es consideri que no poden pagar el preu públic. Familiar Navas -Preus quantificats en relació als ingressos. Allotjaments amb Serveis 1.9. SÍ SÍ SÍ -Exempció per a persones usuàries que per l’informe relatiu a la seva situació Col·lectius Tànger socioeconòmica es consideri que no poden pagar el preu públic. -Les persones usuàries contribueixen al pagament del preu públic en relació als seus Allotjaments temporals ingressos. 1.10. SÍ SÍ SÍ APROP -Exempció per a persones usuàries que per l’informe relatiu a la seva situació socioeconòmica es consideri que no poden pagar el preu públic. -Servei adreçat a famílies i persones cuidadores que tenen infants, adolescents i joves. -No subjecció: Temps per tu per a infants i joves amb discapacitat; quan els ingressos Temps de barri, temps de la unitat familiar no superin l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples 1.11. SÍ SÍ SÍ per tu (IPREM); quan hagin estat derivats pels centres de Serveis Socials. -Reduccions en tallers per infants i joves amb discapacitat i llurs germans/es, quan es tracti de membres de família nombrosa o de família monoparental. (tot i que contempla descomptes per associacions o fundacions de caràcter benèfic o 2.1. Seguretat i Prevenció NO NO NO assistencial). -Tarifa gratuïta per a persones amb disminució amb certificat acreditatiu i les persones Serveis especials de 3.2. SÍ SÍ SÍ amb dificultat de moviment que no tinguin ningú per baixar els mobles i que ho recollida de residus acreditin. Activitats d’educació -No subjecció de centres d’educació especial. 3.3. SÍ SÍ SÍ ambiental -Bonificació a les persones en situació d’atur. -Bonificació a persones jubilades, prejubilades i majors de 65 anys. Pavelló Mies van der -Descomptes per a persones amb Passi Metropolità d’acompanyant d’una persona 3.4. SÍ SÍ SÍ Rohe amb discapacitat, persones aturades i posseïdores de la Targeta Rosa reduïda. 3.5. Bicing NO NO NO 27 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 4.1. Arxiu Municipal NO NO NO 4.2. SEDAC NO NO NO -Cursos adreçats a població afectada per la bretxa digital de nivell socioeconòmic baix. -Tallers i cursos familiars: preu per a una persona adulta i màxim de dos infants. -Reducció del 50% per persones residents al municipi amb targeta de discapacitat. 5.1. Ateneu Canòdrom SÍ SÍ SÍ -A les persones titulars de la targeta rosa s’aplicarà un 50% de descompte. -Persones amb certificat de família nombrosa o monoparental: 20% de descompte. -Residències exemptes en cas de projectes de tecnologia amb visió de gènere. Respecte als preus públics vigents, la principal novetat per a l’any 2021 és la incorporació dels Preus públics dels serveis de l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica-Canòdrom (5.1) que, cal subratllar, inclouen una exempció per a projectes de “tecnologia amb visió de gènere”. Cal tenir en consideració que els textos dels diferents preus públics no identifiquen explícitament l’existència de diferències i desigualtats en clau de gènere. Amb tot, algunes de les mesures adoptades (en particular, exempcions i reduccions) contribueixen a revertir desigualtats de gènere, i en aquests casos s’ha valorat que implícitament contribueixen a visibilitzar diferències i desigualtats. A l’efecte de sintetitzar visualment les mesures transformadores de desigualtats (exempcions i reduccions) incloses de forma explícita en els diferents preus públics, s’indiquen en color verd a la següent taula. Es posa de manifest que la capacitat econòmica és el supòsit més generalitzat per a l’atorgament d’exempcions o reduccions (9 preus públics). Capacitat econòmica Discapacitat Targeta Rosa Gent gran Càrregues familiars Dependència Atur Monoparentalitat Regulació general Residències i centres de dia gent gran Serveis d’atenció domiciliària Àpats en companyia 28 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Granja escola Can Girona Centres oberts per infants i famílies Centre d’Informació i Atenció a Joves Centre Recursos Associacions Juvenils Centre d’Allotjament Familiar Navas Allotjaments Serveis Col·lectius Tànger Allotjaments temporals APROP Temps de barri, temps per tu Seguretat i Prevenció Serveis especials recollida de residus Activitats d’educació ambiental Pavelló Mies van der Rohe Bicing Arxiu Municipal SEDAC Ateneu Canòdrom 29 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal 4.3. PREVISIÓ DE RESULTATS Sovint es considera que les normes són neutres respecte al gènere perquè s'han dissenyat pensant en el benefici de la població en el seu conjunt i, per tant, de forma igual per a totes les persones, sense fer distincions entre dones i homes. No obstant, tractar igual a qui parteix d'una situació de desigualtat equival, a la pràctica, a la perpetuació de tal desigualtat, que és el que ocorre si no es tenen en compte les desigualtats de gènere existents en la posició econòmica, política i social de dones i homes. Per això, precisament, les polítiques pensades cap a la població en general no solen ser neutres, sinó cegues pel que fa al gènere (Emakunde, 2013). Sota aquest enfocament, els aspectes que es tenen en compte per a l’estimació dels resultats de l’aplicació dels preus públics són els següents:  Presència de dones i homes en l’àmbit d’actuació.  Accés a recursos (esfera econòmica o material). Esforç econòmic i divisió sexual del treball.  Normes socials i valors (esfera ideològica o cultural). Promoció de comportaments, rols i models d’organització social i familiar que són premiats/gravats.  Contribució a objectius programàtics. En particular, del Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020.  Compliment de disposicions normatives. En primer lloc, resulta pertinent destacar la manca de disponibilitat de dades desagregades per sexe de les persones pagadores dels preus públics de cada servei. Això dificulta la previsió de resultats quantitatius del projecte de preus públics 2021, pel que fa a conèixer qui paga i com es redistribueixen els recursos entre homes i dones. Per a poder realitzar una adequada previsió caldria disposar d’una major quantitat de dades desagregades per sexe (i també per capacitat econòmica, situació de discapacitat, tinença de persones a càrrec, etc.) relatives als serveis regulats: atenció domiciliària, habitatges tutelats, centres de dia, residències, centres oberts, entrades a espectacles, lloguer de sales, lloguer de material, allotjaments, serveis de neteja, recollida de residus, participació en formacions, participació en tallers, etc. De forma general, a continuació s’indiquen les dades que, desagregades per sexe, serien necessàries per a realitzar una anàlisi exhaustiva de cada preu públic:  Sexe de la persona pagadora (o, en el seu defecte, el nom de pila, a partir del qual es pot fer una estimació probabilística del sexe)  Quota/tarifa/preu pagat  Tipus d’exempció o bonificació/reducció aplicada (atur, monoparentalitat, capacitat econòmica, Targeta Rosa, discapacitat, situació de dependència, etc.).  Import de l’exempció o bonificació/reducció aplicada (import absolut i percentatge respecte la quota) A més, cal tenir en compte que els subjectes pagadors d’alguns preus públics poden ser tant persones físiques com persones jurídiques (ex: entitats i associacions), amb la consegüent dificultat afegida per a l’obtenció d’informació desagregada per sexe de les persones membres i l’eventual impacte en les relacions de gènere. 30 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Malgrat aquesta freqüent absència de dades desagregades per sexe, cal destacar la disposició d’algunes dades de context que permeten fer inferència de resultats. En particular, a continuació es comenta l’efecte que poden tenir les bonificacions i reduccions de preus públics per motiu de:  capacitat econòmica  situació de discapacitat  Targeta Rosa  gent gran  situació de dependència i càrregues familiars  atur  monoparentalitat Quant a les dades referents a capacitat econòmica i pobresa, cal tenir en compte que la bretxa salarial de gènere de la població barcelonina se situa en el 21,8%, en detriment de les dones. D’altra banda, el 55% de les persones en situació de risc de pobresa són dones. Per això, la inclusió de supòsits de reducció de preus públics per motiu de capacitat econòmica (preus públics 1.1, 1.2, 1.3, 1.5, 1.8, 1.9, 1.10, 1.11 i 5.1) té un potencial efecte positiu en l’accés de les dones als serveis i recursos municipals. A més, diversos preus públics inclouen reduccions o bonificacions relacionades amb situacions de discapacitat (1.11, 3.2, 3.3, 3.4 i 5.1). En relació a això, cal considerar que de les persones amb reconeixement legal de discapacitat a Barcelona, el 53,7% són dones7. Per tant, la inclusió de la discapacitat com a supòsit per a la reducció dels preus públics també tindrà un efecte redistribuidor a favor de les dones. Un altre exemple de disponibilitat de dades de context que permet fer inferències de resultats és el de persones beneficiàries de la Targeta Rosa. Disposar de Targeta Rosa constitueix un supòsit de reducció de diversos preus públics (1.1, 1.3, 3.4 i 5.1) i té un potencial efecte positiu en la redistribució entre homes i dones pel que fa a recursos i l’accés a serveis municipals. Això, amb base a les dades sobre característiques de les persones beneficiàries: de les persones que disposen de Targeta Rosa, el 62% són dones.8 La consideració de l’edat de la gent gran (preus públics 1.1, 1.3 i 3.3) també és un dels elements que pot tenir un efecte diferencial positiu per a les dones, atès que el 58% de les persones majors de 65 anys que viuen a Barcelona són dones.9 En relació a la situació de dependència, cal considerar que de les persones beneficiàries de prestacions i serveis de la Llei de Dependència, el 66% són dones10. Per tant, s’estima que l’atenció a situacions de dependència (1.1 i 1.2.) tindrà un efecte positiu sobre l’accés de les dones a serveis i recursos regulats pels preus públics. A més, la cura de les persones en situació de dependència és assumida majoritàriament per dones. En termes generals, quan es pregunta pel temps dedicat a la cura de 7 www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/discapacitats/a2015/t101.htm 8 Departament d’Estadística i difusió de dades. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona. Persones beneficiàries del títol Targeta Rosa. Març 2020. 9 Idescat. Padró municipal d'habitants, 2020. 10 http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/10dependencia/dades_dependencia/doc uments/Llei_dependencia_3rT2017.pdf 31 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal familiars dependents, responen “molt o bastant de temps” el 52% dels homes i el 71% de les dones de Barcelona.11 Pel que fa a la situació d’atur, i seguint la tendència dels darrers anys, les dades del 2019 indiquen que la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes: 15,9% i 12,1% respectivament12. Per tant, atendre la situació d’atur com a motiu per atorgar exempcions i reduccions (preus públics 3.3 i 3.4) també suposa una acció redistributiva en termes de gènere. Finalment, els preu públics 1.11 i 5.1 inclouen una reduccions per a les famílies monoparentals. Tenint en compte que el 83% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones, la reducció per monoparentalitat tindrà un efecte positiu en l’accés de les dones al projecte que permet a les famílies cuidadores disposar de temps personal, mentre els seus infants, joves i adults amb discapacitat i/o dependència participen en activitats lúdiques en equipaments públics de proximitat. Un cop vistos els possibles efectes en relació a l’accés als serveis i recursos, cal fer esment als possibles efectes vinculats a les normes socials i valors. A aquest efecte, es valora positivament el llenguatge usat en el text de la proposta de preus públics, que contribueix a la construcció d’un imaginari inclusiu i no sexista, i que debilita l’imaginari androcèntric que situa els homes com a referents en l’accés a recursos i serveis. Així, en comptes del masculí genèric, en general s’usen formes desdoblades o neutres com “la persona contribuent”. Amb tot, en alguns casos es fa ús del masculí genèric (“l’obligat al pagament”, “l’usuari”, etc.) i es proposa la seva modificació. Finalment, respecte a la vinculació amb objectius programàtics, cal dir que només tres preus públics (1.2, 1.3 i 5.1) exposen explícitament objectius del servei. En particular, i atenent a la seva pertinença des de la perspectiva gènere, cal destacar que el text regulador dels preus públics dels serveis d’atenció domiciliària exposa que: Els objectius específics del servei són: • Possibilitar que les persones i famílies puguin romandre en el seu domicili i en el seu entorn habitual el màxim de temps possible i amb la màxima qualitat de vida. • Donar suport a aquelles famílies que tenen al seu càrrec persones en situació de dependència o de fragilitat. (...) Per tant, es posa de manifest una generalitzada absència de vinculació explícita amb objectius d’igualtat de gènere (ex: corresponsabilitat de dones i homes), fet que fa esperar una invisibilització d’aquestes desigualtats en els diferents àmbits socials d’actuació: pobresa, participació política i social, educació, prevenció i seguretat, treball de cura, ecologia i espai urbà, cultura, etc. 5. VALORACIÓ A CÀRREC D’ORGANITZACIONS FEMINISTES I ENTITATS DE DONES 11 Ajuntament de Barcelona. Enquesta Òmnibus Municipal. Desembre 2017. 12 Enquesta de Població Activa 2019, INE. 32 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal En la tramitació del projecte de preus públics no s’ha fet valoració per part d’organitzacions feministes o d’entitats de dones. 6. VALORACIÓ GLOBAL DE L’IMPACTE DE GÈNERE A continuació es sintetitza la valoració dels diferents aspectes considerats, tot marcant amb color blau els més rellevants per a la valoració global de l’impacte de gènere. Estimació de l’impacte de gènere Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament Lleugerament Molt positiu negatiu positiu Vinculació amb objectius programàtics X Llenguatge inclusiu i no sexista (Sí/No) X Visibilització de diferències (Sí/No) X Visibilització de desigualtats (Sí/No) X Elements per revertir desigualtats (Sí/No) X Previsió de resultats falten dades falten dades falten dades falten dades Valoració a càrrec d'organitzacions feministes _ _ _ _ Atenent aquestes valoracions, globalment es determina que l’aplicació del projecte de preus públics de sectors és transformador de desigualtats de gènere, en grau lleugerament positiu. Estimació de l’impacte de gènere Reproductor de desigualtats Transformador de desigualtat Molt negatiu Lleugerament Lleugerament Molt positiu negatiu positiu Preus públics per a l’any 2021 i successius: regulació X general i preus públics de diversos serveis Feta aquesta valoració, a continuació s’aporten recomanacions per tal que el projecte de preus públics tingui un impacte que s’estimi més positiu des de la perspectiva de gènere. 7. RECOMANACIONS 33 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Els preus públics poden tenir un significatiu impacte sobre la població de la ciutat. No només duen a terme una assignació de recursos més o menys redistributiva sinó que alteren els incentius de la societat potenciant o desincentivant determinats hàbits i relacions socials. Així, uns preus públics municipals sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva i ajudar a equilibrar les relacions de poder i a reduir la feminització de la pobresa. Atenent a aquesta potencialitat, i amb base a l’anàlisi exposada, es plantegen les següents recomanacions a l’actual formulació de la proposta de preus públics de sectors: A) SOBRE ASPECTES FORMALS I METODOLÒGICS (SECCIÓ 3 DE L’INFORME): Ús de llenguatge inclusiu  Es recomana que en els casos en què es fa ús del masculí genèric (“l’obligat al pagament”, “l’usuari”, etc.) aquest sigui substituït per formes neutres o desdoblades. Participació  A efectes d’incorporar la veu de grups de dones o feministes, es poden celebrar sessions de treball en espais com els Consells de Dones, o de Feminismes i LGTBI; o bé que en espais genèrics, com consultes online o el Consell de Ciutat, s’incorpori l’enfocament de gènere i les necessitats de les dones. En el cas particular dels preus públics, es suggereix explorar la possibilitat de celebrar una sessió de la Taula de pressupostos i fiscalitat amb perspectiva de gènere, amb l’objectiu d’informar sobre el projecte i recollir comentaris i recomanacions. B) SOBRE L’IMPACTE DE GÈNERE (SECCIÓ 4 DE L’INFORME): Dades desagregades per sexe  Pel que fa a dotar de contingut la valoració de l’impacte de gènere del projecte, la manca de dades desagregades per sexe suposa un impediment per fer una anàlisi en profunditat i detall. Resoldre aquesta mancança és una prioritat per poder investigar de forma quantitativa la càrrega dels preus públics, l’impacte de gènere i poder proposar noves mesures o ajustos si fossin necessaris. Caldria disposar del conjunt de dades desagregades per sexe de les persones pagadores de cadascun dels preus públics, i les exempcions i bonificacions/reduccions efectivament aplicades (vegeu, a la secció 4.3 del present document, el detall de les dades necessàries). Emmarcament en instruments programàtics  Els preus públics haurien d’estar integrats, i explicitar que ho estan, en una anàlisi global del model de ciutat per a cada àmbit d’actuació. Per exemple, els preus públics relacionats amb serveis a persones en situació de discapacitat, cura de gent gran i atenció domiciliària haurien d’estar emmarcats de forma explícita en la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura. De forma anàloga, el preus públics relatius a serveis culturals haurien d’estar emmarcats en una anàlisi de la desigual presència i representació d’homes i dones en l’àmbit cultural i de memòria col·lectiva. 34 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal Objectius  Caldria fer més explícita la motivació de la igualtat de gènere per atorgar exempcions i reduccions. Caldria visibilitzar-la en comptes d’apel·lar a expressions genèriques com “Descompte per associacions o fundacions de caràcter benèfic o assistencial” (serveis de l’àrea de Seguretat i Prevenció). Exempcions i reduccions  Es recomana incloure la persona individualment, i no només la família, com unitat de referència, per tal de tenir en consideració les relacions de poder que s’hi poden donar i no presumir la solidaritat entre familiars. Alguns preus ja recullen aquest doble criteri en els supòsits per aplicar exempcions o reduccions. Per exemple, en el cas dels preus de residències per a gent gran (1.1) s’estableixen exempcions “quan els ingressos de la unitat familiar o la persona cuidadora no superin l’IRSC”.  Es valoren positivament les exempcions i reduccions per motiu de capacitat econòmica, discapacitat, Targeta Rosa, gent gran, situació de dependència, monoparentalitat, etc., que tenen relació amb la manca d’autonomia econòmica i l’assumpció de treballs de cures, que majoritàriament assumeixen les dones. Per tant, es podria diversificar i estendre al conjunt dels preus públics la consideració d’aquestes característiques personals dels pagadors/es, que tenen un impacte positiu en termes de gènere. En cas que, per criteris tècnics, no sigui possible fer efectiva aquesta diversificació i extensió, caldria que aquests criteris siguin explicitats i difosos.  En particular, s’insta a estudiar, dins del marc normatiu aplicable, l’ampliació dels supòsits d’exempcions i reduccions vinculades a situacions de cura d’altres persones, de gran rellevància des de la perspectiva de gènere. En particular, que es generalitzi el descompte de monoparentalitat (doncs les dones representen el 83% de les persones adultes que viuen soles amb menors a càrrec) que actualment només es contempla en el preus públics del servei Temps de barri, temps per tu i en els de l’Ateneu Canòdrom.  En aquesta línia, es recomana estudiar la viabilitat que exempcions i reduccions vinculades a persones en situació de discapacitat es facin extensives a les persones que les cuiden o acompanyen, de forma anàloga al que preveuen els preus públics del Pavelló Mies van der Rohe (3.4.), en què l’entrada és gratuïta per a les “persones amb Passi Metropolità d’Acompanyant-AMB d’una persona amb discapacitat”.  Totes les anteriors recomanacions són d’especial rellevància per als preus públics que no inclouen cap supòsit explícit d’exempció o reducció amb efectes positius en termes d’impacte de gènere, com és el cas dels serveis de:  Granja escola Can Girona  Centre d’Informació i Atenció per a Joves 35 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Gerència Municipal  Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona  Àrea de Seguretat i Prevenció  Bicing  Arxiu Municipal  SEDAC Davant aquesta situació, que prové d’anys anteriors, es fa un requeriment especial a les unitats responsables de la definició d’aquests preus públics per tal que introdueixin exempcions o descomptes que contribueixin a revertir desigualtats de gènere, prenent com a referència els que s’apliquen en altres preus públics i que s’han assenyalat en la secció 4.2 del present informe.  Respecte al reconeixement i foment de la participació dels grups de dones i feministes, es podrien incloure mesures de promoció anàlogues a les que s’apliquen per a altres sectors i temàtiques. Per exemple, en el cas d’alguns museus municipals es concerten visites gratuïtes per a associacions i entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Així mateix, existeix una reducció del preu públic dels serveis de recollida de residus comercials i industrials (3.1) per a “les entitats i empreses de Barcelona que hagin implementat un pla d’acció en el marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona”. Seguint aquests exemples ja existents, es podrien introduir reduccions als preus públics per a entitats adherides a espais de promoció de la igualtat de gènere com ara l'Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones o per a centres educatius del programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat (Consorci d’Educació de Barcelona). Com a comentari final, es subratlla la necessitat de veure la política fiscal i els preus públics com uns dels instruments crucials per contribuir a una distribució justa i equitativa de la riquesa entre la població i avançar cap a un model social i econòmic sostenible i just. Així, més enllà de la seva finalitat recaptatòria, uns preus públics sensibles a les desigualtats de gènere poden contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva i reduir la feminització de la pobresa. Barcelona, 7 de desembre de 2020 Vist i plau, Raül López Cancho Sonia Ruiz García Tècnic de la Direcció de Serveis de Gènere i Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Polítiques del Temps Gerència Municipal Gerència Municipal 36