Informe elaborat per:
Eva Gil, Karen López, Yesenia Cordero, Lourdes Egea, María Salvador, Olga Juárez
Servei de Salut Comunitària, Direcció de Promoció de la Salut, Agència de Salut 
Pública de Barcelona
Agraïments:
A totes les persones que han fet possible aquesta revisió ,a les professionals del 
Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME) de l’Agència de Salut Pública de 
Catalunya (Departament de Salut) i a les professionals d’infermeria del Servei de 
Salut Comunitària de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Agència de Salut Pública de Barcelona 
Barcelona, 2018
Citació recomanada:
Gil E., Karen López.,Yesenia Cordero., Egea L., Salvador M., Juárez O.
Programa de revisió de menús escolars (PReME). Informe curs 2016-
2017.Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona;2018. 
Disponible en: www.aspb.cat
2 
Índex
1. Resum executiu .............................................................................................. 4 
2. Introducció....................................................................................................... 6 
3. Objectiu............................................................................................................. 6 
4. Metodologia....................................................................................................... 7 
5. Resultats .......................................................................................................... 9 
6. Conclusions..................................................................................................... 12 
7. Annexes…………………………………………………….…………………………12    
3 
1.Resum executiu
Descripció
El programa de revisió de menús escolars (PreME) s’ofereix des de l’Agència de 
Salut Pública de Barcelona (ASPB) als centres escolars d’educació infantil, primària i 
secundària de la ciutat de Barcelona que disposen de servei de menjador.
Objectiu
L’objectiu d’aquest informe és presentar l’avaluació de les programacions de menús 
escolars revisats a Barcelona al curs 2016-17, i la percepció per part de les escoles de 
la utilitat dels informes d’avaluació lliurats des de l’ASPB.
Mètode
Des del Servei de Salut Comunitària (SESAC) s’ofereix la revisió de les programacions 
dels menús del menjador a les escoles amb una periodicitat triennal.
Els principals aspectes que s’avaluen de les programacions de menús es basen en la 
guia l’alimentació saludable en l’etapa escolar, elaborada i editada conjuntament entre 
els departaments d’Ensenyament i Salut l’any 2005 (versió 2012), i les recomanacions 
del document de l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición “Documento 
de consenso sobre la alimentación en los centros educativos” (2010), elaborat en el 
marc de l’Estratègia NAOS
Posteriorment, s’envia un informe individualitzat a cada escola on consta l’avaluació de 
la programació dels menús, així com un conjunt de recomanacions per a la seva 
millora. Finalment, s’envia una enquesta de seguiment a la direcció del centre escolar 
amb la finalitat de valorar la utilitat de la revisió realitzada i l’aplicabilitat de les 
recomanacions proposades.
Resultats
Al llarg del curs 2016-17 es van revisar els menús de 54 centres escolars de 
Barcelona als que corresponia la revisió d’aquest curs. Això va suposar un 42%
dels 130 menús previstos a fer per any. 
4 
De les revisions es va extreure que en general, hi havia una alta adequació als criteris 
establerts. D’una banda, un alt percentatge de centres disposaven d’un espai exclusiu 
destinat al menjador (98%), i es va observar que hi havia un baix percentatge de 
centres que disposaven de màquines expenedores d’aliments i begudes (MEAB) 
accessibles a l’alumnat (4%).
D’altra banda, un elevat nombre de programacions (94%) van incloure en el menú 
diari, aliments frescos (fruites i/o hortalisses) i verdures i hortalisses (cuites o crues). A 
més, en un elevat percentatge de casos es van complir les freqüències recomanades 
de verdura (91%), arròs (91%) i llegums (94%) en els primers plats; així com de peix 
(97%) i carn (94%) en els segons plats. Es va extreure que cal millorar el compliment 
de les freqüències recomanades d’ous als segons plats, l’ús d’amanida com a 
guarnició i la fruita fresca com a les postres. Al 85% dels centres l’oli més utilitzat per 
amanir va ser el d’oliva.
Respecte a la utilitat de l’informe lliurat, tots centres escolars van considerar que era 
una eina útil i amb continguts comprensibles, un 88% va considerar que les mesures 
eren de fàcil aplicabilitat. El 94% dels centres van afirmar haver pogut adoptar alguna 
de les recomanacions que aportava l'informe.
Conclusions
Fruit de les revisions, es conclou que aquest curs 2016-17 els menús dels centres 
escolars revisats es van adequar als criteris d’alimentació saludable establerts per 
PReME. Els centres escolars van mostrar elevada satisfacció amb els informes 
lliurats i les recomanacions proposades.
5 
2.Introducció
El menjador escolar pot jugar un important rol en l’alimentació d’infants i adolescents, 
només garantint que l’alumnat tingui accés a una alimentació saludable, si no com una 
eina d’aprenentatge i formació. Fa més de 30 anys els Serveis de Salut Pública 
Municipals de Barcelona van desenvolupar l’avaluació de les programacions dels 
menús dels menjadors escolars. L’any 2006 es va iniciar el PReME mitjançant un 
conveni amb els departaments de Salut i d’Ensenyament. Des de llavors s’ha anat 
treballant per tal d’homogeneïtzar tant la intervenció com els criteris de valoració dels 
menús escolars. Actualment, l’ASPB ofereix la revisió dels menús escolars del 
Programa PreME a les escoles d’educació infantil, primària i secundària de la ciutat de 
Barcelona que disposen de servei de menjador escolar.
3.Objectius
Els objectius són:
1) Avaluar la programació dels menús escolars dels centres d’educació infantil, 
primària i secundària de Barcelona.
2) Avaluar la percepció de la utilitat de les revisions per part de les escoles.
6 
4.Metodologia
La revisió dels menús s’ofereix des de l’ASPB a les escoles d’educació infantil, 
primària i secundària de Barcelona que disposen de servei de menjador escolar. La 
oferta es fa a les escoles amb una periodicitat triennal. Aquest període pot reduir-se de 
manera excepcional en determinades situacions, com els canvis de proveïdors dels 
serveis de menjador o qualsevol altra situació que ho faci recomanable.
El contacte amb les escoles es duu a terme des del SESAC mitjançant un e-mail, on 
es fa l’oferiment de la revisió. En aquest e-mail es demana la programació del menú de 
quatre setmanes (preferentment d’octubre o novembre) juntament amb un formulari 
amb dades d’organització del centre (veure Annex 1). Entre d’altres, el formulari inclou 
informació sobre les característiques dels centres i dels menjadors tals com les 
condicions d’alimentació a l’escola, el temps destinat per dinar, el tipus de servei de 
restauració o la disponibilitat de màquines expenedores d’aliments i begudes (MEABS) 
i els productes que aquestes ofereixen.
Amb la documentació aportada, les professionals del SESAC duen a terme la revisió 
dels menús. Els principals aspectes que s’avaluen de les programacions de menús es 
basen en la guia l’alimentació saludable en l’etapa escolar, elaborada i editada 
conjuntament entre els departaments d’Ensenyament i Salut l’any 2005, de la qual 
actualment es disposa d’una nova edició: “L’alimentació saludable en l’etapa escolar, 
versió 2012”. També es tenen en compte els criteris consensuats entre les 
professionals que elaboren els informes i les recomanacions del document de 
l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición: ”Documento de consenso 
sobre la alimentación en los centros educativos” (2010), elaborat en el marc de 
l’Estratègia NAOS (veure Annex 2).
Amb les dades de la revisió s’elabora un informe individualitzat que es lliura a cada 
centre escolar. L’informe de revisió inclou recomanacions cas que hi hagi aspectes a 
millorar. Passats tres mesos després de lliurat l’informe de valoració, s’envia a les 
escoles una enquesta de seguiment (veure Annex 3). L’enquesta té com a objectiu 
avaluar la satisfacció de les escoles amb l’informe realitzat, es valora la utilitat i l’ús de 
l’informe de revisió, així com el grau d’adhesió a les mesures i suggerides.
7 
5.Resultats
Al llarg del curs 2016-17 es van revisar els menús de 54 centres escolars de 
Barcelona el que va suposar un 42% dels 130 menús previstos a fer per any. Tots 
els centres als que s’ha revisat el menú eren d’educació primària, a més el 97% 
també tenia educació infantil i el 31% incloïa educació secundaria. Per titularitat, el 
66% corresponien a centres públics.
Segons districte i curs escolar, s’observa que són els districtes de Horta-Guinardó i
Gràcia on s’han revisat un major percentatge de menús del total que pertocava revisar 
en aquest curs (40% i 37%  respectivament) (Figura 1). Els percentatges de revisió 
més baixos els trobem als districtes de l’Eixample (6%) i Sarrià-Sant Gervasi (4%) i  a 
Les Corts on no s’ha revisat cap menú. Cal destacar que aquest curs al districte de 
Ciutat Vella no pertocava cap revisió, ja que s’han revisat tots els menús dels centres 
escolars als darrers dos cursos. 
Figura 1. Percentatge dels menús revisats segons els que pertocava al curs 2016-17 per 
districtes Curs 2016-17.
50%
40%
40% 37%
30% 28%
22% 22%
20% 17%
10% 6% 4%
* 0%
0%
*Al curs 2016-17 no pertocava revisar cap menú al districte de Ciutat vella
La gestió del menjador de les programacions revisades va dependre sobretot de la 
direcció del centre (75%) o de les Associacions de Famílies de l’Alumnat (AFAs) 
(12%). Més de la meitat dels centres (el 56%) utilitzaven un servei de restauració que
9 
cuina a l’escola mateix, el 38% disposava de cuina pròpia i un 6% contractaven un 
servei de restauració que hi duia el dinar des d’una cuina central. La gran majoria de 
centres (98%) van disposar d’un espai exclusiu destinat a menjador. Respecte al 
temps per dinar, un centre (3%) van dedicar menys de 30 minuts i 5 centres (16%) 
entre 30 i 45 minuts, sent superior el temps dedicat a la resta de centres. Només tres 
centres disposaven de MEAB accessibles a l’alumnat de primària, en el cas de 
secundària, la disponibilitat va ser a 2 centres.
L’adequació de les programacions dels menús als criteris de les guies esmentades va 
ser alta. El percentatge mitjà de compliment de les freqüències de consum 
recomanades apareix a la Figura 2.
Figura 2. Percentatge de compliment de freqüències recomanades als menús revisats al curs 
2016-17
VERDURES 8% 91% 1%
ARRÒS 7% 92% 1%
LLEGUMS 6% 94% 0%
PASTA 2% 53% 45%
PEIX 3% 97% 0%
OUS 17% 83% 0%
CARN 3% 94% 3%
CARNS GRASSES0% 93% 7%
AMANIDA GUARNICIÓ 31% 69% 3%
FREGITS 0% 95% 5%
PRECUINATS0% 97% 3%
FRUITA FRESCA 4 - 5 26% 74% 0%
0% 20% 40% 60% 80% 100%
MENYS ADEQUAT MÉS
En el 94% de les programacions servien aliments frescos (fruites i/o hortalisses) i 
verdures i hortalisses (cuites o crues). El compliment de les freqüències recomanades 
per als primers plats va ser molt alt en general, el 91% per a la verdura, el 92% per a 
l’arròs i 94% per als llegums. La freqüència recomanada de pasta (i també d’arròs) en 
els primers plats és d’una vegada per setmana, amb la finalitat de fomentar els 
llegums i la verdura (una o dues vegades per setmana). El 45% de programacions va 
presentar més pasta de la recomanada, degut a que servir pasta dos cops per 
setmana (una en forma de plat principal, com ara macarrons amb salsa de tomàquet, i 
10 
una altra en forma de sopa de pasta) és pràctica habitual del nostre entorn. Aquest 
fet, malgrat tot, no suposa cap problema nutricional ni dietètic en l’alimentació dels 
infants. Per als segons plats, el compliment va ser del 97% per al peix, 83% per als 
ous, 94% per a la carn i 69% per a l’amanida de guarnició (un 31% servien menys 
amanides de les recomanades). Pel que fa a la presència d'ous, les freqüències 
recomanades són d’almenys un a la setmana. Ens hem trobat que en algunes escoles 
no es van complir aquestes recomanacions en considerar que els ous normalment 
s'ofereixen en els sopars, però l’ideal seria que s’incloguessin també en els dinars per 
tal de garantir la presència d’aquest aliment tan important per la seva aportació 
nutricional. Destaca una alta adequació a les recomanacions respecte als fregits 
(95%) i precuinats (97%). Pel que fa a les postres, el 74% servien les racions 
setmanals recomanades de fruita (4-5 vegades/setmana). Segons el tipus d’oli utilitzat 
per cuinar, la majoria va fer servir oli d’oliva o de gira-sol alt oleic (76%), mentre que 
per amanir, el majoritari va ser el d’oliva en un 85%.
Trenta - un dels cinquanta –quatre centres revisats al curs 2016-2017 van respondre 
l’enquesta de seguiment, és a dir un 57%. Els resultats de l’enquesta de seguiment 
van ser força satisfactoris, mostrant que el 100% considerava la revisió una eina útil, 
el mateix percentatge que també opinava que els continguts tractats eren 
comprensibles, o que estava d’acord o molt d’acord que l’informe millorava la 
programació de menús. Respecte a l’aplicabilitat de les recomanacions el 97 % creia 
que les mesures proposades eren fàcils d'aplicar i el 87% dels centres afirmava haver 
pogut adoptar alguna de les recomanacions que aportava l'informe. L’informe lliurat a 
l’escola es va donar a conèixer a diversos col·lectius, principalment a responsables 
del centre o dels menús com la direcció del centre (el 90% dels casos), la persona 
responsable del menjador escolar (77%), a l’empresa de restauració (77%). Aquest 
informe es va donar a conèixer en menor mesura a òrgans de participació com AMPA
i AFAS (55%) o al consell escolar (13%).
11 
6.Conclusions
Durant el curs 2016-2017, el PReME ha arribat al 42% dels centres de la ciutat de 
Barcelona.
Un alt percentatge de centres disposaven d’un espai exclusiu destinat al menjador i la 
gran majoria d’escoles oferien als alumnes més de 30 minuts per dinar. Així mateix es 
va evidenciar la escassa presència de MEAB als centres.
A les escoles revisades dins del programa es va poder apreciar un compliment majoritari 
de les freqüències recomanades de consum per als diferents tipus d’aliments, destacant 
l’arròs, llegums i verdures entre els primers plats i el peix i la carn en els segons.
No obstant això, encara cal millorar la presència d’altres grups d’aliments, com són els 
ous, la fruita i l’amanida com a guarnició.
Destaca que l’oli que es feia servir principalment per amanir era el d’oliva, i per cuinar 
l’oli d’oliva o de gira-sol alt oleic, els quals recomanem el seu ús.
Del resultat de l’enquesta de seguiment es va extreure que la valoració de l’aplicabilitat 
de l’informe retornat i les recomanacions realitzades era positiva i que els agents 
implicats les rebien com una oportunitat de millora.
7.Annexes
12 
ANNEX 1, Formulari de dades del centre
Sol·licitud 
Programa de revisió de menús escolars 
(PReME) dels centres docents de 
Barcelona 
Cal que feu arribar la sol·licitud, juntament amb les programacions dels menús de quatre 
setmanes completes, per correu electrònic a: 
 
Sol·licitem la revisió de la programació dels menús del nostre centre. Per això, us fem arribar 
les corresponents al mes d..................................... (tardor-hivern) i al mes 
d.................................. (primavera-estiu). 
 
1.   Data.................... Districte .................... 
2. Dades d’identificació del centre escolar 
Codi  del centre................................................................................................. 
Nom  del centre................................................................................................. 
Nombre d’alumnes del centre.......................................................................... 
Nom i cognoms de la persona sol·licitant........................................................ 
Càrrec dins del centre...................................................................................... 
(director/a, president/a de l’AMPA...) 
Adreça electrònica........................................................................................... 
Telèfon de contacte......................................................................................... 
 
Dades del servei de menjador 
Quin nombre d’alumnes utilitzen de mitjana el servei de menjador?................ 
Temps disponible per a cada torn: ........................................................................ 
Disposeu d’un espai exclusiu destinat a menjador? 
Sí 
No 
Aclariments: ......................................................................................................... 
 
Qui contracta la gestió del menjador? 
AMPA 
Direcció del centre 
Consell Comarcal 
Altres (especifiqueu-los): .............................................................................................. 
 
Quin tipus de servei de restauració oferiu? 
Cuina pròpia (equip de cuina contractat i gestionat directament per l’AMPA o l’escola 
Empresa de restauració que cuina a l’escola 
Empresa de restauració que serveix des d’una cuina central (servei d’àpats) 
13 
Altres (especifiqueu-los): 
........................................................................................................................... 
 
Nom de l’empresa de restauració ........................................................................... 
 
3. Olis que utilitzeu per cuinar o per amanir 
 
Olis utilitzats Per fregir Per cuinar Per amanir 
Oli d’oliva    
Oli d’oliva verge    
Oli de sansa (pinyolada, d’"orujo")    
Oli de gira-sol    
Oli de gira-sol altooleic    
Oli de soja    
Altres olis:    
 
 
4. Menús especials 
Serviu menús especials per a casos d'al·lèrgies/intoleràncies? 
Sí 
No 
Per a quines al·lèrgies/intoleràncies? 
Cereals i derivats amb gluten Soja 
Crustacis Llet 
Mol·luscos Cacauets 
Peix Fruites seques 
Ous Fruites fresques 
Serviu menús especials? 
Sense carn de porc 
Sense carn 
Vegetarià (sense carn ni peix) 
Oferiu a les famílies la programació dels menús per a al·lèrgies/intoleràncies i dels menús 
especials? 
Sí 
No 
 
5. Àpats preparats 
Doneu opció a les famílies perquè portin la carmanyola amb l’àpat preparat? 
Sí 
No 
En cas afirmatiu, l’opció de carmanyola l’oferiu: 
Solament a l’alumnat que requereixi una alimentació especial 
A tot l’alumnat 
A l’alumnat d’educació infantil 
A l’alumnat d’educació primària 
14 
A l’alumnat d’educació secundària 
Altres: .................................................................................................................... 
Quin nombre d’alumnes en total utilitzen aquest servei? ............................................... 
 
 
El punt 6 només l’heu d’emplenar si el centre té màquines expenedores d’aliments i 
begudes a disposició de l’alumnat.
6. Màquines expenedores d’aliments i begudes (MEAB) accessibles per a l'alumnat 
 
El centre ofereix aliments o begudes a l’alumnat mitjançant màquines 
expenedores? 
Sí. Nombre de MEAB: ..................… 
No (Passeu al punt 8) 
Aclariments: ............................................................................................................ 
Qui en contracta la gestió? 
AMPA 
Direcció del centre 
Empresa: .......................................................................................................... 
Altres (especifiqueu-los) .................................................................................. 
Ubicació: 
Espais d’accés a l’alumnat d’educació infantil i primària (de 3 a 12 anys) 
Espais d’accés a l’alumnat d’educació secundària (> de 12 anys) 
Contenen imatges o publicitat de marques concretes? 
No 
Sí. Quin tipus d’imatges o publicitat? 
Imatges Publicitat de 
sense publicitat marques concretes 
D’aigua 
De refrescos o begudes isotòniques 
De sucs de fruita o llet 
De iogurts 
De brioixeria 
De caramels i altres llaminadures 
Altres 
11 
Assenyaleu els continguts de les MEAB que siguin accessibles per a l’alumnat, indicant amb 
una xifra el nombre de línies de cada producte a la màquina (es considera línia el nombre de 
cavitats destinades a un producte): 
 
Línies Begudes Línies Pa, galetes i brioixos Línies Fruites i llavors 
Aigua Sandvitxos Fruita fresca 
Cafè Bastonets de pa, pa de cereals, etc. Fruita fresca envasada 
 Cereals d’esmorzar / barretes de cereals Fruita seca (ametlles, cacauets, nous, 
Llet avellanes, orellanes, panses, 
barreges...) 
Batuts de llet i xocolata Galetes maria Pipes 
Iogurts, iogurts líquids Galetes de xocolata o amb xocolata 
Sucs de fruita Galetes salades 
Begudes de sucs de fruita i llet Barretes de xocolata 
 Croissants, magdalenes, napolitanes, 
Sucs de tomàquet, de pastanaga o brioixos, palmeres, 
altres hortalisses canyes... 
Refrescos de cola, taronja... Donuts, Donettes i similars Línies Altres productes 
Refrescos (sense sucres) de cola, 
taronja... Brioixos de xocolata Xocolatines 
Begudes isotòniques Caramels, altres llaminadures 
Patates fregides o similars 
Crispetes, blat de moro torrat... 
 
El punt 7 només l’heu d’emplenar si el centre disposa de cantina a disposició de 
l’alumnat..
7. Cantina 
El centre disposa de cantina? 
Sí  No 
Comentaris ............................................................................................................ 
 
La cantina es troba a disposició de: 
L’alumnat d’educació primària (de 6 a 12 anys) 
L’alumnat d’educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) 
L’alumnat de batxillerat o cicles formatius (de 16 a 18 anys) 
 
Serviu menús de migdia?
No. Quins serveis oferiu?................................................................................ 
Sí. Marqueu l’opció que s’ajusti a la vostra oferta: 
Serviu plats combinats.
Disposeu d’una programació de menús setmanal o mensual: 
Quins dies de la setmana serviu menús?
Dilluns Dimarts  Dimecres  Dijous  Divendres 
Es revisen? No
Sí. Qui els revisa?
Dietista-nutricionista Cuiner/a Monitor/a
Professor/a Altres..........
No disposeu d’una programació de menús, només serviu menjar quan algú us ho 
demana expressament.
12 
Quin tipus de begudes oferiu a la cantina?
Aigua
Cafè
Llet sencera
Llet semidesnatada o desnatada
Batuts de llet i xocolata
Iogurts, iogurts líquids
Sucs de fruita de bric
Sucs de fruita naturals 100%
Begudes de sucs de fruites i llet
Sucs de tomàquet, de pastanaga o altres 
hortalisses
Refrescos de cola, taronja...
Refrescos (sense sucres) de cola, taronja...
Begudes isotòniques
Begudes alcohòliques
Cervesa sense alcohol
Quin tipus d’aliments oferiu a la cantina?
Entrepans de pernil (cuit i curat)
Entrepans de formatge
Entrepans d’embotit
Entrepans de tonyina, sardines...
Entrepans de truita
Entrepans vegetals (enciam, tomàquet, olives, alvocat...)
Entrepans calents (hamburguesa, botifarra, llom...)
Sandvitxos (pa de motlle)
Bastonets de pa, pa de cereals...
Cereals d’esmorzar / barretes de cereals
Galetes maria
Galetes de xocolata o amb xocolata
Galetes salades
Patates fregides o similars
Croissants, magdalenes, napolitanes, brioixos, palmeres, 
canyes...
Donuts i similars
Brioixos de xocolata...
Barretes de xocolata...
Xocolatines
Caramels o altres llaminadures
Gelats
Fruites seques (ametlles, cacauets, nous, avellanes, 
orellanes, panses, barreges...)
Pipes, crispetes, blat de moro torrat...
Fruites fresques
13 
ANNEX 2. Freqüències recomanades de consum d'aliments en la 
programació dels menús escolars
COMPOSICIÓ DELS RACIONS 
MENÚS ALIMENTS RECOMANADES PER 
SETMANA
(5 dies)
Arròs 1
Primer plat Pasta 1
Llegums 1-2
Patata *
Verdures i hortalisses 1-2
Peix (blanc, blau, sèpia, calamars) 1-3
Carn (aus, porc, vedella, conill) / Carns grasses 1-3/0-1
Segon plat (salsitxes, hamburgueses,...) màxim 3 a la setmana
Ous (truita, dur, al forn) 1-2
Precuinats (canelons, croquetes, pizzes, etc.) 0-3 al mes
Fregits (arrebossats, croquetes, enfarinats, etc.) 0-2
Amanida (verdura fresca crua) 3-4
Guarnició Altres (patates, salses, bolets, hortalisses, etc.) llegums, 1-2
Fregits (patates, patata xips, arrebossats, etc.) 0-1
Fruita fresca 4-5
Lactis (iogurt, formatge fresc, quallada) 0-1
Fruita no fresca (seca, assecada, al forn, etc.) 0-1
Postres
Dolços (flam, natilles, gelats, pastissos, etc.) 0-1 al mes
* No s’ha de considerar una ració de verdures i hortalisses si el plat està constituït 
únicament per patata
14 
ANNEX 3. Qüestionari de seguiment
QÜESTIONARI DE SEGUIMENT DE L’INFORME DE REVISIÓ DE 
LA PROGRAMACIÓ DEL MENÚ ESCOLAR
Nom del centre : .............................................................................................................
Districte: ......................................................................................... data: ......................
Persona que respon el qüestionari:................................................................................
Càrrec/ relació amb el centre: ........................................................................................
Valoració de l’informe:
Poseu una creu en la casella que correspongui amb la vostra opinió sobre l’informe de 
la programació dels menús del vostre centre:
Molt en En Molt 
desacord desacord D’acord d’acord 
L’informe és una eina útil 
Els continguts tractats són comprensibles 
Les mesures proposades són fàcils d’implementar 
Els agents implicats han col·laborat 
L’informe comportarà una millora de la programació 
Comenteu el que considereu adient de les valoracions anteriors:
15 
L’informe s’ha donat a conèixer a:
Direcció Claustre Consell Escolar 
AMPA
Responsable del menjador escolar Empresa de restauració
Comentaris:
Canvis en la programació de menús:
Heu pogut adoptar alguna de les recomanacions que contemplava l’informe? Sí 
No
o Si heu contestat que sí, quin tipus de canvis heu fet?
- En relació a la freqüència setmanal del diferents tipus d’aliments
- En relació a la combinació de primers i segons plats
- En relació a les tècniques culinàries
- En relació a la presentació dels plats
- En relació a la descripció dels plats i a la informació que es dóna als 
pares (especificar)
- Altres (especificar):
16 
Si heu contestat que no, especifiqueu quins han estat els motius:
Quines altres activitats creieu necessàries per a la millora del menú escolar? 
(Comentaris o observacions que vulgueu fer):
17