Impacte econòmic de l’ampliació de 
les terrasses a Barcelona en la nova 
normalitat 
 
 
 
Jordi Jofre Monseny (Director), Albert Solé-Ollé, Elisabet Viladecans-
Marsal, Rodrigo Martínez-Mazza. 
 
 
Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona, Institut 
d’Economia de Barcelona (IEB) i Càtedra en Economia Urbana Ciutat de 
Barcelona 
 
Desembre de 2020 
 
  
  
2 
 
Estudi realitzat en el marc del contracte “Quantificació de l'impacte econòmic de l'ampliació 
de les terrasses a Barcelona, en concret: a) els impactes positius en termes d'ocupació i PIB. b) 
el cost de la política en termes del cost d'oportunitat de l'ocupació del sòl. c) l'impacte net de 
l'ampliació de les terrasses sobre el PIB de la ciutat i sobre les finances de L'Ajuntament de 
Barcelona” 
Direcció del treball: 
Dr. Jordi Jofre Monseny 
Prefessor Agregat, Universitat de Barcelona, Departament d’Economia, Institut d’Economia de 
Barcelona (IEB) i Càtedra en Economia Urbana Ciutat de Barcelona 
Equip de treball: 
Dra. Elisabet Viladecans-Marsal. 
Catedràtica, Universitat de Barcelona, Departament d’Economia, Institut d’Economia de 
Barcelona (IEB) i Càtedra en Economia Urbana Ciutat de Barcelona. 
Dr. Albert Solé-Ollé. 
Catedràtic, Universitat de Barcelona, Departament d’Economia, Institut d’Economia de 
Barcelona (IEB) i Càtedra en Economia Urbana Ciutat de Barcelona. 
Sr. Rodrigo Martínez Mazza (Tècnic de recerca). 
Estudiant de Doctorat, Universitat de Barcelona, Departament d’Economia, Institut d’Economia 
de Barcelona (IEB) i Càtedra en Economia Urbana Ciutat de Barcelona. 
Agraïments: 
Aquest treball utilitza diverses fonts de dades generades per l’Ajuntament de Barcelona. Agraïm 
la col·laboració d’Àngels Santigosa (Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica), 
Antoni Mora (Gerència de Pressupostos i Hisenda), Dani Isart (Gerència d'Urbanisme) i 
Montserrat Prado (Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida) per proporcionar-
nos i explicar-nos la naturalesa d’aquestes dades. 
Agraïm també els valuosos comentaris d’Albert Dalmau, Àngels Santigosa, David Gratacós, 
Manel Vázquez, Montserrat Prado, Xavier Matilla i Toni Mora. 
  
3 
 
Resum executiu 
La pandèmia de Covid-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha provocat un fort impacte 
sobre les economies d’arreu del món. La caiguda de l’activitat econòmica ha estat especialment 
forta en el sector de la restauració. A la ciutat de Barcelona, la caiguda de l’ocupació entre el 
tercer trimestre del 2019 i el tercer trimestre del 2020 és del 15,8 per cent. Part d’aquesta 
caiguda és deu a les restriccions d’obertura i a les limitacions de capacitat establertes en les 
diferents fases de la pandèmia. 
Els menors riscos de transmissió de la Covid-19 en ambients exteriors, combinats amb els 
elevats costos econòmics de mantenir la restauració tancada durant períodes llargs de temps, 
ha portat a diversos govern del món a aplicar mesures que mouen l’activitat del la restauració 
de l’interior dels locals cap a espais exteriors. 
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, a través del decret d’Alcaldia del 21 de maig de 
2020, engegava una política per ampliar les terrasses de bars i restaurants. La política ha 
comportat l’aprovació de 3000 llicències extraordinàries, el que implica que un 29 per cent dels 
locals actius al 2019 haurien obtingut una llicència extraordinària. 
Aquestes llicències han suposat una ampliació de les terrasses de la ciutat de més de 8 mil taules 
i quasi 32 mil cadires. En molts casos (1219 llicències) aquesta ampliació s’ha dut a terme en 
carrils de serveis, el que ha suposat la pèrdua de més de 1500 places d’aparcament d’àrea 
verda, d’àrea blava i ‘d’àrea exclusiva per a residents. 
L’ampliació de terrasses ha estat molt heterogènia entre els districtes de la ciutat. Ordenats de 
més a menys llicències, trobem l’Eixample (35,8 % del total), Sant Martí (14,7 %), Sants-Montjuïc 
(10,1%), Sarrià-Sant-Gervasi (7,3 %), Ciutat Vella (7,1%), Sant Andreu (6%), Nou Barris (5,5%), 
Horta-Guinardó (4,6%) i Gràcia (4,5%). 
Si considerem el número de llicències en relació al número de locals de restauració actius al 
2019, l’Eixample destaca molt per sobre de la resta de districtes (1073 llicències aprovades per 
2853 locals al 2019). En l’altre extrem trobem Gràcia (134 llicències i 696 locals) i Ciutat Vella 
(213 llicències i 1453 locals) on el paisatge urbà d’aquests districtes dificulta trobar els espais 
per ampliar terrasses. 
L’ampliació de terrasses ha tingut un impacte positiu sobre l’ocupació i la producció. L’ampliació 
de 18032 metres quadrats de terrassa útil hauria generat 1875 treballadors i 35,4 milions de 
valor afegit en el sector de la restauració a Barcelona. Donat que la caiguda en el número de 
treballadors del sector entre els tercers trimestres de 2019 i el 2020 és de 11.184 treballadors, 
4 
 
l’ampliació de les terrasses hauria aconseguit evitar la pèrdua d’un de cada 7 treballadors que 
hauria perdut la feina en absència de la política. L’ampliació de les terrasses ha comportat costos 
des del punt de vista del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona. 
En primer lloc, hi ha els costos associats a les 1282 intervencions directes fetes en l’espai urbà 
per ampliar les terrasses per valor de 1,16 milions d’euros. 
En segon lloc, l’ampliació de les terrasses ha comportat pèrdues de places d’aparcament en àrea 
verda, àrea blava i àrea per residents i la conseqüent pèrdua de recaptació. Aquest cost seria de 
1,90 milions anuals. 
Finalment, l’ampliació de les terrasses genera ingressos per les taxes que bars i restaurants 
paguen per l’ús de l’espai públic. Amb l’actual bonificació de la taxa de terrasses del 75 per cent, 
els ingressos són de 640 mil euros anuals. Aquesta xifra seria de 2,56 milions d’euros en absència 
d’aquesta bonificació que té per objectiu recolzar econòmicament el sector de la restauració. 
Amb aquestes xifres podem simular l’efecte de l’ampliació de les terrasses sobre els 
pressupostos de 2020 i de 2021. Per l’any 2020, el cost net de la política seria de 1,79 milions. 
Aquesta xifra s’obté de comptabilitzar la totalitat dels costos directes de les intervencions 
directes en l’espai públic, i de considerar un període efectiu de 6 mesos pel que fa a la pèrdua 
d’ingressos d’aparcament i a la recaptació per la taxa de terrasses. Pel que fa al 2021, el cost net 
de la política s’estima en 1,26 milions. Aquesta xifra s’obté al considerar que la pèrdua 
d’ingressos d’aparcaments i els ingressos per la taxa de terrasses s’estendran a un període de 
12 mesos i que no hi ha costos directes donat que aquests es van materialitzar al 2020. 
Si expressem els costos de la política en relació als metres quadrats útils de terrassa ampliats i 
ens fixem amb l’escenari que simularia els efectes sobre el pressupost de l’any 2020, el cost és 
de 99 euros per metre quadrat de terrassa pel conjunt de Barcelona. Aquest valor mitjà amaga 
diferències molt grans en el costos entre els districtes de la ciutat. 
El costos més elevats els trobem a Sarrià-Sant Gervasi (171 euros per metre quadrat de 
terrassa) i a Gràcia (143 euros), i venen explicats per l’elevada pèrdua de recaptació d’àrea 
d’aparcament. En tercer lloc hi trobem Les Corts on l’elevat cost (128 euros) s’explica per uns 
costos directes molt elevats. L’últim districte amb un cost superior a la mitjana és l’Eixample 
(113 euros). A l’Eixample, la pèrdua de recaptació per places d’aparcament és elevada però 
queda compensada per uns costos directes baixos i uns ingressos per taxes de terrasses 
relativament elevats. Després trobem Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nous Barris, Sant 
Andreu i Sant Martí amb uns costos per metre quadrat inferiors a la mitjana, d’entre 72 i 86 
5 
 
euros per metre quadrat de terrassa. Tos aquests districtes tenen uns costos directes propers a 
la mitjana, una pèrdua de recaptació per aparcaments molt inferior a la mitjana, i uns ingressos 
per taxes de terrassa que queden molt allunyats també de la mitjana del conjunt de la ciutat. En 
darrer lloc cal mencionar el cas de Ciutat Vella on el cost és molt reduït (13 euros). Aquest fet 
s’explica per uns costos directes molt baixos, una pèrdua de recaptació per aparcament 
moderada i uns ingressos per taxes de terrassa elevats. 
Els costos nets pel pressupost de l’Ajuntament són petits en relació als beneficis generats en 
termes d’ocupació i de valor afegit. Si ens fixem en els costos de l’any 2020, el cost net de 
generar un treballador addicional en el sector de la restauració seria de 956 euros i el cost de 
generar 100 euros de valor afegit seria de 5,06 euros. Òbviament, les diferències en costos entre 
els districtes es traslladen a diferències en el cost-efectivitat de la política. Així, el cost anual de 
generar un treballador a Sarrià-Sant Gervasi és de 1647 euros mentre que només és de 127 
euros a Ciutat Vella. 
Si ens aproximem als costos de l’ampliació de terrasses no des de l’òptica del pressupost de 
l’Ajuntament sinó des de l’òptica dels beneficis que proporciona l’espai públic, els resultats de 
l’estudi indiquen que ampliar terrasses en detriment d’aparcaments de cotxe genera beneficis 
econòmics molt substancials. En concret, un metre quadrat de terrassa genera un valor afegit 
que és molt superior al benefici de dedicar aquest metre a l’aparcament de cotxes. Aquest 
resultat es manté en tots els districtes de la ciutat. 
D’aquest estudi se’n deriven dues recomanacions de política econòmica. 
En primer lloc, i malgrat el cost des de l’òptica del pressupost de l’Ajuntament, l’ampliació de 
terrasses és una política desitjable en la mesura que genera uns beneficis econòmics (en termes 
de valor afegit) molt superiors als seus costos. A més a més, els beneficis per la salut de desplaçar 
l’activitat de la restauració a l’aire lliure són potencialment molt grans. De fet, és molt probable 
que els beneficis de la política en termes de menor transmissió del virus SARS-CoV-2 siguin molt 
superiors als beneficis econòmics en termes de valor afegit estimats aquí. 
Més enllà del context pandèmic actual, els resultats del present estudi donen suport a polítiques 
urbanístiques que tinguin per objectiu guanyar espai urbà reduint l’espai d’aparcament de 
cotxes. Un cop superada la pandèmia i eliminada la bonificació del 75 per cent de la taxa de 
terrasses, convertir en terrassa una plaça d’aparcament d’àrea verda, no només augmentaria el 
benestar econòmic sinó que també augmentaria els ingressos de l’Ajuntament. En canvi, 
convertir en terrassa un metre quadrat de zona blava augmentaria el benestar econòmic però 
reduiria els ingressos de l’Ajuntament de Barcelona.  
6 
 
Índex  
1 Introducció ............................................................................................................................ 8 
2 Les autoritzacions excepcionals de terrasses. ..................................................................... 10 
3 L’impacte de l’ampliació de les terrasses en termes d’ocupació i de valor afegit. ............. 15 
3.1 Marc teòric. ................................................................................................................. 15 
3.2 Relació entre superfície de terrassa i ocupació en el sector de la restauració. .......... 16 
3.3 Relació entre treballadors i valor afegit en el sector de la restauració ...................... 20 
3.4 Resultats ...................................................................................................................... 21 
3.5 Discussió ...................................................................................................................... 23 
4 Els efectes de l’ampliació de terrasses sobre el pressupost de l’Ajuntament. ................... 25 
4.1 Costos directes de les intervencions en l’espai públic ................................................ 25 
4.2 Costos derivats de la pèrdua de places d’aparcaments .............................................. 26 
4.3 Ingressos de la concessió extraordinària de llicències ................................................ 29 
4.4 Discussió ...................................................................................................................... 33 
5 Valoració econòmica de la concessió de llicències extraordinàries de terrasses ............... 34 
5.1 L’impacte net sobre la recaptació de l’Ajuntament. ................................................... 34 
5.2 Cost-efectivitat de la política....................................................................................... 39 
5.3 L’impacte sobre el benestar. ....................................................................................... 41 
5.4 Els ingressos per l’Ajuntament de Barcelona de diferents usos de l’espai urbà ......... 45 
6 Conclusions ......................................................................................................................... 45 
7 Bibliografia .......................................................................................................................... 50 
 
 
 
 
  
7 
 
1 Introducció 
La pandèmia de Covid-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha provocat un fort impacte 
sobre les economies d’arreu del món. El PIB de l’economia espanyola va caure durant el segon 
semestre de l’any 2020 en un 17,8 per cent, una caiguda sense precedents en un context no 
bèl·lic1. 
La caiguda de l’activitat econòmica ha estat especialment forta en el sector de la restauració per 
tres motius: el col·lapse del turisme, la necessitat de consumir aquests serveis de forma 
presencial i les restriccions sobre l’obertura i funcionament de bars i restaurants aplicades 
durant la pandèmia (Fetzer, 2020; Chetty et al, 2020). A la ciutat de Barcelona, mentre que 
l’ocupació total va caure en un 3,8 per cent entre els tercers trimestres de 2019 i de 2020, la 
davallada de l’ocupació en el sector de la restauració ha estat del 15,7 per cent2. 
Malauradament, l’evidència científica indica que la transmissió del coronavirus en restaurants 
és un fenomen quantitativament important. Fetzer (2020) ha estudiat els efectes d’una política 
implementada al Regne Unit que tenia per objectiu fomentar l’activitat econòmica del sector de 
la restauració. La política, coneguda com a Eat-Out-to-Help-Out, consistia en subvencionar el 50 
per cent dels àpats realitzats en restaurants entre dilluns i dimecres entre el 3 i el 31 d’Agost. 
Analitzat les dades de transmissió del virus, l’autor conclou que aquelles àrees del Regne Unit 
on més restaurants es van acollir a la política van experimentar crescudes més fortes de la 
transmissió del virus. Els efectes estimats impliquen que la política seria responsable d’una part 
important (entre un 7 i un 18 per cent) del creixement del Covid-19 al Regne Unit a l’estiu del 
2020. Chang et al (2020) segueixen els moviments reals de 98 milions de persones en les deu 
principals àrees metropolitanes dels Estats Units. Aquestes dades permeten conèixer amb molta 
precisió els llocs visitats per cada individu a nivell individual entre el març i el maig de 2020. 
L’estudi conclou que els restaurants actuen com a punts de contagi de la malaltia. 
Les recomanacions de l‘Organització Mundial de la Salut són molt clares en relació als menors 
riscos de transmissió de la Covid-19 en ambients exteriors3. Aquest fet, combinat amb els elevats 
costos econòmics de mantenir la restauració tancada durant períodes llargs de temps, implica 
que moure l’activitat del sector de la restauració de l’interior dels locals cap a espais exteriors 
                                                            
1 https://elpais.com/economia/2020-09-23/la-economia-espanola-cayo-un-178-en-el-segundo-
trimestre-algo-menos-de-lo-estimado.html 
2 Sector 56 de la CNAE-2009: Serveis de menjar i begudes. 
3 https://www.who.int/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/advice-for-public 
 
8 
 
és altament recomanable per fer compatibles l’economia i la salut. En aquest context s’emmarca 
la política d’ampliació de les terrasses duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona a través del 
decret d’Alcaldia del 21 de maig. Un total de 3000 llicències extraordinàries de terrasses han 
estat aprovades aquest 2020. Més enllà dels beneficis sobre la salut derivats d’aquesta política, 
el present estudi té per objectiu quantificar l’impacte econòmic de l’ampliació extraordinària de 
terrasses. 
Després de descriure amb detall la política de concessió extraordinària de terrasses en l’apartat 
2, l’estudi quantifica els efectes positius de la política en termes de creació de llocs de treball i 
de valor afegit en l’apartat 3. 
En l’apartat 4 s’analitzen els tres principals efectes de la política sobre la recaptació tributària de 
l’Ajuntament. En primer lloc, es descriuen els costos directes derivats de les actuacions fetes en 
l’espai urbà per poder ampliar les terrasses. En segon lloc, es quantifiquen les pèrdues derivades 
dels menors ingressos per places d’aparcament en àrea verda, àrea blava i en àrea exclusiva per 
a residents. I en tercer lloc, es quantifiquen els ingressos per taxes de terrasses associats a les 
llicències extraordinàries. 
Finalment, en l’apartat 5 es fan diverses valoracions econòmiques de la política. Primer, es 
computa els cost net de la política des de l’òptica de l’Ajuntament de Barcelona. Després, 
combinant els impactes estimats sobre l’ocupació i el valor afegit amb les estimacions del cost 
de la política per l’Ajuntament, es proporcionen indicadors de cost-efectivitat. Més 
concretament, el cost per l’Ajuntament de crear un lloc de treball i el cost de generar 100 euros 
de valor afegit en el sector de la restauració. Seguidament, es quantifiquen els efectes de la 
política en termes de benestar. Més concretament, es fa una comparació entre els beneficis en 
termes de valor afegit i els costos des de l’òptica dels residents a la ciutat. La política té, 
essencialment, dos costos. Per un costat, el cost directe de les intervencions en l’àmbit públic i, 
de l’altre, el cost d’oportunitat de l’espai públic que ha canviat d’ús. Per acabar, es comparen els 
ingressos per l’Ajuntament de Barcelona que generen usos alternatius de l’espai públic. En 
concret, es comparen els ingressos que genera un metre quadrat de terrassa amb els ingressos 
obtinguts d’un metre quadrat d’àrea verda i d’àrea blava. 
El treball finalitza amb un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de 
l’estudi i s’ofereixen recomanacions de política econòmica. 
 
  
9 
 
2 Les autoritzacions excepcionals de terrasses. 
El Consell de Ministres aprovà el 28 d’abril de 2020 el Pla per a la transició a una nova normalitat 
(Ordre SND/399/2020). Pel sector de la restauració, aquest decret determina que el número de 
taules en la terrassa d’un establiment s’haurà de reduir en un 50 per cent en relació a l’activitat 
de l’any anterior. En aquest context de recuperació de certa normalitat econòmica enmig de la 
pandèmia de la Covid-19, l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el Decret d’Alcaldia de 21 de 
Maig, establia mesures en matèria de reobertura de les terrasses i d'ampliació de l'espai públic 
destinat al sector de la restauració. 
El Decret determina les condicions que regiran la concessió de llicències excepcionals. Aquestes 
llicències extraordinàries podran ampliar una llicència existent o autoritzar una nova terrassa en 
un establiment que prèviament no en tenia. El Decret estableix que, quan siguin possible, les 
ampliacions i noves terrasses s’ubicaran en espais de la calçada confrontats a la vorera. Per tant, 
en la mesura que sigui possible, el Decret prioritza convertir espai urbà prèviament ocupat per 
cotxes. El Decret preveu que les llicències extraordinàries siguin vigents fins el 31 de desembre 
de 2020 i, mitjançant el Decret d’Alcaldia de 7 de Juliol, l’Ajuntament establia el 31 de Juliol com 
a data límit per a sol·licitar llicències extraordinàries de terrasses. 
El Decret de llicències excepcionals s’emmarca dins d’un conjunt de mesures per incentivar 
l’activitat econòmica en general i l’activitat del sector de la restauració en particular. 
Paral·lelament a la concessió extraordinària de llicències, l’Ajuntament ha establert una rebaixa 
del 75 per cent de la taxa de terrasses pel 2020. Tanmateix, s’estableix que l’ampliació de l’espai 
de terrassa resultant de la normativa que fixa espais mínims entre taules no podrà augmentar 
la taxa a satisfer per part dels establiments. Així, la taxa a pagar pels establiments ve 
determinada únicament per la superfície útil i efectivament ocupada per taules i cadires. 
El 13 d’octubre de 2020 s’havien aprovat 3000 llicències de les 4149 peticions rebudes. Per tant, 
el percentatge de llicències aprovades respecte les rebudes és del 72 per cent. La Taula 1 aporta 
informació addicional respecte les llicències aprovades. La primera fila mostra les dades pel 
conjunt de Barcelona mentre que les files inferiors mostren les desagregacions pels 10 districtes 
de la ciutat. 
  
10 
 
 
Taula 1. Llicències de terrassa excepcionals aprovades i les seves característiques.  
  Amplia- Sup. 
ció Nova Vorera Carril 
serveis Altres Taules Cadires Sup. útil 
(m2) total 
(m2) 
Total BCN 3000 % 2088 912 1135 1219 646 8241 31.946 18.032 33.314 
1. Ciutat  
Vella 213  7,1 155 58 42 55 116 454 1736 980 1676 
2. Eixample 1073 35,8 822 251 537 347 189 2815 11.172 6291 11.485 
3. Sants 
Montjuïc 303 10,1 163 140 85 150 68 848 3200 1807 3351 
4. Les Corts 135 4,5 99 36 47 66 22 394 1504 851 1596 
5. Sarrià-
Sant 218 7,3 131 87 57 130 31 657 2476 1398 2647 
Gervasi 
6. Gràcia 134 4,5 79 55 45 61 28 355 1322 750 1378 
7. Horta- 
Guinardó 137 4,6 77 60 55 63 19 389 1474 832 1553 
8. Nou 
Barris 164 5,5 111 53 62 74 28 477 1810 1022 1913 
9. Sant 
Andreu 181 6,0 122 59 65 64 52 494 1928 1086 2009 
10. Sant Martí 442 14,7 329 113 140 209 93 1358 5324 3014 5706 
Nota: Llicències extraordinàries aprovades, 13/10/2020. Dades de la Direcció de Serveis i Inspecció, Ajuntament de 
Barcelona. 
 
De les 3000 llicències aprovades, 2088 corresponen a ampliacions mentre que 912 corresponen 
a noves llicències. Per tant, un 70 per cent de les noves llicències aprovades són ampliacions 
mentre que el 30 per cent restant correspondria a noves terrasses. Aquest fet es pot explicar 
per l’elevat número d’establiments de la restauració que ja disposaven de terrassa en el període 
pre-Covid-19. Segons el Decret d’Alcaldia del 7 de juliol, a Barcelona hi havia un total de 5,553 
terrasses abans de la declaració de l’estat d’alarma al març de 2020. 
Com hem vist anteriorment, el Decret d’Alcaldia marcava, com a prioritat, que sempre que fos 
possible, l’espai addicional emprat per les terrasses fos espai anteriorment ocupat pels cotxes. 
A les columnes centrals de la Taula 1 es proporciona el número de llicències en funció de si 
l’espai ocupat és una vorera, un carril de serveis o una altra tipologia d’espai urbà. El número de 
llicències en vorera, carril de serveis i altres espais és de 1135, 1219 i 646, respectivament. Per 
tant, en un 40 per cent de les llicències aprovades ha estat possible ocupar carrils de serveis, és 
a dir, espai urbà prèviament ocupat per cotxes (places d’aparcaments en àrea verda, àrea blava, 
àrea de residents i zones de càrrega i descàrrega). En el 60 per cent de casos restants, les 
llicències s’han ubicat a la vorera o en altres espais que no estaven ocupats per cotxes. 
11 
 
Les columnes de la dreta de la Taula 1 pretenen donar una idea més quantitativa de la 
importància de les llicències extraordinàries aprovades. Les taules i cadires associades a les 
llicències extraordinàries són 8241 i 31.946, respectivament. La superfície total que comporten 
les llicències ascendeix a 33.314 metres quadrats. Part d’aquesta superfície no és útil en la 
mesura que la normativa determina espais de separació entre taules. Si considerem la superfície 
útil, els metres quadrats ocupats per taules i cadires ascendeixen a 18.032 metres quadrats. 
Per fer-nos una idea de la dimensió mitjana de les llicències extraordinàries aprovades, podem 
calcular la superfície útil mitjana o la mitjana del número de taules per llicència. Les xifres de la 
Taula 1 indiquen que la mitjana de la superfície útil és de 6 metres quadrats, i que de mitjana, 
cada llicència comptaria amb 2,74 taules. Per veure si hi ha molta dispersió al voltant d’aquestes 
mitjanes, la Taula 2 proporciona el número de llicències per diferents trams, tant en termes de 
superfície útil com en termes de número de taules. Les dades de la Taula 2 indiquen que la gran 
majoria de llicències tenen una dimensió petita o mitjana. Així, un 80 per cent de les llicències 
tenen entre 3 i 10 metres quadrats i un 82 per cent de les llicències tenen 2, 3 o 4 taules. 
 
Taula 2. Dimensió de les llicències extraordinàries de les terrasses.  
Pels metres quadrats útils  de la llicència 
Entre 1 i 2 m2 Entre 2 i 3 m2 Entre 3 i 5 m2 Entre 5 i 10 m2 Més de 10 m2   Total 
32 436 1053 1367 112   3000 
Pel número de taules de la llicència  
1 taula 2 taules 3 taules 4 taules 5 taules 6 taules  Total 
397 1048 658 777 54 66  3000 
Nota: Llicències extraordinàries aprovades, 13/10/2020. Dades de la Direcció de Serveis i Inspecció, Ajuntament de 
Barcelona. 
 
La Taula 1 proporciona també la desagregació de llicències aprovades per districtes. Ordenats 
de més a menys llicències, primer trobem l’Eixample (1073 llicències o el 35,8% del total) i a 
força distància trobem Sant Martí (442 llicències o el 14,7% del total), Sants-Montjuïc (303 
llicències o el 10,1% del total), Sarrià-Sant-Gervasi (218 llicències o el 7,3 % del total), Ciutat Vella 
(213 llicències o el 7,1% del total), Sant Andreu (181 llicències o el 6% del total), Nou Barris (164 
llicències i 5,5% del total), Horta-Guinardó (137 llicències i 4,6% del total) i Gràcia (134 llicències 
o 4,5% del total). Part d’aquestes diferències en el número de llicències entre districtes poden 
reflectir diferències en la dimensió del sector de la restauració en diferents àrees de la ciutat. La 
Taula 3 proporciona, per cada districte, el número de llicències extraordinàries en relació als 
establiments en el sector de la restauració segons el Cens de Locals del 2019 dut a terme per 
l’Ajuntament de Barcelona. 
12 
 
Taula 3. Llicències extraordinàries aprovades i denegades en relació al Cens de locals de 2019.  
Establiments LLicències Llicència Llicències Llicència 
 restauració extraord. aprovada Llicències 
denegades denegades aprov.+dene.
2019 aprovades /estab. /estab. /estab. 
Total BCN 10.415 3000 28,8 1082 10,4 39,2 
1. Ciutat Vella 1453 213 14,7 352 24,2 38,9 
2. Eixample 2853 1073 37,6 255 8,9 46,5 
3. Sants Montjuïc 971 303 31,2 102 10,5 41,7 
4. Les Corts 483 135 28,0 15 3,1 31,1 
5. Sarrià-Sant 
Gervasi 822 218 26,5 56 6,8 33,3 
6. Gràcia 696 134 19,3 140 20,1 39,4 
7. Horta- Guinardó 498 137 27,5 40 8,0 35,5 
8. Nou Barris 594 164 27,6 20 3,4 31 
9. Sant Andreu 666 181 27,2 44 6,6 33,8 
10. Sant Martí 1379 442 32,1 58 4,2 36,3 
Nota: Els número d’establiments de restauració prové del Cens de locals del 2019 elaborat per 
l’Ajuntament de Barcelona i les llicències fan referència a llicències aprovades (Veure Taula 1). 
 
La primera columna de la Taula 3 mostra el número d’establiments en el sector de la restauració 
segons el Cens de Locals de 2019 realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, mentre que la segona 
columna reprodueix el número de llicències extraordinàries aprovades. La tercera columna 
proporciona la ràtio entre llicències i número d’establiments, i dona una idea del percentatge 
de locals de la restauració actius el 2019 que haurien sol·licitat una llicència i que aquesta els 
hauria estat concedida. Pel conjunt de Barcelona, veiem que un 28,8 per cent dels establiments 
de la restauració haurien aconseguit una llicència extraordinària. 
Tornant a la qüestió de la distribució de les llicències per districte, la tercera columna ens indica 
que l’Eixample és el districte on la ràtio entre llicències aprovades i establiments és més alta, 
d’un 37 per cent. A força distància hi trobem Sant Martí (32,1%) i Sants-Montjuïc (31,2%). 
Després, trobem un grup de districtes on hi ha Les Corts, Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant 
Andreu amb ratis entre el 27 i el 28 per cent. A molta distància trobem el districte de Gràcia, on 
només el 19,3 dels locals hauria demanat i obtingut una llicència. Finalment, a Ciutat Vella, 
aquesta ràtio baixa fins al 14, 7. 
El número de llicències aprovades reflecteix dues decisions. Per un costat, el número de 
llicències sol·licitades i, per l’altre, el número d’aquestes llicències que han estat finalment 
aprovades. Les darreres columnes de la Taula 3 mostren el número de sol·licituds denegades en 
valor absolut i en relació al número d’establiments al 2019. El número de sol·licituds denegades 
és de 1082, el que suposa que un 26,5 per cent d’aplicacions van ser denegades. Les dades 
també mostren molta heterogeneïtat per districtes, reflectint molt probablement diferències en 
13 
 
el paisatge urbà. Ciutat Vella i Gràcia presenten xifres especialment altes de sol·licituds 
denegades en relació al número d’establiments del 2019. Més concretament, les sol·licituds 
denegades en relació al número d’establiments és del 24,2 i del 20,1 per cent pels districtes de 
Ciutat Vella i de Gràcia, respectivament. Finalment, la última columna de la Taula 3 mostra la 
suma de sol·licituds aprovades i denegades. Les xifres indiquen que el baix número 
d’ampliacions de terrasses als districtes de Ciutat Vella i Gràcia no es deuen a un menor número 
sol·licituds presentades sinó a un menor percentatge de sol·licituds aprovades. Aquest fet es pot 
explicar, molt probablement, per les dificultats de trobar, en aquests dos districtes, l’espai 
necessari per a dur a terme ampliacions de terrasses.  
 
  
14 
 
3 L’impacte de l’ampliació de les terrasses en termes d’ocupació 
i de valor afegit. 
L’objectiu d’aquest apartat és quantificar l’impacte de l’ampliació extraordinària de les terrasses 
en termes d’ocupació i de valor afegit. Aquesta no és una tasca senzilla. Idealment, per a dur a 
terme aquesta quantificació, caldria fer una avaluació ex-post de la política. En primer lloc, 
caldrien dades a nivell de local de la superfície de la terrassa, l’ocupació i el valor afegit abans i 
després de la política. En segon lloc, caldrien les mateixes dades per un grup de control adient. 
Comparant els canvis observats en la superfície de les terrasses, l’ocupació i el valor afegit del 
grup de locals tractats en relació als canvis observats en els mateixos outcomes pel grup de locals 
no tractats (grup de control), ens permetria quantificar l’impacte de la política4. 
En absència d’aquestes dades i d’un grup de control adient, cal recórrer a una avaluació ex-ante 
basada en prediccions provinents d’un model econòmic quantitatiu. Un cop estimats els 
paràmetres estructurals del model, es pot utilitzar el model per simular quins serien els efectes 
de diverses polítiques. Aquesta és l’aproximació metodològica seguida en aquest estudi. 
3.1 Marc teòric. 
L’economia s’aproxima al món de l’empresa des de l’òptica de les funcions de producció. Segons 
la teoria micro-econòmica, l’activitat de les empreses es pot caracteritzar per una funció de 
producció on les empreses combinen inputs per produir outputs (veure, per exemple, Varian, 
1993). En concret, per una empresa del sector de la restauració, la funció de producció vindria 
determinada per: = ( , , . , . , … )          (1) 
On per produir serveis de restauració, l’establiment combina capital, treballadors, un local amb 
una determinada superfície i metres quadrats de terrassa. L’empresa maximitza els benèfics, 
que són la diferència entre els ingressos de l’activitat ( ) i els costos de retribuir els diferents 
factors productius on  és el cost del capital,  és el salari,  és el lloguer per metre quadrat del 
local i  és la taxa per metre quadrat de terrassa. Així, la maximització del benefici passa per triar 
les qu antitats òptimes de ca dascun dels inputs que maxim. itzen l’expressió. 2: 
               (2) 
                                                            
4 Per una ressenya dels mètodes d’avaluació ex-post en el camp de les polítiques de desenvolupament i 
creixement econòmic local veure Madaleno and Waights (2014). 
15 
 
En l’òptim, cada input és triat de manera que el seu cost és igual a la seva productivitat marginal. 
Per exemple, si ens fixem en el cas de la superfície de les terrasses, la condició de primer ordre 
és: 
. =                   (3) 
L’equació 3 ens indica que a l’empresa li interessarà expandir els metres de la seva terrassa fins 
que els ingressos que li aporta l’últim metre siguin iguals al seu cost, és a dir, la taxa associada a 
aquest últim metre de terrassa. 
La funció de producció més àmpliament utilitzada en la literatura econòmica és la funció de 
producció amb una elasticitat de substitució constant: 
=                (4) 
On la funció de producció combina els diferents inputs indexats amb la lletra ,  reflecteix la 
importància de l’input j en el procés productiu i  mesura fins quin punts els diferents inputs es 
poden substituir els uns pels altres en el procés de producció. És d’esperar que en el sector de 
la restauració sigui difícil substituir els diferents inputs o factors productius. És a dir, és difícil 
substituir un cambrer per més taules si es vol atendre més clients. Quan és difícil substituir uns 
inputs pels altres,  pren valors negatius. En el cas extrem en que els diferents inputs no es 
puguin substituir, , la funció de producció amb elasticitat de substitució constant 
(expressió 4) esdevé la funció de producció de Leontief: 
= ( . , , . , . )            (5) 
Amb aquesta funció de producció, els diferents inputs es converteixen en complements 
perfectes i les empreses han d’utilitzar aquests factors de producció amb proporcions constants 
marcats pels coeficients . Aquesta tecnologia de producció implica que per produir més, 
l’empresa augmentarà els inputs existents en la mateixa proporció. És a dir, si una empresa té 
un treballador i 10 taules i vol posar 10 taules addicionals, necessitarà contractar un treballador 
addicional. Aquesta és la funció de producció subjacent a les taules Input-Output freqüentment 
utilitzades per estimar l’impacte sobre l’economia de diferents polítiques econòmiques. 
3.2 Relació entre superfície de terrassa i ocupació en el sector de la 
restauració.  
Un cop derivada una relació de proporcionalitat entre els diferents inputs utilitzats pels 
establiments del sector de la restauració, per estimar la relació existent entre la superfície de 
16 
 
terrassa (en metres quadrats) i el número de treballadors, recorrerem a les dades individuals de 
l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona del 20195. Aquesta enquesta és 
extremadament valuosa pel nostre estudi ja que conté dades d’ús d’inputs a nivell 
d’establiment, incloent els metres quadrats de terrassa. Per tant, les dades d’aquesta enquesta 
ens permetran quantificar, tal i com estableix l’equació 5, com un augment en la superfície de 
la terrassa d’un establiment es trasllada en un augment en el número de treballadors. 
L’enquesta conté dades de 995 establiments del sector de la restauració a Barcelona. La recollida 
de dades es va realitzar en dues onades: primavera i tardor de 2019. A la Taula 4 es presenten 
estadístics descriptius de les nostres variables d’interès, que són el número de treballadors i la 
superfície de la terrassa. També es proporcionen estadístics descriptius de la dimensió dels 
establiments en termes de la superfície del local. 
 
Taula 4. Estadístics descriptius de l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració. 
 Mitjana Desv. Est. Min. Max. P10 P25 P50 P75 P90 N 
Treballadors 4,04 3,98 1 44 1 2 3 5 8 995 
Sup. terrasses 4,94 7,24 0 60 0 0 3 6 12 955 
Sup. Local 105,13 129,99 8 3000 40 60 80 110 180 898 
Nota: Dades de l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona 2019.  
 
Segons les dades de l’enquesta, la dimensió mitjana dels establiments del sector de la 
restauració a Barcelona és d’uns 4 treballadors, d’uns 105 metres quadrats de local i d’uns 5 
metres quadrats de terrassa. Naturalment, hi ha molta dispersió en la dimensió dels 
establiments tal i com s’evidencia en la desviació estàndard, els valors mínims i màxims, i en els 
diferents percentils proporcionats (P10, P25, P50, P75, P90). Pel que fa a les terrasses, la 
superfície és zero pels percentils 10 i 25, és de 3 metres quadrats pel percentil 50, de 6 metres 
quadrats pel percentil 75 i de 12 metres quadrats pel percentil 90. Aquestes dades indiquen que, 
si bé més de la meitat dels establiments tenen terrassa, les terrasses tendeixen a ser més aviat 
petites. 
El Gràfic 1 mostra la relació entre el número de treballadors de l’establiment i la superfície de la 
terrassa. La línia recta representa la predicció lineal que s’obté d’ajustar el número de 
treballadors amb la superfície de la terrassa de cada establiment. Per la seva banda, els punts 
representen la mitjana de treballadors per diferents bins, és a dir, grups d’establiments 
compartimentats en base a la dimensió de les seves terrasses. Tant la predicció lineal com els 
                                                            
5 Per detalls de l’enquesta, veure 
https://ajuntament.barcelona.cat/comerc/sites/default/files/arxius/sector_restauracio_informe_2019.pdf 
17 
 
bins del gràfic mostren una relació positiva i lineal, tal i com prediu l’equació 5 de l’apartat 
anterior. 
 
Gràfic 1. Treballadors i superfície de la terrassa de l’establiment (en m2) 
0 10 20 30
Superfície de la terrassa (m2)
 
Font: Dades individuals de l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de 
Barcelona 2019 (N=955 observacions).  
 
Per quantificar aquesta relació de forma més precisa, recorrerem al model de regressió lineal 
que ens permetrà tenir en compte múltiples variables explicatives (veure, per exemple, Greene, 
1998). És a dir, aquest mètode ens permet tenir en compte de forma simultània diferents factors 
que determinen el número de treballadors de cada establiment. Més concretament, es 
procedirà a estimar variacions de la següent especificació economètrica: 
= . + . + +          (6) 
On  és el número de treballadors de l’establiment i .  són els 
metres quadrats de terrassa, respectivament. El vector  inclou variables de control com el 
districte de l’establiment i l’onada en la que s’ha realitzat l’enquesta (primavera o tardor) i  és 
el terme d’error que recull tot allò que no és observat per l’investigador. 
El coeficient  mesura quin és l’efecte d’un metre addicional de terrassa sobre el número de 
treballadors de l’establiment i és el nostre paràmetre d’interès. En l’apartat anterior, s’ha 
argumentat que una relació de proporcionalitat entre els diferents inputs de l’empresa té sentit 
18 
 
Treballadors
2 4 6 8 10
en un context on és difícil substituir uns factors productius per uns altres. Com s’ha explicat, en 
un establiment del sector de la restauració, no és possible substituir cambrers per taules, és a 
dir, les taules i els cambrers són inputs complementaris i no substitutius. Aquesta relació de 
complementarietat implícita en la funció de producció de Leontief no té perquè complir-se entre 
la superfície del local i la superfície de la terrassa, donat que els clients podrien seure tant al 
local com a la terrassa. Per aquest motiu, s’introdueix la superfície del local com una variable de 
control en totes les estimacions economètriques. Així, el nostre paràmetre d’interès, , captura 
l’efecte d’un metre addicional de terrassa sobre el número de treballadors de l’establiment, 
mantenint fixe la dimensió del local. Per tant,  captura l’efecte sobre el número de treballadors 
d’expandir la terrassa mantenint constant la dimensió del local. Els resultats economètrics es 
presenten a la Taula 5. 
 
Taula 5. Factors determinants del número de treballadors. Model de regressió lineal.  
Vari.able (1) (2) (3) (4) 
.  0,120*** 0,124*** 0,104*** 0,111*** 
(0,027) (0,026) (0,023) (0,040) 
    -0,000 
sup. locali (0,001) 
  0,008* 0,009* 
 (0,005) (0,005) 
     
     
 0,06 0,13 0,23 0,23 
N=870 observacions. Errors estàndards robusts à la White (1980) entre parèntesis. ***, 
** i * denoten significació estadística a l’1, 5 i 10%. 
 
La columna 1 mostra els resultats d’una especificació economètrica on l’única variable 
explicativa és la superfície de la terrassa. Per tant, el coeficient estimat correspon a la línia recta 
ajustada del Gràfic 1. Aquest coeficient és positiu i estadísticament significatiu i indica que un 
metre quadrat de terrassa addicional augmenta el número de treballadors en 0,12. 
A la columna 2 introduïm com a variables de control el districte de l’establiment així com l’onada 
en la que s’ha enquestat l’establiment. Aquestes variables tenen un cert poder explicatiu tal i 
com indica l’increment en el valor de l’R2, el coeficient de determinació, entre la columna 1 i la 
2. No obstant, introduir aquestes variables de control deixa el nostre coeficient d’interès 
pràcticament inalterat, al créixer de 0,120 a 0,124. 
En la columna 3 introduïm, a més a més, la superfície del local com una variable de control 
addicional. Aquesta és l’especificació preferida, donat que, tal i com s’ha explicat anteriorment, 
19 
 
els establiments de la restauració poden substituir, fins a un cert punt, l’espai de sala per l’espai 
de terrassa. La introducció de la superfície del local com a variable de control redueix l’efecte de 
la superfície de les terrasses lleugerament, reduint el coeficient  fins a 0,104. 
Finalment, a la columna 4 s’introdueix, com a variable de control addicional, el quadrat de la 
superfície de la terrassa. L’objectiu d’aquest exercici és contrastar si la relació entre el número 
de treballadors i la superfície de les terrasses és, efectivament, lineal. El paràmetre estimat pel 
terme quadrat de la superfície de terrassa és molt proper a zero i no és estadísticament 
significatiu, el que suggereix que la relació entre la superfície de la terrassa i el número de 
treballadors és de naturalesa lineal tal i com estableix la funció de producció de Leontief. 
En base als resultats economètrics de la columna 3 de la Taula 5, establim la següent relació 
entre la superfície de la terrassa i el número de treballadors en el sector de la restauració: 
= 0,104 × .              (7) 
Aquesta equació indica que incrementar un metre quadrat de terrassa genera un augment del 
número de treballadors de 0,104. Dit d’una altra manera, l’equació 7 ens indica que calen 
aproximadament 10 metres quadrats de terrassa per generar un lloc de treball en el sector de 
la restauració. 
3.3 Relació entre treballadors i valor afegit en el sector de la restauració 
L’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració de l’Ajuntament té dades excel·lents pel que 
fa a l’ús d’inputs però no té dades del valor afegit generat per cada establiment. Per tant, per a 
obtenir la relació entre treballadors i output en el sector de la restauració, es fa servir 
l’Estadística Estructural d’Empreses del Sector Serveis de l’INE de l’any 20186,7. Les dades 
d’aquesta enquesta d’àmbit estatal ens proporcionen una xifra de negocis per treballador a 
Catalunya pel Sector 56 de la CNAE-2009: Serveis de menjar i begudes8. Segons l’enquesta, el 
volum de vendes anuals per treballador seria de 47.190 euros. Les dades regionalitzades de 
l’Enquesta no permeten desagregar la xifra de negocis entre valor afegit i compres de béns i 
                                                            
6 Per detalls sobre l’enquesta, veure https://www.ine.es/prensa/eess_2018_d.pdf 
7 Tant l’Idescat com l’Institut d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona proporcionen dades d’ocupació 
i de valor afegit per sectors amb més granularitat geogràfica. No obstant, els comptes macroeconòmics 
que es proporcionen no permeten desagregar entre serveis d’allotjament i serveis de restauració. 
8Les dades de treballadors de l’Enquesta inclouen tant el personal contractat com el personal que treballa 
per compte propi i, per tant, és comparable a la xifra de treballadors de l’Enquesta d’Activitat del Sector 
de la Restauració de l’Ajuntament. 
20 
 
serveis. Per tant, es fa servir la desagregació que proporcionen les dades pel conjunt d’Espanya. 
Segons aquestes dades, cada euro de xifra negocis genera 0,40 cèntims de valor afegit. Per tant, 
a partir de les dades de l’Enquesta Estructural del Sector Serveis, 1 treballador addicional en el 
sector de la restauració generaria 47.190 euros de xifra de negocis i un valor afegit brut de 
18.876 euros. 
L’equació 8 quantifica l’impacte sobre el valor afegit brut anual d’incrementar la superfície de la 
terrassa d’un establiment de la restauració en un metre quadrat. 
= 18,876 × 0,104 × . = 1963,1 × .       (8) 
L’equació indica que un metre quadrat de terrassa addicional genera al cap de l’any 1963,1 euros 
de valor afegit brut. Aquest coeficient s’obté de multiplicar 0,104 (el coeficient que relaciona 
metres quadrats de terrassa i treballadors) per 18.876 (el valor afegit generat per un treballador 
en el sector). 
3.4 Resultats 
En base a les equacions 7 i 8, es pot estimar quin és l’impacte de les llicències extraordinàries de 
terrasses sobre l’ocupació i el valor afegit del sector de la restauració a Barcelona. Els resultats 
es presenten a la Taula 6. Pel municipi de Barcelona, s’estima que l’impacte de les 3000 llicències 
extraordinàries aprovades per l’Ajuntament (18.032 metres quadrats de terrasses) és de 1875 
treballadors i de 35,4 milions d’euros. 
Per posar en perspectiva aquest impacte en termes d’ocupació, el Gràfic 2 proporciona les xifres 
trimestrals d’afiliats a la Seguretat Social dels anys 2019 i 2020 del sector de la restauració a 
Barcelona (codi CNAE 56 - Serveis de menjar i begudes). Les dades, que inclouen tant els 
treballadors del règim comú com els del règim d’autònoms, mostren una davallades molt 
significativa en el número de treballadors. Pel tercer trimestre, la caiguda en el número de 
treballadors entre el 2019 i el 2020 és de 11.184 treballadors, el que suposa una caiguda de 
l’ocupació en el sector de la restauració del 15,6 per cent a Barcelona. Les estimacions de la 
Taula 6 impliquen que, en absència de la concessió extraordinària de terrasses, l’ocupació en la 
restauració hauria caigut en 1875 treballadors més i que, per tant, la caiguda de l’ocupació 
hagués arribat fins als 13.059 treballadors. Així, la concessió extraordinària de terrasses hauria 
aconseguit evitar la pèrdua d’un de cada 7 treballadors que hauria perdut la feina en absència 
de la política d’ampliació de les terrasses. 
  
21 
 
 
Taula 6. Impacte estimat de l’ampliació de les terrasses sobre el número de 
treballadors i sobre el valor afegit.  
fície útil 
 terrasses (m2) estimat per equació 
(observada) 7 equació 8 
Total BCN 18.032 1875,3 35.398.691  
1. Ciutat Vella 980 101,9 1.923.842 
2. Eixample 6291 654,3 12.349.887 
3. Sants Montjuïc 1807 187,9 3.547.329  
4. Les Corts 851 88,5 1.670.602 
5. Sarrià-Sant Gervasi 1398 145,4 2.744.419 
6. Gràcia 750 78,0 1.472.328  
7. Horta- Guinardó 832 86,5 1.633.303 
8. Nou Barris 1022 106,3 2.006.292  
9. Sant Andreu 1086 112,9 2.131.931  
10. Sant Martí 3014 313,5 5.916.795 
Nota: Impactes estimats a partir de les equacions 7 i 8. 
 
Gràfic 2. Treballadors al sector de la restauració (CNAE 56 - Serveis de menjar i begudes ) a 
la ciutat de Barcelona 
 
Nota: Suma d’afiliats al règim comú i al règim d’autònoms. 
 
22 
 
3.5 Discussió 
Els efectes que les ampliacions de les terrasses tenen sobre l’ocupació i la generació de valor 
afegit de la Taula 6 són prediccions basades en models econòmics i en estimacions 
economètriques. Per tant, aquestes prediccions basades en les equacions 7 i 8 descansen sobre 
una sèrie de supòsits. En aquest sub-apartat es discuteixen alguns biaixos que potencialment 
podrien estar afectant les estimacions i prediccions d’aquest apartat. 
Les prediccions basades en l’equació 7 parteixen del supòsit que la relació entre treballadors i 
metres de terrassa del període pre-Covid-19 es pot extrapolar al període post-Covid-19. La 
demanda del sector de la restauració ha caigut amb la pandèmia. Si aquesta caiguda de la 
demanda es materialitza en una baixada de l’ocupació mitjana de les terrasses, llavors l’equació 
7 estaria sobre-estimant la relació entre metres quadrats de terrassa i ocupació. No obstant, 
també és cert que la Covid-19 fa més atractives les terrasses en relació als interiors dels locals i, 
per tant, els metres de terrassa podrien ser més importants pel negoci en l’actual escenari de 
pandèmia que no pas al 2019. En aquest cas, l’equació 7 sub-estimaria la relació entre metres 
quadrats de terrassa i ocupació. 
Les dades de l’Enquesta d’Activitat del Sector de la Restauració ens permeten estimar de forma 
precisa la relació entre metres de terrassa i treballadors pel que fa al marge intensiu. No obstant, 
no ens permeten aproximar-nos al marge extensiu. És a dir, les dades de tall transversal de 
l’enquesta no ens permeten conèixer fins a quin punt els metres de terrassa potencialment 
disponibles afecten al número de negocis actius. En el context de pandèmia actual, les 
ampliacions de terrasses poden augmentar l’ocupació dels establiments actius (marge intensiu) 
però poden augmentar també la supervivència dels establiments (marge extensiu). En la mesura 
que l’ampliació de terrasses hagi reduït el número de tancaments, les nostres prediccions sub-
estimarien l’efecte de la política sobre l’ocupació.  
El valor afegit generat en el sector de la restauració té, de ben segur, un efecte multiplicador 
sobre l’economia. En efecte, el valor afegit generat en el sector de la restauració es converteix 
en més demanda i consum locals. Així, podem pensar que els llocs de treball creats directament 
en el sector de la restauració creen llocs de treball addicionals de forma indirecta. Els models 
Input-Output que s’han fet servir tradicionalment, prediuen uns efectes indirectes sobre 
l’ocupació molt elevats. Aquests efectes indirectes sobre l’ocupació predits pel marc Input-
Output no es corresponen amb els efectes indirectes estimats economètricament (Jofre-
Monseny et al, 2018; Ehrlich i Overman, 2020). Més concretament, els efectes indirectes sobre 
23 
 
l’ocupació són positius però relativament petits, especialment els efectes indirectes de 
l’ocupació en el sector serveis. 
Aquestes discussions posen de manifest que les estimacions d’aquest apartat estan subjectes a 
una sèrie de biaixos, que tant podrien sobre-estimar com sub-estimar l’efecte de la política 
d’ampliacions de terrasses sobre l’ocupació i el valor afegit. Per tant, cal entendre les 
estimacions i prediccions d’aquest apartat com una aproximació en termes d’ordre de magnitud. 
En concret, fixar-nos en com les empreses combinen terrasses i treballadors per produir serveis 
de restauració ens dona una idea de fins a quin punt l’augment de les terrasses es pot traduir 
en un augment de l’ocupació i del valor afegit. Per tant, si bé és pràcticament impossible que la 
generació d’ocupació i de valor afegit reals coincideixin amb les xifres de la Taula 6, pensem que 
és molt improbable que els efectes reals sobre l’ocupació i el valor afegit siguin 3 o 4 vegades 
més grans o més petits que els efectes estimats en la Taula 6. 
 
 
 
  
24 
 
4 Els efectes de l’ampliació de terrasses sobre el pressupost de 
l’Ajuntament. 
En aquest apartat quantificarem l’efecte de la concessió extraordinària de llicències sobre els 
costos i els ingressos de l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, quantificarem els cost de les 
intervencions directes dutes a terme per l’Ajuntament a fi i efecte d’adequar l’espai urbà a les 
noves llicències de terrassa concedides. En un elevat número de casos, aquestes intervencions 
han comportat la pèrdua de places d’aparcament en àrea verda, blava i de residents. Així, en 
l’apartat 4.2 quantificarem la recaptació perduda per l’Ajuntament com a conseqüència de la 
reducció de places d’aparcaments. Finalment, s’analitzen els ingressos generats per les taxes 
associades a les llicències extraordinàries. 
4.1 Costos directes de les intervencions en l’espai públic 
Tal i com es pot veure a la Taula 7, s’han realitzat 1282 intervencions a fi i efecte d’adaptar l’espai 
urbà a les 3000 llicències de terrassa concedides. El cost total d’aquestes intervencions 
ascendeix a 1,16 milions d’euros. Tenint en compte la superfície total útil de les llicències 
extraordinàries (18.032 m2), el cost per metre quadrat de terrassa és de 65 euros. Aquests 
costos directes per metre quadrat de terrassa es poden expressar com el producte entre el 
número d’intervencions per metre quadrat de terrassa i el cost mitjà per intervenció tal i com 
es mostra en la següent expressió: 
  .  = ú . . ú  .             (9) 
Els resultats d’aquesta descomposició, que es mostren a les dues columnes de la dreta de la 
Taula 7 , indiquen que, pel conjunt de Barcelona, el número d’intervencions per metre quadrat 
de terrassa és de 0,07 i que la intervenció mitjana té un cost de 907 euros. 
La Taula 7 mostra que hi ha diferències molt notables en el cost de les intervencions directes per 
metre quadrat de terrassa. Mentre que a Ciutat Vella el cost per metre quadrat de terrassa és 
de tan sols 28 euros, a les Corts aquest cost augmenta fins els 96 euros. El baix cost a Ciutat Vella 
s’explica per la confluència de dos factors: Per un costat, s’han dut a terme poques intervencions 
per metre quadrat de terrassa (0,047) i, per l’altre costat, les intervencions han tingut un cost 
reduït (600 euros per intervenció). L’elevat cost de Les Corts s’explica, sobretot, per unes 
intervencions que en mitjana han tingut un cost elevat (1103 euros). 
 
25 
 
Taula 7. Intervencions en l’espai públic per acomodar les llicències extraordinàries de terrasses 
concedides. 
Inter-
Número Cost total de  
útil Cost per m2 vencions/ Cost mitjà 
 d’inter les inter- Sup. útil de per inter-
-vencions vencions terrasses de sup. útil 
(m2) terrasses venció 
(m2) 
Total BCN 1282 1.163.171 18.032 65 0,071 907 
1. Ciutat Vella 46 27.619 980 28 0,047 600 
2. Eixample 367 335.267 6291 53 0,058 914 
3. Sants Montjuïc 149 128.910 1807 71 0,082 865 
4. Les Corts 74 81.657 851 96 0,087 1103 
5. Sarrià-Sant Gervasi 133 114.012 1398 82 0,095 857 
6. Gràcia 68 61.642 750 82 0,091 907 
7. Horta-Guinardó 74 56.569 832 68 0,089 764 
8. Nou Barris 70 67.187 1022 66 0,069 960 
9. Sant Andreu 75 77.000 1086 71 0,069 1027 
10. Sant Martí 226 213.308 3014 71 0,075 944 
Font: Dades de superfície de les terrasses provinents de les llicències aprovades a 13/10 (Direcció de 
Serveis i Inspecció). Les dades de costos (sense IVA) corresponen a intervencions aprovades amb data 
23/10 (Institut M. del Paisatge urbà i la qualitat de vida). 
 
4.2 Costos derivats de la pèrdua de places d’aparcaments 
Tal i com s’ha explicat en l’apartat 2, una de les prioritats de la política ha estat augmentar la 
superfície de les terrasses reduint l’espai urbà utilitzat pels cotxes. Tal i com es pot veure a la 
Taula 8, pel conjunt de Barcelona, les places d’aparcaments perduts en àrea verda, àrea blava i 
àrea de residents han estat de 953, 390 i 161, respectivament. La variació entre els districtes de 
la ciutat és enorme. Mentre que a l’Eixample s’han perdut més places d’àrea blava que d’àrea 
verda (211 versus 206), a Sant Martí gairebé totes les places perdudes són d’àrea verda (258 
versus 15 places). Per la seva banda, a Nou Barris pràcticament no s’han perdut places 
d’aparcament. 
La part central de la Taula 8 mostra la recaptació mitjana del mes de setembre de 2020 d’una 
plaça d’àrea verda, d’àrea blava i d’àrea exclusiva per residents als diferents districtes de 
Barcelona. En general, una plaça d’aparcament en àrea verda genera uns ingressos que podríem 
qualificar de modestos per l’Ajuntament. Tot i així, la variabilitat entre els districtes és elevada. 
26 
 
Els ingressos per plaça més alts els trobem als districtes de Sarrià-Sant Gervasi (46 euros) i Les 
Corts (41 euros), mentre que els més baixos els trobem a Horta-Guinardó (14 euros) i a Nou 
Barris (11 euros). Els ingressos per plaça en l’àrea blava són notablement més elevats. Els valors 
més alts corresponen a l’Eixample (405 euros per plaça) i a Ciutat Vella (310 euros per plaça), 
mentre que els valors més baixos els trobem a Nou Barris (185 euros per plaça) i a Sant Martí 
(170 euros per plaça). Els ingressos per places reservades per residents són encara més baixos 
que els obtinguts en l’àrea verda en aquells districtes on existeix aquesta modalitat 
d’aparcament. 
 
Taula 8. Places d’aparcament perdut i el seu cost recaptatori.  
 Aparcaments perduts Ingressos per plaça 
(Setembre 2020) 
Cost mensual  Cost total 
anual 
 A.V. A.B. A.R. A.V. A.B. A.R. 
Total BCN 953 390 161    158.198 1.898.378 
11. Ciutat  
Vella 7 11 32 17 310 2 3.603 43.234 
12. Eixample 206 211 20 25 405 - 90.621  1.087.446 
13. Sants Montjuïc 134 10 29 22 232 - 5.268 63.211 
14. Les Corts 69 16 0 41 248 - 6.774 81.283 
15. Sarrià-Sant Gervasi 132 65 2 46 304 22 25.817 309.800 
16. Gràcia 43 29 16 20 301 4 9.671 116.057 
17. Horta- Guinardó 81 7 0 14 194 5 2.528 30.340 
18. Nou Barris 0 11 0 11 185 - 2.031 24.369 
19. Sant Andreu 23 15 50 17 216 - 3.634 43.614 
20. Sant Martí 258 15 12 22 170 3 8.252 99.024 
Font: Les dades d’aparcaments perduts provenen de les actuacions excepcionals de terrasses 
aprovades a 23/10 (Institut M. del Paisatge urbà i la qualitat de vida). Les dades de recaptació 
del mes de setembre de 2020 provenen de l’Institut Municipal d’Hisenda. 
 
Tenint en compte les places d’aparcament perdudes i els ingressos per plaça de la Taula 8 s’obté 
una estimació de la recaptació perduda per cada districte i pel conjunt de la ciutat. La pèrdua de 
1504 places d’aparcament a la ciutat hauria comportat una pèrdua de recaptació d’uns 1,9 
milions d’euros. Més de la meitat de la recaptació correspon al districte de l’Eixample (1,09 
milions), mentre que a molta distància hi trobem el districte de Sarrià-Sant Gervasi amb 309 mil 
euros. Per la resta de districtes de la ciutat, la pèrdua de recaptació seria inferior a 100 mil euros. 
27 
 
A la Taula 9 es mostra el cost recaptatori de les places d’aparcament per metre quadrat de 
terrassa útil. En mitjana, per cada metre quadrat de terrassa, la disminució de la recaptació per 
places d’aparcament és de 105 euros. Altra vegada la variació entre districtes és enorme. A 
Sarrià-Sant Gervasi el cost per metre útil de terrassa és força alt (222 euros), cost que baixa fins 
a 173 euros a l’Eixample, 155 euros a Gràcia, 96 euros a Les Corts i és inferior a 50 euros a la 
resta de districtes. A Nou Barris, el cost és de tan sols 24 euros. 
Aquestes diferències venen explicades per dos factors: En primer lloc, en alguns districtes s’han 
perdut més places d’aparcament per metre quadrat de terrassa que en d’altres. En segon lloc, 
les places perdudes generen nivells d’ingressos molts diferents en diferents districtes. 
Formalment: 
  .  . =   .    .         (10) 
Aquesta descomposició mostra que l’elevat cost per metre útil de terrassa a Sarrià-Sant Gervasi 
s’explica per una pèrdua elevada de places d’aparcament de pagament més que no pas per uns 
elevats ingressos per plaça. A l’Eixample, en canvi, l’elevat cost s’explica per l’elevada recaptació 
que generen les places d’aparcament perdudes (2488 euros de mitjana). El cost tan baix de Nou 
Barris s’explica pel fet que només s’han perdut 11 places d’aparcament d’àrea blava. 
  
28 
 
Taula 9. Recaptació perduda en places d’aparcament i els seus components. 
Cost total Places 
 Cost total  Ingressos 
anual útil terrasses anual per m2 perdudes per 
(m2) útil de m2 de anuals per 
terrassa terrassa plaça 
Total BCN 1.898.378 18.032 105 0,083 1262 
21. Ciutat  
Vella 43.234 980 44 0,051 865 
22. Eixample 1.087.446 6291 173 0,069 2488 
23. Sants Montjuïc 63.211 1807 35 0,096 365 
24. Les Corts 81.283 851 96 0,100 956 
25. Sarrià-Sant Gervasi 309.800 1398 222 0,142 1557 
26. Gràcia 116.057 750 155 0,117 1319 
27. Horta- Guinardó 30.340 832 36 0,106 345 
28. Nou Barris 24.369 1022 24 0,011 2215 
29. Sant Andreu 43.614 1086 40 0,081 496 
30. Sant Martí 99.024 3014 33 0,095 347 
Font: Veure el peu de Taula 8 per les fonts de dades emprades. 
 
4.3 Ingressos de la concessió extraordinària de llicències 
La concessió extraordinària de 3000 llicències de terrasses comporta uns ingressos addicionals 
per a l’Ajuntament de Barcelona pel pagament de les taxes per la utilització privativa o 
l’aprofitament especial del domini públic municipal. La taxa a pagar per l’espai ocupat per una 
terrassa ve determinat per la següent fórmula: 
PB x S x T x FCC x FCA            (10) 
On: 
- PB, el preu bàsic, és de 0,4966. 
- S, la superfície en metres quadrats, ve determinat per la suma de vetlladors reduïts 
(1,2 m2 per una taula i dues cadires) i vetlladors bàsics (2,25 m2 per una taula i 4 
cadires). 
- T, el número de dies d’ús, que seria de 360 en cas de ser una terrassa permanent. 
- FCC és 0,8, el coeficient corrector de carrer. 
- FCA és el Factor Corrector de l’Aprofitament. 
29 
 
El Decret d’Alcaldia que regulava la concessió de les llicències extraordinàries de terrasses va 
anar acompanyada d’una bonificació del 75 per cent de les taxes de les terrasses. Aquesta 
bonificació redueix el Factor Corrector d’Aprofitament. La Taula 10 mostra els diferents Factors 
Correctors d’Aprofitament amb i sense la bonificació del 75 per cent. 
 
        Taula 10. Factor Corrector d’Aprofitament (FCA) 
FCA Amb bonificació del 75% Sense bonificació 
5 0,05034 0,20137 
4 0,11075 0,44301 
3 0,20137 0,80548 
2 0,38763 1,55054 
1 0,65445 2,6178 
0 0,98167 3,9267 
 
A tall d’exemple, i sense considerar la bonificació del 75 per cent, si prenem com a referència un 
vetllador bàsic, és a dir, un conjunt d’una taula i quatre cadires o, el que és el mateix, 2,25 m2 
de superfície útil, la taxa a pagar seria de 65, 143, 259, 499, 842 i 1264 euros amb un FCA igual 
a 5, 4, 3, 2, 1 i 0, respectivament. 
 
Taula 11. Ingressos anuals per taxes de les llicències extraordinàries de terrasses.  
  Vetlladors Ingressos anuals per vetllador  recaptació anual total 
Categoria Bàsic  Reduït  Bàsic  Reduït  
carrer Bàsics Reduïts Amb bonificació Sense Amb bonificació Sense 
75% bonificació 75% bonificació 
5 1242 110 16 9 65 35 21.070 84.283 
4 1469 134 36 19 143 76 54.901 219.608 
3 2560 148 65 35 259 138 171.003 684.014 
2 1608 79 125 67 499 266 205.834 823.349 
1 631 27 211 112 842 449 135.921 543.685 
0 162 3 316 168 1264 674 51.681 206.725 
Total 7672 501     640.411 2.561.663 
Notes: Les 3000 llicències extraordinàries aprovades sumen 7672 vetlladors bàsics i 501 de reduïts. Un 
vetllador bàsic consisteix en 1 taula i 4 cadires (2,25m2) i un de reduït és una 1 taula i 2 cadires (1,2m2).  
 
La Taula 11 mostra els vetlladors bàsics i reduïts associats a les 3000 llicències extraordinàries 
agrupats per les diferents categories dels Factors Correctors d’Aprofitament. En les columnes 
centrals es presenten els ingressos anuals per vetllador amb i sense la bonificació del 75 per 
cent. Finalment, les darreres columnes mostren la recaptació anual generada per les 3000 
30 
 
llicències aprovades. Amb la bonificació actual del 75 per cent de la taxa, aquesta recaptació 
seria de 640 mil euros. Òbviament, aquesta recaptació seria molt més elevada si s’eliminés la 
bonificació del 75 per cent de la taxa. En aquest cas, la recaptació augmentaria fins els 2,6 milions 
d’euros. 
La Taula 12 mostra la recaptació de la taxa de terrasses per les llicències extraordinàries pels 
diferents districtes de la ciutat. Donat el procediment que determina la quota a pagar en termes 
de la taxa (veure expressió 10), les diferències en els ingressos corresponents als diferents 
districtes només depenen de dos factors: de la superfície de les llicències de terrassa aprovades 
i de diferències en la composició dels districtes pel que fa al Factor Corrector d’Aprofitament. A 
la part central esquerra de la Taula 12 es mostren els números de vetlladors per districte de les 
diferents categories del Factor Corrector de l’Aprofitament detallats a la Taula 10. 
Mentre que als districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí la categoria 
més freqüent és la 5 (la de menors quotes), als districtes més cèntrics de Ciutat Vella i Eixample 
no hi ha cap llicència en aquesta categoria. Per contra, només hi ha llicències (extraordinàries) 
amb el major nivell d’ingressos (la categoria 0) a Ciutat Vella, Eixample i de forma testimonial 
també a Gràcia. Aquestes diferències en la categorització dels carrers es tradueixen en 
diferències molts substancials en els ingressos per metre quadrat de terrassa. 
La part dreta de la Taula 12 proporciona els ingressos per la taxa per metre útil de terrassa pel 
conjunt de Barcelona i pels seus districtes amb i sense la bonificació del 75 per cent. Pel conjunt 
de Barcelona, la mitjana de la taxa per metre quadrat de terrassa és de 36 i 142 euros, 
respectivament, en funció de si considerem o no la reducció vigent del 75 per cent de la taxa. 
Les desviacions dels diferents districtes en relació a la mitjana de Barcelona són molt importants. 
Si ens fixem en els ingressos amb la bonificació del 75 per cent, trobem que a Ciutat Vella els 
ingressos per metre quadrat de terrassa són de 74 euros per metre quadrat, un valor que és més 
del doble que el valor mitjà pel conjunt de la ciutat. Ordenant la resta de districtes de més a 
menys ingressos per metre de terrassa trobem l’Eixample (53 euros per metre quadrat de 
terrassa), Sarrià-Sant-Gervasi (42 euros), Gràcia (32 euros), Les Corts (30 euros), Sants-Montjuïc 
(20 euros), Sant Martí (17 euros), Horta-Guinardó (15 euros) i Nou Barris i Sant Andreu (11 
euros). 
 
 
31 
 
 
Taula 12. Recaptació de la taxa de terrasses per les llicències extraordinàries per districtes.  
Núm. de vetlladors per FCA Recaptació Recaptació Recaptació 
Superfície anual mitjana anual total anual Recaptació 
 nous per m2 amb mitjana per amb total anual 
vetlladors 5 4 3 2 1 0 bonificació del m2 sense bonificació sense 
75% bonificació del 75% bonificació 
Total BCN 18.032 1352 1603 2708 1687 658 165 36 142 640.411 2.561.663 
1. Ciutat Vella 980 0 0 38 202 175 35 74 296 72.613 290.455 
2. Eixample 6291 0 28 1218 989 448 124 53 212 334.065 1.336.267 
3. Sants Montjuïc 1807 187 382 204 69 0 0 20 82 36.993 147.975 
4. Les Corts 851 0 115 186 86 0 0 30 122 25.904 103.615 
5. Sarrià-Sant Gervasi 1398 0 27 310 289 24 0 42 169 58.971 235.884  
6. Gràcia 750 12 8 299 27 3 6 32 130 24.354 97.418 
7. Horta-Guinardó 832 177 102 107 0 0 0 15 61 12.777 51.108 
8. Nou Barris 1022 316 124 31 0 0 0 11 43 10.913 43.655 
9. Sant Andreu 1086 340 115 33 0 0 0 11 43 11.563 46.254 
10. Sant Martí 3014 320 702 282 25 8 0 17 69 52.257 209.032 
Nota: Llicències extraordinàries aprovades, 13/10/2020. Dades de la Direcció de Serveis i Inspecció, Ajuntament de Barcelona. 
 
 
 
32 
 
4.4 Discussió 
A l’apartat 3, per estimar els efectes de l’ampliació de les terrasses sobre l’ocupació i el valor 
afegit, hem hagut de recórrer a models econòmics i economètrics. Com a conseqüència, les 
prediccions pel que fa a l’ocupació i al valor afegit són fruit d’una sèrie de supòsits econòmics i 
estadístics. En canvi, la quantificació de l’efecte de l’ampliació de les terrasses sobre les despeses 
i els ingressos de l’Ajuntament d’aquest apartat s’ha realitzat de forma molt més directa. 
Disposem d’informació detallada dels costos directes de les intervencions en l’àmbit urbà i de 
les quotes de les taxes de terrassa a pagar per les llicències aprovades. Pel que fa al cost de la 
pèrdua d’espai d’aparcament, s’ha pogut estimar la pèrdua de recaptació combinant la 
informació de pèrdua de places d’aparcament per tipologia i districte i els ingressos generats 
pels diferents tipus de places en els diferents districtes de la ciutat. Per tant, l’estimació del 
costos i els ingressos de l’ampliació de les terrasses per l’Ajuntament té molta menys incertesa 
que l’estimació dels beneficis de la política en termes d’ocupació i de valor afegit. 
Dit això, l’estimació del cost de la política d’ampliació de terrasses no inclou totes les despeses 
rellevants. En primer lloc, els costos analitzats en aquest apartat no inclouen el costos de 
manteniment de les infraestructures construïdes per a ubicar terrasses en carrils de serveis. En 
segon lloc, aquesta avaluació exclou també els costos de personal, i d’administració en general, 
associats a la implementació i execució d’aquesta política. Per tant, una anàlisis més exhaustiva 
dels costos i ingressos de l’ampliació de les terrasses hauria de tenir en compte tots aquests 
costos de naturalesa més indirecta. 
 
  
33 
 
5 Valoració econòmica de la concessió de llicències 
extraordinàries de terrasses 
En aquest apartat és du a terme una valoració econòmica de la política de concessió 
extraordinària de llicències. En primer lloc, s’analitza el cost net de la política. Aquest cost s’obté 
de tenir en compte, de forma simultània, els costos directes de les intervencions, la pèrdua de 
recaptació de places d’aparcament i els ingressos provinents de les taxes de terrasses. En segon 
lloc, es combina l’efecte estimat sobre l’ocupació i el valor afegit amb el cost net de la política 
per generar indicadors de cost-efectivitat de la política. Seguidament, es fa una valoració de la 
política d’ampliació de les terrasses en termes de benestar. Concretament, es compararà el 
benefici en termes de valor afegit amb el cost econòmic de la política que inclou el cost de les 
intervencions directes i el cost d’oportunitat de l’espai urbà emprat. Finalment, es fa una 
comparativa dels diferents ingressos per l’Ajuntament de Barcelona que s’obtenen d’usos 
alternatius de l’espai públic. En concret, es comparen els ingressos que genera un metre quadrat 
de terrassa amb els ingressos d’un metre quadrat d’àrea verda i d’àrea blava. 
5.1 L’impacte net sobre la recaptació de l’Ajuntament. 
En l’apartat 4 hem analitzat els diferents costos i beneficis que, per l’Ajuntament de Barcelona, 
té la concessió extraordinària de llicències de terrassa, a saber, els costos directes de les 
intervencions, la menor recaptació per les places perdudes d’àrea verda, d’àrea blava i d’àrea 
de residents i, finalment, els ingressos provinents de les taxes de les noves llicències de terrassa. 
La part esquerra de la Taula 13 reprodueix els costos directes de les intervencions i els costos 
derivats de la recaptació perduda per places d’aparcaments. La part central mostra els ingressos 
per les taxes de les llicències extraordinàries amb i sense la bonificació vigent del 75 per cent de 
la taxa. Tots aquests costos i ingressos corresponen a imports potencials anuals. A la part dreta 
de la taula es mostra el cost net de la política, és a dir, els costos menys els ingressos de la 
política. Es contemplen tres escenaris diferents. 
El primer escenari té per objectiu quantificar l’efecte de la política sobre el pressupost de l’any 
2020. Així, es tenen en compte la totalitat dels costos directes de les intervencions mentre que, 
pel que fa a la pèrdua d’ingressos d’aparcament i la recaptació per la taxa de terrasses, s’ha 
considerat un període efectiu de 6 mesos. Aquesta simulació indica que el cost net de la política 
pel pressupost de l’any 2020 seria aproximadament de 1,79 milions d’euros. 
 
34 
 
Taula 13. L’efecte net de llicències extraordinàries de terrassa sobre la recaptació. Costos i despeses totals. 
 Costos Ingressos Costos-Ingressos 
Pèrdua recaptació Recaptació Recaptació 
 Costos directes àrea llicències llicències 
sense Simulació Simulació Canvi 
intervencions d’aparcament bonificació 75% 2020a 2021b permanentc 
(anual) (anual) bonificació 
(anual)  
Total BCN 1.163.171 1.898.378 640.411 2.561.663 1.792.155 1.257.967 -663.285 
1. Ciutat  
Vella 27.619 43.234 72.613 290.455 12.930 -29.379 -247.221 
2. Eixample 335.267 1.087.446 334.065 1.336.267 711.958 753.381 -248.821 
3. Sants Montjuïc 128.910 63.211 36.993 147.975 142.019 26.218 -84.764 
4. Les Corts 81.657 81.283 25.904 103.615 109.347 55.379 -22.332 
5. Sarrià-Sant Gervasi 114.012 309.800 58.971 235.884  239.427 250.829 73.916 
6. Gràcia 61.642 116.057 24.354 97.418 107.494 91.703 18.639 
7. Horta- Guinardó 56.569 30.340 12.777 51.108 65.351 17.563 -20.768 
8. Nou Barris 67.187 24.369 10.913 43.655 73.915 13.456 -19.286 
9. Sant Andreu 77.000 43.614 11.563 46.254 93.026 32.051 -2.640 
10. Sant Martí 213.308 99.024 52.257 209.032 236.692 46.767 -110.008 
Nota: Veure Taules de la Secció 4 per detalls sobre les dades i les seves fonts. a) La simulació per l’any 2020 considera el 100% dels 
costos directes i 6 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i els ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). b) 
La simulació per l’any 2021 no considera costos directes i té en compte 12 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i 
els ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). c) La simulació de canvi permanent no considera costos directes i té en compte 
12 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i els ingressos de les llicències (sense bonificació del 75%). 
 
35 
 
Taula 14. L’efecte net de les llicències de terrassa sobre la recaptació. Costos i despeses per metre quadrat de terrassa. 
 Costos Ingressos Costos-Ingressos 
Pèrdua recaptació Recaptació Recaptació 
 Costos directes àrea d’aparcament llicències llicències 
sense Simulació Simulació Canvi 
intervencions bonificació 2020a 2021b
(anual) bonificació  permanentc 
75% (anual) (anual)  
Total BCN 65 105 36 142 99 70 -37 
1. Ciutat  
Vella 28 44 74 296 13 -30 -252 
2. Eixample 53 173 53 212 113 120 -40 
3. Sants Montjuïc 71 35 20 82 79 15 -47 
4. Les Corts 96 96 30 122 128 65 -26 
5. Sarrià-Sant Gervasi 82 222 42 169 171 179 53 
6. Gràcia 82 155 32 130 143 122 25 
7. Horta- Guinardó 68 36 15 61 79 21 -25 
8. Nou Barris 66 24 11 43 72 13 -19 
9. Sant Andreu 71 40 11 43 86 30 -2 
10. Sant Martí 71 33 17 69 79 16 -36 
Nota: Veure Taules de la Secció 4 per detalls sobre les dades i les seves fonts. a) La simulació per l’any 2020 considera el 100% dels costos 
directes i 6 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i els ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). b) La 
simulació per l’any 2021 no considera costos directes i té en compte 12 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i els 
ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). c) La simulació de canvi permanent no considera costos directes i té en compte 12 
mesos pel que fa la pèrdua de recaptació d’aparcament i els ingressos de les llicències (sense bonificació del 75%). 
36 
 
La segona simulació intenta quantificar el cost net de la política de cara a l’exercici 2021. En 
aquest escenari, no es té en compte el cost directe de les intervencions donat que aquesta 
despesa ja ha estat efectuada al 2020. En canvi, cal considerar que la pèrdua d’ingressos 
d’aparcaments i els ingressos per la taxa de terrasses s’estendran a un període de 12 mesos. La 
simulació mostra que, en relació a l’exercici 2020, el cost net de la política serà més baix per 
l’exercici 2021. En concret, el cost net de la política seria de 1,26 milions d’euros. 
La tercera simulació té per objectiu estimar el cost net de la política en el cas que l’ampliació de 
terrasses es convertís en permanent. En aquest escenari post-Covid-19, suposarem que s’ha 
eliminat la bonificació del 75 per cent de la taxa de les terrasses. Sota aquest supòsit, el cost net 
de la política es de menys 663 mil euros, el que indica que els ingressos per les taxes de terrasses 
superen la pèrdua de recaptació pels aparcaments perduts. 
La Taula 13 proporciona costos i ingressos totals i, per tant, els imports venen determinats, en 
part, pels metres quadrats de superfície de terrassa. La Taula 14 proporciona la mateixa 
informació que la Taula 13, però expressant totes les magnituds en relació als metres quadrats 
útils de terrassa. Això permet visualitzar de forma més clara la magnitud dels costos i dels 
beneficis de la política en termes de recaptació, especialment pel que fa a les seves diferències 
entre districtes. 
Si ens fixem en la primera estimació del cost net de la política, és a dir, l’escenari que simularia 
els efectes sobre el pressupost de 2020, pel conjunt de Barcelona, el cost és de 99 euros per 
metre quadrat de terrassa. Aquest resultat s’obté de sumar el cost de les intervencions directes 
(65 euros) i la pèrdua d’ingressos per aparcaments durant 6 mesos (102,5 euros), i restar els 
ingressos provinents de les llicències durant 6 mesos (18 euros). Com s’ha vist a l’apartat 4, en 
cadascun d’aquests components hi ha molta variació entre els districtes de la ciutat. Els resultats 
de la Taula 14 indiquen que les diferències en el cost net de la política són també substancials. 
El cost per metre quadrat de terrassa a Sarrià-Sant Gervasi és pràcticament un 72 per cent més 
alt que pel conjunt de la ciutat (171 euros versus 99). L’elevat cost per Sarrià-Sant Gervasi 
s’explica sobretot per l’elevada pèrdua de recaptació d’àrea d’aparcament (222 euros per metre 
quadrat de terrassa i any) i, en menor mesura, per uns costos directes relativament elevats (82 
euros per metre quadrat) i per uns ingressos per taxes de terrassa moderats (42 euros per metre 
quadrat de terrassa i any). 
En segon lloc trobem el districte de Gràcia que, amb un cost de 143 euros per metre quadrat de 
terrassa, té un patró semblant al de Sarrià-Sant Gervasi: Pèrdua elevada de recaptació per 
37 
 
aparcaments (155 euros anuals), uns costos directes elevats (82 euros) i uns ingressos per taxes 
de terrassa reduïts (32 euros anuals). 
En tercer lloc trobem el districte de Les Corts amb un cost de 128 euros per metre quadrat de 
terrassa. Aquest cost relativament elevat s’explica perquè aquest districte té el cost de les 
intervencions directes més elevat de la ciutat (96 euros). De fet, els costos per pèrdua 
d’ingressos d’aparcament són inferiors a la mitjana de la ciutat (96 euros anuals) i els ingressos 
per taxes de terrasses són semblants a la mitjana de la ciutat (30 euros anuals). 
L’últim districte que trobem per sobre de la mitjana és el districte de l’Eixample amb un cost de 
113 euros per metre quadrat. A l’Eixample la pèrdua de recaptació per places d’aparcament 
també és elevada (173 euros anuals), però presenta uns costos d’intervencions directes baixos 
(53 euros) i uns ingressos per taxes de terrasses relativament elevats (53 euros anuals). 
Després trobem un conjunt de districtes format per Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nous 
Barris, Sant Andreu i Sant Martí amb uns costos nets que estan entre 72 i 86 euros per metre 
quadrat de terrassa. Tos aquests districtes tenen uns costos directes propers a la mitjana, una 
pèrdua de recaptació per aparcaments molt inferior a la mitjana, i uns ingressos per taxes de 
terrassa que queden molt allunyats també de la mitjana del conjunt de la ciutat.  
En darrer lloc cal mencionar el cas de Ciutat Vella. Com hem vist a l’apartat 2, aquest districte 
destaca pel reduït número d’ampliacions de terrasses en relació a l’activitat de restauració del 
districte en el període pre-Covid-19. La Taula 14 indica que, a més a més, el cost net de la política 
és mot diferent en aquest districte. En concret, uns costos directes molt baixos (28 euros), una 
pèrdua de recaptació per aparcament moderada (44 euros anuals) i uns ingressos per taxes de 
terrassa elevats (74 euros anuals) impliquen que el cost net de la política és molt baix, de 13 
euros per metre quadrat de terrassa. 
Pel que fa a la simulació pel l’any 2021, i tal com hem comentat anteriorment, els costos nets 
baixen pel conjunt de Barcelona. El motiu és que aquesta simulació no considera els costos 
associats a les intervencions directes dutes a terme en l’espai urbà. En concret, la mitjana del 
cost net per metre quadrat de terrassa es situaria al voltant dels 70 euros. No obstant, en alguns 
districtes, el cost net puja perquè la pèrdua recaptatòria dels aparcaments perduts s’estén a tot 
l’any natural. Així, pels districtes de Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample el cost net per metre quadrat 
de terrassa s’enfila fins als 179 i 120 euros per metre quadrat. A Gràcia el cost disminuiria 
lleugerament des dels 143 fins als 122 euros. La caiguda seria més gran a Les Corts (de 128 a 65 
euros) i pels districtes de Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nous Barris, Sant Andreu i Sant Martí, 
el cost es reduiria molt notablement i es trobaria entre els 13 euros (Nou Barris) i els 30 euros 
38 
 
(Sant Andreu). A Ciutat Vella, la política generaria més ingressos que costos, de manera que el 
cost net de la política seria de menys 30 euros per metre quadrat de terrassa. 
La darrera columna de la Taula 14 mostra els costos nets per metre quadrat de terrassa en cas 
que la conversió de l’espai urbà fos permanent i que s’eliminés la bonificació del 75 per cent de 
la taxa de terrasses. En aquest cas, pel conjunt de Barcelona, els costos nets esdevindrien 
ingressos nets de 37 euros per metre quadrat de terrassa. De fet, les llicències extraordinàries 
de tots els districtes excepte Sarrià-Sant-Gervasi i Gràcia generarien ingressos nets per 
L’Ajuntament. 
5.2 Cost-efectivitat de la política. 
Aquest apartat combina les estimacions dels beneficis de l’ampliació de les terrasses en termes 
d’ocupació i de valor afegit amb el cost net de la política. En concret, la Taula 15 proporciona 
dos indicadors de cost-efectivitat de la política. En primer lloc, quin és el cost net que té, per 
l’Ajuntament de Barcelona, generar un treballador addicional en el sector de la restauració. En 
segon lloc, quin és el cost net de generar 100 euros de valor afegit en el mateix sector. 
La Taula reprodueix els tres escenaris de costos nets contemplats a les Taules 13 i 14. Si ens 
fixem en el primer escenari, és a dir, el que simula els efectes pressupostaris per l’any 2020, pel 
conjunt de Barcelona, el cost net de generar un treballador addicional en el sector de la 
restauració és de 956 euros. Si pensem en els costos nets de l’any 2021, aquest cost es redueix 
fins als 671 euros. Finalment, en el supòsit que en un escenari post-Covid-19 s’eliminés la 
bonificació del 75 per cent de la taxa de terrasses, el cost net per generar un treballador seria 
de -354 euros. Això implicaria que l’ampliació de les terrasses generaria 354 per l’Ajuntament 
de Barcelona per cada treballador generat. 
La part dreta de la Taula 15 proporciona els resultats del cost per l’Ajuntament de generar 100 
euros de valor afegit en el sector. Donat que l’estudi estableix una relació de proporcionalitat 
entre el número de treballadors i el valor afegit del sector, els resultats de cost-efectivitat en 
termes de valor afegit són proporcionals als del cost-efectivitat en termes de treballadors. En 
concret, i tal i com s’ha justificat a l’apartat 3, es fa el supòsit que un treballador en el sector de 
la restauració genera un valor afegit de 18876 euros anuals. Així, pel conjunt de Barcelona, el 
cost de generar 100 euros de valor afegit és de 5,06 euros si considerem els costos rellevants 
per l’exercici 2020 i de 3,55 euros si considerem els de 2021. Si pensem en una conversió 
permanent de les terrasses combinada amb l’eliminació de la bonificació de 75 per cent de la 
taxa de terrasses, el cost seria de -1.87 euros. Aquest resultat implica que una ampliació de 
39 
 
terrasses que generés 100 euros de valor afegit, deixaria una recaptació de 1.87 euros a 
l’Ajuntament de Barcelona. 
Tal i com s’ha vist a la Taula 14, hi ha diferències molt notables pel que fa al cost que, per 
l’Ajuntament, té ampliar una terrassa en diferents districtes. Aquestes diferències es veuen, 
òbviament, traslladades a les mesures de cost-efectivitat de la Taula 15. Per exemple, si ens 
fixem en l’escenari pressupostari de 2020, el cost de generar un treballador addicional a Sarrià-
Sant Gervasi és de 1647 euros, de 1378 euros a Gràcia, de 1235 euros a Les Corts i de 1088 euros 
a L’Eixample. A l’altre extrem trobem Ciutat Vella, on el cost es reduiria fins als 127 euros per 
treballador. A la resta de districtes, el cost oscil·laria entre els 695 euros de Nou Barris i els 824 
de Sant Andreu. 
 
Taula 15. Cost per treballador i cost de generar 100 euros de valor afegit en el sector de la 
restauració a Barcelona. 
 Cost per treballador generat Cost per generar 100 euros de valor afegit 
 Simulació Simulació Canvi Simulació Simulació Canvi 
2020a 2021b permanentc 2020a 2021b permanentc 
Total BCN 956 671 -354 5,06 3,55 -1,87 
1. Ciutat Vella 127 -288 -2426 0,67 -1,53 -12,85 
2. Eixample 1088 1151 -380 5,76 6,10 -2,01 
3. Sants Montjuïc 756 140 -451 4,00 0,74 -2,39 
4. Les Corts 1235 626 -252 6,55 3,31 -1,34 
5. Sarrià-Sant Gervasi 1647 1725 508 8,72 9,14 2,69 
6. Gràcia 1378 1176 239 7,30 6,23 1,27 
7. Horta- Guinardó 755 203 -240 4,00 1,08 -1,27 
8. Nou Barris 695 127 -181 3,68 0,67 -0,96 
9. Sant Andreu 824 284 -23 4,36 1,50 -0,12 
10. Sant Martí 755 149 -351 4,00 0,79 -1,86 
Nota: Veure Taules de la Secció 3 i 4 per detalls sobre les dades i les seves fonts. a) La simulació per 
l’any 2020 considera el 100% dels costos directes i 6 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació 
d’aparcament i els ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). b) La simulació per l’any 
2021 no considera costos directes i té en compte 12 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació 
d’aparcament i els ingressos de les llicències (amb bonificació del 75%). c) La simulació de canvi 
permanent no considera costos directes i té en compte 12 mesos pel que fa la pèrdua de recaptació 
d’aparcament i els ingressos de les llicències (sense bonificació del 75%). 
 
 
40 
 
5.3 L’impacte sobre el benestar. 
Tal i com s’ha analitzat als apartats 2 i 3, la concessió extraordinària de llicències ha comportat 
un augment de l’espai urbà destinat a terrasses. Aquest increment ha comportat un augment 
de l’ocupació i del valor afegit del sector de la restauració. La part esquerre de la Taula 16 
resumeix l’anàlisi de l’apartat 3. S’estima que l’increment de la superfície destinada a terrasses 
(18.032 metres quadrats útils de terrassa) ha generat un augment de 1875 treballadors i un 
increment del valor afegit de 35,4 milions d’euros. La taula desagrega també els impactes entre 
els diferents districtes de la ciutat, on els impactes són proporcionals a l’augment de la superfície 
de terrasses en cada districte. Així, el districte de l’Eixample concentra un 34,9 per cent de 
l’increment de la superfície de les terrasses i de l’increment de valor afegit estimat. 
Per valorar si els beneficis de la política són grans o petits, cal considerar-los conjuntament amb 
els seus costos. Aquí no considerem els costos des de la perspectiva del pressupost de 
l’Ajuntament, sinó des de la perspectiva dels costos pels ciutadans de Barcelona. La política té 
dos costos. Per un costat, el costos directes de les intervencions de l’Ajuntament de Barcelona 
descrits a la Taula 7 i comentats extensament en l’apartat 49. Per l’altre costat, el cost 
d’oportunitat de l’espai públic que ha canviat d’ús. Tal com s’ha mostrat a les Taules 1 i 8, les 
llicències extraordinàries aprovades han ocupat voreres (1135 llicències) i carrils de circulació 
(1219 llicències). En termes d’espai prèviament utilitzat pels cotxes, les llicències extraordinàries 
aprovades han comportat la pèrdua de 953 places d’aparcament d’àrea blava, 390 places d’àrea 
verda i 161 places d’àrea de residents. Tot aquest espai urbà que ha canviat d’ús generava uns 
beneficis econòmics que cal quantificar. 
És molt probable que els beneficis econòmics que generava l’espai perdut siguin diferents entre 
barris i també entre els diferents usos donats a l’espai. És possible que un metre quadrat de 
vorera o de plaça generi un major benefici que un metre quadrat d’àrea verda. Quantificar 
aquests beneficis de forma específica pels diferents usos és complex, tant des d’un punt de vista 
conceptual com pràctic. A tall d’exemple, quin és el benefici d’un metre quadrat de vorera a Sant 
Martí? O quin és el benefici d’un metre quadrat d’àrea de càrrega i descàrrega a Sarrià-Sant 
Gervasi? 
 
                                                            
9 Per quantificar els costos i beneficis totals de la política, no s’ha de tenir en compte ni la recaptació 
perduda per l’Ajuntament en termes de places d’aparcament públic, ni els ingressos obtinguts per les 
taxes de terrassa. En ambdós casos, es tracten d’una transferència del sector privat al sector públic i, per 
tant, els ingressos per l’Ajuntament són un cost pel sector privat.  
41 
 
Taula 16. Beneficis i costos econòmics de l’ampliació de les terrasses. 
Superfície - Superfície Cost anual Cost Cost total 
 útil total per m2 de oportú- interven-
terrassa lladors 
estimats  estimat  terrasses pàrquing nitat de la cions 
(m2) (m2) privat superfície  directes 
Total BCN 18.032 1875,3 35.398.691  33.314  4.619.314 1.163.171 
1. Ciutat Vella 980 101,9 1.923.842 1676 119 198.722 27.619 
2. Eixample 6291 654,3 12.349.887 11485 170 1.957.291 335.267 
3. Sants 
Montjuïc 1807 187,9 3.547.329  3351 123 412.828 128.910 
4. Les Corts 851 88,5 1.670.602 1596 113 179.824 81.657 
5. Sarrià-Sant 
Gervasi 1398 145,4 2.744.419 2647 163 431.722 114.012 
6. Gràcia 750 78,0 1.472.328  1378 115 157.948 61.642 
7. Horta-
Guinardó 832 86,5 1.633.303 1553 117 181.078 56.569 
8. Nou Barris 1022 106,3 2.006.292  1913 107 204.383 67.187 
9. Sant Andreu 1086 112,9 2.131.931  2009 108 217.392 77.000 
10. Sant Martí 3014 313,5 5.916.795 5706 119 678.125 213.308 
Nota: Cost anual per m2 de pàrquing privat estimat a partir de dades del portal Habitaclia pel mes de 
novembre de 2020.  
Valorar els beneficis de l’espai públic en base als costos d’estacionar vehicles és l’alternativa 
seguida en aquest estudi per dos motius. En primer lloc, tenim dades que ens informen de quins 
són aquests costos. En segon lloc, la pèrdua d’espai d’aparcament és una de les principals vies 
que s’han fet servir per augmentar l’espai de les terrasses tal i com s’ha mostrat a la Taula 1. Hi 
ha tres alternatives disponibles a l’hora de quantificar els beneficis econòmics anuals que genera 
un metre quadrat d’aparcament en l’espai urbà: Els ingressos generats per l’àrea blava, l’àrea 
verda i el cost d’un aparcament privat. 
Tal i com mostra la Taula 8, els ingressos per plaça d’aparcament generats per l’àrea blava són 
força elevats. A l’Eixample, els ingressos mensuals per plaça superen els 400 euros, en tres 
districtes superen els 300 euros (Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia), mentre que només 
en tres districtes són inferiors a 200 euros (Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó). Donat 
que l’àrea blava és relativament reduïda en extensió i molt concentrada en vies amb una 
activitat comercial especialment intensa, els ingressos per metre quadrat d’àrea blava semblen 
massa elevats per ser generalitzables al conjunt de l’espai urbà. 
L’àrea verda, en canvi, genera uns ingressos molt reduïts. Tal i com hem vist a la Taula 8, els 
ingressos mensuals per plaça no superen els 50 euros en cap dels districtes. De fet, en quatre 
42 
 
districtes, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nous Barris i Sant Andreu, els ingressos per plaça i mes 
se situen per sota dels 20 euros mensuals. Aquests valors tan baixos suggereixen que els 
beneficis econòmics de l’àrea verda són molt superiors als ingressos tributaris que generen per 
l’Ajuntament. Per tant, els ingressos per metre quadrat d’àrea verda semblen infravalorar els 
beneficis de l’espai urbà a la ciutat de Barcelona. 
La tercera alternativa consisteix en valorar un metre quadrat d’espai urbà amb el cost del lloguer 
d’una plaça d’aparcament privat. Aquests valors de mercat suposen una aproximació econòmica 
als beneficis generats per l’espai públic en la mesura que ens aproximen quant estaríem 
disposats a pagar per tenir un espai al carrer reservat pel nostre ús privat. 
A fi i efecte de quantificar el cost d’un metre quadrat d’aparcament privat a Barcelona, s’han 
utilitzat dades del portal d’anuncis immobiliaris Habitaclia. En concret, i amb dades de 
novembre de 2019 s’ha estimat la mitjana del preu d’un metre quadrat d’aparcament per cada 
districte10. A la part dreta de la Taula 16 es mostren les mitjanes d’aquests preus. Aquests valors 
oscil·len entre els 107 euros (per metre quadrat i any) de Nou Barris fins als 170 euros de 
l’Eixample, el que implica que una plaça de 11,25 metres quadrats (2,5m×4,5m) costa, de 
mitjana, uns 100 euros mensuals a Nou Barris i 159 euros mensuals a l’Eixample. 
Per obtenir el cost d’oportunitat de l’ampliació extraordinària de terrasses, cal multiplicar 
l’augment de la superfície urbana destinada a terrasses pel cost anual d’un metre quadrat 
d’espai urbà, aproximat a través del preu dels aparcaments privats. En termes de pèrdua d’espai 
urbà, cal considerar la superfície total utilitzada per l’establiment (última columna de la Taula 1) 
que inclou la superfície útil de terrassa i l’espai que s’ha de mantenir entre taules per motius de 
salut pública. Els resultats indiquen que el cost d’oportunitat de la concessió extraordinària de 
terrasses és de 4,6 milions d’euros. Aquest cost és força més elevat que el cost directe de les 
intervencions dutes a terme per l’Ajuntament que són de 1,16 milions. 
Els resultats de la Taula 16 suggereixen que els costos de la política són pràcticament un ordre 
de magnitud inferiors als seus beneficis, que s’han quantificat en 35,4 milions d’euros. Així, la 
concessió extraordinària de terrasses genera uns beneficis econòmics molt superiors als seus 
costos. Aquesta conclusió es compleix també per tots i cadascun dels districtes de Barcelona, 
essent els beneficis àmpliament superiors al costos. 
                                                            
10 Les cerques s’han efectuat entre el dijous 12 de novembre i el dimarts 17. En concret, s’ha realitzat una 
cerca per cada districte especificant pàrquings de lloguer de cotxe. S’han ordenats els resultats de més a 
menys recent i s’han seleccionat els primers trenta anuncis per districte. De cada anunci s’ha seleccionat 
el preu per metre quadrat i s’ha calculat la mitjana per districte. 
43 
 
Una altra manera de comparar els costos i els beneficis econòmics de la política consisteix en 
comparar els beneficis de diferents usos de l’espai urbà. La primera columna de la Taula 17 
mostra els beneficis de dedicar l’espai urbà a terrasses del sector de la restauració, és a dir, el 
valor afegit anual per metre quadrat de terrassa. Aquí, com que estem interessats en usos 
alternatius de l’espai urbà, es té en compte la superfície total dedicada a terrasses i no la 
superfície útil que és molt menor tal i com es pot veure a la Taula 1. La segona columna mostra 
els beneficis de l’espai urbà si aquest es destina a l’aparcament, aproximant aquests beneficis 
pels preus de lloguers d’aparcaments. Els resultats indiquen que els beneficis de dedicar l’espai 
urbà a terrasses són un ordre de magnitud superiors als beneficis obtinguts per l’aparcament 
privat. 
Taula 17. Imports anuals per metre quadrat amb usos alternatius de l’espai urbà.  
Taxa 
Valor afegit Cost aparca- Ingressos Ingressos terrassa Taxa 
 generat per ment privat àrea àrea  amb terrassa 
terrasses  verda blava bonificació sense 
75% bonificació 
Mitjana BCN 1070 135 25 307 21 84 
1. Ciutat Vella 1148 119 18 331 43 173 
2. Eixample 1075 170 27 432 29 116 
3. Sants Montjuïc 1059 123 23 247 11 44 
4. Les Corts 1047 113 43 265 16 65 
5. Sarrià-Sant Gervasi 1037 163 49 324 22 89 
6. Gràcia 1068 115 22 321 18 71 
7. Horta-Guinardó 1052 117 15 207 8 33 
8. Nou Barris 1049 107 12 197 6 23 
9. Sant Andreu 1061 108 19 230 6 23 
10. Sant Martí 1037 119 23 181 9 37 
Nota: Mitjanes dels districtes ponderades pel número d’establiments de la restauració del 2019 (primera 
columna de la Taula 3). Cost anual per m2 de pàrquing privat estimat a partir de dades del portal Habitaclia 
pel mes de novembre de 2020. S’ha suposat que les places d’aparcament de l’àrea verda i de l’àrea blava 
tenen 11,25 m2. Per computar el valor afegit i les taxes per metre quadrat de terrassa s’ha utilitzat la 
superfície total de la terrassa i no la superfície útil (veure Taula 1). 
Per tant, els resultats de les Taules 16 i 17 conclouen de forma molt clara que dedicar l’espai 
urbà a terrasses del sector de la restauració genera més beneficis econòmics que no pas 
destinar-lo a estacionar cotxes. Per tant, la política d’ampliació de terrasses efectuada augmenta 
el benestar econòmic de la ciutat. 
44 
 
5.4 Els ingressos per l’Ajuntament de Barcelona de diferents usos de 
l’espai urbà 
Sabent que un metre quadrat de terrassa del sector de la restauració genera més benestar que 
no pas un metre quadrat d’aparcament, resulta d’interès analitzar, des de l’òptica del pressupost 
de l’Ajuntament de Barcelona, quins són els ingressos públics que genera destinar un metre 
quadrat de la ciutat a l’àrea verda, l’àrea blava o una terrassa del sector de la restauració.  
Les darreres columnes de la Taula 17 mostren els ingressos anuals per metre quadrat generats 
per l’àrea verda, l’àrea blava i per la taxa de terrasses amb i sense la bonificació actual del 75 
per cent. Donat que estem analitzant usos alternatius de l’espai urbà, es té en compte la 
superfície total de les terrasses i no la superfície útil per computar els ingressos de les taxes per 
metre quadrat. 
Amb la bonificació del 75 per cent de les taxes de terrasses, la recaptació que genera un metre 
quadrat de terrassa és baix (21 euros anuals de mitjana) i és inferior a la recaptació que genera 
un metre quadrat d’àrea verda (25 euros anuals de mitjana). En canvi, si considerem un escenari 
de futur on no s’apliqués la bonificació actual, els ingressos per metre quadrat de terrassa serien, 
de mitjana, de 84 euros anuals per metre quadrat. Aquest valor seria substancialment superior 
als ingressos obtinguts per metre quadrat d’àrea verda. Per tant, sense la bonificació actual, 
transformar un metre quadrat d’àrea verda en un metre quadrat de terrassa no només 
augmentaria el benestar sinó també la recaptació per l’Ajuntament. En canvi, transformar un 
metre quadrat d’àrea blava a terrassa augmentaria el benestar econòmic (el valor afegit generat 
supera àmpliament la recaptació de l’àrea blava) però generaria un cost recaptatori per 
l’Ajuntament de Barcelona, independentment de si es manté o no la bonificació actual de la taxa 
de terrasses. 
6 Conclusions 
La pandèmia de Covid-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha provocat un fort impacte 
sobre les economies d’arreu del món. La caiguda de l’activitat econòmica ha estat especialment 
forta en el sector de la restauració, en part degut a les restriccions d’obertura i a les limitacions 
de capacitat marcades pels establiments del sector en diverses etapes de la pandèmia. 
Les recomanacions de l‘Organització Mundial de la Salut estableixen que els riscos de 
transmissió de la Covid-19 en ambients exteriors són molt menors. Aquest fet, combinat amb 
els elevats costos econòmics de mantenir la restauració tancada durant un període molt llarg de 
45 
 
temps, implica que moure l’activitat del sector de la restauració de l’interior dels locals cap a les 
terrasses és altament recomanable per fer compatibles l’economia i la salut. 
En aquest context s’emmarca la política d’ampliació de les terrasses duta a terme per 
l’Ajuntament de Barcelona a través del decret d’Alcaldia del 21 de maig. Un total de 3000 
llicències extraordinàries de terrasses han estat aprovades aquest 2020. Aquestes llicències han 
suposat una ampliació de les terrasses de la ciutat de més de 8 mil taules i quasi 32 mil cadires. 
L’ampliació de terrasses ha estat molt heterogènia entre els districtes de la ciutat. Ordenats de 
més a menys llicències, trobem l’Eixample (35,8 % del total), Sant Martí (14,7 %), Sants-Montjuïc 
(10,1%), Sarrià-Sant-Gervasi (7,3 %), Ciutat Vella (7,1%), Sant Andreu (6%), Nou Barris (5,5%), 
Horta-Guinardó (4,6%) i Gràcia (4,5%). Si considerem el número de llicències en relació al 
número de locals de restauració actius al 2019, l’Eixample destaca molt per sobre de la resta de 
districtes (1073 llicències aprovades per 2853 locals al 2019). En l’altre extrem trobem Gràcia 
(134 llicències i 696 locals) i Ciutat Vella (213 llicències i 1453 locals). El baix nivell d’ampliacions 
de terrasses en aquests dos districtes s’explica pel peculiar urbanisme d’aquests dues àrees de 
la ciutat. 
Pel que fa als beneficis de la política en termes d’ocupació i de valor afegit, l’estudi estima que 
l’ampliació de 18.032 metres quadrats de terrassa útil hauria generat 1875 treballadors i 35,4 
milions de valor afegit en el sector de la restauració a Barcelona. Donat que la caiguda en el 
número de treballadors del sector entre els tercers trimestres de 2019 i el 2020 és de 11.184 
treballadors, la política hauria aconseguit evitar la pèrdua d’un de cada 7 treballadors que hauria 
perdut la feina en absència de les ampliacions de terrasses. 
L’ampliació de les terrasses ha comportat costos des del punt de vista del pressupost de 
l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, hi ha els costos associats a les 1282 intervencions 
directes fetes en l’espai urbà per poder ampliar les terrasses. Aquests costos ascendeixen a 1,16 
milions d’euros. En segon lloc, l’ampliació de les terrasses ha comportat pèrdues de places 
d’aparcament en àrea verda i àrea blava i la conseqüent reducció de recaptació. Aquest cost 
seria de 1,90 milions anuals. Finalment, l’ampliació de les terrasses també genera ingressos per 
les taxes que els bars i restaurants satisfan per l’ús de l’espai públic. Amb l’actual bonificació del 
75 per cent, els ingressos serien de 640 mil euros anuals, xifra que pujaria fins als 2,56 milions si 
la bonificació no estigués vigent.  
Amb aquestes xifres podem simular l’efecte de les ampliacions de les terrasses sobre els 
pressupostos de 2020 i de 2021. Per l’any 2020, s’ha tingut en compte la totalitat dels costos 
46 
 
directes de les intervencions mentre que, pel que fa a la pèrdua d’ingressos d’aparcament i la 
recaptació per la taxa de terrasses, s’ha considerat un període efectiu de 6 mesos. Aquesta 
simulació indica que el cost net de la política pel pressupost de l’any 2020 seria 
d’aproximadament 1,79 milions d’euros. Pel que fa l’any 2021, no s’ha tingut en compte el cost 
directe de les intervencions donat que aquesta despesa ja ha estat efectuada al 2020. En canvi, 
es considera que la pèrdua d’ingressos d’aparcaments i els ingressos per la taxa de terrasses 
s’estendran a un període de 12 mesos. La simulació mostra que, el cost net de la política pel 
2021 seria més baix, d’uns 1,26 milions d’euros. En un tercer escenari, es fa el supòsit que 
l’ampliació de terrasses es converteix en permanent. En aquest escenari post Covid-19, es fa el 
supòsit addicional d’eliminar la bonificació del 75% de la taxa de terrasses. En aquest escenari, 
la política generaria uns ingressos de 663 mil euros anuals. És a dir, que els ingressos de les taxes 
de terrassa no bonificades excedirien en 663 mil euros la pèrdua de recaptació derivada de 
l’eliminació de places d’aparcament. 
Si expressem els costos de la política en relació als metres quadrats útils de terrassa ampliats i 
ens fixem amb l’escenari que simula els efectes sobre el pressupost de l’any 2020, el cost és de 
99 euros per metre quadrat de terrassa pel conjunt de Barcelona. Aquest resultat s’obté de 
sumar el cost de les intervencions directes (65 euros) i la pèrdua d’ingressos per aparcaments 
durant 6 mesos (102,5 euros), i restar els ingressos provinents de les taxes de terrassa durant 6 
mesos (18 euros).  
La variació en el cost entre districtes és enorme degut a diferències tant en el cost directe de les 
intervencions, com en la pèrdua de recaptació per les places d’aparcament perdudes, com per 
les diferents recaptacions de taxes de terrassa. 
El costos més elevats els trobem a Sarrià-Sant Gervasi (171 euros per metre quadrat de terrassa) 
i a Gràcia (143 euros), i venen explicats per l’elevada pèrdua de recaptació d’àrea d’aparcament. 
En tercer lloc hi trobem el districte de Les Corts, on l’elevat cost (128 euros) s’explica per uns 
costos directes molt elevats. L’últim districte amb un cost superior a la mitjana és l’Eixample 
(113 euros). A l’Eixample, la pèrdua de recaptació per places d’aparcament és elevada però 
queda compensada per uns costos directes baixos i uns ingressos per taxes de terrasses 
relativament elevats. Després trobem un conjunt de districtes format per Sants-Montjuïc, Horta-
Guinardó, Nous Barris, Sant Andreu i Sant Martí amb uns costos per metre quadrat de terrassa 
d’entre 72 i 86 euros per metre quadrat de terrassa. Tos aquests districtes tenen uns costos 
directes propers a la mitjana, una pèrdua de recaptació per aparcaments molt inferior a la 
mitjana, i uns ingressos per taxes de terrassa que queden molt allunyats també de la mitjana del 
47 
 
conjunt de la ciutat. En darrer lloc cal mencionar el cas de Ciutat Vella on el cost net és molt 
reduït (13 euros). Aquest fet s’explica per uns costos directes molt baixos, una pèrdua de 
recaptació per aparcament moderada i uns ingressos per taxes de terrassa elevats. 
Els indicadors de cost-efectivitat de la política ens indiquen que els impactes positius en termes 
d’ocupació i de valor afegit són grans en relació al cost net de la política. Així, si ens fixem en 
cost net de la política per l’any 2020, el cost net de generar un treballador addicional en el sector 
de la restauració seria de 956 euros i el cost de generar 100 euros de valor afegit seria de 5,06 
euros. Òbviament, les diferències en costos entre districtes es traslladen a diferències en el cost-
efectivitat de la política. Així, el cost anual de generar un treballador a Sarrià-Sant Gervasi és de 
1647 euros, de 1378 euros a Gràcia, de 1235 euros a Les Corts i de 1088 euros a L’Eixample. A 
l’altre extrem trobem Ciutat Vella, on el cost es reduiria fins als 127 euros per treballador. A la 
resta de districtes, el cost oscil·laria entre els 695 euros de Nou Barris i els 824 de Sant Andreu. 
Per a fer una valoració de la política en termes de benestar, cal comparar-ne els beneficis (35,4 
milions d’euros) amb els costos econòmics pels ciutadans de Barcelona. L’ampliació de les 
terrasses ha tingut dos costos. Els costos directes de les intervencions de l’Ajuntament de 
Barcelona (1,16 milions d’euros) i el cost d’oportunitat de l’espai públic que ha canviat d’ús. Per 
valorar els beneficis generats per l’espai públic, s’ha recorregut a preus de lloguer (per metre 
quadrat) de places d’aparcament privat. Multiplicant l’augment de la superfície urbana 
destinada a terrasses pel cost anual d’un metre quadrat d’espai urbà, proporciona una 
aproximació del cost d’oportunitat de l’espai emprat en la mesura. Aquest cost d’oportunitat 
s’ha estimat en 4,6 milions d’euros. Per tant, els beneficis econòmics de l’ampliació de terrasses 
(35,4 milions) són àmpliament superiors als seus costos. Aquest resultat es manté per tots els 
districtes de la ciutat. És a dir, que en totes les àrees de la ciutat, el valor afegit que genera 
l’ampliació de les terrasses excedeix de forma molt àmplia el cost d’oportunitat de l’espai públic. 
Per tant, sempre que l’urbanisme ho permeti, és desitjable prorrogar les llicències 
extraordinàries i concedir-ne de noves. 
La quantificació dels beneficis d’aquest apartat es limita als efectes de la política en termes 
d’activitat econòmica. Per tant, aquest apartat no té en compte els potencials beneficis que la 
política té en termes de salut i que poden ser enormes (Zingales, 2020). Tal i com s’ha emfatitzat 
a la introducció, els beneficis de desplaçar l’activitat de la restauració dels locals a l’aire lliure és 
potencialment enorme. Per tant, és molt probable que els beneficis de la política en termes de 
menor transmissió del virus SARS-CoV-2 siguin molt superiors als beneficis econòmics estimats 
aquí en termes de valor afegit. 
48 
 
Una altra conclusió que es deriva de l’estudi, i que va més enllà de l’ampliació extraordinària de 
terrasses, és que els beneficis de destinar espai públic a la restauració són molt més elevats que 
els beneficis obtinguts de dedicar l’espai públic a l’aparcament de cotxes al carrer. Per tant, els 
resultats del present estudi donen suport a les polítiques urbanístiques que tenen per objectiu 
guanyar espai urbà que tradicionalment ha estat dedicat a l’aparcament de cotxes. A més a més, 
un cop superada la pandèmia i eliminada la bonificació del 75 per cent de la taxa de terrasses, 
convertir en terrasses places d’aparcament de l’àrea verda o de l’àrea exclusiva per residents no 
només augmentaria el benestar econòmic sinó que també augmentaria els ingressos de 
l’Ajuntament. És a dir, que un cop eliminada la bonificació, un metre quadrat de terrassa 
generaria més ingressos per l’Ajuntament que no pas un metre quadrat d’àrea verda. 
  
49 
 
7 Bibliografia 
Chang, S., Pierson, E., Koh, P.W. et al. (2020), “Mobility network models of COVID-19 explain 
inequities and inform reopening”, Nature, https://doi.org/10.1038/s41586-020-2923-3.  
Chetty R, Friedman J, Hendren N, Stepner M (2020), “The Economic Impacts of COVID-19: 
Evidence from a New Public Database Built Using Private Sector Data”, mimeo, 
https://opportunityinsights.org/wp-content/uploads/2020/05/tracker_paper.pdf. 
Ehrlich Mv., Overman H (2020), “Place-Based Policies and Spatial Disparities across European 
Cities”, Journal of Economic Perspectives 34 (3): 128-49. 
Fetzer, T (2020), “Subsidizing the spread of COVID19: Evidence from the UK’s Eat-Outto-Help-
Out scheme”, CAGE working paper no. 517 
Greene, R. (1998), Análisis econométrico, Pearson Educación. 
Jofre-Monseny J, Sánchez-Vidal M, Viladecans-Marsal E (2018), “Big plant closures and local 
employment”, Journal of Economic Geography 18 (1), 187–211 
Madaleno M i Waights S (2014), “Guide to scoring methods using the Maryland Scientific 
Methods Scale”, What Works Center for Local Economic growth, London School of Economics. 
Varian H (1993), Análisis microeconómico. Antoni Bosch Editor, Barcelona.  
White H (1980), "A Heteroscedasticity-Consistent Covariance Matrix Estimator and a Direct Test 
for Heteroscedasticity”, Econometrica 48, 817–838. 
Zingales L (2020), “Captured Western Governments Are Failing the Coronavirus Test”, 
Promarket, Stigler Center 
https://promarket.org/2020/03/13/captured-western-governments-are-failing-the-
coronavirus-test/ 
 
 
 
 
 
50