MESURA DE GOVERN IMPULS DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA Impuls i promoció dels sectors blaus com un nou pol econòmic per a la ciutat — Mesura de govern Impuls de l’Economia Blava a Barcelona Impuls i promoció dels sectors blaus com un nou pol econòmic per a la ciutat Octubre 2021 — L’objectiu d’aquesta Mesura de govern és definir l’estratègia d’impuls de l’Economia Blava a Barcelona i marcar un full de ruta per a la seva implementació a través d’un conjunt de mesures i projectes. → Fotografia de portada: Antonio Lajusticia Bueno / CC MESURA DE GOVERN IMPULS DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA Impuls i promoció dels sectors blaus com un nou pol econòmic per a la ciutat Índex 1. Introducció i antecedents 6 1.1 L’aigua com a motor econòmic 7 1.2 Cronologia de l’Economia Blava en el marc institucional 7 1.3 Encaix de l’estratègia en el Pla Litoral 2018–2028 10 1.4 Un concepte en vies de construcció 11 1.5 Marc de referència europeu 13 2. L’Economia Blava a Barcelona 16 2.1 Definició de l’Economia Blava a Barcelona 17 2.2 Sectors Blaus estratègics per a la ciutat 18 2.3 L’Economia Blava i Barcelona en xifres 19 2.4. Actius i ecosistemes de referència de l’Economia Blava 21 a Barcelona 3. Justificació de la Mesura 23 3.1 Economia Blava, un eix vertebrador del Barcelona Green Deal 24 5 3.2 Impacte econòmic, social i ambiental de l’Economia Blava 26 Impuls de l’Economia 3.3 Finestra d’oportunitat per a Barcelona 28 Blava a 3.4. Diagnosi de la situació actual de la mà de l’ecosistema Barcelona publicoprivat de l’Economia Blava 30 3.5. Grans reptes i oportunitats per a la ciutat 32 4. Mesura de govern 35 4.1 Estratègia per a l’impuls de l’Economia Blava a Barcelona: missió, visió i objectius principals 36 4.2 Eixos d’actuació i projectes tractors 38 Eix 1. Hub d’Economia Blava: nou pol d’activitat econòmica 40 Eix 2. Ocupació i formació blava 45 Eix 3. Innovació i transferència en Economia Blava 49 Eix 4. Desenvolupament dels sectors de l’Economia Blava 53 Eix 5. Lligam de l’Economia Blava amb la ciutat i la ciutadania 57 Eix 6. Conservació i regeneració de l’ecosistema marí 60 Eix 7. Promoció local i internacional, relat i posicionament 63 Eix 8. Governança publicoprivada 67 5. Dotació pressupostària i calendari 70 5.1 Dotació pressupostària 71 5.2 Calendari 72 1. Introducció i antecedents Fotografia: Goroka 1. Introducció i antecedents 1.1 L’AIGUA COM A MOTOR ECONÒMIC Els oceans representen al voltant del 71 % de tota la superfície de la Terra i són Si l’Economia Blava un element determinant en l’escriptura de la nostra història i de les nostres fos comparable a una economia nacional, vides.1 De la mateixa manera, els oceans juguen un paper clau en la regulació seria la setena més del clima i en la resiliència del planeta vers el canvi climàtic, ja que capturen un important del món 30 % del diòxid de carboni present a l’atmosfera.2 D’altra banda, l’aigua dolça, imprescindible per al desenvolupament de la vida terrestre, representa apro- ximadament el 3 % de l’aigua del planeta.1 Els ecosistemes marins i aquàtics, no només són un element indispensable per a la vida humana i el desenvolupament de la societat, sinó que també són un factor determinant en l’esdevenir de l’economia i de les empreses, i represen- ten un motor econòmic summament rellevant. Malauradament, l’acceleració en els usos marins i en algunes activitats en 7 l’àmbit terrestre, que han tingut lloc a les darreres dècades, han portat associa- Impuls de l’Economia da la pèrdua d’un 50 % de la biodiversitat marina, i la desaparició del 30 % dels Blava a coralls i del 35 % de les praderies submarines.3 A més a més, gran quantitat Barcelona dels stocks pesquers estan sobreexplotats o col·lapsats i cada any es llencen al mar entre nou i onze milions de tones de plàstic. Davant d’aquesta realitat, és evident que la salut ambiental dels ecosistemes El desenvolupament marins i aquàtics i les activitats econòmiques que d’ells se’n deriven estan del potencial de l’Economia Blava interrelacionats. Cal assegurar que les activitats econòmiques vinculades a depèn, de forma l’aigua afavoreixen, també, els àmbits social i mediambiental. L’economia i la innegociable, de la salut ambiental dels cura del medi ambient són indissociables. ecosistemes 1.2 CRONOLOGIA DE L’ECONOMIA BLAVA EN EL MARC INSTITUCIONAL L’Economia Blava és un concepte global, que s’ha anat desenvolupant durant el transcurs de les últimes dècades, tot i que s’ha accelerat de forma evident en els últims deu anys. Ja als anys setanta, era evident que la contaminació afectava greument el medi marí i que calia desenvolupar marcs internacionals per redreçar aquesta problemàtica. En aquest sentit, la nostra ciutat rep l’he- rència del Conveni de Barcelona per a la Protecció del mar Mediterrani contra la contaminació marina, amb la finalitat d’evitar l’abocament de residus al mar, signat l’any 1976 i anomenat Pla d’acció del Conveni de Barcelona. Aquest pacte va ser ratificat i ampliat per la Comunitat Europea i 21 països del Mediterrani l’any 1995, i signat sota el paraigua del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UN Environment). 1 Dada segons Woods Hole Oceanographic Institution. 2 Dada segons Oceana. 3 Dada segons UICN-Med. La nostra ciutat rep Aquesta vocació internacional i cap a la Mediterrània de Barcelona per acon- l’herència del Conveni seguir una economia marina respectuosa amb el medi, ha tingut continuïtat de Barcelona per a la Protecció del mar posteriorment en nombroses iniciatives. Entre d’altres, l’any 2008 es va fundar Mediterrani, signat la Unió per la Mediterrània, a la Cimera de París, amb l’objectiu de reforçar el sota el paraigua del Programa de les Partenariat Euromediterrani (Euromed), creat l’any 1995 i conegut com a Procés Nacions Unides per al de Barcelona. La UpM té la finalitat de promoure l’estabilitat i la integració de Medi Ambient tota la regió mediterrània i té la seu a la nostra ciutat. L’ús del concepte d’Economia Blava en l’àmbit polític internacional pren força a la Cimera de la Terra de Rio+20, organitzada per Nacions Unides a Johannes- burg l’any 2012. En paral·lel, en l’àmbit europeu la Comissió Europea —com a desenvolupament econòmic de la seva Política Marítima Integrada— va posar l’Economia Blava en agenda amb el marc de referència “Blue Growth: Oppor- tunities for marine and maritime sustainable growth”, fet que va impulsar aquest nou concepte, accelerant-ne el desenvolupament i l’atenció institucio- nal de forma notable. 8 Procés de Mesura Revisió i aprovació de la Barcelona — de govern Conveni de Barcelona convenció de Barcelona Unió per la per protegir el mar per la Comunitat Mediterrània Mediterrani contra la Europea i 21 països del contaminació Mediterrani 1975 1976 1994 1995 2008 2010 2012 2015 Institució del Iniciativa Blue Growth — Pla d’Acció del i investigació Opportunities Mediterrani d’emissions zero, for marine (PAM) per Gunter Pauli and maritime sustainable growth Estratègia Europa 2020: Agenda 2030 • Barcelona, Catalunya una estratègia per de les Nacions • Mundial a un creixement Unides intel·ligent, sostenible i integrador Declaració Limassol Río+20 — Conferència de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides Durant els últims anys, els esdeveniments, acords i estratègies referents a Durant els últims anys, l’Economia Blava han sigut cada cop més freqüents, fet que denota el creixent els esdeveniments, acords i estratègies interès cap a les oportunitats i els beneficis d’aquest àmbit econòmic. referents a l’Economia Blava han sigut cada cop més freqüents En aquest sentit, l’any 2016 es va presentar l’Estratègia Mediterrània per al Desenvolupament Sostenible (MSSD), en vigència fins al 2025, seguida de l’Es- tratègia Marítima de Catalunya 2030, on es va posar en relleu la voluntat de la Generalitat de Catalunya de dotar al territori dels elements necessaris per vertebrar una política marina integrada i adaptada a la realitat de Catalu- nya. D’altra banda, l’any 2018 es va dissenyar el Pla Litoral de l’Ajuntament de Barcelona, full de ruta que marca la necessitat d’impulsar l’Economia Blava en l’àmbit local. Més endavant, l’any 2019 es va celebrar la 21a reunió de les Parts Contrac- La Comissió Europea tants del Conveni per a la protecció del medi marí i la regió costanera (Conveni ja no parla de les oportunitats del de Barcelona), on, a banda d’aprovar una nova àrea marina protegida, es va creixement blau, sinó acordar el full de ruta per a la futura declaració del Mediterrani com a zona de que posa el focus en l’Economia Blava control d’emissions de sofre (SECA). sostenible 9 Finalment, arriba l’any 2021 amb l’escena local de Barcelona bolcada en Impuls de l’Economia impulsar l’Economia Blava a la ciutat, posant-la en agenda a través de les Blava a jornades Barcelona reACT, i amb un nou enfocament de la Unió Europea Barcelona respecte a aquest àmbit econòmic, que marcarà el camí que prendrà l’activitat blava en els anys vinents. Barcelona Green Deal Pla Litoral 2018–2028 (Barcelona) Declaració Barcelona reACT d’Emergència Climàtica de Acord per a la Barcelona remodelació del Port Olímpic COP21 del Conveni de Barcelona per Signatura conveni protegir el mar de col·laboració Estratègia marítima Mediterrani contra Mediterrània +25 entre l’Ajuntament de Catalunya la contaminació i el Port de 2018–2021(EMC) (celebrat a Nàpols) Barcelona 2016 2017 2018 2019 2020 2021 Estratègia Western Declaració de la UE Blue Economy Nou enfocament de Mediterrània per al Mediterranean: del Green New Deal Window 2020 l’Economia Blava Desenvolupament Actions for the sostenible a la UE Sostenible (MSSD) sustainable Transformar 2016–2025 development of l’Economia Blava the blue economy de la UE per a un futur sostenible • Barcelona, Catalunya • Mundial 1.3 ENCAIX DE L’ESTRATÈGIA EN EL PLA LITORAL 2018–2028 L’Ajuntament de Tal com s’ha esmentat, l’Ajuntament de Barcelona va dissenyar l’any 2018, de Barcelona va dissenyar forma col·laborativa amb la ciutadania i els agents clau de la ciutat, el pla l’any 2018, de forma col·laborativa amb la estratègic dels espais litorals de la ciutat, anomenat Pla Litoral. ciutadania els agents claus de la ciutat, el pla estratègic dels En aquest full de ruta es planteja el futur del litoral de Barcelona com un espais litorals de la litoral completament obert al mar per al gaudi de la ciutadania, essent un espai ciutat públic amb continuïtat urbana, ben comunicat i cohesionat, amb usos i activi- Juliol 2018 tats vinculades a l’Economia Blava i Social, i adaptada a la transició energè- tica i el canvi climàtic. El termini del Pla Litoral és de deu anys i compta amb 15 estratègies i 61 projectes, 15 d’ells prioritaris. En aquest sentit, l’impuls de l’Economia Blava a Barcelona incideix en diversos d’aquests projectes de referència, els quals es destaquen a continuació: 10 Pla Litoral Mesura de govern Emergència climàtica 1. Un litoral preparat per fer front al canvi climàtic 2. Una gestió més sostenible de la mobilitat al litoral Teixit social i econòmic 3. Definició de l’estratègia per a l’impuls de l’Economia Blava a la ciutat 4. Un Node formatiu i tecnològic de la nàutica al litoral 5. Una aposta pel coneixement científic, amb el Barcelona Mar de Ciència 6. Un Pavelló Blau per al foment de l’esport del litoral Gestió i millora de l’espai públic 7. Un peu de Montjuïc ben comunicat i accessible per a tothom 8. Pla especial Port Vell — Moll de la Fusta 9. Ciutadella — Portes del Mar 10. Un Port Olímpic més integrat amb la ciutat 11. Un passeig marítim de Sant Martí amb continuïtat 12. Plataforma del Zoo Marí 13. Un Port Fòrum més marítim Governança 14. Una zona marítima terrestre recuperada per a la ciutat 15. Un pacte per consensuar la nova visió del litoral 1.4 UN CONCEPTE EN VIES DE CONSTRUCCIÓ Tot i que l’Economia Blava és un concepte cada cop més utilitzat en la presa de decisions polítiques i d’inversió, encara no disposa d’una definició unívoca comunament acceptada. És per aquest motiu que les grans organitzacions del món han presentat les seves definicions: L’Economia Blava inclou totes aquelles activitats a escala global relacionades amb els llacs, rius, mars i oceans, amb la finalitat d’afavorir i promoure una transformació del model Nacions de negoci tradicional cap a un ús sostenible d’aquests recursos Unides hídrics, aportant valor a llarg termini. L’Economia Blava actua com a catalitzador de solucions atrevides per a la salut i la riquesa dels oceans, requerint la col·laboració entre fronteres i sectors, que no s’havia aconseguit prèviament mai, creant tot un repte per a aquells Estats en desenvolupament, que tenen limitacions importants. L’Economia Blava és l’ús sostenible de tots aquells recursos 11 hídrics que volen fomentar el creixement econòmic, la millora de Impuls de mitjans de subsistència i la creació d’ocupació. Les activitats que l’Economia World Bank es duen a terme han de proporcionar beneficis socials i econòmics Blava a Group per a la generació present i futura, i també han de tenir com a Barcelona objectiu restablir, protegir i mantenir la diversitat, la productivitat, la resiliència, les funcions bàsiques i el valor intrínsec de l’ecosistema marí. A més, han de basar-se en un sistema econòmic que impulsi tecnologies netes, energies renovables, reducció de residus i reciclatge de materials. L’Economia Blava inclou totes les activitats econòmiques sectorials relacionades amb els oceans, mars i costes de tots Comissió els països de la Unió Europea. S’inclouen les activitats de Europea suport directes i indirectes necessàries per al funcionament i desenvolupament sostenible d’aquests sectors. Aquests sectors són emergents i de valor econòmic, basats en capitals naturals i en aliments i serveis no procedents del mercat tradicional. Diverses definicions d’Economia Blava a escala mundial. En general, cal entendre l’Economia Blava com aquell àmbit econòmic que cobreix totes les activitats relacionades amb els ecosistemes aquàtics, Cal tractar afavorint el desenvolupament social i el bon estat dels ecosistemes on tenen l’ecosistema aquàtic des d’una perspectiva lloc, amb l’objectiu que aquests recursos naturals segueixin essent un motor global i holística, econòmic, cultural i de lleure. gestionant de forma eficient els recursos hídrics compartits L’Economia Blava engloba diversos sectors, des de les activitats portuàries i la pesca fins a la biotecnologia marina o les energies renovables marines. En aquest sentit, cal tractar el concepte des d’una perspectiva global i holística, gestionant de forma eficient els ecosistemes aquàtics. L’Economia Blava I és en aquest sentit que l’Economia Blava està fortament lligada amb l’asso- està fortament lligada liment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, amb l’assoliment dels Objectius de objectius que s’enfoquen cap a la protecció i millora del medi ambient, la lluita Desenvolupament contra les desigualtats, el desenvolupament econòmic i el compromís amb la Sostenible de les Nacions Unides integritat i l’eficiència institucional. Concretament, el desenvolupament de l’Economia Blava suposa un impuls en l’assoliment dels següents ODS: 12 Mesura de govern Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que impacten en l’Economia Blava. Sense deixar de costat les directrius marcades per l’ODS 17 “Aliança per assolir els objectius”. D’una banda, una correcta implementació del concepte de l’Economia Blava hauria de garantir una gestió integral i responsable de l’aigua, aprofitant el valor energètic i material de l’aigua residual, i assegurant la conservació i rege- neració dels recursos hídrics, així com assegurar la conservació i la regenera- ció dels oceans, els mars i la biodiversitat submarina. A més a més, l’Economia Blava presenta una forma d’energia renovable encara poc desenvolupada a la nostra regió, com és l’eòlica marina, l’energia mareal o la tèrmica marina, entre d’altres. Aquests recursos contribueixen a garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a la població. D’altra banda, el desenvolupament de l’Economia Blava aporta una major resiliència al teixit productiu i empresarial, contribuint a la diversificació de l’economia i a la generació d’ocupació de qualitat, a la vegada que promou la innovació i unes infraestructures modernes i sostenibles. Finalment, les polítiques al voltant d’aquest àmbit econòmic pretenen reduir de forma considerable la bretxa de gènere, que existeix actualment a algunes professions vinculades al mar, incidint activament en l’assoliment de la igualtat de gènere. 1.5 MARC DE REFERÈNCIA EUROPEU La Comissió Europea Cal remarcar que la Comissió Europea va comunicar el maig de 2021 un nou ha presentat una agenda detallada enfocament respecte a l’Economia Blava Europea, on es conclou que cal tran- i realista perquè sicionar des del “Creixement Blau” a “L’Economia Blava Sostenible”. l’Economia Blava desenvolupi un paper principal en En aquest sentit, es tracta d’un document molt rellevant, ja que substitueix el l’assoliment dels objectius del Green full de ruta presentat l’any 2012, i estableix la guia que marcarà els mecanis- Deal Europeu mes de finançament i reguladors futurs. El document es basa en les següents línies generals: Maig 2021 Putting the Blue into the Green • Situa tot el discurs de l’Economia Blava i els seus indicadors com la derivada marítima del Green Deal Europeu, definint l’acció ambiental com la clau del futur econòmic en l’àmbit marí. • Potencia els sectors econòmics orientats a la reducció de la contaminació i a la resiliència climàtica, com les energies marines renovables o les 13 embarcacions de zero emissions, i emfatitza el rol de l’Economia Blava Impuls de en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat. l’Economia Blava a Barcelona • Remarca el rol que té l’Economia Blava i el potencial existent en termes de generació d’ocupació. • Elimina alguna de les activitats econòmiques considerades a l’anterior full de ruta, com la mineria de fons marí, a causa del seu impacte ambiental negatiu. • Posa el focus en els sectors blaus innovadors: l’energia oceànica renovable, la bioeconomia blava, la biotecnologia blava i la dessalinització. • Destaca la necessitat de reduir l’impacte ambiental d’aquells sectors més tradicionals, com ara el transport marítim o les activitats portuàries. • Emfatitza la importància de la recerca, la transferència i el coneixement i divulgació marina per garantir el futur de l’Economia Blava europea. • Presenta una agenda detallada i realista perquè l’Economia Blava desenvolupi un paper principal en l’assoliment dels objectius del Green Deal Europeu. D’altra banda, l’informe presentat també posa en relleu la necessitat de comptar amb un pla d’ordenació marítima eficient, com a eina essencial per evitar conflictes entre prioritats polítiques i reconciliar la conservació i regene- ració de l’ecosistema marí amb el desenvolupament econòmic. D’aquesta manera, la governança dels espais no només entre administracions públiques, sinó comptant amb la ciutadania i els diferents stakeholders impli- cats, es posiciona com l’element fonamental i estratègic per aprofitar les oportunitats que planteja el concepte. Està previst que l’any Addicionalment, la Comissió Europea desenvoluparà un ecosistema paneu- 2023 neixi una nova ropeu d’innovació, on s’impulsarà la cooperació entre les diferents regions associació europea per a l’Economia Blava costaneres d’Europa i s’apostarà per una Economia Blava sostenible. Seguint climàticament neutra, aquesta línia, destaquen les dues següents iniciatives: sostenible i productiva • Missió Healthy oceans, seas, coastal and inland waters, que tindrà l’objectiu regenerar els ecosistemes marins i d’aigua dolça, abordar el problema de la pèrdua de biodiversitat i la contaminació, i promoure solucions associades a l’Economia Blava per aconseguir la neutralitat climàtica. • Nova associació europea per a l’Economia Blava climàticament neutra, sostenible i productiva, l’inici de la qual està previst per al 2023. Aquesta associació serà una iniciativa pública cofinançada per la UE, els governs nacionals i organismes nacionals de finançament relacionats amb la recerca. La Comissió Europea Pel que fa a la inversió necessària per sustentar la descarbonització de l’eco- ha previst diferents nomia marítima i donar l’impuls als sectors emergents i innovadors de l’Econo- línies d’actuació pel que fa a la inversió mia Blava, la Comissió Europea s’ha compromès al següent: necessària per a 14 impulsar l’Economia Mesura Blava sostenible, • Treballar amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per ajuntar esforços a fi de de govern cercant formes de reduir la contaminació en els mars europeus, en particular al mar Mediterrani. finançament, tant públiques com de Totes dues institucions contemplaran mitjans per incentivar als inversors capital privat privats i als bancs públics de desenvolupament perquè se sumin a aquests esforços. • Cooperar amb el Fons Europeu d’Inversions per explorar un marc que faciliti l’ús d’instruments financers de gestió compartida per a una Economia Blava sostenible. • Brindar suport personalitzat, visibilitat, accés a inversions i assessorament financer, a través de la plataforma BlueInvest, a les petites empreses amb idees transformadores que tenen dificultats per accedir al capital privat. En aquest context, la UE mobilitzarà capital privat per finançar capital de risc per a empreses de tecnologia blava emergents i en fase inicial. • Establir les condicions per donar suport al desplegament d’energies netes, com l’energia marina renovable, de manera rendible i respectuosa amb el medi ambient, en la pròxima revisió de les normes sobre ajuts estatals i de la Directiva sobre fonts d’energia renovables. D’altra banda, la Comissió Europea presenta de forma anual el Blue Economy Report, on s’analitza l’abast i mida de l’Economia Blava a la Unió Europea. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest document és donar suport als i a les respon- sables de dissenyar polítiques vinculades a l’Economia Blava i altres stake- holders interessats en la cerca del desenvolupament sostenible dels oceans i recursos costaners. D’aquesta manera, el Blue Economy Report serveix com a marc de referència El Blue Economy per al conjunt de les regions costaneres d’Europa, establint, entre altres Report 2021 estableix el marc de referència directrius, una classificació de sectors que integren el concepte d’Economia pel que fa a l’abast Blava. Pel que fa a la classificació, la Unió Europea separa les diferents activi- de l’Economia Blava europea, definint els tats econòmiques blaves en dues categories: diferents sectors i activitats econòmiques que en formen part • Sectors establerts: es tracta dels sectors econòmics que tradicionalment han format part de l’economia marítima, com són les activitats portuàries o Juny 2021 la pesca. A més a més, aquests sectors compten amb un conjunt de dades i indicadors complets, precisos i comparables. • Sectors emergents: d’altra banda, els sectors emergents són aquells que, o bé són innovadors i de relativament nova creació, o es tracta de sectors amb bases de dades i indicadors d’impacte en desenvolupament. Classificació de sectors vinculats a l’Economia Blava segons el Blue Economy Report 2021 de la Comissió Europea 15 Impuls de l’Economia Blava a SECTORS ESTABLERTS SECTORS EMERGENTS Barcelona Recursos marins vius Altres fonts d’energia renovable marina Recursos marins inerts Biotecnologia blava Energia eòlica marina Minerals marins Activitats portuàries Dessalinització Construcció i reparació de vaixells Defensa marítima, seguretat i vigilància Transport marítim Recerca i educació Turisme costaner Infraestructures marítimes 2. L’Economia Blava a Barcelona Fotografia: Goroka 2. L’Economia Blava a Barcelona 2.1 DEFINICIÓ DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA Com tot nou concepte, l’Economia Blava pot crear una certa desorientació al Barcelona ha fet un voltant del seu significat, sobretot, tenint en compte que es tracta d’un àmbit pas endavant, definint el marc que haurà de econòmic que ha anat evolucionant en els últims anys. El concepte d’Economia servir per englobar Blava de l’any 2012 és diferent de l’actual, tot i que la base és la mateixa. el que hauria de ser l’Economia Blava a la ciutat Per aquest motiu, és necessari crear una definició que s’adapti a la realitat local i que, a la vegada, sigui acceptada pels diferents stakeholders de la ciutat (administracions, àmbit privat, centres de coneixement i ciutadania). En el cas de Barcelona, l’Economia Blava és un àmbit tractor de la nova estra- tègia d’Economia Sostenible, que s’està elaborant per part de l’Ajuntament de Barcelona, així com des de l’inici del disseny de l’estratègia per a l’impuls de l’Economia Blava s’ha posat també el focus en la necessitat de garantir una activitat econòmica que garanteixi el bon estatus ambiental dels ecosistemes i 17 afavoreixi un desenvolupament social i econòmic sostenible. A més a més, s’ha Impuls de l’Economia constatat que els principals actors de l’ecosistema blau de la ciutat compar- Blava a teixen aquesta visió, alineant-se amb el nou enfocament presentat per la Unió Barcelona Europea. Addicionalment, dels diferents recursos hídrics, malgrat que Barcelona està delimitada per dos rius, el Besòs i el Llobregat, que representen un potencial per a l’Economia Blava, Barcelona prioritza en la seva estratègia 2020–2025 les polítiques i accions en l’Economia Blava Sostenible lligada al mar, l’econo- mia marítima sostenible. S’aposta, doncs, per “l’Economia Verda del mar”. L’Economia Blava és el conjunt d’activitats econòmiques vinculades amb els àmbits aquàtics, que es porten a terme de manera compatible amb la conservació ambiental dels ecosistemes i afavoreixen un desenvolupament social i econòmic sostenible. L’Ajuntament de Barcelona vol focalitzar-se en donar impuls, sobretot, a les economies lligades al mar, economies marítimes sostenibles. 2.2 SECTORS BLAUS ESTRATÈGICS PER A LA CIUTAT L’Ajuntament de D’entre tots els sectors que apareixen en el full de ruta marcat per la Unió Barcelona entén Europea, l’Ajuntament de Barcelona entén que ha d’impulsar aquells que que ha de potenciar aquells sectors que tenen un major retorn econòmic, social i ambiental, i un major impacte a tenen un major retorn la ciutat, a la vegada que persegueixen els valors estratègics marcats per econòmic, social i ambiental, i un major l’Ajuntament. impacte a la ciutat D’aquesta manera, s’han identificat com a estratègics per a Barcelona cinc sectors establerts, cinc d’emergents i dos sectors transversals a tot l’àmbit de l’Economia Blava, ja que són sectors bàsics per crear el coneixement, la sensi- bilització, la innovació i la tecnologia necessàries per garantir un desenvolupa- ment sostenible de l’Economia Blava. Cal tenir en compte que els sectors econòmics considerats a l’estratègia local en Economia Blava no coincideixen estrictament amb els definits per la Unió Europea, ja que s’ha adaptat i particularitzat l’abast de l’Economia Blava a la realitat de Barcelona. 18 Mesura En aquest sentit, un dels objectius de crear una estratègia en Economia Blava de govern és dibuixar les sinergies i els eixos comuns entre aquests sectors, de forma que tots contribueixin al desenvolupament blau i sostenible de l’economia de Barcelona. 12 sectors econòmics blaus estratègics per a Barcelona SECTORS SECTORS ESTABLERTS EMERGENTS Educació, formació i recerca Activitats Transport i Construcció i Pesca i Biotecnologia portuàries logística marítima manteniment naval bioeconomia blava SECTORS TRANSVERSALS Tractament Energies de l’aigua Nàutic Esportiu Turisme renovables marines Cultura Aquests sectors inclouen el sector del turisme en la seva cadena de valor. A partir de la classificació dels sectors de l’Economia Blava continguts al Blue Economy Report 2021 de la Comissió Europea, l’Ajuntament de Barcelona ha definit aquells sectors amb major impacte a la ciutat. La bioeconomia inclou tota la cadena de valor dels corresponents als recursos marins vius. 2.3 L’ECONOMIA BLAVA I BARCELONA EN XIFRES L’Economia Blava suposa un 4,3 % del PIB de Barcelona i un 1,4 % de l’ocu- L’Economia Blava pació de la ciutat. En aquest sentit, les dades demostren la rellevància que té suposa un 4,3 % del PIB a Barcelona i un aquest àmbit econòmic en una ciutat com Barcelona. 1,4 % de l’ocupació de la ciutat Concretament, la distribució dels sectors econòmics que integren l’Economia Blava en els diferents indicadors econòmics de la ciutat són els següents: 4 % 1 % 33 % 4,3 % PIB 3 % 5 % 30 % 4 % 34 % Facturació 3.826 M€ 1,5 % 4 % 10 % empreses Ocupació 5 % 15.806 10 % 36 % 32 % 18 % Empreses 19 1.154 1,4 % Impuls de 20 % ocupació l’Economia Blava a 51 % Barcelona Activitats portuàries Bioeconomia Transport marítim Construcció i reparació de vaixells Cultura, educació, esport i coneixement en l’àmbit marí Altres Font: dades internes de l’Ajuntament de Barcelona, 2019, a partir de dades SABI i Camerdata 2019. Nota: es consideren exclusivament valors directes. D’aquesta manera, s’observa com els sectors amb més pes en termes de Els sectors amb més facturació són les activitats portuàries, la bioeconomia (que inclou la pesca pes en termes de facturació són les i la comercialització majorista i detallista de productes marins), i el transport activitats portuàries, la marítim. pesca i la bioeconomia, i el transport i logística marítima Pel que fa a les activitats portuàries i el transport marítim, Barcelona gaudeix d’un posicionament privilegiat en l’àmbit mediterrani gràcies a l’activitat del Port de Barcelona, que és el 10è port d’Europa quant a tràfic de mercaderies. Addicionalment, Barcelona és vista com un punt de referència pel que fa a les rutes de transports de passatgers. D’altra banda, en l’àmbit dels productes alimentaris marins, convé ressaltar que gairebé tota la facturació, un 99,72 %, correspon al processament i distri- bució d’aquests recursos, i només un 0,28 % a la pesca local, essent el Mercat del Peix de Mercabarna el punt de referència d’aquesta activitat. Tot i això, cal posar en valor el fet que Barcelona sigui de les poques ciutats que conserva una Confraria de Pescadors activa i una cultura pesquera local palpable. Barcelona es troba Quan els altres sectors, Barcelona es troba especialment ben posicionada en particularment ben el subsegment de la reparació i millora de iots i superiots, gràcies a l’empresa posicionada en el repair&refit de iots i Marina Barcelona 92 SA, que és responsable d’un 80 % de la facturació d’aquest superiots i en recerca sector i un 73 % pel que fa a l’ocupació. marina Finalment, encara que no sigui un sector rellevant en termes de factura- ció directa, Barcelona té una xarxa important de centres de coneixement en l’àmbit marí. Aquesta xarxa està integrada per centres universitaris i de recerca, principalment l’Institut de Ciències del Mar, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i centres culturals, com, per exemple, el Museu Marítim. En aquest sentit, cal destacar que l’ICM, que forma part del CSIC, és un dels principals centres de referència marítims en l’àmbit del Mediterrani i el sud d’Europa en termes de producció científica. A més a més, es tracta del primer centre d’investigació marina que rep l’acreditació d’excel- lència Severo Ochoa. 0,37 % 0,48 % 0,05 % 20 PIB ocupació empreses Mesura de govern Facturació Ocupació Empreses 329 M€ 5.461 42 Turisme costaner Font: dades internes de l’Ajuntament de Barcelona, 2019. Nota: es consideren exclusivament valors directes. El turisme costaner és Paral·lelament al còmput global de l’Economia Blava a Barcelona, l’Ajuntament un sector rellevant per ha realitzat una primera aproximació de l’impacte econòmic que genera el a l’Economia Blava a Barcelona turisme costaner a la ciutat, tot i que amb certes dificultats a l’hora d’estimar quin és el pes específic del turisme que arriba a Barcelona pel fet de tenir acti- vitats marítimes, tal com passa a les altres ciutats costaneres d’Europa. En aquest sentit, s’ha aproximat la facturació, l’ocupació i el nombre d’empreses d’aquest sector, principalment, a partir de l’activitat creuerista, tot i que cal destacar que el turisme costaner abastaria un conjunt d’activitats més gran. D’aquesta manera, malgrat que un dels objectius que es persegueix amb l’im- puls de l’Economia Blava és diversificar i augmentar la resiliència de l’economia de la ciutat, el turisme costaner es considera un sector rellevant. 2.4 ACTIUS I ECOSISTEMES DE REFERÈNCIA DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA Amb 16,67 km de costa, Barcelona gaudeix d’onze barris i tres districtes banyats Barcelona té el gran pel mar i dos rius per frontera, el Besòs i el Llobregat. En aquest sentit, Barce- actiu de ser una metròpoli amb les lona té el gran actiu de ser una metròpoli amb les infraestructures portuàri- infraestructures es integrades al centre de la ciutat: el Port de Barcelona, el Port Vell, el Port portuàries integrades al centre de la ciutat Olímpic i el Port Fòrum tenen una localització privilegiada a Barcelona. En termes econòmics, cal ressaltar la importància del Port de Barcelona, el qual inclou el Port Vell i la ZAL, àrea logística que inclou més de 400 empre- ses, essent el principal hub logístic del Mediterrani, amb especial importància en l’àmbit del transport de contenidors. Per altra banda, destacar el paper protagonista de Mercabarna i el seu Mercat del Peix, on es manipulen i comercialitzen al voltant de 210.000 tones de productes marins. Un altre actiu i actor econòmic rellevant d’aquest ecosistema és el Barcelona 21 Clúster Nàutic, entitat que agrupa prop de 100 empreses, marques i entitats Impuls de l’Economia relacionades amb el sector nàutic de Catalunya. Addicionalment, cal posar en Blava a valor l’existència d’un ecosistema blau, amb més de 1.000 empreses i 15.000 Barcelona llocs de treball. D’altra banda, Barcelona compta amb diversos actius que afavoreixen el reco- neixement internacional de la ciutat en l’àmbit de l’Economia Blava, com és el lideratge mundial de l’empresa MB92 en el repair&refit de iots i superiots, la producció científica de l’Institut de Ciències del Mar, la formació nàutica al centre d’alt rendiment Barcelona International Sailing Center (BISC) i diversos esdeveniments amb projecció internacional. A més a més, la nostra ciutat es troba ben posicionada en el desenvolupament i acceleració d’empreses emergents i en el disseny de polítiques ambientals, corresponents als eixos principals de l’Economia Blava: innovació i sostenibilitat. Finalment, Barcelona té la singularitat de comptar amb una sòlida herència i història marítimes, i una forta cultura esportiva i de lleure vinculada amb el mar, tal com denoten les diverses institucions culturals, museus i clubs nàutics existents a escala local, o projectes com la recuperació del Consolat de Mar. INFRAESTRUCTURES PORTUÀRIES I LOGÍSTIQUES • Port de Barcelona • ZAL • Marines: Port Vell, Port Olímpic i Port Fòrum ECOSISTEMA I ACTIVITAT ECONÒMICA BLAVA • 1.200 actors (aprox.) • 3.826 M€ de facturació • 15.806 llocs de treball ENS ECONÒMICS I ESDEVENIMENTS • Mercabarna • Smart Ports 22 • Marina Barcelona 92, SA • Saló Nàutic International Mesura • Confraria de Pescadors • B4Planet de govern • Saló Internacional de la • Seafood Expo Global Logística – SIL CENTRES REFERENTS EN RECERCA MARINA • Institut de Ciències del Mar • Universitat Politècnica de — CSIC Catalunya • Universitat de Barcelona • Xarxa BlueNetCat CIUTAT EMPRENEDORA, INNOVADORA I DIGITAL • TOP 3 Startup Heatmap Europe • TOP 4 ciutats innovadores • 1a Smart City d’Espanya i 4a d’Europa CULTURA MARÍTIMA, ESPORTIVA I DE LLEURE BLAU • Museu Marítim • Aquàrium • Museu de Ciències Naturals • Zoo de Barcelona • Clubs nàutics públics i privats • Centre de la Platja 3. Justificació de la Mesura Fotografia: Goroka 3. Justificació de la Mesura 3.1 ECONOMIA BLAVA UN EIX VERTEBRADOR DEL BARCELONA GREEN DEAL L’Economia Blava es mosta com una de les L’aposta per l’Economia Blava es mostra com una de les vies per caminar cap vies per caminar cap a la ciutat del Barcelona a la ciutat del Barcelona Green Deal, contribuint de forma notable a la sosteni- Green Deal i l’Agenda bilitat econòmica i la creació d’ocupació de qualitat, a través de la innovació i la 2030 transferència tecnològica. A més a més, l’impuls local de l’Economia Blava també es troba alineat amb l’Agenda 2030 de Barcelona, document que adapta els objectius i les fites de l’agenda global dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides al context i les necessitats de la ciutat. Concretament, l’estratègia en Economia Blava contribueix a assolir 23 de les fites operatives que ha marcat l’Ajuntament de Barcelona per al 2030, corres- 24 ponents a diversos ODS: Aigua Neta i Sanejament, Energia Neta i Assequible, Mesura Treball Decent i Creixement Econòmic, Indústria Innovació i Infraestructures, de govern Ciutats i Comunitats Sostenibles, Vida Submarina i Igualtat de Gènere. D’altra banda, l’estratègia segueix les directrius marcades per l’ODS 17 “Aliança per assolir els objectius”. L’Ajuntament de Barcelona considera que una gran aposta de ciutat per l’Eco- nomia Blava suposarà un gran benefici per a la ciutat en termes d’economia sostenible, d’impuls de la innovació, de foment del mercat de treball de quali- tat i del gaudi de la cultura, patrimoni i infraestructures marítimes de Barce- lona. L’Economia Blava suposarà per a Aquest impuls, de la mà dels centres de coneixement, l’ecosistema empresarial Barcelona un gran impuls en diferents i emprenedor blau i la ciutadania, reforça i contribueix a polítiques i projectes àmbits: econòmic, ja endegats, com el Barcelona Innovation Coast (BIC), que posa la innovació al innovació, ocupacional, cultural i patrimonial centre de l’impuls i de recuperació de la ciutat i dels seus barris costaners per consolidar Barcelona com la capital de la innovació del sud d’Europa, així com el Pla Clima per l’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, que fixa objectius en matèria de clima, alhora que impulsa la cultura per a la sosteni- bilitat. Addicionalment, l’impuls de l’Economia Blava de Barcelona respon a l’impuls de sectors estratègics, que es duu a terme des de Barcelona Activa i s’emmar- ca en el foment de l’economia sostenible, que lidera l’agència de desenvolupa- ment local de la ciutat. L’aposta de ciutat per l’Economia Blava respon a diferents motius i d’àmbits La creació d’una diversos. estratègia local en Economia Blava pretén implementar diverses D’una banda, la creació d’una estratègia local en Economia Blava pretén imple- accions indentificades durant el disseny del mentar diverses accions identificades durant el disseny del Pla Litoral l’any Pla Litoral l’any 2018 2018, i actuar com a punta de llança de l’estratègia d’Economia Sostenible que està desenvolupant la ciutat, i contribuir a l’assoliment dels objectius defi- nits per desenvolupar una economia sostenible a la ciutat, específicament al voltant de les activitats econòmiques vinculades al mar. D’altra banda, el conjunt de projectes i mesures que es presenten en aquesta estratègia són indispensables perquè Barcelona aprofiti l’oportunitat d’es- devenir una de les principals ciutats de referència en Economia Blava, fet que donarà un impuls de la resiliència i diversificació sostenible de l’economia local. Addicionalment, cal tenir en compte que l’Economia Blava es troba a l’agenda Barcelona no pot de la Unió Europea des de l’any 2018, visualitzant aquest nou àmbit econò- perdre l’oportunitat d’esdevenir una de mic com una de les principals àrees de desenvolupament econòmic sosteni- les principals ciutats 25 ble i d’assoliment dels objectius del Green Deal Europeu. En aquest sentit, és de referència en Impuls de Economia Blava l’Economia necessària una estratègia local, en consonància amb les que estan dissenyant Blava a moltes de les ciutats europees marítimes, per tal d’encaixar l’Economia Blava Barcelona local de Barcelona a l’àmbit regional i europeu. UNIÓ EUROPEA (2018) CATALUNYA (2017) BARCELONA (2019) Facturació: 650.000 M€ Facturació: 35.500 M€ Facturació: 3.826 M€ Ocupació: 4,5 M Ocupació: 214.496 Ocupació: 15.806 2,2 % 5,8 % 1,4 % ocupació ocupació ocupació 1,5 % 3,4 % 4,3 % VAB VAB 80 % turisme VAB costaner, sense comptar el turisme de Barcelona Font: dades internes de l’Ajuntament de Barcelona, 2019. Cal notar que les dades no són estrictament comparables a causa de la diferència de criteris de quantificació entre els estudis. 3.2 IMPACTE ECONÒMIC, SOCIAL I AMBIENTAL DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA Globalment, Des d’un punt de vista econòmic, les dades demostren el pes que té el mar l’Economia Blava com a motor econòmic a la ciutat. Globalment, l’Economia Blava actual a la actual a la ciutat representa un 4,3 % ciutat representa un 4,3 % del PIB i un 1,4 % de l’ocupació, sent les activitats del PIB i un 1,4 % de portuàries, el transport marítim i la bioeconomia els sectors que més facturació l’ocupació presenten. En aquest sentit, la visió de l’estratègia és donar suport i potenci- ar l’ecosistema existent, i impulsar el corresponent als sectors emergents, creant empreses d’alt valor afegit i ocupació de qualitat per a la ciutat. D’altra banda, el vessant ambiental és protagonista en l’Economia Blava, ja Un dels objectius de que aquest concepte neix d’entendre que el mar i els recursos hídrics només l’impuls de l’Economia poden mantenir el seu paper d’actiu econòmic si s’assoleix un bon estatus Blava local és acompanyar als actors ecològic. En aquest sentit, es posa de manifest que una estratègia en Econo- que formen part de les mia Blava que gestioni de forma holística i integrada el mar com a actiu i, per activitats marítimes en la seva transició tant, tingui la regeneració i conservació de l’ecosistema marí i la seva biodi- ecològica versitat en el punt de mira, és absolutament necessària. 26 Mesura de govern 34 41 90 47 Contaminació Port de Barcelona 16,6 Qualitat de 2 l’ecosistema SO2 [mitjana anual µg/m3] Estat ecològic esculls [índex MEDOCCX10] NO2 [mitjana anual µg/m3] Excel·lència a les aigües de bany [%] PM10 [mitjana anual µg/m3] PM10 [nombre de superacions] 4.600 5.288 315 Canvi climàtic Emissions a l’àmbit portuari [milers tones CO2 eq] Emissions en el sector marítim [milers tones CO2 eq] Generació renovable del Port de Barcelona [kWp] Font: dades internes de l’Ajuntament de Barcelona, 2019. És per això que un dels objectius de l’impuls de l’Economia Blava local és acompanyar als actors que formen part de les activitats marítimes menys sostenibles en la seva transició ecològica. En aquest sentit, s’estableixen com a referència els objectius de l’àmbit portu- ari de reduir en un 50 % les emissions respecte al 2017 per a l’any 2030, i les fites de ciutat de mantenir l’excel·lència de les aigües de bany a més del 98 % durant la temporada alta i un estat ecològic dels esculls per sota de l’1,6. Finalment, des de la visió social i ciutadana, l’estratègia local en Economia L’estratègia de Blava incidirà en dos eixos rellevants. Barcelona en Economia Blava tindrà la visió d’enfortir el D’una banda, tindrà la visió d’enfortir el lligam de la ciutadania amb el seu lligam de la ciutadania amb el seu litoral i litoral, incidint en activitats de promoció de la cultura, el lleure i l’esport marítim, reduir la bretxa de facilitant l’accés entre la ciutat i el mar, i apropant les activitats nàutiques a gènere present a les activitats blaves la ciutadania. D’aquesta manera, es realçarà la història i l’herència de la cultura marítima de la ciutat, adaptant la cultura marítima a la Barcelona actual. Percentatge de dones a les 34 % professions blaves 29 % a Barcelona Mitjana: 29 % 25 % 23 % 52 % 27 Construcció i reparació de vaixells Impuls de Activitats portuàries l’Economia Blava a Transport marítim Barcelona Font: dades internes de Bioeconomia l’Ajuntament de Barcelona, 2019. Recerca marina Obtenció de Estudis de mar que Estudis titulacions d’esbarjo suposen embarcar-se d’Enginyeria Naval a Catalunya de forma regular o similar Dones: 18 % Dones: 10 % Dones: 20 % Font: Generalitat de Catalunya. Font: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). D’altra banda, treballarà activament per reduir la notable bretxa de gènere, que existeix actualment en algunes professions vinculades a l’àmbit marítim, especialment en aquelles que comporten estar físicament al mar. D’aques- ta manera, l’objectiu és assolir el nivell de referència paritari (40 %) i incidir, sobretot, en aquells sectors on la presència femenina és més baixa. Addicionalment, es promourà aquest lligam entre Economia Blava i la ciuta- dania a través d’activitats d’Economia Blava social, col·laborativa i solidària, entre d’altres, com a eina d’impuls local. 3.3 FINESTRA D’OPORTUNITAT PER A BARCELONA KIC (Knwoledge & La transformació del Port Olímpic, la presentació del IV Pla Estratègic del Port Innovation Comunity) de Barcelona i l’horitzó del KIC Europeu en Economia Blava, conformen una és un cos independent de la UE, que té com clara finestra d’oportunitat per a Barcelona. a objectiu impulsar el coneixement i la innovació a A més a més, la manifesta voluntat de col·laboració publicoprivada per part Europa mitjançant dels ‘actors blaus’ de la ciutat, així com la voluntat palesa de l’Ajuntament a la integració de les empreses, l’educació posar l’Economia Blava en agenda, conformen el traccionament necessari per i la recerca en el marc dinamitzar l’ecosistema de la ciutat i caminar cap al lideratge de Barcelona de l’EIT (European Institute of Innovation en aquest àmbit econòmic. and Technology) Factors que conformen la finestra d’oportunitat per a Barcelona Transformació IV Pla Estratègic Horitzó KIC Europeu 28 del Port Olímpic del Port de Barcelona Economia Blava Mesura de govern Fons Europeus Capital privat derivats del Next actiu Generation EU Addicionalment, Barcelona té l’oportunitat d’aprofitar els mecanismes de Barcelona té promoció econòmica i finançament europeus específics per l’Economia l’oportunitat Blava, tenint en compte l’alineament de l’estratègia local d’economia sostenible d’aprofitar els mecanismes de i Economia Blava amb el nou enfocament de la Unió Europea respecte a l’Econo- promoció econòmica i mia Blava Sostenible, així com els fons Next Generation EU. En aquest sentit, el finançament europeus en l’estratègia local full de ruta que es presenta en aquest document contempla l’ús d’aquests fons d’Economia Blava extraordinaris en diversos projectes. De la mateixa manera, cal remarcar que el capital privat ha augmentat de forma considerable la inversió en Economia Blava en els últims quadrimes- tres, derivant en la proliferació de fons de capital risc específics en aquest àmbit, com Blue Oceans Partners, Ocean Capital o els fons de Credit Suisse o BNP Paribas entre d’altres, i un manifest interès de diverses institucions finan- ceres consolidades. Aquesta conjuntura impulsarà de forma clara l’ecosistema empresarial i emprenedor blau de Barcelona, que tindrà més facilitats per obtenir el capital inicial necessari per posar en marxa nous models de negoci sostenibles, esca- lables i basats en la innovació i la tecnologia. Benchmark de ciutats de referència Santander Vigo Hamburg Rotterdam Barcelona València Mònaco Marsella Gènova Istanbul Barcelona Cadis Màlaga Lisboa Ciutats analitzades en l’anàlisi comparativa realitzada per l’Ajuntament de Barcelona. L’anàlisi dut a terme no és considerat exhaustiu. 29 A més a més, el context actual d’interès sobre l’Economia Blava posa en relleu El context actual Impuls de l’Economia la possibilitat de crear espais de col·laboració i de ciutats en xarxa, compar- d’interès sobre l’Economia Blava posa Blava a tint experiències, models d’èxit i coneixement entre les diferents ciutats marí- Barcelona en relleu la possibilitat times europees. de crear espais de col·laboració i de ciutats en xarxa Seguint aquesta línia, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat un treball d’anà- lisi sobre la situació dels diferents sectors que integren l’Economia Blava en més d’una dotzena de ciutats marítimes europees, tant mediterrànies com atlàntiques, a fi de traçar aquest mapa d’iniciatives de referència i possibles vies de col·laboració. Aquesta anàlisi ha posat en relleu que, tot i que la competència per esdevenir líder en Economia Blava al Mediterrani és forta, actualment no hi ha cap lide- ratge clar i, per tant, Barcelona té una clara oportunitat d’esdevenir la ciutat de referència en aquest àmbit econòmic. Barcelona ha d’aprofitar l’oportunitat per esdevenir una ciutat referent en Economia Blava. 3.4 DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA MÀ DE L’ECOSISTEMA PUBLICOPRIVAT DE L’ECONOMIA BLAVA L’Ajuntament de D’altra banda, per tal d’elaborar una estratègia compartida i amb un ampli Barcelona ha consultat suport, s’ha dut a terme un estudi en detall de la situació actual de l’Economia a més de 70 actors relacionats amb les Blava a la ciutat, fent una diagnosi que ha recollit l’opinió de més de 70 actors activitats blaves, a fi publicoprivats de diversos sectors professionals relacionats amb l’activitat de dur a terme una diagnosi acurada de blava local. la situació actual de l’Economia Blava a Barcelona Aquest procés s’ha dut a terme seguint diferents metodologies, i s’han realitzat qüestionaris, entrevistes, un workshop i una sessió de treball en el marc de les jornades ReACT Barcelona, on es va posar l’Economia Blava en agenda. 30 Qüestionaris Entrevistes Workshops ReACT BCN Mesura de govern A causa de la seva naturalesa, el concepte d’Economia Blava reuneix actors i agents molt diversos, des de grans empreses i grans infraestructures publi- coprivades, fins a institucions educatives i culturals, microempreses, clubs esportius i associacions veïnals. D’aquesta manera, s’han considerat totes aquests vessants en el disseny de la diagnosi participativa, garantint la repre- sentació de tots els sectors que integren l’Economia Blava a Barcelona i la quàdruple hèlix: administracions públiques, àmbit empresarial, sector finan- cer, centres de coneixement i societat civil. La informació obtinguda a través de la diagnosi col·laborativa ha sigut cabdal en el moment de plantejar l’estratègia i les mesures a prioritzar, així com per analitzar de forma detallada les fortaleses, debilitats, oportunitats i riscos de cada sector i, en general, les oportunitats i reptes de ciutat en l’àmbit de l’Economia Blava. Més de 70 persones han format part del procés participatiu. Alguns dels actors de Barcelona que han format part del procés participatiu. 31 Impuls de l’Economia Blava a Tot i que el perfil dels actors que han format part del procés participatiu ha Barcelona sigut heterogeni i divers, fet que ha enriquit de forma substancial la consul- ta, hi ha hagut diverses idees que s’han anat repetint i que s’han demostrat transversals a tots els sectors. Les frases més repetides del procés participa- tiu han girat al voltant del quatre idees força principals: En primer lloc, el fet que Barcelona disposa de la base i els actius per conver- Hi ha hagut diverses tir-se en una ciutat referent en Economia Blava ha estat una de les frases més idees que s’han anat repetint, i que s’han repetides durant el procés participatiu, apuntant també el potencial per enfor- demostrat transversals tir i reforçar l’entramat empresarial lligat a aquest àmbit. a tots els sectors Paral·lelament, s’ha evidenciat la necessitat de crear un ecosistema potent en l’àmbit de la formació, l’educació i la recerca lligada a l’Economia Blava, que cobreixi les necessitats formatives i de coneixement de l’ecosistema blau, i posi el focus en la innovació tecnològica i la creació i atracció de talent en l’àmbit de l’Economia Blava. D’altra banda, també s’ha posat en relleu la importància de dissenyar una estratègia que tingui el centre en la col·laboració publicoprivada, definint unes eines de governança i executives eficaces, que garanteixin la màxima coordinació entre l’administració pública, l’àmbit empresarial, els centres de coneixement i la ciutadania. Finalment, s’ha observat un ampli consens entre els i les participants, que creuen que la ciutat ha de prioritzar aquells projectes tractors que suposin un canvi substancial en l’ecosistema que envolta l’Economia Blava a Barcelona. 3.5 GRANS REPTES I OPORTUNITATS PER A LA CIUTAT Barcelona gaudeix Fruit de la consulta realitzada, del coneixement previ i de l’estudi elaborat sobre d’un bon la situació actual de l’Economia Blava a Barcelona, s’han identificat les prin- posicionament en diversos sectors que cipals fortaleses, reptes i oportunitats de ciutat en aquest àmbit econòmic. integren l’Economia Blava Fortaleses de Barcelona • Port i infraestructures: geoposicionament de la ciutat, port de referència i amb infraestructures portuàries i ports nàutics integrats directament a la ciutat. • Logística: hub únic a la regió mediterrània en infraestructures logístiques. • Transport marítim: ciutat referent en el transport marítim i el sector creuerista, amb un alt potencial de consolidar-se com 32 a ciutat base i impulsar un sector més sostenible. Mesura de govern • Manteniment de vaixells: líders mundials en el subsegment del repair&refit de iots i superiots. • Bioeconomia: molt bon posicionament en el sector de la distribució alimentària de recursos marins. • Nàutica i esports marítims: tradició sòlida de clubs i activitats esportives vinculades al mar i a la platja, i referent internacional de la nàutica barcelonina. • Recerca: xarxa molt potent de recerca marina, amb l’ICM com a líder en reconeixement internacional. • Cultura i tradició marítima: gran tradició marítima i cultural de Barcelona com a ciutat lligada al mar. • Ecosistema compromès: alineament dels grans actors locals d’Economia Blava amb l’estratègia de ciutat i en la transició cap a un model de negoci sostenible. • Estratègies de ciutat: know how derivat dels casos d’èxit de Barcelona en el desenvolupament d’estratègies comunes de ciutat. A banda de les fortaleses anteriorment esmentades, la ciutat també es troba ben posicionada en el desenvolupament i acceleració d’empreses emergents i el disseny de polítiques ambientals, corresponents als eixos principals de l’Economia Blava: innovació i sostenibilitat. Aquest fet és un dels trets diferen- ciadors que impulsarà Barcelona com a ciutat capdavantera en aquest àmbit econòmic. Reptes Accelerar per aprofitar Potenciar nous models les oportunitats actuals de negoci sostenibles de Barcelona i escalables Actualitzar i adequar la Augmentar la ràtio formació vinculada de transferència 33 a l’Economia Blava tecnològica Impuls de l’Economia Blava a Barcelona Impulsar la imatge Dissenyar una eina de Barcelona com de governança eficaç a ciutat blava Així mateix, Barcelona té al davant una sèrie de reptes complexos a afrontar per impulsar l’ecosistema blau de la ciutat, principalment, al voltant de l’ade- Barcelona té una sèrie quació i actualització de la formació blava, de la cerca d’espais de cooperació de reptes complexos a afrontar a fi d’impulsar entre la recerca i el teixit empresarial–industrial, i de la col·laboració amb l’ecosistema blau de la altres nivells d’administració per tal d’elaborar un espai normatiu adequat, ciutat que faciliti el desenvolupament d’iniciatives innovadores vinculades a l’Econo- mia Blava. D’altra banda, el desenvolupament de nous models de negoci sostenibles, però escalables, serà un dels majors reptes a encarar per part de l’ecosistema blau de Barcelona. Barcelona disposa d’un Finalment, Barcelona disposa d’un conjunt d’oportunitats molt rellevant conjunt d’oportunitats al voltant de l’activitat blava. Justament per aquest motiu, un gran repte de molt rellevants al voltant de l’activitat ciutat ha estat —i continuarà sent— com fer realitat i prioritzar les diferents blava oportunitats. Oportunitats Nou Port Olímpic Situació econòmica, com a icona de la política i social a Barcelona blava favor de la transició sostenible Potencial de Potencial d’impuls transformació dels dels sectors emergents sectors establerts de l’Economia Blava 34 Mesura de govern Sinergies positives Destemporalització de entre l’Economia Blava l’esport, l’oci, el lleure i els sectors punters marítim i el turisme de la ciutat De forma més concreta, les oportunitats es troben, principalment, en dos eixos. D’una banda, transformar els sectors establerts i impulsar els sectors emer- gents blaus, aprofitant la situació econòmica, política i social a favor d’una transició sostenible, i els diferents projectes que conformen la finestra d’oportunitat per a Barcelona, com és el cas de la remodelació del Port Olímpic. D’altra banda, cal aprofitar la potencialitat dels sectors punters a Barcelona com a avantatge competitiu vers l’Economia Blava, cercant les sinergies que hi pugui haver entre l’ecosistema blau i els altres hubs que conté Barcelona. 4. Mesura de govern Edu Bayer / CC 4. Mesura de govern 4.1 ESTRATÈGIA PER A L’IMPULS DE L’ECONOMIA BLAVA A BARCELONA: MISSIÓ, VISIÓ I OBJECTIUS PRINCIPALS Finalment, previ al conjunt de mesures i projectes que es duran a terme com a impuls de l’Economia Blava a Barcelona, es presenten a continuació la missió, visió i objectius de l’estratègia. Missió Desenvolupar el potencial de l’Economia Blava a Barcelona, en especial afavorint les activitats que tinguin com a eix d’innovació la sostenibilitat i la tecnologia, perquè esdevinguin un vector de creació d’ocupació, desenvolupament econòmic i social de la ciutat i eix vertebrador del seu litoral. 36 Mesura de govern Visió Posicionar Barcelona, en el context mediterrani Europeu i en un període de deu anys, com una ciutat referent en activitat econòmica i talent al voltant de l’Economia Blava, afavorint un desenvolupament social i respectuós amb el medi ambient, que acosti l’economia de la ciutat a l’assoliment del Green Deal i als Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats a l’Agenda 2030. La missió i visió de l’estratègia ha estat definida per l’Ajuntament i compar- La missió i visió de tida amb els diferents actors que han format part del procés de diagnosi de l’estratègia volen situació de l’Economia Blava a Barcelona. mostrar l’ambició de la ciutat en convertir- se en referent en En aquest sentit, aquestes dues afirmacions volen mostrar l’ambició de la innovació, tecnologia i desenvolupament ciutat en convertir-se en referent en innovació, tecnologia i desenvolupament sostenible blau sostenible blau, així com generar un benefici socioeconòmic positiu en la ciutadania i el teixit empresarial local. D’aquesta manera, totes les mesures i projectes que es presenten a continu- ació suposen el primer pas en el full de ruta de Barcelona en termes d’Eco- nomia Blava, donant, a més, un missatge de l’aposta de ciutat, tant cap a la ciutadania com cap a la comunitat internacional. En conseqüència, la missió i visió anteriors es tradueixen en tres objectius prin- cipals. D’una banda, l’estratègia té com a objectiu generar i reforçar l’activitat econò- mica blava de Barcelona. D’altra banda, aquesta activitat econòmica ha d’estar integrada a la ciutat i ha d’interpel·lar a la ciutadania. I, finalment, l’estratègia ha de promocionar i visibilitzar l’Economia Blava de Barcelona. Objectius principals 1. Generar i reforçar l’activitat econòmica a la ciutat vinculada a l’Economia Blava en els àmbits del talent, la formació, l’ocupació, l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial, la innovació i la transferència de coneixement, promovent la innovació i vetllant per la sostenibilitat ambiental i, quan sigui possible, la regeneració ambiental. 2. Donar suport a la integració de l’activitat econòmica blava al teixit social de la ciutat en totes les seves dimensions (cultural, d’oci, esportiva, gastronòmica), així com la cultura marítima de la ciutat. 37 Impuls de 3. Promocionar i visibilitzar l’Economia Blava de la ciutat localment l’Economia i internacionalment, amb un relat estructurat que visibilitzi i Blava a Barcelona posi en valor els actius de la ciutat, així com les oportunitats en matèria d’Economia Blava. Aquests tres objectius es desenvoluparan de forma estretament vinculada amb la visió global que marca la Unió Europea sobre la sostenibilitat de l’Eco- Aquests tres objectius nomia Blava, incidint de forma explícita en els objectius de sostenibilitat esta- es desenvoluparan de forma estretament blerts en el Barcelona Green Deal. vinculada amb la visió global que marca la Unió Europea sobre D’altra banda, cal remarcar que per tal d’assolir els objectius establerts serà la sostenibilitat de indispensable comptar amb unes eines de governança i col·laboració efecti- l’Economia Blava ves entre els diferents actors que formen part de l’ecosistema blau de la ciutat, corresponents tant a l’àmbit públic com al privat i civil. 4.2 EIXOS D’ACTUACIÓ I PROJECTES TRACTORS A continuació, s’exposen el conjunt de projectes i mesures que s’impulsaran des de l’Ajuntament de Barcelona i de la mà de l’ecosistema de la ciutat per implementar l’estratègia de Barcelona en Economia Blava. El full de ruta conté diverses iniciatives classificades segons el següent glossari: • Eixos d’actuació: àmbits on es vol incidir per tal de dinamitzar l’Economia Blava de Barcelona. Els eixos d’actuació contenen projectes tractors, projectes destacats i mesures. • Projectes tractors: projectes que responen a diversos eixos i que tenen la força per traccionar l’ecosistema blau de la ciutat. • Projectes destacats: projectes que se centren a generar estratègies d’acompanyament individualitzat per aconseguir l’èxit de l’eix i suportats per la força de les mesures. 38 • Mesures: l’impuls de les mesures compreses en aquest document Mesura apostaran per traccionar els diferents sectors que integren l’Economia de govern Blava a Barcelona. 12 8 2 13 sectors eixos projectes projectes 43 econòmics d’actuació tractors destacats mesures Eixos d’actuació 1. Hub d’Economia Blava: 5. Lligam de l’Economia nou pol d’activitat Blava amb la ciutat econòmica i la ciutadania 2. Ocupació i formació 6. Conservació blava i regeneració de l’ecosistema marí 3. Innovació i transferència en 7. Promoció local i Economia Blava internacional, relat i posicionament 4. Desenvolupament dels sectors de 8. Governança l’Economia Blava publicoprivada EIX 1. HUB D’ECONOMIA BLAVA: NOU POL D’ACTIVITAT ECONÒMICA 1. Nou Port Olímpic PROJECTE TRACTOR 2. Programa d’emprenedoria d’Economia Blava PROJECTE DESTACAT EIX 2. OCUPACIÓ I FORMACIÓ BLAVA 3. Estudi de noves ocupacions relacionades amb l’Economia Blava PROJECTE DESTACAT 4. Formació de reskilling en Economia Blava PROJECTE DESTACAT EIX 3. INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA EN ECONOMIA BLAVA 5. Node formatiu i tecnològic de la nàutica PROJECTE TRACTOR 6. InnovaBlue (programa d’innovació col·laborativa) PROJECTE DESTACAT 39 EIX 4. DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS DE L’ECONOMIA BLAVA Impuls de l’Economia Blava a 7. Protocol de col·laboració amb el Port de Barcelona (APB) PROJECTE DESTACAT Barcelona 8. Suport a fons d’inversió en Economia Blava i sostenibilitat PROJECTE DESTACAT EIX 5. LLIGAM DE L’ECONOMIA BLAVA AMB LA CIUTAT I LA CIUTADANIA 9. Barcelona Mar de Ciència PROJECTE DESTACAT 10. Pavelló Blau PROJECTE DESTACAT EIX 6. CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ DE L’ECOSISTEMA MARÍ 11. Pla de sanejament de l’aigua de Barcelona PROJECTE DESTACAT 12. Projecte del passeig marítim de Sant Martí PROJECTE DESTACAT EIX 7. PROMOCIÓ LOCAL I INTERNACIONAL, RELAT I POSICIONAMENT 13. Observatori de l’Economia Blava PROJECTE DESTACAT 14. Celebració d’un esdeveniment internacional d’Economia Blava PROJECTE DESTACAT EIX 8. GOVERNANÇA PUBLICOPRIVADA 15. Taula publicoprivada d’Economia Blava PROJECTE DESTACAT Eix 1. Hub d’Economia Blava: nou pol d’activitat econòmica CONTINGUT DE L’EIX Projecte tractor Nou Port Olímpic Projecte destacat Programa d’emprenedoria d’Economia Blava Mesures Impuls de nous espais per al desenvolupament d’empreses d’Economia Blava Disposar d’un punt d’assessorament i suport per atendre les necessitats empresarials de les PIMES i empreses de l’Economia Blava Disseny de programes d’incubació i acceleració d’empreses emergents vinculades a l’Economia Blava Organització d’accions per reconèixer i visualitzar iniciatives de l’Economia Blava Col·laboració amb les empreses tractores vinculades a l’Economia Blava per identificar les mancances en les respectives cadenes de valor i impulsar transformacions en clau de sostenibilitat Disseny d’un programa per a PIMES, que aporti assessorament en la transformació del seu model de negoci cap a un model sostenible i respectuós amb l’ecosistema marí PROJECTE TRACTOR → Nou Port Olímpic Actuacions: Des del passat 3 d’abril del 2020, l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barce- lona de Serveis Municipals (BSM), duu a terme la gestió del Nou Port Olímpic. El Port Olímpic vol esdevenir en aquesta nova etapa un nou espai de ciutat a on s’integri. • Pol d’Economia Blava Primer espai de referència a la ciutat (2.965 m2) per a les empreses de l’emer- gent sector de l’Economia Blava, esdevenint un pol d’innovació, de generació de nova activitat econòmica i d’ocupació de qualitat (més de 200 nous llocs), vinculat al mar i a la seva sostenibilitat ambiental. La inversió serà de 4,5 M€ i el projecte es finalitzarà l’any 2023. • Promoció de la nàutica i els esports de mar amb nous espais 41 El projecte inclou, de la mà de l’Institut Municipal d’Esports, un nou centre Impuls de l’Economia per als nous esports de mar (3.263 m2), la remodelació de l’actual centre Blava a municipal de vela (2.443 m2) i la reforma de la làmina d’aigua per adaptar-la a Barcelona les actuals necessitats de la nàutica d’esbarjo i dels i les professionals, amb polítiques que incentiven la divulgació, la formació i el gaudi per a tothom. • Espai públic de contacte amb el mar El port esdevé un espai obert a la ciutadania on gaudir, treballar, fer esport i viure el mar, i recupera 13.000 m2 d’espai ciutadà de qualitat per treballar, per a la pràctica esportiva, el passeig i per a la realització d’activitats culturals, esdevenint un punt de trobada. Es millora la permeabilitat del port amb el barri, generant continuïtat entre aquest i la ciutat, eliminant barreres i desni- vells. Es rehabilitaran els espais de gastronomia del dic de gregal (8.565 m2) i es rehabilitaran i milloraran funcionalment els locals i pallols del Dic de Recer i marina (7.467 m2). 2.595 m2 7.254 m2 — — Activitats marítimes Economia Blava, i recreatives nàutica i circular • Referent en sostenibilitat Referent mediambiental en totes les seves actuacions: minimitzant l’impac- te sobre el medi marí, amb la creació d’esculls de regeneració del fons marí en l’obra del Dic de Recer, utilitzant en la construcció materials més respec- tuosos, aprofitant les energies renovables, en especial la solar (5.484 m2 plaques), disminuint la generació de residus, i dotant de verd i ombres per fer-lo més habitable. Finalització prevista: 2026 42 Pressupost previst: Mesura 40 M€ de govern Candidatura a: NGEU PROJECTE DESTACAT → Programa d’emprenedoria d’Economia Blava L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, crearà un programa Tots aquells projectes d’emprenedoria que tindrà per objectiu desenvolupar un programa referent i i mesures que tenen per objectiu principal d’excel·lència de creació d’empreses en l’àmbit de l’Economia Blava, sent així impulsar i donar un pol d’atracció de l’economia de la ciutat de Barcelona. Les activitats desen- suport a l’ecosistema empresarial i volupades en el transcurs del programa aniran des de l’acompanyament en la emprenedor blau de posada en marxa de l’empresa fins a tutories personals i tallers d’especialit- la ciutat zació amb experts i expertes, donant suport en la millora de les soft skills de les persones participants i apropant les empreses de nova creació a la reali- tat empresarial del sector. Es preveu un programa anual que acompanyi entre dotze i quinze empreses per edició. MESURES 1.1 Impuls de nous espais per al desenvolupament d’empreses d’Economia 43 Blava Impuls de l’Economia Blava a S’identificaran espais rellevants a la ciutat i al port, amb potencial per allot- Barcelona jar empreses d’Economia Blava, i s’impulsarà la seva transformació. El nou Port Olímpic n’és l’espai de referència, amb un pol d’Economia Blava en el Moll de Mestral, de 2.965 m2 per allotjar noves empreses innovadores o unitats de grans empreses, que ofereixin productes o serveis destinats a la sostenibilitat dels mars i oceans. Els espais seran flexibles i polivalents al servei de la innovació i de la tecno- logia, i hi haurà també àmbits de coworking, espais formatius i de networking per a l’ecosistema emergent de l’Economia Blava. 1.2 Disposar d’un punt d’assessorament i suport per atendre les necessitats empresarials de les PIMES i empreses de l’Economia Blava Es crearà un equip de referència en Economia Blava a fi de posar en marxa un servei d’assessorament que: • Doni assessorament empresarial. • Esdevingui un punt informatiu per aprofitar els mecanismes de promo- ció econòmica i finançament estatal i europeu en l’àmbit de l’Economia Blava. • Ajudi en la cerca d’espai on establir-se, tenint en compte les necessitats de l’activitat blava. 1.3 Disseny de programes d’incubació i acceleració d’empreses emergents vinculades a l’Economia Blava Es dissenyaran programes d’incubació i acceleració d’empreses emergents en l’àmbit de l’Economia Blava, que cercaran aquells models de negoci més disruptors, transformadors i escalables, a la vegada que sostenibles. En aquest sentit, estan previstes actuacions de suport a l’emprenedoria i la creació d’empreses, com la creació d’incubadores sectorials especifiques, així com accions d’impuls de la innovació i la col·laboració dins l’ecosistema blau. 1.4 Organització d’accions per reconèixer i visualitzar iniciatives de l’Economia Blava Es duran a terme diverses actuacions a fi de reconèixer aquelles empreses que contribueixen a donar valor a l’ecosistema blau de la ciutat, tant des d’un punt de vista de best practices en termes de sostenibilitat, com de la 44 innovació i la tecnologia. Mesura de govern 1.5 Col·laboració amb les empreses tractores vinculades a l’Economia Blava per identificar les mancances en les respectives cadenes de valor i impulsar transformacions en clau de sostenibilitat Es farà un treball actiu amb les empreses tractores de la ciutat en els sectors més consolidats de l’Economia Blava, amb l’objectiu d’identificar les potencialitats de creixement econòmic i creació d’ocupació. Els vectors de la innovació i la sostenibilitat seran les palanques per a aquestes inici- atives de promoció econòmica de la mà de les empreses i de l’ecosistema. 1.6 Disseny d’un programa per a PIMES que aporti assessorament en la transformació del seu model de negoci cap a un model sostenible i respectuós amb l’ecosistema marí S’oferirà suport especialitzat per a aquelles PIMES i empreses que vulguin emprendre un camí de transformació del seu model de negoci, incorporant la sostenibilitat i la cura dels ecosistemes marins. Eix 2. Ocupació i formació blava CONTINGUT DE L’EIX Projectes destacats Estudi de noves ocupacions relacionades amb l’Economia Blava Formació de reskilling en Economia Blava Mesures Identificació permanent de noves ocupacions relacionades amb l’Economia Blava i incorporació de la visió de gènere en l’ocupació blava de Barcelona Disseny d’un mapa d’oferta formativa i reforç formatiu blau Codisseny de programes de reskilling o cursos de formació professional vinculats a l’Economia Blava amb les empreses i associacions empresarials líders en el sector Suport a les iniciatives que vagin en la línia d’oferir una formació especialitzada i puntera o d’upskilling en els diferents sectors que integren l’Economia Blava a Barcelona Accions d’aproximació entre l’oferta i la demanda ocupacional en els principals sectors blaus PROJECTES DESTACATS → Estudi de noves ocupacions relacionades amb l’Economia Blava Tots aquells projectes L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, realitza i presenta una i mesures que tenen anàlisi sobre quines són les noves ocupacions que planteja l’Economia Blava a per objectiu principal desenvolupar una la ciutat, identificant les oportunitats en termes de creació d’ocupació de quali- formació puntera en tat i les necessitats d’upskilling i reskilling de les persones treballadores. l’àmbit de l’Economia Blava i promocionar la generació d’ocupació → Formació de reskilling en Economia Blava de qualitat blava L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, realitza formació especialitzada de reskilling sectorial en Economia Blava. Aquesta formació és una capacitació especialitzada i de curta durada per facilitar trobar feina en un determinat sector i que ajuda a desenvolupar potencial professional i adquirir els coneixements i competències més demandades en el sector de l’Economia Blava. La formació de reskilling es fa de la mà dels agents de l’ecosistema de formació i ocupació de la ciutat com, per exemple, l’Institut de la Nàutica. 46 Mesura Barcelona es troba especialment ben posicionada en el sector de reskilling de govern gràcies a l’empresa Marina Barcelona 92 SA, la qual genera un 73 % d’ocupació d’aquest sector. MESURES 2.1 Identificació permanent de noves ocupacions relacionades amb l’Economia Blava i incorporació de la visió de gènere en l’ocupació blava de Barcelona Amb l’objectiu d’augmentar l’ocupació en els sectors blaus de la ciutat, i de la mà dels agents de l’ecosistema de formació i ocupació blava, es realitza- rà un monitoratge que permeti identificar les noves ocupacions blaves. Es generaran un seguit de continguts i recursos que permetin la (re)orientació vocacional i professional del talent de la ciutat cap a aquests sectors. Així mateix, es duran a terme accions de caràcter divulgatiu per donar a conèixer aquestes noves oportunitats d’ocupació blava. Per altra banda, es treballarà per identificar les polítiques més adequades per reduir la notable bretxa de gènere present a la majoria d’ocupacions relacionades amb el mar. 2.2 Disseny d’un mapa d’oferta formativa i reforç formatiu blau Es durà a terme un estudi detallat de l’oferta formativa blava de la ciutat per tal de promocionar l’adequació entre aquesta i la demanda del mercat, així com per posar a disposició de la ciutadania una eina que permeti entendre les diferents possibilitats de formació i especialització que planteja l’Eco- nomia Blava. Es treballarà en xarxa i col·laborant amb les diferents entitats formatives de la ciutat, així com universitats i centres acadèmics o d’investigació i recerca, i la resta d’agents de l’ecosistema de formació i ocupació blava. 2.3 Codisseny de programes de reskilling o cursos de formació professional vinculats a l’Economia Blava amb les empreses i associacions empresarials líders en el sector L’objectiu d’aquesta mesura és millorar el model d’inserció, ajustar la forma- ció a les necessitats i realitat del món professional, i dissenyar convenis 47 formatius i col·laboratius que promoguin l’ocupació de qualitat en aquest Impuls de l’Economia àmbit. Així, s’exploraran les oportunitats de millora en termes de l’oferta Blava a formativa de la ciutat en col·laboració amb les empreses i associacions Barcelona empresarials líders dels diferents sectors que integren l’Economia Blava. En aquesta línia, es treballarà en xarxa, seguint l’exemple del Grup de Treball de Formació i Ocupació del Consell Rector per a la Promoció de la Comuni- tat Portuària de Barcelona, i es potenciaran també les entitats formatives existents a la ciutat que contribueixen a aquest objectiu, com l’Institut de Nàutica de Barcelona (INB) o l’Escola Europea-Intermodal Transport, entre moltes d’altres. 2.4 Suport a les iniciatives que vagin en la línia d’oferir una formació especialitzada i puntera o d’upskilling en els diferents sectors que integren l’Economia Blava a Barcelona Es donarà suport als plans de millora i expansió de les institucions formati- ves vinculades a l’Economia Blava, així com a la creació de centres o cursos especialitzats en els diferents sectors i subsectors blaus estratègics per a la ciutat. L’objectiu d’aquesta mesura és impulsar el posicionament inter- nacional de Barcelona pel que fa a l’escena formativa de l’Economia Blava. 2.5 Accions d’aproximació entre l’oferta i la demanda ocupacional en els principals sectors blaus Realització d’accions d’aproximació entre oferta i demanda de feina en els subsectors blaus, per tal d’actuar facilitar el trobament entre demandes de feina i perfils professionals mitjançant marketplaces sectorials de treball. Es reforçarà especialment la cooperació amb les iniciatives existents diri- gides a la promoció de l’ocupació endegades des de les entitats i agents econòmics dels districtes de la franja litoral. 48 Mesura de govern Eix 3. Innovació i transferència en Economia Blava CONTINGUT DE L’EIX Projecte tractor Node formatiu i tecnològic de la nàutica Projecte destacat InnovaBlue (programa d’innovació col·laborativa) Mesures Impuls a la recerca i la ciència, així com promoció d’espais de nexe i connexió entre el món del coneixement i l’empresa en l’àmbit de l’Economia Blava Suport i impuls als projectes en l’àmbit de les embarcacions sostenibles Incorporació de la biotecnologia marina com un nínxol estratègic a l’economia de Barcelona Impuls a projectes vinculats a energies marines i a la mitigació i adaptació al canvi climàtic PROJECTE TRACTOR → Node formatiu i tecnològic de la nàutica Actuacions: • Node formatiu i tecnològic Campus per a la formació superior, la capacitació professional, la recerca, el desenvolupament de tecnologies, la innovació, la transferència tecnològi- ca, el foment de l’emprenedoria i l’ocupació en l’àmbit de l’Economia Blava i sostenible, així com àmbits específics per al desenvolupament de projectes col·laboratius. • Nou equipament municipal Inclou diversos espais físics, entre ells, un nou equipament municipal d’apro- ximadament 12.000 m2 de sostre, que acollirà part de l’activitat de la Facultat de Nàutica de la UPC i espais per a la incubació i el foment de l’emprenedoria, la innovació i l’ocupació blava. 50 Mesura • Innovació i posicionament de govern El Node formatiu i tecnològic de la nàutica de la nova bocana contribuirà a la innovació i al posicionament del teixit empresarial de la ciutat. 20.000 m2 12.000 m2 — — Campus formatiu Nou equipament i tecnològic municipal A determinar A determinar Candidatura a: NGEU PROJECTE DESTACAT → InnovaBlue (programa d’innovació col·laborativa) L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la UPC, Marina Barcelona 92, Tots aquells projectes el Port de Barcelona i el BCN Clúster Nàutic, entre altres, crearà un entorn d’in- i mesures que tenen per objectiu novació i transferència col·laborativa en Economia Blava, que pretén esdevenir principal incrementar el punt de referència de coneixement tecnològic en aquest àmbit, incidint en la competitivitat blava de Barcelona diferents àrees (nàutica industrial, comercial i esportiva, activitats portuàri- i la transferència es i pesca, aqüicultura i altres tecnologies del peix i de la pesca, biotecnologia tecnològica i de coneixement en l’àmbit marina, enginyeria marina i costanera…). de l’Economia Blava L’InnovaBlue, alineat amb el projecte Barcelona Innovation Coast – BIC, té un seguit d’objectius, que giraran al voltant d’augmentar la competitivitat blava de Barcelona, incrementar la transferència tecnològica i el coneixement en aquest àmbit i promocionar la relació entre els diferents agents de l’ecosistema. És a dir, la iniciativa té la voluntat d’esdevenir un punt d’excel·lència en recerca, amb la visió de cobrir les necessitats empresarials blaves en matèria d’innovació, així com potenciar els sectors emergents de l’Economia Blava. 51 Impuls de l’Economia L’InnovaBlue vol ser la llavor d’una futura candidatura de Barcelona a un poten- Blava a cial KIC en Economia Blava, previst per al 2025, i aconseguir l’oportunitat d’es- Barcelona devenir referent en innovació. El KIC és un cos independent de la Unió Europea, que té com a objectiu impulsar el coneixement i la innovació del continent com a resposta als diferents reptes de la societat del s. XXI. D’aquesta manera, el KIC dona suport a la constitució de partenariats entre empreses tractores, instituci- ons de recerca i universitats com a via de desenvolupament de comunitats inno- vadores. Horitzó 2025 Knowledge European Institute of — and Innovation Innovation and Candidatura Communities KIC — KIC Technology — EIT MESURES 3.1 Impuls a la recerca i la ciència, així com promoció d’espais de nexe i connexió entre el món del coneixement i l’empresa en l’àmbit de l’Economia Blava Es promourà la col·laboració científica i tecnològica entre els centres de coneixement i el món empresarial. Es valoraran diferents instruments, com ara les càtedres universitàries, els doctorats industrials, les aules empreses o altres espais de nexe entre la recerca i el coneixement i el teixit empresa- rial industrial. Es fomentarà, també, l’aplicació i transferència de noves tecnologies emergents als sectors de l’Economia Blava, així com la identifi- cació i impuls de nous projectes empresarials i d’innovació en aquest àmbit. 3.2 Suport i impuls als projectes en l’àmbit de les embarcacions sostenibles L’objectiu d’aquesta mesura és dinamitzar la proliferació de proves pilot en l’àmbit de les petites i mitjanes embarcacions d’emissions zero i motoritza- cions o propulsions nàutiques sostenibles, així com altres d’embarcacions 52 de tràfic marítim o embarcacions pesqueres, i d’iniciatives que vinculin la Mesura de govern nàutica i el transport marítim amb l’Economia Circular. En aquest sentit, es promocionarà la col·laboració entre els diferents actors implicats en el sector, tant des del vessant de recerca i coneixement com la part indus- trial–empresarial, per crear projectes de col·laboració publicoprivada, que permetin que aquestes iniciatives esdevinguin una realitat. 3.3 Incorporació de la biotecnologia marina com un nínxol estratègic a l’economia de Barcelona Barcelona és una ciutat amb grans capacitats i coneixement vinculats a la biotecnologia, amb un potencial d’explotació molt major amb relació a la biotecnologia marina. Es promocionarà la relació de l’ecosistema biotech amb l’ecosistema de l’Economia Blava per fomentar l’impuls de nous projectes, aprofitant la marca Barcelona en l’àmbit de la biotech aplicada a les ciències de la vida, i visibilitzant l’oportunitat i la potencialitat que té Barcelona en l’àmbit de la biotecnologia blava. 3.4 Impuls a projectes vinculats a energies marines i a la mitigació i adaptació al canvi climàtic L’energia marina és un nou nínxol de mercat, que presenta oportunitats i potencial de creixement en l’Economia Blava. Es promourà i donarà suport als projectes empresarials en aquest sector blau. Per altra banda, altres tecnologies aplicades a la mesura i mitigació del canvi climàtic a l’àmbit marí i la reducció de la contaminació acústica presenten, també, noves oportunitats de negoci, que cal impulsar. L’objectiu d’aquesta mesura és determinar les eines adequades per impulsar aquests nous nínxols. Eix 4. Desenvolupament dels sectors de l’Economia Blava CONTINGUT DE L’EIX Projectes destacats Protocol de col·laboració amb el Port de Barcelona (Autoritat Portuària de Barcelona —APB) Suport a fons d’inversió en Economia Blava i sostenibilitat Mesures Suport als projectes impulsats des de l’Autoritat Portuària de Barcelona en clau sostenible i d’Economia Blava Facilitar l’accés a finançament per a les empreses dels sectors vinculats a l’Economia Blava Suport a projectes sectorials o empresarials relacionats amb l’aigua i la sostenibilitat Promoció d’un turisme, oci i lleure més sostenibles i regeneratius Modernització de les infraestructures i impuls al talent en el sector pesquer i la distribució de peix Impuls a l’activitat econòmica vinculada a la pràctica esportiva marítima i costanera PROJECTES DESTACATS → Protocol de col·laboració amb el Port de Barcelona (Autoritat Portuària de Barcelona —APB) Tots aquells projectes L’Ajuntament de Barcelona col·laborarà amb l’Autoritat Portuària de Barcelona i mesures que tenen per impulsar l’Economia Blava i donarà suport activament a les actuacions que per objectiu principal donar suport a els vagin en la línia d’assolir la transformació SMART (sostenible, multimodal, àgil, projectes i iniciatives resilient i transparent) del Port de Barcelona, tal com s’ha presentat al IV Pla empresarials que estiguin alineats Estratègic del Port. amb l’estratègia de ciutat en Economia Blava i, en especial, D’aquesta manera, la visió del futur Port de Barcelona és: aquells que incloguin transformacions en clau sostenible • El lideratge dels ports comercials de la Mediterrània. • La sostenibilitat econòmica, social i ambiental: esdevenint el hub logístic de referència al Mediterrani i apostant per la innovació, la descarbonització, la diversificació de l’activitat i l’Economia Blava. • La digitalització: augmentat l’eficiència i la resiliència de l’activitat portuària. 54 • L’augment del vincle Port – ciutat: integrant el Port amb l’entorn urbà i metro- Mesura polità. de govern → Suport a fons d’inversió en Economia Blava i sostenibilitat Suport a iniciatives de finançament privat o a la creació o atracció de fons d’in- versió (Venture Capital) que tinguin l’Economia Blava i la sostenibilitat com a prioritat d’inversió. MESURES 4.1 Suport als projectes impulsats des de l’Autoritat Portuària de Barcelona en clau sostenible i d’Economia Blava Es col·laborarà de forma activa amb l’APB en tots aquells projectes o actu- acions que vagin en la línia de transformar, en clau sostenible, les activitats portuàries i connectar el Port amb la ciutat, sobretot en aquelles accions que tinguin el focus posat en la promoció de l’Economia Blava i la transfor- mació de nous espais per allotjar empreses d’aquest àmbit, especialment en els sectors del transport marítim, la logística portuària i la reparació i manteniment d’embarcacions. 4.2 Facilitar l’accés a finançament per a les empreses dels sectors vinculats a l’Economia Blava Per promoure el desenvolupament de les empreses dels diferents sectors de l’Economia Blava, es facilitarà el seu accés al finançament, tant sigui a través d’una estratègia activa de cerca i difusió de fons de finançament 55 estatals o europeus disponibles, com mitjançant el suport a iniciatives Impuls de l’Economia de finançament privat i a la creació o atracció de fons d’inversió (Venture Blava a Capital) que tinguin l’Economia Blava com a prioritat. Barcelona 4.3 Suport a projectes sectorials o empresarials relacionats amb l’aigua i la sostenibilitat Es donarà suport activament a aquells projectes que vagin en la línia d’as- solir una gestió integral, holística i sostenible de l’aigua, impulsant aquelles iniciatives que contemplin actuacions a favor de la mitigació i adaptació del canvi climàtic i els seus efectes, així com amb el compliment de l’Agenda 2030. 4.4 Promoció d’un turisme, oci i lleure més sostenibles i regeneratius L’objectiu d’aquesta mesura és promoure un oci, cultura i turisme vinculats al mar de Barcelona, que minimitzi l’impacte mediambiental i afavoreixi la millora de la transició ecològica. D’aquesta manera, es potenciaran aque- lles iniciatives més respectuoses amb l’ecosistema marí i, fins i tot, amb potencial de regeneració. 4.5 Modernització de les infraestructures i impuls al talent en el sector pesquer i la distribució de peix Es col·laborarà de forma activa amb els actors més rellevants de la cadena de valor pesquera per tal de: • Modernitzar les infraestructures del sector i incorporar com a vectors la sostenibilitat i el potencial de regeneració dels ecosistemes marins. Es contemplen projectes com la generació d’energia renovable amb consum compartit, embarcacions sostenibles o la remodelació de la llotja. • Accions dirigides a incrementar l’obertura d’aquests espais i el lligam amb la ciutadania i les persones visitants. • Impulsar el talent, amb iniciatives que permetin atraure i generar talent que actuï com a palanca de canvi al sector, amb accions de disseny conjunt de nova formació per incorporar el col·lectiu més jove al sector, o disseny de polítiques actives per reduir la bretxa de gènere. 4.6 Impuls a l’activitat econòmica vinculada a la pràctica esportiva marítima 56 i costanera Mesura de govern Es promocionarà, de la mà de l’Institut Municipal d’Esports (IBE), la Funda- ció Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) i de clubs i entitats nàutiques esportives, el creixement de l’activitat econòmica al voltant de la pràctica esportiva vinculada a la costa i al mar, de forma que, a banda de promoure la cultura marítima lligada a la pràctica esportiva i nàutica, es desenvolupi el sector en termes econòmics i d’ocupació. Eix 5. Lligam de l’Economia Blava amb la ciutat i la ciutadania CONTINGUT DE L’EIX Projectes destacats Barcelona Mar de Ciència Pavelló Blau Mesures Promoció del patrimoni marítim, cultura marítima i coneixement ciutadà del mar Disseny d’iniciatives per introduir el coneixement i la cultura marítima a les escoles Facilitar i ordenar l’accés a la pràctica esportiva vinculada al mar Promoció del consum de proximitat i sostenible, i de la gastronomia Km 0 Inclusió d’accions d’Economia Blava als plans de desenvolupament comunitari o plans de desenvolupament de districte dels barris costaners Promoció de l’Economia Social i Solidària lligada a l’Economia Blava local PROJECTES DESTACATS → Barcelona Mar de Ciència Tots aquells projectes Barcelona Mar de Ciència és una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barce- i mesures que tenen lona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, que cerca apropar la per objectiu principal promoure, recuperar recerca i tecnologia marina al conjunt de la societat. Es tracta d’una iniciativa i conservar la cultura de ciència i tecnologia marina per a i amb les persones: una iniciativa reflexiva i el patrimoni marítim i nàutic de la ciutat, i des de la ciència, inclusiva amb tota la societat i transformadora vers els Objec- incrementar el lligam tius de Desenvolupament Sostenible. dels barris costaners i la ciutadania a aquesta realitat → Pavelló Blau L’institut Barcelona Esports, en col·laboració amb les entitats esportives i agents vinculats al litoral barceloní, posarà en marxa aquest projecte per tal de reordenar l’activitat esportiva del front marítim, entenent-lo com un gran espai públic natural, d’atracció, de qualitat, de convivència i d’oci per a la ciutadania i les persones visitants. D’aquesta manera, l’anomenat Pavelló Blau contindrà 58 múltiples activitats esportives de mar, platja i activitat física. Mesura de govern MESURES 5.1 Promoció del patrimoni marítim, cultura marítima i coneixement ciutadà del mar Es promocionarà la cultura marítima i nàutica dels barcelonins i les barce- lonines, així com de les persones visitants, a través de les següents actua- cions: • Impulsant l’organització o participació en esdeveniments, fires, activitats culturals o exposicions en l’àmbit de l’Economia Blava. • Reforçant les iniciatives que vagin en la línia d’augmentar el coneixement ciutadà, tenint en compte des d’activitats gastronòmiques o nàutiques, fins a jornades de divulgació o projectes museístics, tant públics com privats. Alguns exemples els trobem en les activitats vinculades al Museu Marítim de Barcelona o a l’Aquàrium. 5.2 Disseny d’iniciatives per introduir el coneixement i la cultura marítima a les escoles Es col·laborarà amb l’àmbit educatiu local per potenciar la incorporació d’activitats que vagin en la línia d’incrementar el coneixement del mar i les seves professions, la sensibilització sobre la importància de la biodiversitat i la cura de l’ecosistema marí, i la pràctica esportiva nàutica o costera per a les escoles d’educació primària i secundària de la ciutat, amb especial èmfasi als districtes costaners, adequant l’oferta segons la realitat dels diferents centres. 5.3 Facilitar i ordenar l’accés a la pràctica esportiva vinculada al mar L’objectiu d’aquesta mesura és augmentar el vincle ciutadà amb el mar a través de l’esport i la pràctica nàutica de manera educativa, segura i soste- nible i respectuosa amb l’entorn, apostant per institucions municipals com el Centre Municipal de Vela o la Fundació Navegació Oceànica de Barce- lona (FNOB) i impulsant projectes de col·laboració publicoprivada amb els agents, clubs esportius, els ports esportius, centres d’esport costaner o marítim, així com tenint cura de les necessitats d’espai que requereixen aquestes pràctiques. 5.4 Promoció del consum de proximitat i sostenible i de la gastronomia Km 0 L’objectiu d’aquesta mesura és afavorir el consum de proximitat i sosteni- ble, impulsant les sinergies entre la pesca local, distribuïdors majoristes, els detallistes i els mercats de Barcelona, així com l’afavoriment de la venda directa. Als mercats municipals, s’establiran sinergies amb el projecte Comerç Verd, 59 que distingeix aquells comerços amb una presència mínima de producte Impuls de l’Economia local (origen Mediterrani) o directe de llotja (circuit curt), i que també vol Blava a promoure accions divulgatives sobre pesca sostenible adreçades a la ciuta- Barcelona dania. S’impulsarà la col·laboració amb xarxes de restauració sostenible i altres promogudes per entitats de pesca sostenible tals com Restaurants Sostenibles, Guia Slow Food, Cap a Mar o Proa a la Mar per incrementar i visibilitzar el consum de peix Km 0 als restaurants de la ciutat. 5.5 Inclusió d’accions d’Economia Blava als plans de desenvolupament comunitari o plans de desenvolupament de districte dels barris costaners Se cercarà un augment de la interrelació de l’activitat econòmica blava i els seus entorns immediats, vetllant perquè s’incloguin accions d’Econo- mia Blava als plans de desenvolupament dels barris costaners de la ciutat, apropant a la ciutadania aquest nou concepte i garantint la participació dels districtes litorals en l’impuls de l’Economia Blava a Barcelona. Pot incloure accions com ara el desenvolupament de pràctiques formatives a empreses, visites empresarials, iniciatives ocupacionals i altres iniciatives de desenvolupament comunitari als barris costaners. En aquesta línia, es promouran la creació de noves iniciatives i es potenciaran iniciatives ciuta- danes ja existents a la ciutat. 5.6 Promoció de l’Economia Social i Solidària lligada a l’Economia Blava local L’objectiu d’aquesta mesura és incentivar i donar suport a les iniciatives que es basin en els pilars de l’Economia Social i Solidària vinculades a l’Eco- nomia Blava, en el marc del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2021–2023, de l’Ajuntament de Barcelona. Eix 6. Conservació i regeneració de l’ecosistema marí CONTINGUT DE L’EIX Projectes destacats Pla de sanejament de l’aigua de Barcelona (PDISBA) Projecte del passeig marítim de Sant Martí Mesures Accions d’adaptació i mitigació de canvi climàtic en la zona costanera Suport a accions per al tractament i la depuració de les aigües de la ciutat Ampliació i millora del parc d’esculls a fi d’augmentar la seva biodiversitat Implicació del Port, les marines i els ports esportius en la cura de l’ecosistema local marí Impuls i suport a iniciatives que vinculin els diferents sectors de l’Economia Blava amb la reducció de residus al mar, platges i zones costaneres, i a la introducció de pràctiques d’Economia Circular PROJECTES DESTACATS → Pla de sanejament de l’aigua de Barcelona (PDISBA) L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el Pla de sanejament de l’aigua Tots aquells projectes de Barcelona (PDISBA), un pla de ciutat capaç de donar resposta als desafia- i mesures que tenen per objectiu ments i reptes de futur que demana la societat. És el primer pla de clavegueram principal augmentar i drenatge que té en compte l’adaptació al canvi climàtic, la protecció del medi la resiliència del medi marí i mitigar les ambient i el manteniment sostenible. conseqüències del canvi climàtic → Projecte del passeig marítim de Sant Martí El projecte proposa la transformació de l’aparcament actual en un parc lineal arran de mar, que es perllongui fins al Fòrum, participant en la continuïtat dels fluxos de les bicicletes i dels i les vianants al llarg de tot el front litoral, per millorar la resiliència de la costa vers els efectes del canvi climàtic i reactivar un nou model de vinculació de la ciutat amb el seu litoral. 61 MESURES Impuls de l’Economia Blava a 6.1 Accions d’adaptació i mitigació de canvi climàtic en la zona costanera Barcelona Es promocionaran i es donarà suport a aquelles iniciatives o projectes d’Eco- nomia Blava que vagin en favor de l’adaptació i mitigació del canvi climàtic vinculat a les costes, a fi d’augmentar la resiliència del litoral de Barcelona vers les conseqüències de l’emergència climàtica, així com totes aquelles accions destinades a millorar la resiliència del riu Besòs i Llobregat. 6.2 Suport a accions per al tractament i la depuració de les aigües de la ciutat La qualitat de les aigües que arriben al mar afecta també en la qualitat del medi marí del litoral barceloní. Es donarà suport a les actuacions per superar els desafiaments considerats del Pla Director de Barcelona per al tractament i depuració de totes les aigües de la ciutat, i es fomentarà un entorn segur tenint en compte els efectes del canvi climàtic. Es fomentarà la protecció del medi ambient i el bon estat de les masses d’aigua i es plani- ficarà un manteniment sostenible, amb especial consideració pels afectes en el tractament de les aigües dels rius Besòs i Llobregat. El Pla de sanejament de l’aigua de Barcelona (PDISBA) és el primer projecte destacat en aquesta línia. 6.3 Ampliació i millora del parc d’esculls a fi d’augmentar la seva biodiversitat Aquesta mesura té per objectiu ambientalitzar el dic submergit del Port Olímpic, millorant la integració de l’obra en l’ecosistema. L’actuació perme- trà divulgar la millora de l’ecosistema i conscienciar sobre els usos soste- nibles del litoral i la necessitat de conservació de la biodiversitat marina. 6.4 Implicació del Port, les marines i els ports esportius en la cura de l’ecosistema local marí Es vetllarà perquè els diferents projectes, públics i privats, vinculats al desenvolupament dels diferents sectors de l’Economia Blava, tinguin l’im- pacte ambiental més baix possible, aplicant les millors tecnologies i pràc- tiques disponibles, i potenciant les iniciatives de regeneració marina, així com les mesures per promoure estratègies de contaminació i emissions zero. 6.5 Impuls i suport a iniciatives que vinculin els diferents sectors de 62 l’Economia Blava amb la reducció de residus al mar, platges i zones Mesura costaneres, i la introducció de pràctiques d’Economia Circular de govern Aquesta mesura té per objectiu que els diferents sectors de l’Economia Blava, com la pesca, la nàutica d’esbarjo, el transport o el turisme costaner, promoguin activitats vinculades a la reducció de residus i la introducció de l’Economia Circular. Aquestes mesures han de fer possible l’assoliment d’una estratègia de residu zero, que comença pel redisseny dels productes i serveis per facilitar la millor gestió del residu, la reducció del residu generat, la seva reutilitza- ció i, quan aquesta no és possible, la seva recollida selectiva i reincorpora- ció a la cadena de productes. Alguns exemples en aquesta direcció s’inclouen en l’activitat del Centre de la Platja, amb accions de sensibilització ciutadana o activitats emmarcades en la iniciativa europea Let’s Clean Up Europe!, per sensibilitzar la ciuta- dania sobre l’abast del problema dels abocaments incontrolats i promoure canvis en els hàbits i el comportament a través de l’organització d’accions de neteja voluntària en els espais naturals vinculats a l’Economia Blava, amb especial consideració a Barcelona, també, en els rius Besòs i Llobregat. Eix 7. Promoció local i internacional, relat i posicionament CONTINGUT DE L’EIX Projectes destacats Observatori de l’Economia Blava Celebració d’un esdeveniment internacional d’Economia Blava a Barcelona Mesures Organització i captació d’esdeveniments amb projecció internacional Cerca i integració a les xarxes internacionals referents Vinculació de l’Economia Blava amb la marca Barcelona i els sectors punters de la ciutat, així com amb els esdeveniments i fires de referència de Barcelona Atracció d’organitzacions, estructures i empreses referents en Economia Blava Visibilització i comunicació, localment i internacionalment, de l’estratègia de Barcelona en Economia Blava PROJECTES DESTACATS → Observatori de l’Economia Blava Tots aquells projectes L’Observatori definirà un panell d’indicadors, que permetin explicar i definir i mesures que tenen la situació local dels sectors econòmics que integren l’Economia Blava i com per objectiu principal posicionar Barcelona aquests contribueixen a la sostenibilitat ambiental i al desenvolupament social, com un dels referents alhora que garantir una coordinació i coherència amb altres observatoris d’Eco- en Economia Blava i generar una imatge nomia Blava en altres regions. comunicativa de ciutat afí a l’estratègia També permetrà avaluar i monitorar l’impacte econòmic, social i ambiental de l’Economia Blava a Barcelona, i les dades i indicadors obtinguts en l’Observatori de l’Economia Blava serviran com a base per proposar noves polítiques públi- ques fonamentades en dades sòlides i periòdiques comparables. → Celebració d’un esdeveniment internacional d’Economia Blava a Barcelona 64 L’Ajuntament de Barcelona, de forma conjunta amb els actors de l’ecosistema Mesura econòmic blau, estudiarà la viabilitat d’organitzar un esdeveniment internacio- de govern nal de caràcter econòmic i empresarial vinculat a l’Economia Blava que: 1. Doni peu a visibilitzar el conjunt d’actius, actors i projectes de Barcelona. 2. Esdevingui un punt de trobada internacional per a l’ecosistema blau, on es reuneixi la innovació, les grans empreses, les start-ups i el finançament relacionat amb l’Economia Blava. MESURES 7.1 Organització i captació d’esdeveniments amb projecció internacional Es treballarà de forma activa per organitzar i atraure grans esdeveniments en Economia Blava al voltant de quatre àmbits principals: • Negoci • Tecnologia, innovació i recerca vinculades a l’Economia Blava • Vessant ambiental • Nàutica esportiva i esports vinculats al mar Aquesta mesura té per objectiu donar suport a l’ecosistema blau de la ciutat en termes de visibilitat, generant punts de trobada on intercanviar coneixe- ment i idees innovadores en l’àmbit de l’Economia Blava, a la vegada que mostrar el conjunt d’actius, actors i projectes blaus de Barcelona. 7.2 Cerca i integració a les xarxes internacionals referents Es realitzarà un treball de cerca i identificació de les xarxes estratègiques per a la ciutat a fi d’ampliar la rellevància social, política i econòmica de Barcelona en les activitats internacionals vinculades a l’Economia Blava, i es valorarà la possibilitat de liderar noves xarxes de col·laboració que posi- cionin Barcelona com a ciutat capdavantera. La cerca tindrà en compte els següents àmbits: • Xarxes globals en Economia Blava • Xarxes econòmiques–empresarials • Xarxes sectorials estratègiques per a Barcelona • Xarxes de coneixement i innovació • Xarxes per a la sostenibilitat de l’Economia Blava • Xarxes de ciutats marítimes 7.3 Vinculació de l’Economia Blava amb la marca Barcelona i els sectors punters de la ciutat, així com amb els esdeveniments i fires de referència 65 de Barcelona Impuls de l’Economia Blava a L’objectiu d’aquesta mesura és impulsar les sinergies entre els sectors Barcelona punters i amb major impacte de Barcelona, com són el sector tecnològic, innovació, disseny i indústries creatives o la gastronomia amb l’ecosiste- ma de l’Economia Blava, per dinamitzar l’activitat de la ciutat i apostar per aquells sectors tractors i amb potencial. En aquest sentit, caldrà actuar com a nexe entre els diferents sectors, creant espais de col·laboració i dissenyant programes conjunts de promoció econòmica. Addicionalment, es prioritzarà la inclusió de l’ecosistema blau local als esdeveniments de referència que ja acull Barcelona, introduint el concepte d’Economia Blava d’una forma transversal. 7.4 Atracció d’organitzacions, estructures i empreses referents en Economia Blava L’Ajuntament de Barcelona col·laborarà amb l’ecosistema blau i altres insti- tucions de la ciutat amb l’objectiu d’atraure les organitzacions, estructures, empreses i inversions referents en Economia Blava, que afegeixin dimensió i massa crítica al sector i contribueixin al seu posicionament. 7.5 Visibilització i comunicació, localment i internacionalment, de l’estratègia de Barcelona en Economia Blava L’objectiu d’aquesta mesura és donar a conèixer de forma activa l’activitat blava de la ciutat i el seu impacte, així com les oportunitats que planteja aquest nou àmbit econòmic a Barcelona, i les inversions i projectes que s’estan duent a terme a la ciutat, tant de cara a la ciutadania com a l’inver- sor o inversora. Es perseguirà aquest objectiu a través de diferents línies d’actuació: • Campanyes de comunicació que sensibilitzin la ciutadania amb el concepte d’Economia Blava i el seu impacte a la ciutat. • Campanyes de comunicació específiques en moments clau, com la presentació d’un projecte tractor en Economia Blava o d’un esdeveni- ment rellevant. • Comunicació i difusió d’iniciatives que posin en valor els esforços i projectes destinats a reduir l’impacte mediambiental de les activitats marítimes en el seu medi, i en pro de la sostenibilitat marítima i la rege- 66 neració d’aquest ecosistema. Mesura • Iniciatives que realcin la idea que Barcelona és una ciutat marítima i de govern que desmenteixin la creença que la nàutica és una pràctica elitista. • Acords de relat comú amb els diferents actors que integren l’Economia Blava a la ciutat. • Pàgina web específica, que contingui els projectes actius i el seu impacte. • Presència de manera institucional a les fires i esdeveniments de refe- rència global en Economia Blava. Eix 8. Governança publicoprivada CONTINGUT DE L’EIX Projecte destacat Taula publicoprivada d’Economia Blava Mesures Coordinació municipal Governança sectorial Coordinació interinstitucional Creació d’òrgans de governança específics Suport a l’associacionisme empresarial blau Suport a entitats socials, ambientals i culturals en l’àmbit de l’Economia Blava PROJECTE DESTACAT → Taula publicoprivada d’Economia Blava Tots aquells projectes La Taula d’Economia Blava esdevindrà l’òrgan de governança publicoprivada i mesures que tenen d’àmbit sectorial, on hi haurà la representació dels principals sectors que inte- per objectiu principal desenvolupar gren l’Economia Blava, i tindrà l’objectiu de codissenyar l’estratègia de ciutat una coordinació i impulsar-ne la implementació, a la vegada que es convertirà en un espai de compatida entre totes les institucions consulta, debat i noves propostes sobre tot allò que relaciona l’estratègia de publicoprivades i ciutat vers l’Economia Blava. Amb la finalitat que la taula sigui tot un èxit, es convertir Barcelona en una ciutat compleixin els objectius i es dugui a terme un seguiment d’aquest, se celebra- de referència ran reunions periòdiques durant l’any amb membres representatius dels prin- internacional en aquest àmbit cipals sectors. MESURES 8.1 Coordinació municipal 68 L’Ajuntament de Barcelona crearà un Comitè Executiu Municipal en Econo- Mesura mia Blava, format pels ens de la institució que incideixen en l’estratègia de govern d’Economia Blava de Barcelona. 8.2 Governança sectorial Es promourà la creació de canals efectius de governança entre els diferents sectors que conformen l’àmbit de l’Economia Blava i l’Administració, amb l’objectiu de crear una visió de conjunt i impulsar les sinergies entre els diferents actors blaus de la ciutat. 8.3 Coordinació interinstitucional S’impulsarà la coordinació entre institucions públiques més enllà de l’àmbit municipal, establint espais de col·laboració bilaterals amb aquells nivells d’administració que tinguin un paper rellevant en l’Economia Blava de la ciutat, de la província i de Catalunya, per assegurar coordinació, alineament i aliances en l’impuls i la projecció d’aquest àmbit. Aquesta coordinació interinstitucional pot ser a diversos nivells, com la coor- dinació amb la Generalitat de Catalunya per a l’alineament amb l’Estratègia Marítima de Catalunya, en la que la Generalitat posa en relleu la voluntat de vertebrar una política marina integrada i adaptada a la realitat de Catalunya, la coordinació entre la ciutat de Barcelona i altres ciutats metropolitanes, o de la costa catalana o mediterrània, per maximitzar-ne les aliances o la coordinació entre l’Ajuntament del Prat i el Port de Barcelona. 8.4 Creació d’òrgans de governança específics S’impulsarà la creació o es reforçaran aquells òrgans de governança especí- fics que siguin necessaris per a una correcta implementació de l’estratègia. 8.5 Suport a l’associacionisme empresarial blau L’objectiu d’aquesta mesura és donar suport a aquelles associacions empresarials que aglutinin en l’ecosistema blau de la ciutat, sempre que els seus objectius, missió i visió, així com els projectes específics, es trobin alineats amb l’estratègia econòmica sostenible de l’Economia Blava a l’Ajuntament de Barcelona. Ja s’han treballat alguns exemples de projectes específics amb el Barcelona Clúster Nàutic o el Gremi de Peixaters, entre d’altres. 8.6 Suport a entitats socials, ambientals i culturals en l’àmbit de l’Economia Blava Es donarà suport a aquelles entitats socials, ambientals i culturals vincu- 69 lades amb el mar i la gestió sostenible dels recursos hídrics, sempre que Impuls de l’Economia els seus objectius, missió i visió, així com els projectes específics, es trobin Blava a alineades amb l’estratègia econòmica sostenible de l’Economia Blava a Barcelona l’Ajuntament de Barcelona. 5. Dotació pressupostària i calendari 5. Dotació pressupostària i calendari 5.1 DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA Aquesta Mesura de govern té per objectiu posicionar Barcelona, en el context L’Ajuntament mediterrani europeu i en un període de deu anys, com una ciutat referent en de Barcelona té prevista una inversió activitat econòmica i talent al voltant de l’Economia Blava, afavorint un desen- estimada al voltant volupament social i respectuós amb el medi ambient, que acosti l’economia de 40.500.000 euros entre el 2020 i el 2025 de la ciutat a l’assoliment del Green Deal i als Objectius de Desenvolupament per a l’execució de Sostenible fixats a l’Agenda 2030. les actuacions que s’especifiquen en la taula La missió de la Mesura de govern és desenvolupar el potencial de l’Economia Blava a Barcelona, en especial afavorint les activitats que tinguin com a eix la innovació, la sostenibilitat i la tecnologia, perquè esdevinguin un vector de creació d’ocupació, desenvolupament econòmic i social de la ciutat i eix vertebrador del seu litoral. La dotació pressupostaria d’aquesta Mesura de govern implica a diferents 71 actors públics i privats de la ciutat, que individualment o col·laborativament Impuls de l’Economia lideren i cofinancen l’impuls de projectes específics inclosos en aquesta Blava a Mesura de govern. Barcelona En concret, l’Ajuntament de Barcelona, com un actor més de l’estratègia, té prevista una inversió estimada de voltant de 40.500.000 euros entre el 2020 i el 2025 per a l’execució de les actuacions que s’especifiquen en la taula següent i que constitueixen alguns dels projectes tractors de l’estratègia. DETALL DE L’APORTACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 2020-2025 Nou Port Olímpic 40.000.000 € Finançament procedent dels NGEU 4.500.000 € Impuls projectes vinculats a l’estratègia 500.000 € Aportació municipal total 40.500.000 € Finançament procedent dels NGEU 4.500.000 € 5.2 CALENDARI Barcelona treballa La present Mesura de govern és el fruit de les iniciatives i projectes iniciats i en l’estratègia en treballats al llarg dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. L’Economia Blava Economia Blava des de 2018 apareix per primer cop en agenda l’any 2018, amb el Pla Litoral i, des d’ales- hores, l’aposta ha estat sumar projectes, actuacions i iniciatives que estiguin en concordança amb l’estratègia definida per la ciutat. A continuació es detalla la planificació d’execució de les actuacions compre- ses entre els anys 2020 i el 2025, sense deixar de tenir present que l’estratègia de ciutat té com a relleu l’assoliment de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Definició de l’estratègia de ciutat d’impuls de l’Economia Blava 72 Mesura de govern Realització de la Mesura de govern per l’Economia Blava 2020 2021 2022 2023 2024 2025 Identificació dels Implementació de l’estratègia aspectes rellevants de ciutat d’impuls de per a la definició l’Economia Blava (2021–2025) de l’estratègia d’Economia Blava Els fons europeus derivats del NextGenerationEU (NGEU) representen una oportunitat per al desenvolupament i l’impuls de l’Economia Blava a Barcelona. L’estratègia d’Economia Blava de la ciutat i aquesta Mesura de govern impacten en els quatre grans eixos del Pla de recuperació, transformació i resiliència espanyol: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió social i la igualtat de gènere.