Oportunitats
educatives
de la infància
i l’adolescència
a Barcelona
2018-2019
Oportunitats educatives 
de la infància i l’adolescència 
a Barcelona 2018-2019
RESUM
Institut Infància i Adolescència de Barcelona – Institut d’Estudis 
Regionals i Metropolitans de Barcelona (IIAB-IERMB) realitza aquest 
informe per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB)
Equip:
Alba Castejón (recerca)
Adrián Zancajo (recerca) 
Maria Truñó (direcció) 
VERSIÓ REVISADA A 27.07.2019
2
Índex
1 Presentació de l’informe
2 El context educatiu de la infància 
i l’adolescència a Barcelona 
3 L’educació de la petita infància
4 L’educació des de P3 fins a l’ESO
5 L’educació secundària postobligatòria
6 L’educació més enllà del temps escolar
7 Experiències rellevants
8 Orientacions de política educativa 
a Barcelona
3
Presentació
Característiques de l’informe
• Periodicitat anual: 1er informe 2016/17 i 2on informe 2018/19.
• Visió integral de l’educació des de la 1a infància fins més enllà del temps escolar. 
• Valor afegit d’una mirada de ciutat i també territorialitzada per districtes.
• Eina per promoure debats informats i basats en diagnosis i evidències a partir de 
dades (limitades) sobre polítiques educatives locals.
• Marc d’anàlisis amb especial èmfasi a les desigualtats educatives en els 4 àmbits 
educatius analitzats i en les dimensions d’accés, procés i resultats.
5
Objectius
GENERAL
Analitzar la situació de l’educació de la infància i l’adolescència a la ciutat 
de Barcelona amb un focus especial en l’equitat educativa.
ESPECÍFICS
1. Identificar els principals reptes educatius de la ciutat de Barcelona i 
desenvolupar recomanacions de política educativa local.
2. Identificar els principals factors explicatius de la situació i les 
desigualtats en l’educació a la ciutat, comparant amb la de Catalunya.
3. Analitzar experiències rellevants de ciutat que treballen en la direcció 
dels reptes educatius identificats.
4. Identificar dèficits en la gestió de la informació  estadística que 
permeti millorar l’avaluació i diagnosi de les desigualtats educatives. 
6
Metodologia
• Diagnosi basada en una metodologia de tipus quantitatiu a partir 
de l’anàlisi secundària de dades estadístiques elaborades per 
diversos serveis de les administracions públiques:  
– Consorci d’Educació de Barcelona (CEB)
– Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
– Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB)
– Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS)
– Institut Municipal Barcelona Esports (IBE) 
– Direcció d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Àrea de Drets Socials de 
l’Ajuntament de Barcelona 
– Fundació Barcelona Formació Professional
• En les experiències rellevants metodologia qualitativa basada en 
la revisió documental i en entrevistes amb persones informants 
clau. 
7
El context educatiu 
de la infància i 
l’adolescència 
a Barcelona
El context educatiu:
pes i tendència de la població 0-17 anys
La població 0-17 anys és el 15%: una 
ciutat amb menys pes de la població 
Pes de la població de 0-17 anys sobre el total de la població, segons 
infantil i adolescent que Catalunya, districtes (%), Barcelona, 2018 (Gràfic 2.1).
Espanya i la UE. Destaca Sarrià-Sant 
Gervasi clarament per sobre la 
mitjana (19%).
Les projeccions mostren una 
tendència a la baixa del pes relatiu 
de la població 0-17, menys intensa a 
la ciutat que al conjunt de Catalunya, 
tot i l’augment de la darrera dècada.
De la població 0-17 anys a la ciutat,   
el 16% té nacionalitat estrangera i Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
destaca Ciutat Vella amb el 39%.
9
El context educatiu:
desigualtat de renda i atur
Barcelona és una ciutat molt desigual L’atur també és molt desigual entre 
en termes econòmics: la renda dels districtes: a Nou Barris és més del 
habitants de Nou Barris és 3,5 vegades doble que a Sarrià-Sant Gervasi (10% 
més baixa que a Sarrià-Sant Gervasi. i 4%, respectivament).
Distribució territorial de la renda familiar a 
Atur registrat, per districtes (%), 2017 (Gràfic 2.6).
Barcelona, 2018 (Mapa 2.1).
Font: Departament d’Estadística de Font: Departament de Treball, Afers Socials i 
l’Ajuntament de Barcelona Famílies de la Generalitat de Catalunya
El context educatiu: 
nivell formatiu de la població adulta
Nivell màxim d’estudis assolit per la població de més de 16 anys, per 
districtes (%), Barcelona, 2017 (Gràfic 2.7).
L’estructura formativa de la 
població adulta de la ciutat és 
clarament polaritzada: 
El grup més gran és el d’estudis 
inferiors (42% amb ESO o menys), 
força població amb estudis 
superiors (31% CFGS o universitat) i 
una menor proporció amb estudis 
mitjans (25% amb batxillerat o 
CFGM).
Les diferències de nivell formatiu 
entre districtes són molt 
significatives.
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de 
Barcelona
11
El context educatiu:
retenció i atracció d’alumnat
Alta capacitat de la ciutat de 
Percentatge d’alumnat que cursa ensenyaments no universitaris al seu 
retenir els seus estudiants: el municipi o en d’altres, segons nivell d’estudis. Curs 2016-2017 (Taula 2.2).
97% d’infants i adolescents 
residents també hi estudien 
(14 punts per sobre de 
Catalunya). 
AFEGIR TAULA
També té una elevada 
proporció d’alumnes no 
residents que cursen els 
estudis a la ciutat, sobretot en 
estudis postobligatoris de 
tipus professional on suposen 
entre el 40% i 50%.
Font: Idescat, a partir de les dades de la matrícula del 
Departament d’Educació. Curs 2016-17
12
L’educació 
en la petita infància
L’educació de la petita infància:
taxes d’escolarització
Taxa d’escolarització d’infants de 0-2 anys, segons edat i districtes (%). 
Un 44% dels infants d’entre 0 i 2 Curs 2017-18 (Gràfic 3.1).
anys estan escolaritzats en centres 
d’educació infantil de primer cicle, 
4 punts superior que a Catalunya i 
amb un creixement de 8 punts 
respecte el curs 2006-07. 
A mesura que augmenta l’edat, hi 
ha una tendència creixent a 
l’escolarització que als 2 anys arriba 
a 7 de cada 10 infants.
Els districtes amb rendes més 
baixes tenen percentatges 
significativament més baixos
d’escolarització de la petita 
infància: a Les Corts i Sarrià-SG 
duplica la de Ciutat Vella.
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
14
L’educació de la petita infància: 
perfils socials dels infants escolaritzats
Taxa d’escolarització d’infants de 0-2 anys, segons nacionalitat i per districtes 
(%). Curs 2017-18 (Gràfic 3.6).
Els infants estrangers 
estan infrarepresentats en 
l’educació infantil de 1er 
cicle: mentre la població 
estrangera és un 21% 
sobre la població menor de 
tres anys a la ciutat, només 
suposa un 7% dels infants 
escolaritzats. 
La taxa d’escolarització de 
la petita infància 
autòctona és 3,5 vegades 
superior a l’estrangera 
(52% i 15% 
respectivament).
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i 
Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
15
L’educació de la petita infància: 
escolarització per titularitat del servei
Distribució de la matrícula de 0-2 anys, per titularitat del centre i 
segons districtes (%). Curs 2017-18 (Gràfic 3.5).
Dels infants 0-2 anys escolaritzats al 
conjunt de la ciutat, més de la 
meitat van a llars d’infants privades 
(53%), 15 punts per sobre de 
Catalunya on el pes s’inverteix.
Als districtes amb rendes baixes la 
gran majoria escolaritzen a les 
bressol públiques, a la inversa que 
als districtes amb rendes altes. 
Un 2% dels infants menors de 3 anys 
escolaritzats tenen NESE i 
majoritàriament van a bressol 
municipals.
Font: Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya 16
L’educació de la petita infància: 
cobertura del servei públic de bressol
Taxa de cobertura de l’oferta pública 0-2 anys i % de demanda atesa 
Les escoles bressol municipals als centres públics, segons districtes. Curs 2017-2018 (Taula 3.1).
només donen cobertura al 20% de 
tots els infants menors de 3 anys 
de la ciutat. 
La taxa de cobertura d’aquest 
servei educatiu municipal segueix 
sent baixa, malgrat el creixement 
sostingut en places públiques a 
EBM i l’increment de demanda 
atesa (12 punts respecte el curs 
06/07) que actualment és del 
54%.
Font: Institut Municipal 
d’Educació de Barcelona 17
L’educació de la petita infància:
equitat d’accés en la bressol municipal  
La tarifació social de les escoles Percentatge d’alumnat amb bonificació (curs 2015-2016), 
percentatge d’alumnat en el tram 6 o per sota, en el tram 7, i per 
bressol municipals (preu públic sobre del tram 7. Curs 2018-2019 (Taula 3.6).
variable en funció de la renda 
familiar) ha suposat que el 65% de 
les matrícules tinguin un preu 
públic inferior al del sistema 
anterior de preu fix, que el 9% 
tinguin el mateix preu, i que el 26% 
tinguin quotes superiors.
També en els districtes de rendes 
altes al voltant de la meitat de les 
famílies es situen en els trams 
baixos de renda amb la tarifació 
social (entre 42 i 53%). 
Font: Institut Municipal 
d’Educació de Barcelona 18
L’educació 
des de P3 
fins a l'ESO
Des de P3 fins a l’ESO:
demanda entre sectors públic i privat
Consolidació d’un canvi important Demanda de places de P3, segons titularitat del centre i per districtes 
de tendència en les preferències de (%). Curs 2018-2019 (Gràfic 4.3).
les famílies en l’escolarització amb 
un augment significatiu de la 
demanda de places de P3 en els 
centres públics (5 punts respecte 
curs 12-13) que supera la dels 
centres concertats, per 1a vegada. 
Increment a escala de ciutat i 
també en districtes tradicionalment 
amb molt pes del sector privat 
concertat com l’Eixample i les Corts.
El 99% d’alumnat accedeix a una 
plaça demanada (92% en 1a opció). 
Font: Consorci d’Educació de 20
Barcelona
Des de P3 fins a l’ESO:
oferta i demanda de places
Oferta i demanda de places de P3, segons titularitat i districtes. Curs 2018-2019 
(Taula 4.1).
En el conjunt de la ciutat hi 
ha una sobreoferta de 
places escolars de P3 
finançades amb fons 
públics, la pràctica totalitat 
en centres privats 
concertats: 1 de cada 5 
places concertades no es 
demanda.  
Hi ha tres districtes que 
segueixen amb dèficit 
d’oferta de places en 
centres públics: l’Eixample i 
Gràcia i, en menor mesura, 
Sant Andreu. 
Font: Consorci d’Educació 
de Barcelona
21
Des de P3 fins a l’ESO:
centres i demanda
Percentatge d’escoles amb alta i baixa demanda de places, 
segons districtes. Curs 2017-2018 (Gràfic 4.1).
En el conjunt de la ciutat 
destaca que un 79% d’escoles  
estan en situació de demanda 
equilibrada, mentre que un 
17%  tenen baixa demanda i 
un 4% demanda molt superior 
a l’oferta.
Destaquen 2 districtes amb un 
% de centres d’alta demanda 4 
vegades superior a la mitjana 
de la ciutat: Gràcia i Sant 
Andreu.
Font: Consorci d’Educació de 
Barcelona 22
Des de P3 fins a l’ESO:
evolució de la matrícula a centres públics
Matriculació en el sector públic de l’alumnat de 3 anys (%). Cursos 2006-2007 i 
2017-2018 (Gràfic 4.4).
Destaca l’important augment 
d’un 20% de la matrícula a P3 en 
centres públics respecte el curs 
2006-07 pel conjunt de la ciutat, 
tot i que segueix per sota de la 
meitat (47%). 
És un increment generalitzat en 
tots els districtes i, de manera, 
especialment rellevant a 
l’Eixample (en un 44%), Les 
Corts (27%), Ciutat Vella i Sant 
Andreu (18%). Si fa 12 anys la 
matrícula pública era majoritària 
només en 4 districtes, avui ho és 
en 6.
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de 23
Catalunya
Des de P3 fins a l’ESO:
distribució de l’alumnat segons titularitat del centre 
Malgrat el canvi de tendència, el pes del 
sector privat segueix sent molt superior Percentatge d’alumnat de 2n cicle d’educació infantil, d’educació 
que la mitjana catalana en tots tres nivells primària i d’ESO, segons titularitat i districte. Curs 2017-2018 (Taula 
4.3).
educatius: l’alumnat en centres públics se 
situa per sota del 47% a Barcelona, quan a 
Catalunya supera el 63%. 
Hi ha disparitats territorials i variacions 
significatives entre nivells: es van reduint 
els districtes on l’escolarització pública és 
majoritària: 6 a infantil, 5 a primària i 3 a 
secundària. 
Hi ha una clara correlació entre la renda 
mitjana dels districtes i el % de matrícula 
pública, amb intensitat similar als tres  
nivells.
L’escolarització en centres privats és 
especialment significativa a Sarrià-Sant 
Gervasi, Les Corts i l’Eixample, en qualsevol 
dels tres nivells. 
Font: Departament d’Educació de la 24
Generalitat de Catalunya
Des de P3 fins a l’ESO: 
distribució d’alumnat amb beca menjador
A la ciutat és molt significativa Presència i distribució de l’alumnat amb beca menjador, segons titularitat del 
centre i districte (%). Curs 2017-18 (Taula 4.12).
la distribució desigual 
d’alumnat amb majors 
necessitats socials entre 
centres amb fons públics: 
A primària l’alumnat amb 
beca menjador és quasi 4 
vegades inferior a l’escola 
concertada que a la pública 
(un 8% i un 35%, 
respectivament) 
Font: Consorci d’Educació de 
Barcelona 25
Des de P3 fins a l’ESO: 
distribució d’alumnat estranger
Distribució de l’alumnat d’educació de secundària, estranger, segons titularitat del 
centre i districte (%). Curs 2017-2018 (Gràfic 4.13).
El sector privat concertat 
escolaritza quasi 3 vegades 
menys alumnat estranger   
que el públic, tant a primària 
com a secundària: un 8% i un 
22%  respectivament.
Font: Departament 
d’Educació de la Generalitat 
de Catalunya
26
Des de P3 fins a l’ESO: 
distribució d’alumnat amb NESE
El % d’alumnat de primària 
Distribució de l’alumnat d’educació primària, amb necessitats específiques de 
amb necessitats específiques suport educatiu, segons titularitat del centre i districte (%). Curs 2017-2018 
de suport educatiu (NESE) en (Gràfic 4.9).
centres públics gairebé duplica 
el dels privats concertats: el 
6,8 % respecte 12,5 % al 
conjunt de la ciutat. Amb 
excepcions de Ciutat Vella i 
Sarrià-Sant Gervasi on les 
proporcions són molt similars. 
En canvi, l’alumnat amb NESE a 
l’ESO es distribueix de manera 
més equilibrada, i en alguns 
districtes és superior en els 
centres concertats. 
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
27
Des de P3 fins a l’ESO: 
repetició de curs
Taxa de no idoneïtat de l’alumnat de 2n cicle d’educació infantil, d’educació 
primària i d’ESO, segons districte (%). Curs 2017-2018 (Taula 4.4).
A Barcelona, de la mateixa 
manera que a Catalunya i 
Espanya, les taxes de repetició 
són molt més altes que a la resta 
de països de l’OCDE: 
un 5% d’alumnat a primària i un 
15% a l’ESO està en un curs 
inferior al que els tocaria 
(taxa de no idoneïtat). 
Els nois, estrangers, en centres 
públics i a secundària tenen 
major probabilitat de repetir 
curs. 
Font: Departament 
d’Educació de la 
Generalitat de 
Catalunya 28
Des de P3 fins a l’ESO: 
competències bàsiques
Les mitjanes de no assoliment de competències bàsiques a primària (10,1%) i a ESO (10,2%) són menors que 
Catalunya (14% i 12,6% respectivament), però amaguen grans desigualtats entre districtes (6 vegades pitjor a 
Ciutat Vella que a Sarrià-Sant Gervasi).
Ara bé, a 4rt ESO, la tendència és molt positiva perquè el no assoliment es redueix significativament tant en 
mitjana de ciutat (en un 11%) com en la disparitat entre districtes (en un 25% respecte el curs 14/15), gràcies a 
la millora de resultats de Ciutat Vella (mitjana de no assoliment ha passat de 35,5% a un 29% en dos cursos).
Alumnat de 6è de primària que no supera les proves de Alumnat de 4t d’ESO que no supera les proves de 
competències bàsiques (%) Curs 2016-17 (Taula 4.15). competències bàsiques (%). Curs 2016-17 (Taula 4.18). 
AFEGIR TAULA
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
Font: Consorci d’Educació 29
de Barcelona
Des de P3 fins a l’ESO: 
segregació escolar 
Els factors clau per explicar les 
Segregació escolar als districtes de Barcelona, expressada segons l’índex de 
disparitats territorials en dissimilitud en què 0 és la situació d’igualtat perfecta i 1 la de desigualtat 
l’assoliment de competències màxima. Curs 2013-2014 (Taula 4.11).
bàsiques són les característiques 
socioeconòmiques de l’alumnat i 
la composició social dels centres. 
Tots els districtes presenten 
nivells alts de segregació escolar 
tant a primària com a 
secundària: si consideréssim els 
districtes com a municipis, Horta-
Guinardó, les Corts, Sants-
Montjuïc i Ciutat Vella estarien 
entre els 10 primers en 
segregació escolar de Catalunya.
Font: Síndic de Greuges 30
Des de P3 fins a l’ESO: 
competències bàsiques i perfil d’alumnat i centres
La repetició i la complexitat 
del centre són els principals 
eixos de desigualtat en 
Alumnat que no assoleix les competències bàsiques de 4t d’ESO, segons sexe, 
l’assoliment de titularitat i complexitat del centre (%). Curs 2016-2017 (Taula 4.19).
competències bàsiques.
Un alumne noi, repetidor i 
escolaritzat en un centre 
públic i de complexitat alta 
té major probabilitat de no 
assolir les competències 
bàsiques, sobretot al final 
de l’ESO.
Font: Consorci 
d’Educació de 
Barcelona 31
Des de P3 fins a l’ESO: 
competències bàsiques i centres educatius
En un 3%-4% dels centres de Percentatge de centres on més de la meitat de l’alumnat de 4t d’ESO no 
secundària més de la meitat del supera les competències bàsiques, segons districte. Curs 2016-2017    
(Taula 4.20).
seu alumnat no assoleix les 
competències bàsiques.
Tot i que altres anàlisis mostren 
que a Nou Barris, Sants-Montjuïc 
i Ciutat Vella, més de la meitat 
dels seus centres de primària 
tenen un nivell de competències 
bàsiques per sobre l’esperat 
considerant el perfil 
socioeconòmic de l’alumnat i la 
complexitat del centre.
Font: Consorci 
d’Educació de 32
Barcelona
Des de P3 fins a l’ESO: 
taxa de graduació
Taxa de graduació a l’ESO, segons sexe, titularitat del centre i districte (%). 
En la darrera dècada, la taxa Curs 2016-2017 (Taula 4.21).
de graduació a l’ESO ha 
millorat molt 
significativament (11 punts) 
fins a l’actual 91%, 4 punts 
per sobre de Catalunya. 
Hi ha importants diferències 
entre districtes amb relació a 
la taxa de graduació: una 
distància de 16 punts entre 
Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat 
Vella. 
Els nois i l’alumnat de 
centres públics es graduen 
en menor proporció que les 
noies i alumnat de centres 
concertats. 
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
33
Des de P3 fins a l’ESO: 
mobilitat i escolarització de proximitat
Distribució de l’alumnat de 2n cicle d’educació infantil, d’educació primària i 
La mobilitat escolar entre d’ESO, segons districte de residència i districte d’escolarització (%). Curs 
2017-2018 (Taula 4.2).
els districtes és 
significativa: 
1 de cada 4 infants no 
s’escolaritza en el seu 
districte de residència i ho 
fa en altres districtes, 
sobretot els limítrofs. 
El cas de menor 
escolarització de 
proximitat és Gràcia on 
només el 60%  està 
matriculat al districte.
Font: Consorci d’Educació de Barcelona 34
L’educació 
secundària 
postobligatòria
L’educació secundària postobligatòria: 
pes i tendència del batxillerat i dels CFGM
Evolució de la distribució de la matrícula a l’educació secundària 
Es consolida un canvi important de postobligatòria (%) entre els cursos 2006/07 i 2017/18 (Gràfic 5.2).
tendència en la distribució de 
l’alumnat entre les diferents 
modalitats formatives:
El pes dels CFGM ha augmentat 
considerablement: 8 punts des del 
curs 2006-07 fins arribar al 36,5% 
de la secundària postobligatòria
actual. 
El nombre d’alumnes que cursen 
CFGM ha augmentat un 43%, 
mentre que els que cursen 
batxillerat han disminuit
lleugerament (1,5 %).
Font: Departament d’Educació de la 36
Generalitat de Catalunya 
L’educació secundària postobligatòria: 
pes per sectors públic i privat
Distribució de la matrícula a les modalitats d’educació postobligatòria, 
Un tret diferencial de la secundària segons titularitat del centre i districte (%). Curs 2017-2018 (Taula 5.7).
postobligatòria de la ciutat és el 
gran pes d’oferta del sector privat 
(concertat o no concertat), de 
manera inversa que al conjunt de 
Catalunya.
Tant a batxillerat com a CFGM, el 
percentatge de la matrícula pública 
a la ciutat està a 30 punts de 
distància per sota de la mitjana 
catalana. 
A batxillerat, la matrícula pública 
només es majoritària en 3 districtes, 
mentre que als CFGM només ho és 
en 4. 
Font: Departament 
d’Educació de la 
Generalitat de Catalunya 37
L’educació secundària postobligatòria: 
dèficit d’oferta pública
L’oferta pública de postobligatòria Centres educatius, segons nombre de grups de 1r de batxillerat, titularitat del 
està significativament per sota del centre i districte (%). Curs 2017-2018 (Taula 5.3).
conjunt de Catalunya: Barcelona 
té un dèficit de centres públics 
tant de batxillerat com, 
especialment, de CFGM.
Un 25% d’instituts públics només 
tenen un únic grup de batxillerat 
(que pot condicionar les 
oportunitats d'aprenentatge).
Si bé en el curs 17/18 eren 3 els 
districtes sense matrícula pública 
en CFGM de cap família 
professional, al curs 19/20 només 
en resta 1 (Sarrià-St Gervasi).
Font: Departament 
d’Educació de la 38
Generalitat de Catalunya
L’educació secundària postobligatòria:
demanda de CFGM
Oferta i demanda de 
Gran part de les famílies places de CFGM, 
segons família 
professionals dels CFGM professional. 
tenen un nivell de demanda Curs 2016-17 (Taula 
significativament superior al 5.4).
de l’oferta. 
Per a la planificació de l’oferta 
cal tenir en compte també 
altres criteris com la demanda 
del mercat laboral, el grau 
d’inserció laboral dels estudis 
de les famílies professionals, 
mancances i nous perfils 
professionals emergents, 
entre d’altres. 
Font: Departament 
d’Educació de la 
Generalitat de 39
Catalunya
L’educació secundària postobligatòria: 
dades per sexe
La matrícula de batxillerat Índex de feminització de batxillerat, CFGM i PFI, segons districte.                
Curs 2017-18 (Gràfic 5.4).
està lleugerament 
feminitzada, mentre que la 
dels cicles formatius està 
masculinitzada. 
Les diferències entre 
districtes s’expliquen, en 
part, per la diversa oferta de 
famílies professionals en 
cadascun dels territoris. 
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de 
Catalunya 40
L’educació secundària postobligatòria: 
dades per alumnat estranger
Presència d’alumnat estranger a batxillerat, als cicles formatius de grau mitjà 
(CFGM) i als programes de formació i inserció (PFI), segons districte (%). Curs 
Barcelona té un 2017-2018 (Taula 5.8).
percentatge similar al del 
conjunt de Catalunya 
d’alumnat estranger a 
batxillerat, però inferior a 
cicles formatius de grau 
mitjà i superior als 
programes de formació i 
inserció
Font: Departament d’Educació de la Generalitat de 41
Catalunya
L’educació
més enllà
del temps escolar
L’educació més enllà del temps escolar: 
educació en el lleure (caus i esplais)
Barcelona compta amb 131 Taxa de participació dels infants i adolescents en entitats vinculades a 
esplais i caus on menys del 10% l’associacionisme d’educació en el lleure, segons districte (%). Curs 2016-
d’infants i adolescents de la 2017 (Gràfic 6.2).
ciutat (5-17 anys) realitzen 
activitats d’educació en el lleure 
de manera regular.
La distribució territorial 
d’aquestes associacions de 
lleure educatiu i les taxes de 
participació són clarament 
desiguals entre districtes.
La participació és equilibrada 
entre nens i nenes, tot i el 
decreixement global en la franja 
16-17 anys, que s’accentua 
entre les noies.
Font: Departament de Joventut de l’Ajuntament de 43
Barcelona i Padró Municipal
L’educació més enllà del temps escolar: 
equitat i educació en el lleure 
Entitats, segons % de participants que reben ajuts econòmics (públics o 
privats) que cobreixen, com a mínim, el 30% del cost anual de les 
activitats, segons districte (%). Curs 2016-17 (Gràfic 6.5).
En un terç dels caus i esplais de 
la ciutat més d’un 30% dels nens 
i nenes reben beca (pública o 
privada) per fer les activitats.
Els districtes amb més pes 
d’entitats on la meitat dels 
infants participants reben beca 
són Nou Barris (67%), Horta-
Guinardó (33%) i Sant Martí 
(25%).
Font: Departament de Joventut de 
l’Ajuntament de Barcelona i Padró 
Municipal
L’educació més enllà del temps escolar: 
lleure a l’estiu (Campanya de Vacances d’Estiu)
El 54% dels infants i 
adolescents de la ciutat 
Dades bàsiques de la Campanya de Vacances d’Estiu de l’Ajuntament de 
participen en activitats Barcelona. Evolució 2013 i 2017 (Taula 6.3).
emmarcades en la Campanya 
de Vacances d’Estiu.
El nombre d’infants 
participants gairebé s’ha 
duplicat en els darrers anys 
(entre el 2013 i el 2017).
Els ajuts atorgats gairebé s’han 
triplicat (entre 2013 i 2017), 
han incrementat el seu import i 
cobreixen el 16% dels infants i 
adolescents participants.  Font: Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona
45
L’educació més enllà del temps escolar: 
equitat i lleure a l’estiu  
Relació entre la renda familiar disponible i el nombre d’ajuts atorgats en el marc de la 
Campanya de Vacances d’Estiu respecte del nombre d’infants i adolescents entre 0 i 
17 anys, segons districtes. Any 2017 (Gràfic 6.16).
La proporció d’infants i 
adolescents que reben 
ajuts pel lleure d’estiu és 
més elevada en els 
districtes amb rendes 
més baixes.
Font: Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona i 
Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
46
L’educació més enllà del temps escolar:
equitat i lleure esportiu 
Percentatge d’infants i adolescents (6-17) amb ajuts per a la Pràctica 
Esportiva Fora de l’Horari Escolar respecte el total de població 6-17, per 
Els ajuts a la Pràctica Esportiva districtes. Evolució 2014-2017 (Taula 6.5).
Fora de l’Horari Escolar han 
augmentat d’una manera molt 
significativa els darrers anys: 
mentre que l’any 2013 es van 
atorgar 3.278 ajuts, el 2017 se’n 
van atorgar més de 13.600, i van 
arribar a representar el 8,4 % de 
la població de 6 a 17 anys de la 
ciutat.
La proporció d’infants i 
adolescents que reben ajuts és 
més elevada en els districtes Fonts: Institut Barcelona 
amb rendes més baixes. Esports i Padró Municipal
L’educació més enllà del temps escolar: 
lleure artístic (escoles municipals de música)
Nombre d’infants i adolescents que assisteixen a les escoles de música 
Pel que fa les oportunitats municipals, i percentatge respecte del total de població 0-18 anys. Curs 2016-
2017 (Taula 6.6).
de lleure artístic des de 
l’oferta pública, la ciutat 
només compta amb cinc 
escoles municipals de 
música, que atenen 2.700 
infants i adolescents (0-
18 anys). 
Aquest servei públic de 
formació artística musical 
tan sols dona cobertura a 
l’1 % de la població infantil Fonts: IMEB i Padró Municipal
de la ciutat.
48
L’educació més enllà del temps escolar: 
lleure socioeducatiu (centres oberts)
Els centres oberts i els centres Nombre d’infants i adolescents atesos en centres oberts i en centres diaris 
diaris d’atenció socioeducativa d’atenció socioeducativa, segons districtes. Primer trimestre 2018           
(Gràfic 6.20).
atenen un 1,2% de la població 
infantil de la ciutat (3-17), és a 
dir, uns 2.500 infants i 
adolescents en situacions de 
risc que, majoritàriament, 
reben seguiment per part dels 
Serveis Socials municipals.
Els districtes amb més infants 
atesos es corresponen amb els 
que tenen una renda més baixa 
i hi ha 2 districtes sense aquest 
servei socioeducatiu (Sarrià-
St.Gervasi i Gràcia). 
Font: Departament d’Atenció Social a la Família i la Infància de l’IMSS, 
Ajuntament de Barcelona
49
Recull d’experiències
rellevants en 
oportunitats educatives
Experiències rellevants
Criteris de selecció de les experiències:
• Serveis i programes en marxa a Barcelona a iniciativa de l’administració pública.
• Són sostenibles i escalables i posen l’accent en l’equitat educativa. 
• Parteixen d’un diagnòstic de necessitats i estan fonamentades en avaluacions i 
evidències.
Què s’analitza en cada experiència:
• Repte educatiu que aborda
• Antecedents i context d’actuació
• Plantejaments i hipòtesis de canvi 
• Objectius, implementació, actors implicats i recursos
• Resultats, impactes i aprenentatges
51
Experiències rellevants
En l’educació de la petita infància: 
1. Tarifació social del servei d’escola bressol municipal amb nou sistema de preus 
públics ajustat a la renda familiar (des del curs 2017-2018).
2. Nou servei públic “De 0-3: infants en família” en 4 casals infantils de l’Eixample 
per oferir un entorn educatiu i trobada per a infants i les seves famílies (des de 
2017).
3. Nou model espai familiar socioeducatiu, pilot de nou model a l’Escola Bressol 
Aurora amb espai familiar socioeducatiu i flexibilitat horària (des de 2019).
En l’educació des de P3 fins a 4rt d’ESO
4. Noves mesures per combatre la segregació escolar en la preinscripció via 
detecció i distribució d’alumnat amb NESE. 
5. Escoles enriquides en el Pla de Barris amb nous perfils professionals per passar 
d’un equip docent a un equip educatiu. 
6. Programes Èxit i Tangram que milloren el rendiment escolar fent 
acompanyament a l’escolaritat als infants i les seves famílies. 
52
Experiències rellevants
En la secundària postobligatòria:
7. Programa Enginy de suport als centres d’ESO amb projectes competencials 
vivencials per afavorir la vinculació educativa de l’alumnat i assegurar que 
continuen dins els sistema educatiu.
8. Programa Aposta x tu d’acompanyament i atenció individualitzada als i les 
alumnes de CFGM en risc d’abandonament per treballar habilitats d’autonomia 
i competències bàsiques. 
9. Escola de noves oportunitats per afavorir que els i les joves que han abandonat 
els estudis sense titulacions tinguin vies d’entrada i reprenguin la seva 
trajectòria formativa. 
En l’educació més enllà del temps escolar: 
10. Programa Baobab per a consolidar l’educació en el lleure de base associativa i 
comunitària als barris amb dèficits d’oferta. 
11. Instituts a temps complet que ofereixen a l’alumnat més desafavorit beques 
menjador vinculades a activitats de lleure educatiu de tardes als propis centres 
de secundària. 
53
Orientacions 
de política educativa 
a Barcelona: 
principis, reptes 
i recomanacions
Principis de política educativa local
1. Mirada integral de l’educació en la infància i l’adolescència: 
desenvolupar accions de política educativa que tinguin en compte les 
relacions i interdependències entre els diversos àmbits educatius.
2. Reduir les disparitats territorials: les disparitats entre districtes és un 
dels principals eixos de desigualtat identificats i per això és important 
territorialitzar i focalitzar polítiques educatives eficaces en cada cas. 
3. Equitat com a eix vertebrador: la millora de la qualitat dels sistemes 
educatius passa per reduir les desigualtats educatives i, per tant, afavorir 
condicions d’educabilitat que compensin les desigualtats socials de 
partida.
4. Avaluació de les polítiques educatives: disposar de dades suficients per 
conèixer els impactes de les polítiques educatives locals és indispensable 
per orientar-les cap a la igualtat d’oportunitats i per la millora educativa.
55
L’educació de la petita infància
Reptes Recomanacions
1.1. Ampliar l’oferta pública d’escoles bressol i espais familiars per
REPTE 1: Incrementar diverses vies.
l’oferta de serveis educatius 1.2. Prioritzar l’augment de l’oferta en aquells territoris amb més 
públics i de qualitat en els dificultats socioeconòmiques. 
primers anys de vida dels 1.3. Promoure el reconeixement del primer cicle d’educació infantil com 
infants a etapa educativa universal i vetllar per la garantia del seu finançament 
per part dels poder públics. 
REPTE 2: Millorar l’equitat 2.1. Promoure una avaluació de l’impacte de la tarifació social. 
en l’accés a l’educació de la 2.2. Promoure l’acompanyament a les famílies en els processos 
petita infància i incorporar- d’informació i de preinscripció. 
hi els públics 2.3 Identificar les demandes i les necessitats d’aquelles famílies en 
tradicionalment absents situacions de major vulnerabilitat. 
3.1. Diversificar l’oferta per a infants entre 0 i 2 anys i les seves famílies, 
més enllà del model d’escola bressol. 
REPTE 3: Impulsar una 
3.2. Flexibilitzar els models en funcionament, com per exemple ampliant 
política local integral per a 
o diversificant els horaris d’atenció als infants en els serveis per a la 
tota la petita infància de la 
petita infància. 
ciutat
3.3.  Explorar i analitzar la diversitat, característiques i pes dels 
dispositius d’educació i  criança a la primera infància. 
L’educació des de P3 fins a l’ESO (I)
Reptes Recomanacions
4.1. Desenvolupar una estratègia per a l’escolarització equilibrada i 
contra la segregació escolar activant instruments propis de ciutat.
REPTE 4: Aconseguir una 
4.2. Repensar el model de zonificació escolar: establir zones educatives 
escolarització equilibrada i 
més heterogènies i limitar les opcions que atorguen punts de proximitat. 
equitat en l’accés a P3 per 
4.3. Avançar cap a la corresponsabilització en l’escolarització entre 
reduir les desigualtats
centres públics i privats concertats. 
educatives i la segregació
4.4. Desenvolupar mesures actives de planificació de l’oferta de llocs 
escolar 
escolars per combatre la segregació escolar.
4.5. Millorar el procés de detecció d’alumnes NEE.
REPTE 5:  Distribuir els
5.1. Augment i priorització de la inversió als centres amb més necessitats 
recursos públics en els
educatives estudiant mecanismes de finançament per fórmula.
centres educatius en funció
5.2. Millorar la informació del perfil socioeconòmic i cultural de les 
de la població escolar que 
famílies de l’alumnat. 
atenen
L’educació des de P3 fins a l’ESO (II)
Reptes Recomanacions
6.1. Expandir els programes de suport educatiu per compensar les 
REPTE 6: Reduir la desigualtats dels resultats.
desigualtat de resultats a 6.2. Desenvolupar mesures de des-segregació específiques perquè els 
escala territorial i segons les processos de preinscripció no perpetuïn alts nivells de concentració 
característiques d’alumnes de baix nivell socioeconòmic. 
socioeconòmiques de 6.3.  Acompanyament i processos de renovació als centres on un 
l’alumnat percentatge significatiu dels seus alumnes no supera les competències 
bàsiques o no gradua l‘ESO.
REPTE 7: Reforçar el pes de 
l’oferta pública d’educació
7.1. Actualitzar la planificació escolar de la ciutat augmentant les places 
obligatòria de la ciutat, en 
públiques a tots els nivells educatius i especialment a la secundària 
especial en l’educació
obligatòria. 
secundària, per acostar-lo al 
de la mitjana catalana 
L’educació secundària postobligatòria
Reptes Recomanacions
REPTE 8: Reduir 8.1. Establir dispositius d’orientació educativa i laboral que tinguin en compte 
l’abandonament la dimensió socioeconòmica en la continuïtat i l’abandonament dels estudis.
escolar prematur com 8.2. Incrementar l’oferta pública en aquesta etapa educativa, i especialment 
a objectiu de ciutat i en els cicles formatius de grau mig.
aconseguir l’equitat en 8.3. Valorar, a partir d’una anàlisi amb profunditat prèvia, la necessitat de 
l’accés a l’educació reforçar polítiques d’assequibilitat que afavoreixin l’accés als cicles formatius 
postobligatòria en condicions d’equitat. 
REPTE 9: Millorar 9.1. Eliminar obstacles per continuar els estudis de formació professional i 
l’atractiu dels cicles millorar les passarel·les amb altres modalitats formatives de l’educació 
formatius postobligatòria. 
10.1. Dissenyar processos i dispositius d’orientació específicament orientats a 
REPTE 10: Reduir les 
promoure i facilitar la participació de les noies als CFGM i de l’alumnat 
desigualtats en 
estranger a l’educació secundària postobligatòria.
l’educació secundària
10.2. Estudiar la possibilitat d’establir una reserva de places pels col·lectius 
postobligatòria
infrarepresentats a la formació professional (noies i estrangers).
REPTE 11: La 
11.1. Continuar apostant i expandir les escoles de noves oportunitats que 
reincorporació dels 
permetin acompanyar i dotar d’instruments als joves que han abandonat 
joves, tant nois com 
prematurament els estudis.
noies, que han 
11.2. Avaluar l’eficàcia dels programes i escoles de noves oportunitats per 
abandonat el sistema 
garantir que assoleixen els objectius plantejats.
educatiu
L’educació més enllà del temps escolar
Reptes Recomanacions
REPTE 12: Articular i 12.1. Desenvolupar una estratègia transversal de lleure educatiu, cultural i 
reconèixer l’educació esportiu de la infància i l’adolescència a la ciutat
més enllà de l’escola 12.2. Establir una estratègia de recollida sistemàtica de dades en l’àmbit de 
com a part l’educació més enllà del temps escolar.
fonamental dels drets 12.3. Optimitzar els usos d’equipaments públics de proximitat per a l’oferta 
a l’educació i al joc i al d’activitats de lleure, especialment dels centres escolars.
lleure dels infants i 12.4. Impulsar i reforçar programes que promoguin la implicació i participació 
adolescents de les famílies. 
13.1. Sistematitzar i reforçar el conjunt d’ajuts destinats a activitats 
REPTE 13: Avançar en extraescolars de la ciutat.
l’equitat a les 13.2. Identificar la població objectiu per conèixer la incidència real de la 
activitats educatives cobertura de les ajudes.
fora del temps escolar 13.3. Promoure el debat informat sobre el model actual d’atenció 
socioeducativa a la infància i adolescència en risc.
REPTE 14: Fomentar 
14.1. Impulsar projectes que permetin arrelar i vincular el lleure educatiu de 
l’abast territorial i la 
base associativa al territori
participació en 
14.2. Assegurar l’accés de tots els infants i joves de Barcelona a les activitats de 
l’associacionisme de 
lleure educatiu de base comunitària dotant de suport econòmic a les entitats 
lleure educatiu
@InstInfancia
InstitutInfancia.cat
#OportunitatsEducativesBCN