Parlen els nens i nenes
El benestar subjectiu de la infància a Barcelona 
Presentació
Maig 2019 (versió revisada)
#ParlenNensiNenes |    #BenestarInfancia |   #AgendaInfants
Parlen els nens i nenes de 
Barcelona és un programa de 
coneixement sobre el benestar dels 
infants a la ciutat, des del seu punt 
de vista i amb el seu protagonisme, 
per millorar les seves vides.
2
1 Claus del programa Parlen els nens i nenes: el 
benestar subjectiu de la infància a Barcelona
Resultats: 2 premisses i 10 troballes de la 
2 recerca i 11 demandes dels infants per millorar 
el seu benestar
3
Claus del Parlen els nens i nenes
1) Marc institucional
2) Perspectiva de drets
3) Aposta epistemològica
4) Objectius i fases
5) Metodologia mixta
6) Productes
4
1. Marc institucional del programa
Programa municipal iniciat el curs 2016/2017 de l’
Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona
Realitzat per:
Institut Infància i Adolescència de Barcelona-
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
(IIAB-IERMB)
Amb la col·laboració de:
Consorci d’Educació de Barcelona
Amb l’assessorament en la recerca quantitativa: 
Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
5
2. Perspectiva de drets
▪ La Convenció dels Drets de l’Infant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir, 
respectar i promoure l’exercici progressiu dels drets dels nens, nenes i adolescents.
Amb el Parlen els nens i 
nenes es concreta 
l’obligació de les 
administracions públiques 
a fer efectiu el dret dels 
infants a ser escoltats i 
que tothom actuï pensant 
en el seu interès.
▪ La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l‘Adolescència de Catalunya (14/2010) preveu que 
cal “establir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relació a les polítiques, les 
normes o les decisions que els afecten (art. 34)
▪ La Carta de Ciutadania, Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents 
“tenen el dret a participar en l’elaboració del projecte de ciutat”. L’Ajuntament promourà experiències 
i espais de participació ciutadana adreçats als infants i els adolescents.(art.22)
6
Art. 12, CDI
Art. 3, CDI
3. Aposta epistemològica: “per a, des de i amb” els infants 
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats pròpies i creixents d’infants i adolescents 
com a:
 INFORMANTS CLAU 
ENQUESTA
 INVESTIGADORS
CO-INTERPRETACIÓ DELS 
RESULTATS
 CIUTADANS PROTAGONISTES
AGENDA DE PROPOSTES I 
DIÀLEGS AMB ELS ADULTS
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes 
7
4. Tres objectius en tres fases circulars
FASE 1: CONÈIXER EL BENESTAR DELS INFANTS  
Curs 16-17: ENQUESTA a 4.000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2: INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18: 87 TALLERS participatius per interpretar els CONÈIXER
resultats i fer propostes de millora
FASE 3: OBRIR DIÀLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20:
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES:  diàlegs amb representants DIALOGAR INTERPRETAR I PROPOSAR
socials i polítics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
5. Metodologia mixta en la generació de coneixement
Tècniques quantitatives:
Enquesta i anàlisi estadística DIÀLEGS    
PROPOSTES amb representants 
de millora del polítics i socials al 
CO-INTERPRETACIÓ
benestar per voltant de l’Agenda 
dels resultats amb 
construir l’Agenda i la recerca
RETORN els infants
dels infants
primers 
ENQUESTA resultats de 
benestar l’enquesta Tècniques qualitatives: 
subjectiu de la Grups de discussió i anàlisi
infància
9
Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona (EBSIB)
▪ MOSTRA i QÜESTIONARI
4.000 nens i nenes de 5è i 6è de primària (el 15% dels infants entre 
10 i 12 anys), de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona 
seleccionades aleatòriament, han contestat un qüestionari validat 
internacionalment (Children’s Worlds) per informar als adults 
sobre com se senten en diversos àmbits de la seva vida. 
QÜESTIONARIS (CAT/CAST) FITXES TÈCNIQUES : MOSTRA QÜESTIONARI
▪ TREBALL DE CAMP 
✓ 95% dels qüestionaris completats en línia (ordinadors/tauletes)
✓ Participació voluntària i anònima dels infants
✓ Escolta activa, suport comprensió lectora i acompanyament 
emocional
✓ Tancament de l’enquesta amb posada en comú i agraïment 
10
Tallers participatius
▪ RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIÓ AMB LES NENES I NENS
87 tallers participatius en els quals participen 2.000 nens i nenes 
de 6è d’educació primària per al retorn i interpretació conjunta 
dels resultats preliminars de l’enquesta. Els infants són de 48 de les 
52 escoles que participen a l’enquesta el curs anterior, amb quotes 
per districte i titularitat de centre, per garantir la representativitat.
GUIA DIDÀCTICA (Tallers Participatius) ANÀLISI DISCURS (Veure Annex)
▪ PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers, els nens i nenes formulen fins a 5.000 
propostes per a la millora del seu benestar, que adrecen a 
l’Ajuntament i altres administracions, l’escola, les famílies i a elles i 
ells mateixos, ja que la millora del benestar requereix de la 
coresponsabilitat de tots els agents socials.
11
L’Agenda dels infants
▪ ELABORACIÓ DE L’AGENDA DELS INFANTS
L’Agenda dels infants s’elabora a partir de la síntesi de les 5.000 
propostes en base a 3 criteris: freqüència de la proposta, dispersió 
territorial i rellevància per benestar (segons recerca). L’Agenda dels 
infants concreta en 11 demandes i 115 propostes d’actuació per la 
millora del benestar.
▪ ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIÀLEGS
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 
diàlegs amb representants socials i polítics de la ciutat per 
presentar-los l’Agenda i dialogar sobre com trobar solucions a les 
seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes d’acció.
Govern municipal 08/06/18
CMBS i ACBI  18/10/18 Grups Municipals 29/10/18 Resposta municipal 19/11/18 Consell de Ciutat  13/12/18
6. Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1. Informe de 1s resultats de l’enquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2. Anàlisi en profunditat de l’enquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3. Anàlisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4. Informe Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona (abril 2019)
L’AGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Vídeo [CA; subtitulat ES, EN] + Pòster [CA, ES, EN]
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar, adreçades a 
l’Ajuntament i altres administracions, l’escola, les famílies i als propis nens i nenes.
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases prèvies obren diàlegs amb l’Alcaldessa i la 
Tinenta de Drets Socials, grups polítics municipals, el Consell Municipal de Benestar Social i 
l’Acord Ciutadà per una BCN Inclusiva, i el Consell de Ciutat (juny-desembre 2018). Retorn 
institucional als infants durant la jornada “La infància i l’adolescència a Barcelona: present i 
futur”.
13
Resultats de la recerca 
1) 2 premisses sobre infància i benestar
2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de 
la infància a Barcelona
3) 11 demandes dels infants per millorar el 
seu benestar
14
1a PREMISSA: Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de l’optimisme 
vital, segons el qual els 
infants tendeixen a 
respondre més 
positivament que les 
persones adultes quan 
se’ls pregunta sobre el 
seu benestar, fa 
necessàries unes “orelles 
especials” a l’hora 
d’escoltar i analitzar el 
que ens diuen els nens i 
nenes. 
SATISFACCIÓ GLOBAL AMB LA VIDA, SEGONS ETAPA DEL CICLE VITAL
Centre d’Estudis d’Opinió Pauta Children’s Worlds Pauta EBSIB-2017
Catalunya 2015 (+18 anys) Espanya 2013-14 (12 anys) Barcelona 2017 (10-12 anys)
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
El biaix de l’optimisme 
vital és el fenomen 
segons el qual les 
respostes dels infants 
no segueixen la corba 
de normalitat 
(majoria de respostes 
al voltant del 5), sinó 
que es concentren en 
els valors 9 i 10. 
“(...) per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes, no es pot caure en el parany simplista 
de dir “que bé que estan els nostres nens, no cal fer res”. De fet, tenint en compte l’optimisme vital, les dades 
d’infants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn, per molt que no siguin negatives, poden 
estar representant situacions complicades i compromeses. Cal interpretar els resultats adequadament”.                        
Entrevista al Dr. Ferran Casas i la Dra. Mònica González (Universitat de Girona), experts en benestar subjectiu
16 16
▪ Mitjana de satisfacció dels infants de 
10 a 12 anys de BCN: 9 s/10
▪ Es confirma biaix de l’optimisme vital
▪ Resultat coherent amb altres països a 
on s’ha utilitzat la mateixa enquesta 
El biaix de l’optimisme vital fa necessària una anàlisi específica de les respostes dels 
infants que concretem en de la manera següent:
1) Identificar els infants que expressen 
no estar prou satisfets amb el seu 
benestar agrupant les valoracions 
gens, poc i bastant. 
2) Entre els “no prou satisfets”, 
identificar el subgrup d’infants que 
expressen estar poc o gens satisfets,
ja que no és ni l’esperable ni el més 
habitual i pot estar indicant un 
malestar important en aquests infants.
17 17
2a PREMISSA: Tots els àmbits del benestar estan interrelacionats 
i els canvis en un àmbit impacten sobre els altres
→  La millora de la percepció de 
llibertat/autonomia personal fa que 
l’infant se senti més satisfet amb la seva 
seguretat i com l’escolten les persones 
adultes. 
→ Els infants que perceben que “els seus 
pares els escolten i tenen en compte el 
que diuen” estan més satisfets amb la 
seva vida d’estudiant i els aprenentatges 
escolars. 
→ Els infants que consideren que “els 
seus amics solen tractar-los bé” se senten 
més segurs.
→ Els que consideren que “al barri on 
viuen tenen llibertat suficient per fer el 
que volen” estan més satisfets amb la 
quantitat de temps lliure i l’ús del temps.
18
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFÀNCIA
Conèixer el benestar subjectiu de la infància significa explorar 
què els fa sentir satisfets amb la vida, què els agrada i els fa 
feliços, però també què els preocupa o els inquieta.
19
TROBALLA: Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes, 
tenim amples marges de millora en la satisfacció dels infants amb la seva vida 
en global i amb diferents aspectes de la seva vida
SATISFACCIÓ DELS INFANTS  AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA, SEGONS NIVELL DE SATISFACCIÓ
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 
a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la 
quantitat de temps lliure i amb la llibertat
que tenen. 
➢ Volen més temps per jugar i estar amb els 
amics/gues i guanyar en autonomia personal 
(desplaçar-se sols pel barri i que les persones 
adultes confiïn més en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc 
satisfets amb la seva vida d’estudiant i amb 
l’escolta adulta.
➢ Es queixen de massa deures escolars, dificultats 
amb companys/es de classe, manca de suport del 
professorat i sentiment d’inseguretat a l’escola. 
També pensen que les persones adultes no els 
escolten prou ni es prenen seriosament les seves 
opinions.
20
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
TROBALLA: Es corrobora l’impacte negatiu de determinades condicions 
de vida en el benestar dels infants
MITJANA DE SATISFACCIÓ AMB LA VIDA, SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
→ Impacten sobre la satisfacció amb la vida en 
global i molts aspectes concrets de la vida:
• Nucli familiar amb una sola figura parental
(monoparentals, famílies separades, pare i/o 
mare fora del país...)
• Viure en barris de renda baixa i/o amb 
condicions materials adverses
• Percepció de dificultats físiques i/o per 
malaltia crònica i/o d’aprenentatge
→ Impacten sobre aspectes concrets de la vida:
• Sexe : seguretat, imatge corporal, amistats; 
vida d’estudiant i aprenentatges escolar
• Origen geogràfic del pare/mare: casa on 
viuen, coses que tenen, escolta adulta, 
amistats i companys/es de classe
21
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
TROBALLA: Descobrim la rellevància de viure determinades experiències 
durant la infantesa  i com impacten de manera diferenciada sobre el 
benestar dels nens i nenes
LES 6 EXPERIÈNCIES MÉS SIGNIFICATIVES PER A QUÈ ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA  VIDA EN GLOBAL 
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
TROBALLA: No és possible “prototipar” com són els infants que es 
manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global, però sí identificar 
condicions i experiències que (des)afavoreixen el seu benestar 
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIÈNCIES AMB IMPACTE POSITIU 
Un sol ▪ Passar temps amb la 
▪
pare/mare a la família i passar-ho bé amb 
llar ella (jugar, parlar, relaxar-
Renda baixa se, fer activitats...)
▪
▪ Privació material ▪ Tenir suficient amb amics i 
▪ Dificultats amigues
personals ▪ Sentir que els pares i/o 
*Sexe mares donen  llibertat 
▪
*Origen pare i/o suficient
▪
mare ▪ Sentir-se segur a l’escola
▪ Temps i joc a l’aire lliure
→  Els infants poc/gens satisfets amb les seves vides no són un determinat tipus d’infants, sinó infants que, 
amb més probabilitat que altres, patiran els efectes de condicions de vida que s’han demostrat nocives per al 
benestar infantil, o infants mancats de vivències que s’han demostrat significatives per afavorir-lo.
23
→  CONDICIONS DE VIDA QUE S’HAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES.
24
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
→  VIVÈNCIES QUE S’HAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENES.
25
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
TROBALLA: L’autoestima, la salut i el temps lliure són 3 elements clau per a 
què els nens i nenes es mostrin satisfets en l’àmbit personal de la seva vida
→ Tenir bons nivells d’autoestima, que es relacionen especialment amb la satisfacció 
amb el propi cos i l’acceptació per part dels altres
El 27% dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes). Ho 
atribueixen a la imposició d’uns cànons de bellesa, pels quals les nenes se senten més pressionades. 
→ Gaudir d’una bona salut, que es relaciona amb la pràctica d’esport i una alimentació 
saludable
Tot i que el 85% dels infants es mostra molt satisfets amb la salut, el 30% dels infants s’havien sentit 
bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies, i el 31% havia tingut dificultats per dormir almenys un 
dia a la setmana. Ho atribueixen a la pressió pels estudis i l’excés de deures escolars. Els menys satisfets 
amb la salut són els infants amb dificultats físiques (discapacitat/malaltia) o d’aprenentatge i els que 
viuen en contextos de privació material. Tot que la pràctica de l’esport i/o exercici físic és molt 
generalitzat (només un 5% diu que no en fa mai fora de l’escola), les noies i els infants de rendes baixes 
en practiquen menys que la resta. Els infants reclamen als adults insistir amb els hàbits saludables 
(higiene, descans...) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles. 
→ Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes, estar amb els amics i 
amb la família
La meitat dels nens i nenes (53%) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni 
amb l’ús d’aquest temps (40%). El 71% dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana 
o cada dia i molts, atribueixen a l’excés d’extraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els 
seus amics i amigues. El 38,4% diuen que no juguen ni passen gaire temps a l’aire lliure i el 26,4% que 
poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen, parlen o s’ho passen bé amb la seva família, essent, 
ambdues experiències, vivències amb gran impacte sobre el benestar dels infants.
26
TROBALLA: L’acompanyament i escolta adultes, el temps en família i la 
llibertat són 3 elements clau perquè els nens si nenes es mostrin satisfets 
amb el seu àmbit familiar
→ Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades són molt favorables en aquest sentit: el 87% dels infants estan totalment d’acord amb 
que hi ha persones a la seves famílies que es preocupen per ells i el 82% se senten segurs a casa. 
Però cal estar molt atents al 18% que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 
22% que, en cas de tenir un problema, pensen que no rebran suport d’algú de la seva família. Els 
infants que conviuen amb un sol pare i/o mare es mostren menys satisfets amb la vida en global. 
La satisfacció amb l’escolta adulta és baixa (4 de cada 10 no n’estan prou satisfets). Pensen que les 
persones adultes no se’ls prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en 
compte.
→ Passar temps de qualitat en família
Els infants expressen la importància de passar temps en família, però només el 57% parlen i es 
relaxen amb la seva família habitualment (almenys 5 dies a la setmana). Un 26% diuen no fer-ho 
mai o només 1 o 2 dies a la setmana. Assenyalen les dificultats de conciliació laboral-familiar com 
la causa principal (especialment, els de barris de renda baixa).
→ Sentir que la família els dóna prou autonomia/llibertat per sortir amb els seus 
amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47%) no estan prou satisfets amb el grau d’autonomia que els donen 
els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaçar-se lliurement pel 
barri, fet que ells i elles mateixes relacionen amb un excés de sobreprotecció. Convé recordar el 
potencial sobre el benestar dels infants, de passar temps a l’aire lliure i jugar.
27
TROBALLA: El benestar dels nens i nenes en l’àmbit escolar no només es 
vincula als aprenentatges, sinó que són cabdals les relacions amb les amistats, 
els companys de classe i el professorat, així com sentir-se segurs a l’escola
→ Més enllà dels aprenentatges, cal vetllar per la satisfacció amb la vida d’estudiant
La satisfacció amb la vida d’estudiant està entre els aspectes menys ben valorats (42% no ho està 
prou). Més enllà dels aprenentatges, importen les relacions amb els  amics (25% no prou 
satisfets/es) i companys de classe (35% no prou satisfets/es). Patir algun problema físic, de malaltia 
crònica o d’aprenentatge fa baixar la satisfacció amb tots els aspectes de l’entorn escolar, per això 
aquests infants mereixen una atenció especial.
→ Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes, en especial 
d’assetjament
El 44% dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou 
i un 37% no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema. Els infants 
reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70% diuen que a la seva escola hi ha 
baralles almenys 1 dia a la setmana, i el 43% que els han deixat de banda almenys 1 vegada en 
l’últim mes). Sentir-se segurs a l’escola és una de les experiències més rellevants pel benestar, però 
1 de cada 4 no s’hi senten prou segurs. Per això els infants reclamen una lluita decidida contra 
l’assetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys.
→ Major diversitat en els mètodes d’aprenentatge i més capacitat per decidir en 
l’entorn escolar
El 26% dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a l’escola i asseguren sentir-se 
més satisfets amb el seu procés escolar quan treballen més amb ordinadors  i menys amb llibres, 
quan realitzen activitats a l’aire lliure i quan fan activitats de tipus més pràctic. A més, 7 de cada 10 
infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder 
dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures.
28
TROBALLA: Per afavorir la satisfacció dels infants amb el barri i la ciutat, 
necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar, bones relacions 
de veïnatge i  barris nets i segurs per desplaçar-s’hi amb llibertat 
→ La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47%) tampoc 
ho estan amb els espais per jugar i divertir-s’hi (més freqüentment entre els nens i nenes de barris de 
renda baixa). Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos.  
Tot i ser un factor principal en la satisfacció global amb la vida, el 38% diuen que no juguen ni passen 
massa temps a l’aire lliure (mai, gairebé mai o 1 o 2 dies a la setmana).
→ Percebre bones relacions amb els veïns i veïnes i trobar-se amb altres nens i nenes 
amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veïns i veïnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui 
poder trobar-se i jugar, però 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou, i 
6 de cada 10 consideren que no són prou amables amb ells/es. 
→ Un entorn segur, net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condició imprescindible per fer vida a l’aire lliure, però el 49% 
no se senten prou segurs al barri on viuen. La seguretat preocupa més als infants de barris de renda baixa 
i a les nenes. També hi ha un clam unànime per a què hi hagi menys cotxes al carrer, una qüestió que 
relacionen no només amb la reducció de la contaminació, sinó també amb la seva seguretat i la 
possibilitat de desplaçar-se sols/es pel carrer. 
29
TROBALLA: Els nens i nenes són conscients de l’existència de desigualtats 
socials, dels diferents rols de gènere en què són educats i de les majors 
dificultats per als nens i nenes amb el pare i/o mare d’origen estranger
→ Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten 
La majoria d’infants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83%) i la casa on 
viuen (79%), però tenen clara consciència de les desigualtats entre els diferents barris i districtes 
de la ciutat i del fet que moltes famílies pateixen pobresa i dificultats econòmiques. El 22% dels 
infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva família, i n’hi ha el doble entre els 
nens i nenes de barris de renda baixa. Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen 
privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global. És unànime el clam 
dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques 
(alimentació, habitatge, cura o educació) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense 
excepció.
→ Diferències de gènere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no s’identifiquen diferències significatives en la satisfacció global amb la vida per raó de sexe, els nens i nenes tenen 
clara consciència de ser educats amb diferències de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que s’espera d’ells i elles. Sí 
que s’observen diferències significatives amb la imatge corporal, les amistats i la percepció de seguretat (les nenes estan menys 
satisfetes que els nens), mentre que en la satisfacció amb la vida d’estudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menys
satisfets que les nenes. 
→ L’origen geogràfic del pare i/o mare té impactes específics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que l’impacte en la satisfacció amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat, s’identifiquen diferències 
significatives de satisfacció amb les amistats i els companyes i companyes de classe, amb l’escolta adulta, així com amb la casa on 
viuen i, especialment, amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets, el 64% són d’origen estranger i el 36% autòctons). 
Els nens i nenes estaven d’acord amb que l’origen estranger podia ser motiu de discriminació en situacions de la vida quotidiana. 
30
TROBALLA: Quant més satisfacció amb la vida en global durant la infantesa, 
més felicitat, més optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i 
nenes
RELACIÓ ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIÓ AMB LA VIDA, LA FELICITAT, L’OPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
→  Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida, 
se senten més feliços (86,4%), optimistes (87,4%) i 
expressen millors expectatives envers el seu futur (74,9%). 
→ Quan milloren...
▪ Les condicions materials
▪ La seguretat
... també milloren les 
▪ La satisfacció amb el cos
seves expectatives de 
▪ L’escolta adulta
futur
31
Font: Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB). 2017 
Ajuntament de Barcelona
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTAR
→ Cal destacar l’alta coherència entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el 
benestar subjectiu de la infància 
Font: L’Agenda dels infants 2018 IIAB - Ajuntament de Barcelona
LA INFÀNCIA ÉS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATÈGICA 
EN LA QUE CAL INVERTIR
La infància és una etapa estratègica amb drets humans específics en la qual no 
podem escatimar esforços ni recursos perquè puguin exercir progressivament els 
seus drets i creixin amb igualtat d’oportunitats fins al màxim del seu 
desenvolupament, tal com recull la Convenció dels drets de l’infant. 
Invertir en la infància és una condició imprescindible per millorar no només el 
benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectòries vitals, sinó també 
en la cohesió social i el futur de tota la ciutadania, tal com diu la Comissió Europea.  
33
#ParlenNensiNenes |    #BenestarInfancia |   #AgendaInfants
Annexos
35
Ressò als mitjans  
▪ PRESENTACIÓ DE L’AGENDA DELS INFANTS
Recull d’aparicions en mitjans de la presentació de l’Agenda (juny 2018)
Vídeo
▪ TALLERS PARTICIPATIUS
Recull d’aparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)
Vídeo
▪ PRESENTACIÓ DE PRIMERS RESULTATS
Recull d’aparicions en mitjans dels primers resultats de l’enquesta (novembre 2017)
Vídeo
▪ ENQUESTA
Recull d’aparicions en mitjans del procés d’enquestació (maig 2017)
Vídeo
36
Conte de Gianni Rodari
sobre les orelles especials per escoltar als infants 
37 37