Guia 
Cocreació amb els infants i la comunitat educativa 
per la millora del pati de l’escola
Programa “Transformem els patis”
Aquesta guia impulsada per la Direcció d’Educació de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 
en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, s’emmarca dins el programa «Transfor-
mem els Patis», promogut per l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat elaborada per l’Institut Infància i 
Adolescència de Barcelona, en estreta col·laboració amb l’equip tècnic del Consell Educatiu Munici-
pal de Barcelona, encarregat de coordinar el programa. 
Edició:
Direcció d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB)
Equip de treball:
Institut Infància i Adolescència de Barcelona: Laia Pineda (direcció); Emma Cortés (coordinació, 
redacció i disseny del procés),  i  Laia Curcoll (suport a la redacció, publicació i comunicació) Marinva 
i Equal Saree (redacció i l’elaboració de la proposta didàctica i dels materials de suport, dinamitza-
ció i avaluació de les sessions de la primera edició del programa) Equip tècnic del Consell Educatiu 
Municipal de Barcelona. 
Il·lustracions: 
Maria Calvet
Correcció: 
Gemma Salvà Santanachs
Agraïments:
Volem manifestar el nostre agraïment, en especial als infants, al professorat, a les famílies, als monitors 
i monitores del temps de migdia i a les entitats usuàries dels patis fora de l’horari lectiu dels centres 
educatius següents:  Escola Auró, Escola Bogatell, Escola Duran i Bas, Escola Estel, Escola Francesc Macià, 
Escola de les Aigües, Escola Milà i Fontanals, Escola Palma de Mallorca, Escola Parc de la Ciutadella, 
Escola Pau Casals, Escola Ramón Llull i Escola Tàber. Les sessions de cocreació i el treball intern d’aquests 
centres educatius per a la transformació dels seus patis el curs 2020-2021 han esdevingut experiències 
pilot per desenvolupar la metodologia que es presenta en aquesta guia.
Barcelona, setembre de 2021
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No comercial – Compartir 
igual (by-nc-sa) amb finalitat no comercial i amb obra derivada. Es permet copiar i redistribuir el material en qualsevol 
mitjà i format, sempre que no tingui finalitats comercials; així com remesclar, transformar i crear a partir del material, 
sempre que es difonguin les creacions amb la mateixa llicència de l’obra original. 
Presentació 
L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, 
posa en marxa el programa «Transformem els patis; més naturalitzats, coeducatius i 
comunitaris». Atès que les escoles són els espais més sensibles de la ciutat, i que els 
nostres infants hi passen una bona part del seu temps, tenir-ne cura és una de les 
nostres prioritats.  
Volem fer de les escoles un eix prioritari de totes les actuacions de transformació de 
l’espai públic per tal de millorar les zones de joc i esportives de la ciutat, ampliar el 
verd, avançar cap a l’urbanisme amb perspectiva de gènere, crear refugis climàtics i 
generar més llocs de trobada. L’objectiu consisteix a posar les escoles al cor dels barris 
per tal de definir un nou model urbà en què els centres educatius siguin punts 
neuràlgics de l’espai públic i rebin una atenció especial. Volem que totes les escoles 
públiques d’infantil i de primària i tots els instituts escola i centres d’educació especial 
de Barcelona disposin d’un pati adequat, ric en estímuls i en què s’aprofiti al màxim tot 
el seu potencial com a espai educatiu i social.  
Aquest programa s’impulsa amb el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i de 
l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Durant el curs 2020-2021 es va dur a 
terme, amb la col·laboració de dotze escoles, una prova pilot del procés de cocreació 
de patis. Es pretenia que tota la comunitat educativa, el professorat, les famílies, els 
monitors i monitores del temps de migdia, les entitats vinculades als centres i sobretot 
els infants s’impliquessin en les propostes de transformació del pati. El procés es va 
iniciar partint dels sis criteris per aconseguir un bon pati —naturalitzat, coeducatiu i 
comunitari—, consensuats àmpliament per tots els agents implicats, l’Administració i 
diverses entitats expertes.  
Ara, amb la voluntat de sistematitzar el procés i de compartir coneixements, publiquem 
la guia Transformem els patis. Cocreació dels infants i la comunitat educativa per la 
millora del pati de l’escola per tal que els centres educatius que prenguin part en 
edicions posteriors d’aquest projecte puguin realitzar el seu propi procés participatiu 
Aquesta guia s’ha impulsat des del Consell Educatiu Municipal de Barcelona i ha estat 
elaborada per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Descriu amb detall el 
procés de cocreació i posa a disposició dels centres educatius un seguit de dinàmiques i 
de propostes d’activitats perquè puguin dur a terme, d’una manera totalment 
autònoma, un procés participatiu amb tantes persones (infants, famílies i equip 
docent) com sigui possible, i perquè puguin adaptar-lo fàcilment a la realitat del seu 
centre. Les activitats proposades són suggeriments i idees que es poden suplir, adaptar 
o complementar amb les activitats que cada centre consideri convenients.  
Esperem que aquesta publicació contribueixi a donar veu a tota la comunitat educativa 
en la transformació del seu pati i, per tant, que ens apropi una mica més a construir la 
ciutat que volem. 
 
 
 
3 
   
 
Índex   
 
1.1. EL PROGRAMA «TRANSFORMEM ELS PATIS» ....................................................................................... 6 
1.2. LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA EN LA TRANSFORMACIÓ DELS PATIS .............................. 11 
1.3. PROMOURE LA PARTICIPACIÓ DELS INFANTS EN EL DISSENY DE LA CIUTAT: DRET, NECESSITAT I BENEFICI ..... 15 
1.4. QUÈ HI TROBAREU, EN AQUESTA GUIA? ......................................................................................... 18 
3.1. AGENTS QUE PARTICIPEN EN LA COCREACIÓ DEL PROGRAMA «TRANSFORMEM ELS PATIS» ..................... 29 
3.2. FASES DEL PROCÉS DE COCREACIÓ I TASQUES QUE HA DE FER L’ESCOLA ................................................ 37 
4.1. TREBALL INTERN DE REDACCIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE PATI ......................................................... 43 
 
 
1. SESSIÓ DE BENVINGUDA ............................................................................................................. 46 
2. PRIMERA SESSIÓ: SESSIÓ INFORMATIVA ......................................................................................... 47 
3. TREBALL INTERN EN ELS CENTRES EDUCATIUS. DIAGNOSI I ELABORACIÓ DE PROPOSTES ........................... 48 
3.1. Material de treball comú per a tots els agents ......................................................... 50 
3.2. Materials de treball intern per al professorat ........................................................... 53 
3.3. Material de treball intern per a l’alumnat ................................................................. 59 
3.4. Material de treball intern per a les famílies .............................................................. 63 
3.5. Material de treball intern per a l’equip del temps de migdia ................................... 66 
3.6. Material de treball intern per a les entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu 72 
4. SEGONA SESSIÓ: SESSIÓ PER POSAR EN COMÚ LES PROPOSTES I IDENTIFICAR LES PRIORITATS ................... 75 
5. TERCERA SESSIÓ: REUNIÓ AMB L’EQUIP D’ARQUITECTES PER PRESENTAR LES PROPOSTES ........................ 80 
6. QUARTA SESSIÓ: SESSIÓ DE TREBALL DINAMITZADA PER PRESENTAR L’AVANTPROJECTE I IDENTIFICAR EL FULL 
DE RUTA PER A L’ELABORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE PATI ................................................................... 82 
7. TREBALL INTERN EN ELS CENTRES EDUCATIUS PER VALORAR L’AVANTPROJECTE ..................................... 85 
7.1. Material de treball intern per al professorat, les famílies, els monitors i monitores 
del temps de migdia i les entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu ......................... 85 
7.2. Material de treball intern per als infants .................................................................. 88 
8. CINQUENA SESSIÓ: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DEFINITIU ................................................................ 90 
9. TREBALL INTERN DE LA COMUNITAT EDUCATIVA: PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DEFINITIU A TOTA LA 
COMUNITAT ....................................................................................................................................... 91 
10. CONSIDERACIONS CLAU QUE CAL TENIR PRESENTS A L’HORA D’ADAPTAR LES ACTIVITATS ......................... 92 
 
I. MATERIAL DE SUPORT ................................................................................................................ 97 
II. MEMBRES DE LA TAULA DE SEGUIMENT ........................................................................................ 98 
III. DETALL, PER ORDRE CRONOLÒGIC, DE LES TASQUES I PASSOS QUE HA DE FER LA COMUNITAT EDUCATIVA... 99 
 
  
4 
   
 
 
 
 Abans de 
començar a 
cocrear 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
5 
   
 
1.1. El programa «Transformem els patis»  
L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) estan impulsant, 
amb la col·laboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) i de 
l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la transformació dels patis escolars perquè siguin 
més naturalitzats, coeducatius i comunitaris i impulsin la diversitat de joc i d’activitat 
física. Per dur a terme aquesta tasca també compten amb el suport de la xarxa Escoles 
+ Sostenibles, de l’Institut Barcelona Esports (IBE), de la Direcció de Serveis de Gènere i 
Polítiques del Temps i de la Direcció d’Acció Comunitària.  
«Transformem els patis» és un pla d’actuació estable dins la inversió municipal per 
cuidar i millorar els equipaments dels centres educatius d’infantil i de primària, dels 
instituts escola i dels centres d’educació especial públics de la ciutat. La fita és arribar a 
l’any 2030 amb tots els patis escolars d’aquests centres d’ensenyament transformats.  
Cada any se seleccionen, mitjançant criteris de puntuació objectiva, un mínim de deu 
centres educatius d’entre tots els que han sol·licitat participar en aquest pla mitjançant 
la Convocatòria Unificada de Programes (CUP) del CEB. No obstant això, per a la 
primera edició (2020-2021), atès que es tractava d’una prova pilot, es va emprar un 
procediment diferent.  
La finalitat d’aquest programa consisteix a transformar els patis, tant des d’un punt de 
vista físic —mitjançant una renovació infraestructural— com des de la perspectiva del 
projecte educatiu. Es tracta de maximitzar el potencial dels patis com a espais 
educatius, d’aprenentatge i de desenvolupament saludable dels infants, a més de 
contribuir a lluitar contra l’emergència climàtica des de les escoles. Els patis també han 
de ser espais que promoguin dinàmiques i relacions positives i igualitàries i que 
afavoreixin usos comunitaris de lleure i de trobada, així com activitats físiques i 
esportives fora de l’horari lectiu. 
 
Pati de l’Escola Rius i Taulet 
 
6 
   
 
Es vol fomentar més educació i joc a l’aire lliure en una ciutat jugable i educadora, i 
lluitar contra l’emergència climàtica també des de les escoles.  
Així, es posa en marxa un dels projectes previstos per avançar cap a una ciutat jugable 
que combat, entre altres coses, el pantallisme, el sedentarisme i l’obesitat infantil 
mitjançant el joc i l’activitat física i que Barcelona impulsa amb el Pla del joc a l’espai 
públic. També s’amplien les actuacions del programa de refugis climàtics previst en el Pla 
clima com a part de la lluita contra l’emergència climàtica i com a eina per contrarestar el 
dèficit de contacte amb la natura dels infants que viuen en entorns urbans.  
El programa, que es va presentar el 15 de desembre de 2020 a la jornada  
«Transformem els patis: més naturalitzats, verds, coeducatius i comunitaris», té els 
objectius següents:  
1. Reconèixer els patis com a espais de joc per excel·lència. 
2. Millorar la naturalització dels patis per garantir espais de promoció de la salut i 
el benestar. 
3. Fomentar la coeducació en els patis per establir dinàmiques i relacions 
equitatives entre els infants i la comunitat educativa. 
4. Afavorir l’obertura dels patis a la comunitat per crear vincles amb la societat i 
l’entorn. 
5. Aprofitar el potencial de l’espai dels patis per a l’activitat física, esportiva i 
motriu dels infants. 
 
 
Pati de l’Escola Ramon Casas  
 
 
 
 
 
 
 
 
7 
   
 
 Antecedents 
Aquesta mirada envers els patis no és nova a Barcelona: diferents col·lectius vinculats a 
l’educació i l’arquitectura, com ara el grup de treball «Com està el pati», de l’Associació 
de Mestres Rosa Sensat, ja fa anys que hi treballen. També s’han fet transformacions 
amb perspectiva de gènere, com ara les de l’Escola Drassanes i l’Escola Baró de Viver 
(premi Ciutat de Barcelona 2018), o les de l’Escola La Farigola del Clot. A més, la millora 
d’alguns patis ha estat impulsada per la comunitat educativa; és a dir, pels equips 
docents i les associacions de famílies d’alumnes (AFA). És el cas de les transformacions 
de l’Escola Dovella o de l’Escola La Maquinista (premi Barcelona Innovació Educativa 
2018). Així doncs, la necessitat de transformar els patis ha estat i continua sent una 
demanda social ben present a la ciutat.  
D’altra banda, el 2020 es van transformar onze patis escolars de la ciutat gràcies al 
projecte Refugis climàtics a les escoles (les escoles Cervantes, Els Llorers, Ramon Casas, 
Ítaca, Poeta Foix, Rius i Taulet, Font d’en Fargas, Can Fabra, Poblenou i Vila Olímpica, i 
l’Institut Escola Antaviana). Aquestes transformacions, realitzades en el marc del Pla 
clima i del projecte Urban Innovation Action (UIA) de la Comissió Europea han aportat 
solucions tècniques rellevants per aprofitar els espais exteriors de les escoles com a 
palanca de canvi per a la lluita climàtica. 
Pel que fa a aquestes transformacions, cal destacar el paper de la xarxa Escoles + 
Sostenibles, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, que fa més de vint anys que 
treballa perquè la natura i la sostenibilitat formin part dels projectes dels centres 
educatius. Ha ofert formació i assessorament per a les transformacions dels patis i ha 
estat un dels agents impulsors del programa actual. 
Quant als usos dels patis escolars per 
a activitats comunitàries fora de 
l’horari lectiu, cal remarcar que 
aquests espais són una 
infraestructura clau per al Pla de 
l’esport en edat escolar , en què, 
segons dades de l’Enquesta d’hàbits 
esportius de la població en edat 
escolar de Barcelona 2018, hi 
participen 110.000 nens i nenes. 
L’esport, una activitat transmissora 
de valors i socialitzadora, és cabdal 
per a l’equilibri psíquic i emocional 
dels infants, i sense la xarxa de patis 
escolars no podria arribar a tants 
infants. Els patis també acullen 
activitats dels casals d’estiu, el 
programa «Patis escolars oberts al 
barri», que des de fa anys obre uns 
setanta patis per a usos lúdics, 
educatius i comunitaris, així com 
totes les activitats extraescolars que 
s’organitzen des de les associacions 
de famílies dels centres educatius.  
Pati de l'Escola Font d'en Fargas 
 
 
8 
   
 
 
 La transformació física del pati i un nou projecte 
educatiu d’usos i dinàmiques 
Per assolir la fita que es planteja la ciutat —adequar tots els patis dels centres públics 
d’educació infantil i de primària, dels instituts escola i dels centres d’educació especial 
per tal que esdevinguin espais naturalitzats, coeducatius, inclusius i enriquidors, amb 
un joc lliure molt divers—, cal fomentar i facilitar recursos apropiats per sistematitzar i 
impulsar aquestes transformacions. Per això, el programa «Transformem els patis», a 
més d’oferir la inversió econòmica necessària per al canvi físic d’aquests espais, amb 
un pressupost assignat a cada centre educatiu, també proporciona assessorament 
durant el procés de cocreació per dissenyar el nou pati, així com formació i 
orientacions per definir un nou projecte educatiu de pati integrat en el projecte 
educatiu de centre (PEC). En molts casos, fins i tot el projecte d’un nou espai exterior 
pot esdevenir un motor de canvi per a tot el projecte pedagògic de l’escola.  
 
UN BON PATI:
NATURALITZAT, COEDUCATIU I COMUNITARI 
Transformació física Nou projecte educatiu de pati
 
 
Sovint, quan es plantegen els projectes de transformació dels patis, es concep un canvi 
en la dimensió física, però la millora no s’ha de limitar a aquest aspecte, sinó que cal 
ampliar-la al projecte d’usos i dinàmiques d’aquest espai exterior del centre. Han de 
ser processos paral·lels que s’entrecreuin i que s’implementin a la vegada; només així 
serà possible aprofitar al màxim el potencial educatiu que ofereix aquest espai a l’aire 
lliure i, sobretot, el «poder» del joc. Cal plantejar, entre altres qüestions, quins recursos 
lúdics s’ofereixen més enllà de les estructures fixes, quin rol ha de tenir l’equip de 
professionals que són al pati durant l’esbarjo, i quines activitats específiques s’hi poden 
desenvolupar. Això no implica que els patis escolars hagin d’esdevenir espais 
d’activitats dirigides; al contrari, han de continuar afavorint al màxim el joc lliure i 
autònom dels nens i nenes, però oferint recursos perquè l’activitat lúdica sigui tan 
enriquidora com sigui possible. La transformació física és una acció fonamental per 
aconseguir-ho, però no és l’única i tampoc no és l’únic camí que es pot seguir. A més a 
més, a banda del temps de pati de mig matí, també cal pensar en el temps de migdia i 
en tots els altres moments en què es pot fer ús d’aquest espai exterior del centre.  
 
9 
   
 
El projecte educatiu d’usos i dinàmiques del pati ha d’evidenciar un canvi de mirada 
envers aquest espai de l’escola i ha de respondre a la pregunta: «Què volem que hi 
passi, al pati?». És imprescindible vincular-lo al projecte educatiu de centre, perquè 
també cal entendre el pati com un espai privilegiat per a les activitats d’aprenentatge 
a l’aire lliure. El pati, més enllà del temps de lleure i de joc com a temps d’esbarjo, 
esdevé un espai educatiu més per fer activitats didàctiques a l’exterior, de manera que 
amplifica les oportunitats d’aprenentatge en contacte amb elements naturals. Alhora, 
afavoreix altres dinàmiques i moviments i permet que l’alumnat organitzi l’espai, fet 
que enriqueix les seves experiències educatives. També és important vincular-lo al 
projecte educatiu de ciutat, el qual, més enllà de l’horari lectiu, vol potenciar els espais 
escolars com a centres de barri oberts a la comunitat. 
Finalment, no s’ha evidenciat prou —i és imprescindible fer-ho— que cal una mirada 
nova que permeti concebre els espais exteriors com a espais de promoció de la salut i 
el benestar, no solament perquè fomenten el moviment i l’activitat física —aspectes 
clau en la lluita contra alguns problemes actuals de la infància, com ara l’obesitat i el 
sedentarisme—, sinó també perquè, com a espais promotors del joc lliure, ric i divers, 
esdevenen grans aliats del desenvolupament afectiu i social dels infants i contribueixen 
a prevenir els problemes creixents de salut mental.  
 
  Un marc conceptual compartit  
 
Un bon pati combina espai i experiències per al joc, l’activitat motriu i l’educació a 
l’aire lliure per al benestar dels infants.  
Amb vista a transformar els patis de la ciutat, 
l’Ajuntament de Barcelona ha definit 6 
criteris per a un bon pati: naturalitzat, 
coeducatiu i comunitari (vegeu l’annex I). 
Aquests criteris són fruit d’un procés de 
generació de coneixement a partir d’una 
recerca documental sobre experiències de 
transformació a escala local i internacional 
realitzada per l’Institut Infància i 
Adolescència de Barcelona i consensuada i 
validada per una quarantena de persones 
expertes del món de l’educació, 
l’arquitectura, el joc, el verd, l’esport, 
l’accessibilitat, la perspectiva de gènere, 
l’acció comunitària i la salut. 
Així doncs, la infografia 6 criteris per a un 
bon pati: naturalitzat, coeducatiu i 
comunitari s’ha elaborat com a material de 
treball per a les escoles; concretament, com 
a punt de partida perquè defineixin els seus 
propis reptes a l’hora de transformar els seus 
patis (vegeu l’apartat 2). 
 
Podeu descarregar la infografia aquí 
 
 
10 
   
 
Esquema del procés d’elaboració dels 6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i 
comunitari’ 
 
 
 
Prosp ecció internacional Sessions de treball de la Comissió Tècnica Debat i validació 
Institut Infància i Transversal Persones i entitats expertes 
 
Adolescència de Personal tècnic i responsables de l’Ajuntament en educació, joc, esport, 
Barce lona   de Barcelona  salut, arquitectura, 
 Consorci d’Educació de Barcelona  feminisme, acció 
Institut Infància i Adolescència de Barcelona comunitària, accessibilitat... 
 
 
 
1.2. La participació de la comunitat educativa en 
la transformació dels patis  
 
➢ És imprescindible que la comunitat educativa participi en un sentit ampli en la 
proposta de transformació dels patis escolars, tant a escala física com del 
projecte educatiu 
Aplicar els 6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i comunitari significa, 
per força, redissenyar l’espai físic del pati i replantejar el projecte educatiu. El fet que 
s’hagin establert uns criteris com a marc conceptual no vol dir que s’hagin de crear 
patis estandarditzats i repetitius a totes les escoles. La idea és que cada centre apliqui 
aquests criteris d’acord amb la seva pròpia realitat. Per això, és essencial que tota la 
comunitat educativa s’impliqui i prengui part en aquest procés, però, sobretot, és 
fonamental comptar amb la participació i les aportacions dels infants en totes les fases 
del procés: des de la diagnosi i la formulació de propostes fins al disseny, la gestió, el 
manteniment, l’assessorament i l’avaluació. A la vegada, cal comptar també amb la 
participació dels agents de l’entorn. 
Malgrat que moltes vegades l’impuls i motivació de les famílies ha estat un motor de 
transformació dels patis, i si bé les seves aportacions són molt valuoses, és essencial 
que la iniciativa estigui liderada per l’equip educatiu, ja que és el responsable de 
gestionar la quotidianitat de l’escola i d’articular el projecte educatiu. Hi pot haver un 
colideratge, però l’equip educatiu s’hi ha d’implicar al cent per cent. Aquest equip ha 
d’estar al capdavant del projecte, però l’ha de desenvolupar amb un treball compartit i 
consensuat amb la resta dels agents que formen part de la comunitat educativa. Això 
és imprescindible perquè les inversions i les transformacions tinguin un impacte positiu 
en el centre i en la comunitat i perquè el projecte sigui coherent des d’un punt de vista 
pedagògic, tingui sentit i sigui sostenible en el temps.  
11 
   
 
La transformació també ha d’anar acompanyada d’una anàlisi de viabilitat en els àmbits 
tècnic, de gestió i de manteniment amb el pressupost específic assignat, i ha de tenir 
en compte requisits globals de ciutat. És a dir, cal fer projectes sostenibles i duradors. 
Per aquesta raó, és important plantejar un disseny tan flexible com sigui possible, de 
manera que permeti adaptar i transformar els patis d’acord amb els canvis necessaris 
que vagin sorgint al llarg dels anys.  
Per això, en el programa municipal «Transformem els patis» es fomenta la participació 
activa del professorat, dels infants, de les famílies, dels monitors i monitores del temps 
de migdia i de les entitats usuàries dels patis fora de l’horari lectiu vinculades al centre, 
amb l’objectiu d’aconseguir un procés de cocreació amb tots els agents de la comunitat 
educativa i amb els equips tècnics municipals.  
Finalment, cal assenyalar que l’equip docent del centre disposarà de formació de 
suport perquè la transformació física i l’elaboració d’un nou projecte d’usos i 
dinàmiques del pati en horari lectiu i no lectiu esdevingui un canvi de paradigma tant 
per al centre com per a l’entorn. Així, per exemple, cada any es presentarà un pla de 
formació específic, i el centre també rebrà la Guia pedagògica Transformem els patis  
elaborada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat.  
 
 
Pati de l’escola Poeta Foix 
 
 
➢ Les aportacions que sorgeixen de la comunitat educativa són un ingredient 
imprescindible, però no l’únic 
El procés de cocreació es concreta en un exercici col·lectiu i participat durant el qual 
múltiples agents exposen i contrasten les seves necessitats, a més d’elaborar propostes 
per tal que, en una segona fase, l’equip tècnic responsable del projecte elabori el 
projecte de millora i transformació de l’espai d’acord amb les aportacions formulades.  
Cal recordar que, per regla general, les propostes que sorgeixen del procés de 
cocreació no es poden incorporar ni aplicar fil per randa al disseny. Primer s’ha de 
valorar tècnicament si són viables i, després, cal contrastar-les amb altres requisits.  
La ciutat és un sistema multidimensional i interconnectat. Per això, quan s’hi intervé, 
12 
   
 
s’han de tenir en compte moltes variables; és a dir, al marge dels requisits del centre 
educatiu, cal tenir una visió global de les necessitats del municipi. Les escoles són al cor 
dels barris i formen part del seu ecosistema d’equipaments: la ciutat entra a l’escola i 
l’escola surt a la ciutat. 
També cal tenir en compte, entre altres aspectes, les normatives de seguretat i els 
requisits d’accessibilitat de les persones amb discapacitat. En alguns casos, tant les 
unes com els altres delimiten i condicionen les possibilitats d’acció, de manera que les 
fan incompatibles amb les propostes sorgides del procés de cocreació o exigeixen 
matisar-les o reformular-les.  
Per tant, si bé la base de 
la transformació són les 
propostes plantejades per 
la comunitat educativa, 
cal contrastar-les amb 
diferents agents 
municipals —com ara la 
xarxa Escoles + 
Sostenibles, l’Institut 
Barcelona Esports o la 
Direcció de Serveis de 
Gènere i Polítiques del 
Temps (DSGPT) de la 
Gerència Municipal— per 
avaluar-ne la idoneïtat 
d’acord amb el context 
global del municipi. 
També cal considerar la 
dimensió territorial a 
través de les persones 
referents referents del 
districte i del Consorci 
d’Educació de Barcelona.  
Així doncs, el concepte de 
«cocreació» no vol dir 
que la comunitat 
Pati de l'Escola Ítaca educativa decideix sobre 
 el disseny en exclusiva; 
vol dir que es garanteix que el disseny resultant ha tingut en compte i ha analitzat les 
aportacions sorgides dels espais de cocreació i que, en la mesura del possible, les hi ha 
incorporat.  
 
 
 
 
 
 
 
13 
   
 
1.2.1. Aspectes previs que cal considerar  
Què es podrà fer i què no. La proposta de transformació presenta les limitacions que 
s’especifiquen tot seguit. És molt important tenir-les presents per poder gestionar 
expectatives i il·lusions.  
• El programa «Transformem els patis» té una limitació pressupostària d’uns 
200.000 euros per a cada centre educatiu. Aquesta quantitat ho inclou tot: la 
feina de l’equip d’arquitectes, la compra de materials, l’obra, etc.  
• S’ha de conservar, com a mínim, una pista esportiva. Aquesta, sempre que sigui 
possible, ha de tenir les dimensions reglamentàries necessàries per fer-hi 
competicions. Si es vol reduir el nombre de pistes, s’ha d’estudiar l’impacte 
que aquest fet tindrà en els infants que practiquen activitats esportives fora de 
l’horari escolar en el centre educatiu. Si escau, es poden buscar alternatives al 
barri, però no es garanteix que se’n puguin trobar.  
• El projecte no preveu la construcció de lavabos i vestuaris, encara que estiguin 
situats en el pati.  
• Els murs exteriors del pati no formen part de l’abast d’aquest programa, que 
està adreçat, fonamentalment, als elements que conté el pati i no pas a la seva 
estructura.  
• Cal partir del catàleg de solucions tècniques del CEB, que inclou diferents tipus 
de fonts d’aigua, d’estructures de joc, etc. S’admet l’aportació de noves idees, 
sempre que siguin viables des d’un punt de vista tècnic i pressupostari.  
• L’ampliació de verd del pati s’ha d’ajustar als criteris del projecte Refugi 
climàtic. Si no és possible posar-hi molt de verd, cal garantir una zona 
ombrívola específica que concentri els arbres i altres elements que facin 
ombra. 
 
 
Pati de l’Escola Font d’en Fargas 
 
14 
   
 
1.3. Promoure la participació dels infants en el 
disseny de la ciutat: dret, necessitat i benefici  
Sovint, els infants són ignorats com a agents actius i amb capacitat d’implicació en la 
transformació de la ciutat i en els processos de cocreació. Per això, cal posar l’accent en 
la necessitat de donar veu als infants.  
En els darrers anys, la participació ciutadana ha esdevingut una pràctica cada vegada 
més freqüent a l’hora de definir, per exemple, projectes i plans d’actuació, o d’elaborar 
diagnosis per a la transformació urbanística dels pobles i ciutats. La participació dels 
infants en aquests processos i la seva implicació activa com a ciutadans i ciutadanes de 
ple dret no ha estat una pràctica prou estesa, si bé és cert que cada cop hi ha més 
col·lectius i institucions que vetllen perquè els nens i nenes puguin dir-hi la seva.  
Identifiquem, segons s’explica tot seguit, un mínim de tres arguments per continuar 
impulsant la participació dels infants. 
 
➢ La participació dels infants és un dret reconegut 
 
En primer lloc, cal tenir present que estem subjectes a un ampli marc legal i normatiu 
que ens obliga a garantir espais de participació infantil. Aquest marc comprèn:  
1. El principi general de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions 
Unides (art. 12/1989), el qual reconeix que els infants tenen dret a ser escoltats 
i que les seves opinions es tinguin en compte en la presa de decisions sobre les 
qüestions que els afecten.  
2. La Llei 14/2010 catalana dels drets i les oportunitats en la infància i 
l’adolescència (LDOIA), que en els articles 7, 11, 34 i 53 també preveu la 
participació dels infants com a dret. 
3. La Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona. Carta de drets i 
deures que estableix que totes les persones menors d’edat «tenen el dret a 
participar en l’elaboració del projecte de ciutat»; i que «l’Ajuntament promourà 
experiències i espais de participació ciutadana adreçats als infants i als 
adolescents» (art.22.e/2010).  
 
➢ La participació dels infants és una necessitat de l’administració pública 
 
En segon lloc, hem de tenir present que escoltar la veu dels infants és una necessitat, ja 
que ens permet obtenir de primera mà una informació contextualitzada i molt valuosa 
sobre els espais que els infants tenen a prop i utilitzen i que formen part de la seva vida 
quotidiana. En aquest sentit, és important comprendre que els infants disposen d’un 
coneixement i expertesa que les persones adultes no tenim, i que parteixen d’una 
mirada pròpia que és imprescindible per al disseny de les actuacions que se’ls adrecen 
(programes, serveis d’educació, de salut, de cultura...) o dels espais de què seran 
cousuaris (a casa, a l’escola o al barri) i que formaran part de la seva quotidianitat 
(àrees de joc, espais lúdics, o l’espai públic en general). 
Per tant, «No es tracta de canviar l’Administració per incloure els infants, sinó 
d’incloure els infants per transformar l’Administració» (Boqué, 2019). 
 
15 
   
 
➢ La participació dels infants afavoreix el seu benestar  
 
Finalment, el fet d’obrir espais a la participació dels infants fomenta que se sentin 
escoltats i tinguts en compte. Això contribueix a ampliar el seu sentiment de 
pertinença a la comunitat i també afavoreix la corresponsabilitat en el bon ús dels 
espais. En participar en les qüestions que els afecten, els infants esdevenen membres 
actius i protagonistes de la vida comunitària, en un espai urbà més adequat a les seves 
necessitats quotidianes, com ara el joc i la trobada.  
Així doncs, hi ha tres raons que justifiquen implicar els nens i nenes i els nois i noies en 
la formulació de demandes i de propostes entorn dels temes que els afecten i que 
tenen a veure amb els seus espais de quotidianitat: a) hi tenen un dret reconegut; 
b) l’administració pública ho necessita, i c) beneficia el seu benestar. Només així serà 
possible aconseguir un canvi de paradigma en què les nenes, nens i adolescents siguin 
tinguts en compte en la presa de decisions de forma transversal i sistemàtica (IIAB, 
2016).  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16 
   
 
1.3.1. Requisits i estratègies per a la participació dels 
infants 
La participació dels infants no es 
produeix automàticament, només 
perquè els adults decidim de 
consultar-los. Segons es a 
l’informe Resultats del procés de 
cocreació amb infants de dos parcs 
de Barcelona (IIAB, 2018), sovint 
sol topar amb alguns esculls 
importants que hem de tenir 
presents (infants sense ganes de 
participar o que boicotegen 
l’activitat proposada per manca 
d’interès; infants que diuen allò 
que els adults desitgen sentir, bé 
perquè volen ser amables o perquè 
consideren que la proposta que se’ls planteja no reuneix els requisits per dir allò que 
realment pensen). Què cal, doncs, per «trobar-se» realment amb els infants? Cal 
assegurar-se que la proposta reuneix, almenys, les cinc condicions principals i 
estratègies que s’indiquen tot seguit. 
 
➢ Cinc condicions per aconseguir una participació genuïna i sincera dels infants i 
adolescents 
1. Un objectiu clar, delimitat i assolible. 
2. Una participació voluntària. 
3. Persones adultes decidides a escoltar allò que els infants els volen dir i 
disposades a assumir-ne les conseqüències, fins i tot si no els agrada allò 
que els diuen. 
4. Espais de participació segurs, de respecte mutu i de confiança. 
5. Eines de participació útils: dinàmiques i metodologies adaptades als 
infants. 
 
➢ Estratègies per a la participació dels infants 
 
Per aconseguir la participació dels infants, a més d’assegurar-se que la proposta 
compleix les cinc condicions abans indicades, es poden aplicar tres estratègies o 
formats principals, tal com  tal com s’explica en un document de treball sobre 
participació infantil a la ciutat (IIAB, 2016):  
1. Participació en canals estables: mitjançant òrgans i espais impulsats pels 
poders públics amb la finalitat d’escoltar la veu dels infants i adolescents. 
2. Participació en moments puntuals: mitjançant processos participatius o de 
cocreació, tant en la fase de diagnosi com en la de presa de decisions 
sobre qüestions que els puguin afectar.  
3. Participació espontània: mitjançant pràctiques de corresponsabilitat, 
d’autogestió i d’apropiació de l’espai per part dels mateixos infants i 
adolescents. 
17 
   
 
1.3.2. Cocrear amb els infants 
La cocreació amb els infants s’inscriu en la segona de les estratègies de participació 
infantil que s’han assenyalat: és un procés de consulta als infants en un moment 
puntual, el qual pot coincidir amb la fase de diagnosi, d’implementació o de presa de 
decisions d’un projecte o actuació determinats. La cocreació comporta establir un 
diàleg entre els diferents agents implicats i requereix un treball col·laboratiu en què 
tothom ha de poder defensar la seva visió i les seves demandes (i, alhora, acceptar la 
visió i les demandes dels altres) per construir un projecte tan compartit com sigui 
possible.  
La implicació dels infants es pot fomentar en una o diverses fases del projecte de 
cocreació d’espais: en la de diagnosi; en la de disseny; en la de construcció; en la de 
manteniment; en la de gestió, o en la d’avaluació. Quan proposem als infants que 
participin en un procés de cocreació, els situem en un diàleg amb els altres agents i en 
un nivell «horitzontal»: les seves aportacions valen tant com les dels altres agents 
convidats.  
Cal aclarir que quan es promou la cocreació amb els infants, no es tracta que aquests 
facin una llista de demandes o de propostes que se’ls concediran. La idea és proposar-
los un espai i una metodologia perquè identifiquin, conjuntament amb la resta de les 
persones implicades, els elements clau pel que fa a les necessitats, propostes o accions 
per tirar endavant el projecte.  
El retorn o presentació del disseny final del projecte no solament és una necessitat que 
respon a l’ètica dels processos participatius, sinó que és una peça clau de la cocreació 
en si mateixa, ja que permet comprendre si la incorporació de les propostes sorgides 
durant el procés és viable o no. Només des del retorn dels resultats del procés de 
cocreació, els infants podran constatar la utilitat de les seves aportacions, les 
limitacions pel que fa a implementar-les, i la necessitat d’implicar-se en el projecte de 
transformació final del seu entorn escolar, del qual se sentiran part. Així, l’exercici de 
cocreació acaba sent un exercici de ciutadania activa.  
 
1.4. Què hi trobareu, en aquesta guia? 
 
L’objectiu d’aquesta guia consisteix a sistematitzar tot el procediment i els aspectes 
rellevants del procés de cocreació. També posa a disposició dels centres educatius un 
seguit de dinàmiques i de propostes d’activitats perquè puguin dur a terme de manera 
autònoma un procés participatiu que inclogui el màxim nombre possible de persones 
del seu centre.  
Així, explica pas a pas com desenvolupar el procés de cocreació amb el conjunt de la 
comunitat educativa en el marc del programa «Transformem els patis» i a partir de les 
experiències pilot desenvolupades durant el curs 2020-2021 en dotze centres 
educatius de la ciutat de Barcelona.  
El pilotatge dut a terme ha permès definir una proposta d’activitats i identificar els 
moments clau en què caldrà la participació del professorat, de les famílies, dels infants, 
dels monitors i monitores del temps de migdia i de les entitats externes, així com 
aquells aspectes en què les seves propostes podran incidir. Finalment, el pilotatge ha 
posat de manifest la importància de fer un bon retorn de resultats a tots els agents 
participants en la cocreació i, sobretot, als infants que s’hi han implicat.  
18 
   
 
Aquesta experiència ha estat promoguda pel Consell Educatiu Municipal de la Direcció 
d’Educació, en coordinació amb el Consorci d’Educació de Barcelona, i ha comptat amb 
l’acompanyament i assessorament de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. 
La guia estarà a disposició de tota la comunitat educativa, però ha estat pensada 
perquè la utilitzin i la coneguin amb detall l’equip directiu del centre o el mestre/a 
responsable del projecte. A ells els pertoca assegurar-se que la resta dels agents 
coneixen i utilitzen, com a mínim, els apartats que els són imprescindibles per 
desenvolupar el projecte i, en definitiva, que tothom disposa de la informació 
necessària. 
 
En aquesta guia hi trobareu:  
 
El marc conceptual; és a dir, els 6 criteris per a 
un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i 
comunitari. 
El procés de cocreació per a la transformació 
física del pati:  
• Identificació de tots els agents vinculats al 
projecte i el rol de cada un d’ells. 
• Definició del procés de cocreació per a la 
transformació física del pati: les diferents 
accions que l’integren i l’ordre en què es 
desenvolupen*.  
• Materials per dur a terme el procés 
participatiu en els centres educatius; és a dir, 
el treball intern que han de fer els centres.  
En aquesta guia no hi trobareu les orientacions per elaborar el nou projecte educatiu 
de pati. Aquestes orientacions formen part de la Guia Pedagògica Transformem els 
patis, elaborada per l’Associació de Mestres Rosa Sensat per encàrrec de l’Ajuntament 
de Barcelona en el marc del programa «Transformem els patis».  
 
*Tret d’alguns passos del procediment, que s’aniran indicant i que cal fer tal com 
s’expliquen, algunes de les activitats per al procés participatiu són suggeriments i idees 
que es poden suplir, adaptar o complementar amb les activitats que cada centre 
consideri oportunes. No obstant això, es recomana que de les activitats que conviden a 
la participació del professorat, de les famílies, dels monitors i monitores del temps de 
migdia, del conjunt de professionals implicats i, sobretot, dels infants, se’n facin tantes 
com sigui possible. 
  
19 
   
 
 
 
 Els 6 criteris per 
a un bon pati  
  
20 
   
 
Els 6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i comunitari s’han elaborat a 
partir d’un procés de generació de coneixement i d’una recerca documental sobre 
experiències de transformació a escala local i internacional realitzada per l’Institut 
Infància i Adolescència de Barcelona, consensuada i validada per una quarantena de 
persones expertes del món de l’educació, l’arquitectura, el joc, el verd, l’esport, 
l’accessibilitat, la perspectiva de gènere, l’acció comunitària i la salut.  
L’objectiu és que aquests criteris esdevinguin un marc conceptual compartit perquè 
cada centre educatiu elabori el seu propi projecte de pati.  
Els 6 criteris per a un bon pati són els següents:  
1. Ha de ser un espai valuós d’aprenentatge, coeducació i convivència dins de 
l’escola. 
2. Ha d’oferir diversos ambients i activitats lúdiques i creatives. 
3. Ha de garantir el contacte amb la natura: verd, terra i aigua.  
4. Ha de ser confortable i estar connectat amb l’entorn. 
5. Ha de tenir una distribució equilibrada dels espais.  
6. Ha de proporcionar usos diversos, també per a la comunitat.  
 
A continuació es defineix i es concreta cada criteri.  
 
 
 
Hi ha d’haver un projecte específic d’usos i dinàmiques del pati que reconegui el 
valor del joc en l’educació i en l’aprenentatge a l’aire lliure, en consonància amb el 
projecte educatiu de centre i amb els altres projectes de barri que es duguin a terme 
en el pati de l’escola fora de l’horari lectiu. Per tant, aquest criteri: 
• Recull la necessitat de descans i d’activitat física, promou la coeducació, la 
inclusió, les relacions positives, i el màxim desenvolupament dels infants, 
sobretot en aspectes motrius i relacionals. Reconeix la contribució del joc al 
desenvolupament de competències imprescindibles, com ara l’empatia, el 
respecte, la cura, la inclusió de la diversitat, l’actitud de col·laboració i ajuda, i 
la superació de reptes, així com molts altres aprenentatges.  
• Fomenta l’equitat en el joc entre tots els infants amb l’objectiu de trencar rols 
de gènere. Estimula les relacions diverses entre els infants, amb independència 
de les seves capacitats, del seu gènere, de la seva edat i del seu origen, i 
fomenta l’ajuda mútua. Vetlla per la inclusió de tots els nens i nenes en el joc 
compartit i per la no-segregació.  
• Recull una normativa i diversos acords d’usos —elaborats amb els infants i 
consensuats amb tota la comunitat educativa— per fomentar la bona 
convivència, el treball en valors i la resolució positiva de conflictes.  
21 
   
 
• Proposa accions que busquen la corresponsabilitat i el protagonisme dels 
infants en la presa de decisions que tenen a veure amb els usos i dinàmiques 
del pati i amb la cura i manteniment de l’espai. 
• Identifica —tant per als infants com per a les famílies i els equips de 
professionals— estratègies per ampliar el coneixement dels nens i nenes en la 
diversitat de jocs, potencia que es trenquin els estereotips de gènere i 
afavoreix el desenvolupament d’aprenentatges socials, cognitius, afectius i 
motrius promovent jocs cooperatius o jocs competitius «saludables»; és a dir, 
que estimulin el repte, però no pas guanyar per guanyar. 
• Determina el rol dels equips de professionals (mestres, educadors i 
educadores, monitor i monitores...) encarregats de la gestió activa del pati, 
perquè acompanyin i estimulin el joc —la qual cosa no vol dir dirigir-lo— des 
d’una perspectiva de gènere, i perquè aprofitin els conflictes que es generin al 
pati com una oportunitat de treball relacional a l’aula o en altres espais.  
• Incorpora indicadors d’avaluació que recullen tota la complexitat i diversitat 
dels elements que cal analitzar per poder aplicar una mirada interseccional a 
l’anàlisi posterior i poder determinar pautes d’observació, usos, funcionament, 
aprenentatges, etc. 
• Formula un pla de formació adequat als diferents perfils professionals implicats 
en el projecte de pati —tant els que tenen una funció docent i educativa com 
els que es dediquen al 
manteniment— i orientat 
també a les famílies.  
• Proposa accions que busquen 
la corresponsabilitat i el 
protagonisme dels infants en 
la presa de decisions que 
afecten els usos i dinàmiques 
del pati i la cura i 
manteniment de l’espai.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22 
   
 
 
 
El pati ha d’oferir una àmplia diversitat d’activitats lúdiques, creatives i amb reptes 
que estimulin el joc lliure i autònom i l’experimentació, de manera que responguin 
als interessos i capacitats de tots els infants, i ha d’impulsar el desenvolupament ple i 
lliure de la diversitat de nens i nenes.  
• Cal garantir que el pati ofereixi propostes de joc actiu, semiactiu i tranquil, i un 
equilibri —tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat— en els diferents 
espais d’activitat.  
• L’espai i els elements fixos o mòbils i les dinàmiques proposades han de 
permetre el nombre màxim de les activitats lúdiques identificades en els Set 
criteris per a una ciutat jugable per practicar individualment o en grup (córrer, 
enfilar-se, fer equilibris, habilitats motrius de coordinació —malabars, pilotes, 
punteria, etc.—, jocs de rol, expressar-se, experimentar, relaxar-se, amagar-se, 
explorar, rodar, etc.). A més a més, l’espai s’ha de dissenyar de tal manera que 
permeti incorporar-hi elements de joc multisensorials òptims per als infants 
amb discapacitat intel·lectual o sensorial.  
• Cal combinar la necessitat de disposar d’una pista esportiva amb la creació 
d’espais variats per a altres tipus de jocs.  
• Els espais i els materials han de ser atractius i estimulants —de manera que 
proposin reptes per a totes les edats i capacitats— i canviants.  
• Cal trobar l’equilibri adequat entre el risc i la seguretat perquè un no vagi en 
detriment de l’altra. Els elements per enfilar-s’hi i fer-hi equilibris han de ser els 
adequats segons l’edat i els diferents nivells d’habilitat. L’objectiu és no coartar 
el màxim desenvolupament de l’infant pel que fa a l’autonomia, el control del 
propi cos, la gestió del 
repte i la gestió de la 
frustració, però sempre 
amb les condicions de 
seguretat necessàries per 
evitar perills i riscos 
inassumibles.  
• El pati ha d’estar pensat 
per estimular el joc 
autònom i divers sense 
dirigir-lo. 
 
 
 
 
 
23 
   
 
 
 
Naturalitzar, reverdir i enjardinar com a refugi climàtic exterior 
• Hi ha d’haver presència de natura i d’elements verds, com ara arbres, arbustos 
i plantes, que a cada escola garanteixin un percentatge mínim de cobertura 
verda, de manera que afavoreixin la biodiversitat, visibilitzin els processos 
naturals, generin diferents textures, olors, colors i canvis, despertin els diversos 
sentits dels infants i estimulin la seva curiositat, a més d’aportar una sensació 
de confort ambiental.  
• La col·locació de vegetació s’ha d’ajustar a les possibilitats de cura i 
manteniment del centre educatiu per tal que el projecte sigui sostenible i se’n 
pugui garantir la viabilitat. Cal triar una vegetació específica segons les 
condicions del pati i cal integrar-la-hi sense que generi noves barreres ni 
obstacles (escocells ben protegits, branques podades correctament, zones de 
pas amb amplades mínimes respectades i lliures d’obstacles).  
• Es pot incorporar el concepte de verd temporal que s’instal·la cada any, 
sobretot si es planta en jardineres o contenidors. En aquest cas, és preferible 
tractar la vegetació com a efímera o de temporada, en especial als terrats.  
• Els horts són una proposta molt valuosa per ampliar el verd del pati i també 
com a recurs per a aprenentatges curriculars.  
• Cal prioritzar més espai per a la sorra i els terres tous i permeables per davant 
del ciment. 
• Cal garantir espais d’aigua, tant per beure com per jugar i experimentar.  
• Les estructures de joc fix i els diferents materials que posem a disposició dels 
infants per jugar han d’estar fets preferiblement amb elements naturals. També 
cal preveure la 
incorporació de 
troncs i de restes 
de fusta, 
roquissars, 
hotels 
d’insectes, etc., 
ja que 
augmenten el 
contacte amb la 
natura. 
 
 
 
 
 
24 
   
 
 
 
Ha d’estar dissenyat pensant en la confortabilitat i la funcionalitat i garantint la 
màxima accessibilitat, tant a dins com amb relació a l’entorn. 
Confortabilitat per millorar el benestar: 
• Optimització del confort tèrmic amb un mínim de cobertura per disposar 
d’ombra, però també amb un espai assolellat i, si és viable, amb un porxo o 
una estructura similar per protegir-se de la pluja. 
• Font d’aigua per beure. 
• Bancs —o altres elements semblants— multiús per seure-hi i enfilar-s’hi, per 
trobar-se i compartir estones. 
Elements funcionals: 
• Espai d’emmagatzematge de material de pati. 
• Papereres accessibles. 
• Possibilitat de fer que algunes zones del pati s’obrin o es tanquin segons les 
necessitats dels usos. 
• Estacionament de bicicletes i de patinets dins de l’escola.  
Accessibilitat i permeabilitat amb l’entorn; connexió a dins de l’escola i amb l’exterior:  
• Hi ha d’haver entrades i sortides que facilitin la connexió a dins de l’escola i 
amb l’exterior i la permeabilitat amb l’entorn.  
• Sempre que sigui possible, cal facilitar la connexió entre el pati i els espais 
interiors de les aules, sense que hi hagi esglaons o barreres, i s’hi ha 
d’incorporar senyalització (tactovisual, podotàctil i amb contrastos cromàtics). 
• Cal respectar l’espai necessari per al pas dels vehicles d’emergència i de 
manteniment.  
• S’ha de poder accedir als llums i lavabos sense que calgui entrar a l’interior de 
l’edifici.  
• Cal un pla de gestió i 
manteniment —
específic i adequat a la 
realitat de cada 
centre— que prevegi 
una gestió 
col·laborativa entre la 
totalitat dels agents 
implicats.  
 
25 
   
 
 
Tots els espais han d’estar cuidats i han de tenir la infraestructura necessària per 
desenvolupar-hi les diverses propostes de joc. A més, han d’estar distribuïts d’una 
manera equitativa, eficient i amb criteris d’accessibilitat. 
• La jerarquia entre els espais ha de ser equilibrada (ubicació en l’espai i 
dimensions). Cal definir quin tipus d’activitat ocupa els espais centrals i per 
què, i les dimensions que han de tenir aquests espais.  
• S’han d’organitzar les zones segons els nivells d’intensitat de cada activitat 
(més moviment o menys) i cal garantir-ne la compatibilitat per evitar 
interferències entre els diferents tipus de joc. És aconsellable alguna 
delimitació, però sense divisions fixes ni continues per poder fer la transició 
d’una zona a l’altra. 
• Cal que hi hagi espai obert, ampli, versàtil i sense obstacles. No s’ha d’associar 
a un joc concret i ha de permetre el joc en grup i el moviment expansiu amb 
diferents nivells d’intensitat. També hi ha d’haver racons més íntims —però no 
en espais residuals— i alguns de més oberts. 
• Cal garantir l’accessibilitat comunicativa en les transicions entre espais 
mitjançant una senyalització inclusiva (amb pictogrames, contrastos cromàtics 
adequats, braille, caràcters grans...) i que tots els nens i nenes, amb 
independència de les seves capacitats cognitives o sensorials, puguin 
comprendre fàcilment.  
• Hi ha d’haver un ampli ventall de formes, geometries, textures i colors, i s’ha 
d’aprofitar l’orografia de l’espai. Es poden utilitzar els desnivells que ja presenti 
el terreny, o se’n poden crear de nous per evitar patis llisos i sense cap repte de 
mobilitat.  
• Les superfícies verticals també es poden aprofitar per crear-hi oportunitats de 
joc. Formen part del pati les parets mitgeres, les façanes, les tanques i tots els 
elements de contacte entre l’espai edificat i el no edificat, tant a dins com a 
fora de l’escola.  
• Cal combinar estructures fixes i material lúdic, bé mòbil o de peces soltes, que 
els infants puguin manipular, construir, traslladar, etc., i cal garantir que hi hagi 
prou elements de joc 
accessibles, de formes 
neutres i tan versàtils 
com sigui possible, de 
manera que suggereixin 
múltiples possibilitats 
d’usos i no es limitin a 
un únic tipus de joc.  
 
 
 
26 
   
 
 
 
S’han de preveure usos diversos, tant en horari lectiu com no lectiu, per a tota la 
comunitat educativa i per a la resta dels infants, les famílies i les persones adultes del 
barri, de manera que el pati incorpori una intencionalitat comunitària.  
• Hi ha d’haver espai per al joc, l’esbarjo i el descans; espai per a les activitats 
curriculars, per a les activitats festives i col·lectives, per a les activitats de lleure 
i esportives que es facin fora de l’horari escolar, i per a les activitats lúdiques i 
de lleure obertes al barri. El pati no ha de tenir uns usos excloents ni privatius i 
no ha d’estar reservat exclusivament als infants del centre. 
• L’obertura del pati no solament ha de ser funcional (cessió d’espai); també 
s’han de treballar les relacions i la connexió entre els diferents projectes. Els 
equips de professionals i els projectes desenvolupats al pati tenen mirades i 
objectius compartits i treballen amb vista a fomentar els vincles i les relacions 
positives de tothom qui hi participa. Cal plantejar un treball comunitari i 
establir les bases de la cogestió i manteniment de l’espai.  
• L’ús de l’espai per fomentar el joc lliure ha de tenir prioritat sobre altres usos. 
Les necessitats infraestructurals per a altres usos del pati, com ara les 
competicions esportives, les festes, les activitats extraescolars, les aules a l’aire 
lliure, etc., són molt importants i s’han de poder garantir, però no poden 
comprometre l’ús 
de l’espai per 
fomentar el joc 
autònom i divers 
dels nens i nenes.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27 
   
 
 El procés de 
cocreació per a 
la transformació 
física dels patis, 
explicat pas a 
pas 
 
 
 
 
  
28 
   
 
3.1. Agents que participen en la cocreació del 
programa «Transformem els patis» 
 
El procés de cocreació per a la transformació dels patis escolars dins el programa 
«Transformem els patis» es planteja com un treball compartit que requereix la 
participació de diferents agents, cada un amb unes funcions i tasques determinades.  
 
• Direcció d’Educació de 
l’Ajuntament
• Direcció d’Equipaments 
• Direcció del centre Educatius del  CEB
• Professorat • Referent dels centres i 
• Alumnat coordinador/a  del projecte
• Famílies • Tècnic/a d’Educació del Districte
• Monitors i monitores Ajuntament • Personal tècnic territorial de 
del temps de migdia de Barcelona i Districte del CEB
Comunitat 
• Entitats vinculades al   Consorci • Altres direccions i departaments 
educativa
centre d’Educació de per fer contrast i seguiment a 
Barcelona escala de ciutat
• Altres professionals
Altres 
Professionals institucions de 
de suport suport i 
assessorament
• Institut Infància i 
Adolescència de 
• Equip d’arquitectes Barcelona
(equip redactor)
• Associació de Mestres 
• Equip de dinamització de Rosa Sensat 
les sessions de treball
• Agència de Salut Pública 
• Equip per analitzar la de Barcelona
caracterització tècnica i 
funcional del pati
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29 
   
 
El programa «Transformem els patis» és complex i ambiciós i requereix la intervenció 
de molts agents. Per dur-lo a terme s’han previst espais de governança, tant municipals 
com per a l’escola, cada un amb una finalitat diferent però complementària. A 
continuació es presenta, de manera molt esquemàtica, quins són aquests espais. Cal 
tenir present, però, que en cada edició del programa hi pot haver modificacions.  
 
Ciutat
Taula de seguiment Grup impulsor 
Seguiment i contrast per part 
d’entitats i persones expertes Direcció estratègica del projecte
Grup coordinador 
territorial
Operativa del projecte  
 
 
Centre educatiu
Grup motor Suport de l’equip tecnic 
de territori (Aj. BCN  i 
Representants del centre, CEB)
participació en les sessions 
de cocreació 
Equip Equip de 
Mestres Infants AFA Entitats 
directiu menjador
 
 
Tot seguit es descriu el rol que té cada un dels agents. 
 
 
 
 
 
30 
   
 
 
 La comunitat educativa 
Per poder desenvolupar el procés de cocreació, cal que el centre educatiu constitueixi 
un grup motor per al programa «Transformem els patis». Aquest grup ha d’estar format 
per dues persones representants de cada un dels agents que cal implicar-hi 
(professorat, infants, famílies, monitors i monitores del temps de migdia i agents de 
l’entorn).  
Membres del grup motor:  
• El director/a o un membre de l’equip directiu 
• Un mestre/a d’educació física 
• Un mestre/a d’educació infantil 
• Un mestre/a d’educació primària 
• Un mestre/a d’educació secundària (en el cas dels 
instituts escola) 
• El tutor o tutors del grup d’infants que formaran part 
del grup motor 
• Tres alumnes d’educació primària, preferiblement de 
cinquè curs (en el cas dels instituts escola, 
dos alumnes) 
• Dos alumnes d’educació secundària, preferiblement 
de segon o tercer curs (en el cas dels instituts escola)  
• El coordinador/a de l’equip de menjador 
• Dos membres de l’AFA 
• Un o dos representants de les entitats vinculades al 
centre  
• Altres professionals (si escau) 
 
 
  
 
Les funcions de grup motor són les següents:  
• Representar a tota la comunitat educativa en el procés de treball conjunt, tant 
amb els representants municipals com amb l’equip d’arquitectes.  
• Recollir tota la informació que aporti el procés participatiu de tota la comunitat 
educativa i en totes les fases, unificar-la i prioritzar les propostes. 
• Fer retorn i contrast de la informació i documentació que presentin l’equip 
d’arquitectes i l’equip tècnic municipal amb la resta dels membres de la 
comunitat educativa en els diferents espais de treball: claustre, reunions de 
coordinació, assemblees de l’AFA, reunió de l’equip de menjador o de l’entitat, 
assemblees d’aula, etc.  
• Participar en les sessions de treball conjunt.  
 
Tots els agents del grup motor han d’estar en relació horitzontal i d’igual rellevància, 
però es demana a la direcció del centre que assumeixi el rol de coordinació dins del 
grup i que lideri el treball compartit amb el suport de l’equip de dinamització i del 
coordinador/a del projecte.  
31 
   
 
Descripció del rol de cada un dels agents de la comunitat educativa  
 
➢ La direcció del centre  
Participa en el grup motor amb la funció de coordinació.  
Atesa la seva funció de direcció pedagògica en el centre, així com la visió 
general que té del funcionament de l’escola, es demana a la direcció del centre que 
coordini el grup motor a escala funcional (gestió de convocatòries, certesa que s’hagi 
generat la documentació necessària, comunicació amb el coordinador, etc.) i també a 
escala pedagògica i conceptual. Cal que vetlli pel projecte educatiu de pati i pel 
projecte educatiu de centre, però tenint en compte les aportacions de tots els agents 
implicats i promovent el consens en cas de discrepàncies.  
És recomanable que una de les dues persones del claustre que han de participar en la 
formació que acompanya el projecte pertanyi a l’equip directiu. En el cas que no sigui 
així, la direcció ha de procurar crear espais en què les persones participants 
comparteixin els aspectes clau de la formació.  
 
➢ El professorat 
Es demana que, en tots els casos, el grup motor inclogui un representant 
d’educació infantil i un d’educació primària; un representant d’educació física, i 
el tutor/a del grup d’infants que participarà en el grup motor. En el cas dels instituts 
escola, també hi ha de participar un membre de l’equip de secundària. En el cas de les 
escoles d’educació especial, cal que l’equip determini quin o quina professional també 
n’ha de formar part.  
És imprescindible que el professorat que s’inscrigui a la formació acreditada des del 
Consorci d’Educació de Barcelona formi part també del grup motor. Estan autoritzats a 
rebre aquesta formació almenys un membre del claustre i dos com a màxim.  
La resta del professorat, que no forma part del grup motor, ha de prendre part en les 
dinàmiques i espais de treball proposats: l’anàlisi i diagnosi del pati; la creació del nou 
projecte educatiu de pati; l’elaboració de propostes per a la transformació física i la 
valoració i contrast del projecte de transformació física del pati. És una part important 
implicada en tot el procés de canvi conceptual, físic i pedagògic del pati. Ha de tenir en 
compte que el procés no comença i acaba amb la transformació física del pati, sinó que 
és un canvi pedagògic rellevant del centre que s’ha d’anar implementant al llarg dels 
cursos següents. 
 
➢ L’alumnat  
Dos o tres alumnes de quart o cinquè curs han de formar part del grup motor. 
Està previst que assisteixin, com a mínim, a les sessions dinamitzades amb un 
equip extern. Es poden implicar en les reunions amb l’equip d’arquitectes segons 
consideri el centre.  
En principi, el projecte busca que tots els infants del centre puguin participar en les 
activitats proposades per analitzar el pati (elaboració de propostes i contrast del projecte 
arquitectònic) i que la dinàmica s’adapti a cada grup d’edat. Si això no és possible, es 
demana que, en el cas de les escoles de dues o tres línies, almenys s’hi impliqui a fons tot 
el grup aula —o grups aula— dels representants membres del grup motor.  
32 
   
 
Els infants són els grans experts en el joc i en les activitats que es fan al pati. En són els 
usuaris principals i cal tenir molt en compte les seves aportacions. Els projectes de 
millora del pati són una gran oportunitat per implicar els infants i donar-los 
protagonisme en aspectes de decisió i governança de l’escola.  
 
➢ Les famílies 
Es preveu que les famílies hi participin com a membres de l’associació de 
famílies d’alumnes (AFA) i que dos representants formin part del grup motor. 
Com en el cas del professorat, cal que la participació d’aquest agent en el projecte no 
es limiti a aquests dos membres, sinó que en les activitats d’anàlisi i propostes s’hi 
impliquin com més famílies del centre sigui possible, siguin o no membres actius de 
l’AFA. No obstant això, els espais de reunió propis de l’associació són idonis per 
treballar els diferents aspectes del projecte.  
Les AFA han estat motor de canvi de molts projectes de pati, i el seu impuls i la seva 
implicació solen ser molt rellevants. Ara bé, és molt important que s’entengui que la 
transformació del pati ha de tenir en compte multiplicitat d’aspectes, dins i fora de 
l’horari lectiu.  
D’altra banda, a vegades, entre les famílies del centre hi ha professionals de 
l’arquitectura o el disseny que, amb moltes ganes i il·lusió, fan aportacions rellevants al 
projecte tècnic. Aquestes aportacions enriqueixen la proposta i són molt benvingudes. 
No obstant això, cal entendre que, tal com s’ha comentat, hi ha molts aspectes tècnics, 
pressupostaris, criteris i necessitats de ciutat que cal considerar, i les famílies a vegades 
només tenen una visió parcial i particular de la situació.  
 
➢ Els monitors i monitores del temps de migdia 
Es demana que almenys un membre de l’equip de monitors i monitores del 
temps de migdia formi part del grup motor. Segurament la figura del 
coordinador/a serà la més pertinent.  
L’estona més llarga que els infants juguen al pati és la del temps de migdia, però en els 
processos de transformació sovint no es tenen prou en compte els professionals 
d’aquests espais. El temps de migdia és un espai educatiu més, en què la meitat del 
temps transcorre al pati. És per això que són agents clau en la transformació, tant pel 
que fa a la dimensió física com al fet d’integrar les activitats de menjar i lleure del 
migdia en el nou projecte educatiu de pati.  
Aquest equip ha de poder fer les seves aportacions al procés de cocreació de la manera 
que consideri més convenient, a partir de les activitats de reflexió i dinàmiques 
proposades.  
 
➢ Entitats vinculades al centre  
Cal identificar una o dues entitats externes que estiguin més vinculades al 
centre i que puguin representar les diferents entitats que fan ús del pati fora 
de l’horari lectiu, sigui desenvolupant activitats extraescolars o sigui fent altres 
activitats de cap de setmana. Hi pot haver un màxim de dues persones de dues entitats 
diferents. 
Aquestes entitats utilitzen el pati i aporten una visió d’ús diferent de la del temps 
33 
   
 
escolar. En aquest cas, també és important que la seva participació no es limiti 
únicament a les persones del grup motor; cal que en els seus espais de treball i 
coordinació facin el treball intern de reflexió i contrast del projecte.  
 
➢ Altres professionals 
El centre ha de pensar si en la composició final del grup motor hi falta la representació 
d’alguna altra persona professional vinculada a la comunitat educativa. Es pot proposar 
que el grup motor n’inclogui més; per exemple, un membre del personal de 
consergeria, pel rol que pugui tenir en la gestió del pati, o l’educador/a social del 
centre, o un vetllador/a, o la persona responsable del programa «Patis oberts», si el 
centre hi participa.   
 
 L’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació 
de Barcelona  
 
Per a la coordinació, gestió, execució i seguiment el projecte  
 
➢ Equip de la Direcció d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona  
És el referent del programa «Transformem els patis» per part de l’Ajuntament. El 
programa es coordina des del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB), des 
d’on es vertebren totes les actuacions i es coordinen tots els agents implicats i els 
espais de governança. Aporta la visió global del programa i vetlla per garantir els 
criteris de ciutat. Treballa en estreta coordinació amb el Consorci d’Educació de 
Barcelona (CEB). 
 
➢ Equip tècnic de la Direcció d’Equipaments Educatius del CEB  
És l’equip referent per executar la transformació física del pati. És el responsable de la 
contractació de l’equip d’arquitectes i de l’execució de l’obra. Ha d’estar present, 
sobretot, en les sessions de treball amb l’equip d’arquitectes. Vetlla per tots els 
requisits tècnics necessaris, així com pels criteris generals del CEB. Treballa en estreta 
coordinació amb els referents de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
➢ Referent dels centres i coordinador/a del projecte  
És la persona que té el contacte directe amb els centres educatius i coordina totes les 
accions que s’han de dur a terme. Gestiona el correu electrònic del projecte i atén 
qualsevol dubte, problema i qüestió que sorgeixi en qualsevol dels centres. També es 
coordina amb la resta dels agents: el Districte, l’Institut Barcelona Esports (IBE), la 
xarxa Escoles + Sostenibles, etc.  
 
➢ Tècnic/a d’Educació del Districte  
El tècnic/a d’Educació del Districte participa en els espais de governança del projecte 
per aportar-hi la visió global i les necessitats del territori. La coordinació del projecte 
s’ha d’encarregar que sempre estigui al corrent de la situació. L’escola hi té relació, 
34 
   
 
sobretot, per a la gestió dels espais alternatius per al casal d’estiu. 
 
Una funció molt important del tècnic/a d’Educació del Districte, compartida 
amb el tècnic/a territorial del CEB, és la de buscar un espai alternatiu per als 
casals d’estiu de les escoles, si escau, ja que les obres de transformació dels 
patis es faran en aquesta època de l’any, raó per la qual els centres educatius 
no podran dur a terme aquesta activitat amb normalitat.  
 
➢ Tècnic/a territorial del Districte del CEB  
Se li proporciona informació constant des de l’organització i aporta la visió territorial 
del consorci, a més d’acompanyar les escoles. Ha de treballar conjuntament amb el 
tècnic/a d’Educació del Districte per resoldre, entre altres qüestions, les necessitats 
d’espai per als casals d’estiu de les escoles. 
 
Per al contrast i seguiment del programa a escala de ciutat (governança de 
ciutat)  
 
➢ Direccions, instituts i programes municipals vinculats al programa 
Formen part d’un dels espais de governança transversal del programa, que rep el nom 
de «Grup Impulsor Transformem els Patis»: 
• Direcció de l’Àrea de Serveis d’Educació i Territori del CEB → Dimensió pedagògica 
d’acord amb el Pla estratègic del Consorci.  
• Programa Escoles + Sostenibles del Departament de Programes i Equipaments de 
l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Àrea de Medi Ambient i Serveis 
Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona → Visió especialitzada en 
la naturalització dels patis i en la lluita contra l’emergència climàtica a partir del 
model de refugis climàtics.  
• Coordinació de Projectes Internacionals de la Gerència de l’Arquitecte/a en Cap de 
l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona → Visió 
especialitzada en la naturalització dels patis, en la lluita contra l’emergència 
climàtica a partir del model de refugis climàtics, i en la dimensió del pati com a 
espai públic obert a la ciutadania i com a infraestructura lúdica de la ciutat.  
• Institut Barcelona Esports (IBE) → Visió especialitzada en la dimensió de l’activitat 
fisicoesportiva del pati, en especial, la necessitat d’infraestructura per a l’esport en 
edat escolar en horari no lectiu.  
• Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència Municipal de l’Ajuntament 
de Barcelona → Dimensió del pati des de la perspectiva de gènere i com a espai 
que ofereix uns usos educatius del temps dels infants, de les famílies i de la 
ciutadania en general.  
• Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) → Dimensió 
d’accessibilitat i disseny universal per a la inclusió de tots els infants, amb 
independència de quines siguin les seves capacitats.  
 
35 
   
 
 Equips de suport 
➢ Equip d’arquitectes (equip redactor)  
És l’equip contractat pel CEB per al disseny del projecte, coneix els 6 criteris 
per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i comunitari, facilita coneixements 
tècnics, treballa a partir de les aportacions de la comunitat educativa, i proporciona 
propostes de disseny i solucions tècniques a les necessitats i interessos de la comunitat 
educativa i de la ciutat.  
 
➢ Equip de dinamització de les sessions de treball del grup motor 
És l’equip encarregat de dinamitzar algunes de les sessions (sessions 
dinamitzades, vegeu l’apartat 4 i 6 de la secció «Activitats, dinàmiques i 
material de treball per als centres») del grup motor; en concret, les sessions en què cal 
posar en comú el treball i les valoracions de tots els agents. També és un suport per al 
centre educatiu, ja que després de cada una de les dues sessions dinamitzades (la 2a i 
la 4a sessió)  elabora un informe per a l’equip d’arquitectes (informe de propostes de 
disseny prioritzades i informe de retorn de la valoració de l’avantprojecte). A més a 
més, resol dubtes sobre les dinàmiques de treball intern a l’aula i ajuda el grup motor a 
contrastar el projecte de disseny del pati amb les prioritats exposades pel centre i els 6 
criteris per a un bon pati.  
 
➢ Equip per a l’anàlisi de la caracterització tècnica i funcional del pati 
És un equip extern que a l’inici de tot el procés analitza tècnicament el pati 
(per exemple, el grau d’insolació i altres aspectes funcionals i de l’entorn). Els 
centres només hi han de tenir contacte al principi. Ha de demanar informació prèvia a 
la direcció del centre i ha de presentar l’informe en la primera sessió informativa. 
 
 Altres institucions de suport i assessorament 
➢ Institut Infància i Adolescència de Barcelona 
Assessora l’Ajuntament de Barcelona i el CEB en tot el desenvolupament del programa. 
En les dues primeres edicions, en especial, va aportar coneixements per a l’elaboració 
dels criteris i la sistematització del procés de cocreació. Ha creat la guia a partir de les 
aportacions a les activitats que han fet els equips de pedagogues de Marinva i de les 
arquitectes d’Equal Saree, a càrrec del pilotatge de la primera edició.  
 
➢ Associació de Mestres Rosa Sensat 
Aporta tot el coneixement pedagògic al programa, en especial mitjançant la creació de 
la Guia Pedagògica Transformem els patis, publicació clau per assessorar els centres en 
la creació del seu projecte educatiu de pati. 
 
➢ Agència de Salut Pública de Barcelona 
Com a institució especialitzada en l’avaluació de programes, durà a terme l’avaluació 
del programa «Transformem els patis».  
 
36 
   
 
Totes tres institucions formen part dels espais de governança transversal del programa, 
que rep el nom de «Grup Impulsor Transformem els Patis» i «Taula de Ciutat». 
També hi ha altres institucions vinculades que col·laboren en el programa i formen part 
de la Taula de Ciutat (vegeu l’annex II). 
 
3.2. Fases del procés de cocreació i tasques que ha de 
fer l’escola  
El programa «Transformem els patis» planteja un procés de cocreació per a la 
transformació física del pati a través de diferents fases. Els diversos agents implicats 
tenen un rol concret en aquestes fases, i aporten la seva perspectiva i la seva expertesa 
a l’hora de dissenyar el projecte.  
Si bé aquest procés se centra principalment en la transformació física, com ja s’ha 
comentat, també està estretament vinculat al plantejament d’un nou projecte educatiu 
de pati. Hi ha preguntes que cal fer-se per al canvi en la infraestructura del pati: són les 
mateixes que cal fer-se per a un nou plantejament pedagògic de l’ús de l’espai exterior 
de l’escola. Així doncs, aquest procés també va acompanyat d’una formació acreditada 
per al professorat que s’impartirà al llarg de les diferents fases i es planificarà cada any. 
 
Fases del procés de cocreació Programació de la 
formació acreditada 
per al professorat1 
Fase 0: Informativa. Té com a objectius compartir Sessió de formació 
núm. 1 
amb tota la comunitat educativa tant el 
desenvolupament metodològic del procés de cocreació Benvinguda i 
com la clarificació dels rols de cada un dels agents, a més sensibilització 
de donar a conèixer el marc conceptual compartit per 
Coincideix amb 
tota la ciutat sobre els 6 criteris per a un bon pati. 
l’acció de la fase 1 
Fase 1: Diagnosi del pati i elaboració de propostes. Sessió de formació 
núm. 2 i núm. 3  
Té com a objectiu detectar les necessitats de la 
comunitat educativa i generar conjuntament una llista Aprofundiment en 
de propostes de millora perquè l’equip d’arquitectes els tres eixos 
pugui redactar l’avantprojecte de millora del pati.  prioritaris (primera i 
segona part)  
Fase 2: Elaboració de l’avantprojecte. Serveix per fer 
 
el retorn d’aquest document a la comunitat educativa i 
recollir-ne el feedback per a la subsegüent redacció del 
projecte executiu. 
Fase 3: Elaboració del projecte executiu; és a dir, del Sessió de formació 
núm. 4 
disseny definitiu. Permet fer petites modificacions 
definitives en el projecte final i explicar a tota la Intercanvi 
 
1 Els continguts de la formació poden variar en cada edició, però els indiquem a títol orientatiu. 
Inicialment es planteja una formació per al personal docent, però és probable que hi hagi altres 
accions formatives adreçades a tota la comunitat. 
37 
   
 
comunitat educativa el resultat final i, per tant, l’impacte d’experiències i 
del seu procés de participació. cloenda 
 
Execució de l’obra i estrena del nou pati. Un cop 
definit el projecte, s’executarà l’obra, per regla 
general durant els mesos d’estiu en què l’escola 
estarà tancada. 
 
 El procés de cocreació té tres tipus d’accions:  
1. El treball intern dels centres educatius mitjançant processos participatius. 
2. Les sessions dinamitzades per un facilitador/a per tal de fer una posada en 
comú i elaborar unes conclusions compartides. 
3. Les sessions de treball amb els equips d’arquitectes (equips redactors dels 
projectes) 
A més a més, va acompanyat d’accions formatives que es programaran cada any. 
Aquestes accions tenen lloc de manera intercalada durant el procés.  
 
1. El treball intern dels centres educatius 
És el treball que fa de manera autònoma cada un dels agents implicats. L’objectiu 
consisteix a recollir, de tots els agents implicats, tantes opinions, valoracions i 
propostes com sigui possible. Després, es posaran en comú en les sessions 
dinamitzades.  
Qui hi  El màxim nombre de persones vinculades al centre. 
participa?  
Com a mínim, el grup o grups aula d’un dels nivells educatius del 
centre (preferentment alumnat de quart i/o cinquè curs) i 
representants de cada un dels agents 
 
2. Sessions informatives i de treball dinamitzades del grup motor 
Són les sessions que reben suport extern per a la dinamització i que es fan per posar en 
comú informació i per arribar a acords entre tots els agents membres del grup motor.  
Qui hi  Tot el grup motor. 
participa?  
Facilitador/a extern.  
 
3. Sessions de reunió amb l’equip d’arquitectes (equip redactor) 
Són les reunions de treball en què la comunitat educativa es reuneix directament amb 
l’equip tècnic del projecte.  
Qui hi  Representants de cada un dels agents del grup motor. 
participa?  
Personal responsable del projecte de l’Ajuntament de 
Barcelona i del CEB i l’equip d’arquitectes (equip redactor). 
 
 
38 
   
 
4. Sessions de formació 
Són sessions de formació que es dissenyaran cada any en funció de les necessitats 
formatives detectades.  
Qui hi  Principalment el professorat. 
participa?  
Algunes sessions es poden obrir a més agents. Cada any es 
facilitarà el programa de formació. 
 
 
 
 
 
 
Llegenda cromàtica de l’esquema de les pàgines següents* 
 
Treball intern de la comunitat educativa (es fa autònomament) 
 
 Sessió del grup motor dinamitzada  
 
 
S essió del grup motor amb l’equip d’arquitectes sense dinamitzador  
  
 S essions de formació per al professorat 
 
 
 
 
 * els períodes en què es desenvoluparà l’acció que s’indiquen 
 en els dos propers esquemes són aproximats. La proposta de 
mesos és orientativa i pot variar d’un any a l’altre. Cada any 
 es facilitarà un cale ndari acurat del projecte.  
39 
   
 
3.2.1. Descripció de la transformació física, pas a pas  
Fase 0 SESSIÓ DE BENVINGUDA
1a. SESSIÓ informativa inicial 
Informació i Sessió de formació núm. 1 
Presentació del procés de cocreació amb les 
sensibilització Presentació del projecte i dels 6 criteris per a un comunitats educatives i de les consideracions 
bon pati
Setembre- específiques de cada centre
octubre Setembre
2a. SESSIÓ de 
Treball intern de la 3a. SESSIÓ - Reunió 
Sessió de  formació treball 
Fase 1 comunitat del grup motor 
núm. 2  dinamitzada del 
educativa amb l’equip 
Diagnosi i Aprofundiment en els grup motor 
Diagnosi i elaboració d’arquitectes 
elaboració de tres eixos prioritaris 
de propostes per part Comunicació de visions 
(1a. part) Presentació de les 
propostes dels agents de cada agent. Posada 
propostes del centre 
en comú i priorització
Octubre-gener
Novembre
Octubre-novembre Gener
Desembre
4a. SESSIÓ de treball 
(dinamitzada) Treball intern de la 
Fase 2 Sessió de formació núm. 3 
comunitat educativa 
Presentació de l’avantprojecte Aprofundiment en els tres eixos 
definitiu i dels elements clau Valoració de l’estudi prioritaris (2a. part) 
Avantprojecte per al nou projecte educatiu de previ/avantprojecte
pati 
Febrer-març Març
Febrer-març
Febrer
40 
   
 
 
Fase 3 5a. SESSIÓ - Reunió Treball intern de la Sessions de retorn  Sessió de formació 
amb l’equip comunitat als infants núm. 4: 
Projecte d’arquitectes educativa Explicació de l’impacte Intercanvi 
definitiu d’experiències i 
Presentació del projecte Per a petites de les seves 
cloenda
executiu modificacions i aportacions i de la 
demandes respecte al transformació 
Abril-setembre projecte executiu definitiva  del pati Maig  
Març-abril Abril Abril-maig
 
 Execució de les obres: juny-setembre  
 
Fase 4 Treball intern de la 
Treball de camp de l’equip comunitat educativa Sessió dinamitzada 
Avaluació*
extern (observacions al pati) Enquestes i entrevistes d’avaluació 
Novembre any en curs - d’avaluació
juny any següent
*La metodologia i el procés d’avaluació del projecte poden variar d’una edició a l’altra.  
Paral·lelament al procés de Elaboració del nou Treball intern de la comunitat educativa, sobretot del 
transformació física del projecte educatiu professorat 
pati cal anar treballant en…  de pati per definir el nou projecte educatiu de pati 
En l’annex III, a la pàgina 9,9 hi ha una quadre amb el detall per ordre cronològic de les tasques i passos que ha de fer la comunitat educativa.  
41 
   
 
4. El procés de 
transformació 
del projecte 
educatiu de pati  
  
42 
   
 
 
Totes les orientacions per abordar la dimensió pedagògica i de transformació del 
projecte educatiu es recullen a la Guia Pedagògica Transformem els Patis, elaborada 
per l’Associació de Mestres Rosa Sensat. No obstant això, cal tenir present que la 
transformació física i la definició del projecte educatiu de pati són processos 
entrelligats. Per aquesta raó, hi ha reflexions i aspectes que es tractaran durant el 
procés de cocreació per a la transformació física del pati i que després caldrà tenir en 
compte a l’hora de pensar el nou projecte educatiu.  
 
4.1. Treball intern de redacció del projecte 
educatiu de pati  
 
Cal que cada centre s’organitzi per elaborar el nou projecte educatiu de pati. Després 
de definir el projecte de transformació física i d’identificar els elements clau que cal 
treballar en el nou projecte educatiu (a la tercera sessió), ha arribat l’hora de començar 
a elaborar la nova proposta pedagògica per a aquest espai exterior.  
Seria convenient que el projecte es comencés a posar en marxa al setembre del curs 
següent, quan el pati ja tindrà la infraestructura renovada.  
Aquesta responsabilitat recau en l’equip pedagògic; és a dir, no solament en el 
professorat, sinó també en els monitors i monitores del temps de migdia. Així doncs, 
cal plantejar-ho com una tasca compartida, encara que hi hagi el lideratge de l’equip de 
mestres. Per tant, és imprescindible tenir en compte tota l’anàlisi i totes les aportacions 
fetes pels diferents agents vinculats al procés de cocreació per a la transformació física 
del pati.  
El programa compta amb una formació i una guia pedagògica i s’està treballant per 
poder sistematitzar aquest procés encara més, de manera que es pugui compartir una 
metodologia d’elaboració del nou projecte educatiu de pati amb les escoles que any 
rere any s’aniran sumant al programa.  
  
43 
   
 
 
Activitats, 
dinàmiques i 
material de 
treball per als 
centres 
educatius 
  
44 
   
 
A continuació es presenten —en format de fitxa— les diferents accions que integren el 
procés. És imprescindible fer les sessions dinamitzades i les de reunió amb l’equip 
d’arquitectes descrites a les fitxes. Les activitats referents al treball intern són 
recomanades i els centres educatius poden adaptar la metodologia de treball per tal 
d’adequar-la al màxim a la seva realitat. En el cas que es facin adaptacions, cal que 
sempre s’observin els principis generals de tot el programa, que són els següents:  
• Tenir en compte el marc conceptual compartit dels 6 criteris per a un bon pati: 
naturalitzat, coeducatiu i comunitari.  
• Garantir la màxima participació de totes les persones implicades, posant 
l’accent en la dels infants.  
• Assegurar la transparència informativa envers tots els agents implicats.  
 
Les fitxes que es presenten són les següents: 
1. Sessió de benvinguda  
2. Primera sessió: sessió informativa 
3. Treball intern en els centres educatius. Diagnosi i elaboració de propostes:  
• Material de treball comú per a tots els agents  
• Material de treball intern per al professorat  
• Material de treball intern per a l’alumnat  
• Material de treball intern per a les famílies  
• Material de treball intern per a l’equip del temps de migdia 
• Material de treball intern per a les entitats usuàries del pati fora de l’horari 
lectiu 
4. Segona sessió: sessió per posar en comú les propostes i identificar les prioritats 
5. Tercera sessió: reunió amb l’equip d’arquitectes per presentar les propostes 
6. Quarta sessió: sessió de treball dinamitzada per presentar l’avantprograma i 
identificar el full de ruta per a l’elaboració del projecte educatiu de pati 
7. Treball intern en els centres educatius per valorar l’avantprojecte:  
• Material de treball intern per al professorat, les famílies, els monitors i 
monitores del temps de migdia i les entitats usuàries del pati fora de 
l’horari lectiu  
• Material de treball intern per als infants 
• El retorn es fa via correu electrònic o reunions opcionals del grup motor 
amb l’equip d’arquitectes.  
8. Cinquena sessió: presentació del projecte definitiu 
9. Treball intern de la comunitat educativa: presentació del projecte definitiu a 
tota la comunitat 
  
 
 
 
 
 
 
 
45 
   
 
1. Sessió de benvinguda  
FITXA DE SESSIÓ  
Sessió de benvinguda  
 
Presentació general del programa. 
 
Durada aproximada 2 hores  Format Sessió informativa  
Material de treball — Adreçada a Professorat i 
famílies  
OBLIGATÒRIA Convoca: Aj. BCN i CEB 
Dinamitza: Aj. BCN i CEB 
 
Objectius 
1. Presentar el programa. 
2. Compartir el marc conceptual dels 6 criteris per a un bon pati i les idees clau.  
3. Informar sobre el calendari del programa de l’edició en curs. 
4. Presentar els agents implicats.  
 
Descripció 
• És la sessió de benvinguda i de llançament de l’edició en curs per a les escoles 
seleccionades. Preferiblement s’ha de dur a terme de manera presencial.  
• Hi són convocades les direccions de totes les escoles per tal d’establir un punt 
de partida compartit i conjunt.  
• Hi intervenen diferents ponents (responsables municipals, del consorci, 
persones expertes i entitats vinculades) i hi ha un torn obert de preguntes per a 
qüestions genèriques, ja que més endavant es farà una sessió informativa 
personalitzada en cada centre amb la participació de tot el grup motor.  
• Després d’aquesta sessió, es facilitarà a les escoles el material de treball per al 
projecte. 
 
Desenvolupament de la sessió (2 hores) 
• Benvinguda (15 min). 
• Presentació del programa «Transformem els patis» (15 min). 
• Presentació dels 6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i 
comunitari (15 min). 
• Per què cal transformar el pati (45 min): 
- Joc, activitat física i activitat esportiva. 
- Naturalització i sostenibilitat. 
- Projecte educatiu de pati: orientacions pedagògiques. 
• Torn obert de paraules (20 min). 
• Cloenda (10 min). 
46 
   
 
2. Primera sessió: sessió informativa  
 
FITXA DE SESSIÓ  
Sessió informativa 
 
L’objectiu d’aquesta sessió informativa és presentar 
l’equip motor, les fases del projecte i les tasques que 
cal fer. Marca l’inici del procés de cocreació.  
 
Durada aproximada 1 hora  Format Sessió informativa 
Material — Adreçada a Grup motor 
OBLIGATÒRIA Convoca: coordinador/a del projecte  
Dinamitza: equip extern 
 
Objectius 
1. Recollir el punt de vista i les expectatives de les escoles. 
2. Presentar l’equip motor i la resta dels agents del procés participatiu. 
3. Presentar la diagnosi tècnica del pati realitzada pel CEB. 
4. Explicar les tasques que es faran durant la fase de treball intern a l’escola i 
iniciar el procés participatiu. 
 
Descripció 
En aquesta sessió informativa en format de reunió, l’Ajuntament de Barcelona i els 
equips tècnics corresponents proporcionen la informació necessària a les persones 
representants dels diferents agents que integren el grup motor de l’escola perquè 
puguin començar el procés de cocreació.  
 
Desenvolupament de la sessió (1 h) 
Introducció (5 min) 
Benvinguda, presentació de les persones assistents a la sessió i presentació del 
programa «Transformem els patis». 
47 
   
 
Presentació de la diagnosi tècnica del pati (10 min)  
Exposició de la feina prèvia realitzada i expectatives de l’escola (10 min) 
Les persones membres del grup motor exposen per torns les seves expectatives sobre 
el programa i si han fet alguna feina prèvia amb relació al pati o a altres temes 
rellevants per al programa.  
Explicació del procés de cocreació (20 min) 
S’exposen les fases i el calendari del procés de cocreació, així com les tasques que 
haurà de fer l’escola a partir d’aquesta sessió.  
Torn de preguntes (15 min) 
Les persones membres del grup motor formulen els seus dubtes i aportacions sobre 
els punts anteriors.  
 
 
3. Treball intern en els centres educatius. Diagnosi i 
elaboració de propostes  
Aquest apartat recull les activitats i dinàmiques proposades perquè els diferents grups 
d’interès implicats (professorat, alumnat, famílies, monitors i monitores del temps de 
migdia i entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu) preparin una diagnosi del pati, 
identifiquin quins són els objectius que volen assolir amb la transformació del pati, i 
facin les propostes de millora corresponents.  
El material de treball intern que es facilita en aquest apartat és el següent: 
• Material de treball intern per al professorat: preguntes d’autoreflexió i debat i 
observació del pati. 
• Material de treball intern per a l’alumnat: exploració del pati i debat. 
• Material de treball intern per a les famílies: preguntes d’autoreflexió i debat.  
• Material de treball intern per a l’equip del temps de migdia: preguntes 
d’autoreflexió i debat i observació del pati. 
• Material de treball intern per a les entitats usuàries del pati fora de l’horari 
lectiu: preguntes d’autoreflexió i debat. 
48 
   
 
Les propostes de treball intern són activitats que cada grup ha de desenvolupar 
autònomament; els infants, però, les han de fer amb l’acompanyament del seu tutor/a.  
La direcció del centre, que és qui haurà rebut aquesta guia, ha de vetllar perquè les 
propostes d’activitats arribin a cada un dels responsables dels diversos agents per tal 
que les puguin desenvolupar.  
Cada grup té propostes diferents i adequades al seu rol en el si de la comunitat 
educativa. Si es vol, les propostes i les dinàmiques es poden adaptar, o bé es poden 
substituir per unes altres. El més important és que mantinguin l’essència i siguin 
realment significatives. Això vol dir que:  
• S’ha de buscar la participació del màxim nombre de persones. 
• El treball s’ha de basar en els 6 criteris per a un bon pati.  
• Sempre cal emplenar la «Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» i s’hi han 
de fer constar les conclusions del treball intern. (Vegeu l’apartat 3.1 de la secció 
«Activitats, dinàmiques i material de treball per als centres».) 
 
El treball intern en els centres es duu a terme amb tres finalitats i en tres moments 
diferents: 
1. Diagnosticar l’estat actual del pati —tant pel que fa a l’estat físic com a les 
dinàmiques i usos— i elaborar les propostes de millora. 
2. Analitzar l’avantprojecte, un cop s’hagi presentat, i proposar els canvis necessaris.  
3. Explicar a tota la comunitat educativa el projecte definitiu de transformació física 
del pati.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49 
   
 
3.1. Material de treball comú per a tots els agents 
Aquesta activitat es fa conjuntament amb tots els agents. Es tracta d’un document 
compartit en què tots els agents aporten les seves propostes. És el material bàsic per 
poder fer la segona sessió del grup motor (vegeu l’apartat 4 de la secció «Activitats, 
dinàmiques i material de treball per als centres».) 
Amb independència de les dinàmiques que es facin amb vista a elaborar les propostes, 
és imprescindible emplenar aquest document.  
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Fitxa col·laborativa-resum del treball 
intern 
 
Cal emplenar la fitxa-resum amb les conclusions que 
cada agent de la comunitat educativa hagi extret del 
treball intern. 
 
 
Durada aproximada 1 hora Format Activitat 
individual  
Material de treball Fitxa col·laborativa- Adreçada a Grup motor  
resum del treball 
intern 
(S’enviarà per correu 
electrònic l’enllaç al 
document online 
editable) 
OBLIGATÒRIA Responsabilitats: un/a representant de 
cada agent membre del grup motor ha 
d’emplenar els apartats corresponents 
 
Objectiu 
Resumir les conclusions del treball intern de cada un dels agents de la comunitat 
educativa en un document únic que servirà per treballar en les següents sessions 
dinamitzades.  
 
Descripció 
Es proposa una dinàmica amb una eina en línia de treball col·laboratiu que ajudarà a 
recollir i sintetitzar la informació generada en les diferents activitats del treball intern.  
 
A la «Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» s’hi recullen les conclusions de les 
activitats de treball intern dels diferents agents. Està organitzada de la manera 
següent:  
50 
   
 
 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern», sense emplenar 
 
AGENTS 
 
Tots els agents implicats tenen el seu espai assignat:  
• ALUMNAT 
• PROFESSORAT 
• AFA 
• MONITORS I MONITORES 
• ALTRES AGENTS (entitats externes que utilitzin el pati en hores no lectives) 
 
Cada agent ha d’emplenar l’espai de la fitxa que li pertoqui i ha de respondre als tres 
apartats que es descriuen tot seguit.  
 
APARTATS 
 
1. «Quin pati tenim actualment?» → Diagnosi. En aquest apartat heu 
d’emplenar els blocs «RELACIONS», «USOS» i «CARACTERÍSTIQUES» del 
vostre pati tal com és actualment.  
2. Quin pati volem per al futur? → Objectius. En aquest apartat heu 
d’emplenar els blocs «RELACIONS», «USOS» i «CARACTERÍSTIQUES» del 
vostre pati tal com us l’imagineu en un futur pròxim i heu de descriure cap a 
on voleu encaminar la transformació.  
3. Com ho aconseguirem? → Propostes. A partir de les conclusions dels dos 
apartats anteriors, heu de començar a plantejar les propostes, reflexionant 
sobre quins elements, espais i experiències del pati voleu mantenir, eliminar 
o afegir.  
  
Nota: si l’escola ho considera oportú, pot fer una reunió de treball amb els diferents agents 
per emplenar conjuntament l’apartat 3.  
Apartats 
 
 
Agents Blocs 
51 
   
 
 
En els apartats 1 i 2 cal emplenar els BLOCS següents:  
 
• «RELACIONS». En aquest bloc es proposa que reflexioneu sobre les 
relacions que s’estableixen entre els diferents usuaris i usuàries del pati —
l’alumnat, el professorat, les famílies, el personal no docent i altres 
persones o entitats del barri— i sobre el rol que tenen els diferents agents 
en el dia a dia de l’escola. També us suggerim que reflexioneu sobre el 
paper del pati amb relació a l’entorn proper i a l’ecosistema urbà.  
• «USOS». En aquest bloc es proposa que reflexioneu sobre les activitats que 
tenen lloc al pati i la seva funció educativa.  
• «CARACTERÍSTIQUES». En aquest bloc es proposa que reflexioneu sobre els 
aspectes físics del pati —els espais, els elements de joc, el mobiliari i la 
vegetació— i sobre els tipus de materials.  
 
Totes les activitats del treball intern estan organitzades d’acord amb aquests blocs: 
així serà més fàcil classificar la informació i traslladar-la a la fitxa. 
 
En l’apartat 3, que funciona com a conclusió, cal respondre a les tres preguntes 
següents: 
• Què volem mantenir? 
• Què volem eliminar? 
• Què volem afegir? 
 
amb relació als tres àmbits següents:  
• «ESPAIS»: els diferents racons i ambients del pati; és a dir, els aspectes 
infraestructurals més generals.  
• «ELEMENTS»: les estructures de joc i el mobiliari del pati.  
• «EXPERIÈNCIA»: tots els aspectes de les dinàmiques i usos del pati; és a dir, 
els aspectes més educatius, pedagògics i relacionals.  
Àmbits 
Preguntes  
 
 Agents 
 
També hi ha un apartat d’observacions i conclusions generals per si algú hi vol afegir 
alguna altra qüestió.  
 
52 
   
 
3.2. Materials de treball intern per al professorat  
Per al professorat es proposa fer:  
• Una sessió de debat col·lectiu, amb preguntes d’orientació, després del treball 
individual de reflexió que han de fer tots els membres de l’equip. 
• Una observació del pati.  
Tant aquest espai de reflexió individual i compartida com l’observació del pati són les 
bases per poder respondre a les qüestions plantejades en el document anomenat 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» i que es descriu en l’apartat anterior. Si 
s’han fet altres activitats en aquesta línia, es poden complementar les conclusions.  
Les activitats han estat pensades perquè cada agent les faci pel seu compte. Ara bé, si 
en algun moment l’equip considera que cal fer un debat compartit amb les famílies o 
amb els monitors i monitores del temps de migdia, es poden organitzar sessions de 
treball conjunt. 
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Sessió de debat col·lectiu per recollir les 
aportacions del professorat 
 
A partir de les preguntes d’autoreflexió, el professorat ha 
de reflexionar sobre com és el pati actual de l’escola i els 
canvis que s’hi haurien de fer per adaptar-lo als nous 
criteris. 
 
 
 
Durada aproximada Dues sessions Format Activitat individual + 
d’1 hora sessió de debat  
Material de treball • Preguntes Adreçada a Professorat  
d’autoreflexió  
• Preguntes 
d’orientació 
grupal  
• Infografia 6 
criteris per a un 
bon pati: 
naturalitzat, 
coeducatiu i 
comunitari 
RECOMANADA Dinamitza: equip directiu 
 
Objectius 
1. Analitzar de manera individual l’estat actual del pati tenint en compte les relacions, els 
usos i les característiques que el defineixen.  
53 
   
 
2. Identificar de manera conjunta i des d’una perspectiva pedagògica els principals 
elements que cal tenir en compte a l’hora de transformar el pati d’acord amb els 6 
criteris per a un bon pati.  
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en dues etapes: 
• Primera etapa: consisteix a fer una reflexió individual sobre el pati per part del 
professorat. Es poden fer servir les preguntes d’autoreflexió per analitzar el pati 
d’una manera concreta tenint presents els 6 criteris per a un bon pati.  
• Segona etapa: consisteix a fer un debat sobre el pati que el professorat vol per al 
futur a partir de la pregunta d’orientació: «Quin pati volem per al futur?». L’objectiu 
és fer una llista d’opcions per anotar a la fitxa. 
 
Es proposa reflexionar sobre el pati, en especial sobre la seva funció com a espai per al joc 
lliure durant el temps d’esbarjo, però també com a espai durant altres moments d’ús. 
 
Desenvolupament de la sessió (1 h) 
Abans de la sessió:  
Entrega del material de treball i resposta conjunta a les preguntes d’autoreflexió:  
L’equip directiu fa arribar a tot el professorat les preguntes d’autoreflexió. Es recomana 
esperar un mínim de cinc dies abans de fer el debat col·lectiu.  
 
Resposta individualitzada a les preguntes d’autoreflexió (1 h):  
Cada persona respon de manera individual a les preguntes de més avall, després d’haver-
hi reflexionat una estona.  
«Preguntes d’autoreflexió per al professorat», sense emplenar. 
 
Desenvolupament del debat (1 h) 
Introducció (10 min) 
Qui sigui responsable del projecte (direcció, comissió de pati, etc.) presenta el projecte i 
pregunta qui hi ha pogut reflexionar i si aquesta reflexió els ha ajudat a veure noves 
propostes per al pati. L’objectiu d’aquesta sessió és veure quin pati es té actualment i quin 
pati es vol per al futur.  
54 
   
 
Les preguntes d’autoreflexió ajuden a veure el pati actual.  
Primera part del debat (20 min) 
Consisteix a compartir les reflexions que s’han fet durant l’anàlisi individual. Les preguntes 
següents poden ajudar a debatre el pati que es té actualment: 
Preguntes d’orientació grupal: 
Quin pati tenim actualment? 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com es relacionen els infants? 
• Com es relacionen els infants amb l’entorn? 
• Com tenim cura del pati? 
• Quines relacions establim amb els altres agents que utilitzen el pati? 
BLOC «USOS»: 
• Quin ús fem del pati actualment (activitat, horari…)? 
• S’aprofita el màxim potencial del pati com a espai de joc? 
• Què aprenen els infants al pati? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Si es fa alguna activitat al pati, quins avantatges i inconvenients representen les 
característiques físiques (tipus d’espai i d’elements, com ara materials, mobiliari i 
elements de joc, il·luminació, ombra…) que té el pati actualment? 
Segona part del debat (25 min) 
Consisteix a respondre de manera grupal a les preguntes que s’indiquin més avall. En 
acabar el debat, s’hauria de tenir una llista de criteris per col·locar  la fitxa col·laborativa de 
treball intern laboratiu.   
Preguntes d’orientació grupal: 
«Quin pati volem per al futur?» 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com volem que els infants es relacionin amb els altres infants? 
• Com volem que els infants es relacionin amb l’entorn? 
• Com volem que els infants tinguin cura del pati? 
BLOC «USOS»: 
• Què volem que els infants hi aprenguin, al pati? 
• Què volem que les famílies hi facin, al pati? 
• Què volem que el barri i les entitats hi facin, al pati? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Com hauria de ser el pati ideal perquè fomentés els usos i les relacions que volem?  
Cloenda (5 min) 
La persona responsable de traslladar la informació al grup motor ha de fer un últim repàs 
de totes les aportacions importants i ha de resumir les tres prioritats per al col·lectiu de 
professorat. 
55 
   
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Observació del pati  
 
El professorat observa el pati durant el temps d’esbarjo i 
després fa una posada en comú per exposar les 
conclusions a què ha arribat sobre els usos, les relacions i 
les característiques del pati.  
 
 
 
Durada aproximada • 15 minuts per Format Activitat en el pati + 
definir els sessió de debat 
sectors 
 
• 15 minuts per a 
cada observació 
 
• 1 hora per a la 
posada en comú 
Material de treball • Plànol, foto Adreçada a Professorat 
aèria o esquema 
del pati dividit 
en zones o 
sectors 
• Fitxa 
d’observació  
RECOMANADA Dinamitza: equip directiu 
 
Objectius 
1. Recollir informació sobre les relacions, els usos i les característiques dels diferents 
sectors o zones del pati.  
2. Visibilitzar quins espais són més inclusius o, per contra, quins generen més exclusions, 
i com això es relaciona amb el tipus d’activitats que s’hi fan o amb les característiques 
físiques, i quin rol tenen els diferents agents que utilitzen el pati. 
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en tres etapes: a) la delimitació dels sectors del pati abans 
de l’observació; b) les observacions durant el temps d’esbarjo, i c) la posada en comú. 
 
Procediment: si les observacions les fa una sola persona, cal que observi cada sector en un 
dia diferent durant el temps de pati. Si les fan diverses persones, es poden repartir els 
sectors, de manera que cada persona observi un únic sector. En aquest cas, convé fer un 
mínim de dues observacions de cada sector en dies diferents.  
 
Desenvolupament de l’activitat (15 min + 15 min + 1 h) 
Delimitació dels sectors (15 min) 
56 
   
 
Per fer aquesta observació, cal que 
prèviament s’hagin delimitat les 
diferents zones o sectors del pati en 
funció de les seves característiques i 
segons el tipus d’activitats que, 
d’acord amb el coneixement 
quotidià que es té del pati, s’hi fan. 
Es poden definir tants sectors com es 
consideri oportú.      
                Vista aèria del pati de l’Escola Bogatell 
Observació del pati (15 min) 
• Cal observar el joc de l’alumnat d’acord amb la «Fitxa 
d’observació».  
 
Posada en comú (1 h) 
• Cal que totes les persones que hagin fet les observacions es reuneixin i reflexionin 
conjuntament amb l’ajuda de les preguntes següents. 
 
BLOC «RELACIONS»: 
 
Quin pati tenim actualment? 
• En quins sectors del pati hem observat un joc més compartit entre nens i nenes i 
entre edats diferents? I menys compartit?  
• La presència de nens i nenes en els diferents sectors, és equilibrada?  
• Els infants amb discapacitat, troben espais per relacionar-se amb els altres infants? 
• Els conflictes que hi ha al pati, són conflictes que els infants saben solucionar d’una 
manera positiva?  
 
Quin pati volem per al futur? 
• En quins sectors volem que hi hagi més joc compartit? 
• Quina mena d’espais ens poden ajudar a tenir una presència equilibrada de nens i 
nenes? 
• Com podem garantir el joc i la inclusió de tots els infants? 
• De quina manera volem aprofitar els conflictes del pati com a experiències 
d’aprenentatge? 
 
BLOC «USOS»: 
 
Quin pati tenim actualment? 
• Hi ha sectors multifuncionals i sectors on predomina una única activitat?  
• Les modalitats de joc, varien en funció del gènere i de les característiques dels 
diferents sectors?  
• Quines modalitats de joc tenen lloc en els sectors centrals? I en els perifèrics? 
Quines són les implicacions amb relació al gènere? 
57 
   
 
• Hi ha sectors en què el soroll dificulta fer unes activitats determinades? 
 
Quin pati volem per al futur?  
• Quines modalitats de joc volem que hi hagi al pati? 
• Quin aprenentatge volem que hi hagi al pati? 
• Quines altres funcions pot tenir el pati com a espai educatiu i comunitari? 
 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
 
Quin pati tenim actualment? 
• Hi ha diferències entre els sectors pel que fa als paviments, les textures i els colors?  
• La distribució dels elements de joc i del mobiliari, és equitativa entre els diferents 
sectors?  
• Si els sectors estan delimitats físicament, pensem que els límits entre sectors 
afavoreixen les activitats que s’hi desenvolupen?  
• Les dimensions dels diferents sectors, són similars? Són adequades per a les 
activitats que s’hi fan?  
• Quants sectors tenen arbrat i vegetació? 
• Quants sectors tenen paviments drenants (terra o sorra que permeten que l’aigua 
s’infiltri en el terreny)? 
• Quants sectors són ombrívols? Aquesta característica, influeix en els usos i 
determina la presència de més o menys alumnat? 
• On s’ubiquen els elements d’aigua? Estan integrats en el pati com a elements de 
joc?  
 
Quin pati volem per al futur?  
• Què hi volem veure, al pati (colors, textures, materials…)? 
• Quins sons hi volem sentir, al pati? Què hem de fer per poder-los-hi sentir?  
• On cal afegir ombra, vegetació o aigua? 
• Hem d’equilibrar la proporció d’espai destinada a les diferents activitats? 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58 
   
 
3.3. Material de treball intern per a l’alumnat 
 
Per a l’alumnat es proposa fer:  
• Una exploració del pati.  
• Una sessió de debat col·lectiu.  
L’exploració del pati i la sessió de debat col·lectiu són les bases per poder respondre a 
les qüestions plantejades en el document anomenat «Fitxa col·laborativa-resum del 
treball intern» i que es descriu a l’apartat 3.1 d’aquesta secció de la guia. Si l’alumnat 
ha fet altres activitats en aquesta línia, pot complementar les conclusions.  
Es recomana que hi participin tants nens i nenes del centre com sigui possible. Com a 
mínim, hi han de participar els companys i companyes dels infants que siguin membres 
del grup motor (cursos de quart i cinquè). Si només hi participen els infants d’aquestes 
edats, és molt important que se’ls doni un rol en què no solament expressin les seves 
pròpies necessitats, sinó també les de la resta dels nens i nenes dels altres cursos; és a 
dir, que els representin.  
El més important d’aquesta proposta d’activitats —es poden adaptar o se n’hi poden 
afegir de noves— és recollir la veu dels diferents infants del centre.  
El tutor/a del grup o grups d’infants que participin en el grup motor s’ha d’encarregar 
—directament o delegant aquesta tasca en algun altre membre de l’equip— de recollir 
la informació de tots els cursos i de reunir-la en un únic document que després 
traslladarà a la «Fitxa col·laborativa-resum del treball intern». 
També es pot fer una reunió de tot l’equip de mestres per analitzar què han dit els 
alumnes.  
Es pot treballar de manera coordinada amb l’equip del temps de migdia i es pot fer una 
part de les activitats en aquest espai, bé en horari lectiu o en estones organitzades 
expressament fora d’aquest horari.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59 
   
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Exploració del pati  
 
A partir de l’experiència directa i sensorial, l’alumnat 
reflexiona sobre com és el seu pati actual i quins canvis s’hi 
haurien de fer perquè respongués tant a les seves 
necessitats com als seus desitjos. 
 
 
Durada aproximada Dues sessions Format Activitat en el pati + 
d’1 hora sessió de debat 
 
Material de treball • Fitxes Adreçada a Alumnat 
d’exploració: 
«L’exploració 1: 
Quin pati tenim 
actualment?»  
• Relacions 1 
• Usos 1 
• Característiques 1 
 
«L’exploració 2: 
Quin pati volem 
per al futur?» 
• Relacions 2 
• Usos 2 
• Característiques 2 
• Plànol, foto 
aèria o esquema 
del pati  
 
RECOMANADA Dinamitza: tutor/a de cada grup classe 
 
Objectius 
1. Treballar la situació actual del pati. 
2. Treballar en el pati que es voldria tenir en el futur.  
 
Descripció 
Aquesta activitat està estructurada en dues sessions, d’1 hora cada una, que combinen 
una activitat en grups al pati i un debat posterior. En la primera sessió, l’alumnat treballa la 
situació actual del pati; en la segona, com voldria que fos el pati en el futur i quines 
transformacions s’hi haurien de fer per aconseguir-ho.  
 
• Sessió 1: «Quin pati tenim actualment» + debat i conclusions per a la «Fitxa 
col·laborativa-resum del treball intern». 
 
• Sessió 2: «Quin pati volem per al futur» + debat i conclusions per a la «Fitxa 
col·laborativa-resum del treball intern». 
 
Aquesta activitat es pot dur a terme amb el grup o grups classe, amb un petit grup 
d’alumnes, amb l’assemblea d’infants, o amb un grup de migdia. Si hi participa tot un grup 
classe, es recomana que es creïn equips de treball de quatre o cinc persones. Els grups es 
60 
   
 
poden repartir els diferents blocs —«RELACIONS», «USOS» i «CARACTERÍSTIQUES»—, de 
manera que cada equip respongui a un dels blocs, tant de la fitxa «Quin pati tenim 
actualment?» com de la fitxa «Quin pati volem per al futur?». Després, es fa una posada 
en comú i un debat. 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fitxes d’exploració «Quin pati tenim actualment?» 
 
Es recomana que l’exploració es faci directament en el pati. Es pot organitzar de diferents 
maneres. Així, per exemple, es pot imprimir cada una de les fitxes en un full DIN A3 per a 
cada grup, o bé es poden imprimir en un format gran o en fulls individuals. Es pot mirar 
d’inserir el plànol del pati en el requadre en blanc de la fitxa, perquè els infants facin les 
seves anotacions directament sobre la imatge. Si s’imprimeixen en un format gran, les 
anotacions les poden fer en pòstits. Si el requadre es deixa en blanc, hi poden escriure les 
seves idees.  
 
 
Fitxa «L’exploració 1», amb una vista aèria del pati de l’Escola Auró 
 
Desenvolupament de les sessions 1 i 2 (1 h cada una) 
Explicació a càrrec d’una persona de referència (10 min) 
S’ha d’explicar el projecte i per què és important fer-lo. Cal preparar els grups tal com s’ha 
explicat en la descripció d’aquesta fitxa i donar-los la fitxa d’exploració amb el mapa del pati 
de l’escola.  
Sortida al pati amb l’alumnat (30 min) 
• S’ha de fer servir la fitxa d’exploració «L’exploració 1. Quin pati tenim 
actualment?». 
61 
   
 
• Es proposa a l’alumnat el repte d’observar el pati i de respondre en petits grups als 
diferents blocs de preguntes: «RELACIONS», «USOS» i «CARACTERÍSTIQUES».  
• L’alumnat pren nota de tot allò que veu en aquell moment en el pati amb el suport 
de la fitxa d’exploració.  
• Després, l’alumnat ha d’enganxar les seves aportacions al mapa del pati.  
Debat (20 min) 
• Es demana a l’alumnat que faci una rotllana per posar en comú les 
observacions. Després de fer la primera sessió—«Quin pati tenim actualment?»—, 
es reserven les fitxes d’exploració per al pròxim dia que es continuï treballant en el 
projecte. 
• En el cas que no es disposi de cap altre moment per fer la segona exploració, 
s’aprofita per reflexionar sobre el pati que volen els infants amb l’ajuda de les 
preguntes de l’apartat: «Quin pati volem per al futur?» (vegeu les preguntes de la 
segona sessió). 
• Després de cada sessió, es recullen les aportacions i es traslladen a la «Fitxa 
col·laborativa-resum del treball intern». 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62 
   
 
 
3.4. Material de treball intern per a les famílies 
Per a les famílies es proposa fer:  
• Una sessió de debat col·lectiu, amb preguntes d’orientació, després d’un 
treball de reflexió individual. 
Tant aquest espai de reflexió individual i compartida com l’observació del pati són les 
bases per poder respondre a les qüestions plantejades en el document que anomenat 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» i que es descriu en l’apartat 3.1 
d’aquesta secció de la guia. Si les famílies han fet altres activitats en aquesta línia, 
poden complementar les conclusions.  
Les activitats han estat pensades perquè cada agent les faci pel seu compte. Ara bé, si 
en algun moment les famílies consideren que cal fer un debat compartit amb el 
professorat i amb els monitors i monitores del temps de migdia, es poden organitzar 
sessions de treball conjunt. 
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Sessió de debat col·lectiu per recollir les 
aportacions de les famílies 
 
A partir de les preguntes d’autoreflexió, les famílies han de 
reflexionar sobre com és el pati actual de l’escola i els 
canvis que caldria fer-hi per adaptar-lo a la nova realitat.  
 
 
 
Durada aproximada Dues sessions Format Activitat individual + 
d’1 hora sessió de debat  
Materials • Preguntes Adreçada a Famílies 
d’autoreflexió  
• Preguntes 
d’orientació 
grupal: «Quin 
pati tenim 
actualment?» i 
«Quin pati 
volem per al 
futur?» 
RECOMANADA Dinamitza: representant de les famílies 
membre del grup motor 
 
Objectius 
1. Reflexionar de manera individual sobre l’estat actual del pati tenint en compte les 
relacions, els usos i les característiques que el defineixen.  
2. Reflexionar-hi conjuntament i extreure’n conclusions per a la transformació del pati.  
 
 
63 
   
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en dues etapes: 
• Primera etapa: consisteix a fer una reflexió individual sobre el pati per part de les 
famílies. Es poden fer servir les preguntes d’autoreflexió per analitzar el pati d’una 
manera concreta.  
• Segona etapa: consisteix a fer un debat sobre el pati que les famílies volen per al 
futur a partir de la pregunta d’orientació: «Quin pati volem per al futur?». L’objectiu 
és fer una llista d’opcions per col·locar en el mural.  
 
Desenvolupament de les preguntes d’autoreflexió (1 h) 
Entrega del material de treball i resposta conjunta a les preguntes d’autoreflexió  
La persona representant de les famílies fa arribar les preguntes d’autoreflexió a la resta de 
les famílies involucrades en el projecte. Es recomana esperar un mínim de cinc dies abans 
de fer el debat col·lectiu.  
Resposta individualitzada a les preguntes d’autoreflexió (1 h)  
Cada persona respon de manera individual a les preguntes d’autoreflexió recollides en la 
fitxa de preguntes d’autoreflexió i fa un procés de reflexió.  
 
Desenvolupament de la sessió de debat (1 h) 
Introducció (10 min) 
La persona responsable de l’AFA presenta el projecte i pregunta qui hi ha pogut reflexionar 
i si aquesta reflexió els ha ajudat a veure noves propostes per al pati. L’objectiu d’aquesta 
sessió és veure com és el pati actual i quin pati es vol per al futur.  
Les preguntes d’autoreflexió ajuden a veure com és el pati actual. 
Primera part del debat (20 min) 
Consisteix a compartir les reflexions que s’han fet durant l’anàlisi individual. Les preguntes 
següents poden ajudar a debatre el pati actual. 
Preguntes d’orientació grupal 
Quin pati tenim actualment? 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com a famílies, com aprofitem l’entorn de l’escola? 
• Com a famílies, com tenim cura del pati? 
• Quines relacions establim amb els altres agents que utilitzen el pati? 
BLOC «USOS»: 
• Quin ús fem del pati actualment (activitat, horari…)? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Si es fa alguna activitat al pati, quins avantatges i inconvenients representen les 
característiques físiques (tipus d’espai i d’elements, com ara materials, mobiliari i 
elements de joc, il·luminació, ombra…) que té el pati actualment? 
Segona part del debat (25 min) 
64 
   
 
Consisteix a respondre de manera grupal a les preguntes orientatives que s’indiquen més 
avall. En acabar el debat, les famílies haurien de tenir una llista de criteris per col·locar en 
el document col·laboratiu de treball intern..  
Preguntes d’orientació grupal 
Preguntes orientatives per al debat «Quin pati volem per al futur?» 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com volem que els infants es relacionin amb els altres infants? 
• Com volem que els infants es relacionin amb l’entorn? 
• Com volem que els infants tinguin cura del pati? 
BLOC «USOS»: 
• Què volem que els infants hi aprenguin, al pati? 
• Què volem que les famílies hi facin, al pati? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Com hauria de ser el pati ideal perquè fomentés els usos i les relacions que volem? 
 
Cloenda (5 min) 
La persona responsable de traslladar la informació al grup motor ha de fer un últim repàs 
de totes les aportacions importants i ha de resumir les tres prioritats per a les famílies. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
65 
   
 
 
3.5. Material de treball intern per a l’equip del temps de migdia 
Per als monitors i monitores del temps de migdia es proposa fer:  
• Una sessió de debat col·lectiu, amb preguntes d’orientació, després d’un 
treball de reflexió individual. 
• Una observació del pati.  
Tant aquest espai de reflexió individual i compartida com l’observació del pati són les 
bases per poder respondre a les qüestions plantejades en el document que anomenat 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» (vegeu l’apartat 3.1 d’aquesta secció de 
la guia). Si l’equip del temps de migdia ha fet altres activitats en aquesta línia, pot 
complementar les conclusions.  
Les activitats han estat pensades perquè cada agent les faci pel seu compte. Ara bé, si 
en algun moment l’equip considera que cal fer un debat compartit amb el professorat, 
amb les famílies o amb altres agents, es poden organitzar sessions de treball conjunt. 
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Sessió de debat col·lectiu per recollir les 
aportacions de l’equip del temps de migdia 
 
A partir de les preguntes d’autoreflexió, l’equip del temps 
de migdia ha de reflexionar sobre com és el seu pati actual 
i els canvis que caldria fer-hi per adaptar-lo a la nova 
realitat.  
 
 
 
Durada aproximada Dues sessions Format Activitat individual + 
d’1 hora sessió debat  
Material de treball • Preguntes Adreçada a Equip del temps de 
d’autoreflexió migdia  
• Preguntes 
d’orientació 
grupal: «Quin 
pati tenim 
actualment?» i 
«Quin pati 
volem per al 
futur?»  
RECOMANADA Dinamitza: representant de l’equip del 
temps de migdia membre del grup motor 
 
Objectius 
1. Reflexionar de manera individual sobre l’estat actual del pati tenint en compte les 
relacions, els usos i les característiques que el defineixen.  
2. Reflexionar-hi conjuntament i extreure’n conclusions per a la transformació del pati. 
 
66 
   
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en dues etapes: 
• Primera etapa: consisteix a fer una reflexió individual sobre el pati per part de 
l’equip del temps de migdia. Es poden fer servir les preguntes d’autoreflexió per 
analitzar el pati d’una manera concreta.  
• Segona etapa: consisteix a fer un debat sobre el pati que l’equip del temps de migdia 
vol per al futur a partir de la pregunta d’orientació: «Quin pati volem per al futur?». 
L’objectiu és fer una llista d’opcions per col·locar en el mural.  
 
Desenvolupament de les preguntes d’autoreflexió (1 h) 
Entrega del material de treball i resposta conjunta a les preguntes d’autoreflexió  
La persona responsable de l’equip del temps de migdia fa arribar les preguntes 
d’autoreflexió a totes les persones involucrades. Es recomana esperar un mínim de cinc 
dies abans de fer el debat col·lectiu. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
«Preguntes d’auto-reflexió per als monitors/es del temps de migdia», sense emplenar 
 
 
Desenvolupament de la sessió de debat (1 h) 
Introducció (10 min) 
La persona responsable dels monitors i monitores del temps de migdia presenta el 
projecte i pregunta qui hi ha pogut reflexionar i si aquesta reflexió els ha ajudat a veure 
noves propostes per al pati. L’objectiu d’aquesta sessió és veure com és el pati actualment 
i quin pati es vol per al futur.  
Les preguntes d’autoreflexió ajuden a veure com és el pati actual.  
Primera part del debat (20 min) 
Consisteix a compartir les reflexions que s’han fet durant l’anàlisi. Les preguntes següents 
poden ajudar l’equip del temps de migdia a debatre el pati actual. 
 
67 
   
 
Preguntes d’orientació grupal 
Quin pati tenim actualment? 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com es relacionen infants? 
• Com es té cura del pati de l’escola? 
• Quines relacions establim amb els altres agents que utilitzen el pati? 
BLOC «USOS»: 
• Quin ús fem del pati actualment? 
• S’aprofita tot el potencial que té el pati com a espai de joc? 
• Què aprenen els infants durant l’estona de pati? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Si es fa alguna activitat en el pati, quins avantatges i inconvenients representen les 
característiques físiques (tipus d’espai i d’elements, com ara materials, mobiliari i 
elements de joc, il·luminació, ombra…) que té el pati actualment? 
Segona part del debat (25 min) 
Consisteix a respondre de manera grupal a les preguntes orientatives que s’indiquen a 
continuació. En acabar el debat, l’equip del temps de migdia hauria de tenir una llista de 
criteris per col·locar en el mural col·laboratiu.  
Preguntes d’orientació grupal 
Preguntes orientatives per al debat «Quin pati volem per al futur?» 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com volem que els infants es relacionin amb els altres infants? 
• Com volem que els infants es relacionin amb l’entorn? 
• Com volem que els infants tinguin cura del pati? 
BLOC «USOS»: 
• Què volem que els infants hi aprenguin, al pati? 
• Què volem fer durant l’estona de pati? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Com hauria de ser el pati ideal perquè fomentés els usos i les relacions que volem?  
Cloenda (5 min) 
La persona responsable de traslladar la informació al grup motor ha de fer un últim repàs 
de totes les aportacions importants i ha de resumir les tres prioritats pel que fa al col·lectiu 
del temps de migdia. 
 
 
 
68 
   
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Observació del pati  
 
L’equip del temps de migdia observa el pati mentre està en 
ús i després fa una posada en comú per compartir les 
conclusions que ha extret sobre els usos, les relacions i les 
característiques del pati.  
 
 
Durada aproximada • 15 minuts per Format Activitat en el pati + 
definir els sessió de debat 
sectors 
• 15 minuts per a 
cada observació 
• 1 h de posada 
en comú 
Material de treball • Plànol, foto Adreçada a Equip del temps de 
aèria o esquema migdia 
del pati dividit 
en zones o 
sectors 
• Fitxa 
d’observació  
RECOMANADA Dinamitza: coordinador/a de l’equip de 
monitors i monitores del temps de migdia  
 
Objectius 
1. Recollir informació sobre les relacions, els usos i les característiques dels diferents 
sectors o zones del pati.  
2. Visibilitzar quins espais són més inclusius o, per contra, quins generen més exclusions, 
i com això es relaciona amb el tipus d’activitats que s’hi fan o amb les característiques 
físiques del pati, i quin rol tenen els diferents agents que l’utilitzen. 
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en tres etapes: a) la delimitació dels sectors del pati abans 
de l’observació; b) les observacions durant el temps d’esbarjo, i c) la posada en comú. 
 
Procediment: si les observacions les fa una sola persona, cal que observi cada sector en un 
dia diferent durant el temps de pati. Si les fan diverses persones, es poden repartir els 
sectors, de manera que cada persona observi un únic sector. En aquest cas, convé fer un 
mínim de dues observacions de cada sector en dies diferents. 
Desenvolupament de l’activitat (15 min + 15 min + 1 h) 
Delimitació dels sectors (15 min) 
Per fer aquesta observació, cal que 
prèviament s’hagin delimitat les 
diferents zones o sectors del pati en 
funció de les seves característiques i 
segons el tipus d’activitats que, d’acord 
amb el coneixement quotidià que es té 
del pati, s’hi fan. Es poden definir tants 
sectors com es consideri oportú.                  Vista aèria del pati de l’Escola Bogatell 
69 
   
 
Observació del pati (15 min) 
•  Cal observar el joc de l’alumnat d’acord amb la «Fitxa 
d’observació». 
 
 
 
 
 
Posada en comú (1 h) 
Cal que totes les persones que hagin fet les observacions es reuneixin i reflexionin 
conjuntament amb l’ajuda de les preguntes següents.  
 
BLOC «RELACIONS»: 
 
Quin pati tenim actualment? 
• En quins sectors del pati hem observat un joc més compartit entre nens i nenes i 
entre edats diferents? I menys compartit? 
• La presència de nens i nenes en els diferents sectors, és equilibrada? 
• Els infants amb discapacitat, troben espais per relacionar-se amb els altres infants? 
• Els conflictes que hi ha al pati, són conflictes que els infants saben solucionar d’una 
manera positiva?  
 
Quin pati volem per al futur?  
• En quins sectors volem que hi hagi més joc compartit? 
• Quina mena d’espais ens poden ajudar a tenir una presència equilibrada de nens i 
nenes? 
• Com podem garantir el joc i la inclusió de tots els infants? 
• De quina manera volem aprofitar els conflictes del pati com a experiències 
d’aprenentatge? 
 
BLOC «USOS»: 
 
• Hi ha sectors multifuncionals i sectors en què predomina una única activitat?  
• Les modalitats de joc, varien en funció del gènere i de les característiques dels 
diferents sectors?  
• Quines modalitats de joc tenen lloc en els sectors centrals? I en els perifèrics? 
Quines són les implicacions amb relació al gènere? 
• Hi ha sectors en què el soroll dificulta fer unes activitats determinades? 
 
Quin pati volem per al futur?  
• Quines modalitats de joc volem que hi hagi, al pati? 
• Quin aprenentatge volem que hi hagi, al pati? 
• Quines altres funcions pot tenir el pati com a espai educatiu i comunitari? 
 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
 
 
70 
   
 
Quin pati tenim actualment? 
• Hi ha diferències entre els sectors pel que fa als paviments, les textures i els colors? 
• La distribució dels elements de joc i del mobiliari, és equitativa entre els diferents 
sectors?  
• Si els sectors estan delimitats físicament, pensem que els límits entre sectors 
afavoreixen les activitats que s’hi desenvolupen?  
• Les dimensions dels diferents sectors, són similars? Són adequades per a les 
activitats que s’hi fan?  
• Quants sectors tenen arbrat i vegetació? 
• Quants sectors tenen paviments drenants (terra o sorra que permeten que l’aigua 
s’infiltri en el terreny)? 
• Quants sectors són ombrívols? Aquesta característica, influeix en els usos i 
determina la presència de més o menys alumnat? 
• On s’ubiquen els elements d’aigua? Estan integrats en el pati com a elements de 
joc?  
 
Quin pati volem per al futur?  
• Què hi volem veure, al pati (colors, textures, materials…)? 
• Quins sons hi volem sentir, al pati? Què hem de fer per poder-los-hi sentir?  
• On cal afegir ombra, vegetació o aigua? 
• Hem d’equilibrar la proporció d’espai destinada a les diferents activitats? 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
71 
   
 
3.6. Material de treball intern per a les entitats usuàries del pati 
fora de l’horari lectiu 
Per a les entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu es proposa fer:  
• Una sessió de debat col·lectiu, amb preguntes d’orientació, després d’un 
treball de reflexió individual.  
Tant aquest espai de reflexió individual i compartida com l’observació del pati són les 
bases per poder respondre a les qüestions plantejades en el document que anomenat 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern» (vegeu l’apartat 3.1 d’aquesta secció de 
la guia). Si les persones responsables de les entitats externes han fet altres activitats en 
aquesta línia, poden complementar les conclusions.  
Les activitats han estat pensades perquè cada agent les faci pel seu compte. Ara bé, si 
en algun moment l’equip considera que cal fer algun debat compartit, es poden 
organitzar sessions de treball conjunt. 
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Sessió de debat col·lectiu per recollir les 
aportacions de les entitats externes 
 
A partir de les preguntes d’autoreflexió, les persones 
responsables de les entitats externes han de reflexionar 
sobre com és el pati actual de l’escola i els canvis que 
caldria fer-hi per adaptar-lo a la nova realitat.  
 
 
 
Durada aproximada Dues sessions Format Activitat individual + 
d’1 hora sessió de debat  
Material de treball • Preguntes Adreçada a Entitats externes  
d’autoreflexió  
• Preguntes 
d’orientació 
grupal: «Quin 
pati tenim 
actualment?» i 
«Quin pati 
volem per al 
futur?»  
RECOMANADA Dinamitza: representant/s de l’entitat o 
entitats membres del grup motor 
 
 
Objectius 
1. Reflexionar de manera individual sobre l’estat actual del pati tenint en compte les 
relacions, els usos i les característiques que el defineixen. Per poder respondre a les 
preguntes, es recomana que les entitats externes visitin el pati.  
2. Reflexionar-hi conjuntament i extreure’n conclusions per a la transformació del pati. 
72 
   
 
Descripció 
Aquesta activitat s’estructura en dues etapes:  
• Primera etapa: consisteix a fer una reflexió individual sobre el pati actual. Es poden 
fer servir les preguntes d’autoreflexió per analitzar el pati d’una manera concreta.  
• Segona etapa: consisteix a fer un debat sobre el pati que l’equip vol per al futur a 
partir de la pregunta d’orientació: «Quin pati volem per al futur?». L’objectiu és fer 
una llista d’opcions per col·locar en el mural. 
Cal tenir en compte que s’ha de pensar en el pati des de la perspectiva de l’entitat, però 
tenint present que l’objectiu concret i precís de la transformació és millorar el pati per al 
projecte educatiu de centre.  
 
Desenvolupament de les preguntes d’autoreflexió (1 h) 
Entrega del material de treball 
La persona responsable de l’entitat fa arribar les preguntes d’autoreflexió a totes les 
persones involucrades en el pati de l’escola. Es recomana esperar un mínim de cinc dies 
abans de fer el debat col·lectiu.  
Resposta individualitzada a les preguntes d’autoreflexió (1 h):  
Cada persona respon de manera individual a les preguntes de més avall, després d’haver-
hi reflexionat una estona.  
 
«Preguntes d’auto-reflexió per entitats que fan ús del patí en horari no lectiu», sense emplenar 
 
 
Desenvolupament de la sessió de debat (1 h) 
Introducció (10 min) 
La persona responsable de l’entitat externa presenta el projecte i pregunta qui hi ha pogut 
reflexionar i si aquesta reflexió els ha ajudat a veure noves propostes per al pati. L’objectiu 
d’aquesta sessió és veure quin és el pati actual i quin pati es vol per al futur.  
Les preguntes d’autoreflexió ajuden a veure com és el pati actual.   
 
73 
   
 
Primera part del debat (20 min) 
Consisteix a compartir les reflexions que s’han fet durant l’anàlisi. Les preguntes següents 
poden ajudar a debatre el pati actual. 
Preguntes d’orientació grupal: 
Quin pati tenim actualment? 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com es relacionen els infants amb els altres infants durant el temps de pati de 
l’escola i durant les nostres activitats? 
• Com es relacionen els infants amb l’entorn durant el temps de pati de l’escola i 
durant les nostres activitats? 
BLOC «USOS»: 
• Quin ús fem del pati actualment (activitat, horari…)? 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Si es fa alguna activitat en el pati, quins avantatges i inconvenients representen les 
característiques físiques (tipus d’espai i d’elements, com ara materials, mobiliari i 
elements de joc, il·luminació, ombra…) que té el pati actualment? 
Segona part del debat (25 min) 
Consisteix a respondre de manera grupal a les preguntes que s’indiquin més avall. En 
acabar el debat, s’hauria de tenir una llista de criteris per col·locar en el mural 
col·laboratiu.  
Preguntes d’orientació grupal: 
Preguntes orientatives per al debat «Quin pati volem per al futur?» 
BLOC «RELACIONS»:  
• Com volem que els infants es relacionin amb els altres infants? 
• Com volem que els infants es relacionin amb l’entorn? 
• Com volem que els infants tinguin cura del pati? 
BLOC «USOS»: 
• Què volem que els infants hi aprenguin, al pati? 
• Com a entitats, què volem poder-hi fer, al pati? 
 
BLOC «CARACTERÍSTIQUES»:  
• Com hauria de ser el pati ideal perquè fomentés els usos i les relacions que volem?  
Cloenda (5 min) 
La persona responsable de traslladar la informació al grup motor ha de fer un últim repàs 
de totes les aportacions importants i ha de resumir les tres prioritats pel que fa al col·lectiu 
d’entitats externes. 
 
 
74 
   
 
4. Segona sessió: sessió per posar en comú les 
propostes i identificar les prioritats  
 
FITXA DE SESSIÓ  
Sessió per posar en comú les propostes i 
identificar les prioritats 
 
En aquesta sessió es posa en comú el treball intern fet 
pels diferents agents de la comunitat educativa i 
s’enfoquen les propostes de transformació del pati.  
 
Durada aproximada 2 hores  Format Sessió de debat 
Material de treball • Fitxa Adreçada a Grup motor 
col·laborativa- 
resum del 
treball intern  
• Fitxa-resum de 
propostes 
(S’elaborarà 
durant la 
sessió) 
• Imatges a 
mode 
d’exemple 
• Infografia 6 
criteris per a un 
bon pati: 
naturalitzat, 
coeducatiu i 
comunitari 
(vegeu 
l’annex I) 
OBLIGATÒRIA Convoca: direcció del centre d’acord 
amb la data i l’hora pactades amb el 
coordinador/a del projecte 
Dinamitza: equip extern 
(dinamitzador/a + relator/a) 
 
Objectius 
1. Establir un diàleg compartit entre tots els agents per posar en comú i acordar un 
únic document de necessitats i propostes per a la millora del pati.  
2. Definir els elements clau que ha d’incloure el projecte de millora del pati per 
respondre als reptes de millora marcats per l’escola. Les propostes han de 
concordar amb els 6 criteris del programa «Transformem els patis». 
 
75 
   
 
Descripció 
La sessió es duu a terme com una reunió i hi participen totes les persones integrants 
del grup motor.  
La sessió s’estructura en dues etapes: a) la posada en comú del treball intern per 
part dels diferents agents de la comunitat educativa, i b) la generació col·lectiva i 
priorització de propostes per a la transformació del pati.  
Com a punt de partida cal utilitzar la «Fitxa col·laborativa-resum del treball intern». 
 
«Fitxa col·laborativa-resum del treball intern», sense emplenar 
 
La tasca de dinamització la fa una persona externa a l’escola, que guia i facilita la 
sessió.  
La tasca de recollida d’informació la fa el relator/a, amb el suport d’una «Fitxa-resum 
de les propostes» que compartirà amb la resta dels agents perquè totes les persones 
participants la puguin veure. Aquesta fitxa conté els apartats «Criteris», «Reptes» i 
«Elements clau» (aquests últims subdividits en «Elements d’experiència» i en 
«Elements físics») i «Prioritat». Al final de la sessió, la informació recollida en la fitxa, 
que es mostra a continuació, ha d’estar consensuada per tots els agents. 
 
«Fitxa-resum de les propostes», sense emplenar  
 
Es recomana disposar d’algunes imatges d’elements arquitectònics de referència que 
puguin servir d’inspiració per a les propostes.  
 
 
 
 
 
76 
   
 
Els resultats esperats de la sessió són: 
• Un document de propostes que reculli i 
prioritzi els elements clau per a la transformació 
física del pati i que ajudi l’equip d’arquitectes 
del projecte a fer una proposta en consonància 
amb les voluntats de l’escola. 
 
 
 
 
 
Imatges de la portada i del document de propostes de la segona sessió de l’Escola Bogatell. 
Curs 2020 /2021 
 
Desenvolupament de la sessió (2 h) 
Benvinguda i presentació de la sessió (10 min) 
• Benvinguda. 
• Descripció de la sessió i dels objectius que es volen assolir. 
• Presentació de les persones participants. 
• Breu repàs dels 6 criteris del programa mitjançant la infografia corresponent. 
Conclusions de la diagnosi de l’escola (20 min) 
 
• El dinamitzador/a explica la dinàmica i cedeix la paraula a un/a representant 
de cada agent.  
• La persona representant de cada agent exposa els punts més destacats de la 
seva anàlisi mitjançant un resum de les principals conclusions del treball 
intern amb el suport de la «Fitxa col·laborativa-resum del treball intern». 
• El relator/a anota la informació a la columna «Reptes» i la classifica segons 
els 6 criteris per a un bon pati amb l’ajuda de la «Fitxa-resum de les 
propostes».  
 
Exemple de l’apartat «Reptes» de la «Fitxa-resum de les propostes» elaborada durant la 
segona sessió de l’Escola Bogatell. Curs 2020/2021 
 
77 
   
 
Definició dels elements clau (30 min) 
• Després de recollir i classificar les conclusions/reptes, ha arribat l’hora de 
definir els elements físics que inclourà la transformació del pati. També hi 
haurà propostes treballades en la diagnosi que faran referència a 
l’experiència de pati; és a dir, al projecte educatiu de pati, d’usos i 
dinàmiques. Les propostes s’han de col·locar en la columna «Elements 
d’experiència» o en la columna «Elements físics». Aquesta dinàmica es durà 
a terme en dos grups de treball per tal de facilitar la participació activa de 
totes les persones. 
• La persona dinamitzadora explica la dinàmica i crea els grups de treball; per 
exemple: alumnat + professorat i AFA + entitats externes. Cal procurar que 
l’alumnat estigui amb persones conegudes, ja que això facilitarà la seva 
participació.  
• Cada grup ha de definir els elements clau —físics o d’experiència— que 
responen als reptes plantejats prèviament, sempre tenint en compte que 
s’han de treballar els 6 criteris del programa «Transformem els patis». Es 
recomana que la persona dinamitzadora  comparteixi amb les persones 
participants algunes imatges d’elements de referència per tal de donar-los 
idees.  
Exemple de l’apartat «Elements clau» de la «Fitxa-resum de les propostes» elaborada durant 
la segona sessió de l’Escola Bogatell. Curs 2020-2021 
 
• En els grups, que treballen de manera autònoma, hi ha d’haver una persona 
encarregada d’anotar les propostes. Si cal, la persona dinamitzadora i la 
relatora, respectivament, donen suport a cada un dels dos grups i 
s’encarreguen d’anotar les propostes i de presentar-les durant la posada en 
 comú.  
Posada en comú (20 min) 
• Un/a portaveu de cada grup comparteix les propostes dels elements clau. El 
relator/a trasllada les propostes a la «Fitxa-resum de les propostes» 
(columna «Elements clau»).  
• Quan els dos grups hagin acabat, el dinamitzador/a ha de llegir en veu alta 
tots els elements proposats.  
78 
   
 
 Priorització dels elements clau (20 min) 
• El dinamitzador/a explica la dinàmica i es torna a treballar en els dos grups 
que s’han creat abans.  
• Cada grup ha d’escollir els elements —nou com a màxim— que consideri 
prioritaris per a la transformació del pati: tres elements amb un interès alt; 
tres elements amb un interès intermedi; i tres elements amb un interès 
baix.  
 
 
 
 
 
 
 
 
Exemple de l’apartat 
«Prioritat» de la «Fitxa-
resum de les propostes» de 
la segona sessió de l’Escola 
Palma de Mallorca. Curs 
2020-2021 
Posada en comú (10 min) 
• En plenari, un/a representant de cada grup explica els elements triats 
d’acord amb el grau de prioritat. La persona relatora indica els elements a la 
«Fitxa-resum de les propostes» segons el grau d’interès (apartat 
«Prioritat»).  
•  
• Després que els dos grups hagin compartit la priorització, el dinamitzador/a 
la llegeix en veu alta i demana si tothom hi està d’acord. El relator/a recull 
les aportacions, si escau. 
Al final de la sessió, s’haurà completat tota la «Fitxa-resum de les propostes».  
 
Exemple de la «Fitxa-resum de les propostes» de la segona sessió de l’Escola Milà i 
Fontanals. Curs 2020-2021 
Conclusions i cloenda (10 min)  
• El dinamitzador/a informa que s’elaborarà un document de propostes que 
recollirà i prioritzarà els elements clau per a la transformació física del pati i 
que es compartirà amb l’equip d’arquitectes.  
• Cloenda de la sessió i explicació dels passos següents del procés de 
cocreació. 
79 
   
 
5. Tercera sessió: reunió amb l’equip d’arquitectes 
per presentar les propostes  
FITXA DE SESSIÓ  
Reunió del grup motor amb l’equip 
d’arquitectes  
 
Exposició de les necessitats del centre  
 
Durada 1 hora  Format Reunió de treball 
aproximada 
Material de treball • El document de Adreçada a Representants del 
propostes que grup motor  
recull i prioritza 
els elements 
clau per a la 
transformació 
física del pati 
(resultant de la 
segona sessió 
de cada centre. 
Us l’haurà 
enviat l’equip 
de 
dinamització)  
• Plànol del pati 
de l’escola 
OBLIGATÒRIA Convoca: el CEB a la direcció del centre, 
i la direcció a la resta dels membres 
convidats  
Dinamitza: tasca compartida, dinàmica 
de reunió 
 
Objectius 
1. Conèixer l’equip d’arquitectes que elaborarà el projecte. 
2. Exposar les necessitats i propostes de la comunitat educativa recollides en el 
document, i posar l’accent en les prioritats principals. 
3. Fer una primera aproximació a les possibilitats tècniques del pati des de la 
perspectiva de l’equip d’arquitectes.  
 
Descripció 
• Presentació de les propostes de la comunitat educativa. 
• El grup motor del centre explica la seva diagnosi a l’equip d’arquitectes, i 
aquest explica les primeres aproximacions al projecte a partir dels 6 criteris 
80 
   
 
per a un bon pati i de l’informe tècnic inicial. 
• Després d’aquesta sessió, l’equip d’arquitectes treballarà en l’avantprojecte 
del pati, que el presentarà al grup motor en una altra sessió de treball.  
 
Aspectes que cal tenir en compte:  
 
No tots els membres del grup motor poden participar en aquesta reunió: només 
tres, o quatre com a màxim. Es proposa que hi participin, per exemple, la direcció 
del centre (en representació de l’equip de monitors i monitores del temps de 
migdia, els infants i el professorat); un/a representant de l’AFA, i un/a representant 
de les entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu. L’escola ha de decidir si els 
infants seran els encarregats d’explicar a l’equip d’arquitectes què volen; en aquest 
cas, n’hi poden assistir dos.  
 
Desenvolupament de la sessió (2 h) 
Presentacions (5 min)  
• Exposició de les demandes i necessitats del centre educatiu (25 min). 
(L’escola ha de dur el document que va entregar a l’equip d’arquitectes; si 
vol, hi pot afegir algun material complementari.) 
• Primers comentaris de l’equip d’arquitectes amb el plànol actual de l’escola 
damunt la taula: primeres idees, limitacions, possibilitats i contrastos 
(15 min).  
(L’equip d’arquitectes ha de dur el plànol del pati de l’escola.) 
• Exposició de dubtes (10 min). 
• Cloenda de la sessió (5 min). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
81 
   
 
6. Quarta sessió: sessió de treball dinamitzada per 
presentar l’avantprojecte i identificar el full de 
ruta per a l’elaboració del projecte educatiu de 
pati  
 
FITXA DE SESSIÓ  
Sessió de treball dinamitzada per presentar 
l’avantprojecte i identificar el full de ruta 
per a l’elaboració del projecte educatiu de 
pati 
 
En aquesta sessió, l’equip d’arquitectes presenta 
l’avantprojecte al grup motor; aquest inicia el plantejament del projecte educatiu 
de pati, el qual ha de complementar la transformació física.  
 
 
Durada aproximada 2 hores Format Sessió de debat 
Material de treball • Avantprojecte   Adreçada a Grup motor  
(El presentarà a la (es recomana que 
sessió l’equip l’alumnat només 
d’arquitectes) participi en la 
primera part de la 
• «Fitxa-resum de 
sessió) 
les propostes» 
(Us l’haurà enviat 
omplerta l’equip 
de dinamització) 
• Document de 
propostes (Us 
l’haurà enviat 
l’equip de 
dinamització) 
• Full de ruta 
OBLIGATÒRIA Convoca: direcció del centre d’acord amb 
la data i l’hora pactades amb el 
coordinador/a del projecte 
Dinamitza: equip extern (dinamitzador/a 
+ relator/a)  
(Sempre que sigui possible, l’equip 
d’arquitectes és qui ha de presentar la 
proposta) 
 
Objectius 
1. Presentar l’avantprojecte de millora del pati elaborat per l’equip d’arquitectes. 
2. Plantejar el projecte educatiu de pati per assolir els reptes definits per l’escola 
durant el procés de cocreació. 
 
82 
   
 
Descripció 
• La sessió es duu a terme en forma de reunió amb la presència de totes les persones 
integrants del grup motor i de l’equip d’arquitectes, equip redactor de 
l’avantprojecte.  
 
• Està estructurada en dues etapes: a) la presentació de l’avantprojecte, i b) el treball 
sobre el projecte educatiu de pati. Per treballar el projecte educatiu de pati cal 
utilitzar com a punt de partida la «Fitxa-resum de les propostes». En aquesta etapa, 
la participació de l’alumnat no és necessària.  
 
• La tasca de dinamització la fa una persona externa a l’escola, que guia i facilita la 
sessió.  
 
• La tasca de recollida d’informació la fa el relator/a. Durant el plantejament del 
projecte educatiu de pati, en especial, necessitarà el suport del full de ruta, que 
compartirà amb la resta dels agents perquè durant l’activitat el puguin veure.   
 
 
 
Els resultats esperats de la sessió són:  
 
• Una acta de les aportacions que els diferents agents del grup motor han fet a 
l’avantprojecte presentat per l’equip d’arquitectes. Aquesta acta es podrà 
complementar amb comentaris i aportacions després de la sessió, quan els diferents 
agents de la comunitat educativa hagin tingut una mica més de temps per analitzar 
el projecte. (En aquest mateix document s’hi han de fer constar les aportacions de 
la resta d’institucions i direccions municipals implicades, si escau.) 
  
• Un full de ruta del projecte educatiu de pati; l’escola hi ha de continuar treballant 
internament per tal d’integrar tots els objectius nous per al pati en el projecte 
educatiu de centre. 
 
Desenvolupament de la sessió (2 h) 
Benvinguda i presentació de la sessió (5 min) 
• Benvinguda. 
• Descripció de la sessió i dels objectius que es volen assolir. 
• Presentació de les persones participants. 
Presentació de l’avantprojecte per part de l’equip d’arquitectes (30 min) 
• Durant la primera part de la sessió, un membre de l’equip d’arquitectes explica 
l’avantprojecte amb el suport d’una presentació. Cal assegurar-se que tant les 
imatges i els plànols com el llenguatge emprat són entenedors per a tothom, 
incloent-hi els infants presents a la sessió.  
83 
   
 
Preguntes i aportacions (30 min) 
• Un cop acabada la presentació, el dinamitzador/a obre el torn de paraules. Cal 
recordar que tots els agents del grup motor poden expressar el seu parer. 
• En una primera ronda, es resolen els dubtes sobre la presentació; per exemple, 
algun punt sobre el projecte que no s’hagi entès prou bé.  
 
• En una segona ronda, es demana el parer dels diferents agents. Les preguntes 
següents poden servir de guia: 
- Què t’ha semblat el projecte? Creus que algun aspecte important no ha quedat 
plasmat en el projecte? 
- Quina emoció (il·lusió, incertesa, expectació, alegria...) t’ha provocat? 
 
• El relator/a pren nota de les aportacions dels diferents agents. 
Plantejament del projecte educatiu de pati (40 min) 
• En aquesta part de la sessió es treballa el projecte educatiu de pati que ha 
d’acompanyar la transformació física del pati. D’ara endavant, la participació de 
l’alumnat ja no és necessària: els infants poden abandonar la sessió.  
 
• El dinamitzador/a explica la dinàmica. El relator/a mostra el «Full de ruta»: un panell 
de gran format —físic o virtual— perquè tothom el pugui veure.  
 
• Es recuperen les idees que s’han generat i recollit durant la sessió de propostes amb 
relació a l’experiència que es vol per al pati futur («Fitxa-resum de les propostes», 
columna «Elements clau → Experiència»). Es recomana que el relator/a les incorpori 
prèviament en el panell per agilitzar el treball col·lectiu.  
 
• Es debaten conjuntament idees sobre el projecte educatiu de pati: Què (objectius); 
Com (mètode, estructura); Quan (temporalització), i Qui (a càrrec de quina persona 
o grup).  
 
• Les idees generades seran el punt de partida per continuar treballant internament 
de cara a assolir l’experiència que es vol per al pati durant i després de la 
transformació física.  
Conclusions i cloenda (5 min)  
• Cloenda de la sessió i explicació dels passos següents.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
84 
   
 
7. Treball intern en els centres educatius per valorar 
l’avantprojecte  
 
Aquest apartat conté les activitats i dinàmiques que es proposen perquè els diferents 
grups d’interès implicats (professorat, alumnat, famílies, monitors i monitores del 
temps de migdia i entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu) puguin analitzar si 
l’avantprojecte lliurat per l’equip d’arquitectes recull d’una manera prou significativa les 
prioritats detectades, i perquè puguin conèixer els motius pels quals algunes propostes 
s’han incorporat a l’avantprojecte i d’altres no.  
Són activitats que es recomana fer tot i que no és obligatori. Es poden adaptar  i se’n 
poden proposar de noves, sempre que es respectin tres principis fonamentals:  
1. Mirar d’aconseguir la participació del màxim nombre de persones. En el cas dels 
infants, s’ha de fer un contrast, com a mínim, amb els grups aula més implicats.  
2. Contrastar el projecte amb les pròpies propostes i amb els 6 criteris per a un bon 
pati.  
3. Preparar un document de retorn per a l’equip d’arquitectes, de manera que puguin 
tenir en compte les aportacions a l’hora de dissenyar l’avantprojecte definitiu.  
 
 
7.1. Material de treball intern per al professorat, les famílies, els 
monitors i monitores del temps de migdia i les entitats 
usuàries del pati fora de l’horari lectiu  
 
La dinàmica proposada per analitzar l’avantprojecte és la mateixa per a tots els agents; 
en el cas del grup d’infants, però, s’hi han fet petites adaptacions.  
Per analitzar fins a quin punt l’avantprojecte s’adequa a les propostes formulades, és 
convenient implicar-hi persones que no formin part del grup motor. Això permet 
ampliar les visions i els contrastos i, a més a més, possibilita fer un retorn del procés a 
les persones implicades.  
En aquest sentit, no cal que la participació sigui tan àmplia com la inicial, però sí que 
d’anar una mica més enllà dels membres del grup motor.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
85 
   
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Valoració de l’avantprojecte 
 
Els representants del grup motor de cada un dels diferents 
agents traslladen l’avantprojecte a la resta de persones del 
seu col·lectiu (equip docent, famílies, monitors i monitores 
del temps de migdia i altres membres de l’entitat) i 
determinen si recull les propostes elaborades per la 
comunitat educativa d’acord amb els 6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, 
coeducatiu i comunitari.  
 
Durada aproximada 1 hora Format Sessió de debat 
Material de treball • «Fitxa-resum de Adreçada a • Professorat 
les propostes» • Famílies 
• Presentació de • Monitors i 
l’avantprojecte  monitores 
• Membres de 
l’entitat 
OBLIGATÒRIA Dinamitza: referent de cada col·lectiu 
membre del grup motor 
 
Objectius 
1. Donar a conèixer l’avantprojecte a la resta de persones del col·lectiu (tot l’equip 
docent, les famílies, els monitors i monitores del temps de migdia i els membres de 
l’entitat). 
2. Validar que l’avantprojecte respon a les propostes elaborades col·lectivament per 
tots els agents de la comunitat educativa. 
3. Validar que l’avantprojecte no dificulta ni impedeix que al pati s’hi facin les 
activitats actuals ni les que es volen per al futur.  
4. Recollir aportacions per traslladar-les a l’equip d’arquitectes.  
 
Descripció 
• Aquesta activitat s’estructura en dues etapes: a) l’explicació de l’avantprojecte per 
part de la persona referent de l’equip directiu a la resta de l’equip docent, i b) la 
valoració de l’avantprojecte per part de tot el professorat tenint en compte la 
informació indicada en la «Fitxa-resum de les propostes».  
 
• S’ha de recollir en un únic document tot allò que es vulgui fer arribar a l’equip 
d’arquitectes. Alguns aspectes ja s’hauran plantejat durant la sessió de presentació de 
l’avantprojecte amb el grup motor; caldrà afegir-hi els nous. Un cop acabat aquest 
document, s’ha d’enviar per correu electrònic a l’equip d’arquitectes.  
 
Aspectes que cal tenir en compte: 
La direcció del centre s’ha d’encarregar de recollir les aportacions de tots els agents —
professorat, infants, famílies, monitors i monitores del temps de migdia i entitats usuàries 
del pati fora de l’horari lectiu— en un únic document i d’enviar-lo a l’equip d’arquitectes.  
 
 
Desenvolupament de l’activitat (1 h) 
Explicació de l’avantprojecte (15 min) 
• Amb l’ajuda de la presentació facilitada per l’equip d’arquitectes, la persona de 
referència de l’equip directiu explica l’avantprojecte de transformació del pati a la 
86 
   
 
resta de membres de l’equip docent. És probable que en la sessió de presentació ja 
s’hagi explicat per què algunes propostes han estat acceptades i d’altres no, o que en 
converses anteriors ja s’hagin revisat alguns aspectes. Cal compartir-ho amb la resta 
de companys i companyes durant l’explicació. 
 
• En acabar l’explicació, es respon a les preguntes que puguin sorgir per tenir la certesa 
que tothom ha entès com es planteja la transformació del pati.  
 
Valoració de l’avantprojecte (30 min) 
• Es pren com a referència la «Fitxa-resum de les 
propostes» i es determina si l’avantprojecte respon a les 
propostes plantejades, en especial les que s’han 
identificat com a prioritàries. També cal assegurar-se que 
la transformació respon als reptes definits amb relació 
als 6 criteris per a un bon pati.  
• Es comprova que la transformació del pati proposada en 
l’avantprojecte no dificulta ni impedeix la realització 
d’alguna de les activitats que actualment es fan en el pati 
o de les que s’hi faran en el futur. És important tenir en 
compte tots els usos del pati, dins i fora de l’horari lectiu, 
i respectar els interessos de tots els agents.  
• Si s’ha omès algun punt o s’han detectat incompatibilitats, es fa constar per escrit per 
comunicar-ho a l’equip d’arquitectes. Cal determinar si es tracta d’una qüestió 
prioritària o d’una qüestió poc significativa d’acord amb la globalitat del projecte de 
transformació del pati. És important traslladar a l’equip d’arquitectes el grau 
d’importància dels canvis que es plantegin.  
 
 Validació de les aportacions (15 min) 
• Abans d’acabar la sessió, la persona de referència de l’equip directiu llegeix en veu alta 
totes les aportacions recollides per escrit per validar que tot el professorat hi està 
d’acord.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
87 
   
 
7.2. Material de treball intern per als infants 
 
Per a l’anàlisi de l’avantprojecte no cal comptar amb la presència de tots els infants que 
han participat en la diagnosi i en l’elaboració de propostes. No obstant això, sí que pot 
ser interessant que els nens i nenes que són companys i companyes dels infants que 
formen part del grup motor facin un contrast. D’aquesta manera s’amplien les visions, 
però també es permet que l’alumnat implicat faci un seguiment i retorn del procés.  
Cada centre pot decidir amb quants grups d’alumnes farà aquesta activitat. Cal 
recordar, però, que el calendari per fer el retorn a l’equip d’arquitectes és ajustat.  
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Valoració de l’avantprojecte 
 
Els infants membres del grup motor traslladen 
l’avantprojecte a la resta de les seves aules respectives i 
valoren conjuntament si les seves propostes hi han quedat 
recollides.  
 
 
Durada aproximada 1 h  Format Sessió de debat 
Material de treball • «Fitxa-resum de Adreçada a Alumnat 
les propostes» 
• Presentació de 
l’avantprojecte  
OBLIGATÒRIA Dinamitza: representant de l’alumnat 
membre del grup motor amb el suport del 
tutor/a 
 
Objectius 
1. Donar a conèixer l’avantprojecte a tot l’alumnat participant en el projecte. 
2. Revisar que l’avantprojecte respon a les propostes elaborades col·lectivament per 
l’alumnat. 
3. Recollir aportacions de l’alumnat per traslladar-les a l’equip d’arquitectes.  
 
Descripció 
• Aquesta activitat s’estructura en dues etapes: a) l’explicació de l’avantprojecte per 
part de l’alumnat referent membre del grup motor a la resta de l’alumnat de la 
seva aula, i b) la valoració de l’avantprojecte tenint en compte la informació 
indicada en la «Fitxa-resum de les propostes».  
• S’ha de recollir en un document tot allò que es vulgui fer arribar a l’equip 
d’arquitectes. Alguns aspectes ja s’hauran plantejat durant la sessió de presentació 
de l’avantprojecte amb el grup motor; caldrà afegir-hi els nous. Un cop acabat 
aquest document, s’ha d’enviar per correu electrònic a la direcció del centre, que 
reunirà les aportacions de tothom en un únic document. 
 
Desenvolupament de l’activitat (1 h) 
Explicació de l’avantprojecte (15 min) 
• Amb l’ajuda de la presentació facilitada per l’equip d’arquitectes, i la del tutor/a, 
l’infant de referència membre del grup motor explica a la resta de l’aula 
88 
   
 
l’avantprojecte de transformació del pati.  
• En acabar l’explicació, es respon a les preguntes que puguin sorgir per tenir la certesa 
que tothom ha entès com es planteja la transformació del pati.  
 
Valoració de l’avantprojecte (30 min) 
• Es pren com a referència la «Fitxa-resum de les propostes» i es revisa oralment que 
l’avantprojecte respongui a les propostes plantejades per l’alumnat.  
• Si s’ha omès algun punt, es fa constar per escrit per comunicar-ho a l’equip 
d’arquitectes.  
 
Validació de les aportacions (15 min) 
Abans d’acabar la sessió, la persona de referència de l’alumnat llegeix en veu alta totes les 
aportacions recollides per escrit per validar que tothom hi està d’acord.  
 
 
 
 
  
89 
   
 
8. Cinquena sessió: presentació del projecte definitiu  
FITXA DE SESSIÓ  
Presentació del projecte definitiu 
 
La transformació física del pati. 
 
Durada 1 hora Format Sessió-presentació  
aproximada 
Material de treball El projecte Adreçada a Grup motor 
definitiu de la 
transformació 
física del pati (El 
presentarà l’equip 
d’arquitectes) 
OBLIGATÒRIA Convoca: Aj. BCN i CEB  
Dinamitza: coordinador/a del projecte + 
equip d’arquitectes i personal tècnic del 
CEB 
 
Objectiu 
Presentar el projecte definitiu per a la transformació física del pati. 
 
Descripció 
L’equip d’arquitectes fa una presentació del projecte executiu definitiu, i hi aporta 
tants exemples visuals com sigui possible perquè es pugui comprendre bé quina 
serà la proposta final.  
 
El projecte final és un projecte tancat, de manera que només s’admetran comentaris 
per fer-hi canvis mínims.  
 
Aspectes que cal tenir en compte:  
És molt important assegurar-se que tothom que assisteixi a aquesta sessió entén 
molt bé què s’està presentant i com quedarà el pati, perquè més endavant els 
diferents membres del grup motor podran organitzar presentacions per a la resta de 
la comunitat educativa → És imprescindible que aquesta presentació es faci a tots 
els infants, sobretot als nens/es que hagin participat en alguna etapa del procés.  
 
Desenvolupament de la sessió (2 h) 
• Benvinguda (5 min). 
• Presentació del projecte definitiu (25 min). 
• Dubtes i comentaris (25 min). 
• Cloenda de la sessió (5 min). 
90 
   
 
9. Treball intern de la comunitat educativa: 
presentació del projecte definitiu a tota la 
comunitat 
 
FITXA D’ACTIVITAT  
Presentació del projecte definitiu a tota la 
comunitat  
 
Les persones representants membres del grup motor 
expliquen com serà el projecte definitiu per tal que tothom 
el conegui.  
 
Durada aproximada 1 hora Format Presentació  
Material de treball El projecte definitiu  Adreçada a Tota la comunitat 
 educativa  
SUGGERIMENT Dinamitza: representants membres del grup 
motor  
 
Objectius 
1. Donar a conèixer el projecte definitiu a tota la comunitat.  
2. Tancar el procés de cocreació compartit fent un retorn tant del resultat de la feina 
feta com del resultat de les aportacions de la comunitat.  
 
Descripció 
 
• Aquesta activitat es pot dur a terme emprant molts formats diferents, segons 
consideri el centre educatiu. L’objectiu principal és explicar el projecte definitiu a 
tothom.  
 
• Cal assegurar-se, sobretot, que hi intervenen tots els infants del centre, en especial 
els que hagin participat en la diagnosi i en l’elaboració de propostes.  
 
 
Desenvolupament de l’activitat (1 h) 
 
Tot seguit es presenten, a títol orientatiu, algunes idees pel que fa al format d’aquesta 
activitat.  
• Organització d’una jornada festiva de presentació en què amb materials en desús 
es fa una maqueta gegantina al pati. 
• Exposició d’una maqueta a escala, feta per l’alumnat del centre, en el vestíbul de 
l’escola i organització de xerrades per explicar el projecte.  
• Presentació del plànol definitiu del projecte en els diferents espais de treball de 
cada un dels agents: claustre, grup d’alumnes, reunió de coordinació, reunió de 
l’AFA, etc.  
   
91 
   
 
10. Consideracions clau que cal tenir presents a 
l’hora d’adaptar les activitats  
 
Les propostes d’activitats i dinàmiques s’han desenvolupat d’acord amb les sis 
consideracions que s’expliquen tot seguit. Representen les característiques 
fonamentals del projecte, però també esdevenen els principis clau que sempre 
caldrà respectar i observar quan es facin adaptacions de la metodologia 
proposada.  
 
«Cocreació» significa crear col·lectivament. Això vol dir, per tant, que 
totes les parts implicades hi aporten els seus coneixements i les seves 
capacitats. Per aquesta raó, en el desenvolupament dels projectes per a la 
transformació dels patis escolars cal involucrar-hi tota la comunitat educativa. 
 
Tots els agents implicats interactuen. Això significa que cal treballar d’una 
manera coordinada i en xarxa i que tothom ha de respectar la 
temporalitat necessària en cada moment. La participació requereix una informació 
transparent i compartida, temps, relacions i compromís.  
 
Els projectes de transformació dels patis escolars es basen en un marc 
conceptual de ciutat integrat per: a) els 6 criteris per a un bon pati; i b) la 
transformació doble del pati (física i del projecte educatiu). El desenvolupament 
de totes les activitats ha de tenir present aquest marc conceptual.  
 
La guia proposa activitats per recollir les aportacions del professorat, de 
les famílies, de l’alumnat, dels monitors i monitores del temps de migdia i 
de les entitats usuàries del pati fora de l’horari lectiu, de manera que el projecte 
final ha de respondre a la visió i a les necessitats de totes les parts implicades.   
 
Cal prestar molta atenció a la participació dels infants com a informants 
imprescindibles. Fan aportacions valuoses sobre els seus interessos a partir 
d’un procés de treball basat en la reflexió, l’observació i l’anàlisi. Se’ls ha de 
proporcionar una informació clara, entenedora i accessible. S’ha de treballar amb 
materials que ofereixin als nens i nenes elements d’inspiració, reflexió, observació i 
anàlisi per tal que puguin formular propostes ben pensades i raonades. 
 
  
92 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Referències 
bibliogràfiques 
 
 
  
93 
   
 
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2018). Barcelona dona molt de joc (Mesura de Govern). 
— (2018). Impulsem la participació dels infants en els serveis i projectes municipals. 
— (2018). Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar de Barcelona. 
— (2019). Pla del joc a l’espai públic amb horitzó 2030. 
— (2020). Refugis climàtics a les escoles. 
AJUNTAMENT DE BARCELONA. XARXA D’ESCOLES + SOSTENIBLES.(2017) Repensar i cocrear els patis. 
ARUP (2017). Cities Alive: Diseñando para la infància urbana. Londres: ARUP. 
«A FONS: Patis amb una mirada feminista», a Revista Guix, núm. 468 (juliol 2020). 
BOQUÉ, C. (coord.) (2019). Full de ruta per a la inclusió de la veu de la infància i l’adolescència en 
les polítiques de benestar, educació, justícia i salut. Universitat Ramón Llull.  
COL·LECTIU PUNT 6 i COEDUCACCIÓ (abril 2020). Patis Coeducatius. Guia per a la transformació 
feminista dels espais educatius. 
DEJTIAR, Fabian (2020). Patio Vivo: «resignificar los patios escolares y convertirlos en paisajes de 
aprendizaje». Xile: Fundación Patio Vivo. 
GRÜN MACHT SCHULE [EL VERD FA ESCOLA]. 
- Criteris de qualitat de l’escola de primària:  
<http://www.gruen-macht-
schule.de/index.php/de/schulhofqualitaet/schulhofqualitaet> [en alemany]. 
- Criteris de qualitat de l’escola d’educació infantil: 
<http://www.gruen-macht-schule-
kindergarten.de/gms/index.php/qualitaetsstandards> [en alemany]. 
- Exemples de transformació de l’escola infantil: 
<http://www.gruen-macht-schule-kindergarten.de/gms/index.php/berliner-beispiele> 
[en alemany]. 
- Guia de transformació: 
<http://www.gruen-macht-
schule.de/images/downloads/kartenset/Kartenset_GmS_stark_komprimiert.pdf> [en 
alemany]. 
 
INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (IIAB) (2016). Participació de nois i noies a Barcelona. 
Oportunitats per a la coproducció de la ciutat amb i des de la infància i l’adolescència. 
Document de treball.  
INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (IIAB) (2018). Resultats del procés de cocreació amb infants de 
dos parcs de Barcelona. La transformació del Parc de la Pegaso i el Parc Central de Nou Barris en 
espais lúdics. Barcelona: IIAB. 
INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (IIAB) (2020). Guia: Eina de cocreació d’espais lúdics amb infants i 
adolescents. Barcelona: IIAB. 
INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA (IIAB) (2021). Guia: Cocreació d’entorns escolars. Eina per a la 
participació dels infants i la comunitat educativa en la millora de l’entorn de l’escola. Programa 
«Protegim les escoles». Ajuntament de Barcelona.  
LABORATORIO PARA LA CIUDAD - LabCDMX (2018). Arquitectura para el juego urbano. Ciutat de 
Mèxic: Laboratorio para la ciudad.  
LEARNING THROUGH LANDSCAPES (): The Good School Playground Guide. Regne Unit. 
LEARNING THROUGH LANDSCAPES (2019)Loose Parts Play Toolkit for Schools, Regne Unit. 
94 
   
 
MARÍN, Imma (2018). ¿Jugamos? Cómo el aprendizaje lúdico puede transformar la educación. 
Barcelona: Paidós Educación. 
MARÍN, Imma; MOLINS, Cris; MARTÍNEZ, Maite; HIERRO, Esther; ARAGAY, Xavier (2010). Els patis de 
les escoles: espais d’oportunitats educatives. Barcelona: Col·lecció Informes Breus #31. Fundació 
Jaume Bofill. 
MORALES, Mariana (2017). El pati escolar: espai en transformació. el nou safareig.  
FUNDACIÓN PATIO VIVO. Diversos projectes. Xile. 
NACIONES UNIDAS (17 d’abril de 2013). Observaciones Generales del Comité de los Derechos del 
Niño de Naciones Unidas, CRC/C/GC/17.  
NAVARRETE, A. [et al.] (2019). El sitio de mi recreo. Madrid: Improvistos.  
NUNO ALMEIDA, ARQUITECTE PAISATGISTA (2017). Els espais interiors i exteriors de l’escola, el nou 
safareig. 
LAGAR, GAY . Patios y parques dinámicos. Programa y herramienta de inclusión social para 
personas con TEA.  
PÉREZ-DEL-PULGAR, Carmen; ANGUELOVSKI, Isabelle; COLE, Helen V. S.; DE BONT, Jeroen; CONNOLLY, 
James; BARÓ, Francesc; DÍAZ, Yesika; FONTÁN-VELA, Mario; DUARTE-SALLES, Talita; TRIGUERO-MAS, 
Margarita (2021). «The relationship between residential proximity to outdoor play spaces and 
children’s mental and behavioral health: The importance of neighborhood socio-economic 
characteristics», a Environmental Research, vol. 200. 
PEZ ARQUITECTOS SLP (desembre 2017). MICOS: GUÍA DE DISEÑO DE ENTORNOS ESCOLARES. 
Madrid Salud, Ayuntamiento de Madrid. 
SALDAÑA, Dafne (novembre 2018). «Reorganizar el patio de la escuela, un proceso colectivo para 
la transformación social», a Hábitat y Sociedad (ISSN 2173-125-X), núm. 11, pàg. 185-199.  
SALDAÑA, Dafne; GOULA, Julia; CARDONA, Helena; AMAT, Carla (2019). El pati de l’escola en igualtat. 
Guia de diagnosi i d’intervenció amb perspectiva de gènere. Barcelona: Pol·len Edicions i Equal 
Saree. 
SASOT, Silvia; BELVIS, Esther (2017). Guia Hack the school. Com dissenyar espais educatius per 
aprendre i conviure? Barcelona: Fundació Bofill. 
 
  
95 
   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Annexos 
 
 
  
96 
   
 
I. Material de suport 
Infografia ‘6 criteris per a un bon pati: naturalitzat, coeducatiu i comunitari’ 
 
 
97 
   
 
 
II. Membres de la Taula de Seguiment 
 
1. Coeducacció   
2. Col·lectiu Punt 6 
3. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya  
4. CREAF (Patis Verds)  
5. El globus vermell  
6. El nou safareig 
7. Equal Saree 
8. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
9.  ISGlobal  
10.  Marinva  
11.  Reinventando Patios  
12.  Societat Catalana de Pediatria 
98 
   
 
III. Detall, per ordre cronològic, de les tasques i passos que ha de fer la comunitat educativa   
Tipus Tasques i orientacions per al 
Descripció i contingut Qui hi participa 
d’acció centre  
• Marc general del programa.  • Totes les escoles juntes.  La direcció: 
• Després de rebre la carta de 
• 6 criteris per a un bon pati. • Membres del grup motor, tret 
compromís d’adhesió al programa i 
dels infants.  
• Tres eixos clau:  
Sessió de la convocatòria de la sessió, 
Nota: com a mínim, dos membres del convocar-hi les persones de la 
benvinguda i - Joc motriu, activitat física i claustre; preferiblement, un de l’equip de comunitat educativa corresponents.  
sensibilitzaci esportiva, i joc divers i actiu. direcció. Cal que a tota la formació 
• Constituir el grup motor del centre. 
ó - Naturalització i sostenibilitat. sempre hi assisteixin les mateixes 
 
persones. 
(Es considera la - Projecte educatiu de pati: Membres del grup motor que 
sessió formativa orientacions pedagògiques. assisteixin a la sessió:  
núm. 1) • Assistir a la sessió de benvinguda. 
 • Traslladar als altres membres de 
l’equip (professorat) el contingut de 
FINALS DE la sessió (cada agent ha de fer el 
SETEMBRE mateix amb la resta de les persones 
implicades). 
 
Nota: per a la primera trobada del programa, 
el centre ja disposarà d’aquesta guia. 
1a. sessió • Presentació dels agents vinculats • Grup motor del centre (cada La direcció: 
al programa.  centre pot decidir si els infants • Després de rebre la convocatòria de 
informativa 
participen en aquesta reunió o la sessió, convocar-hi el grup motor, 
inicial • Explicació detallada del procés de 
no. Recomanem que hi que ja s’haurà constituït. 
cocreació i resolució de dubtes.  
 participin.) Membres del grup motor que 
• Posada en comú de les • Consorci d’Educació de assisteixin a la sessió:  
PRIMERA expectatives del centre. Barcelona (CEB) • Reflexionar prèviament sobre les 
QUINZENA • Ajuntament de Barcelona. expectatives respecte a la 
99 
   
 
Fase 0: Informació i sensibilització    
[setembre-octubre] 
D’OCTUBRE  • Presentació de la caracterització • Personal tècnic del Districte. transformació del pati i assistir a la 
tècnica i funcional de cada pati.   • Personal de coordinació sessió informativa. 
territorial del CEB. • Un cop acabada la sessió s’ha de 
• Consideracions específiques del 
• + Persones convidades del Grup preparar i organitzar el treball 
centre, si escau. 
Impulsor. intern amb la resta de persones del 
• Coordinador/a del programa seu col·lectiu. 
«Transformem els patis» 
referent dels centres. 
   
 
 
 
 
 
 
Tipus 
Descripció i contingut Qui hi participa Tasques i orientacions per al 
d’acció centre 
• Diagnosi i elaboració de propostes • Tots els agents del centre de Cadascun dels agents: 
Treball per a cada un dels agents.  manera autònoma.  • Organitzar-se per fer les activitats 
intern de la proposades, o adaptar-les per 
• Cada un dels grups que formen part 
comunitat aconseguir la màxima participació. 
del grup motor fa processos 
educativa • Emplenar la «Fitxa col·laborativa-
participatius interns per després 
resum del treball intern» (vegeu 
traslladar les seves propostes a la 
 l’apartat 3.1 de la secció «Activitats, 
«Fitxa col·laborativa-resum del 
dinàmiques i material de treball per 
OCTUBRE- treball intern», la qual permetrà 
als centres»), la qual permetrà fer la 
NOVEMBRE treballar la primera sessió del grup 
1a. sessió de treball dinamitzada. 
motor.  
Aquest pas és fonamental. 
100 
   
 
ne r)  
Fase 1: Diagnosi i   
elaboració de propostes  
 [octubre-gener] 
• La guia recull, a títol orientatiu, el  
material necessari per fer aquest 
treball (vegeu l’apartat 3 de la secció 
«Activitats, dinàmiques i material de 
treball per als centres»). 
 
Sessió • Joc motriu, activitat física i • Dos membres del claustre Els dos membres del claustre inscrits a 
formativa esportiva i joc divers i actiu. (preferiblement un membre de la formació: 
núm. 2 l’equip de direcció)  • Assistir a la formació d’acord amb el 
• Naturalització i sostenibilitat. 
calendari de sessions i/o la 
Aprofundimen Nota: cal que a tota la formació sempre 
• Projecte educatiu de pati: hi assisteixin les mateixes persones. convocatòria de cada sessió, que 
t en els tres orientacions pedagògiques. rebran amb antelació. 
eixos • Un cop acabada la sessió, reservar 
prioritaris espais en el claustre, o en altres 
(1a. part) reunions ad hoc, per transferir a la 
 resta de l’equip —en especial a la 
direcció, si no hi ha assistit— els 
MITJANS DE coneixements adquirits durant la 
NOVEMBRE formació. Aquest pas és 
fonamental. 
 
2a. SESSIÓ • Detecció de necessitats: posada • El grup motor del centre (amb La direcció del centre: 
de treball en comú i priorització. els infants). • Coordinar una data i una hora per 
dinamitzada • El dinamitzador/a. fer la sessió. 
• Possibilitat de fer aquesta sessió 
del grup • El coordinador/a del programa • Convocar-hi a tots els membres del 
de manera presencial o virtual. 
«Transformem els patis» grup motor. 
motor 
• Presentació de l’equip referent dels centres. • Assegurar-se, abans de la sessió, 
Compartir d’arquitectes.  que tothom ha traslladat la 
visions de informació a la «Fitxa col·laborativa-
 
cada agent resum del treball intern» (vegeu 
101 
   
 
Fase 1: Diagnosi i elaboració de propostes 
[octubre-gener] 
 l’apartat 3.1 de la secció «Activitats, 
dinàmiques i material de treball per 
DESEMBRE als centres»). 
• Després de la sessió: Fer arribar 
l’informe-resum de l’equip 
dinamitzador a tots els membres del 
grup motor.  
 
Membres del grup motor: 
• Participar activament en la sessió i 
emplenar, entre tots i totes, la 
«Fitxa-resum de les propostes» 
(vegeu l’apartat 4 de la secció 
«Activitats, dinàmiques i material de 
treball per als centres»).  
 
L’equip dinamitzador: 
• Un cop acabada la sessió, enviar a la 
direcció del centre l’informe-resum 
de les propostes consensuades i 
prioritzades. 
 
Nota: cal assegurar-se que l’informe s’entén i 
que recull tot el que s’hagi parlat, perquè 
serà el document de suport per a la reunió 
amb l’equip d’arquitectes. 
 
3a. SESSIÓ - • Presentació de les propostes de la • El grup motor del centre (sense La direcció del centre: 
comunitat educativa. els infants). • Coordinar una data i una hora per 
Reunió del 
• El grup motor del centre explica la • El coordinador/a del programa fer la sessió. 
grup motor 
seva diagnosi a l’equip «Transformem els patis». • Convocar-hi a tots els membres del 
amb l’equip d’arquitectes. Aquest explica les • L’equip d’arquitectes. grup motor. 
102 
   
 
Fase 1: Diagnosi i elaboració de propostes 
[octubre-gener] 
d’arquitectes primeres aproximacions al • El tècnic/a d’Educació del  
projecte a partir dels sis criteris i Districte. Tothom qui assisteixi a la sessió:  
 de l’informe tècnic inicial. • El coordinador/a territorial del • Llegir, abans de la reunió, el 
GENER CEB (valorar). document de propostes resultant de 
 la sessió conjunta (vegeu l’apartat 4 
Nota: quan es proposa que els infants no de la secció «Activitats, dinàmiques 
hi assisteixin és perquè es considera que i material de treball per als 
la seva presència no és imprescindible; el centres»). 
centre, però, pot decidir que hi siguin • Presentar les propostes a l’equip 
presents. 
d’arquitectes i establir-hi un diàleg 
 
perquè l’equip tècnic pugui 
comprendre les necessitats i 
prioritats.  
• Fer totes les preguntes que es 
considerin pertinents. 
• Un cop acabada la reunió, esperar 
fins a la pròxima reunió amb l’equip 
d’arquitectes, moment en què 
aquest presentarà una primera 
proposta de disseny. 
 
L’equip d’arquitectes: 
• Un cop acabada la reunió/sessió, 
disposarà de les primeres 
impressions per continuar 
treballant. 
 
 
 
 
103 
   
 
 Fase 1: Diagnosi i elaboració de propostes 
[octubre-gener] 
 
 
Tipus Tasques i orientacions per al 
Descripció i contingut Qui hi participa 
d’acció centre 
Els avantprojectes s’han de contrastar amb els diferents agents del Grup Impulsor (vegeu l’apartat 3.1 de la pàgina 
29), els quals aportaran una mirada global de ciutat, per detectar si hi ha aspectes que cal tenir en compte més enllà 
d’allò que la comunitat educativa hagi proposat.  
 
SESSIONS • Sessions opcionals de treball • Grup motor (sense infants). La direcció del centre: 
OPCIONALS intermèdia amb l’equip  • Coordinar una data i una hora per 
DURANT EL d’arquitectes. Aquesta sessió és  fer la reunió i/o sessió. 
PROCÉS opcional: cal valorar en cada cas la • Convocar a les persones que 
necessitat de fer-la.  s’acordi, en funció dels temes a 
D’ELABORAC
• Estan pensades perquè sigui un tractar a la reunió.  
IÓ DEL 
contacte intermedi de l’equip  
PROJECTE d’arquitectes amb el centre  
• Segona educatiu. Nota: en les sessions intermèdies per arribar 
reunió del • També es pot fer alguna sessió a un consens, és fonamental escoltar a totes 
grup més amb el coordinador/a del les parts i trobar la millor solució possible per 
motor projecte per arribar a consensos a tothom. 
 
amb (si les sessions previstes han estat 
l’equip insuficients).  
d’arquitec
tes 
• Sessions 
de suport 
104 
   
 
Fase 2: Avantprojecte  
[febrer-març] 
• L’equip d’arquitectes presenta • Grup motor.  La direcció del centre: 
l’avantprojecte definitiu • Equip d’arquitectes. • Coordinar una data i una hora per 
consensuat. • Tècnic/a d’Educació del Districte. fer la sessió. 
4a. SESSIÓ 
• Es poden aportar alguns • Coordinador/a territorial del CEB • Convocar-hi a tots els membres del 
de treball comentaris a la sessió, però la idea (valorar). grup motor. 
dinamitzada és que quedin pocs detalls per  
• Coordinador/a d’Obres del CEB. 
Presentació parlar.  L’equip d’arquitectes: 
de • Aquesta sessió també és idònia • Presentar l’avantprojecte i explicar 
per començar a identificar els per què algunes opcions s’han 
l’avantprojec
elements clau per al nou projecte acceptat i d’altres s’han descartat.  
te definitiu i educatiu de pati.  
dels Membres del grup motor: 
elements • Durant la reunió: Fer, mitjançant 
clau per al una dinàmica de treball, una 
nou projecte valoració inicial de l’avantprojecte i 
educatiu de detectar les primeres incidències. 
pati • Després de la reunió: Es recomana 
(no és obligatori) que cada agent 
 contrasti l’avantprojecte amb les 
FEBRER persones que hagin participat en la 
diagnosi i en l’elaboració de 
propostes. 
 
L’equip dinamitzador  
• Després de la reunió: Fer una acta 
de les qüestions que s’hagin 
comentat. 
 
Treball Valoració de l’avantprojecte • Tots els agents del centre de Tots els agents del centre:    
intern de la manera autònoma. • Fer una valoració de l’avantprojecte 
comunitat —mitjançant les dinàmiques 
105 
   
 
Fase 2: Avantprojecte 
[febrer-març] 
educativa: proposades en l’apartat 7 de la 
valoració de secció «Activitats, dinàmiques i 
l’avantprojec material de treball per als 
te centres»— i apuntar quins canvis 
s’hi volen fer. 
 • Fer constar per escrit tots els 
F  comentaris que es volen enviar a 
EBRER
l’equip d’arquitectes. 
 
Nota: encara que la valoració la faci cada un 
dels agents per separat, és important que la 
direcció del centre reculli totes les 
valoracions per traslladar-les a l’equip 
d’arquitectes (si no s’han esmentat a la 
sessió dinamitzada).  
Sessió • Joc motriu, activitat física i • Dos membres del claustre Els dos membres del claustre inscrits a 
formativa esportiva, i joc divers i actiu. (preferiblement un de l’equip de la formació: 
núm. 3 direcció).  
• Naturalització i sostenibilitat. • Assistir a aquesta formació 
Aprofundimen Nota: cal que a tota la formació sempre (disposaran del calendari previ de 
• Projecte educatiu de pati: hi assisteixin les mateixes persones. 
t en els tres les sessions i/o de la convocatòria 
orientacions pedagògiques. 
eixos de cada sessió).  
prioritaris • Un cop acabada la sessió, reservar 
(2a. part) espais en el claustre, o en altres 
 reunions ad hoc, per transferir a la 
resta de l’equip —en especial a la 
MARÇ direcció, si no hi ha assistit— els 
 coneixements adquirits durant la 
formació. Aquest pas és fonamental. 
 
106 
   
 
Fase 2: Avantprojecte 
[febrer-març] 
 
Tipus Tasques i orientacions per al 
Descripció i contingut Qui hi participa 
d’acció centre 
Presentació dels projectes executius al Grup Impulsor 
1a. SETMANA D’ABRIL 
• L’equip d’arquitectes presenta el • El grup motor. La direcció del centre: 
5a. SESSIÓ  projecte executiu definitiu. • L’equip d’arquitectes. • Coordinar una data i una hora per 
• El tècnic/a d’Educació del fer la sessió. 
Presentació Districte. • Convocar-hi a tots els membres del 
del projecte • El coordinador/a territorial del grup motor. 
definitiu CEB (valorar).  
• El coordinador/a d’obres del L’equip d’arquitectes: 
 CEB. • Presentar el projecte definitiu  i 
ABRIL • + Persones convidades del Grup explicar per què algunes opcions 
Impulsor. s’han acceptat i d’altres s’han 
descartat.  
Treball • Revisió per a petites modificacions. • La comunitat educativa. La comunitat educativa: 
intern de la • Traslladar a la direcció possibles 
• Ha d’incloure sessions de retorn 
comunitat comentaris després d’haver vist el 
amb totes les persones que hagin 
projecte definitiu perquè els faci 
educativa: participat en el procés de diagnosi i 
arribar a l’equip d’arquitectes. 
d’elaboració de propostes; en 
Retorn del • Dinamitzar les activitats per explicar 
especial, amb els infants de l’escola 
projecte a tota la comunitat educativa com 
per explicar-los l’impacte de les 
definitiu quedarà el projecte de pati. En 
seves aportacions i la transformació 
l’apartat 9 de la secció «Descripció 
 definitiva que experimentarà el seu 
de les activitats, dinàmiques i 
pati.  
A  materials per als centres» s’hi fan 
BRIL
alguns suggeriments.  
107 
   
 
Fase 3: Projecte definitiu    
[abril-setembre] 
 
Projectes executius DEFINITIUS PER TRAMITAR    
2a. setmana d’abril 
• Jornada per compartir • Dos membres del claustre Els dos membres del claustre inscrits a 
 experiències. (preferiblement un de l’equip de la formació: 
direcció)  
Sessió  • Assistir a aquesta formació 
formativa Nota: cal que a tota la formació sempre (disposaran del calendari previ de 
hi assisteixin les mateixes persones. 
núm. 4 les sessions i/o de la convocatòria 
de cada sessió).  
Intercanvi 
d’experiències • Un cop acabada la sessió, reservar 
espais en el claustre, o en altres 
 reunions ad hoc, per transferir a la 
M  resta de l’equip —en especial a la 
AIG
direcció, si no hi ha assistit— els 
 coneixements adquirits durant la 
formació. Aquest pas és fonamental. 
 
 
LICITACIÓ DE LES OBRES  
2a. quinzena d’abril - finals de maig 
108 
   
 
Fase 3: Projecte definitiu  
[abril-setembre]