Estudi de viabilitat d’emplaçaments 
per a l’Hospital Clínic de Barcelona 
 
 
 
Elaborat pels comissionats Ramon Sanabria i Ramon Canal i per la comissió formada 
pel Departament de Salut/CatSalut, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de 
Barcelona. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18/11/2021 
 
 
  
 
Contingut 
1. Presentació de l’Hospital Clínic de Barcelona ....................................................................... 3 
Situació en el context de Catalunya, l’Estat i Europa ................................................................ 3 
Rol històric ................................................................................................................................. 4 
Context urbà actual ................................................................................................................... 4 
Situació física actual .................................................................................................................. 4 
Antecedents recents d’estudis per a noves ubicacions ............................................................ 5 
2. La Comissió actual ................................................................................................................. 7 
Objectius i treballs ..................................................................................................................... 7 
Comissionats i comissions ......................................................................................................... 8 
3. Campus de salut: enfocament del Servei Català de la Salut en les darreres decisions de 
nous equipaments ....................................................................................................................... 10 
Model de campus de salut (parc sanitari) ............................................................................... 10 
Exemples de campus sanitaris del Sistema de Salut de Catalunya ......................................... 11 
4. Les necessitats de dimensionament funcional de futur de l’Hospital Clínic de Barcelona . 13 
Quant a la projecció de necessitats (2030-2040) .................................................................... 13 
Els estudis apunten un predimensionament de la superfície necessària en seu única amb 
aquestes distribucions d’espais............................................................................................... 14 
Els criteris de disseny i premisses aplicades per la Comissió Tècnica ..................................... 15 
5. Anàlisi de possibles ubicacions............................................................................................ 16 
Els emplaçaments estudiats .................................................................................................... 16 
L’opció de mantenir i desenvolupar l’Hospital Clínic en les seves ubicacions actuals (zona de 
l’Esquerra de l’Eixample i Maternitat) .................................................................................... 16 
Valoració de conjunt respecte al desenvolupament a l’Eixample .......................................... 19 
Valoració de conjunt respecte a les opcions de la Diagonal ................................................... 23 
6. Conclusions ......................................................................................................................... 24 
7. Annex. Imatges d’emplaçaments ........................................................................................ 26 
 
  
2 
 
1. Presentació de l’Hospital Clínic de Barcelona 
 
Situació en el context de Catalunya, l’Estat i Europa  
 
L’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) ocupa el segon lloc en nombre 
d’hospitalitzacions dels hospitals catalans, amb un total de 42.577 altes 
hospitalàries l’any 2019 (Font: memòria Hospital Clínic 2020). L’Hospital ocupa 
també la segona posició quant a activitat contractada pel CatSalut, amb un import 
total de 330.773.185 euros l’any 2018. 
L’Hospital compta amb 5.389 professionals i amb 107 grups de recerca i participa 
en més de 800 projectes competitius actius en tot el món (Font: IDIBAPS 2020). 
Actualment, l’activitat i la població adulta de referència del Clínic es pot resumir 
de la manera següent:  
 
• Hospital comunitari per a 462.000 habitants. La població de referència de 
l’Hospital Clínic per a l’activitat bàsica correspon a la població adulta de l’AIS 
Barcelona Esquerra (AISBE). 
 
• Hospital de referència per sobre d’un milió d’habitants en procediments de 
molt alta especialització que es concentren en un nombre reduït de centres,  
esdevé centre de referència per a les intervencions més complexes no només 
de la població adulta de l’AISBE, sinó també de la població adulta del Vallès 
Oriental i d’Osona. És la referència per a 5 centres hospitalaris. 
 
 
En l’àmbit de l’Estat, cal destacar l’alt nivell reputacional adquirit per l’Hospital. 
Segons el Monitor de Reputación Sanitaria, estudi independent que analitza la 
reputació de tota la sanitat espanyola, i a través del qual s’han avaluat els actors 
del sistema sanitari, l'HCB ocupava l’any 2020 la segona posició del rànquing 
d’hospitals espanyols amb més reputació i s’imposava com a primer en sis dels 
serveis que ofereix. 
En l’àmbit internacional, des de fa almenys tres anys, cal remarcar que l’Hospital 
ocupa el primer lloc entre els hospitals de l’Estat espanyol en el prestigiós 
rànquing elaborat per Newsweek, la puntuació del qual es basa en 
recomanacions de professionals mèdics, resultats de les enquestes a pacients i 
principals indicadors de rendiment mèdic.  
 
  
3 
 
Rol històric 
 
L’Hospital Clínic és un equipament hospitalari de referència amb projecció 
internacional, amb una capacitat clínica de màxim nivell i d’alta tecnologia, 
íntimament vinculat a tots els nivells amb l’ensenyament universitari, 
característiques que el converteixen en una peça irreemplaçable del sistema 
públic de salut. 
L’actual conjunt de l’Hospital Clínic de Barcelona forma part del 
desenvolupament de l’Eixample barceloní resultat de l’enderroc de les muralles 
i el creixement urbà a la segona meitat avançada del segle XIX. En aquells 
moments, l’Hospital Clínic, així com la Universitat, la presó Model, l’Escorxador, 
entre molts d’altres, busquen un nou espai amb més garanties i presència pròpia.  
Aquestes seus i institucions van ajudar a consolidar la trama de l’Eixample 
aglutinant al seu entorn el creixement dels barris. L’arrelament al districte de 
l’Eixample, ha teixit complicitats remarcables amb el seu entorn social, comercial 
i veïnal, de prou importància com per ser valorades de cara a qualsevol 
alternativa de transformació que es plantegi. 
En els darrers 20 anys s’han produït un seguit de projectes de reordenació i, en 
paral·lel, d’importants reivindicacions veïnals que fan inevitable repensar l’actual 
emplaçament i les futures ampliacions de l’Hospital. 
 
Context urbà actual 
 
En el seu naixement, el Clínic estava ubicat en un barri encara en 
desenvolupament. En l’actualitat, l’Eixample està no només plenament 
consolidat, sinó que presenta una elevada densitat i una manca d’espai verd i 
d’equipaments de barri, amb una forta demanda ciutadana per incrementar-los. 
 
El repte principal que tenim per davant és donar resposta a mitjà i a llarg termini 
a les necessitats assistencials, de docència i de recerca que sens dubte presenta 
l’Hospital Clínic, i que encaixi amb les necessitats de l’entorn urbà on s’implanti 
finalment. 
 
Caldrà fer-ho, en tot cas, amb una proposta racional d’ocupació de sòl, 
d’accessibilitat i mobilitat, d’eficiència funcional, de sostenibilitat i de criteris 
mediambientals, amb una previsió de calendaris i costos viables. 
 
 
Situació física actual 
 
Actualment, el Clínic compta amb tres seus: els dos edificis històrics (l’edifici 
Villarroel al cor de l’Eixample Esquerra i la seu de la Maternitat al districte de les 
Corts) i l’antic Hospital Plató, al barri de Sant Gervasi. 
4 
 
Al llarg del temps, el Clínic s’ha anat expandint, ha crescut tot el que el seu 
emplaçament inicial li ha permès, però derivat de la necessitat assistencial ha 
hagut de créixer fora del recinte i ha anat incorporant nous espais en les 
immediacions de Villarroel. 
 
SUPERFÍCIES ESTAT ACTUAL 
VILLARROEL (CASANOVA 141)  94.600,00 m² 
CCEE _ CASANOVAS 16.800,00 m² 
ASSISTENCIAL  MATERNITAT 14.000,00 m² 
ALTRES ESPAIS CLÍNICS 43.200,0 m² 
  168.600,00 m² 
  26.650,00 
DOCÈNCIA  
  26.650,00 m² 
RECERCA (CEK 9.246,43)*5 9.250,00 m² 
CELLEX 2.350,61 2.350,00 m²  
RECERCA 
VARIS RECERCA (CÒRSEGA, BONANOVA + URGELL) 1.800,00 m² 
  13.400,00 m² 
 
 208.650,00 m² 
    
 
A banda de la fragmentació física dels serveis per la impossibilitat de créixer al 
mateix recinte, cal fer esment a la complexitat del programa per la fragmentació 
de centres de gestió i instituts que comparteixen parts comunes patrimonials de 
suport general. Aquests espais comuns suposen un 30% de la superfície.  
Tenint en compte la distribució actual del Clínic en tres seus i un seguit de 
dispositius addicionals, allunyats entre si, que porta a ineficiències en l’ús de 
recursos i problemàtiques, tant per a les persones usuàries com per als 
professionals, derivades d’aquesta dispersió de l’atenció, és pertinent valorar 
una possible integració del conjunt dels seus serveis i centres en un sol àmbit. 
 
Antecedents recents d’estudis per a noves ubicacions 
 
Fa més de 20 anys ja es constatava la necessitat de creixement més enllà de 
l’àmbit actual, si bé durant aquest període s’han identificat poques possibilitats 
de creixement.  
Cal fer referència a la situació del solar del carrer Provença, solar que va ser 
objecte de permuta de l’Ajuntament a l’Hospital Clínic amb el compromís per part 
del Clínic de construir la nova Caserna de Bombers, així com equipament 
hospitalari. Tanmateix, el Clínic (any 2008) no va poder disposar dels recursos 
financers necessaris i, ja amb posterioritat, va considerar que l’espai no era 
suficient per a una ampliació. 
5 
 
Els condicionants actuals ja van ser avaluats en estudis de propostes 
d’implantació elaborats conjuntament pel CatSalut, l’HCB i l’Ajuntament de 
Barcelona.  
Es disposa, així mateix, d’un estudi de propostes d’implantació de juliol 2019 on 
es realitzava un comparatiu d’implantació a la Fira (plaça Espanya) i a l’Escola 
Industrial. 
En un segon document de febrer de 2020, s’elabora l’estudi de viabilitat i fases 
per a la implementació del nou Campus Sanitari Clínic de Barcelona al recinte 
de l’Escola Industrial i a l’actual solar de Villarroel-Casanova-Còrsega-Provença.  
 
  
6 
 
 
2. La Comissió actual 
 
Objectius i treballs 
 
El passat 15 de febrer se signa el Protocol interadministratiu entre la Generalitat 
–que actua a través del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut–, 
l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Protocol haurà de servir 
per fixar el marc de col·laboració entre les administracions per tal de promoure 
la transformació de l’Hospital i determinar com es fa la valoració d’emplaçaments. 
Es tenen presents, a aquest efecte, tant les necessitats d’espais, xifrades 
inicialment per la direcció de l’Hospital en 270.000 metres quadrats, com la 
necessitat d’encaix adequat en la visió urbanística de present i de futur de la 
ciutat, i també la necessitat d’encaix respectant els usos d’altres equipaments i 
serveis que es poguessin veure afectats pel desenvolupament de l’Hospital, 
alguns d’ells amb protecció patrimonial. 
Al Protocol es deixa patent que l’àmbit territorial en el qual caldrà cercar els 
emplaçaments possibles és el determinat per l’anomenada Àrea Integral de Salut 
Barcelona-Esquerra-AISBE, respecte a la qual l’Hospital Clínic actua com a 
centre de referència.  
La vigència del Protocol s’allarga fins al 31 de desembre de 2021, tot i que els 
signants assenyalen que es pot prorrogar un any més.  
A més, cal tenir en compte una altra previsió fonamental: el Protocol fixa que 
finalitzada la fase de valoració d’alternatives regulades, les administracions 
participants es comprometen a establir un nou protocol o conveni, que 
reemplaçarà el present.  
L’actual Comissió ha treballat durant aquest període d’acord amb criteris 
assistencials i urbanístics, principalment, per identificar i valorar diferents espais 
de creixement de l’Hospital i que són els que es detallen en les properes pàgines 
d’aquest document.  
L’encàrrec no consistia a decidir l’emplaçament o els emplaçaments definitius. 
Aquesta decisió només es podrà prendre després d’una sèrie d’estudis i una 
anàlisi de detall sobre les opcions estudiades i presentades. Calen valoracions 
acurades de tipus urbanístic, d’accessibilitat, de mobilitat (transport), d’inversió i 
patrimonials, entre d’altres, que s’escapen de l’objecte inicial d’aquesta Comissió 
i de les seves competències.  
Per tant, com ja preveia el Protocol que dona lloc a la creació d’aquesta 
Comissió, s’haurà de posar en marxa una nova fase de treballs en la qual les 
administracions implicades, la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic acabin 
determinant, d’acord amb les opcions presentades en aquest document i amb 
tots els estudis i l’anàlisi de detall completats, les condicions i la viabilitat del nou 
projecte de l’Hospital Clínic en un espai que sigui clarament viable, que permeti 
7 
 
materialitzar el projecte en un temps raonable, i que permeti aconseguir i 
conjugar els objectius, tant de l’Hospital com de la ciutat, com també del sistema 
de salut i el conjunt del país. 
Per tant, l’objectiu principal de l’actual Comissió ha consistit a: 
- Clarificar les necessitats de creixement de l’Hospital Clínic en metres 
quadrats. 
- Fer una bona identificació de l’estat actual del Clínic des d’un punt de vista 
de les seves capacitats instal·lades. 
- Identificar les opcions de creixement i desenvolupament de l’Hospital, 
valorar-les i caracteritzar-les, per generar informació de valor per ajudar a 
una presa de decisions el més objectiva i acurada possible.  
- Alinear totes les administracions implicades per aconseguir una solució 
definitiva per a l’Hospital. En aquest sentit, cal destacar la total implicació 
de totes les administracions, tant en el treball de la Comissió, com en la 
voluntat de concentrar l’energia d’aquest treball conjunt cap a una solució 
definitiva, i que ha de seguir comptant amb el treball de totes les 
administracions. 
Per orientar els treballs, la Comissió ha realitzat contactes amb les plataformes i 
entitats vinculades a la futura transformació de l’Hospital on principalment s’ha 
explicat tant el procés i la metodologia amb la qual treballa la Comissió Paritària, 
com quin és el rol dels comissionats en aquesta Comissió.  
Les plataformes i entitats han fet arribar els seus punts de vista i han demanat 
tenir traçabilitat en tot moment de com s’arriba a les solucions que es proposin 
finalment. 
La interlocució amb responsables, tant de la Universitat de Barcelona com del 
mateix Hospital Clínic, també ha estat constant i fluida al llarg de tots aquests 
mesos.  
 
 
 
Comissionats i comissions 
 
S’estableixen dos comissionats:  
D’una banda, el Comissionat de Coordinació Arquitectònica/Urbanística 
recau en Ramon Sanabria, arquitecte de renom internacional, president de 
l’associació Arquitectes per l’Arquitectura (AxA), iniciativa que engloba els 
professionals de més prestigi de Catalunya. Sanabria és també patró de la 
Fundación Arquitectura y Sociedad i és professor de diverses universitats 
catalanes i internacionals, tasca que exerceix des de fa més de 45 anys. Ha 
treballat en nombrosos projectes relacionats amb la salut, com l’Hospital d’Olot i 
Comarcal de la Garrotxa i la Clínica Dexeus. Entre les seves obres també 
8 
 
destaquen el Parlament d’Andorra, l’ampliació de la terminal 2 de l’Aeroport del 
Prat i l’Institut del Teatre de Barcelona, entre una extensa llista. 
D’altra banda, per al Comissionat de Coordinació Sanitària es nomena el 
doctor Ramon Canal, actual director de Ciències de l’Esport i Serveis Mèdics del 
Futbol Club Barcelona. El doctor Canal també ha ocupat diferents càrrecs dins 
l’Administració de Catalunya en diversos departaments. Al si del Servei Català 
de la Salut, va ser gerent de la Regió Sanitària Centre i, anys després, gerent 
d’Empreses Públiques i Consorcis Sanitaris. Ha format part de juntes de govern 
de diferents hospitals. Com a cap de diferents seccions, ha treballat en centres 
com l’Hospital General de Catalunya, l’Hospital Mútua de Terrassa i l’Hospital de 
la Santa Creu i Sant Pau.  
Ambdós estudien, des de les seves experteses, possibles emplaçaments en el 
marc de l’AISBE.  
 
Treballen coordinadament amb la Comissió Paritària, formada per: 
- Director del Servei Català de la Salut, que la presideix, Adrià Comella fins 
al juny de 2021 i prorrogat per delegació de la nova Direcció del CatSalut 
fins al final dels treballs de la Comissió. 
- Regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, 
Gemma Tarafa.  
- Coordinador general de la Diputació de Barcelona, Juan Echániz. 
- Cap de la Divisió d’Inversions i Patrimoni de l’Àrea Econòmica del 
CatSalut, Martí Ballart.  
- Gerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Grau. 
- Arquitecte de la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de la Diputació 
de Barcelona, Eloi Juvillà. 
 
També hi han col·laborat formant part de la Comissió Tècnica: 
- Directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes. 
- Gerent del districte de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona, Joan 
Cambronero. 
- Arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Pascual. 
- Subdirector de Serveis d’Edificació de la Diputació de Barcelona, Josep 
Castellà. 
- Arquitecta del CatSalut, Gabriela Martínez. 
- Tècnic del CatSalut, Miquel Casares. 
 
 
 
 
9 
 
3. Campus de salut: enfocament del Servei Català de la Salut en les 
darreres decisions de nous equipaments 
 
Model de campus de salut (parc sanitari) 
 
El Servei Català de la Salut ha anat prenent consciència els darrers anys que, a 
escala global, els models hospitalaris més innovadors i amb més valor afegit són 
precisament aquells que es desenvolupen en parcs sanitaris. La concentració de 
serveis en aquests espais serveix especialment per promoure el 
desenvolupament del talent i de les innovacions tecnològiques i, en paral·lel, 
afavoreix la millora de la qualitat assistencial.  
 
Assistència
Recerca Docència
                                  
 
Un parc sanitari que incorpori plenament la idea de l’anomenat “triangle virtuós” 
–assistència, recerca, docència– significa disposar d’un recinte integrat, que 
permeti treballar de manera transversal des de les tres vessants per aprofitar les 
sinergies en benefici de tothom, investigadors, professionals de la salut, 
pacients, docents i estudiants. Un hospital universitari integrat que serveixi també 
d’impuls per construir ciutat. 
És una evidència que en un parc sanitari els recursos interactuen de forma molt 
més coordinada i això facilita una transició més ràpida cap a l’alta especialització. 
S’atrau talent en tractar-se d’un espai tecnològic i multidisciplinari on, 
pràcticament, són presents totes les especialitats, tots els models organitzatius i 
totes les possibilitats de formació.  
Per tal de reunir les característiques òptimes que ha de tenir l’emplaçament ideal 
per a la implantació del model de parc sanitari, el CatSalut ha elaborat un estudi 
de diferents recintes hospitalaris, on es constata que la relació entre el sostre 
edificat i el sòl on s’implanta, és a dir, l’índex d’edificabilitat o coeficient 
d’edificació òptims haurien de ser entorn de 2. 
L’índex d’edificabilitat (o coeficient d’edificació) és la relació que hi ha entre 
l’edifici i la parcel·la on s’implanta (superfície construïda sobre rasant / superfície 
de sòl). 
10 
 
Més enllà del càlcul numèric de l’edificabilitat, el concepte de campus té a veure 
amb elements fonamentals, com la relació entre espais lliures i ocupats, tipus 
d’edificis més compactes o més oberts, alçades d’edificis i altres i aprofitament 
de sinergies d’usos. En conclusió, una tipologia edificatòria òptima per als usos 
als quals es destinarà el recinte i la seva relació amb l’emplaçament i entorn on 
s’ubica.  
 
 
Exemples de campus sanitaris del Sistema de Salut de Catalunya 
 
 
 
 
Plànol del projecte: Campus de Salut – Nou Hospital Trueta, Girona  
11 
 
 
 
Parc Taulí Hospital Universitari, Sabadell 
 
 
 
 
 
Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona  
12 
 
4. Les necessitats de dimensionament funcional de futur de l’Hospital 
Clínic de Barcelona 
 
Per elaborar les necessitats de dimensionament de futur, els comissionats i la 
mateixa Comissió han pres com a referència els estudis següents: 
 
1) L’Hospital Clínic del futur. Elements clau per a la planificació. Elaborat pel 
CatSalut, Àrea Assistencial, Gerència de Planificació Operativa i Avaluació, 
de maig de 2021. 
 
En aquest estudi es detallen les característiques de present del Clínic i s’aborda 
com ha de ser el futur Hospital, d’acord amb 
a) l’anàlisi de la necessitat de recursos hospitalaris (llits de 
convencionals, crítics i semicrítics, cirurgia major ambulatòria, 
cirurgia menor ambulatòria, consultes externes, hospital de dia, 
urgències, etc.); 
b) l’anàlisi de fluxos posant en relació l’Hospital Clínic i el seu rol 
d’Hospital de referència d’altres centres. 
 
 
2) Avaluació externa de les necessitats globals d’espai del nou Hospital Clínic 
de Barcelona. Elaborat per ANTARES Consulting, de maig de 2021. 
 
L’informe proporciona argumentari sobre les necessitat de metres quadrats del 
nou Hospital Clínic i no entra a analitzar la idoneïtat de les diferents opcions de 
creixement o la nova ubicació de l’Hospital. Té en compte els treballs previs 
elaborats per l’Hospital i pel CatSalut i estudia les tendències sobre l’evolució i el 
disseny dels hospitals terciaris, amb especial èmfasi en les solucions generades 
a partir de la construcció del nou Hospital Karolinska de Suècia. 
 
 
 
Quant a la projecció de necessitats (2030-2040) 
 
La Comissió és coneixedora dels factors que justifiquen establir una visió del 
Clínic del futur, preveient la seva possible remodelació, ampliació i millora tenint 
en compte el seu rol i encaix en el conjunt del SISCAT, les necessitats d’atenció 
a les quals haurà de donar resposta, les línies assistencials a potenciar, i les 
activitats, recursos i espais a reforçar.  
 
D’altra banda, tant a Catalunya com a escala internacional s’observa una 
tendència cap a consolidar el model anomenat parc sanitari.  
 
Un altre aspecte a considerar té a veure amb el model organitzatiu basat en una 
suma d’instituts de recerca i centres autònoms. Aquesta autonomia comporta, 
consegüentment, més necessitats de metres quadrats útils.  
13 
 
 
Els estudis apunten un predimensionament de la superfície necessària en 
seu única amb aquestes distribucions d’espais 
 
Assistencial: 180.000-200.000 m2 entre 713-812 llits 
Docència: 40.000 m2 
Recerca: 30.000 m2 
Total: 250.000 m2- 270.000 m2 
 
El mateix CatSalut estudia la conveniència de connexió física i ubicació en el 
mateix recinte, entre els serveis del model de parc sanitari.  
 
 
 
 
Esquema funcional actual i futur d’àrees (CatSalut). 
14 
 
Els criteris de disseny i premisses aplicades per la Comissió Tècnica  
 
Per resoldre el programa assistencial cal tenir en compte una sèrie de 
paràmetres: 
- La integració en l’entorn, l’indret com a origen del projecte. 
- L’accessibilitat al recinte, accessos per a pacients (principal, ambulatori, 
urgències), per a professionals, per a logística, etc. 
- La flexibilitat de l’edifici, els espais han de donar resposta als continus 
avenços tecnològics i científics. 
Aquesta flexibilitat ve marcada per l’estructura, unes dimensions mínimes 
de crugia i alçada lliure que permeti encabir les instal·lacions necessàries, 
entresolats d’instal·lacions per a espais altament tecnificats i altres. 
La capacitat de creixement específic per àrea funcional implica dissenyar 
un hospital que permeti ampliacions per àrees funcionals.  
- El solar ha de tenir espai suficient per al creixement de l’Hospital amb 
nous edificis en el futur.  
 
En aquest sentit, la Comissió ha hagut de preveure aquests criteris de disseny i 
les premisses tècniques de partida següents: 
- La lògica edificada dins del context on s’ubica i la capacitat de sostre amb 
condicions urbanístiques similars a l’entorn. 
- Les superfícies d’ocupació: 80% dues primeres plantes i un 40 % la resta, 
una mitjana de 60% d’ocupació. 
- Per al còmput de superfície total, s’ha tingut en compte la planta soterrània 
-1, ja que és possible ubicar-hi serveis amb ocupació permanent. 
- Edificabilitats d’entorn a 2 (m2 sostre / m2 sòl) en el model de parc sanitari, 
i superiors en models urbans més compactes. 
 
Altres aspectes clau i determinants per elaborar els treballs han passat per 
conèixer les necessitats concretes pel que fa a volums, possibilitats de 
creixement, instal·lacions, normatives, etc. 
 
L’objectiu és cercar una solució a mitjà i llarg termini, que passarà per avaluar 
les possibilitats perquè l’Hospital sigui adaptable al llarg de la seva vida útil en 
una visió global, de conjunt, que incorpori també els espais de docència i recerca. 
La solució, per tant, hauria de ser eficient, funcional i resolutiva per garantir el 
bon funcionament del recinte i els circuits d’accessibilitat de pacients, famílies i 
treballadors. 
 
 
 
15 
 
5. Anàlisi de possibles ubicacions 
 
Els emplaçaments estudiats 
 
A les reunions de les dues comissions, s’han estudiat totes i cadascuna de les 
diverses opcions que preveuen l’ampliació de l’actual Hospital dins de l’AISBE, 
ja sigui en l’entorn més proper a les seus actuals (Eixample Esquerra i recinte de 
la Maternitat), en espais propers a l’Eixample (recinte de la Fira de Barcelona a 
plaça Espanya) i, més allunyat de les ubicacions actuals, però també dins la 
AISBE, a la zona de la Diagonal. 
La idea de partida és explorar al màxim les possibilitats de creixement en l’entorn 
actuat a l’Eixample i dins l’AIS Barcelona Esquerra.  
 
 
 
L’opció de mantenir i desenvolupar l’Hospital Clínic en les seves 
ubicacions actuals (zona de l’Esquerra de l’Eixample i Maternitat)  
 
Emplaçament actual al carrer Villarroel 
 
L’actual solar principal per a l’activitat assistencial del Clínic està actualment 
sobreedificat, i com a conseqüència, pateix problemes funcionals i de correcta 
accessibilitat, per tant, una actuació sobre aquest edifici no comportaria un guany 
en metres construïts, sinó una menor superfície construïda, millor, més funcional, 
però amb un volum de metres menor als disponibles actualment.  
16 
 
 
En aquest solar de 28.177 m2 de sòl existent, es disposaria d’una superfície 
màxima de sostre de 69.000 m2, 55.000 m2 dels quals sobre rasant i 14.000 m2 
de superfície soterrada, recordem que la superfície total construïda en el moment 
actual és de 94.600 m2. Per tant, es perdrien 25.600 m2 amb l’adequació de 
l’actual edifici. 
 
La superfície existent en els altres dispositius propers representa uns 59.000 m2, 
distribuïts en 26.000 m2 que es destinen a docència, 14.000 m2 per a recerca i, 
finalment, 19.000 m2 per a consultes externes (CE). Caldria valorar la idoneïtat 
funcional d’aquests espais i sobre la base d’això determinar si també haurien de 
ser objecte d’adequació o reforma.  
 
En total, la superfície total hipotètica assoliria els 128.000 m2, els 59.000 m2 que 
s’esmenten més els 69.000 m2 fruit de la imprescindible reforma del cos central 
de Villarroel.  
 
Amb aquestes premisses comentades i adequant-se a la normativa urbanística 
de l’Eixample, l’alçada del nou edifici resultant, planta soterrada + planta baixa + 
4, se situaria a 24 metres, quan la mitjana de l’Eixample són 21 metres. 
 
La volumetria de l’edifici seria la mateixa que la de l’edifici actual i la facultat, però 
es redueix la superfície de sostre, per la qual cosa la densitat també baixa. 
L’índex d’edificabilitat se situa a l’1,95.  
 
La reforma de l’edifici actual s’ha d’estudiar molt a fons. S’hauria de realitzar per 
fases, i podria requerir disposar d’equipaments provisionals durant l’execució de 
les obres, tot plegat presentaria un grau de complexitat elevat i dificultaria 
enormement la logística de l’ús de l’Hospital durant l’execució de l‘obra. 
 
 
 
Solar de Provença (antiga Caserna de Bombers) 
 
Aquest emplaçament, de tipus compacte i urbà, es presenta com a 
complementari de l’anàlisi de l’emplaçament de Villarroel. 
 
Implicaria la construcció d’un nou edifici al solar de l’antiga Caserna de Bombers 
del carrer Provença. En el solar actual s’ha d’edificar la nova Caserna de 
Bombers. A banda, l’equipament assistencial se situaria al voltant dels 21.500 
m2, 4.000 m2 dels quals serien de superfície soterrada i la resta, 17.500 m2, sobre 
rasant. Partim d’una superfície de solar existent de 4.665 m2 per a equipament 
sanitari. 
  
Amb aquestes xifres, l’alçada de l’edifici resultant assoliria 28 metres d’alçada, 
mentre que la mitjana de l’Eixample és de 21.  
 
17 
 
La connexió entre aquest nou equipament i el de la seu de Villarroel és possible, 
però no seria l’òptima, donat que presenta complexitats relacionades amb la 
dificultat d’executar soterranis per la presència, entre d’altres, de la xarxa 
ferroviària (AVE). 
 
 
 
Recinte de l’Escola Industrial 
 
L’Escola Industrial disposa d’una protecció patrimonial del recinte pel seu conjunt 
i no solament per les edificacions, la qual cosa necessàriament condiciona 
qualsevol proposta d’actuació en aquest àmbit.  
 
La Diputació de Barcelona, a més, disposa d’un projecte per al recinte, anomenat 
“la Industrial+”, respecte al qual la implementació de l’Hospital afectaria les 
actuacions previstes.  
 
Amb tot, el recinte de l’Escola Industrial permetria certa edificabilitat per a usos 
sanitaris, en una superfície de solar de 16.000 m2, la qual cosa podria permetre 
l’edificació de prop de 28.500 m2 sobre rasant i de 5.700 m2 sota rasant, amb un 
total de 34.200 m2. A aquests metres quadrats de nova construcció, s’hi podrien 
afegir 15.000 m2 en edificis patrimonials existents que caldria reformar i adequar. 
La dimensió resultant seria de 49.200 m2. Els metres quadrats de nova 
construcció difícilment podrien acollir el conjunt del nucli de l’Hospital i es veurien 
limitats a altres usos sanitaris menys tecnològics i a altres usos com docència, 
recerca o ús administratiu.  
 
L’actuació suposaria l’enderrocament d’edificis que acullen serveis de la 
Diputació i, en conseqüència, el seu trasllat. Caldria també abordar el trasllat dels 
serveis afectats del recinte de l’Escola Industrial (piscina Sant Jordi, camp de 
futbol, pistes poliesportives i gimnàs) i el desplaçament del dipòsit de pluvials, 
així com altres usos existents. 
 
La presència de la subestació elèctrica que ocupa la cantonada dels carrers 
Viladomat amb París podria condicionar la ubicació dels possibles edificis.  
 
 
 
Espai de l’antiga presó Model 
 
Pel que respecta a aquest emplaçament, partiríem d’una existència de sòl de 
27.617 m2. La superfície d’obra nova se situaria en 116.000 m2, dels quals 96.000 
m2 serien sobre rasant nova (sostre) i 20.000 m2 de superfície soterrada.  
 
L’alçada resultant se situaria en 28 metres, mentre que la mitjana de l’Eixample 
és de 21. Així, el coeficient d’edificació assolit arribaria als 3,48. 
18 
 
 
Caldria habilitar el carrer Rosselló com a eix de connexió principal entre les 
principals àrees de l’Hospital.  
 
L’espai de la Model té un programa definit, amb un procés de participació 
ciutadana i un acord del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el model 
urbà municipal. Els treballs per a la seva execució estan en curs i no es veu 
viable ni desitjable la seva modificació, ja que influiria negativament en el model 
urbà previst en aquella zona de l’Eixample.  
 
El model resultant derivat de l’emplaçament de l’Hospital en aquest punt seria de 
tipus compacte, urbà. Afloren, però, evidents dificultats per encabir la totalitat de 
la superfície i per a ampliacions futures. 
 
Valoració de conjunt respecte al desenvolupament a l’Eixample 
 
Malgrat que l’Esquerra de l’Eixample sí que presenta, en el seu conjunt, certes 
possibilitats de desenvolupament del Clínic, la superfície total –sumant-ne el 
conjunt de possibles edificacions– quedaria lluny de les necessitats del nou 
Hospital i, per descomptat, no es disposaria tampoc de prou superfície de reserva 
per a hipotètiques noves necessitats futures. 
 
D’altra banda, els emplaçaments dins la trama de l’Eixample Esquerra impliquen 
un model urbà més compacte i tancat, i no permetrien un funcionament en format 
de campus de salut que seria el desitjable.  
Hi hauria risc d’increment de necessitats de metratge funcional en diversos 
edificis, la qual cosa comportaria duplicitat de serveis, pèrdua de sinergies i 
d’eficàcia en els procediments, així com una disminució d’eficiència.  
El principal aspecte favorable que presentaria el desenvolupament del nou 
Hospital Clínic en la seva ubicació actual a l’Eixample, tot reformant i incorporant 
espais propers, és permetre mantenir tant la ubicació històrica de l’Hospital, amb 
les seves dinàmiques de professionals i usuaris, com les sinergies existents a la 
ciutat, ben relacionades amb els serveis, la mobilitat urbana i interurbana o la 
xarxa de transport públic. 
 
Cal considerar també que les noves edificacions a l’Eixample implicarien un clar 
increment de la densitat en un lloc ja molt dens. S’incrementaria l’activitat i, per 
tant, es densificaria encara més l’entorn, la qual cosa incrementaria les dificultats 
de logística i la càrrega i descàrrega. La ubicació a l’Eixample no permetria, a 
priori, la instal·lació d’un heliport, llevat que es construís en edificis de molta 
alçada, que xoca amb els dissenys més funcionals dels edificis hospitalaris.  
Atès que l’Eixample presenta una manca evident d’espais verds i d’estada i és 
un dels barris amb més contaminació ambiental i acústica de Barcelona, 
19 
 
qualsevol proposta d’implantació d’un equipament de grans dimensions en 
aquesta zona no contribuiria a la necessària millora de la qualitat ambiental. Cal 
tenir en compte que l’Ajuntament ja ha iniciat un programa de nous eixos verds.  
 
 
 
Recinte de la Maternitat 
 
La Maternitat és un recinte que compta amb una superfície superior als 82.000 
m2 i en la qual hi ha presents diversos serveis i equipaments, entre els quals, en 
l’àmbit dels serveis sanitaris, els serveis de maternoinfantil i d’oftalmologia de 
l’Hospital Clínic i un centre d’atenció primària gestionat també parcialment pel 
Clínic. 
La Comissió parteix de la premissa de considerar permissible el creixement de 
l’edificabilitat en el recinte mitjançant la modificació de zona verda a equipaments 
de la zona del pavelló Hèlios i del jardí patrimonial. En qualsevol cas, l’operació 
implicaria la necessària modificació de normativa i de planejament i, 
consegüentment, buscar un altre espai per ressituar la zona verda.  
  
Cal especificar que l’espai edificat actual consta de tres pavellons prefabricats, 
actualment ocupats un d’ells per un CAP i els altres dos per a usos de l’Hospital 
Clínic.  
 
La superfície d’obra nova resultant total en aquest entorn seria de 61.000 m2, 
que és la suma de 50.500 m2 sobre rasant i 10.500 m2 de superfície soterrada. 
 
S’hi afegirien els 9.000 m2 corresponents als serveis de maternoinfantil i 
oftalmologia, que donarien un total de 70.000 m2.  
 
Es valora la bona connexió amb la xarxa de transport públic, amb la xarxa viària 
i la bona accessibilitat al recinte. 
 
Malgrat que aquest recinte pot permetre el creixement de l’Hospital, en aquest 
entorn es queda molt lluny d’arribar a la superfície total necessària per al nou 
Hospital, ni tampoc es disposaria d’espai de reserva.  
 
 
 
Recinte plaça Espanya-Fira 
 
En aquest emplaçament, la Comissió, per al càlcul de superfícies ha partit de la 
premissa compartida que calia ser respectuosos amb la cornisa existent de 
l’entorn, amb possibilitats de creixement. Caldria preservar l’accés principal, i 
també el més representatiu, al Parc de Montjuïc, que és el recinte verd i cultural 
20 
 
més gran de la ciutat i que cal afavorir la seva permeabilitat, i tenir present que 
el Palau de Comunicació i Transport gaudeix de protecció patrimonial.  
 
Quantitativament, partiríem d’una superfície de sòl existent de 77.977 m2, en la 
parcel·la compresa entre l’avinguda de Maria Cristina i el carrer Lleida, i entre el 
Paral·lel i Rius i Taulet. La superfície d’obra nova resultant se situaria al voltant 
dels 250.000 m2, agregació de 200.000 m2 sobre rasant i 50.000 m2 de superfície 
soterrada.  
 
Caldria afegir-hi els 32.000 m2 d’edificis existents a reformar, amb un total de 
282.000 m2. 
 
L’alçada de l’edifici arribaria als 24 metres, mentre que la mitjana de l’Eixample 
és de 21. El coeficient resultant seria de 2,98, conservant els usos de l’Escola 
Verdaguer i l’Espai de Bombers, allunyat d’un coeficient de 2 que seria desitjable. 
El model resultant derivat de l’emplaçament és de tipus compacte i urbà. Sí que 
hi cabria tot el programa, més futures ampliacions en una seu única.  
Tanmateix, la possible edificació del volum de metres quadrats necessaris en el 
pla teòric representaria a la pràctica una total alteració de la planificació 
urbanística ja en marxa dels barris del voltant, i dels usos ja previstos en 
l’emplaçament. 
 
En aquest emplaçament, l’Ajuntament ja disposa d’una proposta d’altres usos 
per a aquesta zona. La idea és impulsar un model de ciutat més proper, que 
trenqui les barreres que ha suposat la gran infraestructura de la Fira a partir d’un 
consens inicial de fer permeable i obrir l’actual recinte per tal d’apropar els barris 
del Poble Sec i la Font de la Guatlla, amb un nou teixit continuat amb presència 
majoritària d’habitatge protegit i terciari vinculat, un model de ciutat oberta, 
permeable i de proximitat. 
 
La ciutat ha configurat aquest indret tenint en compte la naturalesa dels usos 
pels quals va ser constituïda la Fira, usos que s’han consolidat fortament i que 
es volen mantenir i potenciar, que preveu que continuï sent un eix que potenciï 
la cultura i aquests tipus d’esdeveniments, i pel canvi d’estructura urbana que 
està previst. Tot això, doncs, fa que no sigui una ubicació apta per al nou Clínic. 
 
 
 
Diagonal-Caserna del Bruc 
 
La Caserna militar del Bruc ocupa un espai que, en superfície de solar, presenta 
unes dimensions a priori adequades per a les necessitats del nou Hospital, i això 
fa que s’hagi tingut en compte a l’hora de valorar opcions.  
 
21 
 
En aquest emplaçament s’ha considerat l’alçada de l’entorn. Es plantejaria una 
alçada d’edifici d’1,5 de planta soterrada, més planta baixa, més 4 plantes 
d’alçada, més 1 planta tècnica.  
 
Partiríem d’una superfície de sòl de 46.700 m2. Sumades la superfície sobre 
rasant de 180.000 m2 i la superfície soterrada ens donarien un resultat de 
225.000 m2 d’obra nova. El coeficient d’edificació resultant seria de 3,9, allunyat 
d’un coeficient de 2 que seria desitjable. 
Aquesta opció presentaria un condicionant ja d’entrada molt important i és que 
es tracta d’un espai pel qual es preveu la continuïtat en servei per part del seu 
titular. 
 
L’entorn urbà consolidat és bàsicament residencial i universitari, la qual cosa 
dificultaria, en principi, la construcció d’un heliport i també el desenvolupament 
de serveis i equipaments complementaris que poden ser rellevants per al millor 
funcionament de l’Hospital.  
 
El model resultant derivat d’aquest emplaçament seria de tipus compacte i urbà, 
suficient en superfície, on cabria el programa funcional però sense possibilitats 
de creixement futur.  
 
 
 
Diagonal-pistes universitàries del servei d’esports de la UB i entorn proper  
 
 
En aquest entorn partiríem d’entrada d’una superfície de sòl existent de 96.700 
m2 i una superfície d’obra nova de 225.000 m2, superfície que és la suma de 
190.000 m2 de superfície sobre rasant i 35.000 m2 de soterrada. L’existència de 
sòl en aquest àmbit de gran dimensió permetria uns índexs d’edificabilitat de 2, 
dels més baixos de totes les opcions estudiades, que encaixaria amb el 
programa previst, ja sigui perquè una part d’aquell es desenvolupa a Villarroel, o 
bé perquè hi ha altres solars adjacents susceptibles d’incorporar-se en el futur 
permetent ampliacions. 
 
L’emplaçament a l’entorn de les pistes universitàries de la Diagonal suposaria 
apostar per un model de campus de salut obert i amb espais d’esbarjo associats 
a pacients i familiars, i la resta d’usuaris.  
 
La ubicació, així mateix, suposaria donar una nova oportunitat per relligar una 
gran àrea de la ciutat amb els municipis veïns (l’Hospitalet de Llobregat i 
Esplugues de Llobregat), amb la possible creació d’un nou barri al costat dels 
sectors hospitalari, biosanitari, biotecnològic, esportiu i universitari. 
 
Respecte a les infraestructures i serveis, a l’àrea esportiva de la UB s’hauria de 
procedir a l’elaboració d’un informe urbanístic i un nou planejament, d’acord amb 
22 
 
els criteris urbanístics que es plantegessin a la nova realitat i fer l’estudi de 
compensacions per a la totalitat de la superfície d’equipament esportiu afectat 
dins l’àmbit metropolità.  
 
Aquesta opció d’emplaçament comporta també la necessitat de fer una anàlisi 
acurada de les instal·lacions d’accés, tant en vehicle privat com en transport 
públic (xarxa de Metro), actualment insuficients.  
 
Seria un emplaçament adequat per a un trànsit continu i base estable 
d’ambulàncies, i s’hi podria ubicar un heliport. 
 
El programa funcional, a l’entorn dels 250.000 m2, corresponents a 180.000 m2 
d’assistència, 40.000 m2 de docència i 30.000 m2 de recerca, hi cabrien en la 
seva totalitat i permetria futurs creixements, i resultaria un parc sanitari 
multidisciplinari.  
 
 
Valoració de conjunt respecte a les opcions de la Diagonal 
 
Entre les dues opcions teòricament possibles, la de les pistes esportives 
resultaria molt més òptima que la del Bruc, tant pels tipus de campus resultants 
en un o altre espai, com per no tenir un entorn ja consolidat que en podria 
condicionar el desenvolupament, com sí que ens trobem en el cas del Bruc. 
En qualsevol cas, l’emplaçament del nou Hospital a la zona de la Diagonal podria 
possibilitar que quedessin lliures diferents centres dels quals disposa l’Hospital 
en altres zones de la ciutat, cosa que permetria baixar la densitat a la zona de 
l’Eixample i facilitar la construcció d’altres equipaments i zones verdes en un 
districte amb molta densitat i amb mancança d’aquests tipus d’equipaments. 
En cas que la decisió final fos desenvolupar el nou Hospital en aquest entorn, a 
criteri de la Comissió, resultaria imprescindible mantenir un equipament sanitari 
al voltant de l’actual ubicació del Clínic que pogués seguir donant resposta a 
aquells processos de salut més prevalents i menys complexos a la població 
resident a l’Eixample Esquerra. Caldria definir el pla funcional d’aquest 
equipament. 
  
23 
 
6. Conclusions 
 
Es fa palès que l’Hospital Clínic necessita tenir clar un pla de creixement i 
desenvolupament en el període de temps més curt possible, atenent al fet que 
qualsevol de les possibles opcions que es pugui acabar decidint com a idònia i 
que s’hagi de desenvolupar comportarà un calendari d’actuacions llarg en el 
temps per la major o menor complexitat que totes elles presenten. 
Els diferents estudis analitzats per la Comissió xifren a l’entorn dels 250.000 m2 
la capacitat instal·lada del nou Hospital, incloent-hi la part assistencial, i també 
la docència i la recerca. 
Les opcions estudiades permeten concloure que un programa complet de 
250.000 m2 construïts en un únic espai i que permeti un desenvolupament en 
format de campus és possible, teòricament, en només una ubicació, que seria 
en l’entorn de la Diagonal i, en concret, en l’espai que actualment ocupa el servei 
d’esports de la UB. Les característiques i usos actuals d’aquest espai, a priori, 
semblen mes reconduïbles a altres indrets. 
El creixement a l’entorn de les actuals ubicacions del Clínic seria possible 
desenvolupant més metres quadrats construïts en diversos espais, entre els 
quals no es podria comptar amb el solar de la presó Model per estar destinat ja 
a altres usos, però cal una reflexió profunda per part de l’Hospital per valorar la 
idoneïtat i la funcionalitat d’aquests nous espais i la relació amb els existents. En 
aquest cas, cal tenir presents les dificultats de fer conviure un Hospital modern 
amb edificis catalogats amb usos ja establerts. També és important la reflexió 
sobre l’eventual augment de la densitat edificatòria a l’Eixample amb les 
consegüents externalitats (més contaminació, menys zones lliures, gentrificació, 
mobilitat, etc.). 
En qualsevol cas, cap dels dos espais actuals (Eixample i Maternitat) per si sols 
poden encabir el programa de 250.000 m2 sencer, ni produir les sinergies del 
concepte campus, que en aquestes ubicacions no es podria desenvolupar. Tot i 
això, cal aquesta anàlisi més profunda des del mateix Hospital i amb el conjunt 
de les administracions. 
Les opcions de créixer sobre els espais actuals presenten com a principals virtuts 
la no deslocalització de l’activitat i, per tant, la preservació de les sinergies 
positives existents i el fet de poder conservar part de les capacitats ja 
instal·lades, però també té inconvenients molt importants, com són el de la 
fragmentació i la impossibilitat de construir un concepte campus. Alhora, s’han 
de tenir molt presents les dificultats i les complexitats a resoldre per arribar a 
poder edificar la totalitat dels metres quadrats teòrics i el seu impacte urbà de tot 
tipus. 
Les opcions a l’entorn de la Diagonal presenten també un gran volum 
d’externalitats que s’han de resoldre i que han de quedar clarament identificades 
i per a les quals s’han de trobar eventuals possibles respostes, en primer lloc, de 
24 
 
tipus urbanístic, i a continuació, d’accessibilitat, de mobilitat, de titularitat 
patrimonial i d’altres tipus. 
L’edificació a l’entorn de la Diagonal, i en concret a l’espai que actualment 
ocupen les pistes esportives de la UB, a més de permetre edificar la totalitat del 
programa necessari amb concepte campus, pot permetre donar altres usos als 
equipaments actuals del Clínic a la zona de l’Eixample, afavorint així que es 
puguin generar altres equipaments a la zona i tendir a baixar la seva densitat. En 
qualsevol cas, s’hauria de mantenir equipament hospitalari de proximitat en 
aquesta zona si l’opció finalment acordada fos construir el nou Hospital a la 
Diagonal.  
Per escatir totes les qüestions pendents en detall i amb la profunditat suficient 
sobre les opcions presentades en aquest document, es fa imprescindible que les 
administracions implicades a generar una decisió, juntament amb la Universitat 
de Barcelona i l’Hospital Clínic, posin en marxa els nous instruments de treball 
més oportuns que resolguin aquestes qüestions, prenguin una decisió definitiva 
i el pla d’implantació necessari per facilitar el desenvolupament que faci realitat 
el nou Clínic en el període de temps més curt possible, tot sent conscients que 
la magnitud i la rellevància del projecte, les seves complexitats i la necessitat 
inversora faran que aquest temps pugui ser llarg ja de per si. 
 
  
25 
 
7. Annex. Imatges d’emplaçaments 
 
Emplaçament actual al carrer Villarroel 
 
 
 
Solar de Provença (antiga Caserna de Bombers) 
 
  
26 
 
Recinte de l’Escola Industrial 
 
 
 
 
 
Espai de l’antiga presó Model 
 
  
27 
 
Recinte de la Maternitat 
 
 
Recinte plaça Espanya – Fira  
 
28 
 
Diagonal – Caserna del Bruc 
 
 
Diagonal – Pistes universitàries 
 
29