Impulsant l’acció social:
  
territori, participació i comunitat
 
Mesura de govern	 Àrea de Drets Socials, 
Novembre 2021 Justícia Global,  
Feminismes i LGTBI 

 Índex
 
1. Emmarcament i justificació  4
 
2. Els antecedents de la mesura  8
 
2.1 L’“Impulsem!”  8
 
2.2 El context de pandèmia  10


3. Marc conceptual:  13

3.1 Acció social i comunitària 14


3.2 Participació 20


4. Marc
normatiu:
Llei
de
serveis
socials
i
pla
estratègic
de
la
Generalitat 
 24
5. La mesura de govern: objectius, àmbits estratègics i actuacions 26


5.1 Objectius generals de la mesura d’acció social 26


5.2 Objectius específics 27


5.3 Àmbits estratègics 28


5.3.1 La perspectiva comunitària en els serveis socials bàsics 28


- Comunitàriament 28  
- Centre de Vida Comunitària Porta Trinitat 32  
5.3.2 Acció social territorial: 35


- Taules d’acció social de l’acord ciutadà 35  
- Projectes per articular l’acció social territorial  39  
5.3.3 Participació 42


- Grups focals dels Centres de Serveis Socials 42  
- Creació d’un grup de treball de participació en el Consell   
 Municipal de Benestar Social (CMBS) 48  
6. Governança   50


7. Pressupost  52


Acció social: territori, participació i comunitat 3 
1. Emmarcament  
 i justificació 
La mesura de govern “Impulsant l’acció social: territori, 
participació i comunitat” respon a la necessitat d’aprofundir 
en el procés de transformació del sistema de serveis 
socials bàsics de la ciutat de Barcelona, en el marc d’un 
paradigma de protecció social que es basa en la participació 
ciutadana, la incorporació de la perspectiva comunitària i 
la permeabilitat dels serveis públics. 
4 Ajuntament de Barcelona
Els sistemes de serveis socials bàsics que avui coneixem tenen les arrels dins d’un 
marc conceptual, una lògica i un funcionament provinents dels models de seguretat 
social concebuts a la segona meitat del segle XX. A partir de la dècada dels anys 
60, a una part d’Europa es planteja que els serveis socials han de constituir el quart 
pilar de l’estat del benestar i, per tant, han de formar part de l’entramat institucional 
que garanteix els drets socials. Aquest model de previsió social contributiva està 
contraposat al model de beneficència del segle XIX. El canvi suposa la introducció 
d’un règim d’accés per part de la ciutadania a les diverses prestacions o serveis i 
comporta la transició d’un model fonamentat en la caritat a un altre que se centra 
en el reconeixement dels drets. Com veurem, malgrat aquest plantejament teòric, 
els serveis socials continuen tenint un paper molt rellevant a l’hora de cobrir les 
mancances del model de previsió social contributiva. 
Ens situem, per tant, en un model de prestació social que presenta límits en la 
cobertura de les necessitats de sectors importants de la població. Aquesta cobertura 
de necessitats ha estat sempre condicionada a l’adhesió de les persones ateses 
a un objectiu últim d’integració en el mercat laboral com a forma única i legítima 
d’obtenció de recursos econòmics. Així mateix, tampoc s’adequa a la composició 
social i econòmica diversa que hi ha a molts barris de les ciutats. Les prestacions 
no contributives, malgrat la seva existència, en general han estat considerablement 
menors i no han estat prou desenvolupades. Per tant, és un model que deixa de 
banda sectors rellevants de la societat que no viuen del treball formal o estrictament 
mercantil, com ara un sector important de dones, persones amb situació 
administrativa irregular o persones en situació d’exclusió social. També pot donar 
nivells de protecció molt febles en quantia i durada a persones inserides de manera 
precària en el mercat laboral regular (temporers, a temps parcial, en ETT, becaris, en 
pràctiques, falsos autònoms o autònoms dependents). 
Actualment ens trobem en un context en què el sistema de protecció social no 
garanteix l’efectiu assoliment dels drets socials en una sèrie d’àmbits que són 
cabdals per promoure el benestar de la ciutadania. Aquesta mancança dificulta i fa 
més complexa la capacitat d’incidència dels serveis socials bàsics de la ciutat, que 
es troben amb dificultats per assimilar totes les seves funcions, d’una banda, i on 
es veuen sobrepassats per atendre unes necessitats que no responen estrictament 
al seu rol, de l’altra. 
Podem parlar, per exemple, de la manca de polítiques públiques en l’àmbit de 
l’habitatge. L’accés a l’habitatge està condicionat a un funcionament en què el 
preu està fixat pel mercat privat, que el percep com un bé d’inversió, i en què les 
administracions tenen competències limitades per regular-lo i escassa capacitat 
financera per incidir-hi. El marc legislatiu, més procliu a la defensa de la propietat i 
el lliure mercat que a fer efectiu el dret constitucional a l’habitatge, no ofereix una 
protecció adequada a les persones vulnerables que, en situació sobrevinguda de 
manca d’ingressos per continuar pagant el lloguer o la hipoteca, sovint cerquen 
acompanyament en els serveis socials bàsics, que no disposen d’eines adequades 
ni són prou capaces per revertir aquestes situacions. L’abordatge integral d’aquesta 
situació es fa inviable, atesa la naturalesa estructural de la problemàtica. 
Acció social: territori, participació i comunitat 5 
Un altre àmbit important que cal tenir en consideració a l’hora de contextualitzar la 
tasca dels serveis socials bàsics són les polítiques d’ocupació. El pacte social que 
es basava en la satisfacció de les necessitats mitjançant una feina remunerada i la 
seguretat social contributiva, si bé mai ha arribat a certes capes de la població, avui 
està trencat. L’accés a un lloc de feina ja no representa per se una font d’ingressos 
suficient per cobrir les necessitats materials. La pobresa assalariada existeix quan 
les persones treballadores no poden atendre les seves despeses amb els seus salaris 
directes o indirectes. La crisi del 2008 ha agreujat una sèrie de problemàtiques 
estructurals que sobrepassen la capacitat de les polítiques socials conjunturals 
i uns serveis socials pensats com la “darrera xarxa de protecció”. La precarietat 
econòmica no només es dona en àmbits de desocupació, sinó que persisteix com a 
realitat per a moltes treballadores assalariades, per la qual cosa el model de “previsió 
social contributiva” que mencionàvem abans també queda obsolet. 
Garantir uns ingressos mínims a les llars amb independència del seu vincle previ 
amb el mercat laboral ha esdevingut una urgència. Els darrers anys, les polítiques 
de garantia de rendes han avançat a Catalunya gràcies a l’inici del desplegament 
de la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya. Més recentment, l’Ingrés Mínim 
Vital ha suposat un canvi de plantejament important, en assumir l’Institut Nacional 
de la Seguretat Social una prestació no contributiva adreçada a tota la població. No 
obstant això, aquestes polítiques han tingut nombroses dificultats pel que fa a la 
implementació, cosa que revela alhora les mancances d’una administració que té 
un llarg recorregut de millora pel que fa als mecanismes d’interoperabilitat de dades, 
l’agilitat dels procediments i la comunicació amb la ciutadania, per esmentar-ne 
algunes. La seva capacitat de cobrir les necessitats dels sectors de la població que 
pateixen les condicions socioeconòmiques més desfavorables ha estat clarament 
insuficient. Finalment, des d’una perspectiva conceptual, tot i que cada cop són més 
les veus que reclamen avançar cap a una renda bàsica, aquests tipus de prestacions 
no s’han plantejat des d’un paradigma d’universalitat, plantegen mecanismes de 
condicionalitat i sovint generen trampes de la pobresa. 
Podem dir que el dèficit en el desplegament dels drets socials a les darreres dècades 
en l’àmbit legislatiu i la manca de cobertura universal dels sectors que pateixen més 
desigualtats socioeconòmiques mantenen certa empremta del model de beneficència 
en els serveis socials bàsics d’avui en dia. Les possibilitats i les limitacions del rol 
que duen a terme els serveis socials bàsics estan estretament relacionades amb la 
regulació d’altres drets, com el dret a l’habitatge que hem mencionat, o la protecció 
a la infància, per exemple. Tot i l’expansió i la modernització que s’ha dut a terme, 
es continua percebent el mandat social “d’atendre els pobres” a partir d’un model 
assistencial de prestacions sota una sèrie de criteris i condicionaments. Aquesta 
imatge benefico-caritativa i aquesta praxi, a vegades reactiva i assistencialista, ha 
afavorit alhora l’assimilació dels serveis socials bàsics en una mena de calaix de 
sastre on se situen aquelles polítiques “adreçades als pobres”, contribuint així als 
efectes d’estigmatització de les persones i del sistema mateix. 
La insuficient protecció social i la manca d’actuació sobre les causes que generen 
desigualtat tensionen els serveis socials bàsics, que es veuen permanentment 
6 Ajuntament de Barcelona
confrontats a situacions en què només semblen possibles respostes pal·liatives. 
Els serveis socials del segle XXI reivindiquen la incorporació cada cop més ferma 
i decidida d’elements com ara la participació, l’apoderament de les persones i el 
desplegament d’una acció social i comunitària amb una perspectiva de transformació 
social. És imperatiu remarcar que la missió dels serveis socials bàsics és atendre 
les persones que pateixen dificultats per poder desenvolupar i projectar la seva 
vida sense els entrebancs que presenten les desigualtats socioeconòmiques, i no 
simplement tramitar prestacions i ajuts. L’assimilació en exclusiva d’aquest rol situa 
en segon terme la funció d’acompanyament i de creació de vincle, burocratitzant 
les respostes i emfasitzant excessivament el component individual, des d’una lògica 
reduccionista. 
Cal aprofundir en un canvi de rumb en l’activitat dels serveis socials bàsics, en 
la direcció que hem estat anunciant. L’aposta estratègica comporta l’impuls de 
transformacions en la metodologia de treball, en la visió global i en la concepció de 
l’acció social. Al mateix temps, podríem dir que assistim a certa crisi pel que fa a les 
xarxes relacionals que històricament han estat les principals fonts de cures i suports. 
Vivim, dins i fora del nostre context municipal, un moment de desarticulació social i 
comunitària als barris i un canvi en la centralitat de la unitat familiar extensa que fa 
de la incorporació de la perspectiva comunitària, a part d’una aposta estratègica, 
una necessitat. 
En aquest àmbit veiem una afectació principal sobre les dones, que són les que 
històricament han dut a terme les tasques reproductives i de cures a les famílies i 
comunitats. Això es trasllada, per exemple, al fet que la gran majoria de les famílies 
monoparentals que recorren als serveis socials són, en realitat, monomarentals. 
Cal destacar, tot i aquesta tendència general de la societat cap a l’individualisme, 
que a la nostra ciutat existeix una llarga tradició pel que fa a la cultura associativa 
i de suport mutu viva a molts barris, com s’ha pogut veure de manera clara en la 
resposta a la pandèmia. Aquest teixit social de la ciutat, de naturalesa diversa, és 
un agent clau en la construcció d’un sistema de polítiques socials comunitàries, tot 
i que amb diferències d’intensitat entre barris. 
Acció social: territori, participació i comunitat 7 
2.	  Els antecedents  
 de la mesura 
2.1  L’“Impulsem!” 
L’any 2016, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) porta a terme el projecte 
“Impulsem!”, un procés de reflexió i acció sobre els Centres de Serveis Socials 
(CSS) per construir una nova visió de futur. En aquell context, set anys després de 
la creació de l’IMSS, s’evidencia que la sortida macroeconòmica de la crisi del 2008 
està deixant enrere molta gent; existeix una mutació de l’emergència d’habitatge de 
la crisi hipotecària a la dels lloguers i un empobriment de les llars més joves. Es fa 
palesa de manera clara la transmissió intergeneracional de la pobresa. 
El projecte “Impulsem!” treballa de manera participativa la identificació i el desen­
volupament d’estratègies i orientacions per tal de repensar el rol i el funcionament 
dels CSS de la ciutat. L’objectiu principal era ressituar i aprofundir en una praxi i uns 
principis orientadors que superessin la lògica assistencial, burocràtica i estigma­
titzant, tot avançant cap a un model basat en els CSS com a eines permeables, al 
servei dels drets de la ciutadania i la justícia social. 
Les línies estratègiques es podrien resumir en aquests cinc punts: 
• Contribuir a l’avanç del sistema de serveis socials cap a un siste­
ma d’universalitat completa de drets socials. 
• Recuperar temps per a la intervenció social: eliminar la burocràcia. 
• Fer de l’atenció grupal i el treball comunitari una part essencial de 
la resposta dels CSS. 
• Desenvolupar una organització més senzilla i flexible. 
• Reforçar la vinculació dels CSS amb l’acció social dels barris. 
Aquesta mesura de govern forma part d’aquest procés de reorientació que posa 
l’acció social i l’acció comunitària com un dels eixos vertebradors de l’activitat dels 
centres. Una característica imprescindible per a aquesta transformació és la porositat 
dels centres, la seva capacitat d’interactuar i generar propostes compartides a cada 
8 Ajuntament de Barcelona
territori, juntament amb els diversos agents socials. D’altra banda, la participació 
de les persones que són ateses als serveis socials és un altre aspecte clau, tot 
incorporant-ne les valoracions i propostes. No podem parlar de permeabilitat o 
porositat sense establir mecanismes que ens permetin garantir que es reculli la 
veu de les persones. Les persones, per tant, han de ser subjectes d’aquest canvi 
i partícips del seu pas pels serveis públics. Hem d’obrir molt més els centres a la 
ciutadania. 
Acció social: territori, participació i comunitat 9 
2.2  El context de pandèmia 
L’eclosió de la pandèmia de la covid-19 al mes de març de 2020 i les conseqüències 
socioeconòmiques derivades del confinament van obligar a multiplicar l’activitat 
dels CSS de manera significativa i sobtada. Els Centres de Serveis Socials de la 
ciutat de Barcelona van atendre un total de 56.192 persones des de l’aparició de la 
covid-19, entre el passat 16 de març i el 30 de setembre del 2020; un 67 % d’aquestes 
56.192 persones han estat dones i el 41 % tenen entre 31 i 50 anys. Es tracta d’una 
xifra elevada si es té compte que es tracta d’un període de sis mesos i mig, i que 
durant tot l’any 2019 s’hi van atendre prop de 90.000 persones. Entre els mesos de 
març i setembre, l’Ajuntament ha atorgat 28.360 ajuts extraordinaris per valor de 
13,01 milions d’euros, més del doble que l’any anterior. Al voltant del 30 % de les 
persones ateses durant la pandèmia no havien anat mai abans als serveis socials 
bàsics, o bé feia més d’un any que no ho havien necessitat. Aquesta dada posa de 
relleu la insuficiència de la protecció social desenvolupada anteriorment. Aquestes 
persones van necessitar ràpidament un suport atesa la seva situació de precarietat, 
que no els va permetre afrontar la interrupció de l’activitat econòmica, entre d’altres 
factors. La pandèmia ha agreujat significativament la situació socioeconòmica de 
moltes persones, i això s’ha traduït en la necessitat de donar resposta a una pressió 
assistencial molt elevada. Aquesta xifra s’ha mantingut en nivells molt més alts que 
abans de la pandèmia i s’observa un creixement sostingut en els ajuts d’allotjament 
d’emergència. 
Pel que fa a les desigualtats de gènere, la pandèmia ha tingut més incidència en 
les dones per una sèrie de factors. Tant l’àmbit social com el sanitari són espais 
laborals feminitzats i són també dels que han estat més exposats al virus. També les 
tasques de cura familiars fan augmentar l’exposició i el risc. A més, hem vist com, 
especialment amb el confinament, han augmentat els casos de violència masclista a 
les llars. L’impacte de la pandèmia també ha aguditzat la feminització de la pobresa, 
un fenomen que ja s’expressava en diversos àmbits abans de la pandèmia, com ara 
per la bretxa salarial de gènere que existeix en detriment de les dones. El creixement, 
en un context postpandèmic, en la feminització dels contractes temporals i dels 
contractes a temps parcial també demostra certa tendència d’empitjorament de les 
condicions socioeconòmiques de les dones. 
10 Ajuntament de Barcelona
La pandèmia també va tenir un impacte sobre tota aquella atenció que es fa de manera 
presencial, si bé hem de destacar que, com a serveis essencials, els serveis socials 
bàsics no van interrompre mai la seva activitat, tot definint plans de contingència 
adaptats a cada moment per garantir la màxima continuïtat, fins i tot en els moments 
de més incertesa i afectació sanitària. Així, durant la primera fase de l’estat d’alarma 
es van mantenir oberts nou centres de manera presencial, organitzant els equips per 
donar cobertura a la ciutat i protegint-los de possibles contagis generant “equips 
bombolla”. Així mateix, durant tot el procés de l’escalada postconfinament es van dur 
a terme una sèrie d’actuacions i de recursos extraordinaris per garantir la continuïtat: 
desplegament de mitjans telemàtics i d’atenció telefònica, allotjaments addicionals 
per a persones sense llar, increment en els ajuts econòmics de la població atesa, 
continuïtat de l’atenció domiciliària en tots aquells casos necessaris i un pla de xoc 
social de 35 milions d’euros. Dins d’aquest pla, 18 milions van anar a crear un fons 
d’emergència social per a les famílies que es trobaven en una situació econòmica 
complicada, així com la duplicació dels ajuts atorgats. Aquests ajuts, d’entre 200 i 
475 euros mensuals segons la renda i el nombre de membres de la família, es van 
atorgar per mitjà de la targeta moneder Barcelona Solidària. 
Agregant el conjunt d’ajuts econòmics en els diversos àmbits, el 2020 van augmentar 
un 128 % respecte del 2019; es va concedir un valor de 46,5 milions d’euros durant 
el primer any de la pandèmia. 
Pel que fa al darrer balanç del tercer trimestre de 2021, es pot destacar que, des de 
la irrupció de la pandèmia, les persones ateses als CSS han augmentat un 22 %. 
Evolució de les atencions realitzades pels CSS 
35.000 
30.000 
25.000 
20.000 
15.000 
10.000 
5.000 
0 
r r ç il g y l t e 
ene re ar br ai
b n
M A M Ju ulio os br
G Fe J Ag
te
m
Se
Acció social: territori, participació i comunitat 11 
Hem d’assenyalar també que les característiques de la covid-19 i les mesures 
sanitàries preses per contenir-ne la transmissió (especialment la reducció 
d’aforament a causa de la distància física) ha dificultat sovint la posada en marxa 
o el manteniment d’actuacions comunitàries, tot fent-les més necessàries que mai, 
al mateix temps. L’esclat de la pandèmia, però, també ha provocat una reacció 
associativa i de suport mutu veïnal que s’ha materialitzat en la creació de moltes 
xarxes de suport, rebostos solidaris o altres iniciatives promogudes per entitats 
socials. L’Ajuntament va atorgar ajuts per valor de prop de 600.000 euros a 57 
entitats socials de barri i xarxes de suport veïnal de tota la ciutat, que han mantingut 
en funcionament dispositius extraordinaris d’alimentació durant la pandèmia. En 
aquest sentit, ja al mes de març del 2020, es va presentar el projecte Alimenta, 
amb l’objectiu de crear un nou model d’alimentació social. La finalitat d’aquesta 
col·laboració publico-social és la cooperació i el treball en xarxa entre l’Ajuntament 
de Barcelona i les entitats, les referents ja existents de l’alimentació social i el teixit 
empresarial alimentari de la ciutat. 
Si comparem el període que va d’abril del 2019 a març de 2020, sense covid-19, 
i entre l’abril de 2020 i el març de 2021, que és el primer any amb pandèmia, 
podem veure un augment considerable en la demanda de tot allò relacionat amb 
l’alimentació: 
• El nombre de persones ateses als diversos menjadors socials de 
la ciutat ha passat de 14.002 a 17.482. 
• El nombre de persones ateses, sumant els serveis d’Àpats 
en companyia i Àpats a domicili, ha passat de servir 829.663 a 
1.310.986 àpats. 
• Els ajuts d’urgència en concepte d’alimentació gestionats mit­
jançant els CSS han passat de 10.818 a 29.000. Només durant el 
primer trimestre de 2021, ja s’han atorgat 8.859 ajuts en concepte 
d’alimentació per valor d’1.890.886 €. 
12 Ajuntament de Barcelona
3. Marc conceptual
  
En aquest apartat entrarem en la definició dels conceptes 
clau d’aquesta mesura de govern, com ara l’acció social i 
comunitària, la participació, la permeabilitat, la porositat i 
l’atenció centrada en les persones. Un vessant important 
d’aquesta mesura de govern és l’aprofundiment en el 
canvi de paradigma en l’atenció social i en la metodologia 
de treball dels equips. El marc conceptual és l’eina que 
ens ajuda a identificar i explicar els conceptes que ens 
permeten orientar la trajectòria dels serveis socials bàsics 
de la ciutat. 
Acció social: territori, participació i comunitat 13 
3.1  Acció social i comunitària 
Què entenem per acció social i comunitària? 
L’acció social ha estat àmpliament conceptualitzada i definida en els diversos camps 
de les ciències socials, especialment la sociologia. Fa referència a diverses maneres 
d’entendre com les accions de les persones sobre l’esdevenir col·lectiu, i de la so­
cietat sobre els individus, poden configurar i orientar el canvi social. 
Està caracteritzada per diversos principis orientadors que promouen el desenvolu­
pament i l’autonomia de les persones, especialment aquelles que tenen més dificul­
tats per garantir l’exercici efectiu i l’ampliació dels seus drets socials i de ciutadania. 
L’objectiu de l’acció social desenvolupada i promoguda pels equips d’atenció social 
bàsica ha de ser el de construir una societat més equitativa, inclusiva i amb un alt 
grau de cohesió social. 
L’acció social no es pot entendre sense el protagonisme de les persones i les co­
munitats. Aquesta lògica respon a un element important: no s’ha d’intervenir a les 
comunitats, sinó que s’ha de construir amb les comunitats i, per tant, la ciutadania, 
en la seva relació amb els equips d’atenció social bàsica, no ha de ser usuàries 
passives dels serveis, sinó que han de participar en la consecució dels seus drets. 
L’acció social, per tant, també implica construir i articular el vincle social comunitari 
mitjançant l’acompanyament, l’enxarxament i el desplegament del treball sociofa­
miliar, grupal i comunitari. 
La superació del paradigma assistencial i reactiu comporta la incorporació d’una 
visió transformadora de l’acció social i, per tant, l’abandonament de la visió del “fra­
càs” personal de les persones participants dels serveis. Es tracta, doncs, de deixar 
de respondre únicament sobre les conseqüències i apuntar també cap a les causes. 
Què vol dir introduir la perspectiva comunitària als Serveis Socials Bàsics? 
El marc conceptual de la perspectiva comunitària als serveis socials bàsics s’ha 
desenvolupat en el marc del Comunitàriament, un projecte iniciat el 2017 i que 
14 Ajuntament de Barcelona
actualment es troba en una segona fase d’implementació, i emmarcat en el procés 
de reflexió Impulsem! 
En el transcurs d’aquest mandat, i amb l’aprovació d’aquesta mesura de govern, 
aquest projecte deixa enrere la fase de formació i passa a la fase d’implementació. 
En aquest procés de formació, hi van participar un total de 736 professionals dels 
40 CSS; va servir per disposar d’un espai de reflexió i de treball en equip per anar 
perfilant i adaptant la mirada cap a unes polítiques socials comunitàries. 
Una de les parts més importants d’aquesta fase, i que delimita el marc conceptual 
amb el qual es durà a terme el projecte a la segona fase d’implementació, és 
l’elaboració de la Guia Marc d’Intervenció Comunitària als CSS. 
Prenent com a referència la guia, definim l’acció comunitària com aquell procés 
orientat a l’autoorganització d’una comunitat per definir-ne les necessitats i per 
impulsar iniciatives que hi donin resposta. La comunitat està formada pel veïnat, els 
serveis públics, el teixit associatiu i altres agents que es troben dins d’un territori 
específic: el barri. És important puntualitzar, de la mateixa manera que ho hem fet 
quan hem abordat el concepte d’acció social, que el concepte de comunitat està 
disputat i es pot definir i teoritzar de moltes maneres diferents; aquesta és la definició 
amb la qual treballem al llarg del cos d’aquesta mesura. 
Comunitat/barri 
Serveis 
públics 
Entitats Veïns i 
veïnes 
Altres 
agents 
Acció social: territori, participació i comunitat 15 
Les accions comunitàries tenen una sèrie de trets característics que es resumeixen en 
els següents: la participació social; els objectius d’apoderament i autoorganització; 
la igualtat d’oportunitats; i les relacions basades en la cooperació i l’articulació de 
projectes que vagin més enllà dels interessos individuals i que busquin la incidència 
social. Aquests principis i valors són els que regeixen les accions comunitàries, que 
consisteixen més aviat a desplegar processos relacionals que no pas a establir una 
seqüència lògica d’actuacions concretes. Per això, tenir una orientació comunitària 
comporta revisar la relació amb l’entorn i la metodologia de treball; no es tracta 
d’impulsar un llistat de d’encàrrecs. 
Per dur a terme l’acció comunitària dels serveis socials bàsics, es tracta de reforçar 
les diverses modalitats d’atenció social: 
• Individual: Des de la relació individual podem afavorir canvis en 
la visió que tenen les persones respecte de si mateixes i respecte 
de les relacions que estableixen amb els altres. L’atenció individual 
pot ser, així, comunitària, i tenir aquesta perspectiva. 
• Grupal: Els processos comunitaris no poden prescindir del tre­
ball en grup i de la promoció de dinàmiques de grup. És des de 
la intervenció grupal que podem organitzar la comunitat i canviar 
l’imaginari col·lectiu sobre les capacitats i necessitats que té. 
• Treball en xarxa: La intervenció comunitària, des de l’àmbit 
institucional de l’Administració pública i de treball en xarxa, ha de 
prioritzar que els CSS promoguin el coneixement i el reconeixement 
del territori on estan inserits. Els i les professionals han de conèixer 
i utilitzar tot el que estigui a l’abast del seu territori d’incidència per 
poder establir un marc de referència espacial, i també per aprofundir 
en el coneixement mutu amb els actius que hi ha. No obstant això, 
la pandèmia ha obert la línia del treball en línia extraterritorial, que 
pot enriquir el treball territorial aportant més fàcilment expertesa 
especialitzada de fora. 
Quan parlem d’acció comunitària, per tal de tenir una visió més sistèmica i entendre 
les diverses dimensions que té, també hem de diferenciar entre projecte, procés i 
sistema: 
• Projecte comunitari: fet col·lectivament per actors diversos que 
es doten d’una metodologia, d’una manera de fer i relacionar-se 
amb l’objectiu de donar respostes col·lectives a problemes socials. 
• Procés comunitari: procés relacional que té la intencionalitat de 
construir comunitat/barri, generar apoderament i autoorganització 
en la població. 
• Sistema comunitari: conjunt d’actors concrets que es coneixen 
i reconeixen entre ells, comparteixen projectes i tenen certes 
característiques d’estabilitat i legitimitat. 
16 Ajuntament de Barcelona
Font: Elaboració  
pròpia PROCÉS
Projecte Sistema 
PROCÉS 
Principis operatius 
S’han definit una sèrie de principis operatius que acompanyaran els centres i pro­
fessionals a l’hora de desplegar aquest projecte. 
• Articulació dels nivells de treball. El conjunt dels CSS de la ciutat 
comparteixen la mateixa visió, marc conceptual i metodològic, 
però poden treballar de manera diferenciada segons les diverses 
situacions dels CSS. Aquesta diferenciació guarda relació amb 
les característiques del territori (agents socials al territori, espais 
de treball compartits, nivell d’enxarxament), les necessitats 
identificades i l’experiència i les competències prèvies dels equips 
professionals en treball comunitari. Es concreten, pel que fa als 
continguts, en tres nivells de treball: en un CSS específic, en un 
conjunt de CSS –organitzats segons diversos criteris i que tenen 
en compte el diagnòstic del seu entorn– i, finalment, en l’àmbit 
transversal en tots els 39 CSS de la ciutat. 
• Definició d’itineraris. Tenint en compte el punt anterior, es planteja 
definir uns itineraris segons perfils de CSS tot establint quatre 
grups diferenciats. Les agrupacions per territori es fan tenint en 
compte si els CSS tenen més o menys incorporada la perspectiva 
comunitària, així com si es troben en territoris amb més o menys 
complexitat i oportunitats. Aquesta classificació ens permet donar 
resposta a la singularitat dels CSS i, alhora, aprofitar les sinèrgies i 
complementarietats entre ells. Cada itinerari proposa una estratègia 
per poder desenvolupar objectius específics que siguin compartits 
per diversos CSS amb l’objectiu general d’aconseguir incorporar 
estructura i metodologia comunitària a cada CSS. 
• Construir i posar a disposició dels CSS una caixa d’eines per tal 
de tenir una sèrie d’instruments per complir els objectius de treball 
en cada cas: 
Acció social: territori, participació i comunitat 17 
Supervisió de projectes; tasques de revisió i suport en 
aspectes com ara la relació dels CSS amb el territori, la 
incorporació de la participació ciutadana o potenciar la 
permeabilitat dels centres. 
Acompanyament presencial en el desplegament dels 
projectes comunitaris dels CSS. 
Formació en líders comunitaris i experiències significati­
ves; promoure una formació adaptada a les necessitats i 
les demandes dels CSS. 
Instruments d’avaluació; establir criteris que permetin 
avaluar els projectes per tal de mesurar l’impacte en el 
benestar i l’apoderament de la ciutadania. 
Governança 
S’estableix un sistema de direcció i governança basat en un lideratge clar i visible per 
part de la Comissionada d’Acció Social, la Gerència de l’IMSS i la Direcció d’Atenció 
Social, territorial i comunitària, amb participació d’altres figures de l’Àrea de Drets 
Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, i també altres àrees de l’Ajuntament 
de Barcelona. Aquesta governança comporta: 
• Una Direcció corresponsable entre l’Institut Municipal de Serveis 
Socials de Barcelona i la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària 
de l’àrea d’Educació, Cultura, Ciència i Comunitat, amb la 
col·laboració i suport estratègic de la Direcció d’Innovació Social 
de l’Àrea de Drets Socials, i que tingui les funcions següents: 
o Definició dels objectius. 
o Validació/explicitació de la teoria del canvi que fona­
menta la intervenció. 
o Disseny i execució del projecte. 
o Gestió dels recursos. 
o Disseny del procés d’avaluació i recollida de l’impacte 
del projecte pel que fa a les finalitats proposades. 
• La implicació dels diversos nivells de l’organització com a element 
necessari per al desplegament d’aquest projecte. 
• Una definició clara de responsabilitats i equips: direcció, coordi­
nació, treball i participació de grups externs. 
• La constitució d’una comissió tècnica de seguiment, que tingui 
la finalitat de: 
18 Ajuntament de Barcelona
o Contrastar/validar els objectius i el pla de treball del Co­
munitàriament 2. 
o Fer el seguiment del seu desplegament i vetllar pel seu 
compliment. 
o Actuar com a espai de contrast tècnic a l’hora d’imple­
mentar i seguir el pla de treball. 
o Aportar la mirada dels diversos rols professionals i po­
sicions en l’organització de l’IMSS en aquest desplega­
ment/seguiment del pla de treball. 
Aprovar els instruments i les mètriques d’avaluació del projecte i fer-ne un seguiment. 
Acció social: territori, participació i comunitat 19 
3.2  Participació 
Què entenem per “participació”? 
La participació de la ciutadania en la coproducció de polítiques i en la seva avaluació 
és un element cabdal per promoure la incorporació de la seva veu i situar la funció 
de les institucions (en aquest cas, els serveis socials bàsics) com una funció amb 
un clar component de vocació de servei. En aquest sentit, cal introduir espais i 
procediments que permetin garantir aquesta participació i que alhora facin una 
translació de les diverses propostes, evitant que sigui un espai deliberatiu sense 
traducció operativa. 
Porositat i permeabilitat dels centres 
Els conceptes de porositat i permeabilitat representen de manera acurada algunes 
de les característiques de les quals es vol dotar els Centres de Serveis Socials. La 
porositat fa referència a la propietat d’un material vinculada als espais buits que té 
a la superfície o estructura. És un concepte que al·ludeix a la mesura i la mida dels 
seus buits i apareix en diversos àmbits de les ciències exactes. La permeabilitat és 
la capacitat d’un material perquè un fluid el travessi sense alterar-ne l’estructura 
interna. S’afirma que un material és permeable si deixa passar una quantitat 
apreciable de fluid en un temps donat. 
Fem al·lusió a aquests conceptes amb referència a l’Administració pública, i als 
serveis socials bàsics en concret, per ajudar a construir l’imaginari i una praxi 
als centres de serveis socials que no siguin opacs en el seu funcionament i que 
estiguin oberts a la participació de la ciutadania i la comunitat que l’envolta. Els CSS 
han de ser permeables a les opinions de les persones, del teixit associatiu i de la 
resta d’òrgans municipals de participació. És desitjable que els CSS siguin espais 
referencials transparents, ben articulats i complementaris amb la resta de la xarxa 
de serveis i equipaments dels barris i dels districtes. En el cas que ens ocupa, però, 
entenem que aquesta permeabilitat afavoriria canvis i, per tant, no seria únicament 
quelcom que traspassa els centres sense efectes. 
20 Ajuntament de Barcelona
Uns centres que siguin porosos i permeables també permeten aprofundir en la 
definició de les nostres actuacions. En aquest sentit, les tasques més vinculades 
a la tramitació d’ajuts sovint generen una percepció de centres que funcionen de 
manera burocràtica o una imatge estigmatitzada de les persones que hi acudeixen, 
per una part de la nostra societat. 
Cinc eixos de la participació 
En aquest context, la participació respon a cinc eixos: 
1. Protagonisme de les persones ateses als serveis socials en 
el disseny i l’avaluació del pla de treball. Les persones com 
a “subjectes” actius i protagonistes en la construcció del seu 
projecte de vida. A l’acció social considerem que les persones 
són responsables de les seves decisions i assumeixen les 
conseqüències de les seves eleccions i renúncies. Des d’aquesta 
consideració és des d’on podem operar canvis, si bé en cap cas 
això vol dir obviar els condicionants socioeconòmics, però si defugir 
d’un caràcter totalment determinant d’aquests que no permetria 
un espai per possibilitar canvis. Aquesta visió es contraposa a la 
concepció de persona que és únicament destinatària o “objecte” 
de les polítiques o serveis municipals que situa les persones en 
una relació de pacient o client, dibuixant un rol passiu en el seu pas 
pels serveis socials. Ens allunyem, doncs, d’aquesta visió, sovint 
paternalista, del vincle i la relació que cal construir amb les persones 
que són ateses als centres de serveis socials. El treball conjunt, 
l’acompanyament i la incorporació de la veu de la persona en tot el 
procés ens han de possibilitar que tingui un rol de centralitat i sigui 
protagonista del seu procés. 
2. El dret a la informació. El dret a rebre informació, clara i concreta, 
és condició sine qua non perquè la persona pugui intervenir en 
tots aquells processos de presa de decisions que tinguin un 
impacte sobre la seva vida, sobretot amb allò que té una relació 
amb el funcionament dels serveis públics municipals. Correspon 
a l’Ajuntament de Barcelona, i en aquest cas a l’IMSS en concret, 
garantir, facilitar i impulsar els mecanismes necessaris perquè les 
persones usuàries dels centres de serveis socials puguin exercir 
aquest dret. 
3. 	La participació entesa com a corresponsabilitat i com a 
contribució a la resta de la comunitat. La participació no només 
té un component individual i de relació bidireccional amb els serveis 
públics, sinó que també forma part d’una dinàmica grupal que té 
un impacte sobre la comunitat que l’envolta. Participar des de la 
corresponsabilitat, per tant, també vol dir formar part de dinàmiques 
que afavoreixen la integració i l’enllaç amb la comunitat. 
Acció social: territori, participació i comunitat 21 
4. Rendiment de comptes de la institució cap a la ciutadania. 
La rendi-ció de comptes i la transparència són imprescindibles 
en qualsevol Administració pública. Serveix perquè la ciutadania 
pugui fer una valoració dels serveis públics a partir d’una 
informació completa i clara. Introduir mecanismes de transparència 
i de rendició de comptes millora la legitimitat de les actuacions 
municipals i també són una eina per millorar la gestió pública. 
5. Participació de la ciutadania en el disseny de les polítiques 
públiques. Tenir un retorn de les polítiques i un canal de partici­
pació oberta a la ciutadania ajuda a avançar en la coproducció del 
disseny de les polítiques públiques. 
L’Atenció Centrada en les Persona (ACP) 
Els espais i els procediments d’introducció de la participació parteixen també d’un 
model d’atenció social que pivota al voltant de les persones: el paradigma de l’Aten­
ció Centrada en la Persona (ACP). L’ACP assumeix una sèrie de principis i con­
sideracions que també ajuden a considerar la persona protagonista de les seves 
actuacions. 
• La dignitat és una qualitat inherent a l’ésser humà. Totes les per­
sones, indiferentment de les diverses circumstàncies econòmiques 
i sociopersonals, tenen el dret a ser preses en consideració. 
• La singularitat és una característica de les persones i, en 
conseqüència, tenen el dret a ser considerades des de la seva 
particularitat més enllà dels factors exògens. Independentment del 
component col·lectiu que travessa totes les situacions que generen 
les desigualats socioeconòmiques estructurals, cada persona té el 
seu propi projecte vital i la seva biografia particular. Per això, és 
important considerar cada persona com a referent bàsic pel seu 
propi pla d’atenció que es treballa des dels serveis socials. 
• Respecte i promoció de l’autonomia de les persones i el control 
sobre la seva pròpia vida. Els serveis socials no només atenen les 
persones, també tenen el rol d’acompanyar i generar oportunitats, 
suport i situacions que les ajudin a tenir un control del seu entorn. 
El paternalisme és una forma d’autoritat que tracta les persones 
adultes com a menors d’edat i és incompatible amb l’autonomia de 
les persones que han de promoure els CSS, de la mateixa manera 
que cal evitar l’edatisme. 
La interdependència com a component de tota relació humana 
Totes les persones son éssers socials i tenen relacions d’interdependència. Ens 
desenvolupem i vivim en relació social i totes necessitem de les altres per conviure 
i realitzar-nos plenament. Mantenir relacions socials té efectes positius en la salut i 
22 Ajuntament de Barcelona
en el benestar de les persones. Això succeeix al llarg de tota la vida, i especialment 
quan les persones es troben en situacions d’algun tipus de dependència. Per tant, 
els serveis públics i la comunitat són essencials en el desenvolupament del projecte 
vital de les persones al llarg de tot el cicle vital, i tenen un paper clau en l’exercici de 
l’autodeterminació i de l’assoliment del benestar de les persones. 
Dins el marc d’aquesta societat d’interdependència, existeix una centralitat social de 
les cures que s’ha de contemplar a les polítiques públiques. Totes aquelles tasques 
fonamentals per al sosteniment de la vida i el funcionament de la nostra economia 
es fonamenten en la cura de les persones i de les llars, una tasca que duen a terme 
majoritàriament les dones, ja sigui de manera altruista o mercantilitzada. 
Acció social: territori, participació i comunitat 23 
4.	  Marc normatiu:  
 Llei de serveis socials  
 i pla estratègic  
 de la Generalitat 
Per començar a situar l’encaix normatiu dels serveis socials bàsics, ens hem de 
remetre a l’article 148è de la Constitució Espanyola, que preveu l’assistència social 
com un dels àmbits en els quals les comunitats autònomes podran assumir les 
competències. El concepte d’assistència social no està prou definit ni desenvolupat 
i podríem dir que s’assimila a la beneficència, que es contraposa al concepte de 
seguretat social. Aquesta indefinició possiblement dificulti la definició pròpia de 
quin és l’objecte dels serveis socials, especialment des d’una lògica de drets, 
transformadora i amb una perspectiva comunitària. 
En el cas català, els articles 24 i 166 de l’Estatut d’Autonomia recullen el que és l’àmbit 
competencial pel que fa als serveis socials. La llei que regula i ordena el sistema 
de serveis socials a Catalunya és la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, publicada al 
DOGC el 18 d’octubre de 2007. Els principis rectors pels quals es regeix aquest 
marc normatiu són els d’universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, 
participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, 
foment de la cohesió social, normalització, coordinació, respecte pels drets de les 
persones, foment de l’autonomia personal, qualitat i continuïtat. 
El marc legislatiu vigent preveu diverses formes d’acció social, dins les quals es 
troben actuacions que promoguin projectes o programes de caràcter grupal i 
comunitari. Aquestes actuacions no tenen una raó de ser per se, sinó que formen 
part de la metodologia de la qual s’han de dotar els serveis socials per aconseguir la 
seva finalitat: la d’assegurar el dret de les persones a viure una vida digna mitjançant 
la cobertura de les seves necessitats personals, familiars i socials, i totes aquelles 
que permeten l’autonomia i el benestar de les persones. Aquesta mesura de govern 
pretén abordar algunes de les mancances que té actualment el nostre sistema de 
serveis socials en els àmbits esmentats a l’article cinquè de la llei; especialment pel 
que fa a la introducció de la perspectiva comunitària, l’articulació i la coordinació 
dels diversos serveis i administracions públiques per avançar en l’atenció integral o 
la participació ciutadana. Concretament, a l’article 17, h), la llei indica que correspon 
als serveis socials bàsics impulsar aquells projectes comunitaris que cerquin la 
24 Ajuntament de Barcelona
integració i la participació social de les persones; principi que encaixa perfectament 
amb la filosofia d’aquesta mesura. 
Aquesta llei de serveis socials representa un avenç important pel que fa a la delimitació 
del seu objecte; tot i així, no recull dos objectius que avui en dia són imprescindibles 
i que encara no s’han assolit. D’una banda, una definició que vagi més enllà del que 
coneixem com la funció “calaix de sastre” dels serveis socials, i que els fa captius 
de la fallida d’altres sistemes; i de l’altra, un reconeixement com a quart pilar de 
l’estat del benestar que li hauria de permetre garantir una cobertura de drets fora de 
qüestió, com és el cas de l’educació i de la salut. A aquesta mancança legislativa, 
també s’hi han d’afegir l’impacte i la relació que tenen sobre l’activitat dels serveis 
socials altres lleis, com ara la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a 
les persones en Situació de Dependència (LAPAD), les lleis de protecció d’infància, 
lleis contra la violència masclista o les lleis que regulen l’àmbit de l’habitatge, com 
la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). 
Un altre document que cal tenir en consideració és el II Pla Estratègic de Serveis 
Socials 2021-2024, elaborat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies 
de la Generalitat. El pla planteja una sèrie d’eixos de treball estructurats en cinc 
palanques de transformació (annex). S’ha aprovat mitjançant la Resolució 1110/XII 
del Parlament de Catalunya i l’Acord GOV/177/2020, de 29 de desembre, publicat 
al DOGC núm. 8307 de 31 de desembre de 2020. 
Aquesta mesura de govern pren el plantejament estratègic del pla i la seva visió 
de futur sobre els serveis socials com un bon punt de partida per desenvolupar les 
diverses propostes des de l’àmbit local. 
L’acció comunitària i la prevenció: un sistema més proactiu és un dels eixos del pla 
que sintonitzen amb el plantejament estratègic d’introduir la perspectiva comunitària 
als Centres de Serveis Socials amb el desplegament del projecte Comunitàriament, 
comprès en aquesta mesura de govern. Altres palanques de transformació que 
vertebren el pla també parteixen d’un marc conceptual similar amb el que treballem, 
com ara La intersectorialitat: intervenció holística o Persones i els professionals: 
motors del sistema. Aquesta palanca de canvi adopta el concepte d’atenció centrada 
en la persona, un paradigma que comprèn una sèrie de principis i consideracions 
que desenvolupem a l’apartat de participació ciutadana als CSS de la mesura. 
El pla estratègic també planteja construir progressivament una mirada transformadora 
pel que fa a la planificació i l’avaluació tant del Sistema Català de Serveis Socials 
com dels sistemes d’informació que en formen part, per garantir, així, una cobertura 
pública, d’accés universal, equitativa i de qualitat. D’altra banda, més enllà 
d’identificar i delimitar l’objecte d’intervenció, proposa mecanismes de col·laboració 
i cooperació intersectorial a fi d’implementar una intervenció holística coordinada 
que ofereixi solucions efectives a les necessitats complexes que expressa la societat 
del segle XXI. 
Acció social: territori, participació i comunitat 25 
5.	  La mesura de govern:  
 objectius, àmbits  
 estratègics i actuacions 
5.1  Objectius generals de la mesura d’acció social 
• Aprofundir en la reformulació dels serveis socials amb la incorporació de la 
dimensió i la perspectiva comunitària. 
• Situar el sistema de serveis socials dins de la lògica de drets, garantint que les 
persones tenen les eines adequades a l’abast. 
• Impulsar la creació de mecanismes de participació ciutadana i de contrast de 
polítiques. 
• Fer dels Centres de Serveis Socials uns espais més porosos i referencials a escala 
territorial pel que fa a l’acció social i comunitària. 
26 Ajuntament de Barcelona
5.2  Objectius específics 
1. Perspectiva comunitària: aprofundir en la perspectiva comunitària als centres 
de Serveis Socials amb el desplegament del projecte Comunitàriament. 
2. Imbricació territorial: impulsar l’articulació territorial amb la introducció de les 
primeres taules d’acció social als districtes. Introduir una lògica planificadora i 
sistematitzada de l’acció social als centres per promoure una visió global de l’acció 
social, millorant el seguiment i l’avaluació d’impacte de l’activitat dels centres. 
3. Participació ciutadana i porositat dels centres de serveis socials: Introduir la 
participació de les persones usuàries als Centres de Serveis Socials mitjançant la 
metodologia de grups focals qualitatius. 
Acció social: territori, participació i comunitat 27 
5.3 Àmbits estratègics 
 5.3.1 La perspectiva comunitària en el serveis socials bàsics 
El Projecte Comunitàriament 
Objectius 
Incorporar als CSS una metodologia i una organització interna que sigui favorable a 
fer efectiva una mirada comunitària en el seu territori d’influència, tant amb projectes 
propis com amb els projectes impulsats per altres agents del territori. 
• Crear espais d’equip per treballar la metodologia comunitària de 
CSS. 
• Implicar tots i totes les professionals dels CSS amb la intervenció 
comunitària del territori. 
• Elaborar un pla d’acollida comunitari per CSS. 
• Fer visites amb persones usuàries fora del CSS. 
• Elaborar l’avaluació de projectes executats i recollir el nombre de 
persones ateses. 
• Implementar una comissió d’intervenció comunitària per cada 
CSS. 
• Disposar de materials/canals de difusió dels diversos projectes 
que es duen a terme a cada CSS. 
Fer que l’IMSS faci els canvis estructurals necessaris perquè s’incorpori la 
perspectiva comunitària als diversos nivells de decisió i d’acció social que són de la 
seva competència. 
• Definir els temps de dedicació professional a l’acció comunitària. 
• Establir criteris de flexibilitat horària per a professionals que por­
ten a terme projectes comunitaris. 
• Promoure la realització d’entrevistes individuals fora del CSS. 
28 Ajuntament de Barcelona
• Donar visibilitat al nombre de persones ateses per mitjà de 
projectes: explotació de dades. 
• Garantir un pla formatiu anual en intervenció comunitària pels 
CSS. 
• Disposar d’un espai de ciutat d’innovació social en intervenció 
comunitària. 
• Dotar d’eines digitals i capacitació tecnològica els i les profes- 
sionals dels CSS per a la dinamització comunitària. 
Resultats esperats 
1. Aprofundir en la mirada comunitària dels CSS generant una 
metodologia i una organització interna que sigui favorable a fer 
efectiva una mirada comunitària en el seu territori d’influència, tant 
amb projectes propis com amb els projectes impulsats per altres 
agents del territori. 
2. Promoure la incorporació de la perspectiva comunitària a l’IMSS 
impulsant els canvis estructurals necessaris perquè s’incorpori la 
perspectiva comunitària als diversos nivells de decisió i intervenció 
social que són de la seva competència. 
3. Vincular la població atesa als serveis i recursos del territori i als 
projectes comunitaris dels CSS. 
Desplegament del projecte 
El desplegament d’aquest projecte té en compte els tres àmbits de l’organització: 
(1) l’estructura de l’IMSS, (2) els CSS de serveis socials i (3) el conjunt de les 
professionals. 
(1)Els canvis de l’estructura de l’IMSS tenen com a objectiu consolidar 
una estructura interna que respongui a la necessitat presentada 
per la introducció de la dimensió comunitària als centres. 
(2) Els CSS, com hem esmentat abans, seran els principals subjectes 
de canvi. Cada centre té una realitat i un context diferents que 
condicionen les oportunitats i els reptes per establir una dinàmica 
de treball amb perspectiva comunitària. Cada barri i districte 
de la ciutat tenen una composició social, econòmica, urbana i 
associativa diferents; el punt de partida per a cada centre, per tant, 
té les seves particularitats en funció del territori de referència. 
A continuació, en el quadre s’especifiquen les funcions de la segona fase del 
projecte Comunitàriament, per a cadascun dels tres escenaris que provenen del 
Marc d’Intervenció Comunitària als Centres de Serveis Socials. A partir d’aquí es 
podran agrupar els CSS en diversos itineraris que definim tot seguit. 
Acció social: territori, participació i comunitat 29 
Escenaris Funcions del comunitàriament 2 
Acompanyar la presència del CSS en programes comunitaris 
territorials, com per exemple: 
- Plans i processos de desenvolupament comunitari (PPDC) 
- Plans de barri 
Programes Comunitaris Territorials (PCT) - Salut als barris 
- Treball als barris 
- Casals comunitaris de suport a les Xarxes Comunitàries de 
Solidaritat 
- etc. 
Impuls d’accions comunitàries del CSS Fer efectiu el desplegament dels projectes comunitaris propis 
mateix identificats pel CSS per mitjà d’activitats específiques. 
Acompanyar la presència del CSS en accions comunitàries que 
l’IMSS consideri necessàries impulsar per donar resposta a una 
problemàtica de ciutat, com ara: 
Accions Comunitàries de Ciutat (ACC) 
- Radars 
- Pilotatge d’altres projectes (per exemple, els espais comunitaris 
de referència). 
Així mateix, des d’un punt de vista intern dels centres, també hi trobem una 
heterogeneïtat pel que fa als i les professionals, la seva dinàmica d’equip, la direcció 
i la metodologia de treball que s’ha anat perfilant al llarg dels anys. És a dir, igual que 
als barris, hi ha CSS que tenen més o menys incorporada la perspectiva comunitària. 
Responent a aquestes dues realitats, el projecte Comunitàriament categoritza els 
centres en quatre agrupacions de CSS amb uns itineraris de treball i d’acompanyament 
genèrics diferents. 
CSS que es troben en territoris CSS que es troben en territoris 
amables i/o amb oportunitats. complexos i/o amb menys 
oportunitats. 
CSS que tenen 
prou incorporada 
la perspectiva Itinerari 1 Itinerari 2 
comunitària en la seva 
organització interna 
CSS que han d’enfortir 
la seva organització 
Itinerari 3 Itinerari 4 
interna i/o perspectiva 
comunitària 
30 Ajuntament de Barcelona
Cadascun dels itineraris tenen establerts, de manera orientativa, una sèrie de línies 
que cal seguir pel que fa als objectius, les accions amb la direcció, les accions amb 
l’equip, les accions amb els usuaris, les accions amb l’entorn, l’element d’innovació 
que incorpora el CSS i quina ha de ser la palanca de canvi en funció de quina realitat 
territorial interna del CSS hi hagi. 
Pel que fa a les direccions de centre, el seu paper durant el procés es concreta en 
aquestes funcions: 
1) Definir objectius i prioritats quant a intervencions comunitàries. 
2) Generar, consolidar o dinamitzar espais de treball en clau comunitària. 
3) Acompanyar i donar suport en la coordinació i aliances amb els actius del territori. 
4) Liderar els canvis organitzatius i metodològics interns necessaris per incorporar 
la perspectiva comunitària al CSS. 
5) Liderar el procés d’obertura del CSS al seu territori: difondre la funció del centre 
en el territori, fomentar el (re)coneixement per part del veïnat, implicar el CSS en 
dinàmiques del territori, etc. 
(3) Pel que fa als equips de professionals que treballen als CSS, hi 
ha una sèrie d’àmbits de treball i d’eines que són compartides 
pel conjunt, amb independència del centre: 
Es planteja un nivell o àmbit de treball conformat pel conjunt dels professionals dels 
serveis socials, independentment de la seva adscripció a un CSS concret. 
La consideració d’aquest nivell té una triple justificació: (1) la necessitat de mantenir 
espais per a la formació; (2) l’oportunitat que suposa que aquests espais de formació 
permetin intercanviar experiències entre professionals en la mesura que ens permet 
la generació conjunta de la cultura comunitària de l’organització; i (3) l’economia 
d’escala que pot suposar la creació de certs espais o instruments adreçats a un 
gran nombre de professionals. 
Les eines principals que es poden posar a disposició dels professionals són les 
següents: 
Formació: oberta a tots els professionals de l’IMSS (no només dels CSS) i sobre 
metodologies comunitàries, dinamització de grups comunitaris, temes concrets 
quant a les necessitats específiques detectades pels professionals (per exemple, 
joves). 
Jornades: espais de treball oberts a professionals de l’IMSS i d’altres serveis per 
transferir coneixement i trobar l’acompanyament necessari per impulsar projectes 
específics. 
Construir i posar a disposició una caixa d’eines: selecció d’eines específiques a 
l’abast de les direccions i els equips dels CSS, com ara: 
Acció social: territori, participació i comunitat 31 
• Fitxes de dinamització de grups comunitaris amb persones 
ateses. 
• Fitxes de dinamització comunitària per a les direccions del CSS 
per treballar internament amb els seus equips. 
• Disseny d’activitats per temes específics. 
• Fitxes d’avaluació i anàlisi dels projectes comunitaris. 
Recursos 
De setembre a desembre de 2020: pel que fa a la primera part del desplegament, 
l’IMSS va posar a disposició del projecte un equip de quatre professionals. 
• L’equip d’educadores socials va fer l’acompanyament dels 
itineraris en cadascun dels 40 CSS, ajudant en la planificació del 
desplegament per als anys 2021-2023. 
• Es van celebrar sessions grupals adaptades als diversos itineraris 
amb les direccions dels CSS sobre formació en metodologia 
comunitària per al lideratge del canvi. 
De gener de 2021 a maig de 2023: l’IMSS disposa, almenys, d’un equip de quatre 
professionals per desplegar les accions planificades durant el període anterior, tant 
de manera individualitzada en cadascun dels CSS com a partir d’agrupacions de 
CSS. 
Avaluació del Comunitàriament 
Per a un projecte que implica un canvi estratègic en la metodologia de treball dels 
CSS, com és aquest, existeix la necessitat de definir uns criteris d’avaluació que 
permetin fer un seguiment d’aquest procés de transformació de l’atenció social a la 
ciutat. 
La definició dels mecanismes i els criteris d’avaluació (tant del procés com dels 
objectius i l’impacte) estan calendaritzats al cronograma que estableix les fases que 
es duen a terme en el període 2021-2023. 
Cronograma del procés d’avaluació 
Recollida Recollida 
d’informació estat i anàlisi dades 
actual CSS / punt del procés de 
de partida treball als CSS 
Gener-Abril Maig-Octubre Novembre-
 Setembre-
 Febrer 2023 
2021 2021 Desembre 2021
 Desembre 2022
 
32 Ajuntament de Barcelona
En conclusió, aquest projecte és l’eina metodològica i estratègica de política 
comunitària de la qual s’han dotat els Centres de Serveis Socials a la ciutat de 
Barcelona. D’una banda, busca aprofundir i introduir canvis en la forma d’organització 
i treball interna que vagin en la línia de la lògica comunitària. Pel que fa a la seva 
projecció exterior, el projecte Comunitàriament serveix per desenvolupar una nova 
relació amb el seu entorn, ja siguin persones, col·lectius, entitats o altres serveis 
públics. Aquestes dues línies estratègiques apel·len tant als canvis exògens com 
endògens en el sistema de serveis socials bàsics de la ciutat. 
Centre de Vida Comunitària Porta Trinitat: un nou model 
Projecte 
La voluntat de crear un Centre de Vida Comunitària a la Trinitat Vella és desenvolupar 
un projecte innovador a partir de la construcció d’un nou equipament articulador de 
la política social sota una perspectiva clarament comunitària. 
Qui en forma part i quins són els serveis residents d’aquest nou equipament? 
Fruit d’una proposta innovadora i renovada per gestionar la política social des de la 
proximitat, es vol garantir la presència municipal al barri de la Trinitat Vella amb un 
equipament que agrupi molts serveis municipals, obert a la ciutadania amb un horari 
d’atenció molt ampli. 
Hi ha un ampli ventall de serveis residents que provenen de diversos àmbits, 
donant un caràcter transversal al centre: l’atenció social, la inserció sociolaboral, la 
dinamització del jovent, la interculturalitat, les cures o l’atenció a les dones. 
L’equipament té un equip que és qui te la funció de dirigir i coordinar els diversos 
serveis residents i de gestionar els espais i els recursos per als projectes compartits. 
En aquest equip participen també dinamitzadores dels projectes que acompanyen 
en l’assessorament i en la dinamització dels projectes i de les usuàries que hi 
participen. 
Objectius 
• La millora de les condicions de vida de les persones de la Trinitat 
Vella, superant la lògica de l’atenció exclusivament individual per 
incorporar la perspectiva comunitària com a element necessari. 
• Crear una nova resposta i organització del treball dels serveis de 
l’àmbit social sota un projecte comú. 
• Esdevenir un espai de referència comunitària per facilitar al veïnat 
i al teixit associatiu la construcció de projectes col·lectius. 
Acció social: territori, participació i comunitat 33 
Resultats Esperats 
La creació d’aquest nou equipament esdevé una oportunitat de treball per al barri 
de Trinitat Vella sota diverses perspectives: 
Per als veïns i veïnes: 
• Potencial benefici de la millora del benestar i l’atenció dels veïns 
i veïnes de la Trinitat Vella. 
• L’impuls de la vida comunitària del barri. Vol ser un espai 
comunitari de referència per al barri, on passin experiències bones 
per a la gent del barri, més enllà de la seva cita amb un servei. 
Per als serveis residents: 
• Perquè estem parlant d’un nou projecte d’equipament, estem 
davant d’un projecte innovador. 
• Perquè en tant que un projecte innovador, comporta un procés 
creatiu de generació d’un nou model d’atenció i treball de les 
polítiques socials. 
• Perquè ens permet pensar com treballar des d’un equipament 
abans que es construeixi. 
• Perquè ens permet als serveis evolucionar els nostres serveis 
i innovar en la manera d’atendre i treballar amb la ciutadania les 
necessitats socials. 
Per als serveis del territori: 
• L’experiència i els coneixements dels serveis del territori i dels 
veïns i veïnes han de nodrir la resposta col·lectiva que s’hi generi. 
Aquesta manera de treballar permet crear espais de treball compartit, en col·laboració, 
obrint la mirada en la recerca de respostes entre els diversos serveis del territori. 
Es pretén aprendre de tot el camí ja recorregut pels serveis de la Trinitat Vella per 
haver arribat fins aquí i ens ofereix l’oportunitat de gaudir del camí que ens queda 
per arribar més enllà. 
34 Ajuntament de Barcelona
 5.3.2 Acció social territorial 
Taules d’acció social de l’acord ciutadà 
Les taules d’acció social territorial són espais de trobada d’actors públics i del teixit 
social dels barris i districtes de la ciutat que treballen o es disposen a treballar 
conjuntament per crear, enfortir, millorar la qualitat o ampliar en el territori el treball 
en xarxes entre l’Ajuntament i les entitats socials del territori per possibilitar la 
coproducció de programes i projectes d’acció social. 
És una iniciativa de l’acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, que respon a 
l’objectiu de la seva territorialització, i ho fa oferint el seu suport tècnic i logístic als 
districtes municipals i les organitzacions territorials d’acció social que ho considerin 
necessari i es disposin a treballar conjuntament per aconseguir-ho. 
Objectius 
Els objectius que es volen aconseguir són els següents: 
1. Millorar la capacitat d’organització i acció del territori per respon­
dre els desafiaments socials, establint uns criteris compartits d’ac­
tuació entre l’Ajuntament i les entitats socials per reduir les desi­
gualtats socials i afavorir l’acció social innovadora basada en la 
nova governança pública. 
2. Dotar de més sinergia i impacte els recursos invertits en els 
programes i projectes socials per aconseguir nous avenços en la 
reducció de les desigualtats socials. 
3. Augmentar el coneixement mutu, la confiança, la col·laboració i la 
coproducció entre tots els actors socials que treballen en el territo­
ri, i articular el teixit social dels territoris. 
Acció social: territori, participació i comunitat 35 
4. Enfortir la dimensió comunitària dels centres de serveis socials 
i, en general, de tots els serveis i equipaments d’acció social de 
manera que en possibiliti una permeabilitat més gran quant al teixit 
social del seu àmbit territorial d’actuació. 
Resultats esperats 
A les taules d’acció social territorial es pretén aconseguir que les xarxes d’actors 
socials existents i de nova creació del territori desenvolupin, de manera compartida, 
les tasques següents: 
• Establir un sistema d’informació i circulació de coneixements i 
bones pràctiques que millori el coneixement mutu i que identifiqui 
les possibilitats de noves accions i projectes compartits en el seu 
disseny i coproduïts en la seva implementació. 
• Construir i desplegar uns criteris generals compartits entre 
els actors social que siguin el model d’actuació referencial en 
cadascuna de les diverses temàtiques socials. És a dir, es tracta 
d’alinear l’actuació de l’Ajuntament amb les entitats socials. 
• Desenvolupar projectes a partir de la coproducció, en què cada 
actor aporta recursos propis per establir programes d’actuació 
complementària o bé projectes d’acció social concrets. 
Un enfocament creatiu i innovador 
El projecte parteix d’uns objectius clau i fàcils d’avaluar, cosa que li permet adoptar 
fórmules organitzatives ben flexibles perquè es pugui adaptar a les característiques 
singulars de cada territori, i així poder transformar la realitat social en la direcció 
d’un enfortiment de l’acció social i comunitària i la millora de resultats en termes 
d’inclusió social i reducció de les desigualtats. 
No es tracta d’establir una metodologia i organització iguals per a tots els territoris; 
és a dir, no adaptar la realitat social a la metodologia com sovint es fa, sinó al 
contrari, adaptar les metodologies i els instruments a les diverses realitats complexes 
i diferenciades socialment. 
El projecte de taules d’acció social aporta als territoris el coneixement de la gestió 
de xarxes de l’Acord Ciutadà, d’una banda, i el suport logístic i organitzatiu perquè 
les organitzacions i les professionals d’acció social disposin d’un ampli suport per 
incentivar més i millor treball en xarxa amb les entitats socials, de l’altra. Per fer-
ho, s’establiran els mecanismes de coordinació entre l’Acord Ciutadà i les diverses 
taules d’acció social territorial. 
De manera intencionada no ens fixem arribar a un nombre prefixat de territoris: 
barris i districtes on iniciar una experiència. La raó principal és que, en ser una 
experiència innovadora, flexible i basada en els interessos compartits, cal adaptar les 
metodologies de treball en xarxa i adaptar-se als diversos teixits socials i contextos 
36 Ajuntament de Barcelona
socioterritorials. Tanmateix, es preveu disposar de dues taules d’acció social en 
acabar l’any 2021 i fins a 10 l’any 2022. 
El que es vol és començar pels territoris que socialment ho necessitin, però també 
que mostrin de manera manifesta la seva voluntat i compromís per treballar en la 
direcció d’enfortir la resposta del teixit social i comunitari als desafiaments socials. 
La finalitat és aconseguir experiències amb molts i bons resultats, perquè és la 
millor garantia perquè els diversos territoris optin de manera progressiva pel treball 
de coproducció pública i social. 
Amb aquest plantejament es pretén reconvertir els obstacles que acostumen a 
aparèixer quan es duu a terme una acció descentralitzada. En aquesta direcció 
assegurarem que: 
a. La iniciativa correspongui a unes necessitats, no només implícites, 
sinó també a demandes manifestes del districte o l’organització 
territorial de l’Ajuntament. 
b. No suposi cap increment notable de temps i recursos del qual 
l’organització territorial no disposa. 
c. Les iniciatives es generalitzaran de manera asimètrica, no 
homogènia, depenent del context social i del teixit associatiu 
dels territoris, i en tots els casos respondran a la singularitat i la 
complexitat social de cada territori. 
Fases 
Davant la complexitat social existent en cada territori i de la singularitat pròpia, unit 
a les importants turbulències de l’entorn en el món social, allò que tenim clar són els 
objectius d’arribada i anar pas a pas consolidant cadascun d’ells. Tot i així, podem 
indicar les fases següents: 
1. Anàlisi i proposta organitzativa. 
2. Elaboració del programa de treball de la taula o xarxa. 
3. Impuls i seguiment. 
4. Avaluació i reprogramació. 
1. Anàlisi i proposta organitzativa. 
En aquesta primera fase, els passos que fem són: 
Pel que fa a coneixements: 
1. Identificar els actors socials de cada territori, principalment els 
actors del districte municipal i les persones responsables que 
tinguin l’interès i la voluntat de desplegar el treball en xarxa i les 
taules. 
Acció social: territori, participació i comunitat 37 
2. Conèixer el mapa de treball en xarxa en el territori i identificar el 
nombre de xarxes socials existents i les que es consideri adients 
crear, i classificar-les segons aquestes tipologies: 
a. Punt de trobada o de connectivitat entre l’Ajuntament i les 
entitats socials en unes temàtiques comunes. 
b. Alienament del treball d’acció social entre les entitats i 
l’Ajuntament. 
c. Coproducció de programes i projectes amb recursos propis o 
no municipals. 
3. Registrar el nombre d’entitats que treballen en el territori: Mapa 
d’entitats i dades de la intervenció social de cada entitat. 
4. Compartir els desafiaments socials del territori prenent com a 
referència l’Estratègia de Reducció de les Desigualtats Socials i el 
Programa d’Actuació 20-22 de l’Acord Ciutadà. 
5. Elaboració d’un document d’anàlisi estratègica, que a tall d’exem­
ple contindria els elements següents: 
a. Dades sociodemogràfiques i principals indicadors de les 
desigualtats socials. 
b. Identificació dels principals desafiaments socials (anàlisi 
qualitativa) i la seva relació amb l’Estratègia de Reducció de 
Desigualtats Socials de l’Acord Ciutadà. 
c. Registre de les xarxes existents per tipologies. 
d. Proposta d’un marc estratègic de l’acció social concertada en el 
territori i la seva transversalitat. 
e. Seguiment de les mesures establertes 
f. Experiències “inspiradores” 
6. Elaboració de l’Acció Social Territorial (AST), que concreti: 
a. Les línies prioritàries 
b. Els objectius i les mesures d’acció al territori 
c. Els responsables de les mesures 
d. Seguiment i avaluació 
En l’àmbit organitzatiu: 
1. Creació del grup impulsor de cada taula d’acció social al territori. 
El grup impulsor variarà la composició d’un territori a un altre. A 
tall d’exemple, una composició estàndard podria ser aquesta: 
38 Ajuntament de Barcelona
Representants de l’acció social del districte, direcció territorial de 
serveis socials, Centres de Serveis Socials més implicats, entitats 
socials del districte amb més impacte social al territori, persones 
referents de les xarxes existents al territori. 
2. Aquest grup impulsor faria una promoció i elaboració dels 
continguts i el disseny de la taula d’acció social del territori i un 
pla de treball orientat a la constitució d’aquesta taula. La taula 
social, en l’àmbit de districte o zona, s’orientarà a enfortir o ampliar 
el nombre d’actors socials de les possibles xarxes existents i a 
impulsar-ne de noves si s’escau. 
3. Les taules d’acció social territorial es conceben de manera 
horitzontal, com correspon a uns actors i entitats que esmercen 
recursos propis per coproduir projectes d’acció social. Per tant, 
es buscarà sempre l’acord més extens possible articulant en els 
projectes els interessos i les demandes legítimes dels actors i les 
entitats que hi seran presents. Es busca tant la màxima presència 
d’actors socials a les xarxes com la coproducció més extensa i 
intensa de l’acció social en el territori. 
2. Elaboració del programa de treball de la taula. 
En aquesta fase es constituirà la taula a partir del disseny fet pel grup impulsor. 
S’elaborarà el pla de treball diferenciant-hi objectius, mitjans o instruments per a la 
seva realització i cronograma. 
3. Impuls i seguiment. 
Es farà el programa de seguiment establint un cronograma de reunions de 
coordinació. En aquesta fase s’elaborarà el sistema d’indicadors per mesurar: 1. 
L’acompliment del pla de treball. 2. La realització d’objectius. 3. L’impacte social 
produït en el territori. 
4. Avaluació i reprogramació. 
A partir del programa de treball i els sistemes d’indicadors es farà una avaluació i 
una reprogramació dels projectes i el nou pla de treball amb la màxima participació 
dels actors socials de la taula, tot buscant renovar i ampliar el compromís en la 
coproducció de l’acció social en el territori. 
Projectes per articular l’acció social territorial 
Repensar el model territorial 
El projecte Model territorial de l’atenció social bàsica té per objectiu repensar 
i implementar un model territorial nou de l’atenció social bàsica que s’ajusti a 
Acció social: territori, participació i comunitat 39 
l’evolució actual de les necessitats socials i que atengui les necessitats del territori. 
Aquest objectiu ens implicarà: 
• Redissenyar l’organització territorial dels Centres de Serveis 
Socials i de la seva estructura de comandament. 
• Redefinir l’encàrrec, les funcions i el desplegament de la figura de 
la direcció territorial. 
• Construir conjuntament amb els territoris els espais de relació i 
de col·laboració necessaris per respondre les seves necessitats. 
El projecte consta de sis fases: 
• Fase 1: l’estratègia dels Serveis Socials: 
Considerant com a document clau el Pla estratègic de Serveis 
Socials de Catalunya 2020-2024, el Pla d’actuació Impulsem 2020­
2024 i les Jornades Escenaris de futur en Serveis Socials al maig 
de 2021. 
• Fase 2: anàlisi i punt de partida: 
Amb la participació dels diversos actors a escala política i en 
l’àmbit tècnic de l’IMSS i dels districtes, per mitjà de diverses 
metodologies (entrevistes, grups focals…) i d’experiències similars 
a d’altres ciutats. 
• Fase 3: disseny d’una nova dimensió territorial: 
Amb especial incidència en l’organització interna, amb els nous 
rols i funcions de les direccions territorials i amb l’encaix amb el 
territori. 
• Fase 4: grups de contrast: 
Per a la validació i ratificació de la Gerència de l’IMSS del model 
territorial en l’atenció social bàsica. 
• Fase 5: presentació i difusió: 
A tots els actors i unitats implicats i a la resta de l’Ajuntament de 
Barcelona. 
• Fase 6: implementació del model territorial de l’atenció social 
bàsica, prevista per al segon semestre de 2022. 
Amb aquest projecte esperem uns beneficis cabdals per a l’acció social al territori: 
• Un encaix òptim de l’atenció social bàsica a escala territorial, que 
doni la màxima resposta possible a les necessitats socials actuals, 
atenent les necessitats del territori. 
• L’organització territorial dels Centres de Serveis Socials i de la 
seva estructura de comandament que respongui a les expectatives 
tant de l’IMSS com dels districtes. 
40 Ajuntament de Barcelona
• Ajustar el perfil professional de la Direcció Territorial amb un 
encàrrec, funcions i desplegament de la seva actuació al territori 
clars, homogenis i d’acord amb els objectius perseguits (de 
resposta a les necessitats socials del territori). 
Eines i sistemes de coordinació al territori 
Juntament amb el model territorial, també es farà una anàlisi i producció de: 
Eines necessàries per a la gestió i comunicació compartida amb el territori. 
Generació d’instruments que serveixin de suport per fer circular la informació 
rellevant entre els districtes i l’Institut Municipal de Serveis Socials de manera 
ràpida, eficient i fiable. Ens referim, per exemple, a generar mensualment un conjunt 
d’indicadors per a cada districte de tots els serveis socials amb presència territorial 
i de ciutat. Aquest informe d’indicadors donarà resposta a diverses finalitats de 
planificació conjunta, de seguiment al territori o d’informació a diversos espais de 
decisió o participatius del territori. 
Sistemes de coordinació estables. S’assajaran diversos mecanismes o espais de 
coordinació entre els districtes i les diverses àrees funcionals de l’Institut Municipal 
de Serveis Socials. Així cal garantir espais compartits per: 
• donar a conèixer projectes estratègics, transversals, que afecten 
el districte o bé actuacions dels districtes que poden tenir un cert 
impacte en la població més vulnerable. 
• donar a conèixer aspectes tècnics i projectes concrets relacionats 
amb algun àmbit temàtic. 
• detectar àrees de millora i possibles problemàtiques i cercar-hi 
solucions conjuntes. 
• articular actuacions conjuntes sempre que sigui necessari. 
Acció social: territori, participació i comunitat 41 
 5.3.3 Participació 
Grups focals dels Centres de Serveis Socials 
Aquest projecte respon a l’interès de posar en marxa un procés participatiu amb el 
qual, de manera periòdica, es pugui anar copsant l’opinió de les persones usuàries 
sobre l’atenció rebuda en els centres de serveis socials. 
El desenvolupament d’aquest projecte representa un objectiu ambiciós i l’execució 
d’actuacions i accions d’envergadura a curt, mig i llarg termini. D’acord amb aquest 
plantejament, es presenta una aproximació inicial sobre la visió de les persones a 
les quals s’atén des dels centres de serveis socials, mitjançant la creació de grups 
focals. 
Objectius 
Aquesta primera experiència té com a objectiu: 
• Copsar l’opinió de les persones entorn el procés d’atenció rebut 
al llarg del seu pas pels serveis socials bàsics; l’accés, el procés 
d’atenció i la finalització. 
• Introduir amb caràcter anual la participació de les persones usuà­
ries dels serveis socials bàsics mitjançant l’organització de quatre 
grups focals que podran variar en la seva composició en funció de 
les mancances i necessitats detectades. 
• Seguir la metodologia establerta per la prova pilot que s’ha dut a 
terme, afegint-hi aquells elements de millora que s’hagin detectat 
arran de l’avaluació d’aquesta 
Resultats esperats 
L’organització dels grups focals és un primer pas per introduir la participació de les 
persones usuàries dels serveis socials i l’avaluació que en fan del seu pas per part 
dels centres. 
42 Ajuntament de Barcelona
D’aquesta actuació s’espera tenir informes de cada grup focal que sintetitzin 
els resultats al voltant de qüestions relacionades amb el procés d’accés, 
l’acompanyament, el tipus i la utilitat de la resposta o el tracte rebut. Aquest material 
ha de facilitar l’anàlisi i el seguiment del funcionament global dels serveis socials 
bàsics per millorar la detecció de mancances, millorar-ne la qualitat i introduir espais 
de contrast de polítiques amb la ciutadania. 
Metodologia 
La celebració de les sessions tindrà en compte els criteris següents: 
Transparència. Si bé les sessions es plantegen com un exercici puntual de reflexió, 
és important contextualitzar les sessions en el marc d’un procés de millora contínua, 
explicant per què es convoquen els grups focals, i la voluntat d’escoltar les persones 
usuàries per millorar el servei. 
Operativitat. Les sessions es faran amb una durada aproximada de 90 minuts i 
per tal que siguin molt operatives mitjançant dinàmiques de treball concretes, que 
ajudin a assolir els objectius desitjats. 
Utilitat. La voluntat és disposar d’uns resultats que siguin útils per enriquir la reflexió 
i la valoració tècnica. Es valorarà quins seran els continguts i les temàtiques centrals 
i, en conseqüència, com es poden abordar i aprofundir. 
Per tal de garantir l’heterogeneïtat, es considerarà establir una sèrie de variables, 
que són aquestes: 
• Gènere. 
• Perfil de tractament. 
• Temps que fa que les atenen els serveis socials. 
• Edat 
• Experiència o no de tracte amb Serveis Socials abans de la 
covid-19. 
• Diversitat territorial (grups per districte) 
La dinamització pivotarà al voltant d’una sèrie de preguntes categoritzades segons 
un itinerari que respon als tres moments clau pels quals passa una persona al llarg 
del seu procés d’atenció a un CSS. 
La reflexió i el debat entorn l’experiència d’atenció als Centres de Serveis Socials 
preveurà tant una dimensió individual com grupal. L’articulació de preguntes 
per respondre de manera individual i anònima amb una aplicació (Mentimeter) i 
reflexions més col·lectives per promoure la deliberació col·lectiva i contrastar visions 
i arguments ha de possibilitar la introducció de més elements d’anàlisi. 
Acció social: territori, participació i comunitat 43 
Aquestes dinàmiques busquen avaluar tres moments diferents del procés que viuen 
les persones usuàries dels serveis socials bàsics: 
Abans que la persona accedeixi als serveis socials bàsics. 
Les preguntes d’aquesta primera fase aborden quins han estat els 
motius que han fet a les persones dirigir-se als serveis socials i com 
ha estat el procés d’accés. Es tracta d’explorar el coneixement i 
la imatge prèvia de la ciutadania respecte dels serveis socials i 
quines són les expectatives que tenen quan acudeixen al servei. 
També extreure reflexions i valoracions de com és la primera via 
d’accés als centres. 
Durant el procés d’atenció un cop la persona usuària ja és dins 
el circuit. 
Aquesta és la fase principal de l’experiència de la persona; 
l’atenció rebuda i el seguiment que es fa al llarg del seu pas pels 
serveis socials bàsics. En aquesta fase s’analitza quin ha estat el 
grau d’utilitat i d’adequació de la resposta dels serveis socials a 
les circumstàncies socioeconòmiques de les persones usuàries. 
També s’hi fan preguntes sobre com ha estat el grau de participació 
que ha tingut la persona i fins a quin punt se li ha tingut en compte 
a l’hora de definir el seu pla de treball. Això va vinculat també a la 
percepció que s’ha tingut i quina ha estat la valoració del tracte 
rebut en general. Aquest aspecte inclou preguntes relacionades 
amb si hi ha hagut comprensió dels motius que han portat la 
persona a acudir al centre, si s’ha sentit acompanyada, si ha 
pogut teixir una relació de confiança o si se l’hi ha facilitat l’accés 
a altres serveis, per exemple. Finalment, en aquesta fase també es 
formulen preguntes sobre com ha estat la seva relació als espais 
d’atenció grupal als centres. 
La finalització i el tancament del procés d’atenció de la persona. 
Per acabar, en aquesta fase de tancament de tot el procés, les 
preguntes abordaran la percepció respecte de la resolució dels 
problemes o de la situació plantejada en un inici. 
L’antecedent: prova pilot dels grups focals 
Al llarg del juliol del 2021 s’ha dut a terme un primer prototip dels grups focals 
seguint la metodologia de treball que hem tractat prèviament i tenint en compte 
aquestes consideracions: 
• Les persones que han participat dels grups focals sabien que 
participaven d’una prova pilot que ha de ser part del prototip dels 
44 Ajuntament de Barcelona
mecanismes d’avaluació que es volen introduir de manera siste­
màtica als CSS. 
• Atesa la situació del context actual de pandèmia, s’han fet quatre 
grups focals que ja funcionen actualment com a grups de tractament. 
Per tant, s’ha tingut molt present que el perfil i l’experiència de 
relació amb els serveis socials ha estat molt determinant i, per 
tant, caldrà ser molt curosos amb les anàlisis i conclusions que 
se’n puguin derivar i amb les seves extrapolacions al conjunt de 
persones ateses als CSS 
• Atesa la composició dels grups, podem considerar que les 
conclusions són limitades, especialment pel que fa a la primera i la 
tercera fases pels motius que s’han exposat abans. Ara bé, cal tenir 
en consideració que amb la incorporació d’aquests mecanismes de 
participació de manera habitual s’afegiran els elements necessaris 
Aquests quatre grups s’han configurat de la manera següent: 
• Grup 1: aquest grup es caracteritza per un perfil de persones que 
viuen soles. 
Les idees que s’hi van destacar van ser: 
La idea d’acompanyament. Tenir el suport dels serveis socials bàsics ha permès 
sentir-se acompanyat/da en un “moment personal complicat” en què la persona se 
sentia sola i necessitava orientació i suport. Es valora que sempre han tingut una 
resposta malgrat que de vegades no es tractava de la resposta que es voldria. A 
vegades, s’ha situat la demanda en relació amb aquelles qüestions que es poden 
abordar des dels serveis socials i quines queden fora del seu abast. Un tema que 
s’ha pogut extreure de les diverses intervencions fa referència al sentiment subjectiu 
de soledat: el sentiment no sempre va vinculat a una manca de xarxa de suport, sinó 
que també pot venir de la necessitat de compartir la situació amb altres persones 
que tenen una vivència similar, sentir-se reconegut/da i acompanyat/da. 
La trobada d’un lloc agradable i segur on la persona se sent motivada a anar-hi 
setmanalment. Aquesta explicació ha generat sovint més coneixement. En moments 
complexos, aquest suport individual i grupal ha significat un ajut personal de 
vegades més valuós que el suport que poden donar els metges mateixos. L’ambient 
d’acollida de l’espai i el fet de compartir un temps amb altres persones ha estat 
un element clau que els ha ajudat a estar i sentir-se millor. A més, es destaca la 
periodicitat del grup en què participen. Aquest espai, El “Cafè” dels divendres, són 
un moment esperat per a ells, com una cita setmanal que els agrada tenir i que els 
va bé. 
La possibilitat de conèixer altres persones i aprendre’n. La part d’atenció 
grupal els ha permès conèixer altres persones molt diverses, fer amistats i créixer 
personalment. Hi ha persones al grup que han manifestat que ara són molt més 
Acció social: territori, participació i comunitat 45 
comunicatives i expressives que quan van entrar al grup, que els ha servit per 
obrir-se més. Per tant, es valoren aquestes millores personals a les quals el procés 
d’atenció està contribuint. 
La possibilitat de trobar el suport i fer coses que per si soles no farien. El 
procés d’atenció els ha permès accedir a alguns recursos que necessitaven, com 
ara teràpia, suport psicològic, etc., però també la possibilitat de fer coses amb el 
grup que per si soles mai s’haurien atrevit a fer. 
• Grup 2: grup amb un perfil de persones grans cuidadores, 
majoritàriament dones. 
Les idees que s’hi van destacar van ser: 
Lloc de trobada segur i agradable, on les persones cuidadores poden sortir de 
casa seva i deixar de banda el rol de cuidadores principals que tenen amb les 
persones amb dependència de les quals estan al càrrec. Es remarca que aquest 
espai que tenen com a grup els permet “desconnectar de les seves realitats, agafar 
aire i estar a un espai que els transmet tranquil·litat i confiança”. 
Es comparteix la idea d’acompanyament i guia per part de les persones 
professionals dels serveis socials bàsics. La majoria de les persones assistents 
comenten que abans d’assistir als serveis socials se sentien en “un camí que 
no tenia sortida, no sabien com seguir endavant i els costava trobar respostes i 
acompanyament als seus problemes”. El fet de vincular-se als serveis socials els 
ha permès veure que hi ha altres possibilitats per explorar, ja que tenen més eines i 
recursos al seu abast per triar cap a on volen anar. A més, es valora molt positivament 
el paper desenvolupat per les professionals, les persones cuidadores s’han sentit 
ajudades i acompanyades al llarg de tot el procés del grup. 
Teixir xarxa amb altres persones en la seva situació. Hi ha la percepció de 
“família” entre les persones que formen part del grup Sortim, amb les quals “es pot 
comptar sempre”. Al llarg dels mesos han anat establint relacions de complicitat 
entre elles, de manera que més enllà del grup en les trobades organitzades per 
Serveis Socials, hi ha contacte i suport entre les persones que hi participen (amb 
trucades de telèfon, via WhatsApp…). 
• Grup 3: grup amb un perfil de persones d’entre 18 i 25 anys 
Les idees que s’hi van destacar van ser: 
Espai de tranquil·litat i seguretat. Participar en el projecte representa per a ells 
trobar-se en un espai “segur i tranquil on les coses flueixen de manera senzilla i 
tranquil·la”. Destaquen la manca de conflictes i la fluïdesa del projecte. En el grup hi 
ha un “bon ambient”. 
Espai on trobar suport i l’acompanyament necessari. Tot i que el projecte 
bàsicament és de cuina, es destaca que en el grup, i en concret en l’equip 
46 Ajuntament de Barcelona
d’educadors, troben el “suport necessari d’acompanyament per anar fent el seu 
propi camí”. 
Espai de descoberta i aprenentatge. L’entrada al projecte va ser la clau de volta per 
poder “integrar-se al país i descobrir la ciutat”. Representa un espai d’aprenentatge 
divers (habilitats de cuina, llocs de la ciutat, etc.) i també d’inspiració i creativitat 
personals. 
• Grup 4: grup amb un perfil de dones de famílies monomarentals 
Les idees que s’hi van destacar van ser: 
Accés als serveis socials i temps de resposta. Quant a l’accés als serveis socials 
bàsics, hi ha diverses visions: d’una banda, hi ha persones que consideren que 
l’accés va ser molt ràpid i la tramitació d’algunes gestions va ser molt àgil, com 
ara aconseguir el padró municipal. D’altra banda, hi ha persones que assenyalen 
un temps d’espera massa llarg per demanar l’hora i el temps d’espera perquè es 
faci efectiu un ajut. La lentitud en la resposta no s’atribueix tant a la tasca de les 
professionals; el temps de resposta de les treballadores socials acostuma a ser 
ràpid i àgil. La dificultat s’identifica en el sistema per programar una entrevista amb 
la professional. També es valora que el tracte en l’atenció a les trucades pot ser més 
o menys positiu o negatiu en funció de la persona que t’atén. 
Facilitat per explicar la situació en què es troba la persona usuària. Es valora 
molt positivament el tracte rebut per les treballadores socials i la facilitat que van 
tenir totes per explicar la seva situació personal. A més, totes elles es van sentir molt 
compreses i acompanyades. 
Utilitat de la resposta. Es destaca que, a vegades, les respostes que es donen des 
dels serveis socials bàsics no donen resposta a les necessitats de la persona amb 
els recursos disponibles. Aquesta situació es vincula més a la manca d’eines dels 
serveis socials que a les professionals. Al mateix temps, es valora positivament el 
suport que es dona per part dels serveis socials, pel que fa a proporcionar eines 
que les persones usuàries mateixes poden fer servir per afrontar la seva pròpia 
situació. A vegades, les respostes que es donen des dels serveis socials no tenen 
prou en compte la situació en què es troba la persona usuària, per exemple, les 
mares monomarentals que a vegades se’ls plantegen solucions que no són viables 
perquè no fan possible compaginar les indicacions i els suports que et donen amb 
les pròpies responsabilitats de la conciliació familiar. 
Recursos disponibles. S’observa una manca de recursos. No només s’ha de 
parlar de diners quan es parla de recursos, sinó que manquen eines per donar 
suport a les mares monomarentals perquè puguin resoldre les seves necessitats 
per si mateixes. Es destaca també la dificultat afegida que pateixen les mares en 
situació administrativa irregular. A vegades es detecta una certa desinformació i 
descoordinació entre les professionals mateixes dels serveis socials pel que fa a la 
informació dels recursos disponibles. 
Acció social: territori, participació i comunitat 47 
Creació d’un grup de treball de participació en el Consell Municipal de Benestar 
Social (CMBS) 
Es proposa crear un grup de treball en el si del CMBS que aplegui persones que 
hagin estat ateses als serveis socials, tant bàsics com especialitzats. 
Antecedents 
El Consell Municipal de Benestar Social (CMBS), creat l’any 1988, és un òrgan de 
participació en l’àmbit del benestar social, la qualitat de vida i els serveis socials, 
que vol implicar la societat civil en el debat i la construcció del benestar social a la 
ciutat. Té per objectiu analitzar i elaborar propostes i suggeriments, elevant-les a 
l’equip de govern municipal per millorar les polítiques de benestar social i de qualitat 
de vida de la ciutat. 
Per dur a terme aquesta tasca, té vuit grups de treball que treballen diversos àmbits 
del benestar social (acció comunitària, drogodependències, envelliment, famílies, 
igualtat d’oportunitats en la infància, famílies, sensellarisme i serveis socials). 
El grup de Sensellarisme té la singularitat d’estar format per persones amb 
experiència vivencial, aportant una visió pràctica i real de les necessitats que tenen, 
col·laborant d’aquesta manera a construir el Pla de lluita contra el Sensellarime de 
Barcelona 2016-2020. 
Una vegada assolit l’objectiu del grup, el CMBS decideix transformar-lo i no perdre 
la possibilitat de recollir la veu de persones afectades que enriqueix i ajuda a la 
reflexió. 
Durant el curs 2019-2020, el CMBS adapta el seu reglament de funcionament intern 
al nou Reglament de Participació Ciutadana de la ciutat (RPC/2017). És en aquest 
moment en què es mostra la voluntat del Consell d’oferir un espai de participació a 
persones en situacions de fragilitat, amb experiència vivencial en els serveis públics. 
El grup de Sensellarisme pren una nova forma: grup de treball amb la participació de 
persones en situacions de fragilitat. 
Descripció 
El grup de persones amb situacions de fragilitat vol ser un espai de participació, en 
el si del Consell Municipal de Benestar Social, on es doni veu i es reculli l’experiència 
de persones amb vivències obtingudes en els serveis públics. 
La seva veu enriquirà i aportarà una visió pràctica a la reflexió dels temes que 
es treballin, relacionats amb el risc d’exclusió social. Es podran conèixer els 
impactes directes que tenen les polítiques públiques de l’àmbit i l’estat de la seva 
implementació, tot afavorint un coneixement ampli i complert. 
Objectius i resultats esperats 
1. Crear un espai de participació per recollir les experiències de per­
sones amb situacions de fragilitat. 
48 Ajuntament de Barcelona
2. Ampliar el coneixement vivencial per orientar millor les propostes 
o suggeriments que pugui fer el Consell a l’equip del govern mu­
nicipal. 
3. Generar un espai de diàleg mutu entre l’Administració i la ciutadania 
per identificar la creació de respostes més efectives. 
4. Generar una metodologia innovadora i adaptada que permeti re­
collir un coneixement molt necessari per avaluar els diversos plans, 
programes i serveis que desplega l’Administració. 
Metodologia i persones participants 
El grup de treball seguirà l’estructura metodològica dels altres grups del Consell. 
Un/a coordinador/a guiarà i procurarà els objectius del grup que funcionarà per 
cursos escolars (setembre-juny). 
Els objectius del grup es definiran, cada curs, a la comissió permanent del CMBS, 
que els triarà en funció de la idoneïtat de les temàtiques que proposin els membres. 
Una vegada definit el tema de treball i els objectius que es volen assolir, es conformarà 
la composició del grup i es cercaran les persones que en formaran part a partir de 
la col·laboració d’entitats i serveis públics específics. 
El grup tindrà, aproximadament, sis trobades per curs, cadascuna d’elles amb 
dinàmiques de treball adaptades a l’assoliment d’objectius i aprofitant al màxim la 
informació que en pugui resultar. 
En finalitzar les sessions, el grup emetrà un informe amb les diverses propostes 
i reflexions resultants, pactades i consensuades amb totes les persones que el 
conformen. Aquest informe es transmetrà al Plenari del Consell Municipal de 
Benestar Social, que alhora l’elevarà a l’equip de govern municipal. 
Una vegada conclòs el curs i complerta la missió principal (l’elaboració de l’informe 
propositiu), la composició del grup es dissoldrà per deixar pas a una nova composició 
adaptada a la temàtica que caldrà treballar el proper curs. 
El grup encetarà una prova pilot a partir del mes de novembre de 2021 (curs 2021­
2022), assolint la seva consolidació en el curs 2022-2023. 
Impuls i seguiment 
El Consell Municipal de Benestar Social serà l’impulsor d’aquest grup i la secretaria 
tècnica serà l’encarregada de procurar-ne el bon funcionament. 
Per mitjà de les sessions de la Comissió Permanent del Consell se’n farà el seguiment 
i s’informarà de l’estat del grup. 
Acció social: territori, participació i comunitat 49 
6. Governança
  
Per dur a terme el seguiment i la governança d’aquesta mesura de govern, es 
desenvoluparan els mecanismes de gestió adients, tant per a la implementació com 
per al seguiment i l’avaluació. Es durà a terme seguint una estratègia de colideratge 
entre tots els actors implicats. 
Es farà mitjançant una taula de seguiment i avaluació específics, on hi haurà 
representants dels àmbits implicats: 
• Comissionada d’Acció Social 
• Gerència de l’Àrea de Drets Socials, Feminismes, Justícia Global 
i LGTBI i Gerència de l’IMSS 
• Gerència de Coordinació Territorial 
• Direcció d’Innovació Social 
• Direcció d’Atenció Social Territorial i Comunitària 
• Direcció d’Acció Comunitària 
•Direccions Territorials corresponents al territori on es desenvolupen 
les taules. 
• Quarta Tinenta d’Alcalde i Direcció de l’Àrea de Drets Socials, 
Justícia Global, Feminismes i LGTBI, en qualitat de convidada. 
Per implementar la mesura de govern es reforçarà el comitè de seguiment configurat 
específicament per a aquesta mesura i s’hi incorporaran referents nous segons els 
projectes definits en la marxa. Així mateix, durant el procés d’elaboració ja s’han 
designat persones tècniques referents en les diverses actuacions previstes. 
50 Ajuntament de Barcelona
La funció d’aquesta taula serà la de fer un seguiment de tots els projectes que 
formen aquesta mesura de govern des d’una òptica global i mancomunada, i en 
coordinació amb la resta d’espais de governança específicament dissenyats per a 
cada projecte de manera independent. Aquesta taula es reunirà amb una periodicitat 
mínima semestral, sense perjudici d’altres espais específics de seguiment i impuls 
dels diversos eixos de la mesura. Es duran a terme informes de seguiment anuals i 
el primer es presentarà al mes de maig de 2022. 
Acció social: territori, participació i comunitat 51 
7. Pressupost
 
Concepte Import (anual*) 
Capítol I 430.000€ 
Capítol II 316.000€ 
Total pressupost 746.000€ 
(*25.000€ del total pressupost és de caràcter puntual i no anual) 
52 Ajuntament de Barcelona
Acció social: territori, participació i comunitat 53
 
Impulsant l’acció social: Mesura de govern Àrea de Drets Socials, 
territori, participació  Novembre 2021 Justícia Global,  
i comunitat Feminismes i LGTBI