II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 Pla Quarta Tinència de Drets Setembre 2021 Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Barcelona té una llarga trajectòria en el desplegament de polítiques de justícia de gènere que, juntament amb el teixit associatiu de la ciutat, han permès avançar en la reducció de les desigualtats entre homes i dones, disposar d’un circuit d’atenció a les dones i a les II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 violències masclistes i ser capdavanters en accions de sensibilització i prevenció. Setembre 2021 El I Pla per la Justícia de Gènere posava l’accent en la perspectiva feminista com a eix Direcció: central en les polítiques públiques, i en concret, en les polítiques locals. Només d’aquesta Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI manera es podria generar un canvi profund en les maneres de fer política i en la prioritza- ció de les qüestions que ens incumbeixen. Redacció i coordinació: Gerència Municipal - Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps Això ha comportat un canvi de mirada. Ha significat treballar de manera participativa, va- lorar i potenciar les aportacions ciutadanes i comunitàries i revisar i redefinir les diferents Assessorament lingüístic: polítiques per garantir que no es reprodueixen o accentuen biaixos de gènere, ni de cap Linguaserve e Internacionalización de Servicios SA mena, en el seu desplegament. Hem avançat molt en aquest sentit, però cal continuar treballant. Disseny gràfic i maquetació: Leticia Ucin L’emergència sanitària provocada per la covid-19 ha derivat en una greu crisi social i eco- nòmica que, segurament, és la més important que viurà la nostra generació. Les conse- Impressió: qüències de la pandèmia i de les mesures que s’han adoptat han impactat de forma molt Imatge i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona diferent en dones i homes. La desigualtat s’ha fet més evident en àmbits com la salut, ja que les dones han estat més exposades al contagi; l’àmbit del treball no remunerat i de Dipòsit legal: les cures, en què les dones han patit una sobrecàrrega claríssima de tasques o l’àmbit del B 19946-2021 treball remunerat, en què s’ha produït un augment de l’atur femení, entre d’altres. Cal revertir aquesta situació. Per això impulsem el II Pla per la Justícia de Gènere. És més necessari que mai promoure polítiques que posin les cures al centre i que ens facin avançar cap a una Barcelona més feminista, més equitativa i més diversa. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona 2 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 3 El primer Pla per la justícia de gènere 2016-2021 de Barcelona va representar un abans i un després en les polítiques feministes de la ciutat. Aquest Pla va recollir els aprenentat- ges de les polítiques d’igualtat de gènere precedents i d’un moviment feminista que ja en aquell moment no parava de créixer. El I Pla per la justícia de gènere va posar al centre de la política feminista la diversitat de les dones, la necessitat d’actuar sobre diverses dimensions de la societat (economia, cultura, política...), la importància de lluitar contra les desigualtats de classe i la perspectiva interseccional. Cinc anys després, podem estar satisfetes d’un altíssim grau d’assoliment dels objectius del Pla del 2016: hem desplegat polítiques pioneres i ambicioses en àmbits tan diversos com la paritat dins de l’Ajunta- ment, la lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat que pateixen moltes dones, la defensa dels drets i la introducció de la perspectiva feminista en l’urbanisme. Hem aconseguit molts avenços, però no ens conformem. El moviment feminista ens re- corda que les violències masclistes continuen sent una realitat dolorosa i molt estesa, que la precarietat té rostre de dona, que les nostres ciutats han sigut dissenyades amb ulls d’homes, que les tasques de cures estan repartides de manera molt desigual. Per això, el nou Pla per la justícia de gènere és un full de ruta ambiciós, elaborat a partir dels aprenen- tatges dels darrers anys i amb les aportacions vitals dels nombrosos col·lectius feministes que han alimentat el procés participatiu posat en marxa per redactar el Pla. El II Pla per la justícia de gènere de Barcelona planteja un seguit d’objectius per aprofundir en la transformació feminista de la institució. La contractació, els pressupostos o la or- ganització de l’Ajuntament s’han acreditat com a eines claus per impulsar una ciutat més feminista. El segon eix d’actuació és l’economia: sense igualtat econòmica no podem parlar d’igualtat ni de llibertat reals, per tant la lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat ha de ser central en l’agenda feminista de l’Ajuntament. La promoció dels drets de les dones és un àmbit extremadament ampli, que va des de la lluita contra les violències masclistes, la promoció de la igualtat de gènere en l’esport, la cultura i la me- mòria fins al treball per construir unes masculinitats obertes, plurals i diverses. Finalment, el Pla 2021-2025 impulsarà l’urbanisme feminista, promovent uns barris més habitables, propers i verds. El Pla és una eina de planificació a llarg termini, que vol respondre a una crisi social i eco- nòmica que, com totes, està afectant especialment les dones, i alhora establir una agenda exigent i realista per fer de Barcelona una ciutat cada vegada més feminista. Una ciutat on les dones siguem iguals en drets, una ciutat més habitable i més justa per a totes les persones que hi viuen. Laura Pérez Castaño Quarta Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI 4 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 5 Index Àmbit 19. Participació social i política 70 Àmbit 20. Salut i drets sexuals i reproductius 71 Àmbit 21. Acció social 73 Àmbit 22. Esports 75 3.1. Principals assoliments del Pla per la justícia de gènere 2016-2020 15 Àmbit 23. Coeducació i ciència 77 3.2. Aprenentatges de plans anteriors 16 Àmbit 24. Cicle de vida 79 Àmbit 25. Cultura i memòria col·lectiva 81 Àmbit 26. Ciutadania, migracions i interculturalitat 83 Àmbit 27. Habitatge 85 Àmbit 28. Vides lliures de violència 87 Àmbit 29. Justícia global i relacions internacionals 88 Àmbit 30. Diversitat sexual i de gènere 90 Àmbit 31. Masculinitats 92 Àmbit 1. Sistemes d’informació 36 Àmbit 2. Incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa, plans i programes 37 Àmbit 32. Ecologia i sostenibilitat 96 Àmbit 3. Implementació de polítiques, plans i programes 38 Àmbit 33. Espai urbà 98 Àmbit 4. Avaluació de polítiques, plans i programes 39 Àmbit 34. Mobilitat 100 Àmbit 5. Representació i estructures institucionals 40 Àmbit 35. Prevenció i seguretat 101 Àmbit 6. Formació 42 Àmbit 36. Proximitat: serveis i equipaments als barris 103 Àmbit 7. Pressupost i fiscalitat 43 Àmbit 8. Contractació pública 44 Àmbit 9. Subvencions 45 Àmbit 10. Polítiques de gestió de persones 46 Transparència i rendició de comptes 111 Àmbit 11. Premis i distincions 48 Plans d’acció de districte 111 Àmbit 12. Comunicació inclusiva 49 Sistema de seguiment i avaluació 111 Àmbit 13. Participació institucional 50 Àmbit 14. Promoció econòmica feminista 54 Àmbit 15. Democratització de les cures 58 Àmbit 16. Organització dels temps 61 Àmbit 17. Lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat 63 Àmbit 18. Recursos tecnològics i bretxa digital 65 6 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 7 01 Introducció Es manté, d’aquesta manera, la vigència de l’horitzó que es marcava en el pla anterior: el d’una societat justa i equitativa des de la perspectiva de gènere on el conjunt de la ciutadania pugui viure en condicions d’igualtat; on les dones puguem viure vides plenes en una ciutat que ens escolti i puguem decidir; on el treball de la llar i les cures estigui reconegut i distribuït de manera equilibrada; on tothom pugui sentir i estimar lliurement i on els nens, nois i homes tinguin diferents models de masculinitat per triar. Per això, el pla haurà d’abordar diferents dimensions: social, econòmica, cultural i política. Una ciutat on reduïm la feminització de la pobresa i la precarietat; on les vides lliures de violències siguin possibles; on els barris donin resposta a les nostres necessitats quotidianes; on la sostenibilitat i l’ecofeminisme siguin els camins que marquin el model econòmic a promoure, etc. Tot plegat, atenent la nostra diversitat sexual, de gènere, cultural, religiosa, funcional o d’origen. El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 dona resposta a l’article 6 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona que estableix l’obligació de disposar d’un pla de ciutat sobre polítiques de gènere, fixant-ne els continguts mínims i el procés d’elaboració, implementació, seguiment i avaluació. Seguint el Reglament, doncs, el Pla per la justícia de gènere 2021-2025 és l’eina de planificació de les polítiques d’equitat de gènere i, per tant, de desplegament de la transversalitat de la perspectiva de gènere a la institució i en el conjunt de les polítiques municipals. D’aquesta manera el pla interpel·la El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 pren el relleu del seu tot el consistori i és fruit del consens de totes les àrees implicades. predecessor en la vocació d’esdevenir l’instrument fonamental Precisament l’amplitud del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 queda palesa en la seva d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a l’eliminació divisió en quatre eixos estratègics, cadascun amb els seus àmbits corresponents. El de les desigualtats de gènere a la ciutat. En aquest sentit, el primer eix, “Canvi institucional”, s’orienta a continuar treballant en el canvi en les pràctiques i la cultura de l’Ajuntament de Barcelona per tal de garantir la incorporació de la perspectiva pla que es presenta recull els assoliments i aprenentatges de de gènere en tots els seus mecanismes i instruments de gestió pública. És, per tant, un l’anterior i, amb voluntat de continuïtat però anant més enllà, eix de treball intern de la institució. Els altres tres, “Economia per a la vida i organització torna a posar l’accent en el concepte de “justícia de gènere”. dels temps”, “Ciutat de drets” i “Barris propers i sostenibles”, s’adrecen a promoure políti- ques públiques transformadores de les desigualtats de gènere a la ciutat. En concret, l’eix “Economia per a la vida i organització dels temps” té la finalitat de vetllar per unes bones condicions materials i econòmiques de vida de les dones. L’eix “Ciutat de drets” vol garan- tir els drets de les dones, incidint sobre els aspectes socials, culturals i de representació. Finalment, l’eix “Barris propers i sostenibles” se centra en la construcció d’uns barris més sostenibles que posin la vida quotidiana al centre i siguin més igualitaris i segurs. És aquest caràcter tan ampli del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 el que el conver- teix en un paraigua per a plans i programes de caràcter sectorial que en despleguen els objectius però tenen un caràcter més específic. Aquest és el cas dels plans, estra- tègies i mesures de govern següents: Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat (2016-2024). Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. Mesura de govern BcnFemTech per l’equitat de gènere al sector TIC (2021-2023). Mesura de govern d’Economia feminista: per a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades i precaritzades. II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 9 III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes a l’Ajuntament de El tercer i últim repte és el de la interseccionalitat. Atenent el que s’estableix a l’article Barcelona 2020-2023. 6.1 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, segons el qual “el pla haurà de prestar especial atenció a variables com l’edat, l’origen nacional, la classe Mesura de govern Sumant aliances: Barcelona, ciutat lliure de violències social, les conviccions religioses, l’etnicitat, la diversitat funcional, la identitat, l’expressió masclistes. de gènere o l’orientació sexual i contemplar les necessitats que de forma específica afec- ten a la persona i als diferents col·lectius generant situacions de múltiple discriminació”, Mesura de govern Urbanisme amb perspectiva de gènere. L’urbanisme el Pla per a la justícia de gènere 2021-2025 es planteja com a repte aplicar la perspectiva de la vida quotidiana. interseccional tant en la seva diagnosi com en els seus objectius i actuacions. En aquest sentit, la implementació de la interseccionalitat continua sent un desafiament per a les administracions públiques (La Barbera et al., 2020). Tot i així, s’han identificat alguns as- El Pla per la justícia de gènere 2021-2025, a més, es defineix en un context caracteritzat pectes de capacitat organitzativa que milloren la seva implementació com l’existència pels efectes de la pandèmia de la covid-19 en què s’estan produint múltiples crisis d’estructures especialitzades, l’assignació de recursos econòmics i de persones forma- alhora —sanitària, econòmica, de sostenibilitat de les cures, ecològica, etc.—, que tenen des, així com l’establiment de mecanismes de rendició de comptes (Espinosa Fajardo, un impacte encara pendent de dimensionar pel que fa a la desigualtat entre dones i ho- 2018; Alfama i Guillén 2017; Lombardo et al., 2017). Tots aquests elements es tenen en mes. S’observa una davallada en els nivells de vida, un desastre ecològic que s’acosta, compte en aquest Pla per la justícia de gènere 2021-2025. guerres que ho arrasen tot, migracions massives, racisme i xenofòbia, pèrdua de drets, tant socials com polítics, guanyats amb molt d’esforç. La vigència del Pla per la justícia de gènere s’inicia amb la seva presentació al Consell Municipal i finalitza el desembre del 2025. Es tracta, doncs, d’un període de poc més de 4 És a dir, el pla s’elabora en un moment de certa incertesa sobre el context i la situació anys que s’ha organitzat en dues etapes atenent, precisament, la necessitat de flexibilitat futura en la qual s’haurà d’aplicar. Amb tot, i precisament per la intuïció del que la crisi so- i adaptació de les actuacions del pla al context que es pugui anar configurant. Així, s’ha cioeconòmica derivada de la covid-19 pot suposar en matèria de retrocés en l’equitat de definit un primer programa d’execució per al període 2021-2023 i un segon que abasti els gènere (CARE International, 2020), el pla aborda aquest impacte en tots els seus àmbits anys 2024 i 2025. des de la flexibilitat i la voluntat d’adaptació a la realitat que es pugui anar configurant. A continuació es presenta el marc normatiu en el qual s’inscriu el Pla per la justícia de A més, ja abans de la irrupció de la pandèmia però reforçat per les crisis que se n’han gènere 2021-2025, així com els assoliments i aprenentatges d’anteriors plans dels quals derivat, s’ha produït un augment de discursos populistes i demagògics que posen aquest nou pla beu i pren el relleu. A continuació es descriu de manera esquemàtica el en dubte la necessitat de la lluita per la igualtat de gènere i contra les violències seu procés d’elaboració. Després s’exposen els sis principis rectors que orienten el pla. masclistes. Són discursos que qüestionen elements i valors importants sobre els quals Tot seguit es presenten els eixos en els quals s’estructura el pla, els àmbits en els quals es basa la democràcia, la convivència i la igualtat entre les persones, i que reforcen els s’organitza cada un dels eixos, i els objectius que es fixen per cada àmbit. Per acabar, es prejudicis de gènere i les bases de l’heteropatriarcat però també del classisme, el racisme, descriu el sistema de governança, i de transparència, seguiment i avaluació del pla. l’LGTBI-fòbia, etc. El Pla per la justícia de gènere 2021-2025, doncs, es construeix des de la importància de perseverar en els valors i principis d’actuació contra totes les formes de discriminació, amb la voluntat d’abordar les arrels d’aquesta situació. Posa l’accent en la defensa de les necessitats i els drets de la majoria: de les dones pobres i obreres, de les racialitzades i migrants, de les dones queer, trans o discapacitades, de les dones a les quals s’anima a considerar-se “de classe mitjana” alhora que el capitalisme les explota. Posa l’accent en totes les persones explotades, dominades i oprimides amb la voluntat d’esdevenir una millora per al conjunt de la ciutadania. Un segon repte important del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 és el de la territo- rialització. En aquest sentit, s’entén que és vital que la mirada estratègica també estigui centrada en el territori ja que la governança de les polítiques municipals per l’equitat de gènere des de la proximitat ofereix una resposta millor a les necessitats de totes les persones. Es parteix, doncs, del principi que els governs locals com a administració més propera a la ciutadania tenen la responsabilitat d’arribar a tots els barris. 10 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 11 02 Marc normatiu 1985 La Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, estableix que Llei 7/1985, reguladora de els municipis poden dur a terme activitats complementàries en el marc de les bases de règim local les polítiques de “promoció de les dones”. 1998 La Carta municipal de Barcelona del 1998, que especifica que l’Ajun- Carta municipal tament de Barcelona ha de promoure totes les accions i els serveis que de Barcelona facilitin la integració i participació de les dones en la societat, i evitin la discriminació per raó de sexe. 2006 L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, que assenyala que els Estatut d’autonomia poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’opor- de Catalunya de 2006 tunitats entre dones i homes, així com la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques. 2007 La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de Llei orgànica 3/2007, de dones i homes, que especifica que les entitats locals han d’integrar el dret 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes d’igualtat en l’exercici de les seves competències. 2008 La Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, Partint de tots els avenços i antecedents normatius que Llei 5/2008, del dret de que estableix les competències dels municipis en provisió de serveis de la les dones a erradicar la durant la segona meitat del segle XX i principis del XXI es van violència masclista Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral de les violències masclistes. aprovar a escala europea i internacional, en l’àmbit estatal, 2014 La Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbia- català i municipal, el Pla per la justícia de gènere 2021-2025 Llei 11/2014, de 10 nes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar d’octubre, per a garantir s’emmarca en la normativa següent: els drets de lesbianes, l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que també obliga els ens locals gais, bisexuals, a garantir el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació transgèneres i intersexuals sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere, en els àmbits tant públics com privats sobre els quals els ens locals tenen competències. 2015 La Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, Llei 17/2015, de 21 de que en el seu article 6 determina les funcions dels ens locals en l’exercici de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes les seves competències en matèria de polítiques d’igualtat de gènere i es- pecifica que han de dissenyar, aprovar, executar i avaluar plans d’igualtat. 2018 Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona Reglament per a l’equitat aprovat pel plenari del Consell Municipal el 21 de desembre de 2018 de gènere a l’Ajuntament de Barcelona pel qual s’estableixen els continguts mínims i el procés d’elaboració, implementació, seguiment i avaluació dels plans de ciutat de polítiques de gènere. 2020 La Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 Llei 17/2020, de 22 de del dret de les dones a erradicar la violència masclista, per la qual, desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del dret entre d’altres, s’inclouen nous col·lectius, s’incorporen noves formes de de les dones a erradicar la violència i nous àmbits on aquesta es produeix i s’estableix que les admi- violència masclista nistracions públiques han d’elaborar un model d’atenció que tingui com a finalitat establir el marc de llur actuació per garantir que no es duu a terme la victimització secundària de les dones. 12 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 13 03 Assoliments i 3.1. Principals assoliments del Pla per la justícia de gènere 2016-2020 aprenentatges El Pla per la justícia de gènere 2016-2020 va suposar l’impuls i el desple- d’anteriors plans gament efectiu de l’estratègia de transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, com ho demostra el fet que 60 unitats organitzatives de totes les àrees sectorials i districtes, així com organismes autònoms, entitats públiques empresarials i consorcis, han participat en la seva implementació. Es van implementar el 80,6% de les 585 actuacions previstes, essent els eixos A. “Canvi institucional” i B.“ Economia per a la vida i organització dels temps” els que van mostrar uns nivells d’execució superiors. Nivell Eix A 87,90% El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 parteix dels asso- d’execució per liments i aprenentatges del pla anterior, que es detallen a eixos del PJG Eix B 94,20% continuació. Eix C 76,40% Eix D 69,40% 0% 25% 50% 75% 100% La majoria d’objectius del Pla per la justícia de gènere 2016-2020 (el 68,5%) es van assolir, essent l’eix A. “Canvi Institucional” el que presenta el nivell d’assoliment més elevat, amb un 93,3% d’objectius assolits. Això mostra el gran avenç en la transversalitat de gènere en el si de l’Ajuntament, ja que és l’eix que promou un canvi organitzatiu per impulsar un bon govern en termes d’equitat de gènere, incorporant la perspectiva de gènere en el funcionament, els processos i la cultura del consistori. El nivell de consecució d’objectius als altres eixos, que són els que treballen per l’eliminació de les desigualtats de gènere a la ciutat fent que la igualtat de gènere sigui una prioritat transversal a totes les polítiques municipals, se situa entre un 54% i un 71%2. Així doncs, el Pla per la justícia de gènere 2021-2025 haurà de consolidar el canvi institucional endegat en l’anterior pla i enfortir la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques municipals dirigides a la ciutadania per tal de seguir avançant en l’eliminació de les desigualtats de gènere a la ciutat. 1 D’un total de 54 objectius, 37 es van assolir, 5 no es van assolir i per 12 no es va poder calcular l’indicador d’objectiu. 2 Concretament, a l’eix B, es van assolir 5 objectius (54,2%) i 3 no es van poder calcular. A l’eix C se’n van assolir 13 (62,5%), 2 no es van assolir i 9 no es van poden calcular i a l’eix D, se’n van assolir 5 (71,4%) mentre que 2 no es van aconseguir. 14 II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 15 3.2. Aprenentatges de plans anteriors La necessitat de definir objectius ambiciosos però, alhora, realis- tes i mesurables, així com actuacions més concretes. Per tal de poder mesurar avenços i assoliments del pla cal definir objectius que, tot i ser ambiciosos, estiguin emmarcats en les competències munici- pals i siguin quantificables. Aix í, s’ha fet un esforç per formular un màxim de tres objectius per àmbit4, vetllant perquè fossin realistes i mesurables. A més, s’ha treballat per definir i concretar actuacions tenint en compte les principals necessitats en matèria de justícia de gènere a la ciutat. La idoneïtat de definir una estratègia de seguiment i de rendició de comptes que permeti millorar el monitoratge, la transferència d’informació i la coordinació del pla. Que l’actual pla sigui un full de ruta compartit per tot el consistori passa, també, per fomentar la comunicació i crear espais de partici- pació, treball i coordinació durant la seva implementació. Així doncs, d’una banda, s’ha plantejat una governança que, tal com es descriu a la secció 7, fa partícips del seguiment les àrees tant polítiques com tècniques de l’Ajuntament i districtes de la ciutat i el Consell de Dones La implementació del Pla per la justícia de gènere 2016-2020, de Barcelona. D’altra banda, s’ha definit un sistema de seguiment de així com de la Mesura de govern per una democratització la implementació del pla (vegeu la secció 8), amb la realització d’un informe anual de seguiment de les actuacions de ciutat durant el pri- de la cura (2017-2020) i de l’Estratègia contra la feminització mer trimestre de cada any i d’un de biennal amb les actuacions de de la pobresa i la precarietat (2016-2024) que s’han avaluat districtes, que es presentarà als òrgans de governança. Per elaborar els recentment3 ofereixen un conjunt d’aprenentatges i de pos- informes, s’han previst reunions de seguiment anuals amb els diversos òrgans implicats en el pla, que milloraran la transferència d’informació sibilitats de millora de cara a l’actual pla, que es resumeixen (sobretot en casos de canvis en els equips que, al llarg dels quatre en els següents aspectes i que s’ha intentat integrar: anys de vigència del pla, són força comuns). Així mateix, s’ha millorat la coordinació amb districtes durant la implementació del pla, tal com es detalla a la secció 8. La conveniència de dur a terme un procés participatiu ampli i amb sessions temàtiques, tant amb la ciutadania com amb les entitats La importància de definir indicadors viables, que es puguin calcu- de defensa dels drets de les dones, perfils polítics i tècnics de tot lar i amb fites o resultats esperats realistes. el consistori i de tots els districtes de la ciutat. Per tal de poder valorar els resultats i el grau d’assoliment dels objectius Partint d’aquesta recomanació, el procés d’elaboració del pla, tal com del pla, és necessari disposar d’un sistema d’indicadors que sigui viable, s’explica en la secció 4, ha consistit en la realització de taules tècni- pertinent, que es pugui calcular amb les fonts disponibles i que incorpori ques i reunions de treball amb 64 òrgans i districtes de l’Ajuntament, fites o resultats esperats realistes, ja que, en cas contrari, s’obtindrien uns en un extens procés de participació ciutadana que ha comptat amb resultats parcials i poc robustos. Per aquest motiu, per a l’actual pla s’ha grups feministes, entitats de dones i ciutadanes a títol individual i amb definit un sistema d’indicadors que, seguint les directrius anteriors, tal com la validació política dels continguts del pla. s’exposa en la secció 8, contindrà indicadors d’objectiu, d’execució i de resultats de les actuacions, els quals s’aniran recollint periòdicament. La importància d’avançar en la incorporació d’una perspectiva in- terseccional, aterrant-la i operativitzant-la. La necessitat de dotar de recursos el desplegament del pla. La interseccionalitat ha esdevingut un repte i, alhora, un principi rector Per assegurar una bona implementació del pla, és essencial quantificar d’aquest pla. Per tal d’operativitzar-la, s’ha incorporat tant en els con- i preveure els recursos necessaris per desplegar les actuacions pre- tinguts com en el procés d’elaboració del pla. Així, totes les taules tèc- vistes. En aquest sentit, la garantia pressupostària i de recursos s’ha niques de diagnosi han comptat amb la participació de la Direcció de configurat com un dels principis rectors del pla. Per a l’actual pla s’ha Serveis de Feminismes i LGTBI, d’Infància, Joventut i Persones Grans, fet un exercici amb cada òrgan implicat a fi de calcular els recursos d’Immigració i Refugi, de Ciutadania, el Departament d’Interculturalitat i necessaris per implementar cada actuació prevista per, després, poder Pluralisme Religiós i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. donar-hi cabuda pressupostàriament. 4 En els àmbits de Coeducació i ciència, Vides Lliures de violències, Diversitat sexual i de gènere i Proximitat: serveis i 3 En el cas de l’EFPP es tracta d’una avaluació intermitja, mentre que en els altres dos casos són l’avaluació final. equipaments als barris, pel seu abast i dimensions, hi ha més objectius. 16 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 17 04 Procés d’elaboració El Pla per la Justícia de Gènere (2021-2025) Entitats 64 òrgans de dones municipals Ciutadania a títol individual 5 FASES 280 persones F1 Arrencada El Pla per la Justícia de Gènere (2021-2025) s’ha elaborat se- F2 Diagnosi i objectius guint un procés de treball dividit en 5 fases que ha implicat a 64 òrgans municipals diferents i 280 persones procedents F3 Concreció d’actuacions de grups feministes, entitats de dones i ciutadania a títol F4 Fase de contrast individual. F5 Fase final i d’aprovació Grups ACCIÓ feministes F1. Arrencada Plantejament i validació inicial de l’estructura i els continguts del pla. Plantejament i validació del procés de treball per a la seva elaboració. De l’1 de març al 15 d’abril de 2021 F2. Diagnosi interseccional i definició d’objectius per cada àmbit. Diagnosi i objectius Recopilació d’informació documental (quantitativa i qualitativa). Del 15 d’abril al 15 de juny de 2021 Treball intern amb tots les àrees, òrgans i districtes implicats. 18 II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 19 5 taules tècniques interdepartamentals: Taula 3 Ciutat de Drets II. Àmbits de Salut i drets sexuals i reproductius, Acció Social, Ciutadania, migracions i interculturalitat, Habitatge. 11 de maig Taula 1 Economia per a la vida i organització dels temps. 4 de maig 11 òrgans assistents • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. • Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania. • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. 15 òrgans assistents • Tercera Tinència d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició • Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi. Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana. • Direcció de Serveis de Salut. • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia • Departament de Gent Gran i per la Promoció de Global, Feminismes i LGTBI. l’Autonomia Personal. • Comissionat d’Innovació Digital, Administració • Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Electrònica i Bon Govern. • Departament de Joventut. • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. • Departament de Promoció de Drets de les Dones i LGTBI. • Direcció de Serveis d’Envelliment i Cures. • Departament de Salut. • Direcció d’Innovació Social. • Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de • Espai Barcelona Cuida. Barcelona (IMHAB). • Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). • Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi. • Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). • Departament d’Economia Social i de les Cures i Polítiques Alimentàries. • Departament de Promoció de la Gent Gran. • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). • Barcelona Activa. Taula 4 Ciutat de Drets III. Àmbits de Participació política • Foment de Ciutat. i social, Vides lliures de violències, Justícia global i cooperació internacional i Masculinitats. 12 de maig Taula 2 Ciutat de Drets I. Àmbits d’Esports, Coeducació i ciència, Cultura i memòria col·lectiva i Cicle de Vida. 13 òrgans assistents • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia 5 de maig Global, Feminismes i LGTBI. • Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. 11 òrgans assistents • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia • Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi. Global, Feminismes i LGTBI. • Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. Internacional. • Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi. • Direcció de Serveis de Relacions Internacionals. • Departament de Joventut • Departament d’Atenció i Acollida per Violència • Departament de Ciència i Universitats. Masclista. • Departament de Promoció dels Drets de les Dones i • Departament d’Informació i d’Atenció a Dones. LGTBI. • Departament de Promoció de Drets de les Dones i • Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). LGTBI. • Institut Municipal de Cultura de Barcelona (ICUB). • Departament de Promoció de la Infància. • Institut Barcelona Esports (IBE). • Gabinet Tècnic de Programació. • Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona. • Oficina per la No Discriminació. • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). 20 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 21 Taula 5 Barris propers i sostenibles. Participació ciutadana 14 de maig 16 òrgans assistents • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. 4 sessions de participació en línia • Gerència d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. • Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi. • Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran. Sessió 1: • Direcció de Serveis de Mobilitat. “No deixem ningú enrere: polítiques econòmiques feministes davant la Covid19”. • Direcció de Serveis de l’Oficina de Canvi Climàtic i 26 de maig. Sostenibilitat. 63 persones inscrites. • Direcció de Serveis de Prevenció. • Departament d’Informació i d’Atenció a Dones. • Departament de Prospectiva. Sessió 2: • Departament de Xarxa d’Equipaments de Proximitat. “Veu i presència a les polítiques municipals: com fem la transversalitat de gènere?”. • Unitat de Deontologia i Afers Interns, Guàrdia Urbana de 31 de maig. Barcelona (GUB). • Unitat Normativa i Prestacional, Servei de Prevenció, 59 persones inscrites. Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). • Foment de Ciutat. Sessió 3: • Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM-SA). “Per una ciutat que garanteix els drets: cultura, memòria, educació i ciència”. 1 de juny. 44 persones inscrites. Reunions bilaterals amb els 20 òrgans implicats en els àmbits de l’Eix 1. Sessió 4: “Urbanisme i habitatge: espais urbans que posin la vida al centre, i siguin més justos, igualitaris, segurs i sostenibles”. Taula de Territorialització amb Districtes. 15 de juny. 67 persones inscrites. 29 juny 8 districtes i Pàgina del nou Pla per la justícia de gènere 2021-2025 3 òrgans assistents • Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia a la plataforma Decidim. Global, Feminismes i LGTBI. • Gerència de la coordinació territorial i proximitat. • Districte de Ciutat Vella. • Districte de l’Eixample. • Districte de Sants-Montjuïc. • Districte de les Corts. • Districte de Sarrià - Sant Gervasi. • Districte d’Horta-Guinardó. • Districte de Nou Barris. • Districte de Sant Andreu. • Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. 22 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 23 F3. Proposta, priorització i concreció d’actuacions dins de cada àmbit F5. Elaboració de la versió final del Pla per la justícia de gènere Concreció Fase final i 2021- 2025 a partir de totes les aportacions, propostes i esmenes d’actuacions Treball intern bilateral amb tots les àrees, òrgans i districtes d’aprovació recollides a les fases anteriors. implicats. Treball de gabinet (fins a principis de setembre) Del 16 de juny al Del 15 al 30 de 31 de juliol de 2021 Participació ciutadana setembre de 2021 Aprovació del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 al Plenari del Consell Municipal Sessió participativa presencial: “Prioritats i propostes: seguim avançant cap a una ciutat feminista”. 29 de juny. 47 persones inscrites. Aportacions i propostes a través del Decidim fins al 30 de juny. 14 aportacions. F4. Fase de Contrast i validació final del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 contrast Sessió de treball en línia amb el Consell de Dones de Barcelona. 2 de setembre. De l’1 al 15 de setembre de 2021 24 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 25 05 Principis rectors Aquests principis s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el pla i orientaran i impregnaran tot el seu procés d’implementació. A continuació es descriu breument cadascun d’ells. 1. Transversalitat de gènere És l’estratègia vertebradora del pla que consisteix en la incorpo- ració de la perspectiva de gènere en el conjunt de les polítiques municipals, en àrees i en districtes, en totes les etapes del cicle de polítiques públiques i en les pràctiques, la cultura i els instru- ments de gestió pública de la mateixa institució. Així es podrà promoure i assolir una ciutat justa i equitativa sense desigualtats de gènere5. 2. Interseccionalitat És l’enfocament que té en consideració la interrelació de la de- sigualtat de gènere amb diferents eixos de desigualtat i, concre- tament, la classe social, l’edat, l’origen nacional, les conviccions religioses, la situació administrativa, l’etnicitat, la diversitat funcio- nal, la identitat de gènere o l’orientació sexual. És una perspec- El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 s’assenta en sis tiva per entendre i tenir en compte les discriminacions i formes principis rectors, que són la base sobre la qual se sustenta de desigualtat de gènere, en el context de la ciutat de Barcelona i en tota la diversitat de la seva ciutadania, a l’hora de disse- l’actuació municipal destinada a eliminar les desigualtats de nyar i implementar el pla. Es tracta d’una mirada holística per gènere a la ciutat. Es tracta de la Transversalitat de gènere, la comprendre, abordar i combatre les desigualtats degudes al cre- uament dels eixos anteriors6. En aquest sentit, la intersecciona- Interseccionalitat, la Participació de les dones i coproducció, litat permet entendre com la interacció de múltiples estructures el Bon govern, la Garantia pressupostària i de recursos i la socials produeix desigualtats simultànies i coconstitutives (Cho Corresponsabilitat i proximitat. et al., 2013). És, per tant, un marc de justícia social que pot ser operativitzada per a la resolució de problemes socials. 3. Participació de les dones La participació és un dret fonamental que cal garantir i promoure, i coproducció ja que és imprescindible per a l’avenç, la revitalització i l’aprofun- diment democràtics. A més, és clau per al foment de processos de coproducció en les polítiques públiques. La coproducció s’en- tén com una forma de treball i construcció conjunta, col·laborati- va, horitzontal i compartida entre l’Ajuntament (àrees i districtes) i els moviments socials, el teixit associatiu i la ciutadania, per a la definició conjunta dels problemes, el disseny, la implementació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques municipals. Això im- plica generar espais i processos que ho facin possible. En el dis- seny d’aquest pla, la participació de les dones, les seves entitats i el moviment feminista n’ha millorat la detecció de necessitats i la definició de les mesures per combatre les desigualtats de gènere. Al llarg de la implementació del pla, però també pel seu seguiment i avaluació final, es vetllarà per eixamplar els mecanis- mes de coproducció, participació i capacitat d’incidència de les dones, en tota la seva diversitat. 5 Definició pròpia adaptada a la realitat de l’Ajuntament de Barcelona, partint de la definició inicial de Transversalitat de Gènere feta per part del Consell d’Europa (1998). 6 Definició pròpia inspirada en Coll-Planas, Gerard i Solà-Morales, Roser (2019) feta en el marc del projecte Igualtats Connectades https://igualtatsconnect.cat/ II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 27 4. Bon govern L’actuació política municipal s’ha d’ajustar als valors del bon go- vern, un bon govern que ha de tenir l’equitat de gènere en el seu nucli, ja que només treballant des d’aquesta perspectiva es millo- ra l’eficàcia, eficiència, transparència i accessibilitat de l’Adminis- tració. Això suposa que es vetlli per satisfer l’interès general i les diverses necessitats socials, econòmiques, culturals i ambientals de totes les persones de manera objectiva, equitativa i imparcial. Alhora, es concreta a promoure la participació ciutadana, l’accés a la informació pública, el rendiment de comptes i la qualitat dels serveis públics, vetllant per la integritat i l’ètica institucional. 5. Garantia pressupostària El desplegament d’un pla tan necessari i ambiciós com és aquest, i de recursos que implica tot l’Ajuntament i totes les polítiques de ciutat, ha d’anar acompanyat d’un compromís i dotació pressupostària que asseguri que allò que es proposa es pot finançar. Suposa preveure el finançament i els recursos humans necessaris, així com la planificació pressupostària al moment d’aprovar el pla com a garantia de suficiència de recursos i equips de persones per tal de complir els objectius i plans d’actuació previstos. 6. Corresponsabilitat Barcelona té un territori ric i divers, un entramat de districtes i i proximitat barris que són espais de vida quotidiana i que han de ser tam- bé espais de treball comú entre l’Administració i la ciutadania. La territorialització permet aterrar les polítiques municipals per a l’equitat de gènere i donar millor resposta i serveis més pròxims i adequats a les necessitats ciutadanes, contribuint a reduir les desigualtats socials i de gènere. En aquest marc, la correspon- sabilitat apel·la a la responsabilitat de totes les àrees, sectors i districtes de l’Ajuntament a l’hora d’entomar de manera coordi- nada l’equitat de gènere com a objectiu institucional. També fa referència a la capacitat de vincular les actuacions a actors més enllà de la institució: entitats i altres agents socials. 28 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 29 06 Eixos estratègics, En concret, l’eix “Economia per a la Vida i Organització dels Temps” té la finalitat de garantir les condicions econòmiques i materials de vida de les dones. L’assoliment d’aquest objectiu es basa, entre altres coses, en l’abordatge dels efectes que la crisi de la àmbits d’actuació covid-19 ha tingut en l’ocupació femenina i també en el reconeixement de tots els treballs necessaris per a la subsistència, la reproducció i el benestar de les persones, així com la i objectius del pla seva assumpció corresponsable. L’eix “Ciutat de Drets” s’orienta a promoure la defensa dels drets de les dones, incidint sobre els aspectes socials, culturals i de representació. Finalment, l’eix “Barris Propers i Sostenibles” se centra en la construcció d’uns barris que posin al centre la vida quotidiana, la facin més confortable i siguin més justos, iguali- taris, segurs i sostenibles. Aquesta divisió mereix algunes consideracions. En primer lloc, cal tenir en compte que s’ha fet amb la finalitat de poder estructurar objectius i actuacions, però la realitat social i les vides de les persones són complexes i multidimensionals i, per tant, les fronteres entre àmbits i, fins i tot, eixos, poden ser molt difuses i permeables. Això és present en tot el pla i, especialment, en l’eix “Economia per a la vida i organització dels temps” en què El pla es divideix en quatre eixos estratègics, cadascun amb tot està intrínsecament relacionat i cada un dels àmbits és, en realitat, una cara del mateix els seus àmbits corresponents. El primer eix, “Canvi institu- poliedre: el sistema econòmic capitalista i patriarcal que s’assenta en la divisió sexual i internacional del treball i en una economia dividida entre l’ocupació i la resta de treballs i cional”, s’orienta a aprofundir en el canvi en les pràctiques i temps subordinats a la primera, incloses les activitats socials i polítiques que contribuei- la cultura de l’Ajuntament de Barcelona per tal de garantir la xen a sostenir el bé comú. incorporació de la perspectiva de gènere. És, per tant, un eix A banda, alguns dels àmbits, tot i tenir entitat pròpia, són molt transversals i impreg- de treball centrat en el funcionament intern de la institució nen la resta. És el cas, per exemple, dels de Cicle de vida o Diversitat sexual i de Gènere, orientant el canvi organitzatiu cap a un bon govern en termes a l’eix de “Ciutat de drets”, o de l’àmbit de Recursos tecnològics i bretxa digital, i de l’àm- d’equitat de gènere. Els altres tres, “Economia per a la vida i bit d’Organització dels temps a l’eix d’“Economia per a la vida i organització dels temps”. En aquest sentit, cada un d’aquests àmbits s’ha mantingut com a tal, però, a la vegada, organització dels temps”, “Ciutat de drets” i “Barris propers s’ha fet un esforç per transversalitzar la seva mirada i objectius a la resta d’àmbits on era i sostenibles”, s’adrecen a promoure polítiques públiques per pertinent. Així, continuant amb el darrer exemple, la bretxa digital de gènere és un greuge per als drets de les dones en la mesura que en limita l’accés a la informació i, de retruc, a eliminar les desigualtats de gènere a la ciutat de Barcelona. la participació social i política però, a la vegada, és un obstacle per a la seva plena incor- poració en alguns sectors emergents del mercat de treball de la ciutat i una de les maneres de lluitar-hi en contra s’ubica en una educació lliure de sexisme i d’estereotips de gènere. S’observa, doncs, que l’àmbit específic de Recursos tecnològics i bretxa digital que s’ha optat per ubicar en l’eix econòmic, prioritzant-ne aquesta dimensió, també té cabuda en diferents àmbits de l’eix de “Ciutat de drets”. Finalment, és important explicar que els objectius i les actuacions del pla s’han definit tenint en compte els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que configuren l’Agenda 20307 i, concretament, l’ODS número 5, orientat a assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits de la societat i empoderar totes les dones i nenes. A continuació es presenta cada un dels eixos, fent-ne una breu introducció per passar a la diagnosi interseccional de cada un dels àmbits i a l’enumeració dels seus objectius. 7 L’Agenda 2030 va ser aprovada unànimement pels 193 estats membres de les Nacions Unides i l’Ajuntament de Barcelona, adaptant-la a les condicions del nostre context, ha entomat com a pròpia i decidit impulsar-la per tal d’assolir tots els seus objectius. 30 II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 31 Canvi institucional Economia per a la Ciutat de drets Barris propers 1. Sistemes vida i organització 19. Participació i sostenibles d’informació dels temps social i política 32. Ecologia i sostenibilitat 2. Incorporació de la 14. Promoció 20. Salut i drets perspectiva de gènere econòmica sexuals i a la normativa, plans feminista reproductius 33. Espai urbà i programes 15. Democratització 21. Acció social 3. Implementació de les cures de polítiques, 34. Mobilitat plans i programes 16. Organització 22. Esports 4. Avaluació de dels temps polítiques, 35. Prevenció plans i programes i seguretat 17. Lluita contra la 23. Coeducació 5. Representació i feminització de la i ciència estructures pobresa i la precarietat 36. Proximitat: serveis institucionals i equipaments 18. Recursos 24. Cicle de vida als barris 6. Formació tecnològics i bretxa digital 25. Cultura i 7. Pressupost memòria i fiscalitat col·lectiva 26. Ciutadania, 8. Contractació migracions i pública interculturalitat 27. Habitatge 9. Subvencions 28. Vides lliures 10. Polítiques de de violències gestió de persones 29. Justícia global 11. Premis i i relacions distincions internacionals 30. Diversitat 12. Comunicació sexual i de gènere inclusiva 31. Masculinitats 13. Participació institucional 32 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 33 Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4 Eix 1. “Canvi institucional” A continuació es descriu cada un d’aquests tretze àmbits: Sistemes d’informació, que vetlla per disposar de dades i sistemes d’informació municipals que no continguin biaixos de gènere. Tres àmbits orientats a la incorporació de la perspectiva de gènere en tot el cicle de la política pública: des del disseny, amb l’àmbit d’Incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa, plans i programes, passant per la implementació amb l’àmbit d’Implementació de polítiques, plans i programes, fins a l’avaluació amb l’àmbit de l’Avaluació de polítiques, plans i programes. Estructures institucionals, que promou l’impuls d’estructures en el consistori que fomentin la igualtat de gènere i la representació i la participació paritària de dones i homes en tots els àmbits de presa de decisions. Formació, que dona eines al personal municipal perquè assumeixi i vetlli per la igual- L’eix “Canvi institucional” s’orienta a consolidar el canvi or- tat de gènere com a objectiu en la seva feina. ganitzatiu endegat en l’anterior Pla per la justícia de gènere per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de gè- Pressupost i fiscalitat, que segueix treballant per tal que els ingressos i les despeses nere en el funcionament, les pràctiques, els instruments de públiques, així com el procés pressupostari, es concebin des d’una perspectiva de gestió pública i la cultura del consistori. Es tracta d’un eix gènere. de treball intern de la institució per impulsar un bon govern en termes d’equitat de gènere. Per això, abasta fins a tretze Contractació pública, que cerca ampliar encara més la incorporació de mesures de àmbits diferents que segueixen les directrius d’aplicació de foment de la igualtat entre el teixit empresarial de la ciutat mitjançant la contractació pública municipal. la transversalitat de gènere tot i que busquen ampliar l’actua- ció a noves fases i nous continguts del procés de polítiques Subvencions, que segueix incorporant criteris de gènere a les convocatòries de sub- públiques, fins ara poc explorats des d’aquesta perspectiva. vencions i ajuts municipals com a mecanisme per a la correcció de desigualtats de gènere i interseccionals a través de l’activitat de les entitats de la ciutat i els projectes que realitzen. Polítiques de gestió de persones, que segueix vetllant perquè des de la política laboral del consistori no es duguin a terme pràctiques que produeixin o reprodueixin discriminacions o violència cap a les dones. Premis i distincions, que treballa per la plena incorporació de la perspectiva de gènere en els reconeixements que atorga l’Ajuntament i la millora de la paritat en les distincions. Comunicació inclusiva, que segueix fomentant una comunicació institucional que vi- sualitzi i reconegui per igual les dones i els homes, en tota la seva diversitat utilitzant un llenguatge i imatges inclusives des de la perspectiva de gènere i interseccional. Participació institucional, que vol avançar encara més en la incorporació de la veu, les necessitats i les propostes de les dones, en tota la seva diversitat, en els espais institucionals, vetllant per incloure la perspectiva de gènere en els espais, processos, i òrgans participatius. 34 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 35 Àmbit 1. Sistemes d’informació Àmbit 2. Incorporació de la perspectiva de gènere a la normativa, plans i programes Durant la darrera dècada, tant el marc normatiu sobre fonts d’informació, recollida i explo- tació de dades amb perspectiva de gènere, com la pràctica municipal en aquesta matèria, La plena incorporació de la perspectiva de gènere als plans i els programes de l’Ajuntament ha fet avenços destacables. Però si bé hi ha hagut un important reconeixement i com- continua sent un repte vigent. En aquest sentit, si bé el Reglament per a l’equitat de gènere promís institucional per combatre la “bretxa de dades de gènere” (és a dir, la manca a l’Ajuntament de Barcelona estableix, en el seu article 7, que tots els plans i programes mu- de dades desagregades per sexe), encara queda camí a fer per superar la “bretxa de nicipals han d’incorporar la igualtat de gènere com un dels seus objectius principals, l’anàlisi coneixement de gènere”. Aquesta segona fa referència a l’atenció insuficient de les esta- d’una mostra de 29 plans presentats durant el 20209 permet observar un compliment par- dístiques oficials a les desigualtats de gènere en la vida privada, amb escasses dades en cial d’aquesta obligació. Així, només el 15,4% (4 plans) tenien una elevada integració de la aquest àmbit, disperses i poc relacionades amb les desigualtats en la vida pública (Verge, perspectiva de gènere, mentre que el 57,7% (15 plans) mostraven una incorporació mitjana, 2019). Així, encara hi ha moltes estadístiques oficials fetes des d’una mirada andro- i encara hi havia un 26,9% (7 plans) que no la incorporaven. Aquests resultats no mostren cèntrica, fet que impossibilita conèixer realment quines són les situacions o necessitats diferències significatives en relació amb els dels anys anteriors. de les dones en àmbits essencials per les seves condicions materials de vida8. En aquest marc, es considera que alguns dels vells obstacles per a la incorporació Des del punt de vista normatiu, la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones d’objectius de gènere en plans i programes ja s’han superat. Així, per exemple, actu- i homes de Catalunya (article 56) i el Reglament per a l’equitat de gènere de l’Ajuntament alment hi ha una norma, el Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barce- de Barcelona (article 16) incideixen en ambdues dimensions, ja que han establert l’obliga- lona, que planteja el marc estructural de la igualtat de gènere a l’organització municipal torietat de recollir i explotar dades desagregades per sexe i de disposar d’indicadors amb caràcter obligatori. A més, el discurs polític sobre la igualtat de gènere està molt no androcèntrics. És a dir, indicadors que visibilitzin els rols socials, necessitats, condi- més compartit en tots els àmbits de l’Ajuntament. Amb tot, persisteixen els obstacles cions, valors i aspiracions de dones i homes al llarg de la vida en tots els àmbits, també vinculats a l’excessiva especialització i segmentació de les temàtiques; a la inexis- en aquells no considerats “masculins” com, per exemple, la reproducció social, els usos tència d’instàncies o òrgans que controlin la qualitat de plans i programes segons del temps o la violència. A més, cal que els indicadors puguin capturar com el gènere paràmetres predefinits; i, finalment, sorgeixen dificultats tècniques per fer una anàlisi del facilita o dificulta l’accés als recursos, el reconeixement i l’estatus (Verge, 2019). Només caràcter estructural de la situació diferencial entre dones i homes en els diferents àmbits així es podrà conèixer l’abast i complexitat de les desigualtats de gènere, els impactes d’actuació. dels canvis socials i polítiques públiques sobre dones i homes i desenvolupar (o corregir) intervencions públiques per fer-hi front. En el cas de la normativa s’observa una millor situació de partida. D’una banda, existeix l’obligació, fixada a l’article 9 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de A l’Ajuntament de Barcelona, de manera sistemàtica, les estadístiques i enquestes inclouen Barcelona, per la qual les propostes normatives, de pressupostos municipals, d’instru- la variable sexe i, en la majoria de casos, s’exploten els resultats tenint-la en compte. Però en ments de política fiscal municipal i de planejament urbanístic han d’anar acompanyades aquest àmbit es plantegen dos reptes. D’una banda, avançar en la territorialització d’al- d’informes d’impacte de gènere. D’altra banda, s’ha implementat un procés de treball gunes dades rellevants, per tal de disposar de més dades a escala de districte. I, de l’altra, sistemàtic en estreta col·laboració amb els òrgans jurídics municipals. Tot plegat, ha algunes enquestes municipals presenten biaixos de gènere a l’hora de decidir què es mesura fet que tots els projectes normatius del 2020, 9 en total, hagin tingut una valoració i com es mesura. És necessari, doncs, generar nous indicadors no androcèntrics. positiva. És a dir, hagin incorporat la perspectiva de gènere. També s’ha avançat en la recollida de dades internes (formularis, persones beneficiàries, En el cas dels instruments de planejament urbanístic, s’ha dut a terme un projecte pilot etc.) que, a la majoria d’òrgans i serveis municipals, incorporen la variable sexe, però en d’adaptació metodològica de les anàlisis d’impacte de gènere a les seves especificitats i moltes ocasions (en les memòries anuals, per exemple) aquestes no s’exploten ni presen- en resta pendent el ple desplegament. ten. Així mateix, es planteja com a repte que la perspectiva de gènere s’incorpori en les po- lítiques municipals de transparència activa, fomentant la visualització de dades de gènere. Objectius Finalment, també manca avançar en el tractament de les dades des de la perspectiva Millorar la incorporació de la perspectiva de gènere de plans, programes i de gènere interseccional, afegint altres variables rellevants en l’explotació i anàlisi. normativa municipal. Objectius Millorar el circuit dels processos normatius per incorporar la perspectiva de gènere en la fase preliminar d’elaboració de la normativa. Millorar la incorporació de la perspectiva de gènere en la recollida, tractament i explotació de dades internes i externes, incorporant altres variables a més del sexe. Avançar en la superació de la bretxa de coneixement de gènere, duent a terme nous estudis, càlculs i enquestes. Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques municipals de transpa- rència activa. 9 Informe de seguiment gener-desembre 2020 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. 8 Per exemple, l’Enquesta de població activa. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. Gener 2021. 36 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 37 Àmbit 3. Implementació de polítiques, plans i programes Àmbit 4. Avaluació de polítiques, plans i programes La implementació és la posada a la pràctica dels plans i programes municipals, una L’avaluació és una de les fases del cicle de polítiques públiques i consisteix en un pro- vegada dissenyats, per tal d’aconseguir els objectius que s’hi ha fixat. Aquesta fase de les cés d’anàlisi de la pràctica política amb la finalitat d’aprendre, millorar la política polítiques públiques ha estat sobretot pensada com un procés tècnic i, per això, manquen en qüestió i també l’acció política, i retre comptes envers la ciutadania (Stufflebeam i estudis sobre altres elements clau en aquesta etapa del policymaking. En aquest sentit, Shinkfield, 1987). L’exercici de l’avaluació, però, encara està poc arrelat al nostre país i, de l’anàlisi de polítiques de gènere mostra com la implementació és un moment en el qual retruc, també a l’Ajuntament de Barcelona. es continuen negociant les polítiques i durant aquest temps aquestes poden ser també contestades, validades, aturades o modificades (Engeli i Mazur, 2018). Així doncs, és una A més, d’acord amb el principi de la transversalitat de gènere, l’avaluació és una més de fase clau per continuar impulsant i a la vegada operativitizar i fer efectiva la incorporació les etapes en les quals cal incorporar la perspectiva de la igualtat de gènere. Incloure de la perspectiva de gènere que s’ha tingut present a la fase de disseny. Això és clau per aquesta mirada és fonamental per conèixer els efectes de les polítiques públiques sobre evitar que un cop aprovada una política pública, al llarg del seu desplegament i de les les relacions de gènere, millorar-ne el disseny i implementació i promoure la rendició de modificacions que aquesta pugui patir, la perspectiva de gènere es dilueixi enmig de la comptes en termes d’igualtat de gènere (Espinosa Fajardo, 2016; ONU Mujeres, 2015). Així, resta d’elements de la política, pla o programa. una bona avaluació ha de permetre identificar els impactes de gènere de les polítiques i conèixer què (no) funciona per abordar les desigualtats generant coneixement útil de cara Els motius que poden explicar aquesta situació són múltiples. D’una banda, intervenen a plantejar intervencions que contribueixin activament a pal·liar-les (De Quintana, 2021). factors vinculats a la capacitació del personal responsable de la implementació del pla o programa per tal de modificar procediments, actituds o prioritats de manera que es pugui L’article 8 del Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona estableix incorporar la perspectiva de gènere de forma efectiva en l’actuació. D’altra banda, també que “els plans municipals s’han d’avaluar amb perspectiva de gènere. Aquesta avalu- incideix la cultura organitzativa, la coordinació i la comunicació internes. I, en tercer ació ha de seguir una metodologia d’anàlisi que permeti conèixer i valorar els resultats lloc, és important el seguiment i monitoratge constant de les actuacions del pla o pro- de les polítiques públiques i les repercussions en la igualtat o desigualtat entre dones i grama per assegurar que s’arriba a les persones i col·lectius diana, que s’estan produint homes que han pogut derivar-se de la seva aplicació, amb objecte d’identificar i prevenir els efectes inicialment desitjats, etc. la producció, manteniment o increment d’aquestes desigualtats de gènere, tot realitzant propostes de millora per l’elaboració de plans municipals futurs, si s’escau”. En aquest marc, si bé l’Ajuntament de Barcelona ha avançat molt en la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal en el disseny de plans i programes, queda Tanmateix, si bé és un requeriment normatiu, l’anàlisi i recompte de les avaluacions de per davant el repte de pensar fórmules i metodologies per incorporar-la també en la plans municipals dels darrers anys (AB, 2021c; DEP Institut, 2021) posa de manifest que implementació dels plans i programes municipals, per tal de poder-ho fer sempre, des en la majoria de casos les —escasses— avaluacions realitzades no incorporen la de tots els agents que hi participen, i de manera sistemàtica. perspectiva de gènere o ho fan només de manera parcial (i no pas transversalment). I és que, de fet, des de la perspectiva de la transversalitat de gènere l’avaluació és un dels Es tracta, doncs, d’un àmbit de treball a inaugurar i pel qual l’Ajuntament de Barcelona àmbits en què els avanços han estat més escassos i manquen més experiències i conei- s’haurà de dotar de mecanismes propis. xement (Bustelo, 2016), alhora que persisteixen els dubtes sobre què vol dir exactament i com s’hauria de dur a terme (De Quintana, 2021). Objectius Així doncs, no només no hi ha una incorporació sistemàtica de la perspectiva de gènere Generar mecanismes per incorporar la perspectiva de gènere a la implemen- en les avaluacions municipals, sinó que hi ha desconeixement i manca de criteris per apli- tació de plans i programes municipals. car aquesta perspectiva de forma integral en l’avaluació de polítiques, plans i programes. Objectius Generar coneixement i metodologia per avaluar polítiques, plans i programes municipals amb perspectiva de gènere. Avançar per tal que la pràctica avaluadora municipal incorpori sistemàtica- ment la perspectiva de gènere. 38 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 39 Àmbit 5. Representació i estructures institucionals Actualment existeix nombrosa normativa que recull estratègies, preveu mecanismes i ins- Aquest impuls d’estructures institucionals es reforça, a partir del 2019, amb el Reglament ta a la creació d’estructures institucionals per a l’impuls de la igualtat de gènere10, i per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, aquest estableix la també estableix la necessitat de garantir la representació i participació paritària en representació i la participació paritària de dones i homes en tots els àmbits de presa termes de gènere en tots els àmbits de la vida social, política, cultural i econòmica com a de decisions; i també, determina l’estructura que ha de tenir l’Ajuntament de Barcelona requisit necessari per assolir una societat democràtica, socialment justa i equitativa. per poder garantir l’impuls de les polítiques de gènere a la ciutat. Aquí, entre d’altres, destaca la creació, encara pendent, d’unitats de transversalitat de gènere en totes les Tanmateix, tot i disposar d’un marc legal que prohibeix les discriminacions (per raó de àrees i districtes, així com els organismes autònoms, les empreses públiques, i la resta sexe, edat, diversitat sexual i de gènere, classe social, origen, discapacitat...), i malgrat un d’entitats vinculades o dependents de l’Ajuntament. imaginari igualitari i unes formes de fer sensibles a les desigualtats, les dades segueixen constatant una reproducció de les desigualtats de gènere en el funcionament i la Objectius composició de les organitzacions i, per tant, també en el si de les administracions públiques. Consolidar i millorar els circuits de treball i coordinació estable entre les dife- rents estructures d’impuls de la igualtat de gènere de l’Ajuntament de Barcelona. Així, la reproducció de les desigualtats en l’àmbit institucional es fa evident si s’observa que les dones representen el 49,86% del total de la plantilla de l’Ajuntament de Barcelona Desplegar les unitats de transversalitat de gènere a totes les gerències sec- i dels ens adherits a l’Acord de condicions dels treballadors i treballadores de l’Ajun- torials (àrees) i territorials (districtes), així com als organismes autònoms i tament de Barcelona, en una realitat fortament segregada, tant horitzontalment com ver- resta d’ens participats de l’Ajuntament de Barcelona. ticalment (AB, 2019b). El 2018-2019 les posicions de més responsabilitat, reconeixement i retribució, nivells 28 i 30, les ocupaven en un 65,20% homes (AB, 2019b). Aquestes dades Avançar cap la paritat de gènere en els càrrecs de direcció i gerencials i en constaten que, tot i l’aplicació de mesures d’acció positiva com la reserva de places els càrrecs de lliure nomenament de tota la corporació municipal. en convocatòries d’oferta pública, entre d’altres accions del III Pla d’igualtat (AB, 2021d), la sobrerepresentació dels homes encara és molt elevada (com passa en els òr- gans de direcció de les empreses, els bancs, les universitats i els mitjans de comunicació). Tenint en compte això, i per tal de repensar noves maneres de fer i de transformar la soci- etat cap a un model més igualitari, és necessari remoure i revisar les estructures que (re)produeixen la desigualtat entre dones i homes, i entre les mateixes dones, també en l’estructura i funcionament institucionals. Amb aquest objectiu, en els darrers anys l’Ajuntament de Barcelona ha creat i conso- lidat diferents estructures institucionals. D’una banda, s’han creat òrgans específics, responsables dels diferents àmbits de les polítiques d’equitat i, de l’altra, espais de tre- ball per a l’impuls de la igualtat de gènere. Aquests espais van des de la configuració de comissions de caràcter interdepartamental on els objectius de gènere hi són representats, fins a la creació de taules mixtes amb presència d’entitats, agents i ciutadania interessada. 10 Per exemple, en l’àmbit de l’Estat espanyol, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, estableix la creació d’unitats d’igualtat en els òrgans directius de tots els ministeris (article 77); en l’àmbit de Catalunya, l’article 9.2 de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, disposa que “les administracions públiques han d’incorporar progressivament professionals d’igualtat de gènere amb la qualificació exigida[...], per a implantar les mesures d’igualtat en les tasques de l’Administració[...]”; i l’article 6.d) estableix entre les funcions dels ens locals la de “crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques”. 40 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 41 Àmbit 6. Formació Àmbit 7. Pressupost i fiscalitat La formació és un element clau en el canvi institucional, ja que és essencial que tot La distribució dels recursos econòmics entre dones i homes és un dels criteris fonamentals que el personal municipal disposi d’una capacitació òptima per tal d’integrar la igualtat ens indica fins a quin punt una societat és equitativa o no en termes de gènere. L’Ajuntament, de gènere com a objectiu propi que ha de guiar totes les actuacions públiques. Cada com a òrgan redistribuïdor de recursos, té una gran responsabilitat i una posició de privilegi per persona, des del seu lloc de treball, té un rol irreemplaçable i necessari per aconseguir fer avançar en la igualtat de gènere a partir d’aquestes pràctiques. Per garantir que els recur- que la igualtat i la perspectiva de gènere s’impregni a tots els nivells i totes les etapes de sos econòmics municipals afavoreixen la igualtat, cal incidir en els ingressos i les despeses les polítiques públiques. públiques, així com en el procés pressupostari, des d’una perspectiva de gènere. El Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona reconeix la importància El disseny, comunicació, participació i avaluació de les polítiques d’ingressos i despeses pres- de la formació en igualtat de gènere, establint-ne el caràcter obligatori per a tota la plantilla supostàries es troben generalment orientades a una ciutadania sense rostre, sense integrar municipal (Disposició addicional segona11), incloent-hi el personal polític i gerencial (article els diferents eixos de desigualtat. Així, per exemple, l’estratègia de transversalitat de gènere 17)12. A més, i en línia amb la finalitat de la transversalitat de gènere, cal que l’oferta for- fa complex conèixer el volum global de despesa que es dedica a la igualtat. D’altra banda, mativa municipal estigui dissenyada des de la perspectiva de gènere, incorporant aquesta l’impacte de gènere de la fiscalitat municipal no és encara prou conegut ni té prou referències mirada en els seus continguts. en l’àmbit acadèmic ni en el de les polítiques públiques. En els darrers anys s’ha avançat significativament en la matèria, ja que s’ha format en La mirada a l’impacte de gènere en la despesa municipal que s’ha fet fins ara permet observar igualtat de gènere tot el personal polític i gerencial, s’han elaborat cursos obligatoris per que el 41% de les despeses corrents per a l’exercici 2021 són transformadores de les a tot el personal municipal contra l’assetjament sexual i per raó de sexe13 i del Reglament desigualtats (AB, 2021g). És a dir, l’Ajuntament dissenya el pressupost de manera que quan per l’equitat de gènere, i s’ha inclòs una formació integral en transversalitat i perspectiva s’executa un pressupost de 755 milions d’euros es transformen positivament les desigualtats de gènere al Pla de formació i desenvolupament de l’Ajuntament. Així mateix, s’han des- de gènere. En canvi, hi ha 9,4 milions d’euros que quan s’executen reprodueixen o incre- plegat diferents formacions específiques i a mida en matèria de transversalitat i igualtat de menten les desigualtats de gènere. En aquest context, resta pendent conèixer quant gasta gènere en diferents àrees, gerències i districtes de l’Ajuntament. l’Ajuntament en estructura i polítiques d’igualtat de gènere, per fer-ne anàlisi i seguiment anual. També cal ampliar la quantitat de pressupost analitzat (tant previst com executat), orientant-se Fruit d’aquesta feina, al llarg de l’anterior Pla per la justícia de gènere 2016-2020 van a la totalitat de les despeses corrents i, fins i tot, a les despeses d’inversió. augmentar exponencialment tant el nombre de persones formades en igualtat de gènere al consistori (de 78 persones el 2016 a 555 el 2020, amb un total de 2.336 persones for- Pel que fa als ingressos, en els darrers anys s’han desenvolupat actuacions tant orientades a mades presencialment durant els 4 anys), com el nombre de formacions realitzades (de 6 l’àmbit institucional com d’altres adreçades a la ciutadania. Entre les primeres destaquen els formacions el 2016 a 109 al llarg de tot el període). Ara cal seguir avançant i consolidar informes d’impacte de gènere d’ordenances fiscals i preus públics, la creació d’un grup de treball la capacitació en igualtat i en perspectiva de gènere de tot el personal municipal de interdepartamental i la participació en espais de treball, formació i intercanvi institucionals. Entre manera estratègica i continuada, per tal que adquireixin una base sòlida de coneixe- les externes s’ubiquen els ajuts anuals atorgats per l’Ajuntament al pagament de l’impost de béns ments i habilitats per desenvolupar les seves funcions diàries de direcció, de planificació immobles (IBI), les exempcions i els descomptes de preus públics. Un dels resultats d’aquestes o d’atenció a la ciutadania des de l’eficiència, la justícia i la igualtat. actuacions ha estat la generació de nou coneixement. Per exemple, l’anàlisi dels ajuts a l’IBI ha mostrat que la majoria de persones beneficiàries són dones (76% l’any 2019), cosa que permet in- D’altra banda, cal seguir treballant per garantir que el conjunt de la formació municipal ferir el potencial de la política fiscal per redistribuir recursos des de la perspectiva de gènere. (transversal i específica) es dissenya des de la perspectiva de gènere. Si bé s’ha acom- panyat la incorporació de la perspectiva de gènere en l’oferta formativa de diferents àrees i D’aquesta manera, es posa en relleu la necessitat d’analitzar les dades desagregades per sexe gerències, cal convertir aquesta mirada en transversal, perquè impregni tots els continguts. d’impostos, taxes, preus públics i sancions de trànsit. A més, caldria diversificar i generalit- zar reduccions i ajuts al pagament de preus públics que resulten rellevants des de la perspectiva Objectius de gènere. Per exemple, la generalització de les reduccions per a famílies monoparentals. Promoure la capacitació progressiva, continuada i de qualitat en igualtat i Per acabar, és imprescindible seguir aprofundint en la mirada de gènere als ingressos i despe- perspectiva de gènere a tot el personal de l’Ajuntament de Barcelona. ses municipals, anant més enllà del gènere i recollint eixos de desigualtat com l’origen o l’edat, entre d’altres. Per això cal millorar els sistemes d’informació i tenir en compte que la Avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en la formació muni- participació social n’és un motor necessari. cipal transversal i específica. Objectius Avançar en una fiscalitat local feminista incorporant la perspectiva de gènere en els impostos, taxes i preus públics. 11 “Per garantir el compliment efectiu d’aquesta norma l’Ajuntament ha de garantir la formació amb caràcter obligatori, del Aprofundir en la pressupostació municipal des de la perspectiva de gènere per conjunt de l’ajuntament, en matèria d’aquest reglament”. incidir en la reducció de les desigualtats i en el canvi institucional. 12 “(...)el govern municipal ha de garantir formació, suficient, de qualitat i amb caràcter obligatori, en el primer any de cada mandat a tot el personal polític i gerencial en matèria d’igualtat de dones i homes(...)”. Millorar la divulgació i participació sobre l’impacte de gènere de les despeses i 13 L’any 2020 més de 2.500 persones de l’organització el van fer. (en format en línia des de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge). ingressos municipals. 42 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 43 Àmbit 8. Contractació pública Àmbit 9. Subvencions La inclusió de criteris socials en la contractació pública és una eina fonamental per La incorporació de criteris de gènere a les subvencions és un mecanisme d’impacte consi- promoure l’adopció de mesures de foment de la igualtat de gènere en les empreses derable per a la correcció de desigualtats de gènere i interseccionals a través de l’activitat vinculades a les administracions públiques. Durant l’any 2019 l’Ajuntament de Barce- de les entitats de la ciutat i els projectes que realitzen. En aquest sentit, l’Ajuntament dis- lona i els ens del seu grup municipal van destinar un total de 1.336.262.715,70 € a l’exe- posa d’una àmplia oferta de convocatòries de subvencions, essent el bloc més important cució de 42.726 contractes (AB, 2021b), fet que dona una idea de l’enorme potencial de el de la convocatòria general de subvencions destinades a les activitats de districte i de la contractació pública per promoure l’adopció de comportaments ètics en el teixit ciutat, que representa el 80% del total. Així, l’any 2020 van ser aprovats 4.602 projectes empresarial de la ciutat. per un import total de 19.420.953,89 € (AB, 2021e) dins d’aquesta convocatòria que inclou, com a criteri de valoració, amb un 5% de la puntuació total, la incorporació de la perspec- Des de l’aprovació de la Guia de contractació pública social, l’any 2016, l’Ajuntament tiva de gènere, tant en el funcionament de l’entitat com en el projecte subvencionat. ha anat ampliant el nombre de clàusules socials i mediambientals a incorporar en els contractes municipals, aprofundint també en la definició dels mecanismes i dels recursos En aquest context, les entitats de la ciutat, en reconèixer la valoració i importància de la tècnics per fer-ho possible. Actualment, el vigent Pla d’objectius de contractació pública incorporació de la perspectiva de gènere, han mostrat un interès creixent a rebre forma- sostenible 2020-2021 incorpora un total de 9 clàusules relacionades amb el foment de ció i assessorament. Per això, de manera puntual, s’han realitzat un total de 20 forma- la igualtat de gènere. cions a 325 entitats entre el 2018 i el 2021, s’ha assistit a explicar la valoració del criteri de gènere a 25 sessions informatives i s’han realitzat 4 assessoraments específics. Amb L’aplicació d’aquestes clàusules s’ha anat incrementant gràcies, fonamentalment, a les tot, una anàlisi de la incorporació de la perspectiva de gènere a les entitats, a partir de sessions formatives i el reforç de l’acompanyament als òrgans gestors. Durant l’any 2020, 158 sol·licituds aprovades de les convocatòries 2019 i 2020, mostra que, tot i l’augment malgrat els efectes de la covid-19 sobre la contractació municipal, 171 contractes for- de la sensibilització envers el gènere de les entitats, hi ha poques actuacions que perme- malitzats van incorporar un total de 349 clàusules d’igualtat de gènere, sent les més fre- tin fer realment efectiva la correcció de desigualtats. Per això, conclou que existeix un qüents la de Pla o mesures d’Igualtat seguida de la clàusula de Comunicació inclusiva. recorregut de treball important per arribar a la transversalització de la perspectiva En l’extrem contrari, les clàusules de Formació en gènere i de Recollida de dades des- de gènere en les entitats fixant la necessitat de desenvolupar més eines de suport i de agregades per sexe són encara molt minoritàries. Tot i que un dels reptes pendents és, prestar de manera sistemàtica i continuada la formació i assessorament. precisament, disposar de mitjans que permetin conèixer la significació d’aquestes xifres sobre el nombre total de contractes, atès el volum global és evident que encara hi ha un En aquesta línia, el nou Pla estratègic de subvencions municipals inclou la perspectiva llarg camí per recórrer fins a assolir la fita d’una aplicació generalitzada de clàusules de gènere com un dels objectius estratègics transversals que permetrà dur a terme el d’igualtat de gènere en la contractació municipal. Així mateix, és necessari dissenyar seguiment de la incorporació del criteri a totes les convocatòries, així com accedir a noves clàusules que donin resposta als reptes emergents i cal aprofundir en el potencial les entitats subvencionades de la ciutat per tal de facilitar informació, orientació i suport que ofereix la contractació pública com a eina de foment de la igualtat, avançant en la per a la incorporació efectiva de la perspectiva de gènere i interseccional en aquestes. inclusió de criteris de gènere en les diferents fases del contracte. D’altra banda, cal tenir en compte que les beneficiàries de les subvencions són en bona D’altra banda, la creació a finals de l’any 2017 d’un Servei d’Assessorament a Empreses part entitats que inclouen treball voluntari de dones. Per això, es considera d’interès en matèria d’Igualtat ha estat essencial per acompanyar les empreses en els processos de plantejar una reflexió sobre aquest treball no remunerat, el seu paper i la possibilitat compliment d’aquestes clàusules. També en aquest sentit cal tenir en compte l’impacte d’incloure la seva valoració a la justificació que ara mateix la legislació no preveu. de la pandèmia. Malgrat això, les 26 empreses ateses durant el 2020 representen poc més de la meitat de la mitjana d’empreses assessorades en anys anteriors. Finalment, l’anàlisi de les valoracions del criteri de gènere en les convocatòries generals 2017 i 2018 va permetre apreciar un marge de millora en les valoracions realitzades des Objectius de l’Ajuntament, per la qual cosa es detecta la necessitat d’acompanyament i formació al personal municipal que efectua les valoracions. Avançar en l’aplicació sistemàtica i generalitzada de clàusules d’igualtat de gènere en els contractes municipals. Objectius Optimitzar el potencial de la contractació pública com a eina de foment de Promoure la incorporació de la perspectiva de gènere interseccional en les la igualtat de gènere en l’activitat municipal i el teixit empresarial de la ciutat entitats i projectes que reben subvencions o ajuts de l’Ajuntament de Barcelona. (capacitació, difusió, ampliació de clàusules, etc.). Estendre el criteri de gènere a totes les convocatòries d’ajuts i subvencions Fer un seguiment de la correcta implementació i del compliment de les clàu- de l’Ajuntament de Barcelona on sigui pertinent. sules d’igualtat de gènere. 44 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 45 Àmbit 10. Polítiques de gestió de persones Una corporació feminista és, també, aquella que aplica la perspectiva de gènere a les En aquest sentit, es tenen bones eines per fer front a la violència masclista que poden relacions laborals i a les polítiques de gestió de les persones. En aquest sentit, és im- patir les dones dins l’organització. El treball futur en aquesta línia s’ha d’orientar a perfec- prescindible revisar la política laboral interna de l’Ajuntament de Barcelona des del punt cionar i sistematitzar la fase d’abordatge dels casos i a fer un seguiment i una avaluació de vista de gènere per garantir que des del consistori no es duen a terme pràctiques que dels casos que permetin una millora permanent de la gestió d’aquestes violències. produeixin o reprodueixin discriminacions o violència cap a les dones. Un últim front per abordar en les polítiques de gestió de les persones és el que té a veure Per fer-ho, es disposa de dues grans eines: els plans d’igualtat interns i els protocols de amb la bretxa digital per raó de gènere. En aquest sentit, serà important treballar per prevenció, detecció, abordatge i protecció de situacions d’assetjament sexual i per raó erradicar la bretxa digital dins de la mateixa corporació municipal, ja que només així de sexe. l’Ajuntament estarà promovent un entorn veritablement igualitari i que ofereixi les matei- xes oportunitats a homes i dones. En l’actualitat, és vigent el III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2020- 2023 de l’Ajuntament de Barcelona (AB, 2021d) que estableix 7 àmbits de treball: cultura Objectius institucional; política retributiva; processos de gestió de persones; ordenació del temps de treball i conciliació de la vida personal, familiar i professional; prevenció de riscos laborals Avançar en l’aplicació de la perspectiva de gènere en la política laboral de i vigilància de la salut; prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe i, finalment, co- tot l’Ajuntament de Barcelona, i dels organismes autònoms i ens participats, municació, llenguatge i imatge corporativa. I d’aquests àmbits es desprenen un total de 19 mitjançant l’acompliment dels plans d’igualtat interns. actuacions per desenvolupar fins al 2023, amb els corresponents indicadors de seguiment per mesurar-ne el resultat. Millorar les eines de prevenció, detecció, abordatge i protecció de situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe a tot el grup municipal. D’entre les actuacions desenvolupades, cal destacar l’informe Càlcul de la bretxa sa- larial 2017 (AB, 2019b), que es va derivar de l’anterior pla d’igualtat i que fa una anàlisi Reduir les desigualtats de gènere en relació amb l’accés i ús de les TIC entre quantitativa en profunditat de la bretxa salarial de gènere a l’Ajuntament i de les seves el personal municipal. possibles causes. D’aquest estudi es desprèn que a l’Ajuntament de Barcelona hi ha un bretxa salarial de gènere del 15,89%. Un altre dels estudis que s’han elaborat ha girat a l’entorn de com aplicar la perspectiva de gènere en el teletreball, anomenat Propostes per minimitzar l’impacte negatiu de gènere del sistema de teletreball a l’Ajuntament de Barcelona (Moreno et al., 2021). Alhora, cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona és una organització complexa que integra diversos organismes autònoms i ens participats. Si bé alguns d’aquests estan adherits al III Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament de Barcelona, això no és així per altres ens participats com ara les societats mercantils muni- cipals, els consorcis i algunes entitats públiques empresarials. Per aquesta raó, s’ha iniciat una línia de treball per garantir que tots ells tinguin plans d’igualtat i per unificar criteris entre tots els plans que es realitzin. Al mateix temps, recentment s’han aprovat dues normatives que generen obligacions en relació amb els plans d’igualtat i les anàlisis retributives organitzacionals: el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, i el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre. Ja s’ha començat a estudiar i dissenyar com es desplegaran aquestes noves obligacions al consistori, als organismes autònoms i als ens participats. L’Ajuntament de Barcelona té els instruments necessaris per a la lluita contra l’assetjament sexual i/o per raó de sexe. Concretament, es disposa del Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere (AB, 2017b) i, a més a més, s’ha dut a terme el Curs d’assetjament sexual i per raó de gènere, obligatori per a tota la plantilla, i que ha format més de 2.500 treballadors/ores municipals. 46 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 47 Àmbit 11. Premis i distincions Àmbit 12. Comunicació inclusiva Els premis i les distincions públiques són mecanismes de reconeixement social i, tot so- El desenvolupament de la transversalitat de gènere implica la incorporació d’una co- vint, també de distribució de recursos econòmics. Des de la perspectiva de gènere, és municació que visualitzi i reconegui per igual les dones i els homes, i tota la seva essencial que tant l’objecte dels reconeixements com els criteris de concessió, la difusió i diversitat, dintre i fora de l’Ajuntament. Per aconseguir-ho, cal promoure i garantir l’ús del la composició dels jurats incloguin criteris d’igualtat de dones i homes. llenguatge, d’imatges i de contingut inclusius des de la perspectiva de gènere i també des de la perspectiva interseccional tant en les comunicacions internes com externes. Des de l’any 2018 s’elabora un mapatge i anàlisi del conjunt de premis i distincions que atorga l’Ajuntament (135 premis i 5 distincions identificades, incloent-hi els de ciutat i els Des de fa anys, es fa una aposta ferma per la comunicació inclusiva que culmina en el de districte) i s’ha elaborat una metodologia específica per avaluar-ne l’impacte de gènere. Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, aquesta Amb l’anàlisi de les dades obtingudes s’ha pogut constatar que entre el 2018 i el 2020 norma estableix que la documentació escrita, gràfica i audiovisual, l’atenció personal i les dones han guanyat més premis i distincions que els homes (entorn del 60% i 40%, els mitjans de comunicació, incloent-hi els digitals i els comptes de les xarxes socials respectivament, cada any) però que, tanmateix, els premis amb més dotació econòmica de l’Ajuntament, han d’emprar un llenguatge inclusiu i un ús no sexista d’aquest. A més, i amb més visibilitat mediàtica han recaigut majoritàriament en homes. Així mateix, els també s’ha de garantir la visibilització equitativa de dones i homes, i de la diversitat sexual darrers tres anys, els jurats dels premis que atorga l’Ajuntament de Barcelona han estat i de gènere, en els anuncis, campanyes, materials o mecanismes de comunicació. paritaris, amb una presència femenina igual o lleugerament superior al 50%. Par donar resposta a aquests reptes s’ha elaborat una guia de comunicació inclusiva i Així doncs, si bé aquestes dades posen de manifest que s’ha avançat en l’assoliment una guia d’ús no sexista del llenguatge que s’han difós tant al personal municipal com a la de la paritat de gènere tant en els jurats com en l’atorgament de premis i distincions de ciutadania. A més, s’ha dissenyat un curs en línia de comunicació inclusiva adreçat a tot el l’Ajuntament de Barcelona, la distribució entre dones i homes varia en funció de la personal municipal. Així mateix, cada llançament comunicatiu nou es revisa per assegurar tipologia, la temàtica, l’àmbit territorial, la visibilitat mediàtica i la dotació econò- que compleix les recomanacions de la guia. mica. En aquest sentit, les dones acostumen a rebre més reconeixements en l’àmbit del districte, en temàtica de gènere i amb menor visibilitat i dotació econòmica. Per tant, ara Amb tot, es considera que encara queda camí per recórrer per augmentar la informa- serà clau incidir en aspectes de tipus més qualitatiu com, per exemple, la millora dels ció, sensibilització i capacitació respecte a la comunicació inclusiva a tota la planti- reconeixements de les dones en l’àmbit de ciutat que no tenen temàtica de gènere, per lla municipal. En aquest sentit, un aspecte clau és la formació en línia a totes les àrees, trencar la relació existent entre sexe i matèria en la qual es dona el reconeixement (fins ara, departaments i districtes de l’Ajuntament. Per acabar, es considera necessari fer un en d’altres matèries, predominaven els homes i en matèria de gènere, les dones). pas més enllà i incorporar el llenguatge inclusiu com a requisit imprescindible dintre dels protocols de correcció lingüística dels documents de l’organització. Així mateix, per la plena incorporació de la perspectiva de gènere en l’atorgament de premis i distincions també es planteja com a repte la necessitat de revisar de manera sistemàtica En relació amb la publicitat no sexista a l’espai públic, s’ha consensuat una proposta de les bases i convocatòries dels premis que es convoquen, ja que si bé fins ara se n’han normativa per a una publicitat inclusiva a la ciutat de Barcelona, que ha estat aprovada per revisat diverses, sovint es fa a posteriori, un cop ja estan aprovades. En aquest sentit, és ne- totes les àrees implicades. En aquests moments s’està fent el tràmit per convertir aquesta cessari avançar en la definició de circuits interdepartamentals i que incloguin els districtes. proposta en norma. Objectius Objectius Millorar la incorporació de la perspectiva de gènere en els premis i les Aprofundir en la perspectiva de gènere en la comunicació interna i externa de distincions. l’Ajuntament de Barcelona. Millorar la paritat en la quantia anual d’homes i dones a qui s’atorguen distincions. 48 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 49 Àmbit 13. Participació institucional La participació de les dones, dels grups feministes i de les entitats de defensa dels drets D’altra banda, si bé s’han introduït aportacions de la societat civil en aspectes concrets de les dones i de la igualtat de gènere en la presa de decisions relatives a la transversalitat de la transversalitat de gènere com són els pressupostos i la fiscalitat o el desenvolupa- de gènere i a la seva implementació és clau per tal que aquesta sigui menys burocratitza- ment de clàusules de gènere en la contractació pública, es considera que encara falta da i tecnocràtica. En el que s’entén que és el model participatiu de la transversalitat, si desenvolupar una estratègia participativa que orienti el treball en tots els àmbits del l’objectiu és combatre les desigualtats de gènere que es reprodueixen en tots els àmbits canvi institucional. A més, algunes de les actuacions iniciades en el darrer període no de la vida, cal que siguin les dones, les seves entitats i el moviment feminista qui tingui han tingut continuïtat en el temps com, per exemple, el grup de treball de transversalitat de capacitat de decisió a l’hora de construir mesures per combatre-les. Així doncs, cal fo- gènere del Consell de Dones de Barcelona. Finalment, també es planteja la necessitat de mentar l’empoderament i introduir els canvis en el procés polític que siguin necessaris continuar desenvolupant estratègies de “comunicació fàcil” i d’acompanyament a la perquè les dones, en tota la seva diversitat, tinguin veu i presència. participació. En aquest marc, els últims anys s’ha treballat intensament per incloure la veu, necessitats Objectius i propostes de les dones en els espais institucionals i donar cabuda en la producció de les accions públiques locals als discursos d’igualtat de gènere que provenen de la ciuta- Millorar la inclusió de la veu, necessitats i propostes de les dones, en tota la dania. De fet, la incorporació de la perspectiva de gènere en els processos participatius seva diversitat, en els espais institucionals, tant presencials com virtuals. i l’eliminació dels obstacles per a la participació institucional de les dones ha estat una preocupació constant, entomada tant des de les polítiques de participació com des de les Vetllar per la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els espais, pro- de gènere. Així, en el període 2017-2020 s’ha passat del 2,9% al 66,7% dels processos cessos, i òrgans participatius. de coproducció que inclouen entitats de dones, criteris o accions de gènere (DEP Institut, 2021). El repte ara és, doncs, aquest 30% dels processos participatius munici- pals en els quals s’ha de millorar. A més, també s’ha promogut la incorporació de la perspectiva interseccional en la parti- cipació institucional. Altres eixos de discriminació com la diversitat funcional o la disca- pacitat, l’origen o migració, etc., estan representats a la instància municipal que controla internament la qualitat dels processos participatius. Amb tot, no es disposa de dades que permetin conèixer fins a quin punt s’ha aconseguit incorporar de manera efec- tiva l’heterogeneïtat i la diversitat de les persones, promovent la veu i la presència dels grups socials habitualment no representats. En aquest sentit, a través del procés participatiu d’aquest nou pla, s’ha constatat la neces- sitat de prestar més atenció a la bretxa digital de gènere i a les dificultats idiomàtiques que pot tenir una part de les dones migrades o d’origen divers. A més, també s’ha posat en relleu la conveniència que hi hagi més vinculació dels processos participatius amb el treball que fan les entitats i els equipaments en el territori. Des d’ambdós espais es creen vincles amb les persones i sorgeixen figures referents que la participació política ha d’aprofitar per aconseguir arribar a tothom. Per acabar, s’ha plantejat la importància d’aproximar la participació institucional a altres formes de participació menys for- mals però en què s’ubiquen sectors poblacionals com, per exemple, les persones joves. 50 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 51 Eix 2. “Economia per a la vida L’eix, per tant, també vol abordar la feminització de la pobresa i les noves expres- sions d’aquesta que puguin sorgir arran de la crisi socioeconòmica derivada de la i organització dels temps” covid-19 posant l’accent en la lluita contra la bretxa digital de gènere i l’accés de les dones a les indústries TIC. Per acabar, aquest eix també se centra en la promo- ció d’una organització dels usos dels temps més saludable, igualitària i eficient, mitjançant estratègies que impactin en la millora de la vida quotidiana de la ciutadania i disminueixin les desigualtats socials i de gènere. Tot plegat, fent èmfasi en la neces- sitat de frenar la crisi climàtica i ecològica transformant el model productiu. Amb aquest horitzó, en aquest eix es defineixen cinc àmbits d’actuació: Promoció econòmica feminista. Democratització de les cures. Aquest eix s’orienta a assolir un model econòmic més just i més sostenible tant socialment com mediambientalment. Organització dels temps. Es tracta, doncs, de promoure una economia al servei de les persones que en garanteixi vides dignes i la satisfacció de les seves necessitats des del reconeixement que tots els Lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat. treballs són necessaris per a la subsistència, la reproducció i el benestar de la població (Perez Orozco, 2012), i des del com- promís en la lluita contra l’explotació i vulneració de drets. Recursos tecnològics i bretxa digital. 52 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 53 Àmbit 14. Promoció econòmica feminista Ocupacions dels contractes a temps parcial, que s’havien distribuït de manera més igualitària en els El mercat laboral barceloní ha sofert un important sotrac com a conseqüència de la crisi trimestres immediatament anteriors a la pandèmia16. Cal també fer esment de les jornades sanitària de la covid-19. Si bé la política econòmica de resposta ha estat molt diferent parcials: el quart trimestre del 2020 el pes del treball a temps parcial entre les dones assa- a la de la crisi de l’any 2008, optant simultàniament per aturar l’activitat econòmica tot lariades a Barcelona (19,4% del total) més que duplica el que registren els homes (8,6%) desplegant mesures molt importants destinades a pal·liar els efectes d’aquesta aturada, (AB, 2021k). L’assumpció de les tasques reproductives en major mesura per part de les mantenint les rendes i la capacitat de consum, es desconeix encara fins a quin punt dones respecte als homes ha suposat que siguin elles les que accedeixen majoritàriament l’afectació ha estat i és diferent per homes i dones. Amb tot, ja es comença a entreveu- a aquest tipus de contractes (Institut Català de les Dones, 2020). La dificultat de conci- re que l’impacte de la crisi es concentra en alguns dels grups amb més situació liació i de compatibilitzar la vida personal, laboral i familiar se segueix concentrant, de vulnerabilitat del mercat laboral: persones treballadores amb salaris baixos i feines per tant, en les dones, amb el pes que això significa en la seva economia: menor capa- precàries, característiques que són molt presents en els llocs de treball feminitzats, dels i citat adquisitiva que els homes tant en les prestacions d’atur com en les pensions al final les joves, i de les persones migrants o d’origen divers. De fet, un dels problemes greus de la seva vida laboral. del mercat de treball és la baixa qualitat de l’ocupació concentrada en sectors de po- blació molt concrets i en alguns sectors d’activitat. Això, de fet, ja es produïa abans de la crisi i D’altra banda, l’impacte dels ERTO depèn del nivell salarial de les persones treballado- aquesta només ho ha empitjorat (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona res, ja que es tracta d’una contribució proporcional al sou. A falta de dades municipals, [IERMB], 2020a). s’observa un cert equilibri en l’afectació per sexe dels ERTO. Amb tot, es pot assumir que en aquesta relativa igualtat hi ha un impacte més perjudicial per a les dones, atès que són En aquest sentit, cal tenir en compte que les dones tenen una forta presència tant majoria en els contractes amb menor remuneració. En aquesta línia, cal tenir en compte que en els sectors essencials (que s’han mantingut o reforçat) com en les ocupacions de la bretxa salarial de gènere a la ciutat se situa en el 18,7% en detriment de les dones (AB, serveis al públic (que han vist molt limitada la seva activitat). Així, la segregació horit- 2021f). Aquesta bretxa es dona en totes les franges d’edat, en tots els nivells educatius, zontal del treball ha tingut un paper clau en aquesta crisi sanitària, la qual cosa ha nacionalitats i grups professionals, en gairebé la totalitat de sectors i amb tot tipus de con- provocat més exposició de les dones al contagi i el desgast per una important presèn- tracte i jornada. Per grups professionals, la bretxa salarial més elevada correspon al grup cia en les anomenades ocupacions de primera línia (ocupacions essencials i al mateix de persones llicenciades, enginyeres i alta direcció (27,4%) (AB, 2021k), segment on es temps altament exposades). Són principalment aquelles que se situen als sectors de la detecta la segregació vertical en les ocupacions i el sostre de vidre: la dificultat d’ascens sanitat, l’educació, els serveis socials, el treball domèstic, el lleure i el comerç al detall. professional de les dones als llocs de direcció més ben remunerats. Tot i així, a Catalunya el D’altra banda, l’ocupació ha augmentat durant la pandèmia en sectors com les TIC o 2020 el percentatge de les dones que treballen amb rang de personal directiu i gerència ha la logística, on les dones són minoria. Les dones representen un terç de l’ocupació en retallat la distància respecte als homes (61,8%), i ja s’apropa al 40% (38,2%) (AB, 2021k). la branca d’Informació i comunicacions, un sector en continu creixement i fortament demanat, que ofereix salaris més elevats i millors condicions laborals (AB, 2021k). Abans de la pandèmia, la modalitat del teletreball tenia molt poca incidència en el nostre context. Amb la covid-19, el treball a distància esdevé una situació obligada sempre que En termes d’indicadors de mercat de treball, les dades del 2020 mostren que, si bé la sigui possible, de manera que es generalitza i s’observa que, durant el confinament es- caiguda de la taxa d’ocupació ha estat més gran per als homes, aquests estan 9 punts tricte, les dones van realitzar teletreball en proporcions lleugerament superiors (un 74,8% per sobre de les dones. A més, moltes de les persones que han perdut la feina no han enfront del 69,8% masculí). Per contra, els homes van dur a terme una opció mixta en passat a ser aturades sinó inactives. Per això, usant l’indicador d’inactivitat específica major mesura17. Es tracta d’una fórmula ambivalent, perquè si bé pot facilitar la conciliació que inclou les anomenades “mestresses de casa”, s’observa que tot i que la taxa d’atur individual, també pot incrementar les desigualtats en el lloc de treball. El que sí que ha del quart trimestre del 2020 és pràcticament igualitària entre homes i dones (12,6% posat de manifest és la necessitat de continuar avançant en nous models d’organització els primers, 12,1% les segones), la taxa d’inactivitat específica és del 19% en els del temps que permetin combinar satisfactòriament la vida laboral, personal i familiar de homes i 23% en les dones14. En tot cas, aquesta bretxa de 5 punts és la més petita dels la plantilla: models híbrids on la flexibilitat i el treball a distància poden ser clau. darrers anys, a causa del creixement de la inactivitat masculina. Per acabar, les ocupacions de cura i de suport a la cura tenen un pes una mica més La contractació a la ciutat era, el desembre del 2020, encara molt més baixa que la del important a Barcelona que al conjunt de Catalunya. Són ocupacions amb sous relativa- mes de febrer del mateix any. S’observa certa feminització en els darrers mesos, que se ment baixos i clarament feminitzades (s’estima que s’hi dediquen 128.453 dones i 49.882 sustenta pel creixement en contractes temporals15. I també ha augmentat la feminització homes a la ciutat) amb una important exposició a la covid-1918. 16 Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Institut Nacional d’Es- 14 Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Enquesta de població activa. tadística. Vegeu: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Treball_i_teixit_productiu/ Vegeu: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Treball_i_teixit_productiu/Tre- Treball/Contractacio_laboral/evo/anys/index.htm ball/EPA/epa/index.htm 17 Ajuntament de Barcelona. Enquesta COVID-19 a Barcelona. Vegeu: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/ 15 Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament de wp-content/uploads/2020/04/20_205_in_Cicle05_1604.pdf Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. 18 Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, Departament d’Afers Socials, Treball i Vegeu: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Treball_i_teixit_productiu/Treball/ Famílies de la Generalitat de Catalunya i Servicio Público de Empleo Estatal. Vegeu: https://ajuntament.barcelona. Contractacio_laboral/sexe/anys/a2020/sexedes.htm cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Treball_i_teixit_productiu/Treball/Treballadors_Afiliats/index.htm 54 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 55 En aquesta línia, l’any 2021 s’aprova la Mesura de govern d’economia feminista: Per a Es constata la presència emergent de dones en el món de l’economia social i soli- la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més fe- dària. Així, amb resultats per al conjunt de Catalunya, a l’ESS el treball està feminitzat ja minitzades i precaritzades, que pretén contribuir a millorar les condicions econòmiques, que de mitjana el 64% de les treballadores són dones (Xarxa d’Economia Solidària [XES], socials i laborals de les treballadores de determinades ocupacions que es troben especi- 2019). Aquesta majoria, però, no es tradueix en els espais de presa de decisions on el alment feminitzades i precaritzades a la ciutat de Barcelona, i més concretament comba- percentatge de càrrecs societaris per dones és del 50%. Per això, s’entén que l’ESS ha tre l’agudització de la precarietat que es pot produir en les ocupacions més feminitzades d’avançar en la feminització del funcionament de les organitzacions. A més, només el de la nostra ciutat en temps de crisi social i econòmica, com la que ha esclatat arran de 22% de les entitats tenen almenys una persona treballadora racialitzada o d’origen divers, l’emergència sanitària de la covid-19. i aquest col·lectiu representa el 4% del total de treballadores. Emprenedoria i empreses L’ecologisme i el feminisme tenen en comú la crítica a un sistema econòmic que se sus- Les diferències de gènere també es reprodueixen en el terreny de l’emprenedoria. Així, si tenta en els treballs de cures i domèstics invisibilitzats, feminitzats i devaluats, així com bé es produeix una manca de visibilitat estadística, ja que enlloc consta el sexe de les per- en l’explotació dels recursos naturals i el medi (Carrasco et al., 2020). L’aliança entre sones que donen d’alta negocis i empreses19, es calcula que les emprenedores a Barce- ambdues perspectives és imprescindible per transformar la concepció i la gestió lona representen només el 39% del total de l’empresariat autònom (Pérez-Quintana, del model econòmic, així com per reorganitzar els temps de les persones. Sense et al. 2019). A més, mostren una tendència més gran cap al règim d’autònoms, mentre aquestes perspectives és impossible treballar per un model compatible amb la biosfera i que els empresaris creen més societats mercantils; inverteixen menys capital en la consti- que tracti de donar resposta a totes les diferents formes de desigualtat. tució de l’empresa i la gestionen des de l’estalvi i no des de la inversió, comprometent-se menys en l’endeutament. Quan han de tancar el negoci, les raons que expliquen estan Objectius relacionades amb les obligacions laborals, la manca d’un perfil complementari dins el negoci per tirar-lo endavant o bé dificultats de caire tècnic. A banda, el sector econòmic Lluitar contra l’impacte derivat de la covid-19 en l’ocupació de les dones a la en el qual les dones creen els seus negocis és, bàsicament, el dels serveis, reproduint la ciutat i promoure l’equitat de gènere i qualitat al mercat de treball. segregació ocupacional horitzontal present de manera generalitzada al mercat de treball. Són projectes més locals i amb una menor visió global i d’expansió. Per contra, les dones Treballar per una promoció econòmica que sigui feminista i ecologista amb emprenedores tenen un nivell d’estudis superior al dels homes: el 71% de les dones empre- un especial impuls de l’economia social i solidària. sàries catalanes té estudis de segona etapa d’educació secundària o universitària, mentre que en el col·lectiu masculí aquest percentatge és del 64% (Pérez Quintana et al., 2019). Fer de Barcelona una ciutat de referència per a les dones emprenedores, donar suport a les professionals i directives i assessorar i acompanyar les Finalment, en algunes ocasions, les dones accedeixen més a l’emprenedoria per neces- empreses en la introducció i aplicació de les mesures d’igualtat. sitat que no pas per oportunitat i la majoria és objecte de la pressió del seu entorn per tal que segueixin assumint majoritàriament la responsabilitat de les tasques de cura i de reproducció domèstica. En aquest context, l’impacte de la covid-19 encara és incert. Pel que fa a les empreses, darrerament s’han desenvolupat i concretat les obligaci- ons legals en matèria d’igualtat de gènere a les quals han de donar compliment. S’ha ampliat el requeriment de disposar d’un pla d’igualtat intern, tant pel que fa a continguts d’aquest com a tipologia d’empreses obligades a tenir-lo i, a més, s’han fixat mecanismes de lluita contra la bretxa salarial per raó de gènere.En matèria de conciliació, l’any 2021 el conegut com a permís de paternitat s’ha ampliat fins a les 16 setmanes, equiparant-se al de maternitat; valdria la pena analitzar l’impacte d’aquesta mesura tot confiant en un augment de la igualtat en el repartiment de les tasques de cura i de la llar i una correspon- sabilitat més gran per part dels homes. 19 Només la “Mostra contínua de vides laborals” permet visibilitzar les empresàries en règim d’autònoms, però seguei- xen desconeixent-se les empresàries que cotitzen en el règim general. 56 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 57 Àmbit 15. Democratització de les cures L’Organització Internacional del Treball es refereix al treball de cura com totes aquelles Quant a factors de tipus simbòlic, la manca de reconeixement social contribueix a la activitats realitzades per donar resposta a les necessitats físiques i emocionals de precarització de les ocupacions. Com menys reconeixement i valoració social, menys les persones, tant si són activitats desenvolupades en l’economia formal o en la informal, probabilitat que una ocupació disposi de condicions materials dignes. Els treballs de la en l’esfera pública o en l’esfera privada, i remunerades o no remunerades. Quant a les llar i les cures són un exemple d’ocupacions amb baix reconeixement social: el 24% persones receptores de cures, cal considerar sobretot els infants, la gent gran, les perso- dels homes i el 34% de les dones considera que les tasques de cura estan poc o gens nes en situació de discapacitat / diversitat funcional, malaltia, etc. reconegudes socialment22. Per revertir aquesta tendència, calen polítiques públiques ori- entades a socialitzar i democratitzar la responsabilitat de les cures per eliminar-ne Històricament, i encara avui en dia, aquest conjunt d’activitats ha estat realitzat de ma- l’assumpció desproporcionada per part de les dones en el marc de la família. Cal que nera molt majoritària per les dones i no s’ha valorat com correspon, ni socialment ni eco- aquestes siguin assumides, doncs, per múltiples actors socials i econòmics: les famílies nòmicament. En l’actualitat, si bé els homes cada cop participen més en els treballs (en corresponsabilitat entre dones i homes), les administracions públiques, les empreses de la llar i les cures, ara com ara encara ho fan en unes proporcions molt inferiors a i el món comunitari (voluntariat, veïnat, ONG, etc.). Amb relació al món comunitari, cal les dones. Així, per exemple, el 45% de les dones dedica 20 o més hores setmanals a donar visibilitat i suport a xarxes comunitàries del territori ja existents, i facilitar que les tasques de la llar i les cures, davant del 23% dels homes (IERMB, 2012). Si es té en es puguin adaptar a les necessitats de les veïnes i veïns del barri, pel que fa a espais, compte tant el treball remunerat com el no remunerat, les dones treballen 7 hores més accessibilitat, horaris, etc. a la setmana que els homes (Gobierno de España [GE], 2017). En l’àmbit laboral, la im- mensa majoria (91%) de les persones que treballen a temps parcial perquè han d’exercir En aquesta línia, l’any 2021 s’aprova la Mesura de govern per una democratització de tasques de cura són dones, el 26% de les dones (davant del 3% dels homes) ha fet ús de les cures amb 68 actuacions adreçades a posar les cures al centre de les polítiques mu- la reducció de jornada per a la cura de menors (UGT, 2017), i de les excedències laborals nicipals. La mesura pretén impulsar a mitjà i llarg termini una altra manera d’organitzar per cura de fills i filles, el 92,8% són sol·licitades per dones i només el 7,2% per homes socialment la cura, des d’un punt de vista transformador i desplega les accions a partir (UGT, 2020). Així doncs, cal promoure la corresponsabilitat dels homes en l’assumpció de dos eixos centrals: el reconeixement de la centralitat social de la cura i la seva socia- dels treballs de cures. Això inclou el treball amb nens i joves, de manera adaptada a les lització. Hi ha, a més a més, dos eixos transversals que travessen el conjunt d’actuacions seves capacitats. de la mesura: l’eliminació de la (mal) divisió social del treball i l’empoderament individual, relacional i col·lectiu de les persones proveïdores i de les persones receptores de cura. Pel que fa a les condicions de treball, les persones que es troben sota el Sistema especial de treballadores de la llar no disposen d’unes condicions equiparables a la resta de Algunes d’aquestes accions són la creació de l’espai Barcelona Cuida, la targeta per a persones treballadores del Règim general de la Seguretat Social. Aquesta regulació persones cuidadores, el projecte de creació de comunitats de suport a les cures i l’am- permet que encara es mantinguin aspectes com l’acomiadament sense justificació de- pliació del projecte Radars i “Baixem al carrer” per abordar les situacions de solitud no guda (acomiadament per desistiment), l’exclusió de la prevenció de riscos laborals i del volguda.Així mateix, el projecte de VilaVeïna, que vol donar resposta a les necessitats de Fons de Garantia Salarial, la cobertura per maternitat i, molt especialment, l’exclusió de cura de manera col·lectiva i des de la proximitat, també suposa una delimitació territorial la prestació per desocupació. A més, s’estima que un terç de les treballadores del sector reduïda que abordarà un manteniment i millora de l’espai públic a partir de les diagnosis de la llar i les cures ho fan sense estar donades d’alta a la Seguretat Social pels seus que aportin les marxes exploratòries en cada cas. ocupadors/ores20. D’altra banda, i tal com afirma l’ecofeminisme, cal no oblidar que les persones som in- Tot i el paper destacat de les dones en aquests treballs a les seves pròpies llars, moltes terdependents (necessitem les cures mútues per viure) i ecodependents (necessitem eco- famílies n’externalitzen una part, i fruit d’això s’han produït en les darreres dècades les sistemes saludables per a la nostra existència) (Observatori del Deute en la Globalització cadenes globals de cures: el treball externalitzat és dut a terme tot sovint per dones [ODG], 2017). A més, els fenòmens climàtics tenen un clar biaix de gènere en afectar migrades i en condicions de precarietat que, al seu torn, han deixat en el país d’origen més les dones, fet que genera necessitats de cura (Instituto de la Mujer [IM], 2020). Així, els seus familiars dependents a càrrec d’altres dones21. els ecofeminismes assenyalen la interrelació entre les dinàmiques de destrucció, explo- tació i dominació de la naturalesa, i de subordinació de les dones; i reivindiquen el valor En relació amb la cura d’infants, un altre factor rellevant en la intersecció de variables de dels treballs de reproducció social i de cures que fan possible el manteniment i producció risc d’exclusió és la monoparentalitat. El 40% de les persones que viuen en llars mo- quotidiana de la vida. Per tant, pensar Barcelona des dels ecofeminismes implica po- noparentals es troben en situació de risc de pobresa, pràcticament el doble que la resta sar en el centre de cada proposta i política pública el dret col·lectiu a les cures i la dels tipus de família. I el 83% de les llars monoparentals estan encapçalades per dones. capacitat de resiliència. 20 Per estimar el nombre de treballadores de la llar que no cotitzen, es calcula la diferència entre el nombre de persones que diuen treballar al sector (Enquesta de població activa - EPA) i el nombre de persones que efectivament es troben afiliades a la Seguretat Social en el sector. Aquesta diferència, per a l’any 2020 al conjunt de l’Estat, indica un 34% de treball sense cotització. 21 Dades extretes de la lectura del Padró municipal d’habitants de Barcelona l’1 de gener de 2020, disponibles a: https:// ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/Llars_i_domicilis/Domici- 22 Dades extretes de l’Enquesta Òmnibus Municipal, desembre del 2020. Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc. lis_padronals/a2020/estruct_llars/t1.htm ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/122832 58 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 59 Àmbit 16. Organització dels temps Finalment, cal tenir en compte que arran de la situació generada per la covid-19 es pot El temps ordena i estructura la vida quotidiana. El temps té una incidència clau en la vida parlar d’un agreujament de l’anomenada “crisi de les cures”. En aquest context es corre el quotidiana de les persones, convertint-se en un paràmetre afavoridor de benestar per a risc que un reconeixement més gran de les cures realitzades a l’economia formal no vagi la ciutadania. L’ús i la distribució que fem del nostre temps està condicionat per molt acompanyat de més visibilització de les cures informals i de les dones que les realitzen. factors, que determinen la capacitat de disposar de més o menys temps. Podem dir que la distribució del temps no és equitativa entre gèneres o entre generacions o entre classes Objectius socials, i que no tots els temps (temps assalariats, temps no assalariats) tenen el mateix valor i el mateix reconeixement social. Augmentar el reconeixement social i institucional sobre la importància de les cures i de la seva provisió més equitativa. El temps emergeix com un element primordial per repensar el concepte de ciutadania (Balbo, 1987; Balbo 1991). A més, el benestar del temps està limitat en la mesura que Augmentar la corresponsabilitat de l’Administració pública, el món comuni- moltes vegades no és possible decidir sobre el temps d’una manera autònoma i està tari i les empreses, així com la corresponsabilitat dels homes. distribuït de forma desigual en l’estructura social per raó de gènere, classe i raça, entre d’altres (Mückenberg, 2007). Millorar les condicions en què les persones presten treballs de cures (de manera remunerada i no remunerada) i en què les persones reben cures. Així, el dret al temps propi consisteix a poder disposar per un/a mateix/a, individualment i col·lectivament, d’unes condicions temporals quotidianes que permetin compaginar els temps de sociabilitat i d’afectivitat, els temps de l’ocupació, els temps reproductius i els temps de la participació sociopolítica, entre d’altres (Mückenberg, 2007). Els horaris socials poc harmonitzats fan que l’organització del temps quotidià esdevingui un repte per a una gran part dels ciutadans i ciutadanes, fins al punt que afecten directament la salut de les persones a través de la disrupció dels seus ritmes circadiaris. És en aquest sen- tit que es recomana incorporar la “pobresa de temps” com un dels indicadors per mesurar la pobresa, la inequitat i l’exclusió social (Comissió Econòmica de les Nacions Unides, 2017). Pel que fa a la detecció de les tendències de canvis en la dedicació als treballs, en especial al treball domèstic i de cura a la ciutat de Barcelona, continua existint una centralitat de la jornada laboral en l’organització social i l’anàlisi entorn de les transformacions del temps dedicat al treball remunerat posa de manifest un doble fenomen: el creixent caràcter porós i el miratge de la lliure capacitat d’elecció, una tendència que es dona, sobretot, en clau fe- menina, on la flexibilitat de la jornada laboral es valora favorablement per a les necessitats derivades del treball de cura, amb l’emergència de noves problemàtiques com el dret a la desconnexió (Moreno i Borràs, 2020). D’altra banda, el teletreball o el treball en remot du- rant el temps de pandèmia ha suposat per a les dones un increment de les tasques de cura. A més, malgrat que alguns estudis observen un canvi generacional que apunta un aug- ment de la consciència masculina de la importància de realitzar les tasques domèstiques i de cura conjuntament, persisteix la desigualtat de gènere en la mesura que els homes dediquen més temps al treball remunerat i les dones més temps al treball domèstic tot cercant la separació entre la vida laboral, familiar i personal dins de la llar. Les polítiques de temps que volem impulsar en el marc d’aquest pla, conjuntament amb d’altres estratègies, han d’anar adreçades a evitar que la transformació dels usos del temps reforci les desigualtats socials i de gènere, tal com estan detectant tots els estudis realitzats en relació amb l’impacte de la covid-19. 60 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 61 Àmbit 17. Lluita contra la feminització de la pobresa i la precarietat En aquest marc, el Pacte del Temps de l’Ajuntament de Barcelona per una millor or- Atesa la complexitat dels factors que condicionen la feminització de la pobresa i la ganització del temps, més saludable, igualitària i eficient, és una de les eines clau per precarietat, aquest àmbit s’està treballant a través d’una estratègia específica a llarg poder desenvolupar un treball transversal que abasta les diferents esferes de salut, treball, termini i de caire estructural: l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la pre- cures, participació, educació, serveis a la ciutat i mobilitat, per situar el temps com un dret carietat 2016-2024 (d’ara endavant EFPP). de ciutadania. És un pacte que vol incidir en tots els àmbits de la vida quotidiana de la ciutadania i, per fer-ho, a banda de l’Administració, compta amb la implicació d’entitats i L’any 2020, davant de l’emergència sanitària i la crisi econòmica derivada de la covid-19, organitzacions. en el marc de l’EFPP es duu a terme una anàlisi que constata que les dones estan patint amb més duresa els seus efectes. El fet de constituir el 65% de les persones ocupades Com es pot comprovar, l’organització dels temps no es desvincula de l’organització dels en feines de primera línia fa que estiguin sobreexposades a contreure la malaltia. Són treballs i, per això, s’entén que aquest àmbit és econòmic i, a la vegada, transversal a la majoria entre les persones que viuen soles i tenen més dificultats per accedir a béns de resta d’àmbits, ja que està estretament vinculat a la pobresa de temps de les dones, a primera necessitat. El pes de les cures, delegat en les llars durant el confinament, recau l’àmbit de cures i a la presència de qualitat de les dones en el treball productiu. principalment sobre les dones. I durant el mateix període les trucades i intervencions dels serveis especialitzats en violència masclista es disparen. Objectius Les dades indiquen també una agudització de les bretxes que poden condicionar les Avançar en l’harmonització dels diferents usos del temps quotidià de les possibilitats de superar la crisi. Alguns dels sectors d’ocupació més afectats, com ara el persones. comerç, estan fortament feminitzats. A més, les dones ocupen majoritàriament les feines més precàries, sent més vulnerables davant qualsevol imprevist. La pandèmia evidencia Incidir en una corresponsabilitat efectiva entre homes i dones per part de la crisi de cures que pateix la nostra societat, posant en relleu el dèficit de serveis i la man- les administracions públiques, les empreses i el conjunt de la societat. ca de valoració i reconeixement d’unes tasques que s’han revelat com a imprescindibles. I els efectes desproporcionats sobre la salut física i mental de les dones poden disminuir Promoure l’adopció de models de gestió del temps més saludables, més les seves opcions de recuperació econòmica i de participació política i social. eficients i més sostenibles, sensibilitzant i difonent els beneficis d’una organització del temps més igualitària. D’altra banda, coincidint amb l’equador de la implementació de l’EFPP, la seva avaluació intermèdia ha plantejat una sèrie de recomanacions per superar mancances i aprofitar oportunitats de millora. Es destaquen les següents: Elaborar un mapa d’entitats i d’activitats que visibilitzi serveis i faciliti el treball en xarxa. Garantir l’accés a uns ingressos mínims. Promoure la inserció sociolaboral dels nous perfils de dones en cerca de feina. Incrementar els recursos i serveis destinats a facilitar la conciliació. Reforçar les actuacions adreçades a homes i potenciar nous models de masculinitats. Reforçar les actuacions destinades a prevenir la violència masclista. Reduir la bretxa digital. 62 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 63 Àmbit 18. Recursos tecnològics i bretxa digital Cal destacar també la importància de l’aprovació de la Mesura de govern d’economia L’ús de les tecnologies està cada cop més present a la nostra societat. Aquestes tecno- feminista: Per a la millora de les condicions econòmiques, socials i laborals de les logies tenen el potencial de promoure la inclusió i la millora professional de molts sectors ocupacions més feminitzades i precaritzades (AB, 2021h), el març del 2021, que fixa en el mercat de treball però, alhora, també poden excloure’n d’altres. els objectius següents: Tal com s’exposa a la Mesura de govern BcnFemTech (2021-2023). Per l’equitat de Vetllar per tal que l’impacte de la covid-19 no empitjori les condicions gènere al sector TIC, “l’accés, la creació i producció de la tecnologia, la riquesa i els de les ocupacions més precaritzades i feminitzades de la ciutat. actius que això comporta, estan reforçant certes dinàmiques discriminatòries de gène- re i socials, provocant segregacions de gènere per plataformes de treball, per rols a la indústria tecnològica que envolta l’economia de plataforma, amb algoritmes que funcio- Fomentar una contractació més estable i segura. nen sota paràmetres racistes, sexistes i classistes, o amb una concentració econòmica i agressivitat econòmica davant els drets i amb els sectors més vulnerables major que en l’era industrial”. Combatre el terra enganxós fomentant oportunitats de trajectòries professionals i l’enriquiment del treball. Aquestes segregacions acaben provocant una bretxa digital per raó de gènere en l’accés, l’ús, el consum i en la producció de les tecnologies que cal abordar des d’una mirada feminista. Promoure una bona organització dels temps i una conciliació corresponsable. D’acord amb l’estudi La bretxa digital a la ciutat de Barcelona. 2020 (BIT Habitat, 2020), actualment, a la ciutat de Barcelona, hi ha més homes connectats (94,6%) que dones (89,4%); quan es pregunta a les persones els motius per no utilitzar internet, un 36,9% de Lluitar contra l’assetjament i les violències masclistes. les dones (davant d’un 20,3% d’homes) contesten que perquè no en saben; i si s’indaga en el perfil de digitalització de la població, veiem que el 71,76% de les persones que se situen al perfil baix són dones, i el 28,24% són homes. Alhora, cal tenir una mirada Combatre la informalitat i la desprotecció social. interseccional per comprendre aquestes dades. Per començar, les dones grans són un dels col·lectius menys connectats. En concret, el 42,5% de dones de més de 75 anys no estan connectades (davant d’un 12,6% dels homes)23. Al mateix temps, també caldria Promoure el reconeixement social de les ocupacions més indagar en les diferències que es donen en l’accés i ús de les TIC per part de les dones feminitzades i precaritzades. d’origen divers, ja que fonts qualitatives apunten a una menor alfabetització digital per part d’aquestes dones (perquè malgrat que moltes tenen telèfon mòbil, no sempre tenen accés permanent a internet, i això dificulta tots els tràmits en línia que hagin de realitzar) Enfortir l’autoorganització i la representació de les treballadores. que pot estar desembocant en situacions de discriminació i exclusió. La classe social i el territori on es resideix també són factors que, en relació amb el gènere, poden estar fent augmentar la bretxa digital. Fer front als riscos laborals no protegits. El no accés o l’accés limitat a les connexions té conseqüències directes en la vida material de les dones: tenen més dificultats per poder efectuar tràmits, per demanar cita Combatre l’impacte dels factors de desigualtat que interseccionen per a alguns serveis, per accedir a alguns dels serveis de suport que s’ofereixen des de amb el gènere. les institucions, per poder rebre formacions, per poder participar de la vida pública, per poder realitzar algunes activitats econòmiques (i més amb el tancament de moltes oficines de bancs i caixes), etc. Així, doncs, el desplegament d’aquesta mesura, que vol donar resposta a les necessitats sorgides de la crisi, serà clau per avançar en els objectius de l’EFPP orientats a combatre les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral. Objectius Assolir la implementació total de l’EFPP. Fer front als efectes de la crisi de la covid-19 en la feminització de la pobresa i la precarietat. 23 Aquest factor podria explicar-se perquè hi ha més presència de dones grans a la nostra societat, i sobretot a la mostra de l’enquesta. 64 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 65 La bretxa digital de gènere té diferents explicacions. Per començar, es dona una forta segregació laboral i una gran infrarepresentació de les dones en el mercat laboral relacionat amb les TIC. Tenint en compte que és un sector econòmic en auge i en crei- xement continu, i un gran generador d’ocupació, això pot suposar fortes desigualtats presents i futures per a les dones. A Barcelona (Barcelona Digital Talent, 2019), només el 26% dels llocs de treball del sector TIC són ocupats per dones; només un 8,6% de les posicions tècniques són ocupades per dones; i les dones només representen el 22% del total de candidatures que es presenten a les ofertes de lloc de treball lligades al sector digital. Per tot plegat cal treballar per promoure la inserció de les dones en aquest àmbit. Per fer-ho, és important posar fi als estereotips que envolten el mercat laboral de la tecnologia i també és interessant donar visibilitat a les dones que ja estan treba- llant en aquest sector. Un altre punt important que cal tenir en compte perquè les dones estiguin visibles a les TIC és promoure l’adquisició d’aptituds i habilitats TIC en les nenes i dones. És per això que cal treballar per dotar-les de les habilitats i els coneixements necessaris per par- ticipar en igualtat de les TIC i les seves aplicacions. També cal posar fi a tots els estereotips presents a l’entorn tecnològic i un punt important és treballar perquè els algoritmes en què es basen moltes de les plataformes digitals deixin de ser sexistes i no segueixin reproduint estereotips de gènere. Tot plegat perme- trà caminar cap a un ús i una creació tecnològica més justa i equitativa. Objectius Treballar per l’equitat de gènere a les indústries TIC. Augmentar progressivament l’índex d’empoderament digital de les dones. Analitzar la bretxa digital de gènere des d’una perspectiva interseccional, tenint especialment en compte l’edat, l’origen, la classe i el territori de residència. 66 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 67 Eix 3. “Ciutat de drets” Participació política i social, centrat en la promoció de la representació de la veu i les necessitats de les dones per tal que les seves experiències i demandes específiques tinguin plena presència en l’espai i l’agenda públiques. Salut, drets sexuals i reproductius, orientat a incidir sobre els rols de gènere que condicio- nen la salut de totes les dones i al foment d’una atenció sanitària sense biaixos de gènere. Acció social, adreçat a la incorporació de la perspectiva de gènere interseccional en l’atenció dels serveis socials a situacions de vulnerabilitat. Esports, centrat a fomentar la participació i visibilització de les dones, des de la seva diversitat, en una pràctica esportiva sense desigualtats. Coeducació i ciència, focalitzat en la implantació de la coeducació a totes les etapes i espais educatius de la ciutat promovent les vocacions científiques i la presència de Una ciutat de drets és aquella que reivindica la ciutat com les dones i nenes en la recerca. un espai de defensa i garantia dels drets humans i dels drets de les dones. Per això aquest eix aborda les políti- Cicle de vida, que vol aprofundir en el coneixement sobre les desigualtats de gènere ques que incideixen sobre els aspectes econòmics, socials en funció dels diferents moments vitals de les persones. i culturals en què es produeixen les desigualtats de gènere, fixant objectius i promovent accions de redistribució, de Cultura i memòria col·lectiva, encaminat a la representació equilibrada d’homes i representació i de reconeixement de les dones en el marc dones en tots els àmbits culturals, i a la recuperació de la memòria històrica de les de la ciutat. Per fer-ho, l’eix s’estructura en tretze àmbits: dones i amb perspectiva de gènere. Ciutadania, migracions i interculturalitat, que s’orienta al reconeixement de la di- versitat de les dones tot desplegant la perspectiva intercultural combinant accions específiques amb accions transversals al conjunt d’àmbits de la política municipal. Habitatge, orientat a la inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques munici- pals en aquest àmbit. Vides lliures de violència, enfocat a prevenir, abordar i combatre totes les formes de violència masclista a la ciutat. Justícia global i relacions internacionals, que vol reforçar el lideratge de les dones i el foment de l’equitat de gènere en la cooperació, les xarxes i l’activitat internacional de l’Ajuntament. Diversitat sexual i de gènere, àmbit que s’orienta a vetllar pel respecte i la integració de la diversitat sexual i de gènere en les polítiques municipals. Masculinitats, que també se centra en la transversalització del treball sobre la cons- trucció de la masculinitat a tots els serveis i programes municipals emmarcats en les polítiques d’equitat de gènere. 68 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 69 Àmbit 19. Participació social i política Àmbit 20. Salut i drets sexuals i reproductius La participació de les dones és decisiva per a la transformació social i especialment per Les desigualtats socials i de gènere condicionen l’estat de salut de les persones. Així promoure la igualtat i la perspectiva de gènere des d’un enfocament transversal i inter- mateix, l’androcentrisme encara impregna la pràctica mèdica, de manera que es donen seccional que garanteixi de manera efectiva la diversitat (d’origen, ètnicoracial, cultural, biaixos de gènere en l’atenció, diagnosi, assajos clínics, investigació i tractament funcional, d’edat, d’identitat i/o expressió de gènere, d’orientació sexual...) de les dones. de la salut. L’ús de patrons de símptomes masculins o de l’anatomia masculina com a universals encara suposa la infradiagnosi de determinades malalties o afeccions en Arran de les grans mobilitzacions feministes del 2018 s’ha observat un augment de di- les dones com, per exemple, l’autisme, l’endometriosi o les malalties cardiovasculars. I, ferents grups i col·lectius feministes a la ciutat i de l’interès per part de les entitats en el sentit contrari, l’imaginari que etiqueta certes patologies com a “malalties de del tercer sector en el desenvolupament de projectes amb perspectiva de gènere, dones” suposa la seva supradiagnosi entre les dones i una infradiagnosi entre els homes. que han vingut a sumar les seves lluites als moviments feministes històrics de la ciutat. Aquest és el cas de la depressió o l’osteoporosi, per exemple. Això comporta un major o Actualment hi ha 249 entitats al mapa d’entitats feministes i de dones de la ciutat24. menor esforç diagnòstic (accés desigual a una atenció sanitària adequada d’acord amb els símptomes, errors de diagnosi) i terapèutic (tractaments, fàrmacs) en funció del sexe Amb tot, la irrupció de la pandèmia global arran de la covid-19 ha provocat una profunda (Ruiz Cantero, 2019). Finalment, i sobretot en matèria de salut sexual i reproductiva, la crisi sanitària, econòmica i social, la qual ha afectat tots els àmbits de les nostres vides, mirada heteronormativa encara condiciona l’atenció sanitària. amb conseqüències molt significatives en la vida de les dones i el sosteniment dels pro- pis moviments feministes. En aquest sentit, s’han generat situacions de sobrecàrrega A Barcelona, les dones, respecte als homes, tenen una esperança de vida més alta, un per la complexitat de gestionar la vida personal, familiar, laboral i social, la qual cosa ha pitjor estat de salut percebuda (23,8% dones i 15,4% homes) —percepció que s’agreuja afectat la salut física i emocional de les dones, i això acaba incidint en la disponibilitat a mesura que descendim en l’escala social—, una morbiditat més gran i pateixen més de temps i recursos per a la participació tant en organitzacions feministes i de dones trastorns crònics (el 29,6% dels homes i el 41,3% de les dones en tenen tres o més). A com en entitats mixtes de la ciutat. Es planteja, per tant, el repte d’enfortir els espais de més, entre les persones diagnosticades de problemes de salut rellevants, les dones estan relació i participació dels grups i col·lectius feministes de la ciutat, per tal de facili- molt sobrerepresentades en patologies com l’osteoporosi (són el 93,4%), el dolor crònic tar-ne el sosteniment i autoorganització. (el 72,6%) i la depressió (el 70,6%), mentre que els homes ho estan en patologies com el VIH (sida), les cardiopaties isquèmiques o la cirrosi (Agència de Salut Pública de Barcelo- A més, les limitacions de la presencialitat han donat pas a nous canals de comunicació on na [ASPB], 2020). la virtualitat ocupa un paper destacat i l’ús de la tecnologia esdevé un recurs imprescindi- ble al qual no totes les dones poden accedir. La bretxa digital de gènere per manca de Durant la pandèmia, les barcelonines han estat les més infectades de covid-19, sobre- mitjans i/o capacitació, doncs, se suma en un àmbit històricament masculinitzat i també tot entre les classes més desfavorides. Però els homes l’han patit de manera més greu, és un factor més d’exclusió de les dones, sobretot les de col·lectius més vulnerabilitzats. degut a raons socials com el tabaquisme, i són els més afectats per l’excés de morta- En aquest sentit, cal tenir en compte que la participació en espais i entitats presenta litat, encara que, en nombres absoluts, a la ciutat, hagin mort més dones que homes. Les pautes de desigualtat de gènere: si bé les dones són un 58% de les persones implica- dones han patit un risc més alt d’exposició al virus que s’explica pels rols de gènere, des en entitats de la ciutat (Fornies i Aguilar, 2018), aquesta certa feminització dels espais ja que són les principals cuidadores en domicilis i en residències de gent gran, la majoria de participació es reverteix a mesura que s’assoleixen posicions de poder dins l’entitat. de professionals de l’àmbit sanitari i farmacèutic o de neteja, entre d’altres (IQcoop, 2021). Així, només un 48% de dones està a la junta directiva i un 44%, a la presidència. A més, el Caldrà veure com, degut a la pandèmia, els canvis produïts en l’atenció primària (so- 41,6% de les dones manifesta tenir dificultats per conciliar la participació social amb brecàrrega, menor atenció presencial i més telefònica o electrònica) o en el seguiment i la seva quotidianitat, mentre que el cas dels homes només s’hi troba el 19,1% (Liquen detecció de patologies poden afectar la salut de la població a mitjà termini. Data Lab, 2018). Cal, doncs, avançar en la creació de noves formes de relació comuni- tàries més justes i equitatives envers les dones tenint en compte els diferents eixos de L’angoixa, l’estrès i les sobrecàrregues de treballs també tenen un impacte negatiu en la desigualtat que les travessen, i les diferents realitats territorials. salut de les dones, que tenen un risc més gran de patiment psicològic. Abans de la pan- dèmia, el 30,3% de les dones i el 22,7% dels homes tenien malestar mental, i les dones Objectius de classe social desfavorida eren les que més el patien. Les dones també consumien més psicofàrmacs que els homes (ASPB, 2020). Tot i que encara no es disposa de suficient Potenciar la participació social i política de les dones dels diferents barris de informació i dades, sembla que la pandèmia està aguditzant els problemes de salut la ciutat, atenent la seva diversitat, i els impactes generats per la covid-19. mental i emocional de la població en general i, de manera particular, de les dones. L’estrès i gestió emocional dels confinaments, la sobrecàrrega de treballs en context de Promoure la col·laboració i la coproducció per la defensa de drets, i la parti- pandèmia, l’aïllament social i familiar, la solitud dels processos de dol, l’augment de les cipació social i política de les dones, des d’una perspectiva interseccional i intercultural. 24 https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/recursos-i-actualitat/mapa-dentitats-feministes 70 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 71 Àmbit 21. Acció social violències masclistes o l’agreujament de problemes de salut mental previs en són només A Catalunya, el risc de patir pobresa o exclusió social és de 25,1 punts entre les dones alguns exemples. De fet, durant el primer confinament del 2020, la qualitat del son va em- enfront de 22 punts entre els homes, una diferència que a partir dels 65 anys passa a pitjorar per a més del 40% de les dones i per al 30% dels homes. Així mateix, les dones ser de pràcticament el doble. Entre els factors que determinen aquest risc destaquen la mostraven més sentiments de por, incertesa, tristesa i angoixa i un estat d’ànim pitjor que situació laboral, el nivell formatiu, la nacionalitat o la composició de la llar, sent particu- els homes25. larment elevat entre les persones soles amb fills/filles a càrrec26. Tot i així, el fenomen de l’exclusió social té un caràcter multidimensional. Es tracta d’una acumulació de desavan- Respecte a la salut sexual i reproductiva, abans de la pandèmia, les dones de classe so- tatges que condueix a una pèrdua de vincles socials i al deteriorament de les condicions cial més baixa, de barris més desafavorits, amb menys nivell educatiu i provinents de paï- de vida, una visió que supera la unidimensionalitat del concepte de pobresa vinculat a la sos de rendes baixes mostraven pitjors indicadors de salut reproductiva que, si bé havien manca de recursos econòmics. anat millorant al llarg dels darrers anys, es desconeix com poden evolucionar degut a la covid-19 (ASPB, 2019). La pandèmia ha suposat canvis en el seguiment dels embarassos L’atenció a alguns dels col·lectius més vulnerables a través dels serveis socials municipals i l’atenció obstètrica, en les possibilitats d’accés a anticoncepció i a IVE, en la detecció constata els biaixos de gènere i interseccional que travessen aquestes situacions. En el d’ITS i en la realització de controls ginecològics que caldrà valorar quins impactes tenen cas d’un fenomen tan complex com és el sensellarisme, la Mesura de govern per a la sobre la població femenina de la ciutat a curt i mitjà termini. prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’aten- ció a les persones sense llar a Barcelona 2020-2023 (AB, 2020h) alerta de la invisibilitat Objectius que es produeix de les problemàtiques específiques de les dones quan aquestes situa- cions s’analitzen únicament des de la perspectiva de les persones que dormen al carrer. Millorar el coneixement sobre la salut de la població barcelonina, incloent-hi Aquest document apunta a un sensellarisme femení molt més invisible a l’espai públic, l’impacte de la pandèmia en la salut física, mental i sexual i reproductiva des possiblement degut a la inseguretat i l’estigma superior sobre les dones. d’una perspectiva de gènere, interseccional i de cicle vital. També les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminació. Segons un informe Fomentar una atenció sanitària sense biaixos de gènere (no androcèntrica ni de l’Observatori sobre discapacitat i mercat de treball (Fundación ONCE, 2016), les do- heteronormativa). nes amb discapacitat presenten taxes d’activitat i d’ocupació inferiors a les de les dones sense discapacitat, a més de rebre un salari anual un 15% menor. Als desavantatges de Seguir treballant per la promoció dels drets sexuals i reproductius des d’una tipus econòmic i professional s’hi suma una vulnerabilitat més gran de patir violència. perspectiva de gènere i interseccional. De totes les tipologies de violència de gènere que defineix l’última Macroenquesta de violència contra la dona (GE, 2020), la prevalença en tots els casos és més elevada entre les dones amb discapacitat. La necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere és especialment rellevant en els serveis destinats a atendre els casos de violència masclista, com a manifestació paradigmàtica de la desigualtat. La darrera Enquesta de violència masclista a Catalunya (AB, 2018b) mostra que més de la meitat de les barcelonines ha patit aquest tipus de violència en algun moment al llarg de la seva vida, tractant-se, en el 27% dels casos, de fets molt greus. Fins i tot en edats primerenques les dones estan sotmeses a importants desigualtats. Malgrat les dificultats per conèixer l’afectació del maltractament en la infància i l’adoles- cència, l’UNICEF estima que 3 de cada 4 infants a escala mundial pateixen habitualment alguna forma de disciplina violenta en l’entorn familiar (UNICEF, 2017). I a Espanya, el Registre Unificat de Sospita de Maltractament Infantil (RUMI) va comptabilitzar més de 14.000 casos l’any 2016. Nombrosos estudis demostren que la violència i els abusos afecten majoritàriament les nenes i que gairebé sempre són comesos per homes (Muje- res para la Salud, sense data), fet que demostra la importància d’abordar aquesta qüestió des d’una perspectiva de gènere. 25 Dades extretes de l’Enquesta sobre els usos del temps i el confinament. Centre d’Estudis d’Opinió. Generalitat de 26 IDESCAT. Taxa i població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) per sexe. 2019. https://www.idescat.cat/ Catalunya. Maig del 2020: http://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/7608/Taules%20estad%C3%ADstiques%20-966.pdf pub/?id=ecv&n=7703&lang=es 72 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 73 Àmbit 22. Esports Els serveis socials són, en molts casos, la principal via de detecció i atenció a totes aques- La pràctica esportiva és un hàbit indispensable per a una bona qualitat de vida. Actual- tes situacions. Per aquest motiu, incorporar una mirada de gènere i interseccional en el ment els beneficis de l’activitat física i l’esport es troben a l’abast de nenes, noies i dones conjunt dels seus processos és un requisit imprescindible per assegurar respostes efica- de qualsevol edat. No obstant això, la paritat encara no és una realitat en l’esport, de ces a les necessitats especifiques de les dones en situacions de vulnerabilitat. manera que l’Administració pública, entitats, associacions i clubs han de continuar treba- llant per promoure cada vegada més l’esport entre les dones de totes les edats i d’arreu Objectius del món. Aprofundir en el coneixement de les desigualtats de gènere que condicionen Les estadístiques demostren que la pràctica esportiva continua sent més freqüent entre les situacions de vulnerabilitat, en particular dels serveis adreçats a perso- els homes. Així es desprèn, per exemple, de la darrera Enquesta d’hàbits esportius de la nes sense llar, persones amb discapacitat i infants i joves. població adulta de la ciutat (AB, 2017c), que indica que el 69,2% de les dones i els 74,4% dels homes fan esport. Malgrat això, hi ha un important increment de l’activitat esportiva Avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les fases i femenina (d’un 18,5%) si es compara amb l’anterior edició de l’enquesta (del 2013). processos d’aquests serveis. La pràctica esportiva de la població escolar també continua sent majoritàriament masculina: 72,3% les noies i 80,6% els nois, tot i que en aquesta franja d’edat la partici- pació femenina ha crescut 3 punts respecte a l’enquesta anterior (Viñas i Fort, 2018). Mal- grat això, segueix donant-se un lleuger abandonament de la pràctica femenina en el pas de primària a secundària: de 4t a 6è de primària el 74,3% de noies practica esport, mentre que de 1r a 2n d’ESO baixa al 71,7%. En el cas dels nois la dinàmica és totalment inversa: la pràctica augmenta de manera significativa de 4t-6è de primària (81%) a 1r-2n d’ESO (85%). Per tant, és fonamental abordar el prematur abandonament de l’esport per part de les adolescents. Encara avui continuen existint esports molt segregats per sexe. De fet, els esports més practicats pels nois són el futbol (40%), el bàsquet (13%), els esports de lluita (9%) i la natació (8%). Per contra, les noies practiquen més danses (23%), bàsquet (9%), natació (9%) i patinatge (8%). Si bé és cert que en els últims anys s’ha detectat una millora en aquesta segregació27, s’han de continuar treballant els estereotips i les limitacions d’accés i permanència del sexe menys representat en els esports tradicionalment femi- nitzats i masculinitzats. El manteniment d’una bona salut és el motiu principal per practicar esport per a la immen- sa majoria de barcelonines (73,4%), mentre que la manca de temps és la causa primor- dial (50,7%) entre aquelles que no fan cap activitat física. Pel que fa a l’activitat física triada, més de la meitat es decanten o bé per caminar (37,1%) o bé nedar (22,3%). Pel que fa a la participació de les dones en els programes de l’IBE, a “Activa’t als parcs” són majoria (el 87,5% de les persones participants), mentre que a “Convivim esportivament” suposen el 51% del total i al Campus Olímpia, el 40%. Per tot plegat, no només és important abordar la pràctica esportiva en si mateixa sinó també l’accés real de les dones en la gestió i direcció de les institucions i entitats esportives, la seva incorporació en càrrecs clau de l’àmbit esportiu, la conciliació de la vida professional i familiar amb la pràctica de l’esport i l’activitat física, la visibilitat de les dones esportistes als mitjans de comunicació i la igualtat en la dotació dels premis per categoria femenina i masculina. 27 Al llarg del pla anterior, la proporció de nois que participen en esports feminitzats ha augmentat, passant del 2,9% l’any 2016 al 5,7% l’any 2019. 28 Dades facilitades per l’Institut Barcelona Esports (IBE). 74 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 75 Àmbit 23. Coeducació i ciència També s’ha d’incidir en la incorporació de la perspectiva de gènere en els equipa- L’educació és un àmbit estratègic per a l’adquisició de coneixements, valors i actituds ments i esdeveniments esportius de la ciutat. I tenint en compte el context actual de igualitàries i no discriminatòries, des d’edats ben primerenques. I en aquesta tasca cal pandèmia, s’ha d’abordar de manera prioritària l’esport femení a l’espai públic. A princi- concebre l’educació en un sentit integral, doncs, per exemple, tan importants són els pis del 2020, hi havia 98.535 dones abonades a les instal·lacions esportives municipals28 valors que s’adquireixen en l’educació formal com en l’educació no formal (per però, amb la pandèmia, s’ha produït un important descens en aquest nombre, especial- exemple, entitats de lleure educatiu) i en l’educació informal (per exemple, famílies). ment entre les dones. A finals del 2020 ja només hi havia 62.337 dones abonades a les Posant un exemple vinculat amb l’àmbit familiar, la menor corresponsabilitat dels homes instal·lacions. en l’acompanyament a l’educació de fills i filles suposa una sobrecàrrega per a les dones i dificulta l’establiment de realitats educatives més igualitàries. Objectius Pel que fa al nivell educatiu del conjunt de la població, les dones són el grup majoritari Fomentar la igualtat de gènere a la pràctica esportiva. en els nivells extrems: població sense estudis i població amb estudis superiors. Així, per exemple, de la població amb titulació universitària a Catalunya (graus, màsters i Incorporar la perspectiva de gènere als equipaments, entitats i esdeveni- doctorats) les dones representen el 57,2% (Institut Català de les Dones, 2020). Tot i això, ments esportius de la ciutat. un nivell més alt de formació universitària de les dones no es correspon amb la seva posició en el mercat de treball ni amb el seu nivell salarial, que és, de mitjana, inferior al dels homes. El nivell educatiu més elevat de les dones conviu amb una segregació horitzontal pel que fa als àmbits d’estudi. En particular, una escassa presència de les dones en els estudis científics, que es fa palesa en les dades tant de matrícula de batxillerat com, especial- ment, d’estudis universitaris. Així, a batxillerat, les barcelonines representen el 76% del batxillerat d’Arts, el 58% de l’alumnat d’Humanitats i Ciències Socials, però no arriben al 48% a la modalitat Científica i Tecnològica29, tot i que aquesta via és la que prenen les aspirants a cursar alguna titulació de la branca d’estudis de Ciències de la Salut, quanti- tativament molt feminitzada30. Als estudis universitaris, la segregació encara és més pro- nunciada, ja que les dones només representen el 23% del total de persones matriculades als graus d’Enginyeria i Arquitectura31, fet que mostra la influència de les discriminacions, els estereotips i les normes socials de gènere, que influeix en les vocacions i ocupacions científiques de les nenes i dones. Els estereotips limitants i les discriminacions no afecten només les eleccions formatives sinó també la presència, tipus de contracte i condicions laborals de les dones que es desenvolupen professionalment en l’àmbit científic. Per mirar de revertir aquestes tendències segregadores i els estereotips de gènere sub- jacents, és important que tot el procés formatiu d’infants i joves inclogui una perspectiva coeducativa. La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, poten- ciant així la igualtat real d’oportunitats32. Cal que es plantegi de manera integral i inclo- ent-hi els diversos nivells educatius al llarg del cicle de vida, agents educatius (esco- les, entitats de lleure, famílies, AFA...) i espais educatius (classes, patis escolars, espais extraescolars i de lleure...). Si bé discursivament aquest enfocament integral està força assumit, en la pràctica es detecten mancances de cobertura d’accions coeducatives en nivells com el d’escoles bressol, en agents educatius com les AFA i en espais educatius com els extraescolars, entre d’altres. 29 Dades per Barcelona de branques d’estudi del batxillerat segons sexe, curs 2020-2021 https://educacio.gencat.cat/ca/ 30 departament/estadistiques/estadistiques-ensenyament/curs-actual/batxillerat/ 31 Unportal, web de l’educació superior a Catalunya, https://graus.unportal.net/wb/unportal/ca/newsletter/NL215b.html Dades per Catalunya. Departament de Recerca i Universitats. Generalitat de Catalunya. 32 Definició extreta del web Coeducació i igualtat de gènere. Xarxa Educativa Telemàtica de Catalunya-XTEC. Generalitat de Catalunya. http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/coeducacio/ 76 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 77 Àmbit 24. Cicle de vida Aquestes mancances són alhora una oportunitat estratègica en el cas de les escoles Segons la Diagnosi per a l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per bressol, atès el major grau competencial que hi té l’Ajuntament respecte a altres nivells a tots els cicles de vida (2018-2030) (AB, 2018a), el canvi demogràfic té sobretot nom educatius, i atès que en aquesta etapa de la infància és quan cristal·litzen bona part dels de dona. A Barcelona, dues de cada tres persones de 80 anys o més són dones, les quals estereotips i mandats de gènere. representen també més del 56% de la generació dels 60 als 79 anys. D’altra banda, la po- blació d’entre 20 i 39 anys es va feminitzant per la permanència més gran de les dones a Actualment no es disposa de dades sistematitzades sobre la implementació de la coe- la ciutat. I en la franja de 40-59 anys, el saldo migratori positiu es concentra en les dones i ducació en el conjunt dels centres educatius de la ciutat. Després d’una prova pilot des en les persones d’origen extracomunitari. Tot i disposar de dades diagnòstiques, general- de l’any 2014 al 2017, el programa Escoles per la Igualtat i la Diversitat33(Consorci ment, aquesta és una realitat amagada que no forma part explícita de l’agenda política: la d’Educació de Barcelona) es va implantar definitivament l’any 2018 desplegant-se en 21 ciutat es dissenya des d’una perspectiva adultocèntrica, que invisibilitza o menysté centres educatius, esdevenint un repte per als propers anys l’extensió a una majoria les necessitats i experiències pròpies de les dones en les etapes d’infància, joventut o dels centres de la ciutat. persones grans. Això fa que continuï sent fonamental aprofundir en el diagnòstic sobre les desigualtats de gènere en els diferents cicles vitals, així com traduir aquests resultats en D’altra banda, l’Ajuntament ha donat suport en els darrers anys a un projecte per a l’anà- estratègies per a la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques d’infància, lisi i transformació dels espais educatius, amb focus en els “Patis escolars”. Cal que la joventut i persones grans de l’Ajuntament de Barcelona. perspectiva de gènere sigui incorporada de manera efectiva i sostinguda en el temps en aquest projecte, que preveu la transformació d’un mínim de 10 patis anualment. Entre les persones grans, les dones són clara majoria en les edats avançades. La seva biologia, conductes socials d’exposició i autocura fan que tinguin una esperança de vida Pel que fa a la lluita contra l’assetjament sexual i les relacions abusives, el percentatge més gran (87,3 anys davant de 83,7). Tanmateix, les dones en relació amb els homes d’alumnat que ha patit assetjament sexual és molt més elevat en noies, del 17%, davant tenen una pitjor salut percebuda, salut mental i trastorns crònics, que s’accentuen del 3,8% en nois, en totes les edats. A més, haver patit maltractaments per part de la amb la vellesa. Les diferències segons classes socials són substancials, i proporcio- parella és més freqüent en les noies (18,3%) que en els nois (12%)34. Per afrontar aquestes nalment més grans entre les dones (ASPB, 2020). Les dones grans pateixen també el relacions abusives en l’àmbit educatiu i comunitari s’ha avançat incorporant la perspecti- fenomen de la soledat no desitjada, que té impactes sobre la seva salut mental i física, va de la coeducació en entitats i equipaments d’educació no formal, a través del projecte en redueix la mobilitat i activitat física, així com les relacions socials35. En clau material, hi “Contes no sexistes” del qual caldria generalitzar-ne la cobertura dels materials pedagò- ha una bretxa salarial en les pensions que genera una darrera expressió de la síntesi de gics, estenent-los als districtes on encara no és present. desigualtats viscudes en etapes anteriors. Finalment, i com a comentari pertinent per al conjunt d’àmbits de la tasca coeducativa, L’aparició de la covid-19 ha tingut un efecte devastador per a la societat, i en especial cal incloure de manera més explícita el treball amb nens, nois i homes, en la seva diver- per a les dones grans: 2.842 dones mortes (un 53% del total36), de les quals el 97% tenien sitat. Això inclou el disseny d’actuacions adreçades específicament a ells, per avançar més de 64 anys i el 89%, de 75. Els confinaments i les restriccions també han estat espe- en la transformació de les masculinitats hegemòniques i dels privilegis de gènere. En cialment crus per a les persones grans, que, a part de patir-ne més les conseqüències deri- aquesta línia d’acció, alguns dels àmbits de treball més estratègics són el de la correspon- vades de la seva situació de risc, han vist retrocedir la seva veu i presència en la comunitat. sabilitat en treballs de cures i el de la promoció de relacions lliures de violències. A Barcelona, 3 de cada 10 infants viuen en risc de pobresa o exclusió social, per sobre Objectius de la taxa del conjunt de la població, i les desigualtats en les condicions de vida dels infants s’han eixamplat els darrers anys. La meitat de les persones adultes ateses als Promoure la implantació d’un model coeducatiu coordinat per al conjunt centres de serveis socials municipals tenen infants a càrrec. De les famílies que pateixen d’etapes i espais d’educació formal de la ciutat donant un pes especial al privació material severa ateses als centres de serveis socials municipals, en 4 de cada 10 treball per a la transformació dels models de masculinitat. hi viuen infants37. Les polítiques públiques han de reforçar el protagonisme de la ciutada- nia menor d’edat a la ciutat des de la perspectiva de gènere incidint en àmbits diversos Avançar cap a la implementació de la perspectiva de gènere a les entitats i com les famílies, l’escola, la salut, la protecció en situacions de risc o la vida comunitària espais d’educació no formal i educació informal de la ciutat. i el lleure. Es tracta de millorar les vides de les nenes i nens i avançar en els seus drets i la seva participació. Contribuir a revertir els estereotips i bretxes de gènere que limiten la lliure elecció vocacional i el desenvolupament professional en l’àmbit de la cièn- cia. Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere als diferents espais educatius de la ciutat. 35 L’Ajuntament de Barcelona s’ha dotat d’una mesura de govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la soledat (https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/10/MdG-Elaboracio-Estrategia-Soledat.pdf). 36 Agència de Salut Pública de Barcelona. (7 de setembre de 2021). Web #COVID19aldiaBCN. Consultat el 7/9/2021 de 33 www.edubcn.cat/ca/suport_educatiu_recursos/plans_programes/coeducacio/escoles_per_la_igualtat_i_la_diversitat https://webs.aspb.cat/covid19aldiabcn/. 34 “La salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent de Barcelona”. Enquesta de factors de risc en estudiants de 37 Enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels centres de serveis socials de Barcelona 2016 de secundària-FRESC 2016. Barcelona, Agència de Salut Pública de Barcelona, Consorci Sanitari de Barcelona. l’Ajuntament de Barcelona. 78 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 79 Àmbit 25. Cultura i memòria col·lectiva Cal tenir especialment en compte els greuges que les mesures contra la covid-19 han Les polítiques públiques basades en els drets culturals han de posar un èmfasi explícit tingut en la infància, en termes de manca d’interacció social, desescolarització, privació en l’equitat de gènere. Aquestes polítiques han de reforçar la perspectiva de gènere material entre les rendes més baixes, així com l’increment de desigualtats en el desenvo- i desplegar tot el seu potencial per promoure la participació plural i activa de les lupament que indirectament s’han generat. dones i de totes les persones que no compleixen la norma androcèntrica i heterosexual en la vida cultural. Davant d’aquests reptes, durant els darrers anys, l’Institut de Cultura El col·lectiu adolescent i jove, tot i la criminalització i l’estigmatització mediàtica de Barcelona (ICUB) ha fet una aposta ferma en polítiques culturals amb perspectiva de (Grup Barnils i Mèdia.cat, 2020) que pateix estructuralment i que s’ha agreujat durant gènere. Es ressalta el projecte “Gènere i museus” amb la finalitat d’integrar la perspectiva la pandèmia de la covid-19, és un dels segments de la població que més ha patit les de gènere en la gestió, activitats i relat als museus de la ciutat. També es posen en relleu conseqüències (GC, 2021) emocionals i econòmiques d’aquesta crisi social i econòmica altres actuacions com l’estudi pilot de la programació en centres cívics, l’increment de derivada de la gestió de la crisi sanitària de la covid-19 (Consell Nacional de la Joventut de programes amb presència i visibilització de les dones creadores, dels programes de me- Catalunya, 2020). Cal tenir en compte que aquest deteriorament en les condicions de vida mòria que han fet un esforç molt important de recuperació històrica. ha tingut un especial impacte en les dones joves38. Això ha complicat39 —i complicarà en els propers anys— el seu accés al mercat de treball (Observatori Català de la Joventut, Amb tot, a Barcelona encara no hi ha paritat en el context cultural i se segueixen 2021), i la seva salut mental i emocional, ja que el 2020, el 45% de les barcelonines reproduint models de feminització de rols concrets, menystinguts i més precaritzats joves i el 32% dels barcelonins de la mateixa edat patien risc de mala salut mental40. La que aquells on els homes són la majoria. Així mateix, existeix un sostre de vidre que posa precarietat laboral, les dificultats d’emancipació i la incertesa del futur han fet créixer els barreres a l’entrada de les dones en posicions de presa de decisió. La segregació vertical casos d’ansietat, trastorns alimentaris, conductes depressives o addiccions a les panta- i horitzontal continua existint en algunes de les institucions culturals i es fa especialment lles entre la població jove. A més, durant el confinament es va detectar una agudització de palesa en certs sectors. La programació cultural, en la gran majoria de casos, encara les violències masclistes (AB, 2020f), fenomen que pateixen les dones al llarg de tota la no és paritària i això segueix fomentant la invisibilització de les dones creadores i treba- vida, però que afecten especialment les dones joves41. lladores de la cultura. Per això, és fonamental treballar en la programació paritària i amb perspectiva de gènere de totes les activitats culturals de la ciutat. Finalment, cal evidenciar també l’edat adulta, en tant que etapa vital existent i que es po- dria caracteritzar per les tasques reproductives, és un moment crucial en la generació de Les dades de l’Observatori de Dades Culturals demostren que les dones participen ma- desigualtats. La ciutat es viu de manera diferent segons les càrregues de cures, afectant joritàriament com a inscrites i espectadores en diverses activitats culturals de la especialment la mobilitat, el temps, la pròpia salut, etc. Un dels àmbits on té més incidèn- ciutat. De fet, elles representen el 66% de les persones espectadores de Barcelona Dis- cia és en la bretxa salarial, que es dispara en les edats de naixement del primer fill o filla. tricte Cultural; el 73% de les inscrites als centres cívics (2020); el 55% de les usuàries de L’assumpció del treball de cures per part de les dones impacta econòmicament sobre les les biblioteques, i el 67% de les espectadores del Festival Grec. seves carreres professionals. Per això, quant a les cures, cal reforçar l’assumpció pública de les cures, amb especial atenció a les etapes infantils i de les persones grans, garantint Malgrat això, tal com s’ha avançat, les dades posen en evidència que encara manca una atenció sanitària de proximitat i qualitat, així com una xarxa d’escoles bressol pública paritat i presència de dones com a directores i creadores. Les dades de l’Observatori i a l’altura de la demanda. Totes les cures que no proveeixi el sector públic probablement troben una relació entre la dimensió dels festivals i la variable de gènere en la seva direc- recauran en altres dones no remunerades o amb condicions de precarietat. Però més enllà ció. A més volum d’assistents, menys paritat i més presència d’homes directors: de fet, d’això, també cal millorar la representació de les dones en totes les seves etapes vitals. als festivals de més de 20.000 assistents només el 27% és paritari i el 5% té la majoria Cal avançar cap a una societat que empoderi les dones entre les persones grans, així com de dones directores. L’Informe sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament la infància i la joventut, com a agents actius i influents en la vida pública i comunitària. de Barcelona des d’una perspectiva de gènere (Cabó i Sánchez, 2017) va analitzar les activitats programades i les estructures organitzatives. Pel que fa a les activitats, es van Objectius analitzar més de 19.000 activitats dutes a terme entre el 2016 i el 2017 en 105 espais diferents de programació. En la programació global analitzada de la ciutat del 2016 les Aprofundir en el coneixement sobre les desigualtats de gènere en els dife- dones autores van ser un 24,61%, i un 32,38% el 2017. Hi ha grans diferències entre els rents cicles vitals: infància, joventut, adultesa i vellesa. diversos àmbits de programació: van d’un 1,25% de dones autores en els auditoris a un 54,55% en els centres d’exposicions. Aprofundir en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques d’infància, joventut i persones grans de l’Ajuntament de Barcelona. Dels set festivals de la ciutat, només el Grec i Santa Eulàlia s’acosten a la paritat en les activitats. En canvi, la Mercè, la festa major, presenta els percentatges més baixos de dones; a més, el 2017 hi va disminuir tant la presència de dones com la perspectiva de 38 Les dades de l’EPA (2020) sobre la situació laboral de les persones joves apunten al fet que la crisi vinculada en la gènere, tot i haver augmentat el nombre total d’activitats. Per tant, sembla que es dona pandèmia està afectant, i pot afectar més, les dones joves que els homes joves. La població jove, i sobretot les dones una disparitat de gènere en la majoria de casos analitzats. joves, està molt present en el sector de serveis (on hi treballaven el 87,8% de les dones joves i el 76,8% dels homes joves), un dels sectors més directament afectat per l’aturada econòmica que s’ha generat amb la covid-19. 39 Enquesta a la joventut de Barcelona 2020. Avançament dades d’impacte covid-19. Ajuntament de Barcelona. https:// Per acabar, la recuperació de la memòria històrica amb perspectiva de gènere també ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/11/Presentacio-Enquesta-Joves-2020_v07_premsa2.pdf és especialment important perquè el paper de les dones ha estat invisibilitzat: no es co- 40 Enquesta a la joventut de Barcelona 2020. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-con- neixen les grans dones; el seu paper en el manteniment de la vida al llarg dels segles ha tent/uploads/2021/08/Enquesta-Joventut_-RdP-PPT-premsa-V6.pdf 41 Considerant la violència masclista que ha tingut lloc al llarg de tot el cicle vital, per grups d’edat, les dones més joves estat menystingut i les seves aportacions sempre s’han concebut com a secundàries. A la (de 16 a 29 anys) són les més afectades: el 69% declara haver-ne patit. Font: Enquesta de violència masclista a Catalunya. ciutat de Barcelona també cal posar-les en relleu i valorar-ne les aportacions. 80 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 81 Àmbit 26. Ciutadania, migracions i interculturalitat En la diagnosi de sis museus de la ciutat42 es constata que ni a les exposicions ni a les En l’accés a una plena ciutadania de les dones en la seva diversitat, els àmbits de la in- activitats s’ha adoptat majoritàriament un relat amb perspectiva de gènere, ni s’ha desta- terculturalitat i les migracions esdevenen transcendentals. Així, i tal com indica l’Informe cat la producció cultural i científica de les dones, ni la seva memòria històrica. En canvi, de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2020, el racisme i la xenofòbia han sí que s’ha fet en els serveis educatius, en la programació de les arts escèniques i en la estat les principals causes de discriminació a la ciutat de Barcelona. En aquest marc, programació musical. També s’ha observat que hi ha museus on no se segueixen pautes un dels principals reptes és fer front a la xacra que representen l’estigmatització i els es- per a un llenguatge no sexista però sí que analitzen imatges en clau de gènere. tereotips que impacten de manera quotidiana sobre milers de veïnes i veïns immigrats o racialitzats. Una discriminació històrica que s’encreua amb altres eixos d’opressió, com Objectius ara l’orientació sexual, la classe, la diversitat funcional o discapacitat, l’edat o la religió, i que pot relegar certs col·lectius a situacions de desprotecció dels seus drets i llibertats. Impulsar una participació equitativa i representació diversa en la cultura des Per això, un dels grans reptes que s’ha identificat per aquest nou pla és l’aprofundiment i de la perspectiva feminista. la promoció del seu caràcter interseccional. Visibilitzar i reconèixer el treball i les aportacions de les dones, des de la A Barcelona la diversitat sociocultural ha anat augmentant en els darrers anys. Així, el seva diversitat, al llarg de la història. 27,8% de les persones residents han nascut en un país estranger. D’aquestes, el 51,4% són dones i el 48,6% són homes i, en tres barris, el percentatge supera el 50% (el Raval, el Gòtic, i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera)43. A més, a la nostra ciutat s’hi parlen més de 300 idiomes, hi ha més de 500 centres de culte de 25 confessions religioses diferents i, en els darrers anys, l’arribada de persones refugiades ha augmentat exponencialment, de 195 el 2010 a 7.374 el 2018 (GE, 2019). En aquest context s’ha produït un augment de discursos populistes i demagògics so- bre les persones de contextos culturals no hegemònics. Discursos que qüestionen elements i valors importants sobre els quals es basa la democràcia, la convivència i la igualtat entre les persones, i que reforcen els prejudicis i estigmatitzen determinats col- lectius culpabilitzats de diversos problemes socials (desocupació, inseguretat, etc.). Amb tot, cal recordar que la diversitat no s’ha de vincular només amb processos migra- toris i també han de tenir molt present realitats històriques de col·lectius històricament discriminats com el poble gitano44, i la intersecció amb altres diversitats (sexe, edat, classe social, orientació afectivosexual, monoparentalitat, etc.) que cal abordar de manera integral i no fragmentada. Pel que fa al context migratori, la situació de les dones migrades a Barcelona aglutina una gran diversitat de situacions personals. Amb tot, moltes tenen en comú una experiència de discriminació múltiple com a conseqüència de la seva condició de dones, migrades, treballadores, o practicants de religions o cultures minoritzades. D’entrada, l’actual marc legislatiu atorga drets i la condició de ciutadania segons les ne- cessitats del mercat laboral i no segons la voluntat de les persones per desenvolupar els seus projectes vitals. Aquest marc normatiu no garanteix vies d’entrada legals i segures, i fa que una part important de les dones migrades es trobin en situació administrativa irregular i es vegin abocades a treballar en el mercat informal, de manera precaritzada i mancades de drets. Per al conjunt de Catalunya, la taxa d’atur l’any 2020 per a la població 43 Dades extretes de “La població de Barcelona nascuda a l’estranger”. Gener 2020. Estadística i difusió de dades. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Estadistiques_per_temes/Poblacio_i_demografia/ Documents_relacionats/pobest/a2020/part2/index.htm 44 El diagnòstic del Pla Barcelona Intercultural exposa que fa vint anys que no es tenen dades (estimades) del nombre de persones d’ètnia gitana a la ciutat de Barcelona. L’any 2000 s’estimava que 75.000 persones d’ètnia gitana vivien a Catalunya, i d’elles unes 6.600 ho feien a la ciutat de Barcelona, una xifra que actualment s’estima bastant superior. Cal 42 Projecte “Gènere i museus” amb la finalitat d’integrar la perspectiva de gènere en la gestió, activitats i relat als museus tenir en compte que la Llei orgànica de protecció de dades de 2019 (article 9) regula que les dades sensibles com l’origen de Barcelona. ètnic o racial només es podran tractar amb consentiment explícit de l’interessat/ada a més d’altres circumstàncies. 82 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 83 Àmbit 27. Habitatge amb nacionalitat espanyola va ser del 10,6%, mentre que la de la població estrangera va La situació de l’habitatge a Barcelona és crítica en termes generals i, a més, els augmentar fins al 23,9% i, en el cas de les dones extracomunitàries, la taxa d’atur fins sistemes d’informació disponibles fan difícil conèixer les desigualtats de gènere que al 27,8%.45 D’altra banda, s’estima que un terç de les treballadores del sector de la llar i s’hi donen. La situació està marcada per un augment del 33% dels preus del lloguer en les cures, que en gran part són migrades, ho fan sense estar donades d’alta a la Seguretat els darrers 5 anys; una de cada deu persones no té diners per pagar la llum o l’aigua i, ar- Social pels seus ocupadors/ores.46 ran de la crisi de la covid-19, un 25,2% de les dones i un 23,8% dels homes reporten tenir dificultats per pagar els subministraments de la llar (AB, 2021j); i un 10,6% de la ciutadania Per tot plegat, un del principals reptes per abordar és la generació de coneixement de es troba en situació de pobresa energètica, sent les dones les que més van rebre ajudes caràcter interseccional que reflecteixi l’impacte dels diferents eixos de discriminació municipals en aquest sentit (González Pijuan, 2017). A més, hi ha un creixement sostingut sobre la vida de les persones. Aquestes diagnosis són imprescindibles per abordar la del sensellarisme (Xarxa d’ajuda a les persones sense llar, 2019) durant l’última dècada, realitat específica de les dones en situació administrativa irregular i refugiades. amb quasi el doble de persones allotjades en equipaments residencials i pisos municipals i de les entitats de la XAPSL i amb més d’un miler de persones dormint al carrer47. A Finalment, també cal augmentar la diversitat sociocultural del mateix personal de Barcelona, en els darrers 5 anys, el nombre de persones que han sol·licitat un habitatge l’Ajuntament. Segons dades del 2020, només un 1,4% de la plantilla municipal ha nascut de protecció oficial s’ha duplicat. I només l’any 2019 es van produir 1.700 desnonaments a l’estranger, mentre que el nombre de persones estrangeres a la ciutat és un 27,8%. (ASPB, 2020). Objectius Aquest marc que afecta la justícia social i de gènere té, a més, implicacions sobre la salut física i mental de les persones. Incloure la perspectiva de gènere en el disseny, la planificació, l’execució i l’avaluació de les polítiques interculturals, de refugi, d’acollida, de lluita con- De mitjana, les famílies destinen un 22,3% de la seva renda a les despeses de l’habitatge, tra la discriminació i de pluralitat religiosa i conviccional de la ciutat. però aquesta xifra és el 39,4% en el cas de règim de lloguer. Si a sobre les persones són migrades, hi dediquen de mitjana un 41,1%, i 42,3% les que tenen rendes més baixes. Cal Impulsar programes (socials, laborals, educatius, culturals...) que tinguin en tenir en compte que la dedicació superior al 30% dels ingressos es considera sobreesforç compte la diversitat de les dones en funció de la seva diversitat ètnicoracial, econòmic. Si bé aquestes dades no ens permeten veure el fenomen en el cas particular del seu rerefons migratori i situació administrativa, i fomentant-ne la partici- de les dones, sabem que les famílies monoparentals han hagut de destinar el 64,7% pació en tot el procés. de la seva renda a cobrir les despeses d’habitatge48. Les dades són dinàmiques ja que l’habitatge és un bé privat que es regula sota sistemes de mercat, per això la gentrificació, la pobresa energètica o els metres quadrats per ha- bitatge varien tant segons barris. La dimensió de l’habitatge i les obertures a l’exterior i als espais comuns han estat elements condicionants del benestar arran del confinament derivat de la covid-19. La situació econòmica i social de les dones condiciona l’accés, el manteniment i la qualitat del seu habitatge. Si es tracta de dones migrades o amb rendes baixes, la situació s’infereix encara més crua. Per exemple, l’estudi “Dones i treballs” (Mo- reno et al., 2018) va detectar que els preus de l’habitatge de Barcelona expulsaven espe- cialment dones amb rendes baixes que treballaven a Barcelona, de manera que havien de fer trajectes interurbans diaris més llargs i més incompatibles amb les tasques de cures. El parc d’habitatge públic és una de les solucions a la precarietat habitacional per a les dones de Barcelona. L’any 2018 es van realitzar 650 adjudicacions d’habitatge públic, de les quals el 55,8% van ser a dones —un 60,3% l’any 2020— i el 3,8% per a dones en situació de violència masclista. Aquesta, té lloc en la seva majoria dins l’àmbit de la parella i, per tant, de la pròpia llar. La precarietat habitacional que impera a la ciutat, juntament amb la manca estructural d’habitatges per a dones i criatures que han patit vio- 45 Dades extretes de les Taxes d’atur per nacionalitat, sexe i comunitat autònoma de l’Instituto Nacional de Estadística https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=4249 46 Per estimar el nombre de treballadores de la llar que no cotitzen, es calcula la diferència entre el nombre de persones que diuen treballar al sector (Enquesta de població activa - EPA) i el nombre de persones que efectivament es troben 47 Recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de maig del 2019. afiliades a la Seguretat Social en el sector. Aquesta diferència, per a l’any 2020 al conjunt de l’Estat, indica un 34% 48 Dades extretes de l’Enquesta metropolitana de condicions de vida 2018-19. IERMB. https://iermb.uab.cat/ca/enquestes/ de treball sense cotització. cohesio-social-i-urbana/ 84 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 85 Àmbit 28. Vides lliures de violència lència masclista, fa que s’estigui condemnant algunes dones a conviure amb els seus La violència masclista (VM) és l’expressió més greu de la cultura patriarcal que no permet agressors. A més, cal posar una especial atenció als circuits i protocols existents, vetllant el ple desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. perquè no agreugin la difícil situació de les dones que pateixen violència masclista. L’any Les últimes enquestes situen la violència masclista a la ciutat de Barcelona com un pro- 2020, el percentatge de dones sol·licitants i acceptades a la Mesa de Valoració per a l’ad- blema social de gran envergadura49: un 31% ha patit VM molt greu al llarg de la seva judicació d’habitatges per emergències socials va ser del 65,4%. vida i un 57,7%, algun tipus de fet o experiència de VM. En un sol any (2016), s’estima que al voltant de 17.088 barcelonines van patir fets molt greus (2,3%) i 102.530 barcelonines Finalment, cal tenir en compte factors com la flexibilitat dels habitatges, l’accessibilitat, la (13,8%), algun tipus de VM. disponibilitat de zones comunitàries, l’eliminació de jerarquies en la distribució, etc., tant en l’obra nova com, especialment, en la rehabilitació. Així s’eliminen rigideses i biaixos en També, l’enquesta ens diu que les formes de violència més comunes en l’àmbit de la construcció, posant al centre de l’estratègia de l’habitatge públic els usos de l’ha- parella50 són la psicològica (patida per un 11,3% de les dones), l’econòmica (2,1%), la bitatge i les persones que l’habitaran. Fins i tot, el disseny dels habitatges i la seva física (1,6%), la sexual (1,5%) i, finalment, la perpetrada envers els fills o filles (0,7%). I pel rehabilitació s’hauria de fer seguint criteris de flexibilitat i adaptació als diferents que fa a l’àmbit familiar, social i comunitari, el 32,7% de les barcelonines des dels 15 moments del cicle de vida i aspectes interseccionals. anys ha patit assetjaments sexuals, agressions sexuals o ciberassetjament. Si es tenen en compte els comentaris, els gestos sexuals o l’exhibicionisme, la xifra s’enfila fins a un L’any 2021 l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) ha impulsat un estudi 56,8% del total de les dones. d’habitatge i gènere, en què s’aborda una introducció de la situació socioeconòmica i de necessitats d’accés a l’habitatge de les dones i una avaluació dels serveis que s’oferei- En aquest sentit, cal tenir present que les violències masclistes tenen un impacte desigual xen des d’una perspectiva de gènere. en les dones barcelonines segons la seva edat, la classe, l’origen o les diferents situaci- ons personals que tenen com l’econòmica, jurídica o de salut poden agreujar l’afectació i Objectius prevalença de la violència viscuda i generar més vulnerabilitat i desigualtat. També veiem que la diversitat funcional i la discapacitat també constitueix un factor significatiu d’in- Millorar els sistemes d’informació fins a tenir una radiografia completa de tensificació de la violència: les dones que tenen alguna discapacitat física o psíquica que les desigualtats de gènere en l’habitatge. les limita de manera important han viscut més violència, sobretot en l’àmbit de la parella i exparella i en el de la infància. Avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques d’habitatge. Així doncs, tot i que la violència masclista impacta sobre la vida de les persones de ma- nera particular, hi ha un conjunt de situacions estructurals que dificulten el seu abordatge i l’accés de les dones a rebre ajut i suport quan ho necessiten. La situació administrativa irregular, les barreres idiomàtiques o culturals, la manca d’accessibilitat o la falta de for- mació o sensibilitat dels serveis respecte a determinades especificitats, entre d’altres, són alguns exemples que cal canviar per tal de generar polítiques que garanteixin el dret a una vida lliure de violències. Objectius Adaptar i actualitzar els serveis municipals d’atenció de les violències mas- clistes a les novetats normatives. Aprofundir en la millora del circuit de detecció, atenció i recuperació de les violències masclistes a la ciutat. Ampliar les eines i els serveis de prevenció, detecció i abordatge de les vio- lències masclistes. Aprofundir en la inclusió de la mirada interseccional en els dispositius de prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes. Generar coneixement sobre l’evolució del fenomen de les violències masclis- tes a la ciutat. 49 Vegeu AB (2018b). 50 En el marc de la relació de parella vigent en el moment de respondre l’enquesta (2016). 86 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 87 Àmbit 29. Justícia global i relacions internacionals La pandèmia ha disparat les desigualtats de gènere ja existents, sobretot en les regions Objectius més pobres del planeta. La sobrerepresentació de les dones en l’economia informal i en la primera línia d’atenció davant la crisi, així com la vulnerabilitat legal i econòmica, Avançar en el desplegament de l’Objectiu 5 de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament les exposa de manera desproporcionada a desnonaments massius i a pèrdua de terres. de Barcelona i incloure la perspectiva de gènere de manera transversal en el L’increment de les tasques de cures i de l’estrès financer té un impacte negatiu sobre la conjunt del document. seva salut mental. I la vulnerabilitat de les dones en situacions de conflicte i desplaçament s’accentua per les dificultats d’accés a l’assistència humanitària (ACAPS, 2020). Reforçar el lideratge de les dones i el foment de l’equitat de gènere en la coo- peració i les xarxes internacionals. També ONU Dones, en el context de la celebració del 25è aniversari de la Quarta Confe- rència Mundial de les Dones, alerta del risc d’un retrocés en els avenços assolits. Existeix Establir els criteris i avançar en una cooperació internacional feminista de una preocupació perquè el context de crisi debiliti el compromís dels actors interna- l’Ajuntament de Barcelona. cionals i dels governs nacionals amb l’Agenda 2030 i, en particular, amb l’Objectiu 5, la qual cosa converteixi la igualtat de gènere en una fita secundària o lateral. Aques- ta institució posa l’èmfasi en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i fa una sèrie de recomanacions (ONU Mujeres, 2020): • Protegir la salut i benestar de les dones, incloent-hi la garantia d’accés als drets sexuals i reproductius, en especial entre les comunitats més pobres o margina- des. • Introduir programes d’ajuts per a dones en situacions vulnerables, així com mesu- res per combatre la creixent pobresa femenina. • Eliminar les desigualtats en el mercat laboral, combatent la segregació ocupacio- nal, la bretxa salarial i la manca de recursos de cura. • Crear programes de protecció social orientats a reforçar la resiliència de dones i nenes davant els efectes de la pandèmia. • Prioritzar la prevenció i atenció a la violència masclista. • Fomentar la disponibilitat de dades desagregades per sexe i la realització d’estu- dis que permetin conèixer els impactes diferencials de la crisi. Al llarg del desplegament del Pla de justícia de gènere 2016-2020, s’ha participat en xar- xes com Eurocities, Ciutats i Governs Locals Units, Medcités, Ciutats Educadores i en especial la Xarxa de Dones de Metròpolis per tal d’avançar en aquestes fites. Si bé s’ha aconseguit un augment de les actuacions orientades a la promoció de la igualtat de gène- re, el fet que la paritat en els òrgans de govern d’aquests xarxes es mantingui al voltant del 28% demostra que encara queda un llarg camí per recórrer per fomentar el lideratge de les dones en les xarxes internacionals i en la cooperació bilateral. Així mateix, si bé en els darrers anys s’ha assolit l’objectiu d’incloure criteris d’igualtat de gènere en les convocatòries de subvencions de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacio- nal, cal avançar per definir criteris per una cooperació internacional feminista. 88 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 89 Àmbit 30. Diversitat sexual i de gènere L’aprovació del Pla per a la diversitat sexual i de gènere de l’Ajuntament de Barcelona Des de l’Ajuntament de Barcelona es continuarà treballant, mitjançant el disseny del nou l’any 2016 va significar un canvi important en la manera de conceptualitzar les polítiques Pla per a la diversitat sexual i de gènere, per transversalitzar aquesta perspectiva en totes LGTBI, entenent-les com a polítiques de diversitat sexual i de gènere per al conjunt de la les polítiques municipals, per atendre les demandes i qüestions específiques del ciutadania, i implica també canvis en la manera de situar-les en el conjunt de l’organització col·lectiu i per promoure accions de visibilització de la diversitat sexual i de gènere i en la tipologia d’actuacions definides que cal impulsar. com a tret característic de la ciutat. En primer lloc, perquè l’objectiu de construir una ciutat més respectuosa amb la diver- Objectius sitat sexual i de gènere interpel·la el conjunt de la ciutadania independentment del seu sexe, orientació sexual i identitat de gènere, entenent que la diversitat sexual i de gènere Transversalitzar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en totes les és un valor i una riquesa que la ciutat ha de promoure i defensar. En segon lloc, perquè es polítiques municipals. consideren necessàries tant la definició de determinades mesures dirigides específicament al col·lectiu LGTBI, com d’altres que posin el focus a integrar la perspectiva de la diversitat Promoure polítiques públiques per visibilitzar i valorar la diversitat sexual i sexual i de gènere en les polítiques municipals anant més enllà del mateix col·lectiu. Aquesta de gènere i per a la prevenció de l’LGTBI-fòbia. manera d’entendre les polítiques de diversitat sexual i de gènere suposa una aposta clara, també, per acostar les polítiques d’igualtat dona/home i les polítiques per la diversitat sexual Oferir eines de promoció social per a l’assessorament i l’empoderament del i de gènere. col·lectiu LGTBI. El moviment de dones i de persones LGTBI, en origen, s’enfronta a unes mateixes arrels Atendre les demandes de la ciutadania relacionades amb la diversitat sexual de desigualtat: el sistema patriarcal, que estructura un ordre simbòlic i social basat en la i de gènere i les situacions d’LGTBI-fòbia. jerarquització de la diferència sexual, en la devaluació de tot allò considerat femení, en la construcció d’unes identitats i unes expressions de gènere binàries i normatives, i a fer de l’obligatorietat de l’heterosexualitat la seva principal premissa. A més, quan parlem del col·lectiu LGTBI es vol designar el conjunt de persones excloses de la normativitat del sistema de gènere pel que fa a l’orientació sexual (lesbianes, gais, bisexuals...) i al gènere (persones trans, intersexuals, persones amb DDS...). Aquesta sigla aplega grups socials que presenten diferències i desigualtats internes. En aquest sentit, considerem que cal combinar el reconeixement de la diversitat de realitats, experiències i demandes dels grups socials que designa amb el reconeixement de l’arrel comuna de l’opressió que viuen. Així, doncs, es vol posar èmfasi en la diversitat del col·lectiu LGTBI i la necessitat d’una mirada interseccional que faci palès que la diversitat sexual i de gènere no es pot entendre al marge d’altres eixos de desigualtat com el gènere, la classe social, l’origen o la discapacitat. En aquesta línia, l’any 2019 es va crear el Centre LGTBI com a espai de referència en la temàtica, espai de gestió cívica que ofereix serveis d’atenció i una àmplia programa- ció d’activitats que hi estan relacionades. També s’ha fet formació al personal municipal, s’han creat programes específics per a la inserció laboral de les persones trans, s’han incorporat objectius de diversitat sexual i de gènere en plans i programes clau, s’ha vetllat per garantir que la contractació i les concessions de l’Ajuntament garanteixin la no-dis- criminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere i promoguin l’ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGTBI, s’ha consolidat la línia de subvencions específica per a projectes sobre diversitat sexual i de gènere i el col·lectiu LGTBI, s’ha dinamitzat i incentivat la participació del moviment LGTBI en el disseny i l’aplicació de les polítiques municipals per a la diversitat sexual i de gènere, etcètera. 90 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 91 Àmbit 31. Masculinitats El gènere configura la nostra realitat social i a partir de diversos dispositius culturals i edu- volguessin deixar d’exercir una masculinitat tòxica i implicant-los en l’equitat de gènere i catius configura la socialització d’homes i dones. La masculinitat, per tant, són mandats la justícia social. A més, l’any 2021 l’Ajuntament de Barcelona crea el Centre de Masculi- i pràctiques que reben els homes per a la seva socialització. Aquests transcendeixen nitats, un espai obert a la ciutadania des del qual es treballaran aspectes relacionats amb les persones, les seves experiències subjectives i les relacions interpersonals; a més, són la masculinitat i la millora de les relacions ciutadanes. també valors presents, pautes a seguir, en gran part de les organitzacions, les institucions i les empreses. Objectius És necessari, doncs, centrar la mirada en aquestes pràctiques quan són generadores de Generar espais de reflexió i treball en xarxa entre agents socials, moviments i desigualtats i discriminacions. Moltes vegades la masculinitat hegemònica té incidència ne- Ajuntament per construir una estratègia de ciutat que tingui una mirada inter- gativa en les dones, però també cap a altres col·lectius que no poden o no volen assumir seccional i ampliï el treball sobre masculinitats més enllà de les violències. aquest imaginari social ja sigui per raons socials, econòmiques, biològiques o culturals. Cal entendre la masculinitat com un sistema que va més enllà de la reproducció i producció Avançar en la transversalitat del treball sobre masculinitats a tots els serveis de violències ja que també genera costos personals i socials a les persones, sobretot a la i programes municipals emmarcats en les polítiques d’equitat de gènere. població masculina que s’emmiralla en valors més tradicionals i hegemònics nocius. Fomentar la implicació dels homes en el treball per la igualtat de gènere. Per tant, des de les polítiques públiques cal abordar no només les conseqüències i els impactes de la masculinitat més hegemònica entre les persones que s’hi identifiquen, sinó també entre altres col·lectius i espais de la ciutat que poden sentir-se vulnerabilitzats per aquesta, així com les organitzacions i institucions que tenen en compte valors i pràctiques basats en aquest valors. No obstant això, les dades disponibles en relació amb el treball sobre masculinitats estan centrades en la percepció de la violència i els estereotips de gènere entre els homes, i no incorporen altres variables com l’edat, el context cultural, el procés migratori o la situació laboral. Així, s’homogeneïtza el col·lectiu i es dificulta la implementació de programes i polítiques interseccionals. Per tot plegat, cal pensar estratègies que entenguin la masculinitat com un espai divers de pràctiques i creences i que aquestes alhora poden ser canviants, però sempre respec- tuoses i positives. D’aquesta manera s’evita caure en prejudicis i estereotips. A més, és necessari ampliar la mirada de les masculinitats més enllà de les violències per treba- llar en clau transformativa i positiva que s’aproximin a altres col·lectius i espais. En aquest sentit, serà important incidir en l’espai simbòlic i relacional de contextos masculinitzats per introduir discursos i pràctiques equitatives; avançar en la transversalització del treball sobre les masculinitats des d’una perspectiva interseccional en els diferents programes i serveis de l’Ajuntament; i valorar i avaluar les experiències d’èxit, metodologia i espais on la participació dels homes és efectiva i contribueix a una societat més equitativa i justa. Aquestes són directrius futures i necessàries per a un treball municipal que té més de quinze anys d’existència. El compromís de l’Ajuntament de Barcelona per contribuir a la generació d’una masculinitat beneficiosa per al conjunt de la societat es va materialitzar ja l’any 2005 amb la creació del primer programa voluntari per treballar amb pares que exercien la violència vicària. Tres anys després es crea el Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relaciones no violentes (SAH), un espai pioner per a aquells homes que 92 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 93 Eix 4. “Barris propers i sostenibles” Ecologia i sostenibilitat, ja que, com a entorn urbà, Barcelona, i especialment, alguns dels seus barris i sectors de la seva població (com les dones), són més vulnerables als efectes del canvi climàtic. Les mesures per fer front a l’emergència climàtica a la ciutat han de vetllar per la igualtat de gènere, tenint en compte les diferents necessi- tats i possibilitats de dones i homes de mitigar-ne els efectes negatius i d’adaptar-s’hi. A més, aquest treball s’ha de fer en la mateixa línia del que es planteja en l’àmbit de Promoció Econòmica Feminista en relació amb el Feminist Green New Deal. Espai urbà vol seguir treballant el fet de dissenyar un entorn urbà més amable que doni resposta a les diferents necessitats de la vida quotidiana al llarg de la vida de les persones i que vetlli per un accés i usos igualitaris des d’una perspectiva de gènere i interseccional. Mobilitat, ja que és un element central en la vida quotidiana d’una ciutat. Així, el pla vol promoure una mobilitat sostenible, segura i equitativa, en la qual les dones es puguin desplaçar amb autonomia i seguretat, i participar en el disseny de la mobilitat urbana. L’últim eix del pla se centra a fomentar, des d’una perspectiva feminista i interseccional, uns barris i espais urbans que Prevenció i seguretat seguirà treballant per generar barris propers on les dones se posin la vida quotidiana al centre, la facin més confortable i sentin segures i puguin transitar-los i viure’ls amb llibertat i autonomia, incorporant la siguin més justos, igualitaris, segurs i sostenibles. perspectiva de gènere i interseccional en les estratègies de prevenció i seguretat. Les ciutats no són neutres al gènere ja que són entorns en els quals les desigualtats de gènere condicionen l’accés, Proximitat: serveis i equipaments als barris, fomentarà que els barris siguin, encara els usos, les tasques i activitats, la llibertat i la mobilitat de més, entorns de convivència i que generin una xarxa de vida quotidiana, amb proximi- la diversitat de persones que hi viuen o hi transiten. Per tot tat i participació, amb espais, comerç i equipaments que facilitin el desenvolupament de la vida quotidiana i comunitària sense desigualtats de gènere. això, el pla aborda aquest eix a partir de cinc àmbits: 94 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 95 Àmbit 32. Ecologia i sostenibilitat Les polítiques neoliberals han estat obviant l’existència de límits físics del planeta i fo- Objectius mentant un model de creixement insostenible que ha contribuït a l’agreujament d’una crisi ecològica i climàtica sense precedents. Tot i que el canvi climàtic és un fenomen Millorar el coneixement sobre la relació entre gènere i canvi climàtic, per planetari que afecta la salut i la vida quotidiana de tota la seva població, el seu impacte tal de conèixer l’impacte específic que la crisi climàtica té sobre les dones és desigual en funció de diversos factors. A la ciutat de Barcelona, alguns barris (per la a Barcelona (estudis, indicadors...) i poder definir actuacions per donar-hi seva ubicació, situació socioeconòmica o qualitat dels edificis) i algunes persones (per resposta. la seva edat, sexe, estat físic, situació socioeconòmica, salut, rols o activitats que duen a terme) són més vulnerables als seus efectes (augment de la temperatura, onades de Incorporar la perspectiva de gènere en els plans d’acció i programes mu- calor, sequera o inundacions, augment del nivell del mar, mala qualitat de l’aire...). Les nicipals per afrontar l’emergència climàtica i així avançar cap a polítiques desigualtats de gènere situen les dones en una situació de més vulnerabilitat. Els rols de ecofeministes de ciutat. gènere, la feminització de la pobresa, les característiques dels cossos de les dones des del punt de vista de la salut51 i la seva esperança de vida més alta, entre d’altres, Promoure la paritat i fomentar el lideratge de dones i nenes en accions cli- fan que les dones pateixin de manera específica les conseqüències del canvi climà- màtiques a la ciutat. tic. Per exemple, en els darrers 25 anys, a Barcelona, el 70% de les morts degut a calor extrema han estat de dones (AB, 2020a), i també són les que pateixen més la pobresa energètica a les llars (González Pijuan, 2017). Al mateix temps, les dones són les que mostren més preocupació pel medi ambient i desenvolupen pràctiques i comportaments més respectuosos amb el clima i la na- tura tant de consum com de mobilitat i reciclatge. Abans de la pandèmia, les barcelonines presentaven uns hàbits de compra més sostenibles (envasos reciclables, ús de cistell o carretó, compra de productes de proximitat, ús de carmanyola, etc.), es mostraven més respectuoses amb el medi ambient a la llar (AB, 2019a) (estalvi d’aigua i energia, i compra sostenible) i adoptaven més pautes favorables al reciclatge (exceptuant la matèria orgàni- ca) (AB, 2020d) que els barcelonins. Aquestes noves pràctiques suposen una reorganitza- ció i un increment de les tasques de la llar que, si bé amb la informació disponible no es pot conèixer qui se n’està fent càrrec, és possible que, degut al rol social de gènere, les estiguin assumint —encara més— les dones. Així doncs, les dones, si bé són les que tenen una menor petjada ecològica i estan més conscienciades amb el canvi climàtic, alhora, són les que hi estan més exposades i tenen menys capacitat de resposta, en ser minoria entre qui dissenya i decideix les mesures per fer-hi front (IM, 2020). L’Ajuntament fa més de dues dècades que està desenvolupant mesures per fer front a l’emergència climàtica que, darrerament, per la magnitud i urgència del fenomen s’han intensificat. El Pla Clima 2018-2030 i la Declaració d’emergència climàtica del 2020 es- tableixen les bases de l’actual acció municipal, que aposta per fer un canvi de model. En aquest marc, és clau que les polítiques contra el canvi climàtic52 s’abordin des d’una perspectiva ecofeminista, situant la defensa de la igualtat de gènere al seu centre i tenint en compte les diferents necessitats, prioritats i possibilitats de dones i homes de mitigar-ne els efectes negatius i d’adaptar-s’hi (González, 2017). Només si s’incorpora la perspectiva de gènere es trobaran solucions climàtiques més justes, eficients i soste- nibles. En aquesta línia, és també imprescindible que les dones ocupin llocs de decisió en la gestió mediambiental i la transició cap a una ciutat més saludable, neta, igualitària i sostenible. 51 Entrevista a Alicia Puleo, vegeu Ruiz (2019). 52 Des de la prevenció i recollida de residus a la sobirania alimentària, passant pel consum responsable i sostenible, la transició energètica, l’educació ambiental, la pobresa energètica o la reducció de les emissions, entre d’altres. I tant les mesures internes com les dirigides a la ciutadania i empreses. 96 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 97 Àmbit 33. Espai urbà L’espai urbà, com a suport físic dels usos socials, és un mecanisme de reproducció La inclusió de les dones en l’espai públic, l’ús o l’apropiació que en fan és diferent o transformació de les desigualtats de gènere. Durant molt de temps, la seva confi- respecte als homes. Així, per exemple, no és el mateix ús el que fan les dones grans guració no sempre ha estat pensada segons les necessitats de la vida quotidiana, és a amb mobilitat reduïda que el que poden fer altres persones amb plena mobilitat. A més, dir, tenint en compte —també— el treball de cures. El disseny i gestió de l’espai urbà no les dones denuncien que el 17% dels casos de violència masclista a l’àmbit social que necessàriament considera la diversitat de persones que l’ocupen, d’usos socials que se’n pateixen són en l’espai públic (AB, 2018b). Això també s’aborda en l’àmbit 35 de Preven- fa, del moment del dia en què aquests tenen lloc (no és el mateix l’ús de l’espai públic de ció i seguretat. dia o de nit), de la presència de criatures i les seves necessitats, etc. Per acabar, pel que fa al terreny simbòlic, si bé des del 2016 les noves incorporacions al nomenclàtor han estat paritàries (43% de dones), és necessari continuar incrementant el L’urbanisme amb perspectiva de gènere (aterrat a Barcelona amb la Mesura de govern nombre de carrers que reconeixen dones en la seva diversitat. Urbanisme amb perspectiva de gènere “L’urbanisme de la vida quotidiana” i un manual) proposa un disseny urbà amable amb les tasques pròpies de la vida quotidiana i En conclusió, es mantenen els reptes per aconseguir un espai públic inclusiu des de la s’ha aplicat a moltes reformulacions d’espai de la ciutat. Es proposa una reformulació de perspectiva de gènere. l’espai urbà amb especial atenció a les tasques pròpies de la vida quotidiana i a les cures. Pretén espais més verds, més saludables per estar, passejar, seure, jugar, i socialitzar, Objectius i amb capacitat d’enfortir la xarxa social de vida quotidiana. Aquesta concepció s’està incorporant en la implantació del model Superilla per tal de pacificar i fer més conforta- Aprofundir en la diagnosi de gènere de l’espai públic i els seus elements bles els espais del barri a totes les persones i treballs. urbans, especialment en els territoris més perifèrics de la ciutat. En una altra línia més enfocada a la infància i a les tasques de cura, hi ha les millores en Garantir la incorporació dels criteris de gènere en els projectes urbans i el entorns escolars, que s’estan portant a terme amb el programa “Protegim les escoles”. planejament urbanístic mitjançant la participació ciutadana. Suposen la pacificació de l’entorn de l’escola, millorant la qualitat de l’espai urbà i incor- porant elements urbans que facilitin l’accessibilitat, la jugabilitat i el confort, a la vegada que potencia la xarxa de relació social entres les persones vinculades entorn de l’activitat escolar. Al mateix temps, aquests espais urbans millorats a l’entorn d’equipaments es- colars ajuden a crear petits àmbits de convivència. Aquests poden connectar amb altres llocs d’estada, equipaments i serveis de proximitat del barri, mitjançant recorreguts verds i pacificats que oferiran connexions més amables i que, en conjunt, reforçaran la xarxa de vida quotidiana. Tanmateix, els principis de l’urbanisme de gènere encara s’han d’aplicar a bona part de la trama urbana que és insensible a les necessitats de les dones. Així ho diuen les marxes exploratòries que s’han fet en diferents punts de la ciutat i que, si bé són un ins- trument que s’ha anat implantant, encara queda pendent la seva generalització, o el mapa de la vida quotidiana elaborat al barri del Coll-Vallcarca. També n’és prova la diagnosi del projecte “Poligoneres” (AB, 2021i), que explora els polígons industrials del marge dret del Besòs. En la seva exploració s’ha vinculat l’urbanisme amb els treballs productius i de reproducció social i s’ha fet evident una trama urbana pensada per donar resposta exclusivament a una activitat econòmica duta a terme per una mà d’obra masculinit- zada en més del 70%. La desconnexió entre els barris limítrofs dels polígons, l’absència de traçats de qualitat per accedir a equipaments o la possibilitat de creuar ponts i vies a peu, són exemples de les dificultats existents per dur a terme les activitats pròpies de la vida quotidiana. 98 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 99 Àmbit 34. Mobilitat Àmbit 35. Prevenció i seguretat La mobilitat és una activitat bàsica que diàriament afecta el 93% de les persones de la La seguretat és un dret fonamental recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans regió metropolitana de Barcelona (IERMB, 2021) i que presenta desigualtats de gènere (article 3) que té una estreta relació amb la llibertat (d’expressió, decisió i moviment) i destacables (hi ha més dones que homes que no surten de casa, 7,8% enfront de 5,8%). amb el dret de les persones a no patir violència (Naredo i Praxágora, 2010). Per això, la És una constant històrica que les dones es desplacin més per tasques de cura (24% construcció del concepte de seguretat no és neutre des de la perspectiva de gènere, com davant de 18%), mentre que els homes ho fan més per qüestions laborals (22% da- tampoc ho és des del punt de vista d’altres clivelles significatives com són la classe social, vant de 17%). Dones i homes també presenten diferències en l’ús de mitjans de transport, l’origen, l’ètnia, l’edat o l’orientació sexual. sent els homes molt majoritaris en el transport privat (30% davant d’11%) i les dones en el transport públic (36% davant de 24%), en una ciutat amb una mobilitat organitzada És imprescindible entendre com homes i dones segueixen processos de socialitza- tradicionalment pensada per donar resposta a les necessitats laborals de la societat, i ció diferenciats que generen unes problemàtiques i unes necessitats diferents pel prioritzant el cotxe. Així mateix, les dones utilitzen menys la bicicleta que els homes (1,5% que fa a la seguretat. Aquesta socialització diferencial porta moltes dones a aprendre davant de 3,4%) (IERMB, 2020b). A més, s’acostumen a desplaçar fent més trajectes i nombroses estratègies d’autoprotecció a l’espai públic (com poden ser evitar sortir de més curts que els homes, de manera que caldria conèixer si aquest tipus de mobilitat pot nit, no transitar per carrers poc il·luminats o solitaris, no vestir de determinada manera...) suposar desigualtats de gènere en el sistema tarifari. que tenen un impacte negatiu en la seva qualitat de vida, ja que generen més sensació d’inseguretat entre elles i en limiten l’autonomia i la llibertat de moviment. La mobilitat hauria d’estar dissenyada per dotar de la màxima autonomia de moviment totes les persones. Lluny d’això, és en primer lloc al transport públic (21,6%) on les L’any 2019 l’índex de victimització global va ser superior pels homes (31,6) que per les dones pateixen violència masclista en l’àmbit social, i en l’espai públic en tercer lloc dones (30,3) (AB, 2020e). És a dir, els homes van patir més fets delictius que les dones (17,5%). En conseqüència, afirmen que aquest fet les condiciona en els seus desplaça- a l’espai públic. Tot i així, si es desagreguen aquestes dades per edat, s’observa com la ments (un 32% procuren no sortir soles i un 24% té més por en sortir) (AB, 2018b). taxa de victimització més alta la pateixen les dones joves, d’entre 16 i 29 anys (amb una victimització del 39,8). Més enllà d’això, els mitjans de transport no sempre són inclusius amb diferents grups de persones, per exemple, amb les persones grans (amb molt poca presència a la xarxa Alhora, si s’analitzen tots els àmbits delictius que hi ha dins la victimització global, s’ob- de metro), les dones joves i adultes (amb alta percepció d’inseguretat en el transport serva que els homes presenten victimitzacions superiors en relació amb el seu vehicle, nocturn) o les persones que cuiden (amb insuficient espai en voreres i complicacions en el domicili, la segona residència i la botiga/negoci. Les dones, per contra, van tenir una mitjans de transport públic). A més, en el context actual, amb el salt exponencial que ha victimització superior en la seguretat personal. D’entre els delictes que s’inclouen a l’àm- fet la distribució urbana de mercaderies, caldria gestionar-la de manera que no afecti bit personal, els homes s’hi van veure més afectats, sobretot, per intents de robatori del negativament la mobilitat de vianants, sobretot quan duen a terme tasques de cures. telèfon mòbil, estrebades, atracaments i intents d’atracament, agressions físiques i intents d’agressió física. Les dones, per contra, van patir més robatoris de bossa o cartera, inti- L’autonomia de les dones en la mobilitat també es veu en qüestió en termes de sinistralitat midacions, coaccions o amenaces i agressions sexuals. És a dir, mentre que els homes viària, sent les dones responsables de menys accidents, però víctimes de més. Això majoritàriament van patir delictes contra les seves propietats, les dones van patir es deu a la seva major presència en els desplaçaments a peu —sovint vinculats a tasques més atacs contra elles i els seus cossos. I, per tant, l’afectació psicològica d’aquests de cura—, la seva menor presència als vehicles privats, juntament amb menys conductes fets delictius també va ser més negativa per a les dones (amb un cost psicològic de de risc que els homes, fins i tot quan es posen en relació amb el volum de mobilitat de 6,3) que per als homes (amb un cost psicològic de 5,4). En aquest sentit, és necessari cada sexe (IERMB, 2020c). partir d’un concepte de seguretat ampli, que no es basi només en l’absència de conflicte o de delicte, i que incorpori la mirada subjectiva de les persones que viuen, transiten o La presència de les dones en els òrgans de decisió i disseny de la mobilitat són, en- treballen a Barcelona. cara, espais molt copats per homes, de manera que les seves necessitats i experiències són menystingudes. N’és el cas el Pacte per la Mobilitat de Barcelona, on només una de Una altra dada per destacar és que només un 5,3% dels homes coneixia la persona cada tres participants és dona53. agressora, davant d’un 8% de dones. Aquesta informació es complementa amb les dades de l’Enquesta de violència masclista a Catalunya del 2016 (AB, 2018b), que indiquen que Objectius un 57,7% de les barcelonines ha patit violència masclista (excloent-hi els comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme), i que un 31% de les dones ha patit fets de violència molt Fomentar l’autonomia (accés i seguretat) de les dones en els seus desplaçaments. greu al llarg de la seva vida. I la major part d’aquestes agressions van provenir de parelles o exparelles. És per això que, a més de treballar per generar espais públics més segurs, Promoure una mobilitat amb perspectiva de gènere i interseccional que eli- és imprescindible fer un treball a l’entorn de les masculinitats i de prevenció i abordatge mini les desigualtats. de la violència masclista. Fomentar la participació de les dones en el disseny de la mobilitat de la ciutat. 53 Segons consta a l’“Acta de la sessió del Grup de la Seguretat Viària del Pacte per la Mobilitat de Barcelona”, 1 de març, 2021. 100 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 101 Àmbit 36. Proximitat: serveis i equipaments als barris En els darrers anys des de l’Ajuntament de Barcelona s’han impartit formacions pel perso- Els barris són espais de convivència urbana, de proximitat i participació, i han de nal de la GUB en matèria de prevenció i atenció en violències masclistes, i coneixements poder facilitar el desenvolupament de la vida quotidiana i comunitària. A més, és en en equitat de gènere i LGTBI, i recentment també s’ha començat a formar en aquesta els barris on trobem equipaments municipals, que són la porta d’entrada a l’Ajuntament matèria el personal tècnic de prevenció. A més a més, a l’Atenció a la Víctima s’han per part de la ciutadania, i ens pertanyen a totes i a tots. creat deu referents de la GUB (un/a per cada districte) dins dels equips de Policia de Barri, formant-los en perspectiva de gènere i centrant-se en la prevenció de la violència Barcelona té equipaments municipals de diferents tipus (esportius, culturals, comer- masclista. Finalment, també cal destacar l’augment de presència de dones a la GUB (AB, cials, comunitaris, etc.), que proveeixen serveis, també, molt diversos (atenció i infor- 2020b): s’ha passat de 352 dones el 2015 a 423 el 2019, xifra que suposa un increment mació adreçada a tota la ciutadania sobre temes específics; atenció a la gent gran; del 20,17%. serveis i activitats per al jovent; activitats esportives o culturals, etc.), i estan dis- tribuïts per tota la ciutat. Aquests espais són llocs de trobada i socialització per a totes En resum, la seguretat no es percep ni viu igual per part d’homes que de dones. I, per les persones i ofereixen la possibilitat d’establir relacions i dur a terme múltiples activitats. tant, les estratègies de prevenció i abordatge de les qüestions relacionades amb la És per això que els equipaments municipals han de ser espais inclusius, que fomentin seguretat han d’incorporar la perspectiva de gènere i han de donar resposta a les els drets bàsics d’una ciutadania diversa; han de garantir la no-discriminació per motius necessitats específiques de les dones en aquest àmbit. de gènere, edat, cultura, opció sexual, capacitat funcional, classe social, etcètera; i tot això passa perquè el disseny, la implantació i gestió dels equipaments incorporin la Objectius perspectiva de gènere i situïn, així, la vida quotidiana al centre (Paricio, 2019). Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments d’informació de les No obstant això, actualment, l’espai públic i els equipaments municipals —que formen polítiques de seguretat a la ciutat. part d’aquest espai d’ús públic— no són neutres al gènere. Existeix una bretxa de gè- nere en l’ús dels serveis i dels equipaments municipals. És a dir, dones i homes viuen Millorar la percepció de la seguretat i l’empoderament de les dones a l’espai la ciutat i fan un ús diferencial dels serveis i equipaments municipals, en funció dels rols públic. tradicionals i les desigualtats de gènere que se’n deriven i que condicionen la seva quoti- dianitat. Per exemple, les dones fan un ús elevat (superior al 75%) dels centres cívics, dels Millorar la resposta a les violències masclistes des de les polítiques de segu- casals de barri, de les biblioteques54, de les botigues del barri de consum diari i dels es- retat i des de la Guàrdia Urbana de Barcelona. tabliments especialitzats, així com dels bancs i dels centres d’assistència primària (CAP). Les diferències més destacades respecte als homes es troben en l’ús d’equipaments i serveis vinculats a la cura d’infants i als esports. Tot i que en el cas dels centres esportius municipals les dades revelen que hi ha més dones abonades que homes, la pràctica de l’esport federat i l’ús d’equipaments específics relacionats amb esports tradicionalment masculins i de competició (camps de futbol, pavellons...) estan masculinitzats. D’altra banda, pel que fa als centres d’ensenyament obligatori, les llars d’infants i els parcs infan- tils els utilitzen més les dones, mentre que els equipaments d’oci i lleure els usen més els homes (IERMB, 2012). Els barris són, també, els espais on les dones desenvolupen de manera preeminent la seva vida quotidiana. Cal tenir en compte que els actuals processos de gentrifica- ció55 són causa i efecte de la producció de desigualtats socials i de gènere entre la població (Navas et al., 2020), ja que, com a moviments de recomposició urbana, afecten de ple i modifiquen les relacions socials del territori i, per tant, també incideixen en el paper de les dones i les relacions que s’hi estableixen. 54 Segons l’Institut de Cultura de Barcelona, per exemple, els equipaments culturals més utilitzats són les biblioteques i els centres cívics. L’any 2017, el percentatge d’homes i dones que van fer ús dels centres cívics de Barcelona va ser majoritàriament femení (78% en el cas dels tallers), de la mateixa manera que els clubs de lectura (74%). 55 És el procés de substitució progressiva de la població autòctona de rendes baixes d’alguns barris per habitants de renda superior / Identifiquem gentrificació amb el procés de transformació d’una àrea o barri de la ciutat, habitat per població de classe treballadora i que sovint ha patit un procés de degradació física, i la seva reconversió en una zona freqüentada per persones amb un alt capital econòmic i/o cultural, per al seu ús residencial o comercial. Aquesta transformació no només és física i econòmica, sinó també cultural, relacional i simbòlica [Sequera, (2015)]. 102 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 103 Per exemple, una manifestació d’aquests processos, en alguns barris de la ciutat, és la Objectius gentrificació comercial (Fresnillo, 2018), és a dir, la substitució de comerç de proximitat per establiments (i especialment per serveis de restauració) adreçats a consumidores de Aprofundir en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de classe mitjana i alta, o al turisme. I aquest fenomen, a banda de potenciar les desigualtats proximitat fomentant el comerç de barri i les relacions veïnals. de classe, té un impacte negatiu en les xarxes veïnals i de proximitat als barris, ja que debilita el foment de les relacions socials i de veïnatge que es generen a partir d’aquests Incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, la implantació i la gestió espais de comerç de proximitat. dels equipaments de la ciutat. Finalment, cal tenir present que la ciutat de Barcelona també disposa d’espais peri- Aprofundir en l’anàlisi amb perspectiva de gènere dels processos de gentri- fèrics, com els polígons industrials, on es desenvolupen bàsicament activitats laborals ficació als barris. eminentment masculinitzades. No obstant això, en aquests espais també hi conviuen — amb dificultat— altres esferes de la vida quotidiana. Tot i que actualment la majoria dels Incorporar la perspectiva de gènere en el disseny, regulació i gestió dels polígons es troben en els marges i les zones limítrofes de Barcelona, alguns han quedat polígons industrials de la ciutat, i en les activitats que s’hi desenvolupen. entre barris i fronteres urbanes i desurbanitzades, com és el cas dels del Bon Pastor, el Torrent de l’Estadella, Montsolís i la Verneda Industrial. A més, han esdevingut espais amb greus situacions de degradació i infrautilització tant de l’espai públic com de les naus en determinades zones d’alguns d’aquests polígons; amb poca circulació ciutadana en determinades franges horàries; amb mancances en la connectivitat i poca permeabilitat entre els polígons i altres barris de la ciutat, etc. Tot això es tradueix, entre d’altres qües- tions que requereixen una intervenció pública, en problemes en la mobilitat i percepció d’inseguretat per les dones (AB, 2021i). Tenint en compte tot això, les polítiques de proximitat, els equipaments municipals i els serveis a les persones descentralitzats —i homogenis a tots els districtes— po- den contribuir a reduir les desigualtats socials i de gènere, i a enfortir la xarxa social de vida quotidiana. També la combinació de millores urbanes i laborals des d’una pers- pectiva de gènere en els polígons industrials redundarà en benefici de les treballadores dels polígons, en la revitalització de la zona i en el veïnat que els envolta i el transita. 104 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 105 07 Governança Grup Motor Comissió Tècnica Interdepartamental Grup de Treball del Pla del Consell de les Dones de Barcelona La governança del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 s’estructura en tres cercles concèntrics, afavorint la corres- ponsabilitat i coproducció del conjunt d’agents implicats: A continuació es descriu cada un d’aquests òrgans. Grup Motor Segons l’article 6.5 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, correspon a l’òrgan polític responsable de polítiques de gènere l’impuls, seguiment i desenvolupament del Pla per la justícia de gènere 2021-2025. Per això, es crea un Grup Motor liderat per la Quarta Tinència d’Al- caldia de Drets Socials, Justícia Global i Feminismes i LGTBI però integrat també per: La Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI. La Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps que, seguint els continguts de l’article 6 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, també fa les tasques de secretaria tècnica del pla. Funcions: Impulsa, segueix i pren les decisions oportunes per tal d’avan- çar en la implementació del pla. Reunions: 2 vegades a l’any. II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 107 Comissió Tècnica A part, el pla inclou una secretaria tècnica: Interdepartamental (CTI) Aquesta s’inspira en la Comissió Tècnica Interdepartamental del pri- mer Pla per la justícia de gènere 2016-2020 que es va celebrar el fe- Segons l’article 6 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, brer del 2018 en el marc dels treballs d’elaboració del segon programa aquesta funció correspon a la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps i, entre d’actuació 2018-2020. El que va ser un instrument ad hoc en el primer d’altres, té les funcions següents: Pla per la justícia de gènere esdevé un òrgan estructural en el nou pla. Totes les tasques de coordinació i gestió del Pla per la justícia de gènere Està integrada per tots els òrgans municipals implicats en la imple- 2021-2025. mentació del pla i per les figures de referent de transversalitat de gènere que s’hagin anat implantant seguint l’article 21 del Reglament Coordinació amb els districtes per al seguiment dels plans de districte. per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. Convocatòria de les reunions del Grup Motor i de la Comissió Tècnica Interdepartamental. Funcions: Participar i informar-se dels resultats del seguiment del Reunions bilaterals o grupals de seguiment amb els òrgans implicats en la Pla per la justícia de gènere. implementació del pla . Aprofundir en la corresponsabilitat i la interseccionalitat en la Elaboració dels informes de seguiment i avaluació. implementació del pla. Funcionament: En sessions plenàries 1 vegada a l’any. En grups de treball més reduïts que es poden reunir més sovint en funció dels temes a tractar per promoure una implementa- ció més interseccional del pla. Grup de Treball del Pla del Consell de A través d’aquest grup de treball, la governança del Pla per la justícia Dones de Barcelona de gènere 2021-2025 s’emmarca també en l’estructura fonamental de participació de les dones de la ciutat. Així es dona compliment a l’ar- ticle 6.6 del Reglament per l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona segons el qual s’ha de promoure la participació ciutadana i, en especial, dels grups feministes i de les entitats de defensa dels drets de les dones, per tal d’impulsar-ne la participació en el disseny, l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació del pla. El grup de treball esdevé, així, l’instrument de transparència i rendició de comptes de les polítiques municipals de gènere a la ciutat. Es con- figura com un espai de consulta permanent que, a banda de fer el necessari seguiment del desplegament del Pla per la justícia de gènere 2021-2025, també funcionarà a partir de la priorització de temàtiques concretes i de la possibilitat d’implementar algunes actuacions en el marc del mateix pla56. El grup de treball es reunirà anualment i haurà de respectar els temps i ritmes de les membres del Consell de Dones que hi participen. 56 Aquest enfocament prové de la sessió de contrast del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 realitzada amb el 57 Aquestes reunions es plantegen a la llum d’alguns resultats preliminars de l’avaluació del PJG en els quals es planteja Consell de les Dones de Barcelona el 2 de setembre de 2021 una demanda de més coordinació i seguiment per part dels òrgans implicats. 108 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 109 08 Transparència, seguiment Transparència i rendició de comptes i avaluació El Pla per la justícia de gènere 2021-2025, tal com es desprèn del principi rector de Bon govern, s’executa des del compromís de vetllar per la transparència al llarg de tota la seva durada. Aquest compromís es concreta a facilitar, de manera proactiva, informació públi- ca, accessible i actualitzada sobre la implementació del pla. Aquesta informació permetrà, al seu torn, la rendició de comptes envers la ciutadania. El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 s’implementarà mitjançant dos programes d’execució biennals. El primer abastarà des de finals del 2021 i fins al 2023, mentre que el segon comprendrà els anys 2024 i 2025. Per a cada programa d’execució es definiran actuacions, òrgans responsables de la seva implementació, pressupost i calendari. Aquesta informació es farà pública al portal BCNROC. Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona i al web de Dones i Feminismes. El Pla per la justícia de gènere 2021-2025 preveu mecanismes específics per identificar, recollir, sistematitzar i comunicar Plans d’acció de districte el seu grau d’execució i els seus assoliments a la ciutadania. Per tal de donar resposta al repte de la territorialització, en virtut del principi rector de Corresponsabilitat i proximitat, i com a estratègia per aterrar les polítiques municipals per a l’equitat de gènere als districtes, es definiran plans d’acció de districte. A l’inici de la implementació del Pla per la justícia de gènere 2021-2025, i una vegada definit el primer programa d’execució de ciutat, es farà un treball amb cada districte de concreció d’accions al territori per tal de donar resposta als objectius del pla que hi siguin rellevants. El fruit d’aquest treball serà el Pla d’acció de districte que tindrà una vigència per tot el període, és a dir, fins al 2025. El vincle estratègic entre els diferents plans d’acció de districte i la seva interrelació amb el PJG de ciutat es durà a terme en el marc de l’Espai Estratègic de Comunitat i Persones ja existent (coordinat des de la Gerència de Coordinació Territorial i Proximitat). Sistema de seguiment i avaluació L’estratègia de seguiment prevista pel pla es basa en un monitoratge continuat que, d’una banda, permetrà valorar periòdicament el grau d’execució, avenços i necessitats de re- formulació dels plans d’actuació i, de l’altra, facilitarà la transferència d’informació i la rendició de comptes. Una de les principals eines de seguiment i de rendició de comptes serà l’elaboració d’un informe anual de seguiment de les actuacions de ciutat per part de la Secretaria Tèc- nica del pla, que comportarà un treball previ amb tots els òrgans municipals implicats en la seva implementació. Així, es realitzaran reunions de seguiment anuals entre la Secretaria II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 111 Tècnica i els diversos òrgans, així com una reunió de la Comissió Tècnica Interdeparta- mental (al final del primer semestre de cada any). Els informes de seguiment s’elaboraran durant el primer trimestre del 202358, 202459 i 2025 i es presentaran als òrgans de gover- nança del PJG al març de cada any. El tancament del segon període biennal d’execució s’inclourà a l’informe d’avaluació final del Pla per la justícia de gènere 2021-2025, previst per al primer trimestre del 2026. D’altra banda, s’elaboraran informes de seguiment dels plans d’acció de districte al final del seu període d’execució (primer trimestre del 2026). La coordinació tècnica de la implemen- tació i el seguiment dels plans d’acció de districte es durà a terme en el marc dels espais de coordinació ja establerts amb les referents de transversalitat de gènere de districte60. Finalment, i per tal de fomentar la transferència d’informació i la rendició de comptes amb la ciutadania, els grups feministes i les entitats de defensa dels drets de les dones de la ciutat, anualment es reunirà el Grup de Treball del Pla del Consell de Dones de Barcelona, on es presentarà l’informe de seguiment anual de ciutat i els de seguiment biennal de districtes que també es presentaran en cadascun dels territoris. Tant per al seguiment com per a l’avaluació, s’ha previst un sistema d’indicadors del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 que contindrà el següent: a. Indicadors d’execució i de resultats de les actuacions. Es plantejaran en dissenyar les actuacions de cada programa d’execució i es recopilaran en fer-ne el segui- ment anual. b. Indicadors d’objectiu. Es plantejaran expressament una vegada aprovat el pla amb la consigna que siguin viables, es puguin calcular amb les fonts disponibles i plantegin unes fites realistes. Es recolliran a principis del 2022, del 2024 i a finals del 2025. Amb relació al sistema d’avaluació, tal com estableix l’article 6.9 del Reglament per l’equi- tat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona, la Secretaria Tècnica elaborarà un informe de seguiment i avaluació del pla al final del seu període de vigència (primer trimestre del 2026), que es nodrirà tant dels indicadors d’execució i de resultats com dels d’objectiu, així com d’informació qualitativa, i on també es farà un tancament de la implementació del segon període d’execució. La part d’avaluació d’aquest informe final serà realitzada per una entitat externa amb expertesa en avaluacions de polítiques públiques amb perspectiva de gènere. Aquest informe es presentarà al Plenari del Consell Municipal. 58 No es planteja un informe de seguiment per a principis del 2022 perquè el pla farà pocs mesos que s’estarà implementant. 59 Aquest informe anual contindrà també un tancament del període d’execució 2021-2023. 60 A la sessió de contrast del Pla per la justícia de gènere 2021-2025 realitzada amb el Consell de les Dones de Barcelona el 2 de setembre de 2021 se subratlla la importància de les referents de transversalitat de gènere als districtes i de la seva situació en l’organigrama proposant que aquestes depenguin de les gerències dels districtes i que tinguin exclusi- vitat en les seves tasques. 112 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 113 Bibliografia Ajuntament de Barcelona. Gerència de Recursos Humans i Organització. (2019b). Càlcul de la bretxa salarial 2017: II Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Homes i Dones 2015- 2019 de l’Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/11703/113618 Ajuntament de Barcelona. (2020a). Això no és un simulacre. Declaració d’emergència climàtica. https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/sites/default/files/2020-07/de- claracio_emergencia_climatica_ca.pdf Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Oficina Municipal de Dades. (2020b). Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2020. https:// ajuntament.barcelona.cat/estadistica/catala/Anuaris/Anuari/Anuari2020_AAFF.pdf Ajuntament de Barcelona. Departament de Joventut / Departament de Recerca i Co- neixement. (2020c). Enquesta a la joventut de Barcelona 2020. Avançament dades d’im- pacte COVID-19. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/11/ Presentacio-Enquesta-Joves-2020_v07_premsa2.pdf Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estudis d’Opinió. Oficina Municipal de Da- des. Gerència d’Ecologia Urbana. (2020d). Enquesta d’ecologia urbana. 2019 http://hdl. ACAPS (2020). “COVID-19: Impact on gender dynamics in the livelihoods sector within handle.net/11703/118787 crisis-affected countries”. Global Gender Analysis.https://www.acaps.org/sites/acaps/fi- les/products/files/20201023_acaps_global_gender_analysis_on_livelihood.pdf Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estudis d’Opinió. Oficina Municipal de Dades. Gerència d’Ecologia Urbana. (2020e). Enquesta de victimització 2020. https://ajuntament. Agència de Salut Pública de Barcelona (2019). La salut sexual i reproductiva a la ciutat barcelona.cat/prevencio/sites/default/files/documents/20_660_victimitzacio_inf-bcn_0.pdf de Barcelona 2018. https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/01/ASPB-salut-se- xual-reproductiva-barcelona-2018.pdf Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. (2020f). Violències masclistes en temps de Covid-19 (SARS-CoV-2) a la ciutat de Barce- Agència de Salut Pública de Barcelona (2020). La salut a Barcelona 2019. https:// lona: anàlisi de dades d’atenció dels casos de violència masclista detectats durant l’estat www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/12/salutbarcelona2019-breu.pdf d’alarma (14.03.20-19.06.20). https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/ documentacio/violencies_masclistes_en_temps_de_covid-19_analisi_de_dades.pdf Ajuntament de Barcelona. Àrea de Drets Socials. (2017a). Les condicions de vida de les persones usuàries dels Centres de Serveis Socials de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2017/05/24141211/01.Informe-En- amb Discapacitat. (2020g). Mesura de Govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal questa-Condicions-de-Vida-usu%C3%A0ris-dels-CSS_-2017.pdf contra la soledat. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/10/ MdG-Elaboracio-Estrategia-Soledat.pdf Ajuntament de Barcelona. Gerència de Recursos Humans i Organització. (2017b). Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetja- Ajuntament de Barcelona. Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Femi- ment sexual i d’assetjament per raó de sexe. http://hdl.handle.net/11703/101553 nismes i LGTBI. (2020h). Mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Institut Barcelona Esports (2017c). Enquesta d’hàbits es- https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/01/Mesura-de-go- portius de la població adulta de la ciutat de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/ vern-sensellarisme-femen%C3%AD-GENER2020-1.pdf esports/sites/default/files/2021-05/informe_complet_-_enquesta_dhabits_esportius_de_ la_poblacio_adulta_de_barcelona_2017.pdf Ajuntament de Barcelona. BCN Acció Intercultural. Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. (2021a). Pla Barcelona Intercultural 2021-2030. https://ajuntament.barcelona. Ajuntament de Barcelona. Àrea de Drets Socials. (2018a). Mesura de govern: Estratègia cat/bcnacciointercultural/sites/default/files/pla-barcelona-interculturalitat-2021-2030.pdf sobre canvi demogràfic i envelliment: una ciutat per a tots els cicles de vida (2018-2030). Ajuntament de Barcelona. Direcció de Coordinació de Contractació Administrativa. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2018/07/estenvelliment.pdf (2021b). Memòria 2019 de Contractació pública. Grup Municipal Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/121293 Ajuntament de Barcelona. Departament de Transversalitat de Gènere, (2018b). Enquesta de Violència Masclista a Catalunya. Edició 2016. Resultats destacats. Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. http://hdl.handle.net/11703/112089 (2021c). Reglament per a l’equitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. II Informe de seguiment gener-desembre 2020. http://hdl.handle.net/11703/121283 Ajuntament de Barcelona. Gerència d’Ecologia Urbana. (2019a). Enquesta d’hà- Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. (2021d). bits i valors sobre medi ambient i sostenibilitat: informe de resultats: edició 2014-2017. Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de l’Ajuntament de Barcelona 2020-2023 http://hdl.handle.net/11703/114278 http://hdl.handle.net/11703/121718 114 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 115 Ajuntament de Barcelona. Oficina Central de Subvencions. (2021e). Convocatòria Bolíbar, Mireia (coord.); Padrosa, Eva; Julià, Mireia (2021). “Condicions de vida, ocu- general de subvencions 2020: Memòria anual. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/ pació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19. Anàlisi de l’En- jspui/handle/11703/121745 questa sobre l’impacte de la COVID-19”. Anàlisis, 3. Agència Catalana de la Joventut. http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/docu- Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de Dades (2021f). Els salaris a Barcelona 2019. mentacio/arxiu/Analisis3-Joves-i-COVID-19-Condicions-de-vida-ocupacio-i-desigual- https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/sites/default/files/Salaris2019.pdf tats-en-salut.pdf Ajuntament de Barcelona. (2021g). Pressupost 2021. Informe d’impacte de gènere del Bustelo, María (2016). “Evaluation from a Gender+ Perspective as a Key Element for (Re) pressupost. http://hdl.handle.net/11703/122477 gendering the Policymaking Process”. Journal of Women, Politics & Policy, 38(1), p. 84-101. https://doi.org/10.1080/1554477X.2016.1198211 Ajuntament de Barcelona. Quarta Tinència d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTB. (2021h). Mesura de govern d’Economia Feminista: Per a la millora de les Cabó, Anna; Sánchez, Joan Manel (2017). Informe sobre la programació cultural 2016-2017 condicions econòmiques, socials i laborals de les ocupacions més feminitzades i precaritzades. de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2021/03/Mesura-de-Go- https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2018/05/29120248/MAQInforme- vern.pdf CulturaMaquetat.pdf Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps; Bar- CARE International (2020). COVID-19 Could Condemn Women to Decades of Poverty: Im- celona Regional, Agència Desenvolupament Urbà (2021i). Poligoneres: Diagnosi. Jus- plications of the COVID-19 Pandemic on Women’s and Girl’s Economic Justice and Rights. tícia de gènere als polígons del marge dret del Besòs. http://hdl.handle.net/11703/122840 https://insights.careinternational.org.uk/media/k2/attachments/CARE_-_Implications_of_ COVID-19_on_WEE_300420_1.pdf Ajuntament de Barcelona. Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGT- BI (2021j). “Impacte del gènere en les condicions de vida arran de la crisi de la COVID19”. Carrasco, Cristina; Quiroga, Natalia; Gago Verónica, i Entrepueblos (2020). “Econo- [Pendent de publicació]. mía feminista para no volver a la normalidad.” Edited by Carmen Juares. (4). https://www.entrepueblos.org/news/economia-feminista-para-no-volver-a-la-normalidad/ Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recur- sos i Promoció Econòmica. Barcelona Activa. (2021k). Les dones al mercat de treball. Cho, Sumi; Williams Crenshaw, Kimberlé; McCal, Leslie (2013). “Toward a Field of https://www.barcelonactiva.cat/documents/20124/49139/Les+dones+al+mercat+de+tre- Intersectionality Studies: Theory, Applications and Praxis”. Signs, 38(4), p. 85-810. https:// ball_8M2021.pdf/d1527f69-14d5-a280-fa97-4c9ef5b5ec53?t=1615195729322 www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/669608 Alfama i Guillén, Eva (2017). ¿Transformando el Estado? Avances y obstáculos en la Coll-Planas, Gerard; Solà-Morales, Roser (2019). Guia per incorporar la intersecciona- implementación del mainstreaming de género [Tesi doctoral]. Institut de Govern i Políti- litat a les polítiques locals. Ajuntament de Terrassa. https://igualtatsconnect.cat/wp-con- ques Públiques. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/ tent/uploads/2019/09/Publicacion-Igualtats-Connectades-CAT.pdf hdl_10803_458542/eaig1de1.pdf Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE) (2017). Guide Azcona, Ginette; Bhatt, Antra; Encarnacion, Jessamyn; Plazaola Castaño, Juncal; on poverty measurement. https://unece.org/fileadmin/DAM/stats/publications/2018/ECE- Seck, Papa; Staab, Silke; Turquet, Laura (2020). From Insights to Action. Gender Equa- CESSTAT20174.pdf lity in the Wake of COVID-19. UN Women. https://www.unwomen.org/en/digital-library/ publications/2020/09/gender-equality-in-the-wake-of-covid-19 Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2020). Joves i COVID-19. L’impacte de la crisi en la precarietat del jovent. https://www.cnjc.cat/sites/default/files/associacionisme/ Balbo, Laura (1987). Time to Care. Politiche del tempo e diritti quotidiani. Milano. Italia: recursos/adjunts/info_jov_covid_comprimido.pdf Franco Angeli Ed. Consell d’Europa (1998). Recommendation No. R (98) 14 of the Committee of Ministers Balbo, Laura (1991). Tempi di vita. Studi e proposte per cambiarli. Milano. Italia: Feltrinelli to Member States on Gender Mainstreaming. https://rm.coe.int/CoERMPublicCommon- Ed. SearchServices/DisplayDCTMContent?documentId=09000016804ec94a Barcelona Digital Talent (2019). Barcelona Digital Talent Overview 2019. De Quintana Medina, Júlia (2021). Guia Pràctica 18. La perspectiva de gènere en l’avalu- https://barcelonadigitaltalent.com/report/digital-talent-overview-2019/#download-form ació de polítiques públiques. Ivàlua Bayas, Blanca (2017). Deute de cures: el patriarcat i el capital a l’ofensiva, l’economia DEP Institut (2021). Avaluació final del Pla per la justícia de gènere (2016-2020). Ajunta- feminista com a proposta. Observatori del Deute en la Globalització. https://odg.cat/pu- ment de Barcelona. Informe de resultats. Ajuntament de Barcelona. blicacio/deute-cures/ http://hdl.handle.net/11703/122373 BIT Habitat (2020). La bretxa digital a la ciutat de Barcelona. 2020. Ajuntament de Barcelo- Engeli, Isabelle; Mazur, Amy (2018). “Taking implementation seriously in assessing suc- na i BIT Habitat. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2021/01/ cés: the polítics of gender equality policy”. European Journal of Politics and Gender, 1(1), p. BretxaDigitalBarcelona_2020_cat.pdf 111-129. Bristol University Press. https://doi.org/10.1332/251510818X15282097548558 116 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 117 Espinosa Fajardo, Julia (2016). La evaluación feminista: una propuesta de evaluación González, Carlos; Murrià, Marta; Pérez Sans, Núria (2020). Anàlisi de les conductes de para la transformación, dins del curs “Evaluar con sentido. Metodologías, instrumentos de risc en la mobilitat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Institut d’Estudis Regi- aprendizaje, planes de acción y mejora de prácticas” de la Coordinadora d’ONGD-España. onals i Metropolitans de Barcelona. https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2021/05/ https://www.academia.edu/24874222/La_evaluaci%C3%B3n_feminista_una_propues- conductes-risc-viari-segons-genere-gener.pdf ta_de_evaluaci%C3%B3n_para_la_transformaci%C3%B3n González, Sandra (2017). El canvi climàtic des d’una perspectiva de gènere. CCCBLab. Espinosa Fajardo, Julia (2018). Guia de género para políticas públicas más transforma- Investigació i innovació en cultura. https://lab.cccb.org/ca/el-canvi-climatic-des-du- doras. Observatorio de Género sobre Economía, Política y Desarrollo. Intermón Oxfam. na-perspectiva-de-genere/ https://www.researchgate.net/publication/326226428_Guia_de_genero_para_politicas_ publicas_mas_transformadoras_2018 Gonzalez Pijuan, Irene (2017). “Desigualdad de género y pobreza energética. Un factor de riesgo olvidado”. Esferes Estudios, 17. Ingeniería Sin Fronteras. https://esf-cat.org/ Espinosa Fajardo, Julia; Bustelo, María (2019). “¿Cómo evaluamos el éxito de las políti- wp-content/uploads/2017/09/ESFeres17-PobrezaEnergeticaiDesigualdadGenero.pdf cas de igualdad de género? Criterios y herramientas metodológicas”. Revista Española de Ciencia Política, 49, p. 151-172. https://recyt.fecyt.es/index.php/recp/article/view/65243/ Grup Barnils i Mèdia.cat (2020). Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital pdf_138 catalana. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Consell de la Joventut de Barcelona. https://www.cnjc.cat/sites/default/files/actualitat/adjunts/estudi_del_tractament_media- Fresnillo, Iolanda (2018). “La transformació del comerç de proximitat als barris”. Papers: tic_de_les_joves_1.pdf Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, 60, p. 140-150, https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/339251 Guijarro, Laura; Sales, Alberto; Tello, Jose; de Inés, Ana (2017). Diagnosi 2017: la situ- ació del sensellarisme a Barcelona: evolució i accés a l’habitatge. Xarxa d’Atenció a Perso- Fornies, Albert; Aguilar, Marina (2018). “El Panoràmic 2017. Dades i anàlisi per enfortir nes sense Llar. http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2017/12/Diagnosi2017.pdf el sector no lucratiu català”. Dossier Barcelona Associacions, 4. Torre Jussana-Centre de Serveis a les Associacions. http://www.tjussana.cat/doc/publicacions/DBA_4.pdf Institut Català de les Dones (2020). Dossier estadístic Les Dones a Catalunya 2020. https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/03_dossiers_estadistics/ Fundación ONCE (2016). Informe general. La situación de las personas con discapaci- DOSSIER_8M_2020.pdf dad en el mercado laboral. https://www.consaludmental.org/publicaciones/Informe-odis- met-2017.pdf Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2012). Enquesta 2011. Condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya. Resultats sintètics: Barcelona. Gallego Cortés, Carmen; Pérez, Glòria (2019). La salut sexual i reproductiva a la ciutat de https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2015/11/sintetics-2011.pdf Barcelona 2018. Agència de Salut Pública de Barcelona https://www.aspb.cat/wp-con- tent/uploads/2020/01/ASPB-salut-sexual-reproductiva-barcelona-2018.pdf Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2020a). “Impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat de treball metropolità de Barcelona”. Working Paper Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones (2020) Dossier estadístic: Les in Economics, núm. 20.02. https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2020/12/IERMB- Dones a Catalunya 2020. https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observato- WORKING-PAPER-E-20.02.pdf ri/03_dossiers_estadistics/DOSSIER_8M_2020.pdf Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2020b). La mobilitat quoti- Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de Joventut (2021). Condicions de vida, diana des d’una perspectiva de gènere. https://www.atm.cat/web/ca/observatori/enques- ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19. http://ejoventut. tes-de-mobilitat.php gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/Anali- sis3-Joves-i-COVID-19-Condicions-de-vida-ocupacio-i-desigualtats-en-salut.pdf Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2020c). Anàlisi de les con- ductes de risc en la mobilitat a Barcelona des d’una perspectiva de gènere. Gobierno de España. Oficina de Asilo y Refugio. Subdirección General de Protección Internacional. Dirección General de Política Interior. Ministerio del Interior (2019). Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (2021). Enquesta de mobilitat Asilo en cifras, 2018. http://www.interior.gob.es/documents/642317/1201562/Asilo_en_ en dia feiner (2020). Resum executiu. https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2021/06/ cifras_2018_126150899.pdf/bd2b18d8-bacf-4c2a-9d08-e1952d53a10a EMEF-2020_Informe-Resum-Executiu_21052021.pdf Gobierno de España. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Minis- Instituto de la Mujer (2020). “Género y cambio climático: un diagnóstico de situación”. terio de Empleo y Seguridad Social (2017). Encuesta Nacional de Condiciones de Tra- http://www.inmujer.gob.es/diseno/novedades/Informe_GeneroyCambioClimatico2020.pdf bajo, 2015. https://www.insst.es/documents/94886/96082/Encuesta+Nacional+de+Con- iQcoop (2021). Estudi: propostes de polítiques públiques amb perspectiva de gènere davant diciones+de+Trabajo+6%C2%AA+EWCS/abd69b73-23ed-4c7f-bf8f-6b46f1998b45 la covid-19 a l’Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Pendent de publicació]. Gobierno de España. Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género. Minis- Klein, Juan Luis; Fontan, Jean Marc; Harrisson, Denis; Lévesque, Benoît. (2012). “La terio de Igualdad (2020). Macroencuesta de violencia contra la mujer 2019 innovación social como factor de la transformación social: el caso del modelo quebe- https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/macroencuesta2015/pdf/Ma- quense”. A: Grellier, Hervé; Gago, Mónica; Arando, Saioa (coord.). La Economía social y croencuesta_2019_estudio_investigacion.pdf solidaria: ¿un paradigma más actual que nunca?, p. 137-180. Mondragon Unibertsitateko Zerbitzu Ed. https://issuu.com/itxasgan/docs/la_econom__a_social_y_solidaria 118 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 119 La Barbera, María Caterina; Espinosa Fajardo, Julia; Caravantes González, Paloma; Observatori Català de la Joventut (2021). Situació laboral de les persones joves a Catalu- Boulos, Sonia; Khirallah, Chufran; Cassain, Laura; Segura Ordaz, Leticia (2020). Ha- nya. Quart trimestre de 2020. Informe elaborat a partir de les darreres dades de l’Enquesta cia la implementación de la interseccionalidad: El Ayuntamiento de Madrid como caso de de Població Activa. http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_ estudio. Navarra. Espanya: Aranzadi Thomson Reuters. recurs/documentacio/arxiu/document/informes_epa/Informe_EPA_4t_trimestre_2020.pdf Larrañaga, Mertxe; Jubeto, Yolanda; de la Cal, Mª Luz (2011). “Tiempos de crisis, tiem- Observatori del Deute en la Globalització (2017). Deute de les cures: el patriarcat i pos de desajustes, tiempos precarios, tiempos de mujeres”. Investigaciones Feministas, el capital a l’ofensiva, l’economia feminista com a proposta. https://odg.cat/wp-content/ 2, p. 95-111. https://revistas.ucm.es/index.php/INFE/article/view/38606/37331 uploads/2017/09/odg_deute_de_cures_cat_def_0.pdf Legarreta Iza, Metxalen; Sagastizabal Emilio-Yus, Marina (2020). Temps, ciutadania ODISMET (2017). Informe general. La situación de las personas con discapacidad en el i desigualtats: una aproximació als usos del temps diari i al dret al temps propi. Ajun- mercado laboral. Fundación ONCE. https://www.consaludmental.org/publicaciones/Infor- tament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/tempsicures/sites/default/files/ me-odismet-2017.pdf temps_ciutadania_i_desigualtats.pdf Olabarria, Marta (coord.) (2020). La salut a Barcelona 2019. Agència de Salut Pública de Liquen Data Lab (2018). Anàlisi de la participació de dones en els espais institucionals i Barcelona. https://www.aspb.cat/docs/InformeSalut2019/ socials mixtos de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc.ajunta- ment.barcelona.cat/jspui/handle/11703/111255 ONU Mujeres (2015). Cómo gestionar evaluaciones con enfoque de género. Manual de evaluación. https://www.unwomen.org/es/digital-library/publications/2015/4/un-wo- Lombardo, Emanuela; Meier, Petra; Verloo, Mieke (2017). “Policymaking from a Gen- men-evaluation-handbook-how-to-manage-gender-responsive-evaluation der+ Equality Perspective”. Journal of Women, Politics & Policy, 38(1), p. 1-19. https://doi. org/10.1080/1554477X.2016.1198206 ONU Mujeres (2020). From Insight to Action. Gender equality in the wake of COVID-19. https://www.unwomen.org/-/media/headquarters/attachments/sections/library/publicati- López Oller, Joffre (2020). Joves i COVID-19: l’impacte de la crisi en la precarietat del ons/2020/gender-equality-in-the-wake-of-covid-19-en.pdf?la=en&vs=5142 jovent. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya https://www.cnjc.cat/sites/default/ files/associacionisme/recursos/adjunts/info_jov_covid_comprimido.pdf Pardo, Montse (2019). Digital Talent Overview 2019. Barcelona Digital Talent. https://bar- celonadigitaltalent.com/report/digital-talent-overview-2019/#download-form Moreno, Sara; Sánchez, Núria; Borràs, Vicent (2018). Dones i treballs. Una aproxima- ció al mercat de treball de Barcelona des de la perspectiva de gènere. Centre d’Estudis Paricio, Ana (2019). La incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny, la implan- Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, Consell Econòmic i Social de Barcelona tació i la gestió dels equipaments de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. i Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/do- https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/119197 cumentacio/dones_i_treballs.pdf Pérez Orozco, Amaia (2012). “Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida”. Investiga- Moreno, Sara; Borràs, Vicent (2020). Els canvis en els usos del temps i la transformació ciones Feministas, 1, p. 29-53. https://revistas.ucm.es/index.php/INFE/article/view/38603 dels hàbits quotidians. Universitat Autònoma de Barcelona. https://ddd.uab.cat/pub/in- Pérez-Quintana, Anna; Sabata, Anna; Illa Pérez, Patrícia (2019). Retrat de les emprenedo- fpro/0202/241459/Resum_Executiu_QUIT_UAB_TempsCom.pdf res a Barcelona. Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/10854/6291 Moreno, Sara; Borràs, Vicent; Arboix, Paula; Riera, Mireia (2021). Propostes per mini- Pérez Sans, Núria; Andrés Argomedo, David (2020). La mobilitat quotidiana des d’una mitzar l’impacte negatiu de gènere del sistema de teletreball a l’Ajuntament de Barcelona: perspectiva de gènere. Patrons de mobilitat, factors explicatius i propostes per al desen- informe final. Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/11703/122615 volupament de polítiques inclusives amb perspectiva de gènere. Institut d’Estudis Regi- onals i Metropolitans de Barcelona. https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2021/02/ Mückenberger, Ulrich (2007). Metrónomo de la vida cotidiana. Prácticas del tiempo de Mobilitat-i-g%C3%A8nere-_ATM_juliol2020.pdf la ciudad en Europa. Guijón. Espanya: Ediciones Trea. Ruiz, Juan Carlos (desembre de 2007). Alicia Puleo: “Existe un ecofeminismo para la Mujeres para la Salud (sense data). Los abusos sexuales a la infancia, una forma de igualdad en el futuro modelo de desarrollo”. https://www.mujeresenred.net/spip.php?ar- violencia de género. https://www.mujeresparalasalud.org/los-abusos-sexuales-a-la-in- ticle1249 fancia-una-forma-de-violencia-de-genero/ Ruiz Cantero, Mª Teresa (coord.) (2019). “Perspectiva de género en medicina”. Mo- Naredo Molero, María; Praxágora Cooperativa (2010). Guia per a l’elaboració de di- nografías, 39. Dr. Antonio Esteve Fundación. https://www.esteve.org/capitulos/perspecti- agnòstics de seguretat amb visió de gènere a l’àmbit rural i urbà. Generalitat de Catalunya va-de-genero-en-medicina/ - Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Barcelona. https://interior. gencat.cat/web/.content/home/010_el_departament/publicacions/seguretat/guies_di- Santamariña-Rubio, Elena; Serral Cano, Gemma; Pérez, Catherine; Ariza, Carles; agnostics_seguretat_visio_genere/Guia_DiagnosticSeg.pdf Grup col·laborador. Enquesta FRESC 2016. “La salut i els seus determinants en l’alumnat adolescent de Barcelona”. Agència de Salut Pública de Barcelona. https://www.aspb.cat/ Navas, Gabriela; Dalmau, Marc; Espinosa, Horacio (2020). Sistema d’indicadors d’im- wp-content/uploads/2017/05/salut-i-els-seus-determinants-en-alumnat-adolescent-Bar- pacte de gènere i gentrificació (SIIGGEN). Estudi aplicat al barri del Poblenou de Barcelo- celona-FRESC-2016.pdf na. Ajuntament de Barcelona. http://hdl.handle.net/11703/119741 120 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 121 Sequera, Jorge (2015). “A 50 años del nacimiento del concepto ‘gentrificación’. La mira- da anglosajona”. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 1.127. http://www.ub.edu/geocrit/b3w-1127.pdf Sintes, Elena (2009). “Les dones i l’ús del temps a Barcelona”. Revista Barcelona Socie- tat, 17, p. 39-50. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/ revista17-art3-dones-i-us-temps.pdf Stufflebeam, Daniel; Shinkfield, Anthony J. (1987). Evaluación sistemática. Guía teórica y práctica. Madrid: Paidós; MEC. Torns, Teresa; Moreno, Sara; Borràs, Vicente; Recio, Carolina (2008). “Les polítiques de temps a Europa”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, pla- nejament, 49, p. 20-31. https://raco.cat/index.php/PapersIERMB/article/view/133215 Trullén, Joan; Galletto, Vittorio; Figuls, Marc; Aguilera, Sandra (2020). “Impacte de la crisi de la COVID-19 en el mercat de treball metropolità de Barcelona”. ERMB Working Paper in Economics, 20. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. https://iermb.uab.cat/wp-content/uploads/2020/12/IERMB-WORKING-PAPER-E-20.02.pdf UGT (2017). La conciliació, encara una qüestió de gènere. El paper dels permisos laborals, a Europa i Catalunya. http://www.ugt.cat/download/igualtat/dones_i_igualtat/Informe-per- misos-8M2017_DEF.pdf UGT (2020). Bretxa salarial, l’expressió de les desigualtats entre dones i homes en el mercat de treball remunerat. http://ugt-cat.net/subdominis/premsa/Informe%20Bretxa%202020.pdf UNICEF (2017). Una situación habitual: Violencia en las vidas de los niños y los adoles- centes. Naciones Unidas. https://www.unicef.es/publicacion/violencia-en-las-vidas-de- los-ninos-y-los-adolescentes Velasco Gisbert, Mª Luisa; Bartolomé Esteban, Cintia; Suso Araico, Anabel (2020). Género y cambio climático: un diagnóstico de situación. Instituto de la Mujer. https://www. inmujeres.gob.es/diseno/novedades/Informe_GeneroyCambioClimatico2020.pdf Verge Mestre, Tània (2019). Dones i dades: Recomptar les desigualtats de gènere. CC- CBLab Investigació i innovació en cultura. http://lab.cccb.org/ca/dones-i-dades-recomp- tar-les-desigualtats-de-genere/ Viñas i Fort, Jordi (2018). Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc.ajuntament.barcelona. cat/jspui/bitstream/11703/113715/3/Estudi%20H%C3%A0bits%20Esportius%20Esco- lars%20Barcelona%202018%20Final.pdf Xarxa d’Economia Solidària (2019). Informe del mercat social 2019. https://mercatsocial. xes.cat/wp-content/uploads/sites/2/2016/04/mercatsocial_2019-1.pdf Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (2017). La situació del sensellarisme a Barcelo- na: Evolució i accés a l’habitatge. 122 Ajuntament de Barcelona II Pla per la justícia de gènere 2021-2025 123 II Pla per la justícia Setembre 2021 Quarta Tinència de Drets de gènere 2021-2025 Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI