Treball 
alCAP 109 
Desembre 
de 2021
Prevenció de malalties  
relacionades amb el treball
ELS CASOS DEL TRIMESTRE 
Entre juliol i setembre de 2021 es van notificar al Sistema de Els casos del trimestre 
Vigilància de Malalties Relacionades amb el Treball 63 casos, 
dels què el 68,3% van afectar a dones. L’edat mitjana va ser L’estudi d’un cas
de 42,6 anys (DE=11,0) sense diferències significatives segons 
el sexe, i les ocupacions més freqüents van ser personal de Sabies que 
serveis i comerç (29,5%), seguits de professionals de suport La COVID-19 en l’entorn 
(26,2%) i de professionals de l’àmbit científic i intel·lectual laboral 
(16,4%). Respecte el país d’origen, un 33,3% havia nascut fora 
de l’Estat. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós- Les taules del trimestre
depressiu (73,0% del casos notificats), de la qual el 69,6% va 
produir-se en dones. Els trastorns que van seguir en 
freqüència van ser els musculesquelètics i del teixit connectiu 
(19,0%). El 32,8% de les persones afectades treballava en 
empreses de fora de Barcelona i la situació laboral més 
freqüent va ser la contractació indefinida (91,7%). Finalment, 
el 73,3% dels treballadors i treballadores estava en situació 
d’incapacitat temporal en el moment de la notificació.
També podràs consultar tots els números de les Vols rebre les publicacions de la
publicacions al web www.asp.cat Unitat de Salut Laboral de Barcelona?
L’ESTUDI D’UN CAS
La pandèmia de COVID-19 ha comportat un augment 
d’exposició a riscos psicosocials per a moltes persones 
treballadores, especialment per aquelles que treballen 
en serveis considerats essencials. Entre aquests serveis 
essencials s’inclouen els serveis funeraris. A 
continuació es presenta el cas d’una dona de 60 anys 
que treballava com a oficial d’atenció al client a una 
empresa de serveis funeraris. 
Antecedents i malaltia actual 
La treballadora acumulava una experiència de més de 20 anys fent 
tasques d’atenció directa a la clientela, relatives a la gestió de 
cerimònies civils i de vetlles (exposició de flors, condicionament de 
sales de vetlla, disposició de vehicles d’acompanyament, xofers 
funeraris, cerimònies, música, trasllats per inhumació-incineració, etc.). 
En els darrers 4 anys la treballadora havia assumit canvis freqüents de 
torn i durada de la jornada diària de treball i també canvis constants de 
centre de treball (diversos tanatoris), fets que s’accentuen a partir del 
març de 2020 amb l’inici de la pandèmia de COVID-19. Coincidint 
també amb el començament de la pandèmia, la treballadora veu 
incrementades les seves càrregues de feina, a les quals s’hi afegeix 
l’assignació de tasques noves que no eren pròpies de les seves 
competències. Així mateix, la treballadora veu augmentats els esforços 
de contenció emocional que ha de realitzar davant les famílies usuàries 
dels serveis funeraris. 
Després de 8 mesos treballant amb aquestes condicions i en el context 
de la pandèmia, la treballadora havia desenvolupat un trastorn 
d’ansietat generalitzada, pel qual la seva metgessa de família li va 
cursar una incapacitat temporal (IT) i va indicar tractament 
farmacològic.
L’ESTUDI D’UN CAS Conclusions
Factors de risc identificats A partir de la informació recollida i 
aportada per la treballadora, i 
1.  Relacionats amb el treball a torns rotatoris: des de l’inici de la tenint present l’evidència científica, 
relació laboral amb l’empresa la treballadora canviava les hipòtesis tècniques més 
freqüentment de torns de treball, havent de complir 4 torns amb probables foren:
horaris diferents (de matí, de tarda, jornada partida de 9 hores i  Q ue la treballadora va estar 
jornada continuada de 12 hores). Des de 2017 i, especialment a 
exposada a:
partir del març de 2020, la freqüència d’aquests canvis augmenta, 
produint-se fins i tot dins d’una mateixa setmana i avisant-se amb a) Treball a torns i dificultats per 
poca antelació. a la conciliació de la vida familiar i 
laboral, des de l’inici de la relació 
2.  Relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral: els laboral amb l’empresa, agreujant-
canvis constants de torn de treball, més els canvis freqüents de se des de 2017 i intensificant-se 
centre de treball (diversos tanatoris), van dificultar les possibilitats a partir del març de 2020.
de conciliació de la vida familiar i laboral de la treballadora, 
b) Una manca de suport social 
exacerbant-se especialment a partir de març de 2020.
de superiors i una manca de 
3.  Relacionats amb el suport social de superiors: es va identificar justícia organitzacional des de 
una manca de suport emocional i instrumental per part dels seus 2017, agreujant-se des de març 
superiors, des de 2017. Coincidint amb un canvi de superiors de 2020. 
directes, la treballadora va sol·licitar major estabilitat en els seus c) Unes elevades exigències 
horaris laborals. Aquests superiors, però, no van mostrar interès psicològiques, treball emocional i 
pel neguit de la treballadora ni van aportar cap solució concreta manca de compensacions del 
al respecte; ans al contrari, li negaven contínuament les treball, des de març de 2020.
sol·licituds d’horari estable i, fins i tot, li feien comentaris  Q ue els fets relatats podien ésser 
convidant-la a marxar de l’empresa (aquests sobre tot, a partir de 
considerats factors causals del 
març de 2020).
trastorn d’ansietat generalitzada 
4. R elacionats amb la manca de justícia organitzacional: la que va motivar la seva IT i per la 
treballadora observava com altres persones treballadores dins qual seguia control i tractament 
l’empresa, de la seva mateixa categoria i amb un nivell d’antiguitat mèdic. 
semblant al seu, tenien un torn de treball fixe contràriament a ella.
5. R elacionats amb les exigències psicològiques: es van 
identificar elevades exigències amb relació al volum de feina i 
pressió de temps des de març de 2020. L’increment del volum de 
la feina habitual a realitzar s’associava, a més, a l’assignació de 
múltiples tasques noves, no pròpies de les competències 
establertes de la treballadora, com eren les tasques pròpies dels 
serveis de vigilància (control de l’aforament de les sales i 
instal·lacions dels recintes on treballava i presa de temperatura a 
les persones que entraven als tanatoris), o d’altres com recollir i 
emplenar certificats de defunció (podent arribar a ser 200 
certificats diaris).
L’ESTUDI D’UN CAS Recomanacions
6.  Relacionats amb el treball emocional: a partir de març de 2020 Es van fer recomanacions a la 
la treballadora realitzava importants esforços de contenció xarxa assistencial dirigides a 
emocional davant de situacions conflictives amb persones de mantenir el procés d’IT segons els 
l’entorn afectiu dels difunts. La treballadora va haver de fer front a criteris clínics. Es va recomanar a la 
un nombre molt elevat de morts i a la desesperació de les treballadora que sol·licités la 
famílies que no podien -en la gran majoria dels casos- acomiadar- determinació de contingència del 
se dels seus difunts, degut a les restriccions sanitàries. seu procés d’IT, a través de 
l’Institut Nacional de la Seguretat 
7.  Relacionats amb la manca de compensacions del treball:  Social. També se li va recomanar 
es va identificar un sentiment de manca d’estima per part de que lliurés l’informe de la USL al 
l’empresa (manca de reconeixement de la trajectòria laboral, de Servei de Prevenció de Riscos 
l’antiguitat a l’empresa i de l’expertesa en l’àrea de treball de la Laborals (SPRL) de la seva 
treballadora), des de març de 2020.  empresa, per tal que aquest 
tingués coneixement de la situació 
i realitzés les actuacions 
Coincidint amb el començament de oportunes.
la pandèmia, la treballadora va Es van fer també recomanacions 
veure incrementades les seves dirigides al SPRL com ara: 
càrregues de feina amb assignació a) Valorar l’estat de salut de la 
treballadora, considerant també 
de tasques noves que no eren la seva edat, i fer-ne un 
pròpies de les seves competències i seguiment així com realitzar les 
un augment del treball emocional. actuacions oportunes per tal de 
millorar la situació psicosocial 
produïda. 
b) En el cas que no s’hagués 
realitzat, dur a terme l’avaluació 
de riscos psicosocials de 
l’empresa. 
c) Implantar un programa de 
prevenció de riscos psicosocials 
d’acord amb els resultats 
d’aquesta avaluació i fer-ne 
difusió entre tot el personal i els 
seus representants.
S’ha obert la convocatòria del premi de Salut Laboral Ignasi Fina XIV 
edició, que pretén reconèixer públicament les empreses, entitats i 
institucions de la ciutat que promouen pràctiques i accions preventives i de 
promoció per millorar la salut de les persones pel que fa a les condicions 
de treball. El termini de presentació de les candidatures acaba el 22 de 
febrer de 2022 i enguany es valoraran especialment les accions que hagin 
servit com a bona pràctica per adaptar l’entorn laboral a la situació 
generada per la covid-19.
Bases del premi, requisits de participació i com presentar-se a: 
https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/noticia/nova-
convocatoria-del-premi-de-salut-laboral-ignasi-fina_1122197
SABIES QUE Per saber-ne més:
Persones treballadores de serveis essencials i COVID-19 Reial Decret 463/2020, de 14 de març, 
pel qual es va declarar l’estat d’alarma 
Des de l’inici de la pandèmia per COVID-19, el març de 2020, per a la gestió de la situació de crisi 
diversos sectors d’activitat econòmica van ésser classificats com a sanitària ocasionada pel COVID-19. 
Disponible a: https://bit.ly/3wYVM0I 
serveis essencials i van quedar exclosos de l’aturada d’activitat que 
s’imposava amb la declaració de l’estat d’alarma. 
Recomanacions per a la gestió dels 
factors psicosocials davant els canvis 
Entre aquests serveis essencials que mantenien la seva activitat derivats del SARS-CoV-2; Institut Català 
laboral als seus centres de treball hi estaven inclosos: de Seguretat i Salut Laboral; abril 2021. 
Disponible a: https://bit.ly/3oF3nhl
• Establiments comercials minoristes i abastament.
• Serveis sanitaris i assistencials (inclosos els serveis funeraris).
•  Serveis de gestió i comunitaris (Administració de justícia; serveis 
financers, bancaris i d’assegurances; assessories legals i gestories; 
servei postal; mitjans de comunicació; entre d’altres).
•  Altres serveis (comerç a distància, subministraments bàsics 
d’aigua i energia; transport de persones i mercaderies; serveis de 
neteja i vigilància; forces i cossos de seguretat; entre d’altres).
Les persones treballadores d’aquests serveis van haver d’abordar 
situacions personals complicades, alhora que havien de mantenir la 
seva activitat laboral. En alguns casos aquesta activitat va implicar 
canvis en els riscos laborals als quals estaven exposades, entre els 
quals el risc de contagi pel SARS-CoV-2 havia de ser contemplat de 
manera permanent. Els riscos psicosocials es van veure augmentats 
per aquest tipus de personal1: major volum de feina, major càrrega 
emocional (en especial, els/les treballadores amb tracte directe a 
persones usuàries) i menys control sobre el treball; entre altres.  
A aquest augment s’hi afegien les dificultats de conciliació de la vida 
familiar-laboral, atès que a diferència d’altres llocs no essencials, 
alguns col·lectius essencials no podien accedir a mesures com el 
teletreball o la flexibilitat horària. 
SABIES QUE
Cal tenir en compte que el personal d’alguns d’aquests serveis 
essencials ja presentava major exposició a riscos psicosocials 
abans de la pandèmia i pitjors indicadors de salut, en comparació 
amb altres ocupacions2,3. Així, l’empitjorament de les condicions de 
treball d’aquests col·lectius, a causa de la pandèmia, pot haver 
tingut un impacte negatiu en la seva salut, tal i com ja apunten 
alguns estudis, en especial en la salut mental4,5,6. 
Cal tenir present la situació de les persones treballadores en 
tots els serveis essencials, i no només en els serveis sanitaris, 
alhora d’avaluar els seus riscos i la seva salut, per tal d’instaurar 
mesures preventives en els seus llocs de treball, que permetin 
reduir els riscos psicosocials als quals estan exposades i millorar 
la seva salut.
1 S alas-Nicás S, Moncada S, Llorens C, Navarro A. Working conditions and health in Spain 
during the COVID-19 pandemic: Minding the gap. Safety Science. 2021 Feb 1;134:105064.
2 C harles LE, Loomis D, Demissie Z. Occupational hazards experienced by cleaning workers 
and janitors: a review of the epidemiologic literature. Work. 2009 Jan 1;34(1):105-16.
3 T estad I, Mikkelsen A, Ballard C, Aarsland D. Health and well-being in care staff and their 
relations to organizational and psychosocial factors, care staff and resident factors in 
nursing homes. International journal of geriatric psychiatry. 2010 Aug;25(8):789-97.
4 D urand-Moreau Q, Galarneau JM. Mental Health Status of Canadian Funeral Service 
Workers at the Beginning of the COVID-19 Pandemic. Journal of Occupational and 
Environmental Medicine. 2021 Jun;63(6):e330.
5 S alas-Nicás S, Moncada S, Llorens C, Navarro A. Working conditions and health in Spain 
during the COVID-19 pandemic: Minding the gap. Safety Science. 2021 Feb 1;134:105064.
6 L lorens-Serrano C, Navarro A, Salas-Nicás S, Moncada S. Condiciones de trabajo y salud 
tras un año de pandemia. Resultados de la encuesta COTS en 2021 y comparación con 
2020. Barcelona: UAB, ISTAS- CCOO; 2021.
L’empitjorament de les 
condicions de treball per els 
treballadors/es essencials, a 
causa de la pandèmia, pot haver 
tingut un impacte negatiu en la 
salut d’aquestes persones.
LA COVID-19 EN L’ENTORN LABORAL
En el tercer trimestre de 2021 s’han seguit les actuacions dirigides 
al control de la COVID-19 en l’entorn laboral, consistents 
essencialment en el contacte i assessorament a Serveis de 
prevenció de riscos laborals (SPRL) o empreses de Barcelona amb 
persones treballadores amb COVID-19 que havien treballat 
presencialment durant el període infectiu, per assegurar el 
compliment de mesures preventives i higièniques i les accions de 
control de la transmissió del SARS-Cov-2 dins els centres de treball.
Entre juliol i setembre de 2021, en plena cinquena onada de la 
pandèmia, es van rebre les notificacions de 3.400 casos de 
persones que havien estat treballant de manera presencial en 
període infectiu en 2.355 centres de treball diferents de Barcelona 
ciutata. Entre els sectors d’activitat econòmicab on treballaven 
aquestes persones van destacar els següents: comerç a l’engròs i al 
detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes (19,8% dels 
casos, a expenses majoritàriament de l’activitat de comerç al detall); 
hostaleria (16,1%, a expenses majoritàriament de l’activitat de 
restauració); activitats sanitàries i de serveis socials (14,7%); 
activitats professionals, científiques i tècniques (7,0%) i activitats 
administratives i serveis auxiliars (5,3%).
Figura 1. Evolució de les notificacions de casos de COVID-19 en persones 
que van treballar presencialment en el període infectiu. Gener - setembre 
de 2021. Barcelona.
2200 2080
2000
1800
1600
1400
1182
1200
1060 1052 1012
952
1000 879 869
800
600
400 308
200
0
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juny Agost Setembre
a C om a centre de treball s’han inclòs els diversos centres que pugui tenir una sola empresa 
o bé persones que treballen per compte propi o persones que treballen en un domicili 
particular de manera informal
b Seguint la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques del 2009 (CNAE-2009)
Nombre de casos
LES TAULES DEL TRIMESTRE Juliol - Setembre 2021
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona 
segons diagnòstic, edat i sexe. Juliol – Setembre 2021 
Dones Homes
< 25 25-34 35-44 45-54 55-64 Total < 25 25-34 35-44 45-54 55-64 Total
Trt. mentals i del comportament 1 10 8 11 2 32 1 3 3 6 1 14
M. del sistema nerviós - - - - - - - - 1 - 1
M. de la pell i teixit subcutani - 1 - - - 1 - - - - - -
M. sistema musculesquelètic i teixit connectiu - 2 1 2 3 8 - - - 4 - 4
Símptomes i signes - - - - 1 1 - - - - - -
Neoplàsies malignes - 1 - - - 1 - - 1 - - 1
Total 1 14 9 13 6 43 1 3 4 11 1 20
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i ocupació.  
Juliol – Setembre 2021
Direcció i Professio- Professio- Personal  Personal Personal Personal Operadors/ Ocupacions Total
gerència nals ciència nals de adminis- serveis i d’agricultu- indústria i es instal·la- elementals
d'empreses i intel·lec- suport tratiu comerç ra i pesca construcció cions i 
tuals maquinària
Trt. mentals i del comportament 1 10 13 5 12 1 1 1 1 45
M. del sistema nerviós 1
M. de la pell i teixit subcutani 1
M. sistema musculesquelètic i teixit 3 6 1 2
connectiu
Símptomes i signes 1
Neoplàsies malignes 1 1
Total 1 10 16 6 18 1 2 2 5 61
*2 dades perdudes d’ocupació
Malalties relacionades amb el treball notificades a la USL Barcelona segons diagnòstic i centre notificador*. 
 Juliol – Setembre 2021
Trastorns mentals i del 
comportament 2 1 3 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 3 3 3 2 2 4 2 1 2 1 1 1 1 1 2 46
M del sistema nerviós 1 1
M de la pell i teixit sub-
cutani 1 1
M sistema musculesquelètic 
i teixit connectiu 1 4 1 3 3 12
Símptomes i signes 1 1
Neoplàsies malignes 1 1 2
Total 1 4 2 1 4 1 1 1 2 1 1 1 1 1 2 1 5 4 6 2 2 4 2 1 2 3 1 1 1 1 1 2 63
     *Els EAPs que no apareixen en la taula no han notificat en aquest període.   **Cas derivat d’una altra regió sanitària 
Unitat de Salut Laboral de Barcelona Coordinació:  
Servei de Salut i Treball Mª Marta Arcas Ferré,  
Direcció de l’Observatori de la Salut Pública Montserrat Vergara,  
Agència de Salut Pública de Barcelona  Valérie Buscemi i  
Pl. Lesseps, 1- 08023 Barcelona Imma Cortès Franch
usl@aspb.cat / www.aspb.cat
Baix Guinardó
Besòs
Bordeta - Magòria
Camp de l'Arpa
Casernes
Clot
Comte Borrell
Congrés
Cotxeres
Dreta Eixample/Roger Flor
EAP TERRASSA F NORD**
El Carmel
Joanic
Les Corts
Lesseps / La Salut
Numància
Passeig de Sant Joan
Poble Sec
Poblenou
Ramon Turró
Raval Nord - Dr. Lluís Sayé
Raval Sud
Sagrada Família
Sanllehy
Sant Elies
Sant Rafael
Sants-Badal
Sarrià
St. Martí / Sant Martí
Turó de la Peira
Vallcarca / Sant Gervas
Vila Olímpica
Total