Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 2 Índex de continguts Introducció ........................................................................................................................ 4 Equipaments............................................................................................................................ 6 Serveis socials bàsics .................................................................................................... 11 Oficines d’atenció ciutadana .......................................................................................... 33 Centres cívics ................................................................................................................. 56 Biblioteques .................................................................................................................... 66 Museus ........................................................................................................................... 86 Teatres ........................................................................................................................... 97 Cinemes ....................................................................................................................... 107 Centres d’atenció primària ........................................................................................... 124 Universitats .................................................................................................................. 139 Habitatge ...................................................................................................................... 160 Mercats municipals ...................................................................................................... 172 Comerç ......................................................................................................................... 182 Centres esportius municipals ...................................................................................... 195 Serveis a internet ......................................................................................................... 221 Via Pública ........................................................................................................................... 236 Barcelona ..................................................................................................................... 242 Districte de Ciutat Vella ............................................................................................... 275 Districte de l’Eixample ................................................................................................. 292 Districte de Sants-Montjuïc .......................................................................................... 310 Districte de Les Corts .................................................................................................. 328 Districte de Sarrià-Sant Gervasi .................................................................................. 345 Districte de Gràcia ....................................................................................................... 363 Districte d’Horta-Guinardó ........................................................................................... 381 Districte de Nou Barris ................................................................................................. 398 Districte de Sant Andreu .............................................................................................. 416 Districte de Sant Martí ................................................................................................. 434 Xarxes de transport públic .................................................................................................. 453 Autobús ........................................................................................................................ 458 Metro ............................................................................................................................ 464 Diagnòstic. Introducció 3 Tramvia ........................................................................................................................ 469 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ................................................................ 472 RENFE ......................................................................................................................... 475 Crèdits de la publicació ....................................................................................................... 479 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 4 Introducció El Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 ratifica el compromís ferm del govern de la ciutat per l’accessibilitat universal. El recorregut de l’Ajuntament en aquest àmbit ja es va mostrar anteriorment en fites com ara el Pla d’Accessibilitat de Barcelona 1997-2006 i el compromís del Consell Plenari del 28 de novembre de 2008 amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. La previsió de l’article 5 de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya en relació amb l’obligació dels municipis d’elaborar, aprovar i executar un pla municipal d’accessibilitat es va plasmar en la "Mesura de govern per a l’elaboració del Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026", aprovada el maig de 2017. La mesura apuntava la necessitat d’aconseguir una ciutat accessible mitjançant la planificació estratègica i la implantació de millores d’accessibilitat universal i de disseny per a tothom. L’objectiu últim era aconseguir millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional a Barcelona. Les actuacions del Pla d’Accessibilitat es vinculen, també, al dret a la ciutat i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. El Pla consta de tres fases: la de diagnòstic, la d’elaboració de solucions tipus i la d’execució de les solucions i de les mesures proposades. Els documents que presentem són el resultat de la primera fase: la diagnosi de l’accessibilitat a la ciutat de Barcelona, que té per objectiu fer un diagnòstic del nivell d’accessibilitat del transport públic, de la via pública i dels diversos serveis i equipaments de la ciutat. Parteix d’un treball de camp que recull dades de context i d’accessibilitat amb la participació directa de les persones amb discapacitat i s’ha dut a terme amb una metodologia que respon explícitament a la decisió de situar les persones amb discapacitat al centre. El tret diferencial del diagnòstic que es presenta és que per fer el treball de camp es van contractar 61 persones que estaven cercant feina. De les 61 persones contractades 41 persones es trobaven en situació de discapacitat. A més, es van contractar expressament dotze equips d’arquitectes i de consultors experts en accessibilitat per processar la informació del treball de camp. Aquest doble component, la participació directa de les persones amb discapacitat en el treball de camp i l’expertesa dels equips, és un element d’innovació de l’anàlisi que es mostra. La recollida d’informació s’ha basat en una eina simple i de qualitat, que ha estat elaborada tècnicament en col·laboració amb els diversos equips. L’eina base són els checklist o qüestionaris d’accessibilitat, que recullen informació adaptada a la realitat dels serveis i als àmbits actualitzats. En matèria d’equipaments, els qüestionaris permeten ampliar la mirada i determinar paràmetres comuns d’anàlisi –com ara accessos, mobilitat interior o accessibilitat comunicativa– i, alhora, incidir en les particularitats del servei –com ara grades, sales d’actes o serveis en línia–. Pel que fa a l’anàlisi de les parades de bus, metro, tramvia i ferrocarril, han tractat especificitats de l’itinerari que van des del carrer fins al vehicle en cada servei. L’anàlisi de la via pública ha permès crear una capa d’accessibilitat en els sistemes d’informació geogràfica municipals que recull, entre d’altres, obstacles, pendents, estats dels paviments i amplades de vorera. Diagnòstic. Introducció 5 Aquesta informació de serveis, via pública i transport, que també es recull en unes taules d’accessibilitat en què s’indiquen els nivells d’accessibilitat de diverses variables, orientarà la planificació de les millores. L’abast de la diagnosi és considerable. En l’àmbit del transport, s’han analitzat 2.451 parades de bus, 154 estacions de metro, 26 estacions de tramvia i 29 estacions de tren. En l’àmbit dels equipaments i dels serveis, s’han analitzat 39 centres de serveis socials bàsics, 13 oficines d'atenció ciutadana, 53 centres cívics, 40 biblioteques, 59 museus, 37 teatres, 22 cinemes, 53 centres d'atenció primària, 38 edificis d'universitats, 30.000 habitatges, 38 mercats municipals, 52.161 botigues, 40 centres esportius municipals i 60 webs amb servei finalista en línia. Per últim, en l’àmbit de la via pública, s’han analitzat 583 quilòmetres de carrer a 35 barris de la ciutat. La diagnosi que es presenta permet identificar dues estratègies per millorar l’accessibilitat. D’una banda, cal millorar l’accessibilitat física als espais de proximitat, als barris, especialment als de muntanya. Aquesta intervenció s’ha de fer en col·laboració amb els districtes i ha de significar una millora de l’accessibilitat dels carrers, del transport, del comerç i dels parcs. I, d’altra banda, cal fer un pas endavant en matèria d’accessibilitat comunicativa, cognitiva, de productes, de continguts i de serveis. Aquest repte també inclou el sector privat, raó per la qual la col·laboració publicoprivada serà necessària. La diagnosi del Pla d’Accessibilitat és una eina de planificació que ha de millorar la presa de decisions per a la garantia dels drets de les persones amb discapacitat o amb diversitat funcional. Uns serveis, uns equipaments i una via pública accessibles augmentaran la qualitat de vida de tothom i construiran una ciutat on totes les persones puguin gaudir plenament d’una vida independent en igualtat de condicions. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments 7 Índex de continguts Serveis socials bàsics ........................................................................................................... 11 Introducció ......................................................................................................................... 13 Metodologia ....................................................................................................................... 13 Entorn................................................................................................................................. 15 Atenció, acollida i comunicació ......................................................................................... 19 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical).......................................................................... 24 Serveis higiènics ................................................................................................................ 30 Recomanacions ................................................................................................................. 32 Oficines d’atenció ciutadana ................................................................................................. 33 Introducció ......................................................................................................................... 34 Metodologia ....................................................................................................................... 34 Entorn................................................................................................................................. 36 Accés al servei................................................................................................................... 44 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical).......................................................................... 49 Serveis higiènics ................................................................................................................ 52 Recomanacions ................................................................................................................. 54 Centres cívics ........................................................................................................................ 56 Introducció ......................................................................................................................... 57 Metodologia ....................................................................................................................... 58 Accés al servei................................................................................................................... 62 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical).......................................................................... 62 Serveis higiènics ................................................................................................................ 64 Relació de l’entorn (comunicatiu) ...................................................................................... 64 Recomanacions ................................................................................................................. 65 Biblioteques ........................................................................................................................... 66 Introducció ......................................................................................................................... 67 Metodologia ....................................................................................................................... 69 Accés ................................................................................................................................. 71 Accessibilitat comunicativa ............................................................................................... 73 Comunicació horitzontal .................................................................................................... 76 Comunicació vertical ......................................................................................................... 79 Mobiliari .............................................................................................................................. 81 Serveis higiènics ................................................................................................................ 83 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 8 Recomanacions ................................................................................................................. 85 Museus .................................................................................................................................. 86 Introducció ......................................................................................................................... 87 Metodologia ....................................................................................................................... 88 Accés ................................................................................................................................. 90 Itinerari horitzontal ............................................................................................................. 91 Itinerari vertical .................................................................................................................. 92 Serveis higiènics ................................................................................................................ 93 Accessibilitat comunicativa ............................................................................................... 94 Recomanacions ................................................................................................................. 96 Teatres................................................................................................................................... 97 Introducció ......................................................................................................................... 98 Metodologia ....................................................................................................................... 99 Accés ............................................................................................................................... 101 Itinerari horitzontal ........................................................................................................... 102 Itinerari vertical ................................................................................................................ 103 Serveis higiènics .............................................................................................................. 104 Accessibilitat comunicativa ............................................................................................. 105 Recomanacions ............................................................................................................... 106 Cinemes............................................................................................................................... 107 Introducció ....................................................................................................................... 108 Metodologia ..................................................................................................................... 108 Entorn............................................................................................................................... 112 Accés al servei................................................................................................................. 112 Comunicació horitzontal .................................................................................................. 113 Comunicació vertical ....................................................................................................... 114 Serveis higiènics .............................................................................................................. 115 Mobiliari ............................................................................................................................ 115 Sales de platea i grada .................................................................................................... 116 Espectacle ....................................................................................................................... 117 Comunicació horitzontal en sales ................................................................................... 118 Comunicació vertical en sales......................................................................................... 119 Evacuació horitzontal en sales........................................................................................ 120 Evacuació vertical en sales ............................................................................................. 121 Recomanacions ............................................................................................................... 122 Diagnòstic. Equipaments 9 Centres d’atenció primària .................................................................................................. 124 Introducció ....................................................................................................................... 125 Metodologia ..................................................................................................................... 125 Entorn............................................................................................................................... 128 Accés al servei................................................................................................................. 128 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical)........................................................................ 129 Espais d’estada (sales d’espera, consultes i despatxos) ............................................... 131 Accessibilitat comunicativa ............................................................................................. 134 Serveis higiènics .............................................................................................................. 136 Recomanacions ............................................................................................................... 137 Universitats .......................................................................................................................... 139 Introducció ....................................................................................................................... 140 Metodologia ..................................................................................................................... 143 Accés ............................................................................................................................... 145 Accessibilitat comunicativa ............................................................................................. 148 Comunicació horitzontal .................................................................................................. 150 Comunicació vertical ....................................................................................................... 153 Mobiliari ............................................................................................................................ 155 Serveis higiènics .............................................................................................................. 157 Recomanacions ............................................................................................................... 159 Habitatge ............................................................................................................................. 160 Introducció ....................................................................................................................... 161 Metodologia ..................................................................................................................... 161 Accessibilitat .................................................................................................................... 166 Recomanacions ............................................................................................................... 171 Mercats municipals ............................................................................................................. 172 Introducció ....................................................................................................................... 173 Metodologia ..................................................................................................................... 174 Accés al servei................................................................................................................. 177 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical)........................................................................ 177 Serveis higiènics .............................................................................................................. 180 Relació de l’entorn (comunicatiu) .................................................................................... 180 Recomanacions ............................................................................................................... 181 Comerç ................................................................................................................................ 182 Introducció ....................................................................................................................... 183 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 10 Metodologia ..................................................................................................................... 184 Accés als establiments .................................................................................................... 185 Estat dels comerços analitzats i establiments visitats .................................................... 185 Estat dels establiments visitats per categoria................................................................. 188 Distribució i estat d’accessibilitat dels comerços per districte........................................ 190 Conclusions ..................................................................................................................... 194 Centres esportius municipals .............................................................................................. 195 Introducció ....................................................................................................................... 196 Metodologia ..................................................................................................................... 196 Entorn............................................................................................................................... 201 Accés al servei................................................................................................................. 203 Atenció al públic .............................................................................................................. 204 Comunicació horitzontal .................................................................................................. 206 Comunicació vertical ....................................................................................................... 208 Serveis higiènics .............................................................................................................. 209 Pistes i sales polivalents ................................................................................................. 212 Vasos i piscines ............................................................................................................... 214 Grades ............................................................................................................................. 216 Espais singulars .............................................................................................................. 218 Recomanacions ............................................................................................................... 219 Serveis a internet ................................................................................................................ 221 Introducció ....................................................................................................................... 222 Metodologia ..................................................................................................................... 222 1r nivell: Principis ......................................................................................................... 223 2n nivell: Pautes ........................................................................................................... 223 3r nivell: Criteris de conformitat ................................................................................... 223 Anàlisi d’accessibilitat web per àmbits ............................................................................ 225 Recomanacions ............................................................................................................... 235 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Serveis socials bàsics Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 13 Introducció Al mes de març del 2018 es van fer les tasques de recollida de dades per a la diagnosi d’accessibilitat dels centres de serveis socials (CSS). Aquesta diagnosi és la primera fase del Pla d’accessibilitat universal 2018-2026, aprovada en mesura de govern al mes de maig del 2017. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme l’equip de Carla Habif Hassid i els treballadors del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en el qual van contractar-se 41 persones amb diferents graus i tipus de discapacitats. Les infraestructures dels CSS compleixen majoritàriament les normes d’accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques del moment de la seva construcció, però no s’hi han fet prou millores per adaptar les infraestructures a les noves normatives o per respondre a les necessitats que van més enllà de les barreres arquitectòniques, i que afecten un ampli ventall de col·lectius (discapacitat auditiva, visual, intel·lectual, trastorn de salut mental i situacions de vellesa, entre altres). Metodologia Segons dades de l’any 2017, els 39 equipaments de CSS que s’han analitzat de la ciutat van atendre un total de 81.638 persones. Per analitzar els centres de serveis socials s’ha utilitzat un formulari tipus de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que comprèn l’anàlisi dels accessos, l’accessibilitat horitzontal i vertical, l’accessibilitat comunicativa i l’accessibilitat física de taulells i lavabos. Els continguts de la llista de control (checklist) són preguntes referents a la normativa d’accessibilitat que es poden agrupar en diferents paràmetres (per exemple, senyalística, ascensor, rampes, etcètera). Les respostes a aquestes preguntes sobre l’accessibilitat indiquen si es compleix el que estableix la normativa no. S’assigna 1 punt a respostes positives per a l’accessibilitat, i 0 punts a respostes negatives. Per a cada paràmetre, es fa una suma del total de punts i se n’extreu un percentatge d’accessibilitat. Aquest percentatge és la mesura d’accessibilitat de cada paràmetre i permet la comparació amb d’altres paràmetres de la mateixa llista de control. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que desgrana, a la primera columna, els equipaments analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats a la llista de control. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits a la llista de control. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 14 Taula. Matriu d’accessibilitat dels centres de serveis socials bàsics de Barcelona 2018 Recursos d'acces- Senyalit- Taulell sibilitat Comuni- Senyalit- Porta Comuni- Elements Mitjana Transport Porta zació de d'atenció d'atenció cació zació de Portes a d'emer- cació Servei Porta del Taules de coman- acces- Entorn privat Accés Desnivell d'accés l'accés al públic al públic horitzontal Itinerari l'itinerari l'itinerari gència vertical Ascensor Escala higiènic servei Rentamans Vàter Accessoris Mobiliari d'us públic dament Bancs sibilitat Raval 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 100% - 100% 0% 50% 100% 100% 50% 100% 50% 50% 69% Barceloneta 100% 100% 100% 50% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% - 100% 100% 0% 100% 50% 0% 0% 100% 100% 100% 50% 100% 67% Gòtic 0% 0% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% - 50% 50% 0% 100% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 0% 50% 54% Casc Antic 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 0% 50% 56% Antiga Esquerra de l'Eixample 100% 100% 0% 0% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 50% 100% 50% 100% 100% 100% 100% 100% 60% Sant Antoni 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% - 50% 50% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 100% 65% Nova Esquerra de l'Eixample 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 50% 0% 100% 50% 100% 50% 50% 64% Sagrada família 50% 50% 50% 100% 0% 0% 100% 0% 50% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 0% 100% 50% 0% 100% 100% 46% Dreta de l'Eixample 100% 100% 100% 100% 50% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 100% 50% 100% 50% 100% 100% 50% 70% Fort Pienc 100% 100% 100% 50% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 50% - - - - 0% 50% 100% 50% 100% 50% 0% 0% 100% 50% La Marina 100% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 50% 100% 50% 0% 100% 50% 62% Cotxeres de Sants 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 50% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 50% 100% 50% 100% 0% 50% 60% Numància 0% 0% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 50% 50% 0% 100% 50% 100% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 52% Poble sec 50% 50% 50% 50% 100% 0% 50% 0% 50% 100% 0% 100% 50% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 50% 100% 50% 100% 50% 50% 58% Les Corts 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% - 0% 0% 0% 100% 0% 50% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 52% La Maternitat Sant Ramon 0% 0% 50% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 50% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 50% Sarrià 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 72% Sant Gervasi 0% 0% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 62% Vila de Gràcia 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 50% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 66% Camp d'en Grassot - Gràcia Nova 0% 0% 50% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 100% 100% 0% 100% 50% 100% 50% 100% 50% 100% 50% 50% 60% Coll - Vallcarca 0% 0% 50% 50% 0% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 50% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 43% Horta 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 68% Vall d'Hebron - Teixonera 50% 50% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 50% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 50% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 52% Carmel 100% 100% 50% 100% 0% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 50% 100% 100% 50% 100% 100% 50% 62% Baix Guinardó - Can Baró 50% 50% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 64% Guinardó 100% 50% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 50% 0% 100% 0% 50% 50% 0% 50% 0% 0% 0% 100% 50% 0% 100% 50% 46% Guineueta Verdum-Prosperitat 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% - 100% 100% 0% 100% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 73% Roquetes - Trinitat Nova - Canyelles 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% - 100% 100% 0% 100% 0% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 65% C. Meridiana - Torre Baró - Vallbona 50% 50% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 50% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 100% 100% 100% 50% 100% 50% 50% 61% Porta - Vilapiscina i Torre Llobeta 100% 100% 100% 50% 100% 0% 100% 0% 50% 50% 0% 100% 0% - - - 100% 50% 50% 50% 100% 50% 0% 100% 50% 59% Turó de la Peira - Can Peguera 100% 100% 50% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100% - - - 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 68% Garcilaso 100% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 50% 100% 50% 0% 100% 50% 62% Franja Besòs 50% 50% 50% 100% 50% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 58% Sant Andreu 0% 0% 50% 50% 100% 0% 50% 0% 50% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 0% 100% 50% 100% 50% 100% 100% 50% 42% El Parc - La Vila Olímpica 100% 100% 50% 50% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 64% Clot - Camp de l'Arpa 100% 100% 50% 50% 100% 0% 100% 0% 50% 50% 0% 100% 0% 50% 50% 0% 100% 50% 0% 0% 100% 50% 100% 50% 50% 52% Besòs 100% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 100% 50% 50% 68% Poblenou 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 50% - 100% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 67% Sant Martí - La Verneda 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 50% 50% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 50% 66% Mitjana 74% 72% 83% 83% 87% 0% 75% 0% 82% 87% 0% 92% 17% 78% 78% 0% 93% 38% 64% 68% 100% 53% 34% 63% 57% 60% Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 15 Entorn Per començar, s’ha analitzat l’entorn proper i la forma d’arribada als 39 centres de serveis socials bàsics de la ciutat, ja que el grau d’accessibilitat és determinant per afavorir que les persones usuàries hi puguin accedir amb facilitat de manera autònoma, segura i còmoda. En la majoria dels casos, els CSS estan situats en trams de via pública força accessibles, amb voreres amples, sense o amb poc pendent, sense obstacles o en places en les quals el mobiliari urbà està ben organitzat. A l’apartat de "Via pública" d’aquest Pla d’accessibilitat s’hi defineix en detall el grau d’accessibilitat dels diferents carrers dels districtes de Barcelona. Pel que fa a l’arribada amb transport públic, tots els centres disposen d’alguna parada de metro propera i totes elles tenen ascensor. Pel que fa a la xarxa de bus per arribar-hi, cal comentar que a l’apartat de “Transport públic” d’aquest Pla d’accessibilitat s’hi reflecteixen les dades de l’anàlisi profunda que s’ha fet de l’accessibilitat de totes les parades de la ciutat. Pel que fa a l’arribada amb transport privat, s’ha analitzat si a l’entorn proper dels CSS hi ha com a mínim una plaça reservada a persones amb mobilitat reduïda (PMR) no nominal. S’ha vist que a l’entorn del 73% dels centres hi ha places reservades i, per tant, encara hi ha 7 centres que no en tenen. Cal destacar que la majoria de les places disposen d’un senyal vertical amb el símbol internacional d’accessibilitat (SIA) que requereix la normativa. Respecte a la senyalització a terra, s’han localitzat diverses places amb la pintura molt deteriorada, cosa que en dificulta la localització i la comprensió. A més, s’ha vist que algunes de les places d’aparcament (en bateria) properes als CSS no disposen d’itinerari accessible per pujar a la vorera, ja que no hi ha cap gual a prop. Considerant l’entrada a l’equipament, és important tenir en compte que la normativa, tant el CTE DB-SUA com el Codi d’accessibilitat, exigeixen que, com a mínim, un dels accessos des de la via pública a l’edifici (en el cas del CTE, un de principal) ha de ser accessible per a un itinerari a peu pla, almenys 1,50 metres abans i després de la porta d’entrada i lliure del gir de la porta. El 83% dels CSS analitzats presenten un accés accessible, a peu pla o a través d’una rampa amb paràmetres accessibles. No obstant això, resten alguns edificis amb unes condicions d’accés que caldria millorar. Cal destacar que, dels 39 CSS analitzats, 19 tenen un accés a peu pla. En són exemples el CSS Zona Franca - La Marina (foto CSS 11), el CSS Sant Antoni (foto CSS 06) o el CSS La Vila de Gràcia (foto CSS 19). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 16 Foto 1 CSS 11 Foto 2 CSS 06 Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 17 Foto 3 CSS 19 Cal remarcar que no s’han detectat graons aïllats de més de 5 cm a cap dels CSS analitzats, però en alguns casos sí que s’han detectat ressalts deguts, per exemple, al pendent dels carrers. Pel que fa a les rampes, el CTE considera rampa a partir d’un 4% de pendent longitudinal, tot i que no exigeix la col·locació de passamans si el pendent no arriba al 6%. Un total de 10 dels 39 CSS analitzats disposen de rampa al seu accés. Hi ha rampes dissenyades correctament pel que fa a pendents, dimensions i passamans als dos costats (complint les especificacions del Codi d’accessibilitat o del CTE) com la de l’accés principal al CSS Sant Gervasi (foto CSS 18). Tot i això, d’altres estan mal dissenyades, ja que dificulten el seu ús a alguns usuaris i usuàries. Les causes principals són el pendent excessiu i la falta de passamans. Foto 4 CSS 18 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 18 En relació amb l’entrada als equipaments que no són en planta baixa, veiem que 3 CSS tenen al seu accés unes escales que suposen una barrera; per fer-hi front, observem solucions que encara no es poden considerar accessibles, com ara la plataforma elevadora o l’ascensor de mida petita. En cap cas s’ha detectat un centre de serveis socials amb accés inaccessible. Si ens fixem en l’accessibilitat de les portes d’accés, el 86,6% dels centres tenen les portes accessibles tenint en compte els criteris de mides mínimes, senyalització i pes. Sens cap dubte, la principal barrera que continua havent-hi a les portes d’accés i els accessos en general és la senyalització. Segons el que diu la normativa vigent en el moment de diagnòstic, les portes de vidre han de tenir una franja horitzontal de 5 cm d’amplada, com a mínim, col·locada a una altura d’entre 0,85 i 1,70 metres i amb un marcat contrast de color, excepte si hi ha muntants separats de menys de 0,60 metres, perquè els muntants verticals del marc ja permeten visualitzar bé la porta, i en aquest cas la porta de vidre estaria correctament senyalitzada. Observem que, en alguns casos, les portes de vidre tenen l’escut de l’Ajuntament, però aquesta senyalització no és suficient per a les persones amb baixa visió. En relació amb la senyalització informadora dels accessos, els edificis municipals han d’estar correctament senyalitzats a l’exterior amb un cartell clar i contrastat que informi del seu ús. En aquest cas, tots els edificis de serveis socials disposen d’una B de Barcelona gran i vermella, amb un text de color blanc contrastat respecte del fons i d’una mida correcta. Tot i això, la informació tan sols és visual. No hi ha cap tipus d’informació en braille ni alt relleu, ni mitjançant altres tecnologies. D’altra banda, la majoria d’edificis disposen d’un petit cartell amb informació dels horaris del centre i de certs telèfons d’interès, com ara un telèfon d’emergències socials. En tots els casos, aquest cartell té la lletra massa petita i tampoc està en format braille ni alt relleu, la qual cosa posa de manifest que la senyalística dels accessos és un punt que cal treballar i millorar. Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 19 Atenció, acollida i comunicació Per començar, és important tenir en compte que quan parlem d’atenció al públic i relacions amb l’entorn als CSS cal analitzar tant les barreres físiques que pot haver-hi a les recepcions com també les barreres en la comunicació i transmissió d’informacions. Pel que fa a les barreres físiques, segons el CTE, el mobiliari fix de zones d’atenció al públic ha d’incloure un punt d’atenció accessible, com a mínim. El Codi d’accessibilitat determina que ha de tenir, totalment o parcialment, una altura màxima respecte de terra de 0,85 metres, i que si disposa només d’apropament frontal, la part inferior, a una altura d’entre 0,00 i 0,70 metres, amb una amplada de 0,80 metres com a mínim, ha de quedar lliure d’obstacles per permetre que s’hi apropi una cadira de rodes. La majoria de taulells dels centres de serveis socials bàsics disposen de dues altures. Una per ser utilitzada a peu dret, i una altra pensada per poder atendre persones assegudes, en cadira de rodes o de talla baixa. Tot i això, la part baixa no sempre disposa d’espai lliure inferior per permetre l’apropament frontal d’una cadira de rodes. En relació amb el disseny del mobiliari que està a l’abast del públic i del personal que hi treballa, és important analitzar l’accessibilitat de bancs, taules i fonts per garantir que poden ser utilitzats per tothom. Els taulells i les taules han de permetre l’apropament frontal deixant lliures d’obstacles la part inferior entre 0,00 i 0,70 metres d’altura i en una amplada mínima de 0,80 metres, com al CSS Franja Besòs. Només un 34% dels CSS disposen de taules d’atenció al públic sense faldó, accessibles per tothom. Foto 5 CSS Franja Besòs Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 20 Pel que fa a les fonts, no tots els edificis en tenen a l’interior. Se n’han detectat d’accessibles, com al CSS Numància (foto CSS 13). Les que no compleixen la normativa de l’Ordre VIV 561/2010 haurien de ser substituïdes per fonts que puguin utilitzar-se des d’una cadira de rodes. Foto 6 CSS 13 Pel que fa als bancs i les cadires de la sala d’espera, s’ha detectat que la majoria de centres tenen el mateix model de banc amb respatller però sense reposabraços, que no és accessible però pot considerar-se practicable. Els únics bancs que compleixen tots els paràmetres de la normativa són els del CSS Fort Pienc, que disposen de respatller i reposabraços (foto CSS 10). Foto 7 CSS 10 Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 21 Pel que fa als elements de comandament, la majoria estan situats a una altura correcta d’entre 0,80 i 1,20 metres, i les preses de corrent, entre 0,40 i 1,40 metres, però en general s’ha detectat que el comandament de l’aire condicionat està a una altura d’1,50 metres. D’altra banda, la majoria de sales de reunions que s’han analitzat (moltes d’elles utilitzades com a office) són correctes i permeten que tothom les pugui utilitzar. Tot i això, cal comentar que cap d’elles disposa de sistema d’inducció magnètica per facilitar la comunicació a persones amb dificultats auditives ni presenten la possibilitat de fer projeccions audiodescrites o subtitulades. Finalment, cal comentar que l’accessibilitat dels expositors i les màquines expenedores hauria de millorar per garantir que tothom pogués accedir als seus materials i productes. Amb relació a les barreres en la comunicació i orientació, cal considerar que els taulells d’atenció al públic representen el primer contacte que s’estableix i on s’obté la primera informació necessària per desplaçar-se i actuar. Per aquest motiu, és important que estiguin situats en un punt proper de l’accés perquè es puguin localitzar fàcilment. Segons el DB-SUA, hi ha d’haver una banda senyalitzadora visual i tàctil al paviment per senyalitzar l’itinerari accessible a persones amb dificultats visuals, des de l’accés fins al punt d’atenció al públic. Aquesta banda ha de ser d’estria paral·lela a la direcció de la marxa i ha de tenir una amplada de 40 cm. Cap dels CSS analitzats disposa d’aquest encaminament, tant necessari per a les persones cegues i amb baixa visió. Una altra mesura bàsica que afavoreix la comunicació és la instal·lació de bucles magnètics per a les persones amb pèrdua auditiva o amb sordesa usuàries de pròtesis auditives (audiòfon amb commutador “T” o “MT” i implants coclears), o la disposició de bucles magnètics portàtils de sobretaula que no requereixen cap instal·lació específica o permanent integrada al mobiliari. Cap dels CSS disposa d’aquests dispositius. D’altra banda, un altre element que afavoreix l’autonomia i que no s’ha localitzat a cap dels centres és un plànol o maqueta tàctil de l’equipament per facilitar l’orientació a les persones cegues. El que sí que s’ha trobat a molts CSS que comparteixen espais amb altres dependències, com ara ludoteques o EAIA (equips d’atenció a la infància i l’adolescència), són directoris de serveis que tenen la mida de lletra i el contrast adequat, però que encara no tenen la versió en braille. Pel que fa als mecanismes per gestionar els torns i notificar que s’ha arribat al CSS, veiem que els centres estan equipats amb pantalles d’avís, i cada cop més aquestes pantalles incorporen la informació en lletra d’una mida superior a 18, amb un contrast adequat, però no tenen avisos acústics. En relació amb l’accessibilitat comunicativa dels documents i la informació que es poden sol·licitar i tramitar, actualment no hi ha cap mesura que en permeti l’adaptació a les diferents necessitats (macrocaràcters per a persones amb baixa visió, braille per a persones cegues, lectura fàcil...). En relació amb els fullets informatius, tampoc es disposa de formats en lectura fàcil que puguin ajudar les persones amb discapacitat intel·lectual a accedir a la informació que es vol difondre. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 22 Pel que fa a les mesures d’accessibilitat comunicativa que faciliten la deambulació per l’interior dels centres, és important dir que cap CSS disposa d’encaminaments ni retolació en braille. Els diferents espais sí que disposen de macrocaràcters i pictogrames que ajuden les persones amb baixa visió i dificultats cognitives a ubicar els diferents espais, per exemple, al CSS Sant Gervasi (foto CSS 18) o al CSS Garcilaso (foto CSS 32). La mida de la lletra també és molt important: cal que sigui suficientment gran i llegible, tant en els cartells permanents com en els puntuals que s’afegeixen provisionalment o per a activitats concretes (foto CSS 19). Foto 8 CSS18 Foto 9 CSS 32 Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 23 Foto 10 CSS 19 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 24 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical) Els elements analitzats en la comunicació horitzontal d’un edifici són els que condicionen l’accessibilitat a cada planta, com ara els itineraris, les portes i la senyalística (analitzada a l’epígraf anterior juntament amb tota l’accessibilitat comunicativa). Pel que fa als itineraris, el DB-SUA especifica que un itinerari accessible ha de tenir una amplada lliure de pas > 1,20 metres amb estrenyiments puntuals > 1 metre. El pendent en sentit de la marxa ha de ser ≤ 4%, o bé ha de complir les condicions d’una rampa accessible. El pendent transversal al sentit de la marxa ha de ser ≤ 2%. Cal recordar que el Codi d’accessibilitat de Catalunya estableix una amplada mínima de 0,90 metres i un espai de gir davant de les portes d’1,50 metres per considerar-se un itinerari adaptat. En aquest sentit, el 79,4% dels CSS tenen uns itineraris accessibles amb una amplada de pas lliure > 1,20 metres com al CSS Ciutat Meridiana - Torre Baró - Vallbona (foto CSS 29). No obstant això, s’ha localitzat algun equipament amb una amplada lliure de pas < 1,20 metres amb estrenyiments puntuals deguts, entre d’altres, a columnes. Foto 11 CSS 29 En relació amb la presència d’obstacles en altura, gairebé no se n’han localitzat per sota dels 2,2 metres que defineix el CTE (ni, per tant, per sota dels 2,1 metres que defineix el Codi) ni que volin per davant del pla vertical més de 15 cm. Únicament s’han localitzat extintors i mànegues contra incendis que, tot i que la majoria no volen més de 15 cm, cal tenir presents en els projectes de nova construcció i rehabilitació d’edificis d’ús públic, ja que és recomanable que estiguin encastats a la paret com al CSS Sant Antoni (foto CSS 06). També s’han localitzat sotaescales sense protecció en diversos centres, cosa que podria ocasionar col·lisions de persones cegues per manca de senyalització. Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 25 Foto 12 CSS 06 En relació amb els desnivells dins dels itineraris, és important partir del fet que la normativa no admet graons ni escales; per tant, qualsevol desnivell caldrà que estigui salvat amb una rampa accessible. Tot i això, cal que les escales que hi hagi també compleixin les especificacions d’accessibilitat. La majoria de CSS no presenten canvis de nivell dins d’una mateixa planta; per tant, garanteixen un recorregut horitzontal accessible (foto CSS 30). Foto 13 CSS 30 Alguns dels graons que s’han localitzat en recorreguts horitzontals connectant una mateixa planta a diferents nivells no representen cap obstacle, perquè disposen d’una rampa com a recorregut alternatiu accessible, com passa al CSS Barceloneta (foto CSS 02), o al CSS Ciutat Meridiana - Torre Baró - Vallbona (foto CSS 29). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 26 Foto 14 CSS 02 Foto 15 CSS 29 En alguns dels equipaments analitzats s’hi han detectat graons aïllats sense cap altre recorregut alternatiu accessible. Alguns exemples són graons per accedir a la porta de sortida d’emergència o graons aïllats a la sortida als espais exteriors com ara patis, terrasses i balcons d’alguns equipaments deguts al llindar inferior de les portes. Finalment, en els elements analitzats dels itineraris, cal millorar la instal·lació de paviments antilliscants i encaminaments podotàctils per moure’s amb seguretat i autonomia per dins dels equipaments. Pel que fa a les portes de pas que comuniquen diferents dependències dels edificis, igual que les portes d’accés, han de garantir una amplada lliure de pas de com a mínim 0,80 metres, tal com passa al 92% dels edificis. A més, si són de vidre han d’estar correctament senyalitzades perquè les puguin detectar les persones amb baixa visió. La majoria d’equipaments tenen portes de vidre amb una senyalització correcta, com el CSS Turó de la Peira - Can Peguera (foto CSS 31). Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 27 Foto 16 CSS 31 Així mateix, en analitzar els diferents elements de les portes, s’ha vist que majoritàriament els mecanismes d’obertura són per pressió o palanca, però en els casos on s’han trobat poms que exigeixen el gir per part de l’usuari o usuària caldria substituir-los. Pel que fa a les portes d’emergència (si no es tenen en compte els centres on s’utilitza la mateixa porta d’entrada), s’ha vist que només un 16% es poden considerar accessibles. En molts casos, la causa d’aquesta inaccessibilitat és la presència de graons per arribar-hi, i en d’altres, que el mecanisme d’obertura no es pot accionar amb el peu. Els elements analitzats en la comunicació vertical d’un edifici són els que limiten la circulació entre diferents plantes. Dels 39 CSS analitzats s’ha vist que només 30 tenen activitat en més d’una planta. D’aquests, podem dir que el 77% tenen una comunicació vertical accessible però que encara en queden alguns que presenten problemes greus per desplaçar-se d’una planta a l’altra, per manca d’ascensor o bé perquè les mides de l’ascensor són insuficients. A més, en aquesta anàlisi també s’han estudiat les condicions d’accessibilitat de les escales. El 70% dels equipaments que s’han analitzat i que ho requereixen disposen d’ascensor accessible amb cabines que assoleixen les dimensions necessàries marcades pel Codi d’accessibilitat i el CTE (1,4 metres en el sentit d’accés per 1,1 metres en el perpendicular, amb portes automàtiques de 0,8 metres d’amplada i amb espais de gir davant les portes de cada planta d’1,5 metres de diàmetre). N’és un exemple el CSS Raval Nord / Raval Sud (foto CSS 01). No obstant això, encara hi ha alguns edificis que no disposen d’ascensor o que en tenen un de mides totalment insuficients. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 28 Foto 17 CSS 01 D’altra banda, entrant a considerar la presència d’encaminaments al paviment amb una banda senyalitzadora visual i tàctil que dirigeixi cap a l’ascensor i ajudi les persones amb dificultats visuals, cal tenir en compte que no n’hi ha a cap dels CSS. A part de la mida de les portes, s’han detectat altres especificacions que no es compleixen al detall en alguns edificis. Per exemple, la manca de passamans a l’interior de la cabina (quan la normativa estableix que com a mínim n’hi ha d’haver un a una paret lateral de la cabina, que ha de ser de disseny anatòmic que permeti d’adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre d’entre 3 i 5 cm, i ha d’estar separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals) i la manca de braille i d’alt relleu a les botoneres tant interiors com exteriors. Tal com diu la normativa, cal que les botoneres, tant les interiors com les de replà, incloguin caràcters en braille i en alt relleu, i estiguin contrastades cromàticament. Els botons de trucada s’han de situar per sobre dels d’alarma i porta. En el cas d’una fila horitzontal única, l’ordre dels botons ha de ser d’esquerra a dreta. Per una fila única vertical, l’ordre ha de ser de baix a dalt, i per diverses files verticals, primer d’esquerra a dreta i després de baix a dalt. Amb portes d’obertura central, la botonera s’ha de situar al costat dret segons s’entra a la cabina. I amb portes d’obertura lateral, ha d’estar en el costat del tancament (foto CSS). Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 29 Foto 18 CSS Pel que fa a l’accessibilitat de les escales, no s’ha localitzat cap CSS que tingui una escala totalment accessible. Les deficiències principals que s’han trobat fan referència a la manca de passamans als dos costats, un nombre de graons seguits massa gran, manca de passamans als 30 cm anteriors a l’inici de l’escala, manca de paviment antilliscant i manca d’una senyalització cromàtica i tàctil que permeti detectar fàcilment els trams de graons. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 30 Serveis higiènics El CTE determina que hi ha d’haver un servei higiènic accessible per cada deu unitats o fracció i, tot i que permet fer una cabina d’ús compartit entre els dos sexes, sempre que sigui possible és recomanable adaptar una cabina per a cada sexe en cada grup de lavabos accessibles, i evitar segregar la cabina adaptada. Cal dir que és el criteri predominant a la majoria d’edificis de CSS analitzats. El 93% dels edificis analitzats tenen serveis higiènics adaptats segons el Codi d’accessibilitat, però no són accessibles segons el CTE, principalment perquè no disposen d’espai de transferència lateral als dos costats de l’inodor. A la majoria de casos, les portes tenen un espai de pas lliure d’una amplada mínima de 0,80 metres, s’obren enfora com el CSS Porta - Vilapicina i Torre Llobeta (foto CSS 30) o són corredisses com al CSS Clot - Camp de l’Arpa (foto CSS 36). Tot i això, cal destacar que s’han localitzat set equipaments amb les portes del servei higiènic adaptat que obren cap a dins i que caldria modificar. Foto 19 CSS 30 Diagnòstic. Equipaments. Serveis socials bàsics 31 Foto 20 CSS 36 Altres aspectes de la porta que cal millorar són el tipus de maneta per obrir-les (que hauria de ser sempre amb un mecanisme de pressió o palanca), la senyalització de les portes (amb alt relleu per diferenciar el d’homes i el de dones) o la instal·lació d’una barra als 90 cm per facilitar-ne el tancament des de l’interior de la cabina. Pel que fa als rentamans, el 64% són accessibles o practicables sense peu ni mobiliari a sota que en dificulti l’ús. A més, el mecanisme d’obertura de les aixetes és generalment per pressió o palanca (sense mecanismes de rosca). Com s’ha dit anteriorment, el principal problema de l’interior de les cabines és que només en quatre dels serveis analitzats hi ha l’espai de transferència lateral als dos costats. Això es deu al fet que la normativa no ho va començar a exigir fins al CTE. La majoria de serveis higiènics disposen de les dues barres de suport col·locades correctament i l’altura del vàter majoritàriament està entre 40 i 45 cm, la qual cosa fa que el 68% dels vàters siguin accessibles. Amb referència als accessoris i mecanismes que hi ha als serveis higiènics, la majoria estan col·locats a una altura correcta, entre 0,40 i 1,40 metres. Es tracta, per exemple, dels dispensadors de sabó o l’eixugamans. Per acabar, cal comentar que no s’han localitzat dispositius de trucada d’assistència pels casos de caigudes o emergències en cap CSS. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 32 Recomanacions Després d’aquest primer diagnòstic i veient-ne els resultats, podem dir que generalment l’accessibilitat dels CSS és bona pel que fa a accessos i mobilitat interior, però que cal que millori l’aspecte de la comunicació amb la ciutadania. Algunes mesures que caldria anar desplegant són les següents: • Fer efectiva la reserva de places d’aparcament no nominals per a PMR dels set centres que encara no en tenen. De cara a la nova ubicació, caldria tenir també en compte que, als aparcaments en bateria, s’hi ha d’accedir des de la calçada, per la qual cosa caldria disposar d’un gual proper i d’un itinerari accessible que connectés la plaça amb la vorera. • Repintar el paviment de moltes places d’aparcament per a PMR properes als CSS: es recomana que en aquest cas es faci complint l’Ordre VIV 561/2010 fent que les dimensions passin a ser 5 x 2,2 metres, més 1,5 metres a la zona d’aproximació i transferència posterior en cas d’aparcament en filera i lateral en cas d’aparcament en bateria. • Situar les places d’aparcament reservades en trams de carrer accessibles en relació amb el pendent i amb l’absència d’obstacles. • Millorar l’accessibilitat de les rampes afegint alguns elements: tant el Codi d’accessibilitat com el CTE especifiquen que les rampes de pendent superior al 6% han de disposar de passamà als dos costats i d’elements de protecció longitudinal de 10 cm per sobre del terra per evitar la sortida accidental de rodes i bastons, però majoritàriament no se’n disposa. • Ressituar les plaques senyalitzadores que hi ha als accessos dels CSS perquè la seva informació sigui visible pel màxim de públic (col·locant-les a una altura correcta, evitant que la vegetació les tapi i utilitzant grans caràcters, contrast, pictogrames i braille). • Instal·lar sistemes d’informació acústica per ubicar fàcilment el punt d’entrada a l’equipament (actius a demanda de l’usuari o usuària que disposi d’un comandament d’activació dels semàfors acústics). • Instal·lar encaminaments podotàctils als accessos dels equipaments per trobar el taulell d’atenció al públic: cap dels 39 CSS en té. El DB-SUA especifica que hi ha d’haver una banda senyalitzadora visual i tàctil al paviment per senyalitzar l’itinerari accessible a persones amb dificultats visuals, des de l’accés fins al punt d’atenció al públic. Aquesta banda ha de ser d’estria paral·lela a la direcció de la marxa i ha de tenir una amplada de 40 cm. • Dotar tots els CSS de bucles magnètics portàtils i rètols que informin de la seva presència: per a les persones amb pèrdua auditiva o amb sordesa usuàries de pròtesis auditives (audiòfon amb commutador “T” o “MT” i implants). • Revisar l'obertura de les portes de serveis higiènics als 7 equipaments on obren cap endins, millorar la disposició d'elements i la possibilitat transferència lateral als dos costats. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Oficines d’atenció ciutadana Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 34 Introducció Al mes de gener del 2018 es van fer les tasques de recollida de dades per a la diagnosi d’accessibilitat de les oficines d’atenció ciutadana (OAC). Aquesta diagnosi és la primera fase del Pla d’accessibilitat universal 2018-2026, aprovada en mesura de govern al mes de maig del 2017. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme l’equip de Carla Habif Hassid i els treballadors del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en el qual van contractar-se 41 persones amb diferents graus i tipus de discapacitats. El 100% de les OAC són practicables. El grau d’accessibilitat podria millorar si s’implanten mesures d’atenció al públic. Les infraestructures de les OAC compleixen majoritàriament les normes d’accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques del moment de la seva construcció, però no s’hi han fet prou millores per adaptar les infraestructures a les noves normatives o per respondre a les necessitats que van més enllà de les barreres arquitectòniques, i que afecten un ampli ventall de col·lectius (discapacitat auditiva, visual, intel·lectual, trastorn de salut mental i situacions de vellesa, entre altres). Metodologia Per a l’anàlisi de les oficines d’atenció ciutadana s’ha utilitzat un formulari tipus de l’IMPD, que comprèn l’anàlisi dels accessos, l’accessibilitat horitzontal i vertical, l’accessibilitat comunicativa i la l’accessibilitat física de taulells i lavabos. Els continguts de la del formularis tipus checklist són preguntes referents a la normative d’accessibilitat que es poden agrupar en diferents paràmetres (per exemple, senyalística, ascensor, rampes, etcètera). Les respostes a aquestes preguntes sobre l’accessibilitat indiquen si es compleix el que estableix la normativa no. S’assigna 1 punt a respostes positives per a l’accessibilitat, i 0 punts a respostes negatives. Per a cada paràmetre, es fa una suma del total de punts i se n’extreu un percentatge d’accessibilitat. Aquest percentatge és la mesura d’accessibilitat de cada paràmetre i permet la comparació amb d’altres paràmetres de la mateixa llista de control. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que desgrana, a la primera columna, els equipaments analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats a la llista de control. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits a la llista de control. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. Segons dades de l’any 2017, les OAC de la ciutat van atendre 1.206.820 persones entre els 13 equipaments que s’han analitzat: Ciutat Vella, Eixample, Sants, La Marina, Les Corts, Sarrià, Gràcia, Horta, Nou Barris, Zona Nord, Sant Andreu, Sant Martí i Sant Miquel. Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 35 Taula. Matriu d’accessibilitat de les oficines d’atenció ciutadana 2018 Recursos d'acces- Senyalit- Taulell sibilitat Senyalit- Porta Comuni- Elements Mitjana Transport Porta zació de d'atenció d'atenció zació de Portes a d'emer- cació Porta del Servei Taules de coman- acces- OAC privat Entorn Desnivell d'accés l'accés al públic al públic Accés Itinerari l'itinerari l'itinerari gència horitzontal servei Rentamans Vàter Accessoris higiènic d'us públic dament Bancs Mobiliari sibilitat Ciutat Vella 50% 50% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 50% 50% 50% 50% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 56% Eixample 0% 0% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% - 100% 100% 50% 50% 50% 100% 100% 0% 100% 100% 50% 56% Sants 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 50% 0% 50% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 59% La Marina 100% 100% 100% 50% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 62% Les Corts 100% 100% 100% 100% 0% 50% 50% 100% 100% 50% - 0% 100% 50% 100% 100% 100% 100% 0% 50% 50% 50% 63% Sarrià 50% 50% 50% 100% 50% 50% 0% 100% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 50% 100% 100% 50% 0% 100% 50% 50% 56% Gràcia 100% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 100% 0% 50% 100% 50% 56% Horta 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 100% - 100% 50% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 50% 50% 72% Nou Barris 50% 50% 100% 50% 0% 50% 50% 50% 100% 0% - 0% 100% 50% 50% 0% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 47% Zona Nord 50% 50% 50% 100% 0% 50% 0% 50% 100% 0% 100% - 100% 0% 100% 50% 100% 100% - 100% 50% 50% 57% Sant Andreu 100% 100% 100% 100% 0% 50% 0% 100% 100% 0% 50% 0% 50% 50% 50% 100% 100% 100% 0% 50% 50% 50% 53% Sant Martí 100% 100% 50% 100% 0% 100% 0% 50% 100% 0% 0% 0% 50% 50% 100% 50% 100% 100% 0% 100% 100% 50% 56% Sant Miquel 100% 100% 50% 100% 0% 100% 0% 50% 100% 0% 100% 0% 100% 50% 50% 100% 100% 100% 0% 100% 50% 50% 59% Mitjana 77% 77% 85% 92% 4% 62% 8% 81% 96% 12% 70% 36% 81% 42% 65% 69% 100% 96% 8% 88% 62% 50% 57% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 36 Entorn Per començar, s’ha analitzat l’entorn proper a les 13 OAC de la ciutat, ja que el grau d’accessibilitat és determinant per afavorir que les persones usuàries hi puguin accedir amb facilitat de manera autònoma, segura i còmoda. Cal destacar que en la majoria de casos les OAC es troben en un tipus de via pública accessible. Ja sigui un carrer amb voreres suficientment amples, com l’OAC de l’Eixample (foto OAC 02), o una plaça, com l’OAC de Sant Andreu (foto OAC 11) o l’OAC de Ciutat Vella (foto OAC 01), compleixen amb els criteris d’itineraris accessibles a la via pública. Foto 21 OAC 02 Foto 22 OAC 11 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 37 Foto 23 OAC 01 En general, les OAC analitzades estan ubicades en trams sense pendent o amb poc pendent, una característica clau perquè pugui ser accessible. Respecte a l’entorn urbanitzat de les OAC, també és important considerar que a l’apartat de "Via pública" d’aquest Pla d’accessibilitat universal s’han analitzat tots els itineraris accessibles tenint en compte la normativa vigent i tots els paràmetres d’accessibilitat física (pendents, desnivells, estat dels paviments...) i d’accessibilitat comunicativa (senyalització podotàctil, semàfors acústics, vies lliures d’obstacles...). Fixant-nos en l’arribada en transport públic a les OAC analitzades, veiem que totes tenen alguna parada de metro (o Ferrocarrils de la Generalitat) a prop, i totes aquestes tenen ascensor. A més, a la gran majoria hi ha parades d’autobús a menys de 300 metres de distància. Pel que fa a l’accés en transport privat, s’ha analitzat si en una àrea propera a l’OAC hi ha una plaça reservada d’aparcament (no nominal). Actualment tan sols l’OAC de l’Eixample no en té, la qual cosa dificulta l’accés al servei a una part de les persones usuàries. En aquest cas, caldria senyalitzar places reservades properes a les que no en tenen, complint els requeriments establerts per l’Ordre VIV 561/2010 per garantir que les persones usuàries de vehicle privat puguin estacionar a prop. La majoria de places reservades compleixen les condicions establertes pel Codi d’accessibilitat en matèria de dimensions i de senyalització horitzontal a terra. Cal destacar que la majoria d’elles també disposen d’un senyal vertical amb el símbol internacional d’accessibilitat (SIA) que requereix la normativa, com, per exemple, l’OAC de les Corts (foto OAC 05). En relació amb la senyalització a terra, s’han localitzat diverses places amb la pintura molt deteriorada, cosa que en dificulta la localització i la comprensió. En aquests casos caldria repintar la plaça per poder-la detectar amb facilitat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 38 Foto 24 OAC 05 D’altra banda, és important considerar també els obstacles que es col·loquen a la vorera, que poden dificultar l’embarcament per les portes laterals del vehicle i que caldria eliminar. En els casos en què s’accedeix al vehicle des de la calçada, cal disposar d’un gual proper com a l’OAC de Sant Andreu (foto OAC 11) i d’un itinerari accessible que connecti la plaça d’aparcament amb la vorera com l’Oficina Central de Sant Miquel (foto OAC 13). Foto 25 OAC 11 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 39 Foto 26 OAC 13 Considerant l’entrada a l’equipament, és important tenir en compte que la normativa, tant el CTE DB-SUA com el Codi d’accessibilitat, exigeix que, com a mínim, un dels accessos des de la via pública a l’edifici (en el cas del CTE, un de principal) ha de ser accessible per a un itinerari a peu pla, almenys 1,50 metres abans i després de la porta d’entrada i lliure del gir de la porta. El 80,7% de les OAC analitzades presenten un accés accessible, a peu pla o a través d’una rampa amb paràmetres accessibles. No obstant això, resten alguns edificis amb unes condicions d’accés que caldria millorar. Cal destacar que de les 13 OAC analitzades, 7 tenen un accés a peu pla. En són exemples l’OAC de Sants-Montjuïc (foto OAC 03), l’OAC de les Corts (foto OAC 05) o l’OAC de Sant Andreu (foto OAC 11), on, tot i que l’itinerari d’accés és a peu pla, seria important senyalitzar els graons laterals de manera tàctil i visual perquè les persones cegues i amb baixa visió ho poguessin detectar amb facilitat i evitar caigudes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 40 Foto 27 OAC 03 Foto 28 OAC 05 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 41 Foto 29 OAC 11 Pel que fa a les rampes d’accés, el CTE considera rampa a partir d’un 4% de pendent longitudinal, tot i que no exigeix la col·locació de passamans si el pendent no arriba al 6%. Un total de 5 de les 13 OAC analitzades disposen de rampa al seu accés. Hi ha rampes correctament dissenyades pel que fa a pendents i dimensions, però gairebé cap d’elles compleix amb el que fa referència als passamans. Tant el Codi d’accessibilitat com el CTE especifiquen que les rampes han de disposar de passamà als dos costats. En relació amb les escales d’accés, la normativa exigeix que els trams d’escales d’accés als equipaments tinguin una alternativa accessible. De les OAC analitzades amb escales al seu accés, totes disposen d’una alternativa accessible, o bé a través d’una rampa o a peu pla. Pel que fa a les portes d’accés, és important tenir en compte que totes les portes d’entrada als edificis d’ús públic han de tenir una amplada suficient, igual o superior a la mínima de 0,80 metres. En cas de portes de dues o més fulles, una d’elles ha de tenir aquesta amplada mínima. En el cas de les portes d’accés a les OAC analitzades, totes tenen una amplada correcta. La majoria d’elles són portes de vidre automàtiques. També hi ha diverses portes manuals a l’accés d’alguns equipaments, que si bé totes compleixen amb l’amplada mínima de 0,80 metres, seria important revisar-ne alguns factors com ara el pes, que en alguns casos és excessiu i en dificulta l’obertura. La majoria de portes d’accés que formen part d’un parament de vidre sense marc, com a l’OAC de Ciutat Vella (foto OAC 01), disposen de senyalització suficient per a persones amb dificultats de visió. En d’altres, tot i que tenen l’escut del municipi a la porta, aquest no és suficient per garantir la detecció de la porta, tant per la seva dimensió, que no ocupa tota la amplada de la porta, com pel seu color poc contrastat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 42 Foto 30 OAC 01 Finalment, en relació amb la senyalització dels accessos i la identificació des del carrer de les OAC, és important posar en relleu que cal que els edificis municipals estiguin correctament senyalitzats a l’exterior amb un cartell clar i contrastat que informi del seu ús. És recomanable que tots els edificis d’un mateix servei estiguin identificats amb cartells de similars característiques col·locats al costat de la porta d’accés al recinte o a l’edifici. En aquest cas, gairebé totes les OAC disposen d’una B de Barcelona gran i vermella, amb un text de color blanc contrastat respecte del fons i d’una mida correcta com la de l’OAC de l’Eixample (foto OAC 02). En tots els casos s’hauria de garantir que la seva detecció visual fos ràpida i es llegís amb claredat. Foto 31 OAC 02 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 43 A més, la majoria d’edificis disposen d’un petit cartell amb informació dels horaris del centre i de certs telèfons d’interès, com ara un telèfon d’emergències socials. Aquest cartell en la majoria dels casos té la lletra excessivament petita i tampoc està en format braille ni alt relleu. Cal destacar que alguns dels equipaments ja han fet millores en aquest aspecte i la informació té una lletra de mida accessible, com a l’OAC de Sant Martí (foto OAC 12). Foto 32 OAC 12 Un altra bona pràctica s’ha posat en marxa a l’OAC de Sarrià - Sant Gervasi (foto OAC 06), la qual disposa d’un cartell amb informació dels horaris del centre i de certs telèfons d’interès en format braille. Foto 33 OAC 06 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 44 Accés al servei Per començar, és important tenir en compte que quan parlem d’atenció al públic i relacions amb l’entorn a les OAC cal analitzar tant les barreres físiques que pot haver-hi a les recepcions com també les barreres en la comunicació i transmissió d’informacions. Pel que fa a les barreres físiques, segons el CTE, el mobiliari fix de zones d’atenció al públic ha d’incloure un punt d’atenció accessible, com a mínim. El Codi d’accessibilitat determina que ha de tenir, totalment o parcialment, una altura màxima respecte de terra de 0,85 metres, i que si disposa només d’apropament frontal, la part inferior, a una altura d’entre 0,00 i 0,70 metres, amb una amplada de 0,80 metres com a mínim, ha de quedar lliure d’obstacles per permetre que s’hi apropi una cadira de rodes. La majoria de taulells de les OAC disposen de dues altures. Una per ser utilitzada a peu dret, i una altra pensada per poder atendre persones assegudes, en cadira de rodes o de talla baixa, com a l’Oficina Central de Sant Miquel (foto OAC 13). Tot i això, la part baixa no sempre disposa d’espai lliure inferior per permetre l’apropament frontal d’una cadira de rodes. Foto 34 OAC 13 D’altres OAC, tot i que sí que disposen d’un espai inferior sota taulell, aquest no és suficient perquè, per exemple, no disposa de prou profunditat per garantir l’apropament correcte. En aquests casos es considera que el taulell continua sent practicable, ja que permet l’apropament lateral per una interacció ràpida, com passa la majoria de vegades. Actualment només hi ha 3 OAC amb un taulell accessible que disposen d’aquest espai lliure inferior de 70 x 80 x 50 cm (alçària x amplada x profunditat), que permet l’apropament frontal per tenir una interacció còmoda des d’una posició asseguda i amb els genolls sota del taulell. És el cas, per exemple, de l’OAC de Ciutat Vella (foto OAC 01). Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 45 Foto 35 OAC 01 En relació amb el disseny del mobiliari que està a l’abast del públic i del personal que hi treballa, és important analitzar l’accessibilitat de bancs, taules i fonts per garantir que poden ser utilitzats per tothom. Les taules han de permetre l’apropament frontal deixant la part inferior entre zero i 0,70 metres d’altura i en una amplada de 0,80 metres com a mínim lliures d’obstacles. La majoria de les taules d’atenció al públic disposen de faldó amb molt poca profunditat, essent no suficient per col·locar els genolls. Pel que fa a les fonts, no tots els edificis en tenen a l’interior. Se n’han detectat d’accessibles com a l’OAC de Sants-Montjuïc o a l’OAC de Sant Martí. Les que no compleixen la normativa de l’Ordre VIV 561/2010 haurien de ser substituïdes per fonts que puguin utilitzar-se des d’una cadira de rodes. En relació als bancs i a les cadires de la sala d’espera s’ha detectat molta diversitat de models i majoritàriament no compleixen amb els requeriments de l’Ordre VIV 561/2010 sobretot pel que fa als reposa braços i respatllers. Pel que fa als elements de comandament, la majoria estan situats a una altura correcta d’entre 0,80 i 1,20 metres, i les preses de corrent, entre 0,40 i 1,40 metres, però en general s’ha detectat que el comandament de l’aire condicionat està a una altura d’1,50 metres. D’altra banda, la majoria de sales de reunions que s’han analitzat (moltes d’elles utilitzades com a office) són correctes i permeten que tothom les pugui utilitzar. Tot i això, cal comentar que cap d’elles disposa de sistema d’inducció magnètica per facilitar la comunicació a persones amb dificultats auditives. La majoria d’elles tampoc presenten la possibilitat de fer projeccions audiodescrites o subtitulades, excepte l’OAC de Sant Martí, que sí que ho fa si escau. Cal remarcar, però, que el mobiliari de cuina ubicat en aquestes sales no té les característiques adequades per poder ser utilitzat amb comoditat per una persona usuària de cadira de rodes, com per exemple, amb un espai lliure sota de l’aigüera per permetre l’apropament frontal. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 46 En relació amb les barreres en la comunicació i l’orientació, cal considerar que el taulell d’atenció al públic és un element clau a qualsevol edifici, ja que és el primer contacte que s’estableix i on s’obté la primera informació necessària per desplaçar-se i actuar. Per aquest motiu, és important que el taulell d’atenció al públic estigui situat en un punt proper de l’accés perquè sigui fàcilment localitzable. El DB-SUA especifica que hi ha d’haver una banda senyalitzadora visual i tàctil al paviment per senyalitzar l’itinerari accessible a persones amb dificultats visuals, des de l’accés fins al punt d’atenció al públic. Aquesta banda ha de ser d’estria paral·lela a la direcció de la marxa i ha de tenir una amplada de 40 cm. La majoria de les OAC analitzades no disposen d’aquest encaminament. Cal destacar que s’han localitzat 2 OAC amb bandes senyalitzadores visuals i tàctils tant per l’arribada al taulell d’atenció com als itineraris interiors. Es tracta de l’OAC de les Corts (foto OAC 05) i de l’OAC de Sarrià - Sant Gervasi (foto OAC 06). Foto 36 OAC 05 Foto 37 OAC 06 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 47 Una altra mesura bàsica que afavoreix la comunicació és la instal·lació de bucles magnètics per a les persones amb pèrdua auditiva o amb sordesa usuàries de pròtesis auditives (audiòfon amb commutador “T” o “MT” i implants coclears). El bucle magnètic pot ser portàtil de sobretaula, que no requereix cap instal·lació específica, o permanent integrat al mobiliari. Aquest element s’ha localitzat únicament a l’OAC de Nou Barris, que disposa d’un bucle magnètic individual per oferir a les persones usuàries de pròtesis auditives que el sol·licitin. D’altra banda, un altre element que afavoreix l’autonomia i que s’ha localitzat a l’OAC de les Corts (foto OAC 05) és un plànol de la planta baixa en alt relleu i braille. Foto 38 OAC 05 Pel que fa als mecanismes per gestionar els torns, veiem que les OAC estan equipades amb pantalles d’avís, i cada cop més aquestes pantalles incorporen les informacions en lletra d’una mida superior a 18, amb un contrast adequat, i algunes també tenen avisos acústics. En relació amb l’accessibilitat comunicativa dels documents i la informació que es poden sol·licitar a les OAC, actualment no hi ha cap mesura que en permeti l’adaptació a les diferents necessitats (macrocaràcters per a persones amb baixa visió, braille per persones cegues, lectura fàcil...). Tampoc no es disposa de protocols d’atenció per a persones amb discapacitat que prevegin mesures com ara l’ampliació de temps d’atenció directa per torn o el suport per emplenar documentació. A l’OAC de Sant Miquel sí que es disposa de personal format en llengua de signes que pot atendre les persones que ho necessitin de dilluns a dissabte sense avís previ. Pel que fa a la senyalística interior que garanteix que les persones es puguin moure amb autonomia per l’interior, només l’OAC de Sarrià–Sant Gervasi (foto OAC 06) i l’OAC de les Corts incorporen braille a la senyalística dels diversos espais. Per contra, totes les OAC disposen ja de retolacions dels espais amb lletra superior a 18 i alt contrast així com amb pictogrames. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 48 Foto 39 OAC 06 Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 49 Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical) Els elements analitzats en la comunicació horitzontal d’un edifici són els que condicionen l’accessibilitat a cada planta, com ara els itineraris, les portes i la senyalística (analitzada a l’epígraf anterior juntament amb tota l’accessibilitat comunicativa). Pel que fa als itineraris, el DB-SUA especifica que un itinerari accessible ha de tenir una amplada lliure de pas > 1,20 metres amb estrenyiments puntuals > 1 metre. El pendent en sentit de la marxa ha de ser ≤ 4%, o bé ha de complir les condicions d’una rampa accessible. El pendent transversal al sentit de la marxa ha de ser ≤ 2%. Cal recordar que el Codi d’accessibilitat de Catalunya estableix una amplada mínima de 0,90 metres i un espai de gir davant de les portes d’1,50 metres per considerar-se un itinerari adaptat. En aquest sentit, el 96% de les OAC tenen uns itineraris accessibles amb una amplada de pas lliure > 1,20 metres com l’OAC de Gràcia (foto OAC 07). Foto 40 OAC 07 A més, un altre element que cal considerar dins dels itineraris són els obstacles en altura. En els recorreguts interiors no se’n han localitzat per sota dels 2,2 metres que defineix el CTE (ni, per tant, per sota dels 2,1 metres que defineix el Codi) ni que volin per davant del pla vertical més de 15 cm. Únicament s’han localitzat extintors i mànegues contra incendis que, tot i que la majoria d’aquests elements no volen més de 15 cm, cal tenir presents en els projectes de nova construcció i rehabilitació d’edificis, ja que és recomanable que estiguin encastats a la paret com a l’OAC de les Corts (foto OAC 05). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 50 Foto 41 OAC 05 En relació amb els desnivells dins dels itineraris, és important partir del fet que la normativa no admet graons ni escales; per tant, qualsevol desnivell caldrà que estigui salvat amb una rampa accessible. Tot i això, cal que les escales que hi hagi també compleixin les especificacions d’accessibilitat. La majoria d’OAC no presenten canvis de nivell dins d’una mateixa planta; per tant, garanteixen un recorregut horitzontal accessible com a l’OAC de Sants-Montjuïc (foto OAC 03). Foto 42 OAC 03 La majoria dels desnivells que s’han localitzat en recorreguts horitzontals i que connecten una mateixa planta a diferents nivells no representen cap obstacle important perquè disposen d’una rampa. Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 51 En alguns dels equipaments analitzats s’hi han detectat graons aïllats sense cap altre recorregut alternatiu accessible. Alguns exemples són graons per accedir a la porta de sortida d’emergència, graons per accedir darrere el taulell d’atenció al públic o graons aïllats a la sortida als espais exteriors com ara patis, terrasses i balcons d’alguns equipaments deguts al llindar inferior de les portes. Cal recordar que l’accessibilitat ha de ser tant per a les persones usuàries com per al mateix personal treballador d’un equipament. Finalment, en els elements analitzats dels itineraris, cal millorar la instal·lació de paviments antilliscants i encaminaments podotàctils per moure’s amb seguretat i autonomia per dins dels equipaments. Pel que fa a les portes de pas que comuniquen diferents dependències dels edificis, igual que les portes d’accés, han de garantir una amplada lliure de pas de com a mínim 0,80 metres, tal com passa a la majoria dels edificis. A més, si són de vidre han d’estar correctament senyalitzades perquè les puguin detectar les persones amb baixa visió. A més, en analitzar els diferents elements de les portes, s’ha vist que majoritàriament els mecanismes d’obertura són per pressió o palanca, però en els casos on s’han trobat poms que exigeixen el gir per part de la persona usuària caldria substituir-los. En relació amb les portes d’emergència, no totes són accionables amb el peu. A més, encara n’hi ha alguna que no és a peu pla i, per tant, no és accessible. Totes les OAC analitzades estan ubicades a les plantes baixes dels edificis; per tant, no s’ha desenvolupat el capítol de comunicació vertical en aquesta fase del Pla. Tot i això, és important considerar que diversos tràmits que ha de fer habitualment la ciutadania es fan en departaments o dependències que es troben en altres plantes diferents d’on estan situades les OAC (gestions de llicències d’activitats, Habitatge, Hisenda...). Tots els serveis haurien de disposar de recorreguts accessibles o mitjançant ascensors o bé rampes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 52 Serveis higiènics El CTE determina que hi ha d’haver un servei higiènic accessible per cada deu unitats o fracció i, tot i que permet fer una cabina d’ús compartit entre els dos sexes, sempre que sigui possible és recomanable adaptar una cabina per a cada sexe en cada grup de lavabos accessibles, com a l’OAC de Gràcia, i evitar segregar la cabina adaptada. Cal dir que és el criteri predominant a la majoria d’edificis de les OAC analitzades. El 96% dels edificis analitzats tenen serveis higiènics adaptats segons el Codi d’accessibilitat, com l’OAC de Ciutat Vella (foto OAC 01), però no són accessibles segons el CTE, principalment perquè no disposen d’espai de transferència lateral als dos costats de l’inodor. Foto 43 OAC 01 La normativa, tant el CTE com el Codi d’accessibilitat, especifiquen que s’ha de poder inscriure un cercle d’1,50 metres de diàmetre lliure d’obstacles a l’interior d’un servei higiènic adaptat (segons el Codi), o accessible (segons el CTE). En la majoria de casos, les portes tenen un espai de pas lliure d’una amplada mínima de 0,80 metres, s’obren cap enfora o són corredisses. Tan sols s’ha localitzat una OAC amb la porta que s’obri cap endins i que caldria modificar. Aquesta modificació és important, perquè en cas de caiguda accidental a l’interior del bany, la persona no resulti un obstacle per obrir la porta i poder-la assistir. Les manetes de les portes han de ser de pressió, com a l’OAC de l’Eixample, o de palanca, com a l’Oficina Central de Sant Miquel, i maniobrables amb una sola mà. La majoria de manetes de les portes que s’han analitzat són correctes, però se n’ha detectat alguna amb mecanisme de pom rodó que dificulta l’ús sobretot a persones amb dificultats a les mans. A més, un altre aspecte important que s’ha analitzat a les portes, i en la majoria no hi consta, és la maneta auxiliar adaptada per facilitar-ne el tancament. Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 53 Pel que fa a la senyalització, el Codi d’accessibilitat estableix que hi ha d’haver un indicador de serveis d’homes o dones que permeti la lectura tàctil, amb senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, mitjançant una lletra "H" o "D" en alt relleu. Només l’OAC de les Corts (foto OAC 05) disposa d’aquest element. La majoria dels serveis higiènics analitzats sí que estan senyalitzats amb el SIA (símbol internacional d’accessibilitat) tal com diu el CTE i tal com té l’OAC de Sant Andreu (foto OAC 11), però només en el cas de l’OAC de Sarrià - Sant Gervasi (foto OAC 06) la senyalització incorpora braille. Foto 44 OAC 05 Foto 45 OAC 11 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 54 Foto 46 OAC 06 La majoria dels rentamans dels serveis higiènics adaptats (a totes les OAC excepte una) no tenen peu ni mobiliari a sota que en dificulti l’ús. A més, el mecanisme d’obertura de les aixetes (exceptuant-ne una) és per pressió o palanca. Com s’ha dit anteriorment, el principal problema de l’interior de les cabines és que només en una OAC hi ha espai de transferència lateral als dos costats. Això es deu al fet que la normativa no ho va començar a exigir fins al CTE. La majoria de serveis higiènics disposen de les dues barres de suport col·locades correctament i el vàter està majoritàriament entre 40 i 45 cm. La majoria dels accessoris i mecanismes que hi ha als serveis higiènics estan col·locats a una altura correcta d’entre 0,40 i 1,40 metres. Es tracta, per exemple, dels dispensadors de sabó o l’eixugamans. Per acabar, cal comentar que no s’han localitzat dispositius de trucada d’assistència pels casos de caigudes o emergències en cap OAC. Recomanacions Després d’aquest primer diagnòstic i veient-ne els resultats, podem dir que generalment l’accessibilitat de les OAC és bona pel que fa a accessos i mobilitat interior, però que cal que millori l’aspecte de la comunicació amb la ciutadania. Algunes mesures que caldria anar desplegant són les següents: • Repintar el paviment de moltes places d’aparcament per a PMR properes a les OAC: es recomana que en aquest cas es faci complint l’Ordre VIV 561/2010 fent que les dimensions passin a ser 5 x 2,2 metres, més 1,5 metres a la zona d’aproximació i transferència posterior en cas d’aparcament en filera i lateral en cas d’aparcament en bateria. Diagnòstic. Equipaments. Oficines d’atenció ciutadana 55 • Situar les places d’aparcament reservades en trams de carrer accessibles en relació amb el pendent i amb l’absència d’obstacles. • Millorar l’accessibilitat de les rampes afegint alguns elements: tant el Codi d’accessibilitat com el CTE especifiquen que les rampes de pendent superior al 6% han de disposar de passamà als dos costats i d’elements de protecció longitudinal de 10 cm per sobre del terra per evitar la sortida accidental de rodes i bastons, però majoritàriament no se’n disposa. • Ressituar les plaques senyalitzadores que hi ha als accessos de les OAC perquè la seva informació sigui visible pel màxim de públic (col·locant-les a una altura correcta, evitant que la vegetació les tapi i utilitzant grans caràcters, contrast, pictogrames i braille). • Instal·lar encaminaments podotàctils als accessos dels equipaments per trobar el taulell d’atenció al públic: només 2 de les 13 OAC en tenen. El DB-SUA especifica que hi ha d’haver una banda senyalitzadora visual i tàctil al paviment per senyalitzar l’itinerari accessible a persones amb dificultats visuals, des de l’accés fins al punt d’atenció al públic. Aquesta banda ha de ser d’estria paral·lela a la direcció de la marxa i ha de tenir una amplada de 40 cm. • Dotar totes les OAC de bucles magnètics portàtils i rètols que informin de la seva presència: per a les persones amb pèrdua auditiva o amb sordesa usuàries de pròtesis auditives (audiòfon amb commutador “T” o “MT” i implants coclears) són molt importants per afavorir la comunicació, i només una OAC en té. • Millorar els mecanismes de demanda de cita prèvia i organització dins dels espais: fer que tant el tràmit de sol·licitar cita com la interacció amb les màquines que t’indiquen a quina taula de l’OAC t’has de dirigir sigui accessible. • Equipar les OAC amb dispositius i materials accessibles per proporcionar informacions necessàries per a la ciutadania: disposar de fullets, formularis o documentació en lletra superior a 18, lectura fàcil, braille o formats digitals que mitjançant ordinadors o dispositius electrònics adaptats puguin ser utilitzats pels diferents perfils d’usuari o usuària. • Formar i assessorar el personal que treballa a les OAC per oferir una atenció millor a les persones amb discapacitat: per tal de poder millorar i fer més accessible el servei cal que el personal estigui format i pugui adaptar-se i donar resposta a les diferents necessitats. • Millorar la senyalística interior: incorporant pictogrames, rètols amb macrocaràcters alt relleu i contrast, i braille. També cal considerar sempre que sigui possible que els documents d’avisos que es pengin en taulells han de ser com més accessibles millor. • Col·locar un dispositiu de trucada d’assistència als banys: en cas de caiguda o emergència, la persona amb discapacitat pot ser assistida al màxim de ràpid possible. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Centres cívics Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Centres cívics 57 Introducció Aquest informe presenta les conclusions de l’estudi del grau d’accessibilitat de 53 equipaments: els 52 centres cívics de la ciutat i un centre de cultura popular (La Violeta, al districte de Gràcia). L’anàlisi de l’accessibilitat es basa en la recollida de dades presencial entre gener i maig del 2018 sobre l’accessibilitat de 95 ítems, agrupats en diferents àmbits d’interès sobre l’accés i ús dels equipaments, als quals s’ha atorgat el valor d’accessible, practicable i no accessible. Quant als resultats mitjans per àmbits, destaca l’accessibilitat de les aules (96% dels centres) i dels auditoris (51% accessibles i 45% practicables), així com l’entorn i accessos de l’edifici (62% accessibles i 25% practicables). Els ascensors també han obtingut una valoració majoritàriament positiva, si bé en tres casos s’han considerat inadequats. Els dèficits més importants s’han trobat en l’àmbit de la senyalística (el 60% dels centres no són accessibles), i problemes en rampes (45%). Finalment, s’ha considerat inadequat l’àmbit de personal d’atenció al públic (96% dels centres) pel fet de no tenir formació específica en l’atenció a persones amb discapacitat i per no conèixer la llengua de signes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 58 Metodologia S’han analitzat 52 centres cívics i 1 centre de cultura popular als 10 districtes de la ciutat. La revisió d’accessibilitat s’ha fet amb una llista de control comuna que conté els paràmetres següents. • Informació i serveis: Agrupa aspectes relacionats amb l’accessibilitat bàsica a l’equipament i els seus serveis, com ara la possibilitat d’accedir-hi amb transport públic, l’existència de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, l’accessibilitat de la pàgina web, la possibilitat d’entrada de gossos d’assistència a l’equipament, la informació que es dona amb lectura fàcil i l’existència d’un pla d’emergència per a persones amb mobilitat reduïda. • Personal: Indica si el personal d’atenció al públic està format en atenció a les persones amb discapacitat i si el personal coneix la llengua de signes. • Accessos i entorn immediat: Revisa si hi ha places d’aparcament a l’edifici degudament senyalitzades i ubicades i si l’itinerari és accessible a l’entorn immediat del mercat analitzant l’adequació de paviments i rampes. • Portes d’accés: Descriu si hi ha intèrfon, timbre o videoporter i si les portes són automàtiques, de dues franges i senyalitzades amb franja de contrast. • Senyalística: Es fixa en l’existència de pictogrames, la mida i el contrast de la lletra de la senyalística, la senyalització amb relleu i contrast, la senyalística amb braille, la instal·lació de bucle magnètic, les pantalles visuals d’informació i la ubicació d’una maqueta 3D a l’equipament. • Atenció al client: Indica si hi ha mostrador a dues altures a la zona de recepció, si hi ha apropament frontal sota el taulell, si hi ha una amplada de 0,80 cm i bucle magnètic. • Aules: Revisa si hi ha espai lliure de gir superior a 1,50 metres, mobiliari mòbil, espai per circular amb facilitat, amplada de porta de 80 cm, altura màxima d’interruptors d’1,40 metres. • Auditori: Revisa si hi ha espai lliure de gir superior a 1,50 metres, mobiliari mòbil, si hi ha zones reservades per a persones amb mobilitat reduïda, si hi ha bucle magnètic, si hi ha tarima, si hi ha rampa per accedir a l’escenari. • Escales: Indica si hi ha amplada de pas superior a 1,20 metres, si el nombre de graons és inferior a 12, si hi ha passamans a un o dos costats i si aquest és doble, si coincideix el punt d’inflexió, si té franja podotàctil i encaminament. • Rampes: En cas d’haver-hi rampes, es fixa en la seva amplada, si hi ha barana a un o dos costats i si hi ha doble passamà, si el disseny és ergonòmic i si té paviment antilliscant i encaminament. • Ascensor: Considera l’espai de gir d’1,50 metres davant de la porta, la dimensió de la cabina d’1,40 x 1,10 metres, si hi ha portes automàtiques, si les portes són transparents, si la botonera es troba a una altura d’entre 1,00 i 1,40 metres, si la senyalització de l’ascensor és en braille, si la cabina té passamà i és ergonòmic, si té senyalística acústica i visual de parada i si disposa de bucle magnètic. • Serveis higiènics: L’anàlisi de lavabos revisa si hi ha senyalística de serveis higiènics accessibles, si aquesta és amb contrast i braille, si la porta s’obre cap enfora o és Diagnòstic. Equipaments. Centres cívics 59 corredissa, si l’amplada de pas de la porta és de 80 cm, si la maneta és accessible, si el pestell és accessible, si hi ha possibilitat d’obertura des de l’exterior, si se senyalitza si està ocupat amb color, si el rentamans té un espai d’apropament frontal de 80 cm, si l’aixeta és accessible, si el mirall està situat a una altura de 90 cm a la part baixa, si l’inodor té una alçària de 0,45 cm, si hi ha espai de transferència al WC per un o dos costats, si hi ha barres de suport als dos costats, si hi ha barres centrades amb l’inodor i si hi ha timbre d’emergència a terra. • Vestuaris: En els casos on hi ha vestuaris al centre cívic, s’ha revisat si hi ha dutxa d’amplada de 80 cm i enrasada amb paviment, si les dimensions de la cabina són d’un mínim d’1,50 x 2,00 metres, si hi ha seient abatible al costat amb comandaments i si hi ha barres de suport a ambdós costats. • Pla d’emergència: Els elements que es tenen en compte són la senyalització de les sortides, si la senyalització és sonora o visual, si els extintors i les mànegues d’incendi són a 1,40 metres de terra, si sobresurten més de 15 cm, si hi ha un recorregut alternatiu, si hi ha una àrea de rescat per a persones amb mobilitat reduïda o si es programen simulacres d’evacuació d’incendis. Els continguts de la llista de control (checklist) són preguntes referents a la normativa d’accessibilitat que es poden agrupar en diferents paràmetres (per exemple, senyalística, ascensor, rampes, etcètera). Les respostes a aquestes preguntes sobre l’accessibilitat indiquen si es compleix el que estableix la normativa no. S’assigna 1 punt a respostes positives per a l’accessibilitat, i 0 punts a respostes negatives. Per a cada paràmetre, es fa una suma del total de punts i se n’extreu un percentatge d’accessibilitat. Aquest percentatge és la mesura d’accessibilitat de cada paràmetre i permet la comparació amb d’altres paràmetres de la mateixa llista de control. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme l’equip del despatx d’arquitectura Rovira-Beleta i els treballadors del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en el qual van contractar-se 41 persones amb diferents graus i tipus de discapacitats. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que desgrana, a la primera columna, els equipaments analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats a la llista de control. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits a la llista de control. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 60 Taula. Matriu d’accessibilitat dels centres cívics de Barcelona 2018 Accessos i Mitjana Informació entorn Portes Senyalís- Atenció al Serveis Pla d'emer- acces- Centre Cívic i serveis Personal immediat d'accés tica client Aules Auditori Escales Rampes Ascensor higiènics Vestuaris gència sibilitat Sant Agustí 42% 0% 75% 25% 57% 75% 80% 33% 44% 36% 70% 47% - 33% 48% Barceloneta 50% 0% 83% 50% 29% 75% 100% 50% 44% 64% 65% 56% - 56% 56% Pati Llimona 33% 0% 83% 50% 29% 50% 100% 92% 56% 57% 80% 66% 88% 56% 60% Drassanes 67% 0% 67% 50% 71% 25% 70% 50% 28% 14% 80% 38% - 33% 46% Mitjana Ciutat Vella 48% 0% 77% 44% 46% 56% 88% 56% 43% 43% 74% 52% 88% 44% 54% Casa Golferichs 33% 0% 75% 13% 43% 75% 100% 67% 28% 29% 85% 59% 13% 56% 48% Urgell 67% 0% 83% 13% 100% 50% 100% 83% 44% - 90% 84% - 44% 63% Fort Pienc 67% 0% 67% 63% 36% 50% 100% 33% 39% 43% 70% 63% - 44% 52% Casa Elizalde 50% 0% 83% 0% 43% 0% 90% 67% 44% 29% 65% 72% 50% 89% 49% Cotxeres Borrell 50% 0% 67% 50% 86% 75% 100% 67% 67% 29% 80% 78% - 67% 63% Sagrada Família 83% 25% 67% 25% 57% 50% 100% 83% 50% 57% 65% 66% - 100% 64% Mitjana Eixample 58% 4% 74% 27% 61% 50% 98% 67% 45% 37% 76% 70% 31% 67% 55% Casinet d’Hostafrancs 92% 0% 83% 38% 43% 25% 100% 67% 56% 57% 70% 44% 100% 61% 60% Cotxeres de Sants 75% 0% 75% 50% 43% 25% 70% 83% 56% 29% 70% 59% - 56% 53% Casa del Rellotge 42% 0% 83% 50% 57% 75% 90% 83% 44% 7% 85% 53% 25% 44% 53% Albareda 58% 0% 83% 38% 43% 75% 100% 67% 56% - 70% 59% 88% 67% 62% El Sortidor 58% 0% 67% 25% 43% 50% 80% 100% 33% 29% 40% 38% - 67% 48% Font de la Guatlla 58% 0% 83% 25% 43% 0% 80% 67% 22% 29% 60% 56% - 56% 45% La Cadena 25% 0% 25% 13% 36% 0% 80% - 22% 29% - 25% 0% 33% 24% Mitjana Sants-Montjuïc 58% 0% 71% 34% 44% 36% 86% 78% 41% 30% 66% 48% 53% 55% 50% Can Deu 75% 0% 83% 13% 29% 0% 80% 83% 67% 57% 80% 56% - 44% 51% Joan Oliver Pere IV 92% 0% 83% 50% 29% 100% 100% 100% 72% 57% 85% 66% 88% 56% 70% Tomasa Cuevas 58% 0% 83% 38% 43% 0% 90% 100% 50% 86% 65% 44% 0% 100% 54% Josep Mª Trias i Peitx 75% 0% 83% 50% 71% 75% 70% 67% 44% - 75% 44% - 67% 60% Mitjana Les Corts 75% 0% 83% 38% 43% 44% 85% 88% 58% 67% 76% 52% 44% 67% 58% Vil·la Urània 42% 0% 67% 25% 86% 75% 100% 75% 83% 86% 80% 81% - 61% 66% Can Castelló 75% 0% 58% 63% 71% 75% 70% - 72% 71% 65% 56% - 72% 62% Casa Orlandai 42% 0% 67% 75% 79% 50% 100% 75% 72% 86% 65% 69% - 61% 65% Vil·la Florida 92% 0% 58% 13% 86% 0% 100% 50% 44% 57% 70% 59% - 67% 54% Sarrià 75% 0% 25% 17% 71% 25% 60% 67% 50% - 75% 50% - 72% 49% Pere Pruna 42% 0% 67% 38% 50% 0% 100% 83% 33% 29% 80% 50% - 39% 47% Vallvidriera Vàzquez Montalban 75% 0% 100% 50% 71% 75% 100% 83% 44% - - 50% - 67% 65% L’Elèctric 58% 50% 67% 0% 71% 50% 70% - 67% 57% 80% 66% - 39% 56% Mitjana Sarrià-Sant Gervasi 63% 6% 64% 35% 73% 44% 88% 72% 58% 64% 74% 60% - 60% 58% Diagnòstic. Equipaments. Centres cívics 61 Accessos i Mitjana Informació entorn Portes Senyalís- Atenció al Serveis Pla d'emer- acces- Centre Cívic i serveis Personal immediat d'accés tica client Aules Auditori Escales Rampes Ascensor higiènics Vestuaris gència sibilitat El Coll-La Bruguera 17% 0% 83% 25% 43% 50% 100% 83% 89% - 30% 59% - 44% 52% La Sedeta 67% 0% 33% 50% 29% 50% 100% 100% 89% 86% 70% 59% - 67% 61% Violeta 33% 0% 33% 13% 43% 0% 100% 100% 61% 71% 80% 75% - 67% 52% Mitjana Gràcia 39% 0% 50% 29% 38% 33% 100% 94% 80% 79% 60% 65% - 59% 56% Guinardó 58% 0% 33% 13% 43% 50% 80% 67% 56% - 70% 38% - 44% 46% Teixonera 75% 0% 83% 25% 43% 75% 100% 50% 56% 43% 60% 50% - 33% 53% Matas i Ramis 58% 0% 33% 13% 29% 50% 80% 67% 44% 14% 60% 50% - 33% 41% Casa Groga 33% 0% 83% 25% 43% 75% 100% 67% 6% 29% - 50% - 44% 46% El Carmel 50% 0% 33% 0% 43% 50% 90% 50% 50% - 70% 50% - 78% 47% Mitjana Horta-Guinardó 55% 0% 53% 15% 40% 60% 90% 60% 42% 29% 65% 48% - 47% 46% Zona Nord 83% 0% 83% 75% 50% 50% 90% 92% 72% 50% 55% 56% - 94% 65% Torre LLobeta 58% 0% 58% 38% 50% 0% 70% 67% 39% - 55% 38% - 11% 40% Can Baste 42% 0% 67% 25% 29% 63% 70% 67% 78% - 60% 50% - 33% 49% Can Verdaguer 58% 0% 83% 50% 71% 75% 100% 100% 44% - 75% 72% - 67% 66% Mitjana Nou Barris 60% 0% 73% 47% 50% 47% 83% 81% 58% 50% 61% 54% - 51% 55% Navas 67% 50% 83% 25% 43% 50% 100% 100% 56% 29% 60% 69% - 56% 60% Bon Pastor 75% 0% 75% 0% 43% 75% 100% 83% 39% 29% 75% 81% 75% 78% 59% Trinitat Vella 50% 0% 83% 50% 43% 25% 100% 83% 33% 71% 70% 53% - 56% 55% La Sagrera-La Barraca 50% 0% 83% 75% 43% 25% 60% 100% 67% 14% 40% 44% - 67% 51% Baró de Viver 67% 0% 83% 75% 86% 25% 100% 100% - 29% 81% - 67% 65% Sant Andreu 58% 0% 83% 50% 43% 50% 100% 50% 50% 29% 90% 66% - 67% 57% Can Clariana 83% 0% 83% 50% 71% 50% 100% 83% 39% 29% 80% 81% - 67% 63% Mitjana Sant Andreu 64% 7% 82% 46% 53% 43% 94% 86% 47% 33% 69% 68% 75% 65% 59% Can Felipa 50% 0% 83% 50% 57% 25% 100% 67% 56% 29% 55% 81% - 56% 54% Farinera del Clot 67% 0% 75% 75% 43% 75% 100% 75% 56% - 80% 66% - 56% 64% Parc Sandaru 67% 0% 83% 50% 43% 75% 100% 83% 50% 29% 70% 75% - 44% 59% Besòs 67% 0% 83% 100% 43% 50% 100% 83% 67% 50% 80% 53% - 61% 64% Sant Martí 67% 0% 83% 50% 43% 25% 90% 50% 56% 29% 50% 69% 100% 78% 56% Mitjana Sant Martí 63% 0% 82% 65% 46% 50% 98% 72% 57% 34% 67% 69% 100% 59% 61% Mitjana Districtes 58% 2% 71% 38% 49% 46% 91% 75% 53% 46% 69% 58% 65% 57% 56% Mitjana Centres Cívics 59% 2% 71% 38% 51% 46% 91% 75% 52% 43% 69% 59% 57% 58% 55% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 62 Accés al servei La valoració mitjana dels elements que tenen a veure amb l’arribada i l’accés als centres cívics en conjunt és positiva (71%). L’estudi també ha considerat si es pot arribar a l’equipament en transport públic accessible (a 92% dels centres) o en vehicle propi amb possibilitat d’utilitzar places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda (el 57% són correctes i un 8% tenen places reservades que necessiten alguna intervenció per ser considerades accessibles). Els itineraris d’accés als centres des de l’exterior són accessibles en el 87% de les observacions, si bé hi ha quatre casos en què s’ha observat alguna manca d’accessibilitat; en tres casos els itineraris d’accés s’han declarat no accessibles i els motius comuns són la manca d’encaminaments podotàctils, la presència d’escocells sense protecció, paviments lliscants o no uniformes perquè hi ha ressalts, arrels o forats. Mentre que els centres cívics són accessibles en transport públic, quan ens fixem en les places d’aparcament trobem que cal millorar l’accessibilitat de les places d’aparcament en pràcticament 4 de cada 10 casos. Les portes d’accés al centre cívic són un àmbit clar de millora, ja que o bé no es disposa d’intèrfon (75% dels casos) o bé les portes no tenen franja de contrast (60% dels casos). A més, poden fer-se petites millores estudiant la col·locació de portes automàtiques i de dues fulles sempre que sigui possible. Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical) Un 98% dels centres cívics són accessibles pel que fa a l’espai lliure de gir a l’ascensor i l’auditori. El mateix paràmetre presenta uns valors una mica inferiors –del 77%– quan es fa referència a les aules. El mobiliari d’aules i auditori és mòbil en un 94% dels casos. L’amplada de pas a rampes i escales és superior al 75% dels centres. L’accessibilitat horitzontal per a persones amb discapacitat física té, doncs, una base important. No obstant això, hi ha elements de millora. Per exemple, als auditoris cal millorar la presència de rampes per accedir als escenaris, ja que només un 48% dels centres en tenen, i la reserva de places per a persones amb mobilitat reduïda, que és del 44%. Diagnòstic. Equipaments. Centres cívics 63 Gràfic. Amplada de pas i espai lliure de gir als centres cívics de Barcelona 2018 Espai lliure de gir a aules > 150 cm 77% Espai lliure de gir a auditori > 150 cm 98% Espai lliure de gir ascensor > 150 cm 98% Amplada de pas escales > 120 cm 75% Amplada de pas rampes > 120 cm 83% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Els elements de mobilitat vertical poden incorporar algunes mesures que millorin notablement l’accessibilitat dels centres cívics. En la majoria de casos, es tracta de petites millores relacionades amb la instal·lació de baranes i passamans a banda i banda de les escales i amb el seu disseny. Quant als ascensors, seria positiva una millora generalitzada de les instal·lacions de senyalística i acústica de parada, que és tan sols del 49%. Cal destacar en negatiu la manca d’encaminaments als centres. Tan sols un 5% dels centres disposa d’encaminaments a les escales o rampes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 64 Serveis higiènics L’accessibilitat és bona per entrar al lavabo, ja que la senyalística, l’amplada de la porta d’accés o les manetes de les portes són adequades a normativa per al col·lectiu de persones amb discapacitat física. En canvi, es detecta una manca generalitzada d’accessibilitat derivada de la disposició d’elements. Els pestells no són accessibles, l’inodor no té una alçària de 45 cm, no hi ha transferència als dos costats i les barres no estan centrades amb l’inodor. En un altre sentit, l’accessibilitat comunicativa és un element de millora, ja que hi ha paràmetres no estesos adequadament, com ara la senyalització amb contrast, relleu i braille del servei higiènic, senyalització amb color de si el servei està ocupat i la disponibilitat de timbre d’emergència a terra. Relació de l’entorn (comunicatiu) L’accessibilitat de l’oferta dels centres cívics es pot mesurar en diferents aspectes, que es perceben de manera presencial i no presencial. Primerament, considerant l’oferta a centres cívics, es percep que pràcticament un 60% de les pàgines web no tenen els mínims d’accessibilitat exigibles en el moment de fer l’estudi i un 45% del material de difusió no està fet amb lectura fàcil. El personal d’atenció al públic de centres cívics no està format per a l’atenció a les persones amb discapacitat en un 96% dels casos i no coneix la llengua de signes en un 98% dels casos. La senyalística és un àmbit que destaca per la seva accessibilitat quan es consideren els pictogrames (89% dels centres on són accessibles) i la mida de la lletra superior als 18 cm amb contrast (92% dels centres on són accessibles). Per contra, la senyalització amb relleu i contrast no és accessible en un 57% dels centres i tan sols hi ha senyalística en braille en 1 de cada 4 casos. Tan sols en 3 centres hi ha maqueta 3D que permeti l’orientació de les persones cegues a l’equipament. La instal·lació i senyalització de bucles magnètics és un element de millora als centres cívics. De primer, la presència de bucles magnètics és reduïda als espais de recepció dels centres, ja que n’hi ha tan sols a 2 dels centres. La situació millora ostensiblement quan posem la mirada als auditoris, ja que un 60% dels centres disposen de bucle. Cal remarcar, en aquest punt, que els bucles magnètics són un element de seguretat que no és present als ascensors. La senyalització dels bucles magnètics no és l’adequada, ja que només 6 centres en tenen. Diagnòstic. Equipaments. Centres cívics 65 Recomanacions Les recomanacions principals que cal fer en l’accés al servei són les següents: • Millorar les places d’aparcament, tant en l’accés a vorera i gual com en la senyalització. • Situar noves places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. • Millorar l’estat de les voreres i els seus encaminaments al mercat. • Revisar les portes d’accés en els casos on presenten necessitat de millora. • Augmentar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web. • Generalitzar la implantació de serveis a domicili. Les recomanacions principals que cal fer en la mobilitat interior són les següents: • Dotar d’encaminaments l’interior, en escales i rampes. • Millorar la instal·lació de baranes i passamans. Les recomanacions principals que cal fer pel que fa als lavabos són les següents: • Vetllar per l’accessibilitat de les petites instal·lacions dels serveis higiènics: manetes, pestells, timbre d’emergència, aixeta i mirall. • Assegurar l’altura adequada dels inodors. • Incrementar el nombre d’inodors on hi ha espai per a la doble transferència i centrar les barres. • Millorar la senyalística amb contrast, relleu i braille. • Adequar els timbres d’emergència. Les recomanacions principals que cal fer en l’àmbit de relació amb l’entorn són les següents: • Millorar l’accessibilitat de les pàgines web dels centres cívics. • Desplegar plans de formació en matèria d’accessibilitat del personal d’atenció al públic. • Millorar la senyalització dins els edificis i incrementar les maquetes 3D per facilitar l’orientació de persones amb discapacitat visual. • Instal·lar bucles magnètics en recepcions, ascensors, aules i sales d’actes de centres cívics per millorar l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat auditiva. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Biblioteques Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 67 Introducció L’objecte del present estudi és la coordinació i la realització d’una anàlisi exhaustiva de les dades disponibles, en relació amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona. Font: Elaboració de Bestraten i Hormias Arquitectura a partir de la publicació Biblioteques de Barcelona 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats. Més del 50% de les biblioteques han estat construïdes o rehabilitades en els últims vint anys, i disposen de programes i serveis per a persones amb tot tipus de discapacitat (ordinadors accessibles –teclat, ratolí, commutadors, palanques–, programari específic, lupes, línia braille, material de lectura fàcil, audiollibres, bucle magnètic, audiovisuals amb interpretació en llengua de signes, audiovisuals subtitulats, programa pilot accessibilitat TIC, etcètera). Pel que fa al pla d’accessibilitat, un dels punts més innovadors de l’elaboració d’aquest és que hi participen persones amb diversitat funcional a través d’un pla d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona que són coordinades per diverses persones col·laboradores d’equips d’arquitectura coneixedores dels serveis i persones expertes en accessibilitat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 68 El fet que el pla d’ocupació hagi estat elaborat per persones amb diferents diversitats funcionals ha generat una oportunitat per aprofundir en les diferents capacitats, i s’ha dut a terme un bon treball en equip. Alhora, ha sensibilitzat directament totes les persones amb qui s’ha hagut de coordinar el present treball, la qual cosa ha fet del treball tècnic de camp una gran oportunitat d’interacció entre tothom. L’anàlisi de la informació recollida permet visualitzar clarament l’impacte que han tingut els darrers anys de desplegament de la campanya per millorar l’accessibilitat, en els diferents barris i districtes de la ciutat, i molt especialment en gent gran i amb dificultats de mobilitat. Al mateix temps, aquesta anàlisi ha permès identificar els punts forts i els punts febles de l’acció endegada i identificar possibles mesures correctores per millorar-ne l’accessibilitat universal. Entre els punts forts de l’accessibilitat a les biblioteques hi trobem les portes d’accés, tot i que més d’un terç d’aquestes tenen un pes que en dificulta l’obertura. D’altra banda, les portes i paraments de vidre tenen mancances pel que fa a la senyalització. Les escales interiors presenten deficiències en els passamans i baranes, i en un 85% dels casos tenen graons de més de 16 cm d’alçària (Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya). El 90% dels ascensors analitzats tenen les dimensions correctes. La major part del mobiliari no és accessible per a les persones amb cadira de rodes (manca d’espai suficient en taules, taulells, etcètera) i les prestatgeries són massa altes i estan massa juntes. Els serveis higiènics tenen molt de marge de millora pel fet que elements com ara l’obertura de la porta cap endins els fan inaccessibles. Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 69 Metodologia S’han analitzat les dades disponibles pel que fa als plànols dels edificis. S’ha dissenyat un protocol i fitxes per poder fer la presa de dades de la manera més senzilla possible. S’han analitzat els criteris normatius, que en bona part se centren en criteris d’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Atès que el pla d’ocupació ha incorporat persones amb diversitat funcional, i a cada equip de treball hi havia persones amb diversitats funcionals en l’àmbit sensorial (persones amb discapacitat auditiva o visual), s’ha considerat estratègic aprofitar la seva expertesa per incorporar variables de percepció pel que fa a confort visual i acústic, des d’un punt de vista qualitatiu, que hauria de permetre tenir una visió aproximada com a primer pas per a futurs estudis en el pla quantitatiu. També s’han analitzat temes com ara la senyalització, que, tot i no ser normatius, es consideren molt importants per a les persones amb diversitats funcionals en el pla sensorial. S’ha tingut en compte el document de referència de l’ONCE. Les tasques de recollida les han dut a terme majoritàriament un grup de sis persones del Pla d’ocupació de persones amb discapacitat de l’IMPD (dos equips de camp i dues persones coordinadores), a les quals s’hi han sumat altres equips de camp en moments puntuals, emprant inclinòmetre digital, mesurador làser, cinta mètrica i càmera fotogràfica. La presa de dades s’ha dut a terme d’abril a juny del 2018. Per a l’anàlisi de dades s’ha generat una base de dades amb l’anàlisi automatitzada de les 44 variables més representatives de les més de 200 registrades. Amb aquestes mateixes dades s’han elaborat les fitxes resum d’accessibilitat de cada equipament. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 70 Taula. Matriu d’accessibilitat de biblioteques de Barcelona 2018 Comuni- Comuni- cació cació Serveis Comuni- Mitjana Biblioteca Accés vertical horitzontal Mobiliari higiènics cació biblioteques Agustí Centelles 70% 63% 40% 72% 79% - 65% Albert Pérez Baró 83% - 50% 46% 100% 67% 69% Andreu Nin 71% - 38% 60% 83% - 63% Bon Pastor 100% 50% 55% 48% 67% - 64% Can Mariner 80% 50% 20% 51% 67% - 54% Canyelles 100% 25% 20% 25% 67% - 47% Caterina Albert 83% 75% 77% 71% 83% 33% 70% Clarà 75% 38% 57% 44% 67% - 56% Fort Pienc 64% 54% 25% 76% 83% - 61% Francesc Boix 43% 46% 17% 36% 75% - 43% Francesc Candel 75% 63% 39% 34% 67% 67% 57% Francesca Bonnemaison 63% 75% 47% 47% 50% 33% 52% La Fraternitat 80% 33% 20% 73% 50% - 51% Ignasi Iglésias - Can Fabra 67% 38% 38% 68% 47% - 52% J. Barbero 50% 63% 38% 63% 50% - 53% Jaume Fuster 75% 75% 38% 25% 67% 67% 58% Joan Maragall 57% 50% 40% 54% 56% - 51% Joan Miró 80% 21% 10% 42% 50% - 41% Joan Oliver 67% 56% 57% 56% 100% - 67% Josep Benet 67% 63% 70% 32% 83% 33% 58% Josep Miracle 71% 63% 50% 14% 50% 33% 47% Juan Marsé 67% 58% 42% 35% 67% 33% 50% Manuel Arranz 67% 50% 34% 29% 83% - 53% Marina Clotet 100% 63% 57% 69% 67% - 71% Mercè Rodoreda 72% 58% 78% 39% 83% 33% 61% Miquel Llongueras 75% 38% 39% 34% 50% 33% 45% Montserrat Abelló 50% 73% 40% 75% 100% 33% 62% Nou Barris 75% 63% 12% 36% 67% - 50% Ramon d'Alòs-Moner 90% - 20% 46% 50% 0% 41% Les Roquetes 80% 38% 23% 37% - - 44% Sagrada Família 68% 56% 34% 40% 83% - 56% Sant Martí de Provençals 33% 50% 45% 42% 67% 0% 39% Sant Pau i Santa Creu 71% 13% 5% 63% 83% - 47% Sofia Barat 42% 50% 10% 30% 67% 0% 33% Vallcarca i els Penitents 67% 81% 45% 27% 67% - 57% Vapor Vell 70% 71% 50% 35% 50% - 55% Vila de Gràcia 75% 48% 32% 18% 67% - 48% Vilapicina i la Torre Llobeta 100% 38% 50% 39% 67% - 59% Xavier Benguerel 75% 63% 45% 21% 67% 0% 45% Zona Nord 64% 63% 36% 28% 83% 67% 57% Mitjana 72% 53% 39% 44% 69% 33% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 71 Accés Escales, graons aïllats, plataformes remuntadores i rampes Del total de 40 biblioteques, se n’han analitzat 50 accessos, dels quals en el 84% hi ha continuïtat entre el paviment interior i exterior (sense ressalts, petits graons o discontinuïtats al paviment), i un 16% presenten barreres arquitectòniques. Només en el cas de la Sant Pau i Santa Creu cap dels 3 accessos de què disposa garanteix la continuïtat del paviment. De 12 accessos analitzats amb graons, 6 tenen una alçària superior a 16 cm (màxim accessible segons el Decret 135/1995 d’accessibilitat de Catalunya). Un 35% de les rampes analitzades tenen un pendent superior al 10%, per sobre del qual es considera un pendent excessiu en trams de més de 10 metres de longitud. Portes d’accés De 78 portes analitzades, 67 tenen una amplada de pas lliure correcta i disposen de maneta de pressió o palanca per a l’obertura. Un 14% de les portes resten fora de normativa. S’ha analitzat el pes de 36 portes, de les quals 23 tenen fàcil obertura, però 13 portes (el 36%) presenten dificultat. Només el 26% de les portes de vidre transparent tenen una senyalització adequada (color contrastat, altura de les marques de senyalització, etcètera). Així doncs, s’han detectat 54 portes amb senyalització deficient i que augmenten el risc d’accident per topada. De 38 accessos que tenen catifes en el paviment, 36 són de pèl curt o dures, adequades per a cadires de rodes. Podem considerar que el 95% són correctes, sempre que se’n faci un manteniment adequat. Foto 47 Discontinuïtat de paviment Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 72 Taula. Accessibilitat dels accessos a les biblioteques Escales i graons. Portes. Continuitat Franja del Rampes. Portes. Portes. horitzontal paviment Escales i Pendent Portes. Maneta de Pesa poc i o marca interior- graons. longitu- Amplada pressió o es pot obrir sobre vidre Mitjana Biblioteca exterior Contrapetja dinal >0,80m palanca facilment h=1,50m Catifa dura accessos Agustí Centelles 100% - - 0% 100% 50% 100% - 70% Albert Pérez Baró 100% - - 100% 100% 100% 0% 100% 83% Andreu Nin 100% - 0% 100% 100% 100% 0% 100% 71% Bon Pastor 100% - - 100% - - 100% 100% 100% Can Mariner 100% - 0% 100% - - 100% 100% 80% Canyelles 100% - - 100% 100% 100% 100% 100% 100% Caterina Albert 100% - - 100% 100% 100% 0% 100% 83% Clarà 0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 75% Fort Pienc 100% - 0% 75% 75% 67% 33% 100% 64% Francesc Boix 0% - 100% 100% 0% 0% 0% 100% 43% Francesc Candel 100% - - 100% - - 0% 100% 75% Francesca Bonnemaison 100% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 100% 63% La Fraternitat 100% - - 50% 100% - 50% 100% 80% Ignasi Iglésias - Can Fabra 100% - - 100% - - 0% - 67% J. Barbero 100% - - 100% 0% - 0% - 50% Jaume Fuster 100% - - 100% - - 0% 100% 75% Joan Maragall 100% - 100% 100% 0% 0% 0% 100% 57% Joan Miró 100% - - 100% 100% 100% 0% - 80% Joan Oliver 100% - - 100% - - 0% - 67% Josep Benet 100% - - 100% - - 0% - 67% Josep Miracle 100% 100% 0% 100% 100% 100% 0% - 71% Juan Marsé 100% 0% 100% 100% 100% 67% 0% - 67% Manuel Arranz 100% - - 33% 100% 100% 0% - 67% Marina Clotet 100% - - 100% - - 100% 100% 100% Mercè Rodoreda 100% 100% 100% 33% - - 0% 100% 72% Miquel Llongueras 100% - - 100% - - 0% 100% 75% Montserrat Abelló 100% - - 100% - - 0% 0% 50% Nou Barris 100% - - 0% - - 100% 100% 75% Ramon d'Alòs-Moner 100% - 100% 100% - - 50% 100% 90% Les Roquetes 100% 100% - 100% - - 0% 100% 80% Sagrada Família 100% 100% 100% 50% 100% 0% 25% - 68% Sant Martí de Provençals 100% 0% 0% - - - - - 33% Sant Pau i Santa Creu 0% 100% 67% 50% 100% 100% 50% 100% 71% Sofia Barat 50% - - 100% 0% 0% 0% 100% 42% Vallcarca i els Penitents 100% 0% 100% 100% - - 0% 100% 67% Vapor Vell 50% - - 100% 100% 100% 0% - 70% Vila de Gràcia 100% - - 100% - - 0% 100% 75% Vilapicina i la Torre Llobeta 100% - - 100% 100% 100% 100% 100% 100% Xavier Benguerel 100% - - 100% - - 0% 100% 75% Zona Nord 100% - 100% 100% 50% 0% 0% 100% 64% Mitjana 90% 60% 60% 87% 78% 69% 26% 93% 72% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 73 Accessibilitat comunicativa Senyalística externa S’ha pres com a referència el manual de l’ONCE Características de la rotulación para personas con discapacidad visual (ISBN-13: 978-84-484-0171-9). Dels 14 elements de senyalització analitzats, el 100% tenen les mides inferiors a les recomanades i el 93% tenen un contrast de color correcte. Pel que fa als equipaments municipals, caldria modificar la línia gràfica municipal per fer-la totalment accessible (mida de lletra, grafies usades, contrast de colors, iconografia, braille, etcètera). Foto 48 Senyalística externa de la Biblioteca Francesc Candel Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 74 Bucle magnètic Dels 9 espais analitzats, 5 tenen bucle magnètic. Caldria instal·lar-lo a tots els espais tipus auditori, sala de conferències, etcètera, a més de disposar de bucle magnètic al taulell d’atenció al públic. Gràfic. Disponibilitat de bucle magnètic a les biblioteques 4, 44% 5, 56% Sala amb anell magnètic Sala sense anell magnètic Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 75 Taula. Accessibilitat comunicativa a les biblioteques Senyalística Senyalística externa. externa. Mitjana Mida de lletra Contrast de Interactiva. accessibilitat Biblioteca (cm) colors Anell magnètic comunicativa Agustí Centelles - - - - Albert Pérez Baró 0% 100% 100% 67% Andreu Nin - - - - Bon Pastor - - - - Can Mariner - - - - Canyelles - - - - Caterina Albert 0% 100% - 50% Clarà - - - - Fort Pienc - - - - Francesc Boix - - - - Francesc Candel 0% 100% 100% 67% Francesca Bonnemaison 0% 100% 0% 33% La Fraternitat - - - - Ignasi Iglésias - Can Fabra - - - - J. Barbero - - - - Jaume Fuster 0% 100% 100% 67% Joan Maragall - - - - Joan Miró - - - - Joan Oliver - - - - Josep Benet 0% 100% - 50% Josep Miracle 0% 100% - 50% Juan Marsé 0% 100% - 50% Manuel Arranz - - - - Marina Clotet - - - - Mercè Rodoreda - - 100% 100% Miquel Llongueras 0% 100% - 50% Montserrat Abelló 0% 100% - 50% Nou Barris - - - - Ramon d'Alòs-Moner - - 0% 0% Les Roquetes - - - - Sagrada Família - - - - Sant Martí de Provençals - - 0% 0% Sant Pau i Santa Creu - - - - Sofia Barat 0% 0% - 0% Vallcarca i els Penitents - - - - Vapor Vell - - - - Vila de Gràcia - - - - Vilapicina i la Torre Llobeta - - - - Xavier Benguerel - - 0% 0% Zona Nord 0% 100% 100% 67% Mitjana 0% 92% 56% 44% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 76 Comunicació horitzontal Portes i vidres fixos De 169 portes analitzades, el 79% tenen una amplada de pas lliure correcta, de 90 cm o més. D’altra banda, 36 portes o accessos tenen una amplada inferior a 80 cm, és a dir, que un 21% dels accessos no són accessibles. El 82% de les 165 portes analitzades tenen maneta de pressió o palanca. Només el 8 de les 59 portes amb vidre transparent en els interiors tenen una senyalització adequada. En la resta dels casos, hi ha senyalització, però no té el contrast necessari o no està a l’altura correcta (90 cm i 150 cm). Gràfic. Disponibilitat de maneta de pressió o palanca 30, 18% 135, 82% Amb maneta de pressió o planca Sense maneta de pressió o palanca Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 77 Tarimes De 22 escenaris o tarimes analitzats, 15 són accessibles (68% del total). Foto 49 Tarima accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 78 Taula. Comunicació horitzontal a les biblioteques Escenari / Vidres Escenari / tarima. Escenari / fixes. Iluminació. Audició. tarima. Accés per tarima. Franja Qualitat Iluminació. Qualitat Portes. Escenari / Accés per la part Accés per horitzontal iluminació Finestres auditiva Mitjana Portes. Maneta de tarima. la part intermitja la part o marca correcte / generen correcte / comuni- Amplada pressió o Accés inferior de de les superior de sobre vidre incorrecte / enlluernam incorrecte / cació Biblioteca >0,80m palanca adaptat les grades grades les grades h=1,50m regular ent regular horitzontal Bon Pastor 100% 100% - - - - - 100% 100% - 100% Albert Pérez Baró 100% 100% - - - - 0% 100% 100% 100% 83% Andreu Nin 75% 100% - - - - - 100% 0% 100% 75% Bon Pastor 75% 75% 100% - - - 0% 100% 100% 100% 79% Can Mariner 100% 0% 100% - - - 0% - - - 50% Canyelles 100% 100% - - - - - - - - 100% Caterina Albert 88% 80% 100% 100% 100% 100% 0% 100% - 100% 85% Clarà 100% 67% 100% - - - - 100% 100% 100% 94% Fort Pienc 50% 100% - - - - - 100% - - 83% Francesc Boix 38% 0% - - - - - 100% 33% - 43% Francesc Candel 100% 86% - - - - 0% 100% 100% - 77% Francesca Bonnemaison 67% 100% 100% - - - - 100% 0% 100% 78% La Fraternitat 100% 100% - - - - 0% - - - 67% Ignasi Iglésias - Can Fabra 50% 80% 50% - - - 0% 100% 0% 100% 54% J. Barbero 80% 100% - - - - - 100% 100% - 95% Jaume Fuster 88% 88% 100% - - - 0% 100% 0% - 63% Joan Maragall 100% 100% - - - - 0% 100% 100% - 80% Joan Miró 0% 100% - - - - 0% - - - 33% Joan Oliver 100% 100% 100% - - - 0% 71% 100% 100% 82% Josep Benet 100% 100% 100% - - - 100% 100% 100% 100% 100% Josep Miracle 100% 100% 100% - - - 0% 100% - 100% 83% Juan Marsé 60% 60% 100% - - - 0% 100% 100% - 70% Manuel Arranz 38% 100% - - - - 0% 100% 100% - 68% Marina Clotet 100% 100% 100% - - - 100% 100% 67% - 94% Mercè Rodoreda 89% 44% 100% 100% 100% 100% 50% 100% 0% 100% 78% Miquel Llongueras 86% 100% 0% - - - - 100% 100% - 77% Montserrat Abelló 100% 100% - - - - 100% 100% 0% - 80% Nou Barris 60% 60% - - - - 0% - - - 40% Ramon d'Alòs-Moner - - - - - - 0% 100% - 100% 67% Les Roquetes 100% 33% - - - - 0% 100% 0% - 47% Sagrada Família 57% 86% - - - - 0% 100% 100% - 69% Sant Martí de Provençals 50% 100% - - - - - 100% 100% 100% 90% Sant Pau i Santa Creu - - - - - - 50% - - - 50% Sofia Barat - - 0% - - - 0% - 100% - 33% Vallcarca i els Penitents 50% 100% 0% - - - - 100% 100% 100% 75% Vapor Vell 100% 100% 100% - - - 0% 100% - 100% 83% Vila de Gràcia 100% 100% 0% - - - - 100% 17% - 63% Vilapicina i la Torre Llobeta 100% 100% 100% - - - - 100% 100% - 100% Xavier Benguerel 100% 100% - - - - 50% 100% 0% 100% 75% Zona Nord 60% 100% 0% - - - 0% 100% 100% - 60% Mitjana 80% 85% 73% 100% 100% 100% 17% 99% 66% 100% 73% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 79 Comunicació vertical Escales i graons aïllats De les escales analitzades, 14 tenen una alçària de graó inferior o igual a 16 cm (recomanació del Decret 135/1995, Codi d’Accessibilitat de Catalunya), les 77 escales analitzades tenen una alçària de graó superior a 16 cm (el 85%). De 90 escales analitzades, 36 tenen barana a ambdós costats, 27 tenen barana a la dreta, 23 a l’esquerra, i en 4 casos no hi ha cap barana. Rampes interiors De 11 rampes analitzades, 7 tenen un pendent superior al 10% –que representen un 64%–, i només el 36% són correctes. Gràfic. Pendent longitudinal 4, 36% 7, 64% Pendent longitudinal rampa <=10% Pendent longitudinal rampa >10% Ascensors De 42 ascensors analitzats, 38 es considera que tenen dimensions de cabina accessibles (1,1 x 1,4 metres), és a dir, el 90%. D’aquests, 29 tenen senyalització en braille –representen el 69%– i 13 tenen senyalització acústica per informar de la planta, –el 31%–. Pel que fa a la senyalització visual de planta (pantalla o similar), només el 14% dels ascensors no en tenen (6 unitats). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 80 Taula. Comunicació vertical a les biblioteques Escales i graons. Ascensors. Alçada graó Hi caben 6 Ascensors. Ascensors. vertical Escales i Escales i persones Ascensors. Senyalística Senyalística Mitjana <=16cm graons. graons. Rampes. (és Senyalística acústica visual comuni- (contra- Barana a la Barana a Pendent accessible tàctil en informació informació cació Biblioteca petja) dreta l'esquerra longitudinal 1,10x1,40m) Braille planta planta vertical Agustí Centelles 0% 100% 100% - 100% 100% 100% 0% 71% Albert Pérez Baró - - - - - - - - - Andreu Nin - - - - - - - - - Bon Pastor 0% 50% 50% - 100% 100% 0% 100% 57% Can Mariner 60% 100% 40% - 100% 0% 0% 100% 57% Canyelles 0% 0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 25% Caterina Albert 0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 75% Clarà 0% 100% 0% - 0% 100% 0% 100% 43% Fort Pienc 0% 67% 67% - 100% 100% 0% 100% 62% Francesc Boix 67% 67% 33% - 100% 0% 0% 100% 52% Francesc Candel 0% 100% 100% - 100% 100% 0% 100% 71% Francesca Bonnemaison 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 75% La Fraternitat 0% 67% 0% - 100% 0% 0% 100% 38% Ignasi Iglésias - Can Fabra 0% 100% 0% - 100% 0% 0% 100% 43% J. Barbero 0% 100% 100% - 100% 100% 0% 100% 71% Jaume Fuster 0% 100% 100% - 100% 100% 100% 100% 86% Joan Maragall 0% 100% 100% - 100% 0% 0% 100% 57% Joan Miró 0% 33% 33% - 0% 100% 0% 0% 24% Joan Oliver 50% 50% 50% - 100% 100% 0% 100% 64% Josep Benet 0% 100% 100% - 100% 0% 100% 100% 71% Josep Miracle 0% 100% 100% - 100% 0% 100% 100% 71% Juan Marsé 20% 40% 40% 67% 100% 100% 0% 100% 58% Manuel Arranz 0% 50% 50% - 100% 100% 0% 100% 57% Marina Clotet 0% 100% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 63% Mercè Rodoreda 0% 67% 100% - 100% 100% 0% 100% 67% Miquel Llongueras 0% 100% 0% - 100% 0% 0% 100% 43% Montserrat Abelló 40% 80% 60% - 100% 100% 100% 100% 83% Nou Barris 0% 100% 100% - 100% 100% 0% 100% 71% Ramon d'Alòs-Moner - - - - - - - - - Les Roquetes 100% 50% 50% - 100% 0% 0% 0% 43% Sagrada Família 0% 50% 100% - 100% 100% 0% 100% 64% Sant Martí de Provençals 0% 0% 100% - 100% 100% 0% 100% 57% Sant Pau i Santa Creu 0% 0% 100% - - - - - 33% Sofia Barat 0% 100% 100% 0% 100% 100% 0% 0% 50% Vallcarca i els Penitents 50% 100% 100% - 100% 100% 100% 100% 93% Vapor Vell 67% 100% 100% - 100% 0% 100% 100% 81% Vila de Gràcia 0% 0% 88% - 100% 100% 0% 100% 55% Vilapicina i la Torre Llobeta 0% 50% 50% - 0% 100% 0% 100% 43% Xavier Benguerel 0% 100% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 63% Zona Nord 0% 100% 100% - 100% 100% 0% 100% 71% Mitjana 12% 74% 73% 38% 89% 67% 22% 89% 60% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 81 Mobiliari Taules i espais reservats Pel que fa al mobiliari, de les 165 taules analitzades, 65 tenen l’espai lliure per sota de les taules superior a 70 cm, de manera que permet que una persona amb cadira de rodes pugui incorporar-se a la taula per llegir i escriure. S’han analitzat 288 espais interiors a les biblioteques, dels quals 175 tenen reserva d’espai perquè s’hi pugui situar una persona amb cadira de rodes. El fet que com a norma general ja no es fixin les cadires a terra permet més flexibilitat per donar resposta a les diferents necessitats, però cal millorar pel que fa a l’espai lliure sota les taules per permetre que totes les persones usuàries les puguin utilitzar. Accés als prestatges Dels 172 tipus de prestatges analitzats, 73 tenen espais expositius de llibres que no estan per sobre d’1,4 metres, de manera que són accessibles per una persona en cadira de rodes i per joves (42% dels prestatges). En canvi, hi ha 99 tipus de prestatges, que representen un 58% del total, que tenen zones on no es pot tenir accés als llibres. A més, de les 125 zones de prestatgeries, 46 tenen 1,5 metres o més de separació entre prestatges, que representa el 37%, espai mínim per poder fer el gir amb cadira de rodes. Gràfic. Altura del prestatge més alt 73, 42% 99, 58% Prestatge >1,40 m Prestatge <1,40 m Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 82 Taula. Mobiliari a les biblioteques Té espai reservat per Espai de Alçada sota usuàries Alçada del pas entre taules cadira prestatge prestat- Mitjana Biblioteca h>0,70m rodes? més alt geries mobiliari Agustí Centelles 100% 89% 100% 0% 72% Albert Pérez Baró 100% 83% 0% 0% 46% Andreu Nin 100% 75% 33% 33% 60% Bon Pastor 67% 60% 33% 33% 48% Can Mariner 0% 92% 63% 50% 51% Canyelles 0% 50% 0% 50% 25% Caterina Albert 83% 59% 73% 67% 71% Clarà 80% 63% 0% 33% 44% Fort Pienc 67% 71% 67% 100% 76% Francesc Boix 80% 63% 0% 0% 36% Francesc Candel 67% 50% 20% 0% 34% Francesca Bonnemaison 57% 63% 0% 67% 47% La Fraternitat 100% 50% 83% 60% 73% Ignasi Iglésias - Can Fabra 83% 82% 29% 80% 68% J. Barbero 100% 100% 50% 0% 63% Jaume Fuster 40% 58% 0% 0% 25% Joan Maragall 50% 67% 0% 100% 54% Joan Miró 100% 67% 0% 0% 42% Joan Oliver 100% 75% 50% 0% 56% Josep Benet 43% 58% 25% 0% 32% Josep Miracle 0% 57% 0% 0% 14% Juan Marsé 0% 40% 0% 100% 35% Manuel Arranz 0% 67% 50% 0% 29% Marina Clotet 0% 75% 100% 100% 69% Mercè Rodoreda 0% 45% 50% 60% 39% Miquel Llongueras 20% 83% 33% 0% 34% Montserrat Abelló 0% 100% 200% 0% 75% Nou Barris 29% 67% 50% 0% 36% Ramon d'Alòs-Moner 0% 100% 33% 50% 46% Les Roquetes 0% 30% 50% 67% 37% Sagrada Família 0% 60% 67% 33% 40% Sant Martí de Provençals 0% 67% 0% 100% 42% Sant Pau i Santa Creu 50% 50% 50% 100% 63% Sofia Barat 0% 58% 40% 20% 30% Vallcarca i els Penitents 0% 75% 33% 0% 27% Vapor Vell 0% 40% 33% 67% 35% Vila de Gràcia 0% 33% 40% 0% 18% Vilapicina i la Torre Llobeta 0% 57% 67% 33% 39% Xavier Benguerel 0% 33% 50% 0% 21% Zona Nord 0% 36% 75% 0% 28% Mitjana 38% 64% 41% 35% 44% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 83 Serveis higiènics Accés als serveis higiènics S’han analitzat 66 portes de serveis higiènics accessibles, de les quals 47 són portes corredisses o que s’obren cap enfora, mentre que 19 s’obren cap endins, fet que n’impedeix l’obertura en cas de caiguda i dificulta l’assistència dels serveis d’emergències. A 29 biblioteques totes les portes dels serveis són accessibles i a 9 biblioteques totes les portes del bany s’obren cap endins. A més, de les 66 portes analitzades, 13 no tenen maneta de palanca, de manera que cal fer el gest de fer pinça amb els dits per obrir-les (20%). Del conjunt de biblioteques, 21 tenen portes de 80 cm o menys per accedir als serveis (32% del total), fet que hi impedeix l’accés a les persones amb cadira de rodes. Ús dels serveis higiènics El 95% dels banys accessibles analitzats tenen un diàmetre interior igual o superior a 1,5 metres. Pel que fa a l’espai lliure per a la transferència (mínim 80 cm), 37 el tenen a la dreta i 26 a l’esquerra. Només 4 tenen doble espai de transferència (Montbau - Albert Pérez Baró, Sant Antoni - Joan Oliver, Les Corts - Montserrat Abelló i Vila de Gràcia). Gràfic. Porta entrada bany accessible > 80 cm 21, 32% 45, 68% Amplada de porta accessible (>80cm) Sense amplada de porta accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 84 Taula. Serveis higiènics a les biblioteques Porta Porta Espai de Espai Espai corredissa Porta. entrada al maniobra maniobra maniobra o d'ober- Maneta de bany en interior inodor inodor Mitjana tura cap pressió o accessible bany >0,80m a la >0,80m a serveis Biblioteca enfora palanca > 0,80m d>1,50m dreta l'esquerra higiènics Agustí Centelles 75% 100% 100% 100% 75% 25% 79% Albert Pérez Baró 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Andreu Nin 100% 100% 100% 0% 100% 100% 83% Bon Pastor 100% 100% 100% 0% 0% 100% 67% Can Mariner 100% 0% 100% 100% 0% 100% 67% Canyelles 100% 0% 100% 0% 100% 100% 67% Caterina Albert 100% 100% 100% 50% 50% 100% 83% Clarà 100% 100% 100% 0% 0% 100% 67% Fort Pienc 100% 100% 100% 0% 100% 100% 83% Francesc Boix 100% 100% 100% 50% 50% 50% 75% Francesc Candel 100% 0% 100% 100% 0% 100% 67% Francesca Bonnemaison 100% 100% 100% 0% 0% 0% 50% La Fraternitat 0% 100% 100% 100% 0% 0% 50% Ignasi Iglésias - Can Fabra 0% 100% 83% 17% 83% 0% 47% J. Barbero 100% 100% 0% 100% 0% 0% 50% Jaume Fuster 0% 100% 100% 0% 100% 100% 67% Joan Maragall 100% 0% 100% 33% 0% 100% 56% Joan Miró 0% 100% 100% 100% 0% 0% 50% Joan Oliver 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Josep Benet 100% 100% 100% 100% 0% 100% 83% Josep Miracle 100% 100% 0% 0% 0% 100% 50% Juan Marsé 100% 100% 100% 100% 0% 0% 67% Manuel Arranz 100% 100% 100% 100% 0% 100% 83% Marina Clotet 0% 100% 100% 100% 0% 100% 67% Mercè Rodoreda 100% 100% 100% 100% 0% 100% 83% Miquel Llongueras 100% 100% 100% 0% 0% 0% 50% Montserrat Abelló 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Nou Barris 100% 100% 100% 100% 0% 0% 67% Ramon d'Alòs-Moner 0% 100% 100% 0% 100% 0% 50% Les Roquetes - - - - - - - Sagrada Família 100% 100% 100% 0% 100% 100% 83% Sant Martí de Provençals 100% 100% 100% 0% 0% 100% 67% Sant Pau i Santa Creu 100% 100% 100% 0% 100% 100% 83% Sofia Barat 100% 100% 100% 50% 50% 0% 67% Vallcarca i els Penitents 0% 100% 100% 100% 0% 100% 67% Vapor Vell 0% 0% 100% 100% 0% 100% 50% Vila de Gràcia 0% 100% 100% 0% 100% 100% 67% Vilapicina i la Torre Llobeta 100% 0% 100% 0% 100% 100% 67% Xavier Benguerel 100% 0% 100% 0% 100% 100% 67% Zona Nord 100% 100% 100% 0% 100% 100% 83% Mitjana 76% 82% 94% 49% 44% 71% 69% Diagnòstic. Equipaments. Biblioteques 85 Recomanacions Amb la diagnosi realitzada de les biblioteques, podem dir que en general són accessibles i que s’ha treballat molt en accessibilitat, sobretot pel que fa al fons bibliogràfic, productes oferts i activitats programades. Cal, però, millorar les instal·lacions en alguns aspectes –sobretot comunicatius– i solucionar les dificultats que encara hi ha per a les persones amb mobilitat reduïda. • Canviar models de portes d’accés per d’altres de més lleugers o d’obertura automàtica. • Eliminar els graons d’accés a les biblioteques. • Substituir els senyals per models accessibles (contrast, mida de lletra, braille, etcètera). • Senyalitzar correctament les portes i altres tancaments de vidre. • Arranjar les portes d’amplada inferior a 80 cm i les que no tenen maneta de pressió o palanca. • Modificar els escenaris i les tarimes de les sales d’actes perquè siguin accessibles. • Millorar les baranes i els passamans de les escales interiors (doble alçària, continuïtat als replans, disponibilitat a ambdós costats). • Modificar les rampes interiors existents, sempre que sigui possible, per adaptar-les a la normativa de pendent màxim de 10%. • Actualitzar els ascensors perquè compleixin la normativa de senyalística (braille, altura dels comandaments, senyalització acústica, senyalització visual de planta, etcètera). • Adaptar un espai per a cadires de rodes als taulells. • Dotar de bucle magnètic els taulells d’atenció al públic, els auditoris i les sales d’actes. • Dotar de mobiliari accessible amb cadira de rodes els espais i les sales (taules amb espai lliure inferior suficient). • Deixar les prestatgeries d’espai de pas suficient entre elles i situar els llibres de consultes a l’abast. • Reformar els serveis higiènics per fer-los accessibles (eliminar portes amb obertura cap a l’interior, instal·lar manetes de palanca, eixamplar les portes estretes de menys de 80 cm d’espai lliure de pas). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Museus Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Museus 87 Introducció L’any 2016, en el marc del Diagnòstic de l’accessibilitat de l’oferta turística a Barcelona, es va recollir informació de 372 establiments hotelers i de restauració i llocs d’interès turístic i de 105 museus i teatres. Aquesta tasca es va fer amb la col·laboració de la Direcció de Turisme, Turisme Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la contractació de catorze persones mitjançant dos plans d’ocupació. En aquestes tasques hi van col·laborar les entitats ECOM i PREDIF. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 88 Metodologia Per dur a terme les avaluacions d’accessibilitat dels museus, les entitats col·laboradores van formar el personal contractat per l’IMPD en accessibilitat universal aplicada al sector turístic i en atenció al client amb discapacitat i altres necessitats diverses. El curs va tenir una durada de 40 hores lectives (16 de teòriques i 24 de pràctiques). A més, van rebre el manual de procediments de PREDIF. PREDIF va fer la preselecció dels establiments que es visitarien mitjançant una enquesta telefònica. Es va elaborar un qüestionari de verificació amb els apartats d’accessibilitat física següents: accés, itineraris horitzontals, itineraris verticals i serveis higiènics. A més, es van recollir dades d’accessibilitat comunicativa, i es va redactar un informe per cada establiment. Una vegada aprovats els informes i amb el vistiplau de cada establiment, els treballadors i les treballadores van rebre formació per poder treballar amb l’aplicació mòbil TUR4all, i hi van introduir els informes i criteris de cerca. Diagnòstic. Equipaments. Museus 89 Taula. Matriu d’accessibilitat als museus Barcelona 2016 Accessi- Accessi- Accessi- Accessi- Global bilitat física. bilitat física. Accessi- bilitat Accessi- bilitat accessi- Accessi- Comuni- Comuni- bilitat física. Global comunica- bilitat comunica- bilitat bilitat física. cació cació Lavabo accessi- tiva. comunica- tiva. comunica- Museus Accés horitzontal vertical adaptat bilitat física Auditiva tiva. Visual Cognitiva tiva Museu Olímpic i de l'Esport 93% 18% Museu de la Música 89% 41% Museu del Disseny de Barcelona 96% 76% Museu d'Història de Catalunya 88% 24% Museu Etnològic 82% 47% Museu de les Cultures del Món 96% 71% El Born Centre de Cultura i Memòria 96% 76% MUHBA Plaça del Rei 83% 47% MUHBA Via Sepulcral Romana - 77% 35% MUHBA Domus de Sant Honorat 89% 41% MUHBA Temple d'August - 71% 6% MUHBA Domus Avinyó 86% 41% MUHBA El Call 92% 35% MUHBA Casa de l'Aigua 67% 18% MUHBA Oliva Artés - 96% 35% MUHBA Santa Caterina - 92% 29% MUHBA La Porta de Mar i les Termes Portuàries 93% 18% MUHBA Turó de la Rovira - 0% 35% MUHBA Vil·la Joana 93% 53% MUHBA Refugi 307 - 88% 18% MUHBA La Casa Del Guarda (Park Güell) - 20% 18% MUHBA A Fabra I Coats - - 58% 18% MACBA: Museu d'Art Contemporani De Barcelona 93% 47% MMB: Museu Marítim de Barcelona 93% 47% Fundació Antoni Tàpies 82% 24% Museu de Ciències Naturals de Barcelona 82% 59% Jardí Botànic de Barcelona - 79% 18% Monestir de Pedralbes 71% 53% CCCB: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona 75% 24% MAC: Museu d'Arqueologia de Catalunya 96% 18% MNAC: Museu Nacional d'Art de Catalunya 93% 47% La Virreina Centre de la Imatge 89% 29% Museu Frederic Marès 81% 41% Fundació Suñol 73% 24% Museo Picasso 89% 41% Caixaforum Barcelona 88% 53% Arts Santa Monica 89% 29% Museu de la Xocolata 93% 35% Cosmocaixa 96% 59% Fundació Joan Miró 88% 53% Museu Egipci de Barcelona 96% 35% Museu Can Framis (Fundació Vila Casas) 100% 24% Arxiu Fotogràfic de Barcelona 93% 18% El Rei de la Màgia - 96% 18% Espai Mercè Sala (Tmb) - 93% 24% MMBCN: Museu del Modernisme de Barcelona 86% 29% MEAM: Museu Europeu d'Art Modern 86% 29% Arxiu Históric de la Ciutat de Barcelona 81% 18% The Gaudí Exhibition Center 86% 35% Museu del Futbol Club Barcelona 82% 18% Fundació Mies Van Der Rohe - - 100% 12% Mae: Museu de les Arts Escèniques 96% 24% Observatori Fabra 62% 24% Cercle Artístic de Sant Lluc 88% 18% Col·lecció Carrosses Funebres 82% 24% Blueproject Foundation - 92% 18% La Casa dels Entremesos 89% 18% Museu d'Art Palmero - 50% 12% Espai Volart (Fundació Vila Casas) 79% 18% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 90 Accés Dels 59 equipaments museístics estudiats, 55 es poden considerar accessibles o practicables (el 93%) i només 4 tenen l’accés totalment inaccessible (el 7%). Pel tipus d’accés, n’hi ha 14 d’inaccessibles o practicables (presència d’escales o graons aïllats i rampes amb pendent excessiu), 4 es consideren practicables perquè les portes són de dues fulles o l’espai de pas és estret (entre 70 i 78 cm), i 6 més presenten incidències en l’espai de gir anterior i posterior de la porta d’accés. Gràfic. Accessibilitat dels accessos als museus , 6,78% 8 47% 84,75% Accessible Practicable No accessible Foto 50 Accés a l'Espai Santa Caterina Diagnòstic. Equipaments. Museus 91 Itinerari horitzontal Pel que fa als desplaçaments horitzontals, 57 dels equipaments es consideren accessibles o practicables (el 97%) i 2 es consideren totalment inaccessibles (el 3%). En els 48 equipaments que disposen de passadissos, aquests són accessibles, mentre que 17 presenten alguna dificultat en l’itinerari (rampes inaccessibles o graons) i 3 en les portes que trobem en el recorregut dels passadissos. Gràfic. Accessibilitat dels itineraris horitzontals als museus 3,39% 15,25% 81,36% Accessible Practicable No accessible Foto 51 Itinerari horitzontal al Disseny Hub Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 92 Itinerari vertical 49 dels equipaments són de dos o més pisos, i d’aquests 7 són totalment inaccessibles (el 14%). En 17 dels equipaments hi ha dificultats en els itineraris verticals (no disposen d’ascensor o rampa accessible o estan equipats amb plataforma remuntadora d’escales). Gràfic. Acessibilitat dels itineraris verticals als museus 14,29% 20,41% 65,31% Accessible Practicable No accessible Foto 52 Plataforma elevadora al MUHBA Plaça del Rei Diagnòstic. Equipaments. Museus 93 Serveis higiènics En 6 dels equipaments no hi ha serveis higiènics: MUHBA Temple d’August, MUHBA Turó de la Rovira, MUHBA Casa del Guarda (Park Güell), MUHBA a Fabra i Coats, Espai Mercè Sala (TMB) i Fundació Mies van der Rohe. Dels 43 que sí que disposen de serveis higiènics, 4 no tenen espai suficient de transferència lateral i en 40 més aquest espai només està disponible en un dels laterals. N’hi ha 3 que no disposen de barres laterals i 2 que només disposen d’una barra. En 29 dels serveis higiènics, el rentamans no disposa d’espai inferior suficient (menys de 70 cm d’alçària i menys de 50 cm de fons o amb pedestal). Gràfic. Accessibilitat dels serveis higiènics als museus 5,66% 1,89% 92,45% Accessible Practicable No accessible Foto 53 Lavabo accessible al Born Centre de Cultura i Memòria Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 94 Accessibilitat comunicativa Si analitzem els equipaments museístics des del punt de vista de l’accessibilitat comunicativa, el conjunt obté un percentatge d’accessibilitat de només el 32%. Cal destacar, pel que fa a la discapacitat auditiva, que en el moment de fer l’avaluació només s’oferien visites guiades en llengua de signes en 23 equipaments, així com la manca generalitzada de bucles magnètics als punts d’atenció a l’usuari (només disponible en 8 equipaments) i de bucles magnètics portàtils i pantalles de subtitulació (només disponibles en 15 equipaments). Pel que fa a la discapacitat visual, 52 dels equipaments ofereixen visites guiades, però només hi ha encaminaments en 2 dels equipaments i en 10 equipaments podem trobar maqueta tàctil d’orientació i d’informació en braille. En 20 dels equipaments disposen d’elements interactius i en 14 d’audioguia (no necessàriament accessible pel que fa al seu funcionament autònom per a persones amb discapacitat visual). Quant a la resta de discapacitats, és rellevant que en 49 dels equipaments s’ha valorat que no hi ha zones que generin inseguretat, però només 3 dels equipaments disposen d’informació en format de lectura fàcil. D’altra banda, en 44 dels equipaments hi ha disponible informació bàsica de l’equipament amb lletra grossa i contrastada. En relació amb la seguretat, hi ha mancances generalitzades en els sistemes visuals d’emergència als espais i en els sistemes d’emergència tant visuals com acústics als serveis higiènics. Gràfic. Accessibilitat comunicativa als museus 15,25% 84,75% Accessible No accessible Diagnòstic. Equipaments. Museus 95 Foto 54 Maqueta tàctil de la tomba de la Reina Elisenda II al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 96 Recomanacions Les instal·lacions dels museus de la ciutat de Barcelona, pel que fa a l’accessibilitat física, es poden considerar com a practicables en conjunt. Respecte a l’accessibilitat comunicativa, tenen mancances generalitzades. Algunes mesures que caldria implantar són les següents: • Garantir que la totalitat dels museus disposin d’un accés 100% accessible (rampes, remuntadors d’escales, senyalització acústica i amb pictogrames de l’equipament, etcètera). • Eliminar els obstacles dels itineraris horitzontals (graons aïllats, rampes de pendent elevat, etcètera) i eixamplar les portes estretes. • Adaptar els desplaçaments verticals (rampes, remuntadors d’escales, ascensors, etcètera). • Senyalitzar els recorreguts i els espais amb iconografia i braille. • Garantir les condicions d’accessibilitat a tots els serveis higiènics per a persones amb discapacitat. • Garantir la disponibilitat de bucles magnètics fixos en taquilles per a les persones amb discapacitat auditiva. • Disposar de bucles magnètics portàtils per a les visites guiades, així com per a les instal·lacions audiovisuals. • Subtitular i audiodescriure els elements audiovisuals de les exposicions. • Disposar d’informació del museu i de les exposicions en braille, lletra grossa i contrastada i lectura fàcil. • Incorporar plànol tàctil d’orientació de l’equipament a l’entrada. • Incorporar audioguies amb dispositius accessibles proporcionats pel museu (funcionament de botons amb relleu). • Fer visites guiades amb suport de recursos tàctils. • Fer visites guiades en llengua de signes. • Incorporar la possibilitat d’exploració tàctil d’elements representatius amb suport i supervisió del conservador o conservadora per al col·lectiu de persones amb discapacitat visual. • Garantir l’accessibilitat de les pàgines web d’informació i de compra d’entrades. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Teatres Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 98 Introducció L’any 2016, en el marc del Diagnòstic de l’accessibilitat de l’oferta turística a Barcelona, es va recollir informació de 372 establiments hotelers i de restauració i llocs d’interès turístic i de 105 museus i teatres. Aquesta tasca es va fer amb la col·laboració de la Direcció de Turisme, Turisme Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i la contractació de catorze persones mitjançant dos plans d’ocupació. En aquestes tasques hi van col·laborar les entitats ECOM i PREDIF. Diagnòstic. Equipaments. Teatres 99 Metodologia Per dur a terme les avaluacions d’accessibilitat dels teatres, les entitats col·laboradores van formar el personal contractat per l’IMPD en accessibilitat universal aplicada al sector turístic i en atenció al client amb discapacitat i altres necessitats diverses. El curs va tenir una durada de 40 hores lectives (16 de teòriques i 24 de pràctiques). A més, van rebre el manual de procediments de PREDIF. PREDIF va fer la preselecció dels establiments que es visitarien mitjançant una enquesta telefònica. Es va elaborar un qüestionari de verificació amb els apartats d’accessibilitat física següents: accés, itineraris horitzontals, itineraris verticals i serveis higiènics. A més, es van recollir dades d’accessibilitat comunicativa, i es va redactar un informe per cada establiment. Una vegada aprovats els informes i amb el vistiplau de cada establiment, els treballadors i les treballadores van rebre formació per poder treballar amb l’aplicació mòbil TUR4all, i hi van introduir els informes i criteris de cerca. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 100 Taula. Matriu d’accessibilitat als teatres de Barcelona 2016 Accessi- Accessi- Accessi- Accessi- Accessi- Global bilitat física. bilitat física. Accessi- Global bilitat bilitat bilitat accessi- Accessi- Comuni- Comuni- bilitat física. accessi- comuni- comuni- comunica- bilitat bilitat física. cació cació Lavabo bilitat cativa. cativa. tiva. comuni- Teatres Accés horitzontal vertical adaptat física Auditiva Visual Cognitiva cativa Teatre públic - 77% 29% Teatre públic 93% 29% Teatre públic 100% 29% Teatre públic - 100% 29% Sala de teatre públic 89% 14% Sala de teatre públic 86% 7% Teatre públic 100% 36% Teatre públic 79% 57% Teatre públic 71% 7% Teatre privat 71% 14% Teatre privat 89% 36% Teatre privat - 92% 21% Teatre privat - 96% 7% Sala de teatre privat - 96% 7% Sala de teatre privat 93% 7% Sala de teatre privat 79% 7% Teatre privat 82% 14% Teatre privat - 85% 14% Teatre privat 93% 0% Teatre privat 96% 0% Teatre privat - 77% 0% Teatre privat 86% 7% Teatre privat 100% 7% Teatre privat 89% 29% Teatre privat - 81% 21% Teatre privat 79% 7% Teatre privat - 35% 7% Teatre privat - 85% 14% Teatre privat 93% 14% Teatre privat 79% 43% Teatre privat 43% 29% Teatre privat - 58% 7% Teatre privat - 81% 14% Teatre privat - 73% 7% Teatre privat 82% 29% Teatre privat 86% 21% Teatre privat 89% 21% Teatre privat 64% 7% Teatre privat 82% 14% Teatre privat - 38% 14% Diagnòstic. Equipaments. Teatres 101 Accés De les 40 sales de teatre estudiades (37 equipaments teatrals), 39 es poden considerar accessibles o practicables (el 97,5%) i només 1 té l’accés totalment inaccessible (el 2,5%). Pel tipus d’accés, n’hi ha 14 d’inaccessibles o practicables (presència de graons aïllats, plataformes remuntadores d’escales i rampes amb pendent excessiu), 6 es consideren practicables perquè les portes són de dues fulles o l’espai de pas és estret (entre 70 i 78 cm), i 8 més presenten incidències en l’espai de gir anterior i posterior de la porta d’accés. Gràfic. Accessibilitat dels accessos als teatres 2,5% 20% 77,5% Accessible Practicable No accessible Foto 55 Accés a l’Institut del Teatre Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 102 Itinerari horitzontal Pel que fa als desplaçaments horitzontals, les 40 sales es consideren accessibles o practicables (el 100%). D’aquestes sales, 11 presenten alguna dificultat en l’itinerari (rampes inaccessibles o graons) i 7 en els passadissos (amplada insuficient). Gràfic. Accessibilitat dels itineraris horitzontals als teatres 22,5% 77,5% Accessible Practicable Foto 56 Itinerari horitzontal al Teatre Nacional de Catalunya Diagnòstic. Equipaments. Teatres 103 Itinerari vertical 26 sales tenen desplaçament vertical, i d’aquestes 9 són totalment inaccessibles (el 35%). En 17 dels equipaments hi ha dificultats en els itineraris verticals (no disposen d’ascensor o rampa accessible ni estan equipats amb plataforma remuntadora d’escales). Gràfic. Accessibilitat dels itineraris verticals als teatres 34,62% 57,69% 7,69% Accessible Practicable No accessible Foto 57 Itinerari vertical al Gran Teatre del Liceu Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 104 Serveis higiènics Dels 40 serveis higiènics analitzats, 37 són accessibles o practicables (el 92,50%) i 3 són inaccessibles. Pel que fa a la porta dels serveis higiènics, 29 són accessibles, 8 es poden considerar practicables (amplada inferior a la normativa) i 3 són inaccessibles (amplada insuficient). En 33 dels casos analitzats, l’obertura de la porta és accessible i 7 tenen una obertura inaccessible. En relació amb el gir interior, 21 són accessibles i es poden considerar 15 casos com a practicables (1,20 m mínim) i 4 casos inaccessibles, i l’espai de transferència és accessible en 10 cambres, practicable en 26 i inaccessible en 4. Hi ha 34 inodors que disposen de les barres de transferència normatives, 3 casos es poden considerar practicables i 3 més inaccessibles. Gràfic. Accessibilitat dels serveis higiènics als teatres 7,5% 12,5% 80% Accessible Practicable No accessible Foto 58 Serveis higiènics a La Caldera de les Corts Diagnòstic. Equipaments. Teatres 105 Accessibilitat comunicativa Des del punt de vista de l’accessibilitat comunicativa, trobem que només 1 dels 37 teatres és accessible en aquest aspecte. Pel que fa a la discapacitat auditiva, cal destacar que només s’ofereixen visites guiades en llengua de signes en 1 teatre (l’únic que es considera accessible), així com la manca generalitzada de bucles magnètics als punts d’atenció a l’usuari (només disponible en 8 equipaments) i de bucles magnètics portàtils i pantalles de subtitulació (només disponibles en 7 teatres). Hi ha 17 pantalles de subtitulació en el total de 40 sales. En relació amb la discapacitat visual, cap teatre disposa d’encaminaments interiors, informació en braille o elements interactius, i només 1 ofereix informació bàsica amb lletra gran i contrastada. Hi ha disponible audioguia en 13 teatres (no necessàriament accessible pel que fa al seu funcionament autònom per a persones amb discapacitat visual). En relació amb la seguretat, hi ha mancances generalitzades en els sistemes visuals d’emergència als espais i en els sistemes d’emergència tant visuals com acústics als serveis higiènics. Gràfic. Accessibilitat comunicativa als teatres 2,5% 97,5% Accessible No accessible Foto 59 Servei d’audioguia al Gran Teatre del Liceu Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 106 Recomanacions Amb l’anàlisi de les dades obtingudes, es poden distingir dues situacions generalitzades als equipaments de teatre de la ciutat. D’una banda, l’accessibilitat física, que tot i que presenta marge de millora, dona resposta de manera total o parcial a les necessitats del col·lectiu. D’altra banda, l’accessibilitat comunicativa, que no respon a les necessitats de les persones usuàries, amb algunes excepcions puntuals. Algunes mesures que caldria implantar són les següents: • Garantir que la totalitat dels teatres disposin d’un accés 100% accessible (rampes, remuntadors d’escales, senyalització acústica i amb pictogrames de l’equipament, etcètera). • Eliminar els obstacles dels itineraris horitzontals, així com eixamplar les portes estretes i els passadissos quan sigui possible. • Adaptar els desplaçaments verticals (rampes, remuntadors d’escales, ascensors, etcètera) sempre que sigui possible arquitectònicament. En cas contrari, proporcionar localitats accessibles a preu reduït i garantir funcions en les sales accessibles de les representacions de tots els espectacles. • Garantir les condicions d’accessibilitat a tots els serveis higiènics per a persones amb discapacitat. • Garantir la disponibilitat de bucles magnètics fixos en taquilles i sales o, si no n’hi ha, de portàtils, per a les persones amb discapacitat auditiva. • Dotar de pantalles de subtitulació totes les sales. • Disposar del programa de les representacions en braille, lletra gran i contrastada i lectura fàcil. • Senyalitzar els espais i butaques amb etiquetes en braille, per garantir l’autonomia de les persones amb discapacitat visual. • Oferir audiodescripció de les representacions. • Garantir l’accessibilitat de les pàgines web d’informació i de compra d’entrades. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Cinemes Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 108 Introducció L’espectacle del cinema, basat en la projecció d’imatges acompanyades de so, ha evolucionat fins a permetre disposar d’imatges generades digitalment i controlar el so fins a les freqüències inaudibles però que es perceben mitjançant la pell, els òrgans interns i d’altres, de manera que reprodueixen la percepció de realitat. Es percep la realitat projectada més enllà dels sentits predominants fins ara, la vista i l’oïda. L’experiència visual tendeix a ser freda, distant i plana. S’ha d’entendre que qualsevol realitat és multisensorial “i s’ha d’apostar per una percepció que suposi” sentir les nombroses sensacions unides o combinades en una sensació corporal: relaxació, ansietat, tranquil·litat. Aquesta constatació de la percepció multisensorial és bàsica per entendre què és i què pot ser el cinema com a espectacle per a tothom. L’objecte de la present anàlisi és avaluar aquests locals i edificis d’espectacles no només des de la mobilitat sinó des de la seva usabilitat i el gaudiment de l’espectacle per a tothom. Els objectius específics d’aquesta fase del pla es podrien concretar a detectar, situar i avaluar els dèficits que presenten en matèria d’accessibilitat els locals i edificis de cinemes de Barcelona: • L’accés a l’espectacle com a servei cultural, d’oci o de lleure. • Les edificacions on es presta l’espectacle. • Els productes que ofereix cada servei. • Detallar els dèficits detectats. • Explicar la situació actual de l’accessibilitat de cada edifici. Metodologia S’han analitzat els cinemes de Barcelona següents: • Arenas Multicines • Aribau Club • Aribau Multicines • Balmes Multicines • Bosque Multicines • Cinema Maldà • Cinemes Girona • Cinemes Texas • Cinemes Verdi • Cinemes Verdi Park Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 109 • Cinesa Diagonal • Cinesa Diagonal Mar • Cinesa La Maquinista • Cinesa Som Multiespai (abans Cinesa Heron City) • Filmoteca de la Generalitat de Catalunya • Glòries Multicines • Gran Sarrià Multicines • Palau Balañà Multicines • Renoir Floridablanca • Yelmo Cines Comedia • Yelmo Cines Icària • Zumzeig Primerament, s’ha elaborat una llista de control que recull els paràmetres més importants que estableix la normativa d’accessibilitat i que són d’aplicació en un cinema. Aquest ha estat l’instrument de treball per recollir i traspassar tota la informació necessària per avaluar el nivell d’accessibilitat de cada un dels equipaments de cinema. La llista de control s’ha dividit en diferents apartats i subapartats. De cada un dels subapartats s’han definit les característiques més importants per valorar el nivell d’accessibilitat de l’element d’una manera ordenada i sistemàtica. L’objectiu és disposar d’una eina que permeti recopilar unes respostes objectives i senzilles. • Entorn: transport públic, transport privat. • Accés: desnivell, porta d’accés, senyalització, atenció al públic. • Comunicació horitzontal: itinerari, portes, portes d’emergència, senyalística. • Comunicació vertical: escales, rampes, ascensor, altres elements (remuntadors d’escales, elevadors, etcètera). • Serveis higiènics: generals, porta, rentamans, mirall, vàter, dutxa, accessoris. • Mobiliari: taules d’ús públic, elements de comandament, fonts, bancs, cadires sala d’espera, sala d’actes/auditori/sala polivalent. • Sales: platea, grades, fileres, aforament, reserva per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), bucle magnètic. • Espectacle: subtítols, sessions audiodescrites, bucle magnètic. • Comunicació horitzontal interior: obstacles, rampa, amplada del passadís, espai de gir, portes, porta d’emergència, senyalística. • Comunicació vertical interior: graons i desnivells, paviment, escales, passamans, rampes, altres elements (remuntadors d’escales, elevadors, etcètera). • Evacuació horitzontal en sales: pla d’evacuació, senyalització d’emergència, escales i rampes, graons i desnivells, itinerari, portes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 110 • Evacuació vertical en sales: pla d’evacuació, senyalització d’emergència, escales i rampes, ascensor, itinerari, portes. El treball de camp s’ha fet a través d’un pla d’ocupació impulsat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), amb la participació directa de 41 persones amb discapacitat. L’objectiu del treball ha estat detectar i avaluar els dèficits en matèria d’accessibilitat i seguretat per tal de confeccionar unes fitxes que proporcionaran informació escrita i que estaran il·lustrades amb fotografies de l’estat actual en matèria d’accessibilitat. S’ha elaborat una fitxa/informe per a cadascun dels equipaments analitzats que reflecteix l’estat actual de l’accessibilitat. De cara a facilitar una lectura ràpida i intuïtiva de la fitxa, s’han utilitzat una sèrie de colors per identificar cada element analitzat segons si és: Nivell Diagnosi de l’accessibilitat de l’edifici Accessible Compleix els principals paràmetres d’accessibilitat que determina el Codi tècnic de l’edificació (CTE), excepte algun aspecte de detall aïllat fàcil de solucionar. També s’hi inclou el que normativament seria “adaptat”: compleix els principals paràmetres d’accessibilitat que determina el Codi d’accessibilitat de Catalunya, excepte en algun aspecte de detall. Aquesta classificació tan sols s’ha utilitzat al servei higiènic, on mentre el CTE exigeix l’espai de transferència lateral al WC pels dos costats, el Codi d’accessibilitat de Catalunya només el requereix per un costat. Practicable Es compleixen els principals paràmetres definits sota el concepte de practicable establerts en el Codi d’accessibilitat de Catalunya (transferència a l’inodor per un sol costat, rampa amb pendent una mica més elevat, etcètera). No es permet accedir-hi ni utilitzar-lo de manera autònoma, sinó que requereix l’assistència de terceres persones (rampes amb un pendent excessiu, esglaó aïllat, taulell massa elevat, etcètera). Inaccessible Element o espai que resulta inaccessible atesa la magnitud de les barreres arquitectòniques presents (molt difícil d’accedir-hi o d’utilitzar-lo, tot i que t’ajudin). Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 111 Taula. Matriu d’accessibilitat dels cinemes, Barcelona 2018 Comuni- Comuni- Comuni- Comuni- Sales i cació cació Evacuació Evacuació cació cació Serveis grades horitzontal vertical horitzontal vertical Cinema Entorn Accés horitzontal vertical higiènics Mobiliari platea Espectacle sales sales sales sales Cinema 1 Cinema 2 Cinema 3 Cinema 4 Cinema 5 Cinema 6 Cinema 7 Cinema 8.a Cinema 8.b Cinema 9 Cinema 10 Cinema 11 Cinema 12 Cinema 13 Cinema 14 Cinema 15 Cinema 16 Cinema 17 Cinema 18 Cinema 19 Cinema 20 Cinema 21 Cinema 22 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 112 Entorn Els criteris analitzats per avaluar l’accessibilitat de l’entorn en les edificacions i les sales de cinema són els següents: • Proximitat de punts d’estacions de transport públic. • Existència d’ascensors per a l’accés de les estacions i els desnivells. • Presència de places d’aparcament per a PMR. • Senyalització del paviment. • Ús de senyalització vertical. Primerament, s’ha definit l’entorn dins els aspectes que cal analitzar per a l’accessibilitat de les sales de cinema a l’abast de l’estudi. L’entorn és un element d’influència en l’accessibilitat de les sales de cinema, que permet que les persones usuàries entrin a l’edifici amb autonomia i confortablement. En aquest sentit, s’ha definit com és el carrer on s’ubica la porta d’accés a les edificacions de cinema. Cal destacar que totes les sales compreses en aquest informe es troben dins l’entorn urbà de la municipalitat de Barcelona, de manera que compleixen els estàndards i les normatives d’accessibilitat corresponents i són conformes a la reglamentació establerta per l’Ajuntament. El pendent del carrer d’accés és un altre element definitiu en el moment d’establir un cinema com a accessible o no. Com més pronunciat és el pendent, més gran és la dificultat per transitar-hi a peu, sobretot per a les persones amb mobilitat reduïda. Una de les recomanacions és incorporar-hi bancs accessibles, perquè qui ho requereixi pugui descansar, i col·locar passamans com a element de suport. Consegüentment, si hi ha un itinerari de baix pendent i de longitud assumible que comuniqui els dos extrems del tram, es proposa col·locar a l’inici i al final d’aquest un senyal que indiqui l’opció de seguir l’itinerari alternatiu. Accés al servei Els criteris analitzats per avaluar l’accessibilitat de l’accés a les edificacions i les sales de cinema són els següents: • Accessibilitat dels vianants a peu pla. • Presència de rampes i escales per als desnivells. • Consta d’elements mecànics per facilitar la mobilitat. • Porta d’accés. • Senyalitzacions d’ús de l’edifici i d’emergència. • Ús de sistema de bucle magnètic. • Condicions de la taquilla, confiteria i àrees comunes. • Sistemes de lectura alternatius (braille, etcètera). Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 113 Per a l’ingrés dels cinemes, és necessari aplicar les normatives del CTE DB-SUA i el Codi d’accessibilitat. Aquestes exigeixen que com a mínim un dels accessos des de la via pública sigui accessible per a les persones usuàries a peu pla, amb una distància mínima d’1,50 m abans i després de la porta d’entrada i el seu radi de gir. Comunicació horitzontal Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de la comunicació horitzontal en les edificacions de cinema són els següents: • Presència de rampa. • Amplada de les zones de circulació. • Amplada de les portes interiors. • Radi de gir en punts de canvi de direcció. • Senyalitzacions accessibles per a la circulació útil i d’evacuació de l’edifici. • Senyalització dels espais. • Desnivells en el recorregut interior de l’edifici. La circulació horitzontal de l’edifici es defineix per la ruta útil sense canvi de nivell dins l’edifici. En aquest cas es van analitzar les portes, la senyalística i la ruta crítica d’ús. Segons el DB-SUA s’exigeix una amplada mínima d’1,20 m amb estrenyiments puntuals de més d’1 m. El pendent del recorregut hauria de ser mínim, amb un màxim del 4% en sentit de la direcció de recorregut, o complir les normatives d’accessibilitat establertes per a rampes. Transversalment al sentit de la marxa, ha de ser inferior o igual al 2%. El Codi d’accessibilitat de Catalunya exigeix una amplada mínima de 0,90 m, amb un radi de gir davant les portes de 1,50 m per considerar-les adaptades i perquè les persones en cadira de rodes hi puguin girar còmodament. Tots els desnivells han d’estar adaptats per una rampa accessible. Davant les portes hi hauria d’haver un espai d’1,50 m de diàmetre per permetre-hi el gir amb comoditat a una persona amb cadira de rodes. En els recorreguts interns de l’edifici no s’han de col·locar obstacles per sota d’una altura de 2,20 m, ni que sobresurtin del pla vertical més de 15 cm. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 114 Gràfic. Comunicació horitzontal als cinemes 20 18 18 16 14 12 10 8 6 4 4 1 2 0 Accessible Practicable No accessible Comunicació vertical Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de la comunicació vertical en les edificacions de cinema són els següents: • Amplada de les escales. • Ús de paviments antilliscants. • Dimensions dels graons (contrapetja i empremta). • Passamans en rampes i escales. • Presència de replans a l’escala. • Pendent de les rampes. • Altura del passamans. • Ús de baranes. • Disposició ascensors confortables. • Senyalització accessible. • Ús de remuntadors d’escales. La circulació vertical de l’edifici es defineix pels canvis de nivell dins l’edifici. En aquest cas es van analitzar les escales, els ascensors i les rampes. Segons el Codi d’accessibilitat, els graons no poden tenir més de 16 cm d’alçària ni menys de 30 cm d’amplada, i els trams d’escales han de tenir un màxim de 12 graons seguits i disposar de passamans i de franja podotàctil amb contrast de color a l’inici i al final. El pendent de les rampes ha de ser com a màxim del 10% en els recorreguts accessibles. Els ascensors han de tenir unes dimensions mínimes (1 m d’ample per 1,25 m de fons) i botoneres a entre 0,90 m i 1,40 m. Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 115 Serveis higiènics Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat dels serveis higiènics en les edificacions de cinema són els següents: • Accessibilitat a peu pla sense desnivell. • Amplada mínima de 90 cm de porta i obertura lliure des de l’exterior. • Altura i disposició del tirador de la porta. • Radi de circulació dins el recinte sanitari. • Nombre de sanitaris adaptats per a cada gènere. • Senyalització i accés fàcil des de qualsevol planta de l’edifici. • Disposició de barres de suport, mecanismes i accessoris diferenciats cromàticament de l’entorn. • Altura del mirall. • Espais de transferència laterals. • Aparells sanitaris accessibles. La majoria dels cinemes analitzats disposen d’una sala sanitària annexada adaptada per a PMR, afegint-hi un “tercer sexe”, amb les dimensions adients per permetre-hi un desplaçament amb un radi d’acció còmode i l’ús dels aparells sanitaris, amb barres i espais de transferència laterals, accessibles des dels vestíbuls i senyalitzats correctament amb el SIA (símbol internacional d’accessibilitat), però sense indicador de serveis d’homes o dones que permeten la lectura tàctil, amb senyalització “homes-dones” sobre la maneta, mitjançant una lletra “H” (homes) o “D”” (dones) en alt relleu; amb portes d’accés de 90 cm i 80 cm d’espai lliure amb obertura exterior. Es troben deficiències en la disposició del mirall sobre el rentamans, ja que són molt alts, i a més cap recinte sanitari disposa de trucada d’assistència. Mobiliari Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat del mobiliari en les edificacions de cinema són els següents: • Comoditat en la utilització del mobiliari. • Inexistència d’impediments de desplaçament i accés al mobiliari. • Altures en barres d’informació i vendes de snacks. • Informació adaptada a persones amb visió reduïda (PVR) i persones amb oïda reduïda (POR). • Sales d’estar amb mobiliari accessible per a PMR. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 116 El mobiliari, que agrupa els bars de vendes de snacks i les sales d’estada, així com les taquilles de compra de tiquets per a les funcions i d’informació, no estan adaptats per a un ús còmode en altura ni permeten aproximar-s’hi a les cadires de rodes. Com a mínim s’hauria d’incloure un element de mobiliari d’ús públic per a cada ús, que s’hauria d’adaptar segons les condicions establertes al Codi d’accessibilitat. No disposa d’informació adequada per a PVR, i la informació recollida amb pantalla no està subtitulada ni pensada per a POR. Tot i que la normativa no regula les característiques que cal considerar en una cadira d’ús accessible, s’opta per analitzar les cadires de la sala d’espera en els casos en què no hi hagi bancs amb un criteri similar, que disposi de seguretat i de reposabraços. En ser elements independents, no cal que totes les cadires compleixin aquests paràmetres, tan sols algunes perquè les puguin utilitzar les persones que ho requereixin. Per garantir que tothom pugui fer ús de les instal·lacions sense cap impediment, tots els elements de mobiliari han de ser accessibles. Per això, tots els elements que s’incorporin han de complir les característiques principals d’accessibilitat perquè totes les persones independentment de les seves capacitats hi puguin accedir i puguin fer-ne ús. És el cas, per exemple, de màquines expenedores o expositors. Sales de platea i grada Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de les sales amb platea i grada en les edificacions de cinema són els següents: • Accessibilitat de vianants a peu pla. • Presència de rampes i escales per als desnivells. • Comoditat en la utilització del mobiliari. • Places reservades i senyalitzades per a PMR. • Reserves de seient per a acompanyant. • Accessibilitat a PVR. • Accessibilitat a POR. • Nombre i posició de places reservades. • Distància de la pantalla al seient reservat per a PMR, PVR, POR. • Visibilitat des del seient. La gran majoria dels cinemes disposen de sales de platea i de grada que són accessibles per a PMR, amb una plaça per sala per a cadira de rodes de dimensions adequades, degudament senyalitzades i enumerades, i un seient reservat per a l’acompanyant. L’excepció la trobem en dos cinemes: un on només una de les sales és accessible, però no té cap seient reservat per a PMR, i un altre on cap de les sales és accessible. Els seients per a PMR estan situats a la primera i a l’última fila, sense impediments ni nivells de desplaçament amb accés gairebé immediat a la sala, per la qual cosa no cal fer grans Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 117 recorreguts en horitzontal dins d’aquesta, però a causa del pendent de rampa visual té com a resultat una posició d’inclinació inadequada per a la cadira. Pel que fa a les persones amb capacitats visuals i auditives reduïdes, no hi ha cap sala completament accessible, ja que no s’inclouen subtítols digitals de codis de colors per facilitar la identificació de diàlegs de cada personatge, ni descripcions auditives en les projeccions, tècniques que serveixen per facilitar la comprensió a aquestes persones. Gràfic. Reserves PMR a les sales de cinema 6% 20% 74% Confortable No confortable Sense reserva PMR Espectacle Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de l’espectacle en les edificacions de cinema són els següents: • Subtítols de pel·lícules necessaris per a PVR. • Audiodescripció en auriculars personals. • Ajudes auxiliars en les pel·lícules com bucles magnètics i audioguia de les pel·lícules necessaris per a PVR. • Posició de les PMR a les cadires de rodes o seients reservats. La posició en última fila del seient reservat per a PMR permet a la persona usuària gaudir còmodament de l’espectacle en pantalla, i així està disposat en la majoria de les sales de cinema; en set cinemes, però, els seients estan a una distància de pantalla a la primera fila no còmoda, de menys de 4,5 m. A les sales de platea el pendent de rampa visual té com a resultat una posició d’inclinació inadequada per a la cadira. Les persones amb discapacitat visual, per la seva banda, haurien de disposar d’auriculars amb volum ajustable per poder seguir la descripció de les situacions i reaccions dels personatges mentre perceben el so original de la pel·lícula pels altaveus de la sala. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 118 Les sales de cinema no disposen de bucle magnètic com a ajuda auxiliar que permeti a les persones amb audiòfons o implants rebre el so de la projecció de manera nítida i sense interferències, on els seients reservats han d’estar indicats. Hi un altre tipus d’eines, com ara aplicacions disponibles per a telèfons intel·ligents, que permeten accedir a continguts accessibles de les pel·lícules (audiodescripcions, subtítols, llenguatge de signes) i sincronitzar-se de manera precisa amb la projecció en pantalla, i que es poden descarregar i estan disponibles en diversos idiomes. Gràfic. Accessibilitat de l'Espectacle 18 16 16 14 12 10 8 6 6 4 2 1 0 Accessible Practicable No accessible Comunicació horitzontal en sales Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de la comunicació horitzontal en les sales de cinema són els següents: • Presència de rampa amb pendent d’entre el 6 i el 12%, còmode per a una persona en cadira de rodes. • Amplada de les zones de circulació. • Existència de desnivells i obstacles. • Desplaçament segur i còmode. • Radi de gir en punts de canvi de direcció. • Senyalitzacions accessibles per a la circulació útil. • Senyalització dels espais. • Portes amb dimensions i orientacions còmodes. • Passadissos segurs i de dimensions còmodes. • Accessibilitat a totes les sales de cinema. Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 119 Els desplaçaments horitzontals dins les sales de grades i platees han de ser curts per als seients reservats per a PMR. Aquests estan situats a prop de les entrades i les sortides. El recorregut s’ha de fer sense cap impediment d’obstacles o desnivells, el material del sòl ha de ser còmode per al desplaçament de les rodes i els espais han de tenir unes dimensions òptimes per permetre-hi els girs de les persones en cadira de rodes sense interferències a les altres persones, amb un pendent de pas ajustat a la normativa del 6 al 12%. Amb l’excepció d’un cinema, les sales són adaptades o accessibles per a les PMR i les POR, però totes presenten deficiències per a les PVR, ja que manquen guies com ara baranes o canvis de textura per al desplaçament. Comunicació vertical en sales Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de la comunicació vertical en les sales de cinema són els següents: • Dimensions de les grades, que compleixin la normativa. • Baranes de suport als laterals de l’escala. • Presència de rampa amb pendent d’entre el 6 i el 12%, còmode per a una persona en cadira de rodes. • Amplada de les zones de circulació. • Existència de desnivells i obstacles. • Desplaçament segur i còmode. • Radi de gir en punts de canvi de direcció. • Senyalitzacions accessibles per a la circulació útil. • Senyalització dels espais. • Portes amb dimensions i orientacions còmodes. • Passadissos segurs i de dimensions còmodes. • Accessibilitat a totes les sales de cinema. En el cas dels cinemes on totes les sales són de grada, encara que l’escala i les grades compleixen la normativa, cal afegir baranes a cada costat com a ajuda per fer els desplaçaments. Pel que fa a les sales de platea, la comunicació en vertical s’efectua per mitjà de rampes amb un pendent del 6 al 12% segons el disseny de la sala, i la inclinació resulta còmoda per a les persones en cadira de rodes. A les sales de platea no es troba cap inconvenient d’obstacles o desnivells. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 120 Evacuació horitzontal en sales Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de l’evacuació horitzontal en les sales de cinema són els següents: • Presència de rampa amb pendent d’entre el 6 i el 12%, còmode per a una persona en cadira de rodes. • Amplada de les zones de circulació. • Radi de gir en punts de canvi de direcció. • Senyalitzacions accessibles per a la circulació útil i d’evacuació de l’edifici. • Senyalització dels espais. • Portes amb dimensions i orientacions còmodes. • Existència de desnivells i obstacles. • Passadissos segurs i de dimensions còmodes. • Vestíbuls de sortida. • Evacuació directa o indirecta al carrer. • Capacitació del personal a les sales de cinema. • Existència d’ascensors i escales. • Pendents d’inclinació de les rampes d’evacuació. • Accessibilitat en totes les sales de cinema. El requisit mínim que estableix la normativa “Seguretat en cas d’incendi” a l’article 11 és que les persones usuàries d’un edifici no pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Cal determinar les sortides d’ús habitual i els recorreguts fins a l’espai exterior segur. Han d’estar situats en elements independents de les zones comunes de l’edifici, i les seves sortides d’emergència poden comunicar amb un element comú d’evacuació de l’edifici a través d’un vestíbul d’independència, sempre que aquest element d’evacuació estigui dimensionat correctament. Així, en general, l’evacuació en sales amb platea es fa sense desnivells ni obstacles, amb un recorregut de pendent d’entre el 6 i el 12% i amb portes de dimensions i obertures adequades, a l’espai segur d’un passadís. Excepcionalment, les sales d’un cinema ho fan directament al carrer. En altres cinemes, les sales evacuen cap a un passadís horitzontal comú que condueix al carrer. En tots els casos el personal està capacitat per conduir i servir de suport a les PMR, PVR i POR, condició que s’ha de reforçar amb simulacres periòdics i sistemes d’avaluació, cosa que no es garanteix. Un dels cinemes no disposa d’una evacuació correcta, no és accessible. En un altre cinema, en el cas d’una sala platea, l’evacuació es produeix per la mateixa porta d’accés, atès que té un aforament de menys de 100 persones i una distància d’evacuació inferior a 25 m sense desnivells. Les sortides d’emergència estan senyalitzades de manera que en permeten una detecció Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 121 visual ràpida, i les portes consten de barres antipànic d’altures adequades, que no interfereixen en el desplaçament horitzontal ni vertical. Evacuació vertical en sales Els criteris avaluats per determinar l’accessibilitat de l’evacuació vertical en les sales de cinema són els següents: • Presència de rampa amb pendent d’entre el 6 i el 12%, còmode per a una persona en cadira de rodes. • Amplada de les zones de circulació. • Radi de gir en punts de canvi de direcció. • Senyalitzacions accessibles per a la circulació útil i d’evacuació de l’edifici. • Senyalització dels espais. • Portes amb dimensions i orientacions còmodes. • Existència de desnivells i obstacles. • Passadissos segurs i de dimensions còmodes. • Vestíbuls de sortida. • Evacuació directa o indirecta al carrer. • Capacitació del personal a les sales de cinema. • Existència d’ascensors i escales. • Pendents d’inclinació de les rampes d’evacuació. • Accessibilitat en totes les sales de cinema. Els cinemes que se situen en planta baixa no presenten problemes de desplaçaments verticals, les sortides es troben a peu de carrer, o bé l’evacuació es produeix per mitjà de passadissos segurs, sense obstacles o desnivells. En canvi, en els cinemes amb més d’una planta es presenten problemes d’evacuació a les sales superiors; tot i disposar d’escala i baranes normatives i de personal capacitat per assistir les PMR, PVR i POR en situacions de riscos, els és difícil el desplaçament fins a un lloc segur. Les sales amb platea no presenten cap tipus d’impediment durant una evacuació; per contra, a les sales amb grades les PMR veuen dificultat el seu desplaçament. En el cas del cinema Verdi, quatre de les sales no són accessibles per a les PMR, atès que es troben en una planta superior a la qual només s’accedeix a través d’una sèrie d’escales. Per tant, la seva evacuació vertical tampoc és accessible. Les sales dins de centres comercials disposen de senyalització per a la circulació d’emergència del centre comercial. Un d’aquests cinemes disposa de rampes de desplaçament que connecten amb el vestíbul d’accés, de pendent i amplada adequats, però que no estan adaptades a PVR i POR. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 122 Recomanacions Les recomanacions principals que cal fer en l’entorn del servei són les següents: • Situar places d’aparcament genèriques per a persones amb mobilitat reduïda a prop dels cinemes. • Instal·lar bancs accessibles a la via pública propera als cinemes. • En carrers de pendent superior al normatiu, col·locar-hi passamans com a elements de suport. Les recomanacions principals que cal fer en l’accés al servei són les següents: • Supressió de barreres arquitectòniques. • Instal·lació de bucle magnètic a les taquilles i bars. • Disposar d’informació dels espais en braille i de sistemes d’orientació dins l’equipament (plànol en relleu, encaminament interior, etcètera). Les recomanacions principals que cal fer en la comunicació horitzontal són les següents: • Supressió de barreres arquitectòniques. • Millora de les portes, tant pel que fa a l’amplada com als espais de gir i el pes de les portes. • Eliminació d’obstacles a l’itinerari accessible. • Senyalització dels espais (iconografia, braille, etcètera). Les recomanacions principals que cal fer en la comunicació vertical són les següents: • Garantir la disponibilitat d’ascensors accessibles quan siguin necessaris. • Millora dels paviments per evitar reflexos, lliscaments, estores no accessibles. Les recomanacions principals que cal fer en els serveis higiènics són les següents: • Disposar de serveis higiènics amb doble transferència lateral. • Disposició adequada dels elements complementaris. • Millora de les portes dels serveis higiènics pel que fa a amplades, pes i obertura cap enfora. • Disposar de sistema de trucada d’assistència dins els serveis higiènics. Les recomanacions principals que cal fer en el mobiliari són les següents: • Disposar de cadires diverses (amb braços i sense) a les sales d’estada. • Taulells accessibles (baixos, espai inferior, etcètera) a les taquilles i els bars. Diagnòstic. Equipaments. Cinemes 123 • En cas de màquines expenedores, garantir l’accessibilitat universal (altura dels comandaments, senyals visuals i acústics, etcètera). Les recomanacions principals que cal fer en les sales són les següents: • Disposar de places reservades i senyalitzades per a PMR en posició confortable i annexes a butaques per a acompanyants. • Sistemes de subtitulació (col·lectius o individuals) i d’audiodescripció. • Senyalització de les files i butaques amb braille. Les recomanacions principals que cal fer en l’espectacle són les següents: • Ajudes auxiliars com bucle magnètic (a la sala o portàtil) i auriculars. Les recomanacions principals que cal fer en la comunicació són les següents: • Adequar pendent de rampes a les platees i instal·lar-hi passamans quan calgui. • Eliminar desnivells i obstacles en els recorreguts. Les recomanacions principals que cal fer en l’evacuació a les sales són les següents: • Senyalització de l’itinerari d’evacuació accessible, amb iconografia, senyals acústics i senyals lluminosos. • Disposar i senyalitzar les zones de refugi als equipaments amb pisos. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Centres d’atenció primària Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 125 Introducció Entre el novembre del 2017 i el juny del 2018 es van fer les tasques de recollida de dades per a la diagnosi d’accessibilitat dels centres d’atenció primària (CAP). Aquesta diagnosi és la primera fase del Pla d’accessibilitat universal 2018-2026, aprovada en mesura de govern al mes de maig del 2017. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme tècnics i tècniques del despatx PMMT Arquitectura, aplicant el seu mètode registrat Clear Code Architecture®, i els treballadors i les treballadores del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, pel qual es van contractar 41 persones amb diferents graus i tipus de discapacitats. Les infraestructures dels CAP compleixen majoritàriament les normes d’accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques del moment de la construcció, però no s’hi han fet prou millores per adaptar les infraestructures a les noves normatives o per respondre a les necessitats que van més enllà de les barreres arquitectòniques, i que afecten un ampli ventall de col·lectius (discapacitat auditiva, visual, cognitiva, salut mental, vellesa, etcètera). El 75% dels CAP són practicables, però cal fer-hi millores importants per poder considerar-los accessibles. Metodologia Entre el novembre del 2017 i el juny del 2018 es van fer les tasques de recollida de dades per a la diagnosi d’accessibilitat dels CAP. Aquesta diagnosi és la primera fase del Pla d’accessibilitat universal 2018-2026, aprovada en mesura de govern al mes de maig del 2017. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme tècnics i tècniques de PMMT, aplicant el seu mètode registrat Clear Code Architecture®, i els treballadors i les treballadores del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, pel qual es van contractar 41 persones amb diferents graus i tipus de discapacitats. Les infraestructures dels CAP compleixen majoritàriament les normes d’accessibilitat física i supressió de barreres arquitectòniques del moment de la construcció, però no s’hi han fet prou millores per adaptar les infraestructures a les noves normatives o per respondre a les necessitats que van més enllà de les barreres arquitectòniques, i que afecten un ampli ventall de col·lectius (discapacitat auditiva, visual, cognitiva, salut mental, vellesa, etcètera). Diversitats funcionals i limitacions beneficiades El mètode Clear Code Architecture® preveu totes les discapacitats i les malalties reconegudes per l’OMS, complementades amb d’altres patologies o circumstàncies. Per a l’anàlisi de l’accessibilitat es proposen 13 grups que engloben totes les persones amb dificultats similars en l’ús de l’entorn físic i comunicatiu. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 126 • Grup 1. No hi veuen: ceguesa total o legal, persones usuàries amb trastorns temporals de visió, persones que carreguin caixes que impedeixin la visió... • Grup 2. Hi veuen poc: baixa visió (10-50%), persones usuàries amb trastorns temporals de visió, persones grans amb dificultat de visió... • Grup 3. Confonen els colors: alteració de la visió cromàtica (daltonisme), persones usuàries amb trastorns temporals de visió... • Grup 4. No hi senten bé: hipoacúsia, pèrdua auditiva, persones usuàries d’espais amb molt de soroll, persones amb fatiga auditiva... • Grup 5. Utilitzen el llenguatge de signes: persones amb diversitat auditiva, que utilitzen el llenguatge de signes, persones amb auriculars... • Grup 6. No comprenen el llenguatge: no entenen el llenguatge oral o escrit, infants, persones que desconeixen l’idioma local... • Grup 7. No caminen: persones usuàries de cadires de rodes, infants en cotxet, persones amb carros de transport... • Grup 8. Caminen amb molta dificultat: diversitat motriu amb ajuda tècnica a dues mans, persones usuàries amb nadons als braços, persones amb ajudes tècniques temporals... • Grup 9. Caminen amb dificultat: diversitat motriu amb ajuda tècnica a una mà, persones obeses, dones embarassades, persones grans... • Grup 10. Manipulen amb dificultat: persones usuàries amb problemes d’abast o manipulació d’objectes, usuaris i usuàries amb mans mullades, persones amb les mans ocupades... • Grup 11. Amb dèficit cognitiu: disminució de les funcions mentals superiors i motores, persones amb dificultat d’orientació... • Grup 12. De talla baixa: acondroplàsia, persones de talla baixa, persones baixes, infants... • Grup 13. Hipersensibilitat: sensibilitat química múltiple, persones al·lèrgiques, asmàtiques, persones amb problemes respiratoris. Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 127 Taula. Matriu d’accessibilitat dels CAP de Barcelona 2018 Urbanit- Passa- Escala d'ús Sales CAP zació Accés Recepció dissos públic Ascensor WC públics d'espera Consultes Despatxos Global física Gobal visual CAP Adrià 33% 44% 82% 53% 69% 73% 43% 75% 56% 73% 60% 48% CAP Besòs 25% 70% 67% 50% 63% 73% 55% 50% 60% 79% 59% 45% CAP Carles I 25% 58% 76% 64% - - 55% 63% 33% 63% 55% 49% CAP Casc Antic 50% 54% 67% 58% 62% 55% 43% 75% 44% 64% 57% 41% CAP Ciutat Meridiana 67% 69% 57% 64% 62% 73% 68% 88% 60% 50% 66% 52% CAP Carmel 67% 60% 72% 50% 50% 64% 42% 56% 67% 67% 59% 52% CAP Clot 50% 78% 80% 83% 71% 73% 38% - - - 68% 30% CAP Gòtic 50% 80% 53% 69% - - 50% 64% 60% 64% 61% 41% CAP Horta 50% 50% - - - - - - - - 50% 6% CAP Indianes 75% 50% 69% 58% 54% 82% 40% 75% 63% 86% 65% 48% CAP Bordeta-Magòria 67% 80% 84% 58% 69% 55% 68% 60% 73% 79% 69% 52% CAP Marina-Zona Franca 50% 50% 67% 64% - - 55% 75% 57% 69% 61% 39% CAP La Pau 29% 80% 76% 47% 62% 73% 30% 56% 63% 54% 57% 51% CAP Lluís Sayé 33% 18% 63% 55% 85% 45% 35% 50% 60% 57% 50% 38% CAP Montcada i Reixach 50% 70% 75% 45% 62% 82% 33% 75% 47% 43% 58% 48% CAP Montnegre - 80% 61% 55% 81% 82% 68% 88% 80% 86% 76% 55% CAP Pare Claret 80% 80% 75% 45% 43% 73% 37% 56% 80% 79% 65% 43% CAP Poble Nou 67% 50% 75% 42% 77% 73% 35% 57% 60% 79% 61% 43% CAP Ramon Turró 67% 70% 72% 58% 57% 73% 53% 67% 67% 71% 65% 52% CAP Roquetes 67% 78% 73% 64% 50% 73% 35% 38% 50% 69% 60% 46% CAP Sagrera 50% 70% 72% 57% 69% 73% 43% 67% 67% 79% 65% 49% CAP Sanllehy 60% 73% 67% 79% 69% 36% 53% 67% 67% 79% 65% 54% CAP St. Joan 67% 33% 76% 58% 77% - 37% 63% 53% 57% 58% 43% CAP St. Martí 17% 80% 75% 73% 77% 64% 47% 75% 53% 45% 61% 49% CAP St. Rafael 33% 58% 68% 67% 71% 82% 30% 67% 63% 79% 62% 52% CAP Sants 50% 80% 80% 73% 69% 73% 38% 63% 60% 64% 65% 52% CAP Trinitat Vella 67% 40% 72% 58% 57% 73% 37% 60% 60% 71% 60% 46% CAP Turó de la Peira 67% 78% 67% 73% 62% 82% 53% 63% 60% - 67% 49% CAP Vila de Gràcia 50% 78% 81% 73% 75% 91% 56% 88% 80% 71% 74% 54% CUAP Horta 80% 50% 56% 67% - - 42% 63% 57% 71% 61% 43% Barceloneta 50% 71% 73% 53% - - 50% 54% 65% 56% 59% 54% Casanova 60% 64% 64% 44% 56% 55% 36% 54% 71% 63% 57% 52% Comte Borrell 50% 64% 55% 38% 50% 64% 32% 46% 53% 75% 53% 49% Cotxeres Borbó 80% 71% 64% 44% 67% 91% 64% 54% 82% 93% 71% 71% Larrard 75% 64% 68% 38% 56% 64% 41% 54% 71% 56% 59% 51% Les Corts-Helios 83% 57% 50% 44% 61% 82% 50% 54% 76% 81% 64% 61% Les Hortes 83% 64% 55% 50% 67% 91% 41% 54% 59% 63% 63% 49% Roger de Flor 40% 64% 55% 44% 67% 64% 59% 54% 65% 63% 57% 51% Sagrada Família 60% 71% 64% 38% 44% 91% 50% 54% 71% 81% 62% 58% Sardenya 86% 57% 64% 38% 39% - 41% 46% 76% 63% 57% 48% Sarrià-Vallvidrera 75% 36% 59% 31% 67% 64% 45% 46% 76% 75% 57% 46% Vallcarca-St. Gervasi 67% 50% 59% 38% 61% 73% 41% 46% 59% 63% 56% 45% Vila Olímpica 83% 57% 64% 31% 61% 64% 33% 46% 56% 75% 57% 43% Mitjana 58% 63% 68% 54% 63% 71% 45% 61% 63% 69% 61% 48% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 128 Entorn Un 74% dels CAP es poden considerar practicables o accessibles pel que fa a la urbanització del seu entorn. La mitjana d’accessibilitat de la urbanització a l’entorn dels equipaments és d’un 64%. La il·luminació de la via pública és l’adequada i sense reflexos, els paviments d’accés estan en bon estat en la majoria dels casos i en tots els casos hi ha disponible una entrada a peu pla o amb rampa al centre. A l’entorn dels CAP hi ha mancances, com per exemple el nombre de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), enreixats amb forats massa grans i mobiliari urbà poc accessible i no detectable per persones amb discapacitat visual. A més, es podria millorar el servei més enllà del marc normatiu posant encaminaments podotàctils d’aproximació a la porta i senyalització als pilars aïllats dels edificis en tots els casos. Foto 60 Urbanització al voltant del CAP Les Indianes Accés al servei La zona d’accés de les persones usuàries arriba a una mitjana d’accessibilitat del 66%, i del total de CAP analitzats podem considerar accessibles o practicables fins al 96% dels equipaments. Més del 95% de les portes dels centres són automàtiques i garanteixen l’accés a les persones amb diversitat funcional, respectant les amplades de pas i els espais anteriors i posteriors. D’altra banda, cal millorar la senyalística de perill de les portes i zones vidriades, ja que moltes són de colors poc contrastats o no estan a les altures normatives per ser visibles per totes les persones usuàries. La majoria de centres tenen paviments i parets de colors diferents i no són brillants (evitant enlluernaments). Les dificultats principals a la zona d’accés són la mancança o la col·locació inadequada de passamans o baranes a les rampes (sense baranes o només a un costat, sense doble passamà a diferents altures), les manetes de portes no accessibles per la forma que tenen (17%) i la manca d’encaminaments podotàctils des de la porta d’entrada fins al taulell d’informació. Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 129 Foto 61 Accés al CAP Sants Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical) Pel que fa a la mobilitat dins dels centres, els primers espais que trobem són les recepcions. En un 91% de les ocasions són practicables, però obtenen una nota mitjana del 66% d’accessibilitat. En la majoria dels casos, hi ha espai lliure suficient, bona il·luminació dels espais i paviments i parets sense reflexos i de colors contrastats. En alguns centres, encara trobem que les cadires no són diverses per a diferents tipus d’usuaris (amb i sense braços, espais per a cadires de rodes, espais de pas entre fileres) i hi ha paviments brillants, columnes i vidres sense senyalitzar adequadament. En la majoria dels centres trobem que no hi ha un taulell ben adaptat, amb un espai baix i suficient per a les cadires de rodes (només el tenen un 30% dels centres), i el taulell no disposa de bucle magnètic (només en tenen un 10% dels centres). Pel que fa a les escales i als ascensors, trobem que són practicables o accessibles en més del 83% dels casos, amb notes mitjanes d’accessibilitat del 62% per a les escales i del 65% per als ascensors. En el cas de les escales, la majoria tenen una bona il·luminació i geometria, però no responen al compliment de l’Ordre VIV/561/2010 que requereix la instal·lació de passamans de doble alçària en els espais públics (només en tenen el 6% dels centres), així com la instal·lació de passamans o baranes a ambdós costats de l’escala amb continuïtat als replans. A més, hi ha mancança de paviment podotàctil de seguretat a l’inici i al final de cada tram d’escales en un 49% dels casos, i es podria millorar l’accessibilitat eliminant la volada dels graons que encara en tenen (un 16% de les escales). Els ascensors són correctes pel que fa a dimensions i paviments, tot i que són massa estrets per ser utilitzats amb comoditat (espai de gir insuficient a l’interior de la cabina). Caldria millorar-ne l’accessibilitat comunicativa amb botoneres amb relleu, contrast i braille, disposades a una altura correcta, sistemes acústics i sistemes d’alarma accessibles (per altura, i amb càmera per a persones sordes). En ambdós casos es podrien afegir encaminaments per indicar-ne la situació. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 130 Els passadissos que ens condueixen a les sales d’espera són, de mitjana, un 55% accessibles, i el 89% dels passadissos analitzats són practicables o accessibles. El conjunt és correcte, amb bona il·luminació i espais per transitar-hi, i paviments en bon estat. Caldria parar esment a millorar la circulació eliminant els possibles obstacles que poden provocar topades, o que estrenyen l’amplada de pas (en trobem a un 23% dels centres), instal·lar passamans als passadissos llargs i senyalitzar els elements potencialment perillosos com ara vidres, columnes i elements de seguretat que sobresurten de les parets (extintors, mànegues, etcètera). Cal esmentar que encara hi ha més d’un 20% de mànecs de porta que no responen als criteris d’accessibilitat universal universal. Foto 62 Taulell de recepció del CAP Vila de Gràcia Foto 63 Escales del CAP Sant Martí Foto 64 Ascensor del CAP Sant Rafael Foto 65 Passadís amb passamans al CAP Turó de la Peira Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 131 Foto 66 Màquina dispensadora de torn al CAP Casanova Espais d’estada (sales d’espera, consultes i despatxos) En l’anàlisi dels espais d’estada, trobem que són accessibles o practicables el 83% de les sales d’espera, el 87% de les consultes i el 91% dels despatxos. La nota mitjana d’accessibilitat que obtenen són, respectivament, un 62%, un 61% i un 66%. El conjunt de les sales d’espera estan ben il·luminades i són prou espaioses (98%), però sovint els paviments i les parets produeixen reflexos (88%), i, com ja s’ha comentat a les recepcions, caldria millorar la disponibilitat de cadires diverses, espais per a cadires de rodes, i col·locar algunes fileres més separades. Per a una bona comunicació amb els pacients i per protecció de dades, cal instal·lar un sistema d’avís tant auditiu com visual a les sales d’espera. En el cas de les consultes, trobem que el paviment, les manetes de les portes i els espais interiors són accessibles o practicables en més del 87% de casos, les cadires són correctes (alçària, respatller) en un 90% dels casos, però que la taula d’atenció no permet l’aproximació amb cadira de rodes ni del pacient, per la presència de faldó, en un 63% dels casos, ni del professional, que no disposa d’espai suficient per fer la maniobra d’entrada i sortida, en un 60% dels casos. La resta de mobiliari (rentamans, lliteres, etcètera) tampoc no és accessible. Pel que fa als despatxos, cal destacar que els espais són suficients i tenen una bona il·luminació i paviments, però hi caldria millorar la taula (en un 62% dels casos no és accessible amb cadira de rodes) i l’espai de pas de les portes (inferior a 80 cm en un 62% dels casos). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 132 Foto 67 Sala d’espera del CAP Montnegre Foto 68 Consulta del CAP Les Corts Foto 69 Despatx al CAP La Sagrera Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 133 Gràfic. Accessibilitat de les consultes als CAP de Barcelona 2018 CAP Vila Olímpica 56,25% CAP Vallcarca-St. Gervasi 58,82% CAP Sarrià-Vallvidrera 76,47% CAP Sardenya 76,47% CAP Sagrada Família 70,59% CAP Roger de Flor 64,71% CAP Les Hortes 58,82% CAP Les Corts-Helios 76,47% CAP Larrard 70,59% CAP Cotxeres Borbó 82,35% CAP Comte Borrell 52,94% CAP Casanova 70,59% CAP Barceloneta 64,71% CUAP Horta 57,14% CAP Vila de Gràcia 80% CAP Turó de la Peira 60% CAP Trinitat Vella 60% CAP St. Rafael 62,50% CAP St. Martí 53,33% CAP St. Joan 53,33% CAP Sants 60% CAP Sanllehy 66,67% CAP Sagrera 66,67% CAP Roquetes 50% CAP Ramon Turró 66,67% CAP Poble Nou 60% CAP Pare Claret 80% CAP Montnegre 80% CAP Montcada i Reixach 46,67% CAP Marina-Zona Franca 57,14% CAP Lluís Sayé 60% CAP La Pau 62,50% CAP Indianes 62,50% CAP Horta CAP Gòtic 60% CAP Clot CAP Ciutat Meridiana 60% CAP Casc Antic 43,75% CAP Carmel 66,67% CAP Carles I 33,33% CAP Bordeta-Magòria 73,33% CAP Besòs 60% CAP Adrià 56,25% >=75 75-50 <50 Nota: Informació no disponible en els CAP d'Horta i el Clot Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 134 Accessibilitat comunicativa Dels 43 CAP analitzats, només 18 superen el 50% en accessibilitat comunicativa. Entre altres, s’han analitzat paràmetres com ara la il·luminació, les característiques dels paviments (colors i reflexos), l’ús de les franges d’encaminaments podotàctils, la senyalització dels pilars, la senyalització cromàtica de les portes de vidre, l’estat dels passadissos lliures d’obstacles, la presència de bucles magnètics, l’ús del braille i el relleu en les botoneres dels ascensors i la senyalització acústica i visual dels sistemes d’alarma. En un 77% dels centres la il·luminació és correcta, ja que facilita el trànsit de les persones amb diversitat funcional visual, però un 64% dels centres tenen paviments amb acabats brillants que produeixen reflexos que perjudiquen el mateix col·lectiu. També trobem que en un 23% dels centres hi ha acabats brillants a les parets que caldria eliminar. Un altre risc per a les persones amb diversitat funcional visual és la manca de senyalització dels elements transparents o aïllats (pilars). Tots aquests elements, si no tenen un contrast cromàtic ben visible, poden provocar xocs importants i lesions. Només l’1% dels pilars estan senyalitzats i en el cas de les portes de vidre, totes tenen senyalística, però aquesta només compleix la normativa en un 7% del casos. Es troben també un 31% d’espais amb obstacles que dificulten el pas a les persones amb discapacitat, ja sigui perquè limiten l’espai de pas, o bé perquè no són fàcilment identificables per les persones amb diversitat funcional. També en l’aspecte comunicatiu cal incidir en el compliment de la normativa per ascensors, tant pel que fa a la informació en braille o relleu com pel que fa al contrast de color de la informació i a la informació acústica indispensable per a les persones amb discapacitat visual. En relació amb la seguretat de les persones, les alarmes d’emergència haurien d’anar més enllà de la normativa i incloure senyals lumíniques, a més de sonores. Normativament, a més, les cabines sanitàries accessibles haurien de disposar d’un sistema d’alarma i comunicació pels casos de caiguda. Cap dels banys adaptats dels CAP disposa d’aquest sistema d’alarma. Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 135 Foto 70 Horaris del CAP Roquetes Foto 71 Directori CAP Horta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 136 Serveis higiènics La valoració global dels lavabos adaptats dels CAP és que n’hi ha un 70% de practicables o accessibles, però la nota mitjana que obtenen és d’un 46%, la qual cosa ens indica que són usables però moltes persones usuàries en podran fer ús amb dificultat i sense confort. El 54% dels banys adaptats tenen portes accessibles i el 83% dels banys analitzats tenen dimensions suficients (1,5 metres d’espai de gir), i els elements constructius normatius es compleixen en funció de l’any de construcció (les normatives recents estableixen la doble transferència lateral), però trobem que el 35% d’aquests no deixen l’espai lliure mínim de 80 cm. El 90% dels banys tenen contrast de color entre paviment i paret, però només un 29% tenen paviments mat; un 55%, parets mat, i un 21%, interruptor de color contrastat. En el 26% dels banys analitzats trobem sistema d’il·luminació automàtic. Pel que fa a la disposició dels elements dins de la cabina, trobem que un 46% dels miralls estan a una altura superior als 90 cm i, a més, només el 3% dels miralls tenen inclinació i el 21% tenen il·luminació lateral, només el 23% dels rentamans tenen aixetes accessibles i només el 23% tenen un penja-robes a una altura accessible. La disposició d’elements com ara sabó i eixugamans al voltant del rentamans sovint no preveu la usabilitat dels usuaris i les usuàries amb cadira de rodes. Els elements comunicatius dels banys i de la resta d’espais presenta les carències esmentades prèviament (reflexos, senyalística, sistemes d’alarma i emergència). Foto 72 Serveis higiènics al CAP Vila de Gràcia Diagnòstic. Equipaments. Centres d’atenció primària 137 Recomanacions Un cop avaluats els diferents espais dels centres d’atenció primària de la ciutat de Barcelona, podem concloure que compleixen la legislació pel que fa a la supressió de barreres arquitectòniques, fet que els fa practicables, però que hi ha un marge de millora important per fer-los accessibles i confortables. També caldria actualitzar els edificis més antics a les normatives més modernes, ja que molts han quedat desfasats i no permeten l’autonomia total de les persones usuàries. Pel que fa a l’accessibilitat comunicativa, com que fins al 2014 no es va disposar de legislació àmplia i integral sobre el tema (Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya), i en estar encara pendent la publicació del reglament de desplegament de la llei (prevista per a finals del 2019), la situació és molt deficient. En el seu conjunt, els CAP tenen una senyalística corporativa poc accessible (blanc sobre gris), excepte els més moderns, on s’ha optat pel color blau. Els ascensors i les escales també tenen deficiències en aquest aspecte (senyalització interior i exterior, marques indicatives o de perill, sistemes d’alarma i comunicació accessibles, etcètera). El conjunt dels CAP no disposen de sistemes de comunicació ni materials per a persones amb discapacitat visual, auditiva o cognitiva. Així doncs, podem considerar els CAP practicables en un 75%, pel fet que la majoria d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o dificultat no poden fer-ne un ús 100% autònom i depenen del suport que els puguin facilitar els seus acompanyants o els i les professionals del centre, que no sempre tenen disponibilitat per atendre’ls adequadament. Les recomanacions principals que cal fer en l’arribada a l’equipament són les següents: • Afegir paviment podotàctil a la urbanització. • Arreglar els paviments en males condicions que hi ha en alguns casos. • Millorar les baranes i els passamans amb criteris d’accessibilitat universal. • Col·locar un cartell de confirmació de destí dels centres que sigui accessible universalment. Les recomanacions principals que cal fer en l’accés al servei són les següents: • Senyalitzar adequadament les zones vidriades. • Afegir senyalística accessible universalment. • Afegir paviment podotàctil fins al taulell d’informació. • Instal·lar una alarma d’emergència accessible (acústica i lumínica). Les recomanacions principals que cal fer en la mobilitat interior són les següents: • Dotar les recepcions de suports a la comunicació i senyalística (bucle magnètic, interpretació en llengua de signes, informació en braille, directori, etcètera). • Canviar els mobles per uns d’accessibles universalment (cadires i taulell). • Senyalitzar i protegir adequadament els pilars exempts. • Minimitzar reflexos del paviment. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 138 • Garantir l’accessibilitat dels dispositius electrònics d’autoservei. • Instal·lar doble passamà a les escales. • Afegir paviment podotàctil a les escales. • Modificar els esglaons amb volada (eliminar el nas d’esglaó). • Afegir senyalística accessible universalment a tots els espais. • Afegir paviment podotàctil de detecció de les portes dels ascensors. • Afegir senyalística accessible universalment amb directoris a les sortides de l’ascensor de cada planta. • Adequar alçades i contrast de comandaments dels ascensors. • Incorporar informació acústica als ascensors. • Fer millores puntuals per reduir el forat entre terra i cabina dels ascensors. Les recomanacions principals que cal fer als espais d’estada són les següents: • Alternar diferents tipus de cadires (amb i sense braços) i espais per a persones usuàries en cadira de rodes. • Espaiar algunes fileres per facilitar el trànsit dels usuaris i les usuàries. • Afegir senyalística accessible universalment. • Instal·lar avisos de torn visuals i auditius. • Fer els materials d’informació, difusió i formació per als usuaris en formats accessibles (mida de lletra i contrast, lectura fàcil, braille, digital, etcètera). • Formar els i les professionals en atenció a la diversitat funcional. • Eliminar els faldons que dificulten l’aproximació a la taula amb cadira de rodes. • Incrementar l’espai del professional per fer-lo accessible. • Dotar de lliteres regulables i altres elements accessibles algunes consultes de cada centre. Les recomanacions principals que cal fer en comunicació són les següents: • Senyalitzar adequadament elements vidriats i columnes. • Eliminar brillantors i reflexos de paviments i parets. • Instal·lar bucles magnètics a les recepcions o posar a disposició de cada centre un bucle magnètic portàtil. • Avaluar la instal·lació d’encaminaments dins els centres, indicant els punts principals (recepció, ascensors, escales, etcètera). • Millorar els sistemes comunicatius dels ascensors (altura de les botoneres, elements contrastats, braille i alt relleu, sistemes acústics, sistemes d’alarma). • Consensuar el millor sistema d’alarma per als lavabos que sigui accessible per a tots els col·lectius i que també sigui fàcil de desplegar. • Disseny i desplegament de senyalització accessible. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Universitats Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 140 Introducció L’objecte del present estudi és la coordinació i realització d’una anàlisi exhaustiva de les dades disponibles, en relació amb les universitats amb presència a Barcelona. A la ciutat de Barcelona hi trobem cinc universitats públiques: Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Oberta de Catalunya. Els edificis de la Universitat Autònoma de Barcelona que es troben a la ciutat estan dins de recintes hospitalaris que no formen part d’aquest estudi del Pla d’accessibilitat universal 2018-2028 de Barcelona. La docència de la Universitat Oberta de Catalunya s’imparteix a distància i per aquest motiu no ha format part de l’estudi. S’ha mantingut contacte amb ambdues universitats en les primeres fases del pla de treball però finalment s’ha optat per centrar l’estudi en 23 edificis de les facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra: Diagnòstic. Equipaments. Universitats 141 • Universitat de Barcelona o Campus Diagonal ▪ Empresarials ▪ Econòmiques (edifici principal) ▪ Dret (edifici principal) ▪ Física i Química (edifici principal) ▪ Biologia (edifici principal) ▪ Geologia ▪ Farmàcia (edifici principal) ▪ Belles Arts o Campus Humanitats ▪ Edifici central (pati de lletres) ▪ Edifici central (pati de ciències) ▪ Edifici Antoni Caparrós o Campus Mundet ▪ Psicologia (edifici Ponent) • Universitat Politècnica de Catalunya o Campus Nord ▪ Edifici A1 ▪ Edifici B1 ▪ Edifici C1 ▪ Edifici D1 o Campus Sud ▪ ETSAB (edifici principal) ▪ EPSEB ▪ ETSEIB (edifici principal planta baixa) ▪ ETSEIB (edifici principal torre) • Universitat Pompeu Fabra o Campus Ciutadella ▪ Edifici Roger de Llúria o Campus Mar ▪ Edifici principal o Campus Poblenou ▪ Edifici Roc Boronat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 142 Cal destacar que totes les universitats disposen de serveis d’inclusió per donar suport a les persones amb discapacitat, que ofereixen diverses solucions, des de la programació de les aules, l’adaptació curricular, la planificació de les intervencions de millora, etcètera. L’anàlisi en profunditat d’aquests edificis ens proporciona els trets principals dels edificis universitaris de Barcelona. Percentualment, les portes d’accés a les biblioteques de les universitats tenen uns bons índexs d’accessibilitat (70-75%). No obstant això, si agrupem les portes d’accés per edificis, apreciem com la meitat dels edificis no tenen cap porta amb una amplada de pas igual o superior als 80 cm ni tenen un mecanisme d’obertura còmode per als usuaris i les usuàries. Tampoc no tenen un pes que en faciliti l’obertura més de la meitat de les portes d’accés analitzades. És rellevant que només un 58% dels pendents de les rampes dels accessos són accessibles, amb un pendent inferior al 10%. El punt més crític, tant en els accessos com en els interiors, són les portes i els paraments de vidre, ja que en un percentatge molt elevat no estan senyalitzats correctament i suposen una font de risc d’accident. En la circulació i comunicació vertical per dins dels edificis universitaris hem observat que un percentatge important dels graons aïllats i escales no disposen de barana als dos costats i, fins i tot, en alguns casos, no tenen barana en cap dels dos costats. A més, un 64% de les escales analitzades tenen una contrapetja amb una alçària superior a 16 cm (Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya). Es valora positivament que un 86% dels ascensors analitzats tenen unes mides de cabina accessibles, però cal parar atenció en els tres edificis analitzats que no tenen cap ascensor amb unes mides accessibles. En l’aspecte comunicatiu dels ascensors, en el 89% hi manca la senyalística acústica i en el 50% en braille. A les aules, només un 13% de les tarimes instal·lades són accessibles. Per a l’alumnat, la dificultat principal és la presència generalitzada de grades, que en un 64% dels casos tenen un accés inferior que en possibilita l’ús amb cadira de rodes. Un altre aspecte que cal millorar és el mobiliari, que majoritàriament té un espai lliure inferior a 70 cm, i en alguns casos està fixat a terra. Pel que fa a les variables de percepció de l’interior de les aules, hem observat molt bons resultats pel que fa a la qualitat auditiva i a la d’il·luminació, però són una mica inferiors pel que fa a l’enlluernament generat per les finestres. En els serveis higiènics, el fet que en un 44% dels edificis universitaris les portes s’obrin cap endins o que en un 31% dels edificis no n’hi hagi cap amb una porta amb una amplada de pas superior a 80 cm fa que a la pràctica siguin inaccessibles. Un percentatge elevat dels serveis higiènics (81%) tenen un espai de maniobra per accedir al bany que els fan accessibles, però pràcticament cap servei higiènic té espai per fer la transferència lateral a l’inodor en ambdós costats. Diagnòstic. Equipaments. Universitats 143 Metodologia Es va comunicar a cada una de les universitats l’objectiu del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona i es va consultar quines accions s’estaven duent a terme per millorar l’accessibilitat als seus edificis. Les universitats van transmetre les mancances que tenen en l’àmbit de l’accessibilitat i les seves necessitats per fer el trasllat del Pla d’accessibilitat. S’han analitzat les dades disponibles pel que fa als plànols dels edificis. S’ha dissenyat un protocol i fitxes per poder fer la presa de dades de la manera més senzilla possible. S’han analitzat els criteris normatius vigents en el moment de la diagnosi, que en bona part se centren en criteris d’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Atès que el pla d’ocupació ha incorporat 41 persones amb diversitat funcional, i a cada equip de treball hi havia persones amb diversitats funcionals en l’àmbit sensorial (persones amb discapacitat auditiva o visual), s’ha considerat estratègic aprofitar la seva expertesa per incorporar variables de percepció pel que fa a confort visual i acústic, des d’un punt de vista qualitatiu, que hauria de permetre tenir una visió aproximada com a primer pas per a futurs estudis en el pla quantitatiu. També s’han analitzat temes com ara la senyalització, que, tot i no ser normatius, es consideren molt importants per a les persones amb diversitats funcionals en el pla sensorial. S’ha tingut en compte el document de referència de l’ONCE. Les tasques de recollida les han dut a terme majoritàriament un grup de sis persones del Pla d’ocupació de persones amb discapacitat de l’IMPD (dos equips de camp i dues persones coordinadores), a les quals s’hi han sumat altres equips de camp en moments puntuals, emprant inclinòmetre digital, mesurador làser, cinta mètrica i càmera fotogràfica. La presa de dades s’ha dut a terme de l’octubre del 2017 a l’abril del 2018. Per a l’anàlisi de dades s’ha generat una base de dades amb l’anàlisi automatitzada de les 44 variables més representatives de les més de 200 registrades. Amb aquestes mateixes dades s’han elaborat les fitxes resum d’accessibilitat de cada edifici. No s’han incorporat en aquest estudi l’estat dels diferents serveis especials que les universitats estan posant en marxa. L’estudi s’ha centrat en l’edifici construït i el mobiliari que afavoreix fer l’activitat. En total s’han analitzat 94 edificis. Vista la gran quantitat de dades recollides i atès que bona part dels edificis analitzats de cada campus presenten característiques molt semblants, s’ha fet una selecció dels 23 edificis més significatius i representatius de cada campus. Es tracta d’edificis principals de cada campus, 12 de la UB (8 del campus Diagonal, 3 del campus d’Humanitats i 1 del campus Mundet), 8 de la UPC (4 del campus Nord i 4 del campus Sud), i 3 de la UPF (1 del campus Ciutadella, 1 del campus Poblenou i 1 del campus Besòs). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 144 Taula. Matriu d’accessibilitat d’universitats de Barcelona 2018 Comuni- Comuni- Mitjana cació cació Serveis Comuni- accessi- Universitat Accés vertical horitzontal Mobiliari higiènics cació bilitat 01 48% 19% 48% 25% 64% 67% 45% 02 34% 54% 65% 31% 43% 0% 38% 03 51% 42% 54% 17% 36% - 40% 04 38% 50% 31% 21% - - 35% 05 80% 42% 58% 22% 43% - 49% 06 52% 50% 46% 11% - 0% 32% 07 46% 23% 51% 28% 57% 33% 40% 08 43% 48% 32% 38% - - 40% 09 43% 11% 62% 42% - - 39% 10 50% 43% 61% 45% - - 50% 11 66% 65% 42% 79% 71% - 65% 12 62% 50% 32% 67% 29% 33% 45% 13 44% 34% 68% 10% 39% 0% 33% 14 67% 38% 41% 43% 57% 33% 46% 15 17% 59% 36% 25% - - 34% 16 60% 38% 34% 17% - 0% 30% 17 62% 59% 45% 26% 25% 33% 42% 18 63% 51% 42% 22% 43% 33% 43% 19 85% 58% 45% 0% 43% - 47% 20 64% 69% 47% 33% 67% 17% 49% 21 75% 54% 48% 52% 71% 33% 56% 22 65% 67% 35% 47% 76% - 58% 23 60% 56% 55% 38% 71% 33% 52% Mitjana 55% 47% 47% 32% 52% 24% Diagnòstic. Equipaments. Universitats 145 Accés Escales, graons aïllats, plataformes remuntadores i rampes S’han analitzat 41 accessos del total de 23 universitats, dels quals en el 37% hi ha continuïtat entre el paviment interior i exterior. Ens trobem amb 26 accessos que no tenen continuïtat de paviment interior-exterior, de manera que presenten barreres arquitectòniques un 63%. Dels 38 accessos analitzats amb graons, 14 (el 37%) tenen una alçària superior a 16 cm. De 24 accessos analitzats amb rampes, 11 tenen un pendent superior al 10% (representen el 46%); i el 54% són correctes. Portes d’accés De 102 portes analitzades, 72 tenen una amplada de pas lliure correcta. Això està condicionat pel fet que, per a l’evacuació, les amplades dels accessos han de ser de 90 cm o més, de manera que el 71% de les portes són accessibles. Però cal tenir en compte que 31 portes o accessos tenen una amplada inferior a 80 cm, és a dir, que un 29% dels accessos no permet l’accés a persones usuàries de cadira de rodes. Cal destacar que en 3 dels 23 edificis universitaris avaluats, cap de les portes d’accés té una amplada correcta. Això trenca la cadena d’accessibilitat des del començament ja que queda impedit l’accés a l’edifici. Gràfic. Amplada de la porta d’accés 30, 29% 72, 71% Amplada de porta >=80cm Amplada de porta <80cm Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 146 De les 88 portes analitzades dels accessos, 67 tenen maneta de pressió o palanca, que representen el 76%. Per contra, 21 portes (el 24%) no tenen maneta de palanca. Convé subratllar que 4 dels edificis avaluats no tenen cap porta d’accés amb maneta de pressió o palanca. De les 71 portes analitzades amb vidre transparent en els accessos, només 4 portes, el 6%, presenten una senyalització adequada, amb una tolerància de més/menys 20 cm respecte a la normativa. En canvi, 66 portes no tenen la senyalització normativa. El 94% dels accessos amb vidre no estan ben senyalitzats. Cal destacar que 17 dels 21 edificis avaluats no tenen senyalització en cap de les portes de vidre d’accés. De 33 accessos que tenen catifes en el paviment, 24 tenen el pèl curt o són dures (73% de les catifes són accessibles). Diagnòstic. Equipaments. Universitats 147 Taula. Accessibilitat dels accessos a les universitats Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 148 Accessibilitat comunicativa Senyalística externa Dels 13 elements de senyalització analitzats, el 62% tenen un contrast de color correcte, mentre que el 85% tenen les mides de lletra inferiors a les requerides. Gràfic. Contrast de colors 5, 38% 8, 62% Senyalística amb contrast de colors Senyalística sense contrast de colors Bucle magnètic Dels 4 espais analitzats, 2 tenen bucle magnètic. És possible que en alguns casos no s’hagi marcat afirmativament l’existència de bucle magnètic pel desconeixement de la persona enquestada o per la manca de senyalística visible que ho indiqui. Diagnòstic. Equipaments. Universitats 149 Taula. Accessibilitat comunicativa a les universitats Senyalística Senyalística externa. Interactiva. Mitjana externa. Mida Contrast de Anell accessibilitat Universitat de lletra (cm) colors magnètic comunicativa 01 100% 100% - 100% 02 0% 0% - 0% 03 - - - - 04 - - - - 05 - - - - 06 - - 0% 0% 07 0% 100% - 50% 08 - - - - 09 - - - - 10 - - - - 11 - - - - 12 0% 100% - 50% 13 0% 0% - 0% 14 0% 100% - 50% 15 - - - - 16 0% 0% - 0% 17 - - 100% 100% 18 100% 0% - 50% 19 - - - - 20 0% 0% 50% 17% 21 0% 100% - 50% 22 - - - - 23 0% 100% - 50% Mitjana total 18% 55% 50% 40% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 150 Comunicació horitzontal Portes i vidres fixos De 491 portes analitzades, 362 tenen una amplada lliure de pas correcta. D’aquestes, 129 tenen una amplada inferior a 80 cm, és a dir, que un 26% de les portes no permeten l’accés a persones usuàries de cadira de rodes. De 483 portes analitzades, 360 tenen maneta de pressió o palanca (el 75%). De 94 elements de vidre transparent en els interiors, 10 presenten una senyalització adequada, mentre que els altres 84 no tenen una senyalització correcta (el 89%). En 12 dels 16 edificis analitzats no s’ha trobat cap porta o vidre fix ben senyalitzat. Tarimes De 91 aules analitzades, 82 tenen tarimes (el 90%). A més de ser una barrera arquitectònica, les tarimes presenten un risc de caiguda per a qualsevol usuari. De 85 tarimes analitzades, només 11 són accessibles (el 13%). Això n’impossibilita l’accés a professorat o alumnat usuari de cadira de rodes. Grades Les 50 aules amb grades analitzades tenen els següents accessos múltiples: Accés Nombre d’aules Percentatge Inferior 32 64% Mitjà 34 68% Superior 26 52% Quan l’accés és per la part inferior, les persones usuàries de cadira de rodes poden ocupar un espai més fàcilment i seguir la classe des d’un lloc amb bona qualitat visual i auditiva. Diagnòstic. Equipaments. Universitats 151 Gràfic. Accés per la part inferior de les grades 18, 36% 32, 64% Amb accés per la part inferior de les grades Sense accés per la part inferior de les grades Il·luminació Dels 221 espais analitzats, 209 es consideren correctes (el 95%). Dels 205 espais analitzats, 153 espais disposen de finestres que no generen enlluernament (el 75%). Audició Dels 135 espais analitzats, es consideren correctes el 93%. Cal destacar que en 9 dels espais avaluats (el 7%), la qualitat auditiva no és bona. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 152 Taula. Comunicació horitzontal a les universitats Accés per Franja Qualitat Qualitat Accés Accés per la part Accés per horitzontal iluminació Finestres auditiva Mitjana Amplada Maneta de adaptat la part intermitja la part o marca correcte/ generen correcte / comuni- porta pressió o Disposa de escenari / inferior de de les superior de sobre vidre incorrecte/ enlluernam incorrecte / cació Universitat >0,80m palanca tarima tarima les grades grades les grades h=1,50m regular ent regular horitzontal 01 92% 88% 0% 13% 50% 50% 50% 0% 100% 88% - 53% 02 78% 100% 17% 33% 75% 75% 100% 0% 91% 91% 50% 65% 03 0% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 17% 100% 75% 100% 54% 04 90% 48% 0% 0% - - - 0% 100% 100% - 48% 05 58% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0% 100% 100% 75% 58% 06 37% 97% 0% 0% - - - 75% 100% 100% 100% 64% 07 69% 62% 0% 0% 100% 100% 33% - 100% 100% - 63% 08 64% 73% - - - - - - 67% 89% 63% 71% 09 62% 39% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 78% 100% 100% 62% 10 79% 69% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 100% 25% 100% 61% 11 92% 100% 0% 33% - - - 40% 100% 100% - 66% 12 67% 89% 0% 0% - - - 0% 100% 100% - 51% 13 90% 95% 0% 80% 100% 100% 0% 0% 100% 86% 100% 68% 14 50% 100% 0% 0% - - - 0% 100% 100% 100% 56% 15 11% 22% 60% 0% - - - - 100% 100% 100% 56% 16 20% 50% - - - - - - 100% 100% 100% 74% 17 82% 53% 22% 0% 0% 0% 100% 0% 85% 82% 70% 45% 18 38% 92% 0% 25% - - - 33% 86% 95% 95% 58% 19 78% 100% 40% 0% - - - 0% 80% 100% 100% 62% 20 85% 100% 33% 0% - - - - 100% 100% 100% 74% 21 100% 54% 0% 0% 63% 59% 41% 0% 100% 14% 100% 48% 22 93% 93% - - - - - - 100% 100% - 96% 23 100% 100% 0% 0% 100% 100% 0% - 100% 100% - 67% Mitjana 67% 79% 9% 9% 63% 80% 66% 10% 95% 89% 91% 62% Diagnòstic. Equipaments. Universitats 153 Comunicació vertical Escales i graons aïllats De 125 escales analitzades, 45 tenen una alçària menor o igual a 16 cm (recomanació del Decret 135/1995, Codi d’Accessibilitat de Catalunya), el 36%. Només un edifici dels analitzats té totes les escales amb una contrapetja correcta, i, d’altra banda, hi ha 9 dels edificis avaluats on cap de les escales té una alçària de graó correcta. De 117 escales analitzades, 36 tenen barana a ambdós costats (el 31%), 25 tenen barana a la dreta (el 21%), 24 a l’esquerra (el 21%), i en 32 casos no hi ha cap barana (el 27%). Rampes interiors De 37 rampes analitzades, el 59% tenen un pendent superior al 10%. Ascensors De 36 ascensors analitzats, el 86% tenen una cabina de mida accessible (1,10 x 1,40 m). Cal dir que, en 3 dels 22 edificis avaluats, cap de les cabines tenia mides per ser considerat accessible. El 50% dels ascensors tenen senyalització tàctil, però en 12 dels 22 edificis cap ascensor disposa de senyalització tàctil en braille i només l’11% tenen senyalització acústica per informar de la planta. D’altra banda, 31 tenen senyalització visual a cada planta (el 86%). Gràfic. Senyalística acústica dins dels ascensors 4, 11% 32, 89% Amb senyalística acústica Sense senyalística acústica Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 154 Taula. Comunicació vertical a les universitats Ascensors. Alçada graó Hi caben 6 Ascensors. Ascensors. vertical Escales i Escales i persones Ascensors. Senyalística Senyalística <=16cm graons. graons. Rampes. (és Senyalística acústica visual Mitjana (contra- Barana a la Barana a Pendent accessible tàctil en informació informació comunicació Universitat petja) dreta l'esquerra longitudinal 1,10x1,40m) Braille planta planta vertical 01 0% 50% 50% 50% - - - - 38% 02 25% 38% 75% 43% 100% 100% 0% 50% 54% 03 25% 75% 38% 0% 100% 0% 0% 100% 42% 04 0% 100% 100% - 100% 0% 0% 100% 57% 05 0% 50% 50% 33% 100% 0% 50% 50% 42% 06 0% 33% 67% - 100% 100% 0% 100% 57% 07 17% 17% 50% 100% 0% 0% 0% 0% 23% 08 67% 33% 33% - 100% 50% 50% 50% 55% 09 33% 44% 11% - 0% 0% 0% 0% 13% 10 30% 70% 40% 100% 0% 0% 0% 100% 43% 11 40% 100% 100% 33% 100% 50% 0% 100% 65% 12 0% 100% 0% - 100% 100% 0% 100% 57% 13 0% - - 75% 100% 0% 0% 100% 46% 14 0% 0% 100% - 100% 0% 0% 100% 43% 15 50% 50% 75% 100% 100% 0% 0% 100% 59% 16 0% 0% 100% - 100% 0% 0% 100% 43% 17 71% 43% 57% 0% 100% 100% 0% 100% 59% 18 40% 40% 80% 14% 33% 67% 33% 100% 51% 19 33% 100% 33% 0% 100% 75% 25% 100% 58% 20 100% 100% 50% 100% 100% 0% 0% 100% 69% 21 74% 29% 29% - 100% 100% 0% 100% 62% 22 67% 67% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 67% 23 0% 50% 100% - 100% 100% 0% 100% 64% Mitjana 29% 54% 61% 53% 83% 38% 7% 84% 51% Diagnòstic. Equipaments. Universitats 155 Mobiliari Taules i espais reservats De les 244 taules analitzades, 149 tenen l’espai lliure inferior de més de 70 cm (el 61%). En un dels edificis analitzats, cap de les taules tenen l’alçària necessària, i només en 2 edificis totes les seves taules són accessibles. Gràfic. Espai lliure inferior a les taules 95, 39% 149, 61% Alçada sota taula accessible (75-80cm) Alçada sota taula no accessible De 111 espais analitzats, 19 disposen de cadires amb suport per a persones esquerranes (el 17%). Dels 161 espais analitzats, el 63% no tenen reserva d’espai perquè una persona usuària de cadira de rodes s’hi pugui situar, sovint perquè el mobiliari està fixat a terra. En alguns casos, a l’hora d’anotar les dades en el treball de camp, s’ha comptat que no hi havia espai reservat quan no hi havia un espai delimitat amb aquesta finalitat però era possible moure les cadires de l’aula per deixar espai a una cadira de rodes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 156 Taula. Mobiliari a les universitats: Cadires Té espai Alçada sota articulables reservat per taules per a usuàries Mitjana Universitat h>0,70m esquerrans cadira rodes? mobiliari 01 74% 0% 0% 25% 02 79% 0% 13% 31% 03 50% 0% 0% 17% 04 63% - 0% 31% 05 67% 0% 0% 22% 06 33% 0% 0% 11% 07 33% 50% 0% 28% 08 88% 25% 0% 38% 09 75% 17% 33% 42% 10 80% 25% 31% 45% 11 67% 100% 71% 79% 12 100% 100% 0% 67% 13 29% 0% 0% 10% 14 80% 50% - 65% 15 75% 0% - 38% 16 50% 0% - 25% 17 13% 67% - 40% 18 58% 8% - 33% 19 0% - - 0% 20 100% - - 100% 21 66% 0% 90% 52% 22 33% 83% 25% 47% 23 40% - 75% 58% Mitjana 59% 28% 21% 39% Diagnòstic. Equipaments. Universitats 157 Serveis higiènics Accés als serveis higiènics El 85% de les 47 portes d’accés als serveis higiènics es consideren accessibles. En 3 dels edificis avaluats, cap de les portes dels serveis higiènics és corredissa o amb obertura cap enfora. 35 de les portes tenen una amplada de pas lliure correcta (el 74%). En 3 dels 16 edificis universitaris avaluats, cap dels serveis higiènics té portes d’accés al bany accessibles. Pel que fa a la maneta de pressió o palanca, en disposen 37 de les 47 portes analitzades. Ús dels serveis higiènics Només 38 de les 47 cambres higièniques analitzades tenen 1,5 metres o més de diàmetre per poder girar i accedir als diferents serveis (el 81%), i en 2 dels edificis cap dels banys té aquest espai. Cal destacar que aquest percentatge d’incompliment és elevat tenint en compte que els serveis higiènics analitzats són considerats accessibles. Gràfic. Espai interior de maniobra 9, 19% 38, 81% Amb espai interior per a maniobra Sense espai interior per a maniobra Pel que fa a la usabilitat, 12 tenen l’espai de transferència lateral a la dreta de l’inodor de 0,8 metres mínim (el 26%), i 23 tenen aquest espai de transferència a l’esquerra (el 49%). Només 2 tenen l’espai de transferència lateral a l’inodor a la dreta i a l’esquerra, i 4 no el tenen en cap dels dos costats (el 9%). Cal destacar que 14 dels 16 edificis universitaris amb serveis higiènics analitzats no tenen espai de maniobra superior a 0,80 metres a l’esquerra i a la dreta de l’inodor. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 158 Taula. Serveis higiènics a les universitats Espai de Porta Porta Espai de Espai de Espai de maniobra corredissa entrada al maniobra maniobra maniobra inodor o Maneta de bany interior inodor inodor >0,80m a Mitjana d'obertura pressió o accessible bany >0,80m a la >0,80m a l'esquerra i serveis Universitat cap enfora palanca > 0,80m d>1,50m dreta l'esquerra a la dreta higiènics 01 100% 83% 100% 67% 50% 33% 17% 64% 02 100% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 43% 03 100% 100% 0% 50% 0% 0% 0% 36% 04 - - - - - - - - 05 0% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 43% 06 - - - - - - - - 07 100% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 57% 08 - - - - - - - - 09 - - - - - - - - 10 - - - - - - - - 11 100% 100% 100% 100% 100% 0% 0% 71% 12 0% 0% 0% 100% 0% 100% 0% 29% 13 50% 50% 50% 75% 50% 0% 0% 39% 14 100% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 57% 15 - - - - - - - - 16 - - - - - - - - 17 50% 25% 0% 50% 25% 25% 0% 25% 18 100% 33% 33% 67% 33% 33% 0% 43% 19 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 43% 20 100% 100% 100% 100% 0% 67% 0% 67% 21 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 71% 22 67% 100% 100% 100% 67% 67% 33% 76% 23 100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 71% Mitjana 73% 81% 74% 76% 27% 33% 3% 52% Diagnòstic. Equipaments. Universitats 159 Recomanacions Amb la diagnosi realitzada dels edificis universitaris, podem dir que en general són accessibles i que s’ha treballat molt en accessibilitat, sobretot pel que fa al fons bibliogràfic, productes oferts i activitats programades. Cal, però, millorar les instal·lacions en alguns aspectes –sobretot comunicatius– i solucionar les dificultats que encara hi ha per a les persones amb mobilitat reduïda. • Garantir com a mínim una entrada accessible a cada edifici (amplada superior a 80 cm, porta lleugera amb mecanisme de maneta accessible o porta automàtica, etcètera). • Senyalitzar correctament les portes i altres tancaments de vidre. • Modificar les rampes dels accessos i de l’interior dels edificis per adaptar-les a la normativa (màxim 10%). • Substituir els senyals per models accessibles (contrast, mida de lletra, braille, etcètera). • Dotar de bucle magnètic els taulells d’atenció al públic, els auditoris i les sales d’actes. • Modificar les tarimes de les aules perquè siguin accessibles. • Habilitar un accés per la part inferior a totes les aules amb grades. • Substituir graons aïllats per rampes. • Instal·lar baranes i passamans a ambdós costats a totes les escales i graons. • Garantir un ascensor accessible a cada edifici i actualitzar tots els ascensors perquè compleixin la normativa de senyalística (braille, altura dels comandaments, senyalització acústica, senyalització visual de planta, etcètera). • Dotar de mobiliari accessible amb cadira de rodes les aules (mobiliari mòbil, taules amb espai lliure inferior suficient). • Dotar de cadires per a persones esquerranes les aules de cadires de braç de pala. • Reformar els serveis higiènics per fer-los accessibles (eliminar portes amb obertura cap a l’interior, instal·lar manetes de palanca, eixamplar les portes estretes de menys de 80 cm d’espai lliure de pas, garantir l’espai de transferència lateral. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Habitatge Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 161 Introducció L’objecte del present estudi és la coordinació i elaboració d’una anàlisi exhaustiva de les dades disponibles, en relació amb l’accessibilitat dels habitatges de Barcelona. Metodologia Una aproximació a l’accessibilitat de l’habitatge a Barcelona passa per acarar dues problemàtiques metodològiques: la magnitud del parc d’habitatges i l’actualització de dades dels habitatges de Barcelona. El Cens de població i habitatge 2011 estableix que el parc d’habitatge consta de 849.705 immobles. L’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017 indica que el nombre d’habitatges és inferior a 727.756 immobles. L’estimació del parc feta per l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona a partir del Cadastre i de l’enquesta dona per a l’any 2018 un parc de 774.190 habitatges. D’aquestes fonts l’única que ofereix una estimació relacionada amb l’accessibilitat és el cens del 2011, que indica que un 48,07% dels immobles tenen ascensor.1 El Pla d’accessibilitat no ha disposat de prou recursos per poder inventariar el cens d’habitatges. En aquest context, s’han considerat dues línies de diagnosi. En primer lloc, conèixer l’accessibilitat bàsica a l’edifici mitjançant l’anàlisi de dades del cens de pisos buits a la ciutat. En segon lloc, fer un recull qualitatiu d’elements comuns que necessiten millorar a la ciutat mitjançant l’anàlisi documental. Per analitzar la mostra d’edificis amb pisos buits, s’ha comptat amb el suport tècnic del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 de l’Ajuntament de Barcelona, aprovat al gener del 2017. Aquest pla estableix com un dels seus eixos ampliar el parc assequible d’habitatge i intentar mobilitzar cap a aquest parc els habitatges buits que es puguin detectar a la ciutat. Amb aquesta finalitat principal s’elabora el cens d’habitatges buits de la ciutat, que va començar amb una prova pilot en sis barris a l’octubre del 2016, va continuar amb el cens d’onze barris més el 2017, va iniciar una tercera fase el 16 de febrer de 2018 i ha acabat el 19 de gener de 2019, i que ha permès censar els 56 barris de Barcelona restants. Com a tasca complementària del treball de camp de detecció d’habitatges buits, s’ha portat a terme una inspecció amb la finalitat d’estudiar el nivell d’accessibilitat a 34.770 finques de tots els barris de la ciutat. Com s’ha apuntat, la informació quantitativa recollida és la que s’utilitza en aquesta fase de diagnosi del Pla d’accessibilitat universal. Les dades recollides són les següents: • Si la finca està dotada o no d’ascensor. • Si hi ha ressalt o graó que dificulti l’accés a l’ascensor. • Si les parades de l’ascensor són a nivell de les plantes o entre plantes. 1 http://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t20/e244/edificios/p04/l0/&file=5mun00.px Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 162 D’altra banda, considerant que els recursos disponibles no han permès un diagnòstic dels elements d’accessibilitat a l’entrada dels edificis, com ara els porters automàtics (facilitat d’ús, accessibilitat en cadira de rodes, videoporter, etcètera) o les portes d’entrada als edificis (amplades, pes), s’ha optat per fer un recull de necessitats dins la cadena d’accessibilitat als elements comuns dels edificis. Aquesta inclouria, a més dels elements esmentats, elements de comunicació vertical (escales, botoneres braille, senyals acústics, espais adequats), els garatges i l’accés a l’edifici (places amples, comunicació accessible amb l’edifici) o l’accés a zones comunes.2 2 Per a una informació en detall sobre aquests elements, es pot prendre com a referència “La accesibilidad de las viviendas en España”, de la Fundación Mutua de Propietarios, 2018, que detecta necessitats de millora en tots aquests elements. Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 163 Taula. Matriu d’accessibilitat d’habitatges Barcelona 2018 Edificis Edificis amb Edificis amb sense ascensor. ascensor. ascensor. Edificis Parades Amb Sense Amb sense % edificis ascensor dificultat dificultat dificultat ascensor. Base de Total Edificis amb entre (finca amb (finca sense (graó a Sense Districtes/ barris dades edificis revisats % revisat ascensor plantes graons) graons) l'accés) dificultat 1 Ciutat Vella 2.977 5.609 2.990 53,3% 31% 25 675 262 1.945 95 1. el Raval 1.135 1.851 1.107 59,8% 32% 0 239 112 776 8 2. el Barri Gòtic 659 1.106 660 59,7% 37% 12 188 59 383 29 3. la Barceloneta 483 1.160 484 41,7% 24% 5 88 30 343 22 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 700 1.492 739 49,5% 30% 8 160 61 443 36 2 Eixample 5.815 7.976 5.826 73,0% 88% 34 3.494 1.639 604 78 5. el Fort Pienc 489 611 509 83,3% 89% 7 265 188 34 2 6. la Sagrada Família 970 1.533 966 63,0% 85% 12 560 258 136 16 7. la Dreta de l'Eixample 1.303 1.896 1.302 68,7% 92% 0 907 296 92 8 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 1.041 1.518 1.038 68,4% 88% 10 640 273 106 22 9. la Nova Esquerra de l'Eixample 1.134 1.283 1.133 88,3% 90% 0 635 386 109 4 10. Sant Antoni 878 1.135 878 77,4% 83% 5 487 238 127 26 3 Sants-Montjuïc 3.920 7.006 3.861 55,1% 59% 59 1.259 1.023 1.479 159 11. el Poble Sec - Parc Montjuïc 987 1.583 976 61,7% 50% 12 355 136 462 34 12. la Marina del Prat Vermell - Zona Franca 33 110 32 29,1% 50% 0 2 14 17 0 13. la Marina de Port 374 514 374 72,8% 80% 12 93 207 63 11 14. la Font de la Guatlla 189 348 188 54,0% 77% 3 67 78 36 8 15. Hostafrancs 444 727 441 60,7% 51% 8 159 65 201 19 16. la Bordeta 300 493 300 60,9% 74% 1 90 132 70 8 17. Sants - Badal 531 944 531 56,3% 67% 8 199 157 154 21 18. Sants 1.062 2.287 1.019 44,6% 52% 15 294 234 476 58 4 Les Corts 1.246 2.476 1.251 50,5% 89% 14 502 607 112 25 19. les Corts 742 1.256 747 59,5% 89% 10 321 343 63 15 20. la Maternitat i Sant Ramon 333 598 332 55,5% 86% 2 126 161 40 6 21. Pedralbes 171 622 172 27,7% 92% 2 55 103 9 4 5 Sarrià-Sant Gervasi 3.170 8.406 3.163 37,6% 84% 16 1.808 844 461 57 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 147 1.105 143 12,9% 13% 0 13 6 110 18 23. Sarrià 466 2.034 464 22,8% 71% 3 184 144 130 8 24. les Tres Torres 304 631 305 48,3% 93% 0 138 147 13 6 25. Sant Gervasi - la Bonanova 512 1.310 511 39,0% 87% 0 313 134 53 12 26. Sant Gervasi - Galvany 1.068 1.836 1.066 58,1% 93% 4 729 258 74 7 27. el Putxet i el Farró 673 1.490 674 45,2% 87% 9 431 155 81 6 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 164 Edificis Edificis amb Edificis amb sense ascensor. ascensor. ascensor. Edificis Parades Amb Sense Amb sense % edificis ascensor dificultat dificultat dificultat ascensor. Base de Total Edificis amb entre (finca amb (finca sense (graó a Sense Districtes/ barris dades edificis revisats % revisat ascensor plantes graons) graons) l'accés) dificultat 6 Gràcia 3.554 7.519 3.523 46,9% 56% 25 1.362 625 1.499 68 28. Vallcarca i els Penitents 337 1.285 336 26,1% 69% 6 158 74 95 10 29. el Coll 217 574 222 38,7% 38% 1 69 16 124 8 30. la Salut 277 545 284 52,1% 68% 3 127 66 78 6 31. la Vila de Gràcia 1.939 3.934 1.939 49,3% 43% 3 627 211 1.072 29 32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 784 1.181 742 62,8% 86% 12 381 258 130 15 7 Horta-Guinardó 3.929 9.993 3.957 39,6% 48% 62 1.309 571 1.847 202 33. el Baix Guinardó 442 740 467 63,1% 80% 18 240 134 59 9 34. Can Baró 296 674 294 43,6% 44% 7 84 44 159 9 35. el Guinardó 877 2.064 875 42,4% 66% 14 438 143 270 26 36. la Font d'en Fargues 216 1.019 215 21,1% 41% 0 65 23 121 7 37. el Carmel 840 1.791 839 46,8% 27% 5 188 36 584 32 38. la Teixonera 319 759 317 41,8% 31% 4 78 19 205 17 39. Sant Genís dels Agudells 101 333 103 30,9% 50% 4 40 11 46 4 40. Montbau 125 274 133 48,5% 27% 10 13 23 64 25 41. la Vall d'Hebron 57 93 58 62,4% 98% 0 8 49 0 0 42. la Clota 40 140 40 28,6% 18% 0 0 7 23 10 43. Horta 616 2.106 616 29,2% 38% 0 155 82 316 63 8 Nou Barris 3.694 10.405 3.561 34,2% 52% 48 1.129 717 1.752 96 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 491 740 488 65,9% 77% 6 238 136 103 14 45. Porta 557 674 424 62,9% 95% 13 235 168 136 18 46. el Turó de la Peira 249 2.064 249 12,1% 82% 11 160 45 44 0 47. Can Peguera 53 1.019 53 5,2% 17% 0 4 5 43 1 48. la Guineueta 211 1.791 212 11,8% 67% 5 64 77 67 3 49. Canyelles 67 759 66 8,7% 102% 2 24 43 0 0 50. les Roquetes 456 333 460 138,1% 15% 3 49 20 365 22 51. Verdun 309 274 308 112,4% 37% 0 79 36 182 12 52. la Prosperitat 670 93 670 720,4% 46% 5 226 82 352 10 53. la Trinitat Nova 189 140 188 134,3% 46% 2 29 58 102 0 54. Torre Baró 137 2.106 137 6,5% 8% 0 3 8 120 6 55. Ciutat Meridiana 245 253 246 97,2% 18% 1 10 34 198 3 56. Vallbona 60 159 60 37,7% 22% 0 8 5 40 7 Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 165 Edificis Edificis amb Edificis amb sense ascensor. ascensor. ascensor. Edificis Parades Amb Sense Amb sense % edificis ascensor dificultat dificultat dificultat ascensor. Base de Total Edificis amb entre (finca amb (finca sense (graó a Sense Districtes/ barris dades edificis revisats % revisat ascensor plantes graons) graons) l'accés) dificultat 9 Sant Andreu 2.558 7.117 2.573 36,2% 66% 18 876 821 769 92 57. la Trinitat Vella 278 619 281 45,4% 15% 2 31 12 219 16 58. Baró de Viver 57 66 54 81,8% 67% 1 14 22 20 1 59. el Bon Pastor 248 1.091 257 23,6% 45% 2 45 71 109 23 60. Sant Andreu 915 3.242 907 28,0% 69% 6 294 332 261 28 61. la Sagrera 383 705 377 53,5% 88% 0 155 175 47 6 62. el Congrés i els Indians 359 695 360 51,8% 74% 4 202 64 81 12 63. Navas 318 699 337 48,2% 83% 3 135 145 32 6 10 Sant Martí 4.086 7.503 4.065 54,2% 68% 88 1.340 1.425 1.184 133 64. el Camp de l'Arpa del Clot 1.148 1.854 1.143 61,7% 53% 14 367 238 494 49 65. el Clot 399 801 395 49,3% 72% 4 132 153 99 15 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 239 350 237 67,7% 79% 5 76 112 50 1 67. la Vila Olímpica del Poblenou 116 446 113 25,3% 85% 1 43 53 18 2 68. el Poblenou 717 1.497 717 47,9% 54% 8 210 174 295 38 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 170 286 170 59,4% 79% 0 40 95 26 9 70. el Besòs i el Maresme 298 918 303 33,0% 51% 2 59 96 136 7 71. Provençals del Poblenou 267 449 256 57,0% 82% 15 83 128 44 8 72. Sant Martí de Provençals 382 472 382 80,9% 96% 21 171 197 11 3 73. la Verneda i la Pau 350 430 349 81,2% 97% 18 159 179 11 1 Total 34.949 70.717 34.770 49,2% 64% 389 13.754 8.534 11.652 1.005 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 166 Accessibilitat S’han analitzat 34.770 edificis, els quals representen el 49,2% dels edificis de la ciutat de Barcelona. Les constatacions principals a què s’ha arribat amb l’anàlisi són les següents: • Un 64% dels edificis tenen ascensor. • Un 62% dels edificis que tenen ascensor presenten ressalts o graons que dificulten l’accés als ascensors (40% sobre el total d’edificis analitzats). • Un 73% dels edificis tenen problemes d’accés a la finca provocats per ressalts o graons. • D’acord amb la mostra presa, les diferències són notables entre districtes i barris. A Ciutat Vella i Horta-Guinardó menys del 50% dels edificis tenen ascensor. A Sants- Montjuïc, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí tenen ascensor entre el 50% i el 70% dels edificis, i només a l’Eixample, les Corts i Sarrià - Sant Gervasi més del 70% d’edificis tenen ascensor. • Només hi ha 34 barris amb més d’un 70% dels edificis analitzats amb ascensor (6 a l’Eixample, 3 a Sants-Montjuïc, 3 a les Corts, 5 a Sarrià - Sant Gervasi, 1 a Gràcia, 2 a Horta-Guinardó, 4 a Nou Barris, 3 a Sant Andreu i 7 a Sant Martí). L’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017 contrasta aquesta dada quan indica que un 47,5% de les llars de Barcelona són en edificis sense ascensor. Cal notar que l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2008 i mitjançant la campanya de millora de l’accessibilitat dels habitatges amb ajuts públics per a la promoció de la instal·lació d’ascensors en edificis existents que no en tenen, ha promogut la instal·lació de més de 2.000 ascensors als diferents barris de la ciutat. La presència d’ascensor no suposa necessàriament disposar d’una baula de la cadena d’accessibilitat a l’edifici; cal vetllar per l’accessibilitat a l’ascensor a peu pla dins l’edifici, per una amplada d’accés i una dimensió de la cabina de l’ascensor adequades a la normativa o per una situació de la botonera i de la senyalística accessible. La mateixa Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017 indica, per exemple, que a un 70,1% dels edificis no s’hi pot accedir en cadira de rodes. De l’estudi “Anàlisi dels resultats assolits mitjançant la promoció d’instal·lació d’ascensors en edificis existents a Barcelona (període 2008-2017)” es desprenen les dades següents: Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 167 Gràfic. Edificis amb planta baixa accessible La planta baixa és accessible en un 25% dels casos Accés a peu pla (accessible) 17% Té rampa sense graons (accessible) 6% Té només graons (no accessible) Té rampa adaptable 42% funcionalment 2% Té rampa sense graons (no accessible) 6% Té rampa amb graons (no accessible) 27% • Dels edificis analitzats, només el 25% podrien garantir l’arribada al nivell de l’ascensor (17% a peu pla i 8% amb una rampa). De manera que el 75% dels casos no permet l’accés d’una persona amb cadira de rodes al nivell de l’ascensor. • En el cas de les rampes a les quals s’accedeix sense salvar graons, ens trobem que aquestes rampes poden ser accessibles o no accessibles. Segons el CTE DB-SUA1, apartat 4.3.1, considerem accessibles les rampes amb un pendent igual o inferior al 10%. Les rampes amb un pendent d’entre el 10 i el 12% s’han considerat adaptacions funcionals. La solució de les rampes accessibles s’efectua en menys de la meitat dels casos analitzats. Una rampa que no compleixi els criteris normatius d’accessibilitat és molt perillosa, ja que genera risc de caiguda. • Alguns ascensors es col·loquen després de molts graons a l’entrada de la finca, cosa que provoca descontentament per part d’alguns veïns i veïnes, sobretot els de més edat, ja que no són capaços d’accedir a l’ascensor. A vegades s’han instal·lat cadires remuntadores per superar els primers graons. Instal·lar un equipament complementari a l’ascensor no és una bona solució i, sempre que sigui possible, cal buscar la manera que el mateix ascensor arribi a la cota necessària perquè sigui accessible. Aquesta solució, que només utilitzen poques persones, acaba generant molts conflictes de convivència a la comunitat, ja que les persones que no en poden fer ús no volen assumir la despesa de mantenir aquest nou equipament. De manera que, a la pràctica, no es fa un bon manteniment d’aquestes plataformes remuntadores, i això fa que moltes de les que s’han instal·lat no funcionin. • Un altre dels aspectes importants analitzats és la possibilitat de sortir de l’ascensor i entrar a l’ascensor en cada replà dels habitatges. Segons el CTE DB-SUA, annex A, en un itinerari accessible, l’espai de gir complet de 360º que hi ha d’haver davant de l’ascensor ha de tenir un diàmetre de com a mínim 1,50 m. Tant pel que fa al Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 168 davant de l’ascensor de planta baixa com al replà de cada planta d’habitatges, no es compleix en un 90% l’espai mínim de gir. Gràfic. Replà davant l'ascensor Planta baixa 13% 42% 45% Accessible Adaptació funcional No accessible Planta pis 9% 21% 70% Accessible Adaptació funcional No accessible • Considerant l’opció d’1,20 m d’espai lliure davant de l’ascensor, que representa la possibilitat de fer almenys un gir de 90º, hi ha el 45% de solucions que permetrien entrar a l’ascensor i sortir de l’ascensor, que sumat al 13% que sí a més a més poden fer el gir. De manera que el 42% restant no permeten el seu ús per a persones amb cadira de rodes, ja que no poden sortir de l’ascensor i girar per entrar cap a l’interior de l’habitatge. • El 69% dels ascensors instal·lats tenen portes inferiors a 80 cm, fet que no facilita l’accés a les persones usuàries de cadira de rodes a l’ascensor en si. Tot i això, es podria considerar adaptació funcional un pas mínim de 75 cm o fins i tot de manera molt ajustada els passos de porta de 70 cm, que representen el 3% i el 39%, respectivament. Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 169 Gràfic. Amplada de la porta d'accés als ascensors 66% 31% 3% Accessible Adaptació funcional No accessible 126 87 32 23 19 11 1 2 5 6 9 0 4 2 1,05 1 0,95 0,9 0,85 0,8 0,75 0,7 0,65 0,6 0,55 0,5 0,45 0,4 Adaptació funcional (0,75 m – 0,80 m): a 11 ascensors Accessible (>=0,80 m): a 101 ascensors • Si considerem que una cadira de rodes estàndard té una mida de 70 cm d’amplada i 1,2 m de longitud, la normativa preveu que la cabina mínima ha de tenir 1 m x 1,25 m perquè permeti que hi entri una persona amb cadira de rodes i una altra persona a peu. D’altra banda, s’ha tingut en compte com a adaptació funcional una cabina de 80 cm per 1 m, mides que permeten que una persona amb cadira de rodes l’utilitzi, tenint en compte que abans d’entrar a l’ascensor s’ha de desmuntar les peces de suport dels peus. Aquesta opció dificulta molt la funcionalitat i és molt difícil que en pugui fer ús una persona de manera autònoma, sense ajuda d’una altra. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 170 Gràfic. Accessibilitat funcional dels ascensors 2% 26% 72% Accessible Adaptació funcional No accessible • El resultat és que el 72% dels ascensors instal·lats no permeten que hi entri una persona en cadira de rodes. Aquest fet sorprèn especialment perquè hi ha molts casos d’ascensors instal·lats on ja hi vivien, abans de les obres, persones amb mobilitat reduïda. • Només el 2% compleix les dimensions mínimes que exigeix la normativa, de manera que els ascensors instal·lats no estan representant una millora veritable per a les persones amb diversitat funcional i mobilitat reduïda. • La botonera de l’ascensor s’ha de situar a entre 1,00 m i 1,40 m per considerar-se accessible. Aquesta condició la compleixen el 87% dels ascensors analitzats. Si no es compleix alguna de les dues condicions, es considera no accessible segons el CTE-DB-SUA (13%). Podem observar que la gran majoria dels ascensors inclouen senyalística braille i visual, el 94% i el 98%, respectivament. En canvi, són poques les instal·lacions que presenten senyal acústica, només el 15%. L’estudi “La accesibilidad de las viviendas en España” mostra els resultats següents: • Un 63% dels edificis no són accessibles del carrer al portal. • Un 14% dels edificis no tenen porter automàtic. • Un 32% dels pisos que tenen porter automàtic no el tenen accessible per a persones amb cadira de rodes. • Un 29 % dels pisos tenen videoporter. • Entre un 20 i un 25% de persones té dificultats per utilitzar la porta de l’edifici. • Un 64% de les bústies no són accessibles des de la cadira de rodes. • Un 7% dels pisos amb ascensor tenen un ascensor accessible. • Un 50% de les places d’aparcament no són adequades per a persones amb mobilitat reduïda. Diagnòstic. Equipaments. Habitatge 171 Recomanacions L’estudi “La accesibilidad de las viviendas en España” mostra els resultats següents: • Continuar la promoció de la instal·lació d’ascensors en edificis que no en tenen. • Revisar l’accessibilitat dels elements dels ascensors instal·lats. • Millorar l’accessibilitat dels porters automàtics, per fer-los accessibles per a persones amb cadira de rodes, i fomentar la instal·lació de videoporters. • Fomentar la instal·lació de rampes que facilitin l’accés a elements comuns dels edificis. • Canviar les portes de l’edifici que pesin massa, tanquin massa ràpid o tinguin mides incorrectes. • Garantir la disposició i l’accessibilitat correctes dels elements comuns. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Mercats municipals Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Mercats municipals 173 Introducció Entre el març del 2018 i el maig del 2018 es van fer les tasques de recollida de dades per a la diagnosi d’accessibilitat dels mercats municipals. L’anàlisi de mercats municipals inclou l’auditoria a 38 mercats dels 10 districtes de Barcelona. L’auditoria s’ha dut a terme en col·laboració amb el despatx d’arquitectura Rovira-Beleta i l’equip del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat format íntegrament per 41 persones amb diversos graus i tipus de discapacitat. Ha consistit en l’aplicació d’una llista de control d’accessibilitat a cada mercat. Aquesta aplicació ha implicat la recollida in situ d’informació referent a diversos aspectes relacionats amb la infraestructura i serveis per a l’accessibilitat dels mercats. Entre altres aspectes, s’han repassat la senyalística, els accessos, els itineraris i els serveis higiènics. Els mercats són practicables per a l’accessibilitat física i cal fer millores importants en l’aspecte d’accessibilitat comunicativa. Tots els mercats haurien de fer formació al personal per donar una millor atenció al públic i millorar la senyalística. L’anàlisi també fa aflorar la necessitat d’intervencions puntuals per millorar els itineraris interiors del mercat, per exemple la instal·lació de baranes, disposició de franges podotàctils, eliminació d’obstacles en itineraris o millora de l’equipament d’ascensors. En accessibilitat física, l’element comú que cal millorar són els lavabos. També calen millores generalitzades en matèria de plans d’emergència. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 174 Metodologia S’han analitzat 38 mercats municipals dels 39 mercats de la ciutat, tant alimentaris com no alimentaris. La revisió d’accessibilitat s’ha fet amb una llista de control comuna que conté els paràmetres següents. • Informació i serveis: Agrupa aspectes relacionats amb l’accessibilitat bàsica a l’equipament i els seus serveis, com ara la possibilitat d’accedir-hi amb transport públic, l’existència de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, l’accessibilitat de la pàgina web, la possibilitat d’entrada de gossos d’assistència a l’equipament, la informació que es dona amb lectura fàcil i l’existència d’un pla d’emergència per a persones amb mobilitat reduïda i la disponibilitat d’un servei d’enviament de les compres a domicili. • Personal: Indica si el personal d’atenció al públic està format en atenció a les persones amb discapacitat i si el personal coneix la llengua de signes. • Accessos i entorn immediat: Revisa si hi ha places d’aparcament a l’edifici degudament senyalitzades i ubicades i si l’itinerari és accessible a l’entorn immediat del mercat analitzant l’adequació de paviments i rampes. • Portes d’accés: Descriu si hi ha intèrfon, timbre o videoporter i si les portes són automàtiques, de dues franges i senyalitzades amb franja de contrast. • Senyalística: Es fixa en l’existència de pictogrames, la mida i el contrast de la lletra de la senyalística, la senyalització amb relleu i contrast, la senyalística amb braille, la instal·lació de bucle magnètic, les pantalles visuals d’informació i la ubicació d’una maqueta 3D a l’equipament. • Itineraris: Analitza si hi ha graons aïllats, ressalts, paviment antilliscant, encaminaments, obstacles a l’itinerari i l’amplitud de les voreres accessibles. • Parades mercat: Assenyala si hi ha amplada de pas d’1,80 metres davant de les parades, si el taulell és accessible en dues altures, si disposa de cantells arrodonits, si hi ha bucle magnètic, si hi ha graó per accedir a l’interior de la parada, si la senyalística de la parada és de fàcil lectura i si hi ha obstacles davant del taulell. • Escales: Indica si hi ha amplada de pas superior a 1,20 metres, si el nombre de graons és inferior a 12, si hi ha passamans a un o dos costats i si aquest és doble, si coincideix el punt d’inflexió, si té franja podotàctil i encaminament. • Rampes: En cas d’haver-hi rampes, es fixa en la seva amplada, si hi ha barana a un o dos costats i si hi ha doble passamà, si el disseny és ergonòmic i si té paviment antilliscant i encaminament. • Ascensor: Considera l’espai de gir d’1,50 metres davant de la porta, la dimensió de la cabina d’1,40 x 1,10 metres, si hi ha portes automàtiques, si les portes són transparents, si la botonera es troba a una altura d’entre 1,00 i 1,40 metres, si la senyalització de l’ascensor és en braille, si la cabina té passamà i és ergonòmic, si té senyalística acústica i visual de parada i si disposa de bucle magnètic. • Serveis higiènics: L’anàlisi de lavabos revisa si hi ha senyalística de serveis higiènics accessibles, si aquesta és amb contrast i braille, si la porta s’obre cap enfora o és corredissa, si l’amplada de pas de la porta és de 80 cm, si la maneta és accessible, si Diagnòstic. Equipaments. Mercats municipals 175 el pestell és accessible, si hi ha possibilitat d’obertura des de l’exterior, si se senyalitza si està ocupat amb color, si el rentamans té un espai d’apropament frontal de 80 cm, si l’aixeta és accessible, si el mirall està situat a una altura de 90 cm a la part baixa, si l’inodor té una alçària de 0,45 cm, si hi ha espai de transferència al WC per un o dos costats, si hi ha barres de suport als dos costats, si hi ha barres centrades amb l’inodor i si hi ha timbre d’emergència a terra. • Pla d’emergència: Els elements que es tenen en compte són la senyalització de les sortides, si la senyalització és sonora o visual, si els extintors i les mànegues d’incendi són a 1,40 metres de terra, si sobresurten més de 15 cm, si hi ha un recorregut alternatiu, si hi ha una àrea de rescat per a persones amb mobilitat reduïda o si es programen simulacres d’evacuació d’incendis. Els continguts de la llista de control (checklist) són preguntes referents a la normativa d’accessibilitat que es poden agrupar en diferents paràmetres (per exemple, senyalística, ascensor, rampes, etcètera). Les respostes a aquestes preguntes sobre l’accessibilitat indiquen si es compleix el que estableix la normativa no. S’assigna 1 punt a respostes positives per a l’accessibilitat, i 0 punts a respostes negatives. Per a cada paràmetre, es fa una suma del total de punts i se n’extreu un percentatge d’accessibilitat. Aquest percentatge és la mesura d’accessibilitat de cada paràmetre i permet la comparació amb d’altres paràmetres de la mateixa llista de control. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que desgrana, a la primera columna, els equipaments analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats a la llista de control. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits a la llista de control. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 176 Taula. Matriu d’accessibilitat dels mercats municipals de Barcelona 2018 Accessos i Informació i entorn Portes Senyalís- Parades Serveis Pla d'emer- Mercat serveis Personal immediat d'accés tica Itineraris mercat Escales Rampes Ascensor higiènics gència Mitjana Sant Josep, La Boqueria 57% 0% 50% 75% 29% 67% 36% 22% - 85% 47% 78% 50% Barceloneta 57% 0% 50% 50% 29% 83% 43% 0% - 75% 65% 33% 44% Santa Caterina 43% 0% 50% 75% 29% 83% 50% 56% 14% 90% 65% 78% 53% Mitjana Ciutat Vella 52% 0% 50% 67% 29% 78% 43% 26% 14% 83% 59% 63% 47% Encants 71% 0% 75% - 36% 92% 50% 44% 43% 65% 53% 67% 54% Provençals 86% 0% 100% 75% 43% 100% 71% 78% 71% 70% 59% 67% 68% Besòs 21% 0% 75% 25% 29% 58% 36% 67% 50% - 65% 33% 42% Poblenou 64% 0% 25% 75% 29% 67% 71% 0% - - 59% 44% 43% Clot 36% 0% 100% 50% 29% 83% 43% 22% - 40% 59% 33% 45% Sant Martí 21% 0% 25% 63% 43% 75% 71% 56% 79% - 65% 67% 51% Mitjana Sant Martí 50% 0% 67% 58% 35% 79% 57% 44% 61% 58% 60% 52% 52% Sant Andreu 57% 0% 25% 75% 29% 42% 57% 56% 64% - 76% 67% 50% Felip II 43% 0% 25% 50% 14% 67% 50% 67% 57% 75% 47% 33% 44% Bon Pastor 50% 0% 25% 50% 29% 50% 43% 67% 57% - 47% 33% 41% Mitjana Sant Andreu 50% 0% 25% 58% 24% 53% 50% 63% 60% 75% 57% 44% 47% Sant Antoni 57% 0% 100% 50% 36% 83% 50% 39% - 70% 47% 44% 52% El Ninot 64% 0% 100% 75% 29% 67% 43% 17% - 60% 62% 50% 51% Sagrafa Família 50% 0% 100% 50% 29% 50% 43% 72% 57% 60% 59% 56% 52% Font Pienc 43% 0% 50% 50% 29% 67% 50% 0% - - 56% 44% 39% Concepció 57% 0% 100% 50% 29% 58% 50% 61% 57% 75% 41% 33% 51% Mitjana Eixample 54% 0% 90% 55% 30% 65% 47% 38% 57% 66% 53% 46% 50% Les Corts 50% 0% 50% 75% 29% 58% 43% 78% 57% - 62% 39% 49% Mitjana Les Corts 50% 0% 50% 75% 29% 58% 43% 78% 57% - 62% 39% 49% La Marina 36% 0% 50% 75% 29% 83% 43% 61% 43% 90% 50% 67% 52% Hostafrancs 50% 0% 50% 63% 29% 83% 36% 50% - - 47% 6% 41% Sants 71% 0% 100% 75% 50% 83% 57% 72% - 70% 59% 56% 63% Mitjana Sants-Montjuïc 52% 0% 67% 71% 36% 83% 45% 61% 43% 80% 52% 43% 53% Estrella 79% 0% 50% 63% 29% 33% 64% 56% - 55% 56% 67% 50% Lesseps 64% 75% 25% 63% 29% 33% 71% 44% 36% 50% 44% 44% 48% Abaceria 43% 0% 50% 63% 29% 50% 50% - - - 53% 44% 42% Llibertat 50% 0% 75% 63% 21% 67% 71% 11% 29% - 74% 44% 46% Mitjana Gràcia 59% 19% 50% 63% 27% 46% 64% 37% 32% 53% 57% 50% 46% Guinardó 29% 0% 75% 50% 29% 67% 57% 67% - 75% 74% 39% 51% Horta 43% 100% 25% 75% 29% 67% 43% 44% 29% - 68% 50% 52% Carmel 71% 0% 75% 75% 29% 58% 50% 56% 21% 50% 59% 22% 47% Mitjana Horta Guinardó 48% 33% 58% 67% 29% 64% 50% 56% 25% 63% 67% 37% 50% Ciutat Meridiana 43% 0% 0% 75% 14% 33% 43% 33% 29% - 59% 44% 34% Canyelles 21% 0% 75% 50% 29% 75% 57% 89% 29% 60% 56% 44% 49% Montserrat 21% 0% 0% 25% 29% 67% 29% 72% 86% 70% 59% 33% 41% Trinitat 50% 0% 75% 63% 29% 50% 29% 22% 64% 70% 76% 39% 47% La Mercè 29% 0% 25% 50% 29% 50% 57% 33% 57% 40% 29% 33% 36% Guineueta 29% 0% 25% 50% 14% 75% 43% 67% 86% 70% 74% 33% 47% Mitjana Nou Barris 32% 0% 33% 52% 24% 58% 43% 53% 58% 62% 59% 38% 43% Galvany 79% 0% 75% 63% 29% 67% 21% 33% - - 47% 67% 48% Sant Gervasi 29% 0% 25% 63% 29% 75% 79% 56% 64% - 50% 56% 48% Sarrià 86% 0% 75% 75% 29% 42% 36% 44% - 75% 41% 28% 48% Tres Torres 57% 0% 25% 75% 21% 67% 43% 56% - - 53% 0% 40% Mitjana Sarrià-Sant Gervasi 63% 0% 50% 69% 27% 63% 45% 47% 64% 75% 48% 38% 49% Mitjana Districtes 50% 5% 55% 61% 29% 65% 49% 48% 51% 67% 57% 45% 49% Mitjana Mercats Municipals 51% 5% 54% 63% 29% 65% 49% 50% 47% 68% 57% 45% 49% Diagnòstic. Equipaments. Mercats municipals 177 Accés al servei Els accessos i l’entorn immediat dels mercats municipals tenen una accessibilitat superior al 50%. Tots els mercats municipals tenen com a mínim un transport públic accessible a prop i un 87% tenen a prop parades de bus i metro que són accessibles. Tots els districtes tenen com a mínim un mercat amb places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda. No obstant això, la disponibilitat de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda és més modesta, prop de la meitat de centres en disposen. En general, els mercats tenen un accés a l’entorn immediat practicable, que permet arribar i entrar sense dificultats a l’interior del recinte on es troben les parades. No hi ha diferències significatives a escala territorial, si bé és cert que destaca l’accessibilitat dels mercats de l’Eixample per la bona accessibilitat dels carrers i la disponibilitat d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. Per contra, cal millorar les condicions dels mercats de Sant Andreu i Nou Barris pel que fa a les condicions d’urbanització de l’entorn immediat i la disponibilitat de places d’aparcament dins l’equipament o aparcament sense obstacles per a persones amb mobilitat reduïda al voltant del mercat. L’accés als centres disposa generalment de portes accessibles, tant automàtiques com de dues fulles. En l’àmbit dels serveis específics per a les persones amb discapacitat i els serveis a distància és on hi ha més marge de millora per als mercats municipals, ja que l’accessibilitat de les pàgines és millorable, en general, i l’extensió de serveis com ara la lectura fàcil i la compra a domicili és necessària. En aquest sentit, cal fixar-se que només un 46% dels mercats disposa de retolació i informació amb lectura fàcil i un 53% ofereix serveis a domicili. En aquest punt, es detecta una manca generalitzada de formació per atendre les persones amb discapacitat per part del personal dels mercats municipals. Mobilitat a l’interior (horitzontal i vertical) Un 87% dels mercats presenten bones condicions d’accessibilitat pel que fa als itineraris a l’interior dels mercats. Pel que fa a la mobilitat horitzontal, entesa com aquella que permet el desplaçament de la persona dins la planta, s’ha detectat una bona dotació d’elements facilitadors. Els itineraris als mercats no presenten ni graons aïllats ni ressalts, i hi ha paviment antilliscant. Tots aquests aspectes són positius per a l’accessibilitat. Un altre aspecte que cal destacar és l’amplada de pas adequada davant de les parades del mercat, ja que el fet que aquesta amplada sigui de més d’1,80 metres davant del taulell és un paràmetre comú als mercats de Barcelona. En canvi, durant el treball de camp s’ha detectat que 14 mercats municipals no disposen de cap obstacle en els seus itineraris interiors. Tanmateix, el marge de millora en aquest punt és gran perquè sovint es tracta d’elements no vinculats amb la infraestructura necessària per dur a terme l’activitat i que es podrien canviar de lloc fàcilment, com ara extintors. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 178 Un dels aspectes que cal millorar pel que fa a la mobilitat horitzontal són els encaminaments per a les persones amb discapacitat visual. Tan sols el mercat no alimentari dels Encants disposa d’encaminaments. Gràfic. Elements d’accessibilitat horitzontal als mercats municipals de Barcelona 2018 Paviment antilliscant 86% No presència de resalts 87% No graons aïllats 82% 78% 79% 80% 81% 82% 83% 84% 85% 86% 87% 88% A escala territorial, destaca la bona accessibilitat dels itineraris als mercats de Sant Martí, Ciutat Vella i les Corts. Per contra, cal millorar els itineraris als mercats de L’Estrella i Lesseps, al Mercat de Sant Andreu, al Mercat de Ciutat Meridiana i al Mercat de Sarrià. D’altra banda, la mobilitat vertical és aquella que considera el trànsit de la persona entre les diverses plantes o nivells de l’equipament. Comprèn les escales, les rampes i els ascensors. L’anàlisi de les escales considera l’amplada de pas, el nombre de graons, els passamans, la franja podotàctil i l’encaminament a l’escala. L’accessibilitat és bona pel que fa a l’amplada de pas, que és superior a 1,20 metres en el 90% dels casos i també quan es considera el nombre de graons o l’existència de passamans i la seva ergonomia. Quan s’observa el detall de l’element passamans, per contra, es detecta que podria millorar-se, ja que en la majoria dels casos aquest passamans no és doble, no és als dos costats de l’escala o no coincideix amb el punt d’inflexió de l’escala. Un últim aspecte que cal tenir en compte pel que fa l’accessibilitat de les escales és la presència d’encaminaments i franges podotàctils a les escales. La presència d’aquestes solucions d’accessibilitat és, en ambdós casos, inferior al 20% dels mercats. Per tot això es pot dir que petites millores, com ara l’adequació dels passamans i la instal·lació de franges podotàctils i solucions d’encaminament, podrien fer més accessibles les escales dels mercats. Diagnòstic. Equipaments. Mercats municipals 179 Gràfic. Accessibilitat dels passamans als mercats municipals de Barcelona 2018 Coincidència amb el punt d'inflexió 37% Passamà de disseny ergonòmic 71% Doble passamà 16% Passamans als dos costats 59% Existència de passamans 88% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% De la mateixa manera, les rampes presenten unes bones condicions d’accessibilitat però la barana no és als dos costats, no hi ha doble passamà i no es presenta un disseny ergonòmic en la majoria dels casos analitzats. L’accessibilitat dels ascensors dels mercats municipals és bona perquè hi ha un espai d’1,5 metres davant la porta, la dimensió de la cabina és superior a 1,40 x 1,10 metres, hi ha portes automàtiques, l’altura de la botonera és d’entre 1 i 1,40 metres i hi ha senyalització en relleu. En alguns aspectes, la mobilitat vertical en ascensor té un cert recorregut, ja que es disposa d’una dotació equivalent a una mica més de la meitat dels mercats pel que fa a la senyalització en braille, senyalística acústica i visual de parada i la dotació de passamans a l’interior dels ascensors. Els aspectes que cal millorar clarament en aquest punt són els relacionats amb la seguretat, com ara les portes transparents o la dotació de bucle magnètic. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 180 Serveis higiènics El cas dels serveis higiènics presenta un resultat de diagnosi desigual. L’accessibilitat és bona per entrar al lavabo, ja que la senyalística, l’obertura i amplada de la porta d’accés són adequades a la normativa per al col·lectiu de persones amb discapacitat física. Una vegada dins ens trobem amb diversos elements que fan que el servei higiènic no sigui accessible per aquest col·lectiu. Per exemple, els pestells no són accessibles, les portes no tenen obertura des de l’exterior, els miralls no estan a una altura de 90 cm, l’inodor no té una alçària de 45 cm, no hi ha transferència als dos costats o el timbre d’emergència no és accessible des del terra. En un altre sentit, per al col·lectiu de persones amb discapacitat visual, hi ha paràmetres no estesos adequadament, com ara la senyalització amb contrast, relleu i braille del servei higiènic o la senyalització amb color de si el servei està ocupat. Relació de l’entorn (comunicatiu) Els pictogrames i la senyalística en lletra superior a 18 cm són elements d’accessibilitat incorporats a pràcticament tots els mercats municipals, més d’un 90% els incorporen. El marge de millora en aquest punt es troba en l’accessibilitat dels serveis per al col·lectiu de persones amb discapacitat visual i auditiu. D’una banda, la diagnosi fa aflorar la manca de senyalització amb relleu i contrast –amb les úniques excepcions del mercat de Sants i Sant Martí– i la manca de senyalització en braille. De l’altra, les persones amb discapacitat auditiva no disposen de bucle magnètic als mercats municipals. Tal com s’ha fet notar amb anterioritat, cal una millora generalitzada en els elements i serveis per a la comunicació. En especial cal millorar la senyalització amb relleu i contrast, braille, la disposició de bucle magnètic i les pantalles visuals. No hi ha maquetes 3D que permetin l’orientació de persones amb discapacitat visual. En aquest punt cal remarcar la manca generalitzada de plans d’emergència que continguin totes les mesures necessàries per a les persones amb discapacitat. Les mancances més comunes en aquest sentit són la falta de zones de rescat per a persones amb cadira de rodes en cas d’emergència, de recorreguts alternatius per a PMR i la falta d’alarmes visuals i sonores. Diagnòstic. Equipaments. Mercats municipals 181 Recomanacions Les recomanacions principals que cal fer en l’accés al servei són les següents: • Millorar les places d’aparcament, tant en l’accés a vorera i gual com en la senyalització. • Situar noves places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. • Millorar l’estat de les voreres i els seus encaminaments al mercat. • Revisar les portes d’accés en els casos on presenten necessitat de millora. • Augmentar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web. • Generalitzar la implantació de serveis a domicili. Les recomanacions principals que cal fer en la mobilitat interior són les següents: • Dotar d’encaminaments l’interior dels mercats municipals. • Eliminar obstacles dels passadissos dels mercats. • Revisar els graons aïllats i els ressalts en els casos puntuals detectats. • Millorar l’accessibilitat dels passamans en escales i rampes. • Dotar les escales de solucions d’encaminament i franges podotàctils. Les recomanacions principals que cal fer pel que fa als lavabos són les següents: • Vetllar per l’accessibilitat de les petites instal·lacions dels serveis higiènics: manetes, pestells, timbre d’emergència, aixeta i mirall. • Assegurar l’altura adequada dels inodors. • Incrementar els inodors on hi ha espai per a la doble transferència. • Millorar la senyalística amb contrast, relleu i braille. Les recomanacions principals que cal fer en l’àmbit de relació amb l’entorn són les següents: • Millorar els serveis d’atenció per a les persones amb discapacitat mitjançant programes de formació i serveis comuns. • Adoptar mesures d’accessibilitat per a l’accés al servei de les persones amb discapacitat visual. Incrementar la senyalització amb relleu, contrast i braille. • Adoptar mesures d’accessibilitat per a l’accés al servei de les persones amb discapacitat auditiva. Posar a disposició el servei de bucle magnètic al mercat. • Revisar els plans d’emergència dels mercats municipals per adaptar-los a les necessitats de les persones amb discapacitat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Comerç Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Equipaments. Comerç 183 Introducció L’any 2016, en col·laboració amb l’empresa Mapp4all, es va dur a terme una recollida de dades massiva a la ciutat. Es va procedir a registrar 52.787 establiments i espais a peu de carrer, distribuïts per tots els districtes. Amb l’aplicació es van recollir, entre d’altres, les dades d’ajuda visual, ajuda auditiva, barreres arquitectòniques, accessible amb ajuda i WC adaptat. S’analitzen els 52.161 registres que contenen dades suficients. Gràfic. Comerços visitats per districte. Mapp4all Ciutat Vella 5.374 Eixample 12.810 Sants-Montjuïc 4.657 Les Corts 2.424 Sarrià-Sant Gervasi 5.618 Gràcia 4.663 Horta-Guinardó 3.018 Nou Barris 3.640 Sant Andreu 4.157 Sant Martí 5.800 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 D’altra banda, el curs 2013-2014 es va iniciar una col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per impulsar el programa CASBA (Comerç Amic Sense Barreres), en virtut de la qual l’alumnat de l’assignatura Habitatge i Cooperació (ETSAB) fa les pràctiques de l’assignatura analitzant i elaborant un projecte d’accessibilitat per als comerços de diferents eixos comercials de la ciutat (Sants, Ciutat Vella, Horta-Guinardó). El curs 2017-2018 s’incorpora a aquesta col·laboració la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), amb l’alumnat de l’assignatura Accessibilitat (grau d’Arquitectura). En total han participat en el projecte 312 alumnes. Taula. Matriu comerços analitzats 2013-2018 CASBA Total Districte 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018 2013-2018 Ciutat Vella 72 29 53 41 52 247 Sants-Montjuïc 0 62 37 31 44 174 Horta-Guinardó 0 0 0 0 12 12 Total general 72 91 90 72 108 433 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 184 De març a desembre del 2018 es van contractar sis persones mitjançant un Pla d’ocupació municipal (programa “Enfeina’t” del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i Barcelona Activa). Els tècnics contractats (arquitectes tècnics i arquitectes superiors) van fer la recollida de dades d’accessibilitat a la via pública, i van col·laborar en la definició del mètode de treball. S’analitza el que anomenem “itinerari accessible”, l’espai adjacent a les façanes d’1,80 m d’amplada i 2,20 m d’alçària. S’han registrat 70.000 ítems i s’han introduït al SIG Inca. Taula. Matriu 2013-2019 CASBA Comuni- Global Mobilitat Serveis cació i accessi- Any Eix N. comerços Accessos interior higièncis Mobiliari senyalètica bilitat Ciutat Vella 329 28% 47% 20% 45% 59% 38% 2013/2014 Vigatans-CAP 90 18% 23% 21% 20% 28% 21% 2014/2015 Tantarantana 28 18% 68% 5% 29% 55% 43% 2015/2016 Sant Pere més Baix 75 47% 14% 32% 42% 28% 31% 2016/2017 Princesa 41 36% 68% 12% 29% 90% 52% 2017/2018 Gòtic Sud 74 8% 75% 25% 67% 88% 42% 2018/2019 Avinyò 21 43% 33% 27% 81% 67% 38% Sants-Montjuïc 184 33% 52% 41% 58% 51% 43% 2014/2015 Creu Coberta 59 32% 59% 29% 52% 55% 46% 2015/2016 Vallespir 35 32% 18% 75% 86% 18% 25% 2016/2017 Zona Franca 40 52% 52% 12% 35% 52% 52% 2017/2018 Carrer Sants 50 16% 79% 46% 60% 79% 48% Horta-Guinardó 7 0% 37% 5% 37% 28% 19% 2017/2018 Sant Genís 7 0% 37% 5% 37% 28% 19% Sant Andreu 51 10% 80% 20% 86% 65% 45% 2018/2019 Gran de Sant Andreu 51 10% 80% 20% 86% 65% 45% Sarrià-Sant Gervasi 10 10% 30% 0% 70% 50% 20% 2018/2019 Madrazo 10 10% 30% 0% 70% 50% 20% Metodologia Mapp4all: la recollida de dades es va dur a terme de manera presencial als mateixos establiments. Inicialment es recollia tota la informació d’interès que es podia adquirir mitjançant l’observació, i després es passava a fer entrevistes curtes a les persones responsables dels establiments o espais, per emplenar les dades requerides per l’aplicació. Aquestes dades es referien principalment a si l’establiment disposava de les prestacions que recull l’aplicació. CASBA: L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) assumeix la funció de coordinar les entitats de persones amb discapacitat dels barris en estudi, les associacions de comerciants, la universitat i l’Ajuntament de Barcelona amb els districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, la Direcció de Comerç i Mercats i l’Institut de Paisatge Urbà, i de promoure la cooperació en el projecte. La metodologia emprada per garantir la formació de l’alumnat és l’aprenentatge servei (ApS). L’ApS és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol Diagnòstic. Equipaments. Comerç 185 projecte ben articulat, on l’alumnat es forma i alhora treballa en necessitats reals de l’entorn per millorar-lo. Pla d’ocupació municipal: les persones contractades reben formació en accessibilitat, fan les visites a la via pública, gestionen les dades i informen de les incidències als responsables. La coordinació de les tasques, la relació amb els departaments de manteniment i obres dels districtes, la gestió de les dades, etcètera, van a càrrec del personal tècnic de l’IMPD. Les dades es comparteixen amb els departaments de l’Ajuntament implicats en el manteniment i les obres de la via pública, així com amb els departaments que n’han de planificar els usos (mobilitat, transports, via pública, etcètera). Aquestes dades de via pública complementen les dades del CASBA per a l’anàlisi de l’accessibilitat dels comerços i altres establiments en els eixos comercials. Accés als establiments En l’àmbit de ciutat, l’estat de conservació dels paviments és molt bo, però només hi ha un 60% de paviment tàctil correcte (indicatiu per a les persones cegues). Pel que fa al pendent, l’orografia de la ciutat condiciona l’accessibilitat, sobretot als barris de muntanya, i en global un 24% dels carrers tenen pendents superiors al 6% longitudinal i/o al 2% transversal. Un 42% dels guals de la ciutat no compleixen els requisits per ser 100% accessibles. A més, en els canvis de nivell laterals dels guals sovint hi manquen les proteccions per evitar la caiguda. Especialment greu és la situació pel que fa als elements fixos instal·lats dins l’espai de l’itinerari accessible, ja que un 82% se situen en el recorregut i dificulten la circulació de les persones. Les places d’aparcament reservades genèriques presenten moltes dificultats d’accessibilitat; només el 33% de les existents es poden considerar accessibles. Pel que fa a la senyalització d’aquestes places, és correcta en el 85% dels casos. Per als eixos comercials estudiats amb el projecte CASBA, trobem una certa millora respecte al global de ciutat en pendents, paviment tàctil i obstacles. Taula. Matriu d’accessibilitat de la via pública (CASBA) Canvi Pavi- Places Pavi- Pen- de Protec- ment reser- Obsta- Barris ment dents nivell Guals cions tàctil vades cle Barri Gòtic 90% 90% 17% 74% 0% 69% 61% 53% Les Marines 89% 90% 19% 52% 0% 58% 44% 16% Sants-Badal 98% 100% 25% 45% 0% 71% 0% Sant Genís dels 79% 51% 20% 50% 0% 67% 32% Agudells Total 89% 83% 20% 55% 0% 66% 25% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 186 Estat dels comerços analitzats i establiments visitats Amb la recollida massiva de dades, es determina que un 53,5% dels establiments visitats són accessibles físicament sense ajuda. Segons l’anàlisi del CASBA, el 55% dels comerços tenen una accessibilitat correcta o fàcilment solucionable, que pel nivell d’exigència del projecte podem equiparar amb els establiments considerats accessibles per l’anàlisi de Mapp4all. L’estudi CASBA considera que el 32% dels comerços analitzats es podrien fer accessibles amb una inversió mitjana, mentre que un 13% dels comerços són de difícil adaptació. En el cas de Mapp4all, es considera que en un 45% dels establiments cal suport per accedir-hi. Aquesta categoria es pot equiparar amb la descripció “practicable” del Codi d’accessibilitat de Catalunya del 1995. Taula. Matriu d’accessibilitat dels establiments Mapp4all Accessible Ajuda Ajuda sense Accessible WC Establiments Visitats visual auditiva ajuda amb ajuda Accessible Comerços 20.169 124 60 10.331 9.558 375 Espais culturals 112 27 25 88 17 61 Espais oberts i oci 461 23 13 392 55 46 Hostaleria 10.486 94 30 5.643 4.612 2.230 Oficines bancàries 1.122 5 400 855 684 11 Serveis de salut 3.130 136 95 2.048 1.019 705 Serveis públics 1.328 79 42 911 381 426 Transport privat 781 4 0 435 87 90 Transport públic 181 13 7 134 94 5 Altres 14.391 43 29 7.089 6.876 835 Total general 52.161 548 701 27.926 23.383 4.784 Gràfic. Establiments visitats amb el projecte Mapp4all Característiques d’accessibilitat dels establiments 27.926 23.383 4.784 548 701 Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible sense Accessible amb WC Accessible ajuda ajuda Diagnòstic. Equipaments. Comerç 187 Taula. Matriu d’accessibilitat dels comerços analitzats CASBA Solucionable Total per Districte Correcte senzill Solucionable Dificultós Districte Ciutat Vella 17 97 98 35 247 Sants-Montjuïc 17 97 41 19 174 Horta-Guinardó 1 9 0 2 12 Total per estat 35 203 139 56 433 Gràfic. Comerços analitzats amb el projecte CASBA Comerços analitzats 97 98 97 41 35 17 17 19 9 1 0 2 Ciutat Vella Sants-Montjuïc Horta-Guinardó Correcte Solucionable senzill Solucionable Dificultós Pel que fa a l’accessibilitat comunicativa, i a causa de la manca d’implantació efectiva de legislació, gairebé la totalitat dels establiments analitzats no disposen de cap tipus de mesura d’accessibilitat. Això vol dir que els bucles magnètics, les informacions en braille, els documents de lectura fàcil o els pictogrames indicatius són extremament escassos. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 188 Gràfic. Elements d’accessibilitat als establiments visitats Mapp4all 9,17% 1,34% 1,05% 44,83% 53,54% Ajuda auditiva Ajuda visual Accessible amb ajuda Accessible sense ajuda WC Accessible Estat dels establiments visitats per categoria Les dades de Mapp4all es divideixen en deu categories (comerços, espais culturals, espais oberts i oci, hostaleria, oficines bancàries, serveis de salut, serveis públics, transport privat, transport públic i altres). Aquestes categories inclouen: • Comerços: mercats i botigues. • Espais culturals: museus, teatres i cinemes. • Espais oberts i oci: parcs, platges i llocs turístics. • Hostaleria: restaurants, bars, cafeteries i hotels. • Oficines bancàries: bancs i caixes. • Serveis de salut: farmàcies, consultes. • Serveis públics: edificis públics. • Transport privat: aparcaments i estacions de servei. • Transport públic: parades de bus i metro. • Altres. Diagnòstic. Equipaments. Comerç 189 Dels establiments estudiats podem destacar que els espais culturals disposen de mesures d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat visual (24%) i auditiva (22%). Les oficines bancàries destaquen per disposar en un 35% dels casos de bucles magnètics. Els espais culturals, espais oberts i oci, les oficines bancàries, els serveis de salut i els serveis públics superen la mitjana d’accessibilitat. D’altra banda, només els espais culturals disposen en més del 54% dels casos de serveis higiènics accessibles. L’hostaleria només disposa de serveis adaptats en un 21% dels casos, els serveis de salut en un 22,50% i els serveis públics en un 32%. Taula. Matriu d’elements d’accessibilitat als establiments Mapp4all per categoria Ajuda Ajuda Accessible Accessible WC Categoria visual auditiva sense ajuda amb ajuda accessible Comerços 0,61% 0,30% 51,22% 47,39% 1,86% Espais culturals 24,11% 22,32% 78,57% 15,18% 54,46% Espais oberts i oci 4,99% 2,82% 85,03% 11,93% 9,98% Hostaleria 0,90% 0,29% 53,81% 43,98% 21,27% Oficines bancàries 0,45% 35,65% 76,20% 60,96% 0,98% Serveis de salut 4,35% 3,04% 65,43% 32,56% 22,52% Serveis públics 5,95% 3,16% 68,60% 28,69% 32,08% Transport privat 0,51% 0,00% 55,70% 11,14% 11,52% Transport públic 7,18% 3,87% 74,03% 51,93% 2,76% Altres 0,30% 0,20% 49,26% 47,78% 5,80% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 190 Distribució i estat d’accessibilitat dels comerços per districte Analitzem els establiments visitats amb el projecte Mapp4all per districte. Districte de Ciutat Vella (5.374 establiments) 57,44% 40,32% 12,58% 0,99% 1,06% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte de l’Eixample (12.810 establiments) 57,66% 41,59% 10,84% 1,70% 1,76% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Diagnòstic. Equipaments. Comerç 191 Districte de Sants-Montjuïc (4.657 establiments) 57,78% 40,97% 8,80% 1,31% 1,18% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte de Les Corts (2.424 establiments) 55,28% 42,00% 13,82% 0,62% 1,65% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte de Sarrià-Sant Gervasi (5.618 establiments) 52,83% 45,98% 8,79% 0,77% 1,30% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 192 Districte de Gràcia (4.663 establiments) 52,54% 45,64% 6,07% 1,27% 1,29% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte d’Horta-Guinardó (3.018 establiments) , 50,56% 47 95% 7,92% 0,63% 0,99% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte de Nou Barris (3.640 establiments) 48,90% 49,34% 5,93% 0,27% 1,13% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Diagnòstic. Equipaments. Comerç 193 Districte de Sant Andreu (4.157 establiments) 56,17% 42,12% 4,91% 0,43% 1,27% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible Districte de Sant Martí (5.800 establiments) 54,29% 42,60% 9,29% 0,90% 1,14% Ajuda visual Ajuda auditiva Accessible Accessible WC sense ajuda amb ajuda Accessible No s’observen diferències significatives per districtes, tot i que als districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó i Nou Barris la mitjana d’establiments accessibles sense ajuda és inferior, fet que pot estar directament relacionat amb l’orografia dels barris de muntanya. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 194 Conclusions En el global dels comerços analitzats no s’observa la implantació generalitzada i continuada de mesures per afavorir l’accessibilitat. Això es reflecteix en les escasses mesures comunicatives en el conjunt del comerç i en les mesures físiques, només normalitzades quan responen als canvis de normatives constructives. La meitat dels establiments responen als mínims legals establerts en diferents moments, però no s’ha produït una inversió extensa en la millora dels locals de construcció anterior per adaptar-los. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Centres esportius municipals Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 196 Introducció En el marc del Pla d’accessibilitat universal 2018-2026, i en col·laboració amb l’Institut Barcelona Esports (IBE), s’han dut a terme les tasques de diagnosi de 26 centres esportius municipals (CEM) entre el gener i el maig del 2018. Les tasques de recollida de dades les van dur a terme els treballadors i les treballadores del Pla d’ocupació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, en el qual van contractar-se 41 persones amb discapacitat, amb la col·laboració de l’arquitecta Marta Bordas Eddy. La selecció dels 26 CEM analitzats dels 68 centres de la ciutat es va fer d’acord amb l’IBE, ja que en anys anteriors (2009 i 2017) s’havien dut a terme anàlisis d’accessibilitat de diversos CEM. Amb aquesta tercera campanya, han estat analitzades en algun moment 58 de les 68 instal·lacions. Seria adient, per a properes campanyes, revisar els equipaments que han estat reformats després de fer-ne l’anàlisi d’accessibilitat. Cal destacar que més del 96% de pistes i sales polivalents són accessibles, però no ho són els recorreguts per arribar-hi. En canvi, les grades són molt poc accessibles. Els vasos de les piscines només són accessibles en un 38% dels casos (és a dir, amb grua mecànica que es pugui utilitzar autònomament, cadira autopropulsada plàstica per als desplaçaments, etcètera), però només en 3 casos les piscines són totalment inaccessibles. La majoria, doncs, requereixen ajuda per poder accedir-hi. El 21% dels centres analitzats es poden considerar accessibles i només un 3,5% són inaccessibles. La gran majoria dels centres analitzats, el 75,5%, són practicables, és a dir, es poden usar però no amb total autonomia ni confort. Calen intervencions en l’àmbit arquitectònic i comunicatiu a la gran majoria dels centres. Metodologia El punt de partida per iniciar aquesta anàlisi ha estat recopilar de manera sistemàtica tota la informació disponible per a cada instal·lació objecte d’estudi. S’ha elaborat un qüestionari d’accessibilitat en format full de càlcul Excel per a l’àmbit específic dels CEM, per poder recollir in situ les dades i fotografies pertinents per part dels inspectors i les inspectores de l’IMPD. Aquest qüestionari d’accessibilitat funciona com a eina de control i qualitat, de manera que els inspectors i les inspectores disposin d’una llista de control per assegurar-se que recullen totes les dades d’interès. S’ha elaborat una fitxa per a cada centre analitzat per l’IMPD, amb el contingut següent: • Portada de la fitxa: informació general, fotografies de context i observacions generals. • Entorn: accessibilitat de la via pública i disponibilitat de transport públic o privat. • Accés: condicions d’accessibilitat de la porta i l’entorn de l’accés. • Atenció al públic: ubicació, característiques, identificació. • Comunicació horitzontal: valoració accessibilitat (passadissos, portes, paviment, desnivells). • Comunicació vertical: accessibilitat de rampes, ascensors, escales. • Serveis higiènics i vestidors: ubicació, distribució i accessibilitat. Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 197 • Pistes i sales polivalents: ubicació, disseny, accés i qualitat dels recorreguts. • Vasos de les piscines: disseny, ubicació i autonomia. • Grades: disponibilitat places reservades, recorregut, situació, confort. • Altres: espais singulars no catalogats anteriorment, configuració i mobiliari. • Diagnosi de l’accessibilitat de l’edifici: descripció detallada de l’estat actual de l’edifici. S’han utilitzat codis per identificar els diferents estats d’accessibilitat (accessible, practicable, practicable amb ajuda, inaccessible). Dins d’un mateix apartat hi pot haver diagnòstics diversos, que s’exposen al text, però al conjunt se li atorga la classificació més predominant o restrictiva, segons correspongui. Per facilitar la classificació de l’accessibilitat dels equipaments, s’han establert els nivells següents: Nivell Diagnosi de l’accessibilitat de l’edifici Accessible Es compleixen els principals paràmetres bàsics d’accessibilitat que determina el Codi tècnic de l’edificació (CTE) i el Codi d’accessibilitat, a falta de possibles correccions menors (perllongar passamà, tires antilliscants, etcètera). Practicable Es compleixen els principals paràmetres definits sota el concepte de practicable establerts en el Codi d’accessibilitat de Catalunya (transferència a l’inodor per un sol costat, rampa amb pendent una mica més elevat, etcètera). No es permet accedir-hi ni utilitzar-lo de manera autònoma, sinó que requereix l’assistència de terceres persones (rampes amb un pendent excessiu, esglaó aïllat, taulell massa elevat, etcètera). Inaccessible Element o espai que resulta inaccessible atesa la magnitud de les barreres arquitectòniques presents (molt difícil d’accedir-hi o d’utilitzar-lo, tot i que t’ajudin). Aquesta classificació permet, a més, comparar els diferents aspectes de l’accessibilitat analitzats, i l’estat general d’accessibilitat dels diferents centres analitzats en els diferents períodes (2018, 2017 i 2009). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 198 Taula. Matriu d’accessibilitat dels centres esportius municipals, Barcelona 2018 Comuni- Comuni- Pistes i Valoració Atenció al cació cació sales Vasos Districte Nom global Entorn Accés públic horitzontal vertical Vestidor polivalents piscines Grades Altres Ciutat Vella Centre Esportiu Municipal Marítim Ciutat Vella Centre Esportiu Municipal Parc de la Ciutadella Ciutat Vella Centre Esportiu Municipal Sant Sebastià Ciutat Vella Instal·lació Esportiva Espai de Mar Eixample Centre Esportiu Municipal Aiguajoc Borrell Eixample Centre Esportiu Municipal Sagrada Família Sants-Montjuïc Centre Esportiu Municipal L'Espanya Industrial Sants-Montjuïc Centre Esportiu Municipal Piscines Bernat Picornell Les Corts Centre Esportiu Municipal Les Corts – Holmes Place Sarrià-Sant Gervasi Centre Esportiu Municipal Can Caralleu Sarrià-Sant Gervasi Centre Esportiu Municipal Putxet Sarrià-Sant Gervasi Centre Municipal de Tennis de Taula Reina Elisenda Sarrià-Sant Gervasi Centre Municipal d'Esgrima Reina Elisenda Gràcia Centre Esportiu Municipal Can Toda Gràcia Centre Esportiu Municipal Perill Gràcia Centre Esportiu Municipal Sardenya Gràcia Centre Esportiu Municipal Sardenya – Claror Horta-Guinardó Centre Esportiu Municipal Mundet Nou Barris Centre Esportiu Municipal Can Dragó Nou Barris Centre Esportiu Municipal Cotxeres Borbó Sant Andreu Centre Esportiu Municipal Trinitat Vella Sant Martí Centre Esportiu Municipal Bac de Roda Sant Martí Centre Esportiu Municipal Júpiter Sant Martí Centre Esportiu Municipal Maresme Sant Martí Centre Esportiu Municipal Nova Icària Sant Martí Centre Esportiu Municipal Vintró Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 199 Taula. Matriu d’accessibilitat dels centres esportius municipals, Barcelona 2017 Comuni- Comuni- Pistes i Valoració Atenció al cació cació sales Vasos Districte Nom global Entorn Accés públic horitzontal vertical Vestidor polivalents piscines Grades Altres Eixample Centre Esportiu Municipal Estació del Nord Eixample Piscina Sant Jordi Eixample Instal·lacions Esportives Escola Industrial Sants-Montjuïc Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas Sants-Montjuïc Fossars Municipals de Tir amb Arc En obres / En obres / En obres / Sants-Montjuïc Camp Municipal de Softbol en projecte en projecte en projecte En obres / En obres / En obres / Sants-Montjuïc Camp Municipal de Rugbi La Foixarda en projecte en projecte en projecte Sants-Montjuïc Complex Esportiu Mpal. Pau Negre-Parc del Migdia Sants-Montjuïc Estadi Municipal d'Atletisme Joan Serrahima Sants-Montjuïc Pistes Municipals d'Aeromodelisme de Montjuïc En obres / En obres / En obres / En obres / En obres / En obres / En obres / Sants-Montjuïc Pistes Municipals de Tennis de Montjuïc en projecte en projecte en projecte en projecte en projecte en projecte en projecte Sants-Montjuïc Centre Municipal d'Escalada La Foixarda Sants-Montjuïc Piscina Municipal de Montjuïc Horta-Guinardó Velòdrom Municipal d'Horta Horta-Guinardó Centre Esportiu Municipal Olimpics Vall d'Hebron Horta-Guinardó Centre Esportiu Municipal Carmel Horta-Guinardó Centre Esportiu Municipal Guinardó Sant Andreu Centre Esportiu Municipal Sant Andreu - La Sagrera Sant Martí Centre Municipal de Vela Sant Martí Base Nàutica Municipal de la Mar Bella Sant Martí Centre Esportiu Municipal Can Felipa Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 200 Taula. Matriu d’accessibilitat dels centres esportius municipals, Barcelona 2009 Comuni- Comuni- Pistes i Valoració Atenció al cació cació sales Vasos Districte Nom global Entorn Accés públic horitzontal vertical Vestidor polivalents piscines Grades Altres Ciutat Vella Centre Esportiu Municipal Raval-Can Ricart Ciutat Vella Centre Esportiu Municipal Frontó Colom Eixample Centre Esportiu Municipal Joan Miró Sants-Montjuïc Escola Municipal d'Hípica La Foixarda Sants-Montjuïc Centre Esportiu Municipal La Bordeta En obres / en Horta-Guinardó Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron projecte Nou Barris Centre Esportiu Municipal Artesania Nou Barris Centre Esportiu Municipal Can Cuyàs Sant Andreu Centre Esportiu Municipal Bon Pastor Sant Martí Centre Esportiu Municipal La Verneda Sant Martí Complex Esportiu Municipal Mar Bella Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 201 Entorn Gairebé el 60% de centres disposen de places d’aparcament reservat a persones amb mobilitat reduïda (PMR) de manera propera a les portes d’accés al centre. En la majoria d’ocasions, les places se situen a la via pública (com seria el cas del CEM Parc de la Ciutadella, del CEM L’Espanya Industrial o del CEM Sardenya – Claror, per posar alguns exemples), mentre que en altres casos les places reservades queden situades dins de la bossa pròpia d’aparcament del centre (com seria el cas del CEM Piscines Bernat Picornell). També es troben casuístiques de CEM amb places tant en bossa d’aparcament pròpia com en la via pública (per exemple, en el CEM Sant Sebastià i en el CEM Les Corts). Ocasionalment s’han detectat places reservades per a PMR a la via pública però que no garantien un itinerari accessible fins a la porta del conductor o conductora del vehicle. Aquest és el cas del CEM Marítim - Claror, on hi ha un total de 6 places, algunes amb obstacles però d’altres no, per la qual cosa ha quedat avaluat igualment com a “accessible”. Foto 73 Plaça PMR en via pública (CEM Ciutadella) Foto 74 Plaça d’aparcament pròpia (CEM Piscines Bernat Picornell) Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 202 Foto 75 Obstacles en l’itinerari (CEM Marítim Claror) De manera puntual s’han avaluat CEM com a “practicables” quan el recorregut des del vial rodat fins a les portes d’accés s’ha detectat notablement llarg (com per exemple a la Instal·lació Esportiva Espai de Mar) o quan el recorregut d’accés fins a la porta d’entrada al centre implicava haver de superar un tram de carrer de fort pendent (com seria el cas del Centre Municipal de Tennis Taula Reina Elisenda o el CEM Cotxeres de Borbó). És similar el cas del CEM Trinitat Vella, situat en un entorn de topografia complexa, on la porta d’accés se situa en un carrer pràcticament pla, però cal superar unes escales per accedir a l’interior de les instal·lacions. Altrament, existeixen entrades secundàries per evitar les escales, però llavors cal superar trams de carrer de fort pendent, per la qual cosa determinats usuaris poden requerir assistència. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de l’entorn Nre. CEM % Accessible 16 62 Practicable 10 38 Inaccessible 0 0 Inexistent 0 0 Total 26 100 Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 203 Accés al servei La gran majoria dels CEM analitzats, prop del 60%, tenen l’accés principal a peu pla. En alguns equipaments hi ha estores d’entrada no encastades que cal assegurar que quedin ben fixades a terra en tot moment, per evitar ensopegades fortuïtes. Foto 76 Accés a peu pla (Espai de Mar) Foto 77 Rampa practicable alternativa (CEM Can Toda) Prop d’un 20% dels CEM presenten un accés “practicable”, amb un grau inferior de confort, a causa d’haver de superar rampes més o menys pronunciades, dins dels límits de la normativa. Puntualment s’han catalogat accessos com a “practicables”, ja sigui per presentar rampes de longituds excessives superiors als 9 metres sense replà de descans (com és el cas del CEM Parc de la Ciutadella), rampes de pendent superior al 12% (com seria el cas del CEM Trinitat Vella), o rampes sense replà previ a les portes d’accés (com passa al CEM Can Caralleu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 204 En determinades ocasions, l’entorn on s’ubica la instal·lació presenta un fort pendent, que supera amb escreix els màxims admesos per les normatives. Per tant, resulta un xic inevitable que el tram de vorera que condueix fins a la porta d’entrada presenti un pendent elevat. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de l’accés Nre. CEM % Accessible 16 62 Practicable 10 38 Inaccessible 0 0 Inexistent 0 0 Total 26 100 Atenció al públic Pràcticament la meitat dels CEM analitzats presenta taulells d’atenció al públic de disseny plenament “accessible”, a doble alçària. Normalment, la part alta és la principal, però també es detecta algun cas puntual a la inversa, on la part principal és el taulell baix. Es destaca el cas del CEM Sagrada Família - Claror Cartagena, on hi ha fins a tres punts d’atenció al públic: el principal presenta un taulell a doble alçària, mentre que els altres dos punts d’atenció al públic consten d’una taula i cadires estàndards, tots ells plenament accessibles. Foto 78 Tres punts d’atenció (CEM Sagrada Família) Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 205 En alguns centres, la part de taulell baix no sempre presenta una zona inferior lliure d’obstacles. Als centres de petites dimensions no hi ha taulell de recepció i l’atenció al públic es fa directament a la zona d’oficines. En ambdós casos, també s’ha classificat com a “accessible”. En un 46% dels CEM analitzats es detecta un taulell massa alt en tota la seva longitud i s’han classificat com a “practicables”, entenent que es pot rebre atenció però amb un grau de confort inferior. També han estat inclosos en aquesta categoria aquells casos excepcionals on el taulell d’atenció al públic sí que presentava una zona més baixa en un dels seus extrems, però amb la problemàtica que aquesta zona de taulell accessible queda situada passats els torns d’accés, per la qual cosa no serveix per a l’atenció al públic de persones usuàries no abonades. S’ha classificat el punt d’atenció al públic com a “practicable” quan la seva ubicació no és evident des de l’accés al centre, o en cas que la zona accessible quedi situada de forma totalment secundària, en un lateral arraconat. També s’ha considerat “practicable” el punt d’atenció al públic del CEM Can Caralleu perquè, tot i que el taulell de recepció presenta una doble alçària amb la voluntat d’oferir un punt d’atenció accessible, aquesta zona més baixa ho és excessivament, ja que no arriba als 75-80 cm mínims reglamentaris; és a dir, que es pot utilitzar però no amb el grau de comoditat que es requereix. El mateix passa amb els seients que s’ofereixen, ja que són tamborets que no tenen respatller ni reposabraços, i poden resultar molt incòmodes d’utilitzar per part de certes persones amb mobilitat reduïda. En cap dels centres analitzats s’ha detectat un taulell d’atenció al públic equipat amb un bucle magnètic, necessari per a persones amb deficiències auditives. En tractar-se de taulells sense mampara, no ha estat un paràmetre que hagi penalitzat a l’hora de realitzar la diagnosi. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de l’atenció al públic Nre. CEM % Accessible 14 54 Practicable 12 46 Inaccessible 0 0 Inexistent 0 0 Total 26 100 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 206 Comunicació horitzontal La gran majoria de CEM analitzats, un 80% aproximadament, es consideren “accessibles” en termes de circulació horitzontal, sense observacions destacables llevat de possibles correccions menors, com ara estores puntuals no encastades a terra. En general, els recorreguts són a nivell, amb amplades de pas correctes i fins i tot generoses, radis de gir accessibles a banda i banda de les portes, i portes d’amplada mínima de 80 cm. S’han detectat alguns paviments excessivament brillants, que generen reflexos importants que poden causar desorientació a persones amb problemes visuals. Foto 79 Paviment enlluernador i vidre sense senyalitzar (CEM Putxet) De manera habitual, el punt de control d’accés d’usuaris és un sistema de torns giratoris, que no es pot considerar apte per a persones usuàries en cadira de rodes. De manera generalitzada, es disposa d’un accés alternatiu accessible que consta d’una porta d’amplada accessible i obertura batent, accionada des de la recepció. Aquest fet no suposa un problema en el sentit d’entrada, ja que la zona d’atenció al públic es troba normalment ubicada al costat dels torns d’accés, però sí que pot ser-ho en el sentit de sortida si la recepció queda allunyada i no es pot avisar convenientment. Aquesta problemàtica queda resolta en aquells casos en què el taulell de recepció traspassa de la zona pública a la zona de persones abonades. Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 207 Foto 80 Taulell de recepció (CEM Perill) La comunicació horitzontal del CEM Piscines Bernat Picornell i al CEM Vintró s’ha considerat com a “practicable” perquè presenta trams del recorregut en ziga-zaga, obertura de portes en espai reduït i rampes de pendent practicable. En aquells casos on les persones amb mobilitat reduïda han de fer un recorregut alternatiu i requereixen assistència per accedir-hi, o en els casos on cal superar una rampa puntual de pendent excessiu, els centres s’han catalogat com a “practicables”. Finalment cal destacar el cas del CEM Aiguajoc Borrell, on es detecten graons aïllats per accedir a diverses àrees considerades de gran rellevància i sense duplicitat equivalent en cap altra zona del centre. Consegüentment, ha estat diagnosticat com a “inaccessible”. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de la comunicació horitzontal Nre. CEM % Accessible 21 81 Practicable 4 16 Inaccessible 1 4 Inexistent 0 0 Total 26 100 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 208 Comunicació vertical Pràcticament la totalitat dels CEM analitzats tenen més d’una planta, i en els pocs equipaments d’una sola planta s’hi han detectat desnivells resolts amb graons aïllats o petites rampes. Tot i disposar d’ascensor, en alguns centres cal superar rampes interiors de pendent excessiu i les persones usuàries necessiten ajuda de tercers per superar-les. Aquests casos han estat diagnosticats com a “practicables”. També hi han estat inclosos els edificis que disposen de comunicació vertical mecànica però on es requereix assistència per al seu funcionament (ascensors amb clau) o plataforma remuntadora d’escales. Les plataformes remuntadores d’escales tenen habitualment unes dimensions reduïdes, del tot insuficients per a usuaris amb cadires elèctriques, scooters o similars. Foto 81 Plataforma remuntadora d’escales (CEM Aiguajoc Borrell) Han estat classificats com a “practicables” els CEM on es disposa d’elevadors o cabines d’ascensor reduïdes, que tot i no ser una solució plenament accessible, sí que permeten l’accés de manera autònoma. S’ha classificat el CEM Perill com a “inaccessible” en termes de circulació vertical perquè hi ha una part de l’edifici que queda sense connexió en les seves plantes superiors, on se situen totes les sales polivalents del centre, sense alternativa en cap altra zona accessible de l’equipament. En els centres on es programen sessions de cada activitat en zones accessibles no s’ha penalitzat el fet de tenir espais no accessibles. En els centres avaluats com a “accessibles” no s’ha estat 100% estricte amb la normativa quan es tracta de d’incorreccions menors. Les deficiències en escales i baranes de protecció han estat recollides en les fitxes d’estudi, però no s’han considerat un factor Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 209 determinant en la diagnosi d’accessibilitat (entenent que l’escala és un element inaccessible de per si, per a moltes PMR). Per acabar, un breu apunt sobre el benefici de disposar de rampes de comunicació entre plantes (independentment del fet que es disposi també d’un ascensor): tot i que presentin un pendent notable, poden funcionar com a mètode d’evacuació en cas d’emergència, sempre que el recorregut sigui en sentit descendent en direcció a la sortida cap a l’exterior del complex edificat, tal com passa, per exemple, en les rampes que condueixen a la zones de piscina dels CEM Sant Sebastià i Maresme. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de la comunicació vertical Nre. CEM % Accessible 12 46 Practicable 10 39 Inaccessible 1 4 Inexistent 3 12 Total 26 100 Serveis higiènics En tractar-se d’una anàlisi d’edificis ja construïts s’ha aplicat el concepte de practicabilitat i ajust raonable. Amb aquest criteri s’han catalogat un 65% dels CEM analitzats com a “accessibles”. S’han valorat positivament aquells casos on en algun punt de l’edifici s’ofereix la transferència a doble banda. També han quedat recollits aquells casos de serveis amb configuració alternant (alguns amb transferència a dreta i altres a esquerra). En diversos CEM que han remodelat recentment els seus serveis públics o vestidors hi destaquen les bones pràctiques en el seu disseny. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 210 Foto 82 Serveis higiènics adaptats (CEM Marítim - Claror) La cambra higiènica accessible pot estar inclosa dins del vestidor femení i masculí o estar situada a l’exterior dels vestidors, amb un accés independent. Foto 83 Vestidor mixt adaptat (CEM Sagrada Família) S’han classificat com a “practicables” els CEM on hi ha una cadira de plàstic amb reposabraços i respatller a la zona de dutxa adaptada, en comptes d’un seient plegable fix tal com exigeix la normativa, ja que implica risc de caiguda per a l’usuari i no és per a tot el col·lectiu de persones amb necessitats especials. S’han diagnosticat com a “practicables” aquells casos en què l’accés als vestidors implica passar per rampes de pendent excessiu o per plataformes remuntadores d’escales i aquells vestidors amb mancances notables a la zona de dutxa, com seria la falta de seient de dutxa. Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 211 Els casos en què s’ha detectat una adaptació incorrecta de la dutxa, de manera que és pràcticament impossible utilitzar-la, han estat avaluats com a “inaccessibles”. Un dels problemes més generalitzats és la disposició dels complements (eixugamans, dispensador de sabó, penjadors, mirall, etcètera) en una posició massa elevada, per la qual cosa cal que siguin reubicats a una altura més accessible a tothom (idealment entre 90 cm i 1,20 m a excepció del mirall, la vora inferior del qual cal que estigui a 90 cm del terra i la superior a més d’1,80 m). També s’ha detectat, de manera generalitzada, la manca de certs complements necessaris per a una accessibilitat òptima, com ara la maneta auxiliar a una altura de 90 cm per la banda interior de tota porta que s’obri cap enfora, per tal d’assistir-ne el tancament des de l’interior de l’estança. Cal destacar la bona pràctica del CEM Mundet de disposar de tires de penjadors a doble altura i del CEM Sagrada Família - Claror Cartagena de disposar de pestells tipus palanca amb indicació d’ocupació i rentamans graduables en inclinació equipats amb aixetes monocomandament de palanca llarga. Foto 84 Vestidor (CEM Mundet) Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat dels vestidors Nre. CEM % Accessible 17 65 Practicable 7 27 Inaccessible 2 9 Inexistent 0 0 Total 26 100 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 212 Pistes i sales polivalents Pràcticament la totalitat de les sales i pistes polivalents es classifiquen com a “accessibles” en termes d’accessibilitat física; totes elles presenten un paviment rígid i anivellat, i amb amplades de pas generoses. De manera habitual, aquestes sales presenten un paviment tipus parquet, superposat al paviment original del centre, que fa que es generi un petit ressalt a l’entrada. Aquest petit desnivell es considera insignificant habitualment, sobretot quan la trobada entre ambdós paviments (interior i exterior) es troba suavitzada mitjançant un perfil metàl·lic d’acabament, que assegura el mínim ressalt possible. Foto 85 Acabament metàl·lic entre paviments (CEM Parc de la Ciutadella) S’han detectat sales que no són accessibles ja que s’ha de superar un ressalt en el seu accés (porta amb marc inferior, graó d’entrada). Els CEM on s’han detectat han estat avaluats com a “accessibles” en el diagnòstic general de les sales i pistes polivalents, ja que en tots els casos hi havia la possibilitat de duplicitat de programa en una altra zona de prestacions similars i accessible del CEM. En els casos en què ja s’ha penalitzat en l’apartat de comunicació vertical la no accessibilitat de les pistes i sales polivalents, no s’ha repetit la penalització en aquest apartat. El cas del CEM Perill és paradigmàtic, ja que totes les sales són accessibles en si mateixes, però moltes d’elles s’ubiquen en una part de l’edifici que no disposa d’ascensor. La Sala 5 del CEM Sardenya - Claror queda dividida en dos nivells, i la comunicació entre ells és dificultosa en termes d’accessibilitat. Al CEM Mundet cal superar una rampa practicable de connexió interna de la sala 1 a la sala 2. Al CEM Can Toda, la totalitat de les sales polivalents són accessibles, excepte la del frontó, que presenta unes escales interiors d’accés. Al CEM de Can Caralleu hi ha pistes i sales polivalents situades a l’aire lliure o bé en edificacions aïllades sense cap altre programa interior que les mateixes sales polivalents. Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 213 Consegüentment, en aquest cas sí que s’ha considerat pertinent que en el cas d’haver-hi escales d’accés, aquestes penalitzin directament l’apartat d’estudi “pistes i sales polivalents”. Aquest cas puntual ha estat classificat com a “practicable”. En termes de senyalització de vidres, les superfícies vidriades es troben senyalitzades, en major o menor grau, de manera general. Al CEM Les Corts es destaca la presència d’un passamà al llarg del parament de vidre, que esdevé doblement funcional: de suport per a alguna activitat, i de senyalització i protecció per evitar col·lisions amb el vidre per falta de detecció. Foto 86 Barana davant parament de vidre (CEM Les Corts) En algunes ocasions, la senyalització es troba únicament en la porta de vidre d’accés i no al llarg de tots els paraments de vidre que tanquen la sala en qüestió, fet que pot provocar col·lisions. S’han detectat diverses sales polivalents amb escales per a la seva comunicació interna. L’espai de sota l’escala ha d’estar convenientment protegit per evitar accidents. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 214 Foto 87 Sotaescala no senyalitzat (CEM Sant Sebastià) En termes de barreres en la comunicació, cal destacar el cas excepcional de la Sala 3 de la Instal·lació Esportiva Espai de Mar ja que és l’única dels CEM analitzats que disposa de bucle d’inducció magnètica. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de les pistes/sales Nre. CEM % Accessible 25 96 Practicable 1 4 Inaccessible 0 0 Inexistent 0 0 Total 26 100 Vasos i piscines Pràcticament un 40% dels vasos de piscines principals analitzats es consideren “accessibles” ja que es troben convenientment equipats amb una cadira hidràulica submergible per a l’accés i disposen de cadira de rodes autopropulsable a disposició dels usuaris i les usuàries. La majoria de CEM amb un vas principal i d’altres de secundaris també disposen d’una grua mòbil submergible, que requereix assistència per al funcionament, però aquests centres han quedat igualment avaluats com a “accessibles” quan el seu ús és exclusiu per als vasos secundaris. Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 215 Foto 88 Cadira hidràulica (CEM Maresme) S’han avaluat com a “practicables” els CEM que no disposen d’una cadira de rodes autopropulsable de plàstic a disposició dels usuaris. També el CEM de l’Espanya Industrial, que disposa de cadira hidràulica submergible d’accés al vas principal mal instal·lada i un vas petit elevat que pot ser practicable per part de certes PMR. El 50% dels CEM s’han classificat com a “practicables”, ja que els mitjans d’accés requereixen assistència de tercers (cadira de rodes no autopropulsable, grua mòbil per accedir a tots els vasos d’aigua i cap cadira de rodes de plàstic autopropulsable pels usuaris que ho requereixin o cadira de rodes autopropulsable de tapisseria). Això no obstant, en els casos en els quals hi ha una petita zona termal amb vasos d’aigua diferenciats pot ser molt útil disposar d’una cadira hidràulica tipus grua mòbil, ja que generalment es tracta de vasos de dimensions més reduïdes, on una instal·lació fixa inutilitzaria l’ús del vas termal. Foto 89 Grua hidràulica (CEM Can Caralleu) Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 216 Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat dels vasos i piscines Nre. CEM % Accessible 10 38 Practicable 13 50 Inaccessible 0 0 Inexistent 3 12 Total 26 100 Grades Un 50% dels CEM analitzats presenten grades accessibles per la part superior o per la part inferior, però no tenen localitats reservades per a PMR i els seus possibles acompanyants. Aquestes solucions permeten l’accés a grades però no són inclusives, i han estat avaluades com a “practicables”. En el cas que l’espai destinat a les PMR estigui a la part superior de les grades, és més fàcil col·locar-hi cadires mòbils per als acompanyants, mentre que a peu de pista aquesta solució provisional dificulta la visibilitat dels espectadors asseguts a primera fila de les grades. D’altra banda, en el cas de grades amb accés per la seva part superior, és important parar una atenció especial a la seva barrera de protecció, de manera que estigui convenientment dissenyada per garantir la seguretat necessària a fi d’evitar caigudes fortuïtes i, a la vegada, assegurar una bona visibilitat de la pista. En aquest sentit, el disseny utilitzat a les grades de la pista poliesportiva del CEM L’Espanya Industrial esdevé un exemple a seguir (disseny similar al proposat pel CTE: part baixa massissa + passamà lleuger superior); enfront de tenir barreres excessivament altes que destorben la visibilitat (com passa amb la barrera de grades del CEM Marítim - Claror), o no tenir-ne en absolut, la qual cosa suposa un risc de seguretat, sobretot si la zona superior és notablement estreta (com seria el cas de les grades de la piscina interior del CEM Sant Sebastià). Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 217 Foto 90 Barrera de protecció (CEM L’Espanya Industrial) En la resta d’ocasions, amb una freqüència més o menys similar, les grades han estat considerades: “Inaccessibles”, quan únicament s’hi pot arribar a través d’escales; “Practicables”, quan la ruta d’accés implica haver de superar trams de forta inclinació o quan la seva utilització no és còmoda o equitativa; “Accessibles”, quan es pot assegurar un ús equitatiu de les graderies ja que es permet un accés a la grada a peu pla amb possibilitat d’acompanyants asseguts al costat. Finalment, en termes de barreres en la comunicació, en cap dels CEM analitzats s’han detectat grades equipades amb bucle d’inducció magnètica. Aquest és un paràmetre establert en les normatives més recents i pioneres en termes sensorials, per la qual cosa s’ha considerat més convenient que no penalitzés en la diagnosi, ja que sinó quedarien totes les grades classificades com a inaccessibles per defecte. Pel que fa als indicadors, els resultats obtinguts han estat els següents: Accessibilitat de les grades Nre. CEM % Accessible 4 15 Practicable 13 50 Inaccessible 3 12 Inexistent 6 23 Total 26 100 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 218 Espais singulars Finalment, dins de la categoria “Altres” s’han estudiat tots els espais diferenciats que no poden ser catalogats en cap de les categories anteriors, pel fet de tractar-se d’espais singulars no sempre presents en tots els centres esportius, com seria el cas, per exemple, de zona bar restaurant, zones solàrium habilitades en zones externes, pistes exteriors fora del recinte del CEM, etcètera. En casos determinats s’ha considerat convenient incloure l’anàlisi d’aquests espais dins d’algunes de les categories anteriors. En tractar-se de casos singulars difícils de categoritzar, és complicat fer una descripció generalitzada buscant punts comuns; per aquest motiu es presenten directament els resultats obtinguts en format d’indicadors. Accessibilitat (altres) Nre. CEM % Accessible 5 19 Practicable 14 54 Inaccessible 0 0 Inexistent 7 27 Total 26 100 Diagnòstic. Equipaments. Centres esportius municipals 219 Recomanacions Les recomanacions principals que cal fer en l’entorn del servei són les següents: • Disposar de prou places d’aparcament genèriques reservades i ben situades. Les recomanacions principals que cal fer en l’accés al servei són les següents: • Portes d’accés d’obertura automàtica, ja que s’evitarà haver de maniobrar l’obertura de la porta en un possible pla inclinat. Recordar la importància que els sensors de presència estiguin convenient situats per detectar qualsevol persona, independentment de la seva alçada o posició asseguda. • Disponibilitat de bucle magnètic portàtil per utilitzar-lo a qualsevol punt del centre. Les recomanacions principals que cal fer en l’atenció al públic són les següents: • Formació en atenció a la diversitat funcional. • Plànol i directori de serveis, amb ubicació dels serveis i recorreguts accessibles. Les recomanacions principals que cal fer en la comunicació horitzontal són les següents: • Senyalització contrastada de les superfícies vidriades, especialment de manera que persones amb problemes de visió les puguin detectar de manera inequívoca. • Pas adaptat amb el mateix sistema d’accionament que els torns giratoris, mitjançant lector de targetes d’abonats o similar. Les recomanacions principals que cal fer en la comunicació vertical són les següents: • Instal·lar baranes i passamans accessibles i segurs. • Construir rampes d’evacuació (en sentit descendent) encara que es disposi d’ascensor. Les recomanacions principals que cal fer en cambres higièniques i vestidors són les següents: • Disposar de cambra higiènica accessible completa d’accés independent (vestidor mixt o familiar). • Disposar, a l’interior de cada vestidor –femení i masculí– de cambra d’inodor accessible i unitat de dutxa adaptada (solució més inclusiva). • Disposar d’una llitera regulable (molt útil per a certs usuaris a l’hora de vestir i desvestir-se), mampara de la dutxa abatible i l’alça a la tassa de vàter. • Disposar de dutxa adaptada amb barres de suport, seient abatible, dutxa tipus telèfon amb mecanisme d’activació de pressió o palanca. També es recomana disposar de safata per al sabó a una altura accessible. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 220 Les recomanacions principals que cal fer a les pistes i sales polivalents són les següents: • Garantir amplada lliure de pas i de transferència. • Senyalitzar correctament les superfícies vidriades. • Oferir sessions dels diferents tipus d’activitats en pistes i sales accessibles. Les recomanacions principals que cal fer a les piscines són les següents: • Disposar de cadira de rodes autopropulsable plàstica per a les zones d’aigües. • Optar per sistemes hidràulics fixos abans que per altres solucions mòbils per diversos motius: o Els sistemes mòbils impliquen menys autonomia dels usuaris, que es veuen obligats a requerir assistència del personal del centre per accedir a l’aigua. o És habitual que tot element que requereixi més manipulació (trasllat d’un lloc a l’altre, diferent personal assistencial no sempre igualment preparat, etcètera) es veu afectat per més desgast i problemes de manteniment. o Tot i que una única solució mòbil pugui ser utilitzada en diversos vasos d’aigua, no necessàriament implica un estalvi en la despesa ja que les grues mòbils habitualment són més cares que les d’estructura fixa i duren menys, per la qual cosa cal valorar la despesa a llarg termini i en funció del nombre de vasos als quals es dona servei. Les recomanacions principals que cal fer en grades són les següents: • Senyalitzar les vores de graons amb una tira antilliscant (sobretot en grades d’exterior) i alt contrast cromàtic (sobretot entre graons i grades). • Barreres de protecció a peu de pista del tipus reixa lleugera o vidre. Les recomanacions principals que cal fer en comunicació són les següents: • Eliminar brillantors i reflexos de paviments i parets. • Avaluar la instal·lació d’encaminaments dins dels centres, indicant els punts principals (recepció, ascensors, escales, etcètera). • Consensuar el millor sistema d’alarma per als lavabos que sigui accessible per a tots els col·lectius i que també sigui fàcil de desplegar. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Equipaments Serveis a internet Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 222 Introducció Més enllà de les condicions d’accessibilitat que han de tenir els equipaments públics de Barcelona, tant pel que fa a l’eliminació de barreres arquitectòniques com comunicatives, cal garantir també que el procés de consulta o tramitació en línia compleixi les pautes d’accessibilitat i permeti així interactuar totes les persones, incloses les que tenen alguna necessitat especial per raó de la seva discapacitat. D’altra banda, no oblidem que si un web és accessible, la navegació sempre serà més fàcil i usable per a qualsevol usuari o usuària. Les plataformes web objecte d’anàlisi en aquest Pla d’accessibilitat incorporen àmbits molt diversos com ara cultura, biblioteques, centres cívics, cinemes, educació, salut, transport, serveis municipals, turisme, esports, serveis socials, mercats, habitatge i universitats. Cadascuna de les plataformes s’ha estudiat fent l’anàlisi d’un o més llocs web des dels quals es poden consultar o tramitar una gran diversitat de gestions, fins a arribar a un total de 112 pàgines web. És important tenir en compte que els resultats d’aquest estudi, basat en les plataformes i els àmbits esmentats –atès que tots els sistemes de consulta i també els llocs web dels equipaments tenen molts punts en comú–, són extrapolables i poden ser útils i aclaridors tant per als programadors de la resta de plataformes com per als responsables dels llocs web de qualsevol altre equipament. Metodologia Aquesta anàlisi es basa en el nivell de conformitat doble-A de les normes WCAG 2.0. Els informes per a cada plataforma comprenen l’anàlisi de la pàgina principal del lloc i una subpàgina, que s’ha escollit perquè conté diferents elements o perquè forma part d’algun procés o funcionalitat rellevant. Aquesta anàlisi ha estat realitzada per la consultoria Tothomweb, que compta amb una persona tècnica en accessibilitat amb discapacitat visual i una persona tècnica en accessibilitat amb baixa visió. D’aquesta manera s’ha intentat garantir una revisió més completa de tots els aspectes, tenint en compte també l’experiència d’usuari d’una persona amb discapacitat. Per a l’avaluació s’han fet servir eines de suport per a una avaluació manual dels continguts, en combinació amb eines automàtiques. Les eines de suport que s’han fet servir són Jaws for Windows i NVDA, com a lectors de pantalla, ja que són els més utilitzats per les persones cegues. Tanmateix, les avaluacions s’han fet comprovant la compatibilitat d’ambdós lectors amb diferents navegadors: Internet Explorer i Mozilla Firefox. Les pautes d’accessibilitat o Web Content Accessibility Guidelines (WCAG 2.0) són l’estàndard principal d’accessibilitat en tecnologies web. Aquesta norma és del Web Accessibility Iniciative (WAI), un dels grups de treball del World Wide Web Consortium (W3C). Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 223 Les WCAG 2.0 estan organitzades en diferents nivells per facilitar-ne la comprensió: 1r nivell: Principis Hi ha quatre principis generals que constitueixen el primer nivell de l’estructura de WCAG 2.0. Aquests engloben aspectes generals que són aplicables a tots els continguts. Els principis són els següents: 1. Perceptible: el contingut ha de poder ser percebut per tots els usuaris i usuàries (de manera visual, auditiva, tàctil, etcètera). 2. Operable: el contingut s’ha de poder manipular mitjançant els dispositius d’entrada de les persones usuàries (ratolí, teclat, etcètera). 3. Comprensible: les persones usuàries han de ser capaces de comprendre’n el contingut, l’organització i la utilització. 4. Robust: el contingut ha d’estar correctament estructurat per garantir un funcionament adequat amb les aplicacions d’usuari. 2n nivell: Pautes Alhora, els quatre principis es distribueixen en dotze pautes que tenen en compte aspectes particulars de cada principi, redactades també de manera general. Les pautes recullen els objectius bàsics que s’han de perseguir en crear continguts accessibles per tots els usuaris. 3r nivell: Criteris de conformitat Dins de cada pauta, es recullen un conjunt de criteris de conformitat redactats en forma d’enunciats verificables sobre el contingut web i que es poden utilitzar per comprovar la conformitat dels continguts ja existents respecte a WCAG 2.0 o per desenvolupar nous continguts de manera accessible. Per atendre les necessitats dels diferents grups d’usuaris i circumstàncies, cadascun dels criteris de conformitat està associat a un nivell de conformitat que defineix el nivell d’exigència del criteri. Els nivells de conformitat són els següents: • - A (el menys exigent) • - AA (el recomanable) • - AAA (el més exigent) El nivell exigit per les legislacions d’accessibilitat és la Doble-A (AA). El compliment de les WCAG amb exigència Doble-A requereix que es compleixin els criteris de conformitat de nivell A i els de nivell AA de manera simultània. Les anàlisis de les diferents plataformes web s’han basat en el nivell de conformitat Doble- A de les normes WCAG 2.0. Per tant, en cadascuna de les pàgines que s’han analitzat es reflecteixen només els criteris A i AA, i se n’han exclòs els AAA. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 224 Taula. Matriu d’accessibilitat dels serveis a internet de Barcelona 2018 Contingut Contingut Contingut Contingut perceptible operable comprensible robust Transport 56% 64% 71% 17% Cultura 52% 62% 71% 36% Salut / Serveis socials / 62% 75% 76% 26% Drets socials Esports 51% 69% 79% 50% Universitats 57% 47% 51% 7% Serveis municipals 61% 69% 73% 38% Accessible Practicable No accessible Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 225 Anàlisi d’accessibilitat web per àmbits Llocs web de transport Dins dels llocs web de transport, s’han seleccionat plataformes àmpliament utilitzades per a la mobilitat a Barcelona. D’aquesta manera s’han incorporat des dels llocs web de les companyies gestores de transport fins a les que gestionen la informació o tramitació de determinats serveis o espais. Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Transport Servei de Transport 02/05/2018 Pàgina principal Especial Transport Servei de Transport 02/05/2018 Sol·licitud de servei Especial esporàdic Transport RENFE 01/08/2018 Pàgina principal Transport RENFE 01/08/2018 Cerca d’un trajecte Transport Estació del Nord 06/08/2018 Pàgina principal Transport Estació del Nord 06/08/2018 Destinacions i horaris Transport Àrea Metropolitana 07/08/2018 Pàgina principal de Barcelona Transport Àrea Metropolitana 07/08/2018 Cerca d’un trajecte de Barcelona Transport / Targeta Rosa 07/08/2018 Pàgina principal Serveis municipals Transport / Targeta Rosa 07/08/2018 Com demanar la Serveis municipals Targeta Rosa Transport Taxi AMB 23/11/2018 Pàgina principal Transport Taxi AMB 23/11/2018 Calcula la teva ruta Transport TMB 23/11/2018 Pàgina principal Transport TMB 23/11/2018 Atenció al client Transport Tram 26/11/2018 Pàgina principal Transport Tram 26/11/2018 Resultats de la cerca Transport FGC 27/11/2018 Pàgina principal Transport FGC 27/11/2018 Atenció al client Transport Rodalies 27/11/2018 Pàgina principal Transport Rodalies 27/11/2018 Cerca d’horaris Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 226 De cada lloc web s’han analitzat els paràmetres corresponents als quatre principis que s’han de complir: perceptible, operable, comprensible i robust. Generalment s’ha vist que, pel que fa al primer principi (perceptible), la majoria de llocs web es poden considerar practicables, tot i que encara n’hi ha alguns amb barreres importants d’accessibilitat. Les principals dificultats localitzades són enllaços o imatges sense etiquetes alternatives de descripció per als lectors de pantalla, manca d’una correcta jerarquització de l’estructura de capçaleres i problemes de visualització quan s’ajusta la mida del text (ja que si s’amplia, alguns menús poden quedar amagats). Pel que fa al principi d’operabilitat, novament veiem que majoritàriament els llocs web es poden considerar practicables però novament tenen determinats paràmetres que s’han de millorar. En destaquem el control per teclat (per determinats botons o camps de text com els de dates –molt utilitzats per fer simulacions de trajectes en transport– que encara no es poden activar amb el teclat), la poca funcionalitat d’alguns enllaços o botons ancorats que permeten els salts al contingut i la visibilitat del focus del teclat. En relació amb el principi de comprensió, podem considerar la majoria de llocs web força accessibles. Com a paràmetres que cal millorar diríem que cal que si un enllaç s’obre en una finestra nova se n’informi l’usuari de lector de pantalla, i que si s’està emplenant un seguit de camps de text i es detecten errades, se n’informi l’usuari de maneres alternatives (ja que, molt habitualment, s’utilitza el color vermell per informar dels camps amb errades). Finalment, si ens fixem en si el web és robust, veiem que generalment no es poden considerar ni accessibles ni practicables ja que no s’informa suficientment els usuaris de lectors de pantalla de l’estructura organitzativa del web (per exemple, si es despleguen menús o enllaços secundaris). Llocs web de cultura Dins dels llocs web de cultura, s’han seleccionat plataformes àmpliament utilitzades per a l’accés a museus, biblioteques, cinemes i teatres a Barcelona. D’aquesta manera s’han incorporat des dels llocs web de les companyies gestores de venda d’entrades fins a les que gestionen equipaments culturals. Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Cultura Barcelona Cultura 30/07/2018 Pàgina principal Cultura Barcelona Cultura 30/07/2018 Cartellera de cinema Cultura L’Auditori de Barcelona 28/05/2018 Pàgina principal Cultura Compra d’entrades 28/05/2018 Compra d’entrades L’Auditori de Barcelona Cultura Teatre del Raval 22/05/2018 Pàgina principal Cultura Compra d’entrades 22/05/2018 Pàgina d’obra per a Teatre del Raval Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 227 Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Cultura Sala Flyhard 06/06/2018 Pàgina principal Cultura Compra d’entrades 06/06/2018 Compra d’entrades per a la Sala Flyhard Cultura Teatre Lliure 19/06/2018 Pàgina principal Cultura Compra d’entrades 19/06/2018 Compra d’entrades per al Teatre Lliure Cultura Festival Grec 20/06/2018 Pàgina principal Cultura Compra d’entrades 20/06/2018 Un espectacle per a per al Festival Grec cada espectador Cultura Museu d’Història 07/08/2018 Pàgina principal de Barcelona Cultura Museu d’Història 07/08/2018 Selecció de nombre de Barcelona d’entrades i tarifes Cultura Museu del Disseny 07/08/2018 Pàgina principal Cultura Museu del Disseny 07/08/2018 Exposicions Cultura/Cinemes Compra d’entrades 02/05/2018 Pàgina principal Grup Balañá Cultura/Cinemes Compra d’entrades 02/05/2018 Compra d’entrades Grup Balañá Cultura/Cinemes Cinesa 22/11/2018 Pàgina principal Cultura/Cinemes Cinesa 22/11/2018 Compra d’entrades Cultura/ Xarxa de biblioteques 06/06/2018 Pàgina principal Biblioteques municipals Aladí Cultura/ Catàleg xarxa de 06/06/2018 Pàgina de resultats Biblioteques biblioteques municipals d’obres cercades Aladí Cultura / Centres cívics 20/06/2018 Pàgina principal Centres cívics Cultura / Programació cultural 20/06/2018 Programació cultural Centres cívics dels centres cívics Serveis municipals Barcelona La Mercè 20/06/2018 Pàgina principal Serveis municipals Barcelona La Mercè 20/06/2018 La festa més pràctica Turisme Visit Barcelona 07/08/2018 Pàgina principal Turisme Visit Barcelona 07/08/2018 Compra activitat Walking tours Fixant-nos en el grau d’accessibilitat dels llocs web, veiem que pel primer principi (perceptible), una gran majoria dels llocs web de cultura tenen greus errors. Només el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 228 4,5% dels llocs web ofereixen descripcions alternatives als enllaços i imatges. Cap dels llocs web analitzats té l’estructura d’encapçalaments necessària per jerarquitzar i facilitar la navegació dins les pàgines. Per exemple, en els llocs web de compra d’entrades, el nom dels espectacles no figura com a títol, tot i que visualment té una lletra de mida superior. Caldria també que tots els noms dels diferents espectacles estiguessin marcats amb el mateix nivell de capçalera, ja que així els usuaris de lectors de pantalla podrien anar saltant d’un espectacle a l’altre amb el teclat. També caldria millorar el contrast de les pàgines web utilitzant colors adequats i habilitant el web perquè, tot i que s’incrementi la mida de les fonts, es pugui llegir tot el contingut i no en quedi tapada o amagada cap part. Pel que fa al principi d’operabilitat, novament veiem que majoritàriament els llocs web es poden considerar practicables però novament tenen determinats paràmetres que s’han de millorar. En destaquem la poca funcionalitat d’alguns enllaços o botons ancorats que permeten els salts al contingut, la finalitat dels enllaços (que no sempre està ben descrita) i la visibilitat del focus del teclat. En relació amb el principi de comprensió, podem considerar la majoria de llocs web força accessibles. Com a paràmetres que cal millorar diríem que cal que si un enllaç s’obre en una finestra nova se n’informi l’usuari de lector de pantalla, i que si s’està emplenant un seguit de camps de text i es detecten errades, se n’informi l’usuari de maneres alternatives (ja que, molt habitualment, s’utilitza el color vermell per informar dels camps amb errades). Pel que fa al darrer principi de si el web és robust, cal dir que el validador d’HTML del W3C mostra errors, la majoria dels quals perquè hi ha caràcters que no estan correctament codificats, com ara “&”. També hi ha atributs no permesos o inexistents i, en alguns casos, falten atributs que són obligatoris. Llocs web de salut i serveis socials Dins dels llocs web de salut i serveis socials, s’han seleccionat plataformes àmpliament utilitzades per l’accés al metge o metgessa, a les revisions de grau de discapacitat, a alguns hospitals i als serveis socials de Barcelona. D’aquesta manera s’han incorporat des dels llocs web dels centres gestors de serveis fins a les plataformes gestores de cites prèvies o documentació sanitària, així com el web de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Salut Programació de visites 02/05/2018 Pàgina principal Salut Programació de visites 02/05/2018 Incidències tècniques Salut Hospital Sant Joan 14/11/2018 Pàgina principal de Déu Salut Hospital Sant Joan 14/11/2018 Visita’t amb nosaltres de Déu Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 229 Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Salut La meva salut 19/11/2018 Pàgina principal Salut La meva salut 19/11/2018 Preguntes freqüents Salut Cercador de CAP 19/11/2018 Pàgina principal Salut Cercador de CAP 19/11/2018 Pàgina de resultats Serveis socials Serveis socials 19/11/2018 Pàgina principal Serveis socials Serveis socials 19/11/2018 Quin centre de serveis socials em correspon? Generalitat Reconeixement i revisió 25/10/2018 Reconeixement i revisió de Catalunya del grau de discapacitat del grau de discapacitat Generalitat Reconeixement i revisió 25/10/2018 Tràmit en línia de de Catalunya del grau de discapacitat reconeixement i revisió del grau de discapacitat Generalitat Subvencions Polítiques 06/08/2018 Pàgina principal de Catalunya Socials Generalitat Subvencions Polítiques 06/08/2018 Aportar documentació. de Catalunya Socials Convocatòria ordinària Diputació Benestar DIBA 30/07/2018 Pàgina principal de Barcelona Diputació Benestar DIBA 30/07/2018 Agenda de Barcelona Serveis Guia de Barcelona 13/12/2018 Pàgina principal municipals Serveis Centre d’urgències i 19/11/2018 Pàgina principal municipals emergències socials Drets socials Barcelona accessible - 27/03/2019 Pàgina principal IMPD Drets socials Barcelona accessible - 27/03/2019 Guia de recursos IMPD Drets socials Barcelona accessible - 27/03/2019 La ciutat i les persones IMPD Drets socials Barcelona accessible - 27/03/2019 Preguntes freqüents IMPD Drets socials Barcelona accessible - 27/03/2019 Lleis i normatives IMPD Dins dels llocs web de salut i serveis socials observem que, tal com passava amb els altres àmbits, tenen paràmetres amb una accessibilitat correcta però d’altres paràmetres s’haurien d’anar millorant. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 230 Pel que fa al principi de percepció, destaquem la falta d’alternatives textuals en algunes imatges i enllaços, la manca de capçaleres que estructuren la pàgina, la falta de contrast i la dificultat per ampliar la mida de les fonts dels llocs web. En relació amb el principi d’operabilitat, novament veiem que majoritàriament els llocs web es poden considerar accessibles però novament tenen determinats paràmetres que s’han de millorar. En destaquem la poca funcionalitat d’alguns enllaços o botons ancorats que permeten els salts directament al contingut i la visibilitat del focus del teclat. Pel que fa al principi de comprensió, podem considerar la majoria de llocs web força accessibles. Com a paràmetre que cal millorar, diríem que cal que si un enllaç s’obre en una finestra nova se n’informi l’usuari de lector de pantalla. Finalment, amb referència a si els webs són o no robusts és important que es millori el codi perquè aquest sigui el màxim de compatible amb els lectors de pantalla i elements de suport. Llocs web d’esports Dins dels llocs web d’esports, se n’han seleccionat tant de grans equipaments esportius públics com de gimnasos més petits privats. Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Esports UE Esports 06/11/2018 Pàgina principal Esports UE Esports 06/11/2018 Nova alta Esports Piscines Picornell 06/11/2018 Pàgina principal Esports Piscines Picornell 06/11/2018 Pàgina d’activitats Esports Gimnàs DIR 12/11/2018 Pàgina principal Esports Gimnàs DIR 12/11/2018 Tuset DIR Esports Piscines Sant Jordi 12/11/2018 Pàgina principal Esports Piscines Sant Jordi 12/11/2018 Horaris de les activitats Esports Centre Esportiu 14/11/2018 Pàgina principal Municipal Joan Miró Esports Centre Esportiu 14/11/2018 Fes-te soci Municipal Joan Miró Esports Gimnàs Claror 14/11/2018 Pàgina principal Esports Gimnàs Claror 14/11/2018 Graella d’activitats Per començar amb el principi de percepció, veiem que novament en molts casos hi ha moltes imatges sense etiquetes alternatives que en facin la descripció. Majoritàriament trobem imatges il·lustratives de les activitats que es poden fer als centres esportius, imatges que es pugen a les xarxes socials o els logotips corporatius. A més, cobren Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 231 especial rellevància les imatges que transmeten informació, com ara les que contenen horaris d’activitats. Un altre error detectat en diverses pàgines és a l’estructura d’encapçalaments. El primer encapçalament hauria de ser de nivell 1 i s’hauria de correspondre amb el títol principal del web. A continuació, els títols de cadascun dels apartats haurien de ser de nivell 2; els subapartats d’aquests, de nivell 3, i així successivament. L’estructura d’encapçalaments ha de ser jeràrquica, sense presentar salts de nivell i ha de representar la jerarquia dels continguts que també es transmet visualment a través dels estils. A més, també s’han detectat problemes relacionats amb la manca de contrast, d’especial importància als calendaris, que són molt habituals als llocs web d’equipaments esportius. Com ja passava en molts altres llocs web, també s’observen problemes en intentar ampliar la mida dels continguts per exemple al 200%, ja que desapareix part del text, que queda amagat darrere les imatges (perquè el contenidor de text té unes mides prefixades). En relació amb el principi d’operabilitat, a l’inici de la pàgina no s’ofereixen enllaços àncora per saltar a la zona principal de continguts. Aquesta opció facilita la navegació a totes les persones usuàries, però sobretot a les que fan servir teclat, ja que s’estalvien haver de passar amb tabulador per totes les opcions fins a arribar al contingut principal. Un altre paràmetre que cal posar en marxa per afavorir la lectura –sobretot de les persones amb baixa visió– és la visualització del focus. Pel que fa al principi de comprensió, tal com passava en altres àmbits, caldria millorar l’accessibilitat a l’hora d’informar l’usuari o usuària de l’operativa d’obertura de noves pàgines. Moltes vegades, els enllaços que dirigeixen cap a les xarxes socials dels equipaments esportius s’obren en pàgines diferents i no s’adverteix l’usuari de lectors de pantalla. Finalment, amb referència a si els webs són o no robusts és important que es millori el codi perquè aquest sigui el màxim de compatible amb els lectors de pantalla i elements de suport. Llocs web d’universitats Dins de l’àmbit universitari s’ha seleccionat una mostra dels principals llocs web d’universitats públiques presents a la ciutat de Barcelona. S’ha procurat estudiar l’accessibilitat de pàgines principals així com de les pàgines de consulta més visitades per l’alumnat (oferta formativa, horaris de classe). Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Universitats Universitat de Barcelona: 19/11/2018 Pàgina principal Facultat de Farmàcia Universitats Universitat de Barcelona: 19/11/2018 Horaris de classe Facultat de Farmàcia Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 232 Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Universitats Universitat Pompeu Fabra: 22/11/2018 Pàgina principal Facultat d’Informàtica Universitats Universitat Pompeu Fabra: 22/11/2018 Horaris de classe Facultat d’Informàtica Universitats Universitat Politècnica de 20/11/2018 Pàgina principal Catalunya: Facultat d’Informàtica Universitats Universitat Politècnica de 20/11/2018 Horaris de classe Catalunya: Facultat d’Informàtica Universitats Universitat Oberta de Catalunya 22/11/2018 Pàgina principal Universitats Universitat Oberta de Catalunya 22/11/2018 Màsters universitaris Entrant a analitzar els paràmetres del principi de percepció, veiem que un cop més hi ha moltes imatges, botons, camps de cerca o carrusels sense etiquetes alternatives que en facin una descripció correcta. Això origina que la persona usuària de lectors de pantalla no pugui, per exemple, saber quina funció té un botó o què il·lustra un bàner (ja que la descripció alternativa és “botó” o “bàner”). Pel que fa a l’estructura jeràrquica, observem encara bastantes errades que hi dificulten la navegació. Per exemple en un cas concret, hi ha salts de nivell en l’estructura actual d’encapçalaments, que passa d’un nivell 2 (“Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació”) a un nivell 5 (“Dreceres”). Cal que l’estructura sigui jeràrquica i sense salts de nivell de manera que sigui comprensible. Com als epígrafs anteriors, els paràmetres de contrast i d’ajustar la mida del text també donen problemes d’accessibilitat. A més, també és important afegir les dificultats que donen els webs amb horaris de classe, ja que tenen estructurada la informació en elements que no són taules i que no faciliten la navegació amb teclat. Alhora, també es transmet molta informació –com el dia que es té classe o seminaris d’una assignatura– mitjançant un color o un ombrejat, cosa totalment inaccessible per l’alumnat amb ceguesa usuari de lectors de pantalla. Pel que fa a si la pàgina és operable, veiem que aquest segon principi té molts paràmetres insuficients en l’àmbit universitari. Així com passava en la majoria dels altres àmbits, hi ha deficiències en els enllaços ancorats que permeten saltar directament al contingut (majoritàriament inexistents), poca visibilitat del focus del teclat (que no permet a les persones amb baixa visió poder-lo seguir) i falta d’etiquetes descriptives als enllaços (que t’informin d’on et dirigeixen). Altres errades d’accessibilitat detectades en la majoria de llocs web d’universitats són que no es pot navegar per totes les zones del web amb el teclat i que no hi ha vies múltiples per accedir a la informació (és a dir, manquen vies alternatives per accedir als continguts, com ara un mapa web o un cercador). Així mateix, també s’han detectat errades en les jerarquies de les taules i capçaleres i els formularis tenen les etiquetes descriptives amagades (cosa que dificulta o impossibilita poder emplenar-los). Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 233 En relació amb el principi de comprensió, alguns errors es repeteixen i d’altres són nous. Com ja s’ha comentat en altres apartats, en obrir enllaços no sempre s’informa que s’obren finestres noves (tot i que sempre és recomanable que s’obrin en pestanyes diferents però a la mateixa pàgina). Altres errors detectats són que algunes pàgines no tenen l’idioma definit correctament (fet que ocasiona interaccions amb els lectors de pantalla i la llengua detectada), que els formularis tenen les etiquetes descriptives amagades i que quan s’emplenen els formularis no s’indiquen de manera complementària al color les possibles errades d’escriptura. Tal com passava en els àmbits anteriors, en el principi de si els webs són o no robustos veiem que hi ha deficiències amb el codi (que no sempre té les etiquetes tancades) i que moltes vegades no informa de com és l’estructura (tipus de menús, desplegables, etcètera). Llocs web de serveis municipals Finalment, s’han analitzat un seguit de llocs web molt utilitzats per la ciutadania quan ha d’interaccionar amb l’Administració de l’Ajuntament per fer consultes o tràmits. S’han incorporat des dels llocs web de la Carpeta Ciutadana, Hisenda, Habitatge, canals de comunicació, l’oferta pública d’ocupació, Mercats o Escoles Bressol, entre d’altres. Concretament, els llocs web analitzats han estat els següents: Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Serveis municipals Carpeta Ciutadana 28/11/2018 Ciutadania Serveis municipals Carpeta Ciutadana 28/11/2018 Carpeta Ciutadana Serveis municipals Carpeta Ciutadana 28/11/2018 Llicència d’obres Serveis municipals Carpeta Ciutadana 28/11/2018 Domiciliació de tributs Serveis municipals Carpeta Ciutadana 28/11/2018 Fraccionament del deute tributari Serveis municipals Institut Municipal 28/11/2018 Pàgina principal d’Hisenda Serveis municipals Institut Municipal 28/11/2018 Impostos i taxes d’Hisenda Serveis municipals Habitatge 28/11/2018 Pàgina principal Serveis municipals Habitatge 28/11/2018 Ajut a la hipoteca Serveis municipals Barcelona Canals 19/06/2018 Pàgina principal de Comunicació Serveis municipals Barcelona Canals 19/06/2018 Canals de comunicació de Comunicació en línia amb la ciutadania Serveis municipals Oferta pública 19/06/2018 Pàgina principal d’ocupació de Barcelona Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 234 Data de Àmbit Lloc web l’última revisió Pàgina Serveis municipals Oferta pública 19/06/2018 Gestió de les borses de d’ocupació de treball Barcelona Serveis municipals Aigües de Barcelona 06/08/2018 Pàgina principal / Aigües de Barcelona Serveis municipals Aigües de Barcelona 06/08/2018 Preus i tarifes / Aigües de Barcelona Educació Escoles bressol 22/05/2018 Pàgina principal Educació Escoles bressol 22/05/2018 Simulació de tarifació Mercats Mercat de Santa 19/11/2018 Mercat de Santa Caterina Caterina: comandes Mercats Mercat de Santa 19/11/2018 Selecció de productes i Caterina parades Mercats Mercat del Ninot 19/11/2018 Compra de productes Mercat del Ninot Ulabox Mercats Mercat del Ninot 19/11/2018 Pàgina de productes Així com hem anat veient en la resta d’àmbits, pel que fa a la percepció, la majoria de llocs web inclosos en aquest apartat tenen problemes en l’aspecte de manca de contrastos, dificultats per ajustar la mida del text a les diferents necessitats, la falta d’una estructura jerarquitzada i la utilització d’imatges per transmetre informació sense unes etiquetes alternatives correctament introduïdes. Pel que fa al principi d’operabilitat, veiem que les errades més freqüents són la manca d’un botó ancorat que permeti saltar directament al contingut (estalviant la navegació per continguts o menús inicials) i la impossibilitat de fer un seguiment del focus del teclat de manera visual. En relació amb el principi de percepció, caldria que els enllaços que obren en una pàgina nova fessin l’advertiment per als lectors de pantalla. Per acabar, en l’aspecte de si els llocs web són robustos, veiem que encara hi ha problemes amb el codi, que no té incorporats alguns caràcters i dona errors de lectura amb el sintetitzador de veu. Diagnòstic. Equipaments. Serveis a internet 235 Recomanacions • Dotar del màxim de textos alternatius els diferents elements que apareixen en pantalla habilitant les etiquetes descriptives (per a les imatges, bàners, botons, enllaços, etcètera). Fer una atenció especial als continguts dinàmics i que s’actualitzen sovint (pàgina d’actualitat). • Afegir aquestes descripcions a les eines de comunicació com ara les xarxes socials, utilitzant les opcions d’accessibilitat de les mateixes xarxes. • Evitar transmetre informació del tipus horaris o disponibilitat només mitjançant el marcatge d’un color damunt un calendari. Confeccionar llistes de text alternatives que transmetin la mateixa informació. • Estructurar les pàgines web de manera jeràrquica utilitzant un ordre lògic i aprofitant les eines d’inserció de capçaleres i no editant manualment els títols només pel format visual. • Revisar els documents que es pengen al web a fi que també tinguin una estructura correcta i unes descripcions alternatives de les imatges o gràfics que puguin contenir. • Facilitar la navegació afegint botons de salt al contingut ancorats a l’inici del web i permetre el seguiment visual del focus del teclat (mitjançant el tabulador). • Dissenyar formularis o camps de text com més sintètics millor i on s’indiqui de manera clara com s’ha d’introduir la informació (posant-hi exemples). • Indicar de manera accessible les errades que s’han produït en emplenar un formulari evitant transmetre aquesta informació només mitjançant un color (que habitualment és el vermell). • Utilitzar un contrast i una mida de text adequats per assegurar que tots els textos es poden llegir correctament. • Comprovar que es pot ampliar la visualització de la pàgina al 200% i assegurar-se que aquesta maniobra no amaga cap text. • Afegir a la pàgina principal eines d’accés ràpid al mapa web, a un cercador o a un apartat d’accessibilitat on hi hagi unes instruccions bàsiques i informació de contacte amb la institució o proveïdor del servei (telèfon gratuït, correu electrònic, etcètera). • En els llocs web de venda d’entrades o d’altres, comprovar com es facilita la informació de les localitats disponibles (evitant les imatges de butaques organitzades per colors) i facilitant a l’inici un telèfon per a la compra telefònica. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via Pública Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública 237 Índex de continguts Barcelona ............................................................................................................................ 242 Introducció ....................................................................................................................... 243 Metodologia..................................................................................................................... 244 Indicadors ........................................................................................................................ 249 P - Paviment............................................................................................................ 249 % - Pendents........................................................................................................... 250 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 254 G - Guals ................................................................................................................. 256 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 260 PR - Protecció ......................................................................................................... 262 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 264 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 266 Pk - Places reservades ........................................................................................... 269 Recomanacions .............................................................................................................. 271 Districte de Ciutat Vella ....................................................................................................... 275 Introducció ....................................................................................................................... 276 Metodologia..................................................................................................................... 277 Indicadors ........................................................................................................................ 281 P - Paviment............................................................................................................ 281 % - Pendents........................................................................................................... 282 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 283 G - Guals ................................................................................................................. 284 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 286 PR - Protecció ......................................................................................................... 287 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 288 Pk - Places reservades ........................................................................................... 290 Recomanacions .............................................................................................................. 291 Districte de l’Eixample ......................................................................................................... 292 Introducció ....................................................................................................................... 293 Metodologia..................................................................................................................... 294 Indicadors ........................................................................................................................ 298 P - Paviment............................................................................................................ 298 % - Pendents........................................................................................................... 299 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 300 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 238 G - Guals ................................................................................................................. 301 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 303 PR - Protecció ......................................................................................................... 304 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 305 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 307 Pk - Places reservades ........................................................................................... 308 Recomanacions .............................................................................................................. 309 Districte de Sants-Montjuïc ................................................................................................. 310 Introducció ....................................................................................................................... 311 Metodologia..................................................................................................................... 312 Indicadors ........................................................................................................................ 316 P - Paviment............................................................................................................ 316 % - Pendents........................................................................................................... 317 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 318 G - Guals ................................................................................................................. 319 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 321 PR - Protecció ......................................................................................................... 322 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 323 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 325 Pk - Places reservades ........................................................................................... 326 Recomanacions .............................................................................................................. 327 Districte de Les Corts .......................................................................................................... 328 Introducció ....................................................................................................................... 329 Metodologia..................................................................................................................... 330 Indicadors ........................................................................................................................ 334 P - Paviment............................................................................................................ 334 % - Pendents........................................................................................................... 335 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 336 G - Guals ................................................................................................................. 337 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 338 PR - Protecció ......................................................................................................... 339 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 340 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 342 Pk - Places reservades ........................................................................................... 343 Recomanacions .............................................................................................................. 344 Diagnòstic. Via pública 239 Districte de Sarrià- Sant Gervasi ........................................................................................ 345 Introducció ....................................................................................................................... 346 Metodologia..................................................................................................................... 347 Indicadors ........................................................................................................................ 351 P - Paviment............................................................................................................ 351 % - Pendents........................................................................................................... 352 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 353 G - Guals ................................................................................................................. 354 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 356 PR - Protecció ......................................................................................................... 357 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 358 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 360 Pk - Places reservades ........................................................................................... 361 Recomanacions .............................................................................................................. 362 Districte de Gràcia ............................................................................................................... 363 Introducció ....................................................................................................................... 364 Metodologia..................................................................................................................... 365 Indicadors ........................................................................................................................ 369 P - Paviment............................................................................................................ 369 % - Pendents........................................................................................................... 370 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 371 G - Guals ................................................................................................................. 372 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 374 PR - Protecció ......................................................................................................... 375 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 376 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 378 Pk - Places reservades ........................................................................................... 379 Recomanacions .............................................................................................................. 380 Districte d’Horta-Guinardó .................................................................................................. 381 Introducció ....................................................................................................................... 382 Metodologia..................................................................................................................... 383 Indicadors ........................................................................................................................ 387 P - Paviment............................................................................................................ 387 % - Pendents........................................................................................................... 388 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 389 G - Guals ................................................................................................................. 390 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 240 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 392 PR - Protecció ......................................................................................................... 393 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 394 Pk - Places reservades ........................................................................................... 396 Recomanacions .............................................................................................................. 397 Districte de Nou Barris ........................................................................................................ 398 Introducció ....................................................................................................................... 399 Metodologia..................................................................................................................... 400 Indicadors ........................................................................................................................ 404 P - Paviment............................................................................................................ 404 % - Pendents........................................................................................................... 405 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 406 G - Guals ................................................................................................................. 407 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 409 PR - Protecció ......................................................................................................... 410 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 411 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 413 Pk - Places reservades ........................................................................................... 414 Recomanacions .............................................................................................................. 415 Districte de Sant Andreu ..................................................................................................... 416 Introducció ....................................................................................................................... 417 Metodologia..................................................................................................................... 418 Indicadors ........................................................................................................................ 422 P - Paviment............................................................................................................ 422 % - Pendents........................................................................................................... 423 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 424 G - Guals ................................................................................................................. 425 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 427 PR - Protecció ......................................................................................................... 428 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 429 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 431 Pk - Places reservades ........................................................................................... 432 Recomanacions .............................................................................................................. 433 Districte de Sant Martí......................................................................................................... 434 Introducció ....................................................................................................................... 435 Metodologia..................................................................................................................... 436 Diagnòstic. Via pública 241 Indicadors ........................................................................................................................ 440 P - Paviment............................................................................................................ 440 % - Pendents........................................................................................................... 441 C - Canvi de nivell ................................................................................................... 442 G - Guals ................................................................................................................. 443 PT - Paviment tàctil ................................................................................................. 445 PR - Protecció ......................................................................................................... 446 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas ........................................................... 447 AI - Amplada illeta ................................................................................................... 449 Pk - Places reservades ........................................................................................... 450 Recomanacions .............................................................................................................. 452 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Barcelona Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Barcelona 243 Introducció La ciutat de Barcelona creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i el riu Llobregat. El municipi té una superfície de 10.030 ha, de les quals 7.484,8 són de sòl urbà, un 74,6%.1 Es tracta d’una ciutat formada per 10 districtes i 73 barris, amb caràcters propis i condicionants urbans molt diferents. Els diversos nuclis dels antics municipis com Sarrià, Sant Andreu o Sant Martí, amb teixits compactes i carrers estrets, contrasten amb la trama de l’Eixample, projectada per Ildefons Cerdà i aprovada el 1860. Tanmateix, aquesta regularitat urbana desapareix amb les múltiples intervencions posteriors, com el Pla Jaussely o la transformació de la Barcelona Olímpica, que han acabat generant una ciutat molt diversa i connectada. Actualment, en un context de millora de la qualitat de vida de la ciutadania, s’estan duent a terme múltiples actuacions per aconseguir una ciutat més verda, socialment justa i accessible; en definitiva, una ciutat per a tothom. És per això que l’estudi de l’accessibilitat de la via pública suposa un dels punts clau en el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona, entenent que es tracta de l’espai més col·lectiu de la ciutat i que suposa una gran part de la seva superfície. L’objectiu de l’estudi és elaborar una imatge de l’estat actual de Barcelona i posar a prova la seva accessibilitat. Per aconseguir-ho s’han analitzat més de 4.666 cruïlles i 583 km de carrer de 35 barris distribuïts en els 10 districtes. El marc normatiu principal que s’ha utilitzat com a referència ha estat l’Ordre VIV/561/2010.2 Aquesta ordre delimita i defineix l’itinerari de vianants accessible, un espai d’1,80 m d’amplada i 2,20 m d’alçària adjacent a façana, àmbit d’estudi d’aquest pla. A més d’aquest marc normatiu, l’anàlisi de la via pública ha anat més enllà i ha recollit altres aspectes amb la intenció d’obrir la mirada i poder aspirar a convertir Barcelona en una ciutat encara més oberta i inclusiva. 1 Font: “Dades bàsiques dels municipis metropolitans, 2019”. Direcció de Serveis d’Urbanisme AMB, maig del 2019. 2 Ordre VIV /561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 244 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa amb dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams de carrer, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Barcelona 245 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 246 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas, per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010 (a partir d’ara Ordre VIV). D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que enumera, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% dels criteris d’accessibilitat òptims i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% dels criteris d’accessibilitat òptims i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d'accessibilitat. Com hem dit anteriorment, en aquesta fase de diagnòstic s'han analitzat en profunditat 35 barris de la ciutat, tal com s'indica al plànol de sota. A la taula de la pàgina següent hi consten dos barris més, Sants i el Besòs i el Maresme, dels quals s'ha analitzat l'accessibilitat només d'alguns aspectes. D'altra banda, a la taula no està inclòs l'indicador AI (amplada d'illeta) perquè només afecta determinades vies d'alguns districtes. Aquest indicador s'estudia amb detall a l'apartat que correspon als districtes en què és necessari. Diagnòstic. Via pública. Barcelona 247 Plànol. Barris de Barcelona analitzats Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 248 Taula d’accessibilitat de Barcelona P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 01. Ciutat Vella 94% 94% 15% 72% 50% 54% 16% 25% 52% 01. el Raval 95% 98% 13% 49% 31% 31% 30% 47% 43% 02. el Barri Gotic 93% 90% 18% 96% 69% 76% 2% 3% 61% 02. Eixample 100% 99% 54% 65% 66% 69% 0% 0% 29% 05. el Fort Pienc 100% 99% 7% 62% 69% 59% 0% 0% 25% 06. la Sagrada Familia 100% 99% 100% 68% 74% 73% 0% 0% 22% 08. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 100% 99% - 66% 53% 76% 0% 0% 41% 03. Sants-Montjuïc 93% 95% 25% 65% 52% 76% 11% 15% 29% 12. la Marina del Prat Vermell 81% 95% 8% 73% 50% 76% 22% 31% 25% 13. la Marina de Port 96% 85% 29% 89% 74% 68% 10% 11% 36% 17. Sants - Badal 98% 100% 25% 45% 44% 82% 6% 6% - 18. Sants 99% 98% 37% 51% 43% 78% 8% 11% 25% 04. Les Corts 97% 94% 20% 51% 41% 55% 22% 22% 25% 19. les Corts 99% 94% 16% 56% 51% 59% 16% 17% 25% 20. la Maternitat i Sant Ramon 95% 93% 25% 46% 32% 50% 27% 27% - 05. Sarrià-Sant Gervasi 97% 67% 19% 84% 63% - 11% 9% 60% 23. Sarria 96% 72% 21% 88% 69% - 13% 8% 70% 24. les Tres Torres 98% 80% 17% 72% 55% - 8% 10% 50% 25. Sant Gervasi - la Bonanova 98% 49% - 92% 64% - 12% 9% - 06. Gràcia 89% 19% 21% 60% 43% 87% 20% 22% 21% 28. Vallcarca i els Penitents 87% 26% 18% 63% 33% 93% 33% 36% 25% 29. el Coll 82% 14% 32% 43% 43% 93% 16% 16% 17% 30. la Salut 97% 17% 14% 75% 54% 75% 11% 13% 21% 07. Horta-Guinardó 86% 49% 9% 39% 53% 80% 15% 19% 24% 33. el Baix Guinardo 96% 48% 0% 35% 46% 84% 21% 33% 24% 34. Can Baro 75% 14% 3% 21% 48% 86% 22% 23% 25% 35. el Guinardo 97% 50% 21% 60% 66% 64% 5% 9% 25% 39. Sant Genis dels Agudells 79% 51% 20% 53% 68% 95% 10% 10% 25% 43. Horta 85% 82% 0% 24% 37% 71% 17% 19% 23% 08. Nou Barris 97% 63% 8% 46% 29% 81% 27% 34% 25% 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 98% 82% 14% 45% 29% 85% 32% 37% - 45. Porta 99% 87% 14% 49% 40% 80% 16% 31% 25% 50. les Roquetes 93% 29% 2% 43% 17% 69% 26% 30% 25% 51. Verdun 97% 61% 3% 38% 17% 83% 42% 46% - 52. la Prosperitat 98% 57% 6% 55% 40% 87% 21% 26% - 09. Sant Andreu 92% 91% 10% 53% 31% 76% 15% 34% 24% 60. Sant Andreu 84% 95% 18% 42% 31% 77% 28% 34% 21% 61. la Sagrera 89% 93% 0% 46% 18% 80% 24% 46% 25% 62. el Congres i els Indians 100% 84% 6% 62% 42% 57% 6% 13% - 63. Navas 96% 91% 18% 63% 33% 88% 5% 45% 25% 10. Sant Martí 76% 95% 4% 49% 28% 38% 28% 50% 32% 64. el Camp de l'Arpa del Clot 100% 94% 0% 46% 42% 0% 8% 20% 50% 65. el Clot 94% 93% 16% 74% 21% 41% 3% 11% 52% 68. el Poblenou 51% 100% 0% 40% 21% 74% 53% 90% 24% 70. El Besòs i el Maresme - - - - - - - - 25% 72. Sant Marti de Provencals 79% 95% 4% 45% - - 27% 51% 23% 73. la Verneda i la Pau 57% 95% 0% 40% - - 46% 80% 20% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Diagnòstic. Via pública. Barcelona 249 Indicadors P - Paviment Aquest indicador analitza l’accessibilitat del paviment de les voreres de Barcelona tenint en compte les característiques descrites a l’Ordre VIV, que són les següents: “Duresa, estabilitat, antilliscant en sec i moll, sense peces ni elements solts independentment del seu sistema constructiu, assegurant la seva continuïtat i inexistència de ressalts.” Aquest estudi ha permès detectar l’existència d’una gran varietat de paviments que es troben a la ciutat i analitzar el compliment de les característiques descrites. Destaquen zones emblemàtiques amb ús de peces de paviment especials com les grans avingudes (avinguda de la Diagonal, passeig de Gràcia), noves urbanitzacions en eixos principals de barri (Rio de Janeiro a Nou Barris, avinguda de Pedralbes a Sarrià - Sant Gervasi) o usos específics per millorar la seguretat del carrer (paviment estriat en carrers de fort pendent). A més d’identificar els diferents tipus de paviment, s’ha fet un estudi de l’estat general del paviment i s’han assenyalat els carrers que requeririen una intervenció integral per reparar-los. D’aquesta anàlisi destaca que l’estat del paviment en general és correcte, amb un envelliment usual que no suposa un obstacle greu per a la circulació dels vianants. En les zones amb paviments especials s’ha de preveure un manteniment més precís que respongui a les peculiaritats dels materials emprats i, en cas que aquests no compleixin les condicions d’accessibilitat, s’haurà de planificar substituir-los en intervencions futures. Taula. Accessibilitat del paviment a Barcelona Accessible No accessible Total Barcelona 11.046 671 11.717 01. Ciutat Vella 728 42 770 02. L’Eixample 942 12 954 03. Sants-Montjuïc 1.081 63 1.144 04. Les Corts 395 10 405 05. Sarrià - Sant Gervasi 2.196 59 2.255 06. Gràcia 365 37 402 07. Horta-Guinardó 1.706 161 1.867 08. Nou Barris 1.968 35 2.003 09. Sant Andreu 706 38 744 10. Sant Martí 959 214 1.173 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 250 Gràfics. Nivell d’accessibilitat del paviment a Barcelona 12,000 11.046 6% 10,000 8,000 6,000 4,000 2,000 671 94% 0 Accessible No accessible Accesible No accesible 01. Ciutat Vella 728 42 02. Eixample 942 12 03. Sants-Montjuïc 1.081 63 04. Les Corts 395 10 05. Sarrià-Sant Gervasi 2.196 59 06. Gràcia 365 37 07. Horta-Guinardó 1.706 161 08. Nou Barris 1.968 35 09. Sant Andreu 706 38 10. Sant Martí 959 214 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Barcelona 251 % - Pendents Per poder detectar la diversitat de pendents que hi ha a Barcelona, s’han analitzat barris de totes les zones topogràfiques de la ciutat. Dels diferents districtes es poden destacar els que abasten la falda de Collserola, els diferents turons com el Putxet o el Carmel, i la muntanya de Montjuïc, amb pendents en molts casos superiors al 6%, valor considerat màxim a l’Ordre VIV/561/2010. Els pendents pronunciats són el problema principal dels barris de muntanya com Sant Gervasi i la Bonanova, Sant Genís dels Agudells, el Guinardó, la Salut, el Coll, les Roquetes o el Verdun. Per millorar l’accessibilitat d’aquests barris, s’ha d’estudiar la col·locació d’elements de suport com baranes, passamans, paviments amb més adherència, ascensors, escales mecàniques, etcètera. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. La successió d’aquests punts de pendent sobtat en un mateix tram produeix alteracions en l’itinerari dels vianants i pot arribar a generar situacions d’inseguretat. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Barcelona Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total Barcelona 6.409 2.905 9.314 7.136 2.019 9.155 01. Ciutat Vella 629 39 668 587 81 668 02. L’Eixample 475 1 476 443 33 476 03. Sants-Montjuïc 606 36 642 528 114 642 04. Les Corts 384 13 397 392 7 399 05. Sarrià-Sant Gervasi 730 384 1.114 1.072 42 1.114 06. Gràcia 63 225 288 79 65 144 07. Horta-Guinardó 946 1.150 2.096 1.874 205 2.079 08. Nou Barris 463 909 1.372 103 1.269 1.372 09. Sant Andreu 977 87 1.064 986 78 1.064 10. Sant Martí 1.136 61 1.197 1.072 125 1.197 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 252 Gràfics. Pendent longitudinal a Barcelona 31% 69% ≤6% >6% 01. Ciutat Vella 629 39 02. Eixample 475 1 03. Sants-Montjuïc 606 36 04. Les Corts 384 13 05. Sarrià-Sant Gervasi 730 384 06. Gràcia 63 225 07. Horta-Guinardó 946 1.150 08. Nou Barris 463 909 09. Sant Andreu 977 87 10. Sant Martí 1.136 61 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 ≤6% >6% Diagnòstic. Via pública. Barcelona 253 Gràfics. Pendent transversal a Barcelona 22% 78% >2% ≤2% 01. Ciutat Vella 587 81 02. Eixample 443 33 03. Sants-Montjuïc 528 114 04. Les Corts 392 7 05. Sarrià-Sant Gervasi 1.072 42 06. Gràcia 79 65 07. Horta-Guinardó 1.874 205 08. Nou Barris 103 1.269 09. Sant Andreu 986 78 10. Sant Martí 1.072 125 0 200 400 600 800 1,000 1,200 1,400 1,600 1,800 2,000 ≤2% >2% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 254 C - Canvi de nivell La via pública presenta alteracions de la continuïtat del paviment per adaptar-se als canvis topogràfics de la ciutat. Aquests canvis de nivell suposen una barrera per a la circulació de manera autònoma i segura, i per tant és imprescindible equipar-los d’elements auxiliars que en millorin l’accessibilitat i en garanteixin la seguretat. Aquest indicador ha analitzat la tipologia de canvi de nivell detectada (escales, rampes o graons aïllats) i el seu nivell d’accessibilitat tenint en compte les característiques descrites a l’Ordre VIV, capítol V, articles 14, 15 i 16. Els barris del Guinardó, Sant Genís dels Agudells, les Roquetes, la Marina de Port i Porta són els que presenten un nombre més gran de canvis de nivell, sobretot escales, que sovint són l’accés a habitatges. S’ha detectat un mal disseny de les baranes dels canvis de nivell (escales, rampes i graons), absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. És prioritari millorar les condicions d’accessibilitat d’aquests punts, ja que en molts casos no presenten itineraris alternatius, i esdevenen barreres en la circulació dels vianants. Taula. Tipus de canvis de nivell per districte Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible Barcelona 285 746 483 16 26 1.556 241 1.315 01. Ciutat Vella 18 8 7 0 0 33 5 28 02. L’Eixample 4 4 8 0 0 16 3 13 03. Sants- 47 76 74 4 0 201 54 147 Montjuïc 04. Les Corts 5 17 2 0 0 24 5 19 05. Sarrià - 17 26 10 0 0 53 13 40 Sant Gervasi 06. Gràcia 3 139 6 0 15 163 39 124 07. Horta- 21 169 197 7 7 401 68 333 Guinardó 08. Nou Barris 119 192 77 4 4 396 34 362 09. Sant 17 57 40 1 0 115 10 105 Andreu 10. Sant Martí 34 58 62 0 0 154 10 144 Diagnòstic. Via pública. Barcelona 255 Gràfics. Canvis de nivell a Barcelona 800 746 15% 700 600 483 500 400 285 300 200 85% 100 16 26 0 Accessible No accessible Graons / Escales Rampa Ascensor Escales Resalts mecàniques 01. Ciutat Vella 5 28 02. Eixample 3 13 03. Sants-Montjuïc 54 147 04. Les Corts 5 19 05. Sarrià-Sant Gervasi 13 40 06. Gràcia 39 124 07. Horta-Guinardó 68 333 08. Nou Barris 34 362 09. Sant Andreu 10 105 10. Sant Martí 10 144 0 50 100 150 200 250 300 350 400 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 256 G - Guals Barcelona és coneguda internacionalment per l’extensa col·locació d’un model de gual que busca crear un pendent modulat entre la vorera i la calçada. Aquest tipus de gual, anomenat “model Barcelona”, està format per peces de granit, d’1,20 m de llargada generalment, i dues peces d’acabament, una a cada costat, que resolen la trobada amb la vorera. Aquest tipus de gual s’ha complementat habitualment amb la col·locació de dos elements de protecció a banda i banda per evitar caigudes i orientar el vianant en el sentit del creuament. Tot i que aquest model facilita la circulació autònoma i segura, no compleix dues condicions vitals de l’Ordre VIV: la senyalització podotàctil (capítol XI, article 44) i el pendent màxim (capítol VI, article 21). S’han detectat altres models de guals que s’adapten al material de la vorera i busquen la trobada amb la calçada mitjançant una depressió general en forma de “barca”. Aquests guals destaquen per la diversitat de pendents, amplades i profunditats, i en alguns casos no compleixen les directrius marcades per l’Ordre VIV. Destaca un notable incompliment del pendent màxim del 10% marcat per l’Ordre VIV als guals de la ciutat, per exemple destaquem amb més de 500 casos que superen el 15%, detectats sobretot als barris de les Roquetes, el Verdun, Vilapicina i la Torre Llobeta, i la Verneda i la Pau. El present estudi ha permès determinar que el pendent de 12% garanteix l’accessibilitat de l’itinerari de vianants accessible en els guals, valor que es troba present en la majoria de guals “model Barcelona”, determinat per l’alçada de la vorera. Per aquest motiu es consideren no accessibles els pendents superiors al 12%. D’altra banda, l’estudi també analitza la presència de graó o desnivell en l’arribada a la calçada, produïts per una mala execució, falta de manteniment o normatives no vigents. Aquest incompliment normatiu es troba en el 17% dels guals analitzats, i pot generar situacions d’inseguretat o fins i tot impedir-ne l’ús per part de persones amb diversitat funcional. Diagnòstic. Via pública. Barcelona 257 A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Taula. Guals a Barcelona Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total Barcelona 10.138 2.387 12.525 5.296 6.356 11.652 01. Ciutat Vella 249 31 280 214 176 390 02. L’Eixample 1.626 8 1.634 511 998 1.509 03. Sants-Montjuïc 686 313 999 325 586 491916 04. Les Corts 817 242 1.059 553 430 983 05. Sarrià - Sant Gervasi 1.205 151 1.356 576 747 1.323 06. Gràcia 265 261 526 80 446 526 07. Horta-Guinardó 1.101 487 1.588 665 531 1.196 08. Nou Barris 1.268 217 1.485 487 894 1.381 09. Sant Andreu 914 194 1.108 447 580 1.027 10. Sant Martí 2.007 483 2.490 1.438 968 2.406 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 258 Gràfics. Graó al guals de Barcelona 19% 81% No graó Sí graó 01. Ciutat Vella 249 31 02. Eixample 1.626 8 03. Sants-Montjuïc 686 313 04. Les Corts 817 242 05. Sarrià-Sant Gervasi 1.205 151 06. Gràcia 265 261 07. Horta-Guinardó 1.101 487 08. Nou Barris 1.268 217 09. Sant Andreu 914 194 10. Sant Martí 2.007 483 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 No graó Sí graó Diagnòstic. Via pública. Barcelona 259 Gràfics. Pendent dels guals de Barcelona 45% 55% ≤ 12% > 12% 01. Ciutat Vella 214 176 02. Eixample 511 998 03. Sants-Montjuïc 325 586 04. Les Corts 553 430 05. Sarrià-Sant Gervasi 576 747 06. Gràcia 80 446 07. Horta-Guinardó 665 531 08. Nou Barris 487 894 09. Sant Andreu 447 580 10. Sant Martí 1.438 968 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 260 PT - Paviment tàctil El paviment tàctil és un element essencial per a l’orientació i la seguretat a la via pública. El paviment podotàctil, estriat i de botons, permet identificar els passos de vianants, substituir la línia de façana en espais oberts com places o reculades de façana, així com els punts on els vehicles envaeixen l’itinerari de vianants. S’han detectat grans espais que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. També s’han detectat casos notables en què la seva col·locació no és correcta i dirigeix els vianants a llocs potencialment perillosos. Aquests darrers casos han permès detectar la falta de criteri coordinat i consensuat entre els diferents agents que intervenen en la via pública (7% dels casos estudiats). Cal elaborar un document que reguli la implantació del paviment tàctil i pugui aprofundir en situacions concretes, tenint en compte que les directrius actuals de l’Ordre VIV són insuficients. Les indicacions que presenta actualment la normativa són limitades i aplicades a supòsits massa generals. Destaca l’absència de paviment tàctil de manera generalitzada en guals de vianants dels districtes propers al Besòs, al Gòtic i en carrers secundaris de la resta de barris estudiats. Pel que fa a les illetes, on el paviment tàctil esdevé essencial per garantir la seguretat dels vianants, se n’ha detectat l’absència en vies principals com l’avinguda de la Diagonal a les Corts, el carrer d’Aragó a Sant Martí o la rambla de Fabra i Puig a Sant Andreu. Finalment, s’ha parat una atenció especial a la pavimentació tàctil de plataformes úniques per tal d’identificar les diferents tipologies presents a la ciutat. Taula. Nombre de paviments tàctils en els encreuaments de vianants a Barcelona Correcte No correcte Falta Amidament* Barcelona 10.486 1.707 11.416 58.751 m 01. Ciutat Vella 611 15 676 3.326 m 02. L’Eixample 1.122 53 753 5.478 m 03. Sants-Montjuïc 1.310 157 1.269 4.193 m 04. Les Corts 709 210 625 4.624 m 05. Sarrià - Sant Gervasi 1.109 255 1.129 4.334 m 06. Gràcia 386 139 426 2.351 m 07. Horta-Guinardó 2.290 423 1.065 4.908 m 08. Nou Barris 1.222 164 1.796 9.818 m 09. Sant Andreu 818 187 1.534 5.554 m 10. Sant Martí 909 104 2.143 14.165 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Diagnòstic. Via pública. Barcelona 261 Gràfics. Paviment tàctil a Barcelona 45% 48% 7% Correcte No correcte Falta 611 01. Ciutat Vella 15 676 1.122 02. Eixample 53 753 1.310 03. Sants-Montjuïc 157 1.269 709 04. Les Corts 210 625 1.109 05. Sarrià-Sant Gervasi 255 1.129 386 06. Gràcia 139 426 2.290 07. Horta-Guinardó 423 1.065 1.222 08. Nou Barris 164 1.796 818 09. Sant Andreu 187 1.534 909 10. Sant Martí 104 2.143 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 Correcte No correcte Falta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 262 PR - Protecció L’indicador següent busca recollir els elements auxiliars disposats a la via pública que milloren la seguretat i protegeixen els vianants de vehicles i canvis de nivell. S’ha destacat el paper dels elements de protecció en gual com a delimitadors de l’itinerari de circulació accessible en els passos de vianants, que identifiquen els extrems dels guals i d’aquesta manera eviten que es puguin produir caigudes o desequilibris. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més, s’ha detectat la falta de baranes, sòcols i passamans en determinats canvis de nivell i carrers amb fort pendent, elements que podrien millorar dràsticament l’accessibilitat. Els barris estudiats que presenten un pendent més elevat a la via pública són els que han registrat més incidències, i destaquen Horta-Guinardó i Nou Barris. Taula. Elements de protecció a Barcelona Barana / Falta passamà/ Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual Barcelona 126 337 177 61 2.103 01. Ciutat Vella 0 7 5 0 77 02. L’Eixample 4 11 15 8 132 03. Sants-Montjuïc 24 48 6 12 165 04. Les Corts 2 1 0 0 65 05. Sarrià - Sant 3 18 14 1 0 Gervasi 06. Gràcia 28 0 0 1 9 07. Horta-Guinardó 6 59 40 0 380 08. Nou Barris 44 104 39 39 484 09. Sant Andreu 4 26 12 0 180 10. Sant Martí 11 63 46 0 611 Diagnòstic. Via pública. Barcelona 263 Gràfics. Elements de protecció a Barcelona (barana/passamà/sòcol) 18% 82% Barana/passamà/sòcol correcte Falta barana/passamà/sòcol 01. Ciutat Vella 77 02. Eixample 132 03. Sants-Montjuïc 165 04. Les Corts 65 05. Sarrià-Sant Gervasi 0 06. Gràcia 9 07. Horta-Guinardó 380 08. Nou Barris 484 09. Sant Andreu 180 10. Sant Martí 611 0 100 200 300 400 500 600 700 Falta element de protecció al gual Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 264 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Millorar l’accessibilitat de carrers amb fort pendent (> 6%) amb la instal·lació de passamans o baranes. • Incorporar elements de protecció al gual. • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Així com la col·locació d’aquestes places en l’àmbit proper d’equipaments i edificis públics que ho requereixin. • Millorar les illetes dels barris analitzats garantint una zona d’estada mínima i segura, a més de la incorporació de la pavimentació tàctil. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 274 Nivell 3 - Autonomia i mobilitat + comoditat Convivència entre vianants i vehicles - Superilles - Plataformes úniques Facilitat en orientació - Senyalització accessible - Contrast cromàtic elements i paviments urbans Noves tecnologies aplicades a la mobilitat - Desenvolupar noves aplicacions de comunicació i mobilitat Les recomanacions del tercer nivell de prioritat han de considerar els indicadors del nivell 1 i 2 i a més requereixen d’un estudi en profunditat d’elements bàsics de la mobilitat, així com les possibles millores en espais singulars, les recomanacions són les següents: • Incorporar contrast cromàtic en el paviment tàctil generalitzat de la ciutat. • Garantir el funcionament i manteniment d’ascensors i escales mecàniques situats a la via pública. • Dissenyar un nou model de gual que no superi el pendent de 10% recollit a la normativa i que incorpori la senyalització tàctil de botons en la trobada amb la calçada. • Crear un pla per corregir l’ocupació de la via pública per part de comerços, restaurants i hotels, entre d’altres. • Millorar la ubicació dels contenidors perquè puguin ser utilitzats per tota la ciutadania. • Millorar l’orientació i circulació en àmbits oberts com places, superilles o plataformes úniques, amb elements de suport que garanteixin la seguretat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Ciutat Vella Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 276 Introducció Ciutat Vella és un districte amb una alta densitat de població, amb 245 hab./ha, en una superfície de 411,1 ha de les quals un 25,6% són via pública. El seu teixit consolidat, amb carrers molt estrets i abundància de pavimentació de pedra històrica, ha acabat portant a un ús generalitzat de la plataforma única com a solució per millorar la mobilitat general dels barris. Aquesta pacificació del trànsit rodat no acaba de ser efectiva a causa de la gran densitat de camions i furgonetes en zona de comerços, que per la seva dimensió i velocitat de desplaçament, generen problemes de seguretat i convivència en algunes zones. El paviment del districte dificulta la implantació de pavimentació tàctil, però amb un disseny correcte es pot integrar i formar part de la imatge icònica dels barris. Els barris estudiats han estat el Gòtic i el Raval, amb un total de 45,8 km de carrers i 594 cruïlles. Les principals incidències detectades als barris analitzats estan lligades estretament a aquestes singularitats del districte, amb una gran densitat de carrers, tots amb una amplada ajustada. Aquestes voreres estretes presenten un gran nombre d’obstacles amb diferents funcions que requereixen un estudi per procedir a retirar-los. L’ús de la plataforma única com a forma de conciliació entre la circulació de vianants i vehicles requereix millores per augmentar la seguretat i l’autonomia, sobretot de persones amb discapacitat visual. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 277 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet formular consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams de carrer, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 278 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 279 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010 (a partir d'ara Ordre VIV), d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • El Raval • El Barri Gòtic Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 280 Taula d’accessibilitat del districte de Ciutat Vella P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 01. Ciutat Vella 94% 94% 15% 72% 50% 54% 16% 25% 52% 01. el Raval 95% 98% 13% 49% 31% 31% 30% 47% 43% 02. el Barri Gotic 93% 90% 18% 96% 69% 76% 2% 3% 61% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 281 Indicadors P - Paviment El paviment de les voreres i/o espais de la via pública destinats al pas de vianants del districte destaca per la diversitat dels seus acabats, que difereix de l’ús extensiu del panot de la resta de la ciutat. Es tracta d’acabats en pedra de diverses textures i colors, que en alguns casos, a causa del seu envelliment o l’acabat superficial, provoca lliscament i pot dificultar la integració del paviment tàctil. L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Es destaquen les incidències següents: • El paviment en plataformes úniques més deteriorat que a la resta de vies. Carrer dels Escudellers, carrer de la Mercè. (Gòtic) • Carrer d’en Carabassa i carrer de la Paloma, llambordes històriques que amb la seva rugositat dificulten la circulació de cadires de rodes i persones usuàries de bastó blanc. • Zones amb paviment no accessible, sauló. • Dificultat d’orientació al Raval nord, carrers de plataforma única amb circulació de vehicles però sense cap distinció d’àmbits de pas de vianants i cotxes. • Paviment deteriorat a causa del creixement dels arbres, peces aixecades o trencades, a l’avinguda de les Drassanes. (Raval) Taula. Accessibilitat del paviment a Ciutat Vella Accessible No accessible Total 01. Ciutat Vella 728 42 770 01. el Raval 268 5 273 02. el Barri Gòtic 460 37 497 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 268 01. el Raval 5 460 02. el Barri Gòtic 37 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 282 % - Pendents El pendent general dels barris analitzats és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de Ciutat Vella. Només s’han detectat alguns carrers amb pendent superior per l’afectació de canvis de nivell propers, com la plaça de Terenci Moix i els voltants de la Catedral. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Aquesta incidència s’ha detectat a la via Laietana de manera més recurrent. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Ciutat Vella Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 01. Ciutat Vella 629 39 668 587 81 668 01. el Raval 244 4 248 239 12 251 02. el Barri Gòtic 385 35 420 348 69 417 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Ciutat Vella 629 % Longitudinal 39 587 % Transversal 81 0 100 200 300 400 500 600 700 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 283 C - Canvi de nivell La distribució dels canvis de nivell detectats en l’estudi següent està repartida de manera desigual entre els diferents barris. Es tracta d’accessos a edificis i determinats passatges o places que tenen acabament amb escales. Part d’aquests canvis de nivell es deu a la monumentalitat del teixit de Ciutat Vella, amb edificis emblemàtics que generen escalinates i graons aïllats per delimitar edificacions i espais. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Ciutat Vella Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 01. Ciutat Vella 18 8 7 0 0 33 5 28 01. el Raval 6 6 4 0 0 16 2 14 02. el Barri Gòtic 12 2 3 0 0 17 3 14 Gràfics. Canvis de nivell a Ciutat Vella Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 20 15% 18 18 16 14 12 10 8 8 7 6 85% 4 2 0 0 0 Accessible No accessible Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 284 G - Guals S’han detectat diversos tipus de guals que busquen resoldre l’accessibilitat a les cruïlles d’aquests barris, sobretot en cruïlles de carrers estrets o amb plataforma única. Es tracta de cruïlles estretes on el gual “model Barcelona” no hi té cabuda. En aquests casos s’ha detectat una depressió de la cantonada per tal d’unificar els creuaments cap a les dues direccions possibles dels carrers. En aquest tipus de guals denominats tipus “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana, on poder girar per canviar de direcció amb cadira de rodes, en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera destacable s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats, la qual cosa demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 285 Taula. Guals a Ciutat Vella Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 01. Ciutat Vella 249 31 280 214 176 390 01. el Raval 161 26 187 164 134 298 02. el Barri Gòtic 88 5 93 50 42 92 Gràfics. Guals a Ciutat Vella Graó en gual Pendent del gual 11% 45% 55% 89% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 286 PT - Paviment tàctil S’ha detectat un nombre elevat de carrers que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Aquesta absència es veu concentrada en els teixits de més densitat, on s’ha detectat falta de pavimentació tàctil de manera generalitzada a la majoria dels carrers. L’ús de paviments històrics i diversos pot dificultar la implantació d’aquesta pavimentació tàctil, però s’han de buscar formes d’implementació que garanteixin la seguretat i l’autonomia dels vianants. Especialment s’ha de fer un estudi extens sobre la senyalització en plataforma única, sobretot en els casos en què la circulació de vehicles és elevada i la convivència amb els vianants és complicada. Cal destacar l’existència de diversos guals, als carrers de més circulació de vehicles, amb una pavimentació tàctil que no permet el creuament amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada. I de la mateixa manera, guals que disposen de pavimentació tàctil però que no arriba a la línia de façana, sinó que s’interromp sobtadament. Taula. Paviment tàctil a Ciutat Vella (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 01. Ciutat Vella 611 15 676 3.326 m 01. el Raval 96 1 206 1.066 m 02. el Barri Gòtic 515 14 470 2.260 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Ciutat Vella (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 36% 46% 53% 58% 6% 1% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Diagnòstic. Via pública. Districte de Ciutat Vella 287 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model “barca” com en el model “Barcelona”. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Cal destacar la importància dels elements de protecció en canvis de nivell, que són elements de seguretat que milloren l’accessibilitat d’escales, rampes i graons. Les característiques d’aquests elements es recullen a l’Ordre VIV/561/2010, capítol V, articles 14, 15 i 16. Taula. Elements de protecció a Ciutat Vella Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 01. Ciutat Vella 0 7 5 0 77 01. el Raval 0 1 1 0 51 02. el Barri Gòtic 0 6 4 0 26 Gràfic. Elements de protecció a Ciutat Vella Barana/passamà/sòcol correcte 0 Barana incorrecta/falta 7 Passamà incorrecte/falta 5 Sòcol incorrecte/falta 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 288 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Millorar els canvis de nivell amb la instal·lació de passamans o baranes, fer millores en la senyalització i incorporar paviments no lliscants. • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de l’Eixample Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 293 Introducció L’Eixample és el districte amb més densitat de població amb 356 hab./ha en una extensió de 747,6 ha, el 36% de les quals corresponen a via pública. La suau topografia i la homogeneïtat dels carrers fan que la major part de les incidències que es troben de manera generalitzada a la ciutat no siguin representatives. Amb el treball de camp realitzat s’han analitzat tres barris complets (l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família i el Fort Pienc) amb un total de 57,6 km de carrers i 302 cruïlles. En aquest estudi s’ha detectat que les grans avingudes i carrers són les que requereixen una intervenció més important en accessibilitat, ja que hi manca senyalització podotàctil i s’hi podrien millorar els recorreguts dels vianants per facilitar-ne l’orientació. De manera generalitzada s’ha detectat que el model de gual de vianants conegut com “model Barcelona”, d’una peça llisa d’1,20 metres, no compleix amb el pendent màxim permès a l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera com pels pendents propis dels carrers. A més, destaca la notable ocupació arbitrària de la via pública per part d’establiments amb elements mòbils (testos en hotels; terrasses, taules o pissarres en espais de restauració i altres, accessoris i pissarres en el comerç de l’alimentació, veles publicitàries, etcètera). S’han identificat 545 casos, que han estat registrats i parcialment fotografiats. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies i que no n’hi ha en zones de nova urbanització que es troben en procés d’obres, com ara l’entorn de la plaça de les Glòries. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. D’altra banda, destaca que es compleixen les indicacions de l’Ordre VIV/561/2010 en el tram de l’avinguda Diagonal del barri (entre la plaça de Francesc Macià i el carrer de Balmes), amb uns guals d’entre 1,60 i 2,40 metres de profunditat, fet que permet un pendent suau adequat, i un disseny correcte del paviment tàctil en tot el recorregut. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 294 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 295 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 296 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix. Per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat, s’han d’acarar o filtrar les dades recollides segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • L’Antiga Esquerra de l’Eixample • La Sagrada Família • El Fort Pienc L’Antiga Esquerra La Nova La Sagrada de Esquerra Família l’Eixample de l’Eixample La Dreta de l’Eixample El Fort Sant Pienc Antoni Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 297 Taula d’accessibilitat del districte de l’Eixample P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 02. Eixample 100% 99% 54% 65% 66% 69% 0% 0% 29% 05. el Fort Pienc 100% 99% 7% 62% 69% 59% 0% 0% 25% 06. la Sagrada Familia 100% 99% 100% 68% 74% 73% 0% 0% 22% 08. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 100% 99% - 66% 53% 76% 0% 0% 41% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 298 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Destaquen zones emblemàtiques amb ús de peces de paviment especials que es detallen a continuació: Passeig de Sant Joan. Es tracta d’un carrer amb voreres amples que disposen de zones d’estada amb parcs infantils integrats. A la zona de circulació adossada a façana es disposa paviment estàndard de panot en una franja de 5,75 metres, mentre que a les zones d’estada trobem un paviment compost per peces de granit massís amb junta oberta que integra la vegetació baixa (gespa) en el terra. Aquesta junta variable de 3 a 8 cm dificulta la lliure circulació dels vianants i pot suposar un perill per a persones usuàries de cadira de rodes, cotxet, caminadors, bastó, etcètera. Passeig de Gràcia. Pavimentació general amb peça hexagonal amb un relleu suau a les voreres que queda interrompuda pel carril de servei amb asfalt. La rugositat del paviment és suficient per evitar lliscaments. Avinguda Diagonal. La nova pavimentació de les voreres entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia presenta una rugositat excessiva, que dificulta la circulació de persones amb mobilitat reduïda i usuàries de bastó blanc. La mida del patró provoca que la diferència d’alçària del dibuix sigui superior a l’habitual en els altres models de panot, la qual cosa genera petits desnivells que en el desplaçament acaben resultant incòmodes. Taula. Accessibilitat del paviment a l’Eixample Accessible No accessible Total 02. L’Eixample 942 12 954 05. el Fort Pienc 397 9 406 06. la Sagrada Família 272 2 274 08. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 273 1 274 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 397 05. el Fort Pienc 9 272 06. la Sagrada Família 2 273 08. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 1 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 299 % - Pendents El pendent general del districte és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de la zona. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta a l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. El valor mitjà d’aquest incompliment és del 5,5%, amb tres casos destacats amb un pendent transversal superior al 8%: un al Fort Pienc (8,5%), un a la Sagrada Família (10%) i un a l’Antiga Esquerra de l’Eixample (12%). Taula. Pendent longitudinal i transversal a l’Eixample Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 02. L’Eixample 475 1 476 443 33 476 05. el Fort Pienc 119 0 119 116 3 119 06. la Sagrada Família 179 0 179 163 16 179 08. l’Antiga Esquerra 177 1 178 164 14 178 de l’Eixample Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a l’Eixample 475 % Longitudinal 1 443 % Transversal 33 0 100 200 300 400 500 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 300 C - Canvi de nivell El districte de l’Eixample no disposa d’un gran nombre de canvis de nivell que ocupin part o la totalitat de l’itinerari accessible. La majoria es troben situats al carrer de Sardenya, a l’altura del parc de l’Estació del Nord, i a l’avinguda Diagonal a l’altura del carrer de Padilla. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a l’Eixample Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 02. L’Eixample 4 4 8 0 0 16 3 13 05. el Fort Pienc 4 4 6 0 0 14 1 13 06. la Sagrada 0 0 2 0 0 2 2 0 Família 08. l’Antiga Esquerra 0 0 0 0 0 0 0 0 de l’Eixample Gràfics. Canvis de nivell a l’Eixample Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 9 19% 8 8 7 6 5 4 4 4 3 81% 2 1 0 0 0 Accessible No accessible Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 301 G - Guals El sistema més utilitzat per resoldre el punt de trobada entre la calçada i la vorera al districte de l’Eixample és el model “Gual Barcelona”. Es tracta d’una peça de granit gual única d’1,20 metres de longitud amb una amplada habitual de 3,20 metres i amb proteccions als costats; normalment té una paperera i un semàfor a banda i banda. La composició d’aquest tipus de gual, àmpliament utilitzat al districte, genera un pendent habitual del 12%, superior al 10% màxim marcat per l’Ordre VIV/561/2010. Aquest pendent es el resultat de la utilització de la peca del “gual Barcelona” i el desnivell a superar entre calçada i vorera. És notable l’incompliment del pendent en els guals per a vianants al barri del Fort Pienc, on el pendent general oscil·la entre el 9% i el 20%. Als barris de la Sagrada Família i l’Antiga Esquerra de l’Eixample es troba un incompliment parcial del pendent màxim del 10%, on el pendent general oscil·la entre el 7% i el 17%. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 302 Taula. Guals a l’Eixample Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 02. L’Eixample 1.626 8 1.634 511 998 1.509 05. el Fort Pienc 450 4 454 109 296 405 06. la Sagrada Família 550 2 552 199 303 502 08. l’Antiga Esquerra 626 2 628 203 399 602 de l’Eixample Gràfics. Guals a l’Eixample Graó en gual Pendent del gual 1% 34% 66% 99% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 303 PT - Paviment tàctil S’han detectat grans espais que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Es tracta de vies principals (gran via de les Corts Catalanes, avinguda Diagonal, avinguda de Gaudí, carrer d’Aragó, carrer d’Enric Granados i avinguda de Roma), accessos a equipaments públics integrats en gran àrees d’estada (el Teatre Nacional, L’Auditori, l’estació del Nord i el conjunt d’equipaments del Fort Pienc) i els accessos a espais lliures i places. La incorporació del paviment tàctil en aquests espais requereix integrar-lo en paviment diferent del panot convencional i, pel seu llarg recorregut, s’han de buscar propostes que l’incorporin en el disseny de les avingudes, places i espais. Cal destacar l’existència de diversos guals amb una pavimentació tàctil que no permet travessar amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada; és el cas, per exemple, de la cruïlla entre carrer de Lepant i carrer de Sant Antoni Maria Claret. A més, és destacable l’absència de paviment tàctil direccional i de botons en les illetes de grans avingudes. Taula. Paviment tàctil a l’Eixample (direccional + botons) No Correcte correcte Falta Amidament* 02. L’Eixample 1.122 53 753 5.478 m 05. el Fort Pienc 192 11 338 2.606 m 06. la Sagrada Família 426 15 196 1.241 m 08. l’Antiga Esquerra de l’Eixample 504 27 219 1.631 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a l’Eixample (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 19% 35% 4% 63% 2% 77% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 304 PR - Protecció Tot i que la major part dels guals que s’han estudiat al districte són “model Barcelona”, manquen proteccions en un o ambdós costats que adverteixin del canvi de nivell que es produeix amb la vorera. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Taula. Elements de protecció a l’Eixample Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 02. L’Eixample 4 11 15 8 132 05. el Fort Pienc 0 9 12 7 58 06. la Sagrada Família 0 1 2 1 39 08. l’Antiga Esquerra 4 1 1 0 35 de l’Eixample Gràfic. Elements de protecció a l’Eixample Barana/passamà/sòcol correcte 4 Barana incorrecta/falta 11 Passamà incorrecte/falta 15 Sòcol incorrecte/falta 8 0 2 4 6 8 10 12 14 16 Diagnòstic. Via pública. Districte de l’Eixample 305 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Incorporar la pavimentació tàctil a les illetes de les principals vies del districte. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Incorporar elements tàctils d’orientació en les illes de grans equipaments que no disposen d’una línia de façana perimetral clara. • Millorar la ubicació dels contenidors perquè puguin ser utilitzats per tota la ciutadania. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Sants-Montjuïc Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 311 Introducció Sants-Montjuïc té una superfície de 2.267,6 ha i és un dels districtes amb la densitat més baixa, 80 hab./ha. Això es deu al fet que un 46,5% de la superfície està ocupada per indústria i infraestructures, ja que inclou la Zona Franca i la zona que envolta el port de Barcelona. A més, un 19,1% de la superfície són parcs urbans, ja que hi trobem la muntanya de Montjuïc, i la via pública correspon al 14,2% de la superfície. Hi ha una diferència molt marcada entre barris, en l’aspecte de teixit urbà, plenament consolidat a les zones més urbanes i molt més disgregat a les zones més industrials. També cal destacar la importància de l’orografia de la muntanya de Montjuïc, que crea carrers amb forts pendents a barris com el Poble-sec i Montjuïc mateix. Els barris estudiats han estat la Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, Sants i Sants- Badal amb un total de 52,2 km de carrers i 411 cruïlles. En aquest estudi s’ha detectat que les grans avingudes i carrers són les que requereixen una intervenció més important en accessibilitat, ja que hi manca senyalització podotàctil i s’hi podrien millorar els recorreguts dels vianants per facilitar-ne l’orientació. De manera generalitzada s’ha detectat que els guals dels barris analitzats no compleixen el pendent màxim permès a l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera com pels pendents propis dels carrers. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies i que no n’hi ha en zones de nova urbanització que es troben en procés d’obres, com la zona sud del barri de la Marina del Prat Vermell. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Destaca la transformació dels carrers de les zones més denses i històriques en plataformes úniques, que han de disposar de mesures d’accessibilitat que garanteixin l’orientació i la seguretat de tots els vianants. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 312 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 313 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 314 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix. Per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat, s’han d’acarar o filtrar les dades recollides segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • La Marina del Prat Vermell Sants - • La Marina Badal de Port Sants • Sants - Badal • Sants La Bordeta Hostafrancs La Font de la Guatlla La Marina de Port El Poble Sec La Marina del Prat Parc de Montjuïc Vermell Zona Franca - Port Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 315 Taula d’accessibilitat del districte de Sants-Montjuïc P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 03. Sants-Montjuïc 93% 95% 25% 65% 52% 76% 11% 15% 29% 12. la Marina del Prat Vermell 81% 95% 8% 73% 50% 76% 22% 31% 25% 13. la Marina de Port 96% 85% 29% 89% 74% 68% 10% 11% 36% 17. Sants - Badal 98% 100% 25% 45% 44% 82% 6% 6% - 18. Sants 99% 98% 37% 51% 43% 78% 8% 11% 25% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 316 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Els trets més característics dels barris es detallen a continuació: La Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. En general s’ha considerat que la majoria de paviments són accessibles, amb una varietat de materials i acabats molt diversa. També es troben encara força trams o carrers sense voreres o paviment en aquestes, sobretot en zones més industrials o marginals, sobretot a la Marina del Prat Vermell: carrer d’Arnes, carrer del Ferro, carrer del Cobalt, carrer de l’Acer, carrer dels Motors, etcètera. Però també a la Marina de Port, a l’inici del parc de Montjuïc, carrer del Polvorí. S’han detectat força incidències de paviments deformats o en mal estat per falta de manteniment, que afectarien realment l’accessibilitat. Carrer de la Mare de Déu de Port, carrer de la Foneria. A Sants i Sants-Badal en general els paviments són accessibles, amb una varietat de materials i acabats diversa. Als carrers amb vorera predomina la peça de panot habitual de format 20 x 20 cm, mentre que a les avingudes s’utilitzen peces de paviment diferents, d’un format més gran, de 60 x 40 cm. Als carrers de plataforma única predominen els paviments de diferents tipus de llambordes i format de peces. Taula. Accessibilitat del paviment a Sants-Montjuïc Accessible No accessible Total 03. Sants-Montjuïc 1.081 63 1.144 12. la Marina del Prat Vermell 361 5 366 13. la Marina de Port 243 5 248 17. Sants-Badal 300 11 311 18. Sants 177 42 219 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 361 12. la Marina del Prat Vermell 5 243 13. la Marina de Port 5 300 17. Sants-Badal 11 177 18. Sants 42 0 50 100 150 200 250 300 350 400 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 317 % - Pendents El pendent general del districte és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de la zona, a excepció dels carrers de la Marina propers a Montjuïc. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta a l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que es deprimeixen de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Sants-Montjuïc Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 03. Sants-Montjuïc 606 36 642 528 114 642 12. la Marina del Prat Vermell 62 3 65 41 24 65 13. la Marina de Port 170 28 198 126 73 199 17. Sants-Badal 158 0 158 150 8 158 18. Sants 216 5 221 211 9 220 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Sants-Montjuïc 606 % Longitudinal 36 528 % Transversal 114 0 100 200 300 400 500 600 700 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 318 C - Canvi de nivell El districte de Sants-Montjuïc disposa d’una àmplia varietat de canvis de nivell amb trets característics diferents segons el barri on es troben. Així, a la zona de la Marina trobem edificació organitzada en forma d’illa oberta, on la trobada entre la propietat pública i privada genera discontinuïtat, i en canvi a la zona de Badal hi ha grans infraestructures, com ara el passeig elevat de les vies, que generen canvis de nivell. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Sants-Montjuïc Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 03. Sants- 47 76 74 4 0 201 54 147 Montjuïc 12. la Marina 21 4 13 0 0 38 3 35 del Prat Vermell 13. la Marina 18 59 43 0 0 120 35 85 de Port 17. Sants-Badal 0 1 6 1 0 8 2 6 18. Sants 8 12 12 3 0 35 14 21 Gràfics. Canvis de nivell a Sants-Montjuïc Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 80 76 74 27% 70 60 50 47 40 30 20 73% 10 4 0 0 Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales Accessible No accessible ressalts mecàniques Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 319 G - Guals El sistema més utilitzat per resoldre el punt de trobada entre la calçada i la vorera al districte de Sants-Montjuïc és el model “Gual Barcelona”. Es tracta d’una peça de granit gual única d’1,20 metres de longitud amb una amplada habitual de 3,20 metres i amb proteccions als costats; normalment té una paperera i un semàfor a banda i banda. La composició d’aquest tipus de gual, àmpliament utilitzat al districte, genera un pendent habitual superior al 10% màxim marcat per l’Ordre VIV/561/2010, pel pendent dels carrers i l’alçària de la vorera. En els guals tipus “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 320 Taula. Guals a Sants-Montjuïc Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 03. Sants-Montjuïc 686 313 999 325 586 911 12. la Marina del Prat Vermell 116 26 142 5 88 93 13. la Marina de Port 276 29 305 9 262 271 17. Sants-Badal 132 179 311 159 150 309 18. Sants 162 79 241 152 86 238 Gràfics. Guals a Sants-Montjuïc Graó en gual Pendent del gual 31% 36% 69% 64% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 321 PT - Paviment tàctil S’han detectat grans espais que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Es tracta de les grans illes de la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, sense una línia de façana clara que hi faciliti l’orientació. La incorporació del paviment tàctil en aquests espais requereix integrar-lo en paviment diferent del panot convencional i, pel seu llarg recorregut, s’han de buscar propostes que l’incorporin en el disseny de les avingudes, places i espais. A les vies principals dels barris estudiats s’ha detectat la falta de pavimentació podotàctil que faciliti l’orientació en els creuaments. És notable en carrers com el passeig de la Zona Franca o l’avinguda de Madrid. Finalment, cal destacar l’absència d’aquest paviment tàctil de botons a les illetes del passeig de la Zona Franca, on les directrius del paviment tàctil direccional han de ser molt precises a causa de la gran longitud dels encreuaments. Taula. Paviment tàctil a Sants-Montjuïc (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 03. Sants-Montjuïc 1.310 157 1.269 6.193 m 12. la Marina del Prat Vermell 141 39 128 770 m 13. la Marina de Port 470 41 378 2.664 m 17. Sants-Badal 407 35 329 965 m 18. Sants 292 42 434 1.794 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Sants-Montjuïc (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 37% 48% 46% 57% 6% 6% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 322 PR - Protecció Tot i que la major part dels guals que s’han estudiat al districte són “model Barcelona”, manquen proteccions en un o ambdós costats que adverteixin del canvi de nivell que es produeix amb la vorera. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Taula. Elements de protecció a Sants-Montjuïc Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 03. Sants-Montjuïc 24 48 6 12 165 12. la Marina del Prat 0 1 1 0 41 Vermell 13. la Marina de Port 0 29 5 8 55 17. Sants-Badal 0 7 0 2 31 18. Sants 24 11 0 2 38 Gràfic. Elements de protecció a Sants-Montjuïc Barana/passamà/sòcol correcte 24 Barana incorrecta/falta 48 Passamà incorrecte/falta 6 Sòcol incorrecte/falta 12 0 10 20 30 40 50 60 Diagnòstic. Via pública. Districte de Sants-Montjuïc 323 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Incorporar la pavimentació tàctil a les illetes de les principals vies del districte. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Incorporar elements tàctils d’orientació en les illes d’edificació aïllada que no disposen d’una línia de façana perimetral clara. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de les Corts Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 329 Introducció El districte de les Corts té una densitat de 136 hab./ha i una superfície de 601,76 ha, de les quals un 26,2% correspon a via pública. Hi ha fortes diferències de teixit urbà entre el nucli de l’antic poble de les Corts, amb un gra molt petit i molts carrers amb plataforma única (on la prioritat són els vianants) i els altres dos barris del districte. La Maternitat i Sant Ramon té una part de la superfície ocupada per grans illes com les formades pel Camp Nou i les universitats; d’altra banda, Pedralbes presenta un teixit completament diferent, amb carrers amples que prioritzen el trànsit rodat i les edificacions de menors dimensions. Els barris estudiats han estat les Corts i la Maternitat i Sant Ramon amb un total de 51,9 km de carrers i 343 cruïlles. En aquest estudi s’ha detectat que les grans avingudes i carrers són les que requereixen una intervenció més important en accessibilitat, ja que hi manca senyalització podotàctil i s’hi podrien millorar els recorreguts dels vianants per facilitar-ne l’orientació. De manera generalitzada s’ha detectat que els guals dels barris analitzats no compleixen el pendent màxim permès a l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera com pels pendents propis dels carrers. A més, destaca la notable ocupació arbitrària de la via pública per part d’establiments amb elements mòbils (testos en hotels; terrasses, taules o pissarres en espais de restauració i altres, accessoris i pissarres en el comerç de l’alimentació, veles publicitàries, etcètera). En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies i que no n’hi ha en zones de nova urbanització que es troben en procés d’obres, com ara l’entorn de l’avinguda del Doctor Marañón. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Destaca la transformació dels carrers de les zones més denses i històriques en plataformes úniques, que han de disposar de mesures d’accessibilitat que garanteixin l’orientació i la seguretat de tots els vianants. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 330 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 331 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 332 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix. Per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat, s’han d’acarar o filtrar les dades recollides segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • Les Corts • La Maternitat i Sant Ramon Pedralbes La Maternitat i Sant Ramon Les Corts Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 333 Taula d’accessibilitat del districte de les Corts P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 04. Les Corts 97% 94% 20% 51% 41% 55% 22% 22% 25% 19. les Corts 99% 94% 16% 56% 51% 59% 16% 17% 25% 20. la Maternitat i Sant Ramon 95% 93% 25% 46% 32% 50% 27% 27% - Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 334 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Al llarg dels carrers principals del barri de les Corts destaca la presència de grans volums d’edificació aïllada, sobretot situades a l’avinguda Diagonal (universitats, plaça de Maria Cristina i L’Illa). Es generalitza el problema de la manca de fronts de façana continus que serveixin per definir l’àmbit d’itinerari accessible per a vianants; en molts casos es redueix a un canvi de paviment. El problema es redueix amb la presència de paviments de textura diferenciada. A més, s’han detectat trams de paviment deteriorat a causa del creixement dels arbres, peces aixecades o trencades a l’avinguda de Manuel Azaña, el carrer de Pau Gargallo, el carrer de Joan XXIII, l’avinguda de Sarrià i el carrer d’Antoni Alberdi. D’altra banda, és destacable l’ús de peces de format mitjà a les plataformes úniques del nucli antic del barri de les Corts que aporten continuitat al paviment, afavorint el desplaçament dels vianants. Tres de les incidències detectades al barri de la Maternitat i Sant Ramon corresponen a un tipus de paviment compost per llambordes amb alt relleu que es troben deteriorades en àmplies zones de la vorera; es tracta de l’avinguda de Manuel Azaña i el carrer del General Batet, a la frontera amb l’Hospitalet. Taula. Accessibilitat del paviment a les Corts Accessible No accessible Total 04. Les Corts 395 10 405 19. les Corts 266 3 269 20. la Maternitat i Sant Ramon 129 7 136 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 266 19. les Corts 3 129 20. la Maternitat i Sant Ramon 7 0 50 100 150 200 250 300 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 335 % - Pendents El pendent general dels barris estudiats del districte és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de la zona. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta a l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. El valor mitjà d’aquest incompliment és 10,5%, amb tres casos destacats amb un pendent transversal superior al 10%: un al carrer de Joan Güell (16%), un a la travessera de les Corts (13%) i un al carrer de Gerard Piera (10%). Taula. Pendent longitudinal i transversal a les Corts Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 04. Les Corts 384 13 397 392 7 399 19. les Corts 270 7 277 273 6 279 20. la Maternitat i Sant Ramon 114 6 120 119 1 120 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a les Corts 384 % Longitudinal 13 392 % Transversal 7 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 336 C - Canvi de nivell El districte de les Corts no disposa d’un gran nombre de canvis de nivell que ocupin una part o la totalitat de l’itinerari accessible. La majoria es troben situats al voltant de les grans illes de l’avinguda Diagonal, on la diferència de cota entre l’accés dels edificis i el carrer genera escales o graons, i l’accés a la rambla del Brasil, que és elevada respecte a les voreres del carrer amb edificació. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a les Corts Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 04. Les Corts 5 17 2 0 0 24 5 19 19. les Corts 5 13 1 0 0 19 4 15 20. la Maternitat 0 4 1 0 0 5 1 4 i Sant Ramon Gràfics. Canvis de nivell a les Corts Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 18 17 21% 16 14 12 10 8 6 5 79% 4 2 2 0 0 0 Accessible No accessible Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 337 G - Guals Gran part dels guals detectats en el districte corresponen al model “Gual Barcelona”. Es tracta d’una peça de granit gual única d’1,20 metres de longitud amb una amplada habitual de 3,20 metres i amb proteccions als costats; normalment té una paperera i un semàfor a banda i banda. La composició d’aquest tipus de gual, àmpliament utilitzat a la ciutat, genera un pendent habitual superior al 10% màxim marcat per l’Ordre VIV/561/2010, pel pendent dels carrers i l’alçària de la vorera. Aquest incompliment del pendent és una de les incidències més generalitzades que s’ha detectat al barri de les Corts, on la mida dels guals és correcta, però aquest pendent dificulta la circulació, igual que en els casos detectats amb graó. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Taula. Guals a les Corts Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 04. Les Corts 817 242 1.059 553 430 983 19. les Corts 473 196 669 380 258 638 20. la Maternitat i Sant Ramon 344 46 390 173 172 345 Gràfics. Guals a les Corts Graó en gual Pendent del gual 23% 44% 56% 77% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 338 PT - Paviment tàctil S’han detectat grans espais que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Es tracta de les grans illes de l’avinguda Diagonal, sense una línia de façana clara que hi faciliti l’orientació. La incorporació del paviment tàctil en aquests espais requereix integrar-lo en paviment diferent del panot convencional i, pel seu llarg recorregut, s’han de buscar propostes que l’incorporin en el disseny de les avingudes, places i espais. A les vies principals dels barris estudiats s’ha detectat la falta de pavimentació podotàctil que faciliti l’orientació en els creuaments. És notable en carrers com l’avinguda de Madrid, al límit amb el districte de Sants-Montjuïc, i la travessera de les Corts. En el nucli històric de les Corts, amb una presència molt elevada de plataformes úniques, destaca l’absència de paviment tàctil de botons que pugui advertir del trànsit de vehicles, per exemple al carrer de Deu i Mata o al carrer de Comas i Solà. Finalment, cal destacar l’absència d’aquest paviment tàctil de botons a les illetes de l’avinguda Diagonal, on les directrius del paviment tàctil direccional han de ser molt precises a causa de la gran longitud dels encreuaments. Taula. Paviment tàctil a les Corts (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 04. Les Corts 709 210 625 4.624 m 19. les Corts 465 149 299 2.813 m 20. la Maternitat i Sant Ramon 244 61 326 1.811 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a les Corts (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 32% 35% 56% 64% 1% 12% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Diagnòstic. Via pública. Districte de les Corts 339 PR - Protecció No s’han detectat grans mancances pel que fa a elements de protecció en la via pública; l’única consideració important per destacar d’aquest indicador és la falta de part dels elements de protecció als guals, tant del “model Barcelona” com del tipus “barca”, on manquen proteccions en un o ambdós costats per advertir del canvi de nivell que es produeix amb la vorera. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Taula. Elements de protecció a les Corts Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 04. Les Corts 2 1 0 0 65 19. les Corts 2 0 0 0 49 20. la Maternitat 0 1 0 0 16 i Sant Ramon Gràfic. Elements de protecció a les Corts Barana/passamà/sòcol correcte 2 Barana incorrecta/falta 1 Passamà incorrecte/falta 0 Sòcol incorrecte/falta 0 0 0,5 1 1,5 2 2,5 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 340 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Incorporar la pavimentació tàctil a les illetes de les principals vies del districte. • Incorporació de la pavimentació tàctil als encreuaments i trams de plataforma única que puguin tenir un trànsit important. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Incorporar elements tàctils d’orientació en les illes de grans equipaments que no disposen d’una línia de façana perimetral clara. • Disposar de senyalització específica, senyalització direccional per a vianants, a la zona universitària i esportiva del barri de la Maternitat i Sant Ramon, ja que es tracta d’una estructura urbana de grans illes amb nombrosos accessos i tractaments diversos dels carrers. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Sarrià - Sant Gervasi Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 346 Introducció Sarrià - Sant Gervasi és el districte amb la densitat més baixa de Barcelona, amb 75 hab./ha. Això es deu a la seva gran superfície, de 1990,9 ha, de les quals un 44,5% són parc forestal ja que el districte s’enfila cap a Collserola pel barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. De la seva superfície total, un 11,9% correspon a via pública. Cal destacar la ronda de Dalt, que secciona el districte en dos i fa de fractura i barrera del districte. Al barri de Sarrià hi trobem un teixit de gra petit i moltes zones amb plataforma única, corresponents al nucli antic de la Vila de Sarrià. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes presenten una tipologia molt més dispersa i afectada pel fort desnivell. Finalment, la resta de barris estan configurats per carrers amb molta presència de trànsit rodat, voreres estretes i plantes baixes amb molt poc teixit comercial. Els barris estudiats han estat Sant Gervasi - la Bonanova, Sarrià i les Tres Torres, amb un total de 58,6 km de carrers i 484 cruïlles. Les principals incidències que s’han detectat als barris analitzats estan lligades estretament a aquestes singularitats del districte, amb un nucli antic consolidat amb voreres estretes, i amb grans vies de circulació rodada on s’han detectat mancances quant a l’orientació dels vianants, sobretot a les illetes. Aquestes voreres estretes presenten un gran nombre d’obstacles amb diferents funcions que requereixen un estudi per procedir a retirar-los. Una de les opcions aplicades ha estat l’ús de la plataforma única com a manera de simplificar la circulació de vianants i vehicles, sobretot als encreuaments, però s’ha detectat la necessitat d’efectuar millores per augmentar la seguretat i l’autonomia, sobretot de persones amb discapacitat visual. Cal actuar en els canvis de nivell per tal d’introduir elements de suport que puguin millorar la seva accessibilitat, amb baranes, passamans i sòcols, així com senyalització que faciliti la seva identificació. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 347 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet formular consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 348 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 349 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • Sarrià • Les Tres Torres • Sant Gervasi - La Bonanova Sarrià Sant Gervasi - La Bonanova Les Tres Torres El Putxet i el Farró Sant Gervasi - Galvany Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 350 Taula d’accessibilitat del districte de Sarrià - Sant Gervasi P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 05. Sarrià-Sant Gervasi 97% 67% 19% 84% 63% - 11% 9% 60% 23. Sarria 96% 72% 21% 88% 69% - 13% 8% 70% 24. les Tres Torres 98% 80% 17% 72% 55% - 8% 10% 50% 25. Sant Gervasi - la Bonanova 98% 49% - 92% 64% - 12% 9% - Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 351 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. S’han detectat trams de paviment deteriorat a causa del creixement dels arbres, peces aixecades o trencades al carrer de les Tres Torres, carrer de Castellnou, carrer del Milanesat, carrer de Cerignola, carrer d’Iradier i carrer de les Canàries. D’altra banda, és destacable el deteriorament produït per l’accés a garatges privats de moltes cases i edificis, punts on es deteriora més ràpidament el paviment. A més, cal esmentar les incidències següents: Carrers amb llamborda històrica, carrer del Pare Miquel de Sarrià, carrer de Pere Tarrés, plaça de Sant Vicenç de Sarrià. Carrers sense pavimentació, carrer de Margenat al seu pas per sobre de la via Augusta i el carrer de Montevideo, a la vorera que dona a la ronda de Dalt. Carrers amb paviment deteriorat pel pas de vehicles per plataforma única, carrer de Salvador Mundí. Taula. Accessibilitat del paviment a Sarrià - Sant Gervasi Accessible No accessible Total 05. Sarrià - Sant Gervasi 2.196 59 2.255 23. Sarrià 745 30 775 24. les Tres Torres 644 10 654 25. Sant Gervasi - la Bonanova 807 19 826 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 745 23. Sarrià 30 644 24. les Tres Torres 10 807 25. Sant Gervasi - la Bonanova 19 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 352 % - Pendents El pendent general dels barris de Sarrià i les Tres Torres és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de la zona, mentre que a Sant Gervasi - la Bonanova més del 50% supera aquest valor. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Sarrià - Sant Gervasi Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 05. Sarrià - Sant Gervasi 730 384 1.114 1.072 42 1.114 23. Sarrià 289 109 398 381 17 398 24. les Tres Torres 222 52 274 264 10 274 25. Sant Gervasi - La Bonanova 219 223 442 427 15 442 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Sarrià - Sant Gervasi 730 % Longitudinal 384 1.072 % Transversal 42 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 353 C - Canvi de nivell La distribució dels canvis de nivell detectats en l’estudi següent està repartida de manera desigual entre els diferents barris. La majoria es concentren al barri de Sarrià, on destaca la presència de 20 trams d’escales. Es tracta d’accessos a edificis que en alguns casos suposen una invasió de la via pública. En altres casos poden produir situacions de perill, ja que permeten l’accés a soterranis directament des de la vorera, i sense una bona senyalització es podrien produir caigudes. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Sarrià - Sant Gervasi Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 05. Sarrià - 17 26 10 0 0 53 13 40 Sant Gervasi 23. Sarrià 14 20 8 0 0 42 11 31 24. les Tres 3 6 2 0 0 11 2 9 Torres 25. Sant Gervasi - 0 0 0 0 0 0 0 0 la Bonanova Gràfics. Canvis de nivell a Sarrià - Sant Gervasi Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 30 26 25% 25 20 17 15 10 10 75% 5 0 0 0 Accessible No accessible Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 354 G - Guals Gran part dels guals detectats en el districte corresponen al model “gual Barcelona”. Es tracta d’una peça de granit gual única d’1,20 m de longitud amb una amplada habitual de 3,20 m i amb proteccions als costats; normalment té una paperera i un semàfor a banda i banda. La composició d’aquest tipus de gual, àmpliament utilitzat a la ciutat, genera un pendent habitual superior al 10% màxim marcat per l’Ordre VIV/561/2010, pel pendent dels carrers i l’alçària de la vorera. Aquest incompliment del pendent és una de les incidències més generalitzada que s’ha detectat al barri de Sant Gervasi - la Bonanova, on les dimensions dels guals són correctes però on el pendent, a més dels casos detectats amb graó, dificulta la circulació. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 355 Taula. Guals a Sarrià - Sant Gervasi Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 05. Sarrià - Sant Gervasi 1.205 151 1.356 576 747 1.323 23. Sarrià 503 77 580 288 258 546 24. les Tres Torres 315 20 335 126 249 375 25. Sant Gervasi - la Bonanova 387 54 441 162 240 402 Gràfics. Guals a Sarrià - Sant Gervasi Graó en gual Pendent del gual 11% 44% 56% 89% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 356 PT - Paviment tàctil S’ha detectat un nombre elevat de carrers que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Aquesta absència es veu concentrada en els teixits de més densitat dels barris de Sarrià i les Tres Torres, on s’han detectat carrers amb un alt nombre d’incidències per la falta de pavimentació tàctil, com el passeig de la Bonanova, carrer de Gresolet, carrer de Ganduxer i carrer de les Escoles Pies. Cal destacar l’existència de diversos guals amb una pavimentació tàctil que no permet el creuament amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada. I de la mateixa manera, guals que disposen de pavimentació tàctil però que no arriba a la línia de façana, sinó que s’interromp sobtadament. Taula. Paviment tàctil a Sarrià - Sant Gervasi (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 05. Sarrià - Sant Gervasi 1.109 255 1.129 4.334 m 23. Sarrià 287 82 482 1.967 m 24. les Tres Torres 312 68 221 955 m 25. Sant Gervasi - 510 105 426 1.412 m la Bonanova *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Sarrià - Sant Gervasi (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 16% 38% 2% 50% 82% 12% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Diagnòstic. Via pública. Districte de Sarrià Sant-Gervasi 357 PR - Protecció Cal destacar la importància dels elements de protecció en canvis de nivell, que són elements de seguretat que milloren l’accessibilitat d’escales, rampes i graons. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. Les característiques d’aquests elements es recullen a l’Ordre VIV/561/2010. Al barri de Sarrià és on s’han detectat més absències de baranes, passamans i sòcols en els canvis de nivell. *A causa d’un error en la recollida de dades, no es disposa del nombre d’elements de protecció als guals dels barris analitzats. Taula. Elements de protecció a Sarrià - Sant Gervasi Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 05. Sarrià - Sant Gervasi 3 18 14 1 – 23. Sarrià 0 14 12 1 – 24. les Tres Torres 3 4 2 0 – 25. Sant Gervasi - 0 0 0 0 – la Bonanova Gràfic. Elements de protecció a Sarrià - Sant Gervasi Barana/passamà/sòcol correcte 3 Barana incorrecta/falta 18 Passamà incorrecte/falta 14 Sòcol incorrecte/falta 1 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 358 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Millorar les illetes dels barris analitzats garantint una zona d’estada mínima i segura, a més de la incorporació de la pavimentació tàctil. • Incorporar la pavimentació tàctil als encreuaments i trams de plataforma única que puguin tenir un trànsit important. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Gràcia Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 364 Introducció El districte de Gràcia té una densitat de 289 hab./ha i una superfície de 418,8 ha, de les quals el 25,4% corresponen a via pública. És un districte amb un nucli antic corresponent a l’antiga Vila de Gràcia, amb un pendent constant però no gaire pronunciat, on destaca el desplegament de plataforma única com a intervenció urbana per donar prioritat als vianants en una trama urbana molt densa amb carrers i voreres molt estrets. La resta de barris, situats a la falda de la muntanya de Collserola, tenen voreres molt estretes i forts pendents. Aquests dos factors sumats fan que els creuaments de carrers tinguin girs molt crítics. S’han col·locat paviments especials per millorar l’adherència dels vianants i evitar lliscaments, així com baranes a les zones amb més pendent. Els barris estudiats han estat el Coll, la Salut i Vallcarca i els Penitents, amb un total de 26 km de carrers i 203 cruïlles. Les principals incidències detectades als barris analitzats estan estretament lligades a aquestes singularitats del districte, amb un nucli antic molt consolidat i de trama urbana densa, contraposat a uns barris de muntanya amb topografia molt sobtada que requereix mesures de suport per permetre la circulació de les veïnes i els veïns. En aquests carrers amb fort pendent s’ha estudiat l’estat d’escales, escales mecàniques, rampes i ascensors, que, com a elements auxiliars, esdevenen aspectes clau en la mobilitat. A més, es recullen els diferents punts on la incorporació de baranes, passamans o paviments antilliscants és essencial. En aquest estudi també s’ha detectat de manera generalitzada un pendent màxim als guals que supera el que permet l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera i la seva amplada com pel pendent del mateix carrer. S’ha detectat l’ús de la plataforma única com a tipologia de carrer que pugui simplificar la circulació de vianants i vehicles, sobretot als encreuaments, però s’ha detectat la necessitat de fer-hi intervencions per millorar la seguretat i autonomia, sobretot de persones amb discapacitat visual. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 365 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 366 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 367 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix. Per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat, s’han d’acarar o filtrar les dades recollides segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • Vallcarca i els Penitents • El Coll • La Salut Vallcarca i els Penitents El Coll La Salut Vila de Gràcia El Camp d’En Grassot i Gràcia Nova Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 368 Taula d’accessibilitat del districte de Gràcia P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 06. Gràcia 89% 19% 21% 60% 43% 87% 20% 22% 21% 28. Vallcarca i els Penitents 87% 26% 18% 63% 33% 93% 33% 36% 25% 29. el Coll 82% 14% 32% 43% 43% 93% 16% 16% 17% 30. la Salut 97% 17% 14% 75% 54% 75% 11% 13% 21% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 369 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. S’han detectat paviments en mal estat per creixement d’arbrat al carrer de Cardedeu, el carrer de Castellterçol, el passeig de la Mare de Déu del Coll, el carrer de Rubens, el carrer de les Illes Balears, la baixada de Santa Maria i l’avinguda del Coll del Portell. És destacable l’ús del paviment tàctil direccional per evitar lliscaments i millorar la seguretat en carrers de fort pendent, tot i que pot esdevenir un problema a l’hora de col·locar els encaminaments, ja que no es pot diferenciar l’un de l’altre. D’altra banda, s’ha detectat l’ús de llamborda històrica a la plaça de Mons, i de paviments singulars a la part central de la ronda del Guinardó, en la trobada amb carrer de Sardenya. Finalment, l’estudi ha permès localitzar carrers no urbanitzats, com ara el final de l’avinguda de Pompeu Fabra, on, a més, cap al mig del carrer hi ha una zona desgastada pel pas de vehicles. Taula. Accessibilitat del paviment a Gràcia Accessible No accessible Total 06. Gràcia 365 37 402 28. Vallcarca i els Penitents 62 9 71 29. el Coll 94 21 115 30. la Salut 209 7 216 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 62 28. Vallcarca i els Penitents 9 94 29. el Coll 21 209 30. la Salut 7 0 50 100 150 200 250 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 370 % - Pendents S’ha detectat que 225 trams dels 288 estudiats presenten un pendent superior al 6%, valor considerat màxim a l’Ordre VIV/561/2010, amb una mitjana de 15% de pendent –més del doble–. Són especialment crítics els indicadors que han registrat un pendent superior al 30%, situats al carrer de Rubens i carrer de Pere Llobet. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta a l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Gràcia Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 06. Gràcia 63 225 288 79 65 144 28. Vallcarca i els Penitents 14 30 44 4 8 12 29. el Coll 18 90 108 57 33 90 30. la Salut 31 105 136 18 24 42 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Gràcia 63 % Longitudinal 225 79 % Transversal 65 0 50 100 150 200 250 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 371 C - Canvi de nivell S’ha detectat un gran nombre de canvis de nivell sobretot als barris del Coll i la Salut. Aquest elevat nombre de solucions per facilitar la circulació en carrers de fort pendent se suma a la mateixa diversitat que presenten. Es tracta, també, en molts casos, de conciliacions realitzades pels habitatges per facilitar-hi l’accés, amb mides i característiques diferents, i en molts casos no disposen de les mesures suficients de seguretat i senyalització. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Gràcia Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 06. Gràcia 3 139 6 0 15 163 39 124 28. Vallcarca 1 18 2 0 1 22 4 18 i els Penitents 29. el Coll 2 71 3 0 8 84 27 57 30. la Salut 0 50 1 0 6 57 8 49 Gràfics. Canvis de nivell a Gràcia Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 160 139 24% 140 120 100 80 60 76% 40 20 15 3 6 0 0 Accessible No accessible Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 372 G - Guals S’han detectat diversos tipus de guals que busquen resoldre les cruïlles d’aquests barris, sobretot en cruïlles de carrers amb un fort pendent. Es tracta de cruïlles estretes on el gual “model Barcelona” no hi té cabuda. En aquests casos s’ha detectat una depressió de la cantonada per tal d’unificar els creuaments cap a les dues direccions possibles dels carrers. En aquest tipus de guals “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera generalitzada s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats, la qual cosa demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 373 Taula. Guals a Gràcia Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 06. Gràcia 265 261 526 80 446 526 28. Vallcarca i els Penitents 52 37 89 19 70 89 29. el Coll 46 108 154 48 106 154 30. la Salut 167 116 283 13 270 283 Gràfics. Guals a Gràcia Graó en gual Pendent del gual 15% 50% 50% 85% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 374 PT - Paviment tàctil Pel tipus de teixit urbà i l’orografia del terreny s’han detectat dues incidències principals en relació amb la col·locació de paviment tàctil a les cruïlles. Primerament, en trames urbanes consolidades i amplada de via estreta, la transformació dels carrers en plataformes úniques pot simplificar l’accessibilitat física dels carrers, però dificulta molt l’orientació a persones amb discapacitat visual. L’ús d’aquest tipus de carrers comporta una pavimentació homogènia que omet la col·locació de paviment tàctil, i en molts casos deixa els vianants sense punts de referència. D’altra banda, el fort pendent dels carrers i l’amplada reduïda de les voreres dificulta la col·locació del paviment tàctil en carrers segregats, i fa impossible aconseguir una directriu clara que indiqui el sentit de creuament del pas de vianants. Cal destacar la manca de senyalització podotàctil en 215 guals dels 462 estudiats, i els 59 casos que sí que disposen d’algun tipus de senyalització però sense complir els requeriments normatius. Taula. Paviment tàctil a Gràcia (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 06. Gràcia 386 139 426 2.351 m 28. Vallcarca i els Penitents 75 20 93 517 m 29. el Coll 113 39 122 604 m 30. la Salut 198 80 211 1.230 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Gràcia (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 41% 39% 4 6% 45% 13% 16% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Diagnòstic. Via pública. Districte de Gràcia 375 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model barca com en el model “Barcelona”. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Destaca la incorporació de baranes o passamans a la via pública per facilitar la circulació als vianants en carrers de fort pendent (28 casos). Taula. Elements de protecció a Gràcia Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 06. Gràcia 28 0 0 1 9 28. Vallcarca i els Penitents 0 0 0 0 2 29. el Coll 6 0 0 1 2 30. la Salut 22 - - - 5 Gràfic. Elements de protecció a Gràcia Barana/passamà/sòcol correcte 28 Barana incorrecta/falta 0 Passamà incorrecte/falta 0 Sòcol incorrecte/falta 1 0 5 10 15 20 25 30 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 376 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Garantir el funcionament d’escales mecàniques i ascensors, essencials per a la mobilitat de molts col·lectius en zones de fort pendent. • Millorar l’accessibilitat dels canvis de nivell del districte, incorporar baranes o passamans, instal·lar senyalització, garantir unes mesures mínimes, etcètera. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • En carrers estrets, millorar la visibilitat dels encreuaments tant amb elements auxiliars de seguretat viaria com miralls, a més d’altres per reduir la velocitat dels vehicles. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte d’Horta- Guinardó Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 382 Introducció El districte d’Horta-Guinardó té una densitat de 142 hab./ha i una superfície de 1.195,7 ha, de les quals el 31,7% són parcs forestals i un 16,6% són via pública. El parc del Guinardó i el turó de la Rovira, juntament amb la serralada de Collserola, són els pulmons verds del districte, però això també fa que tingui una marcada orografia que implica que sigui essencial el desplegament d’elements auxiliars a la mobilitat, com ara escales mecàniques. És un districte amb diferents trames urbanes, molt consolidades als carrers pròxims a l’Eixample i Sant Martí. A la zona nord, al barri de Sant Genís dels Agudells, en canvi, la trama és més diluïda i apareixen carrers sense urbanitzar en el contacte amb Collserola. Cal destacar també la presència de la ronda de Dalt, que és un element de segregació. Per sobre de la ronda hi trobem grans zones d’equipaments, com l’Hospital de la Vall d’Hebron i tot un seguit d’equipaments esportius construïts amb motiu de les olimpíades de l’any 1992. Els barris estudiats han estat el Baix Guinardó, Can Baró, el Guinardó, Sant Genís dels Agudells i Horta amb un total de 61 km de carrers i 478 cruïlles. Les principals incidències detectades als barris analitzats estan estretament lligades a aquestes singularitats del districte, amb una trama consolidada i densa al Guinardó, contraposat a un barri de muntanya amb topografia molt sobtada que requereix mesures de suport que permetin la circulació dels veïns i les veïnes. En aquests carrers amb fort pendent s’ha estudiat l’estat d’escales, escales mecàniques, rampes i ascensors, que, com a elements auxiliars, esdevenen aspectes clau en la mobilitat. A més, es recullen els diferents punts on la incorporació de baranes, passamans o paviments antilliscants és essencial. En aquest estudi també s’ha detectat de manera generalitzada un pendent màxim als guals que supera el que permet l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera i la seva amplada com pel pendent del mateix carrer. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 383 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet fer consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 384 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 385 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix. Per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat, s’han d’acarar o filtrar les dades recollides segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • El Baix Guinardó • Can Baró • El Guinardó • Sant Genís Montbau dels Agudells Sant Genís • Horta dels Agudells La Vall d’Hebron Horta La La Clota Teixonera El Carmel La Font d’en Fargues Can Baró El Guinardó El Baix Guinardó Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 386 Taula d’accessibilitat del districte d’Horta-Guinardó P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 07. Horta-Guinardó 86% 49% 9% 39% 53% 80% 15% 19% 24% 33. el Baix Guinardo 96% 48% 0% 35% 46% 84% 21% 33% 24% 34. Can Baro 75% 14% 3% 21% 48% 86% 22% 23% 25% 35. el Guinardo 97% 50% 21% 60% 66% 64% 5% 9% 25% 39. Sant Genis dels Agudells 79% 51% 20% 53% 68% 95% 10% 10% 25% 43. Horta 85% 82% 0% 24% 37% 71% 17% 19% 23% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 387 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment en general és correcte amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle a la circulació dels vianants. Alguns aspectes rellevants del paviment del Districte són els que es detallen a continuació: Al barri de Sant Genís dels Agudells la trobada amb Ronda de Dalt disposa d’unes peces de paviment diferents al model panot estàndard a la ciutat, s’utilitzen peces de majors dimensions i acabat llis. A més, gran part del carrer de Natzaret està sense urbanitzar, amb la qual cosa no es pot caminar per aquest carrer sense córrer el risc de ser atropellat. També passa al carrer de Judea i al carrer de Cànoves. Així mateix, s’ha detectat en algunes zones del Districte paviment aixecat per les arrels dels arbres. Al Guinardó trobem carrers encara sense urbanitzar, com és el cas del passatge d’Ercilla. Taula. Accessibilitat del paviment a Horta-Guinardó Accessible No accessible Total 07. Horta-Guinardó 1.706 161 1.867 33. el Baix Guinardó 247 11 258 34. Can Baró 119 40 159 35. el Guinardó 492 14 506 39. Sant Genís dels Agudells 728 75 803 43. Horta 120 21 141 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 247 33. el Baix Guinardó 11 119 34. Can Baró 40 492 35. el Guinardó 14 728 39. Sant Genís dels Agudells 75 120 43. Horta 21 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 388 % - Pendents S’han detectat grans diferències entre els dos barris estudiats, ja que a Sant Genís dels Agudells s’han trobat molts casos amb pendent superior al 6%, valor considerat màxim a l’Ordre VIV/561/2010. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta a l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Horta-Guinardó Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 07. Horta-Guinardó 946 1.150 2.096 1.874 205 2.079 33. el Baix Guinardó 119 127 246 240 6 246 34. Can Baró 61 364 425 418 6 424 35. el Guinardó 499 493 992 891 102 993 39. Sant Genís dels Agudells 147 139 286 184 85 269 43. Horta 120 27 147 141 6 147 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Horta-Guinardó 946 % Longitudinal 1.150 1.874 % Transversal 205 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 389 C - Canvi de nivell S’ha detectat un gran nombre de canvis de nivell sobretot al barri de Sant Genís dels Agudells. Aquest elevat nombre de solucions per facilitar la circulació en carrers de fort pendent se suma a la mateixa diversitat que presenten. Presenten mides i característiques diferents, i en molts casos no disposen de les mesures suficients de seguretat i senyalització. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Horta-Guinardó Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 07. Horta- 21 169 197 7 7 401 68 333 Guinardó 33. el Baix 1 16 1 3 2 23 0 23 Guinardó 34. Can Baró 1 25 3 2 3 34 1 33 35. el Guinardó 1 62 132 2 2 199 41 158 39. Sant Genís 16 57 60 0 0 133 26 107 dels Agudells 43. Horta 2 9 1 0 0 12 0 12 Gràfics. Canvis de nivell a Horta-Guinardó Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 250 17% 197 200 169 150 100 83% 50 21 7 7 0 Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales Accessible No accessible ressalts mecàniques Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 390 G - Guals S’han detectat diversos tipus de guals que busquen resoldre les cruïlles d’aquests barris, sobretot en cruïlles de carrers amb un fort pendent. Es tracta de cruïlles estretes on el gual “model Barcelona” no hi té cabuda. En aquests casos s’ha detectat una depressió de la cantonada per tal d’unificar els creuaments cap a les dues direccions possibles dels carrers. En aquest tipus de guals “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera destacable s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats, la qual cosa demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 391 Taula. Guals a Horta-Guinardó Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 07. Horta-Guinardó 1.101 487 1.588 665 531 1.196 33. el Baix Guinardó 176 108 284 118 166 284 34. Can Baró 56 86 142 45 97 142 35. el Guinardó 675 115 790 271 147 418 39. Sant Genís dels Agudells 69 39 108 46 42 88 43. Horta 125 139 264 185 79 264 Gràfics. Guals a Horta-Guinardó Graó en gual Pendent del gual 31% 44% 56% 69% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 392 PT - Paviment tàctil Pel tipus de teixit urbà i l’orografia del terreny s’han detectat dues incidències principals en relació amb la col·locació de paviment tàctil a les cruïlles. Primerament, en trames urbanes consolidades i amplada de vial estret, la transformació dels carrers en plataformes úniques pot simplificar l’accessibilitat física dels carrers, però dificulta molt l’orientació a persones amb discapacitat visual. L’ús d’aquest tipus de carrers comporta una pavimentació homogènia que omet la col·locació de paviment tàctil, i en molts casos deixa els vianants sense punts de referència. D’altra banda, el fort pendent dels carrers i l’amplada reduïda de les voreres dificulta la col·locació del paviment tàctil en carrers segregats, i fa impossible aconseguir una directriu clara que indiqui el sentit de creuament d’un pas de vianants. Cal destacar la manca de senyalització podotàctil en 2.290 guals dels 3.778 estudiats, i els 423 casos que sí que disposen d’algun tipus de senyalització però sense complir els requeriments normatius. Taula. Paviment tàctil a Horta-Guinardó (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 07. Horta-Guinardó 2.290 423 1.065 4.908 m 33. el Baix Guinardó 337 83 133 414 m 34. Can Baró 157 44 56 81 m 35. el Guinardó 1.249 145 585 3.272 m 39. Sant Genís dels Agudells 246 29 205 857 m 43. Horta 301 122 86 284 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Horta-Guinardó (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 25% 24% 6% 12% 63% 70% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Diagnòstic. Via pública. Districte d’Horta-Guinardó 393 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model barca com en el model “Barcelona”. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Destaca la incorporació de baranes o passamans a la via pública per facilitar la circulació als vianants en carrers de fort pendent (6 casos). Taula. Elements de protecció a Horta-Guinardó Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 07. Horta-Guinardó 6 59 40 0 380 33. el Baix Guinardó 2 6 2 0 97 34. Can Baró 2 19 10 0 57 35. el Guinardó 0 0 0 0 25 39. Sant Genís 0 1 0 0 1 dels Agudells 43. Horta 2 33 28 0 200 Gràfic. Elements de protecció a Horta-Guinardó Barana/passamà/sòcol correcte 6 Barana incorrecta/falta 59 Passamà incorrecte/falta 40 Sòcol incorrecte/falta 0 0 10 20 30 40 50 60 70 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 394 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Garantir el funcionament d’escales mecàniques i ascensors, essencials per a la mobilitat de molts col·lectius en zones de fort pendent. • Millorar l’accessibilitat dels canvis de nivell del districte, incorporar baranes o passamans, instal·lar senyalització, garantir unes mesures mínimes, etcètera. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • En carrers estrets, millorar la visibilitat dels encreuaments tant amb la reducció de la velocitat dels vehicles com amb la col·locació de miralls. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Nou Barris Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 399 Introducció El districte de Nou Barris destaca per les grans diferències entre els seus barris. Un dels aspectes més rellevants és la topografia general del districte. Destaquen els barris de muntanya, amb carrers amb forts pendents i trames urbanes que responen a l’orografia de Collserola. D’altra banda, la implantació de plans urbans d’habitatge també confereix al districte una morfologia única. En són un exemple els barris de Canyelles i Can Peguera, on de manera molt contrastada es fa una interpretació de la via pública i la vinculació amb els habitatges. El centre històric de Nou Barris el trobem als barris de la Prosperitat i Porta, amb una alta densitat de carrers. Es tracta d’un districte amb una densitat de 209 hab./ha i una superfície total de 805,1 ha, on un 20,2% correspon a parcs forestals, i un 23,1% a via pública. D’aquesta superfície de carrers i places cal destacar el paper delimitador d’algunes de les artèries de la ciutat, com la ronda de Dalt o la Meridiana, que es converteixen en fronteres on l’accessibilitat tindrà un paper destacat. Els barris estudiats han estat Vilapicina i la Torre Llobeta, la Prosperitat, Porta, les Roquetes i el Verdun, amb un total de 64,7 km de carrers i 522 cruïlles. Les principals incidències detectades als barris analitzats estan lligades estretament amb aquestes singularitats del districte, que presenta una gran diversitat de teixits i trames urbanes. Destaca el nucli antic consolidat amb voreres estretes, en contraposició als carrers amb fort pendent de les Roquetes o els voltants de la Meridiana amb grans illes d’equipaments. Aquestes voreres estretes presenten un gran nombre d’obstacles amb diferents funcions que requereixen un estudi per procedir a retirar-los. Una de les opcions aplicades ha estat l’ús de la plataforma única com a manera de simplificar la circulació de vianants i vehicles, sobretot als encreuaments, però s’ha detectat la necessitat d’efectuar millores per augmentar la seguretat i l’autonomia, sobretot de persones amb discapacitat visual. Cal actuar en els canvis de nivell per tal d’introduir elements de suport que puguin millorar la seva accessibilitat, amb baranes, passamans i sòcols, així com senyalització que faciliti la seva identificació. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 400 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet formular consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 401 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 402 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • Vilapicina i la Torre Llobeta • Porta Ciutat • Les Roquetes Meridiana • El Verdun Vallbona • La Prosperitat Torre Baró Canyelles Les Roquetes La Guineueta La Trinitat Can El Verdun Nova Peguera La Prosperitat El Turó de la Peira Porta Vilapicina i la Torre Llobeta Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 403 Taula d’accessibilitat del districte de Nou Barris P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 08. Nou Barris 97% 63% 8% 46% 29% 81% 27% 34% 25% 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 98% 82% 14% 45% 29% 85% 32% 37% - 45. Porta 99% 87% 14% 49% 40% 80% 16% 31% 25% 50. les Roquetes 93% 29% 2% 43% 17% 69% 26% 30% 25% 51. Verdun 97% 61% 3% 38% 17% 83% 42% 46% - 52. la Prosperitat 98% 57% 6% 55% 40% 87% 21% 26% - Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 404 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Destaca per l’existència de paviments diferenciats que responen a intervencions urbanes emblemàtiques. A més, cal esmentar les incidències següents: Paviment singular, trobada entre el carrer de Manuel Sancho i el passeig de Fabra i Puig, illetes de l’avinguda de Rio de Janeiro amb un paviment de maó que es deteriora i produeix irregularitats en el sentit de circulació. Via Favència, llambordes al passeig central, dificulta la circulació a persones usuàries de cadira de rodes i bastó blanc. Carrers no urbanitzats, paviment de sauló a la part central del carrer de la Ciutat de Mallorca, el pas inferior de l’avinguda Meridiana amb el passeig de Valldaura, on les escales disposen de paviment accessible i continu, però la rampa presenta diverses irregularitats amb diferents materials que no tenen resolta la trobada entre si. Paviment tàctil direccional col·locat per evitar lliscaments i millorar la seguretat en carrers de fort pendent, carrer de l’Artesania, carrer de Garigliano o carrer de la Cantera. Taula. Accessibilitat del paviment a Nou Barris Accessible No accessible Total 08. Nou Barris 1.968 35 2.003 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 338 3 341 45. Porta 677 5 682 50. les Roquetes 186 11 197 51. el Verdun 184 4 188 52. la Prosperitat 583 12 595 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 338 3 45. Porta 677 5 50. les Roquetes 186 11 51. el Verdun 184 4 52. la Prosperitat 583 12 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 405 % - Pendents El pendent general dels barris analitzats és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de Porta, el Verdun i Vilapicina i la Torre Llobeta, mentre que a les Roquetes més del 50% supera aquest valor. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Nou Barris Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 08. Nou Barris 463 909 1.372 103 1.269 1.372 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 56 257 313 32 281 313 45. Porta 39 281 320 9 311 320 50. les Roquetes 152 61 213 28 185 213 51. el Verdun 83 131 214 11 203 214 52. la Prosperitat 133 179 312 23 289 312 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Nou Barris 463 % Longitudinal 909 103 % Transversal 1.269 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 406 C - Canvi de nivell La distribució dels canvis de nivell detectats en l’estudi següent està repartida de manera desigual entre els diferents barris. La majoria es concentren al barri de les Roquetes, amb 75 escales. Es tracta d’accessos a edificis que en alguns casos suposen una invasió de la via pública. En altres casos poden produir situacions de perill, ja que permeten l’accés a soterranis directament des de la vorera, i sense una bona senyalització es podrien produir caigudes. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Nou Barris Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 08. Nou Barris 119 192 77 4 4 396 34 362 44. Vilapicina 8 10 9 0 0 27 4 23 i la Torre Llobeta 45. Porta 36 37 21 0 0 94 15 79 50. les Roquetes 32 75 13 4 4 128 4 124 51. el Verdun 18 28 13 0 0 59 2 57 52. la Prosperitat 25 42 21 0 0 88 9 79 Gràfics. Canvis de nivell a Nou Barris Accessibilitat dels canvis de nivell Diversitat dels canvis de nivell 250 9% 200 192 150 119 100 77 50 91% 4 4 0 Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales Accessible No accessible ressalts mecàniques Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 407 G - Guals S’han detectat diversos tipus de guals que busquen resoldre les cruïlles d’aquests barris, sobretot en cruïlles de carrers amb un fort pendent. Es tracta de cruïlles estretes on el gual “model Barcelona” no hi té cabuda. En aquests casos s’ha detectat una depressió de la cantonada per tal d’unificar els creuaments cap a les dues direccions possibles dels carrers. En aquest tipus de guals “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera destacable s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats, la qual cosa demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 408 Taula. Guals a Nou Barris Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 08. Nou Barris 1.268 217 1.485 487 894 1.381 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 308 79 387 118 233 351 45. Porta 114 38 152 83 69 152 50. les Roquetes 211 24 235 119 113 232 51. el Verdun 413 41 454 62 329 391 52. la Prosperitat 222 35 257 105 150 255 Gràfics. Guals a Nou Barris Graó en gual Pendent del gual 15% 35% 85% 65% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 409 PT - Paviment tàctil S’ha detectat un nombre elevat de carrers que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Aquesta absència es veu concentrada en els teixits de més densitat dels barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, la Prosperitat i Porta, on s’ha detectat un nombre elevat d’incidències per la falta de pavimentació tàctil de manera generalitzada a la majoria dels carrers. Cal destacar l’existència de diversos guals amb una pavimentació tàctil que no permet el creuament amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada. I de la mateixa manera, guals que disposen de pavimentació tàctil però que no arriba a la línia de façana, sinó que s’interromp sobtadament. Taula. Paviment tàctil a Nou Barris (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 08. Nou Barris 1.222 164 1.796 9.818 m 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 261 39 514 3.217 m 45. Porta 430 45 423 2.737 m 50. les Roquetes 80 18 197 705 m 51. el Verdun 81 6 219 761 m 52. la Prosperitat 370 56 443 2.398 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Nou Barris (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 25% 43% 51% 75% 6% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 410 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model barca com en el model “Barcelona”. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Cal destacar la importància dels elements de protecció en canvis de nivell, que són elements de seguretat que milloren l’accessibilitat d’escales, rampes i graons. Les característiques d’aquests elements es recullen a l’Ordre VIV/561/2010. Al barri de les Roquetes és on s’han detectat més absències de baranes, passamans i sòcols en els canvis de nivell. Taula. Elements de protecció a Nou Barris Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 08. Nou Barris 44 104 39 39 484 44. Vilapicina i la Torre 2 4 0 11 76 Llobeta 45. Porta 13 12 1 10 103 50. les Roquetes 21 28 26 10 155 51. el Verdun 1 21 10 5 84 52. la Prosperitat 7 39 2 3 66 Gràfic. Elements de protecció a Nou Barris Barana/passamà/sòcol correcte 44 Barana incorrecta/falta 104 Passamà incorrecte/falta 39 Sòcol incorrecte/falta 39 0 20 40 60 80 100 120 Diagnòstic. Via pública. Districte de Nou Barris 411 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Sant Andreu Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 417 Introducció El districte de Sant Andreu presenta grans diferències entre els seus barris, amb teixits molt consolidats a Sant Andreu, la Sagrera i el Congrés i els Indians, i una estructura molt més industrial al Bon Pastor. Sant Andreu té una densitat de 225 hab./ha en una superfície de 659,3 ha, on el 32% correspon a la via pública i el 16,5% a indústria i infraestructures. La seva posició a la ciutat permet la proximitat amb el parc fluvial del Besòs, fet que genera una zona verda d’atracció a escala urbana. De la mateixa manera, els barris de la Trinitat Vella i Sant Andreu presenten algunes de les grans infraestructures de circulació de Barcelona, l’avinguda Meridiana i la Sagrera. Aquestes artèries viàries actuen com a delimitadors i dificulten la relació interna dels barris del districte, a més de comprometre l’accessibilitat amb obres de llarga durada. Els barris estudiats han estat Sant Andreu, la Sagrera, el Congrés i els Indians i Navas, amb un total de 73,6 km de carrers i 611 cruïlles. Les principals incidències detectades als barris analitzats estan lligades estretament amb aquestes singularitats del districte, que presenta una gran diversitat de teixits i trames urbanes. Destaca el nucli antic consolidat amb voreres estretes, en contraposició als carrers amb pendent superior del Congrés i els Indians, o els voltants de les obres de la Sagrera amb afectacions generals en accessibilitat. Aquestes voreres estretes presenten un gran nombre d’obstacles amb diferents funcions que requereixen un estudi per procedir a retirar-los. Cal actuar en els canvis de nivell per tal d’introduir elements de suport que puguin millorar la seva accessibilitat, amb baranes, passamans i sòcols, així com senyalització que faciliti la seva identificació. Cal garantir l’ús d’una senyalització podotàctil correcta, que és essencial per permetre l’autonomia i l’orientació de persones amb discapacitat visual. Aquests elements són, a més, un suport per a molts altres col·lectius, i hauria d’esdevenir un codi universal per millorar la mobilitat de la ciutat. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 418 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet formular consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 419 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 420 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • Sant Andreu • La Sagrera • El Congrés i els Indians La Trinitat • Navas Vella Baró Sant Andreu de Viver El Congrés i els Indians El Bon Pastor Navas La Sagrera Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 421 Taula d’accessibilitat del districte de Sant Andreu P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 09. Sant Andreu 92% 91% 10% 53% 31% 76% 15% 34% 24% 60. Sant Andreu 84% 95% 18% 42% 31% 77% 28% 34% 21% 61. la Sagrera 89% 93% 0% 46% 18% 80% 24% 46% 25% 62. el Congres i els Indians 100% 84% 6% 62% 42% 57% 6% 13% - 63. Navas 96% 91% 18% 63% 33% 88% 5% 45% 25% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 422 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Destaca per l’existència de paviments diferenciats que responen a intervencions urbanes emblemàtiques. A més, cal esmentar les incidències següents: Deteriorament pel pas de vehicles, carrer de Biscaia i carrer de Las Navas de Tolosa. Paviment singular, plaça de Maragall. Carrers no urbanitzats, passatge de la Constància, passeig de Rustullet. Pendents d’obres de llarga durada, avinguda Gran de la Sagrera. Paviment amb diferents relleus amb l’enrasament aixecat o en mal estat al llarg del recorregut que poden fer entrebancar els vianants. Carrer de Josep Estivill i avinguda Meridiana. Taula. Accessibilitat del paviment a Sant Andreu Accessible No accessible Total 09. Sant Andreu 706 38 744 60. Sant Andreu 219 19 238 61. la Sagrera 167 13 180 62. el Congrés i els Indians 177 0 177 63. Navas 143 6 149 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 219 60. Sant Andreu 19 167 61. la Sagrera 13 177 62. el Congrés i els Indians 0 143 63. Navas 6 0 50 100 150 200 250 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 423 % - Pendents El pendent general dels barris analitzats és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia de la Sagrera i Navas, mentre que al Congrés i els Indians més del 16% supera aquest valor. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que deprimeixen de la vorera de manera sobtada. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Sant Andreu Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 09. Sant Andreu 977 87 1.064 986 78 1.064 60. Sant Andreu 220 5 225 215 10 225 61. la Sagrera 207 2 209 198 11 209 62. el Congrés i els Indians 259 52 311 271 40 311 63. Navas 291 28 319 302 17 319 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Sant Andreu 977 % Longitudinal 87 986 % Transversal 78 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 424 C - Canvi de nivell La distribució dels canvis de nivell detectats en l’estudi següent està repartida de manera desigual entre els diferents barris. La majoria es concentren al barri de la Sagrera, amb 27 escales. Es tracta d’accessos a edificis que en alguns casos suposen una invasió de la via pública. En altres casos poden produir situacions de perill, ja que permeten l’accés a soterranis directament des de la vorera, i sense una bona senyalització es podrien produir caigudes. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Sant Andreu Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 09. Sant 17 57 40 1 0 115 10 105 Andreu 60. Sant Andreu 7 15 12 0 0 34 6 28 61. la Sagrera 4 27 15 0 0 46 0 46 62. el Congrés 5 7 5 1 0 18 1 17 i els Indians 63. Navas 1 8 8 0 0 17 3 14 Gràfics. Canvis de nivell a Sant Andreu Accessibilitat dels canvis de nivell Diversita t dels canvis de nivell 57 60 8% 50 40 40 30 17 20 10 1 0 92% 0 Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales ressalts mecàniques Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 425 G - Guals S’han detectat diversos tipus de guals que busquen resoldre les cruïlles d’aquests barris, sobretot en cruïlles de carrers amb un fort pendent. Es tracta de cruïlles estretes on el gual “model Barcelona” no hi té cabuda. En aquests casos s’ha detectat una depressió de la cantonada per tal d’unificar els creuaments cap a les dues direccions possibles dels carrers. En aquest tipus de guals “barca” és essencial garantir que el pendent no sigui excessiu i que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera destacable s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats, la qual cosa demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 426 Taula. Guals a Sant Andreu Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 09. Sant Andreu 914 194 1.108 447 580 1.027 60. Sant Andreu 244 42 286 136 163 299 61. la Sagrera 224 20 244 39 144 183 62. el Congrés i els Indians 222 126 348 205 138 343 63. Navas 224 6 230 67 135 202 Gràfics. Guals a Sant Andreu Graó en gual Pendent del gual 18% 44% 56% 82% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 427 PT - Paviment tàctil S’ha detectat un nombre elevat de carrers que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Aquesta absència es veu concentrada en els teixits de més densitat, on s’ha detectat falta de pavimentació tàctil de manera generalitzada a la majoria dels carrers. Cal destacar l’existència de diversos guals amb una pavimentació tàctil que no permet el creuament amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada. I de la mateixa manera, guals que disposen de pavimentació tàctil però que no arriba a la línia de façana, sinó que s’interromp sobtadament. Taula. Paviment tàctil a Sant Andreu (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 09. Sant Andreu 818 187 1.534 5.554 m 60. Sant Andreu 331 90 751 1.535 m 61. la Sagrera 84 57 251 795 m 62. el Congrés i els Indians 242 26 287 1.723 m 63. Navas 161 14 245 1.501 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Sant Andreu (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 25% 35% 2% 56% 73% 9% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Falta Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 428 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model barca com en el model “Barcelona". Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Cal destacar la importància dels elements de protecció en canvis de nivell, que són elements de seguretat que milloren l’accessibilitat d’escales, rampes i graons. Les característiques d’aquests elements es recullen a l’Ordre VIV/561/2010. Al barri de Navas és on s’han detectat més absències de baranes, passamans i sòcols en els canvis de nivell. Taula. Elements de protecció a Sant Andreu Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 09. Sant Andreu 4 26 12 0 180 60. Sant Andreu 2 6 2 0 97 61. la Sagrera 2 19 10 0 57 62. el Congrés i els Indians 0 0 0 0 25 63. Navas 0 1 0 0 1 Gràfic. Elements de protecció a Sant Andreu Barana/passamà/sòcol correcte 4 Barana incorrecta/falta 26 Passamà incorrecte/falta 12 Sòcol incorrecte/falta 0 0 5 10 15 20 25 30 Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Andreu 429 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Via pública Districte de Sant Martí Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 435 Introducció Sant Martí és el segon districte amb més població de Barcelona, amb una densitat de 227 hab./ha en una extensió de 1.038,7 ha, el 32,8% de les quals corresponen a via pública, 13% a indústria i infraestructures, i 17,8% a parcs urbans. La suau topografia i l’homogeneïtat dels carrers fan que les incidències més destacables difereixin respecte a la resta de la ciutat, i se situen en la necessitat de disposar de pavimentació tàctil als eixos principals i garantir un eix a línia de façana continu. Amb el treball de camp realitzat s’han analitzat sis barris (el Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, part de Poblenou, el Besòs i el Maresme, Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau), amb un total de 91,8 km de carrers i 718 cruïlles. En aquest estudi s’ha detectat que les grans avingudes i carrers són els que requereixen una intervenció més important en accessibilitat, ja que hi manca senyalització podotàctil i s’hi podrien millorar els recorreguts dels vianants per facilitar-ne l’orientació. De manera generalitzada s’ha detectat que el model de gual de vianants conegut com “model Barcelona”, d’una peça llisa d’1,20 m, no compleix el pendent màxim permès a l’Ordre VIV/561/2010 (10%), tant per l’alçària de la vorera com pels pendents propis dels carrers. A més, destaca la notable ocupació arbitrària de la via pública per part d’establiments amb elements mòbils (testos en hotels; terrasses, taules o pissarres en espais de restauració i altres, accessoris i pissarres en el comerç de l’alimentació, veles publicitàries, etcètera). Cal actuar en els canvis de nivell per tal d’introduir elements de suport que puguin millorar la seva accessibilitat, amb baranes, passamans i sòcols, així com senyalització que faciliti la seva identificació. En general, s’ha fet una exploració visual del grau de manteniment del paviment de la via pública, i no s’han detectat aspectes rellevants, més enllà de constatar l’envelliment general de les vies i que no n’hi ha en zones de nova urbanització que es troben en procés d’obres, com ara l’entorn de la plaça de les Glòries Catalanes. Es recomana definir un pla de rehabilitació integral que, paral·lelament, corregeixi l’absència d’encaminaments i els pendents excessius dels guals per a vianants. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 436 Metodologia L’anàlisi de via pública ha estat desenvolupat a partir del sistema de tractament de dades del departament de Mobilitat de Barcelona, a través de l’aplicació InCa, programa de referència. InCa és un sistema d’informació geogràfica per a inventaris i gestió de senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà, estructures i semàfors. Aquest programa permet geolocalitzar indicadors amb tres tipologies de referència: posició relativa (X, Y), adreça postal (nom del carrer i número) o codi de graf viari (codi numèric segons cruïlla o tram), i a més permet formular consultes parcials o globals mitjançant tota mena de filtres, que es poden exportar en diferents formats. Cada indicador conté una fitxa definida per dues parts, una de general i una d’especialitzada, que permeten recollir informació d’amidaments, distàncies de pas, tipologia d’elements, etcètera. • Informació general: l’àrea geogràfica de l’element estudiat (carrer, número, districte, barri i zona) i la situació (cruïlla/tram, codi de graf viari i tipus de via). • Informació específica: segons el tipus d’indicador es registra informació en els apartats corresponents del total de 36 possibles. Dels 35 barris estudiats s’han analitzat 4.648 cruïlles i 7.193 trams, amb un total de 97.294 indicadors. Els aspectes revisats han estat els següents: P - Paviment • Tipus: accessible / no accessible % - Pendents • Longitudinal: ≤ 6% / > 6% • Valors quan el pendent longitudinal > 6% • Transversal: ≤ 2% / > 2% • Valors quan el pendent transversal > 2% C - Canvi de nivell • Mides: alçària / amplada / llargada • Tipus: graó o ressalt / escala / rampa / escala mecànica / ascensor • Accessibilitat: sí / no G - Guals • Mides: amplada del gual / pendent / profunditat / amplada del pas de vianants • Tipus de pas de vianants: franges / marques laterals / sense pintura • Graó o desnivell: sí / no Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 437 PT - Paviment tàctil • Alçària: relleu • Tipus direccional (segons tipologia): gual a façana / illeta / circulació / canvi de nivell • Tipus botons (segons tipologia): gual a diferent nivell / gual al mateix nivell / illeta • Ubicació: correcta / no correcta • Absència de tipus direccional (segons tipologia) • Absència de tipus botons (segons tipologia) • Amidament: paviment tàctil que cal col·locar PR - Protecció • Tipus: falta element de protecció en gual / barana o passamà correcte / barana incorrecta o falta / passamà incorrecte o falta / sòcol incorrecte o falta O - Obstacle • Amplada lliure de pas fins a façana (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Amplada lliure de pas fins a vorera (segons interval): < 0,90 m / 0,90 m < 1,20 m / 1,20 m < 1,50 m / 1,50 m < 1,80 m / ≥ 1,80 m • Adossat a façana: sí / no • Tipus: aparcaments bicicleta, baranes, caixes instal·lacions, escocells, fanals, fonts, papereres, pilones, reixes, senyals verticals, pal de cablejat, altres • Altres • Quantitat (segons tipus) ALP - Amplada lliure de pas • Mesura AI - Amplada illeta • Mesura Pk - Places reservades • Accessibilitat: sí / no • Senyalització horitzontal: sí / no • Senyalització vertical: sí / no Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 438 El contingut de les fitxes de cada indicador reflecteix un valor numèric o perceptiu, però no una valoració del compliment de la normativa en si mateix; per poder obtenir valors del grau d’accessibilitat s’han d’enfrontar o filtrar segons els criteris que es considerin més importants o rellevants. En aquest cas per poder conèixer el grau d’accessibilitat dels barris estudiats s’ha tingut en compte l’Ordre VIV/561/2010, d’1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’aquesta comparació s’extreuen valors percentuals del grau de compliment, gràcies als quals es poden detectar les principals mancances de la via pública pel que fa a l’accessibilitat. Per a cada tipologia d’indicador es fa una valoració global i una valoració per districte. Aquest percentatge com a mesura d’accessibilitat de cada paràmetre permet la comparació amb d’altres paràmetres del districte o barri. S’ha construït una matriu d’accessibilitat que descriu, a la primera columna, els barris analitzats per districte i, a les successives, els paràmetres d’accessibilitat considerats als indicadors. En verd s’han marcat els paràmetres amb més accessibilitat, que compleixen en un 70% o més els criteris d’accessibilitat predefinits. En groc, els paràmetres que compleixen entre el 50% i el 70% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden classificar com a practicables. En vermell, els paràmetres que compleixen menys del 50% del criteri d’accessibilitat òptim i que es poden considerar com a no accessibles. En el cas dels indicadors d’Obstacles i Amplada lliure de pas, degut a la seva rellevància el color vermell fa referència als valors inferiors al 95%, groc entre el 95 i el 100% i els valors verds únicament corresponen al 100% d’accessibilitat. Plànol. Barris del districte analitzats • El Camp de l’Arpa del Clot El Camp • El Clot de l’Arpa del Clot La Verneda • El Poblenou i la Pau • El Besòs i el Maresme* Sant Martí de El Clot Provençals • Sant Martí de Provençals • La Verneda i la Pau Provençals El Parc del Poblenou i la Llacuna El Besòs i del Poblenou el Maresme* El Poblenou Diagonal Mar La Vila i el Front Marítim Olímpica del Poblenou del Poblenou *S’aprofiten les dades obtingudes gràcies al pla d’ocupació realitzat el 2017, on es van recollir les mancances en accessibilitat del barri Besòs Maresme. Aquestes dades no s’han inclòs en la valoració del barri ja que no permeten ponderar la informació amb l’estat actual de la via pública. Sols s’han tingut en compte les dades de places reservades ja que s’han revisat segons els criteris de la resta de dades. Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 439 Taula d’accessibilitat del districte de Sant Martí P % C G PT PR O ALP PK Amplada Canvi de Paviment lliure de Places Paviment Pendents nivell Guals tàctil Protecció Obstacle pas reservades 10. Sant Martí 76% 95% 4% 49% 28% 38% 28% 50% 32% 64. el Camp de l'Arpa del Clot 100% 94% 0% 46% 42% 0% 8% 20% 50% 65. el Clot 94% 93% 16% 74% 21% 41% 3% 11% 52% 68. el Poblenou 51% 100% 0% 40% 21% 74% 53% 90% 24% 70. El Besòs i el Maresme - - - - - - - - 25% 72. Sant Marti de Provencals 79% 95% 4% 45% - - 27% 51% 23% 73. la Verneda i la Pau 57% 95% 0% 40% - - 46% 80% 20% Barcelona 92% 77% 18% 58% 46% 68% 16% 23% 32% A les columnes O (obstacles) i ALP (amplada lliure de pas): Verd 0% (sense voreres amb estretament per obstacles, 100% accessible) Groc 0% < x < 5% (fins a un 5% de voreres amb estretament per obstacles, entre 95% i 100% accessible) Vermell ≥5% (5% o més voreres amb estretament per obstacles, menys d'un 95% accessible) A causa de l'arrodoniment de les xifres, els valors propers als límits establerts poden tenir valoracions diferents malgrat es mostri la mateixa xifra (arrodoniment decimals 0 a 4 negatiu, decimals 5 a 9 positiu). Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 440 Indicadors P - Paviment L’estat del paviment és correcte, en general, amb un envelliment usual que no suposa un greu obstacle per a la circulació dels vianants. Destaca per l’existència de paviments singulars del passatge d’Antoni Gassol, on s’han trobat lluernes dels soterranis acabats amb vidre amb rugositat insuficient, que ocupen més de la meitat de la vorera i poden produir lliscament. A més, és destacable el paviment llis del pont del carrer de Felip II, i finalment el carrer del Ter, amb paviment de peça llisa, de format més gran que el panot. A més, cal esmentar les incidències següents: Paviments en mal estat per creixement d’arbrat o general, carrer del Doctor Zamenhof, carrer de Fluvià, carrer dels Escultors Claperós, avinguda Meridiana a l’altura del carrer d’Aragó, carrer de Gabriel y Galán i carrer de Ferran Valentí. Llamborda històrica, perímetre de la plaça del carrer d’Andrade. Carrers no urbanitzats afectats per obres de llarga durada, carrer de Huelva, avinguda Meridiana en el tram més proper a la plaça de les Glòries Catalanes, carrer Meridional, parcialment urbanitzat. Taula. Accessibilitat del paviment a Sant Martí Accessible No accessible Total 10. Sant Martí 959 214 1.173 64. el Camp de l’Arpa del Clot 375 0 375 65. el Clot 245 16 261 68. el Poblenou 46 44 90 70. el Besòs i el Maresme 6 1 7 72. Sant Martí de Provençals 129 33 162 73. la Verneda i la Pau 158 120 278 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del paviment segons barri 64. el Camp de l’Arpa del Clot 375 0 65. el Clot 245 16 68. el Poblenou 46 44 70. el Besòs i el Maresme 6 1 72. Sant Martí de Provençals 129 33 73. la Verneda i la Pau 158 120 0 50 100 150 200 250 300 350 400 Accessible No accessible Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 441 % - Pendents El pendent general dels barris analitzats és inferior al 6% en el sentit longitudinal dels carrers gràcies a la suau topografia del districte; només s’ha detectat un 5% d’indicadors que suposen una incidència. D’aquests casos, cal destacar tres valors superiors al 12% de pendent situats al carrer de Soler i Rovirosa, al carrer de Bilbao i al carrer de Las Navas de Tolosa. D’altra banda, destaca l’incompliment normatiu del pendent transversal, que de manera puntual afecta l’itinerari de pas amb pendents superiors al 2%. Aquestes irregularitats són produïdes per l’acord entre el vial de vehicles i l’accés a aparcaments particulars, que es deprimeixen de manera sobtada. S’han detectat set incidències amb un pendent transversal superior al 10% que requereixen una intervenció prioritària, al carrer de la Selva de Mar, carrer de Soler i Rovirosa, passatge de Còrsega, carrer de Ruiz de Padrón, carrer de Huelva i carrer de Josepa Massanés. Taula. Pendent longitudinal i transversal a Sant Martí Pendent longitudinal Pendent transversal ≤ 6% > 6% Total ≤ 2% > 2% Total 10. Sant Martí 1.136 61 1.197 1.072 125 1.197 64. el Camp de l’Arpa del Clot 400 21 421 395 26 421 65. el Clot 253 16 269 209 60 269 68. el Poblenou 78 0 78 78 0 78 70. el Besòs i el Maresme* 9 3 12 6 6 12 72. Sant Martí de Provençals 155 7 162 134 28 162 73. la Verneda i la Pau 241 14 255 250 5 255 Gràfic. Nivell d’accessibilitat del pendent a Sant Martí 1.136 % Longitudinal 61 1.072 % Transversal 125 0 200 400 600 800 1.000 1.200 Accessible No accessible Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 442 C - Canvi de nivell La distribució dels canvis de nivell detectats en l’estudi següent està repartida de manera desigual entre els diferents barris. La majoria es concentren al barri de Sant Martí de Provençals, amb 29 escales. Es tracta d’accessos a edificis que en alguns casos suposen una invasió de la via pública. En altres casos poden produir situacions de perill, ja que permeten l’accés a soterranis directament des de la vorera, i sense una bona senyalització es podrien produir caigudes. Aquests canvis de nivell, igual que passa a la resta de Barcelona, destaquen pel fet de ser molt variats i perquè no tenen elements de suport que en facilitin l’ús. S’ha detectat un mal disseny de les baranes en escales, rampes i graons, absència de sòcol i de segon passamà o possibilitat de ser escalables amb barres horitzontals. Taula. Canvis de nivell a Sant Martí Graons/ Escales No ressalts Escales Rampa Ascensor mecàniques Total Accessible accessible 10. Sant Martí 34 58 62 0 0 154 10 144 64. el Camp de 1 2 3 0 0 6 0 6 l’Arpa del Clot 65. el Clot 3 14 8 0 0 25 4 21 68. el Poblenou 8 0 1 0 0 9 0 9 70. el Besòs 10 8 14 0 0 32 4 28 i el Maresme 72. Sant Martí 7 29 21 0 0 57 2 55 de Provençals 73. la Verneda 5 5 15 0 0 25 0 25 i la Pau Gràfics. Canvis de nivell a Sant Martí Accessibilitat dels canvis de nivell Diversita t dels canvis de nivell 6% 70 62 58 60 50 40 34 30 20 10 0 0 94% 0 Graons/ Escales Rampes Ascensors Escales Accessible No accessible ressalts mecàniques Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 443 G - Guals El sistema més utilitzat per resoldre el punt de trobada entre la calçada i la vorera al districte de Sant Martí és el model “gual Barcelona”. Es tracta d’una peça de granit gual única d’1,20 m de longitud amb una amplada habitual de 3,20 m i amb proteccions als costats; normalment té una paperera i un semàfor a banda i banda. La composició d’aquest tipus de gual, àmpliament utilitzat al districte, genera un pendent habitual superior al 10% màxim marcat per l’Ordre VIV/561/2010, pel pendent dels carrers i l’alçària de la vorera. Notable incompliment del pendent als guals per a vianants al barri de Sant Martí de Provençals, on el pendent general oscil·la entre el 9 i el 20%. S’ha de garantir que hi hagi un mínim de superfície plana en contacte amb la calçada. Quan aquest pas esdevé insuficient és quan apareix un graó que pot provocar caigudes o impedir la circulació a persones amb mobilitat reduïda. De manera destacable s’ha detectat l’existència d’aquest graó o ressalt en més de la meitat dels guals analitzats del Camp de l’Arpa del Clot, fet que demostra la necessitat d’un nou pla de millora que garanteixi un pas suficient en els encreuaments. A la taula següent es comptabilitzen el nombre de guals que tenen i no tenen graó o desnivell i els que tenen un pendent inferior i superior a 12%. El fet que el total de la variable “graó/desnivell” sigui superior al total de la variable “pendent” es deu al fet que, en el cas de la primera variable, s'han analitzat, a més dels guals, aquells espais que tenen alguna marca que els identifica com a pas de vianants de costat a costat del carrer en els quals encara no s’ha construït el gual. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 444 Taula. Guals a Sant Martí Graó/desnivell Pendent No Sí Total ≤ 12% > 12% Total 10. Sant Martí 2.007 483 2.490 1.438 968 2.406 64. el Camp de l’Arpa del Clot 278 189 467 127 335 462 65. el Clot 301 22 323 171 148 319 68. el Poblenou 397 42 439 293 129 422 70. el Besòs i el Maresme 446 117 563 326 221 547 72. Sant Martí de Provençals 64 12 76 26 14 40 73. La Verneda i la Pau 521 101 622 495 121 616 Gràfics. Guals a Sant Martí Graó en gual Pendent del gual 19% 40% 60% 81% No graó Si graó ≤ 12% > 12% Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 445 PT - Paviment tàctil S’ha detectat un nombre elevat de carrers que requereixen un disseny de l’espai públic que incorpori un itinerari accessible amb paviment tàctil. Aquesta absència es veu concentrada en els carrers amb més trànsit, on s’ha detectat falta de pavimentació tàctil de manera generalitzada a la majoria dels carrers. Cal destacar l’existència de diversos guals amb una pavimentació tàctil que no permet el creuament amb seguretat, ja que la directriu d’aquest paviment dirigeix el vianant directament a la calçada. I de la mateixa manera, guals que disposen de pavimentació tàctil però que no arriba a la línia de façana, sinó que s’interromp sobtadament. Taula. Paviment tàctil a Sant Martí (direccional + botons) Correcte No correcte Falta Amidament* 10. Sant Martí 909 104 2.143 14.165 m 64. el Camp de l’Arpa del Clot 383 29 351 1.641 m 65. el Clot 123 38 428 2.082 m 68. el Poblenou 76 0 187 2.702 m 70. el Besòs i el Maresme 34 0 234 2.195 m 72. Sant Martí de Provençals 146 18 413 2.004 m 73. la Verneda i la Pau 147 19 530 3.541 m *L’amidament fa referència als metres de paviment tàctil que falten. Per tant, els valors estan relacionats amb la columna 'falta' que indica el nombre d’encreuaments on falta el paviment tàctil. Gràfics. Paviment tàctil a Sant Martí (direccional / botons) Paviment tàctil direccional Paviment tàctil botons 9% 42% 51% 7% 91% Correcte No correcte Falta Correcte No correcte Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 446 PR - Protecció S’ha detectat una manca significativa d’elements de protecció als guals, tant en el model barca com en el model “Barcelona”. Per exemple, es considera un element de protecció de gual una paperera o un semàfor col·locats a la part lateral del gual impedint la circulació per aquesta banda. A més d’impedir possibles caigudes, ajuda a centrar la circulació dels vianants en la direcció del creuament. Cal destacar la importància dels elements de protecció en canvis de nivell, que són elements de seguretat que milloren l’accessibilitat d’escales, rampes i graons. Les característiques d’aquests elements es recullen a l’Ordre VIV/561/2010. Al barri de Sant Martí de Provençals és on s’han detectat més absències de baranes, passamans i sòcols en els canvis de nivell. Taula. Elements de protecció a Sant Martí Barana / Falta passamà / Barana Passamà Sòcol element de sòcol incorrecta / incorrecte / incorrecte / protecció correcte falta falta falta en gual 10. Sant Martí 11 63 46 0 611 64. el Camp de l’Arpa 2 6 2 0 97 65. el Clot 2 19 10 0 57 68. el Poblenou 0 0 0 0 25 70. el Besòs i el Maresme 0 1 0 0 1 72. Sant Martí de 2 33 28 0 200 Provençals 73. la Verneda i la Pau 5 4 6 0 231 Gràfic. Elements de protecció a Sant Martí Barana/passamà/sòcol correcte 11 Barana incorrecta/falta 63 Passamà incorrecte/falta 46 Sòcol incorrecte/falta 0 0 10 20 30 40 50 60 70 Diagnòstic. Via pública. Districte de Sant Martí 447 O - Obstacle / ALP - Amplada lliure de pas Poder disposar d'una amplada de pas accessible a la via pública és una de les prioritats a l'hora de garantir l'accessibilitat. Els indicadors que determinen el grau d'accessibilitat de l'itinerari són l'amplada lliure de pas i els obstacles existents i és per això que s'analitzen de manera conjunta. Per tal de gestionar la informació recollida i establir prioritats d'actuació, s'han establert quatre intervals d'amplada de pas, cadascun dels quals correspon a un grau d'accessibilitat determinat per la normativa sobre accessibilitat de referència. Aquests quatre intervals de distància són <0,90 m; 0,90 m 2%) que generen discontinuïtats molt importants a la vorera i en episodis de pluja generen lliscaments i caigudes. Pel que fa a la millora substancial de l’autonomia bàsica dels vianants (Nivell 2), les recomanacions són les següents: • Eliminar els obstacles que no permeten el pas amb comoditat i seguretat. Estudiar possibles canvis en el trànsit dels carrers per tal de conciliar el pas de vehicles amb la circulació de vianants. • Incorporar pavimentació tàctil a tots els guals del districte, amb una atenció especial als encaminaments actuals que no permeten el creuament segur dels vianants (amb una directriu que no enllaça amb el gual oposat). • Garantir l’accessibilitat de les places reservades i la seva senyalització correcta. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Xarxes de transport públic Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 454 Índex de continguts Introducció .................................................................................................................... 455 Metodologia .................................................................................................................. 456 Autobús................................................................................................................................ 458 Estructura de l’anàlisi ................................................................................................... 459 Marquesines i pals .................................................................................................. 459 Manteniment de les plataformes i els encaminaments ......................................... 460 Condicions de les vorades en l’àmbit de parada ................................................... 461 Mobiliari en l’àmbit de parada i condicions de la vorera ........................................ 461 Recomanacions ........................................................................................................... 462 Metro .................................................................................................................................... 464 Estructura de l’anàlisi ................................................................................................... 465 Accessos ................................................................................................................. 465 Vestíbul ................................................................................................................... 466 Andana .................................................................................................................... 467 Recomanacions ........................................................................................................... 468 Tramvia ................................................................................................................................ 469 Estructura de l’anàlisi ................................................................................................... 470 Accessibilitat física i comunicativa d’andanes ....................................................... 470 Recomanacions ........................................................................................................... 471 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ...................................................................... 472 Estructura de l’anàlisi ................................................................................................... 473 Accessos i vestíbul ................................................................................................. 473 Andanes .................................................................................................................. 473 Recomanacions ........................................................................................................... 474 RENFE................................................................................................................................. 475 Estructura de l’anàlisi ................................................................................................... 476 Accessos ................................................................................................................. 476 Vestíbul ................................................................................................................... 477 Andanes .................................................................................................................. 477 Recomanacions ........................................................................................................... 477 Diagnòstic. Xarxes de transport públic 455 Introducció L’anàlisi de parades de transport públic és una de les moltes iniciatives que s’han dut a terme en el marc del Pla d’accessibilitat de Barcelona. L’objecte d’estudi són els elements d’accessibilitat de les cinc grans xarxes de transport públic a Barcelona: autobús, tram, metro, FGC i Renfe. S’han analitzat itineraris accessibles a 2.451 parades autobús, 154 estacions de metro, 26 estacions de tramvia, 20 estacions de Ferrocarrils de la Generalitat i 9 estacions de Renfe. En la diagnosi d’accessibilitat hi han participat deu persones contractades mitjançant un pla d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona que ha coordinat l’Observatori de la Discapacitat Física (ODF). La diagnosi ha estat un projecte de llarg recorregut que es va iniciar en les reunions prèvies dedicades a concretar l’abast de l’estudi, i a conèixer la realitat i les problemàtiques de cada un dels mitjans de transport. Amb el present document arribem a la parada final de l’encàrrec formulat per l’IMPD als tècnics i les tècniques de l’ODF. Totes les dades ja estan recollides en una aplicació, han estat presentades i lliurades als diferents operadors, de manera que és possible fer qualsevol consulta sobre totes i cada una de les parades i estacions de les cinc xarxes de transport públic de la ciutat de Barcelona. Les pàgines següents expliquen amb detall els elements a partir dels quals s’ha concretat l’encàrrec. Al final del document, les consideracions finals descriuen unes recomanacions generals sobre cada una de les xarxes de transport. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 456 Metodologia L’anàlisi del grau d’accessibilitat de cada una de les parades ha pres com a referència les normatives d’àmbit municipal, autonòmic i estatal vigents. La concreció en paràmetres mesurables és la que es defineix en els documents tècnics desplegats relatius a cada llei o decret. En el cas de la normativa catalana s’han aplicat els paràmetres indicats en els annexos al Decret 135/1995 que contenen les normes d’accessibilitat urbanística, a l’edificació, en la comunicació, els símbols d’accessibilitat i els principals paràmetres d’accessibilitat. En el cas de la normativa estatal s’han aplicat els paràmetres indicats en el document tècnic desplegat en l’Ordre VIV/561/2010 pel que fa a l’accessibilitat en la via pública, i els indicats en el document bàsic DB-SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat” pel que fa a l’accessibilitat en l’edificació. En cas que les diverses normatives divergeixin en la concreció de mesures, s’ha optat per aplicar la normativa més exigent en cada cas. Més enllà de l’aplicació estricta de les mesures determinades per la normativa vigent, durant l’elaboració d’aquest document han aparegut situacions d’interès en l’aspecte urbanístic i de funcionament de ciutat que han quedat afegides al llistat de dades que cal prendre. Pel que fa a l’àmbit de la diagnosi de les xarxes de transport, es limita a aquelles parts de l’espai públic concebudes per a l’accés a les diferents xarxes de transport. Per tant, queden fora de l’àmbit de l’estudi tots els vehicles, tant rodats com ferroviaris. Les parades analitzades han estat les següents: • Autobús: 2.451 parades. Inclou les parades de bus operades per TMB dins del terme municipal de Barcelona. Inclou les 3 línies de Bus Turístic (blava, verda i vermella) operades per TMB. No inclou les estacions intermodals. • Metro: 154 estacions. Inclou totes les estacions de les línies L1, L2, L3, L4, L5, L9, L10 i L11, independentment de si estan situades dins o fora del terme municipal de Barcelona. • Tramvia: 26 estacions. Inclou les parades del Trambaix i Trambesòs situades dins del terme municipal de Barcelona. • Ferrocarrils de la Generalitat: 20 estacions. Inclou les estacions situades dins del terme municipal de Barcelona de les línies L6, L7, L8, L12, S1, S2 i S6. • Renfe: 9 estacions. Inclou 9 de les 10 estacions situades dins del terme municipal de Barcelona. No inclou l’Estació de Sants (*explicar per què). L’IMPD ha promogut, gestionat i seleccionat un equip de deu treballadors a través d’un Pla d’ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, dos dels quals tècnics titulats en arquitectura. Tots ells han assistit a unes jornades de formació en accessibilitat, tant teòriques com pràctiques, preparades específicament per a aquest projecte i impartides pels tècnics i les tècniques de l’ODF. En aquestes jornades s’han explicat els conceptes bàsics d’accessibilitat i disseny universal que són la base a partir de la qual s’han definit les Diagnòstic. Xarxes de transport públic 457 preguntes de la llista de control. S’ha impartit també una formació per explicar el funcionament de l’aplicació per a la recollida de dades. Vuit dels treballadors seleccionats s’han encarregat de la presa de les dades a la via pública mentre que els dos tècnics titulats han desenvolupat les tasques de coordinació de l’equip de recollida i s’han encarregat de la verificació i del control de qualitat de les dades preses, així com de la resolució de les incidències menors que els treballadors i les treballadores de camp han anat trobant. Les tasques s’han anat assignant setmanalment per regular i acotar la zona de recollida a la situació de cada un dels treballadors. Durant tot el procés de la recollida de dades s’han anat fent reunions entre els tècnics de l’ODF, els responsables de l’IMPD i els treballadors del Pla d’ocupació per fer-ne el seguiment. En primera instància s’ha posat més atenció en els conceptes relacionats amb els criteris de recollida, i més endavant en la coordinació de les tasques relatives al control de qualitat. Per garantir la veracitat de les dades, totes les parades d’autobús i metro s’han revisat com a mínim dues vegades per part de treballadors de camp o coordinadors diferents. Aquest control de qualitat no eximeix d’un petit marge d’error degut a les condicions canviants de l’entorn urbà entre les preses de dades i els canvis que fan els operadors en les parades (anul·lacions, desplaçaments, etcètera). De la mateixa manera, l’abast general del projecte pot no representar la totalitat exacta de les parades de transport públic de Barcelona. La diferència entre el nombre de parades aportat pels operadors i responsables d’aquestes parades i la realitat identificada per l’equip reductor del projecte permet afirmar que algunes estacions poden haver quedat fora de l’estudi, les quals no representen en cap cas més d’un 3%. Abans de començar a recollir les dades, s’ha pactat amb cada un dels operadors de cada una de les xarxes l’àmbit final d’abast de l’estudi. Per exemple, l’abast de l’estudi no inclou les 2 estacions del funicular de Montjuïc, les 3 estacions del funicular de Vallvidrera ni el Tramvia Blau. Pel que fa a l’elaboració de les llistes de control que han possibilitat la recollida de dades, s’ha considerat oportú fer-les específiques i diferenciades per a cada una de les xarxes de transport analitzades, de manera que quedin reflectides les particularitats de cada tipus de parada o estació. Un cop obtinguda i incorporada tota la informació en una base de dades, es poden explotar i consultar les dades per tipus de transport estudiat i consultar el detall de les parades analitzades. La base de dades permet generar una taula de totes les dades introduïdes en formats separats per comes, tipus CSV o Excel. En el document que teniu a les mans s'inclouen les dades i les conclusions més rellevants pel que fa a l'accessibilitat de les parades i les estacions de transport públic. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Transport Autobús Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Autobús 459 Estructura de l’anàlisi En l’anàlisi de les parades d’autobús es posa un èmfasi especial en el concepte d’àmbit de parada. Aquest concepte representa una zona de la vorera definida per un rectangle adjacent a la calçada i que s’estén des del punt d’aturada del bus cap enrere. El rectangle té una amplada de 2,40 metres (o inferior si la vorera és més estreta) i una llargada variable en funció del tipus de vehicle que s’atura en cada parada. En totes les parades s’ha fet una recollida exhaustiva del mobiliari urbà que es troba dins de l’àmbit de parada per avaluar en quina mesura suposa una interferència per als usuaris i les usuàries. Com a resultat de la diagnosi s’han obtingut fitxes que recullen les dades generals de cada parada i les dades relacionades amb la comunicació. A partir d’aquí, l’estructura de cada fitxa s’acaba de completar segons si hi ha elements opcionals o no (pal de parada, marquesina, plataforma i màquina expenedora). En aquest sentit, les fitxes d’Autobús estan organitzades segons l’estructura següent: • Dades generals: recull les dades relatives a la ubicació de la parada i la relació amb el seu entorn dins de l’espai públic. • Pal de parada: es defineix la tipologia de pal i les seves característiques. • Marquesina: es defineix la tipologia de marquesina i les seves característiques. • Plataforma: en cas que n’hi hagi, es defineixen les característiques d’aquest element de transició entre l’autobús i la vorera. • Comunicació: en cas que n’hi hagi, es defineixen les característiques de la senyalística que presenta la parada així com els elements que requereixen la interacció amb els usuaris. • Màquina expenedora: en cas que n’hi hagi, es defineixen les característiques d’aquest servei i, sobretot, dels seus elements interactius. Marquesines i pals Les voreres han de deixar lliure d’obstacles la meitat de la seva amplada segons una instrucció municipal. En voreres d’amplada inferior a 480 cm, la col·locació d’una marquesina pot suposar l’ocupació de més de la meitat de la vorera. Des del punt de vista de l’accessibilitat, l’amplada no ha de ser un problema si es deixen 180 cm lliures de pas. 2.451 0 50 100 150 200 250 PARADES cm 138 PAL EN 73 + 2.378 103 197 FAÇANA DESCARTADES UNIVERS VORERA VORERA <110 CM <150 CM 59 30 2.348 PAL EN VORADA ANDANA VÍA PÚBLICA Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 460 En el 73% de les que tenen marquesina es preveu l’ocupació de vorera segons la instrucció municipal i es respecta el pas accessible d’1,80 metres d’amplada. Tenim 334 parades amb marquesines, el 27% situades en voreres d’amplada inferior a 4,80 metres i que ocupen més de la meitat de vorera, però en totes es respecta el pas accessible d’1,80 metres d’amplada. A la ciutat de Barcelona hi ha 1.021 parades amb un o més pals de parada i 37 pals de parada disposen de pantalla informativa. Manteniment de les plataformes i els encaminaments Un element que apareix sovint en les parades situades a la vorera és la plataforma de formigó, que està pensada per facilitar el trànsit entre vorera i vehicle de transport. Solen estar constituïdes per diversos mòduls prefabricats de formigó (tot i que també n’hi ha de cautxú). És habitual que es produeixen lleus col·lisions i contactes del mateix autobús i, per tant, les plataformes s’alterin. En 262 d’elles s’han detectat discontinuïtats entre els mòduls. En 216 d’elles s’han detectat ressalts generats per la tavella, i en 253 s’han detectat discontinuïtats al llarg de la tavella. Hi ha 168 plataformes, el 50% del total, que tenen els 3 problemes de manteniment. En el moment de la diagnosi, hi ha 8 parades travessades per carril bici i 19 no tenen franja de risc. A la ciutat de Barcelona, la continuïtat de façanes funciona com una guia per a les persones amb discapacitat visual. Aquestes persones, quan circulen per la vorera, han de poder localitzar les parades de bus. Hi ha 1.400 parades, el 60%, que disposen d’encaminament. En 948 parades no hi ha encaminament. Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Autobús 461 Condicions de les vorades en l’àmbit de parada En l’àmbit de parada cal que la plataforma es dissenyi amb una alçària que permeti el desplegament correcte de la rampa per a cadires de rodes que porten incorporada els busos. Quan la parada no disposa de plataforma, la rampa es desplega sobre la vorera. Per al desplegament correcte de la rampa és convenient que la vorada tingui una alçària d'entre 12-15 cm. El 62% de les parades compleixen les condicions òptimes de les vorades en l’àmbit de la parada. Mobiliari en l’àmbit de parada i condicions de la vorera Barcelona és una ciutat construïda, compacta, complexa, amb canvis constants en la seva via pública. Per aquestes raons, en l’accés als busos, en la primera i en la segona porta, hi podem trobar la presència d’elements del mobiliari urbà que poden dificultar l’accés al bus. S’han detectat elements dins de l’àmbit de la primera porta (0-140 cm) en 256 parades situades en vorera o plataforma única. S’han detectat elements dins de l’àmbit de la segona porta (420-740 cm) en 1.134 parades situades en vorera o plataforma única. L’escocell no protegit és l’obstacle més present en la primera (96) i la segona porta (427). En el 84% de parades, les voreres permeten desplegar la rampa en condicions. 314 1.449 PARADES AMB PARADES AMB ELEMENTS EN ELEMENTS EN LA LA PRIMERA SEGONA PORTA PORTA ZONA DE PAS PUNT DE ZONA LLIURE PARADA 420-740 cm 0-140 cm Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 462 Recomanacions Recomanacions referents a les marquesines i els pals de parada: Amb referència a l’ocupació en vorera de les marquesines, revisar la instrucció municipal adequant-la a una futura ordenança d’accessibilitat. • En les parades amb marquesina, respectar els 1,80 metres d’amplada de vorera com a espai de pas accessible. • Valorar la possibilitat d’instal·lació de pals amb pantalla informativa en voreres molt estretes. • Valorar la possibilitat d’instal·lar el pal de parada a tocar de la façana en voreres molt estretes (< 2,00 metres).*Atenció perquè pot contradir l’Ordre VIV i altres normatives que deixen molt clar que no hi poden haver obstacles enganxats a façana perquè l’itinerari de vianants accessible ha d’estar lliure. • *En el text no es parla de PIU ni SIU ni de l’app de TMB d’accés a la informació ni del problema de les parades de doble estacionament (nombre, dificultat de conèixer el punt on s’atura el vehicle, etcètera). (Aquests temes són els que més s’havien treballat al grup d’entitats de persones amb discapacitat visual.) Recomanacions referents al manteniment de les plataformes: • Impulsar actuacions de millora de plataformes començant per les 168 que presenten fins a tres problemes, utilitzant el programa de manteniment del concessionari de publicitat. • Avaluar una solució per a les 8 parades amb plataforma de cautxú travessades per carrils bici. • Impulsar una nova campanya d’implantació d’encaminaments sobretot en les zones de més afluència de viatgers, i eliminar els 8 encaminaments de cautxú que encara resten. Recomanacions referents al manteniment de les vorades: • Preveure, en les intervencions d’asfaltat, la reducció de les alçàries de vorada en parada superiors als 15 cm. • Establir com a interval òptim de vorada l’interval entre 12-15 cm per a les futures intervencions que afectin els entorns de parada. • Avaluar, amb la participació de les persones amb diversitat funcional, solucions per a creixements de les vorades inferiors a 12 cm. • Reforçar les millores en els busos per al correcte desplegament i manteniment de les rampes. • Reforçar les millores en els busos per a la correcta execució de la maniobra d’agenollament. Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Autobús 463 Recomanacions referents al mobiliari en l’àmbit de parada: • Avaluar la reubicació d’elements (papereres, senyals de trànsit) en un altre lloc de l’àmbit de parada. • Impulsar actuacions per a la protecció d’escocells, sobretot en l’àmbit de la segona porta. • Avaluar la incorporació de plataformes de formigó o ampliació de voreres en els casos de voreres estretes i alt volum de viatgers. • Estudiar millores del sistema de rampes i agenollament en nous vehicles que s’incorporin a la xarxa de bus. • Posar una atenció especial a no situar obstacles dins de l’àmbit de parada. • Recomanacions referents a l’accessibilitat comunicativa: • Incrementar el nombre de pantalles d’informació a l’usuari que disposen de la informació acústica. • Avaluar si el sistema d’informació acústica de la línia que està arribant a la parada arriba a temps a l’usuari. • Continuar avaluant el sistema d’informació a l’usuari durant la ruta (volum, bon funcionament, etcètera). • Revisar en profunditat l’aplicació de TMB que informa de les línies i les rutes disponibles, que actualment no és accessible per a lectors de pantalla. • Buscar una solució per a les parades de doble estacionament, on costa que les persones amb discapacitat puguin accedir al bus. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Transport Metro Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Metro 465 Estructura de l’anàlisi En totes les estacions s’han analitzat els recorreguts necessaris per arribar des de la via pública fins a les andanes de qualsevol de les línies de metro que s’hi aturen. En les estacions d’enllaç s’han estudiat aquests mateixos recorreguts però no les connexions subterrànies entre línies diferents. Anàlogament a les fitxes de l’autobús, l’estructura de les fitxes de metro s’organitza en diversos blocs. Dades generals: inclou la informació general de la parada subministrada per l’operador. • Accés: s’ha analitzat tot el recorregut des de l’accés a peu de carrer (a peu pla, amb rampa, amb escala o amb ascensor) fins al vestíbul de l’estació. • Vestíbul: s’ha analitzat estrictament aquest espai concret que inclou els torns d’accés a les andanes i la zona on hi ha les màquines de venda de títols de transport. • Andana: s’ha analitzat tot el recorregut des del vestíbul fins a les andanes de l’estació. I també s’han analitzat totes les andanes. Accessos Per norma general, en cada estació s’ha estudiat un accés adaptat i, en les no adaptades, un sol accés. És important que en els accessos adaptats el tòtem de senyalització s'inclogui també el símbol internacional d’accessibilitat (SIA) a fi que les persones amb problemes de mobilitat vegin a distància quin és l’accés adequat per a elles. Pel que fa a la manera d’accedir al vestíbul de les 140 estacions adaptades, en 13 casos s’hi pot accedir a peu pla, en 7 casos s’hi pot accedir mitjançant una rampa i en 130 mitjançant un ascensor. • El 91% de les estacions de la xarxa de metro disposen d’itinerari accessible. • El 89% de les estacions accessibles disposen de senyalització que indica l’itinerari accessible. • En 2 de les estacions accessibles els ascensors disposen d’encaminament (per ara no és normatiu) que orienten les persones amb discapacitat visual cap a l’ascensor. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 466 Vestíbul Per norma general, en cada estació s’ha estudiat un vestíbul; en les estacions adaptades, el vestíbul adaptat. També s’ha estudiat en el vestíbul tots els elements que el componen. • El 96% de les estacions disposa de torns accessibles, i el 100% disposa de màquines expenedores amb replicador i indicador acústic de senyalització. • En 5 estacions, l’accés adaptat es fa a través d’una portella per a la qual cal la intervenció de personal empleat del metro. • El replicador de títol funciona correctament en el 99% de les estacions i l’indicador acústic funciona correctament en el 89% de les estacions. • En totes les màquines expenedores, els comandaments es troben a les altures òptimes per ser manipulats correctament. • En els vestíbuls, el 93% de les estacions disposa d’encaminaments adequats per a persones amb discapacitat visual. Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Metro 467 Andana El gap és la distància existent entre la porta de comboi i l’andana. S’ha mesurat el gap vertical i horitzontal a les dues primeres portes dels combois per reflectir la dificultat per accedir als combois de les persones que van amb cadira de rodes. El gap vertical idoni és com a màxim de 3 cm (permet l’ús al 90% de persones usuàries). El gap horitzontal màxim és de 7 cm (permet l’ús al 90% de persones usuàries). El 95% d’estacions disposen en les seves andanes de mesures per anivellar-se amb algun dels vagons del comboi. El recreixement de l’andana és present en 91 estacions, i l’elevador metàl·lic en primera porta, en 54 estacions. TOTA L’ANDANA A NIVELL AMB ELS VAGONS 89 ELEVACIÓ D’UN TRAM D’ANDANA AL PRIMER VAGÓ 2 RAMPA METÀLICA EN ZONA DEL PRIMER VAGÓ 54 Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 468 Recomanacions Recomanacions en l’àmbit dels accessos al metro: • Completar la senyalització exterior, que indica els itineraris accessibles, en totes les estacions de la xarxa de metro. • Impulsar, en espera del marc normatiu pertinent, la implantació d’encaminaments que orientin les persones amb discapacitat visual cap als itineraris accessibles, sobretot cap als ascensors. • Disposar de sistema d’informació de l’estat de funcionament dels ascensors. Recomanacions referents al vestíbul del metro: • Impulsar la instal·lació de torns accessibles en les 5 estacions que no en tenen. • Millorar el sistema d’encaminaments del vestíbul a les estacions que ho requereixin. • Reforçar els sistemes de manteniment periòdics per garantir el funcionament òptim de les màquines expenedores. • Disposar de sistema d’informació de l’estat de funcionament dels ascensors. Recomanacions referents a les andanes del metro: • Continuar el programa de recreixements d’andana per eliminar gaps verticals i horitzontals. • Avaluar mesures en els vagons per reduir al mínim els gaps residuals. • Estudiar i investigar solucions per resoldre els gaps vertical i horitzontal que es presenten en les estacions en corba. Recomanacions referents a l’accessibilitat comunicativa del metro: • Instal·lar bucles magnètics: tant a les cabines on hi ha el o la cap d’estació com als dispositius interactius de sol·licitud d’ajuda i als ascensors caldria anar instal·lant aquests dispositius. • Millorar l’accés universal a la informació de les direccions de les diferents línies de metro. Mitjançant la retolació en braille o bé mitjançant l’ús del comandament dels semàfors i que ja s’utilitza pels PIU, s’hauria de proporcionar aquesta informació a les persones cegues. • Valorar la incorporació d’informacions acústiques complementàries als ascensors: la veu dels ascensors podria incorporar, a part del missatge “Ascensor destí andana / Ascensor destí vestíbul”, el missatge amb la indicació de cap on es dirigeix el metro d’aquella andana. • Instal·lar franges de botons indicadores de perill: al llarg de l’andana i amb alt contrast ajudarien a tenir clar quin és el límit que mai no es pot superar per mantenir-se en seguretat. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Transport Tramvia Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 470 Estructura de l’anàlisi Les parades de tramvia tenen una estructura molt similar entre elles, i l’únic punt on presenten alguna diferència és en com s’accedeix a les andanes. D’altra banda, es fa una anàlisi a fons de les 3 estacions soterrades del Trambesòs que presenten unes característiques que les fan diferents de la resta. Les fitxes s’estructuren en quatre blocs: • Dades generals: inclou la informació general de la parada subministrada per l’operador. • Andana: s’han analitzat les característiques relatives al paviment, a la circulació i als elements que hi ha al llarg de l’andana. • Marquesina: s’han analitzat els elements de mobiliari i la màquina expenedora de títols de transport. • Comunicació: en cas que n’hi hagi, es defineixen les característiques de la senyalística que presenta la parada així com els elements que requereixen la interacció amb els usuaris. Accessibilitat física i comunicativa d’andanes La particularitat d’aquest mitjà de transport és l’homogeneïtat de les 26 parades. S’ha avaluat l’accessibilitat de les 40 andanes del tramvia. • El 92% de les andanes dels tramvia disposen d’itineraris accessibles. • De les 40 andanes que tenen rampa, 29 tenen pendent inferior al 6% i 11 tenen pendent igual o superior al 6%. Totes les andanes tenen pendents per sota del 10%. • De les 11 andanes amb rampes de pendent igual o superior al 6%, només en 3 casos hi ha passamans. • De les 29 andanes amb rampes de pendent inferior al 6%, n’hi ha 21 que disposen de passamans, i 8 que no en tenen. RAMPA RAMPA <6% >6% 26 29 40 11 80-140 cm ANDANES ELEMENTS 40-120 cm INTERACTIUS PASSAMANS PASSAMANS RECEPTACLE D’EXPEDICIÓ 21 8 3 8 Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Tramvia 471 Cal esmentar també que en la major part dels casos en què les rampes disposen de passamans, només n’hi ha en un dels costats, l’oposat a les vies del tramvia. El disseny de les andanes és molt homogeni en tota la xarxa. El paviment de les andanes inclou elements per facilitar la circulació dels usuaris i les usuàries al llarg de l’andana. Totes les andanes analitzades disposen d’una franja de paviment de textura estriada que està col·locada a tocar de la peça de vora, de manera que també fa funcions de franja de risc. El paviment estriat no és el propi d’aquesta funció (hauria de ser un paviment amb textura de botons i color contrastat). Les pantalles o rètols lluminosos que emeten informació visual que es va actualitzant sobre els vehicles que s’aproximen i la seva destinació final no tenen cap sistema acústic per transmetre aquesta informació a les persones invidents. En tots els casos analitzats, les màquines expenedores tenen els elements interactius a una altura correcta. Totes elles sí que disposen del mecanisme que emet un senyal acústic de localització quan la persona usuària així ho requereix. El que no tenen aquestes màquines expenedores és el replicador de títols, que sí que es pot trobar en la majoria de les màquines expenedores que hi ha al metro. Totes les andanes analitzades disposen d’una franja de paviment de textura estriada que està col·locada a tocar de la peça de vora, de manera que també fa funcions de franja de risc. Recomanacions Recomanacions per a la millora d’andanes: • Avaluar la possibilitat de reduir pendents fins al 6% en algunes de les andanes. • Impulsar la instal·lació de passamans en ambdós costats de les rampes en totes les andanes. • Impulsar un programa per instal·lar franges de botoneres contrastades en els límits d’andanes. Recomanacions per a la millora d’accessibilitat comunicativa: • Impulsar millores en les màquines expenedores de títols introduint el replicador de títol. • Impulsar instal·lació de pantalles d’informació o rètols amb informació visual i acústica per a l’anunci de les línies i els combois d’arribada a la parada. • Impulsar un programa per instal·lar una franja de botonera contrastada en els límits d’andanes. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Transport Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Diagnòstic. Xarxes de transport públic. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 473 Estructura de l’anàlisi Conceptualment s’estructura de la mateixa manera que les estacions del Metro, amb la particularitat que algunes de les estacions es troben a la intempèrie i tenen, per tant, algunes característiques que no es donen en el metro. S’ha analitzat almenys un recorregut adaptat des de la via pública fins a les andanes. Només s’ha analitzat un accés adaptat des del carrer, tret que l’estació en qüestió tingui accessos independents per a cada una de les andanes. En aquest cas s’han analitzat els dos accessos. L’estructura de les fitxes de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) és, a grans trets, la mateixa que la del metro: • Dades generals: inclou la informació general de la parada subministrada per l’operador. • Accés: s’ha analitzat tot el recorregut des de l’accés a peu de carrer (a peu pla, amb rampa, amb escala o amb ascensor) fins al vestíbul de l’estació. • Vestíbul: s’ha analitzat estrictament aquest espai concret que inclou els torns d’accés a les andanes i la zona on hi ha les màquines de venda de títols de transport. • Andana: s’ha analitzat tot el recorregut des del vestíbul fins a les andanes de l’estació. S’han analitzat totes les andanes. Accessos i vestíbul Pel que fa a la manera d’accedir al vestíbul: • Hi manca el SIA, imprescindible per poder identificar-les correctament. • El 95% de les estacions tenen accés accessible i a 2 estacions s’hi pot accedir a peu pla, a 5 estacions s’hi pot accedir mitjançant una rampa i a 12 mitjançant un ascensor. • Totes les estacions disposen de torn accessible. • Les rampes d’accés analitzades són correctes, excepte la de Les Planes, que té un pendent del 16% i només té passamans a un costat. Pel que fa als ascensors, el 83% tenen les mides òptimes però el 100% són practicables (els de 2 estacions –Provença i Muntaner– són inferiors, per poc, a les que requereix la normativa). 1 3 1 16% 6-10% <6% 2 5 15 12 PEU PLA RAMPA ESCALA ASCENSOR 1 PASSAMÀ PASSAMANS ALS DOS COSTATS Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 474 Andanes Pel que fa al mobiliari de les andanes, en 17 estacions hi ha bancs. En 16 de les estacions, aquests bancs volen més de 15 cm sense ser detectables des de terra. En cap cas els bancs tenen reposabraços. El paviment corporatiu d'FGC provoca dificultats de comprensió perquè és estriat, i per això es fa difícil de distingir-hi les franges d’encaminament. És convenient que les andanes disposin d’una franja de risc contrastada i amb botons per alertar els usuaris quan circulen massa a prop de les vies. SOS 16 BANCS AMB VOL >15 CM 17 17 16 17 ESTACIONS AMB BANCS 1 BANCS AMB VOL <15 CM CAP BANC TÉ RECOLZABRAÇOS Recomanacions Recomanacions per a la millora d’accessos: • Completar la senyalització exterior, que indica els itineraris accessibles, en totes les estacions de la xarxa de ferrocarrils. • Millorar l’accessibilitat a vestíbul a través de rampa a l’estació de Les Planes. • Avaluar millores en els ascensors esmentats. • Estudiar com millorar l’accessibilitat comunicativa per conèixer les línies disponibles, les freqüències de pas i la direcció de cada andana, mitjançant sistemes a demanda a través del comandament o retolació en braille. Recomanacions per a la millora d’andanes: • Impulsar un programa de revisió de bancs de les estacions per eliminar els perills d’obstacles aeris. • Revisar els paviments d’encaminament en andana i instal·lar paviment de botonera contrastat en el límit de l’andana. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Transport RENFE Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 476 Estructura de l’anàlisi Conceptualment s’estructura de la mateixa manera que les estacions del metro i dels FGC però s’hi afegeixen alguns aspectes específics d’aquest mitjà de transport com poden ser les oficines d’atenció al viatger, les taquilles de venda de títols de transport i els serveis higiènics que es poden trobar a les andanes o als vestíbuls. En tots els casos, s’ha analitzat també almenys un recorregut adaptat des de la via pública fins a les andanes. Només s’ha analitzat un accés adaptat des del carrer, tret que l’estació en qüestió tingui accessos independents per a cada una de les andanes. En aquest cas s’han analitzat els dos accessos. L’estructura de les fitxes de Renfe segueix, a grans trets, la de les fitxes de metro i FGC: Dades generals: inclou la informació general de la parada subministrada per l’operador. • Accés: s’ha analitzat tot el recorregut des de l’accés a peu de carrer (a peu pla, amb rampa, amb escala o amb ascensor) fins al vestíbul de l’estació. • Vestíbul: s’ha analitzat estrictament aquest espai concret que inclou els torns d’accés a les andanes i la zona on hi ha les màquines de venda de títols de transport. S’hi han inclòs també el servei d’atenció a l’usuari, les taquilles de venda de títols i eventualment els serveis higiènics. • Andana: s’ha analitzat tot el recorregut des del vestíbul fins a les andanes de l’estació. I també s’han analitzat totes les andanes. S’hi han inclòs eventualment els serveis higiènics. Accessos En referència a les 9 estacions de RENFE estudiades: Totes les estacions tenen com a mínim un accés accessible. En cap d’elles hi ha senyalització SIA (símbol internacional d’accessibilitat). No hi ha encaminaments cap als accessos, però algunes estacions es poden localitzar utilitzant la continuïtat de façanes com a element guia. Tampoc no hi ha encaminaments cap als ascensors a la via pública, cosa que seria recomanable tot i que no és normatiu. 19 63 ESTESA <30 cm ALÇADA >16 cm 1 3 9 136 UNIVERS ESCALES 4 1 64 3 ESCALES >12 ESCALES <3 ESGLAONS/TRAM ESGLAONS/TRAM Diagnòstic. Xarxes de transport públic. RENFE 477 Vestíbul S’ha analitzat l’accessibilitat dels diferents elements que integren els vestíbuls de les 9 estacions de RENFE. A totes elles hi ha algun torn adaptat. A 8 estacions, l’accés a les andanes es fa a través de torns. És important que la ubicació dels torns adaptats estigui senyalitzada mitjançant un encaminament per a persones invidents, però només ho trobem en 4 casos de 8 possibles. En tots els vestíbuls hi ha màquines expenedores però no disposen de replicador de títols de transport ni sistema de localització mitjançant dispositiu acústic, dos elements molt útils de cara a la facilitar-ne l’ús a persones amb discapacitat visual i intel·lectual. En 5 estacions hi ha taquilles per a la venda de bitllets, i en una d’elles el mostrador té una part amb una alçària entre 70 i 85 cm. A les altres 4, les taquilles no estan adaptades. Pel que fa als serveis higiènics, se’n troben en 2 vestíbuls de dues estacions. Andanes Amb referència als ascensors per accedir a les andanes: Totes les estacions tenen ascensors fins a les andanes, i en els ascensors es pot inscriure un cercle d’1,50 metres de diàmetre al davant de les portes. En tots els casos la cabina té unes dimensions interiors correctes segons el que requereix la normativa. L’element més comú per accedir a les andanes des del vestíbul són les escales, que són presents en 8 estacions. En totes elles es compleix l’alçada lliure de pas mínima de 2,20 metres en tot el recorregut de l’escala, però a Sant Andreu Comtal i Sant Andreu Arenal hi ha trams amb passamans només en un costat. Recomanacions Recomanacions per a la millora d’accessos: • Completar la senyalització exterior, que indica els itineraris accessibles, en totes les estacions de la xarxa ferroviària. • Impulsar, en espera del marc normatiu pertinent, la implantació d’encaminaments que orientin les persones amb discapacitat visual cap als itineraris accessibles, sobretot cap als ascensors. • Disposar de sistema d’informació de l’estat de funcionament dels ascensors. Recomanacions per a la millora de vestíbuls: • Impulsar la instal·lació de torns accessibles a les estacions que no en tenen. • Millorar el sistema d’encaminaments de vestíbul a les estacions que ho requereixin. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 478 • Disposar de replicador de bitllet a les màquines expenedores. • Millorar l’accessibilitat dels mostradors. • Millorar la senyalització i l’accessibilitat, o bé usabilitat, dels lavabos. Recomanacions per a la millora d’andanes: • Impulsar la instal·lació de passamans als trams d’escales. • Impulsar la instal·lació de passamans a les rampes. • Disposar de sistema d’informació de l’estat de funcionament dels ascensors. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 Diagnòstic Crèdits de la publicació Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 480 Crèdits de la publicació Publicació: Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona Edició: Ajuntament de Barcelona Coordinació: Ramon Lamiel Villaró, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Direcció tècnica i redacció: • Estela Gómez Comba, tècnica de Promoció i Suport IMPD • Alba Mestres Petit, tècnica de Planificació i Avaluació IMPD • Sergi Morera Vizcaíno, cap de Planificació i Avaluació IMPD • Meritxell Valladares Vidiella, tècnica de Planificació i Avaluació IMPD Coordinació de l’edició: Anna Noguer Bardia, responsable de Comunicació de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Equip d’assessoria en matèria d’accessibilitat: Assessoria interna IMPD: • Guillermo Hurtado Romero, tècnic de Promoció i Suport IMPD • Immaculada Alemany Ayats, tècnica de Participació IMPD • Laura Trujillo Parra, tècnica de Planificació i Avaluació IMPD • Montserrat Perala Pons, tècnica de l’Equip Assessorament Laboral IMPD • Clara Santamaria Jordana, tècnica de Promoció i Suport IMPD • Glòria Palomares Navarro, tècnica de Promoció i Suport IMPD • Núria Cardona Giralt, tècnica de Promoció i Suport IMPD • Roser Vilarrubí Torres, cap de Promoció i Suport IMPD • Gemma Gàlvez Flaqué, tècnica de Promoció i Suport IMPD Diagnòstic. Crèdits de la publicació 481 • Yolanda Anguita Seronellas, tècnica de Promoció i Suport IMPD • Ferran Urgell Plaza, tècnic de Promoció i Suport IMPD Assessoria Ajuntament de Barcelona: • Fèlix Arnal Bigas (Mobilitat i Infraestructures - Ecologia Urbana) • Lídia Fuentes Ledo (Mobilitat i Infraestructures - Ecologia Urbana) • Víctor Camps Jorge (Projectes Urbans - Ecologia Urbana) Assessoria externa accessibilitat: • Tatiana Alemán Selva (PREDIF - Plataforma Representativa Estatal de Personas con Discapacidad Física) • Sandra Bestraten Castells (Bestraten-Hormias Arquitectura) • Xavier Blanch Llorca (TOTHOMweb) • Marta Bordas Eddy (boedarquitectura) • Marta Cardona Capdevila (Arquitectura i Accessibilitat) • Barbara Carfí (Fundació ECOM) • Raül Casas Velo (TMB [Accessibilitat]) • Josep Esteba García-Valdecasas (Mapp4All Universal Accessibility) • Miquel Fernàndez Zuzama (arquitecte) • Xavier Garcia-Milà Lloveras (Arquitectura i Accessibilitat) • Luís Gotor Navarra (PMMT) • Carla Habif Hassid Bozzo (Arquitectura i Accessibilitat) • Cristian Lago Rodríguez (Singular Synergy [Agora Interim SL]) • Enric Mir Teixidor (Estudi +MMASS Arquitectura) • Berta Nicolau Colomer (TOTHOMweb) • Xavier Peradalta Tort (Observatori de la Discapacitat Física [ODF]) • Ramon Piella Blanch (Observatori de la Discapacitat Física [ODF]) • Julia Remesal Díaz (TMB [Accessibilitat]) • Totón Riba Soler (Rovira-Beleta Accesibilidad SLP) • Roger Riera Cereijo (Bestraten-Hormias Arquitectura) • Enrique Rovira-Beleta Cuyás (Rovira-Beleta Accesibilidad SLP) • David Sabaté Culubret (TOTHOMweb) • Jordi Serratosa Carbonell (Observatori de la Discapacitat Física [ODF]) • Maximià Torruella Castel (PMMT) Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 482 Equip professional plans d’ocupació: • Agustín Fernández Cañete (Revisió de via pública - Pla de barris) • Alba Haro Negre (Equip de revisió d’equipaments) • Aleix Muntané Bertolin (Equip de revisió d’equipaments) • Alejandro Pegalajar Fernández (Equip de revisió de transports) • Alex Bosch Campins (Pla estratègic Turisme Accessible) • Andreu Marfull Pujadas (Equip de revisió de via pública) • Anna Pujol Picas (Equip de revisió d’equipaments) • Begoña Marne Cabezas (Equip de revisió de via pública) • Bernat Ros Mayordomo (Equip de revisió de via pública) • Carles Cid Forner (Equip de revisió d’equipaments) • Carlota Orellana de Villalonga (Equip de revisió d’equipaments) • Carlota Socías Cavrois (Equip de revisió de transports) • Carmen F. Rebollo González (Equip de revisió d’equipaments) • Claudia Vigna Franco (Pla estratègic Turisme Accessible) • Cristina Fernández Charlez (Pla estratègic Turisme Accessible) • Daniel Mateo Ferri (Equip de revisió d’equipaments) • David Allué Aínsa (Equip de revisió de via pública) • Elena González Pont (Equip de revisió d’equipaments) • Eric Edgardo Castillo Salinas (Equip de revisió de transports) • Eric Meldgaard Elias (Equip de revisió d’equipaments) • Ester Campos Granato (Equip de revisió de via pública) • Eulàlia Elorriaga Pàmies (Equip de revisió d’equipaments) • Eva Salgas Caminero (Pla estratègic Turisme Accessible) • Eva Vàzquez Castillo (Equip de revisió d’equipaments) • Felip Manel Boleda Simó (Equip de revisió d’equipaments) • Florin Verdiell Chillida (Equip de revisió d’equipaments) • Fluvià Artells Campañá (Equip de revisió d’equipaments) • Francesc Alòs Lladó (Equip de revisió d’equipaments) • Francesc Vives Prats (Equip de revisió d’equipaments) • Francisco Hervás Alcocer (Equip de revisió d’equipaments) • Francisco Javier Martínez (Pla estratègic Turisme Accessible) • Gabriela Ortiz Hernández (Revisió de via pública - Pla de barris) Diagnòstic. Crèdits de la publicació 483 • Gemma Giménez Barcons (Pla estratègic Turisme Accessible) • Guillermo del Castillo Melvin (Equip de revisió de via pública) • Guillermina Gunell de la Oliva Montes (Equip de revisió d’equipaments) • Héctor Pablo Alcántara Flores (Equip de revisió de transports) • Ivette Nogués Garriga (Equip de revisió de transports) • Javier Martínez Espuña (Equip de revisió de transports) • Joan Balletbò Grau (Equip de revisió d’equipaments) • Joan Lluís Vila Salcines (Equip de revisió de via pública) • Joaquín Sánchez Jiménez (Equip de revisió de transports) • José Franco Sánchez (Equip de revisió d’equipaments) • José Luís Martínez González (Equip de revisió d’equipaments) • Josep Maria Borrull Munt (Equip de revisió d’equipaments) • Juan Frontana Céspedes (Equip de revisió de transports) • Juana García Céspedes (Pla estratègic Turisme Accessible) • Judit-Sílvia Alonso Castro (Equip de revisió d’equipaments) • Laia Galiano Urrea (Equip de revisió d’equipaments) • Laura Saiz Polo (Equip de revisió d’equipaments) • Leonor González Martínez (Equip de revisió d’equipaments) • Luciano Tello González (Equip de revisió d’equipaments) • Luís Pérez Martínez (Pla estratègic Turisme Accessible) • Magdalena Pallisser Cifuentes (Pla estratègic Turisme Accessible) • Marcial Alguacil Rambla (Equip de revisió d’equipaments) • Marcos Giménez García (Equip de revisió d’equipaments) • M. Ángeles Serrano Torres (Equip de revisió d’equipaments) • María Cristina Pérez Suay (Pla estratègic Turisme Accessible) • María Jesús Nieto Sierro (Pla estratègic Turisme Accessible) • María José Cruz Zapatero (Equip de revisió d’equipaments) • Maria Noemí Alsina Cuscullola (Pla estratègic Turisme Accessible) • Maria Teresa Alfonso Amill (Equip de revisió d’equipaments) • Maria Teresa Latorre Altés (Pla estratègic Turisme Accessible) • Maria Teresa Santacreu Abad (Pla estratègic Turisme Accessible) • Nicolás Leonel Martínez Sudario (Equip revisió de transports) • Oriol Lleixà Domingo (Equip de revisió d’equipaments) • Paola Englaro Rodríguez (Equip de revisió de via pública) Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-2026 484 • Pere Torrell Rosique (Equip de revisió de transports i Equip revisió de via pública) • Ramon Munt Alfaro (Equip de revisió d’equipaments) • Ramon Saniger Martínez (Equip de revisió de transports) • Raquel Barrera Luque (Equip de revisió d’equipaments) • Ricard de Pombo Ciurana (Equip de revisió d’equipaments) • Robert William de Miguel Moyer (Equip de revisió d’equipaments) • Sandra Ordoñez Farreras (Equip de revisió d’equipaments) • Sandra Simson de Lima (Equip de revisió d’equipaments) • Sergi Gómez Planella (Equip de revisió de via pública) • Sergi Lumière Domingo (Equip de revisió de via pública) • Silvia Tello Mendicuchia (Revisió de via pública - Pla de barris) • Yolanda de Blas Lafuente (Equip de revisió de transports) Disseny gràfic: Estudi la_maquineta Correcció de textos: Linguaserve I.S. S.A. Dipòsit legal: B.11483-2020 Creative commons: En qualsevol ús d’explotació es farà constar l’autoria. Ciutat i any de publicació: Barcelona, 2021 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat