CRÈDITS EDITA Ajuntament de Barcelona DIPÒSIT LEGAL B.13763-2018 ISSN 2604-3580 EDICIÓ 2018 COL·LABORA ÍNDEX PRESENTACIÓ 1. ARTICLE HISTÒRC 1.1 Entre la marginalitat i la igualtat. L’educació física i les dones a Barcelona (1830-2000) .............................................................................................................................................................. 8 Xavier Pujades i Dolors Ribalta 2. PREMI DONA I ESPORT 2017 2.1. Encarnación Hernández, la pionera del bàsquet femení Biografia de la guardonada amb el premi Dona i Esport “Mireia Tapiador” ........................................... 20 Raquel Barrera – directora del curtmetratge “La Niña del gancho” 2.2. Erika Villaécija, nadadora olímpica amb reptes de futur ........................................................................ 23 Biografia de la guardonada amb el Premi Dona Esportista Família Villaécija i Garcia 2.3. Laia Sanz i Eloi Vila, el Ral·li Dakar des de la perspectiva femenina .................................................. 26 Biografia de la guardonada amb el Premi al Mitjà de Comunicació Eloi Vila, editor del llibre “Qui té la voluntat té la força” 2.4. Club d’Atletisme Nou Barris, on els pressupostos poden ser 50 – 50 ............................................... 30 Quique de la Hoz – Coordinador de l’escola del CANB 2012-17 3. ESTUDIS EN CLAU DE GÈNERE 3.1 Només el 20% són dones al grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport ................................... 36 Pedrona Serra, Anna Vilanova 3.2. Gènere en els plans d’estudi del grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Una assignatura pendent? ............................................................................................................................... 44 Maria Prat Grau 3.3. Una visió estereotipada del futur laboral. L’elecció dels estudis de CAFE ...................................... 54 Pedrona Serra i Carles Ventura 3.4. On son les dones entrenadores? La desigualtat a la banqueta ............................................................ 62 Ingrid Hinojosa-Alcalde, Susanna Soler Manifest de defensa i igualtat de gènere a l’esport ...................................................................... 74 Decàleg 2018 ............................................................................................................................................................... 75 PRESENTACIÓ En aquests moments de defensa i el seu desenvolupament progressiu, dels drets fonamentals de les dones i, anant més enllà, esbrinant com es i la seva visibilització a la societat en tradueix tot allò a la realitat laboral tots els àmbits, arriba l’onzè Quadern esportiva actual i com veuen els i les Dones i Esport amb la mirada posada nostres joves la seva perspectiva de sobre l’educació i l’àmbit laboral es- futur. portiu. Necessitem mirar allà on es genera Ens trobem en una època de can- el futur i assegurar una formació de vi vertiginós on cada vegada es fa qualitat, no només en el sentit estric- més palesa la importància d’assen- te de qualitat conceptual, teòrica i tar les bases del respecte de gènere pràctica, sinó una qualitat que eng- des dels indrets més primaris, com lobi molt més: la igualtat de gène- és l’educació. Per això cal una re- re dins de les mateixes dinàmiques flexió sobre com es percep la dona no educatives i esportives. Per reforçar només dins els materials educatius aquesta voluntat, hem desenvolupat sinó en relació amb totes les dinàmi- el Manifest de defensa i igualtat de ques subjacents que estan interio- gènere a l’esport i el Decàleg de bo- ritzades en les maneres de funcionar nes pràctiques en l’organització d’es- en la nostra societat. L’onzena edició deveniments esportius, fixant una del Quadern Dones i Esport aborda línia de treball que ens permeti acon- el tema des de la dimensió esportiva, seguir noves cotes d’igualtat. analitzant la presència de gènere als plans d’estudis de Ciències de l’Acti- En l’esport, com en tots els àmbits de vitat Física i de l’Esport; mirant tam- la vida, dones i homes caminem junts, bé enrere com es va apropar la pràc- i encara ens queda feina perquè així tica de l’activitat física a les escoles es reconegui. MARTA CARRANZA Comissionada d’Esports ARTICLE HISTÒRIC 1 10 11è QUADERN 1 .1 ENTRE LA MARGINALITAT I LA IGUALTAT. L’EDUCACIÓ FÍSICA I LES DONES A BARCELONA (1830-2000) Xavier Pujadas i Dolors Ribalta L’educació i l’educació física femeni- inferior a la masculina. Hi tindrà molt na han transcorregut per diferents a veure l’aplicació de la coeducació a etapes al llarg de la història. En una l’escola secundària i tolerada a l’en- societat de caire androcèntric com la senyament primari. d’Occident, les nenes i les dones van accedir més tard a una educació for- Posteriorment, ja amb l’adveniment mal i fins al segle XX, tret d’algunes de la dictadura franquista, els canvis excepcions centreeuropees, l’educa- foren radicals i l’educació passà a ser ció física femenina no va aparèixer. segregada i, en el cas de les noies, va En aquest article repassarem l’evolu- recaure sobre la Sección Femenina ció de l’educació física de les noies en de Falange, que potencià una edu- el context barceloní des del segle XIX cació física d’acord amb les seves fins als nostres dies. funcions de mare i esposa. En l’eta- pa posterior a la mort del dictador A la capital catalana, durant el segle l’escola mixta incorporarà les noies XIX la gimnàstica femenina no va en- al model masculí d’educació física. trar a l’escola i, socialment, no estava Amb els canvis legals i la formació prou considerada. És cert que entre del professorat, l’educació física pas- les classes benestants algunes dones saria d’assignatura infravalorada a acudien als centres de gimnàstica matèria curricular que, com a mínim ortopèdica i als establiments de gim- sobre el paper, superava els estereo- nàstica barcelonins per contrarestar tips de gènere. el sedentarisme, la debilitat física i els problemes posturals. A finals del La història de l’educació física i les vuit-cents, en paral·lel a l’Exposició dones s’ha mogut entre la marginali- Universal de 1888, van proliferar els tat i la igualtat. gimnasos i la creació d’entitats es- portives. Alhora es començaren a desenvolupar diversos esports i tant Les dones benestants i la gimnàs- l’educació física com esportiva s’ana- tica higiènica (1830-1890) ren institucionalitzant. L’educació gimnàstica i corporal de Als inicis del segle XX, per primera les noies, tant a nivell escolar com vegada l’educació física femenina va domèstic, va restar pràcticament adquirir major importància, tot i que oblidada durant bona part del segle tant oficialment com socialment fou XIX. La importància que se li va atri- DONES I ESPORT 11 buir tant a l’escola pública com a la ralesa i missió com a futures mares i privada fou pràcticament nul·la. esposes. Un posicionament reiteratiu fins a ben entrat el segle XX, on les Durant la primera meitat de segle, la prescripcions giraven al voltant dels instrucció gimnàstica napoleònica exercicis més apropiats sota els con- fou utilitzada a les escoles benestants vencionalismes de l’època per salva- com un privilegi masculí. Aquesta es guardar la decència femenina. basava en classes d’esgrima, evolu- cions de la marxa i ús d’armes per a En aquesta línia —i ja en la dècada de la defensa patriòtica que ignoraren 1880— es pot destacar una de les po- completament les noies de l’època. Es ques veus acadèmiques femenines, tractava d’un sistema de tipus militar com fou la metgessa lleidatana Mar- que no tingué en compte les necessi- tina Castells, que amb una tesi docto- tats i el desenvolupament de les do- ral defensada el 1882, va reivindicar nes al voltant de l’educació física1. l’educació física femenina sense obli- dar les obligacions maternals. La presència de la gimnàstica feme- nina va començar a fer-se visible a El debat sobre la presència femenina partir de 1830 amb el naixement dels en la gimnàstica es feu palès sobretot primers centres barcelonins on s’apli- a partir de 1860. Aquell any Joaquim caren tractaments de gimnàstica Ramis fundà a Barcelona el gimnàs ortopèdica. Els metges i higienistes Espanyol i, així mateix, la necessitat atengueren els problemes posturals d’obtenir majors beneficis va portar i la debilitat física de les joves de fa- a incorporar les figures femenines, mílies acomodades per contrarestar obrint la possibilitat que la gimnàsti- els problemes de sedentarisme d’una ca femenina fos dirigida per dones. classe social poc avesada al desenvo- lupament de la condició física. Una dècada després, Pilar Pascual, regent de l’escola Pràctica annexa a En aquest context d’expansió urba- la Normal de Magisteri de Barcelona, na i industrial, la nova corrent higie- posava el focus en la poca formació nicomèdica va impulsar concursos de les professores de les escoles de doctorals tenint en compte l’educació parvulari, la importància de l’educa- física i moral de la dona sota un con- ció física femenina, la incorporació text pudorós i catòlic. Durant la sego- de professorat especialitzat i les ma- na meitat del segle XIX algunes obres les condicions higièniques de les ins- i tractats sobre l’educació física i les tal·lacions i del mobiliari escolar. La activitats gimnasticoesportives fe- seva proposta no fou secundada per menines es van publicar a Espanya, les famílies de l’època que no apre- mostrant la preocupació teòrica per ciaven els beneficis de la gimnàstica, aquesta temàtica. Aquestes obres re- però s’anaven sembrant llavors per clamaren tant l’educació femenina lluitar contra el sedentarisme i la pe- com la importància de l’educació físi- rillosa moda de la cotilla. Pilar Pascual de Sanjuán Font: www.todocoleccion.net ca amb l’objectiu de reforçar la natu- 1 Xavier Torrebadella, «La educación física y la actividad gimnásticodeportiva de las mujeres a partir de la bibliografía especializada del siglo XIX» Arenal. Revista de Historia de Las Mujeres 18 (2011): 152. 12 11è QUADERN L’ascens al poder dels liberals l’any moviments socials, com el feminisme 1885 va comportar el desenvolu- i l’obrerisme. Tot i això, la presència pament de canvis legislatius que, de les classes populars i de les dones coincidint amb el regeneracionisme en el marc esportiu associatiu fou re- de finals de segle, va abraçar tots el duïdíssima, i només un grup molt es- camps de pensament. El debat sobre càs de noies benestants s’atreviren l’educació física es va plasmar amb la amb pràctiques considerades possi- primera legislació sobre aquesta ma- bles i aptes per a elles. tèria que fou signada per Alfons XII sobre la creació de l’Escola Central de Gimnàstica, fruit de la Llei Becerra que feu obligatori l’ensenyament de l’educació corporal a l’ensenyament secundari (1883), i que s’inaugurà el 1887. De l’exclusió a la integració (1900-1939) Com se sap, malauradament, el re- corregut de l’escola fou efímer i es En un context de gran inestabilitat clausurà el 1892, amb uns resultats política i legislativa a l’Espanya de la de 71 professors i 17 professores di- Restauració, des la darrera dècada plomades que rebien un programa del segle XIX i la primera del segle XX, lleugerament diferent al dels seus l’educació física al segon ensenya- homòlegs masculins. Tot i això, la ment fou obligatòria, voluntària o formació específica d’un cos de pro- innecessària segons el partit domi- fessores posava en relleu la naixent nant. En el cas de primària, l’educació figura d’un nou ofici femení. corporal era inexistent. L’eclosió esportiva barcelonina fini- Aquesta inestabilitat legislativa es secular, estimulada en part per l’Ex- mantingué al llarg d’aquest període. posició Universal de 1888, va per- Algunes experiències puntuals, com metre a la ciutat un gran salt cap al l’Escola de Mestres de Joan Bardina Font: www.blocs.mesvilaweb.cat desenvolupament i la modernització, (1906), van popularitzar l’educació fí- que va coexistir amb l’eclosió d’altres sica, i apostaren perquè les alumnes fessin gimnàstica. Malgrat l’interes- sant iniciativa per a la gimnàstica, l’escola es va veure obligada a clau- surar les seves portes per les dificul- tats econòmiques, quatre anys des- prés de la seva obertura. Superada una dècada, amb la creació de l’Escola Central de Gimnàstica de Toledo (1919) s’accentuà el caràcter militarista d’aquesta disciplina i es declarà obligatori l’ús de la cartilla gimnàstica infantil en les classes d’Educació Física (1924). Escola del mar (1906) Font: www.elperiodico.cat DONES I ESPORT 13 Amb aquest escenari de fons, a Barce- Les dues experiències foren impul- lona, un major interès social per part sades des de l’ajuntament de Bar- de les instàncies governamentals de celona gràcies a l’increment del seu la ciutat per a l’educació, així com la pressupost en cultura (1908). La pre- iniciativa pedagògica dels defensors ocupació per la salut dels nens i ne- de la renovació escolar, feren possi- nes, per la seva educació física, moral bles transformacions rellevants en el i estètica fou el motor dels models de terreny de l’educació física i la coe- Sensat i Vergés, autèntics transfor- ducació. Pel que fa a l’educació físi- madors pedagògics en una Barcelona ca, la importància del tractament del entre la Mancomunitat i la dictadura cos vinculada a una visió naturalista de Primo de Rivera. i vivencial de l’educació —que tingué la necessitat de superar el caràcter El període republicà i l’aprovació de gimnàstic i militar de l’educació física l’Estatut de Catalunya van anar de la anterior— posà en relleu el moviment mà de tots els canvis polítics, socials higienista i la gimnàstica sueca per al i culturals que s’estaven esdevenint desenvolupament infantil dels nens i i que establiren un vincle entre les nenes, així com el principi de llibertat institucions públiques i la societat que va incorporar en el procés edu- civil, donant un impuls a la impor- catiu els jocs i les excursions. tància dels mestres que culminaren un context pedagògic renovador a la ciutat. Els centres dependents de la Gene- ralitat republicana, l’Institut Esco- la i l’Escola Normal experimental, dotaren d’interès l’educació física i plantejaren la coeducació. El 1932 una campanya contra l’ensenyament mixt per part de la premsa i dels par- tits conservadors va posar el focus de les seves crítiques en el fet que els nois i les noies normalistes fessin gimnàstica junts2, la qual cosa enca- ra tenia molts detractors en els sec- tors tradicionals. Escola del mar (1906) Font: www.paseodegracia.com Les colònies escolars, els banys de En una Barcelona amb una indus- mar, les escoles a l’aire lliure, com trialització creixent, l’Institut Escola l’escola del Bosc de Montjuïc dirigi- donava molta importància a la salut, da per Rosa Sensat (1914) i l’escola l’experimentació, la gimnàstica, els del Mar de la Barceloneta impulsada jocs, els esports, les excursions i la per Pere Vergés (1922), utilitzaren la vida a l’aire lliure —on va destacar gimnàstica amb l’objectiu d’aconse- l’activitat a la Colònia Can Surell— guir l’equilibri físic i mental de la qui- com ens ho destacava fa alguns anys txalla des d’una perspectiva pública i una exalumna: progressista. 2 Jaume Carbonell Serraboja, L’Escola Normal de la Generalitat (1931-1939) (Barcelona: Edicions 62 SA, 1977). 14 11è QUADERN També caldria destacar les escoles dels moviments llibertaris i els ate- «A més de de procurar que la gent sortís neus obrers, que crearen seccions amb el màxim de coneixements, et for- excursionistes i popularitzaren els maven com a persona, d’una manera que esports entre les classes populars no te n’adonaves (...). Cada grup tenia el fins aleshores només practicats per seu nom i era un orgull defensar-lo tan la burgesia. En tots dos casos, aques- bé com es podia, sobretot en l’àmbit es- tes institucions com l’Ateneu Enci- portiu. S’organitzaven campionats d’at- clopèdic popular, el CADCI o l’Ateneu letisme i de bàsquet entre els diferents Obrer Martinenc, per citar-ne alguns, grups» (Giró, 2005, p.22-24). arribaren a operar com autèntiques escoles d’educació física i esport per als col·lectius d’obrers més allunyats de les aules reglades entre 1900 i l’esclat de la Guerra Civil. Els Grups Escolars del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona també te- nien present l’educació integral, on L’Educació física és diu «gimnasia» l’educació física era una part més de (1939-1975) la vida dels infants dels dos sexes. Després de la Guerra Civil, la realitat A l’escola privada, els centres educa- educativa va fer un gir radical. L’edu- tius de la Mútua Escolar Blanquerna cació i l’educació física i esportiva —antiga escola Montessori durant que es va plantejar en aquest període l’etapa de la Mancomunitat— tenien va estar molt condicionada pel sexe com a trets d’identitat la llibertat i pels plantejaments que les insti- docent, una pedagogia activa i l’edu- tucions dominants (Església, Estat i cació física, musical i esportiva. Pel Exèrcit) consideraven més adients 3 que fa a les escoles dels sectors po- per a cadascú en funció dels seus pulars —bàsicament d’ensenyament objectius de control social. En prime- primari—, acollien nens i nenes de ra instància, l’objectiu principal era dones que havien de treballar a les el desmantellament de l’obra republi- fàbriques i que tenien una assistèn- cana i la inclusió d’un model educatiu cia irregular o nul·la perquè sovint diferenciat per als nois i un altre per a havien de col·laborar amb el mante- les noies: es va prohibir l’escola mixta niment familiar. i la informació sobre sexualitat, es va incloure la religió i les inspeccions de l’església, molt del professorat es va exiliar o fou depurat i substituït per docents addictes al sistema, els cen- tres escolars de la Generalitat van ser suprimits o absorbits per l’Estat, i la nova reglamentació oficial va fer que la Falange dominés totalment Exercicis de rítmica a l’escola l’ensenyament primari oficial i per Montessori, 1916. AFB. F. Ballell primera vegada atorgués una funció Font: Ajuntament de Barcelona 3 Juan Carlos Manrique, La mujer y la educación física durante el franquismo (Valladolid: Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2008). DONES I ESPORT 15 especial a l’educació física. Aquesta esportiva de les ciutats catalanes matèria va passar a dependre exclu- engegada en l’etapa anterior. L’edu- sivament del Frente de Juventudes el cació física femenina tenia entre els 6 de desembre de 1940 amb l’objec- seus objectius modelar les dones que tiu d’enquadrar la joventut espan- el règim necessitava per consolidar yola, des dels 7 anys fins a l’ingrés a els seus valors en el futur: l’exèrcit en el cas dels nois, i dels 7 als 17 anys en el cas de les noies, la formació de les quals va recaure a la «Instalar en el alma de las futuras ge- Sección Femenina (SF) amb una forta neraciones la alegría y el orgullo de la influència de l’església catòlica. Patria; tenemos que formar a las nue- vas mujeres de España, religiosas y Per tal de proposar uns continguts prácticas, refinadas y austeras, cultas propis per a les dones que n’excloïa y deportivas, gallardas y sencillas; es d’altres que es consideraven mascu- decir: nacionalsindicalistas»5 linitzants, es tingué molt en compte (Delegación Nacional de SF, 1951). la formació del professorat. Amb el Decret del 2 de setembre de 1941 es creaven les Acadèmies Na- cionals José Antonio i Isabel la Ca- tòlica —que depenia de la Delegación Les orientacions estaven clarament Nacional de la Sección Femenina— i definides per rols i s’indicaven una que posteriorment seria substituïda sèrie de valors diferents per a cada per la Escuela Nacional Ruiz de Alda sexe; així, a les nenes se les dirigia (a partir de 1959). Aquestes institu- cap a un àmbit domèstic i maternal cions foren les encarregades de la lluny de la vida pública i dels estudis formació dels instructors/res i co- universitaris: mandaments. Al llarg del període es va mantenir la diferenciació total en- tre professors i professores. Algunes «Ejercicios de imitación profesional barcelonines es formaren en aquests para niñas de siete a diez años. Fregar centres i, malgrat que les seves fun- el suelo. De rodillas, rodillas separadas, cions passaren per la difusió, trans- pies unidos. Flexión de tronco adelante missió ideològica i adoctrinament de sin sentarse sobre los talones. Desde les noies a l’esperit del «movimiento», esta posición, movimiento lateral de la realitat no sempre fou així. Certa- abanico que imite lo más perfectamen- ment, es creà una dicotomia entre te posible el movimiento corriente de el discurs oficial i la realitat quoti- fregado de suelos» diana, en la qual el règim tingué més (Frente de Juventudes, 1945).6 influència en les zones rurals que en les urbanes4, donada la tradició 4 Pujadas, Xavier, Beatriz Garay, Fernando Gimeno, Ramón Llopis-Goig, José Manuel Parrilla-Fernández, i Gonzalo Ramírez-Macías. «Mujeres y deporte durante el franquismo (1939-1975). Estudio piloto sobre la memoria oral de las deportistas». Materiales para la historia del deporte 10 (2012): 14 5 Delegación Nacional de la Sección Femenina de FET y de las JONS, Escuela Nacional de Instructoras para Juventudes Isabel la Católica. FET y de las JONS, Madrid, 1951. 6 Begoña Salas «Orientaciones para la elaboración del proyecto coeducativo de centro», (comunicació, Jornades sobre coeducació: per una cursa sense obstacles, Barcelona,1995), 14. 16 11è QUADERN La gimnàstica femenina fou un luxe ment de l’escola mixta tot portant les pràcticament inexistent durant el noies a adaptar-se teòricament al primer franquisme a les escoles de model masculí, entès com a genèric primària de la ciutat. En aquesta i universal. Amb aquesta llei, però, etapa els centres escolars que més la situació de l’educació física no van desenvolupar l’educació física i millorà qualitativament a l’ensenya- esportiva femenina foren els de ti- ment secundari. De fet, a partir de la tularitat estrangera que hi havia a dècada de 1970 es mantingueren les Barcelona, com l’Escola Alemanya classes de «gimnàstica» disciplinària, o el Liceu Francès, per citar-ne al- s’imposà el futbol pels nois i general- guns. Aquestes escoles tenien expe- ment les noies foren excloses del joc riències esportives molt més ober- masculí. tes i contrastaven amb els exercicis gimnàstics, repetitius i el vestuari La gimnàstica femenina durant la fi- decent i decorós de les escoles Na- nalització d’aquest període s’adaptà cionals o de Sección Femenina7 que al model dominant i va portar el llast progressivament anaren implemen- d’assignatura maria juntament amb tant l’educació física. la religió i la «formación del espíritu nacional». Amb tot, a partir de la dècada de 1960, el model de dona tradicional s’hagué d’adaptar als canvis socials que s’es- devenien i que incidiren també en un règim dictatorial que forçosament El període democràtic (1975-2000) s’anà obrint. Les dones barceloni- nes, doncs, s’anaven fent visibles en Amb la mort del general Franco, la l’àmbit públic i s’incorporaren pro- desaparició progressiva dels orga- gressivament al mercat de treball i a nismes feixistes vinculats a l’esport, l’esport. La influència sobre l’educa- l’atorgament de les competències de ció física a l’escola vingué marcada l’àmbit de l’educació física i l’esport per dues lleis. La primera, de 23 de a l’Administració de l’Estat (1977), la desembre de 1961, fou la Llei d’Edu- creació del Consejo Superior de De- cació Física i Esports, més coneguda portes (1977), la inclusió de l’educació Llibre Educació Física Femenina com Llei Elola-Olaso. Si bé mantin- física escolar a tots els nivells, l’apro- 1964 gué alguns aspectes com la barreja vació de la Constitució (1978) i l’apro- Font: www.todocoleccion.net de l’educació física amb les forces vació de la Llei general de cultura fí- armades, també obrí algunes escle- sica i esport de 1980, es remarcava la txes com foren la independència res- importància que s’atorgava a l’educa- pecte del COE, la creació de l’Institut ció com a dret bàsic i fonamental i al Nacional d’Educació Física (instaurat foment de l’esport i l’educació física a Barcelona el 1975), un finançament com a béns per a la ciutadania. més estable i el suport a l’esport afeccionat. En aquest context, però, la incorpora- ció de l’escola mixta no va comportar La Llei General d’Educació (agost de la desaparició de les desigualtats de 1970), d’altra banda, facilità el creixe- gènere o la ruptura dels estereotips 7 Dolors Ribalta-Alcalde, «Dones, esport i dictadura: La memòria oral d’esportistes catalanes durant la primera etapa del franquis- me (1939-1961)» (tesi doctoral, Universitat Ramon Llull, 2016), 352–53. DONES I ESPORT 17 tradicionals.8 El model androcèntric Davant d’aquestes dades, entre maig basat en el sistema esportiu tradicio- de 1986 i juny de 1992 l’administra- nal es va establir com a únic i univer- ció municipal va formar professors sal. Les nenes compartien l’educació especialistes d’educació física per a física amb els seus companys però mestres d’EGB que estiguessin tre- una sèrie d’aspectes invisibles, in- ballant a l’escola pública i va iniciar la conscients o de currículum ocult per- campanya municipal: «A l’escola més 12 petuaven aquestes desigualtats a les esport que mai» , que va girar entorn classes i es manifestaven amb el llen- als cursos de formació per al profes- guatge que utilitzava el professorat, sorat, la dotació de material, la millora les expectatives sobre cada rol, els i arranjament d’instal·lacions esporti- continguts curriculars que es prio- ves, la cessió d’instal·lacions munici- ritzaven, la metodologia i l’avaluació pals i els premis esportius. que es plantejava, l’ús dels espais i les actituds i comportaments dels nens En aquest període es van cimentar 9 unes bases formatives i materials respecte a les nenes . per al progrés de l’educació física i tal com es feia explícit a la Llei de l’es- Les formes culturals associades a la port a Catalunya (1988), es focalitzava masculinitat eren, doncs, molt més l’atenció en la importància de l’educa- valorades a l’escola, i a l’educació físi- ció física a tots els nivells i es facilita- ca mixta se’n trobaven moltes evidèn- ven les oportunitats d’accés a l’esport cies. Els nens i les nenes s’adaptaven de les persones amb discapacitat, la a allò que s’esperava d’ells. Així doncs, promoció de la dona i la seva incor- el sexisme perjudicava tot l’alumnat poració. Després d’un llarg període perquè els obligava a adoptar uns de- de marginalitat, la cultura femenina terminats comportaments i actituds s’anava incorporant en el currículum en funció del sexe i no de la seva per- manifest d’educació física. sonalitat. Sobre el paper, aquesta realitat es Mentre les lleis del període insistien consolidaria amb la Llei d’ordenació en el pluralisme educatiu, la igual- general del sistema educatiu (LOGSE tat i l’equitat, la realitat de l’educació 1990), que considerava l’educació físi- física a les escoles barcelonines de ca com una àrea específica en el currí- la dècada de 1980 era poc optimista. culum de totes les etapes del sistema Segons un estudi de 1986 publicat pel educatiu, incorporava els continguts propi ajuntament, l’educació física era tradicionalment propis de la cultura pràcticament inexistent a les escoles esportiva femenina (dansa i expressió públiques de Barcelona10 i no hi havia corporal), augmentava les hores de la prou professorat especialitzat, ins- matèria i posava en relleu l’àrea en el tal·lacions adequades per a la pràctica desenvolupament integral de l’alum- ni material.11 nat a través del moviment. 8 Susanna Soler Prat, «Les relacions de gènere en l’educació física a l’escola primària. Anàlisi dels processos de reproducció, resis- tència i canvi a l’aula» (tesi doctoral, Institut Nacional d’Educació Física, Universitat de Barcelona, 2007), 78. 9 Xavier Bonal, Las actitudes del profesorado ante la coeducación: Propuestas de intervención (Barcelona: Graó, 1997). 10 Jaume Bantulà et al., Passat i present de l’educació física a Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Esports, 1997). 11 Milagros García and Núria Puig, L’esport en edat escolar a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona (Barcelona: Ajunta- ment de Barcelona, 1986). 12 «A l’escola més esport que mai», El Mundo Deportivo, 26 de novembre de 1986, 15. 18 11è QUADERN A la ciutat de Barcelona l’educació Mentrestant, és cert que s’ha incor- física després d’un llarg recorregut, porat una oferta cada cop més àmplia: finalment es trobava totalment in- balls de saló, aeròbic, teatre, activi- tegrada i coberta. El professorat de tats amb paracaigudes, baptismes de la matèria, després d’anys de volun- vela, rocòdrom, metodologies coo- tariat i remuneracions inferiors, va peratives, educació física emocional, poder opositar i tenir les mateixes esports variats, acroesport, primers igualtats i oportunitats que la resta auxilis, educació física en anglès, pa- de mestres. En conseqüència, la qua- tins en línia... i un llarg etcètera en litat de les sessions van millorar tot i forma d’activitats o d’unitats de pro- que el currículum oficial no s’acaba- gramació, que no sempre han tingut va d’implementar i se seguien repro- continuïtat al llarg de l’escolarització duint els estereotips tradicionals de i que s’han pogut complementar amb gènere. En aquest sentit l’expressió l’oferta formativa per a tots els nivells corporal i les danses no es progra- educatius, des de parvulari a batxi- maven, i si apareixien en la progra- llerat, que l’Ajuntament de Barcelona mació anual ho feien de forma par- ofereix a través del programa «l’esco- cial, essent relegades a un segon pla la fa esport a la ciutat». respecte als continguts esportius, de condició física i salut.13 Aquest ampli ventall de propostes educatives i d’oci en un món cada cop Reptes actuals més complex, accelerat i tecnològic han proporcionat a l’alumnat un tast Durant la primera dècada del nou se- de possibilitats que la majoria han gle, després d’alguns anys amb cert superat satisfactòriament i que han esplendor de l’àrea d’educació física, complementat amb pràctiques ex- el manteniment d’una inestabilitat traescolars. legislativa en educació que sembla insalvable, hi ha hagut un empobri- Els reptes actuals de l’educació físi- ment de l’educació física amb una ca passen per dotar els professionals pèrdua d’hores tant a primària com amb una bona formació que els per- a secundària obligatòria. Pel que fa meti portar a terme el gran potencial a la formació del professorat, les ac- educatiu de la matèria amb la millora tuals mencions en els graus semblen de les competències de l’alumnat, l’ava- estant lluny dels guanys que oferia luació i la coeducació superadora dels l’antiga especialització en la titulació vells estereotips de gènere (realitat o de magisteri14 i en un futur se’n po- utopia). dran valorar les conseqüències. 13 Begoña Learreta, Kiki Ruaño, i Miguel Ángel Sierra, Didáctica de la expresión corporal. Talleres Monográficos (Barcelona: INDE, 2006). 14 Xavier Chavarria, «¿Qué nos esta pasando? La educación física frente al espejo?,» Tándem: Didáctica de La Educación Física, no. 49 (2015): 17. DONES I ESPORT 19 BIBLIOGRAFIA Bantulà, Jaume, Núria Bosom, Marta Carranza, i Jordi Monés. Passat i present de l’educació Física a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Esports, 1997. Bonal, Xavier. Las actitudes del profesorado ante la coeducación: propuestas de intervención. Bar- celona: Graó, 1997. Carbonell Serraboja, Jaume. L’Escola Normal de La Generalitat (1931-1939). Barcelona: Edicions 62 SA, 1977. Chavarria, Xavier. «¿Qué Nos Esta Pasando? La educación física frente al espejo» Tándem: didáctica de la educación física, no. 49 (2015): 15–20. Delegación Nacional de la Sección Femenina de FET y de las JONS, Escuela Nacional de Instructoras para Juventudes Isabel la Católica. FET y de las JONS, Madrid, 1951. García, Milagros, i Núria Puig. L’esport en edat escolar a la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barce- lona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1986. Learreta, Begoña, Kiki Ruaño, i Miguel Ángel Sierra. Didáctica de la expresión corporal. Talleres Mo- nográficos. Barcelona: INDE, 2006. Manrique, Juan Carlos. La mujer y la educación física durante el franquismo. Valladolid: Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2008. Pujadas, Xavier, Beatriz Garay, Fernando Gimeno, Ramón Llopis-Goig, José Manuel Parrilla-Fernández, i Gonzalo Ramírez-Macías. «Mujeres y deporte durante el franquismo (1939-1975). Estudio piloto so- bre la memoria oral de las deportistas». Materiales para la historia del deporte 10 (2012): 0-14 Ribalta-Alcalde, Dolors. «Dones, esport i dictadura: La memòria oral d’esportistes catalanes durant la primera Etapa del franquisme (1939-1961).» tesi doctoral, Universitat Ramon Llull, 2016. Salas, Begoña «Orientaciones para la elaboración del proyecto coeducativo de centro», (comunicació, Jornades sobre coeducació: per una cursa sense obstacles, Barcelona,1995). Soler Prat, Susanna. «Les relacions de gènere en l’educació física a l’escola primària. Anàlisi dels pro- cessos de reproducció, resistència i canvi a l’aula.» tesi doctoral, Institut Nacional d’Educació Física, Universitat de Barcelona, 2007. Torrebadella, Xavier. «La educación física y la actividad gimnásticodeportiva de las mujeres a partir de la bibliografía especializada del Siglo XIX.» Arenal. Revista de Historia de Las Mujeres 18 (2011): 147–79. PREMI DONA I ESPORT 2017 2 22 11è QUADERN 2 .1 Encarnación Hernández, la pionera del bàsquet femení Biografia de la guardonada amb el premi Dona i Esport «Mireia Tapiador» Raquel Barrera - Directora del curtmetratge «La Niña del gancho» Frames del documental Encarna Hernández neix a Lorca, Segons una estadística del propi At- «La niña del gancho» Autora: Raquel Barrera Múrcia, el 23 de gener del 1917. las Club publicada el 1932, l’Encarna és la màxima anotadora absoluta del Tota la seva família es trasllada a Bar- club, per davant de la secció mascu- celona per treballar durant l’Exposició lina, amb disset punts per partit, una Universal de 1929. En un pis al carrer quantitat molt elevada ja que les con- d’Entença s’hi instal·len el matrimoni dicions de joc eren molt dures i no es Hernández i els seus onze fills. marcaven gaires cistelles en un partit. El 1931 es funda l’Atlas Club just da- Jugant a l’Atlas coneix el seu marit, vant de la casa familiar, i de seguida Jesús Planelles. l’Encarna Hernández s’apunta al seu equip femení, del qual és la capitana. A la pista és ràpida i àgil, amb gran El 1932 disputa els primers partits ofi- capacitat d’inventiva i molts reflexos. cials contra l’equip B del Club Femení La seva habilitat és el tir conegut com d’Esports, el club que entrena les mi- a ganxo, d’aquí que se l’hagi anome- llors esportistes catalanes de la Repú- nat La niña del gancho. blica i en què practiquen atletisme, na- tació, bàsquet, esgrima, etc. L’Encarna El 1935 es dissol l’Atlas Club i l’Encarna n’és una gran admiradora. i les seves companyes —destaquen les DONES I ESPORT 23 tres germanes Jordà— fitxen pel Laie- fitxada perquè jugui i entreni la Sec- tà, on les entrena el mític jugador Fer- ción Femenina de Barcelona. nando Muscat. Guanyen el Campionat de Catalunya de 1936. L’any 1946 és una de les primeres do- nes que té el carnet d’entrenadora ofi- Paral·lelament a la seva tasca com a cial. Amb el seu equip guanya a Madrid jugadora, és l’entrenadora d’un altre el Primer Campionat de FET y JONS equip, el Peña García de l’Hospitalet d’Espanya. (1934-1935). Així, esdevé una de les primeres dones entrenadores de la Amb la Sección Femenina viatja per tot història del bàsquet a l’Estat espanyol. Espanya, i també al Marroc. Rep una oferta per jugar a Itàlia, però la pròpia L’estiu de 1936 l’Encarna entrena per Falange no li permet marxar. participar a les Olimpíades Populars ja que és seleccionada per la Federa- L’Encarna treballa com a modista, i ció d’Atletisme, però mai se celebraran només cobra una mínima quantitat perquè esclata la Guerra Civil. econòmica quan forma part de la Sec- ción Femenina. La resta d’equips i anys Durant la Guerra Civil les lligues es- ha de compaginar les dures jornades portives queden paralitzades, però laborals amb la competició esportiva. l’Encarna entrena sempre que pot. Disputarà partits en «demostracions» Així doncs, i per fer balanç dels pri- en honor als milicians que van al front. mers anys de la dictadura, trobem que en paral·lel a la Sección Femenina hi Un cop acabada la Guerra Civil, el 1939, ha dos tipus de competicions més: les el Laietà reprèn la seva activitat com de les federacions oficials de bàsquet i pot. Esdevé el principal equip femení les d’empreses, que es coneixen com a de Catalunya i, probablement, de l’Es- Copas de Patrocinadores. tat espanyol gràcies a la incorporació de grans figures del Club Femení d’Es- Dins la lliga federada, el 1944 l’Encar- ports com Sugranyes o Meri Morros. na Hernández i la Meri Morros fitxen pel FC Barcelona. Guanyaran dife- Tot i aconseguir la majoria de lligues, rents campionats de clubs d’Espanya l’Encarna deixa de jugar uns mesos en finals que es disputen a Madrid l’any 1942 perquè el seu pare li ho pro- amb gran cobertura mediàtica. hibeix per motius familiars. Pel que fa a la lliga de patrocinadors Tanmateix, la situació dels clubs de juga al capdavant del Cottet, equip bàsquet és totalment diferent de la amb el qual guanyen quatre anys con- dels anys anteriors. Les federacions secutius la Copa d’Espanya de Produc- perden poder perquè hi ha un canvi de tors (del 1943 al 1946). Les finals es concepte de què ha de ser una dona. disputen al Gran Price de Barcelona o De la dona republicana activa, moder- el Frontón Fiesta Alegre de Madrid. na i amb dret a vot, es passa a una dona que ha de criar homes forts per al Mo- També és jugadora i entrenadora de vimiento. Amb aquesta intenció es Moix Llambés —l’empresa que fabri- crea la Sección Femenina de Falange. ca la colònia Brummel—, i entrena- En aquest context, l’Encarna és nome- dora del Fabra i Coats i l’Institut Ver- nada instructora de Baloncesto i és daguer. Després de jugar durant nou 24 11è QUADERN anys al FC Barcelona, el 1953 l’Encar- Després de romandre en l’oblit com na es retira del bàsquet per complir tantes i tantes dones a la història, la un altre dels seus somnis: ser mare. seva entrega ha estat finalment reco- Té 36 anys, una edat gens habitual neguda per les federacions catalanes per a la maternitat en aquell moment. i espanyola de bàsquet, l’Ajuntament de Barcelona i el de Lorca i la Comu- Tot i retirar-se del bàsquet en actiu, nitat de Múrcia. no deixarà de practicar el seu esport preferit com a afició fins als 95 anys. Avui té 101 anys i encara guarda els A més, també practicarà la natació, articles de premsa on surt la seva es- l’atletisme i ciclisme al velòdrom timada Laia Palau, capitana de la se- d’Horta. lecció espanyola, i mira a la televisió tots els esports femenins que s’eme- La seva trajectòria és important no ten. Veu una foto i encara recorda el només com a pionera de l’esport fe- nom de cadascuna de les seves com- mení per les seves marques perso- panyes d’equip i, fins i tot, de les se- nals sinó per la seva lluita constant ves rivals. reclamant l’espai que es mereix la dona en el món de l’esport. El 2016 l’Encarna Hernández rep el carnet de veterana del FC Barcelona. És la primera i única dona que té aquesta menció en contraposició amb el més d’un centenar d’exjugadors masculins a qui s’ha atorgat. Frames del documental ‘La niña del gancho’ Autora: Raquel Barrera DONES I ESPORT 25 2 .2 Erika Villaécija, nadadora olímpica amb reptes de futur Biografia de la guardonada amb el Premi Dona Esportista Família Villaécija i Garcia anava a l’escola i a la una tornava a la piscina una altra vegada. Després dinava i a les tres tornava a l’escola un altre cop. A les cinc l’esperàvem a la sortida de l’escola i una altra vega- da a l’aigua. Mai es va queixar de res; això sí, el dinar el feia molt ràpid, i el berenar el prenia en els tres minuts de camí que hi havia de l’escola al club. Nosaltres l’acompanyàvem a tot arreu. Després d’uns anys de treball, els en- trenadors del primer equip van dir que pujaria a entrenar amb ells tot i que era d’una categoria inferior. Allà va començar a entrenar amb Sonia Fernández i amb Xavier Martí, i va ser Fotografies: arxiu de Villaécija i Garcia on es va formar com a nedadora i so- bretot com a persona. Erika Villaécija i Garcia va néixer el 2 de juny de 1984 a Barcelona. Va ser Amb setze anys va entrar al CAR de la primera filla de Jordi Villaécija i de Sant Cugat amb un beca de la Fede- Wilma Garcia. ració Catalana de Natació, on va estar dos anys entrenant amb Víctor Maya Amb vuit anys la Unió Esportiva i va assolir la seva primera participa- d’Horta li va donar una beca d’un mes ció en l’equip internacional absolut i a l’escola de natació. Allà van veu- la seva primera medalla internacional. re que tenia estil per ser nedadora. Una de les entrenadores que tenia Ingressar en el centre d’alt rendi- en aquell moment li va dir que també ment va ser molt dur per a ella, però serviria per la natació artística, però també per a nosaltres, que cada dia ella es va quedar amb la natació. anàvem a veure-la. L’arribada era molt maca, però el comiat el portà- Amb dotze anys s’aixecava a les sis vem molt malament. Va ser una època del matí per anar a entrenar. A les nou molt dolenta per a tots, però era el 26 11è QUADERN que l’Erika volia. Sempre comptava A partir d’aquí van començar a arri- amb nosaltres pel que fos. Al cap d’un bar molts èxits, i nosaltres com a pa- any d’estar al CAR va canviar al Club res no sabem si ho passàvem pitjor Natació l’Hospitalet. La seva prime- veient-la en directe o des de casa. ra medalla internacional va ser als Perquè us en feu una idea, en una Jocs del Mediterrani del 2001 en 800 competició el Jordi es va tancar al la- lliures. A casa nosaltres ens tornà- vabo. Els dos ens vam posar tan ner- vem bojos. Fins i tot li vam demanar viosos que no podíem ni mirar la tele- a un veí que gravés la cursa perquè visió. Ens ha fet estar molt orgullosos el nostre vídeo no funcionava. Hem dels seus ors mundials, europeus i mirat aquesta gravació mil vegades, i les seves 25 medalles internacionals. encara a dia d’avui ens seguim emo- També estem molt contents de les cionant mirant aquella cara de nena seves quatre olimpíades. Ha pogut emocionada. viure un somni que tenia des de pe- tita multiplicat per quatre. Increïble. Després dels Jocs del Mediterrani Nosaltres només n’hem pogut viure unes en directe, les de Londres, i va de Tunis, la Federació Espanyola li ser increïble per a nosaltres també. Només sortir a nedar ens va llençar va donar la beca al CAR i un petó a les grades. Havia estat se- va començar a entrenar amb tena en les aigües de Hyde Park, i el seu germà i nosaltres ho vam poder l’entrenador Joan Fortuny, seguir en directe. amb el qual va estar setze anys. En Campionats d’Espanya té mes de Ella el considera un segon pare, cinquanta medalles d’or absoluta i ja que amb ell ha aconseguit més de cinquanta rècords. Es viu amb molta il·lusió que, després de tant sa- la majoria dels seus èxits crifici, i en un esport on poca gent pot com a nedadora. arribar, ella ho aconsegueixi. Però el Fotografies: arxiu de Villaécija i Garcia DONES I ESPORT 27 que més admirem és com s’ha format tual, i ho fa pensant en el futur, ja que com a persona i la senzillesa i la bon- des de llavors entra a treballar de dat que la caracteritzen. psicòloga a l’Escola Santa Clara del club. Ella creia que seria el seu últim El millor va ser quan el seu germà pe- any nedant, però com que la il·lusió la tit, que des de ben petit es passejava segueix portant, aconsegueix arribar per les piscines, va seguir els seus i classificar-se pels seus quarts jocs passos. Desgraciadament, una lesió olímpics, els de Rio. Crec que ha es- a l’espatlla i un accident de moto el tat la vegada que més contenta l’hem van fer plegar. Veure’ls compartir en- vist de classificar-se! trenaments i competicions estatals i sobretot internacionals va ser molt A dia d’avui l’Erika segueix entrenant. agradable i ens omplia de felicitat Es lleva cada dia a les cinc del matí com a pares. Aquesta va ser la part per poder entrenar i després va a positiva. La part negativa va ser quan treballar. A banda de treballar a l’Es- li vam haver de dir a la nostra filla que cola Santa Clara de psicòloga i d’aju- havia de marxar a competir en contra dant d’entrenadora amb el grup dels de la seva voluntat, mentre el seu benjamins del Club Natació Sabadell, germà era a l’hospital per un accident també treu temps per poder seguir de moto. Ella havia de complir amb amb coses que li agraden i l’omplen. el club i amb tot el que comportava. Ara ha trobat un nou repte, el cross- Sempre han estat molt units, però fit, i per sort a banda d’entrenar-se ella sempre comenta que gràcies al al Crossfit Line, de tant en tant pot fet que el seu germà va anar a entre- fer-hi alguna pràctica d’entrenado- nar amb ella després de L’any 2009, ra, ja que també es va treure el títol l’Erika fitxa pel Club Natació Sant An- d’aquesta disciplina. dreu. El seu germà era d’aquell club i ella tenia ganes de poder compar- No ens agradaria acabar aquesta tir-hi més estones. En aquesta etapa breu biografia, en què segur que va aconseguir guanyar el Campionat se’ns obliden moltes coses, sense del Món a Dubai i vam tornar a saltar reafirmar l’especial il·lusió que li va del sofà, i ens vam tornar a emocio- fer el premi. Portava tres anys sent nar quan va pujar al podi. Feia temps candidata i sempre ens deia a casa: que perseguia aquesta medalla i per «aquest any no m’ha tocat tampoc». fi l’havia aconseguit. Però quan li van anunciar que seria guanyadora va convidar tota la famí- L’any 2010 decideix provar una disci- lia a l’acte comentant «per fi la meva plina nova, les aigües obertes. Només ciutat em dona un premi, heu de venir ens va demanar que en la seva pri- perquè és especial». I allà vam anar mera 10 km, que era a Castelldefels, tots, amb tiets i cosins inclosos. l’animéssim tota l’estona. Era una cursa molt llarga i volia que els seus L’Erika sempre ha estat una noia li donessin suport. I així ho vam fer. responsable, però pensem que la na- tació l’ha fet ser com és: lluitadora, El 2014, i després d’una reestructu- una mica tossuda, però sobretot molt ració al Sant Andreu, l’Erika fitxa pel lleial i amb moltes ganes de créixer i Club Natació Sabadell, el seu club ac- fer créixer. 28 11è QUADERN 2 .3 Laia Sanz i Eloi Vila, el Ral·li Dakar des de la perspectiva femenina Biografia de la guardonada amb el Premi al Mitjà de Comunicació Eloi Vila, editor del llibre «Qui té la voluntat té la força» El meu cos crida de dolor. Sobre- tot la clavícula i el coll. Fa tres dies que tinc angines i molta febre. Soc a l’habitació d’un hotel de Rosario. Una habitació moderna, ordenada, neta i impersonal. Un niu còmo- de molt diferent del que jo entenc per una llar. Miro el rellotge. No fa ni dues hores que he baixat de la moto, que he acabat el meu sisè Ral·li Dakar. Sé que és un èxit. Sí, el simple fet d’arribar a la meta ja és un èxit. Però ara el que neces- sito és banyar-me, fer-me baixar la febre i aconseguir que el cos es re- laxi. Obro l’aixeta. Deixo que surti un bon raig d’aigua i n’escolto la remor mentre m’observo al mirall. Contem- plo el meu rostre. Ulleres molt mar- cades i ulls brillants. A la cara se’m veu l’empremta dels quinze dies de competició sense treva. És impossi- ble amagar la realitat. S’hi reflecteix el que em passa per dins, el que sent la meva ànima. Em fico dins l’aigua. Acluco els ulls i deixo els braços morts. Un calfred em recorre el tors. Els músculs se’m relaxen. El cos ho agraeix. Em moc lentament. L’assossec s’estén fins a les cames. Intento no pensar en res, mantenir la ment en blanc, però és impossible, el cap s’entesta a tornar a la cursa. M’envia nombroses imat- Fotografia de Gerard Gil DONES I ESPORT 29 ges imprecises, sense ordre aparent: salta a l’endemà, el pitjor dia. Dese- em porta a les dunes, al fang, a les na etapa en ple desert de Fiambalá, altures. M’estimaria més descansar, a Catamarca, a l’Argentina. Un dia pensar en la Casilda, la preciosa gos- de sorra i navegació, ideal per a les sa que m’espera a casa. Vull veure els meves condicions. Però els pilots de meus pares, els meus amics, dormir motos vam haver de sortir entre els tres dies seguits, menjar un bon plat cotxes i camions, i molts vam tenir de pasta i sortir de festa. Vull oblidar problemes perquè la pista estava la pols, la calor i la pluja. M’he d’allun- massa tova. Quan em va tocar sortir a yar del Dakar per poder desfer-me de mi, ja havien passat deu cotxes i cinc la tensió acumulada. Però el meu cap camions, i vaig caure per culpa d’un és molt tossut i hi insisteix. roc que hi havia amagat sota la sorra. Vaig acabar exhausta i, a més, vaig I m’imposa, cruament, tres dies ne- perdre una altra hora i quasi vint mi- gres. Els tres dies d’infortuni que nuts respecte del líder. Però els meus m’han allunyat de les deu primeres contratemps no es van acabar aquí. posicions. Primer em planta a la no- L’endemà vaig agafar angines. Vaig vena etapa, quan van suspendre part haver de pilotar amb molta febre. I del recorregut i consegüentment vaig tornar a caure. van reclassificar, amb la qual cosa vaig passar d’estar a tretze minuts El cop em va provocar una distensió del desè a quedar cinquanta minuts de lligaments i un esquinç de grau Fotografia de Gerard Gil darrere seu. Tot seguit, el meu cap dos a la clavícula dreta. 30 11è QUADERN I amb el dolor a la clavícula i unes grup. En Papa Vili, que és com afec- angines horribles he arribat fa tan tuosament anomenem en Viladoms, sols una estona a la meta de Rosa- perquè és el més veterà i experimen- rio. Al final he aconseguit la quinze- tat, ens ha ajudat molt en tots els as- na posició a la general. Ha estat un pectes. Hem format una gran família, Dakar estrany: molt ràpid, amb poca m'han cuidat moltíssim i m'he pogut sorra i poques dificultats de nave- concentrar exclusivament en la com- gació. Abans de començar hauria fir- petició. mat aquest resultat perquè el nivell d'aquesta edició ha estat estratos- Ara necessito descansar, que em fèric, amb gairebé 25 pilots amb op- baixi la febre, curar-me de la lesió a cions de guanyar etapes i de lluitar la clavícula i allunyar-me de la cursa per la victòria, dels quals alguns eren per poder pair tot el que he viscut en campions del món d'enduro i moto- aquest Dakar. Vull agafar perspecti- cròs. Però soc competitiva, i estic va per analitzar el que he fet mala- convençuda que hauria pogut classi- ment i corregir-ho. Tanmateix, el mi- ficar-me millor. llor de tot és que ja només em falten onze mesos per poder tornar a ser Malgrat tot, del Dakar d'enguany aquí. Onze mesos per tornar a patir, m'enduc coses molt bones: la vic- per tornar a lluitar, per tornar a viure tòria de Toby Price, el meu company la millor cursa del món. Onze mesos d'equip a KTM; les deu participacions per intentar millorar el Dakar d'en- al Dakar d'en Jordi Viladoms, també guany i el del 2015, en què vaig acon- company de KTM; la gran gestió dels seguir el que fins ara és el meu millor directors d'equip, l'Alex Doringer i resultat. Potser per això, ara, un any l'Stefan Huber, que han estat pen- després, dins la banyera de la meva dents en tot moment dels aspectes llar impersonal de Rosario, el que em tècnics i, sobretot, de les qüestions ve més de gust és deixar que la meva humanes, i l’excel·lent ambient al ment hi torni i reviure aquell Dakar. Fotografia de Gerard Gil DONES I ESPORT 31 Així explica en primera persona la mundials de trial femení, 10 títols eu- Laia Sanz el final del Dakar del 2016. ropeus de trial femení, 6 títols en el I la il·lusió per reviure la seva millor trial de les Nacions, 8 victòries en el classificació a la prova, la del 2015, en Dakar en categoria femenina, 5 títols què va acabar dins dels deu millors: mundials d’enduro femení, 4 meda- el millor resultat aconseguit mai per lles d’or d’enduro femení als X Games, una dona en categoria absoluta al 1 medalla de plata d’enduro femení Ral·li Dakar. als X Games i la 9a posició absoluta al Dakar 2015. També ha obtingut les Una gesta esportiva només a l’abast distincions de millor esportista cata- lana el 2003, ex aequo amb Gemma de la millor motorista de la història. Mengual, i 2014; la Gran Cruz del Mé- rito Deportivo (2004), premi Reina A la Laia, la passió per les dues rodes Sofia a la millor esportista espanyola li ve de ben petita. Als dos anys, el seu (2006), Dona de l’Any segons la Fede- pare ja la pujava en moto. L’asseia al ració Internacional de Motociclisme dipòsit i la duia a voltar. I quan la vol- (2011 i 2012), medalla d’or de la Real ta s’acabava, la Laia rondinava. Orden del Mérito Deportivo (2013). Als quatre anys ja va provar la Cota Filla de Corbera de Llobregat, nascu- 25 del seu germà sense que ningú da fa 32 anys i resident a Seva (Oso- se n’adonés inicialment, i als set va na), Laia Sanz és, sens dubte, una competir per primera vegada en trial. campiona sense límits que ha cres- Entre les fites esportives de la Laia, cut i s’ha reivindicat com una pilot destaquen fins al moment 13 títols excepcional en un món d’homes. Fotografia: Arxiu família Sanz 32 11è QUADERN 2 .4 Club d’Atletisme Nou Barris, on els pressupostos poden ser 50 – 50 Quique de la Hoz Coordinador de l’escola del CANB 2012-17 El NOSTRE CLUB Fotografia proporcionada pel Club d’Atletisme Nou Barris Des dels seus inicis el CANB ha tingut com a objectiu integrar i socialitzar els nens i nenes del barri a partir de la pràctica de l’atletisme, indepen- dentment de les diferències socials, econòmiques i culturals. Aquest ob- jectiu va fer que es lluités per crear una secció d’atletisme adaptat. Aquesta secció va aconseguir que el CANB fos considerat el millor club d’atletisme adaptat d’Espanya el 1999 després d’organitzar el I Campionat del Món ISOD per a atletes discapa- citats físics amputats a les pistes de Can Dragó; van participar-hi més de El Club d’Atletisme Nou Barris (CANB) 350 atletes d’una trentena de països. és una entitat sense ànim de lucre que promou l’atletisme al districte de Pel que fa a la vessant social, el CANB Nou Barris de Barcelona. Som una fa- organitza cada any la cursa popular mília on tothom és benvingut i on no de Nou Barris, una de les primeres es discrimina a ningú per raó de sexe, curses de la ciutat que aquest any sinó al contrari, fomentem el paper arriba a la 32a edició. També parti- de la dona dintre del nostre club. cipa activament en la difusió de l’at- El CANB treballa en tres grans àmbits d’actuació: l’atletisme de promoció mitjançant l’escola del club i la difusió que es fa a les escoles del districte; la tecnificació atlètica amb els equips absoluts i veterans, i l’atletisme adaptat amb atletes discapacitats físics i psíquics. DONES I ESPORT 33 letisme dins del programa Esport en LES PIONERES marxa a Nou Barris , que porta l’es- port a sis escoles del districte. Final- Durant els primers anys eren poques ment, el CANB col·labora amb altres les dones que formaven part del club. clubs de Barcelona en l’organització de la Lligueta atlètica de Barcelona, En una època on córrer pel ca- que promou les competicions atlèti- rrer no era tan habitual com en els ques dinàmiques i properes per als nostres dies, unes quantes valentes nens i nenes i les seves famílies. van contribuir a engrandir el club no només participant en les diferents ELS ORÍGENS competicions, sinó fent tasques per portar endavant el club L’any 1983, a l’escola Sant Lluís de Nou Barris, va sortir un grup d’in- com la Marga Izquierdo i la Glòria fants que practicaven atletisme i Hurtado, que van formar part del participaven en competicions de pro- CANB fent tasques administratives i moció del Consell de l’Esport Escolar. de gestió econòmica, o la Remedios Al mateix temps va sorgir un grup Gil, que va treballar com a entrenado- d’atletes que corrien curses de fons ra tant de nens com d’atletes disca- en asfalt: maratons, mitges maratons, pacitats. També l’Antonia Martínez, curses populars, etc. Tots aquests at- que va ser membre de la junta direc- letes coincidien al parc de Can Dragó, tiva del club i que tenia molta empen- on uns anys abans hi havia els tallers ta, a qui recordarem sempre amb un ferroviaris de RENFE, que van acabar somriure dibuixat a la cara. desapareixent amb el soterrament de les vies. A poc a poc, entre tots van començar a crear un espai on prac- ticar l’atletisme, portant sorra de la Barceloneta per al fossat de salt de llargada, i marcant les línies de la pis- ta amb calç de camps de futbol. L’any 1986 amb l’emoció de la procla- mació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, els atletes que corrien per Can Dragó van fun- dar el Club d’Atletisme Nou Barris. Pocs anys més tard, concretament l’1 d’abril de 1990, Pasqual Maragall, al- calde de Barcelona, va inaugurar les pistes d’atletisme de Can Dragó, que des d’aquell mateix dia va ser la pista on dia a dia entrenen els atletes del CANB. La pionera Antonia Martínez. Fotografia proporcionada pel Club d’Atletisme Nou Barris 34 11è QUADERN LES NOVES GENERACIONS nament de les diferents tècniques específiques de l’atletisme pels A la temporada 2012-2013 un nou grup grups de més edat de l’escola. ens vam fer càrrec de la coordinació - Dinamitzar el paper de la dona dintre de l’escola del Club d’Atletisme Nou de l’escola amb l’objectiu d’igualar el Barris, i ens vam marcar els objectius nombre de nenes i de nens, i assegu- següents: rar la continuïtat de les dones per tal que arribin als equips absoluts. - Ampliar el nombre de nens i nenes de l’escola del club. Els resultats d’aquesta proposta avui dia han donat els seus fruits, i s’ha - Fomentar la pràctica de l’atletisme triplicat el nombre de nens i de ne- en les competicions assistint a més nes de l’escola que participen en les curses de la Federació Catalana diferents competicions del calendari d’Atletisme. atlètic català i estatal. Però sobre- - Crear una línia metodològica que tot s’ha notat en el creixement dels s’inicia en els jocs i les formes juga- grups de nenes, que són moltes i molt des amb els més petits fins a l’entre- bones. Fotografia proporcionada pel Club d’Atletisme Nou Barris DONES I ESPORT 35 Entre les generacions de nenes del EL FUTUR club cal destacar el paper de les nas- cudes el 2004 i 2005, que aquest El que sí que any aconseguiran ser escollides per tercera vegada com a millor club de tenim clar des del Catalunya de la seva categoria. Ne- club és que te- nes com la Igambo, l’Alba, l’Erika, la Raquel, la Lara, la Sara, la Joana, i les nim el futur dels més petites com l’Helena, la Bemnet, la Carla i la resta de l’equip, han acon- equips, sobretot seguit que donem normalitat al fet dels femenins, d’aconseguir medalles, encapçalar els rànquings o batre rècords de Ca- assegurats. talunya. La línia que vam Però no només la generació del 2004 iniciar fa uns pocs treu bons resultats, la participació de anys està donant les atletes del CANB s’està fent notar tant en les categories superiors, on els seus fruits. cada vegada és més habitual veure les samarretes de les noies del Nou Guardons com el de millor club Barris en els campionats estatals, esportiu del Premi Dona i Esport com en les més petites que, engres- ens fan sentir molt agraïts, ens cades pels èxits de les predecesso- refermen en el camí escollit i ens res, s’esforcen per seguir l’estela de donen forces per seguir treba- les campiones. llant per les nostres campiones. Fotografia proporcionada pel Club d’Atletisme Nou Barris Estudis en clau de gènere 3 38 11è QUADERN 3 .1 Només el 20% són dones al grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Pedrona Serra i Anna Vilanova El punt de partida sistema esportiu és constant l’ambi- valència i complexitat existent des La presència de dones al sistema uni- de la perspectiva de gènere, ja que versitari, així com al sistema esportiu, d’una banda s’ha transformat donant s’ha incrementat de forma rellevant peu a l’augment de pràctica espor- en les darreres dècades. Actualment, tiva de diferents col·lectius, però de el nombre de dones matriculades a l’altra se segueixen mantenint els es- les universitats de l’Estat espanyol pais de reproducció dels models i les al curs 2015-2016 és del 54,5 % (Insti- relacions tradicionals de gènere. tuto de la Mujer, 2015). És important Davant aquests canvis de tendència remarcar que les matrícules no es en les universitats i al sistema espor- reparteixen de forma igualitària en- tiu, en aquest article ens plantegem tre els diferents àmbits acadèmics. analitzar l’evolució de la presència de Actualment, a les Ciències de la Salut les dones en els estudis de la família el 69,3 % de matrícules són de dones, de l’activitat física, l’educació física i i a les titulacions tècniques només el l’esport. 25,5 % de les matrícules ho són (Mi- nisterio de Educación, Cultura y De- Les aspirants al grau de CAFE porte, 2016). Algunes investigacions remarquen que els estereotips de Els estudis universitaris en l’àmbit gènere incideixen a l’hora d’escollir de l’educació física, l’activitat física els estudis postobligatoris i univer- i l’esport han sofert diferents can- sitaris (Lent, 2012; López-Sáez, 1995; vis al llarg dels anys, des del tipus de López-Sáez, Puertas i Sainz, 2011; proves físiques que cal superar per Sáinz, 2007). accedir als estudis, al nombre de pro- Pel que fa als hàbits esportius de la ves, passant pels canvis en les vies població espanyola, s’ha passat d’un d’accés (proves PAU o via cicles for- 17 % de dones que practicaven un o matius) i la denominació dels estudis. diversos esports al 1980 a un 42 % al 2015 (Martin, Soler & Vilanova, Al gràfic 1 s’observa l’evolució del 2017). Tot i aquest gran augment, la nombre d’aspirants que realitza les diferència de pràctica entre homes proves d’aptitud personal (proves i dones segueix existint, de la ma- físiques) a l’Institut Nacional d’Edu- teixa manera que segueixen existint cació Física de Catalunya (INEFC). A diferències entre les modalitats i les primera vista, es pot observar que la formes de practicar-lo. Per tant, al demanda dels nois per aquests es- DONES I ESPORT 39 tudis sempre ha estat més elevada. A partir de l’any olímpic es re- Al 1992 es va ampliar el nombre de marca una evolució de l’interès di- places disponibles, per la qual cosa ferenciada per a nois i per a noies. s’observa un augment de les sol·li- D’una banda, l’interès de les noies cituds masculines, 40,4 %; en canvi, descendeix progressivament a les sol·licituds de les aspirants feme- partir del 1997. De l’altra, l’interès nines només van augmentar fins al dels nois va oscil·lant, però sem- 29,2 %. pre manté una progressió a l’alça. GRÀFIC 1 Evolució del nombre d’aspirants a l’INEFC segons sexe 1000 800 600 400 Homes 200 0 Dones Curs académic Font: Serra, P. (2016) Les dades del gràfic 1 mostren que terès de les noies, s’observa que el fins al curs 1997-1998 hi va haver una nombre de sol·licituds masculines es fase d’increment del nombre de dones manté o fins i tot augmenta. interessades pels estudis: es va arri- bar a les 332 aspirants. A partir d’aquí En el curs 2008-2009 el nombre es va iniciar un descens fins arribar a de sol·licituds augmenta considera- les 158 aspirants de l’any 2014-2015. blement. Aquest increment coinci- deix amb el canvi de normativa de les L’any que s’inicia el retrocés pel que vies d’accés. És a dir, l’accés a CAFE fa a les sol·licituds coincideix amb el deixa de tenir numerus clausus per canvi de nom dels estudis. D’anome- la via de cicles formatius —clara- nar-se llicenciatura d’Educació Físi- ment masculinitzats, com es veurà ca, amb una forta connotació cap a més endavant. la docència, va passar a anomenar-se llicenciatura en Ciències de l’Activitat Finalment, analitzant el percentatge Física i l’Esport, sense cap connotació de dones i d’homes aptes a les proves en la denominació del concepte edu- d’aptitud personal (o proves físiques) cació. Per tant, amb la nova denomina- al llarg de tota la història de l’INEFC, ció, l’àmbit educatiu, tradicionalment s’ha pogut observar que aquestes feminitzat (Pérez-Enguita, 2006), pot «filtren» per igual nois i noies, de ma- passar desapercebut per les noies, nera que no són més difícils per uns així com la sortida professional com a que per les altres. En aquest sentit, a docent. l’INEFC la mitjana dels anys analitzats dels homes aptes és de 59,4 % i la de En contrast amb el descens de l’in- dones aptes és de 60,4 %. Número d’aspirants 89/90 90/91 91/92 92/93 93/94 94/95 95/96 96/97 97/98 98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13 13/14 14/15 40 11è QUADERN L’increment de la matriculació amb l’obertura de CAFE a la Universi- masculina tat Ramón Llull i la Universitat de Vic, i al curs 2009-2010 coincidint amb L’evolució de les matrícules als estu- l’obertura de l’Escola Universitària dis de CAFE a tot Catalunya durant els de la Salut i l’Esport (EUSES – Girona). 25 anys estudiats presenta diferèn- Aquest fet no afecta al comportament cies pel que fa a les matrícules feme- de les matrícules femenines. Tot i que nines i a les masculines. el nombre de noies aspirants als es- tudis vagi disminuint, tal com ja hem En el gràfic següent (gràfic 2) s’ob- vist, el nombre de noies matriculades serva l’evolució de les matrícules dels es manté o augmenta lleugerament homes i de les dones en els estudis de fins al curs 2007-2008, on s’inicia un CAFE a Catalunya en termes absoluts descens. Aquest fet es relaciona amb (els quatre cursos), i també el percen- les notes d’accés, on elles tenen notes tatge que representen les matrícules una mica superiors a les dels nois. femenines respecte al total. Es de- tecta que l’obertura de nous centres Si interpretem el gràfic en percentat- universitaris privats, que imparteixen ges, veiem una evolució ben diferen- CAFE, i per tant, l’augment de places ciada per nois i per noies. En termes GRÀFIC 2 disponibles, suposen un augment de relatius, el percentatge de dones ma- Evolució del nombre i les matrícules masculines. Es pot vi- triculades a CAFE es redueix considera- percentatge de matrícules de CAFE a Catalunya segons sualitzar aquest augment de matrí- blement. S’ha passat del 39,3 % del curs sexe cules al curs 2001-2002 coincidint 2000-2001 al 17,3 % al curs 2014-2015. 2600 2532 45 2400 39,3 2274 2298 2216 2200 35,0 2096 2040 40 32,8 2000 29,9 30,9 30,5 1839 35 1763 1800 28,2 28,2 1600 1505 26,6 30 1347 24,9 1581 1608 1642 27,6 23,1 22,3 1400 25 1101 19,6 1200 18,3 17,3 20 1000 833 811 800 15 600 10 400 674 722 631 671 665 696 574 624 684 658 200 449 524 537 497 497 529 5 0 0 Curs acadèmic Homes Dones % de dones Font: Serra, P. (2016). Número de matrícules 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13 13/14 14/15 % de dones DONES I ESPORT 41 Com a conseqüència de la davallada del percentatge de dones matriculades, el nombre de titulades disminueix, per la qual cosa també trobem menys dones professionals i, per tant, un mercat laboral desigual. 100 90 Ed. Infantil 80 Ed. Especial Ed. L. Extran 70 Ed. Primària 60 Ed. Musical Ed. Física 50 40 Curs académic Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Economia i Coneixement. Universitats i Recerca (2015). GRÀFIC 3 D’altra abanda, les carreres universi- de l’educació física que, fins i tot, es Evolució del percentatge de dones matriculades a les dife- tàries vinculades amb l’educació ex- manifesta en àmbits universitaris al- rents especialitats del grau de perimenten una major presència de tament feminitzats, com són els ma- Magisteri a Catalunya (%) dones entre la comunitat estudiantil. gisteris. Si analitzem les matrícules de cada una de les especialitats de magisteri, Pel que fa als estudis de formació s’observa que l’especialitat d’educa- professional, els cicles formatius de ció física és l’única que se situa entre grau mitjà i grau superior de la famí- el 40 % i 50 % de noies matriculades lia de l’activitat física i l’esport a Ca- (vegeu la gràfica 3). talunya, es pot observar una tendèn- cia a l’increment de les matrícules El fet que l’especialitat d’educació masculines i un lleu augment de les física sigui la que menys presència matrícules femenines (vegeu gràfics femenina té vers les altres especia- 4 i 5). El gran increment de les ma- litats (infantil, primària, educació es- trícules masculines, una vegada més, pecial, etc.) ens fa pensar en la mar- es produeix amb l’obertura de nous ca de gènere de l’esport i de l’àmbit centres educatius que imparteixen % de dones 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 42 11è QUADERN GRÀFIC 4 Evolució de les matrícules en el CFGM de Conducció d’Activitats 1600 32,9 35 Fisicoesportives en el Medi 29,8 1400 Natural per sexe a Catalunya 25,8 27,2 27,226,9 30 24,224,4 24,7 1200 22,8 19,6 25 1000 18,5 15,9 17,1 17,7 16,317,2 20 800 15 600 400 10 200 5 0 0 Curs acadèmic Homes Dones % de dones Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament (2017). GRÀFIC 5 Evolució de les matrícules en el CFGS d’Animació 3500 40 d’Activitats Fisicoesportives 33,5 32,8 32,8 per sexe a Catalunya 3000 31,8 31,1 29,8 30,8 35 28,4 2500 26,6 30 23,5 21,4 25 2000 19,7 18,3 1500 15,7 14,7 15,6 16,4 20 15 1000 10 500 5 0 0 Curs acadèmic Homes Dones % de dones aquests estudis. Al CFGS s’observa que la corba del percentatge de dones es va reduint, i passa del 34 % al curs 1999-2000 a un 16 % al curs 2012-2013: es redueix a la meitat la presència d’alumnes. També es repeteix de forma similar al CFGM, que passa d’un màxim del 33,9 % al curs 2000-2001, a un mínim del 15,9 % al curs 2011-2012, fet que Número de matrícules Número de matrícules 99/00 99/00 00/01 00/01 01/02 01/02 02/03 02/03 03/04 03/04 04/05 04/05 05/06 05/06 06/07 06/07 07/08 07/08 08/09 08/09 09/10 09/10 10/11 10/11 11/12 11/12 12/13 12/13 13/14 13/14 14/15 14/15 15/16 15/16 % de dones % de dones DONES I ESPORT 43 Comparem els estudis de la família evolució. En primer lloc, s’observa que de l’activitat física i l’esport des del primer curs analitzat (1999- 2000), la presència de les estudiants En conjunt, analitzant el percentatge s’ha anat reduint progressivament en de dones matriculades en els diver- tos els estudis analitzats. sos estudis (vegeu gràfic 6), és pos- Gràfic 6. Evolució del percentatge de sible comparar quins estudis de la dones matriculades en els estudis de família compten amb més o menys la família de l’activitat física, l’educa- presència de dones, així com la seva ció física i l’esport (%). GRÀFIC 6 Evolució del percentatge de dones matriculades en els 50 estudis de la família de l’activitat física, l’educació 45 física i l’esport (%). 40 35 30 25 20 15 Curs acadèmic MEF CAFE CFGS CFGM Font: Serra, P. (2016) Les estudiants del grau universita- cursos. En els estudis de CFGS la mi- ri de CAFE passen de representar un tjana de dones és del 26,5 %, i en el 39,3 % de les matrícules al curs 2000- CFGM el percentatge de dones només 2001, a només un 17,3 % al curs 2014- representa una mitjana del 24,1 % del 2015. Es detecta així una masculinit- total dels cursos analitzats. zació dels estudis. Quant als estudis de doctorat, s’ob- A més, es pot observar com el magis- serva que el nombre de dones que teri d’educació física és la titulació han obtingut la titulació de doctores universitària vinculada amb l’esport als programes de doctorat relacionats amb un percentatge de dones més amb l’activitat física, l’educació física i elevat i estable, amb una mitjana del l’esport, durant els 25 anys analitzats, 44,4 % al llarg dels 12 anys analitzats. és d’un 33,5 % de mitjana. En canvi, En conjunt, als nivells no universita- l’anàlisi longitudinal indica dos perío- ris, la presència de les dones és enca- des (vegeu taula 1). El primer, des de ra menor que als estudis universitaris. 1989 fins al 2004, on el percentatge S’observa que als estudis universita- de dones és del 20,3 %. En el segon pe- ris de CAFE les dones presenten una ríode, del 2005 al 2014, el percentatge mitjana de 28,5 % al llarg de tots els de doctores s’incrementa al 40,2 %. % de matrícules 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 12/13 44 11è QUADERN Homes Dones Total % Dones 1989-2004 51 13 64 20,3 2005-2014 76 51 127 40,2 Total 127 64 191 33,5 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INEFC i del TDR (2015) En aquest sentit, s’observa que, com (2004), els valors i actituds imperants més alt és el nivell de formació acadè- en l’educació física es transmeten mica, més alta és la presència femeni- d’una generació a una altra dels pro- na, tot i que la seva presència segueix fessionals de l’àmbit. sent reduïda. Com assenyalen Rietti i Maffía (2005), On volem arribar? el problema és molt més complex que incorporar dones a aquesta àrea de Al llarg d’aquest treball hem po- coneixement. Es tracta de represen- gut observar que el nombre de noies tar la pròpia configuració del camp a les universitats catalanes i espan- de coneixement i incorporar aquells yoles ha augmentat, de la mateixa valors propis de la cultura femenina. manera que ha augmentat el nombre de noies que practiquen esport du- rant el seu temps lliure. Aquests dos factors, però, no han afectat l’evolu- On hem d’incidir? ció de la presència de les noies en els estudis relacionats amb l’educació A partir de les dades obtingudes, es física, l’activitat física i l’esport, ja poden extreure diferents reflexions que tendeix a la disminució. sobre l’interès que desenvolupen les noies i els nois cap aquests estudis. Segons les dades analitzades, el camp Els factors que incideixen en aquest acadèmic de les CAFE s’allunya, cada interès són les experiències prèvies vegada més, de la manera de veure i que han viscut els adolescents en el viure l’activitat física, l’educació física camp de l’educació física i l’esport, és i l’esport per part de les dones. Sota la a dir, si han tingut bones experiències interpretació de la teoria de l’aprenen- durant la pràctica esportiva fora de tatge social (Bussey & Bandura, 1999), l’horari lectiu i en l’assignatura d’Edu- la possible tipificació sexual d’aquesta cació Física. àrea de coneixement d’acord amb les creences socials interfereix en el des- Ens hem de plantejar si les noies per- envolupament de l’interès de les noies ceben les professions de l’esport com cap a aquests estudis. Aquest aspecte una opció per al seu futur laboral, i si pot implicar que el procés de mascu- aquestes professions compliran amb linització s’incrementi encara més, els objectius que elles es plantegen ja que, com apunten Brown i Evans aconseguir. DONES I ESPORT 45 I, finalment, hem de reflexionar sobre imatge dels estudis, fent-la més pro- les persones que poden influenciar en pera als interessos de les noies, b) l’elecció d’aquests estudis, atès que incrementant la presència de dones s’ha comprovat que la família és un en les imatges de difusió dels estu- gran agent d’influència quan es tracta dis per ampliar l’horitzó acadèmic i de no escollir els estudis de CAFE. En professional, c) treballant amb les canvi, el professorat, els entrenadors institucions educatives i de formació o entrenadores o les amistats tenen per tal de desenvolupar un pla d’acció un fort potencial per animar a cursar per a la incorporació de les polítiques CAFE. Ara bé, els nois reben molts més de gènere a la institució, i sobretot d) feedbacks positius que les noies pel treballant amb el professorat des de que fa a aquesta selecció. l’àmbit universitari als cicles forma- tius en l’educació física de primària Sobre aquestes reflexions, tal com i secundària. Una de les accions que s’afirma a la Guia de bones pràctiques cal realitzar de forma immediata és de gènere en els estudis de la família la creació d’una guia de bones pràcti- de les Ciències de l’Activitat Física i de ques en perspectiva de gènere per al l’Esport (CAFE), podem incidir en els professorat d’Educació Física de les aspectes següents: a) diversificant la escoles de primària i secundària. BIBLIOGRAFIA Brown, D., & Evans, J. (2004). Reproducing gender? Intergenerational links and the male PE teacher as a cultural conduit in teaching phy- sical education. Journal of teaching in physical education, 23, 48-70. Bussey, K., & Bandura, A. (1999). Social cognitive theory of gender development and differentiation. Psychological Review, 106, 676–713. doi:10.1037/0033295X.4.676. Instituto de la Mujer. (2015). Alumnado universitario matriculado, según área de conocimiento. Recuperado de http://www.inmujer.gob.es/ estadisticas/consulta.do?area=3 Lent, R. W. (2012). Social cognitive career theory. En R. W. Lent y S. D. Brown (Eds.), Career Development and Counseling: Putting theory and research to work (2nd Edition ed., pp. 115-146). Somerset, NJ, USA: John Wiley & Sons. López-Sáez, M., Puertas, S., & Sainz, M. (2011). Why don’t girls choose technological studies? Adolescents’ stereotypes and attitudes towards studies related to medicine or engineering. Spanish Journal of Psychology, 14(1), 74-87. doi: 10.5209/rev_SJOP.2011.v14.n1.6. López-Sáez, M. (Ed.). (1995). La elección de una carrera típicamente femenina o masculina desde una perspectiva psicosocial: la influen- cia del género. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia. CIDE Martín, M., Soler, S., & Vilanova, A. (2017). Género y deporte. En M. García Ferrando, N. Puig, F. Lagardera, R. Llopis, y A. Vilanova (coord.) Sociología del deporte (4a ed) (pp. 97-124). Madrid: Alianza editorial. Ministerio de Educación Cultura y Deporte. (2016). Datos y cifras del sistema universitario español. Madrid: Secretaría General Técnica. Observatorio Catalán del Deporte (2016). Formación, mercado e investigación. Recuperado de www.observatoridelesport.cat Pérez-Enguita, M. (2006). La feminización de la docencia. Algo más que una anècdota. En A. Figueruelo y Mª L. Ibáñez (Ed). El reto de la efectiva igualdad de oportunidades (pp. 151 – 156). Comares: Granada. Rietti, S., & Maffía, D. (2005). Género, ciencia y ciudadanía. Arbor, 181(716), 539-544. doi: 10.3989/arbor.2005.i716.411. Sáinz, M. (2007). Aspectos psicosociales de las diferencias de género en actitudes hacia las nuevas tecnologías en adolescentes. Tesis Doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid. Soler, S., Serra, P., & Vilanova, A. (2018). La Igualtat en joc: guia de bones pràctiques de gènere en els estudis de la família de les ciències de l’activitat física i de l’esport (CAFE. Barcelona: Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. 46 11è QUADERN 3 .2 Gènere en els plans d’estudi del grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport una assignatura pendent? Maria Prat Grau Transformant el currículum des reflexioni sobre la cultura de gène- de la mirada de gènere re des de la pròpia institució (canvis estructurals) i també en els plans L’àmbit de l’activitat física i l’esport d’estudi de les facultats o centres de es caracteritza per una forta tradició formació d’educació superior. patriarcal amb una gran presència d’activitats altament estereotipades. Han passat deu anys des de la pro- Les situacions de gran desigualtat mulgació de la Llei orgànica 4/2007 es fan visibles en totes les seves di- de les universitats i de la Llei 3/2007 mensions: escassa participació de la per a la igualtat efectiva entre homes dona en l’esport d’alt nivell, dificul- i dones, on es proposava «incorpo- tats per accedir als àmbits de direc- rar la perspectiva de gènere en els ció i gestió a les entitats esportives, plans d’estudis» dels graus i post- baixa presència de dones en el cos de graus universitaris. Des d’aleshores tècnics esportius, desigualtats en la fins ara s’han incrementat els grups participació femenina a totes edats de recerca i les investigacions sobre en relació amb els nois, o un pro- els temes de gènere i s’han iniciat al- gressiu abandonament de la pràcti- guns canvis modestos en les estruc- ca esportiva de les noies a partir de tures de gestió universitàries. Però, i l’adolescència, són una mostra de les en la docència? S’han fet canvis reals problemàtiques que es fan evidents en els plans d’estudi dels futurs pro- al nostre entorn. Malgrat que en els fessionals? Tenim encara una assig- darrers anys s’han fet progressos natura pendent? extraordinaris i que fins i tot algunes persones parlen de la «revolució de La nostra preocupació és saber les dones», en aquest àmbit, encara si s’ha incorporat la perspectiva de són moltes les barreres i problemàti- gènere als plans d’estudis de Cièn- ques que queden per superar. És en cies de l’Activitat Física i l’Esport aquest sentit que la universitat, com (CAFE). a motor de canvi, té un paper molt im- portant participant de manera activa Concretament, el que ens interessa per fer front a aquestes desigualtats saber és en quina mesura i de quina socials, incorporant propostes on es manera s’incorpora la perspectiva de DONES I ESPORT 47 gènere en el currículum universitari en els graus universitaris encara es de l’alumnat de CAFE de l’Estat es- considera una qüestió poc rellevant panyol. Per aquest motiu, en aquest per a la professió. article volem donar a conèixer els resultats d’un estudi15 portat a terme Això, a la pràctica, es tradueix que per investigadores de diferents uni- «el gènere és important, però hi ha versitats espanyoles on s’aborden altres temes que encara ho són més» dues qüestions principals: i per això acaba ocupant un lloc mar- ginal en els plans d’estudis, o simple- - Anàlisi de la presència o absència de ment no hi és present. la perspectiva de gènere en els plans d’estudi. Una visió més quantitativa. Ja des dels anys vuitanta han existit - Anàlisi del discurs de gènere en diferents iniciatives per transformar aquelles assignatures on sí que el currículum i promoure la incorpo- s’incorpora la perspectiva de gènere. ració de la perspectiva de gènere en De quina manera es fa? Com es fa? els estudis universitaris de diferents És a dir,una mirada més qualitativa. disciplines acadèmiques. Per poder fer efectiva aquesta transformació curricular s’han aportat diferents A partir de l’any 2007 són molts els conceptes com ara «estudis de la estudis i investigacions realitzats en dona» (women’s studies), o estudis de l’Estat espanyol que analitzen la in- gènere, perspectiva feminista, o gen- corporació dels temes de gènere en der mainstreaming, entre d’altres. els currículums universitaris, i d’una manera especial aquells vinculats a D’altra banda, la revisió de la literatu- l’àmbit educatiu. Molts d’ells coinci- ra sobre el tema, les teories feminis- deixen a denunciar que la incorpo- tes i les teories d’elaboració del cu- ració de la perspectiva de gènere és rrículum, ens han permès dissenyar pràcticament nul·la. Posant el focus el plantejament d’aquest estudi. Una en l’àmbit de l’activitat física (AF) i contribució especial per a aquesta l’esport (E), podem remarcar que els recerca ha estat l’aportació de l’ano- estudis i investigacions sobre aquest menada Phase Theorie de Tetreault aspecte constitueixen un autèn- (1986) dissenyada per avaluar pre- tic cos teòric (Devis-Devis, 2012), i cisament les diferents maneres d’in- la seva incorporació és fonamental corporar els coneixements sobre les per transformar les relacions tradi- dones i les relacions de gènere en cionals de gènere a través de l’AF i diferents contextos. E. Constatar, doncs, que hi ha grans aportacions teòriques és important La proposta de Tetreault consisteix però no suficient si no es passa de la a establir cinc fases o nivells d’inclu- teoria a la pràctica. sió dels coneixements de gènere en els estudis: 1. Coneixement del mas- Existeix una cultura professio- culí; 2. Coneixement compensatori; nal on els discursos i pràctiques 3. Coneixement bifocal; 4. Coneixe- patriarcals estan molt arrelats —a ment feminista; 5 Coneixement mul- vegades de manera inconscient— i tifocal o relacional. La primera fase incorporar la perspectiva de gènere considera l’experiència masculina 48 11è QUADERN com l’experiència universal i amb un Mostra de l’estudi, metodologia i caràcter clarament androcèntric. La resultats segona fase, en prendre consciència de l’oblit o invisibilitat de les dones, De les 17 comunitats autònomes de incorpora alguns noms o referències l’Estat espanyol i d’un total de 37 uni- a les dones, tot i que es pot reforçar versitats públiques i privades que la idea que la majoria de dones són ofereixen estudis de grau en CAFE, irrellevants o no mereixen l’atenció s’ha fet una selecció d’una mostra tret d’algunes excepcions. El plante- d’un total de 16 universitats iden- jament bifocal de la tercera fase pre- tificant els diferents territoris. Un senta l’experiència humana com una d’aquests centres no oferia accés als dicotomia del món femení i el món materials curriculars considerats masculí, reforçant les diferències necessaris per a la recerca i per això entre l’un i l’altre. va ser exclòs de l’estudi. D’aquesta manera es corre el risc Durant el curs acadèmic 2012-2013 de posar èmfasi en la passivitat fe- es va recollir informació sobre les menina o la victimització de les do- anomenades guies docents corres- nes, a banda de no tenir present les ponents als quatre anys que configu- diferències entre les dones i homes. ren el grau dels plans d’estudis dels El plantejament feminista de la quar- CAFE de les universitats de la mostra. ta fase posa l’atenció en les dones i té present la intersecció amb altres Les guies docents són els documents categories socials com classe, ètnia, que elabora el professorat per do- orientació sexual. Finalment, la fase nar a conèixer les diferents assig- cinquena fase incorpora les expe- natures i s’elaboren seguint una riències dels homes, amb un enfo- estructura que determina l’ANECA16. cament plural i holístic que valori Aquests materials han de ser públics l’experiència d’uns i altres superant i assequibles a tothom, i configuren dicotomies de fases anteriors. l’essència dels elements bàsics que orienten i guien cada assignatura. Posteriorment, altres autors han complementat cadascuna de les fa- El treball va comportar dues fases. En ses, de manera que la proposta ha la primera fase es va fer una anàlisi anat evolucionant, i s’ha considerat descriptiva per valorar la presència o que aquestes fases o nivells no són absència de gènere en els diferents necessàriament purs sinó que al- apartats de les guies docents: nom guns es poden solapar. de l’assignatura, nombre i tipologia de crèdits (obligatòria/optativa), A continuació, plantejarem la me- competències, continguts, objectius, todologia i la mostra de la recerca, activitats formatives, avaluació i bi- aprofundirem de manera especial en bliografia. En total es va fer l’anàlisi l’anàlisi dels resultats de l’estudi, i fi- de contingut de 763 guies docents nalment n’exposarem les conclusions a partir de la cerca dels termes se- més rellevants. güents: coeducació, mixt, discrimina- 16 ANECA, Agencia Nacional de Evaluación, Calidad y Acreditación. DONES I ESPORT 49 ció, equitat, igualtat, feminisme, gè- sultats obtinguts i ens han permès nere, sexe, home/homes, dona/dones. classificar i agrupar el conjunt d’as- L’aproximació als resultats es va fer a signatures en les cinc categories de partir d’una anàlisi global del conjunt la proposta de Tetreault amb les co- de dades obtingudes. rresponents adaptacions aplicades a l’àmbit de l’AF i E. Posteriorment, en una segona fase, es va realitzar una anàlisi més qua- Les categories s’han agrupat en els litativa sobre aquelles assignatures nivells següents: 1. Absència de co- que sí que incorporaven algun dels neixements sobre les dones i la seva termes descrits en algun dels apar- experiència; 2. Presència superficial tats de la guia. En aquesta fase es o políticament correcta; 3. Repro- va realitzar una anàlisi del discurs duint dones (dèbils, pacífiques i opri- on es valorava el tipus de llenguat- mides) i homes amb els rols tradicio- ge, les idees, creences, valors de les nals. 4. Reconeixent la feminitat i les persones que l’havien dissenyat, i es múltiples diferències, i 5. Transfor- reflexionava sobre el contingut que mant les relacions de gènere. s’aportava i es posaven de manifest les possibles absències. En la taula 1 es poden veure el con- junt d’assignatures i la seva distri- Les dades obtingudes de l’estudi ja bució segons les categories esmen- configuren una primera part dels re- tades: TAULA 1 Categoria d’anàlisi N. guies % Guies recollides en cadascuna de les categories 1. Absència de coneixements sobre dones i la seva experiència 569 74,6 2. Presència superficial o «políticament correcta» 141 18,4 3. Reproduint dones (dèbils, passives i reprimides) i homes 27 3,5 4. Reconeixent la feminitat i les múltiples diferències 20 2,6 5. Transformant les relacions de gènere 7 0,9 Total 569 100 % A continuació, partint dels resultats més descriptius generats en la pri- mera part de l’estudi, farem una va- loració més qualitativa de cadascuna de les categories obtingudes. 50 11è QUADERN Absència de coneixements sobre de la necessitat d’incorporar-ho a dones i la seva experiència les seves assignatures. Altres auto- res ho han identificat com la «por al L’anàlisi de les guies docents ens feminisme» (Weiner, 2000) de les permet observar que en el 74,6 % de darreres dècades, segons la qual una les assignatures no hem pogut tro- part de la població mostra un rebuig bar cap menció a termes relacionats al feminisme i el considera un tema amb la perspectiva de gènere. Per ja superat sobre el qual no cal posar tant, es desprèn que en les diferents atenció. àrees de coneixement que formen el pla d’estudi de CAFE (salut, educació, Presència superficial o «políticament gestió, recreació o entrenament es- correcta» portiu) no hi apareixen referències explícites a experiències i a la reali- Un 18,4 % de les assignatures incor- tat de les dones, o a la influència dels poren alguna competència explícita possibles models i relacions de gène- a temàtiques de gènere però, poste- re en la pràctica esportiva. riorment, en cap altre apartat de la guia (resultats d’aprenentatge, con- Els estudis previs de Dowling (2013), tinguts, metodologia o bibliografia) Wrigth (2002) i Flintoff (1993), en- s’hi fa esment. Podem considerar que tre d’altres, ja ens mostraven amb en aquest gruix d’assignatures s’in- preocupació que la incorporació de corpora el gènere com a competència gènere en l’àmbit de l’activitat física general del títol perquè la normativa i l’esport sempre ha resultat difícil i ho indica, però després no es concre- controvertida. ta ni es materialitza en cap proposta visible i concreta. Per aquest motiu, Sorprenen d’una manera especial considerem aquest conjunt d’assigna- les absències de termes rellevants tures com a «políticament correctes». com el de coeducació en assignatu- Es posa la competència de gènere com res de pedagogia i didàctica. Tampoc un dels apartats requerits a la guia de trobem referències al terme gènere l’assignatura perquè la normativa hi o sexe en assignatures com Sociolo- obliga, però a la pràctica no sembla gia de l’activitat física i l’esport, quan que es tradueixi en cap proposta con- aquests conceptes constitueixen creta. Sens dubte això posa de mani- una categoria bàsica en aquesta ma- fest una falta de coherència interna tèria educativa, mentre que sí que per part de la persona que ha dissen- s’hi reflecteixen altres categories yat la guia didàctica, ja que incorpora com edat, cultura, o nivell socioe- el gènere en un dels seus apartats i conòmic. després aquest aspecte queda diluït en la resta d’apartats o simplement Aquestes absències o omissions s’in- desapareix. terpreten com a «ceguera de gènere» deguda a la manca de consciència del Algunes persones que han investi- professorat universitari de l’existèn- gat sobre el tema creuen que les po- cia de les discriminacions de gènere lítiques actuals de gènere han d’anar (Donoso i Velasco, 2008) i, per tant, es acompanyades de recursos i pautes tradueixen en un no reconeixement per portar-les a terme ja que el pro- DONES I ESPORT 51 fessorat pot ser sensible a la temàtica, En una gran part de les assignatu- però després no sap com implemen- res que hem inclòs en aquesta cate- tar-la. És així com es fa evident tam- goria, el subjecte i objecte d’atenció bé la necessitat de facilitar recursos i és bàsicament l’home i, quan apareix formació al professorat en matèria de la dona, s’acostuma a remarcar les gènere, perquè les propostes es pu- diferències en relació amb les se- guin implementar posteriorment. ves capacitats motrius, assumint el col·lectiu de dones com un col·lectiu A més, encara que la incorporació homogeni on s’ignoren les diferèn- de gènere sigui superficial, es pot cies que poden existir entre elles. Les considerar que gràcies a la normati- dones continuen representant-se va vigent ja es produeix un primer pas com a «dèbils i passives». S’accentua per establir canvis, però aquest no és d’aquesta manera una construcció suficient. Anguita i Torrego (2009) dicotòmica entre el cos de l’home i la dona que comporta la reproducció de Indiquen que són mesures formals models de gènere hegemònics (Pfis- que, malgrat que serveixen d’escut ter, 2010) i tradicionals. davant els requeriments legals, po- den ser també una eina per evitar Des d’algunes assignatures de socio- canvis en continguts més profunds. logia i pedagogia, si només s’expo- Dit d’una altra manera: el professorat sen estadístiques de participació o que incorpora el gènere en les com- falta d’interès per part de les nenes petències ja queda cobert davant els per l’activitat física i l’esport, es pot possibles requeriments de la norma- generar un discurs en què les dones tiva, i pot no fer cap tipus de proposta són «el problema» ja que són elles les per incorporar-lo de manera efectiva. que participen menys o les que es- tan menys motivades per la pràctica esportiva, sense aprofundir en les Reproduint models i rols tradicionals possibles causes. Des del feminisme de dones i homes estructuralista cal reconèixer que les diferències es construeixen so- Els elements presents en aquesta ca- cialment i és necessari identificar les tegoria indiquen que s’incorporen co- relacions de poder en les relacions neixements sobre temes de gènere, socials i les organitzacions esporti- però que la manera de presentar-los ves per qüestionar el model andro- pot tendir a la reproducció dels models cèntric dominant. La gestió d’entitats tradicionals de gènere en l’activitat o organitzacions esportives a mans física i l’esport. Per tant, si bé es pot gairebé exclusivament de represen- considerar un factor positiu ja que en tants masculins, els models d’espor- un 3,5 % de les assignatures s’exposen tistes mediàtics que es visualitzen en temes que afecten les dones i poden els mitjans de comunicació, entrena- semblar una millora respecte al possi- dors, directives, etc. on la presència ble «oblit» o omissió exposat en la ca- de les dones és anecdòtica i en cas tegoria anterior, el seu tractament pot de ser-hi, sovint és de caràcter sen- ser problemàtic si es reforça la dicoto- sacionalista o marginal, són alguns mia home-dona des d’una visió que re- dels exemples sobre els quals cal re- forci els rols tradicionals d’un i l’altra. flexionar, i que s’aborden en les guies 52 11è QUADERN només amb una mirada restrictiva al nis). Es presenten les nenes, joves i model hegemònic actual (reproduc- dones com a persones amb interes- tor de desigualtats). sos i gustos diferents, i no es des- criuen com un col·lectiu oprimit, sinó En els àmbits més vinculats a la bio- com un grup que participa i aporta a logia o la salut de les assignatures de la societat i que enriqueix la cultura CAFE també podem constatar com les esportiva amb les diferents maneres dades i sabers mèdics transmesos de viure el seu cos i l’activitat física. es corresponen a la població mas- culina, de manera que el coneixe- El reconeixement de la cultu- ment es transmet com si fos vàlid ra esportiva femenina implica re- per als dos sexes. En aquest sentit, flexionar sobre la desigualtat exis- Hartman-Tews (2011) assenyala que tent entre homes i dones, detectar en la medicina esportiva o teoria possibles discriminacions però d’entrenament el biaix de gènere també identificar situacions on els es dona per omissió de les diferèn- homes tenen menys presència en cies o per la seva sobredimensió. activitats considerades tradicional- Així, per exemple, pren una especial ment «més femenines». atenció la dona embarassada, de ma- nera que només es tenen present El concepte d’igualtat es planteja els discursos de feminitat davant la com a igualtat de drets i deures però maternitat, considerant inadequada partint del respecte a la diferència, qualsevol activitat que posi en risc i això no significa fer el mateix uns i aquesta funció. D’aquí que tinguin altres prenent com a referència úni- rellevància temes com «activitats fí- cament el model masculí. siques durant l’embaràs», «activitats aquàtiques per embarassades», i amb En aquest enfocament es planteja el risc d’orientar únicament el femi- una ruptura de la visió dicotòmica nisme com a «dèficit» o impediment entre homes i dones, feminitat i mas- per a la realització de determinades culinitat, i es fa referència a les múlti- pràctiques esportives. Aquest tipus ples formes de resistència als models d’enfocament pot reflectir una visió hegemònics existents, i a les possibi- protectora de la dona com a ésser litats de generar canvis en els models dèbil i amb necessitat de garantir la vigents. El fet de trencar dicotomies funció i missió reproductora. ens porta a la reflexió sobre els dife- rents «significats del cos» i que a la Reconeixement de la feminitat i vegada ens portaria a abordar la rea- les múltiples diferències litat de persones intersexuals, trans- gènere o transsexuals, que no hem Un 2,6 % de les guies analitzades (20 pogut visualitzar en cap de les guies d’un total de 763) reconeixen en al- analitzades de les assignatures inclo- guna part de la guia les aportacions ses en aquesta categoria. i experiències sobre dones, i donen valors a la cultura esportiva femeni- Finalment, ens les assignatures que na. També es visualitza la diversitat preveuen el tema de la salut, cal des- que hi ha entre les dones i entre els tacar que aquesta no es presenta en homes (no són col·lectius homoge- termes d’absència de malaltia, sinó DONES I ESPORT 53 en el sentit de benestar físic, psicolò- l’origen cultural, les característiques gic i social, i s’identifiquen els biaixos socioeconòmiques o la religió, la ten- existents més enllà de la pràctica de dència sexual, l’edat o la discapacitat. l’activitat física vinculada amb aspec- tes ginecològics i reproductius (acti- En les assignatures analitzades vitat física en l’embaràs, preparació s’aporten exemples de bones pràc- al part, postpart). Tampoc no es posa tiques per la transformació social en relleu la famosa «tríada de l’espor- que promouen l’apoderament de les tista» —alteracions produïdes per la dones. Exemples d’aquesta categoria menstruació, desordres alimentaris els podem trobar en propostes d’as- o descalcificació dels ossos— consi- signatures on s’incideix sobre la ne- derada com una patologia. cessitat d’incorporar «experiències en l’àmbit de l’AF i que afavoreixen Transformant les relacions de col·lectius minoritaris», la necessitat gènere «d’intervenir per modificar els mo- dels tradicionals de gènere» o fins i Tan sols en un 7 % de les guies ana- tot es proposa «desenvolupar un pla litzades (7 d’un total de 763) podem d’igualtat en un sistema esportiu». trobar aportacions i experiències sobre dones i que emfatitzin la cul- En una de les assignatures es pro- tura esportiva femenina. En aquesta mou d’una manera especial el pen- línia, en l’anàlisi de les guies s’hi veu sament crític de l’alumnat a partir de reflectida una visió crítica i emanci- la revisió de les pròpies creences i la padora de la situació de les dones en identitat professional, i s’assenyala l’àmbit de l’activitat física i l’esport. la importància que «l’alumnat sigui Com indica Flecha (1999), en algunes capaç d’analitzar críticament els es- assignatures es posa de manifest el tereotips i tòpics sobre l’esport», i compromís amb la pràctica i trans- també sobre «l’elaboració de propos- formació social, es va més enllà del tes d’acció positiva». discurs teòric, i se substitueix el dua- lisme ment-cos per la complexitat de Tan sols hi ha una assignatura de les la persona, incorporant els homes en 763 analitzades que es dedica exclu- la perspectiva de gènere. sivament a la qüestió de gènere, atès que la resta ho fan de manera parcial. Els elements que aporten i caracte- En aquest cas, es tracta d’una assig- ritzen aquest grup d’assignatures natura optativa —per tant, no la cur- són similars als de la categoria an- sa tot l’alumnat— anomenada Mujer terior ja que reconeixen les diferèn- y deporte. Malgrat que pel seu títol cies, però en aquest cas, es mostra un podria semblar orientada exclusi- compromís explícit amb la promoció vament a temes de dona i esport, en de la igualtat efectiva entre homes els seus continguts incorpora dos i dones, i una voluntat de millorar i apartats explícits sobre «Gènere i transformar la realitat reconeixent esport. Masculinitat i feminitat» i les múltiples identitats existents. «Educació Física: un lloc de mascu- A més, es considera que el gènere linitats?». D’aquesta manera, l’as- s’ha de contemplar com una catego- signatura incorpora el tema de la ria relacional que no es pot aïllar de masculinitat hegemònica o «les mas- 54 11è QUADERN culinitats», i ofereix un enfocament el gènere és molt poc present a les holístic a la perspectiva de gènere, ja guies que configuren el pla d’estudis que d’aquesta manera no es limina a d’aquests professionals. tractar temes que només afecten les Des d’una mirada més qualitativa, dones, sinó que té present al conjunt quan hem analitzat amb més profun- de la societat sense que els homes en ditat el contingut de les 54 assigna- quedin al marge. tures que sí que incorporaven algun tema de gènere en algun dels apar- Des de la promoció de la salut, es tats de la guia didàctica, hem cons- destaca la influència de l’entorn i els tatat que hi ha diferents discursos o estereotips de gènere en els hàbits maneres d’abordar aquesta temàtica saludables i es proposen mesures de i que es poden agrupar en cinc ca- salut col·lectiva que generin entorns tegories o nivells graduals d’anàli- saludables orientats a trencar amb el si. El fet d’aportar aquesta proposta dualisme cos-ment i la pressió social de gradació per nivells i explicar-ne existent per encaixar en els cànons els seus trets bàsics, permet al pro- de feminitat i masculinitats domi- fessorat implicat en la formació de nants. Es dona una visió crítica a la professionals de CAFE identificar-se societat que té el cos com a objecte i situar-se de manera orientativa en de consum i sobre la presència d’es- l’escala aportada per l’estudi, per bé tereotips presents en els mitjans de que sovint hom es pugui situar en comunicació, la publicitat i la moda, més d’un nivell. entre d’altres. La proposta de nivells ofereix al pro- fessorat l’oportunitat de reflexionar Consideracions finals sobre les seves pròpies aportacions, detectar absències i reflexionar so- En l’estudi presentat es constata bre la necessitat de generar canvis o que, des d’una mirada quantitativa, no en la seva pròpia actuació. la presència de temes de gènere en els plans d’estudi de la formació dels D’altra banda, hem d’afegir que el fet professionals de CAFE de l’Estat es- que a les guies docents hi hagi ter- panyol és superficial i absolutament mes, enunciats i propostes vincula- anecdòtica. Cal destacar que tan sols des a la perspectiva de gènere no im- en 54 assignatures (un 6 % del total) plica necessàriament que aquests es hi ha alguna part de l’assignatura que plantegin posteriorment a l’aula. De incorpora temes de gènere. D’altra la mateixa manera, el fet que no s’es- banda, tan sols una assignatura de les mentin temàtiques de gènere a les 763 analitzades és focalitza de forma guies, tampoc significa que no s’hi in- exclusiva en temes de gènere i, a més, trodueixin a la pràctica. Ara bé, con- aquesta és una assignatura optativa. siderem un aspecte rellevant i molt significatiu el fet que no es doni visi- Això ens permet afirmar que , si bé la bilitat a la perspectiva de gènere en normativa estableix i regula un marc les guies, atès que són l’instrument idoni per incorporar la perspectiva on es presenten els coneixements de gènere en els estudis de CAFE, la bàsics de l’assignatura a l’alumnat i a realitat estudiada ens mostra que la comunitat científica. DONES I ESPORT 55 I que en el conjunt d’assignatures el El conjunt de l’estudi ha de portar gènere també hi sigui present de ma- nera transversal per tal que els canvis a les persones responsables siguin reals i efectius. de les institucions encarregades Finalment, aquelles persones interes- de formar professionals de sades a aprofundir en l’estudi amb més l’educació física i l’esport a la detall, poden fer-ho a partir dels arti- cles de les autores de l’estudi, que se necessitat d’incorporar citen a les referències que s’ajunten a de manera urgent assignatures que continuació. tractin la perspectiva de gènere d’una manera explícita BIBLIOGRAFIA Anguita, R. i Torrego, L (2009). Género y Educación. Revista interuniversitaria de Formación del profesorado. V. 64, n. 23, p. 17-25. Devís-Devís, J. (2012) La investigación socio crítica en la educación física. Estudios Pedagógicos, Valdivia, v. 38, n. especial, p. 125-153. Donoso, T. i Velasco, A. (2013).¿Por qué una propuesta de formación en perspectiva de género en el ámbito universitario? Profesorado: Revista de Curriculum y Formación del Profesorado, Granada, v. 17, n. 1, p. 71-88, 2013. Dowling, F. (2013). Teacher educator’s gendered workplace tales. A: Pfister, G.; Sisjord, M.K. Gender and sport: changes and challenges. Münster: Waxmann. p. 217-231. España. (2014). Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres. Boletín Oficial del Estado, n. 71, p. 12611-12645. España (2007). Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril 2007, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universida- des. Boletín Oficial del Estado, n. 89, p. 16241–16260. Flecha, C. (1999). Género y ciencia. A propósito de los «Estudios de la mujer» en las universidades. Educación XX1, Madrid, v. 2, p. 223-244, 1999. Flintoff, A.(1993). Gender, physical education and initial teacher education. A: EVANS, J. Equality, education and physical education. Lon- dres: Falmer, p. 184-204. Hartmann-Tews, I.(2011). Gender bias in research - a case study in sports medicine. Dones i esport: bones pràctiques en recerca, docència i innovació. Barcelona: INEFC, 2011. Pfister, G. (2010). Women in sport: gender relations and future perspectives. Sport in Society, London, v.13, n. 2, p. 234-248. Serra, P., Soler, S., Prat, M., Vizcarra, M. T., Garay, B., i Flintoff, A. (2016). The (in)visibility of gender knowledge in the Physical Activity and Sport Science degree in Spain. Sport, Education and Society, 1-15. Serra, P., Vizcarra, M. T., Garay, B., Prat, M., i Soler, S. (2016). Análisis del discurso de género en las matrices curriculares del grado de cien- cias de la actividad física y el deporte. Movimento, 22 (3), 821-834. Disponible a: http://www.seer.ufrgs.br/index.php/Movimento/article/ viewFile/56959/38852 Tetreault, M.K. (1986). Integrating Women’s History: the case of United States history high school text books. The History Teacher, New York, v. 19, n. 2, p. 211-261 Weiner, G (2000). A critical review of gender and teacher education in Europe. Pedagogy, Culture & Society. London, v. 8, n. 2, p. 233-247 Wright, J. (2002). Physical education teacher education: sites of progress or resistance. A: Penney, D. Gender and Physical Education: con- temporary issues and future directions. Londres: Rortledge, p 190-207 56 11è QUADERN 3 .3 Una visió estereotipada del futur laboral. L’elecció dels estudis de CAFE Pedrona Serra i Carles Ventura Introducció matriculades l’any 2017 era només del 21 %. La problemàtica rau en el fet que El mercat laboral relacionat amb l’ac- aquests estudis no desperten interès tivitat física, l’esport i l’educació físi- a les noies. En aquest article ens pre- ca és un sector masculinitzat, on la guntem el perquè d’aquesta situació. presència de dones és molt reduïda, Quins són els factors que incideixen en i on la influència del gènere és clau la creació de l’interès cap a aquests es- (Moragas, 2015; Pérez & Vilanova, 2015; tudis? Qui influeix en la seva elecció? Viñas & Pérez, 2014). En l’àmbit estatal, Quin futur laboral volen? I, com s’ima- la presència de les dones en el camp de ginen el futur laboral en les profes- l’Activitat Física i l’Esport representa sions vinculades a CAFE? Coincideix? un 34 %, percentatge que es veu molt reduït segons l’àmbit de treball, ja sigui Quin és el procés per escollir una en l’educació física, en la gestió espor- carrera? tiva, en l’entrenament, en la recreació esportiva, l’animació i el turisme es- L’elecció d’una carrera acadèmi- portiu, etc. També pot veure’s reduït en ca o professional es produeix, en la funció del tipus de càrrec que s’ocupa. majoria dels casos, durant l’adoles- És el que s’anomena segregació ho- cència, etapa en què es produeixen ritzontal o segregació vertical, on els multitud de canvis, tant a nivell físic càrrecs de decisió són ocupats per ho- com emocional, intel·lectual i social. mes, i on es produeixen tota una sèrie de barreres estructurals que dificul- A més, l’adolescència és una època ten la mobilitat de les dones pel que fa en què la identitat personal vincula- a tasques i poder de decisió. da amb la identitat de gènere agafa consistència mitjançant el procés de A més, hi ha la problemàtica existent socialització i individualització. Els de la reducció del nombre de noies agents socials com les amistats, la que estudien el grau de Ciències de família i el professorat, entre d’altres, l’Activitat Física i l’Esport (CAFE), així ajuden a conformar el «jo» de cada in- com en altres estudis relacionats amb dividu. Durant l’etapa escolar també l’activitat física i l’esport, com els cicles es desenvolupen els interessos i les de grau mitjà de Conducció d’Activitats habilitats concretes, que juntament Fisicoesportives en el Medi Natural o amb els factors econòmics i socials, el grau superior d’Animació d’Activi- tenen influència en l’elecció personal tats Físiques i Esportives. Al grau de de determinades carreres professio- CAFE i a Catalunya, el nombre de dones nals (Lent et al., 1994). DONES I ESPORT 57 Diferents investigacions realitzades tiques econòmiques (Candela, 2008; en les àrees de coneixement de les López-Bonilla et al., 2011; Sallop & matemàtiques, l’enginyeria i la infor- Kirby, 2007). Podem afirmar, doncs, màtica, carreres en què s’ha compro- que tant els nois com les noies se- vat una situació similar als estudis leccionen els estudis acadèmics se- de CAFE on les noies també són una gons el que s’imaginen que poden minoria, s’ha intentat predir quines aconseguir en el mercat laboral pos- són les variables que provoquen terior als estudis, i també segons les el biaix de gènere en l’elecció de la pròpies motivacions. trajectòria acadèmica i professional (Candela, 2008; Eccles, 2011; Sáinz, A més a més, els éssers humans ten- 2007). Les investigacions constaten deixen a seleccionar aquelles acti- que les noies escullen la seva carrera vitats en les quals poden sentir-se professional buscant la satisfacció competents, confiats i fins i tot còmo- del gust o la preferència personal; en des durant el seu desenvolupament. canvi, els nois es guien per les opor- Per tant, les persones desenvolupen tunitats professionals que els do- interès cap a una activitat quan es narà l’opció escollida. Un altre argu- perceben competents per realit- ment és que els nois consideren més zar-la, i quan anticipen que la seva important que el seu futur treball els implicació en l’activitat serà positiva permeti guanyar molts diners, poder per al seu propi desenvolupament i fer o inventar coses noves, i arribar a reconeixement social. En canvi, re- ser famós. Les noies, en canvi, con- sultarà complicat que una persona sideren més important pel seu futur s’interessi cap a una activitat quan es treball poder ajudar els altres, inter- preveuen resultats negatius o inca- pretant aquest resultat com a part de pacitat per desenvolupar les tasques. l’estereotip femení: més sociables i més sensibles cap als altres (Cande- la, 2008). Aquest fet té com a con- Les persones poden desenvolupar seqüència una major propensió de expectatives de resultat a partir de les dones a treballar en àrees vincu- diferents trajectòries acadèmiques, lades a l’ajuda i al suport social de les en funció de la varietat d’experièn- persones, característica de l’estereo- cies d’aprenentatge viscudes. És a tip femení (Jones, Howe & Rua, 2000). dir, les persones es poden imaginar diferents conseqüències o reaccions Per tant, en l’elecció dels estudis hi d’una determinada acció, com pot ser ha un factor important d’influència, l’elecció d’uns estudis. En el cas de que són les característiques que te- l’elecció dels estudis, les conseqüèn- nen les feines que poden desenvo- cies poden ser que compleixin amb lupar amb els estudis seleccionats. els seus objectius laborals o que Relacionat amb aquestes caracterís- s’imaginin que no trobaran feina. Ara tiques, altres estudis han investigat bé, les expectatives de resultat es les motivacions i les expectatives de poden veure modificades segons les la professió. A les noies els motiva experiències que s’hagin viscut en més que el futur treball els permeti el passat, per exemple, observant les compaginar la vida familiar; en canvi, professions que s’han desenvolupat els nois se centren en les caracterís- dins la família (Lent, 2012). 58 11è QUADERN Finalment, s’ha de tenir en comp- si els adolescents i les adolescents te- te la influència que exerceixen els nen bones experiències en la matèria agents socialitzadors a l’hora de d’educació física i si els agrada. De la motivar els adolescents per esco- mateixa manera hem d’analitzar si fan llir el seu futur acadèmic i laboral activitat física fora de l’horari escolar i (Stake & Nickens, 2005). si els agrada practicar-la. Alguns treballs mencionen que el pa- L’estudi realitzat per Pedrona Serra, per de la família i el professorat són Susanna Soler, Anna Vilanova i el seu els més importants; d’altres, en canvi, equip a partir de l’administració d’un presten més atenció a les amistats qüestionari a 4.146 estudiants de 4t amb les quals comparteixen la major d’ESO i 1r de Batxillerat (50,3 % noies) part del dia a dia. Per tant, l’elecció a les comunitats autònomes de Ca- d’una carrera universitària o una al- talunya, Galícia i Madrid on es pre- tra pot veure’s minvada o potenciada guntava sobre l’experiència en l’edu- per les pròpies aspiracions dels fami- cació física ha obtingut les dades liars, per les seves amistats o altres següents: les noies mencionen amb factors, com l’econòmic o l’educació un 13,5 % i un 17,5 % respectivament rebuda (Lent, 2012). que els agrada gens o poc l’assigna- tura d’educació física. Els percentat- ges del nois són del 8,6 % (gens) i de L’experiència en l’activitat física i l’11,7 % (poc). Si seguim amb la com- l’educació física és positiva? paració, les noies manifesten que els agrada bastant l’educació física Un dels factors que mencionen les in- amb un 26,4 % de la mostra, i només vestigacions sobre l’elecció dels estu- un 15,9 % afirma que els agrada molt. dis és si els potencials estudiants han Els nois, en canvi, declaren que els tingut bones experiències en el camp agrada bastant amb un 31,9 % i que concret d’elecció dels estudis. En el cas els agrada molt amb un 24,4 % (vegeu del grau en CAFE ens hem de plantejar el gràfic 1). GRÀFIC 1 Gust per realitzar educació física al centre educatiu MOLT 15,9% segons sexe (%) 24,4% BASTANT 26,4% 31,9% NI MOLT NI POC 26,6% 23,5% POC 17,5% 11,7% GENS 13,5% 8,6% 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% Noies Nois Font: Serra, P. (2016) DONES I ESPORT 59 GRÀFIC 2 I 3 Pràctica d’activitat física fora de l’horari escolar segons sexe (%) 24% Aquestes dades contrasten, però, amb la pràctica esportiva fora de NOIS 76% l’horari lectiu. En primer lloc, se- Pràctica No Pràctica guíem observant que els nois prac- tiquen més esport que les noies fora de l’horari escolar, coincidint amb els estudis sociològics sobre la pràctica esportiva en edat escolar a 41% 59% l’Estat espanyol (CSD, 2011). En con- NOIES cret, s’observà que el 76,3 % dels nois Pràctica No Pràctica practicaven algun esport mentre que les noies ho feien només en un 59,3 % Font: Serra, P. (2016) (vegeu gràfics 1 i 2). En segon lloc, contrasta l’experièn- Amb aquestes dades podem confirmar cia (positiva o negativa) pel que fa a que actualment les noies adolescents aquesta pràctica (vegeu el gràfic 4). segueixen practicant menys esport Les dades indicaren que a un 24,5 % de que els nois en el seu temps lliure, i que les noies els agrada molt fer activitat el gust per aquesta pràctica és major física vers un 46,6 % dels nois. Un 11,7 % en els nois que en les noies. Tot i així, de les noies manifesten que la pràctica cal destacar la diferència entre el plaer esportiva els agrada poc i un 4,3 % que de la pràctica esportiva en el temps no els agrada gens. En canvi, els nois lliure i el plaer de realitzar l’assignatu- declaren que els agrada poc la pràctica ra d’educació física en els centres edu- esportiva amb un 4,5 % i un 3,0 % afir- catius. En el cas de les noies, el plaer de ma que no els agrada gens. la pràctica esportiva en el temps lliure GRÀFIC 4 Gust per la pràctica esportiva fora de l’horari lectiu segons MOLT 24,5% sexe (%) 46,6% BASTANT 30,6% 31,4% NI MOLT NI POC 28,8% 14,6% POC 11,7% 4,5% GENS 4,3% 3,0% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% Noies Nois Font: Serra, P. (2016) 60 11è QUADERN és molt superior que el gust per l’edu- la mare (7,1 %) i el pare (6,8 %). En el cació física. Aquestes dades influeixen cas dels nois, qui té molta rellevància en el desenvolupament de l’interès cap és l’entrenador (18,2 %), les amistats a aquesta àrea i, per tant, cap al desen- (15,8 %), el professorat d’educació fí- volupament de l’interès cap als estu- sica (14,4 %), seguit de la mare (13,3 %), dis de CAFE. De la mateixa manera, les el pare (13,2 %) i en últim lloc, altres experiències que tinguin en l’àmbit de professors o professores (8,3 %). l’educació física influiran en les expec- tatives que en puguin tenir. En el cas de desanimar els adolescents, tant noies com nois, a l’hora d’escollir el Reben suport les noies per estudiar grau de CAFE com a elecció d’estudis, CAFE? Qui les anima o desanima? els agents socials que agafen protago- nisme són diferents. En aquesta oca- Un dels aspectes importants en l’elec- sió, els principals són la mare (noies ció dels estudis és el suport dels fami- 9,0 %, nois 10,8 %) i el pare (noies 8,3 %, liars, del pare i de la mare, així com de nois 10,6 %) seguit de les amistats les amistats més properes i del pro- (noies 9 %, nois 9,8 %). fessorat. En el mateix estudi de Serra et al. (2016), se’ls preguntava si te- En definitiva, aquestes dades ens aju- nien intenció d’estudiar CAFE i sobre den a visualitzar quines són les per- els suports rebuts. El 16,3 % dels nois sones importants a l’hora d’escollir els mencionen que han estat aconsellats estudis, i per tant reforçar les expecta- per estudiar el grau de CAFE i, en can- tives laborals sobre el camp a escollir. TAULA 1 Agents socials que han vi, només el 9,6 % de les noies comen- donat suport a la intenció ten que han estat motivades per triar Com s’imaginen els adolescents d’estudiar CAFE segons sexe aquests estudis. el seu futur laboral si estudien el (%) (n) grau de CAFE? Suport Agents socials Nois Noies Aquesta idea és la que denomina- ríem expectativa de resultat, és a dir, Pare si 13,2 13,2 les possibles conseqüències de fer Mare 13,3 13,3 una acció. En altres paraules, les con- Amistats 15,8 15,8 seqüències imaginàries sobre la realit- zació d’una determinada activitat («si Professorat EF 14,4 14,4 faig això, què passarà?»). Altre professorat 8,3 8,3 Entrenador/a 18,2 18,2 Les noies imaginen que si estudien Total 16,3 9,6 CAFE els llocs de treball on podran accedir tindran unes característiques (2007) (2035) concretes. Es puntua amb una mitja- Font: Serra, P. (2016) na de 4,35 sobre 5 la probabilitat que En el cas de les noies, d’entre les el lloc de treball estigui vinculat amb persones que sí que les han animat tasques específiques com treballar en per estudiar CAFE destaca l’entrena- espais oberts i grans instal·lacions, o dor (10,2 %), seguit del professorat que requereixin habilitats físiques d’educació física (7,3 %) i sense gai- pròpies com força, resistència, coordi- res diferències les amistats (7,2 %), nació, etc. Amb una puntuació mitjana DONES I ESPORT 61 de 3,53 es valora que podran desenvo- van plantejar els mateixos ítems de les lupar-se personalment, és a dir, desen- expectatives laborals formulats com volupar la seva creativitat o aprendre a objectius personals («el que jo vull coses noves, i amb una mitjana de 3,46 de la meva futura feina és: aspectes punts que la feina que podran desen- socials, desenvolupament personal, volupar estarà relacionada amb «as- poder i estatus o tasques que pugui pectes socials» com per exemple viure treballar amb el propi cos, a grans ins- prop de la família o ser d’ajuda a altres tal·lacions, etc.»). persones. En últim lloc consideren que si estudien CAFE la feina que podran En la investigació realitzada es de- aconseguir els donarà poder i estatus mostra com les noies seleccionen els (guanyar diners, ser la seva pròpia cap objectius personals sobre el seu fu- o dirigir persones) amb una mitjana de tur professional principalment amb 3,10 punts. el desenvolupament personal (mitja- na de 3,98 punts), amb aspectes més Els nois s’imaginen que la feina que socials (mitjana de 3,64), amb poder i aconseguiran estarà vinculada amb estatus (mitjana de 3,62) i amb les tas- tasques específiques amb una mitjana ques específiques de CAFE (mitjana de de 4,18, que podran desenvolupar-se 2,53 punts). personalment amb 3,55 punts, que es- tarà relacionada amb aspectes socials Els nois, en canvi, es plantegen els amb una puntuació mitjana de 3,31, i en objectius personals vinculats amb el últim lloc que els donarà poder i esta- desenvolupament personal (mitjana tus amb una puntuació mitjana de 3,23 de 3,92 punts), amb el poder i estatus punts. (mitjana de 3,72), amb aspectes socials (mitjana de 3,40) i amb tasques especí- Aquests resultats evidencien que hi fiques (mitjana de 2,97 punts). ha petites variacions entre les puntua- cions dels nois i de les noies. El punt Tot i que l’ordre de selecció sigui el ma- clau es troba en la formulació dels ob- teix, la puntuació varia, ja que els nois jectius del seu futur laboral, si aquests puntuen de forma més elevada en po- coincideixen o no amb les expectatives der i estatus i atorguen una puntuació imaginades. La coincidència d’aquests inferior a l’escala social. dos punts afavorirà l’elecció dels estu- dis de CAFE. Cal destacar que tant nois com noies a l’hora d’establir els objectius L’elecció dels objectius professionals personals coincideixen amb els rols marcats pels estereotips de gènere de gènere pel que fa a les caracterís- tiques de les professions, on cuidar L’elecció dels objectius personals són dels altres i estar a prop de la família clau per guiar el comportament de les (aspectes socials) està més valorat persones i organitzar les funcions i per les noies, i on les característi- accions a realitzar per tal d’assolir les ques associades al rol masculí, com metes plantejades. Per tal de visua- ser el cap, tenir prestigi i estatus litzar si les expectatives de resultat (poder i estatus) estan més valorats coincideixen o no amb els objectius entre els nois. personals sobre el futur laboral, es 62 11è QUADERN Conclusions Hi ha molts factors que incideixen en idea dona a entendre que les noies el desenvolupament de l’interès cap poden estar més condicionades —pels als estudis de CAFE. Podem començar estereotips de gènere, pels agents so- amb el professorat d’educació física, cials, per les experiències en l’esport, que s’hauria de plantejar què pot fer etc.— a l’hora d’escollir CAFE i que al per acostar aquesta matèria a les noies final acabin escollint altres carreres perquè gaudeixin i aprenguin a partir universitàries on les expectatives de de les seves destreses corporals i ha- resultat són més similars als objectius bilitats motrius. Respecte a la pràctica que es plantegen aconseguir. esportiva extraescolar, gairebé el 60 % de les noies en practiquen i gaudeixen En definitiva, hem de seguir treballant fent-ho. Tot i això, les seves experièn- en l’eliminació dels estereotips de gè- cies no són del tot bones. Aquest fet pot nere existents en la nostra societat condicionar la percepció de sentir-se que influencien tant les noies com els capacitades per desenvolupar-se en nois en l’elecció dels estudis. aquesta àrea de treball. S’ha de treballar per donar a A més, hem d’analitzar les persones conèixer les diferents professions que influeixen en la presa de decisió de l’esport així com els diferents de l’elecció dels estudis. Veiem com professionals que els poden ajudar els agents socialitzadors com la famí- a crear noves expectatives de re- lia, el professorat d’educació física, les sultat d’aquest entorn professional. amistats i sobretot els entrenadors i entrenadores tenen un paper impor- Hem de treballar amb les experiències tant, tant per animar-les com per des- prèvies que els nois i noies presencien animar-les. en el món de l’esport per tal de fer-los sentir amb millors capacitats, que aug- Pel que fa a les expectatives de resul- mentin els seus nivells de pràctica i se tat sobre les sortides professionals del sentin a gust fent certes activitats. grau de CAFE cal destacar els estereo- tips de gènere en el sistema esportiu, Finalment, hauríem de treballar des ja que aquests agafen importància en dels centres universitaris que impar- l’imaginari de les adolescents. El futur teixen CAFE perquè donin una imatge laboral en les adolescents és incert, més diversificada del que fan i de com però comencen a dibuixar les línies ho fan, perquè formin el seu alumnat que els agradaria escollir. L’estudi —els futurs i futures professionals de realitzat per Serra, Soler, Vilanova i el l’esport— en perspectiva de gènere i seu equip (2016), remarca com els ob- ajudin a trencar les barreres socials i jectius professionals que les noies es estructurals que conformen la nostra marquen del seu futur professional no societat. coincideixen amb el que creuen que poden aconseguir estudiant el grau de CAFE. En canvi, pel que fa als nois, el que volen i el que s’imaginen tenen molt més en comú. Aquesta darrera DONES I ESPORT 63 BIBLIOGRAFIA Aldous, D., & Brown, D. (2010). Framing bodies of knowledge within the ‘acoustics’ of the school: explo- ring pedagogical transition through newly qualified Physical Education teacher experiences. Sport, Education and Society, 15(4), 411-429. doi: 10.1080/13573322.2010.514737. Bandura, A. (1987). Pensamiento y acción. Fundamentos sociales. Barcelona: Ediciones Martínez Roca. Betz, N. E., & Hackett, G. (2006). Career self-Efficacy theory: back to the future. Journal of Career Assessment, 14(1), 3-11. doi: 10.1177/1069072705281347. Blanco, Á. (2009). El modelo cognitivo social del desarrollo de la carrera: revisión de más de una década de investigación empírica. Revista de Educación, 350 (septiembre-diciembre), 423-445. Buday, S. K., Stake, J. E., & Peterson, Z. D. (2012). Gender and the choice of a science career: The impact of social support and possible selves. Sex Roles, 66(3-4), 197-209. doi: 10.1007/s11199-011-0015-4. Candela, C. (2008). Motivaciones y expectativas profesionales. Análisis desde la perspectiva de género. Universitat de Valencia, Valencia. Consejo Superior de Deportes. (2011). Los hábitos deportivos de la población escolar en España. Madrid: CSD. Eccles, J. S. (2011). Gendered educational and occupational choices: Applying the Eccles et al. model of achievement-related choices. International Journal of Behavioral Development, 35(3), 195-201. doi: 10.1177/0165025411398185. Lent, R. W. (2012). Social cognitive career theory. In R. W. Lent y S. D. Brown (Eds.), Career Develop- ment and Counseling: Putting Theory and Research to Work (2nd Edition., pp. 115-146). Somerset, NJ, USA: John Wiley & Sons. Lent, R. W., Brown, S. D., & Hackett, G. (1994). Toward a unifying social cognitive theory of career and academic interest, choice, and performance. Journal of Vocational Behavior, 45(1), 79-122. doi: http:// dx.doi.org/10.1006/jvbe.1994.1027. López-Bonilla, J. M., Barrera Barrera, R., Rodríguez Serrano, M. Á., López-Bonilla, L. M., Palacios Flo- rencio, B., Reyes Rodríguez, M. C., y Sanz Altamira, B. (2011). Reasons which influence on the students’ decision to take a university course: differences by gender and degree. Educational Studies, 38(3), 297-308. doi: 10.1080/03055698.2011.598690. Moragas, M. (2015). Les dones que presideixen els clubs esportius a Catalunya. Anàlisi dels factors que incideixen en l’accés i en l’exercici del càrrec. Quadern Dones i Esport, n. 8, 44-50. Barcelona: Ins- titut Barcelona Esports. Pérez, M. & Vilanova, A. (2015). El mercat de treball de les llicenciades en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Quadern Dones i Esport, n. 8, 37-43. Barcelona: Institut Barcelona Esports. Sáinz, M. (2007). Aspectos psicosociales de las diferencias de género en actitudes hacia las nue- vas tecnologías en adolescentes. Tesis Doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid. Sallop, L. J., & Kirby, S. L. (2007). The role of gender and work experience on career and work force di- versity expectations. Journal of Behavioral and Applied Management, 8(2), 122-140. Stake, J., &Nickens, S. (2005). Adolescent girls’ and boys’ science peer relationships and perceptions of the possible self as scientist. Sex Roles, 52(1-2), 1-11. doi: 10.1007/s11199-005-1189-4. Sulz, D., Humbert, L. Gyurcsik, C., Chad, K. E., & Gibbons, L. (2010). A student’s choice: enrollment in elec- tive physical education. PHENex Journal, 2(2), 1-17. Viñas, J., & Pérez, M. (2014). El mercat de treball de l’esport a Catalunya. Especial incidència a la província de Barcelona. Barcelona: INDE. 64 11è QUADERN 3 .4 On son les dones entrenadores? La desigualtat a la banqueta Ingrid Hinojosa-Alcalde i Susanna Soler Introducció La participació espanyola femenina A Catalunya, l’entrenament espor- en els Jocs Olímpics de 2016 a Rio va tiu és l’àmbit d’inserció laboral per a ser del 46,6 % i les esportistes espan- un 28,6 % dels titulats i titulades en yoles van guanyar nou medalles, una Ciències de l’Activitat Física i l’Es- més que els seus companys mascu- port. És en aquest important àmbit lins. La normalització de la presència d’inserció laboral on trobem l’escle- de les dones en els grans esdeveni- txa de gènere més significativa, amb ments esportius i els seus èxits inter- un 84,1 % d’homes davant del 15,9 % nacionals, però, no es corresponen a de dones (Viñas & Pérez, 2014). Unes la seva presència en l’àmbit de l’entre- dades que reflecteixen com en l’en- nament. De les 79 acreditacions com a trenament esportiu es produeix una entrenador o entrenadora a Rio 2016, important segregació horitzontal. només 10 eren de dones (12,7 %), i en els Jocs Paralímpics, de les 26 acre- Tenint en compte aquests estudis pre- ditacions, només 4 eren per a entre- vis i els que s’han realitzat en altres nadores (8,7 %). Tal com succeeix en països, a continuació es descriu de els càrrecs de presa de decisió de les forma específica la bretxa de gènere organitzacions esportives (Moragas, en l’àmbit de l’entrenament esportiu a 2014), les dones com a entrenadores partir de les dades específiques de les estan clarament infrarepresentades. federacions esportives de Catalunya. Així doncs, la desigualtat de gènere en les posicions de lideratge de l’àm- A continuació, s’analitza el perfil dels bit esportiu es posa clarament de ma- entrenadors i les entrenadores de Ca- nifest. talunya per tal de detectar i compren- dre les circumstàncies en què homes Ja des de finals de segle XX s’ha cons- i dones accedeixen, es promouen i es tatat la manca de dones en llocs de mantenen (o no) en les funcions d’en- treball relacionats amb l’esport i, es- trenador o entrenadora. pecialment, en l’entrenament esportiu d’alt nivell. Diversos estudis han exa- minat la baixa presència de les dones en aquest àmbit en països com Estats Units, Regne Unit, Canadà, Austràlia, Alemanya, Noruega, i República Txe- ca (Acosta & Carpenter, 2014; Fasting, Sand, & Knorre, 2013; Norman, 2009; Reade, Rodgers, & Norman, 2009). DONES I ESPORT 65 La infrarepresentació de les dones com a entrenadores: la bretxa de nes representen un 13,7 %. Si aprofun- gènere dim en aquestes dades, d’altra banda, es pot observar que el nombre de do- La menor presència de les dones es nes disminueix considerablement en constata ja en els cursos de formació els nivells superiors de formació, fet d’entrenador/a desenvolupats pel De- que es manté durant els darrers set partament d’Ensenyament, on les do- anys que han estat objecte d’anàlisi. TAULA 1 Formació de tècniques i Homes (%) Dones (%) Total (N) tècnics esportius a través del Departament d’En- senyament segons sexe Nivell 1 84,2 15,8 13607 (2010-2017). Nivell 2 89,2 10,8 7013 Nivell 3 92,3 7,7 1357 Total 86,3 13,7 21977 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament D’altra banda, segons les dades de racions catalanes l’any 2015. En el vo- l’àmbit federatiu, l’any 2015 les do- leibol, per exemple, el 78 % de llicèn- nes representaven només un 12 % del cies esportives són femenines —amb total (Observatori Català de l’Esport, un índex de feminització important—, 2015). Per analitzar la manca de dones però el percentatge d’entrenadores entrenadores de forma específica en representa només un 35 % del total. els diferents esports, s’ha comparat el percentatge de llicències esportives Així doncs, la proporció d’esportis- amb el percentatge d’entrenadors i tes i entrenadores és clarament des- entrenadores a cada una de les fede- igual, amb 43 punts de diferència. GRÀFIC 1 Diferència entre el per- centatge de llicències Llicències esportives de voleibol Llicències d’entrenador/a de voleibol esportives femenines i el percentatge d’entrenadores de voleibol. 22% Home 35% Dona 78% 65% 78% - 35% = 43% Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori Català de l’Esport (2015) 66 11è QUADERN Aquesta anàlisi ens permet detectar En aquest sentit, cal assenyalar que la bretxa de dones entrenadores en d’acord amb Everhart i Chelladurai comparació amb el nombre de dones (1998), les esportistes representen com a esportistes. Al gràfic 2 es mos- el col·lectiu amb major potencial per tra aquesta bretxa per a diferents es- exercir com a entrenadora en un fu- ports a Catalunya. tur, si bé les atletes femenines que van ser entrenades per homes són Hi ha una gran majoria d’esports menys propenses a seguir una carre- en què hi ha una bretxa de dones en- ra en entrenament que les atletes en- trenadores respecte a la participació trenades per dones. L’absència de mo- com a esportistes del mateix esport. dels de referència, doncs, contribueix a la reproducció de la desigualtat. Les dades suggereixen que hi ha una majoria d’esports on hi ha una re- Les dades, per tant, reflecteixen presentació insuficient de les dones la reproducció dels models tradicio- GRÀFIC 2 entrenadores, de manera que la tran- nals de gènere i el sostre de vidre Diferència entre el percentat- sició d’esportista a entrenadora és existent en l’àmbit de l’entrenament ge de llicències esportives i el percentatge d’entrenadores menys freqüent per a les dones, en esportiu. dels diferents esports. comparació amb els homes. Infrarepresentació d’entrenadores 1 2 2 3 3 3 3 4 5 5 6 7 8 9 11 11 11 11 11 12 13 13 14 15 16 16 16 17 19 19 2122 22 23 24 24 26 Infrarepresentació d’entrenadors 27 27 30 30 30 31 33 39 43 44 53 -2 -3 -5 -6 -6 -7 -7 -8 -9 -10 -19 -22 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori Català de l’Esport (2015) Ciclisme Karate Aèria Tenis taula Beisbol i Softbol Motociclisme Pilota Piragüisme Escacs Gimnàstica Sords Rugbi Discapacitat física Boxa amateur Físic-culturisme Activitats subaquàtiques Futbol americà Futbol Disminuïts psíquics Patinatge Ball esportiu Automobilisme Paralítics cerebrals Esgrima Taekwondo Esports d’hivern Hípica Lluita Polo Judo i D.A. Pitch and Putt Kick-Boxing i Muay Thaï Esquaix i Raquetbal Cecs i deficients visuals Tir olímpic Triatló Basquetbol Tennis Motonàutica Natació Halterofília Futbol sala Handbol Bitlles i Bowling Golf Tir amb arc Salvament i socorrisme Pàdel Korfbal Vela Hoquei Espeleologia Rem Esquí nàutic Atletisme Entitats excursionistes Curses d’orientació Pentatló modern Voleibol Bàdminton DONES I ESPORT 67 Fet que fa necessari abordar aques- A continuació, en primer lloc es pre- ta qüestió de manera específica. Per senten els resultats sobre les caracte- tal de comprendre millor aquesta rístiques personals dels entrenadors situació, a continuació es presenten i entrenadores de Catalunya que van els resultats principals de l’estudi participar en l’estudi: edat, situació realitzat sobre el perfil personal i familiar, titulació esportiva, i experièn- professional dels entrenadors i les cia prèvia com a esportistes. En segon entrenadores de Catalunya (Hinojo- lloc, es presenten les dades referents sa-Alcalde et al., 2017). al seu perfil professional, que inclou: el lloc de treball que ocupen i el nivell Així, es pretén donar a conèixer la pro- competitiu en què treballen, tenint en blemàtica existent, sensibilitzar sobre compte el sexe i l’edat dels i les espor- la necessitat de promoure la presèn- tistes que entrenen. cia de dones com a entrenadores, i generar una base de coneixement Característiques individuals que permeti desenvolupar accions específiques per abordar aquesta si- a) Edat i situació familiar tuació en les diferents organitzacions del sistema esportiu català des d’una La mitjana d’edat dels entrenadors i perspectiva global i integral. Com as- entrenadores participants a la inves- senyala LaVoi (2016) no es tracta de tigació va ser de 33 anys. Cal desta- responsabilitzar les pròpies dones de car, no obstant això, que les entre- la situació en què es troben i dissen- nadores són significativament més yar accions perquè elles s’ajustin al joves que els entrenadors. L’edat sistema (el que en anglès s’anomena mitjana de les dones és de 26,8 anys, blame-the-women narratives), sinó mentre que la mitjana dels homes és canviar el sistema. de 34,2, gairebé 8 anys més. El perfil dels entrenadors i entre- L’existència de diferències significa- nadores: la desigualtat en el mer- tives en l’edat mitjana d’entrenadors i cat de treball entrenadores es relaciona directament amb un dels aspectes que posa en evi- L’anàlisi de les característiques indi- dència aquest estudi: el conflicte tre- viduals i professionals dels entrena- ball-família. Tal com ja apunten Dixon i dors i entrenadores de Catalunya es va Bruening (2005). realitzar a través d’un qüestionari en línia que es va difondre amb la col·la- La conciliació familiar en la pro- boració de l’Escola Catalana de l’Esport fessió és una de les grans dificultats i de les federacions esportives catala- que es troben homes i dones. nes (entre maig i juliol de 2016). En la investigació hi van participar un total Les dificultats per la conciliació fami- de 1.685 entrenadors i entrenadores liar, però, pesen molt més en el cas de (82,3 % d’homes i 17,7 % de dones) de 31 les dones, com reflecteix el fet que les esports i nivells competitius diferents. dones de la nostra mostra són més jo- És, doncs, l’estudi més ampli realitzat ves i la seva situació familiar és molt di- fins ara en aquest àmbit a nivell inter- ferent de la dels homes entrenadors: la nacional. proporció de dones casades o convivint 68 11è QUADERN en parella (23,7 %) és molt menor que pació masculina equivalent, doncs, la dels homes (52,6 %). és clarament inferior en el món de l’entrenament, i és un dels indicadors També hi una diferència significati- clau en l’anàlisi de la desigualtat en va entre homes i dones en el nombre el mercat de treball (Verge, 2010). de fills i filles, ja que només un 15,4 % Unes dades que constaten que les de dones entrenadores tenen fills i dones que es dediquen a l’entrena- filles, en comparació amb el 38,2 % ment topen amb un conflicte impor- dels homes. La relació entre la taxa tant a l’hora de conciliar la seva ca- d’ocupació femenina amb presència rrera professional i la seva situació de menors de 12 anys i la taxa d’ocu- familiar. GRÀFIC 3 Situació familiar d’entrenadors i entrenadores Casat/da o vivint en parella 100% 80% 47,4% 60% 76,3% 40% 52,6% 20% 23,7% 0% HOMES DONES No Sí No Sí Número de fills/es 3 o més 1,0% 4,3% 2 7,7% 21,9% 1 6,7% 12,0% 0 84,6% 61,8% Dones Homes Font: Elaboració pròpia DONES I ESPORT 69 b) Titulació esportiva Pel que fa a la formació com a entre- nadores és molt reduïda, i es va reduint nador o entrenadora, coincidint amb encara més a mesura que s’incrementa les dades obtingudes del Departament de nivell. Aquestes dades posen en evi- d’Ensenyament descrites en l’apar- dència l’existència del «coll d’ampolla» tat anterior, les dades obtingudes en en el sistema de formació de tècnics i l’estudi reflecteixen també com la tècniques esportives a Catalunya, com presència de dones en nivells supe- s’ha descrit també a altres països com riors d’educació d’entrenadors i entre- el Regne Unit (Norman, 2009). GRÀFIC 4 Titulació esportiva dels entrenadors i entrenadores 16,4 % 10,7 % 13,0 % 26,1 % Nivell 3 Nivell 2 46,5 Nivell 1 29,9 % Títol de monitor/a Sense titulació 24,4 % 24,4 % 3,2 % 5,4 % HOMES DONES Font: Elaboració pròpia c) Experiència prèvia com a esportistes L’estudi també mostra que les dones tudi presentat per Knoppers (1987) i entrenadores tenen una experiència suggereixen que els homes amb me- prèvia com a esportista en nivells de nor experiència competitiva com a competició més alts que els homes atletes accedeixen més fàcilment a la entrenadors. El percentatge de dones professió que les seves companyes del que havien competit prèviament a ni- mateix nivell competitiu. En el present vell internacional va ser de l’11 % i a estudi, tot i que les dones tenien més nivell nacional del 26,4 %, xifres supe- experiència competitiva com a atletes, riors a les dels entrenadors. això no sembla beneficiar el seu des- envolupament professional com a en- Aquests resultats són similars a l’es- trenadores. 70 11è QUADERN Perfil professional d’entrenadors i entrenadores a) Lloc de treball que desenvolupen els entrenadors i entrenadores Si analitzem el lloc de treball, els re- per a les entrenadores poden dis- sultats demostren que el percentat- minuir a causa de les pràctiques de ge de dones que ocupen funcions de contractació que segueixen els me- segona entrenadora d’entre les que canismes de «reproducció homòlo- es dediquen a entrenar, és més gran ga» descrits per Kanter (1977). que entre els homes, mentre que els homes desenvolupen principalment La reproducció homòloga és un pro- el paper de primer entrenador o di- cés pel qual el grup dominant es re- rector tècnic —figura que és el punt produeix a partir de característiques de connexió entre els òrgans direc- socials i/o físiques. És a dir, en el cas tius de les organitzacions i la resta de l’entrenament, recerca prèvia ha d’entrenadors i entrenadores. analitzat que hi ha una relació direc- ta entre el sexe de la persona con- Aquestes posicions es consideren tractada i el sexe de la persona que fa funcions de responsabilitat amb més la contractació (Stangl & Kane, 1991). poder en la presa de decisions, mi- llors condicions laborals, més reco- Per tant, si l’entrenament és una neixement social i més influència en professió on els homes són majoria, el procés de contractació. aquest mecanisme perpetua la re- producció de l’ordre de gènere i con- Aquestes dades suggereixen que les tribueix a la baixa representació de possibilitats de desenvolupament dones en aquest àmbit de treball. GRÀFIC 5 Lloc de treball que desen- 15,2 % 16,6 % 29,8 % 2,9 % volupen els entrenadors i entrenadores 84,8 % 83,4 % 70,2 % 97,1 % Direcció Primer Segon Preparació tècnica entrenador/a entrenador/a física Dones Homes Font: Elaboració pròpia DONES I ESPORT 71 b) Nivell competitiu en què treballen En l’anàlisi del nivell competitiu en el també el gènere i l’edat dels esportis- qual els entrenadors i entrenadores tes i les esportistes que entrenen, ja treballen, trobem que el percentatge que generalment la major part de les de dones que es dedica als nivells sen- dones entrenen equips femenins i de se competició i de recreació és molt categories de formació. Així, trobem més elevat que el dels homes. Per ana- que només el 4,8 % dels equips mas- litzar aquest fet, cal tenir en compte culins i el 45,6 % dels equips femenins que, en general, els equips que no com- són entrenats per una dona. Tenint peteixen o són de caire recreatiu no en compte que la professionalització són una prioritat en la majoria de les i el reconeixement de l’esport femení organitzacions esportives i compten és molt inferior a l’esport masculí, la amb menys recursos. presència en l’alt nivell de competició no implica, necessàriament, millor si- Així doncs, es constata que les dones, tuació professional. en molts més casos, es troben en els llocs de treball de nivells més baixos Pel que fa a l’edat dels esportistes, i amb menys possibilitats d’ascendir, només el 6,9 % d’equips en categoria reflectint el que s’ha anomenat «sòl sènior (masculins i femenins) tenen enganxós» (Viladot, 2017). Aquest fet una dona com a entrenadora. Aquests també perpetua i reforça la idea que resultats es podrien explicar per l’atri- les dones entrenadores acaben ocu- bució tradicional de gènere que recau pant posicions de menys nivell. sobre dones en la cura dels nens i ne- nes i en les tasques de formació —i no En canvi, resulta especialment relle- tant de tecnificació—, mentre que els vant el percentatge de dones presents homes entrenen equips masculins i en els nivells nacionals i internacionals també la majoria dels equips feme- de competició, lleugerament superiors nins, especialment equips sèniors, als percentatges dels homes. Per ana- amb el major reconeixement social i litzar aquest fet cal tenir en compte econòmic que això implica. GRÀFIC 6 Nivell competitiu en què des- envolupen la tasca d’entrena- dor i entrenadora 41,3 % 16,8 % 14,6 % 19,1 % 22,7 % 58,8 % 83,2 % 85,4 % 80,9 % 77,3 % Sense Provincial Autonòmic Nacional Internacional competició Dones Homes Font: Elaboració pròpia 72 11è QUADERN Conclusions Les dades analitzades del conjunt del més o menys explícites dins les orga- sistema esportiu, juntament amb els nitzacions esportives que frenen el resultats de l’estudi, posen en evi- seu accés, promoció i permanència. dència una clara infrarepresentació del col·lectiu femení en el món de Es constata, doncs, com les organit- l’entrenament esportiu a Catalunya. zacions esportives i les institucions Tot i que la pràctica esportiva fe- educatives vinculades a l’entrena- menina al conjunt de Catalunya és ment esportiu necessiten transfor- d’un 40,2 % (Observatori Català de mar la seva naturalesa de gènere uti- l’Esport, 2014), i els èxits esportius litzant un enfocament més profund: són especialment remarcables, la la igualtat d’accés no és suficient, presència de les dones en l’àmbit de també és necessari millorar les con- l’entrenament és encara anecdòtica. dicions i augmentar el poder de les Aquesta baixa representació de do- dones des de dins de les organitza- nes entrenadores reflecteix i con- cions. Cal desenvolupar i aplicar polí- tribueix a la segregació i marginació tiques que abordin de forma efectiva de les dones dins de les estructures tots els àmbits de l’organització, i és i relacions a les organitzacions (Hall, que les polítiques per promoure la Cullen & Slack, 1989). igualtat entre homes i dones perme- ten també millorar el conjunt de l’en- La reproducció de l’ordre de gènere i titat, ja que totes les persones que la dominació masculina és evident a en formen part es podran beneficiar l’hora d’analitzar els rols i la presèn- de la diversitat de models de gènere cia dels entrenadors i entrenadores. (Walker, 2016). Les dades d’aquest estudi també aborden alguns dels indicadors clau Un primer pas suposa revisar els me- en l’anàlisi de la desigualtat de gène- canismes de captació i selecció d’en- re en el mercat de treball. Tot i que trenadors i entrenadores, i també les exerceixen la mateixa professió, les formes en què s’anuncien i es donen característiques personals i profes- a conèixer els cursos de formació. sionals de les dones i homes entre- D’acord amb això, les recomanacions nadors reflecteixen situacions des- haurien de centrar-se en la millora iguals: en l’edat, l’estructura familiar, de les estratègies de selecció d’en- l’experiència competitiva prèvia com trenadors i entrenadores amb inicia- a esportistes, la formació en l’entre- tives i pràctiques que donin suport a nament, el lloc de treball que desen- una cultura de diversitat, que afavo- volupen, el nivell competitiu en què reixin ampliar les seves perspectives treballen i l’edat i sexe dels espor- i promoure el lideratge orientat a les tistes que entrenen. Així, les dades persones, la contractació proacti- mostren com l’entrenament és una va, processos de selecció i promoció professió molt masculinitzada on les transparents, i també la formació en dones són l’excepció i, sovint, es tro- diversitat i el treball en equip. ben en situacions de discriminació DONES I ESPORT 73 Sembla lògic desenvolupar campan- ca de l’entitat, és necessari prendre yes promocionals per involucrar més mesures que facilitin la conciliació dones en l’entrenament, però aques- familiar i promoguin la correspon- tes campanyes no seran útils si hi ha sabilitat revisant aspectes com els manca d’oportunitats per progressar horaris de reunions i la disponibi- més enllà del curs de formació. Les or- litat horària exigida o considerada ganitzacions han de detectar i canviar adequada; la possibilitat de disposar els obstacles ocults que troben les de la informació sobre el calendari dones des del punt d’entrada a la pro- competitiu amb més antelació i sense fessió i al llarg de la seva trajectòria canvis d’última hora, de manera que professional com a entrenadores. l’entrenador o l’entrenadora pugui fer una bona gestió del temps i pugui Per tal de reforçar les dones en un conciliar la seva vida personal amb la context tan masculinitzat, és impor- feina; crear un sistema de torns en- tant el procés d’empoderament. En tre tot l’equip tècnic de l’entitat de aquest àmbit, els programes de tu- manera que cada entrenador o entre- toria i la creació de xarxes s’han des- nadora disposi d’un cap de setmana crit com una bona pràctica. Aquests al mes lliure; facilitar l’accés a servei programes permeten donar suport de guarderia o atenció a persones a les dones entrenadores creant es- dependents; facilitar els desplaça- pais on trobar i generar referents, ments de la família per acompanyar visualitzar les dones a la professió, l’entrenador o entrenadora, etc. intercanviar coneixements, recursos i experiències, compartir inquietuds Finalment, per millorar la progres- i necessitats, i disposar de recursos sió dels entrenadors i entrenadores davant situacions difícils i entorns dins les organitzacions, calen canvis tradicionalment molt masculinitzats. sistèmics i estructurals que perme- tin detectar i eliminar els obstacles, D’altra banda, les organitzacions sovint ocults i inconscients, que im- esportives han d’abordar definitiva- pedeixen que l’organització pugui ment el conflicte feina-família en què comptar amb més dones i que aques- es veuen immerses els entrenadors i tes progressin a les posicions més entrenadores. L’establiment d’una reconegudes. Tal com planteja Kno- cultura de treball en què es tinguin ppers (1987), això implica que les do- en compte, es respectin i es doni su- nes puguin prendre decisions sense port a les dinàmiques familiars i els haver de rebre l’aprovació dels altres, diferents cicles vitals de les perso- tenir una xarxa de suport mútua, nes que formen part de l’organització entrenar equips masculins i feme- és cada cop més necessari per evitar nins a tots els nivells, tenir accés al la fuga de talents, tant d’entrenadors coneixement sobre l’organització i com, sobretot, d’entrenadores. A més tenir influència en la creació i imple- de crear un ambient on la relació amb mentació de polítiques relacionades la família sigui fluida dins la dinàmi- amb la tasca d’entrenadora. 74 11è QUADERN DONES I ESPORT BIBLIOGRAFIA Acosta, R.V., & Carpenter, L. J. (2014). Women in intercollegiate sport: A longitudinal study: Thirty seven year update 1977-2014. Document no publicat, recuperat de http://www.acostacarpenter.org/ Everhart, C. B., & Chelladurai, P. (1998). Gender differences in preferences for coaching as an occupa- tion: the role of self-efficacy, valence, and perceived barriers. Research Quarterly for Exercise and Sport, 69(2), 188–200. doi:10.1080/02701367.1998.10607683 Fasting, K., Sand, T. S., & Knorre, N. (2013). European female sport students as future coaches? Euro- pean Journal for Sport and Society, 10(4), 307–323. Hall, M. A., Cullen, D., & Slack, T. (1989). Organizational elites recreating themselves: The gender struc- ture of national sport organizations. Quest, 41(1), 28–45. doi:10.1080/00336297.1989.10483906 Hinojosa-Alcalde, I., Andrés, A., Serra, P., Vilanova, A., Soler, S., & Norman, L. (2017). Understanding the gendered coaching workforce in Spanish sport. International Journal of Sports Science & Coaching. doi:10.1177/1747954117747744 LaVoi, N. M. (2016). Women in Sports Coaching. London: Routledge. Kanter, R. M. (1977). Men and women of the corporation. New York: Basic. Knoppers, A. (1987). Gender and the Coaching Profession. Quest, 39(1), 9–22. doi:10.1080/00336297.1 987.10483853 Moragas, M. (2014). Les dones que presideixen els clubs esportius a Catalunya. Factors que inci- deixen en l’accés i en l’exercici del càrrec, i estil de lideratge. (Tesi doctoral, Universitat Ramon Llull). Recuperat de http://hdl.handle.net/10803/145029 Norman, L. (2009). The UK coaching system is failing women coaches. International Journal of Sports Science and Coaching, 3(4), 447–476. doi:10.1260/174795408787186431 Observatori Català de l’Esport (2015). Entrenador/a d’esport federat. Recuperat el 13 de març de 2018 de http://www.observatoridelesport.cat/indicador.php Reade, I., Rodgers, W., & Norman, L. (2009). The under-representation of women in coaching: A compa- rison of male and female Canadian coaches at low and high levels of coaching. International Journal of Sports Science and Coaching, 4(4), 505–520. doi:10.1260/174795409790291439 Stangl, J. M., & Kane, M. J. (1991). Structural variables that offer explanatory power for the underre- presentation of women coaches since Title IX: The case of homologous reproduction. Sociology of Sport Journal, 8(1), 47–60. Verge, T. (2010). Guia per a la creació d’indicadors de gènere. Barcelona: Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Disponible a http://ceo.gencat.cat/web/.content/30_estudis/03_publicacions/ Apunts/2010_01_09_Apunts_Indicadorsdegenere.pdf Viladot, M. A. (2017). Género y poder en las organizaciones. Barcelona: Editorial UOC. Viñas, J., & Pérez, M. (2014). El mercat de treball de l’esport a Catalunya. Especial incidència a la província de Barcelona. Barcelona: INDE. Walker, N. (2016). Cross-gender coaching. In N. M. LaVoi (Ed.), Women in Sports Coaching (pp. 111–125). London: Routledge. 76 Manifest de defensa i igualtat de gènere a l’esport Decàleg 2018 77