12è Quadern Dones i Esport 12è PREMI DONA I ESPORT EDITA Ajuntament de Barcelona PRODUCCIÓ Motor Press EDICIÓ 2019 TIRATGE 1.500 exemplars ISSN 2604-3580 barcelona.cat/esports /bcnesports @BCN_esports @bcnesports COL·LABORA: Imatge coberta: Pérez de Rozas, 16/06/1934 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 1 Presentació 05 4 Articles divulgatius 29 Marta Carranza, sobre Dona gran i Comissionada d’Esports Esport 2 Article històric 07 4.1 Universidad de 30-35 Xavier Pujadas i Dolors Ribalta Castilla-La Mancha La fragilitat en la dona d’avançada edat 3 Biografies dels 17 4.2 Esport 3 36-45 guanyadors del La participació femenina en l’oferta pública d’activitats Premi Dona i Esport físiques a persones grans 2018 3.1 Sylvana Mestre 18-21 4.3 Associació 46-53 Premi Mireia Tapiador a la Esportiva Promoció de l’Esport Sarrià-Sant Gervasi Què fan tantes dones en un parc? 3.2 Ainara Acevedo 22-23 5 La cursa de les 55 Premi a la dona esportista dones 2018 3.3 Lola García, 24-25 5.1 Manifest 57 directora del ‘Dones d’esdeveniments Marca’ Premi al Mitja de Comunicació 3.4 BUC: 26-27 5.2 Experiència 58-59 Barcelona Mares Escoles 2018 Universitari Club Premi al club esportiu La dotzena edició del Quadern Dones municipals, es fomenta l’oferta d’ac- i Esport aborda un concepte molt tivitats específiques per a gent gran. interessant: la pràctica de l’activitat Creiem fermament en la capacitat física com a eina d’apoderament de les de l’esport i l’activitat física com a dones grans. component socialitzador, que vincula Ens trobem davant la realitat d’un les persones amb el seu entorn més envelliment progressiu de la ciuta- proper, que les ajuda a mantenir-se dania, que es farà encara més palès físicament més actives i, per tant, més els propers anys. Per a l’Ajuntament saludables; i que tot això repercuteix de Barcelona, és prioritari fomentar notablement en la qualitat de vida i l’adquisició d’hàbits saludables en la felicitat de les persones. En el cas totes les etapes de la vida, i mante- de les dones grans, a més, els permet nir-los en aquesta etapa vital. Amb sortir dels àmbits més domèstics, aquesta voluntat, estem implemen- tenir temps per a elles mateixes i més tant programes municipals adreçats presència en l’àmbit social i ciutadà, a conscienciar dels hàbits saludables i mantenir la seva autonomia i in- i promoure la pràctica esportiva en la dependència. En definitiva, tenir el població més gran, com ara “Activa’t control de la seva vida quotidiana. als parcs” i “Ens movem”. A més, a la xarxa d’instal·lacions municipals dis- posem d’uns circuits gimnàstics a l’ai- re lliure, situats als diversos districtes, que estan orientats a la millora de la Marta Carranza condició física i, als centres esportius Comissionada d’Esports L ’ e v o l u c i ó c r e i x e n t d e l a p r à c t i c a e s p o r t i v a p e r p a r t d e l e s d o n e s g r a n s a l a c i u t a t d e B a r c e l o n a e n l e s d a r r e r e s q u a t r e d è c a d e s c o i n c i d e i x a m b l a d e m o c r a t i t z a c i ó i l a m o d e r n i t z a c i ó d e l a s o c i e t a t i d e l e s a d m i n i s t r a c i o n s p ú b l i q u e s Pérez de Rozas, 18/11/1934 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona Participants del programa municipal ‘Barnatresc’ gaudeixen d’una caminada pel Passeig de Colom DE GRAN VULL FER ESPORT. ESPORT I DONES GRANS A BARCELONA (1978-2015) Xavier Pujadas i Dolors Ribalta 9 Professors de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull Durant el segle XX es van incorporar a la pràctica esportiva quatre segments de població fonamentals: les classes populars, les dones, la gent gran i les persones amb discapacitat 1. INTRODUCCIÓ: DONES, ESPORT I GENT GRAN, UN FENOMEN RECENT Durant el segle XX, el fenomen esportiu va experimentar un creixement expo- nencial. Des del punt de vista de la participació social, a partir del nou-cents hem de tenir en compte la incorporació a la pràctica esportiva de quatre sectors de població fonamentals: les classes populars, les dones, la gent gran i les per- 1PFISTER, Gertrud. «It is sones amb discapacitat. En realitat, els treballadors i les dones van començar a never too late to win-sporting activities and performances tenir presència esportiva rellevant durant la primera meitat del segle, mentre of ageing women». Sport in que en general els col·lectius de gent gran i de discapacitats ho feren després de Society, vol. 15, núm. 3 (2012), p. 372. la Segona Guerra Mundial. De fet, la irrupció de l’esport contemporani durant la primera meitat del segle XIX tingué com a protagonistes principals els ho- 2SOOK LEE, M.; TANAKA, K. «Significance of Health Fitness mes joves. Forjats en les escoles privades per a nois privilegiats del centre i el Appraisal in an Aging Socie- sud d’Anglaterra, els jocs esportius es normativitzaren i s’institucionalitzaren ty». Journal of Physiological Anthropology and Applied amb els valors de la classe dirigent de l’imperi —masculina, per descomptat— Human Science, vol. 16, núm. i la moral protestant. L’esport, doncs, es construí sota els paràmetres de la 4 (1997), p. 123-131. competitivitat, la virilitat, la bellesa, la joventut i la honestedat en el joc perquè 3FORTUÑO GODES, Jesús. aquests eren aspectes que formaven part de l’imaginari dels joves gentlemen Relació entre qualitat de vida relacionada amb la salut que estaven destinats a desenvolupar l’emergent societat burgesa britànica. i els usuaris de programes Des d’aquest punt de vista, la participació de persones d’edat avançada en l’es- d’exercici físic comunitaris per a gent gran de Catalunya. port era vista com a impròpia, atès que originàriament l’esport es desenvolupà Tesi (doctorat). Barcelona: bàsicament a les escoles preparatòries —dels 7 als 18 anys—, a les universitats Universitat Ramon Llull, 2008, p. 36-37. —fins als 24 o 25 anys— i als clubs elitistes —fins a la trentena. Ser dona i d’edat Logotip del primer World Master Games celebrat a Toronto del 7 al 25 d’agost de 1985 S“er dona i d’edat avança- avançada, doncs, xocava doblement amb els estàndards de salut, personalitat i da xocava doblement bellesa atribuïts a les dones del tombant del segle XIX al XX1. amb els estàndards de La vinculació de les persones de més de 40 anys al món de l’esport i l’activitat salut, personalitat i be- física reglada és força recent i es produí bàsicament a partir de 1950 als països llesa atribuïts a les dones anglosaxons i en dos àmbits diferents: el de la competició i el de la salut. En el del tombant del segle XIX primer cas, les competicions organitzades per clubs i federacions per a veterans al XX van proliferar sobretot amb competicions masculines entre les dècades de 1950 i 1970, per bé que en bona mesura la seva consolidació pública es va produir ” amb la creació dels World Masters Games (Jocs Olímpics de Veterans) del 1985 a Toronto. En el segon, a països com els Estats Units ja es van iniciar polítiques de 10 salut mitjançant l’esport per a gent gran a principis de la dècada de 1960, amb programes com el «Soft American»,2 vinculats als moviments d’esport per a tothom. A Europa, s’iniciaren programes similars a diferents països, com ara la República Democràtica Alemanya, amb facilitats per a l’establiment d’esports comunitaris des dels anys seixanta; Suècia, que el 1973 va desenvolupar un pro- grama per a la reducció de la despesa mèdica a partir de la millora de la dieta i l’estimulació de la pràctica esportiva entre la gent gran, o la Gran Bretanya, que Carme Romeu, juntament amb altres participants dels European Veteran el 1972 va iniciar els consells d’esports per a la salut i el benestar dels ciutadans Championship del 1989 de més edat. 3 En aquest article emmarcarem l’evolució creixent de la pràctica esportiva per part de les dones grans a la ciutat de Barcelona en les darreres quatre dèca- des, tot coincidint amb la democratització i la modernització de la societat i de les administracions públiques. Montserrat Mechó, passat i present esportiu (fotografía feta per Dolors Ribalta 28-09- 2012) 2. LES PRIMERES INICIATIVES DE L’ESPORT PER A GENT GRAN A BARCELONA (1978-1990) A Catalunya, l’accés regular i organitzat de dones més grans de 40 anys a la pràctica esportiva es va iniciar fonamentalment en l’àmbit de la competició per a esportistes veteranes durant la dècada de 1960. Naturalment això va passar en pràctiques específiques en què les dones ja havien normalitzat la seva pre- sència des de feia alguns anys, fet que permetia comptar amb un nombre relle- vant d’esportistes que volien mantenir la pràctica esportiva i competitiva amb el pas del temps. Aquest fet, en el context de pressió per a les dones esportistes durant la dictadura, no era habitual i estava vinculat a la iniciativa d’algunes federacions i entitats socials. En la dècada de 1970 l’oferta de competicions femenines per a dones amb més de 30 i 40 anys s’anà incrementant. Fora del sistema competitiu institucionalitzat, l’organització de programes “ d’activitat física i esportiva amb objectius de millora de la salut per a persones Al 1982, l’Ajuntament de grans a l’Estat espanyol s’inicià a la ciutat de Barcelona a finals de la dècada de Barcelona va encetar la 1970, ja en plena transformació democràtica. De fet, el marc cronològic en què campanya “Esport per a s’iniciaren els primers programes —entre el 1978 i el 1980— denotava la con- la tercera edat”, fet inèdit fluència de dos factors detonants: l’experiència d’algunes iniciatives similars als i que topava amb l’escàs Estats Units i Europa a principis de la dècada i la democratització associativa i interès de la gent gran municipal del moment, que possibilità un acostament inèdit a pràctiques mo- per l’esport que les dernitzadores com aquesta. Els primers programes comunitaris d’exercici físic enquestes d’hàbits dirigits a persones grans foren promoguts l’any 1982 des del Servei d’Esports de esportius evidenciaven l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l’àrea municipal de Serveis So- cials, que encetaren la campanya «Esport per a la tercera edat», fet inèdit i que ” 11 Els casals de gent gran, encara avui espais claus, van ser els primers equi- paments on es va promoure l’activitat esportiva per gent gran topava amb l’escàs interès de la gent gran per l’esport que les enquestes d’hàbits esportius evidenciaven en aquells moments. La campanya s’encetà amb un pla pilot als casals d’avis municipals i obtingué un èxit aclaparador, sobretot entre les dones, atès que el 95 % de les persones que s’apuntaren a fer les activitats durant el primer any foren dones.4 Alguns dels tècnics que participaren en la prova pilot —les professores d’educació física Cristina Ramon, Àngels Soler i Antònia de Febrer— s’havien format a França i formaren la Societat per a les Activitats Físiques dels Vells (SAFIVE). De fet, el model sociomotriu prenia com a referència les experiències franceses de finals de la dècada anterior i les italianes i es tractava d’un tipus de programa amb una projecció eminentment 4BURRIEL, Joan Carles. social. La campanya iniciada des del primer consistori democràtic es va mante- «L’evolució dels models d’ac- nir, executada per l’associació Esport-3, a casals, centres cívics, sales polivalents tivitat física per a gent gran». A: PALOU, Pere; PONSETI, i espais parroquials. L’any 1985 ja mobilitzava unes 900 persones i començava Xavier; BORRÀS, Pere. Activi- a estendre’s fora de la ciutat.5 Sens dubte aquests primers programes van en- tat física per a gent gran: una perspectiva multidisciplinar. cetar un camí expansiu i van plantejar la necessitat de la formació de persones Edicions UIB, 2003, p. 92. especialitzades en activitat física per a la gent gran. Durant la segona meitat de 5Op. cit., p. 93. la dècada de 1980 va prendre més força la necessitat de crear eines específiques que vinculessin els serveis socials i sociosanitaris, en un escenari d’envelliment de la població catalana que ja feia preveure la prevalença de determinades malalties associades a l’envelliment. En aquest context, van aparèixer molts serveis socials comunitaris i educatius que cercaven la integració i participació de les persones grans, així com el programa «Vida als anys» (1986) de la Gene- ralitat de Catalunya. La preocupació creixent per la salut i la qualitat de vida del sector de la gent gran —eminentment format per dones— comportaria igualment la consolida- ció d’una nova visió sobre l’esport com a element molt rellevant per a la millora de la vida d’aquest col·lectiu. Aquest fet coincidí amb l’explosió olímpica de la ciutat. 3. ELS JOCS I L’EXPANSIÓ DE L’ESPORT PER A TOTES LES EDATS A LA CIUTAT (1992-2000) Altres administracions del país van sumar-s’hi a la promoció de l’activitat física per la gent gran 12 “ És evident que la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu a la ciutat l’any 1992 ha El projecte Olímpic va tingut un impacte sostingut en el temps. Més enllà dels aspectes materials vin- impulsar la remodelació culats a la immediatesa, anteriors i posteriors als Jocs, l’estela de Barcelona 92 de la ciutat, però es pot considerar llarga perquè, entre altres coses, des del punt de vista social també del seu sistema i esportiu els Jocs van ressituar la ciutat en el context de la modernitat. Això, esportiu, impulsant el seu doncs, ha tingut un efecte ampli i perdurable que ha concernit també les edats caràcter obert dels practicants. De fet, l’any 1992 el creixement econòmic, l’increment del suport a l’esport ” professional, els èxits esportius, la inversió en matèria esportiva i l’organització de grans esdeveniments van posar a l’aparador mundial una Barcelona capda- vantera, moderna i cosmopolita, una ciutat que s’anava consolidant com a des- tinació turística i esportiva. La capital catalana es va obrir al mar situant la Vila Olímpica a tocar del Mediterrani i recuperant la façana marítima. La posterior transformació del barri va permetre recuperar el front litoral per al lleure i l’esport de totes les edats. El projecte Olímpic va impulsar la remodelació de la ciutat, però també del seu sistema esportiu. A banda de l’esport de competició que naturalment estava associat als Jocs, la promoció esportiva, en bona mesura per part de les institucions de la ciutat aprofitant la febre postolímpica, va impulsar l’esport com un sistema obert6 en evolució i amb un ampli ventall de possibilitats per a cada individu. La idea 6HEINEMANN, Klaus. «The future of sport. A challenge for de l’esport per a tothom es va veure afavorida per la signatura de la Carta Eu- sport science». International ropea de l’Esport i per la nova llei en matèria esportiva del 1990. És en aquest Review for the Sociology of Sport, vol. 21 (1986), p. moment que el model d’esport social i recreatiu que va néixer a principis de la 271-285. dècada de 1980 i un altre model eminentment esportiu que es desenvoluparia PUIG, Núria; HEINEMANN, Klaus. «El deporte en la pers- durant els anys noranta van anar creixent juntament amb les tendències soci- pectiva del año 2000». Papers. osanitàries (recreació i animació) a les residències, els hospitals i els centres de Revista de Sociología, vol. 38 (1991), p. 123-141. dia. De fet, dos anys després dels Jocs Olímpics, les mateixes institucions muni- cipals reconeixien que la ciutat havia entrat en una nova situació caracteritzada per una gran diversitat d’aspectes transformadors de l’esport. Entre aquests, el primer, era «la irrupció de la pràctica esportiva en el temps lliure dels ciuta- dans», amb la qual cosa l’esport «ha deixat de ser un fenomen identificat úni- cament i exclusivament amb la competició, amb els nens, amb els joves, amb els físicament més forts, per passar a ser una necessitat sentida i desenvolupada pels ciutadans, independentment de l’edat, del sexe o de la condició física».7 Els sectors de persones més grans, fins aleshores poc presents en l’àmbit de les polítiques esportives, irrompien amb força en el relat esportiu de la ciutat. Efectivament, aquesta nova dimensió socioesportiva de la Barcelona posterior als Jocs requeria nous criteris en la política esportiva local que l’any 1994 ja es “ plantejaven tenint en compte un nou col·lectiu emergent entre els practicants A partir de finals de la d’activitat física: «els ciutadans de més de 50 anys», atès que «és un sector al dècada de 1990, com a qual s’ha de dedicar una atenció especial, tenint molt presents quins són els grup d’edat específic, amb seus requeriments i desigs i les seves necessitats i exigències».8 En aquest sector interessos i trets culturals les dones tenien una presència molt destacada per raons demogràfiques òbvies. propis, el sector de les les En aquest context, i tenint en compte també l’increment general de l’inte- dones grans adoptaren un rès de la població per l’esport, a partir de finals de la dècada de 1990 ja es pot nou paper en l’escenari de observar un comportament diferenciat del col·lectiu de persones grans en el l’activitat física sistema esportiu. Com a grup d’edat específic, amb interessos i trets culturals propis, el sector de les persones grans va irrompre amb força en l’entramat soci- ” al i esportiu. La tercera edat va entrar al mercat de consum des de la rica xarxa d’instal·lacions esportives públiques i privades, que van afavorir la normalitza- ció esportiva d’una tipologia d’usuaris que cada cop incorporava més presència femenina. A partir d’una varietat de programes esportius i de fitness amb con- tinguts que plantejaven la millora de la condició física i captaven públic amb una capacitat adquisitiva mitjana alta, les dones grans adoptaven un nou paper en l’escenari de l’activitat física.9 13 4. ENTRE LA COMPETICIÓ I LES PRÀCTIQUES TERAPÈUTIQUES, UN FENOMEN EN CREIXEMENT (2000-2015) Des de l’entrada al segle XXI hi ha hagut un clar increment i una diversificació de la pràctica esportiva i d’activitat física de les dones grans a la ciutat de Bar- celona i en general arreu dels països occidentals. De fet, es tracta d’un fenomen generalitzat en aquests entorns i que es reflecteix clarament en l’àmbit de la competició. Així, per exemple, cal tenir en compte que en la primera edició dels World Masters Games del 1985 hi van participar 468 dones, un 27,7 % del total de 1.688 participants. L’any 2009 hi van concórrer 28.676 participants, el 41 % dels quals foren dones, que van competir en 28 esports. La mitjana d’edat dels atletes fou de 50 anys, segons les dades de la International Masters Games As- sociation, entitat organitzadora dels jocs i que va obtenir el reconeixement del Comitè Olímpic Internacional. L’any 2013 es van celebrar els primers Masters Games europeus a Niça. Malgrat que, com hem vist, tradicionalment l’esport es considerava una activitat més masculina que femenina, i en conseqüència més practicada pels homes que per les dones, «a mesura que s’avança en edat, la diferència entre ells i elles és menor, fins al punt que entre els més grans de 65 anys es dona el cas que són les dones les que més es vesteixen de curt».10 Les nedadores del CN Barcelona Ana María Pérez, Montserrat Mechó, Roser Ponsatí i Paquita Romeu, a la imatge amb l’exwaterpolista i president del club, Joan Lluís Abellán, durant els Campio- nats d’Espanya del 2013 A“ la primera edició dels En aquest sentit les dades que fan referència a la no pràctica esportiva de les World Masters Games, al dones d’aquesta franja d’edat o més grans era del 76,6 % el 2010 i del 41,9 % 1985, van participar 468 el 2014, fet que mostra una tendència molt rellevant en la incorporació de les dones, un 27,7% dels 1.688 dones grans a l’esport. participants. Al 2009 hi Mantenir-se actives durant la vellesa permet superar alguns obstacles pro- van concórrer 28.676 pis de la seva edat, tal com afirmava Dolors Sans, nedadora assídua des de la participants, el 41% dels mort del seu marit i que tot i les intervencions al genoll no abandona l’activitat quals foren dones esportiva: «notava que tocava [amb] els peus a terra, no surava, i em posava d’esquena i d’esquena sí, i això ja me’n vaig donar compte que deu pesar la prò- ” tesi que porto, la de genoll i la cama».11 Efectivament, la natació, l’atletisme i el tennis són alguns dels esports més practicats per les dones grans i en els quals s’han anat obrint categories i torneigs: «vam començar a fer campionats de Catalunya de veterans, que ara en diuen màsters (o sèniors)».12 Altres àvies barcelonines emulen les proeses dels protagonistes del docu- mental Olímpicament grans en campionats mundials: «com a veterana era la copa del món que es feia [als Estats Units] i eren vàries nacions i allavòrens podies participar d’esquí, per exemple, […], d’atletisme [i d’altres esports]».13 Carme Romeu a Val d’Isère, preparant la VII edició del campionat internacional de veterans, que es va disputar el 1990 a Budapest, Hongria 14 7GENERALITAT DE CATALUNYA; UFEC. L’asso- ciacionisme i l’esport. Congrés de l’Esport Català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995, p. 199. 8Op. cit., p. 207. 9MARTIN, Carme; GINÉ, Ma- ria; FORTUÑO, J; GUERRA, Myriam. «Models teòrics i programació d’activitat física en l’envelliment». Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, vol. 30, núm. 1 (2012), p.39 10MÁRQUEZ DANIEL, Carlos. «El nombre de catalans que fan esport ha augmentat el 82 % des del 1980». A: El Periódico (5 abril 2017). També disponible en línia a: 11Entrevista de Dolors Ribalta a Dolors Sans. Barcelona,14 de març del 2011. Fragment 391. 12Entrevista de Dolors Ribalta a Roser Ponsatí. Barcelona, 17 de maig del 2011. Fragment 279. Olga Palau fent una sessió d’estiraments i relaxació al Casal de Gent Gran de Can Castelló Aquesta incorporació ens mostra casos excepcionals, com el d’Olga Palau, que amb 88 anys continua promovent l’activitat física entre les seves coetànies com a professora per a la tercera edat al centre cívic de Can Castelló: «[…] quan vaig jubilar-me, vaig pensar que aquí no acabava la meva vida»,14 i el de Mont- serrat Mechó, que amb 85 anys ha realitzat més de 950 salts en paracaigudes, posseeix el rècord de Catalunya dels 50 metres braça i afirma que «la edad no es un problema. Hasta que el cuerpo y la mente lo permitan hay que moverse, porque el deporte ayuda a desconectar y a relajarse».15 Montserrat Mecho fent salt de paracaigudes 15 “La visió positiva de l’esport a edats avança- Amb tot, naturalment la majoria de les dones grans barcelonines que s’han des es va ratificar durant incorporat a la pràctica d’activitat física des de principis del segle XXI no ho el 2012 amb la celebració han fet en modalitats competitives. A part de l’activitat física informal, l’esport de l’Any Europeu de l’Enve- recreatiu i la pràctica competitiva, les institucions també han desenvolupat lliment Actiu programes públics de salut i dones grans. És el cas de l’Ajuntament de la ciutat, que ha estat oferint activitat física gratuïta per a aquest grup d’edat en espais ” públics. Programes com «Activa’t», «Ens Movem» i «Barnatresc», han comp- tat amb una amplíssima majoria de participació femenina (87 %, 82 % i 62 %, 13Entrevista de Dolors Ribalta respectivament). Aquests programes han anat incorporant progressivament a Carme Romeu. Barcelona, pràctiques molt diverses, com gimnàstiques orientals (taitxí i txikung), ioga, 2 de juny del 2011. Fragment 408. circuits gimnàstics, zumba, activitats aquàtiques, patinatge i danses, fet que ha comportat un increment important de la demanda. 14Entrevista de Dolors Ribalta a Olga Palau. Barcelona, 22 de Aquests programes públics i les activitats a associacions i entitats privades, març del 2011. Fragment 526. juntament amb la celebració de grans esdeveniments, configuren una visió 15Entrevista a Radio Marca, positiva de l’esport a edats avançades, que va quedar ratificada durant el 2012, setmana del 26 d’octubre quan es va celebrar l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. del 2018. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES BURRIEL, Joan Carles. «L’evolució MARTIN, Carme; GINÉ, Maria; dels models d’activitat física per a FORTUÑO, J; GUERRA, Myriam. gent gran». A: PALOU, Pere; PONSE- «Models teòrics i programació d’acti- TI, Xavier; BORRÀS, Pere. Activitat vitat física en l’envelliment». Revista física per a gent gran: una perspectiva de Psicologia, Ciències de l’Educació multidisciplinar. Edicions UIB, 2003 i de l’Esport, vol. 30, núm. 1 (2012), p. 35-44 FORTUÑO GODES, Jesús. Relació entre qualitat de vida relacionada PUIG, Núria; HEINEMANN, Klaus. amb la salut i els usuaris de progra- «El deporte en la perspectiva del año mes d’exercici físic comunitaris per a 2000». Papers. Revista de Sociología, gent gran de Catalunya. Tesi (docto- vol. 38 (1991), p. 123-141 rat). Barcelona: Universitat Ramon Llull, 2008 PFISTER, Gertrud. «It is never too late to win-sporting activities and GARCÍA-FERRANDO, Manuel. performances of ageing women». «Veinticinco años de análisis del com- Sport in Society, vol. 15, núm. 3 portamiento deportivo de la pobla- (2012), p. 369-384 ción española (1980-2005)». Revista internacional de sociología, vol. 64, RIBALTA ALCALDE, Maria Dolors. núm. 44 (2006), p. 15-38 Dones, esport i dictadura. La memò- ria oral d’esportistes catalanes durant HEINEMANN, Klaus. «The future of la primera etapa del franquisme sport. A challenge for sport science». (1939-1961). Tesi (doctorat). Barce- International Review for the Sociolo- lona: Universitat Ramon Llull, 2016 gy of Sport, vol. 21 (1986), p. 271-285 RUIZ, María del Rosario. ¿Eternas 16 LAVEGA BURGUÉS, Pere. «L’esport menores? Las mujeres en el fran- i la tercera edat». Apunts. Educació quismo. Madrid: Biblioteca Nueva, Física i Esports, núm. 20 (1990), 2007 p.13-20 SOOK LEE, M.; TANAKA, K. «Signi- M Á R Q U E Z D A N I E L , C a r l o s . ficance of Health Fitness Appraisal in «El nombre de catalans que fan an Aging Society». Journal of Physi- esport ha augmentat el 82 % des ological Anthropology and Applied del 1980». A: El Periódico (5 abril Human Science, vol. 16, núm. 4 2017). També disponible en línia a: (1997), p. 123-131. S y l v a n a M e s t r e , p e l s e u s u p o r t p e r a p e r s o n e s a m b d i v e r s i t a t f u n c i o n a l ; A i n a r a A c e v e d o , p e r l a s e v a p o l i v a l è n c i a i i n s i s t è n c i a e s p o r t i v a ; L o l a G a r c í a , p e l s e u s u p o r t a l ’ e s p o r t f e m e n í d e s d e l e s o n e s r a d i o f ò n i q u e s , i e l B a r c e l o n a U n i v e r s i t a r i C l u b d e r u g b i , p e l p a p e r d e l e s d o n e s e n t o t s e l s à m b i t s , v a r e n s e r e l s g u a r d o n a t s d e l a X I e d i c i ó d e l s P r e m i s D o n a i E s p o r t Pérez de Rozas, 19/05/1935 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona En poc menys d’una dècada, Sylvana va entrar a formar part del Comitè Paralím- pic Internacional 3.1 SYLVANA MESTRE, UNA LLUITA CONTÍNUA PEL VALOR AFEGIT DE L’ESPORT PARALÍMPIC José M. Juncadella Sala 19 President de la Junta Directiva de Play and Train Ens situem a la glacera de la Grande Motte, a l’estació d’esquí de Tignes (Alps francesos). Són les 7.30 h del matí d’un dia del mes de setembre de l’any 1996. Dia d’entrenaments en alçada, en què molts joves esportistes dels di- ferents equips de competició fan baixades pels diversos traçats d’eslàloms. Des del primer moment, la Sylvana es les estructures internacionals dels va sentir atreta per l’equip que s’en- esports paralímpics. trenava a la dreta: alguns feien la bai- Sylvana Mestre i Alexander va néi- “ xada asseguts en una cadira amb un xer l’1 de maig de l’any 1 56 a Barcelo- El 1996 la coincidència esquí, ajudant-se amb uns pals curts na, en el si d’una família amb arrels d’un dels seus entrena- amb petits esquís a l’extrem; uns al- catalanes, cubanes i escoceses. Des ments d’esquí amb el tres baixaven en parelles i l’esquiador de ben petita, els esports van envoltar d’altres persones amb de davant donava ordres durant tota la vida de la família i els viatges per diversitat funcional la va la baixada, i uns altres baixaven amb anar a esquiar es van mantenir durant determinar a endinsar-se només una cama o un braç. La Sylva- tota la seva infantesa i joventut. El en el món paralímpic, na mai no havia vist gent esquiant en seu esperit competitiu i de superació on va arribar a les estruc- aquestes condicions ni, per descomp- constant va fer que practiqués diver- tures internacionals més tat, intentant millorar a cada baixada sos esports: bàsquet, esquí nàutic, altes seguint les instruccions dels seus en- surf, escalada, equitació… i va arribar trenadors. A l’acabar l’entrenament, a formar part de l’equip espanyol ” la curiositat la va fer apropar-se als d’esquí alpí. Més endavant, quan era esportistes per esbrinar d’on eren, què tècnica esportiva d’esquí, va començar feien, a quines proves competien… a treballar d’entrenadora de clubs, de Aquell dia va ser un punt d’in- l’equip català i de l’equip espanyol flexió en la vida de la Sylvana: sense d’esquí alpí. Es va casar amb el també encara saber-ho, havia conegut una entrenador Gabriel «Chichu» Tauler i manera de fer esport que l’enganxaria junts van formar una parella dedicada i la portaria fins als llocs més alts de inicialment a l’esquí de competició i L’esquí per persones amb discapacitat visual va captivar la protagonista des del primer moment també a la distribució d’una impor- Sylvana en va ser la responsable mà- tant marca de material d’esquí. xima. El mateix any 2002 la Sylvana Entre el 1996 i el 2002, la Sylvana va entrar a formar part del Comitè va començar una nova carrera espor- Paralímpic Internacional i va treba- tiva: es va iniciar com a guia d’esquí a llar en el desenvolupament de l’esport l’equip de l’ONCE. Després d’agafar en totes les seves àrees. El 2006 va “ l’experiència suficient, va fer un altre ser nomenada presidenta del Comitè El 2006, una dècada des- pas i es va convertir en entrenadora d’Esquí i Surf de Neu del Comitè prés d’aquell entrenament de l’equip alpí d’aquesta organització. Paralímpic Internacional, amb els 20 que va determinar el seu Del 2002 al 2010, Sylvana Mestre objectius de fer créixer, desenvolupar futur, va ser nomenada va ostentar el càrrec de directora de i donar a conèixer els esports d’hivern presidenta del Comitè l’equip paralímpic espanyol d’esquí arreu del món i també aconseguir que d’Esquí i Surf de Neu del alpí, amb dependència directa del el nivell de l’esquí i el surf de neu als Comitè Paralímpic Inter- Consell Superior d’Esports. A partir Jocs Paralímpics de Sotxi 2014 fos el nacional d’aleshores, l’equip espanyol va agafar més elevat de tota la història. la senda de l’èxit i els triomfs esportius Els passos que Sylvana Mestre va ” al màxim nivell internacional es van fent en el seu recorregut professional repetir durant els anys en els quals la i esportiu posen de manifest una per- El mar i la neu aporten sensacions úniques, també a les persones amb diversitat funcional sonalitat a l’estil dels millors empre- discriminació de cap tipus i donar nedors: creativitat en l’aplicació de les a l’esport paralímpic el valor que es idees, visibilitat a llarg termini de les mereix com a tal i no pels principis de decisions del present i, per sobre de discapacitat. tot, capacitat per envoltar-se de gent El Premi Mireia Tapiador a la amb qui fer EQUIP. promoció de l’esport, que entrega L’any 2008 Sylvana Mestre va l’Ajuntament de Barcelona a través de constituir l’Associació Play and Train, l’Institut Barcelona Esports, «va diri- amb Mariona Masdemont. El tàndem git a les dones que hagin destacat en Sylvana-Mariona és dels més grans, la seva tasca de difusió i promoció de dels que es basen en la complementa- l’esport». Els mèrits de Sylvana Mes- rietat de les persones per obtenir un tre per rebre aquest guardó són molts: objectiu comú. tant els triomfs del seus esportistes El 2018 es va complir la primera com tenir l’honor d’haver rebut altres dècada de vida de Play and Train. Deu reconeixements personals al més alt anys dedicats a la iniciació, promoció nivell internacional. i tecnificació de l’esport dirigit a per- Entre els nombrosos èxits dels sones amb discapacitat. En aquesta esportistes dels equips de competi- entitat es materialitza el somni de Syl- ció de Sylvana Mestre destaquen les vana Mestre: cercar una societat que quinze medalles en jocs paralímpics inclogui tots els seus membres sense i les trenta medalles en campionats 21 Sylvana Mestre, al 2015, en rebre la Medalla al Mèrit Paralímpic “ del món. D’altra banda, alguns dels En definitiva, Sylvana Mestre és Sota les seves directrius, premis i reconeixements personals un clar referent de la dona en el món els esportistes espanyols per la tasca duta a terme per Sylvana de l’esport. El seu caràcter competitiu han aconseguit quinze Mestre dins l’esport paralímpic són: amb si mateixa, l’amor per aprendre medalles en jocs paralím- premi d’honor Dona i Esport - Mireia coses noves cada dia i una certa dosi pics i trenta en campio- Tapiador 2011 (Institut Barcelona de tossuderia són garantia de l’arriba- nats del món. Esports, Ajuntament de Barcelona), da de nous èxits a les activitats espor- Ara colidera Play and Spirit Sport Award 2012 (entitat tives al seu voltant. Train, una associació SportAccord), International Women’s dedicada a la iniciació, Day Recognition 2013 (Women in promoció i tecnificació de Sport Committee, Comitè Paralímpic l’esport per a persones Internacional), Ordre Paralímpica amb discapacitat 2015 (Comitè Paralímpic Internaci- onal), premi Col·laborador i Esport ” Pitu Figueras 2017 (Federació Catala- na d’Esports Hivern). 22 Sylvana ha treballat i continua treballant, mitjançant Play and Train, per la superació de dificultats mitjançant l’esport La seva associació, Play and Train, ja porta més de 10 anys fomentant i millorant l’esport per persones amb discapacitat Des de ben petita tenia passió per l’esport. A la fotografia, amb el seu equip, agafant la pilota 3.2 AINARA ACEVEDO, UNA RECONVERSIÓ CONSTANT DAVANT ELS ESTEREOTIPS DE GÈNERE EN L’ESPORT Sergi Giménez Sopena 23 Parella i company d’entrenament de l’Ainara Ainara Acevedo Dudley va néixer el 15 d’agost del 1991 a Rosario (Argentina). És la petita de quatre germans, fills d’una barcelonina i un argentí. La seva família es va quedar defini- va ser que amb dotze anys ja no podia “ tivament a Barcelona, al barri del jugar en un equip mixt i a la ciutat no Amb nou anys va jugar a Carmel, un mes després de néixer l’Ai- hi havia cap equip de futbol femení. l’equip benjamí mixt de nara. Tots quatre germans recorden Aleshores la seva mare, coneixe- la Unió Atlètica d’Horta, tenir una pilota als peus des que tenen dora que a la seva filla li encantava en què era l’única noia. memòria per la passió que el seu pare l’esport, li va proposar fer atletisme Els contraris d’entrada se els va transmetre. a la pista que hi havia al costat de sorprenien i després li do- L’Ainara jugava a futbol a totes naven la mà i reconeixien hores, al pati de l’escola i al parc amb que jugava molt bé els seus germans. Amb nou anys va jugar una temporada a la Unió At- ” lètica d’Horta, en un equip mixt de la categoria benjamí en què ella era l’única noia. Els jugadors de l’equip contrari se sorprenien en veure-la abans de començar el partit, però tots li donaven la mà al final i reconeixien que jugava molt bé. Va deixar el futbol perquè es van mudar a Mollet del Vallès i dos factors van confluir. En primer lloc, la seva fa- mília passava per dificultats econòmi- ques i no es podia permetre pagar tres Va gaudir del futbol mixt, però la manca quotes de futbol per a ella i dos dels d’equips femenins a la seva ciutat la va derivar cap a l’atletisme seus germans. L’altre factor decisiu l’institut. Als dotze anys va començar a jugar a la Primera Divisió femenina a entrenar amb Sonia Bocanegra i estatal. Sempre tan competitiva… Raül Gracia. La seva entrenadora li El seu esperit de superació ha estat un va donar les seves primeres vambes dels seus punts forts. de claus, amb les quals ella ja havia Gairebé a la vegada va iniciar un guanyat unes quantes curses. El curs d’arbitratge i des de l’inici en va matrimoni va regalar a l’Ainara unes quedar enamorada. Va descobrir una “ vambes de running noves i li va trans- nova carrera esportiva que implica es- Als dotze anys, les difi- metre la passió per l’atletisme. Quatre forç físic però també mental. Quan va cultats familiars i la falta anys més tard, quan l’Ainara acumu- començar a arbitrar els seus primers d’equips de futbol feme- lava medalles als campionats de Ca- partits i a escoltar els testimonis dels nins la van decantar cap talunya i Espanya en les categories in- àrbitres de grans categories, l’Ainara a l’atletisme, disciplina en fantil i cadet, els seus entrenadors van va descobrir que l’arbitratge era una la qual, gràcies al suport aconseguir una beca de la Federació barreja de disciplines diferents: calia dels seus entrenadors, Catalana d’Atletisme perquè pogués saber de futbol, però també treballar va guanyar medalles als entrenar i viure al CAR de Sant Cugat. la psicologia i entrenar a la pista d’at- campionats de Catalunya Als quinze anys va començar una letisme com un atleta. i Espanya i va obtenir una nova etapa al CAR amb el seu entre- Va començar la seva carrera arbi- beca per entrenar i viure nador, Álex Codina Trenzano. Ella tral amb els mentors David Miranda al CAR de Sant Cugat recorda els seus quatre anys al CAR i Ana Zardain, que, a més d’ensenyar com una de les millors etapes de la a l’Ainara el món de l’arbitratge, la ” seva vida, de creixement esportiu i van motivar perquè lluités per grans personal. També van ser uns anys objectius esportius. durs, d’entrenaments i de veure poc la La temporada 2017-2018 va en- família i els amics. Però tot es va veure trar a l’equip arbitral de la Primera recompensat amb la participació en la Divisió femenina espanyola de la mà final de 400 m llisos del Campionat de Marisa Villa Gutiérrez. d’Espanya absolut. Després de sis anys arbitrant entre Als dinou anys va haver de pren- tres i cinc partits cada cap de setma- 24 “ dre una decisió molt important i do- na, el gener del 2018 li van anunciar Als dinou anys va deixar lorosa: deixar l’atletisme. No va poder una bona notícia: havia obtingut una l’atletisme per prioritzar la renovar la beca del CAR i va haver plaça d’àrbitra internacional FIFA. feina i els estudis univer- de sortir de la residència. Per això, la Ara ja podia somiar a arbitrar en sitaris. Paral·lelament es necessitat de treballar i guanyar-se un grans competicions com ara mundials va iniciar en l’arbitratge, sou es va convertir en una prioritat i, i jocs olímpics. àmbit en el qual sis anys tenint en compte que estava estudiant La vida esportiva de l ’Ainara després, el 2018, va acon- a la universitat, no li quedava temps ha estat clarament marcada pels seguir una plaça d’àrbitra per entrenar a alt nivell. referents femenins de Sonia Bocane- internacional FIFA, cosa Llavors va tornar a jugar a futbol gra, Ana Zardain i Marisa Villa Gutié- que li permetrà ser col·le- al CE Sant Gabriel com aficionada, tot rrez, tres dones amb un gran bagatge giada en mundials i jocs i que de seguida va començar a somiar esportiu. olímpics ” Mitjançant l’arbitratge va trobar una altra manera de vincular-se amb el futbol Durant més d’una dècada al davant del ‘Dones Marca’, la Lola García va entre- vistar totes les protagonistes de l’esport femení al nostre país 3.3 LOLA GARCÍA, TRETZE ANYS AL FRONT DEL DONES MARCA: RÀDIO, ESPORT I DONA Yolanda Españó 25 Vicepresidenta del Club Rugbi L’Hospitalet i productora de Ràdio Marca Barcelona Nascuda el 5 d’abril del 1963 a Barcelona, la Lola García Fuentes va centrar la seva carrera periodística a la ràdio, on va desenvolupar tasques de locució i redacció al llarg de 35 anys a diferents emissores del país (Ràdio l’Hospita- let, Ràdio Miramar, Ràdio Salut, Europa FM i Ràdio Marca Barcelona). Aquesta feina davant dels micròfons dedicava prioritàriament a l’esport la va combinar amb col·laboracions masculí. escrites al diari Avui, la revista Pano- El programa presentat per la rama i el web Dones Digital. Durant Lola García Fuentes es va acomiadar els tretze anys en què va posar veu al d’antena el mes de juny del 2017 amb programa Dones Marca, va estendre una valoració molt positiva del camí més enllà de les ones radiofòniques recorregut i la tasca feta durant tot “ la defensa i la promoció de l’esport aquell temps, però amb la incertesa Entre el 2004 i el 2017, femení en fòrums i taules de debat al de no saber quin espai ocuparien a el programa va donar voltant de l’esport femení, tasca que partir d’aquell moment els resultats veu a dones esportistes, continua duent a terme ara en quali- esportius femenins en la informació tècniques i dirigents amb tat de freelance. generalista, atesa la situació de desi- l’objectiu d’equilibrar El Dones Marca va ser el progra- gualtat endèmica que viu encara avui la informació esportiva ma d’esport femení de Ràdio Marca l’esport femení i que es fa palesa a les generalista, centrada de Barcelona que durant tretze tempora- seccions de diaris, ràdios i televisions. manera gairebé exclusiva des cada dissabte va donar veu a do- Al principi el nostre objectiu era en l’esport masculí nes esportistes, tècniques i dirigents fer protagonistes aquelles dones que de les diferents federacions, associ- aconseguien medalles en competici- ” acions i clubs esportius catalans; un ons a escala tant nacional com inter- programa amb perspectiva de gènere nacional, però amb el temps el pro- que va néixer l’any 2004 per donar grama va anar guanyant una mirada visibilitat a les dones i equilibrar la molt més global envers l’esport femení informació esportiva que l’emissora i va obrir els micròfons a dones tècni- ques i directives i es va anar acostant teixen equip i suen la samarreta, com a les experiències i opinions de les do- el corfbol, el jugger, el quidditch o el nes en les seves diferents disciplines touch, entre altres.» esportives», assegura Lola García. És difícil detenir-se en les entre- Dones Marca va ser un progra- vistes o els moments més gaudits per ma radiofònic d’èxit, amb una bona la periodista al capdavant del Dones acceptació per part de l’audiència. Marca, però hi ha notícies o esdeveni- A més, va ser testimoni de l’impuls ments compartits a la ràdio dels quals guanyat per les dones en el terreny se sent especialment satisfeta, com esportiu, no només per les fites acon- ara «anunciar la professionalització seguides als jocs olímpics, sinó també del primer equip femení del Barça, pel fenomen de participació que la que em va fer molt feliç, o poder dona ha protagonitzat en l’última celebrar amb un programa especial dècada. Cal afegir que, com que el els cent anys d’Encarna Hernández, programa de Ràdio Marca Barcelona veïna de Barcelona coneguda com la “ cercava reflectir la realitat de l’esport nena del ganxo, pionera del bàsquet A més d’aprofundir en femení, sempre el va acompanyar un català. els èxits i les fites de les caire reivindicatiu: denúncies, críti- La directora i presentadora del esportistes i difondre ques per la poca visibilitat, la falta de programa guardonat de Ràdio Marca i promocionar l’esport recursos, les situacions de desigual- Barcelona vol agrair la col·laboració femení, el programa oferia tat… Fins i tot els micromasclismes de generosa en alguna de les seves tem- un espai reivindicatiu en- baixa intensitat, comuns a la societat porades de periodistes com Maite front de les desigualtats i conseqüentment a l’àmbit esportiu, Antón, Natalia Arroyo, Carlota Martí i els estereotips a què les van ocupar temps de ràdio al Dones o Paula Cervera, dones que ara desen- dones s’enfronten en el Marca, en què d’aquesta manera volupen la seva activitat professional món de l’esport s’alertava l’audiència dels obstacles en l’àmbit del periodisme esportiu. reals que les dones han de superar en Sempre tindrem present i recor- ” la seva carrera esportiva. darem la defensa del paper de la dona Segons afirma la guardonada, al en el món de l’esport dut a terme al 26 programa «buscàvem poder demos- llarg de tretze anys pel programa de trar les potencialitats de les dones ràdio Dones Marca, pioner a l’Estat en la pràctica dels seus esports, com espanyol i emès des de Barcelona. En bàsquet, futbol, rugbi, natació sin- aquest programa, dones esportistes cronitzada, escacs, esgrima, handbol, com Mireia Belmonte o Núria Picas voleibol, judo, ciclisme, boxa, gimnàs- van poder narrar les seves curses i les “ tica, tennis, pàdel, kick-boxing, moto- seves marques personals i altres dones Van ser moments d’espe- ciclisme, etc., esportistes que sabien com Irene Mestre, bicampiona de Ca- cial satisfacció davant que no es guanyarien la vida amb les talunya i d’Espanya de fotosub apnea, del micròfon “la profes- seves disciplines però per a les quals o Pepi Benítez, ciclista paralímpica, sionalització del primer assolir reptes comportava esforçar-se van tenir l’oportunitat de relatar les equip femení del Barça o al màxim. Tanmateix, al llarg de tretze seves experiències esportives, tot es- el programa especial temporades el programa Dones Mar- sent coneixedores de l’escassa difusió sobre els cent anys ca va posar atenció a l’esport inclusiu i de què tradicionalment gaudeixen els d’Encarna Hernández, va donar a conèixer esports emergents seus esports minoritaris en els mit- la nena del ganxo mixtos, en què nois i noies compar- jans de comunicació. ” El guardó premiava també tota una llar- ga trajectòria, més de mitja vida, darrere dels micròfons Imatge de l’equip sénior femení, que juga a la Divisió d’Honor 3.4 EL BUC, UN AFANY DE PRESENT PER RECUPERAR UNA HISTÒRIA DE FORTALESA FEMENINA Laura Ros Ferrer 27 Gerent del BUC El Barcelona Universitari Club (BUC) va ser fundat el 1929 i és un dels clubs de rugbi més antics i amb més tradició de la nostra ciutat. L’entitat compta amb una massa entre elles nou jugadores sub-18 que social molt àmplia i entre aquesta la ja juguen amb el sènior. Aquesta presència femenina és cada cop més xifra s’eleva fins a les 69 llicències si important i destacada, factor que es es compten les jugadores federades reflecteix també internament en tots de les diferents seccions i categories els nivells i totes les seccions del BUC. del club: 21 jugadores a l’escola i a les Malgrat l’estereotip masculí que categories inferiors, que són mixtes ha acompanyat tradicionalment (de la sub-6 a la sub-16); sis jugadores aquest esport, la reivindicació de la al BUC Touch, secció mixta amb un “ presència femenina al rugbi no s’ha interval d’edat dels 4 als 55 anys; tres Al setembre del 2018 es implantat ara en aquest club. Al se- jugadores al rugbi inclusiu amb disca- van acomplir 40 anys del tembre es van acomplir 40 anys del pacitats psíquiques i una jugadora, la primer partit de rugbi fe- primer partit de rugbi femení a Cata- primera a tot l’Estat, en la modalitat mení a Catalunya, que va lunya, protagonitzat pel BUC i l’INEF. adaptada d’aquest esport, el wheelc- confrontar el BUC contra Aquesta aposta històrica es va hair rugby (rugbi en cadira de rodes). l’INEF interrompre desgraciadament durant Moltes d’elles representen el club a les una etapa per la desaparició de la respectives seleccions catalanes. ” secció femenina sènior del club. Un Si fixem la mirada en el sènior contratemps al qual el club, conscient femení, l’equip ha fet una ascensió de la importància de donar presència esportiva espectacular des de la seva a la dona, va aconseguir posar remei reaparició. Va entrar en competició fa quatre anys. Des de la seva reapa- oficial a l’esglaó més baix i en només rició, el BUC femení no ha parat de quatre anys ja disputa els títols amb créixer i la temporada 2017-2018 va els millors equips del país. El 2016 arribar a les 38 llicències registrades, les jugadores van disputar la seva primera final important i van quedar subcampiones de la Copa Primavera. “ I el 2018 van arribar a la final de Lliga Des de la reaparició del de Divisió d’Honor, en què també van sènior femení, l’equip ha quedar subcampiones davant un altre passat en només quatre històric com el GEiEG. En aquesta anys del nivell més baix de temporada 2018-2019 l’equip torna a la competició a disputar la lluitar a la part alta de la classificació. final de la Divisió d’Honor Aquest creixement, fruit de la de- catalana cidida aposta del club per reivindicar la seva història, també ha tingut el seu ” reflex en l’esport de base. S’ha passat d’una única nena a l’escola la tempo- rada 2011-2012 a tretze en només dos anys (temporada 2013-2014) i a les més de vint jugadores infantils de la darrera campanya, amb un augment gradual a cada temporada. Unes da- Al BUC, el compromís amb el rugbi des que en conjunt fan que sigui el femení s’escampa per tots els estrats i club de rugbi amb el major nombre de categories del club llicències federatives femenines de tot Catalunya i que destini el 35 % del seu gerent del club, així com una delegada pressupost a l’esport femení. a cada categoria de l’escola i del sènior Però tan important com aquest femení. Una fortalesa femenina refor- creixement sobre la gespa és la in- çada per Mireia Recasens, coordina- “ fluència femenina en el club des de dora de l’escola de rugbi del BUC; les La influència femenina l’àmbit institucional, administratiu i entrenadores de totes les categories també es trasllada del formatiu. Començant per la presiden- de l’escola fins a la sub-16, i també camp als despatxos: la ta, Mercè Pérez Quintana, única dona Paula Murillo, entrenadora que està 28 presidència i la gerència de la Junta Directiva de la Federació portant el BUC Wheelchair a continu- del club estan en mans de Catalana de Rugbi; Laura Ros Ferrer, ar recollint títols aquesta temporada. dones, així com la coor- dinació de l’escola i les funcions de delegades i entrenadores dels dife- rents equips de la catego- ria sub-16 ” Paula Murillo entrena l’equip de Wheel- chair Rugby, l’únic del nostre país Tot i passar uns anys fora d’escena, la vinculació del BUC amb la promoció del rugbi femení té més de 40 anys d’història P l e g a t s , c i u t a d a n e s , e n t i t a t s i a d m i n i s t r a c i o n s , a p r e n e m a r e f l e x i o n a r i m i l l o r a r a m b a q u e s t s a r t i c l e s d i v u l g a t i u s 29 c i e n t í f i c s i s o c i o l ò g i c s s o b r e l e s p o s s i b i l i t a t s i e l s b e n e f i c i s d e l ’ a c t i v i t a t f í s i c a d e l a d o n a g r a n e n e l p a s s a t , p r e s e n t i f u t u r Pérez de Rozas, 1935 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 30 Mantenir-se actives és clau per retardar i fer front a la fragilitat durant la vellesa 4.1 UNIVERSIDAD DE CASTILLA LA MANCHA– LA FRAGILITAT EN LA DONA D’EDAT AVANÇADA Iván Baltasar Fernández 1, 2, José Losa Reyna 1, 2, 3, Susana Martín Braojos 3, María Isabel Uceta Espinosa 3, Ana Alfaro 31 Acha 2, 3, Francisco José García García2, 3, Ignacio Ara 1, 2. Afiliacions: 1. Grupo de Investigación GENUD Toledo, Universidad de Castilla-La Mancha, Toledo, España 2. Centro de Investigación Biomédica en Red de Fragilidad y Envejecimiento Saludable (CIBERFES), Toledo, España. 3. Unidad de Fragilidad. Servicio de Geriatría. Hospital Virgen del Valle, Complejo Hospitalario de Madrid, España 1 SYDDALL, H.; ROBERTS, H. La fragilitat com a factor determinant de l’aparició de la dependència C.; EVANDROU, M.; COOPER, en les persones grans i té molta major incidència entre les dones que entre C.; BERGMAN, H.; AIHIE SAYER, A. «Prevalence and els homes. Coneixem per què i com es pot fer-hi front correlates of frailty among community-dwelling older men and women: findings from the A escala mundial, la mitjana d’edat La fragilitat és una condició clí- Hertfordshire Cohort Study». de la població va en augment i, amb nica que afecta diversos sistemes de Age and ageing, vol. 39, núm. 2 (2010), p. 197-203 aquesta, la prevalença de la fragilitat, l’organisme i que predisposa aquells que afecta aproximadament el 9 % que la pateixen a recuperar-se mala- 2 HAAPANEN, M. J.; PERÄLÄ, M. M.; SALONEN, M. K.; de les dones i el 4 % dels homes més ment de petits canvis en la salut.2 A KAJANTIE, E.; SIMONEN, M.; grans de 65 anys1. A més, l’envelli- més, està associada a un risc més gran POHJOLAINEN, P. et al. «Early life determinants of frailty in old ment afecta negativament la mobili- de patir caigudes, hospitalització, dis- age: the Helsinki Birth Cohort tat, la independència i la qualitat de capacitat, institucionalització i mort Study». Age and ageing, vol. 47, núm. 4 (2018), p. 569-575 vida de les persones grans. prematura3 (vegeu la figura 1). Però què és la fragilitat i q 3 Figuuirnaa 1 Cada pacient fràgil que ha de ser CHANG, S. F.; LIN, P. L. «Frail phenotype and mortality predic- importància té? atès per personal sociosanitari genera tion: a systematic review and meta-analysis of prospective 1100 cohort studies». International Journal of Nursing Studies, vol. 52, núm. 8 (2015), p. 1362-1374 75 Robustos 4 GARCIA-NOGUERAS, I.; ARANDA-RENEO, I.; 50 PENA-LONGOBARDO, L. Prefràgils M.; OLIVA-MORENO, J.; ABIZANDA, P. «Use of Health 25 Resources and Healthcare Fràgils Costs associated with Frailty: The FRADEA Study». The Journal of Nutrition, Health 0 and Aging, vol. 21, núm. 2 0 50 100 150 TEMPS (mesos) Supervivència (%) L“a dona té més risc que una càrrega important per al sistema A més, els homes tenen índexs l’home de patir fragilitat sanitari espanyol, valorada al voltant de mortalitat més elevats, per la qual per multitud de factors: dels 2.500 anuals per pacient.4 cosa les dones tenen més temps de cal destacar la menor Però per què hi ha més prevalença vida per desenvolupar més morbiditat massa muscular i força, de dones que d’homes fràgils en la i discapacitat i això les pot predispo- així com ser més propen- societat actual? sar a caure en fragilitat més fàcilment5 ses a viure soles en tenir La dona té més risc que l’home (vegeu la figura 2). una esperança de vida de patir fragilitat i això es deu a una més alta, amb una nutrició multitud de factors que tenen un L’EXERCICI FÍSIC RETARDA més pobra que augmenta paper important dins del cicle de la L’APARICIÓ DE LA FRAGILITAT la probabilitat de patir fragilitat. Entre els factors més impor- Durant els darrers anys hi ha hagut sarcopènia nombroses recerques encaminades a investigar com combatre la fragilitat i Dieta pobra “ (proteïnes, vitamines i fibra) contrarestar la pèrdua de funcionali- i estil de vida sedentari 2 tat física de les persones grans. Aquestes recerques han estudi- Estrenyiment Disminució energètica at una àmplia gamma de mètodes possibles per combatre aquesta sín- drome (intervencions nutricionals, farmacològiques, psicològiques…) i, CERCLE VICIÓS finalment, després d’aglutinar tota Gana i set Baixa activitat física l’evidència científica existent, s’ha ar- DE LA FRAGILITAT ribat a la conclusió que la mesura més eficaç per lluitar contra la fragilitat és l’exercici físic.6 Cada cop menys activitat Sarcopènia En especial, els programes que in- clouen l’entrenament de força (vegeu la figura 3) resulten increïblement efectius per millorar la força, la potèn- 32 Capacitat aeròbica cia muscular, l’equilibri i la velocitat disminuïda de la marxa i, alhora, provoquen una reducció de la prevalença de caigudes 1. Corba de supervivència per a qualsevol tants cal destacar que les dones tenen en persones grans.7 causa de mortalitat. Adaptació de Crow (2018) menys massa muscular i força que els És més, també redueixen el risc homes (a causa, en part, dels nivells de patir malalties cardiovasculars, 2. Cercle viciós de la fragilitat. Adaptació de Shore (2007). més baixos de testosterona), són més càncer, diabetis o depressió i aug- propenses a viure soles perquè tenen menten el nivell de condició física, 3. Pacient treballant la força de cames. una esperança de vida més alta, tenen autonomia funcional, qualitat de vida una nutrició més pobra i, per tant, i independència en les activitats de la 5 PUTS, M. T.; LIPS, P.; una probabilitat més gran de patir vida diària8. DEEG, D. J. «Sex differences in the risk of frailty for morta- sarcopènia. lity independent of disability and chronic diseases». Journal of the American Geriatrics 3 Society, vol. 53, núm. 1 (2005), p. 40-47 6 TAK, E.; KUIPER, R.; CHORUS, A.; HOP- MAN-ROCK, M. «Prevention of onset and progression of ba- sic ADL disability by physical activity in community dwelling older adults: a meta-analysis». Ageing Research Reviews, vol. 12, núm. 1 (2013), p. 329-338 7 IZQUIERDO, M.; RODRIGUEZ-MANAS, L.; CASAS-HERRERO, A.; MARTINEZ-VELILLA, N.; CADORE, E. L.; SINCLAIR, A. J. «Is It Ethical Not to Pre- cribe Physical Activity for the Elderly Frail?». Journal of the American Medical Directors Association, vol. 17, núm. 9 (2016), p. 779-781 Tal com hem demostrat recentment EL TREBALL DES DE L’ÀMBIT en un treball publicat en una revista HOSPITALARI científica, amb només dues sessions La major part de les intervencions setmanals durant sis setmanes d’en- amb exercici físic en persones grans trenament, és a dir, dotze sessions fràgils es desenvolupa dins l’àmbit d’exercici físic individualitzat i pres- hospitalari o residencial i es carac- crit per educadors fisicoesportius teritza per dur a terme un tipus d’en- (titulats universitaris en Ciències de trenament denominat multicompo- l’Activitat Física i de l’Esport), els nent, que està format per exercicis de pacients fràgils experimenten una força, resistència, mobilitat articular i 4 equilibri.10 Això no obstant, proporcionar al 100 pacient fràgil un programa d’entre- nament segur, eficaç i individualitzat 65- 74 80 és una tasca que ha de ser abordada per un equip multidisciplinari format 60 per especialistes de diverses àrees. 75 - 84 A la Unitat de Fragilitat pertanyent 40 85+ al Servei de Geriatria de l’Hospital Virgen del Valle de Toledo comptem 20 amb personal sanitari (auxiliars d’in- fermeria, infermers i geriatres) i no 0 sanitari (educadors fisicoesportius) que treballen de manera conjunta i 0 6 12 18 24 30 ofereixen un servei de més qualitat al TEMPS (mesos) pacient. D’aquesta manera, l’auxiliar d’in- fermeria s’encarrega de fer les valo- gran millora de la funcionalitat física, racions antropomètriques i de funci- 33 milloren el seu grau d’independència, onalitat física; la infermera valora la redueixen de manera important la independència en activitats de la vida seva fragilitat i, per tant, milloren la diària, l’estat nutricional, la situació seva qualitat de vida9. social, l’estat anímic general i l’estat A més, és important recordar que de fragilitat, i la geriatra avalua la fun- a mesura que envellim la nostra capa- ció cognitiva, la síndrome depressiva, citat per recuperar-nos d’un esdeveni- les comorbiditats i la medicació. Des- ment advers disminueix. prés d’aquesta avaluació, s’intenten D’aquesta manera, en estudis de detectar les possibles causes modifi- grans cohorts de persones grans s’ha cables de la fragilitat per plantejar el demostrat que el temps necessari tractament amb exercici físic adaptat perquè una dona gran pugui recupe- a cada pacient. Per acabar, l’educador rar plenament el seu estat funcional fisicoesportiu té la funció de valorar després d’una hospitalització per la capacitat cardiorespiratòria i els qualsevol motiu se situa entre els sis nivells de força del pacient, i disse- mesos i els dos anys i el percentatge de nyar i dur a la pràctica el programa funcionalitat física que som capaços 5 de recuperar és cada vegada menor a mesura que ens fem més grans (vegeu la figura 4). En definitiva, l’aplicació d’estratè- gies eficients i eficaces que disminuei- 5. Iván Baltasar, educador fisicoesportiu, avaluant la força muscular de les extre- xin la ràtio cost/benefici ocasionada al mitats inferiors. sistema sanitari i aconsegueixin incre- 6. María Isabel Uceta, auxiliar d’inferme- mentar el nivell de salut, independèn- ria, avaluant la funcionalitat física. cia i qualitat de vida de les persones 7 i 8. Imatge de l’esquerra: Susana grans que pateixen aquesta síndrome Martín, infermera, avaluant l’estat nu- amb el pas dels anys ha esdevingut tricional. Imatge de la dreta: Ana Alfaro, geriatra, avaluant la funció cognitiva. una necessitat immediata. Percentatge de recuperació (%) 6 genial i estic molt contenta amb tot el personal que m’ha tractat. Quedo a l’espera que em torneu a trucar un altre cop perquè he notat moltíssima millora des que vaig venir per primera vegada.» - Carmen: «Sincerament, una experi- ència molt bona, la millor que he tingut en la vida, no ho oblidaré.» - Concha: «Si he de dir alguna cosa seria gràcies, gràcies i més gràcies per tot el que heu fet per mi.» - Olegario: «Estic encantat amb el tracte, la paciència i l’afecte que aquí “ d’entrenament que el pacient ha de m’heu donat per sortir endavant. Ara Gràcies a la feina en equip fer (vegeu les figures 5 i 6). soc una altra persona nova, diferent de entre personal sanitari Gràcies a la feina en equip, som la que va venir per primera vegada.» i no sanitari, educadors més eficients i capaços de detectar El grau de satisfacció de la seva fisicoesportius, som problemes i necessitats en el pacient estada durant el programa d’entre- més eficients i capaços gran i elaborar una millor estratègia nament i el tracte rebut per tot el de detectar problemes i multidisciplinària d’ intervenció, personal que treballa amb ells és molt necessitats en el pacient tractament i seguiment, l’objectiu de elevat. A cada visita ens comentaven, gran i elaborar una millor la qual és optimitzar els recursos, re- com a eix central del seu discurs, el estratègia d’intervenció, tornar la independència i millorar la poc temps que es necessita i els grans tractament i seguiment qualitat de vida de les persones grans beneficis que obtenen (vegeu la figura (vegeu les figures 7 i 8). 9). ” 7 8 34 (2017), p. 207-214 8 THEOU, O.; STATHOKOS- TAS, L.; ROLAND, K. P.; JAKOBI, J. M.; PATTERSON, C.; VANDERVOORT, A. A. et al. «The effectiveness of exercise interventions for the management of frailty: a systematic review». Journal of Aging Research, vol. 2011, art. 569194 (2011) 9 LOSA-REYNA, J.; BALTA- SAR-FERNANDEZ, I.; ALCA- ZAR, J.; NAVARRO-CRUZ, R.; GARCIA-GARCIA, F. J.; ALEGRE, L. M. et al. «Effect TESTIMONIS DE PARTICIPANTS EN I QUAN TORNO A CASA, QUÈ? of a short multicomponent ELS PROGRAMES D’ENTRENAMENT L’EXERCICI FÍSIC EN TORNAR AL exercise intervention focused on muscle power in frail and INTRAHOSPITALARI DOMICILI pre frail elderly: A pilot trial». Alguns dels participants que han par- Però les persones grans com poden Experimental gerontology, vol. 115 (2019), p. 114-121 ticipat en el programa d’entrenament desenvolupar aquest tipus d’entrena- 10 dut a terme a la consulta de fragilitat ment quan tornen a casa seva? He de CADORE, E. L.; RODRI- GUEZ-MANAS, L.; SINC- de l’Hospital Virgen del Valle (com- comprar màquines de musculació si LAIR, A.; IZQUIERDO, M. plex hospitalari de Toledo) han volgut vull mantenir el meu estat funcional? «Effects of different exercise interventions on risk of falls, deixar constància del seu pas per Des de la Unitat de Fragilitat re- gait ability, and balance in aquest servei expressant els seus sen- comanem una sèrie d’exercicis que les physically frail older adults: a systematic review». Rejuvena- timents i la seva experiència després persones grans poden fer a casa amb tion Research, vol. 16, núm. 2 d’haver finalitzat aquest programa. materials molt senzills (cadira, goma (2013), p. 105-114 - Natividad: «Em sembla formidable elàstica, peses de dos o tres quilos…). 11 IZQUIERDO M, RODRI- tot el que fem aquí, perquè jo vinc malal- Aquesta sèrie es basa en el programa GUEZ-MANAS L, SINCLAIR AJ. Editorial: What Is New ta i me’n vaig molt bé, penso sol·licitar Vivifrail (http://www.vivifrail.com/ in Exercise Regimes for Frail que em tinguin aquí durant dos o tres es), dissenyat per un educador fisico- Older People - How Does the Erasmus Vivifrail Project Take mesos més, perquè estic encantada.» esportiu11 i amb l’objectiu de promou- Us Forward? The journal of - Josefa: «Aquest programa d’en- re la pràctica de tots els aspectes de la nutrition, health & aging. 2016;20(7):736-7. trenament està molt bé, m’ha anat condició física necessaris per prevenir 9. D’esquerra a dreta: José Losa, inves- 9 tigador postdoctoral; Susana Martín, infermera de la Unitat de Fragilitat; Ana Alfaro, geriatra de la consulta de fragili- tat; Francisco José García, cap del Servei de Geriatria del complex hospitalari de Toledo; María Isabel Uceta, auxiliar d’in- fermeria de la Unitat de Fragilitat; Iván Baltasar, investigador predoctoral. “Les persones grans poden mantenir o millorar els seus nivells de funcio- nalitat física i qualitat de vida des de casa sense fer grans inversions. Tanma- teix, el més recomanable per a les persones grans que tinguin disponibilitat, capacitat o suport és que la discapacitat i altres malalties ad- Finalment, en funció de la puntu- vagin a un centre d’entre- verses. ació obtinguda a la SPPB, podrem dur nament esportiu A continuació, descriurem breu- a terme un programa d’entrenament ment els passos que cal seguir per determinat, adaptat al nostre nivell ” poder desenvolupar el programa Vivi- funcional. frail de manera adequada. D’aquesta manera, les persones En primer lloc, necessitem conèi- grans amb puntuacions de 0-3, 4-6, 35 xer l’estat funcional de la persona 7-9 i 10-12 a la bateria SPPB desen- gran a la qual prescriurem el progra- voluparan la roda d’exercicis A, B, C i ma Vivifrail. Per a això, executem la D, respectivament (vegeu la figura 11). bateria SPPB, que es compon de tres En definitiva, gràcies a aquest tipus de prova diferents: equilibri, programa, les persones grans són velocitat de la marxa i prova d’aixe- capaces de mantenir o fins i tot mi- car-se i asseure’s en una cadira (vegeu llorar els seus nivells de funcionalitat la figura 10). física i qualitat de vida des de casa i Després de fer la bateria SPPB sense fer grans inversions de diners en 9 LOSA-REYNA, J.; BALTA- SAR-FERNANDEZ, I.; ALCA- obtindrem una puntuació compresa materials sofisticats. ZAR, J.; NAVARRO-CRUZ, entre 0 i 12 punts i podrem classificar Tanmateix, el més recomanable R.; GARCIA-GARCIA, F. J.; ALEGRE, L. M. et al. «Effect el nostre pacient en una de les catego- per a les persones grans que tinguin of a short multicomponent ries següents: disponibilitat, capacitat o suport és exercise intervention focused on muscle power in frail and - Persona amb discapacitat: 0-3 que vagin a un centre d’entrenament pre frail elderly: A pilot trial». punts a la bateria SPPB o velocitat de esportiu (com ara un gimnàs o un Experimental gerontology, vol. 115 (2019), p. 114-121 la marxa inferior a 0,5 m/s a la prova centre d’entrenament personal). Allà de caminar 4 m de la bateria SPPB. les podrà atendre un professional que 10 CADORE, E. L.; RODRI- GUEZ-MANAS, L.; SINC- - Persona amb fragilitat: 4-6 s’encarregarà de prescriure’ls un pro- LAIR, A.; IZQUIERDO, M. punts a la bateria SPPB o velocitat de grama d’entrenament d’acord amb les «Effects of different exercise interventions on risk of falls, la marxa d’entre 0,5 i 0,8 m/s a la pro- necessitats personals de cadascú, amb gait ability, and balance in va de caminar 4 m de la bateria SPPB. un grau elevat de qualitat i especifici- physically frail older adults: a systematic review». Rejuvena- - Persona amb prefragilitat: 7-9 tat, del qual probablement obtindran tion Research, vol. 16, núm. 2 punts a la bateria SPPB o velocitat de més beneficis per a la salut. (2013), p. 105-114 la marxa d’entre 0,9 i 1,0 m/s a la pro- 11 IZQUIERDO M, RODRI- va de caminar 4 m de la bateria SPPB. GUEZ-MANAS L, SINCLAIR AJ. Editorial: What Is New - Persona robusta: 7-9 punts a la in Exercise Regimes for Frail bateria SPPB o velocitat de la marxa Older People - How Does the Erasmus Vivifrail Project Take superior a 1 m/s a la prova de caminar Us Forward? The journal of 4 m de la bateria SPPB. nutrition, health & aging. 2016;20(7):736-7. 10 1. Prova d’equilibri <10 s (+0 pt) Equilibri amb dos peus junts Punts 10 s + (1 pt) <10 s (+0 pt) Prova 1_pt Equilibri en semitàndem Prova 2_pt 10 s + (1 pt) <3 s (+0 pt) Prova 3_pt Equilibri tàndem complet 3-9 s (+1 pt) 10 s (+2 pt) 2. Prova de la marxa <4,82 s (+4 pt) 4,82-6,20 s (+3 pt) Temps per recórrer Punts 6,21 - 8,70 s (+2 pt) 4m a velocitat habitual >8,7 s (+1 pt) _______pt No pot (+0 pt) 3. Prova de la cadira <11,19 s (+4 pt) Temps per aixecar-se i 11,20 - 13,69 s (+3 pt) asseure’s a la cadira cinc Punts 13,70 - 16, 69 s (+2 pt) vegades amb els braços encreuats sobre el pit >16,70 s (+1 pt) _______pt >60 s o No pot (+0 pt) TOTAL: _____________pt 11 36 RODA D’EXERCICIS CAMINAR RESPIRAR CORRECTAMENT 2 MINUTS 5 SÈRIES. RESPIREU NORMALMENT, NO CAMINEU A UN RITME AL QUAL AGUANTEU LA RESPIRACIÓ DURANT PUGUEU MANTENIR UNA CONVERSA ELS EXERCICIS. DE MANERA CONTÍNUA PERÒ US COSTI UNA MICA D’ESFORÇ. EXERCICI A PARTIR DE LA SETMANA 7, CAMINEU EN CAS DE DUBTE SOBRE COM FER 3 SÈRIES DE 8 MINUTS. ELS EXERCICIS, CONSULTEU A LES PÀGINES INTERIORS DEL PASSAPORT. DESCANSAR RECORDEU DESCANSAR ENTRE SÈRIES. Caminar Vegueu la llegenda Estirament de Aixecar una braços Ampolla Repeticions: 3 Repeticions: 12 Sèries: 3 Sèries: 3 Estirament de Prémer una pilota braços Repeticions: 12 Repeticions: 3 Sèries: 3 Sèries: 3 Caminar de puntetes i amb els talons Fer com si seiéssiu 14 pasos Repeticions: 12 Sèries: 3 Sèries: 3 10. Bateria SPPB. 11. Exemple de roda d’exercicis per al El projecte ha estat cofinançat al 65 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA nivell funcional B. 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. El seu ajut es concentra en el desenvolupament Font: http://vivifrail.com/images/recur- d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres mitjançant estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible. sos/RUEDAS-web.pdf L’espai públic, un gran punt de trobada d’activitats físiques per gent gran 4.2 LA PARTICIPACIÓ FEMENINA EN L’OFER- TA PÚBLICA D’ACTIVITATS ESPORTIVES DIRIGIDES A PERSONES GRANS Jesús Fortuño Godes 37 Esport 3 i professor associat de la Blanquerna El progressiu procés d’envelliment transforma totes les esferes de la vida social i és un dels reptes que les institucions públiques afronten en un futur immediat. A Barcelona es preveu que el 2030 una de cada tres persones tin- drà 60 anys o més . 1. IDENTIFICACIÓ Es tracta de programes i campanyes DE L’OBJECTE DE L’ARTICLE de sensibilització que han tingut una És per aquest motiu que s’ha publicat, especial incidència en el foment de 1 Entenem l’esport en un sentit en forma de mesura de govern, el la pràctica esportiva entre les dones ampli, recollit en l’actual Llei 3/2008, del 23 d’abril, de document Estratègia sobre canvi de- grans i que han possibilitat la conso- l’exercici de les professions de mogràfic i envelliment: una ciutat per lidació d’una «cultura esportiva» amb l’esport. Es parlarà indistinta- ment d’activitat física i espor- a tots els cicles de vida (2018-2030) identitat pròpia d’un col·lectiu que tiva. Denominem programes (Ajuntament de Barcelona, 2018). fins als anys vuitanta del segle passat esportius o d’activitat física les diferents modalitats d’activi- Aquest document estableix un model pràcticament no havia fet esport. tats analitzades (ioga, pilates, de governança que té en compte l’en- Per tenir una referència del nivell gimnàstica de manteniment, natació terapèutica…) que velliment amb caràcter transversal en de pràctica actual, a Barcelona el 23 constitueixen l’oferta esportiva totes les polítiques sectorials munici- % de la població femenina més gran pública. pals i un dels seus objectius principals de 65 anys fa esport. Aquest percen- 2 Les entrevistades formen està relacionat amb el foment de l’en- tatge disminueix progressivament part d’un estudi més ampli sobre l’itinerari esportiu de velliment saludable. amb l’augment de l’edat (Ajuntament les persones més grans de 80 La pràctica d’exercici físic és un de Barcelona, 2013). anys que s’està duent a terme a la Universitat Ramon Llull factor molt important per a la preser- En aquest article es descriuen al- i Esport-3. vació de la salut i la qualitat de vida guns dels trets més característics del 3 L’experiència del dia a dia a les ciutats, des de la perspectiva de perfil de les dones i algunes propostes ens diu que el percentatge de l’envelliment actiu. I així ho demostra de futur vinculades a l’oferta de ser- dones grans és majoritari en aquests tipus d’espais, però el recorregut dels diferents programes veis esportius per a persones grans en aquests moments no tenim esportius1 que s’han dut a terme du- dels equipaments de gestió pública dades globals d’aquesta part del sistema esportiu. rant els darrers 35 anys a Catalunya. de grans ciutats de l’entorn de la pro- “La més beneficiada de víncia de Barcelona. Es fonamenta en cessitats de la societat. la política d’implantació estudis d’oferta i demanda esportiva La més beneficiada en termes pública de programes dirigits a persones grans que s’han quantitatius de la política d’implan- d’exercici físic per a dut a terme en els últims anys en tació pública de programes d’exercici persones grans que va poblacions com Barcelona i l’Hospi- físic per a persones grans que va començar als anys 80 del talet de Llobregat (BURRIEL, 2006; començar als anys vuitanta del segle segle passat, ha estat la FORTUÑO et al., 2015). Tot i que són passat ha estat la dona gran. En els di- dona gran resultats parcials des d’un punt de ferents estudis analitzats, queda palès vista territorial, les línies generals ob- el seu predomini en tot el sistema pú- ” tingudes poden ser aplicades a altres blic esportiu, tot i que aquesta preva- poblacions de l’entorn. lença es manifesta de manera diferent Es complementa la visió des d’una segons l’espai utilitzat. Podem agru- perspectiva qualitativa, amb l’anàlisi par els equipaments de pràctica es- d’entrevistes d’usuàries més grans de portiva per a persones grans en xarxes 80 anys que a la seva edat encara par- que han anat apareixent en diferents ticipen en programes d’activitat física moments històrics per donar resposta amb aquest tipus de plantejament.2 a les necessitats de la societat. En l’article es tenen en compte La xarxa social (XS) va néixer als tres maneres d’organitzar la pràctica: anys vuitanta del segle passat amb l’activitat física dirigida per professo- la implantació dels serveis i equi- rat que va adreçada a persones grans paments dels primers ajuntaments en general, la monitoritzada oberta a democràtics i s’identifica majorità- totes les edats i l’activitat física de lliu- riament amb els casals de persones re accés. No s’analitzen grups de pràc- grans i els centres cívics. Destaca per tica exclusius de dones grans, ja que la important tasca difusora de l’acti- no se n’han identificat en els diferents vitat física que s’hi va desenvolupar programes d’activitats analitzats. en els seus inicis, en especial entre el col·lectiu de dones que fins aquell 2. FEMINITZACIÓ moment mai no havien fet esport. 38 DEL SISTEMA ESPORTIU PÚBLIC Al voltant del 85 % dels practicants La més beneficiada en termes quan- actuals en aquest tipus d’equipaments titatius de la política d’implantació són dones. pública de programes d’exercici físic La xarxa esportiva (XE) es va per a persones grans que va començar desenvolupar a partir dels anys no- als anys vuitanta del segle passat ha ranta, amb motiu de l’adveniment estat la dona gran. En els diferents dels Jocs Olímpics a Barcelona i la estudis analitzats, queda palès el seu creació d’equipaments esportius per predomini en tot el sistema públic es- a la ciutadania en general. La pràctica portiu, tot i que aquesta prevalença es en centres esportius afavoreix la inte- manifesta de manera diferent segons gració dels practicants entre la resta l’espai utilitzat. Podem agrupar els de la població i dona equilibri a la equipaments de pràctica esportiva per proporció entre homes i dones grans. a persones grans en xarxes que han Tot i així, al voltant del 55 % dels anat apareixent en diferents moments participants que fan esport en aquest històrics per donar resposta a les ne- tipus d’equipaments són dones. Any rere any, l’oferta d’activitat físi- coesportiva per la dona gran s’ha anat enriquint i diversificant La xarxa sociosanitària va néixer cli de l’estabilitat social. El seu rol so- als anys noranta com a conseqüència cial ha estat supeditat a la voluntat del del progressiu sobreenvelliment po- marit i la criança dels fills. Entre les blacional i es va concretar de manera dones de 70 i 80 anys, hi ha una certa definitiva amb l’aparició de la Llei de continuïtat dels valors i una similitud la dependència l’any 2006. Abarca en el context social en què es van criar equipaments com els centres de dia i de joves. Les podem denominar dones les residències. grans «actives». Els espais públics es desenvolupen Conjuntament amb aquestes dues com una forma més d’equipament tipologies es produeix un incipient esportiu, en especial a partir de l’ad- procés d’ incorporació de cohorts veniment del segle XXI, quan es duen més joves, nascudes a partir de fi- a terme activitats molt heterogènies nals dels anys cinquanta. Són dones a l’aire lliure, com ara caminades, i més formades culturalment, moltes es creen espais lúdics específics per a d’elles incorporades al mercat laboral persones grans, per fer passeig nòrdic des de fa anys, adaptades a les noves o manifestacions d’activitats grupals. 3 tecnologies, amb autonomia econò- El nostre estudi es refereix només mica i més independència. Durant la a les XS i XE, de les quals existeixen joventut, van viure la contracultura dades publicades. Al respecte cal i les reivindicacions feministes dels comentar que, tot i que hi pot haver anys setanta. Aquestes «filles del rock usuàries que participen en programes and roll» (FREIXAS, 2013) utilitzen de diferents xarxes de manera simul- l’esport com una manera de viure bé tània, en general la comunicació entre el seu cos i millorar la seva qualitat la XS i la XE és poc permeable. Mal- de vida. Les podem denominar dones grat que aquesta permeabilitat varia grans «molt actives». en funció de diferents factors, com Els dos extrems d’aquest mosaic per exemple el preu de les ofertes dels de realitats (les molt actives i les programes esportius de cada territo- vulnerables) comporten una bretxa 39 ri, la tendència observada és que les generacional difícil de gestionar de usuàries d’una xarxa no solen utilitzar manera homogènia. En la seva joven- els serveis esportius de l’altra. tut, unes han interioritzat els valors del sotmetiment a la família i les 3. ELS DIFERENTS PERFILS DE DONA altres, l’efervescència del seu allibera- GRAN ESPORTISTA ment. És com si posem en un mateix L’actual sistema esportiu públic té da- grup pares aimares i fills i filles d’una vant seu el repte de donar resposta a mateixa família. un col·lectiu d’usuàries potencials que podem estructurar en tres grans grups 4. LA FORMA D’APROPIACIÓ de població. DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA DE L’increment demogràfic de perso- LES DONES GRANS nes grans va acompanyat d’un procés Tot i l’heterogeneïtat del col·lectiu de de sobreenvelliment cada vegada més dones grans, podem trobar un patró intens en el col·lectiu de dones més tipus en la seva apropiació esporti- grans de 80 anys. Per exemple, a Bar- va. La dona gran practica activitats celona dues de cada tres persones de físiques dirigides en grup, dues o 80 anys o més són dones, moltes de tres vegades a la setmana. La seva les quals, a més, viuen soles (AJUN- participació també és molt alta en els TAMENT DE BARCELONA, 2018). programes al medi aquàtic, sia amb Les podem denominar dones grans pràctiques organitzades en grup o «vulnerables». amb ús lliure. D’altra banda, el gruix més ampli El valor de l’activitat física lligada de dones pertany a la cohort que va a gaudir del temps lliure i passar-s’ho néixer en els anys immediatament bé i millorar la salut és un aspecte que posteriors a la Guerra Civil espanyola, es reflecteix en els diferents qüestio- que es va educar en un context forta- naris utilitzats per conèixer les mo- ment marcat per valors patriarcals en tivacions de la pràctica i és coherent què la seva competència principal era amb aquesta manera d’expressar la la preservació de la família com a nu- pràctica que s’ha experimentat. En canvi, la dona té poca presèn- Quan s’ha fet esport abans dels 65 cia en pràctiques de tipus individual, anys, la dona no n’ha estat directa- pròpies de les sales de fitness i amb un ment l’agent promotor. La major part rendiment físic important, i en les ac- de les vegades l’ha practicat amb el tivitats grupals dirigides amb una alta seu pare, el seu germà o el seu marit exigència energètica com l’spinning. i, per tant, amb estereotips eminent- No busca tampoc el reconeixement ment masculins. Una de les entrevis- social ni visibilitzar la seva pràctica. tades ens diu que fa exercici: «[…] desde siempre. De toda la “ 4.1. EL DISCRET ITINERARI ESPORTIU vida. Desde que tenía ocho o diez años. Amb fluctuacions, només DE LA DONA GRAN Ahora tengo 84 años […] no sé, si es la tercera part de les ac- En general, la dona practicant en que hemos estado siempre en el cam- tuals dones grans que fan programes de la xarxa d’equipaments po, […] éramos diez hermanos […] y, esport n’havien fet abans públics no mostra un itinerari espor- claro, a cada uno nos tocaba un día ir dels 65 anys i la majoria tiu ampli. Tot i que es detecten fluctu- con los animales a la montaña. A mí de vegades no com l’agent acions entre el tipus de xarxa, només me tocaba un día con los pavos, otro promotor directe si no la tercera part de les practicants día con los cerdos, […] otro día con las amb el pare, germà o marit actuals ha fet esport abans dels 65 cabras […] y así nos iba relevando mi i per tant, amb estereotips anys. L’esport de competició ha estat padre […].Y, bueno, pues con el depor- eminentment masculins pràcticament inexistent. te, […] en el campo siempre he llevado ” 40 En els últims anys, les administracions públiques han fomentat els circuits es- portius especialment dirigits a persones grans los pantalones de mi hermano, porque 4.3. LA PRÀCTICA ESPORTIVA COM A […] me ha gustado mucho jugar a las COMPENSACIÓ I FONT DE REEQUILIBRI canicas, bailar el diábolo, […] luego La majoria de les dones entrevistades subía a los árboles y, claro, siempre no acusa una discontinuïtat marcada llevaba pantalones […]. Tenía a mi abans i després de l’etapa laboral. hermano que iba detrás de mí y mi Compatibilitzen el seu temps lliure padre decía: “Tú venías pa macho y amb obligacions familiars tot obeint en el camino te volviste hembra […]”.» la seva adherència a l’esport i a un sentit plenament reequilibrador. La pràctica d’exercici els permet desconnectar de les obligacions du- rant un temps limitat i, per tant, la utilitzen com una forma de compen- sació. La necessitat els fa concentrar el seu temps lliure en dos o tres cops a la setmana, amb una dedicació d’una o dues hores per cada sessió. Quan es pregunta a una entrevistada si fa altres activitats a banda de l’esport, ella contesta: 4.2. EL PAPER SOCIALITZADOR DE LA «[…] solo voy al gimnasio […] no, PRÀCTICA ESPORTIVA […] porque tampoco me daría tiem- A mesura que passen els anys la velle- po, porque no estaría con mi marido sa es torna femenina i es viu en sole- tampoco […] y él, como no es de ir a dat (AJUNTAMENT DE BARCELO- ningún lado, pues tampoco puedo de- NA, 2018). Aquesta realitat social es cidir que lo dejo […] no lo puedo dejar reflecteix en el fet que una bona part […] yo […] es el gimnasio y la casa y de les practicants són dones que viuen la casa y el gimnasio […] y nada más soles. Mitjançant la pràctica esportiva […] entonces yo por lo menos tengo 41 elles busquen formes alternatives de este rato de expansión. Y lo tengo para relació que els permetin mantenir una mí […].» xarxa de suport informal. Aquesta tendència és més accentuada en les que fan esport a la XS, on es troben les més grans, en contrast amb la XE, on la població de dones tendeix a ser més jove. Aquest element característic figu- ra com un factor clau a l’hora d’enten- dre la forma d’apropiació de la pràcti- ca esportiva femenina. L’exercici físic els permet mantenir un projecte de vida compartit amb altres companys i companyes i alhora fomenta un es- perit actiu. Una practicant de 91 anys 4.4. LA SALUT DE LES DONES d’un grup d’activitat física de la XE PRACTICANTS D’EXERCICI FÍSIC ens explicava la relació que tenia amb L’esperança de vida a Catalunya és de “ un altre grup: 80,8 anys per als homes i de 86,3 anys Tot i viure més anys, les «[…] jo vaig a comprar, faig el per a les dones (IDESCAT, 2018). Tot dones experimenten el fet menjar, […] telefono molt i em te- i viure més anys, les dones experimen- paradoxal de que ho fan lefonen […] moltes companyes que ten el fet paradoxal que ho fan en un en un estat de salut pitjor. tinc […] perquè jo […] vaig fer una estat de salut pitjor. El percentatge No és d’estranyar que el colla […] i llavors de tant en tant em de dones en mala salut s’incrementa principal motiu pel qual telefonen i jo les telefono. “Hombre! de manera important a partir dels manifesten fer pràctica Quants dies fa que no t’havia sentit. 74 anys (AJUNTAMENT DE BAR- esportiva sigui el manteni- Com estàs?” […] Com que ja érem CELONA, 2018). No és estrany que ment o millora de la salut unes quantes que feia tants anys que manifestin que el motiu principal per hi anàvem […] per això tinc l’amistat fer pràctica esportiva sigui el mante- ” amb elles […].» niment o la millora de la salut. El clúster ClosinGap (2018) ha no és impediment per poder traslla- evidenciat la bretxa digital que exis- dar-se als llocs necessaris per dur una teix entre homes i dones en diferents vida autònoma: dimensions. Una de les més evidents «[…] jo surto perquè agafo el car- és la salut, entesa com el conjunt de ret i vaig a qualsevol puesto, mal que desigualtats en l’estat de benestar sigui la caixa d’estalvis, amb el carret, físic, psicològic, social i espiritual, encara que no hagi de comprar res. susceptibles de ser evitables. Per a Perquè jo amb el carret camino més bé la seva mesura, es compatibilitzen que no pas amb el bastó, […] si tinc indicadors objectius (medicaments o que agafar i tinc que anar a dalt a malalties) amb formes més dinàmi- Sants i em va bé l’autobús, pues com ques, que posen èmfasi en la dimensió que és un carrer que no és gaire gran, subjectiva i que mostren una bona el puc pujar […].» consistència estadística. És per aquest motiu que el concepte de qualitat de 5. ALGUNES PROPOSTES DE FUTUR vida relacionada amb la salut (QVRS) Les dades presentades fins ara des- s’utilitza cada vegada més en estudis taquen el paper instrumental de poblacionals. l’exercici físic i l’esport en general Les dones grans que practiquen per al foment de la relació social, el esport amb regularitat en programes manteniment de la salut i l’increment d’activitat física manifesten un millor de l’esperança de vida entre les dones nivell de salut percebuda que les que grans. A continuació, farem algunes no practiquen esport. Aquesta dife- propostes de futur que considerem rència es fa més evident en les dones necessàries per mantenir i potenciar, d’edat més avançada i en les dimen- si escau, aquest paper. sions amb un component físic més important com la mobilitat, la cura 5.1. EL PAPER DELS CASALS personal i el desenvolupament de les DE GENT GRAN activitats quotidianes (FORTUÑO et Cal fer un esforç per executar progra- 42 al., 2008). mes de treball físic en equipaments Tot i que les practicants tenen de proximitat que facilitin la pràctica un millor estat percebut, això no vol continuada d’exercici físic i la socialit- dir que tinguin menys malalties que zació de les dones d’edat molt avança- les sedentàries, però sí que mostren da. Aquesta ha de ser una estratègia L’evolució demogràfica és un dels majors reptes del país i l’esport és una eina immillorable per fer-hi front una manera més eficaç d’adaptar-se per permetre la permanència de les a la limitació de la malaltia. Una de persones més velles a la llar pròpia i al les practicants entrevistades, que té seu barri, juntament amb la participa- 91 anys, ens diu que pren «la pila de ció social i el manteniment del sentit medicaments» i té dificultats per al vital com a elements per mantenir el desplaçament autònom, però això seu benestar. L“’entrenament de la força ha resultat ser molt efectiu per revertir el deteriorament funcional derivat de l’internament hospitalari. Així, cal im- plementar programes de treball específic de força que tinguin en compte l’especificitat de l’envelli- ment femení ” Actualment hi ha un replante- tinguin en compte l’especificitat de jament de la funció dels casals per a l’envelliment femení. persones grans. La prevenció de la Aquesta realitat xoca amb la discapacitat física i la soledat en el poca participació de les dones en els marc de referència de l’envelliment programes de millora de la força ac- actiu ha de ser una de les prioritats en tuals, que es duen a terme a les sales aquesta nova fase de reformulació de de musculació dels centres esportius la XS, finalitat que és coherent amb municipals. Aquests espais estan la necessitat de mantenir les dones dissenyats per al desenvolupament de físicament autònomes i integrades continguts que centren la seva atenció en espais propers als seus llocs de en el fitness, dirigits a joves i amb pocs residència, en especial aquelles que es elements de referència per permetre troben en un estat potencial de vulne- que s’hi identifiquin els valors propis rabilitat social i fragilitat. de les dones grans. Si volem que aquestes s’incorporin 5.2. LA IMPLANTACIÓ als programes de força, s’hauran d’es- DE PROGRAMES DE FORÇA tablir estratègies d’apropament cohe- Existeix una evidència científica acla- rents amb la seva manera d’entendre paradora que relaciona la fragilitat l’exercici físic. Caldrà posar l’èmfasi amb la disminució de la massa mus- en el manteniment de la salut, en la cular associada al procés d’envelli- cerca del benestar corporal i en la se- ment (DENT, MORLEY, CRUZ-JEN- guretat del treball i no tant en el ren- TOFT, et al., 2018). La sarcopènia diment, la competició i l’esforç físic. incrementa el risc de caigudes, fractu- Aquest nou enfocament hauria de res, hospitalització i davallada funcio- fer una revisió integral dels progra- nal general. En el col·lectiu de dones mes de força, que inclogui un disseny grans aquest procés és especialment més agradable dels espais, més perso- sensible, ja que se sol associar amb nalització del servei i la incorporació una prevalença important d’osteopo- de màquines de baix impacte que 43 rosi. D’altra banda, l’entrenament de prioritzin l’equilibri tònic i muscular la força ha resultat molt efectiu per en el desenvolupament de la capacitat revertir el deteriorament funcional funcional. derivat de l’internament hospitalari (MARTÍNEZ-VELILLA et al., 2019). 5.3. LA NECESSITAT DE GARANTIR LA De tot plegat, en podem concloure CONTINUÏTAT DE PRÀCTICA ESPORTIVA la necessitat d’implantar programes La teoria de la compressió de la mor- de treball específic de la força que biditat (FRIES, 1980) ens dona un Les activitats dirigides, regulars i també ocasionals, tenen gran èxit de participa- ció femenina marc teòric de referència per establir relacionat amb els casals per a per- polítiques de foment de la pràctica sones grans o els equipaments de la esportiva en aquells sectors potencial- xarxa sociosanitària (centres de dia o ment més vulnerables, entre els quals residències). es troben les dones. La vida humana La pràctica en espais oberts de la té un límit al qual l’esperança de vida via pública pot donar una visió trans- s’acosta a mesura que els estils de vida versal als diferents segments poblaci- saludables i les condicions socials i onals proposats i complementària del sanitàries milloren. Gràcies a aques- sistema esportiu en general. “ tes millores en tractaments i cures Finalment, en aquest apartat des- El repte principal del siste- sanitàries, disminueix el nombre taquem la important funció del siste- ma esportiu públic dirigit d’anys viscuts amb discapacitat i la ma sanitari a l’hora de conscienciar a dones grans és garantir qualitat de vida dels més vells hauria la població de la pràctica d’exercici la pràctica esportiva du- de ser compatible amb un increment físic i recomanar espais de pràctica rant tot el cicle vital, igual progressiu dels anys viscuts. específics adients, segons el territori com els serveis socials o El repte principal del sistema es- on visquin. els sanitaris portiu públic dirigit a persones grans, i en especial a les dones, és, per tant, 5.4. NECESSITAT D’UNA FORMACIÓ ” garantir la pràctica esportiva durant ESPECÍFICA PER ALS PROFESSIONALS tot el cicle vital, igual que els serveis DEL SECTOR socials o els sanitaris. Aquesta conti- Ja hem dit que el fet gerontològic ac- nuïtat necessita establir com a mínim tual i futur implica la convivència de tres línies organitzatives bàsiques de generacions de persones grans sepa- serveis esportius, tot prenent com a rades trenta anys o més del cicle vital base els tres perfils d’usuàries poten- humà en els extrems. A mesura que cials comentats anteriorment: les persones es fan més grans, l’apari- Les dones grans «molt actives», ció de malalties cròniques associades que es troben en bona condició física, a l’edat fa imprescindible un conei- sanes i amb un nivell d’envelliment xement més específic per part dels 44 plenament satisfactori. Tenen capa- professionals que estan en contacte citat autònoma per fer exercici físic directe amb aquests grups poblaci- de manera totalment integrada amb onals. Des d’aquesta perspectiva, és altres franges d’edat i fer activitat lògic que la implantació de programes física a la XE. El seu plantejament esportius adreçats a aquestes noves d’intervenció es fonamentarà en la necessitats vagi acompanyada d’una millora de la condició física. revisió dels continguts formatius Les dones grans «actives», amb actuals en matèria de gerontologia i una important prevalença de malalti- esport adaptat. es cròniques, tot i que encara conser- L’actual marc legal relatiu a les ven la seva independència per fer amb professions de l’esport regula qui normalitat les activitats de la vida pot exercir professionalment en el diària. El plantejament del programa camp de l’activitat física i les perso- “ que es portarà a terme consisteix a nes grans. En la Llei 3/2008, del 23 Revisant la oferta univer- millorar les relacions interpersonals. d’abril, de l’exercici de les professions sitària, s’ha constat una El lloc de la pràctica esportiva pot de l’esport s’especifica que són els mancança important de estar relacionat amb els equipaments llicenciats o graduats en Ciències matèries que relacionin propis de la XS (casals per a persones de l’Activitat Física i de l’Esport, els l’activitat física i les per- grans o centres cívics). mestres de Primària amb l’especia- sones grans. Com podrem Les dones grans «vulnerables», litat d’Educació Física i els tècnics garantir, doncs, la qualitat que es caracteritzen per una impor- superiors en Animació d’Activitats en el desenvolupament tant prevalença de malalties cròni- Físiques i Esportives amb formació o dels serveis esportius ques que condicionen la seva inde- experiència adequades a les activitats dirigits a aquest perfil pendència en el desenvolupament de de què es tracti. poblacional? les activitats de la vida diària. Neces- En una revisió recent dels dife- siten el manteniment de programes rents plans d’estudis de les ofertes ” d’estimulació psicomotriu continuats universitàries dels actuals graus en pel que fa a la freqüència, tot i que les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport sessions hagin de ser d’una durada i Magisteri en Educació Primària i de menor. El lloc de la pràctica estarà les diferents propostes formatives en les titulacions d’animador esportiu, En el cas de les dones això és s’ha constatat una mancança im- encara més acusat. Els estereotips portant de matèries que relacionin relacionats amb la imatge, la funció l’activitat física i les persones grans. Si familiar, la salut física o el comporta- les formacions que per llei són les úni- ment sexual es continuen refermant ques que estan legitimades per exercir en el que Susan Sontag denomina «el professionalment no recullen els doble estàndard per envellir» per a continguts acadèmics que possibiliten homes i dones (1979). aquest exercici, com podrem garantir Això no obstant, ja hem vist com, la qualitat en el desenvolupament des dels anys vuitanta, la pràctica dels serveis esportius dirigits a aquest corporal en la dona gran ha estat un perfil poblacional? instrument capaç de millorar les seves condicions de vida relacionades amb 6. COROLARI FINAL: L’ESPORT, els determinants del seu envelliment UNA EINA CONTRA L’EDATISME actiu. La millora de la percepció de la L’actual situació de la formació en el salut, el canvi de conducta, l’adapta- sector probablement només és una bilitat a l’entorn i el reforç de la xarxa dimensió de l’edatisme que les per- social són alguns dels seus beneficis sones grans i especialment les dones contrastats. En definitiva, ha estat experimenten en la societat actual. un instrument capaç de modificar les És contradictori que vulguem viure bases culturals sobre les quals s’havia molts anys però que ningú no s’iden- socialitzat per dotar d’un sentit nou el tifiqui amb l’última part de la vida. La dia a dia de la participant. cultura del rendiment, la velocitat i les I és desitjable que continuï apor- noves tecnologies han anat confeccio- tant continguts perquè les dones nant una imatge de l’envelliment com deixin de ser definitivament «éssers a sinònim de degeneració i pèrdua. per a altres» (FREIXAS, 2013) i es Els mitjans de comunicació i la publi- defineixin segons allò que per a Kant citat contribueixen a aquest estigma, fonamentava el concepte de dignitat 45 ja que mantenen una imatge idíl·lica de totes les persones: «allò que té va- però irreal de la vellesa, dissimulada lor en si mateix». en el model Barbie. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES AJUNTAMENT DE BARCELONA. FORTUÑO GODES, Jesús. Relació Diagnosi per a l’estratègia sobre canvi entre qualitat de vida relacionada amb demogràfic i envelliment: una ciutat la salut i els usuaris de programes per a tots els cicles de vida (2018- d’exercici físic comunitaris per a gent 2030). Mesura de govern. Barcelona: gran de Catalunya. Tesi (doctorat). Bar- Ajuntament de Barcelona. Departa- celona: Universitat Ramon Llull, 2008. ment de Comunicació de l’Àrea de També disponible en línia a: ads/2018/07/estenvelliment.pdf> FORTUÑO GODES, J.; FANEGA AJUNTAMENT DE BARCELONA. MACÍAS, L.; BURRIEL PALOMA, Les condicions de vida de les perso- J.; GUERRA BALIC, M. «Descripti- nes grans a la ciutat de Barcelona. ve Notes on Supply and Demand of Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Public Facilities for Elderly Physical 2013. (Col·lecció Estudis). També Activities in the City of L’Hospitalet disponible en línia a: rasp.2015.1316> BURRIEL, Joan Carles. Estudi so- FREIXAS, A. Tan frescas. Las nuevas bre la demanda i l’oferta dels serveis mujeres mayores del siglo XXI. Bar- esportius municipals dirigits a gent celona: Editorial Paidós Ibérica, 2013. gran a la ciutat de Barcelona. Barce- 46 lona: Esport 3 Serveis Alternatius, FRIES, J. F. «Aging, natural death, 2006 and the compression of morbidity». The New England Journal of Medi- CLOSINGAP. Coste de oportunidad cine, vol. 303 (1980), p. 130-135. de la brecha de género en la salud. També disponible en línia a: 2019. També disponible en línia a: [Consulta: 1 abril 2019] [Consul- ta: 1 abril 2019] D E N T, E . ; M O R L E Y , J . E . ; CRUZ-JENTOFT, A. J. et al. «Inter- MARTÍNEZ VELILLA, N.; CASAS national Clinical Practice Guidelines HERRERO, A.; ZAMBOM FER- for Sarcopenia (ICFSR): Screening, RARESI, F. et al. «Effect of Exercise Diagnosis and Management». The Intervention on Functional Decline Journal of Nutrition, Health and in Very Elderly Patients During Acute Aging, vol. 22, núm. 10 (2018), p. Hospitalization: A Randomized Clini- 1148-1161. També disponible en línia cal Trial». JAMA Internal Medicine. a: bé disponible en línia a: <10.1001/ja- mainternmed.2018.4869> SONTAG, Susan. «The double stan- dard of aging». A: WILLIAMS, J. (ed.). Psychology of Women. San Diego, Califòrnia: Academic Press, p. 462-478. Exercici de taitxí durant la festa d’Activa’t, maig del 2018. Font: Aessg 4.3 QUÈ FAN TANTES DONES EN UN PARC? Maite Carroggio i Santiago Meroño De l’Associació Esportiva Sarrià-Sant Gervasi 47 Imaginem que el patriarca dels Rius, la famosa saga literària d’Ignacio Agus- tí, sortís de la seva fàbrica tèxtil un matí d’abril a principis de segle i aterrés de sobte, sense saber com, al parc Joan Miró de Barcelona. Després de l’ensurt inicial pel gran l’increment de la seva participació en obelisc que corona la seva entrada, el tot tipus d’activitats relacionades amb sorprendria encara més el nombrós la salut i el benestar. grup de gent vestida estranyament i que fa exòtiques filigranes corporals UNA MICA D’HISTÒRIA davant un personatge misteriós que L’Associació Esportiva Sarrià-Sant sembla guiar-los. En apropar-s’hi Gervasi (AESSG), que des dels anys una mica més una frase creuaria im- vuitanta ha estat una estreta col·la- mediatament la seva ment: «Què fan boradora del districte de Sarrià, va tantes dones en un parc?» néixer per la necessitat de respondre Segurament aquest home, ancorat a la demanda d’activitat física per part en els costums i prejudicis d’una èpo- de l’Ajuntament (escoles d’iniciació ca en què les dones mancaven d’im- esportiva a cadascun dels districtes de portants drets socials, apreciaria més la ciutat de Barcelona) i organitzava les seves còmodes vestimentes que activitats esportives per a les escoles la saludable activitat que el taitxí re- públiques i altres col·lectius, amb el presenta, molt allunyada dels quefers suport del Consell de Districte de obligats de la llar que suposadament Sarrià. Poc temps després Pilar Pont, haurien d’abordar a aquesta hora del aleshores coordinadora de l’associa- matí. Malauradament no disposem ció, va crear el programa Salut per a d’espai suficient per explicar a un adults i gent gran i es va convertir en personatge de ficció els grans avenços una de les precursores de la posada del feminisme en el segle passat, però en marxa d’un ambiciós pla d’activitat podem testificar l’evolució d’alguns física per a aquest col·lectiu a la ciutat hàbits en les dones grans durant les de Barcelona i especialment al distric- tres últimes dècades, circumscrits a te de Sarrià. Els primers èxits en aquesta nova eta- debats i col·loquis informatius a càr- pa van fer que l’associació continués la rec de professionals especialitzats en seva trajectòria amb més força i il·lu- diferents àmbits per tal de mantenir sió i dibuixés una evolució que no ha una motivació i també conscienciar deixat de millorar fins als nostres dies. nous usuaris. Actualment, dins el programa Esport En els inicis del programa Salut i Salut, l’associació col·labora amb per a adults i gent gran, quan les “ diversos centres impartint sessions primeres sessions se celebraven al Algunes dones venen als periòdiques i puntuals per promocio- centre cívic de Sarrià, calia explicar tallers de gimnàstica per nar l’activitat física amb l’objectiu de de la manera més clara possible els combatre la solitud d’una prevenir i mantenir la salut de mane- importants beneficis que aporta la casa buida ra òptima. pràctica d’un exercici físic continu i Un dels nostres reptes ha estat moderat. La majoria venia amb roba ” sempre trobar noves modalitats i tèc- còmoda de carrer i alguns amb saba- niques en l’àmbit esportiu o cognitiu tilles… d’estar per casa. Ni de bon tros per arribar al màxim de persones, a amb roba esportiva, com un xandall, escala tant física i cognitiva com so- per allò de «què pensaran els meus cial, intentant cobrir les seves neces- veïns». A causa de les complicacions sitats i, al mateix temps, creant hàbits inherents a molts començaments, la saludables en la seva vida diària. precarietat dels primers dies se suplia L’associació també contempla la amb una gimnàstica creativa a força part informativa i formativa tenint de materials generalment aprofitats, en compte el que pugui interessar com ampolles d’aigua plenes de sorra, als usuaris dins de l’activitat física, la mitjons farcits de nous, paper crepat, salut i la qualitat de vida. Per aquest etc. També es feien danses, balls i motiu s’organitzen periòdicament formes jugades. D’altra banda, i en conferències, tallers monogràfics, part a causa de la falta d’oferta, s’or- 48 Alumnes practicant taitxí als anys noranta. Font: Aessg Festa de cloenda intercasals del 1991. Font: Aeesg ganitzaven sortides d’un o més dies l’exercici físic. Però hi havia un segon per realitzar alguna activitat extraor- aspecte que calia tenir en compte, més dinària, com ara vela, esquí de fons, important, si és possible, i que encara tir amb arc o simples excursions per perdura en els nostres dies, relacionat la muntanya, que en alguna ocasió amb la part social i afectiva de la per- van arribar als 300 participants. Avui sona. Algunes dones, sovint sense ser- dia la situació ha canviat i els diferents ne conscients, es mostraven totalment centres i casals ofereixen una gran dependents dels seus marits, fins al 49 varietat d’activitats d’aquest tipus per punt de veure’s amb l’autoestima per a la gent gran. terra i sentir-se, en paraules d’algu- Aquí és obligat assenyalar que nes, poc menys que «ximples». Potser el percentatge de dones en els grups aquesta «vulnerabilitat» sigui una de era pràcticament del cent per cent. les raons del sorgiment d’importants Dones amb ganes de fer coses noves, vincles afectius que a vegades es pro- de participar en esdeveniments i en dueixen entre alumnes. D’altra banda, tot allò que signifiqués fer alguna amb el pas dels anys es va veient cosa diferent, per combatre la solitud com algunes d’aquestes dones es van d’una casa buida o per sortir de la mo- alliberant, desfent-se de càrregues i notonia i alliberar-se de les càrregues obligacions heretades d’una cultura i obligacions que en aquella època ancorada en el masclisme dels anys encara gravitaven sobre bona part de cinquanta i «normalitzada» a força de les dones grans. Fem un breu incís rutina i dependència econòmica. És per aclarir que sempre hem intentat veritat que encara avui dia se sent dir que hi hagi més participació per part «he de demanar permís al meu marit» dels homes, ideant disciplines noves per anar a tal lloc, o també «he de dei- o «maquillant» el títol d’alguna acti- xar el menjar preparat al meu marit», vitat concreta per augmentar la seva comprensible per a aquests homes motivació (per exemple, canviant To- que només coneixen la cuina perquè a “ nificant el pit per Musculació pecto- vegades es queda la porta mig oberta, És admirable la constàn- ral) i, tot i que s’ha millorat una mica, però afortunadament la pressió social cia de moltes dones grans hi ha una reticència gairebé atàvica a en aquest país fa que cada vegada que es desplacen a totes participar en determinades activitats sigui més difícil mantenir situacions les classes, tot i no viure mixtes, com si encara fóssim al pati d’aquest tipus. Tampoc no podem a prop, plogui, faci fred, del col·legi. obviar el perfil demogràfic en alguns calor o vent El fi més aparent de la nostra tasca casos concrets, dones amb una mitjana podríem dir que ha consistit sempre d’edat que oscil·la entre els 75 i els 85 ” a proporcionar les eines, el com, per anys i provinents d’un context històric mantenir-se en forma a través de i social molt tradicional i conservador. Imatge de la festa de l’Activa’t de l’any 2016 al Parc de la Pegaso Font: Ajuntament de Barcelona El col·lectiu amb el qual treballem és durant tota la vida, sí que ens agrada- singular pel que fa al cabal d’afecte ria esmentar la més longeva, amb 104 i saviesa que reverteix en qui ins- anys, que fins en fa dos participava trueix aquestes persones. Sovint el a les nostres classes d’activitat física professional que les guia rep més del amb una vitalitat sorprenent. Una que dona. I no parlem de bitcoins, «jove» centenària amb molta energia “ sinó de vocació recompensada per la que l’any passat encara resolia sense Dins del col·lectiu de gent motivació i gratitud que acostumen a problemes els exercicis proposats al gran, la presència de demostrar els alumnes. És destacable taller d’estimulació cognitiva. dones en les activitats es- l’entusiasme que la majoria diposita El que s ’ ha exposat fins ara portives proposades per en la seva activitat. Resulta admirable ens permet testimoniar bona part 50 l’Ajuntament és notable- la constància de moltes dones que es d’aquesta evolució de l’activitat física ment superior desplacen fins a les classes tot i que en la franja d’usuaris majors de 60 algunes viuen a quilòmetres de dis- anys, un col·lectiu en què la presència ” tància, plogui, faci fred, calor o vent. femenina és notablement superior a Hi van sens falta i, si algun dia no es la masculina, cosa que podria suggerir presenten, acostuma a ser perquè han més predisposició als hàbits saluda- exercit d’àvies. bles, entre altres consideracions.En D’altra banda, i encara que no aquest context i al nostre parer, al- puguem destacar cap alumna amb guns dels factors que explicarien tant una trajectòria esportiva rellevant, tot l’increment d’usuaris d’activitats físi- i que algunes han practicat determi- ques com la preponderància de dones nades disciplines de forma amateur sobre homes serien aquests: HOMES DONES H ACTIVITAT D ACTIVITAT 100 75,00 50,00 Gràfic comparatiu entre homes i dones assistents a tallers d’exercici físic a casals 25,00 i centres cívics des del 1998. Els gràfics secundaris (verd i groc) mos- tren els percentatges d’assistents al pro- grama Activa’t als parcs de Barcelona. Font: Aessg 0,00 2000 2005 2010 2015 1. OFERTA petit pis de l’Eixample, al carrer Ca- La important inversió en remodela- làbria. Recentment va anar al CAP ció i condicionament d’instal·lacions de la seva zona perquè cada vegada li esportives feta a Barcelona en oca- costa més «arrancar por la mañana», sió dels Jocs Olímpics del 1992 ha com ella mateixa va explicar a la doc- mantingut certa continuïtat des de tora. També va manifestar més fatiga llavors, cosa que ha permès un aug- del que és habitual quan camina pel ment progressiu de l’oferta d’activitats carrer i, tot i viure a la primera planta, d’exercici físic a centres cívics, casals i des que l’ascensor està avariat se li fa projectes específics, sense oblidar les una muntanya sortir de casa. Després campanyes de conscienciació per un de diverses consultes i proves di- envelliment saludable. En aquest sen- agnòstiques la doctora va establir una tit, tant l’Institut Barcelona Esports pauta mèdica per tractar un problema (IBE) com l’Agència de Salut Pública circulatori però, a més, li va recoma- de Barcelona (ASPB) han estat claus nar fer activitat física moderada. Per en la tasca d’implementar plans de a això li va proposar el següent: com salut ciutadana. En el nostre cas que viu a prop del parc Joan Miró concret, actualment impartim tallers podria anar dos matins cada setmana i cursos a 21 centres (casals, centres a les classes de taitxí i txikung i a les cívics, gimnasos… .) a més de les acti- caminades i exercicis de memòria que vitats de taitxí i caminades i exercicis es fan allà mateix, dilluns i dimecres, de memòria als parcs de la ciutat. respectivament. Les activitats són Però íntegrament i comptant centres gratuïtes i demanen un esforç físic municipals, circuits específics, centres moderat, conforme a la seva edat. cívics, casals i associacions, s’arriba a També li va recomanar reprendre en les 300 propostes d’espais amb acti- la mesura possible la seva rutina de vitat gratuïta o subvencionada per a passejades i, a mesura que es vagi la ciutadania. trobant millor, intentar prescindir de A continuació exposem un exem- l’ascensor quan no vagi gaire carrega- 51 ple pràctic per il·lustrar l’oferta que da. Per complementar l’activitat del podem trobar a Barcelona: parc, li va suggerir anar a un dels múl- La senyora Maria viu sola en un tiples circuits lúdics amb màquines aeròbiques que hi ha instal·lats a al- 2. APODERAMENT guns parcs de la ciutat, concretament L’apoderament de la dona s’ha pro- al que es troba als jardins de Càndida duït en diferents àmbits i gràcies a Pérez, també molt a prop de casa seva. diversos factors (educació, mitjans De la mateixa manera que al parc de comunicació, laïcisme, etc.) que de Joan Miró, només cal inscriure’s han conduït a una modernització de prèviament i anar-hi els dimarts a les la societat civil. Tot això, juntament deu del matí. Allà un dinamitzador la amb una millora de la qualitat de guiarà en les diferents sessions d’exer- vida (més temps lliure), ha afavorit cicis. Els circuits lúdics reforcen el l’abandonament de certs arquetips i control postural, la mobilitat articular clixés de la societat patriarcal, amb la i l’equilibri i contribueixen en conjunt qual cosa s’ha aconseguit que moltes a una millora de la capacitat física. En dones educades en valors opressius i l’actualitat, la ciutat compta amb 36 poc generosos amb la perspectiva de circuits lúdics repartits pels diferents gènere hagin pogut trencar un cercle districtes. D’altra banda, el programa viciós. A poc a poc, les dones han Activa’t als parcs de Barcelona, iniciat anat guanyant temps per a si matei- el 2008 a dos parcs, en l’actualitat xes en detriment d’un sacrifici sovint té més de 1.500 usuaris amb edats mal entès, producte de l’anomenada compreses entre els 40 i els 90 anys «socialització diferencial», que les (més del 80 % dones) repartits en vint encadenava a un sentiment de culpa si parcs de la ciutat. desatenien un sol instant el seu paper En l’actualitat la Maria continua d’«àvia, esposa o mare abnegada». participant en el programa Activa’t, La consecució d’aquesta «llibertat manté la seva rutina un dia a la set- revinguda» s’ha pogut constatar al mana al circuit dels jardins de Càndi- llarg d’aquests anys en la creixent as- da Pérez, proper a casa seva, i els caps sistència als nostres cursos d’usuàries “ de setmana s’apunta amb diverses que s’organitzen per mantenir «par- Les dones han anat amigues (que va conèixer fent taitxí) a cel·les» de vida pròpia dins de la vida 52 guanyant temps per a si passejades per la ciutat amb les rutes familiar i reservar-se dies per a les mateixes en detriment proposades al lloc web de l’Ajunta- activitats que s’ofereixen als diferents d’un sacrifici sovint mal ment i als circuits de nordic walking centres cívics i casals de la ciutat. entès (marxa nòrdica) que s’organitzen a Podríem incloure aquí un segon diferents centres cívics de la ciutat de apoderament en la gent més gran, ” manera gratuïta o a preus moderats. derivat dels beneficis que produeix fer Per la seva part, la doctora que la va activitats d’exercici físic en grup i amb atendre compagina la seva feina al regularitat i relacionat amb el control CAP amb la de consultora en línia en de la vida quotidiana. En bastants un blog de salut per complementar casos aquestes activitats, ideades per el sou. millorar o mantenir la forma física i Darrere d’aquesta àmplia varietat en certa manera també l’autoestima, d’activitats que la Maria té a la seva contribueixen a enfortir l’autonomia disposició es troba el suport institu- de la persona. cional de la ciutat i, sobretot, l’entu- siasme i el bon fer de centenars de col·laboradors en associacions i cen- tres cívics, repartits pels diferents dis- trictes de la ciutat. Sense ells avui no tindríem una participació tan àmplia i amb tan bones perspectives de futur en les diferents propostes d’activitat física que s’ofereixen. Cada jornada d’activitat física és una festa pels participants del programa municipal ‘Activa’t als parcs’ Foto: Ajuntament de Barcelona 3.CONSCIENCIACIÓ població és la socialització. Segons L’aportació constant de recursos ma- les dades més recents de l’Institut terials i humans del consistori durant Nacional d’Estadística sobre població els últims anys (campanyes publicità- per estat civil i sexe, el percentatge ries, materials de comunicació, cursos de vídues a Barcelona és del 84,15 % formatius, etc.) va afermant el neces- davant del 15,85% de vidus, una altra sari canvi de paradigma proposat per dada bastant explícita per afegir a les la ciutat: raons del predomini de dones en les activitats que impartim. Activitat física continuada Aquest col·lectiu de vidus i vídu- = es, molt més ampli en el segon cas, Envelliment saludable com apunten les estadístiques, sovint pateix la realitat d’una solitud impo- Un concepte tan obvi com de vegades sada, tret de les visites esporàdiques difícil de portar a la pràctica. Cer- i segurament insuficients d’algun tament hi ha hagut obstacles, però familiar o conegut. Això no obstant, “ des de la nostra experiència personal la pràctica continuada d’aquestes ac- Les activitats esportives recordem com les reticències inicials tivitats en grup, que solen incorporar per a la gent que la ciutat han anat quedant enrere gràcies al un fort component d’interacció social, ofereix són beneficioses bon treball als tallers per part dels permet a aquest col·lectiu recuperar perquè milloren la salut nostres professionals, que han sabut la necessària relació amb persones física i reforcen la cohesió potenciar l’entusiasme i la perseve- que comparteixin interessos similars. social rança que moltes usuàries incorpo- El benefici anímic dona pas amb raven de sèrie i han aconseguit uns freqüència al seu correlat fisiològic i ” resultats amb uns beneficis que el la qualitat de vida de l’usuari millora boca-orella ha propagat àmpliament. sensiblement. Això ha fet que en els sondejos realit- zats durant les dues últimes dècades CONCLUSIÓ la valoració i l’adhesió de l’usuari És fàcil deduir, després del que s’ha 53 hagin estat sempre favorables i crei- exposat, que les activitats esportives xents. per a la gent gran que la ciutat ofereix L’AESSG és tan sols una peça més són beneficioses per moltes raons. dins el programa que l’Ajuntament va Per exemple, perquè milloren la salut iniciar fa temps, però la nostra pers- física i reforcen la cohesió social, i això pectiva no difereix de la que tenen repercuteix en diferents escenaris els altres actors que participen d’una valoratius: menor despesa sanitària i manera o d’una altra en aquest camp. farmacèutica, dinamització de la vida Sembla que aquest és el camí pel qual col·lectiva i de les àrees comercials hem de continuar avançant. urbanes, etc. En general, la vida activa proporciona un reforç de les interacci- 4.SOCIALITZACIÓ ons en diversos àmbits. Un dels aspectes més reconeguts pels Una altra conclusió és que els que es dediquen a tota mena d’acti- percentatges de participació no han vitats grupals en aquest sector de la deixat de créixer i es percep una retro- Les caminades també són una part important de les polítiques públiques en general i del programa ‘Activa’t’ en particular. Foto: Ajuntament de Barcelona alimentació entre la demanda i l’ofer- participació masculina. És indubta- ta que també millora substancialment ble que hi ha diversos factors que in- amb els anys. flueixen en aquest fet, però potser un És a dir, el fet que l’oferta millori dels aspectes més prometedors sigui tant quantitativament com qualita- el progressiu canvi d’actitud quant al tivament facilita que un nou usuari paradigma identitari en la població s’integri en una activitat determinada masculina, que a poc a poc va desfent i, al mateix temps, ampliï la borsa de clixés i prejudicis en benefici d’una participants que actuaran com a caixa salut compartida a tots els nivells. de ressonància, tot fent publicitat dels Perquè, en definitiva, es tracta de viu- beneficis d’aquesta activitat. re millor, no? Finalment, i malgrat que el nom- bre de participants continua decantat ANNEX clarament cap al costat femení, apre- Taula amb les dades del gràfic compa- ciem un increment constant de la ratiu entre homes i dones: PERCENTATGE PERCENTATGE CASALS ACTIVA’T ALS PARCS HOMES DONES ANY HOMES DONES ACTIVA’T ACTIVA’T 1998 5,08 94,92 — — 2001 5,84 94,16 — — 2002 5,49 94,51 — — 2003 5,43 94,57 — — 54 2004 6,2 93,8 — — 2005 6,44 93,56 — — 2006 4,64 95,36 — — 2007 6,25 93,75 — — 2008 8,38 91,62 — — 2009 8,22 91,78 — — 2010 7,73 92,27 — — 2011 9,72 90,28 — — 2012 7,76 92,24 15,37 84,63 2013 4,55 95,45 13,41 86,59 2014 5,33 94,67 12,83 87,17 2015 4,49 95,51 13,22 87,33 2016 6,72 93,28 12,51 86,78 2017 8,21 91,79 14,17 87,49 2018 — 8,21 95,83 FONTS: - Web de l’Ajuntament de Barcelona - Associació Esportiva Sarrià-Sant Gervasi - Institut Nacional d’Estadística E n s m o u u n f e r m c o m p r o m í s d ’ a s s o l i r l a p l e n a i g u a l t a t d e g è n e r e e n l a p r à c t i c a d e l ’ a c t i v i t a t 55 f í s i c a i l ’ e s p o r t . U n o b j e c t i u q u e s ’ h a d e c o m p l e m e n t a r a m b l a c o n s c i e n c i a c i ó i l a p r o a c c i ó d e l a c i u t a d a n i a Pérez de Rozas, 1935 Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona 56 5.1 MANIFEST D’ESDEVENIMENTS L’Institut Barcelona Esports té el ferm compromís d’assolir la plena igualtat de gènere en la pràctica de l’activitat física i l’esport. COMPROMÍS DE CIUTAT Aquest objectiu de l’Administració Aquest manifest és una acció que s’emmarca dins les polítiques de s’ha de complementar amb la gènere de l’Institut Barcelona Es- ports i l’Ajuntament de Barcelona i conscienciació i la proacció de la dona continuïtat a la línia iniciada amb el ‘Manifest de Defensa i ciutadania, per la qual cosa Igualtat de Gènere a l’Esport’ 57 publicat el 2018 i que podeu llegir durant l’any 2018, aprofitant l’exitós i adherir-vos, bé com a entitat o bé a títol individual, mitjançant el marc de participació de la Cursa següent enllaç: de les Dones, es va promoure la https://ajuntament.barcelona.cat/ donesiesport/ca/manifest.php declaració següent: MANIFEST PER LA PLENA IGUALTAT DE GÈNERE EN L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Des de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Bar- celona treballem per la igualtat i la participació de la dona en l’esport i és per això que exposem i manifestem que cal: 1. Fer servir l’esport com a vehicle de formació i transmissió de valors per superar prejudicis i estereotips i així permetre que les dones eliminin les barreres i els sostres de vidre existents en el sistema esportiu actual. 2. Treballar per assolir la plena igualtat en tots els àmbits: esportistes, gestores d’esports, dirigents, professores, entrenadores, àrbitres, jutgesses, periodistes, investigadores i professionals de l’esport. 3. Aconseguir que la cobertura dels mitjans de comunicació 58 sigui equilibrada entre esport femení i masculí i vetllar per incloure la perspectiva de gènere en les transmissions esportives. 4. Promoure la investigació en matèria de dona i esport amb l’objectiu de donar suport a les polítiques d’igualtat efectiva en l’esport. 5. Escoltar, educar i motivar per una pràctica esportiva activa, igualitària i saludable. Aconseguir que tot infant que vulgui fer un esport pugui fer-ho i sentir-se part d’un grup. 6. Treballar amb èmfasi la perspectiva de gènere en la formació dels professionals de l’activitat física i l’esport. Mentre treballem des de les institucions públiques per fer efectives aquestes necessitats, us convidem a mantenir-vos actives i encoratjar les dones del vostre entorn, tinguin l’edat que tinguin, a iniciar-se en la pràctica esportiva i a eixamplar la base de dones esportistes per fer-nos encara més visibles i aconseguir que la plena igualtat de gènere en l’àmbit de l’esport sigui una realitat ara! La participació en la Cursa de les Dones de Barcelona s’ha convertit ja en un gran esdeveniment esportiu per moltes noies, dones i senyores de totes les edats 5.2 ONZE DE L’ONZE, UNA BONA DATA PER UNA BONA CAUSA Rocío Martínez Secretària de l’AFA Quatre Cantons 59 Dia onze del mes onze. Un any més i, com ja és habitual en aquestes dates, les dones de l’institut 4 Cantons ens hem reunit amb un objectiu comú: participar a la Cursa de les Dones, la cursa com a gran metàfora de tot el camí que han de fer les dones diagnosticades de càncer. Amb aquest petit gest volem que sentin que no estan soles en aquest recorregut, que totes estem en aquesta lluita! “Participar a la cursa és És per això que hi ha una màgia, una ves filles o les seves nétes, hi ha noies una gran metàfora del il·lusió especial aquest dia. Ens aixe- joves, hi ha grups d’amigues que que- camí que han de fer les quem ben d’hora, ben d’hora, com den i porten un detall en record de la dones diagnosticades de diria Pep Guardiola, fem una dutxa que ja no hi és o de la que està lluitant càncer i amb aquest gest ràpida, un esmorzar lleuger, ens po- contra la malaltia. volem que sentin que no sem samarreta, dorsal… i a córrer! Bé, Al llarg del recorregut trobes estan soles, que totes o a caminar, perquè això és el que té diversos tipus d’animació: pares, estem en aquesta lluita! de genial aquesta cursa: tant se valen fills, avis que encoratgen les dones, l’edat o l’estat físic, totes hi entrem. batucades que donen ritme a la cursa ” Arriba l’hora de trobar-se amb les i cartells que ens donen l’alegria de amigues. Quedem a la porta de casa, saber que ja hem fet un quilòmetre, al bus, al metro… sigui on sigui, totes dos quilòmetres… I, en arribar a la de rosa, tenyint la ciutat d’aquest co- Gran Via cantonada amb el passeig de lor tan bonic i alegre. Sant Joan, un dels patrocinadors de la “ I arribem a la plaça d’Espanya cursa ens anuncia que ens trobem a la Algunes s’enfundaran on, si et quedava cap dubte, veus la meitat del recorregut amb una gran unes malles o un xandall magnitud de la cursa: dones de totes arcada inflable. I venen les fotos. To- per primera vegada i les classes, noies, mares, àvies, tietes… tes volem aquell record que ens indica porten un detall en record Totes amb un sol objectiu: passar que hem fet la meitat del recorregut. de la que ja no hi és o de la un matí divertit fent esport. Algunes I continuem: el passeig de Sant que està lluitant contra la s’enfundaran unes malles o un xandall Joan, l’Arc de Triomf, la ronda de Sant malaltia per primera vegada per venir a donar Pere, on, si tenim sort i no s’ha acabat, suport: n’hi ha que venen amb les se- ens podrem refrescar amb l’aigua ” d’un patrocinador que la vesteix de rosa per a l’ocasió. I tot gaudint del recorregut i de la companyia arribem a la plaça de Catalunya, la qual cosa ens indica que ja portem cinc quilò- metres corrent o caminant i que ja falta molt poc per arribar a la meta. Continuem cap a plaça Universitat, la ronda de Sant Antoni, el carrer Sepúl- veda, Viladomat, el Paral·lel i arribem a l’avinguda Rius i Taulet, l’esperada meta. Totes ens agafem de les mans per arribar juntes. Abraçades, felici- tat i alguna llagrimeta. I malgrat el cansament, malgrat l’emoció, totes pensem: l’any que ve hi tornarem per demostrar a les que pateixen la malal- tia que no estan soles en aquest camí, que hi ha tota una «marea» rosa que les recolza! 60 Membres de la comunitat educativa de l’Institut Quatre Cantons, que varen participar gratuïtament a la Cursa de les Dones mitjançant el programa Mares Escoles*, van contribuir amb una aporta- ció solidària de 562 euros MARES ESCOLES El programa ‘Mares Escoles’ promou l’activitat cipin gratuïtament a la Cursa de les Dones. Front Marítim, Quatre Cantons i Maria Espinalt. física a les comunitats educatives d’escoles i A l’edició del 2018 hi vàren participar les Per demanar més informació d’aquesta inici- instituts de la ciutat, facilitant fins a 100 escoles Rambleta del Clot, Pere IV, Bogatell, ativa, podeu escriure un correu abans del 20 dorsals a cada centre educatiu perquè parti- Arenal de Llevant i Antoni Brusi; i els instituts de setembre a promocioesportiva@bcn.cat A n y r e r e a n y , p e r t u , p e r m i , p e r e l l a