PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA 2030 Novembre 2021 L’any 2015 a la Cimera del Canvi Climàtic de Nacions Unides de París, després d’una negociació extremadament difícil, es va assolir un compromís global històric: prendre totes les mesures necessàries per evitar que l’augment de la temperatura global superés els 1,5 ºC. Des d’aleshores, els Estats –amb l’excepció dels EUA– estan treballant en fixar les seves fites de reducció d’emissions individuals i els plans d’acció associats. Però les ciutats no ens podem esperar a veure si les seves propostes són prou ambicioses. El futur de la lluita contra el canvi climàtic es juga als nostres carrers i places. Som on viu la major part de la població, els principals responsables de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i som els principals focus d’innovació. Si volem que les coses canviïn, hem de començar per canviar nosaltres. I això només serà possible si tots ens coresponsabilitzem: ciutadans, empreses, entitats i administracions. En aquest marc, el 26 d’octubre de 2018 es va aprovar el Pla Clima en Plenari del Consell Municipal, complint així amb un dels compromisos adquirits en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia signat el 2017. Un Pla que, com no podia ser d’una altra manera, va ser coproduït per centenars d’organitzacions de la ciutat, i mitjançant el qual es reforcen moltes de les mesures que ja estàvem portant a terme i ens compromet a encetar-ne moltes d’altres. Després d’un any de la posada en marxa del Pla Clima, el 15 de gener de 2020, la ciutat de Barcelona declara l’emergència climàtica i accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica global que ja estem patint ens porten a actuar de manera urgent i contundent. Així doncs, la declaració d’emergència climàtica arriba per reforçar i accelerar l’execució d’algunes de les accions ja apuntades en el Pla Clima així com per afegir-ne de noves, a més de fer un pas endavant i ampliar els objectius de ciutat relacionats amb la lluita front el canvi climàtic. Aquesta situació d’emergència climàtica ens planteja el repte de portar a terme una gran transformació de ciutat, amb 7 canvis de model i 2 adaptacions necessàries que, fusionades a les 18 línies d’acció del Pla Clima i els seus 5 àmbits d’acció; se sumen en el següent Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030. Reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fins als nivells necessaris no serà possible amb la manera que tenim de viure: cal canviar el model econòmic, l’energètic, la manera que tenim de relacionar-nos, de moure’ns, de consumir, de fer ciutat... i fer-ho de manera més sostenible i equitativa. Cal transitar vers un altre sistema que minimitzi els impactes ambientals i incrementi la nostra resiliència com a societat. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 3 Aquests canvis s’han fet més evidents amb la crisi del Covid 19, que ha sacsejat tot el món i ha posat a prova la resiliència del sistema. Aquesta crisi sanitària ha estat una vertadera prova d’urgència. Hem hagut de fer front a l’emergència sanitària, social i econòmica amb un temps rècord, i hem hagut d’aprendre que si es vol ser efectiu en la lluita contra els reptes mundials, cal col·laboració i solidaritat entre totes les geografies, administracions i ciutadania. Tenim l’oportunitat de fer front a l’emergència climàtica de manera planificada. Però només tenim 8 anys. Si no ho fem, el cost de no actuar serà molt gran, i com el Covid 19, tindrà implicacions sanitàries, socials, econòmiques i també ambientals. Fer front a aquesta emergència climàtica ha de ser també una oportunitat per construir societats més resilients, justes, equitatives i respectuoses amb l’entorn. Hem d’aprofitar-ho i generar economia local i llocs de treball verds, incentivar el comerç de proximitat, transformar la indústria, generar més energia local, prioritzar les accions que tinguin a veure amb les persones més vulnerables i la nostra gent gran, valorar com cal les tasques relacionades amb les cures, fer més xarxa social,... Hem de ser capaços de crear una nova normalitat millor per tothom. El present Pla és doncs el resultat de l’experiència de dos anys d’implementació del Pla Clima, d’una declaració d’emergència climàtica i de les reflexions realitzades arrel de la crisi sanitària mundial del Covid 19. Es tracta d’un pla d’acció urgent, que incrementa l’ambició del Pla Clima, l’accelera i es permet interpel·lar a altres administracions. Aquesta emergència no es podrà resoldre sense comptar amb la complicitat de tothom. La crisi climàtica i els seus evidents efectes ja no són un problema únicament de futur sinó també de present. Les solucions i adaptacions necessàries s’han d’assumir i aplicar de manera immediata i coordinada. És un repte pel qual val la pena lluitar, no només perquè és un acte de justícia global, sinó perquè a través d’ell podem aconseguir una ciutat més saludable, més agradable i més sostenible. Ho podem fer tot si ho fem junts. Ara és l’hora d’actuar contra la crisi climàtica. Ara o mai. Ada Colau Ballano Alcaldessa de Barcelona 4 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Abril del 2018 CONTACTE contact@c40.org Benvolguda alcaldessa Colau, VEGEU C40.org @c40cities Re: Confirmació del Pla d’acció sobre el clima compatible amb l’Acord de París #Cities4Climate L’any 2016, nacions de tot el món van ratificar un acord històric global sobre el canvi climàtic, l’Acord de París, amb el qual es comprometien a mantenir la temperatura mitjana global en un màxim de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials i a fer esforços per limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C. L’Acord també compromet a enfortir la capacitat dels països per gestionar els impactes inevitables del canvi climàtic mitjançant l’adaptació. Tot això s’estableix en el marc del desenvolupament sostenible i seguint un criteri d’integració de totes les comunitats. L’objectiu del C40 és que cada ciutat que forma part d'aquest C40 hagi desenvolupat i hagi començat a desplegar un pla d’acció sobre el clima abans del 2020, que propiciarà que s’emprenguin accions en consonància amb els objectius de l’Acord de París i que tracta tant la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle com l’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic. Amb el suport de les nostres ciutats, hem desenvolupat una estratègia de planificació de l’acció sobre el clima que descriu els components essencials d’un pla d’acció sobre el clima que ha de ser compatible amb els objectius de l’Acord de París. De bon grat puc confirmar que hem revisat el Pla CLIMA de Barcelona i hem determinat que compleix els requisits d'aquesta estratègia de planificació de l’acció sobre el clima. Us donem l’enhorabona a vostè i a tot l’equip per aquest assoliment i per haver elaborat un pla d’acció sobre el clima tan sòlid, integrat i ambiciós. De ben segur que altres ciutats de tot el món s’inspiraran en el vostre lideratge. Amb molt de gust continuarem donant suport a Barcelona a mesura que avanceu amb el desplegament del Pla CLIMA. Atentament, Mark Watts Director executiu Grup de Lideratge Climàtic C40 Grup de Lideratge Climàtic C40 1 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 5 6 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 BLOC 1: EMERGÈNCIA CLIMÀTICA Pàgina Pàgina 10 OBJECTIUS ESTRATÈGICS 70 1 UN PLA D’ACCIÓ INTEGRADOR 10 11 ÀMBITS I LÍNIES D’ACCIÓ 72 2 PER QUÈ UN PLA D’ACCIÓ PER SALUT I BENESTAR L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA DE BARCELONA? 12 Línia d’acció 1. Tenir cura de tothom 76 3 NO PARTIM DE ZERO 14 Línia d’acció 2. Sense talls 80 4 BARCELONA, ARA 18 Línia d’acció 3. Garantir el confort tèrmic 84 4.1. Barcelona en xifres 18 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA 4.2. La mitigació, un eix clau en què cal Línia d’acció 4. Edificis millor que nous 92 seguir treballant 21 Línia d’acció 5. Recuperar els terrats 97 4.3. Crisi climàtica i vulnerabilitats 24 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT 5 BARCELONA, EN EL FUTUR 33 Línia d’acció 6. Transformació urbana 5.1. El clima de Barcelona en el futur, en clau climàtica 104 quin serà? 33 Línia d’acció 7. Molt més verd 109 5.2. Els principals efectes del canvi Línia d’acció 8. Ni una gota perduda 114 climàtic sobre Barcelona 35 Línia d’acció 9. Renovables en l’espai públic 119 5.3. Altres impactes derivats Línia d’acció 10. Moure’ns bé 123 del canvi climàtic 44 Línia d’acció 11. Protegir el litoral i els nostres rius 128 BLOC 2: PLA D’ACCIÓ ECONOMIA I CONSUM Línia d’acció 12. Economia verda i circular 136 6 ELS PRINCIPIS INSPIRADORS DEL PLA 48 Línia d’acció 13. Consum responsable 140 7 COM S’HA DE PASSAR A L’ACCIÓ 54 Línia d’acció 14. Residu Zero 144 7.1. El Compromís de Barcelona pel Línia d’acció 15. Sobirania alimentària 147 clima com a antecedent 55 CULTURA CLIMÀTICA 7.2. El Pla Clima 56 Línia d’acció 16. Acció cultural pel clima 154 7.3. La declaració d’emergència climàtica, fruit d’un procés de coresponsabilitat 58 Línia d’acció 17. Cooperació climàtica 158 Línia d’acció 18. Organitzem-nos 161 7.4. Eines de governança del Pla d’acció per l’emergència climàtica 60 12 CRONOGRAMA 166 8 CANVIS DE MODEL I ADAPTACIONS 13 SEGUIMENT 179 NECESSÀRIES 61 14 VOLS MÉS INFORMACIÓ? 180 9 TRANSICIÓ VERS UNA CIUTAT NEUTRA EN CARBONI 65 15 ACRÒNIMS 181 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 7 BLOC 1: EMERGÈNCIA CLIMÀTICA 1. UN PLA D’ACCIÓ 4. BARCELONA, ARA INTEGRADOR Pàg. 18 Pàg. 10 2. PER QUÈ UN 5. BARCELONA, PLA D’ACCIÓ PER EN EL FUTUR L’EMERGÈNCIA Pàg. 33 CLIMÀTICA DE BARCELONA? Pàg.12 3. NO PARTIM DE ZERO Pàg. 14 8 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 EMERGÈNCIA CLIMÀTICA SOSTENIBILITAT / COMPROMÍS INTERNACIONAL MITIGACIÓ / ADAPTACIÓ / ACCIÓ / JUSTÍCIA / CLIMA / FUTUR / VULNERABILITAT / +CALOR -AIGUA -PLATGES +INUNDACIONS +ILLA DE CALOR +INCENDIS -BIODIVERSITAT -QUALITAT AIRE / SALUT / QUALITAT DE VIDA / EMISSIONS / POBRESA / CONSUM Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 9 1. UN PLA D’ACCIÓ INTEGRADOR Les ciutats tenen un desafiament Un any després de l’aprovació i posada considerable a l’hora d’afrontar el en marxa del Pla Clima 2018, la ciutat canvi climàtic, ja que són generadores de Barcelona, alertada per noves del 70 % de les emissions de gasos evidències científiques, identifica una amb efecte d’hivernacle (GEH). situació d’emergència climàtica que Per això, moltes estan adequant la reclama una acció més contundent seva agenda per adoptar mesures per minimitzar les emissions de GEH destinades a reduir les emissions de així com per adaptar-se als efectes GEH, a minimitzar la dependència de les del canvi climàtic, ja observats. Per energies fòssils, a millorar l’eficiència això, el 15 de gener, Barcelona declara i reducció dels fluxos metabòlics, i l’emergència climàtica. La Declaració a incrementar la resiliència. Totes augmenta l’ambició, concreta, accelera aquestes mesures tenen com a finalitat i reforça accions ja previstes en el Pla la millora de la qualitat de vida i la Clima, n’afegeix de noves i interpel·la sostenibilitat de la ciutat. a altres administracions a fer front a l’emergència climàtica. En el marc de la COP21 - París, Barcelona va presentar el Compromís Aquesta situació d’emergència de Barcelona pel Clima (CBC), promogut climàtica planteja la necessitat de per més d’un miler d’empreses, entitats canviar la manera com vivim, amb ciutadanes i escoles vinculades a la proposta de 7 canvis de model i 2 la xarxa Barcelona + Sostenible, adaptacions que permetin una veritable signants del Compromís Ciutadà per transició vers una economia més la Sostenibilitat 2012-2022 i el mateix equitativa, verda i resilient. Ajuntament de Barcelona. Aquesta declaració reafirma els compromisos Barcelona vol estar a l’alçada de municipals adquirits (Pacte d’alcaldes l’emergència i donar una resposta i alcaldesses per l’energia, Pacte contundent i per això es proposa reduir d’alcaldes i alcaldesses per l’adaptació) les emissions de gasos amb efecte i defineix el full de ruta 2015-2017 de d’hivernacle un 50 % el 2030 (unes Barcelona, on ciutadania i Ajuntament 1.950.000 tones) respecte 1992. marquen prioritats i reptes a assolir amb la feina conjunta d’uns i altres. El repte és immens, però no actuar no és una opció. Es també l’oportunitat de El Pla Clima de Barcelona, aprovat el fer una reflexió profunda i caminar cap 2018, compila les estratègies i accions al model de societat que volem. ja existents i en planifica de noves a fi de donar resposta al compromís que la ciutat ha adquirit amb la signatura del Pacte d’alcaldes per l’energia i el clima (2017). 10 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Els eixos estratègics sobre els quals es fonamenta el Pla d’acció per l’emergència climàtica són els següents: JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA La mitigació, perquè no L’adaptació i la La justícia climàtica, L’impuls a l’acció podem deixar que un resiliència, perquè ja ja que cal posar ciutadana, promovent context de recuperació notem els efectes del les persones més projectes de cocreació. econòmica ens porti un canvi climàtic i hem de vulnerables en el altre cop a consumir de preparar-nos. centre de les polítiques manera insostenible. climàtiques. Mitigació: totes aquelles accions orientades a reduir Resiliència: capacitat de les ciutats de prevenir, o en els les emissions de gasos amb efecte d‘hivernacle. casos que sigui inevitable, minimitzar l’impacte dels perills naturals i antròpics als que es veu exposada, Adaptació: totes aquelles accions orientades a reduir ja siguin episodis puntuals o tensions dilatades en la vulnerabilitat al canvi climàtic. el temps, i recuperar-se tant aviat com sigui possible per tal de mantenir les seves funcions essencials. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 11 2. PER QUÈ UN PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA DE BARCELONA? Missatges clau NO ESTEM EN EL CAMÍ QUE ENS DURÀ A ASSOLIR ELS OBJECTIUS Els reptes són majúsculs tant en Estem davant d’un dels reptes més mitigació com en adaptació. Ens cal importants i complexos que ha un replantejament del nostre model de hagut d’enfrontar mai la humanitat. producció i consum, la nostra cultura Segons els últims estudis de Grup i del nostre estil de vida. De fet, els Intergovernamental d’Experts sobre compromisos actuals dels Estats són el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves insuficients per complir l’Acord de sigles en anglès), si no es produeixen París (2015). Cal augmentar l’ambició i canvis dràstics i es redueixen les establir els mecanismes i instruments emissions de gasos amb efecte necessaris per descarbonitzar d’hivernacle (GEH), és “extremadament l’economia i arribar, al 2050, a ser improbable” assolir l’objectiu de neutres en carboni. no superar l’increment de 1,5ºC de temperatura mitjana global de la Terra En aquest context, el Pla d’acció per marcat a París respecte al període l’emergència climàtica esdevé una preindustrial. De fet, ja hem augmentat oportunitat per sumar esforços i fer de 1ºC, i aquest augment s’ha accelerat els Barcelona una ciutat pionera que es fa darrers anys. responsable de la seva contribució al canvi climàtic (redueix les emissions) Si se segueix el ritme actual d’emissions i que es prepara per ser menys és probable que la temperatura mitjana vulnerable als seus efectes (s’adapta) i del planeta pugui arribar a augmentar més equitativa i participativa (promou més de 3ºC a finals de segle. la justícia climàtica i l’acció ciutadana). 12 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 PER RESPONSABILITAT GLOBAL L’activitat humana és la causa d’aquest canvi climàtic. Només 5 països emeten gairebé el 60 % de les emissions de gasos amb LES CIUTATS TENEN efecte d’hivernacle mun- AFECTA LA SALUT MOLT A DIR I FER dials. Només 20 empreses I LA VIDA QUOTIDIANA La revolució és multinacionals n’emeten DE LES PERSONES clarament urbana. el 35 %. El repartiment El canvi climàtic perjudica Les ciutats tenen un de responsabilitats i dels seriosament la nostra immens potencial impactes negatius ha de ser salut i afecta la nostra i també una forta equilibrat. qualitat de vida. voluntat de canvi. EL CANVI CLIMÀTIC ENCARA HI SOM CAL UNIR FORCES ÉS INJUST A TEMPS Cal la implicació de totes No afecta tothom de la Tenim poc marge de les persones per fer front mateixa manera. Hem de temps per actuar. al canvi. Cal unir forces reduir les desigualtats i Calen mesures urgents, amb tots els agents tenir cura de les persones contundents i efectives. implicats. que són més vulnerables. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 13 3. NO PARTIM DE ZERO L’Ajuntament de Barcelona està fortament compromès a escala local amb les polítiques energètiques i climàtiques marcades tant en àmbit europeu com internacional. Ha subscrit els acords següents: Pacte d’alcaldes i Compromís Ciutadà Campanya alcaldesses per la Sostenibilitat “Making Cities per l’energia (2012-2022) Resilient” (2008) i els seus 10 ‘essentials’ (2013) Pacte dels alcaldes Declaració de París Compromís de i alcaldesses per de compromís de les Barcelona l’adaptació ciutats en la lluita pel Clima (2014) contra el canvi (2015) climàtic (2015) Coalició d’Alcaldes Pacte dels alcaldes Pacte Global (2015) pel clima i l’energia d’Alcaldes pel Clima (2017) i l’Energia (2017) 14 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Barcelona fa temps que treballa en Així, en el marc de les polítiques de l’àmbit del clima. canvi de model de ciutat, més verda, equitativa, eficient i saludable, s’han Primerament amb mesures directament desenvolupat els darrers anys diverses relacionades amb la mitigació, com mesures de govern i plans estratègics l’estalvi i l’eficiència energètica, amb que tenen relació amb l’assoliment dels l’Ordenança solar tèrmica (1999), objectius climàtics. El Pla d’acció per el Pla de millora energètica (2002), l’emergència climàtica 2030 entén que l’Ordenança solar fotovoltaica (2011) aquestes mesures ja estan planificades i el Pla de l’energia, canvi climàtic i i, per tant, se centra en aquelles que qualitat de l’aire de Barcelona 2011- cal impulsar encara més o en mesures 2020 i, posteriorment, amb l’aprovació innovadores que encara no estan d’altres plans i estratègies lligades planificades. a l’adaptació. Adaptar significa implantar mesures que disminueixin la En la imatge de la següent pàgina es vulnerabilitat i augmentin la resiliència mostra, per a cada pla, programa o de la ciutat davant dels efectes no mesura de govern, en quin dels eixos desitjables del canvi climàtic. estratègics (mitigació, adaptació, justícia climàtica o impuls a l’acció ciutadana) contribueix amb mesures concretes i en quin horitzó temporal ho fa. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 15 MESURES DE GOVERN I PLANS ESTRATÈGICS ANYS RELACIONATS AMB EL CANVI CLIMÀTIC 2006 2007 ... 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ... 2037 Pla de gestió integrada del litoral (PGIL) (2007) Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire (2011-2020) Impulsar terrats vius i cobertes verdes a Barcelona (2014) Eradicació de l’ús de glifosat en els espais verds i la via pública municipal de Barcelona (2015) Pla de millora de qualitat de l’aire (2015-2018) Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica (2016) ”Omplim de vida els carrers” amb la implantació de les Superilles a Barcelona (2016) Resiliència urbana (2016) Creació dels punts d’assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (2016) Transició cap a la sobirania energètica (2016) Estratègia d’impuls del consum responsable (2016-2019) Pla d’impuls de l’economia social i solidària (2016-2019) Estratègia d’impuls de la política alimentària (2016-2019) Estratègia de residu zero de Barcelona (2016-2020) Pla per la justícia de gènere (2016-2020) Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat (2016-2024) Pla pel dret a l’habitatge (2016-2025) Protocol per situació de sequera (2017) Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017) Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona (2017-2019) Democratització de la cura (2017-2020) Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona (2018) Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis municipals (2017-2020) Pla director de l’arbrat (2017-2037) ... Estratègia de la bicicleta (2018) Pla director del Port Olímpic (2018) Pla director de cooperació per a la justícia global (2018-2021) Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat (2018-2025) Pla de prevenció per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (anual) Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona (2019-2024) Pla de mobilitat urbana (2019-2024) Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB) (2020) Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) (2020) Pla Barcelona Ciència (2020-2030) Pla de barris de Barcelona (2021-2024) Pla Natura Barcelona (2021-2030) 16 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Mitigació Adaptació i Resilència Justícia climàtica Impuls a l’acció ciutadana ANYS 2006 2007 ... 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ... 2037 Pla de gestió integrada del litoral (PGIL) (2007) Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire (2011-2020) Impulsar terrats vius i cobertes verdes a Barcelona (2014) Eradicació de l’ús de glifosat en els espais verds i la via pública municipal de Barcelona (2015) Pla de millora de qualitat de l’aire (2015-2018) Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica (2016) ”Omplim de vida els carrers” amb la implantació de les Superilles a Barcelona (2016) Resiliència urbana (2016) Creació dels punts d’assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (2016) Transició cap a la sobirania energètica (2016) Estratègia d’impuls del consum responsable (2016-2019) Pla d’impuls de l’economia social i solidària (2016-2019) Estratègia d’impuls de la política alimentària (2016-2019) Estratègia de residu zero de Barcelona (2016-2020) Pla per la justícia de gènere (2016-2020) Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat (2016-2024) Pla pel dret a l’habitatge (2016-2025) Protocol per situació de sequera (2017) Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017) Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona (2017-2019) Democratització de la cura (2017-2020) Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona (2018) Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis municipals (2017-2020) Pla director de l’arbrat (2017-2037) ... Estratègia de la bicicleta (2018) Pla director del Port Olímpic (2018) Pla director de cooperació per a la justícia global (2018-2021) Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat (2018-2025) Pla de prevenció per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (anual) Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona (2019-2024) Pla de mobilitat urbana (2019-2024) Pla de recursos hídrics alternatius de Barcelona (PLARHAB) (2020) Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA) (2020) Pla Barcelona Ciència (2020-2030) Pla de barris de Barcelona (2021-2024) Pla Natura Barcelona (2021-2030) Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 17 Mitigació Adaptació i Resilència Justícia climàtica Impuls a l’acció ciutadana 4. BARCELONA, ARA 4.1 BARCELONA EN XIFRES Ciutat entre aigües i muntanya, Ciutat de serveis, que ha passat en encaixada entre la Serralada Litoral, un segle d’una base industrial a una el mar Mediterrani, el riu Besòs de terciària i molt especialitzada en i la muntanya de Montjuïc. el turisme, i ha duplicat els seus visitants en el darrer decenni. Ciutat compacta, una de les més denses d’Europa, amb 1,6 milions Ciutat i centre econòmic, amb una d’habitants en 101,3 km2 i una àrea àrea d’influència que va més enllà metropolitana amb més de 3,2 milions de la mateixa ciutat i la seva àrea d’habitants. metropolitana, i arriba a ser tot Catalunya. Ciutat mediterrània, tant pel seu clima benigne com per la seva situació al litoral mediterrani, amb un dels ports més importants pel que fa a passatgers d’Europa i del món. CLIMA TERRI- 21,7 ºC t màx. mitjana TORI anual (2020) 18,3 ºC t mitjana anual (2020) 71 % Humitat relativa (2020) 164,2 15,5 ºC 10.135,8 ha t mín. mitjana (2020) hab./ha anual 2.799 h (2020) (2020) de sol/any (2020) Dades de territori, clima i ambientals de Barcelona. 777 mm Any 2020. Les dades 28,7 km2 4.780 m Precipitació de temperatura són de l’estació meteorològica del de verd de platges mitjana anual Raval (Font: Ajuntament (2020) (2020) (2020) de Barcelona, Servei Meteorològic de Catalunya i ASPB). 18 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 POBLA- SOCIALS CIÓ ECONÒ- MICS 1.664.182 21.896 € habitants Renda familiar (2020) disponible per capita (2017) 83,85 anys Esperança 81.291 de vida (2018) milions d’€ PIB total (2018) +8 20,20 % Població estrangera 70,9 % (2019) Taxa d’ocupació (2018) 9.117.474 turistes Nivell d’estudis *Dada que (2018)* (2018) 10,3 % només considera Taxa d’atur l’estada en (2018) hotels. 21,5 % 19.293.683 65 pernoctacions 11,9 % (2018)* 65,9 % Taxa de risc de pobresa 14 (2018) 12,6 % Piràmide de població 75,2 % (2018) atesos pels serveis 6,2 % públics i gratuïts de 3 % Indústria salut Cons- (2018) trucció 90,8 % Serveis Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 19 3 1,9 % universitaris 25,1 % secundaris professionals 21,7 % secundaris generals 1 7,2 % obligatoris 2,5 % obligatoris no acabats AMBIEN- TALS 9,36 MWh consum energè- tic /hab. (2019) 8,43 milions desplaçaments /dia (2018) 2,17 tCO2-e emeses/hab. (2019) 74,9 % Ecomobilitat (2018) 17,50 m2 de verd/hab. (2019) 161,50 l NO2: d’aigua/hab./dia 35,8 μg/m3 (2019) (2019) PM2.5: 17,7 μg/m3 (2019) 107,3 l PM10: d’aigua /hab./dia 3 en sector domèstic 26,7 μg/m (2019) (2019) Concentracions mitjanes anuals 1,34 kg de residus /hab./dia (2019) 20 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 4.2. LA MITIGACIÓ, UN EIX La intensitat energètica de Barcelona CLAU EN QUÈ CAL SEGUIR (que permet relacionar l’increment TREBALLANT del PIB amb l’increment del consum energètic) ha passat de 261,64 Wh/€ El consum d’energia es manté i tendeix l’any 1999 a 175,29 Wh/€ l’any 2019 a la baixa, les emissions es contenen (no es disposa de dades suficients per i s’incrementa l’autosuficiència poder fer aquest càlcul respecte l’any energètica. 1992). Això vol dir que la ciutat ha estat capaç de consumir menys energia El consum d’energia ha augmentat un per cada euro generat i sembla que la 6,11 % entre 1992 i 2019, tot i que ha tendència és continuar fent-ho. disminuït des del seu pic màxim de l’any 2005. Per contra, les emissions amb efecte hivernacle (GEH) han disminuït un 25,01 % des de 1992, arribant també a un pic l’any 2005. EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA I EMISSIONS DE GEH A BARCELONA Font: Balanç d’energia de Barcelona 2019. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona). Emissions per habitant 6.000.000 3,50 Consum 60.000 per habitant 5.500.000 55.000 3,00 5.000.000 26 50.000 24 4.500.000 45.000 2,50 22 4.000.000 40.000 20 3.500.000 2,00 18 35.000 16 3.000.000 30.000 14 2.500.000 1,50 25.000 12 2.000.000 10 20.000 1,00 1.500.000 8 15.000 6 1.000.000 10.000 0,50 4 500.000 2 5.000 0 0,00 0 0 Emissions total (tC02-e ) Emissions per habitant (tC02-e/hab./any) Consum total (GWh/any) Consum per habitant (MWh/hab./any) Consum energètic Emissions CO2 equivalent Barcelonpae rv haa bcitoanntsum ir 15.321 GWh per hab Leitsa netmiss ions de gasos amb efecte d’energia fi nal l’any 2019 l’ equivalent a d’hivernacle (GEH) de Barcelona l’any 9,36 MWh de mitjana per habitant. 2019, considerant el mix elèctric de 5,76% Catal-u2n5y,4a3, %van ser de 3.557.000 tones 1992 2019 199d2e CO2-e, (2,7 t CO2021-9e/hab.) . 8,85 9,36 2,91 2,17 MWh/hab./any MWh/hab./any tCO2-e/hab./any tCO2-e/hab./any Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 21 tC02-e tC02-e/hab./any 1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 2 0 1 4 2 0 1 5 2 0 1 6 2 0 1 7 2 0 1 8 2 0 1 9 MWh/hab./any GWh/any Emissions per habitants 6.000.000 3,50 Consum per 60.000 habitants 5.500.000 55.000 3,00 5.000.000 26 50.000 24 4.500.000 45.000 2,50 22 4.000.000 40.000 20 3.500.000 2,00 18 35.000 16 3.000.000 30.000 14 2.500.000 1,50 25.000 12 2.000.000 10 20.000 1,00 1.500.000 8 15.000 6 1.000.000 10.000 0,50 4 500.000 2 5.000 0 0,00 0 0 Emissions total (tC02-e ) Emissions per habitants (tC02-e/hab./any) Consum total (GWh/any) Consum per habitants (MWh/hab./any) Consum energètic Emissions CO equivalent EVOLUCIÓ DEL 2 CONSUM D’ENERGIA I per habitant per habitant EMISSIONS DE GEH A BARCELONA Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Balanç de l’Energia de Barcelona 5,76% -25,43% 2019. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de 1992 2019 1992 2019 Barcelona). 8,85 9,36 2,91 2,17 MWh/hab./any MWh/hab./any tCO2-e/hab./any tCO2-e/hab./any COM CONSUMEIX ENERGIA I EMET GEH BARCELONA? Segons dades de l’any 2019, els sectors comptabilitzen a escala de ciutat, però més consumidors d’energia de la ciutat l’activitat d’algunes infraestructures són el comercial i de serveis, seguit de com el port i l’aeroport generen també prop del domèstic i del transport, i de un gran impacte. S’ha fet una càlcul més lluny de la indústria i altres sectors. aproximat sobre les emissions del port Pel que fa a les emissions de GEH, i l’aeroport —les grans infraestructures l’ordre varia: el transport esdevé el gran de transport— que va més enllà de emissor, amb una contribució d’un 27 %. les que actualment s’assignen a la ciutat d’aquestes infraestructures, Pel que fa a la reducció d’emissions estimant que pot arribar a suposar aquesta s’ha d’abordar des de tots els quatre vegades les emissions que es sectors, però sobretot des del transport comptabilitzen a nivell de ciutat, pel (responsable de gairebé el 26,7 % de que la coresposabilització d’aquestes les emissions), el sector domèstic infraestructures amb l’acció climàtica (20,70 %) i el de serveis (21,36 %). és clau. Aquestes són les emissions que es EMISSIONS Port i aeroport Domèstic DE CO2-e 12,64 % PER 20,7 % SECTORS Tractament Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Balanç de residus de l’Energia de Barcelona municipals 2019. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de 10,13 % Barcelona). Altres 0,35 % Comercial 21,36 % Transports 26,69 % Indústria 8,13 % 22 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 tC02-e tC02-e/hab./any 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 MWh/hab./any GWh/any UN MIX POC RENOVABLE Del consum total d’energia final de ciutat només el 17,1 % de l’electricitat que l’any 2019, un 50,3 % té un origen fòssil, consumeix Barcelona és d’origen un altre 44,9 %, nuclear, i únicament un renovable. 4,8 % té un origen renovable (segons el mix català). Per formats d’energia, L’any 2019 s’han generat 357,65 GWh Barcelona va consumir l’any 2019 un a partir de l’aprofitament d’energies 45,5 % d’electricitat, un 31,7 % de gas renovables i residuals locals. La natural, un 21,8 % de combustible font principal entre les energies d’automoció i un 1,0 % de gasos liquats renovables i residuals és la provinent del petroli (GLP). de la valorització dels residus sòlids urbans de la planta de Sant Adrià de Pel que fa a l’origen de l’electricitat, Besòs (54 %) i la solar tèrmica (15 %). el 55,1 % de la que consumim prové La contribució de Barcelona, doncs, d’energia nuclear (motiu pel qual el encara pot créixer molt i així figura als mix barceloní presenta una emissivitat objectius del Pla Clima i la Declaració baixa). Pel que fa a fonts renovables, d’Emergència Climàtica. ORIGEN DE L’ENERGIA FINAL SEGONS COMBUSTIBLES RENOVABLES EL MIX CATALÀ FÒSSILS (TOTAL) (TOTAL) Font: Elaboració pròpia a 69,2 % 7,5 % partir de dades del Balanç de l’Energia de Barcelona Gas natural (gas cicle Hidràulica i altres 2019. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de combinat + distribució renovables: 3,8 % Barcelona). directa): 41,7 % ----- ----- Eòlica: 3,0 % Combustibles líquids: ----- 21,2 % Solar: 0,4 % ----- ----- Fuel/gas amb Residus municipals i cogeneració: 5,1 % industrials: 0,3 % ----- GLP: 1,0 % ----- NUCLEAR Fuel/gas: 0,2 % 23,4 % Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 23 EFICIÈNCIA DEL SISTEMA DE GENERACIÓ I TRANSPORT Per satisfer els 15.321 GWh d’energia transformar en energia final útil; o, dit final que Barcelona va consumir l’any d’una altra manera, un 45 % de l’energia 2019, van ser necessaris 27.164,23 primària es va perdre en els processos GWh d’energia primària. És a dir, només de generació i transport. un 55 % de l’energia primària es va EFICIÈNCIA DEL SISTEMA DE GENERACIÓ I TRANSPORT -45 % D’ENERGIA Font: Balanç d’energia de Barcelona, 2019. Agència d’Energia de Barcelona. Energia primària: Energia final: 27.164,23 GWh 15.321 GWh 4.3. CRISI CLIMÀTICA I de les malalties respiratòries i VULNERABILITATS les cardiovasculars, així com del nombre global de les lesions i El canvi climàtic afecta a la salut de morts. la població de diverses maneres i, es considera l’amenaça més gran per a • Efectes indirectes: són deguts la salut d’aquest segle. Els efectes tant a canvis ecològics i del del canvi climàtic sobre la salut es medi, com a canvis socials, que classifiquen en dues categories1: tenen un impacte en la salut. Inclouen per tant, tant efectes de • Efectes directes: Inclouen canvis en la qualitat de l’aire, la efectes que són conseqüència disponibilitat i qualitat de l’aigua de l’exposició a esdeveniments de consum i d’aliments o l’augment climàtics extrems com les de les malalties transmeses per sequeres, les inundacions, les vectors, com efectes derivats de onades de calor, les tempestes la migració de població, els canvis i els incendis. L’afectació de la en les condicions de vida i treball salut s’expressa en un augment o l’augment de les desigualtats socials 1 World Health Organization. COP24 Special report: Health and Climate Change. Who 2018. 51 24 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CALOR I SALUT EFECTES SOBRE LA MORTALITAT I FACTORS DE VULNERABILITAT MORBIDITAT AL CALOR La calor excessiva i sostinguda Factors individuals comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els Els efectes de les temperatures sobre grups més vulnerables*. Els principals la mortalitat són generalment desiguals grups vulnerables són les persones i varien segons els eixos de desigualtat grans i fràgils, però també podria com el gènere, l’edat i la posició afectar als nadons, altres persones socioeconòmica. amb discapacitat física o intel·lectual que tenen limitada la mobilitat i l’autocura, altres persones amb • Gènere patologies cròniques, i les que prenen medicació que actua sobre el sistema A Barcelona els riscos de nerviós central i les que viuen en mortalitat associats a la calor condicions socials precàries. No només són majors en les dones que la calor diürna afecta a la salut sinó en els homes. Per exemple, si que l’increment de les temperatures comparem el risc de morir quan la nocturnes dificulten el descans i la temperatura és elevada (percentil recuperació de les persones. A més, s’ha 95) respecte a la temperatura on observat que a Barcelona la calor durant es registra el mínim de mortalitat, la nit s’associa a una major mortalitat el risc de les dones s’incrementa per causes naturals, cardiovasculars un 14 % mentre que el dels i respiratòries. En concret, quan les homes en un 4 %. temperatures nocturnes superen els Aquests resultats poden ser 23ºC s’incrementa significativament el 2 deguts d’una banda, a les risc de mortalitat . condicions socials de les L’Agència de Salut Pública de Barcelona dones grans, que sovint viuen (ASPB) ha estimat que durant el soles, i a les diferències en els període 1992-2015 el nombre de morts mecanismes termoreguladors i 2 Royé D. The effects of hot nights on mortality naturals de persones de més de 25 anys fisiològics. in Barcelona, Spain. atribuïbles a la calor extrema va ser de Int J Biometeorol. 3 2017;61(12):2127–2140. 980 homes i de 2.729 dones , amb una 3 Marí-Dell’Olmo M., Tobías mitjana d’unes 150 morts a l’any. Pel • Edat A., Gómez-Gutiérrez A., et que fa a les onades de calor, la que ha al. Social inequalities in tingut un impacte major en la mortalitat Les persones més grans són the association between temperature and mortality a Barcelona és la de l’estiu de 2003, que les més susceptibles a la in a South European va durar 13 dies. Els estudis realitzats temperatura, i els nadons podrien context. Int J Public Health [Internet]. 2018 van trobar que les morts atribuïbles ser-ho també. Un estudi realitzat Mar 26 [cited 2018 Apr varien entre 411 i 6654,5,6. a Barcelona que comparava com 4]; Available from: http:// link.springer.com/10.1007/ augmentava el risc de mortalitat s00038-018-1094-6 quan les temperatures eren 4 Tobías A., Olalla PG de, * Persones vulnerables al canvi extremadament càlides (Percentil Linares C., Bleda MJ, Caylà climàtic: persones que o bé per la 99), en comparació a quan les JA, Díaz J. Short-term effects of extreme hot seva situació socioeconòmica o bé temperatures eren elevades summer temperatures per la seva condició, salut o edat (Percentil 95), va demostrar on total daily mortality pateixen de manera més directa que aquest augment de risc era in Barcelona, Spain. Int J Biometeorol. els efectes derivats del canvi significatiu en els homes a partir 2010;54(2):115–117. climàtic. de 75 anys i en les dones a partir 5 Borrell C., Marí-Dell’Olmo dels 65 anys. En concret en les M., Rodríguez-Sanz M., et dones, aquest augment era del al. Socioeconomic position and excess mortality 29 % en les de 65 a 74 anys i during the heat wave of arribava a un 40 % en les de 85 2003 in Barcelona. Eur J Epidemiol. 2006;21(9). anys o més. 6 Martínez Navarro JF; Simón-Soria F.; López- Abente G. Valoración del impacto de la ola de calor del verano de 2003. Gac Sanit. 2004. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 25 • Posició socioeconòmica canvi d’hàbits i canvis estructurals com l’augment de llars amb aire condicionat, Alguns estudis han observat que millors condicions d’habitatge, o la posició socioeconòmica és un millores en l’estat de salut de la efecte modificador de la relació població8,9. entre temperatura i mortalitat. A Barcelona durant l’estiu de 2003, Borrell et al. (2006) van trobar que l’excés de mortalitat es produïa Factors territorials en les dones independentment Finalment, la temperatura, les del nivell d’educació, però per condicions individuals i el context alguns grups d’edat l’augment va socioeconòmic i físic difereixen dins ser més gran per a les dones amb d’una mateixa ciutat, podent determinar menor nivell educatiu. La major l’existència de barris (o àrees) mortalitat en els grups socials especialment vulnerables a la calor desafavorits podria ser deguda (vulnerabilitat territorial). a una menor disponibilitat de l’aire condicionat. S’ha de tenir 7 Prieto O (Dir). Condicions en compte que a una ciutat com Barcelona la dotació d’aire • Distribució territorial de la calor de vida i hàbits de la gent gran de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de condicionat era limitada (27 % S’ha analitzat les onades de calor Barcelona. 2009. de les persones de 65 anys o de 2012 i 2015 i s’ha observat que 8 Gasparrini A, Guo Y, més)7, tot i que ha augmentat el valors de temperatura diürnes Hashizume M, et al. dràsticament en els últims anys. Temporal variation més elevats s’assoleixen als in heat–mortality districtes de Les Corts, Eixample associations: A Esquerra, Nou Barris i Ciutat multicountry study. Environ Health Perspect. Factors temporals Vella. Per contra, les zones amb 2015;123(11):1200–1207. temperatures menys elevades 9 Achebak H, Devolder D, Pel que fa a la vulnerabilitat temporal, es situen a la zona del litoral, Ballester J. Heat-related mortality trends under estudis recents han mostrat que en les concretament als barris de la recent climate warming últimes dècades hauria disminuït el Barceloneta i el Poble Nou, per in Spain: A 36-year risc de mort a causa de la calor durant observational study. PLoS l’efecte termoregulador del mar. A Med. 2018;15(7):1–17. els mesos d’estiu. Això s’explica per una la nit però, la situació s’inverteix aclimatació fisiològica de les persones, i les temperatures més altes es TEMPERATURA DE L’ONADA DE CALOR DEL 2015 PER SECCIÓ CENSAL Font: Barcelona Regional, 2017. 26 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 registren en la franja costera. al risc per la salut produït per El centre de la ciutat és la zona la calor, aquests són: població que presenta una menor variació major de 75 anys; comportament entre les temperatures màxima i energètic dels edificis en funció mínima, diürna i nocturna. de la seva demanda de fred; la manca de vegetació; i l’indicador socioeconòmic d’instrucció • Distribució territorial de la insuficient. Les zones més vulnerabilitat a la calor vulnerables considerant aquest índex es concentren a barris més S’ha estudiat la vulnerabilitat de propers al sector Besòs, part la ciutat a les altes temperatures d’Horta i gran part del districte de construint un índex a partir de 4 Sants-Montjuïc. indicadors que podrien afectar MAPA DE VULNERABILITAT GLOBAL DE BARCELONA A LES ONADES DE CALOR Font: Barcelona Regional, 2017. Si es creua la distribució territorial Segons el mapa obtingut del creuament de les temperatures segons l’onada dels dos plànols anteriors s’obté el de calor de 2015, que afecta de forma ‘Mapa de risc a la onada de calor de diferencial als barris de la ciutat, amb la 2015’, segons el qual les zones de la vulnerabilitat associada als paràmetres ciutat més afectades per les onades de de risc s’obté un mapa de les zones on calor serien al districte de Nou Barris i podria ser més prioritari actuar, ja que algunes zones dels districtes de Sants- els efectes en la població són majors. Montjuïc, Les Corts i Eixample. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 27 MAPA DE RISC A LA ONADA DE CALOR DE 2015, CREUANT LA INFORMACIÓ SOBRE LA CALOR SOFERTA EL 2015 EN EL TERRITORI AMB ELS DIFERENTS FACTORS ANALITZATS Font: Barcelona Regional, 2017. * Un altre estudi realitzat a l’àrea preus de l’aigua, l’energia i els aliments, Un nivell adequat de serveis d’energia ha de metropolitana de Barcelona va segurament a l’alça, i dificultar l’accés permetre entre altres: determinar que el risc de mortalitat a aquests recursos bàsics. D’altra - Mantenir l’habitatge deguda a la calor augmentava en banda, a causa de les dinàmiques en unes condicions les àrees amb un major percentatge demogràfiques i socioeconòmiques de climatització d’edificis antics, una major taxa de de la ciutat, es preveu que el canvi adequades per a la treballadors manuals i una menor climàtic provoqui un augment de les salut (de 18 a 20 ºC a l’hivern i 25 ºC a percepció de zones verdes per part dels desigualtats socials. Tots aquest factors l’estiu). residents.10 és molt probable que comportin un - No disposar dels augment de la pobresa energètica mínims d’aigua potable que, combinada amb un augment de (100 litres per persona POBRESA ENERGÈTICA les temperatures i de les onades de i dia). calor i de fred, es traduiria en un major Pobresa energètica i canvi climàtic impacte en salut de les persones en aquesta situació. 10 Xu Y, Dadvand P, Barrera- La pobresa energètica és un fenomen Gómez J, et al. Differences complex que es pot definir com la on the effect of heat waves on mortality incapacitat d’una llar d’arribar a un by sociodemographic nivell* social i materialment necessari La pobresa energètica a Barcelona and urban landscape characteristics. J de serveis domèstics de l’energia. En el Segons les últimes dades disponibles Epidemiol Community context europeu, la causa més directa de l’Enquesta de Salut de Barcelona Health. 2013;67(6). de la pobresa energètica és la interacció de l’any 2016, un 10,6 % de la població 11 Bouzarovski S, Petrova entre un preu alt de l’energia, una baixa S. A global perspective barcelonina13, el que correspon a on domestic energy eficiència energètica dels edificis unes 69.500 llars, viu en situació de deprivation: Overcoming i electrodomèstics i uns ingressos pobresa energètica, definida segons un the energy poverty-fuel baixos11,12. poverty binary. Energy Res indicador compost. Aquest indicador Soc Sci. 2015;10:31–40. Els principals efectes del canvi climàtic compost es calcula a partir dels 12 Boardman B. Fuel (més calor i menys aigua) comportaran següents tres indicadors de pobresa poverty: from cold homes to affordable warmth. canvis en els patrons de consum energètica: 1) No poder permetre’s Belhaven Press London; mantenir la llar a una temperatura 1991. d’energia: es preveu una reducció de la demanda per calefacció, mentre adequada durant els mesos freds, 13 https://www.aspb.cat/ es preveu un augment de la demanda que afecta a un 9,4 % de la població; documents/enquesta-de- salut-de-barcelona-2016- d’aigua i de refrigeració de les llars. El 2) haver-se endarrerit en el pagament 17-resultats-detallats/ canvi climàtic també pot fer variar els de factures o rebuts de serveis (llum, aigua, gas, etc.) en els últims 12 mesos, 28 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 que afecta a una 13,9 % de la població; i els mesos càlids i un 20,3 % presenta 3) tenir goteres, humitats o podridura a endarreriments en el pagament de l’habitatge, que afecta a un 9,7 % de la factures o rebuts de serveis en els població. No obstant, aquest indicador últims 12 mesos. compost no reflexa la dificultat de mantenir la llar a una temperatura Les dones, degut a les desigualtats adequada durant els mesos càlids, estructurals de gènere, tenen més situació que es pot veure agreujada dificultats per disposar d’un habitatge amb el canvi climàtic. A Barcelona, un digne i d’assumir el cost dels 11,4 % de la població no pot permetre’s subministraments bàsics. El 70 % de mantenir la llar a una temperatura les ajudes concedides a Barcelona per adequada durant els mesos càlids. pobresa energètica el 2015 van ser demanades per dones i es constata La pobresa energètica pot expressar- que famílies monomarentals tenen un se de diferents maneres, per tant, si 43 % de risc de no poder accedir als tenim en compte totes les persones subministraments bàsics14. Un altre que experimenten alguna o varies col·lectiu especialment vulnerable als problemàtiques relacionades amb efectes de la pobresa energètica són el pagament de factures i amb la els infants. A Barcelona s’estima que el incapacitat de mantenir la llar a una 15 % de les llars amb nens no es poden temperatura adequada (durant els permetre mantenir una temperatura mesos freds i/o càlids), trobem que el adequada a l’habitatge durant els percentatge de pobresa energètica a la mesos més freds, superant el 30 % a ciutat es situa en el 24,0 %. Ciutat Vella i Nou Barris15. Cal remarcar que la pobresa energètica A Barcelona, per fer front a aquesta presenta fortes desigualtats, veient- problemàtica s’han obert 11 Punts se més afectats els col·lectius més d’Assessorament Energètic (PAE), s’han 14 Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la socioeconòmicament desafavorits. Així posat en marxa protocols coordinats pobresa energètica i elseu per exemple, en el cas de les persones de detecció de llars vulnerables i s’han impacte en la salut a Barcelona. Irene Gonzalez, de classes socials més desafavorides, aprovat ajuts per a la rehabilitació 2018. un 16,4 % no poden permetre’s d’habitatges per a persones en situació 15 Precarietat energètica mantenir la llar a una temperatura de vulnerabilitat. El perfil de les i infància a la ciutat de adequada durant els mesos freds, un persones ateses en els PAEs mostra Barcelona. Enginyers sense fronteres, febrer 18,6 % no poden permetre’s mantenir la que: 2020. llar a una temperatura adequada durant PERFIL DE PERSONES ATESES EN ELS PAES DE BARCELONA. Font: Barcelona Regional, 2017. 67 % 39,5% 65% de les persones de les llars han rebut de les persones ateses avisos de talls de ateses estan en règim són dones subministrament de lloguer 50 % 62 % 6 % de les llars hi viuen de les llars ateses en risc de pobresa menors d’edat pateixen un dels energètica severa indicadors de pobresa energètica Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 29 Els resultats generats pel projecte les dones sense pobresa energètica. En liderat per l’ASPB “Pobresa Energètica i els homes aquests percentatges són el Salut (PENSA)” per l’any 2016, mostren 30,1 % i el 15,2 %, respectivament. En que la pobresa energètica varia entre el cas de la mala salut mental, un 38 % els diferents barris de Barcelona, tal de les dones en situació de pobresa com mostra el mapa de distribució per energètica pateixen mala salut mental, barris d’un índex de pobresa energètica percentatge que disminueix al 17,5 % que s’ha obtingut a partir de combinar en el cas de les dones sense pobresa 6 indicadors relacionats. Un major energètica. En els homes aquests valor de l’índex indica un major grau percentatges són el 33,9 % i el 14 %, de pobresa energètica al barri. Segons respectivament. aquest índex, els 3 barris més afectats per pobresa energètica són Ciutat Meridiana, Baró de Viver i Vallbona. VECTORS I MALALTIES MAPA DE LA Un dels efectes esperables del canvi DISTRIBUCIÓ PER climàtic és l’alteració de la distribució BARRIS DE L’ÍNDEX GEOGRÀFIC geogràfica i estacional dels vectors i de DE POBRESA les malalties transmeses per aquests, ENERGÈTICA podent provocar temporades de (ANY 2016). transmissió més intenses i duradores. Font: Agència de Salut Pública Sabem que un 60 % dels organismes de Barcelona, Projecte PENSA. infecciosos per als humans són responsables de malalties zoonòtiques, i un 80 % d’aquestes malalties són transmeses per vectors plaga, com paparres, puces o mosquits. En aquest sentit, l’aparició al 2004 del mosquit tigre (Aedes albopictus) al nostre territori i la seva posterior pobresa energètica dispersió, ha canviat l’escenari epidemiològic d’algunes malalties, en + - concret del dengue, la infecció per virus Zika i la infecció per virus chikungunya, ja que fins a la data no teníem un vector competent per a la seva transmissió. Pobresa energètica i salut a Barcelona L’any 2018 es va identificar els primers La pobresa energètica té efectes casos autòctons de dengue a España, negatius directes sobre la salut física amb un total de 6 casos confirmats, 5 a i mental de les persones i afecta de Múrcia i 1 a la província de Barcelona. manera indirecta la salut i el benestar Al 2019 només hi va haver un cas de ja que fa més difícil la realització de transmissió autòctona vectorial, que es tasques quotidianes com les cures, va donar a Catalunya. la feina remunerada o l’estudi, i pot tenir conseqüències socials com De la mateixa manera, la presència l’estigmatització o la reducció de la d’altres vectors urbans mereixen una interacció social. especial atenció, per l’augment recent en la seva incidència. En aquest sentit Els resultats generats pel projecte el mosquit comú, els flebòtoms, les 16 Oliveras, L., Artazcoz, L., PENSA16, mostren com a la ciutat de paparres o els múrids poden ocasionar Borrell, C., Palència, L., López, M. J., Gotsens, Barcelona les persones en situació de algunes malalties amb impacte sobre M., Peralta, A., Marí- pobresa energètica tenen pitjor salut la salut pública com el West Nile Virus, Dell’Olmo, M. (2020). The autopercebuda, pitjor salut mental, la febre hemorràgica pel virus Crimea- association of energy poverty with health, més morbiditat i fan un major ús dels Congo, la leptospirosi o la leishmània, health care utilisation serveis sanitaris i dels medicaments. i que requereixen accions de vigilància i and medication use in southern Europe. SSM Per exemple, un 45,3 % de les dones en control que redueixin els riscos sobre la - Population Health. situació de pobresa energètica reporten població. https://doi.org/https:// doi.org/10.1016/j. mala salut autopercebuda, percentatge ssmph.2020.100665 que disminueix al 21,2 % en el cas de 30 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 PERCENTATGE DE PROBLEMES DE SALUT EN PERSONES EN SITUACIÓ I SENSE SITUACIÓ 60 - 60 - No pobresa DE POBRESA energètica ENERGÈTICA. Pobresa Font: Agència de Salut Pública 40 - 40 - energètica de Barcelona, projecte PENSA. 20 - 20 - 0 - 0 - Mala salut Mala salut Mala salut Mala salut autopercebuda mental autopercebuda mental A causa del canvi de les temperatures, El principal impacte de la contaminació les precipitacions i la humitat, les de l’aire sobre la salut a Barcelona es poblacions d’aquests insectes poden produeix per l’exposició crònica als estendre la zona geogràfica on viuen, nivells habituals de contaminació i que augmentant la seva àrea de distribució, contribueix a augmentar principalment i podent augmentar la seva capacitat les malalties cardiovasculars, de reproducció, fent més cicles en un respiratòries, el càncer de pulmó i la temps més reduït, afavorint la seva mortalitat total. proliferació o fent que el vector sigui infectiu en un temps més curt. Per donar resposta a aquestes ALTRES IMPACTES DEL CANVI amenaces, des de l’ASPB es porten a CLIMÀTIC SOBRE LA SALUT terme Programes de vigilància i control de plagues urbanes i programes de Qualitat i disponibilitat de l’aigua vigilància epidemiològica. S’estima que el canvi climàtic disminuirà la quantitat de precipitació global i incrementarà en número i QUALITAT DE L’AIRE, CLIMA I SALUT severitat d’esdeveniments climàtics extrems com sequeres i pluges Clima, contaminació de l’aire i salut torrencials. Aquests canvis climàtics es lliguen d’una manera complexa. provoquen una disminució dels El canvi climàtic i la contaminació recursos hídrics existents, alteren la atmosfèrica comparteixen moltes seva qualitat i amenacen la garantia de les fonts d’emissions que els sanitària necessària per al consum de provoquen. A escala global, el canvi l’aigua (UNESCO, 2011). D’una manera climàtic provoca un empitjorament recurrent, Barcelona pateix episodis de la qualitat de l’aire (WHO, 2018). En de sequera que converteixen l’aigua el cas de Barcelona, les projeccions potable en un recurs molt valuós i realitzades indiquen que els efectes posen en risc la capacitat d’abastament del canvi climàtic podrien comportar d’aigua de la ciutat. un increment en la concentració anual de tres contaminants atmosfèrics: les El canvi climàtic s’associa amb un partícules, el NO2 i en menor mesura increment en el número i diversitat per l’O . Aquests contaminants tenen de patògens a l’aigua, així com amb 3 un efecte perjudicial per la salut de la l’increment de la incidència d’aquelles població i la contaminació de l’aire a malalties infeccioses associades Barcelona és un problema important de (Epstein, 2001). Les recents inversions salut pública. realitzades als sistemes de tractament que subministren aigua a la ciutat Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 31 Percentatge (%) Percentatge (%) semblen ser un bon punt de partida per i verdures al dia) ocupa un paper fer front als desafiaments relacionats fonamental en la reducció dels índexs amb l’escassetat i qualitat de l’aigua d’obesitat i dels riscos de malalties de consum a la ciutat. Malgrat això cal greus en l’edat adulta. No obstant això, continuar vigilant la qualitat de l’aigua a Barcelona, més del 10 % dels infants de boca i comprovar que no es vegi de 3-4 anys tenen obesitat. Per aquesta alterada en períodes de pluja intensa o raó és imprescindible tenir accés a sequeres. una alimentació sostenible, suficient i apropiada, amb hàbits saludables. Alimentació Mobilitat motoritzada El canvi climàtic i l’alimentació humana es troben relacionats. Per una El transport motoritzat té impactes banda, el canvi climàtic pot afectar directes en l’emissió de gasos d’efecte l’alimentació indirectament a partir hivernacle, i alhora en la salut de la dels impactes que puguin ocórrer en població per l’emissió de contaminants els ecosistemes i el medi ambient, a l’aire, el soroll que generen els provocant una modificació o disminució vehicles, les lesions causades en de la producció d’aliments, així com les col·lisions de trànsit i la manca dels seus preus i disponibilitat, afectant d’activitat física per la presència així l’estat nutricional i la salut infantil d’entorns insegurs o hostils. i adulta. D’altra banda, la producció d’aliments és un dels principals factors que contribueixen al canvi climàtic: l’agricultura contribueix directament Salut mental en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, el model de producció Els desastres naturals i l’augment de globalitzat incrementa també les malalties infecciones – associats al emissions degut al transports dels canvi climàtic- poden provocar ansietat, productes i desplaça el tradicional estrès psicològic o post-traumàtic, consum de proximitat i la creixent depressió severa o somatitzacions. De presència de carns a la dieta comporta fet, moltes de les persones nouvingudes també un major nivell d’emissions de recentment són refugiats i refugiades gasos d’efecte hivernacle a través de la climàtics, que han patit un trauma ramaderia. intens en el procés, amb efectes potencials a llarg termini. A banda, La Lancet Commission ha definit la la calor i les onades de calor poden Sindèmia Global com el conjunt de tres desencadenar o empitjorar diferents pandèmies —obesitat, desnutrició i malalties mentals. A més, alguns canvi climàtic—que afecta la majoria medicaments poden interferir en la de la gent de tots els països i regions termoregulació, augmentant així la del món. Una dieta sana (500 g de vulnerabilitat a la calor. fruites i verdures, 500 g d’hortalisses 32 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 5. BARCELONA, EN EL FUTUR 5.1. EL CLIMA DE BARCELONA EN EL FUTUR, QUIN SERÀ? Reduir les emissions és un compromís global, però els efectes de no fer-ho són locals. Per això, s’ha analitzat com el canvi climàtic pot afectar Barcelona a partir de les projeccions que ha dut a terme el Servei Meteorològic de Catalunya, que corresponen a una regionalització, i s’ha centrat l’anàlisi en dos escenaris possibles: l’escenari compromès o RCP4.5 i l’escenari passiu o RCP8.5. Aquest dos escenaris també han estat objecte d’estudi al projecte europeu RESCCUE (Resilience to cope with Climate Change in Urban Areas) per part de la Fundación para la Investigación del Clima (FIC). Aquest centre de recerca ha realitzat les simulacions de 10 models climàtics globals per la regió de Barcelona. Els resultats obtinguts refermen les tendències d’augment de les temperatures mitjanes en 1,7 ºC a finals de segle per l’escenari RCP4.5 i un increment de fins a 4,5 ºC a finals de segle per l’escenari RCP8.5. 1. ESCENARI COMPROMÈS 2. ESCENARI PASSIU (o també RCP4.5) (o també RCP8.5) Un escenari més compromès (o també Un escenari més passiu (o també RCP4.5), en què s’assoleixen els RCP8.5), que representa la situació objectius de reducció d’emissions de en què no s’assolirien els objectius l’Acord de París del 2015. En aquest marcats a París, de manera que les escenari, la concentració de GEH concentracions de GEH a finals de arribaria a ser superior a l’actual a finals segle serien molt superiors a les de segle, però l’increment s’atenuaria a actuals. L’augment de temperatura partir del 2030 a fi de limitar l’augment global superaria àmpliament els 2 ºC. màxim de la temperatura global del planeta a 1,5 - 2 ºC. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 33 Concretament, en el cas de Barcelona es preveu un augment de temperatures i una tendència a la disminució de la precipitació: AUGMENT DE TEMPERATURA ESCENARI Font: Servei Meteorològic PASSIU de Catalunya. +2ºC +3ºC +1,6ºC +1,7ºC ESCENARI COMPROMÈS 17,6ºC* * Font: Escenaris climàtics regionalitzats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016). Dada modelitzada del període 1971 – 2000 a l’Ajuntament de Barcelona (plaça Sant Jaume). La Temperatura mitjana de tot 2015 2050 2100 el territori de Barcelona és de 16,77 ºC. Cal destacar que l’augment de les una disminució de la pluja acumulada temperatures mitjanes serà molt més a la ciutat d’entre un 14 % i un 26 % acusat a l’estiu. Segons els resultats del per a finals de segle. Els estudis projecte RESCCUE, les temperatures desenvolupats dins el marc del projecte mitjanes estivals podrien pujar 3 ºC a RESCCUE confirmen aquesta tendència l’escenari compromès a finals de segle a la disminució de la precipitació a la i 5.5 ºC (amb un màxim de 8.5 ºC ) a nostra regió. Tot i què és un fenomen l’escenari passiu a finals de segle. Per amb un alt grau d’incertesa associat, altra banda, a l’hivern també s’esperen les modelitzacions realitzades per temperatures més altes, de 1.5 ºC i la FIC preveuen un descens d’un 3 ºC més a finals de segle per l’escenari 15 % de precipitació a finals de segle passiu i compromès respectivament. per l’escenari RCP4.5 i que podria Aquest fet comportarà uns hiverns molt arribar a disminuir fins un 30 % a més suaus que a l’actualitat. finals de segle per l’escenari RCP8.5. Aquesta disminució de recursos Segons els escenaris de canvi climàtic hídrics es podria veure agreujada per analitzats, tant a l’escenari compromès l’augment dels vents (fins a 0,5 m/s) i (reducció de les emissions de gasos de l’evapotranspiració de les plantes amb efecte d’hivernacle segons l’acord (entre un 14 % i un 27 %), fets que de Paris) com a l’escenari passiu (sense reduirien la disponibilitat d’aigua a les reducció de les emissions) es preveu conques aportants. 34 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 DISMINUCIÓ DE PRECIPITACIÓ 587 mm* Font: Servei Meteorològic de Catalunya. -14 % ESCENARI COMPROMÈS -26 % ESCENARI PASSIU * Font: Escenaris climàtics regionalitzats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (2016). Dada modelitzada del període 1971 – 2000 a l’Ajuntament de Barcelona (plaça Sant Jaume). La 2015 2100 precipitació mitjana de tot el territori de Barcelona és de 569 mm. 5.2. ELS PRINCIPALS LA QUALITAT DE VIDA I SEGURETAT DE EFECTES DEL CANVI LES PERSONES: CLIMÀTIC SOBRE • Més malestar per la calor. BARCELONA • Necessitat de millorar el confort dels habitatges. El canvi climàtic suposa un • Necessitat d’un espai públic més empitjorament de les condicions amigable de vida i treball de les persones i un (ombra, fonts, llocs frescos). augment de les desigualtats socials, les migracions i els conflictes. • Situacions d’emergència per onades de calor, inundacions, LA SALUT I SUPERVIVÈNCIA DE LES sequeres o incendis. PERSONES: • La calor té un efecte directe sobre la LA GARANTIA DELS mortalitat, principalment en persones SUBMINISTRAMENTS: grans i vulnerables amb malalties cròniques prèvies, entre d’altres. • Escassetat d’aigua per sequeres. • La calor té un efecte indirecte sobre la • Alta demanda energètica per salut atès els canvis en la producció temperatures extremes. d’aliments i l’empitjorament de la qualitat de l’aire i de l’aigua. EL COST DE LA VIDA: • El canvi de clima s’acompanya de nous vectors de malalties, • Augment preus de l’aigua i aliments. com el mosquit tigre, que té • Més pobresa. la capacitat d’actuar com a transmissor de malalties produïdes per arbovirus com el L’ENTORN: dengue, la febre groga, la febre del Nil , el chikungunya i el Zika. • Desaparició d’espècies i paisatges. • Aparició de plagues i espècies invasores. • Pèrdua de platges. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 35 Els reptes més importants que haurà d’afrontar Barcelona amb relació al canvi climàtic són els ! ! ! ! següents: L’augment de la La menor L’increment de El retrocés de temperatura. disponibilitat les inundacions. les platges. d’aigua. També s’ha analitzat Qualitat de l’aire Infraestructures com el canvi climàtic incidirà en els següents aspectes: Incendis Biodiversitat Fluxos energètics Per consultar els estudis complets, dirigiu-vos a la pàgina web del Pla d’acció Illa de calor per l’emergència climàtica: http://lameva.barcelona. cat/barcelona-pel-clima 36 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CADA COP AVUI MÉS CALOR A la ciutat de Barcelona es confirma la tendència d’increment de temperatures des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. L’evolució de la temperatura mitjana anual mostra una tendència ! clara a l’alça des d’inici dels anys noranta fins a l’actualitat. EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA MITJANA ANUAL A BARCELONA (1780-2019). Font: Servei Meteorològic de Catalunya. 17.0- 16.5- 16.0- 15.5- 15.0- 14.5- 14.0- 13.5- 13.0- 12.5- 12.0- 2.5- 2.0- VARIACIÓ DE LA 1.5- TEMPERATURA (1780-2019). 0.5- *Aquesta variació es calcula comparant la temperatura 0.0- mitjana de cada any respecte a la del període 1981-2010. -0.5- Font: Servei Meteorològic -1.0- de Catalunya. -1.5- -2.0- -2.5- -3.0- -3.5- Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 37 Anomalía de temperatura (ºC) respecte el periòde 1981-2010 Temperatura (ºC) 1780 1780 1800 1800 1820 1820 1840 1840 1860 1860 1880 1880 1900 1900 1920 1920 1940 1940 1960 1960 1980 1980 2000 2000 2020 2020 En total, s’han comptabilitzat 11 onades anys, i les últimes 4 onades de calor, en de calor a la ciutat en els últims 37 els darrers 5 anys. DIES DE DURADA DE LES DIFERENTS 14- ONADES DE CALOR* 12- 13 10- *Aquestes onades de calor es 8- van calcular tenint en compte 7 que la temperatura llindar és 6- 6 de 33,1ºC. 4- 5 3 4 4 5 4 3 3 Font: Barcelona Regional a 2- partir de la informació sobre 0- onades de calor de diferents estacions meteorològiques. Actualment, en el cas de Barcelona, es Aquesta temperatura de referència es considera que hi ha onada de calor quan calcula anualment fent la mitjana de les les temperatures màximes superen una temperatures per sobre del percentil 98 temperatura determinada durant tres dels tres mesos més calorosos de l’any. dies consecutius. DEMÀ MESURES IMPLEMENTADES L’increment de temperatures tindrà Amb l’objectiu de reduir l’efecte de conseqüències sobre la salut, però no la calor a Barcelona fa anys que es només les onades de calor. L’augment treballa, per exemple, en: de temperatures a les nits també hi pot • L’increment de la quantitat i la incidir, ja que el període de descans qualitat del verd a la ciutat, ja que nocturn és el moment que les persones proporciona ombra i frescor. es recuperen de la calor soferta durant tot el dia. • La millora del confort tèrmic dels edificis i equipaments públics a través de la rehabilitació energètica. • L’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin accedir de manera equitativa a l’energia amb els punts d’assessorament energètic (PAE) que ofereixen informació i suport. • El Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS). • La creació d’una xarxa d’espais de refugi climàtic. 38 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Dies 1982 1987 1990 2003 2006 2009 2012 2015 2017 2018 2019 Evolució de les onades de calor, els dies passiu per a finals de segle. Les dades de càlids i tòrrids i les nits tropicals i tòrrides l’any 2019 corresponen a la mitjana de les des del període 1982-2015 fins a l’any estacions meteorològiques de Barcelona 2019 (darrera columna) i una comparativa sense incloure la de l’Observatori Fabra. respecte els escenaris compromès i Dada de partida Finals de segle Avui (2019) Resultat de la Projeccions Dades observades mitjana del període ESCENARI ESCENARI 1982-2015 COMPROMÈS PASSIU 1 2 4-5 1 +33,6 ºC onada de calor / onada de calor / any onades de calor / any onades de calor Onada de calor: les 4 anys temperatures màximes superen els 33,6 °C durant tres dies consecutius. Percentil 98 dels tres mesos més calorosos de l’any . x8 x16 x4 22 50 80 24 dies càlids / any dies càlids / any dies càlids / any dies càlids / any > 30ºC Dia càlid x2 x4 1 2,5 8,5 1 dia tòrrid / 2 anys dies tòrrids / any dies tòrrids / any dia tòrrid > 35ºC Dia tòrrid x5 x17 x2 38 83 112 78 nits tropicals / any nits tropicals / any nits tropicals / any nits tropicals > 20ºC Nit tropical x2 x3 x2 1 2,5 6 3 nit tòrrida / any nits tòrrides / any nits tòrrides / any nits tòrrides > 25ºC Nit tòrrida x2 x6 x3 Font: Elaboració propia a partir de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 39 CADA COP Barcelona i el seu entorn metropolità Per això, actualment una part important MENYS AIGUA: concentra una part molt important de de l’abastament de la ciutat es fa amb BARCELONA població i d’activitats econòmiques, les recursos superficials d’altres conques. quals tenen unes necessitats d’aigua Les altres fonts d’entrada d’aigua a la NECESSITARÀ potable que no es poden cobrir amb ciutat són els recursos subterranis, la RECURSOS recursos hídrics propis. dessalinitzadora i l’aigua de pluja. HÍDRICS ADDICIONALS Avui (Situació actual) D emà (Mitjans de segle) ESCENARI COMPROMÈS ! recursos superficials 60 % -12 % 80.000 x 40 % -9 % recursos =200 hm3 d’aigua subterranis 18 hm3 +4 % augment de Necessitat d’aigua demanda potable addicional AVUI nal d’aigua potable general per a l’àrea metropolitana de Barcelona de 34 hm3/ Cada any entren a Barcelona uns 200 any, i que concretament per a Barcelona hm3 d’aigua (80.000 piscines olímpi- s’ha estimat en 18 hm3/any. ques), dels quals el 60 % ho fa a través de la xarxa d’aigua potable (117 hm3); un Per obtenir l’aigua addicional 30 % correspon a aigua de pluges i un necessària, es preveu augmentar l’ús 10 % a aigües freàtiques per a usos no de recursos hídrics alternatius com potables. La ciutat, però, presenta un 2,7 hm3 d’ús d’aigua freàtica per a tots sistema d’abastament deficitari, ja que els usos municipals que no requereixin un de cada quatre anys els recursos són una qualitat d’aigua potable, 5 hm3 inferiors o molt propers a la demanda. d’ús d’aigua regenerada per als usos Actualment s’ha anat resolent amb les industrials, 1,3 hm3 d’ús d’aigües reserves dels embassaments dels anys grises en els nous desenvolupaments anteriors, però la garantia d’abastament d’habitatges o en les rehabilitacions, només és per a un any. així com explotar l’aqüífer del Besòs (12 hm3) o utilitzar aigües pluvials. A banda, es disposa de la planta DEMÀ dessalinitzadora que pot proporcionar Es preveu una lleugera disminució aigua quan sigui necessari. dels recursos hídrics, una variabilitat més gran en la seva disponibilitat i un augment de la demanda. Concretament, MESURES IMPLEMENTADES en l’horitzó 2050 es preveu una reduc- ció del 12 % dels recursos superficials Amb l’objectiu de reduir el consum i del 9 % dels recursos subterranis, i d’aigua potable i garantir l’abastament un increment de la demanda per als en els darrers anys s’han dut a terme les diferents usos d’un 4 %. Per tant, hi mesures següents: haurà una necessitat de recurs addicio- 40 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 • La realització de campanyes i • La consolidació i optimització de la programes de sensibilització de la xarxa d’abastament per evitar fuites. ciutadania. • La millora de la redundància del • La reducció del consum en els sistema amb la connexió entre serveis municipals (fonts públiques, dipòsits de capçalera. gestió del verd urbà, etc). • La definició d’un protocol d’actuació • La utilització de recursos hídrics en cas de sequera. alternatius, especialment d’aigua freàtica, per a certs usos (reg, neteja, • L’elaboració d’un Pla de Recursos fonts ornamentals). Hídrics Alternatius a la ciutat de Barcelona. INCREMENT El risc d’inundació per manca de efecte es veu incrementat per les DEL RISC drenatge a Barcelona està condicionat característiques del clima mediterrani, D’INUNDACIONS pel perfil del terreny, l’alt grau que es caracteritza perquè concentra d’impermeabilització i l’artificialització la major part de les pluges en pocs dels cursos naturals d’aigua. Aquest episodis d’alta intensitat. ! Avui (Situació actual) Demà (Mitjans de segle) ESCENARI COMPROMÈS ESCENARI 1959 2009 PASSIU 45 % 72 % superfície superfície impermeable impermeable AVUI Aquest increment d’intensitat pot provocar que determinades zones L’elevat grau d’impermeabilització de la de la ciutat s’inundin, la qual cosa ciutat provoca que més quantitat d’aigua posaria a prova el sistema de drenatge de pluja es transformi en escorrentiu. de la ciutat. En els últims 25 anys Entre l’any 1956 i l’any 2009, Barcelona hi ha hagut 8 anys en els quals s’ha va augmentar la seva superfície produït almenys una pluja amb una impermeable en més de 2.800 ha, i va intensitat 20-minutal superior a 100 passar d’un 45 % a un 72 % sobre el total mm/h i 6 anys en els quals s’ha produït del municipi. almenys una pluja amb una intensitat Actualment, per pluges amb un període 60-minutal superior a 60 mm/h. De de retorn de 10 anys (T10), la xarxa de mitjana s’han enregistrat 4 episodis clavegueram es satura, podent provocar anuals de pluja amb una intensitat riscos per la mobilitat a peu. 20-minutal superior a 60 mm/h., fet que provoca inundacions i afectacions a Tot i que les tendències indiquen que la mobilitat. les mitjanes anuals de pluja es reduiran, les pluges seran més intenses i més concentrades en episodis extrems. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 41 Mesures implementades SÈRIE HISTÒRICA Sèrie històrica BCASA 1995-2018. BCASA 1995-2018 2020 Amb l’objectiu d’evitar inundacions, en els darrers anys s’han implantat Font: BCASA. 1 2 mesures com les següents: episodi de pluges episodis de • Construcció de 15 dipòsits de torrencials / pluges torrencials retenció d’aigües pluvials, que 5 anys protegeixen la ciutat davant episodis x10 de pluja intensos i protegeixen la qualitat del medi receptor. • Foment de sistemes de drenatge 3 4 urbà sostenible, que són dispositius pluges intenses pluges intenses amb un funcionament anàleg als / any processos naturals per filtrar, emmagatzemar, infiltrar i evaporar x1,3 l’aigua d’escorriment de manera descentralitzada i complementària a la xarxa de col·lectors i grans dipòsits. 3 1 • Augment de la superfície de verd. activacions activació del PAM / any del PAM per • Elaboració del Pla Director Integral insuficiència de Sanejament de Barcelona drenant x0,3 (PDISBA). 1 0 any sec / 4 anys prealerta per sequera DEMÀ En els dos escenaris de futur analit- zats, i amb el grau d’impermeabilització actual, es preveuen desbordaments de la xarxa en alguns punts. Es posa de manifest la fragilitat del sistema en els àmbits del Poblenou, eix de la Diagonal, Sant Andreu, Badal i Sant Antoni. Considerant que la xarxa actual ja pre- senta problemes amb el règim de pluges existent, es preveu que en el futur aques- tes problemàtiques vagin en augment donat què, a la llum dels resultats de les projeccions climàtiques desenvolupades al projecte RESCCUE, patirem cada cop més esdeveniments de pluja torrencial a la ciutat. En aquest sentit es preveu que les pluges amb període de retorn de 10 anys es vegin incrementades en un 20 % a mitjans de segle i un 40 % a finals de segle, mentre que les pluges amb període de retorn de 100 anys s’incrementaran un 30 % a mitjans de segle i un 45 % a finals d’aquest segle. 42 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 RETROCÉS DE La inundació provocada per l’augment L’increment del nivell del mar podria LES PLATGES del nivell del mar es calcula a partir comportar un retrocés en totes les DE LA CIUTAT de la cota d’inundació. Aquesta està platges de la ciutat, perquè es generaria determinada per tres paràmetres: la pèrdua de superfície útil de sorra PER L’AUGMENT la pujada localitzada del nivell mitjà per a les persones usuàries en totes DEL NIVELL DEL del mar que provoca una inundació les platges. Algunes platges com MAR permanent; la marea i els canvis de la de Sant Sebastià podrien arribar pressió i de vent que generen una gairebé a desaparèixer en el pitjor inundació potencial; i, finalment, dels escenaris, mentre que les altres l’efecte de l’onatge que provoca una poden patir reduccions d’entre el 30 i inundació extremal. el 46 %. Les projeccions climàtiques, ! a escala general, preveuen que els Actualment, l’onatge és el responsable esdeveniments extrems seran més d’originar les problemàtiques més freqüents, tot i que la seva magnitud importants en el litoral barceloní no variarà gaire. Concretament, a quan existeixen episodis extrems de Barcelona, el que abans s’associava a temporals. períodes de retorn de 50 anys, es preveu que s’associï, l’any 2050, a períodes de 35 anys. La simulació dels diferents AVUI models climàtics globals desenvolupats al projecte RESCCUE refermen aquesta Ja en la situació actual, les vuit platges tendència de pujada del nivell del mar de Barcelona estan afectades per al litoral de la ciutat. risc alt amb relació als temporals marítims. A excepció de la platja de la Barceloneta, la resta tenen prop del MESURES IMPLEMENTADES 80 % de la seva superfície afectada per aquest risc. Per fer front a la pèrdua de sorra que es produeix per efecte dels temporals de mar i protegir la façana marítima, s’han construït dics i s’han aportat més DEMÀ de 700.000 m3 de sorra d’acord amb el Com a conseqüència del canvi Pla d’estabilització de les platges de climàtic, es preveu un augment de la Barcelona durant el 2009 i 2010. inundació, canvis morfològics a les platges i una exposició més gran de les infraestructures portuàries, tot i que en cap cas quedarà afectat el passeig marítim en condicions normals d’onatge. Avui (Situació actual) Demà (Finals de segle) ESCENARI ESCENARI COMPROMÈS PASSIU Nivell mig del mar Augment del nivell Augment del nivell (0 cm) del mar entre del mar entre +46 cm/+115 cm +64 cm/+133 cm Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 43 5.3. ALTRES IMPACTES DERIVATS DEL CANVI CLIMÀTIC QUALITAT DE L’AIRE EFECTE ILLA DE CALOR FLUXOS ENERGÈTICS Les projeccions que s’han Actualment, la intensitat Si es tenen en compte els consums dut a terme indiquen més gran de l’efecte de de tots els sectors (residencial, que els efectes del l’illa de calor urbana a terciari, transport i industrial), canvi climàtic podrien Barcelona es produeix en i es considera que no hi haurà cap comportar un increment període nocturn i a l’hivern. variació com a conseqüència del canvi en la concentració anual Les estacions urbanes climàtic en el dos darrers sectors, les dels tres contaminants registren fins a 3 ºC (mitjana projeccions indiquen que en l’escenari analitzats. L’increment anual) més que les de fora “compromès” la reducció del consum seria més important en de la ciutat, i els màxims d’energia a finals de segle se situaria les partícules PM10, mitjà observats són de diferències en un –6,7 % del consum actual, i que en les NO2 i molt reduït en de temperatura de fins a per a l’escenari més “passiu” aquesta l’O3. Tanmateix, aquestes 7 o 8 ºC. El canvi climàtic reducció podria arribar a representar projeccions no consideren intensificarà l’efecte illa de el –7,3 % del consum actual. Malgrat que aquests increments calor, ja que augmentarà la disminució global del consum podrien quedar l’exposició a episodis de energètic, es preveu un canvi en els contrarestats amb escreix temperatures elevades i patrons de consum de la ciutadania a mesura que les noves onades de calor, i augmentaria la demanda d’electricitat tecnologies, que suposen i n’agreujarà les principalment per la necessitat de menors emissions, es conseqüències. climatització vinculada a episodis vagin consolidant, ni la d’altes temperatures i també pels nous reducció de la mobilitat consums de la mobilitat elèctrica, fet en vehicle privat. que comportaria una necessitat més gran d’infraestructures de distribució a la ciutat. 44 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 BIODIVERSITAT INCENDIS FORESTALS AFECTACIÓ EN LES INFRAESTRUCTURES L’increment de temperatures i dels Les projeccions climàtiques indiquen períodes de sequera pot impactar sobre que es produirà un increment del risc Després de les platges, la vegetació de les zones naturals. d’incendis a la regió mediterrània. les xarxes de sanejament La fenologia de les plantes ja està A l’entorn de Barcelona, però, hi i de mobilitat són les actualment afectada, i l’estrès hídric ha altres factors relacionats amb infraestructures que més pot suposar una pèrdua de vitalitat de la l’activitat humana, els processos podrien quedar afectades vegetació, la penetració d’espècies més d’urbanització i els canvis d’usos per l’augment dels riscos ben adaptades i més vulnerabilitat a del sòl, que són els responsables d’inundació (fluvial, urbana, patir plagues i malures. principals del règim d’incendis. per augment del nivell del A causa de l’augment de temperatures mar o per temporal marítim) Quant a la fauna, aquests canvis i de la disminució de la precipitació o d’incendis. poden afectar espècies especialment provocats pel canvi climàtic vulnerables: peixos, amfibis i papallones. (que comportaran un augment Cal destacar que algunes espècies plaga d’estrès hídric i un increment de (paneroles, cotorreta de pit gris i múrids) la combustibilitat de la vegetació), podrien veure’s beneficiades amb el el perill d’incendi augmentaria canvi de les condicions climàtiques, moderadament. i també algunes espècies de mosquits que transmeten malalties com el A Barcelona, les zones de perill més dengue, la febre groga, la febre del Nil, gran d’incendis actual i futur es el chikungunya i el Zika. En general, concentren al vessant barceloní de tots aquests canvis poden incidir en Collserola dels barris de Vallvidrera, la simplificació dels ecosistemes i, el Tibidabo i les Planes, Horta, consegüentment, en una pèrdua de la Canyelles i Torre Baró. biodiversitat. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 45 BLOC 2: PLA D’ACCIÓ 6. ELS PRINCIPIS 9. TRANSICIÓ VERS 13. SEGUIMENT INSPIRADORS UNA CIUTAT NEUTRA Pàg. 179 DEL PLA EN CARBONI Pàg. 48 Pàg. 65 7. COM S’HA DE 10. OBJECTIUS 14. VOLS MÉS PASSAR A L’ACCIÓ ESTRATÈGICS INFORMACIÓ? Pàg.54 Pàg. 70 Pàg. 180 8. CANVIS DE MODEL 11. ÀMBITS I 15. ACRÒNIMS I ADAPTACIONS LÍNIES D’ACCIÓ Pàg. 181 NECESSÀRIES Pàg. 72 Pàg. 61 12. CRONOGRAMA Pàg. 166 46 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 PLA D’ACCIÓ COMPROMÍS / RESILIÈNCIA / ESTALVI / EFICIÈNCIA / RENOVABLES / REHABILITACIÓ / MOBILITAT SOSTENIBLE / GOVERNANÇA / FORMACIÓ / INFORMACIÓ / COMUNICACIÓ / COOPERACIÓ / CONSUM RESPONSABLE / CORRESPONSABILITAT / ACCELERACIÓ / PROACTIVITAT INFRAESTRUCTURA VERDA I BLAVA / COPRODUCCIÓ / LLARG TERMINI / HOLÍSTIC / MULTINIVELL MULTIESCALAR / ECONOMIA VERDA I CIRCULAR / COBERTES PRODUCTIVES / SALUT / ESCENARIS CLIMÀTICS / PROJECCIONS Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 47 6. ELS PRINCIPIS INSPIRADORS DEL PLA Barcelona es fa responsable de la seva contribució al canvi climàtic i es prepara per ser menys vulnerable als seus efectes. Se centra en persones Transforma la ciutat Accelera l’eficiència, S’afronta des diferents (dones, d’una manera integral la rehabilitació i la de la ciutadania, amb infants, gent gran, etc.), per fer front als riscos implantació d’energies un procés perquè afecta diferent i convertir-los en renovables per de coproducció. la salut i la qualitat de oportunitats. adaptar-nos millor. vida. 48 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MISSIÓ VISIÓ + RESPONSABLES Una ciutat proactiva que fa front al repte del canvi climàtic d’una - VULNERABLES manera integral i que n’assumeix + SALUT la responsabilitat, que sap trobar + QUALITAT DE VIDA oportunitats en les dificultats i que s’adapta amb intel·ligència • Reduir la contribució de a les noves condicions climàtiques Barcelona al canvi climàtic. i genera cobeneficis per a les persones i l’activitat socioeconòmica. • Anticipar-se als riscos climàtics per assegurar la funcionalitat de la ciutat i millorar la seva capacitat de resposta. • Reduir la vulnerabilitat de les persones al canvi climàtic per garantir-ne la salut i el benestar. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 49 VALORS: ELS PILARS D’UNA BARCELONA MÉS SOSTENIBLE UNA UNA BARCELONA BARCELONA SOCIALMENT HABITABLE JUSTA I SEGURA UNA BARCELONA SALUDABLE UNA BARCELONA UNA BARCELONA UNA BARCELONA SALUDABLE, on es SOCIALMENT JUSTA, HABITABLE I SEGURA, respira un aire net, es que aplica polítiques que permet viure de promou una vida activa, i mesures tenint en manera confortable, es gaudeix d’uns espais compte la diversitat amb una ciutadania públics de qualitat i socioeconòmica, de cohesionada, amb àrees es garanteix la salut gènere, territorial i verdes de qualitat i que i el benestar de la cultural de la seva genera espais segurs, ciutadania. ciutadania. amables i adequats per a tothom. 50 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNS BARCELONINS/INES UNA COMPROMESOS/ESES BARCELONA EFICIENT I RENOVABLE UNA BARCELONA QUE APRÈN UNA BARCELONA UNA BARCELONA UNA BARCELONA QUE UNS BARCELONINS BAIXA EN CARBONI EFICIENT I RENOVABLE, APRÈN, que cada dia I BARCELONINES I DISTRIBUTIVA, que amb una mobilitat assaja solucions i que COMPROMESOS I no depèn tant dels sostenible, que aprofita no perd la memòria; que COMPROMESES, que combustibles fòssils ni bé els seus recursos avança i millora dia a tenen clar que amb per generar energia ni i tanca cicles. dia sabent, però, que la seva acció poden per generar productes encara li queda molt per canviar la realitat i i serveis, i on els aprendre. protegir el futur per a les beneficis econòmics es generacions que vindran. distribueixen entre els seus habitants. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 51 Les mesures que inclou aquest Pla tenen totes un eix central comú: les persones i el seu benestar. Per això es prioritzaran les accions que responguin als criteris següents: • Que proporcionin un retorn social, • Que siguin coproduïdes, amb és a dir, amb una relació cost- la màxima implicació de tots els benefici positiva per a la societat. agents interessats. • Que siguin replicables i generin un • Que permetin passar a l’acció alt impacte positiu i de gran abast. i aprendre dels errors i dels encerts, • tot i no disposar de tota Que siguin cobeneficioses, és a dir, la informació. que resolguin més d’un repte. • • Que no comprometin el futur, Que siguin flexibles i escalables ni per temes tecnològics ni a mesura que es vagin produint contractuals. canvis. • Que prioritzin mesures verdes o toves (que utilitzen la natura o la governança) per davant de mesures grises (que suposen grans inversions en infraestructures generalment més rígides). 52 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ABAST ABAST TEMPORAL: ABAST COMPETENCIAL: LLARG TERMINI MULTINIVELL I HOLÍSTIC El canvi climàtic és un repte d’una Barcelona no pot lluitar sola contra complexitat elevada i que requereix el canvi climàtic. Naturalment, ha canvis profunds en la manera de fer. d’assumir totes les competències Per això, les projeccions climàtiques es que pugui i liderar-les, però també ha realitzen en l’horitzó 2100, els objectius de ser coherent amb les polítiques i plantejats són a llarg termini (2030 i les planificacions d’administracions 2050) i les accions associades a curt superiors, a nivell metropolità, català i termini (2018-2020) i mig (2025) i llarg estatal. Per això, des del Pla d’acció per termini (2030), d’acord amb la seva l’emergència climàtica s’interpel·la a rellevància i viabilitat. altres administracions i s’insta també la involucració d’organitzacions, empreses i ciutadania en el procés i en promoure la coresponsabilitat. I, finalment, ho ha de fer des d’una visió holística i intradisciplinària, on les mesures es projectin i es posin en pràctica d’una manera transversal, amb tots els sectors integrats. ABAST TERRITORIAL: MULTIESCALAR El canvi climàtic no entén de fronteres. Per això, per analitzar alguns temes específics (per exemple, el cicle de l’aigua) es tenen en compte escales geogràfiques més grans (metropolitana, regional, estatal o internacional). El Pla d’acció per l’emergència climàtica preveu des de mesures de cooperació internacional a mesures a escala de barri. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 53 7. COM S’HA DE PASSAR A L’ACCIÓ UN PLA CLIMA va néixer el Compromís de Barcelona COPRODUÏT, DES DE pel Clima i es va iniciar un procés que LA CONCEPCIÓ FINS A va culminar amb la redacció del Pla Clima, aprovat l’any 2018. En els darrers L’EXECUCIÓ mesos, la reivindicació social s’ha fet més forta a tot el món i reclama actuar A Barcelona, l’any 2015, les entitats de manera urgent i contundent. Aquest signants de la xarxa Barcelona + clam s’ha traduït a Barcelona en la Sostenible van demanar a l’Ajuntament Declaració d’emergència climàtica que posés damunt de la taula un full de 2020, que augmenta l’ambició del Pla ruta per fer front a la crisi climàtica. Així Clima i l’accelera. 2015 2017 2018 2020 Cadascun dels 3 documents ha rebut participació inclusiva i diversa. I no s’ha l’impuls de les iniciatives ciutadanes i limitat a la redacció dels documents s’ha fet realitat a través de processos (coproducció d’idees), sinó que s’ha de participació i coproducció materialitzat en l’execució de projectes ciutadana. Aquesta participació ha col·laboratius (coproducció d’accions). estat presencial i digital, ja que s’ha posat a disposició la plataforma digital A continuació s’explica com ha estat el Barcelona Decidim per facilitar una procés de participació en els diferents moments. 54 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 7.1 EL COMPROMÍS DE es van aportar 5 mesures estratègiques BARCELONA PEL CLIMA i 7 projectes prioritaris, mentre que COM A ANTECEDENT la xarxa de ciutadania va definir 9 projectes que s’havien de desplegar en INICIATIVA CIUTADANA dos anys. L’any 2015 es va crear un grup de Per definir els projectes ciutadans, es treball dins de la xarxa de signants del van crear equips específics que van Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat rebre formació i assessorament sobre 2012-2022 amb l’objectiu de definir com definir un projecte i com presentar- el full de ruta de la ciutat en relació lo; a més, van disposar d’un referent amb el canvi climàtic i també projectes municipal i d’una persona per facilitar col·laboratius per als anys 2015- les tasques administratives i es va crear 2017. Aquest procés va donar lloc al una plataforma virtual “wiki” per fer-hi Compromís de Barcelona pel Clima aportacions. Els equips es van reunir (CBC). un mínim de 5 vegades per concretar el projecte i en total hi van participar 135 persones de 86 entitats. PARTICIPACIÓ CIUTADANA Els 9 projectes col·laboratius que van sorgir d’aquest procés d’aprenentatge El procés per redactar el CBC va mutu entre l’Ajuntament i les comptar amb la participació activa de organitzacions de la xarxa Barcelona + 141 organitzacions. Es van organitzar Sostenible, poden consultar-se a la web 4 sessions de participació que de Barcelona pel clima: Compromís de van culminar amb la signatura i el Barcelona pel Clima 2015-2017. lliurament del Compromís a l’alcaldessa de la ciutat el 23 de novembre de 2015. Més endavant i d’acord amb la signatura del Pacte dels alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia (l’any COPRODUCCIÓ D’ACCIONS 2017), des de l’Ajuntament es va iniciar la redacció del Pla Clima, que Ajuntament i ciutadania es van concretava els objectius, les línies comprometre junts i entre si, cadascun estratègiques i les accions que calia dur en el seu àmbit propi, a sumar les a terme del 2018 al 2030, amb l’horitzó iniciatives necessàries per assolir els de ser una ciutat totalment neutra en objectius del CBC. Des de l’Ajuntament carboni el 2050. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 55 7.2 EL PLA CLIMA • Posteriorment es va fer una dinàmica participativa on es van COPRODUCCIÓ D’IDEES recollir propostes. Com a eina es va oferir un kit de recursos per a L’objectiu general del procés de organitzacions, que donava pautes i participació durant la redacció del Pla materials de suport per dur a terme Clima va ser oferir un espai per afavorir processos de reflexió interna dins que la ciutadania organitzada opinés les organitzacions, amb: i fes les seves contribucions, amb els següents objectius: • Instruccions per organitzar una sessió autònoma. • Informar: Informar les entitats i la ciutadania de l’impuls del Pla • Ordre del dia d’una sessió Clima i donar-lo a conèixer a la autònoma. xarxa Barcelona + Sostenible i a la ciutadania en general. • Vídeo: Barcelona fa front al canvi climàtic. • Diagnosticar: Contrastar la diagnosi elaborada pels serveis tècnics. • Vídeo: La veu dels tècnics del Pla Clima. • Proposar: Recollir propostes per incorporar-les al Pla Clima. • Document de 7 preguntes i 7 respostes sobre el canvi climàtic a • Retornar: Explicar a la ciutadania Barcelona. com s’han tingut en compte les propostes recollides. • Informació sobre accions en curs de l’Ajuntament de Barcelona per Aquest procés va abastar el conjunt fer front al canvi climàtic. de la ciutat. El grup impulsor va ser el Consell Ciutadà per la Sostenibilitat • Fitxa de propostes individuals. i es va voler que s’hi impliqués el • Fitxa de propostes sorgides de la conjunt de la ciutadania, amb un procés sessió autònoma (fitxa grupal). obert i amb una atenció especial als membres de la xarxa Barcelona + • Accés a la plataforma Decidim Sostenible. Dins del Consell es va crear Barcelona. també una comissió de seguiment del Pla, amb l’objectiu de vetllar pel bon • Una segona sessió presencial de funcionament del procés participatiu propostes d’acció va tenir lloc el 17 i el compliment de la planificació d’octubre i s’hi van debatre i enriquir prevista. les propostes de línies d’acció. Del juliol al desembre del 2017 es van • També es va organitzar una sessió recollir les aportacions de les persones oberta a tota la ciutadania que va i les entitats que hi van voler contribuir. tenir lloc el 14 de setembre de 2017, Es van dur a terme 4 sessions al Centre Cívic Urgell, on es van fer presencials de juliol a octubre i també 27 propostes que es van recollir a la es va posar en marxa la plataforma plataforma Decidim. digital Decidim Barcelona. • La darrera sessió de presentació • La primera sessió va ser el 13 de final i retorn del Pla Clima es va juliol, a l’Espai Jove Fontana. En celebrar el 24 d’abril de 2018, on hi aquesta sessió es va presentar van assistir prop de 250 persones. el Pla Clima així com el procés de coproducció que tot just s’encetava, En total van participar 119 amb les eines que es van posar a representants d’organitzacions (92 disposició de les organitzacions, i es persones diferents) i es van recollir més va respondre a set preguntes clau de 100 propostes, de les quals un 85 % sobre les causes i els efectes del es van incloure al Pla Clima. canvi climàtic a Barcelona. 56 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 COPRODUCCIÓ D’ACCIONS: Aquesta nova línia de subvencions NOVA LÍNIA DE SUBVENCIONS es va crear dins del règim general i de concurrència competitiva, amb Després de l’experiència amb els una dotació de 200.000 euros i una projectes col·laboratius realitzats en el subvenció del 80 % amb un màxim de marc del Compromís de Barcelona pel 20.000 euros. Els projectes presentats Clima, es va decidir crear una línia nova havien d’implicar com a mínim 3 de subvencions amb els objectius de: organitzacions, totes membres beneficiàries i amb un únic interlocutor, - Potenciar la implicació ciutadana. membre de la xarxa Barcelona + Sostenible. - Proporcionar suport a accions ciutadanes col·lectives. A la convocatòria del 2018, es van rebre 49 propostes de 142 organitzacions - Impulsar i fomentar iniciatives diferents i se’n van seleccionar 11 innovadores. participats per 36 organitzacions - Utilitzar processos de cocreació. diferents. - Contribuir a la consecució dels Els projectes poden consultar-se al objectius del Pla Clima. següent enllaç: https://www.barcelona. cat/barcelona-pel-clima/ca/la- ciutadania-respon/projectes-pel-clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 57 7.3 LA DECLARACIÓ COPRODUCCIÓ D’IDEES D’EMERGÈNCIA El juliol del 2019 es va constituir la CLIMÀTICA, FRUIT Taula per l’Emergència Climàtica com D’UN PROCÉS DE un grup de treball del Consell Ciutadà CORESPONSABILITAT per la Sostenibilitat, d’acord amb el Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament, per definir mesures concretes a desenvolupar per fer front de manera més efectiva a l’emergència climàtica. Es van fer 4 sessions de treball, amb 15 taules temàtiques, entre els mesos d’octubre i desembre de 2019. A la primera sessió, es va fer una presentació política i tècnica del procés de participació i del Pla Clima. Després, a cada jornada, els assistents es distribuïen per les diferents taules temàtiques, on un referent municipal explicava els principals reptes climàtics i propostes municipals, un relator tècnic prenia notes i redactava un informe de la sessió, que era reportat a la jornada següent i penjat a la plataforma Decidim, i es comptava amb dues persones per facilitar i dinamitzar el debat. En conjunt hi van participar presencialment més de 300 persones representants d’unes 200 organitzacions, un 30 % de les quals no eren de la xarxa Barcelona + Sostenible. A més, es va posar altre cop a disposició la plataforma digital Decidim on s’hi van produir 130 adhesions a propostes sorgides de les sessions de debat i una seixantena de comentaris. Hi van haver 4.539 visites a la plataforma, amb una durada mitjana de més de 6 minuts. En base als reptes plantejats a les sessions de participació de la Taula d’emergència climàtica es van definir 7 grans canvis de model i 2 adaptacions. Finalment, el 15 de gener de 2020 es va fer la presentació institucional de la Declaració d’emergència climàtica de Barcelona. 58 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 4 sessions de treball 7 grans canvis 15 taules climàtiques 2 adaptacions 1a Sessió, 3 d’octubre de 2019 Grans canvis Cicle de l’aigua Canvi de model urbà Molt més verd Renovables Canvi de model de mobilitat i Sobirania alimentària infraestructures Canvi de model energètic 2a Sessió, 17 d’octubre de 2019 Les persones primer Canvi de model econòmic Mobilitat Canvi de model de consum Residu zero i residus Cultura i justícia climàtica Canvi de model d’alimentació 3a Sessió, 7 de novembre de 2019 Canvi de model cultural Emissions i salut i educatiu Urbanisme sostenible Rehabilitació Economia circular Adaptacions 4a Sessió, 28 de novembre de 2019 Tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat Port i aeroport ambiental Mobilitat interurbana Fiscalitat climàtica Tenir cura de l’aigua COPRODUCCIÓ D’ACCIONS i comunicació, etc. i que contribueixin a assolir els objectius de l’emergència A primers del 2020 s’ha publicat la 2ª climàtica. La convocatòria estableix: edició de subvencions per projectes climàtics, amb l’objectiu de recolzar • La col·laboració d’un mínim de tres i dotar de recursos econòmics els organitzacions per cada projecte i projectes ciutadans que promoguin que l’organització líder del projecte la reducció de les emissions de sigui signant del Compromís gasos amb efecte d’hivernacle, Ciutadà per la Sostenibilitat. l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic i/o la justícia climàtica, a • La vinculació amb els objectius del través d’actuacions d’estalvi energètic, Pla Clima de manera que destaquin eficiència energètica i increment de en termes d’innovació social l’ús d’energies renovables, mobilitat • El finançament d’un màxim del sostenible, increment d’espais agrícoles 80 % del projecte amb un topall de i verds, prevenció de residus, educació 20.000€ per projecte Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 59 7.4. EINES DE • Desenvolupar i impulsar accions GOVERNANÇA DEL projectes per a la mitigació i PLA D’ACCIÓ PER l’adaptació al canvi climàtic (impulsar projectes existents L’EMERGÈNCIA d’àmbit transversal en el seu propi CLIMÀTICA àmbit i proposta de projectes nous). La crisi climàtica és un repte global • Divulgar i donar a conèixer, tant que requereix d’accions locals. A més, internament com a la ciutadania, els és un fenomen que implica molts projectes en els quals es treballa en vectors ambientals (l’aigua, l’energia, la aquest àmbit. biodiversitat, els residus, etcètera) i té repercussions socials i econòmiques. • Augmentar el grau d’informació Per tant, no es pot treballar des de dels treballadors municipals sobre l’Administració d’una manera aïllada aquesta temàtica. per part d’un departament concret, També s’han celebrat reunions sinó que s’ha d’impulsar des de la específiques amb personal tècnic transversalitat i la complexitat pròpia municipal de les àrees implicades amb del canvi climàtic. Tota l’Administració el l’emergència climàtica, s’han realitzat s’ha d’involucrar en aquest repte global. varies sessions de caràcter informatiu A escala municipal s’ha creat una i s’ha dut a terme una sessions de oficina pel clima i una taula politico- participació interna amb totes les tècnica per tractar específicament el gerències municipals per definir i canvi climàtic on hi són representades consensuar les mesures del Pla. totes les àrees municipals, amb els A banda, s’han creat diversos grups objectius següents: de treball transversals específics per • Avaluar i seguir les polítiques i alguns projectes tractors d’elevada els projectes de canvi climàtic complexitat i per alguns sectors (mitigació adaptació) a la ciutat. concrets. 60 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 8. CANVIS DE MODEL I ADAPTACIONS NECESSÀRIES Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la en tots els àmbits que tenen a veure contribució de la ciutat a la reducció amb la ciutat, el sistema productiu, d’emissions globals, s’ha incrementat les persones, com funcionem, com ens l’ambició, posant com a fita la reducció movem, etc. l’any 2030 d’un 50 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle El repte és majúscul, però no actuar respecte als valors del 1992. Això és massa arriscat. Si els compromisos implica reduir entorn d’1.950.000 tones europeus i internacionals incrementen de gasos amb efecte d’hivernacle. l’ambició, Barcelona es compromet Aquests objectius, ambiciosos i que a intensificar encara més l’acció per requereixen amplis esforços tant de assolir-los. En aquest sentit, la ciutat les administracions com dels sectors es planteja set grans canvis de model econòmics i productius de la ciutat i de i dues adaptacions, d’acord amb els la ciutadania, són necessaris per tal de reptes plantejats a les sessions de poder afrontar l’actual crisi climàtica. participació de la Taula d’emergència S’està parlant d’una transició profunda climàtica. CANVIS DE MODEL LA CIUTAT O MODELS RESILIENTS DIAGNOSI QUE VOLEM CANVI DE MODEL La ciutat metropolitana de Barcelona Pel 2050 volem una metròpoli amb URBÀ és compacta, amb una elevada densitat barris equilibrats que fomentin residencial, un parc d’habitatges hàbits de distàncies curtes i mobilitat envellit, amb dèficit d’espais verds i una saludable, amb un parc edificat molt mobilitat excessivament depenent del més eficient i sostenible. Volem vehicle motoritzat. Tots ells són factors una ciutat pacificada i confortable, que afecten negativament a les seves amb molts més espais verds que condicions ambientals. contribueixin a la bona salut i el benestar de les persones i de la biodiversitat. CANVI DE MODEL La mobilitat és responsable d’un Volem una ciutat amb un model de DE MOBILITAT I 40 % de les emissions de gasos amb mobilitat més sostenible i amb una INFRAESTRUCTURES efecte d’hivernacle que s’imputen a petjada de carboni menor, i que la ciutat. L’actual model de mobilitat aquest canvi comporti en paral•lel una té encara una forta dependència dels transformació de l’espai públic on les combustibles fòssils, especialment persones siguin les protagonistes. relacionada amb l’ús del vehicle És necessari un canvi radical del model privat motoritzat, però també amb el de mobilitat a escala local i regional, transport marítim i aeri. alhora que un ús més racional de les També comporta una elevada emissió grans infraestructures, com el port i de contaminants a escala local que l’aeroport. afecten a la salut de la ciutadania (NOX, i PM’s). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 61 CANVIS DE MODEL LA CIUTAT O MODELS RESILIENTS DIAGNOSI QUE VOLEM CANVI DE MODEL El model de consum i generació Volem una ciutat on l’autogeneració i D’ENERGIA d’energia que tenim actualment, l’autoconsum estigui generalitzat, amb basat principalment en combustibles un model energètic just, democràtic fòssils, és un dels principals causants i renovable, que ens permeti ser del canvi climàtic. Revertir aquest renovables i neutres en carboni al 2050. model de consum i transitar cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local, on es prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració, és bàsic. Alhora millorar les condicions dels edificis i les infraestructures i l’ús que es fa de l’energia, amb més consciència de l’impacte ambiental que dels nostres hàbits de consum. La ciutadania ha de tenir-hi un paper cabdal i prendre el lideratge CANVI DE MODEL El model econòmic actual es basa en Volem una ciutat on es faciliti l’activitat ECONÒMIC un creixement continu amb un consum econòmica i productiva fomentant un cada vegada més gran de recursos model d’economia circular i digital, amb naturals. Aquest sistema econòmic no una economia més justa, més social, només posa en perill l’equilibri ecològic més ambiental i que no deixi enrere del nostre planeta sinó que també ha ningú. multiplicat les desigualtats. Certament, L’emergència climàtica ens ha la crisi ecològica global i, en especial, d’esperonar a fer canvis per assolir la climàtica es deuen en bona mesura a un model de desenvolupament que un consum excessiu dels països rics. respecti les límits ecològics del planeta i garanteixi una vida digna per a tothom. La inacció comporta riscos molt més grans que la gosadia de fer canvis que ens posin en el camí d’un sistema més sostenible i més just. CANVI DE MODEL DE El ritme actual de consum de recursos Volem una ciutat que faci un consum CONSUM I DE RESIDUS no para de créixer i excedeix la velocitat crític i responsable i avanci cap a una en què el planeta els proveeix. economia social i solidària, amb un El model de consum actual és model circular on els residus no hi ineficient i genera moltes externalitats tinguin cabuda. climàtiques, ambientals i socials. Una persona de Barcelona genera un total de 483 kg de residus anuals (1,32 kg/ hab./dia), mentre que la recollida selectiva es troba estancada des de fa anys al voltant del 38 %. Els plàstics, sobretot els d’un sol ús, són un clar exemple del model d’economia lineal, ja que tan sols un 10 % s’acaba reciclant, a més dels impactes que generen a l’entorn, en la salut i en el benestar de la població i en la resta del món natural del planeta. Per això hem d’assumir els objectius de la UE pel que fa a la recollida selectiva i el reciclatge. 62 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CANVIS DE MODEL LA CIUTAT O MODELS RESILIENTS DIAGNOSI QUE VOLEM CANVI DE MODEL La producció d’aliments és responsable Volem avançar cap a una ciutat més D’ALIMENTACIÓ d’entre un quart i un terç de les ben integrada en el territori i que emissions de gasos amb efecte potenciï el valor agroecològic del d’hivernacle. seu entorn, amb menys dependència A més, Barcelona no n’és productora exterior dels aliments i amb una sinó consumidora: es consumeixen població conscient de la importància 650 kg d’aliments per habitant a l’any, del seu model d’alimentació. però només entre el 10 i el 15 % són produïts localment. D’altra banda, els experts coincideixen a dir que una dieta sana (al dia 500 g de fruites i verdures, 500 g d’hortalisses i verdures) ocupa un paper fonamental en la reducció dels índexs d’obesitat i dels riscos de malalties greus en l’edat adulta. No obstant això, a Barcelona, més del 10 % dels infants de 3-4 anys tenen obesitat. CANVI DE MODEL La cultura és un element clau per Volem una ciutat en que les persones, CULTURAL I EDUCATIU afrontar la crisi climàtica, atès que organitzacions, institucions i el context cultural és el marc de empreses assumeixen la seva pròpia referència que modela la manera de responsabilitat i, conjuntament, viure i d’actuar de les persones. assumeixin la responsabilitat de la L’educació, l’activitat cultural, la ciutat en minimitzar el seu impacte i comunicació i el foment de l’acció revertir el deute ecològic. Una ciutat ciutadana són instruments fonamentals que aprèn, amb uns barcelonins per progressar en aquest camí. La i barcelonines compromesos i xarxa Barcelona + Sostenible és una compromeses, que tenen clar que amb peça clau d’aquesta transformació. Cal la seva acció poden canviar la realitat enfortir programes, promoure l’acció i protegir el futur per a les generacions climàtica als barris, incorporar la que vindran. sensibilització i la conscienciació envers l’emergència climàtica en l’educació i en la programació cultural de la ciutat i transmetre missatges clars. TENIR CURA DE LA El canvi climàtic afecta la salut i la Cal avançar cap a una ciutat saludable, SALUT, EL BENESTAR qualitat de vida, però no afecta a que garanteix la salut i el benestar de I LA QUALITAT tothom de la mateixa manera. Factors la ciutadania. Una ciutat socialment AMBIENTAL com l’estat físic, la salut, l’edat, el justa, que redueix les desigualtats. I gènere, la situació socioeconòmica o una ciutat habitable, confortable i amb les condicions dels entorns on vivim i un espai públic de qualitat. treballem condicionen el possible grau d’afectació del canvi climàtic sobre les persones. De fet, es considera que la crisi climàtica és l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, sobretot en els grups humans més vulnerables així com en la resta del món natural. Durant el període 1992-2015 s’estimen 980 morts en homes i 2.729 en dones (morts naturals, de persones de 25 anys i més) atribuïbles a la calor extrema, en general en persones grans i fràgils. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 63 CANVIS DE MODEL LA CIUTAT O MODELS RESILIENTS DIAGNOSI QUE VOLEM TENIR CURA DE Amb la crisi climàtica, la manca de Volem una ciutat més resilient que L’AIGUA recursos hídrics típics de les zones sàpiga adaptar-se i sigui proactiva mediterrànies s’agreujarà. Per l’any davant la manca de recursos, amb un 2050 es preveu una necessitat de consum més eficient que potencií els recurs addicional d’aigua potable de recursos alternatius i que protegeixi el 18 hm3/any per a la ciutat de Barcelona. litoral i els rius del seu entorn. Es preveu un increment de les pluges intenses. Degut a l’elevat grau d’impermeabilització de la ciutat, es produiran més desbordaments de la xarxa de clavegueram, així com abocaments puntuals d’aigua sense tractar al mar. A més a més, l’increment del nivell del mar pot suposar per a Barcelona la pèrdua o reducció de part de les seves platges. De fet, els estudis mostren la pèrdua d’una part important de la platja de Sant Sebastià a finals de segle. 64 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 9. TRANSICIÓ VERS UNA CIUTAT NEUTRA EN CARBONI Per analitzar l’evolució futura del ESCENARI TENDENCIAL consum d’energia i de les emissions de Considera l’evolució del consum Barcelona per a l’any 2030, s’han definit d’energia i les emissions de gasos dos escenaris: d’efecte d’hivernacle derivades, tenint en compte el comportament previst de diferents factors de context (població, PIB, mobilitat, distribució i actualització del parc mòbil, etc.), així com el mix elèctric previst, calculat a partir del que planteja la Llei del canvi climàtic de Catalunya, que preveu, entre d’altres: • Reduir el consum final d’energia un 2 % cada any i, com a mínim, el 27 % el 2030. • Arribar al 50 % d’energies renovables en el sistema elèctric català l’any 2030, i al 100 % el 2050, amb un consum nul de combustibles d’origen fòssil. • Plantejar un pla de tancament de les tres centrals nuclears no més enllà de l’any 2027 (Ascó I i II el 2024, i Vandellòs el 2027). ESCENARI D’ACCIÓ Considera l’aplicació de les mesures del Pla d’acció per l’emergència climàtica i el seu efecte quant a reducció de consum d’energia i emissions respecte a l’escenari tendencial. L’assoliment d’aquest escenari d’acció inicia el camí cap a l’horitzó de la neutralitat el 2050, i passa necessàriament per revertir la previsió estimada d’increment de consum d’energia i d’emissions associades. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 65 CAL REDUIR ENCARA MÉS EL CONSUM CONSUM ENERGÈTIC, ENERGÈTIC TOT I QUE S’HAGI ESCENARI ESTABILITZAT +4,71 % TENDENCIAL 2030 El Pla d’acció 16.041,94 per l’emergència MWh/any climàtica va més enllà del Pacte 2019 dels alcaldes i 15.321,00 MWh/any ESCENARI alcaldesses pel -25,06 % D’ACCIÓ clima i l’energia, 2030 n’incrementa 11.481,85 l’ambició i se situa MWh/any en una reducció d’emissions del 50 % el 2030 respecte ESCENARI TENDENCIAL 2019-2030 ESCENARI D’ACCIÓ 2019-2030 els valors de 1992 (primer any en el S’estima un increment anual del Amb l’aplicació de les mesures del que es compta amb consum energètic del 0,43 %. En Pla d’acció per l’emergència climàtica dades completes). conseqüència, es preveu un increment 2030, s’espera que el consum total Amb l’aplicació de les del 4,71 % i passarà de 15.321,00 MWh d’energia es redueixi un 25,06 %, que mesures previstes l’any 2019 a 11.481,85 MWh l’any equival a una disminució del consum en el present Pla 2030. Aquest increment és degut a un energètic del 2,28 % anual. d’acció fins al 2030, increment estimat de població i a les • Per fonts d’energia, es calcula una Barcelona s’acosta segEüMenItSs SesIOtimNaSc iConOs: 2 disminució global del consum de gas més a l’horitzó • Per fonts d’energia, s’incrementarà natural del 10,90 %, i del 12,79 % de neutralitat en lleugerament el consum de gas natural d’electricitat. Pel que EfaS aCl EcoNnAsuRmI de carboni per a l’any (12,24 %) i el d’electricitat (13,15 %)+. 19,22 % combustible2s0 f3ò0ssils pTeErN auDtoEmNoCcIióA, L 2050. En el cas dels combustibles fòssils els perce4n.t2a4tg0e.s6 d1e6 reducció esperats d’automoció es produeix un descens són del 60,t2C6O2%-e/ ia neyl de gasos liquats Aquest objectiu global (9,67 %) i d’un 59,55 % en el cas del petroli del 59,55 %. intermedi el 2030 dels gasos liquats del petroli. permetrà trencar la • Per sectors, el que més disminuirà dinàmica actual de • Per se2c0t1o9rs és el consum dEeSl CseEcNtoAr tRraIn sports 3.557.000 consums i emissions • CotCmO e-er/cainayl: s’estima que serà- 3e0l ,44 % (un 57,19 %), seguit del comercial 2 i arribar a l’any sector que més incrementarà el (22,80 %) i delD d’oAmCèCstIiÓc (5,46 %). 2030 2050 amb valors de seu consum, principalment elèctric, El sector industrial experimenta u2n .l370.701 neutralitat. per una demanda més gran de leuger increment del 2,96 % i tCO -e/any refrigeració. els altr2 es sectors incrementen un Si no s’implanta • Domèstic: s’espera una 24,34 %, però representen menys de el Pla d’acció estabilització després de la baixada l’1 % del total d’energia final de la per l’emergència dels darrers anys, tot i la pujada ciutat. climàtica, l’escenari del consum d’electricitat per la tendencial el 2050 proliferació d’aparells electrònics ens situaria en i l’augment de la demanda de aquest any (el 2050) refrigeració. en la situació que • Industrial: es preveu que preveiem tenir augmentarà per un consum més el 2030 amb el elevat de gas natural arran de la desplegament del recuperació econòmica, però es Pla d’acció i, per reduirà el consum elèctric com a tant, ens avancem resultat de l’aplicació de mesures vint anys. Si no d’eficiència. implantéssim aquest Pla, els esforços que caldria fer serien més grans, més Es comença a observar un desacoblament del creixement del PIB respecte al de consum costosos i menys d’energia; és a dir, la intensitat energètica millora. Això vol dir que, en general, l’activitat justos. econòmica té un impacte ambiental menor, dinàmica que haurà de millorar en les properes dècades de cara a aconseguir que Barcelona sigui neutra en carboni l’any 2050. 66 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CONSUM ENERGÈTIC ESCENARI +4,71 % TENDENCIAL 2030 16.041,94 MWh/any 2019 15.321,00 MWh/any ESCENARI -25,06 % D’ACCIÓ 2030 11.481,85 MWh/any SI ACTUEM ARA PODREM REDUIR DE MANERA MÉS EMISSIONS CO FÀCIL I RÀPIDA 2 LES EMISSIONS ESCENARI +19,22 % 2030 TENDENCIAL 4.240.616 tCO2-e/any 2019 3.557.000 ESCENARI tCO -e/any -30,44 % 2 D’ACCIÓ 2030 2.370.701 tCO2-e/any ESCENARI TENDENCIAL 2019-2030 ESCENARI D’ACCIÓ 2019-2030 Amb el tancament de les plantes Amb les accions incloses al Pla Clima i nuclears i l’increment intensiu de la Declaració d’Emergència Climàtica, renovables previstos en la Llei de es preveu reduir en 1.186.299 tCO2-e canvi climàtic de Catalunya, el factor les emissions totals del 2019, la qual d’emissió resultant de la generació cosa que representa una reducció en elèctrica (mix elèctric) augmentarà, termes absoluts del 33,35 % respecte cosa que comportarà un creixement als valors del 2019 (i del 50 % respecte de les emissions de GEH del 19,22 % i el 1992). s’assoliran els 4.240.616 tCO2-e l’any • Per fonts, les emissions derivades 2030. del GLP i els combustibles fòssils • Per fonts, les emissions derivades del per automoció es redueixen de consum de gas natural incrementaran manera molt significativa atesa la un 10,82 % i les de l’electricitat un corresponent baixada de consum 87,88 %, mentre que les derivades del prevista, amb un 58,04 % i un consum de combustibles fòssils per 70,69 % respectivament. En canvi, automoció i del GLP disminuiran un les emissions associades al consum 15,57 % i un 58,04 % respectivament. d’electricitat s’incrementen en un 47,57 %. Pel que fa a les emissions • Per sectors de GEH procedents del tractament • Transport: es reduiran les emissions de residus sòlids urbans, també gràcies a la renovació del parc es calcula que disminuiran en un de vehicles (es preveu un 15 % 48,58 %. de vehicle elèctric circulant per • Per sectors, i en el mateix període, Barcelona). El vehicle de gas natural només el transport i el tractament cobrarà protagonisme perquè és un dels residus municipals reduiran les tipus de vehicle indicat per reduir seves emissions, tot i que de manera les emissions de NOx i PM10, atès significat. que impacta menys en la qualitat de l’aire que els vehicles de gasoil o gasolina. • Tractament de residus: les emissions es mantindran constants. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 67 ESCENARI TENDENCIAL I D’ACCIÖ 50 % Renovables Tancament -27 % Consum energètic Font: Agència d’Energia 5 4,74 nuclears 2030 de Barcelona 2024-2027 4,24 4 3,41 TENDENCIAL 50 % reducció 3 2,93 2,37 2 Amb l’escenari d’acció, ACCIÓ ens avancem 20 anys a assolir 30 % objectius de reducció respecte reducció l’escenari tendecial 0,95 1 1992 2017 2030 2050 COM S’AVANÇA RESPECTE ELS % respecte % respecte ESCENARIS escenari escenari TENDENCIAL I 2019 tendencial d’acció D’ACCIÓ AMB DADES DE L’ANY 2019. Consum 15.321 Ens trobem uns Manca reduir energètic GWh/any 721,94 GWh/any 3.838,15 GWh/any Font: Elaboració pròpia. total per sota de la (compliment en un previsió. 33,41 %). Emissions 3.557.000 Ens trobem Manca reduir totals tCO2-e/any unes 683.616 1.186.299 tCO2-e/ tCO2-e/any any (compliment en per sota de la un 50,04 %). previsió. 68 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 tCO2-e/hab./any PROJECCIONS DELS INDICADORS DE CONTEXT A l’hora de calcular el consum d’energia en els escenaris plantejats, s’han tingut en compte les variables següents: • SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: en el sector residencial, es preveu un increment d’1.192.617 m2 fins al 2025 i un de 2.013.278 m2 el 2030 respecte als valors del 2014; això • POBLACIÓ: s’estima un increment equival a una taxa interanual del anual de població del 0,3 % entre 0,2 % entre el 2014 i el 2030, alineada el 2016 i el 2030, que passarà amb la taxa d’increment de població. d’1.608.746 a 1.677.047 habitants. Respecte a la resta de sectors (terciari i industrial), també s’estima un increment de 2.308.482 m2, amb una taxa interanual del 0,5 % entre el 2014 i el 2030. • PRODUCTE INTERIOR BRUT (PIB): els percentatges de variació del PIB que s’han considerat a partir del 2018 corresponen a les tendències estàndards de creixement econòmic, • INTENSITAT DE CONSUM: pel que però no són particularitzades per a fa al consum d’energia unitari dels la ciutat de Barcelona. S’assumeix habitatges (per unitat de superfície un creixement moderat del PIB o per unitat de PIB), s’estima una interanual d’entre l’1,5 i el 2 %. lleugera disminució del consum de gas natural fruit d’una eficiència més gran i dels efectes del canvi climàtic; en canvi, es preveu un increment del consum d’electricitat pels primers efectes del canvi climàtic (augment del nombre d’aires condicionats i més intensitat d’ús dels ja existents) • MOBILITAT: s’ha estimat que a partir i per una electrificació més gran dels del 2014 es produeix un increment molt habitatges. moderat de la mobilitat amb una taxa Pel que fa al sector comercial i interanual del 0,4 % fins al 2030. serveis, les tendències considerades Amb aquest escenari s’arribaria són diferents a les del residencial; l’any 2030 als 4.500 Mveh/km/any els efectes del canvi climàtic sobre (a principi de la dècada del 2000 es el consum de gas natural són menys comptabilitzaven entorn de 5.000 importants, mentre que el consum Mveh/km/any). de l’electricitat sí que s’hi veu Pel que fa a la font d’energia utilitzada, afectat, així com per les millores s’estima una proporció menor de en l’eficiència. Malgrat tot, aquesta vehicles de gasoil respecte als de disminució de la intensitat energètica gasolina el 2030, amb un increment de no pot mantenir estable el consum la mobilitat elèctrica de fins el 15 % elèctric, que evolucionaria a l’alça del parc circulant com a màxim. La Llei com a conseqüència de l’augment catalana del canvi climàtic preveu que esperat del PIB comercial, atès que les matriculacions de vehicles elèctrics s’espera que la ciutat aprofundeixi en arribin al 30 % l’any 2025. la terciarització de la seva economia. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 69 10. OBJECTIUS ESTRATÈGICS OBJECTIUS NOUS I MÉS AMBICIOSOS DE REDUCCIÓ D’EMISSIONS DE GEH DE BARCELONA, PER DONAR COMPLIMENT ALS COMPROMISOS ADQUIRITS Segons la nova Llei de canvi climàtic D’altra banda, l’Ajuntament de de Catalunya es preveu una transició Barcelona es compromet a actualitzar vers una economia neutra en emissions periòdicament la trajectòria que implica una reducció de gasos d’emissions de gasos amb efecte amb efecte d’hivernacle (GEH) del d’hivernacle, a estimar periòdicament 40 % l’any 2030, del 65 % l’any 2040 i les emissions residuals i a explorar de del 100 % per a l’any 2050 respecte a manera continuada oportunitats per l’any base de 1990. La Llei no especifica reduir-les. la contribució de les ciutats a aquest objectiu, però, per assolir-lo, Barcelona hauria de reduir més del 50 % de les seves emissions de GEH per capita respecte a l’any 2005 (any de referència del Pla Clima) per al 2030. Pel que fa als compromisos assumits mitjançant el Pacte dels alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia i el Compromís de Barcelona pel clima, Barcelona hauria de reduir el 40 % de les emissions de GEH per capita per al 2030 respecte a l’any 2005. Finalment, Barcelona també s’ha compromès a ser una ciutat neutra en carboni el 2050, juntament amb altres ciutats que formen part de la xarxa de ciutats del C40. Per tot això, el Pla d’acció per l’emergència climàtica augmenta els seus objectius finals de reducció d’emissions de GEH respecte al Compromís de Barcelona pel clima. Així, va més enllà dels seus compromisos a escala local (>40 %) i s’alinea amb el valor marcat per la llei autonòmica per al 2030 (>50 %) i de neutralitat en carboni per al 2050. 70 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 OBJECTIUS ESTRATÈGICS 2030 JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA  1 m2 de  50 % verd per 0 persones en 1m€/any d’emissions habitant situació de pobresa ajudes de GEH energètica projectes respecte ciutadans 1992 ser neutres en carboni 100 100 % el 2050 l/hab./dia finançament net Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 71 11. ÀMBITS I LÍNIES D’ACCIÓ Les persones primer 1 2 3 Tenir cura Sense Garantir el SALUT I de tothom talls confort tèrmic BENESTAR La millora de l’eficiència dels edificis 4 5 Edificis Recuperar ESTALVI millor que els terrats nous I GENERACIÓ D’ENERGIA 6 7 8 Transfor- Molt més Ni una mació urbana verd gota perduda La transformació de l’espai en clau públic en un entorn saludable, climàtica biodivers, eficient i inclusiu MODEL URBÀ I DE 9 10 11 Renova- Moure’ns Protegir el MOBILITAT bles en l’espai bé litoral i els públic nostres rius 12 13 El desacoblament entre el Economia Consum verda i circular responsable creixement econòmic i la qualitat de vida de les persones, amb una visió circular que aprofiti els recursos al màxim i eviti generar residus i emissions ECONOMIA 14 15 Residu Sobirania Zero alimentària I CONSUM i la complicitat d’una ciutadania 16 17 18 informada, crítica, proactiva, Acció cul- Coopera- Organit- organitzada i apoderada tural pel clima ció climàtica zem-nos CULTURA CLIMÀTICA 72 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 El Pla d’acció per l’emergència climàtica Les accions aquí descrites són doncs s’estructura en 5 àmbits d’actuació i el resultat d’aquest creuament. 18 línies d’acció. Els àmbits d’actuació Algunes s’han mantingut amb el seu responen als grans eixos sobre els quals redactat original, altres s’han modificat el pla vol incidir d’una manera directa lleugerament, altres s’han reescrit o i transversal. Aquest Pla d’acció és el fusionat i altres s’han eliminat per resultat de creuar el Pla Clima, aprovat evitar duplicitats. S’han incorporat l’any 2018, i la Declaració d’Emergència també les prioritats derivades dels Climàtica, del 15 de gener de 2020. aprenentatges viscuts amb la crisi Aquest creuament ha incorporat la sanitària de la Covid-19. visió transformadora de la ciutat de la Cadascun d’aquests àmbits d’actuació té Declaració, amb 7 canvis de model i 2 uns objectius quantitatius que permetran adaptacions, a les accions ja plantejades avaluar l’evolució del pla d’acció. en el Pla Clima en diversos àmbits i vectors: aigua, energia, verd urbà, Cadascuna de les línies d’acció presenta: urbanisme, consum, etc. • Els objectius. • La justificació i els beneficis esperats. • Accions ja previstes en la planificació existent. • Accions prioritàries en l’escenari post-Covid19. • Accions que cal impulsar. Per a cada acció s’indica els actors principals implicats i la data prevista per la seva implementació. - a curt termini (2018-2025). - a mig i llarg termini (2026-2030). • Una acció il·lustrativa d’exemple. • Els eixos estratègics del pla sobre els quals té impacte. • Els valors del pla que cobreix. • Indicadors de seguiment. • Línies d’acció vinculades. En total, el Pla d’acció per l’emergència climàtica planteja 234 mesures. Que s’executin correctament dependrà de la coordinació de les diverses àrees de l’Ajuntament mateix i de la seva capacitat de crear complicitats amb la ciutadania i altres agents implicats. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 73 74 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR El canvi climàtic afecta la salut i la prèvies, les persones amb dificultats qualitat de vida, però no afecta tothom socioeconòmiques, etcètera. de la mateixa manera. Per això, el Pla Garantir l’abastament d’aigua i d’acció per l’emergència climàtica energia i el funcionament de serveis i no pot respondre als efectes que infraestructures crítiques, evitar talls de se’n derivin sobre la ciutat i la seva subministrament a persones en situació ciutadania d’una forma homogènia. Les de vulnerabilitat, millorar el confort mesures impulsades han de prioritzar tèrmic dels habitatges, reforçar la cohesió els col·lectius més vulnerables al social, etcètera, són alguns exemples canvi climàtic, com són la gent gran, de com el Pla d’acció per l’emergència els nadons, les dones (amb un risc de climàtica proposa fer front al canvi mortalitat superior al dels homes per climàtic posant les persones al davant de calor), persones amb certes malalties tot per assegurar la seva salut i benestar. 1 2 3 Tenir cura Sense Garantir el de tothom talls confort tèrmic OBJECTIUS 2030 0 persones en situació de pobresa energètica. 100 % de la població a menys de 5 minuts a peu d’un espai refugi climàtic (equipaments o parcs urbans que proporcionen unes bones condicions de confort tèrmic i que poden acollir població sensible en casos de calor extrema). 10.000 habitatges/any rehabilitats. Millorar el confort tèrmic de 40 escoles públiques, 4 residències municipals de persones grans i 2 centres d’atenció precoç per a infants amb discapacitat. 1 espai de joc d’aigua per districte. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 75 SALUT I BENESTAR LÍNIA D’ACCIÓ TENIR 1 CURA DE TOTHOM Parar una atenció especial en les persones més vulnerables a la crisi climàtica per la seva situació socioeconòmica, edat, gènere, condició o estat de salut. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El canvi climàtic afecta les persones d’una manera els plans existents, com el Pla de barris, el Pla pel diferent depenent de factors diversos: tant per l’estat dret a l’habitatge o el Pla per la Justícia de Gènere, i físic i la salut com per l’edat i el gènere, la situació treballar en la millora del confort tèrmic d’habitatges socioeconòmica, les funcions i les activitats que i equipaments amb programes específics de duen a terme, les característiques de l’entorn físic on rehabilitació energètica. viuen i treballen, etcètera. Per exemple, en el període S’han de reforçar els serveis d’atenció a les persones 1992-2015 s’estimen 980 morts en homes i 2.729 en més vulnerables, en particular els serveis sanitaris i dones (morts naturals, de persones de 25 anys i més) de mobilitat, i crear alternatives a les activitats que atribuïbles a la calor extrema, en general en persones els són més dures en episodis climàtics severs. grans i fràgils. Gènere i edat sumen en detriment de les dones i per tant, les polítiques climàtiques D’altra banda, les cures a les persones vulnerables han de tenir en compte aquest doble factor a l’hora i l’impuls de noves activitats productives i comercials d’implementar mesures inclusives i efectives. comunitàries o de proximitat poden esdevenir oportunitats per a l’ocupació (verd urbà, agricultura i Cal aprofundir en l’anàlisi de com el canvi climàtic sobirania alimentària, reparació de productes afecta específicament cada col·lectiu per identificar i revalorització de residus, fabricació local, possibles riscos i vulnerabilitats i definir actuacions rehabilitació energètica i instal·lació i manteniment concretes per donar-hi resposta. Convé enfortir d’energies renovables, o cures). ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de mobilitat urbana de Barcelona • Pla pel dret a l’habitatge (2016-2025). (2019-2024). • Creació dels punts d’assessorament energètic • Estratègia de la bicicleta (2015). i de garantia de subministraments bàsics (2016). • Pla de barris de Barcelona (2021-2024). • Pla d’actuació per prevenir els efectes de les • onades de calor sobre la salut (anual). Pla per la justícia de gènere (2016-2020). • • Democratització de la cura (2017-2020). Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat (2016-2024). 76 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 1. TENIR CURA DE TOTHOM ACCIÓ IL·LUSTRATIVA digne a tota la ciutadania. La nova línia de subvencions prioritza les mesures d’estalvi energètic i les obres de millora als interiors de pisos. Els ajuts a la rehabilitació serveixen per impulsar l’accessibilitat i l’habitabilitat dels habitatges. Entre els àmbits de millora inclosos, es preveuen actuacions per millorar les condicions tèrmiques i l’aïllament acústic dels pisos, i per garantir que disposin d’instal·lacions adients i lliures de materials contaminants. El programa té la finalitat de garantir unes condicions d’habitabilitat, seguretat, accessibilitat, higiene i eficiència energètica mínimes, mitjançant reformes bàsiques d’habitatges on persones en situació vulnerable hagin constituït la seva residència habitual i permanent. Arranjament d’interiors d’habitatges per a Aquest programa cobreix el 100 % de les despeses de habitatge, IVA inclòs. A canvi, el titular de l’habitatge persones en situació de vulnerabilitat es compromet a reemborsar-ne el valor íntegre si transmet la propietat de l’habitatge i, en cas de lloguer, L’Ajuntament de Barcelona impulsa la rehabilitació a mantenir un mínim de dos anys les condicions d’habitatges amb l’objectiu de garantir un habitatge contractuals un cop finalitzades les obres. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 1.1. Millorar la xarxa social de les persones grans que viuen 2020 Ajuntament de soles i reforçar projectes ja existents (vincles, radars, Barcelona etcètera) i accions específiques com promoure el servei de teleassistència. 1.2. Posar en marxa mecanismes necessaris per incrementar el pes 2025 Ajuntament de de les ajudes públiques amb enfocament energètic, ambiental Barcelona i de justícia social, dins de la política pública de foment de la Entitats financeres rehabilitació, per poder arribar a 10.000 habitatges / any amb i propietaris ajudes (subvencions o crèdits) en rehabilitació energètica, parant especial atenció a les llars més vulnerables i promovent solucions passives i tradicionals. 1.3. Implantar com a mínim 10 Viles veïnes orientades al servei 2025 Ajuntament de integral d’atenció a persones dependents, amb equips de Barcelona servei d’atenció domiciliària de proximitat. 1.4. Avançar en la garantia del dret a l’alimentació de forma 2025 Ajuntament de inclusiva i digna, aprofitant les potencialitats del sistema Barcelona actual i resolent les carències identificades (Projecte Alimenta). 1.5. Fomentar l’ocupació verda en sectors econòmics vinculats 2025 Ajuntament de al canvi climàtic (com la rehabilitació energètica, instal·lació Barcelona i manteniment de plaques solars, alimentació sostenible, mobilitat elèctrica, entre altres). Donar al projecte Labora una visió ambiental. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 77 ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 1.6. Reduir les molèsties ocasionades per les males olors a través de la Continuada- Ajuntament de millora dels sistemes de recollida de residus i del clavegueram en ment Barcelona cas de calor. 1.7. Crear figures d’acompanyament que facilitin i aconsellin sobre 2020 Ajuntament de les actuacions de rehabilitació a desenvolupar en funció de la Barcelona tipologia de l’actuació i característiques de l’edificació on s’actua (rehabilitadors de capçalera). 1.8. Formar de manera específica a les professionals del SAD per a 2020 Ajuntament de detectar situacions de pobresa energètica i vulnerabilitat a la calor/ Barcelona fred, i per proposar accions de millora de confort tèrmic a la llar. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 1.9. Generar coneixement sobre l’impacte diferenciat de la crisi 2030 Ajuntament de climàtica sobre les dones i els col·lectius més vulnerables a Barcelona Barcelona, com ara els sectors de rendes baixes, migrants i refugiats. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre d’habitatges rehabilitats incorporant LGTBI. criteris d’eficiència energètica. • Ecologia urbana. • Nombre de persones beneficiàries d’ajudes i • Districtes. subvencions. • Agència de Salut Pública de Barcelona. • Nombre de viles veïnes implantades. • Consorci Sanitari de Barcelona. • Nombre de rehabilitacions d’edificis fetes. • Consorci d’Educació de Barcelona. • Nombre de sol·licituds d’ajuts tramitades. • Nombre de viatges fets en serveis específics de mobilitat per a persones vulnerables. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA 78 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 1. TENIR CURA DE TOTHOM VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més Ni una gota de tothom AMB:de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 79 SALUT I BENESTAR LÍNIA D’ACCIÓ SENSE 2 TALLS Garantir l’accés i assegurar que no es tallen els subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua, especialment a les persones més vulnerables. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El canvi climàtic pot tenir conseqüències sobre Per garantir els drets de la ciutadania davant l’accés de la població als serveis bàsics d’aigua i les empreses subministradores, l’Ajuntament de energia, d’una banda, per l’increment potencial de Barcelona disposa de punts d’assessorament l’exposició a perills d’elements crítics de les xarxes energètic (PAE) a cada districte on ofereix la de subministrament i, de l’altra, pel seu l’impacte informació, l’atenció i la intervenció per evitar els talls sobre la disponibilitat de recursos hídrics i la de subministrament així com per garantir que no es necessitat de fer una transició cap a fonts d’energia negui l’accés de cap ciutadà a cap servei per part de renovables, així com pels possibles canvis en les les companyies subministradores. patrons de consum i els increments de demanda que Des d’aquests punts, també s’ofereix al conjunt pot comportar. Cal treballar per garantir la continuïtat de la població informació sobre com reduir les dels serveis i l’accés universal de la població als factures, millorar l’eficiència energètica de les llars subministraments bàsics d’aigua i energia, malgrat i els ajuts disponibles amb aquesta finalitat o per l’impacte negatiu d’aquests factors. a la incorporació d’instal·lacions d’energia solar En el cas dels col·lectius en risc d’exclusió als edificis. Les dones, degut a les desigualtats social, la Llei 24/2015 prohibeix a les companyies estructurals de gènere, tenen més dificultats per subministradores efectuar talls de subministrament disposar d’un habitatge digne i d’assumir el cost si l’impagament es produeix per manca de recursos dels subministraments bàsics. Prop del 70 % de les econòmics i les obliga a mantenir el servei persones ateses als PAEs són dones. d’electricitat, gas i aigua mentre duri la situació de L’Ajuntament de Barcelona impulsa la garantia de vulnerabilitat o de dificultat econòmica. subministraments bàsics en electricitat, aigua i gas per a tota la ciutadania. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Creació dels punts d’assessorament energètic i • Estratègia contra la feminització de la pobresa i de garantia de subministraments bàsics (2016). de la precarietat (2016-2024). • Pla per la justícia de gènere (2016-2020). • Transició cap a la sobirania energètica (2016). 80 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 2. SENSE TALLS ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Punts d’assessorament energètic de l’Ajuntament de Barcelona Els punts d’assessorament energètic són un servei de l’Ajuntament de Barcelona que ofereixen la informació, l’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’accés als subministraments bàsics. A banda, ofereixen assessorament al conjunt de la població per tramitar el bo social, facilitar les ajudes per millorar l’eficiència energètica de la llar i reduir la factura dels subministraments. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 2.1. Promoure i prioritzar l’autoproducció d’energia provinent 2025 Ajuntament de de fonts renovables i fer-la accessible també a les llars Barcelona vulnerables. Estat Espanyol 2.2. Garantir l’abastament d’aigua i energia i la continuïtat dels 2025 Ajuntament de serveis dels equipaments i infraestructures crítiques (centres Barcelona sanitaris, centres de serveis socials, escoles, residències, etcètera) durant situacions d’emergència (calor extrema, inundació, talls d’electricitat, disponibilitat d’aigua, etcètera.) ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 2.3. Desplegar l’operador energètic municipal que impulsi la producció Continuada- Ajuntament de d’energies renovables en el municipi i en faciliti la implantació ment Barcelona tant en espais públics com privats. 2.4. Crear una comercialitzadora energètica municipal al servei de tota 2018 Ajuntament de la ciutadania. Barcelona 2.5. Revisar la taxa de clavegueram perquè incorpori bonificacions en 2020 Ajuntament de l’import de la taxa per a col·lectius sensibles. Barcelona 2.6. Potenciar els actuals punts d’assessorament energètic com 2020 Ajuntament de a punts d’assessorament climàtic (sobre cobertes verdes, Barcelona alimentació baixa en carboni, etc.) i per continuar garantint els serveis bàsics de la població en situació de vulnerabilitat. 2.7. Millorar el coneixement sobre la relació entre pobresa energètica 2025 Ajuntament de i salut, a través de l’Enquesta de salut i d’estudis específics que Barcelona proporcionin indicadors. 2.8. Promoure “bancs d’energia” que ajudin a cobrir les necessitats de 2025 Ajuntament de les llars amb vulnerabilitat energètica. Barcelona Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 81 ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 2.9. Promoure les accions i els acords per garantir l’abastament públic 2030 Ajuntament de de l’aigua potable a la ciutat, amb garantia de qualitat, quantitat i Barcelona continuïtat, al preu just, per a tota la ciutadania. AMB, Generalitat de Catalunya, Estat Espanyol ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre de consultes als punts d’assessorament LGTBI. energètic. • Agència de salut de Barcelona • Nombre de talls evitats pels PAES. • Ecologia urbana. • Percentatge de persones que pateixen pobresa • Economia, Recursos i Promoció Econòmica energètica (%). • Districtes. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA 82 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 2. SENSE TALLS VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA - UNA BARCELONA -5 HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Sense Tenir cura Tenir cura Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més Ni una gota talls AMB:de tothom de tothom confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 83 SALUT I BENESTAR LÍNIA D’ACCIÓ GARANTIR EL 3 CONFORT TÈRMIC Crear una xarxa d’espais que actuïn com a refugi climàtic en cas que s’arribi a temperatures molt elevades, i garantir unes temperatures de confort en els edificis i en l’espai públic. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS Barcelona ha patit 10 onades de calor a la ciutat El canvi climàtic té efectes diferents depenent del en els últims 36 anys. Aquesta freqüència es veurà districte i del barri de la ciutat. Per exemple, els augmentada significativament segons les projeccions valors de temperatura diürna més elevats se situen fetes pel Servei Meteorològic per a Barcelona i al als districtes de les Corts, Eixample Esquerra, Nou final del segle se’n poden arribar a patir entre 1 Barris i Ciutat Vella i, per contra, les zones amb i 5 l’any, segons l’escenari considerat. També es temperatures menys elevades se situen a la zona del preveuen increments en el nombre de nits tropicals litoral, gràcies a l’efecte termoregulador del mar. A la (temperatures superiors a 20 ºC) i nits tòrrides nit, però, la situació és a la inversa i les temperatures (temperatures superiors a 25 ºC), així com de dies més altes se situen en la franja costera. amb temperatures extremes superiors als 35 ºC. Cal preparar la ciutat per fer front a les altes Les temperatures elevades tenen un impacte directe temperatures intervenint sobre les edificacions i sobre la salut de les persones, sobretot de les que l’espai públic, i també cal preveure la incorporació tenen condicions de vulnerabilitat, com ara malats i la millora de serveis i equipaments adreçats a la crònics, gent gran i infants, i dones, així com sobre ciutadania, amb una atenció especial als col·lectius l’activitat que es duu a terme diàriament a la ciutat i més vulnerables, durant els episodis extrems. els patrons de consum energètic. A més, cal tenir en Cal plantejar les accions des de la perspectiva de compte que afecten d’una manera desigual al territori gènere, incorporant criteris de diversitat i flexibilitat segons factors com l’estat de l’edificació, la presència als espais públics, als equipaments i als habitatges; de verd o els paràmetres socioeconòmics de la per tal d’adaptar-se a les noves realitats i noves població, entre d’altres. famílies, i l’envelliment de la població (amb més proporció de dones grans). ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla d’actuació per prevenir els efectes de les • Pla de barris de Barcelona (2021-2024). onades de calor sobre la salut (anual). • Pla per la justícia de gènere (2016-2020). • Pla Natura Barcelona (2021-2030). • Estratègia contra la feminització de la pobresa i • Resiliència urbana (2016). de la precarietat (2016-2024). 84 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 3. GARANTIR EL CONFORT TÈRMIC • Programa d’impuls de la infraestructura verda • Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis urbana (2017). municipals (2017-2020). • Pla director de l’arbrat (2017-2037). ACCIÓ IL·LUSTRATIVA diverses accions de caire preventiu que s’activen sense haver d’arribar a la fase d’alerta. • Informar i formar els col·lectius professionals de serveis socials d’atenció primària municipals, dels centres d’atenció a les persones sense sostre i d’atenció domiciliària. • Comunicar a la població general què és una onada de calor i difondre recomanacions generals per evitar-ne els efectes a través dels fulls informatius dels centres de serveis socials i dels equipaments municipals per a les persones grans i dels fulls informatius que es reparteixen a les platges. • Actualitzar, a cada centre de serveis socials i a través del Departament de Salut, el cens de persones i famílies en situació de risc, i de persones vulnerables. Protocols d’actuació per onades de calor • Actualitzar la llista de recursos assistencials per protegir les persones més vulnerable i centres de dia climatitzats. • Divulgar les mesures per prevenir els efectes de la Dins del Pla específic d’emergència municipal per calor a persones vulnerables dels serveis d’atenció onades de calor, l’Ajuntament de Barcelona inclou domiciliària. mesures diverses per protegir la població vulnerable • Establir un servei telefònic permanent per facilitar de les conseqüències de les temperatures la informació a les persones que ho sol·licitin; extremes. De fet, des del 15 de juny fins al 15 de aquest servei es coordina amb els serveis mèdics setembre es mantenen activades de forma automàtica en cas de detectar persones amb problemàtiques les fases preventives dels protocols d’actuació per de salut. onada de calor. Aquestes fases posen en marxa ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 3.1. Activar 100 espais municipals (equipaments i parcs) per actuar 2025 Ajuntament de com a refugis climàtics en cas d’emergència per clima extrem Barcelona (ampliar horaris, condicionar-los, garantir accessibilitat, informar a la població, dissenyar web, etc.) i disposar d’un equipament de referència per districte. 3.2. Prioritzar les actuacions refrescants (més verd, reconversió de 2025 Ajuntament de llacs i fonts per fer-los accessibles, etcètera) que es facin en Barcelona els àmbits territorials més vulnerables a la calor. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 85 ACCIONS DATA AGENTS 3.3. Crear el programa “Barcelona, ciutat d’ombra”, d’intervenció 2025 Ajuntament de sobre l’espai públic per generar més zones d’ombra. Pel 2025, Barcelona intervenir en 10 espais assolellats (per exemple, Passeig marítim de Barceloneta, Passeig de l’exposició, Parc del Fòrum, etc.) per proveir ombra i confort tèrmic a través de diferents solucions: vegetació, tèxtils, pèrgoles fotovoltaiques o solucions mixtes. 3.4. Millorar el confort tèrmic de 40 escoles públiques (Consorci 2025 Ajuntament de d’Educació), 4 residències municipals de persones grans i Barcelona 2 centres d’atenció precoç per a infants amb discapacitat. Consorci d’Educació, Augmentar la resiliència front a canvis en el subministrament Generalitat, Consorci d’energia en equipaments sanitaris, sociosanitaris i socials. Sanitari de BCN ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 3.5. Revisar els criteris d’activació del protocol d’emergències per 2025 Ajuntament de onades de calor, incorporant-hi alguna variable de temperatures Barcelona nocturnes. Generalitat de Catalunya 3.6. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afecta 2025 Ajuntament de la salut i la mortalitat de les persones a cada barri, a través del Barcelona projecte europeu de recerca finançat per Climate-fit.city on Centres de recerca participen l’ASPB i ISGLOBAL. 3.7. Aprofundir en el coneixement del clima urbà amb la implantació 2025 Ajuntament de d’una xarxa d’estacions meteorològiques fixes (per recollir dades Barcelona que permetin saber el seu efecte sobre la salut o altres sectors Centres de recerca d’interès) i estacions puntuals o mòbils (que permetin avaluar l’efectivitat de les mesures aplicades, com ara la mesura de les variables climàtiques abans i després d’intervencions pilot sobre l’espai urbà, especialment en entorns identificats com a més vulnerables). ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 3.8. Continuar identificant, preparant i activant espais de refugi 2030 Ajuntament de climàtic per garantir el grau de cobertura desitjada i si cal crear- Barcelona ne de nous. 3.9. Disposar d’un espai de jocs d’aigua en l’espai públic per cada 2030 Ajuntament de districte. Barcelona 3.10. Reforçar els equipaments sociosanitaris i les plantilles per 2030 Generalitat de afrontar moments climatològicament excepcionals. Catalunya 3.11. Intervenir sobre els paviments i els terrats de la ciutat per 2030 Ajuntament de incrementar l’índex de reflectància i contribuir a mitigar l’efecte Barcelona d’illa de calor. 86 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 SALUT I BENESTAR / 3. GARANTIR EL CONFORT TÈRMIC ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre d’espais refugi activats. • Districtes. • Nombre d’escoles refugi realitzades • Seguretat i Prevenció. • Nombre d’espais per a la gent gran amb confort • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i tèrmic. LGTBI. • Població a menys de 5 minuts a peu d’un espai • Agenda 2030, Transició Digital i Esports. refugi climàtic (%). • Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. • Nombre d’espais assolellats en els que s’ha • Agència de Salut Pública de Barcelona. intervingut per proveir ombra i confort tèrmic. 2 • Consorci Sanitari de Barcelona. • Nova superfície d’ombra creada (m ). • Consorci d’Educació. • Cobertura vegetal (ha). • Nombre de morts anuals atribuïbles a la calor. • Nombre de fonts accessibles. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ • Activacions de protocol d’onada de calor. PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA • Nombre d’espais de joc d’aigua per districte. JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 87 VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA - UNA BARCELONA -5 HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Garantir el Tenir cura Tenir cura Sense Edificis millor Recuperar Transformació Molt més Ni una gota confort tèrmic AMB:de tothom de tothom talls que nous els terrats urbana en clau verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 88 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 89 90 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA Els edificis són grans consumidors permeten que l’energia esdevingui més d’energia. Però també poden ser accessible i assequible per a tothom. Les productius i autònoms i generar energia a cobertes, els murs i les façanes es poden partir de fonts renovables instal·lades als aprofitar per posar-hi verd, retenir aigua terrats, mitgeres o façanes. de pluja, generar energia o crear espais El Pla d’acció per l’emergència climàtica de trobada. preveu la rehabilitació energètica massiva dels edificis existents, que els que es construeixin de nou siguin exemplars, i un augment de la producció local d’energia solar, de manera que ens apropem a un model d’autoconsum i a edificis de consum quasi nul. Aquestes actuacions 4 5 Edificis Recuperar millor que els terrats nous OBJECTIUS 2030 Rehabilitar més del 20 % dels edificis de més de 40 anys. Reduir el 7 % de les emissions de GEH associades al consum d’energia dels edificis i els equipaments municipals. Arribar a 34.100 m2 de cobertes i murs i façanes verdes. Executar 100 cobertes o façanes productives emblemàtiques en edificis públics municipals (10 cobertes verdes en 4 anys). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 91 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA LÍNIA D’ACCIÓ EDIFICIS 4 MILLOR QUE NOUS Rehabilitar els edificis per estalviar energia. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS Els sectors domèstic, comercial i de serveis de L’edat mitjana dels edificis residencials supera els la ciutat representen prop del 64 % del consum 65 anys; per tant, no compleixen amb els estàndards energètic total de la ciutat, amb un consum d’energia normatius actuals i demanen una gran quantitat final al voltant de 9.600 GWh anuals, que, en termes d’energia. De fet, el 72 % de la superfície d’edificis d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, residencials es va construir abans del 1979, és a dir, representen el 40 % del total d’emissions abans de les normes tèrmiques. comptabilitzades per la ciutat. I gran part d’aquest En aquest context, la rehabilitació energètica dels consum correspon als edificis mateixos on es duu a edificis, els habitatges i els equipaments pren una terme l’activitat. importància cabdal. L’actuació sobre els edificis i els L’any 2017, la superfície de sostre construït a habitatges existents ha de permetre que demanin Barcelona era de 116,6 milions de m2, el 11 % més menys energia i, en conseqüència, que l’esforç de les que l’any 1999, i prop de la meitat corresponia al famílies per cobrir la despesa energètica sigui menor, sector residencial (63 milions de m2), seguit dels un aspecte que és clau, sobretot a les zones més locals dels grans establiments (23 milions de m2). vulnerables de la ciutat. També hi destaca la superfície destinada a oficines i Pel que fa a l’edificació nova, tot i que hi ha normativa sector serveis amb 22 milions de m2. específica en matèria energètica, sovint aquesta D’altra banda, a Barcelona s’han comptabilitzat normativa es basa en la tecnologia i no tant en 106.004 immobles ja existents i 240 edificis de les prestacions. En aquest sentit, cal impulsar la nova construcció certificats energèticament construcció eficient d’edificis i equipaments i fer (2015). Aquesta dada, però, correspon només a que produeixin, si no tota, una part de l’energia que un percentatge del total d’immobles de la ciutat. requereixen i d’aquesta manera obtenir edificis de Les categories D i E representen el 58,2 % de les consum quasi nul. certificacions, el 36,4 % tenen consums i emissions Cal treballar tant en el desenvolupament de superiors a la mitjana del parc existent (categories F normativa adaptada a la realitat de la ciutat, i i G), el 5,2 % corresponen a les categories eficients assegurar-ne l’aplicació i el compliment, com en (B i C), i només el 0,2 % són molt eficients (categoria eines (de gestió i econòmiques, mitjançant incentius A). En el cas d’edificis de nova construcció, el 38,3 % i bonificacions, entre altres) perquè l’actuació sobre tenen una qualificació D i E, mentre que el 45,8 % l’edificació sigui efectiva i assumeixi la part que li són immobles eficients (categories B i C) i només el pertoca pel que fa a reduir el consum i les emissions 15,8 % són molt eficients (categoria A). de la ciutat. Amb aquestes dades es detecta que els edificis Des del punt de vista municipal, els edificis i els de nova construcció són més eficients i que, en els equipaments suposen més del 50 % del consum edificis existents, hi ha un potencial important de municipal d’energia. Des de l’Ajuntament s’ha de millora de l’eficiència energètica i de reducció de les continuar treballant per la millora energètica del emissions de gasos d’efecte hivernacle. 92 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA / 4. EDIFICIS MILLOR QUE NOUS parc existent propi i s’ha de donar exemple de les des de tots els nivells i sectors (residencial, possibilitats de millora que existeixen. També és comercial i serveis, públic i també industrial), important demostrar que els edificis poden generar i garantir un bon manteniment, amb el grau part de les seves necessitats energètiques i, en d’especialització i recursos necessaris, són factors aquest sentit, des de l’Ajuntament s’ha de continuar clau per assolir reduccions importants del consum en la línia d’implantar generació energètica en els d’energia final i, en conseqüència, de les emissions edificis públics per demostrar-ne la viabilitat, i en associades. En aquest objectiu, també suma la paral·lel promoure l’actuació de privats. N’és un conscienciació i l’apoderament ciutadà a l’hora de exemple la posada en marxa del Programa d’impuls a canviar hàbits i consumir menys i de manera més la generació d’energia solar a Barcelona. eficient, un espai en el qual hi ha molt recorregut per Per tant, actuar sobre la qualitat constructiva i de fer, tant a escala pública com privada. prestacions dels edificis, però també sobre el seu comportament pel que fa a l’ús i la gestió energètica, ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de barris de Barcelona (2021-2024). • Programa d’impuls a la generació d’energia solar • a Barcelona (2017-2019) i edicions posteriors Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis (2020-2030). municipals (2017-2020). ACCIÓ IL·LUSTRATIVA fresques a l’estiu. La façana té un aïllament exterior de 12 centímetres de fibra de fusta i una gran finestra en un lateral que permet l’entrada de llum a totes les sales durant pràcticament tot el dia. Can Portabella també té una coberta ventilada amb un aïllament de 24 centímetres de cotó reciclati captació fotovoltaica. Pel que fa a l’ascensor, funciona amb bateria, fet que permet un estalvi considerable en un dels elements principals de consum d’energia de l’edifici. Per últim, disposa d’un pati de llum natural i d’un aïllament de solera al terra. Gràcies a les estratègies arquitectòniques i a les solucions constructives, la demanda energètica de calefacció i refrigeració és inferior a 14 kWh/m2 a l’any. La potència màxima requerida pel sistema de climatització és d’uns 10 kW. Aquestes instal·lacions són més pròpies d’un edifici unifamiliar que d’un de terciari de 800 m2. Aquest estalvi ha permès poder instal·lar 40 m2 de panells fotovoltaics a la coberta, Can Portabella, equipament rehabilitat que subministraran més de 12.000 kWh anuals, superant l’estimació de demanda de l’edifici. La rehabilitació del centre cívic Can Portabella Aquest model serveix d’exemple per a projectes permet mostrar la incorporació de criteris d’eficiència futurs a la ciutat, ja que l’objectiu de l’Ajuntament energètica, amb la priorització de l’ús de la fusta, és treballar en aquesta línia per garantir l’eficiència de manera que l’edifici obté una inèrcia tèrmica i minimitzar la despesa energètica en tots els que assegura temperatures càlides a l’hivern i més equipaments municipals. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 93 ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 4.1. Estudiar i establir prescripcions tècniques pel que fa als 2020 Ajuntament de nous estàndards de confort tèrmic que es volen aconseguir Barcelona localment a Barcelona, i treballar per assolir un canvi de mentalitat tant dels promotors com dels usuaris dels edificis. 4.2. Desenvolupar un marc regulador per l’ús de calefacció/ 2020 Ajuntament de climatització en el sector comercial i serveis, per evitar Barcelona que es malbarati energia i per consciència social, regulant, entre d’altres, l’ús d’estufes a l’exterior i els tancaments o automatismes de les portes exteriors. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 4.3. Generar accions comunicatives i divulgatives per fomentar Continuadament Ajuntament de l’estalvi energètic en els edificis: Barcelona • Marató per a l’estalvi energètic, on es fan tasques de sensibilització als treballadors municipals (i visitants o usuaris dels centres) en edificis municipals de tipologies diverses (2018). • Accions tàctiques de comunicació (continuadament). • Tallers d’educació ambiental (continuadament). • Consolidació del mapa de recursos energètics (2018). • Publicació de guies de suport a ciutadania i professionals sobre desenvolupament d’instal·lacions de generació (2018). • Publicació d’una guia de procediment de connexió d’instal·lacions de generació en autoconsum (2018). • Difusió de consells i eines per fomentar l’estalvi energètic (calculadora energètica) (2018). 4.4. Monitoritzar energèticament edificis, habitatges i Continuadament Ajuntament de equipaments públics per facilitar el coneixement del consum i Barcelona de l’aplicació de millores energètiques (continuadament). 4.5. Analitzar el temps que necessitaran els nous sistemes 2020 Ajuntament de ambientalment més responsables per ser competitius amb Barcelona els sistemes tradicionals i quin serà el balanç cost-benefici en termes econòmics, socials i ambientals. 4.6. Estudiar sistemes i solucions constructives adaptats a 2025 Ajuntament de Barcelona per afavorir la protecció davant la calor i la Barcelona refrigeració passiva dels edificis, i complementar les normatives constructives vigents establint prescripcions tècniques i normatives de caràcter local. Incorporar criteris de protecció dels edificis davant períodes climàtics (com ara ventades). 4.7. Desenvolupar una ordenança energètica d’edificis que 2025 Ajuntament de garanteixi que els edificis nous o que es rehabiliten Barcelona integralment a la ciutat siguin de mínima demanda energètica i màxima generació. 94 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA / 4. EDIFICIS MILLOR QUE NOUS ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 4.8. Garantir la gestió energètica eficient dels serveis municipals 2030 Ajuntament de associats al cicle de l’aigua i la recollida i gestió de residus, Barcelona i optimitzar la gestió energètica i els subministraments de l’enllumenat públic i els edificis i dependències municipals (incloent les escoles d’infantil i primària), per assolir un estalvi del 10 % del consum elèctric en els edificis intervinguts. 4.9. Desenvolupar i consolidar les xarxes de calor i fred existents a 2030 Ajuntament de la ciutat i definir i impulsar una nova xarxa a l’àmbit Sagrera. Barcelona Gestors privats VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 95 ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre d’edificis amb qualificació • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. energètica A i B. • Agenda 2030, Transició Digital i Esports. • Emissions de GEH associades al consum • Districtes. d’energia en edificis i equipaments municipals (tn de CO ). • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i 2 LGTBI. • Edificis de més de 40 anys rehabilitats (%). EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Edificis millor Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Recuperar Transformació Molt més Ni una gota que nous AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic els terrats urbana en clau verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 96 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA LÍNIA D’ACCIÓ RECUPERAR 5 ELS TERRATS Aprofitar cobertes, murs i mitgeres per generar energia, posar-hi verd i recollir aigua. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS En una ciutat densa i compacta com Barcelona, • Generar energia renovable (coberta energètica). cal aprofitar cada metre quadrat de superfície per • Augmentar el verd i la biodiversitat corregir els efectes adversos del canvi climàtic. (coberta verda). L’ús de les cobertes, els murs i les mitgeres com a superfícies productives obre nous espais urbans • Cultivar aliments (coberta comestible). per dur-hi a terme activitats i usos diversos amb • Emmagatzemar aigua (coberta aljub). l’objectiu tant de mitigar el canvi climàtic com d’adaptar-s’hi amb la implicació ciutadana. Els • Refredar la ciutat (coberta freda). terrats, que consisteixen en cobertes planes i • Socialitzar-ne l’ús (coberta activa). lleugerament inclinades, representen el 67 % del total de superfície de cobertes de la ciutat, A Barcelona ja hi ha diverses iniciatives per promoure concretament 1.764,4 ha. les cobertes productives, com ara alguns estudis sobre cobertes verdes, la mesura de govern per Aquestes superfícies, sumades a les de les façanes, impulsar terrats vius i cobertes verdes a Barcelona, esdevenen escenaris potencials per proporcionar l’edició de la Guia de terrats vius i cobertes verdes serveis socioambientals de valor afegit, ja que o el Programa d’impuls a la generació energètica permeten: renovable a Barcelona i línies de subvencions. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Impuls dels terrats vius i cobertes verdes a • Programa d’impuls a la generació d’energia solar Barcelona (2014). a Barcelona (2017-2019) i edicions posteriors • (2020-2030). Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017). • Pla Natura Barcelona (2021-2030). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 97 ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Dos concursos per a l’impuls L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de les cobertes verdes Municipal de Paisatge Urbà, ja ha realitzat dues convocatòries al Concurs de Cobertes Verdes, una iniciativa que promou la implantació de nous terrats verds a la ciutat. En el cas de la primera, realitzada l’any 2017, es van premiar deu cobertes verdes en edificis d’habitatges, equipaments docents, sanitaris o d’altres usos. Tots els projectes han tingut un fort impacte ambiental, social i paisatgístic. La seva execució ha suposat un increment de 5.500 m2 de verd, 217 m2 de plaques fotovoltaiques i dos molins de vent, quatre noves instal·lacions de recollida d’aigua de la pluja o noves instal·lacions per a fauna com estanys per a amfibis, hotels d’insectes, caixes niu d’ocells o un sistema d’aquaponia. La segona convocatòria, impulsada el segon trimestre de 2020, facilita una subvenció de fins a 1.500 euros a les primeres 50 propostes preseleccionades en concepte de despeses tècniques per a l’elaboració dels treballs tècnics previs. Entre aquestes propostes s’escullen deu projectes guanyadors que reben una subvenció d’un 75 % del valor del conjunt d’actuacions i d’estudis tècnics necessaris i fins a un límit de 100.000 euros per a cada coberta verda. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 5.1. Desenvolupar 10 cobertes i façanes verdes en edificis Continuadament Ajuntament de municipals per fer d’exemple i impulsar, mitjançant acords Barcelona amb el sector privat, el desenvolupament de 50 cobertes productives en edificis, que inclou cobertes verdes, energètiques, aljub o reflectants a través de la convocatòria d’ajuts, bonificacions, concursos i altres mecanismes. Es realitzaran accions divulgatives per donar-les a conèixer. 5.2. Omplir els terrats de la ciutat d’instal·lacions solars, oferint Continuadament Ajuntament de facilitats per a la implantació (reinterpretació de normativa i Barcelona alleugeriment de tràmits) i potenciant els incentius econòmics Ciutadania i com subvencions, bonificacions fiscals (IBI, ICIO, IAE) i/o privats altres mecanismes de finançament, per incorporar l’any 2025 10 MWp d’energia fotovoltaica i 7 MW de solar tèrmica en els edificis residencials i terciaris privats. 5.3. Engegar un procés per fer que en els grans espais urbans 2030 Ajuntament de (cobertes industrials, grans terciaris i pèrgoles o estructures Barcelona en entorns industrials i logístics) s’implantin fins a 25 MWp CZF, Polígon Bon d’energia fotovoltaica l’any 2025. Pastor, indústries i operadors 98 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ESTALVI I GENERACIÓ D’ENERGIA / 5. RECUPERAR ELS TERRATS ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 5.4. Redactar una ordenança per fomentar les cobertes 2018 Ajuntament de productives per a edificis de nova construcció, gran Barcelona rehabilitació i canvi d’ús de l’edifici, que inclogui incentius i la proposta de canvis normatius necessaris per permetre l’agricultura o elements constructius sobre cobertes, i que asseguri un compromís pel que fa al manteniment. 5.5. Redactar una instrucció tècnica per a edificis públics 2018 Ajuntament de municipals que inclogui l’ús de cobertes/murs/façanes Barcelona productives. 5.6. Aprovar una ordenança que obligui a la utilització d’aigües 2025 Ajuntament de grises, pluvials o regenerades en nous edificis o grans Barcelona rehabilitacions. VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA - UNA BARCELONA -5 HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 99 ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre i superfície (hectàrees) de coberta • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i productiva construïda per tipologia: LGTBI. - Coberta energètica. • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. - Coberta verda. • Agenda 2030, Transició Digital i Esports. - Coberta agrícola. • Districtes. - Coberta aljub. - Coberta activa. • Superfície de murs i façanes verdes (m2). EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ • Nombre de cobertes o façanes productives PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA emblemàtiques en edificis públics municipals. • Generació solar (quilovats hora, nombre i tipus d’instal·lació, metres quadrats de superfície solar tèrmica, i quilovat pic de fotovoltaica). JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Recuperar Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Transformació Molt més Ni una gota els terrats AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous urbana en clau verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 100 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 101 102 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT Cal planificar la ciutat també en funcional i alhora garanteixi el benestar clau climàtica, fent que l’eficiència de les persones. La presència de molt i l’autoconsum en siguin peces clau més verd a la ciutat, l’aprofitament de i afavorint la mobilitat de vianants i recursos hídrics alternatius per disminuir bicicletes. El Pla d’acció per l’emergència el consum d’aigua potable, la generació climàtica convida a incorporar la lògica d’energia solar arreu, una mobilitat més metabòlica en projectar l’espai urbà, per sostenible i saludable, i la conservació del assolir que aquest espai no únicament litoral són estratègies que cal impulsar. funcioni sinó que també esdevingui 6 7 8 9 10 11 Transfor- Molt més Ni una Renova- Moure’ns Protegir el mació urbana verd gota perduda bles en l’espai bé litoral i els en clau públic nostres rius climàtica OBJECTIUS 2030 Reduir un 50 % les emissions de GEH respecte el 1992. • Multiplicar per 5 la generació solar. • Reduir la mobilitat en transport privat motoritzat en el 20 %. • Contractar el 100 % dels autobusos de transport públic, taxes i flotes municipals baixes en carboni (2025). • Tenir el 95 % de la població a menys de 300 m d’un carril bici (2018). • Disposar de 15 km pacificats (superilles) (2025). Aconseguir 1,6 km2 més de verd. • Augmentar en un 5 % la cobertura arbòria (2037). • Passar del 30 % al 40 % d’espècies d’arbrat adaptades. • Intervenir en 10 espais assolellats per proveir ombra i confort tèrmic (2025). • Crear 10 refugis de biodiversitat. • Despavimentar 3 ha i recuperar sòl orgànic. Reduir el consum d’aigua domèstica potable a 100 l/hab./dia. • Augmentar en 2,7 hm3 l’ús d’aigua subterrània. • Substituir 100.000 m3/any per recursos hídrics alternatius per a usos municipals. • Aconseguir 10 hm3 d’aigua potable addicional en col·laboració amb altres administracions (2050). • Tenir 200.000 m3 de SUDS (2025). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 103 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ TRANSFORMACIÓ 6 URBANA EN CLAU CLIMÀTICA Transformar l’espai públic per millorar-ne les condicions ambientals i de salut, disminuir l’espai destinat al vehicle privat i dedicar-lo a l’ús social. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS La forma de planificar i dissenyar la ciutat, tant pel nou marc de planificació i ordenació urbanística és que fa a l’espai públic com al parc edificatori, esdevé una oportunitat molt important per introduir criteris un element clau sobre com la ciutat pot reduir les de resiliència i sostenibilitat. seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i Perquè l’espai públic també esdevé un espai de com pot donar resposta als efectes que es deriven del cures, on descansar i recuperar-se de malalties o canvi climàtic. El seu caràcter transversal exigeix que bé aprendre a caminar, créixer, jugar i socialitzar-se. s’apliquin mesures de caràcter estructural que poden Per tant, l’espai de cura no queda relegat a l’espai tenir un impacte fort en el medi urbà. domèstic sinó que és el seu equilibri amb el carrer La incorporació de la variable climàtica (inclòs també com a ‘lloc on viure’ el que possibilita l’equilibri entre l’efecte d’illa de calor) i de criteris de resiliència i les esferes professionals i personals. I el que fa sostenibilitat al procés urbanístic és una tasca molt possible la vida en comunitat, la creació de xarxes de complexa i que implica molts actors. S’entén com a suport, etc. procés urbanístic el que s’origina en la planificació, Així mateix, el projecte de les superilles esdevé continua amb la gestió urbanística i amb l’execució una oportunitat per treure cotxes i, per tant, reduir del planejament (edificacions i espai públic) i finalitza emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en el manteniment dels espais. Tot i que s’han guanyar espai per posar més verd (adaptació). Cal impulsat projectes que, en un grau divers, integren un urbanisme quotidià, que planifica i dissenya per una perspectiva socioambiental i per bé que hi ha a totes les persones, que actua des del disseny dels moltes accions sectorials endegades, encara cal una carrers per fer-los segurs per a tothom i accessibles, visió holística, sistematitzada i integral. que pensa les infraestructures de mobilitat i modes És molt rellevant el fet que, mentre es redacta el Pla associats perquè l’activitat ciutadana lligada amb d’acció per l’emergència climàtica, també s’estigui la cura, la criança i la logística domèstic es vegi redactant el Pla director urbanístic metropolità recolzada i reforçada. (PDUM). Cal tenir present que la redacció d’aquest 104 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 6. TRANSFORMACIÓ URBANA EN CLAU CLIMÀTICA ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • “Omplim de vida els carrers amb la implantació • Pla Natura Barcelona (2021-2030). de les superilles a Barcelona” (2016). • Pla de barris de Barcelona (2021-2024). • Pla per la justícia de gènere (2016-2020). • Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017). ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Recuperació d’espai públic en interiors d’illa a l’eixample El mapa d’interiors d’illa de l’Eixample ja suma 48 espais recuperats i posats a disposició de la ciutadania (2017). El projecte de recuperació d’aquests espais va començar el 1987 i continua avançant, amb l’objectiu que la ciutadania disposi d’una zona verda a menys de 200 m de casa. Aquests espais renaturalitzats són espais d’oportunitat i de proximitat que afavoreixen la cohesió social (sovint estan vinculats a equipaments i proporcionen àrees de joc infantil), la salut (alguns estan dotats d’espais de gimnàstica de manteniment per a gent gran), el lleure i, fins i tot, refrescar-se (alguns incorporen petites platges urbanes). Per aconseguir-ho, va ser necessari fer modificacions puntuals en el Pla general metropolità. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 6.1. Influir en els instruments de planejament superior, com el Continuadament Ajuntament de Pla director urbanístic (PDU) i la legislació urbanística (Llei Barcelona d’urbanisme) per incorporar determinacions urbanístiques que assegurin la presència real de verd de qualitat, com els corredors verds, les reserves d’espai per assegurar la infiltració d’aigua en el subsòl, la protecció de les zones per risc climàtic o l’ús agrícola a escala metropolitana. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 105 ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 6.2. Adaptar les normes urbanístiques vigents necessàries perquè Continuadament Ajuntament de contribueixin a assolir els objectius de mitigació i adaptació al Barcelona canvi climàtic. 6.3. Introduir el vector emergència climàtica en les Continuadament Ajuntament de transformacions estratègiques metropolitanes com ara: Barcelona Parc de les Glòries, Avinguda Meridiana, Parc de la Sagrera o front litoral. 6.4 Analitzar com el canvi climàtic afecta específicament cada 2020 Ajuntament de districte per identificar possibles riscos i vulnerabilitats (calor, Barcelona presència de persones vulnerables al canvi climàtic, edificis en mal estat, manca de verd, etcètera) i definir actuacions específiques per donar-hi resposta, en col·laboració amb plans existents i les seves actualitzacions, com el Pla de barris o el Pla Natura Barcelona. 6.5. Localitzar i caracteritzar les zones amb risc (per calor extrema, 2020 Ajuntament de risc d’inundació, talls d’electricitat, disponibilitat d’aigua, Barcelona etcètera.) 6.6. Elaborar una guia de disseny i incorporar-hi criteris de 2020 Ajuntament de sostenibilitat i resiliència (basada en els tallers d’urbanisme Barcelona sostenible) a mida per a arquitectes, enginyers, etcètera, i també actors clau com ara centres de recerca o universitats. 6.7. Protegir en clau ambiental i de seguretat viària les escoles. 2024 Ajuntament de Actuació en 200 escoles fins el 2024. Barcelona 6.8. Redactar la Carta del verd i de la biodiversitat, amb l’objectiu 2025 Ajuntament de de disposar d’un instrument que reculli els criteris tècnics, Barcelona ambientals i de disseny que cal tenir en compte a l’hora de projectar els espais verds i l’arbrat urbà, amb l’esperit de conservar i potenciar la biodiversitat vegetal i animal de la ciutat. Ha de reunir, en un mateix document, els aspectes tècnics que ha de complir un projecte de zona verda o una plantació d’arbrat viari: qualitat de les terres, volum de sòl, distàncies de plantació, distàncies entre arbres i fanals i altre mobiliari urbà, etcètera. També ha de determinar la selecció de les espècies més indicades (segons els recursos necessaris, la producció d’al·lergògens i que evitin plagues i malures) i les recomanacions per obtenir més serveis. 6.9. Caracteritzar els teixits urbans d’acord amb els riscos que els 2025 Ajuntament de afecten per poder incorporar mesures correctores en revisions Barcelona de planejament. 6.10. Reservar espai suficient en el sòl i el subsòl per facilitar la 2025 Ajuntament de prestació dels serveis climàtics necessaris (augment de la Barcelona infiltració d’aigua, millora de la qualitat del sòl per permetre un bon creixement de la vegetació, etcètera.) 106 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 6. TRANSFORMACIÓ URBANA EN CLAU CLIMÀTICA ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 6.11. Repensar i adaptar criteris en els protocols de projectes i 2030 Ajuntament de obres i en les prescripcions tècniques de l’espai urbà per Barcelona dotar-los d’una visió més transversal i garantir el compliment d’aquests criteris de sostenibilitat i resiliència en projectes de transformació urbana. 6.12. Accelerar la implantació de renovables al territori català 2030 Generalitat de per assegurar que l’any 2030 el 50 % del consum elèctric de Catalunya Catalunya sigui d’origen renovable, tal com marca el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables i la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic. VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA - UNA BARCELONA -5 HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 107 ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre de projectes avaluats a través dels • Agència de Salut Pública de Barcelona. protocols de projectes i obres. • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre d’escoles protegides en clau viària LGTBI. ambiental i de seguretat. • Districtes. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Transformació Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Molt més Ni una gota urbana en clau AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats verd perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 108 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ MOLT MÉS 7 VERD Aconseguir 1,6 km2 més de verd i preservar les espècies vulnerables al canvi climàtic. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS La biodiversitat, entesa com la varietat de la vida, és A més, l’augment de les temperatures i les variacions un element clau en la funcionalitat dels ecosistemes en la humitat poden afectar les poblacions d’alguns que proporcionen un gran nombre de serveis com insectes i augmentar el risc de transmissió de la regulació hídrica i microclimàtica, la millora de determinats arbovirus (com el dengue, la febre groga, la qualitat de l’aire, l’aportació d’aliments, el gaudi el zika, el virus del Nil Occidental o el chikungunya). de tots els seus beneficis (ombra, aire net, paisatge Cada any se’n notifiquen diversos casos i ja hi ha urbà, lloc de refugi), etcètera. Les mesures adoptades establerts uns protocols de vigilància i control. fins ara pel que fa a la conservació de la biodiversitat D’altra banda, hi ha un consens i una constatació són necessàries, però encara resulten insuficients. evident sobre la pèrdua sostinguda de diversitat El canvi climàtic pot tenir repercussions importants biològica en les darreres dècades, tant de poblacions, sobre els ecosistemes de la ciutat i alterar part dels com d’espècies, hàbitats i paisatges. A Barcelona, beneficis que aporten i, fins i tot, afavorir la presència hi viuen certes poblacions de fauna especialment d’algunes plagues (paneroles, cotorreta de pit gris o sensibles al canvi climàtic (amfibis, papallones, rates i ratolins). En aquest sentit, cal analitzar quina ratpenats, avifauna, etcètera) que s’han de conservar. és la millor manera de fer-hi front per evitar que els En aquest sentit, el Compromís de Barcelona pel efectes del canvi climàtic esdevinguin una amenaça clima es marca com a objectiu l’increment d’1,6 km2 per a la salut o una pèrdua de biodiversitat i de de verd per al 2030. El Programa d’impuls a la funcionalitat ecològica i, per tant, en una pèrdua de la infraestructura verda urbana (PIVU) concreta una qualitat de vida dels habitants de Barcelona. part del Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona En aquest espai públic el verd hi juga un paper i també detalla com aconseguir aquests 1,6 km2 de clau, amb tots els seus beneficis ambientals i verd addicional. També cal destacar el Pla director socials associats; i, per tant, la seva planificació i de l’arbrat (PDA) que marca criteris de selecció projecció s’ha de fer també en clau de convivència, de l’arbrat i promou que sigui biodivers, adaptat a accessibilitat i equitat. l’ecosistema urbà i al clima i que preveu un increment del 5 % de la cobertura arbòria per al 2037. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 109 ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Erradicació de l’ús de glifosat en els espais verds • Pla director de l’arbrat (2017-2037). i la via pública municipal de Barcelona (2015). • Pla Natura Barcelona (2021-2030). • Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana (2017). ACCIÓ IL·LUSTRATIVA El parc de Joan Miró inclou un espai d’especial interès per a la biodiversitat Aquest espai de 448 m2 afavoreix la fauna mitjançant una selecció acurada d’espècies vegetals nectaríferes que ofereixen possibilitats d’alimentació a diverses espècies de papallones i altres pol·linitzadors. També està dissenyat amb petites rocalles i acumulació de troncs per oferir possibilitats de refugi i alimentació a altres grups faunístics, com ocells, insectívors i altra fauna beneficiosa. Gairebé el 99 % del jardí s’ha construït amb material orgànic i l’1 % restant correspon al reg i als camins que hi ha dins de l’espai per dirigir el pas de les persones i evitant que es trepitgin les plantacions. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 7.1. Incrementar 40 hectàrees de verd públic a Barcelona que 2025 Ajuntament de proporcionin elevats serveis socioambientals, prioritzant els Barcelona llocs amb més dèficit (p. ex., Av. Meridiana, Sagrada Família, Rambla del Carmel, Parc lineal de la Sagrera, La Marina, etc.) i aprovar un instrument que permeti la protecció efectiva del verd privat. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 7.2. Continuar amb els serveis de prevenció i extinció d’incendis, Continuadament Ajuntament de amb atenció especial a les zones més vulnerables al perill Barcelona d’incendi i el límit urbà-forestal dels barris de muntanya. Promoure i vetllar per la gestió forestal sostenible. 7.3. Incorporar criteris de canvi climàtic al Pla especial de 2020 Ajuntament de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de la Barcelona Serra de Collserola. 7.4. Buscar solucions al problema de la reproducció de mosquits 2020 Ajuntament de en els embornals i cobertes aljub. Barcelona 110 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 7. MOLT MÉS VERD ACCIONS DATA AGENTS 7.5. Consolidar els programes de control de les arbovirosis i altres 2025 Ajuntament de malalties transmeses per vectors i els protocols de control de Barcelona mosquits. 7.6. Impulsar els corredors verds urbans amb una especial atenció 2025 Ajuntament de al Corredor Ciutadella-Collserola amb la intervenció al carrer Pi Barcelona i Margall. 7.7. Intensificar el control integral per reduir plagues (paneroles, 2025 Ajuntament de mosquit tigre, etcètera) amb l’ús mínim de fitosanitaris i Barcelona biocides. 7.8. Redactar un catàleg d’espècies d’arbrat que es prioritzarà 2025 Ajuntament de segons la seva capacitat de resistir unes condicions Barcelona climàtiques extremes (calor i poca aigua) i alhora proporcionar serveis ecosistèmics (regulació tèrmica, refugi i aliment, captació de contaminants, etcètera), després de fer els estudis pertinents i d’acord amb el PDA. 7.9. Determinar les zones (amb altes temperatures, molta 2025 Ajuntament de població exposada, ús intens de l’espai públic i presència Barcelona d’aigua freàtica) on cal potenciar una vegetació de tipus termoregulador, les zones on no és necessari i potser amb vegetació xeròfila (adaptada als ambients secs i amb poca demanda d’aigua) ja és suficient. Als parcs, cal prioritzar les espècies autòctones o ben adaptades i afavorir les perennifòlies i assegurar-se que els projectes d’espai públic introdueixin aquestes espècies, principalment prop de bancs i àrees d’estada. 7.10. Millorar el coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre 2025 Ajuntament de els sistemes naturals (fenologia, al·lèrgies, plagues, etcètera). Barcelona 7.11. Crear jardins efímers o de temporada (10 a l’any, 1 per 2025 Ajuntament de districte). Barcelona ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 7.12. Desenvolupar els programes necessaris per a protegir les 2030 Ajuntament de espècies més vulnerables al canvi climàtic. Barcelona 7.13. Crear 10 refugis de biodiversitat com a part essencial de la 2030 Ajuntament de infraestructura verda urbana. Barcelona 7.14. Renaturalitzar la llera dels rius Llobregat i Besòs i millorar-ne 2030 AMB, ACA la qualitat de l’aigua (reduint els abocaments no controlats), així com la dels aqüífers (barrera salina). 7.15. Recuperar el rec Comtal. 2030 Ajuntament de Barcelona Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 111 VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Superfície de verd total (diferenciar amb • 2 Districtes. Collserola) (km ). • Agència de Salut Pública de Barcelona • Superfície de verd urbà (sense comptar Collserola) (km2). • Superfície de verd per habitant (m2/hab.) • Cobertura arbòria (%). • Nombre d’espècies d’arbrat. • Superfície protegida (m2). • Espècies d’arbrat prioritàries pel Pla d’acció (adaptades) (%). • Nombre d’horts urbans (Mapa Barcelona + Sostenible). • Nombre de jardins efímers per districte. • Nombre d’intervencions de control de poblacions de mosquits realitzades. • Nombre de reserves de natura. • Nombre d’estanys naturalitzats que han estat buidats per situació de sequera. • Superfície despavimentada per recuperar sòl orgànic (ha). 112 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 7. MOLT MÉS VERD EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Molt més Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Ni una gota verd AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau perduda climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 113 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ NI UNA GOTA 8 PERDUDA Substituir sempre que es pugui l’ús d’aigua potable per recursos hídrics alternatius com aigua freàtica i aigües pluvials i regenerades. Afavorir la infiltració d’aigua al subsòl. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS D’una manera recurrent, Barcelona pateix episodis de conscienciació per reduir el consum o la construcció sequera que converteixen l’aigua potable en un recurs de la planta dessalinitzadora. molt valuós i posen en risc la capacitat d’abastament També es disposa del Pla de recursos hídrics d’aigua de la ciutat. A més, la ciutat presenta un grau alternatius (PLARHAB), que contempla un seguit d’impermeabilització molt elevat (64 % sobre el total d’accions per augmentar la infiltració i l’ampliació del municipi, segons dades de l’any 2019). de l’ús d’aigües freàtiques, pluvials, regenerades i Els efectes que pot tenir el canvi climàtic en el cicle grises. L’aplicació del PLARHAB implica l’extensió del de l’aigua, tal com sembla que indiquen diverses sistema d’aigua freàtica i l’ampliació del volum anual projeccions climàtiques, són: de la concessió per a l’aprofitament de les aigües 3 3 • una lleugera disminució dels recursos, subterrànies en 2,7 hm /any, per passar dels 1,8 hm / especialment cap al final de segle. any actuals a 4,4 hm3/any. • una variabilitat més gran de la disponibilitat A Barcelona hi ha 500km de xarxa de clavegueram dels recursos hídrics, que s’incrementa tant saturada, equivalent al 25 % de la superfície de els períodes de sequera com en els episodis de Barcelona, i que pot suposar un risc per a la mobilitat pluges torrencials amb l’augment conseqüent a peu, en períodes de retorn de pluja de 10 anys (T10). del risc de saturació de les xarxes de drenatge Fer més permeable la ciutat permet reduir el risc urbanes. d’inundacions urbanes i l’impacte dels abocaments al medi receptor. • un lleuger augment de la demanda d’aigua, que pot provocar que s’agreugi la situació de Per aconseguir-ho és necessari integrar la gestió de dèficit en l’abastament que la ciutat ja pateix l’aigua d’escorrentiu en el model urbà de la ciutat, a actualment. través de la millora del clavegueram i dels sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), les cobertes Concretament, en l’horitzó 2050 es preveu una aljub o verdes o l’augment de la superfície verda reducció del 12 % dels recursos superficials i del permeable de la ciutat. A Barcelona s’han dut a 9 % dels recursos subterranis, i un increment de la terme set plans directors que han anat reforçant demanda per a usos diversos del 4 %. Per tant, hi i millorant el sanejament i el clavegueram de la haurà una necessitat de recurs addicional d’aigua ciutat, implementant innovacions i donant resposta potable general per a l’àrea metropolitana de a diferents reptes. El 2020 s’ha presentat l’últim, el Barcelona de 34 hm3/any i que concretament per a Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona Barcelona s’ha estimat en 18 hm3/any. (PDISBA). És un instrument de planificació urbanístic, Com a conseqüència de les situacions crítiques orientat a reduir els riscos derivats del desbordament viscudes, s’impulsen una sèrie de mesures per reduir del sistema de sanejament, protegint els bens, les el consum d’aigua potable (actualment de 107 l/hab./ persones i el medi ambient, considerant els efectes dia de consum domèstic), com ara les campanyes de del canvi climàtic i elaborat amb criteris d’eficiència econòmica. 114 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 8. NI UNA GOTA PERDUDA Tenir un cicle de l’aigua eficient i optimitzat és un encara es planteja més rellevant. També es preveu dels reptes que Barcelona té sobre la taula, també reduir el consum domèstic d’aigua potable a 100 l/ pel que fa a l’àrea metropolitana, i que en el futur hab./dia. ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Parc de Joan Raventós, un espai verd que absorbeix l’aigua de pluja L’any 2009 es va inaugurar el parc Joan Reventós, al barri de Sarrià, amb una superfície de 20.000 m2, com a resultat de la recuperació de l’antiga riera de les Monges. Construït amb un sistema innovador de drenatge sostenible, es recull l’aigua pluvial a través de diversos tipus de paviments drenants que filtren l’aigua i alhora la depuren, de manera que finalment s’infiltra al subsol. En cas de pluges torrencials, l’aigua queda retinguda a la zona de detenció o en àrees inundables creades per a aquest propòsit. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona • Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos (PDISBA) (2020) hídrics alternatius (2018) i les seves • Programa d’impuls de la infraestructura verda actualitzacions. urbana (2017). • Pla Natura Barcelona (2021-2030). • Pla director de l’arbrat (2017-2037). • Protocol per situació de sequera (2017). ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 8.1. Assolir el consum de 100 l/hab/dia aigua domèstica potable 2030 Ajuntament de mitjançant la implantació de mesures d’estalvi, campanyes Barcelona ciutadanes i actuacions als equipaments públics grans consumidors d’aigua. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 8.2. Fomentar l’estalvi d’aigua a escala municipal en el reg, les Continuadament Ajuntament de fonts, la neteja i els edificis municipals. Barcelona 8.3. Incorporar projeccions climàtiques actualitzades en futures 2018 Ajuntament de revisions del Protocol per situació de sequera. Barcelona Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 115 ACCIONS DATA AGENTS 8.4. Preveure el reg de l’arbrat i incrementar-lo quan sigui 2020 Ajuntament de necessari per obtenir els serveis d’evapotranspiració i Barcelona refrescament desitjats (de manera òptima a través del telecontrol segons el balanç hídric). 8.5. Avaluar i fer un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua 2020 Ajuntament de freàtica. Barcelona 8.6. Disposar d’un pla d’abastament de la ciutat de Barcelona. 2020 Ajuntament de Barcelona 8.7. Incrementar 20.000 m2 de sistemes urbans de drenatge 2024 Ajuntament de sostenible (SUDS) el 2024. Barcelona 8.8. Substituir 100.000 m3/any d’aigua potable per recursos hídrics 2024 Ajuntament de alternatius pels usos municipals en que sigui compatible el Barcelona 2024. 8.9. Potenciar l’ús de les aigües grises en els nous 2025 Ajuntament de desenvolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions i per a Barcelona usos industrials, i estudiar-ne la inclusió en revisions futures de l’Ordenança municipal de medi ambient urbà. 8.10. Estudiar l’impacte energètic de l’abastament d’aigua 2025 Ajuntament de (dessalinitzadora, plantes d’aigua regenerada, etcètera.) Barcelona 8.11. Estudiar la viabilitat de la producció d’aigua regenerada 2025 Ajuntament de a l’EDAR Besòs per alimentar l’aqüífer del Besòs, per Barcelona mantenir els cabals ecològics del riu i per alimentar la planta potabilitzadora. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 8.12. Avaluar i fer un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua de 2030 Ajuntament de boca. Barcelona 8.13. Permeabilitzar (despavimentar) 3 ha i recuperar-hi el sòl 2030 Ajuntament de orgànic. Barcelona 8.14. Utilitzar l’aigua regenerada de l’Estació Depuradora 2030 Ajuntament de d’Aigües Residuals del Prat, amb un potencial de 5hm3, per Barcelona l’ús d’indústries de la Zona Franca, per a usos residencials AMB, ACA compatibles (barri de La Marina) i per recarregar l'aqüífer. 8.15. Construir basses de recàrrega en punts alts de la ciutat que 2030 Ajuntament de facilitin la infiltració i generin un efecte de retenció i laminació Barcelona del cabal d’avinguda, i instal·lar sistemes de captació d’aigües pluvials a Collserola que permetin reutilitzar-les. Valorar-ne el cost d’explotació. 8.16. Utilitzar les aigües de bombeig del freàtic provinent 2030 Ajuntament de d’instal·lacions subterrànies (metro, aparcaments) Barcelona per infiltrar a l’aqüífer. 116 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 8. NI UNA GOTA PERDUDA VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA 5- UNA BARCELONA - HABITABLE - I SEGURA -4 3- UNA BARCELONA - SALUDABLE -2- UNA BARCELONA -1- EFICIENT I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS • Pèrdues econòmiques (acumulatiu reportats a la junta de compensació d’assegurances • Ecologia Urbana. derivats d’esdeveniments extraordinaris: pluja • Districtes. extraordinària i temporals marítims) (M€). • Àrea Metropolitana de Barcelona. • Superfície de làmines d’aigua de les fonts • ornamentals (m2). Agència Catalana de l’Aigua. • • Nombre de fonts públiques de beure. Agència de Salut Pública de Barcelona. • Volum rehabilitat de clavegueram (ml). • Taxa rehabilitació clavegueram (%). • Edat mitjana de la xarxa de clavegueram (anys). • Volum estimat d’aigua de clavegueram filtrat a INDICADORS DE SEGUIMENT l’aqüífer (hm3). • Pèrdues econòmiques per l’efecte de la • Nombre d’alertes i estats de pre-alerta per sequera. contaminació de l’aqüífer (€). • Consum d’aigua per sectors (hm3, %). • Consum d’aigua per habitant i dia (l/hab.*dia). • Índex de sostenibilitat (%). • Consum d’aigua per tipologia i ús, hm3 (%). • Consum d’aigua de l’Ajuntament de Barcelona, (hm3). • Superfície de SUDS (m2). • Ús d’aigua regenerada (m3). • Ús d’aigües grises (m3). • Ús d’aigües pluvials en cobertes (m3). • Analítiques amb valors de conductivitat >2000µS/ cm (%) en l’aigua freàtica servida. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 117 EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Ni una gota Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més perduda AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 118 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ RENOVABLES 9 EN L’ESPAI PÚBLIC Incorporar instal·lacions d’energia solar a l’espai públic, mitjançant pèrgoles, mitgeres o paviments generadors. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS Barcelona aposta per un canvi de model energètic des del qual es vol donar una empenta al a termini curt/mitjà per passar a utilitzar desenvolupament d’instal·lacions de generació solar majoritàriament fonts d’energia netes i renovables. sobre edificis i en l’espai públic existent, ja sigui Aquesta reestructuració necessàriament va lligada públic o privat, i mitjançant inversió pública o privada. a un canvi significatiu dels patrons de generació i Una mostra de com es pot aprofitar l’espai públic i els consum d’energia, amb la promoció, entre altres, del seus elements com a generadors d’energia ha estat desenvolupament d’instal·lacions d’energia solar, el mitjançant la instal·lació de pèrgoles generadores i recurs renovable més abundant en el nostre territori. mitjançant la reconversió de pèrgoles existents en Així doncs, s’impulsa la incorporació d’instal·lacions de generadores d’energia. generació, tant en edificis i equipaments com en l’espai Barcelona disposa (el 2020) d’una quinzena de públic, que aprofitin els recursos locals renovables o pèrgoles generadores d’energia, repartides per la residuals disponibles, principalment el sol, per reduir la ciutat, i la intenció és continuar desenvolupant noves importació d’energia procedent de la xarxa. actuacions. En aquesta línia, es posa en marxa el Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona, ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona (2017-2019) i edicions posteriors (2019-2030). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 119 ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Pèrgola fotovoltaica sobre un parc infantil Aprofitant la renovació de la plaça del Centre, al a la plaça del Centre de Barcelona districte de les Corts, s’ha executat una pèrgola sobre una zona de jocs infantils que, a més d’ombrejar l’àrea, genera energia elèctrica a partir de l’aprofitament de l’energia del sol. Aquesta pèrgola compta amb mòduls fotovoltaics que sumen 12,48 kWp de potència instal·lada. Està connectada a un sistema de bateries d’ió liti i subministra energia elèctrica d’origen renovable i local a les 25 lluminàries públiques instal·lades a la mateixa plaça i al tram de l’avinguda de Madrid que la travessa. Anualment, subministra el 70 % de les necessitats energètiques de l’enllumenat de la plaça. Quan no hi ha prou energia emmagatzemada a les bateries, és la xarxa elèctrica la que directament subministra electricitat a les lluminàries. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 9.1. Accelerar la implantació de generació renovable als edificis 2025 Ajuntament de municipals (escoles bressols, equipaments culturals, Barcelona esportius,...) i a l’espai públic incorporant 6 MWp més de generació fotovoltaica al parc municipal l’any 2025. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 9.2. Avaluar la incorporació de la generació en altres elements de Continuadament Ajuntament de l’espai públic, com paviments de places, vials, etcètera. Barcelona ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Potència instal·lada de generació solar (kWp). • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. • Districtes. • Agenda 2030, Transició Digital i Esports 120 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 9. RENOVABLES EN L’ESPAI PÚBLIC VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Renovables Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més en l’espai AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd públic climàtica Ni una gota Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 121 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ MOURE’NS 10 BÉ Reduir l’ús del vehicle privat motoritzat i promoure mitjans de mobilitat més sostenible, recuperant més espais segurs i de qualitat per als vianants. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS La mobilitat constitueix un factor clau per al Treure cotxes del carrer també significa recuperar desenvolupament urbà. El dia a dia ciutadà no es pot espai públic per omplir de vida els carrers, guanyar entendre sense els milions de desplaçaments que es espai per posar-hi més verd, millorar el drenatge fan a peu, en bicicleta, en transport públic col·lectiu de l’aigua de pluja i disposar de més espai per als o en vehicle privat a motor, a més dels viatges dels vianants. A més, els patrons de mobilitat entre vehicles comercials. Però, avui, el transport i la homes i dones són molt diferents, de manera que les mobilitat rodada suposen per a la ciutat el 30 % de dones fan servir molt més el transport públic i els les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per trajectes a peu per la ciutat en les seves rutes diàries, tant, és un dels principals sectors on és necessari sobretot les relacionades amb les cures (de gent gran actuar. i d’infants). Per tant, cal assumir que quan parlem de Reduir el nombre de vehicles, i que els que circulin mobilitat parlem de vida quotidiana i d’oportunitats i siguin més nets, i facilitar el transvasament que aquestes han de ser les mateixes per a tothom... cap als modes més eficients, amb el foment del Cal repensar, doncs, com es planifica i transforma la transport públic i col·lectiu i els desplaçaments a ciutat per donar més protagonisme als vianants i als peu i en bicicleta, són dues de les línies d’actuació ciclistes, fomentar l’ús del transport públic col·lectiu, primordials en les quals es vol continuar actuant millorant les infraestructures existents, i reduir l’ús per fer front al canvi climàtic i també per millorar la del vehicle privat i, en general, aconseguir que la qualitat ambiental de la ciutat. mobilitat de la ciutat s’orienti a millorar la qualitat de Impulsar un canvi modal per reemplaçar el vehicle vida de la ciutadania. En aquest sentit, el programa privat i anar cap a una mobilitat més sostenible per Superilles és una oportunitat per treure cotxes de la temes de salut és una prioritat. En aquest sentit, es ciutat i recuperar l’espai per a la ciutadania. treballa per oferir altres possibilitats per desplaçar- La millora de la mobilitat també passa, se per la ciutat, principalment el transport públic, necessàriament, per la coordinació amb les però també altres opcions de vehicles compartits. La administracions supramunicipals per fer efectives idea és disposar d’una oferta àmplia de mobilitat que les infraestructures del transport previstes a la s’adeqüi a les necessitats de cada desplaçament i en ciutat de Barcelona i que han de facilitar l’assoliment millori l’eficiència. d’objectius. 122 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 10. MOURE’NS BÉ ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de mobilitat urbana (2013-2018) i • “Omplim de vida els carrers amb la implantació actualitzacions posteriors. de les superilles a Barcelona” (2016). • Estratègia de la bicicleta (2015). • Desenvolupament del vehicle elèctric a Barcelona • Pla de millora de qualitat de l’aire (2015-2018). (2018). • Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica (2016). ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Nou bicing El desplegament del nou Bicing ha suposat la substitució de pràcticament les 424 estacions i les bicicletes que donen servei als més de cent mil abonats del Bicing. El nou sistema ha tingut una gran acceptació, amb un ús superior al sistema anterior. A més, es mantenen les noves altes, amb un bon ritme de nous abonats i abonades des de la introducció del nou sistema. Les bicicletes elèctriques del nou Bicing, identificades amb un símbol elèctric al parafang posterior i a la cistella, estan situades en qualsevol estació del Bicing perquè tenen el mateix tipus d’ancoratge que les bicicletes mecàniques i per tant totes les estacions són mixtes. La disponibilitat i ubicació es pot consultar a través del web de Bicing i a través de l’app, que pot filtrar en quines estacions hi ha bicicletes elèctriques disponibles. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 10.1. Millorar la fiabilitat, la competitivitat i la capacitat de la xarxa de Continuadament Ajuntament de autobusos de la ciutat. Incrementar la freqüència i reduir el temps Barcelona de recorregut de les línies de la xarxa bàsica i de proximitat. AMB 10.2. Estudiar la implantació de mesures complementàries per Continuadament Ajuntament de reduir l’impacte ambiental del transport privat motoritzat, com Barcelona per exemple gestió de l’aparcament, transformacions urbanes, peatge de toxicitat, ... 10.3. Avançar en l’aplicació de fórmules de reducció de les Continuadament Ajuntament de necessitats de mobilitat obligada, aplicant estratègies de Barcelona mobilitat laboral que tendeixin a disminuir la necessitat de AMB, Diputació desplaçaments a/per la feina (teleconferències, teletreball, ...) BCN, Generalitat i la creació de plans de mobilitat sostenible. de Catalunya 10.4. Consolidar la infraestructura ciclista i millorar la qualitat, la Continuadament Ajuntament de connectivitat i la seguretat de la xarxa existent, tot prioritzant Barcelona els eixos estructuradors de la xarxa. Ampliar l’oferta AMB d’ancoratges i crear aparcaments d’alta capacitat en punts estratègics i als principals intercanviadors de transport públic. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 123 ACCIONS DATA AGENTS 10.5. Fer un salt d’escala i acceleració del programa Superilles. 2024 Ajuntament de Transformar 15 Km de carrers a eixos verds pel 2024. Barcelona 10.6. Millorar l’accessibilitat i confort de les voreres, augmentar 2025 Ajuntament de les zones de vianants, millorar la mobilitat vertical (escales Barcelona mecàniques i ascensors), incrementar els carrers pacificats, on la prioritat màxima sigui per a les persones vianants. 10.7. Estendre l’estratègia d’aparcaments i d’estacionament regulat 2025 Ajuntament de a tota la ciutat. Revisar els criteris aplicats a tots els àmbits de Barcelona la ciutat, a tots els vehicles motoritzats, incloses les motos i AMB les mercaderies, i acordar amb els ajuntaments metropolitans i l’AMB l’aplicació de polítiques coherents. 10.8. Completar la xarxa de tramvies i millorar-ne la gestió. 2025 Ajuntament de Barcelona AMB Generalitat de Catalunya 10.9. Calmar el trànsit a la ciutat en general, per incrementar la 2025 Ajuntament de seguretat viària i afavorir un entorn amable de menys consum Barcelona energètic i menys emissions. Jerarquització de la xarxa viària, per tal que a la gran majoria dels carrers la velocitat de circulació sigui inferior a 30 km/h. 10.10 Crear zones de park & ride, en col·laboració amb altres 2030 Ajuntament de administracions. Barcelona AMB ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 10.11 Desplegar la Zona de Baixes Emissions, fer seguiment de les Continuadament Ajuntament de fases previstes i aplicar els ajustos necessaris. Barcelona AMB 10.12 Impulsar espais dedicats a la distribució de mercaderies Continuadament Ajuntament de per incrementar la eficiència i reduir el seu impacte en les Barcelona emissions de GEH. 10.13 Augmentar substancialment l’oferta de bus interurbà, amb Continuadament AMB, Generalitat infraestructura dedicada de carril bus interurbans a les de Catalunya i principals vies d’accés a la ciutat: B–23, C–31Nord i C–33. Estat Espanyol 10.14 Millorar les àrees d’intercanvi en superfície del transport Continuadament Generalitat de públic, les estacions intermodals i les terminals de bus Catalunya i Estat regional i metropolità. Espanyol 10.15 Recolzar a nivell estatal la creació d’una àrea ECA a la 2020 Ajuntament de Mediterrània Occidental. Barcelona 10.16 Proporcionar ajuts i subvencions per anar a la feina en bici. 2025 Ajuntament de Impulsar una prova pilot, ajudar a la compra de bicicletes Barcelona per a empreses i avaluar la possibilitat de proporcionar als treballadors una compensació econòmica pel quilometratge fet per anar en bici a la feina. 124 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 10. MOURE’NS BÉ ACCIONS DATA AGENTS 10.17 Impulsar el vehicle elèctric (furgonetes, cotxes, motos, 2025 Ajuntament de bicicletes, maquinària, etc.) amb la creació de nova Barcelona infraestructura de càrrega, amb bonificacions fiscals en l'adquisició, la recàrrega i l'aparcament, la implantació de serveis de repartiment i de taxi elèctrics, etc. 10.18 Redactar i posar en pràctica el Pla de Desplaçaments 2025 Ajuntament de d’Empresa (PDE) de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona 10.19 Introduir mesures de fiscalitat verda per tal de gravar 2025 Ajuntament de l’activitat de distribució de mercaderies de les grans Barcelona, ATM, plataformes tecnològiques. AMB, Generalitat de Catalunya 10.20 Diversificar combustibles i vehicles elèctrics en flotes 2025 Ajuntament de captives de vehicles. Barcelona 10.21 Potenciar una flota de taxis 100 % de baixes emissions. 2025 Ajuntament de D’acord amb la mesura presa per l’AMB, a partir del 2019 no Barcelona s’atorgaran llicències de taxi als vehicles diésel. AMB 10.22 Renovar la flota d’autobusos i autocars per tecnologies menys 2025 Ajuntament de contaminants, i prioritzar els vehicles d’emissió zero. Segons Barcelona l’acord “C40 - Fossil Fuel Free Cities”, a partir del 2025 només AMB, Generalitat es compraran autobusos elèctrics (2025). Cal crear una zona de Catalunya lliure de combustibles fòssils, d’acord amb el compromís C40. 10.23 Implementar la infraestructura necessària per poder 2025 Port de Barcelona electrificar els diferents molls del Port de Barcelona, maquinària de terra i flotes captives. 10.24 Treballar per una fiscalitat que tingui un marcat caràcter 2025 Port de Barcelona, ambiental sobre els vaixells del Port de Barcelona i el sector Estat Espanyol aeronàutic. 10.25 Implantar sistemes de generació de renovable al Port de 2025 Port de Barcelona i Barcelona (42 MWp al 2030) i a l’Aeroport de Barcelona, a les operadors cobertes dels edificis i amb pèrgoles als aparcaments (40 MWp al 2030). ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 10.26 Electrificar i diversificar les flotes de vehicles municipals 2030 Ajuntament de (inclosa la de residus). Barcelona 10.27 Elaborar Plans de reducció d’emissions de les 2030 Aeroport de infraestructures i incorporar-los en els nous plans directors Barcelona, Estat de l’Aeroport de Barcelona, considerant al sector aeronàutic, i Espanyol, Port de el Port de Barcelona. Barcelona 10.28 Estudiar l’eliminació dels vols curts que tinguin alternativa 2030 Aeroport de en tren (a menys de 7 hores) i que estiguin a distàncies Barcelona, AENA, menors als 1.000 km, tot potenciant la xarxa ferroviària d’alta UE velocitat i de llarga distància i la creació de trens nocturns, garantint preus accessibles. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 125 ACCIONS DATA AGENTS 10.29. Continuar amb la progressiva electrificació de les flotes 2030 Aeroport de de terra o unitats auxiliars per minimitzar el consum de Barcelona combustibles fòssils i a la vegada reduir l’impacte de la contaminació local. Procés acompanyat de la contractació d’energia 100 % renovable. 10.30 Potenciar la utilització dels modes ferroviaris a l’aeroport i 2030 Aeroport de una reducció d’aparcaments. Impulsar una flota d’autobusos i Barcelona, Port de taxis elèctrics per donar el servei des de l’aeroport i al moll de Barcelona creuers. 10.31 Posar en servei aquelles actuacions de metro del Pla Director 2030 Ajuntament de d’Infraestructures que aportarien una rendibilitat més alta Barcelona més ràpidament: Tram central de la L9, Connexió de la L4 a Generalitat de Sagrera i Connexió de la L3 a Trinitat Vella. Catalunya 10.32 Desenvolupar les inversions en Rodalies i Regionals per 2030 Generalitat de millorar el transport públic ferroviari regional. Accelerar Catalunya i Estat l’acabament de l’estació de la Sagrera. Espanyol 10.33 Accelerar la construcció dels accessos ferroviaris al Port, 2030 Aeroport de inclosos al corredor mediterrani, per duplicar el transport de Barcelona mercaderies en tren i reduir el trànsit de camions. 10.34 Endegar un procés d’electrificació del Port de Barcelona (tant 2030 Estat Espanyol, de vaixells com d’empreses i activitat pròpia) acompanyat de Port de Barcelona la contractació d’energia 100 % renovable. 10.35 Promoure que el Port de Barcelona sigui port base de les línies 2030 Estat Espanyol de creuers. 10.36 Eliminar les exempcions fiscals sobre el querosè en la UE tant 2030 Port de Barcelona en els vols interns dels estats com en l’espai aeri comú. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre total de punts de recàrrega de vehicles • Districtes. elèctrics. • TMB • Nombre de desplaçaments diaris a la ciutat. • Ecomobilitat respecte desplaçaments totals (%). • Ecomobilitat interna (%). EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ • Ecomobilitat externa (%). PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA • Quilòmetres de carril bici implantats. • Nombre de zones park & ride creades. • Nombre de superilles implantades. • Superfície de superilles implantades (ha). • Longitud d’eixos verds (km). • Superfície de places verdes (ha). • Número de places verdes. • Emissions d’NO i PM (µg / m3 x 10 ). JUSTÍCIA IMPULS A • Consum energètic de la flota de vehicles MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA municipal per tipus de combustible (kWh/any). • Nombre d’ancoratges de bicicletes. • Nombre d’aparcaments d’alta capacitat en punts estratègics i a principals intercanviadors de transport públic. 126 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 10. MOURE’NS BÉ • Carrers transformats a eixos verds o pacificats (km). • Autobusos de transport públic, taxes i flotes • Carrers on la velocitat de circulació sigui inferior municipals contractades baixes en carboni (%). a 30 km/h (%). • Població a menys de 300 metres d’un carril bici (%). • Transport privat motoritzat (%). VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Moure’ns Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més bé AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 127 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT LÍNIA D’ACCIÓ PROTEGIR 11 EL LITORAL I ELS NOSTRES RIUS Conservar i potenciar els serveis ecosistèmics que ofereixen el litoral i els rius. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS Des dels seus inicis, la història de Barcelona ha les infraestructures i els barris que hi ha darrere les estat lligada íntimament al mar. La línia de costa platges, proveeix d’aliment, s’utilitza per al lleure, s’ha anat transformant al llarg del temps i ha passat etcètera. A més, hi ha serveis que han de ser utilitzats d’un paisatge de llacunes i maresmes a un paisatge per fer front als efectes adversos que pot produir fortament antropitzat amb predomini d’instal·lacions el canvi climàtic. Les platges i els parcs litorals, industrials al segle XIX, fins a arribar a un front urbà per exemple, poden ser un lloc de refugi davant les consolidat com el que tenim avui en dia. onades de calor, ja que, a banda de ser la zona amb Sense cap mena de dubte, obrir Barcelona al mar menys temperatura diürna de la ciutat, també hi ha el ha estat un dels grans reptes i assoliments de les mar per refrescar-se. polítiques municipals dels darrers 40 anys. El resultat Però per aprofitar tots els serveis ambientals que d’aquesta obertura és que, amb les seves platges ofereix el litoral, és imprescindible tenir-ne cura. Cal i els parcs litorals, la ciutat disposa de més de 133 tenir les masses d’aigua marina en condicions per al ha d’espai lliure i forma un dels espais públics més bany i mantenir els ecosistemes marins en condicions grans de la ciutat. Com es pot comprovar per la òptimes, ja que el cicle vital del mar, per exemple, cartografia històrica, aquestes platges se situen en també afavoreix la captació de carboni atmosfèric, una posició avançada respecte de la posició “natural” l’anomenat carboni blau. Per això, no només cal de la vora costanera. adequar el sistema de sanejament sinó que també Els mars i els oceans exerceixen un paper clau en la és imprescindible divulgar i donar a conèixer a la mitigació del canvi climàtic. Més d’una quarta part població la vulnerabilitat de l’ecosistema marí i les del CO2 que s’emet a l’atmosfera queda segrestat accions que es poden emprendre per mantenir-lo en i emmagatzemat als fons dels nostres oceans a bones condicions. través de certs processos físics, químics i biològics. Per garantir la funcionalitat ambiental de la costa Tanmateix, l’increment en les emissions i l’excés de de la ciutat, doncs, cal assegurar que les platges gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera poden posar tinguin sediments i que en disposin en una quantitat en risc el funcionament correcte d’aquest sistema i, suficient: això significa garantir el seu balanç en darrera instància, reduir-ne el potencial mitigador. sedimentari mitjançant les mesures adients i D’altra banda, el litoral de Barcelona presta uns incrementar la seva resiliència. serveis ambientals clau: regula el clima, protegeix 128 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ACCIÓ IL·LUSTRATIVA a terme la gestió de les platges de la ciutat i defineix un marc conjunt de treball per als agents que hi treballen. Pla de gestió integral del litoral Aquest pla està emparat per l’article 6.3 de la Llei 1/2006, de 13 de març, i es basa en un conveni interadministratiu entre la Generalitat de Catalunya, l’Estat Espanyol i l’Ajuntament de Barcelona, signat l’any 2007, que esdevé un espai de col·laboració interinstitucional. Els transvasaments de les sorres que queden retingudes per les estructures dels ports esportius del litoral del Maresme a les platges situades a ponent és una exigència plantejada pel Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat que es satisfà mitjançant accions de transvasament de sorres. De manera anàloga, en el litoral de Barcelona, i en el marc del PGIL, es fan dragatges anuals de la sorra que queda dipositada a la bocana del Port Olímpic a les platges del Somorrostro i la Barceloneta (actualment es transvasen a l’entorn de 8.000 m3/any). Caldria analitzar la viabilitat d’augmentar l’eficàcia dels dragatges i el transvasament de la sorra per poder arribar a alimentar altres platges de la ciutat, així com incrementar l’eficàcia de les El Pla de gestió integral del litoral (PGIL) és l’eina de operacions d’alimentació de les platges per maximitzar l’Ajuntament de Barcelona que estableix com es duu la conservació de la sorra aportada. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de gestió integrada del litoral (PGIL) (2007). • Pla director del Port Olímpic (2018). • Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat (2018-2025). ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 11.1. Definir i implementar estratègies de protecció i ús específic 2030 Ajuntament de per a cada platja. Barcelona Estat Espanyol ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 11.2. Analitzar la percepció social pel que fa als efectes del 2025 Ajuntament de canvi climàtic sobre les platges (ampliant l’enquesta de Barcelona persones usuàries de les platges) amb l’objectiu de prioritzar i Centres de recerca redissenyar les actuacions de sensibilització i comunicació de les platges. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 129 ACCIONS DATA AGENTS 11.3. Aprofundir en l’estudi de la vulnerabilitat per erosió i 2025 Ajuntament de inundació marina. Barcelona Centres de recerca 11.4. Establir mesures de conservació dels sediments: 2025 Ajuntament de regeneracions de platges, canvi de granulometria dels Barcelona sediments aportats, anàlisi d’altres opcions de protecció de la Estat Espanyol costa. 11.5. Redefinir els usos litorals existents per adequar- los a les 2025 Ajuntament de necessitats futures i a la disponibilitat de platja, i introduir Barcelona criteris de sostenibilitat en totes les activitats que es duguin a terme. 11.6. Impulsar un ús sostenible del mar, fomentar activitats 2025 Ajuntament de marines respectuoses amb el medi, a través de les escoles Barcelona de mar del litoral, i donar a conèixer el parc d’esculls de Barcelona, etcètera. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 11.7. Naturalitzar la costa de Barcelona amb l’objectiu que els 2030 Ajuntament de espais de terra puguin arribar a esdevenir un corredor verd i el Barcelona mar litoral augmenti la seva qualitat fisicoquímica i biològica i la seva biodiversitat. 11.8. Apropar el coneixement del mar a la població, promocionar- 2030 Ajuntament de ne el valor patrimonial i la divulgació científica i la ciència Barcelona ciutadana (àmbit públic de recerca experimental del CSIC, programa educatiu del Centre de la Platja, etcètera). 11.9. Aplicar les mesures d’adaptació i augment de la resiliència 2030 Ajuntament de que siguin adients al litoral barceloní. Barcelona AMB 11.10. Augmentar la biodiversitat litoral amb la instal·lació de nous 2030 Aeroport de esculls artificials. Barcelona 11.11. Estudiar els efectes del canvi climàtic sobre la temperatura 2030 Ajuntament de del mar i les seves implicacions sobre la qualitat de l’aigua, la Barcelona biodiversitat marina, la pesca, etcètera. Centres de recerca 11.12. Desenvolupar la primera fase d’actuacions urgents del 2030 Ajuntament de PDISBA centrada en la protecció i defensa ecològica de les Barcelona masses d’aigua influents i receptores del medi urbà front els efectes del canvi climàtic sobre el model de precipitació. 11.13. Fomentar la protecció i l’augment dels embornals de carboni 2030 Ajuntament de marins actuals (principalment els boscos de praderies Barcelona marines del Garraf i del Maresme) entre els municipis del litoral de Barcelona, i potenciar la col·laboració en xarxa. 11.14. Replanificar el model d’usos dels espais litorals en coherència 2030 Ajuntament de amb una política de millora contínua de les pràctiques Barcelona ambientals i de prevenció de la contaminació al litoral, amb l’objectiu final de mantenir la qualitat, la biodiversitat, la productivitat i el dinamisme del nostre mar. 130 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 MODEL URBÀ I DE MOBILITAT / 11. EL LITORAL I ELS NOSTRES RIUS VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA HABITABLE -5- I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Gerència Municipal. • Nombre de platges amb una amplada crítica, de • Ecologia Urbana. menys de 20 metres. • Districtes. • Variació de la superfície total de les platges de la ciutat (m2/m linial). • Capacitat de càrrega total de les platges EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ (nº d’usuaris). PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA • Índexs de qualitat de les masses d’aigua litoral, fluvial i de biodiversitat (%). • Nombre d’assistents en els centres de divulgació científica i ciència ciutadana vinculats amb el coneixement del mar. • Previsió de temps d’incompliment de la qualitat microbiològica de l’aigua de les platges de Barcelona durant la temporada de bany (%). • Volum sobreeiximent de platges (m3). IMPULS A • Volum (m3/dies de pluja significativa per any) de JUSTÍCIA MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ residus sòlids procedents del sistema unitari CIUTADANA de clavegueram, que s’evita que arribin a mar en temps de pluja (m3). • Descàrregues de Sistema Unitari (DSU)/dies pluja >=1mm (%). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 131 LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Protegir el Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més litoral i els AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd nostres rius climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé verda i responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic circular pel clima 132 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 133 134 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM El Pla d’acció per l’emergència climàtica l’ocupació, en particular de la població reivindica la necessitat de replantejar el més vulnerable. Alhora, cal tendir cap a model econòmic actual, descarbonitzar un model que fomenti l’economia social, l’economia i modificar els patrons de solidària, que prioritzi la satisfacció de les consum. S’ha d’impulsar una economia necessitats de les persones per sobre del que tanqui cicles, que afavoreixi l’ús lucre, amb valors d’equitat, solidaritat, eficient dels recursos, el consum sostenibilitat, participació, inclusió i responsable, la prevenció de residus i la compromís amb la comunitat, que també seva reutilització i reciclatge posteriors, i són promotors de canvi social. que camini cap a la sobirania alimentària. Es tracta d’una transició radical vers un El resultat són processos i productes nou paradigma econòmic i social, que ha que emeten menys gasos amb efecte de ser justa i decidida, que cal accelerar d’hivernacle i una ciutadania que adapta i en el qual s’ha de reconèixer i posar en els seus hàbits de consum a un model valor el paper de les dones en la gestió més conscient i responsable. L’impuls de domèstica associada a l’economia de les la innovació i de la competitivitat de les cures i l’economia quotidiana. empreses locals és cabdal per afavorir 12 13 14 15 Economia Consum Residu Sobirania verda i circular responsable Zero alimentària OBJECTIUS 2030 OBJECTIUS 2030 Triplicar les hortalisses fresques consumides Obtenir el 100 % de finançament net. a la ciutat amb origen a la província de Barcelona. Seguir l’estratègia Residu Zero. • Assolir 1,20 kg/hab./dia de residus. 1 mercat de pagès per districte. • Assolir el 65 % de recollida selectiva (respecte a la generació total) i una recollida de qualitat de la fracció Presència de productes de proximitat a tots orgànica, amb un 8 % màxim en pes els mercats municipals. d’impropis. 0 vaixelles d’un sol ús no compostables • 130.000 t de CO2 estalviades per any. als esdeveniments públics i en els edificis • 4.500 llocs de treball amb el municipals. desplegament complet de l’estratègia Residu Zero. Incorporar criteris socials i ambientals en el 80 % de la contractació pública. Arribar al 10 % del PIB generat per economia social i solidària. 100 % menjadors municipals amb dietes baixes en carboni (2021). 100% de població amb sistema de recollida de residus individualitzada. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 135 ECONOMIA I CONSUM LÍNIA D’ACCIÓ ECONOMIA 12 VERDA I CIRCULAR Impulsar un model econòmic més just i sostenible que redueixi les desigualtats, generi ocupació de qualitat i incorpori criteris ambientals en la fiscalitat. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS Barcelona aspira a ser una ciutat que utilitzi L’impuls de l’economia circular serveix de suport per eficaçment els recursos propis i que redueixi a la transició vers un ús més eficient dels recursos i els impactes sobre altres territoris d’una forma baixes emissions, que ha de permetre lluitar contra el substancial, a fi de permetre un desenvolupament canvi climàtic i els seus impactes derivats. L’impuls local amb capacitat de reforçar l’ocupació, la cohesió de la innovació i de la competitivitat de les empreses social i la millora de la qualitat de vida de tota la locals és cabdal per afavorir l’ocupació local, en població. particular de la població més vulnerable, i alhora enfortir l’economia social i solidària. ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Nova política municipal de relació amb les entitats financeres, amb la incorporació de criteris i clàusules socials i ambientals. Des del lideratge públic de l’Ajuntament, es pretén afavorir una economia més plural i incorporar noves entitats financeres, nous serveis bancaris i noves ofertes de finançament en la gestió municipal, amb uns valors també socials i ambientals. Fins a l’any 2016, la banca tradicional cobria el 92 % de les necessitats de finançament municipal, aproximadament. Des de l’any 2014 al 2018 el pes de la banca tradicional s’ha reduït del 74,9 % a 43,1 % degut a l’entrada de noves fonts de finançament per renovar les operacions com l’emissió del Bo Sostenible (4,2 %) o la Banca Ètica (4,2 %) i el recurs a la banca pública (48,5 %). Es tracta d’obrir-se a noves entitats bancàries que apostin pels principals valors del Pla d’acció per l’emergència climàtica. 136 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 12. ECONOMIA VERDA I CIRCULAR ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla d’impuls a l’economia social i solidària (2016-2019) i actualitzacions posteriors. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 12.1. Revisar les actuacions amb les entitats financeres per Continuadament Ajuntament de incorporar i potenciar la banca ètica i les entitats de Barcelona l’economia cooperativa, social i solidària (ECSS). 12.2. Definir una estratègia d’economia verda, blava i circular. 2025 Ajuntament de Potenciar clústers d’empreses sector energies renovables i Barcelona economia circular la ciutat, com, per exemple a l’Eix del Besòs. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 12.3. Impulsar el consum de productes i subministraments Continuadament Ajuntament de provinents de la revalorització de residus. Barcelona 12.4. Establir programes de formació i ocupació en economia 2020 Ajuntament de circular, a través de Barcelona Activa. Barcelona 12.5. Reclamar el desplegament de la Llei Catalana de Canvi 2020 Generalitat de Climàtic, incloent mesures fiscals (impost al CO2-e, Fons Catalunya Climàtic, etc.) 12.6. Adaptar Barcelona Activa per a la promoció de l’economia 2020 Ajuntament de verda i de proximitat. Barcelona 12.7. Establir un recàrrec a l’impost sobre estades en allotjaments 2025 Generalitat de turístics. Catalunya 12.8. Definir una instrucció de contractació pública de 2025 Ajuntament de descarbonització amb criteris d’Economia Circular i Economia Barcelona Social i Solidària. Implantar una certificació de sostenibilitat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament. 12.9. Demanar la finalització i desplegament de la Llei Catalana de 2025 Generalitat de l’Economia Social i Solidària així com els recursos necessaris Catalunya per al seu desenvolupament. 12.10. Potenciar els acords voluntaris de les grans empreses per a la 2025 Generalitat de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Catalunya 12.11. Afavorir un marc i instruments legals per augmentar la 2025 Ajuntament de contractació pública social i sostenible a nivell català i Barcelona estatal. 12.12. Impulsar un mecanisme de compensació de les emissions 2025 Ajuntament de generades per les grans obres a la ciutat, en favor d’accions de Barcelona lluita contra el canvi climàtic. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 137 ACCIONS DATA AGENTS 12.13. Reformar la normativa espanyola per possibilitar la creació de 2025 Estat Espanyol nous tributs municipals en tots els àmbits i especialment el turisme. 12.14. Assessorar les empreses per facilitar la reducció de residus 2025 Ajuntament de i emissions, tant en la planificació com en l’aplicació de les Barcelona millores. 12.15. Estudiar opcions de millora de la fiscalitat ambiental per a les 2025 Ajuntament de empreses “baixes en carboni” . Barcelona ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre de llocs de treball creats. • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre de persones ocupades, assalariades i LGTBI. autònomes i nombre d’empreses relacionades • Districtes. amb l’economia verda, social i circular. • Comissionat d’Economia Social, • Economia dedicada a la reparació, a l’upcycling Desenvolupament local i Política Alimentària o reciclatge de valor afegit, i a l’intercanvi de • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. productes (%). • Nombre de contractes baixos en carboni. • Finançament net (%). • PIB generat per Economia Social i Solidària (%). EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ • Contractació pública que incorpora criteris PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA socials i ambientals (%). JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA 138 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 12. ECONOMIA VERDA I CIRCULAR VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Economia Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més verda i AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd circular climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Consum Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els responsable zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 139 ECONOMIA I CONSUM LÍNIA D’ACCIÓ CONSUM 13 RESPONSABLE Promoure el consum conscient facilitant l’accés a productes i serveis sostenibles i justos. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El consum afecta i determina molts aspectes minimitzar els impactes ambientals i socials de la fonamentals de la vida (l’alimentació, l’habitatge, nostra societat. També cal propiciar polítiques de la roba, els subministraments bàsics, l’oci, el conciliació familiar per facilitin la gestió conscient la transport, etcètera) i, per tant, el model de producció llar, el consum responsable i la prevenció de residus. i consum té unes profundes implicacions socials, El nivell de conscienciació de la ciutadania de econòmiques, ambientals i ètiques, tant per a la Barcelona pel que fa al consum responsable és cada ciutat mateixa com més enllà, ja que els serveis i cop més gran, però cal definir estratègies i establir els productes sovint es fabriquen en altres indrets. mesures per facilitar l’accés a aquests productes, En aquest sentit, el consum té un efecte directe en hàbits i patrons de vida, així com fer accions que les emissions de GEH, ja que, per exemple, no és el ajudin els agents econòmics a transitar cap al mateix comprar productes alimentaris de proximitat consum responsable, amb un mercat més sostenible i que fabricats a milers de quilòmetres, o substituir un que, alhora, sigui accessible i assequible també per a electrodomèstic vell per un de nou i eficient, etcètera. la població més vulnerable. Promoure un consum responsable, entès d’una I també donar marge perquè aquest model de consum forma holística i de responsabilitat col·lectiva, amb es pugui portar a terme per part de la ciutadania el foment d’hàbits i patrons de vida que s’encaminin amb polítiques que propiciïn la conciliació familiar, cap a l’oferta i la demanda de productes i serveis per exemple. Sense temps disponible per gestionar sostenibles i socialment justos, i tendir vers un conscientment una llar, el consum responsable, la model que fomenti l’economia social i solidària (que prevenció de residus, la reparabilitat i fins i tot el prioritza la satisfacció de les necessitats de les reciclatge esdevenen estratègies difícils de portar a persones per sobre del lucre, amb valors d’equitat, terme. Cal generar espais, temps, estils de vida que solidaritat, sostenibilitat, participació, inclusió facin possible viure a la ciutat d’una manera més i compromís amb la comunitat, i que també són pausada, pensada, conscient i justa. promotors de canvi social), són aspectes clau per ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de prevenció de residus municipals de • Pla d’impuls a l’economia social i solidària (2016- Barcelona (2012-2020). 2019) i actualitzacions posteriors. • Estratègia Residu Zero de Barcelona (2016-2020). • Estratègia d’impuls de la política alimentària (2016- • Estratègia d’impuls del consum responsable (2016- 2019) i actualitzacions posteriors. 2019) i actualitzacions posteriors. 140 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 13. CONSUM RESPONSABLE ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Des de l’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona organitza una fira de Nadal els dies de més consum relacionat amb les festes tradicionals. La mostra convida entitats i empreses d’economia social i solidària a exposar, vendre i divulgar els seus serveis i productes per fer partícip la ciutadania que cal practicar un consum responsable i de proximitat. Hi participen una seixantena d’entitats i projectes que ofereixen un ventall ampli d’oferta d’alimentació, roba, cultura i coneixement, comunicació, finances ètiques, salut i cura, i altres. A més de propostes per a un consum responsable, també s’hi duen a terme activitats de caire cultural que permeten acostar la ciutadania a un mercat l’objectiu La Fira de Consum Responsable, Economia principal del qual no és obtenir un benefici econòmic Social i Solidària proposa una alternativa sinó millorar la qualitat de vida del màxim nombre de persones. Evitar el consum compulsiu i irreflexiu amb una oferta de productes nadalencs habitual en les dates nadalenques és un dels objectius propers, sostenibles i equitatius. d’aquesta fira alternativa. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 13.1. Potenciar el consum responsable a través dels mercats 2025 Ajuntament de d’intercanvi, amb productes de proximitat, amb botigues i Barcelona entitats que reutilitzin i distribueixin productes de segona mà, botigues a granel, fires de consum responsable, etc. Afavorir la compra d’energia verda. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 13.2. Consolidar la Fira de l’Economia Social i Solidària i la Fira de Continuadament Ajuntament de Nadal del Consum Responsable com a punts de trobada i de Barcelona potenciació de les iniciatives econòmiques que promouen valors de justícia social i ambiental. 13.3. Ampliar i enfortir l’associació Xarxa de Municipis per Continuadament Ajuntament de l’Economia Social i Solidària, que fomenta noves formes de Barcelona produir i consumir democràtiques, solidàries i sostenibles, AMB amb l’objectiu de fer una transició cap a un model econòmic més resistent als efectes de les grans crisis econòmiques. 13.4. Enfortir la promoció de les iniciatives i els projectes socials Continuadament Ajuntament de i ciutadans i dotar de continuïtat la línia especifica de Barcelona subvencions del consum responsable. 13.5. Crear un nou espai de referència (Espai Consum) a la ciutat 2018 Ajuntament de que promogui el consum responsable, ofereixi informació Barcelona i recursos específics per facilitar el consum responsable i esdevingui punt de trobada per als agents vinculats amb el consum. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 141 ACCIONS DATA AGENTS 13.6. Potenciar una nova manera de fer social i ambientalment 2018 Ajuntament de més respectuosa, amb la creació del FAR de la innovació Barcelona socieconòmica, un equipament per promoure l’economia social i solidària i els punts d’assessorament en economia social i solidària als districtes, amb l’ampliació de l’oferta formativa i amb la creació d’una línia de finançament per a projectes empresarials amb convenis amb la banca ètica, entre altres. 13.7. Enriquir l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor 2020 Ajuntament de (OMIC) amb la perspectiva del consum responsable i ampliant Barcelona els recursos d’informació i assessorament amb temes específics sorgits d’una nova manera de fer com, per exemple, l’economia de plataforma i l’economia col·laborativa. 13.8. Identificar i visibilitzar les estratègies i les bones pràctiques 2020 Ajuntament de en matèria de consum responsable de l’Administració per Barcelona potenciar el paper exemplificador en les polítiques publiques. 13.9. Impartir formació interna específica de consum responsable 2020 Ajuntament de dins l’Ajuntament. Barcelona 13.10. Aplicar i potenciar l’ús dels criteris de compra social i 2025 Ajuntament de ambiental en la compra i la contractació pública. Barcelona 13.11. Introduir criteris d’emergència climàtica en les condicions per 2025 Ajuntament de a la publicitat de béns i serveis en espais sota control públic. Barcelona ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 13.12. Analitzar la petjada de carboni dels diferents consums 2030 Ajuntament de i produccions de Barcelona considerant la implantació Barcelona d’indicadors de càrrega global d’emissions. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre d’usuaris dels equipaments Innoba, dels • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i punts d’assessorament en ESS i Espai Consum. LGTBI. • Nombre d’esdeveniments de ciutat • Districtes. ambientalitzats. • Agenda 2030, Transició Digital i Esports. • Nombre d’usuaris i activitat econòmica a la Fira • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. de Nadal de Consum Responsable. • Subvencions de consum responsable atorgades. 142 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 13. CONSUM RESPONSABLE VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA 1- EFICIENT - I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Consum Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més responsable AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Residu Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els verda i zero alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 143 ECONOMIA I CONSUM LÍNIA D’ACCIÓ RESIDU 14 ZERO Reduir la generació de residus (especialment els plàstics d’un sol ús); promoure la reutilització i millorar la recollida selectiva. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El millor residu és el que no es produeix. Prioritzar mesures de prevenció, reducció, reparació Actualment, la gestió i el tractament de residus i reutilització esdevé el primer pas en la cerca d’un representa aproximadament el 10 % de les emissions objectiu de residu zero. La gestió correcta dels de gasos d’efecte hivernacle comptabilitzades a la residus generats i la seva possible revalorització ciutat; per tant, reduir els residus així com separar- són estratègies finalistes que, tot i ser necessàries, los i gestionar-los correctament és clau per poder consumeixen energia i generen emissions. Així doncs, disminuir aquest impacte. com menys residus s’hagin de tractar, millor. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de prevenció de residus municipals de • Pla d’impuls a l’economia social i solidària Barcelona (2012-2020). (2016-2019) i actualitzacions posteriors. • Estratègia Residu Zero de Barcelona (2016-2020). • Estratègia d’impuls de la política alimentària • Estratègia d’impuls del consum responsable (2016-2019) i actualitzacions posteriors. (2016-2019) i actualitzacions posteriors. ACCIÓ IL·LUSTRATIVA A BARCELONA Els objectius principals dels tallers són: RESIDU Tallers de reparació • Promoure la prevenció de residus. ZERO TALLERS DE REPARACIÓ • Preservar les matèries primeres i CENTRE CÍVIC L’Ajuntament de Barcelona disposa evitar esgotar-les per fer aparells EL CARMEL Dimecres 07/02/2018 19 - 21.30 h Taller: Petits electrodomèstics de la llar d’un programa de tallers de reparació nous. Desmuntarem un aparell i descobrirem com resoldre els problemes més habituals. Dimecres 14/02/2018 19 - 21.30 h per a centres cívics i casals de barri • Evitar generar nous residus i, Servei d’assessorament Porta els teus aparells espatllats i t’ensenyarem com ar- reglar-los. que es basa a dotar la ciutadania dels per tant, els costos econòmics Dimecres 21/02/2018 19 - 21.30 h Taller: Manteniment i optimització de sistemes operatius coneixements necessaris per reparar i ambientals vinculats al seu Coneixerem diferents sistemes operatius i com fer-ne una correcta gestió. els seus propis aparells electrònics i tractament posterior. APUNTA’T I ATREVEIX-TE A REPARAR ELS TEUS APARELLS! petits electrodomèstics. • Donar eines a la població per allargar la vida útil dels aparells. 144 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 14. RESIDU ZERO ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 14.1. Desplegar l’estratègia de residu zero, a través de 2025 Ajuntament de l’ambientalització de festes i esdeveniments, gots i Barcelona vaixelles reutilitzables, espais i tallers de reparació, espais d’intercanvi, biblioteca de les coses, espais de reparació, fires i congressos baixos en residus... 14.2. Desplegar la recollida de sistemes individualitzats de residus 2030 Ajuntament de domèstics i comercials al 100 % de la ciutat, augmentant la Barcelona recollida selectiva fins al 65 % per tal de reduir la necessitat Generalitat de d’incineració. Catalunya, Estat Espanyol 14.3. Fomentar els ateneus de fabricació 2.0. 2030 Ajuntament de Barcelona 14.4. Eliminar els plàstics d’un sol ús. 2030 Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Estat Espanyol ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 14.5. Aplicar els canvis normatius que permetin Implantar nous Continua- Generalitat de Catalunya, Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del dament Estat Espanyol Productor (SCRAP) i Impulsar la implantació de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR). 14.6. Optimitzar les rutes de transport per reduir desplaçaments i 2025 Ajuntament de Barcelona millorar el servei de recollida de residus. 14.7. Arribar a acords voluntaris amb el sector privat per establir 2025 Ajuntament de Barcelona bones pràctiques en la reducció de envasos, malbarament, AMB plàstics d’un sol ús, etc. 14.8. Crear una taxa de recollida de residus domèstica que incentivi 2025 Ajuntament de Barcelona la participació en la recollida selectiva de residus. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS • Generació total de residus (tones). • Generació total de residus per habitant i dia • Ecologia urbana. (kg/hab per dia). • Districtes • Nombre de vaixelles d’un sol ús no compostables • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. utilitzades en els esdeveniments públics i en els • Agenda 2030, Transició Digital i Esports. edificis municipals. • Emissions estalviades per any per reducció de generació de residus (en el marc de l’estratègia de INDICADORS DE SEGUIMENT Residu Zero) (tn CO 2). • Nombre de llocs de treball generats amb el • Residus evitats (kg). desplegament complert de l’estratègia Residu Zero. • Recollida selectiva (%). • Població coberta amb sistemes de recollida individualitzada (%). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 145 ECONOMIA I CONSUM / 14. RESIDU ZERO VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Residu Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més zero AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Sobirania Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els verda i responsable alimentària cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima 146 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM LÍNIA D’ACCIÓ SOBIRANIA 15 ALIMENTÀRIA Promoure el consum de productes de proximitat, ecològics i saludables. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El model agroalimentari actual (agricultura i sostenibles, alhora que genera sortida per a les industrialitzada, amb grans quantitats de recursos apostes de producció agroecològica del territori i transports, dietes poc sostenibles, etcètera) proper i, per tant, una economia local. és responsable d’entre un quart i un terç de les Tanmateix, aquest mercat encara és insuficient i emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. només està a l’abast d’una part de la ciutadania. Es calcula que, en internalitzar tots els impactes, Promoure aquest tipus de productes, pràctiques, per cada euro que paguem els consumidors per un circuits curts i entitats hauria de permetre que el producte agrícola, el conjunt de la població en paga seu ús fos més generalitzat, flexible i accessible a dos més relacionats amb els danys ambientals i tothom, d’una banda, perquè els seus beneficis han sobre la salut de les persones. de poder arribar al màxim de persones i, de l’altra, Transitar cap a un model alimentari amb circuits perquè un augment de la demanda permetrà que curts i productes de proximitat, pràctiques l’oferta s’estabilitzi i es diversifiqui. ecològiques i de temporada, i reducció de la proteïna Barcelona és signatària del Pacte de Milan des de animal és caminar cap a la sobirania alimentària, 2015, un pacte internacional que rep el suport de cap a un model territorial amb més equilibri de poder la FAO (Organització de les Nacions Unides per a entre els actors, cap a la generació de llocs de treball, l’Alimentació i l’Agricultura) i en el qual 200 ciutats cap a la millora de la salut i cap a una disminució participants es comprometen a desenvolupar models de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, agroalimentaris sostenibles, justos i sans. per la reducció de la necessitat de transport, de les quantitats de recursos i de la dependència de Barcelona acollirà la cimera internacional del pacte recursos externs. de Milà en convertint-se en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible per a l’any 2021, una Els aliments són un producte de primera necessitat, oportunitat enorme per impulsar les accions però Barcelona no n’és productora sinó consumidora. relacionades amb la sobirania alimentària i donar-hi L’accés a productes de proximitat o ecològics encara visibilitat. La candidatura de Barcelona es basa en és difícil en un entorn urbà i dens com Barcelona, tres eixos clau: promoure dietes saludables, sobretot però les cooperatives i els grups de consum en el cas de la infància, plantejar l’alimentació ecològics, l’oferta de productes de proximitat existent sostenible com una oportunitat econòmica per en els mercats municipals i de pagès i l’existència de al petit comerç i remarcar el seu vessant com a botigues amb productes ecològics estan millorant estratègia per lluitar contra el canvi climàtic. l’accés a aquest tipus d’aliments més saludables Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 147 ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla de prevenció de residus municipals de • Pla d’impuls a l’economia social i solidària Barcelona (2012-2020). (2016-2019) i actualitzacions posteriors. • Estratègia Residu Zero de Barcelona (2016-2020). • Estratègia d’impuls de la política alimentària • Estratègia d’impuls del consum responsable (2016-2019) i actualitzacions posteriors. (2016-2019) i actualitzacions posteriors. ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Els aliments que se serveixen en els menjadors escolars provenen de l’agricultura ecològica. Per exemple, tots els lactis subministrats són ecològics (la llet, els iogurts i els formatges), també les fruites més utilitzades (la poma, la pera, la taronja i el plàtan) i els sucs de fruita, el pa, l’arròs, les patates, la pasta i els llegums. Pel que fa a les verdures, són ecològiques durant els mesos en què estacionalment és possible trobar-les (per exemple, enciam, cebes, pastanaga i carabassa tot el curs, i tomàquet, porros, mongeta tendra i bròquil quan n’és el temps). Pel que fa a les proteïnes d’origen animal, durant tot el curs el pollastre és ecològic. El peix que s’ofereix als infants és lluç, bacallà, rap o llenguado. A les escoles L’accés a una dieta equilibrada bressol no es consumeix carn de porc ni derivats, i mediterrània en els centres escolars ni tampoc perca o halibut. I en cada àpat s’ofereix esdevé una gran oportunitat per promoure amanida com a acompanyament. Aquesta aposta per una dieta ecològica amb força presència d’aliments uns hàbits alimentaris més saludables. crus, de verdures i de proteïna vegetal no només fa possible que molts infants accedeixin a aliments de Totes les escoles bressol municipals disposen d’una qualitat i d’una manera equitativa, sinó que possibilita cuina pròpia en la qual s’elaboren diàriament els que les famílies, en tenir mensualment el menú menús. Això facilita l’ús de productes frescos escolar, incorporin part d’aquests hàbits en la seva i ecològics. alimentació quotidiana. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 15.1. Implementar i promoure dietes més saludables i baixes en 2020 Ajuntament de carboni al 2021 a escoles i tots els menjadors municipals: Barcelona productes de temporada, proximitat i ecològics, reduir el consum de proteïna animal (sobretot carn vermella), reducció d’ultraprocessats. 15.2. Recolzar i promoure l’agricultura urbana i periurbana, així com 2025 Ajuntament de el teixit agroecològic de la ciutat i del Parc agrari de Llobregat. Barcelona AMB 15.3. Generar un sistema d’identificació així com instruments 2025 Ajuntament de de facilitació logística i comercial conjuntament amb Barcelona Mercabarna, Mercats Municipals, gremis, organitzacions Mercabarna i Mercats agràries, etc. per incrementar significativament la presència Municipals de fruita i hortalisses locals, ecològiques, de circuit curt i sostenible al comerç de proximitat de la ciutat. 148 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 15. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 15.4. Potenciar i fomentar formacions i activitats amb l’objectiu 2020 Ajuntament de d’acostar el coneixement del vegetarianisme en àmbits Barcelona diversos. 15.5. Crear i potenciar els mercats de pagès, amb agents productors 2025 Ajuntament de de les proximitats de Barcelona. Barcelona 15.6. Promoure i definir el model de menjador sa i sostenible. És un 2025 Generalitat de espai on es pot dinamitzar i activar la producció agrària. Per Catalunya exemple: Garantir que el consum de verdures, fruita o vedella sigui de producció local, ecològica i extensiva. 15.7. Promoure l’ús d’aliments ecològics i de proximitat en el sector 2025 Ajuntament de de la restauració. Barcelona 15.8. Acompanyar en l’aparició d’iniciatives de cooperatives de 2025 Ajuntament de consumidors amb una escalabilitat més alta, i altres projectes Barcelona que potenciïn l’oferta de productes i serveis de consum responsable a la ciutat (preferentment des de l’ESS). 15.9. Obrir un mercat majorista d’aliments frescos ecològics a 2025 Ajuntament de l’any 2021 a Mercabarna que potenciï la venda de producció Barcelona ecològica i que impulsi la participació de productors ecològics Mercabarna locals. i Mercats Municipals 15.10. Obrir un centre de reaprofitament alimentari a l’any 2021 2025 Ajuntament de (2.500 Tm/any) a Mercabarna. Barcelona AMB 15.11. Potenciar la comercialització de verdures de temporada, 2025 Mercabarna ecològiques i locals a Mercabarna especialment aquelles que la seva producció a Catalunya és abundant (tomàquet, ceba seca, enciam i mongeta tendra). 15.12. Organitzar al 2021 la trobada d’alcaldes i alcaldesses del 2025 Ajuntament de Pacte de Milan (200 ciutats) on impulsar un compromís de les Barcelona ciutats amb l’alimentació i el canvi climàtic. Fer de Barcelona la Capitalitat de l’Alimentació Sostenible en el 2021 per impulsar localment i internacionalment un canvi en el model alimentari. 15.13. Consolidar el projecte de mercats verds i crear nous mercats 2025 Ajuntament de de pagès distribuïts equitativament en el territori. Barcelona 15.14. Promoure el comerç de proximitat en l’àmbit de l’alimentació. 2025 Ajuntament de Barcelona 15.15. Estudiar la regulació dels establiments de venda de menjar 2025 Ajuntament de ràpid ultraprocessat i ultraproteïc als voltants dels centres Barcelona educatius. 15.16. Promoure la xarxa d’horts urbans per la seva funció 2025 Ajuntament de social i com a eina de divulgació, i fomentar l’agricultura Barcelona periurbana i la ramaderia ecològiques juntament amb altres administracions supramunicipals. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 149 ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 15.17. Fomentar la creació de botigues d’alimentació i d’espais 2030 Ajuntament de als mercats destinats a fer valer els aliments de qualitat Barcelona amb caducitat pròxima per afavorir l’estalvi i reduir el malbaratament alimentari. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre de mercats de pagès per districte. • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre de mercats amb productes de proximitat. LGTBI. • Nombre de menjadors municipals amb producte • Districtes. de temporada i ecològic. • Comissionat d’Economia Social, • Superfície urbana i metropolitana dedicada a Desenvolupament local i Política Alimentària, l’agricultura (ha). • Cultura, Educació, Ciència i Comunitat • Menjadors municipals amb dietes baixes en • Economia, recursos i promoció econòmica. carboni (%). • Consum d’hortalisses fresques consumides a la ciutat amb origen a la província de Barcelona (%). EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA 150 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ECONOMIA I CONSUM / 15. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Sobirania Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més alimentària AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Acció Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero cultural climàtica nos públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 151 152 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CULTURA CLIMÀTICA A les ciutats, s’hi concentra la major part La innovació és indispensable i ens hem de la població i, per tant, la intel·ligència de dotar dels coneixements, les eines, col·lectiva. La col·laboració de tothom les estructures i els recursos necessaris (ciutadania, empreses, institucions, per fer front al canvi climàtic. L’educació Administració, etcètera) i la cooperació i la comunicació són instruments entre ciutats i regions, farà que el canvi fonamentals per estendre el coneixement que necessitem sigui real. i facilitar la presa de consciència per part de tothom. Així mateix, cal facilitar i fomentar el debat i l’acció ciutadana. 16 17 18 Acció cul- Coopera- Organit- tural pel clima ció climàtica zem-nos OBJECTIUS 2030 Destinar 1 milió d’euros/any d’ajudes econòmiques per desenvolupar projectes ciutadans pel clima. Disposar d’un o una responsable del clima i d’un equipament cultural sobre sostenibilitat per districte. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 153 CULTURA CLIMÀTICA LÍNIA D’ACCIÓ ACCIÓ 16 CULTURAL PEL CLIMA Transformar una cultura basada en el consum d’energia i recursos en una cultura que reconegui els límits planetaris i formes de vida sostenibles. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS La cultura és un element clau per sortir de totes pel clima són un molt bon exemple de coproducció. les crisis, atès que el context cultural és el marc de També cal aprofitar les possibilitats de socialització referència que modela la manera de viure i d’actuar de que ofereixen les TIC per a la circulació oberta de les persones. Hi ha el repte de transformar una cultura coneixement, idees i propostes entre la ciutadania basada en el consum creixent d’energia i recursos, interconnectada. ignorant dels seus efectes indesitjables sobre l’hàbitat, D’altra banda, Barcelona compta amb una xarxa en una cultura que reconegui els límits planetaris comunitària molt interessant a escala de barri, que i aboni formes de vida sostenibles. pot ser molt útil per fer front al canvi climàtic a escala Cal estendre el coneixement i facilitar la presa de més petita. Són una oportunitat per generar diàleg consciència en totes les persones, organitzacions, intersectorial (entre persones d’àmbits professionals institucions i empreses de Barcelona perquè cadascuna i d’interès diversos), interterritorial (entre districtes i assumeixi la pròpia responsabilitat i, conjuntament, barris) i intergeneracional (entre població jove i gran) s’assumeixi la responsabilitat de la ciutat. i per divulgar hàbits d’una manera més propera. L’educació, la comunicació i el foment de l’acció També en l’àmbit de districte hi ha equipaments que ciutadana són instruments fonamentals per progressar poden fer d’agents actius catalitzadors, com ara en aquest camí, que l’Ajuntament ha d’impulsar les aules ambientals (Bosc Turull, Sagrada Família, decididament. La xarxa Barcelona + Sostenible, Centre Cívic Can Deu, Casa de l’Aigua) o els punts formada pels signants del Compromís ciutadà d’assessorament energètic. A escala de ciutat, es per la sostenibilitat, és una peça clau d’aquesta disposa de tres equipaments ambientals de referència: transformació cultural. Els nou projectes ciutadans la Fàbrica del Sol, el Centre de la Platja i Espai lúdic desenvolupats en el marc del Compromís de Barcelona ambiental per famílies del Parc de la Ciutadella. ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Creació de punts d’assessorament energètic i de garantia de subministraments bàsics (2016). 154 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ACCIÓ IL·LUSTRATIVA Convocatòria específica de subvencions per a projectes ciutadans pel clima L’Ajuntament afavoreix el protagonisme i l’activitat de les organitzacions ciutadanes i impulsa les seves iniciatives en la lluita contra el canvi climàtic. Les subvencions tenen l’objectiu de donar suport, amb recursos econòmics, als projectes que promoguin la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic i la justícia climàtica. Hi destaca el fet que siguin projectes cooperatius d’un mínim de 3 organitzacions, una de les quals actua com a líder, i que els projectes són subvencionables fins al 80 %, amb un màxim de 20.000 euros per projecte. El pressupost d’aquestes subvencions és de 200.000 euros cada dos anys. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 16.1. Difondre àmpliament la informació sobre oportunitats, ajudes Continuadament Ajuntament de i suports disponibles (rehabilitació, millora de l’eficiència Barcelona energètica, formació, projectes, etcètera). 16.2. Disposar d’un/a responsable de clima i sostenibilitat i un 2025 Ajuntament de equipament a cada districte, amb l’objectiu de promoure Barcelona l’acció climàtica i estendre la cultura de sostenibilitat als barris. 16.3. Dotar de 1M€ / any d’ajudes econòmiques per desenvolupar 2025 Ajuntament de projectes que contribueixin als objectius del Pla d’acció Barcelona per l’emergència climàtica i de la Declaració d’Emergència Climàtica. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 16.4. Estendre el coneixement sobre l'emergència climàtica Continuadament TMB, Consorci utilitzant els canals de comunicació existents: missatge Sanitari en els CAPs, canals de metro, etc. 16.5. Visibilitzar els compromisos, les accions i les bones Continuadament Ajuntament de pràctiques dels diversos actors. Barcelona 16.6. Establir els mecanismes necessaris per garantir la 2020 Ajuntament de participació de les persones vulnerables al canvi climàtic. Barcelona 16.7. Enfortir els programes de suport a les escoles, entitats i 2025 Ajuntament de comerços com a espais de conscienciació i acció climàtica. Barcelona Desenvolupar un programa pedagògic sobre canvi climàtic pels centres educatius de la ciutat , incloent programes de transició climàtica orientada a joves (secundaria, universitats). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 155 ACCIONS DATA AGENTS 16.8. Donar a conèixer la declaració d’emergència climàtica amb 2025 Ajuntament de una exposició itinerant que circuli pels 10 districtes i diverses Barcelona escoles. 16.9. Garantir l’accés a la informació climàtica. Promoure la ciència 2025 Ajuntament de ciutadana per obtenir dades de temperatura, humitat relativa, Barcelona alertes, fenologia, migració d’ocells, etcètera i compartir- les. Fer més difusió i adaptar canals informatius. Disposar d’informació climàtica vinculada al dia a dia de les persones. 16.10. Promoure accions per l’emergència climàtica (millora 2025 Ajuntament de energètica, garantia de qualitat ambiental, mobilitat Barcelona sostenible,...) des dels equipaments culturals gestionats per l’ICUB o amb participació municipal. 16.11. Incorporar informació i debat sobre emergència climàtica 2025 Ajuntament de i models de futur a la programació de Cultura i amb la Barcelona implicació dels equipaments culturals (biblioteques, museus, centres cívics, casals, espais joves) i dedicar dies i setmanes internacionals a la crisi climàtica. 16.12. Introduir criteris de reducció d’impacte climàtic i Agenda de 2025 Ajuntament de desenvolupament sostenible 2030 en 5 grans esdeveniments Barcelona de ciutat (per exemple, La Mercè, La Marató, el Festival Grec, Smart City Congress, Mobile Congress) i les festes de barri. 16.13. Promoure la creació de xarxes de coresponsabilitat ciutadana 2025 Ajuntament de i grups d’acció climàtica a escala de barri. Barcelona ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 16.14. Enfortir la participació del teixit social del territori en la 2030 Ajuntament de definició de propostes urbanístiques, de verd i de mobilitat Barcelona per pal·liar els efectes del canvi climàtic (al llarg de tot el procés). 16.15. Disposar d’un centre d’interpretació sobre l’energia i el canvi 2030 Ajuntament de climàtic a escala de ciutat. Barcelona ACTORS MUNICIPALS INDICADORS DE SEGUIMENT IMPLICATS • Nombre d’organitzacions compromeses en projectes ciutadans pel • Ecologia Urbana. clima. • Districtes. • Nombre de projectes climàtics coproduïts. • Institut de Cultura de • Nombre de districtes amb referents de clima i sostenibilitat. Barcelona. • Nombre de districtes amb equipaments d’educació ambiental. • Consorci d’educació de • Nombre de consultes als punts d’assessorament energètic. Barcelona. • Ajudes econòmiques per desenvolupar projectes ciutadans pel clima • Institut municipal d’educació (€/any). de Barcelona. 156 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CULTURA CLIMÀTICA / 16. ACCIÓ CULTURAL PEL CLIMA VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA 5- HABITABLE - I SEGURA -4- UNA BARCELONA 3- SALUDABLE - -2- UNA BARCELONA EFICIENT -1- I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Acció Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més cultural AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd pel clima climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Cooperació Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària climàtica nos públic nostres rius circular Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 157 CULTURA CLIMÀTICA LÍNIA D’ACCIÓ COOPERACIÓ 17 CLIMÀTICA Facilitar projectes col·lectius d’aprenentatge/acció i implicar- hi persones i organitzacions. Concedir ajudes econòmiques per desenvolupar projectes que contribueixin a afrontar el canvi climàtic. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS En un món majoritàriament urbà, les ciutats són peces comprometre la sostenibilitat i la vida quotidiana de les clau per garantir l’equitat social, el desenvolupament poblacions més vulnerables. sostenible i la qualitat de vida. Però els hàbits i els Cal avançar per conscienciar que els hàbits i els consums dels habitants de les ciutats més pròsperes, consums incideixen sobre la vida quotidiana i com Barcelona, sovint generen un gran deute ecològic augmenten els riscos per a altres territoris, així com que recau en les societats, els territoris i els països impulsar projectes de cooperació internacional més vulnerables. Cal que Barcelona, com a ciutat del adreçats a revertir el deute ecològic contret per la Nord global, prengui la iniciativa i redueixi dràsticament ciutat. les seves emissions per millorar la justícia global i no ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Pla director de cooperació per a la justícia global (2018-2021). ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 17.1. Preparar-se per acollir refugiats climàtics. 2030 Ajuntament de Barcelona 158 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CULTURA CLIMÀTICA / 17. COOPERACIÓ CLIMÀTICA ACCIÓ IL·LUSTRATIVA recullen. En els districtes perifèrics de la ciutat, amb fortes mancances en serveis bàsics, la gestió dels residus sòlids urbans (GRSU) esdevé, alhora, un problema ambiental, social i sanitari greu. Àrees urbanes com el barri de Maxaquene s’han configurat des de l’ocupació caòtica dels espais públics, la qual cosa dificulta enormement la introducció, el desplegament i el manteniment dels serveis bàsics; les conseqüències d’aquestes deficiències afecten greument la vida diària de les veïnes i els veïns del barri. El projecte a Maxaquene té com a objectiu principal millorar la GRSU del barri mitjançant l’enfortiment del teixit d’associacions de recollida primària, amb Suport a la gestió dels residus sòlids un enfocament d’economia social i solidària, i la urbans als districtes perifèrics de Maputo sensibilització de la comunitat en relació amb la importància del reciclatge i els beneficis socials, (Moçambic) econòmics i ambientals del treball dels recicladors informals (catadors). La Direcció de Justícia Global i Cooperació Les activitats han estat dissenyades i posades en Internacional de l’Ajuntament de Barcelona finança pràctica fonamentalment per dues organitzacions projectes destinats a promoure la justícia climàtica a locals, Kutenga i Comsol, amb el suport de la països de la Mediterrània, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. plataforma per al desenvolupament del barri de A Maputo es generen més de 1.100 tones de residus Maxaquene i en col·laboració amb l’ONG Enginyeria sòlids diàriament, de les quals prop de 500 no es Sense Fronteres. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 17.2. Generar una implicació social més activa en la visibilització Continuadament Ajuntament de dels efectes del canvi climàtic sobre els països i les societats Barcelona més vulnerables, i fer campanyes d’educació i conscienciació sobre el deute ecològic de Barcelona. 17.3. Definir una estratègia integral per reduir el deute ecològic de 2025 Ajuntament de Barcelona, on es prioritzin les accions de més impacte sobre Barcelona tercers. ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 17.4. Generar més coneixement al voltant de l’impacte de la crisi 2030 Ajuntament de climàtica sobre les desigualtats globals, els moviments Barcelona migratoris (refugiats climàtics) i els Drets Humans. 17.5. Promoure la cooperació entre ciutats en clau de justícia 2030 Ajuntament de climàtica, tant en la convocatòria de subvencions com en la Barcelona cooperació directa ciutat-ciutat. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 159 VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- - UNA BARCELONA -3 SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA • Alcaldia. • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. • Districtes. INDICADORS DE SEGUIMENT • Nombre de projectes desenvolupats en el marc JUSTÍCIA IMPULS A de la cooperació internacional per corregir el MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA canvi climàtic. • Pressupost dels projectes de cooperació internacional adreçats a millorar la justícia climàtica (euros). LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Cooperació Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més climàtica AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Organitzem- perduda en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural nos públic nostres rius circular pel clima 160 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 CULTURA CLIMÀTICA LÍNIA D’ACCIÓ ORGANITZEM- 18 NOS Incorporar canvis organitzatius i metodologies de treball que permetin integrar criteris de sostenibilitat i resiliència en la planificació, transformació i gestió de la ciutat. JUSTIFICACIÓ I BENEFICIS El canvi climàtic és un repte global que requereix aprofundir en el coneixement i millorar la informació d’accions locals. A més, és un fenomen que implica de què es disposa amb vista a la presa de decisions, la molts vectors ambientals (l’aigua, l’energia, la gestió i la posada en pràctica de l’acció climàtica. biodiversitat, els residus, etcètera); per tant, no es pot Per acompanyar aquesta nova manera de treballar, a treballar des de l’Administració d’una manera aïllada més, caldran eines que permetin aprofundir en l’anàlisi per part d’un departament concret, sinó que s’ha dels impactes i com aquests impactes afectaran les d’impulsar des de la transversalitat i la complexitat persones, generar la capacitació interna de l’equip pròpia del fenomen. És necessari que s’hi involucri tota tècnic involucrat i garantir l’accessibilitat d’aquesta l’Administració, així com la resta d’actors clau de la nova informació. ciutat. Per aconseguir-ho, cal incorporar canvis a escala Incorporar la variable del canvi climàtic en la organitzativa i de metodologies de treball que, des planificació i la gestió de la ciutat a llarg termini també d’una visió global i sistèmica de la ciutat, permetin representa un gran repte, no només perquè implica integrar criteris de sostenibilitat i resiliència en els plantejar objectius i adquirir compromisos a llarg processos de planificació, transformació i gestió de la termini, sinó també per la incertesa inherent a les ciutat. projeccions de futur i la gestió dels impactes climàtics i els riscs que se’n deriven. Caldrà treballar per ACCIONS DEL PLA ACCIONS JA PREVISTES EN LA PLANIFICACIÓ EXISTENT: • Resiliència urbana (2016). • Pla Barcelona Ciència (2020-2030). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 161 ACCIÓ IL·LUSTRATIVA La plataforma de gestió de la informació i anàlisi de resiliència urbana té per objectiu aportar una visió integral de la ciutat i aglutinar tota la informació considerada crítica o rellevant dels sistemes que la integren. La gestió de la ciutat és complexa, per la multiplicitat d’operadors que hi intervenen i perquè, malgrat les interdependències evidents que hi ha entre els diversos sistemes urbans, sovint operen fent una gestió aïllada de la informació. Aquesta plataforma obre una nova possibilitat de gestionar i compartir la informació amb tots els agents implicats, i permet analitzar d’una manera conjunta dades que fins ara era impossible correlacionar, amb la qual cosa aporta un nou coneixement de suport per a la presa de decisions, tant de tipus estratègic com operatiu. ACCIONS PRIORITÀRIES EN EL CONTEXT POST-COVID19: ACCIONS DATA AGENTS 18.1. Augmentar la recerca en clima (Pla Ciència de Barcelona) per Continuadament Ajuntament de millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. Barcelona Comunicar el nou coneixement a través de la web, jornades científiques, conferències, etc. 18.2. Crear una oficina del clima per treballar en el canvi climàtic 2020 Ajuntament de d’una manera transversal dins de l’organització o establir una Barcelona comissió de seguiment de la posada en pràctica de les accions del Pla d’acció per l’emergència climàtica format per l’equip del nucli impulsor i altres agents que es considerin clau. 18.3. Estudiar la reducció de la despesa energètica associada a una 2020 Ajuntament de adaptació dels horaris laborals. Barcelona 18.4. Implantar el pressupost de carboni. 2025 Ajuntament de Barcelona 18.5. Revisar els plans d’emergències municipals en vista de la 2025 Ajuntament de nova informació generada en relació amb el canvi climàtic. Barcelona 18.6. Millorar la informació proporcionada a la ciutadania en 2025 Ajuntament de episodis de contaminació i alertes per nous riscs. Barcelona ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A CURT TERMINI (2018-2025): ACCIONS DATA AGENTS 18.7. Estudiar la contribució de cada barri a la generació de Continuadament Ajuntament de gasos amb efecte d’hivernacle per determinar possibles Barcelona desigualtats. 162 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 ACCIONS DATA AGENTS 18.8. Incloure, en la plataforma de resiliència, un repositori comú Continuadament Ajuntament de d’informació climàtica que garanteixi l’accessibilitat a tots els Barcelona agents implicats. 18.9. Millorar els sistemes de comunicació amb els equipaments Continuadament Ajuntament de i els serveis crítics de ciutat davant d’episodis climatològics Barcelona extrems. 18.10. Fer pública, a través d’Open Data, la informació rellevant tant Continuadament Ajuntament de d’impactes climàtics com de seguiment d’accions dutes a Barcelona terme (transparència). 18.11. Definir i calcular els indicadors de seguiment del Pla d’acció Continuadament Ajuntament de per l’emergència climàtica i dels projectes de coproducció Barcelona ciutadana i elaborar i publicar informes periòdics que donin compliment al Pacte dels alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia. 18.12. Revisar i actualitzar el Pla d’acció per l’emergència climàtica. Continuadament Ajuntament de Barcelona 18.13. Establir els mecanismes de coordinació externa i comunicació 2018 Ajuntament de necessaris entre les administracions (especialment la Barcelona Diputació, l’Àrea Metropolitana i la Generalitat de Catalunya) i amb la resta d’agents clau de ciutat per crear sinèrgies i facilitar l’assoliment dels objectius del Pla d’acció per l’emergència climàtica, alhora que es reforça el paper del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat. 18.14. Incorporar una línia d’acció climàtica per posar en pràctica 2018 Ajuntament de projectes de les taules de resiliència. Barcelona 18.15. Desenvolupar un pla de formació interna que incorpori 2020 Ajuntament de formacions específiques en llocs de treball implicats Barcelona directament en l’acció climàtica, i sessions divulgatives i de conscienciació sobre la importància del canvi climàtic. 18.16. Aprofundir en el coneixement que es té dels impactes 2020 Ajuntament de del canvi climàtic en la continuïtat dels serveis i les Barcelona infraestructures crítiques de ciutat (serveis d’atenció sanitària, subministraments, etcètera) i les seves interdependències. 18.17. Estudiar com el canvi climàtic pot repercutir econòmicament 2020 Ajuntament de a la ciutat (canvis en els preus dels subministraments bàsics i Barcelona aliments, en la capacitat de càrrega turística, etc.). Reduir les emissions de l'activitat turística. 18.18. Crear un atles de resiliència que incorpori els mapes de 2020 Ajuntament de vulnerabilitats i que garanteixi que la informació sigui Barcelona accessible a tots els agents municipals implicats en processos de planificació, transformació i serveis urbans. 18.19. Fer un mapatge de les accions del Pla d’acció per l’emergència 2020 Ajuntament de climàtica posades en pràctica i publicar-les a l’atles de Barcelona resiliència. 18.20. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic 2025 Ajuntament de afectarà Barcelona a través de la participació en el projecte Barcelona europeu RESCCUE. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 163 ACCIONS DATA AGENTS 18.21. Sistematitzar l’ús d’informació climàtica entre els tècnics 2025 Ajuntament de municipals, habilitar els instruments que permetin compartir Barcelona el nou coneixement d’una manera efectiva (plataforma de resiliència) i capacitar les persones per utilitzar-los, a través de les formacions necessàries (estendre l’ús dels sistemes d’informació geogràfica dins l’organització per millorar la capacitat d’anàlisi, etcètera.) ACCIONS QUE CAL IMPULSAR A TERMINI MITJÀ I LLARG (2026-2030): ACCIONS DATA AGENTS 18.22. Establir mecanismes de coordinació interna per garantir la 2030 Ajuntament de comunicació dels progressos i fer un seguiment dels plans Barcelona estratègics sectorials vinculats. 18.23. Participar en xarxes de ciutats per afavorir l’intercanvi de 2030 Ajuntament de bones pràctiques i col·laborar amb institucions de referència Barcelona internacionals per posicionar Barcelona com a referent en l’acció climàtica i reportar els resultats d’acord amb els compromisos adquirits. ACTORS MUNICIPALS IMPLICATS INDICADORS DE SEGUIMENT • Ecologia urbana. • Nombre de persones formades sobre canvi • Districtes. climàtic. • Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i • Nombre de participacions en projectes de recerca LGTBI. i millora del coneixement en canvi climàtic. • Seguretat i Prevenció. • Nombre de continguts publicats en la plataforma • Economia, Recursos i Promoció Econòmica. de resiliència i altres eines d’accés a la informació. • Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. • Agència de Salut Pública de Barcelona. EIXOS ESTRATÈGICS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA JUSTÍCIA IMPULS A MITIGACIÓ ADAPTACIÓ CLIMÀTICA L’ACCIÓ CIUTADANA 164 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 VALORS DEL PLA D’ACCIÓ PER L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA UNA BARCELONA SOCIALMENT JUSTA UNA BARCELONA -5- HABITABLE I SEGURA -4- UNA BARCELONA -3- SALUDABLE -2- UNA BARCELONA - EFICIENT -1 I RENOVABLE UNA BARCELONA BAIXA EN CARBONI I DISTRIBUTIVA UNA BARCELONA QUE APRÈN BARCELONINS/NINES COMPROMESOS/SES LÍNIA D’ACCIÓ VINCULADA Organitzem- Tenir cura Tenir cura Sense Garantir el Edificis millor Recuperar Transformació Molt més nos AMB:de tothom de tothom talls confort tèrmic que nous els terrats urbana en clau verd climàtica Ni una gota Renovables Moure’ns Protegir el Economia Consum Residu Sobirania Acció Cooperació perduda en l’espai bé litoral i els verda i responsable zero alimentària cultural climàtica públic nostres rius circular pel clima Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 165 12. CRONOGRAMA Línia d’acció 1. TENIR CURA DE TOTHOM 1.1. Millorar la xarxa social de les persones grans que viuen soles i reforçar projectes ja existent i accions específiques sobre col·lectius vulnerables • · 2020 · en com promoure el servei de teleassistència. 1.2. Posar en marxa mecanismes necessaris per incrementar el pes de les ajudes públiques amb enfocament energètic, i ambiental i de justícia social. • · 2025 · 1.3. Implantar com a mínim 10 Viles veïnes orientades al servei integral d’atenció a persones dependents, amb equips de servei d’atenció • · 2025 · domiciliària de proximitat. 1.4. Avançar en la garantia del dret a l’alimentació de forma inclusiva i digna. • · 2025 · 1.5. Fomentar l’ocupació verda en sectors econòmics vinculats al canvi climàtic. Donar al projecte Labora una visió ambiental. • · 2025 · 1.6. Reduir les molèsties ocasionades per les males olors a través de la millora dels sistemes de recollida de residus i del clavegueram en cas de calor. · • · · 1.7. Crear figures d’acompanyament que facilitin i aconsellin sobre les actuacions de rehabilitació a desenvolupar. · · 2020 · 1.8. Formar de manera específica a les profesionals del SAD per a detectar situacions de pobresa energètica i vulnerabilitat a la calor/fred, · · 2020 · i per proposar accions de millora de conofrt tèrmic a la llar. 1.9. Generar coneixement sobre l'impacte diferenciat de la crisi climàtica sobre les dones i els col·lectius més vulnerables a Barcelona. · · · 2030 166 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Accions prioritàries en el context post-Covid19 Continuadament Accions que cal impulsar a curt termini (2018-2025) Accions que cal impulsar a termini mitjà i llarg (2026-2030) Línia d’acció 2. SENSE TALLS 2.1. Promoure i prioritzar l’autoproducció d’energia provinent de fonts renovables i fer-la accessible també a les llars vulnerables. • · 2025 · 2.2. Garantir l’abastament d’aigua i energia i la continuïtat dels serveis dels equipaments i infraestructures crítiques durant situacions d’emergència. • · 2025 · 2.3. Desplegar l’operador energètic municipal que impulsi la producció d’energies renovables en el municipi. · • · · 2.4. Crear una comercialitzadora energètica municipal al servei de tota la ciutadania. · · 2018 · 2.5. Revisar la taxa de clavegueram perquè incorpori bonificacions en l’import de la taxa per a col·lectius sensibles. · · 2020 · 2.6. Potenciar els actuals punts d’assessorament energètic com a punts d’assessorament climàtic i per continuar garantint els serveis bàsics · · 2020 · de la població en situació de vulnerabilitat. 2.7. Millorar el coneixement sobre la relació entre pobresa energètica i salut. · · 2025 · 2.8. Promoure “bancs d’energia” que ajudin a cobrir les necessitats de les llars amb vulnerabilitat energètica. · · 2025 · 2.9. Promoure les accions i els acords per garantir l’abastament públic de l’aigua potable a la ciutat. · · · 2030 Línia d’acció 3. GARANTIR EL CONFORT TÈRMIC 3.1. Activar 100 espais municipals (equipaments i parcs) per actuar com a refugis climàtics en cas d’emergència per clima extrem i disposar d’un • · 2025 · equipament de referència per districte. 3.2. Prioritzar les actuacions refrescants que es facin en els àmbits territorials més vulnerables a la calor. • · 2025 · 3.3. Crear el programa “Barcelona, ciutat d’ombra”, d’intervenció sobre l’espai públic per generar més zones d’ombra. • · 2025 · 3.4. Millorar el confort tèrmic de 40 escoles públiques, 4 residències municipals de persones grans i 2 centres d'atenció precoç per a infants amb discapacitat. • · 2025 · 3.5. Revisar els criteris d’activació del protocol d’emergències per onades de calor. · · 2025 · 3.6. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afecta la salut i la mortalitat de les persones a cada barri, a través del projecte europeu · · 2025 · de recerca finançat per Climate-fit.city on participen l’ASPB i ISGLOBAL. 3.7. Aprofundir en el coneixement del clima urbà amb la implantació d’una xarxa d’estacions meteorològiques fixes i estacions puntuals o mòbils. · · 2025 · 3.8. Continuar identificant, preparant i activant espais de refugi climàtic per garantir el grau de cobertura desitjada i si cal crear-ne de nous. · · · 2030 3.9. Disposar d’un espai de jocs d’aigua en l’espai públic per cada districte. · · · 2030 3.10. Reforçar els equipaments sociosanitaris i les plantilles per afrontar moments climatològicament excepcionals. · · · 2030 3.11. Intervenir sobre els paviments i els terrats de la ciutat per incrementar l’índex de reflectància i contribuir a mitigar l’efecte d’illa de calor. · · · 2030 Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 167 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) Línia d’acció 4. EDIFICIS MILLOR QUE NOUS 4.1. Estudiar i establir prescripcions tècniques pel que fa als nous estàndards de confort tèrmic que es volen aconseguir localment a Barcelona, i treballar per assolir un canvi de mentalitat tant dels promotors com • · 2020 · dels usuaris dels edificis. 4.2. Desenvolupar un marc regulador per l’ús de calefacció/climatització en el sector comercial i serveis. • · 2020 · 4.3. Generar accions comunicatives i divulgatives per fomentar l’estalvi energètic en els edificis. · • · · 4.4. Monitoritzar energèticament edificis, habitatges i equipaments públics per facilitar el coneixement del consum i de l’aplicació de millores energètiques. · • · · 4.5. Analitzar el temps que necessitaran els nous sistemes ambientalment més responsables. · · 2020 · 4.6. Estudiar solucions energètiques tradicionals i com encaixar-les en el context edificatori actual. · · 2025 4.7. Desenvolupar una ordenança energètica d’edificis que garanteixi que els edificis nous o que es rehabiliten integralment a la ciutat siguin de mínima · · 2025 · demanda energètica i màxima generació. 4.8. Garantir la gestió energètica eficient dels serveis municipals associats al cicle de l’aigua i la recollida i gestió de residus per assolir un estalvi del · · · 2030 10% del consum elèctric en els edificis intervinguts. 4.9. Desenvolupar i consolidar les xarxes de calor i fred existents a la ciutat i definir i impulsar una nova xarxa a l’àmbit Sagrera. · · · 2030 Línia d’acció 5. RECUPERAR ELS TERRATS 5.1. Desenvolupar 10 cobertes i façanes verdes en edificis municipals. • • · · 5.2. Omplir els terrats de la ciutat d’instal·lacions solars, oferint facilitats per a la implantació i potenciant els incentius econòmics com subvencions, • • · · bonificacions fiscals i/o altres mecanismes de finançament. 5.3. Engegar un procés per fer que en els grans espais urbans s’implantin fins a 25 MWp d’energia fotovoltaica l’any 2025. • · · 2030 5.4. Redactar una ordenança per fomentar les cobertes productives per a edificis de nova construcció, gran rehabilitació i canvi d’ús de l’edifici. · · 2018 · 5.5. Redactar una instrucció tècnica per a edificis públics municipals que inclogui l’ús de cobertes/murs/façanes productives. · · 2018 · 5.6. Aprovar una ordenança que obligui a la utilització d’aigües grises, pluvials o regenerades en nous edificis o grans rehabilitacions. · · 2025 · 168 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) Línia d’acció 6. TRANSFORMACIÓ URBANA EN CLAU CLIMÀTICA 6.1. Influir en els instruments de planejament superior per incorporar determi- nacions urbanístiques que assegurin la presència real de verd de qualitat. • • · · 6.2. Adaptar les normes urbanístiques vigents necessàries perquè contribueixin a assolir els objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic. · • · · 6.3. Introduir el vector emergència climàtica en les transformacions estratègiques metropolitanes com ara: Parc de les Glòries, Avinguda · • · · Meridiana, Parc de la Sagrera o front litoral. 6.4. Analitzar com el canvi climàtic afecta específicament cada districte per identificar possibles riscos i vulnerabilitats i definir actuacions específiques · · 2020 · per donar-hi resposta. 6.5. Localitzar i caracteritzar les zones amb risc. · · 2020 · 6.6. Elaborar una guia de disseny i incorporar-hi criteris de sostenibilitat i resiliència a mida per a arquitectes, enginyers, etcètera, i també actors · · 2020 · clau com ara centres de recerca o universitats. 6.7. Protegir en clau ambiental i de seguretat viària les escoles. Actuació en 200 escoles fins el 2024. · · 2024 · 6.8. Redactar la Carta del verd i de la biodiversitat, amb l’objectiu de disposar d’un instrument que reculli els criteris tècnics, ambientals i de disseny que cal tenir en compte a l’hora de projectar els espais verds i l’arbrat urbà, amb · · 2025 · l’esperit de conservar i potenciar la biodiversitat vegetal i animal de la ciutat. 6.9. Caracteritzar els teixits urbans d’acord amb els riscos que els afecten per poder incorporar mesures correctores en revisions de planejament. · · 2025 · 6.10. Reservar espai suficient en el sòl i el subsòl per facilitar la prestació dels serveis climàtics necessaris. · · 2025 · 6.11. Repensar i adaptar criteris en els protocols de projectes i obres i en les prescripcions tècniques de l’espai urbà. · · · 2030 6.12. Accelerar la implantació de renovables al territori català per assegurar que l’any 2030 el 50% del consum elèctric de Catalunya sigui d’origen renovable. · · · 2030 Línia d’acció 7. MOLT MÉS VERD 7.1. Incrementar 40 hectàrees de verd públic a Barcelona que proporcionin elevats serveis socioambientals, prioritzant els llocs amb més dèficit i • · 2025 · aprovar un instrument que permeti la protecció efectiva del verd privat. 7.2. Continuar amb els serveis de prevenció i extinció d’incendis. · • · · 7.3. Incorporar criteris de canvi climàtic al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del parc natural de la Serra de Collserola. · · 2020 · 7.4. Buscar solucions al problema de la reproducció de mosquits en els embornals i cobertes aljub. · · 2020 · 7.5. Consolidar els programes de control de les arbovirosis i altres malalties transmeses per vectors i els protocols de control de mosquits. · · 2025 · 7.6. Impulsar els corredors verds urbans amb una especial atenció al Corredor Ciutadella-Collserola amb la intervenció al carrer Pi i Margall. · · 2025 · Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 169 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) 7.7. Intensificar el control integral per reduir plagues amb l’ús mínim de fitosanitaris i biocides. · · 2025 · 7.8. Redactar un catàleg d’espècies d’arbrat. · · 2025 · 7.9. Determinar les zones on cal potenciar una vegetació de tipus termoregulador, les zones on no és necessari i potser amb vegetació xeròfila ja és suficient. Als parcs, cal prioritzar les espècies autòctones o · · 2025 · ben adaptades. 7.10. Millorar el coneixement dels efectes del canvi climàtic sobre els sistemes naturals. · · 2025 · 7.11. Crear jardins efímers o de temporada (10 a l’any, 1 per districte). · · 2025 · 7.12. Desenvolupar els programes necessaris per a protegir les espècies més vulnerables al canvi climàtic. · · · 2030 7.13. Crear 10 refugis de biodiversitat com a part essencial de la infraestructura verda urbana. · · · 2030 7.14. Renaturalitzar la llera dels rius Llobregat i Besòs i millorar-ne la qualitat de l’aigua, així com la dels aqüífers. · · · 2030 7.15. Recuperar el rec Comtal. · · · 2030 Línia d’acció 8. NI UNA GOTA PERDUDA 8.1. Assolir el consum de 100 l/hab/dia aigua domèstica potable. • · · 2030 8.2. Fomentar l’estalvi d’aigua a escala municipal en el reg, les fonts, la neteja i els edificis municipals. · • · · 8.3. Incorporar projeccions climàtiques actualitzades en futures revisions del Protocol per situació de sequera. · · 2018 · 8.4. Preveure el reg de l’arbrat i incrementar-lo quan sigui necessari per obtenir els serveis d’evapotranspiració i refrescament desitjats. · · 2020 · 8.5. Avaluar i fer un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua freàtica. · · 2020 · 8.6. Disposar d’un pla d’abastament de la ciutat de Barcelona. · · 2020 · 8.7. Incrementar 20.000 m2 de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) el 2024. · · 2024 · 8.8. Substituir 100.000 m3/any d’aigua potable per recursos hídrics alternatius pels usos municipals en que sigui compatible el 2024. · · 2024 · 8.9. Potenciar l’ús de les aigües grises en els nous desenvolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions i per a usos industrials, i estudiarne la · · 2025 · inclusió en revisions futures de l’Ordenança municipal de medi ambient urbà. 8.10. Estudiar l’impacte energètic de l’abastament d’aigua (dessalinitzadora, plantes d’aigua regenerada, etcètera.) · · 2025 · 8.11. Estudiar la viabilitat de la producció d’aigua regenerada a l’EDAR Besòs. · · 2025 · 8.12. Avaluar i fer un seguiment continuat de la qualitat de l’aigua de boca. · · · 2030 8.13. Permeabilitzar (despavimentar) 3 ha i recuperar-hi el sòl orgànic. · · · 2030 8.14. Utilitzar l’aigua regenerada de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del Prat, amb un potencial de 5hm3, per l’ús d’indústries de la Zona Franca, per a · · · 2030 usos residencials compatibles (barri de La Marina) i per recarregar l'aqüífer. 170 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Accions prioritàries en el context post-Covid19 Continuadament Accions que cal impulsar a curt termini (2018-2025) Accions que cal impulsar a termini mitjà i llarg (2026-2030) 8.15. Construir basses de recàrrega en punts alts de la ciutat que facilitin la infiltració i generin un efecte de retenció i laminació del cabal d’avinguda, i instal·lar sistemes de captació d’aigües pluvials a Collserola que permetin · · · 2030 reutilitzar-les. 8.16. Utilitzar les aigües de bombeig del freàtic provinent d’instal·lacions subterrànies per a usos municipals si la qualitat de l'aigua ho fa possible. · · · 2030 Línia d’acció 9. RENOVABLES EN L’ESPAI PÚBLIC 9.1. Accelerar la implantació de generació renovable als edificis municipals i a l’espai públic incorporant 6 MWp més de generació fotovoltaica al parc • · 2025 · municipal l’any 2025. 9.2. Avaluar la incorporació de la generació en altres elements de l’espai públic, com paviments de places, vials, etcètera. · • · · Línia d’acció 10. MOURE’NS BÉ 10.1. Millorar la fiabilitat, la competitivitat i la capacitat de la xarxa d'autobusos de la ciutat. Incrementar la freqüència i reduir el temps de recorregut de • • · · les línies de la xarxa bàsica i de proximitat. 10.2. Estudiar la implantació de mesures complementàries per reduir l’impacte ambiental del transport privat motoritzat. • • · · 10.3. Avançar en l’aplicació de fórmules de reducció de les necessitats de mobilitat obligada. • • · · 10.4. Consolidar la infraestructura ciclista i millorar la qualitat, la connectivitat i la seguretat de la xarxa existent, tot prioritzant els eixos estructuradors • • · · de la xarxa. 10.5. Fer un salt d'escala i acceleració del programa Superilles. Transformar 10 km de carrers a eixos verds pel 2024. • · 2024 · 10.6. Millorar l’accessibilitat i confort de les voreres, augmentar les zones de vianants, millorar la mobilitat vertical, incrementar els carrers pacificats, • · 2025 · on la prioritat màxima sigui per a les persones vianants. 10.7. Estendre l’estratègia d’aparcaments i d’estacionament regulat a tota la ciutat. • · 2025 · 10.8. Completar la xarxa de tramvies i millorar-ne la gestió. • · 2025 · 10.9. Calmar el trànsit a la ciutat en general, per incrementar la seguretat viària i afavorir un entorn amable de menys consum energètic i menys emissions. • · 2025 · 10.10. Crear zones de park & ride, en col·laboració amb altres administracions. • · · 2030 10.11. Desplegar la Zona de Baixes Emissions, fer seguiment de les fases previstes i aplicar els ajustos necessaris. · • · · 10.12. Impulsar espais dedicats a la distribució de mercaderies per incrementar la eficiència i reduir el seu impacte en les emissions de GEH. · • · · 10.13. Augmentar substancialment l’oferta de bus interurbà. · • · · Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 171 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) 10.14. Millorar les àrees d’intercanvi en superfície del transport públic, les estacions intermodals i les terminals de bus regional i metropolità. · • · · 10.15. Recolzar a nivell estatal la creació d'una àrea ECA a la Mediterrània Occidental. · · 2020 · 10.16. Proporcionar ajuts i subvencions per anar a la feina en bici. Impulsar una prova pilot, ajudar a la compra de bicicletes per a empreses i avaluar la possibilitat de proporcionar als treballadors una compensació econòmica · · 2025 · pel quilometratge fet per anar en bici a la feina. 10.17. Impulsar el vehicle elèctric amb la creació de nova infraestructura de càrrega. · · 2025 · 10.18. Redactar i posar en pràctica el Pla de Desplaçaments d’Empresa (PDE) de l’Ajuntament de Barcelona · · 2025 · 10.19. Introduir mesures de fiscalitat verda per tal de gravar l’activitat de distribució de mercaderies de les grans plataformes tecnològiques. · · 2025 · 10.20. Diversificar combustibles i vehicles elèctrics en flotes captives de vehicles. · · 2025 · 10.21. Potenciar una flota de taxis 100% de baixes emissions. · · 2025 · 10.22. Renovar la flota d’autobusos i autocars per tecnologies menys contaminants, i prioritzar els vehicles d’emissió zero. · · 2025 · 10.23. Implementar la infraestructura necessària per poder electrificar els diferents molls del Port de Barcelona, maquinària de terra i flotes captives. · · 2025 · 10.24. Treballar per una fiscalitat que tingui un marcat caràcter ambiental sobre els vaixells del Port de Barcelona i el sector aeronàutic. · · 2025 · 10.25. Implantar sistemes de generació de renovable al Port de Barcelona i a l’Aeroport de Barcelona, a les cobertes dels edificis i amb pèrgoles · · 2025 · als aparcaments. 10.26. Electrificar i diversificar les flotes de vehicles municipals (inclosa la de residus). · · · 2030 10.27. Elaborar Plans de reducció d’emissions de les infraestructures i incorporar-los en els nous plans directors de l’Aeroport de Barcelona, · · · 2030 considerant al sector aeronàutic, i el Port de Barcelona. 10.28. Estudiar l’eliminació dels vols curts que tinguin alternativa en tren (a menys de 7 hores) i que estiguin a distàncies menors als 1.000 km. · · · 2030 10.29. Continuar amb la progressiva electrificació de les flotes de terra o unitats auxiliars per minimitzar el consum de combustibles fòssils. · · · 2030 10.30. Potenciar la utilització dels modes ferroviaris a l’aeroport i una reducció d’aparcaments. · · · 2030 10.31. Posar en servei aquelles actuacions de metro del Pla Director d’Infraestructures que aportarien una rendibilitat més alta més · · · 2030 ràpidament. 10.32. Desenvolupar les inversions en Rodalies i Regionals per millorar el transport públic ferroviari regional. Accelerar l’acabament de l’estació · · · 2030 de la Sagrera. 10.33. Accelerar la construcció dels accessos ferroviaris al Port, inclosos al corredor mediterrani, per duplicar el transport de mercaderies en tren · · · 2030 i reduir el trànsit de camions. 10.34. Endegar un procés d’electrificació del Port de Barcelona acompanyat de la contractació d’energia 100 % renovable. · · · 2030 10.35. Promoure que el Port de Barcelona sigui port base de les línies de creuers. · · · 2030 10.36. Eliminar les exempcions fiscals sobre el querosè en la UE tant en els vols interns dels estats com en l’espai aeri comú. · · · 2030 172 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Línia d’acció 11. PROTEGIR EL LITORAL I ELS NOSTRES RIUS 11.1. Definir i implementar estratègies de protecció i ús específic per a cada platja. • · · 2030 11.2. Analitzar la percepció social pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre les platges. · · 2025 · 11.3. Aprofundir en l’estudi de la vulnerabilitat per erosió i inundació marina. · · 2025 · 11.4. Establir mesures de conservació dels sediments. · · 2025 · 11.5. Redefinir els usos litorals existents. · · 2025 · 11.6. Impulsar un ús sostenible del mar. · · 2025 · 11.7. Naturalitzar la costa de Barcelona. · · · 2030 11.8. Apropar el coneixement del mar a la població. · · · 2030 11.9. Aplicar les mesures d’adaptació i augment de la resiliència que siguin adients al litoral barceloní. · · · 2030 11.10. Augmentar la biodiversitat litoral amb la instal·lació de nous esculls artificials. · · · 2030 11.11. Estudiar els efectes del canvi climàtic sobre la temperatura del mar i les seves implicacions sobre la qualitat de l’aigua, la biodiversitat · · · 2030 marina, la pesca, etcètera. 11.12. Desenvolupar la primera fase d'actuacions urgents del PDISBA centrada en la protecció i defensa ecològica de les masses d'aigua influents i receptores del · · · 2030 medi urbà front els efectes del canvi climàtic sobre el model de precipitació. 11.13. Fomentar la protecció i l’augment dels embornals de carboni marins actuals entre els municipis del litoral de Barcelona, i potenciar la · · · 2030 col·laboració en xarxa. 11.14. Replanificar el model d’usos dels espais litorals en coherència amb una política de millora contínua de les pràctiques ambientals i de prevenció · · · 2030 de la contaminació al litoral. Línia d’acció 12. ECONOMIA VERDA I CIRCULAR 12.1. Revisar les actuacions amb les entitats financeres per incorporar i potenciar la banca ètica i les entitats de l’economia cooperativa, • • · · social i solidària (ECSS). 12.2. Definir una estratègia d’economia verda, blava i circular. Potenciar clústers d’empreses sector energies renovables i economia circular • · 2025 · la ciutat, com, per exemple a l'Eix del Besòs. 12.3. Impulsar el consum de productes i subministraments provinents de la revalorització de residus. · • · · 12.4. Establir programes de formació i ocupació en economia circular, a través de Barcelona Activa. · · 2020 · 12.5. Reclamar el desplegament de la Llei Catalana de Canvi Climàtic, incloent mesures fiscals. · · 2020 · Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 173 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) 12.6. Adaptar Barcelona Activa per a la promoció de l’economia verda i de proximitat. · · 2020 · 12.7. Establir un recàrrec a l’impost sobre estades en allotjaments turístics. · · 2025 · 12.8. Definir una instrucció de contractació pública de descarbonització amb criteris d’Economia Circular i Economia Social i Solidària. Implantar una · · 2025 · certificació de sostenibilitat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament. 12.9. Demanar la finalització i desplegament de la Llei Catalana de l’Economia So- cial i Solidària així com els recursos necessaris per al seu desenvolupament. · · 2025 · 12.10. Potenciar els acords voluntaris de les grans empreses per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. · · 2025 · 12.11. Afavorir un marc i instruments legals per augmentar la contractació pública social i sostenible a nivell català i estatal. · · 2025 · 12.12. Impulsar un mecanisme de compensació de les emissions generades per les grans obres a la ciutat, en favor d’accions de lluita contra el canvi climàtic. · · 2025 · 12.13. Reformar la normativa espanyola per possibilitar la creació de nous tributs municipals en tots els àmbits i especialment el turisme. · · 2025 · 12.14. Assessorar les empreses per facilitar la reducció de residus i emissions, tant en la planificació com en l’aplicació de les millores. · · 2025 · 12.15. Estudiar opcions de millora de la fiscalitat ambiental per a les empreses “baixes en carboni”. · · 2025 · Línia d’acció 13. CONSUM RESPONSABLE 13.1. Potenciar el consum responsable a través dels mercats d’intercanvi. • · 2025 · 13.2. Consolidar la Fira de l’Economia Social i Solidària i la Fira de Nadal del Consum Responsable. · • · · 13.3. Ampliar i enfortir l’associació Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària. · • · · 13.4. Enfortir la promoció de les iniciatives i els projectes socials i ciutadans i dotar de continuïtat la línia especifica de subvencions del consum · • · · responsable. 13.5. Crear un nou espai de referència (Espai Consum) a la ciutat que promogui el consum responsable. · · 2018 · 13.6. Potenciar una nova manera de fer social i ambientalment més respectuosa, amb la creació del FAR de la innovació socieconòmica. · · 2018 · 13.7. Enriquir l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) amb la perspectiva del consum responsable. · · 2020 · 13.8. Identificar i visibilitzar les estratègies i les bones pràctiques en matèria de consum responsable de l’Administració per potenciar el paper · · 2020 · exemplificador en les polítiques publiques. 13.9. Impartir formació interna específica de consum responsable dins l’Ajuntament. · · 2020 · 13.10. Aplicar i potenciar l’ús dels criteris de compra social i ambiental en la compra i la contractació pública. · · 2025 · 13.11. Introduir criteris d’emergència climàtica en les condicions per a la publicitat de béns i serveis en espais sota control públic. · · 2025 · 174 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Accions prioritàries en el context post-Covid19 Continuadament Accions que cal impulsar a curt termini (2018-2025) Accions que cal impulsar a termini mitjà i llarg (2026-2030) 13.12. Analitzar la petjada de carboni dels diferents consums i produccions de Barcelona considerant la implantació d’indicadors de càrrega global · · · 2030 d’emissions. Línia d’acció 14. RESIDU ZERO 14.1. Desplegar l’estratègia de residu zero. • · 2025 · 14.2. Desplegar la recollida de sistemes individualitzats de residus domèstics i comercials al 100% de la ciutat, augmentant la recollida selectiva • · · 2030 fins al 65% per tal de reduir la necessitat d’incineració. 14.3. Fomentar els ateneus de fabricació 2.0. • · · 2030 14.4. Eliminar els plàstics d’un sol ús. • · · 2030 14.5. Aplicar els canvis normatius que permetin Implantar nous Sistemes Col·lectius de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP) i Impulsar · • · · la implantació de Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR). 14.6. Optimitzar les rutes de transport per reduir desplaçaments i millorar el servei de recollida de residus. · · 2025 · 14.7. Arribar a acords voluntaris amb el sector privat per establir bones pràctiques en la reducció de envasos, malbarament, plàstics d’un sol ús, etc. · · 2025 · 14.8. Crear una taxa de recollida de residus domèstica que incentivi la participació en la recollida selectiva de residus. · · 2025 · Línia d’acció 15. SOBIRANIA ALIMENTÀRIA 15.1. Implementar i promoure dietes més saludables i baixes en carboni al 2021 a escoles i tots els menjadors municipals. • · 2020 · 15.2. Recolzar i promoure l’agricultura urbana i periurbana, així com el teixit agroecològic de la ciutat i del Parc agrari de Llobregat. • · 2025 · 15.3. Generar un sistema d’identificació així com instruments de facilitació logística i comercial conjuntament amb Mercabarna, Mercats Municipals, • · 2025 · gremis, organitzacions agràries, etc. 15.4. Potenciar i fomentar formacions i activitats amb l’objectiu d’acostar el coneixement del vegetarianisme en àmbits diversos. · · 2025 · 15.5. Crear i potenciar els mercats de pagès, amb agents productors de les proximitats de Barcelona. · · 2025 · 15.6. Promoure i definir el model de menjador sa i sostenible. · · 2025 · 15.7. Promoure l’ús d’aliments ecològics i de proximitat en el sector de la restaura- ció. · · 2025 · 15.8. Acompanyar en l’aparició d’iniciatives de cooperatives de consumidors. · · 2025 · 15.9. Obrir un mercat majorista d’aliments frescos ecològics a l’any 2021 a Mercabarna que potenciï la venda de producció ecològica i que impulsi · · 2025 · la participació de productors ecològics locals. 15.10. Obrir un centre de reaprofitament alimentari a l’any 2021 (2500Tm/any) a Mercabarna. · · 2025 · Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 175 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) 15.11. Potenciar la comercialització de verdures de temporada, ecològiques i locals a Mercabarna especialment aquelles que la seva producció a Catalunya és · · 2025 · abundant. 15.12. Organitzar al 2021 la trobada d’alcaldes i alcaldesses del Pacte de Milan (200 ciutats) on impulsar un compromís de les ciutats amb l’alimentació i el canvi · · 2025 · climàtic. 15.13. Consolidar el projecte de mercats verds i crear nous mercats de pagès distribuïts equitativament en el territori. · · 2025 · 15.14. Promoure el comerç de proximitat en l’àmbit de l’alimentació. · · 2025 · 15.15. Estudiar la regulació dels establiments de venda de menjar ràpid ultraprocessat i ultraproteïc als voltants dels centres educatius. · · 2025 · 15.16. Promoure la xarxa d’horts urbans per la seva funció social i com a eina de divulgació, i fomentar l’agricultura periurbana i la ramaderia ecològiques · · 2025 · juntament amb altres administracions supramunicipals 15.17. Fomentar la creació de botigues d’alimentació i d’espais als mercats destinats a fer valer els aliments de qualitat amb caducitat pròxima per · · · 2030 afavorir l’estalvi i reduir el malbaratament alimentari. Línia d’acció 16. ACCIÓ CULTURAL PEL CLIMA 16.1. Difondre àmpliament la informació sobre oportunitats, ajudes i suports disponibles. • • · · 16.2. Disposar d’un/a responsable de clima i sostenibilitat i un equipament a cada districte, amb l’objectiu de promoure l’acció climàtica i estendre • · 2025 · la cultura de sostenibilitat als barris. 16.3. Dotar de 1M€ / any d’ajudes econòmiques per desenvolupar projectes que contribueixin als objectius del Pla clima per l’emergència i de la • · 2025 · Declaració d’Emergència Climàtica. 16.4. Estendre el coneixement sobre l'emergència climàtica utilitzant els canals de comunicació existents. · • · · 16.5. Visibilitzar els compromisos, les accions i les bones pràctiques dels diversos actors. · • · · 16.6. Establir els mecanismes necessaris per garantir la participació de les persones vulnerables al canvi climàtic. · · 2020 · 16.7. Enfortir els programes de suport a les escoles, entitats i comerços com a espais de conscienciació i acció climàtica. · · 2025 · 16.8. Donar a conèixer la declaració d’emergència climàtica amb una exposició itinerant que circuli pels 10 districtes i diverses escoles. · · 2025 · 16.9. Garantir l’accés a la informació climàtica. · · 2025 · 16.10. Promoure accions per l’emergència climàtica des dels equipaments culturals gestionats per l’ICUB o amb participació municipal. · · 2025 · 16.11. Incorporar informació i debat sobre emergència climàtica i models de futur a la programació de Cultura i amb la implicació dels equipaments culturals. · · 2025 · 16.12. Introduir criteris de reducció d’impacte climàtic i Agenda de desenvolupament sostenible 2030 en 5 grans esdeveniments de ciutat · · 2025 · i les festes de barri. 16.13. Promoure la creació de xarxes de coresponsabilitat ciutadana i grups d’acció climàtica a escala de barri. · · 2025 · 176 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Accions prioritàries en el context post-Covid19 Continuadament Accions que cal impulsar a curt termini (2018-2025) Accions que cal impulsar a termini mitjà i llarg (2026-2030) 16.14. Enfortir la participació del teixit social del territori en la definició de propostes urbanístiques, de verd i de mobilitat per pal·liar els efectes del · · · 2030 canvi climàtic. 16.15. Disposar d’un centre d’interpretació sobre l’energia i el canvi climàtic a escala de ciutat. · · · 2030 Línia d’acció 17. COOPERACIÓ CLIMÀTICA 17.1. Preparar-se per acollir refugiats climàtics. • · · 2030 17.2. Generar una implicació social més activa en la visibilització dels efectes del canvi climàtic sobre els països i les societats més vulnerables. · • · · 17.3. Definir una estratègia integral per reduir el deute ecològic de Barcelona, on es prioritzin les accions de més impacte sobre tercers. · · 2025 · 17.4. Generar més coneixement al voltant de l’impacte de la crisi climàtica sobre les desigualtats globals, els moviments migratoris (refugiats · · · 2030 climàtics) i els Drets Humans. 17.5. Promoure la cooperació entre ciutats en clau de justícia climàtica, tant en la convocatòria de subvencions com en la cooperació directa ciutat-ciutat. · · · 2030 Línia d’acció 18. ORGANITZEM-NOS 18.1. Augmentar la recerca en clima (Pla Ciència de Barcelona) per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. • • · · 18.2. Crear una oficina del clima. • · 2020 · 18.3. Estudiar la reducció de la despesa energètica associada a una adaptació dels horaris laborals. • · 2020 · 18.4. Implantar el pressupost de carboni. • · 2025 · 18.5. Revisar els plans d’emergències municipals en vista de la nova informació generada en relació amb el canvi climàtic. • · 2025 · 18.6. Millorar la informació proporcionada a la ciutadania en episodis de contaminació i alertes per nous riscs. • · 2025 · 18.7. Estudiar la contribució de cada barri a la generació de gasos amb efecte d’hivernacle per determinar possibles desigualtats. · • · · 18.8. Incloure, en la plataforma de resiliència, un repositori comú d’informació climàtica que garanteixi l’accessibilitat a tots els agents · • · · implicats. 18.9. Millorar els sistemes de comunicació amb els equipaments i els serveis crítics de ciutat davant d’episodis climatològics extrems. · • · · 18.10. Fer pública, a través d’Open Data, la informació rellevant tant d’impactes climàtics com de seguiment d’accions dutes a terme · • · · (transparència). Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 177 Accions Accions prioritàries prioritàries en el context en el context post-Covid19 post-Covid19 Continuadament Continuadament Accions que Accions que cal impulsar cal impulsar a curt termini a curt termini (2018-2025) (2018-2025) Accions que cal Accions que cal impulsar a termini impulsar a termini mitjà i llarg mitjà i llarg (2026-2030) (2026-2030) 18.11. Definir i calcular els indicadors de seguiment del Pla clima per l’emergència i dels projectes de coproducció ciutadana i elaborar i publicar informes periòdics que donin compliment al Pacte dels · • · · alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia. 18.12. Revisar i actualitzar el Pla d'acció per l’emergència climàtica. · • · · 18.13. Establir els mecanismes de coordinació externa i comunicació necessaris entre les administracions i amb la resta d’agents clau · · 2018 · de ciutat per crear sinèrgies. 18.14. Incorporar una línia d’acció climàtica per posar en pràctica projectes de les taules de resiliència. · · 2018 · 18.15. Desenvolupar un pla de formació interna. · · 2020 · 18.16. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afectarà Barcelona a través de la participació en el projecte europeu · · 2020 · RESCCUE. 18.17. Estudiar com el canvi climàtic pot repercutir econòmicament a la ciutat. Reduir les emissions de l'activitat turística. · · 2020 · 18.18. Crear un atles de resiliència. · · 2020 · 18.19. Fer un mapatge de les accions del Pla clima per l’emergència posades en pràctica i publicar-les a l’atles de resiliència. · · 2020 · 18.20. Aprofundir en el coneixement que es té dels impactes del canvi climàtic en la continuïtat dels serveis i les infraestructures crítiques · · 2025 · de ciutat. 18.21. Sistematitzar l’ús d’informació climàtica. · · 2025 · 18.22. Establir mecanismes de coordinació interna per garantir la comunicació dels progressos i fer un seguiment dels plans · · · 2030 estratègics sectorials vinculats. 18.23. Participar en xarxes de ciutats. · · · 2030 178 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 13. SEGUIMENT les accions (per exemple, les ajudes destinades a la rehabilitació). • Indicadors d’entorn: mesuren les condicions en què es troben els elements externs i que tenen un vincle amb les accions (per exemple, el nombre de dies càlids). • Indicadors de percepció: mesuren com ha percebut (valorat) la ciutadania les actuacions i el seu impacte. • Indicadors d’execució: indica el percentatge d’execució del pla com a mitjana dels percentatges d’execució de les accions previstes. Permet valorar l’estat del pla d’una forma quantitativa i objectiva. Amb aquests indicadors es pretén fer un seguiment acurat de l’execució dels projectes del Pla d'acció per l'emergència climàtica i monitorar les conseqüències que tenen en el municipi i en les dades “macro” de la ciutat, a fi de poder avaluar, d’una manera contínua, l’impacte real i l’abast global d’aquest pla. Els indicadors es calcularan a l’inici del pla, per disposar d’unes dades de partida, El Pla d'acció per l'emergència climàtica i s’actualitzaran anualment. Cada dos proposa una gran quantitat de mesures anys es farà un informe de seguiment que per poder assolir els seus objectius donarà compliment al Pacte dels alcaldes estratègics. Per avaluar si les mesures i alcaldesses pel clima i l’energia. També que es posen en pràctica tenen els se celebraran jornades d’avaluació resultats esperats, el pla preveu fer un conjunta amb la ciutadania i altres agents seguiment de la seva evolució a partir implicats i es farà un seguiment de la de diversos tipus d’indicadors, que consecució dels projectes col·laboratius segueixen uns requeriments essencials: sorgits de l’impuls de l’acció ciutadana en rellevància, disponibilitat de dades i el marc del Compromís de Barcelona pel facilitat de càlcul, sensibilitat als canvis, clima i les subvencions pel clima. completesa, facilitat d’interpretació i comparabilitat: Així es podrà controlar, visualitzar i comunicar l’evolució de l’aplicació del Pla • Indicadors d’impacte: mesuren el d'acció per l'emergència climàtica, per resultat aconseguit amb les accions, permetre corregir possibles desviaments el nivell d’assoliment dels objectius i reconduir mesures si fos necessari. (per exemple, la reducció d’emissions En aquest sentit, el pla és dinàmic i s’hi de GEH). faran actualitzacions i programacions • Indicadors d’actuació: mesuren periòdiques d’acord amb aquests l’esforç realitzat (per exemple, les resultats. hores de formació impartides). Tota la informació serà pública i es • Indicadors de recursos: mesuren penjarà a la web del Pla d'acció per els recursos destinats a dur a terme l'emergència climàtica. Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 179 14. VOLS MÉS INFORMACIÓ? A la web del Pla d'Acció per l'Emergència Climàtica trobaràs tota la informació sobre el canvi climàtic a Barcelona: • Vídeos i recursos digitals. • Vídeo del procés de coproducció del pla i dels projectes del Compromís de Barcelona pel clima. • Projectes d’acció ciutadana col·lectiva. • Diagnosi de la situació actual en matèria d’adaptació al canvi climàtic. • Balanç de l’energia i estudis sectorials. • Estudis dels impactes del canvi climàtic a Barcelona (projeccions climàtiques i efectes sobre la calor, la disponibilitat d’aigua, el risc d’inundació, la biodiversitat, els fluxos energètics, la qualitat de l’aire, etcètera). • Informes de seguiment del pla. • Què pots fer tu? • Notícies vinculades. • I molt més! Consulta-ho a: http://lameva.barcelona.cat/ barcelona-pel-clima/ca 180 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 15. ACRÒNIMS ASPB: Agència de Salut Pública de Barcelona ONG: Organització no governamental BCASA: Barcelona cicle de l’aigua, S.A PAE: Punt d’assessorament energètic CBC: Compromís de Barcelona pel clima PDA: Pla director de l’arbrat CO2: Diòxid de carboni PDUM: Pla director urbanístic metropolità COP21: Convenció Marc de Nacions Unides PE: Pobresa energètica sobre Canvi Climàtic celebrada a París PECQ: Pla d’energia, canvi climàtic i de l’any 2015 qualitat de l’aire de Barcelona CSIC: Centre superior d’investigacions PGIL: Pla de gestió integral del litoral científiques PIB: Producte interior brut ECSS: Economia cooperativa, social i solidària PIVU: Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana EDAR: Estació depuradora d’aigües residuals PLARHAB: Pla de recursos hídrics alternatius de ESS: Economia social i solidària Barcelona GEH: Gasos amb efecte d’hivernacle PM10: Partícules en suspensió GLP: Gasos liquats de petroli POCS: Pla d’actuació per prevenir els efectes GRSU: Gestió dels residus sòlids urbans de les onades de calor sobre la salut GWh: Gigavats per hora. Un gigavat són RCP4.5 i 8.5: Representative Concentration 1.000.000 quilovats (KWh) Pathways 4.5 (correspon a l’escenari MVeh: Milions de vehicles compromès) i 8.5 (correspon a l’escenari passiu). Consisteix NO2: Diòxid de nitrogen en escenaris d’emissions sobre O : Ozó l’evolució estimada de l’emissió i 3 concentració de gasos amb efecte OAC: Oficines d’atenció a la ciutadania d’hivernacle a l’atmosfera durant OMIC: Oficina municipal d’informació al el segle XXI, establerts pel Grup consumidor Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic per a l’elaboració del seu cinquè informe d’avaluació. Els quatre escenaris RCP són: RCP2.6, RCP4.5, RCP6 i RCP8.5, el nom dels quals es basa en el possible rang de valors de forçament radiatiu assolit l’any 2100 (2,6; 4,5; 6,0 i 8,5 W/m2, respectivament). RFD: Renda familiar disponible SUDS: Sistemes urbans de drenatge sostenible T10: Període de retorn de 10 anys tCO2-e: Tones de CO2 equivalent Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Ecologia Urbana 181 Edita Fet amb: Àrea d’Ecologia Urbana. El Pla d'acció per l'emergència climàtica 2030 és Ajuntament de Barcelona. l'actualització del Pla clima a la llum de la Declaració Novembre de 2021. d'emergència climatica. El Pla d'acció ha comptat amb la participació Quarta tinenta d’alcaldia valuosa de personal tècnic municipal de totes les Janet Sanz gerències sectorials i de districtes de l’Ajuntament de Barcelona, i amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Consorci del Parc Natural de Regidoria d’emergència climàtica i la Serra de Collserola, el Port de Barcelona, l’Aeroport transició ecològica de Barcelona - el Prat i l’Àrea Metropolitana de Eloi Badia Barcelona. Ha estat coproduït per representats d’entitats, empreses, comerços, escoles i organitzacions, la Coordinació de continguts majoria dels quals formen part de la xarxa Barcelona Irma Ventayol + Sostenible i amb la implicació del Consell Ciutadà per la sostenibilitat. També, en relació amb la Equip redactor del Pla Declaració de l’emergència climàtica, ha comptat amb la participació de la Taula de l’emergència Cristina Castells, Tonet Font, climàtica. Finalment, també per ciutadans i Teresa Franquesa, Ares Gabàs, ciutadanes a títol individual a través de la plataforma Irma Soldevilla i Irma Ventayol. Decidim o de les sessions organitzades. Des de l’àmbit professional hi ha participat Barcelona Equip tècnic municipal de suport Regional (estudis dels impactes del canvi climàtic en l’elaboració del Pla a Barcelona, en la definició dels escenaris del Pla Mònica Beneyto, Sergi Delgado, i en el balanç energètic); Servei Meteorològic de Elisabet Gallardo, Anna Gómez, Catalunya i la Fundación para la Investigación y el Benjamí Gauchía, Andoni González, Clima (realització de projeccions climàtiques); Ana Patrícia Lacera, Marc Marí de l'Olmo, Villagordo (suport en la redacció i la coordinació Laura Oliveras, Ramón Pablo, gràfica); La Page (disseny i maquetació); Lavola Elisenda Realp, Tià Riutort (suport en la realització de la diagnosi de la situació i Lluis Torrent. actual del canvi climàtic a Barcelona); Antoni París (suport en el balanç energètic); Secretaria Tècnica de Barcelona + Sostenible (organització dels processos participatius); Espai Tres (suport en els processos participatius); El Centre (vídeos sobre el procés de coproducció i els projectes ciutadans); Laia Ventayol (realització del vídeo del Pla Clima). Imprès en paper reciclat 100 %. Les emissions de CO2 associades a la publicació d’aquest document s’han compensat a través del projecte de Clean CO2. http://lameva.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca 182 Ecologia Urbana Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 BCN Pla d’acció per l’emergència climàtica 2030 Novembre de 2021