ACT A GRUP DE TREBALL BARCELONA POSTPANDÈMIA Dia: 2/ desembre/ 2021 Hora: 17:00 a 18:00 hores Lloc:https://us06web.zoom.us/j/87896593300?pwd=aVNFQXMwRFdqeDhXVmF0MEJLbTFoQ T09 Assistents Institucions més significatives de la ciutat Emilia Macias CCOO Juanjo Casado UGT Consells sectorials de la ciutat Joan Martínez CAGG Ciutadans de Renom Àngels Guiteras Delfí Cosialls Margarita Arboix Ciutadans del padró Mercedes Gonzàlez Secretaria del Consell de Ciutat Yolanda Jiménez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Pilar Blancafort Suport tècnic EIDOS Dinamització Social S’excusa: Alex Goñi de PIMEC, Albert Recio de la FAVB Ordre del dia Revisió del treball realitzat fins al moment 1 Desenvolupament de la reunió S’explica que tres persones han contestat el document amb les recomanacions per treballar-hi que es va enviar, i es proposa que durant la sessió, s’acabin de treballar les recomanacions referents a l’Atenció primària, Salut mental, Educació i Desigualtats i vulnerabilitats: gent gran i dependència. La idea, seria arribar a tractar totes les temàtiques més socials en un màxim de dues reunions més. Més endavant, s’hauran d’entomar els àmbits restants, dels quals s’ha tramés el qüestionari de priorització que per ara han contestat entre 7 i 8 persones. Es mostra el document de recomanacions per a treballar al qual s’han incorporat els canvis que han fet arribar els membres del grup, com per exemple separar propostes o identificar si fan referència més a un diagnòstic o a una acció. Com a idea metodològica, es suggerix fer un document similar al dictamen de Pressupost Municipal i Ordenances Fiscals, on es va pactar una idea clau curta i directe, que anava dirigida a l’acció, i a sota incorporar elements de diagnòstic o contextualització. Es pregunta l’opinió als assistents. Es comença un debat, on inicialment el Delfí Cosialls explica que, per no generar un dictamen massa llarg i poc útil, va proposar identificar i separar el que eren accions, diagnòstic o reflexions contextuals que contenien les propostes de recomanacions. Opina que les accions han de ser el cos principal del dictamen, i per això coincideix amb el plantejament de document que s’ha fet des de la secretaria. La resta d’assistents intervé per mostrar el seu acord, recalcant que és important centrar-se en les accions per deixar clares les recomanacions, que són el nucli del dictamen. També que s’ha de tenir en compte la priorització que ja se n’ha fet, i que han de ser tan concises com sigui possible. Es parla de la necessitat que les qüestions socials apareguin de manera transversal, així com que és un element a considerar que algunes de les recomanacions fan referència a accions o projectes que ja estan en marxa, per la qual cosa potser només se n’ha de reforçar algun aspecte concret. Des de la secretaria, es llança la reflexió sobre si s’ha de segmentar les recomanacions segons de qui siguin competències, o bé centrar-se en les que són prioritàries, sigui competència de l’ajuntament o no. Es comencen a revisar les recomanacions i a debatre el redactat de cadascuna entre els diferents membres del grup. A continuació es poden trobar les idees principals del debat, i al final del document la redacció proposada per a cada recomanació. Salut atenció primària Es recalca que una de les conseqüències més directes de la pandèmia, ha estat que s’ha perdut un nombre elevat de diagnòstics. Identificar aquest fet, és en si un diagnòstic, no una 2 recomanació, però es pot fer èmfasi en el fet que s’ha de reforçar els sistemes d’atenció primària per a poder recuperar-los. Tot i que no és tot competència municipal, es podria posar al dictamen que l’ajuntament ho reclami a les administracions pertinents. Es coincideix que es pot demanar a l’ajuntament que reforci els serveis de salut pública de la ciutat, que sí que són en part responsabilitat de l’ajuntament (a través de l’Agència de Salut Pública per exemple), així com que faciliti els espais necessaris, ja que la disponibilitat d’espais també és competència municipal. Per altra banda, es fa referència a al fet que encara que es disposin de més espais, hi ha una demanda de personal sanitari que no es pot cobrir. Es proposa reforçar i posar en valor aquelles accions que ja estan funcionant, com el Pacte de salut mental i benestar emocional. S’està d’acord que el paper com a Consell de Ciutat, és recomanar les accions, però no indicar com s’han de dur a terme. S’inicia un debat sobre com escriure la idea que és necessari disposar de més personal sanitari. Potser s’hauria de demanar només ampliar les places, o bé demanar que es busqui una fórmula per analitzar el paper dels professionals i mirar quines competències poden assumir. Una altra opinió és que els rols dels professionals ja estan ben establerts, i que si el que es vol és ampliar- los, es podria entrar en un procés molt lent. Respecte als plans d’estudi, es podrien actualitzar i promoure des de la visió pública aquelles especialitzacions que per ara són quasi exclusives de la privada i de les quals no hi ha una formació disponible aquí. S’està d’acord que és una idea complexa de transmetre. El nou currículum de les noves professions hauria de canviar, ja que hi ha aspectes com la gestió emocional (que ja fa temps que es treballa a la UB) i la comunicació que no es contemplen en els plans d’estudi actuals. Salut mental Es recalca la importància de la prevenció en la salut mental i com redactar-ho, de la forma més concreta i adequada a la recomanació. S’ha fet molta feina des del Pla de Salut mental que es va iniciar el 2016, especialment a través de les entitats que hi treballen, però hi manca una coordinació efectiva. La primera necessitat és la prevenció, i inclús es podria dir que invertir en la prevenció, és una manera de disminuir els costos que podria tenir més endavant el tractament de la malaltia una vegada es manifesti. S’estan incorporant psicòlegs als equips d’atenció primària, i a la major part d’instituts hi ha servei d’orientació. S’explica que algunes escoles i instituts tenen un suport des dels centres d’atenció primària, però no hi ha un protocol clar que permeti fer-ne un adequat seguiment o definir bé les responsabilitats de la figura referent dels PIA (pla individualitzat d’atenció). Es 3 recalca que en la redacció, ha de quedar clar que es demana que es defineixi i consolidi aquest servei de psicologia, no només fer servir la paraula ubicar. També que s’ha d’incloure la paraula protocol o circuit. S’acorda unir les recomanacions de salut mental i d’atenció comunitària, ja que totes estan situades en l’àmbit de l’atenció comunitària. Sobre la idea de posar focus en col·lectius d’especial atenció, es comenta que s’haurien d’incorporar els conceptes d’equitat i justícia del sistema públic de protecció, en comptes de fragmentar i diferenciar els diferents col·lectius. Sí que es podria mencionar que és necessari donar especial atenció a aquelles situacions especials que puguin haver sorgit arran de la pandèmia. Es proposa una nova recomanació: És necessari que hi hagi un pla de contingència en atenció primària, salut emocional i mental de les persones, ja que hem de poder actuar des del principi. Definir els paràmetres bàsics d’un comitè de crisi per a poder donar resposta a situacions de pandèmia sanitària com la que estem patint és competència municipal. Ha quedat de manifest que no hi havia prou recursos ni estàvem preparats per aquesta situació, ni tan sols en l’àmbit privat. Durant els primers mesos, hi va haver un desplaçament de recursos de les administracions per poder donar resposta. Un aprenentatge que ha sorgit és el del treball cooperatiu i col·laboratiu entre administracions, que s’hauria de consolidar d’alguna manera. Educació Respecte a l’educació, més que al servei pròpiament d’orientació, es reforça la idea dels programes d’acompanyament educatiu incorporant els diferents agents de l’entorn, de manera que no es deixi a ningú fora del sistema i/o es pugui intervenir abans que això passi. Per a adaptar el redactat a l’objecte del dictamen, es proposa incloure fer èmfasi en les vulnerabilitats que poden haver sorgit a conseqüència de la pandèmia, i es redefineix la redacció de la recomanació que fa referència a anar d’un equip docent a un equip educatiu, ja que és quelcom que ja s’està fent. Sobre les últimes recomanacions d’educació, es valorarà si incorporar-les dins de les de treball i formació, així com si estan directament relacionades amb la Covid. 4 S’acorda mantenir el calendari, de manera aproximada, que s’incloïa l’opció A de proposta de metodologia. S’acorda que la pròxima reunió es realitzarà el dia 20 de desembre a les 17:00 hores. Possibles recomanacions Reforçar els serveis de salut pública de la ciutat Reforçar tant el servei d’atenció primària com el de psicologia. És necessari per poder identificar què s'ha deixat de diagnosticar durant la pandèmia, recuperar les proves mèdiques pendents i reduir les llistes d’espera. Disposar d'espais (equipaments) suficients per a l'Atenció Primària i Comunitària. Avaluar les necessitats de la població tenint en compte les projeccions i particularitats del territori, revisar si cal mantenir espais complementaris oberts o cercar alternatives permanents. L'increment de nous professionals, les noves necessitats i les noves tasques els fa més necessaris per mantenir i millorar la qualitat assistencial. Revisar i actualitzar el mapa d’actius. Continuar la tasca d’identificació dels actius d’atenció sociosanitària, tal com poden ser les entitats socials, centres comunitaris o farmàcies. Cal mantenir el treball en xarxa entre els diferents agents de salut que ha demostrat bons resultats durant la pandèmia. Crear un sistema integral amb els serveis sanitaris per millorar l’atenció de la salut comunitària. Les condicions socials i personals influeixen molt en la salut. Dotar dels recursos necessaris a l’atenció comunitària, tant pel que fa a pressupost com a professionals. Els recursos han de ser adequats a les necessitats del territori. Incrementar l’oferta formativa en les diferents professions sanitàries, sociosanitàries i psicologia. Estudiar la creació d’un nou currículum del pla d’estudis de les noves professions que respongui a les necessitats reals actuals, introduint elements que actualment no es contemplen, com poden ser la gestió emocional o la comunicació. Actualitzar aquestes formacions i orientar-les cap a una funció pública. 5 Analitzar i definir un model de prevenció, cribratge, seguiment i continuïtat en l’àmbit de la salut mental. Reforçar i assegurar la continuïtat de la tasca que s’està duent a terme a través del Pla de Salut Mental. Crear una caixa d’eines i coneixement per prevenir i identificar problemàtiques en un primer nivell. Oferir múltiples canals pel triatge preventiu en salut mental (plataformes, ambulatoris, centres de serveis socials, farmàcies, col·lectius professionals, organitzacions d’autònoms, gremis). Donar suport específic a programes d’intervenció en Salut mental. Crear i definir el tipus de servei de psicologia adequat als CAPS i a les escoles. És necessari que hi hagi un protocol definit per garantir que es pugui fer un seguiment adequat dels diferents casos. S’ha de garantir l’accés a aquest servei. Crear un Pla de contingència en atenció primària, salut emocional i mental de les persones. La pandèmia ha posat de manifest la manca de recursos i de preparació davant una situació similar, no només en l’àmbit públic sinó també en el privat. Definir els paràmetres bàsics d’un comitè de crisi per a poder donar resposta a situacions de pandèmia sanitària és competència municipal. El desplaçament d’algunes competències entre administracions va permetre donar una resposta al cap d’uns mesos, però és necessari garantir una capacitat de resposta més ràpida. Aquest treball cooperatiu i col·laboratiu entre administracions és un aprenentatge que s’ha de consolidar. Respectar els principis d’equitat i justícia dels sistemes de protecció pel que fa a l’atenció dels diferents col·lectius. Posar el focus, quan sigui necessari, en aquells col·lectius que siguin d’especial atenció i/o que han patit un agreujament de la seva situació a causa de la Covid. Potenciació dels programes d’acompanyament educatiu dins i fora de l’horari lectiu incorporant tots els agents de l’entorn. Aquests programes ajudaran a prevenir l’abandonament prematur, facilitant la intervenció de manera ràpida. Dotar dels recursos necessaris per a la detecció de l’alumnat en situació de vulnerabilitat. Tant en situacions de normalitat com en conseqüències derivades de la Covid que s’han afegit a les de les anteriors crisis. 6 Assegurar l’ajut de menjador i l’accés a les activitats complementàries per garantir les condicions d’educabilitat a tots els infants. Tenir particular atenció als centres més segregats o amb pitjors resultats i assignar-hi els equips adequats i adients a la seva situació. Recursos tant econòmics com professionals Acords El dia 20 de desembre a les 17:00 hores es realitzarà una tercera reunió de treball intern del grup on es treballaran: les recomanacions sobre Desigualtats i Vulnerabilitats: Gent gran, Desigualtats i Vulnerabilitats: Territori i la resta de recomanacions del plenari sobre les temàtiques no recollides en les sessions de persones expertes. Unir les recomanacions sobre salut atenció primària i salut mental. 7