ACT A GRUP DE TREBALL EMERGÈNCIA HABITACIONAL Dia: 22/ juliol/ 2021 Hora: 16:00 – 18:00 hores Lloc: https://8x8.vc/decidim-bcn/EmergenciaHabitacionalCdC Assistents Institucions més significatives de la ciutat Alex Goñi PIMEC Miriam Anderson Universitat de Barcelona Pablo Romero Universitat de Barcelona Jaume Artigues Federació d’Associacions Veïnals Barcelona Pere Mariné Federació d’Associacions Veïnals Barcelona Miquel Borràs Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona Emilia Macias CC.OO. Barcelonès Consell d’Habitatge Social de Barcelona Cristina Vallejo Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Jesús Sánchez Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Ferran Bermejo ITEC Jordi Marrot Col·legi d’Aparelladors Josep Donés APCE Marc Torrent APCE Josep Pera Agència de l’Habitatge de Catalunya Mariano Hervás Col·legi d’Administradors de Finques de BCN Xavier Camps Administració de Justícia Eusebi Campdepadrós Administració de Justícia Sonia Lacalle Taula Tercer Sector Social de Catalunya Joan Recasens Secretaria Consell d’Habitatge Marta Puigvert Anticipa Maria Sagrario FV Consells sectorials de la ciutat Joan Martínez Consell Assessor Gent Gran Fitxer general d’entitats Àngels Guiteras ABD 1 Maria Rosa Lunas Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Famílies Registre ciutadà Maria del Carmen Penella Ajuntament de Barcelona Lucia Martín Regidoria d'Habitatge i Rehabilitació Xavier Martínez Assessor Regidoria d’Habitatge Secretaries tècniques Joan Recasens Secretaria del Consell d’Habitatge Social Andreu Parera Secretaria del Consell de Ciutat Yolanda Jiménez Suport tècnic EIDOS Dinamització Social Pilar Blancafort Suport tècnic EIDOS Dinamització Social S’excusen: Enric Canet del Casal dels Infants, Joan Bordetas del Consell Ciutadà de l’Eixample, Josep Casas de la Secretaria d’Habitat Urbà i Territori i Donato Muñoz, expert en habitatge. Ordre del dia Retorn del Dictamen sobre Emergència Habitacional a la ciutat de Barcelona del Consell de Ciutat Precs i preguntes. Desenvolupament de la reunió Es recorda que el dictamen va néixer fruit de la col·laboració del Consell de Ciutat i del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. L’esmentat dictamen es pot trobar al web del Consell de Ciutat i accedint a través del següent enllaç: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/121129/1/2020_%20Dictamen %20Emergencia%20Habitacional%20def.pdf Inicia la sessió la Lucia Martín González, Regidora d’Habitatge i Rehabilitació. Agraeix l’oportunitat de donar resposta a les recomanacions del dictamen i comenta que moltes d’elles ja les estan treballant en diferents àmbits. Ara mateix, estan duent a terme una avaluació en profunditat de meitat del Pla pel Dret a l’Habitatge de 2016-2025 i ho estan fent d’una forma 2 participada. Moltes de les persones presents a aquesta sessió, estan participant en les diferents sessions temàtiques d’avaluació del pla, que portarà a tenir un document valoratiu treballat entre totes. A continuació, fa un recorregut sobre els principals punts de les recomanacions. 1. Taula d’Habitatge a cada districte, oberta a les AAVV i també als col·lectius de cada districte Recorda que ja n’hi ha un parell de creades a demanda de les entitats i que es troben a Nou Barris i a l’Eixample. S’hi repassen casos individuals en un espai molt divers i que creuen que no és l’adequat. Considera que el que les taules haurien de fer, és un repàs a aquelles qüestions vinculades a l’habitatge en un sentit més ampli. Podrien entrar en quants casos d’assetjament hi ha o com està el parc d’habitatges buits o quants habitatges s’han comprat en el districte; dades que descriuen les accions de totes les línies d’habitatge en aquell districte, que es recullen en uns informes quadrimestrals i que podrien ser objecte de debat o d’avaluació en aquestes taules. Ha d’haver-hi una petició del mateix territori que permeti un seguiment acurat dels casos. El que haurien de comprovar és si aquests informes quadrimestrals estan penjats a les webs dels districtes i a l’abast de tothom que hi vulgui tenir accés. 2. Taula d’Habitatge: bústia única Es demanava una bústia única d’entrada per les denúncies d’assetjament, per consultes i tramesa de dades. Des de la regidoria estan treballant en una estratègia diferent que és territorialitzada, en la que són les oficines d’habitatge les que actuen com a porta d’entrada d’aquelles casuístiques que poden potencialment acabar donant un cas d’assetjament. L’oficina d’habitatge pot estar en contacte amb els serveis socials, amb els equipaments, centres de salut... Serveix com una primera valoració per veure si realment es tracta d’un cas d’assetjament i llavors ja s’eleven a la Unitat de Disciplina i Antiassetjament, que és aquell equip específic que s’encarrega de tirar endavant els expedients, si és el cas. Els seria més complicat tenir un correu que ho centralitzi tot. 3. Taula d’Habitatge: Intercanvi i processament de dades i publicació Al seu entendre, gran part d’aquestes dades haurien de trobar-se en els informes quadrimestrals o en els informes d’avaluació del Pla pel Dret a l’Habitatge que s’han anat fent des del 2016. També en els informes sobre emergència habitacional que han començat a fer cada pocs mesos arran de la situació de la Covid i que han presentat en el grup d’Expulsió de Veïns del Consell de l’Habitatge Social. Part d’aquestes dades, es troben també a l’informe de la Unitat de Disciplina que es va presentar ara fa un any. La creació de l’Observatori Metropolità 3 de l’Habitatge anava en el sentit de proporcionar aquest tipus d’informació de manera transparent i fiable. Sobre els ajuts en concepte de pobresa energètica, han presentat recentment l’informe dels Punts d’Assessorament Energètic que es van desplegar entre el 2016 i el 2017. Aquest servei es va crear per atendre totes aquelles persones en situació de pobresa energètica i ara s’ha convertit en un punt d’informació per tal d’optimitzar consums, lluitar contra fraus, factures abusives... L’última sessió d’avaluació del Pla pel Dret a l’Habitatge parlava de les polítiques de rehabilitació i recollia dades de quines havien estat les actuacions. S’han dissenyat diferents programes per tal que els ajuts arribin a on han d’arribar, als contextos amb més dificultats. Si hi ha algun ítem concret que es demana i no està recollit, el poden incloure en el pròxim informe d’avaluació del Pla pel Dret a l’Habitatge i en els informes quadrimestrals de cada districte. Ampliar el parc públic d’habitatge assequible de la ciutat és una mancança històrica que han començat a revertir des del mandat anterior, s’hauria de mantenir el ritme actual a les pròximes dues o tres dècades. Necessiten la col·laboració de les administracions, sobretot de la Generalitat de Catalunya, que és l’encarregada de fer la promoció pública d’habitatge. Han estat el primer govern a iniciar un pla d’inspecció de l’habitatge protegit privat, en aquells casos on s’han detectat males pràctiques s’ha aconseguit revertir la situació i que es faci l’ús que toca. Quant al patrimoni públic de totes les administracions, és difícil que es puguin ocupar d’això perquè és una qüestió que poden intentar treballar, tot i no ser senzill, però que requereix la implicació de totes les administracions competents. Si la Generalitat s’avingués a convocar una taula, com anys enrere, seria una qüestió a comentar en aquests espais. Hi ha una tasca pendent en matèria de rehabilitació del parc públic d’habitatge, sobretot en aquell que fa molts anys que s’ha construït, que és molt escàs i de mala qualitat. Es podrà abordar amb millors garanties gràcies a l’arribada dels fons europeus que van destinats a la rehabilitació. 4. Utilitzar tots els recursos previstos a la Llei del dret a l’habitatge del 2007 Quan van arribar a l’Ajuntament el 2015, van comprovar que pràcticament aquesta llei no s’havia desenvolupat. La Unitat de Disciplina i Antiassetjament s’ha dedicat, tema per tema, a posar en marxa els diversos expedients. 5. Actuació jurídica contra els desnonaments oberts i activació d’altres vies de solució entre administracions El fet de no incloure data i hora concreta en els desnonaments de famílies vulnerables és una qüestió que han denunciat moltes vegades com a vulneració dels drets humans i que es 4 continua produint. Han reclamat canvis normatius que els impedeixin. Va haver-hi una última modificació de la llei el 2018, on es va especificar en diversos articles que calia marcar dia i hora concreta, però a la pràctica això es fa efectiu en els primers desnonaments i quan arriben segons o tercers ja es torna a no tenir data. Hi ha la voluntat de la Generalitat per crear un grup de treball per abordar aquesta problemàtica des de la perspectiva de la garantia del dret a l’habitatge i l’Ajuntament portarà aquesta qüestió al grup de treball per tal que hi hagi una reclamació formal de canvi normatiu. 6. Definició d’assetjament immobiliari El reglament de disciplina urbanística, que és de competència municipal, no defineix l’assetjament immobiliari. S’hauria de modificar el reglament municipal per incloure aquesta definició i seria un tema a abordar en el grup de treball d’Expulsió de veïnes que tenen en el marc del Consell de l’Habitatge Social. 7. Reclamar la formació d’una Oficina Antimobbing Aquesta és una proposta que van portar al grup d’Expulsió de veïnes i allà va quedar clar que hi havia visions diferents. Hi ha qui volia com una macro-oficina d’habitatge únicament destinada a l’antiassetjament i d’altres que pensaven que l’assetjament immobiliari no només es pot combatre amb les normatives actuals. L’Ajuntament pensa que el que cal és un espai on les diverses capacitats interaccionin, puguin treballar i es generin sinergies. 8. Revisió de l’ordenança que regula la concessió de llicències d’obres Si bé ara hi ha una oportunitat amb l’arribada dels fons europeus, a l’hora de desenvolupar polítiques de rehabilitació s’ha d’aconseguir que serveixin per millorar l’eficiència energètica i que arribin a aquelles zones de la ciutat o comunitats que tradicionalment tenien moltes dificultats per accedir a una subvenció. Aquesta feina de diversificar les ajudes ha anat acompanyada d’una revisió per tal d’intentar garantir al màxim que aquestes obres no derivin en processos de gentrificació o d’expulsió de veïnes. 9. Regulació del mercat de l’habitatge Estan d’acord. No creu que el mercat de l’habitatge no estigui regulat, sinó que està regulat per tal de protegir uns determinats interessos que no són els de la majoria de la ciutadania. Des de l’Ajuntament, amb les seves competències, han apostat més, des del minut zero, per polítiques de nova regulació del mercat per tal de facilitar la generació d’habitatge i la protecció del dret a l’habitatge. Estan esperant aconseguir que el Govern de l’Estat compleixi amb el seu compromís de regular els preus dels lloguers, cosa que ja fa molts anys que es produeix a altes països. 5 10. Actuar a curt termini des d’una visió estratègica per tenir els resultats desitjats a mitjà termini Saben que la situació és molt complicada i que caldran dècades de polítiques valentes, garantistes pel dret de l’habitatge i que no s’han fet mai abans a tot l’estat, per poder resoldre- ho. Les males polítiques anteriors se sostenien perquè hi ha interessos econòmics, immobiliaris, financers i polítics que volen mantenir-les i s’havia generat un imaginari que facilitava que aquestes polítiques fossin majoritàries i la ciutadania les assumia com si fos normal. El parc públic de lloguer és un repte ara, és molt car, els municipis més petits, que no són Barcelona, tenen moltes dificultats per fer-ho. Cal la implicació de nous instruments per finançar el parc públic, aprofitar el finançament europeu, ha de ser una prioritat. Comenta que hi ha diverses iniciatives en marxa i que s’ha de continuar treballant amb totes i tots. Precs i preguntes Jaume Artigues. Comenta que aquest dictamen es va elaborar a partir de la presentació al Consell de Ciutat, el mes de juliol de l’any 2019, d’un document que es deia Mesures ineludibles i que va fer la Federació d’Associacions de Veïns. En aquests temps han canviat moltes coses i els hauria agradat una resposta més àgil i ràpida. Estem en un moment en què molts aspectes ja s’han superat i hem arribat a una nova fase. Celebren que finalment hagi arribat la resposta al dictamen i vol aclarir que el document que va presentar la FAVB no era un document dirigit en contra de la política municipal. Destaquen la gran labor realitzada per l’Ajuntament de Barcelona, però lamenten l’absentisme de la Generalitat en matèria d’habitatge. És una qüestió greu i considera que el Consell de Ciutat s’hi hauria de pronunciar. D’altra banda, no reconeixen els resultats del cens d’habitatges públics, perquè aquest cens no es correspon amb el comportament del mercat i amb la realitat actual d’un alt percentatge d’habitatges buits. Han passat els anys i encara no sabem quina és l’oferta del mercat quant a habitatge, és una dada fonamental per elaborar polítiques d’habitatge. Quan un habitatge surt al mercat, ningú controla la seva qualitat i ningú controla a quin preu surt i en quines condicions. Interpreten també d’una manera crítica la capacitat limitada que, en la producció d’habitatge protegit, té l’IMHAB. Segueix produint habitatge en propietat i tot habitatge de propietat és un habitatge de lloguer menys que es produeix. Les dades que s’han donat d’habitatge són molt generals, la producció d’habitatge de lloguer que ha fet l’IMHAB aquests anys és menor que la realitzada en èpoques de governs anteriors. Aquest problema estructural s’ha de poder resoldre perquè si no, ens trobarem amb una pedra al camí per poder arribar a un parc d’habitatge protegit. 6 Sobre les taules d’habitatge, diu que es van reunir a l’Eixample el desembre de 2019 i no ho han tornat a fer més, no hi ha hagut cap retorn i han entès que, en aquest tema, l’Ajuntament no té un interès específic en tirar endavant aquestes taules d’habitatge obertes. Quant a l’Oficina Antimobbing, les taules d’habitatge i la bústia única són propostes que van sortir de les entitats i van ser assumides per dotze entitats vinculades a l’habitatge, amb un document que es va signar i que es deia Crida a un pacte per l’habitatge, en el qual figuraven aquestes propostes que són fonamentals i que no han trobat una resposta positiva per part de l’Ajuntament. En el cas de l’Oficina Antimobbing, defensen la visió d’una oficina que tingui una actitud jurídica del tema, no es tracta de fer un espai de reunió social sinó d’actitud activa davant de la situació jurídica de manca de dret de l’habitatge i que no està fent ningú. L’avenç, quant a habitatge, serà molt limitat si no es crea jurisprudència. La Generalitat forma part del Consorci i opinen que no s’està prenent seriosament el tema de l’habitatge. En concret, creuen que una de les coses que hauria de fer la Generalitat és habilitar un registre d’ofertes. En el moment que un habitatge surt al mercat, ha de complir unes condicions mínimes i ha d’estar registrat, és l’única manera per poder saber quina és l’oferta d’habitatge en el mercat. Resposta. El primer que la Lucia vol dir és que en cap moment aquest dictamen li ha semblat una crítica no constructiva a les polítiques de l’Ajuntament. Aquestes exigències són valuoses i el que demostren és el múscul organitzatiu de les entitats i de la ciutadania. És el resultat de què hi ha gent que és propositiva, exigent i crítica quan cal i això és sempre benvingut, sobretot quan té un vessant constructiu i una part de reconeixement. Quant a la tardança en la resposta, s’han trobat amb desenes d’altres espais on han estat parlant d’aquestes mateixes qüestions i ja les han anat treballant. Del decàleg pel dret a l’habitatge, s’ha aconseguit algun avenç gràcies a la pressió que s’ha fet entre totes i amb el lideratge de l’Ajuntament. Sobre la moratòria en els desnonaments, amb esforç s’han anat arrencant moratòries al govern estatal. Una cosa pendent és instal·lar la mediació obligatòria en els processos judicials. Han aconseguit un acord amb el Ministeri per subvencionar, amb una quantitat molt important, la promoció que estan fent pel parc d’habitatges. En referència a recuperar progressivament l’ús residencial d’una part dels habitatges turístics, diu que calen canvis normatius per part de la Generalitat. L’Ajuntament va posar en marxa el programa d’habitatges d’ús turístic per destinar-los a lloguer social i, avui dia, tenen 130 HUTs que estan allotjant a famílies en emergència habitacional, més de 300 persones de les quals gairebé la meitat són menors. Han fet avenços i podran fer més. Respecte al ritme de producció de l‘IMHAB, fa poc van explicar públicament que tenien en construcció o a punt de començar-la de gairebé 2000 habitatges, en els pròxims tres o quatre mesos ja estaran tots en obres de manera simultània a la ciutat. El 2022 és possible que 7 continuïn en obres, alguns ja hauran acabat. Mai abans s’havia fet habitatge de lloguer com s’està fent ara. El 80% del que està produint l’IMHAB és lloguer en les seves diverses modalitats, el 15% en dret de superfície i la resta és habitatge cooperatiu i en cessió d’ús. Sobre les taules a l’Eixample i Sant Martí, si hi ha la voluntat de convocar de nou la taula, si les entitats la demanden, aquesta convocatòria s’ha de fer. Quant a l’Oficina Antimobbing, el que no ha de ser és un espai per fer reunions o trobades, es pot anar a les oficines d’habitatge per poder explicar els casos de cadascú. Emilia Macias. Comenta per CCOO, l’habitatge i la seva situació a Barcelona és un tema molt important, i que va ser la seva companya Liliana la que va treballar en del dictamen. Comparteixen plenament la intervenció del Jaume Artigues i vol ressaltar que no estan en contra de la política de l’Ajuntament. El que sí que vol destacar, és que la situació en el tema de l’habitatge a Barcelona és d’emergència i quan es parla d’emergència significa que encara que s’estan fent coses res no és prou. A vegades, veu iniciatives proactives on es perd una mica aquesta qüestió d’avançar i ser proactius en xarxa per poder avançar. Si parlem del preu de l’habitatge i del lloguer, hem de saber que està ocupant pràcticament dos terços del salari de la gent de Barcelona. Hi ha molta gent amb uns treballs bastant precaris o en el llindar de la precarietat. Barcelona té cada dia més persones treballadores pobres. Necessitem que l’Ajuntament sigui una palanca proactiva i de lideratge en aquest tema. La nostra gent treballadora no pot estar un any i mig o dos anys amb documents amunt i avall. Com que la situació és d’emergència, s’hauran de fer actuacions d’emergència davant d’aquesta situació. Sonia Lacalle. Sobre el tema de pics de rendes de lloguer, es va fer públic que (el so s’entretalla i no se sent amb claredat aquesta part de la intervenció) amb diferents ajuntaments per iniciar procediments sancionadors per l’incompliment. No sap si des de la junta s’ha fet alguna cosa perquè ella, com advocada, ha vist que és la llei que més s’incompleix. Pere Mariné. Mostra el seu acord amb l’esforç que ha fet l’Ajuntament i reconeix les dificultats a causa de les seves limitacions de competències i de pressupost. Reclamen que assumeixin un lideratge proactiu en defensa dels drets. Fa un temps es va donar suport a un decàleg de propostes, fa uns mesos que es va fer una revisió, però han avançat molt poc. Aquesta necessitat de lideratge s’hauria de complementar i d’acompanyar per moltes entitats socials de les presents. Sobre les taules d’habitatge, s’han posat bastons a les rodes en lloc de facilitar- les. Al districte de Sant Martí, fa una mica més d’un any que es va convocar la primera mesa, on es va debatre i va resultar interessant, va haver-hi un nombre molt important d’entitats que hi van participar. Hi havia el compromís de què uns dos mesos després es faria una altra reunió i un any més tard ningú ha convocat res ni s’ha donat resposta als compromisos que en aquella 8 taula es van agafar. Aquestes taules haurien de ser liderades i convocades per l’Ajuntament, principalment. Resposta. Sobre el lideratge de l’Ajuntament comenta que estan liderant no només el relat, quant a polítiques d’habitatge, sinó també la pràctica. Estan pendents de què s’aprovi una normativa estatal sobre la regulació dels lloguers. Tenen la voluntat de trobar sinergies i d’arribar a col·laboracions i donen la mà per treballar, per coordinar-se, per compartir coneixement, per unir esforços i per seguir endavant amb tots junts. Seran exigents amb la Generalitat i a la vegada oferiran tota la seva col·laboració i disposició a treballar plegades. Ferran Bermejo. Des de la seva entitat volen aportar tres coses a les necessitats que s’han plantejat. Hi ha qüestions que es poden plantejar per optimitzar tots aquells diners que s’hagin de gastar. Proposa que tot el referent a les rehabilitacions, construccions... es faci, tant com es pugui, amb productes saludables que contribueixin a la salut dels usuaris dels edificis, que siguin sostenibles i que estiguin dins d’aquest món de la circularitat, tant tècnica com econòmica, que s’està plantejant. La segona és que l’aplicació d’aquests productes que milloren les condicions d’habitabilitat, s’ha de fer a través de personal degudament qualificat i no sempre es fa, a vegades es perden les prestacions d’aquests materials nous perquè els operaris no estan degudament acreditats o reconeguts. I com a tercera proposta, poden col·laborar en replantejar els fluxos de treball de la gestió administrativa tècnica i econòmica i que és molt necessari transformar per poder agilitzar els processos. Marta Puigvert. S’ha explicat que han captat uns 130 habitatges amb la iniciativa dels habitatges d’ús turístic, i que equival a un reallotjament d’unes 330 persones. Comenta que en el marc de la col·laboració interadministrativa entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat també va treure el programa Reallotgem, que és a càrrec pressupostari de la mateixa Generalitat i en el qual l’Ajuntament de Barcelona li facilitaria d’alguna manera tenir aquest habitatge que el mateix consistori captaria en el mercat privat, per fer baixar així la llista de famílies que estan a l’espera d’un habitatge d’emergència. Li agradaria saber si l’Ajuntament es va adherir a aquest acord marc amb la Generalitat i quin és el resultat o l’experiència fins aquest moment. Resposta. Referent al Programa Reallotgem, comenta que s’han adherit al programa i la seva experiència els diu que s’està cobrint el mateix espai que ja cobreix el Programa de Captació d’Habitatges Buits que tenen amb la Borsa Municipal i amb Hàbitat3. Qualitativament no els està portant una millora respecte a allò que ja tenien. La incorporació de parc públic o assequible buit està resultant més àgil últimament. 9 Eusebi Campdepadrós. Vol posar en coneixement que arran de la constitució del nou govern des del Departament de Presidència, s’ha creat un grup de treball interdepartamental per garantir el dret a l’habitatge. Com a administració de justícia no poden incidir en els procediments judicials, l’objectiu és poder engegar els serveis socials i els d’habitatge per, de la forma més ràpida possible, poder tenir detectades les situacions de vulnerabilitat que permetin posar en marxa les actuacions de mediacions, d’habitatge alternatiu o de qualsevol actuació de moratòria i acreditar així les situacions de vulnerabilitat. L’Ajuntament de Barcelona també serà molt important que intervingui. La qüestió és tractar d’homogeneïtzar les pautes dels desnonaments i llançaments i poder tenir aquesta alerta com més aviat millor, a l’inici del procediment, per engegar qualsevol de les solucions socials possibles. Resposta. Com Ajuntament de Barcelona, els sembla una iniciativa molt important. Aquesta problemàtica s’ha d’abordar des d’una visió holística, integral i global, no es poden quedar únicament en una part del procés. És imprescindible que per fer millor encara la feina de tots, la informació dels desnonaments els ha d’arribar abans que s’interposi la demanda o en el mateix moment. S’ha de prioritzar la mediació davant de qualsevol actuació policial i la Generalitat té recursos destinats a la mediació que podrien coordinar-se amb l’Ajuntament. La prioritat ha de ser que el màxim de persones puguin quedar-se a casa seva i no la perdin. En el cas que hi hagi pèrdues inevitables, es necessiten normes urgents que obliguin els grans propietaris a fer lloguers socials, perquè els afectats puguin quedar-se en un lloc assequible o social. Si no hi ha habitatges, les emergències no es buidaran. Jesús Sánchez. Vol felicitar la Lucia Martín per la gran tasca que s’està fent des de l’Ajuntament de Barcelona. També a totes les entitats socials. Manifesta la seva crítica per la inversió testimonial que es fa en habitatge social, que no arriba pràcticament ni a un 3% i és una cosa que s’ha de canviar, la mitja europea és d’un 15%. Precisa que no és del tot correcta l’afirmació que s’ha fet que només des de l’Ajuntament s’ha treballat en una regulació de lloguers, ell formava part de la Conselleria de Governació de la Generalitat en un anterior govern i llavors es va crear un grup de treball per analitzar la possible regulació dels lloguers. Resposta. Respecte a la regulació de lloguers, l’any 2015 l’Ajuntament era l’única administració pública que públicament estava exigint una regulació de preus de lloguers que evitessin apujades i preus abusius. Jaume Artigues. En pocs mesos ens podem trobar en una gran desfeta, arran de la situació actual d’emergència. Pensa que cap de les administracions de les quals poden estar a les reunions té un pla d’emergència. Sobre la justícia gratuïta, entén l’esforç que s’està fent i els canvis que s’han introduït, però hi ha un percentatge important de ferida en el sistema, hi ha 10 molta gent que renuncia al seu advocat perquè alguns no arriben a cobrir el nivell que requereix la justícia gratuïta. Quant a la bústia única, la van demanar pel problema que té l’Administració de la seva accessibilitat. En aquests moments, per contactar amb una oficina de l’habitatge has de demanar cita, no hi ha més opcions, i tota l’Administració es protegeix amb la mateixa mampara. Quan estàs en una situació d’emergència, si no tens un recurs ràpid per fer arribar una informació, el sistema no funciona. Diu que és evident que s’han produït pocs habitatges, tot i l’esforç. La inversió econòmica en habitatge protegit és la més baixa d’Europa, segurament. Això hauria d’implicar uns canvis importants, l’IMHAB té unes limitacions, hi ha un problema de capacitat d’administrar el seu propi parc públic, hi ha casos d’habitatges adquirits que no s’han gestionat correctament. Resposta. Quant a la cita prèvia per a les oficines d’habitatge, si es tracta de situacions d’emergència (desnonament), la resposta per aquesta cita és en menys de 24 hores. Eusebi Campdepadrós. Vol puntualitzar que una de les responsabilitats de la Secretaria de l’Administració de Justícia és la prestació del servei de justícia gratuïta, que la realitzen advocats i advocades col·legiats, professionals independents o autònoms i que fan una gran tasca. En relació amb la quantitat de designis de justícia gratuïta que hi ha, les queixes són mínimes, hi ha un alt grau de satisfacció del servei i es fa una gran tasca social a càrrec de professionals privats. Jesús Sánchez. Subscriu el que ha dit l’Eusebi Campdepadrós i assegura que des de l’Advocacia de Barcelona es fa una gran tasca i una gran formació totalment gratuïta de tots els companys i companyes en matèria d’habitatge, d’execucions i de desnonaments. Xavier Camps. Des de la Secretaria per a l'Administració de Justícia agraeixen la invitació a participar en aquest Grup de Treball i es posen a disposició per treballar el Protocol de desnonaments amb el TSJC, els operadors jurídics i els serveis socials del món local i de l'Ajuntament de Barcelona. Pere Mariné. Parla sobre una proposta que es va presentar fa poc en el Pacte per l’Habitatge Públic de les Glòries. En aquest document, es fa referència a la figura d’habitatge públic de lloguer de gestió directa, que urbanísticament no existeix. Fa uns deu anys que ja es parlava en el Pacte de les Glòries de construir habitatge públic, fins ara s’ha construït zero i les previsions avui dia també són zero, se’n poden fer 700, però no està previst fer-ne cap. Sobre l’IMHAB 11 comenta que no té les dades exactes, però que en pisos de lloguer s’està anant molt a poc a poc. Quan es parla d’habitatge assequible es parla d’habitatge HPO, de cooperatives o de reallotjaments i moltes vegades no ho és. Es confon habitatge públic o assequible en general amb habitatge públic de lloguer de gestió directa, que és el que estan reclamant. Segons el darrer informe del Consell Social d'Habitatge, pàgina 6, l'IMHAB gestionava el 2019 un total de 9.646 pisos i el 2015, segons el mateix informe, 7.642. Resposta. S’està licitant la promoció d’habitatge públic més gran en aquests moments, que és la de les Glòries, i si tot va bé les obres començaran abans de final d’any. 238 habitatges, la meitat dels quals seran de dret a superfície i l’altra meitat de lloguer públic de gestió directa. Al setembre també es començaran a aixecar a la zona de Glòries habitatges de lloguer per gent en situació d’emergència habitacional. L’administració pública sola no pot. Ara s’està començant a produir un parc d’habitatge públic de lloguer que no s’havia tingut mai, la gestió d’aquest parc serà un repte en els pròxims anys. La pandèmia ha agreujat qüestions que estaven malament i també ha fet que les polítiques d’habitatge hagin tornat a guanyar protagonisme. Es necessiten canvis estructurals a tots els nivells. La promoció més gran que es començarà a construir a la ciutat, si tot va bé, a finals d'aquest any. Es comparteix la següent notícia sobre l’habitatge públic a les Glòries, mitja promoció serà de dret de superfície i l'altra mitja de lloguer públic de gestió directa: https://www.20minutos.es/noticia/4639336/0/comienza-la-licitacion-de-los-238-pisos- publicos-que-se-construiran-en-glories/ Josep Pera. Comenta que des d'AHC pren nota de les crítiques, malgrat la discrepància amb algunes afirmacions, i diu que potser falta més i millor informació. S’informa que l’endemà d’aquesta reunió ja estarà disponible el document amb la resposta al dictamen a la pàgina web del Consell de Ciutat i es tanca la sessió. Acords El document amb la resposta a les recomanacions del Dictamen sobre emergència habitacional a la ciutat de Barcelona que s’ha presentat en aquesta sessió es pot trobar a la pàgina web del Consell de Ciutat a través del següent enllaç: https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/122627 12