Estratègia. 
Cap a una política de tardes en 
barris educadors.
Oportunitats educatives i culturals extraescolars amb equitat per infants i 
adolescents de Barcelona.
Mesura 
de Govern
Gener 2022
Índex
0. L’estratègia de ciutat en cinc preguntes i quinze accions 7
1.Objectiu de l’estratègia de ciutat 9
2. Per què? Justificació d’una política de tardes 13
a) Necessitat d’anar més enllà de l’educació en temps lectiu per garantir l’equitat i èxit educatiu 13
b) Proliferació d’agents i oportunitats educatives extraescolars 14
c) Reproducció de les desigualtats socials i educatives en les activitats extraescolars 15
Situació d’accés i desigualtats en la pràctica extraescolar 16
d) Voluntat, capacitat i experiència política en el foment d’oportunitats educatives extraescolars 29
e) Bagatge de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona  32 
en el desenvolupament de programes d’extraescolars. 
f) Impacte educatiu de la Covid-19 35
3. Per a què? Beneficis esperats de la política de tardes en barris educadors. 37
4. Com? Palanques de canvi 39
a) Garantir l’accés amb equitat a les activitats extraescolars: recursos per reduir les barreres  41 
econòmiques, informatives, administratives, logístiques i territorials d’accés.
b) Reconèixer i potenciar el valor de les extraescolars: Procediments per garantir i avalar la qualitat  43 
de les activitats amb sistemes d’homologació, acompanyament i formació als agents organitzadors
c) Connectar les extraescolars amb el conjunt de l’ecosistema educatiu i cultural del territori:  46 
Dinamització de les connexions entre agents, espais, temps i activitats per maximitzar  
l’impacte educatiu i sociocultural de les activitats en els infants i adolescents
5. Amb qui? Agents a implicar en la mesura 49
a) Àrees de l’administració local: cultura i educació, CEB, drets socials, esports, Pla de barris i districtes 49
b) Equips educatius d’escoles i instituts 49
c) Entitats organitzadores d’extraescolars 50
d) Equipaments organitzadors d’extraescolars 50
e) AFA/AMPA 50
6. Cronograma de desplegament de les principals accions de l’Estratègia de tardes educatives 51
7. Pressupost Estratègia de Tardes 53
Glossari 55
Bibliografia 57
Cap a una política de tardes en barris educadors 3
Introducció mesura  
tardes educatives
Des del 2015 l’Ajuntament de Barcelona ha fet una aposta clara per l’educació en sentit am-
pli, en el marc de la ciutat educadora, perquè creiem que l’educació és una de les principals 
eines per a la transformació social i per reduir les desigualtats. Per això, una prioritat és situ-
ar el dret a l’educació amb equitat i qualitat en tota la seva dimensió. Perquè tots els recur-
sos que invertim en educació son més bon present per als infants i joves de la ciutat, però 
també un futur amb més oportunitats i una ciutat més justa on créixer, aprendre i conviure. 
En aquest sentit, sabem que les activitats extraescolars són un factor clau de l’èxit educatiu 
i, alhora, de reproducció de les desigualtats existents. Així, l’accés i la tria està condiciona-
da pel perfil sociocultural, socioeconòmic i la procedència de les famílies. Com a resultat, 
els districtes amb menor nivell de renda tenen menys oferta i participació en extraescolars. 
No només això, sinó que la pràctica d’extraescolars té també un altre biaix i, mentre un 
70’6% d’infants i joves practiquen extraescolars esportives, només un 48% fa extraesco-
lars no esportives. 
Per això, aquesta mesura suposa un pas mes en el desenvolupament d’una política pública 
transversal en els àmbits de cultura, educació i drets socials a Barcelona per fer front a les 
desigualats existents en el dret a participar en la vida cultural a la ciutat, també en la infàn-
cia i la joventut.  A la ciutat, mentre que el 20% dels menors de 16 anys d’estrat social baix 
no practica activitats culturals i d’oci de manera regular (inclosa la pràctica d’un instrument 
musical), aquest percentatge és només del 4% entre els menors de l’estrat social més alt. 
Per tant, l’estratègia vol fer front també a aquestes desigualtats i garantir el dret a la parti-
cipació cultural i a l’educació pràctica i artística. 
L’objectiu és ampliar el dret a l’educació impulsant una política que permeti abordar el 
temps educatiu de les tardes amb l’objectiu de millorar la igualtat d’oportunitats educatives 
i culturals per a infants i adolescents de Barcelona. En aquest context, impulsem l’estratè-
gia Cap a una política de tardes en barris educadors. 
Així, volem reconèixer el valor educatiu i la importància dels aprenentatges del temps edu-
catiu de les tardes amb activitats extraescolars, ampliant la lluita contra la segregació es-
colar a la segregació educativa. No tindria cap sentit, però, fer-ho sols. Per això la mesura 
entén com a imprescindible la coordinació i aliança amb els diversos agents, entitats i equi-
paments que ja ofereixen activitats extraescolars a la ciutat, articulant també la connexió 
amb tots ells sota una Taula de ciutat que permeti compartir objectius i criteris treballant 
plegades. 
És important posar l’èmfasi en totes les barreres d’accés: econòmiques, informatives, ad-
ministratives o territorials, per tal de garantir que tots els infants i adolescents de la ciutat 
gaudeixen d’almenys 2 tardes d’activitats extraescolars a la setmana i que tots els barris 
tinguin una oferta territorial suficient i diversa. 
En definitiva, amb aquesta mesura treballem per ampliar el dret a l’educació més enllà de 
l’escola, reduir les desigualtats en la infància i l’adolescència, així com avançar en el drets 
culturals d’infants i adolescents perquè puguin participar de la vida cultural i comunitària 
amb igualtat d’oportunitats.
Cap a una política de tardes en barris educadors 5
0 L’estratègia de ciutat en 
cinc preguntes i quinze 
accions
DiagramDaia 1g. rCainmc ap r1e.g uCnintecs preguntes
1. QUÈ?
Política educativa local per garantir tardes 
d’activitats extraescolars diverses, de qualitat i 
accessibles a tots els infants i adolescents de la 
ciutat, en un marc col·laboratiu i d’objectius
compartits entre administracions i amb el teixit social.
2. PER QUÈ? 3. PER A QUÈ?
Perquè les extraescolars són un factor Per eixamplar el dret a l’educació, la 
clau de l’èxit educatiu i alhora un factor cultura i el lleure més enllà del temps 
de reproducció de les desigualtats. escolar i contribuir a una major equitat 
i personalització de l’aprenentatge.
4. COM?
Reduint les barreres econòmiques, Garantint la qualitat de les activitats amb Interconnectant agents, espais, 
informatives, administratives, sistemes d’homologació, acompanyament temps i activitats per maximitzar 
logístiques i territorials d’accés. i formació als agents organitzadors. l’impacte educatiu i social.
Amb diverses àrees de Amb els equips educatius d’escoles 
l’administració local: cultura i i instituts, en la funció prescriptora i Amb les AFA/AMPA en el seu rol 
5. AMB QUI? Amb entitats i equipaments connector entre les famílies, 
educació, CEB, drets socials, d’obertura a l’entorn del seu organitzadors d’extraescolars. l’escola i l’entorn.
esports, pla de barris i districtes. projecte educatiu.  
Diagrama 2. Quinze accions de l’Estratègia de ciutat cap a una política de tardes en 
barris educadors
Cap a una política de tardes en barris educadors 7
1 Objectiu de l’estratègia de 
ciutat
L’Estratègia de ciutat Cap a una política de tardes en barris educadors: Oportunitats 
educatives i culturals extraescolars i amb equitat per infants i adolescents de Barce-
lona vol ser una nova política educativa i cultural de ciutat amb l’objectiu de garantir un 
mínim de (i) dues tardes d’activitats extraescolars (ii) accessibles, de qualitat, diverses 
i de proximitat (iii) als infants i adolescents de Barcelona, en un marc col·laboratiu i d’ob-
jectius compartits entre administracions i amb el teixit social.
Especificacions de l’objectiu de l’estratègia de ciutat: 
1. Dues tardes d’activitats extraescolars: el temps educatiu extraescolar que vol garantir 
l’estratègia de ciutat s’estableix en un mínim de dues tardes entre setmana, que equivaldri-
en a entre dues i tres hores aproximadament, que es destinarien preferentment a la pràctica 
d’una o màxim dues activitats diferents. Diverses recerques internacionals demostren que 
les activitats extraescolars tenen un impacte significatiu a partir d’una dedicació d’entre 45-
50 hores anuals aproximadament a una mateixa activitat. També indiquen que dedicacions 
més intensives tenen un impacte positiu però progressivament decreixent. 
Garantir dues tardes equilibra la probabilitat d’impacte, la viabilitat econòmica i admi-
nistrativa de l’estratègia i compagina amb el dret al joc lliure i el temps familiar que tam-
bé es promou des d’aquesta mesura i des d’altres polítiques d’infància i adolescència 
de Barcelona.  
Actualment, s’estima que dos de cada deu infants i adolescents no accedeix a cap 
activitat de tarda. La present política s’enfoca en aquests infants i adolescents, però 
també a la resta, en tant que vol facilitar un accés més diversificat a les extraescolars 
(actualment bastant circumscrit a l’àmbit dels esports) i també promoure la millora 
qualitativa de les activitats.
i. Accessibles, de qualitat, diverses i de proximitat: els atributs de les activitats extra-
escolars que es volen garantir són: 
• L’accessibilitat, entesa en sentit global: 
• Econòmica: es preveuen regulacions de preu de les activitats subvenciona-
des i sistemes de beca per a les famílies amb ingressos insuficients o altres 
formes per garantir preus assequibles.
• Informativa: l’estratègia s’acompanya d’accions de difusió, orientació i fa-
miliarització amb les activitats extraescolars, per superar les barreres deriva-
des del desconeixement, prejudicis o distància social/cultural prèvia amb les 
activitats i els espais on es realitzen.
• Burocràtica: es preveuen procediments d’inscripció a les activitats sen-
zills, àgils, proactius, multimodals (presencials i telemàtics) i amb possibilitat 
Cap a una política de tardes en barris educadors 9
d’acompanyament per tal d’evitar barreres d’accés per motius idiomàtics, va destinada a cobrir un ampli espectre de motivacions i necessitats d’infants 
de competències digitals, cognitives o de qualsevol altre tipus. i adolescents. No són objecte d’aquesta estratègia de ciutat, en canvi, les ac-
tivitats de lleure (casals, esplai), les activitats de cap de setmana ni d’estiu, per 
• Logística: la necessitat de desplaçament fins al lloc de les activitats pot ser estar promogudes específicament ja per altres mesures de govern complemen-
un impediment per als infants més petits que necessiten acompanyament. tàries a aquesta (ex. Mesura de govern de l’associacionisme educatiu de base 
En aquest sentit, es promourà oferta en les instal·lacions escolars o bé, quan comunitària). 
es consideri adient i necessari, serveis d’acompanyament als equipaments o 
instal·lacions externes al centre educatiu on es facin les activitats. • La proximitat: L’estratègia s’acompanya d’una diagnosi sobre l’oferta extraes-
colar existent als barris (començant per aquells inclosos en el Pla de Barris), per 
En tots els casos, es prioritzarà que les activitats es facin en espais esti- detectar on hi ha menys disponibilitat d’oferta o on aquesta no és prou diversa. 
mulants i adequats i es promourà l’aprofitament d’equipaments i espais del En els barris on es doni aquesta mancança, s’activaran processos per, alterna-
barri, sempre que sigui possible. tivament: 
• La qualitat, entesa com la solvència i idoneïtat dels agents encarregats de de- • estimular la creació d’oferta d’iniciativa comunitària (tercer sector o sector 
senvolupar cada activitat quant al disseny i planificació de l’activitat, metodo- privat); 
logia didàctica, atenció integral de l’infant, vinculació de les famílies i recursos 
humans i materials destinats: • crear oferta d’iniciativa pública;
• Disseny i planificació: les activitats han d’estar dissenyades amb uns ob- • crear ponts que facilitin l’accés a l’oferta especialitzada d’altres barris propers.
jectius educatius i competencials - contrastats amb equips docents de l‘àm-
bit escolar- que reforcin i complementin el currículum escolar, especialment ii. Per a tots els infants i adolescents de Barcelona, prioritzant els que es troben en 
en l’àmbit de les competències socials, emocionals i personals. situació de vulnerabilitat i aquells que viuen en barris amb una menor oferta d’ex-
traescolars: l’estratègia s’orienta a nens, nenes i adolescents en edat escolar obligatò-
• Metodologia: Per tal de fer de les extraescolars un vehicle de personalització ria (6-16 anys). Tanmateix, per als infants en situacions de vulnerabilitat en segon cicle 
de l’itinerari educatiu i potenciació dels talents i motivacions de cada infant, d’infantil (3 a 5 anys) es preveuen també opcions d’extraescolars. 
es prioritzaran metodologies que treballin des de l’experimentació, la partici-
pació, els projectes aplicats, l’aprenentatge-servei, l’avaluació formativa, la La mesura, d’altra banda, té en compte els més de 22.000 infants d’entre 3 i 16 anys en 
flexibilitat per adaptar les propostes a les característiques dels infants i que situació de vulnerabilitat detectats per l’IMSS l’any 2021. Un dels indicadors d’avaluació 
treballin en grups reduïts. Així mateix, la metodologia preveurà possibilitats d’aquesta mesura serà l’augment del percentatge d’infants i adolescents d’aquests 22.000 
d’itineraris progressius – anant més enllà del tastet/familiarització inicial amb que realitzen alguna activitat extraescolar. 
l’activitat- i ocasions d’obertura de l’activitat a les famílies i l’entorn social. 
D’altra banda, l’àmbit d’aplicació de l’estratègia és tota la ciutat de Barcelona, però en el 
• Atenció integral de l’infant: les organitzacions encarregades de les extraes- període entre 2022 i 2024 es prioritzarà la seva implementació en els barris inclosos en 
colars han de tenir una mirada i compromís d’equitat i benestar social amb el Pla de Barris, treballant en xarxa amb els equips de les oficines del pla de barris i amb 
els infants i les seves famílies. Per això, han de vehicular en les activitats l’equip d’educadors/es socials contractats en virtut del Pla de Barris, el Pla de Xoc 2020 i 
funcions d’acollida, de cura emocional, capacitat de detecció de situacions altres fons i projectes extraordinaris en marxa com el PMOE i el POEFE a Barcelona.
de risc, i connexió amb els agents que puguin donar una resposta especia-
litzada a les situacions de risc detectades. 
• Vinculació de les famílies: l’evidència demostra que els resultats educatius 
són millors com millor és el vincle de confiança i col·laboració que es crea 
amb les famílies. Per això, la qualitat de les activitats implica donar un rol 
actiu i educatiu a les famílies, reforçant el seu rol parental. 
Recursos humans i materials: el personal a càrrec de les activitats ha d’es-
tar qualificat i acreditat per desenvolupar la funció educativa assignada i 
transmetre coneixements i habilitats especialitzats en la matèria de l’acti-
vitat. La remuneració d’aquest personal ha de correspondre’s amb el grau 
de qualificació que se li exigeix. Així mateix, haurà de fer les activitats en un 
espai adient, condicionat i segur i disposar del material i recursos organitza-
tius necessaris.
• La diversitat: el tipus d’activitats extraescolars que vol garantir aquesta es-
tratègia de ciutat inclou les de tipus esportiu/físic, artístiques i culturals, cientí-
fic-tecnològiques, d’idiomes i de suport educatiu. Aquesta diversitat d’activitats 
10 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 11
2 Per què? Justificació 
d’una política de tardes
Per què necessitem una política de tardes amb extraescolars?
Aquesta estratègia sorgeix de la confluència d’un context de reptes i oportunitats que fan 
desitjable, viable i rellevant articular una política d’intervenció en l’àmbit de l’educació més 
enllà de l’escola, que es pot sintetitzar en els següents factors:
a. Necessitat d’anar més enllà de l’educació en temps lectiu per garantir l’equitat i èxit educatiu.
b. Proliferació d’agents i d’oportunitats educatives extraescolars.
c. Reproducció de les desigualtats socials i educatives en les activitats extraescolars.
d. Voluntat, capacitat i experiència política en el foment de l’educació més enllà de l’esco-
la, en el temps de lleure extraescolar.
e. Bagatge de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona en el 
desenvolupament de programes d’extraescolars. 
f. Impacte educatiu i social de la Covid-19, que intensifica malestars i desigualtats.
a) Necessitat d’anar més enllà de l’educació en temps lectiu per garantir 
l’equitat i èxit educatiu.
Venim d’un llarg procés d’universalització del dret a l’escolarització. Gràcies al compromís 
sostingut de tota la societat, avui dia podem garantir una plaça escolar des dels 3 fins als 
16 anys a qualsevol persona empadronada a Barcelona.  
Amb tot, l’escola és condició necessària per a l’educació, però no suficient per garantir 
l’equitat i l’èxit educatiu:
• Per una banda, infants i adolescents adquireixen competències rellevants per a la vida 
i desenvolupen les seves motivacions en diferents espais i moments fora de l’esco-
la igualment significatius i rellevants. De fet, alguns d’aquests entorns no escolars es 
demostren tant o més eficaços per desenvolupar competències no cognitives i talents 
com la creativitat, el treball en equip, l’emprenedoria, les habilitats físiques...
• Per una altra banda, la nostra societat s’enfronta a reptes educatius -desigualtats soci-
als, necessitat constant d’adaptació al canvi tecnològic, diversitat de necessitats edu-
catives, desig de personalització, etc.- que escapen a les possibilitats d’abordatge en 
solitari de la institució escolar. 
La diversitat dels temps i espais en els quals s’aprèn i la multitud d’actors implicats recla-
men un enfocament educatiu més integrat i connectat.
Cap a una política de tardes en barris educadors 13
b) Proliferació d’agents i oportunitats educatives extraescolars Tanmateix, aquesta proliferació d’activitats no ha seguit cap planificació de conjunt ni ha 
comptat amb cap òrgan coordinador, de manera que es troba actualment desarticulada.
En paral·lel a la universalització de l’escola, Barcelona ha experimentat en els darrers 40 
anys una gran proliferació d’oportunitats educatives no escolars, especialment en l’àm- c) Reproducció de les desigualtats socials i educatives en les activitats 
bit dels esports, de les arts, dels idiomes i del suport educatiu. extraescolars
L’enorme expansió de les oportunitats d’aprenentatge més enllà de l’escola - gràcies a la A mesura que les oportunitats educatives fora del marc escolar guanyen rellevància, esde-
contribució de la societat civil, del sector públic i privat- és una de les transformacions més venen també un camp de reproducció de les desigualtats: Hi ha una acumulació d’evi-
positives i remarcables que ha viscut la ciutat de Barcelona. dències, que expliquem a continuació, que assenyalen que actualment les desigualtats 
educatives estan condicionades per l’accés desigual d’infants i adolescents a recursos 
Aquesta proliferació d’oportunitats educatives ha estat possible gràcies a una suma d’ac- educatius fora del temps escolar. 
tors i voluntats, entre els quals destaca el teixit associatiu. A 2021, s’estima que hi ha acti-
ves a Barcelona un total de 1.187 entitats organitzadores d’activitats extraescolar, les quals Es tracta de desigualtats degudes fonamentalment a factors socials i territorials: 
porten endavant unes 1.300 activitats extraescolars anuals de tipus principalment esportiu, 
artístic i d’idiomes. Les entitats organitzadores predominants són associacions, clubs es- • El nivell d’estudis, econòmic i l’origen familiar són els factors que fan més probable per 
portius, AMPA/AFA/APA, escoles i col·legis, fundacions i empreses privades. alguns infants i adolescents accedir a activitats i que aquestes siguin variades i de qualitat. 
En el quadre a continuació pot veure’s una estimació de les entitats identificades per distric- • Al mateix temps, es constaten desigualtats territorials, de manera que alguns barris de 
te. Hi destaquen els districtes de Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample com aquells Barcelona disposen de més oferta, més variada i de més qualitat que d’altres, sent aquest 
amb més concentració d’entitats. En proporció a la seva població, el districte de Nou Barris també un factor que determina el temps educatiu extraescolar.
i Horta Guinardó queden en canvi més desproveïts.
Disposem d’alguns estudis que ens aporten indicadors clau amb relació a l’accés, les de-
Taula 1. Estimació de les entitats organitzadores d’extraescolars per districte. Barcelona, 2020 sigualtats i les demandes de millora de les activitats extraescolars, si bé només alguns 
d’aquests estudis ens aporten informació específica de Barcelona, sent la resta estudis del 
Total entitats conjunt de Catalunya. 
Districte organitzadores 
d'extraescolars. % entitats sobre el total Població total 2020 Indicadors clau en aquest sentit són:
Estimació any 2021 Taula 2. Taula resum d’indicadors clau sobre accés a activitats extraescolars a Barcelona
01. Ciutat Vella 105 9% 108.331
02. Eixample 143 12% 270.694 Indicadors clau Valor
03. Sants - Montjuïc 133 11% 187.584
04. Les Corts 58 5% 82.635 Infants i adolescents que practiquen activitats extra-
escolars esportives organitzades a Barcelona (2018)* 70,6%
05. Sarrià - Sant Gervasi 135 11% 151.157
06. Gràcia 105 9% 123.651 Infants i adolescents que practiquen activitats extra-
escolars no esportives (2018)* 48%
07. Horta - Guinardó 105 9% 174.799
08. Nou Barris 86 7% 174.012 Diferència en l’accés a activitats extraescolars se-
09. Sant Andreu 103 9% 151.976 gons nivell econòmic familiar (diferència entre nivell -28 punts percentuals de diferència
baix d’ingressos i nivell alt) (2018)
10. Sant Martí 193 16% 241.691
Projecte deslocalitzat 21 2%  - * Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar de Barcelona 2018
Total general 1.187 100% 1.666.530 Resumim a continuació les conclusions més rellevants d’aquests estudis, per tal de 
situar en quin punt de partida ens trobem pel que fa a l’accés i desigualtats en la pràctica 
Font: Estudi intern IMEB, Ajuntament de Barcelona. extraescolar a Barcelona:
Al costat del teixit associatiu, el govern local ha desenvolupat una política esportiva, cultura 
i educativa continuada que ha creat més i millors equipaments i programes arreu de la ciutat 
per facilitar la pràctica extraescolar; i ha subvencionat i promogut la pràctica extraescolar 
entre les famílies. 
14 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 15
Situació d’accés i desigualtats en la pràctica extraescolar Es desconeix encara l’impacte de la Covid-19 en la pràctica (i l’oferta) d’activitats extraes-
Accés general a les activitats extraescolars colars durant el 2021, però l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2020, que recull en part 
l’efecte de la pandèmia, reflecteix una baixada de la mitjana de dies setmanals en què es 
fan activitats extraescolars de tipus esportiu i no esportiu, que se suma a la baixada que va 
L’any 2019, diverses fonts de dades en l’àmbit de Catalunya indicaven que entre un 75- produir-se durant el 2019, després d’anys d’estabilitat i lleuger augment d’aquesta mitjana. 
80% de l’alumnat entre 1r de primària i ESO feien alguna extraescolar. Els esports desta-
quen com el tipus d’activitat més freqüent, seguit pels idiomes, les activitats artístiques i Gràfic 1. Mitjana de dies de pràctica extraescolar a Catalunya
el suport educatiu. Les activitats tecnològiques i socioculturals són molt més minoritàries.
Les dades disponibles per a la ciutat de Barcelona apunten un accés elevat a les activitats 
esportives organitzades (70,6% dels infants), per sobre del conjunt de Catalunya, i un accés 
similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a activitats no esportives (música, idiomes, 
teatre, etc.), situat en el (48%):
Taula 3. Indicadors d’accés a activitats extraescolars esportives i no esportives a la ciutat de 
Barcelona i al conjunt de Catalunya
Infants i adolescents 
Font d’informació que practiquen activitats Infants i adolescents 
extraescolars esportives que practiquen activitats 
organitzades extraescolars no esportives
Enquesta d’hàbits esportius de la pobla-
ció en edat escolar de Barcelona 2018. 70,6% 48,0%
Àmbit geogràfic: Ciutat de Barcelona. Font: Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA)
Enquesta de l’Edubaròmetre de 2017 
(enquesta a famílies amb infants a Pri-
mària i ESO de Catalunya) 57,6% 50,7%
Àmbit geogràfic: Catalunya.
Enquestes a infants i adolescents per 
al disseny de Plans Educatius Locals i 
Plans Locals d’Infància i Adolescència 
(enquesta a infants de 4t, 5è i 6è de pri- 59,4% 48,3%
mària i ESO). Anys 2017 i 2019.
Àmbit geogràfic: Diversos municipis de 
Catalunya.
Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA). 
Enquesta a pares i mares d'infants entre 
3 i 14 anys. Resultats onada 2017- 2018. 67,9% 44,2%
Àmbit geogràfic: Catalunya.
Enquesta sobre els hàbits esportius dels 
escolars de Catalunya. Enquesta a in-
fants i adolescents de 1r de primària a 62,8%  
4t d'ESO. Any 2016.
Àmbit geogràfic: Catalunya.
*La dansa és una activitat que, segons la font, es classifica com a activitat esportiva o com activitat cultural, dificultant la comparació 
de dades entre àmbit esportiu i no esportiu.
16 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 17
Desigualtats d’accés i tria Diagrama 3. Desigualtats socials en l’accés a activitats extraescolars. Les xifres 
indiquen el % d’alumnat que fa extraescolars segons variables sociodemogràfiques.
Des del punt de vista de la desigualtat territorial i concretament a la ciutat de Barcelona, 
disposem de dades aportades per l’estudi de l’IERM a 2021 “Les activitats extraescolars 
als instituts públics de Barcelona” que indiquen que els tres districtes amb menor nivell de 
renda (Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó) presenten també indicadors per sota de 
la mitjana quant a oferta extraescolar als instituts públics i pràctica esportiva extraescolar:
Taula 4. Accés a activitats extraescolars segons districte i i renda familiar. Barcelona, 2020.
Renda familiar Activitats extraescolars Pràctica esportiva 
Barcelona i districtes disponible (Índex RFD ofertes per institut regular setmanal fora 
BCN=100) [1] públic (mitjana anual) de l’horari lectiu (5-16) 
(N) [2] (%) [3]
Barcelona 100 7,2 76,1
Sarrià – Sant Gervasi 182,8 7,5 86,2
Les Corts 137,3 9,0 78,3
Eixample 122,4 8,3 78,4
Gràcia 105,3 14,0 79,8
Sant Martí 88,1 9,8 73,2
Sants Montjuïc 84,6 6,4 77,7
Ciutat Vella 84,3 7,5 60,9
Horta Guinardó 78,0 6,4 73,7
Sant Andreu 74,6 5,1 74,1
Nou Barris 55,0 4,4 67,0
Fonts: Pineda i Termes (2021), a partir de diverses fonts. [1] IIAB, a partir de les dades de l’Oficina Municipal de Dades, Aj. Bcn , 
2017; [2] IERMB , a partir de l’explotació de dades web d’instituts públics i CEB, Aj. Bcn, 2020 [3] Font: IERMB, a partir de les dades 
de l’Enquesta d’hàbits esportius de la població escolar de Barcelona (EHEB), Institut Barcelona Esports, Aj. Bcn, 2018.
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:45).
Algunes fonts han abordat els factors sociodemogràfics de les famílies que generen desi-
gualtat en l’accés a les extraescolars. 
Qualitat, impacte i demandes de millora
De manera coincident, es demostra que l’accés i tria d’extraescolars està condicionat prin-
cipalment pel perfil sociocultural de les famílies: L’alumnat que no fa extraescolars es con- Les estadístiques disponibles a nivell de Catalunya (Educació 360: més enllà del temps 
centra en famílies amb baix nivell d’estudis, sent aquesta la variable més determinant, si bé lectiu, 2021: 39) indiquen un grau de gaudi i satisfacció molt elevat amb les activitats extra-
els baixos ingressos familiars i l’origen immigrant són també situacions familiars associades escolars, tant per part dels infants com de les seves famílies.
a una menor pràctica d’extraescolars. 
Els infants d’aquests perfils familiars que sí fan activitats extraescolars en fan normalment 
de tipus esportiu, i és poc habitual que accedeixin a activitats artístiques. Les activitats ar-
tístiques continuen bastant reservades a famílies amb estudis superiors.
Per tant, s’observa que els factors de desigualtat que operen en l’educació extraescolar són 
coincidents amb els que operen en l’educació reglada i ens remeten a l’estatus sociocultu-
ral i econòmic de les famílies, el qual es reprodueix a través de l’educació.
18 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 19
Taula 5. Gaudi de les extraescolars realitzades. Valor promig (Gens=1; Molt= 5) Tot i l’anterior, s’identifiquen algunes demandes de millora per part de les famílies. La pri-
mera és el preu de les activitats extraescolars, que no és accessible per a totes les famílies. 
Variables sociodemogràfiques Gaudeixes de les extraescolars que fas? De l’altra, es demana un millor ajust de l’oferta a la diversitat social, educativa, territorial, 
d’edats, d’interessos i capacitats de l’alumnat. Finalment, es reclama una major compati-
Nens 4,40 
Sexe bilitat entre activitats escolars i extraescolars, a nivell d’horaris i de càrrega de deures. Així, 
entre els motius per no fer extraescolars un dels més destacats és la càrrega de deures a 
Nenes 4,41 les tardes (Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:42).
Primària (Cicle Superior) 4,53 
Etapa
ESO 4,35 
2.2. Situació específica de les activitats extraescolars  
Els dos progenitors o un dels dos d'origen 
Origen dels 4,42 esportives a Barcelona 
espanyol
pares
Tots dos estrangers 4,30 La generalització de la pràctica extraescolar a Barcelona ha vingut de la mà de la popula-
rització d’alguns esports, del desenvolupament del teixit d’entitats esportives, de les polí-
Estructura Biparental 4,32 tiques locals d’esports, de la creació de l’Institut Municipal de l’Esport i de la dinamització 
familiar Monoparental i altres situacions 4,44 continuada d’òrgans de participació com el Consell de l’Esport Escolar. 
Titularitat Públic 4,38 En l’àmbit de l’esport, disposem d’algunes dades específiques per a la ciutat de Barcelona, 
centre gràcies a l’Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar de Barcelona. 
Concertat 4,49 
Total 4,41 L’edició de 2018 d’aquesta enquesta periòdica ens indica que a 2018 el 70% dels infants 
fa alguna activitat esportiva organitzada (fins a un 76% fan activitat esportiva, incloent-hi la 
Font: Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals d’Infància i Adolescència. Anys 2017 i no organitzada). 
2019. (Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:39).
La major part d’aquesta oferta és organitzada per entitats esportives i per les AMPA, sent 
També es demostra una retroalimentació positiva entre pràctica d’activitats extraescolars i aquest perfil associatiu de l’oferta una de les característiques més rellevants de la pràctica 
adhesió escolar, traduïda en una millor relació amb companys/es i docents, major motivació esportiva extraescolar, en comparació amb altres activitats, on els agents promotors són en 
envers els aprenentatges i uns millors resultats acadèmics. major mesura empreses o l’Ajuntament (Educació 360,2021:402).
Gràfic 2. Relació entre situació escolar i la pràctica d’activitats extraescolars (%) Gràfic 3. Activitats extraescolars i entitats organitzadores
Font: Enquesta de l’Edubaròmetre de 2017. Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018. (Publicat a: Educació 360: 
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:54). més enllà del temps lectiu, 2021:402).
20 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 21
Tot i l’àmplia penetració social dels esports i l’esforç de les polítiques públiques i de les enti- Un altre aspecte que s’ha treballat a la ciutat de Barcelona és el sosteniment de la pràctica 
tats per fer-lo accessible, les dades apunten que encara hi ha condicionants socials que in- esportiva al llarg del temps (itineraris esportius). Al conjunt de Catalunya, la pràctica espor-
terfereixen en aquest accés i aquests condicionats s’haurien agreujat arran de la pandèmia. tiva decau en el pas entre primària i ESO, en canvi, a Barcelona aquesta pràctica supera 
la transició a l’ESO i inclús augmenta el nivell de pràctica (tot i que només entre els nois). 
Seguint les dades de l’enquesta de Salut de Catalunya de 2020, que en part recull l’efecte Aquest indicador assenyala itineraris esportius cada cop més llargs, de la mà d’enti-
de la pandèmia, les desigualtats més acusades a nivell de Catalunya en l’accés a les acti- tats que són capaces de crear una vinculació a llarg termini. 
vitats esportives es donen per raó de nivell d’estudis (de la mare en major intensitat però 
també del pare) i classe social. Aquestes desigualtats eren prèvies a la pandèmia: Gràfic 6. Evolució de la pràctica esportiva per sexe i nivell educatiu a la ciutat de 
Barcelona.
Gràfic 4. Mitjana de dies de pràctica extraescolar esportiva a Catalunya
Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018.
Font: ESCA - Enquesta de salut de Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Publicat a Jordi Viñas i Fort (2018:22), Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat 
Nota: L’ESCA fa una aproximació a la classe social en base a l’ocupació. Les categories que estableix de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
signifiquen el següent: 
- Classe I. Directors i gerents i professionals universitaris Per lloc de naixement, i tenint en compte les variables de desigualtat contemplades per 
- Classe II. Ocupacions intermèdies i treballadors per compte propi l’Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018, s’observa 
- Classe III. Treballadors manuals que els infants procedents de l’estranger fan menys pràctica esportiva que els nascuts a 
Espanya. Altres estadístiques a nivell català mostren que aquesta desigualtat per lloc de 
En l’àmbit específic de Barcelona ciutat - i seguint les variables recollides per l’Enquesta naixement afecta de manera contundent a les noies d’origen estranger.
d’hàbits esportius- la bretxa de gènere en l’esport ha estat una de les més focalitzades per 
les polítiques públiques i s’ha aconseguit augmentar la pràctica esportiva de les noies, fins Gràfic 7. Pràctica d’activitat física i esportiva segons procedència a la ciutat de 
a situar-la en nivells pròxims als dels nois, segons recullen les dades, disponibles de mo- Barcelona.
ment fins a 2018.
Gràfic 5. Evolució de la pràctica esportiva per sexe a Barcelona (%)
Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018. 
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:308).
Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018.(Publicat a: Educació 360: 
més enllà del temps lectiu, 2021:306).
22 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 23
Pel que fa a l’origen familiar, l’enquesta mencionada posa en relleu l’efecte del nivell de L’enquesta mencionada aprofundeix en els motius per no fer pràctica esportiva dels infants 
pràctica esportiva dels pares, mostrant que les famílies amb adults que fan pràctica espor- que no en fan. L’evolució entre 2013 i 2018 d’aquesta pregunta reflecteix que el principal 
tiva tenen més probabilitats de transmetre aquest hàbit als fills i filles: motiu té a veure amb la manca de temps, ja que es fan altres activitats o degut als deures 
escolars. Els motius econòmics per no fer esport s’han reduït lleugerament (va ser mencio-
Gràfic 8. Relació entre els nivells de pràctica esportiva dels pares o tutors i els nat pel 15% dels casos a 2013 i el 13,3% dels casos a 2018). 
escolars (%)
L’anàlisi de les extraescolars en l’àmbit esportiu ens aporten dues conclusions igual-
ment importants i compatibles: 
• La col·laboració col·lectiva entre tercer sector, sector públic i privat ha fet possible assolir 
uns nivells de pràctica esportiva certament elevats. Partíem d’un escenari de pràctica es-
portiva travessat per moltes desigualtats que, tot i persistir, s’han reduït, demostrant que 
les polítiques de foment de l’esport amb mirada d’equitat tenen un impacte rellevant, i no 
només en l’àmbit pròpiament educatiu sinó també de salut, cohesió social i participació. 
• L’acompanyament de les polítiques esportives amb fonts de dades, com l’Enquesta 
d’hàbits esportius de la població escolar, permet fer un retrat i seguiment de la realitat 
explicada i és una pràctica que seria útil també en altres àmbits d’extraescolars.
Font: Enquesta d’hàbits esportius de la població en edat escolar a Barcelona 2018. 2.3. Situació específica de les activitats extraescolars no esportives a la 
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:309). ciutat de Barcelona
Finalment, l’enquesta mostra també la desigualtat territorial per districtes, on cristal·litzen Com hem dit anteriorment, l’any 2018 s’estimava que un 48% dels infants de la ciutat de 
moltes de les desigualtats familiars: Barcelona feien extraescolars no esportives. Es tracta d’un percentatge similar al del con-
junt de Catalunya. 
Observem una correlació entre els indicadors socioeconòmics dels barris (nivell mig de 
renda, percentatge de població estrangera, nivell formatiu de les famílies...) i el percentatge Els idiomes i les activitats artístiques (música de manera destacada) són les extraescolars no 
d’alumnat que fa esport extraescolar. Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia obtenen els valors més esportives més practicades al conjunt de Catalunya i a la ciutat de Barcelona. En el cas dels 
alts, i Ciutat Vella i Nou Barris els més baixos, tot i que cal no perdre de vista que inclús en idiomes destaquen les empreses privades com a principal agent promotor i en el cas de les 
aquests barris a la cua, s’ha aconseguit col·lectivament que molt més de la meitat de activitats artístiques destaquen les entitats, ajuntament i empreses en termes equiparables. 
l’alumnat faci pràctica esportiva. A nivell de Catalunya, la mitjana de dies de pràctica d’activitats extraescolars no esporti-
Gràfic 9. Pràctica esportiva de la població (%) per districte de Barcelona a 2018. ves se situa en els 0,67 dies per setmana (menys la meitat que en cas dels esports – 1,42). 
Aquesta mitjana de dies va augmentar lleugerament entre 2014 i 2018, però a 2019 va dis-
minuir lleugerament i a 2020 ha tingut una caiguda més accentuada, atribuïble en principi a 
l’efecte de la pandèmia. 
La pràctica d’activitats no esportives té una desigualtat d’accés més forta que les esporti-
ves. Entre les variables de les quals disposem de dades, el nivell d’estudis dels progenitors, 
especialment de les mares, és la variable que més marcadament influeix, seguit de la clas-
se social, assignada a l’Enquesta de Salut de Catalunya segons la categoria professional 
desenvolupada. 
La reducció que s’ha produït en la pràctica d’activitats artístiques l’any 2020 ha tingut un 
efecte més intens en les famílies amb menor nivell d’estudis, tot i que les famílies amb es-
tudis superiors també s’han ressentit. 
Les noies han predominat fins ara en la pràctica d’activitats no esportives per sobre els 
nois, però les dades de 2020 indiquen que les noies haurien vist reduït el seu nivell de pràc-
Font: Enquesta d’hàbits esportius a Barcelona 2018. tica amb major intensitat que els nois. 
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:311). Les dades dels anys vinents podran acabar de dimensionar l’efecte de la pandèmia en l’ac-
cés i desigualtats entorn de les extraescolars no esportives:
24 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 25
Gràfic 10. Mitjana de dies de pràctica extraescolar no esportiva a Catalunya Gràfic 11. Formació artística de la població adulta.
“Em podria dir si ha rebut algun tipus de formació  
en alguna d’aquestes activitats al llarg de la seva vida?”
Font: ESCA - Enquesta de salut de Catalunya. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Nota: L’ESCA fa una aproximació a la classe social en base a l’ocupació. Les categories que estableix Font: Institut de Cultura de Barcelona (2020:64) Enquesta de participació i necessitats culturals de 
signifiquen el següent: Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- Classe I. Directors i gerents i professionals universitaris
- Classe II. Ocupacions intermèdies i treballadors per compte propi Si ens enfoquem en la música, com a pràctica artística més freqüent, observem desigualtats 
- Classe III. Treballadors manuals d’accés molt clares, vinculades al nivell d’estudis reglat, el nivell de renda i l’edat. 
A diferència de l’àmbit dels esports, en l’àmbit de la pràctica extraescolar no esportiva no Aquesta última variable, l’edat, ens remet a una desigualtat generacional, per la qual les per-
disposem d’una enquesta específica per Barcelona que ens permeti aprofundir en l’accés, sones més joves s’han beneficiat en major mesura d’oportunitats formatives musicals que els 
pràctica i impactes de les extraescolars no esportives entre infants i adolescents a la ciutat. seus pares i avis.
Amb tot, disposem de l’Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona 
de 2020, dirigida a població adulta, i que ens aporta algunes aproximacions indirectes pel 
que fa exclusivament a les activitats artístiques i culturals. 
Observem, en primer lloc, que un 66,2% de la població adulta declara no haver rebut cap 
formació musical. Els percentatges de no formació en pintura, dibuix, escultura, dansa, arts 
escèniques, escriptura, fotografia o audiovisuals són encara més elevades:
26 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 27
Gràfic 12. Percentatge (%) de població que ha rebut formació musical, segons D’altra banda, segons Barbieri i Cendra (Educació 360, 2021:351), la pràctica d’activitats 
variables sociodemogràfiques. com la música i el teatre disminueix en el pas de 1r-3r de primària a 3r-4t d’ESO. A més, 
en el grau mitjà o avançat, les escoles de les societats musicals pateixen una pèrdua del 
65,23% del seu alumnat. 
Podem concloure per tant que l’àmbit de les extraescolars artístiques presenta una evo-
lució positiva en termes generals quant a un progressiu major accés des d’un punt de 
vista generacional, però encara lluny d’assolir els nivells de pràctica esportiva. A més, les 
extraescolars no esportives estan més afectades per les desigualtats socials lligades al 
nivell d’estudis i econòmic dels pares i mostren una menor capacitat de vincular infants i 
adolescents en trajectòries de llarga durada que aconsegueixin resistir el pas de l’educació 
primària a la secundària, donant lloc a nivells avançats de desenvolupament de les compe-
tències artístiques. 
D’altra banda, la política cultural i artística a la ciutat s’ha caracteritzat fins ara per un enfo-
cament en el públic adult i un accent en el consum/gaudi cultural. La política del dret a la 
cultura recentment aprovada a Barcelona i la política d’extraescolars atorga un major pro-
tagonisme a l’aprenentatge i pràctica artística activa i a la població infantil i jove. 
d) Voluntat, capacitat i experiència política en el foment d’oportunitats 
educatives extraescolars
Ara per ara, les activitats extraescolars no estan protegides pels poders públics ni per la 
legislació vigent, de manera que els drets relacionats amb aquest àmbit educatiu no estan 
garantits per l’administració pública (#ÀgoraDeDrets sobre el dret a l’educació, 2019:60). 
Tot i així, són varis els textos normatius i polítics que assenyalen el deure de les adminis-
tracions d’implicar-se en fer efectiu el dret a l’educació no formal d’infants i adolescents:
Font: Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona de 2020 • La Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions Unides (art.31) estableix el 
dret d’aquests al lleure i a participar en les activitats culturals, artístiques, recreatives i 
No es disposa, com hem dit, de dades sobre activitat extraescolars no esportiva en l’etapa d’esplai existents, i el deure de les administracions a fer-ho possible. 
de primària i ESO específiques de Barcelona, però sí que es disposa d’algunes a nivell de 
Catalunya. Segons aquestes fonts, es confirma que l’accés a extraescolars de tipus artístic • L’Estatut d’Autonomia (art.44.3) estableix l’obligació dels poders públics de facilitar i 
i cultura es correlaciona amb la renda familiar: promoure l’accés dels infants en les activitats d’educació en el lleure. 
Gràfic 13. Participació dels fills/es en activitats extraescolars artístiques-culturals (%) • La Llei d’Educació de Catalunya (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Cata-
(segons nivell de renda familiar). lunya), estipula en el seu Article 6 que les administracions públiques han de promoure 
mesures que facilitin l’accés de tot l’alumnat a les activitats complementàries i extraes-
colars.
• La “Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència” de 2010, en el 
seu Capítol VIII determina que els infants tenen dret a rebre una formació integral en el 
seu temps de lleure, i que les administracions han d’afavorir la igualtat d’accés a aques-
ta educació i donar suport a les organitzacions educatives de l’àmbit no formal.
(Publicat a: Educació 360: més enllà del temps lectiu, 2021:341). • Al seu torn, el Síndic de Greuges de Catalunya ha elaborat un informe (2014) sobre el 
dret al lleure educatiu, amb diverses recomanacions a les administracions competents 
(Departament d’Educació, Departament de Benestar Social i Família i administracions 
locals) per fer-lo efectiu. 
• En la mateixa línia, la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, 
de la qual Barcelona és una de les ciutats signatàries i impulsores, insta a fer accessi-
bles tots els espais educatius i culturals de la ciutat en igualtat de condicions.
28 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 29
Més concretament a Barcelona, la present estratègia de ciutat neix entrellaçada a edats compreses entre els 3 i 18 anys) a una pràctica física o esportiva que completa 
altres polítiques de la ciutat, algunes fortament implantades i d’altres emergents, que fa- la seva educació i millora la seva qualitat de vida (Carranza, M. i Cerezo, S., 2021:293).
ciliten la viabilitat de la proposta i sumen un ampli consens social i polític entorn a l’objectiu 
d’impulsar l’educació extraescolar a Barcelona. Sota el paraigua del Pla de l’esport, les entitats que organitzen activitats esportives fora 
de l’horari escolar per a infants i joves entre 3 i 25 anys poden demanar l’homologació 
Entre les polítiques precursores i complementàries de la present estratègia de ciutat des- per al reconeixement qualitatiu de la seva idoneïtat per portar endavant aquestes acti-
taquen: vitats i acollir a infants amb una beca esportiva que atorga l’Ajuntament de Barcelona. 
• Ciutat educadora: l’any 1990 es va celebrar a Barcelona el Primer Congrés Internaci- El curs 2017-18 hi havia 297 entitats homologades que oferien un total de 108.437 pla-
onal de Ciutats Educadores, el qual va concloure amb la proclamació de la Carta de ces esportives. Disposar de l’homologació és un garant de qualitat a diversos nivells: 
Ciutats Educadores. Des d’aleshores, la ciutat de Barcelona fa trenta anys que impulsa relació amb les famílies, organització, metodologia, seguiment personalitzat de cada in-
aquest moviment, que ha estat avantguardista en posar en relleu el paper de les admi- fant, formació del monitoratge, etc. L’experiència pionera de l’Institut Barcelona Esports 
nistracions locals en el foment de l’educació en un sentit ampli, des d’una perspectiva és un precedent de gran valor per impulsar les activitats d’art i ciències, idiomes i suport 
comunitària, arrelada als barris, a l’urbanisme i a l’associacionisme. educatiu amb un sistema d’homologació i beques similar. 
A Barcelona, el consistori ha articulat la política de Ciutat Educadora des dels barris, en- • El Pla de Barris: 23 barris de la ciutat desenvolupen una estratègia intensiva i integral 
tesos com a espais de màxima proximitat a partir del qual forjar vincles entre els centres per aconseguir frenar les dinàmiques de vulnerabilitat i segregació socials que afec-
escolars i l’entorn, fomentar el rol educatiu de la comunitat i crear espais públics esti- ten algunes zones de la ciutat. L’educació és un dels eixos fonamentals d’intervenció 
mulants per a l’aprenentatge i la descoberta. Des d’aquesta descentralització als barris, d’aquesta estratègia integral. Així, els plans de barris estan actuant com un laboratori 
s’ha treballat en tres eixos simultanis: a) Garantir una oferta de propostes extraescolars d’experiències educatives comunitàries, d’itineraris d’aprenentatge fora escola i de di-
públiques, assequibles i inclusives als barris; b) fer valdre el paper dinamitzador i con- namització educativa a través d’equipaments culturals, artístics i esportius. Gràcies als 
nector dels equipaments educatius, culturals i esportius dels barris; c) aconseguir un plans de Barris, Barcelona concentra avui un gran know how per impulsar una política 
urbanisme amable amb la infància, que afavoreixi el joc i la convivència, avançant en la d’extraescolars amb vocació de ciutat.
idea de la “ciutat jugable” (web Ajuntament). 
Diagrama 4. Polítiques i acords de Barcelona que precedeixen la política de dues tardes.
• Aliança Educació360: Coincidint amb la celebració del 30è aniversari de la Carta de 
Ciutats Educadores, l’Ajuntament de Barcelona s’ha adherit a l’Aliança Educació 360, 
impulsada per la Fundació Jaume Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pe-
dagògica i la Diputació de Barcelona.
L’Ajuntament se suma a aquesta Aliança per tal de promoure l’educació a temps com-
plet i convertir el dret a aprendre més enllà de l’escola en política pública, comptant 
amb la sistematització de coneixements, l’assessorament metodològic i l’intercanvi 
d’experiències que aporta formar part de l’Aliança.
L’Aliança Educació 360 està transferint a Catalunya l’experiència internacional en la 
configuració de polítiques d’educació a temps complet, que fan real el dret al temps 
educatiu extraescolars des d’una perspectiva d’equitat i d’ecosistema que interrela-
ciona espais, temps i agents educatius. L’avaluació de polítiques d’educació a temps 
complet de països com els Estats Units, Alemanya, Uruguai, Mèxic, Gran Bretanya, Por-
tugal, França aporten un gran bagatge d’orientacions per configurar una política pròpia 
de la ciutat de Barcelona.
• Pla de Drets Culturals de Barcelona: De manera més recent, Barcelona ha aprovat 
l’any 2021 el Pla de Drets Culturals de Barcelona “Fem cultura”, que es materialitzarà 
a través de diverses mesures de govern específiques per eixamplar els drets culturals. 
Una de les mesures de govern que impulsarà el Pla de Drets Culturals és l’anomenada 
“Cultura i educació: dret a la participació cultural i a l’educació pràctica i artística al llarg Altres marcs de política pública vinculats en fase d’elaboració: 
de la vida”, que facilitarà, entre d’altres, els programes artístics extraescolars i l’accés a 
aquests de capes més àmplies de població infantil i jove. • Pla d’Infància 2021-2030: fins a 2020, ha estat vigent el pla “Focus Infància i Ciutada-
nia 2017-2020: pla per créixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona” que ha 
• Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Barcelona: El desenvolupament de planificat i estructurat les principals polítiques que afecten a la infància i adolescència 
l’activitat esportiva en temps extraescolar a Barcelona ha anat de la mà del desple- a la ciutat. Una de les línies d’actuació desplegades al pla Focus ha estat el programa 
gament del Pla de l’esport en edat escolar, promogut per l’Ajuntament de Barcelona Escoles Enriquides, destinat a posar en marxa en les escoles de més complexitat acti-
a través de l’Institut Barcelona Esports, i amb la col·laboració del Consell de l’Esport vitats extraescolars diverses.
Escolar de Barcelona. Aquest pla garanteix l’accés d’infants i joves de Barcelona (amb 
30 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 31
En el Pla d’infància 2021-2030, una de línies d’actuació és el dret a l’educació, al lleu- • Convivim esportivament: des de 2012, Convivim esportivament té per objectiu pro-
re, la cultura, el joc i el descans. Dins d’aquesta, es contempla el repte de reconèixer i mocionar la pràctica de l’esport i l’activitat física entre infants i joves de diversos barris 
avançar en el pes del lleure com a factor essencial en el benestar dels infants, garantint de la ciutat com a eina de foment de la inclusió social. A través d’aquest programa es 
l’accés a l’aprenentatge extraescolar, a activitats de lleure educatiu durant tot l’any als posa a l’abast de tots els infants i els i les joves de Barcelona la possibilitat de practicar 
infants i adolescents en situació de vulnerabilitat i amb discapacitat, ampliant el poten- esports a través de la col·laboració entre les escoles i entitats dels barris.
cial dels equipaments municipals i de les entitats de lleure de base associativa.
• Acord de ciutat per a l’Educació 2030: a 2020 es va aprovar l’elaboració d’un pacte 
de ciutat que estableixi les línies estratègiques del model d’educació que es vol per a A més dels programes propis, l’Ajuntament de Barcelona disposa dels següents serveis 
Barcelona. Un dels eixos temàtics que desenvolupa aquesta mesura són les Oportuni- i equipaments que acullen dins de la seva programació activitat extraescolar i de suport 
tats educatives i culturals més enllà de l’escola. educatiu a les tardes: 
• Escoles municipals de música: Barcelona disposa de cinc EMM que formen a un total 
de 2.674 alumnes amb la finalitat principal de promoure l’afició per la música i el seu 
e) Bagatge de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de caràcter és eminentment pràctic. La seva funció no és únicament formativa, sinó també 
Barcelona en el desenvolupament de programes d’extraescolars. social i cultural, i, en aquest sentit, s’hi promouen audicions, concerts, intercanvis i tro-
bades, amb la participació de tot l’alumnat o amb músics convidats. 
Gràcies a les polítiques citades en l’apartat anterior, la ciutat de Barcelona compta amb 
diversos programes, serveis, equipaments i beques d’extraescolars orientats a la igualtat • Xarxa de Biblioteques Municipals: La Xarxa de Biblioteques Municipals està forma-
d’oportunitats, liderats per l’Ajuntament de Barcelona (englobant l’IMEB, l’IBE i el Pla de da per més de 225 biblioteques i 10 bibliobusos i té com a finalitat garantir l’accés a 
Barris) i el Consorci d’Educació de Barcelona. la lectura i la cultura de tota la població. Les biblioteques dinamitzen clubs de lectura, 
tallers d’escriptura, conta contes i acullen activitats de suport educatiu, tallers científics, 
Els més destacables, són: digitals i tecnològics (Code Club, EstàsOn, Cibernàrium...).
Liderats pel Consorci d’Educació de Barcelona • Casals infantils: Els casals municipals són serveis públics diaris on un equip de profes-
sionals especialitzats dinamitza les activitats i els grups, i afavoreix la participació activa 
• Programa Èxit: Programa de suport educatiu liderat pel Consorci d’Educació de Bar- dels infants en les activitats socioculturals del seu entorn. S’ofereix als infants diferents 
celona i desplegat en tots els districtes de Barcelona amb finançament de l’Ajuntament programes d’activitats com ara tallers, jocs en grup, espais de joc i estades a l’aire lliure 
que se centra en el cicle superior de primària i preparar la transició a secundària. El i la natura.
projecte es fa de forma coordinada amb les escoles i els instituts i és el personal docent 
qui deriven l’alumnat beneficiari. A més d’activitats de suport per fer tasques escolars, • Ludoteques infantils: Les ludoteques són equipaments que tenen com a objectiu prin-
es fan altres activitats de tipus més lúdic i cultural i es treballa amb la figura del jove cipal garantir el dret dels infants i dels joves menors d’edat al joc, i col·laborar, així, en 
estudiant que acompanya a l’alumne. el desenvolupament integral de la persona, per la qual cosa estan dotats d’un fons 
organitzat de jocs, joguines i altres elements lúdics, i promouen el joc lliure amb una 
• Tangram: projecte de suport educatiu a infants de 1r i 2n de primària, que contempla intencionalitat educativa.
un treball simultani amb els infants i les seves famílies, afavorint la implicació d’aquestes 
en la cultura escolar i reforçant les seves habilitats per fer un acompanyament escolar • Casals de joves: Els Casals de Joves són un projecte col·lectiu, de treball de barri i amb 
efectiu dels seus fills. El projecte està liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona. l’entorn més proper, fonamentats en la promoció de projectes educatius d’acció social 
adreçats a persones joves i gestionats a través de la participació i autogestió voluntària 
• Programa d’instituts a temps complet: el Consorci d’Educació de Barcelona impulsa de la mateixa gent que hi participa.
en una vintena de centres d’ESO un programa d’activitats extraescolars de tarda. 
També s’atorguen beques i subvencions per a la promoció d’extraescolars:
• Programa Speak Up: El programa “Speak Up”, promogut pel Consorci d’Educació de 
Barcelona en col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes, impul- • Subvencions a escoles, AFA i entitats: L’Ajuntament atorga a les escoles, les AFA i 
sa un pla de treball sistemàtic per millorar les competències i habilitats en expressió, entitats subvencions anuals per desenvolupar extraescolars a les escoles. L’any 2020 
interacció i comprensió oral en llengua anglesa de l’alumnat de 1r a 4t d’ESO. Es desen- s’han atorgat 384.545,36 € en subvencions, amb la distribució per districtes que mostra 
volupa dues hores a la setmana en horari de tardes (font: www.edubcn.cat). la taula. 
Pot veure’s com Ciutat Vella concentra gran part de les subvencions però en canvi no així 
Liderats per l’Ajuntament de Barcelona altres districtes amb major volum de població i també una elevada necessitat social, com 
Nou Barris, Sant Andreu o Horta-Guinardó:
• Educarts: programa que introdueix els diferents llenguatges artístics als centres educa-
tius del territori en un projecte que vincula entre si a les escoles participants i introdueix 
la pràctica artística dins i fora de l’horari lectiu. Actualment es desenvolupa a 6 centres 
educatius de la Zona Nord del Districte de Nou Barris en el marc de Pla de Barris. 
32 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 33
Taula 6. Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona a les escoles, les AFA i altres entitats per f) Impacte educatiu de la Covid-19 
desenvolupar extraescolars a les escoles. Any 2020.
No podem deixar de mencionar la pandèmia de covid-19 com una situació sobrevinguda 
Núm. Subvencions que empeny a accelerar la posada en marxa d’aquesta estratègia de ciutat. 
Districte 2020 Subvenció atorgada Població total 2020
L’IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) estima que a la ciutat de Barcelona hi ha, l’any 
Ciutat Vella 45 110.395,36 108.331  2021, un total de 22.000 infants entre 3 i 16 anys que estan en situació de vulnerabilitat. 
La mesura de govern “Pla de xoc social 2020” de l’Ajuntament de Barcelona preveu per 
Eixample 26 36.500,00 270.694  aquests infants mesures de protecció i promoció especials, especialment durant el temps 
Sants-Montjuïc 19 27.070,00 187.584  lectiu (beques de menjador i material escolar). A aquestes mesures, se suma ara la política 
de tardes en barris educadors, que es dirigirà de manera preferent a aquests infants iden-
Les Corts 14 27.740,00 82.635  tificats per l’IMSS. 
Sarrià-Sant Gervasi 25 19.425,00 151.157  En una línia similar, el Consorci d’Educació de Barcelona va estimar durant el maig de 2020 
Gràcia 30 30.675,00 123.651 que hi ha a la ciutat 19.406 alumnes en situació de vulnerabilitat i amb dificultats per seguir 
el curs a distància durant el confinament (Font: CEB, 2020:4)
Horta-Guinardó 32 24.800,00 174.799
Nou  Barris 22 38.950,00 174.012 D’altra banda, l’impacte de la pandèmia en el teixit de recursos extraescolars durant l’any 
2020 i 2021 ha estat gran: ha quedat suspesa durant mesos la major part de l’oferta i milers 
Sant Andreu 28 30.050,00 151.976  d’infants han deixat de dur a terme activitats que abans feien. 
Sant Martí 24 38.940,00 241.691 Les primeres dades disponibles apunten a una reducció significativa de la pràctica extraes-
TOTAL CIUTAT 265 384.545,36 1.666.530 colar i una agudització de les desigualtats d’accés. 
Font: IMEB, Ajuntament de Barcelona. Es necessita, especialment en aquests anys vinents, un impuls polític que possibiliti recu-
perar l’activitat perduda i aconseguir arribar a la infància que més ha vist vulnerats els seus 
• Beques per la pràctica esportiva fora de l’horari lectiu: Per facilitar l’accés dels infants drets educatius durant la pandèmia. 
i joves de 6 a 17 anys a la pràctica de l’activitat física i esportiva fora de l’horari lectiu, 
l’Ajuntament de Barcelona compta amb un sistema d’ajuts adreçats a les famílies, el qual 
s’adjudica en funció del nivell de renda disponible per membre de la unitat familiar, fins a 
un màxim del 90% del preu de l’activitat. Els infants i joves becats realitzen activitats es-
portives en qualsevol de les entitats homologades organitzadores d’activitats esportives 
fora d’horari escolar. L’institut de Barcelona Esports destina al voltant de 3 milions d’euros 
anuals a aquest tipus de beques per a activitats esportives extraescolars.
• Beques EMIPAC (Escoles de Música d’Iniciativa Privada de Catalunya): L’Ajuntament 
de Barcelona (ICUB) destina anualment beques a alumnat d’escoles de música d’iniciativa 
privada autoritzades. El curs 2019/20 (última dada disponible) es van atorgar 151 beques 
amb un pressupost de 130.000 €.
Programes de foment de les extraescolars liderats per altres organismes:
• Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE): el Pla està impulsat pel Departament 
d’Educació de la Generalitat de Catalunya i es concep com una mesura extraordinària en-
tre 2021 i 2024 que s’adopta per pal·liar els efectes desfavorables de la pandèmia i que 
s’adreça als centres de més complexitat educativa. El Pla aporta una dotació extraordinària 
de recursos econòmics (400.000 € a la ciutat de Barcelona) i humans per crear o reforçar, 
entre d’altres, les oportunitats educatives i de suport educatiu en temps extraescolar i en 
vinculació amb els projectes educatius de les escoles i instituts. El PMOE es finança en part 
amb fons europeus del POEFE i PROA+. 
34 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 35
3 Per a què? Beneficis 
esperats de la política 
de tardes en barris 
educadors.
Diagrama 5. Impactes esperats de la política de tardes.
La política de tardes en barris educadors persegueix: 
• garantir l’accés a opcions diverses d’activitats extraescolars;
• reconèixer socialment i políticament el valor educatiu de les extraescolars; 
• connectar les activitats extraescolars amb la resta d’agents educatius, especialment 
els escolars;
Per tal de potenciar l’èxit educatiu d’infants i adolescents, sent aquest el principal impac-
te esperat de l’estratègia de ciutat.
Per això, tan important com l’accés, és garantir la qualitat de les activitats extraesco-
lars i el seu reconeixement dins l’ecosistema educatiu. 
Més concretament, i basant-nos en la recerca internacional disponible, s’espera que les 
oportunitats educatives que promou l’estratègia de ciutat reforcin:
1. Les competències psicoemocionals: els programes artístics i esportius milloren, se-
gons l’evidència internacional, les habilitats socials i psicoemocionals d’infants i ado-
lescents (autoestima, seguretat, autopercepció, identitat) (González, S. 2016 i Network 
for Youth Success). 
Cap a una política de tardes en barris educadors 37
2. Talents i motivacions personals: l’accés a les extraescolars es vehicula a través d’una 
major orientació i acompanyament que facilita el descobriment i desenvolupament de 4 Com? Palanques de canvi
les motivacions i talents de cada infant.  
3. Les actituds positives cap a l’aprenentatge: les activitats extraescolars augmenten 
l’adhesió escolar i la motivació acadèmica, redueixen l’absentisme i incrementen les 
expectatives formatives per a l’educació postobligatòria. 
4. El rendiment escolar i competències cognitives: les activitats extraescolars, especi- Exposem a continuació les palanques de canvi que proposa activar aquesta estratègia de 
alment de suport educatiu, beneficien la millora dels resultats acadèmics i les compe- ciutat per assolir els impactes plantejats. 
tències matemàtica i lectora.  
Aquestes palanques de canvi configuren el pla de treball de l’estratègia. Es tracta d’un 
5. La creació i pràctica artística i cultural: L’estratègia també persegueix un impacte en pla de treball d’àmbit comunitari, que cerca un impacte col·lectiu. És a dir, no és un pla 
l’ampliació dels drets culturals, en tant que està destinada a ampliar l’accés els apre- de treball que comença i acaba en l’administració sinó que és un pla de treball destinat a in-
nentatges i al desenvolupament de les competències i pràctiques de creació cultural, volucrar les escoles i instituts dels barris, les AFA, el teixit associatiu, els equipaments soci-
artística i científica.  oculturals i esportius i múltiples professionals de diferents administracions i departaments. 
6. Els hàbits saludables: les activitats de tarda són un aliat en la promoció d’estils de Les tres principals palanques de canvi i les accions que engloben són:
vida saludables a nivell d’activitat física, hàbits de lleure actiu, alimentació, higiene... 
reduint la incidència de l’obesitat, l’abús en l’ús de pantalles, els consums de risc, les A.  Garantir l’accés amb equitat a les activitats extraescolars: Recursos per reduir les 
malalties mentals, les conductes predelictives, les pràctiques sexuals de risc, la manca barreres econòmiques, informatives, administratives, logístiques i territorials d’accés:
de referents adults durant el temps lliure, etc. D’altra banda, per a alguns/es infants i 
adolescents, les extraescolars són un espai on poden alliberar tensions i angoixes, i 1. Activació de beques per a la pràctica extraescolar d’activitats artístiques, cultu-
contribueixen així al seu benestar emocional. rals, científiques i tecnològiques. 
7. La vinculació comunitària: les activitats extraescolars dinamitzen les relacions socials, 2. Creació d’una plataforma integral d’informació i d’inscripció a les activitats i 
la vida comunitària i la cohesió social als barris. El fet que sigui el teixit associatiu el pro- atorgament de beques amb procediments simplificats.
motor principal d’aquestes activitats contribueix a donar a les activitats extraescolars 
una especial dimensió comunitària i cohesionadora i fer dels barris entorns realment 3. Creació d’oferta pública d’extraescolars en els barris amb menys teixit social i 
educadors. Facilitant l’accés a aquests recursos, els i les adolescents i infants dels bar- menys oferta de tardes, segons diagnòstic previ.
ris no només aprenen sinó que desenvolupen un important capital social, vinculant-se 
a associacions i referents adults que els ajuden a esdevenir membres actius de la seva 4. Estratègia comunicativa i orientadora per al foment i diversificació de la pràctica 
comunitat i creadors, algun dia ells mateixos, d’oportunitats educatives i de participació extraescolar.
per a d’altres. L’educació, per ser completa, ha de tenir aquesta vocació de creació i 
aportació a la comunitat. La proposta de tardes en barris educadors integra aquesta 5. Disseny universal de les activitats per evitar efectes discriminadors i avançar en 
vocació de vinculació comunitària.  l’educació inclusiva a les tardes.
8. La mixtura social: la política de tardes en barris educadors actua sobre la segregació B.  Reconèixer i potenciar el valor educatiu de les activitats extraescolars: Procedi-
social existent en les activitats extraescolars, i de manera especial en les de tipus artís- ments per garantir i avalar la qualitat de les activitats amb sistemes d’homologació, 
tic i cultural, on actualment la segregació per raó del nivell d’estudis, recursos econò- acompanyament i formació als agents organitzadors. 
mics i origen territorial de les famílies és més accentuada. A més, la política de tardes és 
una aliada en la voluntat d’evitar la concentració dels infants més vulnerables en serveis 6. Suport a les AFA/AMPA/APA per potenciar la seva funció de selecció, coordina-
específics, facilitant que aquests infants facin activitats en entorns normalitzats, amb ció o/i provisió d’extraescolars i el vincle de les famílies amb l’educació extra-
mixtura social, i fomentant alhora la interculturalitat. escolar.
9. La inclusió social en igualtat d’oportunitats: el desenvolupament d’un major ventall 7. Ampliació del sistema d’homologació a les activitats artístiques i culturals per 
de competències a través de les activitats extraescolars i l’orientació per escollir-les i acreditar i reconèixer la seva qualitat. 
accedir-hi sense discriminacions (de classe social, origen, llengua, gènere,...) contribu-
eix a una major inclusió social en condicions d’igualtat en tots els àmbits que abasta 8. Homologació de les activitats de suport educatiu.
aquest concepte: el treball, la salut, la relació social, la participació política, etc. 
9. Creació d’una Oficina de Coordinació de Tardes per coordinar i donar suport als 
10. El rol educatiu de les famílies: les activitats extraescolars de tarda podrien debilitar el rol diversos agents implicats
parental de les famílies si no es dissenyen expressament per vincular a les famílies i fer-les 
aliades d’uns objectius educatius compartits entre infants, famílies i organitzadors de les ac-
tivitats. Per assolir aquest impacte de vinculació de les famílies, les activitats es dissenyen 
amb uns criteris de qualitat que inclouen estratègies per fer co-partícips a les famílies.
38 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 39
C.  Connectar les extraescolars amb el conjunt de l’ecosistema educatiu i cultural del A) Garantir l’accés amb equitat a les activitats extraescolars: recursos 
territori: Dinamització de les connexions entre agents, espais, temps i activitats per ma- per reduir les barreres econòmiques, informatives, administratives, lo-
ximitzar l’impacte educatiu i sociocultural de les activitats en els infants i adolescents. gístiques i territorials d’accés.
10. Activar la funció dinamitzadora i connectora de centres educatius, equipaments Es preveuen diferents mecanismes per reduir diferents tipus de barreres per accedir a les 
i entitats que pot desenvolupar el personal social i educatiu contractat per l’ad- activitats:
ministració pública als barris.
1. Activació de beques per a la pràctica extraescolar d’activitats artístiques, cultu-
11. Facilitats als centres educatius per desenvolupar un projecte educatiu comunitari. rals, científiques i tecnològiques: es crearà un sistema de beques per a la pràctica 
artística, cultural, científica i tecnològica en horari extraescolar per tal d’obrir i diversi-
12. Acompanyament als equipaments per vincular el seu projecte d’equipament a ficar l’accés a activitats de tardes. Aquestes beques complementaran les actualment 
una programació extraescolar de tardes oberta al barri. existents en l’àmbit esportiu. El sistema de beques es destina específicament a les 
activitats artístiques i culturals, científiques i tecnològiques per ser un àmbit on no exis-
13. Identificació de l’oferta extraescolar dels barris i socialització continuada de la teixen actualment beques i ser alhora un àmbit on l’accés és menor i més desigual. Es 
informació. determinaran els barems d’accés a les beques seguint els paràmetres de situació de 
vulnerabilitat social d’infants i adolescents acreditada per l’Institut Municipal de Serveis 
14. Dinamització de taules de barri per facilitar el co-disseny de l’oferta extraescolar Socials (IMSS). 
i la col·laboració entre agents impulsors.
2. Creació d’una plataforma integral d’informació i d’inscripció a les activitats i ator-
15. Creació d’una Taula d’extraescolars de ciutat per a la coproducció de la política gament de beques amb procediments simplificats: Es desenvoluparà un registre únic 
de tardes en barris educadors. centralitzat, a mode de plataforma digital oberta, on estigui sempre publicada l’oferta 
d’activitats homologada i des d’on s’haurà de fer la inscripció a les activitats.
La plataforma integra la informació de les activitats extraescolars i permet fer-ne la 
sol·licitud i inscripció a les activitats i a les beques amb un procés simplificat, multimo-
dal (presencial i telemàtic), en diferents idiomes i amb possibilitat de rebre suport en el 
procés per part de membres de l’equip educatiu de les escoles o/i de serveis socials. Es 
convidarà proactivament a sol·licitar la beca a les famílies que ja estiguin rebent altres 
ajuts d’àmbit escolar i de les quals l’IMSS ja hagi valorat la situació de necessitat. 
Es crearà un conveni entre Ajuntament de Barcelona i Consorci d’Educació de Barce-
lona per tal de poder fer constar en la inscripció a les extraescolars el número IDALU 
(identificador de l’alumne/a assignat pel sistema escolar). D’aquesta manera es dispo-
sarà d’un registre que podrà ser fàcilment creuat amb les bases de dades del Consorci 
d’Educació de Barcelona i de l’IMSS i aconseguir una traçabilitat de l’accés a les activi-
tats extraescolars d’infants i adolescents en situació de vulnerabilitat social. 
D’aquesta manera, el portal informàtic centralitzat serà no només una eina de gestió 
integral de l’estratègia de ciutat, sinó també una eina de coneixement que permetrà fer 
Les tres palanques de canvis són fonamentals per a l’èxit global de l’estratègia. Amb tot, un seguiment dels indicadors clau d’aquesta política, com per exemple: 
l’estratègia s’activa inicialment amb les accions destinades a garantir l’accés a les activi-
tats (palanca A). L’objectiu d’universalitzar l’accés concentrarà els esforços inicials de les • Evolució del % d’infants que fan extraescolar i de quin tipus.
administracions implicades. 
• Evolució dels resultats escolars en funció de les extraescolars practicades.
Les palanques B i C concentren la dimensió comunitària de l’estratègia, implicant una gran 
pluralitat d’actors que sostenen l’estratègia a llarg termini i garanteixen l’assoliment dels im- • Evolució de l’abandonament escolar prematur i absentisme en funció de la pràctica 
pactes desitjats qualitativament i extensivament. Tanmateix, aquesta natura comunitària fa extraescolar. 
previsible un desplegament més lent i llarg en el temps, necessari per anar sumant aliances 
i crear sinergies en els territoris. 3. Creació d’oferta pública d’extraescolars en els barris amb menys teixit social i 
menys oferta de tardes, segons diagnòstic previ: Alguns barris de la ciutat disposen 
de poca oferta extraescolar de proximitat, diversa i de qualitat, sigui perquè disposen 
de menys equipaments, menys teixit associatiu o/i els seus centres educatius i les AFA 
no impulsen activitats de tarda. Aquesta realitat territorial perjudica infants i adolescents 
d’aquests barris i agreuja les desigualtats educatives.
40 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 41
Per cobrir aquests buits d’oferta, l’Ajuntament de Barcelona té previst desplegar dos pro- Aquesta estratègia comunicativa passa per:
grames d’horari extraescolar en l’àmbit del suport educatiu vinculat a la lectura i de l’edu- • Fer un mapeig continuat de l’oferta d’activitats de cada barri i integrar la informació de 
cació artística i cultural en el període 2021 i 2024: les activitats homologades (veure acció 7) en la plataforma integral, que simultàniament 
serviria per fer la inscripció i sol·licitar en cas necessari beques econòmiques. 
• Menjallibres: programa per reforçar la lectura i l’expressió oral per infants de 7-9 
anys (2n i 3r de primària) identificats per part del seu professorat. Inclou vincles amb • Donar a conèixer la informació sobre l’oferta a tots els agents en contacte directe amb 
la biblioteca del barri, sessions amb les famílies per a reforçar la seva tasca d’acom- els infants i les famílies i que poden fer una funció prescriptora, orientadora i motivadora 
panyament a l’escolaritat i berenar saludable pels infants. En una primera fase, està envers les activitats. A aquesta xarxa prescriptora se li ha de facilitar un coneixement 
previst iniciar el setembre de 2021 a 30 escoles dels territoris de Pla de Barris, arri- directe de les activitats i dels agents que les organitzen. L’Oficina de coordinació (veure 
bant a prop de 500 nens i nenes el primer curs. acció 8) que acompanyarà i coordinarà el desplegament d’aquesta estratègia difondrà 
entre la xarxa prescriptora criteris per poder fer una tasca orientadora que faciliti inici-
• Caixa d’eines: programa vinculat al Pla de Barris que fins ara s’ha desenvolupat en alment l’obertura i descobriment d’interessos en els infants a partir de la familiarització 
el temps lectiu, però que es preveu que també ho faci en el temps no lectiu. Promou amb un ventall divers d’activitats, i l’especialització posterior (especialment a partir dels 
la introducció de la pràctica artística, amb l’objectiu de reduir les desigualtats en 10 anys) en una activitat per crear un itinerari d’aprenentatge acumulatiu i profund. 
l’accés i les experiències culturals dels infants i d’aprofitar el que aporten les disci-
plines artístiques per treballar altres competències. Ha començat a implementar-se • La informació i prescripció posarà un especial accent en les activitats de tipus artístic, 
en un total de 37 centres educatius de Pla de Barris. científic i tecnològic, on actualment són més greus les desigualtats socials d’accés.  
En aquesta línia, la present estratègia de ciutat ha de garantir que a tots els territoris, i es- • Accions de familiarització amb les activitats, com jornades de portes obertes, tastets, 
pecialment als 23 barris inclosos en el Pla de Barris, infants i adolescents disposen d’una períodes de prova i protocols d’acollida a les activitats, per tal de trencar les barreres 
oferta mínima d’activitats assequible i de qualitat en: culturals i socials.
• Arts, ciències i tecnologia 5. Disseny universal de les activitats per evitar efectes discriminadors i avançar en 
• Esports i activitat física; l’educació inclusiva a les tardes: actualment, els infants amb algun tipus de diversitat 
• Suport educatiu funcional o necessitat educativa especial no disposen en molts casos d’activitats ex-
traescolars capaces de donar-los una atenció adequada. Es vetllarà pel disseny acces-
• Idiomes. sible de les activitats, de manera que puguin acollir a infants amb necessitat de suport. 
Això implica dissenyar i planificar les accions preveient d’entrada la possibilitat d’accés 
Durant el 2022 s’endegarà en primer lloc una mapificació, a mode de diagnosi, dels recur- d’aquests infants, destinant recursos específics a la contractació, en cas necessari, de 
sos extraescolars de partida en els 23 barris prioritaris. Aquesta mapificació-diagnosi farà personal de suport en les activitats, i establint una tutorització compartida més intensa 
un recull de l’oferta extraescolar, dels seus preus, del nexe establert amb les escoles i altres entre educadors/es. 
agents de la xarxa educativa i determinarà quins són els dèficits de l’oferta que cal cobrir i 
quina és la manera més eficaç de fer-ho. En alguns casos, especialment en les activitats de tipus artístic i cultural, la discrimina-
ció que es genera no només té a veure amb aspectes de diversitat funcional o dificul-
Aquesta diagnosi es farà amb els agents educatius dels barris, per tal de determinar quins tats d’aprenentatge sinó amb l’origen social i econòmic: Es constata que hi ha barreres 
recursos no estan sent proveïts per iniciatives ja existents al barri simbòliques - a més d’econòmiques – que mantenen a les famílies amb baix nivell 
d’estudis, baix nivell econòmic o immigrades, allunyades d’aquestes activitats. Per tant, 
És evident que no es pot pretendre que cada barri disposi de tota la diversitat possible d’ac- els criteris de disseny universal i no discriminador aplica també a les desigualtats per 
tivitat extraescolar ni amb els nivells d’aprofundiment que permeten desenvolupar un itinerari estatus socioeconòmic.
d’aprenentatge. A més, és desitjable la circulació d’infants i adolescents entre escoles i barris, 
aprofitant els recursos de ciutat existents i trencant la segregació social. Per aquesta raó, da- Com es pot veure en la següent taula, més de trenta mil infants i adolescents de Barce-
vant dels dèficits d’oferta que es detectin, es debatrà si cal crear-los o estimular-los (des de lona tenen algun tipus de necessitat educativa especial que requereix alguna adaptació 
la iniciativa pública, o de forma concertada amb el sector associatiu o empresarial) o bé cal durant el temps escolar i per tant possiblement també en el temps extraescolar.
establir connexions amb l’oferta existent d’altres barris per crear una complementarietat de 
recursos i facilitar itineraris educatius que transcorren més enllà del barri.
La mapificació comentada és fonamental per assegurar que els programes públics que 
s’endeguin no resten protagonisme ni raó de ser als recursos ja existents que poden cobrir 
els objectius de la mesura.
4. Estratègia comunicativa i orientadora per al foment i diversificació de la pràctica 
extraescolar: l’estratègia s’acompanya d’accions destinades a fer arribar a totes les 
famílies informació assequible sobre les opcions d’extraescolars que tenen disponibles 
i fer-ho sensibilitzant sobre la importància educativa d’aquestes activitats i orientant per 
trencar les barreres culturals i socials que fan que algunes d’aquestes famílies no se les 
plantegin com a opció. 
42 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 43
Taula 7. Alumnat amb necessitats educatives especials als centres educatius de la ciutat de Barcelona. Curs Per això, es preveuen un seguint d’accions per garantir la qualitat:
2020-21
6. Suport a les AFA/AMPA/APA per potenciar la seva funció de selecció, coordinació 
Ed. Infantil de 2n o/i provisió d’extraescolars i el vincle de les famílies amb l’educació extraescolar: 
Tipus de discapacitat cicle Primària ESO es farà acompanyament a les AMPA per contribuir al desenvolupament d’un projecte 
educatiu comunitari en les escoles i dissenyar una oferta extraescolar de centre que 
Discapacitat intel·lectual lleugera 25 265 355 garanteixi l’accés, qualitat i coherència educativa de les activitats. Aquest suport es diri-
girà de manera especial a les AMPA de centres d’alta o màxima complexitat o/i aquelles 
Discapacitat intel·lectual moderada 14 71 60 amb menys capacitat organitzativa. Es preveu, així mateix, augmentar les possibilitats 
Discapacitat intel·lectual severa 5 12 4 de subvenció a aquestes AMPA. 
Discapacitat intel·lectual profunda - 4 1 Les AFA/AMPA/APA tenen una altra missió principal que és promoure la implicació de 
les famílies en l’educació extraescolars dels seus fills i filles, i alhora, vetllar per tal que 
Discapacitat auditiva lleugera 9 14 14 aquestes activitats possibilitin la participació i el rol actiu de les famílies. 
Discapacitat auditiva mitjana 10 36 35
7. Ampliació del sistema d’homologació a les activitats artístiques, culturals, científi-
Discapacitat auditiva severa 8 20 17 ques i tecnològiques per acreditar i reconèixer la seva qualitat: El sistema d’homo-
Discapacitat auditiva profunda 8 28 13 logació està actualment implantat en l’àmbit esportiu i s’ampliarà a les activitats artísti-
ques, culturals, científiques i tecnològiques en primer lloc, essent després ampliable a 
Discapacitat visual 19 62 37 altres tipus d’activitats, com els idiomes. Per activitats culturals i artístiques s’entenen 
aquelles destinades a desenvolupar els llenguatges d’expressió artística: música, dan-
Discapacitat motriu autònom 18 40 47 sa, teatre, arts plàstiques, arts visuals (cinema, fotografia...), circ, literatura... 
Discapacitat motriu semiautònom 27 42 24
L’homologació de les activitats facilitarà la tasca orientadora de docents i educadors/
Discapacitat motriu depenent 20 31 13 es i una inversió de les subvencions en projectes d’interès públic, tot contribuint a fer 
Trastorns de l'espectre autista 241 744 457 créixer i desenvolupar les entitats que lideren aquests projectes.   
Transtorn greu de la conducta 12 243 267 Es determinaran els requisits de qualitat i valor afegit de les activitats que avalarà l’ho-
mologació. Aquests requisits de qualitat seran consensuats amb organitzacions de re-
Retard del desenvolupament sense etiologia 268 557 106 ferència en cadascuna de les diferents famílies o grups d’activitats (música, dansa, 
clara teatre, tecnologia, etc.) durant el desenvolupament d’aquesta estratègia de ciutat. Així, 
Trastorn mental greu - 4 13 l’Oficina de Coordinació (acció 9) crearà taules sectorials per tipus d’activitat, on les 
organitzacions de referència en el sector i de bona pràctica reconeguda proposin quins 
Pluridiscapacitat 12 36 10 han de ser els criteris de l’homologació i els vagi actualitzant amb el temps. 
Alumnat nouvingut 394 2.930 2.478 Amb tot, hi ha qualitats transversals que hauran de ser comunes a totes les activitats i 
Situacions socioeconòmiques i/o sociocultu- que també seran impulsades mitjançant l’homologació. 
rals desafavorides 3.162 7.630 4.748
Aquestes qualitats són:
Altes capacitats - 241 358
Transtorns que condicionen l'aprenentatge 55 1.632 3.675 • Preveure mesures per possibilitar itineraris d’aprenentatge acumulatiu: facilitar 
itineraris de llarg recorregut, més enllà de la iniciació en una activitat. Per exemple, 
Retard greu de l'aprenentatge 5 40 193 introduint estímuls i reptes progressius i orientant al llarg de l’itinerari per assolir un 
domini competencial profund. 
TOTAL  4.312  14.682  12.925 
• Contribuir a l’assoliment de competències reconegudes en el currículum esco-
Font: Departament d’Educació lar (competències cognitives, socials, personals o físiques).
B) Reconèixer i potenciar el valor de les extraescolars: Procediments per • Utilitzar pedagogies actives i personalitzades:
garantir i avalar la qualitat de les activitats amb sistemes d’homologació, 
acompanyament i formació als agents organitzadors. • de tipus lúdic i experimental;
Excepte en l’àmbit esportiu, no hi ha mecanismes actualment per acreditar la qualitat de • amb canals de participació per tal que els infants, adolescents i les seves famí-
les activitats extraescolars, dificultant una prescripció amb garanties i la canalització de les lies puguin expressar els seus interessos, propostes, dificultats i esdevinguin 
subvencions públiques a aquelles extraescolars que contribueixen a l’assoliment dels ob- co-dissenyadors de les activitats;
jectius socials i educatius pretesos.
44 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 45
• amb una avaluació formativa continuada que suposi un reforç personalitzat; 10. Activar la funció dinamitzadora i connectora de centres educatius, equipaments i en-
titats que pot desenvolupar el personal social i educatiu contractat per l’administració 
• treballant en grups reduïts i amb equips educatius plurals per afavorir l’atenció pública als barris: figures professionals com tècnics d’educació de districte, educadors/es 
personalitzada. socials o tècnics d’integració social vinculats al Pla de Barris per complementar els equips 
educatius dels centres educatius hauran de desenvolupar en major mesura funcions de:
• Facilitar la vinculació comunitària: per exemple, a través de la participació en es-
deveniments, espais o amb organitzacions més enllà dels límits de l’activitat. • Detecció d’infants en situació vulnerable que no fan activitats extraescolars.
• Disposar d’un equip educador qualificat: personal especialista i amb preparació • Mapeig de l’oferta extraescolar dels barris i suport en la diagnosi de necessitats no 
en l’àmbit didàctic, amb unes condicions laborals acords a la qualificació demanada. cobertes.
• Afavorir la implicació de les famílies: fer de la família un aliat en l’assoliment • Difusió de l’oferta extraescolar entre els agents orientadors/prescriptors i les famílies
d’aprenentatges i la motivació de l’infant o adolescent, creant per això vincles de 
confiança entre educadors i famílies. • Suport a les AMPA, les escoles i entitats en la definició d’una oferta extraescolar i en 
la funció de vetllar per les oportunitats d’implicació de les famílies en les activitats. 
• Espai i temps estimulants: l’espai i el temps han d’afavorir els aprenentatges i per 
tant ser triats d’acord amb criteris pedagògics. • Suport a les famílies en els tràmits administratius necessaris per accedir a les extra-
escolars o les beques. 
Les bases de les convocatòries de subvencions a les entitats valoraran el fet d’estar homo-
logades. • Prescripció i orientació sobre extraescolars a les famílies i infants.
8. Homologació de les activitats de suport educatiu: de manera similar a les activitats • Interrelació amb els equips de serveis socials i les comissions socioeducatives dels 
artístiques, culturals, científiques i tecnològiques, s’impulsarà un sistema d’homologa- centres per vehicular l’educació extraescolar en els plans de treball social amb els 
ció i reconeixement de la qualitat dels programes i recursos de suport educatiu. El infants en situació vulnerable. 
sistema d’homologació específic per al suport educatiu serà determinat pel Consorci 
d’Educació de Barcelona, aprofitant l’experiència acumulada d’aquesta institució en el • Interrelació amb els equipaments culturals del barri, per afavorir la seva vinculació 
suport educatiu. amb els centres educatius i amb les activitats extraescolars.
9. Creació d’una Oficina de coordinació de la política de tardes en barris educadors • Coordinació amb l’Oficina de coordinació de la política de tardes.
per a l’acompanyament i suport continuat als agents organitzadors d’extraesco-
lars: L’homologació donarà accés al suport i acompanyament de l’Oficina de coordina- 11. Facilitats als centres educatius per desenvolupar un projecte educatiu comunitari: 
ció de Tardes creada ad hoc d’aquesta estratègia de ciutat i que assumirà la gestió del 
procés d’homologacions. Aquest acompanyament consistirà en: Des de l’Oficina Tècnica creada ad hoc d’aquesta estratègia de ciutat, es col·laborarà amb les 
escoles i instituts per desenvolupar una proposta d’escola i institut comunitari que passi per:
• Accés a accions de formació continuada del personal organitzador i educador de 
les activitats. • Traslladar les necessitats educatives que detecten en l’alumnat i fer propostes de millo-
ra de l’oferta i accés a les extraescolars en els espais participatius i de governança dels 
• Participació en espais d’intercanvi de bones pràctiques en extraescolars de tipus barris i districtes. Per fer aquesta funció, serà idoni que els centres educatius designin 
cultural i artístic. una persona referent del seu equip amb la funció específica de promoure l’activitat edu-
cativa extraescolar de l’alumnat. 
• Difusió oficial de les activitats en el portal únic d’oferta homologada i d’inscripció a 
les activitats. • Implicar l’equip educatiu en una funció prescriptora i orientadora envers les activitats 
extraescolars. Per això, serà necessari que aquestes figures orientadores tinguin con-
• Suport i assessorament en el disseny i avaluació de les activitats. tacte directe i habitual amb els/les educadors/es de l’àmbit extraescolar i que rebin 
eines metodològiques per fer una tasca prescriptora adient. 
C) Connectar les extraescolars amb el conjunt de l’ecosistema educatiu 
i cultural del territori: Dinamització de les connexions entre agents, es- • Col·laborar activament en la detecció dels infants vulnerables que no accedeixen a 
pais, temps i activitats per maximitzar l’impacte educatiu i sociocultural activitats de tarda. En aquest sentit, es demanarà als centres que registrin associada a 
de les activitats en els infants i adolescents. l’IDALU la informació sobre les activitats de tarda que fan els seus alumnes. 
La dinamització dels vincles entre agents educatius i entre l’educació escolar i extraescolar • Impulsar o facilitar, en cas necessari, que es desenvolupin activitats extraescolars en les 
és un element clau del funcionament efectiu d’aquesta estratègia. Sense aquesta dinamit- instal·lacions del centre educatiu.
zació no serà possible assolir els impactes esperats. 
• Desenvolupar una acció tutorial compartida en el cas de les activitats de suport educa-
Per això, es preveu: tiu, implicant a quatre bandes el docent tutor, la família, l’infant i el/la referent del suport 
educatiu.
46 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 47
• Donar reconeixement i valor als aprenentatges no escolars (no necessàriament a tra-
vés de les avaluacions formals sinó d’altres estratègies, com pot ser la visibilització 5 Amb qui? Agents a 
d’aquests aprenentatges durant el temps lectiu).
12. Acompanyament als equipaments per vincular el seu projecte d’equipament a una implicar en la mesura
programació extraescolar de tardes oberta al barri: des de l’Oficina de coordinació 
de la política de tardes es donarà suport i assessorament als equipaments de barri que 
vulguin enriquir el seu projecte d’equipament (sigui esportiu o cultural) amb un progra-
ma d’extraescolars de tarda oberta al barri. Aquesta mesura contribueix a una major 
obertura comunitària d’aquests equipaments i a la seva missió socioeducativa.  
Aquest assessorament tindrà en compte la informació recollida en la diagnosi de cada Al llarg dels apartats anteriors s’ha anat fent esment dels diferents actors que vol i necessita 
barri, per orientar sobre quin tipus d’oferta és més necessària en cada barri determinat. implicar aquesta estratègia de ciutat per aconseguir l’impacte col·lectiu pretès. 
13. Identificació de l’oferta extraescolar dels barris i socialització continuada de la Es resumeixen a continuació quins són aquests actors i les corresponsabilitats esperades:
informació: la interconnexió de les extraescolars amb el conjunt de l’ecosistema edu-
catiu i cultural del territori requereix un treball previ d’identificació (a mode de mapeig) a) Àrees de l’administració local: cultura i educació, CEB, drets socials, 
de les extraescolars existents en els barris. Aquesta identificació permet: esports, Pla de barris i districtes
• Conèixer els agents a involucrar de manera més exhaustiva. L’estratègia serà liderada per l’Àrea de cultura i educació de l’Ajuntament que posarà en 
marxa una Oficina de coordinació de Tardes per treballar de manera col·laborativa amb:
• Socialitzar la informació sobre oferta extraescolar, creant materials tipus catàleg que 
organitzin i facin accessible aquesta informació a la població. • Consorci d’Educació de Barcelona
• ICUB, Institut de Cultura de Barcelona
• Aportar una panoràmica sobre la tipologia i cobertura de les extraescolars en un barri 
determinat, de manera que els agents impulsors puguin tenir més elements a l’hora de • Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
decidir (o codecidir) com millorar o adaptar les seves propostes d’extraescolars. • Pla de Barris (Foment de ciutat)
Caldrà consolidar un espai de treball – tipus observatori, vinculat a l’acció 14 següent- que • IBE, Institut de Barcelona Esports
doni continuïtat a aquest esforç de mapeig, organització i socialització de la informació.
• Districtes de Barcelona
14. Dinamització de taules de barri per facilitar el co-disseny de l’oferta extraescolar 
i la col·laboració entre agents impulsors: aquests espais poden adoptar formes di-
ferents a cada barri en funció de si existeixen o no ja espais vàlids per fer una funció 
de trobada periòdica entre actors que desenvolupen extraescolars en un territori. Es b) Equips educatius d’escoles i instituts 
prioritzarà, sempre que sigui possible, l’aprofitament d’espais existents. 
Els equips educatius de les escoles i instituts s’impliquen en aquesta mesura recolzant-los 
Gràcies a aquesta trobada periòdica es generarà coneixement compartit, objectius de amb recursos i l’acompanyament de l’Oficina de tardes per desenvolupar una funció pres-
millora consensuats i estratègies conjuntes d’acció a escala de barri. criptora i d’obertura del projecte educatiu de centre.  
15. Creació d’una Taula de Tardes Educatives de ciutat per a la coproducció de la po- Per poder desenvolupar amb èxit aquestes funcions, és necessari que els equips designin 
lítica de tardes en barris educadors. Més enllà dels espais de barri o districte, cal un una persona referent que pugui assumir les funcions de: 
espai aglutinador a nivell de ciutat que faciliti fer extensiva la política de tardes en barris 
educadors al conjunt de la ciutat, transfereixi experiències i bones pràctiques entre bar- • Reforçar la funció de prescriptora dels diferents membres de l’equip educatiu.  
ris, unifiqui criteris i tracti qüestions d’interès general. Aquest espai pot ser la Taula de 
Tardes Educatives, constituïda per consensuar la política de tardes. • Mantenir un registre vinculat a l’IDALU de l’activitat extraescolar de tarda que fa el seu 
alumant. 
• Crear i mantenir vincles amb l’oferta de tardes del barri.
• Reforçar el seu projecte educatiu en temps lectiu amb l’obertura a l’entorn. 
• Vehicular a través del temps lectiu un major reconeixement i visibilització dels aprenen-
tatges no escolars.
48 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 49
c) Entitats organitzadores d’extraescolars 6 Cronograma de 
Les entitats organitzadores d’activitats extraescolars de tarda són agents clau interpel·la-
des directament des d’aquesta estratègia de ciutat per tal de: desplegament de les 
• Implicar-se activament en el procés d’homologació, entès com una oportunitat de millo-
ra continuada del seu projecte educatiu i de donar un major contingut a la seva vocació 
comunitària i de cohesió social. principals accions de 
• Acollir activament les famílies i alumnat vulnerable, contribuint a l’equitat social. l’Estratègia de tardes 
• Vincular-se i cooperar amb els equips educatius dels centres educatius, compartint 
espais, recursos i activitats i fent una tasca compartida d’acompanyament i promoció educatives
de l’alumnat.
• Participar en les taules i espais de participació existents a nivell educatiu en els diferents 
barris.
d) Equipaments organitzadors d’extraescolars
Taula 8. Mes i any d’inici previst de les principals accions de l’Estratègia de tardes educatives
Igual que les entitats, els equipaments (biblioteques, escoles de música, dansa i teatre, 
centres cívics, centres culturals, poliesportius, FabLab…) són actors d’aquesta estratègia Taula Tardes Educatives
de ciutat: Gener 2022
Diagnosi Territorials i Escolars
• Incorporant en el seu projecte d’equipaments un programa de tardes educadores. Creació Oficina de Coordinació de Tardes 
Educatives* Abril 2022
• Implicant-se en el procés d’homologació. 
• Acollint les famílies i alumnat vulnerable per contribuir a l’equitat social. Plataforma integral d’informació d’activitats Primer 
extraescolars homologades trimestre  
2023
• Cooperant amb els equips educatius d’escoles i instituts, compartint espais, recursos 
i activitats. Beques activitats extraescolars Setembre 
2023
• Participar en les taules i espais de participació existents a nivell educatiu en els diferents *Funcions: 
barris. - Homologacions de les activitats
- Creació aplicatius informàtics
e) AFA/AMPA  - Suport a les AFA i diferents entitats
- Dinamització d’espais de treball
- Funció dinamitzadora i connectora.
L’Estratègia vol contribuir a reforçar la funció de les AFA/AMPA com a: 
• Detectores i transmissores de necessitats, demandes i preferències de les famílies.
• Co-dissenyadores d’un projecte educatiu de centre comunitari i obert a l’entorn.
• Co-dissenyadores d’una oferta de tardes en el centre educatiu o vinculat al centre educatiu 
• Implicació en la difusió de l’oferta extraescolar, la sensibilització sobre la importància 
d’aquestes i la superació de les barreres informatives i culturals que en limiten l’accés. 
Per això, l’Oficina de Tardes preveu accions de suport i assessorament a les AFA/AMPA 
per poder desenvolupar aquestes funcions. En el cas de les AMPA que vulguin gestionar o 
co-gestionar amb el centre educatiu una oferta extraescolar pròpia de centre, són també 
aplicables les funcions exposades en l’apartat anterior, relatives a les entitats organitzado-
res d’extraescolars.
50 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 51
7 Pressupost Estratègia  
de Tardes
Globalment, la promoció de l’accés amb equitat a oportunitats de tardes educatives amb 
extraescolars per a infants i adolescents a la ciutat suposa un pressupost de 22,7 milions 
d’euros entre els anys 2022 i 20231 des de diverses àrees de l’Ajuntament.
A.- S’estima destinar un pressupost de 9,2 MILIONS, distribuïts de la següent manera:
1. DIAGNOSI TERRITORIALS I ESCOLARS: 50.000 €
2. PROGRAMA MENJALLIBRES: 1,1 milions €
3. PROGRAMA SOM ARTISTES: 500.000 €
4. SUPORT A AFA: 160.000 €
5. BEQUES AMB ACTIVITATS HOMOLOGADES: 250.000 € (Pressupost previst 2023)
6. FIGURES CONNECTORES DE TARDES: 6,4 milions € 
7. OFICINA DE TARDES: 600.000 €
8. PROGRAMA CAIXA D’EINES: 140.000 €
B.- A més a més, cal sumar el pressupost municipal dedicat als principals programes 
vinculats a activitats extraescolars promoguts i finançats per l’Ajuntament, que s’es-
tima que sumaran un total de 13,5 milions d’euros addicionals entre els anys 22-23:
1. 3 milions €/any de beques de pràctica esportiva fora d’horari escolar que actual-
ment arriba a més 13.300 infants (6-16 anys) a través de l’IBE.
2. 1,5 milions €/any en programes de suport educatiu a través del Consorci d’Educació 
com són el Programa Èxit i Speak-up (Èxit d’anglès) que actualment arriba a 2.000 
infants de 50 centres escolars (10 -16 anys), així com el Programa Tangram que 
actualment arriba a 150 infants amb les seves famílies de 15 escoles (6 - 8 anys).
1. Aquesta xifra inclou algunes dades del curs escolar 2021-2022, concretament del programa Menjallibres i dels 
programes de l’IBE i del Consorci d’Educació.
Cap a una política de tardes en barris educadors 53
Glossari
Activitats extraescolars: 
Activitats planificades i executades amb un propòsit educatiu i liderades per organitzacions 
i professionals avalats per fer aquesta tasca, que es troben fora de l’horari lectiu garantit i 
obligatori de forma universal pel sistema educatiu. 
De tot el ventall possible d’activitats que podrien incloure’s en aquesta definició, en aquest 
document ens centrem en les activitats extraescolars dirigides a infants i adolescents en 
edat escolar (3-16 anys) que tenen lloc en el temps no lectiu, en horari de tarda de dilluns 
a divendres durant els mesos de curs escolar i que suposen aprenentatges en l’àmbit del 
suport educatiu, artístic, científic-tecnològic, d’idiomes i esportiu.
Suport educatiu: 
Projectes i recursos fora del temps lectiu que tenen entre les seves finalitats principals i ex-
plícites contribuir a l’èxit educatiu d’infants i adolescents, desenvolupant alguna d’aquestes 
funcions:
• reforçar les competències cognitives del currículum escolar lectiu com són les de l’àm-
bit lingüístic, matemàtic, de coneixement del medi social i natural; 
• desenvolupar les competències transversals del currículum escolar lectiu, com les de 
l’àmbit digital, aprendre a aprendre i emprenedoria, destinades a què l’infant o adoles-
cent assoleixi autonomia i protagonisme en el seu aprenentatge;
• motivar, encoratjar i sensibilitzar a infants i adolescents vers la importància de l’apre-
nentatge i l’educació escolar;
• donar suport en tasques escolars com deures, preparació d’exàmens i repàs dels con-
tinguts inclosos en el currículum escolar;
• enfortir l’acompanyament de les famílies a l’escolaritat dels seus fills i filles;
• proporcionar espais i condicions materials adequades per poder fer tasques escolars 
fora de l’horari lectiu;
• atendre necessitats educatives especials, siguin per discapacitat o trastorns d’apre-
nentatge, per situació social desafavorida o per desconeixement de la llengua vehicular.
Homologació (de les activitats extraescolars): 
Procés pel qual una entitat organitzadora d’extraescolars acredita complir uns requisits de 
qualitat i d’accés prèviament definits per la institució homologadora, en aquest cas l’Ajun-
tament de Barcelona. 
Cap a una política de tardes en barris educadors 55
Equip educatiu: Bibliografia
Equip interdisciplinari de professionals - format per docents, educadors/es socials, integra-
dors/es socials, gestors/es emocionals, etc.- que desenvolupen conjuntament un projecte 
educatiu de centre (escola o institut) que es caracteritza per atendre tant les necessitats 
educatives, com socials i de benestar d’infants i adolescents i que procura reforçar els 
vincles de col·laboració tant amb les famílies com amb el seu entorn territorial i comunitari. 
El terme “equip educatiu” s’utilitza en diferenciació al concepte d’equip docent, on no es Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI (2020), Mesura de govern. Pla 
dona aquesta interdisciplinarietat dels perfils professionals.  de xoc social de 2020. Ajuntament de Barcelona.
Prescripció (d’activitats extraescolars): Arundell, Lauren, et al. “A systematic review of the prevalence of sedentary behavior during 
the after-school period among children aged 5-18 years.” International Journal of Behavio-
Ens referim a la recomanació, orientació, acompanyament i/o derivació que fan els agents ral Nutrition and Physical Activity 13.1 (2016): 93.
educatius en contacte amb els infants i amb les famílies amb l’objectiu d’ampliar i facilitar 
el seu accés a oportunitats educatives més enllà del temps lectiu com són les activitats Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (2016), Mesura de govern. Impuls al projecte 
extraescolars de tardes.  educatiu de ciutat per fer de Barcelona una capital de la innovació pedagògica. Ajuntament 
de Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Pla de Barris 2021-2024 de Barcelona: 
Departament d’Educació (2021), RESOLUCIÓ EDU/2694/2021, de 30 d’agost, per la qual 
Programa extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona per als 23 barris més desfavorits de la es regula el Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE) per al curs 2021-2022, en el 
ciutat,  amb el qual es vol revertir les desigualtats i la segregació territorial mitjançant noves marc de les mesures adoptades pel Departament d’Educació per pal·liar els efectes desfa-
polítiques públiques amb vocació comunitària; implicant a la ciutadania en el desenvolupa- vorables per la COVID-19.
ment de projectes dinamitzadors dels seus barris i amb un pressupost assignat extraordi-
nari i intensiu durant un temps acotat de 4 anys (https://pladebarris.barcelona/), amb una Direcció General de Planificació en Salut (2020), Caracterització de la població, de la mos-
línia prioritària d’educació i inversió en centres educatius. tra i metodologia de l’Enquesta de salut de Catalunya. Departament de Salut de la Genera-
litat de Catalunya.
L’aplicació d’aquesta estratègia de ciutat prioritza en el seu desplegament els 23 barris 
inclosos dins del Pla de Barris de Barcelona, si bé s’espera que l’abast final sigui el conjunt Durlak, Joseph A., Roger P. Weissberg, andMollyPachan. “A meta‐analysis of after‐school 
de la ciutat. programs that seek to promote personal and social skills in children and adolescents.” 
American journal of community psychology 45.3-4 (2010): 294-309.
Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE):
Fialho, I. (2013) et al. (2013). Avaliação Externa do Programa de Atividades de Enriqueci-
El Pla de millora d’oportunitats educatives és una mesura extraordinària del Departament mento Curricular no 1º Ciclo do Ensino Básico. Évora: CIEP, Universidade de Évora.
d’Educació de la Generalitat de Catalunya que s’adopta per pal·liar els impactes de la pan-
dèmia en l’educació i que s’adreça a les escoles i instituts públics amb més complexitat Forés, A.; Parcerisa, A. (Directors), Educació 360: més enllà del temps lectiu. Una aproxima-
educativa. Tot i el seu caràcter conjuntural i extraordinari per al curs 2020-2021, el PMOE ció a les dades de participació i als agents de l’ecosistema educatiu. Educació 360.
es formula amb la voluntat que tingui continuïtat durant els propers tres cursos escolars en 
forma de programa de lluita contra les desigualtats educatives d’origen socioeconòmic. Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat (2021), Les activitats extraescolars als 
Consta de 19 àmbits d’actuació, sent un d’ells l’ampliació de les oportunitats educatives instituts públics de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
més enllà de l’escola a través de programes d’extraescolars.
IBE - Institut Barcelona Esports (2008), Pla de l’esport en edat escolar de la ciutat de Bar-
Programa Operativo de Empleo, Formación i Educación (POEFE): celona. Proposta de currículum per a les activitats esportives fora d’horari lectiu de la ciutat 
de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
El POEFE és un programa finançant amb Fons Social Europeu i destinat al conjunt d’Espa-
nya per desenvolupar una estratègia de llarg termini que afavoreixi les oportunitats laborals ICUB - Institut de Cultura de Barcelona (2020:64) Enquesta de participació i necessitats 
dels i les joves, fomentant la seva educació tant professional com transversal (Font: Mi- culturals de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
nisterio de política territorial i función pública). Gràcies al POEFE es financen o cofinancen 
múltiples iniciatives, especialment de suport educatiu.  ICUB - Institut de Cultura de Barcelona, (2021), Pla de Drets Culturals de Barcelona. Ajun-
tament de Barcelona
HeeIm, Myung, Jan N. Hughes, Qian Cao, Oi-man Kwok (2016). Effects of Extracurricular 
Participation During Middle School on Academic Motivation and Achievement at Grade 9, 
American Educational Research Journal, Vol 53, Issue 5, pp. 1343 – 1375.
56 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 57
Kremer, Kristen P., et al. “Effects of after-school programs with at-risk youth on attendance Notes:
and externalizing behaviors: a systematic review and meta-analysis.” Journal of youth and 
adolescence 44.3 (2015): 616-636. i Estudis que demostren l’impacte social i educatiu de les activitats extraescolars: 
Ministerio de trabajo y economia social (2014), Programa Operativo de Empleo, Formación Arundell, Lauren, et al. “A systematic review of the prevalence of sedentary behavior during 
y Educación 2014-2020, Gobierno de Espanya. the after-school period among children aged 5-18 years.” International Journal of Behavio-
ral Nutrition and Physical Activity 13.1 (2016): 93.
Morris, David S. (2016). Extracurricular Activity Participation in High School, American Edu-
cational Research Journal, Vol 53, Issue 5, pp. 1376 - 1410 Durlak, Joseph A., Roger P. Weissberg, andMollyPachan. “A meta‐analysis of after‐school 
programs that seek to promote personal and social skills in children and adolescents.” 
Moodie, Marjory L., et al. (2010).”The Cost‐effectiveness of Australia’s Active After‐school American journal of community psychology 45.3-4 (2010): 294-309.
Communities Program.” Obesity 18.8: 1585-1592.
Fialho, I. (2013) et al. (2013). Avaliação Externa do Programa de Atividades de Enriqueci-
Moura, Márcia, Marta Martins & Daniela Coimbra (2014). Contributo das atividades de com- mento Curricular no 1º Ciclo do Ensino Básico. Évora: CIEP, Universidade de Évora.
plemento curricular (clube de música) no desempenho académico de estudantes do ensino 
básico. Educação, Sociedade & Culturas, 41. HeeIm, Myung, Jan N. Hughes, Qian Cao, Oi-man Kwok (2016). Effects of Extracurricular 
Participation During Middle School on Academic Motivation and Achievement at Grade 9, 
Patall, Erika A. (2010). Extending the School Day or School Year. A Systematic Review of American Educational Research Journal, Vol 53, Issue 5, pp. 1343 – 1375.
Research (1985–2009). REVIEW OF EDUCATIONAL RESEARCH, vol. 80 no. 3 401-436
Kremer, Kristen P., et al. “Effects of after-school programs with at-risk youth on attendance 
Samper, Sarai (2021), Extraescolars amb impacte: una guia per impulsar activitats fora es- and externalizing behaviors: a systematic review and meta-analysis.” Journal of youth and 
cola que millorin l’equitat en l’èxit educatiu. Educació 360 i Departament d’Educació. adolescence 44.3 (2015): 616-636.
Santos, Rosa (2014). A influência da prática de atividades extracurriculares no autoconcei- Morris, David S. (2016). Extracurricular Activity Participation in High School, American Edu-
to, na autorregulação das aprendizagens e na qualidade de vida de crianças dos terceiro e cational Research Journal, Vol 53, Issue 5, pp. 1376 - 1410
quarto ano de escolaridade. Tese de Mestrado: FPCE-UC.
Moodie, Marjory L., et al. (2010).”The Cost‐effectiveness of Australia’s Active After‐school 
Simpkins, Sandra D. (2015) When and How Does Participating in an Organized Af- Communities Program.” Obesity 18.8: 1585-1592.
ter-School Activity Matter?, Applied Developmental Science, 19:3, 121-126, DOI: 
10.1080/10888691.2015.1056344 Moura, Márcia, Marta Martins & Daniela Coimbra (2014). Contributo das atividades de com-
plemento curricular (clube de música) no desempenho académico de estudantes do ensino 
Simpkins, S. D., Riggs, N. R., Ngo, B., Vest Ettekal, A., & Okamoto, D. (2017). Designing cul- básico. Educação, Sociedade & Culturas, 41.
turally responsive organized after-school activities. Journal of Adolescent Research, 32(1), 
11-36. Patall, Erika A. (2010). Extending the School Day or School Year. A Systematic Review of 
Research (1985–2009). REVIEW OF EDUCATIONAL RESEARCH, vol. 80 no. 3 401-436
Viñas i Fort, Jordi (2018), Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la 
ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Santos, Rosa (2014). A influência da prática de atividades extracurriculares no autoconcei-
to, na autorregulação das aprendizagens e na qualidade de vida de crianças dos terceiro e 
quarto ano de escolaridade. Tese de Mestrado: FPCE-UC.
Simpkins, Sandra D. (2015) When and How Does Participating in an Organized Af-
ter-School Activity Matter?, Applied Developmental Science, 19:3, 121-126, DOI: 
10.1080/10888691.2015.1056344
Simpkins, S. D., Riggs, N. R., Ngo, B., Vest Ettekal, A., & Okamoto, D. (2017). Designing cul-
turally responsive organized after-school activities. Journal of Adolescent Research, 32(1), 
11-36.
58 Ajuntament de Barcelona Cap a una política de tardes en barris educadors 59