ESTRATÈGIA D’ACCIÓ EXTERIOR DE 
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Document elaborat per Agustí Fernández de Losada Passols, Director d’Estudis i Assistència Tècnica 
Internacional, Tornos Abogados. 
 
1 
 
 
I- Introducció 
Barcelona és una ciutat global. Ho és en la mesura en que és una ciutat que ha apostat per la ciència i el 
coneixement, que disposa d’un entramat d’universitats, escoles de negocis, centres de recerca i de 
desenvolupament tecnològic amb un alt nivell d’excel·lència i connectats a les principals xarxes globals. 
Ho és perquè disposa d’un teixit social connectat amb el món i compromès amb la justícia global i la 
cooperació internacional. També perquè el seu teixit empresarial, s’orienta cap a l’exterior (turisme1, 
exportació, activitat firal2, etc.), perquè disposa d’una ubicació privilegiada com un dels nodes que 
articulen el sud d’Europa i d’unes infraestructures, en especial el port i l’aeroport, que asseguren una 
connectivitat global.  
Tots aquests elements, juntament amb el dinamisme de la seva ciutadania, permeten a Barcelona 
excel·lir en alguns àmbits concrets, diversificats però altament complementaris: la cultura i les indústries 
creatives, la innovació científica i les noves tecnologies (en concret la tecnologia 5G), la salut global i la 
recerca biomèdica, les start-ups, l’eficiència energètica i la gestió de l’aigua. Tots ells combinen l’acció 
del sector públic i del privat, mobilitzen les universitats, els centres de recerca i la societat civil. El 
reforçament i consolidació d’aquests àmbits esdevé una prioritat de l’acció exterior de l’Ajuntament, amb 
criteris de sostenibilitat i d’equitat. 
Per altra banda, Barcelona, com qualsevol territori, està inserida en una estructura d’interdependències 
vinculades a l’economia global. Per tant és també reproductora de fluxos que configuren centres i 
perifèries, que genera desigualtats i que impacta sobre la sostenibilitat dels ecosistemes. Per això cal que 
Barcelona pensi en solucions globals garantint l’equilibri social i potenciant la millora de la vida quotidiana 
de les ciutats i dels seus veïns i veïnes.  
Problemàtiques com el deteriorament ambiental i l’especulació financera, les tensions migratòries, les 
crisis humanitàries recurrents i la cerca de refugi, la islamofòbia o les creixents desigualtats entre 
territoris o per raó de gènere, classe o edat en el si de les pròpies societats, reclamen noves solucions i 
un paper actiu de tots els actors involucrats.  
En aquest context, el paper de les ciutats esdevé cada cop més rellevant a l’hora de buscar i oferir 
solucions a fenòmens que responen a lògiques globals però que tenen un fort impacte local. És per això 
que les noves agendes globals posen cada cop més el focus en les ciutats i en les polítiques que impulsen 
els seus governs3. En aquest escenari Barcelona comparteix i vol liderar la participació central i activa de 
les ciutats en la definició i la governança d’aquestes agendes. I ho vol fer des de la defensa del 
municipalisme actiu, configurat en torn a lògiques metropolitanes, per garantir un autèntic 
desenvolupament humà sostenible dels territoris.  
 
1Més de 6,5 milions de turistes estrangers van pernoctar en hotels de la ciutat i més de 2,5 milions de creueristes van arribar al 
Port de Barcelona el 2015. http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/es/estadistiques_enquestes 
2 Com el Mobile WorldCongress, l’Smart City Expo WorldCongress, Alimentaria, CPhiWorldwide, l’IbtmWorld, la Barcelona 
BridalFashionWeek, l’iWater, Circular EconomyEuropeanSummit, l’EuropeanUtilityWeek, entre d’altres. 
3S’espera que per al 2030 més de 5.000 milions de persones habitin a zones urbanes, amb un fort creixement a l’Àsia i a l’Àfrica, 
el que provocarà fortes transformacions a nivell social, econòmic i ambiental. http://www.unfpa.org/es/urbanizaci%C3%B3n 
2 
 
 
Les ciutats poden aportar densitat democràtica a les estructures de governança global, articulant-se amb 
el conjunt d’actors que configuren el sistema internacional (Estats, organismes multilaterals, moviments 
socials i societat civil, món empresarial, acadèmia, etc.) i defensant des de les necessitats quotidianes 
dels seus veïns i veïnes el dret a la ciutat, la justícia de gènere, i la defensa dels béns comuns.  
Les ciutats han de ser considerades actors polítics clau enfront del creixement d'una economia financera 
global que es mostra insostenible, i no només gestores i executores de polítiques locals. Per això cal que 
Barcelona assumeixi un lideratge en xarxes internacionals de governs locals, moltes de les quals tenen la 
seva seu a la ciutat. I que promogui les aliances bilaterals construïdes (i per construir) al llarg d’aquests 
anys amb una multiplicitat de ciutats d’arreu del món (París, Londres, Berlín, Madrid, Amsterdam, Nova 
York, Montreal, Montevideo, Medellín, Valparaíso, L’Havana, Maputo, Tànger-Tetuan, Seül, etc.). 
Aquestes aliances són fonamentals perquè permeten posar en marxa projectes d’interès per a la ciutat i 
pels actors que treballen des d’una perspectiva internacionalista.  
A banda d’aquesta presència en xarxes, Barcelona és seu d’algunes institucions de caràcter independent 
i d’alt valor afegit especialitzades en temes clau en l’agenda global com ara; el foment de la pau i la 
resolució de conflictes, la promoció dels drets humans, la sobirania alimentària, la salut global, la cultura, 
l’agenda urbana o les polítiques de desenvolupament i justícia global. Totes elles, institucions sense 
finalitat de lucre, operen a nivell global i compten amb equips internacionals d’alt nivell d’especialització. 
L’objectiu de treball ha estat i serà el seu enfortiment, el retorn a la ciutat dels debats i coneixement que 
generen, així com la cerca de noves iniciatives i institucions.  
Cal apuntar, finalment, que l’acció exterior de Barcelona i la manera en que l’Ajuntament i la ciutat es 
projecten al món, no són, ni poden ser, aliens al conflicte que es dona entre els governs de Catalunya i 
España. Es tracta d’un conflicte que té un gran impacte en la societat catalana, i per tant també en la de 
Barcelona, i que ha tingut un gran ressò mundial. En aquest sentit, les accions previstes en aquesta 
mesura de govern han de tenir en compte les repercussions del conflicte i la manera de minimitzar els 
possibles impactes negatius que se’n puguin derivar. En certa mesura, Barcelona ha de desplegar una 
estratègia de resiliència per tal que un conflicte que és de naturalesa complexa i canviant l’afecti el mínim 
possible.   
Per afrontar aquests reptes, ens hem dotat d’eines de planificació, que estan guiant l’acció política 
exterior de l’Ajuntament des del 2015 i que ho farà fins al 2019. Aquesta planificació ha posat i posarà en 
valor totes les experiències positives del ric i dinàmic mapa d’actors de la ciutat que han vingut 
desenvolupant accions en l’àmbit internacional. 
 
 
 
 
3 
 
 
II- L.E. 1 Incidir en l’agenda global per reforçar el municipalisme 
internacional 
 
Una part molt significativa dels grans reptes globals tenen relació directa amb el que passa a les ciutats. 
Avui en dia resulta inviable oferir solucions raonables i efectives a les desigualtats, el canvi climàtic o les 
migracions, per posar només tres exemples, sense tenir en compte les polítiques que desenvolupen els 
governs de les ciutats. 
Es per això que aquestes, així com els espais metropolitans, tenen cada cop un pes més important en la 
definició de les agendes globals. Els governs locals han passat de ser espectadors a ser actors dotats d’una 
forta legitimitat. Ho hem vist en la negociació dels nous Objectius de Desenvolupament  Sostenible, en la 
definició de l’Acord de París en el marc de la COP21 el 2015 o en l’avenç assolit a la Conferència Habitat 
III a Quito (2016) en la configuració d’una Nova Agenda Urbana, que inclou aspiracions clau com el dret 
a la ciutat, llargament demandades pel municipalisme internacional. 
 
O.E.1.1. Optimitzar la participació de l’Ajuntament en les xarxes (CGLU, Metropolis, Ciutats Educadores 
i altres) i agendes globals. 
Les principals xarxes de ciutats, i de forma molt especial CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), han estat 
reconegudes per part de l’ONU com a interlocutores legitimades per a representar els interessos i les 
aspiracions de les ciutats. Totes elles, algunes de les quals tenen la seva seu central a la ciutat (com ara 
la pròpia CGLU o Metropolis), fan una tasca essencial per a incidir en les agendes globals, tot aportant 
arguments basats en evidències sobre la realitat de les ciutats, el context en el que operen —sistemes 
competencials, finançament, formes de governança, etc.—, les seves mancances i reptes, les polítiques 
que desenvolupen i els resultats que obtenen en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i 
ciutadanes. 
Així mateix, les ciutats incorporen temàtiques de forta sensibilitat ciutadana en aquestes agendes, molt 
sovint allunyades dels interessos o prioritats dels Estats. En aquest sentit, qüestions com la política 
d’habitatge, d’asil i refugi, la feminització de la política, la re-municipalització de determinats serveis 
públics, o la revisió dels models de gestió o paradigmes econòmics imperants –incloent la 
desmercantilització, noves formes de consum, o l’aposta per l’economia circular i cooperativa–, en 
podrien ser alguns exemples.   
Barcelona té una presència molt rellevant en les xarxes de ciutats del món, a través de les quals ha 
participat activament en les principals cimeres dels darrers 2 anys. Des de la COP21 a París, passant pels 
hearings a Nova York, fins a Habitat III a Quito, la presència de l’Alcaldessa ha mostrat l’aposta ferma del 
govern de la ciutat pel municipalisme internacional i la diplomàcia de ciutats, així com per incidir en les 
principals agendes lligades al foment del desenvolupament sostenible i la justícia global.    
L’aposta de l’actual govern és la d’articular un posicionament més estratègic en aquestes xarxes i en els 
seus òrgans de govern, comissions i grups de treball (especialment a CGLU, Metropolis, Ciutats 
4 
 
 
Educadores). L’objectiu és triple: optimitzar la seva presència en termes d’incidència en les agendes 
globals, contribuir a millorar els mecanismes de governança d’aquestes xarxes que permeti afrontar de 
manera més eficaç els reptes que es plantegen, alhora que també aprofitar-les com a plataformes per a 
l’intercanvi d’experiències i transferència mútua de coneixement. 
Concretament, els objectius estratègics que es detallen més endavant s’orienten a reforçar la presència 
de l’Ajuntament de Barcelona en les grans agendes globals i a incidir en la seva definició, desplegament i 
monitoreig.  
En aquest sentit, el govern de la ciutat potenciarà iniciatives i plataformes d’incidència política amb altres 
ciutats i actors a nivell global, que permetin avançar vers societats més diverses, equitatives, sostenibles 
i democràtiques.  Amb una perspectiva urbana i crítica, la ciutat vol ser productora de debats i de 
propostes de solucions a problemes d’abast global, com ara la inseguretat alimentària, la financiarització 
i el dret a l’habitatge, les desigualtats (de renda, de gènere, etc.), la proliferació dels acords de 
liberalització comercial, la sostenibilitat ambiental i el canvi climàtic, la situació de les persones 
refugiades, entre d’altres. 
En aquest marc, l’Ajuntament va impulsar el 2015 el Pla “Barcelona, Ciutat Refugi”, per donar-hi resposta 
i preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones 
refugiades, i exigir als estats que compleixin les normes més elementals del dret humanitari. 
Conseqüentment, el govern seguirà impulsant tot un seguit d’actuacions articulades en torn als quatre 
eixos d’acció recollits al Pla: desplegar el model d’acollida a la ciutat, tot minimitzant el seu impacte i 
atenent a les necessitats i drets de la població refugiada; reforçar el Servei d’Atenció a Persones 
immigrades, Emigrades i Refugiades (SAIER), alhora que treballar per a donar protecció i assistència als 
sol·licitants d’asil que ja són a Barcelona; promoure un espai ciutadà de coordinació de l’acció de 
l’Ajuntament i les entitats en totes les tasques de voluntariat, sensibilització i incidència; i impulsar la 
coordinació i suport mutus entre ciutats i municipis europeus, tant en la relació ciutat-ciutat com en les 
xarxes internacionals, alhora que augmentar els ajuts a les entitats que hi treballen en el terreny, tant en 
origen com en ruta.  
En aquesta mateixa línia, es vol promoure la cooperació i l’intercanvi de bones pràctiques a nivell 
internacional amb altres ciutats refugi d’Europa i ciutats santuari dels EUA, que il·lustren la capacitat dels 
governs locals per a proposar solucions vàlides, alternatives  a les dels Estats, per a afrontar desafiaments 
globals, com ara garantir la mobilitat segura de de persones en contextos bèl·lics, crisis ambientals o 
econòmiques, o persecucions per motius polítics, religiosos o sexuals. 
 
 
O.E.1.2. Incidir en les polítiques i en la legislació de la UE. 
D’altra banda, Barcelona vol enfortir la seva acció d’incidència en les polítiques i normatives de la UE, tot 
assumint que Europa és, i ha de ser sense cap mena de dubte, l’espai de referència de l’acció exterior de 
la ciutat. De fet, la UE és la principal destinació de les exportacions barcelonines4; afavoreix la mobilitat 
dels i les estudiants barcelonines a través del programa ERASMUS; promou la recerca, el 
 
4La UE rep el 65% de les exportacions i la resta d’Europa el 7,2%. 
5 
 
 
desenvolupament tecnològic i la innovació amb programes com Horitzó 2020; i, en definitiva, tot allò que 
es decideix a Brussel·les impacta  en gran mesura en el dia a dia de la ciutat i la seva població. En aquest 
sentit, dues terceres parts de la normativa europea s’aplica directament en les ciutats, en qüestions tan 
sensibles com la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, la protecció dels 
consumidors o la compra pública, i és clau en el desplegament de l’Agenda Urbana aprovada a 
Amsterdam el 2016. 
Europa viu però un moment convuls. La crisi humanitària de les persones refugiades, que malviuen 
confinades a les fronteres exteriors en condicions infrahumanes, ha posat de manifest la incapacitat dels 
Estats de coordinar esforços i d’actuar més enllà dels seus interessos més immediats, alhora que la de fer 
valer principis fundacionals del projecte europeu, com ara la solidaritat. També assistim a l’auge de 
moviments populistes i xenòfobs que amenacen la convivència i troben recorregut en la incapacitat dels 
governs dels Estats per a donar resposta a les creixents desigualtats, lligats, com estan, per les polítiques 
d’austeritat pressupostària. 
En línia amb la voluntat expressada anteriorment, Barcelona es proposa liderar, conjuntament amb altres 
ciutats europees, un moviment per una Europa diversa, equitativa i democràtica. També mantindrà el 
seu compromís per seguir incidint i contribuint activament en les polítiques i normatives europees, tot 
col·laborant en el desplegament de l’Agenda Urbana, i participant en els instruments financers més 
innovadors. L’assoliment d’aquest compromís es veurà reforçat per l’establiment d’una antena de 
Barcelona a Brussel·les.  
Barcelona reforçarà la seva presència a la xarxa Eurocities, plataforma de grans ciutats europees, com un 
dels principals mecanismes per assolir aquest objectiu d’incidència en les polítiques i normatives de la 
UE.  En concret, en el proper marc de planificació de l’acció exterior de Barcelona, el govern prioritzarà 
els àmbits dels afers socials (on assumirà la Presidència del grup ), el drets social i de ciutadania, l’acollida 
de persones refugiades, i des d’un vessant local, incidir en el disseny del marc financer pluriennal  UE 
2020-2027 i, en concret, en la política de cohesió. 
 
O.E.1.3. Potenciar la capitalitat euromediterrània de Barcelona. 
D’altra banda, Barcelona refermarà la seva capitalitat en la regió euromediterrània. Com és sabut, l’any 
1995 Barcelona va acollir la cimera que va donar inici al procés de construcció d’un espai euromediterrani 
integrat per tots els països de la UE i de les riberes sud i est de la Mediterrània. El conegut com a Procés 
de Barcelona ha avançat amb dificultats des de llavors i encara s’enfronta a molts reptes en termes 
d’inestabilitat, conflicte i desigualtats.  
La Mediterrània esdevé un dels indrets del món on el Nord i el Sud globals estan més a prop. Les polítiques 
implementades des del Nord vers la regió, especialment des de la UE, han servit sovint per a reproduir 
unes relacions econòmiques estructurals asimètriques que empobreixen i augmenten les desigualtats 
entre ambdues ribes, alhora que per construir murs (tangibles i intangibles) per fer front al fenomen de 
la immigració, amb una lògica fonamentalment securitària. Aquesta situació de conflicte, pobresa i 
exclusió està provocant que milers de persones abandonin els seus països d’origen i tractin d’entrar a 
6 
 
 
Europa emprenent un viatge ple de riscos, que acaba, en la majoria dels casos, en un camp de refugiats 
al Líban, Turquia o Grècia; o, aquells que aconsegueixen entrar, tractant de forma infructuosa 
d’aconseguir permisos de residència i de treball, i malvivint sense la possibilitat de desplegar un projecte 
personal i familiar. 
Barcelona vol ser capital de la Mediterrània i ha estat des de sempre compromesa amb el projecte 
Euromediterrani. L’establiment de la seu de la Secretaria Permanent de la Unió per la Mediterrània 
(hereva del Procés de Barcelona) a la ciutat; els programes de cooperació amb ciutats i ONGDs al Líban, 
Marroc o Palestina; la implicació en xarxes com MedCities o l’ARLEM; el suport a institucions com l’IEMED 
i el Programa Mediterrani del CIDOB, o a iniciatives com l’Associació de Cambres de Comerç de la 
Mediterrània (ASCAME); o la celebració de Fòrums com el MedaWeek, en són una bona mostra. 
Barcelona ha definit una estratègia per la regió Mediterrània i promourà el 2018 la creació d’un Comitè 
Mediterrani amb la participació de diversos actors clau en les polítiques de la regió, que tenen seu a la 
ciutat. D’aquí en derivaran actuacions específiques que contribueixin a consolidar la capitalitat de 
Barcelona en la regió euromediterrània. 
 
O.E.1.4. Difondre i capitalitzar a nivell internacional les iniciatives més innovadores impulsades per 
l’Ajuntament. 
A banda de la participació activa en xarxes, el reforçament de la presència internacional de Barcelona 
també es vol impulsar mitjançant l’enfortiment de les aliances amb altres ciutats del món (com ara París, 
Londres, Amsterdam, Nova York, Montreal, Medellín, Montevideo, Maputo, Yokohama, etc.) amb les que 
conflueixen valors i visions similars sobre com abordar els grans reptes de la humanitat amb una òptica 
municipalista. Aquestes han de servir alhora per a compartir experiències, i validar i legitimar projectes 
estratègics (com ara han estat les superilles o la creació d’un operador energètic municipal). En tots els 
casos, es ressaltarà la implicació de la ciutadania i dels principals operadores de la ciutat en la definició, 
desplegament i avaluació d’aquestes polítiques. 
En aquest sentit, caldrà reforçar la difusió d’aquestes iniciatives a través d’una major presència en la 
premsa internacional (articles i reportatges) i l’elaboració d’articles en revistes especialitzades 
(científiques i de divulgació) que valoritzin les experiències innovadores produïdes a la ciutat. 
 
O.E.1.5. Consolidar el vincle amb representacions consulars i organismes internacionals presents a la 
ciutat. 
Per una altra banda, l’Ajuntament consolidarà el vincle amb les representacions consulars i organismes 
internacionals presents a la ciutat. En aquest sentit, cal destacar la densitat consular de Barcelona, 
propera a la de Nova York o Hong Kong. És per això que s’elaborarà un pla d’acollida al cos consular i es 
reforçaran els espais d’interlocució per compartir la visió estratègica d’internacionalització de la ciutat, 
alhora que per afavorir el reconeixement i difusió internacional de les iniciatives  que s’impulsen des de 
Barcelona. 
7 
 
 
En l’àmbit de les organitzacions internacionals, cal destacar la presència a la ciutat de la Delegació de la 
Comissió Europea i del Parlament Europeu, l’esmentada Secretaria General de la Unió per la 
Mediterrània, així com també les oficines de diferents agències o programes de les Nacions Unides i 
d’altres organitzacions, ubicades en el Centre de Coneixement del Recinte Modernista de l’Hospital de 
Sant Pau (UNU, UN Habitat GWOPA, UN-Habitat CRPP, SCP/RAC del PNUMA, l’OMS, l’Institut Forestal 
Europeu o EURORDIS)5.  Amb tots els casos es proposa una consolidació de les relacions per continuar 
fent de Barcelona un centre productor de coneixement i polítiques públiques en els àmbits respectius. 
 
O.E.1.6. Potenciar l’acció de les entitats participades per l’Ajuntament que contribueixen a apropar a 
la ciutadania la realitat de diferents regions del món (en especial, Casa Amèrica, Casa Àsia i l’IEMed). 
Finalment, el govern es proposa potenciar l’acció de les entitats participades per l’Ajuntament, com ara 
Casa Amèrica, Casa Àsia (amb la que caldrà treballar per contribuir a superar les greus dificultats de 
finançament que pateix) o l’IEMed. Aquestes ajuden a apropar la ciutadania a la realitat d’aquestes 
regions, tot promovent accions en àmbits com la cultura, les relacions socials, la ciència i l’educació, els 
vincles empresarials i el treball amb les comunitats originàries. Per tot això, optimitzarà la seva presència 
en els òrgans de govern d’aquestes entitats per contribuir a orientar estratègicament la seva acció de 
manera que reforcin l’acció exterior de la ciutat, tot incidint de manera especial en les àrees del 
municipalisme internacional, la diplomàcia de ciutats, l’intercanvi d’experiències en polítiques municipals 
i la promoció de la justícia global. 
En definitiva, la línia estratègica 1 d’incidència en l’agenda global per reforçar el municipalisme 
internacional s’articula en torn als sis objectius estratègics mencionats, que alhora incorporen un conjunt 
d’actuacions específiques que exposem a continuació. 
 
 
5 https://www.santpaubarcelona.org/es/centro-de-conocimiento 
8 
 
 
L.E.1 INCIDIR EN L’AGENDA GLOBAL PER REFORÇAR EL MUNICIPALISME INTERNACIONAL 
Objectius Actuacions clau Any  
 2015-17 2018-19 
O.E.1.1 Optimitzar la participació Assumpció de la Co-presidència de l’alcaldessa de la xarxa Ciutats I Governs Locals Units (CGLU)  per al període 2016-2019   
de l’Ajuntament en les xarxes  
(CGLU, Metròpolis, Ciutats  
Educadores i altres) i agendes Assumpció de la Presidència del Consell Polític sobre el Dret a la Ciutat i Territoris Inclusius de CGLU per al període 2017 - 2019   
globals  
Entrada com a Barcelona a la Xarxa Metròpolis   
Renovació de la Presidència Metròpolis Dones i renovació de la Co-presidència de Metròpolis   
Assumpció de la Secretaria General de la Xarxa CIDEU per part de la Regidoria de Relacions Internacionals   
Renovació de la Presidència i Secretaria General de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores    
Organització de la Jornada La vivienda es un derecho, no una mercancía en el marc de CGLU per la presentació de la campanya   
The Shift de NU i del debat amb experts i ciutats del món sobre el dret a l’habitatge  
Organització del seminari internacional “Dret a la ciutat i l’habitatge: processos de gentrificació” a Barcelona   
Presentació al UN High Level Political Forum on Sustainable Development (juliol 2018) del Manifest Barcelona sobre Dret a la   
Ciutat i l’Habitatge 
Presentació de la candidatura de Barcelona per acollir la reunió regional europea de l’associació C40 a l’Smart City 2018    
Designació de Barcelona com a seu  i ciutat organitzadora de la 18a Edició de la Conferència 2018 de l’Observatori Internacional   
de la Democràcia Participativa (OIDP) 
Impuls de la xarxa de Ciutats Creatives UNESCO:    
• Designació de Barcelona com a Ciutat Literària de la UNESCO 
• Posada en marxa d’una Oficina Tècnica que elabori programes i projectes propis per impulsar Barcelona com a Ciutat 
de la Literatura 
• Impuls de la Trobada Anual de Ciutats de la Literatura de la UNESCO amb la participació de les 17 ciutats que 
componen la xarxa, en el marc de la Diada de Sant Jordi 2017 
• Acollida de la trobada anual de la xarxa de centres de cultura i d’art Global Cultural Districts Network   
 
9 
 
 
Signatura de l’acord Urban Food Policy Pact per a la creació d’una xarxa de ciutats sobre seguretat alimentària a nivell local   
Primera trobada Paneuropea “Autoritats Locals i la Nova Generació de Tractats de Lliure Comerç” i signatura de la Declaració de   
Barcelona contra el TTIP 
Participació a la sessió Mayors Innovation Studio de la reunió anual de la Bloomberg Philanthropies per tractar dels   
desafiaments de les ciutats a nivell global (CityLab) i Signatura i presentació de la Fossil Fuel Free Streets Declaration, impulsada 
pel C40 
Procés preparatori i Cimera Hàbitat III (Quito, octubre 2016)   
 
• Organització de la sessió sobre Espai públic a Hàbitat III i signatura de la Declaració de Barcelona, presentada davant 
de Nacions Unides per tal d’influir en la Nova Agenda Urbana  
• Intervenció en la sessió inaugural de les “Audicions informals amb associacions d’autoritats locals”, en representació 
d’Europa, com a part del procés preparatori d’Habitat III per fer lobby davant de NU en favor del paper de les ciutats 
en la Nova Agenda Urbana.   
• Participació a la Cimera Hàbitat III i intervenció a la 2a Assemblea Mundial de Governs Locals i Regionals 
 
Seguiment Objectius Desenvolupament Sostenible i Nova Agenda Urbana (Nacions Unides) 
• Participació en el Fòrum Urbà Mundial a Kuala Lumpur 
 
Participació a fòrums i cimeres:    
• Conferència i-Assemblea General Eurocities a Malmo (2015) 
• Conferència de les Parts de Nacions Unides (COP 21). París (2015) 
• Global Social Economy Forum a Montreal (2016) 
• Cimera de Ciutats i Refugiats  organitzada pel Vaticà (2016) 
• XXII Congrés del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) a Donosti.  
• Conferència d’Alt Nivell de la Comissió Europea sobre integració de persones migrants a les ciutats (2016) 
• Cimera Hàbitat III de Nacions Unides-Hàbitat (2016) 
• Congrés de Ciutats i Governs Locals Units a Bogotà (2016) 
• 2n Fòrum sobre Violències Urbanes a Madrid (2017)   
• Congrés de l’Associació  Metròpolis a Montreal (2017) 
• European Conference at Harvard Kennedy School (2017) 
• Cimera pel Clima de Líders Locals organitzada per diverses xarxes de governs locals (ICLEI, C40, CGLU) en el marc de la 
COP23 (2017 a Bonn) 
• Participació a la cimera Summit on the future of Europe: tackling rising populism and Euroscepticism (Brussel·les, 
2017). 
• Participació al Fòrum 6 Degrees de Toronto sobre ciutats inclusives (2018) 
10 
 
 
• Participació al Fòrum Urbà Mundial d’UN Habitat a Kuala Lumpur sota el lema “Ciutats 2030: ciutats per a tothom. 
Implementem la Nova Agenda Urbana” (2018) 
• Participació en el XXIII Congrés de Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic Urbà (CIDEU) a Santiago de 
Xile (2018). 
• Participació en la 18a Assemblea General de la Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas (UCCI) a San José de 
Costa Rica (2018) 
• Fòrum Espanya-Xina (Fundació Espanya-Xina MAEC), (2018)  
• 5è congrés de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores a Cascais (novembre 2018) 
• Global Social Economy Forum (GSEF) a Bilbao (2018)  
 
O.E.1.2 Incidir en les polítiques i Establiment d’una antena a Brussel·les per a incrementar la influència en els processos de presa de decisions a escala europea    
en la legislació de la UE 
Assumpció de la Presidència del Fòrum d’Afers Socials de la xarxa d’Eurocities    
Participació activa en el si del comitè executiu d’Eurocities per incidir, des de la vessant local, en el disseny del marc financer   
pluriennal  UE 2020-2027 i, dins d’aquest, en la política de cohesió. 
Llançament de clústers i incidència política en diferents xarxes i estructures europees per a reforçar la capitalitat de Barcelona   
en innovació, tecnologia i recerca 
Participació, amb l’elaboració de propostes concretes, a la implementació de l’Agenda Urbana Europea a través del partenariat   
d’Inclusió de Migrants i Refugiats 
Participació a la xarxa Solidarity Cities promoguda per Eurocities i Atenes per promoure l’acollida de persones refugiades entre   
ciutats sense la intermediació dels estats 
Signatura d’acord de col·laboració amb Lampedusa i Lesbos per fer front a la crisis de refugiats    
Renovació de la participació al comitè executiu d’Eurocities i en l’elaboració de declaracions i campanyes europees com ara .:la   
declaració Towards a stronger future for a Europe of citizens, l’adhesió a la campanya Cities4Europe i la declaració Social Rights 
for All.  
 
Organització del Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana 2018 a Barcelona i acollida de la Cimera d’alcaldes Alliance of European   
Cities against Violent Extremism del Congrés d’Autoritats Locals i Regionals del Consell d’Europa, on es referma el compromís de 
lluitar contra totes les formes de radicalització violenta amb la Declaració de Barcelona 
Presentació a la UE, en el marc de l’Smart Cities Expo World Congress, de l’informe sobre l’estat de l’habitatge.    
11 
 
 
Incidència i aportacions de Barcelona a la conferència d’alt nivell “Com reforçar la integració dels migrants en un context urbà?”   
organitzada per la CE, 2016 
O.E.1.3 Potenciar la capitalitat Creació del Comitè Mediterrani amb la participació dels actors clau en les polítiques euromediterrànies amb seu a Barcelona   
euromediterrània de Barcelona 
Preparació d’actes per a la commemoració dels 25 anys de la Cimera Euromediterrània i del Procés de Barcelona a la   
Mediterrània i presentació de les propostes del Comitè Mediterrani a l’Assemblea General de Medcities el 2018 
Reforç de les relacions de col·laboració amb la Unió per la Mediterrània, IEMED, Medcites i amb el partenariat de recerca i   
innovació en l’àrea mediterrània PPRIMA 
Participació a l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM), depenent del Comitè de les Regions   
Organització de l’Assemblea general de Medcites l’any 2018 a Barcelona.    
O.E.1.4 Difondre i capitalitzar a Presentació de projectes clau de ciutat a cimeres, congressos, jornades i a premis de prestigi internacional   
nivell internacional les iniciatives 
més innovadores impulsades per Presentació de polítiques i iniciatives innovadores a premis internacionals:    
l’Ajuntament • Concessió del premi “City of Vision Award” a Barcelona per part de l’organització “Livable Cities” per la iniciativa de les 
superilles.  
 
Difusió dels projectes clau de l’Ajuntament a la premsa Internacional   
  
O.E.1.5 Consolidar el vincle amb Manteniment de la presència a la Fundación Consejo España-India, la Fundación Consejo España-China i la Fundación Consejo   
representacions consulars i España Japón del MAEC i participació en els seus programes.  
organismes internacionals 
presents a la ciutat Organització de trobades bilaterals amb el cos consular, i d’una trobada de ciutat, per tal d’explicar algun dels projectes més   
innovadors desenvolupats a la ciutat.  
 
Organització de la reunió amb el cos consular de la ciutat per establir un marc de comunicació i foment del diàleg sobre la   
situació a Catalunya.   
Elaboració d’un pla d’acollida al cos consular    
Reforçament de relacions amb l’oficina de l’Organització Mundial de la Salut “WHO Barcelona Office for Health Systems   
Strengthening” amb seu a Sant Pau 
 
12 
 
 
Relacions bilaterals amb NU per la continuïtat de l’acolliment a Barcelona de l’Aliança Mundial de Partenariats entre Operadors   
d’Aigua (GWOPA) 
Col·laboració amb l’United Nations City Resilience Profiling Programme (CRPP – UN-HABITAT) amb seu a Sant Pau   
Signatura del conveni interadministratiu entre l’Ajuntament, la Generalitat, el MAEC i el MECD per a l’establiment i   
funcionament de l’Institut Internacional de la Universitat de les Nacions Unides a l’Hospital de la Santa Creu i St. Pau de 
Barcelona 
Renovació del conveni amb la UNU per al trienni 2019-2021    
Continuació de les accions d’incentivació amb el recinte de Sant Pau per atraure a nous organismes internacionals    
O.E.1.6 Potenciar l’acció de les Impuls d’accions compartides de retorn a la ciutat amb Casa Àsia, Casa Amèrica i IEMED.    
entitats participades per 
l’Ajuntament que contribueixen a Nova seu i redefinició dels estatuts de Casa Àsia   
apropar a la ciutadania la realitat 
de diferents regions del món (en Col·laboració i acompanyament en els projectes de la CE World Cities i International urban cooperation amb Casa Àsia i Casa   
Amèrica  per a l'intercanvi d'experiència i bones pràctiques entre països de la UE i països de fora de la Unió, principalment en 
especial Casa Amèrica, Casa Àsia i 
aspectes de desenvolupament territorial 
IEMED)  
Inici de col·laboració amb l’oficina de l’OMS a Barcelona en matèria de contaminació i salut a les ciutats   
Implicació i col·laboració amb l’IEMED en el marc del 25è aniversari de la capitalitat de Barcelona a l’Euromediterrània    
 
13 
 
 
III- L.E.2 Reforçar la projecció internacional de la ciutat des d’una 
aposta per l’excel·lència, la sostenibilitat i l’equitat 
Barcelona és una de les ciutats amb una major capacitat d’atracció del món. Gaudeix d’un clima temperat 
i suau, és segura i està dotada amb una excel·lent infraestructura sanitària i amb un bon sistema educatiu, 
amb universitats i escoles de negocis de prestigi internacional. La societat barcelonina és madura, 
emprenedora i solidaria. El teixit creatiu de la ciutat és altament dinàmic i innovador i disposa d’un 
patrimoni arquitectònic i artístic de renom internacional. Tot això, junt amb la seva ubicació geogràfica i 
les bones infraestructures de comunicació contribueixen a posicionar-la com un dels principals pols de 
desenvolupament del sud d’Europa i un espai amb una alta qualitat de vida.  
 
Aquesta capacitat d’atracció exterior, no obstant, s’ha convertit en un dels principals reptes per la ciutat. 
Sectors fortament consolidats, com el turisme, que genera una forta activitat econòmica i llocs de treball, 
alhora provoca distorsions socials, climàtiques i laborals importants, que cal mesurar i gestionar des de 
la perspectiva de la sostenibilitat i l’equitat. Més enllà de les seves bondats i virtuts, Barcelona ha patit i 
pateix alguns dels problemes més difícils de gestionar lligats al mateix procés globalitzador: el creixement 
de les desigualtats i l’exclusió, l’atur lligat a la deslocalització econòmica, la financiarització immobiliària 
i els processos de gentrificació que se’n deriven, el turisme massiu, la pèrdua de talent, la contaminació 
i, molt recentment, els atacs terroristes. 
 
En aquest sentit, la capacitat d’atracció i de captar oportunitats internacionals de la que disposa 
Barcelona ha d’anar lligada, duna banda, a criteris de sostenibilitat, equitat i justícia global; i de l’altre, a 
la presa en consideració dels problemes  i dèficits que pateix la ciutat i els seus ciutadans. Si Barcelona és 
una ciutat atractiva ho és pel fet que, al llarg de la història, els seus veïns i veïnes han pogut desplegar els 
seus projectes i la seva capacitat emprenedora i d’innovació. Unes capacitats que requereixen d’un 
hàbitat de qualitat així com de possibilitats de projecció personal i d’ocupació digne. 
 
Tal com es posa de manifest en el diagnòstic realitzat per elaborar la present mesura de govern, 
Barcelona compta amb alguns àmbits d’excel·lència, perfectament compatibles amb els criteris que 
s’acaben d’esmentar, que poden contribuir a la projecció internacional de la ciutat. Es tracta d’àmbits 
força diversificats però altament complementaris, lligats a la recerca, la innovació i la creativitat, amb 
potencial per mobilitzar activitat econòmica i ocupació de valor afegit, atraure talent internacional i 
implicació ciutadana. Són pols que combinen l’acció del sector públic i del privat, que mobilitzen a les 
universitats, els centres de recerca i a la societat civil.  
 
Per a potenciar-los, es proposen els següents objectius estratègics (o específics): 
 
 
O.E.2.1 Donar suport a les institucions i projectes internacionals que generen coneixement sobre les 
ciutats i ofereixen solucions als reptes locals i globals 
 
Barcelona és seu de les principals xarxes globals de ciutats, CGLU, Metropolis i Ciutats Educadores, així 
com d’altres xarxes que operen a nivell regional, MedCities a la Mediterrània o CIDEU a Iberoamèrica. 
Conjuntament amb les xarxes, algunes agències internacionals han instal·lat a la ciutat, en concret, al 
Recinte Modernista de Sant Pau, programes que aborden els principals reptes globals des de la 
perspectiva urbana (com la United Nations City Resilience Profiling Programme -CRPP – UN-HABITAT-, o 
la  Global Water Operators’ Partnerships Alliance -GWOPA-, també vinculada a UN Habitat).  
14 
 
 
També des de Sant Pau opera el Barcelona International Public Policy Hub (BIPP Hub)6, una plataforma 
que es configura com a viver d’institucions dedicades a les polítiques públiques internacionals i que 
aposta decididament per potenciar Barcelona com a pol de referència d’entitats d’aquest sector. 
Actualment acull entitats com l’Intitute for Integrated Transitions (IFIT), el HEAR (Higher Education 
Alliance for Refugees), Justpeace Lab, Democracia Abierta o el Climate Infraestructure Partnership, entre 
d’altres. El BIPP Hub beu d’experiències de centre similars ubicats a nodes internacionals com Nova York, 
Londres o Amsterdam. 
La ciutat compta també amb centres de recerca i universitats7 de qualitat i impacte internacional8 que 
impulsen programes específics orientats a generar coneixement científic i a oferir solucions als grans 
reptes globals als que han de fer front les ciutats. Destaca el Programa de Ciutats Globals, un programa 
de recerca impulsat pel CIDOB, els principal think tank espanyol (i el 35è a escala mundial), amb el suport 
de l’Ajuntament de Barcelona; o el projecte de l’IBEI d’impulsar una línia de postgrau i recerca en matèria 
de ciutats i globalització. 
Barcelona és seu de la Fundació Mies Van der Rohe —que atorga el Premi Europeu d’Arquitectura— i de 
l’Smart City Expo Congress, el congrés de referència mundial en aplicacions tecnològiques a la ciutat; i 
gaudeix d’un teixit empresarial i professional dedicat a tot allò que té a veure amb la ciutat —arquitectes, 
urbanistes, geògrafs, economistes, juristes, especialistes en governança, etc.— molt important. 
Per altra banda, Barcelona compta amb un teixit social fortament implicat. Són especialment rellevants 
les iniciatives d’economia social, solidària i col·laborativa que plantegen nous patrons d’arquitectura 
sostenible i integradora; un urbanisme més inclusiu que tingui l’espai públic de qualitat com a eix 
vertebrador; o nous mecanismes per recuperar el compromís de la ciutadania i fomentar la participació 
ciutadana. 
En aquest sentit, la present mesura de govern planteja donar suport a les iniciatives impulsades des de 
l’Ajuntament o per altres institucions aliades, que serveixin per consolidar el rol de  Barcelona com a 
referent internacional en l’àmbit de les ciutats globals. 
 
 
O.E.2.2 Potenciar la dimensió internacional de Barcelona com a ciutat de ciència, educació i innovació 
Barcelona compta amb algunes de les millors universitats del país i els seus parcs científics, i amb centres 
de recerca punters, de prestigi internacional, com el Supercomputing Center, el Parc de Recerca 
Biomèdica o la Fundació Pasqual Maragall. A ells cal sumar estimulants iniciatives privades com la 
Barcelona Tech City, o públiques, com el Parc Tecnològic de Nou Barris o el Campus Besòs de la 
Universitat Politècnica de Catalunya. 
 
 
6 https://www.bipphub.org/ 
7 La Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, 
Universitat Pompeu Fabra i Universitat Oberta de Catalunya apareixen freqüentment en rànquings d’excel·lència a 
nivell global 
8 Les universitats de l’àrea de Barcelona van acollir l’any 2015 un total de 199.879 estudiants universitaris, amb al 
voltant d’un 10% d’estudiants estrangers. Aquesta xifra, quan parlem d’estudiants de màster, postgrau i doctorat, 
augmenta fins al voltant d’un 30%, 
15 
 
 
El Parc de Recerca Biomèdica és un exemple paradigmàtic. És un dels grans nuclis de recerca biomèdica 
d'Europa. Està integrat per set centres que realitzen ciència d'excel·lència en una gran diversitat de 
camps. El PRBB té una massa crítica de 1.400 persones de 54 països diferents, una despesa en R+D 
acumulada d'uns 80 M€ per any i un equipament científic d'avantguarda. Això permet explorar en un 
espai únic les qüestions més rellevants de les ciències de la vida i de la biomedicina, des de la perspectiva 
molecular fins a la poblacional. Aquesta institució, impulsada per l’Ajuntament el 2006, juntament amb 
la Generalitat i la Universitat Pompeu Fabra, cerca produir coneixement per a la medicina, alhora que 
captar talent científic internacional. De fet, actualment quasi el 37 % de la seva comunitat científica és 
estrangera9. 
 
El Supercomputing Centre (BSC-CNS), per la seva banda, ha estat recentment seleccionat per liderar el 
desenvolupament científic dels futurs xips europeus, un projecte impulsat per la Comissió Europea per 
garantir la sobirania tecnològica i la competitivitat industrial del continent. L'elecció del BSC-CNS 
suposarà una inversió d'uns 240 milions d'euros de fons europeus que seran gestionats des de Barcelona 
fins al 2021. Aquesta inversió està destinada a augmentar en la pròxima dècada a mesura que Europa 
desenvolupi la seva pròpia indústria de microprocessadors. Per a l'economia de Barcelona i la seva àrea 
metropolitana, suposa una oportunitat per impulsar les indústries que incorporen la microelectrònica, 
des de l'automoció fins a la medicina de precisió, i perquè sorgeixin noves empreses en aquest sector. 
 
Un dels grans reptes de ciutat és posar en valor el seu potencial científic. Recentment, administracions, 
universitats i empreses han unit esforços per convertir Barcelona en capital europea de la tecnologia 5G. 
Així mateix, grans fires com la Smart City Expo, el Congrés d'Internet de les Coses o el Mobile World 
Congress comencen a veure no només com a esdeveniments que beneficien al sector del taxi o de 
l'hostaleria, sinó sobretot com a palanques decisives per a un ecosistema innovador local que aporta 
valor afegit i que s'enriqueix i reforça gràcies a la seva presència. 
 
De tota manera, perquè Barcelona sigui una referència en aquest camp, és fonamental que la ciutadania 
faci seu aquest projecte. Per a això, la ciència no pot ser vista com una cosa distant, freda, tecnocràtica. 
Ha de connectar amb l'art i la cultura, amb els barris, amb les escoles. Equipaments com l'Institut de 
Ciències del Mar, el zoo, el Museu de Ciències Naturals o el Cosmocaixa són ideals per promoure una 
ciència ciutadana, propera i oberta a gent de totes les edats. 
 
Reduir la bretxa social i de gènere en matèria tecnològica és un altre desafiament de primer ordre. Per 
aconseguir-ho, és bàsic reforçar els debats i els tallers sobre ciència a les biblioteques, ateneus de 
fabricació i centres cívics. I impulsar la vocació i rellevància de les científiques barcelonines. Barcelona ha 
donat excel·lents sociòlogues, matemàtiques, genetistes, enginyeres o oceanògrafes. Però en necessita 
moltes més. D'aquí i d'arreu del món. Beques, festivals, premis, fons específics, són algunes de les eines 
amb les que ja s'estan impulsant aquests objectius i que compten amb criteris d’equitat de gènere i de 
retorn a la ciutat. 
 
Barcelona es vol comprometre amb la ciència, l’educació i la innovació i especialitzar-se en desafiaments 
com l'envelliment de la població, la mobilitat sostenible o la salut global. Per a fer-ho, l’Ajuntament està 
impulsant la creació de la Taula permanent de Ciència i Innovació de Barcelona, construïda a partir d’un 
partenariat público-privat internacional.  
 
L’aposta de Barcelona per la ciència, l’educació i la innovació requereix d’una mirada llarga que suposaria 
enormes beneficis socials i econòmics i que permetria, també, amarar a la ciutat de valors inherents a 
 
9 https://www.prbb.org/ca/parc  
16 
 
 
l'activitat científica, bàsics per a eradicar prejudicis i fanatismes: la llibertat d'investigació i crítica o 
l'intercanvi raonat d'idees. Una Barcelona oberta i metropolitana, decidida a captivar el talent 
internacional i a fer emergir i retenir el propi, podria ser un far d'innovació al sud d'Europa. 
 
 
O.E.2.3 Reforçar la cultura, la creativitat i l’educació com a factors de projecció exterior de Barcelona 
Barcelona és una ciutat amb una dimensió i un dinamisme cultural reconeguts internacionalment. La 
ciutat compta amb un conjunt important d’infraestructures culturals, públiques i privades: 
- Museus com el Picasso, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, el MACBA, el MNAC, el CCCB o el 
CaixaForum. 
- Teatres com el Nacional, el Lliure, el Romea, el Poliorama, etc. 
- Auditoris musicals com el Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori Municipal.  
L’Institut de Cultura de Barcelona, aposta clarament per la cultura i la creació com a factor de projecció 
global de la ciutat. S’han impulsat projectes destinats a promoure la creació cultural com el programa 
Fàbriques de Creació, una xarxa de 10 equipaments emblemàtics destinats a acollir artistes, agents 
culturals i les entitats implicades en la promoció cultural. El programa es basa en la transformació d’espais 
en desús perquè esdevinguin en nous espais generadors de cultura i innovació situant la creativitat, el 
coneixement i la innovació a una posició central. La internacionalització és un dels 5 eixos que configuren 
la identitat conceptual del projecte. Les fàbriques només seran motor de desenvolupament local si 
propulsen projectes en els circuïts internacionals, que fomentin el posicionament i projecció d’una 
determinada identitat, visió i segell propi. 
En el camp de l’audiovisual, s’està fent un esforç important per coordinar i potenciar els festivals de 
cinema i per consolidar la ciutat, mitjançant la Barcelona Film Commission, com escenari de rodatges 
cinematogràfics i publicitaris internacionals que contribueixen a reforçar un teixit productiu local en un 
àmbit altament innovador.  
Destacar també l’Institut del Teatre com a centre de formació en les arts escèniques de primer nivell 
internacional. L’Institut està fortament relacionat amb la resta de centres de referència a escala europea 
i mundial i participa d’importants projectes de recerca, difusió i intercanvis d’estudiants. A banda, la 
ciutat compta amb una programació teatral i de dansa de primer ordre i amb festivals reconeguts 
internacionalment com el Grec. 
Pel que fa a la música, el Teatre del Liceu, el Palau de la Música i l’Auditori ofereixen una programació de 
música clàssica i opera important. La ciutat és punt de pas obligat de les principals gires de música 
moderna i escenari de dos festivals innovadors i capdavanters, el Sonar i el Primavera Sound, de 
referència mundial.  
Des de Barcelona operen entitats com Linguapax Internacional, amb seu a la ciutat i delegacions a tots 
els continents, dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial. Linguapax vol 
promoure l’harmonia entre totes les comunitats lingüístiques com a factor de pau. També la Fundació 
Interarts, que treballa en àrees com les polítiques culturals i la cooperació cultural, en camps innovadors 
com els relatius a drets culturals i economia creativa i cultural. 
17 
 
 
Cal, per acabar, apuntar el lideratge de la ciutat en el terreny editorial. Barcelona és la ciutat de referència 
de la industria editorial en castellà i en català i compta amb algunes de les principals empreses editorials 
que cobreixen el mercat iberoamericà. 
Tot això ha fet que la ciutat tingui un teixit de creadors, empreses i entitats culturals, dinàmic i innovador. 
A Barcelona existeixen 9.980 empreses culturals i creatives, un 14,23% del total de les empreses de la 
ciutat10 el que dóna una dimensió de la importància del sector. Moltes d’aquestes empreses estan 
plenament internacionalitzades. 
 
O.E.2.4 Impulsar projectes internacionals que contribueixin a consolidar Barcelona com a ciutat 
referent en l’àmbit de les energies renovables i l’aigua 
Barcelona té un compromís ferm per la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic. Aquest 
compromís inclou mesures en l’àmbit de les energies renovables, l’eficiència energètica i l’aigua. 
La ciutat es projecta cap a “la sobirania energètica a través del subministrament d’energia 100% 
renovable, amb zero emissions, democratitzant-ne el seu accés i recuperant-ne la seva gestió com a 
servei públic”11. 
L’Ajuntament de Barcelona té una presència activa en bona part de les xarxes internacionals del sector 
de les energies renovables, com ICLEI, el C40 Cities Climate Leadership Group i la European Sustainable 
Cities & Towns Campaign. També ha participat en 15 projectes europeus vinculats a l’ecologia, 
l’urbanisme i la mobilitat com a motors de l’eficiència energètica. Programes internacionals lligats a 
agències de les Nacions Unides, com l’Aliança Global d’Operadors d’Aigua (GWOPA) i el City Resilience 
Profiling Programme (CRPP) de UN Habitat, s’han implantat a la ciutat. D’altra banda, també té la seu 
administrativa a Barcelona el projecte Fusion4Energy que, impulsat per la Unió Europea, contribueix a 
l’ITER, el segon major partenariat científic mundial, que pretén demostrar que la fusió freda nuclear és 
una font d’energia il·limitada i totalment viable. 
L’Ajuntament disposa també de diversos plans i instruments en matèria d’energies renovables, ecologia 
urbana i sostenibilitat que pretenen, des del nivell local, contribuir a l’acció global en aquest àmbit. En 
destaquen el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-202212 consensuat amb més de vuit-centes 
entitats ciutadanes o l’Estratègia per a la transició energètica13. 
 
10 Font: Generalitat de Catalunya. 
11	Vegeu	Regidoria	d’Ecologia,	Urbanisme	i	Mobilitat	de	l’Ajuntament	de	Barcelona;		
http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/energia-i-canvi-climatic/estrategia-transicio-
energetica		
12 Vegeu	Compromís	Ciutadà	per	la	Sostenibilitat	2012-2022	
http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/compromis-ciutada-per-la-sostenibilitat 
13 Vegeu	Regidoria	d’Ecologia,	Urbanisme	i	Mobilitat	de	l’Ajuntament	de	Barcelona. 
18 
 
 
Per aconseguir-ho, el consistori no està sol, sinó que compta amb el suport d’actors socials provinents de 
diversos sectors. N’és un exemple el pacte Compromís de Barcelona pel Clima14,  formalitzat l’any 2015 
amb el lideratge de l’alcaldessa, i en el marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. En 
el marc de la celebració a París de la COP 21, la xarxa de signants del Compromís, amb la participació de 
800 entitats ciutadanes vinculades a la xarxa Barcelona + Sostenible, va decidir anar un pas més enllà i 
marcar uns objectius ambiciosos de mitigació i adaptació i concretar les accions climàtiques a curt i llarg 
termini  per assolir-los.   
En el context europeu, l’any 2016 l’Ajuntament de Barcelona es va adherir, i va fer aportacions, a la 
Declaració Basca sobre ciutats sostenibles, un nou full de ruta per a ciutats i pobles europeus “creant 
municipis productius, sostenibles i resilients per una Europa habitable i inclusiva. 
La xarxa barcelonina Districlima, nascuda l’any 2002, és la primera xarxa urbana a Espanya que distribueix 
calor i fred per a ús en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. Amb aquest partenariat públic-
privat, doncs, Barcelona mostra el seu compromís amb la promoció de l’eficiència energètica a través 
del district heating & cooling estès, de moment, a les zones del Fòrum i el 22@. 
La preocupació per promoure l’eficiència energètica també és present a nivell universitari i són diversos 
els cursos que s’ofereixen en aquest àmbit, com Màster universitari en Enginyeria de l’Energia de la UPC 
o el Màster en Eficiència Energètica i Sostenibilitat de la UB, molt centrats en les energies renovables. A 
nivell associatiu, gairebé totes les empreses del sector eòlic estan associades en el si de l’Associació Eòlica 
de Catalunya, que pretén assolir una implantació racional de l’energia eòlica al país. 
Més recentment s’ha presentat el nou projecte Poblenou Maker District: Fem Barri. La nova iniciativa 
d’indústria 4.0 es basa en el projecte internacional Fab City, liderat per l’Institut d'Arquitectura Avançada 
de Catalunya i emmarcat en la xarxa global Fab Lab (impulsada per l’MIT de Massachussets), que té per 
objectiu reduir la petjada ambiental i social mitjançant la producció local d’energia, aliments, i altres 
productes i l’intercanvi de coneixement a escala mundial lligat al moviment maker. 
L’Ajuntament de Barcelona està treballant per crear, en breu, una empresa energètica municipal agafant 
com a exemples empreses similars que operen en ciutats com Munic o Freiburg. Igualment, l’Ajuntament 
està fent una aposta per atraure empreses i institucions internacionals vinculades al sector de les 
energies renovables i l’eficiència energètica. En aquesta lògica se situa el congrés internacional sobre 
energies renovables que se celebrarà aquest any 2018.  
En l’àmbit de l’aigua, l’Ajuntament parteix del reconeixement de l’aigua com un be comú i un dret 
universal i aposta per endegar un procés participatiu que porti a la re-municipalització del servei de 
provisió d’aigua. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona s’ha integrat  a Aqua Pulica Europea15, la 
gran plataforma europea d’operadors públics d’aigua. 
 
14	 Vegeu	 Compromís	 de	 Barcelona	 pel	 Clima	 http://lameva.barcelona.cat/compromispelclima/ca/compromis-pel-
clima/compromis-de-barcelona-pel-clima	
 
15 https://www.aquapublica.eu/ 
19 
 
 
En la mateixa lògica se situa la col·laboració amb el Global Water Operators’ Partnerships Alliance -
GWOPA- de UN Habitat, una col·laboració que cal redefinir en el marc de la nova relació amb UN-Habitat. 
 
O.E.2.5 Consolidar Barcelona com a seu d’esdeveniments en àmbits estratègics d’abast global 
Barcelona és una de les ciutats europees i del món amb major capacitat d’atraure esdeveniments en 
àmbits molt diferents. De fet, segons l’International Congress and Convention Association (ICCA), 
Barcelona es la tercera ciutat del món en congressos. En aquest sentit, l’Ajuntament aposta per 
consolidar tots aquells esdeveniments en àmbits estratègics i d’abast global que ja se celebren a la ciutat, 
i per captar-ne de nous.  
La ciutat acull en l’actualitat el Mobil World Congress que genera un impacte econòmic en la ciutat xifrat 
en més de 470 milions d’€ i amb el que s’està treballant ds dels darrers dos anys perquè serveixi per 
potenciar el sector digital a la ciutat amb l’impuls de noves start-ups, centres de recerca i captació de 
talent internacional. 
Altres esdeveniments com l’Smart City Expo World Congress, que s’ha internacionalitzat i ja se celebra a 
Puebla, Casablanca, Buenos Aires, Kyoto i Montreal, o el Alimentaria, que també se celebra a Mèxic i 
Lisboa, posicionen la ciutat en sectors que vinculen fortament els centres de recerca i les universitats, el 
teixit empresarial i social de la ciutat. 
A banda dels esdeveniments que ja se celebren a la ciutat, la ciutat està apostant per captar-ne de nous 
amb l’objectiu de posicionar-se en altres temes estratègics. En concret, durant el proper any Barcelona 
acollirà la Sharing Cities Summit 2018, una cimera sobre economia social i col·laborativa que ja s’ha 
celebrat a Nova York i Amsterdam y que aborda un sector en plena expansió; un Congrés sobre pobresa 
energètica; o el congrés internacional “United Cities 4Rights” en el que se celebrarà el 20è aniversari del 
Compromís de Barcelona amb Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a les Ciutats. 
Més enllà de la importància de captar esdeveniments globals que se situïn en sectors estratègics, cal 
insistir en la necessitat d’obrir-los a la ciutadania i als operadors econòmics i socials de la ciutat. El vincle 
del Mobile amb les escoles o amb les start-ups, de l’Smart City Congress o Alimentaria amb les 
universitats o de la Sharting Cities Summit amb les entitats de l’economia social, per posar alguns 
exemples, és clau per situar aquests esdeveniments en una òrbita arrelada a la ciutat, les seves 
necessitats i aspiracions, i per evitar que l’únic impacte que tinguin, malgrat aquest sigui important, se 
situï en els sectors vinculats al turisme. 
 
O.E.2.6 Posicionar l’Ajuntament com a soci de referència per les institucions europees i altres actors 
internacionals 
Més enllà d’incidir en l’agenda política i en el procés de construcció europea, cal tenir en compte que la 
Unió Europea destina importants fons a desplegar instruments financers que, conjuntament amb la 
producció legislativa, donen forma a les seves polítiques en diferents àmbits. Molts d’aquests 
instruments financers tenen un impacte important en les ciutats i han servit per finançar des 
20 
 
 
d’infraestructures bàsiques fins a projectes innovadors altament replicables. Instruments com els Fons 
Estructurals (en especial el FEDER i el FSE) o els Programes Life, Horizon 2020 o Europa Creativa, per posar 
només alguns exemples, han contribuït de forma significativa a reforçar i millorar les polítiques públiques 
que despleguen les ciutats. 
L’Ajuntament de Barcelona ha estat tradicionalment molt dinàmic en la presentació i gestió de projectes 
finançats pels programes promoguts per la Comissió Europea. La majoria de regidories participen o han 
participat en projectes europeus que han tingut un impacte molt positiu en el desplegament d’iniciatives 
innovadores i han contribuït a consolidar una xarxa de socis en tot el continent. Institucions públiques i 
privades amb qui Barcelona ha compartit estratègies, mètodes  solucions a alguns dels principals reptes 
que tenen les ciutats. 
En aquest sentit, resulta significatiu apuntar que en el present mandat polític l’Ajuntament ha participat, 
liderant o com a soci, en 52 projectes finançats per la UE. Projectes en àmbits molt diferents com les TiC, 
el transport, l’energia i la lluita contra el canvi climàtic, l’educació, la joventut, la cultura, l’esport i l’acció 
social. 
Subratllar l’excel·lència de projectes com el B-MINCOME, que planteja en el marc de la lluita contra la 
pobresa i la desigualtat a zones desafavorides de Barcelona testejar l’eficiència i l’eficàcia de combinar 
un ajut econòmic en la forma d’un Suport Municipal d’Inclusió amb polítiques actives sociolaborals a deu 
barris de l’Eix Besòs de Barcelona. El projecte, a banda, presenta un partenariat força innovador amb la 
participació, sota el lideratge de l’Ajuntament, d’universitats com la UPC i la UAB, un think tank 
internacional amb seu a Londres, la Youth Foundation, una organització de la societat civil, NOVACT, 
l’Institut Internacional per l’Acció no Violenta, i una institució especialitzada en avaluació de polítiques 
públiques, IVALUA. 
Però més enllà de constatar la dinàmica participació de l’Ajuntament en programes europeus, cal apostar 
per millorar la coordinació interna de les iniciatives que s’orienten al finançament europeu. Cal fer-ho 
per assegurar la coherència de les polítiques que s’impulsen des de l’Ajuntament i per millorar la 
transversalitat i integralitat de les mesures proposades així com el seu impacte en la ciutat. 
En aquest sentit, la present mesura de govern aposta per avançar en la definició d’un catàleg de serveis 
que serveixi per facilitar les iniciatives que es presenten per part de l’ajuntament i dels actors de la ciutat 
als fons de finançament de la UE,  i per millorar-ne la seva qualitat i impacte. El catàleg de serveis inclourà 
des d’accions informatives i divulgatives —per donar a conèixer els programes impulsats per la Comissió 
Europea i les seves convocatòries—, passant per accions formatives —orientades a millorar les capacitats 
dels operadors de l’Ajuntament per fer front a les candidatures en un entorn creixentment competitiu—
, fins a l’establiment de mesures de seguiment dels projectes presentats i dels que estan en execució per 
millorar-ne la visibilitat i l’impacte en la ciutat. 
A banda, dels instruments financers promoguts per la Comissió Europea, l’Ajuntament ha d’estar atent a 
construir aliances amb altres actors internacionals que puguin contribuir a impulsar infraestructures 
bàsiques o accions innovadores impulsades des de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, el partenariat 
amb bancs públics d’inversió, com el Banc Europeu d’inversions, o organitzacions multilaterals, com la 
21 
 
 
Unió per la Mediterrània, o organitzacions internacionals, poden ser importants i contribuir al 
desenvolupament sostenible i equitatiu de la ciutat. 
 
O.E.2.7 Potenciar projectes d’aprenentatge i cooperació amb altres ciutats del món 
Barcelona ha construït al llarg dels anys una intensa malla de relacions de col·laboració amb altres ciutats 
d’arreu del món. Relacions, més o menys formalitzades, que han servit per construir ponts 
d’aprenentatge i corredors per l’intercanvi i la transferència de coneixement i experiències en la gestió 
dels principals reptes que comparteixen les ciutats.  
La relació de ciutats amb les que Barcelona manté vincles més o menys forts és molt amplia. Alguns 
d’aquests vincles venen de lluny, altres són més recents, alguns estan formalitzats, d’altres operen sobre 
una base informal però són molt dinàmics. 
Barcelona manté relacions molt fructíferes amb un bon nombre de ciutats europees. Amb Paris s’està 
treballant en diferents àmbits com l’intercanvi de start-ups, l’economia social, l’energia o la memòria 
històrica. Amb Londres i amb Milà es manté un a línia de col·laboració molt dinàmica en matèria 
d’habitatge i en tot allò que té a veure amb la financiarització de la ciutat. Amb Torí, es treballen 
iniciatives en l’àmbit de la cultura, el turisme, innovació i tecnologia i el vincle amb l’acadèmia. 
Fora d’Europa, la relació amb algunes de les principals ciutats nord-americanes ha adquirit una notorietat 
significativa. Una notorietat que s’ha vist reforçada pel rol que estan jugant un bon nombre de ciutats en 
front a les polítiques de l’administració Trump en àmbits com la lluita contra el canvi climàtic o l’acollida 
de migrants (moltes ciutats dels Estats Units s’han declarat ciutats santuari). 
Amb Nova York es mantenen intercanvis en diferents àmbits que van des de l’emprenedoria social a la 
innovació tecnològica i a tot allò que té a veure amb l’innovació, les smart cities i el cross-landing de start 
ups. Amb Boston es mantenen contactes amb l’ajuntament i amb l’ecosistema universitari i de recerca 
per desenvolupar intervencions urbanes orientades a districtes més emprenedors, habitables i eficients 
a les ciutats, com la gestió de big data. Les smart cities, l’economia social i la gestió dels ecosistemes 
naturals a les ciutats estan també al centre de la relació amb altres ciutats com Los Angeles o Montreal. 
A l’Àsia, podem destacar la creixent dimensió que han adquirit les relacions amb Seul, centrades en tot 
allò que té a veure amb innovació social, economia social i tecnologia, o amb Busan, en el terreny de les 
energies netes, la gestió de l’espai públic, els centres de recerca o plataformes culturals com el Sonar. 
També es mantenen relacions dinàmiques amb ciutats japoneses com Yokohama, Tokio, Kobe o Kyoto, 
amb qui es treballa des de fa anys en el terreny del desenvolupament econòmic, la innovació tecnològica 
i gestió pública de dades. A la Xina els vincles també són nombrosos  freqüents. Destacar Xangai, amb qui 
s’està negociant una addenda a l’agermanament vigent per treballar qüestions lligades al comerç, medi 
ambient, tràfic marítim i ports, entre d’altres. 
Les relacions amb ciutats de l’Amèrica Llatina tenen un recorregut molt important i amb una forta 
component històrica, cultural i política. Cal destacar l’acord signat recentment amb la ciutat de Mèxic per 
treballar iniciatives conjuntes en matèria d’innovació, cultura i industries creatives. També el vincle 
22 
 
 
històric i encara vigent amb ciutats com Montevideo, Medellín, Rosario, amb qui s’està treballant 
iniciatives en matèria de govern intel·ligent i transparència, o Valparaíso. 
Finalment, existeixen també relacions importants amb ciutats africanes, com Maputo, amb qui s’ha 
consolidat línies d’intercanvi i transferència de coneixement en diversos àmbits com la gestió dels 
mercats municipals.  
 
O.E.2.8 Reforçar els factors que sustenten la capacitat d’atracció de la ciutat i la seva connectivitat  
Cal apostar per mantenir i potenciar la capacitat d’atracció de la ciutat. Però cal fer-ho des d’una 
perspectiva de sostenibilitat i justícia global i des de la consciència de que la ciutat només serà atractiva 
si ho és per tots els seus ciutadans i ciutadanes. No és tasca fàcil gestionar els més de 8,3 milions de 
turistes que passen per Barcelona anualment. Tenen un impacte positiu en l’economia però generen 
distorsions socials i climàtiques importants que cal mesurar i gestionar des de la perspectiva de la 
sostenibilitat i dels drets.  
Les polítiques ambientals, culturals, socials i d’ocupació, de foment de la diversitat i de la igualtat de 
gènere, etc., que estem impulsant en els darrers dos anys, des de cada política sectorial i també des de 
relacions internacionals, fan de Barcelona una ciutat més cohesionada i capaç d’oferir, en tots els seus 
barris, espais d’oportunitat pel desenvolupament de les persones. En endavant cal seguir reforçant-les i 
seguir treballant per oferir un sistema sanitari dels més desenvolupats i d’accés universal d’Europa, per 
facilitar a les universitats i centres de recerca els vincles amb actors europeus i internacionals, per 
preservar el patrimoni cultural, i per impulsar espais per l’emprenedoria, l’art, el pensament i la cultura 
en cada un dels barris que conformen la ciutat.  
En paral·lel, Barcelona ha de millorar la seva connectivitat i les infraestructures claus pel seu 
desenvolupament. Si bé el Prat és un dels aeroports amb millor connectivitat a nivell europeu, el primer 
en connexions de curt radi, i els destins intercontinentals cada cop són més nombrosos encara que queda 
molta feina per fer. Un estudi recent mostra que l’aeroport deixa de servir 3,6 milions de potencials 
passatgers intercontinentals, per tant cal facilitar en major mesura les connexions de llarg recorregut.  
Pel que fa al Port, també s’ha consolidat com un dels ports més importants de la Mediterrània i d’Europa. 
En l’any 2015 va registrar un total de 45.921.253 tones de mercaderies i 1.965.240 contenidors (any 
2015), el que posiciona a Barcelona com la principal porta d’entrada de mercaderies del sud d’Europa. 
Però és important connectar millor el port amb la ciutat, que sigui un espai de major gaudi per als veïns 
i veïnes i reduir els efectes negatius que provoca l’arribada de vaixells en termes de pol·lució i d’un 
turisme massiu de molt curta durada. Canvis en aquesta direcció s’han acordat el gener del 2018 entre 
l’Ajuntament i el Port i es duran a terme en els propers dos anys.  
Més enllà del reforç i canvis de les infraestructures de connectivitat de la ciutat, aquest darrer objectiu 
inclou també algunes actuacions dirigides a la rebuda de la comunitat estrangera, així com a l’acollida de 
competicions esportives internacionals.  
23 
 
 
L.E.2 REFORÇAR LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DES D’UNA APOSTA PER L’EXCEL·LÈNCIA, LA SOSTENIBILITAT I L’EQUITAT 
 
Objectius Actuacions clau Any 
  2015-17 2018-19 
O.E.2.1 Donar suport a les Creació i desenvolupament del Programa Ciutats Globals conjuntament amb el CIDOB   
institucions i projectes 
internacionals que generen Suport a Barcelona International Policy Sector Action Plan secretariat  com a impulsor del BIPP Hub de solucions globals   
coneixement sobre les ciutats i 
ofereixen solucions als reptes Col.laboració en projectes concrets sobre resiliència urbana amb United Nations City Resilience Profiling Programme (CRPP – UN-   
locals i globals HABITAT) 
Col.laboració en projectes sobre ciutats i migracions amb la UNU   
Obertura d’una línia de postgrau i recerca en matèria de ciutats i globalització i impuls del Programa Barcelona Gov orientat a la   
formació de gestors públics a Barcelona, la resta de l’estat espanyol i Amèrica Llatina, amb l’IBEI  
O.E.2.2 Potenciar la dimensió Constitució de la Taula Permanent de Ciència i Innovació de Barcelona per a:    
internacional de Barcelona com a 
ciutat de ciència, educació i • Creació d’un Fons de Suport a la Recerca en ciència i innovació 
innovació • Impuls d’aliances estratègiques amb científics i centres internacionals per tal de promoure Barcelona com a capital 
científica del sud d'Europa com PRIMA i el CERN. 
 •  Creació del Premi Europeu de Ciència   
 
 Suport financer i participació en els òrgans de govern d’ISGLOBAL, i impuls de projectes en matèria de contaminació i salut a les   
ciutats, malalties en països empobrits i desplegament dels ODS  
Biennal internacional de ciutat oberta, art i pensament    
Biennal Internacional de Ciència i Dones a Barcelona   
Creació del grup de Treball “Dones i Ciència” en el marc de la Xarxa Internacional de Ciutats Educadores   
Impuls d’aliances estratègiques amb científics i centres internacionals per tal de promoure Barcelona com a capital científica del   
sud d'Europa 
Acollida a Barcelona del Knowledge Innovation Forum    
Coordinació del grup de treball europeu del Council of Global City CIOs, i impuls de la participació a la Agile Smart City   
24 
 
 
Impuls de Barcelona com a capital europea del 5G per tal que el teixit econòmic, innovador i científic de la ciutat desenvolupi la   
quarta revolució industrial i el desplegament de l’internet de les Coses a Europa.  
O.E.2.3 Reforçar la cultura i la Promoció per part de l’ICUB d’una línia de suport a les Fàbriques de Creació amb l’objectiu de facilitar-hi el desenvolupament de   
industria creativa com a factor de projectes d’internacionalització 
projecció exterior de Barcelona 
Organització per part de l’ICUB d’una delegació d’associacions professionals de la cultura en diversos àmbits (audiovisual,   
disseny, música i teatre) en el marc de la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires (2017) 
Suport per part de l’ICUB a la celebració de les jornades sobre indústries creatives “Act Utopia Lab” a celebrar a l’Espronceda  ? 
Centre for Arts and Culture l’octubre del 2017 i al festival Finestra Internacional de la Dansa 
Suport, juntament amb l’Institut de Cultura Ramon Llull, a la presència de Barcelona com a ciutat convidada en esdeveniments   
com la Fira del Llibre de Bolonya (2017), la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires (2017), les Fires del Llibre de Varsòvia (2016) i 
Buenos Aires (2017), i el Festival Mutek de Música Electrònica de Montreal (2017) 
Impuls de relacions bilaterals i de definició de projectes compartits amb les ciutats convidades a la Festa de  la Mercè    
Promoció internacional del disseny de Barcelona:   
• Missió multisectorial en el marc de la setmana del disseny mexicana el 2018 (quan la Ciutat de Mèxic serà capital 
mundial del disseny).  
• Missió multisectorial a Shenzen, on Barcelona serà ciutat convidada a la Shenzen Design Week 2019. 
O.E.2.4 Impulsar projectes Organització del Congrés Internacional sobre Energia a Barcelona   
internacionals que contribueixin a 
consolidar Barcelona com a ciutat Estratègia d’apropament a la ciutat d’actors internacionals econòmics del sector de les energies renovables    
referent en l’àmbit de les energies 
renovables i l’aigua Avaluació estratègica de la participació a les xarxes internacionals en el camp de l’aigua i les energies renovables    
Identificació de línies de col·laboració Fusion4Energy   
Col·laboració amb la ciutat de Yokohama en els respectius Festivals de la Llum, promovent intercanvis de coneixement i   
empresarials en eficiència energètica 
Redefinició de la participació al GWOPA en el marc de la nova etapa a UN-Habitat    
Seu de l’Smart City Expo World Congress   
25 
 
 
O.E.2.5 Consolidar Barcelona com Seu del Mobile World Congress   
a seu d’esdeveniments en àmbits 
estratègics d’abast global Seu del Sonar+D   
Seu del Maker Faire Barcelona, esdeveniment de fabricació digital i indústria 4.0 i de suport a l’ecosistema innovador de la ciutat   
Organització de la Sharing Cities Summit 2018, trobada internacional d’experts i ciutats sobre economia col·laborativa   
Organització i celebració a Barcelona de la Cimera de Premis Nobel de la Pau (2015)    
 
Organització d’un congrés internacional sobre pobresa energètica (2018)   
Organització de la Conferència internacional sobre Turisme Sostenible en el marc de la Nova Agenda Urbana (2017)   
Organització de la Conferència Internacional Tramvia Ciutat, conjuntament amb l’Institut de Sostenibilitat de la UPC i la   
col·laboració de la Càtedra Cercle d’Infraestructures (2017) 
Organització del congrés internacional “United Cities 4Rights” de celebració del 20è aniversari del Compromís de Barcelona amb   
Carta de Salvaguarda dels Drets Humans de les Ciutats, que posa sobre la taula l’assumpció. per part de l’administració local, de 
les seves obligacions en matèria de drets humans 
O.E.2.6 Posicionament de Lidertage i partenariat en 52 projectes de col.laboració entre ciutats europees i de recerca bàsica i aplicada. Exposem els més   
l’Ajuntament com a soci de destacables:   
referència per les institucions • Recerca i Innovació aplicada a la millora de la qualitat de vida a la ciutat: 
europees i altres actors o   Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 
internacionals  ECHORD++: innovació aplicada a robots per al manteniment de les xarxes de drenatge i clavegueram 
 DECODE: creació d’un espai de participació ciutadana alineat amb la Plataforma “Decidim.cat”(2017-
2020) 
 FLAME i 5GCity: desplegament de la infraestructura de la futura tecnologia 5G 
  
o    Transport 
 NOVELOG: anàlisi de models exitosos de gestió de la distribució urbana de mercaderies 
 C-MOBILE: assegurar transport per carretera segur i eficient en zones urbanes complexes i pensant 
especialment en ciclistes i vianants 
 NeMo: interoperabilitat en l’infraestructura relacionada amb la mobilitat elèctrica 
  
o   Energia i canvi climàtic 
 RESCCUE: millorar la resiliència de les ciutats davant fenòmens físics 
26 
 
 
 GrowSmarter: demostrar en 3 ciutats un total de 12 solucions intel·ligents en l’àmbit de l’energia i la 
gestió dels residus 
  
• Educació, Joventut, Cultura i Esport 
o   Cultura 
 SWICH: situar els Museus d’Etnografia i Cultures del món en les discussions sobre ciutadania a l’Europa 
contemporània 
 CITINEU (2018) –en el marc dels ajuts previstos dins l’Any del Patrimoni Europeu i en col·laboració amb 
sis institucions de cinc països europeus, per explorar la importància del llegat industrial en la 
conformació de la identitat de les ciutats i del continent. 
 
o   Joventut 
 Strategic partnerships in the field of youth: accions per millorar la inserció dels joves al mercat de 
treball 
  
o   Educació 
 IVET-EU: mobilitat internacional dels estudiants per afavorir la integració al món del treball 
 HERITALL: llegat cultural com a eina per fomentar la inclusió social a través de l’educació 
 EUTEACH: millora de la formació i la qualitat dels docents d’FP  
 TEACH4LEARN: foment de la qualitat, la innovació i la internacionalització de l’FP 
 ATELIEURS: formació al llarg de la vida dels docents d’FP 
 SUDEGO: formació de docents de secundària i formadors en apropament al medi ambient 
 Be.St: formació per al professorat per lluitar contra la violència de gènere a les aules  
  
• Acció Social 
 B-MINCOME: implementar la renda mínima garantida 
 URB-INCLUSION: solucions operatives per reduir la pobresa en àrees urbanes desfavorides 
 BOOSTINNO: foment de la innovació social 
 
Creació d’un catàleg de serveis d’accés als instruments financers que promou la UE   
O.E.2.7 Potenciar projectes París: interncanvis en els àmbits de governança i democràcia participativa, habitatge, inclusió social, cultura, esport, turisme,   
d’aprenentatge i cooperació amb memòria històrica, fabricació digital, gestió pública de l’aigua, gestió dels punts de condol establerts després d’atacs  
altres ciutats del món 
Londres: intercanvis en l’àmbit de l’habitatge i la lluita contra la financiarització de la vivenda mitjançant instruments com la   
 creació d’una base de dades pública de denúncia de pràctiques abusives per part d’empreses i propietaris d’habitatges de 
lloguer; suport en l’estratègia de resposta  en escenaris de post-atemptats 
27 
 
 
 Nova York: intercanvis en l’àmbit de l’emprenedoria social, innovació tecnològica i social, smart city, lluita contra l’exclusió a   
l’escola, habitatge, cross-landing de startups de tecnologia, serveis i productes smart, turisme i economia col·laborativa. 
 Llançament del programa Challenge BCN-NYC, en col·laboració amb Nova York, que premia empreses innovadores que 
desenvolupin una solució tecnològica que faciliti a les persones amb dificultats visuals moure’s de forma segura per la ciutat 
  
Boston: intercanvis amb l’ajuntament i amb l’ecosistema universitari i de recerca de Boston  per desenvolupar intervencions   
 urbanes que permetin districtes més emprenedors, habitables i eficients a les ciutats, com la gestió de big data  
 Los Angeles: regeneració de les ribes dels rius Besòs i Llobregat, l’habitatge, mobilitat, les Smart Cities    
 Montreal: col·laboració en l’àmbit de l’economia social i col·laborativa, la interculturalitat i drets de ciutadania     
 Seül: col·laboració en urbanisme, e-government, smart cities, turisme   
 
Xangai: reactivació de l’acord per col·laborar en ciència i tecnologia, comerç, medi ambient, tràfic marítim i ports, transport   
 urbà, cultura i art, educació, esports i turisme 
 Kioto: col·laboració en l’àmbit del desenvolupament econòmic, innovació tecnològica i gestió pública de dades   
 Kobe: col·laboració en l’àmbit de ciència i tecnologia, open data, participació ciutadana, transparències, programari lliure,   
desenvolupament econòmic i universitats 
 
 AMSTERDAM: startups al mediatic, i col3laboració en economia colaborativa.   
 Impuls del Centre Internacional de coneixement en Economia social i solidària C.I.T.I.E.S., amb seu a Mont-real, i laparticipació   
de Seül i Bilbao 
 
Participació en el marc dels programes World Cities i International Urban Cooperation de la Comisió Europea amb diverses   
 ciutats asiàtiques,  com Busan 
 Ciutat de Mèxic: col·laboració en termes d’innovació, cultura i indústries creatives, i el Pavelló Barcelona on s’exposarà el més   
novedós i identificatiu de la ciutat en matèria de disseny (hàbitat, moda, artesania, joieria, tecnologia aplicada al disseny, etc.) 
Establiments d’acords de cooperació al desenvolupament amb les ciutats prioritàries definides pel Pla Director de Cooperació   
per a la Justícia Global: 
• Maputo 
• Ciutats tunisines 
28 
 
 
• Tànger 
• Tetuan 
 
Actuacions puntuals d’intercanvi (selecció de les principals):    
• Milà. Desenvolupament econòmic 
• Torí. Innovació tecnològica i social 
• Toulouse. Economia col·laborativa 
• Lió. Innovció tecnològica i estratègies de smart city 
• Oslo. Sostenibilitat ambiental 
• Estocolm. Sostenibilitat ambiental 
• Tel Aviv. Gestió d’instal·lacions esportives i innovació tecnològica 
• Tòquio. Habitatge públic  
• Yokohama. Il·luminació i eficiència energètica 
• Rosario. Govern intel·ligent, processos informàtics per la gestió, la transparència i plans estratègics de tecnologia 
• Buenos Aires. Model de seguretat 
• Atenes, Lampedusa, Lesbos. Incidència internacional i suport a la població refugiada 
 
O.E.2.8 Potenciar els factors que Campanya de comunicació i impuls a la gestió de la identitat i reputació de la ciutat, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia   
sustenten la capacitat d’atracció local sostenible, l’ocupació i la qualitat de vida dels barcelonins 
de la ciutat i les capacitats 
d’internacionalització dels seus Participació a fires i congressos sectorials de caràcter internacional:   
agents  
• Mobile-Tic i Emprenedoria: World Mobile Congress (Xangai), Mobile World Congress (Los Angeles), Salon des 
Entrepreneurs (Paris), Going Global (Londres) i altres esdeveniments per a start-ups, Smart City Expo NYC. 
• Urbanístic: Mipim (Cannes), ExpoReal (Múnic) i Barcelona Meeting Point 
• Disseny-Indústries Creatives: edicions internacionals de Sónar (Hong Kong i una altra per determinar) 
• Esports: Es donarà suport a l’Institut Barcelona Esports en temes de promoció internacional i organismes esportius 
internacionals. Les accions previstes són World Union of Olympic Cities (Lausanne) i SportAccord Convention 
(Bangkok) 
• Logístic: En el marc de Barceloc (projecte de promoció de Barcelona com a hub logístic de la Mediterrània, en 
col·laboració amb ACCIÓ i el Port de Barcelona) s’assistirà a la fira China International Transportation and Logistics 
Expo (Xangai) o CILF (Shenzhen) 
• Atracció de talent internacional: EmigratieBeurs/Emigration Expo - (Utrecht) i Forum Expat (París). 
• Shared Services: European Shared Services & Outsourcing Week (Lisboa) 
• Rutes aèries: Asia World Routes (Brisbane) i World Routes (Guangzhou) 
 
Promoció de Barcelona com a hub aeri en el marc del CDRA, tot promovent les connexions aèries de llarg recorregut des de   
l’Aeroport d’El Prat: 
29 
 
 
• Participació a la fira Asia World Routes a Brisbane (Austràlia) 
• Stand Barcelona a la fira World Routes a Guangzhou (Xina) 
• Missió a Àsia (Xina i Sudest asiàtic) 
• Desplegament del Pla Estratègic CDRA 2018-2019 amb tres vectors principals: 
o Impulsar el model emergent “New Long Haul Low Cost” (Companyies low cost de llarg radi) 
o Focalització en els destins prioritaris Mèxic, Delhi i Tokyo i en destins emergents com Santiago de Xile, 
Manila, Ho Chi Minh, Kuala Lumpur i Bangkok. 
o Desenvolupament del Pla de Fidelització 2018 
Impuls a les iniciatives de promoció econòmica internacional de Barcelona des de la pròpia ciutat, en el marc de la iniciativa In-   
City Promotion: 
• Desplegament del Pla de la Comunitat Internacional de Barcelona 360º per afavorir la dinamització, retenció i expansió 
de l’activitat econòmica de la comunitat estrangera.  
• Celebració del Barcelona International Community Day com a espai de trobada i networking de la comunitat 
estrangera establerta a la ciutat. 
• Creació d’un nou servei d’acollida, informació i suport per als estrangers que arriben a la ciutat que es dirà Barcelona 
International Welcome Centre 
• Atenció a les delegacions empresarials i econòmiques estrangeres  
30 
 
 
IV- L.E.3. Refermar el compromís per la cooperació per a la Justícia 
Global 
La ciutadania barcelonina, responent a una històrica vocació internacionalista, sempre ha mostrat un 
gran compromís per coresponsabilitzar-se dels fenòmens que ocorren al món. Aquesta voluntat 
d'implicació i solidaritat s'ha traduït, entre altres manifestacions, en el suport a nombroses iniciatives de 
cooperació sorgides, en la majoria de casos, de les organitzacions de la societat civil i del municipalisme 
actiu. 
La implementació d’aquesta política ha combinat de manera intensiva les modalitats de cooperació 
bilateral d’iniciativa d’altres actors, la bilateral concertada, i la bilateral directa. Les ONGD sempre han 
ocupat una centralitat entre els actors de cooperació per la seva capacitat de generar discurs i 
mobilització, però també per ser el principal executor de la política en aquest àmbit i per tenir una 
presència principal en tots els espais de coordinació i definició d'aquesta política. El 2015, gairebé la 
totalitat dels fons canalitzats per la modalitat indirecta (convocatòries) i un percentatge significatiu de la 
concertada van ser gestionats per aquest actor16. 
D’altra banda, l’Ajuntament ha exercit de manera molt activa la cooperació directa amb algunes ciutats, 
com ara Medellín, Maputo, Gaza, La Havana o l’eix Tànger-Tetuan, entre d’altres. Més enllà de la històrica 
cooperació amb Sarajevo durant la guerra de Bòsnia a principis dels anys noranta, existeix tot un catàleg 
de projectes i bones pràctiques entre Barcelona i aquestes ciutats. Aquestes experiències, fonamentades 
sobre el diàleg horitzontal i la reciprocitat dels equips polítics i tècnics, han esdevingut autèntics canals 
d’intercanvi de coneixements i expertesa tècnica per a l’enfortiment institucional, la definició de 
polítiques i provisió de serveis públics. Tot a partir d’una agenda municipal i municipalista, on la 
participació de les diverses regidories ha estat molt significativa. 
No obstant, en el camp de la cooperació cal tenir en compte els efectes de la crisis financera del 2008, 
amb l’impacte significatiu en els pressupostos d’AOD de moltes administracions públiques, especialment 
a l’Estat espanyol i al Govern català, 70% en el primer i 78% en el segon en el període 2008-2014. En el 
cas de l’Ajuntament, tot i haver patit una significativa reducció en els primers anys de la crisi, ha anat 
recuperant els seus pressupostos d’AOD. D’altra banda, també han emergit dinàmiques 
recentralitzadores per part de l’Administració Central de l’Estat, com ho mostra la Llei de Racionalització 
i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL)17, que limita les capacitats i voluntats dels governs locals 
per impulsar polítiques i accions en l’àmbit exterior i de cooperació. 
En aquest context, el Ple del Consell Municipal de Cooperació al Desenvolupament va aprovar el 2017 el 
Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-202118, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. 
 
16Segons la Memòria 2015, el 60% dels recursos s’ha executat segons la modalitat de cooperació bilateral d’iniciativa no 
governamental a través de les convocatòries de subvencions, i un 27% segons la cooperació bilateral concertada (Vegeu 
Memòria d’Activitats 2015; pg. 8). 
17Vegeu Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. 
18 El Pla va ser aprovat per unanimitat del Ple del Consell del 22 de desembre de 2017 amb l’acord de tots els grups municipals 
excepte el Partit Popular, que es va abstenir. 
31 
 
 
Aquesta política es construeix sobre la doble lògica de responsabilitat i oportunitat. Es  referma en ser 
una política participada i participativa, articulada al voltant del principi de concertació entre tots els 
actors de cooperació, integrats majoritàriament al si del Consell. A més, es manté el compromís amb 
l’objectiu del 0,7%, amb la liberalitat de l’AOD alhora que innova per a crear les condicions per avançar 
en la coherència de polítiques.  
Els tres eixos que orientaran la missió i visió de la política de cooperació de l’Ajuntament de Barcelona 
en el proper exercici de planificació són l’assoliment de la Justícia Global, l’aproximació municipalista i 
urbana i la seva concepció de banda ampla.  
La justícia global planteja doncs un marc d’anàlisi més ampli i complet que aquell que es centra en la 
dicotomia Nord-Sud i en la linealitat en el desenvolupament. Ressalta les creixents interconnexions a 
nivell global i, per tant, les interferències que les accions produeixen sobre altres pobles i territoris. Posa 
l’accent en els elements estructurals que generen injustícies i promou la transformació de les relacions 
de poder que potencien les desigualtats. Proposa a la vegada un cosmopolitisme dels drets humans, sota 
l’assumpció que totes i tots tenim responsabilitats i obligacions front les injustícies que pateixen els 
“altres”, independentment del lloc a on es donin. 
En aquest sentit, la creixent complexitat dels problemes que afecten el món obliguen a un enfocament 
holístic de l’acció exterior (i en particular, de la cooperació) de Barcelona i a cercar confluències amb nous 
actors (especialment els moviments socials) i noves temàtiques (com ara l’economia social i solidària o 
l’ecologia) en la cooperació. 
La cooperació per a la justícia global planteja quatre fites a aconseguir, que a la vegada es retroalimenten 
i entrellacen: la Justícia Econòmica, fonamentada sobre una economia ecològica, democràtica, feminista 
i més justa; la Justícia Ambiental, que afavoreixi un accés just i equitatiu a béns o serveis ambientals i que 
promogui que tota persona tingui dret a una qualitat de vida ambiental; la Justícia de Gènere, que 
promogui l’equitat de gènere en la vida cultural, econòmica, social i política; i el dret de les persones a 
refugi, a desplaçar-se i a migrar. Les transformacions que promou la justícia global es basen en processos 
construïts des de la no violència, els drets humans, la interculturalitat, la pluralitat i la participació, des 
d’una nova relació entre gèneres i el reconeixement dels límits del nostre planeta. 
Per tot l’anterior, es concep la cooperació de banda ampla com un espai que ha de servir per fomentar 
l’empatia entre els pobles, el diàleg polític sobre els desafiaments globals, que vinculi agendes d’arreu, i 
que promogui una ciutadania crítica i mobilitzada. En conseqüència, cal obrir-la a noves agendes, 
alternatives als models de desenvolupament vigents, i a nous subjectes que promouen processos de 
justícia social. La cooperació de banda ampla s’ha de redefinir doncs en torn a aquestes noves fites i 
aliances: una cooperació centrada en la responsabilitat global de Barcelona sobre el que esdevé a la resta 
del món i les futures generacions; una cooperació compromesa amb les agendes de canvi vers la justícia 
global que promouen altres actors (com ara l’economia social i solidària, ecologia, transició energètica, 
feminismes, sobirania alimentària, democràcia participativa, cultura de la pau i els drets humans); 
l’impuls d’una veritable coherència de polítiques en l’acció exterior de l’Ajuntament, tot aprofitant la 
intersecció entre aquestes agendes; la promoció d’espais de diàleg polític articulats amb els actors, que 
permetin la construcció de fites comunes i compartides, tot posant les bases d’una autèntica cooperació 
de ciutat; i la centralitat de l’Educació per a la Justícia Global (EpJG), com a eix fonamental d’una 
32 
 
 
cooperació transformadora, que promogui una consciència crítica envers de les causes que generen 
desigualtat i conflictes i que contribueix al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una 
ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social 
En definitiva, la línia estratègica 3 de refermar el compromís per la cooperació per a la justícia global es 
desplega en l’esmentat Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021 que s’adjunta amb 
aquest document. 
 
 
Document elaborat per Agustí Fernández de Losada Passols, Director d’Estudis i Assistència Tècnica 
Internacional, Tornos Abogados 
Octubre 2016 
 
33