34 2020 Villa Majorelle: Back to Its Original Splendour Vil·la Majorelle, retorn a l’esplendor original 1900: The Birth of Modernism in Vienna 1900: el naixement de la modernitat a Viena Art Nouveau: The Nature of Dreams Modernisme: la naturalesa dels somnis THE ROUTE 3 An Art Nouveau Walk Through Szeged Edit Csizmadia Librarian, Somogyi Károly Library, Szeged info@szegedtourinfo.hu he nineteenth century in Szeged was marked by Tthe devastation of the 1879 Great Flood, which left less than 300 buildings standing out of the 5700 the city previously had. The whole town had to be rebuilt. In the latter two decades of this great urban development, a mosaic of about fifty Art Nouveau buildings was built on corner and vacant lots. They became symbols of the cityscape. These creations were highly diverse, from Hungarian-style Szecesszió architecture bearing folk-art motifs to others that drew inspiration from Parisian Art Nouveau, Vienna Secession or Berlin Jugendstil. An early masterpiece of the first variety is the Deutsch Palace located in Dózsa György Street near the River Tisza embankment. Architect Mihaly Erdelyi (1856–1908) was commissioned by two building contractors, Emil and Lipot Deutsch, to design it in 1900. The city authorities disapproved of several aspects of the initial plan, including the street façade and two staircases, so Erdélyi asked the great Hungarian Art Nouveau pioneer Ödön Lechner (1845–1914) to redesign them. To this elegantly proportioned building with a basement and enclosed courtyard, Lechner contributed undulating light-blue Zsolnay pyrogranite decorations on a façade that stretches across two decoratively parapeted side wings, perforated by multiple twin sets of casement windows. These are without frames but finely ornamented with forms inspired by a shepherd’s carvings. Open, wrought-iron balconies above a bay window projecting from each wing and above the central doorway completed the intervention. Wood and ironwork door of the Deutsch Palace, with a neighbouring baroque building reflected in the glass Two images that highlight Ödön Lechner’s main contributions to Mihály Erdélyi’s 1900 plan for the Deutsch Palace: light-blue Zsolnay pyrogranite decorations and twin frameless windows, all inspired by Hungarian folk art motifs Porta de fusta i forja del Palau Deutsch, amb un edifici barroc veí reflectit en el vidre Dues imatges que ressalten les contribucions principals d’Ödön Lechner al projecte de 1900 de Mihály Erdélyi per al Palau Deutsch: ondulacions en pirogranit Zsolnay blau clar i finestres bessones sense marcs, en un conjunt inspirat en l’art tradicional hongarès © Balázs Papdi © Balázs Papdi © Balázs Papdi 4 La ruta The route Un passeig modernista per Szeged Edit Csizmadia Bibliotecària, Biblioteca Somogyi Károly, Szeged info@szegedtourinfo.hu l segle XIX, Szeged va quedar marcada per la 1900, dos contractistes, Emil i Lipot Deutsch, en van encarregar el disseny Adevastació de la Gran Riuada de 1879, que només va a l’arquitecte Mihály Erdélyi (1856-1908). Les autoritats municipals van deixar dempeus menys de 300 dels 5700 edificis que desaprovar diversos aspectes del plànol inicial, entre els quals, la façana hi havia. La ciutat es va haver de reconstruir de cap a principal i dues escales, així que Erdélyi va demanar al gran pioner del cap. En les últimes dues dècades d’aquest gran procés Modernisme hongarès Ödön Lechner (1845-1914) que les redissenyés. En de reconstrucció, s’hi van construir una cinquantena aquest edifici de proporcions elegants, amb soterrani i pati tancat, Lechner d’edificis modernistes en cantonades i parcel·les va afegir unes decoracions ondulants de pirogranit Zsolnay blau clar a buides, els quals van esdevenir símbols del paisatge urbà. Es tracta de la façana, que s’estén entre dues ales laterals decorades amb parapet i creacions molt diverses, que abasten des de l’estil hongarès Szecesszió interrompuda per múltiples parelles de finestres bessones. Les finestres no amb motius d’art popular fins a d’altres inspirats en l’Art Nouveau tenen marcs, però estan bellament ornamentades amb formes inspirades parisenc, la Secession vienesa o el Jugendstil berlinès. en talles de pastor. Completen la intervenció unes balconades obertes de Una obra mestra primerenca del primer tipus és el Palau Deutsch, ferro forjat damunt de les tribunes que sobresurten a cada ala i damunt situat al carrer Dózsa György, als terrenys que voregen el riu Tisza. L’any de la porta d’entrada central. The Gróf Palace (1913–1914) exhibits the graceful stamp of the Subotica architect Ferenc J. Raichl El Palau Gróf (1913-1914) exhibeix la gràcia caracterísitca de l’arquitecte de Subotica Ferenc J. Raichl Just a few minutes’ walk from Deutsch Palace towards Tisza Lajos Boulevard is the Gróf Palace. The Subotica architect Ferenc J. Raichl (1869–1960) built this mansion in 1913–1914 for the wealthy Szegedian lawyer Árpád Márton Gróf. He had his home and office here, plus several apartments, which he rented to high-income city officials. In this monumental building, of which both the exterior and interior have been preserved almost without alterations to date, Raichl further developed the original forms and unique decorative elements that he had earlier applied to his family mansion in Subotica (see cDf No 26, pp. 38–45). The Great Flood of The architect creatively combined modern ideas and achievements with 1879 meant that traditional Hungarian and Oriental almost all the city ornamentations, applying Lechner’s had to be rebuilt style in the application of glazed ceramic adornments and intensive use of folk-art motifs. Designed on three frontages the palace has a robust mass, but the dynamic surface formations containing inward divisions, varied fronts and balconies transform it into a spectacular, even graceful building. The building’s supreme embellishment is its main façade with mosaic ornamentation, showing oriental peacock motifs shining in blue, yellow and gold. The building’s interior has finely curved wrought-iron railings, colourful stained-glass windows and dark wine-red tile surfaces that together create a magnificent atmosphere. The nine rental apartments were large – five to seven bedrooms each plus servants’ rooms – and modern, with indoor bathrooms and access by lift. Lechner’s decorative programme adds a striking compositional strength to the Deutsch Palace’s flat façade Detail of glazed ceramic folk-art motifs on the façade of the Gróf Palace El programa decoratiu de Lechner atorga una sorprenent força compositiva a la façana plana del Palau Deutsch Detall dels motius tradicionals en ceràmica vidriada a la façana del Palau Gróf Lore©m B ©al áIpzssu Pmapdi © Balázs Papdi © Balázs Papdi 6 La ruta The route 7 A pocs minuts a peu del Palau Deutsch en direcció al bulevard Tisza Lajos hi trobem el Palau Gróf, construït els anys 1913-1914 per l’arquitecte de Subotica Ferenc J. Raichl (1869-1960) per a l’acabalat advocat de Szeged Árpád Márton Gróf. Aquí hi tenia la casa i el despatx, a més de diversos pisos que llogava a funcionaris municipals amb rendes elevades. En aquest edifici monumental, on tant l’exterior com l’interior s’han preservat pràcticament sense alteracions fins avui, Raichl hi va continuar desenvolupant les formes originals i els elements ornamentals singulars que ja havia utilitzat abans en la La Gran Riuada de seva vil·la familiar a Subotica (vegeu 1879 va fer necessària cDf 26, pàg. 38-45). Hi va combinar la reconstrucció de creativament idees i fites modernes amb ornamentacions hongareses gairebé tota la ciutat i orientals tradicionals, aplicant l’estil de Lechner en la utilització d’ornaments de ceràmica vidriada i en l’ús intensiu de motius de l’art popular. Dissenyat amb tres façanes, el palau presenta una massa robusta, però les formacions dinàmiques de la Decorative detail of the Iron House Detall decoratiu de la Casa de Ferro superfície, amb divisions internes, fronts i balcons variats el converteixen en un edifici espectacular, fins i tot gràcil. La decoració suprema de l’edifici la trobem a la façana principal, amb ornamentacions musives que presenten motius de paons orientals de colors blau, groc i daurat brillants. L’interior conté baranes de forja de corbes suaus, finestres de vitralls acolorits i superfícies de rajola color vi; tot plegat crea una atmosfera impressionant. Els nou pisos de lloguer eren amplis –de cinc a Decorative mask on the Iron House’s façade set dormitoris cada un, a banda de les habitacions del servei– i moderns, amb cambres de bany interiors i ascensor. El Palau Gróf –l’última obra Carassa decorativa a la façana de la Casa de Ferro arquitectònica de Raichl a Szeged– encara compta amb les forges extraordinàries, amb motius del folklore hongarès, de Ferenc Fejő. The Gróf Palace – Raichl’s last architectural work in Szeged Més a prop del centre de la ciutat, a l'altre costat de la plaça – still boasts Ferenc Fejős’s outstanding ironwork with Széchenyi, a la cantonada dels carrers Takaréktár i Horváth Mihály, s’alça Hungarian folk motifs. l’edifici que els habitants de Szeged anomenen la Casa de Ferro. Construïda Nearer the city centre, just opposite Szechenyi Square el 1913, fou la darrera obra de Lipót Baumhorn a la ciutat. L’execució on the corner of Takaréktár and Horváth Mihály streets, és excel·lent, tenint en compte les limitacions d’un terreny estret on els is the building that Szeged residents commonly call the dos carrers s’uneixen formant un angle pronunciat. Baumhorn (1860- Iron House. This 1913 work was Lipót Baumhorn’s last 1932) va suavitzar aquesta cantonada mitjançant una torreta rodona in the city. It is masterfully executed, considering the que domina l’espai. L’arquitecte va continuar desenvolupant aquí el seu constraints of the narrow plot where the two streets join estil lechnerià, per exemple a les façanes, que combinen una estructura at a sharp angle. Baumhorn (1860–1932) softened this barroca tradicional amb elements modernistes com màscares, fistons i corner by means of a round turret that dominates the patrons quadriculats, que doten de vida la façana. Les baranes corbes dels site. The architect continued to develop his Lechnerian balcons i les magnífiques reixes, bellament forjades pel ferrer local György style here, for example in the façades, which combine a Kónya, decoren l’edifici. traditional Baroque structure with Art Nouveau elements Continuem el nostre recorregut seguint el bulevard Tisza Lajos, like masks, festoons and chequered patterns, giving the passant per un seguit d’edificis d’habitatges eclèctics construïts durant façade liveliness. Curving balcony railings and remarkable la reconstrucció posterior a la gran riuada. Quan deixem el bulevard en portcullises decorate the building, beautifully wrought by direcció cap al que havia estat el barri jueu, pel carrer Gutenberg, s’alcen the local blacksmith, György Kónya. Turret of the Gróf Palace The Iron House was Lipót Baumhorn’s last work in Szeged (1913) Torratxa del Palau Gróf La Casa de Ferro va ser la darrera obra de Lipót Baumhorn a Szeged (1913) © Balázs Papdi © Balázs Papdi © Balázs Papdi © Balázs Papdi 8 La ruta The route 9 We continue our walk along Tisza Lajos Boulevard, strolling by eclectic apartment buildings built in the course of reconstruction after the Great Flood. As we leave the boulevard in the direction of the once Jewish quarter, Gutenberg Street, the grandiose building of the New Synagogue towers high before us. This is also Lipót Baumhorn’s work. Boasting nineteen original projects, and the refurbishment of a further ten, Baumhorn was Hungary’s greatest master of synagogue architecture. In this work in Szeged, building contractors János Szilágyi, Ede Shaar and Vilmos Stark made important contributions to the temple’s design and execution. Inaugurated in 1903 with seating capacity for 740 male and 600 female worshippers, this is Hungary’s second-largest synagogue and one of Europe’s most magnificent. Baumhorn blended late Eclectic, Art Nouveau, Moorish and Byzantine features into a plausible unity with exceptional talent. The main framework, gallery, roof structure and the dome trusses were built of iron, and were considered engineering innovations. Towering more than 48 metres high, the impressive cupola is perhaps the church’s most valuable treasure. The curved elements, following the dome’s structure and the vast roofing profiles are bordered by sophisticated, finely filigreed gables, pinnacles and windows. In the building’s interior, a chromatic harmony of gold, ivory and blue creates beautiful unity. The plant decoration on the walls, a Biblical botanic garden of sorts, depicting plants mentioned in the Jewish scriptures, was the inspiration of chief rabbi Immánuel Lőw, who also determined that the triumphal arch on the ark wall should be inscribed with the commandment “Love thy neighbour as thyself” in Hungarian as well The monumental New Synagogue by Lipót Baumhorn was inaugurated in 1903. Note the inscription on the arch over the ark, in Hungarian as well as in Hebrew, which was unheard of in its time La monumental Nova Sinagoga de Lipót Baumhorn va ser inaugurada el 1903. Cal destacar la inscripció a l’arc triomfal de la paret de l’arca, en hongarès a més d’hebreu, cosa insòlita a l’època Lorem © Ipsum © Emmanuel Dyan - Wikimedia.org © Somorjai Ferenc - Wikimedia.org 10 La ruta The route davant nostre les grandioses torres de la Nova Sinagoga, obra també de representaven els fets històrics i religiosos jueus més rellevants, van ser Lipót Baumhorn. Amb dinou projectes originals i la renovació de deu creats per Manó Róth (1868-1935), germà del famós mosaïcista i vitraller més, fou el principal mestre de l’arquitectura de sinagogues d’Hongria. modernista Miksa Róth. Pel que fa a l’obra de Szeged, els contractistes János Szilágyi, Ede Shaar Una mica més enllà, a l’altra vora del bulevard Tisza Lajos, arribem i Vilmos Stark van fer aportacions importants al disseny i l’execució del al Palau Reök, considerat unànimement l’obra mestra del Modernisme temple. Inaugurada el 1903, amb capacitat per a 740 homes i 600 dones, de Szeged, fins al punt que la plaça on es troba es va batejar amb el es tracta de la segona sinagoga més gran d’Hongria i una de les més nom del seu arquitecte, Ede Magyar (1877-1912). Magyar va construir impressionants d’Europa. Baumhorn hi va combinar trets d’un eclecticisme aquest palau bellíssim el 1907 per a l’enginyer hidràulic Iván Reök, i tardà, modernistes, moriscs i bizantins creant una unitat convincent hi va compondre una al·legoria de caire oníric d’un món aquàtic on es amb un talent excepcional. L’armadura principal, la galeria, l’estructura recrea la serenor i la vida de la riba d’un llac tranquil i encalmat amb del sostre i l’entramat de la cúpula eren de ferro, i es van considerar formes arquitectòniques originals, especialment les corbes suaus de les innovacions d’enginyeria. Amb més de 48 metres d’alçària, la cúpula és superfícies ondulades de les parets de la façana. També hi va incloure impressionant i potser el tresor més valuós de l’església. Els elements la flora corresponent, com apreciem en els motius florals prolífics de les corbs que segueixen l’estructura de la cúpula i els vastos perfils del sostre diverses tribunes i balconades. L’àtic de la cantonada de l’edifici està estan vorejats per gablets, pinacles i finestres sofisticats i amb filigranes coronat per una espectacular àguila negra amb les ales esteses. A dins, elegants. A l’interior de l’edifici, l’harmonia cromàtica del daurat, el marfil les escales inclouen bells motius florals de forja, peces excepcionals i el blau crea una bella unitat. La decoració vegetal de les parets, una executades pel ferrer de Szeged Pál Fekete seguint els dissenys d’Ede mena de jardí botànic bíblic, que representa plantes que s’esmenten en Magyar. El Palau Reök beu de les experiències a l’estranger de l’arquitecte les escriptures jueves, fou la inspiració del rabí en cap Immánuel Lőw, que i és únic a Hongria per la manera com incorpora les influències de les també va determinar que l’arc triomfal de la paret de l’arca havia de dur escoles belga i francesa, unes ensenyances que Magyar va adquirir en la inscripció “Estima el proïsme com a tu mateix” en hongarès, així com en els viatges d’estudi que va fer a l’estranger. Avui, aquesta vil·la alberga el hebreu, per primera vegada en una sinagoga. Els vitralls modernistes, que centre cultural i galeria d’art més important de la ciutat. Main staircase of the Reök Palace. The building is today a cultural centre and art gallery Escala principal del Palau Reök. L’edifici és avui un centre cultural i galeria d’art as in Hebrew, the first time ever in a synagogue. The Art Nouveau world, recreating the serenity and liveliness of a calm, peaceful stained-glass windows, displaying the most important Jewish lakeshore in original architectonic forms, notably the gentle curves historical and religious events, were created by Manó Róth (1868– of the façade’s undulating wall surfaces. He also incorporated 1935), brother of the famous Art Nouveau mosaicist and glassmaker, related flora, as in the prolific floral motifs of the variously shaped Miksa Róth. oriel windows and open balconies. The building’s corner attic is A short walk along the opposite side of Tisza Lajos Boulevard crowned by a spectacular black eagle stretching its wings wide. brings us to the Reök Palace, unanimously considered Szeged’s Inside, the staircase boasts beautiful wrought-iron flower motifs, Art Nouveau masterpiece to the extent that the square on which exceptionally wrought masterpieces by the Szegedian blacksmith it stands is named after its architect, Ede Magyar (1877–1912). Pál Fekete, following Ede Magyar’s drawings. Inspired by the Magyar built this beautiful palace in 1907 for the hydraulic architect’s foreign experiences, the Reök Palace is unique in engineer Iván Reök, composing a dreamlike allegory of an aquatic Hungary for the way it incorporates influences from the Belgian Ede Magyar built this beautiful palace to a decorative programme allegorising water for the hydraulic engineer Iván Reök in 1907 Ede Magyar va construir aquest bell palau, amb un programa decoratiu que és una al·legoria de l’aigua, per a l’enginyer hidràulic Iván Reök, al 1907 © Balázs Papdi © Balázs Papdi 12 La ruta The route 13 Si caminem uns minuts més, a la cantonada dels carrers Kárász i and French schools, teachings that Magyar absorbed in his study Somogyi Károly hi trobem una altra obra mestra d’Ede Magyar, que s’alça trips abroad. This mansion today houses the city’s main cultural per damunt dels edificis veïns, dominant el paisatge de la ciutat. Es tracta centre and art gallery. del colossal Palau Ungár-Mayer, un encàrrec de 1908 de Benő Ungár i A few minutes’ walk away, on the corner of Kárász and Áron Mayer, propietaris d’una empresa de transports, finalitzat el 1911. Somogyi Károly streets, another Ede Magyar masterpiece stands L’edifici, que consta de tres plantes d’habitatges i locals comercials a la high above its neighbouring buildings, dominating the cityscape. planta baixa, fou tota una fita en la història de l’arquitectura de la ciutat, The colossal Ungár-Mayer Palace, commissioned in 1908 by the ja que fou el primer a utilitzar el formigó armat. Per al disseny, els plànols owners of a transportation company, Benő Ungár and Áron Mayer, i els càlculs, Magyar va comptar amb l’ajuda de Szilárd Zielinszky, el was completed in 1911. The building, containing three storeys pioner hongarès en la construcció amb formigó armat. Ede Magyar a més of apartments plus shops on the ground floor, was a novelty in es va allunyar força del seu Modernisme floral i va incorporar elements the city’s architectural history since it was the first to use iron- acusadament geomètrics, una tendència que continuaria en moltes altres reinforced concrete. In the design, plans and calculations, Magyar obres al llarg de la dècada del 1910. Això no obstant, a la façana encara was assisted by Szilárd Zielinszky, Hungary’s pioneer in reinforced hi són presents elements tradicionals i modernistes: ornaments de línies concrete construction. Ede Magyar also departed considerably ondulades i espirals, garlandes florals i corones, motius quadriculats i from his characteristic floral Art Nouveau by including strong formes geomètriques. El treball de ferro fou realitzat per Antal Kecskeméti, geometrical elements, a trend that continued in several other works un dels ferrers ornamentals més reputats de Szeged, mentre que els of his in the 1910s. Nevertheless, traditional and Art Nouveau elements escultòrics van ser obra de Sándor Varga i László Tóásó. elements are still present on the building’s façade: decoration of wavy and spiral lines, flower garlands and wreaths, chequered Front elevation of the Ungár-Mayer Palace project by the architect Magyar in 1908 www.szegedtourism.hu motifs and geometric forms. The metalwork was undertaken by Primer alçat per al projecte del Palau Ungár-Mayer, dibuixat per l’arquitecte Magyar el 1908 Antal Kecskeméti, one of Szeged’s most renowned decorative smiths, while the sculptural elements were made by Sándor Varga and László Tóásó. www.szegedtourism.hu Detail of the lead sculptures decorating the corner cupola of the Ungár-Mayer Palace. On the right, photo of the sculptors at work The Ungár-Mayer Palace by Ede Magyar was the first house built in reinforced concrete in Szeged (1908–1911). On the right, the palace’s main staircase, featuring Antal Kecskeméti’s metalwork Detall de les escultures de plom que decoren la cúpula principal del Palau Ungár-Mayer. A la dreta, foto dels escultors treballant El Palau Ungár-Mayer d’Ede Magyar va ser la primera casa construïda amb formigó armat a Szeged (1908-1911). A la dreta, l’escala principal del palau, on destaca el treball de ferro d’Antal Kecskeméti © National Archives of Hungary - Csongrád - Csanád County © Balázs Papdi © National Archives of Hungary - Csongrád - Csanád County © Balázs Papdi © Balázs Papdi Lorem © Ipsum Contents Sumari Editorial 15 Published by – Edita Art Nouveau European Route Ruta Europea del Modernisme Ara va de bo This Time For Real Honorary President THE ROUTE • LA RUTA Ada Colau Ballano An Art Nouveau Walk Through Szeged Executive President Un passeig modernista per Szeged .................................................................................................... 2-13 uan el darrer número d’aquesta revista anava a hen the last issue of this magazine Janet Sanz i Gil impremta, hi havia la impressió general que les went to print, we were under the THE CENTRE • EL CENTRE dràstiques mesures que s’estaven aplicant a gairebé impression that the drastic measures Permanent Secretariat Casa Lis. An Art Nouveau Dream in Salamanca Ajuntament de Barcelona Qtot Europa per fer front a la pandèmia covid-19 Wthat were being applied throughout Institut del Paisatge Urbà i Casa Lis. Un somni modernista a Salamanca .............................................................................. 18-29 eren provisionals. Unes quantes setmanes, ens most of Europe to face the Covid-19 la Qualitat de Vida Av. Drassanes, 6-8 deien, per aturar l’expansió del virus i prevenir el pandemic were provisional. Just a LIMELIGHT • PROTAGONISTES 08001 Barcelona Paul Mezzara: A Leading Figure of French Art Nouveau col·lapse nostres sistemes de salut. Malauradament, few weeks, we were told, to stem Manager – Gerent Paul Mezzara: una figura cabdal de l'Art Nouveau francès ................................................... tot sembla indicar que el que havia de ser excepcional s’estendrà en el the spread of the virus and to prevent the collapse of our national 30-41 Javier Matilla Ayala temps, fins i tot més enllà del 2020. health systems. Sadly, it seems that such exceptionality is to be EXHIBITION • EXPOSICIÓ No ens correspon a nosaltres discutir si aquestes mesures extended in time, even beyond 2020. són adequades o correctes en general. Però sí que ens veiem obligats a It is not our place to discuss whether these measures are coup De fouet Art Nouveau: The Nature of Dreams Modernisme: la naturalesa dels somnis ........................................................................................ 42-51 assenyalar que els museus i edificis patrimonials es compten entre els in general adequate or correct. But we do feel the need to point out The Art Nouveau European Route magazine centres oberts al públic més ben equipats per garantir la distància social that museums and heritage buildings are among the public venues La revista de la Ruta Europea HERSTORY • FEMINAL i altres mesures preventives que es requereixen. Que en alguns països best equipped to guarantee social distancing and other preventive del Modernisme Suzanne Valadon: From Model to Painter Núm. 34. 2020 siguin tractats com si fossin espectacles musicals o esportius de masses measures being required. That they are being treated in some ISSN 2013-1712 Suzanne Valadon. De model a pintora .......................................................................................... 52-63 ens sembla injust. countries as if they were mass pop music or sporting events strikes Dipòsit legal: B-3982-2003 Sigui quin sigui el futur de la salut pública a Europa és us as rather unfair. RESTORATION • RESTAURACIÓ www.artnouveau.eu evident que els museus i els centres patrimonials entren en una nova Whatever the future of public health in Europe it is Villa Majorelle: Restoring an Artist’s House coupDefouet@coupDefouet.eu època. Els que sobrevisquin aquest any hauran de navegar els pròxims evident that museums and heritage centres are entering new Tel. +34 932 562 509 Vil·la Majorelle. Restaurant la casa d’un artista ........................................................................ 64-77 amb pressupostos depauperats, tota vegada que el turisme i la venda times. Those that survive this year will have to navigate the Fax +34 933 178 750 FEATURING • DESTAQUEM d’entrades han deixat de ser una font fiable d’ingressos, si més no coming ones with depauperate budgets, while tourism and Editor – Director Lluís Bosch The Birth of Modernism in Vienna per una bona temporada. entrance tickets have El naixement de la modernitat a Viena ........................................................................................ 78-89 Ens caldrà encetar un nou ceased to be a major Staff Senior – Redactora en cap diàleg col·lectiu i esmolar income source, at least for Inma Pascual ENDEAVOURS • INICIATIVES ............................................................................................................. 90-101 la capacitat d’innovació per some time. We need a fresh Editorial Staff – Equip editorial fer front a aquest problema. collective conversation Anabel Emilio AGENDA .............................................................................................................................................. 102-103 En aquest sentit, hi ha and added ingenuity if we Pep Ferré Jordi París un repte que s’alça per are to find solutions to Sònia Turon damunt de la resta: ara és face such a conundrum. In el moment d’entrar a fons this sense, one challenge Contributing to this issue en les noves tecnologies perhaps towers above all: Han col·laborat en aquest número i abraçar les oportunitats now is the time to plunge Clara Beltrán Jordi Bonet que ens brinden. I aquest into the new technologies, Carmen Borrego cop ja no es tracta d’anar seizing the opportunities Damien Boyer a la moda, ara va de bo i they present. And this time Philippe Caron Christophe Cossin és pura necessitat. Ara les not just for hype, but out of Y'ALL SEE ME? Andy Crouch entitats involucrades en la true necessity. This time the Edit Csizmadia Mireia Freixa cultura i el patrimoni, tant entities involved in culture Núria Gil públiques com privades, and heritage, both private Paul Greenhalgh s’hauran de permetre a and public, must allow Siméon Levaillant Alejandra Martín si mateixes actuar amb themselves to act with open Bruno Montamat la ment oberta i amb minds and flexibility to Balazs Papdi Norwich flexibilitat per adaptar-se. adapt. Only thus shall we Lisa Rastl Evelyne Saëz Només així sobreviurem. survive. Sílvia Sagalà Marta Saliné Valérie Thomas Manfred Thumberger Pere Vivas Wien Nancy Paris Agraïments especials cDf n. 34 Special thanks to Translation and proofreading Anderson Collection of Art Nouveau (exposició) Filmoteca Regional de Castilla y León Traducció i correcció Szeged Martin Adam Divina Huguet Penelope Lucas Andreas Maleta Press & Publication Galerie Kovacek Spiegelgasse Kevin Booth Elvira Allocati Carles Insenser Hugo Maertens Archivo de Gerardo Gombau Gallery Bel Etage, Wolfgang Bauer Wien Maria Lucchetti Reus Patricia Altimira Bettina Jacot-Descombes Georg Mayer Auktionshaus im Kinsky Grisebach GmbH Peter Sortirakis Sílvia Borau Andres Kilger Tania Moore Bibliothèque des Arts décoratifs de Paris Imagno Brandstätter Images Salamanca Barcelona Carolyn Cruthirds Marie-Hélène Leclerc Klaus Pokorny Bildrecht GmbH National Archives of Hungary - Design and layout València Nikolai Dobrowolskij Hervé Lewandowski Shelby Rodriguez Cooper-Hewitt Museum Csongrad - Csanad County Disseny i maquetació Kamil Till Dobiaschofsky Auktionen AG Triangle Books Dosilustrados Printed by – Impressió AGPOGRAF SA Public Domain 16 contact Concurs de coberta Cover Contest Flower-shaped chalice. Designed by Harry James Powell and made by James Powell & Sons Glassworks of London, ca. 1890 Our “innocent hand” this time Calze en forma de flor. was that of our new colleague in the Communications Department, Dissenyat per Harry James Valentina Neira Powell i executat per James En aquesta ocasió, la “mà innocent” ha estat la de la nostra nova companya Powell & Sons Glasswork del Departament de Comunicació, Valentina Neira de Londres, ca. 1890 ©Ágnes Soltész-Haranghy ©Museum of Applied Arts, Budapest De nou, el concurs de la coberta del coupDefouet núm. 34 ha tingut un gran Once more, the cover contest for coupDefouet No 33 attracted a large nombre de participants i d’encertants. De ben segur que hi ha contribuït el fet number of participants and all the answers were correct. The fact that que la imatge es va publicar al núm. 32 de la nostra revista en l’article sobre la an image of this chalice had already been published in issue No. 32 nova exposició permanent del Museu d’Arts Aplicades de Budapest a la Vil·la of our magazine certainly contributed. The article covered the new El club de la Ruta Europea del The Club of the Art Nouveau György Ráth. permanent exhibition of the Budapest Museum of Applied Arts in Vila Modernisme, només per als European Route – Only for El resultat del sorteig ha estat el següent: primer premi (dues nits per a dues György Ráth. persones en un hotel de Barcelona i una subscripció d’un any a l’Art Nouveau The draw among all answers was as follows: first prize (two nights for veritables amants del Modernisme! True Art Nouveau Lovers! Club) per a Alexey Gribovskiy, de Pully; segon premi (subscripció d’un any a two at a Barcelona hotel and a year's subscription to the Art Nouveau l’Art Nouveau Club i un lot de llibres sobre Modernisme) per a Sílvia Vilarroya, Club) for Alexey Gribovskiy from Pully; second prize (a one-year Fes-te membre de l'exclusiu Art Nouveau Club i obtindràs Become a member of the exclusive Art Nouveau Club and de Barcelona, i tercer premi (un lot de llibres sobre Modernisme) per a Frank subscription to the Art Nouveau Club plus a selection of books on Art una subscripció gratuïta per al 2021 a la revista semestral you will have a free 2021 subscription to coupDefouet Welele, de Bièvres. Nouveau) went to Sílvia Vilarroya from Barcelona; while Frank Welele from Bièvres took third prize (a selection of books on Art Nouveau). coupDefouet, l’única publicació internacional especialitzada magazine, the only international publication specialising en patrimoni modernista, i rebràs també per Nadal el Calendari in Art Nouveau heritage. And in Christmas you will receive coupDefouet 2022! A més, obtindràs de regal el llibre de gran the coupDefouet Calendar for 2022! You will also get a Endevineu la nostra coberta! Guess Our Cover! format Ruta Europea del Modernisme, una bella publicació a free copy of the beautiful coffee-table book Art Nouveau Participeu en el nostre concurs! Podeu identificar la imatge de la Take part in our competition! Can you identify the cover image on tot color de més de 250 pàgines amb un miler llarg d'imatges European Route: more than 250 pages with over one coberta d’aquest número 34 de coupDefouet? Endevineu-la i coupDefouet No 34? Guess it and you could go in the draw to del patrimoni modernista més espectacular d'Europa i d'arreu thousand images of the most spectacular Art Nouveau podreu entrar en el sorteig per guanyar algun d’aquests premis: win one of these prizes: del món. heritage worldwide. 1r premi: dues nits per a dues persones en un hotel de First prize: two nights for two people in a Barcelona hotel Barcelona (patrocini del Gremi d’Hotels de Barcelona) (courtesy of the Barcelona Hotel Association) and a year’s Apunta’t ara a l’Art Nouveau Join the Art Nouveau Club i una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Club free subscription to the Art Nouveau Club Club i encara seràs a temps de now, and you may still grab one 2n premi: una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Second prize: a free one-year subscription to the Art Nouveau Club i un lot de llibres d’art modernista Club plus a selection of books on Art Nouveau rebre també un exemplar del of the last copies of the 2021 3r premi: un lot de llibres d’art modernista Third prize: a selection of books on Art Nouveau Calendari coupDefouet 2021 coupDefouet Calendar, devoted (Els premis es poden enviar com a regal a qui esculli el/la guanyador/a.) (These prizes may be sent as a gift to whomever the winner chooses.) Envieu-nos un email identificant el tipus d’obra i el nom de l’autor. Send us an email identifying the type of work and the name of dedicat al pintor i dissenyador to the painter and designer Recordeu d’incloure el vostre nom, adreça postal i un telèfon its creator. Remember to include your name, postal address and Alexandre de Riquer! Alexandre de Riquer! de contacte. a contact phone number. Data límit: 1 de març de 2021 Deadline for entries: 1 March 2021 Descobreix l’Art Discover the Art coupDefouet@coupDefouet.eu Nouveau Club a Nouveau Club at www.artnouveau.eu! www.artnouveau.eu! Come join us on Facebook! Follow us on twitter! www.facebook.com/artnouveauclub @ArtNouveauClub ART NOUVEAU EUROPEAN ROUTE www.artnouveau.eu ©IMPUiQV 18 EL CENTRE THE CENTRE 19 Casa Lis Casa Lis Un somni modernista a Salamanca An Art Nouveau Dream in Salamanca Alejandra Martín Casado Alejandra Martín Casado Responsable de comunicació del Museu Art Nouveau i Art Déco, Salamanca Communications Manager, Art Nouveau and Art Déco Museum, Salamanca comunicacion@museocasalis.org comunicacion@museocasalis.org ituada sobre l’antiga muralla de la ciutat, la Casa Lis, seu Miguel de Lis li encarrega a Joaquín de Vargas Aguirre la construcció de estled against the old Sactual del Museu Art Nouveau i Art Déco, és un símbol de casa seva i supervisa la construcció fins que està acabada, el 1905. city wall, Casa Lis, Salamanca. L’industrial local Miguel de Lis de la Puebla Joaquín de Vargas Aguirre era fill de Jerez de la Frontera, cosa que now home to the Art (1855-1909) va construir aquest palauet urbà dissenyat influeix en la tipologia de la Casa Lis, i havia treballat a Madrid abans Nouveau and Art Déco per l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre (1857-1935) d’arribar a Salamanca com a arquitecte ajudant de Ricardo Velázquez Museum, is a symbol of a finals del segle XIX. La trobada entre Miguel de Lis i Bosco, autor del famós Palacio Salamanca. Miguel de l’arquitecte resulta crucial per entendre una construcció Aquest palau del 1905 de Cristal del Retiro, i gràcies NLis de la Puebla (1855– tan singular. De Lis, que havia heretat del seu pare un negoci pròsper combinava arquitectura a això, coneixia l’aplicació del 1909), an industrialist from Salamanca, built d’adoberia, solia viatjar a París, Viena, Milà i altres ciutat centreeuropees. industrial amb el luxe vidre i el ferro a l’arquitectura. this palatial urban mansion designed by the En aquests viatges veia com la nova burgesia, enriquida amb la revolució Va fer de la Casa Lis un dels architect Joaquin de Vargas y Aguirre (1857– industrial, construïa grans cases envoltades de jardins amb materials residencial pocs exemples de l’arquitectura 1935) at the end of the nineteenth century. moderns: ferro fos i vidre. En tornar dels viatges, es trobava amb una industrial per a ús residencial, únic per l’espectacularitat i l’audàcia The meeting between Miguel de Lis and the Salamanca plena d’edificis monumentals però amb un teixit urbà de arquitectònica amb què es van resoldre els condicionants del projecte: un architect is essential in order to understand cases modestes i carrerons estrets i sense empedrar. A finals del segle XIX, solar irregular ubicat en una muralla i amb un fort desnivell al costat sud. such a unique structure. De Lis had inherited a successful leather tanning business from his father and often travelled to Paris, Vienna, Milan and other central European cities. These trips allowed him to observe how the new bourgeoisie, having been made wealthy by the Industrial Revolution, built large houses ringed by gardens using the materials of modernity: cast iron and glass. On his return from these trips, This 1905 palace de Lis was struck combined by how crammed Salamanca was industrial with monumental architecture with buildings, while residential luxury its urban network consisted of modest houses bordering narrow, unpaved streets. Miguel de Lis commissioned Joaquín de Vargas Aguirre to build his house during the nineteenth century’s closing years, supervising its construction until it was completed in 1905. The architect Joaquín de Vargas y Aguirre was born in Jerez de la Frontera, a factor influencing Casa Lis’s style. He had worked in Madrid before arriving in Salamanca as an assistant architect to Ricardo Velázquez Bosco, designer of the famous Palacio de Cristal in Retiro Park. He was therefore familiar with incorporating glass and iron into architecture. His work made Casa Lis one of the few examples of industrial architecture employed for residential use, unique for the showiness and architectural audacity with which the peculiarities of the project were resolved: an irregular site nestled against a wall with a steep slope on its south side. The Lis couple in their living room, located in the inner courtyard’s first-floor gallery, where the museum now displays its Art Nouveau and Art Déco furniture Side view of the south façade. The building, opened in 1906, was designed by the architect Joaquín de Vargas Aguirre El matrimoni Lis a la sala d’estar, ubicada a la galeria del pati interior del primer pis, on ara s’exposa el mobiliari Art Nouveau i Art Déco del museu Vista lateral de la façana sud. L’edifici, inaugurat el 1906, és obra de l’arquitecte Joaquín de Vargas Aguirre © Archivo Gombau. Filmoteca Regional de Castilla y León ©Vicente Sierra Puparellli Lorem © Ipsum Lorem © Ipsum EL CENTRE THE CENTRE 21 Two images from the photographic report Gombau made in 1905 on the house’s completion. Above: the south façade. Below: detail of the hallway Dues imatges del reportatge fotogràfic realitzat per Gombau el 1905 en finalitzar la construcció de la casa. A dalt: façana sud. A baix: Detall d'un corredor de la casa To overcome this, he created an original staircase with garden terracing, a rockery-enclosed grotto to brighten the ensemble and an iron and glass façade. “Compared to stone constructions, and even emphasising the volume of historical monuments, Casa Lis’s stained- glass windows define the building as a singular space, projecting it outwards and opening it up to the curiosity of passers-by” (Conrad Kent). Its southern façade, which faces the river and once looked out over Miguel de Lis’s tanning factory, is where the industrialist and architect concentrated his most intense building efforts. The whole is a mix of classicism and modernity, representing a certain architectural daring for the time. Vargas designed an initial central form open at the bottom and closed at the top by an iron frame supporting the glass, as he likewise did in the two wings. Vargas designed the house’s interior as an open courtyard around which the rest of the rooms flow, clearly referencing his Andalusian origins. It consists of lintelled galleries supported by cast-iron columns. The stucco decoration of the doors and continuous frieze on the ground floor are both outstanding, decidedly Art Nouveau decoration that has been preserved in its entirety to date. A beautiful, leaded-glass window designed by Manuel Ramos Andrade and made in Juan Villaplana’s studio was incorporated into the courtyard when it was renovated in 1992. Visitors during their Ptoieu dr eo ffo ttoh ein pgleérsmanent exhibition halls Visitants durant el seu recoPerure dgeu fto dtoe Cleasta slaàles de l’exposició permanent © Carmen Borrego Lorem © Ipsum © Archivo Gombau. Filmoteca Regional de Castilla y León © Archivo Gombau. Filmoteca Regional de Castilla y León 22 EL CENTRE THE CENTRE Per fer-ho, es va crear una escala molt original amb terrasses enjardinades, un gruta coberta de rocalla que alleugera el conjunt i una façana de ferro i vidre. “Contrastant amb les construccions de pedra, i fins i tot subratllant el volum dels monuments històrics, els vitralls de la Casa Lis defineixen l’edifici com a espai singular, projectant-lo cap a l’exterior i obrint-lo a la curiositat del vianant” (Conrad Kent). La façana sud, que dona al riu i a l’època mirava cap a l’adoberia de Miguel de Lis, és on es concentra el major esforç constructiu de l’industrial i de l’arquitecte. El conjunt, una barreja de classicisme i modernitat, suposa certa gosadia arquitectònica per a l’època. Vargas disposa un primer cos central, obert a la part inferior i tancat a la part superior, igual que les dues ales, per una trama de ferro que suporta la vidriera. Lady, ca. 1900. Polychrome terracotta in gold leaf, by sculptor Emilio Fiaschi Senyora, ca. 1900. Terracota policromada en pa d’or, obra de l'escultor Emilio Fiaschi L’interior es va organitzar al voltant d’un pati que distribueix les estances. Vargas el va dissenyar com a pati obert al voltant del qual circulen la resta de les dependències, amb una clara referència als seus orígens andalusos. Consta de galeries allindanades que descansen sobre columnes de fosa. Al pis inferior hi destaca la decoració dels estucs de portes i frisos seguits, decoració de marcat caire modernista que s’ha conservat íntegrament fins a l’actualitat. Després de la reforma de 1992, es va dotar el pati d’una bella vidriera emplomada dissenyada per Manuel Ramos Andrade i realitzada pel taller de Juan Villaplana. Pel que fa a la façana nord, és una de les poques mostres d’arquitectura modernista de Salamanca. Construïda amb pedra i maó, hi destaquen la porta d’accés i el moviment orgànic de les reixes de ferro, d’una delicadesa Art Nouveau deliciosa. El conjunt, format per la façana de dos cossos, el pati i el reixat, és d’una gran senzillesa. La decoració, amb gran influència de l’Art Nouveau belga, se circumscriu a la primera planta i les reixes. La porta, formada per un arc baix, de fusta adornada amb motius florals i aquàtics i ressaltats en relleu, no va passar inadvertida a Francisco Ayala que, en una visita a Salamanca, va quedar fascinat per aquesta façana i la va immortalitzar al seu llibre El jardín de las delicias: “La casa tiene mi misma edad (…) vano sería el intento de declarar mediante palabras la gracia de su trazado, el equilibrio exquisito de sus proporciones, el delicado contraste que hace el ladrillo de un rojo apagado con las molduras blanco casi mate de las ventanas, la elegancia de sus líneas, el despliegue de la verja exterior en curvas suntuosas y el primor de esa puerta…”. The polychrome stained-glass ceiling that roofs the central patio is composed of over 2,000 pieces of leaded Nameplate on the Casa Lis’s façade glass. It was designed by Ramos AndraPdiee daen fdot op rinogdluésced by the Catalan glazier, Juan Villaplana Placa d’identificació a la façana de la Casa Lis La vidriera policroma que cobreix el pati centPreaul edset fào tcoo Cmaptaolsàta per més de 2.000 peces de vidre emplomat. Fou dissenyada per Ramos Andrade i realitzada pel vidrier català Juan Villaplana © Carmen Borrego © Carmen Borrego Lorem © Ipsum © Vicente Sierra Puparelli EL CENTRE THE CENTRE 25 As regards its northern façade, this is one of the few examples of Art Nouveau architecture in Salamanca. Built in stone and brick, its main features are the entrance door and organic movement of its deliciously delicate Art Nouveau wrought ironwork. There is a great simplicity to the whole, comprising a two-volume façade, courtyard and wrought ironwork. Its decoration was greatly influenced by Belgian Art Nouveau and is limited to the first floor and wrought ironwork. Formed by a low arch, decorated with floral and aquatic frieze motifs, the door did not go unnoticed by Francisco Ayala when he became enamoured of this façade during a visit to Salamanca. He immortalised it in his book El jardín de las delicias (The Garden of Earthly Delights): “The house is as old as I (...) attempting to express in words the grace of its layout, the exquisite balance of its proportions, the delicate contrast of the dull red brick and almost matte-white mouldings of its windows, the elegance of its lines, its sumptuously unfurling exterior wrought ironwork and delicacy of this door would all be in vain …”. The palatial house changed owners in 1917, when Enrique Esperabé de Arteaga (1869–1966), future rector of the University of Salamanca, moved in with his family. It was later inhabited by various tenants until the 1970s, when it remained closed and unused and a period of decay and deterioration set in. After being saved from ruin by Salamanca City Council, which began a process of expropriation in 1981, this unique Art Nouveau building reopened its doors in 1995, becoming what is now considered to be one of the best national and international decorative arts museums, thanks to the collections that Manuel Ramos Andrade (1944–1998), antiquarian, collector and patron, Café Lis is located on the museum’s south façade donated for conservation and exhibition in Casa Lis. Dragonfly Lamp, ca. 1900, by Émile Gallé Llum Libèl·lula, ca. 1900, obra d’Émile Gallé El Cafè Lis està ubicat a la façana sud del museu La casa-palau va canviar de propietaris el 1917, quan Enrique Esperabé de Arteaga (1869-1966), futur rector de la Universitat de Salamanca, hi va anar a viure amb la seva família. Posteriorment la van habitar diversos inquilins fins que, als anys setanta, tancada i deshabitada, va començar un període de decadència i degradació. Després que el 1981 l’Ajuntament de Salamanca iniciés un expedient d’expropiació i el salvés de la ruïna, aquest edifici modernista singular va reobrir les portes el 1995 convertit en el que ja es considera un dels millors museus d’arts decoratives de l’àmbit nacional i internacional gràcies als fons que va donar Manuel Ramos Andrade (1944-1998), antiquari, col·leccionista i mecenes, perquè hi fossin conservats i exposats. El Museu Art Nouveau i Art-déco proposa un recorregut temporal a través de les arts decoratives entre les darreres dècades del segle XIX i la Segona Guerra Mundial, un dels períodes més fecunds de les arts aplicades. Així, la majoria de les obres que s’exposen a la Casa Lis són objectes utilitaris concebuts segons uns criteris estètics molt curosos, una dualitat que els converteix en documents singulars d’una època i una manera de viure, pocs dels quals han arribat als nostres dies, atès que eren objectes d’ús. A través de dinou col·leccions, el recorregut per les sales del museu mostra al visitant la producció dels tallers europeus d’arts decoratives dels períodes Nouveau i Déco: joies de Masriera o Fabergé; vidres iridescents dels tallers Loetz, Kralik, Pallme König, o de l’École de Nancy amb peces d’Émile Gallé, els Germans Daum o Paul Nicolas; mobles d’Homar, Emile Gallé. Acid-etched vase, ca. 1900–1920 Émile Gallé. Gerro gravat a l’àcid, ca. 1900-1920 Russian Dancers, ca. 1928, is a chryselephantine sculpture by Demétre Chiparus, made of bronze and ivory Ballarins russos, ca. 1928, escultura criselefantina de Demetre Chiparus realitzada en bronze i marfil © Vicente Sierra Puparelli © Bárbara del Río © Vicente Sierra Puparelli © Óscar J. González 26 EL CENTRE THE CENTRE Majorelle, Busquets; porcellanes de Rosenthal, Royal Copenhagen, Mariano Benlliure, Gustave Guetant o Zuloaga; la col·lecció de nines de porcellana francesa del segle XIX, que els experts han definit com la millor col·lecció oberta al públic a escala internacional, i la mostra de criselefantines de Demetre Chiparus o Ferdinand Preiss, amb petites escultures que combinen el metall per als vestits i el vori per a les parts nues del cos, com la cara o les mans, i que han esdevingut icona de l'Art-déco. El 2020, el museu fa 25 anys, 25 anys en què aquest somni modernista nascut a Salamanca s’ha convertit en un referent nacional i internacional. Des que es va crear, el 1995, el museu ha rebut més de tres milions de visitants i ha acollit exposicions temporals d’artistes com Picasso, Durero, Mucha, Anglada Camarasa, Sorolla, Celso Lagar, Zuloaga, Goya, Joan Miró, Dalí, Frida Kahlo, Beltran Massés, Lalique, Gallé i Gaudí, entre altres; mostres a les quals se suma l’exposició permanent amb més de 2.500 peces. L’han visitat figures destacades del món de la cultura i l’art, la política, la literatura, el cinema, el periodisme, a més de viatgers i turistes de tot el món, que han gaudit d’aquesta “colgante llamarada oblicua hacia poniente” (Aníbal Núñez), l’atmosfera acollidora de Lis, la seva llum, l’encant del cafè a la façana sud, les nits d’estiu amb concerts a l’aire lliure a la terrassa, els regals de la botiga i la màgia dels vitralls on ressona l’eco de Pròsper i La tempesta de Shakespeare: “Estem fets de la mateixa matèria que els somnis”. Minuet, ca. 1920. Sculputure by Joan Clarà Ayats, made in bronze and ivory Minuet, ca. 1920. Escultura de Joan Clarà Ayats realitzada en bronze i marfil The building’s south façade stands out with its stained-glass windows, which have become the city’s icon Federico Beltrán. Salome, ca.1932. Oil on canvas La façana sud de l’edifici destaca per les seves vidrieres, que s’han convertit en un icona de la ciutat Federico Beltrán. Salomé, ca.1932. Oli sobre tela © Óscar J. González © Carmen Borrego Lorem © Ipsum © Óscar J. González EL CENTRE THE CENTRE29 The Columns Room currently houses the museum’s exhibition of Art Nouveau and Art Déco furniture La Sala de Columnes actualment acull l’exposició de mobles Art Nouveau i Art Déco The Art Nouveau and Art Déco Museum offers a journey in and ivory for the unclothed parts of the body such as face or time through the decorative arts spanning the final decades of the hands, are figurines that have become Art Déco icons. nineteenth century and World War Two, one of the most prolific The museum is celebrating its 25th anniversary in 2020, periods of the applied arts. Most of the works on display in Casa 25 years in which this Art Nouveau dream that commenced in Lis are therefore utilitarian objects designed by following careful Salamanca has become a national and international benchmark. aesthetic criteria, a duality that makes them unique artefacts of a The museum has welcomed more than three million visitors since period and way of life, few of which remain extant to date, given 1995 and hosted outstanding temporary exhibitions by artists their function of everyday use. such as Picasso, Dürer, Mucha, Anglada Caramasa, Sorolla, Celso A visit to the museum’s rooms and its nineteen collections Lagar, Zuloaga, Goya, Joan Miró, Dalí, Frida Kahlo, Beltrán allows you to see the works produced by European decorative arts Massés, Lalique, Gallé and Gaudí, among others, in addition to its studios from the Art Nouveau and Art Déco periods: jewellery by permanent exhibition of more than 2,500 pieces. These shows have Masriera or Fabergé; iridescent glass from the studios of Loetz, been visited by prominent figures from the world of culture, art, Kralik, Pallme König or the school of Nancy, including pieces politics, literature, film and journalism, as well as travellers and by Émile Gallé, the Daum Brothers or Paul Nicolas; furniture by tourists from around the world. And all of them have enjoyed this Homar, Majorelle or Busquets; porcelain by Rosenthal, Royal “hanging oblique flame towards the west” (Aníbal Núñez), the cosy Copenhagen, Mariano Benlliure, Gustave Guetant or Zuloaga; a atmosphere of Casa Lis, its light, the charm of its café on the south collection of French nineteenth–century porcelain dolls that has façade, its open-air concerts at La Terraza de Lis on summer nights, been described by experts as the world’s best collection on display the delightful gifts in its shop and the magic of its multicoloured to the public. The chryselephantine statuettes on show by Demétre windows, through which the echo of Prospero and Shakespeare’s The Chiparus and Ferdinand Preiss, combining metal for the clothes, Tempest resounds: “We are such stuff as dreams are made on”. This stained-glass window on the south façade is part of a stained-glass ensemble installed after the 1995 restoration. It was designed by Manuel Ramos Andrade and produced by the Villaplana workshop Aquest vitral forma part del conjunt de vitralls que es van col·locar a l’edifici durant el procés de restauració que va finalitzar el 1995. Són obra de Manuel Ramos Andrade i van ser realitzats pel taller Villaplana © Carmen Borrego Lorem © Ipsum Lorem © Ipsum © Vicente Sierra Puparelli PROTAGONISTES LIMELIGHT 31 Paul Mezzara: una figura cabdal Paul Mezzara: A Leading Figure de l'Art Nouveau francès of French Art Nouveau Bruno Montamat Bruno Montamat Historiador Historian b.montamat@free.fr b.montamat@free.fr aul Mezzara (1866-1918) aul Mezzara (1866–1918) has been a neglected Pha estat una personalitat figure in this both unique and brief Art Nouveau oblidada d’aquest moviment movement. His role has often been reduced to that tan singular com breu que of merely the patron of his private mansion in Paris, fou l’Art Nouveau; el seu designed by a pioneer of this movement in France, paper s’ha reduït sovint al Hector Guimard. But on the occasion of his death de simple patrocinador del Pin 1918, Mezzara was described as “a passionate seu palauet particular a París dissenyat per disciple of the modern decorative arts”. This can undoubtedly be Hector Guimard, pioner d’aquest corrent explained by the pre-eminence of this “star architect” of French a França. Tanmateix, el 1918, amb motiu Art Nouveau, displaying as it does a dubious simplification and de la seva mort, Mezzara fou qualificat hierarchical vision of artists, genres and techniques, far removed d’“apòstol ardent de les arts decoratives from historical reality and the artistic and intellectual plenitude of modernes”. L’explicació la trobem sens a period that was both contradictory, one that and that nostalgic dubte en la preeminència de l’“arquitecte contemporaries dubbed estrella” de l’Art Nouveau francès, cosa que Paul Mezzara was an artist “La Belle Époque”. The palesa una simplificació qüestionable i una specialising in the art of exuberance of an interrupted visió jeràrquica dels artistes, els gèneres i lace and embroidery destiny devoted to uniting the les tècniques, molt allunyades de la realitat arts and artists in the interest històrica i de l’abundància artística i of ushering in a modern national decorative art can only be revealed intel·lectual d’un període ric i contradictori by studying the unpublished archives kept by the Mezzara family and alhora, que els contemporanis nostàlgics applying a transdisciplinary perspective. van anomenar “Belle Époque”. Només The natural son of a prosperous cognac dealer, Auguste l’estudi dels arxius inèdits conservats per la Hennessy, who descended from a star-studded list of academic família Mezzara i una visió transdisciplinària painters of Italian origin, and the step-nephew of Edouard Manet, permeten revelar l’exuberància d’un destí Mezzara was a decorative artist specialising in the art of lace and estroncat, consagrat a la unió de les arts i embroidery who participated, in major national and international dels artistes en pro del sorgiment d’un art decorative arts exhibitions alongside fellow artists (Paul Follot, Pierre decoratiu modern nacional. Selmersheim, Louis Bigaux and Léon Jallot) to give new, innovative Paul Mezzara commissioned Hector Guimard to design Hôtel Mezzara, built between 1910 and 1911. The Hôtel’s impetus to this textile art. A founding member of the Society of decoration was completed in 1913 Decorative Artists (SAD) in 1901, he was vice-president of this Paul Mezzara va encarregar a Hector Guimard el disseny del Palauet Mezzara, que es va construir entre 1910 i 1911. La decoració es va completar el 1913 Paul Mezzara’s exhibitor card Carnet d'expositor de Paul Mezzara “Que els nostres artistes es posin a treballar “May our artists boldly get down to work amb valentia i ens mostrin que l’art decoratiu and show us that French decorative art francès és més viu que mai.” is more alive than ever.” Paul Mezzara a Art & Décoration, desembre 1908. Paul Mezzara in Art & Décoration, December 1908. Detail of Lola Mezzara’s wedding dress, designed by Paul Mezzara Detail of a bookcase with glass cabinet, designed by Léon in 1913 and manufactured from the flounce The Ferns Jallot, similar to the one owned by Paul Mezzara Detall del vestit de núvia de Lola Mezzara, dissenyat per Paul Mezzara el Detall d’una llibreria amb vitrina, obra de Léon Jallot, similar a 1913 i realitzat a partir del volant Les falgueres la que posseïa Paul Mezzara © DR © DR © DR © DR PROTAGONISTES LIMELIGHT 33 group in 1907, 1910 and 1911 and fought for a decidedly modern and future decorative artist of the store that the lace manufacturer decorative art in which the arts of life had to carve out their would open in Avenue de l’Opéra in 1914. Paul Follot and Francis niche against historicism and slavish copying. The Hôtel Mezzara Jourdain also participated in designing the interiors. Today, only was built in Auteuil, in the sixteenth arrondissement of Paris, in the dining room furniture designed by Guimard remains, the last 1910–1911 and it perfectly displays his deepest aspirations and also major coherent decorative ensemble still in place in France by this his passionate commitment to this second Art Nouveau moment, singular architect. Expressing the taste of the Society of Decorative or “1910 style”. His family origins, his personal fortune from the Artists in early 1914, Hôtel Mezzara was conceived by its patron Melville & Ziffer lace and embroidery factory in Venice, which he as a showcase for the decorative arts of the day, a proposed French set up in 1892, and his intellectual training provided Paul Mezzara synthesis of various apparently opposing European trends in with the opportunity to give concrete expression to his ideas on the the plastic arts: on the one hand, a coup de fouet line imported partnership of art and industry, following the example of Frantz Jourdain, a mentor in defending an art of its time. “A leading figure on the art scene”, as François Loyer claimed, Mezzara’s life provides a new perspective on both the work with which he is linked and the Art Nouveau movement as a whole. Mezzara commissioned Hector Guimard to design the overall architectural concept of his palatial mansion at 60 Rue de la Fontaine in Paris, and he enlisted other leading interior design artists of the 1910s to design its interiors, thereby contradicting the traditionally accepted belief that this is solely a Guimard cosmos. In fact, the chandeliers in the central hall are the work of Edgar Brandt, a young and promising ironworker, while the decoration in the large living room is by Jallot, former director of the Bing studio by Guimard from Belgium and Victor Horta, but now dreamlike and calm, and on the other hand, a more rigidly geometric ornamentation developed by Jallot, Follot or Le Bourgeois, of Germanic origin, but incorporated into the forms of traditional French furniture as a revision of the Empire or Louis Philippe style. Because of its aesthetic and pedagogical nationalism, this still unfinished modern home was undoubtedly conceived with a view to the International Exhibition of Modern Decorative and Industrial Arts planned for 1916 in the west of Paris, but postponed until 1925 due to the outbreak of the First World War. Mezzara, like Guimard, had fought for its organisation as a reaction to the supremacy and overly ostentatious display of art studios in Munich Dining room of the Hôtel Mezzara designed by Hector Guimard, including the Neo- at the Salon d’Automne in 1910. Impressionist fresco The Repose, by Charlotte Chauchet-Guilleré. Above right: Period photo of one of the chairs Period photo of HPôiet edl eM foetzoz ianrgalé’ss main entrance hall Menjador del Palauet Mezzara, dissenyat per Hector Guimard, amb el fresc Foto d’època del vPeeust díbe ufol tcoe Cnatrtaallà del Palauet Mezzara neoimpressionista El repòs, obra de Charlotte Chauchet-Guilleré. A la dreta, foto d’època d’una de les cadires © Bibliothèque des Arts décoratifs, Paris, Collection Maciet Lorem © Ipsum © Cooper-Hewitt Museum © DR 3P4ROTAGONISTES LIMELIGHT 35 Fill natural del pròsper comerci- Melville & Ziffer a Venècia, que va ant de conyac Auguste Hennessy, fundar el 1892, així com la seva des cendent d’una constel·lació formació intel·lectual, donen a Paul d’artistes pintors acadèmics d’origen Mezzara l’oportunitat de plasmar italià, nebot polític d’Edouard Manet, de manera concreta les seves idees Mezzara fou un artista decorador sobre l’aliança de l’art i la indústria, especialitzat en l’art de les puntes i els seguint l’exemple de Frantz Jourdain, brodats que va participar juntament guia tutor de la defensa d’un art del amb els seus col·legues decoradors seu temps. “Figura cabdal de l’escena Paul Follot, Pierre Selmersheim, Louis artística”, com assenyala François Bigaux i Léon Jallot en les principals Loyer, la vida de Mezzara dona una exposicions d’arts decoratives nacio– nova perspectiva tant a l’obra amb nals i internacionals per tal de donar què està vinculada com al moviment un nou impuls renovador a aquest Art Nouveau en conjunt. art tèxtil. Membre fundador de la Per al palauet del número 60 del Societat d’Artistes Decoradors (SAD) carrer La Fontaine de París, Mezzara el 1901, vicepresident d’aquest grup va encarregar a Hector Guimard el els anys 1907, 1910 i 1911, va lluitar concepte arquitectònic global, i va per un art decoratiu decididament comptar amb altres artistes decoradors modern on les arts de la vida havien destacats dels anys 1910 per al disseny Zodiac tablecloth depicting astrological and cabbalistic symbols, de fer-se un lloc davant l’historicisme designed by Mezzara in 1902 dels interiors, cosa que contradiu la i la còpia servil. El Palauet Mezzara, Estovalles Zodíac, amb motius astrològics i cabalístics, obra de Mezzara de 1902 creença tradicionalment acceptada que va fer-se construir a Auteuil, en que es tracta d’un univers únicament el districte XVI de París, els anys 1910-1911, reflecteix perfectament les guimardià. De fet, els salamons del vestíbul central són obra d’Edgar seves aspiracions profundes, així com el seu compromís apassionat amb Brandt, un ferrer jove i prometedor, mentre que el decorat del gran saló és aquest segon moment de l’Art Nouveau o “estil 1910”. Els seus orígens de Jallot, antic director del taller de la casa Bing i futur decorador de la familiars, la fortuna personal provinent de la fàbrica de puntes i brodats botiga que el fabricant de puntes obriria el 1914 a l’avinguda de l’Opéra. © DR Caricature of a “modern salon”, by Joseph Hémard, published in the magazine La vie parisienne in Easter 1913 Caricatura d’un saló modern, de Joseph Hémard, publicada a la revista La vie parisienne durant la Pasqua de 1913 In the case of Mezzara, the fervour for this renewal of forms dominated by the worship of nature and its vital flow stems from his personal philosophy, his cosmosophy, an esoteric teaching imparted by his Belgian spiritual master, Auguste Vandekerkhove, alias S. U. Zanne (1838–1923), since 1900. The very layout of the house responds to this theosophical view of the universe, understandable only to the initiated, in which the impressive stained-glass skylight in the central hall, a rarity in Guimard’s work, represents its intellectual core. Indeed, a spiritual, neo-Platonic dominated return can be seen in this “irrational 1900”, in which many occult theories flourish around the European elite, theories based on both the most advanced scientific discoveries and the most mystical beliefs. So in an unprecedented way, Hôtel Mezzara helps to connect the Symbolist trend at the end of the century with Art Nouveau and, more specifically, with the Guimardian aesthetic, a unique plastic arts expression of the flow of vegetation in the history of French architecture. In this, Guimard is a worthy disciple of Horta, a Freemason and friend of the Symbolists Pierre Braeke and Emile Fabry. This stained-glass window evokes primordial man, an initially androgynous celestial Adam, a challenge to rekindle and the origin of the great whole Façade of the Melville & Ziffer lace and embroidery factory founded by Mezzara in 1892 in Venice, ca. 1910 Emblem of the lace and embroidery factory Melville & Ziffer Façana de la fàbrica de puntes i brodats Melville & Ziffer, fundada a Venècia per Mezzara el 1892, ca. 1910 Emblema de la fàbrica de puntes i brodats Melville & Ziffer © DR © DR © DR Lorem © Ipsum 3P6ROTAGONISTES LIMELIGHT Paul Follot i Francis Jourdain també van participar en el disseny dels aquesta llar moderna, encara inacabada, fou sens dubte concebuda amb interiors. Avui dia només es conserven els mobles del menjador dissenyats vista a la Gran Exposició d’Art Decoratiu Modern prevista per al 1916 a per Guimard, últim gran conjunt decoratiu coherent que queda encara l’oest de París però ajornada fins al 1925 a causa de l’esclat de la Primera al seu lloc a França d’aquest arquitecte singular. Manifest del gust de la Guerra Mundial; Mezzara, igual que Guimard, havien lluitat per la seva Societat d’Artistes Decoradors a l’albada de 1914, el Palauet Mezzara fou organització com a reacció davant la supremacia i la demostració massa concebut pel seu patrocinador com un aparador de les arts decoratives de ostentosa dels tallers d’art muniquesos al Saló de Tardor de 1910. l’època, proposta de síntesi francesa de les diferents tendències plàstiques En el cas de Mezzara, el fervor per aquesta renovació de les formes europees aparentment en què domina el culte a la natura i el seu fluid vital sorgeix de la seva Paul Mezzara fou un oposades: d’una banda, una filosofia personal, la cosmosofia, ensenyament esotèric impartit des artista especialitzat en l’art línia coup de fouet importada del 1900 pel seu mestre espiritual belga, Auguste Vandekerkhove, àlies de les puntes i els brodats de Bèlgica i de Victor Horta S. U. Zanne (1838-1923). La mateixa organització de la casa respon a per Guimard, però ara onírica aquesta visió teosòfica de l’univers, comprensible només pels iniciats i i assossegada, i d’altra banda, una ornamentació més rígida i geomètrica on la impressionant claraboia de vitrall del vestíbul central, excepcional desenvolupada per Jallot, Follot o Le Bourgeois, d’origen germànic, però en l’obra de Guimard, representa el nucli del pensament. En efecte, en inserida en les formes de mobiliari tradicional francès com una revisió de aquest “irracional 1900” s’observa un retorn espiritual, amb domini l’estil Imperi o l’estil Lluís Felip. Pel seu nacionalisme estètic i pedagògic, neoplatònic, en què floreixen nombroses teories ocultistes al voltant de Entrance door to the main living room with stained glass designed by Hector Guimard. The frieze, carved with geometric passion flowers, is a work by Léon Jallot La porta del gran saló està decorada amb vitralls dissenyats per Hector Guimard. El fris, tallat amb flors de la passió geomètriques, és obra de Léon Jallot Design extracted from the book Principes etP éielé dme efnottos idneg lécsosmosophie (“Principles and Elements of Cosmosophy”) by Auguste Vandekerkhove, alias S. U. Zanne, published in 1901 Peu de foto Català Dibuix extret del llibre Principes et éléments de cosmosophie (“Principis i elements de cosmosofia”) d’Auguste Vandekerkhove, àlies S. U. Zanne, publicat el 1901 © DR Lorem © Ipsum © DR PROTAGONISTES LIMELIGHT 39 Lola, one of Mezzara’s daughters, wearing a dress made by Melville & Ziffer lace and embroidery factory, ca. 1913 Lola, una de les filles de Mezzara, amb un vestit realitzat per la fàbrica de puntes i brodats Melville & Ziffer, ca. 1913 and of the macrocosm, represented in an almost sibylline manner by The final contribution connecting the life of a committed the symbol of infinity that unfolds in bluish stained-glass windows. man to his living space continues to be the profoundly reforming Mezzara’s lace creations from his premises in Paris and Venice aspect of Art Nouveau in political and social affairs. Patron of were also naturally filled with Celtic legends, tales by Perrault and the militant magazine Las Artes de la vie by Gabriel Mourey, cabalistic or astrological ornaments. Hôtel Mezzara’s very same and a busy public speaker, Mezzara joined up as a nurse at the wrought ironwork, also a rarity for Guimard, evokes the barrier of outbreak of the First World War. A convinced pacifist and staunch brambles and thorns that give way as the Prince walks through defender of the constitution of a United States of Europe, he joined in the tale of Sleeping Beauty, a symbol of initiation, recalling the a libertarian anarchist group in 1915, L’Union de transformation table-cover in The Legends of the Forest by Mezzara, hailed by the sociale, which defended the equality of the sexes, education and critics in 1907. solidarity. Though he was the father-in-law of Jacques Sadoul The stained-glass skylight in the building’s central hall shows the infinity symbol La claraboia de vitrall del vestíbul central mostra el símbol de l’infinit © DR Lorem © Ipsum © DR 4P0ROTAGONISTES LIMELIGHT 41 l’elit europea, teories basades tant en els descobriments científics (1881–1956), a socialist and later Bolshevik, and akin to Jean més capdavanters com en les creences més místiques. Així, d’una Jaurès, Mezzara preferred to work for individual men and manera inèdita, el Palauet Mezzara permet lligar el corrent women, intellectuals and artisans who failed to recognise simbolista de final de segle amb l’Art Nouveau i, més concretament, themselves in workers’ unions, and he became editor-in-chief amb l’estètica guimardiana, expressió plàstica del flux vegetal of the monthly bulletin La Solidarité mondiale, which was soon única en la història de l’arquitectura francesa. En això, Guimard censored by the Clémenceau government. From then on, this és un digne deixeble d’Horta, francmaçó i amic dels simbolistes utopian and libertarian lace manufacturer, who had retired Pierre Braeke i Emile Fabry. Aquest vitrall és una evocació de from artistic life during the time of the hostilities, planned to l’home primordial, l’Adam celeste inicialment androgin, meta a transform his private mansion in Auteuil, Hôtel Mezzara, into retrobar i origen del gran tot, i del macrocosmos, representats de a “house for everybody”, including a restaurant and based on manera gairebé sibil·lina pel símbol de l’infinit que es desplega the model of worker cooperatives defined by his mentor, S. a través dels vitralls blavosos. Naturalment, les creacions de U. Zanne, in his “Future House of the People”. Exhausted by puntes de Mezzara que venia en els seus establiments de París i illness and by his idealistic struggles, Paul Mezzara died in de Venècia estaven també poblades de llegendes cèltiques, contes 1918 without having managed to realise his Fourierist dream of de Perrault, ornaments cabalístics o astrològics. El mateix reixat a new society ultimately in tune with its new life framework. del Palauet Mezzara, també únic en Guimard, evoca la barrera His distinction as a Knight of the Legion of Honour in 1912 d’esbarzers i espines del conte de La bella dorment que s’obre made him one of the few honoured decorative artists of the al pas del príncep, símbol de l’iniciat i record del cobretaula Les 1910s. Paul Mezzara therefore belonged to that fin-de-siècle llegendes del bosc de Mezzara, aplaudit per la crítica el 1907. utopian elite his colleague Paul Follot described, one that La darrera contribució dels lligams entre la biografia d’un had vanished in 1914: “by the term ‘elite’ I do not intend to home compromès i el seu espai de vida segueix sent la dimensió designate a class of individuals privileged by reason of their profundament reformadora de l’Art Nouveau en matèria política i birth or their fortune, but a type of man endowed by nature Fillet lace Sleeping Beauty, extracted from the table-cover The Legends of the social. Mecenes de la revista militant Les Arts de la vie de Gabriel with gifts that have always elevated these men above their Forest by Mezzara, which was presented and hailed by the critics in 1907 Mourey, conferenciant actiu, Mezzara es va enrolar com a infermer contemporaries to convert them into shepherds of the people. Punta de fil La bella dorment al bosc, extret del cobretaula anomenat Les llegendes del en esclatar la Gran Guerra. Pacifista convençut i aferrissat defensor This elite is that of thought and that of heart, of sensitivity and bosc, obra de Mezzara, que va ser presentat i aplaudit per la crítica el 1907 de la constitució d’uns Estats Units d’Europa, el 1915 es va integrar of culture; it is enlisted in every stratum of society”. en un grup llibertari anarquista, L’Union de transformation sociale, que defensava la igualtat dels sexes, l’educació i la solidaritat. Tot Blind made of fillet lace, by Mezzara, designed in 1913 for Charlotte i ser el sogre de Jacques Sadoul (1881-1956), socialista i després Chauchet-Guilleré’s atelier bolxevic, afí a Jean Jaurès, Mezzara va preferir treballar pels Living room designed by Léon Jallot presented at the Salon Society of Decorative Estor de punta de fil dissenyat per Mezzara per al taller de Charlotte homes i les dones individuals, els intel·lectuals i els artesans que Artists in 1912, which included a display cabinet owned by Mezzara Chauchet-Guilleré el 1913 no es reconeixien en els sindicats obrers, i va esdevenir redactor Mobiliari dissenyat per Léon Jallot, amb armari vitrina propietat de Mezzara, presentat en cap del butlletí mensual La Solidarité mondiale, que aviat fou al Saló d’Artistes Decoradors de 1912 censurat pel govern de Clémenceau. Des d’aleshores, el fabricant de puntes utòpic i llibertari, retirat de la vida artística durant el temps de les hostilitats, va planejar transformar el seu palauet particular d’Auteuil, el Palauet Mezara, en la “casa de tots”, amb un restaurant, seguint el model de cooperativa obrera tal com l’havia definit el seu mestre, S. U. Zanne, en la seva “Futura Casa del Poble”. Esgotat per la malaltia i per les seves lluites idealistes, Paul Mezzara va morir el 1918 sense haver tingut temps de fer realitat el seu somni fourierista d’una nova societat finalment en sintonia amb el seu nou marc vital. La seva distinció com a cavaller de la Legió d’Honor el 1912 el va convertir en un dels rars artistes decoradors honorats en la dècada 1910. Paul Mezzara pertany, doncs, a aquella elit utòpica de final de segle descrita pel seu col·lega Paul Follot i que el 1914 va fer desaparèixer: “Amb el terme elit no pretenc designar una classe d’individus privilegiats per motiu del seu naixement o la seva fortuna, sinó una espècie d’homes afavorits per la natura amb uns dons que sempre han elevat aquests homes per damunt dels seus contemporanis i n’han fet els pastors dels pobles. Aquesta elit és la del pensament i la del cor, de la sensibilitat i de la cultura; es recluta en totes les capes de la societat”. Fillet lace by Mezzara, entitled The Dream Punta de fil de Mezzara, anomenada El somni © DR © DR © DR © DR Exposició Exhibition 43 Art Nouveau: The Nature of Dreams Paul Greenhalgh Director of the Sainsbury Centre, Norwich P.Greenhalgh@uea.ac.uk his is the latest exhibition in an on-going series after a delay caused by the Covid-19 crisis. It includes works Tstaged at the Sainsbury Centre for Visual Arts in from other major collections, such as the Fitzwilliam Museum in Norwich, one of the UK’s principal museums for Cambridge, the Horta Museum in Brussels, and the Museum of the presentation and study of Art Nouveau. The Catalan Art Nouveau in Barcelona. Anderson Collection of Art Nouveau was gifted The central theme of the exhibition is the relationship of to the Centre not long after its opening in 1978, English art and design to the Art Nouveau style. It contains a and since then has been displayed on a regular range of masterpieces of English art and design, including William cycle approximately every three years. Since 2010, the exhibitions Morris, Dante Gabriel Rossetti, Edward Coley Burne-Jones, Aubrey have been more frequent, based on diverse themes within the Beardsley, W. A. S. Benson, Walter Crane and Christopher Dresser. Art Nouveau style and with works borrowed to supplement the Major European works by Hector Guimard, Victor Horta, Antoni core Anderson holdings. The present exhibition is entitled “Art Gaudí, Emile Gallé, Louis Majorelle and Gustave Serrurier-Bovy, Nouveau: The Nature of Dreams” and it opened on 7 July 2020 among others, carry the exhibition to a climax which features Metamorphosis, inkwell in bronze and brass by Carl Kauba, ca. 1905 Rosewater sprinkler and vase in silver and glass, attributed to Johann Loetz Witwe, ca. 1900 Metamorfosi, tinter de bronze i llautó, fet per Carl Kauba, ca. 1905 Gerro i dosificador per a aigua de roses, de vidre i argent, atribuït a Johann Loetz Witwe, ca.1900 © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA Lorem © Ipsum © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA 44 Exposició Exhibition 45 Modernisme: la naturalesa dels somnis Paul Greenhalgh Director del Centre Sainsbury, Norwich P.Greenhalgh@uea.ac.uk questa és l’última d’un seguit d’exposicions Aque s’han presentat al Centre Sainsbury d’Arts Visuals de Norwich, un dels principals museus del Regne Unit pel que fa a presentacions i estudis sobre Modernisme. No gaire després d’inaugurar-se el 1978, el Centre va rebre com a donació la Col·lecció Anderson de Modernisme, i des d’aleshores l’ha exposat regularment cada tres anys aproximadament. A partir de 2010 les exposicions han estat més sovintejades, centrades en diversos temes dins l’estil modernista i comptant amb obres prestades per complementar les de la Col·lecció Anderson. La mostra actual, “Modernisme: la naturalesa dels somnis”, es va inaugurar el 7 de juliol amb un retard degut a la crisi de la Covid-19, i inclou obres d’altres col·leccions importants, com la del Museu Fitzwilliam de Cambridge, el Museu Horta de Brussel·les i el Museu del Modernisme Català de Barcelona. El tema central de l’exposició és la relació de l’art i el disseny anglesos amb l’estil modernista. Inclou un seguit d’obres mestres de l’art i el disseny anglesos, amb obres de William Morris, Dante Gabriel Rossetti, Edward Coley Burne Jones, Aubrey Beardsley, W. A. S. Benson, Walter Crane i Christopher Dresser. Grans obres europees d’Hector Guimard, Victor Horta, Antoni Gaudí, Émile Gallé, Louis Majorelle i Gustave Serrurier-Bovy, entre d’altres, View of the exhibition, the Sainsbury Centre's mezzanine space Imatge de l’exposició, situada a l’espai entresol del Centre Sainsbury the cities of Barcelona, Brussels and Paris. The book which accompanies the exhibition, entitled The Nature of Dreams: England and the Formation of Art Nouveau, explores the theme in depth. An opening chapter The fusion of nature by Paul Greenhalgh examines and dreams came to the design scene in London that contributed to the European characterise much of avant-garde. The following Art Nouveau practice chapters present case studies on this impact in a number of cities: Françoise Aubry looks at Brussels, Barbara Bessac explores the relationship of Paris to London, especially through the medium of theatre, and Lluís Bosch assesses the impact of English art on Barcelona. Art Nouveau was complex and eclectic. In each country it had its own characteristics and subject matters, although it was also fundamentally cosmopolitan. The various national movements were in touch with each other, making the style into an international phenomenon, with common principles about Le Lys. 1898 colour lithograph on silk by Alphonse Mucha Box in wood, designed by H. R. Dow and Walter Crane, 1900 Collar ornament by an unknown maker, ca. 1900. Silver, semiprecious stones, pearl and enamel Els lliris. Litografia en color sobre seda d'Alphonse Mucha, 1898 Capsa de fusta dissenyada per H. R. Dow i Walter Crane, 1900 Ornament d’un collar, d’autor desconegut, ca. 1900. Plata, pedres semiprecioses, perla i esmalt © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA © Andy Crouch © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA 46 Exposició Exhibition porten la mostra a un punt àlgid on trobem les ciutats de Barcelona, Els diversos moviments nacionals estaven en contacte entre ells, cosa Brussel·les i París. El llibre que acompanya l’exposició, The Nature of que convertia l’estil en un fenomen internacional, amb uns principis Dreams: England and the Formation of Art Nouveau (“La naturalesa dels compartits sobre la bellesa. Dues de les idees més importants van ser somnis: Anglaterra i el desenvolupament del Modernisme”), examina la nova mirada a la natura com a font d’inspiració per al disseny i l’ús el tema en profunditat. Un capítol introductori de Paul del simbolisme per crear un llenguatge ornamental públic. Greenhalgh explora la situació del disseny a Londres Aquest simbolisme tenia sovint un caire oníric. La i la seva contribució a l’avantguarda europea. fusió de la naturalesa i els somnis, per tant, va Els capítols següents presenten estudis esdevenir una característica de gran part del de l’impacte que va tenir en diverses Modernisme. Tant l’exposició com el llibre ciutats: François Aubry examina el cas examinen també de quina manera el de Brussel·les, Barbar Bessac aborda Modernisme es plantejava el problema la relació de París amb Londres, de la ciutat, en una època en què grans especialment a través del teatre, i Lluís masses poblacionals s’aplegaven al Bosch ens endinsa en l’impacte de l’art voltant dels nous nuclis industrials. Les anglès a Barcelona. implicacions del nou context urbà i el El Modernisme fou complex destí de la individualitat dins aquestes i eclèctic. En cada país va tenir unes aglomeracions humanes eren qüestions característiques i unes temàtiques pròpies, molt presents en les reflexions dels principals si bé era també essencialment cosmopolita. dissenyadors modernistes. Un mantra constant, Brooch by an unknown maker, silver and enamel, ca. 1900 Agulla creada per un autor desconegut, argent i esmalt, ca. 1900 A selection of Art Nouveau ceramics in the exhibition Opening of the exhibition, showing two pieces by Reissner, Stellmacher and Kessel. On the left - on a stool by Émile Gallé in rosewood and oak, ca. 1900 - tobacco jar in the form of a woman’s head, ca. 1905. On the right, figure in earthenware representing Loïe Fuller, ca. 1900 Selecció de ceràmiques modernistes a l’exposició Entrada de l’exposició, que mostra dues peces de Reissner, Stellmacher i Kessel. A l’esquerra – sobre un tamboret d’Émile Gallé en palissandre i roure, ca. 1900 – recipient per al tabac en forma de cap de dona, ca. 1905. A la dreta, figura en pisa representant la Loïe Fuller, ca. 1900 © Andy Crouch rson Coll ection of e Art No © An d uveau. UEA © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA 48 Exposició Exhibition 49 repetit sovint per Siegfried Bing, un dels líders de l’estil, era que la nova beauty. Two of the most important ideas were the new approach to to change the city for the better. As Bing himself pointed out in generació no havia d’evitar la realitat de la ciutat, sinó que havia d’adoptar nature as a source for design, and the use of symbolism to create a an article in the magazine The Craftsman (October 1903, p.3), the les noves condicions alhora que public language of ornament. The symbolism often had a dreamlike Art Nouveau generation were “forced to subordinate the general La fusió de la naturalesa s’enfrontava als seus pitjors quality to it. The fusion of nature and dreams, therefore, came to character of our environment to all the conditions of modern life”. i els somnis va esdevenir aspectes per tal de millorar-la. characterise much of Art Nouveau practice. Both the exhibition This demanded a new art, one that recognised the situation they Tal com assenyalava el mateix and the book also explore how Art Nouveau addressed itself to the were in. Historical models were of limited use. una característica de gran Bing en un article a la revista problem of the city, in an age that saw mass populations crammed One of the main lines of the exhibition, then, is the evolution part del Modernisme The Craftsman (octubre 1903, into such new industrial environments. The leading Art Nouveau from the romantic intensity of the Pre-Raphaelite Brotherhood pàg. 3), la generació modernista designers pondered constantly on the implications of the new to the technological spectacle that was urban life in the new es veia “obligada a subordinar el caràcter general del nostre entorn a urban context, and on the fate of individuality in this crowded metropolises of Europe. Many Europeans considered various totes les condicions de la vida moderna”. Això requeria un art nou, un art morass. A constant mantra, often repeated by Siegfried Bing, one English movements after 1850 to be the main inspiration behind que reconegués la situació en què es trobaven. L’ús dels models històrics of the leaders of the style, was that the new generation should not Art Nouveau, so much so that intellectuals in Germany and es veia limitat. avoid the reality of the city, but rather, they needed to embrace Belgium declared that the style had started in London. Among Un dels principals eixos de l’exposició és, doncs, l’evolució de la the new conditions while resisting their worst aspects, in order the most important initiatives in England were the Design Reform intensitat romàntica de la Germandat Prerafaelita vers l’espectacle tecnològic que representava la vida urbana en les noves metròpolis d’Europa. Molts europeus van considerar que diversos moviments anglesos posteriors a 1850 constituïen la principal inspiració del Modernisme, fins al punt que intel·lectuals d’Alemanya i Bèlgica afirmaven que l’estil s’havia iniciat a Londres. Entre les iniciatives més importants d’Anglaterra hi havia el Moviment de Reforma del Disseny, especialment la xarxa d’Escoles de Disseny i el Moviment Estètic liderat per Oscar Wilde i James Chair in ash wood by Antoni Gaudí, ca. 1890 Cadira de fusta de freixe, obra d’Antoni Gaudí, ca. 1890 McNeill Whistler. Al gran dissenyador Christopher Dresser se l’associava a ambdós moviments, que compartien l’interès pel japonisme i per l’art islàmic. Una altra figura anglesa que va tenir una enorme influència en el desenvolupament del Modernisme va ser William Morris, que va començar la seva carrera dins el cercle prerafaelita i va acabar fundant el moviment Arts and Crafts, les altres dues iniciatives artístiques fonamentals en l’Anglaterra de l’època. Tots quatre moviments van tenir impacte en el Modernisme, però mentre que el període 1870-1910 fou una època daurada per a l’art i el disseny anglesos, Anglaterra no va arribar a generar un moviment modernista propi. Això no obstant, hi va haver dissenyadors a Anglaterra coneguts per treballar en aquest estil, com són Archibald Knox i Aubrey Beardsley. Nombrosos historiadors consideren que les il·lustracions de Beardsley per a l’obra Salomé d’Oscar Wilde de 1893 es compten entre les primeríssimes obres plenament resoltes en l’estil modernista. L’exposició “Modernisme: la naturalesa dels somnis” va ser al Centre Sainsbury per a les Arts Visuals de Norwich fins al 6 de desembre de 2020. Al llarg del 2021 farà, previsiblement, una gira pel Regne Unit i altres llocs d’Europa. www.sainsburycentre.ac.uk Brooch in gold and enamel, with ruby and pearl, by Georges Fouquet ca. 1898 Image of the exhibition section dedicated to Brussels Fermall d'or i esmalt, amb robí i perla, fet per Georges Fouquet, ca. 1898 Imatge de la secció dedicada a Brussel·les dins l’exposició © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA Carles Insenser © Museu del Modernisme Català © Andy Crouch ExLp 51 ampshade ino glass and lead bsy Louis Comifort Tifcfany, ca.1900ió Pantalla de llum de vidre plomat, obra de Louis Comfort Tiffany, ca. 1900 Various ceramic tiles by different English makers, ca. 1905 / Mostrari de rajoles de ceràmica, de diversos productors anglesos, ca. 1905 Movement, particularly the network of Schools of Design, and the Aesthetic Movement led by Oscar Wilde and James McNeill Whistler. The great designer Christopher Dresser was associated with both these movements, which had a common interest in Japonisme and Islamic art. Another English figure that was hugely influential in the development of Art Nouveau was William Morris, who began his career within the Pre-Raphaelite circle and went on to found the Arts and Crafts Movement, the other two important artistic initiatives in the England of the time. All four movements impacted on Art Nouveau, but while the period 1870–1910 was a golden age for English art and design, England did not go on to generate an Art Nouveau movement of its own. There were, however, individual designers in England who were known to work in the style, such as Archibald Knox and Aubrey Beardsley. Many historians agree that Beardsley’s illustrations for Oscar Wilde’s 1893 play Salome were among the very first fully resolved works in the Art Nouveau style. The exhibition “Art Nouveau: The Nature of Dreams” was on show at the Sainsbury Centre for Visual Arts in Norwich until 6 December 2020. In 2021 it may tour around the UK and other venues in Europe. www.sainsburycentre.ac.uk Pie de foto inglés Peu de foto Català Cabinet by Louis Majorelle, ca. 1900. Walnut, oak, rosewood, silk and bronze Moble prestatgeria de Louis Majorelle, ca. 1900. Fustes de noguera, roure i palissandre, amb seda i bronze Lorem © Ipsum © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA © Andy Crouch © Anderson Collection of Art Nouveau. UEA 52 Feminal HERSTORY 53 Suzanne Valadon Suzanne Valadon De model a pintora From Model to Painter Evelyne Saëz Evelyne Saëz Historiadora de l’art, París Art historian, Paris evelyne.saez@wanadoo.fr evelyne.saez@wanadoo.fr i hem de jutjar pels pocs articles i les raríssimes exposicions Marie Clementine Valade va néixer el 23 de novembre de 1865 en ere we to judge from the few Sque se li han dedicat, el lloc de Suzanne Valadon en la un llogarret del sud-oest de França, a Bessines-sur-Gartempe, prop de articles and fleetingly rare història de l’art segueix suscitant perplexitat i interrogants Limoges, filla de pare desconegut i de Madeleine Valade, bugadera. La exhibitions dedicated to Suzanne vuitanta anys després de mare, que té dificultats per sobreviure en Valadon (1865–1938), her place in la seva mort. Partint del aquell poblet, s’instal·la a París el 1870, a art history might cause perplexity triple obstacle de ser dona, la zona de Montmartre. Marie estudia en and wonderment even a full autodidacta i proletària, va una institució religiosa, però no tolera la W80 years after her death. Faced haver de superar el triple repte d’imposar-se disciplina i el 1877 abandona l’escola. Per with the triple obstacles of being a woman, self-taught and en un món patriarcal, acadèmic i burgès. El ajudar la seva mare, fa diverses feinetes proletarian, she had to overcome that triple challenge of making destí d’aquesta dona excepcional, que la va mentre somia arribar a ser trapezista. Als her mark in a patriarchal, academic, bourgeois world. This dur de fer de model passiva a convertir-se quinze anys entra a formar part del Circ exceptional woman’s destiny – leading her from being a passive en una pintora de renom internacional, se’ns Molier, però una caiguda desafortunada model to becoming a painter of international renown – can be presenta com una metàfora de la condició l’obliga a renunciar al seu somni. A la plaça seen as a metaphor for the female condition in the last 150 years. femenina en els darrers cent cinquanta Pigalle hi ha un dels principals mercats Through works brimming with energy and sensuality, she invites anys. A través d’una obra plena d’energia de models de la capital. És una feina ben us to share an uncompromising vision, of bodies, of relations i de sensualitat, ens convida a compartir remunerada i que s’adiu amb el caràcter between the sexes and between the classes. It is a different world, una visió sense concessions dels cossos, de independent de Marie. La seva bellesa sana newly forged for painting, an ideal model, often breaking perhaps les relacions entre sexes, entre classes: un i robusta, la cabellera rossa i la carona de with the values of its period yet uniquely presaging our own. món diferent, refundat per la pintura, un Marie Clementine Valade was born on 23 November 1865 model ideal, potser, sovint rupturista amb Portrait of Suzanne Valadon as a young woman in Bessines-sur-Gartempe, a hamlet in south-west France, near els valors de la seva època, i tanmateix Limoges. Her father: unknown. Her mother: Madeleine Valade, Retrat de Suzanne Valadon de jove singularment precursor de la nostra. a washerwoman. Having struggled to survive in that village, her Suzanne Valadon was prolific in pastel on paper. On the left: Two Women Sitting, 1899. Right: Nude, 1908 Henri de Toulouse-Lautrec, Portrait of Suzanne Valadon, 1885 Renoir often used Valadon as model, as in this 1883 oil on canvas, Dance in the City Suzanne Valadon va treballar molt el pastel sobre paper. A l’esquerra, Dues dones assegudes, 1899. A la dreta, Nu, 1908 Henri de Toulouse-Lautrec. Retrat de Suzanne Valadon, 1885 Renoir sovint usava Valadon com a model, com en aquest oli sobre tela de 1883, Ball a la ciutat Public domain Public domain © MFA Houston. Gift of Michael and Amy Cosgrove © 2020. Photo Art Media/Heritage Images/Scala, Florence © RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / DR 54 Feminal HERSTORY 55 galtes molsudes atrauen els pintors. Posa per als artistes més diversos: mother moved to Paris in 1870, to the Montmartre neighbourhood. group of young Catalan artists, including Ramon Casas, Santiago Forain, Steinlein, De Nittis, Henner, Puvis de Chavannes, Renoir, Toulouse- Marie studied at a religious institution but could not tolerate the Rusiñol and Miquel Utrillo i Morlius. The latter was the son of a Lautrec. Però no és una model com les altres: dibuixa des de petita i, discipline and left school in 1877. To help her mother make ends liberal Republican lawyer exiled in France. Educated in France, he a través del contacte amb els artistes, adquireix una cultura que més meet she worked several jobs while dreaming of becoming a trapeze had moved to Paris to pursue engineering studies, but was passionate endavant nodrirà la seva vocació i l’estètica que la caracteritza. A partir artist. At fifteen she joined Cirque Molier but an unlucky fall forced about drawing. Marie began a relationship with him and on 26 Suzanne va haver de de 1881, Marie freqüenta la her to abandon her dream. Place Pigalle was where one of the main December 1883 a son, Maurice, was born, whom his father at first bohèmia de Montmartre que superar el repte d’imposar-se Suzanne had to overcome markets for models in the refused to recognise. Returning to Madrid in 1885, Miquel Utrillo gravita al voltant del cabaret capital was located. It was joined the team of engineers charged with organising the Exposició en un món patriarcal, Le Chat Noir. Allà hi coneix the challenge of making well-paid work and formed Universal to be held in Barcelona in 1888. By this time fully acadèmic i burgès un grup de joves artistes her mark in a patriarchal, a good fit with Marie’s involved in the early Catalan Modernista movement, Utrillo returned catalans entre els quals es academic, bourgeois world independent nature. Her to Paris in 1889 as correspondent for La Vanguardia newspaper compten Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo i Morlius. healthy robust beauty, for the 1889 Exposition Universelle. He re-encountered his friends Aquest darrer és fill d’un advocat liberal republicà exiliat a França. Ha blond mane of hair and plump cheeks drew the painters. She posed Santiago Rusiñol, Ramon Casas and Ramon Canudas, with whom rebut una educació francesa i s’ha traslladat a París per seguir estudis for a wide range of artists, including Forain, Steinlein, De Nittis, he would live. He also met Marie again, and Maurice, whom he d’enginyeria, però l’apassiona el dibuix. Marie inicia una relació amb Henner, Puvis de Chavannes, Renoir and Toulouse-Lautrec. But she would finally recognise in 1891. In any event, his relationship with was no ordinary model: she had sketched since she was little and, Marie was tempestuous and Utrillo would soon leave her life for through the contact with artists, acquired a culture that would later good. From 1895 onwards he devoted his talents as a painter, art nurture her vocation and the aesthetic that characterised her. From critic, set designer and engineer to the Modernista movement led by 1881 onwards, Marie frequented the Montmartre Bohemian crowd Rusiñol at Cau Ferrat in the town of Sitges, becoming one of Catalan revolving around Le Chat Noir cabaret. There she got to know a Modernisme’s foremost figures. Portrait of Miquel Utrillo by his friend Santiago Rusiñol outside Le Moulin de la Galette in Paris, 1890–1891 Miquel Utrillo retratat pel seu amic Santiago Rusiñol a l'entrada del Moulin de la Galette a París, 1890-1891 ell i el 26 de desembre de 1883 neix un nen que es dirà Maurice i que el seu pare, d’entrada, no reconeixerà. Quan torna a Madrid el 1885, Miquel Utrillo entra a formar part de l’equip d’enginyers que s’encarreguen d’organitzar l’Exposició Universal que s’ha de celebrar a Barcelona el 1888. Ja plenament inserit en el moviment modernista català primerenc, Utrillo tornarà a París al 1889 com a corresponsal de La Vanguardia per a l’Exposició Universal de 1889. Hi retrobarà els seus amics Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Ramon Canudas, amb qui s’instal·larà, i també Marie i Maurice, a qui acabarà reconeixent el 1891. De tota manera, la relació amb Marie és tempestuosa i Miquel aviat acabarà sortint de la seva vida per sempre. A partir de 1895 posarà el seu talent com a pintor, crític d’art, escenògraf i enginyer al servei de l’aventura modernista liderada per Rusiñol al Cau Ferrat de la vila de Sitges, del qual esdevindrà una de les principals figures. El naixement de Maurice marca un gir en la vida de Marie. Comença un treball personal alhora que continua fent de model. No pot dedicar gaire temps a la criatura, de manera que la confia a la Pierre-Auguste Renoir. Dance at Bougival,1883. Oil on canvas Toulouse-Lautrec’s oil on canvas The Hangover (1887–1889) is one of the best-known portraits of Suzanne Valadon Pierre-Auguste Renoir. Ball a Bougival,1883. Oli sobre tela La ressaca, oli sobre tela de Toulouse-Lautrec (1887-1889), és un dels retrats més coneguts de Suzanne Valadon © Museum of Fine Arts, Boston © Museu nacional d’Art de Catalunya, 2020 Harvard Art Museums/Fogg Museum, Bequest from Maurice Wertheim’s Collection. Class of 1906 ©President and Fellows of Harvard College 56 Feminal HERSTORY seva mare. Entre 1883 i 1893 realitza nombrosos dibuixos amb mina de plom, carbonet i sanguina. El 1886 es muda amb la seva mare i el seu fill al carrer de Tourlaque, a la casa on Toulouse-Lautrec lloga un taller. Ràpidament es fa amiga del pintor, a qui inspirarà diverses obres, entre les quals la famosa Ressaca (1888). És a ell a qui deu el nom de pila de Suzanne: “Tu que poses nua per als vells, t’hauries de dir Suzanne!”, sembla que li va dir. També va ser ell qui li va suggerir que mostrés els seus dibuixos a Degas. El mestre, conegut per ser implacable, es mostra admirat. Des d’aleshores, anima Suzanne a continuar i a exposar. Li agafa un veritable afecte i esdevé el seu mentor. A partir de 1893, Suzanne comença a pintar, prenent els seus models de l’entorn. Té una breu relació amb Erik Satie, de qui serà l’única història d’amor. Li inspira les Danses Gothiques i la seva ruptura violenta empenyerà Satie a compondre Vexations, amb una curta melodia destinada a repetir-se vuit-centes quaranta vegades. Suzanne, per la seva banda, realitza diversos retrats del compositor. El 1894 serà la primera dona que exposarà al Saló de la Societat Nacional de Belles Arts. Degas serà el seu primer client. La presenta a col·leccionistes i marxants (Le Barc de Bouteville, Durand-Ruel, Ambroise Vollard), així com a altres pintors (Sérusier, Emile Bernard, Pissarro, Cézanne, Gauguin). La inicia, a més, en la tècnica de la punta seca i de l’aiguafort. El 1896, Suzanne es casa amb Paul Moussis, un agent de canvi acabalat, amic de Satie, que li ofereix una vida confortable que li permet consagrar-se plenament al seu art. Suzanne Valadon, 1910: Maurice Utrillo, His Grandmother and a Dog. Oil on cardboard Suzanne Valadon, The Blue Room, 1923. Oil on canvas Suzanne Valadon, 1910: Maurice Utrillo, la seva àvia i un gos. Oli sobre cartró Suzanne Valadon, L’habitació blava, 1923. Oli sobre tela Pie de foto inglés Peu de foto Català Suzanne Valadon, Still-Life with a Chalice of Fruit, 1908. Oil on canvas www.eeeeb Suzanne Valadon. Natura morta amb calze de fruitwesw, w19.e1e8e. eObli sobre tela Photo © Centre Pompidou, MNAM-CCI, Dist. RMN-Grand Palais / Jacqueline Hyde Photo © Centre Pompidou, MNAM-CCI, Dist. RMN-Grand Palais / Jacqueline Hyde ©2020. Christie's Images, London/Scala, Florence Lorem © Ipsum Feminal HERSTORY Maurice Utrillo, Rome Metro Station, Paris, 1912–1913 Maurice Utrillo, Estació de metro Rome, París, 1912-1913 Maurice’s birth marked a change in Marie’s life. She diverse of his works, including his famous Hangover (1888). It began to develop a personal project even as she continued is he to whom she owes her nickname Suzanne: “You who pose working as a model. Since she could not dedicate much time nude for old men should be called Suzanne!”, he is claimed to to her child, her mother raised him. From 1883 to 1893 she have said. It was also he who suggested she show her drawings made numerous drawings in graphite, charcoal and sanguine. to Degas. The master, known to be implacable, expressed In 1886 she moved with her mother and son to Rue de admiration for them. From then on, he encouraged Suzanne Tourlaque, to the house where Toulouse-Lautrec rented a to continue and to exhibit. He showed true affection for her, studio. She quickly made friends with the painter, inspiring becoming her mentor. Pie de foto inglés Peu de foto Català One of Suzanne Valadon’s few landscapes: The Tree, 1912 Suzanne Valadon, Reclining Nude, 1928. Oil on canvas www.eeeeb Un dels pocs paisatges de Suzanne Valadonw: wL’awr.bereee, e1b912 Suzanne Valadon, Nu ajagut, 1928. Oli sobre tela © Public domain Lorem © Ipsum © Paris Musées, musée d'Art moderne, Dist. RMN-Grand Palais / image ville de Paris Photo © The Metropolitan Museum of Art, Dist. RMN-Grand Palais / image of the MMA 60 Feminal HERSTORY 61 1926 photo showing Suzanne Valadon with her son Maurice Utrillo and her husband André Utter in their home-atelier Foto de 1926 on veiem Suzanne Valadon amb el seu fill Maurice Utrillo i el seu marit André Utter a la seva casa-taller La història es podria haver acabat aquí. Però només si no comptéssim amb la naturalesa de Suzanne, que res no podia reprimir. El 1909 coneix André Utter, nascut i criat a Montmartre igual que Maurice, que només té tres anys més que ell. Però al revés que Suzanne Valadon, Portrait of Erik Satie, 1892. Oil on canvas Suzanne Valadon, Self-Portrait, 1883. Pencil drawing, charcoal on paper, pastel Maurice, que per aquesta època ja és un artista apreciat pels marxants i els col·leccionistes i exposa a la Galeria Clovis Sagot, André és electricista i no s’endinsarà en la pintura fins Suzanne Valadon, Retrat d’Erik Satie, 1892. Oli sobre tela Suzanne Valadon, Autoretrat, 1883. Dibuix a llapis, carbó vegetal sobre paper, pastel més tard, sota la influència de Suzanne. André és molt bell i Suzanne se sent subjugada per ell i se n’enamora. Li demana que posi per al seu següent quadre, Adam i Eva, on s’hi From 1893 onwards, Suzanne began to paint, choosing her painters (Sérusier, Emile Bernard, Pissarro, Cézanne and Gauguin). representa ella mateixa encarnant els trets d’Eva. Es fan amants, per desesper de Maurice. subjects from her surroundings. She had a short relationship with Furthermore, he started her off in the drypoint and aquafort El 1911, Suzanne es divorcia de Paul Moussis i, malgrat la diferència d’edat, el 1914 es casa Erik Satie, for whom she would be his sole love interest, inspiring etching techniques. In 1896, Suzanne married Paul Moussis, amb Utter. En els vint anys que separen la fi de la guerra de la seva mort el 1938, André his Gothic Dances. Their violent rupture drove Satie to compose a wealthy stockbroker and friend of Satie’s, who offered her a Utter s’ocuparà de gestionar les carreres de Suzanne i de Maurice. La fama de Suzanne Vexations – its short melody demanding 840 repetitions. Suzanne, comfortable life, enabling her to devote herself solely to her art. no deixarà de créixer. Exposa a les galeries Clovis Sagot, Berthe Weill i Bernheim Jeune. El for her part, made several portraits of the composer. Her story might have ended here had they not taken into 1922 Robert Rey li dedica un monogràfic i el 1932 se li fa una retrospectiva a la Galeria In 1894 she would become the first woman to exhibit in the account Suzanne’s irrepressible nature. In 1909 she met André Georges Petit. El 1937, el Museu de Luxemburg compra moltes de les seves obres. El 7 Salon of the Société Nationale des Beaux-Arts. Degas would be Utter, born and bred in Montmartre like Maurice, and a mere three d’abril de 1938, Suzanne mor a causa d’una hemorràgia cerebral envoltada dels seus amics her first client. He introduced her to collectors and dealers (Le Barc years older than her son. But unlike Maurice, who by that time pintors Derain, Picasso, Braque i Kars. Va ser enterrada al cementiri de Saint-Ouen a París, de Bouteville, Durand-Ruel and Ambroise Vollard), and also other was an artist appreciated by the dealers and collectors, exhibiting on reposa al costat del seu amor André, mort el 1948. Suzanne Valadon, André Utter’s Profile, 1911. Charcoal on paper Suzanne Valadon, André Utter de perfil, 1911. Carbonet sobre paper © Paris, Centre Pompidou - Musée national d'art moderne - Centre de création industrielle © Public domain © Paris, Centre Pompidou - Musée national d'art moderne - Centre de création industrielle Photo (C) Centre Pompidou, MNAM-CCI, Dist. RMN-Grand Palais / Jacqueline Hyde Lorem © Ipsum HERSTORY 63 at the Galerie Clovis Sagot, André was an electrician who did not and Maurice. Suzanne’s fame continued to grow. She exhibited venture into painting until later, under Suzanne’s influence. Yet at the galleries Clovis Sagot, Berthe Weill and Bernheim Jeune. In André was powerfully attractive and Suzanne, caught in his spell, 1922 Robert Rey dedicated a monograph to her, while the Galerie fell in love. She asked him to pose for her painting, Adam and Georges Petit had a retrospective of her work in 1932. In 1937, Eve, in which she herself represented Eve. They became lovers, to the Musée du Luxembourg bought many of her works. On 7 April Maurice’s desperation. In 1911, Suzanne divorced Paul Moussis 1938, Suzanne died from a brain haemorrhage surrounded by her and, despite their age difference, married Utter in 1914. In the friends, the painters Derain, Picasso, Braque and Kars. She was 20 years separating the end of the war from her death in 1938, buried in the cemetery of Saint-Ouen in Paris, where she lies beside André Utter took charge of managing the careers of both Suzanne her love, André, who died in 1948. Pie de foto inglés Peu de foto Català Pie de foto inglés Peu de foto Català 1913 oil on canvas in which Valadon portrayed her niece Marie Coca with daughter Gilberte In her 1909 oil on canvas Adam and Eve, Valodon used herself and her then lover André Utter as models Oli sobre tela de 1913 on Valadon va retratar la seva neboda Marie Coca amb la seva filla Gilberte Al seu oli sobre tela de 1909 Adam i Eva, Valodon va usar com a models el seu aleshores amant André Utter i ella mateixa Lorem © Ipsum © 2020. DeAgostini Picture Library/Scala, Florence © Paris, Centre Pompidou - Musée national d'art moderne - Centre de création industrielle RESTAURACIÓ RESTORATION Villa Majorelle Restoring an Artist’s House Valérie Thomas Director, Musée de l’École de Nancy Valerie.Thomas@mairie-nancy.fr illa Majorelle was the first Art V Nouveau house in Nancy. The cabinetmaker Louis Majorelle commissioned Parisian architect Henri Sauvage to design it, and it was built between 1901 and 1902 (see cDf 10, pp. 34–37). The villa’s restoration was undertaken in two stages. The first, in 2016–2017, focussed on its exterior. In the second, begun in 2019, Villa Majorelle’s interior was restored, enabling it to be reopened to the public on 15 February 2020. The building, innovative in its architecture, conserves most of its interior decoration and also part of its original furnishings. The villa illustrates that desire for artistic unity which Art Nouveau advocated. A scientific committee headed by architectural historian François Loyer, collaborated with the Musée de l’École de Nancy in this project, helping to define the extent and guiding principles chosen for the intervention. So it was decided to return the house to the state in which it existed at the time it was built, while conserving traces of its evolution up until the cabinetmaker’s death in 1926. These principles were furthermore subject to the scientific and technical control of French state services since the villa in its entirety is classed as a historical monument. Detail of the façade after the 2017 restoration The stairwell underwent a full restoration, made possible thanks to photos in the Société Majorelle’s sales The villa’s main entrance after restoration catalogues along with other extant period photos Porta principal d’accés a la vil·la després de la restauració Detall de la façana després de la restauració realitzada el 2017 El buc de l’escala ha estat objecte d’una restauració integral, que ha sigut possible gràcies a les imatges dels catàlegs comercials de la Société Majorelle i altres fotografies d’època que es conserven © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Philippe Caron / Musée de l'Ecole de Nancy RESTAURACIÓ RESTORATION Vil·la Majorelle Restaurant la casa d’un artista Valérie Thomas Directora del Museu de l’École de Nancy Valerie.Thomas@mairie-nancy.fr a Vil·la Majorelle és la primera casa en estil Art Nouveau part del mobiliari original. La vil·la il·lustra la voluntat d’unitat de l’art que L de Nancy. Va ser dissenyada per l’arquitecte parisenc Henri preconitzava l’Art Nouveau. Sauvage per encàrrec de l’ebenista Louis Majorelle i es va Un comitè científic, presidit per François Loyer, historiador de construir entre 1901 i 1902 (vegeu cDf 10, pàg. 34-37). l’arquitectura, va acompanyar el Museu de l’École de Nancy en aquest La restauració de la vil·la s’ha realitzat en dues etapes: projecte i va ajudar a definir el grau d’intervenció i els principis triats per durant la primera, que va tenir lloc entre 2016 i 2017, es va a aquesta intervenció. Va decidir així retornar la casa a l’estat en què es recuperar tot l’exterior. En la segona, iniciada el 2019, la Vil·la trobava en el moment de la construcció, tot conservant les traces de la Majorelle va ser objecte d’una restauració interior que va possibilitar la seva evolució fins a la mort de l’ebenista el 1926. Aquests principis van seva reobertura al públic el 15 de febrer de 2020. L’edifici, innovador en la estar, a més, sotmesos al control científic i tècnic dels serveis de l’Estat, seva arquitectura, conserva gran part de la decoració interior i també una atès que la vil·la està considerada Monument Històric en la seva totalitat. Stairwell detail showing the ornamental stucco and ceiling cladding after restoration Detall del buc de l’escala on s’aprecien els estucs ornamentals i el revestiment mural del sostre després de la restauració To research the interior design, the museum was able to After calling for tenders in 2017, the city of Nancy decided consult Jacques Majorelle’s family album, purchased in 2003, to entrust management of the works to the workshop of Grégoire which includes numerous views André, who had previously undertaken the villa’s exterior The villa illustrates of the house taken between renovation. Camille André, a heritage architect, formed a team the desire for artistic 1905 and 1911, particularly the consisting of a set designer, restorers and specialists in preventive reception rooms and the ground- conservation and the restoration of Art Nouveau buildings. unity which Art floor terrace. It was also able The works, begun in March 2019 and undertaken by eleven Nouveau advocated to consult Société Majorelle’s firms and restorers trained in working with historical monuments, commercial catalogues. In affected the ground and first-floor spaces, vestibule, dining room, order to promote his own creations, Louis Majorelle published sitting room, bedroom and also the stairwell, which had suffered photographs of the sitting room, dining room and stairwell of his the ravages of time: timber had darkened, stencilled or pasted home, using it as a commercial showcase for his production. paintings had deteriorated and parquet had aged. The works View of the villa after the 2017 façade restoration. In the process, it was decided to preserve the bay window which had been added to the ground floor terrace in 1931 Vista de la vil·la després de la restauració de la façana de 2017. Es va decidir conservar el mirador de la terrassa de la planta baixa, que havia estat afegit l’any 1931 © Philippe Caron / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy 68RESTAURACIÓ RVEiew of the staSirwell showTing the resOtoration of all theR timberwork anAd stained glass, the work of Jacques Gruber Vista del buc de l’escala en què es pot apreciar la restauració de tota la fusteria i del vitrTall, obra de IJacques GOruber N Vestibule coat rack. Some elements had to be created afresh Penja-robes del vestíbul. Alguns elements han hagut de crear-se de nou Per conèixer-ne el disseny interior, el museu va poder recórrer a un àlbum familiar de Jacques Majorelle, adquirit el 2003, que inclou nombroses vistes de la casa captades entre 1905 i 1911, i en particular de les sales de recepció i de la terrassa de la planta baixa. També es van poder consultar els catàlegs comercials de la Société Majorelle. Per tal de promoure les seves pròpies creacions, Louis Majorelle publicava fotografies del saló, del menjador, així La vil·la il·lustra la com del buc de l’escala de la seva llar. voluntat d’unitat de Aquest últim va esdevenir un aparador comercial per a la seva producció. l’art que preconitzava Després d’una licitació publicada l’Art Nouveau el 2017, la ciutat de Nancy va decidir confiar la gestió de l’obra al taller Grégoire André, que ja havia realitzat la renovació exterior de la vil·la. Al voltant de Camille André, arquitecte del patrimoni, es va constituir un equip que comprenia un escenògraf, restauradors i especialistes en conservació preventiva i en restauració d’edificis Art Nouveau. Detail of the mural in the vestibule, decorated with annual honesty floral motifs, Pie de foto inglés once restored Peu de foto Català Detall de la pintura mural del vestíbul, decorada amb motius florals de monedes del papa, un cop restaurada Damien Boyer / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy Lorem © Ipsum © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy RESTAURACIÓ RESTORATION71 enabled renovation of these spaces, from floor (parquet, mosaic, terrazzo) to ceiling, as well as restoring the wall paintings, stained glass and flambé sandstone elements. They likewise included reviewing the electrical and safety installations and fitting a heating and ventilation system better adapted to conserving the interior decoration and collections. In the latter case, ventilation grills that imitated the originals were used. Lastly, in the kitchen and pantry, a cloakroom and lockers were installed for visitors. The tones of walls and ceilings were defined after conducting examinations. Even so, such testing in the stairwell was unable to define the ornamental stucco and wall cladding used. In the dining room, a small sample of wallpaper revealed the original tone, but unfortunately it could not be recreated. So in these two spaces it was decided to entrust a painter decorator to undertake an oil painting of various layers and glazes, recreating the effects of the material that could be seen in the old photos. Detail of one of the villa’s stained-glass windows, by Jacques Gruber, during the restoration process Detall d’un dels vitralls de la vil·la, obra de Jacques Gruber, durant el procés de restauració A general view of the dining room, with the furniture set named The Wheat, Rich Model in the Société Majorelle catalogues. This chamber bears testimony to the harmony of the decoration in the early twentieth century Vista general del menjador, amb el conjunt de mobiliari que als catàlegs de la Société Majorelle s’anomena Els blats, model ric. Aquesta cambra és testimoni de l'harmonia de la decoració a començament del segle XX L’obra, iniciada el març de 2019 i duta a terme per onze empreses i així com restaurar les pintures murals, els vitralls i els elements de gres restauradors habilitats de Monuments Històrics, va afectar els espais de la flamejat. També van permetre revisar les instal·lacions elèctriques i de planta baixa i del primer pis, el vestíbul, el menjador, el saló, el dormitori seguretat, i instal·lar un sistema de calefacció i de ventilació més adaptat i també el buc de l’escala, que havien sofert els efectes del pas del temps: a la conservació de la decoració interior i de les col·leccions. En aquest la fusta s’havia enfosquit, les pintures estergides o encolades s’havien cas, es va aconsellar l’ús de reixes de ventilació que imiten les originals malmès i els parquets havien envellit. Els treballs van permetre renovar de la casa. Finalment, a la cuina i al rebost s’hi van crear una taquilla i un aquestes cambres, des del terra (parquet, mosaic, terratzo) fins al sostre, guarda-roba per als visitants. Restoration process of the dining room paintings by Francis Jourdain Furnishings and timberwork in the dining room, by Louis Majorelle himself. The furniture was purchased in 1996 by the Musée de l’École de Nancy, where it was kept until returned to its original setting. The lamps, which had disappeared, have been recreated thanks to period photos Procés de restauració de les pintures del menjador, obra de Francis Jourdain El mobiliari i la fusteria del menjador, obra del mateix Louis Majorelle. Els mobles van ser adquirits el 1996 pel Museu de l’École de Nancy, on s’han conservat fins a ser restituïts al seu lloc d’origen. Els llums, que havien desaparegut, han estat recreats gràcies a les fotos d’època © Damien Boyer/ Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy Damien Boyer / Musée de l'Ecole de Nancy 72RESTAURACIÓ RESTORATION73 The ground-floor terrace underwent a more significant Villa Majorelle had some electrical lights, resulting from a intervention. In 1931 the interior had been enlarged with the collaboration between Louis Majorelle and the Daum factory. This addition of a bay window so that this larger space might house was the case of the stairwell, where a chandelier with a seaweed offices. After Louis Majorelle’s death in 1926, the villa was sold to decoration was hung to replace the original. In other cases, the Ministry for Bridges and Highways in 1931. This administration restoration involved collaboration with the Vannes-le-Chatel Centre made few modifications apart from enlarging some windows and for Research and Training in Glass Arts (CERFAV). So the metal adapting this space. The scientific committee proposed demolishing knobs in the form of annual honesty seed pods on the coat rack in the extension to restore the building’s 1907 state – a terrace the vestibule and the four dining-room ceiling lights were recreated demarcated by a large timber-framed window, as numerous photos afresh from similar examples or metal pieces conserved in the of the Majorelle family relaxing in this space showed. The bow original lighting designed by Louis Majorelle. The metal elements window was demolished in summer 2019 and revealed that the were restored by Olivier Morel, a metal restorer. extension had been added with certain care. A few light traces were Almost 100 items of furniture, paintings and art objects left visible on the walls and floor as a testament to its existence. from the Musée de l’École de Nancy are on show in the villa. A new timber-framed window was installed, forming a depressed The purchase of works that originally furnished this building or arch. This allowed the exterior terrace and Bigot’s and Sauvage’s identical pieces has been a priority in the museum’s acquisitions balustrade to recover their original volume. policy for several years. So in 1984 it was able to acquire the In the 2019 integral restoration it was decided to eliminate the 1931 bay window (see image on page 66) and return the terrace to its original 1907 state (see opposite page) En la restauració integral de 2019 es va decidir eliminar la tribuna de 1931 (vegeu la imatge de la pàgina 66) i retornar la terrassa a l’estat original de 1907 (vegeu pàgina de la dreta) Els tons de les parets i dels sostres es van definir després d’uns sondejos. Tot i així, aquests van resultar insuficients al buc de l’escala per definir els estucs ornamentals i el revestiment mural utilitzat. Al menjador, una petita mostra de paper pintat va permetre retrobar la tonalitat original, però no plantejar-se la possibilitat de recrear-lo. Per tant, en aquestes dues peces es va decidir confiar a un pintor decorador la realització d’una pintura a l’oli amb diferents capes i veladures, recreant els efectes del material que es poden veure en les fotografies antigues. La terrassa de la planta baixa va ser objecte d’una intervenció més important. L’any 1931 havia estat ampliada amb l’annexió d’un mirador per tal que aquest espai més gran pogués albergar oficines. Després de la mort de Louis Majorelle el 1926, la vil·la es va vendre el 1931 al Ministeri de Ponts i Camins. Aquesta administració va fer poques modificacions, llevat de l’ampliació d’algunes finestres i d’aquest espai. El comitè científic va proposar enderrocar-lo i recuperar l’estat de 1907, una terrassa tancada per un finestral amb fusteria, tal com mostraven nombroses fotografies de la família Majorelle relaxant-se en aquest espai. El mirador es va enderrocar durant l’estiu de 2019 i va revelar una construcció que havia estat afegida amb certa cura; se’n van deixar algunes traces lleus a la paret i al terra com a testimonis de la seva presència. Es va instal·lar un nou finestral amb fusta a la prolongació de l’arc, cosa que va permetre que la terrassa exterior i la barana de Bigot i Sauvage recuperessin el volum original. The stairwell painting has been restored after a painstaking colour study With the bay window removed, the terrace made by Bigot and Sauvage in 1907 was reconstructed to its original appearance La pintura del buc de l’escala ha estat restaurada després d’un curós estudi de color Un cop enderrocada la tribuna, la terrassa construïda per Bigot i Sauvage al 1907 va ser retornada al seu aspecte original © Christophe Cossin/ Ville de Nancy © Christophe Cossin/ Ville de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy 74RESTAURACIÓ RESTORATION La Vil·la Majorelle posseïa alguns llums elèctrics, fruit de la col·laboració entre Louis Majorelle i la fàbrica Daum. Era el cas del buc de l’escala, on es va col·locar una aranya decorada amb algues allà on hi havia hagut l’original. En altres casos, va caldre plantejar una restitució amb la col·laboració del CERFAV (Centre de Recerca i de Formació de les Arts del Vidre de Vannes-le-Chatel). Així, les boles del penja-robes decorades amb monedes del papa del vestíbul i els quatre llums de sostre del menjador es van crear de nou, a partir d’exemples propers o d’elements de metall conservats de l’enllumenat original concebut per Louis Majorelle. Les parts metàl·liques van ser restituïdes per Olivier Morel, restaurador de metall. Gairebé cent peces de mobiliari, pintures i objectes d’art provinents del Museu de l’École de Nancy es presenten a la vil·la. L’adquisició d’obres provinents d’aquest edifici o de peces idèntiques és una prioritat des de fa uns quants anys en la política d’adquisicions del museu. Així, el 1984 es va poder adquirir el mobiliari del dormitori, un conjunt únic creat per Louis Majorelle per a la seva pròpia llar. I també el mobiliari del menjador, que en els catàlegs de Majorelle s’anomena Els blats, model ric. Algunes peces provinents de la vil·la havien estat comprades o rebudes com a donacions. Per a d’altres ha calgut trobar-ne models idèntics als que hi havia a la casa. Així, el 2018 es van poder comprar a un particular els One of the stained-glass panels of the dining room window, by Jacques Gruber Un dels vitralls del finestral del menjador, obra de Jacques Gruber Restoration process of the flambé sandstone fireplace in the dining room, a work by Alexandre Bigot Pie de foto inglés Procés de restauració de la llar de foc de gres flamejat del menjador, dissenyada per Alexandre Bigot View of Alexandre Bigot’s fireplace and JaPcequ dees fGotrou Cbaetra’lsà stained-glass windows after restoration Vista de la llar de foc d’Alexandre Bigot i dels vitralls de Jacques Gruber després de la restauració © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Christophe Cossin/ Ville de Nancy Lorem © Ipsum © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy 76RESTAURACIÓ RESTORATION77 bedroom furnishings, a unique ensemble Louis Majorelle created for his own home. So too for the dining room furnishings, named The Wheat, Rich Model. in the Majorelle catalogues. Certain pieces from the villa had been purchased or received as donations. Yet for others, models identical to those in the home had to be found. So in 2018, from a private individual, it was able to purchase the Pine Cone seats, a bench, two armchairs and two chairs for the sitting room decorated in this plant theme. If the furniture is easy to identify, l’École de Nancy’s collections had to be combed for the paintings and objets d’art – works of glass, stoneware and faïence – to suit the villa’s décor. The period images of Villa Majorelle show many decorative objects arranged on the furniture. The Musée de l’École de Nancy chose a series of works designed by Louis Majorelle or made by factories he collaborated with, such as Daum. Likewise, the museum selected from among its collections paintings by Louis Majorelle or his son Jacques, since some of these had hung in the villa, according to family photos and recollections. These collections (furnishings, ceramics, paintings, leather and textiles) underwent restoration before being installed in the renovated villa. The final stage of works is scheduled for 2022–2023, during which time the building will remain open to the public. In that phase, the bathroom and dressing room next to the bedroom will be restored, information spaces will be created on The original stained glass of the sitting room fireplace, a design of Jacques Gruber, was the first floor and Louis Majorelle’s workshop will be renovated destroyed during World War I. It has been replaced by a similar Orientalist piece on the second floor. El vitrall, obra de Jacques Gruber, un dels elements més característics de la llar de foc del saló, The Majorelles’ master bedroom. The Musée de l’École de Nancy purchased it in 1984, displaying it until its relocation to the villa va quedar destruït durant la Primera Guerra Mundial i ha hagut de ser substituït per un altre, també d’influència oriental musee-ecole-de-nancy.nancy.fr Dormitori del matrimoni Majorelle. El Museu de l’École de Nancy el va adquirir l’any 1984 i l’ha exposat fins que s’ha reubicat a la vil·la seients Pinyes, una banqueta, dues butaques i dues cadires per al saló decorat amb aquesta temàtica vegetal. Si el mobiliari és fàcil d’identificar, per als objectes d’art i les pintures va caldre buscar en les col·leccions del Museu de l’École de Nancy peces de vidre, de gres i de faiança susceptibles d’encaixar a la vil·la. Les imatges d’època de la Vil·la Majorelle mostren la presència de nombrosos objectes decoratius damunt els mobles. El Museu de l’École de Nancy va escollir una sèrie d’obres concebudes per Louis Majorelle o bé realitzades per fàbriques amb les quals va col·laborar, com ara Daum. Així mateix, el museu va seleccionar entre les seves col·leccions pintures realitzades per Louis Majorelle o el seu fill Jacques, ja que algunes d’aquestes eren presents a la vil·la, segons els records i les fotografies familiars. Aquestes col·leccions (mobiliari, arts del foc, pintura, cuir i tèxtil) van ser objecte d’una campanya de restauració abans de ser instal·lades a la vil·la restaurada. Per als anys 2021-2022 hi ha programada una última etapa de treballs que no requerirà tancar l’edifici al públic. En aquesta etapa es preveu la restauració de la cambra de bany i del vestidor adjacent al dormitori, i la creació d’espais d’informació al primer pis, així com la renovació del taller de Louis Majorelle al segon pis. musee-ecole-de-nancy.nancy.fr Detail of one of the villa’s entrance doors. The stained glass has been completely restored The villa’s sitting room, showing the seats named Pine Cone in the L. Majorelle catalogues. The furnishings were restituted thanks to several donations, and also some purchases by the Musée de l’École de Nancy Detall d’una de les portes d’accés a la vil·la. El vitrall ha estat totalment restaurat Saló de la vil·la, amb els seients anomenats Pinyes en els catàlegs de L. Majorelle. La recomposició del mobiliari ha estat possible gràcies a diverses donacions i també algunes adquisicions per part del Museu de l’École de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy © Siméon Levaillant / Musée de l'Ecole de Nancy 78destaquem featuring 79 El naixement de la modernitat a Viena The Birth of Modernism in Vienna coupDefouet coupDefouet Viena Vienna l març de 2019 es va inaugurar la nova exposició permanent inacabables, de l’antisemitisme i el sionisme, d’un conservadorisme he Leopold Museum’s new permanent exhibition, Edel Leopold Museum, “Viena 1900: el naixement de la rígid i de la modernitat emergent. Esplendor i sordidesa, somni i realitat, “Vienna 1900: Birth of Modernism”, opened in modernitat”. A partir de la col·lecció original de Rudolf simbolisme i autoqüestionament caracteritzaven el pluralisme de l’època, March 2019. Based on Rudolf Leopold’s original Leopold, i complementada per una selecció de préstecs i feien de Viena un laboratori d’idees i, per tant, motor d’un turbulent collection and complemented by select loans from provinents de més d’una cinquantena de col·leccions moviment de renovació”, escriu Hans-Peter Wipplinger, director artístic Tmore than fifty private and institutional collections, particulars i institucionals, la mostra, que ocupa tres plantes del Leopold Museum. the presentation, spanning three floors and featuring i conté més de 1.300 peces, presenta una varietat singular de La mostra, que s’inicia amb l’apogeu de l’historicisme vienès, some 1,300 exhibits, presents a singular variety of formats, que inclouen pintura, arts gràfiques, escultura, fotografia, vidre, presenta obres de Hans Makart, Hans Canon i l’associació d’artistes media including painting, graphic art, sculpture, photography, glass, ceràmica, metall, tèxtil, pell, joieria, mobiliari i, fins i tot, el parament Künstler-Compagnie, fundada per un jove Gustav Klimt, entre altres. ceramics, metals, textiles, leather, jewellery, furniture and even entire complet d’un pis. El món idíl·lic de l’era de la Ringstrasse que se’ns representa a través apartment furnishings. La Viena finisecular era un terreny adobat per a una vida intel·lectual de pintures i fotografies queda molt lluny de la vida quotidiana del Fin-de-siècle Vienna was the breeding ground for an exceptionally excepcionalment fructífera en els àmbits de les arts i les ciències. proletariat, rarament documentada. fruitful intellectual life in the arts and sciences. Paradoxically, this golden Paradoxalment, aquesta època daurada va coincidir amb un augment dels La mostra repassa el recorregut artístic de Gustav Klimt, d’exponent age coincided with increasing political and social conflicts of interest conflictes d’interessos polítics i socials entre les diferents nacionalitats de l’art de l’historicisme a membre fundador de la Secession. Les pintures between the various nationalities of the Austro-Hungarian Empire. Vienna de l’Imperi austrohongarès. Viena era “alhora la capital de l’alta noblesa naturalistes de l’obra primerenca de Klimt es juxtaposen a escultures was “the capital of both the high nobility and of liberal intellectuals, of i dels intel·lectuals liberals, de l’esplèndida Ringstrasse i de suburbis d’Auguste Rodin i Medardo Rosso, així com a retrats d’Anton Romako i the splendid Ringstrasse and endless slum areas, of anti-Semitism and Zionism, of a rigid conservatism and emerging Modernism. Splendour and squalor, dream and reality, Symbolism and self-questioning characterised the existing pluralism of this time, marking Vienna as a laboratory of ideas, and thus as a motor to a turbulent movement of renewal,” writes Hans-Peter Wipplinger, the Leopold Museum's artistic director. Starting with the heyday of Viennese Historicism, the exhibition shows works by Hans Makart, Hans Canon and the Künstler-Compagnie artists’ association – founded by a young Gustav Klimt, amongst others. The idyllic world of the Ringstrasse era, far removed from the rarely documented everyday lives of the proletariat, is conveyed through paintings and photographs. Above: brooch designed by Josef Hoffmann and manufactured in silver, gilded and semi- precious stones by Wiener Werkstätte in 1911. Right: Vestal Virgin by Hans Makart painted in oil on wood between 1870 and 1872 A dalt: fermall, dissenyat per Josef Hoffmann i produït en plata daurada i pedres semiprecioses pels Wiener Werkstätte el 1911. Dreta: Verge vestal, pintura de Hans Makart realitzada a l’oli sobre fusta entre 1870 i 1872 Secession artists posing in the main hall of their 14th Exhibition in 1902. Period portrait taken by Austrian photographer Moriz Nähr Els artistes de la Secession posant en el saló principal de la seva 14a Exposició l’any 1902. Retrat d’època realitzat pel fotògraf austríac Moriz Nähr © © Imagno Brandstätter Images. Photo: Austrian Archives/Imagno/picturedesk.com © Sammlung Grubman. Photo: Auktionshaus im Kinsky, Vienna © Leopold Museum, Vienna / Manfred Thumberger 80destaquem featuring 81 The exhibition hall covering the artistic period 1900–1918 presents expressive ceramic works by the authors Vally Wieselthier, Gudrun Baudisch and Kitty Rix, who transformed everyday ceramics into autonomous sculptures La sala d’exposicions que cobreix el període artístic 1900-1918 mostra ceràmiques de gran expressivitat d’autors com Vally Wieselthier, Gudrun Baudisch i Kitty Rix, que van transformar la ceràmica quotidiana en escultures autònomes The show traces Gustav Klimt’s artistic development from for contemporary and international art, founding the Vienna an exponent of the art of Historicism to a founding member of Secession in 1897. An exhibition building designed by the the Secession. Naturalistic paintings from Klimt’s early oeuvre are architect Joseph Maria juxtaposed with sculptures by Auguste Rodin and Medardo Rosso Splendour and squalor, Olbrich and financed with as well as portraits by Anton Romako and Franz von Lenbach. dream and reality the support of benefactors Klimt’s landscapes – a testament to his interest in symbolic characterised the existing such as the industrialist expression – are explored. So too is the scandal that forced him to Karl Wittgenstein was built withdraw three monumental commissions for Vienna University’s pluralism of this time and opened in 1898. Works auditorium ceiling, following years of scathing criticism. by Emil Orlik, Carl Moll, In revolt against the conservative Künstlerhaus, progressive Broncia Koller-Pinell, Wilhelm List, Josef Maria Auchentaller, artists including Gustav Klimt, Koloman Moser, Alfred Roller, Erich Mallina and Alexander Rothaug highlight the stylistic Carl Moll and Josef Hoffmann united to create a platform diversity at the Vienna Secession, with tendencies ranging from Lovers, ca. 1914. Oil Poine cdae nfovtaos i nbgyl éKsoloman Moser Emil Orlik, Capriccio with Gilded Fan, 1907. Oil, gold and silver bronze on cardboard Wilhelm List, Salome. Oil on cardboard, ca. 1900 Els amants, ca. 1914. OPlie uso dber feo ttoe lCaa dtael àKoloman Moser Emil Orlik, Capriccio amb ventall daurat, 1907. Oli amb or i bronze de plata sobre cartró Wilhelm List, Salomé, oli sobre cartró, ca. 1900 Lorem © Ipsum © Private collection, Vienna. Photo: Leopold Museum / Manfred Thumberger © Sammlung Grubman. Photo: Galerie Kovacek Spiegelgasse, Vienna © Leopold Museum, Vienna /Lisa Rastl © Private collection. Photo: Grisebach GmbH 82destaquem featuring Franz von Lenbach. S’exploren també els paisatges de Klimt, testimonis del Moll, Broncia Koller-Pinell, Wilhelm List, Josef Maria Auchentaller, Erich seu interès per l’expressió simbòlica. I també l’escàndol que el va obligar a Mallina i Alexander Rothaug palesen la diversitat estilística de la Secession retirar-se de tres encàrrecs monumentals per al sostre de l’auditori de la vienesa, amb tendències que abasten des del postimpressionisme fins al Universitat de Viena, després d’anys de crítiques ferotges. japonisme, passant pel simbolisme. Ver Sacrum, la revista que funcionava Revoltats contra la conservadora Künstlerhaus, artistes com a altaveu dels secessionistes, publicava obres gràfiques originals, progressistes com Gustav Klimt, Koloman Moser, Alfred Roller, Carl Moll i alhora que els carrers de Viena, decorats amb cartells de dissenys Esplendor i sordidesa, somni Josef Hoffmann es van unir innovadors, esdevenia “la galeria d’art dels pobres”. per crear una plataforma Es posen en relleu també aspectes revolucionaris d’altres terrenys i realitat caracteritzaven el per l’art contemporani artístics i culturals. La dansa s’alliberava de la tradició del ballet clàssic i pluralisme de l’època i internacional fundant esdevenia una forma d’art autònoma gràcies a artistes com les germanes la Secession vienesa el Wiesenthal, Gertrud Bodenwieser i Rosalia Chladek. Els treballs pioners de 1897. El 1898 es va construir i es va inaugurar un edifici d’exposició Sigmund Freud, sobretot la seva publicació de 1899, La interpretació dels dissenyat per l’arquitecte Joseph Maria Olbrich i finançat amb l’ajuda de somnis, també van tenir conseqüències transcendentals. La moda vienesa, benefactors com l’industrial Karl Wittgenstein. Les obres d’Emil Orlik, Carl que havia superat les limitacions que imposava la cotilla, hi és present Gustav Klimt’s oil on canvas Death and Life won first prize at the 1911 International Exhibition in Rome. In 1915, Klimt overpainted large parts of the canvas Michael Powolny. Neptune, 1915-1916. Brick-red biscuit with ivory-colored glazing, executed by the Wiener Ziegelfabrik and the Baugesellschaft Gustav Klimt va guanyar el primer premi a l’Exposició Internacional de Roma de 1911 amb l’oli sobre tela Mort i vida. El 1915, Klimt va repintar algunes parts del quadre Michael Powolny. Neptú, 1915-1916. Argila vermella amb esmalt de color marfil, realitzat per la Wiener Ziegelfabrik i la Baugesellschaft © Leopold Museum, Vienna / Manfred Thumberger © Gallery Bel Etage, Wolfgang Bauer ,Vienna Lorem © Ipsum destaquem featuring 85 post-Impressionism via Symbolism to Japonism. Ver Sacrum, the magazine that functioned as the Secessionists’ mouthpiece, published original graphic works, while Vienna’s streets, decorated with ground-breaking poster designs, became “the poor man’s picture gallery”. Revolutionary aspects from other artistic and cultural fields are highlighted. Dance freed itself from the classical ballet tradition, becoming an autonomous art form through artists like the Wiesenthal sisters, Gertrud Bodenwieser and Rosalia Chladek. Sigmund Freud’s trailblazing works, especially his 1899 publication The Interpretation of Dreams, also had far-reaching consequences. Viennese fashion, which overcame the restraints imposed by the corset, features with creations by the fashion pioneer Emilie Flöge. The then relatively young medium of photography is represented with works by Dora Kallmus, Moriz Nähr and Heinrich Kühn. Koloman Moser, the innovative designer of exhibitions and co-founder and influential protagonist of the Secession and the Wiener Werkstätte, designed more than half of the exhibitions organised by the Secession until 1905, making numerous contributions to Ver Sacrum. Josef Hoffmann and Moser both The Eternal Idol, bronze sculpture designed by Auguste Rodin in 1893. Cast in 1971 taught at the Arts and Crafts School – which, unlike the Vienna L’ídol etern, escultura en bronze dissenyada per Auguste Rodin el 1893. El motllo es va realitzar el 1971 Emil Jakob Schindler, Forest Lane near Scharfling, 1890. Oil on wood Emil Jakob Schindler, Camí forestal prop de Scharfling , 1890. Oli sobre fusta amb els dissenys innovadors d’Emilie Flöge. I la fotografia, aleshores un mitjà relativament nou, hi és representada amb obres de Dora Kallmus, Moriz Nähr i Heinrich Kühn. Koloman Moser, dissenyador d’exposicions renovador i cofundador i protagonista influent de la Secession i dels Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos), va dissenyar més de la meitat de les exposicions organitzades per la Secession fins al 1905 i va fer nombroses col·laboracions a Ver Sacrum. Josef Hoffmann i Moser van ser tots dos professors a l’Escola d’Arts Aplicades –que, a diferència de l’Acadèmia de Belles Arts de Viena, va admetre dones des del principi– i el 1903 van fundar els Wiener Werkstätte juntament amb l’industrial Fritz Waerndorfer. L’objectiu dels Wiener Werkstätte era promoure un nou estil de vida impregnat per l’art i fomentar alhora una renovació del treball artesanal. Un altre arquitecte, Otto Wagner, va configurar Viena de manera decisiva a través de projectes de planificació que incloïen el ferrocarril de la ciutat i la regulació del canal del Danubi. Objecte de reverència i d’hostilitat en la mateixa mesura, va crear algunes de les icones de la modernitat vienesa. També hi trobem exponents d’un expressionisme específicament austríac com Richard Gerstl, Oskar Kokoschka, Egon Schiele, Anton Faistauer, Max Oppenheimer, Anton Kolig, Albin Egger-Lienz, Albert Paris Gütersloh i Herbert Boeckl. A la recerca de noves formes d’expressió, es centraven en l’home i la seva vulnerabilitat, i cadascun d’ells va assolir el seu propi llenguatge pictòric expressiu, caracteritzat per una tendència formal cap a l’èxtasi i la distorsió. Broncia Koller-Pinell, Seated Woman (Marietta), 1907. Oil on canvas Ferdinand Hodler. The Dream, 1897-1898. Oil on canvas Broncia Koller-Pinell, Dona asseguda (Marietta), 1907. Oli sobre tela Ferdinand Hodler. El somni, 1897-1898. Oli sobre tela © Private collection / Photo: Dobiaschofsky Auktionen, Bern © Leopold Museum, Vienna / Manfred Thumberger ©The Kasser Mochary Family Foundation, Montclair, NJ. Photo: TKMF /Nikolai Dobrowolskij © Eisenberger Collection, Vienna. Photo: Leopold Museum / Manfred Thumberger 86destaquem featuring 87 Academy of Fine Arts, admitted women from its inception – and in 1903 founded the Wiener Werkstätte together with the industrialist Fritz Waerndorfer. The Wiener Werkstätte’s aim was to promote a new lifestyle permeated by art while fomenting a renewal of artisan craftwork. L’obra d’Egon Schiele s’emmarca en el context Another architect, Otto Wagner, decisively shaped Vienna de l’expressionisme austríac. A partir de 1910, Schiele through planning projects including the city railway and regulation es va distanciar del Jugendstil secessionista amb of the Danube Canal. Treated with reverence and hostility in equal el seu art radicalment expressiu i va crear obres measure, he created some of Viennese Modernism’s icons. incomparables pel que fa a intensitat i misteri. Es va Also present are the exponents of a specifically Austrian centrar en temes relatius a la identitat i l’individu, la Expressionism such as Richard Gerstl, Oskar Kokoschka, Egon sexualitat, l’espiritualitat i la mort –uns temes que va Schiele, Anton Faistauer, Max Oppenheimer, Anton Kolig, Albin seguir revisitant al llarg de la seva curta vida. Moltes Egger-Lienz, Albert Paris Gütersloh and Herbert Boeckl. Searching for de les seves obres són representacions de dones, des new forms of expression, they focused on man and his vulnerability, d’encarnacions de la maternitat fins a nusos eròtics, each arriving at their own expressive pictorial language characterised mentre que quadres com Arbre petit a finals de tardor by a formal tendency towards ecstatics and distortion. il·lustren com Schiele reproduïa estats emocionals Egon Schiele’s oeuvre is embedded into the context of Austrian mitjançant representacions de la natura. Expressionism. From 1910, Schiele broke away from Secessionist Jugendstil with his radically expressive art and created works unparalleled in their intensity and mysteriousness. He focused on questions concerning identity and the individual, sexuality, spirituality and death – themes he kept revisiting during his short life. Many of his works are depictions of women, ranging from incarnations of motherhood to erotic nudes, while works such as Small Tree in Late Autumn illustrate how Schiele rendered emotional states by means of nature depictions. Egon Schiele, Seated Male Nude (Self-Portrait), detail, 1910. Oil and gouache on canvas Egon Schiele, Home nu assegut (autoretrat), detall, 1910. Oli i guaix sobre tela The Hope, 1930. Oil on canvas by Otto Rudolf Schatz Richard Gerstl, Semi-Nude Self-Portrait, 1902–1904. Oil on canvas L’esperança, 1930. Oli sobre tela d’Otto Rudolf Schatz Richard Gerstl, Autoretrat seminu, 1902-1904. Oli sobre tela © Leopold Museum, Vienna / Manfred Thumberger Leopold, Private Collection / Manfred Thumberger © Bildrecht, Wien, 2020 © Leopold Museum, Vienna / Manfred Thumberger 88destaquem featuring 89 A la planta baixa hi podem veure com els artistes van viure la Gran Guerra –l’entusiasme inicial de seguida va donar lloc a la desil·lusió o a una oposició amarga– i les seves seqüeles. El mateix any que acabava la guerra, morien Gustav Klimt, Egon Schiele, Koloman Moser i Otto Wagner. Viena va perdre el seu estatus de metròpoli de l’art i hi va predominar una pluralitat d’estils, incloent l’expressionisme, el naturalisme, la nova objectivitat, el cubofuturisme i el constructivisme, i els artistes abordaven el trauma de la guerra amb pràctiques experimentals i un anhel d’estructura i ordre. Els primers anys de la dècada de 1920 va emergir el realisme màgic, caracteritzat per un transfons irreal fantàstic, que representava escenes que sovint resultaven melancòliques i amenaçadores. Una selecció d’obres de l’àmbit de l’art memorial il·lustren l’auge del govern autoritari i conformen el final inquietant i visionari de l’exposició: la instal·lació de Peter Weibel "L’expulsió de la raó" aborda l’èxode cultural i l’extermini sistemàtic del poble jueu, mentre que dues obres de Heimrad Bäcker fan Pieces from the Series B and Schwarzbronzit Var. F decanter sets in matte glass with bronzite decoration, designed by Josef Hoffmann for J. & L. Lobmeyr, ca. 1911 referència a la totalitat de la màquina de matar dels nazis. Peces dels jocs Serie B i Schwarzbronzit Var. F, de vidre esmerilat i decorades amb la tècnica Bronzit, dissenyades per Josef Hoffmann per a J. & L. Lobmeyr, ca. 1911 www.leopoldmuseum.org This showroom presents on the foreground the sculpture by Anton Hanak, The Burning Man (1922), two sculptures by Ernst Barlach on the middle ground. Left: Jolly Peg-Leg (1934); right: Standing Peasant Woman (1921). On the background three oil on canvas by Albin Egger-Lienz. From left to right: Last Danse Macabre (1921), Generations or The Family (1918 -1919) and Pietà, (1926) Aquesta sala presenta en primer pla l'escultura d'Anton Hanak L’home en flames (1922); en segon pla i d’esquerra a dreta, dues escultures d'Ernst Barlach: Home alegre amb pota de pal (1934) i Dona camperola dempeus (1921). Al fons, tres olis sobre tela d'Albin Egger-Lienz (d’esquerra a dreta): L’última dansa macabra (1921), Generacions o La família (1918 -1919) i Pietat (1926) The ground floor shows how artists experienced the Great War – initial enthusiasm soon giving way to disillusionment or bitter opposition – and its aftermath. The year of its end saw the deaths of Gustav Klimt, Egon Schiele, Koloman Moser and Otto Wagner. Vienna lost its status as an art metropolis and a pluralism of styles predominated, including Expressionism, Naturalism, New Objectivity, Cubo- Futurism and Constructivism, as artists worked through the trauma of war with experimental practices and a yearning for structure and order. The early 1920s saw Magic Realism emerge, characterised by a fantastical-surreal undertone, with depicted scenes often appearing melancholy and menacing. Select works from the field of memorial art highlight the rise of the authoritarian government and represent the ominous and visionary end to the exhibition: Peter Weibel’s installation “The Expulsion of Reason” addresses the cultural exodus and systematic extermination of the Jewish population, while two works by Heimrad Bäcker refer to the totality of the Nazis’ killing machine. www.leopoldmuseum.org This exhibition room shows the exact reproduction of the Antechamber in Gustav Klimt's studio at 21 Josefstädter Street in Vienna Rudolf Wacker, Small Sheep with Doll, 1934. Oil on wood with its original furniture, designed by Josef Hoffmann and produced by the Wiener Werkstätte Rudolf Wacker, Ovella petita amb nina, 1934. Oli sobre fusta En aquesta sala de l’exposició hi trobem una reproducció exacta de l’avantcambra de l’estudi de Gustav Klimt, al núm. 21 del carrer Josefstädter de Viena, amb el mobiliari original, dissenyat per Josef Hoffmann i realitzat pels Wiener Werkstätte © Leopold Museum / Lisa Rastl © Ernst Ploil, Vienna. Photo: Leopold Museum / Manfred Thumberger © Leopold Museum / Lisa Rastl Oesterreichische Nationalbank, Loan at the Leopold Museum. Photo: Oesterreichische Nationalbank Collection Lorem © Ipsum 90 Iniciatives endeavours91 Restauració dels Cercle del Liceu’s Wagnerian Stained Glass Restored vitralls wagnerians Els autors responsables d’aquestes magnífi- Jordi Bonet, Clara Beltrán, Núria Gil The Cercle is a private Barcelona club delicate and complex given that the windows are ques peces van ser el pintor i escenògraf Oleguer del Cercle del Liceu Barcelona founded in 1847, attached to the Gran Teatre composed of an overlay of two layers of glass – Junyent, que també es va encarregar de la direc- del Liceu (Barcelona Opera House). Between normally an exclusive, opalescent type – which ció artística tant dels vitralls com del vestíbul, el After detailed restoration work, the 1903 and 1905, four large, stained-glass while allowing unique light plays meanwhile pose Jordi Bonet, Clara Beltrán, Núria Gil pintor Josep Pey, autor material dels projectes, i el stained-glass window panels depicting window panels were created as part of a major serious conservation challenges. The panels bear Barcelona vitraller Antoni Bordalba, que els va construir amb Wagnerian themes that decorate the vestibule structural and decorative works programme. close similarities to the works of the American gran mestratge. of the Cercle del Liceu (Opera House Club) were They depict scenes from the four episodes of glaziers Tiffany and Lafarge. Després d’una minuciosa restauració, el La conservació d’aquestes peces va ser reinstalled in their setting in September 2019. Wagner’s tetralogy, The Ring of the Nibelung. Thanks to this recent restoration by the mes de setembre de 2019 es van retornar al seu especialment delicada i complexa pel fet que els From The Rhinegold come the figures of architects Dilme-Fabré, the restoration firm emplaçament els vitralls de temàtica wagneriana vitralls són confeccionats amb la superposició the Rhinemaidens and Alberich. From The Urcotex and J. M. Bonet, this que ornamenten el vestíbul del Cercle del Liceu. de dues capes de vidre, normalment d’exclusius Valkyrie, the dormancy of Brünnhilde while splendid, little-known ensemble El Cercle és un club privat barceloní fundat vidres opalescents, que permeten jocs de llums Wotan rings her with the god Loge’s fire. From has not merely regained its el 1847, adjacent al Gran Teatre del Liceu. Entre inimitables però també generen greus problemes Siegfried, the scene of the forest murmurs and, original artistic and technical 1903 i 1905 es van fer construir quatre grans de conservació. Els vitralls tenen moltes similituds lastly, from Twilight of the Gods, Siegfried’s magnificence but may also vitralls dintre d’unes importants obres estructurals amb les obres dels vitrallers americans Tiffany i death and funeral march. now be viewed and enjoyed by i ornamentals. En ells s’hi representen escenes Lafarge. The creators of these magnificent pieces pedestrians strolling along Sant de quatre episodis de la tetralogia L’anell del Gràcies a la restauració recent dels were the painter and set designer Oleguer Pau Street. Nibelung. De L’or del Rin, les figures de les filles arquitectes Dilme-Fabré, l’empresa de restauració Junyent, who also undertook art direction del Rin i Alberich. De La valquíria, la dormició de Urcotex i J. M. Bonet, aquest esplèndid conjunt www.circulodelliceo.es of both the windows and vestibule, painter Brünnhilde mentre Wotan l’envolta amb el foc poc conegut no solament ha recuperat la Josep Pey, responsible for their actual artistic del déu Loger. De l’obra Siegfried, l’escena dels magnificència artística i tècnica original sinó realisation, and glazier Antoni Bordalba, who Siegfried’s Funeral March (detail) murmuris de la selva i, finalment, d’El capvespre Alberich and the Rhinemaidens from the opera que, a més, ara pot ser observat i fruït per tots els Restoration process of the stained-glass windows The Rhinegold, 1905 with great mastery, built the physical panels. Marxa fúnebre de Siegfried (detall) dels déus, la mort i la marxa fúnebre de Siegfried. vianants des del carrer de Sant Pau. Procés de restauració dels vitralls Conserving these pieces was especially © Vitralls Bonet Alberich i les filles del Rin de l’òpera L’or del Rin, 1905 www.circulodelliceo.es La Casa Navàs recupera el capcer destruït durant la Guerra Civil Casa Navàs Restores the Gable Wall Destroyed in the Civil War Sílvia Sagalà Roca i el capcer que ornamentaven l’edifici dissenyat Director, Casa Navàs, Reus The first stage has been rebuilding the per Lluís Domènech i Montaner. Entre els anys gable wall. This is a triangular structure formed 40 i 60 es van reconstruir el sostre i les parets Reus was one of the most harshly of five rectangular panels arranged in a tiered i als 90, la segona tribuna, però per qüestions punished Catalan cities in the Spanish Civil fashion on three levels separated by pinnacles. econòmiques es va haver de prescindir de la torre War. The bombardments hitting the county Like the genuine version, the reconstruction i el capcer. Ara, vuitanta-dos anys després de la capital of Baix Camp were constant. One used natural Vinaixa stone while original desfeta, l’actual propietat ha decidit que vol fer el of them, on 26 March 1938, affected Casa conserved pieces served to reproduce the pas definitiu per retornar a la Casa Navàs el seu Navàs. The bomb destroyed part of the design. To avoid historical falsity, changes aspecte original. façade and rooftop, along with the tower and had to be made to Domènech’s design such as El primer que s’ha fet ha estat reconstruir Part of the original gable, preserved gable wall decorating this Lluís Domènech i eliminating the tool marks on the decorative Gable emplacement process / Procés de col·locació del capcer el capcer. Es tracta d’una estructura triangular Montaner-designed building. From the 1940s elements and sculpting the decorative plant formada per cinc plafons rectangulars disposats Part del capcer original que es conserva to the 1960s, the roof and walls were rebuilt, forms with reduced volumes. esgraonadament en tres nivells separats per Sílvia Sagalà Roca and the second bay window in the 1990s. It is worth recalling that Casa Navàs pinacles. Com el genuí, la reconstrucció s’ha fet Cal recordar que la Casa Navàs és l’únic Directora de la Casa Navàs, Reus Yet financial constraints meant the tower is the only Modernista building in Europe to amb pedra natural de Vinaixa i s’han utilitzat edifici modernista d’Europa que conserva el seu and gable wall remained untouched. Now, 82 conserve its original interior. With the gable Reus va ser una de les ciutats catalanes les peces originals conservades per reproduir el interior original. Amb la construcció del capcer, years after the destruction, the current owner wall inaugurated on 9 July, the façade now més castigades durant la Guerra Civil espanyola. A disseny. Per evitar el fals històric, s’han hagut de inaugurat el 9 de juliol, la façana s’assembla has decided to take the definitive step of more closely resembles Lluís Domènech i la capital del Baix Camp els bombardejos van ser fer alguns canvis del disseny de Domènech, com cada vegada més a l’obra de Lluís Domènech i restoring Casa Navàs to its original state. Montaner’s work. Only construction of the constants, i un d’ells, el del 26 de març de 1938, eliminar les marques de les eines dels elements Montaner. Ara, ja només quedarà la torre per The façade has regained some of its original splendor tower remains to culminate the project. va afectar la Casa Navàs. La bomba va destruir decoratius i esculpir les formes vegetals de la culminar el projecte. part de la façana i la teulada, a més de la torre decoració reduint la volumetria. La façana ha recuperat part de la seva esplendor original casanavas.cat casanavas.cat el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Toulouse Art nouveau. Période 1890 –1920 (“Toulouse various premises are all presented in detail. They include the Toulouse Art nouveau. Période 1890-1920 (“Tolosa Art Nouveau. immobles, cases i equipaments diversos, com per exemple, els antics Art Nouveau: 1890–1920 Period”) is a guide to discovering former Au Capitole department store, Musee George Labit and Període 1890-1920”) és una guia de la ciutat que ens permet descobrir- grans magatzems Au Capitole (Primark), el Museu Labit o l’Institut the city’s Art Nouveau treasures. It traces the contours of the Cervantes Institute. Come stroll through Proustian times ne els tresors Art Nouveau i esbossar els contorns d’un estil tolosà Cervantes, i convida a una passejada pels temps de Proust. a specific Toulouse style that combined regionalism and and visit the Virgin Rouge stadium. Toulouse architects of the específic, entre el regionalisme i l’art meridional, un estil trobadoresc, Els arquitectes tolosans de l’època, marcada per les obertures de southern art. This was troubadour and bourgeois, marked by period were influenced by Haussmann’s newly opened streets Art Nouveau i burgès, marcat per una gran riquesa ornamental: vitralls, Haussmann (carres de l’Alsàcia-Lorena, de Metz, Ozenne), es van widely varying ornamentation in stained glass, wrought iron, in Alsace Lorraine, Metz and Ozenne, while remaining mostly forges, volutes, mosaics. S’hi presenten detalladament setanta-tres mantenir fidels majoritàriament a l’arquitectura burgesa del segle XIX. volutes and mosaics. Seventy-three buildings, houses and faithful to nineteenth-century, bourgeois architecture. FURNÉMONT, Geneviève, 2019 / Toulouse Art nouveau. Période 1890-1920 FURNÉMONT, Geneviève, 2019 / Toulouse Art nouveau. Période 1890–1920 Éditions torrefort, toulouse Éditions torrefort, toulouse 120 pàg., 23,5 x 22,2 cm, 230 il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en francès 120 pp., 23.5 x 22.2 cm, 230 colour and black-and-white illustrations. Published in French Disponible en rústica / 29,90 € Available in paperback / €29.90 Per a més informació: terrefort@wanadoo.fr For more information: terrefort@wanadoo.fr el llibre © Casa Navàs, Reus © Vitralls Bonet © Casa Navàs, Reus © Vitralls Bonet © Casa Navàs, Reus the book 92 Iniciatives endeavours93 Emil Pirchan. Protagonista de la modernitat de l’Europa Central Emil Pirchan: Major Figure of Central European Modernity CoupDefouet Berlín, Praga i Viena fins a la seva mort a Viena CoupDefouet his creativity in other places such as Berlin, Viena el 1957. La seva contribució va ser essencial Vienna Prague and Vienna until his death in the latter per al desenvolupament de l’“escala de Jessner”, city in 1957. His contribution was essential El Leopold Museum presenta per primera l’escenari amb grades que va constituir una fita As a first for Vienna, the Leopold Museum to the development of the so-called “Jessner vegada a Viena una exposició dedicada a Emil en el disseny escènic modern. is presenting an exhibition dedicated to Emil staircase”, a tiered stage design that was a Pirchan (Brünn, actual Brno, 1884). Aquest artista El llegat d’Emil Pirchan va veure la llum Pirchan (Brünn, modern-day Brno, 1884–1957). contemporary milestone in the field. polifacètic i excepcional, encara molt desconegut al Museu Folkwang d’Essen el 2019 gràcies This exceptional, multifaceted artist is still Emil Pirchan’s legacy was unveiled to pel gran públic, fou un pioner del disseny escènic a Beat Steffan, el seu net. Aquest museu ha largely unknown to the general public yet he the public at the Folkwang Museum in Essen in expressionista, així com també un dissenyador de col·laborat amb el Leopold Museum en el disseny was a pioneer of expressionist stage design 2019 thanks to his grandson Beat Steffan. The cartells molt imaginatiu que va gaudir d’un èxit de l'exposició "Emil Pirchan. Revolució visual". and a highly imaginative poster designer who Folkwang has collaborated with the Leopold considerable en un terreny tan competitiu com A la mostra, que es podrà visitar fins al 5 d’abril enjoyed considerable success in the highly to design the exhibition "Emil Pirchan. Visual el de l’art publicitari. Va ser, a més, figurinista, de 2021, s’hi presenten nombrosos objectes competitive field of advertising art. He was also Revolution", which can be visited until 5 April dissenyador, il·lustrador de llibres, autor de –que inclouen elements de mobiliari, de disseny a costume designer, book illustrator, the author 2021. The show comprises many objects – diverses monografies d’artistes, novel·lista i escènic i de figurins, models arquitectònics, of several monographs on artists, a novelist and including items of furniture, stage and costume professor, entre d'altres coses. cartells, il·lustracions de llibres i mostres de paper teacher, among other activities. designs, architectural models, posters, book Pirchan va estudiar arquitectura a Viena jaspiat que va crear amb uns processos propis– Pirchan studied architecture in Vienna illustrations and examples of marbled paper amb Otto Wagner. Després d’una breu temporada a través dels quals s’il·lustra el ventall creatiu under Otto Wagner and after a brief stint in created using his processes. The exhibition a la seva ciutat natal, el 1908 es va traslladar a d’aquest protagonista destacat de la modernitat his hometown he moved to Munich in 1908, illustrates the creative range of this major figure Munic, on va obrir un estudi de disseny gràfic, de l’Europa Central. where he opened a studio for graphic design, of Central European modernity. Emil Pirchan with masks in his Berlin studio, 1920 creació escènica, construcció de cases, art www.leopoldmuseum.org stagecraft, house construction, spatial art and Emil Pirchan amb màscares en el seu estudi de Berlín, 1920 espacial i arts aplicades. Pirchan també va poder applied arts. Pirchan was also able to display Emil Pirchan. Draft for a poster, ca. 1912 www.leopoldmuseum.org exhibir la seva creativitat en altres llocs com Emil Pirchan. Esbós d’un cartell, ca. 1912 Luigi Colani i el renaixement de l’Art Nouveau Luigi Colani and Art Nouveau’s Rebirth CoupDefouet Berlin CoupDefouet and a graduate of the Sorbonne in Paris, the “Luigi Colani i l’Art Nouveau” és l’exposició que presenta el Museu Bröhan de Berlín Berlin controversial designer made history with fins al 30 de maig de 2021. Luigi Colani (1928-2019), berlinès de naixement, va ser un his visionary ideas and biomorphic forms. artista de múltiples talents i mestre de l'autopromoció, i una de les figures més fascinants “Luigi Colani and Art Nouveau” is Nature was his most important source of del disseny del segle XX, amb una obra difícil de resumir. Va desencadenar una revolució en the exhibition on show at Berlin’s Bröhan- inspiration. el disseny alemany durant els anys seixanta, convertint-se ell mateix en una marca. Museum until 30 May 2021. Luigi Colani Colani used all the possibilities El 1977 va declarar: "La Bauhaus ha mort". Amb aquesta afirmació, Luigi Colani (1928–2019), a Berliner by birth, was inherent in the new material of plastic to reivindicava un "renaixement de l'Art Nouveau”, un estil que sentia molt proper. Estudiant an artist of many talents and a master create unusual futuristic forms. He often de la Hochschule der Künste de Berlín i llicenciat a la Sorbona de París, aquest controvertit at self-promotion. One of the twentieth adopted Art Nouveau’s floral or organic dissenyador va fer història amb les seves idees visionàries i formes biomorfes. La naturalesa century’s most fascinating designers, his forms as a point of departure, seeking to take va ser la seva font d’inspiració més important. work is difficult to sum up. He unleashed a its foundational ideas and concepts further. Colani va utilitzar totes les possibilitats que els nous materials plàstics li oferien per revolution in German design in the sixties, The show “Luigi Colani and Art crear formes inusuals i futuristes. Sovint va adoptar les formes florals i orgàniques de l'Art becoming a brand unto himself. Nouveau” contrasts Colani’s designs with Nouveau com a punt de partida, buscant desenvolupar més enllà les seves idees i conceptes In 1977 he declared: “The Bauhaus is artworks from the Art Nouveau period fundacionals. dead”. Through this assertion, Luigi Colani owned by the Bröhan-Museum. The floral La mostra “Luigi Colani i l’Art Nouveau” presenta els dissenys de Colani en contrast called for a “renaissance of Art Nouveau”, objects from the Art Nouveau period along amb obres d’art del període Art Nouveau propietat del Museu Bröhan. Els objectes florals del a style to which he felt closely tied. A with Colani’s works reflect the dream of a Vase produced by Johann Loetz període Art Nouveau junt amb les obres de Colani reflecteixen el somni d’un món millor. Witwe in Klostermühle, ca. 1900 student of Berlin’s Hochschule der Künste better world. Double-faced washbasin designed by Luigi Shelf Umbel, designed by Émile Gallé in 1903 Colani in 1981 for Villeroy & Boch Gerro produït per Johann Loetz Witwe www.broehan-museum.de www.broehan-museum.de de Klostermühle, ca. 1900 Prestatge Umbel·la, dissenyat per Émile Gallé el 1903 Lavabo de doble cara dissenyat per Luigi Colani el 1981 per a Villeroy & Boch el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Manuel Cusí. Devoció per la bellesa és una biografia del pintor De la pintura del tipisme i folklòrica a la de la dona burgesa i Manuel Cusí. Devoció per la bellesa (“Manuel Cusí: Devoted which he gained major recognition among the bourgeoisie. Manuel Cusí (1857-1919), considerat un mestre de la pintura mundana del 1900, el llibre és una oportunitat per a conèixer la seva to Beauty”) is a biography of the painter Manuel Cusí (1857– From typical folkloric paintings to those of worldly, turn-of- catalana del seu temps. Dedicat bàsicament al retrat, copsà sovint el vida i obra, el seu context vital, la seva evolució artística i els temes 1919), who was considered to be a master of Catalan painting the-century bourgeois women, the book is an opportunity to luxe del teatre d’òpera del Liceu en uns quadres que destaquen per que més el van interessar i que va plasmar en les seves nombroses of his time. Essentially dedicated to portraiture, he also often discover Manuel Cusí’s life and work, his life context, artistic la seva tècnica en plasmar la llum artificial i amb els quals assolí un teles. captured the opulence of the Liceu Opera House in paintings development and the subjects that interested him most, which gran reconeixement entre la burgesia. renowned for their technique of depicting artificial light, with he depicted in his many canvases. CASANOVA, Rossend, 2019 / Manuel Cusí. Devoció per la bellesa CASANOVA, Rossend, 2019 / Manuel Cusí. Devoció per la bellesa Manel terrón Cusí, BarCelona Manel terrón Cusí, BarCelona 144 pàg., 24 x 30 cm, il·lustracions el color i en blanc i negre. Editat en català 144 pp., 24 x 30 cm, colour and black-and-white illustrations. Published in Catalan Tapa dura / 30 € Hardback / €30 Per a més informació: mtcomunicacio@gmail.com For more information: mtcomunicacio@gmail.com © Bröhan-Museum, Berlin / Martin Adam el llibre © Sammlung Steffan/Pabst, Zürich © Bröhan-Museum, Berlin/ Martin Adam © Sammlung Steffan/Pabst, Zürich the book © Colani Design Germany GmbH 94 Iniciatives endeavours95 Les artistes desconegudes de Viena entre 1900 i 1930 The Unknown Women Artists in Vienna, 1900–1930 CoupDefouet CoupDefouet Viena sigut objecte d’interès. En fins a la seva acceptació en els anys 1920, pre- Vienna canvi, els artistes masculins senta més de sis-centes obres organitzades tant The show, tracing the careers of Amb l’exposició “Dones de la mateixa època i cronològicament com temàticament d’un cente- The show “Women Artists of the Wiener women artists from their early training to artistes dels Wiener Werkstätte", col·laboradors dels mateixos nar dones artistes i palesa la seva creativitat i la Werkstätte” at Vienna’s MAK museum draws reception in the 1920s, presents over 600 el museu MAK de Viena ens tallers, especialment Josef importància que van tenir en el desenvolupament our gaze to the virtually unknown and at works by a hundred women artists. Organised endinsa en l’obra pràcticament Hoffman, Koloman Moser i de tots els àmbits de les arts aplicades de Viena. times radical work of women designers in both chronologically and thematically, it desconeguda i a vegades radical Dagobert Peche, gaudeixen de Per preparar aquesta exposició que es podrà Vienna in the years 1900–1930. Despite their foregrounds their creativity and importance in de les dones dissenyadores de fama mundial. Dones artistes visitar entre el 21 d’abril i el 3 d’octubre de 2021, significant contribution in expanding the the development of all spheres of the applied Viena entre els anys 1900 i com Gudrun Baudisch, Vally el MAK ha assolit una fita pionera en la recerca creative spectrum of the Wiener Werkstätte arts in Vienna. 1930, que tot i haver contribuït Wieselthier i Mathilde Flögl d’aquestes dones artistes: n’ha pogut identificar (Viennese Workshops) and helping to position The MAK has achieved a pioneering feat de manera significativa a són prou conegudes. Però, qui 180 com a treballadores dels Wiener Werkstätte the enterprise prominently between Art in its research for this exhibition: 180 women ampliar l’espectre creatiu dels eren Martha Alber, Karoline i s’han escrit les primeres biografies d’unes 140 Nouveau and the Bauhaus, they have been artists employed by the Wiener Werkstätte have Wiener Werkstätte (Tallers Fink i Paula Lustig? d’elles. Cal destacar que la majoria d’aquestes underappreciated to date, receiving only scant been identified and initial biographies written Vienesos) i ajudar a situar-los La mostra, que segueix artistes havien estudiat a l’Escola d’Arts Aplicades and sporadic attention. In contrast, male artists for 140 of them. It is notable that most of these en un lloc prominent entre el el recorregut de les dones ar- de Viena, que des de bon principi va admetre in the same period, their collaborators in these artists had studied at the Vienna School of Arts Modernisme i la Bauhaus, han tistes des de la seva formació dones estudiants. very workshops – notably Josef Hoffman, and Crafts, which from its beginnings admitted estat subestimades fins ara i Koloman Moser and Dagobert Peche – enjoy Postcard designed by Maria Pranke and produced by the Wiener Werkstätte in 1908 només esporàdicament han www.mak.at women students. worldwide fame. Women artists like Gudrun Cartel dissenyat per Maria Pranke i realitzat pels Wiener Wekstätte el 1908 The show can be visited at Vienna’s MAK Baudisch, Vally Wieselthier and Mathilde Flögl Screen designed by Else Unger in 1904 Museum from 21 April to 3 October 2021. are quite well known, but who were Martha Alber, Karoline Fink and Paula Lustig? Paravent dissenyat per Else Unger el 1904 www.mak.at L’escena artística del 1890 al 1914 a Suïssa CoupDefouet 1890, en què tota una generació de pintors van París renovar radicalment l’art del seu temps. Entre The 1890–1914 Artistic Scene in Switzerland aquests artistes hi trobem Cuno Amiet, Giovanni i Del 2 de març al 27 de juny de 2021, el Augusto Giacometti, Felix Valloton, Ernest Bieler CoupDefouet Gauguin and Van Gogh, or the locales of Paris and feature of this period of flux in Museu d’Orsay presentarà “Modernitats suïsses i Max Buri. Formats a França, Alemanya o Itàlia Paris Pont-Aven wrought on these artists, their work and modernity’s birth from the latter (1890-1914)”, una exposició que mostra la i en contacte amb els moviments d’avantguarda this intensely productive moment in art remained half of the nineteenth to the vitalitat de l’escena artística de finals dels anys europeus, van explorar el poder expressiu, simbòlic From 2 March to 27 June 2021, little-known beyond Swiss borders. early twentieth centuries. “Swiss i decoratiu de la línea i el color, alhora que van the Musée d’Orsay is presenting “Swiss The show is encompassed within a programme Modernities (1890–1914)” aims afavorir temes inspirats en la història i la cultura Modernities (1890–1914)”, an exhibition that aiming to reveal the artistic profusion that was a to raise awareness of a number nacional suïssa i contra el rerefons motivat per la shows the vitality of the artistic scene from of artistic figures and artworks creació del jove estat federal el 1848. No obstant the late 1890s, when a whole generation of as yet unknown in France. It will això i malgrat la influència determinant que painters radically renewed the art of their Félix Vallotton. Sunset, Orange Sky, 1910. Oil on canvas bring together around seventy pintors com Paul Gauguin o Van Gogh i llocs com time. These artists include Cuno Amiet, masterpieces from the period, Félix Vallotton. Posta de sol amb cel taronja, 1910. París i Pont-Aven van exercir en aquest artistes, Giovanni and Augusto Giacometti, Felix Oli sobre tela hoping to shed light on great figures la seva obra i aquest moment d’art tan productiu Valloton, Ernest Bieler and Max Buri. Trained and milestones in the development a Suïssa romanen poc coneguts fora de les seves encara desconegudes a França. Reunirà al voltant in France, Germany or Italy, they came in of the avant-garde movements. fronteres. de setanta obres mestres del període i mostrarà contact with the European avant-garde These artists were open to the large L’exposició forma part d’un programa les grans figures i fites en el desenvolupament movements. While exploring the expressive, European movements yet remained que reflecteix la profusió artística que tipifica dels moviments avantguardistes, oberts als grans symbolic and decorative power of line and deeply rooted in the Swiss cultural aquest moment de transició en el naixement de moviments europeus i alhora profundament colour, they also favoured subjects inspired and intellectual landscape. The la modernitat des de la segona meitat del segle arrelats en el paisatge cultural i intel·lectual by history and Swiss national culture, set works come mainly from Swiss XIX fins a principis del XX. “Modernitats suïsses suís. Aquestes obres provenen principalment de against the backdrop of the young federal public and private collections. state’s creation in 1848. Yet despite the Giovanni Giacometti. Self-Portrait, 1899. Oil on canvas Giovanni Giacometti. View of Capolago, ca. 1907. Oil on canvas (1890-1914)” té com a objectiu donar a conèixer col·leccions públiques i privades de Suïssa. un seguit de figures artístiques i obres d’art seminal influences that painters like Paul Giovanni Giacometti. Autoretrat, 1899. Oli sobre tela www.musee-orsay.fr Giovanni Giacometti. Vista de Capolago, ca. 1907. Oli sobre tela www.musee-orsay.fr el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Paris 1900 et le postimpressionnisme – Signac et les with the birth of Post-Impressionism (or Neo-Impressionism) Paris 1900 et le postimpressionnisme - Signac et les Indépendants amb la creació d’un Saló dels Independents a París, del qual Paul Indépendants (“París 1900 and Post-Impressionism – Signac and the creation of a Salon des Indépendants, co-founded by (“París 1900 i el postimpressionisme - Signac i els Independents”) és Signac n’és cofundador, i el naixement del postimpressionisme (o and the Indépendants”) is the official catalogue to the Paul Signac. el catàleg oficial de l’exposició que es va presentar al Museu de neoimpressionisme). exhibition on show at the Montreal Museum of Fine Arts until It covers an enormous corpus of painting and graphic works Belles Arts de Mont-real fins al 15 d’octubre de 2020. Un corpus enorme de pintures i obres gràfiques de Signac i de 15 October 2020. by Signac and avant-garde artists, Impressionists, Fauves, Es tracta d’una obra exhaustiva sobre la vida artística parisenca en les avantguardes: impressionistes, fauvistes, simbolistes, nabís, This is an exhaustive work covering Parisian artistic life in the Symbolists, Nabis, Neo-Impressionists and observers of el període de la Belle Époque, en què s’inicia una revolució cultural neoimpressionistes i testimonis de la vida parisenca. Belle Époque. During this time a cultural revolution flourished Parisian life. Diversos autors, 2020 / Paris 1900 et le postimpressionnisme – Signac et les Indépendants Various authors, 2020 / Paris 1900 et le postimpressionnisme – Signac et les Indépendants Éditions sCientifiques du MBaM, Mont-real Éditions sCientifiques du MBaM, Montreal 384 pàg., 24 x 28 cm, 550 il·lustracions. Editat en francès 384 pp., 24 x 28 cm, 550 colour illustrations. Published in French Disponible en tapa dura / 45 € Available in hardcover / €45 Per a més informació: https://www.mbam.qc For more information: https://www.mbam.qc. © DR - RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski el llibre Lorem © Ipsum © MAK © SIK-ISEA, Zurich © Musées d'art et d'histoire, Ville de Genève / Bettina Jacot-Descombes © MAK/Georg Mayer the book 96 Iniciatives endeavours97 Josef Hoffmann – Otto Prutscher Josef Hoffmann – Otto Prutscher CoupDefouet del pintor premodern Franz Matsch deixaria petjada CoupDefouet ornamental drawing classes under Willibald Viena en els dissenys i les obres de Prutscher, tant pel que Vienna Schulmeister. The training he received from fa a la qualitat gràfica dels seus dissenys com a la the Secessionist architect Hoffmann and L’exposició que presenta el Museu Josef seva inclinació cap a les tendències arquitectòniques The exhibition which the Josef the premodern painter Franz Matsch would Hoffmann de Brtnice fins al 18 d’abril de 2021, “Josef contemporànies. Hoffmann Museum in Brtnice is holding leave its mark on Prutscher’s designs and Hoffmann – Otto Prutscher”, té l’objectiu de mos- Prutscher va començar a treballar per als until 18 April 2021, “Josef Hoffmann – Otto works, both in terms of the graphic quality trar la col·laboració de Josef Hoffmann amb Otto Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos) el 1907, i a Prutscher”, aims to show Josef Hoffmann’s of his designs and his inclination towards Prutscher i elucidar la importància d’aquesta col- partir de 1909, va ser professor a l’Escola d’Arts association with Otto Prutscher and elucidate contemporary architectural trends. laboració en el desenvolupament de la modernitat Aplicades. Durant anys, Josef Hoffmann i Otto the significance of this collaboration in the Prutscher began to work for the Wiener vienesa. Prutscher van col·laborar en projectes com l’Exposició development of Viennese Modernism. Werkstätte (Viennese Workshops) in 1907 and Prutscher pertanyia a la primera generació d’Art de Viena de 1908 i l’exposició de la Werkbund Prutscher belonged to the first from 1909 onwards was a teacher at the Arts d’estudiants de l’Escola d’Arts Aplicades de Viena, que a Colònia el 1914. Prutscher vas ser membre dels generation of Vienna Arts and Crafts School and Crafts School. For years, Josef Hoffmann van gaudir de les reformes curriculars de Felician von principals moviments de reforma de les arts, des de students, who benefited from Felician von and Otto Prutscher collaborated on projects Mayrbach, i es va formar amb joves professors com la Secession als Wiener Werkstätte i la Werkbund. Mayrbach’s curriculum reforms. He trained such as the 1908 Vienna Kunstschau and Josef Hoffman i Koloman Moser. Gràcies a aquesta El seu gran impuls creatiu i la seva imaginació van under young teachers like Josef Hoffman and the Cologne Werkbund exhibition in 1914. Exhibition room of “Josef Hoffmann – Otto Prutscher” formació, a l’aprenentatge al taller del seu pare i als donar lloc a milers d’esbossos i plànols per a projectes Koloman Moser. Thanks to such training, Prutscher was a member of the foremost Una sala de l’exposició “Josef Hoffmann – Otto Prutscher” cursos d’aprenent de paleta i les classes pràctiques molt variats: més de cinquanta edificis (vil·les, edificis learning in his father’s workshop, an reform movements in art from the Secession de fusteria, Prutscher va arribar a dominar un ampli d’habitatges i portals), el disseny i l’organització de apprenticeship in bricklaying and practical to the Wiener Werkstätte and the Werkbund. fifty exhibitions organised and designed, ventall de materials. gairebé cinquanta exposicions i una setantena carpentry classes, Prutscher was able to master His huge creative drive and imagination found seventy installations and over 200 suites and El 1897 va ser acceptat al Departament d’instal·lacions, a més de dos-cents conjunts o peces a wide range of materials. release in thousands of sketches and plans for Otto Prutscher. Interior of Café Ronacher, located in individual pieces of furniture. d’Estudis Generals, on va fer classes de dibuix Vienna’s 1st district, 1913 individuals de mobiliari. In 1897 he was accepted into the widely diverse projects: over fifty buildings ornamental amb Willibald Schulmeister. La formació General Studies Department, where he took (villas, apartment houses and portals), nearly www.mak.at Otto Prutscher. Interior del Café Ronacher ubicat en el 1r que va rebre de l’arquitecte secessionista Hoffmann i www.mak.at districte de Viena, 1913 Una simfonia pintada en la Viena del 1900 A Symphony in Pictures in the year of its foundation. Auchentaller also produced the now lost mural entitled CoupDefouet de la seva fundació, tenien pel compositor. from Vienna 1900 Joy, Fair Spark of the Gods, created as a Viena Auchentaller també va realitzar el mural, avui counterpart to Gustav Klimt’s Beethoven desaparegut, Alegria, bella espurna divina, CoupDefouet Frieze for the famous exhibition dedicated to Amb motiu del 250è ani versari del creat com a contrapart del fris Beethoven de Vienna the composer by the Vienna Secession held naixement de Ludwig van Beethoven, el Leopold Gustav Klimt, per a la famosa exposició de la in 1902. Museum reconstruirà per primera vegada el Secession vienesa celebrada el 1902 i dedicada On the occasion of the 250th anniversary of Presented for the first time in conjunt pictòric inspirat en la Simfonia núm. 6 al compositor. the birth of Ludwig van Beethoven, the Leopold Austria, the series of paintings can be de Beethoven, coneguda com la “Pastoral”, que El conjunt, que es presenta per primera Museum will for the first time reconstruct the series visited until 5 April 2021 as part of an Josef Maria Auchentaller (Viena, 1865-1949) vegada a Àustria, es podrà visitar fins al 5 d'abril of paintings inspired by Beethoven’s Symphony exhibition that focuses on the history of this va realitzar els anys 1898-1899. El conjunt, de 2021 de 2020 en una exposició on es destaca No. 6, also known as the Pastoral, that Josef Maria Gesamtkunstwerk, or total work of art. The que consta de cinc quadres, va ser creat per la història d’aquesta Gesamtkunstwerk, o obra Auchentaller (Vienna, 1865–1949) produced during show is part of the permanent presentation adornar la sala de música de la vil·la del seu d’art total. Aquesta exposició, que s’emmarca the years 1898–1899. Comprising a total of five entitled “Vienna 1900” and establishes a sogre, el fabricant de joies de plata Georg en el context de la mostra permanent “Viena paintings, the series was created to adorn the music multifaceted dialogue with works by Gustav Adam Scheid, i representa la primera obra 1900”, estableix un diàleg polifacètic amb obres room at the villa of Auchentaller’s father-in-law, Klimt, Carl Moll, Alfred Roller and others. It artística pictòrica de tots els moviments d’una de Gustav Klimt, Carl Moll, Alfred Roller i altres, the silver jewellery manufacturer Georg Adam also demonstrates how Beethoven became a simfonia de Beethoven. i demostra que Beethoven va esdevenir una Scheid, representing the first artistic-pictorial work source of inspiration and point of reference L’exploració d’una obra de Beethoven font d’inspiració i un referent per als exponents of all the movements of a Beethoven symphony. for the exponents of Viennese modernity, per part d’Auchentaller, pintor, artista gràfic de la modernitat vienesa que lluitaven per la A painter, graphic artist and jewellery struggling as they were to revive and Josef Maria Auchentaller. Dance of the Elves, after i dissenyador de joies, palesa la gran estima renovació i el reconeixement de les arts visuals designer, Auchentaller’s exploration of a work by recognise the visual arts at the turn of the “Pastoral” Symphony, 1898–1899 que els artistes de la Secession vienesa, de la del tombant de segle. Beethoven demonstrates the high esteem in which Josef Maria Auchentaller. Elf at the Brook (1898- century. Josef Maria Auchentaller. Ball dels elfs inspirada en el 1r qual Auchentaller formava part des de l’any the composer was held by artists of the Vienna 1899), after the "Pastoral" Symphony’s 2nd movement moviment de la Simfonia “Pastoral”, 1898-1899 www.leopoldmuseum.org Secession, which Auchentaller joined as a member www.leopoldmuseum.org Josef Maria Auchentaller. Elf al rierol (1898-1899), inspirada en el 2n moviment de la Simfonia “Pastoral” el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book The Nature of Dreams: England and the Formation of Art Nouveau El paper de la natura és un punt clau de la mostra. S’hi explora la The Nature of Dreams: England and the Formation of Art common theme of translating plants into patterns will be (“La naturalesa dels somnis: Anglaterra i el desenvolupament del pràctica comuna de convertir plantes en patrons com a tret definitori Nouveau is the official catalogue of the major new exhibition on explored as a defining feature of the modern style. Art and Modernisme”) és el catàleg oficial que acompanya la nova gran de l’estil modern. Una sèrie d’obres d’art i d’objectes representen show at the Sainsbury Centre, this book examines the spectacular objects will represent Art Nouveau from different countries, exposició que es presenta al Sainsbury Centre. El llibre explora la visió el Modernisme de diferents països, que apareixia caracteritzat per and controversial vision of art practice that raged across the where it appeared characterised as flowing, tensile line, and espectacular i polèmica de la pràctica artística que es va estendre una línia dúctil, fluïda, i un moviment teatral, o per unes imatges Western world from the end of the 19th century: Art Nouveau. dramatic movement, or by organic imagery combined with an pel món occidental a partir de finals del segle XIX: el Modernisme. orgàniques combinades amb una geometria informal. The role of nature is a key focus of the exhibition. The informal geometry. GREENHALGH, Paul, 2020 (ed.) / The Nature of Dreams: England and the Formation of Art Nouveau GREENHALGH, Paul (ed.), 2020 / The Nature of Dreams: England and the Formation of Art Nouveau sainsbury Centre for Visual arts, norwiCh sainsBury Centre for Visual arts, norwiCh 152 pàg., 30 x 24 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en anglès 152 pp., 30 x 24 cm. Colour and black illustrations. Published in English Disponible en rústica / 25,00 £ Available in paperback / £25.00 Per a més informació: www.sainsburycentre.ac.uk For more information: www.sainsburycentre.ac.uk el llibre Photo: amp, Andreas Maleta Press & Publication, Vienna 2020 © MAK, Vienna 2020 Photo: amp, Andreas Maleta Press & Publication, Vienna 2020 © Kamil Till/Moravian Gallery, Brno/MAK the book 98 Iniciatives endeavours99 L’art i la modernitat la seva expressió artística, estretament lligada a la medicina clínica, una pràctica mèdica de la Art and Clinical Modernism in fin-de-siècle Vienna clínica de la Viena qual Viena n’era considerada la capital europea al tombant de segle. CoupDefouet Schiele and his contemporaries, who finisecular Schiele i els seus contemporanis, que Vienna had close ties to electropathologists like mantenien un contacte estret amb electropatòlegs Jellinek, were fascinated by the debates The Leopold Museum’s exhibition com Jellink, es van interessar pels debats de la raging in Vienna circa 1900 on the interplay CoupDefouet “The Body Electric: Erwin Osen and Egon Viena Viena dels volts de 1900 sobre la interrelació between body and psyche. Their artists’ gaze Schiele”, is based on a recently rediscovered entre psique i cos. La mirada d’aquests artistes was trained on the physical manifestation of collection of drawings by Erwin Osen L’exposició “El cos elèctric: Erwin Osen i s’entrenava a copsar la manifestació física del cos the body as a symptom. Their renderings are (1891–1970). They were commissioned by Egon Schiele”, que presenta el Leopold Museum, com a símptoma. Les seves obres representen el testament to an interest in corporeality that Stefan Jellinek (1871–1968), a physicist and es basa en una col·lecció de dibuixos d’Erwin llegat d’un interès per la corporeïtat que resulta was so intense it could be interpreted as a doctor who during World War I undertook Osen (1891-1970) recentment redescoberts. Van tan intens que es podria interpretar com una belief in a “body subject”. research into using electricity to treat post- ser un encàrrec de Stefan Jellinek (1871-1968), creença en un “subjecte cos”. The show, which can be visited from traumatic stress disorders. The subjects of un físic i metge que durant la Primera Guerra La mostra, que es pot visitar del 15 de 15 January until 13 June 2021, offers the his studies were patients in the neurology Mundial va investigar l’ús de l’electricitat en el gener al 13 de juny de 2021, ofereix la possibilitat chance to explore the art of that period from department at Vienna’s Hospital Garrison II on tractament de trastorns per estrès posttraumàtic. d’explorar l’art d’aquella època des de la the viewpoint of a “clinical modernism”. It Rennweg. Osen was a companion and model Els subjectes dels seus estudis eren pacients del perspectiva d’una “modernitat clínica” i situar also places the oeuvre of the little-known of Egon Schiele’s as well as a co-signatory departament de neurologia de l’Hospital Garrison l’obra del poc conegut però molt mitificat artista yet highly mythologised Osen in the context of his Neukunstgruppe (New Art Group) II de Rennweg de Viena. Aquests dibuixos d’Osen, Osen en el context de la recerca de Jellinek, alhora of Jellinek’s research, while linking it to Manifesto. So these drawings help deepen our company i model d’Egon Schiele i cosignatari del que la vincula a l’interès de Schiele pel retrat de Schiele’s interest in depicting patients. understanding of Modernism and its artistic manifest del Neukunstgruppe, ajuden a enriquir Egon Schiele. Erwin Dominik Osen, Nude with Crossed pacients. Erwin Dominik Osen. Portrait of Patients, 1915. expression, closely linked to clinical medicine. Watercolour and pencil on paper. Private collection la nostra comprensió de la modernitat vienesa i Arms, 1910. Black chalk, watercolour, gouache on paper www.leopoldmuseum.org www.leopoldmuseum.org At the turn of the century, Vienna was deemed Erwin Dominik Osen. Retrat d’uns pacients, 1915. Egon Schiele. Erwin Dominik Osen, nu amb braços creuats, the European capital of clinical medicine. Aquarel·la i llapis sobre paper. Col·lecció privada 1910. Guix negre, aquarel·la, guaix sobre paper El trencadís en l’arquitectura gaudiniana Les reproduccions exposades, fetes amb materials Trencadís in Gaudí’s Architecture originals i seguint els processos de l’època, ens El trencadís és una de les imatges que fan copsar la complexitat d’aquests mosaics de Mireia Freixa i Marta Saliné which Gaudí applied. It also looks at other millor identifiquen l’arquitectura d’Antoni Gaudí: vegades menystinguts tècnicament. Exhibition curators, Valencia industrial mosaic techniques like encaustic la combinació de volums, textures i colors L’exposició, que es pot visitar a València tiles and stoneware, with contributions ve marcada, en moltes ocasions, pel seu ús. fins al 31 de gener del 2021, es mostrarà al Museu Valencia’s Museu Nacional de Ceràmica from the architect. A second space follows L’exposició ens ajuda a percebre l’evolució del del Taulell d’Onda, a Castelló, a partir del febrer González Martí, sponsored by the World the evolution of trencadís through the trencadís i analitzar el procés de desconstrucció de 2021, des d’on està previst que iniciï la seva Monuments Fund, is organising the exhibition application of diverse materials and the de la tècnica, que substitueix el tall regular de itinerància per Catalunya. “Gaudí & Trencadís”. The show is an outcome use of recycling. It examines different la tessel·la tradicional del mosaic pel fragment www.culturaydeporte.gob.es/ of the book Gaudí & Trencadís Mosaic (see cDf works using this technique: from the atzarós. També ens permet descobrir els materials mnceramica/home.html 33, pp. 96–97). pavilions of Torre Güell (1883–1887), originals i la creació de formes ocultes. Trencadís is one of the images that where they were used for the first time, to En una primera secció de la mostra hi veiem best identifies Antoni Gaudí’s architecture: the church at Colònia Güell (1898–1914). Panoramic view from Park Güell with a bench les connexions amb els mosaics antics i un recull the combination of volumes, textures and The reproductions on display, constructed of Vista panoràmica des del Park Güell amb un banc de tipologies utilitzades en el Modernisme, totes colours is often governed by its use. This original materials and faithful to contemporary elles aplicades per Gaudí, així com altres tècniques exhibition reveals how trencadís evolved while processes, help us grasp the complexity of these Mireia Freixa i Marta Saliné industrials del mosaic, com ara l’hidràulic i el gres, analysing the deconstruction process behind often technically undervalued mosaics. Comissàries de l’exposició, València amb aportacions de l’arquitecte. Un segon espai the technique, which substituted the regular The exhibition, on show in Valencia until 31 planteja l’evolució del trencadís amb l’aplicació cut of traditional mosaic tesserae for random January 2021, will travel to the Onda Tile Museum, One of the ceiling mosaics that decorate Park Güell’s El Museu Nacional de Ceràmica González de diferents materials i l’ús del reciclatge, i fa un fragments. It also lets us discover the original in Castelló, from February 2021 onwards. From Hypostyle Room in Barcelona Martí de València, amb el patrocini de la World recorregut per diferents obres on trobem aquesta materials and the creation of hidden forms. there it will tour Catalonia. Un dels mosaics que decoren el sostre de la Sala Hipòstila Monuments Fund, organitzen l’exposició “Gaudí & tècnica: des dels pavellons de la Torre Güell The first section of the show compares del Park Güell trencadís”. La mostra és fruit del llibre Gaudí i el (1883-1887), on s’utilitza per primera vegada, Detail of a Park Güell bench the connections to ancient mosaics with a www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/home.html trencadís modernista (vegeu cDf 33, pàg. 96-97). fins a l’església de la Colònia Güell (1898-1914). Detall d’un banc del Park Güell selection of types used in Modernisme, all of el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book El llibre Arte Nova de Aveiro. Estudo Arquitetónico / Aveiro’s portuguesa: anàlisi gràfica”). El treball consistia principalment en The book Arte Nova de Aveiro. Estudo Arquitetónico / graphical analyses of geometrical compositions of Arte Nova Art Nouveau: Architectural Study (“Arte Nova d’Aveiro. Estudi anàlisis gràfiques de composicions geomètriques dels edificis d’estil Arte Aveiro’s Art Nouveau: Architectural Study constitutes (Art Nouveau) buildings in Portugal, classified according to arquitectònic”) constitueix una versió concisa i adaptada d’anys de Nova de Portugal, classificats segons tres graus de puresa. a concise, adapted version of Pedro Luís Silva’s years of three grades of purity. recerca personal de Pedro Luís Silva, anys anteriors a la seva tesi doctoral Si bé el Modernisme –part essencial del nostre patrimoni mundial– personal research, years preceding his doctoral thesis in While Art Nouveau – a key part of our world heritage – is sobre arquitectura, presentada a la Universitat de la Corunya el 2016 és present a tot el territori de Portugal, aquesta publicació recull Architecture, presented at Spain’s University of A Coruña in present throughout Portugal, this edition presents the section amb el títol “Art Nouveau Architecture of the Portuguese West Coast: exclusivament el capítol de la tesi dedicat a la ciutat d’Aveiro, on 2016. Entitled “Art Nouveau Architecture of the Portuguese of his thesis focussing exclusively on the city of Aveiro, where Graphical Analysis” (“Arquitectura modernista de la costa occidental predomina especialment. West Coast: Graphical Analysis”, this consisted chiefly of it predominates. SILVA, Pedro Luís, 2020 / Arte Nova de Aveiro. Estudo Arquitetónico / Aveiro’s Art Nouveau: Architectural Study SILVA, Pedro Luís, 2020 / Arte Nova de Aveiro. Estudo Arquitetónico / Aveiro’s Art Nouveau: Architectural Study ajuntament d’aVeiro, department de Cultura i turisme MuniCipality of aVeiro, departMent of Culture and tourisM 200 pàg., 31,5 x 31,5 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en portuguès, amb textos en anglès i introducció quatrilingüe també 200 pp., 31.5 x 31.5 cm, colour and black and white illustrations. Texts in Portuguese and English with an introduction additionally in en francès i castellà French and Spanish Disponible en tapa dura / 27 € Available in hardcover / €27 Per a més informació: museucidade@cm-aveiro.pt For more information: museucidade@cm-aveiro.pt el llibre © Pere VIvas/Triangle Books Photo: Leopold Museum, Vienna/Manfred Thumberger © Pere VIvas/Triangle Books Photo: Leopold Museum, Vienna/Manfred Thumberger the book © Pere VIvas/Triangle Books 100Iniciatives endeavours101 Exposition in Barcelona, which signalled The sixth and final section tells the story Orígens de la període i van produir objectes modernistes. Amb Origins of the the movement’s starting point. It goes of the recovery of Gaudí and Modernisme, continuïtat lògica, la següent secció subratlla la on to address the importance of industry which began in the 1950s and 1960s. This cultura del disseny importància de les arts decoratives i aplicades, Design Culture and mass production of consumer goods, was spearheaded locally by architects and art on les artesanies tradicionals conflueixen amb els and in particular the artistic workshops historians, and also internationally by experts nous processos industrials. Això va transformar coupDefouet that appeared in the period and were the such as George Collins in the USA and Kenji Imai les llars, i especialment la casa burgesa –el tema coupDefouet Barcelona Barcelona great producers of Modernista objects. in Japan. de la següent secció–, on el confort i el luxe es This flows naturally into the next section, van unir a nous conceptes d’higiene i organització https://ajuntament.barcelona.cat/ El novembre de 2020 el Museu del Disseny In November 2020, the Barcelona which underlines the fundamental role of de l’espai. El següent àmbit ofereix una nova museudeldisseny/ de Barcelona va inaugurar una nova exposició Design Museum opened a new permanent decorative and applied arts, with traditional visió sobre el llegat del Modernisme: tot i que permanent dedicada al Modernisme, amb una exhibition devoted to Art Nouveau, with a crafts merging with new industrial processes. és cert que els moviments que el van succeir selecció de més de 350 peces de la seva col·lecció. selection of more than 350 pieces from its This implied a transformation of the house, van bescantar-lo, no és menys cert que en bona Comissariada per la directora del Museu, Pilar own collection. The exhibition “Modernisme: especially the bourgeois home, the topic part aquests, de fet, van continuar i acomplir Vélez, i la professora emèrita Mireia Freixa, Towards the Design Culture”, curated by of the next section, in which comfort algunes de les seves propostes culturals, com ara la mostra “Modernisme: cap a la cultura del Design Museum director Pilar Vélez and and luxury combined with new concepts fer palès el valor social de l’art i promoure les disseny” explora el Modernisme com l’origen de Cover of the magazine La Il·lustració Artística, 1891. Professor Mireia Freixa, focuses on Art in hygiene and spatial organisation. The indústries artístiques. En aquest sentit, doncs, el la cultura del disseny modern, contextualitzant- Designed by Josep Pascó, engraved by Josep Roca Nouveau as the beginning of modern design, following section looks at the evolution of Modernisme es revela com el moviment artístic la en el context europeu tot subratllant-ne les Coberta de la revista La Il·lustració Artística, 1891, disseny framing it in the European context and art after Modernisme: while it is true that the de Josep Pascó i gravada per Josep Roca on primer es desenvolupa el disseny modern. especificitats catalanes. highlighting the uniqueness of the Catalan movements that followed it openly defamed La sisena i darrera secció de l’exposició L’exposició aporta una nova mirada al case. Art Nouveau, it is also true that to a great explica la història de la recuperació de Gaudí i Modernisme al llarg de sis seccions. Comença Universal de 1888 a Barcelona, el tret de sortida The exhibition provides a fresh extent they actually fulfilled its ambition of el Modernisme, que va començar als anys 1950 i analitzant el seu esperit fundacional: la del moviment modernista. Continua explorant la interpretation of Modernisme in six sections. awarding social value to art, in particular by 1960. Els pioners van ser arquitectes i historiadors combinació d’un desig de modernitat amb importància de la indústria i la incipient producció It begins by analysing its foundational spirit; means of the artistic industries or fine trades. de l’art catalans, i també experts d’arreu com una enyorança per les tradicions i la història en massa de béns de consum, i en particular the combination of a desire for modernity Thus, Art Nouveau is revealed as the artistic George Collins als EUA i Kenji Imai al Japó. catalanes, que va cristal·litzar en l’Exposició les indústries artístiques que van sorgir en el with a yearning for Catalan tradition and movement in which modern design was first https://ajuntament.barcelona.cat/ history, embodied by the 1888 Universal developed. museudeldisseny/ Decadència i somnis obscurs Decadence and Dark Dreams Hanger (1899-1901), designed by Antoni Gaudí for Casa Calvet in Barcelona Penjador (1899-1901), dissenyat per Antoni coupDefouet influència en els corrents artístics contemporanis Una característica del simbolisme belga fou coupDefouet Gaudí per a la Casa Calvet, Barcelona Berlín i posteriors. Aquest tema no ha estat mai tractat la predilecció per temes morbosos i decadents, Berlin encara de manera central, cosa en absolut com podem observar en un seguit d’artistes, des to the master of the absurd, James Ensor. L’exposició “Decadència i somnis obscurs. justificada tenint en compte que Bèlgica va jugar d’escultors com George Minne fins al mestre de The exhibition “Decadence and Dark Inspired by contemporary literature, artists Els simbolistes belgues”, que es va inaugurar un paper important en el desenvolupament del l’absurd James Ensor. Inspirant-se en la literatura Dreams: Belgian Symbolists” opened in around 1900 attempted to unite a new el setembre a l’Alte Nationalgalerie de Berlín, simbolisme: escriptors belgues com Maeterlinck contemporània, els artistes dels volts del 1900 September at the Alte Nationalgalerie in mysticism with an extravagant, precious planteja una reflexió sobre les característiques i Rodenbach va tenir molta influència a París, intentaven casar un nou misticisme amb un estil Berlin. It aims to reflect on the specific style, as seen in the sculpture of Charles van específiques del simbolisme belga i la seva i Brussel·les va constituir el centre europeu extravagant i preciós, com palesa l’escultura de characteristics of Belgian Symbolism and der Stappen with its combination of valuable de diverses exposicions. A Charles van der Stappen, que combina materials its influence on contemporary and later materials. A central figure in this context més, Bèlgica va exercir de valuosos. Una figura central en aquest context fou artistic currents. This subject has not as yet was the femme fatale as an expression of vincle entre Anglaterra i el la femme fatale, com a expressió d’abundància i been at the centre of focus, which is curious abundance and voluptuousness, encountered, continent, i el camí entre voluptuositat, que trobem, per exemple, en l’obra since Belgium played an important role in for example, in the work of Fernand Khnopff. París i Brussel·les fou molt de Fernand Khnopff. La pintura de Felicien Rops the development of Symbolism: Belgian James Ensor. The Skeleton Painter, 1896. Oil on wood In the case of Felicien Rops and Jean Delville, transitat. Les Vingt, el saló i Jean Delville inclou també elements esotèrics i writers like Maeterlinck and Rodenbach James Ensor. L’esquelet pintor, 1896. Oli sobre fusta aspects of the esoteric and demonic enter d’art belga i internacional, va demoníacs. El simbolisme es va reflectir també were influential in Paris, while Brussels was the picture as well. Symbolism also found funcionar del 1883 al 1893 en pintures de paisatges, com ara en l’obra de a European hub for diverse exhibitions. and Rysselberghe, among others, with artists a reflection in landscape painting such as i va establir vincles entre William Degouve de Nuncques, així com en els Furthermore, Belgium acted as a link such as Cezanne, Crane, Gauguin, Seurat, van the work of William Degouve de Nuncques, els belgues Ensor, Khnopff i insòlits interiors de Léon Spilliaert, Xavier Mellery between England and the continent, and the Gogh, Klimt and McNeill Whistler. as well as in the uncanny interiors of Leon Rysselberghe, entre altres, i o Georges Lebrun. road between Paris and Brussels was well Peculiar to Belgian Symbolism was a Spilliaert, Xavier Mellery or Georges Lebrun. artistes com Cézanne, Crane, La mostra es podrà visitar fins al 17 de travelled. Les Vingt, the salon for Belgian and predilection for morbid and decadent subject The exhibition will be on show until 17 Arnold Böcklin. Isle of the Dead, 1883. Oil on wood Gauguin, Seurat, Van Gogh, gener de 2021. international art, functioned from 1883 to matter, as can be observed in a range of January 2021. Klimt i McNeill Whistler. www.smb.museum 1893, connecting the Belgians Ensor, Khnopff artists from sculptors such as George Minne Arnold Böcklin. L'illa dels morts III, 1883. Oli sobre fusta www.smb.museum el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Art Nouveau in Helsinki (“Modernisme a Hèlsinki”) és la nova guia un seguit d’edificis residencials que van des dels majestuosos blocs Art Nouveau in Helsinki is the new architectural guide to stone-built blocks in Katajanokka to the mansions in Eira arquitectònica per descobrir una selecció de gairebé 200 edificis dels de pedra de Katajanokka a les mansions d’Eira o les construccions discover a selection of nearly 200 buildings out of the 600 or so and wooden buildings in Vallila, as well as schools, churches, 600 que podem trobar a Hèlsinki amb formes, colors i materials Art de fusta de Vallila, així com escoles, esglésies, hospitals i edificis in Helsinki bearing Art Nouveau shapes, colours and materials. hospitals, and commercial and industrial buildings, all integral Nouveau. comercials i industrials, tots els quals constitueixen el paisatge urbà In addition to more popular monuments, such as the Pohjola elements of Helsinki’s urban landscape. Old and new images Al costat d’alguns dels monuments més populars, com l’edifici de la de Hèlsinki. Imatges antigues i actuals ofereixen una visió detallada Insurance Building and the National Museum, the guide paint an in-depth picture of Art Nouveau Helsinki’s past and companyia d’assegurances Pohjola i el Museu Nacional, la guia inclou del passat i el present modernista de Hèlsinki. includes a number of residential buildings, from the majestic present. Diversos autors, 2019 / Art Nouveau in Helsinki Various authors, 2019 / Art Nouveau in Helsinki helsinki City museum, hèlsinki helsinki City MuseuM, helsinki 251 pàg., 15,5 x 17,5 cm, 240 il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en finès i en anglès 251 pp., 15.5 x 17.5 cm, 240 colour and black and white illustrations. Published in Finnish and English Disponible en rústica / 26 €. En venda a la botiga del Museu de la Ciutat de Hèlsinki Available in paperback / €26. For sale at the Helsinki City Museum’s shop. Per a més informació: www.helsinginkaupunginmuseo.fi For more information: www.helsinginkaupunginmuseo.fi el llibre © Staatliche Museen zu Berlin, Nationalgalerie / Andres Kilger © MNAC, Barcelona 2020 © MFA Antwerp. Photo: Hugo Maertens the book © MNAC, Barcelona 2020 102 AGENDA AGENDA 103 QUÈ ON QUAN QUI WHAT WHERE WHEN WHO EXPOSICIONS EXHIBITIONS • Léon Spilliaert: llum i solitud París Fins al 10 de gener de 2021 Musée d’Orsay • Léon Spilliaert: Light and Solitude Paris Until 10 January 2021 Musée d’Orsay www.musee-orsay.fr www.musee-orsay.fr • Aubrey Beardsley París Fins al 10 de gener de 2021 Musée d’Orsay • Aubrey Beardsley Paris Until 10 January 2021 Musée d’Orsay www.musee-orsay.fr www.musee-orsay.fr • Decadència i somnis obscurs. Els simbolistes Berlín Fins al 17 de gener de 2021 Alte Nationalgalerie • Decadence and Dark Dreams: Belgian Berlin Until 17 January 2021 Alte Nationalgalerie belgues www.smb.museum Symbolism www.smb.museum • Harald Krohg Stabell: artista i arquitecte Ålesund Fins al 31 de gener de 2021 Jugendstilsenteret & KUBE • Harald Krohg Stabell - Artist and Architect Ålesund Until 31 January 2021 Jugendstilsenteret & KUBE www.jugendstilsenteret.no www.jugendstilsenteret.no • Secrets de bellesa: maquillatge i pentinats del París Fins al 6 de febrer de 2021 Maison de la culture du Japon à Paris • Beauty Secret: Makeup and Hairstyles from Paris Until 6 February 2021 Maison de la culture du Japon à Paris període Edo en els gravats japonesos www.mcjp.fr the Edo Period in Japanese Engravings www.mcjp.fr • Tracey Emin / Edvard Munch: la soledat de Londres Fins al 28 de febrer de 2021 Royal Academy • Tracey Emin / Edvard Munch: The London Until 28 February 2021 Royal Academy l’ànima www.royalacademy.org.uk Loneliness of the Soul www.royalacademy.org.uk • El llibre català en temps del Modernisme Sitges Fins al 28 de febrer de 2021 Museus de Sitges • Catalan Books in the Modernista Period Sitges Until 28 February 2021 Museus de Sitges museusdesitges.cat museusdesitges.cat • Adolf Loos. Cases particulars Viena Fins al 14 de març de 2021 MAK • Adolf Loos: Private Houses Vienna Until 14 March 2021 MAK www.mak.at www.mak.at • Convidades. Fragments sobre dones, ideologia Madrid Fins al 14 de març de 2021 Museo Nacional del Prado • Uninvited Guests: Episodes on Women, Madrid Until 14 March 2021 Museo Nacional del Prado i arts plàstiques a Espanya (1833-1931) www.museodelprado.es Ideology and the Visual Arts in Spain www.museodelprado.es (1833–1931) • Expressionisme alemany Madrid Fins al 14 de març de 2021 Museo Thyssen www.museothyssen.org • German Expressionism Madrid Until 14 March 2021 Museo Thyssen www.museothyssen.org • Emil Pirchan. Revolució visual Viena Fins al 5 d’abril de 2021 Leopold Museum www.leopoldmuseum.org • Emil Pirchan: Visual Revolution Vienna Until 5 April 2021 Leopold Museum www.leopoldmuseum.org • Beethoven com a inspiració: una simfonia Viena Fins al 5 d’abril de 2021 Leopold Museum • pintada en la Viena del 1900 www.leopoldmuseum.org Inspirational Beethoven: A Symphony in Vienna Until 5 April 2021 Leopold Museum Pictures from Vienna 1900 www.leopoldmuseum.org • Ottilie W. Roederstein. Una artista suïssa Zuric Fins al 5 d’abril de 2021 Kunsthaus Zürich • redescoberta www.sbb.ch Ottilie W. Roederstein: A Swiss Woman Zürich Until 5 April 2021 Kunsthaus Zürich Artist Rediscovered www.sbb.ch • Josef Hoffmann - Otto Prutscher Brtnice Fins al 18 d’abril de 2021 Josef Hoffmann Museum in Brtnice • Josef Hoffmann - Otto Prutscher Brtnice Until 18 April 2021 Josef Hoffmann Museum in Brtnice www.mak.at www.mak.at • Luigi Colani i l’Art Nouveau Berlín Fins al 30 de maig de 2021 Bröhan Museum • Luigi Colani and Art Nouveau Berlin Until 30 May 2021 Bröhan Museum www.broehan-museum.de www.broehan-museum.de • El cos electric: Erwin Osen i Egon Schiele Viena Del 15 de gener Leopold Museum • The Body Electric: Erwin Osen and Egon Vienna From 15 January Leopold Museum al 13 de juny de 2021 www.leopoldmuseum.org Schiele to 13 June 2021 www.leopoldmuseum.org • Modernitats suïsses (1890-1914) París Del 2 de març Musée d’Orsay • Swiss Modernities (1890–1914) Paris From 2 March Musée d’Orsay al 27 de juny de 2021 www.musee-orsay.fr to 27 June 2021 www.musee-orsay.fr • Picasso - Rodin París Del 9 de febrer Musée Rodin • Picasso - Rodin Paris From 9 February Musée Rodin al 18 de juliol de 2021 www.musee-rodin.fr to 18 July 2021 www.musee-rodin.fr • H. Anglada-Camarasa. Una revisió pictòrica Palma Fins al 29 d’agost de 2021 Caixaforum Palma • H. Anglada-Camarasa: A Pictorial Review Palma Until 29 August 2021 Caixaforum Palma de la col·lecció ‘la Caixa’ www.caixaforum.es of ‘la Caixa’ Collection www.caixaforum.es • Alphonse Mucha: la bellesa de l’Art Nouveau Quimper Del 18 de juny Musée départemental breton • Alphonse Mucha and Art Nouveau Beauty Quimper From 18 June Musée départemental breton al 19 de setembre de 2021 musee-breton.finistere.fr to 19 September 2021 musee-breton.finistere.fr • Dones artistes dels Wiener Werkstätte Viena Del 21 d’abril MAK • Women Artists of the Wiener Werkstätte Vienna From 21 April MAK al 3 d’octubre de 2021 www.mak.at to 3 October 2021 www.mak.at • L’exposició EY: el procés creatiu de Rodin Londres Del 6 de maig Tate Modern • The EY Exhibition: The Making of Rodin London From 6 May Tate Modern al 10 d’octubre de 2021 www.tate.org.uk to 10 October 2021 www.tate.org.uk • La taula, tot un art Wingen-sur- Del 7 de maig Musée Lalique • The Table, a Total Work of Art Wingen-sur- From 7 May Musée Lalique Moder a l’1 de novembre de 2021 www.musee-lalique.com Moder to 1 November 2021 www.musee-lalique.com Cal tenir en compte que les programacions poden variar a causa de la COVID-19. Please note that schedules may vary due to Covid-19. Consulteu el web respectiu de cada institució per a informació actualitzada Check on each institution's website for updated information m.hu ris ou www.szegedt