28 2016 Liège, from Avant-Garde to a New Eclecticism Lieja, de l’avantguarda a un nou eclecticisme The Restoration of Sant Pau Hospital La restauració de l’Hospital de Sant Pau Sarah Bernhardt, Quand même! ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu THE ROUTE 3 Art Nouveau in Liège From Avant-Garde to a New Eclecticism Sébastien Charlier Doctor in History of Art, University of Liège scharlier@ulg.ac.be t the close of the the townspeople of Liège. There, they discovered the works of artists Anineteenth century, close to the Arts and Crafts Movement such as Walter Crane and William Belgium underwent Morris, as well as recognised French a period of technical The nineteenth was personalities like Hector Guimard, revolutions and the century when Pierre Puvis de Chavannes and innovations. Up until the “everything is possible” Henri de Toulouse-Lautrec. Despite Great War, the country its fleeting existence – the group’s experienced a sweet euphoria of progress that activity ceased after the 1895 exhibition – L’Œuvre Artistique had blazed spilled over into many fields. This progress was a trail for the Liège avant-garde, setting Serrurier-Bovy on the path to proudly displayed to all nations on the occasion success. of numerous world’s fairs held in Belgium, which transported people from one city to another in a cloud of steam. From electricity to Pasteur’s vaccinations, such progress seeped into people’s everyday lives. Working people began to dream of social progress. The nineteenth was the century when “everything is possible”. All of these changes were accompanied by profound urban transformation. In Liège, from the latter half of the nineteenth century onwards, large-scale sanitation projects were begun by Hubert Guillaume Blonden, improving living conditions. The arms of the Meuse River, a source of epidemics and floods, were paved to create broad streets. The d’Avroy and de la Sauvenière boulevards became fashionable avenues. Entire neighbourhoods, such as the Île d’Outre-Meuse, were transformed, while others, like Le Laveu and Cointe, sprang into existence. It is here, on the hill of Cointe, a few steps from Guillemins Station, where our Art Nouveau visit begins. Discreetly situated in the heart of a turn-of-the-century residential district is Gustave Serrurier-Bovy’s private residence. Built in 1903 and christened L’Aube (The Dawn), the villa synthesises the architect’s ideas on furnishings and decoration. The façade, clad in white, is ornamented in mosaic designed by Auguste Donnay. In former times, the villa was a meeting place for the Liège avant-garde, among whom Serrurier-Bovy’s position was pre-eminent. In 1895, after publication of La Libre Esthétique and following the model for twentieth-century Brussels salons, along with the painters and engravers Émile Berchmans, Auguste Donnay and Armand Rassenfosse, musician Sylvain Dupuis and Doctor François Henrijean, he founded L’Œuvre Artistique. This group organised a large exhibition of decorative arts that ignited the enthusiasm of Gustave Serrurier-Bovy built his own house in 1903, called L’Aube (The Dawn). It was a synthesis of his ideas on furnishings and decoration, and for a few years, one of the most active meeting places for artists and intellectuals in Belgium Les Galeries Liegeses department store was a 1905 work by Paul Jaspar. No longer extant, it stood on the Boulevard d’Avroy, one of the streets created in Liége when the river Meuse was paved during the 19th century Gustave Serrurier-Bovy va construir-se la seva casa, anomenada L’Aube (L’Alba), el 1903. Era una síntesi de les seves idees sobre mobiliari i decoració, i durant uns anys també va ser un dels centres de trobada d’artistes i intel·lectuals més actius de Bèlgica Els grans magatzems Les Galeries Liegeses eren una obra de Paul Jaspar de 1905, avui desapareguda. S’alçava sobre el bulevard d’Avroy, un dels carrers creats amb la cobertura del riu Mosa a Lieja el segle XIX ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © KIK-IRPA, Bruxelles coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Centre d’archives et de documentation de la CRMSF – fonds de la Ville de Liège coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 4 La ruta The route 5 L’Art Nouveau a Lieja de l’avantguarda a un nou eclecticisme Sébastien Charlier Like Henry van de Velde, Serrurier-Bovy became known for Doctor en Història de l'Art, Universitat de Lieja his social commitment to the popularisation of this modern art. The scharlier@ulg.ac.be Silex furniture he presented at the 1905 Exposition universelle de Liège made modernity available to all. The Musée Curtius displays a significant collection of furnishings, in particular a reconstruction of Eugène Ysaÿe’s studio, recalling that key moment in Art Nouveau history in Liège. The road leading from Guillemins Station into the town centre, specifically the Jardin Botanique–Jonfosse neighbourhood, gives us a fairly complete idea of the diversity of Art Nouveau expression in Liège. At the mid-point of Rue Lambert-le-Bègue, we find the city’s first Art Nouveau building. Bénard House, a far cry from the traditional Bourgeois residence, was built in 1895 by the architect Paul Jaspar. He developed a formal language which appears intimately related to that adopted by his brother-in-law Paul Hankar two years before when the latter built his own house on Rue Defacqz, in Brussels. In this project, Paul Jaspar clearly positioned himself as one of the most influential architects on the local scene. The buildings he designed in the late nineteenth century swing between Art Nouveau and a regionalist language. Pie de foto inglés After designing the Lovens and Rassenfosse houses, he undertook Oury House in 1899, not far from the Place Xavier Neujean. Peu de foto Català Detail of one of the mosaics by Auguste Donnay on the façade of Villa L’Aube Detall d’un dels mosaics d'Auguste Donnay a la façana de la Vil·la L’Aube Poster for the Serrurier-Bovy shop in Brussels, by Émile Berchmans, 1897 les acaballes del segle XIX, Bèlgica viu un període de urbana. A Lieja, a partir de la segona meitat del segle XIX, les grans Cartell per a la botiga de Serrurier-Bovy a Brussel·les, fet per Émile Berchmans, 1897 A revolucions i d'innova cions tècniques. Fins a la Gran obres de sanejament iniciades per Hubert Guillaume Blonden milloren Guerra, el país experimenta una dolça eufòria de les condicions de vida. Els braços del riu Mosa, fonts d'epidèmies i Characterised by its metal frame and its flat roof, it is the first progrés que s'estén a diversos camps. Aquest progrés es d'inundacions, es rebleixen per donar lloc a vastes artèries. Els bulevards expression of this type in a Liège private home. The building once mostra orgullós als colors de les nacions amb motiu de d'Avroy i de la Sauvenière es converteixen en els passejos de moda. Es more follows the style of Paul Hankar and his recently completed les nombroses exposicions universals que se celebren a transformen barris sencers, come l'Île d'Outremeuse, d'altres sorgeixen de Hôtel Kleyer in Brussels. Ensuing designs would adopt new Bèlgica i transporta les persones d'una ciutat a l'altra terra, com el de Laveu o el de Cointe. technical solutions. Janssens-Lycops House (1902–1903), in the en un núvol de vapor. De l'electricitat a les vacunes de Pasteur, es va És aquí, al turó de Cointe, a dos passos de l'estació de Guillemins, Rue du Jardin Botanique, and later Van der Schrick House (1905– introduint en la vida quotidiana. En els entorns obrers es comença a on s'inicia la nostra visita a l'Art Nouveau. Enmig d'un barri residencial 1906), in the Fragnée district, are built on a slab and covered with somiar en el progrés social. El XIX és el segle en què “tot és possible". finisecular, s'inscriu discretament en el paisatge l'habitatge particular a flat roof of concrete. This fascination with new materials is what Tots aquests canvis van acompanyats d'una profunda transformació de Gustave Serrurier-Bovy. Construïda el 1903 i batejada amb el nom characterised the architect in the early twentieth century. Façade of the Bénard House by Paul Jaspar, 1895 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Façana de la Casa Bénard de Paul Jaspar, 18I9S5SN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © KIK-IRPA, Bruxelles © KIK-IRPA, Bruxelles ©Ville de Liège - Grand Curtius coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 6 La ruta The route de L'Aube (L'Alba), la vil·la constitueix una síntesi de les concepcions de primera casa Art Nouveau de la ciutat. La Casa Bénard, molt allunyada l'arquitecte pel que fa a mobiliari i decoració. La façana, recoberta d'un de l'habitatge burgès tradicional, fou construïda el 1895 per l'arquitecte revestiment blanc, està ornamentada amb un mosaic dissenyat per Auguste Paul Jaspar, que hi desenvolupa una escriptura formal que es revela molt Donnay. La vil·la fou en altres temps el lloc de trobada de l'avantguarda pròxima a la que el seu cunyat Paul Hankar havia adoptat dos anys abans liegesa, dins la qual Serrurier-Bovy va ocupar un lloc preeminent. El 1895, per a la seva pròpia casa del carrer Defacqz, a Brussel·les. Amb aquesta seguint el model dels salons brussel·lesos de Les XX i després de La Libre construcció, Paul Jaspar es posiciona clarament com un dels arquitectes Esthétique, havia fundat, juntament més influents de l'escena local. Els edificis que dissenya a final del segle El XIX és el segle en amb els pintors i gravadors Émile XIX oscil·len entre l'Art Nouveau i l'escriptura regionalista. Després de les què “tot és possible" Berchmans, Auguste Donnay i Armand cases Lovens i Rassenfosse, el 1899 realitza la Casa Oury, no lluny de la Rassenfosse, el músic Sylvain Dupuis i el metge François Henrijean, L’Œuvre Artistique. El grup va organitzar una gran exposició d'arts decoratives que va despertar l'entusiasme dels liegesos, que hi van descobrir les obres d'artistes propers al moviment Arts and Crafts (Walter Crane, William Morris...) o de personalitats franceses reconegudes com Hector Guimard, Pierre Puvis de Chavannes o Henri de Toulouse-Lautrec. Malgrat que fou efímera –la seva activitat no va continuar després de l'exposició de 1895– L’Œuvre Artistique havia obert la via de l'avantguarda a Lieja i situa Serrurier-Bovy en el camí de l'èxit. Igual que Henry van de Velde, Serrurier-Bovy es va donar a conèixer també pel seu compromís social, amb la popularització de l'art modern. Els mobles Silex que va presentar a l'Exposició Universal de Lieja de 1905 posen la modernitat a l'abast de la majoria. A les sales del Museu Curtius s'hi presenta una important col·lecció de mobiliari, en particular una reconstrucció de l'estudi d'Eugène Ysaÿe, que ens recorda aquest moment àlgid de la història de l'Art Nouveau a Lieja. El camí que porta des de l'estació de Guillemins cap al centre urbà, i en concret el barri del Jardí Botànic–Jonfosse, ens dóna una idea força completa de la diversitat de les expressions que va conèixer l'Art Nouveau a Lieja. Al punt mig del carrer Lambert-le-Bègue, hi trobem la In the Van der Schrick House (1905−1906), Jaspar experimented with new materials like concrete. Left, detail of an acroterion atop the house, by Oscar Berchmans A la Casa Van der Schrick (1905-1906), Paul Jaspar va experimentar amb nous materials In 1899, Paul Jaspar created the Oury House. With a metal frame and a flat roof, it was the first private home of this kind in Liège com el formigó. A l’esquerra, detall d’acroteri del coronament, fet per Oscar Berchmans El 1899 Paul Jaspar va crear la Casa Oury. Amb una estructura de metall i una terrat pla, era la primera casa particular d’aquest tipus a Lieja ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © KIK-IRPA, Bruxelles © KIK-IRPA, Bruxelles coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Sébastien Charlier 8 La ruta The route 9 plaça Xavier Neujean, que es caracteritza per Amb una barreja de passió per l'arquitectura Sensitive to technical progress, Jaspar worked with metal and l'armadura metàl·lica així com per la teulada local tradicional i de fascinació per les glass on Les galeries liégeoises (1905), a large department store no plana, primera expressió d'aquest tipus en noves tècniques constructives, Jaspar marca longer extant on the corner of Rue Pont d’Avroy and the Boulevard un habitatge privat a Lieja. L'edifici s'inscriu profundament dos dels seus deixebles, que d’Avroy. In the Saint-Léonard neighbourhood, the impressive Salle un cop més en la línia de Paul Hankar i del tindran un paper fonamental en l'èxit de royale de la Renommée (1903–1905), likewise destroyed, displayed Palauet Kleyer de Brussel·les que tot just l'Art Nouveau a Lieja. his mastery in concrete. In blending his passion for local traditional acaba de finalitzar. Els dissenys següents Victor Rogister concep, encara al architecture with his fascination for new building techniques, adopten noves solucions tècniques. La Casa barri del Jardí Botànic, la Casa Alexandre, Jaspar had a profound influence on two of his disciples who would Janssens-Lycops (1902-1903), al carrer del Jardí un habitatge que s'inscriu dins la línia de play a fundamental role in Art Nouveau’s success in Liège. Botànic, i després la Casa Van der Schrick (1905- pensament de Jaspar, oscil·lant entre l'Art Nouveau Victor Rogister designed Alexandre House, also in the Jardin 1906), al barri de Fragnée, s'alcen damunt una llosa i i l'antiga arquitectura liegesa. Però després l'artista Botanique district, a residence that was concordant with Jaspar’s estan cobertes per una teulada plana de formigó. Aquesta evoluciona cap a una escriptura més agosarada. La Casa stance, combining as it did Art Nouveau and traditional Liège fascinació pels nous materials és el que caracteritza l'arquitecte Piot, al carrer de Sélys, presenta un projecte original rere una façana architecture. Nevertheless, the artist later evolved towards a more a l'inici del segle XX. Sensible al progrés tècnic, Jaspar treballa amb amb un repertori decoratiu, de gran força simbòlica, totalment inèdit. daring language. Piot House, on Rue de Sélys, is an original project metall i vidre a les Galeries Liegeses (1905), uns grans magatzems avui Marcat per la Secession vienesa, els anys 1905-1906 Rogister realitza behind a façade with a powerfully symbolic decorative repertoire, desapareguts a la cruïlla entre el carrer Pont d'Avroy i el bulevard d'Avroy. diversos habitatges, entre els quals es compta la Casa Counet, al barri heretofore unseen. Strongly influenced by the Viennese Secession, Al barri de Saint-Léonard, la impressionant sala reial de la Renommée d'Outremeuse, que es distingeix pel revestiment blanc i per les escultures Rogister designed several homes in the years 1905–1906, including (1903-1905), també destruïda, palesa la seva mestria amb el formigó. ornamentals referides potser a la mitologia germànica. Counet House, in the Outremeuse neighbourhood. This building is distinguished by its white cladding and the ornamental sculptures that possibly reference German mythology. Victor Rogister was a disciple of Paul Jaspar who developed his own style from 1905 on, under the influence of the Austrian Secession. This shows in the façade of the Counet House, from 1905−1906, which included Germanic-style decorations by Oscar Berchmans (top) Victor Rogister fou un deixeble de Paul Jaspar que va desenvolupar un estil propi a partir de 1905, sota la influència de la Secession austríaca. Això es mostra ja a la Casa Counet, de 1905-1906, que incloïa decoracions d’estil germànic d'Oscar Berchmans (a dalt) Façade of the Piot House by Victor Rogister, 1904 Façana de la Casa Piot de Victor Rogister, 1904 Jaspar’s other major disciple, Clément Pirnay, explored new building techniques in Jaspar’s studio. Pirnay had the opportunity to collaborate on the Renommée project. He appreciated concrete, which he used for the structure and on the roof terrace of his house in Rue Dartois. Even though it is a late contribution to the Art Nouveau Movement, this work can be seen as a precursor to the modern style, a current that in the Liège scene we find represented by Lenders House on Quai Godefroid Kurth, one of the first constructions known by Fernand Bodson. 1905 photo of the Janssens-Lycops House by Paul Jaspar (1902–1903). From the portfolio Architektur des Auslandes. Serie I: Belgien und Holland Pie de foto inglés Imatge de 1905 de la Casa Janssens-Lycops de Paul Jaspar (1902-1903). Del quadern Peu de foto Català de làmines Architektur des Auslandes. Serie I: Belgien und Holland ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © KIK-IRPA, Bruxelles © KIK-IRPA, Bruxelles © F. Wolfrum & Co. © KIK-IRPA, Bruxelles coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 10 La ruta The route 11 Clément Pirnay, per la seva banda, explora les noves tècniques While this line still incorporates the qualities of Liège Art constructives al taller de Jaspar. Pirnay ha tingut ocasió de col·laborar en Nouveau, other significant actors are also in play. Sensitive to el projecte de la Renommée. Aprecia el formigó, que utilitza en l'armadura organic influences, Paul Comblen is a committed adept of “total i en el terrat-terrassa de la seva casa al carrer Dartois. Tot i que tardana art”. With the help of artist friends, he realised his convictions in dins el moviment Art Nouveau, aquesta obra anuncia la premodernitat, his house: from its façade to its living spaces, this home is designed un corrent que en l'escena liegesa trobem representat a la Casa Lenders, from a thoroughly new approach, one appearing in 1901. Located al Quai Godefroid Kurth, una de les primeres construccions conegudes de on Rue des Augustins, the house is a few hundred metres from the Fernand Bodson. Botanical Gardens and the station. Si bé aquesta línia és constitutiva de les qualitats de l'Art Nouveau Liège Art Nouveau does not often throw up radically a Lieja, cal no oblidar altres actors importants. Sensible a la influència innovative buildings. Its rooms maintain a classical distribution. orgànica, Paul Comblen és un adepte convençut de “l'art total”. Amb l'ajuda Apart from Comblen’s own house and Rogister’s Piot House, it is d'amics artistes, posa en escena les seves conviccions a la seva pròpia rare to find the spaces arranged around a light well. In contrast, casa: de la façana als espais de vida, és un habitatge amb un plantejament totalment nou que apareix el 1901. Situada al carrer Augustins, la casa es troba a uns centenars de metres del Jardí Botànic i de l'estació. Clément Pirnay, another of Jaspar’s disciples, used concrete in the structure and flat roof of his own house, built in 1911−1912 Clément Pirnay, un altre deixeble de Jaspar, es va construir la pròpia casa el 1911-1912 usant formigó en l’estructura i en el terrat En l'Art Nouveau liegès no sovintegen els edificis radicalment innovadors. La distribució de les cambres es manté clàssica. Llevat de la their façades offer all kinds of experimentation, while Eclecticism is casa pròpia de Comblen i la Casa Piot de Rogister, és rara la disposició never totally absent. Art Nouveau subsequently became a fashion, dels espais al voltant d'un celobert. Per contra, les façanes presenten tota spreading beyond the aloof clique of the avant-garde. The modern mena d'experimentacions, tot i que l'eclecticisme mai no hi és absent decorative repertoire was articulated according to each individual’s del tot. L'Art Nouveau esdevé de seguida una moda i surt dels cenacles taste. Joseph Nusbaum disseminated the Vieux Liège (Old Liège) tancats de l'avantguarda. El repertori decoratiu modern es conjuga segons style, a local architectural language that had its moment in the els gustos de cadascú. Joseph Nusbaum difon l'estil Vieux Liège (Vell spotlight at the Exposition universelle de Liège in 1905. On Rue Lieja), una escriptura local que es posa en valor en ocasió de l'Exposició Léon Mignon, close to the Place Saint-Lambert, one can find some Universal de Lieja de 1905. Al carrer Léon Mignon, prop de la plaça Saint- of this architect’s most beautiful projects. Maurice Devignée’s Lambert, hi trobem algunes de les més belles realitzacions d'aquest language is more elegant, including historical French references. arquitecte. El llenguatge de Maurice Devignée resulta més elegant i The Hôtel Verlaine, on Rue Grandgagnage, foreshadowing the inclou referències històriques franceses. El Palauet Verlaine, al carrer return of the Beaux-arts style with a profusion of decorative details Grandgagnage, que anuncia el retorn de la moda de l'estil Beaux-arts, of Renaissance or Louis XVI inspiration, presaged the demise of Art amb la profusió de detalls decoratius d'inspiració renaixentista o Lluís XVI Nouveau. marca l'estancament de l'Art Nouveau. Though its roots were “legitimised” by the beautiful Tot i que en origen està “legitimat” per la bella aventura de adventure of the avant-garde, Liège Art Nouveau reflected its l'avantguarda, l'Art Nouveau liegès respon a la imatge de la seva clientela: clientele’s likeness: bourgeois, progressive and traditional. It was burgesa, progressista i feta de tradició. Moviment efímer, amb una durada an ephemeral movement, barely lasting fifteen years, yet it found d'uns quinze anys, coneix a la riba del Mosa un èxit que, malgrat les on the banks of the Meuse such success that, despite the many nombroses demolicions, troba un nou reconeixement en la integració de demolitions, it is being celebrated afresh as Liège joins the Art Lieja a la Ruta Europea del Modernisme. Nouveau European Route. Two views of the house Paul Comblen built for himself in 1900−1902. Top: sgraffito on the The Verlaine House, built by Maurice Devignée in 1910. Considered by some to be façade by Oscar Berchmans representing the three Parcae. Bottom: staircase of the interior www.visitezliege.be the swan song of Art Nouveau in Liége www.visitezliege.be Dos aspectes de la casa que Paul Comblen va construir per a ell mateix el 1900-1902. A dalt, El Palauet Verlaine, fet el 1910 per Maurice Devignée. Considerat per alguns el cant del esgrafiat de la façana d'Oscar Berchmans que representa les tres Parques; a baix, escala interior cigne del Modernisme a Lieja ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © KIK-IRPA Photo: Guy Focant © SPW-Patrimoine. © KIK-IRPA, Bruxelles. © Sébastien Charlier coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu Contents Sumari Editorial 13 Published by – Edita Art Nouveau European Route Una font inesgotable A Never-ending Source Ruta Europea del Modernisme THE ROUTE • LA RUTA Art Nouveau in Liège: From Avant-Garde to a New Eclecticism Honorary President Ada Colau Ballano L’Art Nouveau a Lieja: de l’avantguarda a un nou eclecticisme ................................................. 2-11 n aquest número de coupDefouet hem tingut la fortuna n this issue of coupDefouet we are gifted with wonderful de comptar amb col·laboracions meravelloses que en fan contributions that together make it one of the most Executive President SINGULAR Daniel Modol Deltell Euna de les edicions més memorables dels catorze anys de Imemorable issues in recent years. A couple of them are The Secession Building: A Viennese Modernist Manifesto vida d’aquesta revista. Un parell són d’una novetat que exciting novelties. On one hand, the Route of Liége, a city Permanent Secretariat L'edifici Secession. Un manifest avantguardista vienès ............................................................ 16-23 entusiasma: per una banda, la Ruta de Lieja, una ciutat that recently became member of the Art Nouveau European Ajuntament de Barcelona Institut del Paisatge Urbà i que s’ha incorporat recentment a la Ruta Europea del Route and has an important heritage that promises more • la Qualitat de Vida IN DEPTH A FONS Papier Mâché Tiles in Catalan Architecture Modernisme i que compta amb un patrimoni important –la interesting contributions in the future. On the other hand, Av. Drassanes, 6-8 08001 Barcelona Rajoles de cartró pedra a l’arquitectura catalana ....................................................................... qual cosa promet més col·laboracions interessants en el futur. Per altra the biographical article on architect Johannes Mutters - the novelty 24-35 banda, l’article biogràfic sobre l’arquitecte Johannes Mutters; la novetat here being that this is the first time we publish a sizeable article on Manager – Gerent Xavier Olivella Echevarne HERSTORY • FEMINAL aquí rau en el fet que aquest és el primer article de certa llargària que Dutch AN, which needless to say gives us great satisfaction. Sarah Bernhardt: Bringing Art Nouveau into Theatres publiquem sobre el Modernisme Other articles have also Sarah Bernhardt: l’Art Nouveau entra a escena .......................................................................... 36-43 holandès, i això evidentment ens made editing this issue a pleasure, omple de satisfacció. since they feature first-division coup De fouet JUBILEE • ANIVERSARI Altres articles també han phenomena of Art Nouveau. Like The Art Nouveau European Centenary of Cartagena’s Gran Hotel Route magazine contribuït a fer d’aquesta edició un the one on the Vienna Secession La revista de la Ruta Europea Centenari del Gran Hotel de Cartagena ......................................................................................... 44-49 gran plaer, perquè estan centrats en building; one of the most relevant - del Modernisme fenòmens de primera categoria dins if not the most relevant building of Núm. 28. 2016 THE CENTRE • EL CENTRE ISSN 2013-1712 l’Art Nouveau. Com ara l’article sobre the whole Art Nouveau movement. Dipòsit legal: B-3982-2003 The Charles Rennie Mackintosh Society l’edifici Secession de Viena, un dels Or the one on the megastar of the La Societat Charles Rennie Mackintosh ......................................................................................... 50-55 www.artnouveau.eu edificis més rellevants –per no dir el Art Nouveau period Sarah Bernhardt, coupDefouet@coupDefouet.eu Tel. +34 932 562 509 WORLDWIDE • ARREU més rellevant– de tot el moviment arguably the first star of modern pop Fax +34 933 178 750 The House of the Nymphs, Art Nouveau Heritage in Mexico City modernista. O l’altre sobre la culture, not to mention the piece La Casa de les Nimfes, patrimoni modernista de Ciutat de Mèxic ......................................... 56-59 megaestrella de l’època Art Nouveau on the impressive restoration effort Editor – Director Sarah Bernhardt, tal vegada la made at the Barcelona Sant Pau Lluís Bosch RESTORATION • RESTAURACIÓ primera estrella de la cultura popular Hospital, the largest Art Nouveau Staff Senior – Redactora en cap Restoration of the Sant Pau Administration Pavilion: A Huge Challenge moderna. També cal mencionar la ensemble in the world. And of course, Inma Pascual La restauració del Pavelló de l’Administració de Sant Pau, un gran repte .......................... 60-67 peça sobre l’impressionant projecte the article on the Mackintosh Society, Editorial Staff – Equip editorial de restauració de l’Hospital de Sant the first association of Art Nouveau Jordi París LIMELIGHT • PROTAGONISTES Pau, el conjunt modernista més gran Jardinière. Glazed earthenware vase designed by Hector Guimard, ca. 1900. Courtesy of The Charles Hosmer Morse Museum of American Art lovers ever created: more than four Sònia Turon Johannes Mutters: A Versatile Architect Pep Ferré del món. I, és clar, l’article sobre decades pioneering social promotion Johannes Mutters, un arquitecte versàtil ...................................................................................... 68-75 Jardinière. Gerro de gres esmaltat dissenyat per Hector Guimard, ca. 1900. la Mackintosh Society, la primera Per cortesia del Charles Hosmer Morse Museum of American Art and protection of Art Nouveau associació d’amants del Modernisme heritage! After fourteen years of Contributing to this issue ENDEAVOURS • INICIATIVES ................................................................................................................ 76-85 Han col·laborat en aquest número mai creada, i que al llarg de quatre dècades ha estat pionera en la promoció publishing coupDefouet, such a formidable roster of heavyweights in Amadeu Álvarez i protecció del patrimoni. Que al cap de catorze anys de publicació sigui one single issue comes to prove that Art Nouveau is indeed a never- Barbara Bessac AGENDA .................................................................................................................................................... 86-87 Sébastien Charlier possible un aplec tan formidable de pesos pesants és bona mostra que el ending source of diversity and beauty! Guy Focant Modernisme és ben bé una font inesgotable de diversitat i bellesa! Worth mentioning too is the In Depth article on papier mâché Paloma Jiménez Vega També és especialment interessant l’article "A fons" sobre les tiles, yet another example of how the Art Nouveau movement John McKean Bettina Neubauer rajoles de cartró pedra, un exemple més de com el moviment modernista brought with it ingenious and practical innovations. The fact that Joan Nogué i Arbusà va comportar innovacions enginyoses i pràctiques. El fet que la producció the production of these tiles was so short-lived is rather puzzling, Angelina Pötschner d’aquestes rajoles s’acabés en tan poc temps és desconcertant, i ens however, and it begs the question of whether it would not be a good Robert Ramos Stuart Robertson Glasgow obliga a preguntar-nos si no seria bona idea mirar de recuperar aquest idea to try to recover this product in an age in which society is José Antonio Rodríguez producte ara que la nostra societat es vol cada cop més compromesa amb increasingly expressing a commitment to environmentally-friendly Maribel Rosselló Arno Weltens el desenvolupament de solucions arquitectòniques sostenibles. architectural solutions. Den Haag Amsterdam Translation and proofreading Traducció i correcció Bruxelles - Brussel Liège Maria Lucchetti Darmstadt Kevin Booth Maria Rossich Agraïments especials cDf n. 28 Special thanks to Paris Wien Design and layout Torino Budapest Gretha Arwas Mireia Freixa Breda Mihelič Martin Teller Arthemisia Group Italy Iowa State Univertity Museums Disseny i maquetació Mercè Beltran Paul Greenhalgh Núria Peiris Rebecca Vadnie Arwas Archives Los Angeles County Museum Play [creatividad] Gabriele Roithner Olga Harmsen Teresa M. Sala Erin Yokomizo Bundesdenkmalamt Wien Mucha Foundation Printed by – Impressió Doris Berzsenyi Catherine Hinman Pilar Salmerón Institut Amatller d’Art Hispànic – Morse Museum of American Art AGPOGRAF SA Barcelona Anna Catania Zsombor Jékely Allison Sheridan Arxiu Mas Voire et dire Bruxelles Mirjiam Dénes Dr. Paul Mahringer Juliet Simpson Cartagena ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Morse Museum coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 14 contact Concurs de coberta Cover Contest Presents This time the “innocent hand” was that of our esteemed colleague Inma Pascual, who made a short visit to our office while on sick leave Aquest cop la mà innocent va ser la de la nostra estimada col·lega Inma Pascual, que ens va fer una breu visita durant la seva baixa Glasswork in cloisonné technique by Frederic Vidal Vitrall fet amb tècnica cloisonné per Frederic Vidal El concurs de la coberta del coupDefouet núm. 27 va tenir una àmplia The cover contest for coupDefouet No 27 was widely participated in and participació i totes les respostes van ser encertades. Ben segur que en això hi all the answers were correct. This was surely helped by the fact that the va ajudar el fet que la imatge ja havia estat publicada en l’extens article sobre image had already been published in the article on the cloisonné glass la tècnica del cloisonné glass al núm. 26 de la nostra revista (pàgina 37). technique featured in issue No 26 of our magazine (page 37). En el sorteig entre les respostes, els guanyadors han estat: primer premi (dues The draw among all the answers came up with the following winners: nits per a dues persones en un hotel de Barcelona, i una subscripció d’un any first prize (two nights for two at a Barcelona hotel and a one-year a l’Art Nouveau Club) per a Valentí Pons Toujouse, de Barcelona; segon premi subscription to the Art Nouveau Club) for Valentí Pons Toujouse, from (subscripció d’un any a l’Art Nouveau Club i un lot de llibres sobre Modernisme) Barcelona; second prize (one-year subscription to the Art Nouveau per a Jack Flach, d’Aalten, i tercer premi (un lot de llibres sobre Modernisme) Club plus a selection of books on Art Nouveau) for Jack Flach, from per a Javier Castañeda, de Burgos. Aalten, and third prize (a selection of books on Art Nouveau) for Javier Castañeda, from Burgos. Endevineu la nostra coberta! Guess Our Cover! BARCELONA JUNE 2018 Participeu en el nostre concurs! Podeu identificar la imatge de Take part in our competition! Can you name the cover la coberta d’aquest número 28 de coupDefouet? Endevineu-la image on coupDefouet No 28? Guess our cover and enter i podreu entrar en el concurs per guanyar algun d’aquests the draw to win one of these prizes: premis: First prize: two nights for two people in a Barcelona hotel Third coupDefouet Art Nouveau International Congress 1r premi: dues nits per a dues persones en un hotel de (courtesy of the Barcelona Hotel Association), plus a one- Barcelona (patrocini del Gremi d’Hotels de Barcelona) year subscription to the Art Nouveau Club Thematic Strands: i una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Club Second prize: a free one-year subscription to the Art Nouveau 2n premi: una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Club Club plus a selection of books on Art Nouveau The Filmed City: Art Nouveau and Cinema i un lot de llibres d’art modernista Third prize: a selection of books on Art Nouveau 3r premi: un lot de llibres d’art modernista (These prizes may be sent as a gift to whomever the winner chooses) Art Nouveau and Politics in the Dawn of Globalisation (Els premis es poden enviar com a regal a qui esculli el/la guanyador/a.) In your email, you must identify the work that appears on the cover Envieu-nos un email identificant el tipus d’obra i el nom de l’autor. and its creator. Remember to include your name, your postal address Sex & Drugs & Art Nouveau Recordeu d’incloure el vostre nom, adreça postal i un telèfon de contacte. and a phone number to contact you. Data límit: 1 de maig de 2017 Deadline for entries: 1 May 2017 Research and Doctoral Theses in Progress coupDefouet@coupDefouet.eu Congress sessions will be held in June 2018 in Barcelona More Information at: www.artnouveau.eu Winner of the No 25 cover contest Miguel Ángel Gómez, from Novelda, enjoyed his two free nights at the Barcelona H10montcada Boutique Hotel in July 2016 El guanyador del concurs del núm. 25 Miguel Ángel Gómez, de Novelda, va gaudir de les dues nits gratuïtes a l’Hotel Organised by: H10montcada Boutique de Barcelona el juliol de 2016 Pie de foto inglés Come join us on Facebook! Follow us on twitter! Peu de foto Català www.facebook.com/artnouveauclub @ArtNouveauClub ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Jordi Bonet © IMPUiQV © IMPUiQV coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 16 Singular Singular 17 L'edifici Secession The Secession Building Un manifest avantguardista vienès A Viennese Modernist Manifesto Angelina Pötschner Angelina Pötschner Historiadora de l'art, Viena Art Historian, Vienna a.poetschner@gmx.at a.poetschner@gmx.at group of innovative young artists in fin- A de-siècle Vienna, inspired by Belgian Art Nouveau, the Munich Secession and other related movements, banded together to forge the foundations of a new style. This initiative would mark a departure from the aesthetics exemplified by the Gründerzeit or Historicist palaces lining the city’s Ringstrasse (Vienna’s most important boulevard), one that aimed at completely merging art and everyday life. In 1896, a number of artists who were members of the Genossenschaft bildender Künstler Wiens (Austria’s principal artists’ association, headquartered in the Vienna Künstlerhaus), including Gustav Klimt, Carl Moll, Koloman Moser and Alfred Roller, decided to part ways with the organisation and build their own exhibition hall. Within a matter of weeks, the fledgling group secured both the funds required for the project and a lot on the corner of Wollzeile and the Stubenring, a section of the Ringstrasse. Joseph Maria Olbrich, a student and close collaborator of Otto Wagner, was chosen to design the building. The group adopted the name Vereinigung bildender Künstler Österreichs, Secession (the Vienna Secession) and formally declared its independence from the Association of Viennese Artists in May In the Secession 1897. Several of Olbrich’s early plans for the building, building, geometric which incorporated a number and stylised figurative of ideas contributed by Klimt, ornaments prevail were reproduced in Der Architekt and Deutsche Kunst und Dekoration. This documentation indicates the architect had initially intended to incorporate a stylised wrought-iron laurel tree into the building’s imposing portal. It also reveals that he Period photo of the Secession building, a few years after being completed stuck to his initial design when the group was denied a building Foto d’època de l’edifici Secession, pocs anys després de ser construït permit for the Ringstrasse site and the project was moved to an alternative lot secured by Carl Moll on the Getreidemarkt near the Akademie der bildenden Künste (Academy of Fine Arts). Olbrich presented his final construction plan by November of that n la Viena finisecular, un grup de joves artistes pioners decidir separar-se d'aquesta organització i construir la seva pròpia sala year and the building’s cornerstone was laid on 28 April 1898 Einspirats per l'Art Nouveau belga, la Secession muniquesa d'exposicions. El grup es va batejar amb el nom de Vereinigung bildender by the honorary president of the association, Rudolf von Alt, i altres moviments similars es van aplegar per forjar els Künstler Österreichs (Unió d’Artistes Austríacs, més coneguda com a whilst the Secession’s first exhibition was on show. Construction fonaments d'un nou estil que marcaria un trencament Secession vienesa) i el maig de 1897 va declarar formalment la seva was completed in a mere six months and the opening ceremony amb l'estètica que exemplificaven els palaus Gründerzeit, o independència de l'Associació d'Artistes Vienesos. En qüestió de poques took place in conjunction with the group’s second exhibition. historicistes, que s'arrengleraven al Ringstrasse de la ciutat, setmanes el nou grup va aconseguir tant el finançament necessari per al Patrons such as the industrialist Karl Wittgenstein helped pay the principal bulevard de Viena, i que pretenia una fusió total de projecte com un terreny a la cantonada de Wollzeile i Stubenring, una building expenses, which totalled 148,000 Gulden. l'art i la vida quotidiana. zona del Ringstrasse. Olbrich had paved the way for a radically new way of El 1896, uns quants artistes que formaven part de l'associació Joseph Maria Olbrich, estudiant i estret col·laborador d'Otto constructing that the art critic Ludwig Hevesi summed up as a Genossenschaft bildender Künstler Wiens (la principal associació Wagner, fou l'encarregat de dissenyar l'edifici. Alguns dels plànols inicials “tangible demonstration of a new possibility”: the stereometric d'artistes d'Àustria, amb seu a la Künstlerhaus de Viena), entre els quals d'Olbrich per a l'edifici, que incorporaven unes quantes aportacions de volumes of the Secession building were achieved by means of es comptaven Gustav Klimt, Carl Moll, Koloman Moser i Alfred Roller, van Klimt, es van reproduir a Der Architekt i a Deutsche Kunst und Dekoration. Poster for the second Secession exhibition in 1898, the first housed in the new building Cartell de la segona exposició de la Secession, el 1898. Era la primera que es celebrava al nou edifici ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © BDA © MAK coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 18 Singular Main entranceS of the Secesision buinlding. Above the doogr, the Secession umotto devised by lLudvig Hevesai: “To each age rits art; to art its freedom” Entrada principal de l’edifici Secession. Sobre la porta, el lema de la Secession enginyat per Ludvig Hevesi: “A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat” Aquests documents mostren la intenció inicial de l'arquitecte d'incorporar un llorer estilitzat de ferro forjat a l'imponent portal de l'edifici. També revela que va mantenir el disseny original quan se'ls va denegar el permís per construir al solar del Ringstrasse i van haver de traslladar el projecte a un altre terreny aconseguit per Carl Moll al Getreidemarkt, prop de l'Akademie der bildenen Künste (Acadèmia de Belles Arts). Olbrich va En l'edifici Secession presentar el plànol de construcció definitiu el mes de novembre prevalen els ornaments d'aquell any, i el 28 d'abril de figuratius geomètrics i 1898 el president honorari de estilitzats l'associació, Rudolf von Alt, va col·locar la primera pedra, mentre estava en marxa la primera exposició de la Secession. Les obres es van acabar en només sis mesos, i la cerimònia d'inauguració es va celebrar coincidint amb la segona exposició del grup. Mecenes com l'industrial Karl Wittgenstein van ajudar a finançar els costos de la construcció, que van sumar un total de 148.000 Gulden (monedes d'or). Olbrich havia obert el camí cap a una forma de construcció radicalment innovadora, que el crític d'art Ludwig Hevesi va resumir com una “demostració tangible d'una nova possibilitat": els volums estereomètrics de l'edifici Secession s'aconseguien mitjançant combinacions de formes simples i s'emfatitzaven amb les superfícies planes de les façanes, que presentaven una ornamentació moderada consistent en motius delicats tallats directament sobre la superfície d'estuc blanc. El llorer de ferro forjat que Olbrich havia concebut en els primers esborranys com a element decoratiu per al portal havia Above and top: two sketches made by Joseph Maria Olbrich in 1897 for the Secession building, when it was to be built on the Ringstrasse. Published in Deutsche Kunst und Dekoration, No 3, 1898−1899 Pie de foto inglés A dalt i més amunt: dos dibuixos de l’edifici Secession fets per Joseph Maria Olbrich el 1897, quan es pensava construir-lo al Ringstrasse. Publicats a Deutsche Kunst und Dekoration, num. 3, 1898-1899 Peu de foto Català ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Deutsche Kunst und Dekoration © Deutsche Kunst und Dekoration coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Bettina Neubauer BDA Lateral façade of the building Façana lateral de l’edificiSingular Singular Decorative detail of a lateral façade, with stylised owl sculptures Detall decoratiu en una façana lateral de l’edifici, amb escultures de mussols estilitzats combinations of simple forms and enhanced by the flat planes of architectural element that would provide a visual connection with the its façades, whose sparing ornamentation consists of delicate motifs dome of the baroque Karlskirche, an architectural feature dominating cut directly into their white stucco surface. The wrought-iron laurel the nearby Karlsplatz that he had studied in great detail. tree Olbrich had conceived in his first drafts as a decorative element The overall edifice is marked by simple, clean lines, a concept for the building’s recessed portal had evolved into a wrought-iron that goes back to Otto Wagner’s station buildings for Vienna’s sphere of gilded leaves crowning the central part of the building, Stadtbahn, the city’s public train system, a project on which Olbrich which locals quickly dubbed the Krauthappel, an Austrian expression had collaborated. The Stadtbahn buildings also provided a precedent meaning “cabbage head”. This element is framed by four corner for the clear subordination of Secessionist ornamentation to the severe pillars and placed conspicuously above a massive architrave on ordering principles of architectural forms. In the case of the Secession the building’s main façade that bears the motto devised by the building, geometric and stylised figurative ornaments prevail. movement’s defender Ludwig Hevesi: “Der Zeit ihre Kunst. Der Kunst The architect’s decision not to hide or attempt to dissimulate ihre Freiheit” (To each age its art; to art its freedom). the glazed tent roof of the exhibition rooms, designed to provide The central, openwork dome (originally illuminated by an even, daylight illumination, provoked sceptics such as Carl interior electric lighting fixture) can be traced back to earlier designs Schreder, the art critic of the Austrian newspaper Deutsches by Otto Wagner in which he had studied such a motif and which Volksblatt, to compare the building to a greenhouse. However, the Olbrich had subsequently taken up in a number of sketches. Its opinions of Schreder and other critics who remonstrated against inclusion reflects Olbrich’s preoccupation with incorporating an what they perceived as a “hodgepodge of freely interpreted styles Two details of the building’s famous cupola, dubbed Krauthappel or “cabbage head” by the Viennese. Left, as seen from inside; right, close-up of the gilded laurel leaves Pie de foto inglés Dos aspectes de la famosa cúpula de l’edifici, que rep el malnom popular de Krauthappel o “cap de col”. Esquerra, vista des de dins; dreta, detall de les fulles de llorer daurades Peu de foto Català ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © BDA Bettina Neubauer coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © BDA Bettina Neubauer © BDA Bettina Neubauer © Ipsum © BDA Bettina Neubauer coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 22 Singular Singular evolucionat cap a una esfera de fulles daurades de forja que coronava la part central de l'edifici i que els habitants locals ràpidament van batejar amb el sobrenom de Krauthappel, una expressió austríaca que significa “cap de col". Aquest element es troba emmarcat per quatre pilars i està situat de manera molt visible damunt un arquitrau massís sobre la façana principal de l'edifici, en la qual s'hi llegeix el lema ideat pel defensor del moviment Ludwig Hevesi, “Der Zeit ihre Kunst. Der Kunst ihre Freiheit" (“A cada temps el seu art, a cada art la seva llibertat"). Es pot rastrejar l'origen de la cúpula central, calada (originàriament il·luminada per un dispositiu d'il·luminació elèctric), en dissenys anteriors d'Otto Wagner en què havia estudiat aquest motiu, i que Olbrich havia adoptat posteriorment en diversos esbossos. El fet d'incloure-la reflecteix la preocupació d'Olbrich per incorporar un element arquitectònic que aportaria una connexió visual amb la cúpula de la Karlskirche barroca, un element arquitectònic que dominava la veïna Karlsplatz i que l'arquitecte havia estudiat en profunditat. L'edifici en general es caracteritza per línies simples i netes, un concepte que es remunta a les construccions d'Otto Wagner per a les estacions de l'Stadtbahn de Viena, el sistema públic de tren de la ciutat, un projecte en què Olbrich havia col·laborat. Els edificis de l'Stadtbahn oferien també un precedent per a la subordinació clara de l'ornamentació secessionista als severs principis d'ordenació de les formes arquitectòniques. En l'edifici Secession prevalen els ornaments figuratius geomètrics i estilitzats. Exhibition room in the building’s basement, showing Gustav Klimt’s Beethoven frieze, presented at the fourteenth Secession exhibition (1902) Sala d’exposicions al soterrani de l’edifici, amb el fris Beethoven presentat per Gustav Klimt a la 14a Exposició de la Secession (1902) 1899 image of the foyer, with the circular stained-glass window based on a design by Koloman Moser, published in the Secession magazine Ver Sacrum and architectural forms”, were countered by the views of writers Böhm. Josef Hoffmann was responsible for the decoration and Foto de 1899 del vestíbul d’entrada, amb la finestra de vitrall feta seguint un disseny de such as Hermann Bahr, who considered the building a temple of furnishings of the basement office created for the editorial team of Koloman Moser. Imatge publicada a la revista de la Secession Ver Sacrum art that provided a “refuge from the plight of everyday life into the association’s magazine cum manifesto Ver Sacrum. the eternity of art”. Apart from brief hiatuses during periods of war, the building Although the most striking element of the main entrance has continued to serve as the headquarters of the Vienna Secession La decisió de l'autor de no amagar o intentar dissimular la coberta hall was once a large stained-glass window, the Archangel of Art, to the present day. Due to the sober configuration of its exhibition vidriada de dos aiguavessos de les sales d'exposició, dissenyades per based on a design by Kolo Moser that has since been lost, the space halls, designed to facilitate flexible use, the Secession building is proporcionar una llum natural homogènia, va fer que alguns escèptics still features its original stucco relief decoration designed by Adolf regarded as the prototype of the modern exhibition space. com Carl Schreder, el crític d'art del diari austríac Deutsches Voksblatt, comparessin l'edifici amb un hivernacle. Això no obstant, les opinions www.secession.at de Schreder i d'altres crítics que van manifestar la seva desaprovació davant el que consideraven un “calaix de sastre d'una interpretació lliure d'estils i formes arquitectòniques", van ser contrarestades per les opinions d'escriptors com Hermann Bahr, que va considerar l'edifici com un temple de l'art que oferia un “refugi dels embulls de la vida quotidiana vers l'eternitat de l'art". Tot i que l'element més sorprenent del vestíbul principal havia sigut el gran vitrall L'arcàngel de l'art, basat en un disseny de Kolo Moser, que s'ha perdut, l'espai encara presenta la decoració amb relleus d'estuc originària dissenyada per Adolf Böhm. Josef Hoffmann fou el responsable de la decoració i el mobiliari de l'oficina del soterrani, creada per a l'equip editorial de la revista i manifest de l'associació, Ver Sacrum. A banda de breus interrupcions durant els períodes de guerra, l'edifici ha seguit sent la seu de la Secession vienesa fins al dia d'avui. La sobrietat de la configuració de les sales d'exposició, dissenyades per facilitar-ne un ús flexible, l'ha convertit en un model dels espais expositius moderns. Shortly before the Secession building was to be restored in 1999, it was the subjected to an Urban Art experiment by artist Marcus Geiger, Detail of a side panel of the Beethoven frieze by Gustav Klimt (see opposite page) www.secession.at who decided to paint it bright red. Right, the building after restoration Detall d’un lateral del fris de Beethoven de Gustav Klimt (vegeu pàgina dreta) El 1999, poc abans de ser restaurat, l’edifici Secession va ser objecte d’un experiment d’art urbà de la mà de l’artista Marcus Geiger, que va decidir pintar-lo de roig encès. A la dreta, l’edifici després de la restauració ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © BDA Bettina Neubauer © Ver Sacrum © Media Wien © BDA Bettina Neubauer coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © BDA Bettina Neubauer 24 A FONS IN DEPTH 25 Rajoles de cartró pedra Papier Mâché Tiles in a l’arquitectura catalana Catalan Architecture Maribel Rosselló Maribel Rosselló Historiadora de l’art, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Art Historian, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona maribel.rossello@upc.edu maribel.rossello@upc.edu t the turn of the nineteenth and twentieth Acenturies, house interiors took on a new importance in European architecture. In Catalonia, the architects of Modernisme devoted special attention to interiors, in search of an organisation and decoration that contributed to defining the character of each room, according to use or function yet with its own expressive value. Often, this ambition was resolved by employing historical, conventional or exotic stylistic languages with greater or lesser freedom, since the goal was expressive capacity. Nevertheless, this generation of architects sought new forms, playing with widely diverse sources of inspiration in search of a new, modern language. As of 1900, such experimentation would become increasingly novel. A key feature of these new interiors was their sensory richness. We find interiors with wall coverings that created chromatic and lighting plays, where colour was expressed through highly diverse finishes, with contrasting treatments and a changing brilliance. Chromatic perception was strengthened by the interplay of light. Surfaces clad in velvets, iridescent fabrics or glossy finishes were also frequent, with tactile resources such as real or illusory reliefs with embossing and textured coverings. The sensory experience of these Ideal project by Hermenegild Miralles of a hotel dining room entirely decorated with his papier mâché tiles interiors was complemented by furnishings designed expressly for Projecte ideal d’Hermenegild Miralles d’un menjador d’hotel tot decorat amb les seves rajoles de cartró pedra each room, along with decorative objects and plants that increased the perception of movement, of a live, flowing space. In order to deploy this expressive and sensory wealth, finals del segle XIX i principis del XX, els interiors diversos, amb tractaments diferents i amb una lluminositat canviant. La Modernista creators required an industry that provided the A de les cases prenen una nova importància en percepció cromàtica es reforça amb el joc de llum. També són freqüents necessary materials: flooring, claddings, wallpapers and fabrics. l’arquitectura europea. A Catalunya, els arquitectes les superfícies revestides de velluts, de teixits tornassolats o d’acabats They also had to recover and modernise traditional techniques del Modernisme van dedicar una especial atenció als brillants, amb recursos tàctils com relleus reals o il·lusoris amb repujats such as stucco, sgraffiti, stained glass and wrought iron, to adapt interiors, a la recerca d’una organització i decoració i revestiments texturats. Aquesta experiència sensorial dels interiors them to their late-nineteenth-century architectural creations. Yet que contribuïssin a definir el caràcter de cada estança, es completava amb un mobiliari dissenyat expressament per a cada this industry and craft work needed a demand in order to exist – a segons el seu ús o funció però amb un valor expressiu estança, i objectes decoratius i plantes que incrementaven la percepció market substantially larger than several dozen bourgeois families. propi. Sovint, aquesta ambició es resolia emprant llenguatges estilístics de moviment, d’un espai viu que fluïa. So these products also had to be made available to the middle històrics, convencionals o exòtics, amb més o menys llibertat perquè el Per poder desplegar aquesta riquesa expressiva i sensorial, als classes, who had begun to develop a taste for the values, comfort que es buscava era la seva capacitat expressiva. Alhora però, aquesta creadors del Modernisme els calia una indústria que proporcionés els and satisfactions of the interiors of the moneyed classes. In the generació d’arquitectes buscava formes noves; volia experimentar a partir materials necessaris: paviments, revestiments, papers pintats, teixits... closing decades of the nineteenth century, industrial entrepreneurs d’inspiracions molt diverses per trobar un llenguatge nou, modern, amb També calia la recuperació i posada al dia de tècniques antigues com appeared who profited from recent improvements in production formes que a partir del 1900 agafaran més intensitat. les de l’estuc, l’esgrafiat, el vitrall o la forja, per adaptar-les a les seves processes (furnaces, presses, extruders and so on). Employing them Una característica clau d’aquests nous interiors és la seva riquesa creacions arquitectòniques de finals del XIX. Però alhora, perquè aquesta in ingenuous and experimental ways, they patented new materials sensorial. Ens trobem amb uns interiors amb revestiments que fan indústria i artesania poguessin existir, calia una demanda, un mercat and techniques that led to unusually rich results at a more jocs cromàtics i lumínics, i el color s’expressa a través d’acabats molt força més ampli que el d’unes dotzenes de grans famílies burgeses. Per competitive cost. Top and above, two proposed designs from Miralles’ 1894 papier mâché tile catalogue A dalt i aquí, dos dissenys proposats en el catàleg Miralles de rajoles de cartró pedra de 1894 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Biblioteca de Catalunya © Biblioteca de Catalunya © Biblioteca de Catalunya coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 26 A FONS IN DEPTH tant, calia fer assequibles aquests productes també a les classes mitjanes, que per altra banda ja començaven a agafar el gust pels valors, el confort i les satisfaccions dels interiors de la classe alta. En les últimes dècades del segle XIX, van aparèixer emprenedors industrials que, aprofitant millores recents en els processos de producció (forns, premses, extrusores, etc.) i sumant-hi el seu enginy i la seva capacitat d’experimentar, van patentar nous materials i noves tècniques que permetien assolir resultats d’una riquesa extraordinària a un preu més competitiu. Tal era Hermenegild Miralles (1858-1931), decorador i litògraf, creador i director de la revista modernista Hispania, i fundador d’un taller d’arts gràfiques que va ser pioner a industrialitzar l’enquadernació a Catalunya. El 1892, Miralles va decidir patentar i produir el que sembla haver estat un invent genuí seu: unes rajoles fetes amb cartró però que tenien una aparença molt semblant a la rajola de València, amb dibuixos i acabats superficials iguals. Miralles creia que aquest producte podia funcionar per a revestiments murals i arrambadors en interiors. Era un material barat i fàcil de produir, lleuger per al transport, senzill de col·locar i de mantenir. També era un material emmotllable que permetia solucions agosarades amb acabats de gran expressivitat, gairebé idèntics a la rajola autèntica. La rajola estava feta a base de tres classes de cartrons diferents lligats entre si per pressió hidràulica que es submergien en una solució de benzina amb betum de Judea, essència de trementina i cautxú, i s'assecaven després en una estufa. El dibuix s’imprimia sobre paper per mitjà de qualsevol procediment, com ara litografia o fotografia, i s’unia a la rajola amb un tractament final de vernís a tota la superfície que li proporcionava l’aspecte lluent i la impermeabilitzava. Ja l’any 1892 Miralles va presentar alguns prototips d’aquestes rajoles de cartró pedra a l’Exposició Nacional d’Indústries Artístiques, i el 1894 en va publicar un catàleg sencer. Bona part dels models del catàleg eren per a arrambadors d’interior, però també s’hi oferien sanefes i frisos, i s’anunciava la disposició a crear models únics per a particulars. Els avantatges que oferia la rajola de cartró en comparació amb la rajola ceràmica eren que es podia col·locar, i també treure, de forma fàcil i ràpida; que no es trencava i que era lleugera (120- 150 grams la peça), i per tant de transport econòmic i segur, i que tenia un preu molt baix en relació amb l’efecte que produïa. La portada del catàleg, dissenyada per Josep Pascó, ho resumia bé: “No es trenquen, són lleugeres, impermeables i barates”. A l’interior, s’insistia en la senzillesa de la col·locació: el mateix catàleg oferia una explicació detallada —i il·lustrada— de com col·locar les rajoles, clavant-les sobre llistons de fusta a la paret. Els models d’aquest catàleg de 1894 (l’únic que es coneix avui) són de dissenys força complexos que van des de la inspiració en In the Gran Hotel Colon in Barcelona, built in 1902, architect Andreu Audet used Miralles Pie de foto inglés papier mâché tiles in the wainscoting of the first floor hallway (top) and the reading room Peu de foto Català Al Gran Hotel Colon, obra de 1902, l’arquitecte Andreu Audet va usar rajoles de cartró Miralles als arrambadors del distribuïdor de la planta principal (a dalt) i a la sala de lectura Cover of the 1894 Miralles papier mâché tile catalogue, designed by Josep Pascó Coberta del catàleg Miralles de 1894 de rajoles de cartró pedra, dissenyada per Josep Pascó ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Biblioteca de Catalunya coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Biblioteca de Catalunya © Biblioteca de Catalunya coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu IN DEPTH 29 Hermenegild Miralles (1858–1931) was one such innovator: a decorator and lithographer, the founder and editor of the Modernista magazine Hispania, he founded a graphic arts studio that pioneered industrial bookbinding in Catalonia. In 1892, Miralles decided to patent and produce what seems to have been a genuine invention of his own: tiles made from papier mâché which looked strikingly similar to Valencian tiles with identical designs and finishes. Miralles believed that this product would work well for interior wall claddings and wainscotting. It was a cheap, easy-to-produce material, light to transport, simple to install and maintain . It could also be moulded, which allowed for striking solutions with highly expressive finishes, almost identical to real tiles. The tiles were manufactured from three types of cardboard, bonded under hydraulic pressure, submerged in a hot mixture of asphalt, spirit of turpentine and rubber dissolved in benzene, before being dried in a heater. The design was printed on paper using any procedure, such as lithography or photography, and bonded to the tile with a final treatment of varnish over the entire surface that gave it a glossy appearance as well as waterproofing it. In 1892, Miralles presented some prototypes of these papier mâché tiles at the Exposició Nacional d’Indústries Artístiques (National Exhibition of Artistic Industries) and published a full catalogue in 1894. Many of the models in the catalogue were for wainscotting, but the company also offered pilaster strips and The dining room of the Hotel Terminus, designed by Josep Puig i Cadafalch in 1903 friezes, and declared its willingness to create one-off models for Sala menjador de l’Hotel Terminus, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch el 1903 private clients. The advantages papier mâché tiles offered over The Arab Room in the mansion of the Marquis of Alfarràs in Barcelona. The Miralles firm Interior decoration project by Josep Puig i Cadafalch, using papier mâché tiles presented this design, by Carles Llobet, at the Paris World Fair of 1900 Projecte de decoració de Josep Puig i Cadafalch, usant rajoles de cartró pedra El Saló Àrab al Palau del Marquès d’Alfarràs a Barcelona. La casa Miralles va presentar aquest disseny, fet per Carles Llobet, a l’Exposició Universal de París de 1900 ISSN ©2 Bib4lio6tec2a d-e C4ata4lun1ya1 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Biblioteca de Catalunya © Biblioteca de Catalunya coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Biblioteca de Catalunya En aquesta pàgina i la següent, diversos dissenys de rajoles de cartró pedra presentats en el catàleg Miralles de 1894 Above and on the opposite page, several of the papier mâché tile pattern designs available in the 1894 Miralles catalogue formes tardomedievals fins a dibuixos d’inspiració oriental. Hi abunden s’inicia el 1883 i per tant és anterior a la primera patent Miralles, del ceramic tiles was that they could be installed and also removed publication featuring interiors which had used its tiles. jocs geomètrics i encadenats, i inspirats en la tradició mudèjar i l’Alhambra 1892. Això podria significar que Miralles i Gaudí van experimentar junts quickly and easily, since they did not break and were light (120– These varying illustrated solutions reflected the new way of de Granada. A partir de 1897 l’escenògraf Carles Llobet i Busquets (1857- les possibilitats del nou material abans de la seva comercialització. Una 150 grams apiece). So transportation was cheap and safe while conceiving interiors. The most iconic include Casa Vicens 1927) és nomenat dibuixant-director de la fàbrica Miralles i tindrà un hipòtesi plausible, ja que la relació entre tot dos va anar més enllà de la they were low-cost for the effect they created. The catalogue’s by Antoni Gaudí (1883–1887), the Gran Hotel Colón by paper rellevant en l’evolució dels dissenys de les rajoles de cartró. Casa Vicens; Gaudí va dissenyar la tanca de la finca que Miralles tenia cover, designed by Josep Pascó, summed them up well: “They architect Andreu Audet (1902), Hotel Tèrminus by Josep Puig i A principis de segle XX la Casa Miralles fa una publicació on es al barri de Sarrià. A la Casa Vicens hi ha revestiments de cartró pedra en do not break; they are light, waterproof and cheap”. Inside, he Cadafalch (1903) and Café Torino (1902), on which both Puig recullen alguns interiors en què s’han usat les seves rajoles i que responen, tres estances: als sostres del menjador i d’un dormitori del primer pis, i insisted on their simplicity of installation: the catalogue itself i Cadafalch and Antoni Gaudí worked. Also worth mentioning des de diferents solucions, a als paraments de la sala-fumador. Aquesta darrera estança és un bon offered a detailed and illustrated explanation of how to install the is the interior Carles Llobet designed which the Miralles firm Miralles va produir, el la nova manera d’entendre els exemple del paper evocador dels estils exòtics i llunyans i la seva capacitat tiles, nailing them to wooden presented at the 1900 Paris World’s Fair, with rooms of obvious 1902, unes rajoles fetes interiors. Els més emblemàtics expressiva, i mostra afinitats importants amb una altra intervenció de Miralles produced strips on the wall. The models Islamic inspiration containing motifs taken from Andalusian amb cartró però que inclouen la Casa Vicens, d’Antoni Gaudí feta anys més tard al saló interior del Cafè Torino. Tant el parament tiles made from papier in this 1894 catalogue (the architecture, which we know were applied to the mansion of Gaudí (1883-1887); el Gran Hotel del fumador de la Casa Vicens com el sostre de rajoles del Cafè Torino es only one known today) are the marquises of Alfarràs in Barcelona. tenien una aparença Colón, de l’arquitecte Andreu resolen amb una única peça de cartró pedra en relleu que es va repetint mâché which looked rather complex, ranging from Gaudí’s Casa Vicens deserves special mention given that molt semblant a la Audet (1902); l’Hotel Tèrminus, amb una continuïtat que confon la percepció dels límits, una proposta strikingly similar to designs reflecting late Medieval works were begun in 1883 and therefore were prior to the rajola de València de Josep Puig i Cadafalch (1903), formal que Gaudí també proposarà anys més tard, el 1908, per a les rajoles Valencian tiles forms to drawings of Orientalist first Miralles patent of 1892. That could indicate that Miralles i el Cafè Torino (1902), on hi hidràuliques que havien de ser per a la Casa Batlló i s’acaben col·locant inspiration. Geometrical and and Gaudí experimented together with the possibilities of the van treballar Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Cal fer menció també de a la Casa Milà, i que avui en dia s’han col·locat també al paviment de les linked patterns abound, along with those inspired by Granada’s new material before it came on the market. This is a plausible l’interior dissenyat per Carles Llobet que l’empresa Miralles va presentar voravies del passeig de Gràcia, on es troben tots dos edificis. Alhambra and the Mudejar tradition. In 1897, set designer Carles hypothesis since their relationship went beyond construction a l’exposició de París de l’any 1900, amb estances de clara inspiració Els altres exemples publicats per la Casa Miralles són plenament Llobet i Busquets (1857–1927) was designated head draughtsman of Casa Vicens: Gaudí designed the gate and surrounding wall islàmica on es reproduïen motius inspirats en l’arquitectura andalusí, i modernistes. En aquests interiors les referències històriques han deixat at the Miralles factory and would play a relevant part in the of Miralles’ property in the Sarrià neighbourhood. Casa Vicens que sabem que es va aplicar al Palau del Marquès d’Alfarràs a Barcelona. pas a les formes sinuoses de clara inspiració orgànica en línia amb evolution of the cardboard tile designs. displays papier mâché cladding in three rooms: on the ceilings La Casa Vicens de Gaudí mereix menció especial atès que l’obra l’arquitectura de formes noves de l’Art Nouveau més internacional. In the early twentieth century, Casa Miralles issued a in the dining room and a first-floor bedroom, and on the walls ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 32 A FONS IN DEPTH In Casa Vicens, Antoni Gaudí used papier mâché tiles in several rooms. Above, period photo of the dining room, where they were used to clad the ceiling. Below, detail of the present-day aspect of this cladding A la Casa Vicens, Antoni Gaudí va usar rajoles de cartró pedra en diverses sales. A dalt, imatge d’època del menjador, on cobrien el sostre. A baix, detall d’aquest revestiment en una imatge actual Els terres, els paraments, les garlandes, els sostres i molts altres objectes són una font de gaudi sensorial en si mateixos i ho fan a través d’un llenguatge nou, inspirat en les formes de la natura. En tots aquests interiors els paraments es resolen a partir d’un sòcol, un parament de fons i una sanefa, tal i com en bona part dels interiors modernistes: el parament s’entén com a revestiment i s’inspira en les formes tèxtils. Tot i inscriure’s plenament en l’estil de moda del moment, les rajoles de cartró pedra de la Casa Miralles van tenir una vida més curta encara que el moviment modernista: si la primera patent fou de 1892, les darreres referències i exemples que se n’han trobat són de 1905. No se sap per què al cap de tot just tretze anys de ser inventat, Instructions for the construction of wainscotting by nailing the i malgrat els seus evidents avantatges pràctics i papier mâché tiles onto vertical strips of wood econòmics i el seu ús en obres emblemàtiques, es Instruccions per a la construcció d’un arrambador de paret, clavant va deixar de comercialitzar aquest producte que les rajoles de cartró pedra sobre tires de fusta verticals avui estem redescobrint. Pie de foto inglés Peu de foto Català ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Maribel Rosselló © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Biblioteca de Catalunya A FONS IN DEPTH 35 of the smoking room. The latter room is a good example of the evocative role of faraway and exotic styles and their expressive capacity, revealing significant affinities with another of Gaudí’s interventions undertaken years later in Café Torino’s interior room of Arabian inspiration. Both the wall cladding in the Casa Vicens smoking room and the tile ceiling of the Café Torino were resolved by a single piece of papier mâché in relief, repeated with a continuity that confuses the viewer’s perception of limits. This is a formal solution that Gaudí would likewise propose years later, in 1908, using the encaustic cement tiles earmarked for Casa Batlló that would finally be installed in Casa Milà. Today these tiles are also laid as the pedestrian pavement on Passeig de Gràcia, where both buildings are located. The other examples published by Casa Miralles are wholeheartedly Modernista. In these interiors, historical references have given way to the sinuous shapes clearly inspired by organic Room of the Café Torino in Barcelona, designed by Antoni Gaudí in 1902 using papier mâché tiles to cover the ceiling Sala del Cafè Torino de Barcelona, dissenyada per Antoni Gaudí el 1902 amb el sostre cobert amb rajoles de cartró pedra forms, in line with the architecture of new forms of a more international Art Nouveau style. Floors, walls, garlands, ceilings and many other objects are a source of enjoyment that is sensory in itself. They communicate in a new language inspired by nature. In all of these interiors, the wall facings are resolved by using a skirting board, background cladding and a pilaster strip or frieze, Detail of wall cladding in the smoking room of Casa Vicens as in many Modernista interiors. The cladding was seen as a covering, inspired by textiles. Detall de revestiment de paret a la sala-fumador de la Casa Vicens Even though they were an integral part of the period’s style, Casa Miralles papier mâché tiles had an even shorter life than the Modernista Movement: the first patent dates from 1892, but the final references and examples found are from 1905. It is not known Period photo of the smoking room of Arabian inspiration in Casa Vicens, with walls why, just thirteen years after their invention and despite their and ceiling clad in papier mâché tiles. Antoni Gaudí built this house in 1883–1888, four years before the first Miralles patent. It is plausible to assume, therefore, that evident practical and economic advantages and despite having papier mâché tiles were in fact “invented” here by Gaudí and Miralles been used in emblematic works, commercialisation of these tiles, Foto d’època de la sala-fumador d’inspiració àrab de la Casa Vicens, amb revestiments de which we are rediscovering today, was discontinued. rajola de cartró pedra a les parets i el sostre. Antoni Gaudí va fer aquesta casa el 1883-1888, Pie de foto inglés quatre anys abans de la primera patent de Miralles. És plausible assumir, doncs, que les rajoles de cartró pedra van ser de fet “inventades” aquí per Gaudí i Miralles Peu de foto Català ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Maribel Rosselló © Biblioteca de Catalunya coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 36 Feminal HERSTORY 37 Sarah Bernhardt Sarah Bernhardt l’Art Nouveau entra a escena Bringing Art Nouveau into Theatres Barbara Bessac Barbara Bessac Historiadora de l'art, París Art Historian, Paris barbara.bessac@gmail.com barbara.bessac@gmail.com 'Art Nouveau va sorgir a París a mitjan anys 1890, un couple of years later than it did in Lparell d'anys després que a Bèlgica. L'emblemàtica Belgium, Art Nouveau arose in Paris galeria L'Art Nouveau de Siegfried Bing va obrir el in the mid-1890s. Siegfried Bing’s 1895, però les grans obres arquitectòniques van A emblematic gallery L’Art Nouveau arribar més tard, cap al 1898, amb la construcció opened in 1895, but the major del Castel Béranger, el primer edifici civil d'Hector architectural works arrived later, around Guimard totalment modernista. Tal vegada el paisatge 1898, with the construction of the Castel parisenc no fou tan important com el brussel·lès pel que fa al Béranger, Hector Guimard’s first civil building entirely shaped desenvolupament de l'Art Nouveau, però tanmateix es tractava in the Modern Style. The Parisian landscape may not have been d'una ciutat rica, puixant, amb una vida cultural agitada. En la as important as Brussels in the development of Art Nouveau, dècada de 1890, les arts escèniques experimentaven un gran but it was nevertheless a rich, flourishing city with an exploding dinamisme, i desenes de dramaturgs van crear obres mestres. cultural life. In the 1890s, theatre was very dynamic; dozens of L’actriu Sarah Bernhardt fou el cor i el centre d’aquell món. playwrights created masterpieces during these years. The actress Nascuda el 1844, Rosine Bernardt pertanyia a una família Sarah Bernhardt was the cornerstone of this world. humil i va créixer en una escola conventual prop de Versalles, Born Rosine Bernardt into a humble family in 1844, she un univers estrictament femení. Va iniciar la carrera teatral sent grew up in an Augustine convent school near Versailles – a encara molt jove. Als quinze anys va ingressar al Conservatori de strictly female universe. She began her professional theatre career Música i Declamació i tres anys després, el 1862, va entrar a formar very young, having entered the Conservatoire de musique et part de la famosa companyia de la Comédie-Française, amb la qual déclamation at the age of fifteen. Just three years later, in 1862, debutaria aquell mateix any interpretant la Ifigènia de Racine. Va she joined the famous Comédie-Française troupe and had her conrear èxits importants a París des de principi dels anys 1870, en acting debut that same year as Racine’s Iphigénie. She had some obres com Ruy Blas de Victor Hugo, el 1872, o Zaïre de Voltaire, remarkable successes in Paris from the beginning of the 1870s, el 1874. En la dècada de 1880 va fer gires per tot Europa i també such as in Victor Hugo’s Ruy Blas in 1872 or Voltaire’s Zaïre in va visitar els Estats Units (1886) i Austràlia (1891). En la majoria 1874. In the 1880s, she toured throughout Europe and also to the d’obres interpretava el paper protagonista, i sovint els dramaturgs United States (1886) and Australia (1891). She played the title creaven els personatges a la seva mida. Es coneixen nombroses role in most of the plays, often directly inspiring the playwright històries d’amor entre l’actriu i artistes, escriptors i actors de to create her character. We know of numerous love stories l’època, però Bernhardt només es va casar una vegada, el 1882, i el between the actress and artists, writers and actors of her time, but matrimoni va durar pocs anys. El seu únic fill, Maurice, va néixer el Bernhardt only got married once, in 1882, for a few years. Her 1864 d’una relació de tres anys amb un príncep belga. only child, Maurice, was born in 1864, the result of a three-year Sarah Bernhardt and her mother. Image published in her 1907 autobiography Memories of My Life Sarah Bernhardt portrayed by Georges Clairin in 1876. Oil on canvas relationship with a Belgian prince. Sarah Bernhardt amb la seva mare. Imatge publicada a Sarah Bernhardt retratada per Georges Clairin el 1876. Oli sobre tela l’autobiografia de 1907 Memòries de la meva vida “La vida engendra vida. L’energia crea energia. “Life engenders life. Energy creates energy. És gastant-se un mateix que s’esdevé ric.” It is by spending oneself that one becomes rich.” Sarah Bernhardt, citada al llibre Madame Sarah Sarah Bernhardt, as quoted in the book Madame Sarah per Cornelia Otis Skinner (1966; p. xvi) by Cornelia Otis Skinner (1966, p. xvi) Sarah Bernhardt’s personal seal Portrait of Sarah Bernhardt by Alfred Stevens. Oil on canvas, 1885 Emblema personal de Sarah Bernhardt Retrat de Sarah Bernhardt per Alfred Stevens. Oli sobre tela, 1885 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu Public Domain Public Domain Public Domain coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 38 Feminal HERSTORY Considerada la primera estrella internacional, a mitjan anys 1890 ja feia gairebé trenta anys que actuava. L’ascens al pic de la seva carrera va coincidir amb l’apogeu de l’Art Nouveau francès el 1900, amb la posada en escena de L’Aiglon, en què Edmond Rostand havia escrit expressament per a ella el paper protagonista. Amb tot, els vincles de Sarah Bernhardt amb l’Art Nouveau eren múltiples: Sarah Bernhardt, com a artista, però també com a artista versàtil, també promotora, com a musa i com a pintava i esculpia directora d’escena. Va contribuir al desenvolupament de l’estil duent-lo al teatre, encarregant els vestuaris i els elements d’atrezzo més creatius i cars per a les seves obres, cosa que li permetien la seva fama i riquesa. El desembre de 1894 va encarregar un cartell per a Gismonda, un text nou de Victorien Sardou, a la impremta Lemercier. L’únic artista disponible era un txec jove i desconegut anomenat Alphonse Mucha, que va crear un cartell en menys de dues setmanes. En el cartell hi apareixia Sarah Bernhardt com a icona del Modernisme: una vista frontal, coronada per flors i envoltada d’un marc decoratiu de línies corbes. A Sarah li va agradar tant que el va fer enganxar per tot París, i va seguir treballant amb Mucha durant sis anys. Els cartells es van fer famosos pel seu estil particular, l’estil Mucha, i actualment són les obres Art Nouveau més populars del món sencer. Portrait of Sarah Bernhardt at age 20, by the pioneering French photographer Gaspard-Félix Tournachon, AKA Nadar Retrat de Sarah Bernhardt als 20 anys, fet pel pioner francès de la fotografia Gaspard-Félix Tournachon, conegut com a Nadar Deemed the first international star, she had already been who produced a poster in less than a fortnight. He portrayed acting for almost thirty years by the mid-1890s. The rise to Bernhardt on the poster as the Modern Style icon: a frontal view, the peak of her career coincided with the apogee of French Art crowned in flowers and surrounded by a curvy decorative frame. Nouveau in 1900, with the staging of L’Aiglon, in which Edmond Sarah liked the poster so much that she had it pasted everywhere Rostand wrote the lead part just for her. Yet Sarah Bernhardt’s links in Paris, and continued working with Mucha for six years. to the Art Nouveau movement were manifold: as an artist, but also These posters became very well known for their particular style, as an art commissioner, muse and stage director. She contributed the Mucha style, and have today become the most popular Art to developing the style by bringing it into the theatre, being able to Nouveau works in the entire world. order the most creative and expensive costumes and props for her Sarah Bernhardt also introduced Art Nouveau on stage plays thanks to her fame and wealth. Then, in December 1894, she through the sets and the costumes, her tastes oscillating between ordered a poster for Gismonda, a new play by Victorien Sardou, historicism and modernity. In 1895, René Lalique designed the crown from the printing company Imprimeries Lemercier. The only artist for her character in La Princesse Lointaine. In 1899, Bernhardt available was a young and unknown Czech called Alfons Mucha, commissioned the famous goldsmith Georges Fouquet (1828–1911) Photograph by Nadar of Sarah Bernhardt playing Gismonda in 1894 The poster for Bernhardt's play Gismonda became famous overnight in Paris and launched artist Alphonse Mucha on a brilliant career Fotografia de Nadar de Sarah Bernhardt en el paper de Gismonda el 1894 El cartell de l’obra de Bernhardt Gismonda es va fer famós d’un dia per l’altre a Paris, i va llançar l’artista Alphonse Mucha cap a una carrera brillant ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu BnF-Gallica © Mucha Foundation © Getty Center coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 40 Feminal HERSTORY 41 Sarah Bernhardt també va dur l’Art Nouveau a l’escena a través ulls mig clucs, absent o pacíficament adormida, envoltada de natura to create a serpentine bracelet following Mucha’s design in the de l’escenografia i el vestuari, amb uns gustos que oscil·laven entre abundant de flors –aquests dos elements s’unien en una escena poster for Médée. The collaboration between Fouquet and Mucha l’historicisme i la modernitat. El 1895, René Lalique va dissenyar la purament decorativa. Podríem citar Paul François Berthoud i el seu would continue: around 1900, Mucha designed Fouquet’s entire corona per al seu personatge de La princesa llunyana. El 1899, Bernhardt bust escultural Sarah Bernhardt com a Joana d’Arc (1896), o Georges jewellery shop on rue Royale, now reconstructed at the Musée va encarregar al famós orfebre Georges Fouquet (1828-1911) la creació Clairin i Sarah Bernhardt en escena (1895). Carnavalet in Paris. d’un braçalet serpentí segons el disseny de Mucha en el cartell per a La relació de l’Art Nouveau amb l’obra Gismonda va més enllà del Because Sarah Bernhardt had unique and theatrical la Medea. La col·laboració entre Fouquet i Mucha continuaria: cap al cartell de Mucha: es considera també la primera obra dirigida en aquest gestures, on stage as in real life – curving her arms, her chest 1900, Mucha va dissenyar la joieria de Fouquet al carrer Royale, ara estil. Victorien Sardou, el dramaturg, optava sovint per atorgar el paper and turning in on herself – some contemporary critics, such as reconstruïda al Museu Carnavalet de París. protagonista a les dones i estava fascinat per Sarah Bernhardt, a la qual Reynaldo Hahn, described the actress as the “incarnation of the Sarah Bernhardt tenia uns gestos únics i teatrals –corbava els triava per interpretar papers patètics i dramàtics de dones captivadores, curve”. He said “in every move she makes, we find the principle braços, el pit i es replegava sobre ella mateixa–, tant a l’escena com poderoses i cruels. A Gismonda, Sarah era l'actriu principal, la productora of spiral”. The long and sinuous dress she was always wearing, a la vida real, i per aquest motiu alguns crítics contemporanis, com i la directora d'escena. Duia el vestit serpentí a l'escenari i en diverses known as the “serpentine dress”, emphasised her attitude. escenes duia una corona d'orquídies porpres salvatges. La posada en She inspired many artists of the time. Some of them used the escena incloïa processons de noies joves que lluïen garlandes florals. A Art Nouveau codes for female representation: a nymph-like més del cartell, Mucha va il·lustrar el programa de mà, escrit per Ange woman, with her eyes half-closed, absent or peacefully asleep, Galdemar, que contenia un resum de l’argument de l'obra. Inclou detalls surrounded by nature abundant with flowers – these two sobre l'esperit de la direcció escènica. Per exemple, en l'últim acte té lloc elements melded together in a purely decorative scene. We could la boda entre Gismonda i Almeiro, i es descriu així: “I aquesta boda té refer to Paul François Berthoud with his sculptural bust, Sarah lloc dins una església d'or i de pòrfir, enmig d'una multitud coronada de Bernhardt as Jeanne d’Arc (1896), or Georges Clairin in Sarah flors, que es prosterna”. En una de les il·lustracions, anomenada Gismonda Bernhardt on stage (1895). de camí a l'església de Sta. Maria el dia de Pasqua, seguida de la seva Art Nouveau’s relationship with the play Gismonda goes cort, l'estil Mucha és palès en la representació decorativa de Gismonda, beyond Mucha’s poster: it is also considered the very first presentada frontalment, vestida com una sacerdotessa. En l'Art Nouveau, play directed in this style. Victorien Sardou, the playwright, la perspectiva hi és sovint absent, però aquí la trobem en la dissolució progressiva dels personatges, que formen una gran corba en forma de Portrait of Bernhardt by Italian painter Giovanni Boldini in 1888 Retrat de Sarah Bernhardt fet pel pintor italià Giovanni Boldini el 1888 often chose to bestow the leading role upon women and he had developed a fascination for Sarah Bernhardt, choosing her for pathetic and dramatic roles of bewitching, powerful and cruel women. In Gismonda, Sarah was leading actress, producer and stage director. She wore the serpentine dress on stage and in Mucha made more than posters for Bernhardt: in 1899 he designed this Bracelet various scenes she was crowned with purple wild orchids. The with Ring for her in gold, enamel, opal, ruby and diamond staging was animated by processions of young girls bearing Mucha va fer més que cartells per a Bernhardt: el 1899 li va dissenyar aquest Braçalet flower garlands. As well as the poster, Mucha also illustrated the amb anell en or, esmalt, òpal, robí i diamant theatre programme written by Ange Galdemar, which contained the summarised story of the play. It includes details on the spirit Reynaldo Hahn, la descrivien com l’“encarnació de la corba". Hahn of the stage direction. For example, in the final act, the wedding afirmava que “en cada un dels seus moviments, hi trobem el principi between Gismonda and Almeiro takes place and is described as de l’espiral". El vestit llarg i sinuós que duia sempre, conegut com el follows: “And the wedding is taking place in a gold and porphyry “vestit serpentí", accentuava la seva actitud. Va inspirar molts artistes church, amidst a prostrating multitude crowned with flowers.” In one de l’època. Alguns d’ells utilitzaven els codis Art Nouveau per a la of the illustrations, called Gismonda Going to St Mary’s Church, on representació de la feminitat: una dona semblant a una nimfa, amb els Easter Day, Followed by Her Court, the Mucha style is evident in his Satirical cartoon published by Eugène Bataille “Sapeck” in 1880 in the weekly Tout-Paris, Bernhardt posing in her sculptor’s atelier beside one of her lampooning Bernhardt’s tendency to exceed production budgets creations. Photo by Achile Mélandri, ca. 1880 Caricatura publicada per Eugène Bataille “Sapeck” al setmanari Tout-Paris el 1880, ridiculitzant Bernhardt posant al seu taller d’escultora al costat d'una de les seves la tendència de Bernhardt a sobrepassar el pressupost de les seves produccions creacions. Fotografia d'Achile Mélandri, ca. 1880 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Mucha Foundation BnF-Gallica Public Domain Public Domain coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu 42 Feminal HERSTORY 43 coup de fouet. El mateix dibuix és un homenatge de Mucha a l'actriu. La línia corba dels personatges dibuixa la lletra “S”, i les corones de flors i les cintes del terra formen la resta del nom: Sarah. Artista versàtil, Sarah Bernhardt també pintava i esculpia. En una atmosfera simbolista, solia representar-se ella mateixa amb ales de vampiressa en bustos d'autoretrat. Una de les seves escultures, La mort d'Ofèlia (1880), conté nombroses similituds amb el nou estil, tot i haver estat executada més de deu anys abans de la data considerada com l'inici del moviment Art Nouveau. Malgrat la seva tràgica mort, Ofèlia té una aparença de pau, emergint d'un entorn floral. Sembla un preludi del famós bust El son de 1900 de Maurice Bouval, una dona de bronze adormida amb uns cabells que es metamorfosen en roselles. Bernhardt vivia consagrada a l'art i desitjava descobrir i explorar totes les disciplines. Sarah Bernhardt also starred in several films in the later stage of her career. Here, in a 1911 film adaptation of Camille (La Dame aux camélias) En la darrera etapa de la seva carrera, Sarah Bernhardt també faria incursions en el cinema. Aquí, en una adaptació de 1911 de La dama de les camèlies Bust of Bernhardt as Joan of Arc by Paul François Berthoud. decorative depiction of Gismonda, shown frontally, dressed as a background. It seems to be a prelude to Maurice Bouval’s famous Gilt and brown patinated bronze, 1896 priestess. Perspective is often absent in Art Nouveau, but here it 1900 bust Sleep, a bronze sleeping woman whose hair is morphing Bust de Bernhardt com a Joana d’Arc de Paul François Berthoud. Bronze amb pàtina daurada i marró, 1896 is present in the receding placement of characters forming a large into poppies. Bernhardt was devoted to the arts and she wanted to coup de fouet-shaped curve. The drawing itself is a homage to the discover and explore each discipline. The French writer Emile Zola L'escriptor francès Émile Zola en va dir: “Se li retreu sobretot no haver-se actress by Mucha. The curving line of characters draws the letter once said: “Some people reproach Sarah Bernhardt for having tried limitat a l'art dramàtic, haver abordat l'escultura, la pintura, i què sé jo! “S”, while flower crowns and sculpture, painting and whatever else. I think it is amusing […] Sarah Bernhardt, a És ben divertit. [...] Que es faci immediatament una llei per impedir el ribbons on the floor make up the They should make a law right now to forbid the accumulation of cúmul de talents!" Igual que les seves passions, els vincles de Bernhardt versatile artist, also rest of her name: Sarah. talents!” Like her passions, Bernhardt’s links to Art Nouveau were amb l'Art Nouveau foren diversos. De manera passiva, fou una musa. De painted and sculpted A versatile artist, Sarah diverse. In a passive sense, she was a muse. In an active way, she manera activa, va contribuir a la creació Art Nouveau fent encàrrecs a Bernhardt also painted and contributed to Art Nouveau creation as a commissioner. And she artistes. I també va fer les seves pròpies creacions, que són curiosament sculpted. In a Symbolist atmosphere, she used to represent herself also made her own creations that are intriguingly close to the Art properes a l'estil Art Nouveau. with vampire wings in self-portrait busts. One of her sculptures, Nouveau style. Sarah Bernhadt va morir a París el 1923. Al llarg de tota la seva vida Ophelia’s death (1880), contains many similarities with the Sarah Bernhardt died in Paris in 1923. Throughout her life va ser capaç de ser una artista forta, d'èxit i independent en una època en Modern Style, even if it was executed more than ten years before she had managed to be a strong, successful and independent artist què les dones vivien encara bàsicament subordinades als homes. I ho va the established beginning of the Art Nouveau movement. Even in at a time when women were still mainly subservient to men. This fer seguint el seu propi lema, “Quand même”. Mucha created a Japonist background in his 1898 poster for Médée to heighten her tragic death, Ophelia seems peaceful, emerging from a flowery she did by obeying her motto, “Quand même”. the drama of the story. In it Medea was wearing a prototype of his Snake Bracelet which Bernhardt commissioned from Georges Fouquet Mucha va crear un escenari japonista al seu cartell de 1898 per a Medea per accentuar la tragèdia de l’obra. També li va posar a Medea un prototip del seu Braçalet de Serp que Bernhardt encarregaria a Georges Fouquet ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Arwas Archives © Mucha Foundation Public Domain coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 44 ANIVERSARI JUBILEE 45 Centenari del Centenary of Gran Hotel de Cartagena Cartagena's Gran Hotel José Antonio Rodríguez Martín José Antonio Rodríguez Martín Vicepresident de la Comissió Beltrí 2012, Cartagena Vice-President of the 2012 Beltrí Commission, Cartagena jarm.at@gmail.com jarm.at@gmail.com l 29 de febrer de 2016 s'han complert cent anys de la a mans dels seus fills, que van continuar les obres de l'interior fins a la n 29 February 2016, one of the most Einauguració d'un dels edificis més imponents del paisatge inauguració, el 29 de febrer de 1916. imposing buildings on Cartagena’s urbà de Cartagena: el Gran Hotel de Cartagena. L'edifici La inauguració de l'hotel, a càrrec del director, el Sr. Basilio skyline turned a hundred: the Gran Hotel. fou dissenyat inicialment per l'arquitecte Tomás Rico Irureta, fou tot un esdeveniment social, al qual van acudir les més altes OThis building was first designed by the Valarino (Valladolid, 1853 – Cartagena, 1912) per a personalitats i autoritats municipals i militars de la ciutat. En la vetllada architect Tomás Rico Valarino (Valladolid, Celestino Martínez Vidal, un ric comerciant i empresari hi va haver un concert d'una secció de la Banda d'Infanteria de Marina, 1853 – Cartagena, 1912) for the wealthy miner. Les obres es van iniciar el 1907 sota la direcció del institució vinculada a la ciutat des del segle XVII. Segons les cròniques, merchant and mining entrepreneur mateix Tomás Rico, en ple apogeu modernista de la ciutat, però quan els llums elèctrics de l'edifici resplendien al carrer, cosa que ens dóna Celestino Martínez Vidal. The works began in 1907, under ja s’havia alçat l'entresòl, l'arquitecte Víctor Beltrí i Roqueta (Tortosa, una idea del que va significar aquell esdeveniment per a la ciutat. the management of Tomás Rico himself, during the city’s 1862 – Cartagena, 1935) va prendre les regnes de l'edifici. El 1910 L'edifici va esdevenir una fita arquitectònica des del primer moment. popular surge in Modernisme. However, by the time these es va col·locar el penell de la cúpula, amb la qual cosa es donava per D'una alçària impressionant, amb set plantes sobre rasant i soterrani, had reached mezzanine-floor height, architect Víctor Beltrí conclòs, si més no en l'exterior. El 1911 va morir el propietari i va passar la seva majestuosa cúpula sobresortia encara quinze metres més per i Roqueta (Tortosa, 1862 – Cartagena, 1935) took over the reins. In 1910, the weathercock was installed on the dome, marking completion, at least, of the exterior. In 1911, the owner died and the building passed into the hands of his children, who continued the works on the interior until its inauguration on 29 February 1916. The inauguration directed by the hotel manager, Mr Basilio Irureta, was a significant social event for the city, attracting pre-eminent celebrities and the municipal and military authorities. The soiree included a concert by the Band of the Spanish Marine Corps, a unit with close links to the city since the seventeenth century. According to contemporary press, the hotel’s electrical lights blazed in the street, which gives an idea of what such an event meant for the city. The building became an architectural milestone from that point onwards. Its impressive height (not counting its basement, it rises seven storeys above ground level) means that the hotel’s majestic dome is a striking feature of the city skyline, towering an extra fifteen metres above the rest of the building. All of this was possible thanks to the use of a laminated steel structure for pillars, beams and wrought ironwork undertaken by the recognised Basque company Altos Hornos de Vizcaya. The building’s design reflects a European input into the Cartagena Art Nouveau of that period, with its mandatory Catalan influence. The façade of this imposing building rises from The building’s design a foundation of red reflects a European input Alicante marble, quarried in Novelda. into the local architecture This foundation of the period contains the basement windows. The façade’s ornamentation of artificial stone gradually increases as the building rises in height, floral decoration predominating on the window surrounds, imposts and balcony slabs. This forms a striking contrast to the open glazed brickwork that comprises the panelling on the façade. © J. A. Rodríguez Martín The intricate sculptural decoration of artificial stone is increasingly more prominent on the upper floors The corner rotunda crowned by a dome with spire is one of the main features of the Gran Hotel La façana té una presència més gran de relleus decoratius elaborats en pedra artificial en els pisos superiors La cantonada-rotonda, coronada per una cúpula, és un dels elements més destacats del Gran Hotel ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu Lorem © Ipsum © J. A. Rodríguez Martín coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu 46 ANIVERSARI JUBILEE The Gran Hotel even had a barber for its customers. In this picture, the hotel’s director Basilio Irureta getting a morning shave El Gran Hotel tenia fins i tot barber per als seus clients. En aquesta foto, el director de l’hotel Basilio Irureta afaitat de bon matí damunt de la coronació de l'edifici, destacant a l'horitzó urbà. Tot plegat fou possible gràcies a l'ús d'una estructura d'acer laminat per a pilars, bigues i forjats realitzats per la reconeguda empresa Altos Hornos de Vizcaya (AHV). El disseny de l'edifici reflecteix la influència europea en el Modernisme cartagener de l'època, amb la dosi obligada d'influència catalana. La façana arrenca en un basament de pedra de color vermell Alacant de Novelda, que acull les finestres del soterrani sobre el qual s'eleva l'edifici imponent. L'ornamentació de la façana, realitzada Main entrance to the Gran Hotel, which displays an interesting combination of artificial stone, ironwork and glass amb pedra artificial, augmenta gradualment a Entrada principal del Gran Hotel, que mostra una interessant combinació de pedra artificial, ferro i vidre mesura que s'eleva l'edifici, primant la decoració floral en els marcs de finestres, impostes i lloses de balcó, tot plegat damunt el pany de maó vist The building’s upper section recalls certain Italian Liberty buildings who set up the firm Valencia Industrial; the magnificent façade by vidriat que conforma el fons de la façana. La and is crowned with a mansard of a markedly French influence. Carbajal Hermanos; the hydraulic tiles from the José Botí y Rizo’s part superior de l'edifici recorda certs edificis del Iron-and-glass canopies preside over both the main entrance and prestigious Cartagena firm; the zinc dome by the Real Compañía Liberty italià, i està coronada per una mansarda Period postcard showing the hotel foyer and lift / Postal antiga mostrant el vestíbul i ascensor de l’hotel the corner rotunda, which was the entrance to the hotel restaurant Asturiana de Minas, and furnishings by Andrés Plazas and de clara influència francesa. Tant l'accés principal (the only other place such canopies can be seen in Cartagena is Joaquín Coloma y Albi. Tradesmen Jacobo Schneider and Lacoma com la cantonada-rotonda de l'edifici, antiga on the 1906 Railway Station). The ironwork on the façade blends Hermanos, from Barcelona, installed heating and hot water in the entrada al saló del restaurant, disposen de marquesines de ferro i vidre, artesans i artistes de la zona de Cartagena i del llevant espanyol. cast elements with wrought iron, which we also find on the main building, while the bathrooms were supplied by the firms Sangrá que només retrobem a Cartagena en l'estació del ferrocarril, inaugurada Destaquen el ceramista Antonio Bayarri, propietari de Valencia staircase balustrade. (Barcelona) and Ferrer (Valencia). Due to its great height, the el 1906. La serralleria de la façana barreja elements de foneria amb Industrial, SA, Carbajal Hermanos en l'execució de la magnífica façana, In the Gran Hotel, Víctor Beltrí employed the finest materials, building boasted a modern lift by the renowned firm Stigler and all treballs de forja que també trobem a la barana de l'escala principal. la prestigiosa casa de paviments hidràulics de Cartagena de José Botí y artisans and artists from around Cartagena and eastern Spain. the latest advances in electrical and telephone systems, installed by Al Gran Hotel Víctor Beltrí va utilitzar-hi els millors materials, Rizo, la cúpula de zinc de la Real Compañía Asturiana de Minas, o els Noteworthy among them were the ceramics by Antonio Bayarri, the local firm Electro-mecánica. ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © J. A. Rodríguez Martín private collection © J. A. Rodríguez Martín private collection © J. A. Rodríguez Martín coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 48 ANIVERSARI JUBILEE 49 mobles d'Andrés Plazas, Joaquín Coloma i Albi. Jacobo Schneider i Lacoma l'edifici va incorporar un ascensor modern de la reconeguda marca Stigler Hermanos, de Barcelona, van dotar l'edifici de calefacció i aigua calenta. i, per descomptat, tots els avenços en sistemes elèctrics i de telefonia, que Els sanitaris van ser subministrats per les cases Sangrá (Barcelona) i Ferrer va instal·lar la casa local Electro-mecánica. (València). A causa de la seva alçària i com no podia ser d'altra manera, Als anys 70 del segle XX el Gran Hotel va ser reformat a l’interior per albergar oficines, tot conservant la façana, l'estructura metàl·lica interior i l'escala principal. El 29 de febrer de 2016 es va celebrar un acte commemoratiu de la inauguració de El disseny de l'hotel amb una actuació teatralitzada l'edifici reflecteix la i un concert de la Banda de Música del influència europea Terç de Llevant d'Infanteria de Marina, rememorant la inauguració del 1916. en l'arquitectura L'acte va servir per poder tornar a veure local de l'època il·luminat un edifici que nomalment, a causa del seu ús com a oficines, passa desapercebut en la foscor de la nit. En ocasió de l'efemèride i a petició de la Comissió Beltrí 2012, l'Ajuntament de Cartagena va declarar el 2016 Any del Modernisme a Cartagena. Al llarg de tot l'any s'han celebrat nombroses activitats relacionades amb el Modernisme de Cartagena i la seva comarca per donar a conèixer el magnífic patrimoni modernista amb què compta. Image of the hydraulic tile pavement previously in the hotel’s library www.cartagenaturismo.es Imatge del paviment hidràulic que hi havia a la sala de lectura de l’hotel Postcard of the Gran Hotel sent in 1916 by Carmen Beltrí, daughter of the building’s architect Postal del Gran Hotel enviada el 1916 per Carmen Beltrí, filla de l’arquitecte de l’edifici In the 1970s the Gran Hotel was fully refurbished inside to turn it into offices though it retained the façade, the interior metal structure and the main staircase. On 29 February 2016, a centenary commemoration was held at the hotel in the form of a dramatised performance and a concert by the Eastern Regimental Band of the Spanish Marine Corps, as in the 1916 inauguration. The event was a chance to see the building brightly lit once again. (Normally, due to its function as offices, it blends unnoticed into the darkness at night.) On the occasion of the Gran Hotel’s centenary, the 2012 Beltrí Commission had petitioned the Cartagena City Council to declare 2016 the Year of Modernismo in Cartagena. Throughout 2016, numerous activities were held in Cartagena and its county to promote the magnificent Art Nouveau heritage it possesses. www.cartagenaturismo.es On 29 February 2016, the building’s centenary celebration included a concert by a Spanish Marine Corps band The 15-metre-tall zinc dome and spire is an identifying El 29 de febrer de 2016 la celebració dels cent anys de l’edifici va incloure un concert d’una banda d’Infanteria de Marina feature of the Cartagena skyline La cúpula i punxa de zinc de més de 15 metres és un tret identificatiu del paisatge de Cartagena ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © J. A. Rodríguez Martín © J. A. Rodríguez Martín © Javier Alcantud private collection collection cantud pr ivate l © Javier A © J. A. Rodríguez Martín coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 50 EL CENTRE THE CENTRE 51 La Societat Charles The Charles Rennie Rennie Mackintosh Mackintosh Society Stuart Robertson FRSA Stuart Robertson FRSA Director, Charles Rennie Mackintosh Society, Glasgow Director, Charles Rennie Mackintosh Society, Glasgow stuart@crmsociety.com stuart@crmsociety.com n els anys de postguerra, els responsables municipals de Salons de Te Willow. Aquesta primera Societat Charles Rennie Mackintosh EGlasgow es mostraren a favor de crear una nova ciutat només va durar un grapat d'anys, però va ressorgir als anys 1970. d'estil modern, molt influenciats per Le Corbusier. La seva El 1972 hi havia propostes d'enderrocar l'escola pública Martyrs i visió d'extenses carreteres unint elegants estructures possiblement traslladar l'església de Queen's Cross pedra per pedra a un geomètriques era tan lluny de la vella Glasgow com puguem altre emplaçament. El 7 de juny de 1973, la Nova Societat de Glasgow imaginar. L'"Informe Bruce" proposava l'enderrocament va convidar les parts interessades total del centre urbà d'estil victorià. Per fortuna, gran part La missió de la Societat a una reunió preliminar als d'aquesta visió futurista no es va fer realitat, però els plans definitius és salvaguardar els Salons de Te Willow (aleshores que es van aprova per a Glasgow sí que contemplaven l'enderrocament edificis Mackintosh ja el departament de vestits de d'enormes franges de la ciutat. casament dels grans magatzems A final de la dècada de 1960, Glasgow posava en marxa un extens Daly's) per estudiar si era el moment adequat per crear una societat o un programa de carreteres que va delmar nombrosos edificis de gran bellesa trust Charles Rennie Mackintosh. i, a causa d'això, va sorgir un nou moviment de pressió, al capdavant del La reunió inaugural de la Societat es va celebrar a la Universitat qual s'hi situava la Nova Societat de Glasgow. Strathclyde el dijous 4 d'octubre de 1973. S'hi van escollir els càrrecs i Cap al 1963 un grup de seguidors i admiradors de Mackintosh un comitè, i va quedar establerta la Societat Charles Rennie Mackintosh. havien establert la primera Societat Charles Rennie Mackintosh. En aquell La missió de la Societat era salvaguardar els edificis Mackintosh, a més moment existia una preocupació pel futur de quatre edificis Mackintosh: de potenciar l'interès per la seva obra i el reconeixement de la seva l'escola del carrer Scotland i l'escola pública Martyrs, a causa de la importància com a arquitecte, dissenyador i artista. La preocupació planificació de l'autovia M8; els Salons de Te del carrer Ingram, i els futurs immediata es referia a l'escola pública Martyrs, i es va presentar una forta plans dels grans magatzems Daly's al carrer Sauchiehall, adjacents als oposició a una sol·licitud de demolició, que oportunament es va retirar. Members of the Society on the Mackintosh Study Tour to Port-Vendres, following in Mackintosh’s footsteps in the south of France Membres de la Societat al Viatge d’Estudis Mackintosh a Portvendres; seguint la petjada de Mackintosh al Rosselló n the post-war years, Glasgow’s city leaders were in lasted a few years, but re-emerged in the 1970s. Ifavour of creating a new modern-style city, very much By 1972, proposals were afoot to demolish Martyrs’ influenced by Le Corbusier. Their vision of sweeping Public School and possibly move Queen’s Cross Church stone motorways linking sleek, geometric structures was about by stone to another site. On 7 June 1973, the New Glasgow as far from the old Glasgow as you could get. The “Bruce Society invited interested parties to a preliminary meeting Report” proposed the complete demolition of the existing at The Willow Tea Rooms (by then the bridal suite of Daly’s Victorian city centre. Luckily much of this futuristic Department store) to vision did not happen, but the final approved plans for Glasgow The aims of the Society consider whether the time did indeed see huge swathes of the city demolished. are to safeguard the was right to establish a CRM During the late 1960s, Glasgow embarked on an extensive Mackintosh buildings Society or Trust. motorway programme which decimated many fine buildings. The inaugural meeting Because of these upheavals, a whole new pressure movement was of the Society was held at Strathclyde University on Thursday, born, in the forefront of which was the New Glasgow Society. 4 October 1973. Office-bearers and a committee were elected By 1963, a group of Mackintosh supporters and enthusiasts and the Charles Rennie Mackintosh Society was established. had set up the first Charles Rennie Mackintosh Society. At the time The aims of the Society were to safeguard the Mackintosh there was concern for the future of four Mackintosh buildings: buildings, encourage interest in his work and emphasise Scotland Street School and Martyrs’ Public School due to the his importance as a great architect, designer and artist. The planning of the M8 motorway; the Ingram Street Tea Rooms and immediate concern was for Martyrs’ Public School, where an the future plans of Daly’s Department Store in Sauchiehall Street application for demolition was vigorously opposed and in due adjacent to The Willow Tea Rooms. This first CRM Society only course withdrawn. The Charles Rennie Mackintosh Society holds diverse fundraising events in its premises at Queen’s Cross, like this Broadway Concert in 2015 La Societat Charles Rennie Mackintosh organitza diversos esdeveniments per recollir fons a la seva seu de Queen’s Cross, com aquest Concert Broadway de 2015 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Stuart Robertson coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Stuart Robertson coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 52 EL CENTRE THE CENTRE 53 A mitjan anys 1970, quan perillava l'existència mateixa de l'església de Queen's Cross, la nova Societat Mackintosh va tenir la valentia de llogar-la i iniciar un procés de rehabilitació i conservació que encara continua avui. La realitat del moment era que senzillament no hi havia cap altra organització o ens públic que semblés tenir la passió, la iniciativa o el compromís d'apostar fort i assumir el risc. La Societat va voler donar exemple i mostrar que una organització sense afany de lucre, petita i independent, era capaç de restaurar amb èxit un edifici en unes condicions gairebé ruïnoses. Arribats als anys 1980 la Societat havia tingut un paper essencial posant Mackintosh a l'escenari internacional; Queen's Cross es trobava en mans segures; l'escola Martyrs i l'escola del carrer Scotland s'havien salvat; els Salons de Te Willow havien reobert les portes; The Hill House pertanyia ara al National Trust for Scotland; Windyhill havia estat restaurada; els principals interiors de la casa dels Mackintosh al número 6 de Florentine Terrace s'havien reunit i exposat meticulosament a la Casa Mackintosh de la Galeria d'Art Hunterian. Eren bones notícies, però encara hi havia feina a fer per garantir el futur de l'edifici Glasgow Herald, l'edifici Daily Record i el número 78 de Derngate a Northampton. En els darrers quaranta anys la Societat ha fet una feina notable en la cura i la conservació de l'església de Queen's Cross (Queen's Cross Mackintosh), a més d'un important paper defensor. Al llarg d'aquest període hem vist nombroses exposicions sobre Mackintosh arreu del món; publicacions pioneres sobre Mackintosh i The Four (Els quatre); la compleció de la Casa per a un Amant de l'Art; la restauració i conversió de l'edifici Scottish actress Kara Wilson performing as Art Deco diva Tamara The Maryhill area of Glasgow in the 1970s, when the CRM Society took up a lease de Lempicka in one of the Society’s fundraising events and began restoration of Queen's Cross Church (on the left) L’actriu escocesa Kara Wilson fent de Tamara de Lempicka, la diva de l'Art La zona de Maryhill de Glasgow als anys 1970, quan la Societat CRM va llogar i iniciar Déco, en un acte de la Societat per recollir fons la restauració de l’església de Queen's Cross (a l’esquerra de la imatge) In the mid-1970s, when the very existence were meticulously reassembled in The of Queen’s Cross Church was under threat, the Mackintosh House at the Hunterian. This newly formed Mackintosh Society took the was great news, but more work was required daring step of taking on a lease and beginning to secure the future of the Glasgow Herald a process of refurbishment and conservation Building, the Daily Record Building and 78 which continues to this day. The reality of Derngate in Northampton. the time was that there was simply no other Over the last 40 years, the Society organisation or public body which appeared to has done a remarkable job in looking after have the passion, drive or commitment to stake and conserving Queen’s Cross Church all and take the risk. The Society wanted to set (Mackintosh Queen’s Cross), along with an example and show that a small independent its important advocacy role. Over this charity could successfully restore a building period we have seen a number of major from a near-derelict condition. Mackintosh exhibitions around the By the 1980s, the Society had played world; ground-breaking publications on a major part in putting Mackintosh on the Mackintosh and the Four; the completion world stage; Queen’s Cross was in safe hands; of the House for an Art Lover; the Martyrs’ School and Scotland Street School had restoration and conservation of the Glasgow been saved; The Willow Tea Rooms had been Herald Building into Scotland’s Centre of reopened; The Hill House was now in the hands Architecture & Design (The Lighthouse); a of the National Trust for Scotland; Windyhill major restoration of 78 Derngate; and the Cover of the CRMS Journal, issue No 100 had been restored; the principal interiors from restoration of the interiors of the surviving the Mackintoshes’ home at 6 Florentine Terrace Ingram Street Tea Rooms. Portada del número 100 de la revista CRMS Journal “Architecture of Nature”, an exhibition by Scottish artist Frances Law, inside the Queen’s Cross Church building, was one of the main events marking the Society’s 40th anniversary in 2013 “Arquitectura de la Natura”, una exposició de l’artista escocesa Frances Law a l’interior de l’església de Queen’s Cross, va ser un dels esdeveniments principals del 40è aniversari de la Societat el 2013 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Stuart Robertson © Stuart Robertson © John McKean coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Stuart Robertson 54 EL CENTRE THE CENTRE 55 Glasgow Herald en el Centre Escocès de l'Arquitectura i In addition to developing Mackintosh Queen’s Cross as a aims were to assess the condition of the surviving Mackintosh built el Disseny (The Lighthouse); una important restauració heritage, music and arts venue, the Charles Rennie Mackintosh heritage, establish its current status from “good condition” through del núm. 78 de Derngate, i la restauració dels interiors Society publish an annual journal, and a regular newsletter is to “in need of immediate repairs” and to provide recommendations dels Salons de Te del carrer Ingram que han sobreviscut. sent to all our members. As well as providing a useful resource for future action. This is the first comprehensive condition A més de desenvolupar la Mackintosh Queen's for students and academics, the CRMS Journal is also of interest survey of the Mackintosh built heritage of around fifty buildings Cross com a espai patrimonial, de música i d'art, la to a wider audience. Reviews of books, exhibitions and events, and monuments and presents an important milestone in the Societat Charles Rennie Mackintosh publica una revista news on Mackintosh collections and updates on developments and understanding and preservation of Mackintosh’s legacy. anual i regularment s'envia un butlletí als socis. A banda conservation programmes are included along with new research. 2018 will be Mackintosh’s 150th birthday and we look de ser un recurs útil per a estudiants i acadèmics, la After the devastating fire at The Glasgow School of Art’s forward to seeing the Mackintosh Building at The Glasgow School revista CRMS Journal té també interès per al públic Mackintosh Building in May 2014, the Charles Rennie Mackintosh of Art rise from the ashes as well as seeing the ambitious plans to general. S'hi presenten ressenyes de llibres, exposicions i Society felt more was needed to protect all Mackintosh built restore The Willow Tea Rooms back to its original grandeur. esdeveniments, notícies sobre les col·leccions Mackintosh heritage. The fabulous resource on the University of Glasgow’s The CRM Society is a small charity that receives no core i actualitzacions sobre programes de desenvolupament i research website, Mackintosh Architecture: Context, Making and financial support and relies heavily on its members’ subscriptions conservació, a més de nous estudis i recerques. Meaning (www.mackintosh-architecture.gla.ac.uk, 2014), provided from around the world. For less than one euro per week you can Després del devastador incendi de l'edifici a rigorous evidence-based list to be surveyed. The Mackintosh support the work of the Society by becoming a member today Mackintosh de la Glasgow School of Art el maig de Buildings Survey (MBS) was commissioned in 2015 by the and help preserve and promote the Mackintosh heritage for future 2014, la Societat Charles Rennie Mackintosh va sentir Mackintosh Society with funding from The Monument Trust. Its generations. que calien més esforços per protegir tot el patrimoni arquitectònic de Mackintosh. Mackintosh Architecture: www.crmsociety.com Context, Making and Meaning (“L'arquitectura de Mackintosh: context, realització i significat”, www. mackintosh-architecture.gla.ac.uk, 2014) és un recurs fantàstic que trobem a la pàgina web de recerca de la Universitat de Glasgow i que ofereix una llista rigorosa The Society runs a series of school workshops throughout the year del patrimoni que cal supervisar. El "Mackintosh La Societat organitza diversos tallers per a escoles durant tot l’any Buildings Survey" (MBS, “Informe sobre els edificis de Mackintosh”) fou un encàrrec de 2015 de la Societat Mackintosh amb finançament de The Monument Trust. L'objectiu és avaluar l'estat del patrimoni arquitectònic conservat de Mackintosh; establir-ne la situació actual, des d'“en bon estat” fins a “requereix intervencions immediates”, i oferir recomanacions per a accions futures. És el primer informe exhaustiu de l'estat del patrimoni arquitectònic de Mackintosh d'una cinquantena d'edificis i monuments i representa una fita en el coneixement i la preservació del llegat de l'arquitecte. L'any 2018 se celebrarà el 150è aniversari del naixement de Mackintosh i esperem veure ressorgir de les cendres l'edifici Mackintosh de la Glasgow School of Art i també veure els ambiciosos plans per restaurar els Salons de Te Willow a la seva grandesa original. La Societat Charles Rennie Mackintosh és una organització petita sense afany de lucre que no rep cap suport econòmic estructural i que depèn essencialment de les subscripcions dels seus membres d'arreu del món. Per menys d'1 € setmanal podem donar suport a la tasca de la Societat fent-nos-en socis per ajudar a preservar i promoure el patrimoni Mackintosh per a les generacions futures. www.crmsociety.com Since January 2015, Queen’s Cross has been the venue for Celtic Connections, Actors portraying Charles Rennie Mackintosh and his wife Margaret visited the old Queen’s Cross Church during the 2012 Mackintosh Creative Festival the UK's premier celebration of Celtic music Actors representant Charles Rennie Mackintosh i la seva dona Margaret van visitar la vella església de Queen’s Cross durant el Mackintosh Creative Festival de 2012 Des de gener de 2015 Queen’s Cross ha estat l’escenari de Celtic Connections, l’esdeveniment de música cèltica més important del Regne Unit ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Stuart Robertson © Stuart Robertson © Stuart Robertson coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 56 Arreu worldwide57 La Casa de les Nimfes The House of the Nymphs patrimoni modernista de Ciutat de Mèxic Art Nouveau Heritage in Mexico City Paloma Cristina Jiménez Vega Paloma Cristina Jiménez Vega Investigadora, Museo Nacional de San Carlos, INBA, México Researcher, Museo Nacional de San Carlos, INBA, Mexico espejo.artnouveau@gmail.com espejo.artnouveau@gmail.com Mèxic anomenem porfiriato una llarga etapa de la A Mèxic, l'Art Nouveau, que per a la burgesia més agosarada n Mexico, we call the long period of our history from Art Nouveau in Mexico, which signified all that was modern A nostra història que va de novembre de 1876 a maig de significava modernitat i originalitat, va tenir una clara influència catalana INovember 1876 to May 1911, when the undisputed governor and original to the most audacious of the bourgeoisie, had a 1911, en què el governant indiscutible fou el general de la mà d'artistes com el pintor Antoni Fabrés, que va realitzar la Sala was General Porfirio Díaz, the Porfiriato. Before his rise to marked Catalan influence. This was imported by artists such as Porfirio Díaz. Abans que arribés al poder, el país es va d'Armes del president Porfirio Díaz, totalment en estil Art Nouveau i que, power, the country was immersed in bloody armed struggles the painter Antonio Fabrés, who created President Porfirio Díaz’s veure immers en un seguit de lluites armades sagnants malauradament, fou destruïda durant els alçaments armats de la revolució; and political changes that began in 1810 with the War of Weapons Room totally in the Art Nouveau style. Unfortunately, it i de canvis polítics que es van iniciar el 1810 amb la A Mèxic, l'Art Nouveau va l'empresari José Luis Independence and culminated with the end of the so-called was destroyed during Guerra de la Independència i van culminar amb el Requena va dissenyar i Second Mexican Empire in 1867. Inherited debts and extreme Art Nouveau in Mexico, had a the armed uprisings final del denominat Segon Imperi el 1867. Els deutes heretats i la forta tenir una clara influència construir el parament de social instability were the main challenges he faced on becoming marked Catalan influence. This of the Revolution. inestabilitat social li van suposar un repte quan va assumir la presidència catalana de la mà d'artistes casa seva ajudat per l'artista President of the Republic. Yet, despite the economic inequalities within was imported by artists such as The businessman de la República. Això no obstant, i malgrat les desigualtats econòmiques com el pintor Antoni Fabrés català Ramon Cantó, i el the population, towards the end of the nineteenth century, he was the painter Antonio Fabrés José Luis Requena, de la població, cap a final del segle XIX es va poder aconseguir un mestre d'obres E. Prunés, able to achieve a certain economic growth and cultural burgeoning, aided by Catalan cert apogeu econòmic i cultural, així com el sorgiment d'una burgesia al despatx del qual van treballar-hi diversos arquitectes mexicans, fou el as well as the emergence of an affluent bourgeoisie that promoted artist Ramón Cantó, designed and built the furnishings of his acabalada que va impulsar les arts. L'alta societat del porfiriat, composta responsable de l'únic immoble modernista a Ciutat de Mèxic, que compta the arts. High society during the Porfiriato, composed of powerful house in this modern style. Furthermore, Catalan master builder E. per europeus poderosos, hisendats, especuladors immobiliaris i, en menys amb la seva firma a la façana, i d'altres construccions Art Nouveau sense Europeans, Mexican landowners, property speculators and, to a lesser Prunés, in whose studio several Mexican architects worked, was mesura, artistes i professionals, va ser la principal responsable dels autoria confirmada —i actualment desaparegudes—, disseminades per les extent, artists and professionals, represented the main commissioners responsible for the only Modernista building in Mexico City which encàrrecs d'arquitectura eclèctica i Art Nouveau. colònies de nova fundació com la Juárez i, principalment, la Roma. of eclectic architecture and Art Nouveau. bears his signature on the façade. Other Art Nouveau constructions of unconfirmed authorship, no longer extant, were erected throughout the recently founded districts such as Colonia Juárez and especially La Roma. Colonia Juárez, a district planned on what was then the city’s outskirts, was split by the city’s main avenue, the Paseo de la Reforma. It was built on the lands of former haciendas (estates) and represented the clearest example of property speculation and the building of mansion-like residences for the diverse hierarchies, which left no doubt as to their occupiers’ healthy financial status. They also left behind a long-gone splendour. One of these houses, small yet significant, is known as the House of the Nymphs. It is situated in General Prim Street No 39, in the once-elegant and distinguished neighbourhood of Colonia Juárez. Built on two levels, it is 16.57 metres deep by 7.52 metres wide. It displays the spatial distribution that represented the latest thing in comfort and intimacy of its time. This consisted of a threefold division: public (or reception) areas such as the foyer, salon and dining room; private rooms – bedrooms, dressing rooms and bathroom – and the service section, dedicated to serving staff, kitchen and larder. The house also incorporated the latest technological advances in domestic life: sewerage, electricity and running water. The building, begun in 1901, was erected in several complementary construction stages. At the time of its design it was not thought of as an Art Nouveau work, since the original plasterwork, though boasting a floral theme, does not reflect this style. This was incorporated in stages: first the ornamental motifs on ceilings and walls, later the integration of the wooden doors and lastly the addition of a bathroom in the stairwell. Present-day aspect of the street façade of the House of the Nymphs Window of the living room on the ground floor, seen from the street Aspecte actual de la façana de carrer de la Casa de les Nimfes Finestra de la sala d’estar a la planta baixa, vista des del carrer ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Paloma Jiménez 2008 © Paloma Jiménez 2008 coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 58 Arreu worldwide59 La colònia Juárez, planificada en el menjador, amb una comunicació fluïda entre The salon, lavishly decorated in the Modernista style, que aleshores eren les rodalies de l'urbs, ambdues estances. was a room intended for leisure and formed the heart of the dividida per la principal avinguda de El menjador, una altra cambra house’s social life. Its eastern wall holds a bevelled mirror, whose la ciutat, el passeig de la Reforma, ricament ornamentada, compta amb undulating form is embedded in plasterwork shaped as bunches of i construïda en terrenys d'antigues frisos i motllures de guixeria, només flowers and long stalks of varying thicknesses. In the space where hisendes, va repres entar l'exemple que aquí els motius ornamentals en lloc they meet, a nymph’s face floats, her plaited hair held in a loose més clar d'especulació immobiliària i de florals són de fruites. Centenars de bun by three large flowers. l'edificació de residències palatines de ramells de raïm s'entrellacen amb tiges From the salon and through a wooden doorway, totally diverses jerarquies que dei xaven clara primes, sinuoses i gracioses, que donen fashioned in the Art Nouveau style and worked with plant motifs la bona posició econòmica dels seus l'aparença de grans fruiters orgànics. in wavy lines, you enter the dining room. The two spaces are ocupants i una esplendor avui ja inexistent. Quan enfilem l'escala principal fluidly connected. The dining room, another lavishly ornamented Una d'aquestes cases, de mida i entrem en l'àmbit privat, els motius space, also has plasterwork friezes and mouldings, but here, instead reduïda però ben important, és la que es troba ornamentals de la guixeria col·locada als of floral, the decoration is of fruit. Hundreds of bunches of grapes al carrer General Prim, núm. 39, en l'antany frisos repeteixen el tema femení en forma de hang in between gracefully thin, intertwined stalks, giving the elegant i distingida colònia Juárez. Construïda en mascarons que guarden una gran semblança appearance of laden fruit boughs. dos nivells, compta amb 16,57 m de profunditat amb els bustos escultòrics de Lambert Escaler: When you climb the main staircase and enter the private per 7,52 metres d'amplada; presenta la Doctor Edgardo Vallejos, who lived and had his rostre emmarcat pel pentinat, típic de l'època, de sphere, the ornamental motifs in the plasterwork on the friezes distribució espacial que en l'època representava practice in the house for many years cabells recollits, ratlla al mig, amb volum als dos repeat the feminine theme in the form of faces that are strikingly el més nou en confort i intimitat, és a dir, àmbits El doctor Edgardo Vallejos, que va viure i tenir la seva costats i al centre una flor; el rostre té els ulls similar to the Lambert Escaler’s sculptural busts: a face framed by públics (anomenats de recepció) —rebedor, saló consulta en aquesta casa durant molts anys tancats, suggerint privacitat. i menjador—, privats —dormitoris, vestidors i Després de la revolució mexicana, la cambra de bany—, i de servei —una secció destinada al servei, cuina i colònia Juárez va anar caient en la decadència. Les residències van anar rebost—, així com els avenços tecnològics que tot just s'incorporaven a la perdent la seva esplendor i moltes van desaparèixer. No fou el cas de la vida domèstica —drenatge, electricitat i aigua corrent. casa de General Prim, 39, que va estar ocupada durant gairebé vint anys L'immoble, que data de 1901, presenta diversos moments pel metge Edgardo Vallejos Fajardo, que la utilitzava com a habitatge i constructius que conviuen en harmonia. En el moment de la seva consultori. concepció no es va pensar com una obra d'Art Nouveau, atès que les Pels volts dels anys 90, la casa va passar a ser propietat de la primeres guixeries, tot i tenir una temàtica floral, no presenten aquest Secretaria de Governació i actualment s'utilitza com a oficina pública. estil, que es va anar incorporant per parts: primer els motius ornamentals Malgrat no existir documentació que constati l'autoria de The entrance door of the house boasts intricate ironwork decoration dels sostres i les parets, després la integració de les portes de fusta i, l'immoble, hi és clara la influència catalana i el llenguatge estilístic del La porta d’entrada a la casa destaca per una elaborada decoració de forja finalment, l'afegit d'un bany al buc de l'escala. Modernisme, que va deixar petja en l'arquitectura, la literatura i el disseny El saló, amb abundant ornamentació modernista, destinat a la gràfic mexicans. recreació i sobretot a la vida social dels habitants, posseeix una lluna En les ciutats amb major apogeu econòmic durant el porfiriat s'hi its hairstyle — typical of the period — with the hair bound up, bisellada i de forma ondulant, encastada a la paret oriental per mitjà de poden trobar encara alguns exemples, pocs però dignes, de l'assimilació parted in the middle, full on both sides and with a flower in the guixeries en forma de poms de flors i tiges llargues de diferents gruixos del Modernisme en terres mexicanes. Alguns es troben en una situació de centre. Each face has its eyes closed, suggesting privacy. acabades en un mascaró d'una nimfa de cabells trenats i cenyits per tres greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació immobiliària i de grans After the Mexican Revolution, Colonia Juárez started to fall grans flors, que descansen en un monyo d'aspecte lleuger. llacunes en les lleis de protecció del patrimoni. Mèxic i les seves institucions into decline. These stately homes began to shed their splendour Des del saló i a través d'una porta de fusta totalment en l'estil culturals tenen la tasca àrdua de donar a conèixer, preservar i difondre un and many disappeared. Not so the house at General Prim 39, Art Nouveau i tallada amb ondulacions de tipus vegetal, s'accedeix al patrimoni modernista que forma part de la nació i del món. which was occupied for almost twenty years by the doctor Edgardo Vallejos Fajardo, who used it as a home and surgery. Around the 1990s, the house became the property of the Secretariat for Governance and is currently used as public offices. Although no documentation remains stating who designed the property, its Catalan influence is unmistakeable, as is the stylistic language of Modernisme which left its imprint on Mexican architecture, literature and graphic design. In cities with greater economic growth during the Porfiriato, one can still find a few noteworthy examples of the assimilation of Modernisme on Mexican soil. Some of these buildings are in grave danger of disappearing due to property speculation and huge lacunas in heritage protection legislation. Mexico and its cultural institutions face the arduous task of promoting, preserving and disseminating their Modernista heritage, one that belongs both to Mexico and the world. Decorative door frame, which alters the original plaster mouldings. The Detail of Art Nouveau plaster mouldings framing a mirror in the living room; Period photo of the House of the Nymphs, with a sign on the Art Nouveau features were not part of the initial design of the house note the central motif of a nymph’s face parapet announcing Dr Vallejos’ practice Marc d’una porta de la sala d’estar, que altera les motllures de guix originals. Detall de motllures modernistes de guix emmarcant un mirall a la sala d’estar; Foto d’època de la Casa de les Nimfes, amb un rètol al coronament Els elements modernistes no formaven part del disseny inicial de la casa destaca la cara femenina central anunciant la consulta del Dr. Vallejos ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Paloma Jiménez 2008 ivo Histórico de la Secrh eta Arc ría d e © Salud © Paloma Jiménez 2008 © Fototeca Constantino Reyes-Valerio de la CNMH-SECRETARIA DE CULTURA-INAH-MEX © Paloma Jiménez 2008 coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 60RESTAURACIÓ RESTORATION61 La restauració del Pavelló de Restoration of the Sant Pau l’Administració de Sant Pau, un gran repte Administration Pavilion: A Huge Challenge Joan Nogué i Arbusà Joan Nogué i Arbusà Nogué, Onzain & López Arquitectes, Barcelona Nogué, Onzain & López Arquitectes, Barcelona jnogue@onl.cat jnogue@onl.cat l Pavelló de l’Administració de he Administration Pavilion of the Hospital de accommodation for workers and doctors on the third floor. El’Hospital de la Santa Creu i Sant la Santa Creu i Sant Pau (Hospital of the Holy Over time and according to hospital needs, the pavilion Pau va ser projectat i dirigit per Lluís Cross and Saint Paul) was designed and the works changed its function by adding new programmes, installations, Domènech i Montaner entre el 1902 overseen by Lluis Domènech i Montaner between extensions, annexes, mezzanines and landings. These interventions, i el 1923 com la gran porta d’accés 1902 and 1923 as an impressive entrance portal lacking the due care that such valuable architectural heritage al recinte hospitalari. El pavelló era to the hospital complex. The pavilion was the required, increased pressure on the building and caused dramatic el punt neuràlgic que aglutinava els Tnerve centre that connected the Hospital’s general alterations to its original image. These modifications, along with serveis generals de l’hospital: vestíbul i recepció services: foyer and patient reception on the ground floor; storerooms the progressive deterioration and ageing of its materials, the effect de malalts a la planta baixa; emmagatzematge i and connection with the other pavilions by tunnel in the basement; of weather and pollution, caused damage, mutilations, losses – one connexió per túnel amb la resta de pavellons des administration and general filing in the west wing; medical and could almost say traumas – that altered the building’s appearance de la planta soterrani; gestió administrativa i arxiu nursing staff with a central library in the east wing; a conference hall yet neither its character nor essence. So the building reflected its general a l’ala oest; cos mèdic i infermeria amb and rooms attached to the central building, and some remarkable own punishing life and serious lack of maintenance. biblioteca central a l’ala est; sala d’actes i sales annexes al cos central, i uns singulars habitatges per a treballadors i metges a la planta tercera. Aerial view of the Sant Pau Administration Pavilion after restoration / Vista aèria del Pavelló d’Administració de Sant Pau un cop acabada la restauració Al llarg del temps i en funció de les © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau necessitats hospitalàries, el pavelló va anar canviant el seu ús amb la incorporació de nous programes, instal·lacions, ampliacions, annexos, altells i entresolats, incrementant la pressió sobre l’edifici amb unes intervencions que no presentaven la cura que un immoble de tan alt valor patrimonial requeria i provocant fortes alteracions en la imatge original. Aquestes modificacions, junt amb el progressiu deteriorament i envelliment dels materials, l’acció dels agents atmosfèrics i la contaminació, van provocar ferides, mutilacions, pèrdues, quasi podríem dir traumes, que li van alterar l’aspecte però no el caràcter ni l’essència. Era doncs, el reflex d’un edifici amb una vida intensa i una gran manca de manteniment. A principis de segle, l’Administració de l’Hospital de Sant Pau va iniciar el trasllat de l’activitat sanitària a un nou edifici, mentre que els pavellons de l’antic Recinte Modernista es destinaven a nous usos, principalment culturals, universitaris i de recerca científica. El 2010 l’equip de Nogué Onzain & López Arquitectes va guanyar el concurs per a la restauració i adequació del Pavelló de l’Administració. La proposta es va presentar en col·laboració amb les arquitectes especialistes en patrimoni Clàudia Sanmartí i Gemma Serch, la historiadora Montse Villaverde, les restauradores M. José Gràcia i Lourdes López, l’arquitecte especialista en estructures Jordi Bernuz, i un seguit d’especialistes en diferents disciplines: instal·lacions, il·luminació, acústica, medi ambient i eficiència energètica. El lema del concurs quedava definit en el proverbi llatí Non progredi regredi est (No avançar és retrocedir), First-floor corridor of one wing of the Administration Pavilion after restoration Passadís de la planta primera d’una de les ales del Pavelló d’Administració després de la restauració ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 62RESTAURACIÓ RESTORATION63 At the start of this century, the Hospital de Sant Pau Administration began to move its healthcare activity to a new building while the pavilions of the old Modernista complex were given over to new uses, mainly in the cultural, university and scientific research spheres. In 2010, the firm Nogué Onzain & López Arquitectes won the competition to restore and refurbish the Administration Pavilion. Their proposal was presented in collaboration with the specialist heritage architects Clàudia Sanmartí and Gemma Serch, historian Montse This collective effort Villaverde, restorers Mª José Gràcia and Lourdes López, enabled detailed restoration specialist structural architect that has emphasised the Jordi Bernuz and a team of building’s heritage quality specialists in diverse disciplines such as utilities, lighting, acoustics, the environment and energy efficiency. The competition was encapsulated by the Latin proverb Non progredi regredi est (“Not to advance is to retreat”), to reflect the idea that historical buildings remain alive when we use them and refurbish them for new uses. We proposed a thorough, comprehensive yet respectful intervention, one that aimed to restore the building’s original beauty, changed and highlighted by the passing of time. So we wanted to incorporate such scars into the restoration as helped explain its history. © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau The first step in the works was restoring roofs to protect the building’s interior El primer pas de les obres en si va ser restaurar les cobertes per protegir l’interior de l’edifici participant de la idea que els edificis històrics es mantenen vius quan els fem servir o es rehabiliten per adequar-los a nous usos. Es proposava una intervenció global, profunda i respectuosa, que pretenia retornar a l’edifici la seva bellesa inicial, modificada i matisada pel pas dels anys, i per tant incorporant també a la restauració aquelles cicatrius que ajudessin a explicar la seva història. Les estratègies d’actuació ens van portar a debatre, dins l’equip de projecte, quina era la fórmula més adient per recuperar el pavelló, incorporant les infraestructures necessàries per adequar-lo al nou programa d’usos plantejat per L’esforç col·lectiu va l’Administració. Això va significar permetre una minuciosa un gran repte, que girava entorn restauració que ha posat de diversos criteris d’intervenció. En primer lloc, calia restablir la en valor la qualitat de imatge urbana i monumental del l’edifici patrimonial pavelló, recuperant-ne l’aspecte original tot buscant de nou la forta simetria de l’edifici i la plaça d’accés, reforçant la transparència del porxo i recuperant la imatge de les façanes originals projectades per Domènech amb la restitució de l'ornamentació perduda o deteriorada. També calia Restoring the ceramic mosaics of the façade required the combined efforts of a specialised team La restauració dels mosaics de la façana va requerir els esforços combinats d’un grup d’especialistes ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Lorem © Ipsum coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu RESTAURACIÓ RESTORATION65 Our strategies for intervention led us, within the project team, to debate what the most suitable formula for recovering the pavilion was, incorporating the necessary infrastructures to adapt it to its new programme of use devised by the Administration. This signified a huge challenge, pivoting on diverse intervention criteria. Firstly, we sought to re-establish the pavilion’s urban, monumental image, recovering its original appearance while once more seeking to define the building’s strong symmetry and its entrance courtyard, reinforcing the transparency of its porch and recovering the appearance of the original façades Domènech designed by restoring lost or deteriorated ornamentation. We also had to clarify and rationalise the new routes, substituting the original spaces of the auxiliary stairways and utilities as a new vertical communication hub for people and installations, recovering the loggias and rooms on the south façade as horizontal routes that connect the new stairways with the different rooms and enlarging the service spaces in underground rooms attached to the pavilion. The main entrance hall was fully restored to its original state (seen in the period photo), removing all the elements that had been added on over the years. Above, the final result To restore the most relevant interior El vestíbul principal va ser restaurat integralment per retornar-lo al seu estat original (que es pot veure a la foto d’època) spaces, four new communication hubs were i es van eliminar tots els elements que s’hi havien anat afegint amb el pas dels anys. A dalt, el resultat final incorporated, which enabled us to free up all the original rooms on the basement, ground, first and second floors while preserving their spatial layout and recovering their original ornamental status to a greater or lesser extent depending on the state of conservation we encountered. When applying new materials we consciously sought neutrality and naturalness in order to highlight the original materials, striving not to compete but always aiming for contention, exactitude and the original essence in the new interventions. We also adhered to criteria of sustainability while seeking efficiency and comfort for users and maintaining absolute respect for the building’s heritage value, despite the difficulties of laying utilities to adapt the complex to its new uses due to its decorative richness. In applying restoration criteria, we clarificar i racionalitzar els nous recorreguts amb la substitució dels ornamental original en major o menor mesura depenent del grau de discarded both the idea of a reconstruction that espais originals de les escales secundàries i serveis de planta com a nous conservació en què es trobava. En l’aplicació dels nous materials buscàvem was faithful to the original and the concept nuclis de comunicació vertical per a persones i instal·lacions, recuperant conscientment la neutralitat i la naturalitat per ajudar a destacar-los dels of a stark juxtaposition of the old with the les lògies i sales de la façana sud com a recorreguts horitzontals que materials originals sense vocació de competir, cercant en tot moment new. In contrast, we did consider the signs of connectessin les noves escales amb les diferents sales i ampliant els la contenció, el rigor i l’essència en les noves intervencions. També es the passing of time as a factor with its own espais de serveis en sales soterrades annexes al pavelló. va treballar amb criteris de sostenibilitat, buscant alhora l’eficiència i el aesthetic value per se, which might increase the Per recuperar els espais interiors més rellevants es van incorporar confort dels usuaris i mantenint el màxim respecte pel valor patrimonial building’s value, using the criteria of recovery quatre nous nuclis de comunicació, la qual cosa va permetre alliberar el de l’edifici malgrat les dificultats que suposa el traçat de les instal·lacions of its original state in some cases and an 100% de les estances originals de les plantes soterrani, baixa, primera per adequar-les al nou ús per la riquesa decorativa del conjunt. En explanation of the pavilion’s history through i segona, tot preservant-ne la morfologia espacial i recuperant l’estat l’aplicació dels criteris de restauració vàrem descartar tant l’opció de la testimonies in others. Mosaic floors of the first-floor rooms were recovered to pristine condition El terres de mosaic de les sales de la planta primera van ser retornats a un estat impecable ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau © Fundació Privada Sant Pau © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 66RESTAURACIÓ RESTORATION reconstrucció fidel a l’original com l’aposta pel contrast a través de la troballes que van anar apareixent durant l'execució de l’obra van significar juxtaposició d'allò vell amb el que és nou. En canvi, vam considerar el que aquest estudi seguís viu fins al final. Es van realitzar analítiques dels signe del pas del temps com a element amb un valor estètic per se, capaç materials, cales, aixecaments exhaustius, fotografies de tot el procés, de potenciar la vàlua de l’edifici, seguint com a criteri la recuperació de anàlisis estructurals, estudis acústics, estudis sobre el comportament l’estat original en alguns casos i l’explicació de la història del pavelló a climàtic de l’edifici, i d’altres que anaven encaminats a conèixer en través dels testimonis que havia deixat en d’altres. profunditat el pavelló per poder decidir com actuar davant els tresors Per posar en valor la riquesa decorativa i escultòrica del pavelló, vam amagats i les destrosses que anaven apareixent i per dotar-lo d’unes adoptar quatre mètodes principals de restauració. L’objectiu era restituir prestacions tècniques i d’un confort adequats als paràmetres d’avui dia. l’aspecte original i per fer-ho es van aplicar tècniques no agressives de Per aquest motiu, es va fer necessari el treball d’un equip neteja i sanejament de revestiments o elements ornamentals juntament interdisciplinari en totes les fases del projecte per tal d’ajudar la direcció amb aspectes de consolidació i rejuntada. En alguns casos de peces o facultativa en la presa de decisions. La tasca dels restauradors i els superfícies que estaven molt deteriorades o amb pèrdues, aquestes es van artesans que van treballar amb les tècniques i els materials originals va ser poder substituir, restituir o reintegrar a l’original amb aplicació de tècniques fonamental a fi de materialitzar correctament tot el fruit de la investigació il·lusionistes gràcies al coneixement físic, gràfic o fotogràfic de l’estat portada a terme durant quatre anys, des del concurs fins a la finalització original. En d’altres casos, quan no existia informació suficient sobre peces de l’obra. L’esforç col·lectiu va permetre una minuciosa restauració que ha que s’havien perdut, es va buscar la reinterpretació per millorar i recuperar posat en valor la qualitat de l’edifici patrimonial amb la recuperació dels el conjunt, i restituir-les amb el principi de la diacronia harmònica –és a espais interiors i la riquesa dels seus elements ornamentals. dir, amb un diàleg harmònic entre els materials originals i els nous però Aquesta adequació als nous usos va retornar al pavelló la vocació sense que es confonguin. Finalment, en casos molt específics, els materials d’edifici de serveis, punt neuràlgic del nou Recinte Modernista de Sant ceràmics originals que s’havien desmuntat es van situar en llocs estratègics Pau. I malgrat sembli que això hauria de facilitar-ne les tasques de de l’edifici com a revestiments expositius, col·locats amb una tècnica recuperació, l’alt grau de confort i l’alt nivell de prestacions tècniques i reversible d’un morter especial per facilitar-ne la recuperació. tecnològiques que se li demanen esdevenen ara un nou motiu de pressió La proposta d’intervenció sempre va partir de la voluntat de per a l’edifici. La nostra tasca va consistir a fer possible la coexistència recuperar l’edifici i els espais originals, i per tant l’estudi exhaustiu de la d’aquestes altes prestacions sense desfigurar-lo, essent respectuosos amb documentació del projecte de Domènech i Montaner va ser fonamental la singularitat patrimonial de l’edifici, potenciant el seu valor com a bé © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau en la gestació del nostre projecte. Es van consultar les memòries, les actes cultural i assolint un confort òptim per als nous usuaris. Restoration process of the ceramic pieces in the ceiling of one of the main halls d’obra, les imatges i els plànols originals, alhora que les descobertes i Procés de restauració de les peces ceràmiques del sostre d’una de les sales principals www.santpaubarcelona.org To showcase such decorative and sculptural wealth, we analyses of materials, probes, exhaustive surveys, photos of the entire adopted four main restoration methods. The aim was to restore process, structural analyses, acoustic studies, studies of the building’s the original appearance and so, to recover this, we applied climatic behaviour and others aimed at discovering everything about non-aggressive cleaning and repair techniques to cladding and the pavilion in order to make decisions on how to act to save such ornamental elements along with reinforcement and repointing of hidden treasures and rectify the damage that was being uncovered the masonry. In some cases, where pieces or surfaces were badly while adding technical features and comfort on a par with today’s deteriorated or had been lost, they were substituted, restored or standards. reintegrated with the original through an application of illusionist For this reason, the work of an interdisciplinary team was techniques thanks to our physical, graphic or photographic essential at all project phases in order to aid the project management knowledge of the original state. In other cases, when insufficient in decision-making. The task of the restorers and craftspeople who information existed on pieces that had been lost, we sought a worked with the original techniques and materials was fundamental reinterpretation to improve and recover the whole, restoring them in terms of correctly materialising all the fruits of the research carried according to the principle of harmonic diachrony – that is, a out over four years, from the original competition to termination of harmonious dialogue between the original and new materials yet the works. This collective effort enabled detailed restoration that has without confusing them. Lastly, in specific cases, the original ceramic emphasised the building’s heritage quality with the recovery of its materials had been dismantled. These were situated in strategic interior spaces and its wealth of ornamental elements. places in the building as exhibition claddings, installed using a This adaptation to new uses returned the pavilion to its vocation reversible technique and a special mortar so as to facilitate recovery. as a service building, the heart of the new Sant Pau Modernista Our proposal for intervention always stemmed from our Complex. Yet the high degree of comfort and many technical and desire to restore the building and its original spaces, so exhaustive technological features required have become a source of pressure study of the documentation of Domènech i Montaner’s plans was on the building, despite seeming that they should have facilitated fundamental to managing our project. We consulted records, works restoration tasks. Our challenge was to make the coexistence of such journals, photos and original plans ... while the discoveries and up-to-date features possible without disfiguring the building, to findings that began to appear during the execution of works meant respect its architectural singularity, emphasise its value as a cultural that such studies remained intensive right up until the end. We made asset and achieve an optimum level of comfort for its new users. One of the main challenges in the restoration process was to do away with the machinery and connections of the old electrical and conditioning systems fitted on the building’s façades. The solution included a general plan to locate the new, environmentally friendly services in an underground grid system www.santpaubarcelona.org Un dels reptes principals de la restauració va ser eliminar la maquinària i connexions dels antics sistemes elèctrics i de condicionament de l’edifici. La solució va incloure un pla general per ressituar tots els serveis, renovats amb sistemes més sostenibles, en una xarxa subterrània ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau © Robert Ramos/Fundació Privada Sant Pau coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu 6P8ROTAGONISTES LIMELIGHT 69 Johannes Mutters, Johannes Mutters: un arquitecte versàtil A Versatile Architect Arno Weltens Arno Weltens President de la Fundació Behoud Nederlandse Jugendstilarchitectuur, la Haia Chairman of the Behoud Nederlandse Jugendstilarchitectuur Foundation, The Hague arno.weltens@versatel.nl arno.weltens@versatel.nl ohannes Mutters va néixer el 5 de novembre de 1858 a la ohannes Mutters was born on 5 November 1858 JHaia. Fill d'un majorista de vins, als divuit anys, en acabar Jin The Hague. After completing secondary school l’escola secundària, va entrar a treballar com a voluntari al at eighteen, this son of a wine wholesaler went to despatx d’arquitectes de Constantijn Muysken, i el 1879 va work as a volunteer in the architectural studio of començar dos anys de classes d'arquitectura a l'Acadèmia d'Art Constantijn Muysken, and in 1879 began two years Figuratiu de la Haia. Després d’un viatge d'estudis per Europa i of architecture classes at The Hague Academy of un any més d’estudis a l'Acadèmia d'Anvers, el 1886 Mutters Figurative Art. Following a study tour through Europe s'estableix a la Haia com a arquitecte independent, i un any més tard es casa and a further year of studies at the Antwerp Academy, Mutters set amb Maria Catharina Brouwer. Al llarg de la seva carrera, l’excel·lència del himself up in The Hague in 1886 as an independent architect, and a treball de Johannes Mutters seria àmpliament reconeguda: a l'Exposició year later married Maria Catharina Brouwer. Throughout his career L'obra de Johannes Mutters Universal de Brussel·les the excellence of Johannes Mutters’ work was widely recognised: at de 1897 rep un diploma the 1897 Brussels World’s va obtenir la medalla d'or honorífic, i a la del 1900 a Johannes Mutters's work Fair he received an honorary a l'Exposició Universal de París la seva obra obté una was awarded a gold medal diploma, and in the 1900 París el 1900 medalla d'or. També va ser in the 1900 Paris Fair Paris Fair his work was nomenat cavaller de l'Orde awarded a gold medal. He d'Orange-Nassau (1900) i va rebre la Legió d'Honor Francesa. Inicialment, was also appointed a Knight of the Order of Orange-Nassau (1900) els dissenys de Mutters s'emmarcaven en l'estil neorenaixentista flamenc- and received the French Legion of Honour. Initially, Mutters’ designs holandès, fins que el va inspirar la vistositat del Jugendstil. fell within a Flemish-Dutch Neo-Renaissance style until he became L'any 1896 Mutters dissenya un edifici per a la seva família al inspired by Jugendstil’s striking appearance. carrer Wassenaarseweg de la Haia, amb una planta que seguia l'estil In 1896, Mutters designed a building for his family in britànic, on una escala ampla envoltava un vestíbul. La façana era prou Wassenaarseweg Street in The Hague, on a plan that followed the moderna per l’època: de distribució asimètrica, estava totalment coberta British style, with a broad staircase framing the vestibule. The façade de motius florals i vegetals capritxosos, inclosos els vitralls a les targes was patently modern for the period: distributed asymmetrically, it de les finestres. Malauradament, l'edifici va ser destruït durant la Segona was totally covered by whimsical floral and plant motifs, including Guerra Mundial. L'any 1897 Mutters va rebre l'encàrrec de construir un the panes of the transom lights. Unfortunately, the building was edifici comercial de quatre pisos amb magatzem al carrer Hoogstraat, i va destroyed during the Second World War. In 1897, Mutters received lliurar un edifici que barrejava l'historicisme amb influències islàmiques the commission to erect a four-storey commercial building with i del Jugendstil. La façana era simètrica, amb un revestiment de blocs de Commercial building in Hoogstraat street in The Hague, an 1897 work by Mutters a storeroom on Hoogstraat, delivering a building that blended Drawing of the headquarters of the Landbouw Dairy Factory, designed by Mutters in 1900 and demolished in the 1970s Edifici comercial al carrer Hoogstraat de la Haia, obra de Mutters de 1897 historicism with Islamic influences and Jugendstil. Dibuix de la seu central de la Lleteria Landbouw, dissenyada per Mutters el 1900 i enderrocada als anys 1970 “Un arquitecte hauria de desenvolupar “An architect should develop decorative habilitats de decorador; un decorador hauria skills; a decorator should develop de desenvolupar habilitats d’arquitecte.” architectural skills” Johannes Mutters Johannes Mutters Mutters designed the Heineken Brewery stand at the Paris 1900 Exposition Universelle Portrait of Johannes Mutters in the 1920s Mutters va dissenyar l'estand de la Cerveseria Heineken a l’Exposició Universal de París Retrat de Johannes Mutters als anys 1920 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Haags Gemeente Archief © Arno Weltens Public domain © Haags Gemeente Archief coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu 7P0ROTAGONISTES LIMELIGHT 71 pedra natural de color beix intercalats amb franges decoratives de pedra han desaparegut; però el tret més distintiu de la casa probablement són The façade was symmetrical, clad in blocks of beige natural stone that natural decorada amb filigranes de flors. També incloïa motius animals de les reixes decoratives de ferro forjat. La casa senyorial del número 107 del alternated with decorative friezes of natural stone decorated in flowery granotes i cargols, molt probablement obra de l'escultor Rien Hack. mateix carrer, de 1899-1901, presenta una façana d'obra vista de maons filigree work. It also included animal motifs, such as frogs and snails, Al carrer Jan van Nassaustraat, Mutters hi va deixar dues cases. El rojos intercalats amb franges d'altres tons sobre un sòcol de pedra calcària. most likely the work of the sculptor Rien Hack. 1899 va fer l'edifici Wirtz, de façana d'obra vista amb maons de diversos Emulant el seu homòleg belga Paul Hankar, Mutters decora aquesta elegant In Jan van Nassaustraat, Mutters built two houses. In 1899, he colors i pedra calcària d'Écaussines (Bèlgica) en el semisoterrani, inspirada façana amb un fris damunt de les finestres del pis de dalt, i distribueix la erected the Wirtz building, with a façade of open brickwork in varying en l'estil Tudor anglès. A la banda dreta hi ha tribunes semicirculars en façana i el finestral combinat de l'àtic de manera semblant. Criden l'atenció colours with a half-basement of Écaussines limestone (Belgium), dos pisos, i sobre aquestes un àtic amb voladís amb una finestra triple. les decoracions amb maons en forma de ventall dels gablets de les finestres inspired by English Tudor architecture. Two floors each boast curving Les teulades inclinades són de teules color antracita. Damunt de del primer pis, i el fris que hi ha sota la canal de fusta que sobresurt de bay windows on the right, while above, an attic extension containing l'entrada principal trobem un panell esgrafiat amb motius florals i l’any la teulada. També cal destacar les reixes de ferro forjat amb motius al a triple window overhangs these. The high-pitched roofs are covered in de construcció. Originalment, l'obra presentava filigranes decoratives i balcó sobre mènsules de pedra calcària i el sostre amb coberta de teules anthracite-coloured tiles. Over the main entrance is an sgraffiti panel esgrafiats amb motius florals a tota la part superior de la façana, que avui asfàltiques amb l’acabat del carener de zinc amb pinacles. depicting floral motifs and the year of construction. Originally, the building displayed decorative sgraffiti filigrees with floral motifs along the entire upper edge of the façade, but these are no longer extant. However, the house’s most distinctive feature is no doubt its decorative wrought-iron railings. The town house at number 107 on the same street, built in 1899−1901, displays a façade of open red brickwork alternating with strips in other tones on a limestone base. Emulating his Belgian counterpart, Paul Hankar, Mutters decorated this elegant façade with a frieze above the upper-storey windows, and distributed the façade with combined attic windows in a similar manner. Most striking are the fan-shaped brick decorations in the discharging arches of the first-floor windows, and the frieze below the timber eaves that project from the roof slope. Other highlights are the carefully worked motifs on the wrought- iron balcony railings supported on limestone corbels and the roof clad in asphalt tiles with a zinc ridge piece and pinnacles. The Dutch Pavilion of the Paris 1900 Exposition, designed by Mutters and decorated by Sluyterman, was considered a big success El Pavelló Holandès de l’Exposició de París de 1900, dissenyat per Mutters i decorat per Sluyterman, va ser considerat un gran èxit L'any 1900 el govern dels Països Baixos va nomenar Johannes Mutters arquitecte-interiorista de la delegació neerlandesa de l'Exposició Universal de París, on va construir dos pavellons temporals juntament amb Karel Sluyterman, artista i professor, que van tenir un gran èxit. Mutters es va ocupar del disseny arquitectònic, mentre que Sluyterman en va fer la decoració, dirigint altres artistes i empreses famosos. Mentrestant, Mutters dissenyà la seu principal de la fàbrica de productes làctics De Landbouw, un edifici de tres plantes amb una torre de quatre pisos en In this family house on Jan van Nassau street in The Hague, built in 1899−1901, Mutters used structure and spatial distribution as decoration, in a style reminiscent of Paul Hankar’s work. Top, front façade; above, detail of balcony ironwork The house in The Hague that Mutters built for his family in 1896 was destroyed in World War II A aquesta casa familiar del carrer Jan van Nassau de la Haia, construïda els anys 1899-1901, Mutters va usar l’estructura i la distribució espacial com a decoració, en un estil que recorda les obres de Paul Hankar. A dalt, façana del carrer; a baix, forja del balcó La casa que Mutters va construir a la Haia per a la seva família el 1896 va ser destruïda a la Segona Guerra Mundial ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Haags Gemeente Archief © Haags Gemeente Archief © Arno Weltens © Arno Weltens coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu P72ROTAGONISTES LIMELIGHT © Haags Gemeente Archief In the main hall of the De Witte gentlemen’s club, Mutters developed a fully Jugendstil design, particularly in the curved stained-glass skylights, the stylised butterfly mezzanine metallic railings and the symbolist paintings on the walls. This hall was modified in the 1930s A la sala principal del club de cavallers De Witte, Mutters va desenvolupar un disseny plenament Jugendstil, en especial amb les lluernes corbades de vitralls, les baranes metàl·liques amb motius de papallones estilitzades i les pintures simbolistes de les parets. La sala va ser modificada els anys 1930 In 1900, the Netherlands government appointed Johannes Mutters as architect and interior designer to the Dutch delegation at the Paris World’s Fair, where, in collaboration with the artist and teacher Karel Sluyterman, he built two temporary pavilions which were hugely successful. Mutters The Wirtz building (1899) reveals Mutters’s taste for the English Tudor style. The top floors had decorative sgraffitto on the façade that are now lost; only the panel above the entrance door has been preserved was responsible for the architectural design while Sluyterman took L’edifici Wirtz (1899) revela el gust de Mutters per l’estil Tudor anglès. Els pisos superiors tenien esgrafiats decoratius a la façana, charge of the decoration, managing other famous artists and companies. que es van perdre; tan sols s’ha conservat el panell sobre la porta d’entrada Meanwhile, Mutters designed the central offices of the De Landbouw dairy plant, a three-storey building with a four-storey tower in an asymmetrical layout at one end. A balcony with a wrought-iron railing presided over the disposició asimètrica en un dels extrems. Damunt de l'entrada trobem un De Witte va decidir ampliar el seu edifici, i en va encarregar el disseny a entrance. Unfortunately, despite the legal protection it enjoyed as a national balcó amb barana de ferro forjat. Malgrat la protecció legal que li donava Mutters. L'arquitecte va decidir que l’ampliació imités la façana de l'edifici monument, this building was demolished in the late seventies. el fet de ser monument nacional, a finals dels anys setanta es va decidir dels anys 1870, donant una forma simètrica al conjunt. En canvi, per a Another important commission Mutters received was to renovate enderrocar aquest edifici. l'interior va triar una decoració contemporània d'estil Jugendstil, amb two buildings on Venestraat in The Hague to turn them into a shop and Un altre encàrrec important que va rebre Mutters va ser el de renovar unes imponents cúpules sobre arcs escarsers amb vitralls que permetien a tearoom in 1902. Mutters added a natural stone façade with decorative dos edificis del carrer Venestraat de la Haia per convertir-los en botiga i l'entrada de llum natural. Hi va afegir unes sorprenents pintures murals strips of green limestone, and limestone reliefs by Rien Hack on the jambs, saló de te, l'any 1902. Mutters hi va afegir una façana de pedra natural simbòliques, llums ornamentals i una balustrada metàl·lica en forma de representing oriental masks, among other motifs. On the undersides of amb franges decoratives de pedra calcària verda, i escultures de pedra papallona a l'entresòl. Aquest interior va ser modificat als anys 1930 per the balconies he placed tile mosaics depicting peacock feathers, and on calcària de Rien Hack als brancals, que representaven màscares orientals, adaptar-lo a l'estil del moment. the first-floor windows and the second-floor balconies, wrought-iron entre altres motius. Als reclaus dels balcons hi va ubicar mosaics de rajola D’aquesta època també cal destacar les vil·les Vista di Mare i railings with geometric motifs. Cast-iron lintels above the second-floor i plomes de paó com a elements decoratius, i a les finestres del primer pis Casa Maria, al centre turístic costaner de Scheveningen, que Mutters va windows complete the façade design. A year later, the board of the De i els balcons del segon, reixes de ferro forjat amb motius geomètrics. Les dissenyar també el 1903. Amb façanes amb entramat a l’estil dels xalets Witte gentlemen’s club decided to enlarge its premises, and commissioned llindes de ferro colat de damunt de les finestres del segon pis completaven alpins, aquestes cases eren de fet una doble vil·la sota una sola teulada. Mutters with the design. el disseny de la façana. Un any més tard, la Junta del club de cavallers Les façanes d'estucat blanc amb franges decoratives i les finestres Autographed portrait of Johannes Mutters in the early 20th century Retrat de Johannes Mutters a les primeries del segle XX, signat per ell mateix ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Arno Weltens © Arno Weltens © Haags Gemeente Archief coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu P74ROTAGONISTES LIMELIGHT 75 rodones de pedra verda vitrificada encara es conserven. Altres elements The architect decided that the enlargement should imitate the d’aquestes cases, però, han desaparegut, com les finestres creuades 1870s building façade, endowing symmetry on the whole. In i les xemeneies altes, la balustrada de fusta de l'escala de l'entrada contrast, for the interior he chose contemporary Jugendstil i el mosaic amb el text "Vista di Mare", que fou sacrificat arran de decoration, with impressive domes rising above segmental l'ampliació de les finestres del pis. També obra de Mutters va ser el arches and skylights that allow plenty of natural light. He disseny del restaurant Les Deux Villes del carrer Buitenhof de la Haia. added some surprising symbolist mural paintings, ornamental Entre 1904 i 1905 va construir aquest edifici de tres pisos amb una lights and a metal balustrade shaped as a butterfly on the façana ricament ornamentada, combinació de classicisme del segle XVII mezzanine floor. This interior was modified in the 1930s to i Jugendstil. Revestida de pedra natural, conserva encara les escultures adapt it to the style of the times. originals entre el primer i el segon pis, que són obra de Rien Hack, a From this period, we can also highlight the Vista di qui ja hem esmentat. L'edifici va ser transformat en un cinema el 1935, Mare and Casa Maria villas, in the popular coastal town of i bona part de l’interior, d’estil classicista al restaurant i les sales de Scheveningen, which Mutters also designed in 1903. With festa, va desaparèixer. Sí que es conserven, però, l'escala monumental façades displaying a trellis in the style of alpine chalets, these de marbre i les finestres amb vitralls. Un dels darrers encàrrecs que houses were in fact a double villa under a single roof. The Mutters va rebre va ser el de renovar l'interior de la Farmàcia Nanning, façades of white stucco with decorative strips and relieving construïda el 1905 per Jan Cornelis a Korte Poten, al centre de la Haia. window arches of green glazed brick remain extant. Other elements in these houses, however, have disappeared, such as the cross windows and tall chimneys, the timber balustrade on the entrance stairway and the mosaic bearing the text “Vista di Mare”, which was sacrificed when the apartment’s windows were enlarged. Another Mutters commission was the design of the Restaurant des Deux Villes in Buitenhof Street in The Hague. Between 1904 and 1905 he built this three-storey building with a richly ornamented façade, a combination of seventeenth-century Classicism and Jugendstil. Clad in natural stone, it still conserves the original sculptures between the first and second floors, which are the work of Rien Hack, who was mentioned above. The building was turned into a cinema in 1935, and much of the interior, in a Classicist style in the restaurant and dance halls, disappeared. However, the monumental marble staircase did survive, as did the original stained-glass window panes. One of Mutters’ last commissions was to renovate the interior of the Nanning Pharmacy, built in 1905 by Jan Cornelis in Korte Poten, in the centre of The Hague. Here, in 1913, Mutters aimed to create an exotic oriental atmosphere using a cladding of light-green ceramic and dark-green Interior of the Nanning Pharmacy, a 1913 design by Mutters In 1902, Mutters designed a new stone façade to unify two buildings Entrance to Casa Maria, one of the two villas Mutters designed at the Venestraat in The Hague for a shop and tearoom in the town of Scheveningen in 1903 Interior de la Farmàcia Nanning, dissenyada per Mutters el 1913 El 1902 Mutters va dissenyar una nova façana de pedra unificant dos edificis Entrada de la Casa Maria, una de les dues vil·les dissenyades per al carrer Venestraat de la Haia per a una botiga i saló de te Mutters al poble de Scheveningen el 1903 Aquí, l’any 1913 Mutters es va decantar per transmetre un aire ceramic skirting for the walls, with embedded cupboards of carved oriental exòtic amb un recobriment de ceràmica verd clar amb sòcol wood and an arched ceiling. Some tiles, from the Porceleyne Fles verd fosc per a les parets, amb armaris encastats de fusta tallada i un Factory, in Delft, bear astrological, pharmaceutical and religious sostre arquejat. Algunes rajoles, procedents de la fàbrica Porceleyne Fles, symbols. One detail stands out: the Asclepius symbol that sits Delft, tenen símbols astrològics, farmacèutics i religiosos. Un detall crida in a niche above the fountain, surrounded by corn poppies. In a l'atenció: el símbol d'Esculapi que hi ha en un nínxol, damunt de la font, later renovation, the mosaic floor containing original motifs was envoltat de roselles. En una renovació posterior es va canviar el terra changed for marble. From 1913 onwards, Johannes Mutters did original de mosaic amb motius per marbre. A partir de 1913, Johannes not carry out virtually any relevant project. With his wife, Maria Mutters ja no va realitzar pràcticament cap obra rellevant. A la llarga Catharina Brouwer, he eventually moved to Wassenaar, near The es va traslladar a viure amb la seva dona, Maria Catharina Brouwer, a Hague, where he died in 1930. Wassenaar, prop de la Haia, on va morir el 1930. Detail of sculpted oriental mask by Rien Hack on the façade of the Venestraat building Iron railing of the original 1904 design of the restaurant Les Deux Villes www.nederlandsejugenstilarchitectuur.nl www.nederlandsejugenstilarchitectuur.nl Detall de màscara oriental esculpida per Rien Hack a la façana de l’edifici de Venestraat Barana de ferro del disseny original de 1904 del restaurant Les Deux Villes ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu © Haags Gemeente Archief © Arno Weltens © Arno Weltens © Arno Weltens © Arno Weltens coupdefouet 28 | 2016 | www.artLorenm © Ipsoum uveau.eu 76 Iniciatives endeavours77 Throughout 2017, a myriad of 2017, un any per Puig i Cadafalch, que va ser presentat el passat altres activitats per a petits i grans dedicades a la 2017, a Year for exhibitions, conferences, guided tours and desembre de 2016, té per objectiu fer més coneguts figura de Josep Puig i Cadafalch. other commemorative activities will be staged a Puig i Cadafalch per als ciutadans de Catalunya aquests altres www.anypuigicadafalch.cat Puig i Cadafalch in memory of Puig. Standing out among these aspectes d’una figura polifacètica i complexa, tant in the academic and research fields will be coupDefouet com posar en valor la seva obra arquitectònica. coupDefouet the presentation by the National Archives of Barcelona Al llarg de 2017 diverses exposicions, Barcelona the architect’s personal archives, acquired a conferències, visites guiades i altres activitats few years ago. Another highlight is the Puig i L’any 2017 serà de celebració modernista a commemoratives tindran lloc en memòria de The year 2017 will be one of Cadafalch Congress to be held in the autumn, Catalunya en memòria de Josep Puig i Cadafalch, Puig. En el camp acadèmic i de la recerca, destaca celebrating Art Nouveau in Catalonia to with one strand centred on each aspect of un dels “tres grans” arquitectes del Modernisme, la presentació del fons personal de l’arquitecte, commemorate Josep Puig i Cadafalch, one his professional life, as well as several other junt amb Antoni Gaudí i Lluís Domènech. Nascut adquirit fa uns anys per l’Arxiu Nacional de of the “big three” architects of Modernisme, more specialised seminars and debates. Many fa 150 anys, Puig va ser el creador d’algunes de Catalunya, i el Congrés Puig i Cadafalch que es together with Antoni Gaudí and Lluís small exhibitions will be offered during les obres mestres de final del segle XIX i principi celebrarà a la tardor, amb eixos temàtics dedicats Domènech. Born 150 years ago, Josep the year, but the main one will be a large del XX més reconegudes, especialment en estil a cada faceta de la seva vida professional. També Puig created some of the most renowned Josep Puig i Cadafalch, ca. 1900 monographic show opening at the Catalonia modernista, tot i que en la seva llarga carrera va hi haurà moltes exposicions en diferents llocs de architectural masterpieces of the late History Museum in December 2017. Popular abraçar també altres estils i moviments. Catalunya al llarg de l’any, culminant en una gran nineteenth and early twentieth centuries, He was to become not only a prolific architect, dissemination activities will include a new Fill de Mataró –ciutat impulsora de la exposició monogràfica que obrirà el desembre particularly in the Modernista style, although but also an art historian, archaeologist, edition of the Puig i Cadafalch Route guide, celebració– Puig va estudiar arquitectura i belles de 2017 al Museu d’Història de Catalunya. En el throughout his long career he also embraced architectural restorer, writer and politician. a useful tool for self-guided tours to his best arts, però ho va combinar amb la física i les vessant de la difusió popular, cal destacar la nova other styles and movements. Puig i Cadafalch Year, which was made public architecture, and the Barcelona Modernista matemàtiques. En la seva vida professional va ser edició de la guia Ruta Puig i Cadafalch, una eina Born in Mataró - the city north of in December 2016, aims to make such a Fair in May 2017, to be devoted to Puig, which també polifacètic, i va reeixir no només com a útil per autoorganitzar-se visites a la seva millor Barcelona that has promoted this celebration - complex and multi-faceted figure better known will include games, contests, walks and other arquitecte, sinó també com a historiador de l’art, arquitectura, i la Fira Modernista de Barcelona el Puig studied architecture and fine arts, but to Catalan citizens, as well as raise awareness activities for children and adults alike. arqueòleg, restaurador, escriptor i polític. L’Any maig de 2017, amb jocs, concursos, caminades i Casa Coll i Regàs in Mataró, by Puig i Cadafalch (1897) combined these with physics and mathematics. of the value of his architectural works. www.anypuigicadafalch.cat A Mataró, la Casa Coll i Regàs de Puig i Cadafalch (1897) Egon Schiele Egon Schiele Secession vienesa, a partir de les quals desenvolupa intensive decorative use of flat surfaces and coupDefouet una forma molt pròpia, única i personal. A més, el coupDefouet flowing ornamental lines characteristic of the Viena mètode de Schiele era gairebé cinemàtic; conegut Vienna Vienna Secession, developing from them a com el “dibuixant llampec", copsava el seu model highly individualistic form characteristic of Com a preludi del proper centenari de la des de diversos punts de vista, de manera que, As a prelude to the upcoming no one but himself. Furthermore, Schiele’s mort de l’artista Egon Schiele el 1918, el Museu per exemple, els estadis de l’acte de la seducció centenary of the artist Egon Schiele’s death mode of procedure was almost cinematic: Albertina de Viena presentarà una extensa mostra i el despullament semblava que es despleguessin in 1918, the Albertina Museum of Vienna known as “the lightning draftsman", he d’obres provinents del seu propi i abundant fons davant mateix dels ulls de l’observador. will be presenting a large show compiled would capture his model from various de Schiele. L’exposició "Egon Schiele" oferirà una L’estil gens convencional de Schiele from its own ample Schiele holdings. The vantage points, so that, for example, the visió singular de la trajectòria d’aquest dibuixant suposava un desafiament tant per a l’acadèmia exhibition will offer a unique overview of stages of the act of seduction and undressing i aquarel·lista, destacant una obra artística que com per als progressistes de l’època, i la societat Schiele’s development as a draughtsman appeared to be unravelling right before the pren com a tema fonamental la soledat existencial austríaca desaprovava el seu estil de vida and watercolourist and highlight an artistic eye of the beholder. de l’ésser humà. despreocupat. Concretament, l’ús d’adolescents œuvre that found its major theme in man’s Schiele’s unconventional style Egon Schiele es compta entre els pioners i delinqüents juvenils com a models per a les existential loneliness. challenged both the academia and the de la modernitat a Àustria, al costat de Gustav seves creacions es considerava un escàndol, fins Egon Schiele numbers among the progressives of his time, and his carefree Klimt i Oskar Kokoschka, i està considerat un dels al punt que va ser empresonat durant un breu pioneers of Modernism in Austria along with lifestyle was frowned upon by Austrian principals pintors figuratius de principi del segle període i els seus dibuixos foren decomissats per Gustav Klimt and Oskar Kokoschka, and society. In particular, the use of teenagers XX. La seva obra destaca per una gran intensitat i la policia per pornogràfics. Encara avui, les obres is considered one of the major figurative and juvenile delinquents as models for his per una sexualitat descarnada; les formes corporals de Schiele són un testimoni devastador de la seva painters of the early twentieth century. creations was considered scandalous to the Two Crouching Girls, 1911 retorçades i la línia expressiva que caracteritzen incapacitat per superar el desesper de sentir-se His work is noted for its intensity and raw point that he was imprisoned for a brief Dues noies ajupides, 1911 els retrats de Schiele –incloent autoretrats nus–, essencialment incomprès. sexuality. The twisted body shapes and time and his drawings siezed by the police l’assenyalen com un dels primers exponents Aquesta mostra s’inaugurarà el 22 de febrer expressive line that characterize Schiele's as pornographic. To this day, Schiele’s works Opening on 22 February 2017, this de l’expressionisme. En la seva obra hi trobem Portrait of the artist’s sister-in-law, Adele Harms 1917 i es podrà visitar fins al 18 de juny de 2017. portraits - including naked self-portraits bear devastating witness to his inability to major presentation will be on show until 18 un ús decoratiu intensiu de superfícies planes i Retrat de la cunyada de l’artista, Adele Harms, 1917 www.albertina.at - mark the artist as an early exponent of shake the despair of feeling fundamentally June 2017. línies ornamentals fluides característiques de la Expressionism. In his body of work, he made misunderstood. www.albertina.at el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Italian Liberty: il sogno europeo della grande bellezza Italian Liberty: il sogno europeo della grande bellezza (Italian ended with twenty winners chosen by a prestigious jury of ("Liberty italià: enviar al certàmen, que va acabar amb vint guanyadors seleccionats Liberty: The European Dream of the Grand Beauty) is the Cecilia Casadei, Vera Agosti, Manuela Valentini and Paolo el somni europeu de la gran bellesa") és un volum recopilatori a mode per un prestigiós jurat presidit per Vittorio Sgarbi amb Cecilia Casadei, compilation and celebratory volume of the large photo contest Manazza, chaired by Vittorio Sgarbi. de celebració del gran concurs fotogràfic “Italian Liberty”. Com a tal, és Vera Agosti, Manuela Valentini i Paolo Manazza. “Italian Liberty". As such, it is essentially a book of beautiful This spectacular gallery of images is preceded by articles en essència un llibre de belles imatges, començant per la coberta, que Aquesta espectacular galeria de boniques imatges està precedida per images, beginning with the cover featuring the winning photo from several expert authors. They address the complexity and mostra la foto guanyadora de la tercera edició del concurs, celebrada textos de diversos autors, que exploren la complexitat i diversitat del from the third edition of the 2015 contest, by Sergio Ramari. diversity of the Liberty phenomenon in different regions of the el 2015, obra de Sergio Ramari. A dins, més de 500 fotografies fenomen Liberty a diferents regions del país per ressaltar-ne el valor Inside, are more than 500 photos, selected from among the country, identifying it as a specifically Italian version of Art seleccionades entre les 30.000 imatges que 821 participants van com una manifestació específicament italiana de l’Art Nouveau. 30,000 images sent in by 821 participants. The selection process Nouveau. SPEZIALI, Andrea (ed.), 2016 / Italian Liberty: il sogno europeo della grande bellezza SPEZIALI, Andrea (ed.), 2016 / Italian Liberty: il sogno europeo della grande bellezza CartaCanta EditorE, Forli CartaCanta EditorE, Forli 384 pàg., 21 x 28 cm, il·lustracions en color. Editat en italià 384 pp., 21 x 28 cm, colour illustrations. Text in Italian Disponible en rústica / 38 € Available in paperback / €38 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: www.italialiberty.it For more information: www.italialiberty.it ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu el llibre © Albertina, Vienna © amadalvarez © Pau Audouard © Albertina, Vienna the book coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 78 Iniciatives endeavours79 Apòstols de la L’exposició “Apòstols de la natura: el de la col·lecció de Donald K. Gerber i Sueann E. were unified in their desire to make beautiful Jugendstil i l’Art Nouveau" explora l’estil de final Sherry" Les tres dècades entre 1880 i 1910 sovint Apostles of Nature things, and to make life more beautiful in turn. natura i cloisonné del segle XIX i principi del XX conegut com a Art són descrites com “l’edat d’or” de la producció and Cloisonné It is on show at the LACMA until 23 April, 2017. Nouveau a França i com a Jugendstil a Alemanya. de cloisonné al Japó. Les decoracions elaborades, Also at the LACMA, opening on 28 May La mostra, que es pot visitar des de l’agost de un ús sofisticat del color, una més gran diversitat coupDefouet coupDefouet 2017, is the exhibition Polished to Perfection: Los Angeles 2016 al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles de formes i uns acabats sense màcula són les Los Angeles Japanese Cloisonné from the Collection of (LACMA), ha estat organitzada pel Centre Rifkind característiques d’aquest període, en què l’art del Donald K. Gerber and Sueann E. Sherry. The d’Estudis de l’Expressionisme Alemany del mateix cloisonné va ser elevat a un nivell de perfecció The exhibition Apostles of Nature: three decades between 1880 and 1910 Museu. L’exposició reuneix més de cinquanta tècnica i artística sense rivals. L’exposició mostrarà Jugendstil and Art Nouveau explores the are often described as the “golden objectes de diferents col·leccions del museu, unes 150 peces dels millors mestres del cloisonné popular late nineteenth- and early twentieth- age” of Japanese cloisonné production. entre els quals hi trobem gravats, cartells, llibres, de l’època, entre els quals Namikawa Yasuyuki, century style known as Art Nouveau in Intricate decorations, sophisticated use elements d’art decoratiu i tèxtils, que palesen els Namikawa Sōsuke, Hayashi Kodenji i Kawade France and Jugendstil in Germany. On show of colour, expanded varieties of form and esforços del moviment per crear obres d’art total, Shibatarō. since August 2016 at the Los Angeles County flawless surface finishes were the hallmarks of o Gesamkunstwerke, que havien de dur els ideals www.lacma.org Museum (LACMA), the exhibition has been this period, in which the standard of cloisonné estètics a impregnar la vida organized by the Rifkind Center for German art was raised to a level of unparalleled quotidiana moderna. També Jugendstil design stoneware crockery by Franz Ringer, Expressionist Studies. It brings together more Villeroy & Boch, 1912 technical and artistic perfection. The exhibition es destaca el fet que, malgrat than fifty objects from across the museum’s will show some 150 works by the most treballar amb diferents objectius, Vaixella ceràmica de disseny Jugendstil de Franz Ringer, collections, including prints, posters, books, Villeroy & Boch, 1912 accomplished cloisonné masters of the time, visions i materials, els artistes de decorative arts and textiles, to illustrate the including Namikawa Yasuyuki, Namikawa tot Europa coincidien en el desig movement’s efforts to create integrated, total modern life. It also highlights how, despite Sōsuke, Hayashi Kodenji and Kawade de produir coses belles i, com a works of art, or Gesamkunstwerke, that would having disparate goals, approaches, and Shibatarō. conseqüència, embellir la vida. La bring aesthetic ideals to bear on everyday materials, Art Nouveau artists across Europe mostra es podrà visitar al LACMA www.lacma.org fins al 23 d'abril de 2017. També al LACMA, a partir and Innovation. Developed by 17 partners - filmed cities”, inviting the presentation of del 28 de maig de 2017, hi A New Filmed 9 film-holding institutions; 5 universities or papers dealing with the importance of filmed haurà l’exposició "Polit fins a la Silver cutlery designed by Peter Behrens research centres and 3 high-tech concerns documents of Art Nouveau heritage. perfecció: el cloisonné japonès and M. J. Rückert, 1900–1901 Heritage Platform - the project is led by the Brussels-based https://imediacities.eu Forest Idyll, blockprinted cotton by C. O. Czeschka, 1910–1911 Coberteria d’argent dissenyada per Peter Behrens Cinematek Royal de Belgique. i M. J. Rückert, 1900-1901 Idil·li al bosc, xilografia sobre cotó de C. O. Czeschka, 1910-1911 coupDefouet Film-holding archives will provide the Barcelona basic filmed heritage of nine cities: Brussels, Una nova plataforma de patrimoni fílmic Vienna, Stockholm, Copenhagen, Turin, Creating a digital content access Bologna, Athens, Frankfurt am Main and platform with filmed material on European Barcelona. The platform will thus become coupDefouet cities is the objective of the project a centralised, interactive archive of footage Barcelona fins al 2019, amb un pressupost total de 3,4 les identitats modernes. La plataforma estarà “Innovative e-environment for Research on portraying cities in a period of great interest milions d’euros, subvencionat per Horitzó 2020, el a disposició de la comunitat cada vegada més Cities and the Media”, or I-Media-Cities. for researchers, as this was the time in which El projecte Innovative e-environment for programa marc de finançament de la Unió Europea nombrosa d'investigadors i d’iniciatives creatives The platform will be interoperable and the modern urban environments and modern Research on Cities and the Media, o I-Media- per a la recerca i la innovació. Liderat per la de tot Europa per eixamplar les possibilitats multilingual, and contain both fiction and identities were being formed. The platform will Cities, té com a objectiu la creació d’una Cinematek Royal de Bèlgica, amb seu a Brussel·les, de coneixement sobre les ciutats, la història documentary footage from the end of the be made available to a growing community plataforma d’accés a continguts digitals amb I-Media-Cities compta amb la participació de 17 i la identitat europees, a través de materials nineteenth century to the second half of the of researchers and creative initiatives Europe- material fílmic de ciutats europees. La plataforma socis: 9 filmoteques, 5 universitats o centres de audiovisuals. twentieth century, making it a formidable wide to push the boundaries of what can be vol ser interoperable i multilingüe, i contindrà recerca i 3 experts de l’àmbit tecnològic. La Ruta Europea del Modernisme contribuirà tool related to European history, architecture learnt on cities and European history and material fílmic tant de ficció com documental que Els arxius de les filmoteques aportaran a la difusió del projecte I-Media-Cities en el marc and identity open to researchers and identity through AV material. abastarà des de final del segle XIX fins a la segona patrimoni fílmic de nou ciutats: Brussel·les, Viena, del III Congrés Internacional coupDefouet, que innovators in all fields. The project began The Art Nouveau European Route meitat del segle XX, cosa que la convertirà en una Estocolm, Copenhaguen, Torí, Bolonya, Atenes, se celebrarà a Barcelona el juny de 2018. L’eix in April 2016 and will run for thirty-six will be contributing to the dissemination magnífica eina per a la recerca en els àmbits de Frankfurt del Main i Barcelona. La plataforma principal del Congrés seran “les ciutats filmades", months until 2019 with a total budget of 3.4 of the I-Media-Cities Project within the III la història, l’arquitectura i la identitat d’Europa, serà doncs un arxiu de pel·lícules on es retraten i estarà obert a la presentació de treballs dedicats million euros, having received the support of coupDefouet International Congress, to be oberta a investigadors de tots els camps. les ciutats en un període de gran interès per als a la importància dels documents fílmics en la the Horizon 2020 Programme, the European held in Barcelona in June 2018. The main El projecte es va iniciar l’abril de 2016 investigadors, atès que es tracta de l’etapa en recerca i la difusió del patrimoni Art Nouveau. Union Framework Programme for Research strand of the Congress will be devoted to “the Map of the cities participating in the I-Media-Cities project i es desenvoluparà al llarg de trenta-sis mesos, què es van forjar els paisatges urbans actuals i Mapa de les ciutats participants en el projecte I-Media-Cities https://imediacities.eu el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Fabiani’s Ljubljana ("La Ljubljana de Fabiani") és el tercer volum de ciutat provincial de l’Imperi austrohongarès, mentre que una anàlisi de Fabiani’s Ljubljana is the third volume of the series “Portrait of the Austro-Hungarian Empire by Jelka Pirkovič and an la col·lecció “Portrait of a City” ("Retrat d’una ciutat") publicada per Gojko Zupan de l’estat actual i els reptes de futur del llegat de Fabiani of a City” published by the Ljubljana City Council. The book appraisal of the current state and future challenges of Fabiani’s l’Ajuntament de Ljubljana. Aquest llibre es centra en la ciutat fin de arrodoneix la publicació, que principalment és una guia pràctica per focuses on the fin-de-siècle city and the great Slovenian legacy by Gojko Zupan, the book ends with a practical guide to siècle i el gran arquitecte, urbanista i visionari Maks Fabiani. Com descobrir el treball de Fabiani a la ciutat. architect, urban planner and visionary, Maks Fabiani. As editor discover Fabiani’s work in Ljubljana. apunta l’editora del llibre, Breda Mihelič, Fabiani podria ser considerat Del llibre se n’han imprès pocs exemplars en paper, atès que no és Breda Mihelič points out in her introductory text, Fabiani could The print run of the hard-copy book is very limited as it is not el principal creador de la capital moderna d’Eslovènia. El capítol a la venda, però se n’ha penjat una versió en PDF de descàrrega well be considered the main creator of the modern capital of for sale, but a free PDF version can be downloaded from the elaborat per Jelka Pirkovič posa Ljubljana en el context de ser una gratuïta a la pàgina web de la ciutat. Slovenia. With a chapter on Ljubljana as a provincial town city’s website. MHELIČ, Breda (ed.), 2016 / Portrait of a City: Fabiani’s Ljubljana MHELIČ, Breda (ed.), 2016 / Portrait of a City: Fabiani’s Ljubljana MEstna obČina ljubljana MEstna obČina ljubljana 116 pàg., 23 x 30 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Edició bilingüe en eslovè i anglès. 116 pp., 23 x 30 cm, B&W and colour illustrations. Text in Slovenian and English Disponible en versió PDF de descàrrega gratuïta. Available in a free downloadable PDF version ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Aneu a www.ljubljana.si/en/ i introduïu “publications” en el cercador Go to www.ljubljana.si/en/ and enter “publications” in the search boIxSSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu el llibre © Museum Associates/LACMA © Museum Associates/LACMA © I-Media-Cities Barcelona the book coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu CM A tes /LA ia Ass oc eum s © M u 80 Iniciatives endeavours81 El japonisme Coordinada pel Museu Ferenc Hopp d’Arts de KogArt (Fundació d’Art Kovács Gábor), el Museu Japonism Under the curatorial coordination of the Ferenc Hopp Museum Asiàtiques, de Budapest, l’exposició "Geishes a la Ferenc Hopp d’Arts Asiàtiques, el Museu de Belles of Asiatic Arts, Budapest, the exhibition Geishas by the Danube is on a Budapest riba del Danubi" es podrà visitar al Várkert Bazár Arts, la Galeria Nacional Hongaresa, el Museu in Budapest show at the Várkert Bazár (The Castle Garden Bazaar) in Budapest. (el Basar del Jardí del Castell) de Budapest. La d’Arts Aplicades, tots ells ubicats a Budapest, i The exhibition aims to trace relationships between Hungarian coupDefouet mostra vol contemplar les relacions entre l’art diverses col·leccions públiques i privades d’Hongria. coupDefouet modern art, the phenomenon of Japonism in Western cultures, and Budapest modern hongarès, el fenomen del japonisme en L’exposició es podrà visitar fins al 12 de març de Budapest classical and modern Japanese art. It is the result of cooperation © Iparm les cultures occidentals i l’art japonès clàssic i 2017. between KogArt (Kovács Gábor Art Foundation), the Ferenc űvészeti M modern. S’ha realitzat gràcies al treball conjunt Al voltant d’aquesta exposició, i amb l’objectiu Hopp Museum of Asiatic Arts, the Museum of Fine Arts, the úzeu d’oferir un fòrum internacional per a una recepció Hungarian National Gallery, the Museum of Applied Arts, crítica i un debat professional al voltant del tema, el all located in Budapest, and various other public and Museu Ferenc Hopp d’Arts Asiàtiques està preparant private collections in Hungary. The exhibition will be un simposi internacional amb el títol “El japonisme open until 12 March 2017. en el context global i local", que se celebrarà al In connection with this exhibition, and in mateix espai de l’exposició els dies 2 i 3 de març order to provide an international forum for critical de 2017. reception and professional discussion of the topic, the El simposi serà una oport unitat per vincular Ferenc Hopp Museum of Asiatic Arts is organising an i sincronitzar projectes i materials de recerca que international symposium entitled Japonisme in Global podrien donar lloc a una comprensió més àmplia and Local Context to be held at the exhibition venue on 2–3 del fenomen del japonisme, amb la mirada posada March 2017. The symposium will provide an opportunity to especialment en la regió de l’Europa Central i de link and synchronise research projects and materials that l’Est. Els treballs que es presentaran en relació amb could lead to a broader understanding of the phenomenon el tema del simposi aniran a càrrec d’especialistes en of Japonism, with a focal point on the Central and Eastern els àmbits dels estudis japonesos, la història de l’art, European region. Papers related to the symposium’s topic will la musicologia, els estudis teatrals, els estudis visuals be delivered by specialists in the fields of Japanese Studies, Art History, Musicology, Theatre Studies, Visual Studies and Woodblock print triptych depicting a battle during the Sino-Japanese War of 1894–1895 i les relacions internacionals, entre d’altres. www.hoppmuseum.hu International Relations, among others. Tríptic en xilografia representant una batalla de la guerra sinojaponesa de 1894-1895 www.kogart.org www.hoppmuseum.hu 19th-century Katagami with carp design www.kogart.org Pendant in cloisonné, enamel, gold and silver by Oszkár Tarján Huber, ca. 1900 La Biennal de Brussel·les passa a ser el BANAD anual Katagami del segle XIX amb disseny de carpa Penjoll en cloisonné, esmalt, or i argent d'Oszkár Tarján Huber, ca. 1900 coupDefouet Brussel·les en què els artesans comparteixen les seves habilitats amb el públic, i la fira de col·leccionistes, on experts en La Biennal d’Art Nouveau i Art Déco de objectes antics ofereixen ajuda i consell als assistents. Brussels Biennial Becomes Yearly BANAD Brussel·les ha evolucionat i a partir d’ara se A més d’aquestes activitats, hi haurà una àmplia celebrarà anualment. Així passarà a anomenar-se oferta de visites guiades per la ciutat a peu, en bicicleta coupDefouet Festival BANAD (Brussels Art Nouveau & Art Deco i en autocar, totes acompanyades de guies professionals Brussels closed to the public, including private homes. There will be family activities, too, like Festival), a més de traslladar-se de la tardor a la experts. També hi haurà activitats familiars, com visites This year, as many as fifty Brussels buildings guided tours on foot or bicycle. Another primavera. El primer Festival BANAD se celebrarà guiades a peu o en bicicleta. Una novetat interessant The Brussels Art Nouveau and Art Deco with exceptional interiors in the Art Nouveau interesting novelty will be a treasure del dissabte 11 al diumenge 26 de març de 2017. serà el joc de “la recerca del tresor" que es farà el 19 Biennial Event has evolved and will from now and Art Déco styles will be accessible with hunt on 19 March, in which children and El BANAD donarà continuïtat a les de març, en què infants i adults hauran d’enfrontar-se on be held every year. The festival therefore guided tours on the last three weekends of grown-ups will be challenged to discover activitats amb millor acollida de la Biennal, al repte de descobrir els tresors amagats del patrimoni becomes the BANAD Festival (Brussels Art March. Other activities are the restorers’ the hidden treasures of Art Nouveau and sobretot les visites a edificis normalment tancats Art Nouveau i Art Déco als carrers de Brussel·les. El Nouveau & Art Deco Festival), and changes show, in which artisans share their know- Art Déco heritage in Brussels’ streets. The al públic, incloent habitatges particulars. Aquest programa del BANAD 2017 inclou, a més, concerts, from an autumn event to a spring festival. how with the wider public, and the collectors’ 2017 BANAD programme includes concerts, any, durant els tres darrers caps de setmana projeccions de cinema, exposicions i altres actes The first BANAD Festival will be held from fair, in which experts in antique objects are film screenings, exhibitions and other de març, es podrà accedir en visites guiades a culturals, organitzats per l’associació sense ànim de Saturday 11 to Sunday 26 March 2017. happy to help and give advice to attendees. cultural events, organised by the non-profit fins a cinquanta edificis brussel·lesos amb uns lucre Voire et dire Bruxelles en col·laboració amb altres BANAD will continue to organise the In addition to these, there are a wide organisation Voire et dire Bruxelles in interiors Art Nouveau i Art Déco excepcionals. entitats locals brussel·leses. events of the Biennial that were most popular, range of walking, bike and coach guided city collaboration with other local entities. Altres activitats són la mostra de restauradors, www.voiretdirebruxelles.be in particular the visits to buildings normally tours, all led by professional expert guides. www.voiretdirebruxelles.be el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Imatges que fan història dissenyat per Domènech i Montaner i testimonia el paper que va Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Images that Make construction following the design of architect Lluís Domènech és el darrer llibre editat per la Fundació Privada d’aquest hospital tenir en els darrers cent anys d’història de Barcelona. Destaquen en History, is the latest book to be published by the private i Montaner. It also bears witness to the role this institution has català, que aplega una selecció de fotos datades entre els anys 1880 aquesta crònica gràfica moments de gran transcendència històrica foundation of this Catalan hospital. It features photographs played in the last century of Barcelona’s history, particularly i 1980 que formen part de l’Arxiu Històric de l’Hospital i d’altres fons com la Guerra Civil espanyola i els anys més durs de la postguerra. ranging from 1880 to 1980, selected from the holdings of the in crucial moments like the Spanish Civil War or the difficult documentals rellevants. Les imatges també expliquen els canvis que va experimentar hospital’s historical archive and other relevant sources. post-war years. The images also show the evolution in La publicació, que ha vingut acompanyada d’una exposició al l’assistència sanitària a partir de la dècada dels anys 1960, i que This publication, which has been accompanied by an healthcare, beginning in the 1960s, making Sant Pau one of Recinte Modernista de l’hospital, planteja un viatge històric que van fer de Sant Pau un dels centres sanitaris de referència del país. exhibition in one of the hospital’s Modernista buildings, the reference hospitals in the country. repassa les diverses etapes de construcció del complex hospitalari proposes a trip that shows the successive phases of SALMERON & TERREU (eds.), 2016 / Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: imatges que fan història SALMERON & TERREU (eds.), 2016 / Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Images that Make History Fundació Privada HosPital de la santa creu i sant Pau Fundació Privada HosPital de la santa creu i sant Pau 240 pàg., 21 x 27,5 cm, il·lustracions en blanc i negre. Editat en català, en castellà, en anglès i en francès 240 pp., 21 x 27.5 cm, B&W illustrations. Versions in English, French, Spanish and Catalan Disponible en rústica / 25 € Available in paperback / €25 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: www.santpaubarcelona.org For more information: www.santpaubarcelona.org ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a comprar el llibre online: www.laie.es To buy the book online: www.laie.es coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu el llibre © Ferenc Hopp Museum © Ferenc Hopp Museum the book coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu st ape Bu d m, 82 Iniciatives endeavours83 the 1893 World’s Columbian Exposition in Atlantic in the period 1890−1910. This new El Museu Morse The Morse Chicago, and art and architectural objects from installation will be part of the Morse Museum his Long Island country estate, Laurelton Hall. permanent exhibition over the next years. fa 75 anys Museum: 75 Years The Museum’s holdings also include American www.morsemuseum.org de dos-cents objectes de Tiffany pertanyents art pottery and late nineteenth to early coupDefouet a la seva col·lecció, i la inauguració d’una nova coupDefouet twentieth-century American painting, graphics Winter Park, Florida visita a través del telèfon mòbil a les obres més Winter Park, Florida and decorative art. notables del museu. El programa comprèn, a The Morse first opened its doors in El Museu Charles Hosmer Morse d’Art més, conferències i xerrades, activitats familiars The Charles Hosmer Morse Museum Winter Park, Florida, in 1942. To celebrate its Nord-americà posseeix una extensíssima i jornades de portes obertes. of American Art boasts the world’s most seventy-five years of existence, the museum col·lecció d’obres de Louis Comfort Tiffany, També en el marc del programa de comprehensive collection of works by Louis is developing a special programme of events que comprèn joies, ceràmica, pintura, vidrieria, l’aniversari, el 14 de febrer de 2017 s’inaugurarà Comfort Tiffany, including the artist and that began last October 2016 with the special làmpades i finestres de vitrall emplomat d’aquest la mostra “L’Art Nouveau a Europa i a l’Amèrica designer’s jewellery, pottery, paintings, art exhibition Pathways of American Art at the artista i dissenyador. Especialment singular és del Nord", una exposició on es presentaran glass, leaded-glass lamps and windows. Morse Museum, with a selection of sixty of the l’interior de la capella de l’Exposició Universal peces provinents de la col·lecció del Morse de Especially unique is his chapel interior from best works from its extensive holdings that will Colombina de Chicago de 1893 i els objectes d’art mobiliari, joieria, ceràmica i vidrieria d’artistes be on show until January 2018. The celebration i d’arquitectura de la seva finca de Long Island, i dissenyadors que van treballar als dos costats will also feature the debut of the coffee-table Laurelton Hall. El fons del museu inclou també de l’Atlàntic durant el període de 1890-1910. book Timeless Beauty, a chronological view peces de ceràmica, pintura, arts gràfiques i arts Aquesta nova instal·lació passarà a formar part of more than 200 Tiffany objects from its decoratives de l’Amèrica del Nord de final del de l’exposició permanent del Museu Morse durant collection, and the inauguration of a new segle XIX i principi del XX. els propers anys. museum-highlights cell-phone tour. Lectures El Museu Morse es va inaugurar a Winter www.morsemuseum.org and talks, family activities, and open house Park, Florida, l’any 1942. Per celebrar el seu 75è events are scheduled in the programme too. aniversari, el museu ha preparat un programa Opening on 14 February 2017 2017, especial d’activitats que es van iniciar l’octubre also as part of the jubilee programme, de 2016 amb l’exposició “Els camins de l’art nord- Octopus Seahorse Vase in earthenware, metal, tiger's is Art Nouveau in Europe and americà al Museu Morse", amb una selecció d’una eye, moonstones and pearls. By Maria Longworth America, an exhibition drawn from Nichols Storer, produced by Rookwood Pottery in 1897 seixantena de les millors obres del seu important Winged figure gold and enamel brooch by Eugène the Morse collection featuring furniture, Feuillâtre, ca. 1900 fons i que es podrà visitar fins al gener de 2018. Cavallet de mar i pop, gerro en ceràmica, metall, ull de jewellery, ceramics and glass from artists tigre, adulària i perles. Dissenyat per Maria Longworth La celebració inclou també la presentació del Agulla de figura alada en or i esmalt, per Eugène Nichols Storer i executat per Rookwood Pottery el 1897 and designers working on both sides of the Feuillâtre, ca. 1900 llibre il·lustrat de gran format Timeless Beauty Autumn design pendant in gold and enamel (“Bellesa intemporal"), un repàs cronològic a més by René Lalique, ca. 1900 Penjoll amb disseny de tardor en or i esmalt, de René Lalique, ca. 1900 museus, així com en l’art, les historiografies de Explorant les modernitats del gòtic l’art, els escrits sobre art i en contextos visuals i Exploring Gothic Modernisms culturals més amplis. Les ponències i els treballs opened new scholarship on nineteenth- and contexts. Keynote speeches and papers will presentats es referiran a les identitats de la coupDefouet Amsterdam early twentieth-century responses to northern engage with identities of Gothic modernity coupDefouet Amsterdam 2016), que han obert nous coneixements sobre modernitat del gòtic i els moviments moderns Renaissance and early Germanic art. “Gothic and modernisms which challenge fundamental les respostes dels segles XIX i XX al Renaixement que qüestionen els constructes fonamentals de la The conference “Gothic Modernisms”, Modernisms” will expand this field of enquiry constructs of periodicity and modernist “canons”, El congrés sobre “Modernitats del gòtic", nòrdic i el primer art germànic. “Modernitats periodicitat i els “cànons" de la modernitat, més which will take place at the Rijksmuseum and its temporal scope. It explores the pivotal, crossing cultural boundaries, including non- que se celebrarà al Rijksmuseum d’Amsterdam els del gòtic" ampliarà encara més aquest camp de enllà de fronteres culturals i estètiques, incloent of Amsterdam on 29 and 30 June 2017, will yet still understudied, reception, construction Western frameworks. dies 29 i 30 de juny de 2017, analitzarà els llegats, recerca i el seu l’abast temporal. Explorarà la marcs no occidentals. focus on the (global) legacies, histories and and invention of Northern Gothic art and The conference is co-organised by the les històries i les polèmiques identitats (globals) recepció, la construcció i la invenció de l’art gòtic El congrés està organitzat conjuntament contested identities of northern European reception in the period spanning the 1880s Faculty of Arts and Humanities of Coventry de les primeres cultures visuals modernes del del nord, elements essencials però poc coneguts, i per la Facultat d’Arts i Humanitats de la Gothic/early-modern visual cultures in to the 1950s, extending interest in Latin and University and the Amsterdam School for gòtic del nord d’Europa en la modernitat i, més la seva recepció en el període que va des de 1880 Universitat de Coventry i la Facultat del Patrimoni, modernity and, in particular, on identities of Germanic Gothic to the ‘Nordic’ world. Heritage, Memory and Material Culture, in concretament, en les identitats dels moviments fins a 1950, ampliant l’interès pel gòtic llatí i la Memòria i la Cultura Material d’Amsterdam, modernism, including avant-gardes. It builds This conference seeks to pose fresh collaboration with the Rijksmuseum, the moderns, incloent-hi les avantguardes. Es parteix germànic per incloure-hi el món nòrdic. en col·laboració amb el Rijksmuseum, el Museu on two preceding, related conferences on questions about the modern reception and Ateneum Art Museum and Finnish National de dos congressos anteriors sobre “Renaixements El congrés pretén així plantejar nous d’Art Ateneum, la Galeria Nacional Finlandesa de “Primitive Renaissances” (The National Gallery, practices of medieval art in institutions and Gallery of Helsinki, and the Radboud University primitius" (The National Gallery, Londres, 2014) interrogants sobre la recepció i les pràctiques Hèlsinki i la Universitat Radboud de Nijmegen. London, 2014) and “Visions of the North” museums, as well as in art, art historiographies, of Nijmegen. i “Visions del Nord" (Museu Compton Verney, modernes de l’art medieval en institucions i www.gothicmodernisms.wordpress.com (Compton Verney Museum, 2016), which have art writings and broader visual-cultural www.gothicmodernisms.wordpress.com el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Timeless Beauty: The Art of Louis Comfort Tiffany ("Bellesa Tiffany és conegut pels finestrals, làmpades i gerros de vidre, que Timeless Beauty: The Art of Louis Comfort Tiffany presents and widely popular glass windows, lamps and vases, but his eterna: l’art de Louis Comfort Tiffany") presenta més de 200 obres de van ser revolucionaris i famosos. Però la seva contribució a l’art i el more than 200 of the artist’s works from the renowned Tiffany contributions to late nineteenth- and early twentieth-century l’artista, seleccionades entre la famosa Col·lecció Tiffany del Museu disseny de finals del segle XIX i principis del XX va anar molt més collection of the Charles Hosmer Morse Museum of American art and design were so much more. Tiffany was also a painter, Charles Hosmer Morse d’Art Nord-americà, ordenades en seqüència enllà: Tiffany també va ser pintor, fotògraf, decorador d’interiors i Art in chronological sequence, providing a biographical photographer, interior decorator, and designer of ceramics, cronològica, la qual cosa aporta una original visió biogràfica de dissenyador de ceràmiques, lacats i joies. view of the man behind the famous glass. American artist enamels and jewellery. l’home rere els famosos vidres. L’artista nord-americà Louis Comfort Louis Comfort Tiffany is most famous for his revolutionary The Morse Museum, 2016 / Timeless Beauty: The Art of Louis Comfort Tiffany The Morse Museum, 2016 / Timeless Beauty: The Art of Louis Comfort Tiffany tHE CHarlEs HosMEr MorsE MusEuM oF aMEriCan art tHE CHarlEs HosMEr MorsE MusEuM oF aMEriCan art 208 pàg., 21,5 x 28 cm, 222 il·lustracions en color. Editat en anglès 208 pp., 21.5 x 28 cm, 222 colour illustrations. Text in English Disponible en tapa dura / 29,99 $ (28 € aprox.) Available in hard cover / $29.99 (approx. €28) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) www.morsemuseum.org www.morsemuseum.org ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu el llibre © Morse Museum © Morse Museum © Morse Museum the book coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 84 Iniciatives endeavours85 Desafiant el gust en les arts decoratives Challenging Taste in the Decorative Arts coupDefouet L’exposicio "Desafiant el gust: el Modernisme coupDefouet produce, and consumers to purchase, higher Ames, Iowa en les arts decoratives" té la voluntat d’explicar la Ames, Iowa quality goods in a quest to make beauty naturalesa revolucionària d’un estil que va desafiar accessible for a wider public. la norma, tot buscant crear un llenguatge artístic The exhibition Challenging Taste: Challenging Taste has been on show completament nou que, bo i respectant el passat, Art Nouveau in the Decorative Arts aims to since last August at the Brunnier Art Museum busqués un camí modern per a les arts decoratives. portray the revolutionary nature of a style of the Iowa State University Museums. It La mostra explora com l’Art Nouveau va eixamplar that challenged the norm, seeking to create displays more than 160 objects selected les fonteres dels materials tradicionals, per exemple a wholly new language of craft that, while from its own collection, with pieces mostly en les formes ondulants de la fusta o mitjançant respecting the past, sought a new modern originating in the donations of Anne and la creació d’efectes mai abans imaginats en la Rocking chair and armchair, probably by path for the decorative arts. It explores Henry Brunnier, as well as the Helen and producció de peces de vidre o ceràmica. També vol American Wood ca. 1900 how Art Nouveau pushed the boundaries Rex Cook donation. Featuring mainly il·lustrar fins a quin punt aquest nou art nascut a la Balancí i cadira amb braços, probablement of traditional materials, for example in the glass and ceramics, but also furniture and fi del segle XIX va plantejar un repte a la indústria d’American Wood, ca. 1900 undulating forms of wood, or by creating as tapestry, it includes the work of artists and per produir —i als consumidors per comprar— béns yet unimagined effects in the production of manufacturers such as Gallé, Tiffany, Daum, d’una qualitat superior amb la voluntat de fer que de la donació d'Anne i Henry Brunnier, i també pieces of glass and ceramics. It also illustrates Durand, Loetz and Steuben. The exhibition la bellesa fos accessible a una proporció més gran donacions de Helen i Rex Cook. Són en la seva to what extent this new art born at the end of will be open until 30 July 2017. de la societat. majoria peces de vidre i ceràmica, tot i que també the nineteenth century challenged industry to www.museums.iastate.edu "Desafiant el gust" va obrir portes l’agost hi ha mobles i tapissos, i inclouen obres d’artistes passat al Museu d’Art Brunnier dels Museus i tallers com Gallé, Tiffany, Daum, Durand, Loetz Glass and bronze Daffodil Lamp by Louis Comfort Tiffany, ca.1905 de la Universitat Estatal d’Iowa. Mostra més i Steuben. L’exposició estarà oberta fins al 30 de Early-20th-century glass and silver bottle with de 160 objectes seleccionats de la seva pròpia juliol de 2017. Làmpada narcís en vidre i bronze de Toulouse-Lautrec, Tortured Artistic Soul stopper, probably by the Gorham Manufacturing Co. Louis Comfort Tiffany, ca.1905 col·lecció, amb una majoria de peces provinents www.museums.iastate.edu Ampolla amb tap en vidre i argent, probablement feta per coupDefouet l’empresa Gorham Manufacturing Co. a inicis del segle XX Turin Toulouse-Lautrec: ànima d’artista turmentat A major retrospective devoted to unconventional life: the “tortured artistic Toulouse-Lautrec is on show until 5 March soul” he had been since childhood and coupDefouet Herakleidon pretén també transmetre l’especial 2017 at the Palazzo Chiablese in Turin. The his frustration at a lack of proper social Torí caràcter contradictori i la vida poc convencional exhibition includes more than 170 posters and recognition of his work, coupled with his de Toulouse-Lautrec: la seva “ànima d’artista other works of the great aristocratic Bohemian upbeat joie-de-vivre and sharp awareness of Fins al 5 de març de 2017 es pot visitar turmentat” des de la infància i la frustració per creator of the nineteenth and twentieth the beauty of life. This is expressed in the una gran retrospectiva de Toulouse-Lautrec al la manca de reconeixement social de la seva obra, centuries, all selected from the collection of apparently simple beauty of his work, which Palazzo Chiablese de Torí. La mostra comprèn una al costat del seu gran optimisme i joie-de-vivre i the Herakleidon Art Museum in Athens. The manages to attain the seemingly impossible selecció provinent de la col·lecció del Museu d’Art la seva punyent capacitat d’apreciar la bellesa de exhibition, which has been curated by Stefano quest of “finding perfection in the face of Herakleidon d’Atenes amb més de 170 cartells i la vida. Tot plegat s’expressa en la bellesa simple Zuffi and produced by the Arthemisia Group, imperfection” by portraying debauched altres obres del gran creador bohemi i aristòcrata de la seva obra, que aconsegueix assolir el repte is the fruit of collaboration between the Italian situations and dissolute moments free of dels segles XIX i XX. Comissariada per Stefano aparentment impossible de “trobar la perfecció en Ministry of Heritage, Culture and Tourism and embellishments, using a combination of Zuffi i produïda per l’Arthemisia Group, l’exposició la imperfecció” retratant escenes de depravació the Royal Museums of Turin with the main strong colors yet soft edges. és fruit de la col·laboració entre el Ministeri de i moments dissoluts en tota la seva cruesa, amb sponsorship of the City of Turin. On display are color lithographs like Patrimoni, Cultura i Turisme d’Itàlia i els Museus una combinació de colors forts però contorns The exhibition Toulouse-Lautrec: Jane Avril (1893) and posters such as Reials de Torí, amb la ciutat de Torí com a principal difosos. la Belle Époque illustrates the refined yet The Passenger in Cabin 54 (1895), and patrocinador. S’hi poden contemplar litografies en color eccentric art and provocative poetics of the Aristide Bruant in his Cabaret (1893), “Toulouse-Lautrec, la Belle Époque” il·lustra com Jane Avril (1893) i cartells com La passatgera artist, one of the most innovative of his as well as drawings in pencil and pen, l’art refinat i alhora excèntric de l’artista i la seva de la cabina 54 (1895) o Aristide Bruant al seu time and among the most appreciated and promotional graphics and illustrations for poètica provocadora, una obra trencadora en el cabaret (1893), així com dibuixos a llapis i ploma, admired today. The selection on loan from newspapers like La Revue blanche. seu temps i enormement apreciada i admirada material gràfic publicitari i il·lustracions per a the Herakleidon Museum also aims to convey Jane Avril, lithograph, 1893 Illustration by Toulouse-Lautrec for the magazine www.mostratoulouselautrec.it avui. La selecció cedida en préstec pel Museu publicacions com La revue blanche. La Revue blanche, 1895 Toulouse-Lautrec’s contradictory nature and Jane Avril, litografia, 1893 www.mostratoulouselautrec.it Il·lustració de Toulouse-Lautrec per a la revista La Revue blanche, 1895 el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book The first part of L’Art nouveau et l’Asie (Art Nouveau and cultural heritage is yet to be rediscovered. L'Art nouveau et l'Asie ("L'Art Nouveau i l'Àsia"), obra dirigida redescobrir el lloc de l'Art Nouveau en el patrimoni cultural asiàtic. Asia), a work edited by Chantal Zheng, describes European In Europe during the last third of the nineteenth century, per Chantal Zheng, descriu en la primera part les expressions Durant l'últim terç del segle XIX, la civilització, la cultura i les arts developments in Art Nouveau and their Asian sources. The Asian civilisation, culture and arts became a valuable source europees de l'Art Nouveau i les seves fonts asiàtiques, i en la segona asiàtiques van esdevenir a Europa una font important de noves second part illustrates reinterpretations of European Art of new ideas that could free art from its straitjacketing il·lustra les reinterpretacions a l'Extrem Orient de l'Art Nouveau idees, susceptibles d'alliberar l'art de la rigidesa de les convencions. Nouveau in the Far East, offering original representative conventions. Asian cultures, above all Japanese and Chinese europeu i ofereix una cartografia representativa i original dels llocs Les cultures asiàtiques, i sobretot les arts japoneses i xineses, porten cartography of the places where this style flourished in east arts, led artists towards new forms of creativity that were d'implantació d’aquest estil a l'Àsia oriental i sud-oriental entre l'era els artistes cap a formes de creativitat noves, inèdites i inventives, and south-east Asia between the period of empires and the unknown and inventive, unbound from historicism. dels imperialismes i l'inici de la Primera Guerra Mundial. Queda per deslligades de l'historicisme. outbreak of World War I. Art Nouveau’s place within Asian Diversos autors, 2016 / L'Art nouveau et l'Asie Various authors, 2016 / L’Art nouveau et l’Asie PrEssEs univErsitairEs dE ProvEnCE, ais dE ProvEnça PrEssEs univErsitairEs dE ProvEnCE, aix-En-ProvEnCE 294 pàg., 22 x 17 cm, il·lustracions en color. Textos en anglès i francès 294 pp., 22 x 17 cm, colour illustrations. Text in English and French Disponible en rústica / 26 € Available in paperback / €26 ISSN 2462-4411 (Barcelona. InternPeetr )a més informació: http://presses-universitaires.univ-amu.fr/lart-nouveau-lasie For more information: http://presses-universitaires.univ-amu.fr/lart-nouveIaSuS-Nlas i2e462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu el llibre © Iowa State University Museums © Iowa State University Museums Public Domain Public Domain © Iowa State University Museums the book coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu 86 AGENDA AGENDA QUÈ ON QUAN QUI WHAT WHERE WHEN WHO EXPOSICIONS EXHIBITIONS •  Ismael Smith, la bellesa i els monstres Barcelona Fins al 5 de febrer de 2017 Museu Nacional d’Art de Catalunya •  Ismael Smith: The Beauty and Barcelona Until 5 February 2017 Museu Nacional d’Art de Catalunya www.museunacional.cat the Monsters www.museunacional.cat • Ludwig Meidner: trobades Darsmstadt Fins al 5 de febrer de 2017 Museum Künstlerkolonie Darmstadt • Ludwig Meidner: Encounters Darsmstadt Until 5 February 2017 Museum Künstlerkolonie Darmstadt www.mathildenhoehe.eu www.mathildenhoehe.eu • Ukiyo-e. Les millors estampes japoneses Brussel·les Fins al 12 de febrer de 2017 Musée du Cinquantenaire • Ukiyo-e: The Finest Japanese Prints Brussels Until 12 February 2017 Musée du Cinquantenaire www.kmkg-mrah.be www.kmkg-mrah.be • Liberty a Itàlia: els artistes a la recerca de Reggio de l’Emília Fins al 14 de febrer de 2017 Fondazione Palazzo Magnani • Liberty in Italy: Artists in Search Reggio Emilia Until 14 February 2017 Fondazione Palazzo Magnani la modernitat www.palazzomagnani.it of Modernity www.palazzomagnani.it • Alphonse Mucha: a la recerca de la bellesa Glasgow Fins al 19 de febrer de 2017 Kelvingrove Art Gallery and Museum • Alphonse Mucha: In Quest of Beauty Glasgow Until 19 February 2017 Kelvingrove Art Gallery and Museum www.glasgowmuseums.com www.glasgowmuseums.com • Ramon Casas: la modernitat anhelada Sitges Fins al 19 de febrer de 2017 Consorci del Patrimoni de Sitges • Ramon Casas: A Much Yearned Sitges Until 19 February 2017 Consorci del Patrimoni de Sitges www.museusdesitges.cat Modernity www.museusdesitges.cat • Toulouse-Lautrec, la Belle Époque Torí Fins al 5 de març de 2017 Palazzo Chiablese • Toulouse-Lautrec, la Belle Époque Turin Until 5 March 2017 Palazzo Chiablese www.toulouse-lautrec.it www.toulouse-lautrec.it • Geishes a la riba del Danubi. El japonisme Budapest Fins al 12 de març de 2017 Várkert Bazár • Geishas by the Danube. Japonism Budapest Until 12 March 2017 Várkert Bazár en l’art hongarès www.varkertbazar.hu in Hungarian Art www.varkertbazar.hu • Alphonse Mucha: mestre del Modernisme Fullerton, CA Fins al 26 de març de 2017 Fullerton Museum Center • Alphonse Mucha: Master of Art Fullerton, CA Until 26 March 2017 Fullerton Museum Center www.fullertonartwalk.com Nouveau www.fullertonartwalk.com • Apòstols de la natura: el Jugendstil i Los Angeles, CA Fins al 23 d'abril de 2017 Los Angeles County Museum of Art • Apostles of Nature: Jugendstil and Los Angeles, CA Until 23 April 2017 Los Angeles County Museum of Art l’Art Nouveau (LACMA) www.lacma.org Art Nouveau (LACMA) www.lacma.org • Modernisme i japonisme, una nova onada Doesburg Fins al 18 de juny de 2017 Lalique Museum • Art Nouveau and Japonism, Doesburg Until 18 June 2017 Lalique Museum www.musee-lalique.nl a New Wave www.musee-lalique.nl • Egon Schiele Viena Del 22 de febrer al Albertina • Egon Schiele Vienna From 22 February Albertina 18 de juny de 2017 www.albertina.at to 18 June 2017 www.albertina.at • Ramon Casas: la modernitat anhelada Madrid Del 9 de març al CaixaForum • Ramon Casas: A Much Yearned Madrid From 9 March CaixaForum 18 de juny de 2017 www.museusdesitges.cat Modernity to 18 June 2017 www.museusdesitges.cat • Desafiant el gust: el Modernisme en les Ames, IA Fins al 30 de juliol de 2017 The Brunnier Art Museum • Challenging Taste: Art Nouveau in Ames, IA Until 30 July 2017 The Brunnier Art Museum arts decoratives www.museums.iastate.edu the Decorative Arts www.museums.iastate.edu • Alphonse Mucha: mestre del Modernisme Canadian, TX Del 15 de juny al The Citadelle Art Foundation • Alphonse Mucha: Master of Art Canadian, TX From 15 June The Citadelle Art Foundation 15 d’agost de 2017 www.thecitadelle.org Nouveau to 15 August 2017 www.thecitadelle.org • Vidre Art Nouveau i Art Déco de la Tacoma, WA Fins al 15 de setembre Museum of Glass • Art Nouveau and Art Deco Glass from Tacoma, WA Until 15 September 2017 Museum of Glass col·lecció David Huchthausen de 2017 www.museumofglass.org the David Huchthausen Collection www.museumofglass.org • Ramon Casas: la modernitat anhelada Palma Del 12 de juliol al CaixaForum • Ramon Casas: A Much Yearned Palma From 12 July CaixaForum 22 d’octubre de 2017 www.museusdesitges.cat Modernity to 22 October 2017 www.museusdesitges.cat • Celebrant 75 anys – Els camins de l’art Winter Park, FL Fins al 21 de gener de 2018 The Morse Museum of American Art • Celebrating 75 Years – Pathways of Winter Park, FL Until 21 January 2018 The Morse Museum of American Art nord-americà al Museu Morse www.morsemuseum.org American Art at the Morse Museum www.morsemuseum.org • Polit fins a la perfecció: cloisonné japonès Los Angeles, CA Del 28 de maig de 2017 Los Angeles Museum of Art (LACMA) • Polished to Perfection: Japanese Los Angeles, CA From 28 May 2017 Los Angeles Museum of Art (LACMA) 1880-1910 al 4 de febrer de 2018 www.lacma.org Cloisonné 1880−1910 to 4 February 2018 www.lacma.org TROBADES MEETINGS • Simposi internacional: “El Japonisme Budapest 2 i 3 de març de 2017 The Ferenc Hopp Museum of Asiatic Arts •  International symposium: “Japonism in Budapest 2 and 3 March 2017 The Ferenc Hopp Museum of Asiatic Arts en el context global i local” www.hoppmuseum.hu the Global and Local Context” www.hoppmuseum.hu • Conferència internacional: Amsterdam 29 i 30 de juny de 2017 The Rijksmuseum Amsterdam •  International conference: “Gothic Amsterdam 29 and 30 June 2017 The Rijksmuseum Amsterdam “Modernitats del gòtic” www.rijksmuseum.nl Modernisms” www.rijksmuseum.nl Per a informació actualitzada, entreu a www.artnouveau.eu o seguiu-nos a Facebook: www.facebook.com/artnouveauclub For updated information, please check www.artnouveau.eu or join us on Facebook: www.facebook.com/artnouveauclub ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu Art Nouveau www.liege.be ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu coupdefouet 28 | 2016 | www.artnouveau.eu ISSN 2013-1712