30 2018 100 Years After Koloman Moser 100 anys després de Koloman Moser Tortosa: Extracting Art Nouveau From Olives Tortosa, Modernisme fruit de la olivera Art Nouveau in Lima Modernisme a Lima THE ROUTE 3 Tortosa: Extracting Art Nouveau from Olives Antoni López Daufí Architect, Tortosa lopezdaufi@coac.net rom the mid-nineteenth century onwards, designed its wrought-iron railings, sculptural stone reliefs and the Fcultivation of olives intensified on the floodplains peacock-blue glazed ceramics crowning gables and capping roof and terraced slopes flanking the Ebre River ridges. This is certainly Monguió’s Tortosa masterpiece, nowadays valley. In particular, the industry of producing housing the Tortosa Museum. and marketing olive oil represented a significant Leaving behind these ancient echoes of alarifes (Arabic source of wealth for Tortosa, encouraging strong master builders) and matarifes (slaughtermen), and circling the demographic growth and prompting the rise of Cathedral’s apse, we approach Casa Fontanet – later Casa Grego a new local bourgeoisie. After demolition of the city’s old walls (1908–1909) – another work by the diligent architect Monguió, that were hindering development, this newly moneyed class and in this case, pure Art Nouveau. The first sight to greet visitors pressed for the building of urban extensions or eixamples that is its highly formal and strategically corner-sited, enclosed bay embodied planning principles of regular geometry and modern window that extends vertically for three floors of the building. The hygiene. In reality, the challenge was to build a fresh city to their rest of the façade, displaying balconies, pilasters, capitals, copings specifications, one championing the Modernista style – in vogue and sgraffiti of plant motifs, is contagiously vivacious, vying for since the early twentieth century attention with the cathedralesque Porta de l’Olivera (Olive Tree The olive industry – so as to reflect greater social Gate). led to social and distinction. Leaving Portal del Romeu – from where Tortosa’s Saint As the Ebre River winds its James’s Way departs – and taking Sant Antoni Street, we come to demographic growth broad, lazy way through Tortosa, No 32 on the formerly well-to-do Montcada Street. This was once it is decked out by a string of the home of pharmacist Ricard Climent, famous for the licensed architectural gems gracing its banks. The most intrepid of them, syrup Hipofosfitos Salud, patented by his father. Its construction sited from pure need upon the river’s fluvial deposits, makes an dates to the years 1910–1912, a project designed by local master ideal starting point for tracing architectural Modernisme’s journey builder Josep Mª Vaquer. It displays a façade containing sgraffiti through this attractive corner of southern Catalonia. This is the with floral motifs, and a bay window rising for three floors, old municipal abattoir, built in 1905–1908 according to a detailed stylising the composition. Inside, one can appreciate Modernista project by the municipal architect of the time, Pau Monguió i mural paintings in the vestibule. At the end of the plot is a hidden Segura (1865–1956). It was a model of design for its volumes patio, landscaped as a rockery with glazed ceramics. envisaged as pavilions and its visceral functionality. This complex Continuing along Montcada Street, you reach the square of buildings and courtyards offers a unified image where open Mare de Déu de Montserrat, which leads us to another square, brickwork combines daintily with colourful Manises ceramics named after the Modernista sculptor from Tortosa, Agustí Querol. deployed in a Muslim style. The building’s prosaic functionality did Here, it is worth pausing before Casa Nicolau – also known as nothing to hinder the clear artistic purpose with which the architect Casa López Vergés (1902). A highlight of this building, modelled The old municipal abattoir (1905–1908), a masterpiece by architect Pau Monguió i Segura, is today the Tortosa Museum L’antic escorxador municipal (1905-1908), obra mestra de l’arquitecte Pau Monguió i Segura, és avui el Museu de Tortosa Detail of a Manises ceramic frieze at the old abattoir ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Detall d’un dels frisos de manises a l’antic escorxador ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Vlad Pop /rreset.com coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Joan Carles Prats coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 4 La ruta The route 5 Tortosa, Modernisme fruit de les oliveres Antoni López Daufí by different professionals, is Monguió’s inspired intervention on Arquitecte, Tortosa the entresol (mezzanine) floor where, with skill and innovation, he lopezdaufi@coac.net integrates an iron girder into the fenestration as a trellis structure. Continuing on down l’Àngel Street, we pass in front of what partir de mitjan segle XIX el conreu de l’olivera de Sant Antoni anem a parar al número 32 de l’antany nobiliari carrer used to be Casa Canivell (ca. 1910), a former grocery shop of which As ’intensifica per les planes i pels costers abancalats de Montcada. Allà s’aixeca la que va ser residència del farmacèutic Ricard only the undulating timber decoration around its display windows les zones interiors del territori de l’Ebre. En particular, Climent, famós per l’acreditat xarop Hipofosfitos Salud, patentat pel seu remains. Just beside it, Casa Lamote de Grignon (1911–1912) rises la indústria de la producció i comercialització de pare. Es tracta d’un edifici construït entre 1910 i 1912 segons projecte symmetrically – an ordered exercise in eclecticism designed by l’oli representarà una important font de riquesa per signat pel mestre d’obres local Josep M. Vaquer i que presenta en façana Josep Maria Vaquer. More than for its Modernista elements – a Tortosa, cosa que afavorirà un elevat creixement un esgrafiat amb motius florals i un mirador de tres nivells que estilitza la the two bay windows, the rusticated stone ornamentation with demogràfic i propiciarà l’ascens de la nova burgesia composició. Interiorment cal fixar-se en les pintures murals modernistes floral motifs or the elaborate entrance portal – this building is local. Amb l’enderrocament del cinturó emmurallat que constrenyia del vestíbul. Al fons de la parcel·la s’oculta un pati enjardinat amb elements remembered for having housed the Fonda Siboni, a hotel and la ciutat, serà aquesta burgesia la que impulsarà la construcció dels de rocalla i ceràmica vidrada. restaurant that formed a social and culinary nexus for several eixamples urbans, avalats per un urbanisme de geometria regular i Continuem pel carrer Montcada fins a trencar per la plaça Mare de generations of Tortosa residents. d’higiene moderna. En realitat, es tractava de bastir una nova ciutat a la Déu de Montserrat i desembocar a una altra plaça, la dedicada a l’escultor We resume this itinerary following the shopping street of seva mida tot convocant l’estil modernista –en voga als inicis del segle modernista tortosí Agustí Querol. Allà ens aturem davant la Casa Nicolau Sant Blai to its end, the physical location where Temple, the city’s XX– per distingir-se socialment. (1902) –també coneguda com a Casa López Vergés–, edifici modelat per Bourgeois eixample (urban extension) brings Tortosa from the Quan el riu Ebre traça, mandrós i ample, la seva entrada a Tortosa, diferents professionals on destaca la inspirada intervenció de Monguió nineteenth into the twentieth centuries. To either side of its main és rebut amb homenatge per un reguitzell d’arquitectures que li fan costat. a la planta entresol, que integra, amb ofici i amb innovació, una jàssera street, Cervantes, opulently decorated buildings boldly seduce La més intrèpida d’elles, la que li arrambà llims fluvials per pura necessitat, metàl·lica de gelosia en la composició del finestram. us. These constructions were erected by an enlightened local és el punt de partida ideal per descobrir les petjades que el Bourgeoisie competing fiercely to display their social standing. Modernisme arquitectònic deixà en aquest atractiu indret The first of these architectural statements, marking the boundary del sud català. Es tracta de l’antiga escorxeria municipal, between Old Town and new, is Casa Segarra, better known as Casa construïda entre els anys 1905-1908 segons l’acurat Matheu (1907–1909). While the project has been attributed to an projecte de l’aleshores arquitecte municipal, Pau Monguió architect from Reus, Pere Caselles, it is common knowledge the i Segura (1865-1956). Modèlic en el seu plantejament house was designed by Pau Monguió. Its entire exterior façade pavellonari i en la seva visceral funcionalitat, el conjunt displays a cladding that imitates characteristic rustication, while d’edificis i patis presenta una imatge unitària en què es above can be seen Monguió’s trademark solution for finishing combina de forma primmirada el sofert maó vist amb buildings by crowning them with prominent coping. Yet this acolorides manises emprades a la manera musulmana. architectural performance reaches its climax on the corner, Casa Ricard Climent (1910–1912), a work by Josep M. Vaquer La sòrdida destinació de l’edifici no va aturar la marcada displaying a broad repertoire of balconies and a majestic bell gable La Casa Ricard Climent (1910–1912), obra de Josep M. Vaquer intencionalitat artística amb què l’autor dissenyà reixes de to rival that of Casa Brunet, diagonally opposite, for spectacle. forja, relleus escultòrics en pedra i una ceràmica vidrada Especially striking is the ornamented bay window on the principal blau d’indi que s’enfila, àgilment, per coronar els gablets i or first floor, with leaded, stained-glass windows and a photogenic per crestejar les teulades. La que sens dubte és l’obra mestra exuberance of foliage. de Monguió a Tortosa acull, actualment, les dependències A short distance from here, at No 26 Berenguer IV Street, del Museu de Tortosa. is the former residence of Josep Bau, an oil merchant who made Deixem enrere antics ressons d’alarifes i matarifes i his wealth exporting to the South American market, where he was apropem-nos, rodejant l’absis de la Catedral, fins a la Casa Fontanet (1908-1909) –posteriorment, Casa Grego–, una altra obra del diligent La indústria de arquitecte Monguió, en Horseshoe arches with floral decoration crowning Casa Fontanet l'olivera va impulsar aquest cas netament Arcs de ferradura amb ornamentacions florals que coronen la façana de la Casa Fontanet un fort creixement Art Nouveau. La primera imatge que li regala al demogràfic i social visitant ve formalitzada per l’estratègic mirador de cantonada que abraça els tres pisos de l’edifici. La resta de la façana, habitada per balconades, pilars, capitells, coronaments i esgrafiats amb motius vegetals, traspua una contagiosa vivacitat que pugna en protagonisme amb la catedralícia porta de l’Olivera. Sortim pel portal del Romeu –punt on arrenca el camí de Sant Jaume des de Tortosa– i, després, pel carrer Casa Fontanet, also known as Casa Grego (1908–1909), was designed by Pau Monguió in Art Nouveau Style La Casa Fontanet, o Casa Grego, va ser dissenyada per Pau Monguió entre 1908 i 1909 en estil Art Nouveau ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com 6 La ruta Enfilem, ara, el carrer de l’Àngel tot passejant per davant de la que va ser la Casa Canivell (ca. 1910), una adrogueria històrica de la qual només en resta l’ondulant decoració en fusta dels aparadors. Just al seu costat s’eleva, simètrica, la Casa Lamote de Grignon (1911-1912), un ordenat exercici d’eclecticisme rubricat per Josep M. Vaquer. Més que pels elements modernistes, les dues tribunes, la pètria ornamentació amb motius florals o l'empolainada portalada d’accés, aquest edifici és recordat per haver hostatjat la Fonda Siboni, un hotel restaurant que aglutinà la vida social i gastronòmica de vàries generacions de tortosins. Reprenem l’itinerari pel comercial carrer de Sant Blai fins a la seva cota final, lloc físic on s’inicia l’eixample burgès del Temple i on la ciutat canvia del segle XIX al XX. A banda i banda del seu eix principal –el carrer Cervantes– s’arrengleren arquitectures opulentes, historiades i seductores que ens interpel·len amb atreviment. Són edificacions promogudes per una il·lustrada burgesia local que competeix amb afany per manifestar el seu estatus social. La primera d’aquesta formació arquitectònica, frontissa entre la ciutat vella i la moderna, és la Casa Segarra (1907-1909) –més coneguda com a Casa Matheu–, atribuïda a l’arquitecte reusenc Pere Caselles però projectada, com és ben sabut, per Pau Monguió. Tota la façana exterior mostra un revestiment que imita un encoixinat característic i, al capdamunt, s’hi observa el regust monguionià per rematar els edificis amb cresteries prominents. Però el punt àlgid de l’actuació el trobem al xamfrà, on s’exhibeix un ampli repertori de balcons i on una majestuosa espadanya rivalitza en espectacularitat amb la de la Casa Brunet, situada al xamfrà oposat. Especial atenció reclama l’ornamentada miranda del pis principal, amb vitralls de color, emplomats, i amb una fotogènica exuberància vegetal. Casa Lamote de Grignon, detail of main entrance Casa Lamote de Grignon, detall de l’entrada principal Pie de foto inglés Peu de foto Català Josep Maria Vaquer’s Casa Lamote de Grignon (1911–1912) is well known in Tortosa as it once housed the popular Fonda Siboni restaurant La Casa Lamote de Grignon (1911-1912), obra de Josep Maria Vaquer, és un edifici molt conegut a Tortosa per haver hostatjat la popular Fonda Siboni Casa Segarra, better known as Casa Matheu, was designed in 1907 by Pau Monguió La Casa Segarra, més coneguda com a Casa Matheu, va ser dissenyada per Pau Monguió el 1907 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com 8 La ruta A poca distància d’aquí, al número 26 del carrer Berenguer IV, trobem la que fou residència de Josep Bau, comerciant d’olis enriquit amb l’exportació al mercat sud-americà, on se’l coneixia com “el rei de l’oli”. La façana principal ve protagonitzada per una tribuna historicista sostinguda per escultòriques mènsules amb formes vegetals. Els dos pisos superiors i l’àtic són resultat d’una remunta de 1949 que, malgrat haver eliminat un bell coronament que amagava les golfes, s’integra plenament en l’obra original. L’interior conserva encara la riquesa ornamental original en la qual destaquen la sumptuosa escala d’accés, la galeria circular vidrada, els enteixinats florals del pis principal –actual seu de la demarcació ebrenca del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya– i la noble ebenisteria del taller local dels Montagut. En els baixos de l’edifici i a la resta del solar es conserven restes de la fàbrica i magatzems que Bau hi tenia instal·lats i que, exteriorment, oferien una façana industrial dinàmica amb traces modernistes. Entrance hall and main staircase of Casa Bernat Grego (1910), a project by architect Ramon M. Riudor Vestíbul i escala principal de la Casa Bernat Grego, projecte de l’arquitecte Ramon M. Riudor (1910) known as the "oil king". The main façade shows a historicist bay window supported by sculptural corbels that imitate plant forms. The two upper floors and the attic are the result of a 1949 facelift which, despite removing a beautiful coping that hid the attics, is harmoniously integrated into the original building. Its interior still conserves its original ornamental richness, in which the sumptuous entrance stairway is prominent, along with a glassed-in circular gallery, the first floor’s floral coffered ceiling – currently housing the Ebre branch of the Architects College of Catalonia – and elegant joinery from the local Montagut cabinetmakers. On the building’s ground floor and the rest of the site are the remains of the factory and warehouses that Bau installed there. Outside, they display a dynamic industrial façade showing Modernista influences. Nearby, at the end of Cervantes Street, is Casa Albacar, another home boasting a Modernista exterior. If you walk down República Argentina, at No 15, you will see the house that architect Ramon Maria Riudor designed for Bernat Grego. The competitive zeal of designers to have their bay windows conquer public space locked them into a sort of competition for projecting bay windows, right to the limits permitted by municipal regulations. The 150-centimetre overhang Casa Grego boasts is evidence of this. In the vestibule, the ceremonious entrance staircase receives light filtered through an intriguing skylight of metal plate and glass. A few metres on, we cross the bustling avenue of La Generalitat, the city’s urban and commercial artery, presided over by the powerful volumes of the municipal market (1884–1887). The house of the oil merchant Josep Bau was built in 1912 according to a project by Josep Plantada. Details of ceiling decoration, main façade and wrought ironwork on the main entrance Detail of wrought ironwork on the entrance of Casa Josep Bau La casa del comerciant d’olis Josep Bau va ser construïda el 1912 segons el projecte de Josep Plantada. Detalls de la decoració del Detall de forja a la tanca de la Casa Josep Bau sostre, de la façana principal i del ferro forjat de la d’entrada principal ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com 10 La ruta The route 11 Ben a prop, al final del carrer Cervantes, hi trobem la Casa Albacar, un altre habitatge amb indumentària modernista. Si optem per baixar per República Argentina, ens fixarem en l’immoble del número 15, la casa que l’arquitecte Ramon M. Riudor va projectar per a Bernat Grego. L’afany competitiu dels miradors per conquerir l’espai públic portà els seus dissenyadors a una mena de cursa per les tribunes volades, al límit del que permetien les ordenances municipals. Els 150 cm del voladís d’aquesta Casa Grego així ho evidencien. Al vestíbul, la cerimoniosa escala d’accés rep la llum filtrada per una intrigant claraboia de planxa metàl·lica i vidre. A pocs metres d’on som travessem la bulliciosa avinguda de la Generalitat, eix urbanístic i comercial de la ciutat presidit per la poderosa volumetria del mercat municipal (1884-1887). Malgrat la grisor que caracteritzà la seva reconstrucció durant la postguerra, l’exterior d’aquest equipament encara recorda l’acolorit decorativisme que preludiava l’art modernista. Però, sobretot, cal fixar-se en el diàfan espai interior assolit gràcies a la ciència de Joan Torras i Guardiola, l’arquitecte que salvà una llum estructural de vint-i-sis metres sense destorbs visuals, a base d’airoses bigues metàl·liques de gelosia. Després de l’experiència sensorial de visitar un mercat ple de vida, ens adrecem, en direcció sud, cap a la immensa verdor botànica que purifica la ciutat: el parc municipal. Farcit d’encants per al lleure ciutadà, del parc Teodor González recomanem visitar la dòcil escalinata modernista que condueix al llac nou i que es desplega flanquejada per infreqüents volutes de rocalla i bancades lineals vestides amb trencadís. En la seva P. Monguió designed the famous Modernista steps in Teodor González Park (1923) P. Monguió va projectar la famosa escala modernista del parc Teodor González l’any 1923 Despite the greyness of its postwar reconstruction, the exterior of this facility still recalls the colourful decorativism that preceded Modernista art. Yet one should take special note of its airy interior, achieved thanks to the science of Joan Torras i Guardiola. This architect designed a graceful, iron-girder roof structure, forming a single 26-metre span with no visual interference. After the sensory experience of visiting a lively market, head south towards the vast leafy greenery that purifies the city: its municipal park. Having had your fill of recreational pursuits, in South façade of the municipal market (1884–1887), built by Joan Torras i Guardiola Parc Teodor González you should seek out the Modernista stairway Façana sud del mercat municipal, obrat per Joan Torras i Guardiola, 1884-1887 leading to the new lake, flanked by occasional rockery volutes and linear, trencadís-clad benches. In his second period as Tortosa’s municipal architect, while helping to create this staircase in the segona etapa com a arquitecte municipal de Tortosa i mentre intervenia park, Pau Monguió was commissioned to design an extra floor en aquest desnivell del parc, Pau Monguió va rebre l’encàrrec de projectar (1923) for the building that David Piñana owned, commanding una elevació de planta (1923) a l’immoble que David Piñana posseïa amb magnificent views over the park. In this intervention, he created privilegiades vistes al parc. D’aquesta actuació en sobresurt un mirador a splendid projecting bay window, presenting three, triple, esplèndid que presenta tres obertures trífores, de punt rodó, protegides per semicircular arches, each protected by a canopy in the form of a sengles guardapols en forma d’arc parabòlic i recoberts amb mosaic romà. parabolic arch, clad in Roman mosaic. Sense abandonar l’avinguda de la Generalitat, acabem la nostra ruta Without leaving the Avinguda de la Generalitat, we end our al número 108 on, des de 1906, s’aixeca el xalet de Pallarés als llavors route at No 108 where, since 1906, the Pallarés chalet has stood in afores del segon eixample del Temple. De l’extensa finca de l’empresari what was then the outskirts of the second Temple eixample. Of the oleícola Ferran Pallarés –coneguda més endavant com a Villa Alicia– oil impresario Ferran Pallarés’s extensive property, later known as només en resta l’habitatge ofegat entre mitgeres però que encara llueix els Villa Alicia, only the dwelling remains, compressed between party elements modernistes imaginats per Pau Monguió, l’introductor i principal walls. Yet it still displays the Modernista elements imagined by artífex d’aquest estil artístic a Tortosa. Pau Monguió – the main practitioner and introducer of this artistic style in Tortosa. www.tortosaturisme.cat The Ferran Pallarés Châlet, also known as Villa Alicia, was built in 1906, after a project by Pau www.tortosaturisme.cat Monguió Bay window of Casa David Piñana, designed by Pau Monguió in 1923 El xalet de Ferran Pallarés, també conegut com a Villa Alicia, va ser construït el 1906, segons el projecte de Pau Monguió Tribuna de la Casa David Piñana, dissenyada per Pau Monguió el 1923 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com © Vlad Pop /rreset.com coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu Contents Sumari Editorial 13 Published by – Edita Art Nouveau European Route Ruta Europea del Modernisme 15 anys 15 Years Honorary President Ada Colau Ballano Executive President THE ROUTE • LA RUTA mb aquest número 30 de coupDefouet complim his thirtieth issue of coupDefouet signals that we Janet Sanz i Gil Tortosa: Extracting Art Nouveau from Olives quinze anys ininterromputs de publicació de la revista have been publishing the Art Nouveau European Permanent Secretariat Tortosa, Modernisme fruit de les oliveres ......................................................................................... 2-11 de la Ruta Europea del Modernisme. Qui ens ho havia Route magazine for fifteen continuous years. Who Ajuntament de Barcelona de dir, en aquell llunyà 2002, quan començàvem a could have guessed, back in 2002, as we began to Institut del Paisatge Urbà i LET'S GO OUT • SORTIM la Qualitat de Vida definir-ne la línia editorial i n’estudiàvem les primeres define our editorial line and were studying early Bibendum in London: Michelin House on the Fulham Road Av. Drassanes, 6-8 proves de disseny! design proofs that we would make it this far! 08001 Barcelona Bibendum a Londres: la Casa Michelin del carrer Fulham ........................................................ 16-23 A Aquests quinze anys han estat una experiència T These fifteen years have been a rich and Manager – Gerent HERSTORY • FEMINAL rica i complexa, amb les alegries i les decepcions pròpies de tot projecte complex experience, full of the joys and disappointments innate Xavier Olivella Echevarne Americans in Paris: The Académie de la Grande Chaumière ambiciós. Una aventura que hem de dir que ha valgut la pena de totes in any ambitious project. An adventure we can only describe Americanes a París. L'Acadèmia de la Grande Chaumière ........................................................ 24-33 passades i que vista en retrospectiva afirmem que no ens hauríem volgut as belonging to everyone, a truly worthwhile endeavour which, coup De fouet perdre per res del món. Una aventura, però, looking back, we would not have The Art Nouveau European SINGULAR que només ha estat possible gràcies a la missed for anything in the world. Yet Route magazine The Besòs Water Tower in Barcelona generositat de centenars de col·laboradors this journey has only been possible La revista de la Ruta Europea del Modernisme La Torre de les Aigües del Besòs a Barcelona ............................................................................... 34-39 que han contribuït de manera altruista als thanks to the generosity of hundreds of Núm. 30. 2018 continguts de la revista. I també gràcies a collaborators, contributing altruistically ISSN 2013-1712 LIMELIGHT • PROTAGONISTES tantes persones que d’una forma o altra to the magazine’s content. And also Dipòsit legal: B-3982-2003 Koloman Moser: The Tireless Seeker for Total Art ens han ajudat a fer-la possible: des de les thanks to the many people who in www.artnouveau.eu Koloman Moser. Buscador incansable de l'art total .................................................................. 40-49 autoritats i personal tècnic dels municipis one way or another have helped coupDefouet@coupDefouet.eu Tel. +34 932 562 509 THE CENTRE • EL CENTRE i entitats associats a la Ruta Europea del make it real: from the government Fax +34 933 178 750 Le Cercle Guimard: A Long History Modernisme fins als professionals que authorities and technical staff in the towns and entities associated with Editor – Director El Cercle Guimard, una llarga història ........................................................................................... 50-57 han fet esforços afegits per dotar-la de la Lluís Bosch màxima qualitat possible en tots els seus the Art Nouveau European Route to FEATURING • DESTAQUEM aspectes. I és aquesta una aventura que professionals who have given their Staff Senior – Redactora en cap all to achieve the optimum quality Inma Pascual The Gate of Dreams: A Symbolist Gaze tampoc no hauria estat possible sense La porta dels somnis, una mirada simbolista ............................................................................... 58-63 l’entusiasme i la fidelitat dels lectors de la attainable in every aspect. Neither Editorial Staff – Equip editorial Jordi París revista, que darrerament es van ampliant would this venture have been possible • Sònia Turon IN DEPTH A FONS amb l’augment de subscriptors a l’Art without the enthusiasm and loyalty Anabel Emilio On the Trail of Kinkarakawakami of the magazine’s readership, who Pep Ferré Seguint la pista del kinkarakawakami .......................................................................................... 64-75 Nouveau Club. are lately growing through the rise in I això, en la celebració d’aquest subscriptions to the Art Nouveau Club. WORLDWIDE • ARREU número 30 de la revista ens porta a una Contributing to this issue So, the celebration of this issue Han col·laborat en aquest número Art Nouveau in Lima reflexió, que per la força dels fets és més Number 30 leads us to a reflection, Viktorija Aladzic Modernisme a Lima ............................................................................................................................. 76-83 aviat una constatació inapel·lable: no és Ester Barón which on the basis of facts is rather Orlando Barrial cert que “el paper ha mort”, com ens van Andrea Butti ENDEAVOURS • INICIATIVES ................................................................................................................ 84-93 an irrevocable confirmation: it is not advertir aleshores alguns que es postulaven Cover of coupDefouet magazine issue No 1, 2003 Diego Cánovas true that “paper is dead”, as certain com a gurus de la comunicació. Ens deien Laetitia Chamard –Sablier Coberta de la revista coupDefouet, núm. 1, 2003 AGENDA .................................................................................................................................................... 94-95 communications gurus insisted back Alba Chaque que en aquest segle XXI les publicacions then. They told us that in the twenty- Jordi Díaz impreses ja no tenen cap futur, que tot Bruno Dupont first century, printed publications had no future, that everything Joan Guillamat passava per Internet i que fundar una revista en paper en aquests temps existed on the Internet, and to publish a magazine on paper Nicolas Horiot era un fracàs assegurat. La realitat de la nostra experiència desmenteix Stefan Kutzenberger these days was an undertaking doomed to failure. The reality of aquest mantra que pretesos saberuts ens han repetit una i altra vegada. Antoni López Glasgow our experience gives the lie to this mantra incessantly repeated Fàtima López Si més no pel que fa el món de l’art i l’arquitectura, és evident que una by so-called experts. At least in regards to the world of art and Ricard Pla publicació de qualitat feta en paper pot tenir una bona rebuda, i encara Joan Carles Prats architecture, it is clear that a quality, printed publication need not Gorda Prcic més, un futur prometedor. Per la nostra part posarem tots els esforços merely be well received but can even have a promising future. As Evelyne Saëz London perquè així sigui. Teresa–M. Sala far as we are concerned, we will make every effort to ensure this Bad Nauheim Marta Saliné continues. Kristin Støylen Claudia Taibez Paris Wivine Wailliez Wien Agraïments especials cDf n. 30 Special thanks to Translation and proofreading Subotica Traducció i correcció Cernobbio Maria Lucchetti Esplugues de Llobregat Eva Castellanos Jêrome Merceron Arxiu AGBAR Leopold Museum KIK-IRPA, Bruxelles Kevin Booth Mataró Gro Kraft Marianna Metsä Arxiu Fotogràfic de Barcelona Meadows Museum Stiftelsen Kulturkvartalet / Daniela Heinze Tortosa Barcelona Daniela Kumhala Bettina Jamy-Stowasser Bell County Museum Miho Museum Jugendstilsenteret og KUBE Fundació Illuro Musée des Arts Décoratifs Suntory Museum of Art Jacqueline Meng Lisa Watt Galerie Eltsir Musée d'Orsay Vienna Tourist Board Design and layout Le Cercle Guimard Oakland Museum of California Vlad Pop / rreset.com Disseny i maquetació Marta Castiñeira Printed by – Impressió AGPOGRAF SA ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu Copy © Right coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 14 contact Concurs de coberta Cover Contest The Organisers Our "innocent hand" was that of our new Wish to Thank the Collaborators and Sponsors colleague, architect Clara Roma © Iowa Stade University Museums La "mà innocent" ha estat la de la nostra nova companya, l'arquitecta Clara Roma Louis Comfort Tiffany. Glass and bronze Daffodil Lamp ca. 1905 Louis Comfort Tiffany. Làmpada Narcís, vidre i bronze, ca. 1905 Volem agrair als nostres lectors la seva participació al concurs “Endevineu la We would like to thank our readers for their participation in the nostra coberta!” del coupDefouet núm. 29, que ha tingut una gran nombre de competition “Guess Our Cover!” in coupDefouet No 29, which had a participants i totes les respostes han estat encertades. El fet que la fotografia huge response from participants. All the answers were correct. The fact aparegués publicada al número 28 de coupDefouet, pàgina 84, segurament ha the photo was published in coupDefouet issue No 28, page 84, probably contribuït a facilitar la resposta correcta. helped readers provide the correct answer. Els guanyadors del sorteig han estat: Cécile Lagabe, d’Asnières-sur-Seine, The competition winners were: Cécile Lagabe, from Asnières-sur- primer premi (dues nits per a dues persones en un hotel de Barcelona i una Seine, first prize (two nights for two in a Barcelona hotel and a year’s subscripció d’un any a l’Art Nouveau Club); Victoria Iturbe, de Barcelona, subscription to the Art Nouveau Club); Victoria Iturbe, from Barcelona, segon premi (subscripció d’un any a l’Art Nouveau Club i un lot de llibres sobre second prize (a year’s subscription to the Art Nouveau Club and a Modernisme), i Valentí Ponts, de Barcelona, tercer premi (un lot de llibres sobre selection of books on Art Nouveau) and Valentí Pons, from Barcelona, Modernisme). third prize (a selection of books on Art Nouveau). Endevineu la nostra coberta! Guess Our Cover! Participeu en el nostre concurs! Podeu identificar la imatge de Take part in our competition! Can you name the cover image la coberta d’aquest número 30 de coupDefouet? Endevineu- on coupDefouet No 30? Guess our cover and enter the draw la i podreu entrar en el concurs per guanyar algun d’aquests to win one of these prizes: premis: First prize: two nights for two people in a Barcelona hotel 1r premi: dues nits per a dues persones en un hotel de (courtesy of the Barcelona Hotel Association), plus a one-year Barcelona (patrocini del Gremi d’Hotels de Barcelona) i subscription to the Art Nouveau Club una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Club Second prize: a free one-year subscription to the Art Nouveau 2n premi: una subscripció gratuïta d’un any a l’Art Nouveau Club plus a selection of books on Art Nouveau Club i un lot de llibres d’art modernista Third prize: a selection of books on Art Nouveau 3r premi: un lot de llibres d’art modernista (These prizes may be sent as a gift to whomever the winner chooses). (Els premis es poden enviar com a regal a qui esculli el/la guanyador/a). Send us an email identifying the work that appears on the cover and its Envieu-nos un email identificant el tipus d’obra i el nom de l’autor. Recordeu creator. Remember to include your name, postal address and a phone d’incloure el vostre nom, adreça postal i un telèfon de contacte. number to contact you. Data límit: 15 de setembre de 2018 Deadline for entries: 15 September 2018 coupDefouet@coupDefouet.eu Come join us on Facebook! Follow us on twitter! www.facebook.com/artnouveauclub @ArtNouveauClub ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu ©©IIMMPPUUiiQQVV coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu Let’s Go Out17 Bibendum in London: Michelin House on the Fulham Road Evelyne Saëz Art Historian, reporting from London evelyne.saez@wanadoo.fr n 20 January 1911, the Michelin Tyre Company was also fire-resistant, a very important property when storing OLtd opened its first permanent headquarters and large quantities of flammable tyres. The system furthermore had tyre depot in the United Kingdom: Michelin the advantage of speed: the building was finished in a mere five House at 81 Fulham Road, Chelsea. Until 1904, months. patents owned by Dunlop prevented other Designed and built in the late Art Nouveau period, Michelin manufacturers from selling their tyres in Britain, House greatly resembles an Art Déco building. But, above all, it is except under license. When the patents expired, a bravura demonstration of untutored genius, a brilliant exercise as Britain was an important export market, Michelin opened an in an indefinable style: part Nouveau, part Déco, entirely Michelin. office in South Kensington and began to search for a site to build Michelin House is also a building its London headquarters. In 1909, the company was offered a site A splendid building twenty years ahead of its time on the Fulham Road. This, one of the main routes into London, was between Art Nouveau and the first of the highly deemed a prime location. and Art Déco styles decorated buildings “built on François Espinasse (1880–1925), a young engineer in the civil tyres”: constructed before both engineering department at Michelin’s headquarters in Clermont- Fort Dunlop (1916, no longer Ferrand, was called upon to design Michelin House. Though not in use as such) and the Firestone Building (1928, demolished in an architect, he had worked on Michelin’s Paris headquarters 1980), the splendid Michelin House was classified as an historic (1908). On 4 April 1910, the final designs for Michelin House were monument in 1969. completed and shortly afterwards, construction began. The building offered everything motorists of The building was erected using Hennebique’s the time required. Automatic doors into the ferro-concrete construction system. entrance hall and fitting bays This building method offered at the front allowed them to great benefits for the have their tyres speedily construction of clear and changed by Michelin open spaces (ideal for fitters from a stock of storing tyres in the over 30,000 stored in the most efficient way). It basement. A weighing Michelin House was designed by the engineer François Espinasse in 1910. Crowning the pillar on the corner is a representacion of a pile of tyres. Based on a poster by Marius Rossillon, the stained-glass window on the main façade reproduces the Michelin Man raising a glass of nails and broken glass La Casa Michelin va ser dissenyada per l’enginyer François Espinasse el 1910. El coronament de la columna de la cantonada representa una pila de pneumàtics. Inspirat en un cartell de Marius Rossillon, el vitrall de la façana principal reprodueix el ninot Michelin enlairant una copa plena de claus i vidres trencats ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 18 Sortim Let’s Go Out19 Bibendum a Londres: la Casa Michelin del carrer Fulham Evelyne Saëz Historiadora de l'art, des de Londres evelyne.saez@wanadoo.fr l 20 de gener de 1911, l’empresa de pneumàtics Michelin Ltd. Michelin va estar enllestit el 4 d’abril de 1910 i poc després se’n va iniciar la Eva inaugurar la seva primera seu permanent i magatzem de construcció. L’edifici es va alçar seguint els sistema constructiu de ferrociment pneumàtics al Regne Unit: la Casa Michelin, al número 81 del de Hennebique. Aquest mètode constructiu oferia grans avantatges en la carrer Fulham, al barri de Chelsea. Fins al 1904, les patents construcció d’espais diàfans i oberts (ideals per emmagatzemar pneumàtics de Dunlop impedien que cap altre fabricant pogués vendre amb la màxima eficiència) i era, a més, ignífug, una propietat molt important pneumàtics a Gran Bretanya si no era amb llicència. Com que quan es tracta d’emmagatzemar grans la Gran Bretanya era un mercat d’exportació important, quan Un edifici esplèndid quantitats de pneumàtics inflamables. les patents van caducar Michelin va obrir una oficina a South Kensington entre els estils del D’altra banda, aquest sistema tenia i va començar a buscar un indret on construir la seva seu londinenca. El Modernisme i l'Art també l’avantatge de la rapidesa: l’edifici 1909 van trobar un espai al carrer Fulham, un dels carrers principals de va estar enllestit en tan sols cinc mesos. Londres, que els va semblar una ubicació privilegiada. Déco Dissenyada i construïda en François Espinasse (1880-1925), un jove enginyer del departament l’època final del Modernisme, la Casa d’enginyeria civil de la seu de Michelin a Clermont-Ferrand, fou l’encarregat Michelin s’acosta molt a un edifici Art Déco. Però, sobretot, és una de dissenyar la Casa Michelin. Tot i que no era arquitecte, ja havia treballat mostra agosarada d’un geni autodidacta, un exercici brillant d’un estil en la seu parisenca de Michelin (1908). El disseny definitiu de la Casa indefinible, en part Art Nouveau, en part Art Déco, plenament Michelin. La The building’s reception area is decorated with thirty-four encaustic tile panels. Based on drawings by Ernest Montaut and produced by Gilardoni Fils in Paris, they show the road races Michelin organised La recepció de l’edifici Michelin està decorada amb trenta-quatre panells de rajoles encàustiques que mostren les carreres organitzades per Michelin. Produïdes per Gilardoni Fils de París a partir de dibuixos d’Ernest Montaut bay in the fitting area weighed customers’ cars so the correct tyre Colonial Exhibition in Lyon. Seeing the anthropomorphic potential pressure could be applied. Tyres were brought up on a lift and of a pile of tyres, one quipped, “With arms and legs added, it would rolled to the front of the building down the purposely sloped floor. look like a man”. To the left of the front reception area, a “Touring Office” provided The building’s reception area at street level is decorated with maps and writing implements for keen motorists to plan their thirty-four encaustic tile panels by Gilardoni Fils of Paris, based journeys. on drawings by Ernest Montaut. The panels show the road races People walking into the building’s reception area today are that helped establish Michelin’s reliability. They functioned as the still greeted by a floor mosaic showing Bibendum, the Michelin laboratory where experiments on the development of the car and Man, holding aloft a champagne glass of shards, nails and broken its tyres were carried out under intense press scrutiny. One panel glass, proclaiming “Nunc est bibendum” (Latin for “Now is the time shows the 1895 Paris–Bordeaux race where the Michelin brothers for drinking!”). It reproduces a famous poster by Marius Rossillon competed in l’Eclair, a car of their own construction with a Daimler (whose pseudonym was O’Galop), with the caption, “Cheers! The chassis and a Peugeot engine. Michelin tyre drinks the obstacle”. The Michelin brothers had the But the masterpieces of Michelin House are the magnificent idea for the Michelin Man in 1894, when visiting the Universal and Bibendum stained-glass windows created as an advertisement. View of the Oyster Bar inside Michelin House Vista de l'Oyster Bar a l’interior de la Casa Michelin ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier © Laetitia Chamard-Sablier 20 Sortim Casa Michelin s’avança també vint anys al seu temps i és el primer edifici est bibendum” (en llatí, “Ara és l’hora de beure!”). Reprodueix un cartell amb una ornamentació prolífica “construït sobre rodes”. Anterior al Fort famós de Marius Rossillon (conegut amb el pseudònim d’O’Galop), que Dunlop (1916) –que en l’actualitat ha perdut el seu ús original– i l’Edifici duia una altra llegenda: “Salut! El pneumàtic Michelin es beu l’obstacle”. Firestone (1928-1980) –enderrocat el 1980–, la magnífica Casa Michelin Als germans Michelin se’ls va ocórrer la idea del ninot Michelin el va ser catalogada com a monument històric el 1969. 1894, mentre visitaven l’Exposició Universal i Colonial de Lió. Davant el L’edifici oferia tot el que els conductors de l’època podien potencial antropomòrfic d’una pila de pneumàtics, un d’ells va comentar: necessitar. Les portes automàtiques de l’entrada i les plataformes a la “Si li afegíssim braços i cames, semblaria un ninot”. part del davant permetien que els operaris de Michelin els canviessin La zona de recepció de l’edifici a nivell de carrer està decorada amb les rodes ràpidament, amb un estoc de més de trenta mil pneumàtics trenta-quatre panells de rajoles encàustiques de Gilardoni Fils de París, emmagatzemats al soterrani. Una bàscula a la zona de treball pesava els inspirats en dibuixos d’Ernest Montaut i que mostren les carreres que van cotxes dels clients per tal de triar la pressió correcta del pneumàtic. Els ajudar a establir la fiabilitat de Michelin. En aquestes carreres es duien a pneumàtics es transportaven des del soterrani en un muntacàrregues i es terme experiments sobre el rendiment dels cotxes i dels pneumàtics sota feien rodar pel terra, expressament inclinat, fins a la part davantera de la vigilància atenta de la premsa. Un dels panells mostra la carrera de l’edifici. A l’esquerra de la zona de recepció frontal, hi havia una “Oficina 1895 París-Bordeus, on els germans Michelin van competir amb l’Eclair, de Turisme” amb mapes i estris per escriure perquè els conductors que ho un cotxe construït per ells mateixos amb xassís Daimler i motor Peugeot. desitgessin poguessin planificar els seus viatges. Però les obres mestres de la Casa Michelin són els magnífics Encara avui les persones que accedeixen a peu a la zona de recepció vitralls Bibendum creats amb un objectiu publicitari. El vitrall principal veuen el terra de mosaic que representa Bibendum, el ninot Michelin, de la façana de l’edifici reprodueix el ninot Michelin bevent. La finestra enlairant una copa plena de claus i vidres trencats, que proclama “Nunc que dona a l’avinguda Sloane reprodueix un altre dels cartells d’O’Galop, View of Michelin House from Fulham Road Vista de la Casa Michelin des del carrer Fulham Stained-glass window advertising Michelin tyres for bicycles Vitrall que anuncia pneumàtics Michelin per a bicicletes ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier 22 Sortim Let’s Go Out23 Puntada de peu de la sola Michelin, que il·lustra l’agressivitat que imperava The main window at the front of the building reproduces the wooden crates and sent to the Stoke-on-Trent Michelin factory en la publicitat dels pneumàtics a principi del segle XX. Bibendum Michelin Man drinking. The window overlooking Sloane Avenue for safe-keeping. After the war, Michelin cut back on staff and practica boxa francesa com a resposta als atacs externs (sobretot de la reproduces another of O’Galop’s posters, The Kick of the Michelin occupied the front of the original building while the rest was Dunlop anglesa, seguidora de la boxa anglesa). Vestit només amb una Tread, illustrating the aggressiveness reigning in pneumatic tyre leased. In 1985, the building was sold to the late publisher Paul calça curta de boxejador d’exòtica pell de lleopard, etziba una puntada de advertising at the start of the century. Bibendum practices French Hamlyn and the restaurateur and retailer, Sir Terence Conran. They peu autoritària, mostrant la sola de la bota, la sola Michelin. La finestra boxing in response to external attacks (notably the English Dunlop, embarked on a major redevelopment that included the restoration que dona al passatge Lucan ens mostra el ninot Michelin damunt una a supporter of English boxing). Dressed in exotic leopard-skin of the original features. But the three stained-glass windows, which bicicleta per recordar-nos que les rodes Michelin són també les millors boxing briefs, he lets fly with an authoritative kick, showing the had been removed during the war, had been lost. After a long per a aquests vehicles. Abans de 1914, gràcies al Tour de França hi va sole of his boot, the Michelin tread. The window overlooking Lucan search, suppliers were found and replicas of the windows were haver un boom en el mercat de les rodes de bicicleta. Place shows us the Michelin Man on a bicycle to remind us that made using original drawings, photos and posters. Today one can El 1940, per evitar el risc que fossin bombardejats, Michelin va Michelin is the best for bicycle tyres too. Before 1914, the Tour de admire Michelin House while having a drink at the Oyster Bar or retirar els tres vitralls, els va embalar curosament dins capses de fusta France inspired crowds and the bicycle tyre market boomed. enjoying French cuisine at the restaurant opened by Sir Terence i els va enviar a la fàbrica Michelin de Stoke-on-Trent per guardar- In 1940, to prevent the risk of bombing, Michelin removed Conran in 1987. los en lloc segur. Acabada la guerra, Michelin va fer una reducció de the three stained-glass windows. They were carefully packed into plantilla, van ocupar només la part davantera de l’edifici original i van llogar-ne la resta. El 1985, l’edifici va ser venut a l’editor Paul Hamlyn i al restaurador i minorista Sir Terence Conran, que es van embarcar en una gran remodelació que incloïa la restauració dels trets originals, però no es van poder localitzar els tres vitralls que s’havien retirat durant la guerra. Després d’una llarga recerca, van trobar qui pogués fer-ne unes rèpliques a partir dels dibuixos originals, fotografies i cartells. Actualment podem admirar la Casa Michelin mentre prenem una copa a l’Oyster Bar o gaudim de la cuina francesa al restaurant que Sir Terence Conran va obrir el 1987. Detail of the façade of Michelin House Detall de la façana de la Casa Michelin The stained-glass window The Kick of the Michelin Tread illustrates the aggressiveness of tyre advertising in the early twentieth century Main entrance of Michelin House El vitrall Puntada de peu de la sola Michelin il·lustra l’agressivitat que imperava en la publicitat dels pneumàtics a principi del segle XX Entrada principal de la Casa Michelin ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Laetitia Chamard-Sablier © Laetitia Chamard-Sablier © Laetitia Chamard-Sablier coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 24 Feminal HERSTORY 25 Americanes a París Americans in Paris L'Acadèmia de la Grande Chaumière The Académie de la Grande Chaumière Ester Barón Borràs Ester Barón Borràs Historiadora de l'art, des de París Art Historian, reporting from París ester.baron@hotmail.com ester.baron@hotmail.com a ciutat de París esdevingué, en el tombant del segle XX, suposava, a més d’una oportunitat de formació, la possibilitat de viatjar aris at the turn of the twentieth L l’epicentre de l’art mundial, un lloc de pelegrinatge per als per Europa, sortir del seu àmbit domèstic, adquirir un grau d’autonomia i, century was the epicentre of world art, artistes de totes les nacionalitats a la recerca d’una formació finalment, una major presència pública. La participació als salons anuals a pilgrimage site for artists of every artística i de noves oportunitats professionals. A finals del parisencs, convertits en aparadors de les seves obres, els permetria donar- nationality in search of artistic training segle XIX i com a alternativa a l’Escola de Belles Arts, hi van se a conèixer davant del públic i de la and fresh professional opportunities. sorgir un gran nombre d’escoles d’art privades amb la intenció Centenars de pintores crítica. Aviat van descobrir que la visita In the late nineteenth century, as an de proporcionar un aprenentatge basat en classes de dibuix i americanes van als museus i el contacte amb les obres Palternative to l’École des Beaux-Arts, a model al natural. Convé destacar que l’escola d’art oficial no va permetre eren una part tan important de la seva estudiar a les escoles vast number of private art schools arose with the aim of l’accés a les dones fins a l’any 1897; en canvi, les acadèmies privades sí que educació artística com el seu treball offering apprenticeships based around sketching classes oferien l’oportunitat de formar-se en un ambient acadèmic normalment privades de París dins l’estudi. El Museu del Louvre, on with a nude model. It is worth noting that the official reservat als homes. Entre aquestes escoles destacava l’Acadèmia Julian, van poder conèixer i estudiar l’obra art school did not accept women until 1897. In contrast, que va ser la primera a acceptar dones artistes –tot i que pagant unes dels grans mestres del passat, va ser una font constant d'instrucció per a these private academies could offer women the chance quotes que eren més altes que les dels homes–, i també les acadèmies aquestes joves pintores. to train in an academic setting normally reserved for Colarossi, Vitti, Whistler i la Grande Chaumière. Totes elles rebien la visita Aquesta aventura seria compartida pel pintor Claudio men. Foremost among these schools was the Académie uns cops per setmana tant dels mestres privats com dels oficials més Castelucho i Diana (Barcelona, 1870-París, 1927), instal·lat a París des Julian, which was the first to accept female artists – reconeguts de l’Escola de Belles Arts. de 1895, que va esdevenir un dels artistes més reconeguts del barri de albeit paying higher fees than the men – along with Durant aquests anys centenars de joves pintores nord- Montparnasse i un dels pintors catalans més internacionals de l’època. the academies Colarossi, Vitti, Whistler and the Grande americanes de classe mitjana i alta van arribar a París per formar-se a Format a Barcelona amb el seu pare, el gravador i il·lustrador Antoni Chaumière. A few times a week, they all received visits les acadèmies privades i en els estudis dels grans mestres, deixant enrere Castelucho i Vendrell (1835-1910), i també a l’Escola de la Llotja, from both private teachers and l’École’s most prestigious un país amb escassa tradició de formació artística dins l’àmbit acadèmic. s’inicià a la capital francesa com a il·lustrador gràfic i cartellista, i com a official teachers. L’anada a París responia a una aventura personal que en el cas de les dones professor durant les nits a l’Acadèmia Colarossi i també com a alumne de During these years, hundreds of young women painters from the North American middle and upper classes landed in Paris to attend private academies and the grand masters’ studios, leaving behind a country that had little tradition of artistic training in the academic arena. The trip to Paris was a personal adventure. In women’s case this meant not only the chance to train but to travel through Europe, escape from the domestic sphere, acquire a degree of independence and eventually, a greater public presence. Participation in the annual Parisian salons, transformed into display spaces for their works, enabled them to become known to the wider public and to critics. They soon found that visiting museums and coming into contact with artworks was as vital a part of their artistic education as their labours Claudio Castelucho painted this Portrait of Marie Cronin, ca. 1906 within the studio. The Musée du Louvre was a constant Claudio Castelucho va pintar aquest Retrat de Marie Cronin, ca. 1906 source of instruction for these young painters, a place for discovering and studying the work of past grand nights as a teacher at the Académie Colarossi. He also studied at masters. the Académie Whistler, where he worked as an assistant teacher. The painter Claudio Castelucho i Diana (Barcelona, 1870 He engaged with the widespread fashion for all things à – Paris, 1927) would embark on such an adventure, arriving in l’espagnole: bulls, bullfighters and flamenco dancers – ongoing Paris in 1895. He became one of the most celebrated artists in the themes throughout his career. Prolific in the portrait genre, he Hundreds of American Montparnasse district, and among had a solid technique, focussing mainly on the female form. His the period’s most internationally approach was to sketch in roughly using a lively colour palette, woman painters renowned Catalan painters. depicting theatre, cabaret and dance hall interiors. Castelucho was attended Parisian Trained in Barcelona under his a painter who was closely connected with the women’s art world private schools father, engraver and illustrator from the moment he arrived in Paris and met Swiss painter Martha Antoni Castelucho i Vendrell Stettler (1870–1945) and Latvian painter Alice Dannenberg (1861– (1835–1910), he also attended l’Escola de la Llotja. He began in the 1948). He shared management and teaching roles with both women French capital as an illustrator and poster designer, while working at the Académie de la Grande Chaumière from 1909 onwards, and Students of the Académie Grande Chaumière ca. 1904–1909 with their teachers Lucien Simon (centre) and Claudio Castelucho, (second from the right at the back) Estudiants de l’Acadèmia de La Grande Chaumière, ca. 1904-1909, amb els seus mestres Lucien Simon (al centre) i Claudio Castelucho (al fons, segon per la dreta) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Public domain Photo by Michael Bodycornb © Meadows Museum, SMU, Dallas. Gift of the Estate of Julia L. Hajdik, MM.2015.02 coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 26 Feminal HERSTORY 27 l’Acadèmia Whistler, on va fer de professor alternative venue where artists could freely express themselves on ajudant. Participà de la moda estesa del their journey towards independent art. Castelucho taught painters gust pels temes à l’espagnole: els toros, els of all nationalities, most of them North American. toreros i les bailaores, que van ser motius Alice Pike Barney (Cincinnati, 1857 – Los Angeles, 1931) constants al llarg de la seva carrera. Conreà was a painter, writer, playwright and theatre producer, as well as profusament el retrat amb una tècnica a renowned philanthropist and collector. Fascinated by the city’s molt sòlida, centrat sobretot en la figura fin-de-siècle symbolism and aesthetic, she trained in Paris, in femenina, amb una factura esbossada i de the studio of the famous painter Carolus-Duran. In 1896 she met colors vius, i interiors de teatre, cabarets Castelucho, her teacher. They worked together, sharing a model, i dansa. Castelucho va ser un pintor molt and exhibited in the 1897 Paris Salon, where Barney submitted proper al món artístic femení des de la Natalie in Fur Cape. In 1898, they both attended the atelier of seva arribada a París, quan va conèixer la Whistler, who was a follower of Velázquez. This would influence pintora suïssa Martha Stettler (1870-1945) both artists’ work for the painting’s purely visual qualities i la letona Alice Dannenberg (1861-1948), and an interest in colour as an essential element that shapes amb les quals va compartir la direcció i the figure in the last instance. From Castelucho, Alice learned l’ensenyament a l’Acadèmia de la Grande an impasto technique that used fast, free, short, colourful and Chaumière a partir de 1909, i un mateix highly contrasted brush strokes. It would draw her away from the taller particular al carrer d’Assas. Amb delineating approach learnt under Carolus-Duran. The Catalan’s elles, i amb la pintora russa Elsa Weise, teachings challenged Barney, and she began painting subjects participà en diverses exposicions a Munic from Spanish folklore such as The Spanish Shawl, Seville in i a París, batejats pel crític alemany Karl Montmartre and certain studies of models that greatly empathised Eugen Schmidt com a “Castelucho-Gruppe”. with Castelucho’s free and roughly daubed style. Barney cultivated Stettler i Dannenberg, alumnes del mestre an important painting collection made up of artists in her most Lucien Simon, van pintar escenes infantils intimate circle, such as the piece by her teacher Castelucho, Woman de nens jugant als jardins de Luxemburg i in Arbor with Monkey, currently held at the Smithsonian American les Tuileries, paisatges i quadres d’interiors. Art Museum in Washington. L’Acadèmia Grande Chaumière, Rose Hartwell (Salt Lake City, 1861–1917), along with al número 14 del carrer del mateix nom a Myra Sawyer and Harriett Harwood, formed the first generation of Montparnasse, va ser fundada el 1904 a Alice Pike Barney, Self-Portrait with Palette. Oil on canvas, 1906 women painters in Utah to study in Paris. There, Hartwell painted partir del grup artístic format per Lucien Alice Pike Barney, Autoretrat amb paleta. Oli sobre tela, 1906 in the company of her compatriot the impressionist painter Mary Simon, que durant anys fou el principal H. Teasdel, and at Giverney she studied Monet’s painting together assessor de l’acadèmia. Els pintors René- with Myra Sawyer. She began her studies in 1900 at the Académie a private studio on Rue d’Assas. Along with Russian painter Elsa Xavier Prinet, Martha Stettler, André Vitti in the Latin quarter, close to the club of American girls with Weise, they participated in several exhibitions in Munich and Paris, Ménard, Alice Dannenberg i l’escultor whom she shared an apartment. Hartwell travelled through Europe, dubbed by German critic Karl Eugen Antoine Bourdelle hi van fer de professors Schmidt the “Castelucho-Gruppe”. junt amb Castelucho. Fou una de les Stettler and Dannenberg, studying acadèmies lliures de París, fora de la under Lucien Simon, painted scenes of restrictiva normativa de l'Escola de Belles Corner Window in a Pawn Shop, oil on canvas by Rose Hartwell, 1893 children playing in the Luxembourg Arts, i va proporcionar un lloc alternatiu on Finestra cantonera d’una casa d’empenyorament, oli sobre tela de Rose Hartwell, 1893 and Tuileries gardens, but also les artistes podien expressar-se lliurement landscapes and interiors. en el seu camí vers un art independent. The Académie Grande Castelucho va tenir com a alumnes pintores de totes les nacionalitats, la empastada de pinzellada ràpida, solta, curta, colorista i molt contrastada, Chaumière, at number 14 on the street majoria nord-americanes. que l’allunyava de la tècnica dibuixística apresa amb Carolus-Duran. of that name in Montparnasse, was Alice Pike Barney (Cincinnati, 1857-Los Angeles, 1931), A partir de les ensenyances del català, que van ser un repte per a ella, founded in 1904 from the artistic pintora, escriptora, autora i productora teatral, reconeguda filàntropa i Barney pintà temes folklòrics hispànics com La dona del xal, Sevilla a group formed by Lucien Simon, who col·leccionista, fascinada pel simbolisme i l’estètica fin de siècle, es formà Montmartre i alguns estudis de models molt propers als traços lliures for years was the academy’s main a París, al taller del cèlebre pintor Carolus-Duran. L’any 1896 va conèixer i esbossats de Castelucho. Alice va reunir una important col·lecció de advisor. Painters René-Xavier Prinet, Castelucho, que fou el seu mestre, i a partir de llavors, en ocasions, van pintura d’artistes del seu cercle més íntim, com l’obra del seu mestre Martha Stettler, André Ménard, Alice treballar plegats compartint la mateixa model. El 1897 van participar al Castelucho La princesa i el mico, que actualment es troba al Museu d’Art Dannenberg and sculptor Antoine Saló de París, on Alice presentà Natalie amb capa de pells. El 1898 van Nord-americà Smithsonian de Washington. Bourdelle taught there alongside coincidir al taller de Whistler, seguidor de Velázquez, fet que marcarà Rose Hartwell (Salt Lake City, 1861-1917) juntament amb Myra Castelucho. It was one of Paris’s free el treball dels dos artistes, basat en les qualitats purament visuals de Sawyer i Harriett Harwood, van ser la primera generació de pintores de academies, unbound by the strict la pintura i en l’interès pel color com a element essencial que dona la l’estat de Utah que van estudiar a París. Allà, Hartwell va pintar amb la regulations of l’École, providing an darrera forma a la figura. Alice va aprendre de Castelucho una tècnica seva compatriota, la pintora impressionista Mary H. Teasdel, i a Giverny, Alice Dannenberg, Terrace in the Luxembourg Gardens Terrassa al Jardí de Luxemburg, per Alice Dannenberg ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Brigham Young University Museum of Art, 1941 © Private collection © 2018. Photo Smithsonian American Art Museum/Art Resource/Scala, Florence coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 28 Feminal Alice Pike Barney, The Spanish Shawl. Pastel on canvas, ca. 1908 Nameplate on the façade of the Académie de la Grande Chaumière Alice Pike Barney, La dona del xal. Pastel sobre tela, ca. 1908 Placa d’identificació a la façana de l’edifici de l’Acadèmia de la Grande Chaumière on va conèixer la pintura de Monet, amb Myra Sawyer. El 1900 va iniciar Lucien Simon a la Grande Chaumière. També va rebre lliçons de Théophile els seus estudis a l’Acadèmia Vitti del Barri Llatí, molt a prop del club A. Steinlen i del seu compatriota, el pintor impressionista Richard E. de noies americanes amb qui compartí apartament. Hartwell viatjà Miller, membre de la colònia de pintors americans impressionistes de per Europa, visitant museus i galeries d’art, i, després de divuit mesos Giverny que creixia al voltant de Claude Monet. Durant aquests anys per Itàlia, va tornar a París, on debutà al salons. Com el seu mestre la paleta de Maren adoptà els colors brillants de l’impressionisme. Els Castelucho, Rose va utilitzar una rica paleta de colors amb una tècnica seus temes eren els jardins de París amb nens jugant i noies al ballet, de pictòrica molt empastada. La seva obra Sala bressol mostra l’interès de tons brillats i lluminosos. De Castelucho en va aprendre una pintura de Hartwell per la pintura holandesa de gènere, la influència de Mary Cassatt traç molt lliure, el seu joc de llums i ombres i una paleta molt colorista. i de Castelucho com a colorista. Es va especialitzar en escenes íntimes de La seva obra més emblemàtica fou La bata xinesa, exposada al Saló de dones amb nens i retrats en miniatura. L'àpat frugal reflecteix l’interès París de 1910 i a l’Exposició Internacional Panamà-Pacífic de 1915. A de la pintora per la religió dins la família i la vida domèstica. També va París, Froelich va participar amb gran èxit a les mostres de l’Exposició de pintar paisatges fets al sud-oest de París, a prop d’Épernon, i va exposar Pintores Nord-americanes, la Residència de la Unió Artística Internacional als salons durant anys. i l’Associació d’Art de Dones Nord-americanes i, també, va ser assídua del La premsa nord-americana reconeixia a Castelucho haver estat Club d’Estudiants Nord-americanes d’Art, on va tenir estudi i residència. deixeble de Whistler, fet que augmentà el seu prestigi entre les joves Eren clubs que es van crear amb la intenció de donar alberg, formació i pintores que viatjaven a París, com Maren Froelich (Fresno, 1868-Oakland, suport a les joves artistes. Els seus lligams amb la colònia americana de 1921), formada a l’Escola de Disseny de San Francisco. Arran del París, fins al seu retorn a Sant Francisco, van ser constants. terratrèmol que el 1906 sacsejà la ciutat i destruí el seu estudi, decidí Castelucho fou un reconegut retratista, considerat per Gardner embarcar-se cap a Europa, i va arribar a París a finals d’agost de 1907. A la Teall com “el sargent d’Espanya”, i amb el seu mestratge va contribuir capital va viure al Barri Llatí i va iniciar els seus estudis amb Castelucho i a formar altres pintors en aquest gènere. Aquest va ser el cas de Marie Rose Hartwell, The Frugal MPiee adle. fTohtois i n1g9lé0s3 oil on canvas reflects the author’s interPeesut dien f ofatom Cialtya llàife and values Rose Hartwell, L’àpat frugal. Aquest oli sobre tela de 1903 mostra l’interès de l’autora en els valors de la vida en família ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © 2018. Photo Smithsonian American Art Museum/Art Resource/Scala, Florence © Public domain Lorem © Ipsum Lorem © Ipsum coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Brigham Young University Museum of Art, 1941 30 Feminal HERSTORY 31 visiting museums and art galleries. Then after eighteen months destroying her studio, she decided to embark for Europe, arriving in Italy, she returned to Paris where she made her debut in the in Paris in late August 1907. In the capital, she lived in the Latin salons. Like her teacher, Castelucho, Hartwell used a rich colour quarter and began to study with Castelucho and Lucien Simon at palette and a highly impasto pictorial technique. Her piece Nursery the Grande Chaumière. She also received lessons from Théophile Corner shows Hartwell’s interest in Dutch genre painting, as well A. Steinlen and her compatriot, Impressionist painter Richard as the influence of Mary Cassatt and Castelucho as a colourist. E. Miller, a member of the colony of Impressionist American She specialised in intimate scenes of women and children and painters at Giverny that was growing up around Claude Monet. miniature portraits. The Frugal Meal reflects the painter’s interest During these years, Froelich adopted Impressionism’s bright hues. in religion within the family and domestic life. She also painted Her subjects were the gardens of Paris with children playing and landscapes close to Épernon, south-west of Paris, and exhibited in girls at the ballet in bright and shining tones. From Castelucho, the salons for years. she learned a very free style of painting, his play of light and The US press recognised Castelucho as Whistler’s disciple, shade and a highly colourist palette. Her most emblematic piece a fact that increased his standing among the young women was Chinese Robe shown in the 1910 Paris Salon and at the painters who travelled to Paris, women like Maren Froelich (Fresno, 1915 Panama-Pacific International Exposition. In Paris, Froelich 1868 – Oakland, 1921), who trained at the San Francisco School participated with great success in the shows of the American of Design. Because of the 1906 earthquake that shook the city, Women Painters Exhibition, the International Art Union Lodge Martha Stettler, The Luxembourg Gardens. Oil on canvas, ca. 1900–1910 Martha Stettler, Jardí de Luxemburg. Oli sobre tela, ca. 1900-1910 Cronin (Palestin, Texas, 1867-1951), que va estudiar amb ell gairebé cinc anys a París durant la primera dècada del segle, i en l’obra de la qual es fa evident la influència del professor. El treball de la pintora evidencia la petjada del mestre i l’experiència acumulada durant l’estada a París, que va cristal·litzar en la participació d’ambdós al Saló de Belles Arts de 1907, on Cronin exposà Dona espanyola i Estudi de dona de gris. Igualment, en l’obra Senyora de verd, Cronin pintà una de les estudiants de Castelucho amb qui compartí formació. El 1906 Castelucho va pintar el Retrat de Marie Cronin, que va ser exposat entre el 1906 i el 1914 a diferents ciutats d’Europa i dels Estats Units (París, Berlín, Pittsburgh, Viena i Londres). Aquest retrat il·lustra la trobada d’una pintora nord-americana i el seu mestre català a París, on van participar de les inquietuds artístiques i culturals d’una gran metròpoli moderna. www.artnouveau.eu (Actes II congrés) Alice Pike Barney, Ophelia, also known as Waterlily. Pastel on paper, ca. 1909 Much of Rose Hartwell’s work was inspired by Dutch genre painting, as in Nursery Corner, an oil on canvas ca.1910 Alice Pike Barney, Ofèlia, també conegut com a Nenúfar. Pastel sobre tela, ca. 1909 Bona part de l’obra de Rose Hartwell estava inspirada en la pintura holandesa de gènere, com en aquesta Sala bressol, un oli sobre tela, ca. 1910 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © 2018. Photo Smithsonian American Art Museum/Art Resource/Scala, Florence © Private collection ©Brigham Young University Museum of Art, 1941 coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu HERSTORY 33 The Dallas Meadows Museum held the first monographic exhibition on Marie Cronin in 2016. On the right is Lady in Green, a 1908 oil on canvas in which Cronin portrayed a colleague of hers at the Grande Chaumière El Museu Meadows de Dallas va presentar la primera exposició monogràfica de Marie Cronin el 2016. A la dreta es veu Senyora de verd, un oli sobre tela de 1908 on Cronin retratava una companya de la Grande Chaumière and the American Women’s Art Association. Likewise, she was a and Sketch for Lady in Gray. Likewise, in the piece Lady in Green, habitué of the American Art Students Club for women, where she Cronin painted another one of Castelucho’s students. So, Portrait of had a studio and residential quarters. These were clubs created for Marie Cronin illustrates the encounter between a North American the purpose of providing accommodation, training and support to woman painter and her Catalan teacher in Paris, where they both young women artists. Her links to the American colony of Paris drank voraciously from the artistic and cultural springs of a great until her return to San Francisco were ongoing. modern metropolis. Castelucho was a celebrated portraitist, considered by Gardner Teall to be “The Spanish Sargent”, and with his teaching www.artnouveau.eu (2nd Congress proceedings) he contributed to introduce many young painters to this genre. This was the case of Marie Cronin (Palestine, Texas, 1867–1951), who studied under him for almost five years in Paris during the first decade of the century. The master’s influence is clear in the student’s work. In 1906, Castelucho painted the Portrait of Marie Cronin, which was shown from 1906 to 1914 in different cities around Europe and the US (Paris, Berlin, Pittsburgh, Vienna and London). This woman painter’s work reveals her teacher’s touch. The experience she gained during her Paris stay crystallised in the participation of both painters in the 1907 Salon des Beaux Arts, where Cronin exhibited Spanish Lady Maren Froelich painted the oil on canvas Chinese Robe around 1910. In it she displayed a combination of influences, from Parisian Impressionism to Castelucho’s subtle play of light and shade Alice Pike Barney, Woman and Peacock. Oil Maren Froelich va pintar l’oli sobre tela La bata xinesa al voltant de 1910. Hi plasmava una combinació on canvas, ca. 1900 d’influències, des de l’impressionisme parisenc al joc subtil de llums i ombres de Castelucho Alice Pike Barney, Dona amb paó. Oli sobre tela, ca. 1900 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Collection of the Oakland Museum of California. Gift of Dr. William S. Porter. Public domain coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu Lorem © Ipsum © Courtesy of the Meadows Museum, SMU, Dallas coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © 2018. Photo Smithsonian American Art Museum/Art Resource/Scala, Florence Singular 35 The Besòs Water Tower In Barcelona Jordi Díaz Callejo Engineer, member of the Poblenou Historical Archive, Barcelona jdiazcall@gmail.com he Besòs Water Tower is one of the best and hygiene and comfort based on running water, made a substantial Twell-preserved examples of industrial heritage increase in domestic water use foreseeable, as well as new watering from the period in which Catalan architecture was requirements for trees, the new parks and street cleaning. The site rehearsing the merging of traditional techniques the company chose for water catchment was on the Besòs River’s with new materials and technical knowhow. It right bank in the town of Sant was built in 1882 by the architect Pere Falqués, Pere Falqués designed Martí de Provençals, less than one of the pioneers in the process of cultural, a 124-metre tower, but four kilometres from the centre ideological and artistic renewal that Catalan Art Nouveau signified, of Barcelona and a kilometre which emerged throughout the 1880s. only 51 were actually from the sea. The idea was to The water tower was just one of the elements in the complex built collect water from the riverbed of installations that the firm Compañia General Anónima de Aguas by means of several wells and de Barcelona, Ladera Derecha del Besós used in the catchment, steam-driven pumps, and distribute it using the pressure provided distribution and supply of drinking water to the city of Barcelona. by the height of the tower’s water tanks. In 1882, the tower was In the late nineteenth century, water in Barcelona was a scarce inaugurated with only the first of the planned tanks built. It was resource. The city’s standards in water consumption were a far cry then 51 metres high, though the second tank was to have raised from other European cities such as Paris, Marseilles or Glasgow. So it to 124 metres. After the inauguration, the company began to this entrepreneurial project created positive business expectations. expand strongly, building a distribution network into the centre The urban laying out of Barcelona’s Eixample district, with new of Barcelona. Unfortunately, while studies on the water quality residential buildings erected according to criteria of modern had been completed with positive results, its proximity to the The Besós Water Tower stands in the midst of what used to be Barcelona’s main industrial area, now newly re-urbanised as residential Image of the water tower’s construction process in September 1880, with the collection wells in the foreground La Torre de les Aigües del Besòs és al mig del que solia ser la principal zona industrial de Barcelona, avui reurbanitzada i convertida en barri residencial Imatge de la construcció de la torre d’aigües el setembre de 1880, amb els pous de captació en primer terme ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Jordi Diaz Callejo coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Arxiu Fotografic de Barcelona coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 36 Singular La Torre de les Aigües del Besòs a Barcelona Jordi Díaz Callejo Enginyer, soci de l'Arxiu Històric del Poblenou, Barcelona jdiazcall@gmail.com a Torre de les Aigües del Besòs és un dels millors i més ben Lconservats exemples de patrimoni industrial del període en què l’arquitectura catalana assajava la fusió de les tècniques tradicionals amb nous materials i coneixements tècnics. Va ser construïda el 1882 per l’arquitecte Pere Falqués, un dels pioners del procés de renovació cultural, ideològica i artística que fou el Modernisme català i que va anar prenent cos al llarg de la dècada de 1880. La Torre de les Aigües era un element més del conjunt d’instal·lacions de la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós, dedicades a la captació, distribució i proveïment d’aigua potable a la ciutat de Barcelona. A finals del segle XIX, l’aigua a Barcelona era un bé escàs. La ciutat era molt lluny dels estàndards de consum d'aigua d'altres ciutats europees com París, Marsella o Glasgow, i per tant aquest projecte empresarial generava bones perspectives de negoci. La urbanització de l’Eixample barceloní, amb nous habitatges construïts amb criteris d’higiene i confort moderns basats en l’aigua corrent, feien preveure un gran augment en el Pere Falqués va consum d’aigua domèstica, així com projectar una torre noves necessitats de reg per a l’arbrat, els nous parcs i la neteja dels carrers. de 124 metres, però El lloc escollit per la companyia per només se’n van a la captació de l'aigua era el marge construir 51 dret del riu Besòs en el municipi de Sant Martí de Provençals, a menys de quatre quilòmetres del centre de Barcelona i a un quilòmetre del mar. La idea era captar l’aigua de la llera del riu mitjançant uns pous i unes bombes accionades per màquines de vapor i distribuir-la gràcies a la pressió que proporcionaria l’alçària dels dipòsits de la torre. L’any 1882 es va inaugurar la torre, quan s’havia construït només el primer dels dos dipòsits previstos. Aleshores ja feia 51 m d’alçària, tot i que amb el segon dipòsit havia d’arribar als 124 m. Després de la inauguració, l’empresa començà una forta expansió construint una xarxa de distribució fins al centre de Barcelona. Malauradament, tot i que s’havien realitzat estudis sobre la qualitat de l’aigua amb resultats positius, la proximitat del mar i l’efecte de succió de les bombes va fer que aviat l’aigua presentés uns alts índexs de salinitat. El maig de 1889, tan sols nou anys després de posar- se en funcionament, es va suspendre el proveïment d’aigua a la població en considerar-la perjudicial per a la salut. La paralització de l’activitat d’extracció va comportar el fracàs empresarial i el desmantellament de part de les instal·lacions, i la torre ja no es va acabar segons el projecte previst. Diu la llegenda que el principal promotor de l’empresa, Francisco Javier Camps i Puigmartí, decebut i arruïnat, es va llençar daltabaix de la torre el febrer de 1890. L’autor de la torre, Pere Falqués i Urpí (1850-1916), era arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals en el moment de la seva construcció. Més endavant, el 1889, ho va ser de la ciutat de Barcelona, càrrec que va aconseguir en competició amb el seu amic Lluís Domènech i Montaner, i que va conservar fins al 1914. També va ser president de l’Associació The tower's interior is of great functional simplicity. The windows allow for an interesting play of light and shadow Section of the original project by Pere Falqués. The water tower was supposed to be 124 metres high, but only 51 metres were actually constructed L’interior de la torre és d’una gran senzillesa funcional. Les finestres creen un interessant joc de llums i ombres Secció del projecte original de Pere Falqués. La torre d’aigües havia de fer fins a 124 metres d’altura, però només se’n van construir 51 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Arxiu AGBAR coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Jordi Diaz Callejo 38 Singular Singular 39 d’Arquitectes de Catalunya de 1890 a 1900 i cap del cos de bombers de ja amb el nom de MACOSA, l’empresa es traslladà fora de Barcelona i solutions in his constructions that were decisive in establishing the la ciutat. Altres obres seves destacades van ser les balustrades i fanals l’Ajuntament adquirí la propietat de la Torre de les Aigües i de la Casa Modernista model. An example is the City council offices in the de l’entrada de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (convertida de les Vàlvules, on s’havien ubicat les màquines de vapor. En l’actualitat Eixample district, the Juan Manuel Zafra School and the municipal avui en el passeig de Lluís Companys), i també, ben a prop, l’edifici de la la torre està considerada un element patrimonial de gran interès i s’hi markets of Sants, Clot and Poblenou, all in Barcelona. But perhaps Hidroelèctrica de Catalunya (1897-1899), que destaca per la combinació organitzen visites guiades on s’explica la seva singular història i les seves his best-known project is the lamppost benches of Passeig de del ferro i el maó vist. A partir d’aquest moment va adoptar en les seves característiques constructives i arquitectòniques. Gràcia, that many people think are the work of Antoni Gaudí due construccions materials i solucions formals que van ser determinants per Malgrat la seva austeritat industrial, és considerada una de les to their clearly Modernista shape, aesthetic and details such as a l’establiment del model modernista. En són exemple la seu del Districte torres-dipòsit més belles de Catalunya, i els visitants se sorprenen en trencadís or broken-tile mosaic. de l’Eixample, l’escola Juan Manuel Zafra i els mercats municipals de descobrir les seves formes. L’ascensió a la torre es realitza per la part In contrast, the Besòs Water Tower was conceived by Sants, Clot i Poblenou, tots a Barcelona. Però tal vegada la seva obra més interior mitjançant una escala d’obra vista amb uns espais de descans a Falqués as an austere construction with a purely functional coneguda són els bancs-fanals del passeig de Gràcia, malgrat que molts cada planta. Des de cada replà es pot apreciar el domini del projectista en objective, in which he utilised traditional Catalan architectural pensen que són obra d'Antoni Gaudí per la seva forma, bellesa i detalls l’ús de la volta catalana i l’expressivitat del maó ceràmic per crear espais techniques, in particular the flat-brick timbrel vault. In 1922, amb trencadís, clarament modernistes. interiors de gran simplicitat i bellesa. Les finestres, repartides per tot el after several changes of ownership and the water having been La Torre de les Aigües del Besòs, en canvi, Falqués la va concebre recorregut, aporten una lluminositat interior que permet descobrir un joc definitively rejected for human consumption, the tower and com una construcció austera amb un objectiu purament funcional en de llums i ombres que realça l’excel·lència formal de l’escala helicoïdal surrounding complex became the property of the firm Material què recollia tècniques tradicionals de l’arquitectura de Catalunya, en original. La visita a la torre és sens dubte una experiència sensorial para Ferrocarriles y Construcciones, Sociedad Anònima, which particular la volta catalana de maó pla. Després de diversos canvis de que culmina a dalt de tot amb unes magnífiques vistes de la ciutat de manufactured railway carriages and buses. About 70 years later, propietaris i definitivament descartada l’aigua per al consum, a partir de Barcelona des d’una perspectiva inusual. La Torre de les Aigües del Besòs the company, then named MACOSA, moved outside Barcelona 1922 la torre i el conjunt de les instal·lacions van passar a ser propietat de es pot visitar tots els matins de dissabte i diumenge sense cita prèvia. and the City Council purchased the water tower and valve house, l’empresa Material para Ferrocarriles y Construcciones, Sociedad Anónima, where the steam engines had been installed. The tower is currently que fabricava vagons de tren i autobusos. Uns setanta anys després, www.torredelesaigues.cat considered a heritage element of great interest. Guided tours are organised explaining its unique history and its construction and architectural techniques. Despite its industrial austerity, it is considered one of Catalonia’s most beautiful water towers, and visitors are often struck by its elegance. You climb the tower inside on an openwork staircase with landings on each floor. From each landing, one can The top of the tower still preserves the original company’s name and the water appreciate the architect’s masterful design in the use of the Catalan level measuring gauge vault and the expressiveness of the ceramic brick in creating Al capdamunt de la torre s’hi han conservat el nom de la companyia original i el mesurador interior spaces of great simplicity and beauty. The windows, de nivell d’aigua distributed throughout the route, provide interior illumination that creates a play of light and shadow, emphasising the formal sea and the suction effect of the pumps meant the water was excellence of the original helicoidal staircase. A visit to the tower soon displaying high salinity levels. In May 1889, just nine years is without a doubt a sensory experience that culminates at the top after going into operation, supply of water to the population was with magnificent views over the city of Barcelona from a striking suspended since it was deemed unhealthy. The halting of extraction perspective. The tower can be visited every Saturday and Sunday activities led to the failure of the business and the dismantling of morning with no prior booking. part of the facility. So the tower was not completed as foreseen in the project. Legend holds that, defeated and financially ruined, www.torredelesaigues.cat the company’s main promoter Francisco Javier Camps i Puigmartí committed suicide by leaping off the tower in February 1890. The tower’s architect, Pere Falqués i Urpí (1850–1916), was the municipal architect for the town of Sant Martí de Provençals (now a Barcelona district) when it was built. Later, in 1889, he became Barcelona’s municipal architect, a post he won in a competition against his friend, Lluís Domènech i Montaner, and held until 1914. He was also president of the Association of Architects of Catalonia from 1890 to 1900 and head of the city’s fire brigade. Other striking works of his are the balustrades and lampposts along the entrance to the 1888 Barcelona World’s Fair (nowadays, Passeig de Lluís Companys), and also nearby, the building of the Hidroelèctrica de Catalunya (Catalonia Hydroelectric Co., 1897–1899), impressive in its combination of iron and open brickwork. From that moment on, he adopted formal materials and Pere Falques’s masterful use of the Catalan flat-brick timbrel vault technique creates interior spaces of striking elegance L’ús mestrívol de Pere Falqués de la tècnica de volta catalana de maó de pla crea espais de sorprenent elegància a l’interior The tower is now managed by the Poblenou Historical Archive volunteers, who organise guided tours and also cultural activities and neighbourhood celebrations Els voluntaris de l’Arxiu Històric del Poblenou gestionen la torre: a més de visites guiades, hi ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) organitzen actes culturals i festes veïnals ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Jordi Diaz Callejo © Jordi Diaz Callejo © Jordi Diaz Callejo coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 4P0ROTAGONISTES LIMELIGHT 41 Koloman Moser Koloman Moser Buscador incansable de l'art total The Tireless Seeker for Total Art Stefan Kutzenberger Stefan Kutzenberger Leopold Museum, Viena Leopold Museum, Vienna stefan.kutzenberger@univie.ac.at stefan.kutzenberger@univie.ac.at oloman Moser va ser un artista amb un ventall molt ampli que aviat li van encarregar dibuixos tant a Alemanya com a Àustria. oloman Moser was an artist of wide-ranging Kde talents i, per tant, potser més que cap altre dels seus Des d’aquell moment, Moser va anar establint cada vegada més talents and thus, more than almost any of his contemporanis, disposava de les eines ideals per donar forma contactes en el món de l’art, i va fer amistat amb Gustav Klimt i l’arquitecte peers, he was ideally equipped to shape the al desenvolupament de la Gesamtkunswerk, o l’“obra d’art Josef Hoffmann. Fou membre fundador i defensor destacat de la Secession development of the Gesamtkunstwerk, or “total total”, creada per artistes i dissenyadors a la Viena dels volts vienesa, per a la qual va dissenyar una capçalera per a cartes i un logotip. work of art”, created by artists and designers del 1900. En totes les disciplines que va practicar –disseny Quan, durant la primera reunió general del grup, els membres de la Secession in Vienna around 1900. In all the disciplines gràfic, disseny d’interiors, arts decoratives o pintura–, van decidir llançar una revista pròpia, Ver Sacrum, va ser segurament per Khe practised, whether graphic design, interior Moser va crear obres excepcionals caracteritzades per un llenguatge formal iniciativa de Moser, que fou una de les forces al capdavant d’aquesta design, the decorative arts or painting, Moser created outstanding marcadament purista. publicació, va presidir el comitè encarregat de produir-la i va col·laborar works characterised by his markedly purist formal language. Moser, que havia nascut a Viena el 1868 i signava la majoria de les amb cent quaranta obres al llarg dels sis anys d’existència de la revista. Moser, who was born in Vienna in 1868 and signed seves obres com a “Kolo”, va assistir Malgrat les esperances del comitè most of his work as “Kolo”, took drawing lessons while still a a classes de dibuix essent encara un que la publicació serviria com a schoolboy, without telling his parents, and did not inform them escolar, sense dir-ho als seus pares, i no vehicle per fer arribar les aspiracions of his intention to become an artist until he had passed the els va informar de la seva intenció de del moviment al públic general, entrance examination to Vienna’s art school, the Akademie der ser artista fins que no va haver aprovat majoritàriament va atraure l’interès bildenden Künste Wien, in A multi-talented artist d’una elit de lectors. Tanmateix, 1885. His parents, who were Un artista polifacètic l’originalitat de les solucions of a high creative wit initially sceptical, supported his i de gran enginy de disseny gràfic de Moser van ambitions, but following the esdevenir part de la vida quotidiana death of his father, Moser was forced to finance his studies by creatiu fins als racons més allunyats de working as an illustrator for local magazines. This venture proved l’examen per ingressar a l’escola d’art l’Imperi Habsburg: el seu talent so successful that he was soon supplying drawings to clients in de Viena, l’Akademie der bildenden especial per a la tipografia i l’art Germany as well as Austria. Künste Wien, el 1885. Els seus gràfic publicitari el van convertir en From that point on, Moser established an increasing number pares, que inicialment es van mostrar el candidat ideal per dissenyar els of contacts in the art world, forging friendships with Gustav Klimt escèptics, van ajudar-lo a fer realitat les bitllets de banc i els segells emesos and the architect Josef Hoffmann. He became a founding member seves ambicions, però després de la mort del pel Govern austrohongarès. Va entendre and leading proponent of the Vienna Secession, for which he pare, Moser es va veure obligat a finançar- plenament la idea del disseny corporatiu designed an official letterhead and logo. When Secession members se els estudis treballant com a il·lustrador per a dècades abans que esdevingués una disciplina decided, during the group’s first general meeting, to launch their own magazine, Ver Sacrum, it was probably at Moser’s suggestion. Poster for the first exhibition of the Vienna Secession, 1897 revistes locals. Aquesta empresa va ser tan reeixida reconeguda com a tal. He was one of the driving forces behind this publication, chairing Cartell del 1897 per a la primera exposició de la Secession vienesa 1899 design for Ver Sacrum magazine Disseny de 1899 per a la revista Ver Sacrum “Malauradament, quaranta anys passen de pressa, i “Unfortunately, forty years pass quickly, and the l’única manera de prolongar-los és treballant dur tota only way to prolong them is to work hard all la vida.” your life.” “Lorem ipsum english” “Lorem ipsum english” KolomLaonre Mmo Ispesru, m19s1o7n KolomLaonre Mmo Ispesru, m19s1o7n LAodrveemrt iispesmumen te nfogrl iash furniture company. Lithograph, gold print on paper, ca. 1904 Portrait of KolomanL Moroemse ri pinsu tmhe e1n8g9li0shs LPourbelmici itpastu pmer c a tuanlàa fàbrica de mobles. Litografia, impressió en or sobre paper, ca. 1904 Retrat de Koloman MLorsemr a ilpss aunmy sc a1t8a9l0à ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 4P2ROTAGONISTES LIMELIGHT 43 Pel que fa a la Secession, Kolo Moser va produir dissenys ser especialment ben acollit. En el seu intent de “dur l’art a la vida”, avantguardistes en consonància amb l’espai arquitectònic per a les va col·laborar amb l’arquitecte Josef Hoffmann, que compartia idees exposicions més importants que va organitzar el grup. En una època similars. en què el concepte del comissari d’exposicions encara no existia, Quan contemplem l’obra de Moser, resulta sorprenent observar la Moser treballava meticulosament per trobar la millor ubicació per a gran varietat de materials que va integrar en els seus dissenys, així com cada quadre, decorava les parets per crear ambients i l’evidència del seu enginy. El desig d’imbuir d’art efectes i dissenyava peces de mobiliari especials cada aspecte de la vida es va anar estenent per a cada exposició, com són les anomenades cada vegada més i va comportar un butaques Purkersdorf per a la mostra de augment de la demanda d’arts Gustav Klimt de 1903. L’exposició de decoratives de qualitat, cosa que Ferdinand Hodler de 1904 fou un acabaria portant Moser a fundar èxit rotund en gran mesura gràcies els Wiener Werkstätte (Tallers al concepte artístic i el disseny de Vienesos) el 1903, amb Kolo Moser. Al mateix temps que l’arquitecte Josef Hoffmann i seguia treballant prolíficament l’industrial Fritz Waerndorfer. i creativament com a membre L’objectiu d’aquest col·lectiu de la Secession, Moser va d’artistes visuals era integrar sentir l’impuls d’explorar altres l’art i el disseny d’una formes d’expressió. El 1899 manera organitzada. Seguint va començar a ensenyar a la els exemples d’Escòcia i Wiener Kunstgewerbeschule Anglaterra, l’objectiu era (Escola d’Arts Aplicades de Viena) alliberar les arts decoratives del k. k. Österreichisches Museum de les cotilles de la producció für Kunst und Industrie, el museu fabril i convertir la vida en una imperial-reial d’arts decoratives obra d’art mitjançant l’estetització d’Àustria, on va treballar fins al final dels objectes quotidians. Una de les de la seva vida, transmetent a les noves primeres empreses que va aprofitar els Wiener Werkstätte silver vase (1904) Armchair for the Purkersdorf Sanatorium (1903) generacions la seva visió de modernitat. talents de Moser va ser la manufactura Gerro de plata produït pels Wiener Werkstätte (1904) Sillonet per al sanatori Purkersdorf (1903) Paral·lelament, es va dedicar cada cop més tèxtil Johann Backhausen und Söhne. En a les arts decoratives. A l’Exposició Universal només quatre anys Moser va dissenyar entre de París del 1900, es va atorgar la medalla de tres-cents i quatre-cents estampats de teles the committee entrusted with its production and contributing bronze a un conjunt d’objectes de i catifes nuades a mà. 140 works during the journal’s six years of existence. Despite cristall dissenyats per Kolo Moser i Vase designed by Johann Witwe and Moser, ca. 1900 Koloman Moser fou considerat, the committee’s hopes that the journal would serve as a vehicle Joseph Maria Olbrich. D’una creativitat Gerro dissenyat per Johann Witwe i Moser, ca. 1900 amb raó, un Tausendkünstler, literalment for conveying the movement’s aspirations to the general public, sense límit, va produir una enorme un “artista-mil”, ja que no tenia rivals it appealed mainly to an elite readership. Nevertheless, Moser’s quantitat de dissenys d’objectes quotidians, com gots, gerros, serveis en termes de versatilitat i productivitat. Utilitzava una gran varietat unique graphic design solutions became part of everyday life in de taula, petits cistells metàl·lics i canelobres, així com teixits i papers de materials amb una imaginació sense límits i un virtuosisme enorme. the farthest corners of the Hapsburg Empire: his special talent pintats. El seu mobiliari per a interiors privats i per a pisos sencers va Moser atribuïa la seva capacitat creadora al fet que havia tingut accés a for typography and commercial graphic art made him the perfect candidate to design banknotes and stamps issued by the Austro- Hungarian government. He fully understood the concept of corporate design decades before it became an accepted discipline. For the Secession, Kolo Moser provided pioneering designs that engaged with the architectural space for the most important exhibitions organised by the group. At a time when the concept of the exhibition curator had not yet become established, Moser worked meticulously to find the best placement for each painting, used wall decorations to create moods and effects and created special pieces of furniture for each exhibition, such as the so-called Purkersdorf armchairs for the Gustav Klimt show of 1903. The Ferdinand Hodler exhibition in 1904 was a resounding success not least because of Kolo Moser’s artistic concept and design. While Moser continued working prolifically and creatively as a member of the Secession, he was also driven to explore other Glass vases, designed in 1900 by Moser and Leopold Bauer Marigolds, oil on canvas, 1909 Part of the Meteor dinnerware, designed by Moser in 1899 Gerros de cristall dissenyats el 1900 per Moser i Leopold Bauer Calèndules, oli sobre tela, 1909 Part del servei de taula Meteor, dissenyat per Moser el 1899 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 4P4ROTAGONISTES LIMELIGHT 45 Lacquered maple bench with velvet seat, produced by the Wiener Werkstätte in 1904 for Margarete Hellmann Banc d'acer lacat i seients de vellut. Produït pel Wiener Werkstätte el 1904 per a Margarete Hellmann Glass cabinet by the Wiener Werkstätte for Margarete Hellmann (1904) Maple cupboard with marquetry, manufactured by Caspar Hzadril (1903) Vitrina dels Wiener Werkstätte per a Margarete Hellmann (1904) Armari de fusta d’acer amb marqueteria fabricat per Caspar Hzadril (1903) tots els tallers i instal·lacions artesanals del Gymnasium Theresianum de Viena, on el seu pare treballava com a conserge i on, des de ben petit, va poder observar com treballaven els artesans. El 1905, Kolo Moser es va casar amb l’artista Ditha Mautner forms of expression. In 1899, he began teaching at the Wiener When we consider Moser’s work, it is astonishing to observe von Markhof, que provenia d’una famosa família de productors de Kunstgewerbeschule (Vienna School of Applied Arts) of the k. the sheer variety of materials he integrated into his designs, as cervesa. En aquesta etapa de la seva vida, la felicitat personal va k. Österreichisches Museum für Kunst und Industrie, Austria’s well as his obvious ingenuity. The desire to imbue every aspect of estar acompanyada de dificultats professionals. L’encàrrec oficial imperial-royal museum of decorative arts. He taught there until the life with art spread to an ever-larger proportion of the population més important que va rebre Moser, aquest artista de múltiples end of his life, passing on his visions of modernity to following and led to an increase in demand for high-quality decorative talents, a Viena, va ser la de realitzar els vitralls i les decoracions generations. arts, eventually prompting Moser to found the Wiener Werkstätte ceràmiques de l’Església Catòlica Romana de Steinhof (l’Església de At the same time, he also turned increasingly to decorative (Vienna Workshop) in 1903, together with the architect Josef St. Leopold), un projecte de l’arquitecte Otto Wagner (vegeu cDf arts. A set of glassware designed by Kolo Moser and Joseph Maria Hoffmann and the industrialist Fritz Waerndorfer. The aim of this núm. 27). Combinant la tècnica del vitrall amb or brillant i vidre Olbrich was awarded the bronze medal at the 1900 World’s Fair in collective of visual artists was to integrate art and design in an opalescent, va aconseguir imprimir un efecte pictòric molt potent Paris. With irrepressible creativity, he produced a rich profusion of organised way. Inspired by examples in Scotland and England, als vitralls. La seva feina en aquest projecte, però, va resultar força designs for everyday objects, such as glasses, vases, dinner services, the aim was to liberate the decorative arts from the constraints of complicada, perquè la seva concepció de les figures, sobretot dels small metal baskets and candlesticks, as well as fabrics and factory production and to turn life into a work of art through the caps dels àngels, es va considerar massa moderna i poc adequada per wallpaper. His furniture for private interiors and entire apartments aestheticisation of everyday objects. One of the first companies that a una església. Quan, a més, Moser es va convertir al protestantisme was particularly well received. In his pursuit of “bringing art made use of Moser’s talents was the textile manufacturer Johann de cara al seu casament, l’escàndol va ser total i se li va retirar into life” he collaborated with the like-minded architect Josef Backhausen und Söhne. In just four years, Moser designed between l’encàrrec. Hoffmann. 300 and 400 fabric patterns and hand-knotted rugs. Lake Wolfgang with High Horizon, oil on canvas, ca.1913 Llac Wolfgang amb horitzó alt, oli sobre tela, ca. 1913 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu LIMELIGHT 47 Ebonised wood and blue leather chair, designed ca. 1900 Cadira de fusta ebanitzada amb seient de pell blava, dissenyada ca. 1900 Koloman Moser was referred to, with good reason, as a Tausendkünstler, literally a “thousand-artist”, as he was virtually unrivalled in terms of versatility and productivity. He used a wide variety of materials with endless imagination and immense virtuosity. Moser ascribed his own creative ability to the fact that from an early age he had been able to watch the craftsmen at work at the workshops and craft facilities of the Vienna Gymnasium Theresianum, where his father worked as a concierge. In 1905, Kolo Moser married the artist Ditha Mautner von Markhof, who came from a famous brewing family. At this stage of his life, personal happiness was accompanied by professional difficulties. The multi-talented Moser’s most important official commission in Vienna was to provide stained-glass windows and mosaic decorations for the Roman Catholic Kirche am Steinhof (Church of St. Leopold), a project by architect Otto Wagner (see cDf No 27). By combining the stained-glass technique with reflective gold and opalescent glass he achieved a particularly strong painterly effect in the windows. Work on this project, however, turned out to be increasingly difficult, because his conception of the figures, especially the angels’ heads, was considered too modern and unfit for a church. When, in addition, Moser converted In 1905 Moser made this design of a stained-glass window for the Church of St Leopold, which was never produced Postage stamp designed by Ferdinand Schirnböck and Moser for the 1911 Vienna International Philatelic Exhibition El 1905 Moser va fer aquest disseny per a un vitrall de l’Església de St. Leopold, que mai va no es Segell dissenyat per Ferdinand Schirnböck i Moser per a la Primera Exposició Internacional de Filatèlia de Viena va realitzar ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 4P8ROTAGONISTES LIMELIGHT 49 Mountain Range, a 1913 oil on canvas Serra, oli sobre tela, 1913 Girl with Necklace, oil on canvas, ca. 1910 Thuya-wood armchair with satinwood veneer, designed in 1903 Noia amb collaret, oli sobre tela, ca. 1910 Butaqueta de fusta de tuia amb revestiment satinat, dissenyada el 1903 The Hiker, oil on canvas, ca. 1914 L’excursionista, oli sobre tela, ca. 1914 El 1907, Koloman Moser va abandonar els Wiener Werkstätte arran d’unes diferències amb l’industrial Fritz Waerndorfer. Aleshores es va dedicar al teatre, on va crear uns efectes ambientals mai vistos fins to Protestantism in preparation for his upcoming marriage, the aleshores utilitzant teles en moviment i il·luminacions acolorides. De nou, scandal was complete and his commission was withdrawn. igual que al principi de la seva carrera artística, es va concentrar cada In 1907, Koloman Moser left the Wiener Werkstätte after vegada més en la pintura. Quan s’estava a la casa d’estiueig de la família differences with the industrialist Fritz Waerndorfer. He now turned de la seva dona a la zona de Semmering, a Estíria, sovint s’inspirava en to the theatre, creating unprecedented atmospheric effects by using els paisatges muntanyosos dels voltants. El seu objectiu era que qui flowing fabric and coloured lighting. Once again, as in the early contemplés el quadre pogués passejar-hi per dins amb la mirada. Moser days of his artistic career, he began to devote himself increasingly es va permetre començar de nou. Al principi, la manera com traduïa els to painting. While staying at the summer house of his wife’s colors i els motius semblava marcar un gir de la seva etapa secessionista; family in the Semmering area in Styria he was often inspired by va començar a investigar les descobertes de la teoria del color, i això the surrounding mountain scenery. His goal was to let viewers el va dur cap a noves formes d’expressió. Entre 1907 i 1916 va pintar walk through the picture with their eyes. Moser allowed himself retrats i paisatges amb uns esquemes de colors no naturalistes. Usava a fresh start. At first, his accurate rendering of colour and motif colors agosarats, contrastats, com a resultat de la seva recerca intensiva seemed to mark a shift from his Secessionist phase. He went on to entorn de les teories pioneres sobre el color i la percepció; el fascinava investigate the findings of colour theory, and this led him to new especialment l’obra del pintor suís Ferdinand Hodler. forms of expression. Between 1907 and 1916 he produced portraits Koloman Moser va morir de càncer el 18 d’octubre de 1918. Va and landscapes in unnaturalistic colour schemes. Here Moser used seguir treballant incansablement fins al final, portat per una energia bold, contrasting colours as a result of his intensive investigation creativa incombustible. Va seguir sent sempre un explorador, però el seu into avant-garde colour and perception theories, in which he viatge va acabar massa aviat. was especially fascinated by the work of Swiss painter Ferdinand Hodler. Koloman Moser died of cancer on 18 October 1918. Right to the end, he continued working tirelessly, driven by inexhaustible Lake Wolfgang with Low Horizon, oil on canvas, ca. 1913 creative energy. He remained a seeker, whose journey ended too soon. Llac Wolfgang amb horitzó baix, oli sobre tela, ca. 1913 The Awakening of Blossoms, design for fabric. Indian ink on paper, 1900 El despertar de les flors, disseny per a tela. Tinta xinesa sobre paper, 1900 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna © Leopold Museum Vienna coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 50 EL CENTRE THE CENTRE 51 El Cercle Guimard, Le Cercle Guimard: una llarga història A Long History Nicolas Horiot i Bruno Dupont Nicolas Horiot and Bruno Dupont Vicepresidents del Cercle Guimard, París Vice-Presidents, Le Cercle Guimard, París n.horiot@lecercleguimard.fr / bdupont6015@gmail.com n.horiot@lecercleguimard.fr / bdupont6015@gmail.com a tardor de 2017, sota el signe de l’Art Nouveau i amb motiu ast autumn, Parisians had the pleasure of Lde les Jornades Europees del Patrimoni celebrades cada discovering Hôtel Mezzara (1910–1911), one of cap de setmana des de setembre fins al 9 de desembre de the foremost works by architect Hector Guimard 2017, els parisencs van tenir el plaer de descobrir el Palauet (1867–1942). The event, organised by Le Cercle Mezzara (1910-1911), una de les principals obres d’Hector LGuimard as part of the European Heritage Days, Guimard (1867-1942), gràcies al Cercle Guimard. Situat, com took place each weekend from September until 9 la majoria de les construccions parisenques de l’arquitecte, al December 2017. Located, like most of the architect’s cor del districte setzè, a l’oest de la capital francesa, el Palauet Mezzara Parisian constructions, in the heart of the sixteenth arrondissement, va albergar la mostra “Hector Guimard, precursor del disseny”, una Hôtel Mezzara was hosting the original exhibition, “Hector exposició original proposada pel Cercle Guimard. Més de 13.000 visitants Guimard: Precursor to Design”. That weekend, this arresting, van travessar la porta d’aquest edifici esplèndid, sorprenent, i tot i així splendid building – though barely known since it is rarely open força desconegut, ja que no sol estar obert al públic. Es tracta d’una to the public – saw more than 13,000 visitors cross its threshold. etapa important per al reconeixement de l’Art Nouveau parisenc i del This was a significant milestone in the recognition of Parisian Art seu arquitecte emblemàtic, Hector Guimard. Però el camí ha estat llarg, i Nouveau and its emblematic encara queda molt per fer. Le Cercle Guimard architect, Hector Guimard. Yet El 1957, alguns apassionats, talment arqueòlegs de la modernitat, has shed further light the road has been long and much van començar a reconstruir la història i l’obra d’Hector Guimard, mentre remains to do. on the figure of the els buldòzers enderrocaven el Palauet In 1957, certain enthusiasts, El Cercle Guimard Nozal. Li anirien al darrere els tallers de architect true architects of modernity, l'avinguda Perrichont el 1960, l'estació began to reconstruct Hector ha aportat nova llum de metro de la Bastille el 1962, el Castel Guimard’s history and oeuvre, even as bulldozers were demolishing sobre la figura de Henriette de Sèvres el 1969... Figura Hôtel Nozal. His ateliers on Avenue Perrichont would follow in l’arquitecte destacada del moviment Art Nouveau, 1960, La Bastille metro station in 1962 and Castel Henriette, in l’arquitecte, mort a Nova York durant Sèvres, in 1969. A prominent figure in the Art Nouveau movement, la Segona Guerra Mundial, havia quedat totalment oblidat en aquella època. this architect, who died in New York during the Second World Henri Poupée serà al capdavant d’aquesta llista de descobridors, seguit per War, had been thoroughly forgotten by that period. Henri Poupée Visiters waiting to enter Hôtel Mezzara Portrait of Hector Guimard around 1907 Visitants en espera d’entrar al Palauet Mezzara Retrat d'Hector Guimard cap a 1907 l’historiador Roger-Henri Guerrand, conegut per les seves obres sobre el metro i l’Art Nouveau europeu, i un petit grup d’amics: Alain Blondel, Yves Plantin, Laurent Sully Jaulmes i Ralph Culpepper. Els devem nombroses descobertes, entre les quals els arxius de l’agència Guimard el 1968. Els seguiran d’altres, com l’acadèmic Maurice Rheims, els conservadors Georges Vigne i Philippe Thiébaut. El 2003, per iniciativa de Jean-Pierre Lyonnet, il·lustrador apassionat i autodidacta, i Bruno Dupont, periodista, es va crear el Cercle Guimard. El seu objectiu és continuar la tasca dels “hectoròlegs” i la seva recerca. Sense ànim de lucre, l’associació federa i reuneix aquests primers investigadors i nous aficionats: Frédéric Descouturelle, Nicolas Horiot, Dominique Magdelaine, Olivier Pons i Agathe Bigand-Marion. Avui dia té més de quatre-cents membres. El Cercle Guimard recull la memòria de tots els qui han participat en aquesta redescoberta. Es tracta de crear arxius alhora antics i moderns. Amb el suport d’un centre de recursos i de recerca, el Cercle ha pogut precisar i millorar el retrat de l’arquitecte, transformant fins i tot alguns dels seus aspectes. L’“arquitecte d’art”, durant molt de temps reduït al paper de creador de les entrades del metro, es revela avui com un professional de múltiples talents, alhora arquitecte, decorador, dissenyador, promotor immobiliari i empresari. El Cercle ha demostrat Exhibition poster for “Hector Guimard: Precursor to Design” Hector Guimard’s monogram over Hôtel Mezzara’s main entrance Cartell de l’exposició “Hector Guimard, precursor del disseny” El monograma d'Hector Guimard sobre la porta principal del Palauet Mezzara ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 52 EL CENTRE THE CENTRE 53 headed that original band of champions, along with the historian further light on the figure of Guimard, even transforming some Roger-Henri Guerrand – known for his work on the Paris metro aspects. This “art architect”, relegated for years to the role of and European Art Nouveau – and a small group of friends: Alain creator of the Paris metro entrances, is today revealed as a multi- Blondel, Yves Plantin, Laurent Sully Jaulmes and Ralph Culpepper. talented professional: architect, decorator, designer, real estate We owe numerous discoveries to them, including the Guimard promotor and businessman. Le Cercle has recently demonstrated agency archives in 1968. Others, like academic Maurice Rheims, the central role of the ateliers Guimard on Avenue Perrichont (as and conservators Georges Vigne and Philippe Thiébaut, would soon well as his own agency) as a true instrument in the service of a rally to the cause. creative ambition. Among the discoveries are the villa La Surprise, In 2003, Jean-Pierre Lyonnet, an impassioned, self-taught in Cabourg, the monument to the dead at the Institut Michelet, illustrator, and Bruno Dupont, a journalist, took the initiative of in Vanves, the tomb of Nelly Chaumier, in Touraine, and the creating Le Cercle Guimard. Its goal is to continue the work of the Villa Lantillon (since demolished), in Sevran. Then there are the “hectorologists” and their research. As a non-profit organisation, chairs of a French town council, created for the 1925 Exposition the association federated and brought together these early internationale des Arts décoratifs et industriels modernes in researchers and fresh enthusiasts: Frédéric Descouturelle, Nicolas Paris, and the Guimard vehicle. This was a little-known but quite Horiot, Dominique Magdelaine, Olivier Pons and Agathe Bigand- striking kind of van, for which Guimard designed the bodywork, in Marion. Membership now surpasses four hundred. particular its upper part. He also created the advertising painted on Le Cercle Guimard safeguards the records of all those its sides. participating in this rediscovery. It aims to create archives both To promote Art Nouveau architecture among the general historical and modern. Supported by a resource and research public, Le Cercle Guimard organises conferences on these centre, Le Cercle has managed to unearth more details and shed innovative architects and posts research studies and articles online Partial view of the main entrance hall and stairway of Hôtel Jassedé, built between 1903 and 1905 Hôtel Mezzara’s main hall during the exhibition “Hector Guimard: Precursor to Design” Vista parcial de l’escala i del vestíbul principal de la Casa Jassedé, construïda entre 1903 i 1905 Vestíbul del Palauet Mezzara durant l’exposició “Hector Guimard, precursor del disseny" ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Le Cercle Guimard - O. Bost coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Le Cercle Guimard coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 54 EL CENTRE THE CENTRE 55 Original lift, no longer extant, in Hôtel Trémois (1909–1910) Ascensor original, avui desaparegut, de la Casa Trémois (1909-1910) recentment el paper central dels Tallers Guimard de l’avinguda Perrichont (a més de la seva pròpia agència), com una veritable eina al servei d’una ambició creadora. Entre les descobertes: la dependència de La Surprise, a Cabourg, el monument als morts de l’Institut Michelet, a Vanves, la tomba de Nelly Chaumier, a Turena, les cadires de l’Ajuntament d’un Poble Francès construïdes per a l’exposició d’Arts Decoratives celebrada a París el 1925, la Vil·la Lantillon (ja enderrocada), a Sevran, i el vehicle Guimard, una mena de furgoneta, desconeguda i francament sorprenent, de la qual Guimard va dissenyar les línies de la carrosseria, en particular el coronament, a més de ser l’autor d’una publicitat que duia pintada als laterals. Per promoure l’arquitectura Art Nouveau entre el gran públic, el Cercle Guimard organitza conferències sobre aquests arquitectes innovadors i penja a Internet treballs de recerca i articles dels seus investigadors o membres. També organitza actes públics en espais de prestigi (al Maxim’s, al Palauet Mezzara, al Museu Horta): signatura de l’obra Guimard perdu (“Guimard perdut”), presentació d’arxius inèdits provinents de la Biblioteca de les Arts Decoratives, vetllada amb projecció de la pel·lícula Hectorologie, presentació d’exposicions, l’última de les quals “Hector Guimard, precursor del disseny”. Des que es va crear, el Cercle Guimard ha estat testimoni de l’evolució benaurada o funesta del patrimoni Guimard. L’associació acompanya avui propietaris i arquitectes en els seus projectes de restauració (Palauet Guimard, Palauet Mezzara) Hector Guimard’s apartment window, second floor, Castel Béranger (1895–1898) Finestra de l’apartament d'Hector Guimard, ubicada al segon pis del Castel Béranger, 1895–1898 Drawing of a glass-fronted cabinet, designed for the mansion Castel Henriette (1899) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Dibuix d’una vitrina per a la mansió Castel Henriette, construïda el 1899 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Musée d'Orsay/RMN – Fonds Guimard © Les Arts décoratifs – Lauret Sully Jaulmes © Le Cercle Guimard - O. Bost coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 56 EL CENTRE THE CENTRE 57 by its researchers and members. It also organises public events in prestigious locations such as Maxim’s, Hôtel Mezzara and Musée Horta. They have included the book launch of Guimard perdu (“Guimard Lost”), the presentation of unpublished archives from the Bibliothèque des Arts Décoratifs, along with the film screening of Hectorologie, while the latest of many exhibitions, “Hector Guimard: Precursor to Design”, has recently closed. Since its creation, Le Cercle Guimard has witnessed both the fortuitous and disastrous evolution of Guimard’s heritage. The association nowadays works closely with owners and architects on their restoration projects (Hôtel Guimard, Hôtel Mezzara), or on the process of obtaining protection through a Monument historique listing (La Sapinière). Recently, Le Cercle Guimard obtained privileged access to Hôtel Mezzara, which opened to the public for the first time in summer 2006. The event was “The Guimard Style: A Collector’s Album”, a retrospective exhibition of over one hundred and fifty postcards linked to Hector Guimard’s oeuvre. Guimard within Guimard. This event enabled a re-examination of inseparable aspects: the thought and oeuvre of a man concerned with his mottos of harmony, logic and feeling. The private mansion of Paul Mezzara, a Venetian textile industrialist, then appeared, complete in all its heritage value, exceptionally preserved. The availability of this private mansion, then owned by the French state, offered a unique chance to realise the dream of Adeline Oppenheim, Hector Guimard’s wife: create a venue for exchanging and sharing this architect’s oeuvre. And one of Le Cercle Guimard’s foremost goals: to enrol Paris in the Art Nouveau European Route. www.lecercleguimard.fr Exhibition poster for “The Guimard Style: A Collector’s Album”, 2006 Cartell de la mostra “L’estil Guimard, àlbum d’un col·leccionista”, presentada el 2006 A postcard promoting the Guimard Style, showing the Humbert de Romans Concert Postcard showing Castel Henriette, demolished in 1969 Hall (1898–1901), demolished ca. 1905 Postal on es mostra el Castel Henriette, enderrocat el 1969 o en el camí per obtenir protecció per part de Monuments Històrics (La Cartell promocional de l’estil Guimard, on es mostra la sala de concerts Humbert de Romans (1898-1901), enderrocada ca. 1905 Sapinière). Molt aviat, el Cercle Guimard va gaudir d’un accés privilegiat al Palauet Mezzara, que es va obrir al públic per primera vegada l’estiu de 2006 amb motiu de “L’estil Guimard, àlbum d’un col·leccionista”, una exposició retrospectiva de més de cent cinquanta postals relacionades amb l’obra d’Hector Guimard. Guimard dins Guimard. L’esdeveniment va permetre fer reviure el que era indissociable: el pensament i l’obra d’un home preocupat per l’harmonia, la lògica i el sentiment, els seus lemes. El palauet particular de Paul Mezzara, industrial tèxtil venecià, va sorgir llavors amb tot el seu valor patrimonial, excepcionalment preservat. La disponibilitat d’aquest palauet particular, edifici propietat de l’Estat francès, ofereix una ocasió única de fer realitat el somni d’Adeline Oppenheim, l’esposa d’Hector Guimard, de crear un lloc per intercanviar i compartir al voltant de l’obra de l’arquitecte. És el projecte del Cercle Guimard: inscriure París a la Ruta Europea del Modernisme. www.lecercleguimard.fr Poster of the guided visits “Hector Guimard and his Gardens”, organised in 2007 Cartell de les visites guiades “Hector Guimard al seu jardí”, organitzades el 2007 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard © Le Cercle Guimard coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 58desAtrarqeuuem wFEoArTlUdRwINidGe59 La porta dels somnis, The Gate of Dreams: una mirada simbolista A Symbolist Gaze Teresa-M. Sala Teresa-M. Sala Dra. en Història de l'Art, des de París Dr in Art History, reporting from París tsala@ub.edu tsala@ub.edu Del 7 d’abril al 29 de juliol de 2018 es pot visitar una magnífica From 7 April to 29 July 2018, one can visit a magnificent exposició sobre simbolisme, comissariada per l’historiador de l’art Jerôme exhibition on Symbolism, curated by art historian Jerôme Merceron, a la Maison Caillebotte de Yerres, amb més de cent seixanta Merceron, from the Maison Caillebotte in Yerres, showing over obres que provenen d’una col·lecció privada francesa. Des de la seva one hundred and sixty works from a private French collection. On obertura el 2013, la Propietat Caillebotte vol promoure i exposar al its inauguration in 2013, the Caillebotte Estate wished to promote públic l’obra del pintor Gustave Caillebotte, mecenes dels seus companys and exhibit to the public the work of painter Gustave Caillebotte, impressionistes, així com també organitzar tot tipus d’exposicions a patron of his fellow impressionists, while organising all kinds of temporals singulars com la que aquí presentem. extraordinary temporary shows such as the one presented here. El títol encertat de la mostra, "La porta dels somnis", prové d’un The exhibition’s well-chosen title, “The Gate of Dreams”, llibre de Marcel Schowb (editat a París el 1899) i ens incita a descobrir hails from a book by Marcel Schowb, La Porte des rêves (Paris, l’univers oníric del moviment simbolista, amb imatges relacionades amb 1899), which invites us to discover the dreamlike universe of the la religió de l’art, que van irradiar per Europa a finals del segle XIX i inicis Symbolist Movement through images relating to the religion of art, del XX. L’obra que ens dona la benvinguda, La primavera, de la pintora an idea that emerged from Europe in the late nineteenth and early Romaine Brooks, és el retrat evocador d’Ida Rubinstein encarnada en twentieth centuries. The opening work, Spring, by painter Romaine una mena de madona pagana de mirada melancòlica, que porta una Brooks, is an evocative portrait of Ida Rubinstein embodying a sort garlanda de flors, enmig d’un paisatge on regna el silenci, del tot allunyat of pagan Madonna with a melancholic gaze. She bears a garland de l’estètica del naturalisme. Robert de Montesquiou va definir aquesta of flowers and inhabits a landscape where silence reigns, far artista com a “lladre d’ànimes” i Gabriele d’Annuzio la va descriure com removed from the aesthetic of naturalism. Robert de Montesquiou “la més profunda i sàvia orquestradora de grisos en la pintura moderna”. defined this artist as a “thief of souls” while Gabriele d’Annuzio Des de l’antiguitat, la imatge de les flors es va associar al concepte efímer described her as “the most profound and wise orchestrator of de la bellesa, de la transitorietat de la naturalesa humana, que, en aquest greys in modern painting”. Since antiquity, the image of flowers cas, es converteix en el leitmotiv d’un recorregut susceptible de rebre les has been associated with the ephemeral concept of beauty, and variacions dels estats d’ànim, dels colors, dels gestos o les paraules. Sota with the fleetingness of human nature. In this case it becomes the Romaine Brooks painted Spring between 1911 and 1913. Oil on canvas leitmotif for a route that is sensitive to variations in mood, colour, Romaine Brooks va pintar La primavera entre 1911 i 1913. Oli sobre tela gestures and words. Under the sign of melancholy, which nurtures creativity, inducing one to evoke memory or the imagination, it leads us through contrasting thematic spaces that clearly reveal Symbolism’s idealist spirit. It is an “enchanted domain” – the title of an article by Jean Clair in the catalogue – that brings into harmony a voice from the silence, from mute things, from the landscapes of the soul. So in the first room we contemplate tales and legends, one of the primordial sources of inspiration from the The Flowers of the Lake, tempera on panel by Edgard Maxence, 1900 Pierre-Amédée Marcel-Beronneau, Medusa, ca. 1900 Georges Desvallières painted the oil on canvas Narcissus in 1893 Les flors del llac, tremp sobre taula d’Edgard Maxence, 1900 Pierre-Amédée Marcel-Beronneau. Medusa, ca. 1900 Georges Desvallières va pintar l’oli sobre tela Narcís el 1893 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Le Cercle Guimard coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 60destaquem featuring 61 past in the present. We see this in Edgard Maxence’s The Flowers of the Lake, a scene that situates us in an imagined Medieval world, where a train of damsels bear white lilies, a symbol associated with chastity, purity and power. Likewise, the lady of Pre-Raphaelite reminiscences that centres the composition is a disquieting presence, while the yellow Indian lotus (Nelumbo nucifera, also known as a Nile rose or sacred lotus) embroidered on her breast, could either symbolise a protection against insomnia or syphilis). In the second room, dedicated to myths and apparitions, prominent figures are Medusa, Pandora, a Narcissus painted by George Desvallières, a Perseus sculpted by Camille Claudel, and also The Chimera’s Despair by Alexandre Séon. These are “a collection of the collector’s chosen affinities”, to paraphrase Annie Le Brun’s words in the catalogue. The third room contains artists who are more representative of the Symbolist Movement, with muses in the Charles-Marie Dulac painted La Pineta in Ravenne in 1897. Oil on canvas shape of Ophelia, Helena, mermaids or viola flowers, such as those in Séon’s painting, or dream flowers, like those Khnopff painted Charles-Marie Dulac va pintar La Pineta de Ravenna el 1897. Oli sobre tela as still lifes. The fourth room is devoted to the ideal landscape, showing Alphonse Osbert’s Arcadic paintings, along the lines of Puvis de Chavannes. Music and silence, the game of fin-de-siècle synaesthesias, resonates throughout Edwin Becker’s text, which relates the numerous parallels between the arts along poetic paths that capture the beauty of bodies in movement, pieces such as Camille Claudel’s Waltz, Claude Debussy’s sonorous nocturnes and Erik Satie’s harmonies. Rooms five and six explore the silent Alexandre Séon, The Chimera’s Despair, oil on canvas, 1890 Henri Le Sidaner painted The Obscure Lilies in 1897 Alexandre Séon, Desesperació de la Quimera. Oli sobre tela, 1890 Henri Le Sidaner va pintar Els lliris obscurs el 1897 Alphonse Osbert, Silence of the Water, 1895 Alphonse Osbert, La calma de l’aigua, 1895 el signe de la melancolia, que propicia la creativitat, indueix a evocar la memòria o la imaginació i ens fa transitar per diversos àmbits temàtics on l’esperit idealista del simbolisme es fa palès. Un “domini encantat”, títol de l’article de Jean Clair al catàleg, que posa en consonància una veu del silenci, de les coses mudes, dels paisatges de l’ànima. Així, a la primera sala podem contemplar els contes i les llegendes, una de les fonts primordials d’inspiració del passat en el present, com veiem a Les flors del llac d’Edgard Maxence, escena que ens situa en un món medieval somniat, on un seguici de damisel·les porten lliris blancs, símbol associat a la castedat, la puresa i el poder. Tanmateix, la dama de reminiscències prerafaelites que centra la composició inquieta per la seva presència i la flor groga –una nelumbo nuccifera– brodada al pit (coneguda també com a rosa del Nil o lotus sagrat, que bé podria simbolitzar el guariment contra l’insomni o la sífilis). A la segona sala, dedicada als mites i a les aparicions, destaquen figures de Medusa, Pandora, i un Narcís pintat per George Desvallières, un Perseu esculturat per Camille Claudel o la Desesperació de la Quimera d’Alexandre Séon, “un conjunt d’afinitats electives de la col·leccionista”, parafrasejant les paraules recollides al catàleg per Annie Le Brun. A la tercera sala, hi trobem els artistes més representatius del moviment simbolista, amb muses en forma d’Ofèlia, Helena, sirenes o flors de pensament, com les del quadre de Séon, o flors de somni, com les que pinta Khnopff a manera de naturalesa morta. La sala quatre està dedicada al paisatge ideal, amb els quadres arcàdics d’Alphonse Pie de foto inglés The Wave (1894) is a marble sculpture by Ville Vallgren Pie de foto inglés Peu de foto Català L’onada (1894) és una escultura en marbre de Ville Vallgren Peu de foto Català ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.arLtoremn © Ipsuom uveau.eu © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque coupdefouet 30 2018 www.arLtoremn © Ipsuom uveau.eu © Collection privée Photo: Th. Hennocque 62destaquem featuring 63 way and mystic landscape, submerging us into mystery, stillness, solitude and meditation. Charles-Marie Dulac’s essentialist landscapes place the accent on spiritual fervour, where dawn’s light is restorative, while the pain captured by Georges Minne deeply moves us. Lastly, the seventh and eighth rooms bring us to black and fantastical symbolism, the monsters and darkness of the descent to Hell, works inspired by Dante’s Divine Comedy. Boleslas Biegas’s sculptures are striking for Henry de Groux, The Divine Comedy: Thieves, Victims of Snakes, ca. 1898—1900 their overt oneiric aspect, as Xavier Deryng clearly Henry de Groux, La Divina Comèdia. Lladres preses de les serps, ca. 1898-1900 explains in his article, a dimension we see perfectly represented by the work Chopin in the show. Lastly, as a counterpoint we find ourselves in the Orangerie, with a final space dedicated to the conquest of the ideal, where spring and the Garden of Eden triumph. It is the painter Carlos Schwabe who best represents the ascending power of the ideal, with The Wedding of the Poet and the Muse. In short, the proposal of the Symbolist artists is based on an aesthetic of suggestion, which reacts against materialism and progress, and uses an atemporal language that goes in search of lost time, time recovered in an artificial paradise, a paradise lost and Georges de Feure, Woman in a Black Hat, ca. 1898—1900 Carlos Schwabe, The Wedding of the Poet and the Muse or The Ideal, 1902 here regained. Georges de Feure, La dona del barret negre, ca. 1898-1900 Carlos Schwabe, Les noces del poeta i la musa o L’ideal, 1902 www.proprietecaillebotte.com Osbert, en la línia de Puvis de Chavannes. La música i el silenci, el joc de Deryng al seu article i que veiem perfectament representada per l’obra sinestèsies finisecular ressona en el text d’Edwin Becker, que relaciona els Chopin de la mostra. Finalment, el contrapunt el trobem a l’Orangerie, nombrosos paral·lelismes entre les arts amb camins poètics que copsen amb el darrer àmbit dedicat a la conquesta de l’ideal, on la primavera i el la bellesa dels cossos en moviment, com el Vals de Camille Claudel, els jardí de l’Edèn triomfen. És el pintor Carlos Schwabe qui millor representa sonors nocturns de Claude Debussy i les harmonies d’Erik Satie. A les sales el poder ascensional de l’ideal amb Les noces del poeta i la musa. cinc i sis la via silenciosa i el paisatge místic ens situen en el misteri, la En resum, la proposta dels artistes simbolistes està basada en quietud, la solitud i la meditació. Els paisatges essencialistes de Charles- una estètica del suggeriment, que reacciona contra el materialisme i el Marie Dulac posen l’accent en el fervor espiritual, on la llum de l’alba és progrés, amb la utilització d’un llenguatge atemporal que va a la recerca regeneradora, mentre que el dolor copsat per Georges Minne ens commou del temps perdut, del temps recobrat en un paradís artificial, el de llavors profundament. A les sales set i vuit ens trobem amb el simbolisme negre i i el d’ara. fantàstic, els monstres i la foscor de la baixada a l’infern, obres inspirades en la Divina Comèdia de Dante. A destacar les escultures de Boleslas Biegas per la seva marcada dimensió onírica, tal com bé explica Xavier www.proprietecaillebotte.com Pie de foto inglés Pie de foto inglés Peu de foto Català Peu de foto Català Georges Minne, Melancholy. Marble bust, 1899 Georges Minne, Melancolia. Bust en marbre, 1899 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.arLtoremn © Ipsuom uveau.eu © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque © Collection privée Photo: Th. Hennocque coupdefouet 30 2018 www.arLtoremn © Ipsuom uveau.eu © Collection privée Photo: Th. Hennocque IN DEPTH 65 On the Trail of Kinkarakawakami Wivine Wailliez Conservator, Royal Institute for Cultural Heritage (KIK-IRPA), Brussels wivine.wailliez@kikirpa.be uring the Art Nouveau period, the use of Cuir de Cordoue for pilgrims visiting the Great Sanctuary of Ise, Dwallpaper became habitual in many house the most sacred site in Shintoism, where the use of leather was interiors, from the grandest to the lesser forbidden. Other manufacturers began to produce these imitations known. In addition to those we find in on paper of Cuir de Cordoue, among them the firms Horiki, dining rooms Okuraya and, later, Takeya. All of of a Neo- these productions were essentially Renaissance small scale, not designed to be spirit, where they covered the used as wallpaper. wall up to a sculpted frieze of It was not until the second oak or false oak, Art Nouveau half of the nineteenth century architects also laid hand to a that Japanese imitation-leather more exotic option: Japanese paper would make its way to kinkarakawakami. These were Europe. After 1853, American wallpapers imitating embossed vessels forced the end of the leather with which decorators isolation policy against the aimed to give their interiors Shogunate, which had lasted for a Japonistic flair. Curiously, two hundred years. Japan began however, the earliest origin a process of opening up, signing of the kinkarakawakami was friendship and trade treaties not Japanese art but European with several Western countries. embossed and gilt Cuir de With the Empire’s restoration Cordoue (leather hangings). and the dawn of the Meiji era Throughout the seventeenth (1868–1912), Japan joined the century, the Dutch East India Concert of Nations, fomenting Company imported Cuir de industrialisation – and also Cordoue or “goldleather” from rivalry in the international world Holland into Japan, at that time exhibitions. In 1862, even though closed to foreigners. The Japanese Japan was still unprepared to called these imported hangings participate officially in London’s kara-kawa; that is, “foreign” International Exhibition, the (kara) “leather” (kawa), or else British Consul to Japan, Sir R. kinkarakawa, which means “gilt Alcock, from his own collection, The salon chinois of the Musée Charlier in Brussels (kin) foreign leather”. Yet in a sent: “sixty-seven varieties of El saló xinès del Museu Charlier de Brussel·les Japanese house, the walls are not papers (...) apart from a broad generally covered, so these gilt collection of types of embossed leather hangings were used to cover cushions, boxes or coffers, imitation leather, made of the same material”. In Paris 1867, and to manufacture tobacco pouches and pipe cases. These gilt Japan participated officially in a world’s fair for the first time. European Cuir de Cordoue represented rare and exotic objects At the instigation of an oyatoi (foreign advisor), the Takeya firm in Japan, so they would be from Tokyo adapted its manufacturing to produce imitation Japanese leather highly prized. The origin of the leather paper in wallpaper format. So they were responding to paper (JLP) became kinkarakawakami harks back to the needs of Western users: in Europe, in fact, the historicist taste fashionable in Art the end of that century, when then in vogue had already prompted many producers (Desfossé & imitation Cuir de Cordoue began Karth, Balin, Zuber, Jeffrey & Co) to produce wallpaper imitating Nouveau interiors to be produced locally, first in leather with strongly traditional motifs. So at the 1873 Vienna leather and soon also on paper World Exhibition, Tayeka displayed 162 models of imitation (kami). It was the firm Mishimaya, in Ise (a region of Mie) which, leather wallpaper (kinkarakawakabegami). At Philadelphia’s ca. 1685—1690, manufactured the earliest imitations in oiled Centennial International Exhibition in 1876, kinkarakawakami paper. These initial kinkarakawakami served mainly to produce caused a sensation. At Paris’s third Exposition Universelle, in imitations on paper of highly prized tobacco pouches in Dutch 1878, the Tayeka and Ikébé models were awarded medals. Detail of the Kinkarakawakami or Japanese Leather Paper in the salon chinois of the Musée Charlier in Brussels, dated ca.1890 Detall del kinkarakawakami, o paper-cuir japonès, al saló xinès del Museu Charlier de Brussel·les, datat ca.1890 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 66 A FONS IN DEPTH 67 Seguint la pista del kinkarakawakami Wivine Wailliez Encouraged by this initial success of Japanese imitation Conservadora de l’Institut del Patrimoni Cultural (KIK-IRPA), Brussel·les leather wallpaper, in 1877, the Japanese government decided wivine.wailliez@kikirpa.be to open a section of the imperial printing bureau dedicated to production of kinkarakawakami for export. To do so, in 1883, it n l’època Art Nouveau es va imposar l’ús de papers pintats imitacions dels guadamassils, primer en cuir i aviat també en paper (kami). signed a contract of exclusivity with the British firm Rottmann, Een nombrosos interiors de cases, des de les més il·lustres a És la firma Mishimaya, a Ise (regió de Mie), la que durant els anys 1685- Strome & Co, which had opened in Yokohama the year before. les menys conegudes. A més dels que trobem en menjadors 1690 fabrica les primeres imitacions a partir de paper oli. Aquests primers This “Japanese Leather Paper” (often abbreviated to JLP), sold d’intenció neorenaixentista, on cobrien les parets sota kinkarakawakamis serveixen sobretot per produir imitacions en paper de under the British brand, carried the mark “RS&Co” in its right- un fris de roure o fals roure esculpit, els arquitectes les molt apreciades petaques per a tabac de guadamassil holandès per hand selvedge. (From 1890, it would become “Rottmann & Co” or modernistes també van recórrer a una opció més exòtica: als peregrins al Gran Santuari d’Ise, “R&Co”.) The mark was normally followed by “Made in Japan”, the els kinkarakawakamis japonesos. Eren papers que imitaven el El paper-cuir japonès l’indret més sagrat del xintoisme, on model's register number and its commercial name in English. In cuir repussat amb què els decoradors volien donar als seus interiors un aire (JLP) es va posar de l’ús del cuir estava prohibit. Altres the left-hand selvedge, in Japanese, it bore the date of register. In japonitzant. Curiosament, però, l’origen primer dels kinkarakawakamis no moda en els interiors manufactures van començar a produir their early years, designs tended to be traditional Japanese, Western era l’art japonès, sinó els guadamassils daurats repussats europeus. aquestes imitacions en paper dels modernistes historicist or even a blend of both, with either Japanese or English Al llarg del segle XVII, la Companyia de les Índies Orientals holandesa guadamassils, entre elles les empreses motifs predominating. Yet from the 1890s onwards, Rottmann & (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC) va introduir al Japó, aleshores Horiki, Okuraya i, més tard, Takeya. Co opted for modern designs, tending more towards the Modern tancat als estrangers, guadamassils daurats del seu país. Els japonesos Totes aquestes produccions seguien essent de petit format i no estaven English style, often Japanicised, as opposed to true Japanese anomenaven aquests guadamassils importats kara-kawa, és a dir, cuir destinades a servir com a paper pintat. models. The grand “Japonist” motifs in JLP products by Rottmann (kawa) estranger (kara), o també kinkarakawa, és a dir, cuir daurat (kin) No seria fins a la segona meitat del segle XIX quan el paper imitació & Co in the Art Nouveau years – between 1890 and 1920 – were estranger. Però en un habitatge japonès no es solien cobrir les parets, cuir japonès faria la seva entrada a Europa. Després que el 1853 els vaixells clearly British-inspired creations. The Silver Studio archives enable així que els guadamassils daurats s’utilitzaven per cobrir coixins, capses americans forcessin el final de la política d’aïllament del Shogunat, que the sales records of JLP models to be freshly unearthed in R&Co’s o cofres, i per fabricar petaques per a tabac i estoigs de pipa. Aquests feia dos-cents anys que durava, el Japó va iniciar un procés d’obertura accounting books. Diverse models, for example, The Chase, may guadamassils daurats europeus representaven objectes exòtics i rars al amb tractats d’amistat i de comerç amb diversos països occidentals. Amb either be directly attributed to Walter Crane in the way they evoke Japó, i per tant solien ser molt cobejats. L’origen del kinkarakawakami es la restauració de l’Imperi i l’inici de l’era Meiji (1868-1912), el Japó es the design of the renowned wallpaper Wood Notes, or else are remunta a finals d’aquell segle, quan es comencen a produir localment va integrar al concert de les nacions, i així a la industrialització i també inspired by his drawing style – works such as The Rose & Brambles – and other contemporary patterns. JLP on the staircase of the Japanese Tower in Brussels by Alexandre Marcel, 1905 JLP a l’escala de la Torre Japonesa de Brussel·les, obra d’Alexandre Marcel, 1905 Kinkarakawakami-clad living room of the Hôtel Gilsoul, by architect and interior decorator Georges Hobé Image of the relief-producing technique in the JLP production process, from a Rottmann&Co brochure Revestiment de kinkarakawakami, a les parets de la sala de la casa Gilsoul, obra de l’arquitecte i decorador d’interiors Georges Hobé Imatge de la tècnica de posada en relleu en el procés de producció de JLP, en un catàleg de Rottmann&Co ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Raymond Balau © W. Wailliez © IRPA-KIK, Bruxelles (X038027) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 68 A FONS IN DEPTH 69 a la rivalitat en les exposicions internacionals. El 1862, tot i que el Japó encara no estava preparat per participar oficialment a l’Exposició Internacional de Londres, el cònsol britànic al Japó, Sir R. Alcock, va enviar de la seva pròpia col·lecció: “(...) seixanta-set varietats de papers (...) a banda d’una àmplia col·lecció de tipus de cuir d’imitació repussat, fet del mateix material”. El 1867, a París, el Japó va participar per primera vegada oficialment en una exposició universal. Per instigació d’un “conseller estranger” (oyatoi), l’empresa Takeya de Tòquio va adaptar la seva fabricació per tal de produir paper imitació cuir en format de paper pintat, responent així a les necessitats dels usuaris occidentals: a Europa, en efecte, el gust historicista de l’època ja havia animat nombrosos productors (Desfossé & Karth, Balin, Zuber, Jeffrey & Co) a produir paper imitant el cuir amb motius força tradicionals. Així, a l’Exposició Universal de Viena de 1873, Tayeka va presentar cent seixanta-dos models de paper imitació cuir en format de paper pintat (kinkarakawakabegami). A l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876, els kinkarakawakamis van causar sensació, i a la tercera Exposició Universal de París, el 1878, van ser guardonats amb medalles els models de Tayeka i d’Ikébé. Davant aquests primers èxits del paper-cuir japonès, el 1877 el govern japonès va decidir obrir a la impremta imperial una secció Workers during the background stencil application process. Image from an R&Co brochure ca. 1903 dedicada a la producció del kinkarakawakami destinat a l’exportació. Treballadores en el procés d’aplicació de la plantilla de fons. Imatge d’un catàleg de R&Co, ca. 1903 Per fer-ho, el 1883 va signar un contracte d’exclusivitat amb l’empresa britànica Rottmann Strome & Co, instal·lada a Yokohama des de 1882. Aquest Japanese Leather Paper (o paper-cuir japonès, sovint abreujat Belgian architects had great enthusiasm for English smoking rooms. Likewise, because they were washable wallpapers, JLP) venut sota la marca britànica portava al marge dret la marca RS&Co wallpapers, especially Henry van de Velde and Victor Horta. Victor kinkarakawakami were extensively used in public spaces such per Rottmann Strome & Co (que esdevindria Rottmann & Co, o R&Co, a Horta’s own studio was originally papered in kinkarakawakami as theatres, cafés and meeting or reception rooms. Because of partir del 1890), seguida normalment de la menció Made in Japan, del with motifs of large gilded chrysanthemums on a red ground the exotic air they exude, they are found in “Chinese salons” or número de registre i del nom comercial en anglès del model. Al marge scattered with cherry blossom. This is the same JLP as was hung pavilions of a Chinese or Japanese style. Yet their historicist aspect esquerre, en japonès, hi figurava la data de registre. En els primers anys, in the dining room of Hôtel Max Hallet several years later, in meant they were often used in Revival dining rooms. JLP on a wall of the Royal Conservatory of Music in Brussels, in a 1956 image els models solien ser tradicionals japonesos, occidentals historicistes o a second intervention. Whether Japonist or Art Nouveau, the Even nowadays, numerous Art Nouveau interiors boast JLP en una paret del Conservatori Reial de Música de Brussel·les, en una imatge de 1956 fins i tot una mescla, amb domini bé de trets japonesos o anglesos. Però architects Georges Hobé, Alban Chambon and Léon Govaerts unsuspected and uncatalogued kinkarakawakami. Since the chose them above all for their modern aspect. Around the world, selvedges of imitation-leather wallpapers are rarely conserved kinkarakawakami were used in traffic zones, such as stairwells in situ, often no inscription remains to help identify them. So and vestibules, as well as dining rooms and salons, offices or detecting a true JLP means establishing certain attribution criteria that identify them among the vast number of relief wallpapers produced between the 1860s and 1920s. There are three main technical criteria that enable identification of a JLP: firstly, a roll width over 80 cm (condicio sine qua non); secondly, that it is coated in lacquered tin foil (imitation gold); and thirdly, that it has an evenly coloured background, sometimes transparent but generally opaque. From a technical viewpoint, roll width is an essential criterion for identifying a kinkarakawakami wallpaper. The technique of creating a relief in the paper, embossing it using a long-haired brush on an engraved cherrywood cylinder enabled a greater width than classic European imitation-leather paper, embossed using a die wheel. In fact, while Desfossé & Karth imitation-leather wallpapers are close to 70 cm wide, the JLP by R&Co are a full yard wide (91.44 cm). In addition, the relief is highly pronounced. The gilding is obtained using a tin foil coated with a yellow to brownish red varnish: in the interstices or folds, one can perceive the silvery stamp of the metal foil. This technique is inspired by the gilding on ancient embossed leathers, Contemporary designs of European leather paper had a distinctly different flair to Japonistic JLP. Left, European leather paper from the manufacturer Desfossé & Karth. Detail of an R&Co mark embossed on a JLP Right, Japonistic JLP from ca. 1906 in the dining room of the house at 78, Rue de la Loi in Brussels Detall de la firma de R&Co repujada en un JLP Els dissenys coetanis de paper-cuir europeus tenien un aire ben diferent dels JLP japonistes. A l'esquerra, paper-cuir europeu de les manufactures Desfossé & Karth. A la dreta, JLP japonista de ca. 1906 al menjador de la casa del núm. 78 del carrer de la Loi de Brussel·les ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © les Arts décoratifs © IRPA-KIK, Bruxelles © W. Wailliez © Jugendstilsenteret, Alesund © W. Wailliez coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 70 A FONS a partir de principi dels anys 1890, Rottmann & Co va optar per dissenys moderns, inclinant-se més per l’estil Modern English, sovint japonitzant, que per veritables models japonesos. Els grans motius “japonistes” dels productes JLP de Rottmann & Co en els anys Art Nouveau, és a dir, entre 1890 i 1920, eren clarament creacions d’inspiració britànica. Els arxius del Silver Studio permeten retrobar en els seus llibres de comptes el rastre de la venda de models de JLP a R&Co. Diversos models poden o bé atribuir-se directament a Walter Crane, com ara The Chase (“La cacera”), que evoca el disseny del cèlebre paper pintat Wood Notes (“Tons de fusta”), o bé estan inspirats en el seu traç de llapis, com The Rose & Bramble (“Rosa i esbarzer”) i altres patrons contemporanis. Els arquitectes belgues van ser grans amants dels papers pintats anglesos, especialment Henry van de Velde i Victor Horta. El despatx del mateix Victor Horta estava originàriament entapissat amb un kinkarakawakami amb motius de grans crisantems daurats sobre un fons vermell esquitxat de petites flors de cirerer, el mateix JLP que es va col·locar al menjador del Palauet Max Hallet uns anys més tard, en una segona intervenció. Japonistes o Art Nouveau, els arquitectes Georges Hobé, Alban Chambon i Léon Govaerts els triaven sobretot pel seu aspecte modern. I arreu del món els kinkarakawakamis es van utilitzar en espais de pas, com els bucs d’escala i els vestíbuls, així com en els menjadors i salons, els despatxos o sales fumador. Així mateix, pel fet Over the decades, many JLP have sadly been painted over, like this one in Victor que eren papers pintats que es podien rentar, els kinkarakawakamis Horta’s Hôtel Max Hallet s’utilitzaven força en llocs públics com els teatres, els cafès i les sales de Amb el pas de les dècades, molts JLP han estat malauradament pintats per sobre, com reunió o recepció. Pel seu aire exòtic, els trobem en els “salons xinesos” aquest a la Casa Max Hallet de Victor Horta From 1890 onward, many JLP creations evolved to more modern designs. For instance, R&Co's 1899 model The Chase may be atrributed to Walter Crane in the way it The main floor of the Swan Pharmacy in Alesund — a 1907 work by Hagbarth Schytte-Berg, now the Jugensdstilsenteret interpretation centre — boasts a evoques his famous wallpaper design Wood Notes carefully preserved original JLP on its walls A partir dels anys 1890, moltes creacions de JLP van evolucionar cap a dissenys més moderns. Per exemple, el model La cacera de R&Co, de 1899, podria ser atribuït a Walter Crane per La Farmàcia del Cigne a Ålesund — obra de Hagbarth Schytte-Berg de 1907, avui el centre d'interpretació Jugendstilsenteret— mostra curosament preservat el JLP evocació del seu famós disseny per a paper pintat Tons de fusta original de les seves parets ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Afiquaar © W. Wailliez © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau© Kri.stien Støuylen / courtesy of Stiftelsen Kulturkvartalet 72 A FONS IN DEPTH 73 The JLP in the living room of painter Géo Bernier's house (by architect Alban Chambon, 1902) had been overpainted in white. The discovery of an R&Co brochure from ca. The Café Cirio in Brussels, with a 1900-model JLP by R&Co named The Camberley 1903 (centre) revealed that it was the model called The Tenby. Right, detail of a section in which much of the paint has been removed El Cafè Cirio de Brussel·les, amb un JLP de 1900 de la casa R&Co, model The Camberley El JLP de la sala d’estar de la casa del pintor Géo Bernier (obra de l’arquitecte Alban Chambon, 1902) havia estat cobert amb pintura blanca. El descobriment d'un catàleg de R&Co de ca. 1903 va permetre identifar-lo com el disseny amb el nom The Tenby. A la dreta, detall d'una zona on s'ha pogut enretirar bona part de la pintura o pavellons d’estil xinès o japonès; però el seu aspecte historicista va fer a partir d’un full d’argent cobert d’una veladura groga per imitar l’or. El que s’usessin també sovint en els menjadors style. full d’estany cobreix tota la tira i s’envernissa abans d’aplicar-hi un o Nombrosos interiors modernistes contenen encara avui més regruixos acolorits. En la majoria de casos, s’aplica a la plantilla un kinkarakawakamis insospitats i sense catalogar. Com que els marges fons, generalment llis, i forma un contrast amb la dauradura dels motius dels papers imitació cuir in situ rarament es conserven, sovint no es en relleu. També hi ha produccions policromes, més aviat marginals, troba cap inscripció que ajudi a identificar-los. Per detectar un veritable sobretot per a les representacions de cuirs historicistes. En aquest cas JLP, doncs, cal establir uns criteris d’atribució que els identifiquin dins els motius es pinten a mà alçada, mentre que la dauradura del fons es l’enorme quantitat de papers pintats en relleu produïts entre els anys manté totalment o parcialment visible. Les fibres de les pastes de paper 1860 i 1920. Hi ha tres grans criteris tècnics que permeten reconèixer que constitueixen els JLP de l’època que ens interessa són rarament un JLP: primer, l’amplada de la tira de més de 80 cm (criteri sine fibres orientals. Contràriament a la idea segons la qual la pasta hauria de qua non); segon, que està banyat amb fulls d’estany envermellonat ser a base de fibres de morera de paper, gampi (Diplomorpha sikokiana) (imitació or), i, tercer, que té un fons llis, de vegades transparent però o bé arbust de paper, sovint s’identifiquen pastes químiques o mixtes, és majoritàriament opac. Des del punt de vista tècnic, l’amplada de la tira a dir, mig mecàniques, mig químiques. és el criteri essencial per identificar un paper pintat kinkarakawakami. L’inventari dels kinkarakawakamis en edificis modernistes tot just La tècnica de posada en relleu del paper, repussant-lo per mitjà d’un es troba a les beceroles, i com que els interiors estan per naturalesa raspall de pèl llarg en un cilindre gravat en fusta de cirerer permetia ocults a la mirada del públic, la tasca resulta difícil de dur a terme sense una amplada superior a la del clàssic paper imitació cuir europeu, gofrat la implicació de més gent. Així, conclourem, en l'esperit de la ciència amb volant. En efecte, mentre que els papers imitació cuir de Desfossé ciutadana, amb una crida als lectors experts o amants del Modernisme, & Karth s’acosten als 70 cm d’amplada, els JLP de R&Co fan una iarda convidant-vos a participar i construir junts l’estudi i catalogació dels sencera d’ample (91,44 cm). Per altra banda, a més, el relleu és molt kinkarakawakamis o JLP als interiors Art Nouveau d’Europa i més pronunciat. El daurat s’obté per mitjà d’un full d’estany recobert d’un enllà. Podeu compartir els vostres descobriments, amb fotografies i vernís que va del groc al vermell marronós: en els buits o els plecs, s’hi observacions, en aquesta adreça email i així contribuir a identificar el pot reconèixer l’esclat argentat de la fulla metàl·lica. Aquesta tècnica vostre patrimoni! s’inspira en la dauradura dels antics cuirs daurats repussats, feta sempre wivine.wailliez@kikirpa.be The assembly hall of the Belgian Musées Royaux d’Art et d’Histoire in 1936, when its walls still preserved its imitation leather paper La sala de juntes dels Museus Reials d’Art i d’Història el 1936, quan les seves parets encara conservaven el paper imitació cuir ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © W. Wailliez © IRPA-KIK, Bruxelles © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu IN DEPTH 75 Here and on the opposite page: JLP in the smoking room of the Art Nouveau house on Rue Africaine, 92 in Brussels, by the Belgian architect Benjamin de Lestré (1902) Aquí i a la pàgina esquerra: JLP a la sala de fumadors de la casa modernista del carrer Africaine, 92, obra de l’arquitecte belga Benjamin de Lestré (1902) always created using a silver leaf coated with a yellow glaze to imitate gold. The tin foil covers the entire roll and is varnished before applying one or more coloured grounds. In most cases, a (generally even-coloured) background is stencilled, forming a contrast with the gilding of the relief motifs. Polychrome productions, rather more marginal, also exist, above all in representations of historicist leathers. In this case, the raised motifs are painted freehand, while the flat, gilt background is left fully or partially visible. The fibres in the paper pulp comprising the JLP papers of the period in question are rarely oriental fibres. Contrary to the idea that the pulp should be made of fibres from the gampi or paper bush (Diplomorpha sikokiana), chemical or mixed paper pulps are often identified; that is, semi-mechanical, semi-chemical. The inventory of kinkarakawakami in Art Nouveau buildings is just in its infancy, and since house interiors are by nature hidden from public view, the task is difficult to carry out without the involvement of more people. In the spirit of citizen science, I would like to conclude with a call to readers, whether experts or Art Nouveau enthusiasts, inviting them to participate and together build the study and cataloguing of kinkarakawakami or JLP in the Art Nouveau interiors of Europe and beyond. You can share your discoveries, including photos and observations, at this email address, and thereby help contribute to identifying your heritage. wivine.wailliez@kikirpa.be 2005 reprint of a JLP by Takashi Ueda. The original design, known as The Rose & Bramble, was produced in 1900 by R&Co Reedició de 2005 d’un JLP de Takashi Ueda. El disseny original, conegut com a Rosa i esbarzer, va ser produït el 1900 per R&Co ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © W. Wailliez © IRPA-KIK, Bruxelles coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 76 Arreu worldwide77 Art Nouveau in Lima Diego Cánovas Ferrández Research lecturer at the Universidad Peruana Simón Bolívar of Lima dcanovas.qelqay@gmail.com ima’s structural architectural reform occurred Lgradually. After the establishment of the Republic in the nineteenth century, new architectural artistic styles were adopted, so that by the century’s end, the city had changed noticeably. The Art Nouveau vogue reached Lima in the early twentieth century via a select group of architects who championed this artistic current in numerous constructions distributed around various of the city’s wealthier neighbourhoods. The status of these buildings’ residents fomented fierce competition regarding the originality of the designs. On empty lots within the historical centre – the result of buildings that were torn down for reasons ranging from earthquakes, fires or just the A select group of urban renewal typical of architects championed the city’s social and urban development – new buildings Art Nouveau in the arose. They were for both Peruvian capital commercial and residential use, and followed the early twentieth century’s new trends. The Art Nouveau style spread beyond residential streets and avenues to equally central yet more clearly commercially or service-orientated areas. So we find several hubs of Art Nouveau style within the city. Lima’s first Art Nouveau building was Casa Courret, inaugurated in 1905. The work of Enrique Ronderas, it sits on Jirón Decoration on a balcony of Casa Courret Decoració en un balcó de la Casa Courret Casa Courret was built in 1905 by architect Enrique Ronderas to be the head office of the Courret photography studios Decorative detail over a window of Casa Barragán La Casa Courret va ser construïda el 1905 per l’arquitecte Enrique Ronderas com a seu central dels estudis fotogràfics Courret Detall decoratiu sobre una finestra de la Casa Barragán ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) © Diego Cánovasr coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 78 Arreu worldwide79 Modernisme a Lima Diego Cánovas Ferrández cap a zones també cèntriques però amb un clar caràcter comercial i Professor investigador de la Universitat Peruana Simón Bolívar de Lima de serveis, de manera que trobem diversos nuclis amb presència de dcanovas.qelqay@gmail.com Modernisme a la ciutat. El primer edifici modernista de Lima és la Casa Courret, que es a reforma estructural arquitectònica de la ciutat de Lima va inaugurar el 1905. Obra d’Enrique L es va produir de manera gradual. En el segle XIX, a partir Un grup selecte Ronderas, es troba al carrer Jirón de la de l’establiment de la República, es van adoptar nous estils d'arquitectes Unión i fou la seu principal de Fotografía artístics arquitectònics, de manera que a les acaballes del van introduir el Central E. Courret y Cia., un dels estudis segle XIX la ciutat havia canviat ostensiblement. El corrent de fotografia més importants de la modernista va arribar a la ciutat de Lima a principis del passat Modernisme a la ciutat de Lima. Es tracta d’un edifici de segle XX de la mà d’un grup selecte d’arquitectes que van capital del Perú tres plantes d’una bellesa arquitectònica imposar aquesta tendència artística en nombroses edificacions repartides notable, amb una façana composta per per diverses zones urbanes ocupades per l’alta burgesia de Lima. L’estatus angles arrodonits i balcons de formes corbes amb la decoració floral i dels residents d’aquests edificis va propiciar que s’entrés en competició al·legories característiques del Modernisme, rematada per la imatge d’una pel que feia a l’originalitat dels dissenys. sirena. Destaquen també els colors de la façana, i el rètol que anuncia Als solars buits del centre històric, fruit de l’enderrocament d’antics l’empresa de fotografia i la data de la seva fundació. edificis per diverses causes, com poden ser terratrèmols o incendis, o la També al carrer Jirón de la Unión trobem la Casa Barragán o Palau simple renovació urbana pròpia del desenvolupament social i urbanístic Concert, de 1913, un altre dels màxims exponents del Modernisme de de la ciutat, s’hi van construir nous edificis, tant per a usos comercials Lima. És obra dels germans Masperi, arquitectes i constructors italians com residencials, seguint els nous corrents d’inicis del segle XX. L’estil establerts a Lima, que van fer-se un nom a la capital del Perú en les modernista es va estendre més enllà dels carrers o avingudes residencials primeres dècades del segle XX. Una mica més enllà, a la quarta travessia Casa Barragán, also known as Palais Concert, is a 1913 work by the Masperi brothers The huge British-made Art Nouveau stained-glass canopy of the old railway station of Desamparados, now the House of Peruvian Literature La Casa Barragán, també coneguda com a Palau Concert, és una obra de 1913 dels germans Masperi La gran lluerna de vitrall modernista, de factoria britànica, al vestíbul de l’antiga estació de tren de Desamparados, avui la Casa de la Literatura Peruana ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Diego Cántovasr © Alba Choque coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 80 Arreu worldwide81 del carrer Jirón de la Unión trobem un edifici de tres plantes d’autor desconegut. La primera està destinada a ús comercial i les altres dues a oficines o residències. Sobre la tercera planta s’eleven dos altells en forma de torrasses simètriques damunt l’entrada principal de l’edifici, profusament decorades amb estuc, que donen llum als interiors d’aquesta planta. L’antiga estació de ferrocarril Desamparados, inaugurada el 1912 al carrer Jirón Ancash, al costat del Palau de Govern, és una edificació de caire eclèctic de l’arquitecte Rafael Marquina. A l’interior de l’edifici, avui la Casa de la Literatura Peruana, destaca la gran lluerna de l’antic vestíbul de l’estació, un enorme vitrall en estil modernista d’origen britànic. La Casa Fernandini, a l’encreuament dels carrers Jirón Ica amb Jirón Rufino Torrico, fou un encàrrec de l’empresari Eulogio Fernandini a l’arquitecte francès Claude Sahut. Realitzada el 1913, és una joia del Modernisme de Lima i s’hi poden observar els elements típics d’aquest estil. A la perifèria de la ciutat de principi del segle XX hi sorgeixen dues noves avingudes de caràcter aristocràtic on s’ubicaran les mansions de les principals famílies acomodades, amb una clara influència modernista, que coexistirà amb l’altre estil aristocràtic predominant en la ciutat, el classicisme francès, molt estès per tota l'urbs a finals del segle XX, cosa que generarà una contínua alternança d’edificis d’ambdós estils en aquestes avingudes. Cases com la Sal y Rosas, la de Wenceslao Molina, la Cuneo Harrison i blocs de pisos com la Quinta Alania formen part de la presència modernista al passeig Colón de la ciutat. A l’avinguda Nicolás de Piérola trobem la Casa de Victoria Larco de García, o Casa Dibos, una obra de 1908 de l’arquitecte Claude Sahut. Consta de dues plantes i una cúpula central a la cantonada de l’edifici que s’acobla a una façana rodona que marca la cantonada mateixa i Above and below: Casa Fernandini, built in 1913 by the French architect Claude Sahut, is considered one of Lima’s Art Nouveau jewels A dalt i a baix: la Casa Fernandini, construïda el 1913 per l’arquitecte francès Claude Sahut, és considerada una de les joies del Modernisme de Lima One of the turrets of the house on Jirón de la Unión’s fourth intersection, by an unknown architect Una de les torrasses de l’edifici a la quarta travessia de Jirón de la Unión, d’arquitecte desconegut de la Unión and housed the main offices of Fotografía Central symmetrical turrets above the building’s main entrance, profusely E. Courret y Cia., one of Lima’s largest photography studios. It decorated in stucco, letting light into the interior on that floor. is a three-storey building of outstanding architectural beauty, The old railway station of Desamparados, inaugurated with a façade consisting of rounded angles and curved balconies in 1912 on Jirón Ancash, next to the Government Palace, is a displaying floral decoration and allegories characteristic of Art construction of an eclectic nature by the architect Rafael Marquina. Nouveau, crowned by the image of a mermaid. The façade’s colours Inside the building, today the Casa de la Literatura Peruana are likewise striking, as is the sign advertising the photography (House of Peruvian Literature), a large skylight dominates the firm and its original founding date. former station foyer. This huge stained-glass Art Nouveau piece Also on Jirón de la Unión is Casa Barragán, otherwise known is British. French architect Claude Sahut’s Casa Fernandini, on the as Palais Concert, from 1913, another outstanding example of corner of Jirón Ica and Jirón Rufino Torrico, was commissioned Lima’s Art Nouveau. It is a project by the Masperi brothers, Italian by businessman Eulogio Fernandini. Built in 1913, this Lima Art architects and constructors who settled in Lima, making a name Nouveau gem displays the typical elements of this style. for themselves in the Peruvian capital in the early decades of On the city’s outskirts, early last century, two new avenues the new century. A little further on, at Jirón de la Unión’s fourth of an aristocratic nature were planned. Here stood the mansions of intersection, is a three-storey building by an unknown architect. the city’s more well-to-do families, showing a clear Art Nouveau The ground floor is devoted to commercial use while the other two influence that would coexist with another aristocratic style are offices or homes. Above the top floor rise two lofts built as predominant in the city: French Classicism. Popular throughout the ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 82 Arreu worldwide83 renuncia així a una major superfície construïda i a la funcionalitat per city by the late twentieth century, this style continually alternates augmentar el concepte d’exclusivitat i marcar les diferències amb altres with Art Nouveau in buildings along these avenues. Houses such cases veïnes. Als números 533 i 553 de la mateixa avinguda Nicolás de as Sal y Rosas, Wenceslao Molina, Cuneo Harrison and apartment Piérola hi trobem un edifici modernista realitzat el 1913 amb dissenys blocks such as Quinta Alania form part of the Art Nouveau propis de la tendència i profusa decoració floral en els estucs. No gaire presence in Paseo Colón. lluny, a la primera travessia del carrer Jirón Lino Cornejo, una casa de tres In Nicolás de Piérola Avenue stands Casa Victoria Larco de plantes denota formes corbes en l’últim pis que formen cercles sobre les García, also known as Casa Dibos, a 1908 work by Claude Sahut. portes dels balcons principals i generen dues obertures a banda i banda It is a two-storey building with a central dome on the corner. It de les portes, totes dues de dimensions estretes. marries a round façade that defines the corner itself, foregoing Finalment, en algunes poblacions de les rodalies de Lima el both a larger built surface area and functionality so as to increase Modernisme es va manifestar en cases d’estiueig o ranxos, veritables the concept of exclusivity, setting it back from adjoining buildings. palauets construïts en ubicacions properes al mar amb un marcat caràcter At numbers 533 and 553 of the same Nicolás de Piérola Avenue is lúdic i de lleure. En són exemples la Casa Rosell Ríos, a Barranco, o la casa an Art Nouveau building built in 1913 to a design typical of the de la família Hierro, a El Callao. fashion, with profuse floral decoration on its stucco. Not far away, at the first intersection of Jirón Lino Cornejo, the top floor of a three-storey building is embellished with curved forms, forming circles on the doors to the main balconies and creating two openings to either side of the doors, both of narrow dimensions. Lastly, in certain districts on Lima’s outskirts, Art Nouveau can be seen adorning summer houses and ranches, veritable palaces erected on plots near the sea with a marked playful or recreational character. Examples include Casa Rosell Ríos, in Barranco, or the house of the Hierro family, in El Callao. Detail of stucco moulding on the house at Jirón Lino Cornejo Detall d’estuc decoratiu a la casa de Jirón Lino Cornejo Sculpture on the façade of the Compañías Unidas de Seguros building Escultura a la façana de l’edifici Compañías Unidas de Seguros In 1909–1912, the Rossell Ríos family commissioned the French architect Henri Ratouin to build their summer palace in the seaside town of Barranco, on Lima's outskirts El 1909-1912, la família Rossell Ríos va encarregar a l’arquitecte francès Henri Ratouin la construcció del seu palau d’estiu a la vila costanera de Barranco, als afores de Lima Casa Victoria de Larco, built by Claude Sahut in 1908, presides over a corner of Nicolás de Piérola Avenue La Casa Victoria de Larco, construïda per Claude Sahut el 1908, presideix una cantonada de l’avinguda Nicolás de Piérola ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr © Diego Cánovasr coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 84 Iniciatives endeavours85 Viena 2018. Bellesa i abisme Vienna 2018: Beauty and Abyss coupDefouet coupDefouet Viena Vienna L’any 2018 és el centenari de la mort This year marks the centenary of the context of the artistic and cultural revolution de quatre dels principals artistes de la Viena death of four of the principal artists of Art which Habsburg Vienna experienced in that modernista: els pintors Gustav Klimt i Egon Nouveau Vienna: painters Gustav Klimt and period. Schiele, l’arquitecte Otto Wagner i el polifacètic Egon Schiele, architect Otto Wagner and the The four stars of this celebration artista Koloman Moser. Per celebrar aquest multi-disciplinary artist Koloman Moser. To profoundly shaped the Viennese Modern quàdruple aniversari, diverses entitats culturals celebrate this quadruple anniversary, various Age. They were the main artificers of this de la ciutat ofereixen al llarg d’aquest any i of the city’s cultural entities will offer a wide important artistic period that Vienna and fins a la primavera de 2019 un gran ventall variety of activities throughout 2018 and into Austria experienced at the turn of the d’activitats. Per exemple, els principals museus spring 2019. For example, the city’s foremost nineteenth and twentieth centuries. Their de la ciutat, de manera coordinada i sota el lema museums, in a coordinated approach under most emblematic works are nowadays “Bellesa i abisme: Klimt, Schiele, Wagner, Moser”, the banner “Beauty and Abyss: Klimt, considered masterpieces of universal art. programen extenses exposicions per explicar la Schiele, Wagner, Moser”, have programmed Examples of these are Gustav Klimt’s The vida i l’obra d’aquests quatre grans artistes en el important exhibitions exploring the life and Kiss, Portrait of Wally Neuzil by Egon context de la revolució artística i cultural que va work of these four great artists within the Schiele, Otto Wagner’s Austrian Postal viure la Viena dels Habsburg en aquella època. Els quatre protagonistes d’aquesta celebració van marcar profundament l’Era Moderna vienesa. Ells van ser entre els artífexs principals de l’important període artístic que Viena i Àustria van viure a les acaballes del segle XIX i principis del XX, i les seves obres més emblemàtiques són considerades avui en dia obres Jurisprudence and Medicine, two of Gustav Klimt’s Faculty Painting series, ca. 1900. Lost in 1945 Koloman Moser, Chestnut Blossoms, ca. 1912. Oil on canvas mestres de l’art universal. En són exemple El petó Jurisprudència i Medicina, dues pintures de la sèrie La Facultat de Gustav Klimt, ca. 1900, desaparegudes el 1945 Koloman Moser. Flors de castanyer, ca. 1912. Oli sobre tela de Gustav Klimt, el Retrat de Wally Neuzil d’Egon Savings Bank building and Koloman Moser’s Schiele, l’edifici de la Caixa Postal d’Estalvis d’Otto designs for the Wiener Werkstatte (Vienna Wagner o els dissenys de Koloman Moser per als Workshop). Wiener Werkstätte (Tallers Vienesos). The Vienna Tourism Office has released a L’oficina de turisme de Viena ha editat special publication on this year’s celebrations, una publicació especial sobre les celebracions the magazine Beauty and the Abyss, d’aquest any, la revista Beauty and the Abyss, containing articles, interviews and exclusive amb reportatges, entrevistes i il·lustracions illustrations from collaborators worldwide. exclusives fetes per col·laboradors d’arreu del This exceptionally designed, prize-winning món. Aquesta premiada publicació, de disseny publication includes a full calendar of all the excepcional, inclou un calendari exhaustiu amb activities on offer during this formidable year totes les activitats d’aquest formidable any de of celebrations. You can obtain a copy by celebracions. Podeu aconseguir-ne un exemplar writing an email with the heading “Beauty and escrivint un email amb el títol “Beauty and the the Abyss magazine” to the address info@ Abyss magazine” a l’adreça info@vienna.info, tot vienna.info, stating your name and postal fent constar el vostre nom i adreça postal, i en address, and in which language you would quina llengua la preferiu (anglès o alemany). prefer it, English or German. Two paintings by Egon Schiele from 1910: Nude Self-Portrait in Gray with Open Mouth and Self-portrait with a www.wien.info Façade of the Church of St. Leopold (1904–1907), designed by Otto Wagner Striped Shirt Façana de l’Església St. Leopold (1904-1907), dissenyada per Otto Wagner www.wien.info Dues pintures d’Egon Schiele de 1910: Autoretrat nu en gris i boca oberta i Autoretrat amb camisa de ratlles el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book La publicació Koloman Moser no solament aborda la diversitat gran imaginació i amb un nivell de productivitat difícil de superar, The publication Koloman Moser emphasises Koloman Moser’s This multi-talented artist used a high degree of fantasy, artística de Koloman Moser i el situa en el seu context històric, va treballar amb molt d’enginy diversos materials. La seva obra com artistic diversity and the extensive collection of the Leopold working at productivity levels difficult to surpass, with huge biogràfic i artístic, sinó que també posa en valor l’extensa col·lecció a dissenyador gràfic, de mobles, de teixits, de cartells i d’objectes, i Museum, while situating the creator in a biographical and ingenuity and diverse materials. His graphic design work, d’obres de l’artista pertanyent al Leopold Museum. la seva extensa obra pictòrica, el situen com una de les icones del artistic historical context. along with designing furniture, textiles, posters, objects and Moser (1868-1918) fou cofundador dels Wiener Werkstätte (Tallers Modernisme vienès. Moser (1868–1918) was the co-founder of the Wiener his extensive pictorial oeuvre, situate him as one of the icons Vienesos) i de la Secession vienesa. Aquest artista polifacètic, de Werkstätte (Vienna Workshop) and of the Viennese Secession. of Viennese Art Nouveau. LEOPOLD, Elisabeth i KUTZENBERGER, Stefan, 2018 / Koloman Moser LEOPOLD, Elisabeth and KUTZENBERGER, Stefan, 2018 / Koloman Moser Hirmer verlag gmbil, viena Hirmer verlag gmbH, vienna 80 pàg., 14 x 20,5 cm, 78 il·lustracions en color. Editat en alemany i en anglès 80 pp, 14 x 20.5 cm, 78 colour illustrations. Published in German and English Disponible en tapa dura: 11,90 € Available in hardcover: €11.90 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: www.hirmerverlag.de For more information: www.hirmerverlag.com ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu el llibre © WienTourismus / Peter Rigaud. Collection. Leopold Museum © WienTourismus / Peter Rigaud. Collection. Leopold Museum © WienTourismus / Peter Rigaud. Collection. Leopold Museum © WienTourismus / Peter Rigaud. Collection. Leopold Museum © WienTourismus Photo: Christian Stemper   © Leopold Museum the book coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 86 Iniciatives endeavours87 Mackintosh 150 Mackintosh 150 coupDefouet coupDefouet Glasgow Glasgow Les entitats patrimonials Mackintosh Mackintosh heritage organisations in original Willow Tea Rooms in Sauchiehall de Glasgow i d’arreu d’Escòcia s’han reunit per Glasgow and around Scotland have met to Street, under the name “Mackintosh at the commemorar el 150è aniversari del naixement commemorate the 150th anniversary of the Willow”. de Charles Rennie Mackintosh (1868-1928) birth of Charles Rennie Mackintosh (1868– The central activity in the Mackintosh amb un extens programa d’activitats al llarg de 1928), with an extensive activity programme 150 programme is the exhibition “Charles l’any 2018 sota el nom Mackintosh 150. Aquest throughout 2018 under the banner of Rennie Mackintosh: Creating the Glasgow gran arquitecte, dissenyador i artista va deixar Mackintosh 150. This great architect, Style”, with over two hundred and fifty un magnífic llegat i està considerat no només designer and artist left a magnificent legacy works by the artist in disciplines as diverse as un dels principals exponents de l’estil Glasgow, and is considered not merely one of the main stained glass, ceramics, furniture, embroidery, sinó també una de les figures més creatives tant exponents of the Glasgow style but also metalworking, illustration, interiors and del moviment Arts and Crafts escocès com del one of the most creative figures both in the architecture – some of which have never been Modernisme europeu. Scottish Arts and Crafts Movement and in exhibited before. The show can be visited El programa Mackintosh 150 inclou European Art Nouveau. at the Kelvingrove Art Gallery and Museum exposicions, seminaris i visites al voltant The Mackintosh 150 programme until 14 August 2018. d’aquest gran geni creatiu i icona cultural de includes exhibitions, seminars and visits Glasgow hosts the most important Glasgow. El actes tindran lloc a The Lighthouse, a focussing on this creative genius and cultural collection of Mackintosh’s drawings, l’església de Queen’s Cross, a la Glasgow School icon of Glasgow. Events will take place at designs and buildings in the world. They of Art, al Hunterian de la Universitat de Glasgow, The Lighthouse, Queen’s Cross Church, the can be discovered in spaces throughout the a la House for an Art Lover (Casa per a un Amant Glasgow School of Art, the University of city and also at two key attractions in the de l’Art) i al nou museu del disseny V&A Dundee. Glasgow’s Hunterian, the House for an Art neighbouring town of Helensburgh: The Hill Un altre dels actes commemoratius d’aquest Lover and new V&A Dundee Design Museum. House and the Mackintosh Club. aniversari serà la reobertura dels salons de te Another of this anniversary’s commemorative originals de Miss Cranston al carrer Sauchiehall, acts will be the reopening of Miss Cranston’s www.glasgowmackintosh.com sota el nom de “Mackintosh at the Willow”. L’activitat central del programa Mackintosh 150 és l’exposició “Charles Rennie Mackintosh: creant l’estil Glasgow”, amb més de dues-centes cinquanta obres de l’artista d’àmbits ben diversos: vitralls, ceràmiques, mobles, brodats, obres en metall, il·lustracions, interiors i arquitectura, algunes de les quals no s’havien exposat mai abans. La mostra es podrà visitar a la Galeria d’Art i Museu Kelvingrove fins al 14 d’agost de 2018. Glasgow alberga la col·lecció de dibuixos, dissenys i edificis de Mackintosh més important del món, i es poden descobrir en espais de tota la ciutat i també en dues atraccions clau de la veïna Helensburgh: la Hill House i el Mackintosh Club. www.glasgowmackintosh.com www.glasgowmackintosh.com Music room of the House for an Art Lover. The house was designed in 1901 and built in 1989 Sala de música de la Casa per a un Amant de l’Art. La casa va ser dissenyada el 1901 i construïda el 1989 Bedroom in Mackintosh House. Built in 1906 and rebuilt in 1981 Poster by C. R. Mackintosh for the Glasgow Institute of Fine Arts Dormitori de la Casa Mackintosh, construïda el 1906 i reconstruïda el 1981 Cartell de C. R. Mackintosh per a l’Institut de Belles Art de Glasgow el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book KRASTINŠ, Jãnis, 2018 / J gendstila arhitektûra Latvijã/ Art Nouveau Architecture in Latvia KRASTINŠ, Jãnis, 2018 / J gendstila arhitektūra Latvijã/Art Nouveau Architecture in Latvia maDriS, rÎga madris, rîga 304 pàg., 27,7 x 22 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Edició bilingüe en letó i anglès 304 pp, 27.7 x 22 cm, colour and black and white illustrations. Text in Latvian and English Disponible en tapa dura: 39,25 € Available in hardcover: €39.25 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: www.madris.lv For more information: www.madris.lv ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu el llibre © Glasgow Mackintosh © The Hunterian, University of Glasgow 2017 © Credit The Hunterian, University of Glasgow 2017 the book coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 88 Iniciatives endeavours89 El vidre que Gallé The Glass that Gallé Adored adorava coupDefouet Tokyo coupDefouet Se sol pensar que el magnetisme del vidre Tòquio deriva de la seva transparència i fragilitat, però Tokyo’s Suntory Museum of Art thought of as giving glass its magnetism, els gustos dels Qing respecte del vidre, sobretot presents the exhibition “The Glass that Gallé but Qing tastes in glass, especially in its El Museu d’Art Suntory de Tòquio presenta durant l’època daurada, eren força diferents. El Adored — Glass from the Qing Imperial golden age, were quite different. Qing glass, l’exposició “El vidre que Gallé adorava. Vidre de vidre Qing, que es presenta en un ampli ventall Collection”, which attempts to introduce the occupying a range between transparent la Col·lecció Imperial Qing”, amb l’objectiu de entre transparent i opac, era sòlid, magníficament beauty of Qing imperial glass and to compare and opaque, was massive, magnificently donar a conèixer la bellesa del vidre imperial Qing gravat i polit, i esplèndid. La seva excepcional it with the work of Émile Gallé. carved and polished, and quite superb. Its i comparar-lo amb l’obra d’Émile Gallé. bellesa va captivar Émile Gallé, artista capdavanter The origins of glass production in exceptional beauty captivated Émile Gallé, Els orígens de la producció de vidre a la del moviment Art Nouveau francès i fundador de China lie deep in the past, but it was during a leading artist of the French Art Nouveau Xina es remunten a un passat llunyà, però fou l’École de Nancy. Gallé va anar més enllà de la the Qing dynasty (1644–1912) that glass period and founder of the École de Nancy durant la dinastia Qing (de 1644 a 1912) quan simple admiració: va incorporar la bellesa del production made dramatic advances. In 1696, movement. Gallé did more than admire: he va experimentar els avenços més espectaculars. vidre Qing a la seva pròpia obra creativa. Kangxi, the fourth Qing emperor, established incorporated the beauty of Qing glass into his El 1696 Kangxi, el quart emperador Qing, va Organitzada pel Museu d’Art Suntory i la the Imperial Palace Glassworks within the own creative work. establir el Taller de Vidre del Palau Imperial dins Companyia Asahi Shimbun, l’exposició es pot Forbidden City of Beijing to make glass for Organised by the Suntory Museum of la Ciutat Prohibida de Pequín, on es feia el vidre visitar fins a l’1 de juliol de 2018. La instal·lació the emperor. His successors continued to Art and the Asahi Shimbun Company, the per a l’emperador. Els seus successors van donar inclou objectes de destacades col·leccions de support the workshop, which achieved its exhibition will be open until 1 July 2018. continuïtat al taller, que va assolir la seva màxima vidre, especialment un conjunt d’obres provinents peak period at the end of the eighteenth Exhibits include objects from distinguished esplendor a finals del segle XVIII amb una rica del Museu Victoria and Albert de Londres. century with a rich variety of works. collections of glass, notably a group of works Belt hook with crystal and glass inlays, 4th–3rd varietat de treballs. century BCE, China Transparency and fragility are usually from London’s Victoria and Albert Museum. Vase with red overlay on snowflake ground. Qianlong reign, China, 1736—1795 www.suntory.com Sivella amb incrustacions de vidre i cristall, segles IV-III Gerro amb revestiment vermell sobre fons nevat. Regnat de Qianlong, 1736–1795, Xina www.suntory.com aC, Xina El Modernisme i les flors Modernisme and Flowers and plants that recreate a vast immutable Fàtima López i Marta Saliné plantejament de la dificultat en la conservació de Fàtima López and Marta Saliné garden. It ends by posing questions on the Comissàries de l’exposició Exhibition curators les arts aplicades a la construcció. difficulty of preserving the applied arts in L’exposició està organitzada per l’Oficina de construction. L’exposició “El Modernisme i les flors. De Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura, Educació i The exhibition “Modernisme and The exhibition is organised by la natura a l’arquitectura” està dedicada a la Esports de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament Flowers: From Nature to Architecture” is the Cultural Heritage Office in the Area representació de plantes i flors aplicades a la d’Esplugues de Llobregat i l’Ajuntament de dedicated to representing plants and flowers of Culture, Education and Sports of the construcció a través de les arts decoratives del Cerdanyola del Vallès, i comissariada per Fàtima in the decorative arts applied to construction Barcelona Provincial Council, the Esplugues Modernisme. Per primera vegada una mostra López i Marta Saliné, doctores en Història de l’Art in Modernisme. For the first time, a show de Llobregat Town Council and the estableix un diàleg entre el món vegetal i i membres del grup de recerca GRACMON de la establishes a dialogue between the plant Cerdanyola del Vallès Town Council, and l’arquitectura modernista. El discurs expositiu Universitat de Barcelona. world and Art Nouveau architecture. The curated by Fàtima López and Marta Saliné, s’estructura en quatre àmbits. En el primer La mostra, que itinerarà fins a l’any 2020, exhibition’s discourse is structured into doctors in History of Art and members of the s’explica el procés creatiu que feien els artistes es va inaugurar al Museu Can Tinturé d’Esplugues four spaces. The first explains the creative GRACMON Research Group at the University per “capturar” les imatges de les flors. En el segon de Llobregat, on es podrà visitar fins al 23 de process that artists undertook to “capture” of Barcelona. es realitza un recorregut per vuit arts aplicades setembre de 2018, i a continuació es presentarà flower images. The second traces a route The show, presented for the first time, a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès. through eight applied arts within architecture and scheduled to travel until 2020, can be estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i els − ceramics, mosaic, ironwork, stone, stucco, visited at Museu Can Tinturé in Esplugues de seus processos de creació. En el tercer s’ofereix encaustic cement tiles, stained glass and Llobregat until 23 September 2018, and later un passeig expositiu de flors i plantes que recreen plasterwork − and their creative processes. at the Museu d’Art in Cerdanyola del Vallès. Stained glass in Casa Evarist López, in Cerdanyola, ca. 1908 un jardí gegantí i immutable. Finalitza amb el www.museus.esplugues.cat The third offers a display avenue of flowers Vitrall de la Torre d’Evarist López a Cerdanyola, ca. 1908 Watercolour, ca.1905. Lluís Brú Workshop Collection www.museus.esplugues.cat Aquarel·la, ca.1905. Fons Taller Lluís Brú el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Constructing the Viennese Modern Body: Art, Hysteria, and the humà, com es va retratar i utilitzar com a metàfora estètica en la Constructing the Viennese Modern Body: Art, Hysteria, discussed, portrayed, and utilised as an aesthetic metaphor Puppet (“Construint el cos modern vienès: art, histèria i titella”) Viena del tombant de segle. Analitzant les produccions teatralment and the Puppet takes a new, interdisciplinary approach to in turn-of-the-century Vienna? By scrutinising theatrically presenta una nova mirada interdisciplinària en l’anàlisi de la cultura “histèriques”, els espectacles de titelles avantguardistes i les imatges analysing modern Viennese visual culture, informed by “hysterical” performances, avant-garde puppet plays, and visual moderna vienesa, conformada pel teatre austrogermànic, creades per Oskar Kokoschka, Koloman Moser, Egon Schiele i altres, Austro-German theatre, contemporary medical treatises images created by Oskar Kokoschka, Koloman Moser, Egon els tractats mèdics contemporanis sobre la histèria i un examen Nathan J. Timpano aborda la manera com els artistes vienesos van centred on hysteria and an original examination of dramatic Schiele and others, Nathan J. Timpano discusses how Viennese original dels gestos dramàtics en les obres expressionistes. Se centra fer del cos patològic o el cos com a titella un element central de la gestures in expressionist artworks. It centres on the following artists favored the pathological or puppet-like body as their a analitzar de quina manera i amb quina finalitat fou tractat el cos seva contribució a la modernitat europea. question: how and to what end was the human body contribution to European modernism. TIMPANO J., Nathan, 2017 / Constructing the Viennese Modern Body: Art, Hysteria, and the Puppet TIMPANO, Nathan J., 2017 / Constructing the Viennese Modern Body routleDge, abingDon routleDge, abingDon 210 pàg., 18 x 25 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en anglès. 210 pp., 18 x 25 cm, colour and black and white illustrations. Published in English Disponible en tapa dura: 105,00 £ / e-book: 35,99 £ Available in hardback: £105 / e-book: £35.99 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: www.routledge.com For more information: www.routledge.com ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu el llibre © Suntory Museum of Art ©MAC. Foto: Orlando Barrial © Miho Museum © AMEL. the book coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 90 Iniciatives endeavours91 Restauració de la Sinagoga de Subotica Subotica The current restoration works began in 2012 and over the next five years were concentrated on the outer Viktorija Aladzic / Gordana Prcic Vujnovic Synagogue Restored shell. This included commissioning Arquitectes, Subotica Després de dècades d’esforços continuats, Els treballs pròpiament de restauració van Viktorija Aladzic / Gordana Prcic Vujnovic profile bricks and glazed ceramic s’ha completat per fi la restauració de la Sinagoga començar el 2012 i durant els cinc anys següents Architects, Subotica prefabricated pieces from the same de Subotica. Aquest exemple excepcional de es van concentrar en el bastiment exterior. Això va factory where the originals were l’estil arquitectònic de la Secession hongaresa suposar encarregar maons perfilats i prefabricats made, the Zsolnay plant of Pécs in va ser construït el 1902 segons el projecte dels de ceràmica vidrada de la mateixa fàbrica on southern Hungary. Funds for this phase arquitectes Marcell Komor i Dezsó Jakab. El s’havien realitzat els originals, la planta Zsolnay After decades of persistent efforts, of the restoration were contributed 1975 fou declarat monument nacional, i el 1991 de Pécs, al sud d’Hongria. El finançament per a the restoration of Subotica’s synagogue has by the Serbian Ministry of Culture, va passar a considerar-se monument cultural aquesta fase de la restauració va venir del Ministeri finally been completed. This exceptional the Provincial Secretariat for Culture d’importància excepcional. Això no obstant, de Cultura de Sèrbia, el Secretariat Provincial per example of Hungarian Secession architecture and Education, the City of Subotica, han calgut quaranta anys d’esforços compartits a la Cultura i l’Educació, l’Ajuntament de Subotica, was built in 1902 following the projects of the World Monuments Fund and the de persones individuals, organitzacions el Fons Mundial de Monuments i el projecte IPA de architects Marcell Komor and Dezsó Jakab. In Hungary-Serbia IPA Cross-Border internacionals, organitzacions de la societat civil cooperació intercultural entre Sèrbia i Hongria. La 1975, it was declared a Cultural Monument The synagogue’s central dome Cooperation Programme. The second i representants de diverses institucions per poder segona fase, la restauració de l’interior i del jardí and then upgraded to a Cultural Monument Cúpula central de la sinagoga phase – restoration of the interior and veure la sinagoga restaurada. Ha estat un procés i la tanca que envolten l’edifici, es va completar of Exceptional Importance in 1991. Despite the surrounding yard and fence – was complex que ha comportat una llarga tasca de en tretze mesos, gràcies a l’aportació de l’Estat this, it has taken almost four decades of the were needed to prevent further building completed in thirteen months thanks to a recerca, de treballs de manteniment d’urgència hongarès. A la primavera d’enguany, la sinagoga combined efforts of individuals, international deterioration; the World Monuments Fund donation from the Hungarian Republic. The per evitar que l’edifici continués deteriorant-se, va obrir finalment les portes per acollir serveis organisations, civil society organisations and and Europa Nostra had to list the monument synagogue opened for services and cultural la catalogació com un dels espais amenaçats pel religiosos i visites culturals. representatives from several institutions to as one of the world’s most endangered sites; visits this spring. Fons Mundial de Monuments i Europa Nostra, i see the synagogue restored. This has been and even serious accidents occurred, such as Interior of the restored synagogue fins i tot accidents greus com l’esfondrament de www.wmf.org a complex process, involving a long period the collapse of the central dome in the late la cúpula central a final dels anys 1980. www.josu.rs of research; emergency protective works 1980s. Interior de la sinagoga restaurada www.wmf.org www.josu.rs Escultures de Bad Nauheim retrobades Bad Nauheim’s Sculptures Rediscovered Jugendstilverein Jugendstilverein Bad Nauheim Sprudelhof que valia la pena contactar amb Bad Nauheim of the Sprudelhof Foundation to contact the el venedor. La signatura de l’autor i uns danys seller. Having successfully lowered the price, En una conferència celebrada dins el menors van confirmar que es tractava d’obres de A lecture on Jakob Julius Scharvogel, a they bought both putti, confirmed to be by marc de la sèrie “Bad Nauheim: mirall de l’era Huber i que eren d’aquell període, així que van ceramist and head of the Darmstadt ceramics Huber and from that period, as evidenced by moderna”, organitzada per la Fundació Sprudelhof aconseguir negociar el preu i van comprar tots factory, within the series “Bad Nauheim: the maker’s mark and minor damage. i Bad Nauheim Jugendstilverein, sobre Jakob dos amorets. Mirror of a Modern Era”, arranged by the The Jugendstilverein and the Julius Scharvogel, ceramista i cap de la factoria El Jugendstilverein i la Fundació Sprudelhof Sprudelhof Foundation and Bad Nauheim Sprudelhof Foundation are dedicated to de ceràmica de Darmstadt, es va revelar una estan restaurant els quatre Fürstenbäder (banys Jugendstilverein, revealed an astounding restoring the four Fürstenbäder (luxury descoberta sorprenent: havien sortit a la venda de luxe reservats a la noblesa) de les cases de discovery: up for sale were two ceramic bathrooms reserved for nobility) in the dues escultures de ceràmica de Karl Huber, un bany que queden, peces clau del patrimoni sculptures by Karl Huber, an Offenbach extant bathhouses as they are a key piece artista d’Offenbach resident a Darmstadt. Les balneàric europeu. En els seus temps, aquests artist resident at Darmstadt. The works, of European spa heritage. These luxury peces, que representen un noi i una noia, eren complexos de luxe consistien en un vestíbul, una representing a boy and a girl, seemed complexes once consisted of a vestibule, a impressionantment semblants a les que un dia sala per canviar-se i descansar i el bany on hi strikingly similar to those once decorating room for changing and resting and the actual van decorar dues fonts (que ja no existeixen) al havia la banyera. two fountains (no longer extant) in the inner bathroom containing the tub. pati interior de la Badehaus (la casa de bany) Tot i que encara s’està discutint la manera courtyard of Badehaus (Bathhouse) Six. While the means of displaying these número 6. Així com l’escultura del nen encara d’exposar aquestes peces tot just trobades, la idea While the sculpture of the boy still exists, the freshly unearthed pieces is still being existeix, la de la nena ja no. és restaurar parcialment o totalment la Badehaus girl does not. discussed, the proposal is to partially or fully Un seguit de consultes i investigacions número sis i el seu pati interior, reconstruint els Thorough consultations and restore Bathhouse Six and its inner courtyard, rigoroses van convèncer la Junta del Bad Nauheim banys per retornar-los a la seva esplendor dels Inner courtyard of Bathhouse Six investigations convinced the board of the reconstructing the baths as they appeared in Rediscovered sculpture of the girl Jugendstilverein i el director de la Fundació volts del 1908. Bad Nauheim Jugendstilverein and director their splendour, ca. 1908. Interior de la casa de bany núm. 6 Escultura retrobada de la nena el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book A Cinema by Design (“El disseny en el cinema”), Lucy Fischer repassa macabres, i va tenir un impacte profund en la direcció artística la llarga història del Modernisme en el cinema de vàries dècades cinematogràfica, en el vestuari, la representació del gènere, el In Cinema by Design, Lucy Fischer traces Art Nouveau’s long curvilinear forms and both playful and macabre visions and i en escenaris globals, i valora el llarg recorregut de l’estètica gènere cinematogràfic i la banda sonora. Malgrat que durant molt history in films from various decades and global settings, had a deep impact on cinematic art direction, costuming, avantguardista d’aquest estil i la seva ideologia dinàmica. de temps els historiadors han considerat el Modernisme com una appreciating the movement’s enduring avant-garde aesthetics gender representation, genre, and theme. Though historians El Modernisme abraça des de finals de la dècada de 1890 fins a la expressió cultural decadent, la seva supervivència en el cinema and dynamic ideology. have long dismissed Art Nouveau as a decadent cultural mode, Primera Guerra Mundial. Aquest moviment de disseny internacional demostra tot el contrari. Art Nouveau thrived from the late 1890s through the First its tremendous afterlife in cinema proves otherwise. es va traduir en formes curvilínies i visions alhora juganeres i World War. The international design movement revelled in FISCHER, Lucy, 2017 / Cinema by Design FISCHER, Lucy, 2017 / Cinema by Design Columbia univerSity PreSS, Columbia Columbia university press, Columbia 288 pàg., 16,5 x 24 cm, 86 il·lustracions en blanc i negre i en color. Editat en anglès 288 pp, 16.5 x 24 cm, 88 colour and black and white illustrations. Published in English Disponible en tapa dura: 90 $ / rústica: 30 $ / e-book: 29,99 $ Available in hardcover: $90 / paperback: $30 / e-book: $29.99 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) Per a més informació: https://cup.columbia.edu For more information: https://cup.columbia.edu ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu el llibre © Viktorija Aladzic © Jugendstilverein © Viktorija Aladzic © Jugendstilverein the book coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 92 Iniciatives endeavours93 Entre el Liberty Acollidora i gens convencional, en ella From Liberty to New updates the relationship between past and present using dynamic and innovative s’actualitza la relació entre el passat i el present i les noves Technologies messages, placing the emphasis on questions of mitjançant missatges d’innovació i dinamisme, fashion and design. The installed technology is tecnologies posant atenció a les qüestions de la moda i el also unique and genuine to Villa Bernasconi: disseny. I la innovació que s’hi planteja és única i Claudia Taibez Director, Department of Culture, Cernobbio City Council not merely because it utilises multimedia genuïna de la Vil·la Bernasconi: no només perquè Claudia Taibez resources and specific pioneer interactive spaces alberga suports multimèdia i espais interactius Responsable de Cultura, Ajuntament de Cernobbio but also since, in collaboration with Italian pioners i específics, sinó també perquè és la seu de Villa Bernasconi reopens its doors after Wikimedia, it is home to the first “Wikistation”: la primera Wikiestació, realitzada en col·laboració a significant refurbishment. This jewel of the La Vil·la Bernasconi torna a obrir al públic a project to enrich the Wikimedia entries amb Wikimedia Italia per enriquir les entrades Liberty style in Cernobbio embodies a new després d’una important restauració. Aquesta dedicated to Art Nouveau. To this end, a de la Viquipèdia dedicades a l’Art Nouveau. Amb concept in museums, aiming to involve visitors joia del Liberty a Cernobbio constitueix un nou substantial bibliography is available on the aquest objectiu hi ha disponible una àmplia actively and emotionally, situating the villa at concepte de museu, que vol implicar el visitant subject, including the entire collection of the bibliografia sobre el tema, que inclou també la the story’s heart and making it the “host”. The activament i emocionalment, situant-lo al centre magazine coupDefouet. col·lecció sencera de la revista coupDefouet. idea is for a “speaking house”, where the villa de la narració i convertint-lo en “hoste”. La The villa was built in 1905 and 1906 La vil·la fou edificada entre 1905 i 1906 explains its own history and the stories of those idea és la d’una “casa que parla”, on la mateixa according to a project by architect Alfredo segons un projecte de l’arquitecte Alfredo who lived there. The #vocidivilla installation vil·la explica la seva història i la de les persones Campanini for the engineer Davide Bernasconi. Campanini per a l’enginyer Davide Bernasconi, guides visitors through an innovative, que l’han habitada. Les #vocidivilla guien el From Milan, Bernasconi founded the company d’origen milanès, que a final del segle XIX va interactive experience, combining multimedia visitant al llarg d’una experiència innovadora i Tessiture Seriche Bernasconi (Bernasconi Silk fundar l’empresa Tessiture Seriche Bernasconi content, objects and historical documents. Yet it interactiva, entre continguts multimèdia, objectes Textiles) in Cernobbio in the late nineteenth (Teixits de Seda Bernasconi) a Cernobbio. also aims to present multisensory experiences: i documents històrics, però també a través century. rummaging in drawers, listening to music, d’experiències multisensorials (remenar calaixos, answering the telephone and so on. escoltar música, contestar el telèfon...). Villa Bernasconi (1905–1906) by Alfredo Campanini Simultaneously welcoming and Balcony on the main façade of Villa Bernasconi www.villabernasconi.eu Vil·la Bernasconi, obra d’Alfredo Campanini, 1905-1906 thoroughly unconventional, the museum www.villabernasconi.eu Balcó de la façana principal de la Vil·la Bernasconi Mataró recupera una des del vessant més artesanal. Totes les visites During the visit one can view, among inclouen un cafè a la terrassa. Mataró Recovers a Modernista Jewel other objects, an original ceiling lamp joia del Modernisme Durant la visita es poden contemplar, entre consisting of a brass, lampshade-shaped d’altres objectes, un llum de sostre original, una Fundació Iluro structure with multi-coloured glass and lead, peça tipus fanal realitzada en vidre policromat Mataró and an escritoire that pertained to the house’s Fundació Iluro i emplomat amb estructura de llautó, i una original furnishings, which Fundació Iluro Mataró arquimesa pertanyent al mobiliari original de la Casa Coll i Regàs, designed by architect recovered and restored. casa que la Fundació Iluro ha recuperat i restaurat. Josep Puig i Cadafalch in 1898, opened its Fundació Iluro also offers educational La Casa Coll i Regàs, projectada per La Fundació Iluro també ofereix uns tallers doors to the general public in September 2017 workshops for schools: Urbanitz’art lets the l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch el 1898, va pedagògics adreçats a les escoles: Urbanitz’art, after a painstaking façade restoration process. young explore an Art Nouveau artist’s creative obrir les portes al públic el setembre de 2017 que permet als més petits treballar el procés Fundació Iluro is the building’s current owner. process; Materialitz’art helps students discover després d’un acurat procés de rehabilitació de la creatiu de l’artista modernista; Materialitz’art, The house can be visited from Thursday the materials used for creation during the Art façana. La Fundació Iluro és l’actual propietària per conèixer els materials emprats en la creació en to Sunday through two guided visits: Casa Nouveau epoch, comparing them with current de l’edifici. època modernista i comparar-los amb materials Coll i Regàs: An Example of an Epoch reveals materials using 3D pencils and printers. (This La casa es pot visitar de dijous a diumenge actuals utilitzant impressores i llapis 3D (aquest the zeal for construction and shaping of the workshop is also offered as a family visit en dues visites guiades: La Casa Coll i Regàs, com taller també s’ofereix en visita familiar el primer new Mataró eixample (urban enlargement) on the first Sunday of every month.) Lastly, a mostra d’una època dona a conèixer l’empenta diumenge de cada mes), i Debats de l’obrador, within Modernisme’s historical context. It Workshop Debates offers a discussion space constructiva i la configuració del nou eixample de un espai de diàleg per comparar els àmbits de focuses on Joaquim Coll i Regàs, a socially comparing diverse spheres in Art Nouveau and Mataró en el context històric del Modernisme, i la societat del Modernisme amb la societat del committed, dedicated businessman. Casa Coll i twenty-first century societies. la figura de Joaquim Coll i Regàs, un empresari s. XXI. Regàs: An Example of Modernista Arts teaches Meanwhile, the building is available for dedicat i compromès socialment; La Casa Coll D’altra banda, l’edifici es posa a disposició visitors about the house’s applied arts from hire by companies and individuals wishing i Regàs, com a mostra de les arts modernistes d’empreses i particulars que vulguin celebrar Interior of Casa Coll i Regàs by Josep Puig i Cadafalch, 1898 more of an arts and crafts viewpoint. All of to celebrate an event in a unique historical acosta el visitant a les arts aplicades a la casa esdeveniments en un marc únic i ple d’història. the visits include a coffee on the terrace. setting. Interior de la Casa Coll i Regàs, obra de Josep Puig i Cadafalch, 1898 www.casacolliregas.cat www.casacolliregas.cat el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book Giuseppe Sommaruga (1867-1917). Un protagonista del Liberty va redefinir l’estil mateix del Modernisme. Aquesta monografia, Giuseppe Sommaruga (1867-1917). Un protagonista del garde visionary who redefined Art Nouveau’s very style. és el catàleg de l’exposició que es va poder veure a Varese i a Milà a càrrec d’Andrea Speziali, proposa un viatge de descobriment Liberty (Giuseppe Sommaruga (1867–1917): A Liberty Star) is Andrea Speziali’s monograph proposes a journey of discovery durant la primavera i l’estiu de 2017 per commemorar el centenari i redescobriment del llegat arquitectònic de Sommaruga, fent the catalogue for the show that ran in Varese and Milan over through Sommaruga’s architectural legacy, making special de la mort de Guiseppe Sommaruga i el cent cinquantè aniversari especial referència a les ciutats de Varese i Milà, i tracta diversos spring and summer 2017, commemorating the centenary of reference to Varese and Milan. It deals with several of the del seu naixement. temes emblemàtics de l’època, com ara el palauet urbà, l’habitatge Guiseppe Sommaruga’s death and 150th anniversary of his period’s emblematic themes, such as urban mansions, rental Sommaruga no només fou un dels màxims exponents del Liberty de lloguer, l’arquitectura funerària i les vil·les urbanes i d’estiueig. birth. Sommaruga was not merely one of the major exponents accommodation, funerary architecture and town and summer italià, sinó també un arquitecte agosarat i avantguardista que of Italian Liberty, but also a daring innovator and avant- villas. SPEZIALI, Andrea, 2017 / Giuseppe Sommaruga (1867-1917). Un protagonista del Liberty SPEZIALI, Andrea, 2017 / Giuseppe Sommaruga (1867-1917). Un protagonista del Liberty CartaCanta, Forlì CartaCanta, Forlì 381 pàg., 21 x 28 cm, il·lustracions en color i en blanc i negre. Editat en italià 381 pp, 21 x 28 cm, colour and black and white illustrations. Published in Italian Disponible en rústica: 30 € Available in paperback: €30 ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu el llibre Foto di Andrea Butti Foto di Andrea Butti the book Foto di Andrea Butti coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu 94 AGENDA AGENDA 95 QUÈ ON QUAN QUI WHAT WHERE WHEN WHO EXPOSICIONS EXHIBITIONS • LAortre Nmo uIpvseuamu. Inicis, influències i naturalesa RLoigream Ipsum FLoinrse mal I5p sdu’amgost de 2018 ALortre Mmu Ispesuum Riga Bourse • LAorrte Nmo uIpvseuamu: Its Beginnings, Influences RLoigream Ipsum ULonrteilm 5 IApsuugmust 2018 LAorrt eMmu Ispesuum Riga Bourse original www.Inmm.lv and Original Nature www.lnmm.lv •• LCohraermle sIp Rseunmnie Mackintosh: creant l’estil GLolaresmgo wIpsum LFoinrse mal I1p4su dm’agost de 2018 LKoerlveimng Irposvuem Art Gallery and Museum • CLohraermle sI pRseunmnie Mackintosh: Making LGolaresgmo wIpsum LUonrteilm 1 4Ip Asuumgust 2018 LKoerlvemin gIrposvuem Art Gallery and Museum Glasgow www.glasgowlife.org.uk the Glasgow Style www.glasgowlife.org.uk •• MLoéres men Ilplàsu dme Klimt. Nous horitzons a VLoierenma Ipsum FLoinrse mal I2p6su dm’agost de 2018 LUonrteemre sIp Bsuelmvedere, Orangery • LBoeryeomnd I pKsluimt: New Horizons in Central VLoierenmna Ipsum LUonrteilm 2 6Ip Asuumgust 2018 LUonrtemre sI pBseulmvedere, Orangery l’Europa Central www.belvedere.at Europe www.belvedere.at •• LAortre Nmo uIpvseuamu – Nova Objectivitat – Delft DLoerleftm Ipsum FLoinrse mal I2p6su dm’agost de 2018 MLouresmeu mIp sPurminsenhof Delft • ALorrte Nmo uIpvseuamu – New Objectivity - Delft DLoerleftm Ipsum LUonrteilm 2 6Ip Asuumgust 2018 LMouresemu mIp sPurminsenhof Delft www.prinsenhof-delft.nl www.prinsenhof-delft.nl •• LUonrae mes cIpaslau mcap a Klimt. Cara a cara amb LVoierenma Ipsum LFoinrse mal I2p sduem setembre de 2018 LKournesmth Iipstsourmiches Museum Vienna • SLotareirmw aIpy stuom Klimt: Eye to Eye with VLoierenmna Ipsum ULonrteilm 2 ISpseupmtember 2018 KLournesmth Iipstsourmiches Museum Vienna Klimt www.khm.at Klimt www.khm.at •• L7o5rèe man Iipvesursmari—Els camins de l’art nord- LWoirnetmer I pPasurkm, FL LFoinrse mal I2p3su dme setembre de LTohree Mm oIrpsseu mMuseum of Art • CLoerlebmra Itpinsug m75 Years - Pathways of LWoirnetmer IPpasurkm, LUonrteilm 2 3Ip Ssuemptember 2018 TLohree Mm oIrpsseu Mmuseum of Art americà al Museu Morse 2018 www.morsemuseum.org American Art at the Morse Museum FL www.morsemuseum.org •• LDoigreume- Ihpos uam b flors! Pintura floral LVoierenma Ipsum LFoinrse mal I3p0su dme setembre de LUonrteemre sIp Bsuelmvedere, Orangery • LSoarye mit wIpisthu mFlowers! Austrian Flower LVoierenmna Ipsum LUonrteilm 3 0Ip Ssuemptember 2018 LUonrtemre sI pBseulmvedere, Orangery austríaca de Waldmüller a Klimt 2018 www.belvedere.at Painting from Waldmüller to Klimt www.belvedere.at •• LDoersepmré Isp ds’uOmtto Wagner: de la Caixa Postal LVoierenma Ipsum LFoinrse mal I3p0su dme setembre de LÖosrteemrre Iipcshuismches Museum für angewandte • LPorset-mO tItpos uWmagner: From the Postal VLoierenmna Ipsum LUonrteilm 3 0Ip Ssuemptember 2018 LÖostrermre iIcphsiusmches Museum für angewandte a la postmodernitat 2018 Kunst / Gegenwartskunst (MAK) Savings Bank to Post-Modernism Kunst / Gegenwartskunst (MAK) www.mak.at www.mak.at • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Otto Wagner Viena Fins al 7 d’octubre de 2018 Wien Museum Karlsplatz • Otto Wagner Vienna Until 7 October 2018 Wien Museum Karlsplatz www.wienmuseum.at www.wienmuseum.at • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Wagner, Hoffmann, Loos i el disseny Viena Fins al 7 d’octubre de 2018 Möbel Museum Wien • Wagner, Hoffmann, Loos and Viennese Vienna Until 7 October 2018 Möbel Museum Wien modern de mobles a Viena. Artistes, www.hofmobiliendepot.at Modernist Furniture Design: Artists, www.hofmobiliendepot.at • Lmoerecemn eIpss, ufambricants Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • LPoarteromn sI,p sPurmoducers Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Edificis d'Horta no construïts Brussel·les Fins al 15 d’octubre de 2018 Fondation CIVA Stchting • Unbuilt Horta Brussels Until 15 October 2018 Fondation CIVA Stchting Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lwowrewm.b Irpussusemlsmuseums.be Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum wLoww • • rem.b rIpussusemlsmuseums.be • Art Nouveau als Països Baixos La Haia Fins al 28 d’octubre de 2018 Gemeente Museum • Art Nouveau in the Netherlands The Hague Until 28 October 2018 Gemeente Museum • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lwowrewm.g Iepmsuementemuseum.nl • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lwowrewm.g eIpmseuemntemuseum.nl • Josef Hoffmann - Koloman Moser. Sobre Brtnice Fins al 28 d’octubre de 2018 Josef Hoffmann Museum • Josef Hoffmann - Koloman Moser: On Brtnice Until 28 October 2018 Josef Hoffmann Museum • Leolsr eumso Isp is eulms efectes de l’arquitectura Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lwowrewm.m Iposrauvmska-galerie.cz LTohree mUs • Iep asunmd Effect of Architecture Lorem Ipsum Lorem Ipsum wLowrewm.m Ioprsauvmska-galerie.cz • Moriz Nähr. La fotografia i la modernitat Viena Del 24 d’agost al 29 d’octubre Leopold Museum • Moriz Nähr: Photography and Viennese Vienna From 24 August to 29 Leopold Museum • Lvoierneems aIpsum Lorem Ipsum Ldoer 2em01 I8psum Lwowrewm.l eIoppsuomldmuseum.org LM• ooredmer nIpissmum Lorem Ipsum LOocrteombe rIp 2su01m8 Lwowrewm.l eIoppsoulmdmuseum.org • Egon Schiele. Exposició d’aniversari Viena Fins al 4 de novembre de 2018 Leopold Museum • Egon Schiele: The Jubilee Show Vienna Until 4 November 2018 Leopold Museum TROBADES www.leopoldmuseum.org MEETINGS www.leopoldmuseum.org • LG• oursetmav I pKsliummt LVoierenma Ipsum LFoinrse mal I4p sduem novembre de 2018 LLoeorepmol dIp Msuumseum •• GLoursetmav I pKsluimt VLoierenmna Ipsum ULonrteilm 4 I pNsouvmember 2018 LLoeorepmol dIp Msuumseum www.leopoldmuseum.org www.leopoldmuseum.org • LWoirlelimam Ip Msuomrris: dissenyant un paradís LColerevmela Inpdsu, OmH LFoinrse ma lI’p11su dme novembre de LTohree Cml eIvpesluamnd Museum of Art • • • WLoirlelima mIp Msuomrris: Designing an Earthly CLolerveemla Inpds,u mOH LUonrteilm 1 1Ip sNuomvember 2018 TLohree mCl eIvpesulamnd Museum of Art terrenal 2018 www.clevelandart.org Paradise www.clevelandart.org • LHoorretma &Ip Wsuomlfers. Reobertura de la joieria LBoruresmse lI·plessum LFoinrse mal I3p0su dme desembre 2018 LMouresmée sIp Rsouymaux d’Art et d’Histoire • • • LHoorretma &Ip Wsuomlfer: Reopening of the BLoruresmse lIspsum ULonrteilm 3 I0p sDuemcember 2018 LMoureséme sI pRsouymaux d’Art et d’Histoire Wolfers Frères, 1912 www.kmkg-mrah.be Wolfers Frères Jewellery Store, 1912 www.kmkg-mrah.be • CMOotNiuCs HUoRrtSaO. TSeixits i papers pintats a les Brussel·les Fins al 27 de gener de 2019 Maison Autrique • CHOorMta PMEotTifIsT: IFOabNriSc and Wallpaper in Brussels Until 27 January 2019 Maison Autrique cases de Brussel·les www.visit.brussels Brussels Houses www.visit.brussels • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum • Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum Lorem Ipsum TROBADES MEETINGS • L3or rceomn gIprésus mInternacional coupDefouet LBoarrecmel oIpnsaum L2o7r-e3m0 Idpes ujumny de 2018 LAortre Nmo uIpvseuamu European Route • • • 3Lordre cmo uIppDsuemfouet Art Nouveau BLoarrecmelo Inpasum 2Lo7r—e3m0 IJpusnuem 2018 ALorrt eNmo uIpvseuamu European Route www.artnouveau.eu International Congress www.artnouveau.eu • PFeesrt iav ailn Mfoarcmkinatcoisóh actualitzada, entreu a wGwlawsg.oawrtnouveau.1e-u3 1o ds’eocgtuuibur-e n2o0s1 8a Facebook: wThwew M.faacckeinbtoosohk .Gcroomup/artnouveauclub F• oMra uckpidntaotsehd Fiensftoivraml ation, please check wGwlawsg.aorwtnouveau.e1u— 3o1r Ojoctionb uers 2o0n18 Facebook: wTwhew M.faacckeibnotooskh. cGormou/partnouveauclub www.glasgowmackintosh.com www.glasgowmackintosh.com Per a informació actualitzada, entreu a www.artnouveau.eu o seguiu-nos a Facebook: www.facebook.com/artnouveauclub For updated information, please check www.artnouveau.eu or join us on Facebook: www.facebook.com/artnouveauclub ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) ISSN 2462-4411 (Barcelona. Internet) coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu coupdefouet 30 2018 www.artnouveau.eu modernista w ww.torto t saturisme.ca ISSN 2013-1712