INTRODUCCIÓ JOSEP BOHIGAS 65 RONDALLES 67 Introducció RONDALLES. ADRIÀN CRESPO, Territori Rondes MARTA TORRENT 69 Ana Cañete / Zona Franca 73 Jordi Ham-man / Port de Barcelona 78 Ricard Rodríguez / El Morrot 82 Assumpta García / Poblenou 87 Xavier Claramunt / Diagonal Mar 91 Carmen Galindo / La Mina Fa 25 anys l’Agència Barcelona Regional es creava com 96 Rosa Deulofeu / Santa Coloma un instrument pel desenvolupament urbà, capaç d’afron­ 100 William Benítez / Nus de la Trinitat 105 Pilar Laborda / Torre Júlia tar reptes i projectes complexos d’abast metropolità i 109 Enric Steegman / Avinguda Tibidabo regional. Els tècnics membres de l’equip inicial havien 116 Xavier Pérez / Ronda de Dalt estat formats en la transformació de la ciutat per a les Olimpíades, i per no perdre aquest gran coneixement i talent, es va crear l’Agèn­ cia per poder seguir pensant en gran. Avui, 25 anys més tard, en un 121 TERRITORI RONDES context completament diferent, Barcelona Regional publica aquest Introducció llibre amb la intenció de celebrar les seves bodes de plata i obrir una 123 nova reflexió sobre una infraestructura olímpica –la Ronda– i un ter­ 125 Les Rondes: Una agenda de futur 132 Cap a un nou model del litoral de ritori que avui està sotmès a grans transformacions que deriven del Barcelona. MIQUEL PYBUS propi envelliment de la infraestructura, dels canvis de mobilitat i de 136 El Besòs en l’imaginari urbà i les urgències d’un territori fronterer que en molts trams, mai ha aca­ metropolità de Barcelona. CARME RIBAS bat de relligar barris. 140 Collserola: un bé comú. IOANNA SPANOU 144 A ponent de Montjuïc, a redós del Les rondes fa més de 25 anys que fan la seva funció d’enginy arterial port, a llevant de l’aeroport: els reptes que envolta, penetra i connecta territoris. Des de llavors i fins ara, de la plataforma econòmica del delta aquesta funcionalitat viària l’ha acomplert amb molt poques varia­ del Llobregat. MARC A. GARCÍA cions. Però les rondes són també un territori, uns barris i uns paisat­ PROJECTES BARCELONA REGIONAL ges afectats pel pas inclement d’aquesta imponent infraestructura. 150 Marina del Prat Vermell En alguns casos, l’impacte als barris s’ha resolt amb delicats projec­ 156 Peu de Montjuïc tes de disseny urbà, que han recosit amb molta cura els territoris per 158 Parc de la Ciutadella 162 Port Olímpic on penetra. En altres, però, ha passat tot el contrari i s’han generat 168 Litoral Besòs espais que estan indefinits o mal resolts, com una ferida urbana que 174 Les vores del riu Besòs malauradament divideix, fragmenta i aïlla trossos de ciutat, i estableix 178 Polígons del marge dret del riu Besòs dubtoses relacions amb la geografia de l’entorn. 182 Collserola-Barcelona 186 Front de Ronda 187 Corredors verds entre Montjuïc i el Llobregat 188 Accessos al Port de Barcelona 190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ 121 TERRITORI RONDES INTRODUCCIÓ ÍNDEX 182 140 COLLSEROLA- BARCELONA IOANNA SPANOU Collserola, 187 178 un bé comú POLÍGONS CORREDORS DEL MARGE VERDS ENTRE DRET DEL RIU MONTJUÏC I BESÒS EL LLOBREGAT 150 156 158 MARINA PEU DE PARC DE LA DEL PRAT MONTJUÏC CIUTADELLA VERMELL 174 VORES DEL RIU BESÒS 186 112 162 168 ACCESSOS FRONT PORT LITORAL AL PORT DE DE RONDA OLÍMPIC BESÒS BARCELONA 144 132 136 MARC A . GARCÍA MIQUEL CARME RIBAS A ponent de Montjuïc, PYBUS El Besòs en a redós del port, a llevant de Cap a un l’imaginari l’aeroport: els reptes de la nou model urbà i plataforma econòmica del delta del litoral de metropolità de del Llobregat Barcelona Barcelona 190 P R O J E C T E S MARC MONTLLEÓ La Ronda és…? A R T I C L E S R O N D E S D E LTA D E L L LO B R E G AT C O L L S E R O L A L I T O R A L B E S Ò S TERRITORI RONDES INTRODUCCIÓ JOSEP BOHIGAS La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Les rondes són diverses i, sovint, donen respostes contradictòries a les necessitats de la ciutadania. La Ronda és més que infraestructura, la Ronda és Territori. Més que una autopista urbana, les rondes haurien de poder enten- dre’s com «el carrer major» de la metròpoli propera, que habilita ter- ritoris de gran centralitat i que, en la seva complexa adaptabilitat, per- met redefinir compromisos precisos amb el medi ambient, la societat i la particular geografia dels quatre límits naturals de Barcelona: els dos rius, la muntanya i el mar. El Territori Rondes és l’àmbit que envolta la infraestructura en tot el traçat. Un espai que, des dels Jocs Olímpics, ha estat objecte d’estu- di i transformació, i on permanentment s’han abocat noves perspec- tives. Els darrers anys, Barcelona Regional ha elaborat quatre grans estratègies (l’Agenda Besòs, el Pla Litoral, l’Estratègia del Delta del Llo- bregat i Barris de muntanya-Collserola) que agrupen molts projectes de diverses escales i profunditats, i on la Ronda n’és l’eix vertebrador. Cada una d’aquestes estratègies atenen a problemes persistents i a VORES DEL RIU BESÒS oportunitats que exigeix la metròpoli. Els més de 170 projectes, polí- tiques o accions que integra l’Agenda Besòs intenten difuminar l’efec- te frontera de la Ronda i el riu, que, sumat a les creixents desigualtats, fragmenten socialment i físicament el territori. La reflexió estratègi- ca de Barris de muntanya-Collserola pretén conciliar la protecció del Parc Natural de Collserola amb l’enorme pressió que exerceix la ciu- tat que l’usa i l’ocupa, i incorpora la ronda de Dalt en l’àmbit de tran- CARME RIBAS sició funcional i ecològica entre parc i ciutat. En l’Estratègia del Delta El Besòs en de Llobregat, la Ronda és el principal eix d’accés de les mercaderies l’imaginari urbà i i de les persones al port, l’aeroport, el polígon de la Zona Franca i els metropolità de nous barris com la Marina del Prat Vermell. L’estratègia agrupa més Barcelona de 30 projectes per reforçar i coordinar les dinàmiques del territo- ri econòmic més important del país però ecològicament fràgil, amb un riu, un parc agrari i un litoral permanentment sota pressió. Final- ment, el Pla Litoral (amb la Ronda que dibuixa el límit entre la ciutat 123 TERRITORI RONDES i el mar) aborda les enormes contradiccions d’un territori emblemà- tic que, després d’haver simbolitzat la transformació més significativa de la ciutat durant les Olimpíades, ha perdut part de la seva identitat original a causa d’una progressiva pèrdua de relació efectiva i afecti- va amb els ciutadans. Amb una selecció de projectes, que en alguns casos són propostes i en d’altres anunciats, aquest capítol té com a objectiu començar a articular una agenda urbana del Territori Rondes que vagi més enllà de la infraestructura i els temes específics de mobilitat. Quatre articles, de Miquel Pybus sobre el litoral, Carme Ribas sobre el Besòs, Ioanna Spanou sobre Collserola i Marc García sobre el delta del L lobregat, completen aquest capítol de projectes, amb el relat i els principals reptes d’aquests quatre grans plans. Finalment, un article de Marc Montlleó els relliga i posa sobre la taula els objectius mediambien- tals del territori. JOSEP BOHIGAS ARNAU. Director general de Barcelona Regional. 124 TERRITORI RONDES Les Rondes: Una agenda de futur La transformació urbana de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 va significar un salt d’escala del tipus d’intervencions que s’havien fet a la ciutat fins llavors. El procés de regeneració urbana iniciada als anys vuitanta s’havia caracteritzat per desenvolupar in- tervencions de caràcter puntual, a nivell de barri, que es va conèixer com a «acupuntura urbana». Eren intervencions reclamades des de feia anys per part del moviment veïnal i representaven un símbol de la nova etapa democràtica. Les actuacions olímpiques, en canvi, van tenir un caràcter més sistèmic, amb vocació de transformar global- ment la ciutat. El projecte urbanístic dels Jocs Olímpics aprofitava la capacitat de transformació i millora urbana que implicava un esdeveniment d’aquest tipus i executava projectes de transformació que, tot i haver estat pre- vistos anteriorment, quedaven emmarcats en un nou relat. Les àrees de nova centralitat i l’impuls a les infraestructures, principalment vià- ries, les dues idees sobre les quals es fonamenta el projecte olímpic, eren, al cap i a la fi, fruit de planificacions anteriors. A l’inici, les rondes foren concebudes per creuar territoris considerats perifèrics per l’imaginari barceloní. L’adjudicació dels Jocs Olímpics va permetre accelerar-ne la construcció i acabar de configurar un anell viari de circumval·lació que en alguns trams ja havia estat executat. Principalment, les rondes eren una solució a un sistema de mobili- tat que es trobava al límit de la seva capacitat i permetien alliberar de trànsit els principals carrers del centre, distribuint-lo a la perifèria, i millorar la connexió amb els entorns metropolitans. JOSEP BOHIGAS ARNAU. Director general de Barcelona Regional. 125 TERRITORI RONDES LES RONDES: UNA AGENDA DE FUTUR No obstant això, la construcció de les rondes també constituïa una pe- ça significativa en la voluntat política de posar en valor o «monumen- talitzar» la perifèria, és a dir, dotar-la d’equipaments, serveis i un espai públic de qualitat, tot millorant-ne l’accessibilitat. Dintre del projecte olímpic, les rondes connectaven les quatre grans àrees olímpiques: la de Sants-Montjuïc (amb l’Anella Olímpica), la del Poblenou (amb la Vila Olímpica), la de la Vall d’Hebron i la de Diagonal, nous àmbits de centralitat que s’ubicaven als extrems de la ciutat i que es configura- ven justament amb una voluntat de requalificar les perifèries. Avui, les rondes han esdevingut un element més en la geografia de Barcelona. Si bé és indiscutible que han tingut un protagonisme molt important a l’hora de redefinir la relació entre el centre i la perifèria de la ciutat, també han acabat generant un doble efecte en la relació en- tre Barcelona i el seu entorn. D’una banda, permeten engrandir con- ceptualment la idea d’una gran Barcelona dins d’un nou àmbit definit per les rondes, el dins Rondes, un àmbit que engloba pràcticament la totalitat dels municipis de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat; és a dir, aproximadament dos milions de persones. Ara bé, de l’altra, són un nou límit o frontera de la ciutat central amb la resta del continu urbà, situació especialment evident al seu pas pel Besòs. La delimitació formal d’aquest gran àmbit Rondes, juntament amb l’existència dels límits geogràfics que encaixen la ciutat (la serra de Collserola, els rius Llobregat i Besòs i el litoral), han acabat gene- rant una nova relació en la dicotomia del dins i fora Rondes, així com del dins i fora Barcelona ciutat. Al llarg dels aproximadament 37 km de recorregut, les rondes articu- len un territori on avui hi viuen més de 300.000 persones. El seu tra- çat passa per 57 barris de cinc municipis metropolitans. El perfil so- cioeconòmic dels veïns i les veïnes que hi viuen és divers, canviant i molt heterogeni. En alguns d’aquests barris el pas de les rondes pro- voca un efecte barrera que condiciona el desenvolupament del seu 126 TERRITORI RONDES LES RONDES: UNA AGENDA DE FUTUR dia a dia. Les rondes també esdevenen un element determinant en la relació de la ciutat amb els grans sistemes naturals i d’espai oberts que voregen la ciutat: el contacte amb Collserola (12 km), el contacte amb el litoral (15 km) i els pràcticament 9 km a banda i banda dels rius Llobregat i Besòs. Aquest gran àmbit definit per les rondes, pràctica- ment un districte metropolità, amb una geografia complexa i canviant, es troba configurat per espais consolidats i per d’altres encara per consolidar, per espais d’oportunitat però també per espais d’amena- ça a causa de l’existència de dèficits històrics i la convivència sovint mal resolta entre usos diferents. Més enllà de solucionar l’encaix de la infraestructura, és a dir, de resoldre les transicions entre la infra- estructura i els teixits urbans i els espais intersticials, al llarg d’aquest territori Rondes es localitzen alguns dels principals reptes que Bar- celona haurà d’afrontar en un futur pròxim. Per exemple, donar continuïtat i coherència a la franja litoral de Bar- celona, de riu a riu, esdevé avui un dels principals reptes de la ciutat. Això es concreta en diversos projectes de futur al llarg d’aquesta franja litoral com ara la connexió de la Marina amb el centre de la ciutat pel peu de Montjuïc a fi de generar una nova relació entre el Port-Ciu- tat al Morrot, el corredor Ciutadella-Montjuïc amb el Moll de la Fusta com a gran espai articulador, l’oportunitat que implica l’àmbit Ciuta- della-Estació de França-Barceloneta, la continuïtat del passeig marí- tim a Sant Martí, la millora de la relació entre el Fòrum i Sant Adrià de Besòs posant en valor la desembocadura del riu, o la transformació de l’àmbit de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs i Badalona. Al Besòs, en canvi, el principal repte passa per resoldre la fractura que genera la ronda Litoral al seu pas pel marge dret, separant el riu de barris i polígons d’activitat econòmica. La solució ha de permetre una nova relació al llarg d’aquesta vora donant-hi continuïtat des de la desembocadura fins a Vallbona. Articular el marge dret permetria connectar verticalment nous desenvolupaments com el de la Cata- lana a Sant Adrià de Besòs amb els barris existents o repensar el pa- 127 TERRITORI RONDES LES RONDES: UNA AGENDA DE FUTUR per que han de tenir els polígons industrials amb els futurs desenvo- lupaments de la Sagrera. Al vessant de Collserola, on la ronda de Dalt esdevé una frontera en- tre la ciutat i la muntanya, cal dignificar el contacte dels teixits urbans amb el parc natural. Resoldre les fractures que la infraestructura ge- nera entre els barris mitjançant la seva cobertura o amb intervenci- ons que permetin una millora de les connexions tant verticals com horitzontals. Repensar la vora del parc com una franja que pugui aco- llir usos vinculats amb el parc amb l’objectiu de treure-li pressió de l’interior. Aprofitar les oportunitats que sorgeixen amb la desafecta- ció de les reserves viàries dels túnels al districte d’Horta-Guinardó i a Vallcarca-Penitents i que permeten pensar en noves façanes de les rondes en espais avui intersticials. I, per acabar, integrar l’enllaç amb la B-23 dotant-lo de més caràcter urbà per facilitar la continuïtat de la Diagonal cap a Esplugues de Llobregat. Finalment, al Llobregat, i més enllà de la transformació projectada a la Gran Via sud a l’Hospitalet del Llobregat, que requerirà una millor integració de l’anell de la Fletxa Llarga, la construcció dels accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona han de permetre el desenvo- lupament, entre d’altres, de les terminals previstes a l’antiga llera del Llobregat i de la connexió d’aquest nou accés viari amb la xarxa es- tructuradora de la Zona Franca. La transformació del barri de la Mari- na del Prat Vermell, amb una previsió d’aproximadament 28.000 nous habitants, i el desenvolupament del passeig de la Zona Franca i la Fira com un node d’activitat econòmica, fa necessaria una reflexió sobre la connexió amb el centre de la ciutat, però, també, a resoldre l’actu- al relació amb la Zona Franca a través del carrer A i carrer E. Aques- ta nova relació entre la Marina i la Zona Franca ha de permetre verte- brar un nou front de Ronda, a la banda de mar, que doni continuïtat a l’avinguda del Parc Logístic, la doti de qualitat urbana i ajudi a con- solidar una façana amb usos terciaris. 128 TERRITORI RONDES LES RONDES: UNA AGENDA DE FUTUR Justament, al llarg d’aquest mandat 2015-2019, l’Ajuntament de Bar- celona, amb la participació de Barcelona Regional, ha engegat un con- junt d’estratègies que fixen una agenda de futur per als grans àmbits territorials que relacionen Barcelona amb el seu entorn metropolità i on la Ronda n’és un element estructural. L’Estratègia Delta del Llo- bregat, l’Agenda Besòs, el Pla litoral (o Pla estratègic dels espais del litoral de la ciutat) i la definició del model de parc de Collserola cons- titueixen exercicis de naturalesa i escala diversa que tenen com a fi- nalitat assolir, de manera consensuada amb els municipis veïns, les administracions competents i els diversos agents, una visió de futur i uns objectius comuns mitjançant la realització de projectes i actua- cions en aquests territoris. 129 TERRITORI RONDES Quatre àmbits estratègics enllaçats per les rondes Cal apostar per un nou model per la plataforma econòmica del delta del Llobregat, on l’impuls a l’activitat econòmica per a generar ocupació inclusiva vagi de la mà de la reducció dels greuges ambientals i la disminució de les externalitats generades per l’activitat econòmica i la mobilitat, fent d’aquest àmbit una part integral i vivible de la ciutat metropolitana. Delta del Llobregat Font: BR 130 TERRITORI RONDES A Collserola cal dignificar el contacte Collserola dels teixits urbans amb el parc natural o, entre altres, resoldre les fractures que la infraestructura genera entre els barris mitjançant la seva cobertura o amb intervencions que permetin una millora de les connexions tant verticals com horitzontals. Besòs Litoral Al Besòs el principal repte passa per resoldre la fractura que genera Donar continuïtat i coherència a la la ronda Litoral al seu pas pel marge franja litoral de Barcelona, de riu dret, separant el riu de barris a riu, esdevé avui un dels principals i polígons d’activitat econòmica. reptes per la ciutat. 131 TERRITORI RONDES MIQUEL PYBUS Cap a un nou model del litoral de Barcelona Obrir Barcelona al mar ha estat un dels bris històrics que hi havia als barris del grans reptes i assoliments de les políti- llevant de la ciutat. Alhora, aquest procés ques municipals dels darrers quaranta va servir per portar a terme transforma- anys. Des de finals dels anys vuitanta, el cions en infraestructures necessàries pel front litoral ha estat un dels principals es- metabolisme urbà a escala de ciutat: el cenaris dels canvis urbanístics de la Bar- desviament del corredor ferroviari de la celona contemporània. Al llarg d’aquest costa, la ronda litoral, les noves infraes- període la ciutat ha transformat més de tructures de sanejament per poder recu- 15 km de litoral a través de grans operaci- perar les aigües de bany (col·lectors inter- ons urbanístiques impulsades, entre d’al- ceptors, emissaris, depuradora i emissari tres, per esdeveniments internacionals submarí del Fòrum), la substitució de la com els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum tèrmica de fuel del Besòs per una cen- de les Cultures del 2004, amb els quals tral de cicle combinat, la transformació es va consolidar una nova façana al mar. de l’antiga incineradora en una planta de Les transformacions fetes durant valoració energètica integral amb simbio- aquest període van respondre a projec- si amb la central de climatització centra- tes de rehabilitació de gran magnitud i litzada del 22@ o, entre d’altres, les infra- a una nova planificació de la ciutat que estructures marítimes del Port Olímpic i s’entenia per primera vegada en estreta el Port Fòrum. relació amb el mar que la limita. Els pro- Per la seva banda, en paral·lel, el Port jectes de reconversió de sòls obsolets van de Barcelona basculava cap a llevant gran permetre la construcció de nous barris i part de les seves activitats logístiques i nous espais de treball apostant per la lo- comercials per poder donar resposta a les calització d’equipaments culturals i d’oci noves demandes d’un sector portuari en que, en part, compensaven els desequili- un context cada vegada més globalitzat. Avui, el territori comprès entre el Morrot •• i la desembocadura del riu Llobregat ha Si bé l’obertura física de la esdevingut un dels principals pols pro- ciutat al mar ha estat un èxit, ductius i estratègics de l’àmbit metropo- la relació que la ciutadania lità i del conjunt de Catalunya, amb una o la manera com aquesta alta concentració d’activitats logístiques s’apropia del mar i dels seus d’alt valor afegit, indústria petroquími- entorns mostra un conjunt de ca i instal·lacions de generació, transfor- debilitats i problemàtiques. mació i conducció d’energia, entre altres 132 TERRITORI RONDES usos. A la vegada, l’activitat creuerista experimentava un important creixement durant aquest període, que ha posicionat el Port de Barcelona com el primer port europeu i un dels principals de tot el món en aquest sector. Com a conseqüència de l’ampliació del port, els límits portuaris amb la ciu- tat es van anar desdibuixant i van aca- bar per desaparèixer algunes de les bar- reres que tradicionalment marcaven la separació entre aquests dos àmbits. El Port de Barcelona incorporava el con- cepte de port ciutadà amb la voluntat de crear nous espais d’usos terciaris al Port Vell (oci, restauració, comerç i usos hote- lers) destinats a la ciutadania i a una crei- xent afluència de visitants i turistes. La substitució d’usos portuaris i industrials per usos terciaris als fronts portuaris ur- bans ha estat el model característic de les ciutats portuàries aquestes darreres dè- cades. Operacions que reorientaven es- pais i llocs històrics cap a l’oci per tal de promocionar la imatge de la ciutat, des- vinculant-se cada vegada més de la ma- ritimitat de l’espai en si. Seguint aquest model, el litoral barce- loní ha esdevingut un element icònic i la principal imatge turística i comerci- al de la ciutat. Les actuacions dutes du- rant els anys vuitanta i noranta han per- mès obrir la ciutat al mar i apropar-lo a la ciutadania. S’han regenerat i recupe- rat espais industrials i portuaris obsolets, s’ha millorat la qualitat ambiental de les platges i el medi marí, i s’han construït nous equipaments i grans espais públics. A més, la seva transformació no només s’emmarca dins la zona portuària, com (de dalt a baix) ha passat en altres ciutats, sinó que s’es- Platja del Bogatell Imatge de recuperació de les platges tén a les platges i la zona de contacte di- després de l’últim temporal (2017) recte amb el mar. Platja de la Barceloneta No obstant això, aquest model de lito- Font: Ajuntament de Barcelona ral avui presenta clars símptomes d’esgo- 133 TERRITORI RONDES LITORAL Superposició del límit de costa de l’any 1956 amb l’actual Font: BR sobre ortofoto del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) tament. Si bé l’obertura física de la ciu- flictes socials o la inseguretat ciutadana, tat al mar ha estat un èxit, la relació que entre d’altres, han anat difuminant del la ciutadania o la manera com aquesta col·lectiu imaginari el llegat social, cul- s’apropia del mar i dels seus entorns mos- tural i històric d’un espai tan distintiu tra un conjunt de debilitats i problemà- per a la ciutat. tiques. La complexitat en la gestió ad- Avui, per tant, escau a la ciutat postular ministrativa a causa de la multiplicitat el model que vol per al seu front litoral. d’agents implicats ha generat una man- Un nou model focalitzat en la capacitat de ca de coordinació, de diàleg i de sinergies les persones per donar vida a l’espai urbà entre ells. Al llarg del litoral s’han conso- en detriment dels grans projectes arqui- lidat models econòmics amb usos opor- tectònics o la construcció de noves infra- tunistes amb poca o cap vinculació amb estructures. En la regeneració de l’espai el mar i les activitats marítimes i nàuti- i en la recerca de fórmules que n’aug- ques. Dinàmiques com la segregació so- mentin la rendibilitat social, a través de cioespacial, la sobreocupació de l’espai nous usos i recursos que encoratgin no- públic, l’existència d’usos monocultiu, la ves formes de gestió i generin, alhora, no- consolidació d’espais privatius, els con- ves oportunitats per a la recuperació de 134 TERRITORI RONDES LITORAL la maritimitat de la ciutat. En la conside- ració del front litoral com un espai mari- timoterrestre que també forma part in- tegrant del medi ambient i que per tant ha de ser preservat. En la resiliència físi- ca i econòmica d’aquest àmbit, més enllà dels efectes dels cicles econòmics globals. És en aquest context on es defineix el Pla estratègic dels espais del litoral de la ciutat o Pla Litoral, un instrument que té com a objectiu principal que la ciutat reconquereixi el front litoral com a espai públic de qualitat, obert i gaudit per to- ta la ciutadania, fent-ho de manera con- sensuada i amb la necessària complicitat de tots els agents per definir un nou mo- del de futur per a aquest àmbit de la ciu- tat. Avui toca mirar al litoral de la ciutat amb una visió integral i transversal que permeti copsar-ne les fortaleses, feble- ses, amenaces i oportunitats, i dur a ter- me accions i projectes que el transformin en un àmbit cada cop més habitable, sos- tenible i arrelat. flictes socials o la inseguretat ciutadana, entre d’altres, han anat difuminant del col·lectiu imaginari el llegat social, cul- tural i històric d’un espai tan distintiu per a la ciutat. Avui, per tant, escau a la ciutat postular el model que vol per al seu front litoral. Un nou model focalitzat en la capacitat de les persones per donar vida a l’espai urbà en detriment dels grans projectes arqui- tectònics o la construcció de noves infra- Platja del Somorrostro estructures. En la regeneració de l’espai Font: Ajuntament de Barcelona i en la recerca de fórmules que n’aug- mentin la rendibilitat social, a través de nous usos i recursos que encoratgin no- ves formes de gestió i generin, alhora, no- MIQUEL PYBUS OLIVERAS. Cap d’Estratègia Urbana de Barcelona Regional. ves oportunitats per a la recuperació de 135 TERRITORI RONDES CARME RIBAS El Besòs en l’imaginari urbà i metropolità de Barcelona La Barcelona de riu a riu és un concepte una gran concentració de barris vulne- molt arrelat a l’imaginari de tots els bar- rables a les dues lleres del riu. Els efectes celonins. Els dibuixos del pla Cerdà, amb dels processos d’expulsió que exerceix la els dos rius com a marge de la làmina, ciutat central no són, doncs, sensibles a han estat a la base de totes les propostes les barreres dibuixades pel riu i la Ronda. i posteriors planejaments que s’han anat En efecte, aquesta muralla física no aca- elaborant al llarg dels anys. ba tenint conseqüències clares pel que fa La realitat actual, però, ens obliga a a la realitat social d’aquest àmbit. entendre la conurbació metropolitana La Ronda, per tant, al seu pas pel de Barcelona d’una altra manera. Tot i Besòs, constitueix sobretot una mura- que la llera del riu Llobregat, amb el que lla mental establerta a l’imaginari dels queda de sòl agrícola al voltant, consolida barcelonins, amb tot el que comporta de una separació entre nuclis urbans d’apro- desinterès per tot allò que s’expulsa «fora ximadament un o dos quilòmetres, a la muralles», que ha ajudat a mantenir una llera del Besòs el continu urbà és indis- dualitat, no fidedigna, entre realitats de cutible i significativament dens. De fet, banda i banda. l’endegament del riu i la proximitat de les Un exercici que sembla útil, doncs, a edificacions als murs de contenció con- part de treballar per minimitzar la bar- soliden una separació que, si no fos per rera física, és situar el Besòs al centre del la presència de la Ronda, dibuixaria un plànol per fer possible així una reflexió continu urbà sense fissures. que condueixi a l’elaboració d’una estra- A aquests elements morfològics hem tègia conjunta entre tots els municipis d’afegir la caracterització de la població que hi limiten. Aquesta mirada ens per- que viu a banda i banda del Besòs. Els in- met anar més enllà dels límits adminis- dicadors socioeconòmics mostren també tratius i més enllà, sobretot, de les fron- continuïtats significatives i fan explícita teres mentals heretades per aplicar així mesures que modifiquin la situació ac- •• tual i permetin la millora de la vida en L’única manera de trencar la aquest territori. muralla de la Ronda al seu Entenc, doncs, que l’única manera de pas pel Besòs és partir d’una trencar la muralla de la Ronda al seu pas estratègia conjunta i consen- pel Besòs és partir d’una estratègia con- suada amb tots els municipis junta i consensuada amb tots els muni- i barris al voltant del riu. cipis i barris al voltant del riu. Una estra- 136 TERRITORI RONDES CARME RIBAS Ortofoto riu Besòs Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Any 2017 137 TERRITORI RONDES BESÒS Vista aèria del nus de la C-31 Font: Consorci del Besòs 2017 tègia ja treballada amb l’Agenda Besòs1, entorn. La nova consideració de la C-31 i que ara cal anar fent efectiva i consoli- el progressiu desmuntatge dels nusos vi- dant-ne els avenços. Tot seguit enume- aris que configura en la seva unió amb raré alguns trets bàsics que podrien ser- la Ronda podrien anar en aquesta línia. vir per prioritzar accions determinades Cal preguntar-nos si l’espai ocupat actu- a l’Agenda Besòs: alment pels nusos viaris és de fet l’única reserva que ens resta del parc projectat 1 Des de la perspectiva econòmica, cal per Cerdà. A més de facilitar les continu- enfortir el triangle que constitueix el ïtats al llarg del marge dret, és també ur- 4 Finalment, i com a eix troncal de tot 22@, els polígons industrials al voltant gent intervenir en els ponts sobre el riu i plegat, cal enfortir una governança capaç de Bon Pastor i Montsolís, i els del Sot i la Ronda, a fi de fer confortables i segurs d’afrontar les mancances en l’àmbit soci- Badalona Sud. Un triangle que té al cen- els camins a peu. al dels barris del Besòs. Una dinàmica de tre el Campus Besòs de la Universitat Po- 3 Destacaria també com a prioritat la govern específica que permeti centrar-se litècnica de Catalunya i que compta, en consolidació de la infraestructura verda en polítiques transversals i mancomuna- un dels vèrtexs, amb la singularitat de les i de les seves potencialitats al voltant de des que facilitin l’acompliment del dret a Tres Xemeneies de l’antiga central tèrmi- la llera del Besòs. Hem de tenir en comp- l’habitatge (aspecte especialment priori- ca del Besòs. te que és al barri de Vallbona, i principal- tari). D’altra banda, la gestió conjunta en 2 Pel que fa a la mobilitat i a les infra- ment al municipi de Montcada, on hi ha estructures, entenc que cal alleugerir la grans oportunitats d’impulsar un nou pol presència de les infraestructures viàries, d’activitat agrària en el conjunt del Bar- CARME RIBAS SEIX. Gerent del Consorci del Besòs. molt aparatosament presents en aquest celonès nord. 138 TERRITORI RONDES BESÒS 10% més vulnerables 10% menys vulnerables i el progressiu desmuntatge dels nusos viaris que configura en la seva unió amb la Ronda podrien anar en aquesta línia. Índex de Vulnerabilitat Urbana Cal preguntar-nos si l’espai ocupat actu- Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de vulnerabilitat dels barris metropolitans realitzat per l’Institut alment pels nusos viaris és de fet l’única d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), 2016. reserva que ens resta del parc projectat per Cerdà. A més de facilitar les continu- ïtats al llarg del marge dret, és també ur- 4 Finalment, i com a eix troncal de tot aquest marc de governança dels recursos gent intervenir en els ponts sobre el riu i plegat, cal enfortir una governança capaç disponibles, així com les polítiques co- la Ronda, a fi de fer confortables i segurs d’afrontar les mancances en l’àmbit soci- ordinades de rehabilitació de barris, són els camins a peu. al dels barris del Besòs. Una dinàmica de també un bon exemple de les accions que 3 Destacaria també com a prioritat la govern específica que permeti centrar-se cal emprendre amb urgència. consolidació de la infraestructura verda en polítiques transversals i mancomuna- i de les seves potencialitats al voltant de des que facilitin l’acompliment del dret a la llera del Besòs. Hem de tenir en comp- l’habitatge (aspecte especialment priori- 1 — https://consorcibesos.cat/ te que és al barri de Vallbona, i principal- tari). D’altra banda, la gestió conjunta en documents-agenda-besos/ ment al municipi de Montcada, on hi ha grans oportunitats d’impulsar un nou pol d’activitat agrària en el conjunt del Bar- CARME RIBAS SEIX. Gerent del Consorci del Besòs. celonès nord. 139 TERRITORI RONDES IOANNA SPANOU Collserola, un bé comú Restaurar les zones degradades Collserola sovint es denomina el gran La juxtaposició del seu valor ecològic Font: BR «parc central» de l’àrea metropolitana de amb el valor d’ús social fa destacar Coll- Barcelona. Hi ha moltes raons que justifi- serola de la resta dels espais oberts de la quen aquesta metàfora: el massís està en- metròpoli. Una metròpoli que ha canvi- voltat per 9 dels 36 municipis de la metrò- at dràsticament el seu caràcter al llarg poli, 1.915.608 habitants (2016, IDESCAT) dels últims 50 anys, en què ha transfor- viuen al llarg dels seus 190 km de vores i mat 22.000 ha de sòl agrícola a sòl urbà. 3,5 milions de persones el visiten anual- Avui dia només queden 5.727 ha agríco- ment (2015, Consorci del Parc Natural de les (413,6 a Collserola) davant de les ac- la Serra de Collserola). En aquest sentit, el tuals 28,692 ha de sòl forestal i 29.000 parc és indubtablement un element iden- ha de sòl urbà. titari únic i un reclam insubstituïble per Aquesta pèrdua de diversitat del mo- l’ús social que se’n fa i el contacte amb la saic, a la qual cal afegir la pressió an- natura que permet. Però Collserola no és tròpica i els possibles efectes del canvi un parc qualsevol. Collserola és un Parc climàtic, demanen una actualització es- Natural, en majúscules: les 8.295 ha de tructural del concepte de protecció dels superfície que té conformen un sistema espais oberts. fonamental per al funcionament ecològic En aquest context, la necessitat de mà- de la matriu d’espais oberts de la metrò- xima protecció i enfortiment dels valors poli. En aquest espai, relativament petit, ecològics de Collserola no és negociable.1 es detecten unes 240 espècies de verte- El repte actual és compatibilitzar la pro- brats reconegudes i 700 espècies d’inver- tecció amb l’ús social tenint en compte tebrats. A més, el 66% de la superfície són que la demanda d’ús augmentarà i que hàbitats d’interès comunitari protegits els serveis ecosistèmics que el parc ofe- per la Xarxa Natura 2000. reix seran cada vegada més necessaris per al benestar comú.2 En aquesta línia, i fruit del procés de •• redacció del nou Pla especial de Collse- Estem davant d’una gran rola, l’Ajuntament de Barcelona, amb la oportunitat per reinventar col·laboració de Barcelona Regional, ha la relació de la ciutat amb la redactat un document amb el títol: «Quin muntanya: protegir el parc model de Parc volem per al futur», en el definitivament passa per qual es defineixen, des de la perspecti- repensar la ciutat. va de la ciutat, uns objectius estratègics 140 TERRITORI RONDES IOANNA SPANOU Restaurar les zones degradades Recuperar l’agricultura Font: BR Font: BR que vinculen mesures de protecció dels valors ambientals amb estratègies per gestionar-ne l’ús social segons unes pre- misses específiques: PROTEGIR L’objectiu primordial pel parc de Collse- rola no pot ser sinó protegir-lo, perquè continuï sent un dels elements naturals més valuosos i funcionals de la metròpo- li al llarg del temps. Aquest objectiu es Apropar el parc a la ciutadania vincula a accions que fomentin la biodi- Font: BR versitat, restaurin els espais degradats, afrontin l’aïllament del parc en relació amb la resta de la xarxa d’espais oberts i des de la lògica del consum dels serveis recuperin la complexitat del mosaic pai- que ofereix i de l’ocupació, ara la idea satgístic. Entre elles, cal destacar la vo- seria capgirar l’estratègia i fer «baixar» luntat de recuperació de l’agricultura pel el parc a la ciutat, apropant-lo a la ciu- valor multifuncional que té, ja que afavo- tadania. reix la biodiversitat i la complexitat, re- El fet que avui dia la gran majoria de dueix el perill d’incendi i alhora reactiva la gent (70%) visiten Collserola per ca- usos socials, econòmics i culturals, tot re- minar, passejar o fer altres activitats es- cuperant relacions de la ciutadania amb portives –que es podrien desenvolupar la muntanya més enllà de l’oci. perfectament en altres espais verds de la ciutat– fa pensar en dues necessitats: UN PARC PER A TOTHOM d’una banda, la de despertar la conscièn- És important reconèixer el paper de Coll- cia ciutadana sobre la singularitat i la fra- serola com a parc per a tothom, però no gilitat de Collserola, i, de l’altra, la neces- per a tot tipus d’ús. Si fins ara la relació sitat de condicionar altres espais verds amb Collserola s’ha entès principalment urbans perquè puguin acollir aquelles ac- 141 TERRITORI RONDES COLLSEROLA Restaurar els punts crítics de connectivitat Preservar les àrees sensibles Font: BR Font: BR tivitats que no necessàriament demanen DOTAR AMB RECURSOS l’especificitat del paisatge de Collserola. Finalment, és clau dotar Collserola amb Així doncs, l’estratègia proposa pro- recursos. De fet, seria el primer pas per jectar un gradient d’intensitat entre l’ús poder avançar en l’estratègia territorial, social i la protecció de la funcionalitat augmentar el nombre de personal i ob- ecològica. A un extrem d’aquest gradi- tenir una informació detallada i actua- ent es designen unes zones denomina- litzada del parc per avaluar-ne l’evolució des tranquil·les, on es garanteixen bai- de l’estat i l’èxit en la gestió. xes intensitats d’ús i la màxima qualitat Protegir, reactivar i dotar són tres ob- ambiental dels hàbitats. A l’altre extrem jectius clau per reimpulsar el compromís es designen els nodes d’activitat social, de Barcelona amb el parc i poder preser- ubicats a la vora de la ciutat amb el parc, var, i sobretot millorar, aquest bé comú amb el doble objectiu d’apropar el parc fonamental per a la salut i la qualitat de a la ciutadania i mantenir la pressió fora vida dels ciutadans metropolitans que és del seu interior. En aquest sentit, el gra- Collserola. Però no es tracta només de mi- dient és un criteri que ajuda a gestionar llorar. Estem davant d’una gran oportu- els fluxos de la gent i la seva intensitat, nitat per reinventar la relació de la ciutat ubicar els usos relacionats amb l’oferta amb la muntanya: protegir el parc defi- específica de Collserola, deslocalitzar o nitivament passa per repensar la ciutat impedir les activitats incompatibles amb i, sobretot, la vora de contacte amb el la preservació dels valors naturals i recu- parc mitjançant processos recíprocs en- perar-ne d’altres, sobretot l’agrícola, pel tre aquests dos sistemes dinàmics, i per seu valor multifuncional. Alhora pot in- afegir valor a tots dos, en termes ecolò- cidir en el moment de priorització de les gics, paisatgístics i identitaris. accions relacionades amb la restauració dels punts crítics de connectivitat i de les zones degradades. IOANNA SPANOU. Cap del departament d’Anàlisi de Barcelona Regional. 142 TERRITORI RONDES COLLSEROLA Preservar les àrees sensibles Font: BR Cap al model territorial: projectar la intensitat Font: BR 1 — De fet, aquesta necessitat es reconeix pel planejament des del 1953, encara que no va ser fins al 1976 quan Collserola es va delimitar com a parc forestal i fins al 2010 quan es va declarar com a parc natural. 2 — El nou Pla especial de Collserola (el Pla es- pecial de protecció del medi natural i del pai- satge del parc natural de la serra de Collserola –PEPNat) en tramitació, recull aquest objectiu, i fins i tot excedeix els límits estrictes del parc, fent referència al potencial de les vores, per tal d’assegurar la connectivitat ecològica amb els espais lliures de l’entorn, recuperar ambients i paisatges, i facilitar l’accessibilitat dels usuaris al parc, entre d’altres. IOANNA SPANOU. Cap d’Anàlisi de Barcelona Regional. 143 TERRITORI RONDES MARC A. GARCÍA A ponent de Montjuïc, a redós del port, a llevant de l’aeroport: els reptes de la plataforma econòmica del delta del Llobregat Envoltat per Montjuïc, l’eix Gran Via de L’envolvent de la plataforma econò- les Corts Catalanes-C-31, el Port de Bar- mica del delta del Llobregat inclou un celona i l’aeroport del Prat hi ha un con- àmbit de més de 4.000 ha de les quals tinu de sòl industrial on es desenvolupen aproximadament 2.400 ha estan ocupa- activitats que són estratègiques per la se- des per grans infraestructures de trans- va significació en termes de valor i d’ocu- port (el port, l’aeroport, la xarxa viària pació de qualitat, i que configura pròpia- bàsica i els accessos i terminals ferrovi- ment una plataforma econòmica. Per bé aris) i unes 1.500 ha pels polígons d’acti- que utilitzem aquestes referències per vitat econòmica en sentit estricte. L’àmbit delimitar-lo aproximativament, aquests abasta també zones de gran valor agrícola espais són una part indestriable tant de i ecològic (pertanyents als espais naturals l’aglomeració central de la metròpoli com del delta del Llobregat) que han de merèi- del delta del Llobregat entès com a uni- xer una especial consideració en qualse- tat geogràfica i ambiental. vol nova estratègia o acció que es vulgui implementar en aquest territori. •• L’excepcional localització de la plata- L’excepcional localització forma econòmica del delta del Llobregat, de la plataforma econòmica els seus valors socioeconòmics i ambien- del delta del Llobregat, els tals, i el fet que el sòl sigui de titularitat seus valors socioeconòmics majoritàriament pública, la doten d’unes i ambientals, i el fet que el característiques úniques en el context de sòl sigui de titularitat majori- les metròpolis europees. Tot i això, hi ha tàriament pública, la doten factors que introdueixen distorsions i hi- d’unes característiques potequen el paper que desenvolupa. En- úniques en el context de les tre d’altres: metròpolis europees. 144 TERRITORI RONDES Montjuïc MARC A. GARCÍA Fira Barcelona RONDA LITORAL Pol Biomèdic Terminal de Can Tunis Polígon de la Zona Franca Port de Barcelona Mercabarna Riu Llobregat L’envolvent de la plataforma econò- Aeroport del Prat mica del delta del Llobregat inclou un àmbit de més de 4.000 ha de les quals aproximadament 2.400 ha estan ocupa- des per grans infraestructures de trans- port (el port, l’aeroport, la xarxa viària bàsica i els accessos i terminals ferrovi- aris) i unes 1.500 ha pels polígons d’acti- vitat econòmica en sentit estricte. L’àmbit abasta també zones de gran valor agrícola Ortofoto de l’àmbit i ecològic (pertanyents als espais naturals Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) del delta del Llobregat) que han de merèi- xer una especial consideració en qualse- ↳ Manca d’una planificació integral que ta inconcreta per la reindustrialitza- vol nova estratègia o acció que es vulgui tingui en consideració, d’una manera ció). implementar en aquest territori. conjunta, els valors socioeconòmics, ↳ Subaprofitament de les infraestruc- L’excepcional localització de la plata- territorials i ambientals de la platafor- tures ambientals disponibles (EDAR, forma econòmica del delta del Llobregat, ma. central d’energies renovables, clima- els seus valors socioeconòmics i ambien- ↳ Oblit o consideració insuficient dels ac- tització distribuïda, etc.). tals, i el fet que el sòl sigui de titularitat tius intangibles (els recursos hídrics, ↳ Mancances importants d’accessibilitat majoritàriament pública, la doten d’unes els espais naturals, Montjuïc com a es- en transport públic i utilització escas- característiques úniques en el context de pai de cultura i lleure, etc.) en el dis- sa del ferrocarril com a mode de trans- les metròpolis europees. Tot i això, hi ha curs sobre l’àmbit i de les servituds me- port de viatgers i mercaderies. factors que introdueixen distorsions i hi- diambientals que implica la pertinença ↳ Multiplicitat d’operadors i de compe- potequen el paper que desenvolupa. En- al delta del Llobregat. tències, que són exercides sense un tre d’altres: ↳ Manca de definició de la «vocació últi- projecte comú de referència, amb es- ma» del sòl industrial disponible (apos- cassa coordinació i interactivitat, i de 145 TERRITORI RONDES DELTA DEL LLOBREGAT Font: Autoritat Portuària de Barcelona (APB) vegades prenent decisions «unilate- tat d’assolir un paradigma més sostenible rals» que condicionen el desenvolu- per a la plataforma econòmica del delta pament de l’àmbit també a llarg ter- del Llobregat, un nou model al qual l’im- mini. puls a l’activitat econòmica per generar ocupació inclusiva vagi acompanyada de Així, si es vol que la plataforma econò- la reducció dels greuges ambientals so- mica del delta del Llobregat esdevingui ferts pel Delta i la disminució del con- una zona d’impuls de les activitats gene- junt de les externalitats produïdes pels radores d’ocupació inclusiva i de quali- establiments industrials i la mobilitat, tot tat, i al mateix temps un espai regit pels restituint a aquest territori, a més, la se- principis de sostenibilitat ambiental, és va condició de part integral i vivible de imprescindible crear un nou marc de pla- la ciutat metropolitana. nificació i gestió. L’Estratègia es concep com: L’ESTRATÈGIA DELTA DEL LLOBREGAT ↳ un pla de gestió i governança de l’àm- Estratègia Delta del Llobregat és el nom bit, un instrument de govern que per- que duu l’instrument de planificació es- met desplegar eficaçment els eixos tratègica que han concertat els ajunta- d’actuació i les mesures tendents a la ments de Barcelona, el Prat de Llobregat consecució dels objectius establerts, i l’Hospitalet de Llobregat amb els ope- ↳ una aportació tècnica als treballs de radors públics de l’àmbit amb la finali- redacció del Pla director urbanístic me- 146 TERRITORI RONDES DELTA DEL LLOBREGAT tropolità de l’AMB, document rector de glosaxó de liveability transposat als es- la futura ordenació territorial de l’àrea pais d’activitat econòmica) són, doncs, metropolitana de Barcelona a llarg ter- els grans objectius d’aquest nou instru- mini i del qual depèn en gran manera ment, que es concreta en cinc eixos d’ac- la realització dels projectes de l’Estra- tuació i trenta projectes estratègics. Amb tègia, aquestes actuacions es pretenen haver as- ↳ una iniciativa amb una dimensió ur- solit, pel 2025, fites ambicioses i alhora banística específica, puix que algunes realistes que convidem els lectors i lecto- de les propostes relatives a usos del sòl res d’aquesta breu ressenya a descobrir a s’hauran de traduir en el desenvolupa- les pàgines de l’Estratègia Delta del Llo- ment d’instruments concrets d’orde- bregat.1 nació (modificacions del Pla general metropolità o figures de planejament derivat). 1 — Es pot descarregar la memòria de síntesi de l’Estratègia Delta del Llobregat en pdf a través La sostenibilitat ambiental, el creixe- de l’enllaç següent: http://ajuntament.barcelo- na.cat/economiatreball/sites/default/files/do- ment econòmic inclusiu i l’habitabilitat cuments/Memoria%20ESTRATEGIA%20DEL- (que és com s’ha traduït el concepte an- TA_A4_completa.pdf MARC A. GARCÍA I LÓPEZ. Director de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit del Pla Delta del Llobregat de l’Ajuntament de Barcelona. 147 TERRITORI RONDES Espais d’oportunitat a l’entorn de les rondes Al voltant del traçat de les rondes avui es localitzen alguns dels principals projectes de transformació urbana que Barcelona haurà d’afrontar en un futur. Alguns d’aquests són àmbits consolidats que han de solucionar conflictes derivats d’una convivència d’usos mal resolta. D’altres, en canvi, són àmbits que arrosseguen dèficits històrics o que simplement encara no han estat definits i són una oportunitat per als espais que l’envolten. A continuació es presenten alguns d’aquests 8 projectes ubicats al llarg del territori Rondes que conformen part de la futura agenda projectual de Barcelona. Marina del 7 Prat Vermell Front de Ronda 6 1 3 9 Corredors verds 2 entre Montjuïc i 10 5 el Llobregat 4 11 Millora de la xarxa 12 ferroviària a l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat Connexió de la xarxa viària estructurant al nou accés sud al Port de Barcelona 148 TERRITORI RONDES Espais d’oportunitat a l’entorn de les rondes Collserola- Barcelona 8 Polígons del marge dret del riu Besòs Marina del Les vores Prat Vermell Parc de la 7 del riu Besòs Ciutadella 6 1 3 9 2 10 5 4 11 Litoral Besòs Peu de Montjuïc Port Olímpic 149 TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL Marina del Reactivar i reorientar Prat Vermell una gran transformació de ciutat Barcelona és una ciutat consolidada, Passats ja més de deu anys des confinada per uns condicionants de l’aprovació definitiva de la Modifi- geogràfics que en limiten el creixe- cació de Pla General Metropolità o del ment territorial. El seu futur urbanístic, Pla l’any 2006 i amb un endarreriment per tant, passa principalment per la en el desenvolupament a causa de transformació, renovació i rehabili- la crisi econòmica, avui es fa impres- tació dels teixits existents. La Marina cindible actualitzar el pla i adaptar les del Prat Vermell constitueix precisa- mesures i intervencions proposades ment un dels sectors en transformació als reptes i paràmetres de desenvolu- més rellevants de la ciutat, juntament pament actuals. amb la Sagrera, el 22@, i respon a la D’altra banda, a l'entorn de la lògica de transformar un antic polígon Marina hi ha diversos projectes ja industrial en un nou barri de la ciutat. consolidats o en desenvolupament La transformació de la Marina del que estan transformant l’àmbit en Prat Vermell comprèn una superfície un dels nous pols d’activitat econò- d’unes 75 ha (40 illes de l’Eixample). mica de l’àrea metropolitana. ↗ Els pràcticament 11.000 habitatges La plaça Europa-Eix Gran Via, el BCN previstos, més els habitatges dota- Fira District, el nou Campus Adminis- cionals, podrien arribar a acollir una tratiu de la Generalitat de Catalunya, població d’uns 28.000 habitants nous. el Districte 38 o el node del sector de El pla també preveu la creació d’entre telecomunicacions Are@ significaran 8.000 i 10.000 llocs de treball. una concentració de més de 30.000 llocs de treball en un futur pròxim, als quals cal sumar els 6.000 del Districte Econòmic de l’Hospitalet. La rellevància i el pes del conjunt de desenvolupaments previstos a la Marina demanen, més enllà de la defi- •• Una estratègia que incideixi en la connexió i integració de la Marina amb els seus Comparació de superfície amb la trama de entorns i en la potenciació l’Eixample d’un desenvolupament social Font: BR i espacial cohesionat. ⬑ Al llarg del capítol es remarquen als laterals de les pàgines alguns enllaços a altres pàgines del volum, amb els quals hi ha una relació de contingut. En el text ve marcat amb una fletxeta negra (↗). 150 → 54, n Rondes TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL Plaça Espanya Plaça d’Ildefons Cerdà Gran Via de les Corts Catalanes Montjuïc Cementiri de Montjuïc Passeig de la La Marina del Port Zona Franca La Marina del Fira Prat Vermell RONDA LITORAL Plaça Europa Polígon Pedrosa Zona Franca Node de telecomunicacions Are@ Font: BR nició de paràmetres urbanístics, plan- i espacial cohesionat. També, en el tejar una estratègia que determini la plantejament d’un full de ruta, a mig i forma de gestionar, des del lideratge llarg termini, que permeti garantir una públic, la transformació d’aquest terri- gestió urbana ajustada a la realitat del tori. Una estratègia que incideixi en territori en qüestions tan fonamen- la connexió i integració de la Marina tals com són l’habitatge, la qualitat amb els seus entorns i en la poten- dels espais urbans i la connectivitat ciació d’un desenvolupament social de l’àmbit. Estudi d’innovació tipològica per a la Marina del Prat Vermell. Patronat de l’habitatge de Barcelona, 2018. Langarita Navarro arquitectos L’objectiu d’estudi és proposar idees per a un desenvolupament urbà innovador a la Marina del Prat Vermell. La investigació proposa reflexions per •• aconseguir un model de ciutat compatible amb les demandes i les necessitats ciutadanes presents i Una estratègia que incideixi futures. Els reptes per a aquesta nova ciutat seran en la connexió i integració fixar una identitat alhora que es promou un urbanisme de la Marina amb els seus adaptable socialment i econòmicament i que sigui capaç de gestionar les transformacions urbanes en entorns i en la potenciació diferents contextos. d’un desenvolupament social Aquest projecte d’investigació neix del concurs i espacial cohesionat. Europan 13 «La ciutat adaptable». La proposta presentada, «In Motion» per María Langarita i Victor Navarro, va ser triada com la proposta guanyadora. 151 TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL UN TERRITORI EN TRANSFORMACIÓ EQUIPAMENTS D’ESCALA CIUTAT, NOVES POLARITATS TERCIÀRIES, NOUS EIXOS DE CONNEXIÓ AMB LA CIUTAT L9 L10 L2 Fira Marina del Prat Vermell Montjuïc Zona Franca RONDA LITORAL 1.184.657m2 sostre Font: BR 152 TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL EIXOS D’ACTUACIONS HABITATGE 28.000hab ↳ Augmentar el parc públic. ↳ Impulsar el mercat social de població (habitants potencials) l’habitatge. ↳ Promoure l’eficiència energètica ha i la sostenibilitat ambiental als 75 habitatges. L9 àmbit de la ↳ Fomentar la diversitat i flexibilitat tranformació d’usos en els edificis d’habitatges. L10 4 14 ECONOMIA-TREBALL ↳ Consolidar l’àmbit com a pol PMU aprovats sectors tecnològic de referència. ↳ Promoure un teixit econòmic híbrid, integrat amb usos residencials. ↳ Activar el teixit comercial L2 i de proximitat. CONNECTIVITAT ↳ Millorar l’accessibilitat de l’àmbit. ↳ Avançar vers una mobilitat més Montjuïc sostenible. EQUIPAMENTS ↳ Ubicar estratègicament els nous equipaments tenint en compte criteris socials i ambientals. 1.184.657m2 ↳ Fomentar un teixit comunitari actiu i sentiment de pertinença al barri. sostre INFRAESTRUCTURA VERDA 73,37% ↳ Millorar la infraestructura verda i la qualitat urbana. sostre ús residencial ↳ Incrementar la infraestructura verda. 26,63% METABOLISME URBÀ sostre ús no residencial ↳ Augmentar la sobirania energètica de l’àmbit. Font: BR a partir de les dades de la MPGM 2006 ↳ Optimitzar el cicle urbà de l’aigua. 153 TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL LA MARINA, UN BARRI DE PROXIMITAT I SALUDABLE AL CENTRE DE LA GRAN CIUTAT METROPOLITANA ↳ Un barri sostenible en el temps, més verd i amb una millor qualitat de l’aire. ↳ Un barri accessible i assequible per a tothom. ↳ Un barri adaptat a les necessitats de les persones que hi viuen. ↳ Un barri just i cohesionat. ↳ Una economia urbana al servei de les persones. Aïllament Una oportunitat acústic amb per ampliar vegetació i el parc públic tractament de d’habitatge la topografia als protegit atenent espais lliures. a nous criteris. Treballar amb l’espai públic: verd urbà, inclusiu, segur, Ús del subsòl: aprofitar l’espai per accessible, es- potenciar el canvi d’hàbits, per exem- tratificat, madur, ple, fomentar la mobilitat sostenible permeable, (aparcament per a bicicletes, vehicle estètic, cicle elèctric, espai per a motocicletes per de vida dels treure’ls de l’espai públic, etc.). materials, etc. A llarg termini, amb menys dependèn- cia del vehicle privat: reconversió de l’espai per altres usos. 154 TERRITORI RONDES MARINA DEL PRAT VERMELL B Cobertes i mitgeres ver- Proteccions Limitació de- Atenció als manda cal/ref. materials de des, cobertes solars i altres construcció en energètiques, mesures en edificis. cobertes pro- façana de dis- ductives. seny passiu. Cicles de vida, saludables. Espais com- partits en l’edifici: residus, equipaments col·lectius, es- pais comunitaris de reunió, etc. Font: BR Xarxa de distribució de fred i de calor eficient. Paviment sono- Viari pacificat. Xarxa d’aigua reductor. Accés al trans- regenerada. port públic. 155 TERRITORI RONDES PEU DE MONTJUÏC Peu de Una connexió de ciutat pel peu de Montjuïc Montjuïc i un nou encaix del port i la ciutat Històricament, el peu de la muntanya ferir al viaducte elevat del Morrot, fet de Montjuïc ha estat un espai de que va comportar una discontinu- connexió entre el pla de Barcelona, ïtat del viari a cota de ciutat i la inter- els barris del port i els terrenys actu- rupció dels serveis del transport alment ocupats per la Zona Franca. públic entre els barris del port i el Des de mitjan segle XIX aquesta centre urbà. connexió es feia a través d’un vial que Avui, les condicions als entorns més endavant esdevindria la carre- al llarg d’aquest tram estan canviant. tera del Morrot i per on havien arribat La transformació dels barris de la a passar serveis de transport públic Marina i el desenvolupament de nous (tramvia, autobusos...). Amb la cons- pols econòmics al llarg del passeig de trucció del tram de ronda Litoral per la Zona Franca demanen d’una solució Montjuïc durant els anys setanta, tots definitiva davant la manca de connec- els fluxos de mobilitat es van trans- tivitat amb el centre de la ciutat. ↗ Font: BR 156 → 220, Ds-cobrir les rondes TERRITORI RONDES PEU DE MONTJUÏC ELS REPTES PRINCIPALS Una connexió de ciutat pel peu de Montjuïc RELACIONAR PORT-CIUTAT i un nou encaix del port i la ciutat PACIFICAR MONTJUÏC RELACIONAR CONNECTAR PORT-CIUTAT Font: BR Aquesta actuació ha de permetre: ↳ Millorar la integració de la Marina Recuperar la connectivitat de del Prat Vermell i la Zona Franca l’àmbit a través del Morrot implica la amb la ciutat. construcció d’un nou passeig pel peu ↳ Resoldre el caràcter de cul-de-sac de Montjuïc que enllaci el passeig de que tradicionalment ha tingut el Josep Carner amb el carrer Mare de passeig de la Zona Franca. Déu de Port, el passeig de la Zona ↳ Regenerar els espais naturals del Franca i el carrer A. ↗ peu de la muntanya. ↳ Facilitar l’accés a peu a Montjuïc a través del Morrot, la qual cosa pot contribuir a vivificar aquesta façana de la muntanya. Aquest passeig pel peu de Mont- juïc es visualitza com un corredor urbà amb diferents usos de ciutat. Discorreria amb un traçat sensible- ment paral·lel al viaducte actual per la banda mar i implicaria la desaparició de la terminal ferroviària del Morrot i del ramal que la connecta amb l’es- tació de Can Tunis en la seva formalit- zació definitiva. L’espai alliberat al Morrot pot esde- venir un nou àmbit amb usos compa- tibles amb l’activitat portuària que siguin d’interès comú tant per la ciutat com pel Port de Barcelona. Alhora, pot significar una oportunitat per reordenar tot l’àmbit del moll de Sant Bertran i la Carbonera. → 78, Rondalles 157 TERRITORI RONDES PARC DE LA CIUTADELLA Parc de Cap a un parc històric del segle xxi la Ciutadella El parc de la Ciutadella és un dels Com passa sovint amb els llocs parcs més grans de la ciutat conjunta- amb història i simbologia propis, ment amb Montjuïc i els Tres Turons. el parc és actualment subjecte de És també un dels quinze parcs histò- diverses lectures, relats i sensibilitats. rics de Barcelona i probablement Aquest interès que el parc genera, un dels més coneguts i concorre- la necessitat d’una intervenció urba- guts de la ciutat. El parc actual és el nística i arquitectònica que activi resultat d’un procés de construcció, diversos equipaments en desús i en destrucció i reconstrucció de llarg millori la qualitat i la importància dels Arc de Triomf recorregut, històric i cultural, fet que agents que l’envolten, és una oportu- li atorga un llegat cultural i simbòlic nitat que es vol aprofitar des del lide- rellevant. ratge municipal. En aquest sentit, el Al llarg dels anys, als entorns del desenvolupament d’un Pla Director parc s’hi ha anat localitzat, per dife- de la Ciutadella permetrà articular rents motius, una concentració signi- un discurs al voltant del parc sobre ficativa de centres de coneixement ciència, recerca i innovació, i impulsar, per a la ciutat: des d’universitats paral·lelament, el verd, la biodiversitat i centres de recerca, com la Univer- i la idea de ciutat jugable. sitat Pompeu Fabra o l’Institut de Ciències del Mar, fins al mateix Zoo •• de B arcelona, en plena definició d’un Com passa sovint amb nou model que aposta per la recerca els llocs amb història i i la divulgació. A més, també s’hi loca- simbologia propis, el parc litzen equipaments de naturalesa és actualment subjecte de diverses lectures, relats diversa com el Museu de C iències i sensibilitats. Naturals, el Centre Cultural del Born, l’Hospital del Mar i un nombre important de centres d’ensenya- ment, escoles bressol, biblioteques i elements protegits. 158 TERRITORI RONDES PARC DE LA CIUTADELLA Plaça de les Glòries Passeig de Sant Joan Avinguda Meridiana Parc de l’Estació del Nord Arc de Triomf Universitat Pompeu Fabra Port Olímpic Estació de França RONDA LITORAL Zoo Barceloneta Ciutadella, un node estratègic de Barcelona Font: BR 159 TERRITORI RONDES PARC DE LA CIUTADELLA ESTRATÈGIES La Ciutadella s’obre al mar Font: BR La voluntat és obrir la Ciutadella al mar, plantejant noves connexions i la millora de les que existeixen amb el litoral. La Ciutadella que connecta Font: BR Des d’una visió de ciutat, la Ciutadella hauria de poder dialogar amb el parc de Glòries, amb una Meridiana en transformació, amb el parc de l’Estació del Nord que cal renovar, amb la Barceloneta i amb l’Eix Pere IV. L’objectiu és que la Ciutadella passi de barrera a connector de referència, en un diàleg on el verd és una part essencial. 160 TERRITORI RONDES PARC DE LA CIUTADELLA La Ciutadella s’obre al mar Font: BR Un parc urbà del segle xxi Font: BR La voluntat és obrir la Ciutadella al mar, plantejant noves connexions i la millora Avui el parc de la Ciutadella és un parc tancat i poc permeable. L’objectiu de les que existeixen amb el litoral. és convertir-lo en un espai obert, que connecti barris com la Vila Olímpica i la Ribera, permeable i integrat a la trama urbana, capaç de generar continuï- tats i qualitat a l’espai públic. La Ciutadella que connecta Font: BR La Ciutadella del coneixement Font: BR Des d’una visió de ciutat, la Ciutadella hauria de poder dialogar amb el parc de La vocació científica del Zoo de Barcelona, la presència d’institucions com Glòries, amb una Meridiana en transformació, amb el parc de l’Estació del Nord el Parlament de Catalunya, l’Institut Verdaguer, les oportunitats d’edificis com que cal renovar, amb la Barceloneta i amb l’Eix Pere IV. L’objectiu és que l’Hivernacle, el Castell dels Tres dragons, el Museu Martorell i l’Umbracle, la Ciutadella passi de barrera a connector de referència, en un diàleg on el i la proximitat a la UPF, al Parc de Recerca Biomèdica, al Centre Mediterrani verd és una part essencial. de Recerques Marines i Ambientals o a projectes que cal recuperar, com la Biblioteca Provincial, podrien generar un important districte del coneixement que cal desenvolupar des del Pla Director. 161 TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC Port La reconquesta del Olímpic port: per l’activació de la cultura marítima La recuperació del litoral de Barce- En línies generals, s’identifiquen lona ha estat la intervenció que més tres objectius estratègics: impacte ha tingut en la configuració urbana de la Barcelona actual. El Port ↳ Una aposta per a un nou model Olímpic, concretament, es va cons- d’usos i activitats que permeti truir amb motiu dels Jocs Olímpics del incrementar el rendiment social 1992, i es va convertir en l’escenari de la infraestructura, on la nàutica de les competicions de vela. Al llarg d’esbarjo i els esports nàutics dels seus vint-i-cinc anys d’història, recuperin més protagonisme. però, aquest espai s’ha consolidat ↳ Més integració del port amb la com a àmbit dedicat a la restauració ciutat, millorant-ne l’accessibilitat i l’oci nocturn, fet que, juntament amb i la connectivitat i proposant una les males condicions d’accessibilitat nova ordenació dels espais. i connectivitat, l’han desvirtuat a ulls ↳ La definició d’un nou model de la ciutadania i allunyat de la seva de gestió directa municipal funció principal: la portuària. que garanteixi la sostenibilitat Actualment, la finalització de la econòmica del port amb la concessió del Port Olímpic l’any 2020 participació dels diferents agents, i la delegació de competències de la tant del mateix port com de la Generalitat a l’Ajuntament de Barce- ciutadania. lona apareixen com a gran oportunitat per repensar el model de desenvolu- •• pament i gestió del port. La voluntat La voluntat és recuperar és recuperar el Port Olímpic com el Port Olímpic com a espai públic ciutadà ↗ dedicat al a espai públic ciutadà mar, on la nàutica popular i els esports dedicat al mar. nàutics formin part de l’oferta d’oci i esport de la ciutat. Aquest projecte ha de permetre replantejar la lògica de regeneració de fronts marítims implantada fins ara, ajustant aquests espais a les noves demandes urbanes. Espais públics infrautilizats Espai tancat a la ciutat Usos inadequats Font: BR 162 → 221, Des-cobrir les rondes TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES Espai públic Eix Marina Desconnexió cota port Espai congestionat amb el teixit Espai obsolet-insegur, i fragmentat pel urbà connexions inadequades trànsit i aparcament Manca de entre ciutat-port i la platja de taxis, cotxes, connectivitat entre el Punt crític de motos i autocars. teixit urbà i el litoral. discontinuïtat del passeig Discontinuïtat del Espais verds marítim i de l’accés al port. teixit urbà amb el desaprofitats. Colonitzat per les passeig marítim i el terrasses, el vial de trànsit port i fragmentació i l’aparcament. de l’espai públic. RONDA LITORAL Moll Gregal Impossibilitat de pas directe al port des del passeig de la platja. Moll de la Marina Usos dels Escola locals cota Municipal port Moll de la de Vela Monocultiu d’usos, Marina Necessitat problemes de Necessitat de d’ampliació. convivència, reflexió sobre usos colonització de futurs. l’espai públic. “Cul-de-sac”. Espais públics infrautilizats Infraestructures obsoletes Espai tancat a la ciutat Estat deficient de les infraestructures portuàries. Usos inadequats Font: BR 163 TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC EIX MARINA I MOLL MESTRAL ↳ Desviament del trànsit de vehicles ↳ Unificació, continuïtat i actualització de l’espai públic ↳ Reordenació de les connexions entre nivells Font: BR Font: BR MOLL DE LA MARINA ↳ Obertura d’un nou pas de connexió entre el port i el passeig de la platja al Moll de la Marina ↳ Nou centre municipal d’esports nàutics ↳ Reprogramació dels usos dels locals 164 TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC PROPOSTES DE MILLORA Més permeabilitat Més connectivitat Dos eixos principals de Dues noves connexions connexió ciutat-litoral passeig platja-port Eix Marina i Eix Vila Olímpica- Moll de Gregal Moll Gregal mitjançant el Parc i Moll de la Marina del Port Olímpic Reordenació de Eix Marina i l’eix Marina Moll Mestral Desviament del trànsit de Reprogramació dels usos vehicles Remodelació de l’espai públic Unificació, continuïtat i Millora de la connectivitat actualització de l’espai entre nivells públic Reordenació de les connexions entre nivells RONDA LITORAL Moll de Gregal Més espai públic per a usos ciutadans Espai públic cota port Moll de Reordenació de l’aparcament la Marina Més esport Reordenació de les terrasses Ampliació de l’Escola Remodelació de l’espai públic municipal de Vela Millora de la connectivitat Reordenació de les entre nivells connexions entre nivells Activació de l’espai públic Més economia Més seguretat blava i eficiència Moll Mestral Millora i actualització de les Reprogramació dels usos: infraestructures portuàries substitució per usos nàutics 165 TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC Proposta de millora del Moll de Mestral Font: BR 166 TERRITORI RONDES PORT OLÍMPIC 167 TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS Litoral Una oportunitat per Besòs a la integració del front marítim de Llevant Al llarg dels últims trenta anys la franja plataforma marina guanyada al mar, de contacte entre la ciutat i el mar la permeabilitat i continuïtat a través s’ha desenvolupat a diferents ritmes del Fòrum, el tractament de la desem- i a través de diferents projectes i bocadura del riu Besòs i, per acabar, operacions. L’objectiu comú ha estat l’espai obert i les platges de l’àmbit de donar continuïtat a la transformació les Tres Xemeneies i la seva relació iniciada durant el període olímpic, amb el passeig marítim de Badalona. obrint cada vegada més la ciutat al A part de donar resposta a aquests mar. Tanmateix, avui dia, la continuïtat reptes i necessitats actuals, cal obrir del front litoral és encara una assig- un debat i reflexionar sobre esce- natura pendent, especialment en naris de transformació del litoral que l’àmbit vinculat a la desembocadura permetin millorar l’adaptabilitat de la del Besòs. primera línia de costa i la seva resi- El litoral Besòs es configura per un liència vers els efectes del canvi front marítim d’uns quatre quilòme- climàtic. En gran manera, el paisatge tres de llargada, aproximadament, que litoral actual ha estat construït enllaça tres municipis: Barcelona, Sant guanyant terreny al mar i, per tant, té Adrià de Besòs i Badalona, amb el un caràcter artificial, sustentat i cada riu Besòs i la desembocadura com a vegada més fràgil vers els efectes del element central. En sentit longitudinal, canvi climàtic. A tall d’exemple: des cal encarar reptes com la finalització de l’última aportació de sorra a les del passeig marítim de Sant Martí, platges de Barcelona l’any 2010, s’ha la reflexió sobre el futur de la gran perdut el 50% del material aportat. C. Bac de Roda POTENCIAR EL VERD Àmbit Tres Xemeneies Parc del Poblenou Desembocadura del riu Besòs Passeig marítim Plataforma Fòrum de Llevant marina El litoral Besòs, un punt crític de connectivitat al llarg del litoral metropolità Font: BR 168 TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS ESTRATÈGIES UN ENTORN MÉS VERD En aquest sentit, l’objectiu passa per A través d’un procés de «naturalit- obtenir zones a primera línia de costa zació» es pretén crear un paisatge amb un alt confort tèrmic i una atmos- que s’alimenti de l’especificitat del fera de qualitat per a l’ús ciutadà. lloc, és a dir, del Mediterrani, i així Aprofitant aquest nou caràcter basat fomentar la funcionalitat del litoral en la natura, també es proposa poten- com a corredor verd entre el riu ciar la biodiversitat marina i la qualitat Llobregat i el riu Besòs. Les princi- del fons marí. pals eines per projectar la materialitat de la proposta són la natura i la gene- UN REREPLATJA ACTIU ració d’uns espais més tous, verds El litoral és uns dels espais públics i permeables. Aquestes solucions més grans de la ciutat. Les platges ajuden a millorar l’adaptabilitat del reben aproximadament 4,5 milions litoral amb relació als efectes del canvi de visitants anuals. La compleció del climàtic, principalment amb relació litoral cap a llevant és l’oportunitat a l’augment de les temperatures. per reflexionar sobre com ha de ser PERMEABILITAT TRANSVERSAL AMB ELS BARRIS BARCELONA SANT ADRIÀ DE BESÒS BADALONA Rambla Prim C. Selva de Mar C. Josep Pla Port de Badalona C. Bac de Roda Parc de POTENCIAR Parc Diagonal Mar la Pau EL VERD Les Tres Xemeneies RONDA LITORAL REREPLATJA ACTIU Parc del Poblenou Desembocadura del riu Besòs Fòrum Port Fòrum Plataforma marina Platja de Llevant CONNECTIVITAT AL Platja de la Mar Bella LLARG DEL LITORAL Una oportunitat per repensar el litoral d’una forma integral Font: BR 169 TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS Un espai més verd Font: BR la gestió d’aquesta pressió social al i millorant les connexions que hi ha llarg d’aquest àmbit i proposar un nou per poder enllaçar els espais lito- equilibri d’ús entre les platges i els rals entre si, mitjançant una franja que espais públics. En aquest sentit, es garanteixi l’accés públic a la primera proposa identificar l’espai del passeig línia de mar. Marítim com a un gran parc verd D’altra banda, també és impor- inclusiu que pot fer de suport per tant enfortir la relació del litoral amb a activitats que actualment ocupen els barris i millorar la permeabilitat espai a les platges. El passeig Marítim, mitjançant els carrers transversals per doncs, esdevé un rereplatja que acull conduir així els fluxos cap al litoral i usos com ara activitats esportives viceversa, de manera que es trans- o de lleure. formin en unes «noves portes al mar». UN PASSEIG CONTINU AL LLARG DEL LITORAL I PERMEABILITAT •• TRANSVERSAL AMB ELS BARRIS Cal obrir un debat i reflexionar És imprescindible aconseguir la conti- sobre escenaris de transfor- nuïtat longitudinal ↗ al llarg de tot el mació del litoral que permetin litoral metropolità amb nodes actius, millorar l’adaptabilitat de la activant els espais que tradicional- costa i la seva resiliència vers ment han funcionat com a barreres els efectes del canvi climàtic. 170 → 227, Des-cobrir les rondes TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS Carril bici-passeig Equipament Zona de banys Portes equipades La plataforma Espai de lleure i de joc La platja El mur Espai de lleure i de joc Un rereplatja actiu: «portes equipades», serveis i equipaments Font: BR R R am o b n la d de a l a S M a in n a t Ramon de P Ra e m n b y la a P f r o im rt C/ à Jo b s r ep P ici u B l a a il b ixad arr a Ramb C la Prim Connectivitat tà i cap al Fòrum ol C/ p Sel trova de al m e Mar r lit o olità l inu a tro p nt e co ral m bici l lit o arril u a Ba C tin ixada platja de Llevant on c ríti m a sg. m P C/ Bac Baixada platja de Llevant de Roda Eixos transversals de connexió amb els barris: noves portes al mar Baixada platja de la Mar Bella Font: BR 171 TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS 172 TERRITORI RONDES LITORAL BESÒS Assaigs de creació de nous imaginaris per al parc i la platja a l’àmbit de les Tres Xemeneies Font: BR 173 TERRITORI RONDES LES VORES DEL RIU BESÒS Les vores Recosir la façana del riu Besòs fluvial La regeneració de les aigües del riu ciats entre si, i resolent els conflictes Besòs a finals dels anys noranta va entre els municipis i els barris que propiciar la recuperació de la llera del recorren longitudinalment el riu. En riu com a espai d’ús i gaudi públic i particular, l’objec tiu actual és recons- com a corredor ecològic. Ara, quasi truir les noves façanes fluvials del vint anys després, el repte és rege- Besòs tot repensant els usos de nerar-ne les façanes fluvials i poten- les vores, que esdevenen un espai ciar les connexions entre els barris i d’oportunitat per generar sinergies Ronda de Dalt el parc fluvial. El fet que el riu Besòs entre les activitats i els usos del parc hagi estat, durant molt temps, un fluvial ↗ i les dels espais oberts a la clavegueram a cel obert i amb inun- cota de ciutat. dacions periòdiques ha fet que Les vores en el tram baix del riu els barris de l’entorn creixessin de Besòs discorren des del riu Ripoll fins manera desordenada i donant l’es- a la seva desembocadura, aproxima- Centre comercial de la Maquinista quena al riu. dament 10 km de longitud. Aquestes En el context actual, on les aigües ocupen un espai que va des del mur baixen netes, la llera és un gran parc del límit de la llera del riu fins a la RONDA LITORAL i el corredor fluvial representa un primera línia de façana dels barris de El Bon Pastor paisatge d’alt valor ecològic i recre- l’entorn immediat. Tenen una amplada atiu. Falta però, cosir el riu amb els variable i el seu ús està destinat majo- C. Santander entorns i barris que l’envolten, millo- ritàriament al viari i a l’espai públic. rant la mobilitat quotidiana entre els Es tracta d’uns espais longitudinals dos marges ↗, tradicionalment distan- compartits per quatre municipis i Gran Via de les Corts Catalanes Ronda Parc fluvial Litoral del riu Besòs La Catalana BARCELONA La Mina Espai de vores: Espai de vores: marge dret marge esquerre Secció tipus de les vores del Besòs Font: BR 174 → 91, 96, Rondalles TERRITORI RONDES LES VORES DEL RIU BESÒS 10km Turó de Montcada per marge 4 Montcada i Reixac municipis Vallbona 22 Horta de la Ponderosa barris Ronda de Dalt Parc de la Serralada de Marina Parc de Can Zam Parc de la Trinitat Baró de Viver Centre comercial de la Maquinista SANTA COLOMA DE GRAMENET RONDA LITORAL Parc de Can Peixauent El Bon Pastor Parc del Molinet C. Santander Els Safaretjos Gran Via de les Corts Catalanes C-31 BADALONA SANT ADRIÀ DE BESÒS La Catalana BARCELONA La Mina Av. d’Eduard Maristany UPC Les Tres Xemeneies Desembocadura del riu Besòs Secció tipus de les vores del Besòs Parc de la Pau Font: BR Fòrum Espais estratègics i àmbits d’actuació Font: BR 175 TERRITORI RONDES LES VORES DEL RIU BESÒS 22 barris, fet que representa un gran manera gradual, en àmbits d’actuació repte de coordinació i governança. reduïts i adequats als requeriments El projecte Vores del Besòs de gestió i finançament de cada cas. engloba una elevada diversitat de Tot i així, cal establir uns criteris bàsics casos (dimensions de vores diferents, de coordinació entre actuacions per varietat de teixits urbans i naturals i tal de garantir una coherència funci- ecosistemes socials de l’entorn, etc.). onal i formal dels espais de les vores, Per tal de fer front a aquest repte, per tal d'anar definint i construint la el projecte es pretén implementar de façana fluvial del Besòs. Estat actual (inferior) i proposta de millora del marge esquerre. Montcada i Reixac Font: BR 176 TERRITORI RONDES LES VORES DEL RIU BESÒS Estat actual (inferior) i proposta de millora del marge esquerre. Montcada i Reixac Font: BR 177 TERRITORI RONDES POLÍGONS DEL BESÒS Polígons Apostar per la del marge indústria urbana dret del riu Besòs Aquestes darreres dècades, Barce­ propers i accessibles que possibilitin lona i el seu continu urbà ha anat acollir una varietat d’activitats que, perdent progressivament el sòl indus­ tot i ser de naturalesa urbana, són trial de què disposava. Avui resten expulsades de la ciutat per la pressió pocs espais industrials a la ciutat. del preu del sòl i la competència La pressió del mercat del sòl i la d’usos ↗. No obstant això, són activi­ consideració que aquests espais tats que tenen un paper clau tant en de la ciutat són residuals, amb poca les cadenes de valor de l’economia utilitat productiva, han justificat urbana (activitats manufactureres i de durant molts anys la seva transfor­ serveis a la producció, empreses de mació en usos com el residencial i el serveis, innovació i recerca, etc.) com terciari. El resultat ha estat una pèrdua en l’engranatge del metabolisme urbà progressiva d’una gran part de la (logística i distribució d’última milla, superfície d’aquest tipus de sòl sense gestió de residus, transports, etc.). un plantejament previ del paper que Alhora esdevenen una reserva de sòl aquests espais tenen en el suport per poder donar resposta al futur de de determinades activitats econòmi­ la indústria 4.0. ques urbanes i el funcionament de la Aquest tipus d’espais, per tant, han ciutat en si. de ser entesos com a peces estratè­ Avui, els espais que encara no han giques del territori que aporten inno­ estat transformats es troben perma­ vació, cohesió social i sostenibilitat nentment a l’expectativa de ser trans­ urbana, i possibiliten la construcció de formats, cosa que, inevitablement, ciutats més complexes i sostenibles. acaba derivant en dinàmiques de Els polígons del marge dret del desinversió tant per part de les admi­ Besòs, Bon Pastor, Torrent d’Estadella, nistracions com per part dels propie­ la Verneda Industrial i Monsolís, exem­ taris, i fa entrar en un cercle viciós de plifiquen les situacions i els processos falta d’inversió, especulació i deteriora­ que experimenten els espais indus­ ment dels edificis i dels seus entorns. trials urbans. Polígons al bell mig de Avui es constata, però, que les la gran ciutat metropo litana, amb ciutats necessiten més que mai espais una molt bona accessibilitat fins i tot 178 → 54, n Rondes TERRITORI RONDES POLÍGONS DEL BESÒS RONDA LITORAL Polígons d’activitat econòmica al marge dret del Besòs Font: BR 179 TERRITORI RONDES POLÍGONS DEL BESÒS Sistemes de producció d’arts gràfiques i edició Font: BR Sistemes que sostenen l’economia terciària de la ciutat. L’exemple de Macxipa Font: BR Sistemes que sostenen el metabolisme de la ciutat. L’exemple d’Urbaser Font: BR 180 TERRITORI RONDES POLÍGONS DEL BESÒS Actiu Producció Inactiu Distribució i emmagatzematge Comerç a l’engròs i al detall Reparació Equipaments públics Transport Oci i restauració Oficines Reciclatge i residus Serveis tècnics Grau d’ocupació dels establiments Producció, distribució i reparació (PDR), industrials, 2017 2017 Font: BR Font: BR en transport públic, en continuïtat lupar el seu paper de teixit connector amb la trama urbana, encaixats entre entre les noves centralitats que el teixits residencials i terciaris, espais rodegen, actualment en desenvo- en transformació i el pas infraestruc- lupament, i els teixits residencials ja tures viàries i ferroviàries. Un ecosis- existents. El futur d’aquests polígons tema únic a la ciutat de 150 ha pràc- passa per treballar de manera coordi- ticament amb més de 55 empreses nada amb les diverses administracions que concentren 9.000 llocs de treball i actors implicats, establint un seguit directes i generen un VAB (valor afegit de mesures i accions que conso- brut) directe de 551 milions d'euros. lidin el desenvolupament productiu En tant que espai urbà central, el d’aquest territori i dinamitzin i inten- fet de mantenir el caràcter productiu sifiquin l’activitat econòmica que del marge dret del Besòs ha de ser acull, mantenint-ne i millorant-ne el Sistemes que sostenen el metabolisme compatible amb el fet de desenvo- caràcter urbà. de la ciutat. L’exemple d’Urbaser Font: BR 181 TERRITORI RONDES COLLSEROLA-BARCELONA Collserola- Encaix del model Barcelona del parc de Collserola al vessant barceloní Collserola representa un espai excep- Per tal d’aprofitar les oportunitats i cional per a Barcelona: concentra la limitar la pressió exercida per la ciutat, majoria del sòl no urbanitzable de es parteix d’una idea de relació que no la ciutat i està en contacte directe es basa en una lògica d’accés al parc, amb gran part del seu teixit urbà, fet sinó ben al contrari, a fer baixar el parc que permet una relació en contextos a la ciutat, endinsar la natura a Barce- sociomorfològics molt diversos i, lona i apropar-la així a la ciutadania, a vegades, contraposats ↗. Tot i fomentant l’educació i la sensibilització que ofereix moltes oportun itats, la ambiental dels ciutadans. Aquesta relació entre Collserola i Barcelona és lògica permet moure la pressió per ús complexa i cal que es gestioni. social del parc del centre a la perifèria, PER A L’ÚS SOCIAL PER A LA DIVULGACIÓ ZONA TRANQUIL·LA Node dels parcs DELS VALORS DEL PARC Valls dels torrents de l’Oreneta i de Carretera de les aigües de Fondanills, Can Sentmenat d’en Pallós i de Duran Carretera de les Aigües Jardins de Hospital General Can Sentmenat Vall d’Hebron Parc Castell de l’Oreneta Parc central de Nou Barris Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Turó de la Peira Parc Cervantes Els Tres Turons Síntesi de la estratègia. Nodes i principal zona tranquil·la Font: BR 182 → 30, 42, n Rondes TERRITORI RONDES COLLSEROLA-BARCELONA dotant la vora del parc de contingut i parc. Ambdós tipus d’espais, comple- reduint la pressió de l’interior. mentaris i multifuncionals, permeten En aquesta línia, i mitjançant una gestionar la relació entre el parc i gestió de la intensitat de les dues la ciutat a diferents escales. funcionalitats bàsiques del parc –la funcionalitat ecològica i la funcionalitat ZONA TRANQUIL·LA social–, es concreta una estratègia La principal zona tranquil·la correspon que delimita zones tranquil·les i nodes a l’àrea dels entorns de les valls dels d’activitat, depenent de la funció prio- torrents de Fondanills, d’En Pallós i de ritària desitjada. Les zones tranquil·les, Duran, al districte d’Horta-Guinardó. amb valor natural existent o poten- La zona es caracteritza per uns alts cial, es preserven més de la freqüen- nivells de biodiversitat en el context tació i pertorbació urbana i permeten de la serra i per una densitat poblaci- preservar les condicions ecològiques onal baixa, ja que a l’entorn s’ubiquen del parc. Els nodes d’activitat, d’altra grans zones d’equipaments: el velò- banda, poden acollir usos relacionats drom d’Horta, el recinte Mundet i dos amb l’activació, la preservació i la grans parcs, el del Laberint d’Horta divulgació dels valors específics del i el del Palau de les Heures. ZONA TRANQUIL·LA PER A L’EDUCACIÓ Valls dels torrents AMBIENTAL I de Fondanills, L’ACTIVITAT AGRÍCOLA d’en Pallós i de Duran Node de Can Masdeu Campus de Mundet Universitat de Barcelona Velòdrom d’Horta Can Masdeu Hospital General Vall d’Hebron Torre del Baró RONDA DE DALT Parc central de Nou Barris Les feixes de la Trinitat Nova Turó de la Peira Parc de la Guineueta Els Tres Turons Parc de la Trinitat 183 TERRITORI RONDES COLLSEROLA-BARCELONA NODES D’ACTIVITAT ↳ Per a l’educació ambiental Es proposen tres nodes d’activitat i l’activitat agrícola: Vall de principals: Can Masdeu. Idònia per fomentar i articular un projecte de recupe- ↳ Per a l’ús social: conjunt del ració agrícola de la serra i, par al- parc de l’Oreneta - Jardins de lelament, projectes d’educació, Can Sentmenat + parc de Joan formació i ocupació. Reventós. El caràcter actual dels ↳ Per a la divulgació dels valors parcs permet acollir usos que no del parc. Carretera de les Aigües. necessiten la naturalesa especí- Passeig que representa un espai fica del parc natural i augmentar distintiu i identitari del parc, uns l’oferta d’ús de lleure, actualment ja dels seus reclams insubstituï- present en aquests espais. L’àmbit bles. És important reconèixer-ne pot oferir alternatives reals fora del el caràcter actual i intentar apro- nucli interior del parc amb la fina- fitar-ne l’alta freqüentació per litat de retenir les pressions a la convertir-lo en un node de foment seva vora. i comunicació dels valors del parc. El gradient d’intensitat: nodes i zones tranquil·les Font: BR La necessitat d’un límit del parc natural recognoscible Font: BR Millorar la connectivitat entre barris: El camí de mitja cota Font: BR 184 TERRITORI RONDES COLLSEROLA-BARCELONA ELS ITINERARIS natural. El pas d’un ambient a l’altre La definició dels recorreguts hauria hauria de ser evident per tal d’activar de ser coherent amb l’estratègia d’in- la consciència de la ciutadania sobre tensitat d’ús. En aquest sentit, és els valors del parc i la importància important configurar els camins que de protegir-los. En aquest sentit, és connecten els nodes d’activitat en important que es promoguin actua- forma de circuit tancat, amb punt cions paisatgístiques que, amb pocs d’inici i final a la ciutat, i preferible- recursos, dignifiquin l’espai i potenciïn ment vinculat a una parada de trans- la percepció dels valors del parc. port públic. Els camins ubicats a les zones tranquil·les haurien de limi- RECUPERAR L’AGRICULTURA tar-se a un nombre reduït i amb inten- L’estratègia d’implantació de l’activitat sitats d’ús baixes. agrícola al vessant barceloní del parc es considera important ja que, més enllà de la recuperació d’una activitat tradicional, el foment de l’agricultura permet establir noves sinergies entre L’estructura dels itineraris la muntanya i la ciutat, fomentant una relació productiva i un millor equilibri Font: BR ambiental. La implantació d’activitat agrícola hauria de combinar-se amb EL CAMÍ A MITJA COTA la recuperació de la vegetació pròpia Paral·lelament, amb l’objectiu de de la serralada. millorar la connectivitat longitudinal entre els barris del vessant barceloní, RECUPERAR ELS DRENATGES es proposa potenciar un camí que Els drenatges són espais duals: intenti recosir els barris de manera d’una banda, resguarden un nivell longitudinal per sobre de la ronda. de «naturalitat» alt i són claus per La seva vocació no és substituir els a la funcionalitat ecològica, ja que camins de cotes més altes, immersos són conductors de fluxos ecolò- en el parc i amb vistes panoràmiques gics; de l’altra, són elements que rela- a la ciutat, sinó contribuir a l’activació cionen ciutat i parc i poden ser la de les zones verdes que ja hi ha i, en base per a la creació de paisatges certa manera, reduir l’efecte barrera singulars, específics i distintius del provocat per la presència de les grans vessant. Els drenatges més impor- peces d’equipaments. tants poden tenir un paper significatiu en zones tranquil·les, i els menors UN LÍMIT RECOGNOSCIBLE poden assumir un ús social regulat, Dissenyar una línia de contacte clara i per exemple, com a parcs urbans o recognoscible entre el parc i la ciutat elements definitoris per a renatura- pot contribuir a la protecció de l’espai litzar el teixit urbà. 185 TERRITORI RONDES Front Una nova façana urbana de Ronda a la ronda Litoral La transformació del barri de la Aquesta nova relació entre Marina del Prat Vermell, la consoli- la Marina i la Zona Franca ha de dació de la Fira i els desenvolupa- permetre vertebrar un nou front ments terciaris al llarg del passeig de de ronda, a la banda de mar de la la Zona Franca fan que la connexió ronda Litoral, que doni continuïtat a entre l’àmbit de la Marina i el centre l ’avinguda del Parc Logístic i connecti de la ciutat pel peu de Montjuïc sigui el Parc Logístic amb el sector A prioritària. Tanmateix, la Marina ha de (Edifici BP i el Centre de Serveis de resoldre l’actual relació amb el polígon la Zona Franca) dotant-la de qualitat de la Zona Franca tant a través del urbana i de nous usos terciaris. carrer A pel passeig de la Zona Franca com pel carrer E per l’avinguda Joan Carles I a l’Hospitalet del Llobregat. Marina del Prat Vermell Av. Joan Carles I Passeig de la Zona Franca Parada Metro Parc Logístic Av. Parc Logístic RONDA LITORAL L9 L2 L10 Futura parada Zona Franca Metro Carrer E Carrer A Port de Barcelona Font: BR 186 TERRITORI RONDES Corredors Per a la millora de l’habitabilitat dels espais verds entre del delta del Llobregat Montjuïc i el Llobregat La transformació dels polígons indus- Llobregat i Montjuïc. Aquests corre- trials de la plataforma econòmica del dors verds han de funcionar com a delta del Llobregat en àmbits més ròtules de connexió entre els entorns «habitables» per a les persones que urbans i els espais lliures i les àrees hi treballen ↗ i que pugui oferir opor- naturals, tot mantenint la seva funció tunitats de gaudi per al conjunt de actual d’infraestructures per al trànsit la ciutadania, passa per la reformu- i sumant-hi, allà on la secció ho lació de determinades vies com a permeti, la funció de corredors vege- «corredors verds» amb l’objectiu de tals que contribueixin a la millora de la formar una xarxa contínua entre el riu caminabilitat i vitalitat de tot l’àmbit. L’Hospitalet Parc agrari de Llobregat Barcelona El Prat de Llobregat Montjuïc Zona Franca Aeroport del Prat RONDA LITORAL Futura parada Metro Riu Port de Barcelona Espais protegits Llobregat Platges Font: BR Espais protegits → 69, Rondalles 187 TERRITORI RONDES ACCESSOS AL PORT DE BARCELONA Accessos Actuacions al Port estratègiques per a la plataforma econòmica de Barcelona del delta del Llobregat CONNEXIÓ DE LA XARXA VIÀRIA enllaçar amb el pont de Nelson ESTRUCTURANT AL NOU ACCÉS Mandela i connectar directament SUD AL PORT DE BARCELONA la Fira, el pas per sota de Can Tunis La construcció del nou accés viari i l’obertura del carrer E de la Zona sud al port pel marge esquerre del Franca cap a l’aeroport. Llobregat i la llera antiga del riu ↗, a càrrec del Ministeri de Foment, MILLORA DE LA XARXA FERRO- és una actuació estratègica per al VIÀRIA A L’ÀMBIT DE LA PLATA- Port de Barcelona. Tanmateix, per FORMA ECONÒMICA DEL DELTA tal que aquest accés pugui benefi- DEL LLOBREGAT ciar el conjunt de la plataforma econò- El trasllat de l’activitat logística i les mica del delta del Llobregat, cal esta- noves terminals de contenidors del blir connexions entre la nova via i el port cap al sud ha d’anar acompa- seu entorn a part del port. Els polí- nyat en els pròxims anys d’un nou gons de la Zona Franca, Pedrosa, el accés ferroviari i noves terminals Parc Logístic, les ZAL i el port formen de càrrega/descarrega que s’ubi- un conjunt indissociable de siner- caran tant a l’antiga llera del Llobregat gies que interactuen entre ells i, per com al marge esquerre de la llera tant, aquesta connexió forma part de desviada, cosa que donarà més la seva relació natural. Aquest efecte complexitat, però també eficiència i de malla aconseguirà, a més, una flexibilitat, a la xarxa actual. Això farà reducció de les externalitats ja que necessari un desenvolupament coor- disminuirà les longituds de recorregut. dinat de les diferents actuacions Aquestes millores es concreten en previstes: un nus de connexió entre el carrer A ↳ Ramal ferroviari del carrer 4. i el carrer 114 mitjançant un pas supe- El manteniment i la instal·lació rior sobre l’autovia que incorpora els d’amplada mixta al ramal del carrer ramals de connexió amb aquesta. 4 maximitza l’eficiència de la xarxa Així es restableix també la connexió ferroviària del port i representa un entre ambdós costats de l’antiga factor important de resiliència de la llera, que quedaria tallada pels nous xarxa. El port tindrà tres punts de accessos viaris i ferroviaris. connexió amb la xarxa ferroviària. A més llarg termini, una nova ↳ Nou accés ferroviari sud al port connexió al carrer E p ermetria de Barcelona. Consisteix en un Connexió de la xarxa viària estructurant al nou accés sud al port de Barcelona Font: BR 188 → 116, Rondalles TERRITORI RONDES ACCESSOS AL PORT DE BARCELONA nou accés pel marge esquerre del a contenidors (que substituirà i Llobregat en amplades estàndard millorarà la del Morrot) i l’altra a i ibèrica. ferroutage o transport multimodal ↳ Noves terminals de C/D i E/R. (càrrega de camions i semiremolcs) Situades a l’antiga llera i al marge que crearan sinergies amb les esquerre del nou Llobregat i al moll internes al port, aportant-hi més del Prat, n’hi ha una de dedicada trànsit i destinacions. Xarxa viària existent Nou accés ferroviari Xarxa viària proposta Noves terminals de càrrega Nou accés viari i descàrrega Nous nusos viaris Xarxa ferroviària existent Xarxa ferroviària existent de SANT BOI DE SANT BOI DE LLOBREGAT LLOBREGAT TAV (En discontinu s’indiquen els trams soterrats) CORNELLÀ DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT LLOBREGAT BARCELONA BARCELONA L’HOSPITALET DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT LLOBREGAT Fira Fira EL PRAT DE Barcelona EL PRAT DE LLOBREGAT Polígon LLOBREGAT Polígon Barcelona Pedrosa Pedrosa Mercabarna Mercabarna Polígon de la Polígon de la Zona Franca Zona Franca Pont N Aeroport del Prat elson er E Aeroport del Prat M arr a C RONDA LITORAL RONDA LITORAL ndela Terminal Ferroutage Carrer A Port de Barcelona Port de Barcelona Carrer 114 ZAL Prat Terminal Terminals ZAL Prat Nova Llera Antiga Llera Terminal Moll Prat Terminal Hutchison Connexió de la xarxa viària estructurant al Millora de la xarxa ferroviària nou accés sud al port de Barcelona a l’àmbit de la plataforma econòmica del delta del Llobregat Font: BR Font: BR Riu Llobregat Riu Llobregat 189 TERRITORI RONDES MARC MONTLLEÓ La Ronda és…? La Ronda és... podria ser una adaptació continuïtat i facilitar les relacions entre de Shakespeare del ser o no ser: la Ron- teixits residencials no és sempre factible, da és o no és una via ràpida per despla- ja que la infraestructura va en trinxera o çar-se majoritàriament amb vehicle pri- acota i fragmenta les continuïtats. vat. És l’anell viari que et permet saltar Les rondes són generadores d’exter- fàcilment Barcelona des del Besòs fins al nalitats ambientals. Un dels grans focus Llobregat, però també és una via que cre- emissors de contaminats atmosfèrics per ua 57 barris; la Ronda és la que apropa, la intensitat de trànsit que acull. També com a mínim en distància rodada, bar- són una de les principals fonts d’emissió ris tan distants com Sarrià-Sant Gervasi de soroll, fet que ha provocat nombroses amb Canyelles o Roquetes, o el Poble-sec protestes veïnals en determinats barris amb Sant Andreu. de la ciutat, i ha propiciat la realització La Ronda va més enllà de Barcelona; d’algunes cobertures i mesures per ate- aproxima també municipis metropo- nuar aquest impacte. litans com, Cornellà, Esplugues o Sant La majoria de ciutats europees han co- Adrià. Però la Ronda és també la infraes- mençat una lluita contra la contamina- tructura que ens evita trànsit de pas per ció atmosfèrica. Moltes estan limitant dins de la ciutat i és la via que intercon- l’espai per al vehicle privat i eliminant necta les grans infraestructures d’accés dels centres els vehicles. O només per- i sortida a la ciutat. metent l’accés a vehicles nets, les urbs Els nusos que configuren la pota sud, estan plantejant un canvi en la mobili- el Nus de la Trinitat i de la C-31 i la ronda tat. En aquest context les rondes són el Litoral a Sant Adrià de Besòs, generen es- yin i el yang. Per què, si no existissin, per pais intersticials. Són indrets que perme- on circularien tots aquests vehicles? Bar- ten ser repensats i se situen als territoris celona i el continu urbà continuen sent on les infraestructures perden la lògica un pol d’atracció molt potent, ja que hi urbana i, per tant, no s’integren en l’ha- ha una elevada concentració de llocs de bitabilitat de l’entorn. treball i, per tant, la ciutat segueix atra- Les Rondes avui són un límit. Ara, per ient molts desplaçaments, i molts d’ells, exemple, en cas d’episodi de contamina- malauradament, són en vehicle privat. ció no es podrà entrar al continu urbà in- Hi ha una gran quantitat d’infraestruc- trarondes, de manera que també actu- tures de transport planificades tant pel aran com una frontera. Les rondes són PDI com pel PTMB pendents d’executar, barrera també entre barris o per a la ma- algunes de les quals facilitarien canvis en teixa continuïtat dels espais verds, per la el repartiment modal i permetrien que els qual cosa relligar el vessant barceloní de fluxos d’entrada i sortida al pla de Barce- Collserola amb els parcs que hi ha a tocar lona fossin diferents. Moltes d’aquestes de la Ronda no sempre és possible. Donar infraestructures fa dècades que estan pla- 190 TERRITORI RONDES MARC MONTLLEÓ nificades i no s’han engegat; algunes tri- Com podem utilitzar el big data per mi- garan encara força anys a fer-se i d’altres llorar la mobilitat, la seguretat i els pos- segurament no les veurem mai. Aquest sibles impactes ambientals de les con- fet resta capacitat d’accessibilitat al pla gestions? de Barcelona mitjançant transport pú- Com podem dotar d’una mobilitat més blic col·lectiu. Segurament calen siste- sostenible als entorns dels barris de mun- mes menys costosos i més flexibles, com tanya? Com establim un verd estructu- podrien ser els busos en carrils específics, rant que ens permeti relligar des del Parc amb poques parades i freqüència elevada. Agrari, el Llobregat i l’àmbit del Pla del Els canvis en el món del treball (teletre- Delta amb tot el front litoral fins al futur ball, automatització de tasques), els aven- barri de les tres xemeneies? ços tecnològics i els canvis en la mobilitat En quins indrets podem guanyar es- faran que puguem pensar en unes infra- pais verds que ens permetin millorar la estructures diferents. El repte és gran ja prestació de serveis socioambientals, i que estem més acostumats a fer de nou que ens facin més resilients davant del que a repensar usos. Caldrà interpretar canvi climàtic? les oportunitats de manera col·lectiva, di- Com recollim les polítiques ambientals versa i plural i amb mirada a llarg termini. com ara l’augment del verd a la ciutat, Les rondes ens han d’ajudar a fer aquesta la recuperació d’un cicle de l’aigua més transició que no sabem exactament com natural, les polítiques de ciutat jugable, serà, ens han de facilitar reduir els vehi- el Pla Clima, l’economia verda i circular, cles arreu, i s’hauran de reinventar. el Pla del Verd i la Biodiversitat, el Pla de Pot semblar un contrasentit i a més ar- l’Arbrat, el nou Mapa Estratègic de So- riscat, però les rondes han de ser un banc roll, les mesures de reducció de la conta- de proves. Ja a l’Agenda Besòs es proposa minació atmosfèrica, o la transició cap a provar nous paviments reductors de so- la sobirania energètica? roll més eficaços per tal de veure com re- El Territori Rondes ha de ser un espai baixar l’externalitat acústica a les zones d’experimentació i d’innovació en l’apli- de més fricció. Es planteja testar, en de- cació d’estratègies, que ens permetin as- terminats indrets, pantalles acústiques solir els objectius de les polítiques ambi- per reduir l’impacte sonor sobre el parc entals mencionades. Fluvial i les façanes de Sant Adrià i San- Les rondes són part de la solució a ta Coloma de Gramenet. aquestes preguntes i són l’element comú Repensar les cobertures de les rondes que apropa els barris i els parcs que les és avui una necessitat, com també reac- envolten, escurcen la distància temporal tivar-les, dotar-les de més activitat, in- entre el Llobregat i el Besòs i ens faciliten corporar-hi criteris inclusius, millorar-ne la connexió mar i muntanya. Però s’han les connexions, diversificar-ne els usos i de readaptar per tal que puguin contri- fer-les més polivalents. I, sobretot, ade- buir a la millora de la qualitat ambiental quar-les a les noves demandes socials i metropolitana. El Territori Rondes és... ambientals. una oportunitat!! MARC MONTLLEÓ BALSEBRE. Director de l'Àrea de Medi Ambient i Eficiència Energètica de Barcelona Regional. 191 AUTORS IOANNA SPANOU MARC A. GARCÍA I LÓPEZ Doctora Arquitecta i paisatgista. Des del 2002 Enginyer de Camins, Canals i Ports (1982) combina l’activitat acadèmica i professional: i doctor en Ciències del Mar (1990) per Col·labora amb el Centre de Recerca i Projectes la Universitat Politècnica de Catalunya. de Paisatge (UPC) i amb diversos estudis Catedràtic de l’Escola Tècnica Superior professionals, desenvolupant projectes i d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de estudis d’anàlisi i planificació estratègica en Barcelona entre els anys 1991 i 2000. Entre els l’àmbit del paisatgisme i l’urbanisme. Pel que anys 2001 i 2004 va ser subdirector general fa a l’àmbit acadèmic, des del 2006 col·labora de Planificació i Projectes de la Direcció com a professora adjunta amb el Màster General de Ports i Transports de la Generalitat en Arquitectura del Paisatge i el Màster de Catalunya. Entre els anys 2005 i 2014 va universitari en Paisatgisme (MBlandarch). treballar com a director tècnic de l’Autoritat Des de 2014 es professora associada del del Transport Metropolità de Barcelona. Departament d’Urbanisme, DUOT, ETSAB, L’1 d’octubre del 2014 va ser nomenat director UPC. Actualment és cap d’Anàlisi de de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit del Pla Barcelona Regional. Delta del Llobregat de l’Ajuntament de Barcelona. CARME RIBAS SEIX Arquitecte titulada a l’Escola Tècnica Superior MARC MONTLLEÓ BALSEBRE d’Arquitectura de Barcelona i diplomada en Nascut a Barcelona 1971, llicenciat en Biologia Arquitectura del Paisatge. Va treballar al per la Universitat de Barcelona. Màster en Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament Enginyeria Ambiental per l’ICT i la Univer- de Barcelona, entre 1980 i 1987. Des de 1985 sitat Politècnica de Catalunya. Des de 1999 fins a 2017 ha compartit estudi professional treballa a l’empresa pública Barcelona Regi- d’arquitectura amb Pere Joan Ravetllat. onal. Director de Projectes Ambientals des Es professora de Projectes Arquitectònics de 2011. Professor del Màster de Gestió de la a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya de Barcelona on també ha exercit com a des de 2008, «Medio Ambiente y metabo- professora a la titulació de Paisatgisme. lismo Urbano» i «Nuevos paradigmas de Soste- Actualment és gerent del Consorci del Besòs. nibilidad Urbana». Coordinador del mòdul «Metabolismo Social, Sostenibilidad» del Màster «Desarrollo Urbano y Territorial» de MIQUEL PYBUS OLIVERAS la UPC des de 2015. Geògraf per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Estudis Territorials i de la Població per la mateixa UAB i Màster en Gestió Urbana a la Erasmus University de Rotterdam. Ha estat investigador a l’Observatori de la Urbanització (OU) i a l’IGOP (Institut de Govern i Polítiques Públiques) de la UAB. L’any 2011 s’incorpora a Barcelona Regional. Actualment és cap d'Estratègia Urbana de Barcelona Regional. 192