INTRODUCCIÓ JOSEP BOHIGAS 65 RONDALLES 67 Introducció RONDALLES. ADRIÀN CRESPO, Des-cobrir les Rondes MARTA TORRENT 69 Ana Cañete / Zona Franca 73 Jordi Ham-man / Port de Barcelona 78 Ricard Rodríguez / El Morrot 82 Assumpta García / Poblenou 87 Xavier Claramunt / Diagonal Mar 91 Carmen Galindo / La Mina Aquest llibre (o més ben dit llibreta) sobre la Ronda vol ser 96 Rosa Deulofeu / Santa Coloma un document de treball que pretén posar sobre la taula una 100 William Benítez / Nus de la Trinitat discussió sobre una infraestructura que molt probablement 105 Pilar Laborda / Torre Júlia Enric Steegman / Avinguda Tibidabo madurarà i mutarà a mesura que certs esdeveniments es 109 116 Xavier Pérez / Ronda de Dalt vagin confirmant. La suposada «defunció» del vehicle privat tal com ara l’entenem comença a ser una realitat, almenys en els posicionaments ide- ològics, culturals i fins i tot normatius, que li estan començant a barrar el pas a molts espais de la ciutat. La salut, la justícia socioespacial, l’esgota- 121 TERRITORI RONDES ment dels carburants i les promeses sobre tecnologies intel·ligents i resi- 123 Introducció lients són només alguns dels nous ingredients que poden canviar defini- 125 Les Rondes: Una agenda de futur tivament la manera com ens movem a la ciutat. 132 Cap a un nou model del litoral de Les autopistes urbanes, com les rondes, potser no desapareixeran, però Barcelona. MIQUEL PYBUS sí que s’adaptaran per donar cabuda a sistemes de mobilitat compartida, 136 El Besòs en l’imaginari urbà i metropolità de Barcelona. en que esdevindran menys autopista i més carrer. Es potenciarà l’habi- CARME RIBAS 140 Collserola: un bé comú. IOANNA SPANOU tabilitat del territori i una millor transversalitat, alhora que es matisarà la 144 A ponent de Montjuïc, a redós del duresa que presenten i les altes velocitats per integrar-se millor a la ciu- port, a llevant de l’aeroport: els reptes tat de les persones... o potser no. Potser passarà tot el contrari i els veïns, de la plataforma econòmica del delta farts de conviure al costat de les rondes, n’acabaran exigint la cobertura del Llobregat. MARC A. GARCÍA absoluta, soterrant milers de vehicles autònoms que hi passaran a tota PROJECTES BARCELONA REGIONAL velocitat. Una possibilitat (la de cobrir-la), que serà difícil de finançar i que 150 Marina del Prat Vermell pot convertir la Ronda en una infraestructura edificada, on es trauria ren- 156 Peu de Montjuïc diment de l’espai que ocupa amb nous programes habitats... O potser no 158 Parc de la Ciutadella passarà cap de les dues coses o totes dues simultàniament. O potser ens 162 Port Olímpic esperen noves idees que ara són difícils d’imaginar. 168 Litoral Besòs 174 Les vores del riu Besòs En tot cas, les administracions hauran d’estar atentes i liderar un canvi de 178 Polígons del marge dret del riu Besòs paradigma que afecta profundament el model de ciutat actual i, en defi- 182 Collserola-Barcelona nitiva, el model de planeta. Les metròpolis no poden esperar a veure què 186 Front de Ronda passa, i ser tan reactives com ho han estat en el cas dels efectes perver- 187 Corredors verds entre Montjuïc sos del turisme o el canvi climàtic, on les respostes s’han basat més en el i el Llobregat camp de la resistència (que no resiliència) i menys en el de la recerca de 188 Accessos al Port de Barcelona nous imaginaris engrescadors. 190 La Ronda és…? MARC MONTLLEÓ Josep Bohigas. Director General de Barcelona Regional 193 DES-COBRIR LES RONDES INTRODUCCIÓ ÍNDEX En aquest sentit, aquest capítol del llibre vol obrir i compartir el coneixe- ment que es té de la Ronda per començar a avançar en la recerca amb les 206 202 universitats cap a la cocreació de respostes proactives a aquests grans 2 1 reptes urbans. FINESTRELLES ETSAB 241 208 8 7 235 La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, 9 244 UIC la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda és un espai ENRIC BATLLE BARCELONA PONT DEL ETSAB viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Fusionant ciutat SCHOOL OF MOLINET i natura ARCHITECTURE Les rondes són diverses i, sovint, donen respostes contradictòries 246 238 a les necessitats de la ciutadana. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. Des-cobrir les LACOL IBON BILBAO 211 Rondes junts és començar a compartir aquest futur. 3 Descobrir les Del llit a la Ronda rondes des de PARC DE LA l’experiència SOLIDARITAT Aquest capítol és la crònica d’una iniciativa acadèmica –una hackató– 2 7 que es va organitzar en el marc de la CTPA (Conferderació de Tallers de Projectes d’Arquitectura) amb motiu dels 25 anys de Barcelona Regional i la Biennal de Pensament Ciutat Oberta de Barcelona, i que va perme- 1 228 tre que 500 estudiants de nou escoles d’arquitectura entressin en con- 8 6 tacte directe amb les rondes per repensar-les i resoldre reptes pràctics 3 PARC DEL 252 de manera col·lectiva. FÒRUM La Hackató Des-cobrir les rondes, ha estat el tret de sortida de l’any aca- TON SALVADÓ Civilitzem les dèmic 2018-19. Els estudiants de diferents universitats van fer tota la volta rondes? 6 a la Ronda durant dos dies, caminant, amb bicicleta i amb Golondrina, car- tografiant, organitzant accions i debats, i posant sobre la taula qüestions i reptes sobre el futur de la infraestructura i el seu territori. Dos dies de gran intensitat acadèmica i d’activisme on es van preparar els enunciats i les bases per al treball que han de desenvolupar durant tot el curs. 4 4 214 Gràcies a tots els alumnes1, professors i escoles d’arquitectura (ETSAB, ETSAV, EAR Reus, IAAC, UIC, la Salle, KU Leuven, Universitat della Sapienza HORTS 5 GRAN VIA 5 221 i Università degli studi di Genova) que hi han participat i que, amb un gran entusiasme i generositat, ho han fet possible. La hackató només ha estat ESCOLA MUNICIPAL DE I T I N E R A R I S VELA. PORT OLÍMPIC una primera capa que cal estendre per incorporar altres disciplines que aportin mirades diferents i permetin fer més profunda i pública la refle- B I C I C L E TA T R O B A D E S xió, i que esperem que derivi en una propera i vinculant transformació. G O LO N D R I N A A R T I C L E S 224 C O T X E R O N D E S DAVID BRAVO A U T O B U S Una altra Ronda? Vols veure les imatges A continuació cerca l’usuari JOSEP BOHIGAS ARNAU. Director general de Barcelona Regional. del llibre animades barcelonaRegional i clica a la pestanya amb so i moviment? de seguir. Per a gaudir del contingut Descarrega’t l'app HP audiovisual caldrà obrir l’app, clicar Reveal al teu mòbil i el cercle blau i apropar l’objectiu de 1 — Els treballs finals d’aquests alumnes no estan recollits en aquesta publicació ja que el curs encara no ha acabat. registra-t’hi. la càmera del teu mòbil a les imatges En el decurs de l’any acadèmic tindran noves oportunitats per socialitzar-se amb noves conclusions sobre el futur Android iOS del llibre que venen acompanyades de la ciutat. d’aquesta icona. T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A T R O B A D A DES-COBRIR LES RONDES INTRODUCCIÓ En aquest sentit, aquest capítol del llibre vol obrir i compartir el coneixe- ment que es té de la Ronda per començar a avançar en la recerca amb les universitats cap a la cocreació de respostes proactives a aquests grans reptes urbans. La Ronda és... La Ronda és ciutat, la Ronda és metropolitana, la Ronda és connector i la Ronda és frontera. La Ronda és un espai viscut, obert, sofert, de relació, que connecta, separa i ofega. Les rondes són diverses i, sovint, donen respostes contradictòries a les necessitats de la ciutadana. La Ronda representa un model de ciutat passat i un model de futur en transformació. Des-cobrir les IBON BILBAO Del llit a la Ronda Rondes junts és començar a compartir aquest futur. Aquest capítol és la crònica d’una iniciativa acadèmica –una hackató– que es va organitzar en el marc de la CTPA (Confederació de Tallers de Projectes d’Arquitectura) amb motiu dels 25 anys de Barcelona Regional i la Biennal de Pensament Ciutat Oberta de Barcelona, i que va perme- tre que 500 estudiants de nou escoles d’arquitectura entressin en con- tacte directe amb les rondes per repensar-les i resoldre reptes pràctics de manera col·lectiva. La Hackató Des-cobrir les rondes, ha estat el tret de sortida de l’any aca- dèmic 2018-19. Els estudiants de diferents universitats van fer tota la volta a la Ronda durant dos dies, caminant, amb bicicleta i amb Golondrina, car- tografiant, organitzant accions i debats, i posant sobre la taula qüestions i reptes sobre el futur de la infraestructura i el seu territori. Dos dies de gran intensitat acadèmica i d’activisme on es van preparar els enunciats i les bases per al treball que han de desenvolupar durant tot el curs. Gràcies a tots els alumnes1, professors i escoles d’arquitectura (ETSAB, ETSAV, EAR Reus, IAAC, UIC, la Salle, KU Leuven, Universitat della Sapienza i Università degli studi di Genova) que hi han participat i que, amb un gran entusiasme i generositat, ho han fet possible. La hackató només ha estat ESCOLA MUNICIPAL DE VELA. PORT OLÍMPIC una primera capa que cal estendre per incorporar altres disciplines que aportin mirades diferents i permetin fer més profunda i pública la refle- xió, i que esperem que derivi en una propera i vinculant transformació. JOSEP BOHIGAS ARNAU. Director general de Barcelona Regional. 1 — Els treballs finals d’aquests alumnes no estan recollits en aquesta publicació ja que el curs encara no ha acabat. En el decurs de l’any acadèmic tindran noves oportunitats per socialitzar-se amb noves conclusions sobre el futur de la ciutat. 195 INTRODUCCIÓ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Màster Habilitant TTAC Taller Temàtic Arquitectes de Capçalera PFG AC Projecte Final de Grau Arquitectes de Capçalera Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura- Barcelona MBLandArch Màster Universitari en Paisatgisme LUB Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) TAP Taller d’Arquitectura i Projectes (IV, VIII i X) A Escola Tècnica d’Arquitectura a Reus (ETSA urv) C TT Universitat Rovira i Virgili AC PFG Universitat Internacional de Catalunya (UIC/Barcelona School of MBARCH Architecture MÀSTER HABILITANT Projectes 5 i 6 CTPA DARCH Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC) MBLAN LUB MAcT Master in City and Technology MACT Katholieke Universiteit Leuven Faculty of Architecture UNIVE MAIB 14 Design Studio DE G R E S N IT O AT V A La Salle-Universitat Ramon Lull Università della Sapienza - Sapienza Università di Roma Università degli studi di Genova 196 UNIV D E E R L S L I S A TÀ APIENZ T A AP T IV AP T V A III P X MAIB 14 TE S JEC -6O 5 PR INTRODUCCIÓ PARTICIPANTS Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Màster Habilitant TTAC Taller Temàtic Arquitectes de Capçalera PFG AC Projecte Final de Grau Arquitectes de Capçalera Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona MBLandArch Màster Universitari en Paisatgisme LUB Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) TAP Taller Arquitectura I, i Projectes (IV, VIII i X) Escola Tècnica d’Arquitectura a Reus (ETSA urv) A Universitat Rovira i Virgili C TT Universitat Internacional de Catalunya (UIC/Barcelona School of AC PFG Architecture MBARCH Projectes 5 i 6 MÀSTER HABILITANT Institute for Advanced Architecture of Catalonia (IAAC) CTPA DARCH MAcT Master in City and Technology MBLAN LUB Katholieke Universiteit Leuven Faculty of Architecture MACT MAIB 14 Design Studio UN D IV E ERS La Salle-Universitat Ramon Lull GEN IT O AT V A Università della Sapienza - Sapienza Università di Roma Università degli studi di Genova UNIV D E E R L S L I S A TÀ A PIENZ T A AP T IV AP T V A III P X 197 MAIB 14 TE S JEC 6 RO 5- P DES-COBRIR LES RONDES INTRODUCCIÓ Hackató «Des-cobrir les Rondes» 19-21 d’octubre 2018 La idea és simple: posa cinc-centes pregunta i començar a albirar a persones a pensar sobre un mateix l’horitzó els següents vint-i-cinc anys tema en un mateix espai durant un de rondes i de ciutat. En bicicleta i a període curt de temps i, per força, per peu, després de xerrades i activitats simple probabilitat, n’emergirà una a diferents punts del territori, i havent solució. Això són les hackatons, mara- assolit a més un objectiu valuós pel tons de hackers que s’ajunten per sol fet de fer-ho: començar a robar les desenvolupar programari de manera rondes al cotxe i, per tant, donar-los col·laborativa en poc temps. I si ho un ús diferent. fan els informàtics amb els seus ordi- I tot plegat, per què? A Barcelona, nadors, per què no poden fer-ho els en aquest cas, no som més llestos arquitectes a la ciutat? D’això es trac- que la resta. Senzillament ens afegim tava, doncs. De caminar les rondes, de a la reflexió sobre els anells viaris en «posar el cos», en paraules de Marina què estan immerses altres ciutats Garcés, perquè cinc-cents estudiants com ara Moscou, amb el seu Garden d’Arquitectura puguin viure, entendre Ring; l’A10 d’Amsterdam, o París i la i pensar aquesta infraestructura seva Périphérique. Calia fer-ho tard monstruosa en primera persona. o d’hora, i aquí ens ho vam fer venir La pregunta tampoc no podia ser més bé per aprofitar la confluència de senzilla: què cal fer amb les rondes? tres esdeveniments: se celebrava Cal fer-ne alguna cosa? Probable- a la primera edició de la Biennal de ment, després de més de vint-i-cinc Pensament Barcelona Ciutat Oberta, anys de circulació ininterrompuda tocava la tercera trobada de la CTPA de cotxes ha arribat l’hora de capgi- i Barcelona Regional feia ja vint-i-cinc rar-la ↗. O potser només hi falta espai, anys. perquè ha arribat al límit de la seva Aquesta estranya gimcana, que capacitat i necessitem que absorbeixi donaria, a més, el tret de sortida a encara més trànsit ↗. Amb aquest cap l’any acadèmic de tots els estudiants de setmana els estudiants dels dife- d’Arquitectura que hi participaven, rents tallers que formen part de la seria la nostra manera particular de Confederació de Tallers de Projectes començar el que ja estan fent altres d’Arquitectura (CTPA), distribuïts de metròpolis europees. Un primer pas, manera aleatòria en equips promiscus, com qualsevol altre, per adaptar el intentarien respondre aquesta territori al nou segle. ⬑ Al llarg del capítol es remarquen als laterals de les pàgines alguns enllaços a altres pàgines del volum, amb els quals hi ha una relació de contingut. En el text ve marcat amb una fletxeta negra (↗). 198 → 20, n Rondes → 58, n Rondes DES-COBRIR LES RONDES INTRODUCCIÓ Hackató «Des-cobrir les Rondes» 19-21 d’octubre 2018 Imatges del vídeo i enllaç (QR) al video resum de la Hackató. 199 FINESTRELLES UIC ETSAB PARC DE LA SOLIDARITAT HORTS GRAN VIA 200 PONT DEL MOLINET PARC DEL FÒRUM ESCOLA MUNICIPAL DE VELA TRACKING ITINERARIS Els moviments dels participants durant la hackató van ser registrats per una app de tracking. Aquesta imatge és el resultat de tots els recorreguts realitzats durant l'esdeveniment. 201 DES-COBRIR LES RONDES ETSAB TROBADA ETSAB 1 Una introducció a les rondes: d’on venim i on som L’objectiu del primer matí a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és presentar les escoles participants (estudiants i professorat) i generar un punt de partida comú des del qual enfrontar-se al repte de recórrer les rondes. Es plantegen algunes de les idees bàsiques sobre la infraestructura: la seva his- tòria, l’estat actual en dades i projeccions futures a par- tir de nous paradigmes de mobilitat. També s’introduei- xen els enfocaments dels treballs de curs de cada un dels tallers participants. 202 DES-COBRIR LES RONDES ETSAB Les vuit del matí d’un dissabte 20 de pluja és una hora prohibi- tiva per a gairebé qualsevol. DISSABTE Però allà érem, un 20 d’octubre, 08:00 acabats de llevar, a la porta de darrere de l’ETSAB. Comen- çaven els preparatius i l’organització repartia acreditacions i un manat d’armilles verdes que identificarien la taca de ciclistes, estudiants i professors al llarg del cap de setmana. Dins de l’edifici, a les aules de l’escola, els vídeos elaborats pels tallers d’arquitectura es repe- tien en bucle com a pròleg de les jornades. I dins la sala d’actes, la introducció. Josep Bohigas va emmarcar l’acte i recordava, per «Hem de ser capa­ fer èmfasi en l’oportunitat de la idea, que era ços de construir la el tercer «sarau» que fa la CTPA després del permeabilitat de pis pilot i la superilla. Les expectatives eren les rondes i tam­ altes. L’arquitecte i catedràtic d’Urbanisme bé hem de poder Josep Parcerisa ↗ va entrar en matèria amb desmuntar enllaços una petita història de les rondes, des del 1992 viaris obsolets com fins al 2004. és el cas de Fines­ Dibuixa una ciutat de Barcelona prèvia a la trelles que obtura infraestructura, on l’Eixample feia d’autopista la Diagonal» i unes rondes que, malgrat les crítiques, es van fer molt bé. Recorda allò de què la ronda no és una sinó moltes, que s’adapten bé al territori per on passen i que a vora-mar, per exemple, es van saber soterrar per poder obrir l’urbs a la Mediterrània. Que són auto- pista i al mateix temps, gràcies a les vies late- rals, també són carrer. Cristina Jiménez ↗, cap d'Estudis de Mobi- litat a Barcelona Regional, va fer una avalu- ació en xifres del que passa a les rondes i en conseqüència a la ciutat, d’entre les quals en «La ronda són va destacar una: 760.000 vehicles circulen moltes rondes, i al cada dia per la infraestructura. És a dir, que, litoral es van sote­ des del punt de vista de la demanda, està rrar per poder obrir gairebé al màxim de capacitat. Tot plegat en la ciutat a les noves una ciutat on, malgrat l’excés de cotxe, es platges» camina molt. Va fer una crida, com no podia de JOSEP PARCERISA Catedràtic d’Urbanisme de l’ETSAB → 4, n Rondes → 28, n Rondes 203 DES-COBRIR LES RONDES ITINERARIS I TROBADES ser d’una altra manera, a repensar-les. Final- ment, Manel Villalante, de la Direcció General d’Estratègia i Desenvolupament de Renfe ↗, ens va projectar deu, vint, trenta anys cap al futur de la mobilitat i ens va fer qüestionar-nos com governarem la disrupció digital de plata- formes com Uber en un context on la indús- tria de l’automoció porta molt avantatge a les «Les rondes tenen administracions. No sembla que el vehicle un paper clau en la privat, en qualsevol cas, desaparegui de les mobilitat d ’accés a nostres ciutats a curt termini. la ciutat, però també La hackató, això sí, posava el seu petit granet fan una f unció de sorra a l’eliminació del cotxe al cinturó. important com a Des d’aquell precís moment, i durant els dos connector urbà dies següents, ens mouríem en bicicleta, a entre barris i muni- peu, en golondrina, en transport públic, per cipis en contacte trams de la ciutat on qui no va amb cotxe no amb les rondes, amb hi acostuma a ser benvingut. Malgrat tot, el sol especial incidència semblava que despuntava i feia més fàcil el en les relacions del tret de sortida. Començaven les suors. front litoral» CRISTINA JIMÉNEZ Cap d’Estudis de Mobilitat de Barcelona Regional «Hi ha una post-car city? Al meu enten- dre, no. El que hi ha és una new-car city» «Cal cobrir les rondes? Entenc que la gent que hi viu davant ho vulgui, però quina és la prioritat de ciutat? Són més estúpids a Nova York per tenir el tren al nivell de les finestres?» MANEL VILLALANTE Director General d’Estratègia i Desenvo- lupament de RENFE 204 → 58, n Rondes DES-COBRIR LES RONDES ITINERARIS I TROBADES ETSAB BARCELONA ↓ ↓ ↓ ↓ Finestrelles ESPLUGUES DE LLOBREGAT 205 DES-COBRIR LES RONDES FINESTRELLES TROBADA Finestrelles 2 Coreografia entre ramats a la frontera de les rondes A Finestrelles, el màster de Paisatge MBLandArch coor- dina la trobada entre ovelles, pastors i participants per demostrar com persones, animals i bicis poden com- partir un mateix espai urbà de manera respectuosa i complementària. La intervenció reprodueix la idea de convertir espais urbans en espais productius, biodiver- sos, sostenibles i connectats, i es localitza en un espai que permet la possibilitat de fer baixar un gran pulmó verd com Collserola a la ciutat consolidada. Font: MBLandarch, ETSAB. Alumnes: Joan Batlle, Clàudia Amías. Col·laborador: Sorigué 206 DES-COBRIR LES RONDES FINESTRELLES I ja al migdia, amb l’app de l’estudi de seguiment de la hackató 20 que ens havia de servir de brúixola, vam arribar a Finestrelles, un prat verd al mig del cinturó amb un enorme cercle rasurat, DISSABTE com un gegantí senyal extraterrestre en un cultiu de blat. Amb un 12:00 origen de fet més terrenal, ens trobàvem al nucli de l’esdeveni- ment dissenyat pel Màster d’Arquitectura del Paisatge de la UPC BarcelonaTech, que dirigeix Enric Batlle. Va ser ell mateix qui ens va donar la benvinguda i va exposar la seva idea del que havia de ser la ronda en la inte- racció amb el verd i amb la serra de Collserola, la seva visió de la ciutat biodi- versa, productiva i ben relacionada amb la geografia ↗. Mentrestant, entre els participants ja havia començat a córrer el rumor que a continuació establiríem contacte «Un model de ciu- amb éssers vinguts de l’espai exterior. tat geogràfica. Una ciutat que recupera Efectivament, entre els brots d’alfals baixava la geografia en la dels turons el nostre visitant: un ramat d’ove- lles a tocar de la ciutat, en terra estranya, qual està inserida» que arribava a pasturar sota els nostres peus. ENRIC BATLLE Director del MBLandarch, ETSAB Al capdavant en Cayetano, el pastor, ens salu- dava afable com si res. Va haver de ser un company seu, un altre pastor, que, tot rene- gant pel happening –«Les ovelles no són joguines!»–, ens va fer entendre que potser els alienígenes en aquell espai reconquerit no eren elles sinó nosaltres, el ramat humà. → 42, n Rondes 207 DES-COBRIR LES RONDES ENRIC BATLLE Fusionant ciutat i natura LA CIUTAT COMPACTA LA CIUTAT DISPERSA Barcelona és una ciutat de carrers, i L’encreuament de la Diagonal amb la ron- l’avinguda Diagonal en seria un bon refe- da de Dalt es va construir exclusivament rent. La secció d’aquesta via, dissenyada pensant en els vehicles privats, i va sig- per Nicolau M. Rubió i Tudurí, distribu- nificar un tall en la connectivitat lenta eix l’espai disponible entre els diferents entre el parc de Cervantes i Esplugues tipus de mobilitat: vehicles privats, au- de Llobregat. Aquest nus viari seria un tobusos, vianants, un passeig lateral re- bon exemple d’un altre model de ciutat: convertit en el traçat del Trambaix i un una ciutat dissenyada des de les grans altre passeig que es transforma en un cor- infraestructures monofuncionals que es redor verd i acull un carril ciclable que col·loquen de manera autònoma sobre el ens permet recórrer els onze quilòmetres territori, sense respectar les condicions que separen el parc de Cervantes i la pla- prèvies que hi havia i sense afavorir els ça del Fòrum. altres tipus de connectivitat. Aquesta avinguda complexa i asimè- El projecte de carril ciclable i per a via- trica és un bon reflex del model de ciu- nants que uneix la Diagonal amb Fines- tat compacta ben urbanitzada –que trelles ha recosit un territori que havia es- hem sublimat com el millor–, tot i que tat fragmentat. Es tracta d’un recorregut la construcció va implicar la desaparició de només vuit-cents metres que, aprofi- de qualsevol rastre de la geografia primi- tant els espais disponibles als intersticis gènia de la ciutat o que el seu ús encara del nus viari, aconsegueix unir la ciutat sigui excessivament contaminant. de Barcelona amb el Baix Llobregat i Coll- serola. Aquest projecte esdevé una ope- ració estratègica que ens permet trencar les barreres que s’havien construït entre la ciutat consolidada i els espais natu- rals propers. •• LA CIUTAT GEOGRÀFICA Encara és possible pensar Ciutat i camp s’han relacionat tradicio- en un altre model de nalment molt malament. La ciutat fagoci- ciutat. Una ciutat biodi- ta tot el territori que necessita, imposant versa, productiva i ben les seves lleis i anul·lant tots els sistemes connectada, on tot flueix. que prèviament s’hi desenvolupaven. 208 DES-COBRIR LES RONDES Finestrelles es troba a la frontera en- La sorpresa va arribar el dia que vam tre la ciutat existent i el Parc Natural de observar que, periòdicament, un ramat Collserola. Per reforçar aquesta situa- baixava assíduament a pasturar des de ció el projecte va prolongar els carrers la muntanya pròxima fins al nou prat ur- existents i va organitzar el sector al vol- bà. Les zones de pastura escassegen en tant d’un gran parc que, plantat exclusi- aquest magma incontrolat d’infraestruc- vament amb vegetació autòctona, fa la tures desbocades, grans equipaments i sensació que la muntanya penetra dins trames urbanes inacabades que anome- de la ciutat. nem metròpoli, i el nostre pastor –Cayeta- Es va substituir el traçat viari previst no– va pensar que era fantàstic que la ciu- –dissenyat exclusivament des de la pers- tat oferís menjar per a les seves ovelles. pectiva del vehicle privat– per un de nou En Cayetano i el seu ramat ens ense- plantejat des de la geografia del lloc, que nyen que encara és possible pensar en fa alhora la funció d’una gran rotonda. un altre model de ciutat. Una ciutat bi- L’avinguda central resultant –un gran odiversa, productiva i ben connectada, prat verd que fa de pulmó i separa amb- on tot flueix: des de l’aigua de pluja que dós sentits viaris– es va plantar amb una retenim i que s’infiltra en el subsòl, el ra- barreja de llavors autòctones que inclo- mat que no distingeix entre camp i ciutat, ïa l’alfals. els ocells i senglars que inunden aquest espai, fins a la ciutadania verda que, ca- minant o en bicicleta, transita les diver- ses parts de la ciutat i els espais naturals que encara preservem. ENRIC BATLLE I DURANY. Director del MBLandarch, ETSAB. 209 ITINERARI Finestrelles ESPLUGUES DE LLOBREGAT ↓ ↓ ↓ Parc de la Solidaritat ESPLUGUES DE LLOBREGAT 210 ITINERARI TROBADA Parc de 3 la Solidaritat Cobrint les rondes, descobrint enllaços La intervenció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del parc de la Solidaritat posa en valor la possibilitat de cre- ar ponts metropolitans que integrin i superin una in- fraestructura com la ronda i generin espais de trobada entre barris històricament separats. La parada permet reconèixer el parc de la Solidaritat com un punt de tro- bada i com a referent a l’hora de recosir teixits, mos- trant, a través de grans imatges, l’evolució de l’espai del parc i el territori durant els darrers cinquanta anys. Parc de la Solidaritat ESPLUGUES DE LLOBREGAT Font: AMB Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya 211 DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI Ben passada la una, els ciclistes es van aturar a 20 la meta volant del parc de la Solidaritat. Aquesta gran construcció fa de pont entre dues Esplu- DISSABTE gues que vivien separades fins a la seva inau- 14:00 guració a finals dels noranta per la gran rasa de la ronda. Avui permet que els veïns de les dues bandes es trobin als bancs i entre la gespa, i que s’oblidin de la remor que a deu metres sota els peus generen els vehicles que travessen la gran infraestructura. ↗ Entre els participants començava a fer-se sentir la gana i sobretot, sota el sol del migdia, la set inclement. Les fonts van fer la seva funció. També els turons artificials i els tobo- gans del parc infantil, que inesperadament es van omplir d’estudiants d’Arquitectura amb ganes de jugar. No va ser llarg, només un parèntesi en el circuit, però va ser el primer cop que vam caminar literalment sobre la ronda, amb una aproximació palpable al que vol dir actuar sobre ella. Al mig, l’Àrea Metro- politana de Barcelona, protagonista de la parada, s ’encarregà d’explicar el projecte del parc i de repartir unes tote bags plenes de documentació que s’afegirien a l’equip bàsic del bon ciclista. 212 → 30, n Rondes DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI Parc de la Solidaritat ESPLUGUES DE LLOBREGAT ↓ ↓ ↓ Horts Gran Via L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 213 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA TROBADA Horts Gran Via 4 La confluència entre tres teixits productius La parada a Horts Gran Via té com a objectiu posar en valor un espai urbà encara per consolidar. A tocar del Parc Agrari del Llobregat, la terminal ferroviària de Can Tunis, el polígon industrial de la Zona Franca i el bar- ri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, en aquest gran àmbit la ronda fa de frontissa entre espais de ca- ràcter divers. 214 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA El seguici de bicicletes arri- 20 bava a l’hora de dinar als horts de Gran Via, un lloc remot i poc DISSABTE conegut al mig del no-res ↗. 15:00 T res-cents metres al nord tapen a l’horitzó l’Hospital de Bellvitge i l’Hotel NH, que són les úniques estructures Dissabte 20, 15:00 que fan ombra en un entorn aspre com una La parada a Horts Gran Via té com a objectiu posar en escena de Mad Max. En aquell indret entre cultius, TMB hi amaga sota terra les cotxeres valor un espai urbà encara per consolidar. A tocar del del metro. Parc Agrari del Llobregat, la terminal ferroviària de Can Tunis, el polígon industrial de la Zona Franca i el bar- ri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, en aquest gran àmbit la ronda fa de frontissa entre espais de ca- ràcter divers. A mesura que els participants deixaven les esgotades bicicletes a terra, el servei de càtering els proveïa d’entrepans, fruita i aigua. Tot sota control. Fins llavors no estava sent un drama: les forces donaven per a això i molt més encara, malgrat l’esquerp paisatge del «Som a la confluèn- darrer tram. Alguns dels estudiants estran- cia d’un espai per gers, amb la boca plena de pollastre arre- a nosaltres vital, bossat, comentaven la seva satisfacció, no al costat del Parc només per poder participar en aquell exer- Agrari, d’una gran cici acadèmic sinó també per poder caminar ciutat i d’un espai i pedalar per altres Barcelones i mirar la verd envoltat per ciutat des de perspectives tan poc habituals. les rondes, que és Ningú no ho deia, però la migdiada també el que realment va satisfer més d’un. veniu a repensar» A les quatre de la tarda, després d’una sobre- taula de llangardaix acompanyada de cançons NÚRIA MARÍN Alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat al·lusives al món de la bicicleta des del sound → 54, n Rondes 215 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA system, aparegué l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, sorpresa encara pel lloc de la cita. Va ser en pujar a la tribuna dels oradors i veure el que l’envoltava que ho va entendre. Per repensar la infraestructura cal trepitjar-la «Les rondes fan un cinturó «Aquesta descon­ i el lloc on ens trobàvem era l’idoni, «conflu- circular entorn a Barcelona nexió que tenim, ència del Parc Agrari amb la gran ciutat i un que no respon a la seva forma com a consumidors espai verd envoltat per les rondes». Què cal natural» d’aliments, res­ fer-ne, de tot plegat? Ens va recordar que pecte al que men­ mentre nosaltres, tècnics i acadèmics, repen- gem ens fa perdre sàvem la ronda, ells, des de l’Administració, ja capacitat per deter­ havien decidit què farien amb tota la zona de minar què és el que la Gran Via, que teòricament esdevindrà un volem menjar» pol biomèdic de primer ordre. Més tard, l’arquitecta i catedràtica d’Urba- nisme Maria Rubert de Ventós disparà una crítica a la infraestructura que ens va acom- panyar durant tot el cap de setmana: les rondes són una rodona i les rodones en urba- nisme acostumen a ser una cosa perversa. Va reclamar obrir-ne els trams verticals i trac- tar-los com a carrers oberts, i connectar una vegada per totes el Morrot amb l’Estació de França, que ja toca. Oriol Estela, coordi- nador general del Pla Estratègic Metropo- lità de Barcelona, ens va parlar de com menjar a la metròpoli, de si volem seguir descon- «Obrir les rondes significa «El concepte de nectats del que ingerim. Recuperar la sobi- millorar la continuïtat urbanís­ metròpoli resilient, rania alimentària, a banda d’horts urbans i tica de Barcelona amb el en el qual es basa agricultura hidropònica, significa una recon- Maresme i el Baix Llobregat… el Pla estratègic, nexió amb el territori. I Marc A. Garcia, director i per tant desfer el “cinturó” es fonamenta sobre de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit del Pla del que limita les relacions natu­ cinc pilars: aigua, Delta del Llobregat, va posar el focus a la Zona rals amb els nuclis litorals que aire, aliments, habi­ Franca, i ens va explicar la interessantíssima dibuixen la gran Barcelona» tatge i energia» història d’aquesta part fonamental de l’eco- MARÍA RUBERT DE VENTÓS ORIOL ESTELA nomia metropolitana. En va remarcar la neces- Catedràtica d’Urbanisme de l’ETSAB Coordinador general del Pla Estratègic sitat de transformació, de convertir aquest Metropolità de Barcelona ingent espai a tocar del delta del Llobregat en un espai habitable, sostenible i apte per a la promoció econòmica, per poder passar de la indústria a la logística amb un cert èxit. ↗ 216 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA system, aparegué l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, sorpresa encara pel lloc de la cita. Va ser en pujar a la tribuna dels oradors i veure el que l’envoltava que ho va entendre. Per repensar la infraestructura cal trepitjar-la i el lloc on ens trobàvem era l’idoni, «conflu- «Aquest és el gran ència del Parc Agrari amb la gran ciutat i un repte, repensar espai verd envoltat per les rondes». Què cal l’àmbit de la Zona fer-ne, de tot plegat? Ens va recordar que Franca com un mentre nosaltres, tècnics i acadèmics, repen- espai habitable, sàvem la ronda, ells, des de l’Administració, ja sostenible i per a havien decidit què farien amb tota la zona de la promoció econò- la Gran Via, que teòricament esdevindrà un mica i la creació de pol biomèdic de primer ordre. llocs de treball» Més tard, l’arquitecta i catedràtica d’Urba- nisme Maria Rubert de Ventós disparà una crítica a la infraestructura que ens va acom- panyar durant tot el cap de setmana: les rondes són una rodona i les rodones en urba- nisme acostumen a ser una cosa perversa. Va reclamar obrir-ne els trams verticals i trac- tar-los com a carrers oberts, i connectar una vegada per totes el Morrot amb l’Estació de França, que ja toca. Oriol Estela, coordi- «El Llobregat és nador general del Pla Estratègic Metropo- totalment diferent lità de Barcelona, ens va parlar de com menjar en una riba i altra. a la metròpoli, de si volem seguir descon- A l’esquerra, a la nectats del que ingerim. Recuperar la sobi- riba barcelonina, rania alimentària, a banda d’horts urbans i és un desastre. agricultura hidropònica, significa una recon- Al marge dret, en nexió amb el territori. I Marc A. Garcia, director canvi, la del Prat, de l’Oficina Estratègica de l’Àmbit del Pla del és amable i oberta. Delta del Llobregat, va posar el focus a la Zona No pot ser que Franca, i ens va explicar la interessantíssima aquest riu sigui el història d’aquesta part fonamental de l’eco- gran desconegut» ORIOL ESTELA nomia metropolitana. En va remarcar la neces- Coordinador general del Pla Estratègic MARC A. GARCÍA sitat de transformació, de convertir aquest Metropolità de Barcelona Director de l’Oficina Estratègica de ingent espai a tocar del delta del Llobregat en l’Àmbit del Pla Delta del Llobregat de un espai habitable, sostenible i apte per a la l’Ajuntament de Barcelona. promoció econòmica, per poder passar de la indústria a la logística amb un cert èxit. ↗ → 144, Territori Rondes 217 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA → PORT OLÍMPIC 218 DES-COBRIR LES RONDES HORTS GRAN VIA → PORT OLÍMPIC 219 ITINERARI Horts Gran Via L‘HOSPITALET DE LLOBREGAT I aquí va començar un tram potser menor pel que feia al contingut, però inèdit i fins i tot surrealista quant al recorregut. Amb una petita escala a l’edifici de Barcelona Regional, a la Zona Franca, el gran grup ciclista va sortir a cos desco- bert cap a la immensitat del port. Després d’un control de la policia portuària, els poc més de tres-cents participants van tenir el privilegi d’accedir a un recinte La intervenció del taller TAP VIII de l’ETSAV per a la habitualment restringit a la gent que hi treballa. ↗ El port, aquesta ciutat dins la parada del Port Olímpic es fa en format paella. Tots els ciutat, amb la seva vida pròpia i les seves normes pròpies, ignorava els ciclistes que, de sobte, entre grues i contenidors d’escala sobrehumana, van esdevenir ingredients que Coque Claret i els seus estudiants uti- microscòpics. Érem en un dels trams més foscos per a qui no fa servir el vehicle. litzen per cuinar-la provenen del delta de l’Ebre (arròs) Aquí, en aquest immens espai entre la Marina del Prat Vermell i el centre de la i del Parc Agrari del Delta del Llobregat (verdures). La ciutat, queda clar que sovint la ronda, més que connectar, separa. iniciativa té la voluntat de posar en valor la producció i el consum de proximitat i la necessitat de proveir-se d’espais urbans productius que permetin alimentar de ↓ manera sostenible les poblacions urbanes actuals i futures. Port de Barcelona ↓ Escola Municipal de Vela PORT OLÍMPIC, BARCELONA 220 → 73, Rondalles, → 156, Territori Rondes ITINERARI TROBADA Escola Municipal de 5 Vela, Port Olímpic Sobre el present, passat i futur de les rondes La intervenció del taller TAP VIII de l’ETSAV per a la parada del Port Olímpic es fa en format paella. Tots els ingredients que Coque Claret i els seus estudiants uti- litzen per cuinar-la provenen del delta de l’Ebre (arròs) i del Parc Agrari del Delta del Llobregat (verdures). La iniciativa té la voluntat de posar en valor la producció i el consum de proximitat i la necessitat de proveir-se d’espais urbans productius que permetin alimentar de manera sostenible les poblacions urbanes actuals i futures. Port de Barcelona Escola Municipal de Vela PORT OLÍMPIC, BARCELONA 221 DES-COBRIR LES RONDES ESCOLA MUNICIPAL DE VELA, PORT OLÍMPIC Ja de nit, l’Escola Municipal de 20 Vela ens acollia i arrecerava «Quan es van cons- del vent ↗. La calitja i el cansa- truir les rondes DISSABTE ment donaven a l’espai un aire estàvem entusias- 20:00 misteriós, mitigat per l’olor de mats. Sortíem a menjar, que el feia més acollidor. passejar-les!» Era Coque Claret, professor de l’ETSAV, i els BETH GALÍ seus alumnes, els que tenien l’ àrdua tasca Arquitecta de demostrar que un arquitecte pot fer un arròs per a cinc-centes persones i que a més quedi decentment bo. Entre cerveses, i després de les lectures dramatitzades diri- gides per Andreu Rifé, aparegué a l’escenari del moll l’alcaldessa Ada Colau. Ens va dir que amb aquella hackató havíem de fer la tasca COQUE CLARET Arquitecte i professor de l’ETSAV que toca, que penséssim, que les rondes s’han fet grans i calia fer-hi alguna cosa, «de la mateixa manera que les muralles abans eren «Vint-i-cinc anys necessàries i van deixar de ser-ho». Una bona després ens pre- empenta d’algú que mana després d’un dia guntem per les ron- esgotador. des. No es tracta de Amb la panxa plena, es va donar pas a una criticar-les, sinó de altra petita representació teatral i al gran pensar si responen espectacle que va donar per acabar el dia: a les circumstàncies el debat entre Josep A. Acebillo i David Bravo, actuals» moderat per Beth Galí. Va ser un acte difícil d’oblidar, on va esclatar de manera prou evident un conflicte no només ideològic sinó també generacional. De fet, els posiciona- ments es van defensar tan aferrissadament que una de les parts va renunciar expressa- ment al debat, per horror de la moderadora i hilaritat del públic. El tret de sortida l’havia donat la mateixa Beth Galí, que va recordar el seu entusiasme quan es van construir «Necessitem reduir les rondes. Va seguir David Bravo, que des la contaminació, de la perspectiva de la generació següent va aconseguir nou exposar les seves crítiques a la infraestruc- habitatge assequi- tura en clau de justícia espacial i habitatge. ble i no volem I va insistir en l’oportunitat de cobrir-la, de fronteres metropo- guanyar sòl públic, de repensar tota la ciutat litanes» sense que això vulgui dir haver de renunciar ADA COLAU a la tecnologia. Alcaldessa de Barcelona 222 → 162, Territori Rondes DES-COBRIR LES RONDES ESCOLA MUNICIPAL DE VELA, PORT OLÍMPIC «Quan es van cons- truir les rondes estàvem entusias- mats. Sortíem a passejar-les!» BETH GALÍ Arquitecta Va ser llavors quan Josep A. Acebillo es va aixecar de la cadira, es va col·locar teatralment davant del públic i d’esquena a l’interlocutor, i va reconèixer de manera explícita que ell no havia vingut per debatre el que no està subjecte a debat. Exposaria, doncs, les seves idees i se n’aniria. Tot titllant la idea de cobrir la ronda amb habitatge de «pirotècnia dema- gogicopopulista», va fer una llarga dissertació sobre el context global; va advertir que l’auto- mòbil, privat, públic o col·lectiu, no desaparei- «Desapareixeran xerà, i que qui regularà la nova mobilitat serà els autobusos, forçosament la demanda. Abans de marxar, disminuiran els i de clausurar la nit de manera gairebé defi- viatges urbans, nitiva, es va preguntar si de debò, vint-i-vuit creixerà el fenomen anys després, encara algú havia de «desco- del sharing, apa- brir» les rondes. Ningú va badar boca, si més reixeran nous siste- no fins l’endemà. mes de pàrquing... Tot això implicarà la reconsideració de l’espai urbà» «He expressat crítiques al paper «De veritat s’han de les rondes avui amb relació de descobrir les a dues crisis: amb la justícia rondes? La mobili- espacial i amb l’habitatge» tat en el futur aug- «Cobrir les rondes amb espai mentarà. Què són públic compacte i amb mixtura les rondes? Capital d’usos és un projecte a llarg social fix» termini» JOSEP ACEBILLO DAVID BRAVO Arquitecte Arquitecte 223 DES-COBRIR LES RONDES DAVID BRAVO Una altra Ronda? Què us poso? | Tres canyes, sisplau. | rant les darreres dècades, la veritat. | Ara mateix. [...] Aquí teniu. | Merci. | Tu Què vols dir? | Tot es fa a base de grans ets el que vol cobrir la Ronda amb pisos, torres i blocs aïllats, i a tot arreu li re- oi? | Sí. Com ho saps? | Et vaig veure en galem massa espai al cotxe, cosa que un vídeo d’internet. | Ah, sí. | I avança, és profundament injusta i insosteni- la idea? Vull dir, què en diuen els polí- ble. | Sí, això de la contaminació és molt tics? | No en fan gaire cas, la veritat. bèstia, diuen. I el canvi climàtic. | Hem Em sembla que no se la prenen serio- perdut l’art de fer barris a escala hu- sament, com si fos una broma. | Home, mana. Barris compactes i mixtos, que és que sembla una proposta una mica... són més justos i sostenibles. Crec que com dir-ho? ...sorprenent. | Sí, suposo l’urbanisme que tenim no ens permet que sí. | Però, es pot fer? Vull dir... Jo no fer les ciutats que necessitem. | Vaja... soc expert, però... Què diuen els urbanis- Home, sí que és veritat que cada cop es tes, els enginyers? | No diuen gran co- fa més difícil viure a la ciutat. A mi, el sa, la veritat. La majoria callen. Alguns lloguer se m’emporta la meitat del sou. m’han dit que soc un utopista o que no I ja veurem què passa d’aquí a dos anys, en tinc ni idea d’urbanisme, cosa que quan se m’acabi el contracte. Potser me és veritat. Fins i tot m’han dit «popu- n’haig d’anar cap als afores. | Sí, està fo- lista». | Carai. | Sí, no és fàcil debatre tut. | Però tant com per fer pisos sobre la idees amb calma en aquesta ciutat. | Ronda? Vull dir, no hi ha llocs més nor- Però, per què dius que no en tens ni idea? mals? Ja sé que diuen que Barcelona es- No ets urbanista, tu? | No, només soc ar- tà esgotada, que ja no li queden llocs per quitecte i, en tot cas, urbanita, sense la créixer... Però també hi ha molts pisos essa. | Urbanita? | Sí, m’estimo les ciu- buits, no? | No tants com pot semblar. tats. I soc bastant crític amb la manera I, a més, són pisos privats que estan com els urbanistes les han tractat du- molt ben defensats. | La sagrada pro- pietat! | El que necessitem és una gran •• quantitat d’habitatges públics. Com La Ronda ocupa una gran a Viena, on el 60% de la població viu quantitat de sòl públic en cases que estan per sota dels preus que li hem regalat en del mercat. Aquí no arribem ni al 2%. | exclusiva al vehicle privat. Doncs sí que estem malament... | A més, Hi cabrien més de cent mil la ciutat no està tan esgotada com di- habitatges nous. uen: la Ronda ocupa una gran quanti- 224 DES-COBRIR LES RONDES tat de sòl públic que li hem regalat en lona ja està molt atapeïda d’edificis. La exclusiva al vehicle privat. Hi cabri- gent el que vol és verd. | Si volem gua- en més de cent mil habitatges nous. | nyar verd, li hem de treure als cotxes, Buf. No crec que ningú volgués viure so- no a les cases. A més, la Ronda ja pas- bre una autopista. | Pitjor és viure da- sa vora grans espais verds, com el parc vant d’una autopista. | Potser sí... | I hi fluvial del Besòs, els boscos de Collse- ha molta gent que viu sobre un metro rola, els horts del Llobregat o les plat- i ni ho sap. | Això és veritat. | De fet, la ges del front marítim. | Això sí... | I als proposta també passa per robar-li un laterals de la Ronda ja hi ha massa es- parell de carrils a la Ronda per fer-hi pai lliure, que resulta inhòspit, inse- un metro circumval·lar. Treure-li es- gur o de caríssim manteniment. Ningú pai al cotxe per regalar-li al transport no hi va a passejar. El que necessita- públic. | Mirat així... Però, ja aguantaria rien aquests laterals per ser com els la Ronda el pes de tots aquests edificis? bulevards parisencs que tan ens agra- | Sí, com qualsevol altre terreny de la den, plens de vida i de gent, són veïns, ciutat. De fet, des del punt de vista es- són cases, són barris. | Però sí que seria tructural, és molt més complicat co- molt més car, oi? | Al contrari. Cobrir-la brir la Ronda amb espais públics, co- amb espai públic és una obra faraòni- sa que requereix grans lloses capaces ca, que comporta una despesa pública de suportar el pes d’arbres o camions. descomunal i que només està a l’abast | Clar. | En canvi, els forjats dels edifi- de grans constructores, com la del Flo- cis residencials han de suportar molt rentino Pérez, que es fan d’or. | I co- menys pes, com el terra que separa brir-la amb blocs de pisos no? | No si ho una porteria de l’aparcament subter- féssim com als barris que sabíem fer rani. | Entenc. De tota manera, estic se- abans, a base de finques estretes i en- gur que els veïns preferiran que la Ronda tre mitgeres, no gaire altes, amb petits es cobreixi amb espais públics, amb ar- comerços a la planta baixa i constru- bres i llocs per passejar, que no pas amb ïdes per petites i mitjanes empreses. totxos. | Potser sí que els propietaris Fer ciutat mentre fertilitzem el teixit que viuen a prop demanaran abans productiu de «les mans petites». Com vegetació que no pas habitatges as- a Gràcia, com a la Barceloneta, com al sequibles. Però, i els llogaters que hi Poble-sec. | Entenc. Però, a veure, això podrien arribar a viure? | No ho aca- qui ho pagaria? La Colau? Perquè les ad- bo de veure clar. Jo només sé que Barce- ministracions públiques no tenen tants 225 DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI El desplaçament entre el Port Olímpic i el Port Fòrum es va fer amb Golondrina. En aquesta, el taller TAP IV de l’ETSAV va organitzar-hi la intervenció Qui paga la segona Ronda? amb l’objectiu de posar en evidència el futur distòpic de la ronda Litoral tenint en compte els efectes del canvi climàtic al litoral barceloní. Què passarà amb la ronda quan el nivell del mar pugi fins al punt que part de la ciutat quedi inundada? Partint d’aquesta pregunta es pretén pensar en solu- cions per a futurs no tan llunyans, posant de manifest la necessitat de buscar quartos com les immobiliàries... | Bé que ra línia de mar o a la riba del Besòs. | solucions sostenibles per a la mobilitat urbana. en van tenir per construir la Ronda i Ui, no sé què en pensarien els distingits expropiar els seus terrenys. | Cert. | De residents de Diagonal Mar de que els ta- fet, cobrir la Ronda amb habitatge li péssim les vistes. És que em sembla que podria sortir gratis a l’Ajuntament. | tots aquests edificis sobre la Ronda seri- Gratis? | Sí, gratis. Només es tracta de en com una barrera. Amb el que va cos- dibuixar-hi parcel·les estretes i de re- tar obrir Barcelona al mar! | L’autèntica galar-les a petites promotores a can- barrera és l’autopista actual. La troba- vi de que tornin la meitat dels metres da de Diagonal Mar amb l’aigua, per quadrats construïts com a habitatge exemple, és un desastre, pitjor que Mi- públic. | Això no és molt demanar? No ami, gens pròpia d’una ciutat mediter- crec que els sortís a compte als promo- rània. | Sí? | No et sembla que el contac- tors. | Sí que els sortiria a compte per- te entre la ciutat i el mar és molt millor què s’haurien estalviat el cost del sòl, a la Barceloneta o al front marítim de que, a Barcelona, representa més de la Badalona, per exemple? Finques es- meitat del preu final de l’habitatge. | tretes, entre mitgeres, formant una Vist així... Però vols dir que al mateix edi- façana cívica i amb molts carrerons fici hi hauria vivendes públiques i priva- transversals. | Potser sí. | Què t’agrada des? No crec que la gent amb calers vul- més, la manera com s’aboca París al gui viure amb nosaltres, els currantes. | Sena o la relació entre Barcelona i el Això és precisament el que passava als riu Besòs, interrompuda per una au- barris d’abans. Es diu mixtura social topista? | Ja veig per on vas, però no sé si i serveix per evitar els guetos, com la em convenceràs. En qualsevol cas, mer- banlieue parisenca, que és un polvorí. ci per haver-ho intentat! Voleu una altra Estaríem barrejant gent de diferents ronda? Convida la casa! | Doncs sí, grà- classes als mateixos barris i a prime- cies! Volem una altra Ronda. DAVID BRAVO BORDAS. Arquitecte. Assessor de l’Ajuntament de Barcelona amb relació a la taula de corresponsabilitat de gentrificació. 226 DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI Port Olímpic BARCELONA El desplaçament entre el Port Olímpic i el Port Fòrum es va fer amb Golondrina. En aquesta, el taller TAP IV de l’ETSAV va organitzar-hi la intervenció Qui paga la segona Ronda? amb l’objectiu de posar en evidència el futur distòpic de la ronda Litoral tenint en compte els efectes del canvi climàtic al litoral barceloní. Què passarà amb la ronda quan el nivell del mar pugi fins al punt que part de la ciutat quedi inundada? Partint d’aquesta pregunta es pretén pensar en solu- cions per a futurs no tan llunyans, posant de manifest la necessitat de buscar ra línia de mar o a la riba del Besòs. | solucions sostenibles per a la mobilitat urbana. Ui, no sé què en pensarien els distingits residents de Diagonal Mar de que els ta- péssim les vistes. És que em sembla que tots aquests edificis sobre la Ronda seri- en com una barrera. Amb el que va cos- tar obrir Barcelona al mar! | L’autèntica ↓ barrera és l’autopista actual. La troba- da de Diagonal Mar amb l’aigua, per exemple, és un desastre, pitjor que Mi- ami, gens pròpia d’una ciutat mediter- rània. | Sí? | No et sembla que el contac- te entre la ciutat i el mar és molt millor a la Barceloneta o al front marítim de Badalona, per exemple? Finques es- tretes, entre mitgeres, formant una façana cívica i amb molts carrerons transversals. | Potser sí. | Què t’agrada més, la manera com s’aboca París al Sena o la relació entre Barcelona i el riu Besòs, interrompuda per una au- topista? | Ja veig per on vas, però no sé si em convenceràs. En qualsevol cas, mer- ↓ ci per haver-ho intentat! Voleu una altra ronda? Convida la casa! | Doncs sí, grà- cies! Volem una altra Ronda. Port i Parc del Fòrum SANT ADRIÀ DE BESÒS 227 DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM TROBADA Parc del Fòrum 6 Alguns projectes estratègics de l’àmbit rondes A l’espai del parc del Fòrum, un espai construït so- bre la mateixa infraestructura de les rondes, ròtula entre l’àmbit litoral i l’àmbit Besòs, s’aprofita la loca- «La ronda, que passa per sis muni- lització per discutir sobre el territori de les rondes cipis, és la millor com a espai d’oportunitat per a noves centralitats expressió del gran metropolitanes. Barcelona Regional organitza l’ac- conflicte que tenim, que és el de la te i aprofita per presentar els projectes estratègics solidaritat metropo- d’aquest àmbit que actualment estan sobre la taula. litana» «Per civilitzar la ronda, hauríem de plantejar-nos reduir la velocitat de cir- culació i incorpo- rar nou transport públic» TON SALVADÓ Director de Model Urbà, Ajuntament de Barcelona 228 DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM El diumenge va tocar matinar «La ronda, que 21 un altre cop, amb poques hores passa per sis muni- de son i cansament acumulat, cipis, és la millor DIUMENGE però amb l’expectativa d’un dia expressió del gran 09:30 assolellat i un passeig en vaixell; conflicte que tenim, podria haver estat pitjor. Vam que és el de la retrobar-nos al Port, en una golondrina trans- solidaritat metropo- mutada en autobús ciberpunk que va salpar litana» cap al Fòrum entre olors de salnitre i detritus urbans. La distòpia, preparada per l’Escola d’Arquitectura del Vallès, era interessant: què passarà quan l’aigua del mar creixi deu metres? Com circularem per la ronda Litoral? Ja al port de Sant Adrià, l’Escola d’Arquitec- tura de Reus va voler que homenatgéssim el dia de Santa Úrsula a Valls: ens van rebre amb una estranya rua que es retroalimentava a mesura que hi passàvem i ens van fer carregar «Per civilitzar la i descarregar un castell de 4 d’11 amb folre i ronda, hauríem de manilles en dues dimensions. plantejar-nos reduir Ens esperava llavors el contingut potser més la velocitat de cir- tècnic de tot el cap de setmana: dades, xifres culació i incorpo- i mapes, de boca dels que hi treballen de rar nou transport prop. Les xerrades de Ton Salvadó, director públic» de Model Urbà de l’Ajuntament de Barce- lona, i Carme Ribas, gerent del Consorci del TON SALVADÓ Director de Model Urbà, Ajuntament de Besòs, ↗ ens van ajudar a posar el Besòs al Barcelona → 136, Territori Rondes 229 DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM centre i a recordar que la ciutat desborda la «Les rondes exem- circumferència de la ronda. Que aquesta infra- plifiquen la idea estructura, que cal civilitzar, també pot ser de muralla física, una forma d’exclusió social i que cal solidaritat però n’hi ha una metropolitana. «Estem acostumats a veure de pitjor, que és la des de Barcelona el Besòs com el marge dret mental, i aquesta del pla», ens va explicar la Carme Ribas. «Les està en l’imaginari rondes exemplifiquen aquesta idea de muralla dels barcelonins i física, però n’hi ha una de pitjor, que és la de molts polítics» mental, i és a l’imaginari dels barcelonins i de molt polítics». A continuació van venir els pechakuchas de Barcelona Regional, unes presentacions amb un format de nom impossible però resultat eficient, d’origen japonès. Ponències ràpides, amb vint diapositives i vint segons per diapo- sitiva, des dels diferents departaments de l’organisme. Així, Marc Montlleó va presentar Barcelona Regional ↗ i l’agenda Besòs amb «Si compactem una dada contundent: que setze dels vint-i- aquesta zona cinc barris més vulnerables de l’àrea metro- [Litoral Besòs], politana estan a la vora d’aquell riu. Clara Roig potser podria i Gustavo Rodríguez ens van parlar d’habi- esdevenir el parc tatge i energia; Jordi Castelló va fer èmfasi en del Besòs que va la relació entre Barcelona i el riu i la neces- imaginar Cerdà» sitat de domesticar la ronda. Quim Calafi va parlar de les Tres Xemeneies i Marcelo CARME RIBAS Gerent del Consorci del Besòs Gonzàlez de la indústria a la zona. No només es va abastar el Besòs, però. Miquel Pybus va ampliar el focus a tot el litoral, on la Lídia Padrós va explicar la mobilitat en aquest àmbit i l'Itzel Sanromà sobre el medi ambient. Jordi Mercadé i Jordi Fuster es van centrar en les transformacions del Port Olímpic i el Morrot, respectivament, i Erick Valdez va presentar els plans per a la Marina. Gemma Conde va tancar l’acte amb una presentació sobre contami- nació atmosfèrica i sonora. En definitiva, un grapat de dades sobre medi ambient, mobi- litat, energia i habitatge que incorporaven molts barris metropolitans. 230 → 123, Territori Rondes DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM «Hem de posar «En aquest àmbit (Besòs) hi ha un el focus al Besòs. total de 112 sectors amb un poten- Aproximadament cial de sostre de quatre milions 16 dels 25 barris i mig i 38.000 habitatges. És a dir, més vulnerables de si s’executa tot el planejament, l’àrea metropolitana hi haurà un increment de població són al Besòs» d’unes 100.000 persones» MARC MONTLLEÓ CLARA ROIG Director Àrea Medi Ambient i Eficiència Departament Planejament i Territori Energètica «Tenim l’oportu- «La integració de les infraes- nitat de crear una tructures energètiques hauria gran infraestructura de ser capaç de generar siner- verda que vagi des gies amb el seu entorn» de Montcada fins GUSTAVO RODRÍGUEZ Departament Projectes Ambientals i Energia al mar. Així miti- garíem els efectes del canvi climàtic «El repte que se’ns planteja i la contaminació és reconstruir una nova rela- atmosfèrica de la ció entre la ciutat i la indústria zona» recuperant els valors propis de les activitats que es fan a les JORDI CASTELLÓ Departament Projectes d’Arquitectura i àrees industrials urbanes» Espai Públic MARCELO GONZÁLEZ Departament Estratègia Urbana «Hauríem d’apro- fitar l’àrea del peu «Qualitat atmosfèrica i soroll de Mont per unir són els dos principals proble- la ciutat pels dos mes ambientals a Barcelona. costats de Montjuïc Entre una quarta i una tercera a través d’una nova part de les emissions de NO2 connexió urbana i PM10 es generen en l’àmbit de que transformi el les rondes» litoral» GEMMA CONDE Departament Medi Ambient JORDI FUSTER Director Àrea de Mobilitat i d'Infrae- structures del transport 231 DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM MIQUEL PYBUS MARC MONTLLEÓ Pla estratègic Agenda Besòs dels espais litorals de la ciutat GEMMA CONDE Les rondes: contaminació atmosfèrica i soroll ERICK VALDEZ La Marina del Prat Vermell JORDI FUSTER Peu de Mont 232 → 34, n Rondes → 132, Territori Rondes → 150, Territori Rondes → 136, 190, Territori Rondes → 156, Territori Rondes DES-COBRIR LES RONDES PORT FÒRUM CLARA ROIG Planejament urbanístic Territori Besòs JORDI CASTELLÓ Les Vores del Besòs MARCELO GONZÁLEZ Indústria urbana ITZEL SANROMA Litoral=Medi ambient GUSTAVO JOAQUIM RODRÍGUEZ CALAFÍ Integració de les Les Tres JORDI LÍDIA PADRÓS infraestructures energètiques Xemeneies MERCADÉ i aprofitament Mobilitat Port de recursos del litoral residuals Olímpic → 258, Territori Rondes → 178, Territori Rondes → 162, Territori Rondes → 174, Territori Rondes → 168, Territori Rondes → 132, 168, Territori Rondes → 258, Territori Rondes, Carme Ribas 233 ITINERARI Parc del Fòrum BARCELONA ↓ Localitzar la intervenció d’Arquitectes de Capçalera al pont del Molinet té la voluntat de presentar espais que ↓ es poden entendre com a residuals, pel fort impacte que la infraestructura de les rondes hi genera, com a espais urbans de gran utilitat comunitària. A través de tres lones de gran format es mostren les accions i els projectes que s’han dut a terme l’últim any per part dels estudiants a través d’una metodologia que s’inicia esta- blint contacte amb els usuaris per diagnosticar les ne- cessitats i que implementa l’urbanisme tàctic com a eina per experimentar i explicar les propostes plantejades. Pont del Molinet PARC FLUVIAL DEL BESÒS, SANTA COLOMA DE GRAMENET 234 ITINERARI TROBADA Pont del Molinet 7 Del llit a les rondes Localitzar la intervenció d’Arquitectes de Capçalera al pont del Molinet té la voluntat de presentar espais que es poden entendre com a residuals, pel fort impacte que la infraestructura de les rondes hi genera, com a espais urbans de gran utilitat comunitària. A través de tres lones de gran format es mostren les accions i els projectes que s’han dut a terme l’últim any per part dels estudiants a través d’una metodologia que s’inicia esta- blint contacte amb els usuaris per diagnosticar les ne- cessitats i que implementa l’urbanisme tàctic com a eina per experimentar i explicar les propostes plantejades. Pont del Molinet PARC FLUVIAL DEL BESÒS, SANTA COLOMA DE GRAMENET 235 DES-COBRIR LES RONDES PONT DEL MOLINET Dibuix realitzat Tot i que ja havíem perdut gent pel camí, de pels alumnes d'Arquitectes de les tres-centes cinquanta persones que vam Capçalera durant el 21 curs 2017. començar no constava aleshores cap defunció DIUMENGE per esgotament. A dos quarts de dues arribàvem 12:30 a Santa Coloma de Gramenet. Tocava el dinar de diumenge, aquest cop en un espai considera- blement més acollidor i viu que on havíem anat a parar el dia anterior: el parc del Molinet, una de les zones concorregudes i vives de la llera del Besòs. Aquí vam poder veure l’expo- sició fotogràfica de Manolo Laguillo i la feina dels Arquitectes de Capçalera i els estudiants de l’ETSAB als barris del Raval i Safaretjos. Són projectes de gran abast a partir, no d’idees preconcebudes pels arquitectes, sinó de les necessitats dels veïns i les veïnes ↗, amb els quals s’ha treballat a basta- ment, a força d’anar porta per porta com antics venedors d’enciclopèdies. 236 → 96, Rondalles, DES-COBRIR LES RONDES PONT DEL MOLINET Vam dinar, alguns van xipollejar amb els peus al riu i des de la llera nord, conquerida fa uns quants anys, vam observar el mur a la llera sud, dominat per una ronda inabastable. Aquest cop, no ens va poder acompanyar l’al- caldessa de Santa Coloma, sinó la regidora d’Urbanisme, que ens va recordar la neces- sitat de recollir la lluita veïnal per seguir treba- llant des dels municipis. Ibon Bilbao i els mateixos estudiants d’Arquitectura van ser els que van presentar els projectes que havíem vist a l’exposició. 237 DES-COBRIR LES RONDES IBON BILBAO Del llit a la Ronda. Un relat metropolità Des del projecte docent Arquitectes de moure’ns entre l’escala d’allò que és do- Capçalera (AC) reivindiquem el paper mèstic i la del territori: començant per dels arquitectes com agents socials amb l’habitant i casa seva, el seu edifici i la coneixements tècnics però alhora sen- comunitat, el seu carrer i el barri, i final- sibles amb el teixit social. Ens compro- ment el territori. metem a apropar la figura de l’arquitecte L’estudi que fem a cada barri es de- a la ciutadania per entendre i atendre’n senvolupa en tres fases: un workshop les necessitats reals. Treballem «de dins previ i dos tallers de durada quadrimes- a fora»: des de l’habitatge col·lectiu a la tral. Amb el workshop establim contac- ciutat existent, des del llit al carrer. La te amb les persones, les associacions i les ciutat del futur és la ciutat del present administracions que ja fa temps que ope- i, per tant, hem de centrar el treball en ren als barris. Són els que ens presenten «els que hi són». en comunitat i ens permeten conèixer la Setze dels vint barris més vulnerables quotidianitat del barri des de dins. Els de Catalunya es troben al llarg del riu tallers ens permeten aprofundir en els Besòs. Aquesta dura realitat s’ha con- contactes i les cartografies de les situa- vertit en una raó de prou pes per dirigir cions, diagnosticar les necessitats i de- tots els esforços d’AC a la millora d’aques- senvolupar propostes de millora de l’ha- ta situació. Hem elaborat una proposta bitatge i l’espai públic. docent de quatre anys en què treballem Enmig d’aquest procés obert hem par- en quatre d’aquests barris. És un pro- ticipat en la Hackató Des-cobrir les cés obert que ha començat a Santa Co- rondes. Hem aprofitat aquesta oportu- loma de Gramenet, al barri de Safaretjos nitat per exposar tres moments de la re- (anys 2017 i 2018) i al Raval (2018-2019), cerca que estem fent als barris de Santa que continuarà el 2019-2020 a la Mina de Coloma. Cadascun s’explica en un meta- Sant Adrià i conclourà el període 2020- dibuix fet a 60 mans i imprès sobre una 2021 a la muntanyeta de Can Sant Joan, lona de grans dimensions, on hem repre- a Montcada i Reixac. És l’oportunitat de sentat simultàniament les diverses capes d’informació: tangible i intangible, del •• subjecte i de l’objecte, de l’hàbitat i de la És l’oportunitat de ciutat, d’anàlisi i de proposta, de tàctica moure’ns entre l’escala i d’estratègia, etc. La decisió d’exposar d’allò que és domèstic aquest material sota un viaducte ens ha i la del territori. permès presentar la persona i el seu con- 238 DES-COBRIR LES RONDES text domèstic en interacció amb infraes- que s’estan desenvolupant als tallers ja tructures de gran escala. Hem apropat el s’han replantejat noves relacions amb el llit a les rondes. territori. La conclusió clara d’aquesta acció és El Besòs ha deixat de ser una frontera que aquests barris transcendeixen la se- gràcies a les intervencions d’integració va relació amb els límits administratius urbana que s’hi han fet i s’ha convertit en que se’ls assignen, i els seus problemes i una infraestructura territorial capaç de oportunitats s’entenen en un context de bastir ponts entre els diferents barris que connexió metropolitana. Això ens ha do- connecta. Les rondes, tanmateix, es pre- nat l’oportunitat d’entendre espais com senten com la nova frontera que cal diluir els Safaretjos i el Raval, dues zones con- i domesticar en la relació de tots aquests nectades a una infraestructura que ine- barris amb l’Àrea Metropolitana. Ja s’ha vitablement les suma a un relat me- aconseguit que el Besòs sigui el Parc Flu- tropolità. I ens ha portat a incloure les vial Metropolità; ara seria desitjable des- rondes en els metadibuixos de la ciutat cobrir les rondes com la nova Avinguda que cartografiem i en diversos projectes Metropolitana. IBON BILBAO ESPAÑA. Professor d’Arquitectes de Capçalera, ETSAB. 239 ITINERARI Pont del Molinet SANTA COLOMA DE GRAMENET ↓ ↓ ↓ ↓ UIC Barcelona School of Architecture BARCELONA 240 ITINERARI TROBADA UIC 8 Ronda naturalista vs. Ronda metabolista: dues visions La UIC Barcelona School of Architecture sotmet a debat dues visions contraposades sobre el futur de les ron- des aplicades al tram de Via Júlia. La proposta Ronda naturalista planteja la conversió de 120.000 m2 d’anell viari en espais verds i una reducció del trànsit actual en dos terços. La proposta Ronda metabolista reformula la infraestructura per permetre la generació d’energia a partir del trànsit rodat i la recollida d’aigua mitjançant sistemes urbans de drenatge. Al final del debat es va fer una votació pública, on va guanyar la proposta Ronda metabolista, amb un 55% dels vots. 241 DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI I de Santa Coloma a Pedralbes, a l’Escola d’Arquitectura de la UIC, 21 on amb els peus encara xops del riu havíem de participar en un procés deliberatiu i electoral al voltant de dos models de ronda. DIUMENGE Del fang a la xifra, la dada i la gràfica de Barcelona Regional, i de 15:30 l’experiència a peu de carrer al parc del Molinet a un debat teòric asseguts a les butaques de l’aula magna de la facultat. Ronda metabolista o Ronda naturalista? Dos equips d’estudiants van defensar cada un d’aquests models aplicats a un hipotètic projecte de reforma al pas de la ronda per Nou Barris. Si l’equip naturalista proposava obrir la ciutat a Collserola ↗ i que la natura es contagiés a través de la ronda com a «transmissora de paisatge en comptes de transmissora de cotxes», l’equip metabolista proposava convertir el cinturó en un eix productiu, que esdevingués interactiu, connectiu, de doble escala. Abans de votar quina proposta agra- dava més, al debat va quedar palès que per a molts dels presents les dues propostes no només no eren excloents, sinó que reclamaven una certa hibridació. A la votació final, amb urnes i sobres i tot plegat, l’opció metabolista es va imposar amb el 55% dels vots. Per la mínima. «La ronda és comunicativa «Proposem obrir la ciutat i connectiva. La nostra a Collserola, a la cruïlla proposta planteja l’ús for- de les rondes amb Via mal de la ronda per cosir Júlia. Tot i que vam crear la ciutat de Barcelona» un model replicable: «La ronda ha d’incorpo- La ronda com a trans- rar nova tecnologia per missora de paisatge en convertir-se en un eix comptes de transmissora productiu, fins i tot meta- de cotxes» bolista. La ronda és inte- «Barcelona seria una de ractiva, connectiva i de les ciutats més verdes doble escala. Què passa d’Europa si aconseguís- si fem servir la ronda per sim obrir-la i connectar la anar a la ronda?» ciutat amb Collserola» EQUIP RONDA METABOLISTA EQUIP RONDA NATURALISTA 242 → 182, Territori Rondes DES-COBRIR LES RONDES ITINERARI UIC BARCELONA ↓ ↓ ETSAB BARCELONA 243 DES-COBRIR LES RONDES ETSAB TROBADA ETSAB 9 Un epíleg a les rondes: Cap a on anem? L’última parada a l’ETSAB representa el tancament del recorregut, que torna al punt d’inici, i la finalització de la hackató. Primer s’organitza una sessió de treball amb els «Les rondes són el principi i el final de estudiants, on es bolquen les dades recollides i es dis- tot alhora, és fins cuteixen els resultats per temàtiques. Després, es fa el on nosaltres sentim tancament del cap de setmana, on es presenten diver- que hi ha el límit de la ciutat però alhora ses conclusions obertes i la voluntat de continuar tre- és el principi de ballant amb les rondes. la ciutat metropoli- tana» JANET SANZ Quarta Tinenta d’Alcaldia Direcció de l’Àrea - Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat 244 DES-COBRIR LES RONDES ETSAB No podíem acabar enlloc més que 21 on vam començar el dia anterior. No podíem deixar de fer èmfasi amb DIUMENGE els nostres cossos en la circula- 18:00 ritat de la ronda. I així vam tornar a l’ETSAB, on, a més d’obsequiar-nos amb melindros amb xocolata, vam descobrir la instal·lació BCN Breathe, feta per l’Institut d’Arqui- L’última parada a l’ETSAB representa el tancament del tectura Avançada de Catalunya, que cartografiava recorregut, que torna al punt d’inici, i la finalització de la la respiració de la ciutat i feia visible la qualitat del seu aire. Als equips, llavors, els esperava hackató. Primer s’organitza una sessió de treball amb els «Les rondes són el la feina de condensar tot el que havien vist les principi i el final de estudiants, on es bolquen les dades recollides i es dis- darreres quaranta hores. Que buidéssim sobre tot alhora, és fins la taula totes les fotografies que havíem capturat cuteixen els resultats per temàtiques. Després, es fa el on nosaltres sentim i les categoritzessin amb etiquetes inventades. tancament del cap de setmana, on es presenten diver- que hi ha el límit de Els hashtags, a més d’ordenar imatges, serien la ciutat però alhora ses conclusions obertes i la voluntat de continuar tre- punts de partida per al curs acadèmic. Tot plegat és el principi de amb la consciència que allò no quedaria allà, que ballant amb les rondes. la ciutat metropoli- tindria transcendència i que seria feina que conti- tana» nuarien durant el curs. Que el que ha passat JANET SANZ a les rondes no es queda a les rondes. L’ebu- Quarta Tinenta d’Alcaldia Direcció de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme llició de ments pensants es va distribuir per les i Mobilitat, Ajuntament de Barcelona. diverses aules de l’escola fins que el xiulet des de l’aula magna va cridar a formar a tots els equips. Era temps de presentar resultats, amb la coordi- nació de la cooperativa LaCol. La feina estava feta i ara només quedava concloure i avaluar el grau de satisfacció del cap de setmana. La resposta era d’esperar: molt satisfactori. Josep Bohigas i la resta de professors i professores de la CTPA van refermar-se, malgrat les agulletes, en la necessitat de crear espais de reflexió com la hackató. I en la capacitat d’incidència que pot arribar a tenir a l’agenda pública. Potser per això va ser la regi- dora Janet Sanz qui va recollir el guant i va tancar el cap de setmana. Va agrair l’esforç i va confirmar «Durant aquest que allò no s’acabava allà, que seria el principi cap de setmana d’un llarg procés on l’objectiu, de fet, no només la ronda ha estat eren les rondes sinó la relació de la ciutat amb el metàfora de la ciu- vehicle privat i amb el seu entorn immediat. tat, excusa per par- Acabava la hackató, però la feina segueix a lar de la metròpoli» les universitats per, ben aviat, creuar-se amb l’agenda urbana. ↗ ADRIÁN CRESPO Periodista → 125, Territori Rondes 245 DES-COBRIR LES RONDES LACOL Descobrir les rondes des de l’experiència. Una cartografia col·lectiva Durant el cap de setmana de la hackató de mobilitat, sense persones dependents, estava previst que els participants rebes- en uns dies i unes hores determinats… sin una acumulació aclaparadora d’infor- Entrant més en detall en el perfil dels mació sobre les rondes: dades, història, inscrits la majoria van assegurar que no plans i projectes... Hi faltava una apro- utilitzen «gairebé mai» la ronda, mentre ximació des de l’experiència d’aquelles que només un 12% van dir que ho fan di- persones que les viuen de prop, ja sigui àriament. Tot i això, un de cada quatre perquè les habiten o perquè hi treballen viu o hi treballa a prop, i s’hi desplacen a prop. Vista la dificultat de traslladar principalment en cotxe (41%) i transport aquestes vivències, i que es convertís en públic (36%). Respecte de les universi- una aportació més que creés encara més tats d’origen l’ETSAB era la majoritària, confusió, vam decidir centrar-nos en l’ex- amb més de la meitat de participants, i periència dels participants. la distribució de gènere era pràcticament L’objectiu era explorar una ronda vis- d’una paritat absoluta. cuda des de l’observació, però també Durant la inscripció també es va dema- des de l’experiència en primera persona nar als participants que escollissin tres i compartida entre els companys, en lloc paraules per descriure les rondes. El re- de fer només una anàlisi de documents. A sultat van ser 1.129 paraules que vàrem causa de la certa homogeneïtat dels par- agrupar en 320 conceptes. Algunes de ticipants cal tenir present que es tracta- les respostes tenien definicions similars va d’una percepció molt concreta: gent però amb matisos ( frontera, límit, mu- amb coneixements d’arquitectura, en ralla, trinxera) o completament oposats gran part molt jove (la mitjana rondava ( frontissa, xarnera). De fet, la diversitat els vint-i-quatre anys), sense problemes de respostes reflecteix la varietat d’ex- periències que tenen les persones sobre les rondes. Així que, mentre que uns po- •• saven l’èmfasi en aspectes negatius (des- De fet, la diversitat de esperants, estrès, traïdores, retenció, cues, respostes reflecteix la varietat perilloses), d’altres en veien de positius d’experiències que tenen les ( fantàstiques, fluïdesa, ràpides, segures). persones sobre les rondes. Cap de les dues visions no és errònia, ja 246 DES-COBRIR LES RONDES Les rondes són… LACOL Descobrir les rondes des de l’experiència. Una cartografia col·lectiva que la realitat urbana és complexa, i allò minació, pol·lució, insostenibles), tan sols que per a uns és beneficiós pot estar cau- tres persones creuen que és el contrari sant un perjudici a d’altres, i fins i tot la (sostenibles). percepció que se’n té pot dependre del Ja teníem, doncs, un punt de partida moment (no és el mateix recórrer les ron- amb un cert coneixement de qui eren els des un matí entre setmana que fer-ho un participants i quina visió global tenien cap de setmana) o de les condicions per- de les rondes abans de participar en la sonals i el bagatge de cadascú (per exem- hackató. Ara volíem observar les ron- ple si utilitzem sovint el cotxe o no). des en detall, fugir de la visió macros- Aquesta diversitat, però, no és incom- còpica i simplificadora. Per ajudar a fer patible amb la possibilitat de treure’n una anàlisi més detinguda, es van distri- opinions més o menys compartides. Ai- buir els participants en vuit grups temà- xí, mentre que trobem més de seixanta tics: natura, energies, mobilitat, relaci- respostes que posen en relleu l’impacte ons, economia, permeabilitat, habitatge ambiental de la infraestructura (conta- i trobada. 247 DES-COBRIR LES RONDES LACOL La recollida d’informació de camp es va fer a través de fotografies. Es pretenia crear un arxiu digital organitzat per te- màtiques, etiquetes i georeferenciat. Això permetria consultar-ho tot ràpidament durant el curs. El resultat han estat 813 fotografies, 442 de les quals es van pen- jar al grup (256 estaven geoetiquetades correctament). Quant a quantitat, estem lluny de l’objectiu plantejat inicialment i del potencial que tenia l’exercici. Segu- rament la poca familiaritat i facilitat de per decidir una «nomenclatura» comu- l’eina escollida, Flickr (hauria estat mi- na, és a dir, les etiquetes que s’utilitza- llor utilitzar altres eines més populars rien per definir les fotos de cada catego- com ara Instagram, malgrat les limita- ria. L’objectiu era aconseguir generar un cions que tenia d’anàlisi i consulta de les seguit d’etiquetes breus fins a tenir-ne dades?), i la sensació de contrarellotge i prou per descriure tots els conceptes que estimulació permanent del cap de setma- es poden observar a les imatges de cada na no van afavorir la pujada d’imatges. temàtica. Cada imatge podia tenir diver- Tot i així, les imatges recollides sí que ses etiquetes, de manera que la nomen- reflecteixen molts aspectes de la comple- clatura era exhaustiva però no excloent. xitat de les rondes. Una primera reflexió Per facilitar el debat es va utilitzar una que podem fer és que més enllà de les te- dinàmica de «bola de neu», que comen- màtiques proposades caldria crear una ça en grups reduïts que treballen de ma- novena categoria de metahackató, ja que nera simultània i en diferents rondes es trobem força imatges relacionades amb van unint amb altres grups per posar en l’esdeveniment en si. El moment més fo- comú el treball fins a completar-lo. Com tografiat va ser l’aparició estel·lar de les que el nombre de persones dels diferents ovelles, però també hi ha imatges del vi- grups que van «sobreviure» al cap de set- atge en golondrina, l’arribada al Fòrum, mana i van arribar fins a l’ETSAB diu- l’exposició al riu Besòs, les múltiples xer- menge a la tarda va ser desigual, la di- rades o els desplaçaments en bicicleta. nàmica es va haver d’adaptar al nombre Finalment, per compartir aquest conei- de participants. xement generat es va fer una dinàmica 248 DES-COBRIR LES RONDES LACOL RESULTAT queden més oblidats, com la #disconti- El grup internacional, encarregat de la nuïtat d’alguns carrils, els camins lliu- natura, va anar més enllà de descriure els res que es fan sobreposant #petjades en elements propis del medi on conviuen les un prat o els sistemes de mobilitat alter- rondes (#riu, #sol, #mar, #muntanya), de natius i poc explorats com és el marítim. manera que trobem altres etiquetes sobre El grup de trobada va fixar-se en com l’impacte d’aquest medi (#salut, #olor), de el #mobilitari permet desplegar concep- les seves característiques (#abandonat, tes com ara l’#intercanvi, la #convivèn- #isolat, #nivells, #divisió, #buit, #har- cia o la #diversitat. monia) o de l’ús que se’n fa (#excursi- Respecte de l’habitatge es va posar ons, #festes, #agricultura, #ramaderia). en relleu que #FaltaHabitatgePublic i A més de les grans extensions properes a #MixturaUsos en certes zones, mentre les rondes, que també són els límits de la que d’altres poden representar encara ciutat (els rius, la muntanya i el mar), els un #EspaiOportunitat per a futurs crei- participants també van registrar petits xements. fragments intersticials o les escletxes per La permeabilitat de les rondes es va po- on apareixen elements naturals, recollits sar en relleu també des de la gran escala en un #lanaturasempretrobaelseucamí. amb la #membrana del parc de la Solida- L’equip encarregat d’energia també va ritat fins a la #porositat de les #esquer- saber anar des d’allò més aparent (com des del paviment de les zones cobertes, les grans torres d’#altatensió o les pla- on creixen herbes i que provoquen fil- ques #fotovoltaiques) per fixar-se en tracions. energies més invisibles i potencials, com L’economia de les rondes és ben diver- ara la #hidràulica del riu o fins i tot els sa, com les rondes mateix, i allotja al vol- excrements animals. tant des d’activitats terciàries com el #tu- La mobilitat era potser la temàtica més risme, l’#oci i els #serveis, fins a les més dominant, però els participants van ser primàries de la #indústria i la #rama- capaços de conceptualitzar aspectes que deria, o fins i tot d’altres de més descone- gudes com és el tractament de #residus. Finalment, quant a relacions, van po- sar en relleu com certs aspectes com la #topografia, la #velocitat, la #distància o la #secció ajuden a una major o menor #transparència, efecte #barrera o la cre- ació de #racons. 249 DES-COBRIR LES RONDES LACOL 1 3 #Natura #Mobilitat #agriculture, #animals, #beautiful, #camí, #caos, #carril, #bicycles, #cars, #cliff, #concrete, #discontinuïtatcarril, #eficàcia, #elèctric, #empty, #farming, #goats, #grass, #flux, #frontera, #in/seguretat, #green, #mountain, #noise, #recreation, #intercanviador, #lliurerecorregut, #river, #sea, #topography, #tourists, #menysclàxonméstimbre, #underground #mobilitatfutura, #pelotón(debici), #petjada, #pont, #segregació, #superposició, #topografia, #velocitat 2 4 #Energies #aigua, #altatensio, #aprofitar, #besosada, #biomassa, #biotop, #calora- #Trobada nimalabono, #coure, #depuradora, #acolliment, #aglomeració, #banc, #electromagnetica, #energiamare- #bandaocells, #benvinguda, #canvi, motriu, #energiapositiva, #enllumenat, #cercle, #convivència, #cúpula, #equilibrar, #esport, #forçadelagent, #descobriment, #diversitat, #fossils, #fotovoltaica, #hidraulica, #encreuament, #fòrum, #intercanvi, #incineradora, #industriaenergetica, #límit, #linial, #migració, #mobiliari, #lleure, #mercancia, #moviment, #natura, #oci, #ombra, #paviment, #potencial, #reciclar, #renovables, #reconeixement, #reconnexió, #residual, #sostenibilitatnoesunamoda, #verdvs- #revelació, #simbiosi, #sostre, #terra nuclear, #vida 250 DES-COBRIR LES RONDES LACOL 5 7 #Habitatge #Economia #Agricultura, #Cobertura, #Consolidacio #agricultura, #alternativa, #comerç, #Continuitat, #Contrast, #CreuemaPeu, #connectivitat, #corporacions, #DOP, #D’espluguesa Hospitalet, #extensió, #imatge, #indústria, #oci, #EspaiOportunitat, #FaltaHabitatge- #oficina, #patrimoni, #ramaderia, Públic, #FentCiutat, #FrontMaritim, #representativitat, #residus, #serveis, #Habitatgem?, #HabitatgeVsRonda, #turisme, #usosmixtes #InconnexioSant Adrià, #MixturaUsos, #Segregacio, #TeiximBarris, #Transició 6 8 #Relacions #barrera, #contrast, #convivència, #Permeabilitat #discontinuïtat, #distància, #distopia, #captación, #contrastes, #encuentro, #ferida, #juxtaposició, #llindar, #páramo, #desniveles, #drenaje, #filtración, #plataforma, #ponts, #proporció, #fluidez, #grietas, #membrana, #racons, #secció, #senyalització, #percolar, #porosidad, #proporción, #topografia, #transició, #transparència, #rotura, #visibilidad #transversalitat, #trobades, #velocitat LACOL. Cooperativa d’arquitectes. 251 DES-COBRIR LES RONDES TON SALVADÓ Civilitzem les rondes? Les rondes van néixer en un moment en treure els vehicles que utilitzaven la ma- què la lògica de la mobilitat a Barcelona lla de l’Eixample per travessar Barcelona, responia a la mala consciència per l’ex- les rondes han multiplicat amb el temps cessiva visibilitat del vehicle ocupant l’es- exponencialment els vehicles que cre- pai públic i la preocupació pels constants uen la ciutat. conflictes de congestió, si bé en cap mo- No va formar mai part de l’estratègia ment es va qüestionar la presència dels narrativa (o relat) de les rondes, una de vehicles a la ciutat. Tot el contrari, es les realitats més crues, que esdevindri- tractava de donar més facilitats al vehi- en (la creació d’)una nova muralla, gaire- cle privat, perquè Barcelona pivotava so- bé cent cinquanta anys després que l’Ei- bre el vehicle privat. El transport públic xample les hagués esborrat del mapa de tenia un protagonisme marginal o, més la ciutat. Al 1992 es va eliminar del lito- ben dit, lateral. ral el ferrocarril –l’expressió més pura En la lògica del 92 calia amagar els ve- del transport públic–amb l’excusa que hicles del pla de l’espai públic, els vehi- era una barrera física, i al seu lloc s’hi cles aturats situant-los a sota, com en els va posar la Ronda. El transport públic va grans aparcaments de la ciutat, i amb formar mai part de l’estratègia de les ron- l’excusa de treure del carrer els cotxes des, tot el contrari. Vam perdre l’oportu- que ens molestaven a la vista, es multi- nitat d’aplicar una estratègia de transport plicava per molt la capacitat d’emmagat- públic que donés consistència a aquelles zematge. O els que estaven en moviment noves rondes. Si es donava més facilitat sobre el pla de l’espai públic, com en els al vehicle privat, el transport públic era viaductes, com el tambor de Glòries. Les encara menys necessari. I així va néixer rondes van representar la millor expres- el conflicte del límit infranquejable de les sió d’aquesta estratègia. Amb l’excusa de rondes, en alguns barris més que en d’al- tres, perquè quan va convenir les rondes es van fer en convivència amb la ciutat. •• Al cap de més de vint-i-cinc anys de Cal debatre molt, perquè rondes, avui que estem repensant la lò- amb tanta participació com gica de la mobilitat de la ciutat, que es- sigui possible puguem tem intentant invertir l’ordre modal, col- decidir de quina manera locant el vianant i la bicicleta per davant hem de plantejar els pròxims del transport públic, i el transport públic vint-i-cinc anys de rondes. per davant del vehicle privat, hem de re- 252 DES-COBRIR LES RONDES TON SALVADÓ pensar quin ha de ser el futur d’aquesta jar els pròxims vint-i-cinc anys de rondes. infraestructura a la ciutat. Una ciutat que Amb la hackató de l’octubre va començar amb molt d’esforç està aconseguint que un debat amb els estudiants d’Arquitec- l’estratègia de la bicicleta sigui clau en tura de la ciutat. I hem d’aconseguir que la nova mobilitat, que la progressiva pa- aquest debat agafi volada acadèmica com cificació de l’espai públic amb eines tan un dels grans debats de ciutat. I hem de potents com les superilles permeti incor- ser capaços d’obrir el debat amb tota la porar a poc a poc espai públic al domini força al món professional, per tal que en dels vianants i que l’aposta pel transport el proper mandat municipal aquest de- públic ens condueixi a un sistema prio- bat el puguem traslladar de totes totes a ritari en la mobilitat, independentment les administracions implicades. de la congestió del vehicle privat, que sí Segurament repensar les rondes és una o sí canviarà radicalment en els pròxims gran oportunitat per construir un bon de- anys. Per això les rondes també mereixen bat metropolità amb totes les ciutats que civilitzar-se. comparteixen Ronda, i ens podria perme- Ens cal debatre molt, perquè amb tanta tre començar a situar amb rigor, i en un participació com sigui possible puguem pla de màxima igualtat, la necessària rei- decidir de quina manera hem de plante- vindicació de solidaritat metropolitana. TON SALVADÓ CABRÉ. Arquitecte. Director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona. 253 DES-COBRIR LES RONDES PROGRAMA HACKATÓ «Ciutats i rondes» Model Urbà, Ajuntament de 20 María Rubert, catedràtica Barcelona d’Urbanisme de l’ESTAB ↳ CONFERÈNCIA «Cap a una carta «Reptes del Territori Besòs» DISSABTE alimentària» Carme Ribas, gerent del Oriol Estela, coordinador Consorci Besòs Trobada 1: ETSAB general del Pla Estratègic ↳ PECHAKUCHA Metropolità de Barcelona ↳ ACREDITACIONS «Projectes Litoral i Besòs» «Pel pont de la Feixa Llarga Tècnics de Barcelona ↳ VISITA EXPOSICIONS s’arriba a...» Regional ↳ BENVINGUDA Marc A. García, director de Jaime Coll, professor titular l’Oficina Estratègica de l’Àmbit Trobada 7: PONT DEL de Projectes i coordinador del del Pla Delta del Llobregat de MOLINET Màster Habilitant, ETSAB l’Ajuntament de Barcelona ↳ EXPOSICIÓ Josep Bohigas, director ↳ INTERVENCIÓ «De la cama a la ronda» general de Barcelona Núria Marín, alcaldessa de Organitzat per Arquitectes Regional L’Hospitalet de Llobregat de Capçalera ↳ CONFERÈNCIES Trobada 5: ESCOLA ↳ INTERVENCIÓ «Barcelona i Rondes» Lidia Montero, segona tinenta Josep Parcerisa, catedrátic MUNICIPAL DE VELA, d’alcaldia de Santa Coloma de d'Urbanisme de l'ETSAB PORT OLÍMPIC Gramenet «Les Rondes avui» ↳ LECTURA DRAMATITZADA ↳ INTERVENCIÓ Cristina Jiménez, cap «Ell per ser feliç vol un Manolo Laguillo, fotògraf d’Estudis de Mobilitat de camió» Carmen Fernández ↳ EXPLICACIÓ DEL PROJECTE Barcelona Regional «Fem Safaretjos» «Nous paradigmes de ↳ INTERVENCIÓ Arquitectes de Capçalera mobilitat» Ada Colau, alcaldessa de Manel Villalante, director Barcelona Trobada 8: UIC general d’Estratègia i ↳ SOPAR ↳ ARRIBADA, VISITA I Desenvolupament de RENFE Paella organitzada TAPVIII EXPOSICIÓ ↳ INTRODUCCIÓ A LA ETSAV CARTOGRAFIA COL·LECTIVA ↳ VÍDEOS I DEBAT ↳ LECTURA DRAMATITZADA «Ronda Naturalista V.S. Trobada 2: «¿Què planeta le vas a dejar Ronda Metabolista» FINESTRELLES a tu hijo, Miguel?» Estudiants de la UIC Natalia Yurena ↳ CONFERÈNCIA ↳ DEBAT I VOTACIÓ ↳ TAULA RODONA «El futur de les rondes» «Recosir infraestructures» Josep Anton Acebillo , Enric Batlle, director del ↳ RESULTATS I APERITIU arquitecte MBLandArch, ETSAB David Bravo, arquitecte Trobada 9: ETSAB ↳ ARRIBADA PASTOR I RAMAT Beth Galí, arquitecta ↳ ARRIBADA Trobada 3: PARC DE LA ↳ LECTURA DRAMATITZADA «Conductors anònims» ↳ TALLER SOLIDARITAT Andreu Rifé «Mapeig Col·lectiu» ↳ UN BALCÓ A LES RONDES LACOL, Cooperativa d’Arquitectes ↳ RECOLLIDA KIT INFORMACIÓ SOBRE EL TERRITORI 21 ↳ XOCOLATADA Àrea Metropolitana de ↳ PRESENTACIÓ Barcelona «La crònica - Hackató» DIUMENGE Adrián Crespo, periodista Trobada 4: HORTS Trobada 6: PARC DEL ↳ TANCAMENT DE L’ACTE CTPA GRAN VIA ↳ CLOENDA ↳ ARRIBADA I DINAR FÒRUM Janet Sanz, quarta tinenta ↳ 1 LLOC / 3 CONFLUÈNCIES / ↳ ARRIBADA I BENVINGUDA d'Alcaldia i directora de 3 CONFERÈNCIES ↳ CONFERÈNCIA l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme «Model Urbà i Rondes» i Mobilitat, Ajuntament de Ton Salvadó, director de Barcelona. 254 DES-COBRIR LES RONDES CRÈDITS ORGANITZACIÓ HACKATÓ Hackató “Des-cobrir les Università della Sapienza - Gustavo Rodríguez Ferrer Rondes”, organitzada en Sapienza Università de Clara Roig Cortés el marc de la Biennal de Roma María Rubert de Ventós Pensament, celebrada a Katholieke Universiteit - Ton Salvadó Cabré Barcelona l’octubre del 2018 Leuven Itzel Sanromà i Moncunill Janet Sanz Cid Università di Genova Erick Valdez Valderrama Manel Villalante i Llauradó BARCELONA REGIONAL Equip de producció Conchi Berenguer Urrutia La Central de Projectes Josep Bohigas Arnau Albert Carbonell Ferrer Imatge Miquel Domingo Carceller La Creativa: Enric Fargnoli Domingo Hug Cirici Nuñez, Sara Villena Alba Guillén Capell Tornero, Núria Tolós Palau, Irene Mela Caballero Xavi Olmos Trinidad Ricardo Santos Rodriguez Aplicació tracking Ioanna Spanou App2u Anna Subirats Ribas Relat CTPA CONFEDERACIÓ DE Ignacio Urbistondo Alonso Adrián Crespo Ortiz TALLERS DE PROJECTES Maria Vila de Abadal Castilla D’ARQUITECTURA Amenització Claudia Villazón Chávez Thais Buforn Gala Escola Tècnica Superior Andrés García del Castillo d’Arquitectura de Barcelona Dinámica de mapeig Jose Manuel Gutiérrez Franco – Universitat Politècnica de col·lectiu Marcelo González Villalba Catalunya LaCol Natalia López Coscojuela Taller Temàtic Arquitectes de Organització recorreguts en Ignasi Marcano Fernández Capçalera al final de Projecte bicicleta 20/10/2018 Margherita Neri Final de Grau Pinyibici Lidia Padrós Prats Màster Universitari en Estudis Sergi Romero Moreno Esdeveniment Port Olímpic Avançats en Arquitectura- Barcelona Ricardo Santos Rodríguez Andreu Rifé (direcció) Màster Habilitant Giorgia Sgarbossa Màster Universitari en Javier Villena Fernández Agraïments Paisatgisme AMB Àrea Metropolitana de Laboratori d’Urbanisme de Virgínia Díaz del Río Vicente Barcelona (AMB) Barcelona Loles Herrero Canela Barcelona de Serveis Escola Tècnica Superior Noemí Martínez García Municipals S.A. (BSM) d’Arquitectura del Vallés – Ponents Transports Metropolitans de Universitat Politècnica de Josep Antoni Acebillo i Marín Barcelona (TMB) Catalunya Enric Batlle i Durany Ajuntament de Barcelona Taller d’Arquitectura i Ibon Bilbao España Ajuntament de l’Hospitalet Projectes IV Josep Bohigas Arnau Ajuntament d’Esplugues de Projectes VIII David Bravo Bordas Llobregat Projectes X Joaquim Calafí Rius Ajuntament de Santa Coloma Escola Tècnica Jordi Castelló Abril de Gramenet d’Arquitectura a Reus – Jaime Coll Lopez Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Universitat Rovira i Virgili Gemma Conde Cros Projectes i Urbanisme I Oriol Estela Barnet Félix Solaguren- Beascoa Jordi Fuster Colomer (ETSAB) Universitat Internacional Beth Galí i Camprubí Bernat Baró Casanovas de Catalunya – Barcelona Marc A. García López (Port de Barcelona) School of Architecture Marcelo González Villalba Joan Guitart Roy (Port Olímpic) Projectes 5 Cristina Jiménez Roig Josep Seguer i Francesc Fayol Projectes 6 Jordi Mercadé Rogel (Escola Municipal de Vela) Institute for Advanced Marc Montlleó Blasebre Las Golondrinas Architecture of Catalonia Lídia Padrós Prats Master in City and Technology Josep Parcerisa Bundó La Salle - Universitat Ramon Miquel Pybus Oliveras Llull Carme Ribas Seix 255 AUTORS JOSEP BOHIGAS ARNAU IBON BILBAO ESPAÑA Arquitecte i fundador de l’estudi BOPBAA. Professor del Departament de Projectes Docent en diferents centres universitaris, Arquitectònics ETSAB-UPC des de 1998. ha comissariat projectes culturals d’habi- Co-Director del projecte docent Arquitectes tatge com Barraca-Barcelona (2003) i APTM de Capçalera des de 2013, rep el Premi Ciutat 2005, on es debatia sobre la precarietat de de Barcelona en la categoria d’arquitectura l’habitatge i quines solucions donar a l’habi- i urbanisme en 2015. Professor de Màster UPC tatge social. És comissari de l’exposició “piso 2003-2012, membre de Tribunal de Projecte Fi piloto” a Barcelona, Medellín i Mèxic. Premi de Carrera i adjunt a Direcció de l’ETSAB-UPC FAD d’opinió 2007 i 2009 i d’espais efímers 2014-2016. l’any 2000, i premi Ciutat de Barcelona en Arquitecte en Aq4-Arquitectura des de 1996, Disseny del 2007 i d’Arquitectura i Urbanisme obté el Premi COAVN 2003 en la categoria 2014. Al 2015 va estar premiat com a promotor d’interiorisme. Ponent, jurat i membre en del projecte d’arquitecta de capçalera dins els diversos fòrums professionals i acadèmics, Premis Ciutat de Barcelona. exposa i publica obra pròpia i experiència Actualment és Director General de l’agència de docent. desenvolupament urbà, Barcelona Regional. LACOL ENRIC BATLLE I DURANY Lacol és una cooperativa d’arquitectes que Doctor Arquitecte i paisatgista, combina treballen des del barri de Sants de Barcelona. la pràctica de l’arquitectura, l’urbanisme i Treballen amb l’arquitectura per a la trans- el paisatgisme com a soci fundador de Batlle formació social, com una eina per a intervenir i Roig Arquitectura. És professor titular del l’entorn proper de manera crítica. Sempre Departament d’Urbanisme i Ordenació del en paral·lel a la societat, actuant de manera Territori de la UPC, on dirigeix el màster justa i solidària començant per un sistema de universitari en Paisatgisme-MBLandArch. treball horitzontal. Creuen que la manera de Les seves tesis sobre el futur de les ciutats han transformar la ciutat és a partir de la partici- estat mereixedores del FAD2012 de Teoria i pació activa de la gent que l’habita i de l’acció Crítica, entre d’altres, i divulgades a entitats propositiva. Treballen sobre els interessos de reconegut prestigi internacional com les relacionats amb la qualitat de vida de totes les universitats de Harvard, Copenhagen, Oslo, persones que comparteixen la ciutat. Navarra o Beijing, o institucions culturals com l’Architectural League of New York. TON SALVADÓ CABRÉ Arquitecte per l’ETSAB-UPC, on és professor DAVID BRAVO BORDAS de projectes al taller Infraestructura i Ciutat. Arquitecte. Durant molts anys ha col·laborat Ha impartit classes a les escoles d’arqui- amb el CCCB en el desenvolupament del Premi tectura del Vallès, d’Alacant, de Reus i a la Europeu de l’Espai Públic Urbà, del qual ha Uniandes de Bogotà. Ha estat codirector del estat responsable de continguts i secretari màster «Arquitectura, Crítica i Projecte» del jurat. Ha dirigit documentals com Europa (UPC), codirector de la col·lecció Pre-textos ciudad i ha comissionat l’exposició Piso piloto, de Arquitectura, i membre del consell de una mostra sobre el dret a l’habitatge a la redacció de diverses publicacions. Ha publicat ciutat. Actualment és assessor de l’Ajunta- assajos sobre art, arquitectura i ciutat. ment de Barcelona amb relació a la taula de Ha treballat associat amb Esteve Aymerich corresponsabilitat de gentrificació. des de 1990, i junt amb Inés de Rivera van fundar «STEMarquitectes» (2003-2014). Actualment és Director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona. 256