Informe anual 
de seguiment 
i avaluació de 
l’Agenda 
2030 de 
Barcelona
Voluntary 
Local Review 
2021
Títol: Informe anual de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 de 
Barcelona (Voluntary Local Review 2021)
Continguts i redacció: © Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració 
de REDS (Red Española de Desarrollo Sostenible)
Idea i coordinació: Oficina del Comissionat d’Agenda 2030
Fotografies: © Ajuntament de Barcelona
Edició electrònica, gener de 2021
Edita: © Ajuntament de Barcelona. Comissionat d’Agenda 2030
Disseny i maquetació: Editorial MIC 
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de 
Reconeixement – No comercial (by-nc) amb finalitat no comercial. Es 
permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de 
l'obra original, sinó també la creació d'obres derivades com traduccions, 
resums o versions infantils. No es permet un ús comercial de l'obra original 
ni de les possibles obres derivades La llicència completa es pot consultar a: 
https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca
PRESENTACIÓ
ment que hem estat portant a terme des de l’inici del 
mandat.
Fruit d’un intens treball col·lectiu liderat pel Comissi-
onat de l’Agenda 2030, el document que teniu a les 
vostres mans té com a objectius seguir promovent la 
reflexió i l’acció de l’organització municipal a l’entorn 
dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, així 
com aportar evidències i indicadors tangibles sobre 
la realitat social i econòmica de Barcelona.
Tot esperant que també contribueixi a millorar les po-
lítiques públiques municipals, així com les que són 
responsabilitat d’altres administracions, o les inicia-
tives que sorgeixen de la societat civil, les conclusi-
ons d’aquest informe ens ajudaran a impulsar la im-
Com a mostra del nostre compromís amb l’assoli- plicació dels barcelonins i barcelonines en el debat i 
ment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, en aquest camí de futur que és la implementació de 
des de l’Ajuntament de Barcelona presentem l’Infor- l’Agenda 2030 a la nostra ciutat.
me anual de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 
de Barcelona, un nou Voluntary Local Review que vol Laia Bonet Rull
donar continuïtat a la tasca de generació de coneixe- 3ª Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona
transformació dels sistemes energètics, de pro-
ducció i de consum.
Per això, més enllà de la feina de seguiment i avalu-
ació de l’Agenda 2030, durant l’any 2021 hem actuat 
per estimular i articular l’acció col·lectiva pels ODS. 
Hem posat en marxa la Taula d’Impuls de l’Agenda 
2030, que aplega les organitzacions més rellevants 
del teixit empresarial i comunitari de la ciutat. Hem 
construït el Mecanisme de l’Energia Sostenible de 
Barcelona, basat en un model públic-privat d’inversió 
pràcticament inèdit. Hem promogut la innovació di-
gital en qüestions tan crítiques com la mobilitat elèc-
trica o la inclusió social. I també hem posat els fona-
ments del projecte Barcelona Innovation Coast, per 
augmentar la capacitat de la ciència feta a Barcelona 
de generar innovacions amb impacte i valor social. 
Entenc l’Agenda 2030 com la lluita per garantir les 
condicions d’una vida digna per a la humanitat d’ara 
i la de les properes generacions. Alineant projectes i 
sumant esforços pels seus Objectius, Barcelona ex-
A Barcelona tenim molt clar que aquesta dècada, pressa compromís local i global: una ciutat millor en 
que el món ha començat de forma tan accidenta- un món sostenible. 
da i angoixada, ha de ser la “dècada de l’acció per 
l’Agenda 2030”. Per arribar a un model de desen- Miquel Rodríguez Planas
volupament que permeti el progrés sense destruir Comissionat d’Agenda 2030 de l’Ajuntament de 
el planeta necessitem fer passos decidits en la Barcelona
3. Un VLR és Voluntari, perquè no exis-
El què i el perquè teix cap norma formal que obligui a 
fer-lo. De fet, la pròpia Agenda 2030 
d’aquest informe es basa en aquest principi. És a dir, 
no es realitza per imperatiu legal, sinó 
per compromís moral i polític amb uns 
valors i uns interessos que se suposa 
A finals de 2020 l’Ajuntament de Barcelona va que són compartits pel conjunt de la 
presentar el document “Agenda 2030 de Bar- humanitat. 
celona. Fites ODS i indicadors clau”, essent 
en aquells moments un dels primers VLR (in- Són també tres els motius principals que 
formes sobre l’Agenda 2030 d’una ciutat) que impulsen l’Ajuntament de Barcelona a realit-
es publicaven a nivell mundial1. zar aquest informe. El primer és motivar les 
diverses parts de l’organització municipal a 
Un VLR (Voluntary Local Review) és la trans- reflexionar sobre la rellevància dels Objec-
lació a escala de ciutat dels Voluntary Nati- tius de Desenvolupament Sostenible per al 
onal Reviews, informes que els Estats publi- seu camp d’actuació, promovent canvis en 
quen i presenten periòdicament a Nacions les maneres de planificar i de retre comptes 
Unides per retre comptes de la seva acció de l’acció desenvolupada. Com veurem més 
per a l’assoliment dels ODS (Objectius de endavant, durant l’any 2021 s’ha produït un 
Desenvolupament Sostenible) de l’Agenda esclat d’estratègies i plans sectorials orien-
2030. El seu nom ens indica quins són els tats a 2030. 
tres elements clau:
El segon motiu és aportar evidències sobre 
1. Un VLR és una Review, concepte que la realitat de Barcelona, en forma d’indica-
no té un mot equivalent en català però dors, que poden ser útils per dissenyar i 
que podem situar a mig camí entre revisar l’acció col•lectiva. I aquí ens referim 
el seguiment i l’avaluació. En tot cas, tant a les polítiques que depenen de l’Ajun-
una review parteix d’uns determinats tament, com a aquelles que són responsa-
objectius i aporta un conjunt de dades bilitat d’altres administracions, com a les 
amb capacitat d’informar sobre la rea- iniciatives pel bé comú que sorgeixen de la 
lització dels objectius. societat civil.
2. Un VLR és Local, perquè el seu objec- Finalment es tracta també d’impulsar la parti-
te és l’Agenda 2030 tal i com ha estat cipació de Barcelona en el debat global sobre 
adaptada o “localitzada” a una entitat el desenvolupament sostenible, on les ciutats 
subestatal concreta, com una regió o juguen un paper cada cop més rellevant.
una ciutat.
1 V egeu el respositori específic de Nacions Unides (https://sdgs.un.org/es/topics/voluntary-local-reviews) i el de 
l’Institut IGES, referent mundial en aquesta matèria (https://www.iges.or.jp/en/projects/vlr)
4
als indicadors que ja tenen actualització 2020), 
Valoració general ha suposat un balanç pràcticament neutre, per-
què com veurem tot seguit, si bé han empitjorat 
alguns indicadors socials i econòmics, d’altres, 
Un període marcat per la sobretot mediambientals, han millorat, de tal 
manera que el resultat global és pràcticament 
pandèmia idèntic: un 55,6 d’evolució favorable, un 40,4 
desfavorable i un 4% estables.
L’any 2020 va marcar l’inici del “Decenni d’Acció” 
per assolir els Objectius de Desenvolupament Sos- L’anàlisi de l’evolució dels indicadors de Barce-
tenible (ODS) el 2030. Es tracta d’un període crític lona, que mostrarem en successius capítols, 
per promoure una visió compartida del futur de la permet constatar, en un mateix ODS, progres-
humanitat i accelerar les respostes als reptes prin- sos significatius en certes fites al costat d’endar-
cipals a els que s’enfronta. El “Decenni d’Acció” va reriments evidents en d’altres. Si agafem com a 
començar, però, amb una crisi global sense prece- exemple el tema clau de la salut, tenim un impacte 
dents provocada pel COVID-19. El darrer informe de incontestable del virus sobre la salut física i men-
seguiment dels ODS publicat per Nacions Unides tal de la població, però la disminució del trànsit 
posa en evidència fins a quin punt la pandèmia ha motivada per les mesures de prevenció de conta-
provocat l’estancament o fins i tot retrocessos en gis va resultar, si és no en la primera fase, en una 
fites clau com la reducció de la pobresa o l’educa- reducció molt significativa dels accidents i de la 
ció de qualitat2. En molts casos els impactes de la contaminació de l’aire, que impliquen una millora 
pandèmia han reflectit, i també exacerbat, patrons de la salut i el benestar.
de desigualtat social ja existents. Els serveis pú-
blics bàsics, especialment els sistemes de salut, Amb la progressiva superació de la situació 
però també els de protecció social i els d’educació, d’emergència sanitària, aprofitant els moments 
han patit fortes tensions. També han entrat en crisi, baixos de les successives onades de contagis, 
d’una forma o altra, els models l’habitatge, d’espai Barcelona ha anat recuperant el pols de l’acti-
públic i de mobilitat, especialment a les ciutats. vitat. La millora de la conjuntura econòmica es 
reflecteix clarament en tots els indicadors d’acti-
El balanç que global que presenta l’informe, en- vitat (comerç, consum, creixement) a la recta fi-
cara provisional (alguns indicadors són de 2019), nal de l’any 2021. A 30 de novembre ja hi havia 
és que el món ha evitat una catàstrofe, gràcies a 1.150.992 persones afiliades a la seguretat social, 
la resiliència i la capacitat de reacció de les soci- un rècord històric que supera en 2.000 les afili-
etats i les seves institucions, però els danys són acions de finals de 2019. A més, la contractació 
greus i llastraran els esforços per assolir els ODS. indefinida està creixent amb més força que la 
Paradoxalment, la crisi que estem vivint també ha temporal, i assoleix o frega màxims històrics en 
reforçat la necessitat d’assolir aquests objectius: tots els sectors de l’economia. En acabar l’any 
per la seva capacitat per reduir el risc que una 2021 hi havia 63.383 persones en situació d’atur, 
pandèmia d’aquest tipus es produeixi, i per poder el nivell més baix des de mitjans de 2008. La re-
donar una resposta eficaç, equitativa i sostenible ducció interanual ha estat del 32,5%, més intensa 
a les conseqüències que se’n derivin. que la registrada al conjunt de Catalunya (25,8%) 
i d’Espanya 20,1%). L’existència dels Expedients 
En el cas de Barcelona, l’anàlisi agregada del de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) ha 
sentit de l’evolució dels indicadors de l’Agenda contribuït a assolir aquests bons resultats, però 
2030 de Barcelona dóna com a resultat que, des és una situació que hores d’ara ja només afecta a 
de l’inici del període de vigència dels ODS (any una part molt petita de la força laboral. Una altra 
2015), fins a l’any en què es disposa del darrer dada positiva és que en la fase de recuperació la 
valor de l’indicador3, el 56% (100 de 178) dels in- contractació indefinida està creixent d’una forma 
dicadors evolucionen favorablement respecte molt més intensa que la temporal.
a les fites marcades, el 40% (71 de 178) ho fan 
negativament i el 4% (7 de 178) es mantenen es- Si obrim la mirada, l’informe 2020 de l’Observato-
tables. Paradoxalment, el pas del COVID-19 (per ri de Barcelona mostra que la ciutat continua molt 
2 Vegeu https://unstats.un.org/sdgs/report/2021/The-Sustainable-Development-Goals-Report-2021_Spanish.pdf
3  Pot ser qualsevol any entre el 2016 i 2020 (o fins i tot 2021 en el cas d’indicadors derivats d’enquestes), si bé la 
majoria estan actualitzats fins l’any 2019 o 2020. Això significa que l’impacte de la pandèmia, en molts casos, 
encara no està recollit.
5
ben considerada com a entorn atractiu per a la in- primer trimestre de 2020, va ser la d’Inclusió i de 
versió, i ben posicionada com a hub tecnològic, ci- Reducció de les Desigualtats Socials. 
entífic, cultural i creatiu i en l’àmbit dels congressos 
internacionals i les escoles de negoci. La seva pro- Entre finals de 2020 i de 2021 es van aprovar els 
gressió com a pol tecnològic i d’emprenedoria di- següents documents estratègics:
gital la consolida com a 8a ciutat tecnològica d’Eu-
ropa i 5è hub d’startups més gran del continent4. Î Estratègia municipal contra la solitud 
2020-2030.
Malgrat la resiliència i les bones perspectives de 
la ciutat, la recuperació es podria veure frenada Î Pla d’infància 2021-2030. Reptes i actua-
per l’evolució dels preus de l’energia i de nombro- cions per millorar les vides i els drets de la 
ses matèries primeres, cosa que s’esta traduïnt en infància i l’adolescència a Barcelona.
una pèrdua de poder adquisitiu per a bona part 
de la població. A més, la pandèmia encara no té Î Barcelona Green Deal. Una agenda eco-
un final a la vista, i la irrupció de la variant òmicron nòmica per a la Barcelona del 2030.
del virus al desembre de 2021, amb noves restric-
cions sobre el turisme i altres serveis, ha afegit Î Pacte Cultural de Barcelona (tot i que 
encara més incertesa en el curt termini. no consta al títol, la referència també és 
2030).
En definitiva, el trasbals d’aquests gairebé dos 
anys ha evidenciat i agrandit alguns dels reptes Î Estratègia de l’Economia Social i Solidà-
que Barcelona ha de superar si vol complir els ria a Barcelona 2030: Reactivació i en-
ODS. L’aposta per sectors com la digitalització, fortiment d’una economia per la vida a la 
la nova mobilitat urbana, l’economia verda i bla- ciutat. 
va, la salut i la ciència, l’alimentació sostenible i 
les indústries creatives, ofereixen bases per a una Î Estratègia d’Alimentació Sostenible Bar-
recuperació sòlida en l’horitzó post-pandèmic, celona 2030 (en elaboració).
assentada sobre un model de desenvolupament 
molt més sostenible. Î Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica 
2030 (fusió de Pla Clima i Decret d’Emer-
La implicació municipal pels ods: gència Climàtica).
estratègia, gestió i recursos
Î Pla Canviem pel Clima 2030. Estratègia 
El temps pandèmic ha estat propici per a la refle- de Cultura de Sostenibilitat de Barcelona 
xió estratègica i la planificació. A això hi han con- (en elaboració).
tribuït tant el canvi d’escenari socioeconòmic com 
la necessitat de plantejar una estratègia sòlida per Î Pla Natura Barcelona 2021-2030.
a les convocatòries d’ajuts dels fons europeus 
Next Generation. També s’aprecia, però, la volun- A això cal afegir, plenament incardinats amb els 
tat d’adaptar les estratègies sectorials a l’horitzó ODS, el nou Pla Residu Zero de Barcelona 2021-
2030, incorporant-hi d’una forma més sistemàtica 2026, el segon Pla per la Justícia de Gènere 2021-
el marc de la sostenibilitat. La primera estratègia 2025, el Pla sobre Drogues i Addiccions 2021-2024 
que va treballar en la reprogramació, ja durant el i l L’Estratègia d’impuls de l’Economia Blava.
4 Vegeu http://hdl.handle.net/11703/121760
6
En la dimensió operativa de l’acció municipal els forç pressupostari global de l’Ajuntament. Per ini-
esforços de les gerències s’han centrat en ga- ciativa de la Direcció de Pressupostos i Política 
rantir l’òptim funcionament de tots els serveis i Fiscal de la Gerència de Pressupostos i Hisenda i 
equipaments, atenent les múltiples necessitats amb el suport de les persones responsables dels 
generades per la nova situació. S’ha treballat per prop de 400 programes pressupostaris de l’Ajun-
mitigar els impactes immediats de la pandèmia i tament s’ha realitzat un esforç per comptabilitzar 
per prevenir els riscos socials i econòmics de la la despesa corrent i d’inversió realitzada l’any 
mateixa, posant les bases per a una recuperació 2020 i prevista per a l’any 2021 o, en el cas de les 
sòlida. Amb tal finalitat s’han reforçat determinats inversions, per al conjunt del període 2020-2023. 
programes i serveis i se n’han creat de nous. Un Aquest treball es pot trobar a l’informe de memò-
aspecte positiu d’aquesta situació excepcional és ries de programa5.
que ha promogut la innovació social i en les po-
lítiques públiques. Al llarg d’aquest informe pre- Aquest informe incorpora una panoràmica dels 
sentem exemples de pràctiques municipals que resultats globals i el detall de resultats per ODS, 
contribueixen a l’assoliment dels els ODS. en cada un dels successius apartats. De cara a 
l’informe de 2022 s’afinarà més l’anàlisi, arribant 
En els anys 2020 i 2021 també s’han produït rea- a la correspondència entre fites ODS i programes 
justaments en la despesa i un creixement de l’es- pressupostaris.
Vinculació de la despesa corrent de l'Ajuntament amb els ODS
Realitzat 2020
Pressupost Pressupost 
(efecte resposta 
Executat 2020 Aprovat 2021
COVID)
1 Fi de la pobresa 97,1 4,20% 117,9 5,10% 113,1 4,80%
2 Fam zero 28,3 1,20% 28,4 1,20% 27,4 1,20%
3 Salut i benestar 53,8 2,30% 56 2,40% 53,3 2,20%
4 Educació de qualitat (*) 232 10,00% 247 10,60% 246,3 10,40%
5 Igualtat de gènere 22 1,00% 22,8 1,00% 22 0,90%
6 Aigua neta i sanejament 25,5 1,10% 26,5 1,10% 25,5 1,10%
7 Energia neta i assequible 13,3 0,60% 12,7 0,50% 13,2 0,60%
8 Treball decent i creixement econòmic 99,8 4,30% 109,7 4,70% 91,4 3,80%
9 Indústria, innovació i infraestructures 86,9 3,80% 85,6 3,70% 86,1 3,60%
10 Reducció de les desigualtats 196,5 8,50% 217,9 9,30% 210,8 8,90%
11 Ciutats i comunitats sostenibles 754,1 32,60% 752,2 32,30% 759,1 32,00%
12 Consum i producció responsables 74 3,20% 72,9 3,10% 74,1 3,10%
13 Acció climàtica 53,5 2,30% 55,5 2,40% 53,7 2,30%
14 Vida submarina 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00%
15 Vida d'ecosistemes terrestres 26,2 1,10% 29,3 1,30% 25,1 1,10%
16 Pau, justícia i institucions sòlides 403,3 17,50% 366,8 15,70% 416,5 17,50%
17 Aliança per a assolir els objectius (**) 144,3 6,20% 130,6 5,60% 157,1 6,60%
TOTAL DESPESA CORRENT 2.310,70 100% 2.332,00 100% 2.374,50 100%
(*) Inclou l'àmbit de Cultura (**) Inclou transferència a l'AMB
5 https://ajuntament.barcelona.cat/pressupostos2021/ca/#arxius 
7
Vinculació de la inversió prevista al Pla d'Inversions Municipal (PIM 2020-2023) de l'Ajuntament amb els ODS
Aprovat 2021 Aprovat 2022 Aprovat 2023
Executat Total PIM 
(exclòs (exclòs (exclòs 
2020 20-23
reserves) reserves) reserves)
1 Fi de la pobresa 2,5 0,80% 9,3 1,70% 9 2,20% 12 3,10% 32,8 2,00%
2 Fam zero 1,6 0,50% 3,8 0,70% 0,4 0,10% 0,3 0,10% 6,1 0,37%
3 Salut i benestar 3,4 1,10% 9,1 1,70% 6,3 1,60% 6,8 1,80% 25,6 1,56%
Educació de 
4 54,2 17,20% 66,9 12,50% 71,6 17,90% 54,4 14,10% 247,1 15,08%
qualitat (*)
Igualtat de 
5 0 0,00% 0,1 0,00% 2,5 0,60% 1,6 0,40% 4,2 0,26%
gènere
Aigua neta i 
6 0,7 0,20% 2,5 0,50% 0,3 0,10% 0 0,00% 3,5 0,21%
sanejament
Energia neta i 
7 2,3 0,70% 3,6 0,70% 1,3 0,30% 1,4 0,40% 8,6 0,52%
assequible
Treball decent 
8 i creixement 6,2 2,00% 8,3 1,60% 18,7 4,70% 17,6 4,60% 50,8 3,10%
econòmic
Indústria, 
9 innovació i 91,4 28,90% 120,7 22,50% 92,5 23,10% 77,2 19,90% 381,8 23,30%
infraestructures
Reducció de les 
10 10,6 3,30% 28,4 5,30% 22,4 5,60% 27,1 7,00% 88,5 5,40%
desigualtats
Ciutats i 
11 comunitats 101 32,10% 211,6 39,50% 112 28,00% 118,7 30,70% 543,7 33,18%
sostenibles
Consum i 
12 producció 10,5 3,30% 15,3 2,90% 16,1 4,00% 17,2 4,50% 59,1 3,61%
responsables
13 Acció climàtica 9,2 2,90% 14,6 2,70% 7 1,80% 15 3,90% 45,8 2,79%
14 Vida submarina 4,1 1,30% 3,8 0,70% 0,3 0,10% 0 0,00% 8,2 0,50%
Vida 
15 d'ecosistemes 0,2 0,10% 0,9 0,20% 0,2 0,10% 1,8 0,50% 3,1 0,19%
terrestres
Pau, justícia 
16 i institucions 8,5 2,70% 16,1 3,00% 23,3 5,80% 21 5,40% 68,9 4,20%
sòlides
Aliança per 
17 a assolir els 8,9 2,80% 20,7 3,90% 15,8 3,90% 14,8 3,80% 60,2 3,67%
objectius  (**)
TOTAL 
316 100% 535,9 100% 400 100% 387,1 100% 1638,7 100,00%
INVERSIÓ
(*) Inclou l'àmbit de Cultura (**) Inclou transferència a l'AMB
8
L’agenda 2030 de Barcelona 
Online
Des del setembre de 2021 les fites i els indicadors Altres avantatges que ofereix l’aplicatiu són 
clau de l’Agenda 2030 de Barcelona són accessi- una actualització més freqüent de les dades i 
bles online, en un format obert que permet visualit- la possibilitat d’oferir els indicadors desagre-
zar i descarregar-se les dades. És la primera ciutat gats per variables significatives, com ara dis-
de l’Estat i una de les primeres del món que les ha trictes/barris, gènere, edat, lloc de naixement, 
posat a l’abast d’aquesta forma. S’ha aconseguit a nivell de renda o altres; sempre i quan la base 
partir de l’adaptació d’un aplicatiu de codi obert que de dades que alimenta l’indicador disposi 
es va desenvolupar, precisament, amb la finalitat de d’aquesta informació.
situar els indicadors de l’Agenda 2030 d’Estats, regi-
ons i ciutats a l’abast de totes les persones amb ac- La millora continuada en la generació, elaboració 
cés a Internet. L’aplicatiu és utilitzat per països com i difusió de dades per part l’Ajuntament de Bar-
Els EUA, Alemanya i el Regne Unit, i per les ciutats celona, a través de l’Oficina Municipal de Dades, 
pioneres de la localització de l’Agenda 2030. contribueix a un millor seguiment de l’Agenda 
2030. En aquest sentit són especialment remar-
L’aplicatiu permet incorporar les metadades que cables el remodelat Anuari Estadístic de Barcelo-
ajuden a entendre cada un dels indicadors, així na i la posta en marxa del web Barcelona Dades, 
com les microdades que permeten verificar-lo i que integra nombroses fonts de dades i incorpora 
elaborar-lo d’altres formes. Les dades es poden eines molt intuïtives per a l’anàlisi d’algunes de les 
visualitzar a través d’una taula o d’un gràfic. bases de dades més potents.
9
ODS1
Posar fi a la pobresa en 
totes les seves formes  
i a tot arreu
Fites de Barcelona per a l’any 1.3 E l 2021, assegurar que l’Ingrés Mínim 
2030 Vital arribi a totes les persones que el 
necessiten
1.1  Tota persona resident a Barcelona que 1.4  Garantir un accés àgil als serveis socials 
es quedi sense sostre tindrà un llit on municipals  
dormir i un plat a taula, i el nombre de 
persones sense llar es reduirà fortament 1.5  Reduir l’exposició de les persones més 
vulnerables a situacions de crisi o des-
1.2   Reduir fortament la incidència de la po- astre, així com incrementar la seva resi-
bresa severa, especialment entre la po- liència per fer-hi front 
blació més jove, vetllant també perquè 
no afecti desproporcionadament deter- 1.a  Desenvolupar la cooperació internacio-
minats territoris nal de ciutat en la reducció de la pobresa
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Percentatge de perso-
1.1. ODSBCN-111 44,59% 43,35% 2019
nes sense llar ateses   
Nombre de persones 
1.1. ODSBCN-112 residents a Barcelona 2.799 3.684 2019  
sense llar
Taxa de privació mate- 2019-
1.2. ODSBCN-121 4,8 7,5
rial severa 2020  
Dies d'espera en la pri-
1.4. ODSBCN-141 mera visita als serveis 31,3 15,4 2020  
socials municipals
Nombre d'unitats 
28.348 27.817 
d'atenció realitzades 
(unitats (unitats 
pel Centre d’Urgències 
realitzades); realitzades); 
1.5. ODSBCN-151 i Emergències Socials 2020
2.080 1.353    
(CUESB) i nombre de 
(persones (persones 
persones ateses en 
ateses) ateses)
emergència social
Nombre de xarxes co-
munitàries per afrontar *primera *primera 
1.5. ODSBCN-152 90 90 2021
l'emergència social de dada dada
la Covid19
Recursos del progra-
ma municipal de Justí-
*primera *primera 
1.a. ODSBCN-1a1 cia Global destinats a 374.720 €  374.720 € 2019
dada dada
l’objectiu de la reduc-
ció de la pobresa
Descripció dels avenços i acció A tal efecte es va crear un dispositiu extraordi-
municipal per l’ODS nari i provisional d’allotjament col·lectiu als es-
pais de Fira de Barcelona. També es va arribar a 
La lluita contra la pobresa en totes les seves acords amb hotels per acollir a persones sense 
formes ha tingut com a eixos principals de l’ac- llar infectades amb COVID 19. Des de llavors 
ció municipal les mesures per afrontar el fe- s’ha treballat per derivar totes les persones sen-
nomen del sensellarisme (Fita 1.1) i l’atenció a se sostre a residències i altres recursos d’allot-
persones sense recursos a través dels serveis jament. Per exemple, l’Ajuntament ha llogat ha-
socials (Fita 1.4). bitatges turístics buits per manca de demanda 
per allotjar-hi famílies que estan en albergs i 
Abans de la pandèmia dormien a la via pública de pensions i que es preveu que en un temps de 
Barcelona més de 1.000 persones, i més de 2.000 màxim 2 anys disposin d’un habitatge provinent 
estaven allotjades en recursos residencials, pú- de la Mesa d’Emergències. 
blics o privats. Quan es va decretar l’estat d’alar-
ma l’Ajuntament, en col·laboració amb entitats so- El resultat va ser la creació de prop de 500 noves 
cials de la ciutat, va aplicar un pla de contingència places d’acollida per a situacions d’emergència ha-
per garantir l’atenció de totes aquestes persones bitacional, buscant un equilibri entre la diferenciació 
i vetllar per la seva salut en una situació d’alt risc d’espais (prioritzant la intimitat i la seguretat) i l’opti-
i complexitat. mització dels recursos, per crear tantes places com 
11
fossin necessàries per respondre a l’emergència sa- d’espera per accedir a la primera visita dels ser-
nitària i social. A manca de dades actualitzades, sem- veis socials va baixar de tres setmanes a poc més 
bla que l’habilitació de tots aquests espais ha reduït de dues. En termes d’esforç pressupostari, durant 
el nombre de persones que dormen al carrer, però l’any 2020 es van gastar vint milions d’euros més 
segueix augmentant el de persones que necessiten i dels inicialment pressupostats. El pressupost 
demanen suport per no acabar en aquesta situació6. aprovat per a l’any 2021 consolida la major part 
d’aquest augment.
Això reflecteix un dels altres elements destacats en 
l’anàlisi d’aquest ODS, que és l’augment de la pri- Un altre element definitori de la política municipal 
vació material, en línia amb el que es detecta en el de lluita contra la pobresa és el fons d’infància 0-16. 
context de Catalunya, Espanya i diversos Estats de L’any 2020 va ser ampliat amb un fons d’emergència 
la UE.7 Els forts impactes socials i econòmics de la que va permetre arribar a llars amb pobresa sobre-
pandèmia han exigit respostes urgents i ambicioses vinguda a partir de l’estat d’alarma del mes de març. 
per garantir els drets socials de la població afecta- La convocatòria de 2021 ha destinat 13,5 M€ i s’ha 
da, sobretot d’aquelles persones que ja es trobaven adreçat a 25.000 infants i 17.000 famílies. 
en situacions de vulnerabilitat extrema. 
Altres mesures destacades per a la Fita 1.4 inclouen 
L’ajuda alimentària, l’accés a habitatge, les cures l’obertura del nou Centre d’Atenció Integral, Social 
prestades a persones grans i cuidadors, així com i Comunitària a la zona de La Marina i l’increment 
les moratòries de desnonaments han estat les de l’eficàcia dels serveis socials, a través de l’Oficina 
mesures de protecció social més destacables. De Virtual d’Atenció Social, la Plataforma de suport a fa-
fet, l’any 2020 es va assolir el màxim històric d’ac- mílies monoparentals o el simulador d’ajudes.
tivitat dels serveis socials (95.042 persones ate-
ses), un augment de l’11% respecte de l’any 2019. Un pilar fonamental del compliment de les fites de 
La resposta va ser àgil i contundent. El temps l’ODS 1 serà el manteniment de la xarxa de se-
6  https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/04_op_albert_sales_bcn26.pdf Sales, A. “El sensellaris-
me s’agreuja amb la Covid-19. Mesures d’emergència i perspectives de futur”, Revista Barcelona Societat, nº 26.
7  Vegeu https://govern.cat/govern/docs/2021/07/15/08/14/98d9648e-8982-4b9a-a503-743fceda3bce.pdf  pels resultats a 
Catalunya i https://www.ine.es/prensa/ecv_2020.pdf pels resultats al conjunt d’Espanya.
12
guretat que proveeixen els serveis socials, com- efectives a les necessitats socials. Una qüestió 
plementada i reforçada per la iniciativa social, a pendent per al seguiment d’aquest ODS és la ge-
través de les entitats ja establertes o de les xarxes neració de dades sobre el nombre de ciutadans 
comunitàries que puguin sorgir per fer front a les en situació de pobresa que seran efectivament 
situacions d’emergència. Durant la fase de confi- atesos (en cobertura i suficiència) pels sistemes 
nament se’n van arribar a comptabilitzar 90, mol- de protecció social estatals i autonòmics, i espe-
tes d’elles focalitzades en garantir l’alimentació de cialment per les garanties de rendes (Ingrés Mínim 
les persones més vulnerables. Vital, Fita 1.3). Tot i que no sigui una política de la 
seva competència, l’Ajuntament té davant seu el 
La resposta institucional a la crisi sociosanitària repte d’aconseguir que aquests recursos arribin a 
també ha evidenciat la necessitat de millorar la totes les ciutadanes i ciutadans de Barcelona que 
coordinació multinivell per donar respostes més els necessitin.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 1
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
140 6,0%
5,10%
120 4,80%
5,0%
4,20%
100
4,0%
80
3,0%
60 117,9 113,1
97,1 2,0%
40
20 1,0%
0 0,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 1
(import en milions  d'euros i % sobre el total del pressupost) 
35 3,5%
3,10%
30 3,0%
25 2,20% 2,5%
1,70%
20 2,0%
32,8
15 1,5%
10 0,80% 1,0%
5 12
9,3 9 0,5%
2,5
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
13
Bona pràctica destacada
Innovació social: transformant la 1.  Drets bàsics i empoderament ciutadà; 2. 
realitat per millorar el benestar dels Nou model social de ciutat: “Cuidem-nos en 
veïns i veïnes de Barcelona comunitat”; 3. Transformació digital.
La innovació social és un tret d’identitat de L'objectiu de la mesura de govern és aconseguir 
l’Ajuntament de Barcelona i una eina clau per re- un model de gestió més eficaç i eficient, amb 
duir les desigualtats i protegir els drets socials serveis públics de la màxima qualitat, reduint les 
de la població. La Mesura de Govern d'Innova- càrregues administratives i optimitzant els temps 
ció Social 2021-2023: Transformant la realitat per de resposta als ciutadans, i sota els principis de 
millorar el benestar dels veïns i les veïnes de Bar- la transparència i el bon govern.
celona pretén potenciar aquest esforç, especial-
ment necessari arran de la pandèmia. L’estratè- Font: Mesura de Govern d'Innovació Social 
gia municipal en innovació social persegueix dos 2021-2023: Transformant la realitat per millorar 
grans objectius: millorar les respostes als pro- el benestar dels veïns i veïnes de Barcelona, 
blemes socials i facilitar l’accés de la ciutadania https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/
als serveis socials municipals, incorporant eines sites/default/files/arxius-documents/mesu-
digitals i d’intel·ligència artificial. Per això, es pri- ra-govern-innovacio-social-2021.pdf; https://
oritzen un conjunt de 37 mesures innovadores, ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/inno-
articulades en tres blocs estratègics: vacio-social
14
15
ODS2
Posar fi a la fam, assolir 
la seguretat alimentària i 
la millora de la nutrició, i 
promoure l’agricultura  
sostenible
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
2.1  Que ningú pateixi gana ni malnutrició a 2.4  Impulsar la producció agropecuària 
Barcelona ecològica, de proximitat i resilient, a 
través de la xarxa comercial minorista i 
2.2  Reduir en un 20% la incidència de majorista, i promoure l’adopció de la di-
l’obesitat, especialment en els infants eta de salut planetària
2.3 I mpulsar l’agricultura urbana, posant 2.a  Desenvolupar la cooperació internacio-
en valor els seus beneficis econòmics, nal de ciutat en l’àmbit de l’alimentació i 
ecològics i socials l’agricultura urbana
16
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Taxa de prevalença de 
la privació alimentària 
(Població que no es 
pot permetre un àpat 2019-
2.1. ODSBCN-211 1,80% 3,60%
de proteïna animal 2020  
cada 2 dies, o el valor 
nutricional equivalent 
en proteïna vegetal)
Dada 
13,5% 12,9% 
Taxa de prevalença de prelimi-
2.2. ODSBCN-221 (homes) i (homes) i 
l’obesitat narabril  
13,6% (dones) 15,7% (dones)
2021
Consum de carn en la 
població adulta (Kg/
2.4. ODSBCN-244 48,5 kg 51,9 kg 2020
any, dades per al con-  
junt de Catalunya)
Recursos del progra-
ma municipal de Jus-
tícia Global destinats 
2.a. ODSBCN-2a1  480.256 €  215.000 € 2020
a l’objectiu de millorar  
l’alimentació i la pro-
ducció agropecuària
Descripció dels avenços i acció l’ús de la Targeta Barcelona Solidària, que ca-
municipal per l’ODS nalitza de manera eficaç i no estigmatitzadora 
les ajudes econòmiques per a l’alimentació de 
La promoció d’una alimentació adequada i asse- les famílies. També es va utilitzar l’estructura de 
quible per a tothom fa necessari promoure siste- serveis desplegada pel Pla de Barris per fer ar-
mes alimentaris inclusius i sans, ambientalment ribar el menjar a les àrees de major vulnerabili-
sostenibles i socialment justos. ĹEstratègia d´In- tat (veure ODS 10).
clusió i Reducció de les Desigualtats ens parla de 
garantir les necessitats bàsiques en matèria d´a- Altres iniciatives destacables d’aquesta fita són, 
limentació i fer més accessible i assequible una d’una banda, la posta en marxa del projecte 
alimentació adequada i saludable, en un marc Alimenta, que pretén integrar, amb visió de ciu-
d´impuls de la política alimentària sostenible a la tat i gestió participativa, els esforços de tots els 
ciutat. agents, públics i privats, que actuen en la cade-
na alimentària. De l’altra, el notable increment 
Les estadístiques metropolitanes de condicions del servei d’àpats a domicili, passant en 2 anys 
de vida de la mostra integrada 2019-2020, que de 1.761 l’any 2019 a 3.856 persones ateses i de 
ja recullen en bona mesura els impactes del pri- 586.789 a 929.204 àpats servits a domicili.
mer confinament, evidencien una duplicació de 
les situacions de privació alimentària, fins arri- Respecte a la fita 2.2., referida a l’alimentació sa-
bar al 3,6% de la població (Fita 2.1). Per això ludable, els resultats avançats de l’enquesta de 
l’any 2020 es van multiplicar per sis els ajuts a salut apunten a un lleuger augment de l’obesitat 
l’alimentació, per poder fer front a l’augment de en les dones, mentre que en els homes la xifra es 
les situacions de necessitat. Es va vetllar es- manté estable. L’estreta relació entre els hàbits ali-
pecialment per la situació dels infants, a través mentaris i la salut fan que sigui especialment relle-
d’ajudes específiques a famílies amb nens i ne- vant abordar el problema de la malnutrició infantil 
nes, ajuts per a beques de menjador escolar o i juvenil. A Barcelona,  es calcula que el 10% dels 
17
nens i nenes entre 3 i 4 anys pateixen obesitat in- cessitat de reduir el consum de carn i aliments 
fantil i el 80% dels adolescents prenen aliments ultraprocessats8. Tanmateix, amb dades referi-
processats per sobre de la freqüència recomana- des al conjunt de Catalunya (no estan disponi-
da. S’està treballant per disposar en l’informe de bles a nivell de Barcelona) podem observar com 
2022 de dades desagregades per franges d’edat el consum de carn, que entre 2018 i 2019 havia 
per reflectir d’una manera més precisa aquesta anat a la baixa, va repuntar durant el primer any 
realitat i poder actuar-hi. de la pandèmia.
L’altra part d’aquest ODS fa referència a trans- L’agricultura també pot jugar un paper rellevant a 
formar el model alimentari per aconseguir una la ciutat urbana (Fita 2.3), si es consideren el con-
alimentació que sigui assequible, saludable i junt de beneficis econòmics, ecològics i socials 
respectuosa amb el medi ambient. Cal conside- que aporta. La promoció d’horts urbans està con-
rar que el model actual és responsable d’entre templada a l’Estratègia d’agricultura urbana 2019-
el 21% i el 37% de les emissions de gasos amb 2030 i complementàriament al Pla Natura 2030. 
efecte d’hivernacle. Per poder fer front a l’emer- En aquest marc s’estan desenvolupant iniciatives 
gència climàtica cal reduir el consum excessiu dirigides a aprofitar el potencial dels horts per al 
de proteïna animal i fomentar models de produc- desenvolupament sociocomunitari, com “L’hort al 
ció, comercialització i consum més ecològics, terrat” i “Anem a l’hort”.
saludables i resilients (Fita 2.4), basats en la pro-
ximitat. Barcelona ha engegat diverses iniciati- En definitiva, la pandèmia ha suposat una oportu-
ves de suport a la comercialització de produc- nitat per repensar els models d’alimentació, pro-
tes locals i ecològics, tot fomentant l’economia ducció i consum i establir les bases cap a un can-
de proximitat, en col·laboració amb la xarxa de vi de paradigma. Barcelona ha engegat iniciatives 
mercats municipals i amb Mercabarna, que ha que aborden la problemàtica de l’alimentació sa-
creat el Biomarket (vegeu apartat de bones pràc- ludable des de tots els angles: nutrició, consum, 
tiques). producció i comercialització. El fet d’exercir amb 
convicció i ambició la capitalitat mundial de l’Ali-
Un altre element important ha estat l’adhesió de mentació Sostenible 2021 ha permès a Barcelona 
Barcelona a la declaració Good Food Cities: Ac- posar en valor tots aquests projectes i reivindicar 
hieving a Planetary Health Diet for All, així com el paper de les ciutats com a promotores de siste-
l’impuls del Barcelona Challenge for Good Food mes alimentaris sostenibles.
and Climate, una crida a les ciutats per transfor-
mar el sistema alimentari de tal manera que es Per altra part, el desenvolupament d’aquests pro-
redueixin els seus impactes negatius sobre el cli- jectes és clau per assolir les fites 2.3. i 2.4. Confi-
ma.  En aquest sentit, Barcelona compta amb un em que en properes edicions de l’informe podrem 
bon punt de partida, marcat per una ciutadania informar els corresponents indicadors i fer-ne un 
molt majoritàriament conscienciada sobre la ne- seguiment adequat.
8 Vegeu: Enquesta d'hàbits i valors ambientals 2020 (http://hdl.handle.net/11703/122361) 
18
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 2
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
30 1,5%
1,20% 1,20% 1,20% 1,3%
29
1,1%
28 0,9%
0,7%
27 0,5%
28,3 28,4
27,4 0,3%
26
0,1%
25 -0,1%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 2
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
10 1,5%
9 1,3%
8
1,1%
7
6 0,9%
0,70%
5 0,7%
0,50%
4 0,5%
3 6,1
0,10% 0,3%
2 3,8 0,10%
1 0,1%
1,6 0,4 0,3
0 -0,1%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
19
Bona pràctica destacada
Barcelona, capital mundial de seva ciutadania quant a l’alimentació sosteni-
l’alimentació sostenible 2021. ble, i per progressar decididament en quatre 
És una iniciativa que pretén ser una palanca grans objectius:
per impulsar una transició alimentària cap a la 
sostenibilitat amb què s’aconsegueixi enfortir (1)  Impulsar dietes més saludables i sosteni-
les economies locals sostenibles i millorar la bles, així com facilitar que tothom hi pugui 
salut de les persones, així com la del conjunt accedir.
del planeta.
(2)  Generar més oportunitats econòmiques per 
Persegueix donar a conèixer als sectors de proximitat, com són els comer-
els impactes ecològics i soci- ços dels barris, els mercats municipals o els 
als de les cadenes de submi- productors/es i camperols/es locals, impul-
nistrament que ens alimenten sant la producció agrària ecològica i local.
i ajudar a visibilitzar les grans 
desigualtats que hi ha a l’ac- (3)  Combatre l’emergència climàtica a la metròpolis 
cés a l’alimentació sostenible de Barcelona i facilitar, alhora, una transició agro-
a la ciutat real, la de les inter- ecològica a la ciutat amb la promoció de l’agricul-
dependències quotidianes i la tura urbana i la protecció de la periurbana.
que millor pot fer front als rep-
tes de futur. Per això, inclourà (4) G enerar resiliència davant dels riscos globals i 
el desenvolupament de més les desigualtats socials.
de noranta projectes i políti-
ques de foment de l’alimenta-
ció sostenible i una programació que s’estendrà des 
del començament d’any fins al desembre.
Barcelona vol aprofitar aquesta oportunitat per 
fer un salt d’escala a la vida quotidiana de la Font: https://alimentaciosostenible.barcelona/es
Programa Menjadors escolars més 
sans i sostenibles (ASPB)
El projecte de Menjadors escolars més sans 
i sostenibles està desenvolupat conjuntament 
amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i 
el Consorci d’Educació de Barcelona. Aquest 
projecte, en el qual ja hi participen 42 escoles 
de primària de Barcelona  té per objectiu fer 
més sostenibles i saludables les dietes esco-
lars, per millorar la salut dels nens i nenes, al 
mateix temps que es recolzen les economies 
locals i es lluita contra l’emergència climàti-
ca. Per dur a terme aquest objectiu, s’impulsa 
una transformació en els menús escolars que 
consisteix en augmentar el consum de verdura 
fresca i proteïna vegetal, fomentar l’ús de l’oli 
d’oliva i reduir el consum de proteïna animal. A Font: ASPB,
més, es comença a incloure productes de pro- https://www.aspb.cat/documents/menjadors-es-
ximitat i de temporada. colars-sans-sostenibles/
20
Programa Creixem sans: Prevenció 9 a 10 anys. El programa es desenvolupa a l’aula pel 
de l’obesitat infantil a Barcelona mateix professorat dels centres educatius, mentre 
que altres activitats es duen a terme a casa amb les 
Portar una dieta sana ajuda a prevenir la malnutri- famílies. Creixem sans és un projecte que treballa 
ció en totes les formes i evita algunes malalties no de forma sistèmica per generar reflexió i canvis en 
transmissibles. En els darrers anys, l’augment de la tots els contextos on es desenvolupen els nens. Els 
producció d’aliments processats, la urbanització rà- Equips de Salut Comunitària de l’Agència de Salut 
pida i els canvis en els estils de vida han donat lloc Pública de Barcelona proporcionen assessorament 
a uns hàbits alimentaris poc saludables, especial- continu per a la implementació d’aquest programa.
ment entre la població infantil i adolescent. La pre-
valença d’obesitat infantil a Barcelona és més alta, Creixem sans ha constatat canvis alimentaris en-
sobretot a les escoles dels territoris socioeconò- tre els joves com a millores en el consum d’aigua, 
micament més desafavorits. L’obesitat infantil s’as- carn, fruites i verdures, així com una disminució en 
socia a menjar sols, o davant de les pantalles i no el consum de dolços. També s’han observat canvis 
menjar a l’escola, cosa que no es produeix amb la favorables entre els escolars que no practicaven 
mateixa intensitat entre les nenes. Creixem sans és activitat física extraescolar a l’inici del programa 
una iniciativa de l’Agència de Salut Pública de Bar- i que van començar a practicar-la, i també entre 
celona per a la promoció de l’alimentació i nutrició els que van passar a complir la recomanació de 
saludable, de l’activitat física i d’un descans equili- no excedir les dues hores màximes de visionat de 
brat entre alumnes de 4t de Primària, amb edats de pantalles.
Font: Agència de Salut Pública de 
Barcelona, https://www.aspb.cat/do-
cuments/creixem-mes-sans/
Biomarket de Barcelona que fa a la concentració d’empreses de fruites 
i hortalisses. Principalment es vendran fruites i 
Biomarket és el mercat majorista de productes hortalisses, encara que també hi ha empreses 
bio de Barcelona,  engegat per Mercabarna. Es que comercialitzen multiproducte bio (llegums, 
tracta del primer mercat majorista d’aliments begudes, fruita seca, etc.). D’aquesta manera, 
ecològics d’Espanya i el primer d’Europa pel les empreses es concentren en un únic espai i 
faciliten la distribució dels productes al comerç i 
la restauració. Compta amb un total de 21 para-
des majoristes i cooperatives especialitzades en 
aliments ecològics i un espai rotatiu de produc-
tors de proximitat.
L’objectiu d’aquest mercat és satisfer la demanda 
creixent d’aliments ecològics i donar a conèixer 
l’aposta de la ciutat per un model alimentari més 
just, sa i sostenible, que es concretarà el 2021, any 
en què Barcelona esdevindrà la capital mundial de 
l’Alimentació Sostenible.
Font: Mercabarna
https://www.mercabarna.es/sectors-acti-
vitat/biomarket/es_index/
21
Comerç Verd
Comerç verd té per objectiu fer arribar de forma El projecte neix per millorar el programa ja 
transversal a tot Barcelona els aliments ecològics, existent de Mercats verds, per això hi haurà 
de proximitat i de venta directa de productor, al una nova iconografia i unes mesures més es-
mateix temps que donar un valor afegit als mer- trictes del percentatge que els comerciants 
cats municipals. També treballar amb els comer- dels mercats hauran de tenir de presència 
ciants dels mercats per a què siguin prescriptors d’aquest tipus d’aliments en les seves para-
d’aquest tipus d’alimentació sostenible entre la des, per a tenir la senyalització. Segons el per-
ciutadania.  Ha estat desenvolupat conjuntament centatge de certs tipus d’aliments, com ara 
per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ous ecològics i pollastre de pagès o peix de 
(IMMB), el Comissionat d’Economia Social i So- llotja, les parades podran ser considerades 
lidària i Política Alimentària de l’Ajuntament de «comerç verd» o «racó de comerç verd». Una 
Barcelona i la Federació de Mercats Municipals vegada acabi la fase d’arrencada aquestes 
de Barcelona (FEMM) que agrupa les entitats de criteris seran verificats externament per ga-
comerciants dels mercats municipals de la ciutat. rantir-ne el bon ús.
Font: Ajuntament de Barcelona
https://ajuntament.barcelona.cat/mercats/ca/
content/comerc-verd
Centre d’Intercanvi d’Aliments de 
Proximitat (CIAP)- Terra Pagesa
És un centre logístic i comercial pensat per 
facilitar la distribució  de productes de proximitat 
de la pagesia als petits comerços i mercats 
municipals. Aquest nou equipament facilitarà la 
connexió comercial mitjançant una plataforma 
online, evitant així la necessitat de presencialitat 
per part dels productors –un cost insalvable en 
molts casos-; també genera facilitats logístiques 
i de transport per als productors usuaris. 
Un dels elements més importants del CIAP és la 
traçabilitat dels productes. Per això es faran servir 
mètodes innovadors, utilitzant impressores tèrmi-
ques per a l’etiquetatge i codis QR amb informa-
ció sobre el productor i el producte.
En suma, el CIAP – Terra Pagesa permetrà a la pa-
gesia tenir un espai on vendre els aliments ecolò-
gics, de proximitat i temporada sense intermedia-
ris, dirigit principalment als petits comerços o pa-
radistes dels mercats municipals, permetent-los Font: Ajuntament de Barcelona
vendre a preus assequible aquests aliments. Ara https://ajuntament.barcelona.cat/gracia/ca/
està en fase pilot i es preveu que es pugui instal- noticia/el-projecte-terra-pagesa-acosta-els-ali-
lar en espais del Biomarket de Mercabarna ments-de-proximitat-a-la-ciutat_1125302
22
Projecte “L’hort al terrat” de l’horticultura a través de la cura 
dels horts.
Ja són vuit els horts urbans gesti-
onats per persones amb discapa- Les persones que gestionen els 
citat a la ciutat. El terrat del Palau horts tenen discapacitat física, intel-
Foronda ja disposa d’un nou hort lectual o un trastorn de salut mental 
amb capacitat per plantar 440 i disposen del suport tècnic de l’em-
hortalisses, verdures i plantes aro- presa Groot Hydroponics, que els 
màtiques, on treballen els usuaris i ensenya a plantar, cultivar i collir les 
usuàries de les entitats de persones amb discapaci- hortalisses. L’excedent de la collita es reparteix en-
tat del Centre Psicoteràpia Barcelona (CPB) i Centre tre menjadors socials i el banc d’aliments propers a 
Condal. La iniciativa permet aprofitar terrats en desús l’hort. En aquest cas, s’emporten les verdures i horta-
d’equipaments municipals amb l’objectiu de millorar lisses a l’ONG del barri de Sant Antoni De Veí a Veí i a 
la salut física, social i emocional de les persones amb la Fundació Barcelonactua, dues entitats que donen 
discapacitat. El projecte “L’hort al terrat”, impulsat per suport als veïns i veïnes, que es troben en situació 
l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de vulnerabilitat. Pel que fa a l’aspecte mediambien-
(IMPD), va començar la primavera del 2016 i actual- tal, es continua apostant per models més ecològics i 
ment ja té vuit horts urbans en terrats en desús de sostenibles mediambientalment, com ara el sistema 
diversos edificis municipals, amb els quals es fomen- d’horts hidropònics en sacs de cultiu, reg per dego-
ta la inclusió social de les persones amb discapacitat teig i fertirrigació, que redueixen prop d’un 90% la 
i se’n promou l’autonomia i l’aprenentatge en l’àmbit despesa d’aigua.
Font: Ajuntament de Barcelona; https://ajunta-
ment.barcelona.cat/benestaranimal/es/noticia/co-
noce-el-proyecto-el-huerto-en-el-terrado_537064
“Anem a l’hort”: una mirada comunitària dels serveis socials al territori
Les iniciatives d’agricultura social demostren tenir i les relacions igualitàries entre les persones. A 
un gran potencial a l’hora de fomentar tant la sos- més a més, milloren l’alimentació i les habilitats 
tenibilitat ambiental com la vinculació de la ciuta- socials i recuperen la il·lusió per implicar-se amb 
dania al teixit social del territori. L’equip del Cen- l’entorn. Es tracta d’un grup heterogeni pel que 
tre de Serveis Socials del Guinardó va posar en fa a l’edat, el sexe i la nacionalitat, que per dife-
marxa, al març, el projecte “Anem a l’hort”, amb la rents motius viu un moment de dificultat i s’ha 
finalitat d’incorporar unes deu persones usuàries acostat al centre a la recerca de nous recursos. 
del centre a l’activitat de l’hort urbà del barri. Ac- Aquest és el cas de Joel, de qui expliquem la his-
tualment, aquestes persones aprenen a treballar tòria en aquest vídeo.
la terra per a l’autoconsum i es vinculen al teixit 
social del territori. “Anem a l’hort” forma part de la visió comunità-
ria del treball dels serveis socials de Barcelona 
Els participants del projecte aprenen a treballar al territori. L’objectiu és fomentar l’autonomia i el 
la terra per a l’autoconsum i participen en un benestar de les persones, alhora que enfortir les 
espai comunitari basat en l’apoderament social xarxes de relació i cura al territori.
Font: Ajuntament de Barcelona; https://ajunta-
ment.barcelona.cat/serveissocials/ca/noticia/
anem-a-lhort-una-mirada-comunitaria-dels-ser-
veis-socials-al-territori_1086196
23
ODS3
Garantir una vida sana i 
promoure el benestar  
per a totes les persones  
a totes les edats
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
3.1 U na taxa de mortalitat materna molt pro- 3.7 R eduir a la meitat l’embaràs a l’adoles-
pera a zero cència, escurçant també les diferències 
entre districtes 
3.2 C ap mort evitable en nadons i infants me-
nors de cinc anys 3.8 R eduir a la meitat el nombre de persones 
que no accedeixen a atenció o tracta-
3.3  Reduir a la meitat l’afectació de les malal- ments sanitaris per motius econòmics
ties infeccioses
3.9 R eduir dràsticament les morts causades 
3.4 R eduir en un terç les morts prematures i per l’excés de contaminació
a la meitat la prevalença del patiment psi-
cològic, així com incidir més en promoció 3.a. R eduir significativament l’hàbit de fumar 
de la salut
3.b.  i 3c. Desenvolupar la cooperació interna-
3.5 R ebaixar el consum de risc d’alcohol i cional de ciutat en l’àmbit de la recerca en 
cànnabis, especialment entre les perso- salut global i la millora dels instruments de 
nes joves Salut Pública i els Sistemes de Salut
3.6 U na dràstica reducció del cost humà pro- 3.d. D otar Barcelona d’un pla d’emergència 
vocat pels accidents de trànsit específic per fer front a les situacions de 
pandèmia
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Taxa mortalitat ma-
3.1. ODSBCN-311 terna Barcelona per 0,5 0,0 2018   
1.000 naixements
Taxa de mortalitat 
prematura en infants 
3.2. ODSBCN-321 44,7 44,3 2018
menors de 5 anys, per  
cada 100.000 infants
Taxa de mortalitat neo-
natal (infants menors de 
3.2. ODSBCN-322 1,2 1,4 2018
28 dies), per cada 1.000  =
infants nascuts vius
De
Incidència per Incidència per 
21/12/
Incidència acumulada 100.000 hab. 100.000 hab. 
2020
3.3. ODSBCN-331 per Covid19 (homes:2.185; (homes:7.665; 
a  
(per 100.000 habitants) dones:2.305; dones:7.343; 
30/09/
total:2.248) total:7.481)
2021
Taxa d’incidència de 
65,3(homes); 30,3(homes); 
3.3. ODSBCN-332 HIV 2019
4,5(dones) 3,3(dones)  
(per 100.000 habitants)
Taxa d’incidència de 
23,7(homes); 24,1(homes); 
3.3. ODSBCN-333 tuberculosi 2019
12,2 (dones) 12,9 (dones)  
(per 100.000 habitants)
Taxa d’incidència de 
gonocòccia 273,0 (homes) 350,5 (homes) 
3.3. ODSBCN-334 2019
 (per 100.000 habi- 39,8 (dones) 54,5 (dones)  
tants)
3.155,8 2.841,5 
Taxa de mortalitat (homes); (homes); 
3.4. ODSBCN-341 2018
prematura 1.694,7 1.499,6  
(dones) (dones)
Prevalença de mala 
salut mental o risc 
Dada
de patiment psico- 23,3%(ho-
16,5%(homes) prelimi-
3.4. ODSBCN-342 lògic (per sobre de mes)35,8% 
19,9% (dones) nar abril  
tres punts al General (dones)
2021
Health Questionnaire, 
GHQ-12)
Percentatge de pràc-
*primera *primera 
3.4. ODSBCN-343 tica esportiva en la 74,4% 74,4% 2017
dada dada
població adulta
Prevalença del con- Dada 
sum de risc d’alcohol prelimi-
3.5. ODSBCN-351 6,5% 9,0%
entre les persones nar abril  
adultes 2021
25
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Prevalença del con- Dada 
sum de risc de cànna- prelimi-
3.5. ODSBCN-352 5,7% 20,0%
bis entre les persones nar abril  
adultes 2021
Prevalença del con- Dada 
sum de risc d’alcohol prelimi-
3.5. ODSBCN-353 13,4% 28,1%
en les persones entre nar abril  
15 i 24 anys 2021
Dada 
Prevalença del consum 
6,0% (nois), 5,2% (nois), provi-
3.5. ODSBCN-354 de risc de cànnabis la 
3,6% (noies) 3,7% (noies) sional    
població adolescent
2021
Nombre anual de 
3.6. ODSBCN-361 persones mortes per 27 14 2020  
col·lisió de trànsit
Nombre anual de 
persones ferides greu-
3.6. ODSBCN-362 199 141 2020
ment per col·lisió de  
trànsit
Taxa d’embarassos de 
3.7. ODSBCN-371 19,07 15,44 2019
dones de 15 a 19 anys  
Diferencial en la taxa 
d’embarassos de dones 
de 15 a 19 anys entre el 
3.7. ODSBCN-372 21,3 20,53 2019
districte amb la taxa més  
elevada i aquell amb la 
taxa més reduïda
Indicador sintètic del 
percentatge de població 
major de 15 anys que, 
tot i necessitar-ho, no 
ha accedit als següents 9,7% (homes) 9,7% (homes) *primera *primera 
3.8. ODSBCN-381 2019
tractaments sanitaris 13,5% (dones) 13,5% (dones) dada dada
per motius econòmics: 
atenció dental, salut 
mental i/o medicació 
amb prescripció mèdica
Nombre de morts 
atribuïbles anualment 
a l’excés de conta-
*primera *primera 
3.9. ODSBCN-391 minació atmosfèrica 999 1.000 2019
dada dada
(superació del llindar 
OMS* per NO2 i PM2,5 
alhora)
26
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Nombre de persones 
Dada 
majors de 15 anys que 
23,7%(homes) 22,9%(homes) prelimi-
3.a. ODSBCN-3a1 fumen diàriament res-
16,5% (dones) 15,2% (dones) nar abril    
pecte al total de la po-
2021
blació d’aquesta edat.
Recursos del progra-
ma municipal de Jus-
tícia Global destinats 
3.b. ODSBCN-3b1 1.199.749,00€ 1.305.969,05€ 2020
a l’objectiu de millorar  
la salut pública i els 
sistemes de salut
Aprovació del pla me-
s’abordarà 
tropolità d’emergència 
3.d. ODSBCN-3d1 en el marc de 2021
per a situacions de  
l’AMB
pandèmia
Descripció dels avenços i acció han generat un grau d’aïllament més gran; la qual 
municipal per l’ODS cosa ha incidit, alhora, en un deteriorament dels 
indicadors de salut mental, reflectit en una pre-
La bona salut és un pilar imprescindible per a valença creixent de trastorns com l’ansietat i la 
una vida digna i segura. L’Agenda 2030 recull depressió.
aquesta aspiració a l’ODS 3, orientat a garantir 
una vida sana i a promoure el benestar per a to- L’Ajuntament de Barcelona, amb competènci-
tes les persones. es concentrades en l’àmbit de la salut pública, 
i exercides ha través de l’Agència de Salut Pú-
Des de març de 2020 la salut pública està alta- blica, ha creat un nou servei de Vigilància de 
ment condicionada per l’evolució de la pandèmia la Covid que ha copat els esforços del Servei 
desfermada pel virus COVID-19. Fins al dia 10 d’Epidemiologia i ha comportat la contractació 
de gener de 2022 s’havien registrat a Barcelo- de 30 persones per fer enquesta a casos COVID 
na 311.321 casos d’aquesta malaltia. S’han patit i el cens de contactes.
5 onades d’infecció, cadascuna d’elles amb ca-
racterístiques diferents, i a l’hivern de 2021-2022 En general la valoració dels avenços respecte a 
s’està travessant la sisena, la de la variant ano- les fites adaptades de l’ODS 3 s’ha de prendre 
menada òmicron, que és molt més contagiosa amb cautela, tenint en compte que molts dels 
però aparentment molt menys virulenta que les indicadors disponibles són de l’any anterior a la 
anteriors. pandèmia. Observem que es manté una evolució 
bastant estable dels casos de mortalitat mater-
La pandèmia ha suposat un contratemps greu no-infantil, a nivells extremadament baixos. dels 
per a l’avenç de les diverses fites d’aquest ODS, embarassos entre adolescents. En matèria de 
tant pel seu impacte directe sobre les taxes de salut sexual i reproductiva els indicadors de la 
mortalitat i morbiditat (amb conseqüències crò- fita 3.7. (reducció d’embarassos en noies adoles-
niques per a la salut derivades de la malaltia) cents), milloren significativament.
com pels múltiples impactes indirectes. D’una 
banda, el propi estrès exercit sobre el sistema Pel que fa a la fita 3.3, referida a malalties infecci-
sanitari ha provocat una atenció menor sobre al- oses comunes, es constata una reducció impor-
tres patologies i riscs per a la salut. De l’altra, tant de la incidència del VIH, un estancament en 
les restriccions a la mobilitat i a les activitats co- el cas de la tuberculosi i un increment en la gono-
munitàries han incidit en la pràctica esportiva i còccia. el Programa de Prevenció i Control de la 
27
Tuberculosi ha permès assegurar el compliment neix activitats i recursos en línia per millorar la salut 
del tractament així com el testatge i el seguiment mental i emocional de la ciutadania.
dels contactes. Una línia de millora seria implan-
tar un sistema de seguiment en temps real de la Les iniciatives més destacades d’aquest àmbit són: 
incidència d’aquestes malalties infeccioses, coor-
dinat els diferents actors del territori. Î La posta en marxa d’un Telèfon de preven-
ció del suïcidi, el primer d’una gran adminis-
Pel que fa a la fita 3.4, el temut impacte de la pan- tració a Espanya. Ofereix atenció i suport a 
dèmia en la salut mental s’està verificant clara- les persones amb idees o conductes suïci-
ment amb dades d’enquesta molt recents. La des, i a les que hagin patit la mort d’algun 
percepció de mala salut mental ha augmentat ésser estimat per aquest motiu. 
molt clarament, especialment entre les dones. En 
previsió d’això Î La iniciativa “Vostè com està?”, consistent 
en trucades de suport emocional a perso-
l’Agència de Salut Pública de Barcelona desplega nes més grans de 70 anys que no estan 
des de mitjans de 2020 un Pla de Xoc de salut connectades amb cap servei municipal. 
mental per abordar el patiment psicològic derivat 
de la Covid-19. Î El reforç i ampliació de la Xarxa de Ser-
veis Konsulta’m, en què personal adscrit 
Compta amb una dotació excepcional de 1,5 M€ als centres de salut mental infantil i juvenil 
l’any 2020, ampliada en 1,5 M€ addicionals l’any atenen espontàniament adolescents, jo-
2021. El Pla té 24 accions i es focalitza en els quatre ves i famílies en espais de joves (xarxa de 
col·lectius amb més necessitats de suport especí- 21 punts Aquí T’Escoltem); 
fic en temps de pandèmia: infants i adolescents, 
persones cuidadores amb sobrecàrrega, persones Î El programa pilot de grups de suport emo-
grans i persones amb problemes de salut mental. cional dintre de les Xarxes de Resposta 
Paral·lelament, d’acord amb el Pla de salut mental Socioeconòmica (XARSE) dels barris.
de Barcelona 2016-2022, s’ha impulsat la creació 
de taules de salut mental de districte, així com la Î Els Grups de Suport al Dol en col·laboració 
plataforma online del CABAS emocional, que reu- amb la Xarxa de Biblioteques de la ciutat.
28
Î El projecte Salut Mental en Persones Per a la fita 3.6, s’ha constatat una disminució 
Migrades. important durant l’any 2020 de persones lesio-
nades per accidents de trànsit, fruit sobretot de 
Un altre element clau per a la promoció de la salut la reducció de la mobilitat motoritzada. L’Ajun-
física i mental és l’esport. En aquest sentit, durant tament treballa de manera prioritària en la pre-
el confinament més dur es va dur a terme la cam- venció dels sinistres de trànsit i la protecció 
panya “BCN es mou dins de casa” i posteriorment dels usuaris de la via pública més vulnerables. 
s’ha garantit la presencialitat dels programes S’analitzen els punts de risc a la ciutat per aplicar 
d’activitat física. Per salvaguardar i regenerar el mesures correctores i també s’impulsen canvis 
sistema esportiu de la ciutat es van aprovar 5 mi- de caràcter estructural, com “Barcelona,  ciutat 
lions d’euros d’ajuts extraordinaris per a les famí- 30”, que redueix la taxa de mortalitat en atrope-
lies, els clubs i les entitats esportives i 11 milions llaments del 45% al 5 %. Està previst que a finals 
per al reequilibri econòmic de les instal·lacions del 2021 les vies de circulació amb el límit a 30 
esportives municipals. km/h sumin 212 km, el 75% del total de la xarxa 
de circulació.
Si entrem en l’àmbit de les addicions, observem 
una disminució en l’hàbit de fumar (3.a). Per contra, Pel que fa als serveis de salut, Barcelona avança 
el consum d’alcohol i drogues a nivells de risc sem- progressivament cap a una atenció sanitària re-
bla que ha crescut, excepte el de cànnabis entre alment universal (fita 3.8). La millora dels equipa-
els nois (fita 3.5). A finals de novembre el Ple de ments d’atenció primària (amb acords per la ubica-
l’Ajuntament va aprovar per unanimitat el nou Pla ció de 4 nous CAP: Fort Pienc, Gòtic, Besòs i Con-
d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona grés-Els Indians) i dels hospitals de referència, així 
(2021-2024)9, que situa el focus de la prevenció en com la consolidació de nous serveis municipals, 
la població més jove. En paral·lel, s’han dut a terme com el d’atenció odontològica, suposaran una mi-
mesures innovadores, encaminades a reduir les llora en la cobertura i la qualitat dels serveis. No 
addiccions. La més notòria és que mitjançant un obstant això, les limitacions competencials i pres-
pla especial urbanístic, Barcelona s’ha convertit en supostàries, així com a les dificultats de tramitació 
la primera ciutat espanyola que impedeix l’obertura i gestió de recursos, plantegen reptes importants 
de nous locals de jocs d’atzar. en el camí cap a l’assoliment de l’ODS 3.
9  https://www.aspb.cat/noticies/pla-drogues-addiccions-bcn
29
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 3
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
60 2,5%
59 2,40%
58 2,4%
57 2,30%
56 2,3%
2,20%
55
54 2,2%
53 56
52 53,8 2,1%
53,3
51
50 2,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 3
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
30 2,5%
25
1,60% 1,80% 2,0%
1,70%
20
1,5%
15 1,10%
25,6 1,0%
10
0,5%
5 9,1
6,3 6,8
3,4
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
30
Bona pràctica destacada
Servei municipal de dentista per a 
persones vulnerables
Una part important de la població de la ciutat té 
dificultats per assumir les despeses relacionades 
amb la salut dental. L’Ajuntament de Barcelona 
considera que la salut bucodental és de primera Î Un conveni perquè les clíniques dentals 
necessitat i treballa per la igualtat en l’accés de la associades a l’Associació Empresarial 
població als serveis d’odontologia. S’ha engegat de Centres d’Assistència Dental (AE-
un servei de dentista gratuït per a les persones en CAD) ofereixin tarifes socials a diferents 
situació de vulnerabilitat, derivades pels serveis col·lectius.
socials de Barcelona,  sota un llindar econòmic 
determinat i amb una necessitat odontològica di- Alguns tractaments odontològics s’incorporaran 
agnosticada. El servei gratuït inclou obturacions, progressivament a la cartera de serveis del Cat-
higienes i raspats, pròtesis, endodòncies i es duu a Salut, d’acord amb allò establert a la Llei 12/2020, 
terme en edificis municipals. Fins ara s’han realitzat de 13 d’octubre, de l’atenció pública de la salut 
unes 21.600 visites a més de 2.600 persones. bucodental, aprovada pel Parlament de Catalu-
nya, que regula les activitats relacionades amb 
L’Ajuntament, a més, impulsa altres iniciatives per la salut bucodental del sistema sanitari integral 
millorar l’accés al dentista de tota la població: d’utilització pública de Catalunya.
Î Un operador odontològic per a tota la ciu-
tadania amb preus més accessibles, per 
sota del mercat.
Î El finançament de dues consultes odon-
tològiques d’entitats del Tercer sector di-
rigides a infància en risc social, persones Font: Ajuntament de Barcelona,  
sense llar i persones amb problemes de https://ajuntament.barcelona.cat/sanitatisalut/ca/
salut mental o addiccions. canal/dentista-persones-vulnerables
31
ODS4
Garantir una educació 
inclusiva, equitativa 
i de qualitat i 
promoure oportunitats 
d’aprenentatge durant 
tota la vida per a tothom
Fites de Barcelona per a l’any 4.5 T otes les persones tindran les mateixes 
2030 oportunitats formatives
4.1  Pràcticament tot l’alumnat acaba l’ense- 4.6 E l gruix de la població barcelonina sabrà 
nyament obligatori amb èxit i amb un ni- expressar-se en almenys tres idiomes: 
vell adequat de competències català, castellà i anglès
4.2 A ugmentar l’escolarització en l’etapa 4.7 L ’acció educativa i de sensibilització so-
1-3 anys (més del 60% a P1, més del bre el desenvolupament sostenible i so-
80% a P2), vetllant perquè l’augment es bre els drets humans arribarà a tots els 
produeixi especialment en els infants de centres educatius
famílies de nivell socioeconòmic baix
4.a.   Tots els infants amb dificultats d’apre-
4.3 M és d’un 60% de titulats superiors entre nentatge tindran accés un recurs o un 
els joves adults centre especialitzat per promoure el seu 
desenvolupament precoç
4.4  Quatre de cada cinc joves hauran 
completat algun tipus de formació 4.b.  Desenvolupar la cooperació internacional 
postobligatòria en l’àmbit de l’educació
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
90,2% 89,1% 
(Català); (Català); 
91,5% 89,1% 
Taxa d’assoliment de (Castellà); (Castellà); 
les cinc proves de 89,4% 86,2% CURS       
4.1. ODSBCN-411 competències bàsi- (Anglès); (Anglès); 2020-
ques efectuades a 4t 88,0% 81,7% 2021    
curs de d’ESO (Matemàtiques); (Matemàtiques) 
85,9% 86,7% 
(Cientifico- (Cientifico- 
tècnològica) tècnològica)
Taxa de graduació a 
l’ESO desagregada per 
districtes, diferència CURS 
4.1. ODSBCN-412 en % entre el districte 20,1% 22,6% 2018-  
amb la taxa més alta i 2019
el districte amb la taxa 
més baixa
CURS 
Taxa d’escolarització a 
4.2. ODSBCN-421 48,4% 50,9% 2019-
un any d’edat  
2020
CURS 
Taxa d’escolarització a 
4.2. ODSBCN-422 65,6% 69,5% 2019-
dos anys d’edat  
2020
Diferencial en la taxa 
d’escolarització a 
l’edat de 2 anys entre CURS 
4.2. ODSBCN-423 el districte amb la taxa 48,5% 59,8% 2019-  
més elevada i aquell 2020
amb la taxa més re-
duïda
Proporció de persones 
entre 30 i 34 anys que 
4.3. ODSBCN-431 disposen d’un títol 47,7% 53,8% 2020  
d’educació superior 
(universitari o CFGS)
Proporció de persones 
entre 20 i 24 anys que 
4.4 ODSBCN-441 disposen, com a mí- 60,3% 61,3% 2020  
nim, del títol de Batxi-
llerat o de CFGM
77,0% 75,3% 
Proporció de persones 
(Català), (Català), 
majors de 17 anys que 
100,0% 99,9% 
4.6. ODSBCN-461 consideren que saben 2021
(Castellà) (Castellà)      
parlar: a) Català, b) 
i 44,0% i 56,6% 
Castellà, c) Anglès
(Anglès) (Anglès)
33
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de centres 
educatius de adherits 
a la xarxa escoles + 
sostenibles (inclou es-
4.7. ODSBCN-471 coles bressol, infantil, 35,60% 52,10% 2020    
primària, ESO, cicles 
formatius, escoles 
especials, batxillerat i 
escoles d’adults).
Proporció d’infants 
que afirma conèixer 
els seus drets recollits 
*primera *primera 
4.7. ODSBCN-472 en la Convenció dels 54,0% 54,0% 2017
dada dada
Drets de l’Infant quan 
finalitza l’educació 
primària (6è curs)
Nombre de projectes 
d’educació per a la 
justícia global que pro-
moguin una educació 
4.7. ODSBCN-473 58 55 2020
crítica i foment de la    
pau, els drets humans, 
la sostenibilitat i la 
igualtat de gènere
Recursos del progra-
ma municipal de Jus-
 2.019.151,20 
4.b. ODSBCN-4b1 tícia Global destinats  947.841 € 2020
€    
a l’objectiu de millorar 
l’educació
Descripció dels avenços i acció termes d’accés, com de processos i resultats 
municipal per l’ODS educatius.
El tancament de les escoles com a mesu- En el cas de la ciutat de Barcelona,  els avenços 
ra d’emergència a la situació generada per la en les fites de l’ODS 4 han estat molt condicio-
COVID-19 ha generat reptes sense precedents nats per la COVID-19. El confinament va signi-
per als sistemes educatius. La pandèmia, que ficar el tancament temporal de tots els centres 
va sorprendre els estudiants a meitat del curs educatius, de manera que el dret a l’educació 
acadèmic, ha afectat la seva formació educa- va passar a dependre, en bona mesura, de l’ac-
tiva, en molts casos baixant-ne el rendiment cés a dispositius informàtics i a la connectivitat 
o, en casos extrems, fent-los abandonar els digital. Tot i així, es calcula que durant el confi-
estudis. Un dels aspectes més significatius nament un 27% dels i les menors no va poder 
del cessament de l’activitat presencial dels seguir els seus estudis a distància. En gairebé 
centres educatius com a conseqüència de la la meitat dels casos, la causa va ser que l’escola 
pandèmia és que s’ha dut a terme en un con- no va proporcionar una oferta educativa en línia 
text marcat per profundes desigualtats, tant en adequada.
34
Els indicadors de la fita 4.1 reflecteixen un impac- l’oferta municipal és, doncs, un dels grans rep-
te negatiu sobre els resultats i sobre la igualtat tes per als propers anys. També s’ha ampliat la 
d’oportunitats educatives. D’una banda, empitjo- figura de l’educador social a les EBM, passant 
ren els resultats de les proves de competències d’un a cinc educadors, i de dues EMB ateses a 
bàsiques en tres de les quatre matèries examina- 10. A més, es treballa per integrar a la xarxa mu-
des. De l’altra, s’amplia la “bretxa d’èxit educatiu” nicipal cinc escoles bressol actualment gestio-
(taxa de graduació a l’ESO) entre els districtes nades per la Generalitat, així com alguns centres 
amb millors i pitjors resultats. privats. Un altre fet destacable és l’ampliació de 
la Xarxa d’Espais familiars de criança municipal 
Per abordar aquestes dificultats sobrevingudes (EFCM); han passat de 16 a 20 centres i s’atenen 
sense perdre de vista la promoció de la igualtat uns 1.200 infants.
d’oportunitats educatives (fita 4.5) es va crear un 
programa municipal nou, consistent en proporcio- En l’etapa preescolar (3-6 anys) l’Agència de Salut 
nar tauletes i portàtils a estudiants de famílies vul- Pública de Barcelona ha posat en marxa el Pro-
nerables. Aquesta mesura va posar a l’abast dels grama 1,2,3,emoció! d’educació emocional per 
alumnes confinats un total de 2.300 tauletes, el als infants, amb activitats a l’aula, a l’entorn es-
préstec de les quals va ser gestionat pel Consorci colar fora de l’aula i  en el marc de les famílies. Hi 
d’Educació de Barcelona. Això es complementa participen 56 escoles i 3.200 infants. En paral·lel 
amb el projecte pilot FADes, que ofereix mentori- s’ha consolidat la figura del gestor emocional als 
es, acompanyament i assessorament digital a les centres educatius, que ja donen servei amb dedi-
famílies amb infants i joves en edat escolar. cació completa a 34 escoles.
Amb un enfocament més estructural durant el Continua el creixement de la població que dis-
curs 2019-2020 es va posar en marxa el Pla con- posa de formació universitària, que arriba ja 
tra la segregació (vegeu bona pràctica destaca- a prop del 54% en les noves generacions (fita 
da). Vinculat amb això també destaca l’increment, 4.3). La formació secundària postobligatòria 
per part del Departament d’Educació de la Ge- (fita 4.4) també creix, tot i que de forma més 
neralitat, dels recursos per a l’educació inclusiva moderada, i s’estanca al darrer any a poc més 
a la ciutat, amb 41 incorporacions (12 en centres del 60%. Per arribar al desitjat 80% en aquest 
públics i 29 en centres concertats) de Suport In- nivell educatiu considerat estratègic, caldrà in-
tensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI) per atendre vertir per tenir una oferta de més qualitat, més 
els alumnes amb necessitats educatives especi- inclusiva i més assequible.
als. També s’ha consolidat l’equip d’educadors 
socials de l’Institut Municipal de Serveis Socials La pandèmia ha plantejat la necessitat d’ampliar 
(IMSS) als centres educatius (escoles, institut es- el nombre d’espais lectius disponibles, amb la fi-
cola i instituts) de major complexitat, amb un in- nalitat de garantir millors condicions de seguretat. 
crement de 28 a 41 educadores socials La resposta ha estat posar a disposició dels cen-
tres educatius espais d’equipaments com biblio-
Val a dir que part del fons COVID s’ha assignat teques, centres cívics, museus, casals de barri i 
a fomentar sortides culturals d’escoles i instituts equipaments esportius. Amb el Programa
d’entorns més desafavorits per visitar teatres i 
museus al segon i tercer trimestre del curs 20-21. Connexions es vol aconseguir que aquests 
També s’ha redefinit el projecte Menjallibres com usos circumstancials, motivats per un fet ex-
a programa de reforç educatiu en els àmbits de traordinari, es converteixin en aliances esta-
comprensió lectora i expressió oral en els centres bles de proximitat entre centres educatius i 
educatius de Pla de Barris. equipaments. De fet, els vincles entre educa-
ció i cultura s’han promogut a través de diver-
Pel que fa a l’escolarització universal (fita 4.2), sos programes. Així, les escoles municipals de 
Barcelona ha apostat per enfocar aquesta fita a música han interactuat més amb centres edu-
l’etapa de 0 a 3 anys, principalment a través de catius del seu entorn, així com també les fàbri-
l’escola bressol, considerant el seu rol clau en ques de creació, en el marc de Pla de Barris. 
l’educació dels infants. La xarxa d’escoles bres- S’ha ampliat el programa En Residència, que 
sol municipals (EBM) de Barcelona és una de les connecta creadors, alumnes i docents educa-
més extenses d’Europa. Amb la incorporació de tius passant de 20 a 26 instituts. 
les EBM Germanetes i Els Gats, al curs 2021-
2022 sumen un total de 103 EBM amb capacitat Pel que fa a la transmissió de valors i el com-
per a 8.525 nadons i infants. Continuar ampliant promís amb la societat (fita 4.7), és molt signifi-
35
catiu l’increment del nombre de centres adherits ment del nombre i la qualitat d’accions imple-
a la xarxa escoles + sostenibles, fins al punt mentades a la ciutat en matèria d’educació i sen-
que ja supera el 50% del total. Un altre dels pi- sibilització sobre els drets humans, la justícia de 
lars d’aquest progrés ha estat l’Estratègia per gènere, l’emergència climàtica, les desigualtats 
a l’Educació de la Justícia Global a Barcelona, mundials i la coherència de polítiques econòmi-
aprovada l’abril del 2019, que ha suposat un aug- ques, socials i culturals.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 4
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
250
19,0%
245
17,0%
240
15,0%
235 10,00%
247 246,3
13,0%
230
10,60% 10,40%
225 232 11,0%
220 9,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 4
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
300 17,90%
17,20% 19,0%
250
17,0%
200
14% 15,0%
150 17,20%
247,1
13,0%
100
50 11,0%
66,9 71,6
54,2 54,4
0 9,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
36
Bona pràctica destacada
Nou pla integral per a la petita 
infància, amb més escoles bressol i 
més espais familiars
El nou pla preveu una inversió de 24,9 milions d’eu-
ros i va més enllà dels serveis que ofereixen les es-
coles bressol, perquè, a més de l’educació, engloba 
les cures per apropar-les a les famílies més vulnera- Les dinàmiques quotidianes han convertit les es-
bles. Ĺobjectiu és avançar en la construcció d´una coles bressol en petits nuclis de socialització de les 
ciutat més educadora, feminista i justa, que com- famílies. En alguns casos, aquests espais de soci-
bati les desigualtats des dels primers anys de vida. alització inicialment espontanis s’han consolidat i 
El repte assumit per la ciutat és continuar ampliant s’han creat xarxes comunitàries de suport i espais 
l’oferta municipal d’aquest tipus de centres, per això de trobada més enllà de les cinc de la tarda. Han 
en els propers quatre anys s’ampliarà la xarxa muni- sorgit experiències diverses com ara mercats d’in-
cipal amb tretze equipaments nous als territoris amb tercanvi de jocs, llibres o roba o programes com 
més falta de places, de manera que el 2024 la xarxa el de «Patis en família». L’objectiu municipal és im-
municipal tindrà un mínim de 115 centres i oferirà un pulsar a les escoles bressol iniciatives comunità-
total de 9.500 places d’escolarització. ries més obertes al barri, perquè arribin també a 
famílies amb nens de 0 a 3 anys de fora de l’escola 
Un altre objectiu del pla és doblar l’oferta actual dels i els centres es concebin com a cases de la petita 
espais familiars, un servei que afavoreix la creació de infància.
xarxes comunitàries per a les tasques de criança. Ac-
tualment a la ciutat hi ha setze espais familiars que 
donen servei a prop de set-cents nens. Per poder 
doblegar l’oferta i arribar a tenir un espai familiar de 
criança municipal a prop de la meitat dels barris de 
la ciutat i que doni servei a 1.500 nens i les seves fa-
mílies, s’obriran tres nous espais familiars vinculats a Font: https://www.barcelona.cat/infobarcelona/
les noves escoles bressol municipals a Roger, Pere ca/tema/educacio-i-estudis/nou-pla-integral-per-
Calafell i Teixonera. D’altra banda, també es preveu a-la-petita-infancia-amb-mes-escoles-bressol-i-
habilitar tretze espais familiars nous a equipaments mes-espais-familiars_1056362.html 
de proximitat en el marc del Pla de barris.
37
Pla de xoc contra la segregació ta segons les preferències en el moment de for-
escolar, per la igualtat d’oportunitat i malitzar la matrícula. Com a criteris per fer una 
l’èxit educatiu distribució equilibrada a la xarxa educativa de 
l’alumnat vulnerable s’utilitzen l’escolarització dels 
El Consorci d’Educació de Barcelona,  integrat per germans al mateix centre, la distància entre el do-
la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona,  va po- micili i el centre educatiu, amb un màxim de 500 
sar en marxa durant el curs 2019-2020 un pla de metres, ratificació del tutor o tutora quan es tracti 
xoc contra la segregació, que inclou mesures per de l’ESO i la decisió final de les famílies. El Pla vol 
garantir la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu. consolidar un sistema menys burocràtic, en què 
El pla contempla la preassignació de places a P3 els alumnes en situació de vulnerabilitat disposin 
i l’ESO a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat d’una plaça de reserva; l’exempció de pagar quo-
social i acompanyament a les seves famílies en la tes per a l’escolarització, tant a centres públics 
matrícula. Es busca la distribució equilibrada de la com privats; la gratuïtat del servei de menjador, 
matrícula viva dins de la xarxa educativa i un millor les activitats extraescolars i les d’estiu, i la plaça 
equilibri en la matriculació dels alumnes més vul- garantida en centres oberts.. 
nerables entre centres públics i concertats.
Des que es va començar a aplicar el programa a 
La col·laboració amb Serveis Socials permet P3 s’ha passat del 73%-27% entre centres pú-
identificar l’alumnat en situació de vulnerabilitat. blics i concertats del curs 2019-20, al 63%-37% 
Les famílies són informades de la preassignació del curs 2020-21. A 1er d’ESO s’ha passat del 
a un centre determinat perquè validin la propos- 64%-36% al 57%-43%.
Font: Ajuntament de Barcelona
https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/
ca/noticia/el-curs-2019-2020-tindra-un-pla-
contra-la-segregacio-escolar_778760 0
Programa Prometeus: 
suport d’accés a la universitat
Un dels principals indicadors de desigual- Al Raval, el darrer any Prometeus ha estat una re-
tat és la dificultat d’accés i de permanència alitat per a més de 40 joves del Raval, 27 noies i 
a la universitat per als joves dels barris més 13 nois de diversos orígens (bengalí, marroquí, fi-
desafavorits de les ciutats. Des del curs 2016- lipí, argentí, paquistanès, romanès o xinès), a més 
2017 existeix un programa per promoure que del nacional, dels quals el 95% han aconseguit 
els joves del barri del Raval incrementin les acabar el curs universitari complet. Actualment 
seves possibilitats d’accedir a la universitat, també es desenvolupa als barris del Besós i el 
des de les seves capacitats, possibilitats i Maresme, la Verneda i La Pau, Torre Baró, Ciutat 
desitjos, superant estigmes, prejudicis i obs- Meridiana i Vallbona.
tacles vinculats a l’origen i la condició social. 
Prometeus, inclòs al Pla de Barris de Barcelo-
na,  promou la gratuïtat dels graus universita-
ris mitjançant premis i beques-salari, i ofereix 
acompanyament i tutorització de l’alumnat per 
prevenir l’abandonament. El programa és una 
aposta compartida entre l’administració local 
i educativa, la iniciativa privada, els centres Font: Ajuntament de Barcelona 
educatius de secundària públics del Barri i https://www.pladebarris.barcelona/en/plans-de-
l’àmbit universitari. barri/94/concrecio-del-pla/2016
38
39
ODS5
Aconseguir la igualtat de 
gènere i apoderar totes  
les dones i nenes
Fites de Barcelona per a l’any 5.5  Trencar els sostres de vidre de les dones 
2030 a Barcelona, assolint la paritat en els es-
pais de representació i de lideratge polí-
5.1  Eradicar totes les formes de discrimina- tic, econòmic i social
ció de gènere i reduir l’impacte d’aques-
tes sobre la igualtat 5.6  Es considera integrada amb la fita 3.7. 
(ODS de Salut i Benestar) 
5.2  Eradicar la violència masclista a 
Barcelona 5.a.  Es considera integrada amb les fites 5.1. i 
8.5 (bretxa salarial de gènere)
5.3  Desenvolupar els programes de lluita 
contra el tràfic i l’explotació sexual de 5.b. A ssolir la igualtat de gènere en l’ús de les 
dones i noies, i contra la violència mas- TIC
clista en països receptors d’Ajut Oficial al 
Desenvolupament 5.c.  Implementar i actualitzar les normes 
i els plans per la igualtat de gènere de 
5.4  Assolir una responsabilitat compartida en l’Ajuntament
les feines de la llar i en les cures, tant dins 
de les famílies com entre famílies, empre-
ses i administració pública
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Percentatge de dones 
majors de 16 anys que 
han patit una situació 
de violència masclista *primera *primera 
5.2. ODSBCN-521 13,8% 13,8% 2016
(excloent comentaris, dada dada
gestos sexuals i exhi-
bicionisme) durant el 
darrer any
Nombre de dones 
assassinades, víctimes 
de violència masclista 
al Partit Judicial de 
5.2. ODSBCN-522 7 7 2020
Barcelona (inclou Bar- = 
celona, Badalona, Sant 
Adrià del Besós i Santa 
Coloma de Gramanet)
Unitats familiars ateses 
per la Unitat municipal 
contra el Tràfic d’És-
sers Humans (UTEH), 
5.3. ODSBCN-531 109 277 2020
víctimes d’explotació  
sexual o de tràfic d’és-
sers humans amb fins 
d’explotació sexual
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a la 
5.3. ODSBCN-532  605.871 €  1.943.859 € 2020
lluita contra la violència  
masclista en països 
receptors d’AOD
Personal tècnic de 
ciutats sòcies implicat 
en programes d’in- *primera *primera 
5.3. ODSBCN-533 8 8 2019
tercanvi tècnic sobre dada dada
lluita contra la violència 
masclista
Percentatge de per-
sones que s’ocupen 
2016- *primera *primera 
5.4. ODSBCN-541 d’una persona amb 8,0% 8,0%
2017 dada dada
dependència sense 
cap suport
Bretxa de gènere en 
5.4. ODSBCN-543 45,3% 48,8% 2020
les feines de la llar  
Nombre d’empreses 
i entitats que formen 
*primera *primera 
5.4. ODSBCN-545 part de la xarxa NUST 126 126 2020
dada dada
(Nous Usos Socials del 
Temps)
41
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de dones 
En l’interval En l’interval 
en el Consell Plenari 
5.5. ODSBCN-551 48,80% 46,34% 2021* desitjat desitjat 
de l’Ajuntament de 
(40/60) (40/60)
Barcelona
Proporció de dones 
en els càrrecs de En l’interval En l’interval 
5.5. ODSBCN-552 govern i les gerències 51,40% 44,23% 2021* desitjat desitjat 
de l’Ajuntament de (40/60) (40/60)
Barcelona
Proporció 
d’equipaments culturals 
*primera *primera 
5.5. ODSBCN-553 públics (municipals i 66,0% 66,0% 2021*
dada dada
consorciats) dirigits per 
dones
Proporció de dones 
en llocs de decisió a *primera *primera 
5.5. ODSBCN-554 24,2% 24,2% 2018
les empreses (dada de dada dada
Catalunya)
Grau d’implementació Pla 2021-2025 
5.c. ODSBCN-5c1 dels successius plans -  en fase final 2021  
per la justícia de gènere d’elaboració 
Descripció dels avenços i acció Un front potencial de violència de gènere és el sen-
municipal per l’ODS sellarisme, fenomen menys estès però especial-
ment dur entre les dones. Durant el darrer any, a 
La pandèmia ha impactat de manera diferen- més de crear el centre específic per a dones La 
cial i més significativament sobre les dones, Llavor, amb 59 places d’allotjament, s’ha introdu-
agreujant la desigualtat i els casos de violèn- ït la perspectiva de gènere als serveis d’atenció i 
cia (fita 5.2). Durant el confinament domicili- acompanyament a les persones sense llar.
ari l’atenció a les dones víctimes de violència 
han suposat un repte per als serveis socials de Acabar amb totes les maneres de violència en-
l’Ajuntament, per la dificultat en la detecció dels vers les dones és un imperatiu de l’Ajuntament 
casos. En termes generals, s’ha valorat posi- de Barcelona. Visibilitzar el problema i comptar 
tivament l’atenció en forma ambulatòria i hos- amb les dades necessàries permet dimensionar 
pitalària, malgrat els períodes de col·lapse per el problema i plantejar solucions adaptades. Per 
les onades de la pandèmia. Tot i això, encara fer-ho, s’identifiquen algunes variables d’interès:
s’identifiquen alguns reptes on cal concentrar 
els esforços per millorar l’atenció: 1. Augmen- Î Nombre d’unitats familiars unifamiliars 
tar el nombre de places d’acollida per a famílies o de més membres atesos als serveis 
monomarentals, 2. Disminuir el temps d’estada d’atenció, recuperació i acolliment per vi-
a casa d’acollida de llarga estada per accedir a olència masclista a la unitat contra el trà-
programes d’autonomia i vida independent per fic d’éssers humans, especialment amb 
a unitats familiars que han estat víctimes de vio- finalitats d’explotació sexual.
lència masclista i 3. Millorar la interrelació entre 
professionals per evitar la revictimització. Així Î Dones ateses a les quals es proporciona 
mateix, l’extensió de Barcelona fa necessari el dispositiu de teleassistència mòbil per 
descentralitzar el servei d’atenció. violència de gènere. (ATENPRO)
42
Î Atenció jurídica especialitzada i represen- bre creixent de dones que es troben en situació 
tació jurídica per a dones víctimes de vio- irregular. En aquest punt també resulta útil el 
lència i per a persones que han patit qual- desenvolupament d’una nova eina per detectar 
sevol tipus de tràfic amb finalitat d’explo- potencials víctimes d’explotació sexual (fita 5.3).
tació sexual, laboral, extracció d’òrgans, 
matrimoni forçós o mendicitat. Però per acabar amb la violència masclista cal 
aconseguir canvis estructurals a la societat. En 
Î Nombre d’actuacions de complementa- aquesta línia, per fomentar una perspectiva plu-
ció amb altres professionals que atenen ral, positiva i diversa de les masculinitats, s’ha 
les víctimes. creat el Centre de Masculinitats PLURAL, en un 
espai que acull també la nova seu del Servei 
Alguns reptes identificats amb la fita 5.2 estan d’Atenció a Homes per la promoció de relacions 
relacionats amb la necessitat de compartir una no violentes (SAH). 
plataforma informàtica de detecció de víctimes 
de tràfic d’éssers humans amb entitats especia- Respecte a la bretxa gènere en les cures i en el 
litzades i els diferents cossos i forces de segure- treball domèstic (fita 5.4), hi ha evidències que 
tat; així com amb la necessitat d’atendre el nom- mostren un agreujament del problema durant 
43
l’any 2020. L’Ajuntament promou la substitució del pecialment per la petita infància i les persones 
model actual, en què la cura de les persones de- més grans. A l’octubre de 2021 el projecte es va 
pendents és assumida habitualment per les do- desplegar 4 territoris de la ciutat i al llarg de 2022 
nes, en molts casos en solitari, per un model de s’ampliarà a 12 més, fins arribar a tots els distric-
cures compartides, en xarxa i de proximitat. tes. L’objectiu a llarg termini és donar cobertura 
a tota la ciutat, implementant al voltant de 115 
Per avançar en aquest model s’han posat en experiències. També cal considerar “Barcelona 
marxa innovacions com les superilles de les cu- Cuida”, espai creat per informar, orientar i asses-
res. Aquestes consisteixen a aglutinar en un únic sorar professionals, famílies i persones amb de-
equip d’entre 10 i 15 treballadores per prestar pendència sobre els recursos existents al voltant 
Serveis d’Atenció a Domicili (SAD) a entre 60 i de la cura.
70 persones d’una mateixa zona (o superilla) de 
la ciutat. La proximitat i el vincle comunitari per- Per la seva banda, “Concilia”, és un servei de can-
meten millorar tant la qualitat de l’atenció rebuda guratge municipal, de caràcter gratuït que s’ofe-
com les condicions laborals de les persones que reix fora d’horari escolar, pensat per a famílies 
hi treballen. El nou contracte dels SAD, dotat amb monomarentals i/o sense xarxa comunitària i/o 
un 49% més de pressupost i en vigor des del 1 víctimes de violència de gènere). Té una dota-
de gener de 2021, contempla que es desplegaran ció de 630.000 € per arribar a 900 infants i oferir 
un mínim de 60 superilles de cures en els propers 11.500 canguratges.
anys. Des de la mateixa lògica i de forma com-
plementària s’ha impulsat el projecte Vila Veïna. La desigualtat continua sent un problema estès 
Es tracta d’articular la xarxa comunitària de cada a la nostra societat i que afecta de manera par-
territori (d’entre 10.000 i 30.000 habitants) per ticular a les dones i nenes (fita 5.1). Barcelona 
dur a terme accions que millorin la situació tant compta amb diferents mesures per fer front a 
de les persones que es dediquen a cuidar com aquesta problemàtica, que ha estat incrementa-
de les que tenen necessitats de cura, vetllant es- da per l’impacte de la pandèmia per a les dones, 
44
així com per a altres col·lectius més vulnerables. promouen la transparència i que s’espera que, a 
Barcelona ha implementat un pla de contingèn- més de contribuir a reduir les desigualtats, ajudin a 
cia de gènere i ha incorporat una perspectiva de fer un seguiment de la situació aportant informació 
gènere a tots els espais participatius de la ciutat, rellevant. Un exemple n’és el Tercer Pla d’Igualtat 
després de consultes amb els actors rellevants entre dones i homes 2020-2023, l’objectiu del qual 
i ha adoptat una mesura de govern d’Economia és l’increment de la presència de dones als sectors 
Feminista, centrada en ampliar els mecanismes més masculinitzats (policia i bombers).
municipals per defensar els drets laborals de les 
dones, especialment en els sectors més femi- En matèria de promoció de la igualtat respecte a 
nitzats i precaris, com el treball de la llar i de la l’accés i l’ús de la tecnologia (fita 5.b) destaca la 
cura, la neteja, el tèxtil, l’atenció al públic, l’acció mesura de govern Barcelona Fem Tech, una estra-
social i l’estètica i el benestar. tègia per a l’equitat de gènere al sector de les TIC 
(2021-2023), i programes Technovation Girls, dedi-
També destaca el Pla per a la Justícia de Gène- cat al foment de vocacions STEAM (ciència, tec-
re 2021-2025 que es troba en fase de redacció, nologia, enginyeria i matemàtiques) entre les noies.
donant continuïtat al Pla per la justícia de gènere 
2016-2020 (fita 5.c). En aquest ODS resta pendent la concreció de les 
fonts d’informació d’alguns indicadors tan impor-
Complementàriament, l’entrada en vigor del Reial tants com l’ODSBCN-511, Indicador d’Igualtat de 
Decret 901/2020 sobre l’obligació de registrar els Gènere (Gender Index Equality) 0-100. La parti-
plans d’igualtat a les empreses permetrà analit- cipació a la xarxa CHANGE10, formada per grans 
zar-ne els impactes i fer-ne un seguiment molt més ciutats del món, compta amb un grup de treball 
detallat sobre la situació de les dones en el teixit sobre indicadors d’igualtat de gènere que pot re-
empresarial i productiu (fita 5.5 ). Són eines que sultar útil per completar aquesta tasca.
10 City Hub and Network for Gender Equity (https://citieschange.org/)
45
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 5
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
23 1,2%
22,8 1,2%
1,1%
22,6
1,1%
22,4 1,00% 1,00%
1,0%
22,2 22,8
1,0%
22 0,90%
0,9%
21,8 22 22 0,9%
21,6 0,8%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 5
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
4,5 1,0%
4
3,5 0,8%
3 0,60%
0,6%
2,5
0,40%
2 4,2
0,4%
1,5
2,5
1 0,2%
1,6
0,5 0 0,1
0,00% 0,00%
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
46
Bona pràctica destacada
Taula interinstitucional contra L’eina permetrà que els professionals de diferents 
el Tracta d’éssers Humans i la àmbits disposin de més i millors recursos per de-
implementació de l’eina de detecció tectar aquests casos, així com per facilitar l’accés 
per a persones Víctimes d’Explotació directe de les víctimes al dispositiu d’atenció i pro-
Sexual tecció que ofereix la ciutat. A partir d’un formulari 
que compta amb 31 indicadors i 122 elements de 
Nova eina per millorar la detecció de víctimes mesura, s’avalua el risc que té la persona de ser 
de tràfic i explotació sexual desenvolupada per explotada sexualment i identificar si també hi ha 
l’Ajuntament de Barcelona a partir d’un procés risc per a la seva integritat física i mental a l’hora 
participatiu i de consens amb els actors socials. de fer-ne la valoració.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/nova-eina-per-millo-
rar-la-deteccio-de-victimes-de-trafic-dessers-humans_1062618.html
Pla per a la Justícia de Gènere  2020 ha estat una eina clau que ha permès en-
2021-2025 gegar 471 actuacions per promoure la igualtat i 
l’equitat de gènere i combatre la desigualtat i la 
La nova estratègia serà el resultat d’un procés discriminació, el 80,6 % de les 585 accions pre-
participatiu per continuar construint una ciutat fe- vistes. A més, des que es va posar en marxa el 
minista, oberta i lliure. D’aquesta manera a través pla, el pressupost per combatre la desigualtat de 
d’un procés participatiu s’han recollit les idees i gènere s’ha duplicat: l’any 2020 va arribar a prop 
les propostes de la ciutadania, especialment de de 650 milions d’euros, i el 92% de la normativa 
les dones i de les persones LGTBI. Cal assenyalar municipal incorpora la perspectiva de gènere, un 
que l’anterior Pla per la Justícia de Gènere 2016- 42% més que el 2016.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/tema/feminismos-mujer/
participad-en-el-diseno-del-nuevo-plan-por-la-justicia-de-genero-2021-2025_1072178.html
Servei d’assessorament per a la 
igualtat i la gestió del temps
Servei prestat per la Direcció de Serveis de 
Gènere i Polítiques del Temps, en col·laboració 
amb Barcelona Activa, per facilitar la implanta-
ció d’aquest tipus de mesures a les empreses 
de la ciutat.
Font: https://empreses.barcelonactiva.cat/es/
web/es/servei-d-assessorament-per-la-igualtat
47
ODS6
Garantir la disponibilitat  
i una gestió sostenible de 
l’aigua i el sanejament 
per a totes les persones
Fites de Barcelona per a l’any 6.5  Avançar en la gestió integrada dels recur-
2030 sos hídrics
6.1  Reduir el pes de la factura de l’aigua en el 6.6  Garantir la protecció i la qualitat ambien-
pressupost familiar tal dels ecosistemes d’aigua
6.2  Aconseguir que totes les persones tin- 6.a. D esenvolupar la cooperació internacional 
guin accés a un habitatge en condicions de ciutat en programes relacionats amb 
d’higiene i salubritat adequades l’aigua i el sanejament
6.3  Incrementar els sistemes urbans de dre- 6.b. A mpliar la participació ciutadana en la 
natge sostenible i l’aprofitament de les gestió de l’aigua i el sanejament
aigües freàtiques
6.4  Assolir un consum d’aigua potable do-
mèstica sostenible, gràcies a mesures 
d’eficiència i estalvi
48
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Índex d’esforç en el 
6.1. ODSBCN-611 pagament de la factura 107,7 107,3 2020   
de l’aigua
Assenta- Assenta-
Nombre ment:72; ment:75;
6.2. ODSBCN-621 d’assentaments Persones vivint Persones vivint 2020    
irregulars a Barcelona en assenta- en assenta-
ments:143 ments:428
Superfície operativa 
de sistemes urbans de 
6.3. ODSBCN-631 49.854 50.936 2020
drenatge sostenible   
(en m2)
Aigua de xarxa 
consumida pels serveis 
6.3. ODSBCN-632 5,61 4,99 2020
municipals (en milions  
de m3 )
Ús d’aigua regenerada 
6.3. ODSBCN-633 al barri de la Marina 0 0 2020 = =
(en m3)
6.3. ODSBCN-634 Ús d’aigües grises (en m3) 800 628 2020  
Ús d’aigües pluvials en 
6.3. ODSBCN-635 1.000 1.000 2020
cobertes (en m3) = =
Rehabilitació de la xarxa 
6.3. ODSBCN-636 3.435 4.386 2020
de clavegueram   (en ml)   
Taxa de rehabilitació del 
6.3. ODSBCN-637 0,21% 0,27% 2020
clavegueram   
Edat mitjana de la xarxa 
6.3. ODSBCN-638 63,37 65,22 2020
de clavegueram (en anys)  
Volum estimat d’aigua 
filtrada al subsòl, 
6.3. ODSBCN-639 10,79 11,50 2020
masses d’aigua   
subterrànies (hm3)
Consum domèstic 
6.4. ODSBCN-641 d’aigua mesurat en 105,5 110,4 2020  
litres per habitant i dia
Consum urbà d’aigua 
6.4. ODSBCN-642 mesurat en litres per 159,2 150,1 2020  
habitant i dia
Participació com a 
socis en projectes de 
6.5. ODSBCN-651 recerca que treballen en 4 9 2020  
la gestió integrada dels 
recursos hídrics
49
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Suport i col·laboració 
en projectes de recerca 
6.6. ODSBCN-652 que treballen en la gestió 8 33 2020  
integrada dels recursos 
hídrics
Previsió del 
percentatge de temps 
d’incompliment de la 
6.6. ODSBCN-661 qualitat microbiològica 2,71% 7,83% 2020  
de l’aigua de les platges 
de Barcelona durant la 
temporada de bany
Dany ambiental per 
6.6. ODSBCN-662 sobreeiximent de les 14.635.616,0 € 54.384.312,0 € 2020  
platges 
Volum anual extret de 
6.6. ODSBCN-663 les aigües subterrànies 1.453.446,0 1.194.991,0 2020  
per a ús municipal (m3)
Percentatge 
d'analítiques amb 
6.6. ODSBCN-664 7,69% 10,68% 2020
valors >2000µS/cm de  
conductivitat
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
6.a ODSBCN-6a1 Global destinats a la 398.922 € 199.749,61 € 2020  
millora de la provisió 
d’aigua i de sanejament
Personal tècnic 
de ciutats sòcies 
implicat en programes *primera *primera 
6.a ODSBCN-6a2 4 4 2019
d'intercanvi tècnic dada dada
sobre gestió del cicle 
de l'aigua
Descripció dels avenços i acció blema cal cercar-les als ODS 1 (serveis socials) i 
municipal per l’ODS 11 (accés a l’habitatge).
L’accés a aigua potable és un servei essencial i Disposar d’un sistema de sanejament adequat a 
un dret que cal garantir; per això ha de ser as- nivell urbà també és una prioritat de l’Ajuntament 
sequible per a totes les famílies (fita 6.1). D’altra en el seu esforç per fer un ús sostenible i racional 
banda, és bàsic comptar amb sistemes de sa- dels recursos hídrics de la ciutat (fita 6.3). Barce-
nejament adequats a les llars (fita 6.2) per asse- lona aposta per l’ampliació dels Sistemes Urbans 
gurar l’accés a un habitatge digne i el benestar de Drenatge Sostenible (SUDS), programada en 
de la ciutadania. Tot i que aquesta fita presenta fases successives a través del Pla Director Inte-
nivells de compliment molt alts, encara hi ha per- gral del Sanejament de Barcelona (PDISBA). Amb 
sones que viuen en assentaments irregulars (400 la seva implementació es pretén reduir un 50% el 
al desembre de 2020) que no compleixen les volum d’aigua contaminada generada en episodis 
condicions mínimes d’habitabilitat i que, a més, de pluja torrencial. A més, a través del Pla tècnic 
s’han vist especialment afectades per la pandè- per a l’aprofitament dels recursos hídrics alterna-
mia. Les intervencions per resoldre aquest pro- tius de Barcelona (PLARHAB) s’espera generar un 
50
estalvi creixent en l’ús dels recursos hídrics con- Aquesta preocupació queda reflectida a la de-
vencionals (aigua tractada). claració d’emergència climàtica de Barcelona i 
requereix un compromís de tota la ciutadania per 
Altres accions dirigides a millorar la gestió dels assolir la fita prevista.
recursos hídrics de la ciutat incideixen sobre els 
hàbits de consum de la ciutadania (fita 6.4). Te- Finalment, cal assenyalar que, gràcies a l’activa 
nir cura d’un recurs escàs com és l’aigua és in- implicació de BCASA s’ha pogut completar la lo-
dispensable per fer front al canvi climàtic, ja que calització de l’ODS 6, amb fites operatives i indi-
es preveuen sequeres més intenses i freqüents. cadors per a les fites ODS 6.5 I 6.6.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 6
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
30 1,4%
29
1,10% 1,10% 1,10% 1,2%
28
27 1,0%
26 0,8%
25
0,6%
24
23 26,5
25,5 25,5 0,4%
22
0,2%
21
20 0,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
51
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 6
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
5 1,0%
4 0,8%
0,50%
3 0,6%
2 0,4%
3,5
0,20%
2,5
1 0,10% 0,2%
0,00%
0,7
0,3 0
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
Bona pràctica destacada
Pla tècnic per a l’aprofitament dels dústries de la Zona Franca i per a usos residencials 
Recursos Hídrics Alternatius de compatibles ( barri de la Marina).
Barcelona (PLARHAB)
El PLARHAB també cerca potenciar l’ús de les ai-
El PLARHAB proposa incorporar, cada cop més, gües grises en els nous desenvolupaments d’ha-
recursos com l’aigua freàtica, l’aigua regenerada, bitatges o en les rehabilitacions i per a usos indus-
les aigües pluvials de vessament i de coberta, les trials. Des de BCASA està impulsant una nova or-
aigües grises o l’aigua de mar, en tots aquells usos denança per a la implementació d’aigües grises als 
en què no calgui utilitzar aigua potable . El potencial edificis (2022) per al reaprofitament en cisternes de 
d’estalvi s’estima fins a 10 Hm3/any. neteja. Això permetrà estalviar entre el 25 i el 30% 
de l’aigua potable.
Es vol impulsar el subministrament per a usos tant 
municipals com domèstic i industrial. Una de les Finalment cal esmentar les diverses iniciatives per 
actuacions clau previstes és utilitzar l’aigua rege- promoure els terrats vius i cobertes verdes a Barce-
nerada de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals lona,  que també potencien la recollida i la reutilitza-
del Prat, amb un potencial de 5 hm3, per a l’ús d’in- ció de les aigües pluvials als edificis.
Font: Ajuntament de Barcelona; https://ajunta-
ment.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-
i-per-que/ciutat-productiva-i-resilient/pla-de-re-
cursos-hidrics-alternatius
52
53
ODS7
Garantir l’accés a una 
energia assequible,  
segura, sostenible i  
moderna per a totes 
les persones
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
7.1  Per al 2030, una reducció dràstica de la 7.3 Per al 2030, un parc d’edificis privats i pú-
pobresa energètica i de les interrupcions blics d’alta eficiència energètica
de subministrament a Barcelona
7.a i 7.b Desenvolupar la cooperació inter-
7.2  Per al 2030, un salt exponencial en el nacional en l’àmbit de l’energia, incloent 
consum i en la producció local d’energia recerca, tecnologia i infraestructura per al 
renovable subministrament
54
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de llars que 
no poden mantenir 2019-
7.1. ODSBCN-711 8,3% 13,2%
l’habitatge a una 2020  
temperatura adequada
TIEPI Temps 
d’Interrupció equivalent 
a la potència instal·lada 
7.1. ODSBCN-712 0,61 0,77 2019
en mitjana tensió en  
àrees urbanes de la 
província de Barcelona
Proporció de l’energia 
elèctrica consumida 
7.2. ODSBCN-721 16,2% 21,2% 2018
a Barcelona que és  
d’origen renovable
Proporció de l’energia 
consumida a Barcelona 
7.2. ODSBCN-722 que ha estat generada 0,94% 0,92% 2018  
localment amb recursos 
renovables
Proporció d’edificis 
residencials de més de 
*primera *primera 
7.3. ODSBCN-731 40 anys que han estat 425 (2,68%) 425 (2,68%) 2017
dada dada
rehabilitats per a la 
millora energètica
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
*primera *primera 
7.a. ODSBCN-7a2 Global destinats a la  26.854 €   26.854 € 2019
dada dada
generació i la provisió 
d’energia
Descripció dels avenços i acció l’atenció a més de 33.641 persones, correspo-
municipal per l’ODS nents a 13.355 llars, han evitat 27.598 talls de 
subministrament a la ciutat i han permès a les 
L’Ajuntament de Barcelona considera el submi- famílies estalviar 81.692 euros. 
nistrament elèctric un dret bàsic, que totes les 
persones que viuen a la ciutat haurien de tenir Per altra part, Barcelona és una ciutat amb llar-
garantit (7.1). La proporció de persones que afir- ga tradició en la lluita contra l’escalfament glo-
men tenir dificultats per mantenir l’habitatge a bal i compromesa amb la promoció d’un canvi 
una temperatura adequada ha augmentat no- de model energètic a la ciutat. S’estima que les 
tablement en el darrer any. Per això, a més de ciutats són responsables del 70% de les emis-
vetllar pel compliment de l’obligació de  man- sions de CO2 a nivell mundial i alhora presenten 
tenir el subministrament a les llars vulnerables, una vulnerabilitat elevada als efectes del canvi 
l’Ajuntament ofereix serveis d’informació, asses- climàtic. Per tant, és fonamental un canvi de pa-
sorament i intervenció per a l’exercici dels drets radigma sobre l’ús i el tipus d’energia que es pro-
energètics de la ciutadania a través de Punts dueix i consumeix en els entorns urbans, ja que 
d’Assessorament Energètic. Durant l’any 2020, són grans nodes de consum energètic, amb una 
55
demanda que es preveu que continuï creixent en Mecanisme de l’Energia Sostenible de Barcelona 
els propers anys. (MES Barcelona), un fons públic-privat, dissenyat 
per l’Ajuntament per facilitar la decisió d’invertir en 
Si l’objectiu a llarg termini és aconseguir un sub- renovables (vegeu apartat de bones pràctiques).
ministrament d’energia 100% renovable, amb 
zero emissions i accessible a tothom, resulta fo- D’altra banda, promocionar l’eficiència energètica 
namental apostar per la integració i l’ús d’energies als edificis, tant públics com residencials, a través 
renovables a les ciutats (fita 7.2). El repte, doncs, de la rehabilitació (fita 7.3), suposa l’oportunitat de 
és generar energia de la manera més renovable i reduir la demanda. També cal explorar nous mo-
local possible, alhora que es millora l’eficiència en dels de construcció d’habitatges passius o d’ener-
el seu ús i l’estalvi. gia zero. 
La integració de l’energia solar fotovoltaica està En aquesta línia resulta especialment engresca-
experimentant un gran avenç en els darrers dor el projecte Barcelona renovable 2030. Amb un 
anys, reforçat per canvis normatius favorables. pressupost estimat de prop de 2.100 milions d’eu-
A Barcelona, però, fins ara els avenços han estat ros per finançar 20 actuacions, pretén dinamitzar 
bastant limitats, en bona mesura per l’alta den- la transició energètica mitjançant la rehabilitació i 
sitat constructiva i la prevalença de la propietat regeneració urbana i la consolidació d’un sector 
horitzontal als edificis residencials. Ara com ara econòmic al voltant de l’energia i la rehabilitació. 
l’energia generada a partir de recursos locals (re- És, amb diferència, el projecte més ambició pre-
novables i generats per la incineració de residus) sentat per l’Ajuntament al Fons Next Generation 
representa només el 2% del total que es consu- EU (vegeu ODS 9).
meix a la ciutat. 
Aprofitar l’espai públic per produir energia renova-
Tot i que les dades apunten a una millora en els in- ble, principalment fotovoltaica, és una altra opor-
dicadors de consum i producció local, la distància tunitat que les ciutats poden aprofitar per avançar 
respecte a la fita establerta encara és molt gran. en aquesta transició energètica. En aquesta línia 
Per això, més enllà de l’impuls polític i normatiu, els cal destacar el desenvolupament d’una tercera 
poders públics també han de contribuir a superar planta de generació de fred d’alta eficiència a la 
les reticències que obstaculitzen el canvi. Seguint zona del Fòrum i el 22@, que formarà part de la 
aquesta lògica, l’Ajuntament ha posat en marxa el xarxa de climatització Districlima.
56
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 7
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
15 0,7%
0,60% 0,60%
0,50% 0,6%
14
0,5%
13 0,4%
12 0,3%
13,3 13,2
12,7 0,2%
11
0,1%
10 0,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 7
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
10 1,0%
9
0,70%
8 0,70% 0,8%
7
6 0,6%
5 0,40%
0,30%
4 8,6 0,4%
3
2 3,6 0,2%
1 2,3
1,3 1,4
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
57
Bona pràctica destacada
Estratègia d´impuls de la generació dinamitzar el sector professional de les energies 
de l’energia solar a Barcelona renovables amb l’increment de la demanda d’ins-
tal·lacions i la creació d’ocupació de qualitat. Per 
Barcelona compta amb un important potencial això es treballa en 4 àmbits:
energètic basat en el sol com a font d’ener-
gia que es pot aprofitar. L’Ajuntament impul- Î Coberta o espai públic amb inversió pú-
sa l’aprofitament de les cobertes, els terrats blica
i l’espai públic de la ciutat com a espais de 
generació d’energia, com a part de la seva es- Î Coberta pública amb inversió privada o 
tratègia en el canvi de model cap a la sobira- col·lectiva
nia energètica.
Î Coberta o espai privat amb inversió 
Es vol aconseguir que l’autoconsum, l’autopro- pública
ducció i la generació renovable i local es con-
verteixin en una qüestió de quotidianitat, i alhora Î Coberta privada amb inversió privada
Font:
https://energia.barcelona/es/estrategia-de-impul-
so-de-la-generacion-de-energia-solar
58
Mecanisme per a l’Energia Sostenible 
- MES Barcelona
MES Barcelona és un instrument per acompanyar Es tracta d´un mecanisme d´inversió financera per 
i accelerar la transició energètica de la ciutat al part de l´Ajuntament de Barcelona dotat amb 50M, 
costat d’inversors privats a través del qual es vol que s´atorgaran a diferents projectes presentats 
invertir en la instal·lació de plaques fotovoltaiques per inversors homologats per l´Ajuntament (con-
i rehabilitació energètica de la ciutat. junt d´inversors que tenen experiència en inver-
tir en fotovoltaiques i en rehabilitació energètica). 
El seu objectiu és potenciar la generació energè- S’exigirà que el model de negoci no requereixi un 
tica fotovoltaica a la ciutat a partir de la iniciativa cofinançament per part dels propietaris dels edifi-
privada i s’enfoca a projectes que considerin tant cis. Els inversors assumiran el 100% de la inversió 
grans espais (cobertes de naus industrials, logís- i la recuperaran gràcies a l’energia excedent o als 
tiques, edificis d’oficines o altres espais de ciutat), estalvis energètics generats per les operacions 
com ara terrats i teulades de edificis residencials, finançades.
amb l’agrupació de diferents edificis residencials 
que, sumats, puguin fer el conjunt de la inversió El març del 2021, la Comissió d’Economia i Hi-
manejable alhora que escalable. senda de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar 
les primeres empreses i grups empresarials 
Complementàriament, es preveu també invertir que poden ser inversors homologats al MES 
en projectes de rehabilitació energètica d’edifi- Barcelona.
cis que tinguin un consum energètic alt, com ara 
hospitals, hotels i centres esportius, entre d’al- Les Nacions Unides han reconegut MES Bar-
tres, així com invertir en projectes que impulsin la celona com a col·laboració publicoprivada més 
innovació en el sector econòmic de les energies sostenible d’un total de 70 models que optaven a 
renovables. aquest mèrit.
Font:
https://ajuntament.barcelona.cat/agenda2030/
es/mesbarcelona
59
ODS8
Promoure el creixement 
econòmic sostingut, 
inclusiu i sostenible, 
l’ocupació plena i 
productiva i el treball  
digne per a tothom
Fites de Barcelona per a l’any i un 50% menys d’emissions de GEH al 
2030 sector comercial)
8.1  Mantenir un creixement econòmic mitjà a 8.5 R eduir l’atur i la pobresa laboral i suprimir 
l’entorn del 1,2% anual, situant el focus la bretxa salarial de gènere, amb un es-
del nou creixement en l’economia verda i forç redoblat per la inclusió laboral de les 
circular, així com en el sector digital persones amb discapacitat
8.2 U na economia altament productiva i di- 8.6 M és oportunitats laborals per a les per-
versificada sones joves
8.3 B arcelona serà una capital europea de 8.8 (I 8.7) Barcelona, 100% treball digne i se-
l’emprenedoria gur: Menys accidents i menys temporalitat
8.4 O bjectiu 10-30-50 per una economia 8.9 A ssolir una oferta turística 100% Agen-
sostenible (10% del PIB d’economia so- da 2030: Sostenible, segura i d’alta 
cial, un 30% menys de residus industrials qualitat
60
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
disponible disponible (des del 
v Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
(de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Taxa de creixement del 
8.1. ODSBCN-811 2,46% -13,06% 2020
PIB real per càpita  
Percentatge de despesa 
municipal en els sectors 
8.1. ODSBCN-812 de l’economia verda i 6,84% 14,66% 2018  
circular sobre el total 
del pressupost liquidat
Valor índex del 
8.2. ODSBCN-821 creixement del PIB per 102,48 99,90 2020  
persona ocupada
Índex de diversificació 
8.2. ODSBCN-822 5,63% 5,83% 2019
dels sectors productius  
Taxa d’activitat 
8.3. ODSBCN-831 emprenedora sobre 6,1% 7,1% 2019  
població 18-64 anys
Emissions de Gasos 
d’Efecte Hivernacle 
8.4. ODSBCN-842 generades pel sector 687,0 729,7 2018  
comercial (x1000 Tones 
de CO2)
Kg de residus 
industrials generats per 
8.4. ODSBCN-843 38,03 32,04 2019
1.000 € de VAB a la  
indústria
Nombre de persones 
2020 
8.5. ODSBCN-851 registrades en situació 103,0 103,9
(4t trim)  
d’atur (en  milers)
Proporció de 
8.5. ODSBCN-852 treballadors/es amb risc 17,1% 10,9% 2019  
de pobresa
Bretxa salarial de 
8.5. ODSBCN-853 22,8% 18,7% 2019
gènere  
Nombre anual de 
persones contractades 
a través de la Xarxa 
8.5. ODSBCN-854 Barcelona per la 506 679 2020  
Inclusió Laboral de 
les persones amb 
discapacitat (XIB)
61
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
disponible disponible (des del 
v Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
(de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Diferencial entre la taxa 
2020 
8.6. ODSBCN-861 d’atur juvenil i la taxa 11,8 17,5
(4t trim)  
d’atur mitjana
Taxa de joves que es 
troben sense ocupació *primera *primera 
8.6. ODSBCN-862 9,03% 9,03% 2020
ni estudiant ni rebent dada dada
formació
Nombre de lesions 
greus o mortals al 
8.8. ODSBCN-881 26,4 28,7 2019
treball per 100.000  
habitants
Nombre de malalties 
associades al treball 
8.8. ODSBCN-882 84,9 95,5 2019
assalariat per 100.000  
habitants
Proporció de 
treballadors/es amb 
8.8. ODSBCN-883 16,9% 17,7% 2020
contracte temporal  
respecte del total
Bretxa de gènere 
en la proporció de 
8.8. ODSBCN-884 treballadors/es amb 0,8% 2,1% 2020  
contracte temporal 
respecte del total
Despesa mitjana 
per turista i dia, en 54,1 (nit); 78,4 59,5 (nit); 82,3 
8.9. ODSBCN-893 2019
l’allotjament (nit) i en el (estada) (estada)  
total de l’estada
Nombre de places 
d’allotjament turístic 
8.9. ODSBCN-894 7,2% 9,0% 2020
respecte a la població  =
resident
Descripció dels avenços i acció moment àlgid de la crisi, l’atur va afectar gairebé 
municipal per l’ODS 100.000 persones, amb una taxa del 9,3%.
L’economia de Barcelona,  fortament dependent La resposta immediata a l’aturada va ser el dis-
dels fluxos globals de persones i recursos, s’ha seny i la implementació progressiva de 82 me-
vist greument afectada pels bloquejos i les can- sures, agrupades amb el lema “Barcelona mai 
cel·lacions forçades per la pandèmia. El 2020 la s’atura”, per mitigar els impactes negatius patits 
caiguda del PIB per càpita va ser històrica, del per moltes empreses i mantenir en tot el pos-
13,06%, amb impactes duríssims a la majoria sible l’activitat (fites 8.1 i 8.3). Les mesures van 
dels sectors clau de la ciutat: turisme, comerç, incloure subsidis directes a petites empreses 
indústria manufacturera i sectors creatius. En el (contractació, lloguer comercial, etc.), exempci-
62
ons de lloguer i taxa, assistència per a l’adap- (CECORE - Centre de Coordinació de la Resposta 
tació a protocols anti-COVID-19, vals de cultura Econòmica) per monitoritzar l’estat econòmic de la 
i compres, assessoria financera i campanyes ciutat, fer projeccions de futur i assegurar la super-
d’informació, entre altres. Destaca el finança- visió pressupostària i de l’execució de les mesures 
ment d’iniciatives de suport al comerç de proxi- de reactivació. Poc després el Consell Municipal 
mitat, la restauració i la cultura, sectors especi- va demanar el disseny participatiu d’un “Pacte per 
alment impactats pel confinament i els diferents (la revitalització de) Barcelona”. Grups de treball 
tipus de restriccions: integrats per personal polític i tècnic municipal i 
representants de més de 50 organismes públics 
Î Programa “Amunt persianes!” amb 17 M€ i organitzacions privades (pertanyents als sectors 
a la reactivació, fonamentalment mitjan- econòmic, social, educatiu, cultural, esportiu i ci-
çant la compra, de locals buits en planta entífic) van elaborar un text que va ser aprovat el 
baixa situats a zones estratègiques dels juliol de 2020. 
10 districtes, per fomentar, diversificar 
i equilibrar els usos comercials de cada Les seves propostes del Pacte en matèria econò-
zona de la ciutat. mica han estat incorporades al “Barcelona Green 
Deal”, un full de ruta per a l’economia de la ciu-
Î Autorització de la instal·lació o amplia- tat que busca una major diversificació econòmi-
ció de 3.668 terrasses (10.000 taules i ca (fita 8.2). El govern de la ciutat preveu invertir 
40.000 cadires), juntament amb mesu- fins al 2023 un total de 672 milions en 66 accions 
res de seguretat i rebaixa del 75% de la estratègiques orientades a deu grans objectius i 
taxa de terrasses, per donar suport al mesures alineades amb l’Agenda 2030, amb les 
sector i contribuir a un espai públic més quals s’espera crear 103.000 llocs de treball de 
viu, accessible. qualitat als sectors digital i verd. Les start-ups 
són un dels objectius prioritaris. Entre les mesu-
Î Programa Bons Cultura, dotat amb 3 res destacades hi ha la remodelació o l’adapta-
M€, per incentivar el consum cultural. ció d’espais emblemàtics per donar lloc a pols de 
S’hi han adherit 180 establiments i l’any cultura, ciència i innovació digital que convisquin 
2020 es va tancar amb més de 90.000 amb l’activitat turística. Per exemple, la signatura 
bons utilitzats. d’un acord amb Correus i el Consorci de la Zona 
Franca per convertir els actuals edificis centrals 
Altres iniciatives per a la reactivació de l’economia de Correus en un pol d’activitat econòmica i em-
de la ciutat han estat el Pla Barcelona Fàcil. (amb presarial amb 1.500 nous llocs de treball. També 
mesures com l’obertura de la Nova Oficina 22@, hi ha la tramitació del nou planejament urbanís-
l’eliminació de la taxa d’inici d’activitat a partir del tic del 22@, per activar un milió de m2 pendents 
2020 i l’adhesió a la Finestreta Única Empresari- de desenvolupar, acompanyada de la creació 
al), el reforçament de la línia de subvencions per de l’Oficina Tècnica del 22@ per atendre i impul-
a la transformació digital del comerç de proxi- sar projectes empresarials, urbanístics i socials 
mitat i la restauració, destinant-hi un total de 2,2 al districte del Poblenou. Per impulsar l’econo-
milions d’euros entre el 2020 i el 2021, i el pro- mia blava (vegeu ODS 14) s’invertiran més de 40 
jecte el “BCN Retail Lab”, pensat per digitalitzar M€, una quantitat que es preveu ampliar amb els 
els espais físics del comerç de proximitat i la línia NextGenEU. Amb el projecte “Barcelona Accele-
d’assessorament i formació. Així mateix, s’inver- ra” l’Ajuntament posarà 10 milions d’euros en fons 
tiran 100 milions d’euros a la xarxa de mercats de capital risc amb l’objectiu de multiplicar la in-
durant el mandat, dels quals el 70% es destina a versió en start-ups innovadores.
reformes i millores als mercats de l’Abaceria, Sant 
Andreu, Horta, Montserrat, Besòs, Galvany i Sa- L’Economia Social i Solidària (ESS) i l’economia 
grada Família; 23 milions més seran per a petites col·laborativa són un tret característic del model 
obres i manteniment, i una última partida de 3 mi- econòmic de la ciutat i entren de ple a l’econo-
lions s’emprarà en la digitalització, amb la creació mia digital, en un moment de canvi de model de 
del “Marketplace”, el “mercat de mercats”, amb negoci i de consum accelerat des de l’inici de la 
els 43 mercats municipals, per arribar a uns 2.000 pandèmia. A través de programes com “Matc-
comerciants de la ciutat. hImpulsa” s’acompanyen i financen projectes de 
col·laboració entre empreses tecnològiques i en-
Pel que fa a la governança d’aquesta resposta titats d’ESS i col·laborativa, plans d’igualtat digital 
econòmica, en l’inici del primer confinament l’Ajun- a les entitats de sectors com l’agroecològic o el 
tament va crear una gestió interdepartamental del feminisme digital, considerats particularment 
63
estratègics de l’economia col·laborativa de Barce-
lona (fita 8.4). Remarcable en aquesta línia és el 
projecte de cooperativa d’iniciativa social DIOM-
COOP, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i 
BCNActiva, l’objectiu del qual és la inclusió social 
i laboral de persones immigrants en situació de 
vulnerabilitat, abans dedicades a la venda ambu-
lant no autoritzada.
Altres avenços destacats respecte a l’ODS 8 s’han 
donat en matèria d’inclusió social, amb l’amplia-
ció dels serveis d’inclusió laboral especialitzats 
en persones amb discapacitat, el reforçament del 
servei dels Punts de Defensa de Drets Laborals i 
la línia de subvencions per a la inserció laboral (fita 
8.5). Per promoure el reskilling s’han dut a terme 
221 accions formatives, amb participació d’un total 
de 1.640 persones, de les quals un 63% de dones. 
I a través del Programa “Fem feina, fem futur” s’ha 
donat suport a 3.700 persones en situació d’atur o 
ERTO, de les quals 1.200 joves.
juvenil, amb un pressupost de 12 milions d’eu-
ros, un 25% més alt que el que s’hi va des-
tinar l’any 2020. El Pla incrementarà la capa-
citat dels serveis d’atenció i acompanyament 
per poder atendre unes 15.000 persones joves, 
xifra que pràcticament equival al total de per-
sones joves aturades registrades a la ciutat. El 
Pla també posa eines i recursos a disposició 
de les noves generacions que volen emprendre 
nous projectes i empreses, apostant pels sec-
tors estratègics de futur recollits al “Barcelona 
Green Deal”, que són els que poden crear una 
ocupació de qualitat a la ciutat. 
El turisme (fita 8.9.), ha estat el sector més dura-
ment afectat per la pandèmia. L’any 2020 la cai-
guda del nombre de visitants va ser abrupta, de 
més del 75%, mentre que a l’any 2021 s’ha viscut 
L’impacte de la crisi a l’ocupació entre els jo- una recuperació progressiva, però encara lluny de 
ves mereix una menció especial, ja que és un les xifres prepandèmiques. Això ha tingut com a 
dels sectors de la població que més ha patit efecte positiu el redescobriment dels principals 
les conseqüències de la pandèmia, tant des de actius turístics de la ciutat per part de les barce-
l’àmbit educatiu com sociosanitari com eco- lonines i els barcelonins. TMB va crear un servei 
nòmic. A l’últim trimestre de l’any 2020 la taxa especial de bus turístic, anomenat “Barcelona 
d’atur juvenil de la població de 16 a 24 anys de Panoràmica”, adreçat al públic local. 
Barcelona va assolir el 26,9%, més del doble 
de la mitjana de la ciutat. Barcelona ha emprès A curt termini el més important ha estat garantir la 
mesures per millorar la qualificació professio- seguretat i acréixer la confiança de les persones 
nal i la inserció dels joves, especialment la dels que visiten Barcelona. A tal efecte es van posar 
que han perdut la feina recentment o que han en marxa el projecte BCN Safe City (servei d’as-
vist disminuir les seves oportunitats a causa sessorament en línia per a empreses vinculades a 
de la pandèmia (fita 8.6). L’Ajuntament ha po- l’economia del visitant) i l’app Check Barcelona. A 
sat en marxa un Pla de foment de l’ocupació banda d’això, una cinquantena d’empreses turís-
64
tiques han obtingut el segell Safe Travels, promo- la revalidació fins el 2024 de la certificació. “Bios-
gut per l’organització World Travel &Tourism. phere” de foment del turisme sostenible.
Paral·lelament s’ha anat treballant en l’impuls de Tal i com s’exposa a la introducció, els darrers in-
l’economia del visitant post-Covid, invertint en formes de conjuntura evidencien una recuperació 
la posta en valor d’elements d’interès turístic als molt ràpida de l’ocupació i una de no tan ràpida, 
districtes i en iniciatives culturals i creatives amb però clara i ininterrompuda, de l’activitat. Malgrat el 
capacitat de posicionar la ciutat a nivell internaci- fort cop de la pandèmia, Barcelona continua sent 
onal. Això contribueix a desplegar la Mesura de un dels principals pols d’activitat i innovació del sud 
Govern de Creació de nous imaginaris i contin- d’Europa, situant-se als primers llocs de les valo-
guts per millorar la mobilitat i la sostenibilitat tu- racions internacionals de referència com a ciutat 
rística. Lligat a aquest darrer punt cal esmentar atractiva per viure, treballar, investigar i fer turisme.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 8
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
6,0%
140
4,70% 5,0%
120 4,30%
3,80%
100 4,0%
80
3,0%
60
109,7
99,8 2,0%
91,4
40
1,0%
20
0 0,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 8
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
28,90%
60 30,0%
50 23,10% 25,0%
19,90%
40 20,0%
22,50%
30 15,0%
50,8
20 10,0%
10 18,7 17,6 5,0%
6,2 8,3
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
65
Bona pràctica destacada
BCN Green Deal, una nova agenda impulsant l’emprenedoria i la innovació, impulsant 
econòmica per a la ciutat del 2030 la creació de nous hubs i reduint els tràmits i les 
barreres que puguin frenar el desenvolupament 
És el pla econòmic 2021-2030 per fer una ciu- d’idees de negoci prometedores.
tat més competitiva, sostenible i equitativa. Per 
aconseguir-ho es preveu invertir 672 milions d’eu- El pla vol dotar el model turístic de la ciutat de va-
ros entre el 2020 i el 2023 per realitzar 66 accions lor i sostenibilitat, mitjançant la gestió responsable 
clau que donaran impuls a set sectors estratègics: dels diversos fluxos de visitants de la ciutat, i fo-
digital, creatiu, economia de proximitat, economia mentar l’economia circular i la transició ecològica, 
del visitant, indústria 4.0, salut bio i economia ver- plantejant accions per evitar que l’emergència cli-
da i circular. La cerca d’aliances publico-privades màtica generi noves desigualtats. Altres objectius 
serà un element fonamental per abordar aquest importants d’aquesta agenda econòmica apunten 
repte. a convertir la ciutat en un hub de referència per al 
talent nacional i internacional, protegir l’estabilitat 
Amb la nova estratègia econòmica, l’Ajuntament i la seguretat de l’economia de proximitat, ampliar 
de Barcelona pretén convertir la ciutat en una la presència de Barcelona a nivell internacional, 
capital digital i tecnològica europea. Per això ja garantir l’ocupació de qualitat (103.000 llocs de 
s’estan duent a terme accions de formació de treball als sector digital i verd), promoure i enfortir 
professionals digitals i el desenvolupament de el teixit d’empreses i iniciatives d’economia social 
plans de digitalització empresarial. També s’estan i solidària.
Font: Ajuntament de Barcelona, 
https://www.barcelona.cat/infobar-
celona/ca/sabeu-que-es-el-barcelo-
na-green-deal_1058148.html
Cap a una estratègia ciativa impulsada per l’Associació 
2030 de ciutat pel Economia Social Catalunya (AE-
foment i l’enfortiment SCAT) i l’Ajuntament de Barcelo-
de l’Economia Social i na, per elaborar, de manera com-
Solidària partida i inclusiva, una estratègia 
de foment i enfortiment de l’eco-
L’economia social i solidària nomia social i solidària a la ciutat 
(ESS) és el conjunt d’iniciatives de Barcelona. L’Acord és fruit de 
socioeconòmiques, formals o la feina de 203 persones i 147 en-
informals, individuals o col·lecti- titats de l’ESS, que van generar 
ves, que prioritzen la satisfacció de les necessitats més de 500 propostes, i serà el full de ruta per a les 
de les persones per sobre del lucre. Aquest sector polítiques públiques municipals i els actors barcelo-
aglutina a Barcelona unes 4.500 empreses i orga- nins de l’ESS durant els propers anys.
nitzacions de sectors molt diversos que genera 
aproximadament el 8% del total de la feina a Bar- L’estratègia #ESSBCN2030 estableix 8 línies es-
celona,  amb més de 53.000 persones contracta- tratègiques (i una trentena d’indicadors per mesu-
des. S’estima que la seva activitat genera un valor rar el seu assoliment):
agregat de 3.750 milions d’euros, més del 7% del 
PIB de la ciutat. Î Augmentar el pes de l’ESS a l’economia 
de la ciutat
Barcelona va aprovar a finals del 2020 l’Acord de 
Ciutat per a l’Estratègia de l’Economia Social i So- Î Posicionar-la com una realitat de prestigi 
lidària (ESS) a Barcelona 2030. Es tracta d’una ini- per a Barcelona
66
Î Crear estructures estratègiques que la Î Transversalitzar els reptes de l’economia 
enforteixin digital, l’economia feminista, les migraci-
ons i la transició energètica i ecològica, 
Î Estendre-la de forma homogènia per a a més d’atorgar més protagonisme a la 
tots els barris i districtes joventut
Î Generar més marcs de coproducció de Com a mostra del compromís municipal amb l´Es-
polítiques públiques amb l’ESS tratègia #ESSBCN2030, l´Ajuntament ha presen-
tat el Pla d´Impuls de l´Economia Social i Solidària 
Î Contribuir a prevenir i reduir les desigual- a Barcelona,  2021-2023. El Pla l’han desenvolupat 
tats socials dins de la ciutat les àrees d’Economia Social de l’Ajuntament de 
Barcelona i d’Innovació Socio-Econòmica de Bar-
Î Desenvolupar palanques que impulsin l’Es- celona Activa, i té previst un pressupost global de 
tratègia, com serien el consum conscient i 12 milions d’euros en despesa corrent, 7’8 milions 
transformador o la compra i la contractació en inversions i 2 milions en un fons per finançar 
pública responsable, per exemple projectes.
Font: Ajuntament de Barcelona, 
https://ajuntament.barcelona.cat/economia-so-
cial-solidaria/ca/impulsem-less-piess/que-es-le-
conomia-social-i-solidaria
MatchImpulsa: Digitalització de 
l’Economia Social i Solidària
És un hub (o programa de programes) transver- i rebre acompanyament en la concre-
salment feminista per a la plataformització digital ció i la producció del seu prototip de 
de l’Economia Social i Solidària (ESS)  i col·labo- plataforma;
rativa de Barcelona. Aquest programa innovador 
neix com a resposta a la pandèmia, per potenci- 2. Col·laboracions estratègiques amb Matc-
ar i escalar iniciatives de l’ESS i col·laborativa a hTech, MatchIgualtat i MatchUniversitat, 
Barcelona,  reforçar la creació de xarxes locals, la per crear ponts entre empreses partici-
projecció internacional, la perspectiva de gènere pants i empreses tecnològiques, la in-
i l’adaptació dels plans d’igualtat als entorns digi- vestigació i els serveis per desenvolupar 
tals d’empreses i organitzacions. mesures i plans d’igualtat.
MatchImpulsa es desenvolupa a través de 3 lí- 3. Creació i manteniment dels ecosiste-
nies estratègiques i 9 subprogrames: mes estratègics de Barcelona BarCola, 
ecosistema de l’economia col·labora-
1. Plataformització d’empreses, amb els tiva i procomú; Digista, ecosistema de 
programes MatchImpulsa +100 (adap- l’economia digital intensiu en feminis-
tació), MatchImpulsa 20 (acceleració) mes i Agroecologia Digital, ecosistema 
i MatchImpulsa 10 (prototipat), on les del teixit agroecològic i de l’alimentació 
entitats participants podran formar-se sostenible.
Font: Ajuntament de Barcelona, 
https://matchimpulsa.barcelona/
67
Projectes singulars per a la feina de per persones amb discapacitat funcional. La 
persones amb discapacitat cooperativa Diverscoop, constituïda el desem-
bre del 2020, ha reobert dos quioscos en desús 
Les persones amb discapacitat tenen dret a de- de Barcelona,  situats en carrers cèntrics de la 
senvolupar plenament els seus projectes de vida ciutat. Aquest projecte ofereix bones oportuni-
laboral, gaudir d’oportunitats al mercat de treball tats de creixement per a la cooperativa, que ja 
i rebre la formació ocupacional que necessitin. estudia la incorporació de nous cooperativistes 
L’Equip d’Assessorament Laboral de l’Institut per gestionar fins a 10 llocs durant el 2021. La 
Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) iniciativa forma part d’un projecte municipal que 
de Barcelona promou la inserció de les persones ha comptat amb la col·laboració de diverses en-
amb discapacitat al mercat de treball ordinari, les titats, entre les quals la Xarxa per a la Inclusió 
informa i assessora sobre temes de treball, en Laboral (XIB), Acapps, Fundació Ecom, Fundació 
fomenta la formació ocupacional, les acompa- Joia i l’Associació Centre d’Higiene Mental de les 
nya durant el procés d’inclusió laboral, elaborant Corts, a més de l’ajuda de Barcelona Energia, 
itineraris i programes individuals adequats a cada Barcelona Activa i l’equip tècnic de la direcció 
cas, i manté contacte amb altres agents implicats: de Patrimoni de l’Ajuntament. A més de recupe-
entitats, institucions i empreses. rar l’activitat d’aquests establiments, la iniciativa 
pretén dinamitzar el veïnat, promoure la venda 
Una altra de les iniciatives impulsades des de de productes de l’entorn i combatre la solitud no 
l’IMPD és el suport a cooperatives integrades desitjada.
Font: Ajuntament de Barcelona, 
https://ajuntament.barcelona.cat/accessible/ca/
impd/quioscos-cooperativa-diversem
68
69
ODS9
Construir infraestructures 
resilients, promoure la 
industrialització inclusiva 
i sostenible i fomentar la 
innovació
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
9.1 E nllestir els projectes estratègics per a la 9.5  Barcelona, una de les 5 capitals euro-
transformació econòmica de Barcelona pees de la ciència i la innovació
9.2 Una industria sostenible i competitiva 9.b. (i 9.a) Desenvolupar la cooperació in-
ternacional de ciutat relacionada amb el 
9.3 U nes PIMES més robustes, digitals, ex- desenvolupament d’infraestructures i d’in-
portadores, diversificades, sostenibles dústries locals sostenibles, amb compo-
i generadores de llocs de treball nents tecnològics, de recerca i d’innovació
9.4 P la per a la transformació digital de 9.c. G arantir un accés universal a Internet, 
Barcelona assequible i de qualitat
70
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Volum d’emissions de 
CO2 generades pel sec-
9.2. ODSBCN-921 285,6 287,6 2018
tor industrial (en milers  
de Tones)
Pes de la indústria en 
el VAB generat a l’Àrea 
9.2. ODSBCN-922 11,8% 11,2% 2019
Metropolitana de Bar-  
celona
38.323 46.422 2019  
Índex de fortalesa de 
les PIMES de Barcelo- 83,8 90,3 2019  
na (fet amb indicadors 
capaços de mesurar les 
dimensions de la fita): 
1. Robustesa econò-
mica (VAB), en milers 
9.3. ODSBCN-931 de milions d’euros, 
2. Solidesa financera 
(sintètic de rendibilitat, *primera *primera 
 60 60  2021 
capitalització i despeses dada dada
de personal), 3. Digi-
talització (sintètic de 
13 paràmetres, dades 
d’enquesta)
Posició de Barcelona 
9.5. ODSBCN-951 a a l’Innovation Cities 13ª 13ª 2021 = 
Index
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a 
9.b. ODSBCN-9b1 150.000 € 150.000 € 2019 *primera *primera 
millorar la indústria, la 
dada dada
innovació i/o la infraes-
tructura
Personal tècnic de ciu-
tats sòcies implicat en 
programes d’intercanvi *primera *primera 
9.b. ODSBCN-9b2 4 4 2019
tècnic sobre desenvo- dada dada
lupament d’infraestruc-
tures
Proporció de persones 
majors de 18 anys que 
9.c. ODSBCN-9c1 82,2% 92,4% 2021
disposen d’accés a  
Internet a casa
Proporció de persones 
majors de 18 anys que 
9.c. ODSBCN-9c2 disposen d’ordinador 83,7% 85,4% 2021  
(portàtil o de sobretaula) 
a casa
71
Descripció dels avenços i acció la modernització econòmica i la transformació di-
municipal per l’ODS gital als quals Barcelona ha donat la màxima prio-
ritat, que són els següents: 
Aquest ODS situa les bases i és determinat per 
poder culminar amb èxit la transformació econò- Î Mercabarna Gates: Creació d’un Hub 
mica plantejada a l’ODS 8. Les fites estan plan- d’innovació logística per a la indústria ali-
tejades a diverses escales i tenen en comú dos mentaria de referència al Sud-d’Europa
grans reptes: 
Î DUM: Desplegament de les propostes 
Î La ciutat digital (aprofitar les oportunitats derivades de l’Estratègia municipal de la 
que ofereix la digitalització i prevenir-ne distribució urbana de mercaderies.
els riscos).
Î Dinamització de locals en planta baixa
Î La ciutat de ciència (consolidar Barcelo-
na com a ciutat que genera coneixement Î Impuls de l’Economia Blava
d’avantguarda i sap aplicar-lo en el seu 
propi teixit productiu).  Î L’Escocesa: Innovació en alimentació sos-
tenible, industria alimentaria i gastronomia
En primer camp de batalla el trobem en els grans 
projectes de transformació del teixit urbà i pro- Î Fira Hub: Hub del Coneixement i Artech
ductiu (fita 9.1). En aquest sentit, l’aprovació dels 
fons “Next Generation EU” ha obert una finestra Î Barcelona renovable 2030: Rehabilitació i 
d’oportunitat per finançar aquest tipus de projec- regeneració energètica
tes. La proposta enviada a la Comissió Europea, 
Govern Central i Govern de la Generalitat (“Bar- Î Bessó digital urbà
celona, fem plans de futur”) inclou 24 projectes 
prioritaris, amb un import total de 5.018 milions Î Bretxa digital, escola digital, i competèn-
d’euros i una sol·licitud de finançament europeu cies i re-skilling digitals
de 2.500 milions d’euros11. L’indicador de la fita 
9.1 consistirà, precisament, en una valoració in- Î BSC -Disseny i prototipació del futur “xip 
tegrada de l’assoliment dels projectes centrats en europeu”
11 https://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/noticia/en-marxa-el-pla-municipal-per-captar-fons-
europeus-de-recuperacio-2_1026961
72
Î Transformació digital de l’administració i A partir del conveni signat amb el Govern d’Es-
els serveis públics panya, on s’atorga a Barcelona la dimensió de 
co-capital científica i cultural, s’ha articulat una 
Î Barcelona Innovation Coast per impulsar estratègia per posicionar Barcelona com a re-
la transferència de coneixement recer- ferent estatal en termes científics i aconseguir 
ca-empresa una major inversió per a infraestructures cien-
tífiques cabdals, com el Barcelona Supercom-
Î Impuls a la recerca i la innovació: Ciuta- puting Center.
della del coneixement
De gran valor estratègic per a aquest ODS és el 
Î Besòs indústria: Transformació dels polí- projecte de la Ciutadella del Coneixement, d’in-
gons d’activitat econòmica del Besòs en terconnexió física i generació d’interacció entre 
un eix estratègic per a la ciutat productiva els diferents equipaments científics situats en el 
pol de la Ciutadella. Contempla la rehabilitació 
La major part d’aquests projectes els trobareu en dels edificis històrics científics del Parc de la 
altres punts d’aquest document, perquè estan Ciutadella i el nou complex de recerca i innova-
pensats per impactar positivament sobre l’Agen- ció de l’Antic Mercat del Peix, d’uns 46.000 m², 
da 2030. centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar 
planetari. Aquest espai aglutinarà al voltant de 
Podríem dir que s’acosta el moment clau de 1.200 persones amb una alta concentració de 
l’aposta de Barcelona per esdevenir un node talent científic. És promogut per la Universitat 
científico-tecnològic de rellevància europea i Pompeu Fabra (UPF), amb la participació de 
fins i tot mundial. No és casual que al juny del dos socis estratègics, el Consell Superior d’In-
2020  s’impulsés des de Barcelona una carta vestigacions Científiques (CSIC) i el Barcelo-
de les ciutats d’arreu d’Europa (#Cities4Scien- na Institute of Science and Technology (BIST), 
ce) per defensar i reivindicar davant de la Unió i compta amb el suport institucional i financer 
Europea la inversió pública en investigació i de la Generalitat. Vinculat territorialment amb 
ciència per fer front als reptes de la societat aquest projecte, però amb una altra intencio-
europea en un moment d’emergència social i nalitat, la “Barcelona Innovation Coast” (BIC) 
sanitària. El Pla Barcelona Ciència 2020-2023, neix per impulsar la transferència de coneixe-
la biennal ciutat i ciència i els programes de ment als sectors productius, posant en valor la 
ciència ciutadana són peces de l’estratègia potència en R+D de la trama urbana del front 
municipal que s’ha anat bastint en els darrers litoral de la ciutat (vegeu apartat de bones pràc-
anys. tiques destacades).
73
A l’altre extrem de la ciutat tenim el Campus Sud a Barcelona  per construir un futur millor i 
de la Diagonal, al qual s’ha dotat d’un pla direc- més sostenible en línia amb els ODS.
tor 2021-2031, alineat amb els ODS, que defineix 
usos i estratègies per fomentar l’acostament del Î L’esforç per garantir que Barcelona disposi 
campus universitari a la ciutadania, fer-lo més d’infraestructures digitals de darrera gene-
actiu i pal·liar els efectes de la desertització ur- ració. En aquest sentit, l’Ajuntament, jun-
bana que es produeix quan es tanca l’activitat tament amb la Generalitat de Catalunya, el 
d’universitària. Mobile World Capital Barcelona, l a Fundació 
i2CAT, el CTTC, Atos i la Universitat Politèc-
Entre les iniciatives desplegades en els darrers nica de Catalunya (UPC) han posat en mar-
dos anys per avançar en les fites 9.2, 9.4 i 9.5, xa la iniciativa “5G Barcelona” per convertir 
també destaquen: Catalunya en un hub digital europeu, basat 
en una infraestructura experimental oberta 
Î La mesura de Govern “Barcelona, ciutat a l’àrea metropolitana, que actuarà com a 
de talent”, desplegada a  través de pro- laboratori urbà, ciutadà i tecnològic per a la 
grames com Projecte vida professional, validació de tecnologies i serveis 5G.
Lidera o la IT Academy, compromesa 
amb formar 3.000 nous especialistes en La transformació liderada i reforçada per totes 
programació en els propers cinc anys. aquestes iniciatives ha d’anar de la mà del teixit 
empresarial de la ciutat. També, lògicament, dels 
Î Les convocatòries competitives de pro- milers de petites i mitjanes empreses (PIMES) que 
jectes o solucions a reptes d’innovació sostenen la major part de l’activitat econòmica de 
vinculats a la recuperació post-Covid o Barcelona. L’any 2021, gràcies a una col·labora-
a la sostenibilitat en sentit ampli. Aquí hi ció establerta entre l’Ajuntament i la Patronal de la 
trobem la convocatòria d’ajuts de la Fun- Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), es 
dació BIT Habitat, “La Ciutat Proactiva” van generar noves dades per poder fer el segui-
per a projectes d’innovació urbana; la ini- ment de la fita 9.3, que ens parla de la competiti-
ciativa Innovacció, fruit d’un conveni en- vitat i sostenibilitat de les PIMES. El servei d’estu-
tre Ajuntament, la Fundació Mobile World dis de PIMEC ha elaborat, basant-se en dades de 
Capital i l’empresa Barcelona de Serveis registres estadístics i d’una enquesta ad hoc, els 
Municipals per trobar solucions innova- estudis: “La PIME a la ciutat de Barcelona” i “La 
dores a reptes vinculats a la inclusió so- PIME i els ODS a la ciutat de Barcelona”. Els re-
cial, l’energia i la mobilitat; i la convocatò- sultats mostren un teixit robust de petites i mitja-
ria de premis de recerca a reptes urbans nes empreses, que evoluciona favorablement en 
“Fons Covid”. el període 2015-2019. Caldrà veure, en la propera 
actualització del mateix, com surten les PIMES de 
Î La posta en marxa d’espais físics i/o vir- l’impacte de la pandèmia i com evoluciona el seu 
tuals per promoure la innovació, com el compromís amb l’Agenda 2030. La intenció és 
Barcelona Deep Tech Node, que pretén actualitzar el treball de camp i l’anàlisi cada dos 
dotar de més recursos les start-ups im- anys, per tal de poder fer un seguiment acurat de 
merses en processos d’enginyeria, cièn- l’evolució de la salut econòmica i del compromís 
cia i innovació tecnològica. O la Barcelo- social i mediambiental de les PIMES de la ciutat12.
na Life Science Launch Site, un accelera-
dor d’start ups i spin offs, per a la diversi- Barcelona afronta altres reptes en matèria d’in-
ficació i consolidació del sector biomèdic novació i digitalització. Una qüestió urgent és 
a la ciutat. O l’Ateneu d’Innovació Digital accelerar els passos per cobrir la “bretxa digi-
i Democràtica ubicat al Canòdrom de tal”, incidint en un altre tipus de “bretxes” vin-
Sant Andreu, pensat com a incubadora culades a la desigualtat de renda, educació i 
de projectes de cultura digital, que inclou oportunitats. Un informe recent sobre la bretxa 
l’Antena Cibernàrium a Nou Barris, pen- digital a Barcelona mostra que la immensa ma-
sada per posar els recursos i la formació joria de la població està connectada a internet 
tecnològica a l’abast de tothom. O Puzzle (91,9%), però en les persones de més edat n’hi 
X, una aliança internacional centrada en ha un grup nombrós que té moltes dificultats per 
l’ús de materials Deep Tech, que es troba adaptar-se als canvis, i també hi ha persones 
12  https://www.pimec.org/sites/default/files/documents_pagines/la_pime_a_la_ciutat_de_barcelona_2021.pdf
https://www.pimec.org/sites/default/files/documents_pagines/la_pime_i_els_ods_a_la_ciutat_de_barcelona.pdf .
74
que no es poden pagar l’accés a Internet. La garantir que els ciutadans i les ciutadanes pu-
digitalització de la societat, accelerada i inten- guin accedir digitalment als serveis municipals. 
sificada amb la pandèmia, ha posat de manifest D’aquell pla n’ha sortit el projecte Connectem 
la necessitat de garantir que totes les persones Barcelona d’inclusió digital als barris, impulsat 
puguin accedir a Internet de manera assequi- per l’Ajuntament amb el suport de 30 organitza-
ble, fiable i de qualitat (fita 9.c). El Pla de xoc cions entre entitats i empreses. S’està fent una 
d’inclusió i capacitació digital, llançat el 2020, prova pilot a Trinitat Nova per facilitar l’accés 
va néixer amb la pretensió de millorar l’accés a Internet de qualitat a 400 llars vulnerables, 
a les eines digitals, facilitar la capacitació de la complementat amb programes d’acompanya-
ciutadania pel que fa a l’ús d’aquestes eines i ment i capacitació digital.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 9
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
90 4,0%
89 3,80%
88 3,70% 3,8%
3,60%
87
86 3,6%
85
84 3,4%
86,9
83
85,6 86,1
82 3,2%
81
80 3,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 9
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
28,90%
400 30,0%
350 22,50% 23,10%
25,0%
300 19,90%
20,0%
250
200 15,0%
381,8
150
10,0%
100
120,7 5,0%
50 91,4 92,5 77,2
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
75
Bona pràctica destacada
Xarxa d’Ateneus de 
Fabricació Digital: La 
fabricació digital com 
a eina per potenciar 
la innovació social 
ciutadana
Els Ateneus de Fabricació 
Digital són espais oberts a la 
ciutadania que mostren com 
la tecnologia pot millorar el 
nostre entorn més proper 
i la nostra qualitat de vida. 
Funcionen amb el principi 
de compartir i proporcionar 
solucions col·lectives a pro-
blemes locals concrets. Ac-
tualment es compta amb sis 
ateneus distribuïts en cinc 
dels 10 districtes de la ciutat. Cadascun disposa ateneus va començar a finals de març de 2020, 
de màquines i personal qualificat per capacitar, posant a disposició trenta-una impressores 3D, 
donar suport a projectes i acollir activitats sobre sis talladores làser i un equip de vint-i-cinc per-
la base de l’economia social i solidària, on com- sones, per produir equips de protecció personal, 
partir és el model. Els centres escolars, les famí- basats en dissenys de codi obert, per al personal 
lies i els agents innovadors de la ciutat són els que estava treballant a primera línia d’hospitals, 
col·lectius preferents per treballar i oferir aquests residències, serveis d’atenció domiciliària, cen-
espais d’aprenentatge, formació i desenvolupa- tres de serveis socials, centres d’acollida i ser-
ment del talent. Aquests centres duen a terme veis de suport. Per fer-ho possible han treballat 
tres programes: El programa pedagògic, treba- de la mà del moviment ciutadà espontani auto-
llat conjuntament amb el Consorci d’Educació i denominat “Coronavirus Makers”, que va passar 
dirigit  al sector educatiu, amb activitats giren al de tenir 30 persones a les primeres fases de la 
voltant de la formació del professorat i dels pro- COVID-19 a més de 3.000 persones a Catalunya 
jectes que proposi cada centre escolar; el pro- i més de 15.000 a tot l’Estat Espanyol. Aquest 
grama d’innovació social, per a tota persona que grup inclou makers individuals, però també met-
vulgui tirar endavant un projecte propi o apren- ges, enginyers, conductors, empresaris, profes-
dre què és la fabricació digital; i el programa fa- sors, que es van organitzar per donar resposta a 
mílies, que ofereix activitats tecno-socials ober- la pandèmia. La majoria hi ha contribuït des de 
tes a la ciutadania. Aquest s’articula a través de casa, produint equips de protecció amb les se-
les contraprestacions i es concreta en activitats ves impressores 3D personals.
proposades per la mateixa ciutadania, als perío-
des festius d’hivern i estiu, així com els caps de El projecte d’Ateneus no s’ha construït només des 
setmana. de l’Ajuntament. Des de l’origen s’ha comptat amb 
l’experiència del món acadèmic, de l’empresarial i 
El paper jugat pels Ateneus de Fabricació Digi- de la ciutadania, a través de diversos agents que 
tal durant la pandèmia ha permès constatar que han intervingut en la construcció del projecte. És 
la innovació digital pot donar solucions eficaces un exemple paradigmàtic de la innovació social 
a necessitats locals urgents. La resposta dels basada en la participació ciutadana.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://www.esmartcity.es/
comunicaciones/comunicacion-red-ateneos-fabricacion-digi-
tal-barcelona-fabricacion-digital-herramienta-potenciar-innova-
cion-social-ciudadana
76
hectàrees on es concentren cinc universitats, 28 
centres de recerca, grans empreses del sector 
TIC i altres àrees estratègiques i centres de gestió 
municipal vinculats a la innovació. La seva capa-
citat d’impacte en els propers 10 anys s’estima en 
235 milions d’euros i en la creació de fins a 40.000 
llocs de treball directes, 750 dels quals estarien 
vinculats a la R+D.
Barcelona Innovation Coast (BIC): 
Connectar eficaçment la recerca amb L’objectiu és consolidar la BIC com un espai de 
la innovació aplicable coordinació publico-privada per a la innovació 
de referència internacional, capaç de crear eco-
L’Ajuntament de Barcelona aposta per posar la nomies d’aglomeració, amb la participació d’uni-
innovació al centre de l’estratègia d’impuls i de versitats, centres de recerca, clústers i empreses 
recuperació de la ciutat i consolidar-la com a ca- locals, nacionals i internacionals, orientat a la cre-
pital de la innovació del sud d’Europa. Per això ació de solucions innovadores en quatre sectors 
impulsa la Barcelona Innovation Coast, una pla- clau per al desenvolupament sostenible de Barce-
taforma publico-privada que pretén potenciar la lona: mobilitat, energia, salut i digitalització.
zona d’innovació urbana concentrada a l’eix de 
la costa de Barcelona,  alhora que contribueix a 
diversificar l’economia de la ciutat. La BIC pro-
mourà la innovació en quatre sectors estratègics: 
mobilitat, energia, tecnologia i digitalització i salut, 
amb l’objectiu d’aconseguir impactes positius a la 
societat, el medi ambient i l’economia, plenament Font: Ajuntament de Barcelona, 
alineats amb l’Agenda 2030. https://ajuntament.barcelona.cat/
agenda2030/ca/actualitat/un-projec-
La BIC vol impulsar un espai innovador que ocu- te-de-ciutat-per-impulsar-la-innova-
pa un 25% de la superfície de Barcelona: 25.100 cio-1058722
77
ODS10
Reduir la desigualtat en i 
entre els països
Fites de Barcelona per a l’any 10.3 M és igualtat d’oportunitats i tolerància 
2030 zero envers la discriminació
10.1  Reduir significativament la desigualtat 10.4  Compromís municipal amb les políti-
en la distribució de la renda a Barcelo- ques per la igualtat i la inclusió social
na, tot evitant que la renda familiar dis-
ponible mitjana de la ciutat es distanciï 10.7 B arcelona, ciutat d’acollida i d’inclusió
de la mitjana metropolitana
10.b E s considera integrada a la fita 17.2
10.2 P romoure la inclusió social, econòmica i 
política de totes les persones
78
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Ràtio 80/20: distància 
relativa entre el 20% 
2019-
10.1 ODSBCN-1011 de població amb més 5,9% 5,5%
2020  
renda i el 20% amb 
menys renda
Distància entre la 
mitjana de la renda dels 
barris amb la renda més 
alta i la mitjana dels 
*primera *primera 
10.1 ODSBCN-1012 barris amb la renda més 25.050 € 25.050 € 2018
dada dada
baixa (barris que sumin, 
aproximadament, el 
5% de la població en 
ambdós casos)
Diferència percentual 
entre la renda anual 
2019-
10.1 ODSBCN-1013 mitjana per persona de 11,1% 8,1%
2020  
la ciutat de Barcelona i 
la de l’AMB
Taxa AROPE (proporció 
2019-
10.2 ODSBCN-1021 de població en risc de 23,1% 21,6%
2020  
pobresa i/o exclusió)
Percepció de soledat 
(Persones que afirmen 
8,8%(pobla- 8,8%(pobla-
no tenir la possibilitat 
ció adulta), ció adulta), 2016- *primera *primera 
10.2 ODSBCN-1022 de parlar amb algú 
10,6%(pobla- 10,6%(pobla- 2017 dada dada
dels seus problemes 
ció>64 anys) ció>64 anys) 
personals i familiars tant 
com voldrien)
Percepció de soledat en *primera *primera 
10.2 ODSBCN-1023 4,1% 4,1% 2020
la població jove dada dada
Diferencial en l’ús de Biblioteques Biblioteques 
serveis i activitats públiques: públiques: 
culturals, calculat en 16,5%; Festes  14,8%; Festes 
punts percentuals entre populars: populars: 
10.3 ODSBCN-1031 2021
la mitjana de tota la 11,7%;  9,5%;      
població i la mitjana Activitats Activitats 
de la població de nivell culturals: culturals: 
socioeconòmic baix 23,7% 21,1%
Nombre de persones que 
gaudeixen de programes 
10.3 ODSBCN-1032 per a l’autonomia 602 605 2017   
personal i la vida 
independent
79
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Nombre anual de 
denúncies per situacions 
de discriminació 
10.3 ODSBCN-1033 265 219 2020
recollides per la Taula  
d’Entitats d’Atenció a 
Víctimes de Discriminació
Proporció de joves que 
en els últims 12 mesos 
Dada 
han patit algun tipus 
21,7% (nois) 55,8% (nois), provi-
10.3 ODSBCN-1034 de discriminació per 
30,7% (noies) 74,4% (noies) sional    
causa de discapacitat, 
2021
orientació sexual, origen 
o gènere
Despesa de l’Ajuntament 
en serveis socials 
i promoció social, 
160,6 € per 229,3 € per 
10.4 ODSBCN-1041 calculada a partir 2020
hab./9,2% hab./13,9%  
del funcional 23 del 
pressupost municipal 
liquidat
Disponibilitat d’una 
Estratègia 
estratègia per a la inclusió 
10.4 ODSBCN-1042 2017-2027 en 2021
i la reducció de les  
vigor
desigualtats socials
Diferencial entre la taxa 
AROPE (risc de pobresa 
i exclusió social) de la 
10.7 ODSBCN-1071 població estrangera 31,2% 29,3% 2020  
respecte a la de la 
població amb nacionalitat 
espanyola
Diferencial de la població 
ocupada en relació a 
la població de 20 a 64 
10.7 ODSBCN-1072 anys entre persones amb -19,5% -33,4% 2020  
nacionalitat espanyola 
i persones amb 
nacionalitat estrangera
Percentatge de persones 
que formen part de la 
plantilla de treballadors i *primera *primera 
10.7 ODSBCN-1073 1,4% 1,4% 2021
treballadores municipals dada dada
que són nascudes a 
l’estranger
80
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a 
10.b ODSBCN-10b1 la promoció de la 511.488 € 213.161,55 € 2020  
igualtat i la lluita 
contra el racisme i la 
discriminació
Descripció dels avenços i acció Menció especial mereix la població jove de la 
municipal per l’ODS ciutat, la taxa d’atur de la qual es va intensificar 
notablement durant els primers mesos de la pan-
Si bé els indicadors més actuals ja recullen el dèmia, cosa que va contribuir a l’empitjorament 
cop de la crisi sobre la pobresa en els grups de la situació econòmica de les llars amb perso-
més vulnerables (veure ODS 1 i 7), encara no nes joves. Durant l’estat d’alarma es varen produir 
és el cas dels indicadors de desigualtat social, més de 30.000 interaccions amb els serveis de 
que en el moment previ de la pandèmia evo- l’Àrea de Joventut mitjançant atencions telemàti-
lucionaven positivament, fruit de millora sig- ques, materials informatius d’autoconsulta i sessi-
nificatives en ocupació i renda13. Caldrà veure ons en línia. El Servei per a Adolescents i Famílies 
en properes actualitzacions l’abast d’aquest (SAIF) es va consolidar com a servei per mantenir 
impacte sobre la distribució de la renda i tam- l’atenció, l’acompanyament i el suport emocional 
bé sobre la taxa de risc de pobresa (AROPE), durant la crisi.
que es configura a partir de la valoració con-
junta de la privació material, la renda relativa En aquest context, l’Ajuntament ha desplegat es-
i l’activitat laboral. L’augment registrat l’any tratègies transversals, revisant i prioritzant pro-
2020 a Catalunya, fins situar la taxa AROPE al grames i serveis i sobretot aportant creativitat i in-
26,3%, dóna una idea de la tendència subja- novació, incorporant la tecnologia al servei de les 
cent. Per altra part, un estudi de 2020 sobre el persones. A continuació descrivim les iniciatives 
conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona municipals més rellevants per a l’ODS 10. 
va estimar que la situació econòmica derivada 
de la pandèmia havia provocat un descens de L’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva, ini-
les rendes familiars entre un 7% i un 8%. La ciativa desplegada des del 2006, va aprovar el 
caiguda d’ingressos havia provocat un repunt novembre del 2020 la reprogramació d’Estratègia 
de la desigualtat, que retrocedia 15 anys, i hi d’inclusió i reducció de les desigualtats 2017-2027 
havia almenys 129.000 persones més en risc fins al 2030 (fita 10.1), així com el Pla d’Actuació 
de pobresa que abans de la pandèmia, i més de l’Acord (PAAC) 2020-2022. L’objectiu d’aquests 
pobresa extrema. Amb una afectació especi- documents és crear línies d’acció que facin front a 
alment dura sobre els estrats socioeconòmics les desigualtats socials de Barcelona,  agreujades 
més baixos, classes populars i immigrants14. arran de la situació generada per la COVID-19. 
Els indicadors de la fita 10.7, referits als dife- Reduir la bretxa digital, incrementar la cobertura 
rencials en risc de pobresa i en ocupació de la de serveis socials o promoure una ciutadania ac-
població d’origen estranger, són molt indica- tiva i compromesa són alguns dels projectes que 
tius al respecte. el PAAC pretén impulsar.
13  Els principals indicadors de l’ODS 10 es calculen a partir de l’anàlisi integrada, en períodes de dos anys, de la mostra 
ampliada per a Barcelona de l’Enquesta de Condicions de Vida. En aquest cas, les dades de renda corresponen a 2019, 
mentre que les de privació i ocupació ja corresponen a 2020.
14 P orcel, S. i Gomà, R. (2020): “Pandèmia, metròpoli i desigualtat: plou sobre mullat”, publicat a Crític (https://www.elcritic.cat/
opinio/pandemia-metropoli-i-desigualtat-plou-sobre-mullat-79589 )
81
Més del 20% de la població de Barcelona és lions d’euros, que ja incorpora 23 barris de la 
més gran de 65 anys i prop del 40% de les per- ciutat. Aquesta ambiciosa mesura pretén re-
sones amb més de 85 anys viu sola. La solitud vertir les desigualtats mitjançant l’aplicació de 
té un impacte en la salut i la qualitat de vida de la noves polítiques públiques, implicant els i les 
gent gran. Davant d’aquesta situació, agreujada ciutadanes en el desenvolupament de projec-
per la pandèmia, l’Ajuntament ha aprovat l’Es- tes dinamitzadors dels seus barris (fita 10.1). 
tratègia municipal contra la solitud 2020-2030, Durant la crisi sanitària s’han creat set oficines 
amb un pla d’acció fins al 2024, moment en per reforçar la tramitació d’ajuts, s’ha incre-
què s’avaluarà i s’adaptarà a l’últim tram (2025- mentat l’oferta cultural i de lleure per a nens i 
2030) (fita 10.2). En aquest mateix àmbit trobem nenes i joves, s’han fet formacions per reduir 
el projecte d’acció comunitària Radars, creat al la bretxa digital i s’ha impulsat l’alimentació 
seu dia per pal·liar els efectes de la soledat no saludable a través del lliurament setmanal de 
desitjada i prevenir situacions de risc de la gent cistelles de productes frescos, ecològics i de 
gran. Es treballa juntament amb els veïns i les proximitat.
veïnes, comerços, farmàcies, persones volun-
tàries, entitats i equipaments, amb l’objectiu de El Pla “100%  Estiu” va suposar un fort incre-
transformar els barris en comunitats humanes, ment del pressupost per a activitats d’estiu: gai-
segures, participatives i solidàries. També s’ha rebé 15.000 beques durant el 2020, mentre que 
fet una campanya de comunicació per aconse- el 2021 el nombre d’infants i joves becats ha 
guir que les persones més grans de 75 anys que estat de 21.279 i 2.000  inscrits a les activitats 
viuen al domicili i no tenen serveis de teleassis- gratuïtes. Es va crear una Oficina Tècnica d’Es-
tència l’activessin. tiu Extraordinari, comptant amb el treball trans-
versal de tota l’organització (serveis d’Infància 
L’Ajuntament també ha adoptat altres instru- i Joventut, IMPD, IMSS, Pla de Barris, Esports, 
ments per lluitar contra les desigualtats, com Educació, ICUB, Biblioteques, Salut, Ateneus 
el nou Pla de Barris 2021-2024, un programa de Fabricació i Districtes Municipals) per garan-
extraordinari per als barris més desafavorits tir una oferta ampliada durant tot l’estiu, amb 
de Barcelona,  amb un pressupost de 150 mi- els programes Èxit estiu, T’estiu molt, Baobab 
82
i casals d’estiu d’agost i l’obertura de bibliote- Barcelona continua mostrant el seu compro-
ques i centres cívics i patis oberts a l’agost. mís amb polítiques que redueixin la fractura 
social i la manca d’oportunitats per a deter-
Perquè la cultura juga un paper fonamental en minats col·lectius socials (fita 10.4). Al dar-
la cohesió social i en la reducció de les de- rer any s’han dut a terme algunes millores en 
sigualtats (fita 10.3). Des de l’Ajuntament s’ha l’atenció a les persones que pateixen algun 
donat suport tant a les infraestructures priva- tipus de discapacitat. Es va aprovar el pro-
des que han patit el greu impacte de la crisi grama de subvencions “La Meva Llar” per a 
derivada de la COVID-19, com a l’ecosistema l’arranjament de l’habitatge incorporant millo-
d’espais públics i independents vinculats a la res d’accessibilitat física, elements domòtics, 
creació, l’experimentació i l’exhibició. “Fem robòtics i per a la millora de la comunicació. 
Cultura”, el Pla de Drets Culturals de Barcelo- Es va incorporar el sistema Navilens a la xar-
na, és una mesura de govern dotada amb 68’7 xa de Transports Metropolitans de Barcelona 
milions d’euros fins l’any 2023 per assegurar (TMB) com a sistema accessible d’informació 
l’accés a la cultura, la participació i el dret a i orientació per a les persones amb discapaci-
contribuir a la vida cultural de la ciutat. Para- tat visual i auditiva. Es van proveir monitors de 
l·lelament s’han consolidat i ampliat les acti- suport per als infants i joves amb discapaci-
vitats descentralitzades de tots els programes tat que participen en els casals inclusius de la 
culturals de l’ICUB, en places i altres espais campanya d’estiu
públics de diversos barris. Durant el confina-
ment va néixer el programa de lectura per te- Respecte a la fita 10.7 es va aprovar el pla Bar-
lèfon ”A cau d’orella”, especialment dirigit a la celona Intercultural 2021-2030, una mesura de 
gent gran. I al maig del 2021 es va recuperar govern que pretén, entre altres coses, ampliar 
el servei de préstec a domicili per a persones la diversitat a la plantilla municipal a través de 
grans o amb dificultats de mobilitat, al qual es la incorporació d’empleats i empleades d’orí-
van incorporar com a usuàries també les per- gens diversos i integrar la perspectiva inter-
sones que estaven confinades en quarantena cultural d’una manera transversal a l’acció de 
per la COVID. govern.
83
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 10
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
230
9,30% 9,4%
220 9,2%
8,90%
9,0%
210
8,8%
200 8,50%
217,9 8,6%
210,8
8,4%
190
196,5 8,2%
180 8,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 10
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
100 10,0%
90 9,0%
80 7,00% 8,0%
70 5,60% 7,0%
60 5,30% 6,0%
50 5,0%
3,30% 88,5
40 4,0%
30 3,0%
20 2,0%
28,4
10 22,4 27,1 1,0%
10,6
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
84
Bona pràctica destacada
Ampliació dels punts de la Xarxa de ves. A cada barri l’objectiu de la XARSE és aju-
resposta socioeconòmica (XARSE) als dar les persones afectades pels diversos tipus 
barris del Pla de Barris 2021-2024 de problemes causats per la pandèmia, a través 
d’accions com:
L’objectiu principal del Pla de Barris és empoderar 
els veïns i veïnes perquè s’organitzin i estableixin Î Atenció a les necessitats de la persona i 
objectius i actuacions de millora de la vida col·lec- derivació al recurs de l’administració pú-
tiva al barri, impulsant les pràctiques d’innovació blica o del teixit comunitari que s’adeqüi 
social i l’acció ciutadana, amb l’objectiu de millo- més a les seves necessitats, en estreta 
rar i enfortir el capital social dels barris. Cadascun coordinació amb Serveis Socials
dels àmbits abordats (drets socials, educació, ac-
tivitat econòmica, ecologia urbana i sostenibilitat Î Suport a la tramitació telemàtica d’ajuts
ambiental) es concreta en una sèrie d’objectius 
específics. Les accions arriben a 23 barris, amb Î Acompanyament i formació digital, en 
una població estimada de 377.000 persones. col·laboració amb la fundació Bit Hàbitat
Per contrarestar els efectes socioeconòmics de Î Trobades de suport emocional
la crisi de la COVID-19 a les zones més afecta-
des de la ciutat, el Pla de barris ha reorientat Î Formació i acompanyament en econo-
els seus recursos, aplicant mesures per facilitar mia domèstica
l’accés a ajuts, alleugerint la càrrega de famílies 
i entitats oferint lleure i cultura per als més jo- Î Sessions sobre defensa de drets laborals
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.
barcelona.cat/ciutatvella/pla-desenvolupament-eco-
nomic/ca/noticia/en-marxa-el-projecte-xarse-xar-
xes-de-resposta-socioeconomica-4_1011900
Barcelona, ciutat refugi: inclusió destinats als serveis del SAIER, entre els quals des-
a través de l´atenció a persones taca l’obertura d’un nou espai municipal, l’increment 
immigrants i sol·licitants d´asil del 30% dels recursos econòmics que s’hi destinen 
i l’allotjament d’una mitjana de 180 persones al mes.
L’Ajuntament dóna suport des del 1989 als immi-
grants extracomunitaris i als sol·licitants d’asil a través L’increment de recursos respon a la necessitat 
del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugi- d’atendre els veïns i les veïnes d’origen migrant, un 
ats (SAIER) i col·labora a través de subvencions amb dels col·lectius que més ha patit l’impacte de la cri-
les entitats de la ciutat que treballen en asil, coopera- si social i econòmica provocada per la pandèmia. A 
ció internacional i educació per al desenvolupament. això cal sumar-hi una legislació d’estrangeria restric-
El pla “Barcelona, c iutat refugi” es va posar en marxa tiva, que dificulta la regularització administrativa i l’ac-
el setembre del 2015 per donar resposta a la crisi hu- cés al treball i als serveis públics.
manitària actual i preparar la ciutat per acollir i assistir 
les persones refugiades, proveir-les dels serveis ne-
cessaris i garantir-ne els drets.
Tot i que l’esclat de la pandèmia va provocar la cai-
guda de la mobilitat internacional durant l’any 2020, 
el SAIER no va veure disminuir el volum de treball; va Font: Ajuntament de Barcelona, https://ciutatrefugi.bar-
atendre i assessorar 19.001 persones. Tot i la situació celona/es/noticia/el-saier-mantiene-el-volumen-de-per-
de crisi sociosanitària, s’han incrementat els recursos sonas-atendidas-a-pesar-de-la-pandemia_1047108
85
Programa “La meva Llar”: subvencions per millorar l’accessibilitat a domicilis 
de persones amb discapacitat
L’Ajuntament de Barcelona,  a través de l’Institut d’un grau igual o superior al 33% al certificat de 
Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), discapacitat i amb el barem de mobilitat reduïda 
ha llançat el programa de subvencions “La Meva positiu, o aquelles amb una discapacitat recone-
Llar” per impulsar la millora de l’accessibilitat físi- guda igual o superior al 65%. Un dels requisits és 
ca i comunicativa dels habitatges on hi viuen per- que estiguin empadronades a l’habitatge pel qual 
sones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda, faci- se sol·licita la subvenció durant un període mínim 
litant així que puguin viure a casa seva, de manera d’un any anterior a la data de la sol·licitud, ja sigui 
autònoma i amb major integració a la comunitat com a propietàries, arrendatàries o usufructuàries 
veïnal. En poden ser beneficiàries aquelles per- de l’habitatge, i que aquest sigui la residència ha-
sones que tinguin reconeguda una discapacitat bitual i permanent.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.bar-
celona.cat/premsa/2020/09/26/lajuntament-de-barcelo-
na-subvencionara-millores-en-laccessibilitat-dels-habi-
tatges-on-hi-viuen-persones-amb-discapacitat/
86
87
ODS11
Aconseguir que les ciutats 
i els assentaments 
humans siguin inclusius, 
segurs, resilients i 
sostenibles
Fites de Barcelona per a l’any 11.5  Màxima protecció de les persones i 
2030 prevenció de danys materials enfront 
episodis climàtics severs 
11.1 Habitatge assequible per a tothom 
11.6  Complir els llindars de qualitat de l’ai-
11.2  Més ecomobilitat, fonamentada en un re recomanats per l’OMS
sistema de transport públic de màxi-
ma qualitat, sostenible i inclusiu 11.7  Un espai públic més verd, més segur 
i més jugable
11.3 A ssolir amb consens social un canvi 
de model urbà per disposar d’un es- 11.a A bans del 2030 disposar d’un nou Pla 
pai públic més saludable i més soste- Director Urbanístic Metropolità
nible, especialment a l’entorn de les 
escoles 11.b  Desenvolupar el model de resiliència 
urbana de Barcelona
11.4  Una millor protecció, accessibilitat i 
coneixement dels elements patrimo- 11.c  Desenvolupar la cooperació interna-
nials singulars i d’identitat de Barce- cional relacionada amb l’urbanisme i 
lona i dels seus barris l’habitatge
88
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de famílies que 
destinen més del 40% 2019-
11.1 ODSBCN-1111 15,1% 15,0%
dels seus recursos a les 2020  
despeses d’habitatge
Proporció d’habitatges 
de lloguer protegit 
11.1 ODSBCN-1112 respecte al total del 1,28% 1,39% 2020  
parc d’habitatges 
principals
Nombre anual de 
desnonaments 
efectuats a al Partit 
Judicial de Barcelona 
11.1 ODSBCN-1113 3.098 1.028 2020
(inclou Barcelona,  
Badalona, Sant Adrià 
del Besós i Santa 
Coloma de Gramanet)
Ecomobilitat 
(proporció d’etapes de 
11.2 ODSBCN-1121 desplaçaments fetes 73,9% 74,9% 2018  
en modes de transport 
públic i/o no motoritzat)
Valoració de la gestió 
dels diversos mitjans 7,5 (Metro); 7,9 
7,6 (Metro); 7,2 
de transport públic per (Tramvia); 7,5       
11.2 ODSBCN-1122 (Autobús); 7,0 2021
part de les persones que (Autobús); 7,6 
(Bicing)  
en són usuàries: Metro, (Bicing)
tramvia, bus i bicing
Grau d’electrificació de *primera *primera 
11.2 ODSBCN-1123 0,8% 0,8% 2020
la flota d’autobusos dada dada
Desplaçaments/any en 
el servei porta a porta 
11.2 ODSBCN-1124 331.055 188.465 2020 
per a persones amb   
discapacitat
Nombre d’escoles 
beneficiades 
amb actuacions 
11.3 ODSBCN-1132 20 75 2021
urbanístiques per  
generar entorns 
escolars protegits
Quantificació de danys 
humans causats per 
11.5 ODSBCN-1151 11 5,8 2018
desastres relacionats amb  
l'aigua (milions d'euros)
Concentració mitjana 56,0 (NO2); 35,0 (NO2); 
11.6 ODSBCN-1161 en μg/m3 de NO2 , 28,0 (PM10); 22,6 (PM10); 2020  
PM10 i PM2,5 17,1 (PM2.5) 14,0 (PM2.5)
Superfície d’àrea verda 
11.7 ODSBCN-1171 11,28 11,70 2020
urbana no forestal  
Valoració del servei 
11.7 ODSBCN-1172 de neteja dels carrers 6,5 6,4 2020  
(0-10)
89
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Estat de la tramitació Pla en període 
11.a ODSBCN-11a1 del nou Pla Director d'Informació 2021  
Urbanístic Metropolità Pública
ODSBCN-11b1 Grau 
Estratègia de 
de desenvolupament 
11.b ODSBCN-11b1 resiliència i 2021
del model de resiliència  
resilience hub
urbana de Barcelona
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
11.c ODSBCN-11c1 Global destinats a 334.201 € 769.962 € 2020  
l’objectiu de millorar 
l’urbanisme i l’habitatge
Personal tècnic 
de ciutats sòcies 
implicat en programes 
11.c ODSBCN-11c2 10 9 2020
d’intercanvi tècnic  
sobre urbanisme i 
habitatge
Descripció dels avenços i acció Per defensar el dret a l’habitatge de totes les perso-
municipal per l’ODS nes (fita 11.1) l’Ajuntament promou un model d’habi-
tatge basat en fórmules de lloguer assequible i de 
Els indicadors d’aquest ODS, fonamental per a la dret de superfície que garanteixi el control i la titu-
qualitat de vida a la ciutat, evolucionen favorable- laritat pública per combatre la gentrificació i l’espe-
ment en gairebé totes les fites. En aquest cas, la culació immobiliària. L’objectiu del Pla per al dret a 
pandèmia ha influït de forma positiva, per exemple l’habitatge 2016-2025 és duplicar el parc d’habitatge 
a través de la moratòria decretada sobre els desno- públic, assequible i de qualitat, per arribar a la xifra 
naments, o de la forta reducció de la contaminació de 12.000 habitatges públics a la ciutat. 
de l’aire, en paral·lel amb la caiguda de la mobilitat 
motoritzada. Pel que fa al transport, fins a l’esclat Des del 2015 s’han comprat més de 900 habitatges 
de la pandèmia l’ecomobilitat anava en augment. per a la borsa d’emergència social, però l’esforç més 
La pandèmia, però, ha impactat en les pautes de gran s’està fent en la construcció d’habitatge nou. A 
mobilitat. L’Enquesta de Serveis Municipals recull finals de 2021 hi havia fins a 3.200 habitatges pro-
una caiguda de l’ús del transport públic com a tegits i allotjaments en obres o a punt d’iniciar-les, 
mitjà més utilitzat del 69 al 63% entre 2019 i 2020, dels quals l’IMHAB té en marxa 35 promocions amb 
de la qual es beneficien sobretot els recorreguts a un total de 2.796 habitatges i allotjaments públics. 
peu, i en segon terme, a gran distància, el cotxe i la Es preveu que estiguin enllestits l’any 2024 i siguin 
bicicleta. Els resultats de 2021 mostren una evolu- distribuïts de la següent forma:
ció estable, però amb un increment de la valoració 
de tots els mitjans públics de transport, i fins i tot Î Lloguer assequible: 1.939 habitatges
de l’aparcament, per part de les persones que en 
fan ús; amb màxims històrics en alguns casos. En Î Persones afectades per processos urba-
el darrer any també recupera en bona mesura la nístics: 285 habitatges
percepció de qualitat del servei de neteja. Els pocs 
indicadors d’aquest ODS que van a la baixa tam- Î Dret de superfície durant 75 anys: 424 
bé estan molt condicionats per la pandèmia. L’any habitatges
2020 es van reduir els desplaçaments i lògicament 
també els intercanvis tècnics del programa de coo- Î Cohabitatge: 134 habitatges
peració internacional. Caldrà veure si aquesta ten-
dència es consolida en els propers anys o bé és S’ha establert que el 30% dels habitatges adjudi-
simplement conjuntural. cats del registre en habitatge públic siguin per a per-
90
sones joves. També és remarcable l’esforç en habi- de PIB total, així com la creació de mes de 28.000 
tatges dotacionals per a gent gran. Fins l’any 2023 llocs de treball per beneficiar les condicions de 
es crearan 475 nous habitatges d’aquest tipus, amb vida de mes de 145.000 persones. Els ajuts a la re-
serveis comuns i un habitatge privatiu per a cada habilitació van passar de 20,5 milions d’euros l’any 
unitat de convivència. 2020 a 37 l’any 2021, amb especial atenció a les 
finques d’alta complexitat i de regeneració urbana 
En paral·lel l’IMHAB ha endegat un pla de compres i priorització de la rehabilitació energètica. A nivell 
d’ habitatge existent de gran abast, gràcies als di- territorial un dels barris on més s’ha posat el focus 
versos títols legals que permeten exercir els drets de és el del Carmel.
tanteig i retracte. També funciona un Programa de 
Cessió, amb la mateixa intenció de captar habitatge També s’ha treballat en la modernització del sec-
privat per cobrir la necessitat de lloguer social per tor. D’una banda, des de l’IMHAB i en col·laboració 
a persones d’exclusió social. Els tres programes de amb el sector privat i amb els col·legis professionals, 
mobilització d’habitatge buit cap al lloguer públic s’impulsa la industrialització dels processos cons-
(Habitat3, Borsa de Lloguer i Programa de HUTs) tructius, per assolir una fabricació més ràpida i un 
han incrementat el parc de habitatge controlat per ús més eficient i sostenible dels recursos. De l’altra, 
l’IMHAB en 1.500 unitats. s’ha gestat la creació de la Càtedra Barcelona d’Es-
tudis de l’Habitatge, que agrupa els tres nivells de 
L’Ajuntament també ha signat un conveni marc amb govern (estatal, regional i local) i quatre universitats 
fundacions de l’habitatge social i cooperatives, per de Barcelona (UB, UAB, UPF i UPC); 
permetre la constitució d’un dret de superfície so-
bre solars i finques propietat de l’Ajuntament a favor Totes aquest ventall d’actuacions amb perspec-
d’aquestes entitats socials sense ànim de lucre. Es tiva de mig i llarg termini s’ha fet sense oblidar la 
tracta de proveir habitatges destinats a lloguer as- necessitat de trobar solucions urgents per a les fa-
sequible i cessió del dret d’us (cohabitatge), seguint mílies confrontades amb la pèrdua de la seva llar. 
criteris de no acumulació, sostenibilitat, preus soci- En aquest sentit, la Unitat Antidesnonaments de 
als i foment dels lligams comunitaris. Barcelona ha evitat el 95% dels desnonaments de 
famílies vulnerables, amb més de 10.000 desnona-
L’Ajuntament l’AMB han promogut la constitució ments aturats, buscant solucions de llarga durada 
d’Habitatge Metròpolis Barcelona, el primer opera- per a tots aquets casos. Solucions que passen, en-
dor d’habitatge públic-privat de lloguer que existeix tre d’altres, per la construcció dels mòduls APROP, 
a Espanya. Es preveu que en un termini de vuit anys edificis temporals d’habitatges dotacionals creats 
aquest operador construirà 4.500 habitatges a l’àrea amb rapidesa a partir de l’aprofitament de conteni-
metropolitana, 2.250 dels quals a Barcelona. Seran dors marítims.
de lloguer protegit, amb preus entre 450 i 700 euros 
al mes. A més, els sòls seran sempre de titularitat A nivell estructural és molt rellevant l’aprovació de 
pública i els habitatges mai podran anar al mercat la norma municipal que desenvolupa la llei 11/2020 
lliure. del Parlament de Catalunya, per regular el preu de 
lloguer de l’habitatge a la ciutat durant cinc anys. La 
S’han desenvolupat diversos sectors de la ciutat en mesura preveu rebaixar un 5% el preu de referència 
la línia d’afavorir l’habitatge protegit i assequible. Al segons l’índex de preus de la Generalitat i s’aplica 
sector de La Maquinista s’ha acordat amb l’empresa des de novembre de 2021.
promotora reduir a la meitat l’ampliació prevista del 
centre comercial, i per contra crear més habitatge, Les fites 11.2. i 11.6. ens parlen de la necessitat 
comerç de proximitat i zones verdes, per afavorir la de transitar cap a un nou model de mobilitat, que 
vida veïnal i la connexió de la trama urbana. També faci disminuir la contaminació de l’aire i el soroll, 
és rellevant la iniciativa ATRI (Agrupacions Tàctiques repercutint positivament sobre la qualitat de vida 
de Repoblament Inclusiu), que permet petites pro- de la ciutadania. El transport és responsable del 
mocions d’execució ràpida i econòmica, a través de 40% de les emissions de gasos d’efecte hiverna-
la transformació i la remunta d’edificis que no han cle. Per reduir les emissions de CO2 Barcelona 
esgotat l’edificabilitat. està apostant per mesures de mitigació com la 
zona de baixes emissions (ZBE) o la ja esmentada 
Per la seva part, els diferents programes de foment “Barcelona, ciutat 30” (vegeu ODS 3).  S’ha apro-
de la rehabilitació, regeneració i renovació impul- vat inicialment el nou Pla de Mobilitat Urbana, que 
sats per l’Ajuntament han suposat en els darrers vol fixar com a objectiu per al 2024 que un 81,52% 
cinc anys una inversió publica de 127 milions d’eu- dels desplaçaments es facin a peu, amb transport 
ros, que tenen la capacitat d’ induir 508 milions públic o amb bicicleta. 
91
En l’àmbit del transport públic, malgrat la caiguda fa a la infraestructura, s’ha aprovat el projecte per 
de passatgers per la limitació de la mobilitat durant connectar les línies de tramvia per la Diagonal, i és 
la pandèmia, el servei de TMB (Transports Metro- previst que les obres comencin l’any 2022. Moltes 
politans de Barcelona), ha operat al màxim els seus esperances estan posades també en el Pla de Ro-
serveis de bus i metro, fins i tot ampliant la capaci- dalies de Catalunya 2020-2030 una actuació, que 
tat del metro en hora punta en un 20% respecte de contempla més de 6.300 milions d’euros d’inver-
l’any anterior. S’ha posat en marxa la primera línia de sió. A la Sagrera, malgrat el retard acumulat durant 
bus X1, un servei XPRESBus que connecta el centre massa anys, les obres van a bon ritme i al desembre 
de la ciutat amb els nodes intermodals de Francesc 2020 els primers trens ja van passar per dins de la 
Macià i Glòries amb freqüències de 8 minuts, i s’ha futura estació. 
ampliat la L-10 Sud del metro. També és remarca-
ble la congelació tarifària del transport públic en els La mobilitat en bicicleta ha millorat amb la incorpo-
anys 2021 i 2022). ració de dos grans carrils bici a la xarxa ciclista de la 
ciutat, que són claus per avançar en una millor con-
En termes de canvi de model, TMB ha adquirit 8 ve- nectivitat metropolitana. Ja es disposa de 240 Km 
hicles elèctrics de pila de combustible i té una licita- de carril bici i al 2023 es preveu arribar als 272 Km. 
ció oberta per la compra de 210 autobusos elèctrics En paral·lel s’ha implementat l’extensió del Bicing, 
i híbrids, en una comanda de 116 M € per renovar la fins arribar a les 519 estacions a finals de l’any 2020
flota i reduir les emissions els propers quatre anys. 
L’objectiu d’aquesta mesura és que el 2030, el 50% Altres mesures destacables, més centrades en la 
de la flota de TMB funcioni amb electricitat i la resta regulació, són la consolidació de la Zona de Baixes 
amb energies netes o de baixes emissions. Pel que Emissions –després de la moratòria garantida du-
92
rant la pandèmia-, l’extensió de la regulació de l’es- bució; 2. Crear dos Centres de Distribució a l’Accés 
pai públic a tota la ciutat, el desplegament de les Municipal, associats a la implantació d’un sistema 
llicències de bicicleta i motocicletes compartides de generació d’energia elèctrica o d’avituallament 
i l’ampliació progressiva de la xarxa pública de re- de combustibles alternatius; 3. Creació de nodes 
càrrega de vehicles elèctrics (Endolla Barcelona), en intermodals de transport de mercaderies al centre 
què l’aspiració és passar dels 600 punts actuals a de la ciutat associat a la xarxa ferroviària i la creació 
3.300 l’any 2024. d’una xarxa de punts de recollida (click&collect).
Per finançar l’adquisició de busos elèctrics i altres L’Ajuntament ha continuat fomentant actuacions de 
mesures de transformació de la mobilitat (com l’ex- transformació urbana encaminades a assolir una 
tensió de la Zona de Baixes Emissions i la promoció ciutat més oberta i acollidora, amb les mateixes exi-
de la bicicleta), l’AMB espera poder comptar amb gències de qualitat urbana i ambiental que les ciu-
més de 200 milions d’euros del fons Next-Genera- tats europees més avançades. Això passa, en bona 
tion de la UE. mesura, per disposar d’un espai públic segur, tran-
quil i accessible per viure i conviure (fites 11.3 i 11.7).
Respecte a la mobilitat, el darrer punt a comentar 
és l’Estratègia Municipal en la Distribució Urbana de Durant el primer any de la pandèmia es van 
Mercaderies (DUM), la qual preveu, com a mesures adoptar mesures d’urbanisme, encaminades 
més importants: 1. Implantar una xarxa de Centres a respondre a la urgent necessitat de més es-
de Distribució Urbana de Mercaderies en punts es- pai públic per a vianants i usos recreatius, amb 
tratègics de la ciutat i pròxims a la demanda, que transformacions ràpides i de baix cost, provisi-
funcionin com a plataformes intermodals de distri- onals i reversibles, com ara franges de colors, 
93
mobiliari urbà, jardineres que es poden moure o i compta amb una part de finançament europeu (ve-
jocs pintats a terra. En aquesta línia també des- geu ODS 13, apartat bones pràctiques).
taca el programa “Obrim carrers”, pel qual al-
guns carrers, prioritàriament eixos comercials de Altres actuacions destacades orientades a la fita 
gran concurrència, són alliberats de trànsit rodat 11.7 són l’adopció del Pla Natura 2030, que per-
durant els caps de setmana. metrà a Barcelona guanyar 18 Ha de zones ver-
des a través de 42 actuacions (vegeu ODS 15). 
A nivell estructural la iniciativa més destacada per Només entre el 2019 i el 2021 es dedicaran més 
renovar la trama urbana és l’extensió del model de de 6 milions d’euros a millorar 20 jardins. També 
superilles. El Projecte Superilla Barcelona, aprovat cal esmentar la remodelació de l’Avinguda Meri-
com a mesura de govern al novembre de 2021, pre- diana, convertida en eix cívic amb voreres àm-
tén recuperar un milió de m2 per al veïnat, el verd, la plies, vegetació i carril bici, l’obertura de la gran 
mobilitat sostenible i el comerç local un model de parc de la clariana de les Glòries i el Pla de joc 
ciutat que prioritza la vida quotidiana, la transició a l’espai públic, una iniciativa que pretén millorar 
ecològica i la cohesió dels barris. Es seguirà aquest i diversificar les més de 900 àrees de joc infantil 
model per transformar l’Eixample, dotant-lo de 21 de la ciutat, contribuint al desenvolupament de la 
eixos i 21 places pacificades i verdes. D’acord amb infància i adolescents, a millorar la salut mental i 
la proposta guanyadora del concurs, es planteja un física de nens i grans i la convivència recuperant 
nou model de carrer per a tota la trama de l’Eixam- els espais públics com a lloc de trobada social. 
ple, amb plataforma única i panot a tot l’espai, amb Des del Pla de Barris s’han executat 15 interven-
molt més verd, mobiliari urbà i zones de joc, i gestió cions a l’espai públic, vetllant per la millora de 
del 30% de l’aigua. l’accessibilitat.
Una altra mesura fortament innovadora d’aquest La fita 11.4. (protecció, accessibilitat i coneixe-
àmbit ha estat l’aposta per entorns escolars “pa- ment del patrimoni urbà) no disposa encara d’in-
cificats”; és a dir, menys exposats al trànsit rodat, dicadors amb dades que permetin el seu segui-
al soroll i a la contaminació atmosfèrica, i més afa- ment. Respecte a la protecció el més destacable 
voridors de la convivència de la comunitat escolar és el Pla especial per a la protecció del patrimoni 
i veïnal. Fins ara 26 escoles han transformat el seu del nucli històric de Gràcia. En l’apartat de di-
entorn, i el 2021 se n’hi afegiran 74 més. L’actuació vulgació és remarcable la inversió en tecnologia 
convertirà 14.150 m2 d’asfalt en espais d’esbarjo, i per promoure la difusió dels centres patrimoni-
configurarà 16 carrers amb prioritat per als vianants. als, impulsant la generació de contingut digital i 
En conjunt el programa “pacificarà” 155 entorns es- la millora de l’equipament tecnològic dels espais 
colars entre els anys 2020 i 2022, i beneficiarà més culturals.
de 31.000 estudiants i les seves famílies. És una 
transformació que avança a bon ritme, vinculada Finalment, en relació amb les fites 11.5 i 11b, 
també a l’adaptació de les escoles al canvi climàtic, assenyalar que l’Ajuntament de Barcelona ha 
94
aprovat la seva estratègia de resiliència, amb i 16.1 (seguretat)-; 2. Espais públics (accessibi-
la qual, sumada al compromís amb la coope- litat, salut, usos i cohesió social) -incorporat a 
ració internacional, ha obtingut la designació les fites 11.2, 11.3 i 11.7.- i 3. Envelliment i canvi 
com un dels primers “nodes de resiliència” demogràfic, incorporat especialment als ODS 1 
(resilience hubs) a nivell mundial. Aquesta es- (1.5), 3 (3.4), 10 (10.2, 10.3 i 10.7). La localització 
tratègia està alineada amb l’Agenda 2030 de la de l’Agenda 2030 ha comptat quant a la defini-
ciutat, atès que els seus tres temes prioritaris ció d’indicadors amb l’assessorament del City 
són: 1. El dret a un habitatge adequat i l’accés Resilience Global Programme, gràcies al conei-
a serveis bàsics -incorporats a les fites 1.1., 1.4. xement generat per l’ús de l’eina per a perfils de 
i 10.4. (suport econòmic), 2.1. (alimentació), 3.8. ciutats resilients (City Resilience Profiling Tool 
(salut), 4.1., 4.2. i 4.5 (educació), 6.1. i 6.2. (ai- en anglès), d’UN-Habitat, l’agència de les Naci-
gua i sanejament), 7.1. (energia), 9.c. (Internet), ons Unides per a les ciutats i els assentaments 
10.3. (cultura),  11.1 (habitatge), 11.2 (transport) urbans.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 11
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
760 33,0%
32,60%
755 32,30% 32,5%
32,00%
750 32,0%
759,1
754,1
752,2
745 31,5%
740 31,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 11
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
600 50,0%
45,0%
39,50%
500
40,0%
32,10% 35,0%
400 28,00% 30,70%
30,0%
300 25,0%
543,7
20,0%
200
15,0%
10,0%
100 211,6
101,4 118,7 5,0%
112
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
95
Bona pràctica destacada
Atles de resiliència: generant una de població, més vulnerables o amb més exposi-
cartografia del risc a Barcelona ció. Arran d’aquest treball, s’ha anat generant una 
cartografia del risc, que pot resultar d’interès ge-
Un dels puntals fonamentals sobre els quals Bar- neral -internament per a l’organització, però tam-
celona ha construït i evolucionat el seu model de bé externament- per informar i impulsar polítiques 
resiliència urbana s’assenta sobre l’anàlisi de ris- de millora de la resiliència i mitigació de riscos i 
cos i la millora del coneixement sobre la capacitat vulnerabilitats, especialment a aquells àmbits 
de resposta que té ciutat davant seu, així com so- identificats com a més sensibles.
bre les seves vulnerabilitats. És un pas fonamen-
tal en el procés de millora continuada per cons- L’Atles de resiliència pretén compilar i fer acces-
truir resiliència que permet orientar i prioritzar les sible aquesta informació a través de la publicació 
accions a implementar, completant el cicle: gestió de mapes d’índole diversa (resultats d’estudis 
del risc, anàlisi del risc i reducció del risc. orientats a la planificació o decisions estratègi-
ques de ciutat, anàlisi de vulnerabilitats, inicia-
Així, al llarg dels anys s’han promogut estudis tives de recopilació d’informació amb objectius 
d’impactes i avaluació de riscos que, en general, descriptius, etc.) contribueixin a millorar el conei-
han compartit la voluntat de localitzar –tant terri- xement que tenim sobre la nostra ciutat, i que 
torialment com a nivell demogràfic– on es troba- alhora puguin servir també com a base de futurs 
ven els punts de la ciutat, així com els col·lectius estudis.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://conei-
xement-eu.bcn.cat/widget/atles-resiliencia/
index.html
96
Superilla Barcelona: un model de integral, s'ha fet una jerarquització viària que per-
transformació dels carrers de tota la met alliberar alguns carrers del trànsit rodat, cre-
ciutat ant una xarxa d'eixos verds i places on el vianant 
té prioritat. Aquesta xarxa permet crear un nou 
El concepte de superilla es basa en la creació mapa de la ciutat on la ciutadania és la protago-
d'una zona de vianants on es desenvolupen ac- nista. Aquesta nova visió es començarà a aplicar 
tivitats de lleure, o bé un complex residencial prioritàriament a la trama Cerdà i, especialment, 
d'edificis envoltats de zones enjardinades i amb al districte de l'Eixample, estenent la xarxa d'eixos 
trànsit limitat. Barcelona compta amb cinc experi- verds i places que ja es va començar a crear al 
ències ja en marxa als barris del Poblenou, Horta, barri de Sant Antoni.
Les Corts, Hostafrancs i Sant Antoni, i vol esten-
dre-les als barris Dreta de l’Eixample, l’Esquerra Amb aquestes iniciatives es preveu guanyar al 
de l’Eixample i Sant Gervasi de Cassoles. Així, el voltant de 1.500 m2 d’espai públic per a l’ús dels 
programa Superilles fa un pas endavant i es con- vianants per a cada tram de carrer (una poma), 
verteix en el model de transformació dels carrers que suposa doblar el que hi ha actualment fins 
de tota la ciutat, amb l'objectiu de recuperar per aconseguir uns 3.000 m2 totals. A les places, el 
a la ciutadania una part de l'espai que actualment guany d’espai públic és d’uns 1.300 m2, que su-
ocupen els vehicles privats. L'objectiu és acon- posa triplicar l’actual fins arribar a gairebé 2.000 
seguir un espai públic saludable, amb més verd, m2 totals d’espai dedicat als vianants. També 
més just i segur, que afavoreixi les relacions soci- es preveu guanyar un mínim del 10% de la su-
als i l'economia de proximitat. perfície total dels eixos verds i places per zones 
plantades amb vegetació. Serà aproximadament 
L'Ajuntament de Barcelona ha realitzat una anà- d'uns 300 m2 de verd als trams de carrer, mentre 
lisi acurada de la ciutat: fluxos i mobilitat de la que a les places de les cruïlles l'espai potencial 
ciutadania, equipaments de barri, espais verds, per al guany de verd se situa entre els 190 i els 
teixit constructiu i social... Amb aquesta mirada 4.000 m2.
Font: Ajuntament de Barcelona, 
https://ajuntament.barcelona.cat/superilles/es/
97
ODS12
Garantir modalitats de 
consum i producció 
sostenibles
Fites de Barcelona per a l’any 12.7  La contractació pública de l’Ajunta-
2030 ment de Barcelona complirà tots els 
estàndards establerts per Nacions 
12.2  Objectiu 50-50-100 per a un ús efici- Unides en matèria de contractació 
ent i sostenible dels recursos naturals sostenible (clàusules socials, ambi-
entals i econòmiques)
12.3 R eduir a la meitat el malbaratament 
d’aliments 12.8 L a xarxa Barcelona +Sostenible arri-
barà a 3.000 organitzacions compro-
12.4  Reduir la presència i l’impacte dels meses amb l’Agenda 2030
plàstics i els microplàstics en el medi 
ambient de Barcelona 12.a. D esenvolupar la cooperació inter-
nacional per a la promoció de mo-
12.5 U n salt significatiu en la reducció i el dels de consum i la producció més 
reciclatge de residus sostenibles
12.6  Totes les grans empreses que operin 12.b. Es considera integrada amb la fita 8.9
a Barcelona disposaran de certifica-
cions ambientals
98
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de consum 
12.2 ODSBCN-1221 energètic d’origen 16,2% 21,2% 2018  
renovable
Proporció de residus 
12.2 ODSBCN-1222 municipals que són 41,8% 39,8% 2019  
valoritzats
Tones d’aliments 
aprofitats pel Banc dels 
12.3 ODSBCN-1231 Aliments de Barcelona 7.874 10.774 2020  
procedents del 
malbaratament
Kg/hab./dia de residus 
12.5 ODSBCN-1251 1,27 1,19 2020
sòlids urbans recollits  
Percentatge de residus 
12.5 ODSBCN-1252 sòlids urbans recollits que 36,24% 39,51% 2020  
acaben sent reciclats
Nombre d’organitzacions 
12.6 ODSBCN-1261 amb certificats 179 382 2019  
ambientals
Puntuació de l’Ajuntament 
de Barcelona en l’Índex 
sintètic de contractació 
pública sostenible 
elaborat pel One Planet 
Network Sustainable 
*primera *primera 
12.7 ODSBCN-1271 Public Procurement 4,67 4,67 2019
dada dada
Programme (construït 
a partir d’un conjunt 
d’indicadors de procés 
i de resultat de les 
polítiques de contractació 
sostenible). (Índex de 0-5)
Nombre 
d’organitzacions 
12.8 ODSBCN-1281 599 1.619 2020
adherides a la xarxa  
Barcelona +Sostenible
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a la 
12.a ODSBCN-12a1 573.763 € 145.000 € 2020
promoció de models de  
consum i de producció 
més sostenibles
99
Descripció dels avenços i acció Zero. Amb aquesta acció es busca encoratjar 
municipal per l’ODS entitats i empreses a sumar-se per fer front a 
pràctiques econòmiques irresponsables, que 
L’ODS 12, sobre consum i producció sostenible, converteixen ràpidament els productes en 
és fonamental per a la transformació del model deixalles.
de desenvolupament. També és un dels objec-
tius on més necessària resulta la col·laboració En el marc de l’alimentació sostenible, rela-
entre administracions, agents privats i el conjunt cionat amb l’ODS 2, Barcelona també lluita 
de la societat. Per això resulta especialment sa- contra el malbaratament de la producció (fita 
tisfactori constatar un enfortiment del compro- 12.3). Segons l’Agència de Residus de Catalu-
mís municipal, de les organitzacions socials i de nya, cada persona genera 35 quilos de residus 
les empreses amb les pràctiques sostenibles (fi- alimentaris per any; el 58% del malbaratament 
tes 12.6 i 12.8). alimentari té lloc a les llars, mentre que els 
supermercats són responsables del 16%, els 
Així mateix, la reducció de malbaratament ali- bars i restaurants del 12%, el comerç al detall 
mentari comporta una disminució en la genera- del 9%, els serveis de càtering i restauració de 
ció de residus, en línia amb l’estratègia Residu les institucions del 4% i els mercats municipals 
Zero, adoptada per l’Ajuntament de Barcelona només de l’1%. L’any 2020, el Banc d’aliments 
des de l’any 2016. L’estratègia s’ha actualitzat va recuperar 10.774 tones d’aliments que 
amb el Pla Residu Zero 2021-2026, centrat en s’haurien llençat a l’abocador, 2.660 més que 
cinc punts: el 2019, fet que reflecteix tant la solidaritat de 
la societat com l’augment de les necessitats 
Î L’impuls de la reutilització i de la  prepara- de la població durant la pandèmia. Canviant 
ció per la reutilització els models de consum d’aliments s’aconsegui-
rà reduir la petjada de carboni, així com altres 
Î La reducció del malbaratament alimentari impactes contaminants vinculats amb l’activi-
i dels plàstics d’un sol ús tat agrària. En aquest punt cal destacar l’avenç 
que suposa l’aprovació de la Llei 3/2020, de 
Î El desplegament de sistemes de recollida l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el 
selectiva individualitzats, situant la fracció balafiament alimentaris, de Catalunya. També 
orgànica com a eix central de la gestió de és important que arribi a bon port el projecte 
residus Mercabarna Gates, que preveu l’ampliació i di-
gitalització del punt verd i una nova instal·lació 
Î La promoció d’un marc normatiu favora- per allotjar els nous sistemes de triatge orgànic 
ble al Residu Zero i aprofitament alimentari.
Î L’assoliment d’una veritable participa- La contractació pública és un dels instru-
ció ciutadana i dels agents socials en ments que ofereixen a les administracions 
la gestió dels residus i en l’economia més capacitat d’incidència per impulsar el 
circular canvi en el model productiu, especialment 
en el teixit empresarial local. Des de fa uns 
L’any 2020, el nivell de recollida selectiva de anys, aprofitant les escletxes de la legisla-
residus al conjunt de la ciutat es va situar ció l’Ajuntament està transitant cap a models 
a prop del 40%, amb una evolució positiva, de contractació pública responsable i verda 
però encara lluny de la fita desitjada per a (fita 12.7). El Programa de Nacions Unides pel 
2030 (fita 12.5). La introducció de la recollida Medi Ambient (UNEP) ha generat una meto-
de residus porta a porta es fa, precisament, dologia per calcular l’indicador 12.7.1, sobre 
per donar un major impuls a la recollida selec- contractació pública sostenible i en la primera 
tiva. Després de la prova pilot de Sarrià, l’ob- onada l’Ajuntament de Barcelona ha obtingut 
jectiu de l’Ajuntament és ampliar gradualment la puntuació més alta entre totes les adminis-
aquest servei. Més recentment l’Ajuntament tracions del món que han presentat els seus 
ha presentat el Compromís Barcelona Plàstic resultats (vegeu apartat de bones pràctiques). 
Zero, resultat del treball realitzat per les més El Pla d’Objectius de Contractació Pública 
de setanta entitats de la Xarxa Barcelona+- Sostenible 2020-202115 desenvolupa i reforça 
Sostenible que formen part de la Taula Plàstic aquest compromís.
15 Vegeu http://hdl.handle.net/11703/120106
100
El canvi en el comportament de les empreses El coneixement i la integració de pràctiques de 
és clau per avançar cap a l’assoliment d’aquest desenvolupament sostenible a les organitzaci-
ODS (fita 12.6). L’any 2019, es comptabilitzaven ons és clau i s’ha de traduir en un compromís 
382 certificacions, 50 més que el 2018, a l’espera per part de la ciutadania (fita 12.8). Actualment 
d’obtenir les dades del 2020 l’últim trimestre del ja s’han adherit 1.619 organitzacions, que repre-
2021. Aquest indicador presenta una tendència senten la meitat de la fita prevista (3.200 orga-
creixent en l’adopció dels 8 tipus de certificaci- nitzacions per al 2030). El procés de participa-
ons considerades, on destaca l’augment d’EMAS, ció del Pla Canviem pel Clima podria contribuir 
BREADS, LEEDS i l’adopció d’acords voluntaris a augmentar significativament el nombre d’enti-
de reducció de CO2. tats adherides.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 12
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
75 3,3%
3,3%
74
3,20%
3,2%
73
3,2%
3,10%
72 74 3,10%
3,1%
72,9
71
3,1%
74,1
70 3,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 12
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
75 5,0%
4,50%
70
4,00%
65
60 4,0%
55 3,30%
50 2,90%
45 3,0%
40
35
30 59,1 2,0%
25
20
15 1,0%
10
5 15,3 17,2
10,5 16,1
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
101
Bona pràctica destacada
Compromís Barcelona Plàstic Zero tica de reutilització, foment d’elements reutilit-
zables, ambientalització, formació i sensibilitza-
El Compromís Barcelona Plàstic Zero vol ser ca- ció i oferta de productes per a usuaris. Entre 
talitzador i altaveu d’accions i projectes de reduc- els primers projectes presentats destaquen una 
ció del plàstic d’un sol ús. El seu marc de treball carmanyola reutilitzable per al menjar per em-
s’estructura en quatre parts: portar (Reusabol) i per a la compra del super-
mercat (Ametller Origen), utensilis reutilitzables 
Î Presa de consciència a la restauració (BSM - Zoo de Barcelona), una 
guia d’accions de reducció de residus per als 
Î Reafirmació del Compromís barris (Federació d’Associacions Veïnals de 
Barcelona) i les manyoples, uns guants higiè-
Î Compromisos adquirits nics reutilitzables.
Î Trucat a l’acció Després d’aquest punt de partida, el Compromís 
recollirà iniciatives i projectes per a la reducció 
Î Projectes dels plàstics d’un sol ús durant tot un any. Tot ti-
pus d’organitzacions de la ciutat són benvingudes 
El Compromís neix amb prop de 50 projectes, a sumar-se al compromís, sigui amb accions més 
aplicables als següents àmbits: circuits i logís- petites o de gran abast
Font: Ajuntament de Barcelona,
https://www.barcelona.cat/barcelonasosteni-
ble/es/node/14610
Barcelona,  al capdavant en tiques de contractació pública sostenible, però 
Contractació Pública Sostenible també a la qualitat de l’informe i les referències 
aportades.
L’exercici de presentació d’informes de 2020, 
considerat pilot, també ha tingut com a objectiu 
comprendre millor el marc conceptual i les ten-
dències en el seguiment, així com la disponibilitat 
de dades. Es preveu que els resultats recopilats 
estiguin disponibles a finals d’any.
Barcelona ha obtingut una puntuació de 4.36, la 
més alta entre un total de 39 contribucions rebu-
des de governs subnacionals (i de les 79 contri-
bucions rebudes de tots els governs, inclosos els Font:
nivells nacional i subnacional).
https://www.unep.org/explore-topics/
L’informe de la ciutat de Barcelona és l’únic que sustainable-development-goals/
ha estat qualificat com a pertanyent a la categoria why-do-sustainable-development-goals-matter/
més alta, “Categoria 4: Alt nivell d’implementació”, goal-12-8 i Ajuntament de Barcelona (comunicació 
per l’avançat nivell d’implementació de les pràc- interna)
102
103
ODS13
Adoptar mesures urgents 
per a combatre el canvi 
climàtic i els efectes 
d’aquest
Fites de Barcelona per a l’any 13.3 E n la dècada de 2020-2030 comptar amb 
2030 eines eficaces per millorar l’educació, 
la sensibilització i la capacitat humana i 
13.1  100% de la població a menys de 300 me- institucional sobre mitigació, adaptació, 
tres d’un espai de refugi climàtic, i dispo- reducció d’impactes i alerta precoç del 
nibilitat d’un jardí d’aigua per districte canvi climàtic
13.2 A ssolir la reducció d’emissions de Gasos 13.a i 13.b Desenvolupar la cooperació interna-
d’Efecte Hivernacle (GEH) prevista en els cional relacionada amb la prevenció i mitigació 
acords internacionals més ambiciosos dels efectes del canvi climàtic
104
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Proporció de la 
població que disposa 
*primera *primera 
13.1 ODSBCN-1311 d’un espai de refugi 87,5% 87,5% 2021
dada dada
climàtic a menys de 10 
minuts a peu
Superfície de làmines 
13.1 ODSBCN-1312 d’aigua de les fonts 109.899 m2 110.760 m2 2020  
ornamentals
Nombre de fonts 
13.1 ODSBCN-1313 multifunció a les 0 14 2020  
escoles, patis oberts
Reducció d’emissions 
de GEH respecte a 
13.2 ODSBCN-1321 3.455,5 2.740,8 2020
l’any 1992  (x1000  
Tones de CO2)
Existència d’una Taula 
per l’emergència Taula en 
13.3 ODSBCN-1331   2020
climàtica operativa a funcionament  
nivell de ciutat
Nombre de districtes 
13.3 ODSBCN-1332 amb equipaments 8 8 2019 = =
d’educació ambiental
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a la *primera *primera 
13.a ODSBCN-13a1 52.007 € 52.007 € 2019
prevenció i mitigació dada dada
dels efectes del canvi 
climàtic
Descripció dels avenços i acció a crear una xarxa de refugis climàtics, fins arribar 
municipal per l’ODS als 160, distribuïts per tota la ciutat. 
Els indicadors de l’ODS 13 avancen favorable- En l’esforç d’adaptació és especialment remarcable 
ment, impulsats per la reducció d’emissions que el programa Protegim les escoles, amb la implemen-
va propiciar el confinament, però també per un tació de 26 actuacions durant el 2020, 76 actuacions 
conjunt de mesures desplegades per assolir les durant el 2021 i 54 més, previstes per al 2022. To-
fites de mitigació i conscienciació. tes elles pensades en processos de cocreació que 
impliquen la comunitat educativa (vegeu apartat de 
Així, en la seva aposta per enfortir la resiliència de bones pràctiques). Onze escoles que sumen un total 
la ciutat davant del canvi climàtic i els riscos as- de 2.213 m2 de nous espais a l’ombra han estat in-
sociats al clima (fita 13.1), l’Ajuntament ha procedit corporades a la xarxa de refugis climàtics.
105
Un altre element d’adaptació són les anomena- Reconeixent l’extrema gravetat i urgència del pro-
des cobertes verdes. En els ajuts municipals a blema de l’escalfament global, l’estiu de 2019 l’Ajun-
la rehabilitació d’edificis de 2020 i 2021 s’ha in- tament de Barcelona va crear la Mesa per l’Emer-
corporat una línia d’ajuts que contempla també gència Climàtica, un gran espai de participació (fita 
les actuacions en què es transformi en coberta 13.3) que va impulsar la Declaració per l’Emergència 
verda el 50% de la superfície de terrat. En pa- Climàtica, el gener del 2020. Aquesta declaració 
ral·lel s’han creat les 10 noves cobertes que van planteja el repte climàtic en termes de transforma-
resultar guanyadores del segon concurs de co- ció de ciutat, proposant set canvis de model i dues 
bertes verdes. adaptacions necessàries. L’any 2021 el Pla Clima i la 
Declaració per l’Emergència Climàtica van ser inte-
El Pla Clima 2018-2030 estableix les bases de la grats per donar lloc al Pla d’acció per l’emergència 
política climàtica de la ciutat de Barcelona,  guia- climàtica 2030.
da per la necessitat d’assolir una reducció molt 
significativa de les emissions de Gasos d’Efecte Un altre element clau per a la fita 13.3 és el Pla 
Hivernacle per càpita (fita 13.2) . El pla s’estruc- Canviem pel Clima 2030, actualització de l’estra-
tura en 5 àmbits d’actuació i 18 línies d’acció. Els tègia de sensibilització pensada per desenvolupar 
àmbits d’actuació responen als grans eixos sobre i estendre la cultura de la sostenibilitat. Actual-
els quals el pla vol incidir d’una manera directa i ment es troba en fase de participació ciutadana16, 
transversal: Les persones primer, Començar per procés amb el quan s’espera tant validar el marc 
casa, Transformar l’espai comú, Economia climà- estratègic i les línies d’acció com demanar noves 
tica i Construcció col·lectiva. propostes i prioritzar les accions.
16 https://www.decidim.barcelona/processes/canviempelclima 
106
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 13
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
56 2,5%
2,5%
55 2,40%
2,4%
54 2,30% 2,4%
2,30% 55,5
2,3%
53
53,5 53,7
2,3%
52 2,2%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 13
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
50 5,0%
45
3,90%
40 4,0%
35 2,90%
30 2,70% 3,0%
25 1,80%
45,8
20 2,0%
15
10 1,0%
14,6 15
5 9,2 7
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
107
Bona pràctica destacada
Pla Canviem pel Clima 2030 venció pretén potenciar aquesta participa-
ció col·lectiva que actua de motor de canvi, 
El document preliminar del Pla Canviem pel Clima millorant les oportunitats de trobada i treball 
2030 proposa diverses línies d’acció que s’agru- conjunt entre els aliats, i enfortint la seva 
pen en cinc àmbits d’intervenció, referits a grups capacitat d’acció transformadora.
de col·lectius i persones amb què es vol treballar i 
als que cal continuar donant suport: 3. Les persones i col·lectius que ja han pres 
consciència de la necessitat de canvi. Més 
1. El propi Ajuntament. ĹAjuntament de Barce- enllà de la xarxa d’aliats, hi ha un grup cada 
lona és un organisme complex amb 13.000 cop més nombrós de persones individuals, 
persones treballadores. A través del Progra- famílies i col·lectius que han pres conscièn-
ma Ajuntament + Sostenible (A+S), el con- cia de la necessitat de canvi i que des del seu 
sistori treballa transversalment tota l’organit- àmbit d’acció (domèstic, professional, asso-
zació (àrees, districtes i instituts municipals) ciatiu, comunitari, de lleure, etc.) participen 
per liderar el canvi amb el mateix exemple. en iniciatives transformadores, més o menys 
Aquest àmbit d’intervenció aposta per con- ambicioses. El Pla ha de continuar estimulant 
solidar i enfortir aquest programa i multi- aquest conjunt de persones conscients i acti-
plicar-ne l’acció. També es preveu reforçar ves, empoderant-les i oferint-los oportunitats 
la coordinació interna amb diverses àrees i suport per potenciar l’efecte multiplicador 
estratègiques (en particular, amb l’Agenda del compromís i la implicació.
2030) per planificar i executar conjuntament 
projectes i accions d’impuls de la cultura de 4. Els col·lectius i les persones que encara són 
sostenibilitat. aliens als reptes de l’emergència climàtica. En-
cara hi ha un nombre important de col·lectius 
2. Els agents “aliats” (que són, sobretot, els i un segment ampli de la ciutadania que són 
membres de la xarxa Barcelona + Sosteni- aliens als reptes que comporta l’emergència 
ble). Les més de 1.800 organitzacions de la climàtica i la crisi global, sovint per desconei-
xarxa Barcelona + Sostenible (associacions, xement. Cal, doncs, desplegar tota una sèrie 
empreses, sindicats, gremis, universitats, d’estratègies, accions i espais de caràcter di-
escoles, etc.) són aliats clau per estendre vulgatiu per fomentar la presa de consciència 
la cultura de sostenibilitat en el seu àmbit d’aquests públics poc o gens motivats, acon-
d’influència i per escalar i multiplicar les ex- seguint que connectin amb la magnitud, la 
periències d’èxit aquestes organitzacions urgència i l’afectació sobre la vida quotidiana 
pioneres de la ciutat. Aquest àmbit d’inter- que té aquesta crisi global. Aquesta connexió 
108
amb allò quotidià (salut, alimentació, mobilitat, de noves, detectant a cada esfera quins són 
seguretat, etc.) és el pas previ per aconseguir els agents clau per la seva capacitat transfor-
una implicació més activa. madora i d’influència a la societat.
5. Els agents clau per la seva capacitat transfor- El Pla també preveu una sèrie d’instruments trans-
madora i d’influència a la societat. La cultura versals que ajudaran a desplegar les línies d’acció 
de sostenibilitat ha de ser transversal i impreg- dels cinc àmbits d’actuació descrits. Aquests ins-
nar les diverses esferes de la nostra societat: truments s’estructuren segons els eixos següents:
salut, cultura, educació, consum, lleure, etc. 
Per aconseguir-ho, cal cercar la concertació Î Eix 1. Comunicació
amb nombrosos agents (de l’àmbit municipal 
però també nacional i internacional) mitjançant Î Eix 2. Governança municipal
aliances estables i projectes conjunts, acon-
seguint a més optimitzar els recursos dispo- Î Eix 3. Seguiment i avaluació
nibles. Cal enfortir aliances existents i crear-ne 
Font: Ajuntament de Barcelona,
https://www.decidim.barcelona/proces-
ses/canviempelclima/f/4571/?locale=es
109
Adaptació de les escoles a les d’Educació de Barcelona; l’Institut de Ciència 
condicions del canvi climàtic i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA-UAB) i 
l’Institut de Salut Global de Barcelona (IS Global), 
Per protegir els infants de la calor extrema, ciutats a més de la comunitat escolar. 
de tot el món estan iniciant projectes per adaptar 
les seves escoles a l’augment de les temperatu- Per seleccionar les escoles beneficiàries es va obrir 
res i implementar projectes de sensibilització, així un procés competitiu i les escoles van ser avaluades 
com mesures de refredament i ecologització de segons aquests criteris: 1) La intensitat de l’impacte 
patis i edificis escolars. El projecte va treballar ini- previst per la calor, 2) La ubicació a la ciutat, 3) El 
cialment amb 11 escoles, aplicant solucions pilot comportament energètic dels edificis i 4) Les carac-
d’adaptació climàtica, de tipus verd (més vegeta- terístiques dels patis. Tant els alumnes de l’escola 
ció i ombra), blau (més aigua i frescor) i gris (millor com la ciutadania pot gaudir d’aquestes millores, 
aïllament dels edificis), potencialment trasllada- ja que els patis escolars estaran oberts durant tot 
bles a altres centres de tot Barcelona. La dimensió l’estiu. El projecte també té un element didàctic, ja 
blava busca crear jardins d’aigua (ruixadors, fonts que els infants participen en el disseny de solucions 
accessibles, llacs, piscines, etcètera) amb jocs in- climàtiques i avaluen les mesures adoptades. Para-
fantils que combinin actuacions permanents amb l·lelament, diversos centres de recerca avaluen ci-
actuacions efímeres o estacionals. Aquests jardins entíficament els resultats de les mesures adoptades 
han de ser assumibles quant al consum d’aigua, en matèria de salut i de confort climàtic.
complir tots els requeriments sanitaris necessaris 
i estar distribuïts equitativament al territori (2030). En aquesta mateixa línia, COOLSCHOOLS és un 
Són actuacions també estan vinculades a la políti- projecte de recerca transdisciplinar que examinarà 
ca d’ampliació de la xarxa de fonts d’aigua potable els potencials transformadors de les solucions ba-
i de làmines d’aigua a fonts ornamentals (ODS 6). sades en la natura (NBS) en entorns escolars pen-
sats com a refugis climàtics, alhora que avaluarà 
El projecte ha rebut finançament d’una Urban In- com aquestes transformacions es tradueixen en la 
novation Action (UIA), programa de la Comissió creació de capacitats per a la sostenibilitat urbana 
Europea, per finançar aquestes obres d’adapta- i la resiliència climàtica a múltiples escales urba-
ció a les escoles. La subvenció és de 4 milions nes (escola, barri, ciutat, àrea metropolitana). La 
d’euros per al període 2018-2022. Entre els socis base del projecte són les accions implementades 
del projecte hi ha l’Ajuntament de Barcelona (Àrea per transformar escoles a quatre ciutats d’Europa: 
d’Ecologia Urbana i Àrea de Drets Socials)  i al- Barcelona, B russel·les, París i Rotterdam. Per ana-
tres entitats: Agència de Salut Pública de Barce- litzar les capacitats de transformació s’adopta un 
lona (ASPB), Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA); enfocament interdisciplinari, que combina les cièn-
l’Agència de l’Energia de Barcelona, el Consorci cies naturals, biomèdiques, socials i de l’educació.
110
111
ODS14
Conservar i utilitzar de  
forma sostenible els 
oceans, els mars i els 
recursos marins per al 
desenvolupament  
sostenible
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
14.1  Minimitzar la contaminació de l’aigua a la 14.a.  Consolidar un pol de formació, recerca i 
costa de Barcelona desenvolupament a l’entorn de les ciènci-
es del mar
14.2 T otes les platges de Barcelona amb quali-
tat excel·lent 14.b. P romoure el manteniment del sector 
pesquer a Barcelona, posant en valor 
14.5 M antenir el compromís de Barcelona amb les seves aportacions econòmiques, 
la biodiversitat del seu litoral ambientals i culturals
112
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Indicador de qualitat de 
14.2 ODSBCN-1421 l’aigua a les platges de 2,9 2,4 2020  
Barcelona
Grau de 
desenvolupament 
del Pol de 
En desenvolu-
14.a ODSBCN-14a1 formació, recerca i 
pament = =
desenvolupament a 
l’entorn de les ciències 
del mar
Nombre de barques de 
pesca i pesca artesanal 
14.b ODSBCN-14b1 36 28 2019
(arts menors) actives a  =
Barcelona
Valor econòmic de les 
captures efectuades 
14.b ODSBCN-14b2 8,1% 7,0% 2020
per la flota pesquera  
del port de Barcelona
Descripció dels avenços i acció es és especialment important per a la salut tant 
municipal per l’ODS d’aquests ecosistemes com de la ciutadania que 
s’ha de poder beneficiar del seu ús i gaudi (fita 
Barcelona compta amb 15 quilòmetres de litoral, 14.2 i fita 14.5). En general l’índex de qualitat de 
dels quals cinc de platja. Les platges són espais l’aigua de les platges de Barcelona és elevat, però 
clau i de gran importància per a la ciutat de Bar- està sotmès a oscil·lacions notables, en funció 
celona, t ant pel seu valor mediambiental com so- de la meteorologia. Aconseguir una nova millora 
ciocultural. També són molt fràgils i vulnerables implica fer un salt de qualitat en els sistemes de 
en un entorn urbà, perquè estan sotmeses a la monitoratge i de prevenció. 
contaminació, la pèrdua de sorra, la disminució 
d’hàbitats i la pèrdua de biodiversitat, fenòmens Per avançar en aquesta línia l´Ajuntament desen-
causats la majoria de les vegades per l’activitat volupa, a través de l’empresa Barcelona Cicle de 
humana. l’Aigua (BCASA), el Projecte IBATHWATER. Es 
tracta d’un projecte del programa LIFE en què 
La qualitat del medi marí del front litoral de Barce- participen les ciutats de Berlín i Barcelona, i  que 
lona ha millorat considerablement en les darreres té l’objectiu reduir l’impacte ambiental dels abo-
dues dècades gràcies a les millores en la depura- caments en temps de pluja al medi receptor en 
ció de les aigües i la construcció de depòsits de entorn urbà (litoral i riu) i minimitzar els riscos 
retenció d’aigües pluvials, entre d’altres. Mantenir sanitaris en les zones de bany durant episodis 
una bona qualitat de les aigües en aquestes àre- de contaminació. Aquest estudi implica la mo-
113
nitorització de la contaminació bacteriològica i conservació de l’ecosistema marí i la seva bio-
de l’aigua de bany en continu i en temps real, la diversitat en el punt de mira”. Entre les accions 
instal·lació de reixes de retenció de flotants als previstes destaquen, pel potencial impacte posi-
punts de desbordament del clavegueram a plat- tiu sobre el medi marí, l’ampliació i millora del parc 
ges, el desenvolupament d’un nou model de pre- dels esculls per augmentar la seva biodiversitat, o 
dicció d’abocaments contaminants a les platges, l’impuls i suport a iniciatives per la reducció dels 
la millora de la gestió integral del drenatge urbà residus abocats al mar i les platges i la introduc-
mitjançant el desenvolupament d’un sistema de ció de pràctiques d’economia circular. En aquest 
suport a la decisió i el desenvolupament d’una sentit es considera imprescindible la implicació 
plataforma integral i oberta de gestió del drenat- dels diversos sectors i actors de l’economia bla-
ge urbà. va, començant pel Port de Barcelona, que és, per 
les seves dimensions, el que genera més impacte.
Una segona gran dimensió de treball és la pro-
moció de la biodiversitat marina (fita 14.5). L’any Un d’aquests sectors, petit però encara relle-
2003, en el marc del Fòrum Universal de les Cul- vant, i de gran valor simbòlic, és el de la pesca. 
tures, es va crear el Parc d’Esculls de Barcelona, Aquest ODS defensa una gestió responsable 
amb l’objectiu de millorar l’estat dels fons marins i sostenible dels recursos pesquers (fita 14.b), 
degradats del litoral. Són 365 estructures de for- prioritzant l’ús d’embarcacions i tècniques de 
migó de 25 tones de pes cadascuna, construïdes pesca artesanals.
amb superfícies i textures rugoses, que simulen 
les dels fons rocosos naturals, i disposades re- Conèixer el medi marí és la base per poder 
gularment entre el carrer Bilbao i el Moll de Sant apreciar-lo, respectar-lo i gestionar-lo de for-
Sebastià. L’any 2019 ja s’hi van detectar més de ma intel·ligent. En aquesta línia, l’Agenda recull 
300 espècies de flora i fauna marina. El Zoo de el projecte el Barcelona Mar de Ciència, que 
Barcelona en fa seguiment, amb la col·laboració neix de la voluntat de col·laboració entre l’Ajun-
i assessorament de l’Institut de Ciències del Mar tament de Barcelona, l’Institut de Ciències de 
(ICM-CSIC)17. la Mar (ICM) i la Unitat de Tecnologia Marina 
(UTM) del Consell Superior d’Investigacions 
L’Estratègia d’impuls de l’Economia Blava a Bar- Científiques (CSIC), amb la finalitat de desen-
celona, formalitzada com a Mesura de Govern volupar activitats de divulgació, comunicació i 
a l’octubre de 2021, impactarà fortament sobre investigació marina (fita 14.a). 
aquest ODS. Consisteix en fomentar l’activitat 
vinculada a l’aigua i als ecosistemes marins com Respecte a l’esforç pressupostari municipal, 
a vector de creació d’ocupació, de desenvolupa- aquest ODS no té assignat cap programa concret 
ment econòmic i de millora de l’espai litoral de la de despesa corrent, però el Pla d’Inversions Mu-
ciutat18. Es considera absolutament necessari que nicipals s’hi consignen 8,2 milions d’euros, repar-
l’estratègia “gestioni de forma holística i integrada tits entre 2020 i 2022.
el mar com a actiu i, per tant, tingui la regeneració 
17 Vegeu https://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-dels-esculls
18 Vegeu https://www.barcelonactiva.cat/documents/20124/49139/MG-Economia-Blava-CAT.PDF
114
Bona pràctica destacada
Estratègia dels espais litorals de la ciutat
Vol arribar a ser un instrument de planificació amb els agents implicats. Per desenvolupar-lo s’ha 
capacitat d’ordenar i gestionar tots els espais ur- realitzat un procés participatiu a la plataforma 
bans del front marítim de la ciutat, incloent els Decidim.
barris del litoral, els ports, les platges, els equipa-
ments i els espais lliures. Fins ara mai no s’havia El document de partida inclou el diagnòstic de 
plantejat fer una estratègia conjunta que englobés la situació actual i propostes de millora en ma-
tots aquests àmbits del litoral de la ciutat. tèries com el poblament i les diverses variables 
sociodemogràfiques, la dimensió econòmica, la 
El seu propòsit és aconseguir una “reconques- morfologia i els usos dels espais del litoral, les 
ta” del front litoral com a àmbit públic de quali- infraestructures, la mobilitat, l’accessibilitat i 
tat, obert i gaudit per tothom i un pacte en torn connectivitat, el medi ambient, la gestió del lito-
del nou model de litoral de la ciutat amb tots ral, els riscos i la resiliència.
Font: Decidim Barcelona https://www.de-
cidim.barcelona/processes/PlaLitoralBCN/
f/3439/?component_id=3439&locale=es&partici-
patory_process_slug=PlaLitoralBCN
115
ODS15
Protegir, restaurar i 
promoure l’ús sostenible 
dels ecosistemes terrestres, 
gestionar els boscos 
de manera sostenible, 
combatre la desertificació, 
aturar i revertir la degradació 
del sòl, i aturar la pèrdua de 
la biodiversitat
Fites de Barcelona per a l’any 15.5 i 15.b Mantenir la biodiversitat a Barce-
2030 lona i augmentar l’esforç en la lluita per la pre-
servació de la biodiversitat del planeta
15.1 P romoure els nodes de biodiversitat i 
reserves de natura com a part essenci- 15.7 i 15.8 Tolerància zero amb el tràfic d’es-
al de la infraestructura verda urbana pècies protegides i amb la introducció d’es-
pècies invasores de flora i fauna a Barcelona
15.2  Prop del 30% de Barcelona coberta 
d’arbres 15.9 A partir de 2020, que la visió i els ob-
jectius de l’ODS 15 estiguin presents en totes 
15.3 M enys de cinc hectàrees forestals cre- les estratègies i plans referits al desenvolupa-
mades al Barcelonès anualment ment de Barcelona
15.4 A bans de 2030 incorporar criteris de 15.a. Comptar amb un nou model de zoo, més 
canvi climàtic a la gestió del Parc Na- orientat a la preservació i difusió de la biodiver-
tural de la Serra de Collserola sitat, i un Institut de Recerca de la biodiversitat
116
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Nombre de nodes de 
biodiversitat i reserves *primera *primera 
15.1 ODSBCN-1511 5 5 2019
de natura creades a dada dada
partir de l’any 2015
Superfície arbrada total 
del terme municipal, 
15.2 ODSBCN-1521 28,27 28,75 2020
sumant verd urbà i verd  
forestal (en km2)
Superfície forestal en 
hectàrees cremada 
al conjunt dels cinc 
municipis de la 
comarca del Barcelonès 
15.3 ODSBCN-1531 9,5 2,3 2020
(Badalona, Barcelona,  
L’Hospitalet de 
Llobregat, Sant Adrià de 
Besòs i Santa Coloma 
de Gramenet)
Pla especial de protecció 
del medi natural i del 
Pla aprovat i 
15.4 ODSBCN-1541 paisatge del Parc Natural 2021
en vigor  
de la Serra de Collserola 
(PEPNAT)
Índex de biodiversitat de 
15.5 ODSBCN-1551 0,91 0,72 2019
les aus autòctones  
Percentatge de projectes 
o accions del Zoo de 
Barcelona per a la 
recerca i la conservació 
15.5 ODSBCN-1552 67,7 75,4 2019
dedicats a espècies  
de fauna autòctones 
(incloent projectes 
mixtos)
Indicadors 
d’acompliment de 
juny de 
15.a ODSBCN-15a1 les diverses fases de 0,0% 46,0%
2021  
transformació cap al 
nou model de zoo
117
Descripció dels avenços i acció dèmia, que ha fet palesa la necessitat de comptar 
municipal per l’ODS amb espais públics més verds i sostenibles que 
contribueixin a millorar la qualitat de vida dels i les 
Els indicadors d’aquest ODS tenen una evolució habitants de les ciutats.
força positiva, excepte l’índex de biodiversitat de 
les aus autòctones. Per les dates en què els in- Una de les estratègies per avançar cap a entorns 
dicadors van ser actualitzats, no recullen encara urbans més verds és la revegetació (fita 15.2). En 
la revifada que van experimentar els ecosistemes el marc d’aquesta fita es persegueix tant augmen-
naturals arrel de la ralentització de l’activitat hu- tar la superfície de cobertura arbòria com protegir 
mana i de la reducció dels seus impactes nocius i mantenir la ja existent. Com és el cas del PEP-
sobre el medi. Sí que evidencien, però, el com- NAT en relació amb el Parc Natural de la Serra 
promís de les polítiques municipals amb la pre- de Collserola (fita 15.4). El Pla Natura preveu crear 
servació dels ecosistemes terrestres, el qual ha 160 hectàrees de verd, 18,6 en els primers 2 anys, 
quedat plenament reflectit al Pla Natura 2021- a través de 42 actuacions i de la dedicació de 6,15 
2030. Aquest nou pla pretén connectar la natu- milions d’euros a millorar 20 jardins. Entre els anys 
ralesa amb la ciutadania, posant en valor i fen 2019 i 2021 s’ha intervingut en 20 hectàrees, amb 
créixer els diversos elements valors presents a la un total de 82 actuacions en espais verds. Desta-
ciutat: infraestructura verda, materials geològics, quen, per les seves dimensions, les intervencions 
sòls, aigua i éssers vius. fetes al nou Parc de Can Batlló (de 26.000m2, on 
s’ha plantat un bosc i construït un camí d’aigua) i 
La biodiversitat és essencial per al bon funcio- al Parc Diagonal Mar, sisè refugi de la biodiversi-
nament dels ecosistemes, inclosos els entorns tat de Barcelona. 
urbans, malgrat el seu elevat grau d’intervenció 
i forta antropització (fita 15.1). Fins a l’any 2020 Una part important de la protecció dels ecosis-
s’han creat vuit refugis de biodiversitat i l’Ajunta- temes terrestres és evitar-ne la degradació, per 
ment preveu crear-ne 10 més en els propers anys. exemple, evitant els incendis (fita 15.3). Les dar-
Els processos de naturalització urbana han cobrat reres dades sobre incendis al Barcelonès apun-
especial interès després de l’impacte de la pan- ten a una forta capacitat de contenció: 2020 (1,76 
118
hectàrees cremades); 2019 (0,62). Per evitar que ral i la biodiversitat) s’indica que les poblacions de 
el resultat quedi en mans de la climatologia, per fauna salvatge s’han reduït un 25% en els darrers 
altra part cada cop més adversa, cada any es fan 18 anys a Catalunya. És essencial revertir aquests 
a Collserola prop de 400 prevencions operatives processos i garantir la protecció i conservació de 
en precampanya i campanya forestal. la fauna a Barcelona. Altres accions de govern 
que contribueixen a l’avenç d’aquest ODS estan 
El Pla Natura també preveu augmentar l’abundàn- relacionades amb la proposta de millora de l’hà-
cia de les espècies de fauna protegida i funcional bitat dels animals que viuen al Zoo de Barcelona i 
(fita 15.5). A l’Informe de “Situació de la natura a de l’enfocament pedagògic d’aquest equipament 
Catalunya 2020. (Observatori del patrimoni natu- (fita 15.a).
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 15
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
30 1,5%
1,30%
29 1,10% 1,10% 1,3%
1,1%
28
0,9%
27
0,7%
26 29,3
0,5%
25
26,2 0,3%
24 25,1 0,1%
23 -0,1%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 15
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
3,5 0,7%
3 0,50% 0,6%
2,5 0,5%
2 0,4%
0,20%
1,5 3,1 0,3%
0,10%
1 0,10% 1,8 0,2%
0,5 0,1%
0,2 0,9 0,2
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
119
Bona pràctica destacada
Pla Natura Barcelona 2021-2030
Es tracta del full de ruta que defineix les actuaci- Î Millorar el coneixement i la implicació de 
ons a curt, mitjà i llarg termini pel que fa al verd i la ciutadania en la conservació de la na-
la biodiversitat de la ciutat. Es tracta d´un projec- turalesa urbana.
te de ciutat, molt ambiciós, que ha comptat amb 
participació d´experts, ciutadana i entitats. El pla s’estructura a través de 3 eixos de treball: (1) 
Més verd i més biodiversitat, (2) conservar i millo-
Es plantegen 4 objectius: rar les zones verdes i la biodiversitat, (3) Amb i per 
a la ciutadania, de manera transversal a l’àmbit 
Î Incrementar la infraestructura verda de la del coneixement i de la governança.
ciutat i millorar l’accés de la ciutadania a 
la natura urbana.
Î Conservar i promoure la biodiversitat, 
protegir les espècies, i millorar-ne els hà-
bitats i la connectivitat.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajunta-
Î Consolidar la gestió ecològica i la natura- ment.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-
lització en la gestió de la naturalesa. i-per-que/ciutat-verda-i-biodiversitat/pla-natura
120
121
ODS16
Promoure societats 
pacífiques i inclusives 
per tal d’aconseguir 
un desenvolupament 
sostenible, proporcionar 
accés a la justícia per 
a totes les persones i 
desenvolupar institucions 
eficaces, responsables i 
inclusives a tots els nivells
16.1 i 16.4 Menys violència, més percepció de 16.6  Un Ajuntament de màxima eficàcia i 
Fites de Barcelona per a l’any responsabilitat envers la ciutadania
2030
16.7  Una ciutat compromesa amb una de-
mocràcia de qualitat
seguretat i una millor convivència a Barcelona
16.10 M àxima transparència i compromís 
16.2  Una ciutat més segura per als infants, amb l’accés a la informació
amb tolerància zero cap al maltracta-
ment infantil 16.a. A mpliar la cooperació internacional re-
lacionada amb la prevenció de la vio-
16.3  Desenvolupar la cooperació internacio- lència i la promoció de la pau
nal per a la protecció i la promoció dels 
drets humans 16.b.  Es considera integrada de forma trans-
versal a tota l’Agenda, especialment a les 
16.5 U na ciutat exemplar en integritat insti- fites 1.3, 5c, 9.4, 10.4, 11a, 11b, 15.9 i 16.7
tucional i bon govern
122
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita Indicador disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Any (des de 
ODS (definició) (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Nombre de morts violen-
tes (assassinats i homici-
16.1 ODSBCN-1611 11 13 2020
dis) coneguts pels cossos  
policials
Nombre de fets delictius 
16.1 ODSBCN-1612 coneguts pels cossos 171.721 133.371 2020  
policials
Proporció de persones 
que han patit un conflicte 
16.1 ODSBCN-1613 15,2% 14,9% 2020
de convivència el darrer  
any
Percepció de la seguretat 6,3% (barri); 6,2% (barri); 
16.1 ODSBCN-1614 2020
al barri i la ciutat 6,2% (ciutat) 5,6% (ciutat)  
Infants i adolescents (0 a 
17 anys) víctimes de dife-
16.2 ODSBCN-1621 rents formes de violència 272 290 2019  
en l’àmbit familiar, segons 
denúncia
Nombre de delictes con-
tra els drets i els deures 
16.2 ODSBCN-1622 173 130 2020
familiars coneguts pels  
cossos policials
Proporció d’infants que 
 *primera *primera 
16.2 ODSBCN-1623 es senten segurs al seu 75,5% 75,5% 2017
dada dada
barri
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
16.3 ODSBCN-1631 Global destinats a la 886.514,00€ 753.865,02€ 2020  
protecció i la promoció 
dels drets humans
Percepció ciutadana 
sobre l’ús dels diners 
16.5 ODSBCN-1651 públics per part de l’Ajun- 10,8 12,4 2021  
tament (balanç de respos-
tes positives i negatives)
Nivell de confiança ge-
nerat per l’Ajuntament de 
Barcelona (proporció de 
16.5 ODSBCN-1652 44,0% 56,4% 2018
persones a qui l’Ajunta-  
ment els inspira molta o 
força confiança)
Entrades de comunica-
16.5 ODSBCN-1653 cions a la bústia ètica de 65 375 2020  
l’Ajuntament
Valoració general de la 
16.6 ODSBCN-1661 6,3 5,9 2021
gestió de la ciutat  
Percentatge de tràmits 
finalistes completament 
16.6 ODSBCN-1662a digitalitzats (amb des- 19,1% 16,5% 2020  
càrrega de document 
immediata)
Nombre de tràmits digi-
16.6 ODSBCN-1662b 256 287 2020
talitzats  
123
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita Indicador disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Any (des de 
ODS (definició) (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Temps de pagament a 
proveïdors (mitjana anual, 
16.6 ODSBCN-1663 33,0 22,6 2020
en dies, a comptar des de  
l’entrada de la factura)
Nombre de processos 
16.7 ODSBCN-1671 10 16 2020
participatius celebrats  
Nombre d’iniciatives 
16.7 ODSBCN-1672 ciutadanes presentades 4 0 2020  
amb èxit
Nombre de consultes 
16.7 ODSBCN-1673 0 0 2020
ciutadanes celebrades = =
Proporció de persones 
que participen en associ-
16.7 ODSBCN-1674 14,0% 10,5% 2021
acions o entitats del seu  
barri
Participació a les elecci-
16.7 ODSBCN-1675 60,6% 66,2% 2019 
ons municipals  =
Resultat de l’avaluació 
anual sobre transparència 
16.7 ODSBCN-16101 institucional elaborada 100,0% 100,0% 2021 = 
per l’equip Infoparticipa 
de la UAB
Proporció de peticions de 
dret d’accés a la informa-
ció pública que acaben 
16.10 ODSBCN-16102 sent impugnades davant 50,0% 11,0% 2020  
la Comissió de Garantia 
del Dret d’Accés a la 
Informació Pública
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
16.a ODSBCN-16a1 Global destinats a la 935.499,00€ 820.738,33€ 2020  
prevenció de la violència i 
la promoció de la pau
Descripció dels avenços i acció 
municipal per l’ODS
Garantir la seguretat i la bona convivència entre 
les persones que viuen a Barcelona,  i també de 
les que hi treballen i la visiten, és fonamental per 
garantir un desenvolupament socialment sosteni-
ble (fita 16.1). L’any 2020 la major part dels indica-
dors referits a la seguretat ciutadana van millorar 
substancialment. Concretament, els fets delictius 
a la  ciutat van passar dels 226.385 el 2019 als 
133.383 el 2020, i els delictes contra el patrimo-
ni i contra les persones es van reduir un 44,1% i 
un 8,4%, respectivament. La percepció de la ciu-
tadania sobre la seguretat a la ciutat i als barris 
també millora. Per contra, els conflictes per con-
vivència han repuntat molt lleugerament el darrer 
any, trencant la tendència a la baixa evidenciada 
des de l’any 2016. I un indicador que empitjora 
124
clarament, de forma preocupant, és la detecció basa en quatre eines impulsades durant el 2020: 
de casos de violència exercida sobre infants en 1) El nou portal de tràmits (OVT); 2) el Gestor de 
l’àmbit familiar. Procediments Administratius, per assegurar el 
dret d’accés a la informació pública que gestiona 
Entre les mesures que contribueixen a la fita 16.1, el Departament de Transparència; 3) Els mòduls 
destaca el model de Guàrdia Urbana, centrat en comuns: e-Notificació, PDIB (passarel·la d’intero-
la proximitat i l’adaptació al territori. La policia de perabilitat), Signatura, Registre i; 4) L’e-arxiu.
barri posa una atenció especial als conflictes de 
convivència i disposa d’un grup de suport que, en S’assumeix com a principi general que el canal 
col·laboració amb altres serveis municipals, ajuda digital esdevingui l’instrument principal de rela-
a resoldre les necessitats veïnals i en fa un segui- ció entre la ciutadania i l’Ajuntament. Per acon-
ment. Una altra acció destacada en matèria de seguir-ho cal que tots els tràmits municipals esti-
seguretat ciutadana, que també entronca amb les guin disponibles per Internet i es facilitin els me-
fites 16.2 i 11.7, és el projecte de protecció dels en- canismes d’identificació i signatura digital. Des 
torns escolars, per fer-los més segurs i saludables. de l’inici de la pandèmia s’han adaptat més de 
100 tràmits online i se n’han creat 35 de nous. 
Pel que fa a la fita 16.3., referida a la promoció També cal fer més fàcil (user-friendly) l’ús de 
dels drets humans, Barcelona ha consolidat, sota l’Oficina Virtual de Tràmits per a la tramitació en 
el paraigua del Pla Director de Cooperació per a la línia, així com consolidar el programa IRIS 2.0, 
Justícia Global de Barcelona 2018-2021, progra- utilitzat per gestionar les comunicacions ciuta-
mes com el d’acollida i protecció de periodistes i danes de queixes i suggeriments. 
de defensors/es dels drets humans que han rebut 
amenaces als seus països d’origen. Per altra part resulta necessari mantenir vies alter-
natives d’atenció, sobretot per atendre situacions 
La crisi derivada de la COVID-19 ha posat de ma- més específiques i/o complexes. Així, també s’ha 
nifest el paper primordial de l’Administració públi- reforçat l’atenció telefònica per atendre el creixe-
ca a l’hora de liderar una resposta que sigui àgil i ment de trucades generat per l’emergència sani-
eficaç. Per mantenir aquest lideratge l’Ajuntament tària, s’ha accelerat la transició ja prevista cap a 
i totes les institucions de Barcelona han de ser go- l’atenció presencial amb cita prèvia i s’ha posat 
vernades amb la màxima eficàcia, rigor i respon- en marxa el servei “L’OAC et truca”, que permet 
sabilitat (fita 16.6). Això implica també incorporar concertar cita amb l’Ajuntament per videoconfe-
innovacions tecnològiques i organitzatives que rència o trucada telefònica. Aplicant el principi de 
permetin continuar oferint serveis d’alt nivell sen- “no deixar ningú enrere” s’ha posat en marxa un 
se perjudicar la salut financera de la institució. El equip d’anomenats “Agents TIC”, que tenen la fun-
model de transformació digital de l’Ajuntament es ció d’assessorar i ajudar a fer tràmits digitals a per-
125
sones no avesades a l’ús de les noves tecnologies. des a través de la plataforma Decidim Barcelo-
El 2021 s’ha consolidat un equip d’11 agents que na. Entre elles, en una primera fase, es varen triar 
fins a principi de desembre 2021 han ates 14.390 200 projectes (20 per cada districte) que varen 
persones i s’ha realitzat 24.131 tràmits. passar a la fase definitiva. Finalment, al juliol de 
2021, 39.433 barcelonins i barcelonines varen 
Més enllà d’introduir aquest conjunt de millores votar per escollir un total de 76 projectes que 
i innovacions, resulta necessari plantejar i im- rebran el finançament necessari per poder ser 
plantar un model d’administració digital, dotat realitzats. Aquesta mesura compta amb 30 mi-
d’un full de ruta per integrar el nou paradigma en lions d’€ per invertir als barris de la ciutat fins al 
tots els processos i a la cultura organitzativa de 2023. Una altra mesura de participació popular 
l’Ajuntament. destacable és el “Fòrum Jove”, una assemblea 
deliberativa formada per 99 homes i dones entre 
Un altre resultat destacable en relació amb la 16 i 29 anys, escollits per sorteig, amb el mandat 
fita 16.6 és que, tot i la retracció de l’economia, de debatre la situació del jovent de la ciutat, con-
s’ha aconseguit que les finances municipals es cretant accions i solucions per millorar el futur 
mantinguin sanejades, amb un deute públic que d’aquest col·lectiu.
només va augmentar un 2,5% durant l’any 2020. 
Això ha permès continuar la reducció gradual En matèria de transparència l’Ajuntament s’ha do-
dels terminis de pagament a proveïdors, així com tat d’un ventall d’instruments que intenten elevar al 
enfortir el rol de l’Ajuntament com a motor de la màxim nivell el principi de transparència activa (fita 
transformació de la ciutat. El pressupost munici- 16.10). El Portal de la Transparència publica tota la 
pal aprovat per a l’any 2022 és el més elevat de la informació rellevant per prevenir la corrupció i pro-
història: 3.400 milions d’euros, dels quals 903 són moure el bon govern: els processos d’aprovació de 
d’inversió. Per poder finançar les inversions s’han la normativa municipal, les dades rellevants dels 
buscat fonts alternatives, com el Banc Europeu càrrecs municipals i el personal eventual, les referi-
d’Inversions (BEI). Un acord amb aquesta entitat des a l’absentisme laboral de la plantilla municipal 
permetrà finançar la construcció de 489 habitat- o les subvencions atorgades, entre d’altres. Per la 
ges socials en diversos punts de la ciutat. seva part, el BCN.ROC (Repositori Obert de Co-
neixement) aglutina tota la documentació rellevant 
Barcelona també és una ciutat compromesa i d’accés públic generada per l’Ajuntament que pot 
amb una democràcia participativa i de qualitat ser útil per conèixer i analitzar tant la política com 
(fita 16.7). Entre les mesures que contribueixen a la gestió de l’Ajuntament. En matèria de finances, 
aquesta fita cal destacar l’exercici de pressupos- el web Pressupost Obert ofereix informació ex-
tos participatius, els quals varen arrencar amb haustiva i molt ben presentada sobre l’origen i la 
822 propostes ciutadanes d’inversió presenta- destinació dels recursos econòmics gestionats per 
126
l’Ajuntament. La confiança de la ciutadania respec- sobre població, salut, economia o educació, entre 
te a la integritat de l’Ajuntament es manté a un ni- molts d´altres, i que es poden trobar en formats 
vell elevat (fita 16.5). reutilitzables i descarregables. Qualsevol entitat o 
persona pot fer-ne ús per prendre decisions més 
A la societat del coneixement les dades són un informades. Un altre exemple és l’app “Barcelona 
recurs essencial i una eina d’empoderament de a la butxaca”, que reuneix informació d’actualitat, 
les persones. Es tracta de promoure una gestió serveis, tràmits i tota la cultura de la ciutat amb 
democràtica, oberta i reglada d´aquest recurs. un clic i permet desar en una butxaca virtual tots 
Exemple d’això és el portal Open Data BCN, que els actes o equipaments preferits per accedir-hi 
actualment inclou més de 450 conjunts de dades de manera ràpida.
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 16
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
430 17,50% 18,0%
17,50%
420
17,5%
410
17,0%
400
390 16,5%
380 15,70%
416,5 16,0%
370 403,3
15,5%
360
350 366,8 15,0%
340 14,5%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 16
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
80 7,0%
70 5,80%
5,40% 6,0%
60
5,0%
50
3,00% 4,0%
40
2,70%
68,9 3,0%
30
2,0%
20
10 23,3 21 1,0%
16,1
8,5
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
127
Bona pràctica destacada
Guàrdia Urbana de Barcelona: nuada a través de la creació d’un referent de forma-
millorant la prevenció i detecció de la ció en violències masclistes per detectar i recollir les 
violència masclista necessitats formatives del cos en aquesta matèria; 
5) Intervencions a l’espai públic, conjuntament amb 
Barcelona augmenta i millora progressivament la la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI.
capacitat de la Guàrdia Urbana per combatre els 
casos de violència masclista. S’ha elaborat un nou Aquestes accions van en la mateixa línia de pre-
pla integral que garanteix més recursos i més pre- sentades a la Mesura de Govern “Sumant aliances: 
paració del cos en la prevenció, detecció i atenció Barcelona,  ciutat lliure de violències masclistes” 
d’aquest tipus de violències. S’articula al voltant de aprovada el 2019 i que treballa amb l’objectiu d’in-
cinc eixos: 1) Elaborar una metodologia d’actuació corporar un model integral, sumar aliances, po-
estandarditzada per a tota la ciutat davant de casos tenciar la formació, la coordinació i la prevenció, 
de violència masclista; 2) Millora de la coordinació sempre amb una mirada no punitivista. L’any 2019 
entre els cossos de seguretat; 3) Ampliació de les la Guàrdia Urbana va intervenir en 1.533 requeri-
funcions de la “policia de barri”; 4) Formació conti- ments i a la ciutat es van registrar 2.345 denúncies.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.
barcelona.cat/eixample/ca/noticia/la-guardia-urba-
na-amplia-els-recursos-en-la-lluita-contra-les-vio-
lencies-masclistes_1021204
Barcelona protegeix periodistes de Durant l´estada a Barcelona a les persones acolli-
Mèxic des, se´ls proporciona un acompanyament integral: 
allotjament, manutenció, suport psicosocial i sanitari, 
El Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global agenda formativa i d´incidència. S’acullen entre dues i 
2018-2021 té entre els seus objectius “contribuir a quatre persones cada any, en períodes de sis mesos, 
protegir les persones i els col·lectius amenaçats per la amb la possibilitat d’escurçar o allargar la seva estada 
seva activitat de defensa dels drets humans” i, com a en funció de les necessitats de cada cas. Les gestions 
acció estratègica, la creació d’un programa d’acollida relatives a la tramitació dels visats i l’assessorament 
temporal de persones defensores de drets humans. legal fan a través del SAIER (Servei d’Atenció a Immi-
grants, Emigrants i Refugiats) de l’Ajuntament i per fer 
Des del 2000 s’han documentat 145 assassinats de el programa es va signar un conveni de col·laboració 
periodistes a Mèxic. Aquest programa municipal té amb l’entitat Taula per Mèxic. Els primers periodistes 
com a objectiu facilitar l’estada temporal a Barcelona van arribar a Barcelona el juliol del 2018.
de periodistes amenaçats en aquest país per l’exercici 
honest de la seva professió, que els porta a denunciar 
casos de corrupció i de violació de drets humans. La 
finalitat del programa és reduir el risc per a aquestes 
persones i reforçar les seves capacitats per afrontar la 
situació. Alhora, es tracta de visibilitzar i internaciona-
litzar la seva causa, promovent també una xarxa de Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.
periodistes Catalunya-Mèxic que permeti reforçar els i barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/
les professionals del periodisme en aquell país. ca/barcelona-protegeix-periodistes-de-mexic
128
Bústia Ètica: el canal digital de persona o servidor públic pugui facilitar informació 
denúncia ciutadana contra la corrupció lliurement, sense patir represàlies.
La corrupció institucional és una de les principals El funcionament és senzill. Un cop presentada la 
preocupacions de la ciutadania. Per garantir el bon comunicació i admesa a tràmit, en un termini mà-
govern i una gestió correcta i transparent dels re- xim de sis mesos es procedeix a comprovar els fets, 
cursos municipals l’any 2017 l’Ajuntament de Bar- mitjançant la pertinent recerca. Un cop constatada 
celona va posar en marxa la Bústia Ètica. És un la veracitat del cas, es formulen recomanacions per 
dispositiu digital que permet denunciar processos millorar els procediments de gestió i evitar que la 
irregulars a l’administració dels diners públics, o situació es repeteixi. També, segons la gravetat del 
conductes que no s’ajusten a les normes. Barcelo- cas, es proposa a l’òrgan competent iniciar expedi-
na va ser la primera ciutat d’Espanya que ha creat ents administratius per restaurar la legalitat alterada, 
un dispositiu com aquest, utilitzant un programari l’adopció de mesures sancionadores o disciplinàries 
lliure que inclou mecanismes per garantir la con- o la comunicació a la fiscalia de les conductes que 
fidencialitat de totes les informacions i ofereix un puguin resultar constitutives d’il·lícit penal. Durant tot 
espai de comunicació segur que permet l’anonimat el procés s’inclouen mecanismes per garantir tant 
per mantenir el contacte amb l’òrgan gestor i saber la integritat de les persones que aporten informació 
l’estat de tramitació. Es vol afavorir que qualsevol com la d’aquelles a les quals fa referència.
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.
barcelona.cat/digital/es/transformacion-digital/tec-
nologia-para-un-gobierno-mejor/buzon-etico
COVID19 Governança d’una emergència 6. Assessorament de l’Agència de Salut i genera-
complexa a l’Ajuntament de Barcelona ció de nou coneixement inexistent o fragmentat 
sobre l’evolució de la ciutat, la pandèmia i la ma-
L’informe destaca 10 elements clau per la bona go- teixa gestió municipal.
vernança de l’emergència de la covid19 a Barcelona:
7. Establiment de plans de contingència per cada 
1. Estructura gerencial-directiva consolidada, àrea i ens instrumentals de l’Ajuntament. Reor-
amb confiança política, professionalitat, voca- ganització del personal i adaptació dels serveis 
ció de servei públic i una direcció per valors. essencials ales noves necessitats.
2. Creació d’un comitè de direcció i seguiment po- 8. Regulació pròpia (dintre el marc legal vigent 
litico-gerencial amb un lideratge plural i col•lectiu. d’estat d’alarma) dels serveis essencials, dels 
contractes públics i del treball a distància.
3. Creació de grups de treball transversals amb 
missions operatives específiques i autonomia de 9. Lideratge executiu politico-gerencial distri-
gestió que destaquen el coneixement territorial. buït i adaptatiu, capacitat d’orientar la res-
posta a l’emergència sanitària, social i eco-
4. Governança multinivell reforçada i col·laborati- nòmica i alhora planificar accions per a la 
va. Minimització del conflicte polític. recuperació.
5. Col·laboració amb sindicats, organitzacions so- 10. Comunicació periòdica, directa i empàtica al 
cials, empreses de serveis i altres empreses. conjunt de l’organització.
Font: La governança de l’emergència complexa: la covid-19. Actuacions, adaptació organit-
zativa i innovacions de l’Ajuntament de Barcelona, p. 50
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/122612)
129
ODS17
Enfortir els mitjans per a 
implementar i revitalitzar 
l’Aliança Mundial per 
al Desenvolupament 
Sostenible
Fites de Barcelona per a l’any 
2030
17.2 (i 17.3 i 17.5) Compromís municipal amb empreses i entitats de la ciutat l’han 
el 0,7 per a cooperació internacional d’incorporar en la seva rendició de 
comptes
17.6 i 17.7 es consideren integrades amb la fita 
9.b 17.16  Desenvolupar una estratègia d’aliances 
d’abast internacional per impulsar la 
17.9 (i 17.1 i 17.8) Desenvolupar la cooperació consecució dels objectius de l’Agenda 
internacional relacionada amb la capacitació 2030
i la millora institucional per a la implantació 
dels ODS 17.17 C rear un fons públic-privat per a l’im-
puls de l’Agenda 2030 a Barcelona
17.14 A  partir de 2021 tota l’acció del go-
vern municipal ha de tenir informes 17.19 A valuar anualment el grau d’assoliment 
d’impacte sobre l’Agenda 2030 i les de l’Agenda 2030 a Barcelona
130
Situació dels indicadors
Primer valor Darrer valor Tendència   
Tendència  
Fita disponible disponible (des del 
Indicador (codi) Indicador  (definició) Any (des de 
ODS (de 2015 en (fins final de darrer any 
2015)
endavant) 2020) disponible)
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a la 
17.2 ODSBCN-1721 prevenció de la violència 0,61% 0,67% 2020
i la promoció de la pau 
(sobre total recursos 
propis Ajuntament)
Recursos del programa 
municipal de Justícia 
Global destinats a la 
17.9 ODSBCN-1791 formació i capacitació 612.385 € 65.000 € 2020
institucional d’autoritats 
Locals i societat civil per 
la implantació dels ODS
Percentatge de Mesures 2021
de Govern que han tingut (fins a 
17.14 ODSBCN-17141 64,70%
en compte l’Agenda 2030 20 d’oc-
en la seva elaboració tubre)
Nombre d’accions inter-
nacionals amb participa-
17.16 ODSBCN-17161 103 144 2020
ció institucional de nivell 
polític
Nombre de xarxes i 
altres iniciatives de 
17.16 ODSBCN-17162 cooperació (descentra- 14 17 2020
litzada o multinivell) en 
què es participa
Nombre d’accions d’in-
17.16 ODSBCN-17163 tercanvi tècnic a nivell 92 61 2020
internacional facilitades
Dotació econòmica del 
fons públic-privat per *primera *primera
17.16 ODSBCN-17171 10.000.000,0€ 10.000.000,0€ 2021
a l’impuls de l’Agenda dada dada
2030 Barcelona
Nombre d’informes 
anuals de seguiment i 
avaluació de l’Agenda 
17.19 ODSBCN-17192 1 2 2021
2030 a Barcelona ela-
borats i fets públics a 
partir de 2020
131
Descripció dels avenços i acció 
municipal per l’ODS
L’aportació del 0,7% dels recursos propis de 
l’Ajuntament (fita 17.2) permet finançar accions 
que es despleguen, majoritàriament, mitjançant 
la cooperació descentralitzada en països d’Amè-
rica, Àfrica i Àsia, impactant positivament en un 
gran nombre d’ODS. ONGs i Ajuntament treballen 
per promoure la justícia global, seguint un enfo-
cament basat en la defensa dels drets humans. Pel que fa a la diplomàcia de ciutat (17.16), l’any 
En els darrers anys destaca el fort augment dels 2020 es va dotar d’un nou full de ruta, el Pla Bar-
projectes que aborden la violència masclista i la celona,  Ciutat Global: Pla Director de Relacions 
igualtat de gènere. Internacionals 2020-2023. En aquell període va 
destacar la creació d’espais per intercanviar ex-
Tot i els èxits assolits (vegeu apartat de bones periències i solucions relacionades amb la cri-
pràctiques), la cooperació bilateral amb altres ciu- si pandèmica, així com per repensar les ciutats 
tats desenvolupada per l’Ajuntament afronta rep- “més enllà de l’esclat del Covid” (#BeyondThe-
tes seriosos. Un d’ells és la dificultat creixents per OutBreak). Entre aquestes destaquen el grup de 
implicar-hi personal tècnic municipal, fet agreujat treball de ciutats europees sobre la recuperació 
pel fre a la mobilitat derivat de la pandèmia. Tam- econòmica del centre de les ciutats, en col·labo-
bé resulta complicat impulsar instruments (con- ració amb Eurocities, i la iniciativa “Cities for Glo-
venis amb fons) amb socis internacionals, tant bal Health”.
amb altres ciutats com amb el sistema multilate-
ral d’ajuda al desenvolupament. Les plataformes Des del moment en què les institucions europees 
de comunicació en línia ajuden a mantenir i im- van acordar la creació d’un fons per promoure la 
plementar projectes ja iniciats, però tenen moltes recuperació post-Covid Barcelona va liderar, con-
limitacions per iniciar noves relacions internacio- juntament amb altres grans ciutats, una estratègia 
nals i projectes. política per aconseguir l’accés directe a una part 
d’aquests recursos per part dels governs locals 
Per altra part, l’aprovació de l’Estratègia per a d’arreu d’Europa. Un cop aconseguit, l’Ajunta-
l’Educació de la Justícia Global a Barcelona ha ment ha dissenyat i presentat un conjunt de pro-
suposat un augment molt significatiu del nombre i jectes per als quals espera obtenir finançament. 
la qualitat dels projectes desenvolupats a la ciutat També ha presentat una candidatura conjunta 
(vegeu apartat de bones pràctiques). amb la ciutat de València per impulsar 20 projec-
132
tes per a la reactivació econòmica, especialment i Tòquio per compartir les millors pràctiques en 
de la transformació del comerç i la restauració, i la matèria de lluita contra el sexisme, la misogínia 
sostenibilitat. i la injustícia de gènere.
Una altra línia de treball ha estat la d’aconseguir Barcelona va organitzar la trobada d’alcaldes 
per a la ciutat d’acollida de trobades internacio- “Barcelona +25: Cities in the Euro-Mediterra-
nals de gran nivell, vinculades a temes cabdals nean Partnership”, amb motiu del 25è aniver-
per al seu desenvolupament. Així, Barcelona sari del procés de Barcelona per al diàleg a la 
acollirà la Conferència Mundial d’Educació Su- Mediterrània. També  va participar en diverses 
perior de la UNESCO al maig de 2022, la Global trobades i sessions en el marc de la celebració 
Public Transport Summit l’any 2023 i el Congrés del 75è aniversari de les Nacions Unides, inclo-
de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i Ca- sa la presentació  del nou “Council on Urban 
pitalitat Mundial de l’Arquitectura UIA-Unesco Initiatives”, iniciativa d’ONU Habitat, LSE Cities 
l’any 2026. i UCL-IIPP.
L’activitat internacional de l’Ajuntament  també Respecte a la fita d’implantar l’Agenda 2030 de 
ha estat intensa en altres fronts, amb un focus forma transversal a l’administració municipal 
molt clar en les qüestions del clima i la trans- (17.14), els indicadors són bons, però resta pen-
formació digital. El 2 de novembre de 2021 dent recopilar i posar en valor els esforços que 
-en el context de la Cimera Mundial del Clima s’estan fent des de les molt diverses unitats del 
COP26 de Glasgow- Barcelona va assumir for- grup Ajuntament. Una acció especialment des-
malment la vicepresidència de la xarxa C40 i el tacada ha estat la campanya interna de comuni-
seu lideratge a Europa, amb focus en justícia cació “tenim present l’Agenda 2030, cada dia”, a 
climàtica. Barcelona també va participar a la través de la qual s’ha evidenciat la connexió de 
“Cities Race to Zero”, principal taula de ciutats l’Agenda 2030 amb el treball quotidià del personal 
de la COP26. municipal, generant serveis i projectes que millo-
ren la ciutat.
Barcelona va estar escollida per formar part 
del  Comitè Executiu de l’organització de ciu- El repte és molt més gran quan es planteja en 
tats Eurocities, i també per presidir el Fòrum termes de ciutat (fita 17.17). Un pas important en 
de la Societat del Coneixement i  la Comissió aquesta direcció va ser la constitució, a l’octubre 
Barrier Free City for all d’aquesta mateixa orga- de 2021, de la Taula d’Impuls de l’Agenda 2030, 
nització. La coalició “Cities for Digital Rights” configurada per 35 representants d’entitats clau 
-creada per Amsterdam, Nova York i Barcelo- (moltes d’elles federacions i agrupacions d’enti-
na- va celebrar la primera reunió a Amsterdam tats) del món polític, econòmic i social de la ciu-
l’octubre de 2021. Al juny de 2021 Barcelona, tat. La finalitat de la taula és fomentar l’acció pels 
Londres i Amsterdam van presentar l’Obser- ODS en tots els àmbits sectorials i territorials de 
vatori Global de la Intel·ligència Artificial, una Barcelona. 
nova eina per controlar l’aplicació ètica de la IA 
a les ciutats. Entre les noves xarxes de ciutats Al desembre de 2021 es van celebrar les Prime-
destaca el “City Hub and Network for Gender res jornades de l’Agenda 203019, que van comp-
Equity” (CHANGE)”, creats per Londres, Los tar amb valuoses aportacions dels tres grups de 
Angeles, Barcelona, F reetown, Ciutat de Mèxic treball del Consell Acadèmic Assessor, a l’entorn 
19 https://ajuntament.barcelona.cat/agenda2030/ca/barcelona-futur-sostenible-i-jornades-de-lagenda-2030
133
de la diversificació econòmica, el canvi climàtic de Barcelona, programades per als dies 26 i 27 
i la desigualtat social. També s’hi van presentar de setembre de 2022. El trofeu amb el qual es 
exemples de bones pràctiques referides als ob- distingiran les entitats i persones guanyadores 
jectius socials, econòmics i mediambientals de dels premis ha estat escollit a través d’un con-
l’Agenda, prefigurant així una de les grans apos- curs públic gestionat pel Foment de les Arts 
tes de l’any 2022, que són els Premis Agenda i el Disseny. L’equip guanyador estava format 
2030 de Barcelona per premiar les iniciatives més per l’associació de les empreses Emiliana De-
innovadores i amb un impacte mesurable en la sign i Cocu.
consecució dels ODS a Barcelona. 
L’any 2022 es treballarà per tal que els ODS arrelin 
Aquests premis es convocaran al mes d’abril, en l’imaginari de la ciutadania com l’horitzó ne-
amb 11 modalitats diferents dels àmbits d’em- cessari per construir una Barcelona amb un mo-
presa, entitats socials, món educatiu i mitjans del de desenvolupament, de cohesió social i de 
de comunicació, i la cerimònia de lliurament es qualitat de vida que sigui veritablement sostenible 
farà a les segones jornades de l’Agenda 2030 a mig i llarg termini.
134
Esforç pressupostari
Despesa corrent municipal destinada a l'ODS 17
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost)
180 6,8%
6,60%
160 6,6%
140 6,4%
6,20%
120 6,2%
100 6,0%
5,60%
80 157,1 5,8%
144,3
60 5,6%
40 130,6 5,4%
20 5,2%
0 5,0%
PA 2020 PE 2020 PA 2021
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat
Inversió prevista al PIM 2020-2023 a l'ODS 17
(import en milions d'euros i % sobre el total del pressupost) 
70 5,0%
60 3,90%
3,9% 3,8% 4,0%
50 2,80%
40 3,0%
30 60,2 2,0%
20
1,0%
10 20,7
15,8 14,8
8,9
0 0,0%
PE 2020 PA 2021 PA 2022 PA 2023 PIM 20-23
PA: Pressupost Aprovat. PE: Pressupost Executat. PIM: Pla d’Inversions Municipals
135
Bona pràctica destacada
Programa de Cooperació Directa i canvi tècnic en diferents àrees, però en relació al 
Concertada per a la Justícia Global 2020 van destacar:
La cooperació directa de l’Ajuntament de Bar- Î Intercanvis en matèria de lluita, prevenció 
celona es fonamenta en una aproximació ho- i atenció a les dones víctimes de les vio-
ritzontal de relació entre ciutats que cooperen lències masclistes a Sarajevo i a Munici-
en l’intercanvi d’experiències i en la mobilitza- pis de Líbia.
ció de coneixements i capacitats per a l’acció 
municipal. Aquest intercanvi està vinculat a un Î Projecte ASIMA TUNIS: “Planification 
procés d’aprenentatge recíproc, factor clau per Stratégique et gouvernance multiniveau 
generar una relació efectiva i duradora. L’ex- pour une ville métropolitaine résiliente”. 
pertesa que atresora l’Ajuntament en l’àmbit Programa executat per Medcités amb la 
de les seves competències és un actiu fona- participació de Barcelona.
mental per a l’exercici d’aquest model de co-
operació, el qual es complementa amb altres Î Processos de consolidació inclusiva de 
accions concertades amb ONG, universitats i barris informals i Dret a la Ciutat, gene-
organismes de la ciutat, mitjançant convenis ració d’espais i serveis públics, i gestió 
de col·laboració, així com amb altres projectes sostenible de residus a Maputo. 
que s’emmarquen en la convocatòria anual de 
subvencions de la DJGCI. Î Microxarxes d’intel·ligència urbana. 
Grups de treball de cooperació tècnica 
Al 2020, es van aprovar 57 projectes de coopera- entre ciutats, articulats a través del CI-
ció per convocatòria, dels quals 13 s’implementen DEU (Centro Iberoamericano de Desar-
en coordinació i acord amb les ciutats prioritàries rollo Estratégico Urbano) en matèries 
per la ciutat de Barcelona, prioritzades pel Pla Di- com transversalitat de gènere, ecologia 
rector: Amman, Saïda, Tetuan, Tunis, poblacions urbana i biblioteques, arxius i memòria; a 
de Cisjordània i Franja de Gaza (Mediterrània i Calí, Medellín, Bogotà, l’Havana.
Orient Mitjà); Maputo i Dakar (Àfrica Subsaharia-
na); l’Havana i les ciutats colombianes implicades Î Suport a projectes pilot de drenatge urbà 
en el procés de pau (Amèrica Llatina i Carib). En sostenible, urbanització i accessibilitat a 
totes elles es porten a terme processos d’inter- la Mediterrània, a Gaza, Betlem i Amman.
Font: Ajuntament de Barcelona https://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/sites/
default/files/memoria_2020_def.pdf
136
Estratègia i Programa d’Educació per debat en aquesta mirada doble, cap a l’objectiu 
a la Justícia Global a Barcelona formatiu i l’objectiu social. El Pla Director 2018-
2021 apunta l’educació per a la justícia global 
L’Estratègia d’Educació per a la Justícia Global com a eix fonamental d’una cooperació transfor-
2019-2021 (EpJG) té com a finalitat millorar la madora que englobi els àmbits de la incidència, 
qualitat i l’impacte transformador dels projectes la investigació i la comunicació. Des d’aquesta 
d’EpJG que es desenvolupen a Barcelona. L’Ep- mirada, es treballen diferents àmbits i temàti-
JG pretén convertir-se en una eina amb capaci- ques estratègiques:
tat transformadora en relació amb els grans te-
mes de l’agenda de desenvolupament sostenible: Î Programa d’Educació per a la Justícia 
drets humans, canvi climàtic, migracions, gènere Global i Aprenentatge Servei
i desenvolupament, consum i producció sosteni-
ble, entre d’altres. L’estratègia s’emmarca en el Pla Î Nous relats de planificació i avaluació es-
Director de Cooperació per a la Justícia Global tratègica
2018-2021, situat en un paradigma que concep la 
justícia global d’una manera holística i àmplia, que Î Arrelament de la Justícia Global als dis-
posa l’accent sobre els elements estructurals i les trictes de Barcelona
relacions de poder que generen les injustícies i les 
desigualtats. Î Convocatòria de subvencions
A Catalunya, i concretament a Barcelona,  des Î Acompanyament a les entitats dedicades 
del 2014 es treballa la idea d’EpJG, centrant el a la Justícia Global
Font: Ajuntament de Barcelona, https://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/
barcelona-educa-la-justicia-globa
137
Apunt final amb 
perspectiva 2022
138
Aquest segon informe de seguiment de l’Agenda a una ciutat. Algunes són bàsiques o troncals, 
2030 ha actualitzat les dades disponibles per infor- mentre que d’altres, per bé que desitjables, res-
mar els indicadors d’assoliment de les fites ODS de ponen a forces que escapen de molt la dinàmica 
Barcelona, mostrant l’evolució de cada indicador en local, o bé tenen una rellevància molt més petita. 
el darrer any i des de l’inici de la sèrie. Això permet Per aquest motiu considerem que l’avaluació de 
fer-se una idea bastant aproximada del sentit i de l’acompliment de l’Agenda 2030 requerirà diferen-
l’abast dels canvis que s’estan produint en la situ- ciar les fites ODS per graus de rellevància i priorit-
ació d’excepcionalitat i “nova normalitat” que vivim zació, en funció de factors com:
des de març de 2020. L’altre gran propòsit de l’infor-
me ha estat recollit de forma exhaustiva els esfor- El nivell de responsabilitat local respecte a la 
ços realitzats des de l’Ajuntament de Barcelona per fita, considerant tant el nivell competencial atribu-
avançar en un context de gran adversitat. ït per la legislació al govern municipal (competèn-
cia plena, competència compartida, competència 
La preparació del tercer informe VLR de Barcelo- residual...) com el tipus de fita (en les fites de pro-
na, el de 2022, recuperarà els gràfics de línia de cés, com posar en marxa un servei, la responsa-
base de l’edició de 2020, però el seu punt fort no bilitat sol ser directa i plena, mentre que les fites 
serà tant l’aportació de noves dades com l’anàlisi d’impacte solen dependre de diversos factors). 
de les mateixes, per generar nous elements que 
permetin avaluar, ni que sigui de forma temptati- L’esforç econòmic municipal per la fita, con-
va, l’acompliment dels ODS a la ciutat. cretat als pressupostos (nivell de despesa corrent 
i d’inversió).
Aquests treballs es centraran en quatre línies: 
La rellevància estratègica per a la ciutat, con-
1. Identificar un nucli d’indicadors de màxima siderada a partir de la seva presència (o absèn-
comparabilitat entre àmbits territorials, con- cia) en els documents que dibuixen la visió de 
siderant com a àmbits prioritaris de comparació futur per a la ciutat. Actualment un document 
l’AMB, Catalunya, Espanya i Unió Europea. clau per efectuar aquesta anàlisi és el “Barce-
lona Fem Plans de Futur”, que recull els projec-
L’abast i complexitat de l’Agenda 2030, combina- tes presentats al Fons Europeu de Recuperació 
des amb la diversitat -econòmica, social, institu- i Resiliència.  
cional, cultural- dels territoris on s’ha d’aplicar, ha 
fet molt difícil identificar i homologar una bateria En les fites ODS que, d’acord amb aquesta anàli-
d’indicadors útil per a totes les ciutats del món. Hi si, rebin la consideració d’altament prioritàries,  es 
ha hagut propostes molt potents, però cap d’elles procedirà a establir fites intermèdies, situades a 
ha aconseguit establir-se com a referent. l’entorn de 2025. Aquesta avaluació avançada aju-
darà a reforçar l’atenció i el compromís de l’Ajun-
Afortunadament, al llarg de 2021 tant com l’Institut tament, i del sistema d’actors de la ciutat, amb els 
d’Estadística de Catalunya20 com l’instituto Nacional punts veritablement crítics de l’Agenda 2030.
de Estadística21 han creat sengles bateries d’indica-
dors de l’Agenda 2030, amb els corresponents dis- 3. Revisar les fites ODS i completar el sistema 
positius de visualització online. Assegurar la compa- d’indicadors
rabilitat implica centrar-se en un nombre molt més 
reduït d’indicadors, que en conjunt generen una L’horitzó desitjable dibuixat per l’Agenda 2030 de 
imatge encara més simplificada de la realitat. Tan- Barcelona no és immune als canvis d’un entorn 
mateix, és necessari disposar d’aquesta informació extraordinàriament dinàmic. El 2022 ha de ser un 
per poder observar l’evolució de Barcelona en rela- any de revisió i adaptació, considerant aquests 
ció amb el seu context. elements:
2. Establir un marc de priorització de les fites i Î La situació de la ciutat després de 
incorporar fites intermèdies dos anys de pandèmia. Per obtenir una 
visió acurada de què està passant seran 
La mera observació de les fites ODS permet molt importants els resultats d’enques-
constatar que no totes són igual d’importants per tes com l’enquesta quadriennal de Salut 
20  Vegeu https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ods
21  Vegeu https://www.ine.es/dyngs/ODS/es/index.htm
139
i la segona enquesta sociodemogràfi- 4. Transitar de l’Agenda Municipal a l’Agenda 
ca de Barcelona. I també les reflexions de Barcelona
aportades pel Consell Acadèmic Asses-
sor de l’Agenda 2030 de Barcelona (ve- La localització de l’Agenda 2030 a Barcelona par-
geu VLR 2020). teix de la premissa que l’èxit només serà possi-
ble si els ODS són assumits com a objectius de 
Î Els plans estratègics aprovats en- ciutat; és a dir, no només municipals i ni tan sols 
tre els anys 2020 i 2021 en diversos estrictament del sector públic. Aquest principi 
sectors de l’organització municipal, als és tan fàcil de formular com difícil de portar a la 
quals ens hem referit a la introducció de pràctica d’una forma operativa.
l’informe.
Des del Comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajunta-
Î Les conclusions de processos de re- ment de Barcelona s’ha treballat des del primer mo-
flexió estratègica cabdals, previstos ment per incentivar, articular i reflectir la participació 
al 2022, com la revisió del Compromís de tots els agents de la ciutat -els diversos nivells 
Ciutadà amb la Sostenibilitat (que amb d’administració, el teixit empresarial i les entitats 
el suport de la xarxa C40 incorporarà sense ànim de lucre- en la consecució dels ODS. En 
la visió de l’anomenada “economia del termes d’avaluació, es tracta d’identificar els recur-
dònut”22), i el Pla Estratègic Metropolità sos disponibles i els efectivament destinats a cada 
203023. fita (el que fa a la participació, vegeu ODS 17).
En aquest punt, a més de la complexitat intrín- La suma d’aquestes quatre operacions -compa-
seca de la tasca, també caldrà tenir en compte ració, priorització, actualització i socialització- 
el factor temps, ja que el VLR 2022 només podrà han de fer de l’Agenda 2030 de Barcelona un ins-
incorporar informació que ja estigui disponible en trument imprescindible per conèixer la situació de 
acabar el primer semestre de l’any. la ciutat i la seva projecció de futur.
22 Vegeu https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2021/07/Presentacio-Economia-Donut.pdf
23 Vegeu https://pemb.cat/ca/pla-estrategic-2030/
140