Gerència Adjunta Medi Ambient Serveis Urbans DOCUMENT DE TREBALL, QUE ES LLIURA A PETICIÓ DE LA GERÈNCIA ADJUNTA DE MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS DE LʼAJUNTAMENT DE BARCELONA, RELATIU A LA COMPETÈNCIA PER ERRADICAR LʼAMIANT EN TOTS ELS CASOS I ALS INSTRUMENTS NORMATIUS NECESSARIS PER ACTUAR. Barcelona, a 30 de desembre de 2020, actualitzat a 2 de maig de 2022. SINERGIA, Energia, Dret i Medi Ambient Sinergia, Energia, Dret, Medi Ambient, SLP. Roger de Llúria, 108, 1-2, 08037. CIF B67007237. Registre, Tom 46078, Foli 1, Full 508745, Insc. 1ª ÍNDEX: 1. CONCEPTES PREVIS ............................................................................................................................................................................. 3 2. OBJECTE DE LʼESTUDI ......................................................................................................................................................................... 6 3. LʼAMIANT, DES DEL PUNT DE VISTA NORMATIU ..................................................................................................................... 8 3.1.- Substància o matèria tòxica o perillosa .................................................................................................................................... 8 3.2.- Àmbit laboral ..................................................................................................................................................................................... 8 3.3.- Prohibició de la utilització, producció i comercialització de fibres dʼamiant i productes que les continguin. ........................................................................................................................................................................................................................ 10 3.4.- Protecció del medi ambient i de la salut ............................................................................................................................... 12 3.5.- Residus i construcció ..................................................................................................................................................................... 12 3.6.- Erradicació de lʼamiant ................................................................................................................................................................. 16 4. ESTUDI DE LA NORMATIVA A QUÈ ESTÀ SUBJECTA LʼAJUNTAMENT DE BARCELONA, EN ATENCIÓ DE LES COMPETÈNCIES QUE LI SÓN PRÒPIES, AMB ESPECIAL MENCIÓ DE LES CONSTRUCCIONS FORA DʼORDENACIÓ. ............................................................................................................................................................................................................................. 17 4.1 Competències de lʼAjuntament de Barcelona. ........................................................................................................................ 18 4.1.1. Tipologia de competències ................................................................................................................................................... 18 a) Competències pròpies ............................................................................................................................................................ 18 b) Competències delegades ....................................................................................................................................................... 19 c) Competències impròpies ....................................................................................................................................................... 19 d) Serveis municipals mínims .................................................................................................................................................... 20 4.1.2. Estatut Autonomia .................................................................................................................................................................. 20 4.1.3. Carta Municipal de Barcelona .............................................................................................................................................. 21 4.2 Fora dʼordenació i disconformes ................................................................................................................................................ 22 5. SOBRE LES SANCIONS DELS DISTRICTES ...................................................................................................................................... 22 a) Tipus infractor ........................................................................................................................................................................... 23 b) Fonamentació jurídica ............................................................................................................................................................ 23 c) Qui ostenta la potestat sancionadora dins lʼAjuntament?......................................................................................... 24 d) Qui i com comprova que es dóna aquest tipus infractor? ........................................................................................ 27 6. PROPOSTA DʼACCIONS ....................................................................................................................................................................... 27 Fora dʼordenació ..................................................................................................................................................................................... 29 2 1. CONCEPTES PREVIS Tot seguit relacionem una sèrie de conceptes tècnics i jurídics, amb les seves definicions, essencials per entendre lʼargumentari dʼaquest document i lʼabast de la problemàtica de lʼamiant. Amiant “El terme amiant (asbest en anglès) representa un grup de silicats fibrosos de composició química variable que, per trencament o manipulació, poden alliberar les fibres que contenen. A causa de la propietat asbestiforme de l'amiant, quan aquestes fibres es manipulen poden dividir-se longitudi- nalment donant lloc a fibres fins a 800 vegades més fines que les que hi havia en origen, fet que augmenta la seva perillositat. En funció de l'ús industrial, hi ha sis varietats regulades que s'enquadren en dos grups mineralògics: les serpentines (fibres corbades) i els amfíbols (fibres rectes). Dins del primer grup, la varietat més comuna és el crisotil (conegut també com a amiant “blanc”, a causa del seu color abans de barrejar- se amb diferents matrius durant la fabricació de nombrosos i variats materials i productes, i repre- senta aproximadament el 95 % de la producció i ús mundial). El grup dels amfíbols inclou la resta de varietats regulades: la crocidolita (amiant blau), l'amosita (amiant marró) i les varietats antofilita, tre- molita i actinolita amiant (porten l'apel·latiu amiant per distingir-les de les varietats anàlogues no fibroses). L'amosita i la crocidolita han estat les més utilitzades, i la resta, en algunes ocasions es poden trobar com a contaminació o traces dels altres amfíbols.”1 (traducció pròpia) En els textos legals, amb el terme amiant es designa els silicats fibrosos que es detallen a continuació, segons identificació admesa internacionalment del Registre de Substàncies Químiques del Chemical Abstracts Service2: - Actinolita (n. 77536-66-4, del CAS). - Amosita o amiant marró (número 12172-73-5, del CAS) - Antofilita (número 77536-67-5, del CAS). - Crisotil o amiant blanc (número 12001-29-5, del CAS). - Crocidolita o amiant blau (número 12001-28-4, del CAS). - Tremolita (número 77536-68-6, del CAS) 1 https://www.insst.es/-/legislacion-aplicable 2 Orden del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, de 31 de octubre de 1984. 3 La crocidolita està considera com un tipus dʼamiant particularment perillós.3 Amiant en brut El producte que resulta dʼuna primera trituració de la roca.4 Coberta Part exterior d'un edifici, que el cobreix i el protegeix de les inclemències del temps5. Concentració mitjana permissible (CPP) La concentració màxima permesa a l'ambient de treball, expressada en fibres d'amiant per centímetre cúbic, referida a la mitjana ponderada per a vuit hores de jornada laboral i quaranta setmanals.6 Volum disconforme Edifici o part d'un edifici que té una volumetria que no s'adiu a l'ordenació urbanística vigent d'un solar o parcel·la. Dosi acumulada (DA) La suma aritmètica, expressada en fibres dia per centímetre cúbic, de les concentracions mitjana de cada jornada de treball, expressades en fibres per centímetre cúbic, relativa a un nombre determinat de jornades.7 Fibres d'amiant o asbestos 3 Directiva 83/477/CEE, del Consejo, de 19 de septiembre de 1983, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al amianto durante el trabajo. 4 Art. 2.2. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. 5 https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html 6 Art. 2.2. Orden del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, de 31 de octubre de 1984. 7 ART. 2.3 Orden del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, de 31 de octubre de 1984. 4 Aquelles partícules d'aquesta matèria en qualsevol de les seves varietats, la longitud de les quals sigui superior a 5 micròmetres, el diàmetre inferior a 3 micròmetres i la relació longitud-diàmetre superior a 3.8 Fora dʼordenació Segons diversa normativa9, es qualifiquen com a fora dʼordenació els edificis i instal·lacions erigits amb anterioritat a l'aprovació del Pla General o Parcial en virtut del qual van resultar disconformes. MCA Materials que contenen amiant, tenen habitualment un cicle de vida d'entre 30 i 50 anys. 10 Residus Qualsevol substància o objecte del qual se'n desprengui el posseïdor o tingui l'obligació de desprendre's en virtut de les disposicions en vigor. 11 Residu “tòxic i perillós” (a Catalunya anomenats “residus especials”) Tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament específic i un control periòdic i que estan inclosos dins lʼàmbit dʼaplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. Substàncies i preparats perillosos Segons el RD 1406/1989, de 10 de novembre, són aquells que tinguin aquesta consideració per aplicació de les definicions contingudes al Reial decret 2216/1985, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova 8 Real Decreto 396/2006, de 31 de marzo, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto. 9 Art. 48 Llei de 12 de maig de 1956, de règim del sòl i ordenació urbana Art. 60.1 Reial Decret 1346/1976, de 9 dʼabril, pel qual sʼaprova el text refós de la Llei sobre Règim del sòl i Ordenació Art. 137.1, Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel qual sʼaprova el text refós de la Llei sobre el Règim del sòl i Ordenació Urbana. 10Resolución del Parlamento Europeo, de 14 de marzo de 2013, sobre los riesgos para la salud en el lugar de trabajo relacionados con el amianto y perspectivas de eliminación de todo el amianto existente (2012/2065(INI)). 11 Art. 2.5. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. 5 el Reglament sobre declaració de substàncies noves i Classificació. Envasat i etiquetatge de substàncies perilloses, modificat pel Reial decret 725/1988, de 3 de juny.12 Utilització de lʼamiant Les activitats que impliquin el maneig d'una quantitat superior a 100 quilograms d'amiant en brut per any, referides, conjuntament o separadament a: a) La producció d'amiant brut a partir del mineral d'amiant, llevat de qualsevol procés relacionat directament amb l'explotació minera. b) L'elaboració i l'acabament industrial dels següents productes que continguin amiant en brut: Ami- ant-ciment o productes que continguin amiant-ciment, productes de fricció d'amiant, filtres d'ami- ant, tèxtils d'amiant, paper i cartró d'amiant, juntes de amiant, material d'envàs i de reforç d'amiant, recobriments de terra d'amiant, pastes a base d'amiant. 13 2. OBJECTE DE LʼESTUDI Lʼamiant (en pols o fibra), és una substància considerada tòxica o perillosa i, en conseqüència, ha estat prohibida la seva utilització, producció i comercialització (tant de fibres com dels productes que els continguin). Però, atesa la seva utilització prèvia, es troba actualment en molts àmbits, fet que suposa un risc per al medi ambient i la salut de la ciutadania i, especialment, per a un gran nombre de treballadors que sʼhi troben exposats en diverses situacions laborals. El risc en lʼàmbit de la construcció i la renovació és especialment significatiu. Aquesta substància fou àmpliament utilitzada en aquest sector entre mitjans dels anys 60 i finals dels anys 80. En conseqüència, sʼestà arribant al final de la seva vida útil14, fet que es mesura en atenció al temps en ús (període dʼentre 30 i 50 anys15), per la pèrdua de les seves característiques funcionals i, en tot cas, abans de suposar un risc per a la salut de les persones. Dʼaquest fet es deriva un increment del risc per la salut dels treballadors i persones exposades així com pel medi ambient. En concret i, només a Catalunya, sʼestima que existeix el següent parc dʼedificacions i estructures en risc alt o mitjà, en atenció a la presència dʼamiant aplicat a la construcció16: 12 Art. 3 Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos, que estableció la prohibición de utilizar, producir y comercializar fibras de amianto y productos que las contengan. 13 Art. 2.3 del Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. 14 ACORD GOV/149/2019, de 22 d'octubre, pel qual es crea la Comissió per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya i per a l'impuls d'un Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya 15 Resolución del Parlamento Europeo, de 14 de marzo de 2013, sobre los riesgos para la salud en el lugar de trabajo relacionados con el amianto y perspectivas de eliminación de todo el amianto existente (2012/2065(INI)). 16 INSTITUT D'ESTUDIS DE LA SEGURETAT – “Prospección sobre la presencia de amianto o de materiales que lo contengan en edificios. Identificación práctica de amianto en edificios y metodologías de análisis”. Fundación para la Prevención de Riesgos 6 Ø Edificis de risc alt: 6.000 edificis i 14.000 aparcaments - amiant projectat 19.000 edificis - amiant en calorifugacions 100.000 m2 d'oficines - sostres falsos Any construcció: 1965-1985 Ús: oficines, aparcaments, espectacles i equipaments Ø Edificis de risc mitjà: 1 milió dʼedificis afectats (plaques de coberta, tubs de baixants, dipòsits d'aigua, jardineres, etc.) S'estimen 4,26 milions de tones de fibrociment Davant aquesta situació, lʼAjuntament de Barcelona veu necessari realitzar un estudi de les possibles accions que pot emprendre, en el marc de les seves competències, a fi i efecte de facilitar lʼerradicació de lʼamiant en les cobertes del edificis de Barcelona, incloses aquelles situades en edificacions fora dʼordenació i, així, protegir la salut de la ciutadania i el medi ambient. Amb aquest objectiu a continuació es procedeix a : A.- Presentar la normativa vigent en relació amb aquesta substància, a nivell comunitari, estatal i de la Comunitat Autònoma de Catalunya. B.- Realitzar un estudi de la normativa a què està subjecta lʼAjuntament de Barcelona, en el marc de les seves competències, amb especial esment als supòsits dʼedificacions fora dʼordenació. C.- Realitzar una proposta de les possibles accions que lʼens municipal pot iniciar, per promoure lʼerradicació de lʼamiant al terme municipal de Barcelona, amb especial esment als supòsits en què lʼamiant es trobi en edificacions fora dʼordenació. Laborales. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo en colaboración con el Col·legi dʼAparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona; gener de 2003. 7 3. LʼAMIANT, DES DEL PUNT DE VISTA NORMATIU 3.1. Substància o matèria tòxica o perillosa Lʼamiant (en fibres i pols) es va incloure en la llista de substàncies o matèries tòxiques o perilloses, per la Directiva 78/319/CEE del Consell de 20 de març de 1978 relativa als residus tòxics i perillosos. Aquesta norma va ser adaptada al dret intern espanyol per la llei 20/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos i pel RD 833/1988,de 20 de juliol, pel qual sʼaprova el Reglament de la Llei 20/1986, Bàsica de residus tòxics. 3.2. Àmbit laboral Lʼamiant és considerat com un agent nociu que suposa un risc per la salut i seguretat dels treballadors, atesa la seva presència en diverses situacions laborals. Amb la intenció de protegir els treballadors, la Comunitat Europea ha dictat diverses directives durant el temps, que estableixen mesures aplicables a les activitats en què els treballadors estiguin o puguin estar exposats a pols procedent de lʼamiant o materials que el continguin. Aquestes directives han estat adaptades a lʼordenament jurídic espanyol per diferents normes i, finalment, pel Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual sʼestableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als Treballs amb risc dʼexposició a lʼamiant. Entre les mesures fixades en aquest àmbit, es troben les següents: Ø Determinació de límits valors i mètode per a realitzar mesuraments, així com sistemes de control i notificació. Ø Necessitat dʼun pla de treball, abans dʼiniciar treballs de demolició o retirada en edificis i estructures que amiant o altres materials que el continguin17. Ø Obligació dʼinscripció en el Registre dʼempreses amb risc dʼamiant. Ø Requisits per a la presa de mostres i anàlisi. Ø Disposicions específiques per determinades activitats, entre les que es troben les obres de demolició, de retirada dʼamiant, de reparació i manteniment.18 Amb posterioritat al RD 396/2006, de 31 de març, es va aprovar la Directiva 2009/148/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, sobre la protecció dels treballadors contra riscos relacionats 17 Art. 12 Directiva 83/477/CEE, del Consell, de 19 de setembre de 1983, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb lʼexposició a lʼamiant durant el treball. 18 Art. 10 RD 396/2006, de 31 de març. 8 amb lʼexposició a lʼamiant durant el treball i la Resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2013, sobre els riscos per la salut en el lloc de feina relacionats amb lʼamiant i perspectives dʼeliminació de tot lʼamiant existent (2012/2065(INI)). Aquesta última resolució: 1.- Demana a la UE que desenvolupi, apliqui i recolzi un model de detecció i registre dʼamiant i, així mateix, que demani als propietaris dʼedificis públics o comercials que: “a. realicen controles en los edificios para comprobar la presencia de materiales que contengan amianto; (…) c. aseguren que dicha información se ponga a disposición de los trabajadores a los que puedan afectar esos materiales. “ 2.- Insta a la UE a que elabore modelos para supervisar la presencia de amianto en edificios públicos y privados incluidos edificios residenciales y no residenciales, terrenos, infraestructuras, logística y tuberías; 5.- Insta a la Comisión a que integre la cuestión del amianto en otras políticas, por ejemplo, las políticas de la UE sobre eficiencia energética y en materia de residuos; 6.- Propone la combinación de una estrategia para la renovación de edificios para mejorar su eficiencia energética con la eliminación gradual de todo el amianto; 7.- Insta a la Comisión a que recomiende a los Estados miembros que creen registros públicos sobre el amianto que pudieran servir para proporcionar información pertinente sobre los riesgos del amianto para los trabajadores y las empresas antes de emprender obras de renovación, y a que complementen las disposiciones existentes en materia de protección de la salud y de la seguridad que exige el Derecho de la UE. Normativa vigent dʼinterès al respecte: Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual sʼestableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als Treballs amb risc dʼexposició a lʼamiant. Directiva 2009/148/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, sobre la protecció dels treballadors contra riscos relacionats amb lʼexposició a lʼamiant durant el treball. Resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2012, sobre els riscos per la salut en el lloc de feina relacionats amb lʼamiant i perspectives dʼeliminació de tot lʼamiant existent (2012/2065(INI)). 9 3.3. Prohibició de la utilització, producció i comercialització de fibres dʼamiant i productes que les continguin. La Directiva del Consell 76/769/CEE, de 27 de juliol, relativa a lʼaproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres que limiten la comercialització i lʼús de determinades substàncies i preparats perillosos, si bé és la Directiva 83/478/CEE la primera que esmenta lʼamiant, entre aquestes substàncies. Lʼestat espanyol transposa aquestes directives mitjançant el Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel qual sʼimposen limitacions a la comercialització i a lʼús de determinades substàncies i preparats perillosos que, entre dʼaltres aspectes, estableix: Ø La prohibició dʼutilitzar, produir i comercialitzar fibres dʼamiant i productes que les continguin. Ø La prohibició de la crocidolita, encara que no la seva utilització si havien estat comercialitzats o estiguessin en ús, abans de lʼ1 de gener de 1086. Ø Prohibició del crisotil, amosita, antofilita, actinolita y tremolita en determinats casos i, en els casos en què les fibres dʼamiant siguin permeses, necessitat dʼetiquetatge.19 Posteriorment, la Directiva 1999/77/CE de la Comissió, de 26 de juliol de 1999, per la qual sʼadapta al progrés tècnic per sisena vegada lʼannex I de la Directiva 76/769/CEE del Consell, determina que els Estats membres no poden autoritzar la introducció de noves aplicacions dʼamiant crisotil als seus territoris fins lʼ1 de gener de 2005. En la mateixa línia lʼOrdre del Ministeri de la Presidència, de 7 de desembre de 2001, pel qual es modifica lʼannex I del Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre, estableix, entre dʼaltres: Ø Prohibició de la comercialització de crocidolita, amosita, antofilita, actinolita i tremolita i dels productes que les continguin intencionadament. Ø Prohibició de la comercialització i utilització del crisotil i dels productes que continguin aquesta fibra afegida intencionadament. No obstant això, es podrà utilitzar en els diafragmes destinats a instal·lacions d'electròlisi ja existents, fins que arribin a la fi de la seva vida útil o fins que es disposi de substitutius adequats sense amiant. Ø L'ús de productes que continguin les fibres d'amiant que ja estaven instal·lades o en servei abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta Ordre continuarà permès fins a la seva eliminació o la fi de la seva vida útil. Aquesta ordre prohibeix definitivament (a excepció de crisotil en diafragmes destinats a instal·lacions d'electròlisi) la utilització, producció i comercialització d'amiant, entrant en vigor aquesta Ordre el 14/06/2002, amb un període de permissivitat de comercialització dels estocs de fabricació de 6 mesos (fins a 14/12/2002).20 Posteriorment, la prohibició de comercialitzar i utilitzar aquest tipus de fibres, es va recollir a lʼannex XVII del Reglament europeu REACH 1907/2006, de 18 de desembre de 2006 (registre, avaluació, 19 https://www.insst.es/documents/94886/327446/ntp 707.pdf/5b70f6c0-0dfd-4350-adfb-bf5a28ef2c5d 20 https://www.insst.es/documents/94886/327446/ntp 707.pdf/5b70f6c0-0dfd-4350-adfb-bf5a28ef2c5d 10 autorització i restricció de substàncies i mescles químiques) i el règim sancionador es va establir, a nivell estatal, mitjançant la Llei 8/2010, de 31 de març. En conclusió, la normativa només permet lʼús dʼarticles amb fibres dʼaquest material que estiguin instal·lats o en servei abans de lʼ1 de gener de 2005, fins que sʼeliminin els materials o al final de la seva vida útil. Al respecte, és rellevant la següent normativa: Directiva del Consell 76/769/CEE, de 27 de juliol, relativa a lʼaproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres que limiten la comercialització i lʼús de determinades substàncies i preparats perillosos Ø Modificada i ampliada per: * Directiva del Consell 79/863/CEE de 24 de juliol. * Directiva 82/806/CEE de 22 de novembre. * Directiva 83/264/CEE de 16 de maig. * Directiva 83/478/CEE de 19 de setembre. * Directiva, 85/467/CEE de 1 de octubre. * Directiva 85/610/CEE de 20 de desembre Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel qual sʼimposen limitacions a la comercialització i a lʼús de determinades substàncies i preparats perillosos. Directiva 1999/77/CE de la Comissió, de 26 de juliol de 1999, per la qual sʼadapta al progrés tècnic per sisena vegada lʼannex I de la Directiva 76/769/CEE del Consell Ordre del Ministeri de la Presidència, de 7 de desembre de 2001, pel qual es modifica lʼannex I del Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre REACH 1907/2006, de 18 de desembre de 2006 Ley 8/2010, de 31 de marzo, por la que se establece el régimen sancionador previsto en los Reglamentos (CE) relativos al registro, a la evaluación, a la autorización y a la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH) y sobre la clasificación, el etiquetado y el envasado de sustancias y mezclas (CLP), que lo modifica. 11 3.4.- Protecció del medi ambient i de la salut La Directiva 87/217/CEE, de 19 de març de 1987 i, a nivell estatal, el Reial Decret 108/1991, dʼ1 de febrer, regulen la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per lʼamiant, i estableixen mètodes per determinar el límits dʼemissió acceptables, en interès de la protecció del medi ambient i de la salut humana. 3.5.- Residus i construcció La normativa en relació amb els residus i la construcció és diversa. No obstant això, cal destacar les següents normes a lʼhora de tractar lʼexistència dʼamiant en aquests àmbits: Ø Resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2013, sobre els riscos per la salut en el lloc de feina relacionats amb lʼamiant i perspectives dʼeliminació de tot lʼamiant existent (2012/2065(INI)). o Insta a integrar la qüestió de lʼamiant en altres polítiques com, per exemple, en les polítiques de la UE en matèria de residus. o Proposa la combinació dʼuna estratègia per a la renovació dʼedificis i millorar lʼeficiència energètica, amb lʼeliminació gradual de tot lʼamiant. o Sol·licita a la Comissió que recomani als Estats membres sobre la creació de registres públics sobre lʼamiant, amb lʼobjectiu dʼoferir informació abans de la realització dʼobres de renovació. Ø Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici: o Segons lʼEstatut dʼautonomia, la Generalitat té competència exclusiva en matèria dʼhabitatge. o Segons el Text refós de la Llei dʼurbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 dʼagost, i el seu desplegament reglamentari § deure de les persones propietàries de la conservació i la rehabilitació de les edificacions § competència dels ajuntaments per dictar ordres dʼexecució per fer complir el deure legal de conservació i rehabilitació. o Objecte (art. 1): fomentar la conservació, el manteniment i la rehabilitació i lʼadequació funcional dels edificis dʼhabitatges mitjançant la regulació de la inspecció tècnica, lʼaprovació del Programa dʼinspeccions obligatòries i lʼestabliment del contingut del 12 llibre de lʼedifici, per als edificis dʼhabitatges dʼobra nova o resultants dʼuna gran rehabilitació i per als edificis dʼhabitatges existents. o Article 9 - Qualificació de les deficiències § 2. En els casos en què el personal tècnic que fa la inspecció detecti lʼexistència de deficiències qualificades com a greus o molt greus, cal que comuniqui de manera immediata tant a la propietat com a lʼajuntament del municipi on es trobi lʼedifici la situació de risc imminent, i en el seu cas, la proposta de mesures de seguretat cautelars i urgents a adoptar amb caràcter previ a lʼexecució de les obres, i el termini orientatiu per esmenar les deficiències. En el supòsit dʼadop- ció de mesures urgents per risc imminent, la comunicació per part del personal tècnic a lʼAdministració no necessitarà el consentiment de la propietat. § 3. Les deficiències greus i molt greus tenen la consideració de situacions de risc imminent per a la salut i la seguretat de les persones i les coses, i queden sot- meses també al que disposa la legislació urbanística. § En aquests casos, lʼinforme de la inspecció tècnica ha dʼindicar si les mesures cautelars relatives a la seguretat de lʼedifici han estat executades. o article 13 - Competència per atorgar el certificat dʼaptitud Són competents per atorgar el certificat dʼaptitud: 1. LʼAgència de lʼHabitatge de Catalunya, mitjançant els seus serveis dʼhabitatge en les diferents demarcacions del territori. 2. Les administracions locals en els supòsits que hagin aprovat programes o ordenances locals de conformitat amb lʼarticle 28.2 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a lʼhabitatge. o Article 16 - Col·laboració i coordinació entre administracions 1. La Generalitat i les administracions locals han dʼestablir mecanismes de col·laboració per a la implementació de les inspeccions tècniques dels edificis dʼhabitatges, del llibre de lʼedifici i de qualsevol altre instrument facilitador de la conservació, el manteniment i la rehabilitació del parc dʼedificis dʼhabitatges. 2. A aquests efectes, correspon a lʼAdministració de la Generalitat lʼimpuls i el foment de les inspeccions tècniques, la implementació dʼun sistema dʼinformació per al man- teniment del fitxer comú dʼinspeccions tècniques dʼedificis dʼhabitatges de lʼAgència dʼHabitatge de Catalunya, la recepció de les inspeccions realitzades i lʼatorgament dels certificats dʼaptitud, sens perjudici del que indica lʼarticle 13, així com el control del parc inspeccionat i la renovació de les inspeccions. 13 Les administracions locals podran disposar, mitjançant la consulta al fitxer comú dʼins- peccions tècniques dʼedificis dʼhabitatges, de la informació sobre les inspeccions tèc- niques dʼedificis presentades en el seu corresponent àmbit territorial, per poder fer el seguiment de lʼestat de conservació del parc dʼedificis dʼhabitatges del seu àmbit. En el supòsit que preveu lʼapartat 2 de lʼarticle 13, les administracions locals han de mantenir comunicació per via telemàtica amb lʼAgència de lʼHabitatge de Catalunya perquè aquesta pugui disposar dʼinformació actualitzada sobre lʼestat de tramitació dels informes de la inspecció tècnica dʼedificis dʼhabitatges i dels certificats dʼaptitud, a fi de mantenir el seguiment de la qualitat del parc dʼedificis de Catalunya. 3. LʼAgència de lʼHabitatge de Catalunya i les administracions locals han dʼestablir plans de control i inspeccions aleatòries per garantir la veracitat i la qualitat dels informes dʼinspecció tècnica presentats, i el compliment de les obligacions dels propietaris en- vers el deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis dʼhabitatges i el llibre de lʼedifici. 4. En el cas que les administracions locals assumeixin lʼatorgament del certificat dʼapti- tud, segons el que preveu lʼarticle 13.2, sʼentén que exerceixen les funcions de control relatives a les inspeccions i sancions. Ø Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre "erradicar lʼamiant en EU" (2015/C 251/03) o Anima als estats a realitzar registre dʼedificis amb ambient i proposa que es comenci a nivell local, per edificis i infraestructures públics. o Estableix com a objectiu lʼerradicació de tot lʼamiant, lʼany 2032. Ø Resolució TES/1200/2019, de 30 d'abril (Agència de Residus de Catalunya – Departament de Territori), per la qual s'aproven les bases reguladores que han de regir la convocatòria oberta d'ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya: o promou i fomenta la retirada de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant. Ø ACORD GOV/149/2019, de 22 d'octubre, pel qual es crea la Comissió per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya i per a l'impuls d'un Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. o Funcions de la Comissió: a) Avaluar la situació actual de l'amiant a Catalunya. 14 b) Identificar els principals agents implicats, tant públics com privats, i les seves competències envers l'amiant. c) Establir els mecanismes de cooperació i coordinació entre aquests agents. d) Impulsar i fer el seguiment i control de les actuacions a realitzar per la Comissió tècnica DESAMIANT-CAT. e) Impulsar i proposar al Govern per a la seva aprovació el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. De capital importància, en aquest camp, resulta ser la disposició addicional 14a de la Llei estatal 7/2022, de 8 dʼabril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Disposición adicional decimocuarta. Instalaciones y emplazamientos con amianto. En el plazo de un año desde la entrada en vigor de la Ley, los ayuntamientos elaborarán un censo de instalaciones y emplazamientos con amianto incluyendo un calendario que planifique su retirada. Tanto el censo como el calendario, que tendrán carácter público, serán remitidos a las autoridades sanitarias, medioambientales y laborales competentes de las comunidades au- tónomas, las cuales deberán inspeccionar para verificar, respectivamente, que se han retirado y enviado a gestor autorizado. Esa retirada priorizará las instalaciones y emplazamientos aten- diendo a su grado de peligrosidad y exposición a la población más vulnerable. En todo caso las instalaciones o emplazamientos de carácter público con mayor riesgo deberán estar gesti- onadas antes de 2028. Al respecte, és rellevant la següent normativa: Reial decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició. Text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol. Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC). Real Decreto 210/2018, de 6 de abril, por el que se aprueba el Programa de Prevención y Gestión de Residuos y Recursos de Cataluña (PRECAT20) Resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2013, sobre els riscos per la salut en el lloc de feina relacionats amb lʼamiant i perspectives dʼeliminació de tot lʼamiant existent (2012/2065(INI)). Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre "erradicar lʼamiant en EU" (2015/C 251/03) 15 Resolució TES/1200/2019, de 30 d'abril (Agència de Residus de Catalunya – Dpt Territori), per la qual s'aproven les bases reguladores que han de regir la convocatòria oberta d'ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya. Acord GOV/149/2019, de 22 d'octubre, pel qual es crea la Comissió per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya i per a l'impuls d'un Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya. 3.6. Erradicació de lʼamiant Actualment, està en tràmit lʼAvantprojecte de la Llei catalana dʼerradicació de lʼamiant que, si ve dóna llum a alguns aspectes dʼinterès per a lʼens municipal, segons es detallarà a continuació, encara no té prevista data dʼaprovació: Ø Objectiu: erradicar lʼamiant de Catalunya (salut pública, medi ambient, residus, seguretat dels treballadors). Ø Preveu un pla nacional dʼerradicació dels MCA per implementar les mesures previstes en aquesta llei. Ø Les mesures previstes amb la finalitat dʼerradicar lʼamiant a Catalunya són procedimentals, pressupostàries, organitzatives, de planificació, financeres, de foment, i de qualsevol altre tipus que pugui esdevenir útil: o Campanyes dʼinformació o Obligacions de la Generalitat § Establir requeriments, procediments... § Establir cens dʼedificis, construccions... amb MCA. § Determinar els criteris per prioritzar les intervencions. § Establir i reglamentar una modalitat dʼinspecció tècnica específica sobre detecció, identificació, ubicació i valoració de MCA § Inspecció posterior a la retirada de lʼamiant (estableix que ho ha de fer lʼadministració, sense especificar)21. o Obligacions de les comarques /ajuntament amb un mínim de població (art.8): § Pendent determinar si els ens locals tindran lʼobligació de localitzar i diagnosticar lʼestat 21 Pendent confirmar, perquè hi ha una nota que diu que potser la responsabilitat pertoca a qui retira lʼamiant. 16 § Nodrir el cens dʼubicació amb MCA § Mesures de foment22 § Certificats Zero (en relació a les obres – nota: això és competència dels ajuntaments)23 o Entitats col·laboradores o Ciutadania § Obligació dʼinformar sobre ubicacions (es pregunten si també obligació de denunciar) § Article 13.f 24 Ø Preveu la cooperació interadministrativa25; sobretot la Generalitat amb els entitats locals. Ø Aplicable al sector públic i privat. Al nostre entendre, els aspectes destacats en negreta dʼaquest apartat són aspectes que permeten, i on caldria, ajustar la redacció de lʼavantprojecte en la línia de garantir i viabilitzar els interessos de lʼAjuntament de Barcelona, i habilitar-lo per dissenyar i aplicar mesures adients. En conseqüència, convé incidir en aquesta línia. 4. ESTUDI DE LA NORMATIVA A QUÈ ESTÀ SUBJECTA LʼAJUNTAMENT DE BARCELONA, EN ATENCIÓ DE LES COMPETÈNCIES QUE LI SÓN PRÒPIES, AMB ESPECIAL MENCIÓ DE LES CONSTRUCCIONS FORA DʼORDENACIÓ. Segons sʼextreu dels apartats previs, actualment no hi ha cap normativa a nivell estatal, autonòmic ni local que estableixi les activitats de vigilància i control de lʼamiant ni l'obligatorietat de cens municipal de cobertes d'amiant. En conseqüència, tampoc existeix cap protocol establert per aquests casos i la retirada de lʼamiant esdevé voluntària. En aquesta línia, la Resolució de la Síndica de Greuges de Barcelona, de 19 de febrer de 2018, a lʼexpedient núm. 17Q000596-ES, estableix: Dins dels organismes municipals, i atès que no existeix cap normativa específica al respecte, són els districtes qui gestionen lʼactuació en lʼespai públic, en els edificis municipals i disposen de competències sobre la salubritat dels habitatges. De conformitat amb la transferència 14 (acord de Govern de 17 de desembre de 1986) es va decidir traslladar als districtes, entre altres qüestions, 22 És potestatiu, no una obligació. 23 Cal tenir en compte que en relació amb lʼarticle 12, també s'ha de pensar en tota la situació lligada als volums disconformes, que ja està creant situacions de risc en relació als MCA que "no es poden retirar" per perdre els drets 24 Veure nota sobre problemàtica amb els disconformes. 25 Aquest també és un aspecte rellevant a tenir en compte. 17 la intervenció sanitària en habitatges, locals, espais, establiments i totes aquelles competències pel que fa al control i vigilància de la salubritat i aspectes sanitaris vinculats als edificis i immobles de titularitat pública o privada de la ciutat de Barcelona. És per això que, en el cas que l'amiant estigui en equipaments de titularitat privada, en primer lloc és el titular de l'immoble qui ha de garantir-les condicions de salubritat i seguretat de l'edifici. Subsidiàriament, previ al requeriment per part del Districte, seria aquest qui davant de la manca d'actuació del titular, hauria d'encarregar-se de gestionar la seva retirada i garantir que aquesta és realitzada per empreses inscrites al RERA, així com garantir que no existeixen riscos per a la salut pública (...). En conseqüència, es fa necessari parlar de les competències dels ens locals i, en concret, de lʼAjuntament de Barcelona, per poder determinar les accions que pot emprendre aquest ens, amb lʼobjectiu dʼerradicar lʼamiant i establir noves eines diferents al paper de responsable subsidiari del Districte. 4.1. Competències de lʼAjuntament de Barcelona. Les potestats corresponents als municipis cal buscar-les a la normativa autonòmica i no estatal (LBRL). A Catalunya les dites potestats dels ens locals les estableix els articles 8 i 9 del TRLMC, que reconeix totes les potestats de les entitats locals territorials a les no territorials, amb algunes especialitats que no afecten al cas concret. Actualment, com a conseqüència del que disposa lʼarticle 7 de la LRBRL, podem distingir els tipus de competències següents: 4.1.1. Tipologia de competències a) Competències pròpies Aquestes competències són les que sʼexerceixen en règim dʼautonomia i sota la pròpia responsabilitat i estan sotmeses al principi de reserva legal en la seva determinació. Lʼàmbit en el qual la legislació ha de reconèixer competències als municipis és el que disposa lʼarticle 25.2 de la LRBRL, segons el qual el municipi exerceix en tot cas competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les CA, en diverses matèries: esmentem aquí les que són objecte de lʼactual informe: a) Urbanismo: planeamiento, gestión, ejecución y disciplina urbanística. Protección y gestión del Patrimonio histórico. Promoción y gestión de la vivienda de protección pública con criterios de sostenibilidad financiera. Conservación y rehabilitación de la edificación. 18 b) Medio ambiente urbano: en particular, parques y jardines públicos, gestión de los residuos sólidos urbanos y protección contra la contaminación acústica, lumínica y atmosférica en las zonas urbanas. d) Infraestructura viaria y otros equipamientos de su titularidad. j) Protección de la salubridad pública. b) Competències delegades Aquestes competències són les que, dʼacord amb el que disposa lʼarticle 7 de la LRBRL, es reben dʼaltres administracions públiques (Estat-Generalitat) i constitueixen competències pròpies dʼaquestes, que es deleguen mitjançant disposició o acord i sʼexerceixen en els termes de la delegació, les quals, en conseqüència, poden establir tècniques de direcció i control dʼoportunitat i eficiència, encara que han de respectar la potestat dʼautoorganització local i resten proscrites les directrius singulars. En els articles 27 i 57 bis de la LRBRL i la disposició addicional desena de la LRSAL, s'estableix la possibilitat que lʼEstat i les CA deleguin competències en els municipis, si es millora lʼeficiència de la gestió, sʼeliminen duplicitats i sʼajusten aquestes delegacions al que disposa la LOEPSF. Per tant, ara obeeixen a meres raons dʼeficiència de gestió i estalvi de costos. La llei estableix una llista de matèries susceptibles de delegació, que sʼha de fer amb criteris homogenis quan es faci a més dʼun municipi de la mateixa província, en la qual, sorprenentment, sʼinclouen serveis relacionats amb competències en sectors que la LRSAL sostreu a la competència municipal, com el de lʼeducació o els serveis socials. Efectivament, lʼarticle 27.3 de la LRBRL disposa actualment que, amb l'objectiu d'evitar duplicitats administratives, millorar la transparència dels serveis públics i el servei a la ciutadania i, en general, contribuir als processos de racionalització administrativa que generi un estalvi net de recursos, l'Administració de l'Estat i les de les CA poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d'altres, les competències següents: a) Vigilancia y control de la contaminación ambiental. c) Competències impròpies Lʼarticle 7.4 de la LRBRL regula un tercer tipus de competències, que identifiquem com a impròpies, tot i que el precepte les denomina "competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació". Es tracta dʼaltres competències que no entren en cap de les categories analitzades anteriorment, en no haver estat expressament atribuïdes com a pròpies per les lleis i no tractar-se de competències delegades, que sols poden exercir els municipis, en els termes que disposa la legislació de l'Estat i de les CA, quan amb això no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d'acord amb els requeriments de la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i quan no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. 19 Respecte de lʼexercici de competències impròpies que es decidís exercir en el futur, els municipis i la resta dʼens locals han de sol·licitar i obtenir prèviament determinats informes favorables preceptius de caràcter vinculant. d) Serveis municipals mínims L'article 26 de la LRBRL estableix una sèrie de serveis que els municipis estan obligats a prestar amb caràcter de mínims, els quals constitueixen a la vegada autèntiques competències municipals pròpies. En la determinació dʼaquests serveis mínims a què els ciutadans tenen dret i que els seus municipis han de prestar, sʼutilitza un criteri de capacitat, ja que partint d'uns serveis mínims exigits a tots els municipis i d'acord amb una escala formada per tres nivells diferents de població (5.000, 20.000 o 50.000 habitants). Pel que fa al cas concret, Barcelona, al tenir més de 50.000 habitants, té obligació de prestar els serveis establerts pels altres tipus de municipis (com parc públic; tractament i recollida de residus; instal·lacions esportives dʼús públic...) i, a més, té lʼarticle 26.1.d) estableix : “En los Municipios con población superior a 50.000 habitantes, además: transporte colectivo urbano de viajeros y medio ambiente urbano” En tots aquests casos, la llibertat del municipi per establir aquests serveis públics no es modifica, però sí que es condiciona, en la mesura que, respecte dʼaquests serveis, el municipi té dues opcions diferents, o acceptar les propostes de forma de prestació realitzades per la diputació corresponent o constituir-los i prestar-los per si mateix, mitjançant els mecanismes establerts legalment per satisfer- los. Però si les determinacions d'aquest article de la LRBRL imposen als municipis unes obligacions, el cert és que també suposen una garantia a favor seu, ja que impedeix que la legislació sectorial pugui menyscabar les competències municipals inherents al compliment d'aquestes obligacions. 4.1.2. Estatut Autonomia Article 84. Competències locals 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) Lʼordenació i la gestió del territori, lʼurbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió dʼhabitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de lʼhabitatge de protecció oficial. c) Lʼordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. 20 d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció dʼincendis j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. 4.1.3. Carta Municipal de Barcelona La Carta municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, estableix un règim especial a la ciutat de Barcelona que cal tenir molt en compte a nivell de competències, atès que li atorga un estatus privilegiat: Art. 42.2 2. En el marc de la Carta dels drets mediambientals i de la legislació general sobre medi ambient, l'Ajuntament ha de desenvolupar la seva política mediambiental i exercir totes les seves competències atenent la seva incidència en la qualitat del medi ambient. Art. 103 Es consideren àrees d'actuació en matèria de medi ambient, defensa dels usuaris i consumidors, salut pública i sanitat les següents: Primer. En relació amb el medi ambient: a) El control sanitari del medi ambient. b) L'adopció de mesures de prevenció, control i correcció de la contaminació atmosfèrica. c) La gestió de l'evacuació i el tractament de les aigües residuals. d) La intervenció en l'avaluació de l'impacte ambiental en relació amb els projectes d'obres i en tota classe d'activitats que es facin en el terme municipal. e) El control sanitari d'indústries, activitats i serveis, transports, sorolls, vibracions i radiacions. f) El control sanitari i la recollida, el transport i el tractament dels residus urbans i industrials. g) La regulació de les condicions d'insonorització interior dels edificis i de les mesures d'estalvi i ús eficient de l'energia i de recursos naturals. h) El control dels immobles en mal estat, estiguin o no edificats. 21 i) El foment de la minimització dels residus i la recollida selectiva Tercer. En relació amb la salut pública: f) El control sanitari d'edificis i llocs d'habitatge i convivència humana, inclosos els campaments turístics i les àrees d'activitats fisicoesportives i d'esbarjo. 4.2. Fora dʼordenació i disconformes LʼAjuntament de Barcelona es troba amb una problemàtica especial, en relació amb lʼautorització dʼobres de substitució de cobertes de fibrociment, en edificis i instal·lacions amb volums no ajustats al planejament, és a dir, fora dʼordenació o disconformes. Segons la normativa urbanística vigent la substitució de cobertes en aquests casos no és possible, atès que una vegada es retira la coberta, aquesta no pot tornar-se a edificar, segons el planejament vigent. Aquesta situació, però, es veu revertida per lʼaprovació de la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, atès que el seu article 83.19 afegeix, entre dʼaltres, un apartat 4 bis a lʼarticle 108 del text refós de la Llei dʼurbanisme, amb el següent text: 4 bis. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació o que tenen un volum disconforme també s'hi han d'autoritzar les obres necessàries per a enretirar elements perillosos per a la salut pública i substituir-los per altres de condicions funcionals similars. Amb relació a les construccions i instal·lacions fora d'ordenació, les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor ni en el cas d'expropiació ni en el cas de reparcel·lació. 5. SOBRE LES SANCIONS DELS DISTRICTES Encabim en aquest epígraf la qüestió de si poden i com poden sancionar els Districtes la situació de cobertes, façanes i parets pluvials i canonades amb un percentatge molt alt de MCA de fibrociment i la correlació amb la normativa que justifica que aquestes construccions, existents, han esgotat el seu cicle de vida. Cal tenir una referència legal per aplicar multes coercitives o sancions en el marc dels procediments dʼAutoritas amb requeriments per desmuntar cobertes de fibrociment o per comprovar que les plaques de fibrociment amb amiant no desprenen fibres i que, per tant, no són perilloses per a la salut de les persones. Caldrà fer esment, també, a la normativa que empari la quantia de les sancions. Al respecte, considerem que caldrà fonamentar de forma exhaustiva quatre aspectes: 22 a) Quin és el tipus infractor? És a dir, lʼacció o omissió que pot ser objecte de sanció, previ procediment sancionador o de coerció preceptiu (règim sancionador). b) En quina normativa es poden fonamentar les sancions a imposar per part de lʼAjuntament, a falta dʼuna disposició municipal específica. Això és, la fonamentació legal de les sancions a imposar. c) A quin òrgan de lʼAjuntament correspon resoldre lʼexpedient sancionador? d) Qui i com comprova que es dóna aquest tipus infractor? a) Tipus infractor Pel que fa al tipus infractor, és a dir, a la conducta o omissió dʼaquesta que sʼestableix legalment com a susceptible de ser sancionada, cal, en primer lloc descriure-la segons les necessitats de lʼens local i en segon, trobar el seu encaix en alguna de les normes aplicables al cas del nostre ordenament jurídic. Com descriu la Proposta el fet que en el que es vol intervenir és la desatenció als “requeriments per desmuntar cobertes de fibrociment o per comprovar que les plaques de fibrociment amb amiant no desprenen fibres i, per tant, no són perilloses per a la salut”. Aquest constituiria el fet infractor. b) Fonamentació jurídica Certament, com diu la Proposta, la legislació en matèria de salut pública és dʼaplicació adient. Tanmateix, no cal recórrer a la Llei estatal 33/2011, de 4 dʼoctubre, General de Salut Pública, tot i que la podem esmentar perquè al ser posterior a la catalana, la reforça. Però la norma dʼimmediat accés és la Llei catalana 18/2009, de 22 dʼoctubre, de Salut Pública (modificada en diverses ocasions i en especial per la Llei 5/2019, del 31 de juliol, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i de modificació de la Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública). Lʼarticle 6, relatiu a les Prestacions en matèria de salut pública, al seu apartat 3, estableix les prestacions pròpies de les administracions públiques competents en matèria de salut pública. Entre elles, i als efectes, cal destacar les següents: b) La investigació de les causes o els determinants dels problemes de salut que afecten la població. d) La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc, amb una atenció preferent per les que es desenvolupen en l'àmbit de la salut comunitària. e) La promoció i la protecció de la salut i la prevenció dels factors de risc derivats de l'aire i l'aigua i dels aspectes ambientals que puguin repercutir en la salut de les persones. w) La protecció de la salut de la població davant els riscos de la contaminació química (....). Pel que fa als ens locals, lʼarticle 52 estableix els serveis mínims dels ens locals: 23 Els ajuntaments, d'acord amb les competències que els atribueixen la Llei 15/1990, d'ordenació sanitària de Catalunya, i el Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i la normativa sanitària específica, són competents per a prestar els serveis mínims següents en matèria de salut pública: b) La gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi. d) La gestió del risc per a la salut als equipaments públics i als llocs habitats, incloses les piscines. i) Les altres activitats de competència dels ajuntaments en matèria de salut pública, d'acord amb la legislació vigent en aquesta matèria. Per a la valoració del risc, fora interessant valorar inserir en la Proposta la referència ala UNE relativa a la valoració del grau de risc pel que fa a lʼamiant. Cal posar lʼarticle 52 en relació amb lʼarticle 53, relatiu a les prestacions dels ens locals en matèria de salut pública. Lʼapartat 4 dʼaquest article estableix que “Els ens locals, en exercici de llurs competències respectives en matèria de salut pública, poden adoptar les mesures d'intervenció administrativa a què fa referència el títol IV”. Al seu torn, aquest Títol regula la intervenció i control, la presa de mostres i control analític, les despeses, i les multes coercitives, entre dʼaltres. Dʼaltra banda, lʼarticle 66 regula les infraccions i el 77 i següents les sancions dʼidèntica manera que la llei estatal (les greus de 3.001.-€ a 60.000.-€). Finalment, lʼarticle 78 regula les competències sancionadores dels ens locals. Dʼaltra banda, com bé diu la Proposta del Districte de Sant Martí, el Text Refós de la Llei dʼUrbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dʼagost, que inclou entre els seus tipus infractors lʼincompliment del deure de conservació dʼedificacions en condicions de seguretat, és també una opció vàlida. c) Qui ostenta la potestat sancionadora dins lʼAjuntament? Com ja hem dit, dʼacord amb lʼarticle 78 de la Llei catalana de la Salut Pública, lʼAjuntament de Barcelona és competent per sancionar. Per valorar a qui en concret li correspon aquesta prerrogativa dins el Consistori caldrà estar a la quantia de la sanció; veure en el cas concret de Barcelona les competències que ostenta al respecte lʼAgència de Salut Pública de Barcelona; i la regulació de lʼOrdenança municipal reguladora del procediment sancionador. Aquí també cal plantejar una qüestió rellevant: poden sancionar els Districtes? Al respecte, val a dir el següent: ü El Decret d'Alcaldia del 12 de gener de 2012 delega competències als Districtes (lʼadjuntem), amb la salvetat que existeixi una norma posterior que la contravingui, aquest Decret estableix: 24 (....) correspon a lʼAlcalde lʼexercici de la potestat sancionadora, atribució que pot ser desconcentrada conforme allò disposat en el seu article 13.2. (...). Primer. Desconcentrar en els/les Gerents de Districte les atribucions següents en les matèries que siguin competència del Districte: 1. Incoar i nomenar lʼinstructor/secretari de tots els expedients sancionadors de competència municipal per infraccions tipificades a la legislació sobre prevenció i control ambiental de les activitats, regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives; les previstes a la legislació urbanística i de lʼhabitatge, a la de contaminació acústica, a la legislació de protecció dels animals, i a la dʼhoraris comercials; així com també a les infraccions tipificades a les Ordenances municipals corresponents a les matèries esmentades, lʼOrdenança dʼusos de paisatge urbà, lʼOrdenança de medi ambient urbà, lʼOrdenança de Protecció, Tinença i Venda dʼAnimals que no sʼhagin delegat anteriorment a lʼÀrea de Medi Ambient, les infraccions referents a guals, tipificades a lʼOrdenança de circulació de vianants i vehicles, i les regulades a lʼOrdenança municipal reguladora de les condicions de protecció contra incendis. 2. Resoldre els expedients sancionadors esmentats, de competència municipal, sempre que la sanció per infracció no superi la quantia de 6.000 EUR ni excedeixi de tres mesos. 3. Atorgar, denegar, revocar i declarar la caducitat de les llicències o autoritzacions administratives així com adoptar altres situacions administratives previstes a la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, i a la llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives corresponents a matèries descentralitzades. (...) 6. Iniciar la tramitació dʼexpedients i adoptar, en matèria de protecció de la legalitat urbanística, entre dʼaltres, les ordres dʼexecució en matèria dʼobres de conservació i rehabilitació, ordres de neteja de solars i edificis abandonats, els requeriments de legalització, dʼajust a les llicències dʼobres o ordres dʼenderroc, declaració de lʼestat ruïna, així com les mesures correctores i les mesures cautelars de suspensió inicial i definitiva dʼobres, precintes, retirada de materials, inscripció en el registre de la propietat, mesures de seguretat en matèria de conservació dʼedificis, instal·lacions i serveis incloses les ordres de desallotjament, els requeriments dʼaportació del certificat de conservació i seguretat dels elements exteriors dels edificis, multes coercitives i altres mesures necessàries. Segon. Desconcentrar en els/les Regidors/es de Districte les atribucions següents: - Resoldre els expedients sancionadors, de competència municipal, per les infraccions tipificades corresponents a matèries esmentades a lʼanterior apartat, sempre que la sanció imposada sigui superior a 6.000 EUR, i que la seva durada sigui superior a tres mesos. 25 Com es pot observar aquest decret municipal fa referència a la possibilitat de resoldre determinats expedients sancionadors per part dels/les gerents de Districte en diverses matèries, entre elles la relativa a urbanisme i disciplina urbanística, però no es fa esment a la matèria de Salut Pública. ü Posteriorment, la Decisió de la Sindica de Greuges de Barcelona, de 19 de febrer de 2018, que aquesta remet al Comissionat mitjançant la missiva de 23 dʼabril de 2019; i que fa referència a la Transferència 14 (Acord de govern de 17 de desembre de 1986), exposa (sʼadjunta el document): Segons aquesta Decisió, des de la competència que disposen els Districtes sobre la salubritat dels habitatges –i amb una perspectiva essencialment urbanística– es va decidir, lʼany 1986, traslladar aquets la intervenció sanitària en els casos que ens ocupen, tal i com sʼexposa en la darrera frase copiada. ü Ara bé, en canvi, abans, tot i que la dita Decisió de la Síndica de Greuges sembla no tenir-ho en compte, des dʼuna visió de la salut pública, els estatuts de lʼAgència de Salut Pública de Barcelona permeten que el seu President imposi sancions lleus i greus en aquesta matèria, i que el seu gerent nʼincoï els expedients sancionadors: Es fa públic que el Consorci Sanitari de Barcelona, per acord de la seva Comissió Permanent de data 26 de juny de 2002 va aprovar la constitució de lʼorganisme autònom anomenat “Agència de Salut Pública de Barcelona”, i va aprovar també els estatuts de la nova enti- tat. Article 11 26 1. Corresponen al president de la Junta de Govern les atribucions següents: (...) n) Resoldre els expedients sancionadors i imposar les sancions pel que fa a les infraccions lleus i greus en matèria de salut pública en els termes que estableixi la legislació sanitària, i elevar a lʼòrgan de lʼadministració autonòmica competent les propostes de sanció derivades dels expedients instruïts quant a les infraccions molt greus. o) Qualsevol altre assumpte de naturalesa anàloga que sigui de la competència de lʼAgència i que no hagi reservat de forma expressa a altres dels seus òrgans. 11.2. El president podrà delegar lʼexercici de les seves atribucions, excepte les previstes en els apartats b), c) i m). Són funcions del gerent (article 16), entre dʼaltres: o) Incoar els expedients sancionadors dʼacord amb el que disposa la normativa dʼaplicació en qüestions de protecció de la salut i salut pública. p) Elevar a la presidència de lʼAgència les propostes de sanció que es derivin de la incoació dels expedients sancionadors a què es refereix lʼapartat o) dʼaquest article. Amb la informació que disposem, podem concloure que la potestat per sancionar del Districte o de lʼAgència de Salut de Barcelona és una qüestió de distribució competencial segons la matèria. En el cas concret, ambdues matèries (salut pública i disciplina urbanística) és coadjuven, de manera que per a qui subscriu es fa difícil emetre una opinió definitiva, pel que sʼaconsella fer la consulta als Serveis Jurídics centrals. d) Qui i com comprova que es dóna aquest tipus infractor? La comprovació de lʼexistència de fibrociment en la construcció que pertoqui i el seu risc és tècnicament complexa. Tanmateix, cal determinar una o altra cosa per considerar que el fet constitueix un tipus infractor susceptible de ser sancionat o dʼimposar mesures coercitives, si escau. En tot cas es disposa dʼuna base en el precepte relatiu a la presa de mostres i control analític del Títol IV de la Llei catalana de la Salut Pública, tot i que les especificitats de lʼamiant potser requereixen una instrucció tècnica diferenciada. 6. PROPOSTA DʼACCIONS Proposta dʼaccions que lʼens municipal pot iniciar, per promoure lʼerradicació de lʼamiant al terme municipal de Barcelona, amb especial esment als supòsits en què lʼamiant es trobi en edificacions fora dʼordenació. 27 I. Cens dʼedificis amb presència dʼamiant: a. Recomanació del parlament europeu núm. 2012/2065 (INI) b. La Llei estatal 7/2022, de 8 dʼabril de Residus i sòls contaminats (disposició addicional 14a). Aquesta nova Llei obliga als ajuntaments a elaborar un cens dʼinstal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent un calendari que planifiqui la seva retirada. Aquest cens i calendari es remetrà a lʼòrgan competent de la Generalitat. No a lʼinrevés, de manera que pot considerar-se exigible a lʼadministració autonòmica el trasllat de tota la informació de la que disposin al respecte del municipi de Barcelona. c. Lʼobligació serà exigible a partir dʼun any des de lʼentrada en vigor de lʼesmentada Llei que té caràcter bàsic. d. Atès que el precepte diu literalment “cens dʼinstal·lacions i emplaçaments”, cal entendre que sʼhi encabeix qualsevol tipus de construcció i en qualsevol tipus de situació urbanística en que es trobi. II. Inici del procés de desamiantat en el menor temps possible, donant prioritat als centres docents, centres sanitaris, establiments públics... a. Recomanació del parlament europeu núm. 2012/2065 (INI) b. En el moment en que entri en vigor la Llei estatal de Residus i sòls contaminats. III. Control dʼamiant: titulars dʼedificis públics i comercials a. Directiva 2009/148/CE b. Resolució del Parlament Europeu de 14 de març de 2012. IV. Formalització de la coordinació i col·laboració entre lʼAjuntament i lʼòrgan competent de la Generalitat de Catalunya. Interessa que la Generalitat comuniqui a lʼAjuntament les obres / actuacions de desamiantat a la ciutat. Ara bé, a partir de lʼentrada en vigor de Llei estatal de Residus i sòls contaminats (disposició addicional 14a), la iniciativa de dur a terme el cens i calendari dʼactuacions correspondrà a lʼAjuntament i no a la Generalitat, amb excepcions és dʼesperar, i sens perjudici de com sigui desenvolupada aquesta disposició addicional catorzena. En qualsevol cas, és important protocol·litzar la relació de coordinació en aquest aspecte concret amb lʼòrgan o òrgans competents de la Generalitat (caldrà determinar qui són), amb lʼobjectiu de garantir el flux i metodologia de la comunicació. 28