Direcció de Serveis a les Persones i al Territori 
Districte de Sant Martí 
C. Andrade, 9 
08018 Barcelona 
93 402 70 00 
dspit@bcn.cat 
barcelona.cat/santmartí 
Consell de Barri de Provençals de Poblenou 
Assumpte Resum d’acords 
Lloc MUHBA Oliva Artés (parc del Centre del Poblenou, c. Espronceda, 142) 
Data i hora Dijous 19 de maig, de 18 a 20.05 h 
 youtube.com/watch?v=Kk-1LHkhDWY  
Persones assistents 
 Alberto Cordobés, conseller de barri 
 Xavier Bañón, conseller tècnic 
 Joan C. Canela, conseller 
 María Arenillas, consellera 
 Paula Añó, consellera 
 Josep Garcia Puga, gerent 
 Vanessa Garcia, secretària i tècnica de barri 
Entitats i equipaments 
 Associació Veïnal Provençals Mar 
 Taula Eix Pere IV 
 AV Sant Martí de Provençals 
 Assoc. Coordinadora d'Entitats Juvenils del Poblenou - La Xemeneia 
 Arxiu Històric del Poblenou 
Ciutadania a títol individual: 20 persones 
Ordre del dia 
1. Modificació del Pla General Metropolità 22@. 
2. Zones d’Ús Compartit. 
3. Urbanització de c. Pere IV, entre Selva de Mar i Provençals. 
4. Actuació de mobilitat a l'eix Perú-Paraguai (Protegim les Escoles). 
5. Torn obert de paraules. 
Els documents presentats durant la sessió es poden consultar clicant el següent enllaç: 
ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/lajuntament/participacio/consell-de-barri 
El conseller excusa la presència del regidor David Escudé i del vicepresident Eduardo Lanuza. 
Punt 1. Modificació del Pla General Metropolità 22@. 
El conseller dóna la paraula a la Sra. Anna Sans i al Sr. Josep Alió, que fan la presentació del 
tema amb material adjunt. L’Anna explica que el Pla del 22@ és una revisió d’un pla que ja 
està en marxa des de l’any 2000. La modificació del Pla general abasta unes 200 hectàrees, 
unes 115 illes de l’Eixample de Cerdà. Els objectius són 3: més habitatge, més economia i 
més verd. Dos dels eixos més importants de la zona són el carrer Pere IV i el carrer Cristóbal 
de Moura. La modificació del 2022 fa un canvi de paradigma i en lloc de continuar amb el 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 1 
 
procés de transformació que s’havia definit el 2020 se seguirà una estratègia de regeneració 
on es tindran en compte els habitatges existents i les activitats d’interès al barri. Hi ha 3 
línies principals d’actuació: 
• estructurar el sistema de mobilitat de doble malla, combinant eixos rodats amb eixos 
verds i cívics; 
• consolidar el reconeixement de l’habitatge existent, de les traces i el paisatge urbà, així 
com la conservació del teixit d’habitatge industrial; 
• i transformar els àmbits amb oportunitats de millora. 
La proposta contempla els següents eixos: habitatge, activitats econòmiques, qualitat 
ambiental, protecció patrimonial, equipaments i urbanisme feminista. 
Respecte l’any 2000, al 2022 hi ha una previsió de 8.000 habitatges més dels quals 7.000 
seran habitatges assequibles i 1.000 habitatges lliures. Això s’aconseguirà esgotant 
l’edificabilitat en teixits de consolidació, és a dir, construint fins l’alçada que els edificis 
permeten i que ara no s’està aprofitant (planta baixa + 5 o planta baixa + 4 + àtic) i 
fomentant els edificis mixtes on s’hi construirà habitatges en edificis on ara hi ha negocis. 
Els sectors estratègics de la ciutat que es treballaran al 22@ són l’economia de proximitat, la 
indústria, les indústries creatives, l’economia verda i circular i l’economia digital. Pel que fa a 
la millora de la qualitat ambiental, hi haurà 12 nous eixos verds i 15 noves places al 22@. 
Pregunta: el Sr. Albert Collado pregunta on es pot trobar el document presentat. 
La Sra. Anna Sans indica que es pot trobar penjat al web. 
Pregunta: un veí pregunta quin és el web on es troba el document presentat. 
El conseller de barri indica que és al web del Districte. 
Pregunta: el Sr. Jordi Callejón indica que el carrer Cristóbal de Moura estava marcat com a 
zona de nous habitatges però ja hi ha habitatge antic. Pregunta si s’enderrocarà l’habitatge 
antic per fer els nous o es conservaran. 
La Sra. Anna Sans indica que per mantenir la identitat històrica dels fronts consolidats es 
preservaran els habitatges antics. Explica que, fins i tot, alguns hauran de preservar la 
façana encara que es rehabilitin perquè s’ha vist que tenen interès patrimonial o de 
paisatge. Tot i així, caldrà veure com es desenvolupen les actuacions parcel·la per parcel·la. 
A més, diu que el Pla del 2000 va reconèixer els habitatges de planta baixa +3 i tots els 
passatges que eren susceptibles de desaparèixer. Per exemple, s’han reconegut els 
habitatges dels passatges del Coll, Klein, del Treball i del Taulat. 
El conseller indica que es deixarà el punt 2 per al final atès que hi ha punts més urgents i la 
sessió continuarà amb el punt 3. 
Punt 3. Urbanització de c. Pere IV, entre Selva de Mar i Provençals. 
El conseller dóna la paraula a la Sra. M. Dolors Febles i el Sr. Lluís Lamich, de l’Institut 
Municipal d’Urbanisme. 
El Sr. Lamich presenta el projecte de la cruïlla entre els carrers Marroc, Pere IV i Selva de 
Mar. Parlarà del cas concret de dos vials qualificats com a vial de xarxa bàsica de mobilitat i 
el carrer Pere IV que està qualificat com a eix cívic tot i que s’intenta donar-li un tractament 
semblant al d’eix verd ja que dóna continuïtat al parc de Pere IV i connecta amb la part 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 2 
 
reurbanitzada del mateix carrer a partir de Selva de Mar. Aquest projecte és fruït de la 
participació ciutadana. Aquest projecte aconsegueix obrir el trànsit del carrer Marroc cap a la 
ciutat, que actualment es troba aturat a Selva de Mar, i salvant l’església del Sagrat Cor i 
ocupant parcialment el carrer Pere IV dóna continuïtat a aquest eix. Respecte les bicicletes, 
es dóna continuïtat a l’eix de xarxa bàsica del carrer Marroc i del carril bici existent del carrer 
Pere IV. Mitjançant aquest eix cívic del propi carrer Pere IV, se li dóna continuïtat al carril bici 
fins que travessa el parc del Poblenou. En quant a la xarxa d’autobusos, es reordena la xarxa 
del barri i se li dóna una forma ortogonal per millorar la seva freqüència. El tram de carrer 
entre Fluvià i Bac de Roda se li donarà una configuració d’eix cívic amb una proporció 
mínima destinada als vehicles. Connectarà amb el parc del Poblenou d’una banda i, de l’altra, 
amb el carrer Pere IV. Afegeix també que en general es millorarà la relació mar i muntanya 
així com la mobilitat rodada sentit Besòs-Llobregat. Explica l’esquema ambiental de les vies 
així com les propostes de carrils. 
Pregunta: el Sr. Eduard Milan pregunta si s’obrirà el carrer Fluvià entre Perú i Pere IV. 
El Sr. Lamich respon que no s’obre com a carrer. Aquest tram està desenvolupat en un altre 
pla on s’hi desenvolupen les actuacions de l’illa afectada. Es tracta de dues zones verdes 
encadenades però no forma part d’aquest projecte d’urbanització que s’ha exposat. Sí que hi 
haurà una obertura però no tindrà l’amplada total dels 20 m del carrer. 
Pregunta: el Sr. Eduard Milan pregunta si el mobiliari de la plaça de l’església del Sagrat Cor 
es millorarà, si es tindrà cura i si es respectarà la font i el seu paviment original. També 
demana que es faci un recordatori de la Masia d’origen Colombí, coneguda com la casa 
d’estiueig dels Lacambra, a la cantonada de Provençals amb Pere IV i que va ser 
enderrocada quan es va pacificar la zona. 
El Sr. Lamich indica que les fonts històriques es rehabiliten. Respecte la qüestió de l’enderroc 
de construccions d’interès patrimonial, el conseller diu que amb el Pla de Patrimoni es tindrà 
en compte perquè no torni a passar. 
Pregunta: un veí pregunta si ja no hi passarà el transport públic per aquesta zona, en 
concret les línies de bus de l’H14 i la B25. 
El Sr. Lamich respon que precisament l’obertura del carrer Marroc permet que l’H14 segueixi 
per aquest carrer en lloc de desviar-se pel carrer Pere IV. La línia del B25 que circulava pel 
carrer Pere IV es reordena i anirà per Perú i tornarà per Marroc. 
Pregunta: el Sr. Jordi Callejón exposa que la primera fase va començar pel centre del 
Poblenou, carrer Bilbao i Roc Boronat; després, per la segona fase es va decidir continuar 
des del Besòs fins a Selva de Mar; ara està d’acord amb la fase que s’està proposant però 
aquesta segona fase hauria d’haver començat per la zona sud de Pere IV, per la zona del 
Bogatell tal i com estava pactat de fa anys. Explica que durant tres anys no han tingut 
informació sobre quan s’urbanitzaria aquest tram. Demana saber les dates del tram de Bac 
de Roda fins a Selva de Mar i també pregunta si la zona de Pere IV on hi ha les oficines es 
va urbanitzar abans perquè hi ha les oficines o ha estat coincidència i es va fer pel veïnat. 
El gerent informa que en el passat consell del Parc i la Llacuna del Poblenou es va comunicar 
que s’iniciava tot el procés participatiu per fer el darrer tram del Bogatell. Explica que l’ordre 
que s’està seguint té un motiu. Aquesta última part del carrer Pere IV té associada tot el 
tema de la recollida de pneumàtica que permetrà fer el desplegament per tot el carrer Pere 
IV. Finalment, afegeix que La Escocesa és un dels punts en que necessitaran més suport. Es 
tracta d’un patrimoni molt valuós i el cost aproximat per desenvolupar el projecte de La 
Escocesa supera els 30 milions d’euros. La urbanització es preveu que es faci a l’estiu del 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 3 
 
2023. Indica que en breu començarà la rehabilitació de la nau Foseco. 
Pregunta: el Sr. Joan C. Canela diu que és una llàstima que el carril bici que arriba fins el 
carrer Bilbao es plantegi com a carril bici lent ja que aquesta via permetria fer servir la 
bicicleta com a transport no només dins del barri sinó també de transport de districte. 
Respecte la qüestió de la línia de l’H14, que es tornarà a fer passar pels carrers Pallars i 
Pujades i es crearà una nova línia de bus, diu que és problemàtic ja que s’està deixant el 
barri de Provençals sense una bona xarxa de bus a nivell de ciutat. S’està potenciant el 
concepte de ciutat jardí però s’està debilitant la mobilitat més enllà de l’àmbit més proper. 
També vol preguntar pel procés participatiu que s’iniciarà a la zona del Bogatell. 
El Sr. Lamich explica que abans el carrer Pere IV era l’únic carrer amb opció de carril bici 
d’alta velocitat i no hi havia alternatives de vies. Però en el moment que s’implanti la xarxa 
ortogonal amb més carrils d’alta velocitat, i estigui obert el carrer Marroc, perdrà el sentit 
mantenir el carrer Pere IV com a carril d’alta velocitat. A més, el carrer Pere IV esdevindrà 
un carrer pacificat i no serà compatible amb un carril bici d’aquestes característiques. Amb 
els busos passarà exactament el mateix. 
Respecte el procés participatiu, el gerent explica que en una de les sessions de debat del 
22@ es va tractar el tema de la urbanització d’aquest entorn i les associacions d’aquesta 
zona van ser les que van triar d’entre les tres propostes que es van presentar, tenint en 
compte la placeta, la manera com es fan els creuaments, com s’obre el carrer Marroc, etc. 
Pel que fa a la qüestió dels autobusos, el gerent diu que està d’acord amb el Sr. Canela. A la 
zona de la Gran Via cap a mar, la distribució d’autobusos perdia força però amb aquesta 
nova distribució amb dos vials cap a Besòs (Perú i Pallars) i dos vials cap a Llobregat (Marroc 
i Llull), Pujades que és subterrani amb el metro i els busos que corresponguin, s’espera que 
la situació millori. Afegeix que seria bo tenir una sessió amb la direcció de Mobilitat per tal 
d’exposar totes aquestes propostes que s’estan treballant des de fa uns mesos. 
Punt 4. Actuació de mobilitat a l'eix Perú - Paraguai (Protegim les Escoles). 
El conseller dóna la paraula a l’Andrea Ballbé de la Direcció d’Estratègia Urbana. La Sra. 
Ballbé explica que hi ha 585 centres educatius a tota la ciutat i el programa de Protegim les 
Escoles pretén millorar l’entorn d’aquests centres. Els objectius d’aquest programa són 
millorar la qualitat ambiental, el confort, la seguretat vial i la visualització dels entorns 
escolars, així com la implicació de les comunitats educatives i veïnals en la configuració i ús 
dels nous espais. S’estan prioritzant les escoles de 0 a 12 anys, consolidant les accions 
provisionals dutes a terme durant la pandèmia i s’estan treballant amb punts complicats de 
seguretat viària detectats per la Guàrdia Urbana. També s’està treballant amb centres amb 
major necessitat d’impuls educatiu i/o amb comunitats educatives que participen en 
programes de millora de l’escola i de l’entorn. Durant el mandat 2019-2023 es preveu actuar 
en un conjunt de 120 centres educatius Protegim les Escoles. L’any 2022 es té previst 
millorar-ne 73. 
El procediment de redacció del projecte parteix d’un qüestionari inicial amb el que es 
recollirà informació sobre l’entorn immediat i els accessos al centre. Es pretén arribar a tots 
els centres educatius, cosa que implica que el pressupost per cada un és molt baix. Per tant, 
es treballa amb l’urbanisme tàctic amb eines com la pintura, perquè permeten identificar 
clarament les zones dels entorns escolars. 
Un dels criteris d’actuació és la reducció de la velocitat a través de tres xarxes: la xarxa 
bàsica on la velocitat màxima serà de 30 km/h, la xarxa local on la velocitat màxima serà de 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 4 
 
20 km/h i els eixos verds o carrers pacificats on la velocitat màxima seran de 10 km/h. Per 
fomentar la reducció de la velocitat s’utilitzaran radars sancionadors, coixins berlinesos, 
passos de vianants elevats, regulació semafòrica i elements urbans. 
Uns altres criteris d’actuació són la millora de l’habitabilitat, col·locant bancs de travesses, 
grades, cadires, etc.; també la creació d’espais de joc amb espais lliures, jocs d’equilibri, etc; 
i la visibilització de l’escola col·locant senyalització reglamentària i una catifa en la calçada a 
l’entrada del 'Tram Escola'. 
Algunes de les actuacions fetes són les següents: a l’escola Antoni Balmanya es va fer un 
xamfrà amb urbanisme tàctic, a l’escola Antoni Brusi es va pacificar el carrer íntegrament i a 
l’institut Moisès Broggi es va fer una ampliació tàctica de calçada. 
El 2022 la proposta que es treballa a Sant Martí implica les escoles que es troben a l’eix 
Perú. És un dels carrers que es volen pacificar i s’està treballant perquè tingui un sol sentit 
pel vehicle privat, un carril bus i un carril bici de doble sentit. Les obres a les escoles es faran 
finalment durant la tardor i l’hivern i les intervencions al carrer Perú seran el 2023. 
La Sra. Ballbé fa una breu explicació sobre el plànol de les intervencions a les escoles 
Provençals, Poblenou, Catalònia, Dolors Canals, Brasil i Concha Espina. 
El conseller afegeix que l’actuació de Perú-Paraguai consistirà en fer el carrer de sentit únic 
cap a Besòs amb el carril bus per l’H14. També es farà un cordó de serveis i un carril bici de 
doble sentit. L’actuació entre Llacuna i Selva de Mar es farà abans d’acabar l’any en curs. 
Pregunta: el Sr. Joan Vidal pregunta si des del carrer Fluvià es podrà entrar als pàrquings. 
La Sra. Ballbé diu que sí. Explica que el que es fa en els carrers de convivència és trencar la 
linealitat per evitar que els cotxes agafin velocitat, però en tots els casos es permet que els 
vehicles hi circulin. 
Pregunta: un veí pregunta si s’han calculat quantes places d’aparcament per a veïns i veïnes 
es treuen. També pregunta si és necessari treure un carril de circulació en sentit Llobregat. 
El gerent explica que la circulació està canviant i es pretén que els carrers siguin d’un sol 
sentit sempre assegurant un camí de retorn. Hi ha Perú i Pallars en sentit Besòs, i Marroc i 
Llull, que són sentit Llobregat a més de Gran Via a la part de dalt. És cert que si es vol anar 
en cotxe a tot arreu, ens obliga a fer més recorregut. Tot i així, amb el cotxe s’hi pot arribar 
a qualsevol punt d’aquesta xarxa. S’eliminen places d’aparcament però s’afegeixen 
aparcaments de serveis on s’assegura la càrrega i descàrrega i l’aparcament de persones 
amb mobilitat reduïda. Això és un element que introdueix més tensió al trànsit privat però a  
la llarga serà una millora general. Sobre la qüestió dels accessos als pàrquings, no es tancarà 
cap accés i aquests estan assegurats. 
Pregunta: un veí vol confirmar la informació exposada. Pregunta si el carrer només serà de 
sentit Besòs, amb un carril d’autobús, amb un carril bicicleta de doble sentit i un carril de 
circulació de vehicle privat. 
El gerent respon que la lògica de la circulació a la ciutat de Barcelona s’està canviant de 
manera sensible. Si mirem la trama Eixample, amb què ens identifiquem, els carrers tenen 
un únic sentit i amb aquesta intervenció es pretén anar cap a aquesta lògica. Està assegurat 
el camí de retorn.  
El conseller indica que l’actuació porta molt de temps treballant-se i la idea és que 
desapareguin aquestes autopistes urbanes en mig de la ciutat. Es pretén reordenar el trànsit 
i dividir-lo per evitar acumulacions de vehicles en uns pocs carrers. També es redueix 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 5 
 
l’acumulació de contaminació. 
Pregunta: un veí indica que entén que es faci tot això al carrer Mallorca i València, però no 
entén que es faci al carrer Perú atès que hi ha molt poc trànsit. 
El conseller explica que també s’està intervenint en carrers que no tenen gaire trànsit perquè 
són susceptibles d’absorbir el que es derivi d’altres carrers on sí s’està intervenint. 
La Sra. Ballbé afegeix que l’actuació a l’eix Perú correspon al programa Protegim Escoles i 
també al programa Ciutat 30. Aquest carrer va entrar al llistat de carrers que no eren xarxa 
bàsica i que calia limitar-ne la velocitat per seguretat. La capacitat no es veurà afectada 
perquè la intensitat de trànsit d’aquest carrer permet circular en un sol carril. Indica que 
quan hi ha dos carrils, els vehicles van a una velocitat molt més elevada tot i haver senyals 
de velocitat 30 km/h. Quan hi ha un sol carril és molt més fàcil que es respecti la velocitat, 
per això s’ha fet aquesta transformació. 
Pregunta: el Sr. Milan indica que l’actuació d’aquest eix no s’ha tractat obertament i de 
manera participativa. Això fa que no s’entengui que hi hagi el carrer Pere IV en sentit Besòs, 
que la Gran Via tingui sentit Besòs i que el bus B25 que és metropolità s’hagi deixat malmès, 
quan de fet s’hauria de potenciar i animar la gent a fer-lo servir juntament amb el B20. 
Afegeix que el tema de l’eix Perú-Paraguai té un dèficit històric que és el del trànsit pesant 
entre Bac de Roda i Josep Pla. Conclou dient que la difusió d’aquesta convocatòria pel 
Consell de Barri que s’ha donat ha estat molt baixa, no s’han fet cartells com en d’altres 
ocasions. 
El conseller diu que respecte els busos i la xarxa ortogonal, pot ser que hi hagi alguna petita 
variació d’un carrer més amunt o més avall. Respecte la difusió, el conseller ha consultat 
amb Comunicació i li han confirmat que s’han dut a terme totes les actuacions que sempre 
es fan en tots els Consells i llevat que hagués hagut alguna incidència les actuacions s’han 
dut a terme com en la resta de consells. 
El gerent afegeix que de vegades passa que els cartells es pengen però hi ha persones que 
el treuen perquè consideren que no hauria d’estar penjat a la seva escala. 
El conseller i el gerent diuen que l’associació de l’Arxiu Històric del Poblenou faran una breu 
presentació al final de la sessió. 
Punt 2. Zones d’Ús Compartit (ZUC). 
El gerent explica que les ZUC són espais a la via pública destinats a un ús compartit amb 
persones usuàries de gossos en un horari determinat, horari en el qual els gossos podran 
anar deslligats sempre tenint en compte les normes cíviques. Es tracta d’espais més o menys 
amples del districte i que ja s’utilitzen normalment per aquesta funció. Aquest projecte no 
serà un projecte senzill atès que Barcelona és una de les ciutats de l’Estat amb més gossos 
censats. L’inici previst serà l’últim trimestre d’aquest any i anirà acompanyat d’una campanya 
de comunicació amb persones informadores en cada un dels espais. 
Les àrees de les ZUC es senyalitzaran indicant els horaris d’ús i l’espai autoritzat on s’hi pot 
tenir el gos deslligat sota la vigilància de les persones propietàries dels animals. Les 
necessitats de manteniment d’aquestes zones es valoraran en el grup de treball tècnic que 
es crearà una vegada s’hagin iniciat les primeres actuacions en aquestes zones. 
La implantació de les ZUC a la ciutat de Barcelona respon al desplegament de l’Ordenança 
de Protecció, Tinença i Venda d’Animals (OPTVA) aprovada el 2014 i des d’aleshores el 
desplegament s’ha anat implementant paulatinament fins arribar a la darrera iniciativa, les 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 6 
 
ZUC. S’havien implementat les Àrees de Gossos (AG), les Àrees d’Esbarjo de Gossos (AEG) i 
ara les ZUC. Aquesta ciutat també va iniciar un desplegament inicial amb els pipicans, del 
qual ens ha quedat el nom a la memòria. D’aquests últims, fa anys que no se’n creen i 
s’estan anul·lant i convertint en AG o AEG, que són àrees molt més grans i que permeten 
que els animals puguin realitzar les conductes que els hi són pròpies més enllà de fer les 
seves necessitats i que no poden realitzar ni a casa ni lligats. 
La posada en marxa de les ZUC suposarà un increment de la superfície total disponible dels 
espais per a gossos. 
A Provençals del Poblenou l’àrea ZUC es trobarà a Gran Via amb Selva de Mar, darrera de 
l’escola Dolors Canals, amb una proposta d’horari de 9.30 a 11.30 h i de 21 a 23 h. La franja 
del matí comença a les 9.30 h, atès que hi ha una escola bressol i els infants encara estan 
entrant a l’escola fins a aquesta hora. 
Pregunta: el Sr. Vicente pregunta si físicament hi haurà una delimitació de la ZUC, en forma 
de tanca, per exemple. També pregunta si repercutirà en les inversions de les àrees 
d’esbarjo de gossos, si seguiran en les mateixes condicions pel que fa a neteja, desinfecció, 
reposició del sauló, etc. Finalment, explica que a l’Ajuntament hi ha un cens de més de 
50.000 gossos a Barcelona i segons el Col·legi de Veterinaris més de 150.000. Diu que 
aquesta diferència és deguda a que censar un gos o un gat és molt difícil. Es poden introduir 
les dades telemàticament però després s’ha d’imprimir el full i s’ha de portar en persona a 
l’Ajuntament o enviar-lo per correu postal. 
Respecte la delimitació de la ZUC, el gerent indica que no s’hi posarà tanca, que es quedarà 
com està.  
Sobre la qüestió del nombre d’animals censats i la dificultat del tràmit, indica que no disposa 
de les dades però que traslladarà la reclamació al departament corresponent. 
Pel que fa a si repercutirà en el pressupost d’altres àmbits de benestar animal, el gerent 
indica que no, atès que aquest projecte té una inversió molt minsa que consistirà en 
senyalitzar la zona. 
Respecte al sistema per a censar els animals, es traslladarà l’aportació al departament 
corresponent. 
Pregunta: una veïna pregunta si estaran especificades en algun lloc les multes i les sancions 
relacionades amb les ZUC. 
El gerent indica que les sancions estan totes tipificades a l’Ordenança Municipal. 
Punt 5. Torn obert de paraules. 
Pregunta: el Sr. Milan indica que per tema de conciliació i degut a les hores que són 
prefereix cedir el seu torn a altres persones que vulguin preguntar perquè el que ell porta és 
bastant llarg. Diu que portava per parlar un tema de seguretat però que se’ls pot respondre 
per escrit i si no per dins de 6 mesos. 
El conseller indica que li passarà les respostes per escrit. 
Pregunta: un veí explica que a la banda de mar de la Gran Via hi ha uns contenidors que els 
han mogut al lateral i han tret places d’aparcaments per posar-los. Cada plaça de pàrquing 
té un pivot, i ara que hi ha posat els contenidors els pivots segueixen però obstaculitzen 
l’accés i la gent s’hi pot fer mal. 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 7 
 
El conseller recull la queixa. 
Pregunta: el Sr. Figueres indica que on para l’H12 pel costat mar, en un dels pendents de la 
Gran Via davant del núm. 1084 aproximadament, falta una tanca i és perillós. També diu 
que a l’antiga plaça Perú, la Dolors Vila, hi havia arbres que en morir els han tret i ara 
només hi ha gespa. Demana si es poden recuperar els ametllers que hi havia abans. 
El conseller indica que s’anota el tema de la barana per reposar-la el més aviat possible i 
miraran el tema dels arbres a veure quina actuació hi poden fer. 
Pregunta: el Sr. Vidal vol preguntar que els 35.000 m2 dels equipaments on estaran ubicats i 
quins d’aquests seran al 22@ nord ja que estaria bé que hi hagués un mercat, un ambulatori 
i un institut. 
El conseller respon que el Consorci té previst la qüestió de l’institut però encara no té 
ubicació. El mateix passa amb el mercat, ambulatori, etc. El conseller anima que es reactivin 
grups de treball com el de la comissió de seguiment on s’hi tractaven tots aquests temes per 
planejar propostes. 
Pregunta: un veí indica que a l’inici de la presentació s’ha comentat que hi havia 17.000 
pisos nous al 22@ i pregunta per la seva ubicació. Pregunta si estan licitats o només està 
l’espai a l’espera que vinguin les empreses a construir-hi. 
El gerent explica que els 17.000 són el total. D’aquests, n’hi ha 5.000 que ja estan construïts 
i queden desafectats 1.000 construïts. Això suma al voltant d’uns 8.000 en els pròxims anys. 
En el document de la modificació del 22@ situa on es poden desenvolupar aquests pisos. 
Encara no estan licitats els solars, de moment està el solar a disposició de qui presenti una 
proposta. 
El conseller dóna la paraula al Sr. Jordi Fossas, de l’Arxiu Històric del Poblenou. 
Expliquen que com a veïns i veïnes estan preparant una exposició amb una pintora del barri, 
la Neus Martin Royo, pel setembre, que coincidirà amb el 150è aniversari de la Festa Major 
del barri del Poblenou. L’exposició es titula Poblenou, la memòria pintada. Recull uns trenta 
anys de la història del barri a través de quadres. És una única exposició però té quatre seus: 
la Torre de les Aigües del Besòs, Palo Alto, Can Felipa i el MUHBA. Es proposen recorreguts 
on es veu el Poblenou històric i el Poblenou de transformació. 
Diuen que caldrà persones voluntàries per ajudar en l’organització d’aquesta exposició i 
demanen que tothom que hi estigui interessat es posi en contacte amb l’associació. 
Es tanca el Consell de Barri a les 20.05 h. 
Vanessa Garcia 
Secretaria del Consell de Barri de Provençals del Poblenou 
Barcelona, 19 de maig del 2022 
R esum d’acords dels Consell de Barri de Provençals del Poblenou Pàg. 8